Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

VENT, Jan Nepomuk (1745-1801) - Pieces en Harmonie (c.1790)

$
0
0
José del Castillo - El parque del Retiro con paseantes (1779)
Obra de José del Castillo (1737-1793), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Jan Nepomuk Vent -
En el dia de la commemoració del seu 217è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

José del Castillo (Madrid, 14 d'octubre de 1737 - Madrid, 5 d'octubre de 1793) va ser un pintor espanyol. Nascut en el si d'una família modesta, va iniciar la seva formació en les classes de dibuix que impartia la Junta Preparatòria per a l'establiment de l'Acadèmia de San Fernando. Precisament va ser allà on va obtenir la protecció de José Carvajal y Lancaster, ministre de Ferran VI, que el va becar per anar a Itàlia (1751). A Roma va estudiar amb Corrado Giaquinto, a qui va acompanyar en la seva tornada a Madrid el 1753. El 1757, i fins el 1764, va tornar a Itàlia i al seu retorn a Espanya va treballar a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara on va realitzar la majoria dels seus treballs. Com a pintor, va anticipar certes maneres de fer del Goya de joventut, especialment pel que fa als paisatges de caràcter pastoral. També va ser autor d'abundant obra religiosa la qual va mostrar notables influències de Giaquinto i Mengs. José del Castillo va morir a Madrid l'octubre de 1793.



Parlem de Música...

Johann [Jan] (Nepomuk) Went [Vent, Wend, Wendt] (Divice, 27 de juny de 1745 - Wien, 3 de juliol de 1801) va ser un instrumentista de vent i compositor bohemi. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de quan va ser contractat com a oboista pel comte Pachta a Praga. A mitjans de la dècada de 1770 es va convertir en instrumentista de vent del Príncep Schwarzenberg a Wittingau i Viena i el 1777 va acceptar un lloc de segon oboista a l'orquestra del Nationaltheater de Viena. El 1782 va renunciar al seu càrrec amb el Príncep Schwarzenberg per convertir-se en segon oboista al servei de Georg Triebensee en la recentment establerta Kaiserlich-Königliche Harmonie, en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida juntament amb els del Nationaltheater i el de l'Hofkapelle, amb un ingrés combinat de 900 gulden a l'any (100 més que el salari imperial de Mozart) i taxes addicionals per còpies i composició. Com a compositor va destacar especialment per les desenes de transcripcions per a instruments de vent que va realitzar d'òperes i ballets sent considerat el pioner d'aquest singular gènere instrumental. Jan Nepomuk Vent va morir a Viena el juliol de 1801.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Collegium Musicum Pragensae; Prague Symphony Orchestra; František Vajnar (1930-2012, conductor)
SUPRAPHON: Družecký, Vent & Vranický - Hunting Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Družecký, Vent & Vranický - Hunting Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JACKSON, William (1730-1803) - Songs & Canzonets

$
0
0
Francis Cotes - Portrait of Alice Countess of Shipbrook
Obra de Francis Cotes (1726-1770), pintor anglès (1)


- Recordatori de William Jackson -
En el dia de la commemoració del seu 215è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francis Cotes (London, 20 de maig de 1726 - Richmond, 16 de juliol de 1770) va ser un pintor anglès. Des de ben jove es va formar al taller de George Knapton on es especialitzar en pintura de retrats, primer a l'oli i posteriorment al pastel. En la seva primera etapa va mostrar una clara influència de l'estil de la pintora veneciana Rosalba Carriera. A partir del 1753, any de l'arribada del famós pintor suís Jean-Étienne Liotard a Anglaterra, va abandonar l'estil decoratiu i va mostrar un esperit més realista. Va ser aleshores quan va rivalitzar amb els seus col·legues Thomas Gainsborough i Joshua Reynolds assolint la plenitud de la seva carrera a l'entorn de la dècada del 1760. Va ser també en aquell període que va exposar a la Societat d'Artistes, entre altres, i va aconseguir el mecenatge de Jordi III del Regne Unit. El 1768 va ser un dels membres fundadors de la Royal Academy of Arts de Londres. Finalment, va morir a Richmond el juliol de 1770.



Parlem de Música...

