Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Works for organ

$
0
0
Max Emanuel Ainmiller - Inneres einer gotischen KircheInterior of a Gothic church (1844)


- Recordatori de Johann Christian Heinrich Rinck -
En el dia de la commemoració del seu 172è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Maximilian Emanuel Ainmiller (München, 14 de febrer de 1807 - München, 8 de desembre de 1870) va ser un pintor alemany. Es va formar en pintura, arquitectura i disseny a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic sota la direcció de Friedrich von Gärtner. Finalitzada la seva formació, va començar a treballar com a decorador de la Porzellanmanufaktur de Nymphenburg. Va ser a partir d'aquesta feina que ràpidament va mostrar interès per l'art del vidre del qual en va esdevenir un dels màxims exponents arreu d'Europa. En aquest sentit, va ser autor d'incomptables vidrieres d'arreu d'Alemanya i d'altres països com Anglaterra, Espanya o Itàlia. Com a pintor, tot i no centrar la seva activitat en aquest art, va ser autor de diverses obres la majoria de les quals amb interiors d'esglésies com a temàtica principal. Maximilian Emanuel Ainmiller va viure a Munich tota la seva vida morint en aquesta ciutat el desembre de 1870.



Parlem de Música...

Johann Christian Heinrich Rinck (Elgersburg, 18 de febrer de 1770 - Darmstadt, 23 de juliol de 1846) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb Abicht, J.A. Junghanss i H.C. Kirchner. La seva formació acadèmica va anar a càrrec de J.C. Kittel, un antic alumne de Bach, a Erfurt. El 1790 va assolir el càrrec d'organista municipal de Giessen. El 1805 es va traslladar a Darmstadt com a organista, kantor, professor en una escola de música i com a membre de la Hofkapelle del gran duc Ludwig II. Allà va conèixer a Abbé Vogler i Gottfried Weber i el 1813 va assolir el càrrec d'organista oficial de la cort. Rinck va ser molt conegut arreu de la geografia alemanya, especialment per la seva condició de professor i organista. En aquest sentit, va tenir molts alumnes, entre ells, Charles HalléF.C. KühmstedtJoseph MainzerC.A. Mangold i C.F. Pohl. Com a compositor, va escriure principalment per a orgue en col·leccions en què va incloure nombrosos preludis corals així com obres de caràcter didàctic com el Praktische Orgelschule op.55, el Vorschule für angehende Organisten op.82 i els set volums Der Choralfreund oder Studien für Choralspielen opp.101-27. Per altra banda, també va ser autor d'obra musical diversa, com peces per a piano, obra de cambra o fins i tot dues misses. Com a teòric, va destacar la seva publicació Theoretisch-Praktische Anleitung zum Orgelspielen op.124 traduïda al francès, anglès i italià. Johann Christian Heinrich Rinck va morir a Darmstadt l'agost de 1846.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ludger Lohmann (organ)
RECICLASSICAT: RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846)
NAXOS: Rinck - Works for organ
SPOTIFY: Rinck - Works for organ



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUSTER, Joseph (1748-1812) - String Quartets (1780)

$
0
0
Isaac Ouwater - De Sint-Antoniuswaag in Amsterdam (c.1785)
Obra d'Isaac Ouwater (1748-1793), pintor holandès (1)


- Recordatori de Joseph Schuster -
En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Isaac Ouwater (Amsterdam, 31 de juliol de 1748 - Amsterdam, 4 de març 1793) va ser un pintor holandès especialitzat en arquitectures, vistes de ciutats i paisatges holandesos. D'acord amb la Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie, Ouwater va treballar a Àmsterdam, Haarlem i Utrecht. En aquestes ciutats va desenvolupar un art d'estètica i formes clàssiques. Els seus referents en el gènere van ser Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Isaac Ouwater va morir a Àmsterdam el març de 1793.



Parlem de Música...

Joseph Schuster (Dresden, 11 d'agost de 1748 - Dresden, 24 de juliol de 1812) va ser un compositor alemany. Fill d'un músic de la cort de Dresden, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre formació acadèmica de J.G. Schürer. Poc després, va rebre una beca i juntament amb Franz Seydelmann va viatjar a Itàlia on va rebre formació de J.G. Naumann i de Girolamo Pera. Al seu retorn a Dresden el 1772, va ser nomenat compositor eclesiàstic càrrec en el qual es va iniciar en la composició. Novament, entre els anys 1774 i 1777, va tornar a Itàlia on va conèixer i estudiar amb el Padre Martini a Bolonya. També a Itàlia, va escriure i representar les seves primeres òperes a Nàpols i Venècia rebent un títol honorífic de "maestro di capella" del Regne de Nàpols. Després d'un breu període a Dresden, el 1778 va tornar a Itàlia on es va relacionar estretament amb J.A. Hasse i on va representar amb gran èxit diverses òperes. El 1781, i arrel de la seva bona acollida a Itàlia, va ser reclamat a Dresden on va representar nombroses òperes i on va ser nomenat director musical en col·laboració amb els seus antics mestres Naumann, Schürer i Seydelmann. Finalment, el 1787 va ser nomenat Kapellmeister de la cort en un càrrec compartit amb el seu col·lega Seydelmann. Com a compositor, va ser notablement prolífic escrivint música de tots els gèneres amb la qual es va convertir en un dels compositors més populars d'Alemanya. Joseph Schuster, després d'anys d'èxits, va morir a Dresden el juliol de 1812.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
DKT: Dresden, Kleines Kurfürstliches Theater
NC:Naples, Teatro S Carlo
VM: Venice, Teatro S Moisè

Addl music in F.L. Gassmann: La contessina, Dresden, 2 Jan 1772
La fedeltà in amore (ob, 2), DKT, 1773, D-Dlb
L'idolo cinese (ob, 3, G. Lorenzi), DKT, 1776, Dlb
L'amore artigiano (ob, 3, C. Goldoni), VM, 1776, B-Bc
La Didone abbandonata (os, 3, P. Metastasio), NC, 1776; D-Dlb, I-Nc; 1 song [also attrib. G. Gazzaniga] (London, c1790)
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Forlì, Nuovo, 1776, D-Dlb, F-Pc
La schiava liberata (op seria-comica, 3, G. Martinelli), DKT, 2 Oct 1777; 2 scores and vs, D-Dlb
Der Alchymist, oder Der Liebesteufel (comischer Oper, 1, A.G. Meissner, after M.A. Le Grand: L'amour diable), DKT, March 1778, A-Wn, D-Bsb, Dlb, DS, Rp; vs, ed. G. Sartorius, Mbs (R1985: GOB, V); ed. R. Engländer (Kassel, 1958)
Die wüste Insel (Spl, 1, Meissner, after Metastasio: L'isola disabitata), Leipzig, Ranstädter Tor, 1779, A-Wn, D-Bsb
Creso in Media (os, 3, G. Pagliuca), NC, 1779, Dlb, I-Nc
Amor e Psyche (os, 2, after M. Coltellini), NC, 1780, D-Dlb, I-Nc
Il bon ton (ob, 2), VM, 1780, ?lost
Il marito indolente (ob, 2, C. Mazzolà), DKT, 1782, D-Dlb; Ger. trans. as Der gleichgültige Ehemann, Bsb
Il pazzo per forza (ob, 2, Mazzolà), DKT, 1784, Dlb
Lo spirito di contradizione (ob, 2, Mazzolà), DKT, 1785, Dlb; Ger. trans. as Dr Murner, DS
Gli avari in trappola (ob, 2, Mazzolà), DKT, 1787, Dlb
Rübezahl ossia Il vero amore (ob, 2, Mazzolà), DKT, 14 Feb 1789; Dlb, vs, A-Wgm
Il servo padrone ossia L'amore perfetto (ob, 2, Mazzolà), DKT, 1793, D-Dlb
Osmano dey d'Algeri (ob, 2, ? G. Cinti), DKT, 1800, Dlb
L'amor prigionero (op, Metastasio), DKT, 1801
Il giorno natalizio (ob, 2, Cinti), pasticcio, DKT, 24 Feb 1802, Dlb
Der Schauspieldirector (Spl), DS [doubtful; cited in EitnerQ]

Cants.:
Amor prigioniero, 2vv, insts, 1769, D-Dlb;
Lob der Musik (A.G. Meissner), 1v, choir, orch, Bsb, Dlb, SWl, vs (Leipzig, 1784); cant. (Orlandi), 1807, Dlb;
Il ritorno del sole sull'orizonte, 1808, Dlb, LEm;
Gesang zur Feyer, des Friedens und der sächsischen Königswürde, T, B, pf (Leipzig, n.d.);
Per il felice ritorno di Carlsbad, Dlb;
La sorpresa, Dlb;
La tempesta (P. Metastasio), 1v, insts, Dlb;
Il nome (Metastasio), S, orch, Dlb [inc.]
Many arias and songs, A-Wgm, B-Br, D-Bsb, Dlb, DS, LÜh, W, I-Bc, Mc, MC, NL-Avnm, USSR-KAu
Numerous songs in contemporary anthologies

Vocal religiosa:

Orats (most for Catholic court chapel, Dresden):
La passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), 1778, A-Wgm, D-Bsb, Dlb, Rp;
Ester, Venice, Conservatorio Ospedaletto, 1781 [cited in GerberNL];
Mosè riconosciuto (G.A. Migliavacca), 1786;
La Betulia liberata (Metastasio), 1796, Bsb, Dlb;
Gioas re di Giuda (Metastasio), 1803, Dlb

Masses:
19, Dlb;
4 for 4vv, orch, Bsb;
1 for 3vv, orch, I-Mc;
1, A-Wgm; frags. in Wn, Wgm, D-Bsb, LEm

Musikalische Todenfeier den Manen Leopolds des Weisen geheiligt ([?J.C.R.] Heydenreich), vs (Leipzig, 1792)

Other:
21 offs, 7 lost;
13 Mag, 8 lost;
2 vespers, lost;
19 Marian ants, 4 lost;
2 hymns;
4 lits, 2 lost;
Stabat mater;
TeD, lost;
Compline;
Many ps settings for soloists, choir and orch; most in D-Dlb, others in A-Wgm, D-Bsb, Dlb, LEm, LEt, SWl, I-Bc, USSR-KAu; MS catalogue ?1812, D-Dlb

Instrumental:

Syms./ovs.:
9, incl. 2 dated 1765, D-Dlb;
4, I-Mc;
3, 1788, D-DS;
2 each, W, Z;
1 each, A-Wgm, D-SWl;
2, CZ-KRa

---

Chbr:
Trio, 2 vn, b, c1768, D-Dlb;
6 sonatas, hpd, vn, c1776, I-Nc [?1 in Mc];
6 divertimenti da camera, hpd, vn, ?1777, D-Dlb, Bsb, ed. W. Plath (Kassel, 1971–3);
4 str qts, Bsb, formerly attrib. W.A. Mozart (kAnh.210–13/C20.01–04), ed. H. Wolheim (Mainz, 1932), 3 also in CZ-Pnm, 1 also in I-Pca;
2 str qts, CZ-Pnm
Many concs. and kbd pieces
3 pieces, mand, D-Dlb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Quartetto Joseph Joachin
AMAZON: SCHUSTER, J. - String Quartets Nos. 1-6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SCHUSTER, J. - String Quartets Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ERLEBACH, Philipp Heinrich (1657-1714) - Actu Homagiali (1705)

$
0
0
Jacob van Loo - Meleager and Atalanta
Obra de Jacob van Loo (c.1614-1670), pintor holandès (1)


- Recordatori de Philipp Heinrich Erlebach -
En el dia de la celebració del seu 361è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacob van Loo (Sluis, c. 1614 - París, 27 de novembre de 1670) va ser un pintor holandès. Fill del també pintor Jan van Loo, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1642 va viure a Amsterdam on es va casar amb Anna Lengele, germana del pintor Maerten Lengele. Allà ràpidament es va familiaritzar amb la pintura del famós Van Dyck, autor que va marcar profundament la seva obra. A partir del 1650, va començar a realitzar escenes galants amb figures de músics, soldats i dones en actituds afables i cordials. En aquest sentit, aquesta temàtica va ser innovadora al seu temps considerant-se un dels primers exemples d'aquest gènere. Va ser també a partir d'aleshores, que va rebre la influència d'autors com Gerard ter Borch i Nicolaes Maes. A l'entorn del 1658 va realitzar diversos retrats si bé la seva temàtica principal va ser la mitologia i les escenes de gènere. El 1660, i després de participar en una baralla, va ser acusat d'homicidi fet que va motivar el seu exili a París. Allà va continuar la seva carrera com a pintor assolint un gran èxit, especialment pels retrats. El 1663, i després de presentar el seu retrat de Michel Corneille, va ser admès com a membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Els seus fills Jean van Loo i Abraham van Loo van ser també pintors. Jacob van Loo va morir a París el novembre de 1670.



Parlem de Música...

Philipp Heinrich Erlebach (Esens, bap. 25 de juliol de 1657 - Rudolstadt, 17 d'abril de 1714) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment a la Cort de Frisia Oriental. Des d'allà, i per recomanació, se'l va enviar a Turíngia on va treballar durant els anys 1678-1679, primer com a músic i a partir del 1681 com a mestre de capella a la cort del comte Albert Anton von Schwarzburg-Rudolstadt. Allà va romandre-hi durant 33 anys com a mestre de capella. Durant aquest dilatat temps, va situar Turíngia en el mapa musical gràcies al seu notable èxit com a compositor. Va mantenir bona amistat i relació professional amb Johann Krieger, mestre de capella de la Cort de Weissenfels. El 1705 va participar, com a membre del seguici d'Albert Anton, en un acte d'homenatge a l'Emperador Josep I a Mühlhausen on, amb l'orquestra de la cort Rudolstadt, va dirigir una obra cerimonial de gran format i que havia compost per a la ocasió. Els seus últims anys va rebre diverses mostres d'afecte i fins i tot de veneració. Com a professor, va tenir diversos alumnes entre ells Johann Caspar Vogler, qui posteriorment seria alumne de Bach. Com a compositor, va ser extraordinàriament prolífic si bé, i malauradament, un devastador incendi l'any 1735 va destruir la major part del seu repertori format per abundant música vocal religiosa i un centenar llarg d'obres instrumentals. Erlebach, considerat un dels més grans compositors de l'Alemanya Central, va morir a Rudolstadt l'abril de 1714.

