Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

KIENZL, Wilhelm (1857-1941) - String Quartet No.1 (c.1880)

$
0
0
Richard Jack - The String Quartette
Obra de Richard Jack (1866-1952), pintor anglès (1)


- Recordatori de Wilhelm Kienzl -
En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Richard Jack (Sunderland, 15 de febrer de 1866 - Montréal, 29 de juny de 1952) va ser un pintor anglès. Es va formar inicialment a la School of Art de York abans d'accedir a una beca d'estudis al Royal College of Art de Londres. Allà va guanyar, el 1888, una medalla d'or i va obtenir una beca per estudiar a París, ciutat on va entrar a l'Académie Julian. A principis de 1890 va tornar a Londres on va entrar a treballar com a il·lustrador de les publicacions The Idler i Cassell's Magazine. El 1900 va participar i guanyar una medalla de plata a l'Exposició Universal de París i el 1914 va participar en el Carnegie International de Pittsburgh. El 1916 va acceptar un càrrec de pintor oficial de l'exèrcit al Canadà en el transcurs del qual va realitzar diverses obres de caràcter històrico-militar. Al llarg de la seva carrera com a pintor va realitzar obra diversa si bé va destacar pels seus retrats. Richard Jack va morir a Montreal el juny de 1952.



Parlem de Música...

Wilhelm Kienzl (Waizenkirchen, 17 de gener de 1857 - Wien, 3 d'octubre de 1941) va ser un compositor austríac. Es va formar en piano amb Johann Buwa i en violí amb Ignaz Uhl. A partir del 1872 va estudiar piano amb Mortier de Fontaine, antic alumne de Chopin, i composició amb Rémy. El 1876 va entrar a la Universitat de Praga on va estudiar música amb Krejčí. Un any després es va traslladar a Leipzig on va estudiar a la universitat i des d'on es va traslladar a Weimar, ciutat on va conèixer i estudiar amb Liszt. El 1879 va publicar Die musikalische Deklamation, el seu primer tractat musical. Aquell mateix any va viatjar a Bayreuth on va entrar en el cercle d'amistats de Wagner, autor a qui va admirar profundament. Entre els anys 1879 i 1883 va iniciar una gira per Europa en la qual va realitzar recitals amb el violinista Richard Sahla i la cantant Aglaja Orgéni. El 1883 va ser nomenat director de l'opera alemanya d'Amsterdam si bé un any després va tornar a Graz per estrenar la seva primera òpera. També a Graz va ser nomenat director de la Steiermärkischer Musikverein. El 1889 va treballar com a director a Hamburg i posteriorment a Munich, ciutat on va estrenar l'òpera Heilmar der Narr (1892). Al seu retorn a Graz hi va romandre fins el 1917. Aquell any va viatjar a Viena, ciutat on va compondre la majoria de les seves obres i on hi va romandre la resta de la seva vida. Wilhelm Kienzl, considerat un dels darrers romàntics alemanys a l'estela de Weber, Lortzing i Wagner, va morir a Viena l'octubre de 1941.

Wilhelm Kienzl, Österreichischer Komponist (c.1926) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Operas:
Urvasi (3, A. Gödel, after Kalidāsā), op.20, Graz 1884, Dresden, 20 Feb 1886, rev. 1909
Heilmar der Narr (3, W. Kinzel sr, after M. Hartmann), op.40, 1891, Munich, 8 March 1892
Der Evangelimann (musikalisches Schauspiel, 2, Kienzel, after L.F. Meissner), op.45, 1894, Berlin, 4 May 1895
Don Quixote (musikalische Tragikomödie, 3, Kienzel, after M. de Cervantes), op.50, 1897, Berlin, 18 Nov 1898
In Knecht Ruprechts Werkstatt (Weihnachtsmärchenspiel, 1, H. Voigt), op.75, 1907, Graz, 25 Dec 1907
Der Kuhreigen (musikalisches Schauspiel, 3, R. Batka, after R.H. Bartsch), op.85, 1911, Vienna, 23 Nov 1911
Das Testament (musikalische Tragikomödie 2, Kienzl, after P. Rosegger), op.90, Vienna, 6 Dec 1916
Hassan der Schwärmer (3, H. Bauer, after A Thousand and One Nights), op.100, 1921, Chemnitz, 27 Feb 1925
Sanctissimum (melodramatische Allegorie, 1, Bauer), op.102, 1922, Vienna, 14 Feb 1925
Hans Kipfel (Spl, 1, Bauer, after old Viennese story), op.110, 1927

Choral:
2 Songs, op.14;
3 Pieces, op.17, male vv;
3 Songs, op.19, 4 female vv;
5 Tanzweisen, op.21b, 4vv/4 female vv;
Landsknechtslied (H. Lingg), op.23, male vv, orch;
Zur Trauung, op.26;
3 Songs, op.36, male vv;
3 Pieces, op.54, male vv;
5 Songs, op.58, 4 female vv;
6 volkstümliche Lieder, op.59;
6 volkstümliche Männerchöre, op.60;
5 Songs, op.63, female vv, hp/pf ad lib;
Wach’ auf, mein Volk! (A.A. Naaff), op.64, male vv, orch;
Das Volkslied, Heerbannlied der deutschen Stämme, op.65, male vv
Fasching (O.J. Bierbaum), op.67, T, Bar, B, male vv, orch;
4 Songs, op.68, male vv;
6 Songs, op.72, male vv, perc;
8 Songs, op.76, 4 female vv;
3 Pieces, op.78, male vv;
2 Geschichtsbilder (Lingg), op.79, male vv, orch;
Deutsche Ritterlieder (H.W. Günthersberger), op.86, male vv, orch;
Das Lied vom Kaiser Arnulf (Graevell), op.88, male vv, orch;
3 Pieces, op.89, male vv;
Im Schlachtendonner, op.92, male vv;
Ostara (H. Hagen), op.93, male vv, orch;
Deutsch-Österreich (national anthem, K. Renner), op.101, male/mixed vv
Nachtmusikanten, 5 pieces, op.103, male vv;
Arbeiterlied (E. Fischer), op.104, male vv;
4 Songs, op.105, male vv;
2 Pieces, op.107, male vv;
5 Songs, op.112, male vv;
Spar-Hymne (H. Giebisch), op.115, mixed vv, orch;
Chor der Toten, op.118 (K.F. Meyer), mixed vv, orch

Lieder:
for 1v, pf unless otherwise stated
2 Lieder, op.1;
4 Lieder, op.2;
2 Gedichte (A.Grün), op.4;
9 Lieder im Volkston, op.6;
8 Lieder der Liebe, op.8;
Liebesfrühling, op.11 (cycle, F. Rückert);
Süsses Verzichten, cycle, op.16;
Geliebt-Vergessen, cycle, op.18;
3 Albumblätter, op.24;
3 Lieder, op.25;
Abschied, op.27;
Kuriose Geschichte, op.28;
3 Volkslieder, op.31;
3 Lieder, op.32;
Frühlingslieder, op.33;
2 Lieder aus Osten, op.35;
2 Lieder, op.37;
2 Lieder, op.38;
2 Lieder, op.39;
2 Lieder, op.42;
4 Lieder, op.44;
4 Japanische Lieder, op.47;
Waldmeister, op.49
6 Lieder, op.55;
Verwelkte Rosen, op.56, 1v, pf/hp;
4 volkstümliche Gesänge, op.57;
4 Lieder, op.61;
3 Gesänge, op.66;
3 Gesänge, op.69a, 1v, pf/hmn;
Moderne Lyrik, op.71;
Aus Onkels Liedermappe, op.73;
Weihnacht, op.74;
5 Gesänge, op.81;
5 Gesänge, op.82;
Ein Weihnachtslied, op.83, 1v, hmn/org/pf;
3 Duets, op.84, male v, female v, pf;
Nachsommerblüten, op.87;
Das Lied vom Weltkrieg, op.91
7 Lieder und Gesänge, op.94;
Aus des Volkes Wunderhorn, op.96;
Deutsch-Österreich (national anthem, Renner), op.101, 1v, pf ad lib;
7 Lieder und Gesänge, op.106, 2 Gräwer [siebenbürgisch];
6 Lieder vom Glück, op.111;
6 Lieder, op.114;
Spar-Hymne, op.115;
Vocalise-Etüde, op.116;
2 vaterländische Gesänge, op.117, unpubd;
7 Lieder, op.120, unpubd;
3 Lieder, op.121, unpubd;
4 Lieder (L. Fahrenkrog), op.123, [unpubd];
La delaissée (An den entschwundenen Geliebten) [unpubd; text by Kienzl added to Chopin: Nocturne, op.27/2]

Instrumental:

Piano:
Skizzen, op.3;
Kahnszene, op.5;
Bunte Tänze, op.10;
Aus alten Märchen, op.12, pf/pf duet;
Aus meinem Tagebuche, op.15, 3 vols.;
30 Tanzweisen, op.21, 3 vols., pf/pf duet;
Scherzo, a, op.29;
Kinderliebe und -leben, op.30;
Romantische Blätter, 10 Phantasiestücke op.34;
Tanzbilder, op.41, 3 vols., pf/pf duet;
Daheim!, 7 kleine Klavierstücke op.43;
Dichterreise, op.46, 10 Stimmungsbilder, 2 vols.
(Kleiner) Carneval, op.51, 2 vols.;
Bilder aus dem Volksleben, Vortragsstudien op.52;
Abendstimmungen, op.53, pf duet;
Neue Klavierstücke, op.62, 2 vols.;
O schöne Jugendtage!, op.80, 3 vols.;
20 Stücke in Ländlerform, op.95, 2 vols., pf/pf duet;
Variationen über das Strassburglied aus der Oper ‘Der Kuhreigen’, op.109b [unpubd]

Other works:
3 Phantasiestücke, op.7, vn, pf;
Pf Trio, f, op.13;
Str Qt no.1, b, op.22;
Abendstimmungen, op, 53, str orch, hp;
2 Pieces, op.69b, hmn;
Adagio (Trost in Tränen), op.69c, vc, hmn/org/pf;
8 Chorale Preludes, op.77, 2 vols., org;
Str Qt no.2, c, op.99;
Waldstimmungen, op.108, 4 hn;
Symphonische Variationen über das Strassburglied aus der Oper ‘Der Kuhreigen’, op.109a, orch;
Str Qt, E, op.113;
Lied ohne Worte, 2 vn, [unpubd]

Melodramas:
Die Brautfahrt (J.F. von Eichendorff), op.9, spkr, pf/orch;
2 Melodramas (R. Hamerling, F.K. Ginzkey), op.97, spkr, pf;
Die Jungfrau und die Nonne (G. Keller), op.98, spkr, choruses, orch;
3 melodramas to music by Beethoven, Schubert and Chopin;
Ein Marienballade von François Villon (De Montcorbier), op.119;
numerous arrs.

Literatura:

Die musikalische Deklamation (Leipzig, 1880)
Miszellen (Leipzig, 1886) [essays]
ed.: F. Brendel: Grosse und kleine Musikgeschichte (Leipzig, 1886–9)
‘Titus’ von Mozart: Einrichtung für deutsche Bühnen (Vienna, 1893)
Die Gesamtkunst des XIX. Jahrhunderts: Richard Wagner (Vienna, 1904, 2/1908)
Aus Kunst und Leben (Berlin, 2/1904) [essays]
Im Konzert (Berlin, 1908) [essays]
Betrachtungen und Erinnerungen (Berlin, 1909) [essays]
Meine Lebenswanderung: Erlebtes, Erschautes (Stuttgart, 1926) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Christian Ensemble
AMAZON: KIENZL - String Quartets
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DARGOMYZHSKI, Aleksandr (1813-1869) - Kamennïy gost' (c.1868)

$
0
0
Johann Georg Meyer von Bremen - Fröhliche Morgenfahrt
Obra de Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886), pintor alemany (1


- Recordatori d'Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Georg Meyer von Bremen (Bremen, 28 d'octubre de 1813 - Berlin, 4 de desembre de 1886) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Friedrich Wilhelm Schadow a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Ràpidament es va vincular a l'escola d'art de la ciutat, on va obrir un taller el 1841. No obstant i a mesura que la seva fama va anar creixent, va decidir viatjar a Berlín on s'hi va instal·lar el 1853. Inicialment, es va especialitzar en temàtica religiosa tot i que ben aviat va explorar altres gèneres com les escenes costumistes o familiars les quals el van fer més conegut arreu d'Alemanya. Johann Georg Meyer va morir a Berlín el desembre de 1886.



Parlem de Música...

Aleksandr Serguéievitx Dargomijski [Александр Сергеевич Даргомыжский] (Tula, 2 de febrer de 1813 - Sant Petersburg, 17 de gener de 1869) va ser un compositor rus. El 1819 va començar els estudis de música amb Wohlgeborn. Als 7 anys va iniciar classes de piano amb A. Danilévski i el 1822 de violí amb P. Vorontsovi, tot i que el seu pare el va destinar al funcionariat i com per a la majoria de compositors russos, la música va començar com una activitat de lleure. El 1824 va començar a escriure música. Aquests primers anys van ser difícils tot i el suport de Glinka, amb qui va estudiar la música clàssica i romàntica europea, decantant-se per l'escola francesa. La seva primera gran obra, Esmeralda (1841), va ser rebuda amb poc entusiasme. Va decidir viatjar a París per conèixer la cultura operística francesa i poder afrontar noves produccions amb major èxit. Va escriure el grandiloqüent Triomf de Bacus (1848) anys abans de crear la seva gran obra mestra Rusalka (1856), rebuda triomfalment en la seva estrena a Sant Petersburg. La seva obra pòstuma, el notable Convidat de Pedra (1872), va ser acabada per Rimsky- Korsakov i no va tenir l'acollida esperada. Va compondre més de 100 romances, cançons i melodies realistes com El Cuc, El Vell Cap El conseller titular. Dargomizhsky va traçar un tercer camí en la música russa, el de la melodia motivada pel significat, inspirant a nombrosos músics posteriors, entre ells, Rimsky Korsakov, StravinskyProkovievShostakovichDebussyRavel i en la major part dels músics de la nova escola romàntica. Mussorgski el va considerar com el veritable pare del realisme musical. Aleksandr Serguéievitx Dargomijski va morir a Sant Petersburg el gener de 1869.

