Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

PICHL, Václav (1741-1805) - Sinfonia & Pastoral Concertino

September 24, 2018, 11:09 pm
$
0
0
Samuel de Wilde - Samuel Thomas Russell in Samuel Footes The Mayor of Garratt (c.1810)
Obra de Samuel de Wilde (1751-1832), pintor anglès (1)


- Recordatori de Václav Pichl -
En el dia de la celebració del seu 277è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Samuel de Wilde (London, bap. 28 de juliol de 1751 - London, 19 de gener de 1832) va ser un dibuixant i pintor anglès. D'ascendència neerlandesa, es va formar inicialment amb el seu avi Samuel Haworth abans d'entrar, el 1769, a la Royal Academy Schools. A partir del 1776 va començar a exhibir les seves primeres obres a la Society of Artists i a partir del 1778 a la Royal Academy of Arts. Ben aviat va començar a treballar com a dibuixant teatral i el 1791 va ser contractat per John Bell com a il·lustrador de la publicació British Theatre en una feina que va desenvolupar fins el 1795. Gràcies al seu treball va continuar exposant regularment a la Royal Academy fins el 1821. Com a pintor no va ser prolífic si bé va realitzar centenars de dibuixos i aquarel·les, principalment retrats d'actors i actrius teatrals. Samuel de Wilde va morir a Londres el gener de 1832.


Parlem de Música...

Václav [Venceslaus; Wenzel] Pichl [Pichel] (Bechyně, 25 de setembre de 1741 - Wien, 23 de gener de 1805) va ser un violinista i compositor bohemi. Es va formar inicialment amb Jan Pokorny, kantor en aquell temps a Bechyně. Entre els anys 1752 i 1758 va estudiar en el col·legi jesuïta de Březnice, lloc on va treballar esporàdicament com a cantant i des d'on es va traslladar a Praga. Allà va entrar com a violinista del seminari Jesuïta de la Catedral de San Václav i paral·lelament va estudiar filosofia, teologia i dret a la Universitat de Praga. El 1762 va ser nomenat primer violinista de l'església Nostra Senyora de Týn, on també va rebre formació de contrapunt i composició de l'organista J.N. Seger. El 1765 va rebre el suport de Dittersdorf per tal d'assolir un càrrec de violinista i assistent de direcció de l'orquestra privada del bisbe Adam Patachich a Nagyvárad en la qual hi va romandre fins el 1769. Aquell any es va tralladar a Praga on va ser nomenat director musical al servei del comte Ludwig Hartig si bé pocs mesos després va ser nomenat primer violinista de la cort teatral de Viena. El 1777 es va traslladar a Itàlia on va assolir el càrrec de director musical i Kammerdiener de l'arxiduc Ferdinando d'Este si bé la invasió francesa de la Llombardia el 1796 va motivar el seu retorn a Viena. Durant aquells anys a Itàlia va conèixer el Pare Martini, Cherubini i J.F. Reichardt i va entrar com a membre de la Filarmonici de Màntova i de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. Com a compositor va ser notablement prolífic amb quasi un miler d'obres, tant instrumentals com religioses, entre elles una trentena de misses. Václav Pichl va morir a Viena el gener de 1805.

Pogled na Bechyně (1795) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music all lost
3 Lat. ops (Pichl):
Olympia Jovi sacra, Grosswardein, 1765;
Pythia, seu Ludi Apolloni, Grosswardein, 1766;
Certamen deorum, Grosswardein, 1767
Lat. op ‘per Klosterbrack’, Vienna, 1770–76
Das Schnupftuch (Spl), Pest, 1774
Der Krieg (Ger. op), Vienna, c1775
Raol de Crequi (ballet), Monza, 1795, collab. P. Winter, lib pubd
4 opere buffe, 3 opere serie
It. arrs. of 8 Fr. ops, 1776–96, incl. A.-E.-M. Grétry: La caravana del Cairo (with addl nos.), Monza, 1795, lib pubd

Vocal religiosa:

Over 100 sacred works, incl. over 30 masses
Mag, Gloria pastorale, I-Bca*
6 It. ariettas (P. Metastasio), 1v, hpd, op.42 (Vienna, 1801), incl. Tu mi chiedi, ed. M. Poštolka, Songs, ii (Prague, 1962)

Instrumental:

Orch.:
Syms., symphonic concertantes: over 20 pubd as opp.1, 5–6, 8, 15, 17, 24–6, without op. nos. (1778–c1805);
c70 in MS (1764–1803);
2 ed. A. Zakin (1977, 1979), 3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984) [incl. thematic index]

Over 30 concs., concertinos:
16 for vn, incl. 3 as op.3 (Berlin, 1779) [1 ed. J. Čermák and J. Maštalíř (Prague, 1957)], 1 in A-Wgm and 1 in I-Gl;
1 for db, D-SWl, ed. M. Říha and F. Pošta (Prague, 1972);
1 for bn/db, SWl, ed. H. Herrmann and M. Schlenker for db (Leipzig, 1957);
1 for bn, CZ-Bm; others, mostly lost
c20 serenatas (partitas, notturnos), incl. 3 as op.9 (Berlin, 1784);
Minuets, German dances

---

Chbr.:
Qnts:
c20 divertimentos, str/(str, wind insts), incl. 6 as op.3 (Paris, ?c1778), 6 as op.5 (Berlin, 1781), 3 as op.30 (Offenbach, 1797)

Qts:
18 str qts, incl. 6 as op.2 (Berlin, 1779), 3 as op.13 (Berlin, 1788);
3 for fl, vn, va, vc, op.12 (Berlin, 1787);
3 for cl, vn, va, vc, op.16 (Berlin, 1790)

Trios:
45 str trios, incl. 6 as op.4 (Paris, ?c1785), 6 as op.7 (Berlin, 1783);
12 for fl, vn, vc, incl. 6 as op.1 (Lyons, n.d.), 2 ed. in MVH, xxiv (1969);
3 sonatas, hpd/pf, vn/fl, vc, op.26 (Vienna, 1795)

Duets:
15 for 2 vn, incl. 6 as op.4 (Berlin, 1780), 3 as op.34 (Offenbach, 1797), 3 as op.38 (Vienna, c1799);
18 for vn, va, incl. 6 as op.10 (Berlin, 1784), 6 as op.18 (Berlin, 1793), 3 for va, vc, op.14 (Berlin, 1789), also as op.16 (Paris, 1793)

Vn solo:
100 variazioni sulla scala del basso fermo per esercizio del violino, op.11 (Florence and Naples, c1787);
100 variations, 1776–96, lost;
12 variations, 1798–1803, lost;
60 capriccios, incl. 12 as op.19 [21] (Berlin, 1796), 12 as op.46 (Vienna, c1801);
6 fughe con un preludio fugato, op.41 (Vienna, 1800), also as op.22 (Berlin and Amsterdam, 1801), as op.35 (Leipzig, 1811), ed. in MAB, vii (1951, 3/1989), 1 ed. in DČHP, no.145;
18 sonatas, b acc., incl. 6 as op.20 (Brunswick and Hamburg, ?c1796);
3 sonatas, vn/va acc., op.23 (Berlin, 1804)
c180 works, 4–8 insts, baryton, lost;
c15 partitas, wind insts, CZ-Pnm;
9 sonatas, 6 sonatinas, hpd/pf, lost


Informació addicional... 

INTERPRETS: Prague Chamber Orchestra
RECICLASSICAT: PICHL, Václav (1741-1805) 
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JIROVEC & PICHL - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

OGINSKI, Michal Kleofas (1765-1833) - Romanse Wokalne

September 25, 2018, 11:15 pm
$
0
0
François-Xavier Fabre - Michal Kleofas Oginski
Obra de François-Xavier Fabre (1766-1837), pintor francès (1)


- Recordatori de Michał Kleofas Ogiński -
En el dia de la celebració del seu 253è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

François-Xavier Fabre (Montpellier, 1 d'abril de 1766 - Montpellier, 16 de març de 1837) va ser un pintor francès. Es va formar a l'escola de dibuix de Montpeller amb Jean Cousteau i el 1783 va entrar al taller de Jacques-Louis David i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de París. El 1787 va guanyar el Gran Prix de Roma i va viatjar Itàlia, primer a Roma i a partir del 1793 a Florència. Allà, i gràcies a la bona amistat amb el poeta Vittorio Alfieri, va poder entrar en contacte amb l'alta societat florentina rebent diversos encàrrecs. Autor heterogeni en els temes, va realitzar pintures d'història, de mitologia, de religió, així com paisatges i retrats, gènere aquest últim que va practicar a partir de l'entrada del nou segle. A més, va ser un gran col·leccionista d'art i gravador. El 1825, després de la mort de la Comtessa d'Albània, va tornar a Montpeller, donant la seva col·lecció al museu de la ciutat, del qual en va ser director, i va impulsar la creació de la nova Escola de Belles Arts i d'una biblioteca. El seu estil va combinar les influències del classicisme de Poussin, present en les seves composicions i en el tractament dramàtic de les seves obres, i el neoclassicisme estricte de David, que s'aprecia en la definició dels contorns i l'ús expressiu de la llum. François-Xavier Fabre va morir a Montpeller el març de 1837.


Parlem de Música...

Michał Kleofas Ogiński (Guzów, 25 de setembre de 1765 - Firenze, 15 d'octubre de 1833) va ser un compositor polonès. Nebot de Michał Kazimierz Ogiński, es va formar en violí i piano amb Józef Kozłowski a Guzów. A partir del 1789 va començar a treballar com a diplomàtic per diverses geografies europees i orientals. El 1798 va conèixer a Giovanni Battista Viotti, amb qui va estudiar un temps indeterminat, i a partir del 1810 va estudiar amb Pierre Baillot. Com a compositor, tot i dedicar la major part de la seva vida a la carrera política i diplomàtica, va escriure obra per a piano, l'òpera Zélis et Valcour ou Bonaparte au Caïre (1799) i algunes cançons en un estil posteriorment admirat per autors polonesos com Elsner, Kurpiński i Szymanowska. El seu fill Franciszek Ksawery Ogiński (1801-1837) va ser pianista i compositor. Michał Kleofas Ogiński va viure els darrers anys a Itàlia, morint a Florència l'octubre de 1833.

OBRA:

Vocal:

Zélis et Valcour ou Bonaparte au Caïre (op, 1, Ogiński), 1799, Kj;
13 romances (It., Fr.);
2 songs (Pol.), ed. W. Poźniak (Kraków, 1962)

Instrumental:

Pf 2–4 hands:
c20 polonaises, incl. ‘Les adieux’ (Warsaw, 1803), Pożegnanie Ojczyzny [Farewell to the Fatherland] (n.p., 1831);
Mazurkas, waltzes, marches, incl. Marche pour les légions polonaises en 1797 (Leipzig, 1825);
Menuet, PL-Kj

Literatura:

Mémoires de Michel Ogiński sur la Pologne et les Polonais, depuis 1788 jusqu’à la fin de 1815, ed. L.J.B. Chodźko (Paris and Geneva, 1826–7; Pol. trans., 1870–77)
Lettres sur la musique adressées à un de ses amis de Florence en 1825 (MS, PL-Kj; Pol. trans., 1956)
Others (MSS, USSR-Mcl)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Jacek Szymański (tenor); Anna Mikolon (fortepian); Witosława Frankowska (klawesyn)
ALLEGRO: OGINSKI, M.K. - Romanse Wokalne
CPDL: No disponible
SPOTIFY: OGINSKI, M.K. - Romanse Wokalne



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

JADIN, Hyacinthe (1776-1800) - Quatuor No.3, Op.3 (1796)

September 26, 2018, 11:13 pm
$
0
0
Adèle Romany - Portrait de Jean Dominique Fabry Garat
Obra d'Adèle Romany (1769-1846), pintora francesa (1)


- Recordatori d'Hyacinthe Jadin -
En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Adèle Romany [Jeanne Marie Mercier] (Paris, 7 de desembre de 1769 - Paris, 6 de juny de 1846) va ser una pintora francesa. Nascuda amb el nom de Jeanne Marie Mercier, es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1790, any que es va casar amb el pintor François Antoine Romany (1756-1839). Gràcies als contactes artístics del seu marit, va conèixer i rebre formació del pintor Jean-Baptiste Regnault. El 1793 va participar per primera vegada en el Saló de París en el qual ja hi participaria anualment fins el 1833. En aquest sentit, el seu repertori va ser divers amb retrats, obra històrica i mitològica si bé la seva especialitat van ser els retrats d'actors, actrius i músics. El 1808 va ser condecorada amb una medalla al Saló de París. Els darrers anys la seva activitat va decaure repercutint en el seu ràpid oblit després de la seva mort, esdevinguda a París el juny de 1846.


Parlem de Música...

Hyacinthe Jadin (Versailles, 27 d'abril de 1776 - Versailles, 27 de setembre de 1800) va ser un pianista i compositor francès. Fill de François Jadin (1731-1790) i germà de Louis-Emmanuel Jadin, es va formar inicialment amb el seu pare i amb Nicolas-Joseph Hüllmandel. El 1785 va publicar la seva primera obra per a clavecí fent el seu debut públic el 1789 en el Concert Spirituel de París. El 1791, i després de la mort del seu pare, va entrar com a membre de l'orquestra del Théâtre Feydeau en un càrrec que va mantenir fins el 1794. També aquells anys, convulsos a nivell social fruit de la Revolució Francesa, va escriure nombrosos himnes de caràcter patriòtic i va provar fortuna amb diverses òperes si bé únicament la seva obra Cange, ou Le commissionaire de Lazare va gaudir d'èxit moderat. El 1795 va ser nomenat professor de piano en el Conservatori de París en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. També en aquells anys va realitzar diversos recitals com a pianista estrenant, també, alguns dels seus concerts. Com a compositor, va destacar especialment pels seus concerts de piano i les seves obres de cambra. Hyacinthe Jadin va morir a Versailles el setembre de 1800.

