Ferdinando Gasparo Turrini [detto Bertoncino o Bertoni l'orbo] (Salò, 26 de febrer de 1745 - Brescia, c.1820) va ser un organista i compositor italià. Nebot de Ferdinando Bertoni, es va formar amb el seu oncle a Venècia. Allà va adoptar el cognom de Bertoni ja que el seu oncle era en aquell temps un dels músics més prominents de la ciutat. També a Venècia va començar a treballar com a professor de clavicèmbal en un càrrec que va preservar fins el 1773. Aquell any, i després de perdre la visió, va viatjar a Pàdua on va assolir el càrrec d'organista de la Basilica di Santa Giustina. El 1800, i després de la invasió francesa de Pàdua, es va traslladar a Brescia on va seguir treballant com a organista la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i ser autor en música teatral, només s'han preservat dues col·leccions instrumentals, publicades a Venècia i Milà els anys 1784 i 1807 respectivament. Ferdinando Turrini va morir a Brescia en una data desconeguda a l'entorn del 1820.

OBRA:

Sei Sonate per cembalo e violino (Venezia 1784);
Dodici sonate per il Cembalo-Pianoforte “dedicate al Signor Muzio Clementi Romano” (Milano 1807);

CPDL: No disponible

Charles Hubert [Hastings] Parry (Bournemouth, 27 de febrer de 1848 - Rustington, 7 d'octubre de 1918) va ser un compositor anglès. A partir del 1861 va rebre formació a Eton, ciutat on ben aviat va participar en els concerts de la societat musical com a violinista, pianista i organista. Més tard va viatjar a Exeter on va estudiar, fins el 1870, amb Sterndale-Bennett, Macfarren i Pierson. També allà va rebre formació de piano de Dannreuther en uns anys en què es va iniciar com a compositor. No obstant, no va ser fins el 1879, amb l'estrena del seu primer concert per a piano, que el seu nom es va començar a fer conegut arreu d'Anglaterra. El 1883 i gràcies als èxits assolits, va ser nomenat professor del Royal College of Music de Londres, en un any en què també va rebre reconeixements públics de les universitats d'Oxford i Cambridge així com els doctorats d'Oxford i Dublin. El 1894 va ser nomenat director del Royal College of Music, en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida i que va compartir amb un càrrec de professor a Oxford des del 1899 fins el 1908. El 1898 va ser nomenat cavaller per la monarquia britànica i el 1903 va ser elevat a estatus real. Com a compositor, va ser notablement prolífic en tots els gèneres de l'època i amb un estil considerat representatiu del sentiment victorià de l'època. No obstant i després de la seva mort, esdevinguda a Rustington l'octubre de 1918, el seu nom va caure ràpidament en l'oblit.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
incidental music unless otherwise stated
The Birds (Aristophanes), Cambridge, 27 Nov 1883 (1885)
Guenever (op, U. Taylor, Ger. trans. by F. Althaus) 1884–6, unperf.
The Frogs (Aristophanes), Oxford, 24 Feb 1892 (Leipzig, 1892); rev., Oxford, 19 Feb 1909
Hypatia (S. Ogilvie), London, Haymarket, 2 Jan 1893; suite, orch, 5 movts, London, 9 March 1893
A Repentance (P.M.T. Craigie), London, St James's, 28 Feb 1899
Agamemnon (Aeschylus), Cambridge, 16 Nov 1900 (1900)
The Clouds (Aristophanes), Oxford, 1 March 1905 (Leipzig, 1905)
Proserpine (ballet, P.B. Shelley), London, Haymarket, 25 June 1912
The Acharnians (Aristophanes), Oxford, 21 Feb 1914 (1914)

Choral:
Scenes from Prometheus Unbound (dramatic cant., Shelley), S, A, T, B, chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1880 (1880)
The Glories of Our Blood and State (ode, J. Shirley: The Contention of Ajax and Ulysses), chorus, orch, Gloucester, 4 Sept 1883 (1885)
Blest Pair of Sirens (At a Solemn Music) (ode, J. Milton), chorus, orch, London, 17 May 1887 (1887)
L'Allegro ed Il Pensieroso (cant., Milton), S, B, chorus, orch, Norwich, 15 Oct 1890 (1890)
Eton (ode, A.C. Swinburne), chorus, orch, Eton College, 28 June 1891 (1891)
The Lotos-Eaters (A. Tennyson), choric song, S, chorus, orch, Cambridge, 13 June 1892 (1892)
Invocation to Music (ode, Bridges), S, T, B, chorus, orch, Leeds, 2 Oct 1895 (1895)
A Song of Darkness and Light (Bridges), S, chorus, orch, Gloucester, 15 Sept 1898 (1898)
Ode to Music (A.C. Benson), S, S, A, T, B, chorus, orch, London, RCM, 13 June 1901 (1901)
War and Peace (sym. ode, Benson and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, London, Royal Albert Hall, 30 April 1903 (1903)
The Pied Piper of Hamelin (cant., Browning), T, B, chorus, orch, Norwich, 26 Oct 1905, vs (1905), fs (1906)
The Vision of Life (sym. poem, Parry), S, B, chorus, orch, Cardiff, 26 Sept 1907 (1907); rev. 1914 (1914) [rev. for Norwich Festival but not perf.]
The Chivalry of the Sea (naval ode, Bridges), chorus, orch, London, 12 Dec 1916 (1916)

