Vincenzo Bellini (Catania, 3 de novembre de 1801 - Puteaux, 23 de setembre de 1835) va ser un compositor italià. Fill de l'organista Rosario Bellini (1776-1840) i d'Agata Ferlito (1779-1842), es va formar inicialment amb el seu pare i amb el seu avi Vincenzo Tobia Bellini. De ben petit va demostrar prodigioses habilitats musicals amb la facilitat de tocar el piano amb cinc anys o d'escriure música amb sis. El 1819 va entrar al Conservatorio di San Pietro a Majella de Nàpols on va estudiar amb Giovanni Furno (harmonia), Giacomo Tritto (contrapunt) i Nicola Zingarelli (composició). Poc després de finalitzar la seva formació i després de compondre algunes peces religioses, va decidir orientar-se definitivament per la música teatral. En aquest sentit, va rebre la influència del també italià Rossini, probablement el mestre d'òpera més important del seu temps juntament amb Donizetti. El 1825 va representar la seva primera òpera a Nàpols l'èxit de la qual va determinar la seva futura carrera. El 1827 es va instal·lar a Milà on va publicar i representar les seves millors obres com La sonnambula (1831) o especialment Norma (1831). A partir d'aquests espectaculars èxits, el seu nom es va convertir en un imprescindible dins el panorama operístic italià i europeu. Com a compositor, tot i ser essencialment conegut i admirat per les seves òperes, va escriure també gran quantitat d'obra religiosa així com una col·lecció de simfonies i nombroses peces de teclat. Vincenzo Bellini va morir sobtadament a Puteaux el setembre de 1835.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Adelson e Salvini (febbraio 1825, Teatrino del Conservatorio di San Sebastiano, Napoli - in 3 atti)
seconda versione: modificata a più riprese ma allestita solo il 23 settembre 1992 al Teatro Bellini di Catania (in 2 atti)
Bianca e Gernando (30 maggio 1826, Teatro San Carlo, Napoli)
seconda versione: Bianca e Fernando (7 aprile 1828, Teatro Carlo Felice, Genova)
Il pirata (27 ottobre 1827, Teatro alla Scala, Milano)
La straniera (14 febbraio 1829, Teatro alla Scala, Milano)
Zaira (16 maggio 1829, Teatro Ducale di Parma, Parma)
I Capuleti e i Montecchi (11 marzo 1830, Teatro La Fenice, Venezia)
La sonnambula (6 marzo 1831, Teatro Carcano, Milano)
Norma (26 dicembre 1831, Teatro alla Scala, Milano)
Beatrice di Tenda (16 marzo 1833, Teatro La Fenice, Venezia)
I puritani (24 gennaio 1835, Théâtre Italien, Parigi)

Other:
Ernani, Nov–Dec 1830 (Romani, after V. Hugo: Hernani), not completed, frags. CATm*

Other vocal:
composed after 1825 for 1v, pf, unless otherwise stated
6 ariette da camera (Milan, 1829 [Ricordi]; Naples, n.d. [Clausetti]; Paris, ?1831 [Launer, no copy found]; Naples, n.d. [Girard]) [A]
Bellini per camera: raccolta completa delle sue ariette (Naples, n.d.) [the Girard edn. of 6 ariette da camera, enlarged by 8 additional nos.] [B]
Brezze dell’Etna: 26 ispirazioni del cigno catanese (Naples, n.d.) [all 26 nos. probably not pubd] [C]
Soirées musicales: Sammlung beliebter Arietten und Romanzen (Vienna, 1839 [Mechetti]) [D]
3 ariette inedite (Milan, 1837–8 [Ricordi]) [E]
Composizioni da camera (Milan, 1935, 2/1948 [Ricordi]) [F]
Principal MS sources, some autograph: F-Pn, I-CATm, Fn, Mc, Nc, Rsc, US-NYpm, Wc
A palpitar d’affanno, romanza, no.270 in Aurora d’Italia e di Germania (Vienna, n.d.), also in Prima ed ultima composizione di Bellini (Turin, n.d.)
L’abbandono, romanza, B, C, D, F; as L’ultima veglia (Milan, 1836); as La mammoletta (Paris, n.d.)
L’allegro marinaro, ballata (Milan, 1844), B, C, F
Almen se non poss’io (Metastasio), arietta, A, B, C, D, F
Bella Nice che d’amore, arietta, A, B, C, D, F
Chi per quest’ombre (Giudiccione), free canon, 4vv, unacc., 15 Aug 1835, facs. in Gazette musicale de Paris, ii (Oct 1835), also in A. Pougin: Bellini: sa vie, ses oeuvres (Paris, 1868), following p.228
Dalla guancia scolorita, free canon, 2vv, pf, 1835, in Strenna letteraria artistica musicale del giornale ‘Il pirata’ (Bologna, 1872), also in La musica popolare, ii (1883), following p.145
Dolente immagine di Fille mia, arietta (Naples, c1824; Paris, n.d.), B, C, D, E, F, orch pts. I-Nc*
E nello stringerti a questo core, aria, 1v, orch, before 1825, Nc*
La farfalletta, canzoncina, ?1813, F
Il fervido desiderio, arietta, B, C, E, F
Imene, wedding cantata, S, T, T, vv, orch, ?1824, frags. I-CATm*, US-NYpm*, trio [Ombre pacifiche] pubd (Florence and Rome, n.d.)
Malinconia, ninfa gentile (I. Pindemonte), arietta, A, B, C, D, F
Ma rendi pur contento (Metastasio), arietta, A, B, C, D, F
No, traditor, non curo, aria, S, pf, before 1825, I-CATm [probably orig. with orch]
O souvenir: pagina d’album, arietta (Florence and Rome, n.d.)
Per pietà, bell’idol mio (Metastasio), arietta, A, B, C, D, F
Quando incise su quel marmo, aria, S, orch, before 1825, Nc*, with pf acc. (Milan, 1836), also as no.269 in Aurora d’Italia e di Germania (Vienna, n.d.), B, C, F [incl. introductory recit]
Guarda che bianca luna, romanza, ?Palermo, 1832
La ricordanza (C. Pepoli), 1834, US-Wc*
Si, per te, gran nume eterno, cavatina, S, orch, before 1825, I-Nc*
Sogno d’infanzia, romanza (Milan, 1835), B, C, D, F
T’intendo, si, mio cor (Metastasio), 4S, unacc., c1824, US-NYpm*
Torna, vezzosa Fillide, romanza, I-Mc, F
Vaga luna che inargenti, arietta, no.246 in Aurora d’Italia e di Germania (Vienna, n.d.), B, C, E, F
Vanne, o rosa fortunata, arietta, A, B, C, D, F

Lost:
Amore, Malinconia, La speranza (C. Pepoli), 3 sonnets, 1834–5;
Alla luna (Pepoli), 1834–5;
Numi, se giusti siete (P. Metastasio), romanza, announced on title-page of C;
Scena ed aria di Cerere, erroneously said by Weinstock, 1971, to be in I-Nc;
Arietta, Milan, for Lady Christina Dudley-Stuart, 1828;
Cavatina, Milan, for album of Duchess Litta

Spurious and doubtful:
Ah, non pensar = section of Introduzione of Beatrice di Tenda;
Era felice undì = transcr. with notable changes of a cavatina by Mercadante;
Se il mio nome (Berlin, n.d.), D = Rossini: Il barbiere di Siviglia;
Tu che al pianger, B, actually by F. Florimo;
Le dernier soir, romanza (Paris, 1841) [authenticity very doubtful]

Vocal religiosa:
all works composed before 1825

Compline, lost;
Cor mundum crea, F, 2 solo vv, org, in Pubblicazione periodica di musica sacra sotto gli auspici della S.C. di Propaganda Fide, ii/2 (Rome, 1879), also in Cronache musicali, i (Rome, 1900), no.28;
Credo, C, 4vv, orch;
Cum sanctis, I-Nc*;
De torrente, Nc*;
Dixit Dominus, solo vv, 4vv, orch, inc. Nc*, facs. of pt.iii, Tecum principium, in Vincenzo Bellini: Composizioni giovanili inedite (Rome, 1941);
Domine Deus, Nc*
Gallus cantavit, ?autograph I-CATc;
Gratias agimus, C, solo S, orch;
Juravit, Nc*; Ky, Nc*;
Laudamus te, Nc*;
Litanie pastorali in onore della B.V., 2S, org;
Mag, 4vv, orch, frag. F-Pn*;
Mass, a–A, S, A, T, B, 4vv, orch, inc. I-CATm* (Milan, 1843);
Mass (Ky–Gl), D, SSTB, orch, dated 1818, Nc*;
Mass (Ky–Gl), G, SSTB, orch;
Mass, g, solo vv, vv, orch, frags. CATm*, Nc*
Pange lingua, 2vv, org, CATm*;
Qui sedes, Nc*;
Qui tollis, Nc*;
Quoniam, Nc*;
Quoniam, T, vv, orch, F-Pn*;
Quoniam and Cum sanctis, I-Nc*;
Salve regina, A, 4vv, orch, CATm*, facs. in Vincenzo Bellini: Composizioni giovanili inedite (Rome, 1941);
Salve regina, f–F, solo B, org (Milan, 1862);
4 Tantum ergo and Genitori: B , solo S, orch, E , solo S, orch, vs (Florence and Rome, n.d.), F, 2S [Genitori, 4vv], orch, G, 4vv, orch
5 Tantum ergo: F, solo S, orch, vs (Florence and Rome, n.d.), D, solo A, orch, I-Nc* dated 1823 (Milan, 1862), E, S, A, T, B, vv, orch, Nc* dated 1823 (Milan, 1862), F, solo A, T, orch, Nc* dated 1823 (Milan, 1862), G, solo S, orch, Nc* dated 1823 (Milan, 1862);
2 TeD, C, E , 4vv, orch;
Versetti da cantarsi il Venerdì Santo, 2T, orch, autograph in private collection Marusia Manzella, Rome, mentioned in F. Pastura: ‘Le tre ore di agonia’, Rivista del Comune di Catania (1953);
Virgam virtutis, Nc*

Instrumental:

Orch (all composed before 1825):
Capriccio, ossia Sinfonia per studio, c;

6 sinfonie:
B, I-CATm*, c (Milan, 1941), d-D (Milan, 1941), D, facs. in Vincenzo Bellini: Composizioni giovanili inedite (Rome, 1941) (Padua, 1959), E , facs. in Vincenzo Bellini: Composizioni giovanili inedite (Rome, 1941), E  (Milan, 1941);

Ob Conc., E , Nc*, facs. in Vincenzo Bellini: Composizioni giovanili inedite (Rome, 1941) (Milan, 1961)

---

Kbd:
Allegretto, g, pf, I-Fn*;
Capriccio, G, pf 4 hands, Nc;
Pensiero musicale, pf, ed. F.P. Frontini (Florence and Rome, n.d.);
Polacca, pf 4 hands;
Org Sonata, G, US-NYpm*;
Tema, f, pf, c1834, F-Pn*

Spurious:
Sonata, F, pf 4 hands, Nc* = transcr. of Beethoven's Allegretto alla Polacca op.8

Carl [Karol] Tausig (Warszawa, 4 de novembre de 1841 - Leipzig, 17 de juliol de 1871) va ser un pianista i compositor polonès. Fill del pianista i compositor Aloys Tausig (1820-1885), es va formar inicialment amb el seu pare. El 1855 la seva família el va enviar a Weimar on va entrar com alumne de Liszt. Amb ell va participar en recitals i concerts i va ser el promotor del seu primer debut públic el 1858 a Berlín. Un any després va iniciar una gira com a pianista per Alemanya establint-se a Dresden. El 1862 es va traslladar a Viena on a banda de participar com a pianista, va presentar algunes de les seves obres. El seu èxit va ser desigual motiu pel qual va viure greus dificultats econòmiques. El 1864 es va casar amb la pianista Seraphine von Vrabely (1841-1931) amb qui el 1865 es va instal·lar a Berlín, ciutat on el 1866 va fundar una escola de piano. A la capital alemanya es va dedicar en exclusiva a la docència i interpretació amb la qual es va construir una brillant carrera com a pianista virtuós hereu de la tècnica de Liszt. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa destacant les seves peces per a piano i els seus arranjaments d'obres d'altres autors. De salut precària tota la seva vida, va morir de febre tifoide a Leipzig el juliol de 1871.

CPDL: No disponible

Josep Martí i Cristià (Llinars del Vallès, 19 d'agost, 1884 - Barcelona, 6 de novembre de 1918) va ser un compositor i teòric català. A partir de 1894 va rebre formació en solfeig i piano del compositor José Vallcorba. Més tard, va rebre formació de piano d'Enric Granados i d'harmonia i composició de Felip Pedrell en un temps en què també va rebre formació de violí de Mathieu Crickboom. Paral·lelament, va rebre formació acadèmica en dibuix, pintura i poesia. A partir del 1900 va començar a compondre i el 1911 va fundar una acadèmia de música en la qual hi va treballar com a professor fins el 1914. També va ser autor d'un tractat d'harmonia i un altre d'instrumentació. D'entre la seva abundant producció musical, d'estil romàntic, van destacar les seves composicions per a piano, la seva opereta Lady Flirt, música religiosa i música de cambra. També va harmonitzar cançons tradicionals catalanes com Els tres tambors, La filla del rei de França o El mestre. En base a les seves composicions es va deduir que va ser un home de profundes conviccions cristianes ja que va compondre una Missa, tres Ave Maria, diverses Cançons eclesiàstiques i una Visió de Sant Josep de Calassanç a Montserrat. Josep Martí i Cristià va morir a Barcelona el novembre de 1918.

