Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

MARQUES E SILVA, José (1782-1837) - Responsorios de Sexta Feira (1832)

$
0
0
Domingos Sequeira - A Adoraçao dos Magos (1828)
Obra de Domingos António de Sequeira (1768-1837), pintor portuguès (1)


- Recordatori de José Marques e Silva -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Domingos António de Sequeira (Lisboa, 10 de març de 1768 - Roma, 7 de març de 1837) va ser un pintor portuguès. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Lisboa i ben aviat va començar a treballar com a decorador. El 1788 va viatjar a Roma, ciutat on va estudiar amb Antonio Cavallucci. El 1792 va entrar com a membre honorari de l'Accademia di San Luca fet que va motivar el seu reconeixement com a pintor. El 1794 va tornar a Portugal on va rebre nombroses comissions entre elles pintures de gran format sobre esdeveniments històrics i escenes religioses. El 1802 va ser nomenat pintor oficial de la cort portuguesa i va rebre l'encàrrec de la decoració del Palácio Nacional da Ajuda. No obstant, el seu posicionament il·lustrat i en favor dels revolucionaris francesos va motivar el seu exili a França. Establert a París, va exposar al Museu del Louvre i va ser premiat pel seu quadre Mort de Camoens, considerada la primera gran obra romàntica d'un artista portuguès. El 1826 va tornar a Roma on va ser nomenat director de l'Acadèmia Portuguesa de la ciutat. Allà va conèixer l'obra de Turner la qual el va inspirar en la seva obra L'adoració dels Reis Mags (1828). Domingos António de Sequeira, considerat un dels millors pintors pre-romàntics portuguesos, va morir a Roma el març de 1837.



Parlem de Música...

Frei José de Santa Rita Marques e Silva (Vila Viçosa, 1782 - Lisboa, 5 de febrer de 1837) va ser un organista i compositor portuguès. Es va formar inicialment amb Joaquim Galão a Vila Viçosa abans de traslladar-se a Lisboa, ciutat on el 1804 va assolir el seu primer càrrec com a organista de la Igreja dos Frades Paulistas. Allà va conèixer i estudiar amb João José Baldi qui alhora el va promocionar en un càrrec d'organista a la Capela Real da Bemposta. Precisament, allà el 1816, i després de la mort del seu mestre, el va succeir com a mestre de capella de la mateixa Capela Real. No obstant, aquell mateix any va acceptar una proposta per treballar a la Capela Real de Rio de Janeiro. Al seu retorn a Lisboa, i després de la creació del Conservatori de Lisboa, va ser nomenat professor d'orquestra. En aquest sentit, entre els seus alumnes van destacar, entre altres, Joaquín Casimiro, Xavier Migone (1811-1861), Manuel Innocenci dos Santos i João Baptista Sassetti. Com a compositor, va ser autor de nombrosa obra religiosa, destacant les misses, matines i un Stabat Mater, i d'obra instrumental, entre ella sonates, marxes i valsos per a piano, preludis per a orgue i una simfonia per a orquestra. José Marques e Silva va morir a Lisboa el febrer de 1837.

Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Great Britain) - Lisboa (1833)
Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Great Britain) - Lisboa (1833) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Patriarchal; João Vaz (conductor)
AMAZON: MARQUES E SILVA, J. - Responsorios de Sexta Feira
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARQUES E SILVA, J. - Responsorios de Sexta Feira



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARCHITELLI, Pietro (1643-1729) - Trio Sonatas, Op.2 (1708)

$
0
0
Jacob Bogdani - A Macaw, Ducks, Parrots and Other Birds in a Landscape (c.1709)
Obra de Jakob Bogdani (1658-1724), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Pietro Marchitelli -
En el dia de la commemoració del seu 290è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jakob Bogdani (Prešov, 6 de maig de 1658 - London, 11 de novembre de 1724) va ser un pintor hongarès. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1684, any que va viatjar a Amsterdam, ciutat on hi va viure i treballar fins el 1688. Aquell any es va traslladar a Londres, ciutat on ben aviat va assolir un càrrec al servei de la cort de la reina Anne. En aquest sentit, es va especialitzar en natures mortes moltes de les quals amb ocells selvàtics els quals va documentar gràcies a l'aviari privat que tenia l'almirall George Churchill. Posteriorment, la seva obra va influenciar al pintor Marmaduke Cradock. Jakob Bogdani va morir a Londres el novembre de 1724.



Parlem de Música...

Pietro [Petrillo] Marchitelli (Villa Santa Maria, 1643 - Napoli, 6 de febrer de 1729) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar amb el violinista Carlo de Vincentiis en el Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols. El 1677, i després de la mort del seu mestre, va assolir el càrrec de primer violinista de la Capella Reial de Nàpols en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Més tard, entre el 1693 i fins el 1706, va treballar també com a primer violinista del Teatro di S Bartolomeo. El 1707 va assolir el seu càrrec més important, el de governador i tresorer de la congregació de músics del Palau Reial. Com a professor de violí va tenir alumnes destacats com Michele Mascitti i Giovanni Sebastiano Sabatino (1667-1742). Com a compositor, va ser autor de nombroses sonates per a violí amb acompanyament. Pietro Marchitelli va morir a Nàpols el febrer de 1729.

Nicolas de Fer - Les Environs de la Ville de Naples (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Les Environs de la Ville de Naples (1705) (2)

OBRA:

2 sonatas, 2 vn, vc, bc, in Suonate … di Giovanni Ravenscroft (Amsterdam, 2/c1710)
14 sonatas, 3 vn, bc, I-Nc;
11 sonatas, vn, bc, US-BEm;
sonata, 2 vn, bc, I-Mc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Hortensia Virtuosa
AMAZON: MARCHITELLI, P. - Trio Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARCHITELLI, P. - Trio Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZAMPONI, Giuseppe (c.1615-1662) - Ulisse all isola di Circe (1650)

$
0
0
Peter Paul Rubens - Aquiles descubierto por Ulises y Diómedes
Obra de Peter Paul Rubens (1577-1640), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Peter Paul Rubens (Siegen, 28 de juny de 1577 - Antwerpen, 30 de maig del 1640) va ser un pintor flamenc. El 1587 i després de la mort del seu pare, es va traslladar a Anvers. Allà va rebre formació de Tobias Verhaecht i Adam van Noort i posteriorment d'Otto van Veen. El 1589 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc de la ciutat. A l'entorn del 1600 se'l va documentar a Itàlia on va treballar al servei del Ducat de Màntua. El 1603 va viatjar a Espanya i al seu retorn a Mantua va ser nomenat pintor de cambra al servei de Vicenzo Gonzaga. El 1608, i després de la mort de la seva mare, va tornar a Anvers i un any després va entrar com a pintor al servei de l'arxiducat d'Albert VII d'Àustria i d'Isabel Clara Eugènia. A partir de la dècada de 1620 va començar a rebre nombroses comissions d'arreu, com per exemple de María de Médicis, de Felip IV o de la reialesa anglesa. Al llarg de la seva carrera va col·laborar amb diversos artistes entre els quals van destacar Jan Brueghel i Frans Snyders, i pel seu taller hi van passar un elevat nombre d'assistents i alumnes, destacant entre ells Van Dyck. En general, la seva influència sobre el panorama artístic del segle XVII va ser enorme tant a Flandes com a la resta d'Europa a la qual, sens dubte i a banda de la seva popularitat, hi van contribuir també els gravats que va encarregar de les seves pintures. Peter Paul Rubens va morir a Anvers el maig de 1640.



Parlem de Música...

Giuseppe (Gioseffo) Zamponi [Zamboni, Samponi] (Roma, c.1615 - Brussels, febrer de 1662) va ser un organista i compositor italià. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència del 1 de novembre de 1629, data en què va succeir a Paolo Tarditi com a organista de San Giacomo degli Spagnoli. Allà hi va romandre fins el 1638, any que va aparèixer documentat com a ‘aiutante di camera’ al servei del cardenal Pier Maria Borghese. Després de la mort del cardenal el 1642, el seu rastre es va perdre fins el 1648. Aquell any va constar al servei de l'arxiduc Leopold-Wilhelm a Brussel·les, lloc on poc després va ser nomenat director de música de cambra. També en una data indeterminada va assolir la mateixa posició a l'electorat de Köln. Com a compositor, va ser àmpliament conegut, especialment per la seva òpera Ulisse all’isola di Circe, considerada la primera òpera representada, en motiu del casament entre Felip IV i Maria Anna d'Àustria, als Països Baixos. Giuseppe Zamponi va morir a Brussel·les el febrer de 1662.

Petrus Bertius - Belgii veteris typus (1619)
Petrus Bertius (1565-1629) - Belgii veteris typus (1619) (2)

OBRA:

2 sacred pieces, I-Rc
Ulisse all’isola di Circe (op), Brussels, court, 24 Feb 1650, A-Wn, B-Bc (copy by Wotquenne)
Dies irae, 5vv, 3 insts, S-Uu
Sonata, vn, va da gamba, bc, GB-DRc
Sonata, vn, va, bc, F-Pn (attrib. Zamboni)
Sonata, 2 vn, bc, B-Bc
Capriccio, F-Pn
2 arias, 1640

Many lost works, incl. 2 masses, motets, cited in 1666 inventory of J. Tichon, in 1734 inventory of Oudenaarde parish church, and in Salvati catalogue, 1874: B-Bc



Informació addicional... 

LUBECK, Vincent (1654-1740) - Organ works

$
0
0
Aert de Gelder - Ahimelech Giving the Sword of Goliath to David (c.1680)
Obra d'Arent de Gelder (1645-1727), pintor holandès (1)


- Recordatori de Vincent Lübeck -
En el dia de la commemoració del seu 279è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Aert (Arent) de Gelder (Dordrecht, 26 d'octubre de 1645 - Dordrecht, 27 d'agost de 1727) va ser un pintor holandès. Es va formar amb Rembrandt entre els anys 1661 i 1663. En aquest sentit, l'admiració que va sentir pel seu mestre va repercutir en la seva posterior carrera sent, probablement, l'artista holandès més fidel a l'estil i temàtica de Rembrandt. I si bé al segle XVIII aquest estil es considerava "passat de moda" va mostrar absoluta indiferència per les novetats emergents. Pintor notablement prolífic, algunes de les seves obres van ser erròniament atribuïdes al seu mestre. Aert de Gelder va viure tota la seva vida a Dordrecht, ciutat on hi va morir l'agost de 1727.



Parlem de Música...

Vincent Lübeck (Paddingbüttel, 1654 - Hamburg, 9 de febrer de 1740) va ser un organista, professor i compositor alemany. Fill de l'organista Vincent Lübeck, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes d'Andreas Kneller. A finals de 1674 va assolir el càrrec d'organista de St Cosmae et Damiani de Stade. Allà es va casar amb Susanne Becker, filla de l'organista a qui havia substituït, i hi va viure fins el 1702. Aquell any va ser nomenat organista de la Nikolaikirche d'Hamburg en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Allà la seva fama va créixer notablement gràcies a les seves habilitats amb l'instrument les quals van ser àmpliament documentades per Johannes Mattheson. Per aquest motiu, va realitzar serveis esporàdics en diverses esglésies alemanyes. Com a professor, van destacar els seus alumnes C.H. Postel i M.J.F. Wiedeburg així com els seus fills Peter Paul Lübeck (1680-1732) i Vincent Lübeck II. Vincent Lübeck va morir a Hamburg el febrer de 1740.

Johann Baptist Homann - Keiserl. Freyen Reichs und Ansee Stadt Hamburg (1716)
Johann Baptist Homann (1664-1720) - Keiserl. Freyen Reichs und Ansee Stadt Hamburg (1716) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Gott wie dein Nahme, 3vv, 3 insts, bc;
Hilff deinem Volck, 4vv, 2 vn, 2 b viol, bc;
Willkommen süsser Bräutigam, 2vv, 2 vn, bc, ed. G. Graulich and P. Horn (Stuttgart, 1969): D-Bsb; all ed. M.M. Stein (Leipzig and Berlin, 1946)
Es ist ein grosser Gewinn, wer gottselig ist, 4vv, 2 vn, 2 b viol, 2 ob, bn, bc, 1693, Stade, Niedersächsiches Staatsarchiv; ed. W. Syré (Wolfenbüttel, 1987)
Ich hab hier wenig guter Tag, 4vv, 2 vn, 2 b viol, 2 ob, bn, bc, 1693, Stade, Niedersächsiches Staatsarchiv
Passion, lost

Instrumental:

Organ:
all edited in Beckmann
Praeludia and fugues, C, c, d, E, F (? by V. Lübeck (ii)), G (? by V. Lübeck (ii)), g, D-Bsb (some now lost), Hs, S-L
Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ, D-Bsb; Nun lasst uns Gott, dem Herren, Bsb (inc.)
other keyboard
Clavier Uebung bestehend im Praeludio Fuga, Allemande, Courante, Sarabande und Gigue als auch einer Zugabe von dem Gesang Lobt Gott ihr Christen allzugleich in einer Chaconne (Hamburg, 1728); ed. H. Trede (Leipzig, 1941)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Soren Gleerup Hansen (organ)
AMAZON: LUBECK - Organ works
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SODERMAN, August (1832-1876) - Katolsk mässa (1875)

$
0
0
Henriette Browne - La Religieuse
Obra d'Henriette Browne (1829-1901), pintora francesa (1)


- Recordatori d'August Söderman -
En el dia de la commemoració del seu 143è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Sophie de Bouteiller (Paris, 16 de juny de 1829 - Paris, 1901), coneguda amb el pseudònim d'Henriette Browne, va ser una pintora francesa. Nascuda a París, era la dona del diplomàtic Henry Jules de Saux, secretari del Comte de Walewksi. Es va formar a Perin i Chaplin abans d'exposar per primera vegada les seves obres al Saló de París de 1853. Ben aviat es va especialitzar en temàtica orientalista sent considerada una de les pioneres del gènere. Amb exposicions, principalment a França i Anglaterra, es va acreditar com a una de les tres dones fundadores, el 1862, de la Société Nationale des Beaux-Arts de París. Com a pintora, també va destacar per les seves imatges de dones europees blanques caracteritzades com a figures religioses i va pintar harems i ballarines en una simbologia clarament orientalista. Sophie de Bouteiller va morir a París el 1901.