Hyacinthe Jadin

OBRA:
printed works published in Paris

Vocal secular:

Stage:
Le testament mal-entendu (cmda, 2, Ducray-Duminil), 1793, unperf., lost
Cange, ou Le commissionaire de Lazare (fait-historique, 1, A.-P. Bellement), Paris, Amis de la Patrie, 21 Nov 1794, lost
Attrib.: L’orpheline (vaudeville, 1, Patrat), Paris, Feydeau, 4 April 1796, lost

Occasional works:
Marche du siège de Lille (c1792;
Hymne du 21 janvier (1794);
Hymne du 10 germinal (1796);
Chanson pour la fête de l’agriculture (1796), all repr. in Pierre (1899);
Hymne à la paix, Paris, Favart, 1797, lost

Other vocal:
L’enfant trouvé (1793);
Romance à la lune (1796);
Le rêve, romance nègre (C.A.B. Serwin), 1796 (1801);
La danse, lost

Instrumental:

Orch:
Ouverture pour instruments à vent (c1795), arr. pf in Pierre (1899), and ed. D. Townsend (New York, 1968);
Marche turque, perf. 1797, lost; arr. of ov. to Méhul’s Le jeune Henri (c1797)

Pf concs:
for Concert Spirituel, 1789, lost;
no.1 (1797);
no.2 (1803);
no.3 (1801);
no.4, lost [mentioned by Fétis]

---

Chbr.:
Str qts:
op.1 (1795), arr. pf, vn (c1795);
op.2 (1796);
op.3 (1796);
op.4 (1798) (op.1 no.3, op.2 no.1 ed. P. Oboussier (Exeter, 1989))

Trios:
no.1, pf, hp, fl, (c1796);
op.1, 2 vn, b (1796);
op.2, vn, va, b (1797)

Sonatas:
pf, vn ad lib, op.1 (1794), op.3 (c1795);
pf, vn obl., op.10 (1798), lost;
pf solo, op.4 (1795), op.5 (c1795), op.6 (1803) (opp.4, 5 repr. (Minkoff, 1983);
op.4 no.1, op.6 no.2 ed. M. Cauchie: L’école française de piano, Monaco, 1957);
opp.2, 7, 8, 9, lost, mentioned by Fétis;
3 pf, perf. 1798, lost

Keyboard:
Rondo, hpd, pubd in Journal de Clavecin (1785), 1re potpourri, pf (1798);
20 petites leçons, pf (1798);
Duo, pf 4 hands (1796)

Arrs. of works by H.-M. Berton, Dalayrac, Cherubini, Devienne, P. Gaveaux, Gluck, Gresnick, Martin, Méhul, Solié, Tarchi, Grétry, mainly for pf:


Informació addicional... 

INTERPRETS: Quatuor Cambini Paris
AMAZON: JADIN, H. - Quatuors op 3
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JADIN, H. - Quatuors op 3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

HIDALGO DE POLANCO, Juan (1614-1685) - Tonos & Villancicos

September 27, 2018, 11:18 pm
$
0
0
Diego Velázquez - Retrato ecuestre del rey Felipe IV de España (1601-1665), que fue hijo del rey Felipe III de España y de la reina Margarita de Austria.
Obra de Diego Velázquez (1599-1660), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Juan Hidalgo de Polanco -
En el dia de la celebració del seu 404è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla, bap. 6 de juny de 1599 ​- Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un pintor espanyol. El seu pare, Juan Rodríguez de Silva, era de família portuguesa i la seva mare, Jerónima Velázquez, era oriünda sevillana. Diego va ser el primer dels vuit fills que van tenir. En aquells anys, Sevilla era una ciutat rica i cosmopolita, en part pel monopoli del comerç amb Amèrica. Aquesta circumstància va facilitar que molts europeus visquessin a la ciutat per la qual cosa la vida cultural era rica i diversa. En aquest ambient, Velázquez va entrar com a aprenent en el taller de Francisco Pacheco. Al seu costat, va treballar i va anar adquirint domini del dibuix, fins a arribar a aprovar l'examen que li va permetre formar part del gremi de pintors de Sevilla. El 23 d'abril de 1618, quan no havia complert encara els 19 anys, es va casar amb Juana Pacheco, filla del seu mestre Francisco Pacheco i que aleshores tenia 15 anys. En els anys següents naixerien les seves dues filles, Francisca i Ignacia. També en aquell temps va demostrar la seva qualitat i originalitat com a pintor tant per la temàtica seleccionada com per la forma d'afrontar-la. El 1622 va viatjar per primera vegada a Madrid, on es va presentar al sevillà Gaspar de Guzmán, futur comte-duc d'Olivares, que buscava formar al voltant de Felip IV un taller d'art amb pintors majoritàriament andalusos. En aquella ocasió només va poder retratar Luis de Góngora, que en aquells dies era capellà del rei. No obstant això, gràcies a les seves amistats influents, entre elles el seu propi sogre, va aconseguir poc després, el 1623, que el contractessin per retratar al rei. Sens dubte l'obra va agradar al monarca, ja que el va nomenar pintor oficial amb un salari anual i residència a Madrid. A partir de 1628 va assolir el càrrec de pintor de cambra, el més important entre els pintors de la cort. A l'any següent va rebre diners i cartes de presentació per viatjar a Itàlia a ampliar els seus coneixements. Aquest viatge representaria un canvi transcendental en la seva pintura i li aportaria un domini de la tècnica realment extraordinari. Així, amb poc més de 30 anys, ja estava en el seu període de maduresa. Entre els anys 1649 i 1651 va tornar a Itàlia en una època daurada en la seva carrera gràcies a les seves dues obres més conegudes; Las Meninas i Les filadores. El 1659, i després d'un llarg procés, va aconseguir ingressar a l'Ordre de Santiago. No obstant, el 1660 va emmalaltir de verola i en pocs dies va morir a Madrid, als 61 anys. Una setmana més tard va morir també la seva esposa Juana.


Parlem de Música...

Juan Hidalgo de Polanco (Madrid, 28 de setembre de 1614 - Madrid, 31 de març de 1685) va ser un compositor espanyol. De família de músics, es creu va rebre formació en l'àmbit familiar abans de ser contractat a l'entorn del 1630 com intèrpret d'arpa al servei de la Capella Reial espanyola. A partir del 1645 va començar a treballar com a compositor de cançons seculars, obra teatral i villancets i com a líder dels músics de cambra de la cort. Ràpidament, es va convertir en un dels compositors més importants de la Península especialment pels seus treballs teatrals en col·laboració amb autors diversos comPedro Calderón de la Barca. En aquest sentit, algunes de les seves millors produccions van ser El laurel de Apolo (1657), considerada una de les primeres sarsueles espanyoles, Celos aun del aire matan (1660) i Los celos hacen estrellas (1672). La seva importància dins del context espanyol de l'època va ser comparable a la dels seus coetanis Lully a França i Purcell a Anglaterra tant per la qualitat de la seva obra com per quantitat i diversitat. Aquesta circumstància també va quedar documentada per l'alta estima del públic i reialesa hispànica sent pensionat, el 1655, amb 200 ducats per l'arquebisbat de Sevilla assolint, al final de la seva vida, una renta anual superior als 15.000 rals. Juan Hidalgo va morir a Madrid el març de 1685.

Cornelis II Danckerts - Nova et accurata Tabula Hispania Praecipuis Urbibus Vestitu Insignibus et Antiquitatibus (1640)
Cornelis Danckerts (1603-1656) - Nova et accurata Tabula Hispania Praecipuis Urbibus Vestitu Insignibus et Antiquitatibus (1640) (2)

OBRA:
lost unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
Pico y Canente (comedia, 3, L. de Ulloa), Madrid, Buen Retiro, 1656, 1 song E-Mn
Triunfos de amor y fortuna (comedia, 3, A. de Solis), 1658, collab. C. Galán, songs Bc, Mn
Celos aun del aire matan (op, 3, P. Calderón de la Barca), Madrid, Buen Retiro, 5 Dec 1660, Madrid, Palacio de Liria (Act 1) only, P-EVp; ed. in Subirá, 1933 (Act 1 only); ed. L.K. Stein (1999)
Ni amor se libra de amor (comedia, 3, Calderón), 1662, songs E-Mcns, Mn; excerpts ed. in Pedrell
La estatua de Prometeo (semi-op, 3, Calderón) ? 1670 or 1674, songs Mn
Los celos hacen estrellas (zar, 2, J. Vélez de Guevara), 1672, songs Mn, V, I-Vnm; ed. in Varey, Shergold and Sage, 1970
Los juegos olímpicos (zar, 2, A. de Salazar y Torres), 1673, songs D-Mbs, E-Mn, US-NYhsa
Endimión y Diana (zar, 2, M. Fernández de León), 1675, songs E-Mn
El templo de Palas (zar, 2, F. de Avellaneda), 1675, songs Mn
Alfeo y Aretusa (zar, 2, J.B. Diamante), ?1674; rev. 1678, collab. Galán; songs US-NYhsa
Contra el amor desengaño (zar, 2, ?Calderón), 1679, songs E-Mn
Hado y divisa de Leonido y Marfisa (comedia, 3, Calderón), 1680
Icaro y Dédalo (comedia, 3, Fernández de León), 1684, songs Bc, Mn
Apolo y Leucotea (comedia, 3, P. Scotti de Agoiz), 1684
El primer templo de amor (comedia, 3, Fernández de León), before 1685

Attributed works [see Stein, 1993]:
Fortunas de Androméda y Perseo (semi-op, 3, Calderón), 1653, US-CA;
El laurel de Apolo (zar, Calderón), 1657;
La púrpura de la rosa (1, Calderón), Madrid, Buen Retiro, 17 Jan 1660;
Fieras afemina amor (semi-op, 3, Calderón), 1670, ? collab. J. del Vado

Vocal religiosa:

Mass, 4vv, bc, E-E
Mass, 5vv, hp, bc, E
Misa de feria, CO-B (frag.)
2 motets ‘para Virgen’, GCA-Gc
Deum astro flamante, responsory, 8vv, clarín, vns, bc, E-V
Villancicos, 1–5, 8vv, clarines, vns, bc, secular and theatre songs: CO-B, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SA, VAc, GCA-Gc, I-Vnm, Mexico City, Palacio de bellas artes, US-NYhs, SFs


Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
LAQUINTADEMAHLER: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763) - Sonates en trio (1712)

September 29, 2018, 12:11 am
$
0
0
Jean-Baptiste Lallemand - Paysage fluvial d'été avec des accessoires de figurines galantes
Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)


- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -
En el dia de la celebració del seu 345è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.


Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (Paris, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un flautista i compositor francès. Fill de Martin Hotteterre (c.1635-1712), va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey que va formar part de la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. La majoria dels seus membres van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i/o compositors. El 1705 va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista, si bé va destacar com a flautista de cambra del rei. També va ser un mestre apreciat els manuals d'interpretació del qual van despertar l'interès tant a França com a l'estranger i van figurar entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. Com a compositor, va destacar la seva col·lecció Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va exposar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació. També va compondre sonates i suites per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets i diverses sonates per a tres instruments d'estil italià. El seu oncle Jehan Hotteterre (c.1630-1668) es va establir a París i a l'entorn del 1650 va entrar a la cort de Versalles com oboista i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la museta. El seu oncle Louis Hotteterre (c.1645-1716) va ser flautista del rei. El seu germà Jean Hotteterre va ser oboista, compositor i intèrpret de museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals van destacar Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin Hotteterre va morir a París el juliol de 1763.

John Senex - New Map of France (1721)
John Senex (1678-1740) - New Map of France (1721) (2)

OBRA:

op.
2Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9Concert du rossignol (n.d.), lost

Arr.:
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721);
Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721);
Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Camerata Köln
RECICLASSICAT: HOTTETERRE, Jacques-Martin (1673-1763)
JPC: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HOTTETERRE, J.M. - Complete Chamber Music, Vol. 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

GHERARDESCHI, Filippo Maria (1738-1808) - Messa in re

September 30, 2018, 12:29 am
$
0
0
David Roberts - Interior of the Cathedral, Pisa (1859)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)


- Recordatori de Filippo Maria Gherardeschi -
En el dia de la commemoració del seu 210è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos


Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, 24 d'octubre de 1796 - London, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor escocès. Va començar com aprenent de pintor de parets i amb vint anys ja estava treballant en el teatre com a escenògraf. A partir de 1822 es va instal·lar a Londres i va col·laborar amb Clarkson Stanfield fent diorames i panorames per al Drury Lane Theatre. El 1826 va exposar per primera vegada a la Royal Academy of Arts en la qual l'any 1841 en seria nomenat acadèmic. Paradigma del paisatgisme romàntic, va realitzar nombrosos viatges i va aconseguir gran èxit realitzant vistes pintoresques i arquitectures dels diferents llocs que va visitar. Entre el 1832 i el 1833 va viatjar per Espanya, i va visitar el Marroc i Tànger. Al seu retorn a Londres va publicar les seves aquarel·les en forma de gravats i litografies amb el nom de Picturesque Sketches in Spain During the Years 1832 and 1833, assolint gran popularitat entre un públic que apreciava els paisatges "exòtics". En aquest sentit, va ser un dels primers artistes en viatjar al Pròxim Orient, atret pels llocs bíblics. Va recórrer Palestina, Egipte, Jordània i Síria. Així mateix, va conèixer Europa visitant Bèlgica, Holanda, França, Itàlia i Àustria. L'experiència adquirida com escenògraf es va percebre en la destresa dels seus dibuixos en els quals va plasmar les proporcions dels monuments, ciutats i deserts que va visitar. A més, va realitzar esbossos d'escenes costumistes de la vida local. Gràcies a la seva tècnica depurada va poder realitzar unes composicions molt efectistes especialment pels peculiars punts de vista que va adoptar, al domini de la llum i l'ús d'un cromatisme contrastat. En els seus últims anys es va dedicar a fer vistes del riu Tàmesi. David Roberts va morir a Londres el novembre de 1864.


Parlem de Música...