OBRA:

Vocal secular:

Teatre:
Lady Flirt (opereta)
Visió de Sant Josep de Calasanz a Montserrat (1 acte)
La granja (visió lírica, cinc quadres)
Serenata de l'amor (drama líric en un acte i quatre quadres)
Travesures de l'amor (opereta)

Altres:
Serenata (per a quatre veus)
Per la carretera (per a quatre veus)
Nota de tardor (per a quatre veus)
Salutació (per a quatre veus)
Himne a la natació (per a veus d'home)
Himne al regiment de Pamplona (per a veus d'home)
Quin so més trist
Els ocells
Els esmolets
Melangia
Cançó d'istiu
Voreta el bosc
La filla del rei de França
Els tres tambors
El mestre

Vocal religiosa:

Missa per a veu i orgue
Diverses cançons per a cantar en el temple
Tres Aves Maria
Bell infant (per a quatre veus)
Canto a la Virgen
Ave Maria
Sanctus
Vesprada (per a quatre veus)

Instrumental:

Cambra:
Navegant (poema per a violí, violoncel i piano)
Sonata (violí i piano)
Passejant pel llac en primavera (violí i piano)
Quan les fulles s'engrogueixen (violí i piano)
Marxa Txiganne (violí, violoncel i piano)
Vals (Violí i piano)
Romança (violí i piano)
Douce Reverie: pour danses tres lentement (orquestra de corda)

Piano:
Variacions simfòniques
Concert
Sonata
Siluetes
La palmera
Barrio Gitano
El convent
Dansa de la mort
La tortura emmalaltida
Corren els trens
El nemifar
Nit de lluna
Barca que s'allunya
Ball de gitanes
L'enterro
Poble petit
Il·lusió
Innocència
Consell material
Soldats de plom
Faula
Dansa espanyola
Rondalla
Pamplona (jota)
Insomni
Papallones
Enyorança
Vals en la tardor
Primavera
Barcarola
Primavera d'altre temps
En el pati
Minuet
Melodia
Festa (sardana)
Entre naranjos
Delicias de Venecia
Tres preludios
La mujer enamorada
Junto al mar contemplando las olas
En la fuente misteriosa
La noia trista
Recuerdos de la juventud
El corneta

Piano a quatre mans:
Vals
Dansa trista

Orgue:
Suite Patètica
Preludi
Marxa solemne
Rieve
Tocatta
El convento
Coral
Invocació (piano i armonium)

CPDL: No disponible

Domenico Mazzocchi (Civita Castellana, bap. 8 de novembre de 1592 - Roma, 21 de gener de 1665) va ser un compositor italià. Germà de Virgilio Mazzocchi, es va formar en el seminari de la seva ciutat natal, on el 30 de març de 1619 va ser ordenat sacerdot. El 1614 va viatjar a Roma on el 1621 va entrar a treballar al servei del cardenal Ippolito Aldobrandini. Va ser aleshores, en el càrrec de secretari del cardenal, que va començar a escriure música. A Roma, va coincidir amb el seu germà Virgilio qui tàcitament el va anar promocionant com a compositor. El 1626 va estrenar l'òpera La catena d'Adone i aquell mateix any va iniciar una gira, en companyia del cardenal, pels ducats de Parma i Milà. A finals de 1626 va viatjar a Venècia on va imprimir i publicar la seva òpera La catena d'Adone. Després de la mort del Cardenal Ippolito el 1638, va entrar al servei de la neboda de la princesa Olimpia Aldobrandini-Borghese-Pamphili. Un any abans, el papa Urbà VIII va concedir-li una pensió vitalícia pels mèrits assolits. Va ser en aquell període quan va publicar i representar la majoria de les seves obres formades, principalment, per madrigals i cançons religioses. A partir del 1642 i fins el 1653, va viure un silenci musical motivat per una controvèrsia històrica relacionada amb Civita Castellana per la qual va escriure diversos tractats intentant demostrar que Civita Castellana havia estat l'antiga ciutat de Veii. El 1664 va publicar la seva col·lecció Sacrae concertationes en què va incloure desenes de motets i alguns oratoris. Domenico Mazzocchi va morir a Roma el gener de 1665.


OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
La catena d’Adone (favola boscareccia, prol, 5, O. Tronsarelli), Rome, 1626 (Venice, 1626)
Coro di profeti per la festa della SS Annuntiata (orat, G. Ciampoli), c1635, inc. (?collab. V. Mazzocchi)
Il martirio de’ Santi Abundio prete, Abundantio diacono, Marciano, e Giovanni suo figliuolo, cavalieri romani (sacred opera, Tronsarelli), Civita Castellana, 16 Sept 1641; music lost

Other:
Dialoghi, e sonetti, 1, 3–4vv, bc (Rome, 1638/R1969 in BMB, section 4, x)
Madrigali, 4–8vv, insts (Rome, 1638; also pubd in score as Partitura de’ madrigali, Rome, 1638); 6 ed. in Cw, xcv (1965)
Maphaei S.R.E. Card. Barberini nunc Urbani Papae VIII Poemata, 1–3, 6vv, bc (Rome, 1638)

Vocal religiosa:

Musiche sacre, e morali, 1–4vv, bc (Rome, 1640)
Praetereunt anni … et Aeolus, dialogus ex libro primo Aeneidos, 1, 3vv, bc (Rome, 1641)
Sacrae concertationes, 2, 3, 5, 8, 9vv, 2 vn (Rome, 1664); ed. in Concentus musicus, iii (Cologne, 1975)
Ecce crucem Domini, motet, 4vv, bc, 1625
8 cantatas, 1–3vv, bc, 1621, 1629, 1640, 1646, I-Bc, Rc

Franz (Vinzenz) [Kramář, František Vincenc] Krommer (Kamenice, 27 de novembre de 1759 - Wien, 8 de gener de 1831) va ser un compositor bohemi. Fill de Georg Krommer (1737-1810) i nebot del compositor Anton Matthias Krommer (1742-1804), es va formar inicialment amb el seu oncle a Turan. Va ser allà on el 1777 va assolir el seu primer càrrec d'organista i des d'on el 1785 es va traslladar a Viena. El 1786 va ser nomenat violinista de l'orquestra del duc de Styrum a Simontornya, lloc on el 1788 va assolir el càrrec de director musical. A finals del 1790 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pécs i en una data posterior al 1793 va treballar també com a mestre de capella i compositor al servei del duc Karoly i posterior príncep Antal Grassalkovich de Gyarak. El 1795 va tornar a Viena on va treballar probablement com a professor abans de ser nomenat, el 1798, mestre de capella del duc Ignaz Fuchs. El 1806 va procurar, sense èxit, accedir a un càrrec de violinista de la Hofkapelle de Viena. El 1810 va entrar com a Ballett-Kapellmeister del Hoftheater i el 15 de juny de 1815 va ser nomenat Kammertürhüter al servei de l'emperador Francesc d'Austria amb qui va iniciar una gira europea el 1816. El 13 de setembre de 1818 va succeir a Leopold Anton Kozeluch com a director oficial de música de cambra i compositor de la cort al servei dels Habsburg, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'unes 300 obres la majoria de les quals, no obstant, no va publicar. El seu fill August Krommer (1807-1842) va treballar un breu període com a violinista i pianista a Viena. Franz Krommer va morir a Viena el gener de 1831.


OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, 4vv, orch, org, C, op.108 (Offenbach, c1825), d (Florence, 1842);
Ave Maria;
2 Pange lingua;
2 Tantum ergo, 4vv, insts, A-Wn

Instrumental:

Orch.:
printed works published in Offenbach unless otherwise stated

Syms.:
op.12 (1798);
op.40 (1803);
op.62 (1808), autograph 1807, A-Wgm;
op.102 (n.d.);
op.105 (?1820);
no.6, autograph 1823, Wgm;
no.9, 1830, Wn;
2 lost

Concs.:
3 for fl, ob, vn, op.18 (1799), opp.38–9 (1803);
2 for fl, cl, vn, opp.70, 80 (Vienna, ?1808);
2 for 2 cl, op.35 (?1802), op.91 (?1815);
2 for fl, no.1, op.30 (Vienna, 1802), op.86 (Vienna, n.d.) [arr. as Cl Conc. (n.d.)];
2 for ob, op.37 (1803), op.52 (Vienna, 1805) [arr. as Cl Conc. (n.d.)], ed. in MAB, xxvii (1956);
1 for cl, op.36 (1803), ed. in MAB, xiii (1953);
9 for vn, no.1 (Vienna, 1802), nos.2–5, opp.41–4 (Vienna, 1803), op.61 (1808), op.64 (?1808), op.81 (Vienna, after 1826), 1 in Wgm

Wind insts:
3 partitas a 10, op.45 (Vienna, 1803);
15 marches a 10, 6 pubd (Vienna, 1803), 6 as op.31 (n.d.), 3 as op.60 (Vienna, ?1808);
Harmonie-Musik a 9, i–x (Vienna, 1808–?1810);
Märsche für türkische Musik, opp.97–100 (Vienna, 1818);
Volkslied (Vienna, 1827);
3 partitas a 10, Wn

---

Chbr.:
printed works published in Vienna unless otherwise stated

Qnts:
26 for 2 vn, 2 va, vc, 3 as op.8 (Offenbach, 1797), 3 as op.11 (Offenbach, 1798), 6 as op.25 (1802–3), 2 as opp.70, 80 (Offenbach, 1817), 3 as op.88 (?1809), 3 as op.100 (Milan, ?1822), 6 as opp.106–7 (Offenbach, c1825); 9 for fl, vn, 2 va, vc, op.49 (1804), op.55 (1805), op.58 (?1808), op.63 (Offenbach, ?1808), op.66 (?1809), op.92 (?1823) [2 extracts, autograph, Wgm], op.101 (1820), op.104 (1821), op.109 (n.d.); 1 for cl, vn, 2 va, vc, op.95 (Offenbach, n.d.)

Str qts (pubd in groups of 3 unless otherwise stated):
op.1 (Offenbach, 1793), op.3 (Offenbach, 1793), op.4 (Offenbach, 1794), op.5 (Augsburg, 1796) [1 ed. in MAB, v (1949)], op.7 (Augsburg, 1797), op.10 (Offenbach, 1798), op.16 (1798), op.18 (1800), op.19 (1801), 1 as op.23 (1802), op.24 (1802), op.26 (London, c1800), op.34 (1803), op.48 (1804), op.50 (1804), op.53 (1804), op.54 (1805), op.56 (1805), op.68 (?1808), op.72 (Paris, n.d.), op.74 (?1808), op.85 (?1809), op.90 (?1809), op.92 (Milan, 1816), op.103 (c1821);
12 valses viennoises (Paris, n.d.)

Other qts:
9 for fl, str, op.13 (Offenbach, 1798), op.17 (1799), op.59 (n.d.), op.75 (?1808), op.89 (Offenbach, ?1820), op.90 (1820), opp.93–4 (Offenbach, ?1820), op.97 (Augsburg, n.d.);
5 for cl, str, 2 as op.21 (Offenbach, 1802), op.69 (Bonn, n.d.), op.82 (Offenbach, ?1816), op.83 (Offenbach, c1816);
2 for bn, 2 va, vc, op.46 (1804);
2 for pf, str, op.95 (1817), B  (Florence, n.d.)

2–3 insts:
27 vn duos (pubd in groups of 3), op.2 (Offenbach, 1793), op.6 (Offenbach, 1796), op.20 (London, c1810), op.22 (?1800) [1 ed. in Hausmusik, clxxiii (Vienna, 1958)], op.33 (1802), op.35 (?1805), op.51 (?1805), op.94 (1816), op.110 (1829);
2 sets of variations, vn, db, opp.9, 14 (1797);
Sonata, vn, db, op.15 (1799);
3 sonatas, vn, va, op.27 (n.d.), op.42 (1802), op.45 (Paris, n.d.);
Trio, pf, va, vc, op.32 (1802);
13 pièces, 2 cl, va, op.47 (1804);
2 trios, pf, vn, vc, opp.84, 87 (?1808–9);
Str Trio, op.96 (1818);
6 sonatas, vn, pf (Offenbach, n.d.)

Arrs.:
3 pf sonatas, 4 hands (Leipzig, n.d.);
21 works, arr. 2 fl (Offenbach, n.d.);
Petits airs et rondeaux, vn, pf (Offenbach, n.d.);
single kbd works, incl. dances and marches, pubd Copenhagen, Mannheim, Berlin

Jean-Baptiste (Théodore) Weckerlin [Wekerlin] (Guebwiller, 9 de novembre de 1821 - Guebwiller, 20 de maig de 1910) va ser un compositor francès. Es va formar en química abans de traslladar-se el 1843 a París per estudiar música. Allà va entrar al conservatori on va estudiar composició amb Halévy i cant amb Ponchard. Després de finalitzar la seva formació, va començar a treballar com a professor i a partir del 1850, i fins el 1855, va servir com a director coral de la Société Ste Cécile, dirigida en aquell temps per François Seghers. Precisament, va ser allà on va publicar les seves primeres obres, principalment operetes i obres orquestrals. El 1863 va entrar com a bibliotecari de la Société des Compositeurs de Musique, el 1869 va accedir al mateix càrrec en el Conservatori de París i el 1876 va succeir a Felician David. El seu treball aleshores va ser, entre altres, de catalogació i bibliografia. En aquest sentit, la seva feina va ser notablement apreciada per la recopilació d'edicions antigues, moltes de les quals amb manuscrits de cançons populars. Com a compositor, se'l va considerar menor, no tant per volum i qualitat sinó pel seu poc interès a l'hora de publicar la seva pròpia obra sent anys després de la seva mort més conegut i admirat per la seva labor literària que pròpiament musical. Jean Baptiste Weckerlin va morir a Guebwiller el maig de 1910.