Parlem de Música...

Johann August Söderman (Stockholm, 17 de juliol de 1832 - Stockholm, 10 de febrer de 1876) va ser un compositor suec. Fill de Johan Wilhelm Söderman, es va formar inicialment amb ell abans d'entrar a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Allà hi va estudiar entre els anys 1847 i 1850, formant-se en harmonia amb Erik Drake i piano amb Jan van Boom. També es va formar de forma autodidacta en violí i oboè assolint ràpidament un lloc en algunes orquestres de la ciutat. El 1851 va ser contractat per Stjernström com a director musical per a un teatre, càrrec que va ocupar diversos anys. Allà va compondre i arranjar música diversa i va fer nombroses gires pels països escandinaus. El 1856 va sol·licitar una excedència per a viatjar a Leipzig on va rebre classes de E.F. Richter i on va entrar en contacte amb la música de l'escola alemanya. Al seu retorn a Estocolm va tornar a la companyia teatral de Stjernström però el 1860 va ser nomenat mestre del cor i director adjunt de Ludvig Norman a l'Opera Reial d'Estocolm en un càrrec que ja va mantenir pràcticament fins el final de la seva vida, esdevinguda a Estocolm el febrer de 1876.

Johan August Söderman (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
incidental music unless otherwise indicated
Erik XIV (J. Börjesson), Turku, 15 March 1852
Urdur, eller Neckens dotter (operetta, J. Granberg), Helsinki, 19 Sept 1852
Regina von Emmeritz (Z. Topelius), Helsinki, 13 April 1853
Zigenarhöfdingen Zohrab [Zohrab, the Gipsy Chief] (operetta), Gothenburg, 19 April 1854
Hin Ondes första lärospån (operetta, F. Arlberg, after E. Scribe: Le diable à l’école), Stockholm, Mindre, 29 June 1856
Några timmar på Kronoborgs slott [A Few Hours in Kronoborg Castle] (O. Fredrik), 27 Sept 1858; ov. later used for Orleanska jungfrun (after F. von Schiller), 1867, and pubd as Svenskt festspel, vs (1858), fs (1867)
Folkungalek (L. Josephson), Stockholm, Kungliga, 20 Sept 1864
Bröllopet på Ulfåsa [Wedding in Ulfåsa] (F. Hedberg), Stockholm, Kungliga, 1 April 1865
Marsk Stigs döttrar [Marshal Stig’s Daughters] (Josephson), Stockholm, Kungliga, 19 March 1866
Peer Gynt (H. Ibsen), 1870, partly lost, never perf. with the play
Richard III (Hedberg, after W. Shakespeare), Stockholm, Kungliga, 17 Dec 1872
Music for c70 other works

Choral:
Die Wallfahrt nach Kevlaar (H. Heine), Bar, 4vv, orch, 1859–66 (1867)
Ett bondbröllop [A Peasant Wedding] (R. Gustavsson), male vv (1868)
Signelills färd [Signelill’s Journey] (L. Josephson), solo vv, 4vv, orch, 1869; vs, ed. V. Svedbom (1892)
Ur idyll och epigram (J.L. Runeberg), 4vv (1869)
Hjertesorg (K. Wetterhoff), solo vv, 4vv, orch, 1870 (1883)
Trenne sånger (Quanten, Z. Topelius), male vv (1871)
Tre visor i folkton, male vv (1872)

Ballads and songs:
Tannhäuser (E. Geibel), Bar, orch, ?1856–7 (1860)
Die verlassene Mühle/Qvarnruinen [The Abandoned Mill] (A.F.A. Schnetzler), Bar, orch, 1857 (1867)
Arme Peter (H. Heine), 1v, orch, 1857–67 (1870)
Kung Heimer och Aslög [King Heimer and Aslög] (F. Hedberg), 1v, orch, c1870 (1883)
Der schwarze Ritter (L. Uhland), B, orch, 1874; ed. J.P. Carstensen and E. Ellberg (1886)
c65 songs, some pubd in collections, incl. Tre ballader, 1855–69 (1871);
Heidenröslein (Heine), 1856–7 (1859);
Värvningen (after Reder: Der Landsknecht), 1859 (1860);
Serviska folksånger (J.L. Runeberg) (1871);
Digte og sange, i–ii (B. Bjørnson) (1871–3);
Tre tyska visor i folkton (1875);
others in MS and pubd singly; some ed. A. Helmer, August Söderman: Sånger med piano (Stockholm, 1981)

Vocal religiosa:

Katolsk Messa [Missa solemnis], solo vv, 4vv, orch, 1875, vs (1881)
Andeliga sånger [Spiritual Songs], 4vv, org (1872)
Du går, Guds lamm, du milda
Guds Hus
Herre Kär
Lovsång
O Guds lamm
Pingstpsalm

Instrumenal:

Concert ov., F, ?1855–68, pf score (Stockholm, 1881)
Scherzo, E, 1856
Nordiska folkvisor och folkdansar (1870)
2 festival marches, 1869, 1873;
2 funeral marches, 1871, 1872;
Festival polonaise, 1873
Qt, e, pf, vn, va, vc, 1856
Fantasier à la Almqvist, pf, 1868 (1885)



Informació addicional... 

MAASMANN, Alexander (fl.1700-1715) - Suite de clavecin (1714)

$
0
0
Edwaert Collier - A vanitas still life with books and leaflets a globe a princely flag a musical score musical instruments and an hourglass
Obra d'Edwaert Collier (1642-1708), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Edwaert Collier (Breda, 26 de gener de 1642 - London, setembre de 1708) va ser un pintor holandès. Fill de Joses Calier i Elsken Engelberts, va ser batejat a Breda com Evert Calier el 26 de gener de 1642. Es desconeix qui va ser el seu mestre però es creu va rebre formació a Haarlem, on el 1663 es va registrar en el Gremi de Sant Lluc. Posteriorment, va treballar a Leiden, on va contreure matrimoni, pel que sembla fins a tres vegades, i a on va fixar-hi la seva residència des del 1667 i fins el 1706. Des d'allà va realitzar viatges esporàdics a Àmsterdam i a Londres. Com a pintor, va rebre la influència d'autors com Pieter Claesz i Vincent Laurensz. van der Vinne i va centrar la seva temàtica en natures mortes del gènere vanitas. Edwaert Collier va morir a Londres el setembre de 1708.



Parlem de Música...

Alexander Maasmann [Maas] (fl.1700-1715) va ser un organista i compositor probablement alemany. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència de l'entorn del 1700, època en què va treballar com a organista de la Catedral de Königsberg. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre fins el 1715, any que va publicar a Londres la seva obra 'A Compleat Suite of Lessons for the Harpsicord, as Overture, Allemand, Saraband, Corant, Gavott, Chacoon, Jigg & Minuett'.

Nicolaes Visscher - Tabula Prussiae eximia cura conscripta (1690)
Nicolaes Visscher (1649-1702) - Tabula Prussiae eximia cura conscripta (1690) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (cembalo)
IMSLP: Alexander Massmann (fl.1700-1715)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DUSSEK, Frantisek Xaver (1731-1799) - Symphonies

$
0
0
Fedor Alekseyev - Red Square in Moscow (1801)


- Recordatori de František Xaver Dušek -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Fiódor Yákovlevich Alekséyev [Фёдор Яковлевич Алексеев] (c.1753 - Sant Petersburg, 23 de novembre de 1824) va ser un pintor rus. A partir del 1764 es va formar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg, ciutat on a partir del 1767 va estudiar escultura i pintura escènica amb Antonio Peresinotti (1708-1778). Entre el 1773 i 1777 va viure a Venècia on va postular per una feina d'escenògraf. També allà va realitzar nombroses vistes urbanes i paisatges en un estil molt proper al dels grans mestres venecians de principis del segle XVIII. Al seu retorn a Rússia, va treballar com a pintor teatral i de paisatges urbans. Va ser a partir de 1794, i després de presentar l'obra "Vista del Palau des de la Fortalesa", quan va començar a ser reconegut com a pintor. El 1800 va rebre un encàrrec directe del tsar Pau I per tal de crear vistes urbanes de Moscou. El 1803 va entrar com a professor de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg en un temps en què també va realitzar diversos viatges per Rússia. Els darrers anys, no obstant, el seu nom va caure en l'oblit morint en la pobresa a Sant Petersburg el novembre de 1824.



Parlem de Música...

František Xaver Dušek [Duschek, Duscheck, Dussek] (Chotěborky, bap. 8 de desembre de 1731 - Praha, 12 de febrer de 1799) va ser un professor, pianista i compositor bohemi. Fill de camperols, va rebre una beca d'estudis del comte Johann Karl Sporck (1722-1790) per estudiar al Jesuit Gymnasium de Hradec Králové. Des d'allà es va traslladar a Praga primer, on va estudiar música amb Franz Habermann, i a Viena després, on va conèixer i estudiar amb Wagenseil. A l'entorn del 1770 va tornar a Praga on va començar a treballar com a pianista i professor. En aquest darrer sentit, va tenir alumnes destacats com Leopold Kozeluch, Jan Vitásek i Vincenc Mašek. Com a intèrpret, va participar en les orquestres del comte Pachta i del comte Clam-Gallas. També a Praga es va casar amb la soprano Josefa Hambacher amb qui va convertir la seva residència en un centre de reunió de músics eminents. En aquest sentit, cal destacar les visites de Mozart els anys 1787 i 1791. Com a compositor, va destacar especialment per la seva abundant obra orquestral i pianística. František Xaver Dušek va morir a Praga el febrer de 1799.

Henri du Sauzet - Prague (1739)
Henri du Sauzet (1686-1754) - Prague (1739) (2)

OBRA:

Vocal:

5 songs in XXV Lieder für Kinder und Kinderfreunde von F.A. Spielman mit Melodien von Vinzenz Maschek und Franz Duschek (Prague, c1792)
Sacred works, attrib. Dušek by Sýkora, mostly doubtful: Sýkora nos.11, 180–81, 183–7 by F. Dušek; others by B. Dušek (b 1801), F.B. Dussek, J.L. Dussek

Instrumental:

Orch.:
37 syms., several Br. cat. (1774, 1776–7), 4 ed. in H;
Sym., F, in 6 simphonies a grand orchestre par Mr Hayden, op.9 (Paris, c1770), not listed in H;
Sym., A, Br. cat. (1773), lost;
2 serenatas, F, D;
13 menuetti

Concs., hpd/pf, orch/chbr ens:
6 concs., 2 Br. cat. (1773);
3 concs., Br. cat. (1778, 1781, 1785–7), lost;
Adagio, B

Concertinos:
4 for hpd, vn, vc, Br. cat. (1773, 1779–80), 1 movt ed. in DCHP, cxxvi (1958);
A, hpd, fl, vn, vc, b, Br. cat. (1774), lost;
B , hpd, vn, b, Br. cat. (1782–4), lost;
G, hpd, 2 vn, va, b (Linz, c1784);
G, hpd, vn, va, b

---

Chbr.:
Ww:
37 parthias (partitas), 2 ob, 2 hn, 2 bn;
6 parthias, 2 ob, 2 hn, bn, 1 ed. in MAB, xxxv (1958);
6 parthias, 2 ob, bn, ed. M. Klement (Prague, 1979)

Strs:
20 str qts (quadri, divertimentos), 6 pubd as 6 quartetti … dal signore Giorgio Hayden, op.18 (Paris, 1774), 7 ed. E. Gross (Sydney, 1972);
Serenata, C, str qt;
str qt, B , Br. cat. (1771), lost;
21 trios (divertimentos), 2 vn, b;
Notturno, a, 2 vn, b; Serenata, A, 2 vn, b

Ww, str:
Divertimento, F, 2 vn, 2 hn, va, b;
2 divertimentos, D, E , vn, va, 2 hn, b;
Serenata, E , vn, eng hn, va, hn, bn

Keyboard:
2 hands:
14 sonatas, some Br. cat. (1773), 8 ed. in MAB, viii (1951), 1 ed. in MVH, xxxi (1974), 2 movts ed. in MAB, xiv (1953);
Sonata (Prague, 1771);
Sonata, B  (Prague, 1774), 1 movt ed. in MAB, xvii (1954), MVH, v (1961);
Sonate, B , pf (Prague, 1796), 1 movt ed. in MAB, xvii (1954), MVH, v (1961);
Andante mit Variationen, pf (Prague, c1796);
Andante con menuetto, G;
Sonata, D-Bsb*;
several other sonatas, Br. cat. (1773–4), lost;
6 sonatinas, ed. in Edice Medailón, 1 (Prague, 1973);
4 sets of variations

4 hands:
2 sonates, C, E  (Vienna, 1788);
Sonata, G (n.p., c1796);
2 sonatas;
2 divertimentos;
2 sets of variations;
Menuetto, C
Diversae partes, hpd (Sýkora no.11), by F. Dušek



Informació addicional... 