Filippo Maria Gherardeschi (Pistoia, 11 d'octubre de 1738 - Pisa, 30 de setembre de 1808) va ser un organista i compositor italià. Fill de l'organista de les esglésies de la SS Trinità i Santa Maria dell’Umiltà de Pistoia Giuseppe Gherardeschi, es va formar inicialment amb el seu pare i amb el seu oncle Atto Gherardeschi, cantor en aquell temps a la Catedral de Pistoia. El 1756 es va traslladar a Bolonya on va rebre formació del Pare Martini i on el 1761 va ser admès a l'Accademia Filarmonica. Des de Bolonya es va traslladar a la Toscana, regió on ja hi romandria la resta de la seva vida. A Livorno va començar a treballar com a professor de música privat i com a organista d'esglésies locals. Va ser en aquells anys que va postular, sense èxit, pel càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pisa. El 1763 es va instal·lar a Volterra on va ser nomenat mestre de capella. Poc després, va accedir al càrrec d'organista de la Catedral de Pisa. El seu èxit com a intèrpret el va ajudar a promocionar per un càrrec de mestre de capella de la Catedral de Pistoia en un càrrec que va preservar fins el 1771. Aquell any va cedir el seu lloc al seu germà Domenico Gherardeschi. El 1783 va ser nomenat maestro di musica al servei de Pietro Leopoldo de Toscana. Finalment, el 1785 va ser nomenat organista i mestre de capella de la Chiesa Conventuale dei Cavalieri di S Stefano de Pisa en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor de sis òperes, una de les quals estrenada a Venècia, i d'abundant obra religiosa, de la que en va destacar una vintena de misses. Filippo Maria Gherardeschi va morir a Pisa el setembre de 1808.


OBRA:

Vocal secular:

Operas:
all lost except librettos and some arias, I-PS, Gl, PAc
L’amore artigiano (C. Goldoni), Lucca, 1763
Il curioso indiscreto (3, ? G. Petrosellini), Pisa, Pubblico, 1764
I visionari, Pisa, 1764
L’astuzia felice (dg, 3, ?Goldoni, after Goldoni: La cameriera spiritosa), Venice, S Moisè, aut. 1767
I due gobbi, Pisa, Teatro Nuovo, carn. 1779
La notte critica (dg, 3, Goldoni), Pisa, Pubblico, carn. 1769
Arias in F.L. Gassmann: La contessina, Pisa, 1774

Vocal religiosa:

Numerous masses, hymns, psalms, ants, canticles, lits, Lamentations, principal sources: I-Bc, PIst, PS; also A-Wn, I-Baf, Fc, Fn, Gl, Li, MAC, Nc, PAc, PIp

Instrumental:

3 sonate, hpd/pf (Florence, c1785);
4 sonate, org/hpd, Bc;
sonata (‘pastorale’), 2 ob, str, bc, PIst;
sonata (‘patetica’), vn, bn, str, bc, PIst;
str qt, Bc;
counterpoint exercises, Bc, Ps

Pedagogical works:
Elementi per sonare il cembalo, Bc


Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro Polifonico S.Nicola; Camerata Musicale; Stefano Barandoni
IMSLP: Filippo Maria Gherardeschi (1738-1808)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RUFINATSCHA, Johann (1812-1893) - Symphonie Nr.1 (1834)

September 30, 2018, 11:09 pm
$
0
0
Johann Jakob Frey - View of Rome as Seen from Monte Mario (1850)
Obra de Johann Jakob Frey (1813-1865), pintor suís (1)


- Recordatori de Johann Rufinatscha -
En el dia de la celebració del seu 206è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Johann Jakob Frey (Basel, 27 de gener de 1813 - Frascati, 30 de setembre de 1865) va ser un pintor suís. Fill de Samuel Frey (1785-1836), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'instal·lar-se a Roma el 1836. Des d'allà va realitzar diversos viatges rebent la influència de l'Escola de Posilipo, especialment pel que fa a l'ús de la llum i el color. El 1842 va acompanyar a Karl Richard Lepsius en un viatge a Egipte el qual va plasmar en diversos dibuixos i pintures. El 1843 va tornar a Roma on va obrir el seu taller i en el qual hi va treballar la resta de la seva vida. També a Roma també va ser un dels membres fundadors del Circolo Artistico Tedesco. En general, com a pintor va mostrar un estil proper al d'artistes com Ernst Weidenbach i David Roberts. Johann Jakob Frey va morir a Frascati el setembre de 1865.


Parlem de Música...

Johann Rufinatscha (Mals, 1 d'octubre de 1812 - Wien, 25 de maig de 1893) va ser un professor i compositor austríac. Als 14 anys va entrar a l'escola de l'Agrupació Musical d'Innsbruck, on va estudiar violí amb Josef Alliani i piano i teoria musical amb Martin Goller. El 1835 es va traslladar a Viena per estudiar contrapunt i composició amb Simon Sechter. Ben aviat, i gràcies a les seves primeres obres, el seu nom va començar a fer-se conegut a Viena, especialment en el període comprès entre el 1834 i el 1850. També en aquells anys va conèixer i compartir amistat amb Johannes Brahms. A partir del 1865 va disminuir la seva activitat com a compositor en favor de la docència amb la qual va gaudir de notable reputació i respecte. En aquest sentit, va tenir desenes d'alumnes dels quals van destacar Julius Epstein, Ignaz Brüll, Edouard Rappoldi i Wilhelm Weckbecker (1859-1936), entre altres. Com a compositor, tot i ser notablement productiu, va ser oblidat ràpidament en favor d'altres noms emergents. Johann Rufinatscha va morir a Viena el maig de 1893.

Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850)
Plan der k.k. Provinzialhauptstadt Innsbruck und der nächsten Umgebungen (c.1850) (2)

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Symphony No. 1 in D major "Mein erstes Studium" (composed: Innsbruck, 1834; performed: Innsbruck, 1844)
Symphony No. 2 in E-flat major (composed: Vienna, 1840; performed: Vienna, Feb.1844)
Symphony No. 3 in C minor (string parts only have survived; composed: Vienna 1846; performed: Vienna, September 1846; wind/brass parts reconstructed by Michael F.P.Huber for first modern performances on 24 and 25 November 2012)
Symphony No. 4 in B minor (formerly known as No.5 - composed: Vienna 1846; performed: Vienna, October 1846?)
Symphony No. 5 in D major (formerly known as No.6 - composed: Vienna 1850; performed: Vienna, Easter Monday 1852?)

Other:
Piano Concerto (1850): scored for both orchestra and piano four-hands
Serenade for Strings (nd)
Concert Overture in C major
Innerer Kampf ("Inner Struggle"), orchestral overture (nd)
Die Braut von Messina ("The Bride of Messina"), orchestral overture (1850)
Dramatische Overture (1878)

---

Chbr.:
String Quartet in E-flat major (1850)
String Quartet in G major (1870)
Piano Trio in A-flat major (1868): third movement seems to be a reworking of the 2nd movement of the Piano Concerto.
Piano Quartet in C minor (1836)
Piano Quartet in A-flat major (1870): the first and the last movements possibly are reworkings of earlier compositions.
Sonata for Piano 4-hands in D minor (1850)
Piano Sonata No. 2 in C major, Op.7 (1855)
6 Character Pieces, Op.14 (by 1871)
Piano Sonata in D minor, Op.18 (1880)
Other chamber music;


Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Istropolitana; Edgar Seipenbusch (1936-2011, conductor)
TIROLER: RUFINATSCHA - Symphonies Nos. 1 & 5
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

CAPPUS, Jean-Baptiste (fl.1730-1733) - Pièces de Viole (1730)

October 1, 2018, 11:07 pm
$
0
0
Ludolf Backhuysen - Het IJ voor Amsterdam met het fregat 'De Ploeg' (1708)
Obra de Ludolf Backhuysen (1630-1708), pintor holandès (1)



Parlem de Pintura...

Ludolf Backhuysen [Bakhuizen] (Emden, 28 de desembre de 1630 - Amsterdam, 17 de novembre de 1708) va ser un pintor holandès. Segons Arnold Houbraken, va ser inicialment autodidacta abans de rebre formació dels pintors Allaert van Everdingen i Hendrick Dubbels. A partir del 1658 va començar a datar les seves obres les quals van ser principalment de temàtica marina. En aquest sentit va rivalitzar amb els pintors Van de Velde, també instal·lats en aquell temps a Amsterdam. No obstant, quan aquests van decidir viatjar a Londres a l'entorn del 1672, Ludolf Backhuysen es va convertir en el principal paisatgista de marines de la ciutat. Com a pintor, i a banda de les ja comentades escenes de marines, també va ser autor de retrats, paisatges, escenes de gènere i obra religiosa. Ludolf Backhuysen va morir a Amsterdam el novembre de 1708.


Parlem de Música...

Jean Baptiste Cappus (Dijon, fl.1730 - 1733) va ser un compositor francès. Es desconeix la major part de la seva vida sent una de les poques referències la relativa al seu nomenament, en una data indeterminada, com a professor de l'Acadèmia de Música de Dijon, ciutat on hi va viure tota la seva vida. Com a compositor, va publicar les obres Livres de pièces de viole et de basse (París, 1730-1733), Sémélé ou la naissance de Bacchus (París, 1732), Recueils d'airs sérieux et à boire (París, 1732) i Les plaisirs de l'hiver, aquesta última representada a Versailles el 13 de novembre de 1730. Jean Baptiste Cappus es creu va morir a Dijon en una data desconeguda.

Nicolas de Fer - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Les deux Bourgognes Duche et Comte Generalite de Dijon (1705) (2)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Jonathan Dunford (viola da gamba); Jérôme Chaboseau (viola da gamba); Pierre Trocellier (harpsichord)
AMAZON: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAPPUS - Pièces de Viole (1730)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

MELANI, Alessandro (1639-1703) - Marienvesper

October 2, 2018, 11:14 pm
$
0
0
Francesco Trevisani - La Virgen con el Niño (c.1709)
Obra de Francesco Trevisani (1656-1746), pintor italià (1)


- Recordatori d'Alessandro Melani -
En el dia de la commemoració del seu 315è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Francesco Trevisani (Capodistria, 9 d'abril de 1656 - Roma, 30 de juliol de 1746) va ser un pintor italià. Es va formar a Venècia amb Antonio Zanchi abans d'establir-se a Roma, on va rebre la protecció del cardenal Pietro Ottoboni, nebot del Papa Alexandre VIII, i mecenes d'artistes de renom. A Roma va rebre la influència de Carlo Maratta pel que fa a pintura al fresc com a l'oli. El seu estil va recorre des del barroc passant pel rococó fins a explorar el classicisme. I si bé la seva obra va ser principalment religiosa, amb exemples de la història de la Passió o diversos frescs en esglésies, també va realitzar retrats, obra mitològica i pintura històrica com el Festí de Marc Antoni i Cleopatra. Va viure la totalitat de la seva carrera artística a Roma, ciutat on va morir el juliol de 1746.


Parlem de Música...

Alessandro Melani (Pistoia, 4 de febrer de 1639 - Rome, 3 d'octubre de 1703) va ser un compositor italià. Germà del també compositor Jacopo Melani, es va formar com a cantant a la Catedral di San Zeno de Pistoia entre el 1650 i el 1660. Pocs anys després va assolir el càrrec de mestre de capella d'Orvieto i Ferrara. El 1666 va tornar a Pistoia on va assolir també el lloc de mestre de capella de la seva catedral el juny de 1667, substituint el seu germà Jacopo. Quatre mesos més tard, va ser seleccionat com a mestre de capella de l'Església S Maria Maggiore de Roma. Va assumir un càrrec semblant a l'Església de S Luigi dei Francesi abans del juliol de 1672, càrrec que va mantenir fins el 1703, any de la seva mort.

Alexis-Hubert Jaillot - Roma (1708)

OBRA;

Vocal secular:

Op.:
L'Europa (introduttione), Vienna, Cortina, c1667, A-Wn
Ergenia [?Eugenia], ? Rome, carn. 1668
L'empio punito (dramma musicale, 3, F. Acciaiuoli and G.F. Apolloni, after Tirso de Molina: El burlador di Sevilla y confidado de piedra), Rome, Palazzo Colonna, 17 Feb 1669, I-Rvat
Le reciproche gelosie (operetta in musica, 3, F.B. Nencini), Siena, 27 Feb 1677, Rvat (entitled Scherzo pastorale a 5); as Il sospetto senza fondamento (dramma pastorale), Florence, 9 Aug 1691; as Il sospetto non ha fondamento, o vero La costanza negli amori, Florence, sum. 1699
Il trionfo della continenza considerato in Scipione Affricano (dramma per musica, 3), Fano, Fortuna, 26 May 1677, arias D-MÜp
Il Corindo (favola boschereccia, 2, Giacomini), Villa di Pratolino, nr Florence, aut. 1680, lib I-Fc and US-Wc [reworking with addns by L. Cattani]
Il carceriere di se medesimo (dramma per musica, 3, L. Adimari, after T. Corneille: Geôlier de soi-mesme), Florence, Cocomero, 24 Jan 1681, I-Bc; as La calma fra le tempeste, overo Il prencipe Roberto fra le sciagure felice, Reggio nell'Emilia, Comunità, 28 April 1684; as Roberto, overo Il carceriere di sé medesimo, Bologna, Malvezzi, 28 Jan 1697
Ama chi t'ama (dramma per musica, 3, Nencini), Siena, carn. 1682; as Gli amori di Lidia e Clori, Bologna, 1688 and 1691, Bc (entitled Chi geloso non è amar non sa), STborromeo
L'innocenza vendicata, overo La Santa Eugenia (dramma per musica, 3, G. Bussi), Viterbo, ? Nobili, 6 March 1686, F-LYm (classified as orat)
Il finto chimico (dramma per musica, 3, G.C. Villifranchi), Villa di Pratolino, nr Florence, 10 Sept 1686, lib Fc and US-Wc
Santa Dimna [Dinna], figlia del re [Principessa] d'Irlanda [Act 1] (commedia per musica or tragedia per musica, 3, B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 2 by B. Pasquini, Act 3 by A. Scarlatti]
Arsinda (dramma), Act 1 only, lost, formerly MOe
L'Idaspe (pastoral, 3), Rvat
Il conte d'Altamura, ovvero Il vecchio geloso (dramma musicale, 3), Florence, Casino di S Marco, lib Bc, doubtful
Capriccio a 3, bacchettone, soldato e giocatore (int), A-Wn
Rinaldo, a 5 (int), GB-LBl, I-MOe

Other:
Oratio Coclite, S, 2 vn, bc, Fc;
Dialogo di Lilla e Lidio, 2 S, 2 vn, bc, D-MÜs;
All’armi pensieri, S, tpt, bc, GB-Lbl, I-Rc (facs. (Nashville, TN, 1980));
Armida (dramatic cant.), MOe;
20 Duetti di Solfeggia meutia Basso, e canto Msartori;
13 facs. in ICSC, xi, 1986
85 arias in A-Wn; B-Bc, Lc; D-Bs, Kl, MÜs, Mbs;
F-Pc, Pn, Pthibault;
GB-Cfm, Ckc, DRc, Lbl, Ob; I-Bc, Fc, Fl, Fn, MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs, Gatti Kraus’s private collection, Fiesole; S-Gu; US-LAuc
2 canzonettas, S, S, B, bc, F-Pn, I-Rc

Vocal religiosa:

Orat.:
La morte di Oloferne [La Giuditta] (Nencini), Rome, S Giovanni de’ Fiorentini, 1675, lost
Il fratricidio di Caino [Abel; Il sacrificio di Abel] (B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, 1677, I-MOe (facs. in IO, iii, 1986)
S Francesca Romana, Palermo, 1682, lost
Golia abbatuto, Rome, 1685, GB-Cfm
Il giudizio di Salomone, Bologna, 1686, lost
Lo scisma del sacerdozio, ?Modena, 1691, lost
Giuditta, Florence, 1693, lost
S Rosa di Viterbo, Florence, 1693, F-Pc
S Eugenia (G. Bussi), 1686, LYm
S Filippo Neri, lost, lib pubd (Lucca, 1715)

Other:
Mottetti sacri, 2–5vv, op.1 (Rome, 1670)
Delectus sacrorum concentuum, 2–5vv, bc, op.2 (Rome, 1673)
Concerti spirituali, 2–3, 5vv, op.3 (Rome, 1682)
?Motetti, 1–3, 5vv, bc, op.4 (Rome, 1698), lost
6 masses, mass sections, 3 requiems, over 100 lits, canticles (incl. 10 Mag settings), hymns and motets in MSS: A-Wn; D-Bs, MÜs; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Och; I-Bc, Nc, Nf, PS, Rsc, Rvat; S-Uu
chamber
34 cants, notably A bella gloria in seno, cantate in onore di Luigi XIV, ?Rome, 1678, I-Rvat (anon),

Instrumental:

Sonata a 5 for 2 vn, va, 2 tpt/ob, bc, S-Uu;
Sinfonia a 5, GB-Ob


Informació addicional... 

