Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

MARENZIO, Luca (1553-1599) - Sacrae cantiones

$
0
0
Giovanni Antonio Boltraffio - The Virgin and Child (The Madonna of the Rose) (1480)
Obra de Giovanni Antonio Boltraffio (1467-1516), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Boltraffio [Beltraffio] (Milano, 1467 - Milano, 15 de juny de 1516) va ser un pintor italià. Es va formar en el taller de Leonardo da Vinci en el qual es creu hi va entrar poc temps després de l'arribada de Da Vinci a Milà. Ben aviat, la influència de Leonardo va ser molt evident en les seves primeres obres fins el punt que es creu que en alguna d'elles hi va poder intervenir el mateix mestre. No obstant, amb el temps va anar desenvolupant un estil més personal destacant especialment pels seus retrats. El 1500 va viatjar a Bolonya on va pintar per l'altar de l'església de Santa Maria della Misericordia i on va mostrar la influència els pintors Pietro Perugino i Francesco Francia. El 1502 se'l va documentar novament a Milà treballant per la congregació de Santa Maria presso San Satiro. Els darrers anys la seva presència com a pintor es va fer més testimonial si bé va seguir rebent encàrrecs, com per exemple un per la capella Da Ponte de la Catedral de Lodi. Giovanni Antonio Boltraffio va morir a Milà el juny de 1516.



Parlem de Música...

Luca Marenzio (Coccaglio, c.1553 - Roma, 22 d'agost de 1599) va ser un compositor italià. Es creu va estudiar amb Giovanni Contino, a qui va acompanyar en els seus viatges a Mantova on Contino treballava al servei de la família Gonzaga. Més tard es va traslladar a Roma, on va treballar com a cantant i compositor al servei dels cardenals Madruzzo i Luigi d'Este. El 1589 va compondre dos intermedis per a les noces del duc Ferran de Medici a Florència. En els seus últims anys va treballar a Roma al servei de diversos cardenals, entre ells el secretari d'estat del Papa Cinzio Aldobrandini. Marenzio va compondre més de 400 madrigals, la major part a cinc veus, amb texts tant de poetes pastorals clàssics, per exemple de Francesco Petrarca, com d'escriptors contemporanis com Guarini. Els seus madrigals van destacar per la utilització virtuosa i expressiva dels texts, amb harmonies descriptives i cromàtiques que van mostrar la influència dels músics holandesos Cipriano de Rore i Giaches de Wert, alhora que van anticipar l'evolució del madrigal barroc de Monteverdi. Els darrers anys va viatjar a Polònia a petició del rei Segimon III, però va morir al poc temps de tornar a Itàlia.

Luca Marenzio conte di Tagliuno e Talgate, Komponist des 16. Jahrhunderts (c.1560)
Luca Marenzio conte di Tagliuno e Talgate, Komponist des 16. Jahrhunderts (c.1560) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1580) [1580]
Il primo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1581) [1581a]
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1581) [1581b]
Il terzo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1582) [1582]
Il secondo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1584) [1584a]
Madrigali spirituali, 5vv (Rome, 1584, with addl secular madrigals, 1610) [1584b]
Il quarto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1584) [1584c]
Il primo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1584) [1584d]
Il quinto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1585) [1585a]
Il terzo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1585) [1585b]
Il secondo libro delle canzonette alla napolitana, 3vv (Venice, 1585) [1585c]
Madrigali … libro primo, 4vv (Rome, 1585) [1585d]
Il terzo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1585, with 1 omission and 1 addition, 1587, enlarged 4/1600) [1585e]
Il quarto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1587) [1587a]
Il quarto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587, rev. 4/1600) [1587b]
Il quinto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587) [1587c]
Madrigali … libro primo, 4–6vv (Venice, 1588) [1588]
Il quinto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1591) [1591]
Il sesto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1594) [1594]
Il sesto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1595) [1595a]
Il settimo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1595) [1595b]
L’ottavo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1598) [1598]
Il nono libro de madrigali, 5vv (Venice, 1599) [1599]
[Il secondo libro de madrigali], 4vv, lost, see Kast
Works in 1577, 1582, 1582, 1583, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1589, 1589, 1590, 1591, 1591, 1591, 1591, 1592, 1592, 1593, 1596, 1596, 1599

Compendiums: 5 voice madrigals: bks I–V (Antwerp, 1593); bks I–IX (Nuremberg, 1601); bks VI–IX (Antwerp);
6-voice madrigals: bks I–V, incl. 1 10-voice madrigal and other madrigals from anthologies (Antwerp, 1594); bks I–VI (Nuremberg, 1608);
villanellas: bks I–V (Antwerp, 1610)
A che tormi ’l ben mio, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ad una fresca riva, 3vv, 1585e; G iii
Affliger chi per voi la vita piagne (G. della Casa), 4vv, 1588; LM vii
Ah dolente partita (G. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ahi chi t’insidia al boscareccio nido (A. Grillo as L. Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Ahi dispietata morte, ahi crudel vita (F. Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Ahime che col fuggire, 3vv, 1584d; G i
Ahime ch’io peno et ardo, 3vv, 1587c; G v
Ahime pur s’avicina (Ancina), 3vv, 1599
Ahime qual empia sorte, 3vv, 1587c; G v
Ahime qual fu l’errore, 3vv, 1585c; G ii
Ahime tal fu d’Amore (V. Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
A la mia Clori avanti, 3vv, 1585e; G iii
A la strada o Dio, 3vv, 1585c; G ii
Al lume delle stelle (T. Tasso), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Alma che fai, che pensi, 3vv, 1584d; G i
Al primo vostro sguardo, 3vv, 1584d; G i
Al suon de le dolcissime parole, 6vv, 1581a; MJ iv
Al vago del mio sole, 5vv, 1581b; E i, S i
Amanti voi, che Amore in preggio havete, 3vv, 1585e; G iii
Amatemi ben mio … che se d’amarmi, 3vv, 1587b; G iv
Amatemi ben mio … per che sdegn’il mio core (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Ami Tirsi e me ’l neghi, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Amor è ritornato, 3vv, 1585e; G iii
Amor fa quanto sai, 3vv, 1585c; G ii
Amor i ho molti e molt’anni pianto (Petrarch), 5vv, 1599, S v
Amor io non potrei (L. Ariosto), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor, poiche non vuole (G. Parabosco), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor sciolto è lo laccio, 3vv, 1585c; G v
Amor se giusto sei, 5vv, 1594; E ii, S iv
Amor tien il suo regno, 3vv, 1584d; G i
Amor tu voi ch’io segua chi mi fugge, 3vv, 1587b; G iv
Amor vuol far un gioco di ventura, 3vv, 1584d; G i
Andar vidi un fanciul ignudo e cieco, 3vv, 1585c; G ii
Anima cruda sì, ma però bella (B. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Apollo s’ancor vive il bel desio (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Arda pur sempr’o mora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Ard’ogn’hora il cor lasso e mai non more, 3vv, 1584d; G i
Ardono di Sicilia i monti altieri, 3vv, 1587b; G iv
Arsi gran tempo e del mio foco indegno (T. Tasso), 6vv, 3/1593, MJ v
Baci soavi e cari (Guarini), 6vv, 1591; MJ vi
Bascia e ribascia (M. Veniero), 5vv, 1593 (inc.), 1596, S vi
Basciami basciami mille mille volte, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Basti fin qui le pen’e i duri affanni (J. Sannazaro), 10vv, 1588; LM vii
Belle ne fe natura (O. Rinuccini), 3vv, 1591; W
Ben ho del caro oggetto i sensi privi (A. Caro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ben me credetti gia d’esser felice (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
Ben me credeva, lasso (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Bianchi cigni, e canori (?T. Tasso), 6vv, 1583, ed. in NewcombMF, ii
Cadde già di Tarquinio al cieco errore, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Cantai già lieto il mio libero stato, 6vv, 1584a; MJ iv
Cantate ninfe leggiadrette e belle, 6vv, 1581a; MJ iv
Cantava la più vaga pastorella, 5vv, 1580; E i, S i
Cantiam la bella Clori, 8vv, 1594; E ii, S iv
Care lagrime mie (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Care mie selve, a Dio (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Caro Aminta pur vuoi, 6vv, 1587a; MJ v
Caro dolce mio ben chi mi vi toglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Caro e dolce conforto, 3vv, 1587c; G v
Cedan l’antiche tue chiare vittorie, 6vv, 1584a; MJ iv
Che fa hoggi il mio sole, 5vv, 1580; E i, S i
Chi dal delfino aita (Rinuccini), 6vv, 1591; W
Chi vuol udir i miei sospiri in rime (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Chi vuol veder amanti in terra il cielo, 3vv, 1585e; G iii
Chi vuol veder Amore, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Chiaro segno Amor pose alle mie rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Chiudete o Muse i limpidi ruscelli, 3vv, 1584d; G i
Clori che col bel volto, 3vv, 1587b; G iv
Clori mia, Clori dolce (G.B. Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Clori nel mio partire (?B. Bevilacqua), 5vv, 1594; E ii, S iv
Com’è dolce il gioire o vago Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Come fuggir per selv’ombrosa e folta (Della Casa), 6vv, 1591; MJ vi
Come inanti de l’alba ruggiadosa, 6vv, 1581a (acronym: ‘Cleria Cesarini’); MJ iv
Come potrò giamai, 3vv, 1585c; G ii
Come vuoi ch’habbia ’n te più fed’Amore, 3vv, 1584d; G i
Com’ogni rio che d’acque dolci et chiare (on the name ‘Mario Bevilacqua’), 6vv, 1588; LM vii
Con dolce sguardo alquant’acerb’in vista (F.M. Molza), 6vv, 1585b; MJ v
Con la fronte fiorita e i crin’ardenti, 3vv, 1584d; G i
Con la sua man la mia, 6vv, 1591; MJ vi
Consumando mi vo di piagg’in piaggia (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Coppia di donne altera, 5vv, 1592; S vi
Corran di puro latte, 5vv, 1584c (wedding canzona); E ii, S ii
Così nel mio parlar voglio esser aspro (Dante), 5vv, 1599; S v
Credete voi ch’i viva (Guarini), 5vv, 1599; S v
Credo crudel signora, 3vv, 1585e; G iii
Cruda Amarilli che co ’l nom’ancora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Crudele acerba inesorabil’ morte (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Crudel perché mi fuggi, 6vv, 1587a; MJ v
Da i bei labri di rose aura tranquilla (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Danzava con maniere sopr’humane (B. Gottifredi), 6vv, 1585b; MJ v
Da voi mio ben mia vita, 3vv, 1587b; G iv
Deggio dunque partire, 5vv, 1581b; E i, S i
Degli occhi il dolce giro, 3vv, 1585e; G iii
Deh poi ch’era ne’ fati (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Deh, rinforzate il vostro largo pianto, 6vv, 1581a; MJ iv
Deh Tirsi mio gentil non far più stratio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Deh Tirsi, Tirsi anima mia perdona (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Deh vezzose del Tebro amate ninfe, 5vv, 1582; E i, S ii
De la speranza ond’io nudrisco il core, 3vv, 1585e; G iii
Del cibo, onde il signor mio sempr’abonda (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Dice la mia bellissima Licori (Guarini), 6vv, 1587a; MJ v
Dicemi la mia stella, 3vv, 1584d; G i
Di nettare amoroso ebro la mente (T. Tasso), 6vv, 1587a; MJ v
Di pianti e di sospir nudrisco il core, 3vv, 1587c; G v
Disdegno e gelosia (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Dissi a l’amata mia lucida stella (G.B. Moscaglia), 4vv, 1585d; I, SF
Dolce mia pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolce mia vita e amara morte mia, 3vv, 1585c; G ii
Dolce vaga pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolci son le quadrella ond’Amor punge (Della Casa), 4vv, 1585d; I, SF
Dolorosi martir, fieri tormenti (L. Tansillo), 5vv, 1580; E i, S i
Dolor tant’è la gioia che mi dai, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Donna bella e crudele, se sdegn' havete (R. Nannini), 5vv, 1577 (canto and alto only; the other 3vv added by J. Chater, 1999)
Donna che con l’ardent’acuto strale, 3vv, 1587c; G v
Donna co ’l sguardo tenti, 5vv, 1596
Donna da vostri sguardi, 3vv, 1584d; G i
Donna de l’alma mia, de la mia vita (?T. Tasso), 5vv, 1594; E ii, S iv
Donna fuggir vorrei, 3vv, 1585e; G iii
Donna più d’altr’adorna di beltate, 6vv, 1585b; MJ v
Donna più vaghi mai, 3vv, 1585e; G iii
Donna se nel tuo volto, 3vv, 1589
Donne il celeste lume (C. Castelletti), 9vv, 1587a, 3/1593; MJ v, SF
Donò Cinthia a Damone (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
Due rose fresche, e colte in Paradiso (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Dunque romper la fè, dunque deggio io (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Dunque sol per amare, 3vv, 1587c; G v
Dura legge d’amor ma benché obliqua (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Ecco che ’l ciel a noi chiar’et sereno (G. Troiano), 6vv, 1591; MJ vi
Ecco che un’altra volta o piagge apriche (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Ecco il dardo col qual mi punse Amore, 3vv, 1587c; G v
Ecco l’aurora con l’aurata fronte (Quirini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ecco Maggio seren, chi l’ha vestito (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ecco più che mai bella e vaga l’aura, 5vv, 1582; E i, S ii
E questo il legno che del sacro sangue (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Ero così dicea (M. Martinengo), 4vv, 1588; ed. H.B. Lincoln, The Madrigal Collection ‘L’amorosa Ero’ (Albany, NY, 1968)
E s’io mi doglio Amore, 6vv, 1584a; MJ iv
Falsa credenza havete, 5vv, 1586; S vi
Fan’aspra guerra in me sdegno et Amore, 3vv, 1587b; G iv
Fiere silvestre che per lati campi (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Filli ama Tirsi et arde e no ’l vol dire, 3vv, 1587b; G iv
Fillida mia più che i ligustri bianca (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
Filli, l’acerbo caso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Filli mia bella a Dio (A. Spinola), 6vv, 1584a; MJ iv
Filli tu sei più bella (C. Pavesi), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Filli volgendo i lumi al vago Aminta (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Fiume ch’a l’onde tue (A. Ongaro), 5vv, 1599; S v
Forz’è che sempre i grida, 3vv, 1585c; G ii
Fra le ninfe, e fra pastori, 3vv, 1587b; G iv
Fra questi sassi e luoghi aspri e selvaggi, 3vv, 1584d; G i
Fuggirò tant’Amore, 3vv, 1584d; G i
Fuggi, speme mia (?G.B. Cini), 6vv, 1584a; MJ iv
Fuggito è ’l sonno a le mie crude notti (Petrarch), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Già Febo il tuo splendor rendeva chiaro, 5vv, 1581b; E i, S i
Già torna a rallegrar l’aria e la terra, 5vv, 1581b; E i, S i
Giesu più rilucente [risplendente], 3vv, 1591
Giovane donna sott’un verde lauro (Petrarch), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Giovani incauti che seguite Amore, 3vv, 1585c; G ii
Giunt’a un bel font’io trasmutato in fiore, 6vv, 1591; MJ vi
Giunto a la tomba (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Gratie renda al signor meco la terra (B. Guidi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Grave dolor mi da l’aspra partita, 3vv, 1585c; G ii
Hor ch’esce fuor l’Aurora, 3vv, 1587b; G iv
Hor chi Clori beata (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Hor gitevi a fidare o lieti amanti, 3vv, 1587c; G v
Hor pien d’altro desio (L. Alamanni, after Horace), 5vv, 1582; S vi (3rd stanza of 6-stanza cycle by G.M. Nanino, Moscaglia, Marenzio, Macque, Soriano, Zoilo; 1st stanza is Nanino’s Mentre ti fui si grato)
Hor vedi Amor che giovinetta donna (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
I begl’occhi sereni e il viso adorno, 3vv, 1587b; G iv
Il di che di pallor la faccia tinse (Castelletti), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
I lieti amanti e le fanciulle tenere (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Il ladro ch’a la strada v’a rubare, 3vv, 1584d; G i
Il suo vago gioioso e lieto manto, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Il vago e bello Armillo (Grillo as Celiano), 5vv, 1599; S v
Il vostro divo aspetto, 3vv, 1585c; G ii
In quel ben nato (Sannazaro), 5vv, 15824; S vi
Interdette speranze e van desio (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
In un bel bosco di leggiadre fronde (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
In un boschetto de bei mirti e allori, 3vv, 1584d; G i
In un lucido rio (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Io amo, e certo vivo, 3vv, 1585c; G ii
Io ardo, e se l’ardore, 3vv, 1585e; G iii
Io morirò d’amore, 6vv, 1585b; MJ v
Io son’Amore, 3vv, 1585c; G ii
Io son ferito e chi mi punse il core, 3vv, 1585e; G iii
Io son pur sciolto Amor da l’empio laccio, 3vv, 1587c; G v
Io son rimaso solo, 3vv, 1587c; G v
Io vidi già sotto l’ardente sole (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
I’ piango; ed ella il volto (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Ite, amari sospiri (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Itene a l’ombra de gli ameni faggi (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
La bella donna mia anzi mia dea, 3vv, 1587c; G v
La bella man vi stringo (Guarini), 5vv, 1599; S v
La bella ninfa mia ch’al Tebro infiora (Molza), 5vv, 1581b; E i, S i
La dipartita è amara (G.B. Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
La dove sono i pargoletti Amori (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
La farfalla sen’ vol’al lume intorno, 3vv, 1587c; G v
La fiera vist’al venenoso sguardo, 3vv, 1592 (lute intabulation)
L’alto e nobil pensier che si sovente (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
La mia Clori è brunetta (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
La pastorella mia spietata e rigida (Sannazaro), 5vv, 1582; E i, S ii
La rete fu di queste fila d’oro (Ariosto), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Lasso ch’io ardo e ’l mio bel sole ardente, 5vv, 1580; E i, S i (acronym: ‘Livia B.’)
Lasso dicea perche venisti Amore (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Lasso non è cor mio ch’io ti rimiri, 3vv, 1584d; G i
Lasso, quand’havran fin tanti sospiri, 3vv, 1584d; G i
L’aura che ’l verde lauro e l’aureo crine (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Laura se pur sei l’aura (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
L’aura serena che fra verdi fronde (Petrarch), 6vv, 1581a; MJ iv
La ve l’Aurora appar’, 5vv, I-VEaf; S vi
La dubbie speme, il pianto e ’l van dolore (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Leggiadre ninfe e pastorelli amanti (L. Guicciardi), 6vv, 1591, MJ vi
Leggiadrissima eterna primavera, 6vv, 1591 (for the wedding of Virginio Orsini and Flavia Peretti); MJ vi
Le rose, fronde e fiori, 3vv, 1584d; G i
Le vaghe chiome d’oro, 3vv, 1587b; G iv
Liete, verdi, fiorite e fresche valli (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Liquide perle Amor da gli occhi sparse (L. Pasqualino), 5vv, 1580; E i, S i
Lucida perla a cui fu conca il cielo (?Guarini or ?T. Tasso), 6vv, 1595a (for wedding of Alfonso II d’Este and Margherita Gonzaga); LM vi, MJ vi
Lunge da voi mia vita, 5vv, 1582; E i, S ii
Lungi dal mio bel sole, 3vv, 1587c; G v
Madonna mia gentil ringratio Amore, 5vv, 1580; E i, S i
Madonna, poich’uccider mi volete, 5vv, 1582; E i, S ii
Madonna sua merce per una sera (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Menando un giorno gl’agni presso un fiume (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Mentre fia caldo il sol, fredda la neve, 6vv, 1581a; MJ iv
Mentre fra perle frange e fra rubini, 3vv, 1585e; G iii
Mentre havrà stelle il ciel, le stelle lume, 3vv, 1587b; G iv
Mentre humil verginella, 3vv, 1585e; G iii
Mentre il ciel è sereno, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Mentre l’aura spirò nel verde lauro, 5vv, 15825; S vi
Mentre qual viva pietra, 5vv, 1594; E ii, S iv
Mentre sul far del giorno, 6vv, 1581a; MJ iv
Mia sorte empia e rubella, 3vv, 1585c; G ii
Mi fa lasso languire (L. Cassola), 5vv, 1581b; E i, S i
Mi parto, ahi sorte ria, 3vv, 1587b; G iv
Mi vorria lamentar le notte e ’l di, 3vv, 1587b; G iv
Molti animai selvaggi, 3vv, 1587c; G v
Ne fero sdegno mai donna mi mosse, 6vv, 1587a; MJ v
Nel dolce seno della bella Clori (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Nel più fiorito aprile, 6vv, 1581a; MJ iv
Nessun visse giamai più di me lieto (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Non al suo amante più Diana piacque (Petrarch), 4vv, 1585d; SF
Non è dolor nel mondo, 3vv, 1584d; G i
Non è questa la mano (T. Tasso), 6vv, 1581a; MJ iv
Non fu mai cervo si veloce al corso (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii; S iii
Non m’è grave il morire, 3vv, 1587b; G iv
Non più gl’Arabi fumi, 4vv, 1587c; G v, SF
Non porta ghiaccio aprile (A. Pocaterra), 6vv, 1587a; MJ v
Non posso più soffrire, 3vv, 1587c; G v
Non può tanto l’accesa alta facella, 3vv, 1585c; G ii
Non sò fuggir’io più ne più pensare, 3vv, 1587b; G iv
Non sol dissi tu poi, anima fera (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Non vidi mai dopo notturna pioggia (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Nova angeletta sovra l’ale accorta (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Novo Titio son io ch’in cibo il core, 3vv, 1587b; G iv
O bella man che mi distringi il core (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Occhi dolci e soavi, 3vv, 1587b; G iv
Occhi lucenti e belli (V. Gambara), 5vv, 1582; E i, S ii
Occhi miei che miraste si bel sole, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Occhi sereni e chiari, 6vv, 1581a; MJ iv
O che soave e non inteso baccio (Guarini), 6vv, 3/1593; MJ v
O disaventurosa acerba sorte (P. Bembo), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolce anima mia, dunque e pur vero (Guarini), 5vv, 1582; E i, S i
O dolcezze amarissime d’Amore (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolorosa sorte (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
O fere stelle homai datemi pace (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
O fido, o caro Aminta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O figlie di Piero (Rinuccini), 18vv, 1591; W
Ohime che novo, 3vv, in A. Borsaro: Il primo libro delle villanelle (Venice, 1587)
Ohime, dov’è ’l mio ben, dov’è ’l mio core (B. Tasso), 5vv, 1580; E i, S i
Ohime il bel viso, ohime il soave sguardo (Petrarch), 5vv, 1582; E i, S ii
Ohime, l’antica fiamma (Guarini), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Ohime se tanto amate (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
O liete piante, herbett’e bianchi fiori, 3vv, 1584d; G i
Ombrose e care selve (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O Messir’o Patrù, 9vv, 1590 (dialogue madrigal, 5vv by Marenzio, 4vv by Oratio Vecchi; see Kirkendale); ed. in Capolavori polifonici del secolo, xvi, 2 (Rome, 1940)
O mille volte mille (Rinuccini), 8vv, 1591; W
O Mirtillo, Mirtillo anima mia (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O occhi del mio core e d’Amor lumi (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
O quante volte in van cor mio ti chiamo (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
O sventurati amanti, 3vv, 1585c; G ii
O tu che fra le selve occulta vivi (?T. Tasso), 8vv, 1580; E i, S i
O tu che mi dai pene, 3vv, 1585c; G ii
O valoroso dio (Rinuccini), 4vv, 1591; W, SF
Ov’è condotto il mio amoroso stile (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
O verdi selv’o dolci fonti o rivi (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
O voi che sospirate a miglior note (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Padre del cielo, hor ch’atra nube il calle (T. Tasso), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Partirò dunque, ohime mi manca il core, 5vv, 1580; E i, S i
Parto da voi mio sole, 6vv, 1585b; MJ v
Parto o non parto (Guarini), 5vv, 1599; S v
Passa Madonna come il vento gli anni, 3vv, 1585c; G ii
Passando con pensier per un boschetto (F. Sacchetti), 6vv, 1584a (14th-century caccia); MJ iv
Perche adoprar catene (M. Manfredi), 5vv, 1583; S vi
Perche di pioggia ’l ciel non si distille, 5vv, 1581b; E i, S i
Per duo coralli ardenti, 6vv, 1581a; MJ iv
Piangea Filli e Amor seco piangea, 3vv, 1587b; G iv
Piangea Filli e rivolte ambe le luci (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Piango che Amor con disusato oltraggio, 4vv, 1588; LM vii
Poi che da voi, ben mio, 3vv, 1587c; G v
Poi che di si vil foco, 3vv, 1587c; G v
Poi ch’io non ho speranza Donna homai, 3vv, 1585e; G iii
Posso cor mio partire, 6vv, 1585b; MJ v
Potrò viver io più se senza luce, 6vv, 1581a; MJ iv
Primo che per Giesù spargesti il sangue, 3vv, 1585
Provate la mia fiamma (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Pur venisti cor mio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Qual’hor del mio bel sol contemplo il lume, 3vv, 1587b; G iv
Qual mormorio soave, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Qual paura, qual danno, qual tormento, 3vv, 1586
Qual per ombrose et verdeggianti valli, 6vv, 1585b; MJ v
Qual vive salamandra in fiamm’ardente, 6vv, 1581a; MJ iv
Quand’io miro le rose (Grillo), 5vv, 1598; LM xv, S v
Quando i vostri begl’occhi un caro velo (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Quando sorge l’aurora, 5vv, 1581b; E i, S i
Quando vostra beltà, vostro valore (Ariosto), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Quasi vermiglia rosa (A. Orsi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Quella che lieta del mortal mio duolo (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Quell’augellin che canta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Quel lauro che fù in me già così verde, 10vv, 1582; S vi
Quell’ombra esser vorrei (G. Casone), 6vv, 1585b; MJ v
Questa di verd’herbette, 5vv, 1580; E i, S i
Questa in cui pose Amore, 3vv, 1585e; G iii
Questa ordì il laccio (Strozzi sr), 6vv, 3/1593; MJ v
Questi leggiadri odorosetti fiori (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Questi vaghi concenti, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Qui di carne si sfama (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Real natura, angelico intelletto (G.B. Zuccarini), 5vv, 1584c (wedding sonnet); E ii, S iii
Ridean già per le piagg’herbette e fiori, 5vv, 1582; E i, S ii
Rimanti in pace, a la dolente e bella (Grillo as Celiano), 5vv, 1594; E ii, S iv
Rivi fontane e fiumi a l’aur’al cielo, 5vv, 1589: S vi
Rose bianche e vermiglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Sapete amanti perche ignudo sia (V. Marcellini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Satiati Amor ch’a più doglioso amante, 6vv, 1584a; MJ iv
S’a veder voi non vengo alma mia luce, 6vv, 1591; MJ vi
Scaldava il sol di mezzo giorno l’arco (Alamanni), 5vv, 1582; E i, S ii
Scendi dal paradiso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Scherzando con diletto, 5vv, 1582; E i, S ii
Se bramate ch’io mora, 6vv, 1587a; MJ v
Se brami morto il core, 3vv, 1585e; G ii
Seguir una ch’odia e sprezza, 3vv, 1587c; G v
Se il dolce sguardo del divin tuo volto, 3vv, 1584d; G i
Se la mia fiamma ardente, 5vv, 1582; E i, S ii
Se la mia vita da l’aspro tormento (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
Se la speranza all’hor mi mantenea, 3vv, 1585e; G iii
Se la vostra partita, 3vv, 1587c; G v
Se legete nel viso i miei martiri, 3vv, 1585c; G ii
Se le pene ch’io sento, 3vv, 1585c; G ii
Se ’l pensier che mi strugge (Petrarch), 8vv, 1581b; E i, S i
Se ’l raggio de vostri occhi, 4vv, 1591; SF
Se m’ami e se non m’ami, 3vv, 1585e; G iii
Se m’uccidi, crudele, 3vv, 1587c; G v
Se nelle voci nostre (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Sen gia fatto pittore, 3vv, 1585e; G iii
Sento squarciar del vecchio Tempio ’l velo (F. Coppetta), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Senza cor, senza luce, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Senza il mio sole in tenebre e martiri (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Senza il mio vago sol (Troiano), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Se perche non uccida, 3vv, 1585c; G iii
Se per servirti ogn’hora, 3vv, 1587c; G v
Se quel dolor che va inanzi al morire (Tansillo), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Servirò il grande Iddio prima ch’io mora, 3vv, 1585
Se sì alto pon gir mie stanche rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Se tu, dolce mio ben, mi saettasti (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Se tu mi lasci perfido tuo danno (T. Tasso), 5vv, 1583; S vi
Se voi sete cor mio, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì dolce son li strai, le fiamme e ’l laccio, 3vv, 1587c; G v
Signor, che già te stesso, 5vv, 1586; S vi
Signor, cui già fu pocho, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
S’io parto, i’ moro, e pur partir conviene, 5vv (R. Arlotti), 1594; E ii, S iv
S’io vissi cieco e grave fall’indegno (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì presso a voi mio foco (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
Sola angioletta starsi in treccie a l’ombra (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Solo e pensoso i più deserti campi (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Sospir nato di fuoco, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Sotto l’ombra de tuoi pregiati rami, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Spiega mondo maligno, 3vv, 15862
Spiri dolce Favonio Arabi odori (Troiano), 6vv, 1591 (wedding sonnet); MJ vi
Spirto a cui giova gli anni a buona fine, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Spuntavan già per far il mondo adorno, 5vv, 1580; E i, S i
Stillò l’anima in pianto (A. Ongaro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Stride il lauro nel foco il suo bel verde, 3vv, 1587b; G iv
Strider faceva le zampogne a l’aura, 5vv, 1581b; E i, S i
Stringeami Galatea, 6vv, 1585b; MJ v
Strinse Amarilli il vago suo Fileno (Strozzi jr), 6vv, 1581a; MJ iv
Su l’ampia fronte il cresp’oro lucente (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Su ’l carro della mente auriga siedi (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Tale è il mio stato o Clori, 3vv, 1585e; G iii
Tigre mia se ti pesa (L. Groto), 6vv, 1585b; MJ v
Tirsi mio, caro Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Tirsi morir volea (Guarini), 5vv, 1580; E i, S i
Tirsi nel cor si sente, 3vv, 1587b; G iv
Togli dolce ben mio, 5vv, 1582; E i, S ii
Tra l’herbe a pie d’un mirto che ’l copriva, 6vv, 1587a (Gottifredi); MJ v
Tu m’uccidi, cor mio, 3vv, 1587c; G v
Tuoni lampi saette e terremoti, 3vv, 1587b; G iv
Tutte sue squadre di miserie e stenti, 6vv, 1584a; MJ iv
Tutto ’l di piango e poi la notte, quand. (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Udite, lagrimosi spirti d’Averno, udite (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Uscite, uscite ninfe, 6vv, 1591
Vaghi augelletti che per valli e monti, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Vaghi capelli aurati, 6vv, 1584a; MJ iv
Vaghi e lieti fanciulli (P. Barbati), 6vv, 1584a; MJ iv
Valli riposte e sole (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
Vaneggio od’è pur vero (P. Barignano), 6vv, 3/1593; MJ v
Vattene anima mia (Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
Vedi le valle e i campi (Sannazaro), 4vv, 1585d, I, SF; 1589 (rev. version, 5vv, by L. Balbi)
Veggo dolce mio bene, 4vv, 1585d; I, SF
Venite amanti a rimirar costei, 3 vv, 1584d; G i
Venuta era Madonna al mio languire (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Vergine gloriosa e lieta, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vergine saggia e pura, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vezzosi augelli in fra le verdi fronde (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Vieni, Clori gentil; boschetti e prati, 10vv, 1581a; MJ iv
Vienne Montan, mentre le nostre tormora (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Vita de la mia vita (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
Vita soave e di dolcezza piena (T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Viva fiamma d’amor e vivo foco, 3vv, 1587c; G v
Vivea da lacci sciolto, 3vv, 1587b; G iv
Vivo in guerra mendico e son dolente (Ongaro), 5vv, 1599 S; v
Vivrò dunque lontano, 6vv, 1591; LM vi, MJ vi
Voi bramate ch’io mora, 5vv, 1594; E ii, S iv
Voi mi tenesti un tempo, 3vv, 1587b; G iv
Voi sete la mia stella, 3vv, 1585e; G iii
Vorria parlare e dire, 3vv, 1584d; G i
Zefiro torna e ’l bel tempo rimena (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Sinfonia, a 5, 1591; W

