Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

SCHNEIDER, Friedrich (1786-1853) - Klaviertrio Op.38 (1816)

$
0
0
Louis Asher - Jenny Lind (1845)
Obra de Julius Ludwig Asher (1804-1878), pintor alemany (1)


- Recordatori de Friedrich Schneider -
En el dia de la commemoració del seu 165è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Julius Ludwig [Louis] Asher (Hamburg, 26 de juny de 1804 - Hamburg, 7 de març de 1878) va ser un pintor alemany. Es va formar amb Gerdt Hardorf i Leo Lehmann abans de viatjar, el 1821, a Dresden, ciutat on va ampliar la seva formació. Poc després, es va traslladar a Düsseldorf on va entrar a l'estudi de Peter von Cornelius i on es va associar amb l'Escola de Pintura de Düsseldorf. Allà va conèixer a Wilhelm von Kaulbach, amb qui va col·laborar i compartir amistat al llarg de la seva vida. El 1825 es va traslladar a Munich on va treballar en els frescs de la Glyptothek i des d'on el 1827 va tornar a Hamburg. El 1832 va viatjar a Itàlia on hi va viure fins el 1835. Com a pintor, va realitzar obra diversa però principalment retrats i escenes històriques. Julius Ludwig Asher va morir a Hamburg el març de 1878.



Parlem de Música...

(Johann Christian) Friedrich Schneider (Alt-Waltersdorf, 3 de gener de 1786 - Dessau, 23 de novembre de 1853) va ser un professor i compositor alemany. Fill de Johann Gottlob Schneider (1753-1840) i germà dels organistes i compositors Johann Gottlob Schneider i Johann Gottlob Schneider II (1797-1856), es va formar inicialment amb el seu pare. El 1798 va entrar al Gymnasium de Zittau on va estudiar música, amb Schönfelder i Unger, i on es va iniciar en la composició. A partir del 1804 va començar a publicar les seves primeres obres i el 1805 va entrar a la Universitat de Leipzig per ampliar la seva formació acadèmica. El 1806 va assolir el seu primer càrrec com a professor de cant de la Ratsfreischule. El 1807 va ser nomenat organista de la Universitätskirche, el 1810 director de la companyia d'òpera Secondaschen, el 1812 organista de la Thomaskirche, el 1816 director de la Singakademie i el 1817 director musical del teatre municipal de Leipzig. El 1820 va ser nomenat Hofkapellmeister de la cort d'Anhalt-Dessau en el transcurs del qual va crear una acadèmia de cant, una societat coral i una escola de música. Va ser allà on entre els anys 1820 i 1851 va dirigir un centenar de festivals de música en els quals també va estrenar algunes de les seves obres. Pels mèrits assolits va ser condecorat amb els doctorats honorífics de les universitats de la Halle i Leipzig. Com a compositor, va ser notablement prolífic si bé no va rebre el mateix reconeixement que havia assolit per la seva labor com a docent i director. El seu fill Theodor Schneider va ser violoncel·lista i director. Friedrich Schneider va morir a Dessau el novembre de 1853.

Wilhelm Ernst August Schlieben (1781-1839) - Anhalt Dessau und Kothen. Herzogth (1825) (2)

OBRA:

Vocal:

Orats:
Die Höllenfahrt des Messias, 1810;
Das Weltgericht (A. Apel), 1819;
Totenfeier, 1821;
Die Sündflut (E. von Groote), 1823;
Das verlorene Paradies (L. de Marées), 1824;
Jesu Geburt, 1825;
Pharao (A. Brüggemann), 1828;
Christus das Kind, 1828–9;
Gideon (Brüggemann), 1829;
Absalon (Brüggemann), 1831;
Das befreite Jerusalem, 1835;
Salomonis Tempelbau, 1836;
Bonifazius, 1837;
Christus der Erlöser, 1838;
Gethsemane und Golgotha (W. Schubert), 1838

Other vocal:
7 ops, 1 inc.;
14 masses, 5 a cappella;
Gl settings;
TeD;
25 cants.;
5 hymns;
13 ps settings;
c50 partsongs, mixed chorus;
c400 partsongs, male vv;
c200 songs, 1v, pf

Instrumental:

23 syms., 20 ovs., 7 pf concs., other smaller orch works;
10 str qts, 3 pf qts, 4 pf trios, 4 sonatas, vn, pf; 4 sonatas, fl, pf;
Sonata, vc, pf;
Sonata, 2 pf;
6 sonatas, Polonaise, pf 4 hands;
35 sonatas, various smaller works, pf solo



Informació addicional... 

INTERPRETS: TrioSono
AMAZON: Piano Trios
SPOTIFY: Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZACH, Jan (1699-1773) - Requiem (c.1769)

$
0
0
Jan ten Compe - View of Cleves and View of The Hague from the Northwest
Obra de Jan ten Compe (1713-1761), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Jan ten Compe (Amsterdam, 14 de febrer de 1713 - Amsterdam, 11 de novembre de 1761) va ser un pintor holandès, especialitzat en paisatges i vistes urbanes. Segons Jan van Gool, el seu biògraf, va ser seguidor de Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Alumne de Dirck Dalens III, la seva obra va ser habitualment sota demanda de patrons i aristòcrates com l'alcalde Rendorp d'Amsterdam i Mr. De Groot de la Haia. Ten Compe es va centrar en temàtica paisatgística rebent gran acceptació al seu temps. Va treballar també com a professor amb alumnes, entre altres, com Geerit Toorenburgh. Va morir a Àmsterdam el novembre de 1761.



Parlem de Música...

Jan Zach (Čelákovice, bap. 13 de novembre de 1699 - Ellwangen, 24 de maig de 1773) va ser un organista i compositor bohemi. Es desconeix la seva vida i formació inicials fins el 1724, any que es va traslladar a Praga on va iniciar la seva carrera com a violinista de les esglésies de St Gallus i St Martin. En aquesta darrera, va assolir el càrrec d'organista i a partir del 1737 va assolir el mateix càrrec a l'església de Merciful Brethren i a la capella minorita de Santa Ann. Segons Dlabač, va ser alumne de Černohorský en orgue i composició a Praga. El 1737 va postular, sense èxit, en el càrrec d'organista de la Catedral de Sant Guiu fet que va motivar el seu posterior viatge a Alemanya on va assolir una posició de Kapellmeister a la cort del príncep elector de Mainz. A partir del 1746 va viatjar a Itàlia i el 1747 va tornar a Bohèmia si bé va continuar en el seu càrrec a Mainz fins el 1750, any que va ser suspès en el seu càrrec per la seva "actitud excèntrica". Finalment, el 1756 va dimitir i va decidir viatjar per Alemanya a la cerca de noves oportunitats. El 1767 i el 1771 va visitar Itàlia on va treballar com a intèrpret, professor i venent còpies de les seves obres. En aquell temps va visitar regularment el Monestir de Stams on hi va treballar i representar diverses de les seves obres religioses. També va visitar Munich on va ser professor d'una escola jesuïta. El 1773 va començar a treballar a la cort de Wallerstein si bé poc temps després, i durant una visita a Ellwangen, va morir sobtadament.

Ansicht von Ellwangen an der Jagst (1818) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

29 masses, K B1–16, GS B1–11, 14–15;
4 masses, CZ-Pnm;
3 requiems, K B17–18, GS B12;
miscellaneous mass movts, incl. K B32–3, GS B13 [Cr of K B7];
other movts, Pnm;
8 offs, K B20–21, GS B 16–20, 41;
2 offs, G, D, Pnm;
4 motets, K B22–3, GS B34–5
6 arias, K B35, GS B24, 25, 31, 36, 39;
2 arias, E , F, Pnm;
Beatus vir, K B25;
Cant., GS B40;
4 Corpus Christi hymns, GS B29;
Christmas hymn, GS B28;
2 hymns, Pnm;
Komm Heiliger Geist, GS B23;
Litaniae Lauretanae, GS B26;
Mag, D, Pnm;
2 Miserere, GS B37–8;
Nisi Dominus, Pnm;
Pastorale [duet, S, A], GS B32;
Responsoria post Lamentationes, GS B30;
2 Salve regina, K B24, GS B27;
2 Salve regina, d, g, Pnm;
Stabat mater, K B19;
13 Tantum ergo, K B34;
2 Te Deum, GS B21–2;
Te Deum, D, Pnm;
7 vespers, K B26–31, GS B33;
2 vespers, C, D, Pnm;
4 musicae navales, opp.1–4, 1737–40, lost

Instrumental:

Sinfonias and partitas:
3 sinfonias a 3, 2 vn, bc, K C1–2, GS C12 [2 ed. in HM, cxlv (1956)];
6 sinfonias a 4, 2 vn, va, bc, K C3–5, 14, 19, ed. in MAB, xliii (1960, 2/1989), GS C10;
Ov. a 4, C, CZ-Bu (microfilm);
19 sinfonias, str, ww, K C6–12, 13 [ed. A. Gottron as ‘Sonate für Kammerorchester’, Kurmainzer Kammermusik (Würzburg, 1926)], 15–17, 20–22, GS C1–4, 11;
5 partitas, str, ww, GS C5–9, Parthia, D, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Pnm

Concs., etc.:
Sinfonia, hpd solo, 2 vn, va, bc, K C18;
Conc., hpd, orch (Nuremberg, 1766), GS C13;
5 concs., hpd, orch, incl. Conc., C [ed. W. Höckner (Leipzig, 1949)], K C26, GS C14–16, 17 [ed. in NM, clxv (1947)];
Conc., fl, orch, K C23 [ed. in DCHP, cxvi (1958), 2nd, 3rd movts only], K C24–5, GS C19–21;
Conc., ob, orch, GS C22 [ed. in MVH, xxii (1969, 2/1980)];
Conc., vc, orch, GS C18

Sonatas:
Sei sonate, hpd, vn/fl (Paris, 1767);
2 trio sonatas, 2 vn, bc, GS C23–4;
Trio Sonata, D, 2 vn, bc [ed. in MAB, ix (1951, 2/1979)]

Hpd:
Partita, C, GS, C25;
Sonata, A, in Oeuvres mêlées, v/6 (Nuremberg, 1759), GS C26;
Capriccio, c, GS C27; 2 movts, A [no title, 1 identical with GS C26], GS C28

Org:
3 preludes, c, D, A , K A1–3 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A1 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973)];
2 fugues, c, a, K A4–5 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A4 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973); K A5 also ed. M. Šlechta, Organistae bohemici (Prague, 1970)];
Fugue, g, GS A1 [ed. R. Quoika, Orgelwerke altböhmischer Meister, iii (Leipzig and Wiesbaden, 1948)]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingrid Kertesi (soprano); Bernhard Landauer (alt); Johannes Chum (tenor); Wolf Matthias Friedrich (bass); Reinhard Meyer (bass); Collegium Vocale Innsbruck; Kammerorchester Bratislava; Bernhard Sieberer
RECICLASSICAT: ZACH, Jan (1699-1773)
TIROLER: ZACH - Sakralwerke
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BEOBIDE DE GOIBURU, José Maria (1882-1967) - Obras para Órgano

$
0
0
Fernando Álvarez de Sotomayor - Los abuelos


- Recordatori de José Maria Beobide de Goiburu -
En el dia de la celebració del seu 136è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Fernando Álvarez de Sotomayor y Zaragoza (Ferrol, 25 de setembre de 1875 - Madrid, 17 de març de 1960) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació al taller de Manuel Domínguez, amb qui va col·laborar en la decoració de l'escala i un despatx del Ministeri d'Agricultura de Madrid. El 1899 va obtenir una pensió per ampliar els seus estudis a l'Acadèmia Espanyola de Roma. Posteriorment, va viatjar a Holanda on va descobrir la pintura de Frans Hals, autor que va influenciar la seva obra. El 1908 es va traslladar a Santiago de Xile, on va impartir classes de color i composició a l'Escola de Belles Arts, institució de la qual en va ser director el 1911 i on va formar una important generació de pintors. El 1918 va tornar a Espanya on va ser nomenat subdirector del Museu del Prado, museu on va ser director tres o quatre anys després en un càrrec que va preservar fins l'adveniment de la República i que recuperaria una vegada finalitzada la Guerra Civil. En les Exposicions Nacionals de Belles Arts va ser guardonat amb una segona medalla el 1904, una primera medalla el 1906 i una condecoració en l'edició de 1912. A l'Exposició Internacional de Lieja de 1905 va ser premiat amb una tercera medalla i amb el màxim guardó en les de Barcelona de 1907, la de Munic de 1909 i la de Buenos Aires de 1910. Com a pintor, va ser considerat un dels millors retratistes de l'època, rebent encàrrecs de la reialesa i de famílies aristòcrates, financeres i intel·lectuals. Fernando Álvarez de Sotomayor va morir a Madrid el març de 1960.



Parlem de Música...

José Maria Beobide de Goiburu (Zumaia, 25 de novembre de 1882 - Burgos, 1 de març de 1967) va ser un organista i compositor espanyol. Va iniciar els seus estudis musicals a la seva vila natal amb Antonio Trueba, organista de la parròquia, els va continuar a Pamplona amb Samaniego i a Madrid, al conservatori, amb Llanos, Grajal y Fontanilla. Als 18 anys va viatjar amb els jesuïtes a l'Equador on va treballar com a professor al Col·legi de Quito. Nomenat pel govern equatorià, de 1902 a 1906 va exercir en una classe al Conservatori Nacional de Música de Quito. No obstant, la seva difícil adaptació al clima de la ciutat va motivar el seu trasllat a Nova York on va rebre la proposta d'ocupar la plaça d'organista de la Catedral de Filadèlfia en un lloc que va rebutjar pel fet de ser una església protestant. Al seu retorn a Espanya, va treballar com a professor del col·legi Salesià de Barakaldo i seguidament en el Real Colegio de Alfonso XII de El Escorial. A Burgos, on va contreure matrimoni, va exercir d'organista i mestre de capella del Col·legi de la Mercè. El 1930 va guanyar una càtedra de música de la Escuela Normal del Magisterio de Pamplona i el 1940 va ingressar al claustre de l'Acadèmia de Música Pamplonesa la qual va ser transformada, el 1957, en el Conservatorio "Pablo Sarasate", on va ser nomenat sotsdirector. Com a compositor, va destacar especialment per la seva música religiosa amb la qual va obtenir un primer premi en un concurs de la Biblioteca Sacro-Musical. José Maria Beobide de Goiburu va morir a Burgos el març de 1967.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Esteban Elizondo Iriarte (organ)
AMAZON: BEOBIDE, J.M. - Organ Works
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BEOBIDE, J.M. - Organ Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHRECK, Gustav (1849-1918) - Sonatas Opp.9 & 13

$
0
0
Ramon Casas - Plein air (c.1890)
Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català (1)


- Recordatori de Gustav Schreck -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un dibuixant i pintor català. Va començar a estudiar amb Joan Vicens a la Llotja de les Arts i més tard, el 1881, es va convertir en el dibuixant i il·lustrador de la revista Avenç on va treballar com a corresponsal a París, mentre estudiava a l'acadèmia de Carolus-Duran juntament amb Eugène Carriére i Pierre Puvis de Chavannes. Allà va participar al Saló des Champs Elysées (1883) per traslladar-se després a Barcelona. Com a contertulià del cafè Els Quatre Gats va tenir l'oportunitat de fer amistat amb el milionari americà William Deering, que es va convertir en el seu mecenes i li va encarregar obres d'art. Impermeable a les avantguardes, el seu estil es va consolidar en el post-impressionisme. Excel·lent retratista, va realitzar obres com La gitanaLa manola, entre d'altres, així com una sèrie de retrats al carbó d'importants intel·lectuals de l'època; músics com PedrellAlbéniz o Granados, escriptors com Unamuno o Azorín, pintors com Zuloaga o Sorolla. També va expressar, amb els seus pinzells, l'anonimat d'interiors de cafès o de la vida al carrer, amb tota l'espontaneïtat que emanen tant l'entorn com els seus personatges. El seu estil va mostrar la influència de ManetWhistler o Degas pels colors suaus i els contorns difuminats que el faran evolucionar fins a un tipus de pintura més colorista i de marcat caràcter realista on es representa en obres com Cap d'un bandoler o La càrrega (1902). Casas va ser, així mateix, un dels màxims representants del Modernisme català. També va ser conegut pels cartells de prestigioses firmes comercials i de profunda sensibilitat i convicció artística com Codorniu o Anís del mono, entre altres. Ramon Casas va morir a Barcelona el febrer de 1932.