INTERPRETS: Rheinische Kantorei; Das Kleine Konzert; Hermann Max
RECICLASSICAT: MELANI, Alessandro (1639-1703)
JPC: MELANI, A. - Marienvesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MELANI, A. - Marienvesper



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

VÉGH, János (1845-1918) - String Quartets

October 3, 2018, 11:13 pm
$
0
0
Charles Edward Perugini - Sophie Grey
Obra de Charles Edward Perugini (1839-1918), pintor italià (1)


- Recordatori de János Végh -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Charles Edward Perugini (Napoli, 1 de setembre de 1839 - London, 22 de desembre de 1918) va ser un pintor italià. De ben petit es va traslladar amb la seva família a Anglaterra si bé la seva formació va anar a càrrec de Giuseppe Bonolis i Giuseppe Mancinelli a Itàlia i posteriorment a París amb Ary Scheffer. El 1863 va tornar a Anglaterra sota la protecció del pintor Frederic Leighton i al servei de qui hi va treballar com assistent. També sota la seva influència, va realitzar les seves primeres obres de temàtica generalment neoclàssica evolucionant anys després vers la pintura de retrats i de gènere. El 1874 es va casar amb la filla petita de Charles Dickens amb qui va compartir una intensa activitat artística i social dins els cercles il·lustrats del seu temps. Charles Edward Perugini, que ja va viure a Londres la resta de la seva vida, va morir en aquesta ciutat el desembre de 1918.


Parlem de Música...

János Végh (Pest, 1845 - Budapest?, 1918) va ser un compositor hongarès. De família aristocràtica, es va formar amb Karoly Thern (piano) i amb Mihaly Mosonyi (composició). Ben aviat va conèixer i compartir amistat amb Franz Liszt, autor de qui va transcriure nombroses obres. Paral·lelament a la seva desconeguda carrera musical, va treballar com a jutge de la cort suprema d'Hongria. A Budapest, va servir com a vicepresident de l'Acadèmia de Música en l'època en què Liszt en va ser el president. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa la majoria de la qual només es va preservar en manuscrit. János Végh es creu va morir a Budapest el 1918.

John Tallis - Hungary (1851)
John Tallis (1817-1876) - Hungary (1851) (2)

OBRA:
(selected list)

Vocal:

Messe en fa majeur
Lieder
Oeuvres chorales avec orchestre

Instrumental:

Sonate pour violon et piano en mi bémol majeur (1899)
Sonate pour violon et piano en fa majeur
Quatuors à cordes en fa majeur, sol mineur et ré majeur

Piano:
Romance et pastorale (1872)
Quiz et Variations (1885)
Trois Etudes pour le piano (1896)
Quatre pièces pour piano (1911)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Authentic Quartet
AMAZON: VEGH, J. - String Quartets
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VEGH, J. - String Quartets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

EINWALDT, Karel Josef (1679-1753) - Vocalis Decalogus (1720)

October 4, 2018, 11:11 pm
$
0
0
Paolo de Matteis - Salomón y la reina de Saba
Obra de Paolo de Matteis (1662-1728), pintor italià (1)



- Recordatori de Karel Josef Einwaldt -
En el dia de la commemoració del seu 265è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Paolo de Matteis (Piano Vetrale, 9 de febrer de 1662 - Napoli, 26 de juliol de 1728) va ser un pintor italià. Des de ben jove es va establir a Nàpols on va rebre formació de Francesco di Maria i Luca Giordano. El 1682 es va traslladar a Roma on va finalitzar la seva formació amb Giovanni Maria Morandi, i on va rebre la influència de Carlo Maratta. També a Roma va establir contacte amb l'ambaixador espanyol, Gaspar de Haro i Guzmán, qui el va acompanyar en el seu retorn a Nàpols. Gràcies al valuós contacte amb De Haro, va poder desenvolupar el seu treball amb gran autonomia a Nàpols, ciutat on va realitzar diverses comissions per esglésies. També a Nàpols va rebre encàrrecs des de l'estranger, principalment des d'Espanya. A partir del 1703 va treballar a París sota la protecció de Lluís XIV si bé les obres d'aquell període es van perdre. El 1714 es va establir a Viena sota protecció de la cort dels Habsburg. Finalment, a l'entorn del 1720 va tornar definitivament a Itàlia. Com a professor, van destacar els seus alumnes Giovanni Sarnelli i Antonio Sarnelli. Paolo de Matteis va morir a Nàpols el juliol de 1728.


Parlem de Música...

Karel Josef Einwaldt (Budišov nad Budišovkou?, 1679 - Olomuc, 5 d'octubre de 1753) va ser un organista i compositor moravià. Es creu va rebre formació musical en una església de Svatý Kopeček abans de traslladar-se a la veïna Olomuc, on va estudiar filosofia en un col·legi Jesuïta, lloc on també va rebre formació en orgue i composició. Va ser aleshores que es va traslladar a Viena on va rebre classes de l'organista Johann Georges Reinhardt qui al seu torn el va introduir a Johann Fux, si bé es desconeix si va rebre formació de l'aleshores mestre de capella de la Catedral de Viena. El 1715 va viatjar a Hradisk on va assolir el càrrec d'organista de la catedral de la ciutat. El 1718 es va instal·lar a Olomuc on va treballar com a organista i compositor la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i no ser excessivament prolífic, va destacar per la seva col·lecció religiosa Vocalis Decalogus in Sanctissima Trinitate Matre Virgine confessoribus (1720). Els darrers anys va procurar, sense èxit, que la seva filla Valentina Einwaldt (1719-?) ocupés el seu càrrec d'organista a Olomuc. Karel Josef Einwaldt va morir a Olomuc l'octubre de 1753.

Johann Baptist Homann - Circuli Olomucensis (1716)
Johann Baptist Homann (1663-1724) - Circuli Olomucensis (1716) (2)

OBRA:
(selected list)

Einwaldovy skladby jsou v současnosti uloženy v Archivu Pražského hradu (APH), v oddělení dějin hudby Moravského zemského muzea (MZM) a v Českém muzeu hudby (ČMH).

Cantus O fidelis anima, kolem roku 1716, MZM, Brno – Sv. Jakub A 1602.
Offertorium De quolibet Sancto, před rokem 1718, MZM, Brno – sv.Jakub A 1603.
Offertorium pro Dedicatione, před rokem 1716, MZM, Dub na Moravě, A 14774.
Vesperae breves, kolem roku 1740, APH 331, ČMH VII F 132.
Vocalis Decalogus in Sanctissima Trinitate Matre Virgine confessoribus, ... tiskem 1720, Hradec Králové, APH 1638.

Výčet Einwaldových dochovaných skladeb lze doplnit o zmínky ze starých hudebních inventářů: jezuitský hudební inventář v Uherském Hradišti uvádí skladbu Mottetum pro offertorio Benedicamus Patrem, v pražské Loretě jsou to tři Missae breves a v katolickém dvorním kostele v Drážďanech čtyři Ave Regina.


Informació addicional... 

INTERPRETS: Societas Incognitorum; Musica Figuralis; Marek Čermák (conductor)
CDMUSIC: EINWALDT K.J. (1679-1753) VOCALIS DECALOGUS
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: EINWALDT K.J. (1679-1753) VOCALIS DECALOGUS



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

CHÉRON, André (1695-1766) - Sonates en duo et en trio

October 5, 2018, 11:37 pm
$
0
0
Bartholomeo Bettera - Still Life with Musical Instruments and Books
Obra de Bartolomeo Bettera (1639-1688), pintor italià (1)


- Recordatori d'André Chéron -
En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Bartolomeo Bettera (Bergamo, 28 d'agost de 1639 - Milano, 1688) va ser un pintor italià, actiu durant la segona meitat del segle XVII i dedicat, principalment, a pintures de natures mortes. Va néixer i viure a Bergamo si bé en els últims anys va viatjar a Roma i Milà (1687). Com a pintor va mostrar un estil proper al d'Evaristo Baschenis en el camp de les pintures de natures mortes que comprenen diversos objectes tot i que, principalment, s'hi observen instruments musicals. Bartolomeo Bettera va morir a Milà el 1688.


Parlem de Música...

André Chéron (Paris, bap. 6 de febrer de 1695 - Paris, bur. 7 d'octubre de 1766) va ser un organista i compositor francès. De família de músics, a partir del 1702 va rebre formació de Nicolas Bernier a la Ste Chapelle, església on també va cantar en el cor de nens. Precisament allà va assolir, el 1713, el càrrec d'organista auxiliar. Anys després, va treballar al servei de Bonnier de la Mosson, mecenes a qui va dedicar els seus Opp. 1 i 2 (1727-1729). També en aquells anys va treballar com a professor destacant especialment el seu alumne Jean-Marie Leclair. El 1734 va entrar com a clavecinista de l'Opera de París i el 1739 va ser promocionat, en substitució de Rebel, batteur de mesure. El 1750, i també a l'Opera de Paris, va assolir el càrrec de maître de chant abans de ser nomenat inspecteur de l’Opéra. En aquells anys va participar activament en el Concert Spirituel de París, especialment com a intèrpret d'acompanyament o en les funcions de baix continuo amb orgue o clavecí. Com a compositor, va ser relativament poc destacat sent apreciat principalment per les seves sonates en duo o trio. André Chéron va morir a París l'octubre de 1766.

Vue du feu prit à la Salle de l'Opéra de Paris le 6 avril 1763
Vue du feu prit à la Salle de l'Opéra de Paris le 6 avril 1763 (2)

OBRA:

Sonates en trio, 2 fl/vn/ob, bc, op.1 (Paris, 1727)
Sonates en duo et en trio, fl, vn, bc, op.2 (Paris, 1729/R)
A military ballet in the tragedy Télégone, 1735, lost
Over 24 motets (sacred cants.), lost


Informació addicional... 

INTERPRETS: Affetti Musicali
AMAZON: CHERON, A. - Sonates en duo et en trio
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CHERON, A. - Sonates en duo et en trio



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

KELLER, Max (1770-1855) - Missa Solemnis (1828)

October 7, 2018, 12:14 am
$
0
0
Michael Neher - Marktplatz vor St. Sebald in Nürnberg
Obra de Michael Neher (1798-1876), pintor alemany (1)


- Recordatori de Max Keller -
En el dia de la celebració del seu 248è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Michael Neher (München, 31 de març de 1798 - München, 4 de desembre de 1876) va ser un pintor alemany. Fill del pintor Joseph Neher es va formar inicialment amb el seu pare, després va rebre classes de Mitterer i finalment va entrar, el 1813, a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich. Entre els anys 1816 i 1818 va estudiar amb Matthias Klotz i poc després va començar a rebre els seus primers encàrrecs de la família Quaglio. Més tard es va traslladar a Trento, Milà i Trieste on es va dedicar a pintar retrats. El 1819, i després de la recomanació d'Hieronymus Hess, es va orientar ver la pintura de gènere. El 1823 va tornar a Munich on va assolir el càrrec de conservador d'art. Anys més tard, es va especialitzar en temàtica urbana i paisatgística destacant pels seus quadres precisos i detallats de ciutats i esglésies diverses. El 1876 va rebre el nomenament de membre honorari de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich si bé va morir el desembre d'aquell mateix any a la ciutat alemanya.


Parlem de Música...

Max Keller (Trostberg, 7 d'octubre de 1770 - Altötting, 16 de desembre de 1855) va ser un compositor i organista alemany. A partir de 1780 va entrar en el monestir benedictí de Seeon, on també va rebre educació científica i musical. També allà va assolir, el 1788, el càrrec d'organista en un temps en què va estudiar amb Michael Haydn a Salzburg. El 1799 es va traslladar a Burghausen on va treballar com a organista fins el 1801, any que es va instal·lar definitivament a Altötting, ciutat on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor, va escriure essencialment música religiosa en un estil proper al del seu mestre Haydn. Max Keller va morir a Altötting el desembre de 1855.