Partsongs:
Tell me where is fancy bred (W. Shakespeare), 4vv, 1864;
Fair daffodils (R. Herrick), madrigal, 5vv, 1865 (1866);
Persicos odi (Horace), 4vv, 1865;
Take, O take those lips away (Shakespeare), TTBB, 1865;
Oft in the stilly night (T. Moore), 1866;
Dost thou idly ask (W.C. Bryant), 1867;
Pure spirit, O where art thou? (?Parry), 1867;
There lived a sage (?Parry), 4 male vv, 1869;
He is coming (Mrs H. Gladstone), carol (1874);
3 Trios, female vv (1875);
6 Lyrics from an Elizabethan Song Book, 4–6vv (1897);
6 Modern Lyrics, 4vv (1897);
8 Four-Part Songs (1898);
Who can dwell with greatness (A. Dobson), 5vv, 1899, in Choral Songs … in Honour of Queen Victoria (1899);
In Praise of Song (?Parry), 8vv (1904);
6 Partsongs (1909);
7 Partsongs, ATB (1910);
La belle dame sans merci (Keats), 5vv, 1914–15, ed. P.M. Young (1979);
When Christ was born of Mary free (Harleian MS) (1915);
I know an Irish lass, 4vv, ?1916;
2 carols (1917)

Unison and school songs:
Rock-a-bye (1893);
Land to the leeward ho! (M. Preston) (1895);
The best school of all (H. Newbolt), 1908 (1916);
5 Unison Songs (1909);
School Songs (1911);
3 Unison Songs (1913);
School Songs (1914);
Come join the merry chorus (H. Smith) (1915);
A Hymn for Aviators (M.C.D. Hamilton) (1915);
For all we have and are (R. Kipling), 1916;
Jerusalem (W. Blake), choral song, unison vv, orch (1916);
3 Songs for ‘Kookoorookoo’ (C. Rossetti) (1916);
3 School Songs (1918);
England (Shakespeare) (1919)

Solo songs:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
[74] English Lyrics, 12 sets, 1874–1918 (1885–1920):
i, 4 songs, 1881–5 (1885);
ii (Shakespeare), 5 songs, 1874–85 (1886);
iii, 6 songs (1895);
iv, 6 songs, 1885–96 (1896);
v, 7 songs, 1877–1901 (1902);
vi, 6 songs (1903);
vii, 6 songs, 1888–1906 (1907);
viii, 6 songs, c1904–6 (1907);
ix (M. Coleridge), 7 songs, 1908 (1909);
x, 6 songs, 1909 (1918);
xi, 8 songs, 1910–18, ed. E. Daymond, C. Wood and H.P. Greene (1920);
xii, 7 songs, c1870–1918, ed. Daymond, Wood and Greene (1920)