Parlem de Música...

Gustav Ernst Schreck (Zeulenroda, 8 de setembre de 1849 - Leipzig, 22 de gener de 1918) va ser un compositor i professor alemany. A partir del 1863, i fins el 1867, va estudiar al Lehrerseminar de Greiz, ciutat on ben aviat va començar a treballar com a professor. Més tard, va viatjar a Leipzig on va ampliar la seva formació musical al conservatori. Finalitzada la formació acadèmica, es va traslladar a Wyborg on va accedir a un càrrec docent al Deutschen Gymnasium. El 1887 va ser nomenat professor de teoria i composició en el Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1893 va ser nomenat kantor de la Thomaskirche, en substitució de Wilhelm Rust, i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. El 1900 va ser un dels membres fundadors de la Nova Societat Bach. Com a compositor, va destacar especialment pels seus oratoris King Fjalar i Christ, the Risen One. Gustav Schreck va morir a Leipzig el gener de 1918.

Gustav Schreck (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
King Fjalar
Christ, the Risen One
Other church music

Other:
Psalm 13, Lord, O Lord, how long!
I. Lament. How long, O Lord? Will you forget me forever?
II. Appeal. Give light to my eyes
III. Confidence. But I trusted
Psalm 23, The Lord is my shepherd for alto solo and seven voice choir
Lord have mercy on me. To words from Psalm 25 for solo voices and four-part choir
Turn us, God of our salvation (Psalm 85, verses 5-8) for solo quartet and four-part choir.
How should I receive you. Advent Motet
God with us. In the name of God we go for four to five-part choir
The day decreases. For seven-part choir

Instrumental:

Sonata op.9 for bassoon and piano
Sonata op.13 for oboe and piano



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kristin Wolfe Jensen (bassoon); Joanne McNab (oboe); Vivienne Spy (piano)
IMSLP: Gustav Schreck (1849-1918)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAHN, Reynaldo (1874-1947) - Songs

$
0
0
Emile Claus - Vlaswieden in Vlaanderen (1887)
Obra d'Emile Claus (1849-1924), pintor belga (1)




Parlem de Pintura...

Emile Claus (Sint-Eloois-Vijve, 27 de setembre de 1849 - Astene, 14 de juny de 1924) va ser un pintor belga. Es va formar de ben petit a una acadèmia de Waremgem abans d'entrar, a partir del 1869, a l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers. A partir del 1882 va començar a exposar regularment, primer a Anvers i més tard al Saló de París on va ser guardonat amb una medalla d'or. El 1883 es va instal·lar a Astene, ciutat on va desenvolupar la seva carrera com a pintor. En aquest sentit, es va especialitzar en retrats i escenes de gènere. Gràcies al seu èxit, va establir contacte amb grans mestres de l'època com Auguste Rodin, Émile Zola, Cyriel Buysse i Emile Verhaeren. També des d'Astene va viatjar arreu del món exposant les seves obres. A partir de la dècada de 1890 va rebre la influència de Monet sent a partir d'aleshores quan es va iniciar en la tècnica del luminisme. El 1904 va fundar el grup Vie et Lumière en un temps de gran activitat artística. No obstant, la Primera Guerra Mundial el va obligar a fugir a Londres, ciutat on hi va viure fins el 1918. Al seu retorn a Bèlgica, el seu art s'havia devaluat considerablement tot i el gran èxit de la seva darrera exposició de l'any 1921. Emile Claus, considerat el precursor del luminisme belga, va morir a Astene el juny de 1924.



Parlem de Música...

Reynaldo Hahn (Caracas, 9 d'agost de 1874 - Paris, 28 de gener de 1947) va ser un pianista, director i compositor veneçolà. Fill de Carlos Hahn i Elena María Echenagucia, es va formar a París, ciutat on el 1884 va entrar en el conservatori. Allà va estudiar solfeig amb Granjany, piano amb Descombes, harmonía amb Dubois i Lavignac i composició amb Massenet. Ben aviat, va començar a compondre música amb la qual va rebre el seu primer reconeixement a partir del 1892. El 1909 va iniciar la seva carrera com a crític musical ocupant la plaça vacant del Journal de l'Université des Annales. A l'entorn del 1912 va reiniciar la seva activitat com a músic, especialment com a cantant, pianista i director d'orquestra especialitzat en la representació de les òperes de Mozart. El 1914 es va allistar com a voluntari en la Primera Guerra Mundial tornant a París el 1918. En aquell temps va treballar com a compositor però especialment com a director d'òperes dels festivals de París, Cannes i Salzburg. El 1934 va ser nomenat crític musical del diari Le Figaro de París i durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Mònaco. El 1945 va tornar a París on va ser rebut amb els màxims honors sent nomenat membre numerari de l'Acadèmia de Belles Arts i director de l'Òpera de París. Reynaldo Hahn va morir a París el gener de 1947.

Reynaldo Hahn (1898) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Fin d'amour (ballet-pantomime), 1892
L'île du rêve (idylle polynésienne, 3, A. Alexandre and G. Hartmann, after P. Loti), OC (Favart), 23 March 1898
La Carmélite (comédie musicale, 4, C. Mendès), OC (Favart), 16 Dec 1902
La pastorale de Noël (Christmas mystery, 3, La Tourasse and de Taurines), Arts, 23 Dec 1908
Le bal de Béatrice d'Este (ballet), 1909
La fête chez Thérèse (ballet, Mendès), Opéra, 1910
Le bois sacré (ballet-pantomime), 1912
Le dieu bleu (ballet, J. Cocteau, F. de Madrazo), Châtelet, 13 May 1912
Miousic (opérette, 3, P. Ferreir), Olympia, 22 March 1914 [incl. music by Saint-Saëns, Lecocq, Messager and others]
Nausicaa (oc, 3, R. Fauchois), Monte Carlo, Opéra, 10 April 1919
Fête triomphale (op, 3, St Georges de Bouhélier), Opéra, 14 July 1919
La colombe de Bouddha (conte lyrique, 1, Alexandre), Cannes, 21 March 1921
Ciboulette (opérette, 3, R. de Flers and F. de Croisset), Variétés, 7 April 1923
Mozart (comédie musicale, 3, S. Guitry), Edouard VII, 2 Dec 1925
Degas (spectacle de danses), 1925
La reine de Scheba (scène lyrique, 1, E. Fleg), Châtelet, 6 March 1926
Une revue (comédie musicale, 1, M. Donnay and H. Duvernois), Porte-St-Martin, 28 Oct 1926
Le temps d'aimer (comédie musicale, 3, P. Wolff, Duvernois and H. Delorme), Michodière, 7 Nov 1926
Brummell (opérette, 3, Rip and R. Dieudonné), Folies Wagram, 16 Jan 1931
Valses (ballet), 1932
O mon bel inconnu (comédie musicale, 3, Guitry), Bouffes-Parisiens, 5 Oct 1933
Malvina (opérette, Donnay and Duvernois), Gaîte-Lyrique, 23 March 1935
Le marchand de Venise (3, M. Zamacoïs, after W. Shakespeare), Opéra, 25 March 1935
Beaucoup de bruit pour rien (comédie musicale, 4, J. Sarment, after Shakespeare), Madeleine, March 1936
Aux bosquets d'Italie (ballet, A. Hermant), Opéra, 1937–8
Le oui des jeunes filles (op, Fauchois, after Moratin), orchd Büsser, OC (Favart), 21 June 1949

Incid music:
L'obstacle (A. Daudet), 1890;
Nocturne (M. Star), 1895;
Esther (J. Racine), 1898;
Dalila (O. Feuillet), 1899;
Les deux courtisanes (F. de Croisset), 1902;
Werther (Decourcelle and Grisafulli), 1902;
Angelo, tyran de Padoue (V. Hugo), 1905; Scarron (Mendès), 1905;
La vierge d'Avilla (Mendès), 1906;
Méduse (M. Magre), 1911;
L'homme à la rose (H. Bataille), 1919;
Andrea del Sarto (A. de Musset), 1920;
Manon, fille galante (Bataille and A. Flament), 1923;
Seigneur Polichinelle (Zamacoïs), 1925;
L'homme avec dix femmes (Zamacoïs), 1937

Film scores:
La dame aux camelias, 1934;
Sapho, 1934

Songs:
for solo voice and piano unless otherwise stated
Song cycles:
Chansons grises (P. Verlaine), 1887–90;
Rondels (C. d'Orléans, T. de Banville, Mendès), 1898–9;
Etudes latines (Leconte de Lisle), 1900;
Venezia (Venetian dialect, trans. M. Léna), 1901;
Les feuilles blessés (J. Moréas), 1901–6;
Chansons et madrigaux (d'Orléans, J.A. de Baïf, A. d'Aubigné, A. Boesset), 1907;
Amour sans ailes (M. Robinson), 1911;
5 petites chansons (R.L. Stevenson), 1915;
Chansons espagnoles (1947)

Mélodies:
Rêverie (Hugo), 1888:
Si mes vers avaient des ailes (Hugo), 1888;
Mai (F. Coppée), 1889;
Aubade espagnol (Daudet), 1890;
Paysage (A. Theuriet), 1890;
Dernier voeu (de Banville), 1891;
Infidélité (T. Gautier), 1891;
La nuit (de Banville), 1891;
Offrande (Verlaine), 1891;
Trois jours de vendange (Daudet), 1891;
D'une prison (Verlaine), 1892;
Fêtes galantes (Verlaine), 1892;
Séraphine (H. Heine), 1892;
L'énamourée (de Banville) (1892);
Seule (Gautier) (1892);
Cimetière de campagne (G. Vicaire), 1893;
L'incrédule (Verlaine), 1893;
Nocturne (J. Lahor), 1893;
Les cygnes (A. Renaud), 1893–4;
Fleur fanée (L. Dierx) (1894);
A Phidylé (Leconte de Lisle), B, 6 S, 4 T, pf 4 hands, 1895;
Cantique (Racine), 1v/women's chorus, pf (1896);
Naguère, au temps des églantines (Mendès), 1896;
Théone (J. Moréas) (1897);
La délaissée (Mme Blanchechotte) (1898);
Le souvenir d'avoir chanté (Mendès) (1898);
Le marchand des marrons (P. Collin), 1899;
Le printemps (de Banville) (1899);
Quand je fus pris au pavillon (d'Orléans) (1899)
La chère blessure (Blanchechotte) (1900);
Quand la nuit n'est pas étoilée (Hugo) (1900);
J'ai caché dans la rose en pleurs (A. Silvestre) (1903);
O fons Bandusiae (Horace), ?1905;
Au pays musulman (H. de Régnier), 1906;
Les fontaines (de Régnier) (1910);
A une étoile (de Musset), ?1911;
Avoir des ailes de colombe (Robinson, trans. Duclaux) (1911);
Chanson au bord de la fontaine (M. Magre) (1912);
Le rossignol des lilas (L. Dauphin) (1913);
A Chloris (T. de Viau) (1916);
Le plus beau présent (Magre) (1917);
Puisque j'ai mis ma lèvre (Hugo) (1917);
Ma jeunesse (H. Vacaresco) (1918);
A nos morts ignorées (L. Hennevé) (1918);
Dans la nuit (J. Moréas) (1921);
La douce paix (G. de Saix) (1921);
Fumée (Moréas) (1921);
Sur l'eau (Sully-Prudhomme) (1921);
Au rossignol (de Saix) (1955);
L'amitié (1955);
Chanson (1955);
Je me souviens (de Saix) (1955);
La nymphe et la source (1955);
Sous l'oranger (1955);
Ta main (1955);
La vie est belle (1955);
Dans l'été

Choral:
Prométhée triomphant (P. Reboux), solo vv, chorus, orch, 1908;
Le pauvre d'Assise (orat, Rivollet), c1918–33

Instrumental:

Orch:
Nuit d'amour bergamasque, sym. poem, 1893;
Marine, chbr orch, 1898;
Vn Conc., 1927;
Pf Conc., 1931;
Conc., 5 insts, orch, 1942;
Conc. provençal, fl, cl, bn, hn, str, 1945;
Vc Conc. ‘Révision et cadence de Ferdinand Pollain’ (Paris, 1955), unfinished;
Suite honogroise, vn, pf, perc, str

---

Chbr:
Pf Trio, f, 1896;
Romance, A, vn, pf, 1901;
Sarabande, thème variée, cl, pf, 1903;
Variations chantantes, vc, pf, 1905;
Nocturne, vn, pf, 1906;
Danse pour une déesse, fl, pf, 1913;
Pf Qnt, 1921;
Sonata C, vn, pf, 1926;
Divertissement pour une fête de nuit, str qt, 1931;
Eglogue, wind trio, 1936;
Soliloque et forlane, va, pf, 1937;
Str Qt, a, 1939;
Romance, fl, va, vc;
2 préludes, org

Pf:
Une abeille, 1889;
Suite concertante, 1889;
Hippomène et Atalante, 1890;
Les impressions, 1890;
Scherzo lent, 1891;
Notturno alla italiana, 1891;
Variations sur un thème de Charles Levadé, pf 4 hands, 1892;
3 préludes sur des airs populaires irlandaises, pf 4 hands, 1895;
Portraits de peintres, 1896;
Premières valses, 1897;
Le rossignol éperdu, 1902–10;
Berceuses, pf 4 hands, 1904;
Variations puériles sur une mélodie de Carl Reinecke, 1905;
Bacchante, 1905;
Les jeunes lauriers, 1915;
Pour vercer un convalescent, 1915;
Le ruban dénoué, 1915;
2 études, 1927;
other pieces

Literatura:

Du chant (Paris, 1920, 2/1957; Eng. trans., 1990, as On Singers and Singing)
La grande Sarah (Paris, 1930; Eng. trans., 1932, as Sarah Bernhardt)
Journal d'un musicien (Paris, 1933)
L'oreille au guet (Paris, 1937)
Thèmes variés (Paris, 1946)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Susan Graham (mezzo-soprano); Roger Vignoles (piano) 
AMAZON: Hahn - The Songs
SPOTIFY: Hahn - The Songs



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MONTANARI, Antonio Maria (1676-1737) - Violin Concertos

$
0
0
Marco Ricci - A Landscape with Washerwomen and a Man Bathing on a River Near a Thatched Cottage
Obra de Marco Ricci (1676-1730), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Maria Montanari -
En el dia de la celebració del seu 342è aniversari de naixement

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Marco Ricci (Belluno, 5 de juny de 1676 - Venezia, 21 de gener de 1730) va ser un gravador i pintor italià. Es va formar en el taller que el seu oncle Sebastiano Ricci tenia a Venècia. No obstant, i després de ser acusar d'assassinat, va haver de fugir de la ciutat. El 1700, i després d'uns anys a Split, va tornar a Venècia on ja alliberat dels seus càrrecs, va començar a treballar com a decorador teatral. En aquest sentit, va col·laborar amb Alessandro Magnasco l'estil de qui va influenciar-lo notablement. El 1708, i en companyia de Giovanni Antonio Pellegrini, va viatjar a Anglaterra per invitació de Charles Montagu, duc de Manchester. En el transcurs d'aquest viatge va fer parada formativa als Països Baixos on va rebre la influència dels pintors de paisatges flamencs i holandesos. A Londres, va treballar com a escenògraf per òperes i va realitzar decoracions al fresc per a la residència del duc de Manchester. Al seu retorn a Venècia, va col·laborar activament amb el seu oncle Sebastiano tot realitzant desenes de vistes urbanes i paisatges d'estil neoclàssic. Com a pintor, la seva obra va ser essencial per al desenvolupament del gènere del paisatge del segle XVIII a la ciutat de Venècia, i va influir sobre artistes com CanalettoMichele Giovanni MarieschiFrancesco GuardiGiuseppe Zaïs i Francesco Zuccarelli, entre molts altres. Marco Ricci va morir a Venècia el gener de 1730.