Constanze Mozart, esposa de Wolfgang Amadeus Mozart, amb 78 anys i 2 anys abans de la seva mort asseguda a l'esquerra de la fotografia. 
Max Keller assegut en el centre amb la seva dona asseguda a la dreta de la fotografia (1840) (2)

OBRA:

Sechs Deutsche Messen für eine Singstimme und Orgel, (zweite Singstimme und 2 Hörner ad lib.) (ca. 1810, Salzburg, Duyle)
Nr. 1 "Wir finden, guter Gott, uns hier" C-Dur
Nr. 2 "Wir werfen uns darnieder" F-Dur
Nr. 3 "Wir knien in deinem Tempel hier" F-Dur
Nr. 4 "Sieh Gott vom Himmel nieder" B-Dur
Nr. 5 "Herr, deiner Kirche Glieder" F-Dur
Nr. 6 "O bester aller Väter" C-Dur
Zwei deutsche Messen für eine oder zwei Singstimmen und Orgel, 2 Hr ad lib. (Salzburg, Duyle)
Nr. 7 "Lass uns Jesu" G-Dur
Nr. 8 "Standhaft sei, o Gott" D-Dur
Sechs deutsche Messen für eine Singstimme und Orgel, mit einer zweiten und dritten Singstimme, 2 Violinen, 2 Flöten, 2 Klarinetten, 2 Hörner, 2 Trompeten, Pauke und Bass ad lib. in C, F, G, Es, A und C (München, Falter und Passau, Pustet)
Drei lateinische Messen für Landchöre dreistimmig und Orgel (München, Falter)
Drei lateinische Messen für Landchöre einstimmig und Orgel (mit anderen Stimmen und Instrumenten ad lib.) (München, Falter), Nr. 1 in G/D, Nr. 2 in D/F und Nr. 3 in F/B
Zwei deutsche Bittmessen, einstimmig und Orgel (München, Falter)
Deutsche Messe C-Dur für die Gedächtnistage der Kirchweihe, einstimmig und Orgel (Orchester ad lib.) (1815? München, Falter)
Solemne Messe in C-Dur für vierstimmigen Chor, Orchester und Orgel (Böhm)
Missa quadragesimalis pro Feria 5ta in Coena Domini, Es-Dur op. 14, vierstimmiger Chor, Bass und Orgel (Seeon 10. August 1798, gewidmet Abt Lambert Neisser)
Sieben Lytaniae Lauretanae op. 39, SATB, 2 Hörner, 2 Trompeten, Pauken, 2 Violinen, Viola und Orgel (1805 Augsburg, Lotter)
Popule meus (F-Dur), SATB und Orgel (Seeon 8. Februar 1798, KBM 2 FW115)
Stella coeli op. 4,2 (G-Dur), SATB und Orgel (Seeon 8. Mai 1797, KBM 2 FW118)
Stella coeli op. 4,3 (A-Dur), SATB und Orgel (Seeon 10. Mai 1797, KBM 2 FW120)
Stella coeli op. 21,2 (G-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon Februar 1798, KBM 2 FW119)
Stella coeli op. 21,3 (C-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon 18. Februar 1798, KBM 2 FW116)
Stella coeli op. 21,5 (Es-Dur), SATB, 2 Violinen und Orgel (Seeon 26. Mai 1795, KBM 2 FW117)
Zwölf Orgelstücke zum Gottesdienstlichen Gebrauche
Töne der Andacht während der heiligen Messe op. 165


Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Moser (soprano); Jutta Neumann (alt); Roland Kaulbinder (tenor); Dietrich Henschel (bass); Kammerchor Altötting; Instrumental-Ensemble Altötting; Hermann Stuhlfelder
JPC: Max Keller: Missa solemnis in D op.103
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

PARRY, Hubert (1848-1918) - Piano Quartet (c.1882)

October 7, 2018, 11:11 pm
$
0
0
Ferdinand Hodler - Der Angler (c.1879)
Obra de Ferdinand Hodler (1853-1918), pintor suís (1)


- Recordatori d'Hubert Parry -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Ferdinand Hodler (Bern, 14 de març de 1853 - Geneve, 19 de maig de 1918) va ser un pintor simbolista suís, l'obra del qual va influenciar el desenvolupament de l'expressionisme. Afectat per una tragèdia familiar des de ben petit, va perdre tota la seva família. Orfe, va viatjar a Ginebra on es va formar al Collège de Genève. Després d'un primer període de paisatges naturalistes poc inspirats, va optar per un estil de formes planes i repetitives, traç precís i dissenys rítmics, conegut amb el nom de paral·lelisme. Les seves obres van mostrar un marcat efecte de grandiositat. En els paisatges i murals de grans dimensions va expressar la seva preocupació de caràcter místic pel poder de la natura i la crisi de la humanitat. En el seu famós mural Nit (1890), el sinistre personatge del Malson vola per sobre d'un grup de figures nues que dormen intranquil·les. Els seus paisatges alpins i els seus intensos retrats, com l'Autoretrat (1891), de gran intensitat, mostren semblances amb el fauvisme. Ferdinand Hodler va morir a Ginebra el maig de 1918.


Parlem de Música...

Charles Hubert [Hastings] Parry (Bournemouth, 27 de febrer de 1848 - Rustington, 7 d'octubre de 1918) va ser un compositor anglès. A partir del 1861 va rebre formació a Eton, ciutat on ben aviat va participar en els concerts de la societat musical com a violinista, pianista i organista. Més tard va viatjar a Exeter on va estudiar, fins el 1870, amb Sterndale-Bennett, Macfarren i Pierson. També allà va rebre formació de piano de Dannreuther en uns anys en què es va iniciar com a compositor. No obstant, no va ser fins el 1879, amb l'estrena del seu primer concert per a piano, que el seu nom es va començar a fer conegut arreu d'Anglaterra. El 1883 i gràcies als èxits assolits, va ser nomenat professor del Royal College of Music de Londres, en un any en què també va rebre reconeixements públics de les universitats d'Oxford i Cambridge així com els doctorats d'Oxford i Dublin. El 1894 va ser nomenat director del Royal College of Music, en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida i que va compartir amb un càrrec de professor a Oxford des del 1899 fins el 1908. El 1898 va ser nomenat cavaller per la monarquia britànica i el 1903 va ser elevat a estatus real. Com a compositor, va ser notablement prolífic en tots els gèneres de l'època i amb un estil considerat representatiu del sentiment victorià de l'època. No obstant i després de la seva mort, esdevinguda a Rustington l'octubre de 1918, el seu nom va caure ràpidament en l'oblit.

Hubert Parry

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
incidental music unless otherwise stated
The Birds (Aristophanes), Cambridge, 27 Nov 1883 (1885)
Guenever (op, U. Taylor, Ger. trans. by F. Althaus) 1884–6, unperf.
The Frogs (Aristophanes), Oxford, 24 Feb 1892 (Leipzig, 1892); rev., Oxford, 19 Feb 1909
Hypatia (S. Ogilvie), London, Haymarket, 2 Jan 1893; suite, orch, 5 movts, London, 9 March 1893
A Repentance (P.M.T. Craigie), London, St James's, 28 Feb 1899
Agamemnon (Aeschylus), Cambridge, 16 Nov 1900 (1900)
The Clouds (Aristophanes), Oxford, 1 March 1905 (Leipzig, 1905)
Proserpine (ballet, P.B. Shelley), London, Haymarket, 25 June 1912
The Acharnians (Aristophanes), Oxford, 21 Feb 1914 (1914)

Choral:
Scenes from Prometheus Unbound (dramatic cant., Shelley), S, A, T, B, chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1880 (1880)
The Glories of Our Blood and State (ode, J. Shirley: The Contention of Ajax and Ulysses), chorus, orch, Gloucester, 4 Sept 1883 (1885)
Blest Pair of Sirens (At a Solemn Music) (ode, J. Milton), chorus, orch, London, 17 May 1887 (1887)
L'Allegro ed Il Pensieroso (cant., Milton), S, B, chorus, orch, Norwich, 15 Oct 1890 (1890)
Eton (ode, A.C. Swinburne), chorus, orch, Eton College, 28 June 1891 (1891)
The Lotos-Eaters (A. Tennyson), choric song, S, chorus, orch, Cambridge, 13 June 1892 (1892)
Invocation to Music (ode, Bridges), S, T, B, chorus, orch, Leeds, 2 Oct 1895 (1895)
A Song of Darkness and Light (Bridges), S, chorus, orch, Gloucester, 15 Sept 1898 (1898)
Ode to Music (A.C. Benson), S, S, A, T, B, chorus, orch, London, RCM, 13 June 1901 (1901)
War and Peace (sym. ode, Benson and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, London, Royal Albert Hall, 30 April 1903 (1903)
The Pied Piper of Hamelin (cant., Browning), T, B, chorus, orch, Norwich, 26 Oct 1905, vs (1905), fs (1906)
The Vision of Life (sym. poem, Parry), S, B, chorus, orch, Cardiff, 26 Sept 1907 (1907); rev. 1914 (1914) [rev. for Norwich Festival but not perf.]
The Chivalry of the Sea (naval ode, Bridges), chorus, orch, London, 12 Dec 1916 (1916)

Partsongs:
Tell me where is fancy bred (W. Shakespeare), 4vv, 1864;
Fair daffodils (R. Herrick), madrigal, 5vv, 1865 (1866);
Persicos odi (Horace), 4vv, 1865;
Take, O take those lips away (Shakespeare), TTBB, 1865;
Oft in the stilly night (T. Moore), 1866;
Dost thou idly ask (W.C. Bryant), 1867;
Pure spirit, O where art thou? (?Parry), 1867;
There lived a sage (?Parry), 4 male vv, 1869;
He is coming (Mrs H. Gladstone), carol (1874);
3 Trios, female vv (1875);
6 Lyrics from an Elizabethan Song Book, 4–6vv (1897);
6 Modern Lyrics, 4vv (1897);
8 Four-Part Songs (1898);
Who can dwell with greatness (A. Dobson), 5vv, 1899, in Choral Songs … in Honour of Queen Victoria (1899);
In Praise of Song (?Parry), 8vv (1904);
6 Partsongs (1909);
7 Partsongs, ATB (1910);
La belle dame sans merci (Keats), 5vv, 1914–15, ed. P.M. Young (1979);
When Christ was born of Mary free (Harleian MS) (1915);
I know an Irish lass, 4vv, ?1916;
2 carols (1917)

Unison and school songs:
Rock-a-bye (1893);
Land to the leeward ho! (M. Preston) (1895);
The best school of all (H. Newbolt), 1908 (1916);
5 Unison Songs (1909);
School Songs (1911);
3 Unison Songs (1913);
School Songs (1914);
Come join the merry chorus (H. Smith) (1915);
A Hymn for Aviators (M.C.D. Hamilton) (1915);
For all we have and are (R. Kipling), 1916;
Jerusalem (W. Blake), choral song, unison vv, orch (1916);
3 Songs for ‘Kookoorookoo’ (C. Rossetti) (1916);
3 School Songs (1918);
England (Shakespeare) (1919)

Solo songs:
for 1 voice and piano unless otherwise stated
[74] English Lyrics, 12 sets, 1874–1918 (1885–1920):
i, 4 songs, 1881–5 (1885);
ii (Shakespeare), 5 songs, 1874–85 (1886);
iii, 6 songs (1895);
iv, 6 songs, 1885–96 (1896);
v, 7 songs, 1877–1901 (1902);
vi, 6 songs (1903);
vii, 6 songs, 1888–1906 (1907);
viii, 6 songs, c1904–6 (1907);
ix (M. Coleridge), 7 songs, 1908 (1909);
x, 6 songs, 1909 (1918);
xi, 8 songs, 1910–18, ed. E. Daymond, C. Wood and H.P. Greene (1920);
xii, 7 songs, c1870–1918, ed. Daymond, Wood and Greene (1920)

Fair is my love (E. Spenser), 1864;
Love not me (anon.), 1865;
When stars are in the quiet skies (E. Bulwer-Lytton), 1865;
Why does azure deck the sky (Moore), 1865 (1866);
Autumn (T. Hood), 1865–6 (1867), orchd 1867;
When the grey skies are flushed with rosy streaks, ?1866;
Angel hosts, sweet love, befriend thee (Lord Hervey), 1866 (1867);
Go, lovely rose (E. Waller), 1866;
Love the Tyrant (?Parry), 1866;
Sleep, my love, untouched by sorrow, 1867;
Dainty form, so firm and slight, 1868;
3 Odes of Anacreon (trans. Moore), 1868–78 (1880), no.2 orchd;
An Epigram (Fairest dreams may be forgotten) (?Parry), 1869;
Ah! woe is me! poor silver wing!, 1869;
A River of Life (Lord Pembroke) (1870);
Not Unavailing (The flower of purest whiteness), ?1872
An Evening Cloud (J. Wilson), 1873;
A Shadow (What lack the valleys) (A. Proctor), 1873;
3 Songs (1873); 4 Sonnets (Shakespeare, Ger. trans. F. Bodenstedt), 1873–82 (1887), Eng. and Ger. text;
A Garland of [6] Shakespearian and Other Old-Fashioned Songs (1874, repr. separately, 1880–81);
Sonnet (If thou survive my well-contented day) (Shakespeare), 1874;
Twilight (Lord Pembroke), 1874 (1875);
Absence, hear my protestation (J. Hoskins), 1881;
And wilt though leave me thus? (T. Wyatt), 1881;
My passion you regard with scorn, ?1881;
I arise from dreams of thee (Shelley), 1883;
The Maid of Elsinore (H. Boulton), in 12 New Songs by British Composers (1891)
The North Wind (W.E. Henley), B, orch, 1899;
The Soldier's Tent (from the Bard of Dimbovitza, trans. A. Strettell and C. Sylva), scena, Bar, orch, 1900 (1901);
Von edler Art (from Nuremberg songbook, 1549, trans. P. England), 1900 (1906);
Newfoundland (C. Boyle), 1st version (1904), 2nd version, ?1904;
Fear no more the heat o' the sun (Shakespeare) (1906);
The Laird of Cockpen (Lady Nairn), Bar, pf, 1906 (1907)

Vocal religiosa:

Oratorios, services:
Magnificat and Nunc dimittis, A, 1864
Te Deum, B , ?1864
Morning, Communion and Evening Service, D, chorus, org, 1866–9 (1868–9)
Kyrie eleison, fugue, 8vv, 1867
Te Deum, E , 1873
Evening Service (‘The Great’), D, 1881, ed. Dibble (1984)
Judith (orat, Apocrypha and H. Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 29 Aug 1888 (1888)
Job (orat, Bible and Parry), S, T, 2B, chorus, orch, Gloucester, 8 Sept 1892, vs (1892), fs (1898)
King Saul (orat, Bible and Parry), S, A, T, B, chorus, orch, Birmingham, 3 Oct 1894 (1894)
Magnificat, F, S, chorus, orch, Hereford, 15 Sept 1897 (1897)
Thanksgiving Te Deum, F, S, B, chorus, orch, Hereford, 11 Sept 1900 (1900); rev., with Eng. text, Gloucester, 11 Sept 1913 (1913)
Te Deum, D, for coronation of George V, chorus, orch, London, Westminster Abbey, 23 June 1911 (1911)