OBRA:

Vocal secular:

Harmonische Freude musicalischer Freunde, vol.i (50 arias), 4vv, 2 vn, bc (Nuremberg, 1697, 2/1710); vol.ii (25 arias), 4vv, 2 vn, 2 va, 3 ob, bn, bc (Nuremberg, 1710); both vols. ed. in DDT, xlvi–xlvii (1914/R), 12 arias ed. in Organum, ii/8 (Leipzig, 1929), 7 in Friedlaender, others in Thomas, GMB, HAM, ii
Josephs neuer Kaiserthron: Serenade from Musicalia bei dem Actu homagiali Mulhusino, 28 Oct 1705, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, timp, bc, holograph, D-MLHr

Vocal religiosa:

Cantatas, S, A, T, B, unless otherwise indicated:
Ach, dass ich Wassers genug hätte, 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, D-Bsb, Dl
Ach Herr, strafe mich nicht, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1699, Dl
Christus ist mein Leben, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, LEm, WRh
Da dieser Elende rief, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Da ich ein wenig vorüber kam, A/B, 2 vn, 2 va, bn, bc, WRh
Das ist das ewige Leben, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, F-Ssp
Das ist je gewisslich wahr, motet, 5vv, D-Dl
Das weiss ich fürwahr, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, LEm
Das Wort ward Fleisch, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1698, F
Der Gerechte wird grünen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, WRh
Der Herr belohnet die wohl, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Der Herr erhöre dich, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 3 va, timp, bc, Bsb
Der Herr hat offenbaret, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1700, F, Dl; ed. in Organum, i/33 (Leipzig, 1962)
Der Herr hat offenbaret sein Wort, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, WRh
Der Herr ist nahe allen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, 1701, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1966)
Der Herr weiss die Gottseligen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Der Name des Herrn ist ein festes Schloss, 4vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb
Der Ruhm der Gottlosen stehet nicht lang, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb (inst parts lost)
Die Liebe Gottes ist ausgegossen, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1699, Dl
Die mit Tränen säen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb, Dl
Dies ist der Tag, motet, 4vv, RUS-KA; ed. in DDT, xlix–l (1915/R)
Die Welt will nur die Frommen hassen, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1700, D-F
Die Zeit ist aus, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1700, Dl
Er bricht herfür, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, F
Exultemus, gaudeamus, laetemur, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1705, MLHr
Fürchtet euch nicht, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1700, F, LUC
Gelobet sei der Herr täglich, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Gelobet sei Gott der Herr, 4vv, 2 vn, bn, bc (frag.), 1700, Dl
Gott-geheiligte Sing-Stunde (C. Helm), 12 cants., 4vv, 2 vn, bc (Rudolstadt, 1704): Mein Herz bleibt Jesu stets getreu, A, T; Unruhige Gedanken, T; Betrübtes Herz, erfreue dich, A, B; Himmel, dir will ich vertrauen, S; Kehre wieder, armes Herz, S, A; Mein Geist ist nunmehr ganz genesen, A; Seele, lass endlich den Kummer verschwinden, T, B; Nun kann mich weder Kreuz noch Leiden, S; Ach mehr als zentnerschwere Last, S, A; Auf, mein Herz, entreisse dich, S; Ihr Augen, lasst euch nicht erschrecken, T, B; Lobe den Herrn meine Seele, T: RUl
Gott man lobet dich in der Stille, 4vv, 2 tpt, 3 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Gott will für alle seine Gaben (E. Neumeister), 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1708, WRh
Gratias agimus, 5vv, 2 vn, 3 va, vc, bc, F-Ssp
Held, du hast den Feind gebunden, 4vv, 3 ob, bn, 2 vn, 2 va, db, harp, bc, 1700, D-Dl
Herr, ich rufe zu dir, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dl
Herr unser Herrscher, 4vv, tpt, 2 vn, 2 va, db, bc, Bsb
Herr, wenn Trübsal da ist, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Herr, wer ist dir gleich, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb, Dl
Hütet euch, dass eure Herzen nicht beschweret werden, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1700, F, Dl
Ich bin mit meinem Gott zufrieden (Aemilie Juliane), 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dl
Ich hebe meine Augen auf, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Ich will euch wiedersehen, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1701, Bsb, Dl, F
Ich will ihnen einen einigen Hirten erwecken, 4vv, 2 vn, 2 va, db, bc, 1701, Bsb
Ich will ihre Speise segnen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Ich will mit Brandopfer gehen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, Bsb
Ich will Wasser giessen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1960)
Itzt sind angenehme Zeiten, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, 1700, Bsb
Jesu amabilis, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1697, Bsb
Jesu segne du dies Jahr (Neumeister), 4vv, 2 vn, bc, 1708, Bsb
Missa: Kyrie eleison, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Lobe den Herrn meine Seele, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, Bsb; ed. O. von Steuber (Kassel, 1960)
Lobe, lobe den Herrn, 4vv, tpt, 2 vn, 2 va, bc, MÜG
Lobt Gott in seinem Heiligtum, chorale, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, UDa
Mein Herz ist bereit, T, 2 vn, 2 va, bc, Bsb
Nun danket alle Gott, chorale, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc (frag.), WRh
Scrutabor legem tuam, 5vv, 2 vn, 4 va, bc, Bsb
Seid barmherzig wie auch euer Vater, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Selig sind die Friedfertigen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Siehe, ich verkündige euch grosse Freude, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1698, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1960)
Siehe, lobet den Herrn alle Knechte, 5vv, 2 tpt, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb
Siehe, um Trost war uns sehr bange, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Bsb, Dl
Unsere Missetat drücket uns hart, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1699, Dl
Viderunt omnes fines terrae, motet, 5vv, F, MÜp
Was erhebet sich die arme Erde, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Wer bin ich, Herr, motet, 5vv, RUS-KA; ed. in DDT, xlix–l (1915/R)
Wer sind diese mit weissen Kleidern, 4vv, 4 va, bc, 1688, D-Dl
Wie lieblich sind deine Wohnungen, 4vv, 3 vn, 2 va, bc, Bsb
Wohlan alle, die ihr durstig seid, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl

Instrumental:

VI Ouvertures begleitet mit … Airs nach französischer Art, a 5, 6 (Nuremberg, 1693/R); 2 ed. in Organum, iii/15–16 (Leipzig, 1926)
VI Sonate, vn, va da gamba/vn, bc (Nuremberg, 1694); 1 ed. in Organum, iii/5 (Leipzig, 1924), 2 ed. in HM, cxvii–cxviii (1954)
March from Musicalia bei dem Actu homagiali Mulhusino, 1705, 2 tpt, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc, holograph, D-MLHr

---

Lost works:
Sacred vocal:
24 masses;
Historia nativitatis;
Historia Passionis;
Historia Resurectionis;
Actus Pentecostalis;
Rudolstädtischer Neujahrsabend;
6 cantata cycles;
Wohlausgearbeitete … Chor-Arien, 5vv, 1708;
Chorus symphoniacus oder … Chorarien, 4vv, 1708;
c300 single pieces

Ops:
Die Plejades oder Das Siebengestirne (F.C. Bressand), 1693;
Die erfreuete Schäfer-Gesellschaft, 1702;
Die siegende Unschuld unter dem Beispiele Hunonis, Grafen zu Oldenburg, 1702;
Der wahrsagende Wunderbrunnen, 1704

Other secular vocal:
Streit der Famae und Verschwiegenheit über die Liebe, serenade, 1696;
Der entthronte Winter, serenade, 1699;
Das durch Gottes Gnade … beglückte Ratsfeld, ballet, 1700;
Das vierfache Alter, serenade, 1700;
Ballett, 1701;
Der mit Segen umwundene … Erntekranz, ballet, 1703;
Das schwarzburgische Brunnenfest, serenade, 1705;
Die schwarzburgische Glücks- und Freudenernte, serenade, 1705;
incidental music to Der durch Heirat wohlberatene Armenische Prinz Philotheus, 1692, Schauspiel von dem Leben und Tod Kaiser Günthers, 1696, Dettlieb und Caramine, 1704;
184 further cants. and arias

Instrumental:
c120 ovs., sonatas, etc., 1–13 insts



Informació addicional... 

ENDLER, Johann Samuel (1694-1762) - Symphonies

$
0
0
German School, 18th Century - A troop of cavalry led by two mounted trumpeters and a mounted drummer
Obra d'autor anònim (Segle XVIII) (1)


- Recordatori de Johann Samuel Endler -
En el dia de la celebració del seu 324è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

Johann Samuel Endler (Olbernhau, 26 de juliol de 1694 - Darmstadt, 23 d'abril de 1762) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista i mestre d'escola a Olbernhau, va ser el seu primer mestre. Es creu que posteriorment es va formar a la Thomasschule de Leipzig si bé no existeixen registres que ho certifiquin. El 1716 es va matricular a la Universitat de Leipzig i el 1720 va rebre el primer encàrrec d'organista de la Neukirche. Entre el 1721 i el 1723 va dirigir el collegium musicum de Fasch. A Leipzig va conèixer a Graupner, amb qui va compartir una estreta amistat. En aquest sentit, Graupner li va oferir, el 1723, un càrrec a Darmstadt que Endler va acceptar ocupant una plaça de violinista i cantant. A l'entorn del 1740 va ser ascendit a Konzertmeister i el 1744 va ser nomenat vice-Kapellmeister sota la direcció del mateix Graupner. Quan aquest va morir el 1760, Endler va rebre en herència el càrrec de mestre de capella, que ja va mantenir fins l'abril de 1762, l'any de la seva mort.

Gabriel Bodenehr (1664-1758) - Ansicht von Darmstadt um 1721 (2)

OBRA:

Vocal secular:

Der Nachtwächter, 1746, lost;
Der Raritätenmann (J.A. Buchner), B, orch, 1747

Vocal religiosa:

Church cants.:
Da die Zeit erfüllet war (J.C. Lichtenberg), T, 4vv, str, bc, 1729;
Ihr Lieben glaubet nicht einen jeglichen (Lichtenberg), 4vv, orch, 1729;
Jesus stirbt! Ach, soll ich leben (G.C. Lehms), 5vv, orch, 1713, D-DS (mostly autograph)

Instrumental:

30 sinfonias;
3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, lix–lxxiv (New York, 1984)
7 ovs. [Nagel gives incipits for 10], orch;
c10 marches;
partita (C), hpd;
2 pieces, 1755, 1759;
5 riddle canons [anon. in Endler's script], facs. in MGG1 (F. Noack)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Otto Sauter (trumpet); Philharmonisches Staatsorchester Bremen;
RECICLASSICAT: ENDLER, Johann Samuel (1694-1762)
AMAZON: 5 Trompetenkonzerte aus der Minter Sammlung, Vol. 1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: 5 Trompetenkonzerte aus der Minter Sammlung, Vol. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GAZ, Josep (1656-1713) - Música religiosa

$
0
0
Paolo de Matteis - Allegory of the Consequences of the Peace of Utrecht
Obra de Paolo de Matteis (1662-1728), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Paolo de Matteis (Piano Vetrale, 9 de febrer de 1662 - Napoli, 26 de juliol de 1728) va ser un pintor italià. Des de ben jove es va establir a Nàpols on va rebre formació de Francesco di Maria i Luca Giordano. El 1682 es va traslladar a Roma on va finalitzar la seva formació amb Giovanni Maria Morandi, i on va rebre la influència de Carlo Maratta. També a Roma va establir contacte amb l'ambaixador espanyol, Gaspar de Haro i Guzmán, qui el va acompanyar en el seu retorn a Nàpols. Gràcies al valuós contacte amb De Haro, va poder desenvolupar el seu treball amb gran autonomia a Nàpols, ciutat on va realitzar diverses comissions per esglésies. També a Nàpols va rebre encàrrecs des de l'estranger, principalment des d'Espanya. A partir del 1703 va treballar a París sota la protecció de Lluís XIV si bé les obres d'aquell període es van perdre. El 1714 es va establir a Viena sota protecció de la cort dels Habsburg. Finalment, a l'entorn del 1720 va tornar definitivament a Itàlia. Com a professor, van destacar els seus alumnes Giovanni Sarnelli i Antonio Sarnelli. Paolo de Matteis va morir a Nàpols el juliol de 1728.



Parlem de Música...

Josep Gaz (Martorell, 1656 - Girona, 27 de desembre de 1713) va ser un compositor català. Es va formar amb Lluís Vicenç Gargallo a l'escolania de la Catedral de Barcelona des d'on va promocionar, el 1675, pel càrrec de mestre de capella de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Des d'allà va tornar a Barcelona on va treballar fins a l'entorn del 1690 a la Basílica de Santa Maria del Mar. El 1690 va guanyar unes oposicions de mestre de capella de la Catedral de Girona en un càrrec que va preservar fins el 1711, l'any de la seva jubilació. Com a compositor, va ser autor principalment de música religiosa la qual va gaudir de notable ressò, especialment a Girona, ciutat on va morir el desembre de 1713.

Sieur de Beaulieu - Girone en Catalogne (1659)
Sieur de Beaulieu (c.1612-1674) - Girone en Catalogne (1659) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Música Antiga de Girona
MAGIRONA: El barroc de la catedral de Girona: el mestre de capella Josep Gaz (1690-1713)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SYLVA, Johann Elias (1716-1798) - Sinfonien (c.1755)

$
0
0
Francesco Battaglioli - Capriccio architettonico con città di fantasia
Obra de Francesco Battaglioli (c.1725-c.1796), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Francesco Battaglioli (Modena, c.1725 - Venezia, c.1796) va ser un pintor italià. Es desconeix gran part de la seva vida i formació si bé es creu va ser alumne de Raffaello Menia Rinaldi (fl.1713). A l'entorn del 1747 es va instal·lar a Venècia on va entrar en contacte amb els nombrosos pintors vedutistes de la ciutat. Entre els anys 1754 i 1760 va viure i treballar a Espanya on va substituir a Antonio Joli com a pintor oficial de la cort espanyola. Allà va realitzar diverses vistes urbanes del Buen Retiro, d'Aranjuez i del Palacio Real. A Madrid va coincidir amb Farinelli, qui el va contractar com a pintor privat. El 1760, i després de la coronació de Carles III, el seu contracte va finalitzar i va tornar a Itàlia. Novament a Venècia, el 1772 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts i el 1778 professor de perspectiva en substitució d'Antonio Visentini. Francesco Battaglioli va viure la resta de la seva vida a Venècia morint en una data indeterminada a l'entorn del 1796.



Parlem de Música...