Fair is my love (E. Spenser), 1864;
Love not me (anon.), 1865;
When stars are in the quiet skies (E. Bulwer-Lytton), 1865;
Why does azure deck the sky (Moore), 1865 (1866);
Autumn (T. Hood), 1865–6 (1867), orchd 1867;
When the grey skies are flushed with rosy streaks, ?1866;
Angel hosts, sweet love, befriend thee (Lord Hervey), 1866 (1867);
Go, lovely rose (E. Waller), 1866;
Love the Tyrant (?Parry), 1866;
Sleep, my love, untouched by sorrow, 1867;
Dainty form, so firm and slight, 1868;
3 Odes of Anacreon (trans. Moore), 1868–78 (1880), no.2 orchd;
An Epigram (Fairest dreams may be forgotten) (?Parry), 1869;
Ah! woe is me! poor silver wing!, 1869;
A River of Life (Lord Pembroke) (1870);
Not Unavailing (The flower of purest whiteness), ?1872
An Evening Cloud (J. Wilson), 1873;
A Shadow (What lack the valleys) (A. Proctor), 1873;
3 Songs (1873); 4 Sonnets (Shakespeare, Ger. trans. F. Bodenstedt), 1873–82 (1887), Eng. and Ger. text;
A Garland of [6] Shakespearian and Other Old-Fashioned Songs (1874, repr. separately, 1880–81);
Sonnet (If thou survive my well-contented day) (Shakespeare), 1874;
Twilight (Lord Pembroke), 1874 (1875);
Absence, hear my protestation (J. Hoskins), 1881;
And wilt though leave me thus? (T. Wyatt), 1881;
My passion you regard with scorn, ?1881;
I arise from dreams of thee (Shelley), 1883;
The Maid of Elsinore (H. Boulton), in 12 New Songs by British Composers (1891)
The North Wind (W.E. Henley), B, orch, 1899;
The Soldier's Tent (from the Bard of Dimbovitza, trans. A. Strettell and C. Sylva), scena, Bar, orch, 1900 (1901);
Von edler Art (from Nuremberg songbook, 1549, trans. P. England), 1900 (1906);
Newfoundland (C. Boyle), 1st version (1904), 2nd version, ?1904;
Fear no more the heat o' the sun (Shakespeare) (1906);
The Laird of Cockpen (Lady Nairn), Bar, pf, 1906 (1907)

Vocal religiosa:

Oratorios, services:
Magnificat and Nunc dimittis, A, 1864
Te Deum, B , ?1864
Morning, Communion and Evening Service, D, chorus, org, 1866–9 (1868–9)
Kyrie eleison, fugue, 8vv, 1867
Te Deum, E , 1873
Evening Service (‘The Great’), D, 1881, ed. Dibble (1984)
Judith (orat, Apocrypha and H. Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 29 Aug 1888 (1888)
Job (orat, Bible and Parry), S, T, 2B, chorus, orch, Gloucester, 8 Sept 1892, vs (1892), fs (1898)
King Saul (orat, Bible and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 3 Oct 1894 (1894)
Magnificat, F, S, chorus, orch, Hereford, 15 Sept 1897 (1897)
Thanksgiving Te Deum, F, S, B, chorus, orch, Hereford, 11 Sept 1900 (1900); rev., with Eng. text, Gloucester, 11 Sept 1913 (1913)
Te Deum, D, for coronation of George V, chorus, orch, London, Westminster Abbey, 23 June 1911 (1911)

Other sacred:
Praise God from whom all blessings flow, chorale, 1864–5
Lobet den Herren, 5vv, 1867
O Lord, Thou hast cast us out (cant., Bible), Eton College, 8 Dec 1867 (1867)
Ode on St Cecilia's Day (A. Pope), S, B, chorus, orch, Leeds, 11 Oct 1889 (1889)
De profundis (Ps cxxx), S, 12vv, orch, Hereford, 10 Sept 1891 (1891)
Grace for a City Dinner (Benedictus), 4vv, 1897
Voces clamantium (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 10 Sept 1903 (1903)
The Love that Casteth out Fear (sinfonia sacra, Bible and Parry), chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1904 (1904)
Praise God in His Holiness, ps, B, org, 1906
The Soul's Ransom (sinfonia sacra, Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1906 (1906)
Beyond these voices there is peace (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Worcester, 9 Sept 1908 (1908)
Eton Memorial Ode (R. Bridges), Eton College, 18 Nov 1908 (1908)
Ode on the Nativity (W. Dunbar), S, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1912 (1912)
I believe it (R. Browning), soliloquy, B, org, 1912
God is our hope (Ps xlvi), B, double chorus, orch, London, St Paul's Cathedral, 24 April 1913 (1913)
motets
[6] Songs of Farewell: My soul, there is a country (H. Vaughan), 4vv (1916); I know my soul hath power to know all things (J. Davies), 4vv (1916); Never weather-beaten sail (T. Campion), 5vv (1916); There is an old belief (J.G. Lockhart), 6vv (1916); At the round earth's imagined corners (J. Donne), 7vv (1917); Lord, let me know mine end (Ps xxxix), 8vv (1918)

Anthems:
In my distress, 1863
Fear thou not, 1864
O sing unto the Lord a new song, 1864
Blessed is He, 1865 (1865)
Prevent us O Lord, 1865 (1865)
Why boastest though thyself, 1865
Blessed are they that dwell in Thy house, 1870
Lord, I have loved the habitation of Thy house, 1870
Hear my words, ye people (Bible), chorus, orch, Salisbury, 10 May 1894 (1894)
I was glad (Ps cxxii), coronation anthem for Edward VII, London, Westminster Abbey, 9 Aug 1902 (1902), rev. version, 23 June 1911 [for George V]