INTERPRETS: Helsinki Baroque Orchestra; Aapo Häkkinen
RECICLASSICAT: DUSSEK, Franz Xaver (1731-1799)
AMAZON: DUSSEK F.X. - 4 Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUSSEK F.X. - 4 Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

COLOMBINI, Francesco (1588-1671) - Concerti ecclesiastici (1628)

$
0
0
Filippo Tarchiani - Tobia e l'Angelo
Obra de Filippo Tarchiani (1576-1645), pintor italià (1)


- Recordatori de Francesco Colombini -
En el dia de la celebració del seu 431è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Filippo Tarchiani (Firenze, 1576 - Firenze, 1645) va ser un pintor italià. Es va formar a Roma amb els pintors Agostino Ciampelli, Andrea Commodi, Anastasio Fontebuoni i Orazio Gentileschi. Amb tots ells es va familiaritzar amb l'estil manierista primer, per després evolucionar vers un estil més propi de l'art revolucionari de Caravaggio. No obstant, al llarg de la seva carrera com a pintor, la qual va desenvolupar quasi íntegrament a Florència, va prevaldre el naturalisme, tècnica per altra banda molt arrelada a Florència. Entre els anys 1615 i 1617, va treballar en la decoració de la Casa Buonarroti juntament amb Artemisia Gentileschi. Pintor prolífic, tant pel que fa a pintura al fresc com en altres suports, Filippo Tarchiani va morir a Florència el 1645 considerat, així mateix, com un dels primers grans pintors barrocs de la Toscana.



Parlem de Música...

Francesco Colombini (Massa, 13 de febrer de 1588 - Massa, 4 d'agost de 1671) va ser un organista i compositor italià. Fill de farmacèutic, segons Fetis va néixer el 1573 si bé altres fonts van documentar el seu naixement el febrer de 1588. No obstant, es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència relativa al seu càrrec d'organista i compositor al servei de les ciutats de Massa i Carrara. Allà, pel que sembla, hi va treballar la resta de la seva vida. Com a compositor, i a banda d'una col·lecció de madrigals, va ser autor exclusivament de música religiosa la qual va recopilar i publicar a Venècia i Anvers. Francesco Colombini, autor notablement popular al seu temps, va morir a Massa l'agost de 1671.

Claudius Ptolemy - Toscana Nuova Tavola (1599)
Giuseppe Rosaccio (1530-1620) - Toscana Nuova Tavola (1599) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Madrigali concertati, 5vv, bc (Venice, 1618, 2/1640)

Vocal religiosa:

Messe … con motetti, 5–10vv, bc; lost, listed in Indice (1621)
Completorium cum antiphonis ac litaniis, 5vv, op.3 (Venice, 2/1640)
Motetti concertati, 2–4vv, bc (org), op.4 (Venice, 1623, 2/1639 as Nectar caelicum … libro II)
Motetti concertati, 2–5vv, bc (org), Libro III, op.6 (Venice, 1626, 2/1638 as Mel musicum)
Concerti ecclesiastici, 2–5vv, bc (org), libro IV, op.7 (Venice, 1628, 2/1641)
Salmi concertati, 4vv, bc, libro I, op.9 (Venice, 1634)
Ambrosia sacra sive cantiones sacrae, 2–7vv, bc, liber III (Antwerp, 1639, 2/1646)
Madrigali, 5vv, ?bc, libro secondo, libro terzo; lost, listed in Indice (1649)
1 motet in 1611, 2 motets in 1615, 1 motet, 8vv, in A-KR, 1 motet, 3vv, in PL-WRu (lost)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Modo Antiquo; Bettina Hoffmann
TACTUS: COLOMBINI - Concerti Ecclesiastici
CPDL: No disponible
SPOTIFY: COLOMBINI - Concerti Ecclesiastici



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LIDL, Andreas (c.1740-c.1789) - Divertimenti for Baryton Trio

$
0
0
Jean Raoux - A Quartet in Concert
Obra de Jean Raoux (1677-1734), pintor francès.




Parlem de Pintura...

Jean Raoux (Montpellier, 12 de juny de 1677 - Paris, 10 de febrer de 1734) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment a Montpellier abans de traslladar-se a París, ciutat on va estudiar amb Bon Boulogne. El 1704 va guanyar el Prix de Rome amb l'obra David tue Goliath d'un coup de fronde i va viatjar a Itàlia. Allà va rebre formació i va treballar realitzant frescs per la Catedral de Padua. Posteriorment, va treballar a Venècia i poc després va rebre la protecció de Philippe de Vendôme. El 1711 va tornar a París on va rebre nombrosos encàrrecs i on el 1717 va entrar com a membre de l'Académie royale de peinture et de sculpture. Com a pintor, es va fer especialment conegut pels seus retrats i escenes de gènere en unes obres que van ser de gran influència anys més tard per François Boucher. Jean Raoux va morir a París el febrer de 1734.



Parlem de Música...

Andreas Lidl [Lidel, Liedel] (Wien?, c.1740 - London, c.1789) va ser un instrumentista i compositor austríac. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1769, any que va constar com a instrumentista de la capella de Nikolaus I d'Esterházy i en la qual hi va romandre fins el 1774. Posteriorment, i segons va documentar Schubart, el 1776 va constar com a músic a Augsburg i més tard, a l'entorn del 1778, a Londres. Allà va treballar un mínim de 10 anys destacant com a intèrpret de Baríton i de Viola de Gamba. Com a compositor, va ser autor de diverses col·leccions de música instrumental la majoria de les quals sonates, duets, trios i quartets. També a Londres, i segons Burney, va ser un dels millors intèrprets de baríton del seu temps. Es creu que Andreas Lidl va morir a Londres en una data a l'entorn del 1789.

John Rocque - Composite England, Wales (1790)
John Rocque (c.1702-1762) - Composite England, Wales (1790) (1)

OBRA:
all published in London

Op.
16 Trios, vn/fl, vn, vc (1776)
26 Quartettos (1778); 3 for 2 vn, va, vc; 3 for fl, vn, va, vc
36 Duettos, vn, va/vc/vn (1778)
46 Sonatas, vn, va, vc (1778)
53 Quintettos, fl, vn, 2 va, vc (c1780)
6A 2nd Sett of 6 Duettos (c1780); 3 for vn, va; 3 for vn, vc
7A 2nd Sett of 6 Quartettos (c1780); 5 for 2 vn, va, vc; 1 for ob, vn, va, vc
8A 3rd Sett of 6 Duettos, vn, vn/vc (1785)

Other:
Songs pubd singly and in 18th-century anthologies



Informació addicional... 

INTERPRETS: Esterházy Trio
AMAZON: LIDL, A. - Divertimenti for Baryton Trio
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LIDL, A. - Divertimenti for Baryton Trio



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LE SUEUR, Jean François (1760-1837) - Oratorios du Couronnement

$
0
0
Louis-Léopold Boilly - The Public Viewing David’s Coronation at the Louvre (1810)
Obra de Louis Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès (1) 


- Recordatori de Jean François Le Sueur -
En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 5 de juliol de 1761 - Paris, 4 de gener de 1845) va ser un pintor francès. De ben petit va iniciar la seva formació autodidacta. El 1785 es va traslladar a París i va començar a pintar escenes galants amb les quals es va començar a fer conegut. Durant la Revolució Francesa va patir el recel oficial per la temàtica dels seus treballs, sovint satírics vers la moral de l'època. Per tal de redimir-se públicament va realitzar l'obra Le Triomphe de Marat, un retrat distorsionat del líder revolucionari Jean Paul Marat pintat des d'una perspectiva francament afavoridora. Aquesta obra el va promocionar per l'admissió a la Societat Republicana de les Arts. El 1804 va enviar al Saló de París les obres L'Arrivée d'une diligence dans la cour des Messageries i Le Sculpteur Houdon dans son atelier, amb les quals va ser premiat i reconegut. A partir de 1823 va produir les seves primeres litografies en una sèrie humorística titulada Grimaces. Pintor extraordinàriament prolífic, va ser especialment conegut pels seus retrats satírics de la vida i costums de París durant la Revolució i l'Imperi. Louis-Léopold Boilly va morir a París el gener de 1845.



Parlem de Música...

Jean-François Le Sueur [Lesueur] (Drucat-Plessiel, 15 de febrer de 1760 - Paris, 6 d'octubre de 1837) va ser un teòric i compositor francès. Amb talent musical des de ben petit, es va formar inicialment en el cor de les escoles d'Abbeville i Amiens. A partir del 1776 va començar a treballar com a mestre de diferents corals de la zona. Arrel d'aquest primer càrrec, ben aviat va ser sol·licitat a París on va treballar d'assistent al mestre del cor de l'església dels Sants Innocents. Allà va començar a rebre classes d'harmonia i composició de l'abat Nicolas Roze. El 1779 va ser nomenat mestre del cor de la Catedral de Dijon i posteriorment de la Catedral de Le Mans i de la Catedral de Tours. No obstant, el seu intent renovador va provocar algunes discrepàncies amb les autoritats eclesiàstiques, fet que va motivar el seu retorn a París. Allà va participar, entre el 1782 i el 1786, en el Concert Spirituel. El 1784 va assolir el càrrec de mestre del cor de l'església dels Sants Inocents i el 1786 el mateix càrrec a la Notre Dame de París. Allà, no obstant, hi va romandre un any fruit, novament, de les desavinences provocades per la seva voluntat de canviar els pilars de la música religiosa els quals considerava arcaics. Va ser aleshores quan les esglésies de la ciutat van prohibir la música religiosa de Le Sueur motiu pel qual va decidir centrar-se en l'òpera. En aquest sentit i després de rebre el suport de Sacchini, va compondre i representar les seves primeres obres. L'èxit assolit i el suport rebut pels revolucionaris, el va situar com a referent musical al mateix nivell que Méhul i Cherubini. Alhora, va ser autor del Chant du Ier vendémiaire an IX el qual va rebre l'admiració pública de Napoleó. A partir del 1795 va treballar com a Inspecteur en el Conservatori de París en un càrrec que va preservar fins el 1802. El 1804 va ser nomenat directament per Napoleó com a successor de Paisiello en la direcció de la Capella de les Tuileries en un càrrec que va preservar i compartir amb Egide Martini i Cherubini fins el 1816 i el 1830 respectivament. El 1813 va ser nomenat membre de l'Académie des beaux-arts i a partir del 1818 va entrar a treballar com a professor de composició en el Conservatori de París. Els darrers anys de la seva vida va dedicar bona part del seu temps a la recerca històrica i musical. Jean-François Le Sueur va morir a París l'octubre de 1837.

Composite Nouveau Plan Routier de la Ville et Faubourgs de Paris (1784)
Composite Nouveau Plan Routier de la Ville et Faubourgs de Paris (1784) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
all first performed and published in Paris
La caverne (drame lyrique, 3, P. Dercy [Palat], after A.-R. Le Sage: Gil Blas de Santillane), OC (Feydeau), 16 Feb 1793, F-Pim*, Po*; (1794/R1986 in FO, lxxiv)
Paul et Virginie, ou Le temple de la vertu (oc, 3, A. du Congé Dubreuil, after B. de Saint-Pierre), OC (Feydeau), 13 Jan 1794 (1796)
Télémaque (tragédie lyrique, 3, Dercy), OC (Feydeau), 11 May 1796 (c1796–1802)
Ossian, ou Les bardes (opéra, 5, Dercy, rev. J.-M. Deschamps), Opéra, 10 July 1804, D-Bsb*, F-Po*; (c1804–5/R1979 in ERO, xxxvii)
Le triomphe de Trajan (tragédie lyrique, 3, J. Esmenard), Opéra, 23 Oct 1807, Po, collab. L.-L. de Persuis
La mort d’Adam (tragédie lyrique religieuse, 3, N.-F. Guillard, after F.G. Klopstock), Opéra, 21 March 1809, Po*; (1822)
Alexandre à Babylone, 1814 (opéra, 3, Baour-Lormian), unperf., Pn; (c1859–60)

Other works:
c60 sacred pieces, incl. orats, masses, motets, psalms and cants., 17 bks pubd (Paris, 1826–41), other works, F-Pn
c10 hymns and odes for Revolutionary celebrations, 1794–1802
A few songs and solfège exercises

Literatura:

Exposé d’une musique une, imitative et particulière à chaque solemnité (Paris, 1787)
Lettre en réponse à Guillard sur l’opéra de La mort d’Adam (Paris, 1801)
Observations sur les grandes parties de la musique et de la poésie chantée’, Odes d’Anacréon, trans. J.-B. Gail (Paris, 3/1799)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Chorus Musicus Köln; Das Neue OrchesterChristoph Spering
AMAZON: LE SUEUR - Oratorios du Couronnement de Charles X
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LE SUEUR - Oratorios du Couronnement de Charles X



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TORRIANI, Antonio (1829-1911) - Fantasie d'opera

$
0
0
Eugen von Blaas - Venetians at the balcony
Obra d'Eugene von Blaas (1843-1932), pintor austríac (1)




Parlem de Pintura...