Konstantin Makovsky - A portrait of the composer Alexander Dargomyzhsky (1869)
Konstantin Makovsky (1839-1915) - A portrait of the composer Alexander Dargomyzhsky (1869) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Ėsmeralda (op, 4, Dargomïzhsky, after V. Hugo: Notre-Dame de Paris), 1838–41, Moscow, Bol'shoy, 5/17 Dec 1847, ed. M.S. Pekelis (Moscow, 1961)
Torzhestvo Vakkha [The Triumph of Bacchus] (opera-ballet, after A. Pushkin), 1843–8, Bol'shoy, 11/23 Jan 1867, vs (Paris, 1867), fs ed. (Moscow, 1969) [orig. comp. as cant., 1843–6, perf. St Petersburg, 1 April 1846]
Rusalka (op, 4, Dargomïzhsky, after Pushkin), 1848–55, St Petersburg, Circus, 4/16 May 1856, vs (1858), fs ed. (Moscow, 1949)
Mazepa (op), 1859 or 1860, inc.; Duet (1872), see vocal
Rogdana (magic op), 1860–7, inc.; 5 excerpts (1874–5), see vocal
Kamennïy gost' [The Stone Guest] (op, 3, Pushkin), 1866–9, completed C. Cui, orchd N. Rimsky-Korsakov, St Petersburg, Mariinskiy, 16/28 Feb 1872, vs (1871, rev. 1906), fs (Leningrad, 1929)

For 2 voices and piano unless otherwise stated:
all ed. in C
Deva i roza [The Maiden and the Rose] (A. Del'vig), early 1830s (1843)
Chto, moy svetik luna [What, my radiant moon] (Vyazemsky), early 1840s (1844)
Rïtsari [The Knights] (Pushkin), 1842 (1844)
Tï i vï [Tu et vous] (Pushkin), late 1830s – early 1840s (1848); orig. 1v, pf, 1830s–40s; arr. pf, late 1840s
Devitsï, krasavitsï [Beautiful Girls] (Pushkin), arr. 2vv, orch, RUS-Spk, 1844–5 (1849)
Nenaglyadnaya tï [You my wondrous beauty], c1849 (1849)
Yesli vstrechus' s toboy [If I encounter you] (A. Kol'tsov), c1849 (1849)
[13] Peterburgskiye serenadï [Petersburg Serenades], chorus, mid-1840s – early 1850s, nos.1–9 (1850), complete (early 1850s): Iz stranï, stranï dalekoy [From a Far-Off Land] (Yazïkov); Gde nasha roza [Where is our rose] (Pushkin); Voron k voronu letit [The raven flies to the crow] (Pushkin); Pridi ko mne (Come to me] (Kol'tsov); Chto smolknul vesel'ye glas [What has silenced the laughter in your eyes] (Pushkin); Pyu za zdraviye Meri [I drink to Mary’s health] (Pushkin); Na severe dikom [In the Wild North] (Lermontov); Po volnam spokoynïm [On Calm Waves]; V polnoch' leshiy [The Wood-Goblin at Midnight]; Prekrasnïy den', chastlivïy den' [Fine Day, Happy Day] (Del'vig); Burya, mgloyu nebo kroyet [The storm covers the sky with darkness] (Pushkin); Govoryat, yest'strana [They say there is a land] (Timofeyev); Vyanet, vyanet leto krasnoye [Glorious summer is fading, fading] (Pushkin)
Zastol'naya pesnya [Drinking-Song] (Del'vig), 1v, chorus, 1844–5 (1851)
Dushechka-devitsa [Darling Girl] (trad.), 1v, female chorus, 1850 (1851); orig. 1v, pf, 1849–50
Minuvshikh dney ocharovaniya [The Fascination of the Past] (Del'vig), early 1850s (1852)
Skazhi, chto tak zadumchiv tï? [Tell me, why are you so thoughtful?] (Zhukovsky), 3vv, pf, 1851–2 (1852)
Nochevala tuchka zolotaya [In the night there was a golden cloud] (M. Lermontov), 3vv, mid-1850s (1856)
Nocturne (trans. S. Levik), mid-1850s (1856)
Schastliv, kto ot khlada let [Happy is he who from years of coldness] (Zhukovsky), mid-1850s (1857)
Ne trite glaza [Do not rub your eyes], 3vv, pf, ?1856–64, pubd in Muzïkal'noye obozreniye (1887), no.26
Chto mne do pesen [What good are songs to me] (1857)
K druz'yam [To my Friends] (Pushkin) (1858); orig. 1v, pf, 1850–51
Vladïko dney moikh [Master of my Days] (Pushkin) (1860)
Molitva [Prayer] (Pushkin), 4vv, pf, 1860; orig. 1v, pf, after 1837
Nad mogiloy [Above the Grave] (Del'vig), 4vv, pf, early 1860s (1861); orig. Epitafiya, 1v, pf (1852)
Duets from Ėsmeralda (Hugo, trans. Dargomïzhsky), 1830s – early 1840s (1858)
Kamen' tyazholïy [Heavy Stone], early 1860s (1863); orig. 1v, pf, early 1830s
Duet from Mazepa (Pushkin), early 1860s (1872)
5 excerpts from Rogdana, early 1860s (1874–5): Komicheskaya pesnya [Comic Song] (Weltman), 1v, chorus; Duettino; Vostochnïy khor otshel'nikov [Eastern Chorus of Hermits] (Pushkin); Khor volshebnïkh dev nad spyashchey knyaznoy Rogdanoy [Chorus of Enchanted Maidens over the Sleeping Princess Rogdana]; Khor devushek [Chorus of Girls] (Weltman)
Many arrs. of works by other composers, 2–3vv, all in C

For solo voice and piano:
all ed. in S
Kolïbel'naya pesnya (Bayu, bayushki, bayu) [Lullaby] (M.B. Dargomïzhskaya), 1830 (1831)
Tol'ko uznal ya tebya [If only I had recognized you] (Del'vig), 1835–6 (1836)
O, ma charmante (Drug moy prelestnïy) [My Charming Friend] (Hugo, trans. Solovtsova), 1830s (1836)
V tyomnuyu nochku v chistom pole [In the dark night in the open field] (Dargomïzhskaya), 1830s (1836–7)
Lezginskaya pesnya [Lezghinka Song], after 1835 (1839)
La sincère (Iskrenneye priznaniye) [A Sincere Confession] (Desbordes-Valmore, trans. Solovtsova) (1839)
Golubïye glaza [Blue Eyes] (Tumansky), early 1830s (1843)
Kayus', dyadya [I confess it, uncle] (Timofeyev), ?1835 (1843)
Svad'ba (The Wedding] (Timofeyev), after 1835 (1843)
Moy suzhenïy, moy ryazhenïy [My promised one, my parted one] (Del'vig), ballad, mid-1830s (1843)
Molitva [Prayer] (Vladïko dney moikh) [Master of my Days] (Pushkin), after 1837 (1843), arr. 4vv, pf, 1860
Baba staraya [The Old Woman] (Timofeyev), after 1838 (1843)
Kak mila yeyo golovka [How dear is her little head] (Tumansky), 1839–40 (1840–41)
Odelas' tumanami Sierra-Nevada [The Sierra Nevada was covered with mist] (Shirkov), bolero, 1839–40 (1843)
Skroy menya, burnaya noch' [Hide me, stormy night] (Del'vig), 1842 (1843)
Vertograd [Garden] (Pushkin), early 1840s (1843)
Ya umer ot schast'ya [I died of happiness] (Uhland, trans.), early 1840s (1843)
Ya vas lyubil [I loved you] (Pushkin), early 1840s (1843)
Ėlegiya [Elegy] (Ona pridyot) [She will come] (Yazïkov) (1843); arr. 1v, va/vc, 1861
Privet [Greetings] (Kozlov, after Byron) (1843)
Tï khoroshenkaya [You are a pretty one], early 1830s (?1843)
Nochnoy zefir struit ėfir [The night zephyr stirs the air] (Pushkin), 1830s–40s (1844)
Tï i vï [Tu et vous] (Pushkin), 1830s–40s (1844); arr. 2vv, pf, 1830s–40s, pf, late 1840s
Vlyublyon ya, deva-krasota [I am in love, my maiden, my beauty] (Yazïkov), 1830s–40s (1844)
Molitva [Prayer] (V minutu zhizni trudnuyu) [At a difficult moment in life] (Lermontov), 1840–42 (1844)
Tuchki nebesnïye [Heavenly Clouds] (Lermontov), 1841–2 (1844)
Yunosha i deva [The Girl and the Youth] (Pushkin), 1841–2 (1844)
Lileta (Del'vig), 1842 (1844)
Ne sudite, lyudi dobrïye [Do not judge, good people] (Timofeyev), 1843 (1844)
Ėlegiya [Elegy] (Ne sprashivay, zachem) [Do not ask why] (Pushkin), early 1840s (1844)
Shestnadtsat' let [Sixteen Years] (Del'vig), early 1840s (1844)
Sleza [A Tear] (Pushkin), early 1840s (1844)
V krovi gorit ogon' zhelan'ya [The fire of desire burns in my blood] (Pushkin), early 1840s (1844)
Tï skoro menya pozabudesh' [You will soon forget me] (Zhadovskaya), 1846 (1847)
Dieu, qui sourit (Bog vsem darit) [God bestows upon all] (Hugo), 1846, facs. (1913)
I skuchno i grustno [It is both tedious and sad] (Lermontov), 1847 (1847)
Ballade (from A. Dumas: Catherine Howard, trans. Solovtsova), early 1840s (1848)
Ne nazïvay yeyo nebesnoy [Do not call her heavenly] (Pavlov), 1848 (1848)
Ya skazala, zachem [I have said why] (Rostopchina), 1847–8 (1849)
Mne grustno [I am sad] (Lermontov), 1848 (1849)
Slïshu li golos tvoy [Do I hear your voice] (Lermontov), c1848–9 (1849)
Dayte krïl'ya mne [Give me Wings] (Rostopchina), 1849–50 (1851)
Dushechka-devitsa [Darling Girl] (trad.), 1849–50 (1851); arr. 1v, female chorus, 1850 (1851)
Likhoradushka (trad.), 1849–50 (1851)
Ne skazhu nikomu [I shall tell no-one] (Kol'tsov), 1849–50 (1851)
Bog pomoch'vam! [God Help you!] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Bushuy i volnuysya glubokoye more [Rage and be turbulent, deep O deep sea] (Rostopchina), 1850–51 (1851)
K druz'yam [To my Friends] (Pushkin), 1850–51 (1851); arr. 2vv, pf (1858)
K slave [To Fame] (Obleukhov), 1850–51 (1851)
Mechtï, mechtï [Dreams, Dreams] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Mel'nik [The Miller] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Potseluy [A Kiss] (Baratïnsky), 1850–51 (1851)
Ya vsyo yeshcho yego lyublyu [I still love him] (Zhadovsky), 1851 (1851)
Okh, tikh, tikh, tikh, tï (Kol'tsov), 1850–52 (1852)
Kudri [Curls] (Del'vig), 1852 (1852)
Vostochnïy romans [Eastern Romance] (Pushkin), 1852 (1852)
Zastol'naya pesnya [Drinking-Song] (Del'vig), early 1850s (1852)
Ėpitafiya [Epitaph] (Del'vig) (1852), arr. as Nad mogiloy [Above the Grave], 4vv, pf, early 1860s
Ya zateplyu svechu [I will light the candle] (Kol'tsov), early 1850s (early 1850s)
Kamen' tyazholïy [Heavy Stone], early 1830s (mid-1850s); arr. 2vv, pf, early 1860s
Starina [Olden Times] (Timofeyev), ?early 1840s (mid-1850s)
Au bal (Na balu) (Virs), 1840s (1856)
Bez uma, bez razuma [At One’s Wit’s End] (Kol'tsov), early 1850s (1856)
Jamais (Nikogda), early 1850s (1856)
Kak u nas na ulitse [As in Our Streets] (Dargomïzhsky), early 1850s (1856)
Lyubila, lyublyu ya, vek budu lyubit' [I have loved, I love, for ever I will love], early 1850s (1856)
Moya milaya, moya dushechka [My Dear, my Sweetheart] (Davïdov), early 1850s (1856)
O, milaya deva [O Dearest Maiden] (Mickewicz), early 1850s (1856)
Ispanskiy romans [Spanish Romance] (Pushkin, from The Stone Guest), mid-1850s (1856)
Ėlegiya [Elegy] (Ya pomnyu, gluboko) [Deep down I remember] (Davïdov), ?c1855–6 (1856)
U nego li rusï kudri [He has light brown curls], gypsy song, early 1850s (1857)
Rusaya golovka [Light Brown Hair] (Polonsky), 1855–7 (1857)
Kak chasto slushaya [How often I listen] (Zhadovsky), c1857 (1857)
Chto mne do pesen [What good are songs to me], mid-1850s (1858)
Chervyak [The Worm] (Béranger, trans. Kurochkin), after 1856 (1858)
Starïy kapral [The Old Corporal] (Béranger, trans. Kurochkin), 1857–8 (1858)
Vostochnaya ariya [Eastern Aria] (O deva-roza, ya v okovakh) [O maiden rose, I am in chains] (Pushkin), 1858 (1858)
Chto v imeni tebe moyom? [What is my name to you?] (Pushkin), 1859 (1859)
Mne vsyo ravno [It’s all the same to me] (Miller), 1859 (1859)
Titulyarnïy sovetnik [Titular Councillor] (Weinberg), 1859 (1859)
Paladin (Zhukovsky), ballad, c1859 (1859)
Rasstalis' gordo mï [We parted proudly] (Kurochkin), c1859 (1859)
O, schastlivitsa tï, roza [O you Lucky Rose], ?1840s (1850s)
Mchit menya v tvoi ob''yatya [I rush into your arms] (Kurochkin), 1859 (1860)
Pesn' rïbki [Song of the Fish] (Lermontov), 1860 (1861)
Tï vsya polna ocharovan'ya [You are quite fascinating] (Yazïkov), recit, c1860 (1861)
Charuy menya, charuy [Bewitch me] (Zhadovsky), 1861 (1861)
Yeshcho molitva [Still a Prayer] (Zhadovsky), 1861 (1861)
Kolïbelnaya pesnya [Lullaby], c1861 (1861)
Bezumno zhazhdat' tvoyey vstrechi [They madly long to meet you] (Hubert), c1858–62 (1862), on theme by Johann Strauss (ii)
Na razdol'ye nebes [In the Expanse of the Heavens] (Shcherbina), 1865–6 (1866)
Nozhki [Little Feet] (Pushkin), c1866 (1866)
Vï ne sbïlis' [You did not appear] (Yazïkov), c1866 (1866)
Chto delat' s ney [What can you do with her], late 1850 – early 1860s (1872)
Kak prishol muzh iz-pod gorok [A man vame from the hills], late 1850s – early 1860s (1872)
Lyubit' sebya ya pozvolyayu [I allow self-love] (Martïnov) (1872), on theme by Johann Strauss (ii)
Ratibor Kholmogorskiy [Ratibor from Kholmogorsk] (from Rogdana), early 1860s (1875)
Jaloux du bel objet (Revnuyesh' tï) (Hubert), late 1850s – early 1860s (n.d.)
Ya zdes', Inezil'ya [I am Here, Inezilya] (Pushkin, from The Stone Guest), late 1860s, Lsc
Two songs (Calderón, trans. Grekov), c1866, ed. M.S. Pekelis (Leningrad, 1947): 1 V adu nam suzhdeno [In hell we are fated], 2 Tsvetï poley [The Flowers in the Field]
Tï ne ver', molodets [Fine fellow, do not believe it], ed. M.S. Pekelis (Leningrad, 1947)