OBRA:

Editions:
C. Janequin: La bataille de Marignan, 4vv, pf (Paris, 1874)
J.-B. Lully: Le bourgeois gentilhomme, vs (Paris, 1876)
R. Cambert: Les peines et les plaisirs de l'amour (Paris, 1881)
R. Cambert: Pomone (Paris, 1881)
L. de Beaulieu and J. Salmon: music for Balthasar de Beaujoyeux' Balet comique de la Royne [1581], vs (Paris, 1881)
C.W. Gluck: La rencontre imprévue, vs (Paris, 1891)

Chansons populaires de l'Alsace (Paris, 1883); ed. G. Klein and R. Schneider (Schirmeck, 1984)
L'ancienne chanson populaire en France: 16e et 17e siècles (Paris, 1887)

Folksong collections:
Harmonized by Weckerlin with piano accompaniment:
Echos du temps passé (Paris, 1853–7)
Chansons populaires des provinces de France (Paris, 1860); commentary by Champfleury [J. Fleury-Husson] (Paris, 1860)
Chants des Alpes: 20 tyroliennes (Paris, 1863)
Souvenirs du temps passé (Paris, 1863)
Echos d'Angleterre (Paris, 1877)
Bergerettes, romances et chansons du XVIIIe siècle (Paris, 1894)
Pastourelles, romances et chansons du XVIIIe siècle (Paris, 1898)

Literatura:

Opuscules sur la chanson populaire et sur la musique (Paris, 1874)
Musiciana (Paris, 1877)
Bibliothèque du Conservatoire national de musique et de déclamation: catalogue bibliographique … de la Réserve (Paris, 1885/R)
La chanson populaire (Paris, 1886)
Nouveau musiciana (Paris, 1890)
Dernier musiciana (Paris, 1899)

CPDL: No disponible

Maciej Radziwiłł (Warszawa, 10 de novembre de 1749 - bur. Nieśwież, 2 de setembre de 1800) va ser un llibretista i compositor polonès. A l'entorn del 1780 es va traslladar a viure a la residència de Karol Radziwiłł, governador de la província de Vilnius, qui en aquell temps tenia al seu servei una companyia d'actors, músics i ballarins. Va ser allà on va escriure el seu primer llibret teatral per l'òpera Agatka, czyli Przyjazd pana del compositor Jan Dawid Holland. El 1786 va escriure el llibret de la seva òpera Wójt osady albiańskiej i el 1788 va assolir el títol de castlà de la província de Vilnius. Va ser especialment en aquest darrer període quan va compondre la majoria dels seus treballs, bàsicament obres de cambra i sonates per a teclat. Maciej Radziwiłł va morir a Nieśwież el setembre de 1800.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Wójt osady albiańskiej [The Headman of the Settlers at Alba] (op, 3, Radziwiłł), Alba, 4 Nov 1786;

Instrumental:

Sonate, pf, vn, G (Kraków, 1972);
Divertimento, D, orch (Kraków, 1970);
Serenada, B, str qt (Kraków, 1972);
6 polonoises, orch, D-Dlb;
3 polonoises, pf, Dlb

CPDL: No disponible

François Couperin (Paris, 10 de novembre de 1668 - Paris, 11 de setembre de 1733) va ser un compositor, organista i clavecinista francès. Hereu d'una llarga tradició familiar, se'l va conèixer amb el sobrenom de Couperin el Gran per a distingir-lo dels altres membres de la seva família, d'entre els quals va destacar el seu oncle Louis Couperin. Originaris de Chaumes-en-Brie, la família Couperin va constituir una de les famílies musicals franceses més nombroses dels segles XVII i XVIII. El seu pare, Charles Couperin va ser el germà menor de Louis Couperin i el va succeir com a titular de l'orgue de l'església parisenca de Saint-Gervais. Igualment, va ser professor de clavicèmbal de la duquessa d'Orleans. François Couperin es va formar amb el seu pare i el seu oncle François Couperin I. El pare va transmetre el lloc d'organista, fins que el fill pogués fer-se'n càrrec, a Michel Richard Delalande. Es va perfeccionar després amb Jacques Thomelin, organista de Saint-Jacques la Boucherie i el 1685 es va convertir en organista de l'Església de Saint-Gervais a París, lloc que posteriorment va cedir al seu cosí Nicolas Couperin. El 1693 va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale amb el títol d'organista del rei Lluís XIV i poc després va ser mestre de composició del duc de Borgonya. El 1717 es va convertir en organista i compositor de la cort amb el títol ordinaire de la musique de la chambre du Roi. De salut fràgil i caràcter poc mundà, va realitzar una carrera virtuosa com a músic i professor. Com a compositor va ser notablement prolífic en música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. En aquest sentit, van destacar les seves Lliçons de Tenebres per al Dimecres Sant i les seves sonates i concerts reials, on va combinar el gust francès amb l'italià. Tanmateix, va ser la seva obra per a clavecí, que va constar de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació fins al punt de ser considerat, juntament amb Rameau, com el gran mestre d'aquest instrument a França. El seu tractat L'Art de toucher le clavecin (1717), es va convertir en una valuosa referència per a l'ensenyament i la interpretació de la música francesa del segle XVIII. François Couperin considerat, juntament amb Jean-Philippe Rameau, un dels compositors més importants de música barroca francesa en general i de música per a clavecí en particular, va morir a París el setembre de 1733.


OBRA:

Vocal secular:

Airs in Recueils d’airs sérieux et à boire (Paris, 1697–1712): Qu’on ne me dise, air sérieux, T, bc (697);
Doux liens de mon coeur, air sérieux, S, bc (1701);
Jean s’en alla, epitaphe d’un paresseux, air à boire, S, B, bc (1706);
Il faut aimer, La pastorelle, air sérieux, S, B, bc (1711);
Dans l’Isle de Cythère, Les solitaires, air sérieux, S, B, bc (1711);
A l’ombre d’un ormeau, musette, air sérieux, 2 S, bc (1711);
Zephire, modere en ces lieux, brunete, air sérieux, S, bc (1711);
Faisons du temps, vaudeville, air sérieux, 2 S, B, bc (1712);
Au temple de l’amour, Les pellerines, air sérieux, S, B, bc (1712): C xi, GM [V/i]
Intermèdes in Myrtil et Melicerte (Paris, 1698), doubtful
Trois vestales champetres et trois Poliçons, trio, 3 S, in Recueil de trio de differens auteurs, F-Pc; C xi, GM [V/i]
La femme entre deux draps, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
A moy! Tout est perdu!, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
Les agroteurs au désespoir, canon à 5, CSM 282
Ariane abandonée, cant., cited in Amsterdam catalogue, 1716, see Tessier (1926)
Cants., cited by Titon du Tillet, lost

Vocal religiosa:

MS sources: Elevat[ions] de Couperin (score), F-V 59
Motets a voix seule, 2 et 3 parties et Symphonies de Mr Couperin, Pn Rés.F1679 (score), Pn Rés.F1680 [a–e] (5 ptbks) [formerly GB-T 1432–7]
Scores copied by S. de Brossard, F-Pn Vm1 1630
Motets de Messieurs Lalande, Mathau, Marchand Laisné, Couprin et Dubuisson, copied by Philidor, 1697, V 18
4 versets (from Ps cxviii) d’un motet composé de l’ordre du roy … On y joint le verset ‘Qui dat nivem’ du psaume ‘Lauda Jerusalem’ (Paris, 1703): Tabescere me, 2 S; Ignitum eloquium tuum, 2 S, 2 vn, bc; Adolescentulus sum, S, 2 fl, vn; Justitia tua, 2 S, SS, bc; Qui dat nivem, S, 2 fl, vn; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxxiv) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1704): Converte nos, B, fl, bc; Numquid in aeternum, T, Bar, bc; Ostende nobis, haute-contre, fl/vn, bc; Audiam quid loquatur, B, 2 vn, bc; Misericordia et veritas, 2 T, bc; Veritas de terra, S, vn, bc; Et enim Dominus, S, 2 ob, 2 fl; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxix) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1705): Qui regis Israël, haute-contre, T, B, 2 vn, bc; Excita potentiam tuam, haute-contre, B, bc; Vineam de Aegypto, B, vn, bc; Dux itineris fuisti, B, 2 vn, 2 fl, 2 ob, bc; Operuit montes, S, vn, 2 fl, bc; Extendit palmites suos, S, vn, 2 fl, bc; Deus virtutum convertere, haute-contre, fl, ob, b viol, bc; C xi, GM V/i
Leçons de tenébres a 1 et a 2 voix … premier jour (Paris, between 1713 and 1717): premiere leçon, S, bc; seconde leçon, S, bc; troisième leçon, S, S, bc; C xii, GM V/ii, V
6 leçons de ténèbres, lost

Accedo ad te, Dialogus inter Deum et hominem, haute-contre, B, bc, F-Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ad te levavi oculos meos, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Audite omnes et expanescite, haute-contre, 2 vn, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Domine salvum fac regem, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Exultent superi, motet for Ste Suzanne, inc., S, A, B, ? 2 vn, bc, PnRés.F1679–80; GM [suppl.]
Festiva laetis, motet for Ste Anne, S, T, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Jucunda vox ecclesiae, motet for St Augustin, 2 S, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Laetentur coeli, motet for St Barthélemy, 2 S, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Lauda Sion salvatorem, elevation, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Laudate pueri Dominum, 2 S, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80, V 18; C xi, GM V/i
Magnificat, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O amor, O gaudium, elevation, haute-contre/T, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Domine quia refugiam, 3 B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Jesu amantissime, haute-contre, T, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM v/ii
O misterium ineffabile, elevation, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ornate aras, inc., haute-contre, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Quid retribuam tibi Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Regina coeli laetare, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Resonent organa, motet for Ste Cécile, inc., 2 S, B, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Respice in me, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salve regina, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salvum me fac Deus, B, 2 vn, 2 fl, b viol, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Tantum ergo sacramentum, 2 S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Usquequo, Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Veni sponsa Christi, motet for Ste Suzanne, S, haute-contre, B, 2 vn, bc, Pn Vm1 1630, Rés.F1679–80; C xi, GM V/i
Venite exultemus Domine, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Victoria: Christo resurgenti, motet for Easter Day, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Other motets, incl. 12 à grand choeur, cited by Titon du Tillet, lost

Instrumental:

Concerts royaux, hpd/(vn, fl, ob, viol, bn), in Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722): 1e concert (G); 2e concert (D); 3e concert (A); 4e concert (e); C vii, GM IV/i
Nouveaux concerts, unspecified insts, in Les goûts-réünis, ou Nouveaux concerts (Paris, 1724): 5e concert (F); 6e concert (B ); 7e concert (g); 8e concert dans le goût théatral (G); 9e concert intitulé Ritratto dell’Amore (E); 10e concert (a); 11e concert (c); 12e concert à 2 violes ou autres instrumens à l’unisson (A); 13e concert, à 2 instrumens à l’unisson (G); 14e concert (d); C viii, GM [IV/ii]
Le Parnasse, ou L’apothéose de Corelli, grande sonade en trio, 2 vn, bc, in Les goûts-réünis (Paris, 1724); C x, GM [IV/iv]
Concert instrumental sous le titre d’Apothéose composé à la mémoire immortelle de l’incomparable Monsieur de Lully, 2 vn, 2 fl, other insts (unspecified), bc (Paris, 1725); C x, GM [IV/iv]
Les nations: sonades et suites de simphonies en trio, 2 vn, bc (Paris, 1726): La Françoise [La pucelle]; L’Espagnole [La visionnaire]; L’impériale; La Piemontoise [L’astrée]; C ix, GM IV/iii
Pieces de violes avec la basse chifrée, b viol, bc (Paris, 1728): 1ere suite (e); 2eme suite (a); C x, GM [IV/iv], Le pupitre, li (Paris, 1974)
La pucelle (c), 2 vn, bc, F-Pn Vm7 1156, LYm 129.949; C ix, GM IV/iii
La visionnaire (c), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
L’astrée (g), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
La Steinquerque (B ), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C x, GM IV/iii
La superbe (A), 2 vn, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]
La sultane (d), 2 vn, b viol, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]

Clavecin:
Pieces de clavecin … premier livre (Paris, 1713); C ii, GM II/i, G xxi
1e ordre, g/G: Allemande L’auguste; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La majestueuse; Gavotte; La Milordine, gigue; Menuet (with double); Les silvains; Les abeilles; La Nanète; Les sentimens, sarabande; La pastorelle; Les nonètes: i Les blondes, ii Les brunes; La bourbonnoise, gavotte; La Manon; L’enchanteresse; La fleurie, ou La tendre Nanette; Les plaisirs de St Germain en Laÿe
2e ordre, d/D: Allemande La laborieuse; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La prude; L’Antonine; Gavote; Menuet; Canaries (with double); Passe-pied; Rigaudon; La Charoloise; La Diane; Fanfare pour la suitte de la Diane; La Terpsicore; La Florentine; La Garnier; La Babet; Les idées heureuses; La Mimi; La diligente; La flateuse; La voluptueuse; Les papillons
3e ordre, c/C: La ténébreuse, allemande; Premiere courante; Seconde courante; La lugubre, sarabande; Gavotte; Menuet; Les pélerines; Les laurentines; L’Espagnolète; Les regrets; Les matelotes provençales; La favorite, chaconne; La lutine
4e ordre, F: La marche des gris-vêtus; Les baccanales; La pateline; Le réveil-matin
5e ordre, A/a: La logiviére, allemande; [Premier] courante; Seconde courante; La dangereuse, sarabande; Gigue; La tendre Fanchon; La badine; La bandoline; La Flore; L’Angélique; La Villers; Les vendangeuses; Les agrémens; Les ondes
L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); C i, GM [I]: Allemande, d; Premier prèlude, C; Second prèlude, d; Troisième prèlude, g; Quatrième prèlude, f; Cinquième prèlude, A; Sixième prèlude, b; Septième prèlude, B ; Huitième prèlude, e
Second livre de pieces de clavecin (Paris, 1716–17); C iii, GM II/ii, G xxii
6e ordre, B : Les moissoneurs; Les langueurs-tendres; Le gazoüillement; La Bersan; Les baricades mistérieuses; Les bergeries, rondeau; La commére; Le moucheron
7e ordre, G/g: La Ménetou; Les petits âges: La muse naissante, L’enfantine, L’adolescente, Les délices; La Basque; La Chazé; Les amusemens
8e ordre, b: La Raphaéle; Allemande L’Ausoniéne; [Premiere] courante; Seconde courante; Sarabande L’unique; Gavotte; Rondeau; Gigue; Passacaille; La Monéte
9e ordre, A/a: Allemande à deux clavecins; La rafraîchissante; Les charmes; La Princesse de Sens; L’olimpique; L’insinüante; La séduisante; Le bavolet-flotant; Le petit-deüil, ou Les trois veuves; Menuet
10e ordre, D/d: La triomphante; La Mézangére; La Gabriéle; La Nointéle; La fringante; L’amazône; Les bagatelles
11e ordre, c/C: La castelane; L’etincelante, ou La bontems; Les graces-naturéles; La Zénobie; Les fastes de la grande et anciénne Mxnxstrxndxsx [in 5 acts]
12e ordre, E/e: Les juméles; L’intîme, mouvement de courante; La galante; La coribante; La Vauvré; La fileuse; La boulonoise; L’Atalante
Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722); C iv, GM II/iii, G xxiii
13e ordre, b: Les lis naissans; Les rozeaux; L’engageante; Les folies françoises, ou Les dominos; L’âme-en peine
14e ordre, D/d: Le rossignol-en-amour; Double du rossignol; La linote-éfarouchée; Les fauvétes plaintives; Le rossignol-vainqueur; La Julliet; Le carillon de Cithére; Le petit-rien
15e ordre, a/A: La régente, ou La Minerve; Le dodo, ou L’amour au berçeau; L’evaporée; Muséte de Choisi; Muséte de Taverni; La douce et piquante; Les vergers fleüris; La Princesse de Chabeüil, ou La muse de Monaco
16e ordre, G/g: Les graces incomparables, ou La Conti; L’himenamour; Les vestales; L’aimable Thérése; Le drôle de corps; La distraite; La Létiville
17e ordre, e: La superbe, ou La Forqueray; Les petits moulins à vent; Les timbres; Courante; Les petites chrémiéres de Bagnolet
18e ordre, f/F: Allemande La Verneüil; La Verneüilléte; Soeur Monique; Le turbulent; L’atendrissante; Le tic-toc-choc, ou Les maillotins; Le gaillard-boiteux
19e ordre, d/D: Les Calotins et les Calotines, ou La piéce à tretous; Les Calotines; L’ingénuë; L’artiste; Les culbutes Ixcxbxnxs; La muse-Palantine; L’enjouée
Quatriéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1730); C v, GM II/iv, G xxiv
20e ordre, G/g: La Princesse Marie; La boufonne; Les chérubins, ou L’aimable Lazure; La Croûilli, ou La Couperinéte; La fine Madelon; La douce Janneton; La Sezile; Les tambourins
21e ordre, e: La reine des coeurs; La bondissante; La Couperin; La harpée; La petite pince-sans rire
22e ordre, D/d: Le trophée; Le point du jour, allemande; L’anguille; Le croc-en-jambe; Menuets croisés; Les tours de passe-passe
23e ordre, F: L’audacieuse; Les tricoteuses; L’arlequine; Les gondoles de Délos; Les satires, chevre-pieds
24e ordre, a/A: Les vieux seigneurs, sarabande grave; Les jeunes seigneurs; Les dars-homicides; Les guirlandes; Les brinborions; La divine-Babiche, ou Les amours badins; La belle Javotte, autre fois l’infante; L’amphibie, mouvement de passacaille
25e ordre, E /C/c: La visionaire; La misterieuse; La Monflambert; La muse victorieuse; Les ombres errantes
26e ordre, f : La convalescente; Gavote; La Sophie; L’epineuse; La pantomime
27e ordre, b: L’exquise, allemande; Les pavots; Les chinois; Saillie
Sicilienne, G, F-Pthibault, A. Tessier’s private collection, ?Paris: C ii, GM II/i