William Jackson [Jackson of Exeter] (Exeter, 29 de maig de 1730 - Exeter, 5 de juliol de 1803) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar amb John Silvester, organista de la Catedral d'Exeter. A partir del 1748 va viure a Londres on va estudiar amb John Travers, organista de la Capella Reial. A l'entorn del 1767 va començar a escriure música de forma regular sent la primera partitura una adaptació musical de l'obra Lycidas de Milton la qual es va representar el 4 de novembre de 1767 en el Covent Garden i en motiu de la mort del príncep Edward, Duc de York. També a Londres va participar activament en la Madrigal Society. Al seu retorn a Exeter, va treballar com a professor fins el 1777, any que va ser nomenat organista i mestre del cor de la Catedral d'Exeter en substitució de Richard Langdon. Com a professor, va gaudir de notable fama amb alumnes com George Baker, William Bennet i John Davy. Com a compositor, va destacar amb les seves òperes The Lord of the Manor (1780) i Metamorphoses (1783) així com amb diverses odes i cançons. També va escriure nombrosos tractats musicals entre ells Observations on the Present State of Music in London (1791) i The Four Ages, together with Essays on Various Subjects (1798). William Jackson va morir a Exeter el juliol de 1803.

Benjamin Donn - A Map of the County of Devon, with the City & County of Exeter (1765)
Benjamin Donn (1729-1798) - A Map of the County of Devon, with the City & County of Exeter (1765) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
all performed in London
Lycidas (afterpiece, 1, W. Jackson, after Milton), Covent Garden, 4 Nov 1767; music lost
The Lord of the Manor (comic op, 3, J.S. Burgoyne), Drury Lane, 27 Dec 1780; as op.12 (1781); many songs pubd singly
The Metamorphosis (comic op, 3, Jackson and R. Tickell), Drury Lane, 5 Dec 1783; as op.14 (1783)

Other secular:
op.
1Twelve Songs, 1v, 2 vn, [va], bc (c1755)
3[Invocation and 6] Elegies, 4vv, bc (c1760)
4Twelve Songs, 1v, 2 vn, [va, 2 hn], bc (c1765)
7Twelve Songs, 1v, 2 vn, [va, 2 fl, 2 hn], bc (c1770)
8An Ode to Fancy (Warton), S, T, 4vv, orch (c1770), incl. an ov.
9Twelve Canzonets, 2vv, bc (1770), the Linley edn (c1797) adds a canzonet no.13
11Six Quartets, 4vv, bc (c1775), arrs. of songs: 4 by Arne, 1 by Greene, 1 by Jackson
13A Second Set of Twelve Canzonets, 2vv, bc (c1782)
15Twelve Pastorals, 2vv, bc (1786)
16Twelve Songs, 1v, pf/str (c1790)
17Six Epigrams, 2–4vv, pf (c1795)
18Six Madrigals, 2–4vv, pf (c1798)

Numerous songs and canzonets from opp.1, 4, 7, 9, 13, 15 and 16, pubd singly and in 18th-century anthologies; other songs and partsongs in 18th-century anthologies
Queen of every moving measure, song, in W. Seward: Anecdotes of some Distinguished Persons, iv (London, 1796), 180–85

Vocal religiosa:

op.
5An Anthem selected from the Psalms [‘Hear me O God’] and an Ode written by Pope [‘A dying Christian to his Soul’], 4vv, 2 vn, va, bc (1766), the Ode scored for 4vv, bc
6[Twelve] Hymns, 3vv, bc (1768), also possible for 1v, bc
Anthems, services and hymn tunes in GB-EXc, Lbl, Lcm, some ed. J. Paddon, William Jackson: Anthems and Church Services (London, 1819)

Instrumental:

op.
[2]Six Sonatas, hpd, vn (c1757)
10Eight Sonatas, hpd, 2 vn, va, vc (c1773)
Concerto in 7 parts, str, c1749, cited in K. Mummery, Catalogue of Music N.S.11 (Bournemouth, 1957)
Fairy Fantasies, ?insts, mentioned by Burney and others, ?lost

Literatura:

Thirty Letters on Various Subjects (London, 1783, 3/1795); nos.8, 10, 17 with a brief memoir in The Harmonicon, viii (1830), 355–8
Observations on the Present State of Music in London (London, 1791); extracts in The Harmonicon, iv (1826), 46–7
‘Handel’, in W. Seward: Anecdotes of some Distinguished Persons, iv (London, 3/1796), 467 only
The Four Ages together with Essays on Various Subjects (London, 1798/R)
William Jackson of Exeter, Musician’, Leisure Hour, xxxi (1882), 273–8, 360–62, 433–6, 504–6, 569–71, 620–25, 718–20 [an autobiography, journal of the tour of 1785, essays on Gainsborough and Reynolds, letters from Gainsborough to Jackson; based on papers inherited by Jackson’s grandson]
?A First Book for Performers on Keyed Instruments [cited by early biographers as an anonymous work of Jackson but not authenticated]
Anonymous review of BurneyH, iii, iv in Critical Review, lxviii (1789), 94–103, lxx (1790), 618–32
A Short Sketch of my own Life’, Gainsborough's House Review (Sudbury, 1996–7), 57–113 [autobiography and tour notes from Jackson autograph MS, incl. reproductions of sketches made on the tour of 1785]
Other anonymous reviews and critical essays must exist but have so far not been identified



Informació addicional... 

INTERPRETS: Emma Kirkby (soprano); Irene Mas Salom (soprano); Charles Daniels (tenor); Ars Musicae, Mallorca
TOCCATACLASSICS: JACKSON, W. - Songs, Canzonets, and Sonata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JACKSON, W. - Songs, Canzonets, and Sonata



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SILESU, Stanislao (1883-1953) - Piano music

$
0
0
Viktor Alexeevich Bobrov - Esther


- Recordatori de Stanislao Silesu -
En el dia de la celebració del seu 135è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Viktor Alexeevich Bobrov [Виктор Алексеевич Бобров] (St. Petersburg, 18 d'abril de 1842 - Petrograd, 2 de juliol de 1918) va ser un pintor i escultor rus. Es va formar a Sant Petersburg on ràpidament va assolir notable èxit amb els seus dibuixos rebent, el 1861, la seva primera medalla. A partir del 1862 va començar a participar regularment en exposicions a Sant Petersburg sent nomenat membre de l'Acadèmia Imperial de les Arts a l'entorn del 1873. També a partir d'aquells anys es va especialitzar en l'art del gravat rebent diverses condecoracions en aquest sentit. A partir de la dècada de 1880 va treballar l'aquarel·la amb la qual va assolir gran èxit gràcies als seus retrats. El 1887 va entrar a formar part de la Societat Russa d'aquarel·la. El 1893 va participar en la World Exhibition de Chicago en una època en què definitivament va abandonar el dibuix i la pintura en favor de l'escultura. Viktor Alexeevich Bobrov va morir a Petrograd el juliol de 1918.



Parlem de Música...

Stanislao Silesu (Samassi, 5 de juliol de 1883 - Paris, 12 d'agost de 1953) va ser un pianista i compositor italià. Fill de l'organista Luigi Silesu, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre formació de Luigi Allione. El 1904 es va traslladar a Milà on va estudiar harmonia i contrapunt amb Carlo Gatti i en el conservatori amb Luigi Mapelli i Amintore Galli. Més tard es va traslladar a Londres on va estudiar amb Guy Weitz i a París, instal·lat des de l'any 1907, amb d’Indy a la Schola Cantorum. A París va treballar com a intèrpret i compositor de peces de piano pels Café-chantant, llocs on va treballar també com acompanyant de cantants com Harry Fragson i Félix Mayol. Com a compositor va ser notablement prolífic amb més de 600 obres la majoria de les quals van ser per a piano. No obstant, també va ser autor de diverses òperes, cançons i obres de cambra i orquestrals. Lao Silesu va morir a París l'agost de 1953.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Amsicora (op, 3, S. Magnanelli), 1907;
Le lys dans la vallée (op, 3, G. Spitzmüller, after Balzac), 1921–3 I cavalieri della notte (operetta, 3, P. Reni, after H. de Balzac), 1922;
Line (operetta, 3, M. Carré and J. D’Hospital), 1931;
Gil Blas (op, 3, Spitzmüller, after A.-R. Lesage), c1950;
Astore (op, 1, Magnanelli, after G. Deledda), c1917;
Astarté (op, 2, P. Palmentier), n.d. scènes lyriques

Other:
Choral:
Carmen saeculare (Horace), S, T, Bar, B, chorus, orch, 1926;
La crèche de la tranchée (Carré), T, chorus, orch, 1931;
Hymns;

