Carlos Patiño (Santa María del Campo Rus, bap. 9 d'octubre de 1600 - Madrid, 5 de setembre de 1675) va ser un compositor espanyol. A partir del 22 de juny de 1612 va entrar com a membre del cor de la Catedral de Sevilla, lloc on també va rebre formació de Francisco Company, Juan de Vaca i Alonso Lobo. El 1622 es va casar amb Laura María de Vargas Texeda si bé, i després de la mort d'aquesta el 1625, va estudiar teologia amb l'objectiu de convertir-se en sacerdot. Anys abans, el 1623, va assolir el càrrec de maestro de canto de órgano de la Catedral de Sevilla en un càrrec que va preservar fins el 1628, any que va postular, sense èxit, pel lloc de mestre de capella de la Catedral de Salamanca. No obstant, el 8 de març d'aquell mateix any va ser nomenat mestre de capella del Monasterio de la Encarnación de Madrid en substitució de Gabriel Díaz Bessón. Allà hi va romandre fins el 1634, any que va substituir a Mateo Romero com a mestre de capella de la Capella Reial en un temps en què també va assolir el càrrec de vice-maestro i rector del col·legi del cor de nens. El 1660 va sol·licitar la seva jubilació la qual fou denegada i va continuar en els seus càrrecs a la Capella Reial fins el 1675, l'any de la seva mort.


OBRA:

Vocal:

Latin sacred, 4–12 vv, some with obbl insts, bc:
13 masses, 4–12vv, E-MO, V, 1 ed. in MME, xli (1982);
49 motets and other sacred Latin works;
6 litanies;
11 cantos evangelicos;
21 psalms: Mn, Zac, Ma, Bc

Spanish sacred, mostly for 4vv, some for 3–12vv:
Missa de la bakella ‘Escoutes’, 12vv, ed. in MME, xli (1982);
2 eucharist hymns;
14 villancicos for the Holy Sacrament;
18 Christmas villancicos;
12 tonos humanos: Mn, Zac, Ma, Bc;
2 tonos humanos ed. in MME, xxxii (1970)

Theatre music:
Cuatros de empezar

Antoine de Lhoyer [L'Hoyer] (Clermont-Ferrand, 6 de setembre de 1768 - Paris, 15 de març de 1852) va ser un guitarrista i compositor francès. Amb 20 anys va començar la seva carrera militar reialista però la Revolució Francesa el va obligar a emigrar el 1791. El 1800 es va establir com a professor de guitarra a Hamburg, però el 1802 va viatjar a Sant Petersburg, on hi va romandre durant 10 anys com a guitarrista de la Cort del Tsar Alexandre I de Rússia. Va tornar a França el 1812 i es va reunir amb l'exèrcit després de la restauració de Lluís XVIII el 1814. Com a oficial de l'exèrcit va ocupar diversos càrrecs en les províncies franceses en els anys següents situant-se, fins i tot, a la llunyana Algèria a partir del 1836. Com a compositor, va publicar un total de 45 obres la majoria de les quals per a guitarra i publicades a París entre els anys 1813 i 1826. Al seu retorn a París, es creu va morir en la pobresa el març de 1852.

CPDL: No disponible

Morfydd Owen [Llwyn-Owen] (Treforest, 1 d'octubre de 1891 - Oystermouth, 7 de setembre de 1918) va ser una cantant, pianista i compositora gal·lesa. Es va formar a la Universitat de Cardiff i a la Royal Academy of Music de Londres amb Frederick Corder. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va privar d'ampliar els seus estudis a Sant Petersburg per la qual cosa va decidir romandre a Anglaterra, on va col·laborar amb Ruth Lewis en l'estudi de la música gal·lesa. En aquest sentit, la seva música, escrita entre els anys 1910 i 1918, va mostrar grans influències del folklore gal·lès. Notablement prolífica i guardonada en diverses ocasions, va morir prematurament d'apendicitis a Oystermouth el setembre de 1918.

OBRA:

Vocal:

Fierce Raged the Tempest (S. Thring), SATB, pf, 1911;
The Refugee (F. von Schiller), SATB, pf, 1911;
Sea Drift (W. Whitman), Mez, orch, 1911;
Sweet and Low (A. Tennyson), SATB, 1911;
Ave Maria, Mez, SSATB, str, 1912;
A Cycle of Sea-Songs (C. Rossetti, W. Watson, C. Mackay, T. Campbell), Mez, orch, 1912;
Love’s Music (P. Bourke Marston), S, orch, 1912;
Mad Song (W. Blake), SATB, 1912;
My luve is like a red, red rose (R. Burns), SATB, 1912;
My Sorrow (E. Crawshay-Williams), S, orch, 1912;
Y Fwyalchen (Welsh folksong), SSA, 1912;
Jubilate Deo, SSATB, brass, org, 1913;
Toward the Unknown Region (Whitman), Mez/T, orch, 1913;
Choric Song (A. Tennyson), S, str, cel, 1914;
My luve is like a red, red rose (Burns), S, T, pf, 1914;
Pro Patria (Elidir Sais), cant., S, Bar, SATB, orch, 1915;
Trugarha wrthyf, O Dduw [Be merciful unto me, O God], unison vv, org, ?1915;
2 Songs (Eos Gwalia), S, orch, 1916;
2 Songs for Little Children (anon., D. Ainslie), S, orch, 1917;
22 hymns, SATB, 1909–16;
85 songs, v, pf, 1910–18; transcrs. and arrs. of Welsh, Eng., Pyrenean and Russ. folksongs, v, pf, 1913–17

Instrumental:

Orch:
Romance, str, 1911;
Nocturne, 1913;
Prelude, 1913;
Morfa Rhuddlan, 1914;
The Passing of Branwen: Death Music (Threnody), str, 1916;
Funeral March to Branwen, 1916

---

Chbr:
Romance, vn, pf, 1911;
Pf Trio, 1915

Pf:
Sonata, 1910;
Impromptu, 1910;
Etude, 1911;
Fantaisie, 1911;
Mélodie, 1911;
Minuet and Trio, 1911;
Chromatic Fugue, 1911;
Rhapsody, 1911;
Causerie gracieuse de riens, 1911;
Story Fantaisie, 1911;
Fantaisie appassionata, 1912;
Berceuse, 1912;
Prelude, 1913;
Prelude and Fugue in the Ancient Style, 1914;

Preludes:
Beti Bwt, Citi Cariadus, Glantaf, Little Eric, Nant-y-Ffrith, Talyllyn, Waiting for Eirlys, 1914–15; [reworking of 1911 pf work] BetiBwt as a Minuet and Trio, ?1915

CPDL: No disponible

Leopoldo Américo Miguez (Niterói, 9 de setembre de 1850 - Rio de Janeiro, 6 de juliol de 1902) va ser un violinista, professor i compositor brasiler. Va viure de petit a Espanya abans de traslladar-se, el 1857, a Portugal, país on va començar els seus estudis musicals al Liceu do Porto, amb Nicolao Medina Ribas (violí) i amb Giovanni Franchini (harmonia i composició). A partir dels 8 anys va començar a interpretar en públic les seves primeres obres de violí. El 1871 va tornar al Brasil on va treballar com a comptable i on es va casar amb la pianista Alice Dantas. Va ser aleshores quan es va unir a l'empresa del pianista Artur Napoleão. Finalment, el 1881 va decidir dedicar-se de ple a la música i la composició. El 1882 va tornar a Europa, on va entrar en contacte amb la música romàntica la qual va ser de gran influència en la seva obra posterior. El 1884 va tornar a Brasil, on va viure a Rio de Janeiro, i va fundar un centre artístic en què va promocionar especialment la música de Wagner. Amb el nou govern republicà, es va crear l'Institut Nacional de Música en el qual hi va treballar com a director. El 1895 va tornar a Europa per estudiar l'organització dels conservatoris principals d'aquest continent i exportar el model al Brasil. Al seu retorn a Rio de Janeiro va continuar treballant en favor de la música la resta de la seva vida. Com a compositor va ser autor d'obra diversa, destacant les òperes Pelo Amor (1897) i Os Saldunes i la Simfonia en Sib en homenatge al marquès de Pombal. Leopoldo Américo Miguez va morir a Rio de Janeiro el juliol de 1902.

CPDL: No disponible

Pere Joan Cererols (Martorell, 9 de setembre de 1618 - Monestir de Montserrat, 28 d'agost de 1676) va ser un compositor català. Es va formar a l'Escolania de Montserrat amb el pare Joan Marc i el 1636 va entrar al noviciat, on va rebre formació en teologia i humanitats. Després d'un temps a Madrid, va tornar al Monestir de Montserrat on va ser nomenat mestre de capella i el 1658, i després de la mort del seu mestre, director de l'Escolania, en uns càrrecs que va preservar la resta de la seva vida. Va ser aleshores quan va dedicar el seu temps a la composició i docència destacant especialment per la seva abundant obra religiosa. Joan Cererols, autor també d'alguns tractats teòrics de música, va morir al Monestir de Montserrat l'agost de 1676.


OBRA:

Vocal religiosa:

Latin:
Mass, 8vv;
Missa de batalla, 12vv, bc;
Missa pro defunctis, 4vv, bc;
Missa pro defunctis, 7vv, bc;
Asperges me (mass ant), 4vv

Psalms:
Beatus vir, S, 8vv, bc;
Confitebor tibi, Domine, S, 8vv, bc;
Credidi propter quod locutus sum, S, 8vv, bc;
Cum invocarem exaudivit, 8vv, bc;
Dixit Dominus, S, 8vv, bc;
Ecce nunc benedicite Dominum 8vv, bc;
In te, Domine, speravi, 8vv, bc;
Laetatus sum in his, S, 8vv, bc;
Laudate pueri, Dominum, S, 8vv, bc;
Nisi Dominus aedificaverit domum, S, 8vv, bc;
Qui habitat in adjutorio, 8vv, bc

Hymns:
Ave maris stella, S, 8vv, bc;
Te lucis ante terminum, 8vv, bc

Canticles:
Mag, 2S, 8vv;
Nunc dimittis, 8vv, bc

Marian ants:
Alma redemptoris mater, 8vv, bc;
Ave regina caelorum, 8vv, bc;
Regina caeli laetare, 8vv, bc

Vernacular:
for 4 voices and continuo unless otherwise stated
A Belén, zagales;
Ah, grumete ligero, 8vv, bc;
A la flor de la valentía, 8vv, bc;
Al altar cortesanos discretos, 8vv, bajoncillo, bc;
Al amor que viene;
¡Alarma, alarma! que sale, 8vv, bc;
¡Alarma! toca el amor;
Albricias pido;
¡Aquí del sol!, 8vv, bc;
A recoger sagrados desperdidos;
Aunque preso me tengan aquí, 8vv, bc;
¡Ay, ay, ay, que me muero!, 8vv, bc;
¡Ay, qué dolor!, 5vv, bc;
Bate, bate las alas, 8vv;
Díganme que cielos lloran;
Fuera, que va de invención, 8vv, bc;
Galanes, a ver, jugar, 8vv, bc;
¡Mi Dios! si ofensa, 2vv, bc;
ues pára en la sepultura, 4vv;
Segura vais, labradora;
Señor bravo, no haga fieros, 8vv, bc;
Señor mío, Jesu Cristo;
Serafín, que con dulce armonia, 8vv, bc;
Serrana, tú que en los valles, 8vv, bc;
Sin pasión no hay afición;
Si suspiros te pido;
Soles, penas y cenas, 4vv;
Son tus bellos ojos soles;
Suspended, cielos, vuestro dulce canto, 8vv, bc;
Venid, zagales, venid;
Vivo yo, más ya no vivo;
Vuela, paloma divina, 2vv, bc;
Vuelve a la playa, barquero;
Ya está en campaña, 5vv, bc

Other:
Aquella nave hermosa, 8vv;
Cisne hermoso de los cielos, 8vv;
Dan, dan, dan, silencio, 4vv;
Si ofensa te he hecho, 2vv: E-Bc

Carlo Antonio Marino (Bergamo, 10 de setembre de 1670 - Crema, 13 de setembre de 1717) va ser un violoncel·lista, violinista i compositor italià. De família de músics al servei de Santa Maria Maggiore de Bérgamo, es va formar amb el seu pare abans d'entrar com a cantant del cor de la mateixa basílica. Allà hi va cantar fins el 1684 i hi va participar com a violinista fins el 1705. Com a compositor, va publicar fins a set volums de música instrumental la majoria dels quals amb sonates i danses en un estil característicament italià. Carlo Antonio Marino es creu va morir a Crema el setembre de 1717.


OBRA:

[12] Sonate da camera, 2 vn, vle, hpd, op.1 (Bologna, 1687)
Balletti, correnti, gighe, e minuetti diversi, 2 vn, vc/hpd (12 suites), op.2 (Venice, 1692)
Suonate da chiesa, [8] 2 vn, vc, bc (org), [4] 3 vn, va, vc, bc (org), op.3 (?Venice, c1693)
[12] Cantate, 1v, bc, libro I, op.4 (Venice, 1695)
[12] Suonate alla francese, a 3, op.5 (Venice, 1699)
[12] Sonate [da chiese], [8] 2 vn, vc, bc (org), [4] 2 vn, va, vc, bc (org), op.6 (Venice, 1701)
[12] Suonate, 2 vn, vc obbl, bc (org), op.7 (Venice, 1704)
[12] Suonate, vn, bc, op.8 (Venice, 1705)
Accademia detta in lode del … F. Donada (Milan, 1709), music lost
Sonata per viola [actually vc, bc], and possibly other works, ?1708, A-Wn; sonata ed. in Diletto musicale, no.361
3 vn concs., D, E, B , GB-Mp

CPDL: No disponible

François Benoist (Nantes, 10 de setembre de 1794 - Paris, 6 de maig de 1878) va ser un organista, professor i compositor francès. A partir del 1811 es va formar en el Conservatori de París amb Catel (harmonia) i amb Louis Adam (piano). El 1814 va guanyar un primer premi en harmonia i el 1815 va guanyar el Prix de Roma amb la cantata Oenone. Després de tres anys d'estudis a Roma, el 1819 va ser nomenat organista de la Capella Reial a París i professor d'orgue del conservatori, en un càrrec que va ocupar durant 53 anys. En aquest sentit, per les seves aules hi van passar desenes d'alumnes entre els que van destacar Adolphe Adam, Alkan, Franck, Bizet, Dubois i Saint-Saëns. El 1840 va assolir el càrrec de premier chef de chant de l'Opera de París amb les obligacions, entre altres, de revisar el repertori programat. Com a compositor, tot i no ser especialment prolífic, va destacar per la seva obra d'orgue i algunes peces teatrals. François Benoist va morir a París el maig de 1878.