Instrumental:

Orch;
all ed. in O
Bolero, late 1830s, St Petersburg, sum. 1830, pf score (1839)
Baba-Yaga (S Volgi v Rigu) [From the Volga to Riga], fantasia, completed 1862, St Petersburg, 19/31 Jan 1870 (1872–3)
Kazachok, fantasia, completed 1864, Brussels, 14/26 Dec 1864, score and arr. (by Tchaikovsky), pf 4 hands (1868)
Chukhonskaya fantaziya [Finnish Fantasy], c1863–7, St Petersburg, 22 Feb/6 March 1869 (1872–3)

Piano:
all ed. in P
5 early pieces, 1820s: Marche, Française (Kontradans), Valse mélancolique, Valse, Cosaque (Kazachok)
Blestyashchiy val's [Brilliant waltz], 1829–30 (1831)
Variations on a Russian theme (Vinyat menya v narode) [They accuse me among the people], late 1820s – early 1830s (1836)
Mechtï Ėsmeraldï [Esmeralda’s Dreams], fantasia, 1838 (1839)
2 novïye mazurki [2 new mazurkas], late 1830s (1840)
Galop, from Ėsmeralda, 1838–41 (early 1840s)
Polka, c1844 (1844)
Scherzo, 1842–3 (1844)
Tabakerochnïy val's [Snuff-Box Waltz], 1845 (1846)
Pïlkost' i khladnokroviye [Passion and Composure], scherzo, c1845–7 (1847)
Pochta [The Post], quadrille, mid-1830s–40s (late 1840s)
2 dances on themes from Ėsmeralda, completed c1847 (late 1840s): Polka-mazurka, Mazurka
March, from Ėsmeralda, 1838–41 (Paris, 1850)
Pesnya bez slov [Song without Words], mid – 1840–50s (1851)
Fantasia on themes from Glinka’s Ivan Susanin, early 1850s (1854–5)
Tï i vï [Tu et vous], romance, ?late 1840s (mid-1850s); orig. 1v, pf, 1830s–40s
Slavyanskaya tarantella, pf 4 hands, 1864–5 (Paris, 1866)
Waltz, ed. (?Moscow, 1954)
Other pieces, inc., in RUS-SPk, incl. 120-bar sketch for sym. fantasia, in O



Informació addicional... 

INTERPRETS: Nikolai Vassiliev (tenor); Vyacheslav Pochapsky (bass); Tatyana Erastova (mezzo-soprano); Marina Lapina (soprano); Bolshoi Theatre Orchestra; Andrey Chistiakov (1949-2000, conductor)
RECICLASSICAT: DARGOMYZHSKI, Aleksandr Serguéievich (1813-1869)
AMAZON: DARGOMYZHSKI - The Stone Guest
SPOTIFY: DARGOMYZHSKI - The Stone Guest



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LAURENTI, Bartolomeo Girolamo (1644-1726) - Suonate per camera (1691)

$
0
0
Leonaert Bramer - Allegory of Vanity (Vanitas)
Obra de Leonaert Bramer (1596-1674), pintor holandès (1


- Recordatori de Bartolomeo Girolamo Laurenti -
En el dia de la commemoració del seu 293è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Leonaert Bramer (Delft, 24 de desembre de 1596 - Delft, 10 de febrer de 1674) va ser un pintor holandès. Es desconeix bona part de la seva vida inicial i es creu es va formar a Holanda des d'on el 1614 va viatjar a França i posteriorment a Itàlia, on va treballar-hi fins el 1628. Aquell any va tornar a Delft exportant una tècnica pròpia d'Itàlia apresa en els seus anys de treball al servei del príncep Mario Farnesio i del cardenal Scaglia. La influència d'autors com a Caravaggio o dels seus representants com Adam Elsheimer es va deixar notar en la seva obra. A Holanda, no obstant, també va rebre la influència de pintors com Rembrandt assolint un gran èxit de crítica. Com a pintor va explorar diverses temàtiques destacant per escenes mitològiques, religioses i paisatgístiques. També va ser il·lustrador d'obres literàries entre les que van destacar Los Sueños de Quevedo i El Lazarillo de Tormes. Leonaert Bramer va morir a Delft el febrer de 1674.



Parlem de Música...

Bartolomeo Girolamo Laurenti (Bologna, 1644 - Bologna, 18 de gener de 1726) va ser un violinista i compositor italià. Germà de l'organista Rocco Laurenti (c.1649-1709) i de l'instrumentista Leonardo Laurenti (c.1652-?), es va formar amb Ercole Gaibara abans d'entrar com a violinista de l'orquestra de San Petronio de Bolonya. També allà va ser un dels membres fundadors, el 1666, de l'Accademia Filarmonica i va participar com a intèrpret i compositor en diverses esglésies de la ciutat. En aquest sentit, va ser autor d'obra instrumental la qual va compilar en les col·leccions 12 Suonate per camera a violino e violoncello Op.1 (1691) i Sei concerti a tre, cioè violino, violoncello ed organo Op.2 (1720). Segons algunes fonts sense confirmar, va ser professor de Corelli. El 1706 es va retirar dels seus càrrecs a San Petronio si bé va seguir rebent una pensió vitalícia pels mèrits assolits. El seu fills Girolamo Nicolò LaurentiPietro Paolo Laurenti, Angelo Maria Laurenti (1688-c.1760) i Lodovico Filippo Laurenti també van ser instrumentistes i compositors i la seva filla Antonia Maria [Novelli] Laurenti va ser cantant. Bartolomeo Girolamo Laurenti va morir a Bolonya el gener de 1726.

Domenico de Rossi - Legazione di Bologna (1710)
Domenico de Rossi (1659-1730) - Legazione di Bologna (1710) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orfei Farnesiani
TACTUS: LAURENTI, B. - Opera I
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LAURENTI, B. - Opera I



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GASTOLDI, Giovanni Giacomo (c.1554-1609) - Missa 'Ne timeas Maria'

$
0
0
Anonim - Giovanni Giacomo Gastoldi
Obra d'autor anònim (1)




Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

Giovanni Giacomo Gastoldi (Caravaggio, c.1554 - Mantova, 4 de gener de 1609) va ser un compositor italià. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1572 a Mantua on va constar al servei de la Basílica de Santa Barbara. El 1573 va ser nomenat diaca a la mateixa basílica i a finals de 1575 va ser ascendit a mansionaria a la mateixa basílica, lloc on a partir del 1579 va treballar com a professor de música i a partir del 1581 com a cantant. El 1582 va ser reclamat a Milà pel cardenal Carlo Borromeo si bé el duc Guglielmo Gonzaga s'hi va negar. També a Mantua, i a partir del 1586, va assumir un càrrec de mestre de capella en substitució de Giaches de Wert i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i ser notablement prolífic en música religiosa, va ser especialment conegut pels seus ballettos els quals va publicar en dues col·leccions de 1591 i 1594. Giovanni Giacomo Gastoldi va morir a Mantua el gener de 1609.


OBRA:
published in Venice unless otherwise stated

Vocal secular:

Canzoni … libro primo, 5vv (1581)
Il primo libro de madrigali, 5vv (1588)
Il secondo libro de madrigali, … con un dialogo, & una mascherata, 5, 7, 10vv (1589)
Balletti, 5vv, con li suoi versi per cantare, sonare, & ballare; con una mascherata de cacciatori, 6vv, & un concerto de pastori, 8vv (1591); ed. in Le pupitre, x (Paris, 1968); ed. H.C. Schmidt (New York, 1970)
Il primo libro de madrigali, con una danza de pastori, 6, 8vv (1592); 2 ed. in AMI, ii (1897/R)
Canzonette, con un baletto nel fine, 3vv (1592, repr. 1595 as Canzonette … libro primo)
Balletti, con la intavolatura del liuto, per cantare, sonare, & ballare, 3vv (1594)
Canzonette … libro secondo, 3vv (1595, repr. 161517 incl. works by A. Savioli); ed. G. Vecchi (Bologna, 1959)
Il terzo libro de madrigali, 5, 6, 8vv (1598)
Il quarto libro de madrigali, 5, 9vv (1602); 1 ed. in NewcombMF
Concenti musicali con le sue sinfonie, commodi per concertare con ogni sorte di stromenti, 8vv (1604)
Italian texted works, 1588, 1588, 1588, 1590, 1592, 1592, 1598, 1604, 1605, 1606, G. de Wert: Il duodecimo libro de madrigali (1608)

Vocal religiosa:

Sacre lodi a diversi santi con una canzona al … S Francesco, 5vv (1587)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, 4vv (15887)
Completorium ad usum S Romanae Ecclesiae perfectum sacraeque; illae laudes, quibus divinum terminatur officium, 4vv (1589)
Sacra omnium solemnitatum vespertina psalmodia, cum beatae virginis cantico, alternis versiculis concinenda, 6vv (1593)
Completorium perfectum ad usum Sanctae Romanae Ecclesiae sacraeque illae laudes, quibus divinum terminatur officium … liber secundus, 4vv (1597)
Magnificat per omnes tonos, videlicet primus, & secundus chorus, 4vv (1597)
Integra omnium solemnitatum vespertina psalmodia, cum cantico beatae virginis, 5vv (2/1600)
Messe … libro primo, 5, 8vv (1600)
Tutti li salmi che nelle solennita dell'anno al vespro si cantano, con duoi cantici della Beata Vergine uno del settimo tuono, & uno del secondo tuono, che risponde in eco, 8vv (2 choirs) (1601); Magnificat ed. in AMI, ii (1897/R)
Missarum … liber primus, 4vv (1602)
Vespertina omnium solemnitatum psalmodia … liber secundus, 5vv (1602)
Messe et motetti … libro primo, 8vv, org, op.30 (1607)
Salmi intieri che nelle solennita dell'anno al vespro si cantano, con il cantico della Beata Virgine … libro secondo, 6vv, bc (org) (1607)
Officium defunctorum integrum, 4vv (1607)
Salmi per tutti li vespri de l'anno, commodi, & facili per introdure i figliuoli a cantare in compagnia, 2vv (1609)
Salmi per tutto l'anno, 5vv, bc (ad lib) (Bologna, 1673) [repr. of vol. now lost]
Psalm, 5vv;
2 litanies, 8vv, bc;
3 motets;
12 other works: 1592, 1608, 1614, 1619
Missa die Jovis, 5vv;
Passione secondo S Giovanni, 6vv; falsobordone: I-MAc, Mc

Instrumental:

Il primo libro della musica, 2vv (Milan, 1598)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ars Cantica, Riccardo Doni (organ); Marco Berrini
AMAZON: Gastoldi - Musica Sacra
SPOTIFY: Gastoldi - Musica Sacra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ECKARD, Johann Gottfried (1735-1809) - Pianoforte Sonatas

$
0
0
Jan Ekels II - A Writer trimming his pen (1784)
Obra de Jan Ekels II (1759-1793), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Gottfried Eckard -
En el dia de la celebració del seu 284è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Ekels II (Amsterdam, 28 de juny de 1759 - Amsterdam, 4 de juny de 1793) va ser un pintor holandès. Fill de Jan Ekels i Sibilla Angenent, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a la Stadstekenacademie d'Amsterdam. El 1776 es va traslladar a París on ràpidament es va familiaritzar amb el classicisme i on hi va viure fins el 1778. Al seu retorn a Amsterdam, va guanyar un primer premi a la Stadstekenacademie. El 1783 va iniciar un viatge pel Rin amb l'objectiu de conèixer l'art alemany així com les seves ciutats i museus. El 1790 es va instal·lar a Achtergracht on va heretar una petita fortuna familiar amb la qual es va poder dedicar plenament a la pintura. En aquest sentit, va ser autor principalment d'escenes de gènere i retrats en un estil proper al d'autors com Gabriel Metsu i Pieter de Hooch. Jan Ekels II va morir a Amsterdam el juny de 1793.



Parlem de Música...

Johann Gottfried Eckard [Eckardt, Eckart] (Augsburg, 21 de gener de 1735 - Paris, 24 de juliol de 1809) va ser un clavecinista i compositor alemany. De petit va rebre formació en gravat i dibuix aprofitant el temps lliure per estudiar música de forma autodidacta, principalment amb el tractat Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen de C.P.E. Bach. El 1758, i en companyia de Johann Andreas Stein, va viatjar a París, on hi va viure la resta de la seva vida. Aquells primers anys va treballar com a pintor de miniatures tot i que ben aviat va mostrar gran talent amb els instruments de teclat. Va ser aleshores quan va començar a participar en recitals i concerts treballant també com a professor de clavecí. El 1763 va rebre la visita de Leopold Mozart amb qui va compartir una estreta amistat. A partir de la dècada de 1780 va assolir notable fama, especialment pel seu virtuosisme com a intèrpret rebent l'admiració d'autors com Grimm, La Borde i Charles Burney. Com a compositor, va destacar especialment per les seves sonates per a piano les quals van ser les primeres a París en ser escrites específicament per al nou instrument. Johann Gottfried Eckard va morir a París el juliol de 1809.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Brigitte Haudebourg (fortepiano)
AMAZON: ECKARD - Six Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MAHAUT, Antoine (1719-1785) - Sinfonie e Concerti

$
0
0
Charles-Amédée-Philippe van Loo - The Camera Obscura


- Recordatori d'Antoine Mahaut -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Charles-Amédée-Philippe van Loo (Rivoli, 25 d'agost de 1719 - Paris, 15 de novembre de 1795) va ser un pintor francès. Fill del pintor Jean-Baptiste van Loo, es va formar inicialment amb el seu pare. Des de París, i després de guanyar el Prix de Rome el 1738, va viatjar i estudiar a la capital italiana. El 1745 va tornar a París on el 1747 va entrar com a membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture. Aquell mateix any es va casar amb la seva cosina Marie-Marguerite Lebrun, filla del pintor Michel Lebrun. El 1770 va ser nomenat professor a l'École des beaux-arts de Paris. Com a pintor, es va especialitzar principalment en retrats i escenes al·legòriques i mitològiques. Els seus germans François van Loo i Louis-Michel van Loo també van ser pintors. Charles van Loo va morir a Paris el novembre de 1795.