Orgue:
Pieces d’orgue consistantes en deux messes: ‘à l’usage ordinaire des paroisses’; ‘propre pour les convents de religieux et religieuses’ (Paris, 1690); C vi, GM III

Literatura:

L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); ed. M. Halford with Eng. trans. (New York, 1974), GM [I]
Règle pour l’accompagnement (MS, F-Pn), C i, GM [I]

Emanuel Aloys Förster (Niederstaina, 26 de gener de 1748 - Wien, 12 de novembre de 1823) va ser un professor i compositor austríac. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1766, any que va constar com a músic d'una banda militar prussiana. El 1768 es va instal·lar a Mittelwalde, ciutat on va començar a compondre música de forma regular. En aquells primers anys va escriure principalment música per a teclat i divertiments en unes partitures que sovint va dedicar a Constanzia Genedl. A principis de 1776 va visitar Viena, ciutat on a l'entorn del 1780 s'hi va establir de forma definitiva. Allà va conèixer i compartir coneixements amb els germans Haydn, Mozart i Beethoven, entre molts altres. També a Viena va treballar com a professor amb alumnes destacats com Louis Niedermeyer i Franz Pecháček. Emanuel Aloys Förster va morir a Viena el novembre de 1823.


OBRA:
unless otherwise indicated, all works without publication details are in manuscript in A-Wn, and all printed works were published in Vienna; for spurious works see Longyear (1975)

Vocal secular:

Kantate auf die Huldigungs-Feyer Sr … Majestät Franz als Erzherzog von Oesterreich (Vienna and Linz, 1792);
12 neue deutsche Lieder, op.13 (Vienna, 1798);
In questa tomba oscura (G. Carpani), song, in In questa tomba oscura (1808);
Er machte Frieden (Claudius), song, 1v, kbd (Vienna, ?c1825)

Instrumental:

Orch:
Several pf concs., 1774–?85 incl. 3 with complete instrumentation, A-Wn, Wgm;
Notturno concertante no.1 (Augsburg, c1797)

---

Chbr.:
Edition: E.A. Förster: 2 Quartetten, 3 Quintetten, ed. K. Weigl, DTÖ, lxvii, Jg.xxv/1 (1928) [incl. thematic index of chamber music] [W]

Strs:
Divertimento, vn, va, vc, c1770;
6 str qts, op.7 (1794);
6 str qts, op.16 (1801), nos. 4–5 in W;
12 str qts, 1801;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.19 (1801), W;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.20 (1802), W;
6 str qts, op.21 (1802–3);
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.26 (1804), W;
18 str qts, 1805

With pf:
12 divertimentos (sonatas), pf, str, 1771–4;
3 duets, fl, pf, opp.5–7 (1791);
2 pf qts, op.8 (Offenbach, 1794);
Sextet, pf, fl, bn, vn, va, vc, op.9 (Offenbach, 1796);
2 pf qts, op.10 (Offenbach, 1796);
2 pf qts, op.10 (1795), as op.11 (Offenbach, 1796);
Rondo a polacca, pf, str qnt/orch, c1800;
3 pf trios, op.18 (1801–2);
Octet, pf, ob, hn, bn, vn, va, vc, db, 1802;
4 sonatas, vn, pf, 1808, incl. 3 with vc ad lib

Piano:
Sonatas:
6, 1774;
6 Easy Sonatas, c1780;
2, F, E , with 10 variations on theme from G. Sarti: I finti eredi (n.p., ?1788) [cf kAnh.C.26.06], also sonatas only as op.13 (1802);
2, G, D [op.1] (1788), also as op.12 (1796);
2, A [variations on theme from V. Martín y Soler: Una cosa rara], E  [op.2] (1788);
6, opp.1–2, c1791;
3 as op.15 (1801);
3 as op.17 (1798);
3 as op.22 (1802–?3);
1 for pf 4 hands, op.23 (1802);
Fantasy and Sonata, op.25 (1803);
6 Easy Sonatas, op.26 (1803);
3, E , C, d, c1805

Other:
Variations, g, 1769;
2 divertissements de clavessin, 1771;
Pièces de clavessin, 2 sets, c1771;
3 divertimentos, c1774;
2 pf duets, c1780;
7 variations on theme of Mozart (Speyer, 1788) [with Mozart's variations k374b/360];
Rondo no.1 (1789), no.2 (1791);
Ländlerische (c1790), lost;
12 tedeschi (c1790), lost;
8 variations, A (Heilbronn and Vienna, c1792);
Variations on theme from V. Martín y Soler: Una cosa rara (Offenbach, 1794);
miscellaneous toccatas and fugues, c1803;
Capriccio on theme of Diabelli, in Vaterländischer Künstlerverein, ii (1823);
Fugue, g (c1825);
10 variations, A  (n.p., n.d.);
cadenzas for Mozart's pf concs. k271, k413, k416

---

Pedagogical:
Anleitung zum General-Bass (Leipzig, 1805, enlarged 2/1823, 3/1840);
Praktische Beyspiele als Fortsetzung zu seiner Anleitung, i–iii (1818);
30 Praeludien, org/pf, als Fortsetzung der praktischen Beispiele (1830);
30 Fughetten, org/pf, als Fortsetzung der praktischen Beispiele (1830);
4 Fugen, org/pf, als Fortsetzung der praktischen Beispiele (1830);
50 Präludien, pf (Prague, after 1828)

Arrs.:
J.S. Bach: Das wohltemperirte Clavier for str qt, c1780;
W.A. Mozart: Fantasy and Sonata in c for str qnt, c1803, and Sym. no.41 k551 for 2 pf (1803)

CPDL: No disponible

Gioachino Antonio Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 - Passy, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià considerat una de les figures cabdals de l'òpera del segle XIX. Fill d'un trompetista del municipi de Pesaro que col·laborava amb les orquestres dels teatres de la província, i d'una soprano que va dur a terme una curta carrera com a seconda donna, l'existència de Rossini es va veure lligada, des de la infància, a l'univers operístic. Alumne del Liceu Musical de Bolonya des de 1806, en aquesta institució va tenir com a mestre de contrapunt al pare Mattei i va entrar en contacte amb la producció simfònica dels clàssics vienesos, Mozart i Haydn, que van exercir una notable influència en la fisonomia instrumental de les seves grans òperes, d'una riquesa tímbrica i de recursos (els cèlebres i característics crescendi rossinians) desconeguts en l'Itàlia del seu temps. Després de diverses òperes escrites segons el model seriós, com Demetrio i Polibio o Ciro in Babilonia, ja en decadència, i bufo com La cambiale di matrimoni o L'inganno felice, sense excessives innovacions, el geni de Rossini va començar a manifestar-se en tota la seva grandesa a partir de 1813, any de l'estrena de Il signor Bruschino. Dotat d'una gran facilitat per a la composició, els títols van anar succeint un darrere l'altre sense pausa fins el punt d'estrenar fins a quatre obres en un mateix any. A París, ciutat en la qual es va establir el 1824, va compondre i va donar a conèixer la que seria la seva última partitura per a l'escena, Guglielmo Tell (1829). Rossini va ser recordat especialment per obres com El barber de Sevilla, però la seva notorietat va anar més enllà fruit de la seva passió per l'estil vocal virtuós. La seva vida va ser en certa manera comparable a la dels seus cèlebres crescendi. Va compondre la primera òpera a l'edat de catorze anys, però després, en el cim de la seva popularitat i fama, va abandonar la composició, i es va dedicar a una jubilació tranquil·la a la campanya parisenca. Finalment, va morir a Passy el novembre de 1868.

Friedrich Wilhelm Zachow [Zachau] (Leipzig, bap. 14 de novembre de 1663 - Halle, 7 d'agost de 1712) va ser un organista i compositor alemany. El seu avi i el seu pare van ser membres d'una Stadtpfeifer de Leipzig per la qual cosa es creu va rebre una primera formació del seu pare. Més tard, va estudiar en una de les Lateinschulen de Leipzig en un temps en què també es creu va poder rebre formació de Gerhard Preisensin (fl.1663-1672), organista de la Thomaskirche. Juntament amb la seva família, es va traslladar a Eilenburg, on va entrar a la Nikolaischule. També allà va rebre formació de Johann Schelle, kantor en aquell temps a la ciutat, i de Johann Hildebrand. El 11 d'agost de 1684 va ser nomenat organista de la Marienkirche de la Halle, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Va ser allà on va escriure la majoria de les seves obres, formades principalment per cantates en llengua vernacle i obres per a orgue. També a la Halle va treballar com a professor sent recordat especialment pel seu alumne Händel tot i que van destacar altres músics eminents com Gottfried Kirchhoff, J.G. Krieger i J.G. Ziegler. Friedrich Wilhelm Zachow, considerat un dels precursors de les fugues corals per a orgue, va morir a la Halle l'agost de 1712.


OBRA:

Editions:
F.W. Zachow: Gesammtausgabe seiner sämmtlichen Orgelcompositionen, i, ed. G.W. Körner (Erfurt and Leipzig, c1850) [K]F.W. Zachow: Gesammelte Werke, ed. M. Seiffert, DDT, xxi–xxii (1905/R) [S]F.W. Zachow: Choralvorspiele für Orgel, ed. A. Adrio (Berlin, 1952) [A]F.W. Zachow: Gesammelte Werke für Tasteninstrumente, ed. H. Lohmann (Wiesbaden, 1966) [L]F.W. Zachow: Samtliche Orgelwerke, ed. K. Beckmann (Messstetten, 1996) [B]

Vocal religiosa:

German:
Danksaget dem Vater, 5vv, chorus 5vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1702, D-Dlb
Das ist das ewige Leben, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, va, bc, Bsb, Dlb (inc.); S
Die Apostel wurden alle voll des Heiligen Geistes, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, bc, Dlb
Die Herrlichkeit des Herren ist offenbaret worden, 2vv, 2 vn, bc, at latest 1689, Dlb
Dies ist der Tag, 3vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, B-Bc; S
Es wird eine Rute aufgehen, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, Bc; S
Helft mir Gottes Güte preisen, 4vv, chorus 4vv, tpt, cornettino, 3 trbn, 2 vn, 2 va, bc, D-LUC (frag.)
Herr, lehre mich tun nach deinem Wohlgefallen, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, bc, at latest 1709, Dlb
Herr, wenn ich nur dich habe, 4vv, chorus 4vv, 2 vn, 2 va, harp, bc, at latest ?1698, Bsb; S, ed. in Organum, i/5 (Leipzig, n.d.)
Herzlich tut mich verlangen, 5vv, chorus 5vv, 3 ob, 2 vn, 2 va, 2 bn, bc, at latest 1702, Dlb
Ich bin die Auferstehung, 4vv, chorus 4vv, ob, 2 vn, va, bn, bc, Dlb
Ich bin sicher und erfreut, 1v, 2 vn, bc, B-Bc; S
Ich will mich mit dir verloben, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bc, at latest 1693, D-Bsb; S
Lehre mich tun nach deinem Wohlgefallen, 4vv, chorus 4vv, 3 tpt, timp, 2 vn, va, db, bc, Dlb (inc.)
Lobe den Herrn, meine Seele, 5vv, chorus 5vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, B-Bc, formerly Preussische Staatsbibliothek, Berlin; S
Meine Seel' erhebt den Herren, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 fl, 2 ob, 2 vn, va, 2 b viol, bc, D-Bsb; S
Nun aber gibst du, Gott, einen gnädigen Regen, 3vv, chorus 4vv, 2 hn, 2 ob, 2 vn, va, bn, bc, lost, formerly Kaiserin Augusta Gymnasium, Charlottenburg, Berlin; S
Nun aber gibst du, Gott, einen gnädigen Regen, 4vv, chorus 4vv, 2 hn, ob, 2 vn, va, bn, bc, Dlb
Preiset mit mir den Herren, 4vv, chorus 4vv, 3 ob, 3 vn, vc, bn, bc, Dlb
Redet untereinander mit Psalmen, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, va, bc, LUC
Ruhe, Friede, Freud und Wonne, 6vv, chorus 6vv, 3 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb; S
Siehe, das ist Gottes Lamm, 4vv, chorus 4vv, 2 cornettinos, 2 vn, 3 va, bn, bc, LUC
Siehe, ich bin bei euch alle Tage, 3vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, va, bc, Bsb; S
Stehe auf, meine Freundin, 6vv, chorus 6vv, 2 piffari, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1698, Dlb
Triumph, der Herr ist auferstanden, 1v, vn, bc, formerly Sing-Akademie, Berlin, copy by M. Seiffert, Bsb
Triumph, victoria, 6vv, chorus 3vv, 2 tpt, 2 trbn, timp, 2 vn, bn, bc, at latest 1700, Dlb
Uns ist ein Kind geboren, 4vv, chorus 4vv, ob, 2 vn, 2 va, db/bn, bn, bc, Dlb; ed. W. Steude (Stuttgart, 1981)
Vom Himmel kam der Engel Schar, 4vv, chorus 4vv, 4 tpt, timp, 2 vn, 3 violettas, bn, bc, at latest 1697, Bsb; S
Weg, nichtige Freuden, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1704, Dlb (inc.)