OBRA:
all printed works published in Paris

Vocal secular:

Stage:
first performed at the Paris Opéra unless otherwise stated
Léonore et Félix (oc, 1, [?J.-V.F. de] Saint-Marcelin), Paris, OC (Feydeau), 27 Nov 1821 (?1821)
La gipsy (ballet, 3, H. de Saint-Georges and N. Mazilier), 28 Jan 1839, collab. A. Thomas and A. Marliani
Le diable amoureux (ballet, 3, Saint-Georges and Mazilier), 23 Sept 1840, collab. H. Reber, excerpts arr. pf pubd
L’apparition (op, 2, G. Delavigne), 16 June 1848
Nisida, ou Les amazones des Açores (ballet, 2, A. Mabille, E. Deligny), 20 Aug 1848
Pâquerette (ballet, 3, T. Gautier, A. Saint-Léon), 15 Jan 1851

Vocal religiosa:

Oenone (cant., P.-A. Vieillard), 1815;
Requiem, 4vv, 1842;
Cantique à la Sainte Vierge, pubd in La maîtrise, iv (1860);
Mass, choir, org, orch (1861);
Pie Jesu, 4vv, org (1862);
Inviolata, hymne à la vierge (1864);

Instrumental:

Org:
Bibliothèque de l’organiste, ou Suites de pièces, 12 vols. (1841–61);
Recueil de 4 morceaux (1878);
Others;

CPDL: No disponible

Franz Xaver Richter (Holleschau [ara Holešov]?, 1 de desembre de 1709 - Strasbourg, 12 de setembre de 1789) va ser un compositor bohemi. Es va formar al seminari jesuïta d'Ungarisch Hradisch entre els anys 1722 i 1727. A partir del 1727 es creu va viatjar a Viena, ciutat on va estudiar l'obra Gradus ad Parnassum de Fux i la música religiosa de Caldara. Més tard, el 1736, va ser contractat com a cantant de la Hofkapelle de Stuttgart i un any més tard va ser nomenat director musical de la Ritterakademie d'Ettal. El 1740 va entrar al servei, com a vice-kapellmeister, del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg de Kempten. Va ser allà on va començar a compondre amb regularitat publicant, entre altres, el seu primer Te Deum i les simfonies per a cordes (París, 1744). El 1746 es va unir com a cantant a la Hofkapelle del Palatinat de Carl Theodor a Mannheim fent nombroses aparicions en òperes diverses. Durant la dècada del 1750 es va dedicar a viatjar arreu d'Europa si bé no va abandonar la composició i l'estudi. Finalment, l'abril de 1769 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Estrasbourg en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va treballar esporàdicament com a professor destacant els alumnes F.X. Pokorny i Ferdinand Fränzl. Franz Xaver Richter, profundament admirat com a compositor, va morir a Strasbourg el setembre de 1789.


OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium in duas partes divisum: Hic sta peccatrix [(Ettaler oratorium)] (?J. Graf Gondola), Kempten or Ettal, c1740, D-OB (score), A-ST (pts);
La deposizione dalla croce (C. Pasquini), Mannheim, 12 April 1748, D-MEIr*, lib MHrm, HEu; lost:
Ovis misere perdita (Gondola), Ettal, 21 March 1738, lib HR;
Jus coronae caelitus (F. Rosner), Ettal, 2 Sept 1738, lib HR;
Amoris crucifixi … triumphus (Gondola), 21 March 1739, lib HR;
Misericors Dominus et Justus, Kempten, 6 Sept 1740, lib A-SEI;
Anacletus tradoedia, Kempten, Sept 1741, lib D-OB

Other:
34 masses, most in F-Sgs, others A-LA; CH-ZGm; CZ-LIT; D-Bsb, KPs, Mbs, OB; F-Pn; GB-Ob; I-Fc;
Requiem, F-Sgs, Pn;
Mag a 4 (Paris, c1790);
Dixit Dominus, 4vv, chorus, orch/org (Paris, n.d.);
6 Dixit et Mag, 17 other pss;
2 TeD;
over 60 motets;
cants. and smaller sacred works, most in Sgs, others B-Bc; CH-E; CZ-LIT; D-DO, OB, WEY; F-Pn, Ssp; I-Mc, for details see Mathias (1909), EitnerQ, Reutter (1993);
1 song in De vier muzykale jaargetyden: winter (Amsterdam, 1757–8);
1 aria in The Summer’s Tale (London, 1765);
arrs. of sacred works by Fux, Jommelli, Hoffmann, Caldara, ‘Bordier’, most F-Sgs

Instrumental:

Orch.:
Syms. 6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744), 1 ed. in S;
6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744);
6 simphonies, op.2 (Amsterdam, 1759);
6 sinfonie, op.3 (Paris, 1760), as A Third Set of Favourite Overtures (London, c1775);
6 simphonies, op.4 (Amsterdam, 1764), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), 1 ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), 1 ed. in S;
6 sinfonie, op.7 (Paris, c1765) [incl. 1 from op.4], 1 ed. in S;
20 in contemporary anthologies (c1758–c1775), 2 ed. in S;
c35 syms., A-LA, B-Bc, CH-Bu, CZ-Bm, Pnm, D-Bsb, Dlb, DS, HR, Mbs [1 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902)], MÜu, Rtt, I-Rdp, S-L, Skma;
12 syms., lost

Concs.:
6 Concertos … in 5 Parts, hpd (London, c1765);
8 hpd concs., now lost, 1 ed. H. Höckner (Berlin, 1933);
8 for fl, D-KA, Rtt [1 ed. D. Sonntag (Heidelberg, c1965)], F-Pc;
1 for ob, D-Rtt; 1 for clarino, US-Wc;
6 for hn, 1754, lost;
1 for vc, before 1766, lost

Other orch:
12 minuets, listed in Breitkopf catalogue, 1779

---

Chbr.:
6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, 1759);
6 sonates, 2 vn, bc, op.3 (Amsterdam, 1760);
6 sonates, 2 fl/vn (Paris, 1763);
A Second Set of 6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, c1763), 1 ed. H. Riemann, Collegium musicum, xviii (Leipzig, 1904), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 solos, fl/vn, bc (London, 1764)
A Second Set of 6 Sonatas, 2 vn, vc, hpd, op.4 (London, c1765);
6 Quartetto’s, 2 vn, va, vc (London, 1768), ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), as op.5 (Paris, c1772);
Divertimento, hpd, fl, vc, B-Bc; works for kbd, D-HR, DO;
8 trios cited in catalogues

Literatura:

Harmonische Belehrungen oder gründliche Anweisung zu der musikalischen Ton-Kunst oder regulairen Composition (MS, B-Br); ed. and trans. C. Kalkbrenner as Traité d’harmonie et de composition (Paris, 1804)

Carlo Ambrogio [Ambrosio] Lonati [Lunati, Lainati, Leonati] (Milano, 1645 - Milano, 1710) va ser un cantant i compositor italià. Batejat amb el nom de Giovanni Ambrogio Leinati, es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència del període 1665-1667 com a violinista de la capella reial de Nàpols, en un temps en què també va participar com a cantant a l'òpera Scipione africano de Cavalli. El 1668 va viure a Roma on va participar en diversos oratoris també com a cantant. A Roma, i com a mínim des del 1673, va treballar com a violinista al servei de l'expatriada reina Cristina de Suècia. El 1682, i després de ser acusat de participar en la mort del compositor Stradella, va ser deportat a Gènova on, un any després, va intentar sense èxit tornar a Roma. Va ser aleshores que es va traslladar a la cort de Mantova on va compondre i representar la seva òpera Ariberto e Flavio regi de’ Longobardi. Durant aquells anys va ser notablement actiu com a compositor teatral viatjant a Anglaterra, en companyia de G.F. Grossi, a principis de 1687. Al seu retorn a Itàlia, va viure a Milà ciutat des d'on es creu va viatjar a Viena en diverses ocasions. Allà va publicar una col·lecció de 12 Sonates per a violí (1701) que va dedicar a l'emperador Leopold I. També, i segons algunes fonts de l'època, va ser condemnat a presó per motius desconeguts. Carlo Ambrogio Lonati, considerat un dels millors violinistes del seu temps, va morir a Milà el 1710.


OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Amor per destino (prol, 3, after N. Minato: Antioco), Genoa, Falcone, 1678, I-Rvat; rev. as Antioco principe della Siria, Genoa, Falcone, 1690
Ariberto e Flavio regi de’ Longobardi (3, R. Cialli), Venice, S Salvatore, aut. 1684, arias MOe
Enea in Italia (3, G.F. Bussani), Milan, Regio Nuovo, 1686, collab. Magni and Ballarotti, 2 arias MOe
I due germani rivali (3), Modena, Fontanelli, Oct 1686, MOe
Scipione africano (3, Minato), Milan, Regio, 1 Feb 1692, collab. Magni
L’Aiace (3, P. d’Averara), Milan, Regio, 1694, collab. Magni and Ballarotti, US-Cn
Music in: Tullo Ostilio, Verona, 1689; Arione, Milan, 1694; L’Etna festivo, Milan, 1696

Other:
2 canzonettas, 1679; 1 ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, i, ii (Leipzig, 1912)
Cantate da camera, in Armonia di Pindo (Milan, 1712)
16 secular cants., 1–2vv; c40 canzonettas: A-Wn, GB-Lbl, I-Bc, MOe, Nc, Rvat, Vc, P-La
7 cants. and canzonettas, A-Wn, GB-Lbl, I-Bc, MOe, Rvat, Vnm (also attrib.: Cesti, see WECIS, i, 1960; Stradella, see WECIS, iv, 1969; Steffani; Bassani)

Vocal religiosa:

L’innocenza di Davide (orat, F. Sacrati), Modena, 1686, I-MOe
Messa, 8vv, vn, lost

Instrumental:

Prelude, d, vn, in Select Preludes and Voluntarys for the Violin (London, 1705) [transcr. g, fl, in Select Preludes and Volluntarys for the Flute (London, 1708)
12 sonatas, vn, bc, 1701, ?lost, formerly D-Dlb; ed. F. Giegling (Winterthur, 1981)
7 sonatas, vn, bc, B-LVu, I-MOe, S-Skma
9 trio sonatas, 2 vn, bc, GB-Lbl, Ob, I-Tn, Rvat; 6 ed. P. Allsop (Crediton, 1988, 1990)
3 sonatas, vn, bc, A-Wn (attrib. ‘C A’, see Haas)

CPDL: No disponible

Luigi Cherubini (Firenze, 14 de setembre de 1760 - Paris, 15 de març de 1842) va ser un professor, director, teòric i compositor italià. A partir del 1769 va estudiar composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro a la seva escola, continuant després del 1776 amb Pietro Bizzarri i Giuseppe Castrucci. Entre les seves primeres composicions cal destacar algunes seccions de missa per a veus solistes, cor i orquestra (1773, 1774, 1775), la cantata La pubblica felicità, realitzada a la Catedral Santa Maria del Fiore de Florència el 1774 en honor del duc Leopold de Toscana, més tard emperador Leopold II, i l'intermezzo Il giocatore (1775). El 1788 va fer una breu visita a Londres, on va començar a treballar en una escena d'un llibret francès de Marmontel. Més tard es va traslladar a París, on va obtenir el seu primer èxit important amb Lodoïska (1791), una història d'heroisme realista. Poc després, va publicar Eliza (1794), ambientada als Alps suïssos, i Médée (1797), probablement la seva òpera més destacada. A partir del 1800 el seu èxit va decaure en favor d'autors francesos. El 1805, va rebre una invitació per escriure i dirigir una òpera a Viena la qual va ser rebuda amb entusiasme pel públic austríac i també, entre altres, per Haydn i Beethoven. Tot i aquest notable èxit, la seva presència teatral va decaure en favor de la música d'església. En aquell període pre-romàntic va escriure fins a 7 misses, 2 rèquiems i nombrosa obra menor. El 1815, la London Philharmonic Society li va demanar una simfonia, una obertura i una composició per a cor i orquestra, motiu pel qual va viatjar a Londres per dirigir les seves interpretacions, obtenint fama internacional. També va compondre el seu Rèquiem en do menor (1816), per commemorar l'aniversari de l'execució del rei Lluís XVI de França, que va ser rebut amb un descomunal èxit. El seu treball va rebre l'admiració pública dels grans compositors de l'època. El 1822, es va convertir en director del Conservatoire de París i va completar el seu propi material didàctic; Cours de contrepoint et de fugue (1835). El seu paper al conservatori provocaria alguns conflictes, entre ells, amb un jove Hector Berlioz, que no va dubtar en descriure a Cherubini com a un 'compositor vell i pedant' a les seves memòries tot i que el mateix Berlioz va ser un admirador confés de l'Italià. El 1836, va escriure el seu propi Rèquiem en Re menor per tal que fos interpretat en el seu propi funeral. Cherubini va morir a París el març de 1842.


OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il giocatore, intermezzo en tres parts estrenada el 1775 a Florència.
Armida abbandonata, òpera en tres actes representada el 25 de gener de 1782 a la Pergola de Florència.
Adriano in Siria, òpera en tres actes representada el 16 d'abril de 1782 al Armeni de Livourne.
Il Mesenzio re d'Etruria, òpera en tres actes representada el 8 de setembre de 1782 a la Pergola de Florència.
Il cinquè Fabio, òpera en tres actes representada el gener de 1783 a la Torre Argentina de Roma.
Lo sposo di tre i Marito vaig nessuna, òpera bufa en dos actes representada al novembre de 1783 a Venècia
Alessandro nell'Indie, òpera en dos actes representada a principis de 1784 a Màntua.
L'Idalide, òpera en dos actes representada en la Pergola de Florència el 26 desembre 1784.
Demetrio, òpera en tres actes representada al teatre Haymarket de Londres el 8 gener 1785.
La finta principessa, òpera bufa en dos actes representada el 2 abril 1785 al King's Theatre de Londres.
Il Giulio Sabino, òpera en dos actes representada el 30 de març de 1786 al King's Theatre de Londres.
Ifigenia in Aulide, òpera en tres actes representada el 12 de gener de 1788 a al Teatro Reale de Torí.
Demophoon, òpera en tres actes representada el 5 de desembre de 1788 a l'Òpera de París.
Lodoïska, comèdia heroica en tres actes representada el 18 de juliol de 1791 al teatre Feydeau de París.
Eliza ou li voyage au glaciers du Mont Saint-Bernard, òpera en dos actes representada al teatre Feydeau el 13 desembre de 1794.
Médée, òpera en tres actes (primera versió) representada el 13 de març de 1797 al teatre Feydeau de París.
L'hôtellerie portugaise, òpera còmica en un acte representada el 25 de juliol de 1798 al teatre Feydeau.
La prisonnière ou la Punition, comèdia en un acte representada al teatre Feydeau el 25 de febrer de 1799.
Les Deux Journées ou li Portejar d'eau, òpera còmica en tres actes representada el 16 de gener de 1800 al teatre Feydeau.
Médée, òpera en tres actes (segona versió) representada el 6 de novembre de 1802 a Viena.
Anacréon ou l'Amour fugitif, òpera-ballet en dos actes representada el 4 d'octubre de 1803 a l'Òpera de París.
Faniska, òpera en tres actes representada al teatre Kärntnertor de Viena el 25 de febrer de 1805.
Pygmalion, drama líric representat el 30 de novembre de 1809 a París.
Le crescendo, òpera còmica en un acte representat a l'Òpera de París l'1 de setembre de 1810.
Les Abencérages ou l'Etendard de Grenada, òpera en tres actes representada el 6 d'abril de 1813 a l'Òpera de París.
Ali-Baba ou els Quarante voleurs, òpera amb un pròleg i quatre actes representada el 25 de juliol de 1833 a l'Òpera de París.