Eugen (Eugenio) von Blaas [de Blaas] (Albano Laziale, 24 de juliol de 1843 - Venezia, 10 de febrer de 1931) va ser un pintor austríac. Fill del pintor Karl von Blaas, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma. El 1856, i després del nomenament del seu pare com a professor a Venècia, es va traslladar en aquella ciutat. Allà va començar a realitzar les seves primeres obres i anys després va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts. Com a pintor, es va especialitzar en la representació d'escenes de gènere les quals van assolir gran popularitat, especialment per l'escenografia, cromatisme brillant i bellesa de les figures. En vida, tot i no assolir el ressò del seu pare, va gaudir d'àmplia admiració i difusió realitzant nombroses exposicions, tant a Itàlia com a l'exterior. Eugen von Blaas va morir a Venècia el febrer de 1931.



Parlem de Música...

Antonio Torriani (Milano, 17 de gener de 1829 - Milano, 9 d'agost de 1911) va ser un fagotista i compositor italià. El 1842 va entrar al Conservatori de Milà on va estudiar instrumentació amb Antonio Cantù. El 1846 va participar per primera vegada com a primer fagot en l'òpera I due Savoiardi del també estudiant aleshores Antonio Cagnoni. El 1850 es va graduar i va guanyar un premi d'interpretació. A partir del 1853 va treballar com a primo fagotto a vicenda juntament amb el seu professor Cantù al Teatro Carcano. El 1864 va assolir, gràcies a les seves habilitats amb el fagot, el càrrec de primo per l’opera de La Scala en un càrrec que va preservar fins el 1893. Allà va coincidir amb l'apogeu teatral de Milà fet que va redundar en un major reconeixement com a intèrpret. El mateix Verdi el va qualificar com "el millor fagotista del món". Paral·lelament, Torriani va entrar a formar part de la Società Orchestrale del Teatro alla Scala amb la qual va interpretar material propi format principalment per arranjaments instrumentals d'òperes de gran èxit. A partir del 1878 va iniciar una gira concertant per París en motiu de l'Exposició Universal. Al seu retorn a Itàlia, es va instal·lar novament a Milà, ciutat on hi va morir l'agost de 1911.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Trio Hormus
TACTUS: Fantasie Opera
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Fantasie Opera



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE MACHAUT, Guillaume (c.1300-1377) - Messe Nostre Dame

$
0
0
Jan van Eyck - Portrait of Giovanni Arnolfini and his Wife
Obra de Jan van Eyck (c.1390-1441), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Jan van Eyck (Maaseik, c.1390 - Brugge, 9 de juliol de 1441) va ser un pintor flamenc. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1422, any que va constar com a pintor al servei de la cort de Johann III de Bayern, establert en aquell temps a La Haia. El 1425 i després de la mort del seu protector, es va establir a Lille on va entrar com a pintor al servei de Philippe III de Bourgogne. Des d'allà va viatjar esporàdicament a Portugal i Espanya. El 1432 es va instal·lar a Bruges on es va casar i on va realitzar la majoria de les seves obres. El seu estil i tècnica, considerats dels més destacats de l'Europa del seu temps, es van caracteritzar per la superposició de fines capes de pintura que produien un efecte transparent i reflectant. Amb aquest mètode va arribar a representar amb notable detall la qualitat de les teles, la pell o la transparència del vidre. Jan van Eyck, considerat erròniament com l'inventor de la tècnica a l'oli, va morir a Bruges el juliol de 1441.



Parlem de Música...

Guillaume de Machaut (Machaut, c.1300 - Reims, abril de 1377) va ser un poeta i compositor francès. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència de 1323, quan va constar com a capellà i secretari de Johann der Blinde von Luxemburg i en un càrrec que va preservar fins el 1346. Posteriorment, va treballar al servei de la duquessa de Normandia i de Charles V le Sage. El 1337 va ser nomenat canonge de la Catedral de Reims, ciutat on hi va viure la resta de la seva vida. Com a poeta, va destacar pels seus llargs poemes narratius i didàctics els quals van descriure l'ambient de l'època. Per altra banda, els seus poemes lírics més breus van contribuir a crear el rondeau, la balada i el virelai, formes poètiques vigents durant més d'un segle. Com a músic, va compondre l'acompanyament musical de gran part de la seva obra poètica. Des del punt de tècnic, aquestes composicions van ser isorrítmiques, és a dir, es basaven en cicles melòdics i rítmics independents que es solapaven. La Missa de Nostre Dame, també isorítmica, a quatre veus, d'estil monumental i auster i amb forts ritmes i dissonàncies, va ser la primera partitura completa de missa polifònica escrita per un únic compositor que s'ha preservat ja que tots els cicles anteriors de misses conegudes van ser recopilacions d'obres escrites per diferents compositors. Guillaume de Machaut, considerat el principal exponent del moviment de modernització musical conegut com Ars nova, va morir a Reims l'abril de 1377.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Obsidienne; Emmanuel Bonnardot
PRESTOMUSIC: DE MACHAUT, G. - Messe Nostre Dame
SPOTIFY: DE MACHAUT, G. - Messe Nostre Dame



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DALL'OGLIO, Domenico (c.1700-1764) - Violin Sonatas (1738)

$
0
0
Hendrick Ter Brugghen - Bacchante with an Ape (1627)
Obra d'Hendrick ter Brugghen (1588-1629), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Hendrick Jansz ter Brugghen [Terbrugghen] (Deventer, c.1588 - Utrecht, 1 de novembre de 1629) va ser un pintor holandès i un dels més destacats seguidors neerlandesos de Caravaggio. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1590, any en què se'l va situar a Utrecht. Va ser allà on a l'entorn del 1600 va començar a rebre formació d'Abraham Bloemaert. Al voltant de 1604, va viatjar a Itàlia, país on possiblement va coincidir amb Caravaggio. Ràpidament, l'art del mestre italià, així com el d'autors propers com Orazio Gentileschi, va ser de gran influència en la seva obra. Al seu retorn a Utrecht, va treballar amb Gerrit van Honthorst. Com a pintor, es va especialitzar en escenes amb figures de mig cos sovint de bevedors o músics tot i que també va realitzar escenes religioses de gran format o retrats de grups. La influència de Caravaggio va ser molt evident i en les seves obres va mostrar un ús dramàtic de la llum i ombra així com personatges amb una gran càrrega emotiva. Hendrick Jansz ter Brugghen, autor de marcada influència per artistes posteriors com RembrandtFrans Hals i Johannes Vermeer, va morir a Utrecht el novembre de 1629.



Parlem de Música...

Domenico Dall’Oglio (Padova, c.1700 - Narva, 1764) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de l'entorn de 1721, quan es creu va entrar com alumne de Tartini. El 1732 va ser nomenat violinista de la Basilica di San Antonio de Padova en un càrrec que va preservar fins el 1735. Aquell any va viatjar a Rússia en companyia del seu germà i violoncel·lista Giuseppe Dall'Oglio (c.1710-c.1794). Allà va treballar com a violinista i compositor i hi va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor exclusivament d'obra instrumental la qual va mostrar la influència d'autors com el mateix Tartini o Vivaldi. Domenico Dall'Oglio va morir el 1764 a Narva en el transcurs d'un viatge de retorn a Itàlia.

Matthaeus Seutter - Livonia et Curlandiae (1740)
Matthaeus Seutter (1678-1756) - Livonia et Curlandiae (1740) (2)

OBRA:

XII sonate, vn, vc/hpd (Amsterdam, 1738); MS in US-BEm
Sei sinfonie, 2 vn, va, b, op.1 (Paris, 1753)
2 sonatas, fl, b, in VI sonate … d'alcuni famosi maestri comme di Jean Fredrik Groneman, Domenico Dall'Oglio, Giuseppe San Martini (London, c1762); cited in Breitkopf catalogue, 1779–80
XII sonate, vn, bc (Venice, 1778)
Sonata a 4, 2 vn, va, b, S-Uu
Various syms., D-Dl, orig. incl. Sinfonia Russa, 4 vn, lost, cited in Breitkopf catalogue, 1766; Quelques sinfonie alle russe, lost; Sinfonia, 2 cl, 2 vn, timp, b, lost: cited in Breitkopf catalogue, 1767
Pezzi per violetta e b, D-Bs
17 concs., vn with 2 vn obbl, va, vc obbl; 10 sonatas, vn, b: US-BEm
La Russia afflitta, prol, and addl arias for Hasse's La clemenza di Tito, 1742, lost
Recit–Aria, E soffrirò che si–Combattuto da più venti, S, str, in Zoppis's Didone abbandonata, ?1758, lost
Other ballet and theatre music for the Russian court



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maria Krestinskaya (violin); Grigory Krotenko (bassetto); Imbi Tarum (harpsichord)
PRESTOMUSIC: DALL'OGLIO, D. - Violin Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DALL'OGLIO, D. - Violin Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RIGEL, Henri-Joseph (1741-1799) - Symphonies

$
0
0
Jacob van Strij - Landschap met veedrijver en schaapherder
Obra de Jacob van Strij (1756-1815), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Jacob van Strij (Dordrecht, 2 d'octubre de 1756 - Dordrecht, 4 de febrer de 1815) va ser un pintor holandès. Fill de Leendert van Strij (1728-1798) i germà d'Abraham van Strij, es va formar inicialment amb el seu pare. Entre el 1774 i el 1776 va viure a Anvers on va rebre classes d'Andries Cornelis Lens. Al seu retorn a Dordrecht es va unir al taller del seu pare i va entrar com a membre de la Teekengenootschap Pictura de Dordrecht, fundada el 1774 pel seu germà Abraham. Va ser aleshores quan va iniciar la seva carrera com a pintor destacant especialment pels seus paisatges. Com a professor, van destacar, entre altres, els alumnes Pieter Rudolph Kleijn, Johannes Christiaan Schotel i Gillis Smak Gregoor. El seu fill Hendrik van Strij també va ser pintor. Jacob van Strij va morir a Dordrecht el febrer de 1815.



Parlem de Música...

Henri-Joseph Rigel (Wertheim, 9 de febrer de 1741 - Paris, 2 de maig de 1799) va ser un professor i compositor alemany. Fill de Georg Caspar Riegel (c.1695-1754) i germà d'Anton Rigel (c.1745-1807), es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1767, any en què va constar per primera vegada com autor de diverses simfonies i un concert de violí en el Breitkopf Catalogue. Aquell any es va instal·lar a París, ciutat on La Borde va documentar, en la seva obra Essai sur la musique (1780), que Rigel havia estudiat amb Jommelli a Stuttgart. També a París va publicar el seu opus 1 'Six sonates pour clavecin'. El 1768 es va casar i entre el 1769 i el 1772 va tenir diversos fills, alguns d'ells músics. A partir del 1772 va començar a publicar música regularment destacant, juntament amb autors com F.-A. Philidor, Cannabich i Eichner, com un dels millors autors de simfonies i simfonies concertants de la ciutat. En aquest sentit, el 1774 va realitzar la seva estrena simfònica al Concert Spirituel en un any en què també va escriure i representar l'oratori La sortie d’Egypte (1774). Precisament aquest oratori, i juntament amb La déstruction de Jéricho (1778), va gaudir d'extraordinari èxit sent representat anualment entre els anys 1775 i 1786. A partir del 1778 va començar a escriure òperes les quals van gaudir d'èxit notable amb representacions habituals en els teatres principals de París. A partir del 1790, les seves obres van formar part dels programes musicals del Cirque du Palais-Royal i del Concert du Cirque National i a l'entorn del 1795 va assolir un càrrec de professor en el Conservatori de París. Els seus fills Louis Rigel (1769-1811) i Henri-Jean Rigel també van ser compositors. Henri-Joseph Rigel, considerat un dels músics més eminents de París de finals del segle XVIII, va morir a París el maig de 1799.