Other:
Ach Herr, mich armen Sünder, 4vv, chorus 4vv, 2 vn/ob (alternating with 2 fl), 2 va, bc, Dlb [anon., formerly attrib. Handel, see Krummacher]; ed. in Organum, i/12 (Leipzig, n.d.)
Heut feiern wir das hohe Fest, 4vv, chorus 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dlb [anon., see Krummacher; cf Thomas]

Latin:
Missa super ‘Christ lag in Todesbanden’, 4vv, bc, at latest 1701, Bsb; S
Chorus ille coelitum, 3vv, 3 vn, 2 va, bn, bc, at latest 1698, Dlb (inc.)
Confitebor tibi, Domine, 1v, 2 vn, bc, at latest 1701, Dlb (anon., with 2 va, bn added), LUC
Venite ad me, omnes, 4vv, 2 vn, bn, bc, at latest 1699, Dlb

---

Lost works, incl. c70 cantatas, masses and mass movements, cited in inventories by A. Meissner (Halle), G. Gneust (Wanzleben), M. Music (Stettin), J.F. Fasch (Zerbst)

Instrumental:

Organ:
46 kbd chorales (5 attrib. Zachow by Seiffert (see edn));
6 organ chorales tentatively attrib. Zachow by Lohmann (see edn): D-Bsb, NL-DHgm, US-NH; all in L and B, 44 in S and A, 8 in K
Capriccio, d;
fantasia, D;
3 fugues, C, 2 in G;
2 preludes, C, F;
4 preludes and fugues, F, 3 in G;
suite, b;
toccata, C: D-Bsb, LEm, US-NH, STu, toccata extant only in copy by G. Frotscher; all in L; 12 in B;
capriccio, fantasia, 2 fugues, prelude, 4 preludes and fugues in S;
fantasia, fugue, prelude and fugue ed. in Organum, iv/16 (Leipzig, n.d.);
suite ed. W. Serauky, Hallisches Klavierbüchlein (Halle, 1948)

Other:
Trio, F, fl, bn, bc (doubtful), lost, formerly D-ROu; S, ed. in Organum, iii/25 (Leipzig, n.d.)

CPDL: No disponible

Georges Antoine (Liège, 28 d'abril de 1892 - Sint-Michiels, 15 de novembre de 1918) va ser un compositor belga. Fill d'Eugène Antoine, mestre de capella de la Catedral de Lieja, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar al Conservatori Reial. Allà ràpidament es va fer conegut sent condecorat amb un primer premi de solfeig el 1906, un primer premi d'harmonia el 1910, un primer premi de piano el 1912 i un primer premi de cambra i fuga el 1913. A partir del 1910 va començar a compondre i tot i la seva salut delicada es va allistar a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. En aquell difícil període, va viure a Saint-Malo on es va dedicar a la composició, docència musical i organització de concerts. El 1915 i 1916 va compondre la Sonata Op.3 i el Quartet de piano Op.6, considerades les seves millors obres. A finals de la seva vida, i emmalaltit per la guerra, va tornar a Bruges, on va morir a la veïna Sint-Michiels el novembre de 1918.

CPDL: No disponible

Nicolas Racot de Grandval (Paris, 1676 - Paris, 16 de novembre de 1753) va ser un organista, actor i compositor francès. Nascut en el sí d'una família d'actors, de ben petit va començar a actuar en obres teatrals itinerants. A l'entorn del 1690 va renunciar a la vida nòmada i es va instal·lar a París on es va associar amb Dancourt en el Théâtre Français i on el 1692 va estrenar el seu primer divertissement L'opéra de village. També en aquell temps va treballar com a intèrpret ocasional de clavecí, especialment en acompanyaments teatrals. A l'entorn del 1700 va ser nomenat organista de St Eustache en un període en què també va ser sol·licitat com a organista en diverses ciutats franceses. Com a compositor, va destacar especialment per les seves cantates teatrals tot i que també va ser autor d'obres per a clavecí i orgue. El seu fill François-Charles de Grandval va ser considerat un dels millors actors del seu temps a França. Nicolas Racot de Grandval va morir a París el novembre de 1753.


OBRA:
printed works published in Paris.

[6] Cantates françoises, 1, 2vv, bc … livre premier (1720): La rose; L'impatient; L'heure de berger; Léda; Les saisons; Le dépit amoureux
Orphée, cant. (1729)
6 cantates sérieuses et comiques, 1v, insts (after 1755/R in The Eighteenth-Century French Cantata, xvii (New York, 1991): Les saisons; Rien du tout; Léandre et Héro; Ixion; La matrone d'Ephise; Grégoire
At least 20 divertissements (see MGG1), of which only the following music remains: Divertissement de la comédie du Mariage fait par lettre de change (P. Poisson), Paris, 13 July 1735 (c1735); Airs in Airs de la Comédie française (1705), Ballard’s Recueil d'airs sérieux et à boire (1713), and Mercure de France (June 1743; July 1743; Aug 1743)
Le consentement forcé and Je vous prends sans vert, vaudesvilles; Le nectar qu’Hébé verse aux Dieux, air: Mercure de France (Oct 1743)
Airs, possibly from divertissements, in Ballard's Recueil d’airs sérieux et à boire (1704, 1709, 1710, 1713, 1715), Recueil des meilleurs airs italiens (1706) and Mercure de France (June 1743, Sept 1744)
12 hpd pieces, F-Pn

Literatura:
only those relating to music

Le vice puni, ou Cartouche, poëme héroïque, comique et tragique (Antwerp, 1725) [? earlier print, 1723, entitled Cartouche ou le vice puni]
Essai sur le bon goust en musique (Paris, 1732/R)
Almanach des proverbes pour l’année 1745 (Antwerp, 1745)

CPDL: No disponible

Jan Bedřich [Johann Friedrich] Kittl (Orlík nad Vltavou, 8 de maig de 1806 - Lissa [ara Leszno], 20 de juliol de 1868) va ser un compositor bohemi. Es va formar en dret a la Universitat de Praga abans de rebre classes de piano i composició de Tomášek. Inicialment, va treballar en una empresa de procuradors financers de Praga però després del seu debut públic el 1836 es va dedicar professionalment a la música. D'entrada, el seu nom va ser conegut principalment a Bohèmia però després de la representació de la seva segona simfonia a Kassel el 1839, sota la direcció de Spohr, i a Leipzig el 1840, sota la direcció de Mendelssohn, el seu nom va assolir notable ressò internacional. El 1843 va succeir a Bedřich Diviš Weber com a director del Conservatori de Praga el qual va fer evolucionar musicalment. També a Praga va ser proper a Liszt, Berlioz i Wagner, sent aquest darrer l'autor del llibret de la seva òpera Bianca und Giuseppe (1848). El 1858, i després de la presentació de la seva quarta simfonia, la seva salut es va anar deteriorant progressivament en una circumstància que va motivar, el 1865, la seva jubilació definitiva. Els darrers anys es va traslladar a Prússia, morint a Lissa el juliol de 1868.


OBRA:
(selective list)

Vocal:

Operas:
Daphnis' Grab (idyllische Oper, 1, H. Poeschl), c1825, lost
Bianca und Giuseppe, oder die Franzosen vor Nizza (4, R. Wagner, after H. König: Die hohe Braut), op.31, Prague, Estates, 19 Feb 1848, CZ-Pk, vs (Leipzig, c1848)
Die Waldblume (lyrische komische Oper, 3, J.K. Hickel), Prague, Estates, 20 Feb 1852, Pk
Die Bilderstürmer (grosse tragische Oper, 3, J.E. Hartmann), Prague, Estates, 20 April 1854, Pk

Choral:
2 masses, S, A, T, B, SATB, orch: F, c1840, Pk; C, 1844, Prague, 31 Oct 1844, Pk
Jubel-Cantate (J. Bayer), male vv, wind, op.34, Prague, 3 June 1854 (Prague, 1854)

Cz., male vv unacc.:
c10 works, incl. Pro krále a pro vlast [For King and Country] (V. Filípek), 1844, Pnm;
Společenská [A Social Chorus], 1846;
Tři sbory na slova Gustava Pflegra [3 Choruses to Words by G. Pfleger] (Prague, 1863);
Tři sbory vlastenecké [3 Patriotic Choruses] (A. Körschnerová, J. Vorlický, A.V. Šembera), op.60 (Prague, 1862)

Ger., male vv unacc.:
Bergmannsleben, Schifferlied, Turnerlied; all in E. Tauwitz, Deutsches Liederbuch (Leipzig, 1865)

Songs:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
Ger.:
c50, incl. Wär' ich ein Stern (J.P. Richter [Jean Paul]) (Prague, c1836);
[6] Wilde Rosen an Hertha (M.G. Saphir), op.3 (Vienna, 1838);
Trost (Kittl, T. Körner and others), 6 Lieder, op.21 (Prague, c1842);
6 Lieder (J.W. von Goethe and others), 2vv, pf, op.35 (Prague, n.d.);
7 Gesänge, op.56 (Leipzig, c1860)

Cz.:
8 songs for F.J. Škroup's Věnec ze zpěvů vlastenských [A Garland of Patriotic Songs] (J.K. Chmelenský and others) (Prague, 1835–9);
Jen si nezoufej! [Just don’t Despair!] (V.J. Picek) (Prague, 1862)

Instrumental:

Orch:
4 syms.:
no.1, d, op.19, 1836 (Leipzig, n.d.),
no.2 (Jagdsymphonie), E , op.9, 1837 (Leipzig, c1838),
no.3, D, 1841–2, op.24 (Mainz, n.d.),
no.4, C, 1857, Prague, 7 July 1858, Pk;

3 concert ovs.: D, op.22, 1841 (Leipzig, n.d.), no.2, E, Pk, no.3, lost; 4 marches: 2 as op.32 (Berlin, n.d.), 2 as op.33, arr. pf (Prague, 1859)

---

Chbr:
Grand septuor, E , pf, fl, cl, hn, bn, db, op.25, c1832 (Leipzig, 1846);
Nonet, perf. 1836, lost;
Trio, pf, vn, vc, op.28 (Leipzig, c1842);
2 trios, 3 fl, opp.11, 12, Pk

Pf:
Grande sonate, f, 4 hands, op.27 (Leipzig, 1847);
12 Idyllen;
3 scherzi;
2 Romanze;
24 impromptus;
Berceuse;
12 Aquarelles, op.42 (Leipzig, n.d.), op.44 (Leipzig, n.d.), op.45 (Prague, 1858);
Nocturne;
Stammbuch-Blätter, op.58 (Prague, 1862);
other single works, without op. no.

---

Theoretical works:
Praktische Orgelschule für Präparandum (Vienna, 1861, 2/1883)

CPDL: No disponible

Anton Teyber (Wien, bap. 8 de setembre de 1756 - Wien, 18 de novembre de 1822) va ser un organista i compositor austríac. Fill de Matthäus Teyber i germà de Franz Teyber, Therese Teyber i Elisabeth Teyber, es va formar amb el seu pare abans de traslladar-se a Bolonya, ciutat on va estudiar amb el Pare Martini i on hi va romandre fins a l'entorn del 1775. Va ser aleshores, i fins el 1781, quan va iniciar una gira concertant en companyia de la seva germana i cantant Elisabeth. Al seu retorn a Viena, va ser admès, el 1784, a la Tonkünstler-Sozietät. El 1787 es va traslladar a Dresden on va assolir el càrrec d'organista de la Hofkapelle. A finals de 1791 va tornar a Viena on el 1 de desembre d'aquell any va assumir un càrrec al National-Hoftheater, si bé hi va romandre poc temps. El 1793 va ser nomenat professor de teclat i compositor de la cort en un càrrec vacant des de la mort de Mozart el 1791. Va ser en el transcurs d'aquest càrrec que va escriure la majoria de la seva música formada principalment per obra religiosa i instrumental. En aquest sentit, una de les seves misses solemnes es va representar en la cerimònia de nomenament del cardenal arxiduc Rudolph von Österreich i en la del cardenal arquebisbe d'Olomuc (1819). Els darrers anys va treballar intensament com a director de la capella imperial. Anton Teyber va morir a Viena el novembre de 1822.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Zermes (Zerbes) und Mirabelle (melodrama), Vienna, Kärntnertor, 15 July 1779

Other vocal:
[7] Gesänge für Musikkenner beim Clavier (Vienna, 1797), 1 ed. in DTÖ, lxxix, Jg.xlii/2 (1935/R);
12 lieder in C.F. Kriegel: Lieder beym Clavier zu singen, i–ii (Dresden, 1790–93);
Further lieder in contemporary anthologies;
Occasional works, lieder, arias, in MS

Vocal religiosa:

Oratorios:
Gioas, rè di Giuda (P. Metastasio), Dec 1786, A-Wgm;
La Passione di Gesù Cristo, c1790, perf. 1805, Wgm

Other:
11 masses, 4vv, orch, Wgm, D-Dlb;
Requiem pro defuncta Imperatrice Ludovica, 4vv, orch, A-Wgm;
Dixit Dominus, 1778, Salve regina, 1v, insts, Wgm;
Mass sections, grads, ants, motets, fugues, Wgm, Wn, Wst

Instrumental:

Orch:
Grande sinfonie, op.1 (Offenbach, 1799);
35 further syms., 16 in Wgm;
6 vn concs., 5 in Wgm;
4 kbd concs., Wgm;
2 hn concs., Wgm;
Double conc., vn, kbd

---

Chbr (mostly in Wgm):
3 octets, 4 str, 2 ob, 2 hn;
2 sextets, 4 str, 2 ob;
3 str qts, op.1 (Vienna, 1788);
3 str qts, op.2 (Dresden, n.d.);
23 further str qts, ?6 lost;
14 qts, kbd, str;
3 pf trios;
6 str trios;
12 minuets, 2 vn, b (Vienna, c1808);
vn sonata (Vienna, 1786);
2 cassations

Kbd:
3 sonatas, Wgm;
XII Menuetten aus dem … Redouttensaal (Vienna, 1796);
XIII deutsche Tänze (Vienna, 1796);
3 nocturnes, 4 hands;
Further dances, incl. minuets, marches (Vienna, 1797–1808), also in MS, incl. Wgm, Wn, D-Bsb
Various pedagogical works, A-Wgm