Vocal religiosa:

Motectorum pro festis totius anni cum Communi Sanctorum, 4vv (Venice, 1585R) [1585]
Completorium et antiphonae, 6vv (Venice, 1595), lost, mentioned in FétisB
Motetti, 12vv (Venice, 1614), lost, mentioned in FétisB
Sacrae cantiones, 5, 6, 7vv (Venice, 1616) [1616]
Works in 1587, 1592, 1599, 1600, 1600, 1603, 1604 1611, 1612, 1614, 1615, 1617, 1617, 1618, 1621;

Antequam comedam, 6vv, 1616; MJ i
A solis ortus cardine, ?8 or 12vv (inc.), 1604; MJ i
Ave maris stella, 12vv, D-MÜp, Rp; MJ iii
Beatus Laurentius, 4vv, 1585; H 59, MJ ii
Caeciliam cantate, 5vv, 1616; MJ i
Cantantibus organis, 4vv, 1585; P i/2, 432, MJ ii
Cantate Domino, 8vv, D-Kl; MJ iii
Christe redemptor, 5vv, I-Rvat; MJ iii
Christus Jesus, 4vv, 1585; H 54, MJ ii
Conceptio tua, 4vv, 1585; P i/2, 277, MJ ii
Cum jucunditate, 4vv, 1585; H 37, MJ ii
Cum pervenisset, 4vv, 1585; H 82, MJ ii
Deus venerunt gentes, 8vv, 1611; MJ iii
Domine ne in furore, 7vv, 1616; MJ i
Domine quando veneris, 5vv, 1616; MJ i
Dum aurora finem daret, 6vv, 1616; MJ i
Dum esset summus pontifex, 4vv, 1585; P i/2, 484, MJ ii
Egredimini filiae Sion, 8vv, Rn (inc.); MJ vii
Estote fortes, 4vv, 1585; H 97, MJ ii
Et respicientes, 4vv, 1585; P i/2, 151, MJ ii
Exaltabo te, 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Exsurgat Deus, 8vv, 1612, 1615, 1617; MJ iii
Exsurgat Deus, 6vv, Dlb (inc.); MJ vii
Gabriel angelus locutus est Mariae, 4vv, 1585; MJ ii
Gaudent in coelis, 4vv, 1585; H 111, MJ ii
Hic est Martinus, 7vv, 1616; MJ i
Hodie beata virgo, 4vv, 1585; H 13, MJ ii
Hodie Christus natus est, 4vv, 1585; MJ ii
Hodie completi sunt, 4vv, 1585; H 12, MJ ii
Hodie Maria virgo, 4vv, 1585; H 65, MJ ii
Hodie Paulus, 4vv, 1585; P i/2, 331, MJ ii
Iniquos odio habui, 8vv, 1611, 1621; MJ iii
Innocentes pro Christo occisi sunt, 4vv, 1585; MJ ii
In tua patientia, 4vv, 1585; H 87, MJ ii
Iste est Joannes, 4vv, 1585; H 1, MJ ii
Iste sanctus, 4vv, 1585; H 106, MJ ii
Jubilate Deo (cant.), 8vv, 1614, 1617, D-Dlb, WA (inc.); MJ vii
Jubilate Deo (cant.), 12vv, 1604, (inc.) I-Rn (inc.), PL-PE (tablature); MJ vii
Jubilate Deo (servite), 8vv, 1600, 1603, 1617, 1618, 1621, CH-Bu (4vv), D-BS, W, MJ iii; rev. as Jubilate Deo (servite), 8vv, MÜs, I-Rn, Rsc; M
Lamentabatur Jacob, 12vv, I-Bc, Rsc; MJ iii [also attrib. Clinio, I-TRca(d)]
Laudate Deum, 4vv, CH-Bu (tablature)
Laudate Dominum, 8vv, 161724, GB-T, I-Rvat; MJ iii
Laudate Dominum, 8vv, CH-Bu, D-Rp, W (tablature); MJ iii [also attrib. Giovanelli, 1590, Giovanelli: Sacrarum modulationum (1593); Palestrina, 1617]
Laudate Dominum, 12vv, 1604 (inc.), I-Rn (inc.); MJ vii
Levavi oculos, 5vv, 1616; MJ i
Magnificat, 8vv, D-Bsb; MJ iii
Magnificat, 8vv, 1592, 1599, 1600, I-Rvat; MJ iii
Magnum haereditatis, 4vv, 1585; H 8, MJ ii
Misit rex, 4vv, 1585; H 68, MJ ii
Missa ‘Ego sum panis’, 8vv, PL-GD; MJ i
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, Trent, Biblioteca provinciale d'arte; M
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Missa ‘Laudate Dominum’, 12vv, A-Wn (inc.); MJ vii
Missa ‘Iniquos odio habui’, 8vv, PL-GD; MJ i [Vintz claimed it as his own composition in his Missae ad praecipuos dies (1630), copy in A-Wgm]
Mulier quae erat, 4vv, 1585; H 41, MJ ii
Nativitas gloriosae, 4vv, 1585; P i/2, 365, MJ ii
O beatum pontificem, 4vv, 1585; P i/2, 419, MJ ii
O quam gloriosum est, 4vv, 1585; P i/2, 410, MJ ii
O quam metuendus est, 4vv, 1585; H 120, P i/2, 410, MJ ii
O Rex gloriae, 4vv, 1585; P i/2, 169, MJ ii
O sacrum convivium, 4vv, 1585; H 7, MJ ii
Princeps gloriosissime, 4vv, 1585; H 77, MJ ii
Puer qui natus, 4vv, 1585; H 33, MJ ii
Quem dicunt, 4vv, 1585; P i/2, 327, MJ ii
Quia vidisti, 4vv, 1585; H 92, MJ ii
Quis revolvet, PL-GD (B only); MJ i
Salve regina, 5vv, 1616; MJ i
Sancta Maria, 4vv, 1585; H 49, MJ ii
Sepulierunt Stephanum, 4vv, 1585; P i/2, 54, MJ ii
Si filius honorabilis, 8vv, D-Lp (tablature, ‘Ist nicht Ephriam’); MJ iii
Similabo eum, 4vv, 1585; P i/2, 494, MJ ii
Solve jubente, 4vv, 1585; H 46, MJ ii
Super flumina Babylonis, 12vv, D-MÜp, Rp [also attrib. Lucatello (7 part books to Lucatello, 5 to Marenzio)], MJ iii; 8vv, 1614 [attrib. Lucatello]
Super omnia ligna, 4vv, 1585; H 72, MJ ii
Te Deum, 13vv, A-Wn (inc.); MJ iii
Te Deum patrem ingenitum, 4vv, 1585; H 22, MJ ii
Tradent enim, 4vv, 1585; H 102, MJ ii
Tribus miraculis, 4vv, 1585; P i/2, 73, MJ ii
Veni sponsa, 4vv, 1585; MJ ii
Veni sponsa Christi, 5vv, 1616; H 115, MJ i

Contrafacta:
Brevis et nimis fallax, 5vv, CH-Bu (tablature); MJ i [based on Questa di verd'herbette, bk 1 a 5 (1580)];
Nunc facta est salus, 10vv, 1602; MJ iii [based on Basti fin qui le pene, bk 1 a 4, 5, 6, 10 (1588)];
Sacrum coelesti, 9vv, D-Rp; MJ iii [based on Donne, il celeste lume, Le stravaganze d'amore (1585)]



Informació addicional... 

INTERPRETS: CurrendeErik van Nevel
RECICLASSICAT: MARENZIO, Luca (1553-1599)
AMAZON: MARENZIO, L. - Cantiones Sacrae
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MANFREDINI, Francesco Onofrio (1684-1762) - Sinfonie da chiesa (1709)

$
0
0
Michelangelo Cerquozzi - Niños cogiendo fruta
Obra de Michelangelo Cerquozzi (1602-1660), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Michelangelo Cerquozzi (Roma, 1602 - Roma, 6 d'abril de 1660) va ser un pintor italià. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència de l'any 1634 com a membre de l'Accademia di San Luca. Com a pintor, va ser conegut amb el sobrenom de 'Michelangelo delle Battaglie' per la seva temàtica bel·licista, fet que fa pensar que va rebre formació de Vincent Leckerbetien. També es creu va gaudir de notable èxit a Roma, ciutat on hi va viure tota la seva vida, per la documentació d'alguns dels seus col·leccionistes com els cardenals Flavio Chigi i Bernardino Spada, entre altres. La seva fama també es va relacionar amb la del pintor Angeluccio amb qui va col·laborar habitualment en diverses obres. Michelangelo Cerquozzi va morir a Roma l'abril de 1660.



Parlem de Música...