Parlem de Música...

Antonio Maria Montanari (Modena, 29 de novembre de 1676 - Roma, 2 d'abril de 1737) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1692, any que va constar com a resident a Roma. Allà se'l va documentar com a violinista de l'orquestra del cardenal Ottoboni en un temps en què també va treballar al servei privat de la noblesa romana. El 1708 va ser un dels violinistes que va participar en la representació de l'òpera La Resurrezione d'Händel en el Palazzo Ruspoli. També a Roma va treballar al servei del cardenals Giovanni Paolo Colonna i Benedetto Pamphili i de l'Accademia del Disegno di San Luca. Com a compositor, va ser autor principalment de sonates i concerts per a violí. Com a professor, va destacar el seu alumne J.G. Pisendel. Antonio Maria Montanari va morir a Roma l'abril de 1737.

Joan Blaeu - Ducato di Modena, Regio et Carpi (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Ducato di Modena, Regio et Carpi (1665) (2)

OBRA:

Instrumental:

1 sonata in Sonate a violino e violincello di vari autori (Bologna, c1695)
6 Suonate, vn solo, vc, bc, op.1 (Amsterdam, c1726) [attrib. Francesco Montanaro]
8 Concerti, 4 for vn solo, 4 for 2 vn with ripieno, op.1 (Amsterdam, c1730)
4 concs., 3 for vn solo, 1 for 2 vn, D-Dlb
Concerto, vn solo, 2 vn, va, bc, S-Skma
Sonata da camera, vn, bc, D-Dlb
Sonata a tre, GB-Mp
Trio sonata, 2 ob, b, S-Skma
2 works, vn solo, b, D-Dlb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Johannes Pramsohler (violin); Ensemble Diderot
AMAZON: Montanari - Violin Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Montanari - Violin Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LOEWE, Carl (1796-1869) - Die Auferweckung des Lazarus (1863)

$
0
0
Wilhelm Riefstahl - Procesja kapucynów na Forum Romanum (1879)
Obra de Wilhelm Riefstahl (1827-1888), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Carl Gottfried Loewe -
En el dia de la celebració del seu 222è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Wilhelm Riefstahl (Neustrelitz, 15 d'agost de 1827 - München, 11 d'octubre de 1888) va ser un pintor alemany. El 1843 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín, ciutat on també va estudiar amb el litògraf Gropius. Finalitzada la seva formació, va viatjar a Rügen on es va focalitzar en l'estudi i realització de vistes de paisatges. Més tard, va viatjar per Westfalia, Baviera i Suïssa on l'orografia dels Alps va despertar el seu interès per les vistes geològiques i d'alta muntanya. El 1869 va viatjar a Itàlia on va viure un temps a Roma abans de tornar a Karlsruhe, ciutat on va ser nomenat professor de l'escola d'art de la ciutat. Els darrers anys es va traslladar a Munich, ciutat on va morir l'octubre de 1888.



Parlem de Música...

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869) va ser un cantant, director i compositor alemany. Fill del kantor Adam Loewe (?-1826), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar com a cantant d'un cor a Köthen i més tard a la Halle. Va ser allà on va conèixer i rebre suport de Madame de Stal qui el va presentar a Jerome Bonaparte, en aquell temps governador de Westfalia. Va ser aleshores quan va rebre una beca d'estudis ampliant la seva formació a la Universitat de Halle. El 1820 es va traslladar a Stettin on va assolir el seu primer càrrec d'organista i director musical d'una escola. També va ser en aquell temps quan es va iniciar en la composició de forma regular sent un dels seus primers treballs una versió d'Erlkönig (1824) de Goethe. El 1821 es va casar amb Julie von Jacob en un matrimoni molt breu degut a la mort de la seva esposa el 1823. Més tard, es va tornar a casar amb la cantant Auguste Lange, amb qui també va participar en diversos recitals. Durant els anys 1840 i 1850 va viure el seu zenit musical participant en diverses gires com a cantant i compositor. Al seu retorn a Alemanya, i després de 46 anys al servei musical de la ciutat de Stettin, es va traslladar a Kiel, ciutat on va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va gaudir d'extraordinària popularitat gràcies principalment a les seves cançons amb les quals es va guanyar el sobrenom del "Schubert del Nord d'Alemanya". No obstant, també va ser autor de cinc òperes, nombrosos oratoris, cantates i abundant obra instrumental. Carl Loewe va morir a Kiel l'abril de 1869.

Carl Loewe (2)



Informació addicional... 

LANGE-MULLER, Peter (1850-1926) - Piano music

$
0
0
Peter Vilhelm Ilsted - At the Window
Obra de Peter Ilsted (1861-1933), pintor danès (1)


- Recordatori de Peter Lange-Müller -
En el dia de la celebració del seu 168è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Peter Vilhelm Ilsted (Sakskøbing, 14 de febrer de 1861 - København, 16 d'abril de 1933) va ser un pintor danès. A partir del 1878 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen on ràpidament es va especialitzar en retrats i escenes de gènere. El 1891, i després del matrimoni de la seva germana Ida Ilsted (1869-1949) amb el també pintor danès Vilhelm Hammershøi, la seva temàtica va canviar radicalment rebent la total influència de la temàtica i tècnica d'Hammershøi. A partir del 1906 va experimentar amb la tècnica de gravat "Manera negra" amb la qual va assolir gran èxit fins el punt de ser considerat el millor artista en aquesta especialitat. Peter Ilsted va morir a Copenhagen l'abril de 1933.



Parlem de Música...

Peter Lange-Müller (Frederiksberg, 1 de desembre de 1850 - København, 26 de febrer de 1926) va ser un compositor danès. Procedent d'una família amb tradició musical, científica i cultural, es va formar musicalment de ben petit amb Gottfred Matthison-Hansen. El 1870 va entrar a la Universitat de Copenhagen, on va estudiar ciències polítiques, i al conservatori, on va estudiar piano amb Edmund Neupert. No obstant, una malaltia el va obligar a abandonar els seus estudis fet que el va obligar a formar-se a sí mateix. Va ser aleshores quan es va focalitzar en la composició musical la qual va mantenir regularment la resta de la seva vida amb l'excepció del període comprès entre el 1879 i 1883, època en què va treballar com a director del Koncertforening. Com a compositor, va ser notablement prolífic, especialment en música vocal, i en un estil conservador romàntic proper al d'autors com Hartmann i Heise. Peter Lange-Müller va morir a Copenhagen el febrer de 1926.


OBRA:

Vocal:

Stage:
first performed at Copenhagen, Royal Theatre, unless otherwise stated
op.
7Tove (Spl, 2, Lange-Müller), 1878, abridged vs (1879)
13I Mester Sebalds have [In Master Sebald's garden] (incid music, S. Bauditz), 1880, abridged vs (1881)
15Fulvia (incid music, H.V. Kaalund), 1881, abridged vs (1881)
22Spanske studenter (op, 2, V. Faber), 1883, vs (1883)
25Der var engang [Once upon a time] (incid music, H. Drachmann), 1887, abridged vs (1887)
30Fru Jeanna (tragic op, 4, E. von der Recke), composed 1886; 1891, vs (1892)
32Gildet paa Solhaug [The Feast at Solhaug] (incid music, H. Ibsen), composed 1888; Christiania, 1897, abridged vs (1888), songs (1894)
41Ved Bosporus [At the Bosporus] (incid music, Drachmann), 1891, abridged vs (1893)
42Peter Plus (incid music, E. Christiansen), 1891, 2 songs (1891)
43Die schlimmen Brüder (incid music, P. Heyse), Weimar, 1891, serenade, vn, pf (1922)
44Hertuginden af Burgund [The Duchess of Burgundy] (incid music, von der Recke), abridged vs (1892)
48Letizia (incid music, Christiansen), Copenhagen, Dagmar, 1898, songs (1893–8)
50Vikingeblod (op, 4, Christiansen), composed before 1897; 1900, vs (1897)
51Sommernat paa sundet [Summer night on the sound] (O. Benzon), 1894 [prelude to Anna Bryde]
55Middelalderlig [Medieval] (melodrama, Drachmann), 1896, abridged vs (1903)
59Renaissance (melodrama, Drachmann), 1901, vs (1903)

Choral:
op.
5Tonernes flugt [The tones' flight] (H. Hertz), Novemberstemning [November mood] (H. Høst), both for mixed vv, 1876, acc. pf 4 hands (1913), with orch acc. (1914–15)
9Niels Ebbesen (C. Gandrup), Bar, male vv, orch (1878), rev. 1924
10Tolv kor- og kvartetsange, male vv (1879)
21Tre salmer, mixed vv, orch (1883)
29Zwei Madonnalieder (P. Heyse, after Sp. orig.), Mez, female vv, orch (1895)
36Kantate ved universitetets fest, June 1888 (H. Drachmann), mixed vv, orch, vs (1911)
601848 (E. von der Recke), cant., Bar, male vv, wind, vs (1919)
62Arion (Recke), T, mixed vv, orch, perf. 1899, vs (n.d.)
65Tre Madonnasange (T. Lange), mixed vv (1900)
71H.C. Andersen-kantate (Recke), solo vv, mixed vv, orch (1906)
73Agnete og havmanden [Agnete and the merman] (E. Blaumüller), chorus, orch, vs (1910)

Songs:
5 sange af Sulamith og Salomon (B.S. Ingemann), op.1 (1874);
Menuet og marsch (H.V. Kaalund, F. Paludan-Müller), 2 songs, low v, op.2 (1874);
3 digte (V. Bergsøe), op.4 (1875);
8 sange (Ingemann), op.6 (1876);
6 sange efter det russiske (T. Lange), op.11 (1879);
Fem danske sange (C.F.K. Molbech, C. Hauch, Kaalund), op.14 (1882);
5 norske sange (B. Bjørnson, H. Ibsen, C. Welhaven), op.16 (1882);
6 folkeviser (trans. Lange), op.18 (1883);
Naar sol gaar ned [At sunset] (Lange), 4 songs, op.19 (1883);
Skumring [Twilight] (Lange, after L. Tolstoy), 4 songs, op.20 (1883);
Bjørnen, hinden, junkeren [The bear, the hind, the squire], op.23 (1884)
7 sange (Recke), op.24 (1884);
6 ernste Lieder (H. Heine, H. Heyse), op.27 (1895);
6 anciennes chansons d’amour, op.28 (1885);
4 digte (C. Richardt, Molbech, Kaalund), op.31 (1887);
8 folkeviser (trans. Lange), op.34 (1888);
5 Romanzen und Balladen (L. Uhland), op.35 (1889);
3 sange (Lange, after Pol. and Russ. orig.), op.38 (1890);
6 sange af Min kaerligheds bog (K. Gjellerup), op.40 (1890);
[3] Sange ved havet [Songs by the sea] (H. Drachmann), op.54 (1896);
4 sange af Cosmus (E. Christiansen), op.57 (1898);
4 sange (L. Holstein), op.61 (1899);
17 viser og sange (Lange), op.64 (1899);
3 digte (Jacobsen), op.74 (1908);
9 sange (Recke), op.75 (1908);
[5] Vandringsmandens sange [Songs of travel] (C. Bahnson), op.77 (1910);
12 smaasange (1901)

Instrumental:

Orch.:
Sym. ‘Efteraar’ [Autumn], d, op.17, 1879–81, arr. pf 4 hands (1881);
Sym., d, op.33, 1889, rev. 1915;
2 suites, I Alhambra, op.3 (1875) and Weyerburg, op.47, arr. pf 4 hands (1894);
Romance, vn solo, op.63 (1899);
Vn Conc., C, op.69 (1904)

---

Chbr.:
Pf Trio, F, op.53 (1898);
3 fantasistykker, vn, pf, op.39 (1891);
Works for pf 2 hands, incl. 12 klaverstykker, op.8 (1877), Danse og intermezzi, op.49 (1894), 7 skovstykker [Forest pieces], op.56 (1898), En efteraarsfantasi [An autumn fantasia], op.66 (1900), Daempede melodier [Soft melodies], op.68 (1904), Smaa klaverstykker for børn [Little pf pieces for children] (1911);
Meraner-Reigen, pf 4 hands, op.26 (1886)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mogens Dalsgaard (piano)
JPC: Lange-Müller - Piano works
SPOTIFY: Lange-Müller - Piano works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Missa c-Moll (1826)

$
0
0
Constantin Guise - Der Abbruch des Totentanzes zu Basel (1846)
Obra de Konstantin Guise (1811-1858), pintor alemany.


- Recordatori de Johannes Simon Mayr -
En el dia de la commemoració del seu 173è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Konstantin Guise (Kassel, 1811 - Basel, 1858) va ser un pintor alemany. Fill d'un pintor francès establert a Alemanya al servei del rei Jerome Bonaparte, va quedar orfe de petit rebent la primera formació d'un pintor local de Kassel. A partir del 1827 va començar a treballar com a escenògraf i decorador del Teatre Reial de Kassel. El 1831 es va traslladar a Karlsruhe i posteriorment a Basilea. Allà va treballar al servei de l'empresa de litografia "Hasler & Co" amb la qual va participar en diverses exposicions a Suïssa país on a l'entorn del 1839 va treballar a Lucern. Com a pintor, va realitzar principalment vistes urbanes i paisatges així com nombroses aquarel·les. Konstantin Guise va morir a Basilea el 1858.



Parlem de Música...