Other vocal:
Rondo, duet, aria buffa, Florence, Accademia degli Ingegnosi, 17 March 1776, lost
63 canons, Florence, 1779, F-Pc*
Amato padre addio, recit, aria, 1781, PL-Kj*
Se vi giunge, Caro consorte amato, Distaccati al primo, Questa è causa d’onore, Agitata tutta io sono; arias for op by another composer, Milan, 1781, Kj*
Caro padre, aria, Morte, morte fatal, recit and duet; for Lucio Silla, Venice, 1781, Kj*
Non bramo il merito, aria for La semiramide, pasticcio, Florence, 1782, Kj*
Io che languir, E mentre dolcemente; octaves (Marino), 1v, pf, Florence, 1782, Kj*
Ella dinanzi al petto (Tasso), octave, 1v, pf, Florence, 1782, Kj*
Bella rosa porporina (Chiabrera), canzonetta, 1v, pf, Florence, 1782, Kj*
Solitario bosco ombroso (Leipzig, 1815), Compagni amor lasciate, Il pastor se torna aprile, Il rivedrò sovente; nocturnes, 2 S, pf/hp, Florence, 1782, Kj*
Se viver non poss’io, Auretta grata, Se tu m’ami, Or che la notte, Parti coll’ ombra, Son lungi e non mi brami; nocturnes, 2vv, pf, Florence, 1782 (London, n.d.)
†Non mi negate, Perfida Clori, Evviva Bacco, canons, 3–4vv, pf, 1782 (c1800)
†Perfida Clori, Evviva Bacco, Solitario bosco, La mia fille, 2 canons and 2 duets, 3 S, 1782 (London, 1785)
2 duets for Lord Cowper, with 2 corni d’amore, 1782, lost
Saprò scordarmi ingrata, aria for Adriano in Siria, Livorno, 1782, Kj* [for Crescentini]
Non bramo il merito, cavatina for La semiramide, pasticcio, Florence, 1782, Kj* [for Babbini]
Ninfa crudel, madrigal, 5vv, bc, 1783, F-Pc*, Pn*, I-Mc*
Forza è pur bell’idol mio, Pensate che la femmina, arias, T, Florence, 1783; PL-Kj*
Aria, Bar, Florence, 1783, lost
Se tutti i mali miei [? aria for Il Quinto Fabio], London, 1785, Kj*
Fra cento affanni e cento, [ ?aria for Il Quinto Fabio], London, 1785, Kj
Al mio bene al mio tesoro, aria, T, Nobile al par che bella, duet, Per salvarti, rondo, Madamina siete bella, aria, T, Assediato è Gibilterra, aria, Bar, Cosa vuole il marchesino, addn to 1st finale; pieces for Paisiello’s Il marchese Tulipano, London, 1786, Kj
A tanto amore, aria for Cimarosa’s Giannina e Bernardone, London, 13 Jan 1787, F-Pc*
18 romances (Florian: Estelle), acc. pf/hp, 1787 (1788)
†Che ascoltai qual fredda mano, trio, S, T, B, orch, 1788 (London, after 1800), B-Bc*, I-Mc*, Nc*
Sarete alfin contenti, recit, aria, for Mme Todi, Paris, Loge Olympique, 1788, PL-Kj
†Conservati fedele, Vuoi ch’io viva, 2 sonnets, 2 S, insts, 1788, I-Vnm*
Aria for Mme Galli in Cimarosa’s Il fanatico burlato, Paris, Théâtre de Monsieur, Tuileries, 28 Nov 1789, lost
Se il duol che il cor m’affanna, aria for Guglielmi’s La pastorella nobile, Paris, Théâtre de Monsieur, Tuileries, 11 Dec 1789 (?1789), PL-Kj*
Ti lascio adorato mio ben, recit, rondo, Paris, 1789, Kj* [for Mlle Balletti]
Non so più dove io sia, recit, aria, Paris, 1789, Kj [for Mlle Balletti]
D’un alma incostante, Mi sta nell’ anima, Vedrai nel suo bel viso, Piano, piano, Scritti addio, Ah! ho male al core, Del caro ben che adoro, Or m’accorgo dell’ errore, Viva amor; arias and final chorus for Paisiello’s La molinarella, Paris, Théâtre de Monsieur, Tuileries, 31 Oct 1789, Kj*
Allegro of aria for Mlle Balletti in Sarti’s Le gelosie villane, Paris, Théâtre de Monsieur, 14 April 1790, lost
D’un dolce amor la face, aria, Che avvenne che fu, duet; for Paisiello’s La grotta di Trofonio, Paris, Théâtre de Monsieur, Tuileries, 1790, Kj*
Di valore armato il petto, Mirate, oh Dio qūel; arias for Guglielmi's Le due gemelle, St Germain, 29 May 1790, F-Pc*, PL-Kj*
Fa ch’io veda il dolce aspetto, Perdonate, mio signore; arias for Paisiello’s La frascatana, Paris, Théâtre de Monsieur, St Germain, June 1790, Kj*
Cara da voi dipende, qt (?1790), Volgi o cara, aria, Evviva amore, finale; pieces for Anfossi’s I viaggiatori felici, Paris, Théâtre de Monsieur, Foire, St Germain, 30 June 1790, Kj*
Al par dell’onda, aria; Senza il caro, aria; Lungi del caro, aria, F-Po*, PL-Kj*, ; Son tre, sei, nove, trio, B-Bc*, F-Pn*; Van girando per la testa, aria, Pn*, PL-Kj*; Ah generoso amico, recit obbl, Kj*; pieces for Cimarosa's L’italiana in London, 1790, Paris, Tuileries, Sept 1791
†Romance d’Essex à Elizabeth (A. Tilly), gui acc., 1790 (1790)
6 romances, 1v, pf, 1791, lost
Dors mon enfant, romance (Berquin), 1791, PL-Kj*
Le portrait de Thémire, romance, 1791, Kj*
Le veuf inconsolable, romance (Lamaisonfort), 1791 (1801), Kj*
Moro, manco, Fuggite o donne amore; aria and polonaise for Paisiello’s Il tamburo notturno, Paris, Feydeau, 7 April 1791, Kj*
Penso, rifletto, aria for Martín y Soler’s Il burbero di buon cuore, Paris, Feydeau, 22 Feb 1791, Kj*
Ti rasserena o cara, sextet for Gazzaniga’s Le vendemmie, Paris, Feydeau, 1 June 1791, lost
Quest’è l’ora, recit obbl for Paisiello’s La pazza per amore, Paris, Feydeau, 1791, Kj*; Ah quelle ivresse, cavatina, S, for same opera, B-Bc*
A ces traits je connais ta rage, duo for Lodoïska, not used, lost; Cette indigne barbarie, aria for same opera, not used, PL-Kj*
L’amitié, romance for Mlle C. Tourette, 1792, Kj*
Non ti fidar o misera, qt for Gazzaniga’s Don Giovanni, Paris, Feydeau, 1792, Kj*
Di qual rigido marmo, recit, aria, for Martín y Soler’s Una cosa rara, Paris, Feydeau, 1792, F-Pc*, PL-Kj*
Le dolci sue maniere, aria, Kj*, Ma se tu fossi amore, aria, F-Pc*, Io mi sento un non so che, aria, PL-Kj*, Il core col pensiero, trio, Kj*, Compassione ad una donna, duet, Kj*; pieces for Salieri’s La locandiera scaltra, Paris, Feydeau, 1792
La libertà, La palinodia a Nice; duets (Metastasio), 2vv, pf, 1793 (London, after 1800), D-Bsb*
Tandis que tu sommeilles, Dans ce paisible azile; trios, with vn, 1793, PL-Kj*
Berenice che fai, recit, aria, for Mme Ethis, 1793, Kj
L’exil, romance, 1v, hpd, 1793, Kj*
Romance de Selico, inc., 1794, D-Bsb*
Viens voir sur l’écorce légère (Compigny), romance, 1v, kbd/hp, 1796 (1796), PL-Kj*
Blessé par noire perfidie, romance, 1v, pf, 1798, Kj*
Canzone, 1798, lost
Voyez cette naissante rose (T. Tasso), romance, 1v, pf, 1798, Kj*
2 anacreontic odes [Gk. text], 1v, 1799, Fr. trans. (1800)
La cintura d’Armida (Tasso), S, pf, 1801 (1801), I-Pc*, PL-Kj*
†Le réveil (Ferrary), romance, 1801 (1801)
L’écho, romance, 1v, pf, 1801, Nouveau journal d’Apollon (1802)
Un jour échappé de Cythère, romance, 1v, pf, 1801, Nouveau journal d’Apollon (1802), Kj*
Tu les brisas ces noeuds charmants (C. de Longchamps), romance, 1v, pf, 1801, Nouveau journal d’Apollon (1802), Kj*
Solitario bosco ombroso, nocturne, 2vv, pf, 1801 (1801)
Duet, chorus, for an inc. comic opera, 1802, D-Bsb*
Aria for Les arrêts, inc. opera, 1804, Bsb*
†10 canons, 3vv, 1806, F-Pc*
Credimi sì mio sole, recit, aria, for Crescentini, 1806, D-Bsb*
Chorus, melodrama, for an inc. opera, 1807, Bsb*
12 canons, 2–4vv, 1779–1807 (?1807), Bsb*
Le mystère (Bernard), romance, 1v, pf, 1808, Pl-Kj* [for Count Metternich]
La rose, romance, Chimay, 1809, D-Bsb*
Romance, Chimay, 1809, Bsb*
2 trios, Chimay, 1809, Bsb*
Romance (de Nivernais), 1811, Bsb*
Romance sur un enfant (Mme de Genlis), 1811, Bsb
Madrigal, 4vv, 1811, Bsb
†Canon, 8vv, 1811, MS
La ressemblance, romance, 1813, Bsb
Chant guerrier, La rançon de Duguesclin, Paris, Français, 1814, Bsb*
Eng. aria for Mme C, 1815, Bsb*
Vive le roi!, acc. pf, 1815, Bsb* [for St Louis]
Je ne t’aime plus, romance, 2vv, pf, Malabri, 1818 (?1818), Bsb*
Prière (Invocation) à Bacchus, drinking song, 3vv, 1819 (?1819), F-Pc*
Scène de table, 2vv, pf ad lib, 1820, D-Bsb*
Canon, 2vv, 1820, lost
L’amant trompé, romance, 1823, lost
Le bon Médore, romance, 1823, Bsb
Trio, unacc., 1825, lost
Canon, 3vv, 1829, lost
†Arietta, 1830, I-Fc(?*)
Exhortation villageoise (A. de Beauchesne), canzonetta, 1834, F-Pc*
†Octave (Tasso: Gerusalemme liberata), 1v, vn, pf, 1834, US-Wc*
2 It. ariettas, 1834–5: Ch’io mai vi possa, I-Fc*; ?lost
†Romance (de Vernes), 1835, F-Pc*
Vive le bric-à-brac, canon, 2vv, 1835, lost
†Ch’io mai vi possa, arietta, 1837, Pc* [2nd setting]
Arietta, 1839, lost
†Canons, 1779–1841, Pc*
†Souhaits heureux, 1v, 1841, Pc* [for New Year 1842]
O Ingres amabile, canon, 3vv, 1842, Musée Montauban*

Vocal religiosa:

Masses:
Mass [Kyrie and Gloria], D, soli, 4vv, orch, 1773, Florence, PL-Kj*
Mass [Kyrie and Gloria], C, soli, 4vv, orch, 1774, Florence, Kj
Mass [Kyrie and Gloria], C, soli, 4vv, orch, 1775, Florence, SS Annunziata, 23 Aug 1775, Kj
†Mass, chorus, orch, 1776, Florence, Compagnia di S Niccolò, 3 Aug 1776, lost
†Mass ‘Te laudamus Domine’, 4vv, org, op.20, 1779, I-Md*
Mass, F, S, T, B, chorus, orch, 1808–9 (1810), F-Pc* [Mass of Chimay]
Mass, d, 4vv, orch, 1811 (1825; ed. 1985), D-Bsb*, F-Pc*
Solemn Mass, C, 4vv, orch, 1816 (?1825), Bsb*
Requiem Mass, c, 4vv, orch, 1816, St Denis, 21 Jan 1817 (c1820; ed. 1967), Bsb*, F-Pc* [for anniversary of death of Louis XVI]
Solmen Mass, E , S, 4vv, orch, 1816 (1994), D-Bsb
†Petite messe de la Sainte Trinité, d, 3vv, c1817, with org acc. by L. Séjan (c1835)
Solemn Mass, E, 4vv, orch, 1818, O v, D-Bsb
Solemn Mass, G, 4vv, orch, 1819, C, O iv (1985), Bsb* [intended for coronation of Louis XVIII]
Solemn Mass, B , 4vv, 1821, C, O i, Bsb*
Mass, A, 3vv, orch, 1825, Rheims, 29 May 1825 (1825; ed. 1986), Bsb* [for coronation of Charles X]
Requiem Mass no.2, d, 3 male vv, orch, 1836, Paris, Conservatoire, 23 March 1838 (1837; ed. 1962), Bsb* [for composer’s own obsequies]

Other sacred:
Dixit, 4vv, orch, 1774, lost
Dixit Dominus, 1v, chorus, org, 1775, PL-Kj*
Magnificat, 4vv, orch, 1775, lost
†Tantum ergo, T, orch, 1775, lost
2 Lamentations of Jeremiah, 2vv, orch, 1776, lost
Miserere, 4vv, orch, 1776, lost
Exulta e laude, motet, 4vv, orch, 1777, Kj*
Te Deum, 4vv, orch, Florence, Crociferi, 15 July 1777, lost
Oratorio, Florence, S Pietro, 1777, lost
9 antiphons (on c.f.), Bologna, 1778: Montes et colles, 2 Lauda Jerusalem, Beati omnes, A viro iniquo libera me, Expectabo Dominum, all 4vv; Angelus ad pastores, 5vv; Petrus apostolus, 6vv, F-Pc*, PL-Kj*; Venit Domine, 6vv, Kj*
8 antiphons (on c.f.), Milan, 1779: Vox clamantis, Non confundetur, Salva nos Domine, Lumen, Ipse invocabit me, Leva Jerusalem, Venit et Dominus, all 4vv; Expectabo Dominum, 5vv Kj*
Litany, 4vv, 1779, lost
†Per unum hominem, off, T, 1779, I-Md*
Ad cultum fidei, ant, 4vv, Milan, 1780, PL-Kj*
Regnavit exultet, 4vv, Milan, 1780, Kj*
Parasti in cospectu meo, 4vv, Milan, 1780, Kj*
Motet for Luigi Marchesi, S, orch, ?Milan, 1780/81, lost
Nemo gaudeat, motet, soli, 2 choirs, 2 org, Milan, 1781, F-Pc*; PL-Kj*
Seconda eterno Dio, Sommi dei che in cura avete, 2 choruses for orat consisting of pieces from ops, Florence, Gesuiti, wint. 1784, Kj*
5 sacred pieces, 3vv, Château de Breuiport, 1790: O salutaris, Domine salvum, Adoremus, Regina coeli, O filii
Credo, 8vv, org, 1806 (Leipzig, c1860) [begun in Italy, 1778–9]
Litanie della Vergine [for Prince Esterházy], 4vv, orch, 1810, O iii (Rome, 1993), D-Bsb*
3 Kyrie; Laudate, recit and chorus; Sanctus; Kyrie, 2vv; Kyrie and Pater noster, 4vv; O salutaris, 1v, orch; O salutaris, 3vv, orch; Pater noster, 4vv, orch (?1816), all 1816, Bsb*
Ecce panis angelorum, off, T, orch, 1816 (?1816), Bsb*
Ave Maria, S, eng hn, 1816 (?1816), Bsb*
Crux alma veneranda, 3vv, 1816 [arr. from canon for 3vv in Faniska]
Lauda Sion, off, 2 S, orch, 1816 (?1816), Bsb*
Gloria, Credo, 4vv, orch, 1816, Bsb*
Ave verum, 3 S; O sacrum convivium, chorus, orch; Iste dies, 4vv, orch: ?all 1816, I-Mc*, F-Pc
Tantum ergo, 5vv, orch, O viii; Tantum ergo, T, 4vv, orch, C, O ii; O salutaris, 2 T, B, bn, vc, O vii (fs); Agnus Dei, 4vv, orch, O viii; Sanctus, O salutaris, T, orch (c1840); Gloria, 1v, chorus, orch Bsb*
Regina coeli, 4vv, orch (?1818), Bsb*; O filii, 4vv, S-Hfryklund*; O salutaris, 4 solo vv, chorus, orch, Bsb*; Adjutor, motet, 4vv, orch, O vii, all 1818
Kyrie, chorus, lost; Christe, qt, Bsb*; Kyrie, 4vv, lost, all 1819
In paradisum, 4vv, orch, 1820, C, O ii, Bds*
Domine, Dominus noster, S, ob, 1820 [adapted from Air d’Eliza in Eliza]
Litanies de la Vierge, 4vv, orch, 1820 (Rome, 1993), Bsb*
O salutaris, O ii; Agnus Dei, C, both 4vv, orch, 1821, Bsb*
O fons amoris, T, chorus (1850); Sanctus, C, both 1822, Bsb*
Kyrie, 4vv, orch; Laetare Jerusalem, motet, 4vv, chorus, orch; Inclina Domine, int, 4vv, orch (n.d.), all 1823, Bsb*
Exundi Domine, 4vv; Adjutor et susceptor meus, chorus; Adoremus in aeternum, 3T (?1824), all 1824
Christus sempiternum, chorus, orch; Confirma hoc, Deus, 3vv, orch, both 1825 (?1825)
O salutaris, Bar, orch, 1826, C, O ii
O salutaris, 2 T, 2 B, 1826, C, O ii, Bsb*, A-Wn*
O salutaris, 2 T, 1 B, 1827, Musée Boieldieu de Boisguillaume*
†Credo, chorus, orch, 1828, F-Pc*
O filii, 1v, chorus, 1828
Sciant gentes, 4vv, orch; Esto mihi, chorus, orch, both 1829, D-Bsb*