Parlem de Música...

Antoine [Anton, Antonio] Mahaut [Mahault, Mahoti, Mahout] (Namur, bap. 4 de maig 1719 - Namur?, c.1785) va ser un flautista i compositor flamenc. De família de músics, es creu va rebre formació del seu pare abans d'entrar, a l'entorn del 1734, al servei del bisbe de Strickland. El 1735, segons Moret (?), va viatjar en companyia del bisbe a Londres, ciutat on va conèixer a l'editor John Walsh. Gràcies aquest contacte, va ser allà on va publicar la seva col·lecció de Six Sonatas or Duets (1756). El 1737 va tornar a Namur on va treballar al servei de l'esposa de Walter de Colijaer. El 1739 es va traslladar a Amsterdam on va treballar com a intèrpret i professor. A partir del 1751, va viatjar regularment per Alemanya i França, països on va col·laborar amb autors diversos però especialment amb el flautista Buffardin. Els darrers anys es creu es va retirar a un monestir francès si bé altres fonts el van situar novament a Namur, ciutat on potser hi va morir a l'entorn del 1785.

Matthaeus Seutter - Comitatus Namur Censis (1730)
Matthaeus Seutter (1678-1756) - Comitatus Namur Censis (1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Maendelyks musikaels tydverdryf; bestaende in nieuwe hollandsche canzonetten of zang-liederen op d'italiaensche trant (K. Elzevier), 1v, bc (Amsterdam, 1751–2);
Nieuwe geöpende musicaale tydkorting bestaende in nieuwe hollandsche zangairen, 1–3vv, bc (Amsterdam, n.d.);
Amusemens agréables … ou Recueil de chansonnettes françoises, sérieuses et badines … dans le goût italien, 1v, bc, bk 1 (Amsterdam and Berlin, n.d.);
De musikaale lente – en somer-tydverdryf, bestaande in 36 zang- en speel-ariaas (Amsterdam, n.d.);
Driestemmige treursang op t'overlyden van Wilhelm IV (Amsterdam, c1751)

Instrumental:

Orch.:
Fl concs.:
3 (1 inc.), D-KAu;
1 other, doubtful (attrib. ‘Maho’), KAu;
1, Rtt;
4, B-Bc, 1 also in S-Skma;
12 others, Skma;
5 lost, 2 listed in Selhof catalogue, 1763, 3 listed in Breitkopf catalogue, 1763

Other orch:
6 sinfonie a piu stromenti (Amsterdam, 1751), as op.2 (Paris, 1754);
6 sinfonie a 4 (Augsburg, c1751);
Concertino, str, before 1756, F-Pc;
Symphonie, D-Ds;
4 syms., DK-Kk;
3 syms., lost, listed in Lambach catalogue, 1768

Chbr.:
6 sonate, fl, bc, op.1 (Paris, c1737/R);
6 sonate da camera, 2 fl/vn, 2bks, op.4 (Amsterdam, 1751–2);
6 Sonatas or Duets, 2 fl/vn (London, 1756), 2 ed. H. Ruf (Wilhelmshaven, 1986), 2nd set (London, c1758);
6 sonate da camera a tre, 2 fl/vn, vc/bc (Amsterdam, 1751), bk 1 (Paris, 1755); as 6 sonate da camera a tre, 2 fl, bc (Augsburg. n.d/R;
1er recueil de pièces françaises et italiennes, 2 fl/vn/ob/tr viol (Paris, 1757), Nouveau recueil (Lyons, 1758);
Sonata and Allegretto con variatione, fl, b, DK-Sa, Kk;
Sonata, fl, b, F-Pn;
9 sonatas, fl, bc, Sonata, 2 fl, S-Skma;
4 sonatas, 2 fl, bc, D-KAu, 1 also in S-Skma, GB-Lbl;
2 Trios, 2 fl, bc, D-KAu;
Duetto, 2 fl, SWl

Literatura:

Nieuwe manier om binnen korten tijd op de dwarsfluit te leeren speelen … nieuwe druk (Amsterdam, 1759/R); Fr. trans. as Nouvelle méthode pour apprendre en peu de tems à jouer, de la flûte traversiere … suivie de petits airs, menuets, brunettes, &c … IIe recueil, 2 fl, vn, tr viol (Paris, 1759/R); Eng. trans. (Bloomington, IN, 1989)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Baudoin Giaux (flute); Camerata Leodiensis; Hubert Schoonbroodt (1941-1992, conductor)
AMAZON: MAHAUT - Sinfonie e Concerti
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MORETTI, Federico (1769-1839) - Songs & Guitar works

$
0
0
Anton Schranz - Malta Harbour (c.1800)
Obra d'Anton Schranz (1769-1839), pintor alemany (1)


- Recordatori de Federico Moretti -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Anton Schranz (Ocgsenhausen, 14 de maig de 1769 - Valletta, 25 de desembre de 1839) va ser un pintor alemany. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida, sent les poques referències relatives a la seva activitat com a pintor a Menorca, on va realitzar diverses vistes i on el 1794 es va casar amb Elisabet Howard Tuduri. A partir de 1817 va viure a Malta, illa on va realitzar la majoria de les seves obres, principalment paisatges i vistes de marines. També allà es creu va rebre el mecenatge de l'armada britànica als membres de la qual va vendre algunes de les seves obres. El seus fills Giovanni Schranz (1794-1882), Giuseppe Schranz (1803-1872) i Antonio Schranz (1801-1865) també van ser pintors i la seva filla Marianna Schranz (1797-1884) va ser pintora de miniatures. Anton Schranz va morir a la Valletta el desembre de 1839.



Parlem de Música...

Federico Moretti y Cascone (Napoli, 22 de gener de 1769 - Madrid, 17 de gener de 1839) va ser un militar, guitarrista i compositor italià. Germà del també guitarrista Luigi Moretti, es va formar amb Girolamo Masi qui al seu torn el va promocionar i el va ajudar a publicar la seva primera obra el 1786, el tractat Principios para tocar la guitarra de seis órdenes, precedidos de los elementos generales de la música. El 1794 va viatjar a Espanya on el 1796 va formar part de la Guàrdia Valona. Poc després, va publicar centenars d'obres per a guitarra sola o amb acompanyament vocal i el seu nom es va fer conegut dins el cercle guitarrístic espanyol, especialment en sintonia amb autors com Aguado i Ferran Sor. Com a militar va participar activament en la Guerra d'Independència Espanyola ascendint a Mariscal de Camp el 1829. En aquest sentit, va ser autor de nombrosa literatura militar així com traductor de diverses publicacions de temàtica similar. Federico Moretti va morir a Madrid el gener de 1839.

A general view of Madrid, the capital of New Castile, and of the kingdom of Spain (1782)
A general view of Madrid, the capital of New Castile, and of the kingdom of Spain (1782) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Schmitt (guitar)
RECICLASSICAT: MORETTI, Federico (1769-1839)
AMAZON: Spanish music for 6-course Guitar around 1800
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Spanish music for 6-course Guitar around 1800



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MAGNANI, Aurelio (1856-1921) - Clarinet works

$
0
0
Marie-François Firmin-Girard - Flower Seller on the Pont Royal (1872)
Obra de François-Marie Firmin-Girard (1838-1921), pintor francès (1


- Recordatori d'Aurelio Magnani -
En el dia de la commemoració del seu 98è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

François-Marie Firmin-Girard (Poncin, 29 de maig de 1838 - Montluçon, 8 de gener de 1921) va ser un pintor francès. Ben aviat va anar a viure a París on, a partir del 1854, va estudiar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Allà va tenir a com a professors a Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme. El 1861 va guanyar el segon Premi de Roma i va decidir obrir un taller propi a París. A partir del 1859 va exposar al Saló de París i també al Salon des artistes français on va guanyar algunes medalles. El seu estil, a cavall del realisme més perfeccionista i l'impressionisme, va tenir, en la llum, un dels elements més característics. Com a pintor, va explorar temàtica diversa i va rebre el reconeixement de la crítica i del públic. François-Marie Firmin-Girard va morir a Montluçon el gener de 1921.



Parlem de Música...

Aurelio Magnani (Longiano, 26 de febrer de 1856 - Roma, 25 de gener de 1921) va ser un professor, clarinetista i compositor italià. Es va formar a Bolonya, ciutat on el 1874 va finalitzar els seus estudis. Ben aviat va assolir un càrrec de professor a Viterbo i posteriorment a Venècia. El 1883 va viatjar a Roma on va entrar com a professor de clarinet en el Conservatori de Santa Cecília. En aquest sentit, va ser autor de diversos tractats i mètodes d'estudis, un dels quals va dedicar al clarinetista Cyrille Rose. Com a compositor, va escriure unes poques obres per a clarinet, la majoria amb acompanyament de piano. Aurelio Magnani va morir a Roma el gener de 1921.

Giuseppe Partini - Pianta topografica di Roma coll' indicazione dell' alluvione del Decembre (1870)
Giuseppe Partini (1842-1895) - Pianta topografica di Roma coll' indicazione dell' alluvione del Decembre (1870) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sergio Bosi (clarinet); Riccardo Bartoli (piano)
AMAZON: MAGNANI, A. - Virtuoso Clarinet Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAGNANI, A. - Virtuoso Clarinet Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZILCHER, Hermann (1881-1948) - Choral works

$
0
0
Edouard John Ravel - Répétition de chant dans la sacristie (1883)
Obra d'Édouard John Ravel (1847-1920), pintor suís (1)




Parlem de Pintura...

Edward John [Jean-Edouard] Ravel (Versoix, 5 de març de 1847 - Genève, 8 de març de 1920) va ser un pintor suís. Oncle del famós compositor Maurice Ravel, es va formar amb Barthélemy Menn i Alfred van Muyden a l'Escola de Belles Arts de Ginebra. També allà va formar part de la Comissió Federal de Belles Arts i va treballar com a professor. A partir del 1878 va exposar al Saló de París on el 1879 va obtenir una menció d'honor. El 1889 va guanyar una medalla de bronze a l'Exposició Universal de París. Édouard John Ravel, pintor d'escenes de gènere i retrats, va morir a Ginebra el març de 1920.



Parlem de Música...

Hermann (Karl Josef) Zilcher (Frankfurt, 18 d'agost de 1881 - Würzburg, 1 de gener de 1948) va ser un pianista, director i compositor alemany. De família de músics, es va formar en el Conservatori Hoch de Frankfurt abans d'iniciar la seva carrera com a pianista. El 1908 es va unir a la direcció de l'Acadèmia de Música de Munich i entre els anys 1920 i 1944 va treballar com a director del Conservatori de Würzburg, ciutat on també es va fer conegut per la direcció dels Festivals Mozart, inaugurats l'any 1922. Com a compositor, va preservar el llenguatge romàntic propi d'autors com Schumann i Brahms i va ser autor d'un centenar d'obres de temàtica i gèneres diversos. Hermann Zilcher va morir a Würzburg el gener de 1948.

Der Komponist und Musiker Hermann Zilcher (c.1940) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Ops:
Fitzebutze (R. Dehmel), perf. 1903;
Dr Eisenbart (O. Falckenberg), perf. 1922

Many songs incl. Dehmel-Zyklus, op.25, Deutsches Volkslied-Spiel, op.32
Orats, choruses incl. Reinhart, op.2, Liebesmesse, op.27

Instrumental:

Orch:
5 syms., opp.1, 17, 27, 84, 112;
5 suites, opp.4, 54b, 71, 73a, 76;
3 vn concs., opp.9, 11, 92;
2 pf concs., opp.20, 102;
Accdn Conc., op.114

---

Chbr:
Sonata, op.16, vn, pf;
Sym., op.30, 2 pf;
Pf Qnt, op.42;
2 pf trios, opp.56, 90;
Str Qt, op.104



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ulrike Mayer (alto); Konrad Jarnot (bass); Sophie Wagner (soprano); Markus Schafer (tenor); Reinhild Mees (piano); Monteverdi Kammerchor Würzburg; Matthias Beckert (conductor)
AMAZON: ZILCHER, H. - Choral Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ZILCHER, H. - Choral Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FRIEDMAN, Ignaz (1882-1948) - Piano works

$
0
0
Abdul Qadir al-Rassam - River Scene on the Banks of the Tigris (1920)
Obra d'Abdul Qadir Al Rassam (1882-1952), pintor iraquià (1)


- Recordatori d'Ignaz Friedman -
En el dia de la commemoració del seu 71è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Abdul Qadir Al Rassam (عبد القادر الرسام) (Baghdad, 1882 - Baghdad, 1952) va ser un pintor iraquià. Es va formar en ciència militar a Istanbul, capital en aquell temps de l'Imperi Otomà. En el transcurs d'aquests estudis, va començar a dibuixar i pintar de forma regular i va rebre, d'alguna forma, una primera influència de l'art europeu. Finalitzada la seva formació, es va associar amb els artistes Salim Mohammed Saleh Zaki (1888-1974) i Hajj Mohammed Salim considerats, tots ells, els primers representants iraquians en un estil pròpiament europeu. El 1920, i després d'un parell de dècades a Istanbul, va tornar a Baghdad, ciutat on va obrir el seu propi taller. Allà, i a banda de realitzar la majoria de les seves obres, va treballar com a professor. També a Baghdad va ser autor d'un mural del Cinema Reial de la ciutat i va ser membre fundador de la Jami’yat Asdiqa’ al-Fen. Com a pintor, va ser notablement prolífic realitzant, principalment, paisatges, retrats i escenes de gènere. Abdul Qadir Al Rassam va morir a Baghdad el 1952.