Songs:
Un peu d’amour (A. Nilson Fysher), c1912;
Love, Here is my Heart (A. Ross), c1915;
Bells of June (Ross), c1917;
Star of my Life (M. Marras), 1917;
T’amo (Magnanelli), 1920;
Voglio tornar (Magnanelli), 1920;
Passa l’ammore (F. Russo), 1921;
La parigotte (L. Boyer), 1923;
Matin de caresse (P. D’Amor), c1929;
Printemps (M. Romilly), 1932;
Cléopâtre (Morgane), 1935;
Enfantines (Romilly), c1936;
L’appel du printemps (Palmentier), c1943

Instrumental:

Orch:
Paysage sarde, c1913;
Fantaisie sur des impressions de Sardaigne, 1923;
Rapsodie sarde, pf obbl, orch, 1923;
Muse champêtre, 1935;
L’âme de cloches, 1936;
Rapsodie moresque, 2 pf, orch, 1938;
Sym., f, 1941;
Pf Conc., E , 1948

---

Chbr:
Candore lunare, vn, pf, c1908;
Rêverie, vn, pf, c1908;
Sous la forêt verte, vn/vc, pf, c1908;
Pensiero, vn, pf, c1913;
Berceuse, vn, pf, c1913;
Serenata, vn, pf, c1914;
Prière, 2 vn, vc, db, pf, hmn, 1924;
Caprice, vn, pf, 1930;
Chant d’amour, vn, pf, 1932;
Andante, vc, pf, 1935;
Appassionata, vn, pf, 1935;
Séduction, vc, pf, 1937;
Son portrait, sax, pf, 1945;
Émotive, vn, pf, 1950

Pf:
Intermezzo, 1920;
Légende des vallons, 1935;
Message d’amour no.1, 1937;
Thème en do mineur avec variations, 1938;
Étude, G, 1939;
Nocturne, E, 1939;
Prélude et fugue, C, 1939;
Cipressi, 1939;
Marche funèbre, 1941;
Impromptu no.1, 1947;
Message d’amour no.2, 1947;
Le five o’clock des enfants, 1948;
Impromptu no.2, 1949;
Parfum de lys, c1949;
Feuilles éparses, 1951;
6 sonatas;
15 preludes, 20 waltzes, polkas, mazurkas



Informació addicional... 

INTERPRETS: Roberto Piana (piano)
AMAZON: SILESU, L. - Romance sans paroles
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SILESU, L. - Romance sans paroles



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CICHOSZEWSKI, Benedykt (c.1680-1738) - Vesperes de Beata Maria Virgine

$
0
0
Ignaz Stern - Bacchus and Ariadne (c.1705)
Obra d'Ignaz Stern (1679-1748), pintor austríac (1)


- Recordatori de Benedykt Cichoszewski -
En el dia de la commemoració del seu 280è aniversari de decés

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Ignazio Stern (Mauerkirchen, 17 de gener de 1679 - Roma, 28 de maig de 1748) va ser un pintor austríac. En una data indeterminada va viatjar a Itàlia on es va formar amb Carlo Cignani a Bolonya. Poc després, va treballar com a pintor esporàdic per la Llombardia abans d'establir-se definitivament a Roma. Allà va treballar-hi la resta de la seva vida pintant obres religioses algunes de les quals per les esglésies de San Paolino o Santa Elisabetta. Els seus fills Ludwig Stern i Veronica Stern (1717-1807) van ser també pintors. Ignazio Stern va morir a Roma el maig de 1748.



Parlem de Música...

Benedykt Cichoszewski (Grodzisk Wielkopolski, c.1680 - Paradyż, 7 de juliol de 1738) va ser un compositor polonès. Es desconeix la major part de la seva vida sent una de les poques referències la relativa a la seva posició eclesiàstica com a monjo, cantant i compositor dels monestirs del Císter de Przemęt i Paradyż. Va ser allà on va compondre la majoria de les seves obres, principalment música religiosa en un estil clarament italià. Benedykt Cichoszewski va morir a Paradyż el juliol de 1738.