Johann Ferdinand [Elias] de Sylva (Innsbruck, 21 de juny de 1716 - Innsbruck, 8 de maig de 1798) va ser un organista i compositor austríac. Es va formar com a cantant d’un cor del Königlichen Damenstift on el seu mestre va ser el seu oncle Elias de Sylva. L’admiració que va mostrar pel seu mestre va motivar el canvi de cognom de Ferdinand pel d’Elias. Més tard va rebre la influència, a través del seu oncle, del compositor Johann Jakob Walther. Poc després va entrar al Seminari de Teologia sent ordenat sacerdot el 1741 si bé professionalment es va dedicar la resta de la seva vida a la música. En aquest sentit va treballar com a violinista, professor i organista de la cort d’Innsbruck. Com a compositor va escriure abundant obra religiosa però també nombroses simfonies les quals van formar part dels oficis litúrgics. A partir del 1748 va treballar com a músic de la Pfarrkirche per assolir, el 1759, el nomenament de mestre de capella i director del cor en un càrrec que ja va mantenir fins el 1798, l’any de la seva mort.

Matthaeus Seutter - Tirolis (1729)
Matthaeus Seutter (1678-1757) - Tirolis (1729) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kammerorchester des Ferdinandeums; Josef Wetzinger
RECICLASSICAT: DE SYLVA, Johann Elias (1716-1798)
LANDESMUSEEN: DE SYLVA - Sinfonien
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STRACH, Leopold (1699-1755) - Missa Solemnis (c.1730)

$
0
0
Corrado Giaquinto - España rinde homenaje a la Religión y a la Fe (1759)
Obra de Corrado Giaquinto (1703-1765), pintor italià (1)



... vacances, vacaciones, holidays, 夏休み ...



Parlem de Pintura...

Corrado Giaquinto (Molfetta, 18 de febrer 1703 - Napoli, 1765) va ser un pintor italià. Va estudiar a Nàpols i a Roma, on aviat es va convertir en un dels pintors més prestigiosos de la ciutat. El 1753, reclamat per Ferran VI, es va traslladar a Madrid com a pintor de cambra i va exercir el càrrec de director de l'Acadèmia de San Fernando. Entre les seves obres realitzades a Espanya, cal destacar els frescos del Palau Reial de Madrid, els quadres d'altar pel Convent de les Salesas Reals (Sant Francesc de Sales i Santa Joana de Chantal) i els retrats (Farinelli). L'art de Giaquinto constitueix, en certa manera, una continuació del de Luca Giordano, amb un gust compositiu i unes subtileses de forma i d'estructura molt personals, que fan d'ell un dels artistes més brillants del rococó napolità i romà. El 1762 va tornar a Nàpols, ciutat on va morir el 1765.



Parlem de Música...

Leopold Strach (Kolín, 1699 - Brixen, 28 de juny de 1755) va ser un compositor bohemi. Es desconeix la seva formació i vida inicial sent la primera referència del 1727, any en què va constar com a músic al servei de la cort del príncep-bisbe de Brixen. El 1728 va assolir el càrrec de Hofkapellmeister de la cort del príncep-bisbe Kaspar Ignaz von Künigl en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor d'abundant obra religiosa molta de la qual es va representar a l'Abbatia B. M. V. et Sancti Ioannis Baptistae de Stams. Leopold Strach va morir a Brixen el juny de 1755.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Brixen (Bressanone) (1588)
Georg Braun (1541-1622)& Franz Hogenberg (1535-1590) - Brixen (Bressanone) (1588) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mieke van der Sluis (sopran); Bernhard Landauer (alt); Wilfried Jochens (tenor); Wolf Matthias Friedrich (bass); Kammerchor des Ferdinandeums; Concerto Armonico Budapest; Josef Wetzinger (conductor)
LANDESMUSEEN: STRACH - Sakralwerke
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

STRACH - Sakralwerke

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

400 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

$
0
0
Peter Lely - A Man, possibly the Artist, Playing the Violin
Obra de Peter Lely (1618-1680), pintor anglès (1)


Girolamo Bartei (c.1570-1618) - Gloria dalla Missa Laetentur Coeli
Robert Bateman (c.1570-1618) - Aria (50)
Pedro de Cristo (c.1540-1618) - Beata viscera Mariae
Pedro de Cristo (c.1540-1618) - O magnum mysterium
Pedro de Cristo (c.1540-1618) - Tristis est anima mea
Pedro de Cristo (c.1540-1618) - Virgo prudentissima
Solomon Eccles (1618-1683) - Bellamira Division on a Ground
Johannes Flittner (1618-1678) - Gezang 154
Michael Jacobi (1618-1663) - Das friedewunschende Teutschland
Cormack Macdermott (c.1550-1618) - The King's Musicon

- 400è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -



Parlem de Pintura...

Peter Lely (Soest, 14 de setembre de 1618 - London, 30 de novembre de 1680) va ser un pintor i compositor alemany nacionalitzat anglès posteriorment. Es va formar a Harlem en el taller de Pieter de Grebber. El 1641 es va traslladar a Londres, on es va donar a conèixer pintant paisatges amb figures si bé ràpidament es va orientar vers el retrat amb un estil proper al d'Anton van Dyck. El seu èxit el va promocionar com a pintor de cambra de Carles I i després de Carles II. El seu fill Johann Lely va ser també pintor. Peter Lely va morir a Londres el novembre de 1680, mentre realitzava un retrat de la duquessa de Somerset.



Parlem de Música...

Girolamo Bartei (c.1570-1618) va ser un compositor italià.

---

Robert Bateman (c.1570-1618)va ser un compositor anglès.

---

Martin Buset (c.1565-1618) va ser un compositor flamenc.

---

Pedro de Cristo (c.1540-1618) va ser un compositor portuguès.

---

Solomon Eccles (1618-1683) va ser un compositor anglès.

---

Sebastian Ertel (c.1555-1618) va ser un compositor alemany.

---

Johannes Flittner (1618-1678) va ser un compositor alemany.

---

Miguel Gomez Camargo (1618-1690) va ser un compositor espanyol.

---

Jan Alexander Gorczyn (1618-1704) va ser un compositor polonès.

---

Hendrik Goudsteen (1618-?) va ser un compositor holandès.

---

Kaspar Hassler (1562-1618) va ser un organista i compositor alemany.

---

Michael Jacobi (1618-1663) va ser un compositor alemany.

---

Cormack Macdermott (c.1550-1618) va ser un compositor irlandès.

---

Jean Millet (1618-1684) va ser un compositor francès.

---

Jan Jacob van Turnhout (1545-1618) va ser un compositor holandès.

---

300 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

$
0
0
Jean Barbault - A Lady playing a Mandolin
Obra de Jean Barbault (1718-1762), pintor francès (1)


Wenzel Raimund Johann Birck (1718-1763) - Concerto ex C
James Hart (1647-1718) - The Tempest Adieu to the Pleasures and Follies
Franz Ignaz Lipp (1718-1798) - Aria de Nativitate, Erlaube mir o schostes Kind
Niccolo Pasquali (1718-1757) - Pastora On Fam'd Arcadia's Flow'ry Plains - Shepherds Wou'd You Hope to Please Us - Damon, Who Long Ador'd This - Run as Fast as She
John Riddell (1718-1793) - Merry Lads - Lord Cassil's - Lord Garlie's - Col. Montgomery's
John Riddell (1718-1793) - Miss Montgomerie's Minuet - Miss Fullarton's Minuet
Bernardo Sabadini (c.1660-1718) - Hierone tiranno di Siracusa Amar e non mirar (Piacenza 1688)
Giulio Taglietti (1660-1718) - Concerto appropriato all'Organo in B-Flat Major

- 300è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -
Special thanks to my friend 'Tassos' for composers portraits



Parlem de Pintura...

Jean Barbault (Viarmes, 1 d'agost de 1718 - Roma, 28 de maig de 1762) va ser un pintor francès actiu a Itàlia. Es desconeix la seva formació sent la primera referència de 1750, any que va entrar com a membre de l'Acadèmia Francesa de Roma. Allà va desenvolupar la seva carrera com a pintor realitzant principalment obres de petit format de temàtica singular amb figures individuals sovint caracteritzades amb vestits orientals. També va realitzar paisatges i escenes de gènere si bé com artista va ser, en general, bastant desconegut. Jean Barbault va morir a Roma el maig de 1762.



Parlem de Música...

Leopold August Abel (1718-1794) va ser un violinista i compositor alemany.

Balthasar Denner (1685-1749) - Porträt einer Musikerfamilie (c.1730)
                      Balthasar Denner (1685-1749) - Porträt einer Musikerfamilie (c.1730) (2)

---

Wenzel Raimund Johann Birck (1718-1763) va ser un organista i compositor alemany.

---

Richard Brind (c.1650-1718) va ser un organista i compositor anglès.

---

Guillaume Pierre Dupont (1718-1777) va ser un violinista i compositor francès.

---

Lorenzo Maria Petronio Gibelli (1718-1812) va ser un cantant i compositor italià.



---

Richard Goodson (c.1655-1718) va ser un compositor anglès.

---

James Hart (1647-1718) va ser un compositor anglès.

---

John Langshaw (1718-1798) va ser un organista i compositor anglès.

---

Antonín Laube (1718-1784) va ser un compositor bohemi.

---

Franz Ignaz Lipp (1718-1798) va ser un organista i compositor austríac.

---

Niccolo Pasquali (1718-1757) va ser un violinista i compositor italià.

---

Kasper Pyrszinski (1718-1758) va ser un compositor polonès.

---

John Riddell (1718-1795) va ser un violonista i compositor escocès.

---

Vaclav Karel Holan Rovenski (1644-1718) va ser un organista i compositor bohemi.

---

Johann Jacob Rowaldt (1718-1775) va ser un organista i compositor alemany.

---

Bernardo Sabadini (c.1660-1718) va ser un organista i compositor italià.



---

Giuseppe Scarlatti (1718- 1777) va ser un compositor italià.

---

Giulio Taglietti (1660-1718) va ser un violinista i compositor italià.

---

Benedikt Vogl (1718-1790) va ser un violinista i compositor alemany.

---

Johann Berthold von Höffer (1667-1718) va ser un compositor eslovè.

---

Georges Henri Wenick (1718-1760) va ser un organista i compositor belga.

---

200 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

$
0
0
Filippo Palizzi - La Promenade près de Vietri (1849)
Obra de Filippo Palizzi (1818-1899), pintor italià (1)


Jacques-Louis Battmann (1818-1886) - Souvenir d'un Beau Jour (1863)
Friedrich Burchard Beneken (1760-1818) - Ich hab von ferne
Johann Nikolaus Forkel (1749-1818) - Variations on God Save the King
Johann Baptist Holzer (1753-1818) - Land Der Berge, Land Am Strome
Hubert Ferdinand Kufferath (1818-1896) - Etude no.5 - Andante from Six études de concert Op.8
Louis Lacombe (1818-1884) - 4 Nocturnes, Op. 8, Nos. 1 & 2
Lewis Henry Lavenu (1818-1859) - I Cannot Sing Tonight
John Mason Neale (1818-1866) - O Come, O Come Emmanuel
Joseph Rummel (1818-1880) - Lebewohl, Polonaise von Gödeke, Divertissement Op.31
Friedrich Wilhelm Tschirch (1818-1892) - Auf Osterreichs Bergen (From Austria's Mountains), Op. 51

- 200è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -



Parlem de Pintura...

Filippo Palizzi (Vasto, 16 de juny de 1818 - Napoli, 11 de setembre de 1899) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Nàpols abans d'estudiar de forma privada amb Giuseppe Bonolis. El 1844 va viatjar a França on va viure amb el seu germà Giuseppe Palizzi i on va entrar en contacte amb l'Escola de Barbizon. El 1855 va visitar París en motiu de l'Exposició Universal viatjant poc després a Holanda. El 1867 va tornar novament a París on va prendre part activament de l'Exposició Universal i on va guanyar una medalla d'or. Com a pintor, va destacar especialment pels seus paisatges i escenes de gènere. Al seu retorn a Nàpols va fundar amb Domenico Morelli el Museo Artistico Industriale en el qual en va ser director a partir del 1880. Els seus altres germans Francesco Paolo Palizzi i Nicola Palizzi van ser també pintors. Filippo Palizzi va morir a Nàpols el setembre de 1899.



Parlem de Música...

Agostino Accorimboni (1739-1818) va ser un compositor italià.

---

José Francisco Arroyo (1818-1886) va ser un compositor espanyol.

---

Etienne Bernard Joseph Barriere (1748-1818) va ser un violinista i compositor francès.

---

Abramo Basevi (1818-1885) va ser un compositor italià.

Abramo Basevi

---

Jacques-Louis Battmann (1818-1886) va ser un organista i compositor francès.



---

Friedrich Burchard Beneken (1760-1818) va ser un compositor alemany.

---

Carlo Boniforti (1818-1879) va ser un organista i compositor italià.

---

Georges Bousquet (1818-1854) va ser un compositor francès.

Isidore Pils - The composer Georges Bousquet (1818-1854) (1841)

---

Pedro Antonio Compta (c.1759-1818) va ser un compositor espanyol.

---

Gaudentius Dettelbach (1739-1818) va ser un compositor hongarès.

---

Johann Joseph Dussek (1738-1818) va ser un organista i compositor bohemi.

---

Heinrich Joseph Esser (1818-1872) va ser un violinista i compositor alemany.

Heinrich Joseph Esser

---

Johann Nikolaus Forkel (1749-1818) va ser un organista i compositor alemany.

Johann Nikolaus Forkel

---

José Gavalda (1818-1870) va ser un compositor espanyol.

---

Franz Johannes Gleißner (1761-1818) va ser un compositor alemany.

---

Jacques Nicolas Goule (1774-1818) va ser un compositor francès.

---

Ferdinand Gumbert (1818-1896) va ser un compositor alemany.

Ferdinand Gumbert

---

James Harcourt (1818-1883) va ser un organista i compositor anglès.

---

Henri Friedrich Hemy (1818-1888) va ser un compositor anglès.

---

Johann Baptist Holzer (1753-1818) va ser un compositor alemany.

---

Franz Ignaz Kaa (1739-1818) va ser un compositor alemany.

---

Mikhail Frantsevich Kerzelli (1755-1818) va ser un violinista i compositor rus.

---

Hubert Ferdinand Kufferath (1818-1896) va ser un compositor alemany.



---

Pierre La Houssaye (1735-1818) va ser un violinista i compositor francès.

---

Louis Lacombe (1818-1884) va ser un pianista i compositor francès.

Louis Lacombe

---

Lewis Henry Lavenu (1818-1859) va ser un compositor anglès.

Lewis Henry Lavenu

---

Paul Meriel (1818-1897) va ser un compositor francès.

---

John Mason Neale (1818-1866) va ser un compositor anglès.

John Mason Neale

---

John Pridham (1818-1896) va ser un compositor anglès.

---

Caroline Reinagle (1818-1892) va ser una pianista i compositora anglesa.

---

Joseph Rummel (1818-1880) va ser un pianista i compositor alemany.

---

Marek Konrad Sokolowski (1818-1883) va ser un guitarrista i compositor polonès.