Parlem de Música...

Ignacy [Ignaz] Friedman (Podgórze, 13 de febrer de 1882 - Sydney, 26 de gener de 1948) va ser un pianista i compositor polonès. Es va formar inicialment a Cracòvia amb Flora Grzywińska i posteriorment va estudiar a Leipzig amb Hugo Riemann. A partir del 1901 va viure a Viena on va estudiar i treballar amb Leschetizky. També a allà va estudiar musicologia amb Guido Adler i va assistir a algunes classes de Busoni. El 1904 va debutar com a pianista a Viena iniciant la que ja seria una extensa i brillant carrera com a intèrpret amb més de 2800 interpretacions arreu del món. En aquest sentit, va participar amb directors com Nikisch, Weingartner, Mengelberg i Saint-Saëns i amb músics com Auer, Hubay, Huberman i Casals. Com a professor, van destacar els seus alumnes Ignace Tiegerman, Victor Schiøler, Leon Pommers i Bruce Hungerford. Com a compositor, va ser poc prolífic destacant principalment per les seves obres per a piano. A partir del 1940 va viure a Sydney, ciutat on va morir el gener de 1948.

Australie (1892)
Australie (1892) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Schäfer (piano)
AMAZON: FRIEDMAN, I. - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRIEDMAN, I. - Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PRAETORIUS, Hieronymus (1560-1629) - Missa 'Benedicam Dominum'

$
0
0
Joachim Wtewael - The Adoration of the Shepherds (1598)
Obra de Joachim Anthonisz. Wtewael (c.1566-1638), pintor holandès (1


- Recordatori d'Hieronymus Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 390è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joachim Anthonisz. Wtewael (Utrecht, c.1566 - Utrecht, 1 d'agost de 1638) va ser un pintor holandès. Fill d'artesà, es va formar amb el seu pare abans de rebre la influència del manierisme, l'estil dominant al seu temps. A l'entorn del 1586 va viatjar a Venècia on es va familiaritzar amb l'obra de Tintoretto. El 1592 va tornar a Utrecht on va començar la seva carrera com a pintor en un estil marcadament manierista amb figures pròximes a les de Parmigianino i Tintoretto. Les seves obres, generalment de petit format, van ser principalment per a nobles i col·leccionistes i les poques que va realitzar en gran format van ser per a esglésies locals. A partir del 1606 va realitzar nombrosos gravats de les seves obres. Els darrers anys va explorar l'estil tenebrista en sintonia amb el seu contemporani Abraham Bloemaert allunyant-se progressivament del manierisme més tradicional. Joachim Anthonisz. Wtewael va morir a Utrecht l'agost de 1638.



Parlem de Música...

Hieronymus Praetorius (Hamburg, 10 d'agost de 1560 - Hamburg, 27 de gener de 1629) va ser un compositor, organista i editor alemany. Fill de Jacob Praetorius, va rebre la primera instrucció musical del seu pare, organista de la Jacobikirche. Amb 20 anys i degut a la mort del seu pare, es va convertir en organista de la mateixa església, un càrrec musical que va mantenir la resta de la seva vida. Tot i que va tenir tres fills, un d'ells per nom Michael, Hieronymus no va compartir cap lligam, més enllà del cognom, amb el famós compositor Michael Praetorius, tot i que curiosament va coincidir amb ell a Gröningen, en el transcurs d'una visita a un dels seus orgues. Musicalment, va publicar abundant música religiosa i relativament poca música d'orgue. Hieronymus Praetorius va morir a Hamburg el gener de 1629.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Hamburgum (Hamburg) (1588)
Georg Braun (1541-1622)& Franz Hogenberg (1539-1590) - Hamburgum (Hamburg) (1588) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Liber missarum, 5, 6, 8vv (1616; Frankfurt, 1624 = Opus musicum, iii):
Missa ‘Angelus ad pastores’, 8vv, L;
Missa ‘Benedicam Dominum’, 6vv;
Missa ‘Factum est silentium’, 8vv;
Missa ‘Non auferetur sceptrum’, 6vv (on Meiland’s motet);
Missa ‘Paratum cor meum’, 5vv (on Felis’s motet);
Missa ‘Tulerunt Dominum meum’, 8vv

Magnificat settings:
Canticum Beatae Mariae Virginis seu Magnificat, 8, 10, 12vv (1602; 2/1622; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, ii) [1602]:
8 Magnificat, tones 1–8;
Magnificat alio modi, tone 5 (not in 1602 edn), L; ed. G. Dodd (London, 1980)

Motets:
[47] Cantiones sacrae de festis praecipuis totius anni, 5–8, 10, 12vv (1599, 2/16075 [incl. 3 motets by Jacob Praetorius (ii)];
3/16228; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, i) [1599, 16075, 16228]
Cantiones variae, 5–8, 10, 12, 16, 20vv (1618; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, iv) [1618a]
Cantiones novae officiosae, 5–8, 10, 15vv (1618; 2/1625; Frankfurt, 1625 = Opus musicum, v) [1618b]

Latin:
Ab oriente venerunt Magi, 5vv, 1599; L
Adesto unus Deus, 5vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 8vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Ascendo ad patrem meum, 6vv, 1599
Beati omnes, 8vv, 1607; G
Beatus autor seculi, 6vv, 1618a; L
Beatus vir qui non abiit, 5vv, 1618a
Benedicam Dominum, 6vv, 1607; ed. F. Blume and others, Michael Praetorius: Gesamtausgabe der musikalischen Werke, xx (Wolfenbüttel, 1936)
Canite tuba in Sion, 5vv, 1618a
Cantate Domino, 8vv, 1602; G, RRMR xviii; ed. in RRMBE, xci (1998)
Confitemini Domino, 8vv, 1607; G
Cum nova conjugii, 8vv, 1618b; G
Decantabat populus Israel, 20vv, 1618a; L
Deus misereatur nostri, 10vv, 1618b; G
Dilectus meus mihi, 8vv, 1618a
Diligam te, Domine, 5vv, 1618b
Dixit Dominus, 12vv, 1602; G, RRMR xix
Domine Deus, benedic nos, 8vv, 1607; G
Domine, Dominus noster, 8vv, 1602
Domine, probasti me, 15vv, 1618b; G, RRMR xix
Domini est terra, 7vv, 1618b
Dum praeliaretur, 5vv, 1599
Ecce dies celebris, 8vv, 1618a
Ecce Dominus veniet, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
Ecce Maria genuit, 8vv, 1618a
Ecce novus sanctam, 6vv, 1618a
Ecce nunc benedicte Domine, 8vv, 1618b
Ecce prandium meum, 7vv, 1607
Ecce quam bonum, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Ego flos campi, 5vv, pubd separately (1627)
Ego sum ipse, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Exaltabo te Deus meus, 6vv, 1618b
Exultate Deo, 6vv, 1622
Exultate justi, 16vv, 1618a; L
Factum est silentium, 8vv, 1599
Firmetur manus tua, 8vv, pubd separately (1614), 1618a
Fuit homo missus, 5vv, 1599
Gaudete omnes, 6vv, 1599; ed. G. Dodd (London, 1970)
Gloria tibi, Domine, 7vv, 1599
Gratias agimus tibi, 8vv, 1607; G
Herculeum dulci modulo, 8vv, 1618a
Hoc pro certo habet, 8vv, 1618b
Hodie Christus natus est, 6vv, 1618b
Hodie completi sunt, 8vv, 1599
In convertendo Dominus, 10vv, 1618a; G
Indica mihi quem diligit, 8vv, pubd separately (?1627), lost
In hoc festo, 8vv, 1599
In te, Domine, speravi, 6vv, 1618b
Jubilate Deo, 6vv, 1618a
Jubilate Deo, 12vv, 1607; G, RRMR xix
Laeto dum coelo socii, 8vv, pubd separately (1615), 1618a
Laudate Dominum in sanctis eius, 8vv, 1599
Laudate Dominum omnes gentes, 7vv, 1618a; L
Laudate Dominum omnes gentes, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Laudate pueri Dominum, 10vv, 1622; G
Levavi oculos meos, 10vv, 1602; L
Mane nobiscum Domine, 6vv, 1599
Miserere mei Deus, 5vv, 1599
Musica est divinum donum, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Ne projicias me, 6vv, 1618a
Non est bonum hominem, 5vv, 1599
Non ex virile semine, 6vv, 1618a
Non moriar, 6vv, 1618b
Non nobis Domine, 6vv, 1618b
Nunc dimittis, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
O admirabile commercium, 10vv, 1607; G
O bone Jesu, 6vv, 1599; L
Oculi omnium, 8vv, 1607; L
O lux beata Trinitas, 6vv, 1618a
Omne quodcunque facitis, 5vv, 1618b
Omnes gentes, 8vv, 1599
Omni tempore benedic Deum, 5vv, 1618b
O quam pulchra, 6vv, 1618b
O vos omnes, 5vv, 1599; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)
Pater noster, 8vv, 1607; L
Peccavi quid faciam miser, 6vv, 1599
Puer natus est, 6vv, 1599
Puer qui natus est, 8vv, 1599; G
Quam pulchra es, 8vv, 1618a; G
Sic Deus dilexit mundum, 6vv, 1599
Surge illuminare Jerusalem, 8vv, 1599
Surge propera amica mea, 5vv, 1622
Surge propera amica mea, 8vv, 1599; G
Surrexit pastor bonus, 5vv, 1599
Suscipe verbum, 8vv, 1599
Te Deum patrem ingenitum, 8vv, 1599; G, ed. F.K. Gable (Minneapolis, 1969)
Tota pulchra es, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Tulerunt Dominum meum, 8vv, 1599
Veni puella, 6vv, 1618a
Venite exultemus Domino, 8vv, 1602
Verbum caro factum est, 7vv, 1599
Videns Dominus, 8vv, 1599; L
Vidi Dominum facie ad faciem, 5vv, 1618a
Vitam beatam, 6vv, 1618b
Vulnerasti cor meum, 5vv, 1618b

Others:
Also hat Gott die Welt geliebt, 6vv, 1618b; L
Das ist mir lieb, 6vv, 1618b; L
Ehre sey dem Vater, 6vv, 1642 [= Benedicum Dominum]
Ein Kindelein so löbelich, 8vv, pubd separately (1613), 1618a; G, RRMR xviii
Herr Gott dich loben wir, 16vv, pubd separately (1612), 1618a; G, ed. in RRMBE, xci (1998)
In dulci jubilo, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Jeg Messias den Höystes Sön, 4vv, 1640
Joseph, lieber Joseph mein, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Stat op min Brud, min venniste, 4vv, 1640
Wie lang, O Gott, 5vv, 1618b; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)

Instrumental:

Organ:
Christ unser Herr zum Jordan kam, 1625, D-W; B
8 Magnificat, tones 1–8, 1611, S-VIl; B, ed. in Kite-Powell
Magnificat, tone 1, D-CZ; B, ed. in Kite-Powell
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 1624, D-W; B
Some anon. works, possibly by Praetorius, in S-VIl; ed. in Kite-Powell

Literatura:

Cantiones sacrae chorales, collection of Lat. and Ger. service music, 1587, D-Ha
Melodeyen Gesangbuch, 4vv (1606) [incl. 21 settings by H. Praetorius]; ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995)



Informació addicional... 

BRUNI, Antonio Bartolomeo (1757-1821) - Sonates pour Alto & Basse (1807)

$
0
0
Giuseppe Pietro Bagetti - Battaglia di Cuneo
Obra de Giuseppe Pietro Bagetti (1764-1831), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Bartolomeo Bruni -
En el dia de la celebració del seu 262è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Pietro Bagetti (Torino, 14 d'abril de 1764 - Torino, 29 d'abril de 1831) va ser un arquitecte i pintor italià. Curiosament, els seus inicis van ser musicals rebent formació de Bernardino Ottani en el Conservatori de Torí. Paral·lelament, va rebre formació en dibuix i pintura de Pietro Giacomo Palmieri en una època en què també es va formar en arquitectura a la Universitat de Torí. A partir del 1782 va començar a realitzar vistes urbanes i paisatges i el 1792 va entrar a treballar com a professor al servei de Vittorio Amedeo III, en un any en què també va començar a realitzar algunes vistes de batalles amb les quals es va guanyar el nomenament de pintor de vedute e paesi al servei del comtat de Savoia. El 1798 va viatjar a París on va entrar a treballar al servei de Napoleò en el disseny d'estratègies militars i com a enginyer geogràfic. Gràcies al seu treball en favor del govern francès, va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Al seu retorn a Torí, va assolir un càrrec a l'Acadèmia Albertina i va ser condecorat amb les ordes de Sant Maurici i Lasarus i la de Savoia. Giuseppe Pietro Bagetti va morir a Torí l'abril de 1831.



Parlem de Música...

Antonio Bartolomeo Bruni (Cuneo, 28 de gener de 1757 - Cuneo, 6 d'agost de 1821) va ser un director, violinista i compositor italià. Segons Fetis, es va formar amb Pugnani a Torí i amb Speziani (?) a Novara. La primavera de 1780 va viatjar a París on el 15 de maig d'aquell any va debutar com a violinista i compositor en el Concert Spirituel. Arrel d'aquesta primera aparició, va rebre una oferta per treballar al Théâtre Italien en el qual hi va entrar el 1781. Un any després va publicar la seva primera col·lecció musical i va entrar com a col·laborador habitual de la publicació Journal de violon. El 1785 va estrenar amb gran èxit la seva primera òpera la qual va marcar els seus inicis com a compositor teatral. En aquest sentit, va ser autor d'una vintena d'obres la majoria de les quals comèdies. El 1789 va ser nomenat primer violinista de l'orquestra del Théâtre de Monsieur en un temps en què també va treballar com a director de la mateixa orquestra i de l'orquestra del Théâtre Montansier. Durant la Revolució Francesa va entrar com a membre de la Commission Temporaire des Arts i el 1795 va entrar a treballar en la catalogació dels instruments musicals confiscats durant el Regnat del Terror. Entre els anys 1799 i 1801 va treballar com a director de l'orquestra de l'Opéra-Comique i a partir del 1801 de l'orquestra del Théâtre Italien. El 1806 es va retirar a Passy des d'on aquell mateix any va tornar a Cuneo. El 1814 va visitar novament Paris per estrenar, amb escàs èxit, les òperes Le règne de douze heures i Le mariage par commission. Aquest fracàs va motivar el seu retorn definitiu a Cuneo, ciutat on va morir l'agost de 1821.