Instrumental:

Orch.:
Allegretto scherzando, E , 1867
Intermezzo religioso, 1867, Gloucester, 3 Sept 1868 [from Sonata, f, pf duet, 1865]
Piano Concerto, g, 1869, inc.
Vivien, ov., 1873, ?unperf., lost
Concertstück, g, 1877
Guillem de Cabestanh, ov., 1878, London, 15 March 1879
Piano Concerto, F , 1878–80, rev. 1884 and 1895, London, 3 April 1880
Symphony no.1, G, 1880–82, Birmingham, 31 Aug 1882
Symphony no.2 ‘Cambridge’, F, 1882–3, Cambridge, 12 June 1883; rev., London, 6 June 1887; rev., with new finale, 30 May 1895 (1906)
Suite moderne (Suite symphonique), 1886, Gloucester, 9 Sept 1886, rev. 1892
Symphony no.3 ‘English’, C, 1887–9, London, 23 May 1889; rev., Leeds, 30 Jan 1895; rev., Bournemouth, 18 Dec 1902 (1907)
Symphony no.4, e, 1889, London, 1 July 1889; rev. as ‘Finding the Way’, 1909–10, London, 10 Feb 1910 (1921)
An English Suite, str, 1890–1918, London, 20 Oct 1922 (1921), arr. Daymond, pf (1923)
Overture to an Unwritten Tragedy, a, 1893, Worcester, 13 Sept 1893; rev., London, 19 April 1894; rev. 1905 (1906)
‘Lady Radnor’ Suite, str, 1894, London, 29 June 1894 (1902); arr. pf (1905), arr. vn, pf (1915), arr. small orch
Elegy for Brahms, a, 1897, London, 9 Nov 1918
Symphonic Variations, e, 1897, London, 3 June 1897 (1897)
Symphonic Fantasia ‘1912’ (Symphony no.5), b, 1912, London, 5 Dec 1912 (1922)
From Death to Life, sym. poem, b /B , 1914, Brighton, 12 Nov 1914; rev., London, 18 March 1915
Foolish Fantasia (To finish the frolic if it will do), wind band, perf. Oxford, date unknown

Chbr.:
Nonet, B , fl, ob, eng hn, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 1877
Quintet, E , 2 vn, 2 va, vc, 1883–4, London, 18 May 1884; rev. 1896, 1902, score (1909)
3 str qts: g, 1867; C, 1868; G, 1878–80, London, 26 Feb 1880, ed. M. Allis (1995)
Piano Quartet, A , 1879, London, 13 Feb 1879 (1884)

Trios:
Short Trios, F, vn, va, pf, 1868;
Pf Trio [no.1], e, 1877, London, 31 Jan 1878 (Leipzig, 1879);
Pf Trio [no.2], b, 1884, London, 25 Nov 1884 (1884);
2 Intermezzi, str trio, 1884, ed. (1950);
Pf Trio [no.3], G, 1889–90, London, 13 Feb 1890, rev. 1893

Vn, pf:
3 movts, 1863;
Allegretto pastorale, G, 1870;
6 pieces (Freundschaftslieder), 1872;
Sonata, d, 1875;
Fantasie sonata in 1 movt, b, 1878, London, 30 Jan 1879;
Partita, d, London, 2 Dec 1886 (1886) [rev. of Suite de pièces, 1873–7, Cannes, 8 Feb 1877];
Sonata, D, 1888–9, London, 14 Feb 1889, rev. 1894;
12 Short Pieces, 1894 (1895);
Piece, G, 1896;
Romance, F (1896);
Suite, D (1907);
Suite, F (1907)

Vc, pf:
2 Duettinos, F, G, 1868;
Sonata, A, 1879–80, London, 12 Feb 1880 (1883)

Keyboard:
2 pf:
Grosses Duo, e, 1875–7 (Leipzig, 1877)

Pf 4 hands:
Ov., b, 1865;
Sonata, f, 1865;
Characteristic Popular Tunes of the British Isles, 2 bks, 1885 (1885)