André Dutertre (1753-1842) - Henri-Joseph Rigel (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
first performed in Paris unless otherwise stated
printed works published in Paris
Le savetier et le financier (oc, 2, J.-B. Lourdet de Santerre, after J. de La Fontaine), Marly, 23 Oct 1778 (1782), airs (1778), ov. (1779)
Le départ des matelots (cmda, 1, ?J. Rutlidge), Comédie-Italienne (Bourgogne), 23 Nov 1778
Cora et Alonzo (grand opéra, 4, P.-U. Dubuisson), commissioned by Opéra, 1779, unperf.
Rosanie (comédie lyrique, 3, A.-M.-D. Devismes), Comédie-Italienne (Bourgogne), 24 July 1780, excerpts (1780); rev. as Azélie, Monsieur, 4 July 1790, F-Mc, excerpts (n.d.)
Blanche et Vermeille (comédie pastorale, 2, J.-P. Florian), Comédie-Italienne (Bourgogne), 5 March 1781; rev. (2), 26 May 1781 (1781); rev. (1), 26 March 1782, excerpts (n.d.)
L’automate (cmda, 1, Cuinet-Dorbeil), Comédie-Italienne (Bourgogne), 20 Aug 1781
Ariane fille de Minos (comédie mêlée de couplets, 1, L.H. Dancourt), Beaujolais, 1784
Les amours du Gros-Caillou (oc, 1, F.-J. Guillemain), Beaujolais, 10 April 1786
Aline et Zamorin, ou L’amour turc [also listed as Atine et Zamorin] (opéra bouffon, 3, Dancourt), Beaujolais, 26 Sept 1786, excerpts (n.d.)
L’entrée du seigneur (oc, 1, Lebas), Beaujolais, 21 Oct 1786
Lucas et Babet, ou La veillée (oc, 1, ?J.-L. Gabiot de Salins), Beaujolais, 15 June 1787, Pc*
Alix de Beaucaire (drame lyrique, 3, M.-J. Boutillier), commissioned by Comédie-Italienne, 1787, perf. Montansier, 10 Nov 1791, Mc, Pc*
Estelle et Némorin (mélodrame pastoral, 2, Gabiot de Salins, after Florian), Ambigu-Comique, 25 June 1788 (1788)
Le bon fermier (cmda, 1, ?E.J.B. Delrieu or Gabiot de Salins), Beaujolais, 18 May 1789, Pc*
Pauline et Henri (cmda, 1, Boutillier), Feydeau, 9 Nov 1793, Pc; as Edmond et Caroline, Pc*
Le magot de la Chine (opéra bouffon, 1, Dancourt), Ambigu-Comique, 6 Aug 1800 [posth.]

Revolutionary:
Hymne sur l’enfance, ou Le devoir des mères (F.G. Desfontaines) (Paris, 1794);
Hymne à la liberté, ou Hymne pour la Fête du 10 août (Baour-Lormian), 4vv (Paris, 1795), ed. C. Pierre, Fêtes et cérémonies de la Révolution française (Paris, 1899)
Many others pubd in collections and singly, incl. Le ménage comme il y a peu (Person) (Paris, 1793), L’amant trahi, ariette (Paris, c1778); some pubd in Mercure de France

Vocal religiosa:

Sacred (all perf. Paris, Concert Spirituel):
La sortie d’Egypte, orat, 1774;
La déstruction de Jéricho, orat, 1778;
Regina coeli, motet, grand chorus, 1780;
Ave verum, motet, 1783;
Jepthé, orat, 1783;
Les macchabées, orat

Instrumental:

Syms.:
7 cited in Breitkopf catalogue of 1767 [1 pubd as op.12 no.1, 2 pubd as op.21 nos.3 and 5, 1 in CH-E, 3 lost];
1, C, c1767, D-Rtt [listed under ‘?A. Riegel’];
6 sinfonies, op.12 (1774), nos. 2, 4 ed. R. Sondheimer (London, 1938–9);
1, D, no.3 in 3 simphonies à grand orchestre: Gossec & Rigel (1782);
1, g, no.2 in 3 simphonies à grand orchestre: Rosetti, Rigel & Ditters (1783);
6 simphonies, op.21 (1786), no.2 ed. in B.S. Brook (1962), 2 ed. in Foreign Composers in France, 1750–1790 (New York, 1984)

Concs.:
1 for vn, G, cited in Breitkopf Catalogue of 1767;
ler, hpd, op.2 (c1770);
2me, hpd, op.3 (c1770);
2 for hpd, op.11 (c1773);
1 for hpd, no.1 in Journal de pièces de clavecin, ?op.19 (1784);
Concerto concertant, hpd, solo vn, no.36 of Journal de pièces de clavecin, op.20 (1786)

---

Chbr:
6 sonates, hpd, op.1 (1767);
6 quatuors dialogués, str qt, op.4 (c1770);
Pièces de clavecin mêlées de préludes pour les commenceants, op.5 (c1770);
Suite des pièces … mêlées de préludes, hpd, acc. vn ad lib, op.6 (c1771);
Sonates de clavecin en quatuor, opt. acc. 2 vn, 2 hn, vc, op.7 (c1771);
6 sonates de clavecin en quatuor, op.8 (c1772);
Sonates de clavecin en quatuor, op.9 (c1772);
Second oeuvre de quatuors dialogués, str qt, op.10 (c1773?, 6 sonates, hpd, acc. vn ad lib, op.13 (1777), march from no.4 ed. in G. de Saint-Foix (1924);
3 duos, pf/hpd, op.14 (c1777) [also pubd as qts, 2 vn, va, pf];
3 sonates en symphonies, hpd/pf, op.16 (1783);
Second oeuvre de symphonies, hpd/pf, op.17 (1784);
3 sonates, hpd/pf, op. 18 (1784);
other chbr and kbd pieces in 18th-century anthologies;
various arrs.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Concerto Köln
AMAZON: RIGEL - Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RIGEL - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE TORRES, Joseph (1670-1738) - Cantatas profanas

$
0
0
Alejandro de Loarte - La gallinera
Obra d'Alejandro de Loarte (c.1590-1626), pintor espanyol (1)




Parlem de Pintura...

Alejandro de Loarte (Madrid?, c.1590 - Toledo, 1626) va ser un pintor espanyol. Fill del també pintor i veí de Madrid, Jerónimo de Loarte, es va formar inicialment amb el seu pare. No obstant, es desconeix la major part de la seva vida. El 1619 es va casar a Madrid abans de traslladar-se a Toledo, ciutat on va desenvolupar la totalitat de la seva curta carrera com a pintor. Allà va realitzar obres diverses per a esglésies de la zona les quals van mostrar un estil proper al d'autors com Sánchez Cotán i Tristán. I si bé la seva temàtica religiosa devia ser la més habitual, va brillar especialment en el gènere de natures mortes amb les quals va saber expressar el seu millor art. En aquest sentit, la seva obra mestra va ser La Gallinera en la qual va sintetitzar l'art flamenc amb l'art italià. Alejandro de Loarte va morir a Toledo el 1626.



Parlem de Música...

Joseph [José] de Torres y Martínez Bravo (Madrid, c.1670 - Madrid, 3 de juny de 1738) va ser un organista, teòric i compositor espanyol. A l'entorn del 1680 va entrar com a cantant del cor de la Capella Reial en una època en què es creu va rebre classes de l'organista Pablo Bruna i del compositor Cristóbal Galán. El 14 de desembre de 1686 va ser nomenat organista de la Capella Reial en la qual també va treballar com a professor entre els anys 1689 i 1691. A partir del 1708, i després de l'exili de Sebastián Durón, va ocupar temporalment la plaça de mestre de capella de la Capella Reial en un càrrec en què fou definitivament oficialitzat el 3 de desembre de 1718. A partir del 1724, i després del segon mandat reial de Felip V, va treballar conjuntament amb Felipe Falconi, autor encarregat d'importar el llenguatge musical italià a la cort espanyola. A partir del 1734, i degut a l'incendi que va arrasar l'arxiu musical de l'Alcázar de Madrid, es va veure obligat a treballar intensament com a compositor amb l'objectiu de reemplaçar l'extensa col·lecció musical perduda. En aquest sentit, va ser un autor notablement prolífic tant pel que fa al gènere religiós com secular. Joseph de Torres va morir a Madrid el juny de 1738.

OBRA:

Vocal secular:

Cantatas:
Aunque injusta mi estrella (inc.), 1737, E-Mn;
Bellísima ocasión de mis cuidados (inc.), 1737, Mn;
Bosques umbrosos, 1v, 2 vn, bc, GB-CDp;
En mi pecho, clausulados, CDp;
Esfera de Neptuno, e uña hermosa, CDp;
La picarílla mas bella, 1737, E-Mn;
Ola, pajarillos (Madrid, n.d.);
Pajaros que al vèr al alva, GB-CDp;
Para qué son esas flores, 1v, bc, Barcelona, Biblioteca Central;
Por el tenaro monte (Madrid, n.d.);
Quejas sabe formar, fino an sentir, CDp;
Quien podrà tus disfrazes amore, 1v, vn, harp, bc, CDp;
Sincero corazón, dexa el anhelo, 1v, vn, bc, CDp;
Sobra las ondas azules, CDp;
Tremula, tibia luz, CDp;
Vença feliz la flecha de amor, CDp;
Ya logro el tiro mi bizarro aliento (inc.), 1737, E-Mn;
Yaze, à la fresca orilla de un arroyo (Es mi Zagala), GB-CDp

Vocal religiosa:

Masses:
Ad patrocinium, 8vv, vn, bc, E-Zs;
Annuntiate nobis, SSAT, SATB, ob, harp, 2vn, bc (org), 1722, Mp;
Asumpta est Maria, SATB, bc, 1703, E, Mp, PAL;
Breve (i), SAT/SSAT, SATB, 2vn, bc, E[variant of Cibavit eos]; Breve (ii), SATB, SCc;
Cantemus Domino, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, 2 va, vc, db, bc, 1724, Mp;
Cibavit eos, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, 2 va, vc, db, bc (org), 1733, Mp [variant of Breve (i)];
De difuntos Ludovici Primi, SSAT, SATB, 2 fl, tpt, 2 vn, va, bc (org), 1725, GRc(without insts), Mp;
Dominical, SATB, SCc;
Exurgens Maria, E, PAL;
Gloriosae Virginis Mariae, SATB, bc, 1703, E, Mp, PAL, SEG;
Iste confesor, SSAT, SSAB, SATB, 2 ob, tpt, 2 vn, va, bc, Mp
Legem pone mihi Domine, SSAT, SSATB, 2 ob, 3 vn, va, vc, bc (org), 1727, Mp;
Ludovicus Primus Rex Hispaniae, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, bc (org), 1724, Mp;
Misa, SSAT, SATB, ob, 2 vn, va, vle, bc (org), SCc;
Missus est Gabriel angelus, SATB, bc, E, GRc, Mp, PAL, 1703;
Nativitates est hodie, SATB, bc, 1703, E, Mp, PAL, SEG;
Nunc dimittis, E, PAL;
Omnis Spiritus/Laudet Dominum, SATB, SATB, SSATB, 2 ob, 2 tpt, 2 vn, va, db, bc (org), Mp;
Sanctorum omnium, SSAT, SATB, SATB, bc (harp, org), 1721, VAcp;
Secundi toni, 4vv, BUa, E, H, PAL, PAMc;
Super tonus, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, 2 va, vc, vle, db, bc, 1732, Mp;
Templum in templo, SATB, bc, 1703, E, GRc, Mp, PAL, SEG;
Velociter currit, SSAT, SATB, ob, tpt, 2vn, 2 va, vc, cb, bc, Mp

Motets and psalm settings:
20 motets, 1–3vv, in Arte de canto llano (see theoretical works)
Amavit eum, S, S, E-Mn;
Asperges, in Missarum liber (Madrid, 1703);
Asumpta est Maria, SATB, bc, SA;
Beatus vir, 12vv, ob, str, bc, Zac;
Beatus vir, SATB, SSATB, 2 ob, 3 vn, 2 va, vc, bc (org), 1727, Mp;
Beatus vir, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, db, org, Mp;
Beatus vir, SSAT, SATB, ob, tpt, 2 vn, va, bc, Mp;
Confitebor tibi Domine, SSAT, SATB, ob, 2 vn, 2 vle, harp, org, 1718, Mp;
Confitebor tibi Domine, SSAT, SATB, ob, tpt, hn, 3 vn, bc, 1726, Mp;
Credidi, credidi, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, db, org, Mp;
Dignare me laudare te, S, S, Mn;
Dimite me, Domine, SATTB, VAc;
Dixit Dominus, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, 2 va, vc, vle, db, org, 1727, Mp;
Dixit Dominus, SSAT, SATB, 2 ob, tpt, 2 vn, 2 va, vc, bc, Mp;
Dixit Dominus, SSAT, SSATB, 2 ob, tpt, 2 vn, va, bc, 1726, Mp
Domine ne in furore, SSAT, SATB, 2 vn, vc, db, 1729, Mp;
Domine ne infurore, SSAT, SSAB, SATB, 2 fl, tpt, 2 vn, bc, 1734, Mp;
Euge ferve bone fideli, S, T, Mn;
Initium sapientia, S, S, Mn;
Laetatus sum, SSAT, SATB, 2 ob, tpt, 2 vn, vc, bc, 1738, Mp;
Laetatus sum, SSATB, SATB, 2 ob, bn, 2 vn, 2 va, bc (vc, db, org), Mp;
Laetatus sum, SSATB, SSATB, 2 ob, 2 tpt, 3 vn, bc (org), 1728, Mp;
Lauda Jerusalem, SSAT, SATB, 2 ob, 2 tpt, 2 hn, 2 vn, bc, 1734, Mp;
Lauda Jerusalem, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, db, org, Mp;
Lauda Jerusalem, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, vle, db, org, Mp;
Lauda Jerusalem, SSAT, SATB, ob, tpt, 2 vn, 2 va, bc (vc, db), Mp
Laudate Dominum, SSAT, SATB, 2 ob, 2 tpt, 2 vn, va, vle, db, org, 1727, Mp;
Laudate Dominum, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, va, vc, db, org, Mp;
Laudate Dominum, SSAT, SATB, 2 ob, tpt, 2 vn, va, vc, db, org, 1726/7, Mp;
Laudate pueri Dominum, SSAT, SATB, ob, 2 vn, bc (org), 1729, Mp;
Miserere mei Deus, SATB, 2 vn, vle, bc, 1738, Mp;
Miserere mei Deus, SATB, SATB, 2 vn, vihuela, vle, bc (hpd), 1738, Mp;
O vos omnes, SATB, 2 vn, SD;
Parce mihi Domine, 1v, 2 fl, bc, E, MO;
Plange quasi virgo, SATB, 2 vn, SD;
Que est ista, S, T, Mn;
Qui habitat, SSAT, SATB, bc, SA;
Regem cui omnia vivant, 8vv, 2 vn, bc, MO;
Sepulto Domino, SATB, 2 vn, SD;
Vidi aquam, in Missarum liber (Madrid, 1703)