Cantatas and ceremonial works (sacred & secular):
La pubblica felicità (cant.), 4vv, chorus, Florence Cathedral, 27 Sept 1774, ?CZ-Pnm
†Il trionfo dell’Arno (cant.), 3vv, Volterra, S Filippo, 26 Aug 1784, lost
Amphion (cant.), Paris, Loge Olympique, 1786, unperf., PL-Kj*
Circé, solo cant., Paris, Loge Olympique, 1789, Kj
Hymne à la fraternité (T. Desorgues), 1v, chorus, 1794 (1794), P, F-Pc*
Clytemnestre (cant.), 1v, ?orch, 1794, D-Bsb*
Hymne au Panthéon (J. Chénier), 3vv, orch, 1794, P, Bsb*
Hymne à la fraternité (Desorgues), solo, 4vv, orch, 1794, P, F-Pc*
Le salpêtre républicain, chorus for opening of saltpetre mines, 1794 (1798), D-Bsb*, P
†Hymne du combat (Davrigny), 1794, lost
Chant du 10 août (P.-D.E. Lebrun), solo v, 4vv, orch, 1795 (1795), P, F-Pc*
Cantata for inauguration of statue of Apollo, 1796, inc., D-Bsb*
†Hymne de l’agriculture (Pipelet), 1796, lost
Hymne à la victoire (C.M.L. Carbon de Flins), 4vv, 1796 (1796), P, Bsb
Hymne et marche funèbre (J. Chénier), 3 solo vv, chorus, orch, 1797 (1797), P, Bsb [on death of General Hoche]
Ode sur le 18 fructidor (F.G.J.S. Andrieux), 3vv, orch, 1798 (1798), P, F-Pc*, D-Bsb*
Hymne pour la fête de la jeunesse (Parny), T, chorus, 1799, P
Hymne pour la fête de la reconnaissance (Mahérault), 1v, chorus, orch, 1799, P, Bsb
†Cher aux amours (Chaussard), funeral hymn for General Joubert, 1799 (1799), P [music from Hoche’s hymn, 1797]
Chant sur la mort de Haydn, S, 2 T, orch, 1805, vs (1809), fs (1980), D-Bsb* [premature tribute, instigated by false rumour of Haydn’s death]
Ode à l’Hymen, 1810, Bsb* [for Napoleon’s marriage]
Cantate sur la naissance de S.M. le Roi de Rome (Arnault), 1811, collab. Méhul, Catel, Bsb* [for opening of new Conservatoire concert hall]
Cantata for ‘la Goguette’, 1812, Bsb*
Cantata in honour of the National Guard and Royal Bodyguards (Rougemont), 3vv, orch, 1814 (?1814), Bsb*
Cantata in honour of Louis XVIII (de Millevois), several vv, chorus, orch, 1814, Bsb*
Inno alla primavera (cant., C.S. Vestri), 4vv, orch, London, 1815 (c1820), Bds*
Chorus and couplets for St Louis, 1815, Bsb*
Cantata in honour of National Guard and Royal Bodyguards, several vv, chorus, orch, 1816, Bsb*
Le mariage de Salomon (Dureau de la Malle), cantata for the marriage of the Duke of Berry and Princess Caroline of Naples, 1v, chorus, orch, 1816, Bsb*
Cantata for the Duke of Bordeaux's baptism (Baour Lormian), several vv, chorus, 1821, Bsb*
Stanze, solo vv, chorus, 1823, Bsb* [for return of the Duke of Angoulême; taken from opera Il Quinto Fabio]

Instrumental:

Sonata, 2 org, Milan, 1780 (Rome, 1982), PL-Kj
6 sonatas, hpd, F, C, B , G, D, E , Milan, 1780 (Florence, 1783)
Chaconne, ?orch, London, 1785, lost
Capriccio, study, pf, Paris, 1789 (Rome, 1982), Kj
March for prefect of Eure-et-Loire, band, Chartres, 1800, D-Bsb
March for prefect’s return from tour of département, ?band, Paris, 1800, Bsb
2 sonatas, studies, hn, orch, 1804, ed. J. Wojciechowski (Hamburg, 1954), Bsb* [pf acc.]
March, ob, cl, hn, bn, db, Vienna, 1805, Bsb
Sonata, cylinder org, Vienna, 1805, frag., F-Pc*, D-Bsb
Air à écho, panharmonicon, Paris, 1806, Bsb* [qt]
†Trio, ?1807, I-Pc [pf]
March, ww, Chimay, 1808, D-Bsb*
6 contre danses, orch, Chimay, 1808, Bsb*
Minuet, orch, Chimay, 1808, Bsb*
Aria di danza, orch, Chimay, 1808, Bsb*
2 romances, pf, Chimay, 1808, Bsb*
March, ww, Chimay, 1809, Bsb*
La rose, romance, pf, Chimay, 1809, Bsb*
Romance, pf, Chimay, 1809, Bsb*
3 contredanses, orch, Chimay, 1809, Bsb*
Fantasia, C, pf, 1810, C, O ii (Milan, 1984)
March, ww, Chimay, 1810, Bsb*
Aria di danza, orch, Chimay, 1810, Bsb*
2 contredanses, orch, Chimay, 1810, Bsb*
3 trios, orch, Chimay, 1810, Bsb*
Stanze, pf, 1811, Bsb*
Le mystère, romance, pf, 1811, Bsb* [for P.N. Guérin]
March, band, 1814, Bsb* [for National Guard]
Pas redoublé, band, 1814, Bsb* [for National Guard]
6 pas redoublés and 2 marches, tpt, 3 hn, trbn, 1814, ed. K. Haas (London, 1962), Bsb* [for Prussian Regiment]
Str Qt [no.1], E , 1814 (Paris, 1836), Bsb*, F-Pc*
Ov., G, orch, London, 1815, ed. F. Grützmacher (Leipzig, 1892), D-Bsb* [for London Philharmonic Society]
Sym., D, London, 1815, (Leipzig, 1890), Bsb* [for London Philharmonic Society]
Funeral March, d, orch, 1820 (Rome, 1983), Bsb* [for royal chapel]
Souvenir pour quatuor, E , str, 1828, inc. (Rome, 1983), F-Pc*
Adagio, for Str Qt [no.2], C, 1829 (Paris, 1836) [for arr. of Sym., D; Adagio replaces Larghetto]
Str Qt no.3, d, 1834 (Paris, 1836), D-Bsb*
Str Qt no.4, E, 1835 (Leipzig, 1869), Bsb*
Str Qt no.5, F, 1835 (Leipzig, 1869), Bsb*
Str Qt no.6, a, 1837 (Leipzig, ?1869), Bsb*
Str Qnt no.1, e, 1837, ed. C. Banck (Leipzig, ?1907; Milan, 1986), Bsb*

Obra pedagògica:

39 figured basses, 1798, Bsb*
Solfège contenant des leçons, 65 solfèges, 1799 (1800)
†Méthode de chant, 1800 (1804)
Solfèges contenant des leçons (1838)
†Figured basses, 1818–40, F-Pc*
†ed. P. Vidal: 52 leçons d’harmonie (1904)
Many other solfèges, 1800–40, variously pubd Paris, Pc*, D-Bsb*, lost
Fragmentary and doubtful works, A-Wn, F-Pc, Pn, Po, I-Bc, Fc, Mc, Nc, PAc, PS, Vnm (see Damerini, 1962, p.186–7)

Literatura:

with F. Halévy: Cours de contrepoint et de fugue (Paris, 1835; Ger. trans., 1836; Eng. trans., 1837)
ed.: Marches d’harmonie (Paris, 1847)
with F.J. Gossec, A. Grétry, E.-N. Méhul, J.F. Le Sueur: Eclaircissements sur le Conservatoire de musique (Paris, 1797) [addresses by Conservatoire inspectors]
with Méhul and others: Rapport à S.E. le Ministre de l’intérieur (Paris, 1811) [on new instrument, ‘l’orgue expressif’]
with R.J. Haüy, C. de Prony and others: Académie des sciences: mémoire (Paris, 1819) [on construction of string instruments]
Académie royale de France: discours prononcé aux funérailles de M. Catel, le 30 novembre 1830 (Paris, 1830)
Académie royale des beaux-arts: discours prononcé aux funérailles de M. Boieldieu, le lundi 16 octobre 1834 (Paris, 1834)
Prefaces to C. Baudiot: Traité de composition and Traité de transposition musicale (Paris, 1837)
ed. A. Pougin: ‘Notice sur Méhul par Cherubini’, RMI, xvi (1909), 750–71

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 - Milano, 15 de setembre de 1841) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Conti i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini. Se'l va contractar com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena, més tard va estudiar amb preferència la viola i va romandre diversos anys a Milà. El 1782 va ocupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment, va ser director de l'orquestra i el 1802 va passar a desenvolupar les mateixes funcions a la La Scala de Milà. El 1805 es va convertir en el violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i des de la fundació el 1808 del Conservatori de Milà en va ser professor de violí i viola. A partir del 1811 va ser també el director d'una Societat Cultural on s'interpretaven obres de música de cambra d'Haydn, Mozart i Beethoven, entre d'altres. També va freqüentar els salons de l'aristocràcia on va conèixer diversos artistes i poetes, interpretant i dedicant composicions per a tots ells. Com a compositor, tot i que Itàlia era dominada per la música d'òpera, va continuar escrivint música instrumental en la més pura de les tradicions clàssiques. Va escriure prop de 500 obres, des de composicions didàctiques a sonates, quartets, simfonies, concerts per a violí i, com a mínim, 13 concerts i altres obres per a viola i orquestra. També va ser significativa la seva contribució a la difusió de les obres de Beethoven a Itàlia. La seva fama va ser internacional i van ser diverses editorials les que van publicar les seves obres. Va ser un músic europeista que va adoptar els estils de les diferents escoles europees, si bé la seva preferència va ser l'Escola de Mannheim. El seu fill, Antonio Rolla, va ser també compositor. Alessandro Rolla va morir a Milà el setembre de 1841.


OBRA:

Instrumental:

Orch.:
12 syms., 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. A, vi (New York, 1982)

Vn, orch:
Conc., G (Paris, n.d.);
Conc., A (Paris, n.d.);
18 other concs., 1 conc., frag.;
variations, etc., some pubd;
Divertimento, 2 solo vn (Milan, 1828)

Va, orch:
Conc., E , op.3 (Offenbach, 1800), transcr. in TCMS, vi (1989);
Conc., F, op.4 (Offenbach, n.d.);
13 other concs., 1 ed. in MVSSP, xl (1970);
Concertino, E  (Milan, 1808);
divertimentos, variations, etc.

Other concs.:
1 for basset-hn, ed. F. Kneusslin (Adliswil, 1992);
1 for bn

Ballets:
Gli sponsali di Ciro con Cassandane, Novara, 1789;
Iserbeck e Zachinda, Parma, 1802;
Il turco generoso, Parma, 1802;
La locanda, Parma, 1802;
Elosia e Roberto, o Il conte d'Essex, Reggio Emilia, 1803;
Pizarro, ossia La conquista del Perù, Milan, 1807;
Abdul, Vienna, 1808, collab. A. Belloli;
Achille in Sciro, Vienna, 1808;
others

---

Chbr.:
Sextets:
Sérénate, E , 2 vn, 2 va, 2 hn, op.2 (Offenbach, 1795);
Divertimento, C, fl, vn, 2 va, vc, pf;
Sestetto, A, fl, cl, bn, 2 vn, va

Qnts:
D, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, 1815);
Qnt, fl, vn, 2 va, vc;
Serenata, 2 vn, 2 va, vc

Str qts:
B , op.5 (Vienna, 1804);
A (Milan, 1806);
E  (Paris, 1808);
d, op.5, 1808–9;
G, op.5 (Paris, 1808–9);
3 Qts, op.2 (Paris, 1825);
2 others;
variations, etc.

Other qts:
Divertimento, A, 4 vn;
8 fl qts, 1 as op.2 no.2 (Vienna, 1822);
Divertimento, B , 2 vn, va, pf (Milan, n.d.)

Trios:
6 for vn, va, vc (Paris, n.d.);
3 for vn, va, vc (Milan, n.d.);
25 trattenimenti notturni, 2 vn, vc, 1 as op.2 (Vienna, 1802);
2 trios, 2 vn, vc;
Sonata, A;
Concerto a 3, E , Trio, B , va, vc, bn;
3 terzettini, 2 fl, va

Duos:
126 for 2 vn;
78 for vn, va, some pubd, 2 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
32 for 2 va, 1 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
3 for vn, vc (Bonn, n.d.);
16 for vn, gui;
4 for 2 gui;
1 for 2 mand, 1804;
12 for fl, vn;
10 for 2 cl

Other chbr:
3 sonatas, vn, pf, 1 pubd (Vienna, n.d.);
Sonata, vn, b;
4 sonatas, va, b, 2 as op.3 (Vienna, n.d.), 2 pubd (Paris, 1803–4);
2 sonatas, fl, pf;
Divertimento notturno, hp, vn, b;
3 pieces, pf, hp;
variations, etc.