Francesco Onofrio Manfredini (Pistoia, 22 de juny de 1684 - Pistoia, 6 d'octubre de 1762) va ser un compositor italià. Fill de Domenico Manfredini, instrumentista en aquell temps de la Catedral de Pistoia, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, es va traslladar a Bolonya on va rebre classes de violí de Torelli i de contrapunt i composició de Perti. En una data anterior al 1700 va viatjar a Ferrara on va assolir un càrrec de primer violinista de l'església de l'Esperit Sant. El 1703, i després de tornar a Bolonya, es va incorporar a l'orquestra de la ciutat com a violinista ocasional entrant com a membre de ple dret a partir del 1709. El 1704 va ser admès com a suonatore de l'Accademia Filarmonica en l'any que va publicar la seva primera col·lecció musical per títol Concertini per camera Op.1 (1704). A partir del 1711 va constar com a intèrpret i compositor al servei d'Antoine I Grimaldi a Mònaco. Allà hi va romandre actiu fins el 1724, any que va tornar a Pistoia per treballar com a mestre de capella de la catedral de la ciutat. A partir d'aleshores va dedicar el seu temps a escriure oratoris i altra obra religiosa la majoria de la qual, no obstant, es va perdre anys després de la seva mort, esdevinguda a Pistoia l'octubre de 1762.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
music lost
S Filippo Neri trionfante nelle grotte di S Sebastiano di Roma (G.B. Neri), Bologna, 1719; Pistoia, 1725
Tomaso Moro (Neri), Bologna, c1720; Pistoia, 1727
Il doppio sacrifizio del Calvario (cantata sacra), Pistoia, 1725
La profezia d'Eliseo nell'assedio di Samaria (Neri), Pistoia, 1725
Salomone, assicurato nel soglio (D. Canavese), Pistoia, 1725
Discacciamento d'Adamo e d'Eva dal Paradiso terrestre, Pistoia, 1726
Il sacrifizio di Gefte (Neri), Pistoia, 1728
Il core umano combattuto da due amori, divino e profano (Neri), Pistoia, 1729
Golia ucciso da Davidde, Pistoia, 1734

Instrumental:

[12] Concertini per camera, vn, vc/theorbo, op.1 (Bologna, 1704)
1 trio sonata in Corona di dodici fiori armonici (Bologna, 1706)
[12] Sinfonie da chiesa, 2 vn, bc (org), va ad lib, op.2 (Bologna, 1709)
[12] Concerti, 2 vn, bc obbl, 2 vn, va, b, op.3 (Bologna, 1718)
Six Sonatas, 2 vn, vc, bc (hpd) (London, c1764)
Concerto a 4 con oboe e violini, A-Wn
Concerto con una o due trombe (1711), I-Bsp
Concerto, vn solo, 2 vn, va, vc, hpd, GB-Mp



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capricornus Consort Basel
AMAZON: MANFREDINI, F. - Sinfonie da chiesa
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MANFREDINI, F. - Sinfonie da chiesa



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE MAGALHAES, Filipe (c.1571-1652) - Missa 'O Soberana luz' (1636)

$
0
0
Benjamin Gerritsz. Cuyp - Adoration of the Shepherds
Obra de Benjamin Gerritszoon Cuyp (1612-1652), pintor holandès (1)


- Recordatori de Filipe de Magalhães -
En el dia de la commemoració del seu 366è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Benjamin Gerritszoon Cuyp (Dordrecht, 1612 - Dordrecht, 28 d'agost de 1652) va ser un pintor holandès. Segons Houbraken, va ser alumne del seu oncle, el pintor Jacob Gerritsz Cuyp, amb qui es va formar juntament amb el seu cosí i posteriorment pintor Aelbert Cuyp. No obstant, segons la Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie, Benjamin i Jacob van ser germans i Aelbert va ser el seu nebot. Com a pintor, no va assolir la fama dels seus altres familiars i va ser conegut per la seva obra de temàtica al·legòrica, de gènere, religiosa i paisatges, entre altres. La seva influència es va observar en l'obra dels pintors Barent van Kalraet i Maerten Fransz van der Hulst (c.1600-c.1645). Benjamin Gerritszoon Cuyp va morir a Dordrecht l'agost de 1652.



Parlem de Música...

Filipe de Magalhães (Azeitão, c.1571 - Lisboa, 17 de desembre de 1652) va ser un compositor portuguès. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1585, l'any de la seva ordenació eclesiàstica. Es creu que durant aquell període va rebre formació de Manuel Mendes a la Catedral d'Évora constant, a partir de 1590, com a cantant a la mateixa catedral. El 1602, i després de la mort del bisbe Teotónio de Bragança, es va unir al cor de la capella reial de Lisboa en una època en què també va ser director del cor de la Capela da Misericórdia. El 1605 va heredar tota la música del seu professor Mendes amb l'esperança que la publiqués, si bé no ho va arribar a fer. El 27 de març de 1623 va assolir el càrrec de mestre de la capella reial en un càrrec que va preservar fins el març de 1641, l'any de la seva jubilació. Com a compositor, va ser autor de diverses col·leccions de música religiosa les quals van ser considerades de les millors d'aquell període a Portugal superant, fins i tot, les dels seus coetanis Manuel Cardoso i Duarte Lobo. Filipe de Magalhães va morir a Lisboa el desembre de 1652.


OBRA:

Cantus ecclesiasticus commendandi animas corporaque, 3–5vv (Lisbon, 1614; 3/1691 as Cantum ecclesiasticum [incl. chants for the dead, several polyphonic resp])
Missarum liber cum antiphonis dominicalibus in principio, et motetto pro defunctis, 4–6vv (Lisbon, 1636); ed. in PM, ser. A, xxvii (1975)
Cantica Beatissimae Virginis (Lisbon, 1636)
Domine, probasti me (Ps cxxxviii), 4vv, P-VV
Missa secundi toni, 8vv;
6 motets, 5–8vv;
ps, 6vv;
villancico, 1, 7vv: lost, listed in JoãoIL



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ars Nova; Bo Holten
AMAZON: Portuguese Polyphony
SPOTIFY: Portuguese Polyphony



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HORNEMAN, Christian Frederik (1840-1906) - Orchestral Works

$
0
0
Erik Henningsen - The Morning Ride (at Copenhagen) (1907)
Obra d'Erik Ludvig Henningsen (1855-1930), pintor danès (1)


- Recordatori de Christian Frederik Horneman -
En el dia de la celebració del seu 178è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Erik Ludvig Henningsen (Hjørring, 29 d'agost de 1855 - København28 de novembre de 1930) va ser un pintor danès. Germà del pintor Frants Henningsen, va rebre formació d'Adolph Hellesen i posteriorment de Christian Vilhelm Nielsen. El 1873 va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts on es va graduar el 1877 i on va ser condecorat diverses vegades. A partir del 1880 va iniciar la seva carrera com a pintor especialitzant-se en escenes costumistes i de caràcter històric i social del seu país. En aquest sentit, el seu estil va ser realista i de caràcter compromès amb l'objectiu de crear una consciència social per fer front als problemes de la socitetat danesa. També va formar part del grup Bogstaveligheden, on es posaven en comú els ideals humanitaris i il·lustrats per a la creació d'una nova societat més justa i solidària. Erik Ludvig Henningsen va morir a Copenhagen el novembre de 1930.



Parlem de Música...

Christian Frederik Emil Horneman (København, 17 de desembre de 1840 - København, 8 de juny de 1906) va ser un compositor danès. Fill del també compositor Johan Ole Emil Horneman, es va formar inicialment amb el seu pare i posteriorment al Conservatori de Leipzig, on va rebre classes, entre altres, de Moscheles i Moritz Hauptmann. Finalitzada la seva formació a Alemanya, va tornar a Copenhagen on juntament amb el seu pare va fundar, el 1861, una editoral musical. Va ser aleshores quan va començar a compondre regularment publicant la majoria de les seves obres sota el paraigües de l'empresa familiar i sovint amb pseudònims. El 1864 va publicar l'Obertura Aladdin, considerada la seva millor obra i que va representar el 1865. El 1874 va ser un dels membres fundadors de la Koncertforeningen de Copenhagen en un temps en què també va treballar com a director musical de la ciutat. A partir del 1876 va dedicar el seu temps a la docència i composició sent nomenat, el 1888, professor titular de la Universitat de Copenhagen. Anys abans, va fundar la seva pròpia escola de música la qual va dirigir la resta de la seva vida. Christian Frederik Emil Horneman va morir a Copenhagen el juny de 1906.

Christian Frederik Horneman (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
incidental music, first perfomed in Copenhagen, unless otherwise stated
Aladdin (op, 4, B. Feddersen, after The Thousand and One Nights and A. Oehlenschlaeger), Royal, 19 Nov 1888 (1893–5)
Esther (H. Drachmann), Dagmar, 31 Aug 1889, songs (1889–90)
Dommeren i Zalamea [The Judge of Zalamea] (P. Calderón), Dagmar, 1 Sept 1892, songs (1892)
Barberen i Sevilla (P.-A. Beaumarchais), Dagmar, 14 Oct 1893, songs (1893)
Kong Hjarne Skjald [King Hjarne Skjald] (K. Gjellerup), Dagmar, 1 Dec 1893, songs (1893)
Gurre (Drachmann), Royal, 9 Feb 1901, ov., entr’actes, songs (1901)
Harlekins Omvendelse [The Conversion of Harlekin] (O. Rode), Dagmar, 10 May 1901, songs (1901)
Kalanus (F. Paludan-Müller), 1880/90, Dagmar, 1 Sept 1906, entr’actes, chorus, song (1904)
Kampen med Muserne [The Fight against the Muses] (Gjellerup), Royal, 9 Feb 1908 (1908–10)

Other:
Valfarten (P.L. Møller), Bar, orch, 1876
Lyrisk Suite, 1v, 4vv, orch, 1878
De tre Sange (Uhland), Bar, 4 male vv, orch, 1889
Cants.: at the opening of Tivoli Concert Hall, 1902; at J.P.E. Hartmann's centenary, 1905; at King Christian IX's death, 1906
52 songs, 8 duets, acc. pf

Instrumental:

Heldenleben (Ouverture héroïque), orch (1867)
2 str qts, g, 1859 (1945); D, 1861;
works for pf



Informació addicional... 

INTERPRETS: Danish National Symphony Orchestra; Johannes Gustavsson
AMAZON: HORNEMAN, C.F.E. - Orchestral Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HORNEMAN, C.F.E. - Orchestral Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HURLEBUSCH, Conrad Friedrich (1691-1765) - Suite & Toccata

$
0
0
Jacob van Walscapelle - Still Life with Fruit (1675)
Obra de Jacob van Walscapelle (1644-1727), pintor holandès (1)


- Recordatori de Conrad Friedrich Hurlebusch -
En el dia de la commemoració del seu 253è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jacob van Walscapelle (Dordrecht, 1644 - Amsterdam, 1727) va ser un pintor neerlandès. Segons la Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie, va ser batejat amb el nom de Jacobus Cruydenier si bé anys més tard se'l va canviar. Es va formar amb Cornelis Kick a Amsterdam, ciutat on ja hi va romandre la resta de la seva vida i on es creu va treballar com a funcionari municipal. Com a pintor, es va especialitzar en bodegons de flors i fruites els quals van mostrar clares influències del seu mestre si bé, amb el temps, la seva tècnica va anar evolucionant sent més propera a l'exotisme del pintor Jan Davidszoon de Heem. Jacob van Walscapelle va morir a Amsterdam el 1727.



Parlem de Música...

Conrad Friedrich Hurlebusch (Braunschweig, bap. 30 de desembre de 1691 - Amsterdam, 17 de desembre de 1765) va ser un organista i compositor alemany. Fill del també compositor i organista Heinrich Lorenz Hurlebusch (1666-1741), es va formar inicialment amb el seu pare. Ben aviat, va iniciar una extensa gira com a organista i clavecinista per Europa. El 1723 va assolir el càrrec de mestre de capella a Estocolm, el 1725 el mateix càrrec a Bayreuth, el 1727 a Hamburg i finalment a Braunschweig. Es creu a l'entorn de 1735 va visitar a Johann Sebastian Bach a Leipzig, ciutat on el mateix Bach va promoure les obres del seu col·lega. El 22 de febrer de 1743 va ser nomenat organista de l'Oude Kerk d'Amsterdam en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa, destacant les seves òperes L'innocenza difesa i Flavio Cuniberto, nombroses cantates i abundant obra per a teclat. Conrad Friedrich Hurlebusch va morir a Amsterdam el desembre de 1765.

Conrad Friedrich Hurlebusch



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (cembalo)
IMSLP: Conrad Friedrich Hurlebusch (1691-1765)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BONPORTI, Francesco Antonio (1672-1749) - Motetten & Triosonaten

$
0
0
Jan Frans van Bloemen, called l'Orizzonte - An Italianate landscape with classical figures
Obra de Jan Frans van Bloemen (1662-1749), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Francesco Antonio Bonporti -
En el dia de la commemoració del seu 269è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan Frans van Bloemen (Antwerpen, 12 de maig de 1662 - Roma, 13 de juny de 1749) va ser un pintor flamenc. Germà dels també pintors Peeter van Bloemen i Norbert van Bloemen, es va formar amb Anton Gobau. El seu sobrenom li ve de l'interès que sovint va remarcar pel fons dels seus paisatges, clarament influïts, igual que els altres artistes seguidors del corrent classicista del paisatge, per les composicions de Claude Lorrain i Gaspard Dughet, focalitzant-se en la captació de la llum. Va començar a treballar a Roma el 1685, consolidant-se en l'última dècada del segle XVII i va desenvolupar el seu art a la ciutat pontifícia durant tota la primera meitat del segle XVIII. La seva pintura no va evolucionar gaire, es va centrar habitualment en la reformulació de composicions del segle XVII. Les seves pintures sorgeixen com a grans panorames poblats per petits personatges que es confonen entre la vegetació i les ruïnes clàssiques. Entre els seus protectors va destacar la reina Isabel de Farnesio. Jan Frans van Bloemen va morir a Roma el juny de 1749.



Parlem de Música...

Francesco Antonio Bonporti (Trento, 11 de juny de 1672 - Padova, 19 de desembre de 1749) va ser un violinista i compositor italià. De família noble, es va formar inicialment a Trento abans de traslladar-se a Innsbruck, ciutat on va estudiar filosofia, humanitats i teologia. El 1691 va viatjar a Roma per ampliar la seva vocació religiosa i on hi va romandre fins el 1695. També allà es creu va rebre formació de Corelli en violí i de Pitoni en composició de música religiosa. El 1697 va tornar a Trento on va ser ordenat sacerdot i on va entrar a treballar al servei de la catedral de la ciutat. Va ser a partir d'aquells anys, i fins a l'entorn del 1736, quan va compondre de forma irregular la totalitat de la seva obra. En aquest sentit, al llarg de la seva carrera va prioritzar la seva vocació religiosa a la musical motiu que conseqüentment va afectar la seva producció musical. Al final de la seva vida es va traslladar a Padua, ciutat on va morir el desembre de 1749.

Joan Blaeu - Territorio Di Trento (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Territorio Di Trento (1665) (2)

OBRA:

op.
1[10] Sonate a tre (1696)
2[10] Sonate da camera a tre (1698)
3[6] Motetti a canto solo con violini (1701)
4[10] Sonate da camera a tre (1703)
5Arie, baletti e correnti (c1704), lost
6[10] Sonate da camera a tre (1705)
7[10] Sonate da camera, vn, vle/hpd (1707)
8, 9[100] Menuetti a violino e basso (c1710), lost (but see below)
10[10] Invenzioni da camera, vn, vc/bc (Bologna, 1712; nos.2, 5, 6 and 7 pubd in the Bach Gesellschaft edn, xlv)
11[10] Concerti a quattro (Trent, after 1727)
12[10] Concertini e serenate con arie variate, siciliane, recitativi e chiuse, vn, vc/hpd (Augsburg, c1745)

Others:
Sonata, Aria cromatica, vn, vc/bc, 1720, B-Bc
E. Roger, having republished opp.8 and 9 as Le triomphe de la Grande Alliance, op.8, allotted the number 9 to a set of [4] Baletti, vn, vc/bc (Amsterdam, 1716)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Melanie Hirsch (soprano); Vita & Anima; Peter Waldner (dirigent)
RECICLASSICAT: BONPORTI, Francesco Antonio (1672-1749)
AMAZON: BONPORTI, F.A. - Motets & Trio Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BONPORTI, F.A. - Motets & Trio Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KNEZEK, Jan Vaclav (1745-1806) - Klarinettenkonzerte

$
0
0
Johann Jakob Biedermann - Genève, confluence du Rhône et de l'Arve (1817)
Obra de Johann Jakob Biedermann (1763-1830), pintor suís.




Parlem de Pintura...

Johann Jakob Biedermann [Bidermann] (Winterthur, 7 de novembre de 1763 - Aussersihl, 10 d'abril de 1830) va ser un pintor i gravador suís. Es va formar a Winterthur amb Johann Rudolf Schellenberg i més tard amb Heinrich Rieter a Berna, ciutat on ben aviat va començar a treballar com a professor de dibuix i pintor de retrats. El 1783 es va traslladar a Ginebra i Laussane i durant la Revolució Francesa es va veure obligat a abandonar temporalment la seva activitat artística. A partir del 1796 va començar a treballar en un projecte per a representar les principals ciutats suïsses realitzant un total de 30 làmines. El 1807, i després de rebre el patrocini d'Heinrich Ignaz von Wessenberg, va realitzar diversos retrats, obres de gènere i paisatges. Els darrers anys es va traslladar a Aussersihl, ciutat on va morir l'abril de 1830.



Parlem de Música...

Jan Václav Knéžek (Praha, 1745 - Regensburg, 1806) va ser un clarinetista i compositor bohemi. Es desconeix la seva formació sent la primera referència de quan va entrar com instrumentista de l'orquestra del Comte Thun a Praga. Va ser allà on va conèixer i col·laborar amb Jan Ladislav DussekWenzel Stich-Punto i on va compondre la majoria de les seves obres, principalment relacionades amb el clarinet. No obstant, també va ser autor d'un nombre indeterminat de música religiosa la qual va gaudir de notable difusió a Baviera i Suïssa. El 1791 es va traslladar a Regensburg on va assolir un càrrec musical al servei de l'orquestra del príncep i on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Jan Václav Knéžek va morir a Regensburg el 1806.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Dieter Klöcker (1936-2011, clarinet); Sandra Arnold (clarinet); Sudwestdeutsches Kammerorchester; Gernot Schmalfuss (conductor)
AMAZON: KNEZEK - Clarinet Concertos
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE ZUMAYA, Manuel (1678-1755) - Música religiosa

$
0
0
Miguel Cabrera - Nuestra Señora de Guadalupe con las apariciones
Obra de Miguel Cabrera (1695-1768), pintor mexicà (1) 


- Recordatori de Manuel de Zumaya -
En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Miguel Cabrera (Tlalixtac de Cabrera, 27 de maig de 1695 - Ciudad de México, 16 de maig de 1768) va ser un pintor mexicà, considerat el màxim exponent de la pintura virregnal novohispana. Va arribar a la ciutat de Mèxic el 1719 on va entrar al taller de José de Ibarra per iniciar la seva formació artística, la qual va estar influenciada per les escoles flamenca i espanyola. Cabrera va ser pintor de cambra de l'arquebisbe José Manuel Rubio i Salinas, gràcies a qui va pintar una de les seves obres més transcendents, Nuestra Señora de Guadalupe. A més, el 1753, va ser president de la primera acadèmia de pintura a Mèxic, antecedent de l'Acadèmia de Sant Carles. Va ser autor d'una gran quantitat d'imatges entre les quals van destacar El Retrato de Sor Juana Inés de la CruzLa Vida de San IgnacioEl Martirio de San Sebastián de la iglesia de TaxcoLa Virgen del Apocalipsis i una sèrie de 16 pintures sobre castes. No va ser ni desconegut ni desestimat en el seu temps, es va col·locar en el gust de la societat a tal grau que, per satisfer els seus clients, es creu que el seu taller va arribar a semblar una cadena de muntatge. Això va motivar una producció de més de 45 obres situant-lo com un dels més il·lustres pintors de Nova Espanya. Miguel Cabrera va morir a Mèxic D.F. el maig de 1768.



Parlem de Música...

Manuel de Zumaya [Sumaya] (c.1678 - Oaxaca, 21 de desembre de 1755) va ser un organista i compositor mexicà. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de l'entorn del 1690, època en què va entrar al servei musical de la Catedral de Mèxic. Allà va rebre classes d'orgue de José de Ydiáquez i de composició d'Antonio de Salazar. El 1708 va assolir el càrrec de segon organista de la catedral i el 1710, tot i les protestes de Francisco de Atienza, va ser nomenat mestre de capella interí i assistent del seu mestre Antonio de Salazar. El 1711, i després de l'arribada del virrei i duc de Linares Fernando de Alencastre Noroña y Silva a Mèxic, va ser nomenat traductor oficial dels llibrets d'òperes italianes. També aquell mateix any va rebre l'encàrrec per a la composició de l'òpera Partenope la qual es va estrenar amb gran èxit aquell mateix any i amb la particularitat de ser una de les primeres òperes escrites per un compositor nascut a Amèrica. El 20 de juny de 1714, i potser motivat per aquest primer gran èxit, va ser promocionat com a principal organista de la catedral. El 1715 va guanyar el concurs-oposició per la plaça de mestre de capella de la Catedral de Mèxic en un càrrec que va preservar fins el 1738. Aquell any va viatjar a Oaxaca en companyia de l'arquebisbe Tomás Montaño en una ciutat on el 1745 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral d'Oaxaca. Compositor notablement prolífic en música religiosa, Manuel de Zumaya va morir a Oaxaca el desembre de 1755.