Césarine Davin-Mirvault (1773-1844) - Portrait of Antonio Bartolomeo Bruni (1804) (2)

OBRA:
printed works published in Paris, unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
unless otherwise stated, first performed in Paris
Coradin (comédie lyrique, 3, Magnitot or Tacusset), Fontainebleau, 15 Nov 1785, OC (Favart), 19 Jan 1786
Célestine (comédie lyrique mêlée d’ariettes, 3, Magnitot), OC (Favart), 15 Oct 1787 (1788)
L’isle enchantée (opéra bouffon, 3, J.-F. Sedaine de Sarcy), Monsieur, 3 Aug 1789 (n.d.)
Le mort imaginaire (oc, 2. Ponteuil), Montansier, 27 April 1790, F-R
Spinette et Marini, ou La leçon conjugale (1, ?Bodard de Tezay), Montansier, 21 June 1790, Mc, ov. (n.d.)
Cadichon, ou Les bohémiennes (opéra-vaudeville, 1, J.B. Pujoulx), Feydeau, 12 March 1792, Pc*, CH-N
L’officier de fortune, ou Les deux militaires (cmda, 2, J. Patrat), Feydeau, 24 Sept 1792, F-A, Pc, excerpts (n.d.)
Claudine, ou Le petit commissionnaire (1, J.M. Deschamps, after Florian), Feydeau, 6 March 1794, A, Pc (n.d.)
Le mariage de Jean-Jacques Rousseau (intermède, 1, Baunier and Blanvillain), Egalité, 25 Oct 1794
Galatée (mélodrame, F.-M. Poultier) d'Elmotte, République, 1 Feb 1795
Toberne, ou Le pêcheur suédois (comédie mêlée de morceaux de musique, 2, Patrat), Feydeau, 2 Dec 1795, Pn (inc.), R, S-St (inc.), excerpts (n.d.)
Les sabotiers (oc, 1, C. Pigault-Lebrun), Feydeau, 23 June 1796 (n.d.)
Le major Palmer (drame, 3, Pigault-Lebrun), Feydeau, 26 Jan 1797, CH-Gc (n.d.)
La rencontre en voyage (comédie, 1, Pujoulx), Feydeau, 28 April 1798, F-Pc, CH-Gc (n.d.)
L’auteur dans son ménage (oc, 1, E. Gosse), Feydeau, 28 March 1799, F-Pc (n.d.)
L’esclave (op, 1, Gosse), Feydeau, 16 March 1800
Augustine et Benjamin, ou Le Sargines de village (oc, 1, Bernard-Valville and E. Hus), OC (Favart), 4 Nov 1800
La bonne soeur (comédie lyrique, 1, Petit aîné and L. Philipon de la Madeleine), Feydeau, 21 Jan 1801
Le règne de douze heures (oc, 2, E. de Planard, after Mme de Genlis), OC (Feydeau), 8 Dec 1814, Pc (n.d.)
Le mariage par commission, ou Le seigneur allemand (oc, 1, J.B. Simonnin), OC (Feydeau), 4 Dec 1815, Po

Doubtful:
L’époux déguisé (1, Gosse), 1800;
Théodore l’Auvergnat (2, Hus)

---

Other vocal works:
O Dieu puissant: hymne à l’Etre Suprême (J.-M. Deschamps), solo vv, boys’ chorus, 3 June 1795 (1794)
Tentazione di S Antonio (P. Trivelli), ?after 1816, lost
Cantata for visit of Vittorio Emanuele I at Cuneo, ?lost
Se meritar potessi, canzonetta, 1v, hpd (Dresden, n.d.); 3 airs, 1v, insts, arr. hp/pf (n.d.)
Pieces in contemporary anthologies

Instrumental:

60 str qts in 10 bks, 2 bks lost;
36 trios concertants, vn, va/vc, in 6 bks
At least 81 vn duos in 14 bks;
at least 42 vn duos faciles ‘pour les commençants’ in 7 bks;
at least 21 duos concertants, vn, va, in 4 bks;
12 duos concertants, 2 va, in 2 bks
21 sonates, vn, vn/b acc., in 4 bks;
6 sonates, va, b, in 2 bks;
6 duos, solo vn
Kbd sonatas, c1786, advertised by Imbault, lost
Pieces in contemporary anthologies

Pedagogical:
[29] Caprices et airs variés en forme d’étude pour un violon seul, op.1 (1787)
50 études, vn, vn acc. (c1790)
50 études, vn, 2me partie (c1795)
Méthode pour le violon composée sur l’alphabet musical de Mme Duhan (c1810)
Méthode pour l’alto viola contenant les principes de cet instrument suivis de 25 études (c1820)
Leçons de chants faciles, F-Pc

Literatura:

ed. J. Gallay: Un inventaire sous la Terreur: état des instruments de musique relevé chez les émigrés et condamnés (Paris, 1890/R) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Antonello Farulli (viola); Gabriele Micheli (harpsichord); Francesco Dillon (cello)
AMAZON: BRUNI, A.B. - Viola Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BRUNI, A.B. - Viola Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOEPFART, Karl (1859-1942) - Kammermusik für Bläser und Klavier

$
0
0
Federico del Campo - Italian Coast
Obra de Federico del Campo (1837-1923), pintor peruà.


- Recordatori de Karl Eduard Goepfart -
En el dia de la commemoració del seu 77è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Federico del Campo (Lima, 1837 - London, 1923) va ser un pintor peruà. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1865, any que va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Allà va fer amistat amb Lorenzo Valles i des de Madrid va viatjar a Itàlia, país on va començar a pintar alguns dels seus paisatges més característics, com vistes de Venècia, Nàpols, Roma i Capri. A partir del 1880 va començar a exhibir anualment a la Société des Artistes Français en un any en què també es va establir a Venècia. Allà va compartir espai amb pintors com Antonietta Brandeis, Martín Rico y Ortega, Marià Fortuny i Rafael Senet. Precisament, amb Martín Rico va col·laborar de forma habitual i van assolir notable fama entre els nombrosos turistes i col·leccionistes de la ciutat. El 1893 Arthur Tooth va promocionar una exposició monogràfica de la seva obra a Chicago la qual va gaudir de gran èxit. Els darrers anys es va retirar a Londres, ciutat on va morir el 1923.



Parlem de Música...

Karl Eduard Goepfart (Mönchenholzhausen, 8 de març de 1859 - Weimar, 30 de gener de 1942) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. Fill del cantant Christian Heinrich Goepfart (1835-1890) i germà de l'organista Otto Goepfart (1864-1911) i del pintor Franz Goepfart, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1873 va entrar a la Hochschule für Musik de Weimar si bé aquell mateix any va començar una gira com pianista pels Estats Units. Allà va assolir un càrrec de mestre de capella a Baltimore, ciutat on hi va viure fins el 1876. Aquell any va tornar a Weimar on va col·laborar amb Franz Liszt. El 1877 va entrar al servei militar on va treballar com a músic d'una banda. El 1880 va assolir un càrrec de director d'un cor i el 1885 va escriure la seva primera òpera la qual ell mateix va dirigir i representar en el Hoftheater de Weimar. A partir del 1909 i fins el 1927 va viure i treballar a Potsdam. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra de cambra i música coral. Karl Eduard Goepfart, qui també va ser un excel·lent violinista, va morir a Weimar el gener de 1942.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble diX
AMAZON: GOEPFART, K. - Jubiloso
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GOEPFART, K. - Jubiloso



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARTIN I SOLER, Vicente (1754-1806) - Il tutore burlato (1778)

$
0
0
Luis Paret y Alcazar - Ensayo de una comedia (1772-73)
Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1) 


- Recordatori de Vicente Martín y Soler -
En el dia de la commemoració del seu 213è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Amb 10 anys va entrar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Luis Antonio Jaime de Borbón y Farnesio, germà menor del rei Carles III d'Espanya. Al seu retorn a Madrid, va entrar a treballar al taller de Charles de la Traverse. El 1775 i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cort madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Luis Paret y Alcázar va morir a Madrid el febrer de 1799.



Parlem de Música...

(Atanasio Martín Ignacio) Vicente (Tadeo Francisco Pellegrin) [Martini, Vincenzo, lo Spagnuolo (il Valenziano); Martini, Ignaz] Martín y Soler (València, 2 de maig de 1754 - St Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la seva vida formativa pel que es creu va ser cantant del cor de la Catedral de València. El 1775 va estrenar la seva primera òpera amb l'objectiu d'accedir a un càrrec musical a la cort espanyola el qual, no obstant, no va assolir fins el 1780. Abans però va viure un temps a Nàpols, ciutat on va escriure ballets i òperes amb dedicatòries a Fernando I. El 1782 va viatjar a Venècia, ciutat on es va especialitzar en la composició d'òperes còmiques amb les quals va assolir gran èxit, especialment a Itàlia. El 1785 es va traslladar a Viena on va escriure diverses òperes per a la cort austríaca en una època considerada la més daurada de la seva carrera amb produccions com Il burbero di buon cuore (1786), Una cosa rara (1786) i L’arbore di Diana (1787) i amb la valuosa cooperació i amistat de Lorenzo de Ponte. Precisament, la seva obra L’arbore di Diana va ser l'òpera italiana més representada en el Burgtheater entre els anys 1787 i 1792. També en aquell període va ser nomenat mestre de capella de la cort russa al servei de Caterina II a Sant Petersburg, ciutat on el 1790 va ser nomenat director i compositor de l'òpera russa. El 1794 va viatjar a Londres on va col·laborar novament amb Da Ponte, en aquell temps llibretista del King’s Theatre. No obstant, l'escàs èxit de les seves noves produccions La scuola dei maritati i L’isola del piacere va motivar el seu retorn a Sant Petersburg, ciutat on va assolir un càrrec docent i administratiu al servei de Paul I. Vicente Martín y Soler va morir a Sant Petersburg el gener de 1806.

Giovanni Maria Cassini - Il regno di Valenza con le Isole di Majorica, Minorica e Iviça (1794)
Giovanni Maria Cassini (1745-1824) - Il regno di Valenza con le Isole di Majorica, Minorica e Iviça (1794) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Il tutore burlato [La Madrileña] (ob, 3, after P. Mililotti: La finta semplice), Madrid, Real Sitio de la Granja de S Ildefonso, 1775, E-Mm
Ifigenia in Aulide (dramma per musica, 3, L. Serio), Naples, S Carlo, 12 Jan 1779, E-Mp, I-Nc, P-La
Ipermestra (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Naples, S Carlo, 30 May 1780, I-Nc (2 copies), P-La
Andromaca (dramma per musica, 3, A. Zeno), Turin, Regio, 26 Dec 1780, I-Tf
Astartea (os, 3), Lucca, Pubblico, carn. 1782
Partenope (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Accademia, Feb 1782
L’amor geloso (azione teatrale comica, 2), Naples, Fondo, sum. 1782
In amor ci vuol destrezza (ob, 2, C. Lanfranchi-Rossi), Venice, S Samuele, aut. 1782; as L’accorta cameriera (dg), with prol La dora festeggiata (C. Oliveri), Turin, Regio, Sept 1783; La, US-Wc
Vologeso (dramma per musica, 3, Zeno, rev. A. Cigna), Turin, Regio, carn. 1783, I-Tf, P-La
Le burle per amore (dg, 2, M. Bernardini), Venice, S Samuele, carn. 1784, B-Bc
La vedova spiritosa (dg, 2), Parma, Ducale, carn. 1785, A-Wgm, US-Wc
Il burbero di buon cuore (dg, 2, L. da Ponte, after C. Goldoni: Le bourru bienfaisant), Vienna, Burg, 4 Jan 1786, A-Wn, B-Bc, D-Dlb, Rtt, F-Pc, RU-SPtob, US-Bp, Wc (2 copies)
Una cosa rara, o sia Bellezza ed onestà [Lilla, oder Schönheit und Tugend] (dg, 2, Da Ponte, after Vélez de Guevara: La luna della Sierra), Vienna, Burg, 17 Nov 1786, A-KR, Wgm, Wn (2 copies), B-Bc, Br, C-Lu, D-BAR, Bsb, Dlb (3 copies), DO, Hs, SWl, SWth, WRdn, DK-Kk, F-Pc, Pn, R, GB-Lbl, Lcm, I-Fc (2 copies), Mc, MOe, Nc, PAas, PAc, Tf, Vlevi, NL-At (2 copies), P-La, RU-SPtob, S-Sk, Skma, US-Wc (2 copies), vs (Vienna, 1786; Munich, c1790; Bonn, n.d.), ed. G. Allroggen (Munich, 1990)
L’arbore di Diana [Der Baum der Diana] (dg, 2, Da Ponte), Vienna, Burg, 1 Oct 1787, A-Ee, Wgm, Wn (3 copies), B-Bc, Br, D-BAR, Bsb, Dlb, DO, Ds, SWth, EIRE-Dtc, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Fc (2 copies), Gl, Tf (2 copies), P-La, RU-SPtob, US-NYp, R, Wc, vs (Vienna, 1787; Bonn, 1796)
Gorebogatïr' Kosometovich [The Sorrowful Hero Kosometovich] (play with music, 5, Catherine II and A.V. Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 29 Jan/9 Feb 1789, RU-SPtob, vs (St Petersburg, 1789)
Pesnolyubiye [Melomania] (play with music, 3, Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 7/18 Jan 1790, SPtob (orch pts)
Fedul' s det'mi [Fedul and his Children] (play with music, 1, Catherine II and Khrapovitsky), St Petersburg, Hermitage, 16/27 Jan 1791, SPtob, vs (Moscow, 1895), collab. Pashkevich
La scuola dei maritati [La capricciosa corretta; Gli sposi in contrasto; La moglie corretta] (comic op, 2, Da Ponte), London, King’s, 27 Jan 1795, A-Wn, D-Ds, I-Fc (2 copies), Gl, Nc, US-Wc, vs (Vienna, 1796; Bonn, 1797)
L’isola del piacere [L’isola piacevole] (comic op, 2, Da Ponte, ? after Bertati: L’isola della fortuna), London, King’s, 26 May 1795, B-Bc, I-Fc (2 copies)
Le nozze de’ contadini spagnuoli (int), London, King’s, 28 May 1795
Camille, ou Le souterrain (comédie mêlée de musique, 3, B.-J. Marsollier des Vivetières), St Petersburg, private perf., 19 Feb/1 March 1796, F-Pn [attrib. ‘Martini’, probably Martín y Soler]
La festa del villaggio (op comica, 2, ? F. Moretti), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Jan 1798, A-Wn (2 copies), I-Fc, RU-SPtob