Sequences:
Victimae paschali laudes, 1727, E-Mp;
Victimae paschali laudes, in Arte de canto llano (see theoretical works);
Lauda Sion, 1725, Mp;
Stabat mater, 1737, Mp;
Venite Sancte Spiritus, 1726, Mp;
Venite Sancte Spiritus, in Arte de canto llano

Canticles:
4 Magnificat, 8vv, insts, Mp;
Adjuva nos Deus salutaris, 6vv, Mp

Antiphons:
Ave regina coelorum, unison vv, in Arte del canto llano;
Alma redemptoris mater unison vv, in Arte del canto llano;
Salve regina, SSAT, bc, in Arte del canto llano;
Salve regina, SSAT, SATB, 2 ob, 2 vn, bc, 1724, Mp

Hymns:
Gloria, laus, 1727, Mp;
Pange lingua/Tantum ergo, Mp;
Veni Creator Spiritus, Mp, pubd in Missarum liber (Madrid, 1703);
2 Te Deum, Mp
Oficio de difuntos, in Missarum liber (Madrid, 1703);
2 vespers settings, Mp;
1 compline setting, Mp;
3 invitatories, Mp; invitatory, E;
3 lamentations, Mp;
4 Passion choruses, Mp, SC

Villancicos:
Afectos reverentes, GCA-Gc;
A la heredad del Señor, E-SA;
Al clamor suspiro, Aránzazu, Monasterio;
Al convento de S Clara, BUa;
A querida tirana, S, bc, Mn;
Arpón que glorioso, Zac;
Ay cupidillo, S, bc, Mn;
Como amoroso, SA;
Como nace el niño hermoso, SA;
Cuando el sol, 1716, SA;
En el portal de Belén, SA;
Ha de esos choros, BUa;
Lágrimas tristes, corred, SSAT, 2 vn, bc, GCA-Gc;
Luciente rotunda estrella, E-SA;
Milagro pelegrino, 1717, SA;
Pues el cielo y la tierra, SA;
Qué hay que ver, 2vv, ob, vns, org, bc, SA;
Que se abrasa mi niño, SA;
Rasgue la esfera, SA;
Retumbando, Aránzazu, Monasterio;
Una tropa de pastores, Zac;
Zagalejos, venid a gozar del Señor, SA

Cantatas:
Afectos amantes, 8vv, ob, str, bc, GCA-Gc;
A la rosa, 1v, GCA-Gc;
Aves, luces, cristales, S, S, bc (Madrid, n.d.);
Ay que favor (Madrid, n.d.);
Cercadme flores (Madrid, n.d.);
Con afecto, y harmonía, 4vv (Madrid, n.d.);
Divino hijo de Adán, S, ob, 2 vn, bc, E-SA;
Favor, gracia y pureza (Madrid, n.d.);
Hermosa blanca nube (Madrid, n.d.);
Hombre y Dios crucificado, SSAT, harp, SA;
Luz de las luces (Madrid, n.d.);
Màs no puede ser, SATB, SATB, ob, 2 vn, bc, SA;
Matizadas flores, 4vv, bc (Madrid, n.d.);
O quien pudiera alcanzar, S, ob, str, E;
¡Oh, regis generoso! (?inc.), ATB, tpt, 2 vn, bc (harp, org), SA;
Pensamiento que vuelas ligero, S, bc, PAL;
Relox que señala, 1v, ob, str, bc, GCA-Gc;
Si al dulze trinado, GCA-Gc;
Si has de ausentarte despierta, 2vv, str, bc, Guatemala, Seminario Conciliar;
Un accidente le ha dado el Amor, SSAT, bc (Madrid, n.d.);
Un portal, Guatemala, Seminario Conciliar;
Ven a festejar postrado (Madrid, n.d.);
Ven Señor, dice Isaías, SSAT, SATB, ob, 2 vn, bc, E-SA;
Ya empieza el rumor (?inc.), SSAT, TB, bc (Madrid, n.d.)

Instrumental:

8 pieces, org, J. Sánchez Garza’s private collection, Mexico City: Fuga; obra de mano derecha; Grave; obra de 7o tono, a; obra de 7o tono; obra de 1o tono bajo, d; partido de 1o alto; obra en modo dórico

Literatura:

Reglas generales de acompañar, en órgano, clavicordio, y harpa, con solo saber cantar la parte, o un baxo en canto figurado (Madrid, 1702, enlarged 2/1736 as Reglas generales de acompañar … añadido aora un nueve tratado, donde se explica el modo de acompañar las obras de música según el estilo italiano)
Arte de canto llano, con entonaciones de coro y altar, y otras cosas, compuesto por Francisco Montanos, y ahora nuevamente corregido, y aumentado el arte pratico de canto de órgano, con motetes, o lecciones diversas, por todos los tiempos, y claves, por Don Joseph de Torres (Madrid, 1705, enlarged 2/1712, 3/1728, further enlarged 4/1734) [with 28 examples by Torres]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Gabinete Armónico
LAQUINTADEMAHLER: DE TORRES, J. - Cantatas profanas
SPOTIFY: DE TORRES, J. - Cantatas profanas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Orchesterwerke

$
0
0
Hans Bollongier - Stilleven met bloemen (1639)
Obra d'Hans Gillisz. Bollongier (c.1600-1645), pintor holandès (1)


- Recordatori de Benedikt Anton Aufschnaiter -
En el dia de la celebració del seu 354è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hans Gillisz. Bollongier [Boulenger] (Haarlem, c.1600 - Haarlem, 1645) va ser un pintor holandès. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència de 1623, any que va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc d'Haarlem. Com a pintor, es creu va desenvolupar la totalitat de la seva carrera a Haarlem. En aquest sentit, es va especialitzar en natures mortes de flors i garlandes algunes de les quals van ser erròniament atribuïdes al seu germà i pintor Horatio Bollongier (1601-1675). Hans Gillisz. Bollongier, tot i gaudir d'una popularitat notable, va ser oblidat pocs anys després de la seva mort, esdevinguda a Haarlem el 1645.



Parlem de Música...

Benedikt Anton Aufschnaiter (Kitzbühel, bap. 21 de febrer de 1665 - Passau, 24 de gener de 1742) va ser un compositor austríac. Poca informació és té abans del seu nomenament a Passau, on va succeir a Georg Muffat com a Kapellmeister de la Cort el 1705. Es creu que va passar els seus primers anys a Viena, on podria haver estat alumne de Johannes Ebner, fill de l'organista Wolfgang Ebner. Pel que sembla, posteriorment va entrar en contacte amb membres de la noblesa vienesa, al servei de qui devia treballar. El 1695 va publicar a Nuremberg el seu Op.2 amb una dedicatòria a l'Arxiduc Joseph, més tard l'emperador Josep I. Amb el títol de Concors discordia, conté sis suites orquestrals que mostren una estructura propera al concerto grosso italià, tot i que també una marcada influència francesa en sintonia amb alguns exemples de Georg Muffat. El seu Op.3, actualment perdut, el va dedicar a l'emperador Leopold I. L'Op. 4 van ser 8 sonates d'església amb el nom de Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, publicades el 1703. A partir del 1705, fruit del càrrec de mestre de capella, es va dedicar de ple a la composició de música religiosa. Va escriure misses, ofertoris, vespres i nombrosos motets, himnes i obres menors. Benedikt Anton Aufschnaiter va morir a Passau el gener de 1742.

Ludwig Andreas von Khevenhüller (1683-1744) - Plan der Hochfürstlichen und Bischofflichen Residentz Stadt Passau (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Concors discordia, 2 vn, 2 va, vc, op.2 (Nuremberg, 1695)
Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, 2 vn solo, 2 vn, va, vle, org, op.4 (Augsburg, 1703)
Memnon sacer ab oriente animatus, seu Vesperae solemnissimae, 4vv, str, 2 bc, op.5 (Augsburg, 1709)
Alaudae V ad aram purpurati honoris victimae sive Sacra V [5 masses], 4vv, vn, 2 va, 3 tpt, 3 trbn, ?org, op.6 (n.p., 1712)
Aquila clangens, exaltata supra domum Domini, sive 12 offertoria, 4vv, 2 vn, 2 va solo, 2 bc, 2 trbn ad lib, op.7 (Passau, 1719)
Cymbalum Davidis vespertinum seu Vesperae pro festivitatibus, 4vv, 2 vn, 2 va, 2 bc, op.8 (Passau, 1728), 2 with 2 tpt and 2 ob ad lib
Miserere pro tempore quadragesimae, op.9, c1724, unpubd, ?lost
Opp.1 and 3 lost
6 Miserere, A-KR [4 also in D-OB], ?orig. intended as part of op.9
Numerous other works, incl. masses, requiems, responses for Holy Week, grads/offs, A-KR, D-Bsb, Dkh, Mf, OB, Po, Rp, S-Uu
Praeludien, Fugen à 4, formerly A-GÖ, lost

Literatura:

Regulae compositionis fundamentales Musurgiae (MS, D-Po)
Anweisung oder Fundamentalregeln um eine gute Musik zu componieren (MS, D-Po) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Concerto Armonico Budapest
RECICLASSICAT: AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742)
IMSLP: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CARVALHO, João de Sousa (1745-1798) - Te Deum (1792)

$
0
0
Domingos Sequeira - Alegoria às virtudes do Príncipe Regente D. João (1810)
Obra de Domingos António de Sequeira (1768-1837), pintor portuguès (1


- Recordatori de João de Sousa Carvalho -
En el dia de la celebració del seu 274è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Domingos António de Sequeira (Lisboa, 10 de març de 1768 - Roma, 7 de març de 1837) va ser un pintor portuguès. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Lisboa i ben aviat va començar a treballar com a decorador. El 1788 va viatjar a Roma, ciutat on va estudiar amb Antonio Cavallucci. El 1792 va entrar com a membre honorari de l'Accademia di San Luca fet que va motivar el seu reconeixement com a pintor. El 1794 va tornar a Portugal on va rebre nombroses comissions entre elles pintures de gran format sobre esdeveniments històrics i escenes religioses. El 1802 va ser nomenat pintor oficial de la cort portuguesa i va rebre l'encàrrec de la decoració del Palácio Nacional da Ajuda. No obstant, el seu posicionament il·lustrat i en favor dels revolucionaris francesos va motivar el seu exili a França. Establert a París, va exposar al Museu del Louvre i va ser premiat pel seu quadre Mort de Camoens, considerada la primera gran obra romàntica d'un artista portuguès. El 1826 va tornar a Roma on va ser nomenat director de l'Acadèmia Portuguesa de la ciutat. Allà va conèixer l'obra de Turner la qual el va inspirar en la seva obra L'adoració dels Reis Mags (1828). Domingos António de Sequeira, considerat un dels millors pintors pre-romàntics portuguesos, va morir a Roma el març de 1837.



Parlem de Música...

João de Sousa Carvalho (Estremoz, 22 de febrer de 1745 - Alentejo, 1798) va ser un professor i compositor portuguès. El 28 d'octubre de 1753 va entrar com alumne del Colégio dos Santos Reis de Vila Viçosa. Des d'allà, i després de rebre una beca reial, va viatjar en companyia de Jerónimo Francisco de Lima a Nàpols, ciutat on el 15 de gener de 1761 va entrar com alumne del Conservatorio di San Onofrio. Allà va estudiar, entre altres, amb Carlo Cotumacci. El 1766 va estrenar a Roma la seva primera òpera, La Nitteti, si bé es desconeix l'acollida que va rebre. Al seu retorn a Portugal, es va unir el 22 de novembre de 1767 a la Irmandade de Santa Cecília de Lisboa en un any en què també va ser nomenat professor de contrapunt en el Seminário da Patriarcal, lloc on també va servir com a mestre de capella entre els anys 1773 i 1798. Com a professor, va tenir alumnes notables com António Leal Moreira, Marcos António Portugal i João José Baldi. El 1778 va succeir a Davide Perez com a professor al servei de la família reial portuguesa. Com a compositor, va ser un dels més reconeguts de Portugal destacant especialment per les seves òperes i música religiosa molta de la qual va mostrar notables influències de Jommelli. João de Sousa Carvalho va morir a la regió d'Alentejo el 1798.