Solo inst:
8 pieces, vn;
2 kbd sonatas

Pedagogical:
24 scale, vn (Milan, 1813);
12 intonazioni, vn, 1826;
12 intonazioni, vn, 1836;
Giro i tutti i toni relativi di terza maggiore, va, vn acc. (Milan, 1842);
2 intonazioni, va;
3 esercizi, va;
Giro dei 24 toni, 2 vn;
10 studii, vn, op.10;
6 solfeggi, 2 vn

CPDL: No disponible

Thomas Crecquillon [Crequillon, Cricquillon, Crequillonis, Carchillion, Krequilon etc.] (c.1505 - Béthune?, 1557) va ser un compositor flamenc. Es desconeix gran part de la seva vida sent la primera referència de 1540 en què va constar com a membre, sense distinció de càrrec o posició, de la capella de la cort de Carles V. També es creu que en aquell temps va treballar com a maistre de la chapelle i va succeir en el càrrec a Adrian Thibault (fl.1530). A l'entorn del 1545, la capella imperial es va reorganitzar fet que va motivar la seva renuncia com a mestre de capella. També en aquell temps va treballar com a compositor, cantant i capellà fins a l'entorn del 1555, l'any de la seva jubilació. Com a compositor va ser notablement prolífic amb centenars d'obres vocals, tant sacres com seculars. Al llarg de la seva vida, i en companyia de la comitiva de Carles V, va realitzar diversos viatges per Europa en un fet que va ajudar a disseminar la seva obra arreu del continent. Thomas Crecquillon es creu va morir a Béthune el 1557.


OBRA:

Vocal secular:
for 4vv unless otherwise stated

Le tiers livre de [37] chansons, 4vv (Antwerp, 1544)
Adieu l’espoir ou mon ceur aspiroit, H xiv, 4 (réponse to Clemens: Misericorde);
A jamais croy qu’il en soit la pareille, 5vv, H xix, 1;
A la fontaine du prez, 3vv, 1552;
Alix avoit aux dens, H xiv, 7;
Allez soubdain mon desir amoureulx, H xiv, 12;
Amour a faict, H xiv, 17;
Amour au cueur me poingt, H xiv, 20;
Amour et craincte et esperance, H xiv, 25;
Amour et Foy, H xiv, 29;
Amour et moy avons faict accoinctance, H xiv, 33;
Amour le veult, H xiv, 37;
Amour partez je vous donne la chasse, H xiv, 39 (réponse Au dieu d’Amours);
A tout jamais d’ung vouloir immuable, H xiv, 45;
Au Dieu d’Amours j’en quicte et rens les armes, H xiv, 42 (réponse to Amour partez);
Au monde n’est plus grant solas, H xiv, 49;
Au tamps present, H xiv, 53;
Avant l’aymer, 3vv, 1552;
A vous aymer veulx mettre mon entente, H xiv, 56;
A vous en est de me pouvoir guarrir, H xiv, 59;
A vous parler je ne puis, H xiv, 62 (réponse Dame d’honneur)
Belle donne moy ung regard, 5vv, H xix, 10;
Belle sans per, 12vv, Whalley, Stonyhurst College Library, Ms. B.VI.33, arr. for 2 kbd ed. in MME, ii (1944), 158;
Ce fut amour, 5vv, H xix, 15;
Cerchant plaisir, 1555 (réponse to D’ung seul regart (ii));
Cessez mes yeulx, H xiv, 69 (réponse J. Louys: Cessez mes yeulx);
C’est à grand tort que Fortune incensee, H xiv, 79 (réponse Contrainct je suis);
C’est à grand tort que moy povre j’endure, 3vv, 1560;
C’est à grand tort qu’on dict que le penser, H xiv, 86;
C’est en amour une peine trop dure, 5vv, H xix, 20;
Comment mes yeulx auriés vous bien promis, H xiv, 90 (réponse Nous ne nyons; réplique Le ceur cruel);
Content desir, 3vv, 1552 (= Du faux desir, 1577; réponse Vivre ne puis);
Contentement combien que soit grant chose, H xiv, 102;
Content ou non, 5vv, H xix, 24;
Contrainct je suis, H xiv, 83 (réponse to C’est a grand tort que Fortune);
Crainte et Espoir, 5vv, H xix, 29
Dame d’honneur, H xiv, 65 (réponse to A vous parler);
Dames d’honneurs, H xv, 4;
Dame Venus d’amour deesse, H xv, 1;
Dedens Tournay ville jolie, H xv, 8;
Demandez vous qui me faict si joyeulx, H xv, 12;
De moins que riens, 3vv, 1552 (also attrib. Clemens);
Des herb ais assés belle, H xv, 17;
Desir me veult, H xv, 20;
Dictes pourquoy, 5vv, H xix, 34;
Dont vient cela, 5vv, H xix, 38;
Du cueur le don, H xv, 23;
D’ung petit mot en deux, H xv, 25;
D’ung seul regard mort (i), H xv, 28;
D’ung seul regart mort (ii), H xv, 33 (réponse Cerchant plaisir)
Elle voyant l’ennuy, H xv, 40;
En attendant d’amour, H xv, 44 (réponse En attendant vous perdez);
En attendant secours, H xv, 56;
En attendant vous perdez, 1552 (réponse to En attendant d’amour);
En desirant ce que ne puis avoir, H xv, 59;
En esperant espoir, H xv, 62;
En languissant je consomme mes jours, 3vv, 1560;
En languissant je consomme mes jours, 5vv, 1550;
Entre vos mains, H xv, 64;
En vous voyant, H xv, 67;
Fortune helas tu fais mal ton debvoir, H xv, 73;
Fortune hellas que te peult profiter, H xv, 77;
Grant heur seroit, H xv, 86;
Grüss dich Gott mein Künigund, 5vv, H xix, 48;
Guerissiés moy du mal, H xv, 90;
Hastes vous de moy, 3vv, 1552;
Il me suffit, 5vv, H xix, 54 (on Sup of Sermisy’s chanson)
J’ai veu le temps, H xv, 95;
J’ay veu sans yeulx morir ung mort, 5vv, H xix, 58;
Jamais en ce mond, H xv, 93;
Je changeray quelque chose, H xv, 98;
Je changeray quelque chose, 5vv, H xix, 62;
Je n’ay point plus, H xv, 101;
Je ne desire aymer, H xv, 104 (réponse Le cueur le corps);
Je ne fais riens, H xv, 110;
Je suis aymé, 3vv, 1552, f. 4v;
Je suis aymé, 3vv, 1552, ff.23v–24r;
Je suis aymé, 5vv, 1545 (also attrib. Lassus);
Je suis content, H xv, 114;
Jour desiré qui te pouldroit attendre, H xv, 116;
Jour desiré qui te pourra attendre, 3vv, 1552;
Joyeusse suis, H xv, 120
La mort bien je desire, 1562 (réponse to Plus je ne sçay);
La mort par moi, 1553 (canonic T only);
L’ardant amour souvent, 1554 (réponse Taire et souffrir);
L’arras tu cela Michault, 1543;
Las il fauldra, 1544;
Las je cognois (i), 1544;
Las je cognois (ii), 1545;
Las qu’on cogneust, 1543;
Las veuille moy nommer, 1552;
Le ceur cruel a sa mort plus veult tendre, H xiv, 87 (réplique to Comment mes yeulx, réponse Nous ne nyons);
Le corps absent, 1552;
Le corps se plaint, 1552;
Le cueur, le corps, 1556 (réponse to Je ne desire aymer);
Le cueur, le corps, 1552 (A and B only);
Le doux baiser, 1545;
Le monde est tel pour le present, 5vv, H xix, 78;
Le patient et patiente, 1554;
Les yeux fichez (i), 1552 (A and B only);
Les yeux fichez (ii), 1552 (A and B only);
Le triste cueur, 1544;
Le trop long temps qu’ay esté sans te veoir, 3vv, 1552;
L’oeil dict assés, 3vv, 1552 (= Mon cri Seigneur, 1577);
Loing de tes yeulx, 5vv, H xix, 82;
Loingtain d’espoir banni, 1544
Medecin ne fauldroit, 1556;
Mi levay pour ung matin, 1556;
Mon bon voloir, 1544 (réponse Mon bon voloir, 1552; also attrib. Manchicourt);
Mon ceur, mon corps, 1550;
Mon povre coeur, 1551;
Mort m’a privé, H xix, 86;
Mort m’a privé, 5vv, 1545;
Mort ou mercy en languissant, 1552;
Ne pouldroit on par bon moyen, 1552;
Nous ne nyons ny le voulons pretendre, H xiv, 94 (réponse to Comment mes yeulx; réplique Le ceur cruel);
O combien est malheureux le desir, 3vv, 1552 (also attrib. Clemens);
Oeil esgaré, 5vv, H xix, 89;
Oncques amour ne fut sans grand langueur (i), H xix, 94;
Oncques amour ne fut sans grand langueur (ii), 1552;
Oncques amour ne fut sans grand langueur (iii), 1552;
Oncques amours ne fut sans grand langueur, 5vv, 1553;
O quel torment, 1552;
Or me traictes, 1552;
Or puis qu’amour, 1552 (A and B only);
Or puis qu’Ennuye te tient en souffrance, 5vv, 1553 (réponse to O triste Ennuye);
Orsus a cop, 1545;
Or vray Dieu, 3vv, 1552 (also attrib. Richafort; 4vv in A-Wn, 1881);
O triste Ennuye, qui me tient en souffrance, 5vv, H xix, 99 (réponse Or puis qu’Ennuye);
O volupte poison, 1552 (A and B only);
O vrai Dieu qu’il est enuyeulx, 3vv, 1552
Paine et travail en lieu d’esbatement, 5vv, H xix, 107;
Pane me ami duche, Granada, Biblioteca Manuel de Falla Ms. 979 (= canción);
Pardonnez moy ma dame, 5vv, H xix, 112;
Par tous moyens, 1544;
Par trop souffrir, 1549;
Petite camusette, 7vv, 1572;
Petite fleur coincte et jolye, 1549;
Pis ne me veult venir, 5vv, H xix, 116 (also attrib. Willaert);
Pleust or a Dieu, 1550;
Plus chaut que feu, 1552 (A and B only);
Plus je ne sçay que dire, 1562 (réponse La mort bien je desire);
Plus ne fault vivre, 1552 (A and B only);
Plus que jamais non obstant, 1552;
Pour une hellas j’endure, 1552;
Pour ung plaisir, 1543 (réponse T. Susato: Si de present; also attrib. Sermisy);
Pour vostre amour, 1544 (réponse J. Lecocq: Si aulcunement);
Prenez pitié du mal, 1544;
Prestes moy l’ung de ces yeulx, 1544;
Puis que j’ay mis, 1544;
Puis que malheur me tient, 1552;
Puis que vertu en amour, 1544;
Puis que vous ayme, 1544
Quand me souvient, 1554 (réponse Ung triste cueur);
Qu’est il besoing, 1549 (réponse to Toutes les nuictz; réplique Tel est le tamps);
Qui la dira la peine, F-CA 125–8;
Qui la vouldra, 1552;
Quy veult du feu, 1544;
Rendes le moy mon cueur, 1544;
Resveillez vous, 1544;
Retirer il me fault, 6vv, GB-Lbl Roy.App.49–54;
Sans la veoir, 5vv, H xix, 124;
Se j’ai l’amour de celle, 4vv, 1552;
Se j’ay l’amour, 1552;
Se Salamandre en flamme vit, 1551, ed. in Blackburn;
Servir la veulx et du tout luyt complaire, 5vv, H xix, 128;
Si au partir, 1543;
Si des haulx cieulx, 1544;
Si grand beaulté, 4vv, 1544 (réponse Si la beaulté se perist);
Si l’on me monstre affection, 1552 (A and B only);
Si me tenez tant de rigueur, 3vv, 1552 (= Sentant du peché, 1577);
Si me tenez tant de rigueur, 6vv, 1545;
Si mon service a merité, 1543;
Si mon travail, 1544;
Si n’attempres ces yeulx, 1552;
Si parvenir, 1544;
Si pour aimans la lune, 1549;
Si pour aymer, 1549;
Soit bien ou mal contrainct, 1552;
Souvent je m’esbas, 1544
Taire et souffrir, 1552 (réponse to L’ardant amour);
Tant plus je pense, 1544;
Tant qu’en amours, 1544;
Tant seulement ton repos, 4vv, 1552 (réponse Tant seulemont ton amour);
Tel est le tamps, 1549 (réplique to Toutes les nuictz, réponse Qu’est il besoing);
Tiens nos deulx cueurs, 1544;
Ton gentil corps, 1544;
Toutes les nuictz, 1549 (réponse Qu’est il besoing; réplique Tel est le temps);
Touttes les nuictz, 3vv, 1552;
Ung doulx nenny, 1549;
Ung gay bergier, 1543;
Ung souvenir en fermeté constante, 1554;
Ung sy tresgrandeur, 1552 (A and B only);
Ung triste cueur, 1552 (réponse to Quand me souvient);
Veu le grief mal, 1552;
Vivre en espoir, 5vv, H xix, 139;
Vivre ne puis content, 3vv, 1552 (réponse to Content desir);
Vostre rigueur veult doncques que je meure, 3vv, 1552 (= Donne secours, 1577);
Vous aves tort chascun vous blasmera, 1544;
Vous aves tort de luy estre contraire, 1556;
Voyant souffrir celle qui me tourmente, 1544;
Voyez le tort d’amour et de fortune, 1543

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Congratulamini’, 4vv, H ii, 18 (on Sermisy’s motet)
Missa ‘D’amours me plains’, 4vv, H i, 1 (on Pathie’s chanson)
Missa ‘Domine da nobis auxilium’, 6vv, H iv, 1 (on his own motet)
Missa ‘Domine Deus omnipotens’, 6vv, H iv, 43 (on his own motet)
Missa ‘Doulce memoire’, 4vv, H ii, 1 (on Sandrin’s chanson)
Missa ‘D’ung petit mot’, 5vv, H iii, 90
Missa ‘Je prens en gré’, 4vv, H i, 73 (on ?Clemens’s chanson)
Missa ‘Kain [Adler] in der Welt so schon’, 4vv, H i, 25 (c.f. T of a lied)
Missa ‘Las il fauldra’, 4vv, H i, 53 (on his own chanson)
Missa ‘Mort m’a privé’, 5vv, H iii, 1 (on his own chanson)
Missa ‘Pis ne me peult venir’, 5vv, H iii, 33 (on his own chanson)
Missa ‘Se dire je l’osoie’, 5vv, H iii, 61 (on Appenzeller’s chanson)