Music in other operas and pasticcios:
Anacreontica, carn. 1778;
L’Olimpiade, Vienna, 1786, unperf.;
Jefte, Bologna, 1788;
L’ape musicale, Vienna, 27 Feb 1789 (rev. as L’ape musicale, ossia Il poeta impresario, Trieste, 1792;
L’ape musicale rinnovata, Vienna, 23 March 1791);
Il regno della moda, Desenzano, carn. 1790;
Alzayda o sia La fata de’ prodigi, Naples, 1790;
Il castello d’Atlante, Desenzano, carn. 1791;
Il pasticcio, Udine, sum. 1791

Ballets:
La sposa persiana [Li novelli sposi persiani] (C. Lepicq), Naples, 10 Jan 1778;
Griselda (Lepicq), Caserta, 12 Jan 1779;
La bella Arsene (Lepicq), Naples, 1779;
I ratti Sabini (Lepicq), Naples, 1780;
Il barbiere di Siviglia, Naples, 1780/1;
Tamas Kouli-Kan (Lepicq), Naples, 13 Aug 1781;
La regina di Golconda, Lucca, carn. 1782;
Cristiano il re di Danimarca (D. Ricciardi), Venice, carn. 1783;
Piuttosto la morte che la schiavità (D. Rossi), Casalmaggiore, aut. 1783;
Aci e Galatea, Parma, 1784;
Didon abandonée (Lepicq), St Petersburg, 1792, arr. pf (St Petersburg, 1792);
L’oracle (Lepicq), St Petersburg, 1793, arr. pf (St Petersburg, 1793);
Amour et Psyché (Lepicq), St Petersburg, 1793;
Tancrède (Lepicq), St Petersburg, 1799;
La retour de Poliorcète (Lepicq), St Petersburg, 1800

Other:
Cantata a tre voci, Naples, 12 Jan 1779;
Philistaei a Jonatha Dispersi (actio sacra, 2), Venice, 15 Aug 1784, GB-Ob;
Il sogno (cant., Da Ponte), S, S, S, orch, Vienna, 17 March 1787, GB-Ge (2 copies), I-Fc, vs (Leipzig, 1790);
La Deità benefica (cant., Moretti), St Petersburg, after 3/14 Aug 1790;
Strofe (cant., Moretti), S, orch, 1791–6;
Cantata for consecration of Maltese church, St Petersburg, 1800;
Agni amica euge pudica, D-EB, HR-Zha;
Prosperate adoremus Dominus, H-VEs;
Salve regina;
Surrexit Christus tumulo, CH-E, D-TEGha;
numerous ariettas, canons, canzonettas, duets (pubd Brunswick, London, Vienna and elsewhere), canzonettas, ed. J. Domènech i Part (Valencia, 1981)

Instrumental:

Vn conc., London, King’s Theatre, 1 May 1795



Informació addicional... 

INTERPRETS: Olga Pitarch (soprano); Miquel Ramon (barítono); Antoni Aragón (tenor); Patricia Llorens (soprano); Santiago Santana (barítono); Ricardo Sanjuan (tenor); Capella de Ministrers; Carles Magraner (dirección)
CAPELLAMINISTRERS: MARTIN Y SOLER - La Madrileña (1778)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARTIN Y SOLER - La Madrileña (1778)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HEINSIUS, Michael Ernst (1710-1764) - Sinfonie, Op.2

$
0
0
Peter Monamy - Ships in a calm near a fort
Obra de Peter Monamy (1681-1749), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Peter Monamy (London, bap. 12 de gener de 1681 - Westminster, 7 de febrer de 1749) va ser un pintor anglès. De família de comerciants, es va formar en una 'painter-stainer', negoci que es creu va heredar després de la mort del seu mestre. A partir del 1720 va obrir el seu propi taller a Westminster. Com a pintor, es va especialitzar en vistes de marines moltes de les quals va realitzar durant els nombrosos viatges que va realitzar. Molts d'aquests viatges van coincidir amb una profunda renovació de la flota naval britànica la qual va ser l'encarregat de documentar amb tot luxe de detalls, tant dels propis vaixells com dels entorns i meteorologia. En aquest sentit, va ser considerat un dels més il·lustres representants anglesos del gènere de marines. Peter Monamy va morir a Westminster el febrer de 1749. 



Parlem de Música...

(Michaël) Ernest(us) Heinsius (Hulst?, 1710 - Arnhem, 4 de gener de 1764) va ser un organista i compositor holandès. Es desconeix la totalitat de la seva vida formativa inicial sent la primera referència documentada com a organista i professor de cant a Arnhem. Allà hi va viure i treballar fins el 1738, any que va assolir un càrrec d'organista de la Grote Kerk de Bergen op Zoom. El 1747 va assolir un càrrec d'organista a Purmerend i el 1749 va tornar a Arnhem, ciutat on va treballar com a organista de la Sint-Eusebiuskerk en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra principalment instrumental de la qual en va destacar les seves simfonies i concerts. Michael Ernst Heinsius va morir a Arnhem el gener de 1764.

Jan de Beijer - Grote Markt in Arnhem from the south (c.1742)
Jan de Beijer (1703-c.1780) - Grote Markt in Arnhem from the south (c.1742) (2)

OBRA:

Vocal secular:

3 songs in De vier muzykale jaargetyden (Amsterdam, 1757–8);

Instrumental:

Caecilia Conc., 1736; lost;
Trio, 3vv, 1755, lost;
6 concs., vn, str, org, op.1 (Amsterdam, c1757);
6 simphonies, str, bc, op.2 (Amsterdam, before 1762)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestra Van WassenaerMakoto Akatsu (Conductor)
AMAZON: HEINSIUS, M.E. - Symphonies Nos. 1-6
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HEINSIUS, M.E. - Symphonies Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARCELLO, Alessandro (1673-1747) - Concertos & Cantatas

$
0
0
Arnold Houbraken - Pallas Athene Visiting Apollo on the Parnassus (1703)
Obra d'Arnold Houbraken (1660-1719), pintor holandès (1)


- Recordatori d'Alessandro Marcello -
En el dia de la celebració del seu 346è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Arnold Houbraken (Dordrecht, 28 de març de 1660 - Amsterdam, 14 d'octubre de 1719) va ser un pintor i teòric holandès. Es va formar inicialment amb Willem van Drielenburg, Jacobus Leveck i Samuel van Hoogstraten. El 1685 es va casar amb Sara Sasbout i a l'entorn del 1709 es va traslladar a Amsterdam. El 1713 va viatjar a Anglaterra on va treballar com a il·lustrador literari abans de tornar definitivament a Amsterdam. Al llarg de la seva vida i com a pintor, va realitzar obres de temàtica diversa. No obstant, amb el temps el seu nom es va fer conegut especialment pel tractat De Groote Schouburgh der Nederlantsche konstschilders en schilderessen (1718-1721) on va recopilar les biografies dels pintors neerlandesos del segle XVII convertint-se, anys després, en una valuosa font d'informació de la història de la pintura del seu país. Arnold Houbraken va morir a Amsterdam l'octubre de 1719.



Parlem de Música...

Alessandro [Stinfalico, Eterio] Marcello (Venezia, 1 de febrer de 1673 - Venezia, 19 de juny de 1747) va ser un compositor italià. Fill d'un noble venecià i germà del també compositor Benedetto Marcello, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Padua, ciutat on va ampliar la seva educació musical. Al seu retorn a Venècia el 1690, va ser nomenat membre del Consilium Sapientium, l'organ polític de la ciutat de Venècia assolint càrrecs diplomàtics diversos entre els anys 1700 i 1703. Entre els anys 1705 i 1708 va diversificar les seves aficions ampliant la seva formació en pintura i dibuix sent autor, en aquest sentit, de diverses obres per a nobles i esglésies locals. També va estudiar matemàtiques, filosofia, història i literatura escrivint diverses obres que va recopilar en la col·lecció Ozii giovanili (1719). Fruit d'aquesta vocació multidisciplinar, al llarg de la seva carrera va ser admès com a membre de l'Accademia della Crusca, del Consiglio dei Quaranta i de l'Accademia degli Animosi. Musicalment, el 1708 va publicar la seva primera col·lecció per títol Cantate di Eterio Stinfalico i dedicada la família romana Borghese. En general, i fruit de la seva situació econòmica molt favorable, la música i a diferència del seu germà Benedetto, va ser una afició i no tant una vocació. En aquest sentit, el seu repertori va ser reduït sent autor de cantates, concerts i sonates. Alessandro Marcello va morir a Venècia el juny de 1747.

Alessandro Marcello (2)

OBRA:

Gli amanti fedeli (pastorale), lost
[12] Cantate di Eterio Stinfalico, 1v, bc (Venice, 1708); 6 ed. H. Derégis (Florence, 1969)
6 cants., GB-CDp, I-BRc, Vnm
Ob conc., strings, bc in Concerti a cinque (Amsterdam, c1717); variant in D-SWwa; transcr. J.S. Bach
La cetra di Eterio Stinfalico, 6 concs., 2 ob/fl, strings, bc (Augsburg, c1738)
Conc., 7 rec, strings, I-Vnm; 3 concs., 2 ob, strings, bc, Vnm;
Conc., hpd, double orch, bc, S-L
[12] Suonate a violino solo di Eterio Stinfalico, bc, (Augsburg, c1738); 3 with variants in D-Dlb
2 sonatas, 2 vc, bc/ (?1757), lost;
Sonata, ob, bc, lost, formerly in Bsb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Roberto Balconi (alto); Sylvia Pozzer (soprano); Paolo Grazzi (oboè); Venice Baroque Orchestra; Andrea Marcon
AMAZON: MARCELLO, A. - Unpublished Concertos and Cantatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARCELLO, A. - Unpublished Concertos and Cantatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARCHAND, Louis (1669-1732) - Livre Posthume (1740)

$
0
0
Onorio Marinari - St. Cecilia wearing a crown of flowers, playing an organ
Obra d'Onorio Marinari (1627-1715), pintor italià (1)


- Recordatori de Louis Marchand -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Onorio Marinari (Firenze, 3 d'octubre de 1627 - Firenze, 5 de gener de 1715) va ser un pintor italià. Fill del també pintor Sigismondo Marinari i cosí de Carlo Dolci, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes del seu cosí. Posteriorment, també va rebre la influència Simone Pignoni i Francesco Furini. A partir del 1707 va treballar com a pintor de frescs en el Palazzo Capponi. Com a pintor, va realitzar principalment obra religiosa la qual, no obstant, va ser difícil d'identificar ja que habitualment no firmava les seves obres. Per altra banda, el 1674 va publicar un tractat d'astronomia per títol Fabbrica et uso dell' annulo astronomico instrumento universale per delineare orivoli solari. Onorio Marinari va morir a Florència el gener de 1715.



Parlem de Música...

Louis Marchand (Lyon, 2 de febrer de 1669 - Paris, 17 de febrer de 1732) va ser un organista i compositor francès. Segons Évrard Titon du Tillet en un document de 1732, va descriure el pare de Marchand com un "organista mediocre". Segons la mateixa font, el fill va ser un nen prodigi que als 14 anys va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Nevers i amb 24 el mateix càrrec a la Catedral d'Auxerre. No obstant, altres fonts situen a Marchand a París abans de celebrar els 20 anys casant-se, el 1689, a la capital francesa amb Marie Angélique Denis, en un temps en què es creu va treballar com a organista en diverses esglésies parisenques. A l'entorn del 1708 va assolir el prestigiós càrrec d'organista de la cort reial assolint gran fama com a intèrpret virtuós. Entre els anys 1713 i 1717 va realitzar una gira de concerts per Alemanya. Al seu retorn a París, va treballar com a organista la resta de la seva vida a l'Église des Cordeliers. També va dedicar temps a la teoria i docència destacant el seu alumne Louis-Claude Daquin. Louis Marchand va morir a París el febrer de 1732.

Louis Marchand (1669-1732), French composer and organist
Louis Marchand (1669-1732). French composer and organist (2)

OBRA:

Vocal:

Alcione, cantata, Pn
3 cantiques spirituels, Pn
Pyrame et Thisbé, opera, lost
Airs in anthologies (1706–43)

Instrumental:

Keyboard:
Pièces de clavecin, livres 1–2 (Paris, 1702)
La vénitienne, hpd, in Pièces choisies pour le clavecin (Paris, 1707)
[12] Pièces choisies pour l’orgue (Paris, after 1732)
42 pieces, org, 4 bks, F-V

Literatura:

Règles de la composition (MS, Pn)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Baptiste Robin (orgue)
RECICLASSICAT: MARCHAND, Louis (1669-1732)
AMAZON: MARCHAND - L'Oeuvre pour Orgue
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARCHAND - L'Oeuvre pour Orgue



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MADIN, Henry (1698-1748) - Missa 'Dico opera mea regi' (1743)

$
0
0
Louis de Boullogne II - Venus in the Forge of Vulcan
Obra de Louis de Boullogne II (1654-1733), pintor francès (1)


- Recordatori d'Henry Madin -
En el dia de la commemoració del seu 271è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis de Boullogne II (Paris, 19 de novembre de 1654 - Paris, 2 de novembre de 1733) va ser un pintor francès. Fill de Louis Boullogne i germà de Bon Boullogne, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment, va rebre classes a l'Académie royale de peinture et de sculpture de París on el 1672 va guanyar el Prix de Rome. Entre el 1676 i 1680 va viure a Itàlia, país on va conèixer i copiar l'obra dels grans mestres del Renaixement. El 1680 va  tornar a París on ràpidament es va fer un nom en el panorama artístic de la ciutat. El 1681 va ser admès com a membre de l'Académie i el 1688 es va casar amb Marguerite Bacquet. A partir del 1722 va treballar com a dissenyador de les medalles de l'Académie, el 1723 va ser nomenat rector de la mateixa institució, el 1724 pintor oficial del rei i el 1725 director de l'Académie en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Louis de Boullogne II va morir a París el novembre de 1733.