CPDL: No disponible

Joseph Aloys Schmittbaur [Schmittbauer] (Bamberg, 8 de novembre de 1718 - Karlsruhe, 24 d'octubre de 1809) va ser un director i compositor alemany. Es va formar amb J.P. Seuffert a Würzburg abans d'assolir, el 1745, el seu primer càrrec musical a la cort de Rastatt. Allà hi va treballar a partir del 1762 com a Konzertmeister i a partir del 1765 com a Kapellmeister. El 1772, i després de la dissolució de la capella musical de Rastatt, va assolir el càrrec de Konzertmeister de la cort de Karlsruhe. El 1775 es va traslladar a Köln on va ser nomenat mestre de capella de la catedral i director musical de la ciutat. El 1777 va tornar a Karlsruhe novament com a Kapellmeister tot i que també va treballar com a professor i com a creador d'harmòniques de vidre, instruments notablement populars al seu temps. El 1804 es va jubilar sent condecorat amb el títol d'Oberkapellmeister (1806). Els seus fills Abbé Ludwig Joseph Schmittbaur (1755-1829), August Schmittbaur (fl.1779-1805) i Nepomuk Schmittbaur (fl.1782-1801) van ser músics i la seva filla Therese Schmittbaur va ser cantant. Joseph Aloys Schmittbaur va morir a Karlsruhe l'octubre de 1809.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
L’isola disabitata (serenata, 1, P. Metastasio), Rastatt, 1762, only pubd lib extant;
Die stumme Liebe (Spl, G.L. Korn), Rastatt, 1767;
Imeneo in Atene (?os, S. Stampiglia), Rastatt, c1768;
Herkules auf dem Oeta (Vorspiel mit Gesang, 1, J.B. Michaelis), Hanover, Schloss, 4 June 1771 [also attrib. J.F. Gräfe, A. Schlager or Schweitzer];
Il re pastore (?os, Metastasio), Rastatt, c1772;
Lindor und Ismene (Spl, F.J. Soden von Sassanfort), Karlsruhe, 1771, rev. as Ein Grab in Arkadien, 1779, song in Bibliothek der Grazien, i (Speyer, 1789), D-Hs;
Endymion (Operette/serentata, Metastasio), Karlsruhe, 1774, only pubd lib extant; Schuss von Gänsewitz, oder Betrug aus Liebe (H.F. Möller), Karlruhe, 3 Jan 1787;
Epilog am Karlstag, ? Karlsruhe, 1788

Cants.:
Scherzo pastorale, c1759;
Prol, S, orch, 1782;
Oster-Cantate, oder Die Freunde am Grabe des Erlösers (J.C. Walz), 1782, aria in Neue Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1784);
3 for 1v, orch, in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–3);
Klagen nach der Abreise der … Madame Todi (Bekman), 2 S, insts (Speyer, 1783);
Die Selbstverläugnung (H.J. Tode), 1783;
Auf die Geburt eines Landesprinzen (Walz), lib (Karlsruhe, 1784);
Friedensfeier in der Schlosskirche (Walz), 1806;
Die Ur-Eltern im ersten Gewitter (Denis, after painting by van der Werft), 2 S, B, orch

Other:
c45 lieder in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–4);
other lieder in contemporary collections;
2 It. arias

Vocal religiosa:

Lied in Die Tochter Sion (Cologne, 1778);
Missa, D, 4vv, orch, op. 1 (Speyer, 1781) [Dreikönigsmesse];
4 masses, 4vv, orch;
Passio secundum Matthaeum;
Requiem, 4vv, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1995);
Stabat mater, reconstructed H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1994);
Many other pieces, incl. 14 offs, 4 psalms, lits etc. (see Niemöller, Rheinische Musiker, 1962)

Instrumental:

Syms.:
3 à 8, op.2 (Offenbach, before 1777);
Sinfonia hypochondrica, before 1782;
2 as op.2 (Berlin and Amsterdam, 1795);
1 for marriage of Elector Maximilian Joseph and Princess Caroline of Baaden (Heilbronn, 1799), ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1995);
many others in MS; 21 advertised by Breitkopf, 1768–75

Concs.:
1 for vn, 1773;
7 for tpt, 1773–4, ?lost;
1 for ob, before 1781;
2 for hn, before 1782;
3 for bn;
several for fl

---

Chbr.:
Qts:
5 for fl, 2 vn, vc, with 1 for fl, vn, vc, hpd, op.1 (Mannheim, before 1774; Karlsruhe and Offenbach, n.d.), nos.3 and 6 ed. E.F.W. Bodensohn (Baden-Baden, 1988–?1989), also arr. as 6 quartetto concertant … dal Signor Haydn, op.25 (Paris, 1777);
3 for hpd/pf, fl, vn, b, op.1 (Speyer, before 1781);
4 for hpd/pf, fl, vn, vc, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1786);
3 for fl, 2 vn/(vn, va), vc, op.3 (Vienna, before 1787);
3 for hpd, fl, vn, b, op.3 (Offenbach, n.d.);
Quartetto périodique no.3, fl, vn, va, vc (Amsterdam, n.d.)

Other chbr:
Vn quatro, 1773;
Trio, ob, vn, b, before 1781;
Sonatina, fl, hpd, vc, in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782);
3 trios, 2 fl, vc (Speyer, 1783);
7 divertimentos and partitas, 5–10 wind insts

Kbd:
35 pieces in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–4);
24 Vor- und Nachspiele, org (Heilbronn, 1797), ed. R. Walter (Altotting, c1994);
5 préludes et 1 rondo, glass harmonica/pf (Vienna, 1803);
18 syms., hpd;
2 rondos, Prelude;
several pieces in contemporary anthologies

CPDL: No disponible

Francesco Cilea (Palmi, 23 de juliol de 1866 - Varazze, 20 de novembre de 1950) va ser un professor i compositor italià. A partir del 1879 es va formar en el Conservatori de Nàpols amb Paolo Serrao, Beniamino Cesi i Giuseppe Martucci. Ben aviat, i gràcies als progressos musicals, va assolir el lloc de maestrino del conservatori. El 1889 va estrenar Gina, la que seria la seva primera òpera. Els anys següents va publicar altres òperes les quals van viure èxits desiguals. El 1900 va iniciar la composició de l'òpera Adriana Lecouvreur, estrenada el 1902 i considerada la seva millor obra. Paral·lelament, va treballar en la docència sent professor de piano i harmonia en el Conservatori de Nàpols (1890-1892), d'harmonia i composició al Istituto Reale de Florència (1896-1904) i director del Conservatori de Palerm (1913-1933). Aquesta dilatada carrera docent va acabar eclipsant la seva carrera compositiva fet que va motivar el seu ràpid oblit després de la seva mort, esdevinguda a Varazze el novembre de 1950.


OBRA:
(selective list)

Operas:
Gina (3, E. Golisciani), Naples, Conservatory, 9 Feb 1889
La tilda (3, A. Graziani [A. Zanardini]), Florence, Pagliano, 7 April 1892
L'arlesiana (4, L. Marenco, after A. Daudet), Milan, Lirico, 27 Nov 1897, rev. version (3), Lirico, 22 Oct 1898
Adriana Lecouvreur (4, A. Colautti, after E. Scribe and E. Legouvé), Milan, Lirico, 6 Nov 1902
Gloria (3, A. Colautti), Milan, Scala, 15 April 1907; rev. version (E. Moschini), Naples, S Carlo, 20 April 1932

Other:
Il canto della vita, poema sinfonico (S. Benelli), T, chorus, orch, 1913, rev. as Ode sinfonica (E. Moschini), 1934;
3 vocalizzi da concerto, 1v, pf, 1930;
Dolce amor di povertade, song, 1949

Instrumental:

Orch:
2 suites, 1887, 1931

---

Chbr and solo inst:
Pf Trio, 1886;
Sonata, vc, pf, 1889, rev. 1901;
Suite (vecchio stile), pf, 1916;
Serenata a dispetto, pf, 1922;
Verrà?, Acque correnti, Valle fiorita, pf, 1923;
Festa silana, pf, 1930;
Risonanza nostalgiche, pf, 1930;
Suite, vc, pf, 1937

CPDL: No disponible

Pierre [Perison, Peteren, Petrus, Pierchon, Pieter, Pirson] de La Rue [de Platea, de Robore, de Vico, vander Straeten] (Tournai?, c.1452 - Kortrijk, 20 de novembre de 1518) va ser un compositor franco-flamenc. Fill de Jehan de la Rue i Gertrud de la Haye, es va formar musicalment a la maîtrise de la Catedral de Tournai. A partir del 1469 va constar com a cantant de la Catedral Ste Gudule de Brussel·les. També va treballar com a músic de la Jacobskerk de Gent, a la Onze Lieve Vrouwkerk de Nieuwpoort, a Köln i possiblement a la Catedral de Cambrai. El 1489 va entrar a la Confraternitat de Nostra Senyora d'Hertogenbosch on hi va romandre fins el 1492. Aquell any va entrar a la capella musical d'Habsburg-Burgundian des d'on va realitzar un parell de viatges a Espanya i en la qual hi va romandre actiu la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser extraordinàriament prolífic. Pierre de la Rue, considerat un dels màxims exponents musicals del seu temps, va morir a Kortrijk el novembre de 1518.


OBRA:

Vocal secular:

Autant en emporte le vent, 4vv, P; ed. in Cw iii (1929)
A vous non autre, 3vv, rondeau, P (rondeau cinquain; altered text in two sources, probably for Marguerite of Austria)
Ce n’est pas jeu, 4vv, rondeau, P (rondeau quatrain)
Cent mille regretz, 5vv, M; ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Wereldlijke werken, i, afl.8 (Amsterdam, 1925) (ascribed to Josquin in Trente sixiesme livre, Paris, 1550)
Dedans bouton, 4vv, M (?for a member of the Bouton family of courtiers)
De l’oeil de la fille du roy, 4vv, rondeau, P (rondeau cinquain; ?for Marguerite of Austria)
D’ung aultre aymer, 5vv, M; ed. R. Taruskin, D’ung aultre amer (Miami, 1983) (textless; T of Ockeghem’s rondeau in 2nd T)
En espoir vis, 4vv, M; ed. G. Dottin, Douze canons du XVIe siècle a 4 voix mixtes (Paris, 1971)
Fors seulement (i), 4vv, M; ed. F. J. Giesbert, Ein altes Spielbuch (Mainz, 1936); ed. M. Picker, Fors seulement (Madison, 1981) (textless; Sup of Ockeghem’s rondeau in A)
Fors seulement, 5vv, M; ed. M. Picker, Fors seulement (Madison, 1981) (textless; Sup of Ockeghem’s rondeau in Sup)
Il est bien heureux, 4vv, P (attrib. La Rue in P. Aaron: Toscanello in musica, 2/1529, ‘Aggiunta’)
Il viendra le jour désiré, 4vv, P (? response to Pourquoy tant; B shares material with Pourquoy tant and Sancta Maria virgo)
Incessament mon pauvre cueur lamente [Sic Deus dilexit], 5vv, M; ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Wereldlijke werken, i, afl.8 (Amsterdam, 1925) (? refrain only of rondeau cinquain; ascribed to Josquin in Trente sixiesme livre, Paris, 1550)
Ma bouche rit, 4vv, M (textless; T of Ockeghem’s virelai in T)
Mijn hert heeft altijt, 4vv, P (ascribed to Obrecht in CH-SGs 463; model for Mass by Gascongne, anon. setting in 15389 and elsewhere, setting by Cornelius Rigo de Bergis, anon. Salve regina in D-Mbs 34)
Plorer, gemir, crier/Requiem, 4vv, M (c.f. int from Requiem Mass; ? lament for Ockeghem)
Pour ce que je suis [Puisque je suis], 4vv, P
Pourquoy non, 4vv, P (model for Mass by Gascongne)
Pourquoy tant, 4vv, P (? paired with Il viendra; B shares material with Il viendra and Sancta Maria virgo)
Pour ung jamais [Fraw margretsen lied, Nos debemus gratias, Pour vous james], 3vv, P (setting of strophic poem by Marguerite of Austria; addl A in D-Rp C120)
Secretz regretz [Carmen in la], 4vv, P
Tous les regretz, 4vv, P (rondeau cinquain by Octavien de Saint-Gelais; ascribed to Josquin in D-Rp C120)
Tous nobles cueurs, 3vv, P (refrain only of rondeau cinquain by Octavien de Saint-Gelais)
Trop plus secret, 4vv, P

Vocal religiosa:

Missa ‘Alleluia’, 5vv, D i
Missa Almana [Missa ‘Pourquoy non’, sexti ut fa], 4vv, D i (not on La Rue’s chanson)
Missa ‘Assumpta est Maria’, 4vv, D i (c.f. ant for Assumption of BVM)
Missa ‘Ave Maria’ [Missa de annuntiatione Maria], 4–5vv, D i (c.f. ant for Annunciation)
Missa ‘Ave sanctissima Maria’ [Missa de Beata Virgine], 6vv, D i (on motet conjecturally attrib. La Rue; unknown melody O dulcis amica Dei in 2nd Ag; motet Te decet laus appended in I-Rvat C.S.36)
Missa ‘Conceptio tua’, 5vv, D ii (c.f. ant for Conception of BVM)
Missa ‘Cum iocunditate’ [Missa ‘Dirige’], 4–5vv, D ii (c.f. ant for Nativity of BVM; incorrectly ascribed to Josquin in I-Ma E 46 Inf.)
Missa de Beata Virgine [Missa super ‘Coronatum’, de domina, ‘Salve sancta parens’], 4vv, D ii (c.f.s Ky IX, Gl IX with trope ‘Spiritus et alme’, Cr IV, San IX, Ag XVII; Cr called ‘Patrem Cardinal’ in I-Bsp A.38)
Missa de feria, 5vv, D ii (c.f.s Gl XV, Cr I, Ag XV; ‘motet’ Ne temere quid loquaris in Grove6 is contrafactum of 2nd Ag; probably inspired Févin, Missa de feria; new sources of 2nd Ag, 1545, A-Wn 18832, D-Mbs 260)
Missa de Sancta Anna [Missa ‘Felix Anna’], 4vv, D ii (c.f. ?ant for St Anne in use of Paris; motet O salutaris hostia in place of 1st ‘Osanna’)
Missa de sancta cruce [Missa ‘Nos autem gloriari’], 5vv, D iii (c.f. int for Finding of the Holy Cross and Exaltation of the Holy Cross; ‘Pleni’ related to 2nd Ag of Josquin, Missa ‘L’ami baudichon’)
Missa de Sancto Antonio [Missa ‘O sacer Anthoni’, ‘Agnosce o Vincenti’], 4vv, D iii (c.f. ant for St Anthony, with altered text)
Missa de Sancto Job [Missa ‘Floruit egregius’], 4vv, D iii (c.f.s chants from rhymed office for St Livinus as used in Pipelare, Missa ‘Floruit egregius’)
Missa de septem doloribus [Missa de doloribus], 5vv, D iii (unidentified c.f. with texts of invitatory and seq for Seven Sorrows of Mary, also unidentified ‘Trenosa compassio’; 2nd ‘Osanna’ uses Sup of concluding phrase of Josquin, Ave Maria … virgo serena; new source of ‘Pleni’, A-Wn 18832)
Missa de virginibus [Missa ‘O quam pulchra’], 4vv, D iii
Missa ‘Incessament’, 5vv, D iv (on La Rue’s chanson)
Missa ‘Inviolata’, 4vv, D iv (c.f. seq for BVM)
Missa ‘Ista est speciosa’ [Missa de sanctissima virgine Maria], 5vv, D iv (c.f. ant for BVM)
Missa ‘Jesum liate’, 4vv, lost (known from 1602 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 379)
Missa ‘L’homme armé’ (i), 4vv, D iv (c.f. monophonic chanson; also uses monophonic chanson Tant que nostre argent dura in B of 3rd Ag)
Missa ‘Nuncqua fué pena maior’, 4vv, D iv (on Urrede’s villancico; ascription in index of D-Ju 22)
Missa ‘O gloriosa domina’ [Missa ‘O gloriosa Margaretha’], 4vv, D v (c.f. plainsong hymn)
Missa ‘O salutaris hostia’, 4vv, D v
Missa pascale [Missa ‘Resurrexi’], 5vv, D v (c.f.s 7 chants from Easter liturgy)
Missa pro fidelibus defunctis [Missa pro defunctis], 4–5vv, D v (c.f.s appropriate chants from Requiem Mass)
Missa ‘Puer natus est’ [Missa de nativitate Christi], 4vv, D v (c.f. int for 3rd Mass of Christmas)
Missa ‘Sancta dei genitrix’, 4vv, D vi; ‘Pleni’ ascribed to La Rue in 1545; ascribed to Petrus la ?Vic in only complete source, D-Ju 21 (on 7-note ostinato, as well as monophonic chanson L’homme armé in B of Cr)
Missa sine nomine (i), 4vv, D vi
Missa ‘Sub tuum praesidium’ [Missa quarti toni], 4vv , D vi (c.f. Marian ant; ascribed in 1539 to both La Rue and Josquin)
Missa ‘Tandernaken’, 4vv, D vi (c.f. monophonic Flemish song; ‘motet’ Frange esurienti in Grove6 is contrafactum of 2nd Ag)
Missa ‘Tous les regretz’, 4vv, D vi (on La Rue’s chanson; two distinct versions)

Mass movements:
Kyrie in festo pasche, 4vv, D vii (c.f. Ky I)
Credo, 4vv, D vii
Credo, 6vv, D vii
Credo ‘Angeli archangeli’, 8vv, D vii (on Isaac’s motet with c.f. T of Binchois’s chanson Comme femme)
Credo de villagiis, 4vv, D vii (c.f. Cr I; used as Cr of Obrecht, Missa ‘Sicut spina rosam’ in I-Rvat CS 160)
Credo ‘L’amour du moy’, 4vv, D vii (c.f. monophonic chanson)

Magnificat settings:
all settings of even verses only
Magnificat primi toni, 3–6vv, D viii
Magnificat secundi toni, 2–4vv, D viii
Magnificat tertii toni, lost (implied by entry ‘de ocho tonos de mañificas de musica, de Pedro De La Rua’ in 1612 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 367)
Magnificat quarti toni, 3–4vv, D viii
Magnificat quinti toni, 2–4vv, D viii
Magnificat sexti toni, 3–5vv, D viii
Magnificat septimi toni, 3–4vv, D viii
Magnificat octavi toni, 2–4v, D viii

Motets:
Ave regina caelorum [Ave apertor caelorum], 4vv, D ix (? chant c.f.)
Considera Israel, 4vv, D ix (probably written for Marguerite of Austria on death of Philip the fair; 4p. Doleo super te also exists independently)
Da pacem domine, 4vv , D ix (c.f. ant for peace)
Delicta iuventutis, 4vv, D ix (two versions of text, each drawing briefly on office for the dead; possibly written on death of Philip the Fair)
Gaude virgo, 4vv, D ix (?c.f. ps tone 7; text attributed to St Thomas Becket)
Lauda anima mea dominum (Ps cxlvi), 4vv, D ix (c.f. tonus peregrinus)
Laudate dominum (Ps cxvii), 4vv, D ix
O domine Jesu Christe, 4vv, D ix
O salutaris hostia, 4vv, D ii and D ix (substitutes for 1st ‘Osanna’ of Missa de Sancta Anna; also exists independently without ascription)
Pater de coelis deus, 6vv, D ix (text is a collection of responses associated with the Trinity)
Quis dabit pacem, 4vv, D ix (textless; a text by Seneca with this beginning was set by Isaac)
Regina celi, 4vv, D ix
Salve Jesu, 6vv, lost (known from 1602 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 370)
Salve mater salvatoris, 4vv, D ix (melodic similarities to seq with same opening; text is prayer for Assumption of the BVM, adapted with references to Marguerite of Austria as governor of the Low Countries)
Salve regina (i), 4vv, D ix (canon melody related to Marian ant)
Salve regina (ii), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Salve regina (iii), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Salve regina (iv), 4vv, D ix (alternatim setting; c.f.s Marian ant, Sup of Du Fay, Par le regard, and Sup of Binchois, Je ne vis oncques)
Salve regina (v), 4vv, D ix (alternatim setting; c.f. Marian ant)
Salve regina (vi), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Sancta Maria virgo, 3vv, D ix (textless; B shares material with Il viendra and Pourquoy tant; 2p. is model for Craen, Ecce video; see Meconi, 1991, on genre)
Si dormiero [O mitis mater Christi], 3vv, D ix (see Meconi, 1991, on genre and related works; also ascribed to Isaac, Agricola and Finck)
Vexilla regis/Passio domini, 4vv, D ix (text and c.f. hymn for Passion Sunday; T uses text of two passages from Matthew, c.f. formulae from the Passion lessons)

---

Conjecturally attributed works:
Missa ‘Fortuna desperata’, 4vv (c.f. T of ?Busnoys’ chanson; ascribed to ‘Periquin’ in E-TZ 3; unlikely to be by Pierrequin de Therache; see Kreitner), authenticity uncertain
Missa ‘L’homme armé’ (ii), 4vv, D vii; anon. in only sources, 2 Habsburg-Burgundian MSS; attrib. La Rue in K.E. Roediger: Die geistlichen Musikhandschriften der Universitäts-Bibliothek Jena (Jena, 1935); accepted by Robijns (1954) and in MGG1, but questioned in Grove6 (c.f. monophonic chanson)
Missa sine nomine (ii), 4vv, D vii; anon. in D-Ju 12 from Habsburg-Burgundian court and only other source, F 2; attrib. La Rue in MGG1 and J.M. Llorens: Capellae Sixtinae codices (Vatican City, 1960), but questioned in Grove6
Kyrie pascale, 5vv, D vii; anon. in only sources, 2 Habsburg-Burgundian MSS; attrib. La Rue in Rubsamen (1937) (c.f. Ky I)
Absalon fili mi, 4vv, D ix; ascribed to Josquin in 15407 and two dependent sources; anon. in Habsburg-Burgundian court MS GB-Lbl Roy.8.G.VII; attrib. La Rue by van Benthem (1989), Rifkin, Meconi (1998); questioned by Milsom, Davison (1996) (probably written for Maximilian on death of Philip the Fair)
Ave sanctissima Maria, 6vv, D ix; ascribed to Verdelot/Claudin in 15345, anon. in Habsburg-Burgundian court MS B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xviii and generally accepted as his (model for La Rue’s mass) (3 2-voice canons)
Maria mater gratie/Fors seulement, 5vv, P; anon. in only sources, A-Wn 18746 and B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, Picker (1965) (c.f. T of Ockeghem’s chanson in B2)
Te decet laus, 5vv, D i and D ix; anon. in only source, I-Rvat C.S.36, where it follows Missa ‘Ave sanctissima Maria’, headed ‘loco Deo gracias’; attrib. La Rue by L. Feininger in Documenta polyphoniae liturgicae sanctae ecclesiae romanae, ser.1B, i (Rome, 1950)
Adieu comment, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein
Aprez regretz, 4vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Ce m’est tout ung, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Milsom
C’est ma fortune, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Changier ne veulx, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (rondeau quatrain)
Cueurs desolez/Dies illa, 5vv, P; ed. in Cw iii (1929); anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain; c.f. 3rd verse of resp Libera me from Requiem Mass; poem on death of Jean de Luxembourg, Seigneur de Ville, in 1508 by ?Jean Lemaire)
Dueil et ennuy, 5vv, P; anon. in A-Wn 18746 and B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Bernstein, Milsom
Dulces exuvie, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xviii, Milsom (text from Aeneid)
Helas, fault il, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965)
Il me fait mal, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965) (? response to Me fauldra il; ? poem by La Rue)
J'ay mis mon cueur, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965) (refrain of monophonic virelai)
Je n’ay regretz, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein
Je ne dis mot, 6vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (3 2-voice canons)
Je ne scay plus, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom
Las, helas, las, seray-je repris?, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Me fauldra il, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965) (? poem by Marguerite of Austria; ? paired with Il me fait mal)
Plusieurs regretz, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom
Quant il advient, 5vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Milsom
Quant il survient, 4vv, P; ed. in Cw iii (1929); anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Milsom (rondeau quatrain)
Sailliés avant, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein; attrib. Josquin in J. van Benthem, TVNM, xxii (1971–2), 21–9
Se je souspire/Ecce iterum, 3vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in Milsom (on death of Philip the Fair; ? French poem and Latin text of 1p. by Marguerite of Austria; c.f. of 2p. from Lamentations, tone for 3rd lesson of Tenebrae)
Soubz ce tumbel, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Milsom; attrib. Josquin in Picker (1965) and others (setting of J. Lemaire, ‘L’epitaphe de l’amant vert’)

Doubtful and misattributed works:
Missa ‘Coronata’, 4–5vv, ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Missen, iii, afl.30–31 (Amsterdam, 1952); ascribed to La Rue in Weimar, Bibliothek der Evangelisch-Lutherischen Kirchengemeinde, MS B, but by Josquin (his Missa de Beata Virgine)
Missa de septem doloribus, 4vv; anon. in only source, B-Br 215–16 (from Habsburg-Burgundian court); possibility of La Rue’s authorship first examined in Robijns, 1954
Missa ‘Iste confessor domini’, 4vv, D vii; ascribed to La Rue in P-Cug 2, but by Févin (his Missa O quam glorifica)
Magnificat quarti toni, 4vv, ed. A. Smijers and A. Antonowycz, Werken van Josquin des Près: Motetten, v, afl.47 (Amsterdam, 1958); ascribed to La Rue in I-MOd III, elsewhere to Josquin, Agricola and Brumel; probably by Josquin
Lamentationes Hieremiae, 2–6vv, D viii; ascribed to La Rue in 15491, portions ascribed elsewhere to Stephan Mahu, Antoine de Févin and Forster; one section by Févin, the rest probably by Mahu
Anima mea liquefacta est, 4vv, P; attrib. La Rue in VMR xviii, but actually by Weerbeke
Domini est terra, 4vv, inc., D ix; ascribed to La Rue in lost T book originally belonging to D-Bga 7
Passio domini nostri, 4vv, ed. in RhauM, x (1990); New Obrecht Edition, xviii (1999); ascribed to La Rue in D-Dl 505, elsewhere to Obrecht, Longueval and Jo. a la Venture; by Longueval
Proch dolor/Pie Jhesu, 7vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, but written for death of Maximilian (1519) and hence not by La Rue; attrib. Josquin in Picker (1965)
Salva nos domine, 4vv, ed. in RhauM, iii (1959); ascribed to La Rue in 15388, but contrafactum of 3rd Agnus Dei of Isaac’s Missa Salva nos
Sancta Maria succurre miseris/O werder mondt, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, but by Franciscus Strus
Stabat mater/Comme femme, 5vv, ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Motetten, ii, afl.21 (Amsterdam, 1942); attrib. La Rue in SchmidlD and elsewhere, but by Josquin
Virga tua, 2vv, D ix; ascribed to La Rue in D-Rp 220–22, but probably by Pipelare (setting of grad text from Requiem Mass; c.f. chant Si ambulem)
Ach hülff mich leid, 4vv, M; ed. in SMd, v (1967); ascribed to La Rue in CH-Bu F.X.1–4; elsewhere to Josquin, Bauldeweyn and Hans Buchner; probably by Buchner
Adieu Florens la jolie [Carmen in sol], 4vv, M; ed. in MRM, vii (1983); ascribed to La Rue in A-Wn 18810, but by Pietrequin Bonnel
Au feu d’amour, 4vv, M; ed. H. Riemann, Musikgeschichte in Beispielen (Leipzig, 1911–12, 2/1921); ed. in Meconi (1997); ascription to ‘La Rue’ in 15416 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Buccucia dolce chiu che canamielle, 4vv, ed. in RRMR, xxx (1978); ascription to ‘Piersson’ in 1548, thought by Ambros to be La Rue, actually refers to Perissone Cambio
Car dieu voulut, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but actually by Agricola (2p. of Je n’ay deuil que de vous)
Dicte moy bergère, 4vv, M; 2 2-voice canons; ascribed to La Rue in I-Fc 2442; possibly by Josquin, to whom it is attributed in D-HRD 9820
D’ung desplaisir, 4vv, M; ed. M. Cauchie, Quinze chansons françaises du XVIe siècle (Paris, 1926); ascription to ‘De la Rue’ in 1538 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Du tout plongiet/Fors seulement, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Brumel
Een vrolic wesen, 3vv, ed. in CMM vii/2 (1957); Sup (and presumably the rest) ascribed to La Rue in I-TRc 1947/4, but Barbireau is more likely
Een vrolic wesen, 4vv, M; ed. in CMM xxxiv/1 (1966); ascribed to La Rue in A-Wn 1881, but by Pipelare
Elle a bien ce ris, 4vv, M; ed. in CMM lii/3 (1974); ascription to ‘D. la rue’ in D-Mbs 1508 refers to Robert de la Rue; elsewhere ascribed to Claudin de Sermisy
En desirant ce que ne puis avoir, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 158; ascription to ‘Pietrequin’ in I-Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
En l’amour d’une dame, 5vv, inc., M; ascribed to La Rue in GB-Lbl 19583; unlikely on stylistic grounds
Fama malum, 4vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xix; Picker (1965) suggests attrib. to De Orto (text from Aeneid)
Fors seulement (ii) [Exortum est in tenebris], 4vv, P; ed. in CMM xxxiv/1 (1966); ascribed to La Rue in 1502, but by Pipelare
Il fault morir, 6vv, M; textless; ascribed to La Rue in D-Rp C120; unlikely on stylistic grounds
In pace in idipsum/Que vous madame, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Josquin
Je n’ay deuil que je ne suis morte, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Ockeghem
Je n’ay deuil que de vous, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Agricola
Je suys a moy, 4vv, M; ascription to ‘La Rue’ in 15365 refers to Robert de la Rue; ascribed to Mittantier in index
Jouyssance vous donneray [Iam sauche, Jani sauche], 4vv, M; ed. in CMM lii/3 (1974); ascribed to La Rue in A-Wn 18810, but by Claudin de Sermisy
Las que plains tu, 4vv, M; ascription to ‘La Rue’ in 1541 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Leal schray tante [Carmen in re], 4vv, M; ascribed to La Rue in Wn 18810 and D-Rp C120; but by Josquin, to whom it is attributed in CH-Zz Z.XI.301
Le renvoye [Num stultum est mortem], 2vv, M; ed. in HM, xxvii (1950/R), lxxiv (1951); ed. in RRMR xvi–xvii (1974); ascribed to La Rue in 154916; unlikely on stylistic grounds (Sup of Compère’s chanson in Sup)
Ma mère hellas, 4vv, M; ed. H. Expert, Anthologie chorale des maîtres musiciens de la Renaissance française (Paris, 1938); ascription to ‘La Rue’ in 1536 refers to Robert de la Rue
Mes douleurs sont incomparables, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 165; ascription to ‘Pietrequin’ in I-Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Mais que ce fust secretement [Donzella no men culpeys], 3vv, ed. in CMM xv/5 (1972); ascriptions to ‘Pierquin’ etc. in Bc Q17 and elsewhere refer to Pietrequin Bonnel; elsewhere ascribed incorrectly to Compère
Qu’en dictez vous suis je en danger, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 294; ascription to ‘Pietrequin’ in Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Sans y penser a l’aventure, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 160; ascription to ‘Pietrequin’ in Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Si dedero, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Agricola
Si le changer, 4vv, M; ascription to ‘De la Rue’ in 1554 refers to Robert de la Rue
Si sumpsero, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Obrecht
Tant que nostre argent durra [Amours fait molt tant/Il est de bonne heure né/Tant que nostre argent dure], 4vv, M; ed. in MRM, vii (1983); ascribed to La Rue in CH-Bu F.X.1–4, elsewhere to Japart and Busnoys; probably by Japart