Johann Simon Mayr (Mendorf, 14 de juny de 1763 - Bergamo, 2 de desembre de 1845) va ser un professor i compositor alemany. Fill de Josef Mayr, un organista i professor d'escola, i de Maria Anna Prantmayer, es va formar inicialment amb el seu pare. Amb 7 anys va començar a cantar i als 9 va mostrar bones habilitats amb el piano i va començar a compondre algunes cançons. Es va formar al seminari jesuïta de Ingolstadt abans d'entrar, el 1781, a la universitat de la mateixa ciutat per estudiar Dret i Teologia. Allà va ser musicalment autodidacta i es va especialitzar en orgue. El 1786 va publicar la seva primera obra, Lieder bei dem Clavier zu singen i el 1787, i gràcies a la promoció que va rebre de Thomas von Bassus, va viatjar a Poschiavo i després a Bergam on va estudiar amb Carlo Lenzi. Disconforme, va decidir tornar a Alemanya tot i que ben aviat va rebre una invitació a Venècia per estudiar amb Ferdinando Bertoni. Allà es va familiaritzar amb l'estil italià i el teatre sent també allà on va publicar el seu primer oratori així com diverses cantates que van ser representades entre el 1791 i 1794. També en aquell període Niccolò Piccinni i Peter Winter van incentivar-lo a començar a escriure òperes. La seva primera producció fou Saffo (1794), estrenada a La Fenice, teatre on es creu que també va treballar com a intèrpret de viola. La seva segona òpera, La Lodoiska (1796) va motivar el seu ràpid ascens i reputació, fama que va incrementar amb la seva primera òpera bufa Un pazzo ne fa cento (1796). Aquest èxit li va permetre establir-se a Venècia, ciutat que el va adoptar musicalment la resta de la seva vida. No obstant, va ser a Bergam on va assolir el zenit de la seva carrera. Allà va ser molt actiu en la promoció musical i cultural i també en la cerca de recursos artístics per a nens i nenes pobres. Va fundar l'Escola Lliure de Música on va rebre alumnes de tota classe i condició, entre ells, el famós Donizetti. El 1809 va fundar el Pio Istituto Musicale, una institució caritativa per a orfes. La seva passió per la filantropia el va dur a rebutjar diverses ofertes a París, Londres, Dresden o Sant Petersburg. A partir del 1824 es va jubilar de la composició d'òperes i es va dedicar, íntegrament, a escriure música religiosa. També va aprofitar els darrers anys per a recuperar música antiga, interpretar els mestres vienesos, escriure assaigs i participar en diverses publicacions musicals. Va seguir sent un personatge molt admirat i en la seva visita a Alemanya del 1838 va ser rebut amb tots els honors. El 1844 va morir la seva segona esposa i un any més tard, el desembre de 1845, Johann Simon Mayr va morir a Bergam.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Saffo, ossia I riti d’Apollo Leucadio (dm, 2, A. Sografi), VF, 17 Feb 1794, I-BGc*, US-Bp, Wc
La Lodoiska (dm, 3, F. Gonella), VF, 26 Jan 1796; rev. version (2), Milan, Scala, 26 Dec 1799; I-Bc, BGc* (1796 perf.), Fc, Gl, Mc (1799 version), Nc, Pl, PAc (1799 version), US-Bp
Un pazzo ne fa cento (I rivali delusi; La contessa immaginaria) (dg, 2, G. Foppa, after D. Somigli: Il conte villano), Venice, S Samuele, 8 Oct 1796, I-BGc*, Fc, OS
Telemaco nell’isola di Calipso (dm, 3, Sografi), VF, 16 Jan 1797, BGc*, US-Bp
L’intrigo della lettera (Il pittore astratto) (farsa giocosa, 1, Foppa), VM, 24 Sept 1797, I-BGc*, Fc, Nc
Il segreto (Il matrimonio per concorso) (farsa giocosa, 1, Foppa), VM, 24 Sept 1797, GB-Lbl, I-BGc*, Fc, Nc, PAc, US-Bp
Avviso ai maritati (dg, 2, Gonella), Venice, S Samuele, 15 Jan 1798, I-BGc*
Lauso e Lidia (dm, 2, Foppa, after J.F. Marmontel), VF, 14 Feb 1798, BGc
Adriano in Siria (dm, 3, P. Metastasio), VB, 23 April 1798, B-Bc
Che originali (Gli originali; Il pazzo per la musica; La melomane; Il trionfo della musica; Il fanatico per la musica; La musicomania) (fa, 1, G. Rossi), VB, 18 Oct 1798, D-Mbs, I-Fc, Gl, Mc, Nc, Pl, US-Bp
Amor ingegnoso (fa, 1, C. Mazzolà), VB, 27 Dec 1798, I-BGc*
L’ubbidienza per astuzia (fa, 1, Mazzolà), VB, 27 Dec 1798, BGc*
Adelaide di Guesclino (dm, 2, Rossi, after Voltaire), VF, 1 May 1799, BGc*, Fc, PAc, US-Bp, Wc
L’accademia di musica (fa, 1, Rossi), Venice, S Samuele, Aug 1799, I-BGc*, Fc
Labino e Carlotta (Werter e Carlotta; Sabino e Carlotta) (fa, 1, Rossi), VB, 9 Oct 1799, I-BGc, Mc
L’avaro (fa, 1, Foppa), VB, Nov 1799, GB-Lbl, I-BGc*, Fc
Lodoiska (op semiseria, 2), Parma, 1799, not perf., I-BGc*, Fc, Nc
La locandiera (fa, 2, Rossi, after C. Goldoni), Vicenza, Berico, spr. 1800, I-BGc*, Gl, Nc
Il carretto del venditore d’aceto (L’oro fa tutto; L’acetaio; Il barile portentoso) (fa, 1, Foppa), Venice, S Angelo, 28 June 1800, Bc, BGc, Fc, Gl, Nc, Pl, PAc, Rsc, Tn, Vnm, US-Wc
L’equivoco, ovvero Le bizzarie dell’amore (I due viaggiatori) (dg, 2, Foppa), Milan, Scala, 5 Nov 1800, I-BGc, Fc, Mc, US-Bp
L’inconvenienze teatrali (fa, ?1, after Sografi), Venice, S Luca, aut. 1800, lost
L’imbroglione e il castiga-matti (fa giocosa, 1, Foppa), VM, 9 Dec 1800, lost
Gli sciti (dm, 2, Rossi, after Voltaire: Les scythes), VF, 26 Dec 1800, I-BGc*, Fc, Mc, Nc, US-Bp
Ginevra di Scozia (Ariodante; Ginevra ed Ariodante) (dramma serio eroico per musica, 2, Rossi, after L. Ariosto: Orlando furioso), Trieste, Nuovo, 21 April 1801 [for the inauguration of the theatre]; as Ariodante, Frankfurt, 26 Dec 1802; I-Bc, BGc, Fc, Gl, Mc, Mr*, Nc, OS, Pl, PAc, PLcon, Rmassimo, Rsc, US-Bp, LOu; vs (Vienna, ?1801)
Le due giornate (Le due giornate di Parigi; Il portatore d’acqua) (dramma eroicomico per musica, 3, Foppa, after J.N. Bouilly: Les deux journées), Milan, Scala, 18 Aug 1801, I-BGc, Fc, Mr*, Nc, Pl
I virtuosi (I virtuosi a teatro) (fa, 1, Rossi), Venice, S Luca, 26 Dec 1801, BGc*
Argene (dramma eroico per musica, 2, Rossi), VF, 28 Dec 1801, BGc*
I misteri eleusini (Antinoo in Eleusi; Polibete) (dm, 2, G. Bernardoni), Milan, Scala, 16 Jan 1802, I-BGc, Fc, Mc, Mr*, Nc, PAc, US-Bp, LOu
I castelli in aria, ossia Gli amanti per accidente (fa, 1, Foppa), VB, May 1802, lost
Ercole in Lidia (dm, 2, G. De Gamerra), Vienna, Burg, 29 Jan 1803, A-Wgm, I-Fc
Gl’intrighi amorosi (dg, 2, G. Bertati), Parma, Ducale, carn. 1803, lost
Le finte rivale (melodramma giocoso, 2, L. Romanelli), Milan, 20 Aug 1803, Bc, BGc, Fc, Nc, US-Bp
Alonso e Cora (La vergine del sole) (dm, 2, Bernardoni, after Marmontel: Les Incas), Milan, Scala, 26 Dec 1803; rev. as Cora (2, M. Salfa-Berico), NC, 1815; I-BGc, Fc, Mr*
Amor non ha ritegno (La fedeltà delle vedove) (melodramma eroicomico, 2, F. Marconi, after C. Gozzi: La donna contraria al consiglio), Milan, Scala, 18 May 1804, Bc, BGc, Fc, Mc, ?Mr*
Elisa, ossia Il monte San Bernardo (Il passagio di Monte San Bernardo) (dramma sentimentale per musica, 1, Rossi), Venice, S Benedetto, 5 Aug 1804, Bsf, Fc, Gl, Li, Mc, Nc, OS, Pl, PAc, PIv, Rc, Rsc, Vnm, US-Bp, LOu
Zamori, ossia L’eroe dell’Indie (dm, 2, L. Prividali), Piacenza, Municipale, 10 Aug 1804 [for the inauguration of the theatre], I-BGc, Gl, Rc
Eraldo ed Emma (dramma eroico per musica, 2, Rossi), Milan, Scala, 8 Jan 1805, Fc, PAc, US-Bp
Di locanda in locanda e sempre in sala (fa, 3, L.G. Buonavoglia) Venice, 5 June 1805, I-BGc
L’amor coniugale (Il custode di buon cuore) (farsa sentimentale, 1, Rossi, after Bouilly: Léonore, ou L’amour conjugal), Padua, Nuovo, 26 July 1805, Bc, BGc*, Bsf, Fc, Gl, Mc, Mr*, Nc, PAc, Rsc, Vnm, US-Bp, LOu; ed. A. Gazzaniga (Bergamo, 1967)
La roccia di Frauenstein (Gli emigrati di Franconia) (melodramma eroicomico, 2, Rossi, after A. Anelli: I fuorusciti), VF, 26 Oct 1805, GB-Lbl, I-Mc, Nc
Gli americani (Idalide) (melodramma eroico, 2, Rossi), VF, 26 Dec 1805, BGc*, US-Wc
Adelasia e Aleramo (mels, 2, Romanelli), Milan, Scala, 26/28 Dec 1806, GB-Lbl, I-BGc, CMbc, Fc, Mc, Nc, OS, PAc, US-Bp, Cn, vs (Milan, 1807/R1990 in IOG, xi)
Ifigenia in Aulide (azione seria drammatica, 2, A. Zeno), Parma, 1806, lost
Palmira, o sia Il trionfo della virtù e dell’amore (dm, 1), Florence, Pergola, 1806, I-Fc, PAc
Il piccolo compositore di musica (fa, 2), VM, 1806, ?BGc
Nè l’un, nè l’altro (dg, Anelli), Milan, Scala, 17 Aug 1807, BGc*, Mc*
Belle ciarle e tristi fatti (L’imbroglio contra l’imbroglio) (dg, 2, Anelli), VF, Nov 1807, Mc
I cherusci (dm, 2, Rossi), Rome, Argentina, carn. 1808, ?B-Bc, frags. D-Mbs*
Il vero originale (La finta sposa; Il barone burlato) (burletta per musica, 2, M.A. Brunetti), Rome, Valle, carn. 1808, I-BGc, Rsc
Il matrimonio per concorso (dg, 2), Bologna, Comunale, carn. 1809
Il ritorno di Ulisse (azione eroica per musica, 2, Prividali), VF, carn. 1809, BGc*
Amor non soffre opposizione (Amore irresistible) (dg, 2, Foppa), VM, carn. 1810, BGc*
Raùl di Créqui (mels, 2, Romanelli), Milan, Scala, 26 Dec 1810, BGc, Mr*
L’amor figliale (Il disertore) (farsa sentimentale, 1, Rossi), VM, carn. 1811, BGc
Il sacrifizio d’Ifigenia (Ifigenia in Aulide) (azione seria drammatica per musica, 2, G. Arici, after M.F.L.G.L. Roullet), Brescia, Grande, carn. 1811, Mc, PAc, Palermo, Teatro Carolina, PS, Tf, US-Bm, frags. I-BGc*; as Il ritorno di Jefte, o sia Il voto incauto (J. Ferretti), concert perf., Rome, 1814
Tamerlano (mels, 2, Romanelli, after Voltaire: L’orphelin de la Chine and Morel: Tamerlan), Milan, Scala, 26 Dec 1812, I-BGc, Mr*
La rosa bianca e la rosa rossa (melodramma eroico, 2, F. Romani, after R.C.G. de Pixérécourt: La rose blanche et la rose rouge), Genoa, S Agostino, 21 Feb 1813; as Il trionfo dell’amicizia, NC, spr. 1819; BGc, Fc, Nc, Rsc, US-Bp; vs (Florence, n.d.); (Bergamo, 1963)
Medea in Corinto (melodramma tragico, 2, Romani, after Euripides), NC, 28 Nov 1813, I-Bc, BGc*, Fc, Mr*, Nc, Rmassimo, US-Bp, NYp, vs (Paris, 1823/R1986 in IOG, xii)
Elena (Elena e Costantino) (dramma eroicomico per musica, 2, A. Tottola), Naples, Fiorentini, 28 Jan 1814, Bc, BGc*, Fc, Mc, Nc, OS, US-Bp
Atar, o sia Il serraglio d’Ormus (mels, 2, Romani), Genoa, S Agostino, June 1814, I-Mr*
Le due duchesse, ossia La caccia dei lupi (Le due amiche) (dramma semiserio per musica, 2, Romani), Milan, Scala, 7 Nov 1814, BGc, Mr*
Mennone e Zemira (La figlia dell’aria, ossia La vendetta di Giunone) (dm, 3, Rossi), NC, 22 March 1817, Nc*
Amor avvocato (commedia per musica, 1), Naples, Fiorentini, spr. 1817, Nc
Lanassa (melodramma eroico, 2, Rossi and B. Merelli, after A.M. Lemierre: La veuve du Malabar), VF, 26 Dec 1817, lost
Alfredo il grande (mels, 2, Merelli), Rome, Argentina, Feb 1818, BGc*, Fc, Mc
Le danaide (Danao) (mels, 2, Romani), Rome, Argentina, carn. 1819, Fc, Mr*
Fedra (mels, 2, Romanelli), Milan, Scala, 26 Dec 1820, Mc, Mr*, vs (Milan, 1821)
Demetrio (dm, 2, after Metastasio), Turin, Regio, carn. 1824, Tf, frags. BGc

Cantatas:
Femio, ossia La musica custode della fede maritale (F. Boaretti), 3vv, orch, Venice, 1791, I-BGc*
Ero (Foppa), 1v, orch, Venice, Mendicanti, 1793, BGc*
Temira e Aristo, 4 solo vv, orch, Venice, Fenice, Ascension 1795, BGc*
Apelle e Campase, Venice, Fenice, 1795, lost
La sventura di Leandro (Countess Velo), solo v, chorus, orch, Vicenza, for Count Carcano, 1797, BGc*, Mc*
Traiano all’Eufrate (A. Anelli), 3 solo vv, chorus, orch, Milan, Scala, for Napoleon’s nameday and the Peace of Tilsit, 1807, BGc*, Mc
Alcide al bivio (Metastasio), vv, orch, Bergamo, sum. 1809, BGc*
Cantata for the death of Haydn, T, vv, orch, Bergamo, ?1809, BGc*
Cantata per le nozze di Napoleone con Maria Luisa d’Austria (Count Carrara-Spinelli), 3 solo vv, chorus, orch, Bergamo, 11 March 1810, BGc*
Ferramondo (Carrara-Spinelli), solo v, chorus, orch, Bergamo, for the marriage of Napoleon and Maria Luisa, 11 March 1810, BGc*
Cantata per la nascità del re di Roma (Muletti), 3 solo vv, chorus, orch, Bergamo, for the benefit of the Pio Istituto Musicale, 2 June 1811, BGc*
Numa Pompilio (Carrara-Spinelli), solo vv, chorus, orch, Bergamo, for the christening of the King of Rome, 2 June 1811, BGc*
Cantata per la nascità del re di Roma, S, hp, orch, Bergamo, June 1811, BGc*
Egeria (C. Arici), solo vv, chorus, orch, Brescia, for the arrival of Emperor Francis I, 1816, BGc*
Annibale, T, orch, Bergamo, 1816, BGc*
Lo spavento, T, orch, Bergamo, for the Liceo Musicale, 1816, BGc*
La tempesta, T, orch, Bergamo, for the Liceo Musicale, 1816, BGc*
Le feste d’Ercole (Baizini), solo vv, chorus, orch, Bergamo, for the visit of Emperor Francis I, 1816, BGc*
L’armonia (Baizini), Bergamo, 1816 [1825 according to Mayr], BGc*
Il sogno di Partenope (melodramma allegorico, U. Lampredi), Naples, S Carlo, for the birthday of Ferdinand I, 12 Jan 1817, Nc
Arianna e Bacco, solo vv, chorus, orch, Bergamo, Scuola Musicale, 2 May 1817, BGc*
Arianna a Nasso, solo vv, orch, ?Naples, 17 Feb 1818, Nc*
Cantata for the death of Antonio Capuzzi (Muletti), 2 solo vv, chorus, orch, Bergamo, ?1818, BGc*
Inno a Pallade (V. Monti), Milan, 1820, lost
Piccola cantata, 3 solo vv, chorus, orch, Bergamo, for Mayr’s election as president of the Athenaeum, 1822, BGc*
Innalzamento al trono del giovane re Gioas, S, T, B, vv, orch, 1822, Bc*, BGc*
La vita campestre, T, orch, Bergamo, 24 April 1823, BGc*
L’autunno, 1824, BGc
Cantata for the death of Beethoven, solo vv, chorus, orch, Bergamo, 1827, BGi
Schiera di fausti eventi, 4 solo vv, chorus, orch, Bergamo, for the arrival of Emperor Ferdinand, 1838, BGc*
5 other cants. for multiple soloists; at least 31 other cants. for single soloists

Other:
over 40 canzonettas, arias, songs, trios, pf acc., incl. [12] Lieder (Regensburg, 1786);
12 Venetian Ballads (London, 1797);
[6] Canzonette e duettini (Vienna, n.d.);
Canzoni italiane e tedesche, ed. U. Schaffer (London and Davos, 1975);
Non mi spezzar, Fileno, canzoncina, S, gui (Venice, 1808);
Oh come scorrono tardi i momenti, canzonetta, S, gui, pf;
Voi che cerchio amici fate, coro bacchio, male vv;
Ohime! qual incerto oracolo, S, T, B;
Ah se intorno a quest’aria funesta, S, T, B;
O vittima di pace, S, S, B
several vocal works with orch, for the Scuola Musicale, Bergamo