Parlem de Música...

Henry Madin [?Madden] (Verdun, 7 d'octubre de 1698 - Versailles, 3 de febrer de 1748) va ser un organista i compositor francès d'origen irlandès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primer referència de quan va començar a treballar a la Diòcesis de Verdun primer i a partir del 1719 com a maître de musique de la Catedral de Meaux. El 1726 va tornar a Verdun on va entrar a treballar a la catedral de la ciutat. El 1730 va viatjar a Tours on va assolir un càrrec de mestre del cor de la catedral, en un càrrec que també va desenvolupar a partir del 1737 a Rouen. El 1738 va ser nomenat sous-maître de musique de la Capella Reial i el 1741 va rebre el títol honorífic de ‘chanoine de St-Quentin’. El 1742 va succeir a André Campra com a maître des pages de la Capella Reial. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra religiosa i també va escriure el tractat Traité de contrepoint simple ou chant sur le livre (Paris, 1742). Henry Madin va morir a Versailles el febrer de 1748.


OBRA:
printed works published in Paris

Masses, 4vv:
Dico opera mea regi (1743),
Velociter currit sermo ejus (1746),
Vivat pax (1747),
Vivat rex (1741); ed. Centre de Musique Baroque (Versailles, 1990)

Grands motets, solo vv, 5vv, orch, bc, F-Pc, Pn, R:
Beatus vir; Benedic anima mea;
Cantate Domino quia mirabilia;
Cantate Domino … omnis terra;
Confitebor tibi;
Conserva me;
De profundis;
Deus Deorum;
Deus noster refugium;
Deus quis similis;
Deus venerunt gentes;
Diligam te Domine;
Dixit Dominus;
Domine Deus meus;
Domine in virtute tua;
Domine, quid multiplicati sunt;
Dominus regnavit;
Exultate Deo;
Exurgat Deus;
Laetatus sum;
Lauda Jerusalem;
Laudate Dominum;
Nisi Dominus;
Notus in Judea;
O filii;
Pange lingua;
Quare fremuerunt;
Te Deum;
Venite exultemus;

Bouquet pour la fête de S.E. Mgr le cardinal de Fleury (cant.), 1741, Pn;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Almasis; Iakovos Pappas
AMAZON: MADIN-Messes & motets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MADIN-Messes & motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HERRANDO, José (c.1720-1763) - Violin Sonatas (1754)

$
0
0
Marcellus Laroon - A Musical Assembly (c.1720)
Obra de Marcellus Laroon II (1679-1772), pintor anglès (1)


- Recordatori de José Herrando -
En el dia de la commemoració del seu 256è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marcellus Laroon II (Chiswick, 2 d'abril de 1679 - Oxford, 1 de juny de 1772) va ser un pintor anglès d'origen francès. Fill del també pintor Marcellus Laroon, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1707 es va enrolar a l'exèrcit, participant en les campanyes de Flandes, Espanya i Escòcia. Durant un descans de la seva carrera militar (c.1712-15) es va unir al Rose and Crown Club de Londres i es va formar a l'Acadèmia de Pintura i Dibuix de Godfrey Kneller. Va ser aleshores quan va realitzar la majoria de les seves obres, principalment escenes de gènere amb actors, músics i pintors. A finals de la dècada de 1750 es va instal·lar a Oxford, ciutat on va morir el juny de 1772.



Parlem de Música...

José (Joseph) Herrando [De Herrando] (València, c.1720 - Madrid, 4 de febrer de 1763) va ser un violinista i compositor espanyol. Fill de José Herrando i Luciana Yago, es va formar amb Giacomo Facco. Ben aviat, i en companyia del seu pare, es va unir com a músic de diverses companyies de teatre de Madrid per a les quals va compondre diverses obres. A partir del 1754 va entrar com a violinista del Real Convento de la Encarnación de Madrid en un temps en què també va col·laborar musicalment amb Farinelli, cantant resident aleshores a Madrid. Precisament, Farinelli el va contractar com un dels 16 violinistes del Coliseo del Buen Retiro en un càrrec que va desenvolupar entre els anys 1747 i 1758. A partir del 1760 va treballar com a violinista de la Real Capilla en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa destacant diverses sonates per a violí amb acompanyament així com una desena d'obres teatrals. No obstant, es pressuposa que la majoria del seu repertori es va perdre. També va ser autor del tractat Arte y puntual explicación del modo de tocar el violín con perfección y facilidad (París, 1756) el qual va ser molt valorat al seu temps. José Herrando va morir a Madrid el febrer de 1763.

Manuel Salvador Carmona (1734-1820) - Retrato de José Herrando, grabado calcográfico (1756) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Theatre:
Aún que vive Don Juan de Espina (J. de Cañizares), Madrid, Príncipe, 16 April 1752; perhaps same as Don Juan de Espina, Madrid, Casa de Osuna, 1761
Los juegos olímpicos (comedia), Madrid, Príncipe, 16 April 1752
La cura y la enfermedad (auto sacramental), May 1752
El segundo Augusto César y proféticas sibilas (comedia and sainetes), Madrid, Cruz, Jan 1753
El día mayor de los días (auto sacramental), June 1753
Judas Iscariot (comedia), Madrid, Cruz, 25 Dec 1753, E-Mn
La perla de Inglaterra y Príncipe de Hungría (N. Hernández), Madrid, Príncipe, Oct 1761, Mn
Manos blancos no ofenden (P. Calderón de la Barca), Madrid, Casa de Osuna, 1761, Mm
El pagador de todos (sainete), E, Mm

Instrumental:

3 sonatas, vn, b, L. Siemens Hernández's private collection, Las Palmas, ed. in Siemens Hernández (1987); incl. El jardin de Aranjuez en tiempo de primavera con diversos cantos de páxaros y otros animales
28 exercises, vn, bc, in MS copy of Arte y puntual explicación, Elisa Osorio Bolio de Saldívar's private collection, Mexico City
3 dúos nuevos, 2 vn (?Madrid, 1760)
Minvets, 18 New Spanish Minuets, 2 vn, b (London, 1760), also incl. works by other composers
6 sonatinas, 5-str vn, ded. Farinelli, 1754, I-Bc
Sonata, fl/vn, b, L. Siemens Hernández's private collection, Las Palmas, E-J (inc.), ed. in Siemens Hernández (1987)
Sonata, kbd, private collection, Tenerife, ed. in Alvarez Martínez
Caprice suivi d'un theme varié et dialogué, hp, pf (Paris, n.d.) [posthumous]
Minuet, vn, Southwest Museum, Los Angeles

---

Lost works:
formerly E-Mca, destroyed, catalogued by Subirá
12 sonatas and 10 toccatas, vn, b, some ed. J. Nin, Dix pièces (Paris, 1938), with new titles and rearranged into suites
Trios echos, 2 vn, bc, 1751; Duo, vn, b, probably from a set of 12; Lecciones, vn; Libro de diferentes lecciones, va, some with bc, some unacc.

Literatura:

Arte y puntual explicación del modo de tocar el violín (Paris, 1756)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marianne Ronez (violon d'amour); Elisabeth Tascher (cello); Ernst Kubitschek (cembalo)
AMAZON: HERRANDO - 6 Sonaten für Violon d'amour & Basso continuo
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

THUILLE, Ludwig (1861-1907) - Sextet, Op.6 (1891)

$
0
0
Ulpiano Checa - El balcón
Obra d'Ulpiano Checa (1860-1916), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Ludwig Thuille -
En el dia de la commemoració del seu 112è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ulpiano Fernández-Checa y Saiz (Colmenar de Oreja, 3 d'abril de 1860 - Dax, 5 de gener de 1916) va ser un pintor espanyol. Va iniciar la seva formació artística a partir del 1873 a la Escuela de Bellas Artes y Oficios de Madrid i a partir del 1876 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando amb Federico de Madrazo, Alejandro Ferrant, Manuel Domínguez i Pablo Gonzalvo. El 1884, i després de finalitzar la seva formació, va rebre una beca d'estudis a Roma. Des d'allà va participar a l'Exposició Nacional de 1887 amb el quadre La invasión de los bárbaros amb el qual va obtenir una primera medalla. Va ser aleshores quan va decidir establir-se a París on va seguir rebent una pensió des d'Espanya i on va col·laborar activament en la publicació La Ilustración Española y Americana. El 1894 va ser condecorat amb la Legió d'Honor i el 1900 va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de París. Com a pintor, aquells anys es va especialitzar en temàtica de gènere i orientalista per posteriorment, i a finals de la seva carrera, orientar-se vers el paisatge, escenes rurals i esporàdicament retrats. Ulpiano Checa va morir a Dax el gener de 1916.



Parlem de Música...

Ludwig (Wilhelm Andrae Maria) Thuille (Bozen [ara Bolzano], 30 de novembre de 1861 - München, 5 de febrer de 1907) va ser un pianista i compositor austríac. Fill d'un músic amateur, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1872, i després de la mort dels seus pares, va viatjar a Kremsmünster per viure amb el seu oncle. Allà va entrar com a cantant de l'abadia benedictina de la ciutat, lloc on també va rebre formació en piano, orgue i violí. El 1876 va rebre el suport econòmic de l'esposa del compositor Matthäus Nagiller motivant el seu trasllat a Innsbruck. Allà va rebre classes de Joseph Pembauer i posteriorment de Joseph Rheinberger i Karl Bärmann a la Königliche Musikschule de Munich. El 1882 es va graduar amb la màxima puntuació iniciant, a partir d'aleshores, la seva carrera com a pianista i compositor. El 1888 va ser nomenat professor a Munich i el 1891 director de la societat coral Liederhort. Al llarg de la seva carrera docent van destacar alumnes com Ernest Bloch, Walter Courvoisier, Walter Braunfels i Hermann Abendroth. El 1902 i pels mèrits assolits a Munich va ser condecorat, entre altres, amb la ‘Kgl Ludwigs-Medaille für Kunst und Wissenschaft’. Com a compositor, inicialment es va mostrar conservador, proper a l'academicisme de Rheinberger i admirador del classicisme vienès. Posteriorment, i gràcies al contacte establert amb Alexander Ritter, va entrar en contacte amb l'obra i estil de Richard Strauss el qual va adoptar al final de la seva carrera. Ludwig Thuille va morir a Munich el febrer de 1907.

Julius Cornelius Schaarwächter (1847-1904) - Portrait des österreichischen Komponisten Ludwig Thuille (1889) (2)

OBRA:
(selective list)
printed works published in Leipzig unless otherwise stated

Vocal:

Stage:
Theuerdank (Oper, 3, W. Ehm [A. Ritter], after H. von Schmid), 1893–5, Munich, 12 March 1897
Lobetanz (Bühnenspiel, 3, O.J. Bierbaum), 1896, Karlsruhe, 6 Feb 1898 (Berlin, 1897)
Gugeline (Bühnenspiel, 5, Bierbaum), 1898–1900, Bremen, March 1901 (Mainz, 1900)
Die Tanzhexe (Melodram mit Tanz, Bierbaum), 1900, Stuttgart, 1909
Allegorisches Festspiel (J. von Schmaedel), composed 1906
Der Heiligenschein (dramatische Legende, 3, E.L. von Wolzogen), Munich, 1910 [Act 1 sketched by Thuille, orchd W. Courvoisier]

Choral:
Unacc. male chorus:
12 collections, incl. Weihnacht im Walde (F. Schanz), op.14 (Zürich, 1899);
3 Soldantenlieder (from Des Knaben Wunderhorn), op.35 (Zürich, 1906)

Other unacc. chorus:
Russischer Vespergesang, 6 mixed vv (1893);
Abendlied, 3 female vv (Bierbaum) (Zürich, 1900);
Osterlied (A. Boettcher), 3 female/children’s vv, in C. Huber: Liederbuch, ii (1904)

Choral with insts:
Fridolin (R. Kathan, after F. Schiller), Burleske, soloists, male chorus, orch, 1893;
Traumsommernacht (Bierbaum), 4 female vv, vn, harp/pf, op.25 (1902);
3 Gesänge (J. Eichendorff), 3 female vv solo/chorus, pf, op.31 (1904);
Rosenlied (Anna Ritter), 3 female vv, pf, op.29 (1904)

1v, pf:
90 songs (52 pubd)

Instrumental:

Orch:
Frühlingsouvertüre, A, 1880;
Pf Conc., D, 1881–2;
Sym, F, perf.1886;
Romantische Ouvertüre, op.16 (1899) [ov. to Theurerdank: seestage];
Symphonischer Festmarsch, op.38 (1907) [from Allegorisches Festspiel: see stage]

---

Chbr:
Sonata, d, vn, pf, op.1 (1880);
Qnt, g, pf, str qt, 1880;
2 str qts: G, 1881, F, 1883;
Trio, E , vn, va, pf, 1885 (1989);
Sextet, B , fl, ob, cl, hn, bn, pf, op.6 (1891);
13 Fugues, str qt, 1897;
Qnt, E , pf, str qt, op.20 (1901);
Sonata, d, vc, pf, op.22 (Strasbourg, 1902);
Sonata, e, vn, pf, op.30 (Strasbourg, 1904);
Allegro giusto, vn, pf, op.39 (1916)

Pf solo:
3 Klavierstücke, op.3 (1883);
3 Klavierstücke, op.33 (1905):
3 Klavierstücke op.34 (1905);
2 Klavierstücke, op.37 (1906)

Literatura:

with R. Louis: Harmonielehre (Stuttgart, 1907, rev. 10/1933 by W. Courvoisier);
suppls., Grundriss der Harmonielehre, nach der Harmonielehre von Rudolf Louis und Ludwig Thuille für die Hand des Schülers bearbeitet (Stuttgart, 1908);
Aufgaben für den Unterricht in der Harmonielehre (Stuttgart, 1911);
Schlüssel zur Harmonielehre von Louis und Thuille Lösungen der in dem Louis-Thuilleschen Harmonielehrebuche und in dem dazu gehörigen Louisschen Aufgabenbuche enthaltenen Übungsaufgaben (Stuttgart, 1912) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bläserquintett Antie; Bojidar Noev (piano); Ensemble Pro Arte Tirolensi
IMSLP: Ludwig Thuille (1861-1907)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>