John Ogilby - Vetus Mexico (Ancient Mexico City & Lake Texcoco) (1671)
John Ogilby (1600-1676) - Vetus Mexico (Ancient Mexico City & Lake Texcoco) (1671) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage
Incidental music: Rodrigo (play, M. de Zumaya), Mexico City, 25 Aug 1707 (doubtful; music lost)
Il Partenope (op, 3, S. Stampiglia), viceregal palace, Mexico City, 1 May 1711 (in Sp.; music lost)

Vocal religiosa:

Edition: Two Mexico City Choirbooks of 1717: an Anthology of Sacred Polyphony from the Cathedral of Mexico, ed. S. Barwick (Carbondale and Edwardsville, IL, 1982) [B]
Misa, 5vv, obs, str; Misa de tercer tono, 8vv, insts; Misa Te Joseph, 6vv: all Oaxaca, Cathedral, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, viii (Mexico City, 1996)
Bonitatem fecisti cum servo tuo Dominum, SATB, SATB, 2 vn, bc, collab. J.M. de Los Reyes
Clausulas de la Passion, 4vv, Oaxaca, Cathedral
De lamentatione Jeremiae, Sabbato Sancto, 4vv, MEX-Mc, ed. in B
Mag primi toni, 4vv;
Mag secundi toni, 4vv;
Mag tertii toni, 4vv: all Mexico City, Tepotzotlán Monastery, ed. in B

Motets etc., with insts:
Laetatus sum (i), 11vv;
Laetatus sum (ii), 11 vv;
Lauda Jerusalem, 8vv;
Lauda Jerusalem Dominum, 6vv;
Lauda Sion Salvatore, 7vv;
Victimae paschali laudes (inc.): all Oaxaca, Cathedral

Motets etc., unacc.:
Adjuva nos Deus, 5vv, Mc, ed. in B;
Aeterna Christi munera, 4vv, Mc;
Alma Redemptoris mater, 4vv, MC;
Ave regina caelorum (inc.), 4vv, Mc;
Christe sanctorum decus, 4vv, Mc;
Christum regem, 4vv, Mc, ed. in B;
Christus factus est, 4vv, Mc, ed. in B;
Confitebor tibi Domine, 4vv, Mexico City, Tepotzotlán Monastery, ed. in B;
Credidi propter quod locutus sum, 4vv, Tepotzotlán, ed. in B;
Dixit Dominus, 8vv, Oaxaca, Cathedral;
Lauda Jerusalem, 8vv, Oaxaca, Cathedral;
Lauda Sion Salvatore, 7vv, Oaxaca, Cathedral;
Laudate Dominum, 8vv, Oaxaca, Cathedral;
Laudemus Deum nostrum, 4vv, Mc;
Maximus Redemptor, 4vv, Mc;
Miserere mei, 4vv, Mc, 1717, ed. in B: Miserere mei, 4vv, Mc, ed. in B;
Nobis summa Tiras, 4vv: 2p. of Miris modis repente liber by A. de Salazar, Mc;
Sacris solemnis, 4vv, Mc, ed. in B;
Sis Jesu nostrum gaudium, 4vv (doubtful): 2p. of Jesu dulcis memoria by Salazar, Mc;
Sit Trinitati sempiterna gloria, a4: 2p. of Egregie Doctor Paule by Salazar, Mc;
Victimae paschali laudes, 7vv, Oaxaca, Cathedral

Villancicos:
all with instruments; MSS in Oaxaca Cathedral unless otherwise stated
Edition: Manuel de Sumaya: Cantadas y villancicos, ed. A. Tello, Tesoro de la música polifónica en México, vii (Mexico City, 1994) [T]
Acudíd, acudíd, for S Ildefonso, 1719, 6vv, MEX-Mc;
A la asunción de Nuestra Señora, for the Assumption, Mc;
Al alva, que brilla, con puros reflexos, for the Virgin of Guadalupe, 4vv;
A la puríssima Concepción, for the Conception, Mc;
A las dos serafines, Mc;
Albricias mortales que viene la aurora, 7vv, ed. in T;
Al desnudo infante que hoy nace, for Christmas, 2vv, GCA-Gc;
Alégrense los astros, MEX-Mc (inc.);
Alegres luces del dia, for Christmas, 1v, ed. in T;
Al empeño, a la lucha, for St Peter, 4vv, ed. in T;
Al prodigio mayor, for the Virgin of Guadalupe, 4vv, GCA-Gc;
Al sol en mejor oriente, for Christmas, 2vv;
Al solio que por eguido, 4vv, 1717, for the Assumtion, MEX-Mc;
Al ver que las ondas, for St Peter, 6vv, ed. in T;
Angélicas milicias, for the Assumption, 8vv, ed. in T;
Aplauda la tierra, for St Peter, 12vv, 1718, Mc;
Aprended Rossa, for the Conception, Mc;
Aunque al sueño, for St Peter, 3vv, ed. in T;
Ay como gime en el viento, for Christmas, 2vv, 1717, Mc
Celebren, publiquen, 7vv, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, iii (Mexico City, 1983), ed. in T;
Cielo animada en Guadalupe, for the Apparition of Guadalupe, 2vv, Mc;
Como aunque culpa, for Christmas, 1v, ed. in T;
Como glorias el fuego de Pedro canta, for St Peter, 1v, ed. in T;
Corred, corred zagales, for Christmas, 4vv, ed. in T;
Corrientes que el mar, 4vv, ed. in T;
Dejó Pedro la primera, for St Peter, 1720, Mc;
De la celeste esfera que portento, for Christmas, 1v;
De las flores y las estrellas, for the Assumption, 11vv, 1729, Mc;
Del vago eminente, for St Peter, 6vv, ed. in T;
Diga que no ay dichas calladas, 3vv, Mc;
Dios sembrando flores, for S María Rosa de Lima, 2vv, 1729, Mc;
El arca de Dios vivi, 1v (inc.);
Él de Pedro solamente, for St Peter, 1v, ed. in T;
En María la gracia, for the Conception, 6vv, 1728, Mc;
Fuego, fuego que se abrassa, for St Peter Nolasco, 8vv, 1719, Mc;
Hoy ha nacido Dios, 1v (inc.);
Hoy sube arrebatada, 1v, private collection, Mexico City;
Jesús Dios humanado, 1v (inc.)
La bella incorrupta, for the Apparition of Guadalupe, 8vv, 1725, Mc;
Los niños de aquesta iglesia, 7vv;
Lucientes antorchas, for S Ildefonso, 8vv, 1726, Mc;
Moradores del orbe, for the Conception, 8vv, 1719, Mc;
Oíd moradores del orbe escuchad, 5vv, Mc;
Ola, ha del mar pescadores, 3vv, Mc;
O muro más que humano, for St Peter, 1v, ed. in T;
O Pedro quien pudiera llegar a penetrar, for St Peter, 1v, GCA-Gc;
O que amargos dolores, 3vv, Morelia, Conservatorio de la Rosas;
O que milagro, for S Ildefonso, 6vv, 1718, Mc;
Oy sube arrebatada, for the Assumption, 6vv, 1719, Mc;
Pares sean echo, for Christmas, 1710, Mc;
Pedro es el maestro que se sabe, for St Peter, 4vv, ed. in T;
Pescador soberano, for St Peter, 1v, ed. in T;
Pregón oíd moradores, for St Peter, 1710, Mc;
Prevenga amor (doubtful), GCA-Gc;
Primer villancico de Navidad, MEX-Mc;
Pues que nace (inc.), for Our Lady, 7vv
Que brava idea, for Christmas, 8vv;
Que dice así pajarillos sonoros, 4vv, GCA-Gc;
Que os llama el sol potencias, for the Holy Sacrament, 1711, MEX-Mc;
Que por tento escuchen, 2vv, Mc;
Que se anega de Pedro la nave, for St Peter, 11vv, 1726, Mc;
¿Quién es aquella?, for the Apparition of Guadalupe, 6vv, 1725, Mc;
¿Quién es esta?, for the Assumption, 6vv, 1724;
Resuenen los clarines, 8vv, 1738, GCA-Gc;
Sabio y amante fue Pedro, for St Peter, 4vv, 1719, MEX-Mc, S Eligio (inc.), Mc;
Sapientísmo le adore (inc.), 1v;
Sedeientos que en este mundo, Mc;
Si duerme el amor, for Christmas, 2vv, GCA-Gc;
Silencio, silencio, MEX-Mc;
Si son los elementos, for St Joseph, Mc;
Si ya a aquella nave, for St Peter, 1v, ed. in T;
Sol-fa de Pedro es el llanto, 4vv, GCA-Gc;
Suspéndanse las vozes, for the Conception, 2vv, Gc;
Toque, toque repique, for the Holy Eucharist, 8vv, Gc;
Un ciego vx [?viexo], for St Peter, 6vv, 1716, MEX-Mc;
Villancico a duo, for the Apparition of Guadalupe, 2vv, 1721, Mc;
Ya la naturaleza redimida, for Christmas, 1v, ed. in T;
Y pues que ya las perlas, 1v;
Ya se herizael copete, for the Apparition of Guadalupe, 6vv, 1728, Mc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro Ciudad de la Alhambra; Ensemble Elyma; Gabriel Garrido
AMAZON: Musique a la catedrale de Oaxaca
SPOTIFY: Musique a la catedrale de Oaxaca



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PANDOLFI MEALLI, Giovanni Antonio (1624-1687) - Sonate (1669)

$
0
0
Jacques Linard - Still life with shells and coral
Obra de Jacques Linard (1597-1645), pintor francès (1)


- Recordatori de Giovanni Antonio Pandolfi Mealli -
En el dia de la celebració del seu 394è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Linard (Troyes, bap. 6 de setembre de 1597 - Paris, bur. 12 de setembre de 1645) va ser un pintor francès. Fill de l'artista Jehan Linard, es creu es va formar amb el seu pare abans de traslladar-se a París, ciutat on va constar com a pintor a partir del 1620. En aquest sentit, es va caracteritzar com a pintor de vanites i natures mortes en les quals va mostrar una notable precisió i realisme en el dibuix i cromatisme. També va ser autor, si bé de forma esporàdica, de retrats i escenes al·legòriques. Jacques Linard va morir a París el setembre de 1645.



Parlem de Música...

Giovanni Antonio Pandolfi Mealli (Montepulciano, 22 de desembre de 1624 - Madrid, 1687) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1660, any que va constar com a instrumentista al servei de l'arxiduc Ferdinand III del Sacre Imperi Romanogermànic a Innsbruck ciutat on, per altra banda, va publicar els seus opus 3 i 4. També es creu, per la dedicatòria inclosa en alguna de les seves obres, que va rebre formació d'Antonio Cesti, en aquell temps maestro di cappella della camera a Innsbruck. El 1669 va publicar a Roma la seva darrera col·lecció per títol Sonate cioe balletti, sarabande, correnti, passacagli, capriccetti, e una trombetta a uno e dui violini con la terza parte della viola a beneplacito. Es creu que des d'allà va viatjar a França i finalment a Espanya, geografia on va entrar al servei de la Capella Reial de Madrid, ciutat on va morir el 1687.

Joan Blaeu - Vtrivsque Castiliae nova descriptio (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Vtrivsque Castiliae nova descriptio (1665) (2)

OBRA:

[6] Sonate … per chiesa e camera, vn, bc, op.3 (Innsbruck, 1660)
[6] Sonate … per chiesa e camera, vn, bc, op.4 (Innsbruck, 1660)
Sonate, cioe balletti, etc., 1–2 vn, opt. basso di viola, bc (org) (Rome, 1669)
opp.1 and 2 not known



Informació addicional... 

INTERPRETS: Opera Qvinta; Fabrizio Longo
AMAZON: PANDOLFI MEALLI, G.A. - Sonate, cioè balletti
SPOTIFY: PANDOLFI MEALLI, G.A. - Sonate, cioè balletti



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Missa Nativitatis Domini (1726)

$
0
0
Giovanni Battista Salvi, called Sassoferrato - Maddona and Child
Obra de Giovanni Battista Salvi (1609-1685), pintor italià. 


- Recordatori de Jan Dismas Zelenka -
En el dia de la commemoració del seu 273è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Salvi 'Il Sassoferrato' (Sassoferrato, 25 d'agost de 1609 - Roma, 8 d'agost de 1685) va ser un pintor italià. Segurament va començar la seva formació al costat del seu pare, pintor local a la seva terra natal de les Marques. Després va entrar al taller de Domenichino a Roma, on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Aviat va aconseguir un gran èxit, perdurable fins i tot després de la seva mort, amb la realització d'un tipus de quadres devocionals, sobretot de Madonnes, basats en formulacions dels segles XV i XVI, particularment de pintors com PeruginoRafael o Dürer. L'activitat de Salvi es va centrar en un àmbit privat format sobretot per diferents personatges de la cúria. Que Sassoferrato s'especialitzés en la realització de quadres de caràcter exclusivament devocional, seguint el model de les icones, no pot qualificar-se d'arcaisme, ja que possiblement reflecteix la seva acomodació al gust bolonyès. Aquestes preferències tampoc poden ser enteses com un desenvolupament provincià, ja que el pintor va estar actiu sobretot a Roma. Més que un fenomen estilístic aïllat, la producció artística de Sassoferrato s'ha considerat una sofisticada variant de les tendències classicistes sempre presents en la pintura siscentista romana. Giovanni Battista Salvi va morir a Roma l'agost de 1685.



Parlem de Música...

Jan (Lukáš Ignatius) Dismas Zelenka (Louňovice pod Blaníkem, bap. 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 23 de desembre de 1745) va ser un compositor bohemi. Fill de Jiří Zelenka (1649-1724), organista i kantor a Louňovice, es va formar inicialment amb el seu pare. A l'entorn del 1700 es va traslladar a Praga, ciutat on va entrar al Col·legi Jesuïta de St Mikulás i on va estrenar, el 1704, la seva primera obra musical. El 1709 va entrar a treballar al servei de la família Von Hartig si bé, un any més tard, es va traslladar a Dresden com a violinista de la Hofkapelle. Ràpidament, va començar a compondre música religiosa representant, el 1711, la Missa Sanctae Caeciliae. Entre els anys 1716 i 1719 va viatjar, amb la companyia d'altres músics eminents com Christian Petzold, Johann Georg Pisendel i J.C. Richter, a Nàpols i Venècia, on va estudiar amb Lotti. Des de Venècia es va traslladar a Viena per estudiar amb Johann Fux en una ciutat on va compondre algunes de les peces de la seva col·lecció Collectaneorum musicorum libri quatuor. El 1719 va tornar a Dresden on va treballar i col·laborar activament amb el mestre de capella Johann David Heinichen i amb el director de la Comici ItalianiGiovanni Antonio Ristori. El 1721 va viatjar a Praga on va rebre diverses comissions, entre elles la composició del Melodrama de Sancto Wenceslao per a la celebració de la coronació de Carles VI i Elizabeth Christine com a reis de Bohèmia. El gran èxit que va assolir el va promocionar com a compositor oficial a Praga en un càrrec que va preservar fins el 1729. Aquell any va tornar a Dresden on va assumir la direcció musical de la capella reial si bé el seu objectiu era accedir al càrrec de mestre de capella, vacant aleshores per la mort d'Heinichen. No obstant, va ser Johann Adolf Hasse qui va accedir al càrrec vacant. Potser motivat per aquest fracàs, la seva activitat com a compositor va disminuir dràsticament si bé va seguir reclamant el càrrec de mestre de capella fins el 1733. A partir d'aleshores, va viatjar a Polònia i Hubertusburg per accedir a nous càrrecs musicals si bé el 1735 va tornar novament a Dresden, on va assolir un càrrec de ‘Kirchen Composit[eur]’ amb un salari anual de 800 thaler. Al llarg de la seva carrera també va treballar com a professor destacant els seus alumnes J.J. Quantz, J.G. Harrer i J.G. Röllig. Jan Dismas Zelenka va morir a Dresden el desembre de 1745.

Matthaeus Seutter - Saxoniae Superioris (1730)
Matthaeus Seutter (1678-1756) - Saxoniae Superioris (1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

175, Sub olea pacis (melodrama de S Wenceslao, M. Zill), 1723, ed. in MAB, II/xii (1987); 
176, 8 Italian arias, 1733; 
177, Questa che il sol produsse, serenata (S. Pallavicini), S, S, S, S, A, SATB, insts, 1737; 
178, Emit amor, 2 canons, c1723, ed. in Horn and Kohlhase (1989); 
179, Vide Domine, cantilena circularis, pubd as Canon mit 14 Vorkehrungen in G.P. Telemann: Der getreue Music-Meister (Hamburg, 1728), ed. in Horn and Kohlhase (1989); 
245, Via laureta (school drama), music lost, lib pubd (Prague, 1704); 


Vocal religiosa:

Masses:
for S, A, T, B, SATB and instruments unless otherwise stated

1, Sanctae Caeciliae (G), 1711, rev. c1712–28; 
2, Judica me (frags.), 1714, rev. c1720–23 (see 30); 
3, Corporis Domini (without Gl) (C), c1719; 
4, Sancti Spiritus (D), 1723/c1729; 
5, Spei (C), 1724, missing (formerly D-Dlb*); 
6, Fidei (Ky, Gl) (C), S, A, B, SATB, insts, 1725; 
7, Paschalis (D), 1726/c1732; 
8, Nativitatis Domini (D), 1726, CZ-Pu, D-Bsb, Dlb* (Ky, Gl, Cr); 
9, Corporis Dominici (D), c1727, CZ-KR (as S Antonii de Padua), D-Bsb; 
10, Charitatis (D), c1727; 
11, Circumcisionis D.N.J.C. (D), 1728, ed. R. Rüegge (Adliswil-Lottstetten, 1983); 
12, Divi Xaverii (without Cr) (D), 1729; 
13, Gratias agimus tibi (D), S, S, A, A, T, B, SATB, insts, 1730, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
14, Sancti Josephi (without Cr) (D), c1732; 
15, Eucharistica (Ky, Gl) (D), 1733; 
16, Purificationis (D), S, S, A, T, B, SATB, insts, 1733, Dlb (partly autograph); 
17, SS Trinitatis (a), 1736, ed. in EDM, 1st ser., ciii (1987); 
18, Votiva (e), 1739, ed. in EDM, 1st ser., cviii (1995); 
19, Dei Patris (C), 1740, ed. in EDM, 1st ser., xciii (1985); 
20, Dei Filii (Ky, Gl) (C), c1740, ed. in EDM, 1st ser., c (1989); 
21, Omnium sanctorum (a), 1741, ed. in EDM, 1st ser., ci (1989)

Mass movements: 
26, Ky, San, Ag (d), SATB, insts, 1722/c1724; 
27, Ky (a), S, SATB, insts, 1725; 
28, Ky (d), missing (formerly Dlb*); 
29, Christe eleison (e), A, insts, c1740, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1981); 
30, Gl (F), 1724 (reworking of 2); 
31, Cr (for Caldara's Missa Providentiae) (d), SATB, insts, c1728; 
32, Cr (F), SATB, SATB, insts, c1724; 
33, Cr (g), SATB, insts, c1725, CZ-Pnm; 
34, San, Ag (g), SAATB, bc, c1728; 
35, San (a), SATB, insts, 1725; 
36, San (d), SSATTB, bc, c1728; 
37, Ag (C), B, SATB, insts, c1724; 
38, Ag (G), S, SATB, insts, 1725; 
39, Ag (g), missing (formerly D-Dlb*)

Other large sacred vocal:
for S, A, T, B, SATB and instruments unless otherwise stated

Offices for the dead: 
45, Requiem (c), CZ-Pnm; 
46, Requiem for Elector Friedrich August I (D), 1733; 
47, Invitatorium, 3 lectiones, 9 responsoria for Elector Friedrich August I, 1733, nos.3, 5, 7 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
48, Requiem (d), for anniversary of Joseph I, c1730–32, SK-MO; 
49, Requiem (int, seq) (F), before 1730, CZ-Pnm; 
50, De profundis (d), A, T, B, B, B, SATB, insts, 1724, ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1980)

Music for Holy Week: 
53, [6] Lamentationes Jeremiae prophetae pro hebdomada sancta (c, F, Bf, g, A, F), A, T, B, insts, 1722, ed. in MAB, II/iv (1969), ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1987); 
54, [3] Lamentationes Jeremiae prophetae pro hebdomada sancta (Bf, F, F), A, T, B, bc, 1723; 
55, [27] Responsoria pro hebdomada sancta, 1723, ed. T. Kohlhase and W. Horn (Stuttgart, 1995); 
56, Miserere (d), S, T, B, SATB, insts, 1722; 
57, Miserere (c), S, SATB, insts, 1738, ed. in EDM, 1st ser., cviii (1995); 
58, Immisit Dominus pestilentiam, 1709; 
59, Attendite et videte, S, A, T, B, SAATTBB, insts, 1712; 
60, Deus dux fortissime, S, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1716; 
61, Il serpente di bronzo (cantata sacra, S. Pallavicini), S, A, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1730; 
62, Gesù al Calvario (componimento sacro, M. Boccardi), S, S, A, A, A, SATB, insts, 1735, ed. H.-J. Irmen (Vaduz, 1980); 
63, I penitenti al sepolcro del Redentore (orat, Pallavicini), A, T, B, SATB, insts, 1736; 206, Benedictus Dominus (g), ed. J. Vojtěšková and T. Kohlhase (Stuttgart, 1991)