Vocal religiosa:

Oratorios and sacred drama:
for solo voices, chorus and orchestra
Iacob a Labano fugiens (Lat. orat, Foppa), Venice, Mendicanti, 1791, I-BGc*
Sisara (Lat. orat, Foppa), Venice, Mendicanti, 1793, BGc, Mc
Tobia, o Tobiae matrimonium (Lat. orat), Venice, Mendicanti, 1794, BGc, Mc
La Passione (It. orat), Forlì, 1794, BGc, Mc*
David in spelunca Engaddi (Lat. and It. orat), Venice, Mendicanti, 1795, BGc*, Mc
Il sacrifizio di Iefte (It. orat), Forlì, date unknown, BGc, Mc
Il ritorno di Jefte, o Il voto incauto (It. orat, J. Ferretti), Rome, Valle, Lent 1814, lost
Gioas salvato (It. orat), Palermo, 1816–17, lost
Ifigenia in Tauride (azione sacra drammatica per musica in forma scenica, 3, after Zeno), Florence, Pergola, spr, 1817, lost
Samuele (It. orat, Merelli), Bergamo, Scuola Musicale, for the entrance of Bishop P. Mola, 1821, BGc, Nc*
Atalia (dramma sacro per musica con apparato scenico, 2, Romani), Naples, S Carlo, Lent 1822, BGc, Nc*
S Luigi Gonzaga (It. orat, P. Cominazzi), Bergamo, S Luigi in Città Alta, 1822, BGc*

Other:
18 masses, incl. Messa di S Alessandro, ant, int, grad, off, 4vv, orch, Bergamo, for entry of Bishop Gritti-Morlacchi, 15 May 1831;
7 requiems, incl. Gran messa di requiem, S, T, B, vv, orch (Milan, 1819);
Requiem, d, ed. G. Pedemonti (Bergamo, 1963);
277 mass movts, 20 requiem movts, 111 movts for Office of the Dead, 159 vesper movts, 43 hymns, 14 antiphons, 29 movts for Holy Week Office, 13 motets, 11 other works: all I-BGc

Instrumental:

Orch:
at least 57 independent sinfonias;
2 sinfonie concertati;
2 pf concs.;
2 ballets;
3 intermezzos;
3 marches

---

Chbr:
3 sonatas, pf and other insts;
8 sonatas a 6, wind;
13 wind septets;
3 wind octets;
2 sextets, str, wind;
Str Qnt

Kbd:
4 sonatas;
10 sinfonias;
58 studies;
10 divertimentos;
Org Sonata;
2 sinfonias, org

Literatura:

MSS in I-BGc unless otherwise stated
published
Breve notizie storiche della vita e delle opere di G. Haydn (Bergamo, 1809)
Regolamento delle Lezioni caritatevoli di musica (1812)
‘Cenni biografici di Antonio Capuzzi, primo violinista della chiesa di S. Maria Maggiore di Bergamo’, Poesie in morte di Ant. Capuzzi (Bergamo, 1818)
Memoria della storia intorno alla vita di Franchino Gaffurio (1820)
Regolamento delle Lezioni caritatevoli di musica (Bergamo, 1822); Eng. trans. in Allitt: ‘Le Lezioni’ (1975)
Considerazioni del vecchio suonnatore di viola dimorante in Bergamo, intorno ad un articolo di Seveilinges risguardante la vita e le opere di Luigi Palestrina’, Gazetta milanese (1836); repr. in Gazzetta di Milano (1842) and in Finazzi (1853)
Biografie di scrittori e artisti musicali bergamaschi nativi ed oriundi (Bergamo, 1875/R)
I sensali di teatro; ed. L. Schiedermair, SIMG, vi (1904–5), 688–727
Trattatello sopra agli stromenti ed istromentazione; ed. A. Gazzaniga, NRMI, vii (1973), 89–102; repr. in Gazzaniga (1977)
Alcuni cenni confidenziali per l’estensore della sua vita; pr. in Gazzaniga (1977)
Brevi cenni intorno alla maniera di scrivere per lo stromento musicale chiamato corno o corno da caccia (MS, I-Bc); ed. and trans. in Sisk (1986)
Dissertazione sul genio e sulla composizione; ed. and trans. in Sisk (1986)
Dottrina musicale, ossia Compendio degli elementi della musica pratica in rapporto all’esecuzione per uso della scuola di musica della capella di S. Maria Maggiore in Bergamo; ed. and trans. in Sisk (1986)
Regole per conoscere il modo o il tuono di un pezzo di musica (MS, I-Mc); ed. and trans. in Sisk (1986)
ms
Un buon cuore scusa molti difetti 
Cenni storici intorno all’oratorio musicale, ed ai misteri che lo precedettero 
Della musica e dei teatri presso le diverse nazioni antiche e moderne 
Del maneggio meccanico ed intelletuale del pedale 
Di alcuni invenzioni musicali, ed in specie della stampa ed incisione dei caratteri musicali, dell’arpa, del clarinetto, del serpentone, del fagotto, e dell’organo 
Il giovedì grasso 
Letteratura musicale, o Biografie di alcuni illustri compositori e artisti italiani: Arezzo, Prato, Lasso, Palestrina, Doni, Astorga, Clementi, Martini, Corelli 
Memorie e studi sulla musica da chiesa 
Metodo di applicatura, ossia per le regolari e più commode posizioni delle dita sul cembalo, lost 
Parere intorno ad un apposito mastro per la composizione teatrale, e particolarmente per l’istromentazione, scritto per direttore del Liceo musicale di Bologna, lost 
Piano per l’istituzione d’una cattedra di musica nell’Università di Pavia, scritto per ordine del direttore generale della pubblica instruzione, lost 
Piano per una riforma del conservatorio di Napoli, particolarmente per i nuovi metodi dell’istruzione istromentale, stesso per quel ministro dell’interno, lost 
Piccola dizionnario di musica 
Il piccolo compositore di musica 
Il piccolo virtuosi ambulanti 
La prova dell’accademia finale 
Un saggio sopra l’opera in musica 
Saggio storico della musica, degli artisti, e degli scrittori musicale di Bergamo 
Storio del violino: frammenti sui violini e sui violinisti italiani 
Trattato per il pedale 
La vita di Clementi 
La vita di Santa Cecilia 
It. trans. of E.A. Förster: Anleitung zum General-Bass; F.A. Weber: ‘Von der Singstimme, ihren Krankheit und Mitteln dagegen’; ? A. Reicha: Cours de composition musicale, ou Traité complet et raisonné d’harmonie pratique



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marina Ulewicz (soprano); Christa Mayer (mezzo-soprano); Thomas Cooley (tenor); Thomas Gropper (bass); Georgin Chamber Orchestra; Vokalensemble Ingolstadt; Franz Hauk
RECICLASSICAT: MAYR, Johannes Simon (1763-1845)
AMAZON: MAYR - Missa in C
SPOTIFY: MAYR - Missa in C



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FERRARI, Giacomo Gotifredo (1763-1842) - Sonate per flauto e fortepiano

$
0
0
Giacinto Gigante - Napoli vista dalla Conocchia (1844)
Obra de Giacinto Gigante (1806-1876), pintor italià (1)


- Recordatori de Giacomo Gotifredo Ferrari -
En el dia de la commemoració del seu 176è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giacinto Gigante (Napoli, 10 de juliol de 1806 - Napoli, 29 de novembre de 1876) va ser un pintor i gravador italià. Fill del pintor Gaetano Gigante i d'Anna Maria Fatati, es va formar amb el seu pare abans de rebre classes del pintor alemany Jakob Wilhelm Huber. També a Nàpols, va conèixer i rebre influència de l'obra del pintor holandès Anton Sminck van Pitloo, en aquell temps resident a la ciutat. Va ser allà on va entrar com a membre de l'Escola de Posillipo a través de la qual van mostrar un estil propi pel que fa al tractament de la llum i cromatisme i en uns paisatges de gran bellesa i realisme. El 1828 va visitar Roma en motiu d'una exposició monogràfica del pintor Joseph Mallord William Turner la qual va marcar l'esdevenir de la seva futura carrera. En aquest sentit, va realitzar desenes de paisatges urbans i rurals de Nàpols i el seu entorn. Giacinto Gigante va morir a Nàpols el novembre de 1876.



Parlem de Música...

Giacomo Gotifredo [Gotifredo Jacopo] Ferrari (Rovereto, bap. 2 d'abril de 1763 - London, 2 de desembre de 1842) va ser un teòric i compositor italià. Va rebre classes de clavecí a Verona de Marcolla i Borsaro. Més tard, va estudiar composició amb Marianus Stecher en el Monestir de Marienberg i a l'entorn del 1783 va estudiar flauta, oboè, violí, viola i contrabaix. A partir del 1784 va viure a Nàpols on va conèixer i rebre formació de Paisiello i més tard, i gràcies a la recomanació de Thomas Attwood, de Gaetano Latilla. També a Nàpols va compondre, el 1786, la seva primera òpera si bé no la va arribar a estrenar a la ciutat. El 1787 es va traslladar a París on va treballar com a instrumentista al servei de la monarquia i com a maestro al cembalo del Théâtre de Monsieur. El 1791 va compondre les òperes Les événements imprévus i Isabelle de Salisburi per encàrrec del Théâtre Montansier. El 1792 va viatjar a Londres, ciutat on va conèixer a Joseph Haydn i Muzio Clementi i on va assolir un càrrec de professor de cant. Precisament a Londres, va estrenar diverses òperes algunes de les quals amb gran èxit de convocatòria, com per exemple I due svizzeri (1799). El 1804 es va casar amb la pianista Victoire Henry i el 1815 va iniciar una extensa gira per Itàlia en companyia de Thomas Broadwood. A l'entorn del 1820 va viure a Edinburgh on va treballar durant un període indeterminat com a professor. Com a compositor, va ser principalment conegut per les seves òperes tot i que també va escriure altres obres. El seu fill Adolfo Angelico Gotifredo Ferrari (1807-1870) va ser cantant i professor de la Royal Academy of Music. Giacomo Gotifredo Ferrari va morir a Londres el desembre de 1842.

Matthaeus Seutter - Dominium Venetum (1788)
Matthaeus Seutter (1678-1757) - Dominium Venetum (1788) (2)

OBRA:

Vocal:

Operas:
I due Svizzeri (opera buffa in one act, premiered King's Theatre, London, 14 May 1799)
II Rinaldo d'Asti (opera buffa in two acts, premiered King's Theatre, London, 16 March 1802)
L'eroina di Raab (opera seria in two acts, premiered King's Theatre, London, 8 April 1813)
Lo sbaglio fortunato (opera buffa in one act, premiered King's Theatre, London 8 May 1817)

Instrumental:

Ballets:
Borea e Zeffiro (premiered King's Theatre, London, 1805)
La dama di spirito a Napoli (premiered King's Theatre, London, 1809)

Other:
2 piano concertos;
Trios;
c.40 sonatas for Piano with violin or flute accompaniment;
12 piano sonatas;

Literatura:

Breve trattato di canto italiano (London, 1818; Eng. trans. by W. Shield, 1818)
Studio di musica teorica pratica (London, 1830; Eng. trans., c1830)
Aneddotti piacevoli e interessanti occorsi nella vita di Giacomo Gotifredo Ferrari da Rovereto (London, 1830); ed. S. di Giacomo (Palermo, 1920)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Chiara Nicora (pianoforte); Mario Lacchini (traverso)
AMAZON: FERRARI, G.G. - Sonate per flauto e fortepiano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FERRARI, G.G. - Sonate per flauto e fortepiano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SMITH, Alice Mary (1839-1884) - Symphony in c (1863)

$
0
0
John Wilson Carmichael - The Channel fleet in heavy weather
Obra de James Wilson Carmichael (1800-1868), pintor anglès (1)


- Recordatori d'Alice Mary Smith -
En el dia de la commemoració del seu 134è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

James Wilson Carmichael (Ouseburn, 9 de juny de 1800 - Scarborough, 1868) va ser un pintor anglès. Fill de William Carmichael, es va formar inicialment en l'art de la construcció de vaixells en una firma anglesa. Aquest contacte amb el món marítim el va motivar artísticament realitzant les seves primeres obres de forma autodidacta. Tot i no rebre formació acadèmica, amb el temps va anar perfeccionant la seva tècnica rebent l'ajuda del pintor George Balmer. A partir del 1838 va començar a exposar a la Society of British Artists amb diverses vistes de marines les quals el van ajudar a consolidar la seva carrera com a pintor. A l'entorn del 1845 va viatjar a Londres i el 1855 va viatjar al Mar Bàltic per encàrrec de la The Illustrated London News per tal d'il·lustrar la Guerra de Crimea. Al seu retorn a Londres, va exposar els seus treballs a la Royal Academy of Arts. També va ser autor de les obres The Art of Marine Painting in Water-Colours (1859) i The Art of Marine Painting in Oil-Colours (1864). El 1868 es va traslladar a Scarborough, ciutat on hi va morir aquell mateix any.



Parlem de Música...

Alice Mary Smith [White; Meadows White] (London, 19 de maig de 1839 - London, 4 de desembre de 1884) va ser una compositora anglesa. Fill del comerciant Richard Smith, es va formar amb William Sterndale Bennett i G.A. Macfarren. El 1860 va publicar la seva primera obra, un quartet de piano el qual va estrenar amb gran èxit a la Musical Society de Londres. El 2 de gener de 1867 es va casar amb Frederick Meadows White i el novembre d'aquell mateix any va ser nomenada Female Professional Associate de la Philharmonic Society. A partir del 1871 va començar a publicar i representar les seves primeres obres les quals van rebre una notable acollida. En aquest sentit, va destacar especialment per les seves obres corals Ode to the North-East Wind (1880), The Passions (1882), Song of the Little Baltung (1883) i The Red King (1885). El 1885 va ser triada membre honorària de la Royal Academy of Music. Alice Mary Smith va morir a Londres el desembre de 1884.


OBRA:
(selective list)

Vocal:

Operetta:
Rüdesheim, or Gisela, solo vv/chorus, 1865

Secular choral:
The Masque of Pandora (cant., H.W. Longfellow), 1865, ov. perf. London, 1878, 2 intermezzi perf. London, 1879;
Ode to the North-East Wind (C. Kingsley), chorus, orch, 1880 (1880);
The Passions (ode, W. Collins), soloists, chorus, orch, 1882 (1882);
Song of the Little Baltung (ad395) (Kingsley), choral ballad, male vv, orch, 1883 (1883);
The Red King (Kingsley), choral ballad, male vv, orch, vs (1885), str pts (1886);
The Valley of Remorse (cant., Miss Bevington)

Sacred choral (SATB, org, unless otherwise stated):
Who so hath this World’s Goods (1864);
4 anthems: By the Waters of Babylon, with solo vv, Come unto him, Out of the deep, The Soul’s Longing

Other vocal:
partsongs;
duets, 2vv, pf, incl. The Night-Bird (Kingsley) (1869), Maying (Kingsley) (1870);
c30 songs

Instrumental:

3 syms.:
a;
c, perf. 1863;
G

4 ovs.:
Endymion, after J. Keats, 1864;
Lalla Rookh, after T. Moore, 1865;
Endymion, 1869;
Jason, or The Argonauts and the Sirens, 1879

Solo inst, orch:
Introduction and Allegro, pf, orch, 1865;
CI Conc., 1872
3 str qts: no.1, D, 1862; no.2, a, 1870; [no. 3] ‘Tubal-cain’
4 pf qts: no.1, B , 1861; ?[no.2], E; no.3, D, 1864; no.4, g, 1867

Other chbr:
Melody and Scherzo, vc, pf (1869);
Sonata, cl, pf, A, 1870, slow movt also arr. cl, orch;
Pf Trio, G, 1872;
works for solo pf, incl. 4 fugues



Informació addicional... 