Gezicht op de stad Lissabon, Robert Sayer, 1752
Robert Sayer (1725-1794) - Gezicht op de stad Lissabon (1752)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Lisbon unless otherwise stated; all surviving scores in P-La
La Nitteti (3, P. Metastasio), Rome, Dame, carn. 1766, lost
L’amore industrioso (dg, 3, F. Casorri), Ajuda Palace, 31 March 1769; ov. ed. in PM, ser. B, ii (Lisbon, 1960); also 2 arias in Lc, Ln
Eumene (dramma serio per musica, 3, A. Zeno), Ajuda Palace, 6 June 1773; ov. ed. A. de Almeida, L’offrande musicale, xix (Paris, 1965)
O monumento imortal (dramma), Sala do Tribunal da Junta de Comércio, 8 June 1775, lost
L’Angelica (serenata, 2, Metastasio, after L. Ariosto: Orlando furioso), Queluz Palace, 25 July 1778; also in Ln, VV (both inc.)
Perseo (serenata, 2, G. Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1779
Testoride argonauta (dramma, 2, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1780; also in VV (inc.)
Seleuco, re di Siria (dramma, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1781; also 3 arias in Ln
Everardo II, re di Lituania (dramma, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1782
Penelope nella partenza da Sparta (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 17 Dec 1782; ov. ed. in PM, ser. B, xiv (Lisbon, 1968)
L’Endimione (dramma per musica, 1, Metastasio), Queluz Palace, 25 July 1783
Tomiri (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 17 Dec 1783
Adrasto, re degli Argivi (dramma per musica, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1784
Nettuno ed Egle (favola pastorale, 2), Ajuda Palace, 9 June 1785
Alcione (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 25 July 1787
Numa Pompilio II, re dei romani (serenata, Martinelli), Ribeira Palace, 24 June 1789

Other:
Arias in P-La and G. Doderer’s private collection, Lisbon
Se a fé jurada, 2vv, kbd, in Jornal de Modinhas, i/6 (Lisbon, 1795)

Vocal religiosa:

6 masses;
3 TeD, 1769, 1789, 1792, Em, EVc, La, Lf, Ln;
Other sacred;

Instrumental:

Sonata, D, P-Ln, ed. S. Kastner, Silva ibérica (Mainz, 1954), ed. G. Doderer, Portugiesische Sonaten (Heidelberg, 1972)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Naoko Okada (soprano); Brigette Fournier (soprano); Michel Brodard (bass); John Elwes (tenor); Choeue et Orchestre Gulbenkian de LisbonneMichel Corboz (conductor) 
AMAZON: CARVALHO - Te Deum
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BARGIEL, Woldemar (1828-1897) - Sinfonie in C, Op.30 (1880)

$
0
0
Friedrich Nerly - A moonlit view of the Piazza San Marco towards San Giorgio Maggiore
Obra de Friedrich Nerly (1807-1878), pintor alemany (1


- Recordatori de Woldemar Bargiel -
En el dia de la commemoració del seu 122è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Friedrich Nerly [Nehrlich] (Erfurt, 24 de novembre de 1807 - Venezia, 21 d'octubre de 1878) va ser un pintor alemany. Degut a la mort del seu pare, va ser criat i educat pels seus oncles a Hamburg. Conscients del seu talent artístic, el seu oncle Heinrich Joachim Herterich va ser el primer dels seus mestres juntament amb el seu soci i litògraf Michael Speckter. Amb 16 anys es va convertir en alumne del pintor Carl Friedrich von Rumohr. En els seus inicis com a pintor, va representar la naturalesa i el seu entorn de forma realista. A partir dels nombrosos viatges que va fer per Alemanya, però especialment per Itàlia, va iniciar la seva carrera de pintor. A Weimar va coincidir amb Johann Wolfgang von Goethe i el 1828 va viatjar a Roma, on hi va viure durant un temps. Va ser a Itàlia on va adoptar el cognom Nerly. El 1835 va viatjar a Venècia, una ciutat que ràpidament el va captivar i que va representar en moltes de les seves pintures. Va realitzar fins a 36 versions diferents de Piazetta sota la llum de la lluna, una de les obres amb les que es va donar a conèixer al món. Va esdevenir membre de l'Acadèmia d'Art de la ciutat i es va casar amb una dona de l'alta societat veneciana. El seu nebot Eduard von Hagen, també pintor, va heretar el seu patrimoni artístic que va lliurar a la ciutat d'Erfurt tot establint un dels fons més importants de Nehrlich de l'Angermuseum de la seva ciutat natal. Friedrich Nerly va morir a Venècia l'octubre de 1878.



Parlem de Música...

Woldemar Bargiel (Berlin, 3 d'octubre de 1828 - Berlin, 23 de febrer de 1897) va ser un director i compositor alemany. Fill d'Adolph Bargiel (1783-1841) i de Mariane Tromlitz, mare al seu torn de Clara Schumann, es va formar inicialment amb el seu pare. També de ben petit es va unir com a cantant del cor de la Catedral de Berlin. A partir del 1846 i fins el 1850 va estudiar, sota recomanació de Robert Schumann, al Conservatori de Leipzig. Allà va estudiar piano amb Moscheles i Plaidy, violí amb David i Joachim i teoria i composició amb Hauptmann, Richter, Rietz i Gade. Al seu retorn a Berlin, va treballar com a professor i compositor assolint, el 1859, un càrrec de professor de teoria musical en el Conservatori de Köln. El 1865 es va traslladar a Rotterdam on va treballar com a mestre de capella i director de l'institut Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst. El 1874 va tornar a Berlin on va ser nomenat professor de composició de la Hochschule für Musik. També a Berlin va assolir, el 1875, els càrrecs de senator i professor de l'Akademie der Künste, en uns llocs que va preservar la resta de la seva vida. Al llarg de la seva carrera va destacar com a professor amb alumnes com Ernst Rudorff, Paul Juon, Leo Blech, Leopold Godowsky, Peter Raabe i Johannes Wolf. Com a editor, va publicar una extensa col·lecció de corals de Johann Sebastian Bach la qual va gaudir de gran èxit fins ben entrat el segle XX. Woldemar Bargiel, compositor autor d'obra principalment instrumental, va morir a Berlin el febrer de 1897.

Woldemar Bargiel (2)

OBRA:
almost all published, c.1850-80

Vocal:

Choral, with orch unless otherwise stated:
Ps xcvi, 8vv, op.33;
Ps lxi, Bar, 4vv, 1878, op.43;
Ps xiii, 4vv, op.25;
Ps xxiii, 3 female vv, op.26;
3 Frühlingslieder, 3 female vv, pf, opp.35, 39

Instrumental:

Orch:
Sym., C, op.30;
Ov. to Prometheus. op.16;
Ov. zu einem Trauerspiel (on Romeo and Juliet), op.18;
Ov. to Medea, op.22;
Intermezzo, op.46;
3 danses allemandes, op.24;
Adagio, G, vc, orch, op.38

---

Chbr:
Str Octet, op.15a;
4 str qts, incl. no.3, a, op.15b, no.4, op.47;
3 pf trios, F, op.6, E , op.20, B , op.37;
Sonata, f, vn, pf, op.10;
Suite, D, pf, vn, op.17

Pf 4 hands:
Sonata, G, op.23;
Suite, C, op.7;
Gigue, op.29

Pf solo:
Sonata, C, op.34;
3 fantasies, b , op.5, D, op.12, c, op.19;
Fantasiestücke, opp.9, 15, 27;
2 suites, opp.21, 31;
Other characteristic pieces and studies, opp.1–4, 8, 11, 13, 28, 32, 36, 41, 44–5



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquesta Sinfonica de San Luis PotosiJosé Miramontes Zapata
AMAZON: BARGIEL, W. - Sinfonie in C Major, Op. 30
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BARGIEL, W. - Sinfonie in C Major, Op. 30



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LINDBERG, Oskar (1887-1955) - Requiem (c.1920)

$
0
0
Joakim Skovgaard - Christ in the Realm of the Dead
Obra de Joakim Frederik Skovgaard (1856-1933), pintor danès (1)


- Recordatori d'Oskar Lindberg -
En el dia de la celebració del seu 132è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joakim Frederik Skovgaard (København, 18 de novembre de 1856 - København, 9 de març de 1933) va ser un pintor danès. Fill del pintor Peter Christian Thamsen Skovgaard, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1871, i fins el 1876, va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen. El 1880 es va traslladar a París on va estudiar a l'escola de Léon Bonnat i on hi va viure fins el 1881. A partir d'aleshores va viatjar, en companyia de Kristian Zahrtmann, per Itàlia i Grècia, països on va començar a mostrar especial interès pel simbolisme i impressionisme. Al seu retorn a Dinamarca, va ser membre fundador de l'associació Den Frie Udstilling en la qual hi va exposar regularment. També aquells anys va realitzar diverses obres de temàtica religiosa amb les quals es va guanyar el respecte sent, també, l'encarregat de la decoració de la Catedral de Viborg. Joakim Frederik Skovgaard va morir a Copenhagen el març de 1933.



Parlem de Música...

Oskar (Fredrik) Lindberg (Gagnef, 23 de febrer de 1887 - Stockholm, 10 d'abril de 1955) va ser un compositor i professor suec. Es desconeix la seva formació inicial, sent la primera referència de 1901, any que va començar a treballar com a organista a Gagnef. A partir del 1903, i fins el 1911, va estudiar a l'Acadèmia Reial de Música d'Estocolm on el 1906 es va graduar en música d'església i el 1908 en docència musical. També allà va estudiar composició amb Ernst Ellberg i Andreas Hallén. Posteriorment, es va traslladar a Sondershausen, ciutat on va finalitzar la seva formació i on va començar a treballar com a director orquestral. També des d'allà va realitzar diversos viatges per Alemanya i Àustria. El 1906 va tornar a Estocolm, ciutat on va assolir el càrrec d'organista de la Trefaldighetskyrkan i a partir del 1914 de l'Engelbrektskyrka en la qual hi va romandre la resta de la seva vida. També durant aquell període va treballar, entre el 1919 i el 1952, com a professor de l'Acadèmia Reial de Música. Com a compositor, va explorar la majoria de gèneres existents. El seu nebot Nils Lindbergés pianista i compositor. Oskar Lindberg va morir a Stockholm l'abril de 1955.

Oskar Lindberg

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Opera:
Fredlös, 1936–42; Stockholm, 1943

Other:
Songs with orch/pf/org,

Vocal religiosa:

Requiem, op.21, 1920–22;
5 large choral orch works and 11 cantatas

Instrumental:

Orch:
Sym., F, op.16, 1909;
Ov., E , 1909;
Ov., b, 1911;
Från de stora skogarna, sym. poem, 1918;
Vår, ov., D, 1924;
Per spelman, han spelte, op.32, rhapsody, 1930;
4 other sym. poems;
5 suites

---

Org:
Sonata, op.23, 1924;
several chorale preludes

Other works:
Chbr music, pf pieces



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hans Kyhle; Orchestra of the Stockholm University College of Music; Oratory Choir of Engelbrekt Church Stockholm; Stig Westerberg (1918-1999, conductor)
AMAZON: LINDBERG, O. - Requiem, Op. 21
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LINDBERG, O. - Requiem, Op. 21, Choral Pieces a capella & Florez and Blanzeflor, Op. 12



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ARENSKY, Anton (1861-1906) - Suites for two Pianos

$
0
0
Alexey Bogolyubov - Easter procession in Yaroslavl


- Recordatori d'Anton Arensky -
En el dia de la commemoració del seu 113è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexey Petrovich Bogolyubov [Алексей Петрович Боголюбов] (Померанье, 16 de març de 1824 - Paris, 3 de febrer de 1896) va ser un pintor rus. Net d'Alexander Radishchev i fill de Pyotr Gavriilovich Bogolyubov, es va formar inicialment en una escola militar abans de servir a l'armada naval russa. El 1849 va entrar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg on va estudiar amb Maxim Vorobiev i on va conèixer i rebre la influència de l'obra del pintor Ivan Ayvazovsky. El 1853, i després de la seva graduació amb medalla d'or inclosa, va assolir un càrrec de pintor al servei de l'armada naval. Gràcies aquest càrrec, entre els anys 1854 i 1860 va viatjar per Europa realitzant nombrosos paisatges dels llocs que va visitar. A Roma va fer amistat amb Alexander Ivanov i posteriorment a Düsseldorf va estudiar amb Andreas Achenbach. Més tard, es va instal·lar breument a París on va col·laborar amb Camille Corot i Charles-François Daubigny. El 1860 va tornar a Rússia on va exhibir les seves obres i on va ser nomenat professor. El 1871 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. En una data posterior al 1873 es va instal·lar definitivament a París, ciutat on va rebre visites d'artistes russos com Ivan Turgenev o Ilya Yefimovich Repin. El 1885 va inaugurar el Museu d'Art Radischev en honor al seu avi. Alexey Petrovich Bogolyubov va viure els darrers anys a Paris, morint en aquesta ciutat el febrer de 1896.



Parlem de Música...

Anton (Antony) Stepanovich Arensky [Анто́н (Анто́ний) Степа́нович Аре́нский] (Novgorod, 12 de juliol de 1861 - Terioki, 25 de febrer de 1906) va ser un pianista, professor, director i compositor rus. Es va formar amb Yuli Johanssen i Rimsky-Korsakov en el Conservatori de Sant Petersburg. A partir del 1882, i fins el 1895, va treballar com a professor de composició i teoria musical al Conservatori de Moscou, ciutat on també va assumir la direcció de la Societat Coral Russa. El 1895 va assolir el càrrec de director del Cor de la Capella Imperial de la Cort Russa a Sant Petersburg en un càrrec que va preservar fins el 1901, any que va ser nomenat professor en el Conservatori de Sant Petersburg. També durant aquell període va realitzar nombroses gires concertants, especialment com a pianista i director orquestral. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa però va ser conegut especialment per les variacions sobre un tema de Tchaikovsky i per la seva obra de piano. Els darrers anys va patir tuberculosis i alcoholisme motiu pel qual va ser internat en un sanatori proper a la localitat de Terioki, on hi va morir el febrer de 1906.