Psalms: 
66, Dixit Dominus (a), c1725; 
67, Dixit Dominus (D), c1728; 
68, Dixit Dominus (D), 1726, ed. M. Hutzel (Stuttgart, 1984); 
69, Dixit Dominus (F), c1728, missing (formerly D-Dlb*); 
70, Confitebor tibi Domine (a), c1727–8; 
71, Confitebor tibi Domine (c), B, insts, 1729, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1981); 
72, Confitebor tibi Domine (e), 1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
73, Confitebor tibi Domine (e), c1728–9; 
74, Confitebor tibi Domine (G), missing (formerly Dlb*); 
75, Beatus vir (a), A, SATB, insts, 1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
76, Beatus vir (C), S, T, B, SATB, insts, 1726, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1983); 
77, Beatus vir (d), missing (formerly Dlb*); 
78, Laudate pueri (A), missing (formerly Dlb*); 
79, Laudate pueri (a), missing (formerly Dlb*); 
80, Laudate pueri (A), missing (formerly Dlb*); 
81, Laudate pueri (D), T/S, insts, c1729, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1981), ed. W. Reich (Merseburg, 1982); 
82, Laudate pueri (F), B, SSA, insts, c1725, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1982)
83, In exitu Israel (d), c1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
84, In exitu Israel (g), SATB, insts, c1727–8, ed. W. Horn (Stuttgart, 1983); 
85, Credidi (a), c1727–8, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
86, Laudate Dominum (F), missing (formerly Dlb*); 
87, Laudate Dominum (F), T, SATTB, insts, c1728, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
88, Laetatus sum (D), S, A, SATB, insts, c1726; 
89, Laetatus sum (D), missing (formerly Dlb*); 
90, Laetatus sum (A), S, A, insts, c1730 or later, CZ-Pak; 
91, In convertendo (g), S, A, T, SATB, insts, c1728, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
92, Nisi Dominus (a), c1726; 
93, Nisi Dominus (a), missing (formerly D-Dlb*); 
94, Beati omnes (g), S, A, T, SATB, insts, c1728; 
95, De profundis (a), 1728; 
96, De profundis (c), T, B, SATB, insts, c1727, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
97, De profundis (d), c1725 (rev. of zwv50), ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1980); 
98, Memento Domine David (Ef), c1728; 
99, Ecce nunc benedicite (a), c1739; 
100, Confitebor (Bf), c1728; 
101, Domine probasti me (F), c1728; 
102, Lauda Jerusalem (a), T, SATB, insts, c1728; 
103, Lauda Jerusalem (d), missing (formerly Dlb*); 
104, Lauda Jerusalem (F), T, SATB, insts, 1727

Magnificat settings: 
106 (a), missing (formerly Dlb*); 
107 (C), S, SATB, insts, c1727, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1984); 
108 (D), S, A, SATB, insts, 1725, ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1985)

Hymns: 
110, Ave maris stella (inc.) (d), S, A, SATB, bc, c1726 or later; 
111, Creator alme siderum (d), S, A, SATB, insts, 1725; 
112, Crudelis Herodes (g), SATB, bc, 1732; 
113, Deus tuorum militum (C), SATB, bc, c1729 or later; 
114, Exsultet orbis gaudiis (D), SATB, bc, c1730; 
115, Jam sol recessit (d), SATB, bc, c1726; 
116, Jesu corona Virginum (d), SATB, bc, c1729 or later; 
117, Iste confessor (a), SATB, bc, c1729 or later; 
118, Ut queant laxis (a), SATB, insts, c1726–7; 
119, Veni creator Spiritus (a), SATB, bc, c1726–7; 
120, Veni creator Spiritus (C), SATB, bc, c1729 or later

Marian antiphons: 
123, Alma Redemptoris mater (A), S, insts, c1727–8; 
124, Alma Redemptoris mater (a), SATB, insts, c1725–6; 
125, Alma Redemptoris mater (a), SATB, insts, c1729; 
126, Alma Redemptoris mater (D), A, insts, 1730; 
127, Alma Redemptoris mater (d), S, A, insts, c1729; 
128, [6] Ave regina (a, d, C, g, G, a), SATB (with S, T, B in no.6), insts, 1737, no.4. ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
129, [3] Regina coeli (C, a, C), SATB, insts, after 1728; 
130, Regina coeli (A), S, S, SSATB, insts, 1729; 
131, Regina coeli (A), missing (formerly D-Dlb*); 
132, Regina coeli (C), missing (formerly Dlb*); 
133, Regina coeli (D) (inc.), c1731; 
134, Regina coeli (F), S, S, A, insts, c1726–7; 
135, Salve regina (a), S, insts, 1730 (see 204); 
136, Salve regina (a), SATB, insts, c1727; 
137, Salve regina (a), SATB, insts, Bsb; 
138, [2] Salve regina (C, D), missing (formerly Dlb*); 
139, Salve regina (d), B, insts, 1724; 
140, Salve regina (g), SATB, insts, c1725–6; 
141, Salve regina (g), SATB, insts, Bsb, PL-Wu

Te Deum: 
145 (D), S, S, A, T, B, SSATB, insts, c1724, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1986); 
146 (D), S, S, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1731

Litanies: 
147, De venerabili sacramento (C), 1727; 
148, De venerabili sacramento (D), 1729; 
149, Lauretanae (C), 1718; 
150, Lauretanae (G), SATB, 1725; 
151, Lauretanae (G), S, SATB, insts, 1744, ed. in EDM, 1st ser., c (1989); 
152, Lauretanae (F), S, A, T, SATB, insts, 1741/4, CZ-KR, D-Dlb* (inc.), I-Mc, ed. in EDM, 1st ser., ci (1989); 
153, Omnium sanctorum (a), after 1730, CZ-Pk, Pnm; 
154, Xaverianae (D), S, A, T, B, B, B, SATB, insts, 1723; 
155, Xaverianae (c), 1727; 156, De S Xaverio (F), 1729

Processionals: 
157, [10] Sub tuum praesidium (g, c, d, d, e, F, g, G, d, g), SATB, bc, c1729–34, D-Bsb*; nos.1–3 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1984); 
158, no.1 of Statio quadruplex pro processione Theophorica (Bf), SATB, bc, before 1710; 
159, Pange lingua ‘pro stationibus Theophorica’ (c), missing (formerly Dlb*)

Small sacred vocal:
161, Angelus Domini descendit (A), off, T, SSATB, insts, 1723/5; 
163, [4] Asperges me (F, F, G, G (inc.)), SATB, bc, c1725, no.1 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 164, Barbara dira effera (F), motet, A, insts, c1733; 
165, Chvalte Boha silného (G), B, insts, CZ-Pnm, ed. J. Smolka (Prague, 1990); 
166, Currite ad aras (C), off, T, insts, 1716; 
167, Da pacem Domine (BF), SATB, SATB, insts, c1740, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
168, Gaude laetare (A), motet, T, insts, 1731; 
169, Haec dies (C), hymn, SATB, insts, c1730, ed. J.E. Floreen (Stuttgart, 1987); 
170, Haec dies (F), hymn, SATB, insts, c1726; 
171, O magnum mysterium (E), motet, A, insts, 1723/c1728, ed. S. McAdoo (New Jersey, 1997); 
172, Proh! Quos criminis in clementia (F), motet, T, insts, 1723/c1726; 233, Eja triumphos pangite (C), off, SATB, insts, 1715, ed. in Kohlhase (1993)

Instrumental:

181, [6] sonatas (F, g, Bf, g, F, c), 2 ob (vn, ob in no.3), bn, bc, c1721–2, ed. C. Schoenbaum (Kassel, 1955–65), ed. W. Horn and W. Reich (Kassel, 1992–6); 
182–5, 190 [5] capriccios, D (c1717), G (1718), F (c1718), A (1718), G (1729), 2 hn, 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, all ed. in MAB, I/lxi (1963); 
186, Conc. a 8 (G), ob, bn, 2 vn, va, vc, bc, 1723, ed. C. Schoenbaum (Vienna, 1960); 
187, Hiponcondrie a 7 (A), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. in MAB, I/lxi (1963); 
188, Ouverture a 7 (F), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. C. Schoenbaum (Vienna, 1960); 
189, Simphonie a 8 (a), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. in MAB, I/lxi (1963); 
191, [9] canons on the hexachord, c1721, ed. in Horn and Kohlhase (1989)

---

Doubtful:
lost unless otherwise indicated
for details see Horn and Kohlhase (1989) and Horn (1994)

Masses: 
22, S Blasii (C), CZ-Pnm; 
23, mass (D), SK-MO, CZ-Pu; 
ZWVdeest, In honorem B. Alberti Magni (D), PL-Pa; 
mass (D), Pa; 
200, mass (C), CZ-Bm; 
213, mass (D) (Ky, Gl), based on movts by D.N. Sarri, D-Dlb; 
214, mass (D), based on setting by C. Baliani, Dlb; 
215, mass (g), based on setting by F.B. Conti; 
240, S Conservationis (formerly in CZ-Pak); 
242, Tranquilli animi (formerly in Pak); 
247, Requiem, 1724

Mass sections: 
201, Cr (D), A-Wn; 
202, San, Ag (G), c1725, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
216, Cr (D), D-Dlb; 
237, 2 Ky, 2 Cr (cited in inventory of Zerbst castle, 1743)

Sacred vocal listed in Zelenka's Inventarium: 
230, Ag (a); 
231, Animae poenitentis (c), aria; 
232, Ave regina (a); 
234, Gaudia mille (C), motet; 
236, Iste confessore (C), hymn; 
241, Missa Theophorica; 
243, Quid [hic] statis, motet; 
244, Tantum ergo (c)

Other sacred vocal: 
203, Lamentationes Jeremiae prophetae, D-Dlb (partly autograph); 
204, Salve regina (a), c1719, Dlb* (rev. as 135); 
205, Salve regina (F) (formerly in Dlb); 
162, 2 arias, O sponsa amata, Lauda Sion salvatorem, both CZ-Bm (attrib. Zechner and Zelenka); 
207, Benedictus sit Deus Pater (D), ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1982); 
208, Propter veritatem (F), grad, A-Wgm; 
209, Sollicitus fossor (D), motet, c1730, D-Dlb; 
210, Veni Sanctus Spiritus (D), 1739, Dlb; 
217, Salve regina duplex (by G. Zeiler); 
218, Salve regina (d) (by A. Reichenauer); 
219, Salve regina (by J.V. Rathgeber); 
220, 18 Cantiones sacrae (by G.P. da Palestrina); 
221, O sing unto the Lord, anthem, GB-Ob (from 7)

Instrumental: 
212, 6 trumpet fanfares (C), c1722, ed. J. Burghauser (Prague, 1961), ed. K. Janetzky (Leipzig, 1962), ed. C. Blümel (Leverkusen, 1985); 
246, 5 concs., 1723



Informació addicional... 

INTERPRETS: Katia Plaschka (soprano); Anne Bierwirth (alto); Christian Dietz (tenor); Markus Flaig (bass-baritone); Marburger Bachchor; L'arpa festante
RECICLASSICAT: ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745)
JPC: Zelenka - Missa Nativitatis Domini
SPOTIFY: Zelenka - Missa Nativitatis Domini



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ANGERER, Edmund (1740-1794) - Missa Pastorale in B

$
0
0
Louis Albert Guislain Bacler d'Albe - Montreux, von Nordwesten (1786)



Parlem de Pintura...

Louis Albert Guislain Bacler d'Albe (Saint-Pol-sur-Ternoise, 21 d'octubre de 1761 - Sevres, 12 de setembre de 1824) va ser un militar, geògraf i pintor francès. Va ser un dels col·laboradors més propers de Napoleó Bonaparte, a qui va conèixer el 1793 durant el Setge de Toulon, i un dels seus assessors de màxima confiança pel que fa a les decisions militars estratègiques. Entre el 1799 i 1814 va ser cap del Dépôt de la Guerre, el servei topogràfic personal de Napoleó. El 1807 va ser ascendit a coronel i el 1813 a brigadier. El 1810 va rebre el títol de Baró de l'Imperi Francès. Com a geògraf, se'l va considerar un dels millors cartògrafs del seu temps. Va perfeccionar la representació cartogràfica a través de les ombres i va ser autor dels primers mapes topogràfics homogenis d'Itàlia i d'un gran mapa europeu. Com a artista, va ser un innovador del gènere bèl·lic, creant una àmplia visió topogràfica. Altres pintors com Giuseppe Pietro Bagetti i Louis-François Lejeune van rebre la seva influència. Durant la campanya italiana de 1796-1797 va realitzar un dels primers retrats de Napoleó Bonaparte. També va ser un excel·lent gravador, autor de nombroses vistes de la Savoia i paisatges relacionats amb les campanyes militars. Louis Albert Guislain Bacler d'Albe va morir a Sevres el setembre de 1824.



Parlem de Música...

Edmund (Johann Nepomuk) Angerer (St Johann in Tyrol, 24 de maig de 1740 - Fiecht, 7 d'agost de 1794) va ser un compositor austríac. Fill de l'organista Stefan Angerer (1711-c.1777), es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, va entrar al Gymnasium de Hall, ciutat on va entrar com a cantant del cor del Königliches Damenstift (1754-1757) i on el 1759 va estudiar composició amb Vigilio Blasio Faitello. Un any abans, havia entrat al monestir benedictí de Fiecht, conegut en aquell temps per l'excelència dels seus músics, i on el 1764 va ser ordenat sacerdot. Precisament aquell mateix any, va assumir la direcció coral de l'abadia i un lloc de professor en uns càrrecs que va preservar fins el 1793. Va ser durant aquest dilatat període quan va escriure la majoria de les seves obres, principalment religioses tot i que també va destacar gràcies als seus Singspiele com Der Kühehirt von Ulm o Die Probe der Gratulation. Edmund Angerer, autor de la famosa Kindersinfonie atribuïda erròniament a Leopold Mozart, va morir a Fiecht l'agost de 1794.

St. Johann in Tirol (1750) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Singspiele:
Der Kühehirt von Ulm (Operette);
Die Probe der Gratulation (Der Dorfschulmeister) (Operette);
Das wohlverwendete Almosen, oder Die unvermutete Hochzeit

Vocal religiosa:

Orats and sacred dramas:
Ursprung des uralten Gnadenbildes Maria unter den 4 Saeulen (sacred drama, L. Falschlunger), Innsbruck-Wilten, 1791, only lib extant;
Der wieder aufblühende Garten und Weinberg (orat);
Ursprünglicher Wachsthum ausgebreiteter grösseren Ehre des wunderthätigen Gnadenbildes Maria Hilff zu Innsbruck (vatterländisches Schauspiel), Kitzbühel, 1783, only lib extant (inc.)

Other:
7 masses, incl. Missa in contrapuncto (Missa pro dominica prima quadragesimae et palmarum), F;
2 pastoral masses, G, B ;
c30 other liturgical works, incl. grads, offs, hymns, seqs;
2 Christmas cants.: Der englische Gruss, Aria auf die Heilige Nacht

Instrumental:

Berchtoldsgaden Musick (Kindersinfonie), vn, va, children’s insts, b, c1760-70, ed. H. Herrmann-Schneider (Innsbruck, 1997);
Divertimento, 4hn;
Menuett, hpd



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maria Janková (soprano); Bernhard Landauer (alt); Hans-Werner Bunz (tenor); Ralf Ernst (bass); Vokalensemble Vocappella Innsbruck; Orchester Europasommer; Bernhard Sieberer
IMSLP: Edmund Angerer (1740-1794)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

COMPÈRE, Loyset (c.1445-1518) - Missa in Nativitate

$
0
0
Geertgen tot Sint Jans - The Nativity at Night
Obra de Geertgen tot Sint Jans (fl.1475-1495), pintor neerlandès (1)


- Recordatori de Loyset Compère -
En el marc de la commemoració del seu 500è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Geertgen tot Sint Jans (fl.1475 - 1495) va ser un pintor neerlandès actiu a finals del segle XV. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. El seu cognom va derivar de la seva vida amb l'ordre religiós dels cavallers de Sant Joan a Haarlem, ciutat on es creu va ser alumne del pintor Albert van Ouwater. I tot i que la majoria de les seves obres s'han perdut per sempre, alguns dels seus treballs, considerats obres mestres, van sobreviure com per exemple un gran tríptic per a l'altar major dels cavallers de Sant Joan. Pintor principalment de temes religiosos, va destacar per la fusió harmoniosa de les escenes humanes amb els paisatges. Es creu que algunes de les seves obres van servir de d'exemple, molts anys després, pels pintors Rembrandt i Frans Hals



Parlem de Música...

Loyset Compère (c.1445 - Saint-Quentin, 16 d'agost de 1518) va ser un compositor francès. Es desconeix gran part de la seva vida situant la seva primera referència a Milà a l'entorn del 1470, ciutat on va constar com a cantant de la capella del duc Galeazzo Maria Sforza. Allà inevitablement va entrar en contacte amb els compositors Johannes Martini i Gaspar van Weerbeke, en aquell temps establerts a Milà. El 1476, i després de l'assassinat del duc, va perdre el seu càrrec a la capella pel que es creu va tornar a França, on a l'entorn del 1485 va començar a treballar a la cort francesa acompanyant, fins i tot, al rei Carles VIII durant la invasió d'Itàlia de 1494. Establert a Roma fins el 1498, va viatjar aquell any a Cambrai i el 1500 a Douai, ciutat on hi va romandre fins el 1504. Posteriorment, va viatjar a Saint-Quentin, on va assolir un càrrec musical en una església de la ciutat. Com a compositor, va ser autor d'obra profana i religiosa molta de la qual per a esdeveniments i cerimònies especials. Loyset Compère va morir a Saint-Quentin l'agost de 1518.