INTERPRETS: London Mozart Players; Howard Shelley (conductor)
AMAZON: SMITH - Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SMITH - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LAMBERTINI, Giovan Tomaso (1531-c.1593) - Il primo libro de madrigali

$
0
0
Master of the Female Half - Three Ladies Making Music. betw. 1530 and 1550-60



Parlem de Pintura...

Meester van de vrouwelijke halffiguren (fl.1525 - 1550) va ser un pintor flamenc actiu durant el segon quart del segle XVI. Es creu va ser Jean Clouet, Lucas d'Heere o Jan van Eeckele si bé la seva identitat segueix sent motiu de controvèrsia. El seu sobrenom es deu a una sèrie de pintures que van mostrar la mateixa temàtica. Es tracta de la representació de la figura de mig cos d'una dona que llegeix, escriu o toca un instrument musical dins d'una casa benestant. Aquestes figures femenines solen presentar uns trets facials similars per la qual cosa es creu es va usar la mateixa model o el mateix estereotip ja que no es tracten de retrats. S'ha apuntat que aquestes pintures van poder realitzar-se en un taller d'Anvers especialitzat en obres destinades a l'exportació. Aquest mateix pintor (o pintors) també va realitzar escenes religioses i mitològiques. En la seva obra s'aprecia la dolçor característica de l'escola de Bruges pròpia d'autors com Adriaen Isenbrandt i Ambrosius Benson, així com dels paisatges de Joachim Patinir.



Parlem de Música...

Giovan Tomaso Lambertini (Bologna, 1531 - Roma?, c.1593) va ser un cantant i compositor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència del novembre de 1545, any que va ser nomenat mansionario de San Petronio de Bolonya. També allà va constar, el 1546, com a copista de música al servei del maestro del canto Michele Cimatore. El 1548 va entrar al cor de la mateixa església on va treballar com a cantant i escribà. Allà hi va romandre fins el 1573, any que es va traslladar a Roma on es creu va treballar al servei del cardenal Otto von Truchsess von Waldburg a qui, anys abans, havia dedicat la seva col·lecció Septem psalmi poenitentiales (1569). Entre els anys 1578 i 1580 va treballar com a cantant de la Cappella Giulia, en aquell temps dirigida per Palestrina. Els darrers anys el seu rastre es va perdre si bé es creu va seguir a Roma la resta de la seva vida, situant la seva mort a l'entorn del 1593.


OBRA:

Il primo libro de madrigali, 4vv (Venice, 1560)
Septem psalmi poenitentiales (Venice, 1569), inc.
1 work, 1559; ed. in Maestri bolognesi, ii (Bologna, 1953)
Other works;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fortuna Ensemble; Roberto Cascio
AMAZON: LAMBERTINI, G.T. - Madrigals, Book 1
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LAMBERTINI, G.T. - Madrigals, Book 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GALLO, Domenico (1730-1768) - Sonate a quattro

$
0
0
Nicolas-Bernard Lépicié - El patio de la aduana (1775)
Obra de Nicolas Bernard Lepicie (1735-1784), pintor francès (1)


- Recordatori de Domenico Gallo -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Nicolas Bernard Lépicié (Paris, 16 de juny de 1735 - Paris, 15 de setembre de 1784) va ser un pintor francès. Fill dels gravadors François-Bernard i Renee-Elisabeth, va rebre la primera formació a càrrec dels seus pares. Més tard, va estudiar amb artistes de renom del seu temps com Carle Vanloo. El 1769 va ser acceptat a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París, el 1772 es va convertir en professor assistent i el 1777 en professor de ple dret. En aquest sentit, va tenir nombrosos alumnes com  Carle Vernet, Jean-Frederic Schall, Jean-Antoine-Théodore GiroustJean-Joseph TaillassonHenri-Pierre DanlouxJean-Baptiste Regnault i Nicolas-Antoine Taunay. Com a pintor, va rebre entre altres la influència de Chardin, bon amic del seu pare i la seva temàtica va ser principalment retrats, escenes històriques i religioses i obres de gènere. Nicolas Bernard Lépicié va morir a París el setembre de 1784.



Parlem de Música...

Domenico Gallo (Venezia, 1730 - Venezia, 1768) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la major part de la seva vida sent la font de la seva biografia François-Joseph Fétis. En aquest sentit, va documentar que va ser un compositor especialment actiu a Venècia en música religiosa si bé va ser més conegut per les seves sonates per a violí i simfonies. Per altra banda, Robert Eitner va documentar que el 1750 va dedicar un oratori en honor a Giuseppe Calasanzio, fundador de les Escoles Pies. Curiosament, moltes de les seves col·leccions de sonates per a violí es van vendre a Londres sota la falsa atribució a Pergolesi en un fet molt habitual, al seu temps, per tal de donar sortida a partitures de compositors menys coneguts. Domenico Gallo es creu va morir a Venècia el 1768.

Henri du Sauzet - Venise (1739)
Henri du Sauzet (c.1687-1754) - Venise (1739) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Concerto Melante
AMAZON: GALLO, D. - 12 Sonate a quattro
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALLO, D. - 12 Sonate a quattro



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STUCK, Jean-Baptiste (1680-1755) - Cantates

$
0
0
Jean François de Troy - Le Couronnement d'Esther
Obra de Jean-François de Troy (1679-1752), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean-Baptiste Stuck -
En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-François de Troy (Paris, 27 de gener de 1679 - Roma, 26 de gener de 1752) va ser un pintor francès. Fill del pintor François de Troy, es va formar amb el seu pare sent ràpidament conegut per les seves escenes de la vida de la classe alta i de l'aristocràcia francesa. Entre els anys 1699 i 1706 va estudiar a Itàlia. El 1708 va tornar a França on va ingressar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. El 1728 va decorar l'Hotel Samuel Bernard i va crear 36 composicions per a l'Hotel de la Live. En aquella època també va pintar la cúpula i el retaule de l'altar major de la capella senyorial de Passy. Va produir moltes obres per a esglésies i petits quadres de cavallet. El 1719 va ser nomenat professor de la Reial Acadèmia i el 1738 va succeir a Wlenghels en la direcció de l'Acadèmia de Roma, on la seva gestió va ser menys formal que la del seu antecessor i va concedir més llibertat als seus alumnes. Durant la seva vida es va convertir en un dels pintors de moda i va rebre nombrosos encàrrecs. El 1751 es va jubilar morint un any després a Roma.



Parlem de Música...

Jean-Baptiste [‘M. Baptiste’, Baptistin, Batistin] Stuck [Stück] (Livorno?, 1680 - Paris, 8 de desembre de 1755) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Si bé ell mateix va proclamar el seu origen florentí, altres fonts van documentar el seu naixement a la ciutat de Livorno. Hi ha constància de la seva presència a París a l'entorn de 1705, ciutat on ja hi romandria la major part de la seva vida treballant al servei de la cort. A París va estrenar amb gran èxit les seves dues primeres òperes franceses, Méléagre (1709) i Manto la fée (1711). El 1715 es va casar amb la filla del pintor de la cort de Lluís XIV, i el 1733 es va nacionalitzar francès. Es diu que va ser un dels intèrprets de violoncel que, juntament amb els germans Abbé, van precipitar, amb el seu virtuosisme, el declivi de la popularitat de la viola de gamba. Com a compositor, les seves cantates franceses (c.1706-1714) van ser considerades models dins el seu gènere fusionant, amb habilitat, els estils italià i francès. Jean Baptiste Stuck va morir a París el desembre de 1755.

OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal:

Dramatic:
operas unless otherwise stated
Arias in Rodrigo in Algeri, Naples, S Bartolomeo, ?10 Dec 1702, music lost [rev. of T. Albinoni: L’inganno innocente (F. Silvani), Venice, 1701]
Air for rev. of P. Collasse: Thétis et Pélée (B. Fontenelle), Paris, Opéra, 16 April 1708, collab. A. Campra (1708)
Méléagre (F.A. Jolly), Paris, Opéra, 24 May 1709 (1709); prol as
L’union de la musique italienne et françoise (divertissement), Paris, Opéra, Nov 1722, lost
Manto la fée (Mennesson), Paris, Opéra, 29 Jan 1711 (1711)
Il [gran] Cid (G.G. Alborghetti [L. Mereo]), Livorno, S Sebastiano, carn. 1715 (Massa, 1715)
Polydore (J.-L.-I. de La Serre), Paris, Opéra, 15 Feb 1720 (1720, 2/1739)
Orion (La Font), 1725, inc., 1 air pubd in Mercure de France (Feb 1725)

Other works:
[6] Cantates françoises, S, 2 vn, bc, some with insts, bk 1 (1706);
[6] Cantates françoises, S, B, bc, some with insts, bk 2 (1708);
[2] Cantates françoises, S, 2 vn, bc, and S, B, 2 vn, bc, bk 3 (1711);
[6] Cantates françoises, S, bc, some with insts, bk 4 (1714): all ed. in ECFC, iv (1990)
5 It. cants., F-Pn;
Les troubles de l’amour, music lost, text in J. Bachelier: Recueil de cantates (1728)
TeD, perf. Paris, Chapelle du Palais royal, 27 Nov 1707, lost;
Motet, perf. Paris, Concert Spirituel, 13 April 1738;
Several airs, etc., pubd in 18th-century anthologies



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Lunaisiens; Arnaud Marzorati
AMAZON: STUCK, J.B. - Tirannique empire
CPDL: No disponible
SPOTIFY: STUCK, J.B. - Tirannique empire



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BALBASTRE, Claude (1724-1799) - Sonates en Quatuor (1779)

$
0
0
Jean-Hugues Taraval - Telemachus on the island of the goddess Calypso
Obra de Jean-Hugues Taraval (February 1729-1785), pintor francès (1)


- Recordatori de Claude Balbastre -
En el dia de la celebració del seu 294è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Hugues Taraval (Paris, 27 de febrer de 1729 - Paris, 19 d'octubre de 1785) va ser un pintor francès. Fill del pintor francès Guillaume Taraval i resident a Estocolm des de ben petit, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1750, i després de la mort del seu pare, va tornar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Marie Pierre i Charles-André van Loo. El 1756 va guanyar el Prix de Rome i va viatjar a Itàlia, on va ser alumne de Charles-Joseph Natoire a l'Académie française de Roma. Al seu retorn a París, el 1765 va ser admès com a membre de l'Académie royale de peinture et sculpture. Com a pintor i decorador, va treballar al Château de Bellevue, al France in Meudon (1767), l'École Militaire de Paris (1773), al Collège de France (1777), al Château de Marly (1781) i al Palau de Fontainebleau (1781). Hugues Taraval va morir a París l'octubre de 1785.



Parlem de Música...

Claude-Bénigne Balbastre [Balbâtre] (Dijon, 8 de desembre de 1724 - Paris, 9 de maig de 1799) va ser un organista i compositor francès. Fill de l'organista Bénigne Balbastre, es va formar amb el seu pare i posteriorment amb Claude Rameau. El 1742 va fundar una escola de música a Dijon, ciutat on va treballar com a organista de St-Etienne fins a l'entorn del 1748. Va ser aleshores quan es va traslladar a París on va ser alumne de Jean Philippe Rameau i on el 1756 va assolir el càrrec d'organista de Saint-Roch. El 1760 va ser nomenat organista de la Notre-Dame, catedral on va assolir notable ressò gràcies a les seves improvisacions. El 1766 va accedir a treballar al servei del futur rei Lluís XVIII en un temps en què també va treballar com a organista de la Capella Reial i com a mestre de clavecí de Marie Antoinette i del duc de Chartres. No obstant, l'esdevenir de la Revolució Francesa va perjudicar greument la seva feina perdent la totalitat dels seus càrrecs professionals. Com a compositor, va ser autor principalment d'obres d'orgue i clavecí totes elles en un estil genuïnament francés. Claude Balbastre va morir a París el maig de 1799.

Gilles Robert de Vaugondy - Plan de la Ville et des Faubourgs De Paris Divise en ses Vingt Quartiers
Gilles Robert de Vaugondy (1688-1766) - Plan de la Ville et des Faubourgs De Paris Divise en ses Vingt Quartiers (c.1760) (2)

OBRA:

Vocal:

Mes souvenirs, 1v, acc., Etrennes lyriques anacréontiques (Paris, 1786)

Instrumental:

Chbr:
Sonates en quatuor, hpd/pf, acc. 2 vn, b, 2 hn ad lib, op.3 (Paris, 1779);
Sonates en quatuor, 1 movt, F-Pn

Kbd:
Pièces de clavecin, 1er livre (Paris, 1759);
Recueil de noëls formant 4 suittes, hpd/pf (Paris, 1770), nos.1–3 ed. in L’organiste liturgique, xlviii, lii, lv–lvi (Paris, 1968–9);
Marche des marseillais et l’air Ça ira, arr. pf (Paris, 1793);
pièces and fugues, by 1748, Pn;
pièces, unmeasured prelude, La canonade, 1777, Pn;
pièces, 1787, Pn;
La d’Esclignac, pièce, hpd, 1787, Pc;
Romance, Pa, Pn;
5 pieces, US-CHua: Marche guerrier, La canonade, Symphonie, La De Villiers, Rondo;
other pieces and arrs. of operatic airs, F-Pn;
parodies of airs in Amusements d’un convalescent dédiés à ses amis (1761) and Mercure de France (Sept 1767);
parody of pastorale, Pn;
org concs., ?lost



Informació addicional... 

INTERPRETS: Concerto Rococo
AMAZON: Balbastre - Sonates en Quatuor, Opus III
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Balbastre - Sonates en Quatuor, Opus III



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOËSSET, Antoine (1586-1643) - Messe du 11è mode

$
0
0
Hendrick van Cleve III - View of the Vatican gardens and St Peter’s basilica


- Recordatori d'Antoine Boësset -
En el dia de la commemoració del seu 375è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Hendrik van Cleve III (Antwerpen, c.1525 - Antwerpen, c.1590-c.1595) va ser un pintor i gravador flamenc. Fill de Willem van Cleve (fl.1518-1543) i germà de Marten van Cleve i de Willem Van Cleve II, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, va viatjar a Itàlia on es creu va rebre formació de pintura de paisatges ja que al seu retorn a Anvers va realitzar diverses vistes. En aquest sentit, sovint va col·laborar i realitzar els paisatges de diversos quadres d'altres pintors. El 1551 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc d'Anvers en una època en què també va treballar extensament com a gravador realitzant, entre altres, la sèrie Ruinarum varii prospectus, ruriumque aliquot delineationes. El seu fill Hendrick van Cleve IV (c.1578-1643) també va ser pintor. Hendrik van Cleve III va morir a Anvers a l'entorn del 1590 o 1595.



Parlem de Música...

Antoine [Anthoine] (de), Sieur de Villedieu Boësset (Blois, 1586 - Paris, 8 de desembre de 1643) va ser un compositor francès. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1613, any que va ser nomenat Maître des enfants de la musique de la chambre du roy. El 1617 va ser nomenat Maître de la musique de la reine, el 1620 Sécretaire de la chambre du roy, el 1623 Surintendant de la musique de la chambre du roy i el 1634 Conseiller et maître d’hotel ordinaire du roy, en uns càrrecs, la majoria dels quals, que va preservar la resta de la seva vida. També va ser reconegut com el compositor líder pel que fa als airs de cour el primer dels quals va aparèixer publicat el 1608 i dels quals en va escriure més de 200. El seu fill Jean-Baptiste Boësset també va ser compositor. Antoine Boësset va morir a París el desembre de 1643.