---

Friedrich Wilhelm Tschirch (1818-1892) va ser un compositor alemany.

---

Johan Gottfried Zaar (1754-1818) va ser un compositor suec.

---

100 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

$
0
0
Gustav Klimt - Musik
Obra de Gustav Klimt (1862-1918), pintor austríac.


Félix Arndt (1889-1918) - Desecration
Guglielmo Cappetti (1875-1918) - Notturno
Willem Coenen (1836-1918) - Nocturne Es-Dur
Cecil Coles (1888-1918) - In the cathedral (1907)
Charles Crozat Converse (1832-1918) - Cockade City Quickstep
Robert Fischof (1856-1918) - Poëme d'Amour, Op. 47bis (1894)
Edward Imeson Horsmann (1873-1918) - The Bird of the Wilderness
Henri Kling (1842-1918) - Kitchen Symphony. Op. 445
Bertram Luard-Selby (1853-1918) - Psalm 67 Deus misereatur (God be merciful unto us)
Alphonse Jean Ernest Mailly (1833-1918) - Toccata
Sophie Menter (1846-1918) - Hungarian Gypsy Melodies
Oskar Rieding (1840-1918) - Violin Concerto in B minor op.35

- 100è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -



Parlem de Pintura...

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 - Wien, 6 de febrer de 1918) va ser un pintor austríac. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1879 i 1883, on es va especialitzar en arts decoratives. El 1897, i fruit del seu interès per l'art d'avantguarda, va abandonar l'Associació d'Artistes Vienesos i va fundar, amb alguns amics, la famosa Secessió Vienesa, de la qual va ser el primer president i màxim exponent. En aquest sentit, les pintures murals al·legòriques que va realitzar per a la Universitat de Viena, en què ja s'hi van albirar un evident canvi d'estil, van suscitar dures crítiques, de manera que va abandonar l'encàrrec abans de finalitzar-lo. Com a conseqüència d'aquest episodi, no va tornar a rebre encàrrecs oficials, si bé va continuar la seva carrera com a pintor realitzant gran quantitat d'obres. Primerament, paisatges plasmats amb una concepció molt peculiar de la perspectiva i en què van predominar les tonalitats verdoses i després, sobre tot, figures femenines, que van esdevenir el corpus més conegut i valorat de la seva producció. En aquestes obres va saber combinar el realisme del retrat amb un decorativisme extrem en els fons i els vestits, en què van predominar els tons grocs i daurats i els motius inspirats en les ales de papallona o les cues de paó. Obres com El petóSalomé i Judith I, imbuïdes totes elles d'una sensualitat palpable, van ser algunes de les seves pintures més conegudes. Gustav Klimt, que va viure bona part de la seva vida a Viena, va morir el febrer de 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de la terrible epidèmia de grip d'aquell any.



Parlem de Música...

Thomas Adams (1857-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---

Karoly Agghazy (1855-1918) va ser un pianista i compositor hongarès.

Karoly Agghazy

---

Richard Andersson (1851-1918) va ser un pianista i compositor suec.

Richard Andersson

---

Félix Arndt (1889-1918) va ser un pianista i compositor nord-americà.



---

Heinrich Bienstock (1894-1918) va ser un compositor alemany.

---

Max Brauer (1855-1918) va ser un compositor alemany.

---

Guglielmo Cappetti (1875-1918) va ser un compositor italià.

---

Paul Ciuntu (1866-1918) va ser un pianista i compositor romanès.

---

Willem Coenen (1836-1918) va ser un pianista i compositor holandès.

---

Cecil Coles (1888-1918) va ser un compositor escocès.



---

Alexis Contant (1858-1918) va ser un organista i compositor canadenc.



---

Charles Crozat Converse (1832-1918) va ser un compositor nord-americà.

---

César Cortinas (1892-1918) va ser un compositor uruguaià.

---

Eugène d'Harcourt (1859-1918) va ser un director i compositor francès.



---

David de Sousa (1880-1918) va ser un violoncel·lista i compositor portuguès.



---

Hermann Ludwig Eichborn (1847-1918) va ser un compositor alemany.

---

Friedrich Richard Faltin (1835-1918) va ser un organista i compositor finès.



---

Robert Fischof (1856-1918) va ser un pianista i compositor austríac.



---

Eduard Gaertner (1862-1918) va ser un compositor austríac.

---

Peter Gast (1854-1918) va ser un compositor alemany.



---

Louise Heritte (1841-1918) va ser una cantant, pianista i compositora francesa.



---

Michal Hertz (1844-1918) va ser un compositor polonès.

---

Richard Hoffmann (1844-1918) va ser un professor i compositor alemany.

---

Edward Imeson Horsmann (1873-1918) va ser un compositor anglès.

---

Henryk Jarecki (1846-1918) va ser un compositor polonès.



---

Max Jentsch (1855-1918) va ser un compositor alemany.



---

Bohuslav Jeremias (1859-1918) va ser un director i compositor txec.



---

Lothar Kempter (1844-1918) va ser un director i compositor suís.



---

Henri Kling (1842-1918) va ser un organista, intèrpret de trompa i compositor francès.



---

Johann Christoph Lauterbach (1832-1918) va ser un violinista i compositor alemany.



---

Bertram Luard-Selby (1853-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---

James Macy (1845-1918) va ser un compositor anglès.

---

Alphonse Jean Ernest Mailly (1833-1918) va ser un organista i compositor belga.

---

Richard Mandl (1859-1918) va ser un compositor austríac.



---

Henrik Moller (1852-1918) va ser un compositor suec.



---

Sophie Menter (1846-1918) va ser una pianista i compositora alemanya.



---

Jaroslav Novotny (1886-1918) va ser un compositor txec.

---

Susan McFarland Parkhurst (1836-1918) va ser una compositora nord-americana.

---

Frantisek Picka (1873-1918) va ser un compositor txec.



---

Antonio Pini-Corsi (1858-1918) va ser un cantant i compositor italià.

---

Alberto Iginio Randegger (1880-1918) va ser un director i compositor italià.

---

Oskar [Oscar] Rieding (1840-1918) va ser un violinista, professor i compositor alemany.

---

Fermín Ruiz Escobés (1850-1918) va ser un compositor espanyol.

---

Hugo Schleemuller (1872-1918) va ser un violoncel·lista i compositor alemany.



---

Henry Schradieck (1846-1918) va ser un violinista i compositor alemany.



---

Alfred Scott-Gatty (1847-1918) va ser un compositor anglès.



---

Karel Stecker (1861-1918) va ser un compositor txec.



---

Karl Fritjof Valentin (1853-1918) va ser un compositor suec.



---

Quinito Valverde Sanjuan (1875-1918) va ser un compositor espanyol.

---

Cornelis Van der Linden (1839-1918) va ser un compositor holandès.

---

Otto von Tideböhl (1863-1918) va ser un violinista i compositor alemany.

---

René Vierne (1878-1918) va ser un organista i compositor francès.

---

Herbert Walter Wareing (1857-1918) va ser un organista i compositor anglès.

---

RITTER, August Gottfried (1811-1885) - Organ music

$
0
0
Oswald Achenbach - Funeral in Palestrina (c.1857)
Obra d'Oswald Achenbach (1827-1905), pintor alemany (1)


- Recordatori d'August Gottfried Ritter -
En el dia de la commemoració del seu 133è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Oswald Achenbach (Düsseldorf, 2 de febrer de 1827 - Düsseldorf, 1 de febrer de 1905) va ser un pintor alemany. Va estudiar primer amb el seu germà gran, Andreas Achenbach, abans d'entrar a la Kunstakademie de Düsseldorf el 1835. Allà hi va romandre fins el 1841. El 1843 va iniciar una sèrie de viatges per Europa que el van dur a recorre Alemanya i, especialment, Itàlia, país que va plasmar assíduament en les seves pintures. Tanmateix, moltes de les pintures que va realitzar durant el període anterior al 1850 es van perdre. Els referents dels seus primers anys van ser els alemanys Johann Wilhelm Schirmer i Carl Rottmann. Durant l'estiu de 1850 va tornar a Itàlia, en un viatge que va consolidar la seva pintura definitivament. Allà va conèixer pintors com el suís Arnold Böcklin, i els alemanys Ludwig Thiersch i Heinrich Dreber. El 1863 es va convertir en professor de pintura paisatgística de la Kunstakademie de Düsseldorf. El seu estil va procurar captar, amb intensitat, els efectes de la llum tot plasmant una visió més idealitzada de la naturalesa que la que va mostrar el seu germà Andreas. Oswald Achenbach va morir a Düsseldorf el febrer de 1905.



Parlem de Música...

August Gottfried Ritter (Erfurt, 25 d'agost de 1811 - Magdeburg, 26 d'agost de 1885) va ser un organista i compositor alemany. Fill de comerciants, es va formar amb l'ordre dels Agustins d'Erfurt abans d'entrar al Lehrerseminar de la mateixa ciutat. Poc després, va rebre formació en piano i violí de l'organista Andreas Ketschau, titular en aquell temps a l'Augustinerkirche. El 1831 va assolir el càrrec d'organista de l'Andreaskirche en la qual també en va ser professor de la seva escola. Entre els anys 1832 i 1833 va rebre classes de piano i d'improvisació de Johann Nepomuk Hummel. A partir del 1834, i després de rebre diverses beques, va poder estudiar a Berlín amb Ludwig Berger (piano i composició), Karl Friedrich Rungenhagen (direcció) i August Wilhelm Bach (orgue). El 1835 va tornar a Erfurt on va tornar a treballar a l'Andreaskirche i on va ser professor de música en diverses escoles. També a Erfurt va assolir, el 1839, el càrrec d'organista de la Kaufmannskirche. El 1844 es va traslladar a Merseburg, on va treballar com a organista de la Merseburger Dom, i el 1847 a Magdeburg, on va treballar com a organista de la Magdeburger Dom la resta de la seva vida. Va ser a partir d'aleshores que es va convertir en un organista notablement admirat, especialment per les seves habilitats com a improvisador. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra d'orgue de la que en va destacar les seves sonates Ops. 11, 19, 23 i 31. August Gottfried Ritter va morir a Magdeburg l'agost de 1885.

Magdeburger Dom (1852)
Magdeburger Dom (1852) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hanna Dys (organ)
SOLITON: RITTER A.G. - Dziela Wybrane
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RITTER A.G. - Dziela Wybrane



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHNYDER VON WARTENSEE, Franz Xaver (1786-1868) - Clarinet Concerto

$
0
0
Constantin Hansen - En lille pige, Elise Købke, med en kop foran sig (1850)


- Recordatori de Franz Xaver Schnyder von Wartensee -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Christian Constantin Hansen (Roma, 3 de novembre de 1804 - København, 29 març de 1880) va ser un pintor danès. Al néixer la seva família es va traslladar a Viena, ciutat on va tenir com a padrina de baptisme a Constanze Mozart.  Poc després, es van mudar a Copenhaguen, on es va formar amb el seu pare i pintor Hans Hansen. Més tard, va entrar a l'escola d'arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca orientant-se posteriorment als estudis de pintura. A partir del 1828 va rebre formació de Christoffer Wilhelm Eckersberg. El 1835, i després de rebre una beca, va començar a viatjar, principalment per Alemanya i Itàlia, país aquest darrer on va conèixer l'escultor Bertel Thorvaldsen. També a Itàlia va coincidir amb diversos pintors nòrdics que en aquell temps vivien a Roma. El 1846 es va casar amb Magdalena Barbara Købke, amb qui va tenir tretze fills. El 1854 va ser nomenat professor a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca. Com a pintor va realitzar obra de temàtica diversa, destacant els seus retrats i vistes d'arquitectures clàssiques. La seva filla Elise Konstantin-Hansen va ser també pintora. Carl Christian Constantin Hansen va morir a Copenhagen el març de 1880.



Parlem de Música...

Franz Xaver Schnyder von Wartensee (Luzern, 15 d'abril de 1786 - Frankfurt, 27 d'agost de 1868) va ser un compositor suís. Es va formar en violí des de petit si bé a partir del 1802 va començar a estudiar piano. No obstant, el seu pare, polític de professió, el va intentar persuadir per tal d'orientar la seva carrera vers la política. En aquest sentit, va començar a treballar com a funcionari si bé a l'entorn del 1810 es va traslladar a Zurich per continuar la seva carrera musical. El 1811 va viatjar a Viena amb l'objectiu d'estudiar amb Beethoven si bé no ho va aconseguir rebent formació de Johann Cristoph Kienlen. A Viena ràpidament va entrar en els cercles musicals de la ciutat. No obstant el 1812, i després d'un incendi que va destruir la seva residència i pertinences, va decidir tornar a Suïssa. Instal·lat novament a Lucerne, es va centrar en la seva vida musical i literària. El 1816 es va traslladar a Yverdon on va assolir un càrrec de professor de cant a l'Institut Pestalozzi. El 1817 va viatjar a Frankfurt on va poder publicar i representar les seves primeres obres i on va realitzar diversos recitals de piano i harmònica. El 1828 va fundar la Frankfurt Liederkranz per a la qual va escriure diverses obres, entre elles, l'oratori Zeit und Ewigkeit. El 1847 va fundar la fundació Schnyder von Wartensee a Zurich per a la promoció de les arts i les ciències. Franz Xaver Schnyder von Wartensee, considerat un dels artistes suïssos més admirats del seu temps, va morir a Frankfurt l'agost de 1868.