Motets:
Liber septimus cantionum sacrarum, 4vv (Leuven, 1559, 4/1572) [1559]
Opus sacrarum cantonium, 4–6, 8vv (Leuven and Antwerp, 1576) [1576]
Accende lumen sensibus, 5vv, H vi, 1 (=2p. of Veni creator);
Adiuva nos Deus, 5vv, H vi, 4;
Andreas Christi famulus, 8vv, H v, 1 (also attrib. Morales);
Ave byssus castitatis, 5vv, H vi, 10;
Ave corona virginum, 5vv, H vi, 21;
Ave salutis janua, 6vv, H v, 21;
O virgo generosa, 5vv, H vi, 28;
Ave verbum incarnatum, 5vv, H vi, 42;
Ave virgo gloriosa (i), 5vv, H vi, 48;
Ave virgo gloriosa (ii), 5vv, H vi, 57
Beata es Maria, 5vv, H vi, 67;
Benedicite, Dominus, 4vv, H xi, 1, M iii, 62;
Caesaris auspiciis magni, 6vv, H v, 34;
Carole magnus erat, 5vv, H vi, 81 (in honour of Charles V);
Christus factus est, 5vv, H vi, 90 (also attrib. Lupi);
Cognoscimus Domine, 4vv, H xi, 7, M ii, 1;
Confessor Domine, 5vv, H vi, 97;
Congratulamini mihi omnes, 5vv, H vi, 103 (also attrib. Hollander);
Congregati sunt inimici nostri, 6vv, H v, 40;
Cor mundum crea in me, 4vv, H xi, 20, M iii, 30;
Cum inducerent puerum Jesum, 5vv, H vi, 115;
Cur Fernande pater, 5vv, H vi, 123 (funeral motet for Queen Elizabeth of Poland, d 15 June 1545)
Da pacem Domine, 5vv, H vii, 1 (also attrib. Clemens);
Delectare in Domino, 4vv, H xi, 31, M iii, 74;
Deus misereatur nostri, 5vv, H vii, 10;
Deus virtutum convertere, 5vv, H vii, 21;
Dirige gressus meos, 5vv, H vii, 29 (also attrib. Clemens);
Domine da nobis, 6vv, H v, 53;
Domine demonstrasti, 5vv, H vii, 39;
Domine Deus exercituum, 4vv, H xi, 40, M ii, 114;
Domine Deus omnipotens, 6vv, H v, 66 (also attrib. Lassus);
Domine Deus qui conteris, 5vv, H vii, 48;
Domine Jesu Christe, 5vv, H vii, 59;
Domine ne meneris, 5vv, GB-Lbl 29246 (survives only in lute arr.);
Domine Pater et Deus vitae, 4vv, H xi, 54, M ii 93 (also attrib. Clemens);
Domine respice, 5vv, H vii, 69;
Domini sunt cardines, 5vv, H vii, 79;
Dum aurora finem daret, 5vv, H vii, 86;
Dum [Cum] deambularet Dominus, 4vv, H xi, 63, M ii, 37
Ecce ego mitto vos, 4vv, H xi, 73, M iv, 9;
Efficiamur Domine, 5vv, H vii, 92;
Erravi sicut ovis, 4vv, H xi, 85, M iii, 54;
Exaudiat te Dominus, 5vv, H vii, 101;
Expurgate vetus fermentum (i), 5vv, H vii, 114;
Expurgate vetus fermentum (ii), 5vv, H vii, 123;
Expurgate vetus fermentum (iii), 5vv, H vii, 133 (survives only in arr.);
Factus est repente, 4vv, H xi, 94, M ii, 11;
Factus est repente, 5vv, H viii, 1;
Felix namque es, 4vv, Hxi, 100 (inc.);
Gabriel angelus, 4vv, H xi, 107, M iii, 102 (also attrib. Clemens);
Gratias agimus tibi, 3vv, H v, 110;
Heu mihi Domine, 5vv, H viii, 10;
Honor virtus et potestas, 5vv, H viii, 18
Impetum inimicorum ne timueritis, 4vv, H xi, 116, M iii, 48;
Ingemuit Susanna, 4vv, H xi, 124, M ii, 16;
Invocabo [Invocavi] nomen tuum, 5vv, H viii, 27 (also attrib. Canis);
Joannes est nomen eius, 5vv, H viii, 36;
Job tonso capite, 4vv, H xii, 1, M iii, 23;
Jubilate Deo omnis terra, 4vv, H xii, 9, M iii, 68;
Justum deduxit Dominus, 4vv, H xii, 16, M ii, 83 (also attrib. De Latre);
Lamentationes Jeremiae, 4vv, H xii, 27;
Lamentationes Jeremiae, 5vv, H viii, 46;
Laudem dicite Deo, 5vv, H viii, 77;
Litany (lost; in inventory of music in E-TZ)
Magna et mirabilia, 6vv, H v, 80;
Memento salutis aucthor nostri, 5vv, H viii, 83;
Ne projicias me, 5vv, H viii, 93;
Nigra sum sed formosa, 5vv, H viii, 102 (also attrib. Clemens);
Nihil proficiet inimicus, 5vv, H viii, 113;
Nos autem gloriari oportet, 5vv, H viii, 122 (also attrib. Lupi);
Numen inesse tibi, 5vv, H viii, 134
O beata infantia, 4vv, H xii, 47, M iv, 57;
O constantia martyrum, 5vv, H ix, 1;
O lux beata Trinitas, 4vv, H xii, 56, M iv, 6 (2p. = Te mane laudum);
Ornatam monilibus, 5vv, H ix, 15;
Os loquentium iniqua, 4vv, 1553, M iii, 110 (also attrib. Clemens; = Practicantes mali);
O virgo generosa, 5vv (= Ave stella matutina);
Pater peccavi in caelum, 4vv, H xii, 60, M iv, 37;
Pater peccavi in caelum, 8vv, H v, 10 (also attrib. Clemens);
Peccatem mea (lost; see Vander StraetenMPB, viii, 360);
Peccantem me quotidie, 3vv, H v, 113;
Philippe qui videt me, 5vv, H ix, 26;
Practicantes mali, 4vv, H xii, 71, M iii, 8;
Praemia pro validis, 5vv, H ix, 30 (in honour of Maximilian von Egmond, Duke of Buren)
Quae est ista quae ascendit, 4vv, H xii, 79, M iii, 39;
Quaeramus cum pastoribus, 6vv, H v, 83;
Quicquid agas, prudenter agas, 4vv, H xii, 90, M iii, 131;
Quicquid appositum est, 3vv, H v, 115;
Quicunque baptizati, 5vv, H ix, 47;
Quid gloriaris in malicia, 4vv, H xii, 93, M iii, 15 (also attrib. Gombert);
Quis te victorem dicat, 5vv, H ix, 57 (in honour of Charles V);
Recordare Domine, 4vv, H xii, 102, M iv, 19;
Respice quaesumus, 6vv, H v, 95
Salvatorem expectamus, 5vv, H ix, 69;
Salve crux sancta, 4vv, 1559, M ii, 45;
Salve festa dies, 4vv, 1559, M ii, 77;
Salve salutis unica spes, 4vv, NL-Lu 1441, M iv, 46;
Sancta Maria virgo virginum, 5vv, H x, 1;
Servus tuus ego sum, 4vv, 15482, M ii, 23 (also attrib. Canis);
Sicut lilium inter spinas, 5vv, H x, 12;
Signum salutis pone Domine Jesu, 5vv, H x, 21 (also attrib. Arcadelt);
Sint lumbi vestri precinti, 5vv, H x, 28;
Sub tuum praesidium, 5vv, H x, 40;
Sum tuus in vita, 4vv, 15468, M iii, 1;
Surge Badilo, 5vv, H x, 46;
Surge illuminare Jerusalem, 4vv, 1548, M iii, 82 (also attrib. Canis, Clemens);
Surge propera amica mea, 4vv, D-Mu 401;
Surgens Dominus noster, 5vv, H x, 56
Te Deum laudamus, 5vv, H x, 65;
Te Deum Patrem ingenitum, 5vv, H x, 73;
Te mane laudum carmine, 5vv, H x, 79 (=2p. of O lux beata);
Terribilis est locus iste, 5vv, H x, 82;
Unus panis et unum corpus, 4vv, 1553, M ii, 68 (also attrib. Clemens)
Veni Creator Spiritus, 4vv, D-ERu 473/2, M iv, 1 (2p. = Accende lumen);
Veni in hortum meum, 5vv, H x, 91;
Venite et videte, 5vv, H x, 103;
Verbum caro factum est, 4vv, 1547, M ii, 54;
Verbum caro factum est, 6vv, H v, 101;
Vidi civitatem sanctam Jerusalem, 4vv, 1559, M ii, 31;
Vidit Jacob scalam, 5vv, H x, 112;
Virgo ante partum, 4vv, 1576, M ii, 110;
Virgo gloriosa semper (i), 4vv, 1554, M ii, 59 (also attrib. Canis);
Virgo gloriosa semper (ii), 4vv, 1548, M iii, 91;
Zachaee festinans descende, 4vv, 1553, M ii, 101

Doubtful works:
Missa ‘Nisi Dominus’, 4vv, H ii, 41 (probably by Manchicourt);
Domine ne memineris, 5vv, GB-Lbl 29246 (also attrib. Hollander);
Nos autem gloriari oportet, 5vv, A-Wn 19189 (H viii, 122; also attrib. Lupi);
Quam pulchra es, 5vv, 1554 (H ix, 41; probably by Benedictus);
Quis dabit mihi pennas, 4vv, 1554 (also attrib. Clemens);
Salve mater salvatoris, 4vv, 1556 (H ix, 77; also attrib. Clemens; probably by neither Crecquillon nor Clemens);
Verbum iniquum, 4vv, 1553 (M iii, 115; probably by Clemens);
Viri Galilaei quid aspicientes, 4vv, D-ROmi 71/1 (probably not Crecquillon)
Amour hellas, on pas d’avantaige, 3vv, 1560 (probably not by Crecquillon);
Aymer est ma vie en despit, 5 vv, H xix, 6 (also attrib. Clemens);
Cerchant plaisir je meurs du mal d’aymer, 5vv, NL-Uim 3.L.16 (= Là me tiendray où à present me tien; probably by Hanache);
En attendant le confort, 4vv, 1570 (probably by De Latre);
Force sera si brief, 4vv, H xv, 70 (also attrib. Gombert);
Garçon de villaige qui se vouloit marier, 4vv; H xv, 81 (also attrib. Clemens);
Le temps qui court, 4vv, 1545 (also attrib. Richafort);
Par trop aymer ma dame, 4vv, 1552 (also attrib. Manchicourt);
Plaisir n’ay plus mais vis en desconfort, 5vv, H xix, 120 (possibly by Gombert);
Puisque volez, 4vv, 1552 (probably by Clemens);
Si j’ay l’amour, 4vv, ed. R.J. van Maldeghem, Trésor musical: musique profane, xxiv (1888), 26 (source unknown);
Si variable oncques, 4vv, 1556 (probably by Lecocq);
Si vous n’avez madame aultre voloir, 5vv, H xix, 133 (probably not by Crecquillon)

Misattributed works:
Missa ‘Mille regretz’, 6vv, 1568 (by Morales);
Missa ‘Or pour combien est’, 4vv, DHgm 1442 (= Missa ‘Or combien est’ by Clemens)
Adesto dolori meo, 5vv, D-Dl Pirna VII (by Clemens);
Audi filia et vide, 5vv, 1555 (by Manchicourt);
Ave Maria, 5vv, NL-L 1442 (also attrib. Gheerkin and Clemens; probably by Clemens);
Beata es virgo Maria, 4vv, D-Dl Grimma 51 (also attrib. Lheritier, Verdelot, Clemens; probably Lheritier);
Discite a me, 5vv, S 9 (by Clemens);
Domine Deus exercituum, 4vv, Rp 855–6 (probably by Clemens);
Domine non est exaltatum, 5vv, NL-L 1441 (by Clemens);
Ecce nos relinquimus, 4vv, Lml 1440 (by Maistre Jhan)
Inclita stirps Jesse, 4vv, NL-L 1441 (by Clemens);
Jamais je n’euz tant de soulas, 4vv, Granada, Biblioteca de Manuel de Falla Ms. 975 (by Gombert);
Jerusalem surge, 5vv, 1554 (by Clemens);
Job tonso capite, 5vv, GB-Ob 1464 (also attrib. Clemens, Morales; probably by Clemens);
Mane nobiscum, 5vv, 1554 (by Clemens);
Nigra sum sed formosa, 5vv, 1555 (by Jachet of Mantua);
Pastores loquebantur, 5vv, NL-L 1441 (by Clemens);
Quis dabit mihi pennas, 4vv, 1554 (by Clemens);
Super montem excelsum, 4vv, D-AAst 2 (also attrib. Manchicourt, Clemens; probably by Manchicourt);
Super ripam Jordanis, 5vv, LÜh 203 (by Clemens);
Tua est potentia, 5vv, 1583 (by Phinot)
Amour au cueur me poingt, 4vv, 1554 (by Waelrant);
Amour hellas, 3vv, 1560 (by Ebrun);
Auprés de vous/Dont vient cela/Le doulx acueil/Le content, 4vv, 1552 (not by Crecquillon);
Cuydez vous que Dieu, 3vv, D-Mbs 1502 (by Richafort);
Dieu me fault il tant de mal supporter, 5vv, 1535 (by Gombert);
En attendant le confort de m’amye, 4vv, H xv, 44 (probably by DeLatre);
Je changeray quoy qu’il m’en doibt advenir, 5vv, 1553 (possibly by Jean Louys);
Je cherche autant amour et le desire, 4vv, 1552 (by Boyvin);
Je prens en grey la dure mort, 4vv, 1578 (also attrib. Clemens, Janequin, Baston; probably by Clemens);
La me tiendray, 5vv, NL-Uu 3.L.16 (= Cerchant plaisir, by Hanache, 1550);
Me retirer d’elle ne m’est possible, 6vv, 1560 (by Clemens)
Petite Giachet estant en la cuisine, 4vv, 1582 (by Courtois);
Pour parvenir bon pied bon oeil, 4vv, 1572 (by Gombert);
Puisqu’elle a mis, 4vv, 1544 (by Sermisy);
Regret, ennuye, 5vv, Uu 3.L.16 (by Gombert);
Revenez [Reviens] vers moy qui suis tant desolee, 4vv, 1552 (by Lupi);
Tel en mesdit qui pour soy la desire, 4vv, 1636 (by Mittantier; réponse to Vous perdez temps);
Torna, 4vv, 1588 (= Ce moys de may sur la rousee by Godart);
Ung doulx regard ung parler amoureulx, 4vv, 1552 (by Manchicourt);
Vous perdez temps de me dire mal d’elle, 4vv, 1636 (also attrib. Sermisy and Sandrin; not by Crecquillon; réponse Tel en mesdit);

Giovanni Antonio Guido (Genova?, 1675 - Paris?, 17 de setembre de 1728) va ser un violinista i compositor italià. Es creu va néixer a Gènova, ciutat des d'on el 1683 es va traslladar a Nàpols. Allà va entrar al Conservatorio della Pietà dei Turchini on va estudiar violí amb Nicola Vinciprova. També a Nàpols i en el mateix conservatori, va començar a treballar com a copista si bé a l'entorn del 1692 va ser admès com a membre de la capella reial de la ciutat en la qual hi va treballar fins el gener de 1702, any que va ser substituït per Giuseppe Avitrano. Va ser aleshores que va viatjar a París on va treballar com a violinista al servei del duc d'Orleans fins el 1727. També a França va ser on va compondre música amb major regularitat i entre el 1714 i el 1724 va participar regularment en els concerts organitzats per Antoine Crozat. Finalment, el 23 de març de 1728 va participar en el Concert Spirituel sent aquesta la seva darrera aparició pública. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre situant la seva mort, segons algunes fonts, el 17 de setembre de 1728 a París. No obstant, altres documents de l'època el van situar com a violinista dels 24 Violons fins el 1759.