Friedrich Wilhelm Marpurg (Seehof, 21 de novembre de 1718 - Berlin, 22 de maig de 1795) va ser un teòric i compositor alemany. La seva formació és desconeguda no obstant es creu que va estudiar filosofia i d'alguna manera es va relacionar amb autors il·lustrats com Johann Joachim Winckelmann i Gotthold Ephraim Lessing. Anys més tard va viatjar a París on hi va viure un temps i on va conèixer a Voltaire, a D'Alembert i a Rameau. Es creu que allà va treballar al servei de Friedrich Rudolph Graf von Rothenburg, un dels generals de confiança de Frederic el Gran i emissari prussià a París els anys 1744 i 1745. Entre els anys 1749 i 1763 Marpurg es va dedicar principalment a la teoria i edició de llibres i diaris si bé també va compondre música, especialment lieder i obres per a orgue i clavecí. El 1752 i a petició dels hereus de J.S. Bach va escriure un prefaci per la nova edició de Die Kunst der Fuge. A partir del 1755 va tenir alguns problemes financers que va resoldre gràcies al suport del seu col·lega Kirnberger, que el va ajudar a assolir un càrrec a Prússia el 1763. Després d'aquesta data, tot i que probablement es va dedicar a la literatura i composició, el seu rastre es va perdre fins el 1795, l'any de la seva mort a Berlín.


OBRA:

Vocal:

11 songs, Ps xxxix, in Musikalisches Allerley (Berlin, 1761–3);
song in Nebenstunden der Berlinischen Musen, i (Berlin, 1762);
Die schlauen Mädchen, listed in Breitkopf catalogue (1765);
at least 4 songs in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst (Berlin, 1760–64/R);
Recueil des [24] chansons (Berlin, 1762), attrib. Marpurg

Collections [all ed. Marpurg]:
[38] Neue Lieder zum singen beym Clavier (Berlin, 1756) [22 by Marpurg];
[48] Berlinische Oden und Lieder (Leipzig, 1756) [24 by Marpurg];
Raccolta delle più nuove composizioni di clavicembalo … per l'anno 1756 (Leipzig, 1756) [9 by Marpurg], Raccolta … per l'anno 1757 (Leipzig, 1757) [6 by Marpurg];
[34] Geistliche, moralische und weltliche Oden (Berlin, 1758) [22 by Marpurg];
[32] Geistliche Oden in Melodien gesetzt von einigen Tonkünstlern in Berlin (Berlin, 1758) [16 by Marpurg];
[36] Berlinische Oden und Lieder, ii (Leipzig, 1759) [12 by Marpurg];
Clavierstücke mit einem practischen Unterricht, i (Berlin, 1762) [1 piece by Marpurg], ii (Berlin, 1762) [2 pieces by Marpurg];
[43] Berlinische Oden und Lieder, iii (Leipzig, 1763) [30 by Marpurg];
?pieces in Friedrich Wilhelm Marpurgs Fugensammlung, i (Berlin, 1758), Herrn Professor Gellerts Oden und Lieder nebst einigen Fabeln … auf das Clavier in die Musik gesetzt (Leipzig, 1759)

Instrumental:

Kbd:
6 sonate, hpd (Nuremberg, c1755);
Fughe e capricci, hpd/org, op.1 (Berlin, 1777);
Versuch in figurirten Chorälen, org/hpd (Berlin and Amsterdam, c1789), Zweyter Versuch (Berlin and Amsterdam, c1792);
sonata, in Collection recreative, hpd (Nuremberg, c1760);
rondeau, minuet, in Nebenstunden der Berlinischen Musen, i (Berlin, 1762);
3 canons, in Berlinische musikalische Zeitung (4 Jan 1794), 201;
variations on Ich schlieff, da träumte mir, c1761–3, D-Bsb [? intended for Musikalisches Allerley (Berlin, 1761–3)];
Allemande, Bsb

Literatura:

Der critische Musicus an der Spree (Berlin, 1749–50/R) [periodical; pubd collectively as Des critischen Musicus an der Spree erster Band (Berlin, 1750)]
Die Kunst das Clavier zu spielen, durch den Verfasser des critischen Musicus an der Spree (Berlin, 1750, enlarged 4/1762/R; Fr. trans., Berlin, 1756/R, as Principes du clavecin, 2/1760)
‘Vorbericht’, J.S. Bach: Die Kunst der Fuge (Leipzig, 2/1752)
Abhandlung von der Fuge nach dem Grundsätzen der besten deutschen und ausländischen Meister (Berlin, 1753–4/R, 2/1858; Fr. trans., 1756, 2/1816)
Abhandlung von den Manieren (MS, D-Bsb Mus.theor.553, 1754) [?doubtful]
Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik (Berlin, 1754–78/R)
Anleitung zum Clavierspielen der schönen Ausübung der heutigen Zeit gemäss (Berlin, 1755, 2/1765/R; Dutch trans., 1760)
Handbuch bey dem Generalbasse und der Composition mit zwey- drey- vier- fünf- sechs- sieben- acht und mehreren Stimmen (Berlin, 1755–8/R, suppl., 1760/R; 2/1762/R [vol.i only])
Systematische Einleitung in die musikalische Setzkunst, nach den Lehrsätzen des Herrn Rameau (Leipzig, 1757) [trans. and edn of J. D'Alembert: Elémens de musique, Paris, 1752]
Anfangsgründe der theoretischen Musik (Leipzig, 1757/R)
Anleitung zur Singcomposition (Berlin, 1758/R)
Kritische Einleitung in die Geschichte und Lehrsätze der alten und neuen Musik (Berlin, 1759)
Herrn Georg Andreas Sorgens Anleitung zur Generalbass und zur Composition, mit Anmerkungen (Berlin, 1760)
Kritische Briefe über die Tonkunst mit kleinen Clavierstücken und Singoden begleitet, von einer musikalischen Gesellschaft in Berlin (Berlin, 1760–64/R)
3 essays in Clavierstücke mit einem practischen Unterricht, i–iii (Berlin, 1762–3)
Anleitung zur Musik überhaupt und zur Singkunst besonders mit Uebungsexampeln erläutert (Berlin, 1763/R)
Versuch über die musikalische Temperatur, nebst einem Anhang über den Rameau- und Kirnbergerschen Grundbass (Breslau, 1776/R)
Legende einiger Musikheiligen: ein Nachtrag zu den musikalischen Almanachen und Taschenbüchern jetziger Zeit, von Simeon Metaphrastes, dem Jüngern (Cologne [recte Breslau], 1786)
Neue Methode allerley Arten von Temperaturen dem Claviere aufs Bequemste mitzutheilen (Berlin, 1790/R)
‘Ueber die Verziehung eines Tonfusses in dem Pergolesischen Stabat mater’, Berlinische musikalische Zeitung (26 Oct 1793)
[Essay on and history of the organ] (MS, A-Wgm, inc.)

CPDL: No disponible

Scott Joplin (Texarkana, 24 de novembre del 1868 - Manhattan, 1 d'abril del 1917) va ser un pianista i compositor nord-americà. Va aprendre a tocar el piano de forma autodidacta, rebent algunes nocions de música clàssica gràcies a un veí alemany, abans de començar a treballar com a pianista en bars i prostíbuls. A partir del 1880 va viatjar per l'oest dels Estats Units fins que el 1885 es va establir a Saint Louis. El 1893 va actuar a la World 's Columbian Exposition de Chicago, i l'any següent es va traslladar a Sedalia. Allà va estudiar música en una escola per a negres, la George R. Smith College for Negroes, i va tractar de forjar-se una carrera de concertista de piano clàssic i de compositor. Va ser a partir d'aleshores, i després de la publicació el 1899 de les seves obres Original Rags i Maple Leaf Rag, que la seva fama es va estendre arreu del país. Els ritmes utilitzats, denominats ragtime, consistien en una combinació de melodies folklòriques, ritmes africans i influències criolles en una música interpretada per petits grups als carrers de Nova Orleans i en sales flotants de barcasses del Mississippi de característiques genuïnament americanes. El 1903 va escriure la seva primera òpera, A Guest of Honor, si bé el seu èxit fou desigual. El 1907 es va traslladar a Nova York on va escriure The School of Ragtime, on va plasmar, entre altres, les seves idees sobre l'harmonia, que van ser posteriorment imitades en una època en què se'l va conèixer amb el títol del 'Rei del Ragtime'. El 1911 va publicar una altra òpera, Treemonisha, en una obra dirigida a un públic clarament afroamericà. Tal fou el seu esforç en aquesta òpera que va motivar un prematur ingrés en un centre psiquiàtric el 1916 fruit de les dificultats financeres, polítiques i socials amb què es va trobar. Un any més tard va morir a Nova York.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
The Ragtime Dance (ballet), Wood’s Opera House, Sedalia, 1899 (1902)
A Guest of Honor (op, Joplin), East St Louis, IL, 1903, lost
Treemonisha (op, 3, Joplin), Atlanta Memorial Arts Center, Atlanta, GA, 1972, vs (New York, 1911)

Songs:
A Picture of her Face (Joplin) (Syracuse, NY, 1895);
Please say you will (Joplin) (Syracuse, 1895);
I am thinking of my pickaninny days (H. Jackson) (1901);
Little Black Baby (L.A. Bristol) (Chicago, 1903);
Maple Leaf Rag (S. Brown) (1903);
Sarah Dear (Jackson) (1905);
When your hair is like the snow (O. Spendthrift) (1907);
Pine Apple Rag (J. Snyder) (New York, 1910)

Arrs.:
M. Darden: Good-bye old gal good-bye (Evansville, IN, 1906);
H. La Mertha: Snoring Sampson (1907);
A.R. Turner: Lovin’ Babe (New York, 1911)

Instrumental:

Piano rags
Maple Leaf Rag (Sedalia, 1899);
Original Rags (arr. C. Daniels) (Kansas City, 1899);
Swipesy Cake Walk (collab. A. Marshall) (1900);
The Easy Winners (1901);
Peacherine Rag (1901);
Sunflower Slow Drag (collab. S. Hayden) (1901);
A Breeze from Alabama (1902);
Elite Syncopations (1902);
The Entertainer (1902);
The Strenuous Life (1902);
Palm Leaf (Chicago, 1903);
Something Doing (collab. Hayden) (1903);
Weeping Willow (1903);
The Cascades (1904);
The Chrysanthemum (1904);
The Favorite (Sedalia, 1904);
The Sycamore (New York, 1904);
Bethena, ragtime waltz (1905);
Eugenia (Chicago, 1906)
Leola (1905);
The Ragtime Dance (New York, 1906);
Gladiolus Rag (New York, 1907);
Heliotrope Bouquet (collab. L. Chauvin) (New York, 1907);
Lily Queen (collab. Marshall) (New York, 1907);
Nonpareil (New York, 1907);
Rose Leaf Rag (Boston, 1907);
Searchlight Rag (New York, 1907);
Fig Leaf Rag (New York, 1908);
Pine Apple Rag (New York, 1908);
Sugar Cane (New York, 1908);
Country Club (New York, 1909);
Euphonic Sounds (New York, 1909);
Paragon Rag (New York, 1909);
Pleasant Moments, ragtime waltz (New York, 1909);
Wall Street Rag (New York, 1909);
Stoptime Rag (New York, 1910);
Felicity Rag (collab. Hayden) (New York, 1911);
Scott Joplin’s New Rag (New York, 1912);
Kismet (collab. Hayden) (1913);
Magnetic Rag (New York, 1914);
Reflection Rag (1917);
Silver Swan Rag (New York, 1971)

Other piano:
Combination March (Temple, TX, 1896);
Great Collision March (Temple, 1896);
Harmony Club Waltz (Temple, 1896);
Augustan Club Waltz (1901);
Cleopha (1902);
March Majestic (1902);
Binks’s Waltz (1905);
Rosebud (1905);
Antoinette (New York, 1906);
School of Ragtime, 6 exercises (New York, 1908);
Solace (New York, 1909)