Caspar Leontius Wyss - Luzern, von Westen
Caspar Leontius Wyss (1762-1798) - Luzern, von Westen (1)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Ubaldo (op), 1811–12, lost except for 1 chorus;
Estelle, oder Leichter Sinn und Liebesmacht, 1825;
Fortunat mit dem Säckel und Wünschhütlein, 1827–8, perf. Frankfurt, 2 Oct 1831;
Heimweh und Heimkehr (operetta), 1854, perf. Zürich, 14 Dec 1855

Choral with insts:
Die Mordnacht von Luzern, 1811;
Pestalozzi-Kantate, 1817;
Ky, 1819;
O sacrum convivium, off, 1830;
Zeit und Ewigkeit (after F.G. Klopstock), 1838;
Die Himmelslichter (Zürich, 1841)

Other vocal:
c25 choruses and songs, male vv;
qts;
duets;
numerous songs, 1v, pf, 4 bks pubd

Instrumental:

Orch.:
5 syms.;
Conc., 2 cl, orch;
Variations, pf, orch;
Other orch works;

---

Chbr.:
Sonata, vn, pf;
Fantasia, glass harmonica, str qt;
Duo, vc, pf;
2 sonatas, inventions, fugues, canons, scherzos, dance pieces, all pf.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter-Lukas Graf (flute); Hans Rudolf Stalder (1930-2017, clarinet); Thomas Wicky (violin); Thomas Friedli (1946-2008, clarinet); Ensemble Capriccio
RECICLASSICAT: SCHNYDER VON WARTENSEE, Franz Xaver (1786-1868)
AMAZON: VON WARTANSEE, KROMMER - Clarinet works
SPOTIFY: VON WARTANSEE, KROMMER - Clarinet works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MENAULT, Pierre-Richard (1642-1694) - Vêpres pour le Pére la Chaize

$
0
0
Philippe de Champaigne - The Repentant Magdalen (1648)
Obra de Philippe de Champaigne (1602-1674), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Philippe de Champaigne (Brussels, 26 de maig de 1602 - Paris, 12 d'agost de 1674) va ser un pintor flamenc. Entre els anys 1614 i 1618 va treballar en el taller de Jean Boullion abans de rebre formació del pintor Jacques Fouquières. El 1621 va viatjar a París, on va treballar amb diversos pintors i on va conèixer a Poussin, amb qui va col·laborar en diversos treballs al servei de María de Médicis, sota la direcció de Nicolas Duchesne. Poc després, va succeir a Duchesne com a pintor de la reina rebent el suport de Lluís XIII. També a París va ser reclamat pel cardenal Richelieu realitzant un retrat que es va convertir en una de les seves millors obres. A mitjans de la dècada de 1640 va entrar en contacte amb el convent parisenc de Port-Royal, on es van desenvolupar les doctrines del jansenisme, el que va afectar profundament la seva personalitat. D'aquesta manera, va romandre en estret contacte amb el cenacle durant la resta de la seva vida, i va fer entrar a una de les seves filles en el mateix. L'austeritat i l'ascetisme que promovia el jansenisme, orientat cap a un catolicisme sever, es va reflectir en la seva pintura en una sèrie d'obres realitzades fora de l'òrbita oficial. Així, va dur a terme nombrosos retrats de personatges lligats a Port-Royal, on la foscor de les vestimentes i la concentrada gravetat dels rostres van mostrar coherentment les doctrines predicades pel jansenisme. Philippe de Champaigne va morir a París l'agost de 1674.



Parlem de Música...

Pierre Menault (Beaune, 1642 - Dijon, 1694) va ser un compositor francès. De família d'agricultors, es va formar de ben petit a la Collégiale Notre-Dame de Beaune. Va ser allà on va rebre la primera formació musical de Jacques Huyn i Guillaume Truffot. Gràcies al seu ràpid aprenentatge, va rebre classes d'orgue i clavecí de Claude Chanet. El 1660 es va traslladar a Châlons-sur-Marne on va treballar de mestre de capella de la catedral de la ciutat. A l'entorn del 1670 va tornar breument a Beaune per tornar poc després a Châlons-sur-Marne. Finalment, el 1687 va ser nomenat mestre de capella de l'església de Saint-Étienne de Dijon en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida i en un temps en què l'organista de l'església era Jean Rameau, pare de Jean-Philippe Rameau. Com a professor, va destacar el seu alumne Joseph Michel. Pierre Menault va morir a Dijon el 1694.

Nicolas de Fer - Plan de l'ancienne et Nouvelle Ville de Dijon, France (1705)
Nicolas de Fer (1646-1720) - Plan de l'ancienne et Nouvelle Ville de Dijon, France (1705) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Arsys; La Fenice
AMAZON: MENAULT, P. - Vêpres pour le Pére la Chaize
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MENAULT, P. - Vêpres pour le Pére la Chaize



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JENNER, Gustav Uwe (1865-1920) - Violin Sonatas

$
0
0
Edgar Degas - The dance lesson (c.1879)
Obra d'Edgar Degas (1834-1917), pintor francès (1)


- Recordatori de Gustav Uwe Jenner -
En el dia de la commemoració del seu 98è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Edgar Degas (Paris, 19 de juliol de 1834 - Paris, 27 de setembre de 1917) va ser un pintor francès. Primogènit d'una família adinerada de París, Degas va abandonar aviat els estudis de Dret a la Sorbona per dedicar-se a la pintura. El 1855 va entrar al taller de Louis Lamothe, deixeble d'Ingres, on va adquirir una sòlida formació acadèmica. Entre el 1856 i el 1859 va viatjar per Itàlia copiant als mestres renaixentistes i, al seu retorn, va viure a París, on es va dedicar a representar en les seves obres un ampli repertori de temes de la vida de la ciutat moderna en què s'havia convertit la capital francesa. Encara vinculat al grup dels impressionistes, amb els quals va exposar en set de les seves vuit exposicions, Degas va ser en certa manera un antiimpresionista. Es veia a si mateix com un pintor realista o naturalista, i la seva veneració pel dibuix acabat d'Ingres va marcar tota la seva producció. D'altra banda, es va centrar principalment en l'estudi del cos humà i mai va estar interessat, com ho van estar els impressionistes, ni en la pintura de paisatge a l'aire lliure ni en captar les condicions atmosfèriques canviants. Va compartir amb ells, no obstant, la influència de la nova tècnica de la fotografia i dels gravats japonesos de recent descobriment, així com l'interès per la captació del moviment. Les variacions sobre un mateix tema, com les ballarines, que va repetir tant en pintura com en escultura, van ser una mostra d'aquesta obsessió per observar i reproduir el ritme i les postures de persones i animals. En sintonia amb els impressionistes, va mostrar especial interès per la realitat de la vida urbana del seu entorn; així l'òpera, el teatre, el cafè-concert o les carreres de cavalls van ser temes constants en la seva obra. Ara bé, l'artista va aportar una original invenció compositiva i iconogràfica que va atorgar a la seva pintura una nova visió del món més profana, eliminant l'enquadrament tradicional i substituint-lo per una composició descentrada. Tot i que Degas va ser un veritable virtuós en totes les tècniques artístiques, a partir del 1870 va començar a utilitzar principalment el pastel, en què va destacar com un veritable mestre. Aquesta tècnica, tant de moda durant el segle XVIII, havia caigut en desús fins que va ser recuperada pels impressionistes. Degas va ser un ciutadà de París, on hi va morir el setembre de 1917.



Parlem de Música...

Gustav Uwe Jenner (Keitum, 3 de desembre de 1865 - Marburg, 29 d'agost de 1920) va ser un compositor alemany. D'ascendència escocesa i relacionat amb el físic Edward Jenner, va mostrar curiositat per la música des de ben petit en un fet que va motivar la seva formació autodidacta. Ben aviat, va despertar l'interès dels seus mestres que van decidir enviar-lo a Hamburg per tal d'estudiar amb Eduard Marxsen. El 1888 es va traslladar a Viena on va conèixer i estudiar amb Brahms fins el 1895. El mateix Brahms, encantat amb el seu alumne, el va recomanar per una vacant de Music Director de la Universtitat de Marburg, en un càrrec que ja ocuparia la resta de la seva vida. Com a compositor, va publicar principalment obra de cambra la qual va mostrar notables influències del seu mestre Brahms. Tot i ser poc prolífic, les seves obres van gaudir de notable respecte i admiració. També va ser autor del tractat Johannes Brahms als Mensch. Lehrer und Kunstler (1905). Gustav Jenner va morir a Marburg l'agost de 1920.

Peter Becker - Blick auf Marburg (1874)
Peter Becker (1828-1904) - Blick auf Marburg (1874) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rainer Schmidt (violin); Saiko Sasaki (piano)
AMAZON: JENNER, G.U. - The Violin Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JENNER, G.U. - The Violin Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GREENE, Maurice (1696-1755) - Anthems

$
0
0
Francis Hayman - Maurice Greene & John Hoadly
Obra de Francis Hayman (1708-1776), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Francis Hayman (Exeter, 1708 - London, 2 de febrer de 1776) va ser un pintor i il·lustrador anglès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència dels seus inicis com a pintor escenògraf dels teatres de Drury Lane. Poc després, va instal·lar el seu taller a St Martin 's Lane on va iniciar la seva carrera com a pintor principalment de retrats. Va ser a l'entorn del 1740 que el seu nom va començar a rebre un cert reconeixement gràcies a una sèrie d'obres decoratives pels Jardins Vauxhall de Londres. Més tard, va realitzar nombrosos retrats de molts actors teatrals caracteritzats pels papers que interpretaven. Com a il·lustrador, va col·laborar en diverses obres entre elles les novel·les de Samuel Richardson i una edició de El Quijote. Com a professor, van destacar els seus alumnes Mason Chamberlin, Nathaniel Dance-Holland, Thomas Seton i Lemuel Francis Abbott. Juntament amb Joshua Reynolds, va participar en la creació de la Society of Artists, predecessora de la Royal Academy of Arts. Francis Hayman va morir a Londres el febrer de 1776.



Parlem de Música...

Maurice Greene (London, 12 d'agost de 1696 - London, 1 de desembre de 1755) va ser un organista, professor i compositor anglès. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Sant Pau de Londres sota la direcció de Jeremiah Clarke i Charles King. A partir del 1710 va rebre formació de l'organista Richard Brind, en aquell temps titular a Sant Pau. El 1714 va ser nomenat organista de l'església de St. Dunstan-in-the-West i el 1718 va assumir el mateix càrrec a St. Andrew's Holborn. A finals del mateix 1718 va ser nomenat organista de la Catedral de Sant Pau en un càrrec que va preservar fins el 1727. Aquell any va ser nomenat organista i compositor de la Capella Reial sent guardonat, el 1730, amb el Doctorate in Music de la Universitat de Cambridge la qual també el va nomenar professor honorari de música. El 1735 va assolir el lloc de Master of the King's Musick, el càrrec més important al que podia accedir un músic a Anglaterra. També en aquells anys va treballar com a professor amb alumnes com William Boyce i John Stanley, entre altres. El 1738 va fundar, en col·laboració amb Michael Festing, la Fund for the Support of Decayed Musicians and their Families coneguda ben aviat amb el nom de Royal Society of Musicians. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música religiosa de la qual en va destacar els seus nombrosos himnes. Maurice Greene va morir a Londres el desembre de 1755.

Tobia Majero - Regnorum Magnae Britanniae et Hiberniae (1749)
Johann Baptist Homann (1664-1724) - Regnorum Magnae Britanniae et Hiberniae (1749) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Cant. (A. Pope), 2 movts, for Durastanti's London farewell perf., 1724, GB-Er
Descend ye nine, descend and sing (Pope), Ode for St Cecilia's Day, 1730, Lcm, Ob; ed. in MB, lviii (1991)
The Song of Deborah and Barak, orat, 1732, Cfm, Ckc, Lbl, Lcm, Ob; ed. F. Dawes (London, 1956), H. Burnett (New York, 1978)
Florimel, or Love's Revenge (dramatic pastoral, 2, J. Hoadly), Farnham Castle, 1734, Lam, Lbl (with autograph addns; facs. in MLE, C6, 1995), Lcm
Jephtha (orat, Hoadly) 1737, Ob (with autograph addns)
The Chaplet … a Collection of 12 English Songs (London, 1738) [anon]
Spenser's Amoretti, 1v, bc (London, 1739)
The Judgment of Hercules (masque, Hoadly), ?1739, music lost
The spacious firmament on high (sacred ode, J. Addison) c1740, Lbl, Lcm
The Force of Truth (orat, Hoadly) 1744, music lost
A Cantata and 4 English Songs, i, ii (London, 1745, 1746)
Catches and Canons, 3, 4vv, with 5 songs, 2, 3vv, bc (London, 1747)
Phoebe (pastoral op, 3, Hoadly), 1747, first known perf., London, Mr Ogle's Great Room, Dean Street, 16 Jan 1755, Lbl, Ob (autograph except ov.)
38 It. cants., duets, other pieces, 1 in Er, rest in Ob (some autograph)
35 court odes for New Year and king's birthday, all first perf. in London, 13 extant: 1 in ALb, 1 in Lam, 1 in Lcm, 9 in Ob, 1 in J-Tn
19 strophic ballads, a third Eng. cant., texts only of 7 other cants, pubd in half-sheets, in contemporary songbooks and poetic miscellanies, mostly before 1738

Vocal religiosa:

Anthems:
14 full, 44 verse, 21 solo, 24 orch anthems, all with bc; except for orch anthems, MS sources given only for autograph scores and pupils' copies where possible; those with 2 ob probably perf. with 2 bn as well
Acquaint thyself with God, A/4vv, org obbl, F, S; ed. H. Diack Johnstone (London, 1971)
All thy works praise thee, O Lord, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, GB-Lbl*,Ob (with autograph addns)
Arise, shine, O Zion, 4/4vv, F
Behold, I bring you glad tidings, 2/4vv, Christmas, 1728, F
Blessed are all they that fear the Lord, 2/4vv, fl, 2 ob, str, for the wedding of Princess Anne and the Prince of Orange, 1733, unperf., Ob*,Lbl; 1 movt in common with Te Deum, Lbl (see ‘Services and Canticles’)
Blessed are they that dwell in thy house, 2/4vv, F
Blessed are those that are undefiled, 2/4vv; F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
Blessed is the man that hath not walked in the counsel of the ungodly, 2/4vv, Ob
Blessed is the man whose strength is in the Lord, 3/5vv, fl, 2 ob, str, for the king's return, 1735, Ob (with autograph addns)
Bow down thine ear, O Lord, 6vv, 1719, Cu, CH, DRc, Lbl, Ob,Y; H iii, 17, ed. H. Burnett (New York, 1976)
God is our hope and strength, 4/4vv, F
Have mercy upon me, O God, A/5vv, F
Have mercy upon me, O God, 3/4vv, 1720, Lbl
Hearken unto me, ye holy children, 3/4vv, 2 fl, 2 ob, str, 1728, Ckc (incl. orig. pts), Cu, Lbl, Ob; final Hallelujah in common with last 30 bars of O praise the Lord, ye angels of his; ed. in MB, lviii (1991)
Hear my crying, O God, 2/4vv, Lbl, Ob; H ii, 42
Hear my prayer, O God, and let my supplication come before thee, 4/4vv, F; ed. P.M. Young (New York, 1974)
Hear my prayer, O Lord, and consider my desire, 2/4vv, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 169–76
Hear my prayer, O Lord, and hide not thyself, 3/4vv, Lbl
Hear, O Lord, and consider my complaint, B/4vv, F
Hear, O Lord, and have mercy, 2/4vv, Lbl (with autograph addns)
How long wilt thou forget me, O Lord, for ever? 8vv (with section for 2S), F
I call with my whole heart (Dorian mode), 5vv, Ob; W
I cried unto the Lord, B/4vv, LEc, Ob
I cried unto the Lord (Phrygian mode), 5vv, Ob; W
I have longed for thy saving health, O Lord (Mixolydian mode), 5vv, Ob; W
I will alway give thanks, 3/4vv, Lbl*; H iii, 82
I will be glad, and rejoice, 3/4vv, Ob (with autograph addns)
I will give thanks, 3/4vv, F
I will give thanks, 5/5vv, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, for the king's return, 1740, Ob*; final movt in common with I will sing a new song, music of 1 other used in Rejoice in the Lord, O ye righteous (2nd setting)
I will love thee, O Lord, 4/4vv, Ob*; 3 movts in common with I will sing a new song
I will love thee, O Lord, my strength, orch anthem, perf. Cambridge, 5 July 1730, lost
I will magnify thee, O God, my king, 2/4vv, Lcm*
I will magnify thee, O God, my king, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1719, Ob*; ed. H. Burnett (New York, 1977)
I will seek unto God, 2/5vv, 1721, F
I will sing a new song, 5/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Ob (mostly autograph); 3 movts in common with I will love thee, O Lord, 1 with I will give thanks (2nd setting)
I will sing of thy pow'r, O God, 5vv (with section for 5 solo vv), F; 1 movt in common with O Lord, our Governor
Let God arise, 3/5vv, 1721, F
Let my complaint come before thee, 5vv, F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
Let my complaint come before thee, A/4vv, F, S
Like as the hart, 2/4vv, Lbl (with autograph addns)
Lord, how are they increased that trouble me, A/4vv, org obbl, F, S
Lord, how long wilt thou be angry, 5vv, F
Lord, let me know mine end, 4vv (with section for 2S), F; ed. R. Lyne (Croydon, 1991)
Lord, teach us to number our days (Aeolian mode), 5vv, Ob; W
My God, my God, look upon me, T/5vv, org obbl, F, S; ed. P.M. Young (New York, 1978)
My heart is fixed, O God, 2/4vv, ?vc obbl, Ob (partly autograph)
My soul truly waiteth still upon God, B/4vv, org obbl, 1720, F
O be joyful in God all ye lands, 5/4vv, 1 fl, 2 ob, 2 tpt, timp, str, Ob*
O be joyful in the Lord, verse, lost
O clap your hands together, 5vv, F; ed. C.F. Simkins (St Louis, 1974)
O give thanks unto the Lord and call upon his name, 2/4vv, org obbl, Lcm (with autograph addns)
O give thanks unto the Lord, let them give thanks, for Easter, 1728, 2/4vv, F
O God of my righteousness, 2/4vv, F; ed. R. Marlow, Three Anthems by Maurice Greene (Croydon, 1982)
O God, thou art my God, 3/4vv, org obbl, F
O God, thou art my God, A/4vv, org obbl, Lcm (with autograph addns); last 2 movts are an earlier version of those in setting above, antepenultimate movts also similar
O God, thou hast cast us out, 5/4vv, 2 ob, str, for the Fast Day, 18 Dec 1745, Ob (mostly autograph), Lbl* (with figured b acc. only), latter version in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 244–55
O how amiable are thy dwellings, 3/4vv, F
O Lord, give ear unto my prayer, 2/4vv, org obbl, 1720, F
O Lord God of hosts, S/4vv, Cfm, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), iii, 292–4
O Lord God of hosts, orch, lost
O Lord, grant the king a long life, T/4vv, org obbl, F
O Lord, I will praise thee, 3/4vv, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), ii, 128–43
O Lord, look down from heaven, 3/4vv, Lbl*, Ob; H iii, 65
O Lord, our Governor, 3/5vv, 1726, Lbl, Ob; final movt in common with I will sing of thy pow'r
O Lord, who shall dwell, 3/5vv, str, DRc, Ob
Open the gates of righteousness, 4/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1723, CH, Lbl, Ob (partly autograph)
O praise our God, ye people, 2/4vv, F
O praise the Lord of heaven, 5/4vv, Lbl*
O praise the Lord, ye angels of his, orch; ed. F. Chrysander, G.F. Händels Werke, xxxvi (Leipzig, 1872), as Chandos Anthem no.12
O praise the Lord, ye that fear him, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, perf. Cambridge, 5 July 1730, Ob*
O sing unto God, sing praises to his name, 2/4vv, F
O sing unto the Lord a new song, 5vv (with section for 5 solo vv), 1719, F
O sing unto the Lord a new song, 3/4vv, Lbl*
O sing unto the Lord with thanksgiving, T/4vv, F, S
Ponder my words, O Lord, 2/4vv, Lbl; H i, 231
Praise the Lord, O my soul, S/4vv, F, S
Praise the Lord, O my soul, B/4vv, Lbl*
Praise the Lord, ye house of Aaron, orch, for the Sons of the Clergy, 1736, lost
Praise the Lord, ye servants, 2/4vv, F
Praise the Lord, ye servants (Ionian mode), 5vv, Ob; W
Put me not to rebuke, O Lord, 3/4vv, F
Rejoice in the Lord, and have mercy, orch, lost
Rejoice in the Lord, O ye righteous, B/4vv, CH, Lbl, Ob
Rejoice in the Lord, O ye righteous, 3/4vv, fl, 2 ob, 2 tpt, str, for the king's return, 1741, Ob*
Rejoice in the Lord, O ye righteous, 4/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Ob (mostly autograph); 2 movts in common with 1741 setting, 1 adapted from I will give thanks (2nd setting)
Save me, O God, A/4vv, Ob*; H ii, 150
Sing praises unto the Lord, 3/4vv, 2 ob, 2 tpt, str, Lbl (with autograph addns)
Sing unto the Lord and praise his name, A/4vv, Ob*
Sing unto the Lord a new song, 3/6vv, F
Sing unto the Lord a new song, A/4vv, Ob*
Sing we merrily unto God our strength, 2/5vv, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, Lbl*
Sing we merrily unto God our strength, 3/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, timp, str, 1740, IRL-Dtc (pts only), GB-Lbl, Ob*; ed. M. Martens (New York, 1972)
The king shall rejoice, 3/4vv, F
The king shall rejoice, 5/5vv, 2 ob, 2 tpt, str, Lam (partly autograph), Ob*
The Lord, ev'n the most mighty God hath spoken, B/4vv, F
The Lord is gracious and merciful, 2/4vv, Ob (mostly autograph)
The Lord is king, B/5vv, Ob (with autograph addns)
The Lord is my shepherd, 2/4vv, F
The Lord is my strength, 3/4vv, Lbl; H ii, 122, ed. in The Cathedral Magazine (London, c1775–8), ii, 22 [anon]
The Lord is our light and our salvation, 4/4vv, 2 ob, bn, 2 tpt, str, for the Sons of the Clergy, 1720 and 1722, Ob (partly autograph)
Thou, O God, art praised in Zion, 2/4vv, F
Try me, O God (Lydian mode), 5vv, Ob; W
Turn thy face from my sin, A/4vv, vc obbl, Ob*
services and canticles
Service in C (TeD, Jub, Mag, Nunc), 8vv (with verses), 1737, GB-Lcm*, Ob (with addl San and Gl and autograph addns); Mag and Nunc, ed. H. Diack Johnstone (London, 1966/R)
Te Deum, D, 6/6vv, fl, 2 ob, bn, 2 tpt, str, ?1721, US-Wc*
Te Deum and Jubilate, A, 4/8vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, ?for the Sons of the Clergy, 1723/4, GB-Lbl
Te Deum and Jubilate, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 tpt, str, ?for the Sons of the Clergy, 1723/4, Lbl (partly autograph), Ob
Te Deum, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, 2 tpt, str, for the king's return, 1729, Ob (with autograph addns)
Te Deum, D, 4/4vv, 2 fl, 2 ob, 2 tpt, str, ?for the king's return, 1735, Lbl (with autograph addns), formerly attrib. Boyce; 1 movt from Blessed are all they
Te Deum, D, 7/4vv, fl, 2 ob, bn, 2 tpt, str, ?for the king's return, 1745, Lcm* (incl. orig. pts)
Te Deum, D, 5/5vv, 2 fl, 2 ob, bn, 2 tpt, timp, str, 1750, Ob*, incl. 2-stave sketch of a Jub: possibly intended for the king's return in Oct, but unperf.

Instrumental:

Editions:Voluntaries and Suites for Organ and Harpsichord, ed. G. Beechey, RRMBE, xix (1975) [B]Maurice Greene: Complete Organ Works, ed. H. Diack Johnstone (Oxford, 1997)
Choice Lessons, hpd/spinet (London, 1733); also pubd anon. as first pt of The Lady's Banquet, ii (London, 1733), which was repr. in A Collection of Lessons, hpd, ii (London, 1758)
6 Overtures … in Seven Parts (London, 1745); arr. hpd/spinet (London, 1745)
A Collection of Lessons, hpd (London, 1750/R)
12 Voluntarys, org/hpd (London, 1779); ed. P. Williams (New York, 1969), 8 in B
Hpd works in AB, BENcoke, Cfm, Lbl, Lcm, Ob, US-NYp; 7 suites in B
Org works, H. McLean's private collection, Winter Park, FL, USA, GB-H, Lam, Lcm, Lco, Ldc, Lgc, Mp, some published in late 18th-century anthologies; 9 in B



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Choir of New College Oxford; Edward Higginbottom (conductor)
AMAZON: Greene - Select Anthems
SPOTIFY: Greene - Select Anthems



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

COLERIDGE-TAYLOR, Samuel (1875-1912) - Hiawatha Overture & Petite Suite

$
0
0
Conrad Wise Chapman - City of Mexico from the Hacienda de los Morales (1899)
Obra de Conrad Wise Chapman (1842-1910), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Samuel Coleridge-Taylor -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Conrad Wise Chapman (Washington, 14 de febrer de 1842 - Hampton, 10 de desembre de 1910) va ser un pintor nord-americà. Fill del també pintor John Gadsby Chapman, es va formar inicialment amb el seu pare a Roma. Va ser allà on a l'entorn del 1855 va iniciar la seva carrera amb una sèrie de pintures de paisatges italians. El 1861 va tornar als Estats Units on va participar activament en la Guerra Civil formant part de la Confederate Army. Durant aquests anys de guerra no va deixar de pintar realitzant diverses obres de caràcter bèl·lic. Al finalitzar la contesa, va viatjar a Mèxic on va realitzar diverses vistes les quals el van consagrar com un dels millors pintors de paisatges del seu temps. Els darrers anys va viure a cavall d'Europa i Amèrica exposant, el 1898, a Nova York. Finalment es va instal·lar i retirar a Hampton, ciutat on va morir el desembre de 1910.



Parlem de Música...

Samuel Coleridge-Taylor (London, 15 d'agost de 1875 - Croydon, 1 de setembre de 1912) va ser un director, professor i compositor anglès. Fill d'un físic originari de Sierra Leone, es va formar en violí amb Joseph Beckwith a Croydon. El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres on va continuar rebent formació en violí i on a partir del 1892 va començar a rebre classes de composició de Stanford. Allà hi va romandre fins el 1897, sent el lloc on va estrenar les seves primeres composicions. El setembre de 1898 va estrenar al Three Choirs Festival de Gloucester, i amb gran èxit, la seva Ballade Op.4 per a orquestra. Motivat per aquest èxit, va representar la que es convertiria en la seva millor obra, la cantata Hiawatha's Wedding Feast (1898) la qual es va representar posteriorment en diverses ciutats europees així com als Estats Units. A partir d'aleshores, i potser superat per aquest èxit prematur, va continuar escrivint música si bé mai més va assolir la mateixa popularitat. A partir del 1903 va començar a treballar com a professor de composició del Trinity College of Music i a partir del 1910 de la Guildhall School of Music. També durant aquells anys va visitar esporàdicament els Estats Units país en què es va familiaritzar amb la música d'altres autors negres. Els darrers anys va viure a Croydon, ciutat on va morir el setembre de 1912.

Samuel Coleridge-Taylor (c.1905) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
op.
25Dream Lovers (operatic romance, 1, P.L. Dunbar), 4 solo vv, 4vv, Croydon, Public Hall, 16 Dec 1898
26The Gitanos (cantata-operetta, E. Oxenford), S, 2 Mez, 2 A, 3 female vv, pf, London, 1898 (1898)
47/1Herod (incid music, S. Phillips), 1900, US-Bp*, pf suite (1901): Processional, Breeze-Scene, Dance, Finale
49Ulysses (incid music, Phillips), 1901–2, 2 songs, partsong, scena for vn, pf, pubd
62Nero (incid music, Phillips), 1906, US-Bp*, part pubd (1909): Prelude, 2 Entr'actes (unpubd) Intermezzo, Eastern Dance, Finale
70Faust (incid music, Phillips), 1908, US-Bp*, part pubd (1911–25): Dance of the Witches, The 4 Visions, Dance and Chant, 1 song
72Thelma (grand op, 3), 1907–9, unpubd
74The Forest of Wild Thyme (incid music, A. Noyes), 1910, part pubd: Scenes from an Imaginary Ballet, 3 Dream Dances, Intermezzo, Songs and partsongs, Christmas Overture
79Othello (incid music, W. Shakespeare), 1910–11, US-Bp*, orch suite (1909): Dance, Children's Intermezzo, Funeral March, The Willow Song, Military March
St Agnes Eve (incid music), 1912, partial pf score ed. A. Lotter (1922): 3 Tableaux
The Clown and the Columbine (melodrama after H.C. Andersen), reciter, vn, vc, pf, unpubd

Choral and vocal:
all with orchestra
some also published with piano accompaniment
op.
7Zara's Ear-Rings (Lockhart), rhapsody, solo v, 1895, unpubd
30Scenes from ‘The Song of Hiawatha’ (cant., H.W. Longfellow): 1 Hiawatha's Wedding Feast, T, 4vv, London, RCM, 11 Nov 1898, US-Bp; 2 The Death of Minnehaha, S, Bar, 4vv, Hanley, 26 Oct 1899; 3 Overture, Norwich, 6 Oct 1899; 4 Hiawatha's Departure, S, T, Bar, 4vv, London, Albert Hall, 22 March 1900 [no. 1 incl. Onaway! awake, beloved; no.4 incl. Spring had come and Hiawatha's Vision: all 3 pubd separately]
42The Soul's Expression (E.B. Browning), 4 sonnets, A, Hereford, 13 Sept 1900: The Soul's Expression, Tears, Grief, Comfort
43The Blind Girl of Castél-Cuillé (cant., Longfellow), S, Bar, 4vv, Leeds, 9 Oct 1901, vs (1901)
48Meg Blane (R. Buchanan), rhapsody, Mez, 4vv, Sheffield, 3 Oct 1902, vs (1902), incl. epilogue Lord hearken to me
53The Atonement (sacred cant., A. Parsons), S, Mez, A, T, Bar, 4vv, Hereford, 10 Sept 1903, vs (1903)
545 Choral Ballads (Longfellow), Bar, 4vv, Norwich, 25 Oct 1905, vs (Leipzig, 1904): Beside the ungathered rice he lay, She dwells by great Kenhawa's side, Loud he sang the psalm of David, The Quadroon Girl, In dark fens of dismal swamp
61Kubla Khan (S.T. Coleridge), rhapsody, Mez, 4vv, QH, 1906, vs (1905)
65Endymion's Dream (cant., C.R.B. Barrett), S, T, 4vv, Brighton, 4 Feb 1910, vs (1910)
68‘Bon-Bon’ Suite (cant., T. Moore), Bar, 4vv, vs (1909): The Magic Mirror, The Fairy Boat, To Rosa, Love and Hymen, The Watchman, Say, what shall we dance?
76A Tale of Old Japan (cant., A. Noyes), S, A, T, Bar, 4vv, QH, 6 Dec 1911, vs (1911)
812 Songs, 1v: Waiting; Red o' the Dawn (Noyes) (1920)