OBRA:

Vocal:

Masses, mass sections:
all for 4vv
Missa ‘Alles regrets’, F i
Missa ‘L’homme armé’, F i
Kyrie, Gloria, Credo, F i
Credo ‘Mon père’, F i
Sanctus, ed. in AMMM, vi (1966) (anon.; see Staehelin, 1973)

Motetti missales:
Ave Domine Jesu Christe, 4–5vv, F ii (anon.; see Finscher, 1964)
Hodie nobis de virgine, 4vv, F ii
Missa Galeazescha, 5vv, F ii
magnificat
Magnificat I toni, 4vv, F iii
Magnificat IV toni, 2vv, F iii (Esurientes only)
Magnificat VI toni (i), 4vv, F iii
Magnificat VI toni (ii), 4vv, F iii
Magnificat VII toni, 4vv, F iii
Magnificat VIII toni, 3vv, F iii (Esurientes only)

Motets:
for 4vv unless otherwise stated
Ad honorem tuum Christe, F iv;
Asperges me Domine, F iv;
Ave Maria, gratia plena, F iv;
Crux triumphans, F iv;
Gaude prole regia/Sancta Catherina, 5vv, F iii;
O admirabile commercium, F iv;
Officium de cruce (In nomine Jesu), F iv;
O genitrix gloriosa, F iv (also attrib. Ghiselin, Richafort);
Omnium bonorum plena, F iv
Paranymphus salutat virginem, F iv;
Profitentes unitatem, F iv;
Propter gravamen, F iv;
Quis numerare queat/Da pacem, 5vv, F iii;
Sile fragor, F iv;
Sola caret monstris/Fera pessima, 5vv, F iii;
Virgo celesti, 5vv, F iii;
O post partum munda, lost

Motet–chansons:
all for 3vv; all ed. in F v
Le corps/Corpusque meum (full French text perhaps Henri Baude’s rondeau ‘Le cueur la suit’)
Malebouche la decevable/Circumdederunt me viri mendaces
O devotz cueurs = Tant ay d’ennuy
Plaine d’ennuy de longue main attainte/Anima mea liquefacta est
Royne du ciel/Regina celi (also attrib. Prioris in a version that differs only in its opening notes)
Tant ay d’ennuy [= O devotz cueurs]/O vos omnes qui transitis (also attrib. Obrecht but surely by Compère)

Chansons:
for 3vv unless otherwise stated; all ed. in F v
Adiu ma dame = Ne vous hastez pas
Aime la plus bella = Puis que si bien
Alons fere nos barbes, 4vv (melody reused in Henry VIII’s En vray amoure; 2nd half, beginning ‘Et ou la troveroye’, appears in only one source of this work, but it also appears as 2nd half of Mon pere m’a donné mari, and for many reasons may be a separate work)
A qui diraige ma pensee (Dc later used in San of Obrecht’s Missa plurimorum carminum (ii))
Au travail suis sans espoir de confort (based on Barbingant’s or Ockeghem’s chanson with additional references to other chansons)
Barises moy = Guerissés moy
Beauté d’amours = Seraige
Bergeronette savoysienne
Chanter ne puis chieux la mynonne
De les mon getes = Volés oïr une chanson
Des trois la plus et des aultres l’eslite
Dictes moy toutes vos pensees (used for masses by A. de Févin and Mouton)
Disant adieu a ma dame et maistresse
[Disant] adiu [a] ma dame = Ne vous hastez pas
En attendant de vous secours
Et dont revenés vous, 4vv
Et ou la trouveroye, 4vv (cf Alons fere nos barbes, Mon pere m’a doné mari)
Evray Dieu que payne = Vray Dieu quel payne
Faisons boutons, le beau temps est venu (text by Jean II, duc de Bourbon)
Gentil patron, maistre de la galee, 4vv
Guerissés moy du grant mal que je porte
J’ay ung syon sur la robe, 4vv (double canon)
Je suis amie du fourrier, 4vv
La saison en est ou jamais (also attrib. Agricola, but surely by Compère)
L’aultre jour me chevauchoye, 4vv
Le grant desir d’aymer m’y tient
Le renvoy d’ung cuer esgaré (evidently derived from ?Barbingant’s Terriblement suis; used for a mass by Ghiselin, in Ag of Obrecht’s Missa plurimorum carminum (ii), and in a duo by La Rue)
Lourdault, Lourdault, garde que tu feras, 4vv (also attrib. Josquin, Ninot le Petit, but surely by Compère; perhaps addressed to jean Braconnier, called ‘Lourdault’)
Me doibt on prendre = Ne doibt on prendre
Mes pensees ne me laissent une heure (presumably used for the lost mass ‘de mes pensees’ listed in index of I-Bsp A.XXIX)
Mon pere m’a donné mari, 4vv (2nd half, beginning ‘Et ou la troveroye’, also appears as 2nd half of Alons fere nos barbes, and for many reasons may be a separate work)
Ne doibt on prendre quant on donne (text by Jean II, duc de Bourbon; also found in sources from 1543 and later with text Venite amanti insieme, attrib. C. Festa, ‘Foglianus’)
Ne vous hastez pas en malheure [= Adiu ma dame]
Nous sommes de l’ordre de Saint Babouin, 4vv
Or suis je bien transy d’esmay = Vous me faittes morir
Pensant au bien que ma dame m’a fait
Pleut or a Dieu que n’aymasse jamais
Pour estre ou nombre des loyaulx (inscription ‘Royal’ in margin of F-Pn fr.2245 may indicate the poet)
Puis que si bien m'est advenu [= Aime la plus bella]
Quam diu che pena messe = Vray Dieu quel payne
Reveille toy franc cuer joyeulx
Royne de ciel, 3/4vv (A marked ‘si placet’; not related to Compère’s motet-chanson with the same incipit)
Se mieulx ne vient d’amours peu me contente (text perhaps by Guillaume Crétin, also set by Convert and Agricola)
Se pis ne vient d’amours je me contente (possibly a response to Se mieulx ne vient, but musically closer to Convert’s setting of that chanson)
Seriage [vostre mieulx amee] [= Beauté d'amours]
Si j’ay parlé aucunement (text by Henri Baude)
Sourdes, regretz, avironez mon cueur
Tant ha bon oeul
Tout mal me vient Dieu mercy et fortune
Une plaisante fillette, 4vv
Un franc archier a la guerre s’en va, 4vv
Va t’en, regret, celuy qui me convoye (used for a mass by Simonet Censier)
Venés, regretz, venés, il en est heure (on T derived from Hayne’s Allez regrets)
Vive le noble roy de France (perhaps refers to Battle of Fornovo, July 1495; see Winn, 1979)
Volés oïr une chanson, 4vv [= De les mon getes]
Vostre bargeronette m’amiette, 4vv
Vous me faittes morir d’envie [= Or suis je bien transy] (text apparently by Jean II, duc de Bourbon)
Vray Dieu quel payne m’esse, 4vv [= Quam diu che pena messe] (also attrib. ‘Gaspart’ [van Weerbeke], Pipelare, but almost certainly by Compère)
frottolas
Che fa la ramacina, 4vv, F v
Scaramella fa la galla, 4vv, F v (on same tune as Josquin’s Scaramella va alla guerra)

---

Doubtful and misattributed works
Missa ‘De tous biens plaine’, 4vv (attrib. Compère in Berlin, Preussische Staatsbibliothek, Mus.ms.40634 [now in PL-Kj], but more plausibly to ‘Johannes Notens’ in A-Wn 11883; Steib, 1993, argues for Compère’s authorship); ed. in AMMM, vi (1966), 118 (Gl, Cr, San only)
Ave regina celorum, 4vv (anon. in I-Md 1; attrib. Compère by Finscher, 1964, p.53, supported by Ward, 1986, pp.506–8)
Cayphas, 3vv (in E-SE s.s. attrib. ‘Loysette Compere’ on the left and ‘Johannes Martini’ on the right; very much in Martini's style), F v
Ha traistre Amours, 3vv (anon. in c153514 but with incipit ‘Compere’; almost certainly by Stokem; also attrib. Rubinet)
Helas le bon temps que j’avoie, 3vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; by Tinctoris)
Il n’est vivant tant soit [= Pensees avant], 3vv (attrib. Compère in I-Rvat C.G.XIII.27; almost certainly by Agricola)
J’ay beau huer avant que Gien havoyr [= Robert], 3vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; by Agricola)
Je ne fay plus, je ne dis ne escrips, 3vv (attrib. Compère in SE s.s.; almost certainly by Mureau; also attrib. Busnoys)
Je ne puis plus haver [= Benedic anima mea], 3vv (attrib. Compère in SE s.s.; probably by Agricola)
Mais que ce fust secretement [= Donzella no men culpeys], 3vv (attrib. Compère in 1501; by Pietrequin), F v
O bone Jesu, 4vv (attrib. Compère in 15192; also attrib. Anchieta, Peñalosa, Ribera), F iv
Puis que je suis hors du compte, 4vv (by La Rue, though attrib. Compère in index of I-Fc Basevi 2439)
Se non dormi, donna, ascolta, 4vv (attrib. ‘L.C.’ in F-Pn Rés.Vm7 676), F v
Veci la danse barbari, 4vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; almost certainly by Vaqueras)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orlando Consort
AMAZON: COMPERE - Sacred Works
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Msza polska (1813)

$
0
0
Franciszek Kostrzewski - Powrot syna powstanca (1861)
Obra de Franciszek Kostrzewski (1826-1911), pintor polonès (1)


- Recordatori de Franciszek Lessel -
En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Franciszek Kostrzewski (Warszawa, 19 d'abril de 1826 - Warszawa, 30 de setembre de 1911) va ser un pintor polonès. De petit es va traslladar a la veïna regió de Sandomierz Voivodeship abans de tornar a Varsòvia, ciutat on va iniciar la seva formació. No obstant, la seva família no va acceptar la seva carrera artística i el va enviar a la marina, sent expulsat poc després per la seva indisciplina. El 1844 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia on va estudiar amb Jan Feliks Piwarski, Chrystian Breslauer i Aleksander Kokular. En aquells anys de formació va realitzar diversos viatges d'estudis creant les seves primeres obres, principalment paisatges, escenes de gènere i vistes rurals. A partir del 1852 va treballar amb Henryk Pillati en la decoració de vaixells de vapor. El 1853 va viatjar a França i Alemanya, tornant a Varsòvia el 1856, ciutat on va treballar com a il·lustrador de diverses publicacions i així com d'alguns llibres d'autors com Adam Mickiewicz, Władysław Syrokomla i Teofil Lenartowicz. Com a pintor, va exhibir regularment al seu país, especialment a Varsòvia i Cracòvia. Franciszek Kostrzewski va morir a Varsòvia el setembre de 1911.



Parlem de Música...

Franciszek Lessel (Warszawa, 1780 - Piotrków Trybunalski, 26 de desembre de 1838) va ser un pianista i compositor polonès. Fill de Wincenty Ferdynand Lessel, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Viena el 1799. Allà va rebre formació de Joseph Haydn, amb qui va compartir amistat i vida fins el 1809, l'any de la mort d'Haydn. Allà va realitzar diversos recitals com a pianista i concerts, amb bones crítiques, i va publicar les seves primeres obres. Al seu retorn a Polònia va assolir el càrrec de músic de la cort del príncep Lubomirski a Łańcut. A Varsòvia va realitzar nombrosos concerts i va dirigir la Societat de Música Amateur. A principis de la dècada de 1820, i per motius personals, va abandonar completament la música dedicant-se a feines diverses, cap d'elles relacionades directament amb l'univers musical. Com a compositor, i anys abans del seu retir, va escriure obra diversa la qual es va caracteritzar per la influència del seu mestre Haydn i per la inclusió, especialment en la seva obra pianística, de melodies pròpies del seu país. Franciszek Lessel va morir a Piotrków Trybunalski el desembre de 1838.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cyganie [The Gypsies] (op, F.D. Kniażnin), unfinished, lost
La dancomanie [The Balletomane] (ballet), lost

Songs:
10 songs (J.U. Niemcewicz), in Śpiewy historyczne (Warsaw, 1816)

Vocal religiosa:

Kantata do Świętej Cecylii [Cantata to St Cecilia] (B. Kudlicz), perf. Warsaw, 1812, PL-CZ;
Msza polska [Polish Mass] (F. Wężyk), B , 1813, CZ;
4 other masses (3 lost), incl. 1, C major, A-Wm;
2 requiem settings, lost;
Graduale Benedictus et Venerabilis, solo vv, orch, PL-CZ;
Ave regina, off, 3 solo vv, orch, CZ;
3 motets, lost

Instrumental:

Orch:
Adagio and Rondeau à la polonaise, pf, orch, op.9, 1807 or earlier (Leipzig, ?1807);
Potpourri, pf, orch, op.12 (Leipzig, ?1812) [also for vn, pf, entitled Caprice and Variations, op.10, PL-Kc];
Pf Conc., C, op.14 (Leipzig, c1813);
Ov., C, op.10 (Leipzig, n.d.);
Variations, fl, orch, arr. fl, pf (Kraków, 1953);
6 syms., lost, except no.5, g, Finale, copy in A-Wgm, PL-Wtm (reproduced);
2 concs., hn, orch, Variations, hn, orch, Capriccio, D, ‘clarino’, orch, all lost

---

Chbr:
Str Qt no.1, A, 1800, 1st movt Wtm;
3 Concert Duets, 2 fl, op.1 (Vienna, 1802);
Duo and Variations on a theme from Cherubini's Faniska, 2 fl, op.7 (Vienna, 1805);
Qt, fl, vn, va, vc, op.3 (Vienna, 1806);
Fantaisie caractéristique, pf, vn, va, vc, op.31, 1822, pf pt. Wtm;
Str Qt no.8, B , op.19, 1824, F-Pn;
Pf Qnt, f, op.25, perf. 1834, lost;
3 Parthiae, 2 cl, 2 bn, 2 hn, A-Wgm, CZ-Pnm;
Str Qt no.6, D, va pt. PL-Wtm;
Pf Trio, E, op.5 (Leipzig, n.d.);
5 other str qts, Trio, 2 cl, bn, Duet, 2 fl, all lost

Pf:
3 Sonatas, op.2 (Vienna, c1800);
12 Ländler (Vienna, 1806);
2 Fantasias: C, op.8 (Leipzig, c1810), e, op.13 (Leipzig, 1813);
Adagio and Fugue, d, pf 4 hands, op.11 (Warsaw and Leipzig, c1813);
Variations on the Ukrainian song Jichaw kozak zza Dunaju [Jichaw, the Cossack from the Danube], op.15 no.1 (Warsaw, after 1817);
Nowy polonez na fortepian [New Polonaise for the Piano], in Terpsychora, no.8 (Warsaw, 1821);
Variations, op.15 no.2, ed. Z. Drzewiecki (Warsaw, 1934);
Other polonaises, lost;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Karasińska (soprano); Agnieszka Rehlis (alto); Karol Kozłowski (tenor); Patryk Rymanowski (bass); University of Warsaw Choir; Beethoven Academy Orchestra; Irina Bogdanovich (conductor)
RECICLASSICAT: LESSEL, Franciszek (c.1780-1838)
UWARSAWA: HAYDN-LESSEL - Masses
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MUDGE, Richard (1718-1763) - Concertos a 7 (1749)

$
0
0
Jean Barbault - Paysage de ruines romaines animé de personnages
Obra de Jean Barbault (1718-1762), pintor francès (1)


- Recordatori de Richard Mudge -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean Barbault (Viarmes, 1 d'agost de 1718 - Roma, 28 de maig de 1762) va ser un pintor francès actiu a Itàlia. Es desconeix la seva formació sent la primera referència de 1750, any que va entrar com a membre de l'Acadèmia Francesa de Roma. Allà va desenvolupar la seva carrera com a pintor realitzant principalment obres de petit format de temàtica singular amb figures individuals sovint caracteritzades amb vestits orientals. També va realitzar paisatges i escenes de gènere si bé com artista va ser, en general, bastant desconegut. Jean Barbault va morir a Roma el maig de 1762.



Parlem de Música...

Richard Mudge (Bideford, bap. 26 de desembre de 1718 - Bedworth, 4 d'abril de 1763) va ser un compositor anglès. Fill del clergue Zachariah Mudge, es va formar a partir del 1735 en el Pembroke College d'Oxford. Després de la seva graduació el 1741, va ser nomenat capellà a Great Packington i Little Packington. Posteriorment, va romandre vinculat a diverses esglésies com St Bartholomew i St Martin de Birmingham, entre altres. Es creu que a través de Lord Guernsey, més tard Earl d'Aylesford, va entrar en contacte amb la música d'Händel i Geminiani si bé es desconeixen les característiques de la seva formació musical. En aquest sentit, va ser autor d'una col·lecció de partitures instrumentals per títol Six Concertos (1749) en la qual va mostrar notables influències dels autors abans citats i en què va incloure el motet a vuit veus Non Nobis Domine. També va ser autor d'altres obres, principalment de cambra per a violí. Richard Mudge va morir a Bedworth l'abril de 1763.

John Cary - Warwickshire (1787)
John Cary (c.1754-1835) - Warwickshire (1787) (2)

OBRA:

6 Concertos, a 7, with Non Nobis Domine, a 8 (incl. 3vv) (London, 1749), pts in GB-Mp; other versions: no.1, BENcoke (inc.), a 4, Mp; no.2, as trio sonata, Mp, as Sonata compôsta a la gusto del Seignr. Bombardini, vn, Mp; nos.3, 5, and trio sonata in D combined, BENcoke (inc.), Mp; nos.3 and 6 combined, BENcoke (inc.); no.4, Mp; no.6, Mp; Non Nobis Domine, BENcoke (inc.), Mp
Concerto, B , inc., Mp
Trio sonata, D, Mp, another version, combined with concs. 3 and 5, as Concerto, G, BENcoke (inc.)
Miscellaneous frags., sketches, BENcoke (inc.)
Medley Concerto, with Fr. hns, c1771, lost, listed in catalogue of the Oxford Musical Society



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capriccio BarockorchesterDomink Kiefer (conductor)
AMAZON: MUDGE, R. - 6 Concertos a 7
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MUDGE, R. - 6 Concertos a 7



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROBERT, Pierre (c.1618-1699) - Grands Motets (1684)

$
0
0
Mattia Preti - The Adoration of the Shepherds
Obra de Mattia Preti (1613-1699), pintor italià (1


- Recordatori de Pierre Robert -
En el dia de la commemoració del seu 319è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mattia Preti (Taverna, 24 de febrer de 1613 - La Valletta, 3 de gener de 1699) va ser un pintor italià i conegut amb el nom del "Cavalier Calabrese" per la seva procedència i posterior nomenament com a cavaller de l'orde de Malta. Es va formar inicialment a Nàpols abans d'anar a Roma a principis de la dècada del 1630 al costat del seu germà Gregorio Preti. Allà es va relacionar amb els caravaggistes i els pintors de gènere popular, però no va menysprear l'estudi dels classicistes, com Domenichino i Lanfranco. Després de visitar Mòdena, va tornar a Nàpols el 1656, l'any de la gran pesta a la ciutat, convertint-se en un dels protagonistes de l'escena pictòrica i rebent la influència de Luca Giordano. El 1661 es va traslladar a Malta, sent nomenat cavaller i treballant a la petita illa la resta de la seva vida. Això no li va impedir seguir rebent encàrrecs de les esglésies de Nàpols, la ciutat on havia deixat la millor empremta del seu art. També i segons algunes fonts antigues, va realitzar nombrosos treballs per a patrons espanyols, especulant fins i tot sobre un possible viatge a Espanya no documentat. Mattia Preti va morir a La Valletta el gener de 1699.



Parlem de Música...

Pierre Robert (Louvres, c.1618 - Paris, 28 de desembre de 1699) va ser un compositor francès. Es va formar a l'escola de la Notre Dame de París on segons Fetis va rebre classes d'Henry Frémart, Francois Cosset i Jean Veillot. Fetis també va documentar que el 1637 va ser ordenat sacerdot i el 1648 va assolir el càrrec de maître de chapelle de la Catedral de Senlis. Entre el 1650 i el 1652 va treballar en un càrrec musical equivalent a la Catedral de Chartres si bé l'abril de 1653 va tornar a París on va assolir el càrrec de maître de chapelle, i en substitució de Bournonville, a la Notre Dame. El 1663 va ser nomenat sous-maîtres de la Capella Reial al servei de Lluís XIV en un càrrec que va preservar fins el 1683 i en què va compartir feina amb els compositors Thomas GobertGabriel Expilly i Henry Dumont. Com a compositor, va ser autor d'obra principalment religiosa de la qual va destacar la col·lecció Motets pour la chapelle du Roy (1684). Pierre Robert va morir a París el desembre de 1699.

OBRA:

Motets pour la chapelle du Roy, 5, 6vv, bc (Paris, 1684), also quintet for vns; 2 ed. H. Charnassé (Paris, 1969) [incl. important preface]
10 pieces, 2–4vv, in Petits motets et Elévations de MM. Carissimi, de Lully, de Robert, de Daniélis et Foggia, F-Pn Rés Vmb 6 (dated 1688)
1 motet, Memorare dulcissime Jesu, 3vv, bc, in Motets de différens autheurs, Pn Vm.I.1175 bis
Splendor aeternae gloriae, 2vv, bc, Pn Vm.I.1176



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages & les Chantres du Centre de Musique Baroque de Versailles; Musica Florea; Olivier Schneebeli
AMAZON: ROBERT - Grands Motets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROBERT - Grands Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DUPORT, Jean-Pierre (1741-1818) - Sonates pour violoncelle (1787)

$
0
0
Marie-Gabrielle Capet - Self-Portrait
Obra de Marie Gabrielle Capet (1761-1818), pintora francesa (1


- Recordatori de Jean-Pierre Duport -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marie Gabrielle Capet (Lyon, 6 de setembre de 1761 - Paris, 1 de novembre de 1818) va ser una pintora francesa. Es va formar a París amb la pintora Adélaïde Labille-Guiard i en companyia d'altres futures pintores com Marie-Victoire d'Avril i Marie Marguerite Carreaux de Rosemond. A partir del 1781 va començar a exposar les seves obres les quals, com les de la seva professora, van ser principalment retrats. En aquest sentit, les seves pintures més admirades van ser els retrats de Madame AdelaidaMadame Victoria i Madame Labille-Guiard. El seu estil, heretat del de Labille-Guiard, va mostrar un caràcter netament neoclàssic. Marie Gabrielle Capet, que va gaudir de gran reconeixement, va rebre comissions, entre altres, de la mateixa família reial francesa. El 1815 va realitzar la seva última obra morint el novembre de 1818 a París.



Parlem de Música...

Jean-Pierre Duport (Paris, 27 de novembre de 1741 - Berlin, 31 de desembre de 1818) va ser un violoncel·lista i compositor francès. Germà de Jean-Louis Duport, es va formar inicialment amb el seu pare i posteriorment amb Martin Berteau. El 1761 va debutar al Concert Spirituel on la seva interpretació amb el violoncel va ser molt aclamada. A partir d'aleshores les seves aparicions al Concert Spirituel van ser habituals fins el 1766, any que va entrar a treballar al servei del príncep de Conti. El 1769 va viatjar a Anglaterra i posteriorment a Espanya. El 1773 va rebre i acceptar una invitació de Frederic el Gran de Prússia per entrar com a primer violoncel·lista de la Königliche Kapelle a Berlin. Allà, també va treballar com a professor del príncep Frederic Guillem II i com a supervisor de programes de concerts entre els anys 1787 i 1806. Aquell any, la invasió francesa va provocar la dissolució de la capella musical si bé va seguir fidel als seus protectors la resta de la seva vida sent pensionat a partir del 1811. Cal destacar que la seva fama va ser internacional i nombrosos compositors van escriure obres per a violoncel en honor seu com Carl Stamitz, Peter Ritter, Boccherini, Mozart o Beethoven. Jean-Pierre Duport va morir a Berlín el desembre de 1818.