Other sacred:
Praise God from whom all blessings flow, chorale, 1864–5
Lobet den Herren, 5vv, 1867
O Lord, Thou hast cast us out (cant., Bible), Eton College, 8 Dec 1867 (1867)
Ode on St Cecilia's Day (A. Pope), S, B, chorus, orch, Leeds, 11 Oct 1889 (1889)
De profundis (Ps cxxx), S, 12vv, orch, Hereford, 10 Sept 1891 (1891)
Grace for a City Dinner (Benedictus), 4vv, 1897
Voces clamantium (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 10 Sept 1903 (1903)
The Love that Casteth out Fear (sinfonia sacra, Bible and Parry), chorus, orch, Gloucester, 7 Sept 1904 (1904)
Praise God in His Holiness, ps, B, org, 1906
The Soul's Ransom (sinfonia sacra, Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1906 (1906)
Beyond these voices there is peace (Bible and Parry), S, B, chorus, orch, Worcester, 9 Sept 1908 (1908)
Eton Memorial Ode (R. Bridges), Eton College, 18 Nov 1908 (1908)
Ode on the Nativity (W. Dunbar), S, chorus, orch, Hereford, 12 Sept 1912 (1912)
I believe it (R. Browning), soliloquy, B, org, 1912
God is our hope (Ps xlvi), B, double chorus, orch, London, St Paul's Cathedral, 24 April 1913 (1913)
motets
[6] Songs of Farewell: My soul, there is a country (H. Vaughan), 4vv (1916); I know my soul hath power to know all things (J. Davies), 4vv (1916); Never weather-beaten sail (T. Campion), 5vv (1916); There is an old belief (J.G. Lockhart), 6vv (1916); At the round earth's imagined corners (J. Donne), 7vv (1917); Lord, let me know mine end (Ps xxxix), 8vv (1918)

Anthems:
In my distress, 1863
Fear thou not, 1864
O sing unto the Lord a new song, 1864
Blessed is He, 1865 (1865)
Prevent us O Lord, 1865 (1865)
Why boastest though thyself, 1865
Blessed are they that dwell in Thy house, 1870
Lord, I have loved the habitation of Thy house, 1870
Hear my words, ye people (Bible), chorus, orch, Salisbury, 10 May 1894 (1894)
I was glad (Ps cxxii), coronation anthem for Edward VII, London, Westminster Abbey, 9 Aug 1902 (1902), rev. version, 23 June 1911 [for George V]

Instrumental:

Orch.:
Allegretto scherzando, E , 1867
Intermezzo religioso, 1867, Gloucester, 3 Sept 1868 [from Sonata, f, pf duet, 1865]
Piano Concerto, g, 1869, inc.
Vivien, ov., 1873, ?unperf., lost
Concertstück, g, 1877
Guillem de Cabestanh, ov., 1878, London, 15 March 1879
Piano Concerto, F , 1878–80, rev. 1884 and 1895, London, 3 April 1880
Symphony no.1, G, 1880–82, Birmingham, 31 Aug 1882
Symphony no.2 ‘Cambridge’, F, 1882–3, Cambridge, 12 June 1883; rev., London, 6 June 1887; rev., with new finale, 30 May 1895 (1906)
Suite moderne (Suite symphonique), 1886, Gloucester, 9 Sept 1886, rev. 1892
Symphony no.3 ‘English’, C, 1887–9, London, 23 May 1889; rev., Leeds, 30 Jan 1895; rev., Bournemouth, 18 Dec 1902 (1907)
Symphony no.4, e, 1889, London, 1 July 1889; rev. as ‘Finding the Way’, 1909–10, London, 10 Feb 1910 (1921)
An English Suite, str, 1890–1918, London, 20 Oct 1922 (1921), arr. Daymond, pf (1923)
Overture to an Unwritten Tragedy, a, 1893, Worcester, 13 Sept 1893; rev., London, 19 April 1894; rev. 1905 (1906)
‘Lady Radnor’ Suite, str, 1894, London, 29 June 1894 (1902); arr. pf (1905), arr. vn, pf (1915), arr. small orch
Elegy for Brahms, a, 1897, London, 9 Nov 1918
Symphonic Variations, e, 1897, London, 3 June 1897 (1897)
Symphonic Fantasia ‘1912’ (Symphony no.5), b, 1912, London, 5 Dec 1912 (1922)
From Death to Life, sym. poem, b /B , 1914, Brighton, 12 Nov 1914; rev., London, 18 March 1915
Foolish Fantasia (To finish the frolic if it will do), wind band, perf. Oxford, date unknown

Chbr.:
Nonet, B , fl, ob, eng hn, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 1877
Quintet, E , 2 vn, 2 va, vc, 1883–4, London, 18 May 1884; rev. 1896, 1902, score (1909)
3 str qts: g, 1867; C, 1868; G, 1878–80, London, 26 Feb 1880, ed. M. Allis (1995)
Piano Quartet, A , 1879, London, 13 Feb 1879 (1884)

Trios:
Short Trios, F, vn, va, pf, 1868;
Pf Trio [no.1], e, 1877, London, 31 Jan 1878 (Leipzig, 1879);
Pf Trio [no.2], b, 1884, London, 25 Nov 1884 (1884);
2 Intermezzi, str trio, 1884, ed. (1950);
Pf Trio [no.3], G, 1889–90, London, 13 Feb 1890, rev. 1893

Vn, pf:
3 movts, 1863;
Allegretto pastorale, G, 1870;
6 pieces (Freundschaftslieder), 1872;
Sonata, d, 1875;
Fantasie sonata in 1 movt, b, 1878, London, 30 Jan 1879;
Partita, d, London, 2 Dec 1886 (1886) [rev. of Suite de pièces, 1873–7, Cannes, 8 Feb 1877];
Sonata, D, 1888–9, London, 14 Feb 1889, rev. 1894;
12 Short Pieces, 1894 (1895);
Piece, G, 1896;
Romance, F (1896);
Suite, D (1907);
Suite, F (1907)

Vc, pf:
2 Duettinos, F, G, 1868;
Sonata, A, 1879–80, London, 12 Feb 1880 (1883)

Keyboard:
2 pf:
Grosses Duo, e, 1875–7 (Leipzig, 1877)

Pf 4 hands:
Ov., b, 1865;
Sonata, f, 1865;
Characteristic Popular Tunes of the British Isles, 2 bks, 1885 (1885)

Pf solo:
Little Piano Piece, variations, 1862;
Andante non troppo, B , 1865;
4 fugues, 1865: c, E , F, e;
Piece, g, 1865;
Andante, C, 1867;
Sonnets and Songs without Words, 3 sets: i, 1868 (1869), ii, 1867–75 (1875), iii, 1870–77 (1877);
A Little Forget-me-not, B , 1870;
7 Charackterbilder (1872);
2 Short Pieces, C, F, ?1873;
Variations on an Air by [J.S.] Bach, 1873–5;
2 sonatas: [no.1], F (1877), [no.2], A, 1876–7 (1878);
Theme and 19 Variations, d, 1878 (1885);
Cosy (1892);
[10] Shulbrede Tunes, 1911–14 (1914);
Hands Across the Centuries, suite, 1916–18 (1918);
Sleepy, ?1917;
5 Miniatures, ed. (1926) [incl. Cosy and Sleepy]

Org:
Grand Fugue with 3 Subjects, G, 1865;
Fantasia and Fugue, G, 1877–1912 (1913);
Chorale Preludes, set 1, 1911–12 (1912);
3 Chorale Fantasias, 1911–14 (1915);
Toccata and Fugue ‘The Wanderer’, G/e, 1912–18 (1921);
Elegy, A , 1913 (1922) [for funeral of the 14th Earl of Pembroke, 7 April 1913];
Chorale Preludes, set 2, 1915 (1916);
For the Little Organ Book, ed. (1924)

Editions and arrangements:
W. Boyce: [Trio] Sonatas nos.10 and 12 (1747), arr. as Suite, e, 2 vn, va, vc (1892)
ed., with W.B. Squire and L. Benson: A Collection of Madrigals by Ancient Composers (1899)
H. Purcell: Soul of the World (from Hail, bright Cecilia), addl orch, 1918

Literatura:

123 articles in Grove
‘On some Bearings of the Historical Method upon Music’, PMA, xi (1884–5), 1–9
Studies of Great Composers (London, 1886/R)
The Art of Music (London, 1893; enlarged as The Evolution of the Art of Music, London, 1896, 2/1934/R)
Summary of the History and Development of Mediaeval and Modern European Music (London, 1893, 2/1904)
‘Purcell’, National Review, xxvi (1895–6), 339–50
The Music of the Seventeenth Century, OHM, iii (1902, rev. 2/1938/R by E.J. Dent)
Johann Sebastian Bach: the Story of the Development of a Great Personality (New York and London, 1909, 2/1934/R)
‘How Modern Song grew up’, MT, lii (1911), 11–15 [lecture, Reading U. College, 9 Nov 1910]
‘The Meaning of Ugliness in Art’, IMusSCR IV [London 1911], ed. C. Maclean (London, 1912), 77–83; also pubd MT, lii (1911), 507–11
Style in Musical Art (London, 1911/R) [collected Oxford lectures]
‘Things that Matter’, MQ, i (1915), 313–28
‘The Significance of Monteverde’, PMA, xlii (1915–16), 51–67
Instinct and Character (MS, c1915–18, GB-Lbl, Lcm, Ob, Shulbrede Priory, Sussex)]
ed. H.C. Colles: College Addresses delivered to Pupils of the Royal College of Music (London, 1920)
Lectures for University of Oxford (Ob) and RCM (Lcm)


Informació addicional... 

INTERPRETS: The Deakin Piano Trio
RECICLASSICAT: PARRY, Hubert (1848-1918)
AMAZON: PARRY - Piano Trio & Piano Quartet
SPOTIFY: PARRY - Piano Trio & Piano Quartet



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

VON CAMERLOHER, Placidus (1718-1782) - Lute music

October 9, 2018, 12:23 am
$
0
0
Emmanuel Jakob Handmann - A lady playing a lute (1752)
Obra de Jakob Emanuel Handmann (1718-1781), pintor suís.


- Recordatori de Placidus von Camerloher -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jakob Emanuel Handmann (Basel, 16 d'agost de 1718 - Bern, 3 de novembre de 1781) va ser un pintor suís. Fill de Johann Jakob Handmann i d'Anna Maria Rispach, es va formar amb Johann Ulrich Schnetzler (1704-1763) a Schaffhausen. El 1739, i després de finalitzar la seva formació, va viatjar a París on va treballar a l'estudi de Jean Restout II. El 1742, i després de realitzar diversos viatges per França, va entrar en el taller del pintor Hörling, amb qui es va associar. Va ser aleshores quan es va especialitzar en la pintura de retrats traslladant-se, en una data indeterminada, a Itàlia. Establert a Roma, va treballar conjuntament amb Marco Benefial i Pierre Subleyras. El 1746 va tornar a Suïssa on va obrir el seu taller a Basilea. El 1773, i gràcies al suport de Carl Friedrich von Staal, va entrar com a membre de l'Accademia Clementina de Bolonya. Jakob Emanuel Handmann va morir a Berna el novembre de 1781.


Parlem de Música...

Placidus [Cajetanus Laurentius] von Camerloher [Camerlochner, Cammerlocher] (Murnau am Staffelsee, 9 d'agost de 1718 - Freising, 21 de juliol de 1782) va ser un compositor alemany. Germà del també compositor Joseph Anton Camerloher i del violoncel·lista Johann Gregor Virgilius Camerloher, es va formar inicialment a Murnau abans d'entrar a la Ritterakademie d'Ettal. El 1739 es va traslladar a Munich on va estudiar en el Wilhelmsgymnasium fins el 1741, en un temps en què va participar com a cantant de la Fastenmeditation per a la Congregatio Latina BV Mariae per a la qual, anys després, va compondre 17 Fastenmeditationen (1748-1773). El 1745 el bisbe electoral i posterior cardenal de Freising, Johann Theodor von Bayern, el va nomenar Kapellmeister de la cort en un càrrec que va compaginar amb el de director de música de cambra de Liège (1753-1759). A partir del 1748, i gràcies al diploma de noblesa que va rebre, va servir musicalment en els monestirs de Sant Veit (1748-1753) i Sant Andreas (1753-1782) de Freising. Com a compositor, va destacar especialment per les seves simfonies i obra religiosa. Placidus von Camerloher va morir a Freising el juliol de 1782.


OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
19 school comedies, lost

Vocal religiosa:

Missa solemnis;
7 other masses;
Requiem;
6 offs;
2 Miserere;
3 lits;
7 ants;
1 responsory;
2 Planctus Mariae;
1 motet;
4 arias;
1 Fastenmeditation;
1 off, doubtful;
17 masses and 29 other works, formerly in D-FS, lost;
16 Fastenmeditationen, lost

Instrumental:

Syms. (for 2 vn, va, bc unless otherwise stated):
6 as op.1 (Munich, c1748–53);
6 with 2 hn/tpt ad lib, op.2 (Liège, c1759–63), no.2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, ii (New York, 1984);
6 as op.3 (Amsterdam, 1761), lost, mentioned in Marpurg and Fétis;
6 as op.4 (Liège, c1761–3), no.2 ed. B. Ziegler (Braunschweig, 1932);
10 in D-Mbs;
1 in CH-E;
8 others

Other:
Notturno, 2 vn, va, bc;
Parthia, calichon, 2 vn, b, doubtful;
Trio, 2 calichons, vc;
18 trios, lute, vn, vc, lost, mentioned in GerberL

---

By either P. von Camerloher or J.A. Camerloher:
2 masses;
2 offs;
1 responsory;
3 motets;
2 sacred arias;
4 Passions, pubd in Cantus Ecclesiasticus Hebdomadae Sanctae (Munich, 1820);
11 syms.;
7 syms., lost, 3 listed in Breitkopf catalogue, 1762


Informació addicional... 
↧
Search

KNÜPFER, Sebastian (1633-1676) - Cantatas

October 9, 2018, 11:16 pm
$
0
0
Matthias Stomer - Cena di Emmaus
Obra de Matthias Stomer (c.1600-c.1652), pintor holandès.