Songs, partsongs, choruses:
1 voice, piano unless otherwise stated
op.
12[5] Southern Love Songs (1896): My Love, Tears, Minguillo, If thou art sleeping maiden, Oh! my lonely pillow
15Land of the Sun, partsong, 4vv (1897)
17[7] African Romances (P.L. Dunbar) (1897): An African Love Song, A Prayer, A Starry Night, Dawn, Ballad, Over the Hills, How shall I woo thee?
19/2[6] Little Songs for Little Folks (1898): Sea-Shells, A Rest by the Way, A Battle in the Snow, A Parting Wish, A Sweet Little Doll, Baby Land
212 Partsongs, 3 female vv (?1898): We strew these opiate flowers, How they so softly rest
24In Memoriam, 3 rhapsodies, low v (1898): Earth fades! heaven breaks on me (R. Browning), Substitution (E. Browning), Weep not, beloved friends (Chiabrera, trans.)
293 Songs (W. Wordsworth, R. Burns) (?1898): Lucy, Mary, Jessy
376 Songs (1899): You'll love me yet, Canoe Song, A blood-red ring hung round the moon, Sweet evenings come and go love, As the moon's soft splendour, Elëanore
456 American Lyrics, low v (E.W. Wilcox, J.G. Whittier, W. Whitman) (1903): O thou mine other stronger part, O praise me not, Her love, The dark eye has left us, O ship that saileth, Beat beat drums
503 Song-poems (T. Moore) (1905): Dreaming for Ever, The Young Indian Maid, Beauty and Song
576 Sorrow Songs (C. Rossetti), 1904: Oh what comes over the sea, When I am dead my dearest, Oh roses for the flush of youth, She sat and sang alway, Unmindful of the roses, Too late for love
673 Partsongs, 4vv (1905): All my stars forsake me, Dead on the Sierras, The Fair of Almachara
69Sea Drift (T.B. Aldrich), choral rhapsody, 8vv, 1908
5 Fairy Ballads (K. Easmon) (1909): Sweet Baby Butterfly, Alone with Mother, Big Lady Moon, The Stars, Fairy Roses
[5] Songs of Sun and Shade (M. Radclyffe-Hall) (1911): You lay so still in the sunshine, Thou hast bewitched me beloved, The Rainbow Child, Thou art risen my beloved, This is the island of gardens
2 Songs (C. Rossetti, S. Naidu), 1v, pf/orch (1909)
2 Songs (E.R. Stephenson, F. Hart) (1916)
3 Songs of Heine
c20 partsongs pubd separately
over 40 songs pubd separately and MS

Vocal religiosa:

op.
TeD, 4vv, org, 1890
8 anthems: Break forth into joy (1892), By the waters of Babylon (1899), In thee, O Lord (1891), Lift up your heads (1892), Now late on the Sabbath day (1901), O ye that love the Lord (1892), The Lord is my strength (1892), What hast thou given me (1905)
18Morning and Evening Service, F (1899)

Instrumental:

Orch.:
many also arranged for piano or violin, piano
op.
4Ballade, d, vn (1895)
8Sym., a, London, St James's Hall, 6 March 1896, unpubd
14Legende, from Conzertstück, vn (1897)
224 Characteristic Waltzes (1899): Valse bohémienne, Valse rustique, Valse de la reine, Valse mauresque
33Ballade, a, Gloucester, 14 Sept 1898 (1899)
39Romance, G, vn, ?1899
40Solemn Prelude, Worcester, 13 Sept 1899
41/1[4] Scenes from an Everyday Romance, suite, QH, 24 May 1900: e, G, b, e
44Idyll, Gloucester, 11 Sept 1901
46Toussaint l'ouverture, QH, 26 Oct 1901
47/2Hemo Dance, scherzo, 1902
51Ethiopia Saluting the Colours, march, pf 4 hands score (1902)
52Four Noveletten, str, tambourine, triangle (1903): A, C, a, D
63Symphonic Variations on an African Air, QH, 14 June 1906 (1906)
Fantasiestück, A, vc, New Brighton, 7 July 1907, unpubd
A Lovely Little Dream, str, hmn, ?1909
75The Bamboula, rhapsodic dance, Norfolk, CT, 2 June 1910 (1911)
77Petite suite de concert (1911): La caprice de Nanette, Demande et reponse, Un sonnet d'amour, La tarantel'e fretillante
80Vn Conc., g, Norfolk, CT, June 1912, pf score ed. W.J. Read (1912)
82/1Hiawatha (ballet), 1912, arr. and orchd P.E. Fletcher, London, 19 May 1924: The Wooing, The Marriage Feast, Bird Scene, Conjurer's Scene, The Departure, Reunion
82/2Minnehaha, suite: Laughing Water, The Pursuit, Love Song, The Homecoming
From the Prairie, rhapsody, Norfolk, CT, 1914

---

Chbr.:
op.
1Pf Qnt, g, c1893, unpubd
Cl Sonata, f, c1893, unpubd
2Nonet, f, pf, vn, va, vc, db, ob, cl, hn, bn, 1893, unpubd
3Suite de [4] pièces, vn, pf/org, 1893: Pastorale, Cavatina, Barcarolle, Contemplation
Pf Trio, e, 1893, unpubd
Sonata, c, pf, ?1893
5[5] Fantasiestücke, str qt, 1895 (1922): Prelude, Serenade, Humoreske, Minuet, Dance
92 Romantic Pieces, vn, pf, ?1895: Lament, Merrymaking
10Cl Qnt, f  (Leipzig, 1895)
13Str Qt, d, 1896, unpubd
16[3] Hiawathan Sketches, vn, pf, 1896: A Tale, A Song, A Dance
192 Moorish Tone-Pictures, pf (1897): Andalla, Zarifa
19/12 Oriental Waltzes, pf (1905)
20Gipsy Suite, 4 pieces, vn, pf (1897): Lament and Tambourine, A Gipsy Song, A Gipsy Dance, Waltz
23Valse Caprice, vn, pf (1898)
28Vn Sonata, d, ?1898, ed. A. Sammons (1917)
31Humoresques, pf, 1897: D, g, A
3 Short Pieces, org (1898): Melody, Elegy, Arietta
35African Suite, pf (1898): 1 Introduction, 2 A Negro Love Song, 3 A Valse, 4 Dance nègre [no.4 originally for pf, str qt]
383 Silhouettes, pf, 1897: Valse, Tambourine, Lament
41/2Nourmahal's Song and Dance, pf (1900)
55Moorish Dance, pf (1904)
56[3] Cameos, pf (1904): F, d, G
584 African Dances, vn, pf (1904): g, F, A, d
59/124 Negro Melodies, pf (Boston, MA, 1905), transcr.: 1 At the dawn of day, 2 The stones are very hard, 3 Take Nabandji, 4 They will not lend me a child, 5 Song of Conquest, 6 Warrior's Song, 7 Oloba, 8 The Bamboula, 9 The angels changed my name, 10 Deep River, 11 Didn't my Lord deliver Daniel?, 12 Don't be weary, traveller, 13 Going up, 14 I'm troubled in mind, 15 I was way down a-yonder, 16 Let us cheer the weary traveller, 17 Many thousand gone, 18 My Lord delivered Daniel, 19 Oh, he raise a poor Lazarus, 20 Pilgrim's Song, 21 Run, Mary, run, 22 Sometimes I feel like a motherless child, 23 Steal away, 24 Wade in the water
59/2Romance, vn, pf (1904)
64[4] Scènes de ballet, pf (1906): C, A, A , B
66[5] Forest Scenes, pf (1907): The lone forest maiden, The phantom lover arrives, The phantom tells his tale of longing, Erstwhile they ride – the forest maiden acknowledges her love, Now proudly they journey together toward the great city
Papillon, pf (1908)
71Three-fours, Valse Suite, pf (1909): a, A , g, D, E , c
73Ballade, c, vn, pf, Leeds, 29 Oct 1907
Variations on an Original Theme, vc, Croydon, 30 Nov 1907, unpubd
2 Impromptus, pf (1911): A, b
783 Impromptus, org (1913): F, C, a
Variations, b, vc, pf (1918)
Interlude, org



Informació addicional... 

FIOCCO, Pietro Antonio (1654-1714) - Missa Concertata Quinti Toni (1691)

$
0
0
Jan van der Heyden - The Church at Veere
Obra de Jan van der Heyden (1637-1712), pintor holandès (1)


- Recordatori de Pietro Antonio Fiocco -
En el dia de la commemoració del seu 304è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan van der Heyden (Gorinchem, 5 de març de 1637 - Amsterdam, 28 de març de 1712) va ser un pintor holandès. La seva primera formació la va rebre a la seva ciutat natal d'un pintor local que treballava amb vidre. El 1650 es va traslladar, juntament amb tota la seva família, a Àmsterdam, on el seu pare va morir aquell mateix any. Va ser allà on va començar a pintar a partir del 1660 ja que no es coneixen obres datades abans del 1664. El 1661 es va casar amb Sara ter Fel d'Utrecht i va ser més conegut en el seu temps pels seus treballs com a inventor i enginyer. En aquest sentit, va desenvolupar i implementar tot un complex sistema d'il·luminació general pels carrers d'Àmsterdam que es va mantenir des del 1669 fins el 1840 i que va ser adoptat com a model per altres ciutats d'Holanda i, fins i tot, exportat a altres països. Juntament amb el seu germà Nicolaes van der Heyden, va idear un mecanisme de bombeig per a l'extinció d'incendis, que va millorar considerablement les tècniques existents. Anys més tard, el 1690, va publicar juntament amb el seu fill primogènit, un gran manual sobre els diferents procediments per lluitar contra el foc. Com a pintor se'l coneix per ser un dels primers holandesos especialitzats en paisatges urbans, composicions en les que dominava a la perfecció la representació dels motius arquitectònics. També va realitzar vistes de carrers, cases de camp i alguns paisatges dels quals com a mínim dos estan realitzats sobre vidre. Les seves obres indiquen que va viatjar pel sud d'Holanda i Renània, i destaquen per la precisió amb què estan representats els elements constructius. Va comptar amb la col·laboració ocasional, per a la representació de figures secundàries en els seus paisatges, d'Adriaen van de Velde i Johannes Lingelbach. Durant els últims anys de la seva carrera va introduir en el seu catàleg temàtic les natures mortes. Tot i que no va tenir alumnes ni seguidors directes, la seva obra va exercir una enorme influència en les vistes urbanes de mitjans del segle XVIII. Jan van der Heyden va morir a Amsterdam el març de 1712.



Parlem de Música...

Pietro Antonio Fiocco (Venezia, 1654 - Brussels, 3 de setembre de 1714) va ser un compositor italià. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència d'un pròleg musical escrit per l'òpera Alceste, del compositor Aurelio Aureli, i representat a Hanover l'any 1681. El 1682 ja va constar a Brussel·les on es va casar amb Jeanne de Laetre el 22 d'octubre d'aquell mateix any. El 1692, i després de la mort de la seva dona, es va casar amb Jeanne Françoise Deudon, amb qui va tenir onze fills. Es creu que a Brussel·les va servir a la Capella Ducal des del 1687 on probablement va succeir a Honoré Eugène d'Eve (fl.1652-1687). A partir de l'ascensió de Maximilià Manuel de Baviera, la seva autonomia i llibertat musical va augmentar contribuint a l'enriquiment musical de la ciutat. Entre els anys 1694 i 1698 va col·laborar amb Giovanni Paolo Bombarda en la direcció de l'Opéra du Quai aux Foins en la qual van representar obres d'autors diversos i en les quals Fiocco hi va contribuir amb pròlegs musicals. A partir del 1703, i en temps de la Guerra de Successió Espanyola, va ocupar els càrrecs de maître de musique de la chapelle royale de la cour i de mestre de capella de Notre-Dame du Sablon en uns càrrecs que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música religiosa. Els seus fills Jean-Joseph FioccoJoseph-Hector Fiocco van ser també compositors. Pietro Antonio Fiocco va morir a Brussel·les el setembre de 1714.