Pf solo:
Little Piano Piece, variations, 1862;
Andante non troppo, B , 1865;
4 fugues, 1865: c, E , F, e;
Piece, g, 1865;
Andante, C, 1867;
Sonnets and Songs without Words, 3 sets: i, 1868 (1869), ii, 1867–75 (1875), iii, 1870–77 (1877);
A Little Forget-me-not, B , 1870;
7 Charackterbilder (1872);
2 Short Pieces, C, F, ?1873;
Variations on an Air by [J.S.] Bach, 1873–5;
2 sonatas: [no.1], F (1877), [no.2], A, 1876–7 (1878);
Theme and 19 Variations, d, 1878 (1885);
Cosy (1892);
[10] Shulbrede Tunes, 1911–14 (1914);
Hands Across the Centuries, suite, 1916–18 (1918);
Sleepy, ?1917;
5 Miniatures, ed. (1926) [incl. Cosy and Sleepy]

Org:
Grand Fugue with 3 Subjects, G, 1865;
Fantasia and Fugue, G, 1877–1912 (1913);
Chorale Preludes, set 1, 1911–12 (1912);
3 Chorale Fantasias, 1911–14 (1915);
Toccata and Fugue ‘The Wanderer’, G/e, 1912–18 (1921);
Elegy, A , 1913 (1922) [for funeral of the 14th Earl of Pembroke, 7 April 1913];
Chorale Preludes, set 2, 1915 (1916);
For the Little Organ Book, ed. (1924)

Editions and arrangements:
W. Boyce: [Trio] Sonatas nos.10 and 12 (1747), arr. as Suite, e, 2 vn, va, vc (1892)
ed., with W.B. Squire and L. Benson: A Collection of Madrigals by Ancient Composers (1899)
H. Purcell: Soul of the World (from Hail, bright Cecilia), addl orch, 1918

Literatura:

123 articles in Grove
‘On some Bearings of the Historical Method upon Music’, PMA, xi (1884–5), 1–9
Studies of Great Composers (London, 1886/R)
The Art of Music (London, 1893; enlarged as The Evolution of the Art of Music, London, 1896, 2/1934/R)
Summary of the History and Development of Mediaeval and Modern European Music (London, 1893, 2/1904)
‘Purcell’, National Review, xxvi (1895–6), 339–50
The Music of the Seventeenth Century, OHM, iii (1902, rev. 2/1938/R by E.J. Dent)
Johann Sebastian Bach: the Story of the Development of a Great Personality (New York and London, 1909, 2/1934/R)
‘How Modern Song grew up’, MT, lii (1911), 11–15 [lecture, Reading U. College, 9 Nov 1910]
‘The Meaning of Ugliness in Art’, IMusSCR IV [London 1911], ed. C. Maclean (London, 1912), 77–83; also pubd MT, lii (1911), 507–11
Style in Musical Art (London, 1911/R) [collected Oxford lectures]
‘Things that Matter’, MQ, i (1915), 313–28
‘The Significance of Monteverde’, PMA, xlii (1915–16), 51–67
Instinct and Character (MS, c1915–18, GB-Lbl, Lcm, Ob, Shulbrede Priory, Sussex)]
ed. H.C. Colles: College Addresses delivered to Pupils of the Royal College of Music (London, 1920)
Lectures for University of Oxford (Ob) and RCM (Lcm)

Francisca Edwiges Neves "Chiquinha" Gonzaga (Rio de Janeiro, 17 d'octubre de 1847 - Rio de Janeiro, 28 de febrer de 1935) va ser una pianista, directora i compositora brasilera. Es va formar en piano amb José de Sousa Lobo i Napoleão dos Santos. Poc després, i fruit d'alguns desacords matrimonials, va haver de treballar com a professora de piano per tal de poder sobreviure amb els seus fills. Alhora, va començar a compondre rebent un primer reconeixement el 1877 amb la seva polka Atraente. També va compondre música per a diverses operetes com A corte na roça, amb llibret de Francisco Sodré i estrenada el gener de 1885 amb gran èxit i reconeixement i rebent el sobrenom de la "Offenbach femenina". A partir d'aquell any va dirigir l'orquestra del Teatre Imperial i la banda de la policia militar sent la primera dona encarregada de la direcció d'una orquestra al Brasil. També va participar activament en la defensa de l'abolició de l'esclavitud així com una defensora de la proclamació de la república (1889). El seu nom va gaudir des d'aleshores del reconeixement unànime al seu país fins el punt que algunes de les òperes, com per exemple Forrobodó (1912), es van representar un miler de vegades. Entre els anys 1901 i 1910 es va dedicar a viatjar per Europa on va enamorar el públic i la crítica i on va ser condecorada. Al seu retorn al Brasil va seguir escrivint música, especialment obra per a piano. Chiquinha Gonzaga va morir a Rio de Janeiro el febrer de 1935.