Johann David Schleuen - Plan der königlichen Residenz Berlin (1739)
Johann David Schleuen (1711-1774) - Plan der königlichen Residenz Berlin (1739) (2)

OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Orch:
3 vn concs. (1792);
Vc Conc., A (n.d.), ?lost;
Conc., D, vn, vc, unpubd, lost, vn part by P. Vachon

Sonatas:
6 for vn/vc, b (1766);
6 for vc, b, op.2 (1772/R in Late Eighteenth-Century Cello Sonatas, ed. J. Adas (New York, 1991));
6 for vc, b, op.3 (1773);
6 for vc, bc, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1787), also as op.4 (1808–14/R in Late Eighteenth-Century Cello Sonatas);
12 for vc, b, ?D-Bsb;
1 for vc, b, ?Bsb

Other:
8 airs variés, 2 vc (1796);
3 duos, 2 vc, op.1 (n.d.);
3 Airs … with Variations, vc, b (London, n.d.);
Menuett, used by Mozart in pf variations k573;
2 airs variés, vn, vc (n.d.), collab. G.M. Giornovichi, also attrib. J.-L. Duport



Informació addicional... 

INTERPRETS: Raphael Pidoux (violoncelle); Kay Ueyama (clavecin); Pascale Jaupart (violoncelle)
AMAZON: DUPORT, J.P. - 6 Sonates pour violoncelle et basse dédiées au Roi de Prusse
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUPORT, J.P. - 6 Sonates pour violoncelle et basse dédiées au Roi de Prusse



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa a due cori 'Hispanica' (1786)

$
0
0
Tomás López de Vargas Machuca - Hispania (1782)
Obra de Tomás López de Vargas Machuca (1730-1802), geògraf espanyol (1)


Bon Any Nou - Feliç Año Nuevo - Happy New Year - 謹賀新年

*/^.^\ Vacances /^.^\*



Parlem de Pintura...

Tomás López de Vargas Machuca (Madrid, 1730 - Madrid, 1802) va ser un geògraf i cartògraf espanyol. Fill de pares toledans, va iniciar els seus estudis en el Col·legi Imperial de Madrid on va aprendre matemàtiques, gramàtica i retòrica. El 1752 va viatjar a París gràcies al mecenatge del Marquès de l'Ensenada. Allà el van acompanyar, entre altres, Juan de la Cruz Cano y Olmedilla, Manuel Salvador Carmona i Alonso Cruzado i va estudiar amb Jean-Baptiste Bourguignon d'Anville. També a París es va casar amb María Luisa Gosseaumé i Doré. El 1760 va tornar a Espanya on va ser reconegut amb el títol de geógrafo de los dominios de Su Magestad. assolint un càrrec directiu del nou Gabinet de Geografia creat per Carles III. En aquest sentit, va ser autor d'un extens projecte cartogràfic d'Espanya i les seves regions. El 1795 va proposar a Godoy la creació d'un Gabinet Geogràfic per a la recopil·lació de tota la cartografia espanyola existent fins aleshores. Entre altres, també va ser un dels autors del Atlas geográfico de España, obra finalitzada i publicada pels seus fills el 1804 la qual es va convertir en la publicació cartogràfica de referència fins el 1856. Tomás López de Vargas va morir a Madrid el 1802.



Parlem en veu pròpia...

Afortunadament per uns i malauradament per altres, les paraules en veu pròpia són i seran excepcionalment esporàdiques. No obstant, avui serà una d'aquestes aparicions meteòriques, una breu explosió de llum en la foscor del silenci habitual. I potser us preguntareu per què, doncs principalment per fer una personal retrospectiva d'aquest 2018 musicalment apassionant. Un any de gran diversitat i en què voldria destacar la recuperació de desenes o fins i tot centenars de compositors injustament (o no) oblidats. Tots ells d'una o altra forma es mereixen un epígraf, més o menys breu, dins de la monumental història de la música de la qual, amb la seva perseverança i dedicació, en formen part i evidentment han ajudat a construir. I fent una mirada en pretèrit a la història d'aquest espai i després de 8 anys d'incansable feina i amor per la música, començo a creure que finalment he assolit un dels principals objectius últims que aquell llunyà setembre de 2011 havia utòpicament imaginat. El de crear una singular biblioteca musical en què tots els compositors coneguts i desconeguts hi tinguessin una veu pròpia i un espai sonor que se'ns dubte mereixen. Amb felicitat, i més enllà de les més de 2200 entrades publicades i dels més de 1400 compositors recuperats, l'Oda en honor al compositor oblidat s'ha fet realitat. Però els mèrits no són propis sinó que són, especialment, de tots aquells historiadors (historiadores), músics, directores (directors) i col·laboradors (col·laboradores) diversos que han realment fet possible la recuperació musical de tantes i tantes meravelles. Per tant, l'alegria és i ha de ser compartida!

Avui, en honor a totes les ànimes orgàniques de l'univers, també a les corresponents als lectors i lectores d'aquest espai, a qui agraeixo les bones paraules, sovint en privat, i l'amor que em regalen, voldria recuperar una partitura realment especial i excepcional. Una de les millors obres del repertori del meu estimadíssim Johann Michael Haydn, l'austríac a l'ombra dels dos gegants Mozart i Joseph Haydn però que va regalar al món un corpus musical extraordinari. Es tracta de la Missa a dos cors de 1786 però col·loquialment coneguda amb el nom de "Missa Hispanica". Pel que sembla, i segons la documentació localitzada a l'església de Sant Pere de Salzburg, lloc de treball habitual d'Haydn, aquesta obra va ser encarregada directament per la comtessa de Benavente, María Josefa Pimentel, amb qui Michael Haydn va intercanviar nombrosa correspondència. És probable, que la comtessa prèviament fes la mateixa sol·licitud al seu germà Joseph Haydn però aquest, carregat de feina, ho derivés al seu germà més expert, segons paraules del mateix Joseph, en música religiosa. Fos com fos, Michael Haydn va escriure una extraordinària missa de dimensions més properes a l'oratori que al propi ordinari litúrgic i en què hi havien de participar dos cors de quatre veus, quatre solistes, una gran orquestra i un orgue. Gràcies a la col·laboració supranacional, si bé el context polític i social d'aquell temps poc o gens tenen a veure amb el nostre, va fer possible que un simpàtic i massa sovint aficionat al beure compositor salzburguès escrivís una gran missa en honor a Espanya, país que en prou feines coneixia. Una obra senzillament brillant que emet un missatge carregat de litúrgia, evidentment, però també d'il·lustració, esperança, amor i fraternitat en uns valors, tots ells, avui dia més necessaris que mai.

Visca la música i feliç any nou!



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mária Zádori (soprano); Judit Németh (mezzo-soprano); Péter Drucker (tenor); István Kovács (bass); Debrecen Kodály Chorus; Capella Savaria; Pál Németh
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
AMAZON: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica
IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)
SPOTIFY: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MANJÓN, Antonio Jiménez (1866-1919) - Obra para guitarra

$
0
0
Joaquín Agrasot - Dos amigos
Obra de Joaquín Agrasot (1836-1919), pintor espanyol (1)


- Recordatori d'Antonio Jiménez Manjón -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joaquín Agrasot (Oriola, 24 de desembre de 1836 - València, 8 de gener de 1919) va ser un pintor espanyol. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València amb Francisco Martínez Yago abans de traslladar-se a Roma, on va conèixer i estudiar amb Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i Marià Fortuny. Precisament l'art de Fortuny va marcar profundament la seva obra. Des de Roma va enviar algunes de les seves obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts amb les quals va obtenir una tercera medalla el 1864. Va ser en aquell període quan es va traslladar a Granada on va compartir amistat amb la família Madrazo i amb els pintors Tomás Moragas i Benito Soriano Murillo. Al seu retorn a Roma, va seguir pintant fins el 1875, any que va tornar a Espanya on va ser nomenat membre numerari de l'Acadèmia de Sant Carles de València i acadèmic a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. En general, com a pintor va ser una figura cabdal en la renovació realista de la pintura valenciana, dedicat al costumisme regionalista i a les escenes de gènere, tot i que també va conrear la temàtica orientalista, el retrat i la pintura religiosa. Joaquín Agrasot va morir a València el gener de 1919.



Parlem de Música...

Antonio Jiménez Manjón (Villacarrillo, 17 d'agost de 1866 - Buenos Aires, 3 de gener de 1919) va ser un guitarrista i compositor espanyol. De ben petit va començar a estudiar guitarra i teoria musical. Als 13 anys va quedar cec fet que no va condicionar la seva posterior carrera com a guitarrista amb la qual es va fer conegut arreu, especialment a Sudamèrica on s'hi va establir definitivament el 1893. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa per a guitarra. Antonio Jiménez Manjón, considerat el precursor d'Andrés Segovia, va morir a Buenos Aires el gener de 1919.

Félix Badillo (1848-1895) - Antonio Jiménez Manjón (1888) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Raphaella Smits (guitar)
PRESTOCLASSICAL: Manjon: Guitar Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Manjon: Guitar Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DELLA CIAJA, Azzolino Bernardino (1671-1755) - Keyboard Works

$
0
0
Abraham Brueghel -  A still life of a watermelon, cherries, peaches, apricots, plums...
Obra d'Abraham Brueghel (1631-c.1697), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Azzolino Bernardino della Ciaja -
En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Abraham Brueghel (Antwerpen, 28 de novembre de 1631 - Napoli, c.1697) va ser un pintor flamenc. Fill de Jan Brueghel II, net de Jan Brueghel i besnet de Pieter Brueghel, amb 18 anys se'n va anar a Sicília. El 1659 es va traslladar a Roma, ciutat on el 1670 va entrar a l'Accademia di San Luca i on es va unir al moviment dels Bentvueghels. Entre el 1672 i el 1675 va viure a Nàpols on va realitzar algunes de les seves millors obres. Com a pintor, es va especialitzar en bodegons, guirlandes i natures mortes. Abraham Brueghel es creu va morir a Nàpols en una data desconeguda.



Parlem de Música...

Azzolino Bernardino Della Ciaia [Ciaja] (Siena, 21 de maig de 1671 - Pisa, 15 de gener de 1755) va ser un organista i compositor italià. Familiar llunyà d'Alessandro Della Ciaja (c.1605-c.1670), es va formar amb Giovanni Lorenzo Cattani, músic amb qui va conviure i col·laborar fins a l'entorn del 1703. En una data posterior al 1703 va ser reclamat a Pisa on va entrar a treballar com a funcionari municipal. Des d'allà va viatjar a Roma com a secretari de la família Colonna-Barbaglia i en una ciutat on va ser nomenat constructor oficial d'orgues. El 1730 va tornar a Pisa on va representar algunes obres religioses a la Catedral de Pisa. També allà va ser l'encarregat de la construcció d'un orgue per a l'església de Santo Stefano dei Cavalieri el qual va ser considerat un dels més destacats de la Toscana. El 1734 va ser nomenat sacerdot i el 1752 prior d'Urbino. Com a compositor, va destacar especialment per la seva col·lecció de música per a teclat de 1727 tot i que també va ser autor d'obra religiosa diversa. Azzolino Bernardino Della Ciaia va morir a Pisa el gener de 1755.

Joan Blaeu - Territorio di Siena et Dvcato di Castro (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Territorio di Siena et Dvcato di Castro (1665) (2)

OBRA:

Salmi concertati, SSATB, 2 vn obbl., va ad lib, vle/theorbo/org, op.1 (Bologna, 1700)
Cantate da camera, S, bc, op.2 (Lucca, 1701)
Cantate da camera, 1v, bc, op.3 (Bologna, 1702), lost
Cantatas for S, bc: De suoi tormenti in seno (Pisa, 1704); Chi non sa morire; Bella imago; Lungi dal caro bene (Pisa, 1709)
Sonate per cembalo con alcuni saggi ed altri contrapunti di largo e grave stile ecclesiastico per grandi organi, kbd, op.4 (Rome, n.d.) [?1727]
Mass (Ky, Gl, Cr), 4vv, 2 SATB choirs, concertata, org, 2 vn ad lib, 1696;
Mass, 4–5vv, org, tpt and vn ad lib, 1739;
Mass (Ky, Gl, Cr), 4vv, n.d.: all in D-Bsb
I trionfi di Giosuè (pasticcio orat, G.P. Berzini), Florence, Compagnia di S Marco, 1703, Florence, Congregazione di Gesù Salvatore, 1708, as Giosuè in Cabaon, Florence, Compagnia di S Sebastiano, 20 Jan 1710/11, lost



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mara Fanelli (harpsichord); Olimpio Medori (organ)
RECICLASSICAT: DELLA CIAJA, Azzolino Bernardino (1671-1755)
TACTUS: DELLA CIAJA, A. - Complete Keyboard Works
SPOTIFY: DELLA CIAJA, A. - Complete Keyboard Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DRAGHI, Antonio (1635-1700) - La vita nella morte (1688)

$
0
0
Sebastiano Ricci - Bacchus and Ariadne
Obra de Sebastiano Ricci (1659-1734), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Draghi -
En el dia de la commemoració del seu 318è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Sebastiano Ricci (Belluno, 1 d'agost de 1659 - Venezia, 15 de maig de 1734) va ser un pintor italià. El 1671 va entrar com a aprenent del pintor Federico Cervelli a Venècia. Més tard, va ser deixeble de Sebastiano Mazzoni. El 1678, i mentre treballava en un taller de Rialto, va deixar embarassada una noia, i per evitar el matrimoni va intentar, sense èxit, enverinar-la. Empresonat, va ser alliberat gràcies a un noble desconegut, probablement de la família Pisani, i es va traslladar a Bolonya. Allà va rebre, el 1682, un encàrrec de la Confraternità di San Giovanni de' Fiorentini per pintar una Degollació de Sant Joan Baptista, pel seu Oratori. El 1685 va obtenir un contracte amb el comte de San Secondo per a la decoració de l'Oratori della Beata Vergine del Serraglio, que va completar amb la col·laboració de Ferdinando Bibiena. El 1686 va pintar una Pietat, encarregada pel duc Ranuccio II de Parma, per al convent de les Caputxines Noves de Parma. En aquell temps, finalment, va decidir casar-se, amb la mediació del cardenal Antonio Pignatelli, amb la noia veneciana a qui havia seduït i amb qui tenia una filla. Entre els anys 1687 i 1688, va decorar els apartaments de la duquessa Maria de Este. El 1688, va abandonar la seva dona i filla, per fugir a Torí amb Maddalena, filla del pintor Giovanni Francesco Peruzzini. Denunciat, va ser arrestat i condemnat a mort, però finalment va ser indultat per intervenció del duc de Parma, el seu gran benefactor, el qual li va atorgar una carta de recomanació i li va assignar una pensió mensual de 25 corones. 

Poc després, es va traslladar a Roma on va rebre l'encàrrec, el 1692, de copiar la Coronació de Carlemany de Rafael Sanzio al Vaticà, pel compte de Lluís XIV de França, i que va ser acabada el 1694 fruit de la dificultat per reproduir el disseny de Rafael. Després de la mort del seu protector Ranuccio Farnese, va abandonar Roma per instal·lar-se a Milà, on va rebre l'encàrrec d'executar uns frescs per a la capella de l'església de San Bernardino alle Ossa. El 1698 va tornar a Venècia, però va treballar a Pàdua, on el 1700 va inaugurar el seu Retaule de San Gregorio a l'església de Santa Giustina, i va iniciar els frescs de la capella del Santíssim Sagrament. El 1701 va rebre, del cartògraf venecià Vincenzo Maria Coronelli, l'encàrrec de l'Ascensió, per a la sagristia de la Basílica dels Sants Apòstols de Roma. L'any següent va viatjar a Viena, on va pintar els frescs del Saló Blau del Palau de Schönbrunn amb l'Al·legoria de les Virtuts principesques, que il·lustrava l'educació del futur emperador Josep I, representant una figura al·legòrica, l'Amor de la Virtut, que apartava al príncep dels plaers de Venus guiant-lo al tron on l'esperava la Glòria i l'Eternitat. A Viena va rebre també l'encàrrec d'una Ascensió per a l'elector de Saxònia Frederic August, convertit al catolicisme per garantir-se la successió a la corona polonesa. El 1704 va realitzar els Sants Proclo, Firmo i Rústic a la Catedral de Bèrgam, i la Crucifixió per a l'església florentina de San Francesco de'Macci. Sebastiano Ricci va morir a Venècia el maig de 1734.



Parlem de Música...

Antonio Draghi (Rimini, 1635 - Wien, 16 de gener de 1700) va ser un compositor italià. Germà probable de Giovanni Battista Draghi, es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1645, any que va constar com a cantant al servei de la Basílica de San Antonio de Padua. També allà es creu va rebre formació de Francesco Florido. Ràpidament, va ser admirat musicalment en un fet documentat per l'augment sobtat del seu salari amb l'objectiu d'evitar la seva marxa. El 1652 es va traslladar a l'Accademia della Morte de Ferrara per a treballar-hi com a cantant. El 1658 va viatjar a Viena on va assolir un càrrec de cantant de la capella musical de l'emperadriu Eleonora. Va ser a partir d'aleshores, i fins al final dels seus dies, quan va començar a escriure música de forma regular i molt prolífica destacant, notablement, per les seves òperes i oratoris. També va ser autor de molts dels llibrets de les seves òperes i d'alguns dels compositors Antonio Bertali i P.A. Ziani, entre altres. El 1668 va assolir el càrrec d'assistent al Kapellmeister i el 1669 el càrrec oficial de Kapellmeister al servei de l'emperadriu. El 1673 va ser nomenat director de música dramàtica i el 1682, i en substitució de J.H. Schmelzer, Kapellmeister de la cort imperial de Leopold I a Viena en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. El seu fill Carlo Domenico Draghi (1669-1711) va ser organista i compositor. Antonio Draghi, considerat un dels músics més destacats i prolífics d'obra teatral de finals del segle XVII, va morir a Viena el gener de 1700.