Eugene Henry Fricx - Plan de la Ville de Brusselles (Brussels), Belgium (1727)
Eugene Henry Fricx (1644-1730) - Plan de la Ville de Brusselles (Brussels), Belgium (1727) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Missa solemnis;
Missa pro defunctis;
Missa Sanctia Josephi: all Bc

Sacri concerti (Antwerp, 1691):
6 for 5vv, insts, org;
5 motets, 1v, insts, org;
2 for 4vv, insts, org;
1 for 3vv, org;
1 for 2vv, org; also incl. mass, for 4vv, insts, bc [copy in B-Bc]

Motets, Bc:
Ad ardores sacri amoris;
Amor Patris;
Ave regina coelorum;
Cedant arma;
Laetis vocibus;
Regina caeli, doubtful, ? by J.H. Fiocco;
Regina superum;
Sanctorum meritis

Motets, Br:
Creator Spiritus;
Stabat mater;
2 Te Deum settings, 1, 1738;
Venite exultemus
Motet, adapted by V. Nelson as Clap your hands, GB-Lbl

Motets, Lcm:
Date palmas;
Festinemus o mortales;
Ille rector angelorum;
Properemus ad hans gloriam;
Si tu fons lucis;
Stupete novum sidus;
Sublevate vos;
Vanae curae Ieves;
Veni charae dulcis

Other works:
Le retour du printemps (pastorale), Brussels, 1699, A-Wn;
prol for Alceste (op, A. Aureli), Hanover, 1681, formerly D-HVs, music by P.A. Strungk or M.A. Ziani;
prols for revivals of Lully's Amadis, Acis et Galatée, Phaëton, Armide, Thésée, Bellérophon and other ops, all lost
2 Italian arias in Recueil d’airs sérieux et a boire, livre II (Amsterdam, 1696);
1 Italian aria in ibid., livre III (Amsterdam, 1697);

Instrumental:

Sonata, fl, in 10 sonates pour les flûtes (Amsterdam, c1710)
Sonata, 4 insts;
Symphonia: both B-Bc



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella della Pietà de' Turchini; Chœur de Chambre de NamurAntonio Florio
AMAZON: FIOCCO - Missa Concertata Quinti Toni
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - Festino del Giovedi Grasso (1608)

$
0
0
Ambrosius Francken - Triumph des Christuskindes (c.1607)
Obra d'Ambrosius Francken (1544-1618), pintor flamenc (1)


- Recordatori d'Adriano Banchieri -
En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ambrosius Francken (Herentals, 1544 - Antwerpen, 1618) va ser un pintor flamenc. Membre d'una família d'artistes, es va formar amb el seu pare Nicolaes Francken i amb Frans Floris. A l'entorn del 1573 es va traslladar a Anvers on es va unir al Gremi de Sant Lluc com a mestre en uns anys de gran tensió entre calvinistes i catòlics. En aquest sentit, i potser motivat pel poder calvinista a l'ajuntament de la ciutat, es convertir al calvinisme sent nomenat, el 1582, degà del Gremi de Sant Lluc. Després de la caiguda d'Anvers a mans dels catòlics, es va convertir al catolicisme especialitzant-se, a partir d'aleshores, en l'elaboració de retaules per a esglésies. El 1589 el seu nom ja era una referència pel que va ser nomenat magistrat a Gant sent l'encarregat de la valoració d'obres d'altres pintors. Més tard, va treballar al servei de l'arxiduc Ernest d'Àustria. Els seus germans Frans Francken i Hieronymus Francken van ser també pintors. Ambrosius Francken va morir a Anvers el 1618.



Parlem de Música...

Adriano [Tomaso] Banchieri (Bologna, 3 de setembre de 1568 - Bologna, 1634) va ser un monjo benedictí, compositor, organista, teòric i poeta italià. El 1587 va entrar al Monestir de Monte Oliveto on el 1589 va entrar al noviciat i on també es va canviar el nom de Tomaso pel d'Adriano. El 1590 va realitzar els vots monàstics en un temps en què també va rebre formació musical de Gioseffo Guami. El 1592 es va traslladar a la regió de Lucca on va entrar a les esglésies de San Ponziano i de San Bartolomeo. El 1593 va viatjar a Siena, on va treballar a l'església de San Benedetto, i el 1594 a Bosco, on el 1596 va ser nomenat organista de l'església de San Michele. Entre els anys 1600 i 1604 va treballar d'organista a Santa Maria in Regola d'Imola. El 1604 va treballar també d'organista a San Pietro de Gubbia, el 1605 a l'església de Santa Elena de Venècia i el 1606 a l'església de Santa Maria in Organo de Verona. El 1609 va tornar a Bosco on hi va romandre fins el 1634. El 1615 va formar part dels membres fundadors de l'Accademia dei Floridi de Bolonya i el 1618 va ser reconegut amb el títol d'Abate Benemerito. Com a teòric, la seva labor va ser admirada amb obres com Cartella, overo Regole utilissime a quelli che desiderano imparare il canto figurato...devise in 2 parti (1601). Com a compositor, va destacar especialment pels seus madrigals humorístics els quals van gaudir d'àmplia difusió, especialment a Venècia. Adriano Banchieri va morir a Bolonya el 1634.

Franz Hogenberg & Georg Braun - Bononia (Bologna) (1588)

OBRA:

Vocal secular:

Canzonette, novamente, sotto diversi capricci, composte … Hora prima di recreatione, 3vv (Venice, 1597); 2 ed. in Wernli
La pazzia senile: ragionamenti vaghi, et dilettevoli … libro II, 3vv (Venice, 1598, rev. 2/1599); ed. in AMI, iv (n.d.) and in Capolavori polifonici del secolo XVI, vi (Rome, 1955); 2 intermedii in V
Il studio dilettevole … con vaghi argomenti e spassevoli intermedii fioriti dal Amfiparnasso … del Horatio Vechi, 3vv (Milan, 1600) [title taken from 2/1603]
Il metamorfosi musicale: 4° libro delle canzonette … con spassevoli trattenimenti, diviso in epilogati, e vaghi discorsi, 3vv (Venice, 1601, rev. 2/1606); V
Il zabaione musicale: inventione boscareccia, et 1° libro di madrigali, 5vv (Milan, 1604); ed. P. Mecarelli (Florence, 1987)
Barca di Venetia per Padova … libro II de madrigali, 5vv, op.12 (Venice, 1605, rev. 2/1623 with bc (spinet/chit) ad lib); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, ix (Rome, 1969)
Virtuoso ridotto tra signori, e dame … una nuova comedia detta Prudenza giovenile, 5° libro degli terzetti, op.15 (Milan, 1607, rev. 2/1628 as Saviezza giovenile, 3vv, bc (spinet), op.1); 2/1628 ed. R. Allorto (Milan, 1956)
Festino nella sera del giovedi grasso avanti cena, genio al 3° libro madrigalesco, 5vv, op.18 (Venice, 1608); ed. E. Enrico (Norman, OK, 1981)
Tirsi, Fili e Clori … il 6°, et ultimo libro delle canzonette, 3vv (Venice, 1614)
Vivezze di flora e primavera, 5vv, bc (spinet/chit), op.44 (Venice, 1622); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, xii (Rome, 1971)
Il virtuoso ritrovo academico … 1–5vv/insts, bc, op.49 (Venice, 1626) [incl. canzonas, 2 vn]; see Mischiati, 152; 1 ed. in Kirkendale; 2 ed. in Wernli
Trattenimenti da villa … up to 5vv, bc (chit) (Venice, 1630); 1 ed. in Kirkendale
Works in 1607, 1609, 1615; 3 works, 4vv, in A. Banchieri: La nobilissima anzi asinissima compagnia (Vicenza, 1597), ed. in Wernli; 4 works, 4vv, in A. Banchieri: Il donativo di 4 asinissimi personaggi, et insieme 6 servitori d’essi (Milan, 1598); 1 work, 6vv, in A. Banchieri: La nobiltà dell'asino (Venice, 3/1599), ed. in Wernli

Vocal religiosa:

Concerti ecclesiastici, 8vv, bc (org) (1595); 2 in V
Salmi … i Vespri di tutte le feste, e solennità dell’anno, e nel fine 2 cantici della BVM, 5vv (1598)
Messa solenne, dentrovi variati concerti all’introito, graduale, offertorio, levatione e comunione, et nel fine l’hinno degli gloriosissimi SS Ambrogio et Agostino … libro III, 8vv (1599); 2 ed. in Wernli
Eclesiastiche sinfonie, dette canzoni in aria francese, per sonare, et cantare, 4vv, bc (org), op.16 (1607); ed. in Bowman
Gemelli armonici … parto 21, 2vv, bc (org) (1609, enlarged, rev. 2/1622)
Vezzo di perle musicali modernamente conteste alla regia sposa effigiata nella sacra cantica, 1–2vv/insts, bc (org), op.23 (1610); ed. M.G. Genesi (Piacenza, 1992)
Secondo libro di nuovi pensieri ecclesiastici, 2vv/insts (Milan, 1611), lost
Terzo libro di nuovi pensieri ecclesiastici, 1–2vv, bc (hpd/theorbo/ arpichittarone/org), op.35 (Bologna, 16135/R1969 in BMB, xl); 1 ed. in Kirkendale
Salmi da recitarsi à battuta larga, et nel fine 3 variate armonie sopra il Magnificat, 4vv, bc (org), op.33 (1613)
Due ripieni in applauso musicale, 8vv/insts, bc (org) (Bologna, 1614)
Sacra armonia, 4vv, bc (org), op.41 (1619)
Primo libro delle messe e motetti, 3vv, bc (org) (1620) [incl. inst pieces]; 1 mass and 1 sonata ed. in Kirkendale
Dialoghi, concerti, sinfonie, e canzoni, 2vv, bc (org), op.48 (1625, enlarged 2/1629); see Mischiati, 152
Other sacred works, 1616, 1617, 1620, 1622, 1623, 1624, 1626, 1626, 1626, 1627, 1627, 1628, 1628 (according to Mischiati)

Instrumental:

Canzoni alla francese, a 4 … in fine una battaglia, 8[vv] e 2 concerti fatti sopra Lieto godea … libro II (Venice, 1596); V
[21] Fantasie, overo Canzoni alla francese, a 4, bc (org, other insts) (Venice, 1603); incl. some works from Canzoni (1596); ed. in IIM, xviii (1995)
Moderna armonia di canzoni alla francese, a 1–2, bc (org/hpd), con l’aggiunta in fine di 2 fantasie, a 4, et uno Magnificat, 4vv, op.26 (Venice, 1612); 1 ed. in Venetian Instrumental Music c. 1600, xv (London, 1977)
Other vocal and inst works in A-Wm, B-Br, D-Bsb, Mbs, GB-Lbl, I-CARcc, PL-GD, WRu (all according to Mischiati)

Literatura:
only those on music

Cartella, overo Regole utilissime à quelli che desiderano imparare il canto figurato … divise in 2 parti (Venice, 1601; rev. 2/1610; rev. 3/1614 as Cartella musicale, Eng. trans., 1981; rev. 4/1615 as La cartellina musicale, op.35; rev. 5/1623 as La banchierina, overo Cartella picciola del canto figurato) [various subdivisions of 1 or more of the edns are: Brevi documenti musicali; Brevi et primi documenti musicali; Duo in contrapunto sopra ut, re, mi, fa, sol, la; Altri documenti musicali nel canto fermo; Duo spartiti al contrapunto; Canoni musicali, 4vv; Moderna practica musicale, op.37; Cartelle semplici; Indice delle opere musicali date in luce]; vocal ornaments repr. in Musica practica, sive Instructio pro Symphoniacis (Nuremberg, 1642); 1 work from rev. 5/1623 repr. in Synopsis musica, ed. E. Gruber (Regensburg, 1673); 1 work ed. in Wernli
L’organo suonarino, op.13 (Venice, 1605, Eng. trans., 1970; rev. 2/1611 as op.25; rev. 3/1622 as op.43) [contains music exx.; 9 ed. in AMI, iii (n.d.); 3 ed. in Venetian Instrumental Music c. 1600, xv (London, 1977); 1 ed. in Wernli]
Conclusioni nel suono dell’organo, op.20 (Bologna, 1609/R, 2/1626 as Armoniche conclusioni nel suono dell'organo; Eng. trans., 1982)
La mano, et documenti sicuri prodotti d’autori gravi, et cantici ecclesiastici, op.25 (Milan, 1611)
Cartellina del canto fermo gregoriano (Bologna, 1614)
Frutto salutifero alli … sacerdoti per prepararsi alla celebratione della SS messa privata e cantata (Bologna, 1614)
Prima parte del primo libro al direttorio monastico di canto fermo per uso particolare della congregatione olivetana (Bologna, 1615, partial repr. 1616 as Progressi, politici, e christiani)
Cantorino utile a novizzi, e cherici secolari, e regolari, principianti del canto fermo (Bologna, 1622)
Il principiante fanciullo, che … impara solfizare note e mutationi, e parole solo, 2vv, op.46 (Venice, 1625) [incl. music exx.]
La sampogna musicale … rappresentata sotto il di 14 novembre 1625 nel virtuoso ridotto (Venice, 1625) [incl. music exx.]
Conclusiones de musica in organo modulanda (Bologna, 1627)
Lettere armoniche (Bologna, 1628, 2/1630 as Lettere scrite a diversi patroni ed amici)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Coro de Cámara Monteverdi; Flavio Becerra (director)
RECICLASSICAT: BANCHIERI, Adriano (1568-1634)
AMAZON: Banchieri - Il Festino
SPOTIFY: Banchieri - Il Festino



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GRAGNANI, Filippo (1768-1820) - Musica da camera con chitarra

$
0
0
Jacques-Henri Sablet - Elégante écoutant onu joueur de guitare dans onu parc une Rome
Obra de Jacques Sablet (1749-1803), pintor suís (1)


- Recordatori de Filippo Gragnani -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Sablet (Lausanne, 1749 - Paris?, 1803) va ser un pintor suís. Fill d'un decorador i orfebre de Laussane, va estudiar amb el seu pare abans de traslladar-se a París el 1772. Allà va estudiar i treballar amb Joseph-Marie Vien durant tres anys. Quan aquest fou nombrat director de l'Acadèmia Francesa de Roma, Sablet va viatjar amb ell. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de gènere, paisatges i retrats. Es va centrar en la vida i les costums tradicionals italianes tot pintant quadres realistes adornats amb l'idealisme clàssic dominant. En aquell temps va compartir estudi amb el també pintor Hubert Drouais i es va fer bon amic de Simon Denis. El 1793, fruit d'una rebel·lió antifrancesa va haver de fugir a Florència on des d'allà va tornar a París. Els darrers anys es va convertir en el pintor oficial de Lucien Bonaparte i el va acompanyar a Madrid tot servint com a assessor artístic de la seva col·lecció d'art. Jacques Sablet va morir probablement a París el 1803.



Parlem de Música...

Filippo Gragnani (Livorno, 3 de setembre de 1768 - Livorno, 28 de juliol de 1820) va ser un compositor italià. Fill del també compositor Antonio Gragnani, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar violí, composició i contrapunt amb Giulio Maria Lucchesi. Aquells primers anys es va centrar en l'estudi de música religiosa si bé, i de forma progressiva, es va anar orientant vers la música instrumental especialitzant-se, també, en la interpretació amb la guitarra. En aquest sentit, va desenvolupar una bona tècnica i virtuosisme en una circumstància que va saber explotar en els diversos recitals que va realitzar, fet que va despertar l'interès de Ferdinando Carulli, que el va acceptar com alumne i amb qui va participar en nombrosos duets. A partir del 1807 va començar a publicar les seves primeres obres la majoria de les quals va publicar a París, ciutat on es creu hi va viure a partir del 1810. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre fins al seu retorn a Livorno el 1820, l'any de la seva mort.

Antonio Zatta - Il Pisano (1783)
Antonio Zatta (fl.1757-1797) - Il Pisano (1783) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Riboni (guitar); Andrea Pecolo (violin); Anna Maria Giaquinta (clarinet); Laopoldo Saracino (guitar); Emilio Vapi (flute); Andrea Bellato (cello)
RECICLASSICAT: GRAGNANI, Filippo (1768-1820)
PRESTOCLASSICAL: GRAGNANI, F. - Musica da camera con chitarra
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GRAGNANI, F. - Musica da camera con chitarra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>