CPDL: No disponible

(Alfred) Herbert Brewer (Gloucester, 21 de juny de 1865 - Gloucester, 1 de març de 1928) va ser un director, organista i compositor anglès. Entre els anys 1877 i 1880 es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Gloucester, lloc on també va rebre classes de l'organista C.H. Lloyd. El 1882 va assolir un càrrec d'organista a l'església de Saint Giles d'Oxford. Un any després, va guanyar una beca del Royal College of Music de Londres amb la qual va poder estudiar amb Parratt. El desembre de 1883 va obtenir una segona beca de l'Exeter College i el desembre de 1885 va obtenir el càrrec d'organista de la Catedral de Bristol en un càrrec que va preservar poc temps. El 1886 va ser nomenat organista de la Catedral de Coventry i el 1892 organista i professor al Tonbridge School. Finalment, el 1896 va succeïr a C. Lee Williams com a organista i mestre del cor de la Catedral de Gloucester, en un càrrec que havia anhelat des dels seus inicis. El 1897 va obtenir el Bachelor of Music a Dublin i el 1905 un doctorat a Lambeth. A partir del 1898 va ser el director dels Three Choirs Festivals de Gloucester i el 1905 va ser el fundador de la Societat Orquestral de Gloucester. Com a compositor, va destacar especialment per la seva música per a orgue i per nombroses obres corals. El 1926 va ser nomenat cavaller pel govern anglès. Herbert Brewer va morir a Gloucester el març de 1928.


Literatura:

Church Music: a Lecture (London, 1918)
Memories of Choirs and Cloisters (London, 1931)

Johann Samuel Schroeter (Guben, 2 de març de 1753 - London, 2 de novembre de 1788) va ser un pianista i compositor alemany. Fill de l'oboista i professor Johann Friedrich Schröter (1724-1811) i germà de la cantant i compositora Corona Schröter, del violinista i compositor Heinrich Schröter (c.1760-c.1784) i de la cantant Marie Henriette Schröter (1766-c.1804), es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1763 va viure a Leipzig, ciutat on va estudiar amb J.A. Hiller i on altres fonts van afirmar, sense proves, que també havia estudiat amb C.P.E. Bach. A partir del 1767 va realitzar les seves primeres aparicions com a pianista i a l'entorn del 1773 va començar a publicar algunes col·leccions de música instrumental. En una data a l'entorn del 1775 va viatjar a Londres, ciutat on va treballar com a organista d'una capella alemanya i on va rebre el suport del comte Brühl. També a Londres, i després de rebre el suport de Johann Christian Bach, va poder establir-se d'una forma definitiva sent fins i tot nomenat el 1782 music master de la reina Charlotte. Pocs anys més tard, va viatjar a Gales on va ser nomenat músic al servei del futur George IV. Johann Samuel Schroeter, admirat públicament per Burney, va morir a Londres el novembre de 1788.


OBRA:
all printed works published in London unless otherwise stated

Vocal:

12 Favorite Scotch Songs, 1v, hpd, vn/fl (c1777), as Petits airs d’une exécution facile, arr. hpd, vn/fl ad lib, op.5 (Paris, 1777);
Epithalamium, 1v, pf (c1785)

Instrumental:
with hpd/pf unless otherwise stated:

6 kbd sonatas, op.1 (Amsterdam, ?1772), 1 in Five Eighteenth Century Piano Sonatas, ed. S. Lincoln (London, 1975);
6 sonatas, kbd, vn, vc, op.2 (Amsterdam, ?1773);
12 kbd concs. with str, 6 as op.3 (1774), also as opp.4, 5 (Berlin and Amsterdam), 1 ed. K. Schultz-Hauser (Mainz, 1964), 6 as op.5 (c1777), also as op.6 (Paris), as opp.7, 8 (Berlin and Amsterdam);
6 sonatas, kbd, fl/vn, op.4 (c1775), as op.6 (The Hague);
6 sonatas, kbd, vn, vc, op.6 (c1786), as opp.8, 9 (Paris and Mainz);
Sonata, B , kbd, vn, vc (1788), as op.11 (Paris);
2 sonatas, pf, vn, op.7 (Edinburgh, 1789);
2 qnts, kbd, ob/fl, str, in 3 Quintettos (c1778);
La bataille fantasie, pf (Vienna, c1786), also as The Conquest of Belgrade (1789) and The Field of Battle (1797), doubtful

Kbd arrs.:
L. Borghi: Vn Conc., 3 sonatas;
J.C. Fischer: Ob Conc.;
Further arrs. of ovs., vocal qts etc.