Nicolaes Visscher II - Viennense Territorium (1690)
Nicolaes Visscher II (1649-1702) - Viennense Territorium (1690) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
La mascherata (compositione drammatica, 3, A. Draghi), Kleines Hof, 1 or 4 March 1666, Act 3 lost, 5 numbers ed. in Neuhaus, contribs. by Leopold I
Vero amor fà soave ogni fatica (introduzione a un ballo, 1, Draghi), 6 Feb 1667, music lost, lib Wn
Comedia ridicula (3, anon.), 11 or 13 Feb 1668, Act 3 lost
Gl'amori di Cefalo e Procri (rappresentazione drammatica, 1, Draghi), 9 June 1668
Achille riconosciuto (F. Ximenes), 12 June 1668, 7 numbers ed. in Neuhaus
Il Ciro vendicatore di se stesso (dm, 1, Ximenes), Amalienburg, 18 Nov 1668, pt 1 lost
Chi più sa manco l'intende, overo Gli amori di Clodio, e Pompea (dm, 3, Ximenes), Emperor's rooms, 21 Feb 1669, contribs. by Leopold I
Il Perseo (drama musicale 3, A. Amalteo), 15 July 1669, Act 2 lost
Atalanta (dm, 3), 18 Nov 1669, Acts 1 and 3 lost
Le rise di Democrito (trattenimento per musica, 3), 17 Feb 1670, Wn (1673 version), lib CZ-Pu; contribs. by Leopold I
Leonida in Tegea (dm, prol, 3), 9 June 1670, Act 3 lost; arr. M.A. Ziani, Venice, S Moisè, 9 Feb 1676; with rev. of Act 3, 11 Feb 1694, facs. in IOB, lxiv (1982), contribs. by Leopold I
Iphide Greca (dm, 3), 12 June 1670, music lost, lib A-Wgm; ?rev. version, 12 Jan 1696, Act 1 lost, contribs. by Leopold I
Penelope [La casta Penelope] (dm, 3), 18 Nov 1670
L'avidità di Mida (trattenimento per musica, 3), Ritterstube, 8 Feb 1671
La prosperità di Elia Sejano (dm, 3), 9 June 1671, contribs. by Leopold I
La gara dei genii (festa teatrale, 1), 14 July 1671, contribs. by Leopold I
Cidippe (dm, 3), 18 Nov 1671, Act 2 lost, contribs. by Leopold I
Gl'atomi d'Epicuro (dm, prol, 3), 9 June 1672
Gundeberga (dm, 3), 12 July 1672, Acts 1 and 3 lost, contribs. by Leopold I
Sulpitia (dm, 3), 21 Nov 1672, Act 1 lost, contribs. by Leopold I; with addns by C.D. Draghi, 27 Nov 1697, Act 1 lost
Il gioir della speranza (introduzione ad un balletto, 1), Emperor's rooms, 9 Feb 1673
Batto convertito in sasso (musica di camera, 1), Favorita, 9 June 1673
Provare per non recitare (composizione per musica, 1), Favorita, 15 Oct 1673, music lost, lib I-Rvat, Vnm
Gl'incantesimi disciolti (introduzione d'un balletto, 1), Karlau bei Graz, 17 Oct 1673, contribs. by Leopold I
La Tessalonica (dm, 3), rooms of Archduchess Maria Anna, 18 Nov 1673, music lost, lib D-W, I-Vnm
La lanterna di Diogene (dm, 3), 30 Jan 1674, Act 1 lost, contribs. by Leopold I
Le staggioni ossequiose (introduzione d'un balletto, 1), Stallburg, 12 April 1674
Il ratto delle Sabine (dm, 3), Cortina, 9–10 June 1674, Act 1 lost, contribs. by Leopold I
Il trionfatore de' centauri (festa musicale, 1), Schönbrunn, zoo, 13 Aug 1674
Il fuoco eterno custodito dalle Vestali (dm, 3), Cortina, 30 Oct 1674, contribs. by Leopold I
La nascita di Minerva (festa musicale, 1), 18 Nov 1674, music lost, lib A-Wn
I pazzi Abderiti (dm, 3), Emperor's rooms, 23 Feb 1675, contribs. by Leopold I
Pirro (dm, 3), Laxenburg, zoo, 30 May 1675, Act 1 lost
Zaleuco [Seleuco] (dm, 3), ? 17 June 1675, music lost, lib Wn
Turia Lucretia (dm, 3), 18 Nov 1675, Act 3 lost
Sciegliere non potendo adoprare (prol, 1), 18 Nov 1676
Hercole acquistatore dell'immortalità (dm, 3), Linz, Landhaus, 7 Jan 1677
Chilonida (dm, 3), hall of Archduchess Maria Anna, 20 Feb 1677, contribs. by Leopold I
Il silentio di Harpocrate (dm, 3), 27 Feb 1677, music lost, lib Wn; ?rev. version, 22 Nov 1688, Act 3 lost
Adriano sul Monte Casio (dm, 3), 27 June 1677, contribs. by Leopold I
Le maghe di Tessaglia (festa musicale, 1), Schönbrunn, park, 22 July 1677
Rodogone (dm, 3), Amalienburg, 18 Nov 1677, Act 2 lost
La fortuna delle corti (introduzione d'un balletto, 1, anon.), Stallburg, 1677
La conquista del vello d'oro (festa teatrale, 3), Wiener Neustadt, palace great hall, 8 Feb 1678, Act 1 lost
Leucippe Phestia (dm, 3), 14 June 1678, contribs. by Leopold I
Il tempio di Diana in Taurica (festa musicale, 1), Schönbrunn, park, 1 Sept 1678
La monarchia latina trionfante (festa musicale, 1), Cortina, 8 Oct 1678, music lost, lib Wn
Enea in Italia (dm, 3), Wiener Neustadt, palace great hall, 29 Oct 1678, Act 2 lost, contribs. by Leopold I
Li favoriti dalla fortuna (festa musicale, 1), 22 Nov 1678
Baldracca (dm, 3), 22 Jan 1679, Act 1 lost
L'ossequio di Flora (introduzione a un balletto di giardinieri, 1), carn. 1679
La svogliata (trattenimento musicale, 1), carn. 1679
Curzio (dm, 3), intended for 10 Aug 1679, Acts 2 and 3 lost, contribs. by Leopold I
I vaticini di Tiresia Tebano (festa musicale, 1), Prague, royal ballroom, 11 Jan 1680, contribs. by Leopold I
La patienza di Socrate con due mogli (scherzo dramatico per musica, 3), Prague, royal ballroom, 29 Feb 1680, 1 scene ed. in GMB, contribs. by Leopold I
La forza dell'amicitia (dm, 3), Linz, palace, 13 Feb 1681, Act 1 lost; ?rev. version, 13 Jan 1694, lost, lib Wn
Temistocle in Persia (dm, 3), Wiener Neustadt, 30 June 1681, Acts 1 and 3 lost, contribs. by Leopold I
La rivalità nell'ossequio (trattenimento musicale, 1), Schloss Frohsdorf, park, 22 July 1681, music lost, lib Wn
Achille in Tessaglia (trattenimento musicale, 1, librettist not known), Mannersdorf, 26 July 1681, music lost, lib Wn
L'albero del ramo d'oro (introduzione d'un ballo, 1), Ödenburg, 15 Nov 1681, ov. ed. in H. Botstiber: Geschichte der Ouvertüre (Leipzig, 1913)
Gli stratagemi di Biante (dm, 3), 15 Jan 1682, contribs. by Leopold I
La Chimera (drama fantastico musicale, 3), 7 Feb 1682; rev. version, 14 Feb 1692, Act 2 lost
Il tempio d'Apollo in Delfo (introduzione d'un balletto, 1), Laxenburg, 14 July 1682
Il giardino della Virtù (1), Emperor's rooms, 7 Jan 1683
Lo smemorato (trattenimento musicale, 1), Emperor's rooms, 28 Feb 1683
La lira d'Orfeo (trattenimento musicale, 1), Laxenburg, park, 9 June 1683
Gl'elogii (1), Linz, palace, 16 Jan 1684, contribs. by Leopold I
Tullio Hostilio, aprendo il tempio di Giano (festa musicale, 1), Linz, 9 June 1684, music lost, lib Wn
I varii effetti d'amore (introduzione ad un balletto, 1), 16 Jan 1685, music lost, lib Wn
La più generosa Spartana (introduzione ad un balletto, 1), ? 10 June 1685
Il Palladio in Roma (dm, 3), 17 Sept 1685, contribs. by Leopold I
Il rissarcimento della ruota della Fortuna (introduzione ad un balletto, 1), ? 15 Nov 1685
Lo studio d'amore (introduzione ad un balletto, 1), Emperor's rooms, 13 Jan 1686, contribs. by Leopold I
Le scioccaggini degli Psilli (trattenimento musicale, 1), ? 24 Feb 1686
Il nodo gordiano (festa teatrale, 1), 11 June 1686, contribs. by Leopold I
Le ninfe ritrose (introduzione d'un balletto, 1), Hofburg, park, 22 July 1686, contribs. by Leopold I
Il ritorno di Teseo dal labirinto di Creta (introduzione d'un balletto, 1), ?7 Oct 1686
La grotta di Vulcano (introduzione d'un balletto, 1), ? 15 Nov 1686
La vendetta dell'Honestà (rappresentazione musicale, 1), 9 June 1687, music lost, lib Wn
La gemma Ceraunia d'Ulissipone hora Lisbona (dramma musicale, 3), Heidelberg, Elector's palace, 1 and 3 July 1687, music lost, lib BR-Rn, US-Wc
La vittoria della Fortezza (introduzione d'un balletto, 1), Bellaria, 22 July 1687, contribs. by Leopold I
La fama addormentata e risvegliata (introduzione d'un balletto, 1), Pressburg, ?19 Nov 1687
Il marito ama più (festa musicale, 1), Pressburg, Count Pálffy's palace, 17 Jan 1688, contribs. by Leopold I
Tanisia (dm, 3), 26 Feb 1688, contribs. by Leopold I
La moglie ama meglio (festa musicale, 1), 10 June 1688, contribs. by Leopold I
Pigmaleone in Cipro (festa musicale, 1), 13 Jan 1689, contribs. by Leopold I
La Rosaura, overo Amore, figlio della Gratitudine (dm, 3, O. Malvezzi), 19 Feb 1689, Act 3 lost, contribs. by Leopold I
Il Telemaco, overo Il valore coronato (composizione per musica, 1, Malvezzi), Augsburg, Fuggers' house, 21 Nov 1689, pt 1 1ost, 23 arias D-Mbs
La regina de' Volsci (dm, 3), Augsburg, Fuggers' house, 12 Jan 1690, 32 arias Mbs, contribs. by Leopold I
Scipione preservatore di Roma (trattenimento musicale, 1), ? 26 July 1690, music lost, lib A-Wn
La chioma di Berenice (festa musicale, 1), intended for 28 Aug 1690, contribs. by Leopold I; rev. version, Favorita park, 4 Aug 1695, pt 2 lost, contribs. by Leopold I
Li tre stati del tempo: passato, presente, e venturo (introduzione d'un balletto, 1), Neuburg, ?June 1691, music lost, lib I-Fn, Vnm
Il ringiovenito (festa musicale, 1), Favorita, 18 June 1691, contribs. by Leopold I
Il pellegrinaggio delle Gratie all'Oracolo Dodoneo (invenzione per una serenata, 1), Favorita park, 23 July 1691
Le attioni fortunate di Perseo (festa, 4), 28 Nov 1691, music lost, lib A-Wn
Fedeltà e Generosità (festa teatrale, 1), 12 Jan 1692, contribs. by Leopold I
Le varietà di fortuna in Lucio Iunio Bruto, l'autore della libertà romana (festa per musica, 3), Favorita, 18 June 1692, Acts 1 and 3 lost, contribs. by Leopold I
Il merito uniforma i genii (introduzione d'un balletto, 1, ?Minato), Favorita park, 22 July 1692, music lost, lib Wn
Il vincitor magnanimo Tito Quintio Flaminio (dm, 3), 27 Nov 1692, contribs. by Leopold I
L'amore in sogno, overo Le nozze d'Odati, e Zoriadre (dm, 3), Favorita, 29 June 1693, Acts 1 and 3 lost, contribs. by Leopold I
La madre degli dei (festa musicale, 1), Favorita park, 22 July 1693
L'imprese dell'Achille di Roma (festa per musica, 4, anon.), 22 Nov 1693, music lost, lib Wn
Pelopida Tebano in Tessaglia (festa teatrale, 1), 25 Nov 1694, pt 1 lost
L'industrie amorose in Filli di Tracia (dm, 3), 16 Jan 1695, contribs. by Leopold I
Amore dà senno, overo Le sciocchezze d'Hippoclide (dm, 3, D. Cupeda), 6–12 Feb 1695, Acts 1 and 2 lost, contribs. by Leopold I
La finta cecità di Antioco il grande (dm, 3, Cupeda), Favorita, 6 July 1695, Acts 2 and 3 lost, contribs. by Leopold I
La magnanimità di Marco Fabrizio (3, Cupeda), 22 Nov 1695, contribs. by Leopold I
Timone misantropo (dm, 3, anon.), carn. 1696, Act 1 lost, contribs. by Leopold I
Le piramidi d'Egitto (trattenimento musicale, 1), 6 Jan 1697
L'Adalberto, overo La forza dell’ astuzia femminile (dm, 3, Cupeda), 12 Feb 1697, contribs. by Leopold I
L'amare per virtù (dm, 3, Cupeda), Favorita, 30 June 1697, Act 2 lost, contribs. by Leopold I
La tirannide abbatuta dalla virtù (festa musicale, 1), Favorita park, 11 Aug 1697, contribs. by Leopold I
L'Arsace, fondatore dell'imperio de' Parthi (dm, 3, Cupeda), Favorita, 3 July 1698, Acts 1 and 2 lost, collab. C.D. Draghi
Il delizioso ritiro di Lucullo (festa musicale, 1, anon.), Favorita park, 7 Aug 1698, music lost, lib Wn
La forza dell'amor filiale (dm, 3, Cupeda), 27 Nov 1698, Act 3 lost, collab. C.D. Draghi, contribs. by Leopold I
Le finezze dell'amicizia, e dell'amore (festa musicale, 1, anon.), 1 Aug 1699, music lost, lib Wn
L'Alceste (dm, 3, Cupeda), 28 Jan 1700, music lost, lib Wn

Music in:
Ipermestra, Venice, spr. 1671, lost

Vocal chamber:
librettos by N. Minato, works performed in Vienna, and MSS in A-Wn, unless otherwise stated
Serenata, 1669
La Semiramide (trattenimento musico, anon.), 22 Dec 1673, music lost, pubd lib I-Ma, Rvat, Vnm
Trattenimento musicale, 1674
Li sogni regij (serenata), 30 Oct 1675
L'ore postmeridiane di Parnasso (servizio di camera), June 1676
Lo specchio (cant., anon), 22 Nov 1676
L'oracolo d'Amore (anon.), 26 ?Nov 1676
Gli dei concorrenti (epitalamio musicale), Augsburg, 15 Dec 1676
I desiderij d'Echo, e di Narcisso (serenata), 1677
Amor vittorioso (applauso per musica), Wiener Neustadt, Feb 1678
Le pompe dell’Istro (applauso per musica, anon.), Wiener Neustadt, Feb 1678
L'ingegno à sorte (serenata), Linz, 22 July 1680
Introduzione ad un ballo di Teutoni (anon.), Linz, 24 Nov 1680
Espero festeggiante (introduzione per una serenata, anon.), 9 June 1681
Gli aborti della fretta (musica di camera), Ödenburg, 18 Nov 1681
Gli Argonauti in viaggio (musica di camera), Laxenburg, 9 June 1682
Il sogno delle Gratie (introduzione d'un balletto), Laxenburg, 9 June 1682
Gli emblemi (compositione per musica di camera), 15 Nov 1682
Le gare degl'amanti (musica di camera), Laxenburg, 1682
Il trionfo del carnevale, carn. 1683
Il sagrificio d'Amore (serenata), 16 July 1685
Le recreazioni di Tempe (trattenimento musicale), 22 July 1685
Concerto musicale, 1685
Pische cercando Amore (serenata), 22 July 1688
Specchio historico (musica di camera), 26 July 1688
Le corone trionfali (compositione per musica per servitio di camera, anon.), 9 June 1689, music lost, lib A-Wn
Il riposo nelli disturbi (serenata), 24 July 1689
I doni heroici (ossequio poetico musicale al servitio di camera), 26 July 1689
I pianeti benigni (epitalamio musicale), Neuburg, 28 Aug 1689
Non si può (capriccio poetico), 12 June 1690, music lost, pubd lib Wn
L'ossequio delli sette rè di Roma alla maestà del nuovo rè de' romani Gioseffo I (compositione per musica), 26 July 1690, music lost, pubd lib Wn
Il teatro delle passioni humane (compositione), 15 Nov 1690
Amore accademico (trattenimento di musica e di accademia, anon.), 6 Jan 1691, music lost, pubd lib Wn
Gli augurii veracemente interpretati (compositione per musica di camera, anon.), Nikolsburg, 9 June 1691, music lost, lib Wn
La galeria della fortuna (compositione per musica di camera, anon.), 26 July 1691
Il tributo de' Savii (compositione per musica di camera), intended for 26 July 1692
Introduttione per musica e conclusione for Seconda accademia, 3 Feb 1693
Le piante della virtù, e della fortuna (capriccio per musica a servitio di camera), 26 July 1693, music lost, pubd lib Wn
Le sere dell'Aventino (musica di camera), 9 June 1694 (pt i), 22 July 1694 (pt ii), music lost, pubd lib Wn
L'ossequio della Poesia, e dell’Istoria alla maestà di Gioseffo (componimento per musica di camera) (?Cupeda), 26 July 1694, music lost, pubd lib Wn
Le virtù regie (trattenimento poetico per musica), 26 July 1695
L'ossequio nel fuggir l'otio (compositione per musica), 15 Nov 1696
Le più ricche gemme, e le più belle pietre delle corone (ossequio per musica di camera), 26 July 1697, music lost, pubd lib Wn
Intramezzo di musica e applauso musicale alla decisione in una accademia di dame, 15 Nov 1697
Introduzione per musica e conclusione for Terza accademia (anon.), 11 Feb 1698, collab. C.D. Draghi
Introduzione ad un balletto (anon.), 30 Dec, between ?1665 and 1677
L'ossequio fra gli amori (serenata, anon.), 26 July, between 1667 and 1672
Le veglie di Tempe (serenata), 9 June, between 1669 and 1697
Veglia di Parnasso, 9 June, between 1669 and 1697
Forza d'un bel volto (dialogo à 5 voci, anon.)
‘Era l'Aurora’ (cant. à 3 per camera, anon.)

Doubtful:
Muzio Scevola (anon.), 1665, lost;
Introduzione dramatica al gioco delle sorti (anon.), 1666, lost, pubd lib Wn;
Prelude, sung sections, epilogue to Primero es la honra (A. Moreto), 18 Jan 1673;
Per l'accademia (anon.), 10 Feb 1677;
Flaminio (anon.), 1679, lost;
Gli oblighi dell'universo (cant., anon.), Pardubice, 9 June 1680;
Accademia (?Minato);
Introduzione per l’accademia (anon.); Floridea (?G. Pancieri)

Vocal religiosa:

Oratorios
performed in Vienna and MSS in A-Wn, unless otherwise stated
Oratorio di Giuditta, ?1668
La vedova generosa, 1668/9, music lost, pubd lib D-HEu
La potenza della croce (I. Savini), 6 March 1674, music lost, pubd lib I-Vnm
Il cuore appassionato (Savini), 19 March 1674, music lost, pubd lib A-Wn
La caduta di Salomone (D. Federici), 1674, music lost, pubd lib I-Vnm
S Agata (A. Ficieni), 1675
Debora e Jaele (G.B. de Santis), 1676, music lost, pubd lib Vnm
Il figlio prodigo (G.B. Rocca), 1678, music lost, pubd lib Vnm
Jephte (G.F. Apolloni), Prague, 1680
S Cecilia, Prague, 1680
S Wenceslao (N. Minato), Prague, 1680
All'ingresso di Christo nel deserto (?H. da Pergine), 1683
Entrata di Christo nel deserto (?Da Pergine), 15 Feb 1687
L'uscita di Christo dal deserto (?Da Pergine), 1688
Le cinque vergini prudenti, 1689
Il crocifisso per gratia, overo S Gaetano, 1691

Sepolcri:
librettos by N. Minato, works performed in Vienna, and MSS in A-Wn, unless otherwise stated
L'humanità redenta (A. Draghi), 18 April 1669
Li sette dolori di Maria Vergine (G. Ferri), 3 April 1670
Epitafii sopra il sepolcro di Christo, 26 March 1671
Il limbo aperto (Ferri), 14 April 1672
La pietà contrastata (anon.), 30 March 1673
La corona di spine, 11 April 1675
Il sole ecclissato, 2 April 1676
Le cinque piaghe di Christo, 15 April 1677
Li trè chiodi di Christo, 7 April 1678
Il titolo posto sù la croce di Christo, 30 March 1679
La sacra lancia, Prague, 18 April 1680
Il terremoto, 26 March 1682
L'eternità sogetta al tempo, 16 April 1683
Il segno dell'humana salute, 31 March 1684
Il prezzo dell'humana redentione, 20 April 1685, music lost, pubd lib Wn
Il dono della vita eterna, 12 April 1686; ed. P.J. Halverson (diss., Stanford U., 1988)
La vita nella morte, 16 April 1688
L'esclamar à gran voce, 8 April 1689
I frutti dell'albero della croce, 13 April 1691, music lost, pubd lib Wn
Il sagrificio non impedito, 4 April 1692
Il sangue e l'acqua, 20 March 1693, music lost, pubd lib Wn
Il libro con sette sigilli, 9 April 1694
La trasfiguratione sù'l Calvario, 1 April 1695, music lost, pubd lib Wn
La passione di Christo, 20 April 1696, music lost, pubd lib Wn
La virtù della croce, 5 April 1697
Il secondo Adamo (?Cupeda), 17 April 1699, music lost, pubd lib Wn

Other sacred vocal:
Missa a 9, 5vv, 2 vn, 2 va, bc, 1684, A-KR; A
Missa assumptionis, 5vv, 2 tpt, 4 trbn, 2 vn, 4 va, bc, 1684, KR; A
Stabat mater, 4vv, Wn; A
3 pss, 1, 4vv, bc, CZ-KRa; 2 hymns, 3vv, 2 vn, bc, A-Wn; hymns in A

Librettos:
for other composers, performed in Vienna, published and in A-Wn, unless otherwise stated
L'Almonte (componimento drammatico), G. Tricarico, 1661;
Oronisbe, P.A. Ziani, 1663;
L'Invidia conculcata dalla Virtù, Merito, Valore della S. C. Mta di Leopoldo imperatore, Ziani, 1664, lib lost, score Wn;
Cloridea, Ziani, 1665;
L'Alcindo, A. Bertali, 1665;
La Galatea, Ziani, 1667;
Apollo deluso (dm), G.F. Sances and Leopold I, 1669;
La fede trionfante (orat), Tricarico, 1662, pubd lib I-Lg;
Maria Maddalena (orat), Bertali, 1663, lib lost;
La morte debellata (sepolchri), Sances, 1669, pubd lib A-Gu, Wst



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Baroque de LimogesChristophe Coin
AMAZON: DRAGHI - La vita nella morte
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DRAGHI - La vita nella morte



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>