OBRA:

Vocal:

6 motetti, vv, insts, op.1 (Paris, 1707)
Va per ferirmi il seno, duet, S, A;
Il rossignuolo, cant., S, vn/fl, bc;
Farfaletta senza core, aria, S, inst, bc;
Di quel piacer, aria, S, inst, bc: all F-Pc

Instrumental:

2 sonatas in Suonate … di Giovanni Ravenscroft, 2 vn, vc, bc (Amsterdam, 2/c1710)
[6] Sonates, vn, b, hpd, livre 1 (Paris, 1726)
Scherzi armonici sopra le 4 staggioni dell’anno, concs., 3 vn, fls, obs, hpd, va, vc, op.3 (Versailles, n.d.)
Sinfonia a 4, S-Uu
Conc., tpts, obs, hns, other insts, perf. Concert Spirituel, 23 March 1728, lost

CPDL: No disponible

Ernest Bristow Farrar (Lewisham, 7 de juliol de 1885 - Epéhy Roussoy, 18 de setembre de 1918) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar a la Leeds Grammar School on el 1905 va guanyar una beca per estudiar al Royal College of Music. Allà va estudiar composició amb Stanford i orgue amb Parratt guanyant l'Arthur Sullivan Prize el 1906. El 1909 es va traslladar a Dresden on va treballar durant sis mesos com a organista d'una església anglesa de la ciutat. Al seu retorn a Anglaterra, va assolir el càrrec d'organista de St Hilda a South Shields i el 1912 el d'organista a la Christ Church d'Harrogate. Com a compositor, va destacar per la seva obra instrumental en un estil característicament anglès. Els darrers anys es va unir a l'exercit i va participar en la Primera Guerra Mundial, on va morir en la batalla d'Épehy el setembre de 1918.


OBRA:

Vocal:

Anthems:
They that put their trust, op.17 no.2, male vv (1914);
Almighty God, the fountain of all wisdom, op.30 (1917);
Prevent us, O Lord, op.32 (1917)

Secular choral:
3 partsongs, op.4, TTBB (1907);
The Blessed Damozel, op.6 (D.G. Rossetti), 1v, chorus, orch (1907);
2 partsongs, op.3, ATBB (1909);
Margaritae sorori (W.E. Henley), op.12, SATB (1916);
Afton Water, op.12 (R. Burns), SS, pf (1919);
To Daffodils, op.13 (R. Herrick), SATB (1929);
Out of Doors, op.14 (Whitman), suite, chorus, orch (1923);
3 partsongs, op.18, SS, pf/SSAA, pf (1914, 1923, 1914);
A Song of St Francis, op.21 (H.N. Maugham), unison vv, pf (1919);
3 partsongs, op.29 (A.E. Housman), male vv; Summer (Winter is Cold-Hearted) (C. Rossetti), op.30, SSA, pf (1927)

Songs:
Songs of Memory, op.2, S, pf, perf. 1909;
Vagabond Songs, op.10, Bar, orch (1911);
Brittany, op.21 no.1 (E.V. Lucas), S, pf (1914);
2 Pastorals, op.21 (N. Gale), T, pf (1920);
North Country Folk Tunes, op.28, 1v, pf (1927, 1926);
Summer, op.35, S, orch [after op.30, lost];
3 Elizabethan Love Songs, op.38, T, pf (1921)
MSS in GB-Ob

Instrumental:

Orch:
Rhapsody no.1 ‘The Open Road’, op.9, after W. Whitman, perf. 1909;
Rhapsody no.2 ‘Lavengro’, op.15, after G. Borrow, perf. 1913 [lost];
The Forsaken Merman, sym. poem, op.20, after M. Arnold, perf. 1914;
Variations on an Old British Sea Song, op.25, pf, orch, perf. 1915;
English Pastoral Impressions, op.26 (1921);
Prelude on the Angelus, op.27, str;
3 Spiritual Studies, op.33, str (1925);
Heroic Elegy, op.36, perf. 1918

---

Chbr:
Sonata, A, op.1, vn, pf [lost];
Celtic Suite, op.11, after F. Macloed, vn, pf (1920);
Celtic Impressions, str qt: The Dominion of Dreams, op.31;
In the Shadow of the Hills, op.32

Pf:
Valse caprice, op.8 (1913);
Miniature Suite, op.16 (1913);
3 Pieces, op.19 (1916, 1927, 1915);
3 Pieces, op.23 (1916);
2 North Country Sketches, op.34 (1920)

Org:
Fantasy-prelude, op.5 (1908);
3 Chorale Preludes, op.7 (1920);
A Wedding Piece, op.18 (1925);
2 Pieces, op.22 (no.1 1919) [no.2 lost];
2 Pieces, op.24 [no.1 incorporated into op.33, no.2 incorporated into op.37];
Elegy (1925);
6 Pieces, op.37 (1926);

CPDL: No disponible

Liza [Elizabeth] (Nina Mary Frederica) Lehmann (London, 11 de juliol de 1862 - Pinner, 19 de setembre de 1918) va ser una cantant i compositora anglesa. Filla d'Amelia Chambers i del pintor Rudolf Lehmann, es va formar inicialment amb Alberto Randegger i Jenny Lind. Més tard, va viatjar a Roma on va rebre formació en composició de Niels Raunkilde. Posteriorment, es va traslladar a Wiesbaden, on va estudiar amb Wilhelm Freudenberg, i finalment va tornar a Londres, on va estudiar amb Hamish MacCunn. Va ser allà on va debutar en públic el 23 de novembre de 1885 en el marc del Monday Popular Concert. A partir d'aleshores, va anar progressant fins el punt de rebre el suport públic de Joseph Joachim i Clara Schumann. El 1894 es va retirar com a cantant i es va casar amb Herbert Bedford sent aleshores quan es va concentrar en la composició. En aquest sentit, va ser autora de nombroses cançons amb les quals va realitzar diverses gires concertants. El 1911 va assolir el càrrec de presidenta de la Society of Women Musicians assolint poc després un càrrec de professora de la Guildhall School of Music and Drama. Liza Lehmann, considerada la compositora de cançons més importants d'Anglaterra juntament amb Maude Valérie White, va morir a Pinner el setembre de 1918.


OBRA:
(selective list)
printed works published in vocal score in London

Vocal:

Stage:
The Twin Sister (incid. music, L. Fulda), London, 1 Jan 1902, 2 songs (1902);
Sergeant Brue (musical farce, 3, O. Hall [pseud. of J. Davis] and J.H. Wood), London, 14 June 1904 (1904);
The Vicar of Wakefield (romantic light op, 3, L. Housman, after O. Goldsmith), Manchester, 14 Nov 1906, London, 12 Dec 1906 (1907);
Everyman (opera, 1), London, 28 Dec 1915 (1916)

Other works:
Vocal with orch:
Young Lochinvar (W. Scott), Bar, chorus, orch (1898);
Endymion (scena, H.W. Longfellow), S (1899);
Once upon a Time, cant. (1903);
The Golden Threshold (S. Naidu), S, A, T, Bar, chorus, orch (1906);
Leaves from Ossian, cant. (1909)

Song sets and cycles (complete list):
8 German Songs (1888);
12 German Songs (1889);
9 English Songs (1895);
In a Persian Garden (E. FitzGerald, after O. Khayyām), S, A, T, B, pf (1896);
In memoriam (Tennyson) (1899);
The Daisy-Chain (L. Alma-Tadema, R.L. Stevenson and others), S, A, T, B, pf (1900);
Cameos: 5 Greek Love-Songs (1901);
5 French Songs (G. Boutelleau, F. Plessis) (1901);
More Daisies, S, A, T, B, pf (1902);
Songs of Love and Spring (E. Geibel), A, Bar, pf (1903);
The Life of a Rose (L. Lehmann) (1905);
Bird Songs (A.S.) (1907);
Mr. Coggs and Other Songs for Children (E.V. Lucas) (1908);
Nonsense Songs (from L. Carroll: Alice in Wonderland), S, A, T, B, pf (1908);
Breton Folk-Songs (F.M. Gostling), S, A, T, B, pf (1909);
Four Cautionary Tales and a Moral (H. Belloc), 2vv, pf (1909);
Liza Lehmann Album (1909);
5 Little Love Songs (C. Fabbri) (1910);
Prairie Pictures (Lehmann), S, A, T, B, pf (1911);
Songs of a ‘Flapper’ (Lehmann) (1911);
Cowboy Ballads (J.A. Lomax) (1912);
The Well of Sorrow (H. Vacaresco: The Bard of the Dimbovitza) (1912);
5 Tenor Songs (1913);
Hips and Haws (M. Radclyffe Hall) (1913);
Songs of Good Luck (Superstitions) (H. Taylor) (1913);
Parody Pie, S, A, T, B, pf (1914);
3 Snow Songs (Lehmann), 1v, pf, org, female vv (1914);
3 Songs for Low Voice (Meredith, Browning) (1922)

Many single songs, incl. Mirage (H. Malesh) (1894);
To a Little Red Spider (L.A. Cunnington) (1903);
Magdalen at Michael’s Gate (H. Kingsley) (1913);
The Poet and the Nightingale (J.T. White) (1914);
The Lily of a Day (Jonson), 1917;
There are Fairies at the Bottom of Our Garden (R. Fyleman), 1917;
When I am Dead, My Dearest (C. Rossetti), 1918

Other vocal works, incl. The Secrets of the Heart (H. Austin Dobson), S, A, pf (1895);
Good-Night, Babette! (Austin Dobson), S, Bar, vn, vc, pf (1898);
The Eternal Feminine (monologue, L. Eldée) (1902);
The Happy Prince (recitation, O. Wilde) (1908);
4 Shakespearean Part-Songs (1911);
The Selfish Giant (recitation, Wilde), 1911;
The High Tide (recitation, J. Ingelow) (1912);
Behind the Nightlight (J. Maude, N. Price) (1913)

Instrumental:

Chbr and inst works, incl. Romantic Suite, vn, pf (1903);
Cobweb Castle, pf (1908)

CPDL: No disponible

Johann Joseph Abert (Kochovice, 20 de setembre de 1832 - Stuttgart, 1 d'abril de 1915) va ser un compositor alemany. Es va formar amb Josef Hrabě (contrabaix) i amb Johann Friedrich Kittl i August Wilhelm Ambros (teoria i composició) en el Conservatori de Praga. A partir del 1853, i gràcies al suport de Peter Josef von Lindpaintner, va entrar com a contrabaixista de l'orquestra de la cort de Stuttgart, ciutat on també va assolir, el 1867, el càrrec de Kapellmeister de la cort. Va ser en aquell període, i fins a l'entorn del 1890, quan va escriure la majoria de les seves obres formades per desenes de partitures de gèneres diversos. El seu fill Hermann Abert va ser musicòleg. Johann Joseph Abert va morir a Stuttgart l'abril de 1915.

CPDL: No disponible

Pere Rabassa (Barcelona, bap. 21 de setembre de 1683 - Sevilla, 12 de desembre de 1767) va ser un compositor i teòric català. Va néixer en el sí d'una família de músics i va estudiar a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona on va ser cantant i on va rebre formació de Francesc Valls. Allà va entrar en contacte amb la música austríaca i italiana d'autors que treballaven en aquell temps a la Cort de l'Arxiduc Carles III, instal·lat temporalment a Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). El 10 de març de 1713 va ser oficialment nomenat mestre de capella de la Catedral de Sant Pere Apòstol de Vic. Per poc temps ja que el 24 de maig de 1714 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Santa Maria de València, en un càrrec que va mantenir fins el 1724. El 9 de juny d'aquell any va rebre la petició formal de la Catedral de Santa Maria de la Sede de Sevilla per a treballar-hi com a mestre de capella. Allà, va compartir música i espai amb Felip V, instal·lat aquell temps, amb la seva Cort, a Sevilla i hi va romandre fins el 1757, any que va decidir jubilar-se de les seves obligacions. No obstant, va seguir escrivint música per la Catedral de Sevilla fins el desembre de 1767, l'any de la seva mort.


OBRA:

Vocal secular:

3 cants.:
Herido de sus flechas, S, acc., c1710, GB-CDp;
Herido de sus flechas, S, acc., US-SFs;
Monstruo voraz, c1708, P-Ln

Other:
Amor a cuyas aras rendido, song, 2vv, acc., E-SEG
Elissa gran reina, tono, S, acc., 1710, Bc, ed. in Carreras y Bulbena and Bonastre

Vocal religiosa:

44 masses, 4–12vv, insts, E-CZ(13), Olivares, Colegiata (3), RO(2, incl. Requiem), SA(2), Sc(9), SEG(1), VAc(9), VAcp(5)
83 pss, 1–12vv, mostly with insts, CZ(26), MA(2, dated 1713 and 1727), Olivares, Colegiata (15), SA(7), Sc(3), SEG(2), VAc(18), VAcp(10)
75 motets, 1–12vv, mostly with insts, E-Bc(2, 1 acc. org), CZ(23), Jeréz de la Frontera, Colegiata (1), MA(1), Sc(16), SEG(1), VAc(23), VAcp(6), Puebla Cathedral, Mexico (2); 1 for 12vv ed. in Lira sacro-hispana, ser.1, i (Madrid, 1869)
9 Mag settings: 5 for 1–4vv, insts, Olivares, Colegiata, 3 for 10–12vv, insts, VAc, 1 for 12vv, insts, VAcp
8 Lamentations: 6 for 1–4vv, insts, Olivares, Colegiata, 1 for 2vv, insts, SEG, 1 in VAc
6 res, 8vv, insts, CZ
6 Miserere settings, 4–8vv, insts, Sc
3 Salve regina, 6–8vv, insts, CZ, Puebla Cathedral, Mexico
3 hymns: 2 for 6vv, insts, E-Sc, 1 for 2vv, insts, CZ
2 seqs, VAc
Lit, 6vv, insts, CZ
Stabat Mater, 4/8vv, insts, CZ
6 miscellaneous pieces, Sc

110 villancicos, 1–12vv, insts, Canet de Mar, Parish Church (1), Olivares, Colegiata (64), RO(1, dated 1719), SA(1), SEG(2), TE(3), VAc(34), GCA-Gc(2, 1 dated 1766), Durango Cathedral, Mexico (1, dated 1731), Puebla Cathedral, Mexico (1); 1 partially ed. in Ripollés
7 cants., 1–2vv, insts, E-PAL, TE, V, GCA-Gc, Jesús Sánchez Garza's private collection, Mexico City
2 songs: 1 for S, acc., E-Bc, 1 for 4vv, vns, other inst acc., GCA-Gc
La gloria de los santos, orat, 5vv, acc., Oratorio de S Felipe Neri, Palma de Mallorca
Deslumbrada navecilla, tono, S, acc., 1714, TE
Miscellaneous piece, E-Vp
3 orats sung at S Felipe Neri, Valencia: La caida del hombre y su reparación, 1718, Oratorio sacro a San Juan Bautista, 1720, Diferencia en la buena y mala muerte, 1721, music lost

Instrumental:

Sonata, kbd, E-BcU

Literatura:

Guía para los principiantes que dessean perfeycionarse en la compossicion de la musica (MS, c1720, E-Vacp; facs. (Barcelona, 1990)
Reglas generales para la graduación de las voces (MS, late 18th-century copy, Bc)
Rudimentos para la composición (MS, AS)