CPDL: No disponible

Giovanni Battista Fasolo (Asti, c.1600 - Palermo, c.1664) va ser un organista i compositor italià. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència del 1627, any que va constar actiu musicalment a Roma. De fet, va ser allà on va publicar dues col·leccions d'àries. A l'entorn del 1629 es creu va viure a Nàpols abans de tornar a Roma el 1647, ciutat on va constar com a pulsatores organorum. El 1648 i 1649 va ser magister musices del convent de Santi Apostoli de Roma. El 1649 es va traslladar a Sicilia on va assolir el càrrec de mestre de capella al servei de l'arquebisbe de Monreale, proper a la ciutat a Palerm i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa, tant religiosa com secular. Giovanni Battista Fasolo va morir a Palerm en una data posterior al 1664.


OBRA:

Vocal secular:

La barchetta passaggiera di diversi sonatori e cantori, 1–3vv, gui, op.3 (Rome, 1627), facs. of a MS transcr. by O. Chilesotti (Lucca, 1994)
Il carro di Madama Lucia, et una serenata in lingua lombarda … et altre arie, e correnti francese, 1–3vv, gui (Rome, 1628)
Se desiate, o bella, aria, 1629

Vocal religiosa:

Orats, all perf at Palermo, music lost:
Il Costantino (P. Corsetto), 1653;
L’Amazon d’innocenza, 1656;
Il mondo vilipeso, 1657;
Da la città felice, 1660;
L’Empireo festeggiante, 1661;
L’esequie di Santa Rosalia, 1664

Other:
Motetti, 2–3vv, con una messa, 3vv [voci pari], bc (org), libro secondo, op.6 (Naples, 1635)
Annuale che contiene tutto quello, che deve far un organista per rispondere al choro tutto l’anno, op.8 (Venice, 1645); ed. R. Walter (Heidelberg, 1965–)
Arie spirituali morali, e indifferenti, 2–3vv … nel fine alcuni dialoghi, 3vv … e due arie, 1v, bc, 2 vn, op.9 (Palermo, 1659)
Magnificat, Beatus vir, 5vv, 1645

CPDL: No disponible

Ignaz (Adamus Ignatius Franciscus de Paula Josephus) Malzat [Malzahn, Malzard, Maltzath, Maltzbach]  (Wien, 4 de març de 1757 - Passau, 20 de març de 1804) va ser un oboista i compositor austríac. Fill del violinista i compositor Josef Malzat i germà del compositor Johann Michael Malzat, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, es va traslladar a Salzburg on va rebre formació de Michael Haydn i on a partir del 1774 va treballar com a músic al servei de l'arquebisbat de la ciutat. També en aquella època va viatjar a França, Itàlia i Suïssa assolint, el 1778, un càrrec d'oboista a Bozen. El 1788 va constar com a instrumentista i compositor al servei del príncep arquebisbe de Passau, ciutat on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor de simfonies, concerts, obra de cambra i algunes peces religioses. Ignaz Malzat va morir a Passau el març de 1804.

CPDL: No disponible

Ignace Antoine (François Xavier) [Ignaz Anton Franz Xaver/Joseph] Ladurner (Aldein, 1 d'agost de 1766 - Villaine, 4 de març de 1839) va ser un pianista, professor i compositor austríac. Fill de l'organista Franz Xaver Ladurner (1735-1782) i germà de Josef Alois Ladurner, es va formar amb el seu pare i amb el seu oncle Innozenz Ladurner (1745-1807) en el Monestir de Benediktbeuren. El 1782, i després de la mort del seu pare, va assolir el càrrec d'organista d'Algund. El 1784 va viatjar a Munich on va estudiar al Lyceum Gregorianum. Des d'allà, va viatjar a Longeville, ciutat on va fer amistat amb la comtessa Heimhausen al servei de qui va treballar com a pianista. El 1788 es va instal·lar a París, ciutat on va treballar com a professor privat primer, i com a professor de piano del Conservatori de París després, en un càrrec que va preservar fins el 1802. Va ser aleshores quan va assolir notable fama com a professor rebent alumnes molt destacats com Alexandre Pierre François Boëly, Daniel-François-Esprit Auber o Henry Beno François d'Arondeau. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa destacant dues òperes, obra de cambra i abundant música per a piano. Casat amb la violinista Magnier de Gondreville (c.1779-1825), el seu fill Adolphe Ladurner va ser pintor. Ignaz Ladurner va viure els darrers anys a Villaine, població on hi va morir el març de 1839.

OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

Operas:
Wenzel, ou Le magistrat du peuple (drame lyrique 3, F. Pillet), Paris, National, 10 April 1794, ov., airs, acc. pf (1795–1800)
Les vieux fous, ou Plus de peur que de mal (oc, 1, J.A. de Ségur), Paris, OC (Feydeau), 16 Jan 1796, score, F-Pc

Other:
Amant cher autant qu'infidèle, romance, in Journal hebdomadaire composé d'airs d'opéras, xxiv/42 (1789);
Orgie militaire, ou Gaité militaire (Pillet) (?1795)

Instrumental:

Chbr:
Sonata, pf, vn acc. in Journal de pièces de clavecin par différents auteurs (1792);
3 Sonatas, pf, vn, vc, op.1 (?1793);
9 Sonatas, pf, vn acc., 3 as op.5 (1798), 3 as op.7 (after 1804), 3 others, ?op.9;
Introduction pour la sonate de Steibelt, vn, pf, Pc

Piano:
12 sonatas, opp.1–2, lost, 8, 11;
3 grandes sonates avec la charge de cavalerie, op.4 (1797);
4 caprices, 3 as op.8, 1 as op.11;
3 divertissements, op.13;
3 thèmes variés, op.14;
6 airs variés, op.16, lost;
Airs irlandais variés, op.17, lost;
Airs des Trembleurs variés, op.18, lost;
Mélange harmonique, op.3;
Second mélange harmonique, op.10;
Fantaisie, op.12;
Gai, gai, rondo fantaisie, Pc*;
pieces in Etude ou Exercice de différents auteurs (1798)

Pf 4 hands:
3 sonatas, op.2 (1793), op.6 (c1804), op.12 [with Une larme sur la tombe de la plus tendre mère]

CPDL: No disponible

Mikołaj Gomółka (Radoszki, c.1535 - Jazłowiec?, 5 de març de 1609) va ser un compositor polonès. A partir del 1545 va entrar al servei de la cort del rei Sigismund August, lloc on a partir del 1549 va estudiar música amb Hans Klaus. Entre els anys 1555 i 1563 va treballar com a instrumentista de vent a la mateixa cort. A partir del 1566 i fins el 1578 va viure a Sandomierz on va treballar com a conseller municipal i chairman. A l'entorn del 1580 se'l va situar a Cracòvia on va treballar com a músic al servei, entre altres, del bisbe Piotr Myszkowski, de Jan Zamoyski i posteriorment del noble Hieronim Jazłowiecki a Jazłowiec. Com a compositor, només s'ha conservat la col·lecció de música vocal Melodie na Psałterz polski (1580) si bé es té constància que va ser autor d'altres obres, com misses i altres peces vocals. Mikołaj Gomółka va morir a Jazłowiec el març de 1609.

CPDL: No disponible

(Louis) Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, 11 de desembre de 1803 - Paris, 8 de març de 1869) va ser un director i compositor i un dels més importants músics del romanticisme francès. Es va formar inicialment en medicina a París a petició expressa del seu pare. No obstant, ben aviat va abandonar la seva carrera mèdica per entrar al Conservatori de París on va estudiar amb Jean François Le Sueur i Anton Reicha. El 1830 va guanyar el Prix de Roma amb la cantata Sardanapale i va viatjar a Roma on hi va viure fins el 1832. Allà va ampliar el seu catàleg amb les obertures de El rei Lear i Rob-Roy i el monodrama Lelio, concebut com a segona part de la Simfonia fantàstica. Al seu retorn a París, va entrar com a bibliotecari del conservatori i va estrenar, amb gran èxit, la Simfonia fantàstica. Entre els anys 1842 i 1854 va viatjar per Europa i Anglaterra treballant especialment com a director d'orquestra. Paral·lelament, entre els anys 1835 i 1863, va treballar com a crític musical del diari Journal des Débats. En general, com a compositor va ser molt destacat especialment pel seu simfonisme, per la forma innovadora d'utilitzar l'orquestra i per una nova forma musical. Aquests elements, juntament amb la seva vida tempestuosa, en part motivada pel seu matrimoni amb l'actriu Harriet Smithson, el va elevar com un dels millors exemples de compositor romàntic en tota la seva dimensió. Alhora, la seva innegable innovació musical el va convertir en un professor molt sol·licitat. En aquest sentit, el seu assaig Grand traité d’instrumentation et d’orchestration modernes va establir i consolidar la seva reputació com a mestre d'instrumentació. Hector Berlioz va morir a París el març de 1869.