- Recordatori de Sebastian Knüpfer -
En el dia de la commemoració del seu 342è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Mathias [Matthias] Stomer [Stom] (Amersfoort, c.1600 - Sicília, c.1652) va ser un pintor holandès. Es desconeix gran part de la seva vida i es creu que es va iniciar en la pintura amb Abraham Bloemaert a Utrecht. Després va viatjar a Roma, on entre els anys 1620 i 1623 va ser deixeble del pintor Gerrit van Honthorst. Des d'allà va viatjar a Nàpols, i el 1640 es va instal·lar a Sicília. Stomer s'explica entre els caravaggistes nòrdics més importants, juntament amb Honthorst. Es va diferenciar d'aquest pel seu cromatisme més càlid però limitat, en general, en gammes terroses, i pel predomini dels temes religiosos en la seva producció, davant de les escenes de gènere o quotidianes d'Honthorst i altres tenebristes. Entre les seves obres, cal destacar Samsó i Dalila, L'adoració dels pastors i La incredulitat de Sant Tomàs, que algunes fonts segueixen atribuint per error a Gerrit van Honthorst. Mathias Stomer es creu va morir a Sicilia en una data a l'entorn del 1652.


Parlem de Música...

Sebastian Knüpfer (Asch, 6 de setembre de 1633 - Leipzig, 10 d'octubre de 1676) va ser un compositor alemany. Fill de cantor, es va formar inicialment amb el seu pare. Amb 13 anys va ser acceptat en el Gymnasium Poeticum a Ratisbona, on hi va romandre durant vuit anys. També allà, va ser molt actiu en els cercles musicals però també va ser conegut pel seu profund coneixement de la filologia i poesia. Després d'acabar els seus estudis es va traslladar a Leipzig, probablement per estudiar-hi. D'entrada, va treballar com a cantant en actuacions del kantor Tobias Michael, de qui probablement va rebre classes. Ben aviat va començar a destacar per les seves progressives habilitats en composició tot assolint el càrrec de Thomaskantor amb només 20 anys i en substitució del seu mestre Michael. A partir d'aleshores, i sota la seva direcció, Leipzig va viure una esplendorosa edat d'or artística mai abans viscuda en aquesta ciutat germànica i que anys més tard culminarien compositors com Schelle, Kuhnau i Bach. Els seus manuscrits van viatjar a gran velocitat arreu d'Alemanya i el seu nom es va convertir, ràpidament, en un referent per tota una generació de compositors. Després de dinou anys de tasca ingent i fructífera, Sebastian Knüpfer va morir a Leipzig l'octubre de 1676.

Franz Hogenberg & Georg Braun - Lipsiae (Leipzig) (1617)

OBRA:

Vocal secular:

Lustige Madrigalien, 2–4vv, und Canzonetten, 1–3vv, insts (Leipzig, 1663), CH-Zz; 4 ed. in Moser, ii, 17ff, extracts and list of titles in Moser, i, 19ff

Vocal religiosa:

Latin:
Dies est laetitiae, 6vv, 2 vn, 3 va, 2 bn, 2 clarinos, 3 tpt, timp, 4 bombardi/3 piffari, D-Dlb;
Ecce quam bonum et quam iucundum (Ps cxxxiii), 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Kyrie cum Gloria, 6vv, insts (? 2 vn, 5 va), Bsb;
O benignissime Jesu, 3vv, 2 vn/cornettinos, va da gamba/bombard, Dlb;
Quare fremuerunt gentes (Ps ii), 6vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, 2 cornetts, 4 trbn, Dlb;
Super flumina Babylonis (Ps cxxxvii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, Dlb;
Surgite populi: De resurrectione et ascensione Domini, 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, cornett, 5 tpt, 3 trbn, timp, Dlb;
Veni Sancte Spiritus, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, 2 cornettinos, 3 trbn, timp, org, Dlb
Justus ut palma florebit, 4vv, Bsb
Quemadmodum desiderat, B solo, 5vv, org, Dlb, S-Uu

German:
Ach Herr, lass deine lieben Engelein, 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, tamburi, 2 fl, org, D-Bsb;
Ach Herr, strafe mich nicht (Ps vi), 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, 2 fl, tamburi, org, Bsb, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Ach mein herzliebes Jesulein, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Dlb;
Ach, wenn kommet doch die Stunde, aria, A/T, 3 va, vle, bc, Dlb;
Alleluja, man singet mit Freuden, 5vv, 8 insts, Dlb;
Asche, die des Schöpfers Händ, 5vv, lost, extant in parody version by Z. Haenisch (Halle, 1665);
Der Gerechte wird grünen wie ein Palmbaum, 5vv, 2 vn, violetta, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Bsb, ?lost;
Der Herr ist König, 8vv, vn, 5 va, 7 trbn, bc, Bsb;
Der Herr ist mein Hirt, B, vn, 3 va, org, RUl;
Der Herr schaffet deinen Gränzen Friede, 3vv, 2 vn, trbn, bc, Bsb, ?lost;
Der Seegen des Herren machet reich, 5vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb, ?lost
Dies ist der Tag, den der Herr macht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 2 clarinos, 2 trbn, Bsb;
Dies ist der Tag des Herrn, a 16, Dlb;
Die Turteltaube lässt sich hören, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, timp, bc, Dlb;
Erforsche mich Gott, funeral motet, 14 May 1673, 8vv (2 choirs), Bsb (Leipzig, 1674);
Erheb dich, meine Seele, funeral motet, 1676, 4vv (Leipzig, 1676), pubd version WER;
Erhöre, Jesulein, mein sehnlichs, S, 4 str, Dlb;
Erstanden ist der heilge Christ, 5vv, 2 vn, 4 va, bn, bombard, 2 clarinos, 2 tpt, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. ripieno 4vv, 3 trbn);
Es haben mir die Hoffärtigen, 4vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Es ist eine Stimme eines Predigers in der Wüsten, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Es spricht der Unweisen Mund wohl, 8vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R)
Gelobet sey Gott, 5vv, 4 str, Dlb, ?lost;
Gen Himmel zu dem Vater mein, 6vv, 2 vn, 2 clarinos, timp, 2 trbn, bn, bc, Dlb;
Gott sei mir gnädig nach deiner Güte (Ps li), 5vv, ripieno 5vv, 4 va, bn, vle, bc, Dlb;
Herr Christ, der einig Gottes Sohn, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb;
Herr, hilf uns, wir verderben, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Herr, ich habe lieb die Stätte deines Hauses, 3vv, 2 vn, va, bc, Bsb;
Herr Jesu Christ, wahr’r Mensch, 5vv, ripieno 4vv, 2 vn, bn, bc, S-Uu;
Herr, lehre mich thun nach deinem, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, D-Dlb;
Herr, lehre uns bedenken, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Herr, strafe mich nicht (Ps xxxix), 4vv, 3 va, vle/bn, bc, Dlb;
Herr, wer wird wohnen in deinen Hütten, 3vv, 2 cornetts, 3 va, bc, Bsb
Ich freue mich in dir, 5vv, 2 vn, 2 va, 3 trbn, 2 fl, vle, bc, Bsb;
Ich habe dich zum Licht der Heiden gemacht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, bc, Dlb;
Ich will singen von der Gnade (Ps lxxxix), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 clarinos, 2 cornettinos, tpt, 2 trbn, bc, Dlb;
Jesu, meine Freud und Wonne, 5vv, 5 insts, RUl;
Jesus Christus, unser Heiland, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Komm du schöne Freudenkrone, 5vv, 2 vn, 3 violettas, violetta/bn, 2 clarinos, tamburi, 3 trbn, org, Dlb;
Komm heilger Geist, zeuch, 4vv, ripieno 4vv, 4 va, 4 trbn, bc, Bsb, ?lost;
Lass dir gefallen, 2vv, 4 insts, RUl
Machet die Thore weit, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 4 va, 2 cornetts/bombards, 3 trbn, bc, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Mein Gott, betrübt ist meine Seele, funeral motet, 20 Oct 1667, a 6, org (?1667), pubd version GOl, Z;
Mein Herz hält dir für dein Wort, aria, 3vv, 2 vn, bn, org, Bsb;
Nun dancket alle Gott, 6vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Nun freut euch, lieben Christen gemein, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Sende dein Licht (Ps xliii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dlb;
Victoria, die Fürsten sind geschlagen, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 3 trbn, org, S-Uu (org tablature);
Vom Himmel hoch, 3 choirs, 3 bombards, 2 clarinos, timp, harp, str, bc, D-Dlb, ed. C. Theis (Kassel, 1992)
Was mein Gott will, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Was sind wir Menschen doch [Das verstimmte Orgel-Werck], funeral ode, 4vv, 22 May 1672 (Leipzig, ?1672), pubd version Z;
Was werden wir essen, dialogue, 4vv, 4 insts, va, bc, Bsb, ?lost;
Weichet von mir, ihr Boshaftigen, funeral motet, 16 June 1661, 6vv, org (Leipzig, ?1661), pubd version FBo, GOl, WER;
Welt Vater du! O Adam deine Kinder, aria, 2 S, 3 va, vle, bc, Dlb;
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, vle, bc, Dlb;
Wer ist, der so von Edom kömmt, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 trbn, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. 2 clarinos, 2 tpt);
Wer ist, der so von Edom kömmt, 3vv, 4 va, Bsb;
Wir gehen nun, B, 3 insts, RUl;
Wohl dem, der in der Gottesfurcht steht, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, bombard, bc, Bsb
O Traurigkeit, o Hertzeleid, Grab-Lied über die Begräbnis …
Jesu Christi (J. Rist), 4vv, in G. Vopelius, Gesangbuch (Leipzig, 1682)

---

Lost works:
Latin sacred:
6 masses, a 4–24;
6 Mag, a 6–24;
Historia de missione Spiritus S[anctus];
16 motets, a 3–28

German sacred:
41 motets, a 5–20;
7 motets, a 6–23, listed in Spezifikation derer 276 musicalischen Kirchen-Stücken, so … Hr. Adamus Meissner… Organista bey der Kirchen zu St Ulrich [Halle] in seinem Testamente gedachter Kirchen … vermachet 1718 (see Serauky);
2 motets written for dedication of Halle organ, 1665 (see Serauky); music written for dedication of Knauthain organ, 1674

Secular:
Gluck zu! Dieweil der milde Sachse Euch wiederum eröffnet Wald und Bahn, madrigal, 4vv, 5 insts (Leipzig, 1657) [for Johann Georg II];
Leipziger Kehr-Michels, i–ii;
3 madrigals;
Sonata sup. Guten Abend Garten Man


Informació addicional... 
↧

WALLACE, William Vincent (1812-1865) - Opera Fantasies

October 10, 2018, 11:16 pm
$
0
0
Alfred Elmore - Pompeii, A.D. 79
Obra d'Alfred Elmore (1815–1881), pintor irlandès (1)


- Recordatori de William Vincent Wallace -
En el dia de la commemoració del seu 153è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Alfred Elmore (Clonakilty, 18 de juny de 1815 - London, 24 de gener de 1881) va ser un pintor irlandès. De ben petit es va traslladar amb la seva família a Londres, ciutat on va estudiar a la Royal Academy of Arts. Allà va rebre una primera influència de Richard Parkes Bonington, especialment en les seves primeres obres. El 1840 va realitzar una extensa gira europea que va finalitzar l'entorn del 1844. Al seu retorn a Londres es va associar amb The Clique, una companyia de joves artistes la qual tenia com a referents els pintors William Hogarth i David Wilkie. Va ser aleshores quan es va especialitzar en pintura de temàtica històrica, especialment de l'època clàssica, i religiosa. El 1865 va exposar On the Brink (1865), considerada la seva millor obra. Els darrers anys va evolucionar el seu estil mostrant la influència d'autors com Edward Poynter i Lawrence Alma-Tadema i realitzant, fins i tot, obres de temàtica orientalista. Alfred Elmore va morir a Londres el gener de 1881.


Parlem de Música...

William Vincent Wallace (Waterford, 11 de març de 1812 - Vieuzos, 12 d'octubre de 1865) va ser un violinista, pianista i compositor irlandès. Fill d'un músic militar, va estudiar inicialment amb el seu pare. Ben aviat va començar a tocar el piano i el violí assolint, el 1828, el càrrec de primer violinista de l'orquestra del Teatre Reial de Dublin. El 1830 va assolir el càrrec d'organista de la Thurles Roman Catholic Cathedral en un temps en què també va estudiar piano a l'Ursuline Convent. Va ser allà on va conèixer a Isabella Kelly amb qui es va casar el 1831 amb la condició, no obstant, de convertir-se al catolicisme i adoptar el nom de Vincent. El 1835 es va traslladar a Hobart Town juntament amb la seva família des d'on el 1836 va viatjar a Sydney per obrir la primera escola de música de la ciutat. Ben aviat, i gràcies a les seves dots com a violinista, es va convertir en una celebritat arreu d'Austràlia rebent el sobrenom del "Paganini australià". El 1838 va organitzar, a la Catedral de St Mary, el primer festival de música d'Austràlia. Aquell mateix any, i fins el 1843, va viatjar pels Estats Units sent un dels membres fundadors de la New York Philharmonic Society. El 1844 va viatjar per Holanda i Alemanya i el 1845 va realitzar diversos recitals de piano a Londres, ciutat on també va estrenar amb gran èxit la seva òpera Maritana. El 1850, i després de separar-se de la seva dona, es va instal·lar a Nova York, ciutat on es va casar amb la pianista Helen Stoepel. William Vincent Wallace va viure els darrers anys a França, morint a Vieuzos l'octubre de 1865.