Louis Emmanuel Jadin (Versailles, 21 de setembre de 1768 - Paris, 11 d’abril de 1853) va ser un professor i compositor francès. Fill de François Jadin, es va formar inicialment amb el seu pare abans d’estudiar amb Piccini a París. A l’entorn de 1783 es va unir a la companyia teatral de Montansier on es creu va donar lliçons de piano a Marie-Antoinette. Durant la Revolució Francesa, es va unir a la Guàrdia Nacional i va prendre part dels festivals musicals del seu temps. El 1795 va visitar Rouen, on va fer una gira concertant amb Boieldieu, i més tard Nancy, Lyon i Bordeaux. El juliol de 1796 va ser nomenat professor de solfeig del Conservatori de París i més tard professor de piano a la mateixa institució, càrrecs que tot just va mantenir fins el 1798, renunciant degut a retallades pressupostàries. El 1802 hi va tornar com a professor de solfeig i el 1805 de piano, mantenint aquests càrrecs fins el gener de 1816. El 1804 va fer diverses representacions al Théâtre Molière, on va dirigir la seva orquestra. El gener de 1815 va rebre el nomenament de gouverneur des pages de la Capella Reial, càrrec que va mantenir fins el 1830. Abans, el maig de 1821, va rebre el títol de cavaller de la Legió d’Honor. El 1830 es va jubilar definitivament vivint a Montfort-l'Amaury, Versailles i finalment París, on va morir l’abril de 1853.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
opéras comiques, first performed in Paris unless otherwise stated
Guerre ouverte, ou Ruse contre ruse (cmda, 3, Dumaniant [A.-J. Bourlin]), Versailles, 1788, excerpts F-PN; (1789)
Constance et Gernand (1, P. Desriaux), Français Comique et Lyrique, 15 July 1790
Joconde (3, Desforges [P.-J.-B. Choudard], after La Fontaine), Monsieur, 14 Sept 1790, excerpts (1790)
La religieuse danoise, ou La communauté de Copenhague (3, A.-L. Bertin d’Antilly), Montansier, 13 Dec 1790; also as Le duc de Waldeza
La vengeance du bailli, ou La suite d’Annette et Lubin (cmda, 2, C.-S. Favart and C.-N.-J. Favart), Monsieur, 30 April 1791
L’heureux stratagème (comédie lyrique, 2, G. Saulnier), Opéra, 13 Sept 1791, Po, ov. Pc*
Amélie de Monfort (3, Cottereau, after N.B. de La Dixmerie), Feydeau, 13 Feb 1792
Il signor di Pursognac (after Molière), Feydeau, 23 April 1792, Pc*, excerpt Pc*
L’avare puni (1, Verneuil), Feydeau, 4 Aug 1792
Les talismans (opéra à grand spectacle, 3, P.-U. Dubuisson), Louvois, 12 Jan 1793
Le coin du feu (comédie, 1, E.-G.-F. de Favières), OC (Favart), 10 June 1793 (n.d.)
Le siège de Thionville (drame lyrique, 2, Saulnier and Dutilh), Opéra, 14 June 1793, Po, 1 air (n.d.)
Le congrès des rois (cmda, Desmaillot [A. F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794, collab. Dalayrac, Grétry, Méhul and 8 others
Alisbelle, ou Les crimes de la féodalité (3, Desforges), National, 27 Feb 1794, A, excerpt (n.d.)
L’apothéose du jeune Barra (tableau patriotique, 1, F.-P.-A. Léger), Feydeau, 5 June 1794
Agricol Viala, ou Le jeune héros de la Durance (fait historique et patriotique, 1, L. Philipon de la Madeleine), Amis de la Patrie, 1 July 1794, ov. and airs (n.d.)
L’écolier en vacances (comédie, 1, L.B. Picard), OC (Favart), 13 Oct 1794
Le cabaleur (cmda, 1, J.-A. Lebrun-Tossa), OC (Favart), 11 Jan 1795
Le lendemain de noces (1, Léger), Feydeau, 18 April 1795
La supercherie par amour, ou Le fils supposé (comédie mêlée de musique, 3, C.-J. Loeuillard d’Avrigny), OC (Favart), 12 May 1795
Loizerolles, ou L’héroïsme paternel (1, Ducaire), Amis de la Patrie, 25 Dec 1795
Le mariage de la veille (1, Loeuillard d’Avrigny, after Voltaire: La femme qui avoit raison), OC (Favart), 2 Jan 1796, excerpts (n.d.)
Le négociant de Boston (comédie mêlée de musique, 1, Loeuillard d’Avrigny and Dejaure, after Mercier: Le libérateur), OC (Favart), 23 March 1796
Les deux lettres (1, E.-J.-B. Delrieu), OC (Favart), 4 Aug 1796
Le défi hasardeux (2, Delrieu), Louvois, 8 Aug 1796 (1797), Mc
Les bons voisins (fait historique, 1, B. Planterre), Feydeau, 1 Nov 1797
Candos, ou Les sauvages du Canada (3, Delrieu), Feydeau, 2 Jan 1798, ov. Pc
Mahomet II (tragédie lyrique, 3, Saulnier), Opéra, 9 Aug 1803, Po, Acts 1 and 2 Pc*, excerpts Pc*
Jean Bart et Patoulet (1, Léger), OC (Feydeau), 21 Jan 1804
Mon cousin de Paris (oc, 1, Léger) Molière, 23 June 1804, Pc*
La grand-mère (2, E.-G.-F. de Favières), Molière, 17 Oct 1804 Pc*
Les trois prétendus (1, T. Pein), Montansier, 29 April 1805
Le grand-père, ou LeS deux âges (oc, 1, A. de Favières), OC (Feydeau), 14 Oct 1805, Pc*; (n.d.)
Charles Coypel, ou La vengeance d’un peintre (1, Léger), Montansier, 26 Oct 1805
Les arts et l’amitié (oc, A. de Bouchard), OC (Feydeau), 9 June 1807
La partie de campagne (comédie mêlée de chants, 1, J.H.F. Lamartelière), OC (Feydeau) 26 June 1810, Pc*; (n.d.)
L’auteur malgré, lui, ou La pièce tombée (1, Claparède, after J.-F. Marmontel: Le connoisseur), OC (Feydeau), 16 May 1812, ov. Pc*
L’inconnu, ou Le coup d’épée viager (oc, 3, Vial and E.-G.-F. de Favières), OC (Feydeau), 30 March 1816, ov. Pc*
Fanfan et Colas, ou Les frères de lait (1, A. Jadin, after Beaunoir [A.-L.-B. Robineau]), OC (Feydeau), 29 Oct 1822 (n.d.)

Unperf:
Jean et Geneviève, 1 air pubd

Doubtful:
La rosière de Cholet (1), Montansier, 16 Aug 1796

Lost:
Mélusine et Gerval ou Mélinde et Ferval, Feydeau, 20 Feb 1796;
La paix, ou Le triomphe de l’humanité, Théâtre de Nancy, 14 Dec 1798;
Les deux aveugles de Tolède (op, 1), OC (Feydeau), 30 May 1806;
La gueule du lion, ou La mère esclave (mélodrame, 3, Cuvelier and Léopold), Gaîté, Dec 1816/Jan 1817, lib F-Pn

Attrib.:
Claudinet, ou Les absents ont toujours tort (2, C.A.B. Serwin), Artistes, 21 Jan 1797, lost

Other:
Secular (texts by A. Jadin and pf/hp acc. unless otherwise stated):
Recueil de 2 duos et 2 rondeaux (1803);
c17 nocturnes, incl. La cloche du matin, 3vv, Onde limpide et pure, 3vv, 2e recueil, 2vv; Le chasseur, tyrolienne;
Duo du vin, Pc;
Prières des exilés de Gallicie (Chazot), chant polonais, Pc;
Vous dont les âmes, ariette dialoguée, acc. orch, Pc

Songs, 1v:
over 60 pubd, incl.:
Un poison, c’est la tristesse (1796);
Rondeau (Saint-Laurent) (1802);
Il est à lui (Coupigny) (1822);

c100 unpubd in Pc, incl.:
Les cheveux de ma toute belle, séguedille espagnole (E. Fouinet), 1831;
Jeannette et Pierre (Chazot), 1848;
Le bandit (Arago), acc. orch/pf;
L’invocation à la paix, acc. orch

Collections incl. Jadin’s songs, 1v (most acc. pf/hp):
2 Recueils de six romances (c1787, 1793);
3e recueil de romances et petits airs (Boucher) (1794);
8 nocturnes (P. Metastasio) (1801);
4 romances (1811); 8 Canzonetten (Leipzig);
4e recueil de romances et petits airs (Florian, after Gonzalve de Cordouë);
3 romances (A. Jadin);
6 romances nouvelles;
2e suite de romances et petits airs

26 occasional works incl.:
Chant d’une esclave affranchie (Coupigny), perf. Opéra, 1794;
Ode/Hymne à J.-J. Rousseau (T. Desorgues) (1794);
Le serment français (A. Jadin), cant, perf. Feydeau, 1814;
Le canon du 29 septembre 1820 (C. Plantade);
Prière pour la duchesse de Berry (A. Jadin) (1820);
Chant des gardes au baptème du nouvel Henry (F.L. Janillion) (1821);
Hymne à la République;
Citoyens, levez-vous

Vocal religiosa:

Messe solennelle, 4vv, orch, 1828;
Les prix de l’année 1846 aux frères de l’école chrétienne (P. de Chazot), 4vv, org;
Le mois de Marie, ou 7 cantiques français fait pour les demoiselles de la Maison Royale de la Légion d’Honneur de Saint Denis (J. Racine, P. Corneille, J.-B. Rousseau and others), 1–4vv, pf/hmn/org;
Requiem and Libera me, 3vv, 3 trbn, db;
6 Domine salvum, 1–3vv, org/orch;
2 Ecce panis, 1–4vv, insts and/or org/pf, autograph;
10 Ky, incl. pour la Maison Royale de Saint Cécile, 3vv, org, orch;
17 O salutaris;
3 San, 2–4vv;
other works, incl. 45 hymns and sacred songs, some unacc., many autographs

Instrumental:

Orch:
Symphonie concertante, 2 solo cl, perf. 1788;
Bn Conc., perf. 1797, lost;
Symphonie concertante, solo cl, hn, bn, perf. 1803;
Symphonie concertante, 2 solo pf (1803);
La bataille d’Austerlitz, symphonie à grand orchestre (1806);
Symphonie concertante, solo ob, hn, perf. 1809;
Symphonie concertante, solo pf, fl/cl/ob (c1819), arr. fl, hn, bn (c1820);
Fantaisie concertante, solo hp, pf (c1820);
4 pf concs.: no.1, op.9 (c1792); no.2, C (1802); no.3, d, lost; no.4 (1811);
Première fantaisie concertante, pf, cl/fl/vn/ob;
Symphonie concertante, pf, ob

---

Chbr.:
Wind ensemble:
Marche, F (1794);
Ouverture, C (1794);
Pas de manoeuvre, F (1794);
Symphonie, F (1794);
Suites d’harmonies militaires, mentioned by Fétis

4-6 insts:
6 quatuors concertants, 2 vn, va, vc, op.3, livre 1 (1787);
3 quatuors concertants, pf, vn, va, vc (1801);
3 nouveaux quatuors, livre 2 (1805);
Grand quintette, 2 vn, va, 2 vc/2 vn, 2 va, vc (?1829);
Introduction et menuet, 2 vn, va, vc, 1836, Pc;
Andantino et Allegro, hn, vn, va, b, GB-Lbl;
3 grands quatuors; Harmonie, 2 cl, 2 hn, 2 bn, mentioned by Fétis;
other works

Trios:
3 sonates, pf, vn, vc (1803);
nocturnes ou divertissements, pf, fl, vn/pf, cl, ob (1806);
Fantaisie, pf, hp, hn/vn, no.9 (1811);
18e pot-pourri, pf, hp/vn, hn (1811);
Grande sonate, pf, vn, vc ad lib (Leipzig, c1815);
3 grands trios, pf, hn, vc (c1815);
Trio concertant, pf, hp, vc, 1843, Pc;
3 sonates, pf, fl, b, op.10;
3 sonates, pf, fl/vn, vc, op.13;
3 trios, fl, vn, vc, op.125;
other works

2 insts:
3 sonates, pf/hp, vn obbl. (1784);
Duo, pf, hp (1801);
3 fantaisies, pf, hn/fl/cl/vn (1808);
Potpourri, pf, hn, vn obbl. (1803);
2 books of Nocturnes concertants, pf, fl/vn/ob/cl (c1806);
2 books of Nocturnes, pf, ob/fl/cl/vn (c1806);
Grand nocturne concertant, pf, vn/fl/cl/ob (1813);
4 airs, hp, hn, Pc;
other works

Pf (solo unless otherwise stated):
more than 40 fantaisies and variations, incl. Fantaisie sur Ninon de Berton (1809), Fantaisie on airs by Grétry (1810), Variations sur ‘Vive Henri IV’ (1814), Fantaisie suisse, fl/vn ad lib (1818);
more than 20 potpourris or mélanges;
c33 sonatas (1787–1810);
Le retour du bien-aimé, scène allégorique (1814);
other works, some in Pc

Other insts:
Sonate, op.1, hp;
3 fantaisies, hp;
3 nocturnes, fl;
22 andantes, org, Pc;
Marche funèbre, org, Pc

Pedagogical:
Méthode complète de piano, with A. de Garaude (1822);
Méthode d’harmonium (1845)
Many arrs. of works by H.-M. Berton, Boieldieu, Carafa, Catel, Chapelle, J.B. Cramer, Dalayrac, Deshayes, H. Georgeon, Grétry, Kreutzer, Méhul, Mélesville, Mozart, Paër, Sacchini and others

Władysław Aleksander Leszczynski (1616 - Jasna Góra, 24 de setembre de 1680) va ser un compositor polonès. Fill de Szymona Leszczyński, amb 15 anys va entrar a l'Ordre dels Paulins on va realitzar els vots el 8 de setembre de 1632. Va ser aleshores que es va instal·lar a Jasna Góra, lloc on ja hi va romandre la resta de la seva vida i on va rebre formació musical. Ben aviat va començar a treballar com a Kantor del monestir realitzant desenes de composicions de caràcter religiós. El 1654, i després de la mort de Michała Bojanowski, va assolir el càrrec oficial de mestre de capella. El 1655 el monestir es va veure sorprès per la invasió sueca de Polònia (Potop Szwedzki) fet que va interrompre les activitats musicals fins el 1660. Els darrers anys van ser notablement productius si bé un incendi l'any 1690 va destruir la majoria de les seves partitures. Władysław Aleksander Leszczynski va morir a Jasna Góra el setembre de 1680.

CPDL: No disponible

Jan Albert van Eijken (Amersfoort, 29 d'abril de 1823 - Elberfeld, 24 de setembre de 1868) va ser un organista i compositor holandès. Fill d'organista, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se, el 1843, a Leipzig, ciutat on va estudiar en el conservatori entre els anys 1845 i 1846. També allà va rebre classes de Mendelssohn i va conèixer en profunditat l'obra de Bach la qual va procurar difondre en el seu retorn a Holanda. A partir del 1853 va treballar com a organista de la Zuiderkerk de Rotterdam i a partir del 1854, i en substitució de Johannes Schornstein, com a organista de la Alte reformierte Kirche d'Elberfeld. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa. El seu germà Gerrit Jan van Eijken va ser un organista i compositor actiu principalment a Londres. Jan Albert van Eijken va morir a Elberfeld el setembre de 1868.

CPDL: No disponible