Martin Zeiller - Blois (1656)
Martin Zeiller (1589-1661) - Blois (1656) (2)

OBRA:

Airs de cour, 4–5vv, 9 bks (Paris, 1617–42); many intabulated for lute in Airs de différents autheurs mis en tablature de luth par Gabriel Bataille, 6 bks (Paris, 1608–15) and in Airs de cour mis en tablature de luth, 10 bks (Paris, 1617–43); 1, from vol.ix, ed. in Mw, xii (1961)
c22 Ballets, 1615–42 incl.: Ballet de la Reyne représentant le soleil (1621); Ballet des volleurs (1624); Ballet des fées de la Forêt Saint-Germain (1626); Ballet la Félicité (1642); Ballet triomphes (1642)
Parodies spirituelles in La pieuse alouette, 1619
26 airs in La despouille d'Aegipte, 1629
59 airs in F-PN ms VM7 501



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Correspondances; Sébastien Daucé
AMAZON: BOËSSET, A. - Messe & motets
SPOTIFY: BOËSSET, A. - Messe & motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CACCINI, Giulio (1551-1618) - Madrigali e Arie

$
0
0
Paris Bordone - Retrato de una joven
Obra de Paris Bordone (1500-1571), pintor italià (1)


- Recordatori de Giulio Caccini -
En el dia de la commemoració del seu 400è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Paris Bordone (Treviso, 5 de juliol de 1500 - Venezia; 19 de gener de 1570) va ser un pintor italià. Nascut a Treviso, de ben petit va viatjar a Venècia, ciutat on va rebre formació de Ticià i on posteriorment va treballar en el seu taller fins el 1518. A partir d'aleshores, i possiblement motivat per la mala relació amb el seu mestre, es va establir com a pintor independent. Tot i això, al llarg de la seva dilatada carrera com a pintor va mostrar notables influències del seu mestre així com dels pintors Giorgione i més tard de Pordenone. A partir del 1534, i després de guanyar un premi a Venècia, va començar a ser reconegut com a pintor. També durant aquells anys va viatjar a França on es creu va treballar al servei de Francesc I a Fontainebleau i on va entrar en contacte amb els pintors italians allà presents Luca Penni, Francesco Primaticcio i Rosso Fiorentino. A l'entorn del 1540 va viatjar a Alemanya on va treballar al servei de la família Fugger a Augsburg. A l'entorn del 1560 va tornar a Venècia, on va seguir treballant al seu taller fins el gener de 1570, l'any de la seva mort.



Parlem de Música...

Giulio Romolo Caccini [Giulio Romano] (Roma, 8 d'octubre de 1551 - Firenze, 10 de desembre de 1618) va ser un cantant i compositor del italià. Germà de l'escultor Giovanni Battista Caccini, la seva vida en general va ser bastant desconeguda si bé es creu va rebre formació en instrumentació i cant a Roma. El 1564 va viatjar a Florència on va entrar a treballar al servei de la família Mèdici i on, d'alguna forma, va crear el recitatiu i posteriorment el naixement de l'òpera en una atribució compartida amb Jacopo Peri. També a Florència es va dedicar a la docència amb desenes d'alumnes si bé la seva labor més destacada a la ciutat italiana va ser la de cantant amb la qual es va guanyar una fama extraordinària a la ciutat. Com a compositor, va ser especialment prolífic en cançons destacant la seva col·lecció Le nuove musiche (1601). Giulio Caccini, considerat un dels músics italians més importants del seu temps, va morir a Florència el desembre de 1618.

Claudio Duchetti - Fiorenza (1580)
Claudio Duchetti (1554-1597) - Fiorenza (1580) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Io che dal ciel cader farei la luna (2 May 1589);
Serenissima donna, il cui gran nome Florence, 1590;
EuridiceRinuccini, Florence, Palazzo Pitti, 6 Oct 1600;
Il rapimento di Cefalo, Florence, Gran sala delle commedie, Uffizi, 9 Oct 1600;
EuridiceRinuccini, Florence, Palazzo Pitti, 5 Dec 1602;
Ballo, Florence, Uffizi, 25 Oct 1608;

Songs:
for 1 voice, continuo unless otherwise stated
Le nuove musiche (Florence, 1601/2/R); ed. in RRMBE, ix (1970) [1602]
Nuove musiche e nuova maniera di scriverle (Florence, 1614/R); ed. in RRMBE, xxviii (1978) [1614]
Ahi, dispietato amor, come consenti (B. Tasso), 1602
Ahi, dolente partita (G.B. Guarini), GB-Ob Tenb.1018
Al fonte, al prato (F. Cini), 1614, A-KR L.64, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fc Barbera, Fn Magl.XIX.66
Alme luci beate, 1614
Amarilli, mia bella (A. Guarini), 16015 (ed. in Carter, 1988), 1602, 161020 (with bc realization in lute tablature), 16443 (as Amarilli mijn schoone); in J. Nauwach: Libro primo di arie passeggiate (Dresden, 1623); arr. rec. in J.J. van Eyck: Der fluyten lust-hof, i (Amsterdam, 1646); B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Cfm 32.g.29 (arr, P. Philips, kbd; ed. in The Fitzwilliam Virginal Book (Leipzig, 1899/R), Lbl Add.15117 (as Miserere my maker, with bc realization in lute tablature), Lbl Eg.3665 (arr. 3vv), I-Bu 177/IV (arr. ?3vv); for other sources and arrs. see Carter (1988)
Amarill'io mi parto, in G. Montesardo: L'allegre notti di Fiorenza (Venice, 1608), 16238; ed. in Carter (1987)
A me che tanto v’amo (O. Rinuccini), in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614), B-Bc 704, I-Fn Magl.XIX.66, MOe Mus.F.152–7 (inc.); ed. in MRS, iv (1973)
Amor, ch'attendi (?Rinuccini), 1614, B-Bc 704, I-Fn Magl.XIX.25
Amor, io parto, e sento nel partire (G.B. Guarini), 1602
Amor l'ali m'impenna (T. Tasso), 1614, B-Bc 704, GB-Ob, Tenb.1018, I-Fn Magl.XIX.66
A quei sospir'ardenti (?Rinuccini), 1614
Ardi, cor mio (Rinuccini), 1602, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Lbl Add.36877 (text and gui tablature), I-Fn Magl.XIX.66
Ard'il mio petto misero (Chiabrera), 1602, B-Bc 704
Aur'amorosa (Cini), 1614, I-Fc Barbera
Belle rose porporine (Chiabrera), 1602, B-Bc 704
Caduca fiamma di leggiadri sguardi (pt of Ineffabile ardore, in Il rapimento di Cefalo), 1602; see Stage
Chi mi confort'ahimè, chi più consolami, in Il rapimento di Cefalo, 1602, I-Fc Barbera; see Stage
Ch'io non t'ami, cor mio (G.B. Guarini), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fn Magl.XIX.66
Con le luci d'un bel ciglio, 1614, B-Bc 704, I-Fc Barbera
Dalla porta d'oriente (M. Menadori), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Ob Tenb.1018, I-Fc Barbera, Fn Magl.XIX.66, Fn Magl.XIX.115
Deh, chi d'alloro (Rinuccini), 1614
Deh, com'in van chiedete (G.B. Guarini), in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614), GB-Ob Tenb.1018; ed. in MRS, iv (1973)
Deh, dove son fuggiti (Chiabrera), 1602
Dite, ò del foco mio, 1614
Dolcissimo sospiro (Rinuccini), 1602, B-Bc 704, GB-Lbl Eg.2971, Ob Tenb.1018, I-Fn Magl.XIX.66
Donna leggiadr'e bella, GB-Ob Tenb.1018
Dovrò dunque morire (Rinuccini), 1602, 161020 (with bc realization in lute tablature), B-Bc 704, GB-Ob Tenb.1018, I-Bc Q140
Ecco 'l mio ben che ritorna (pt 2 of O che felice giorno), B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fn Magl.XIX.66
Fere selvaggie (Cini), 1602, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature); I-Fn Magl.XIX.66; MOe Mus.C.311 (inc.), ed. C. MacClintock, The Bottegari Lutebook (Wellesley, MA, 1965)
Fillide mia, se di beltà sei vaga (Rinuccini), 1602, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), ed. in Carter, 1984; I-Fn, Magl.XIX.66
Filli, mirando il cielo (?Rinuccini), 1602, I-MOe Mus. F.1527 (v only), GB-Ob Tenb.1018
Fortunato augellino (Rinuccini), 1602, B-Bc 704, I-Fn Magl.XIX.66
Hor che lungi da voi (Chiabrera), 1614, GB-Ob Tenb.1018
I bei legami (Chiabrera), I-Fc Barbera
Ineffabile ardore, in Il rapimento di Cefalo, 6vv, 1602; see Stage
Io che dal ciel cader farei la luna; see Stage
Io che l'età solea viver nel fango (G. della Casa), 1614
Io parto, amati lumi (Rinuccini), 1602
La bella man vi stringo (G.B. Guarini), 1614
Mentre che fra doglie e pene (?Rinuccini), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fn Magl.XIX.66
Movetevi a pietà del mio tormento, 1602, A-KR L.76 (as O Domine Jesu), B-Bc 704, I-Fn Magl.XIX.66, different setting in I-Fc Barbera
Muove si dolce e si soave guerra (pt of Ineffabile ardore, in Il rapimento di Cefalo), 1602; see Stage
Non ha 'l ciel cotanti lumi (Rinuccini), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Lbl Add.36877 (text and gui tablature), I-Fc Barbera, Fn Magl.XIX.30, Fn Magl.XIX.66
Non più guerra, pietate (G.B. Guarini), 1602
Occhi armati di splendore (Chiabrera), B-Bc 704, I-Fc Barbera
Occh'immortali (Rinuccini), 1602, B-Bc 704, I-Fn Magl.XIX.66
Occhi nido d'amore, GB-Ob Tenb.1019
Occhi, soli d'amore, in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice 1614), 16238, GB-Lbl Add.31440, I-MOe Mus.G.239; ed. in MRS, iv (1973)
O che felice giorno (F. Rasi), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fn Magl.XIX.66
O come sei gentile (G.B. Guarini), in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614), ed. in MRS, iv (1973)
Odi, Euterpe, il dolce canto, 1602
O dolce fonte del mio pianto amaro, 1614, MOe Mus.F.1526
Ohimè, begli occhi, e quando, 1614, Fc Barbera
O piante, o selve ombrose (?Rinuccini or A. Sertini), 1614, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Fn Magl.XIX.30, Fn Magl.XIX.66
Parlo, misero, o taccio? (G.B. Guarini), in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614), B-Bc 704, GB-Lbl Add.31440, Ob Tenb.1018, I-MOe Mus.F.1527 (inc.); ed. in MRS, iv (1973)
Perché t'en fuggi, o Fillide, B-Bc 704, I-Bc Q27 (arr. ?3vv as Perché t'ascondi, o figlio), Fn Magl.XIX.66, Fn Magl.XIX.115
Perfidissimo volto (G.B. Guarini), 1602, B-Bc 704
Pien d'amoroso affetto, 1614
Qual trascorrendo per gli eterei campi (pt of Ineffabile ardore, in Il rapimento di Cefalo), 1602; see Stage
Quand'il bell'anno primavera infiora, 6vv (pt of Ineffabile ardore, in Il rapimento di Cefalo), 1602; see Stage
Quando vuol sentir mia voce (Chiabrera), I-Fc Barbera, MOe Mus.F.1527
Queste lagrim’amare, 1602, A-KR L.76 (as Mors enim tua)
Se in questo scolorito (Rinuccini or Chiabrera), 1614
Serenissima donna il cui gran nome; see Stage
Se ridete gioiose (Chiabrera), 1614
Se voi lagrime a pieno, 1614
Sfogava con le stelle (?Rinuccini), 1602, P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614), B-Bc 704, GB-Ob Tenb.1019, I-Fn Magl.XIX.66 (in index but no music incl.), MOe Mus.F. 1526–7 (inc.); ed. in MRS, iv (1973)
Si ch'io t'amai crudele, in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614); ed. in MRS, iv (1973)
S'io vivo, anima mia, 1614
Soave libertade (Chiabrera), in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614); ed. in MRS, iv (1973)
T'amo, mia vita, la mia care vita (G.B. Guarini), B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Ob Tenb.1018, I-Fn Magl.XIX.66
Torna, deh torna, pargoletto mio (Rinuccini), 1614
Tua chioma oro (Chiabrera), 1614
Tu ch'hai le penne, Amore (Rinuccini), 1614
Tutto 'l di piango e poi la notte quando (Petrarch), 1614
Udite, udite, amanti (Rinuccini), 1602, B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), I-Bc Q27 (as Udite, udite a canti), Fc Barbera, Fn Magl.XIX.30, Fn Magl.XIX.66; ed. in Hill (1983)
Vaga su spin'ascosa (Chiabrera), 1614, B-Bc 704
Vedrò 'l mio sol, vedrò prima ch'io muoia (A. Guarini), 1602, P.M. Marsolo: Secondo libro de’ madrigali, 4vv (Venice, 1614), B-Bc 704 (with bc realization in lute tablature), GB-Ob Tenb.1018, I-Fn Magl.XIX.66; ed. in MRS, iv (1973)
Vezzosissima Filli, in P.M. Marsolo: Secondo libro de' madrigali, 4vv (Venice, 1614); ed. in MRS, iv (1973)

Contrafacta of unknown originals, Bc Q27:
Di Giesù son ricciuteli i capelli, 3vv;
Qui moristi Giesù, 3vv;
Sacra Vergine del vieni; see Parisi, 732ff
Fuggilotio musicale (Venice, 1613), formerly thought to be by Caccini, is probably bygiulio Romano (ii) (see Hitchcock, 1972)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Stephan Van Dyck (tenor); Christina PluharEero PalviainenPaulina Van Laarhoven;
RECICLASSICAT: CACCINI, Giulio (1551-1618)
AMAZON: CACCINI, G. - Madrigali & arias
SPOTIFY: CACCINI, G. - Madrigali & arias



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CHELLERI, Fortunato (1690-1757) - Simphonies Nouvelles

$
0
0
Unknown North Italian Artist - The Interior of a Theatre
Obra d'autor anònim italià (c.1700-1750).


- Recordatori de Fortunato Chelleri -
En el dia de la commemoració del seu 261è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

Fortunato Chelleri [Kelleri, Keller, Cheler] (Parma, 1690 - Kassel, 11 de desembre de 1757) va ser un compositor italià. Es va formar com a cantant del cor de la capella de Madonna della Steccata de Parma abans de traslladar-se a viure a Piacenza amb el seu oncle Francesco Maria Bazzani, en aquell temps mestre de capella de la Catedral de Piacenza. A l'entorn del 1709 es va traslladar a Espanya, on va estrenar la seva primera òpera Zenobia in Palmira (1709) a Barcelona. Es creu a l'entorn del 1710 va tornar a Itàlia i el 1715 va assolir un càrrec de maestro della cappella di camera al servei de l'elector palatí Johann Wilhelm i a partir del 1716 al servei del seu germà Karl III Philipp. En una data posterior al 1718 va tornar a Itàlia, entrant a treballar al servei d'Anna Maria Luisa de' Medici a Florència. Precisament durant aquell període, comprès entre els anys 1718 i 1724, va ser quan va estrenar la majoria de les seves òperes, moltes de les quals representades en diverses ciutats italianes. El 1722 es va unir al grup de músics venecians al servei de Johann Philipp Franz von Schönborn de Würzburg on, el 1723, va ser promocionat a Hofkapellmeister. Allà va canviar de registres i va dedicar el seu temps a la composició d'abundant música religiosa. El 1725, i després de la mort de Johann Philipp Franz von Schönborn, es va traslladar a Kassel per treballar com a Kapellmeister al servei del landgravi Karl d'Hesse-Kassel. El 1726 va viatjar a Londres on hi va romandre poc menys d'un any i on va procurar, sense èxit, establir relacions comercials amb la Royal Academy of Music. També a Londres va publicar una col·lecció d'àries i cantates (1726). Al seu retorn a Kassel, i després de la mort del landgravi el 1730, es va establir a Estocolm on va treballar a la cort de Friedrich de Suècia fins el 1734. Aquell any va tornar a Kassel on va assolir el càrrec de Hofrat. Fortunato Chelleri, considerat també com un dels precursors de la simfonia clàssica, va morir a Kassel el desembre de 1757.