William Vincent Wallace

OBRA:

Vocal:

Operas:
all first produced in London and published there in vocal score
Maritana (3, E. Fitzball), Drury Lane, 15 Nov 1845 (1846)
Matilda of Hungary (3, A. Bunn), Drury Lane, 22 Feb 1847 (1847)
Lurline (3, Fitzball), 1847, Covent Garden, 23 Feb 1860 (1859), B-Bc
The Amber Witch (4, H.F. Chorley), Her Majesty’s, 28 Feb 1861 (1861)
Love’s Triumph (3, J.R. Planché), Covent Garden, 3 Nov 1862 (1862), GB-Lbl
The Desert Flower (3, A. Harris and T.J. Williams), Covent Garden, 12 Oct 1863 (1864)

Not perf.:
The Maid of Zurich;
The King’s Page (J.E. Carpenter);
Estrella (H.B. Farnie), inc.;
Gulnare (It. operetta);
Olga (It. operetta)

---

Other works:
(selective list)

Wedding Hymn, hymn tune
Pf duets;
duets, vn, pf
Many pf solos, most (London, 1845–65), incl. La gondola (1846) and La grace (1851), both repr. in LPS, xvi (1985);
La belle danseuse (1864), concert studies, variations, dances, characteristic pieces
Album [of 10 songs and pf pieces], Respectfully Dedicated to the Ladies of the United States (New York, 1854)
Songs, duets, partsongs, many adapted from pf pieces


Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosemary Tuck (piano); Richard Bonynge (piano)
AMAZON: WALLACE - Opera Fantasies and Paraphrases
SPOTIFY: WALLACE - Opera Fantasies and Paraphrases



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

DE MESQUITA, Emerico Lobo (1746-1805) - Música Sacra

October 11, 2018, 11:47 pm
$
0
0
Frans Post - Brazilian Landscape with a Worker's House (c.1655)
Obra de Frans Janszoon Post (1612-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori d'Emerico Lobo de Mesquita -
En el dia de la celebració del seu 272è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Frans Janszoon Post (Haarlem, 17 de novembre de 1612 - Haarlem, 17 de febrer de 1680) va ser un pintor holandès. Es creu va iniciar el seu aprenentatge artístic a Holanda on segons Arnold Houbraken va estudiar amb el seu germà, l'arquitecte Pieter Post, i amb Pieter Molijn, Salomon Ruysdael i Salomón de Bray. Entre el 1637 i 1644 va viatjar amb la Companyia Holandesa des de les Índies Occidentals fins al Brasil en un viatge que va documentar exhaustivament en la seva obra. Una temàtica paisatgística de caràcter descriptiu i realista i amb poc marge per la fantasia. El 1644 va retornar a Holanda on va seguir pintant, tot i la distància, paisatges del Brasil els quals havia recopilat en centenars de dibuixos i esbossos. El 1646 va entrar al Gremi de Sant Lluc i va ser autor de les il·lustracions del llibre Història Naturalis Brasiliae (1648). El 1650 es va casar amb Jannetye Bogaret. Els darrers anys i arrel de la seva entrada al Gremi de Sant Lluc, el seu estil va canviar. Tot i que va seguir amb la mateixa composició, va decidir afegir-hi animals i notes exòtiques, fent servir, alhora, una gamma de tons més variada. També va concentrar la llum sobre el fons del paisatge i les figures, en una escala menor, van perde la seva rigidesa, escampant-se pel quadre, indicades mitjançant pinzellades ràpides i nervioses, com els perfils de les palmeres que s'esfumen contra horitzons més lluminosos. Frans Janszoon Post va morir a Haarlem el febrer de 1680.


Parlem de Música...

José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (Vila do Príncipe, 12 d'octubre de 1746 - Rio de Janeiro, abril de 1805) va ser un organista i compositor brasiler. Fill del portuguès José Lobo de Mesquita i de la seva esclava Joaquina Emerenciana, va ser un dels músics més actius a la província de Minas Gerais durant l'últim quart del segle XVIII. El 1776 es va establir a Arraial do Tejuco (Diamantina) ciutat on va passar la major part de la seva vida. El 1788 va ingressar a la Germanor de La nostra Senyora de les Mercès de Arraial do Tejuco. Va exercir d'organista a l'Església de San Antonio (1783-4) i va ser també el primer organista de la Irmandade do Ss Sacramento. El 1798 es va instal·lar a Vila Rica, on va treballar com a compositor, director i organista a diferents congregacions religioses. El 1801 es va traslladar a Rio de Janeiro on va adquirir el càrrec d'organista de l'Església Nossa Senhora de Carmo fins el 1805, any de la seva mort.

Matthaeus Seutter - Regni Brasiliae (1740)
Matthaeus Seutter (1678-1757) - Regni Brasiliae (1740) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Missa, for Holy Week, 1778;
Missa, F, c1780;
Missa, E , c1782;
Missa, C;
Missa concertada e credo;
Missa de requiem;
Missa de S Cecilia;
Missa Passio domini nostri Jesu Christi

Motets:
Tercio, S, SSAB, str, 1783, Museu da música da arquidiocese de Mariana, Minas Gerais (facs. (Rio de Janeiro, 1985) [incl. thematic catalogue]);
Congratulamini mihi omnes;
Processione cum ramis benedictis

Ants:
Regina caeli laetare, 1779;
Salve regina, chorus, str, org, 1787, ed. F.C. Lange, Archivo de música religiosa de la capitanía geral das Minas Gerais, i (Mendoza, 1951);
Zelus domus, 1779;
Ave regina caelorum;
In pacem in idipsum

Settings for Holy Week, incl. Gradual para domingo da ressurreição, ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (Sao Paolo and Ouro Prêto, 1994) and 4 tractus do sábado santo, ed. F.C. Lange (Recife, 1979);
Offices for the dead;
Ave regina caelorum, 1783;
4 lits;
Matinas de Natal;
2 Mag;
5 novenas;
off;
Regina caeli laetare, Si quaeris miracula: both ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (São Paulo and Ouro Prêto, 1994);
Signatum est;
Stabat mater;
2 TeD


Informació addicional... 

INTERPRETS: Vox Brasiliensis; Ricardo Kanji
RECICLASSICAT: DE MESQUITA, Emerico Lobo (1746-1805)
AMAZON: Música Sacra do Brasil Colonial
↧

FRAGOSO, António (1897-1918) - Piano Trio (1916)

October 13, 2018, 1:00 am
$
0
0
Louis Abel-Truchet - At the races
Obra de Louis Abel-Truchet (1857-1918), pintor francès (1)


- Recordatori d'António Fragoso -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Louis Abel-Truchet (Versailles, 29 de desembre de 1857 - Auxerre,  9 de setembre de 1918) va ser un pintor francès. Es va formar a l'Académie Julian de París amb Benjamin Constant i Jules Joseph Lefebvre. Ben aviat, es va especialitzar en escenes nocturnes de la vida de París tot i que també va realitzar paisatges i escenes de gènere. El 1907 va fundar, juntament amb Louis Vallet, la Société des humoristes. Pels seus mèrits artístics, el 1911 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor. Durant la Primera Guerra Mundial, es va inscriure com a voluntari en un regiment d'enginyers utilitzant les seves habilitats artístiques per crear elements de camuflatge. També durant aquell temps va publicar caricatures a la premsa i, en particular, a Le Petit Journal. La seva dona Julia Abel-Truchet també va ser pintora. Louis Abel-Truchet va morir en el transcurs de la guerra el setembre de 1918.


Parlem de Música...

António de Lima Fragoso (Pocariça, 17 de juny de 1897 - Pocariça, 13 d'octubre de 1918) va ser un pianista i compositor portuguès. Amb vocació musical des de ben petit, es va formar en piano amb el seu oncle Antonio dos Santos Tovin i posteriorment amb el professor Ernesto Maia. A partir del 1913 va començar a publicar les seves primeres obres, majoritàriament partitures per a piano. Un any després, va entrar en el Conservatori Nacional de Música de Lisboa on va estudiar harmonia i piano amb Marcos Garin, Tomás Borba i Luís de Freitas Branco. Com a compositor, tot i la seva mort prematura, va ser relativament prolífic amb un centenar d'obres, principalment per a piano, cançons i algunes peces de cambra en un estil proper al d'autors com Chopin o Debussy. António Fragoso, víctima d'una grip neumònica letal, va morir a Pocariça l'octubre de 1918.

António Fragoso (c.1910) (2)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Carlos Damas (violin); Jill Lawson (piano)
AMAZON: FRAGOSO, A. - Complete Chamber Music for Violin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRAGOSO, A. - Complete Chamber Music for Violin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

ARCADELT, Jacques (c.1507-1568) - Missa ‘Ave regina caelorum’

October 14, 2018, 1:00 am
$
0
0
Joachim Beuckelaer - The Holy Kinship (1567)
Obra de Joachim Beuckelaer (1533-1574), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Jacques Arcadelt -
En el dia de la commemoració del seu 450è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Joachim Beuckelaer (Antwerpen, 1533 - Antwerpen, 1575) va ser un pintor flamenc. Es creu va ser fill del també pintor Mattheus Beukeleere amb qui probablement va rebre la seva primera formació. Poc després, va estudiar amb Pieter Aertsen, qui el 1542 s'havia casat amb la seva tieta Katelijne Beuckelaer. El 1560 es va casar amb Magdalena Schrijvers en un temps en què sembla va tenir dificultats econòmiques i per subsistir es va veure obligat a treballar al servei d'altres pintors. Paral·lelament, va començar a realitzar les seves pròpies composicions formades principalment per escenes religioses clàssiques i obres de gènere. El seu estil va mostrar un codi visual que tenia el seu origen en Quintin Massys i on la juxtaposició de plans, amb l'escena profana en primer terme, encarnant el mal exemple, i l'escena religiosa al fons, en tons apagats, permetia emetre un judici moralitzant. El seu germà Huybrecht Beuckeleer també va ser pintor. Joachim Beuckelaer va viure tota la seva vida a Anvers, ciutat on també hi va morir el 1575.


Parlem de Música...

Jacques Arcadelt [Archadelt, Arcadet] (Namur?, c.1507 - Paris, 14 d'octubre de 1568) va ser un compositor flamenc. Es desconeix gran part de la seva vida inicial sent la primera referència d'un viatge a Itàlia realitzat a finals de la dècada de 1520. Precisament a Roma va ser on a l'entorn del 1530 va publicar la seva primera col·lecció musical. Es creu, i gràcies a documentació de l'època, que va viure a Florència treballant al servei d'Alessandro de’ Medici. A partir del 1537 va viure a Roma on va treballar a la comitiva papal. El 1539, va entrar com a membre de la Cappella Giulia i poc temps després va formar part de la Capella Sixtina, on va ser nomenat magister puerorum i més tard va ser promocionat a mestre del cor. Precisament en aquell període va publicar quatre dels seus sis llibres de madrigals per a quatre veus. Al voltant del 1553, va tornar a França, on ja va passar la resta de la seva vida. El 1557 va publicar un llibre de misses dedicat al seu patró Charles de Guise, cardenal de Lorraine, a qui va servir com a mestre de capella. Jacques Arcadelt va morir a París l'octubre de 1568.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Namurcum (Namur) (1575)

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Most of the chansons in the volumes devoted mainly to Arcadelt, listed immediately below, had already appeared in earlier anthologies. The earliest source is cited in the list of individual pieces. All are for 4 voices unless otherwise stated.
Quatorsiesme livre de chansons, 4–6vv (Paris, 1561)
Tiers livres de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Quatrième livre de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Cinquième livre de chansons, 4vv (Paris, 1567)
Sisième livre de chansons, 4–5vv (Paris, 1569)
Neuvième livre de chansons, 4–6vv (Paris, 1569)
Other chansons;

Madrigals:
all for 4 voices unless otherwise stated
Il primo libro di madrigali, 4vv (Venice, 1539) [S ii]
Il secondo libro de madrigali, 4vv (Venice: Scotto, 1539)
Il vero secondo libro di madrigali (Venice: Gardano, 1539) [S iii]
Terzo libro de i madrigali novissimi, 4vv (Venice, 1539) [S iv]
Il quarto libro di madrigali, 4vv (Venice, 1539) [S v]
Primo libro di madrigali, 3vv (Venice, 1542) [S vii]
Il quinto libro di madrigali, 4vv (Venice, 1544) [S vi]
Other madrigals;

Other secular:
At tredpida et coeptis (Virgil), 4vv, 1556, S viii;
Integer vitae scelerisque (Horace), 3vv, 1559, S ix;
Montium custos nemorumque, 3vv, 1559, S ix;
Poscimur, si quid vacui (Horace), 3vv, 1559, S ix;
Vitam que faciunt beatiorem (Martial), 4vv, 1556, S viii

Vocal religiosa:

Masses, magnificats, lamentations:
Missa tres (Paris, 1557):
Missa ‘Ave regina caelorum’, 5vv, S i (on de Silva’s motet);
Missa de beata virgine, 4vv, S i;
Missa ‘Noe Noe’, 6vv, S i (on Mouton’s motet)
Magnificat primi toni, 4–6vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (i; Zain. Recordata est; Nun. Prophetae tui, Jerusalem), 4vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (ii; Caph. Defecerunt; Lamed. O vos omnes; Jerusalem), 5vv, 1557, S x
Lamentationes Jeremiae (iii; Res. Sordes eius; Zain. Vidisti Domine; Convertere), 4vv, 1557, S x

Motets and sacred chansons:
all edited in S x
Benedixit Deus Noe, 4vv, 1532;
Candida virginitas, 6vv, I-Rvat CS 24;
Congregati sunt, 5vv, 1538;
Corona aurea, 5vv, Rvat CS 24;
Domine Deus omnipotens, 4vv, 1538;
Domine exaltetur manus tua, 4vv, 1539;
Domine non secundum peccata nostra, 3–5vv, Rvat CS 13;
Dum complerentur dies Pentecostes, 5vv, 1538;
Estote fortes in bello, 6vv, Rv SI 35–40;
Filiae Jerusalem, 4vv, 1532;
Gaudent in caelis, 5vv, 1538;
Gloriosae Virginis Mariae, 5vv, Rvat CS 24
Haec dies, 4vv, 1532;
Hodie Beata Virgo Maria, 4vv, 1539;
Istorum est enim, 7vv, 1564, Memento salutis auctor, 4vv, Rvat CS 24;
Michael archangele, 5vv, 1538;
O gloriosa domina, 4vv, 1538;
O pulcherrima mulierum, 5vv, 1539;
O sacrum convivium, 5vv, 1539 (also attrib. Jacquet); Pater noster, 8vv, 1545;
Recordare Domine, 5vv, 1540;
Regina caeli, 5vv, Rvat CS 13;
Salve regina, 5vv, Rvat CS 24
Dont vient l’esjouissance, 4vv, 1553;
Il faut que de tous mes esprits, 4vv, 1555


Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Contexta; English Cornett and Sackbut Ensemble; Simon Ravens (conductor) 
AMAZON: Le Divin Arcadelt
SPOTIFY: Le Divin Arcadelt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>