Anton Arensky (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
op.
16Son na Volge [A Dream on the Volga] (op, 4, A.N. Ostrovsky), completed 1888, Moscow, Bol'shoy, 21 Dec 1890/2 Jan 1891
37Rafaėl' [Raphael] (op, 1, A.A. Kryukov), 1894, Moscow, Conservatory, 26 April/6 May 1894
50Ėgipetskiye nochi [Egyptian Nights] (ballet, 1, M. Fokin), 1900, St Petersburg, Mariinsky, 8/21 March 1908
47Nal'i Damayanti [Nal and Damayanti] (op, 3, M. Tchaikovsky, after V. Zhukovsky), completed 1903, Moscow, Bol'shoy, 9/22 Jan 1904
75The Tempest (incid music, W. Shakespeare), solo vv, chorus, orch, 1905

Choral:
for unaccompanied chorus unless otherwise stated
op.
3Lesnoy tsar' [The Wood King] (cant., J.W. von Goethe, trans. Zhukovsky), 1v, chorus, orch, 1882
Gimn iskusstvu [Hymn to Art] (Ostrovsky, after F. von Schiller), solo vv, chorus, orch, 1884
14Anchar (A.S. Pushkin), mixed vv
26Kantata na 10-letiye koronovaniya [Cant. on the 10th Anniversary of the Coronation] (Kryukov), solo vv, chorus, orch, 1891
31Two Choruses, male vv: Molitva [Prayer]; Noch' [Night]
39Three choruses: Kolïbel'naya pesnya [Lullaby]; Zhemchug i lyubov' [The Pearl and Love]; Serenada [Serenade]
40Four Sacred Choruses, from the Liturgy of St John Chrysostom: Kheruvimskaya pesnya [Cherubim’s Song]; Tebe poyom [We Sing to Thee]; Otche nash [Our Father]; Khvalite Gospoda [Praise the Lord]
46Bakhchisarayskiy fontan [The Fountain of Bakhchisaray] (cant., after Pushkin), solo vv, chorus, orch, 1899
55Two Quartets, SATB: Ustalo vsyo krugom [All Around has Grown Weary]; Oni lyubili drug druga [They Loved Each Other]
57Three Quartets, vc acc.: Serenada [Serenade]; Ugasshim zvezdam [To the Dying Stars]; Goryachiy klyuch [The Hot Spring]
61Kubok [The Goblet] (cant., Zhukovsky), 1v, chorus, orch
69Tsvetnik [The Bed of Flowers], 8 pieces, 1v, female vv, pf

Other vocal:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
op.
6Four Songs: Vstrechu l' ya yarkuyu v nebe zaryu? [Shall I Meet a Clear Dawn in Heaven?]; Tï ne sprashivay [Do not Ask]; Kak dorozhu ya prekrasnïm mgnoven'yem [How I Value the Beautiful Moment]; Ya ne skazal tebe [I did not Tell you]
10Six Songs: Ya prishol k tebe s privetom [I Came to you with a Greeting] (A. Fet); V dïmke [In the Mist]; Ya boyus' rasskazat' [I Fear to Tell] (N. Minsky); Kogda ya bïl lyubim [When I was Beloved]; Zhelaniye [Desire] (A. Khomyakov); Na nivï zhyoltïye [Into the Yellow Cornfields] (A.K. Tolstoy)
17Four Romances: Menestrel' [The Minstrel] (A. Maykov); Vesnoy [In Spring]; Snovideniye [The Dream] (A.S. Pushkin, after Voltaire); Noch' [Night]
21Two Romances: Razbitaya vaza [The Broken Vase] (A. Apukhtin); Ona bïla tvoya [She was Yours] (Apukhtin)
27Six Romances: Pesn' rïbki [Song of the Fish] (M.Y. Lermontov); Osen' [Autumn] (Fet); Pevets [The Singer] (Khomyakov); Starïy rïtsar' [The Old Knight] (V. Zhukovsky); Dve pesni [Two Songs] (Khomyakov); Ya videl smert' [I Beheld Death] (Pushkin)
29Three Duets: Minutï schast'ya [Minutes of Happiness]; Vcherashnyaya noch' [Last Night]; Fialka [The Violet]
38Six Romances: V tishi i mrake tainstvennoy nochi [In the Quiet and Gloom of the Mysterious Night] (Fet), pf, vc obbl; Landïsh [The Lily of the Valley] (P. Tchaikovsky); Ne zazhigay ognya [Do not Kindle the Fires] (O. Rathaus); Ne plach', moy drug [Do not Cry, my Friend] (H.W. Longfellow, trans.); O chyom mechtayesh tï? [What are you Dreaming about?] (D. Rathaus); Ya videl inogda [Sometimes I Beheld] (Lermontov)
44Six Romances (A. Golenishchev-Kutuzov) (1899): Oryol [The Eagle]; Letnyaya noch' [Summer Night]; Odin zvuk imeni [One Sound of the Name]; Den' otoshol [The Day has Gone]; Nad ozerom [Over the Lake]; Yest' v serdtse u menya [There is in my Heart]
45Two Duets: Tikho vsyo sred charuyushchey nochi [All is Quiet in the Bewitching Night]; Dve rozï [Two Roses]
49Five Romances: Ugasnul den' [The Day has Died]; Poslushay, bït' mozhet [Listen, perhaps] (Lermontov); Kogda poėt skorbit [When the Poet Mourns] (S. Andreyevsky); V al'bome [In the Album] (Lermontov); Davno-li pod volshebnïye zvuki [Long since beneath Enchanted Sounds] (Fet)
58Volki [The Wolves] (A.K. Tolstoy), ballad, B, orch
59Six Children’s Songs: Ptichka letayet [The Bird Flies]; Krugovaya poruka [Mutual Responsibility]; Tam vdali, za rekoy [There in the Distance, Beyond the River]; Rasskazhi, motïlyok [Tell me, Moth]; Spi, ditya moyo, usni [Sleep, my Child]; Pod solntsem v'yutsya zhavoronki [Beneath the Sun the Larks Climb Upwards]
60Eight Romances: Znakomïye zvuki [Familiar Sounds] (A. Pleshcheyev); Ya zhdal tebya [I Waited for You] (Apukhtin); V polusne [Half-Waking] (Munstein); Vchera uvenchala dushistïmi tsvetami [Yesterday I Crowned with Fragrant Flowers] (Fet); Net, dazhe i togda [No, even then] (Fet); Stranitsï milïye [Dear Pages] (Fet); Sad ves' v tsvetu [The Garden is all in Bloom] (Fet); Odna zvezda nad vsemi dïshit [One Star Breathes over All] (Fet)
64Five Romances: Lebedinaya pesnya [Swan Song] (Golenishchev-Kutuzov); V sadakh Italii [In the Gardens of Italy] (Golenishchev-Kutuzov); Gornïmi tikho letala dusha nebesami [Softly the Spirit Flew up to Heaven] (A.K. Tolstoy); Ya ne lyublyu tebya [I do not Love you] (Lermontov); Zmey [The Serpent] (Fet)
68Three Declamations (Turgenev), 1v, orch, 1903: Kak khoroshi, kak svezhi bïli rozï [How Fine and Fresh were the Roses]; Lazurnoye tsarstvo [The Azure Kingdom]; Nimfï [The Nymphs]
70Five Songs (T. Shchepkina-Kupernik): Schast'ye [Happiness]; Osen' [Autumn]; Vsyo tikho vokrug [All Around is Quiet]; Nebosklon oslepitel'no siniy [The Dazzlingly Blue Horizon]; Ya na tebya glyazhu s ulïbkoy [I Look at You with a Smile]
71Vospominaniya [Memories] (K.D. Bal'mont, after P.B. Shelley), suite, 1v, pf: Iz divnïkh dney [From Wonderful Days]; Nad morem [Over the Sea]; Drug s drugom sosnï obnyalis' [The Pines Embraced One Another]; Kak tikho vsyo [How Still all is]; I dolgo mï, sklonivshi vzor [And a Long While We, having Inclined our Gaze]
Five Romances: Poėziya [Poetry] (S. Nadson); Gyot zabveniya [The Weight of Oblivion] (Rathaus); Mne snilos' vecherneye nebo [I Dreamed of the Evening Sky] (Nadson); Ya lask tvoikh strashus' [I Fear your Caresses] (Bal'mont, after Shelley); Zvezda blestyashchaya sorvalasya s nebes [The Brilliant Star Shot from the Heavens] (Rathaus)

Instrumental:

Orch.:
op.
2Piano Concerto, f, 1882
13Intermezzo, g, str, 1882
4Symphony no.1, b, 1883
7Suite, g, 1885: Variations; Air de danse; Scherzo; Basso ostinato; March
9Marguerite Gautier, fantasia, completed 1886
1818 November 1889, ceremonial march for Anton Rubinstein’s jubilee, 1889
22Symphony no.2, A, 1889
54Violin Concerto, a, 1891
35aVariations on a theme of Tchaikovsky, str, 1894 [based on Tchaikovsky’s Legend op.54, no.5; arr. of slow movt of Arensky’s Str Qt no.2, op.35]
48Ryabinin Fantasia, on 2 Rus. folksongs, pf, orch, 1899
50aĖgipetskiye nochi [Egyptian Nights], suite from the ballet
Pamyati Suvorova [To the Memory of Suvorov], march

---

Chbr.:
op.
11String Quartet no.1, G, 1888
12Two Pieces, vc, pf: Petite ballade; Danse-capricieuse
30Four Pieces, vn, pf: Prélude; Sérénade; Berceuse; Scherzo
32Piano Trio no.1, d, 1894
35String Quartet no.2, a, 1894 [slow movt arr. str orch, op.35a]
51Piano Quintet, D, 1900
56Four Pieces, vc, pf: Eastern melody; Romance; Sad song; Humoresque
72Four Pieces, vn, pf
73Piano Trio no.2, f, 1905

Keyboard:
for solo piano unless otherwise stated
op.
1Six Canonic Pieces: Sympathy; Contradiction; March; Lightheartedness; Confession; Sadness
5Six Pieces, 1884: Nocturne; Intermezzo; Romance; Valse; Basso ostinato; Etude
8Scherzo, A
15Suite no.1, F, 2 pf: Romance; Valse; Polonaise
19Three Pieces: Etude; Prélude; Mazurka
20Bigarrures, 3 pieces
23Silhouettes [Suite no.2], 2 pf, 1892: The Scholar; The Coquette; The Buffoon; The Dreamer; The Dancer
24Trois esquisses
25Four Pieces: Impromptu; Rêverie; Etude (on a Chinese theme); Scherzino
28Essais sur les rythmes oubliés: Logaèdes; Péons; Ioniques; Sari; Strophe alcéenne; Strophe sapphique
33Variations [Suite no.3], 2 pf: Dialogue; Valse; Marche solenelle; Minuet XVIIIème siècle; Gavotte; Scherzo; Marche funèbre; Nocturne; Polonaise
34Six Children’s Pieces: Conte; Le coucou; Les larmes; Valse; Berceuse; Fugue sur un thème russe
36Twenty-four Characteristic Pieces, 1894: Prélude; La toupie; Nocturne; Petite ballade; Consolation; Duo; Valse; In modo antico; Papillon; Ne m’oubliez pas; Barcarolle; Intermezzo; Etude; Scherzino; Le ruisseau dans la forêt; Elégie; Le rêve; Inquiétude; Rêverie du printemps; Mazurka; Marche; Tarantella; Andante con variazioni; Aux champs
41Four Studies, 1896
Improvisation, 1896
42Three Pieces: Prélude; Romance; Etude
43Six Caprices
52Près de la mer, 6 esquisses
53Six Pieces, 1901: Prélude; Scherzo; Elégie; Mazurka; Romance; Etude
62Suite no.4, 2 pf: Prélude; Romance; Le rêve; Finale
63Twelve Preludes
65Children’s suite, pf 4 hands: Praeludium; Aria; Scherzino; Gavotte; Elegia; Romance; Intermezzo; Alla polacca
66Twelve Pieces, pf 4 hands: Prélude; Gavotte; Ballade; Menuetto; Elégie; Consolation; Valse; Marche; Romance; Scherzo; Berceuse; Polka
67Arabesques
74Twelve Studies, 1905
Two Pieces: Fugue, Valse

Literatura:

Kratkoye rukovodstvo k prakticheskomu izucheniyu garmonii [A short guide to the practical study of harmony] (Moscow, 1891, 5/1929)
Rukovodstvo k izucheniyu form instrumental'noy i vokal'noy muzïki [A guide to the study of forms in instrumental and vocal music] (Moscow, 1893–4, 6/1930)
Sbornik zadach (1000) dlya prakticheskogo izucheniya garmonii [A collection of exercises for the practical study of harmony] (Moscow, 1897)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Piano Duo Genova & Dimitrov
AMAZON: ARENSKY - Five Suites
SPOTIFY: ARENSKY - Five Suites



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>