Nicolas de Fer - Les Duchez de Parme et Plaisance de Modene et de Rege (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Les Duchez de Parme et Plaisance de Modene et de Rege (1705) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica unless otherwise stated
Zenobia in Palmira (3, A. Zeno and P. Pariati), Barcelona, Casa Lonja, 1709, music lost
La caccia in Etolia (pastorale per musica, B. Valeriani), Ferrara, S Stefano, May 1715; rev. as I felici inganni d'amore in Etolia, Innsbruck, November 1715; rev. as L'Atalanta, Rovigo, Campagnella, Oct 1725; D-WD
Ircano innamorato (int, Valeriani), Ferrara, S Stefano, May 1715, music lost
Alessandro fra le Amazoni (3, G. Braccioli), Venice, S Angelo, aut. 1715, music lost
Penelope la casta (3, M. Noris), Venice, S Angelo, carn. 1717, music lost
Alessandro Severo (Zeno), Brescia, Accademia degli Erranti, carn. 1719, 2 arias S-Skma
Amalasunta (G. Gabrieli), Venice, S Angelo, carn. 1719; perf. with Il marito giocatore (int, Salvi) ?by G.M. Orlandini; 24 arias ?I-Vc
La pace per amore (A. Schietti), Venice, S Moisè, carn. 1720, collab. G.M. Buini; rev. as Il nemico amante, Venice, S Moisè, carn. 1725; music lost
L'Arsacide (A. Zaniboni), Venice, S Moisè, carn. 1721; perf. with Petronio e Dorise (int), ?by Chelleri; 7 arias ?D-Mbs
Temistocle (Zeno), ?Florence, Cocomero, aut. 1720; Padua, Obizzi, June 1721; music lost
L'innocenza difesa (F. Silvani), ?Florence, Pergola, carn. 1721; Venice, S Angelo, carn. 1722 [arias included in Judith, Gemahlin Läyser Ludewigs des Frommen, oder Die siegende Unschuld (pasticcio), Hamburg, 1733, with arias by Handel and Telemann and Ger, recits by Telemann], D-Bsb according to EitnerQ, ?Hs, Act 1 Kl
L'amor tirannico (3, Lalli), Venice, S Angelo, May 1722; rev. as L'amor tirannico, o sia Il Farasmene, Ferrara, S Stefano, carn. 1724

Doubtful:
Tamerlano (A. Piovene), Treviso, Dolfin, Oct 1721, music lost
?arias in Griselda (Zeno) by T. Albinoni, 1707/8

Other secular vocal:
Cantate e arie con stromenti (London, 1727) [1727]

Cantatas, for S solo unless otherwise stated:
Amor, più non m’inganni, 1727;
Cinto d’intorno, 1727;
Infelice è il viver mio, S/A A-Wgm,D-Bsb, I-Nc;
Io son semplice pastorella, cited in Breitkopf catalogue;
O memoria dolente, 1727;
Pupille e fin a quando, lost (formerly D-Dlb);
Quanto mai sarai più bello;
Sì, bellissima Clori, Mbs;
Stille, voi del fresco rio, US-BE (inc.);
Su le deserte sponde (L'Arianna abbandonata), D-Mbs, GB-Lbl
8 arias, 1727;
other arias, D-Bsb, SÜN, WD,S-HÄ, L, Skma, Uu;
duets, D-Dlb (see EitnerQ), S-L

Vocal religiosa:

Oratorios
Il cuore umano, Mannheim, 1722, D-WD
Maria virgine, Würzburg, c1722–4, WD
Per la morte del Redentore (D. Lalli), Würzburg, c1722–4, music lost
De annuntiatione B. Mariae V. (Lalli), Würzburg, 2 July 1723, music lost
Allegorie, Würzburg, 1724, music lost
Oratorio per il Venerdì Santo, Würzburg, 1730, music lost
Dio sul Sinai, Dresden, 24 March 1731, Dlb
David umiliato, Würzburg, 1732, WD
Il serpente di bronzo (S.B. Pallavicini), Würzburg, after 1733

Other sacred vocal:
Masses (Ky, Gl), 4vv, insts, D-Bsb, WD;
Magnificat, 4vv, insts, Kl;
Festinate spargendo flores, motet, S, str, bc, I-Af, ?CZ-Bu, D-Kl, WD

Instrumental:

[6] Fuge, org, et [6] sonate, hpd (Kassel, ?1729); ed. V. Vavoulis (Madison, WI, 2000);
6 sonatas ed. V. Alcalay (Bologna, 1995)
[6] Sonate di galanteria, hpd (Kassel, c1730); ed. V. Vavoulis (Madison, WI, 2000)
Six simphonies nouvelles, str (Paris, c1742–51); no.3 ed. B. Churgin (New York, 1985)
Pièces choisies … par de célèbres auteurs, hpd (Amsterdam, c1760) (incl. 2 pieces by Chelleri)
A Collection of Lessons … by Sig.r Kunzen, Kellery, Agrell & Hoppe, hpd (London, 1762) (incl. 2 sonatas by Chelleri)
Syms., B-Bc, D-DS according to EitnerQ, F-Pc, S-HÄ,L, Skma, SK, Uu;
concs., D-WD, S-L,SK, Uu;
suites and ovs., S-L, Skma, SK,Uu;
partitas, Uu;
trios, D-Bsb, MÜu, F-Pc,S-HÄ, L, Skma, Uu;
duos, 2 fl, D-RH,S-L, Skma;
duos, fl, kbd, Skma, SK;
duos, vn, kbd, DK-Aalholm Slot;
solos, lute, S-Uu;
solos, fl, L, Skma, SK, Uu;
sonata, hpd, Skma;
other kbd works CH-CObodmer, D-Bsb,BFb, Kl, GB-Lcm, S-L, N, Skma,SK, Sm, STr, Uu



Informació addicional... 

INTERPRETS: Atalanta Fugiens; Vanni Moretto
AMAZON: CHELLERI - Six Simphonies Nouvelles
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MANNA, Gennaro (1715-1779) - Dies Irae

$
0
0
Nicolas de Largillierre - Portrait de la comédienne Marie-Anne de Châteauneuf, dite Mlle Duclos (1664-1747), dans le rôle d'Ariane
Obra de Nicolas de Largillière (1656-1746), pintor francès (1)


- Recordatori de Gennaro Manna -
En el dia de la celebració del seu 303è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Nicolas de Largillière (Paris, bap. 10 d'octubre de 1656 - Paris, 20 de març de 1746) va ser un pintor francès. Fill de comerciants, de ben petit es va traslladar a Anvers on va rebre formació i la influència de Rubens. El 1674 va ser admès en el Gremi de Sant Lluc d'Anvers en el mateix any que es va traslladar a Londres, ciutat on va conèixer i col·laborar amb el pintor Peter Lely. També a Londres va rebre el suport de Carles II si bé algunes disputes de caràcter polític el van obligar a tornar a París on ràpidament es va fer un nom dins el món artístic. També a París va ser admès, el 1686, com a membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, en aquell temps sota la direcció de Charles Le Brun. Com a pintor, va realitzar obra diversa tot i que va destacar especialment amb els seus retrats amb els quals va assolir gran èxit internacional. Nicolas de Largillière va morir a París el març de 1746. 



Parlem de Música...

Gennaro Manna (Napoli, 12 de desembre de 1715 - Napoli, 28 de desembre de 1779) va ser un compositor italià. Fill de Giuseppe Manna i Caterina Feo (germana del compositor Francesco Feo), germà de Giacinto Manna, cosí de Cristoforo Manna i oncle de Gaetano Manna, es va formar inicialment al Conservatorio di S Onofrio a Capuana amb Francesco Feo i amb Ignazio Prota. El 1742 va estrenar a Roma Tito Manlio, la seva primera òpera. L'èxit assolit el va promocionar ràpidament a treballar al Teatro S Giovanni Grisostomo de Venècia. Poc després, va tornar a Nàpols on va col·laborar amb Nicola Logroscino i on el 1744 va succeir a Domenico Sarro com a mestre de capella. Va ser allà on el gener de 1745 va estrenar, amb notable èxit, l'òpera Achille in Sciro. A partir d'aleshores, va rebre nombrosos encàrrecs a Nàpols però també provinents dels més diversos teatres italians. El 1755, i després de la mort de Francesco Durante, va ser nomenat mestre assistent de Pietro-Antonio Gallo en el Conservatorio di S Maria di Loreto. A partir del 1760 va deixar d'escriure òperes i es va centrar en la composició de música religiosa i el 1761 va succeir a Francesco Feo com a mestre de capella de SS Annunziata. Gennaro Manna es va mantenir actiu fins els darrers anys de la seva vida, morint a Nàpols el desembre de 1779.

Johann Baptist Homann - Regni Neapolis (1716)
Johann Baptist Homann (1663-1724) - Regni Neapolis (1716) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise indicated
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 21 Jan 1742; arias in A-KR and D-SWl, Acts 2 and 3, I-Nf*
Siroe re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1743; Act 3, Nf*
Festa teatrale per la nascita dell'Infante (serenata), Naples, June 1743, not perf.; pt 1 only, pt 2 by N. Logroscino
Artaserse (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1743, aria GB-Lbl [rev. of L. Vinci]
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1745; D-Hs, MÜs
L’Impero dell’ universo con Give (componimento drammatico, R. Calzabigi) per Festiggiase gli sponsali del real Defino colla reale infanta di Spagna D. Maria Teresa, Naples, 3 Aug 1745; I-Nf* (dated 26 July 1745)
Lucio Vero, ossia Il Vologeso (os, 3, A. Zeno), Naples, S Carlo, 19 Dec 1745; Nf*, Rsc
Arsace (os, 3), Naples, S Carlo, carn. 1746; Act 3, Nf, ‘Ombra che pallida’, aria, A-Wn
La clemenza di Tito, Messina, carn. 1747 [according to StiegerO]
Adriano placata (os), Ferrara, Bonarossi, carn. 1748; aria I-Nc
Lucio Papirio dittatore (op, 3, Zeno), Rome, Dame, carn. 1748; D-Bsb, Acts 1 and 2, I-Nf*
Il Lucio Papirio (os, 3), Palermo, S Cecilia, carn. 1749 (incl. arias by other comps.), lib Bc, PLn
Eumene (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1750
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1751; D-Hs, MÜs
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1754; Nf*
Enea in Cuma (serenata), 4vv, Naples, 4 Sept 1760; 1 pt, Nf
Temistocle (os, Metastasio), Piacenza, Ducale, carn. 1761
Il Sacrificio di Melchisedec (componimento drammatico, M. Tarzia), Naples 1776; lib Ma
Arias in I-MAav, Mc, Nc

Other secular vocal:
Addio di Nice à Tirsi (cant, M.A. Walpurgis, Electoral Princess of Saxony), 2vv, str, D-Dlb
20 arias, 1v, with various insts, Dlb;
several other arias I-Nc

Vocal religiosa:

Orats:
Gios, re di Giuda, 6vv, Naples, 17 July 1747;
Sepultra Sarae sive Pietas in mortuos, 4vv, 1748;
Davide, in Nove, Palermo, 1751, lib PLcom;
Rubri maris trajectus, 4vv, Monte Reale, 1761;
Debora, 4vv, per i morti, 1769, perf. 1780;
Assuero, 4vv, per i morti, 1770; Esther, 4vv, per i morti, 1770;
Il Seraficio Alverna, Naples, S Chiara (n.d.), lib Nn, Rsc;
Israelis liberato sive Esther, Monte reale (n.d.), lib Fc, Nc

Over 150 works with insts, many in dated autograph scores or parts:
12 Masses (1 dated 11 Sept 1755; 2 for double chorus; 2 Breve with Cr, San, Ag; 2 Masses I-Nc: 1769, 1773);
Gl; 7 Gl movements (arias);
Domine ad adiuvantum, 5vv;
2 Cr, 2 Mag: 5vv, 16vv;
3 TeD, incl. 1 for 2vv, 1 Feb 1764;
2 Lits;
14 Lessons (Lamentations) for Holy Week Nocturns, incl. 1 dated 1738;
Christus, Responses for Holy Week;
2 Lessons per la notte del SS Natale (I-Nc);
3 Jube Domine benedicere, 1v, 2 dated 1746, 1751;
3 Lessons for Office of the Dead;
3 Benedictus Dominus, incl. 1 dated 1777;
Confitebor, 1v;
12 Dixit, incl. 7 dated 1740, 28 May 1746, May 1748, 20 Oct 1750, 31 July 1752, July 1754, May 1767;
2 Laudate pueri, 1v, incl. 1 dated 1740;
Salmi brevi;
Gloria patri, 1v;
2 Veni sponsa;
Lauda Sion, 5vv, Jan 1755;
Pange lingua;
4 hymns, incl. 1 dated April 1789, possibly by Gaetano Manna;
Tantum ergo, 1v, Jan 1752;
Cori di anime penanti, 5vv;
35 motets with chorus; 1 motet, Nc;
14 solo motets and arias;
several sacred cants and arias;
Passio secundum Joannem
Some works attributed to Giuseppe de Majo, Gianfrancesco de Majo, and Gaetano Manna in I-Nf, particularly MSS initialled ‘G.M.’, are possibly by Gennaro Manna.



Informació addicional... 

DANZI, Margarethe (1768-1800) - Sonates pour le Piano Forte avec Violon

$
0
0
Shiba Kôkan - Winter at Yoshiwara (c.1800)
Obra de Andou Kichirou (1747-1818), pintor japonès (1)


- Recordatori de Margarethe Danzi -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Andou Kichirou (安藤吉次郎) [Shiba Koukan (司馬江漢)] (江戸, 1747 - 江戸, 19 de novembre de 1818) va ser un pintor i gravador japonès. Es va formar amb Suzuki Harunobu, Sō Shiseki i Hiraga Gennai. Ben aviat es va fer conegut a Edo, actualment Tokyo, per les seves habilitats artístiques i especialment per la seva innovadora tècnica de gravat calcogràfic. El 1770, i després de la mort del seu mestre Harunobu, va començar a copiar algunes de les seves obres les quals va vendre sota la falsa atribució a Harunobu. Al llarg de la seva carrera i en sintonia amb altres artistes del període Edo en què va viure, va firmar les seves obres amb una gran diversitat de pseudònims diferents sent els més habituals Shiba Kōkan, Suzuki Harushige, Shiba Shun i Suzuki Shun, entre altres. No obstant, i una de les peculiaritats més destacades de la seva carrera pictòrica va ser la realització d'algunes obres en un estil clarament occidental i propi de l'Escola Holandesa les quals van causar gran impacte al seu país. També va ser autor del tractat d'astronomia Explicació de l'astronomia de Copèrnic il·lustrada (コペルニクス天文図解). Andou Kichirou va morir a Edo el novembre de 1818.



Parlem de Música...

(Maria) Margarethe Danzi [Marchand] (München?, 1768 - München, 11 de juny de 1800) va ser una cantant i compositora alemanya. Filla del cantant i actor Theobald Marchand, ben aviat va començar a actuar com a pianista i cantant. A Munich va conèixer i rebre formació de la cantant Franziska Lebrun. El 1781 es va traslladar a Salzburg on va rebre formació de cant i clavecí de Leopold Mozart en uns anys que va procurar, sense èxit, publicar algunes de les seves primeres composicions. El mateix Mozart, després de conèixer-la i escoltar-la, va decidir escriure una ària en honor seu. El 1784 va tornar a Munich on va fer el seu debut com a soprano el 1786 en el paper de Calloandra de l'òpera La fiera di Venezia de Salieri si bé el seu gran èxit el va assolir per la posterior participació en diverses òperes de Mozart. El 1790 es va casar amb el compositor Franz Danzi amb qui va iniciar un tour concertant per Alemanya, Àustria i Itàlia en un període, el comprès entre el 1790 i 1796, de gran èxit i popularitat. A partir del 1796 va ser prima donna del Deutsches Theater de Munich, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Margarethe Danzi va morir a Munich el juny de 1800.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Antoinette Lohmann (violin); Vaughan Schlepp (pianoforte)
AMAZON: DANZI M - Sonatas & Variations for Fortepiano and Violin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DANZI M - Sonatas & Variations for Fortepiano and Violin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>