Johann Baptist Homann - Regni Polonia Magnique Ducatus Lithuania (1716)
Johann Baptist Homann (1664-1724) - Regni Polonia Magnique Ducatus Lithuania (1716) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia dell'Arcadia; Marek Toporowski
PEREGRINA: Benedykt Cichoszewski - Musica Sacra
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Benedykt Cichoszewski - Musica Sacra

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BACKOFEN, Johann Georg Heinrich (1768-1839) - Chamber music

$
0
0
Marinus Adrianus Koekkoek - Winter Landscape
Obra de Marinus Adrianus Koekkoek (1807-1868), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Georg Heinrich Backofen -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Marinus Adrianus Koekkoek (Middelburg, 25 de setembre de 1807 - Amsterdam, 28 de gener de 1868) va ser un pintor holandès. Fill de Johannes Hermanus Koekkoek i Anna van Koolwijk i germà de Barend Cornelis Koekkoek i Hermanus Koekkoek, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1837 va començar a treballar com a pintor itinerant realitzant vistes de paisatges dels entorns de les ciutats que visitava. En aquest sentit, va viure a Kleve, Hilversum i Amsterdam. Precisament, amb una de les seves obres va ser condecorat amb una medalla de plata per la Fundació Felix Meritis. El seu fill Pieter Hendrik Koekkoek va ser també pintor de paisatges. Marinus Adrianus Koekkoek va morir a Amsterdam el gener de 1868.



Parlem de Música...

Johann Georg Heinrich Backofen (Durlach, 6 de juliol de 1768 - Darmstadt, 10 de juliol de 1839) va ser un instrumentista i compositor alemany. En companyia dels seus germans Ernst Backofen i Gottfried Backofen va viatjar a Nuremberg on va rebre formació del mestre de capella G.W. Gruber i del clarinetista H. Birckman. A partir del 1789 va realitzar nombroses gires concertants com a clarinetista tornant a Nuremberg el 1794. A partir d'aleshores va estudiar flauta traslladant-se a Gotha el 1802 ciutat on va treballar com a professor d'arpa. També a Gotha va ser nomenat el 1806 músic de cambra de la cort en un any en què també va tenir com alumne a Dorette Scheidler. El 1811 es va traslladar a Darmstadt on va assolir el càrrec de músic de la cort i on va treballar també en la realització de clarinets. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra de cambra i concerts la majoria dels quals amb el clarinet com a instrument protagonista. Johann Georg Heinrich Backofen va morir a Darmstadt el juliol de 1839.

Prospect des Hochfürstlichen Residezsschlosses und Hauptstadt Darmstadt, aufgenommen und gezeichnet von J. Jacob Hill, Fürstl. Ingenieur Lieutenant, 1776
Prospect des Hochfürstlichen Residezsschlosses und Hauptstadt Darmstadt, aufgenommen und gezeichnet von J. Jacob Hill, Fürstl. Ingenieur Lieutenant, 1776 (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hans Rudolf Stalder (1930-2017, basset horn); Zsuzsanna Sirokay (piano); Ursula Hollinger (1937-2014, harp); Andreas Schmid (violoncello)
AMAZON: The Golden Age of the Basset Horn
CPDL: No disponible
SPOTIFY: The Golden Age of the Basset Horn



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BONONCINI, Antonio Maria (1677-1726) - Messa a cinque concertata

$
0
0
Jacopo Fabris - Rome, a panoramic view of Saint Peter's square, the basilica beyond
Obra de Jacopo Fabris (1689-1761), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Maria Bononcini -
En el dia de la commemoració del seu 292è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jacopo Fabris (Venezia, 1689 - København, 16 de desembre de 1761) va ser un pintor italià. De família alemanya, es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de l'any 1719 com a pintor de la cort de Karlsruhe. El 1724 es va traslladar a Hamburg on va treballar com a pintor d'escenografies teatrals. El 1730 va viatjar a Mannheim on es creu va treballar amb Alessandro Galli-Bibiena. També durant un temps indeterminat va viure a Londres on va col·laborar activament amb Händel en l'elaboració d'escenografies per les seves òperes. Al seu retorn a Alemanya es va instal·lar a Berlín on va treballar com a pintor teatral al servei de Frederic el Gran. Finalment, i de forma definitiva, el 1747 es va instal·lar a Copenhagen on va seguir treballant com a pintor teatral. Com a pintor i decorador, la seva obra, de la mateixa manera que la d'altres artistes venecians del seu temp, com Bernardo Bellotto, va estar influïda per Canaletto. No obstant, les seves obres van diferir de les de Canaletto en el tractament de la llum i els perfils, més pronunciats en les seves composicions. Jacopo Fabris va morir a Copenhagen el desembre de 1761.



Parlem de Música...

Antonio Maria Bononcini (Modena, 18 de juny de 1677 - Modena, 8 de juliol de 1726) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Fill de Giovanni Maria Bononcini i germà de Giovanni Bononcini, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment, i en companyia del seu germà, va estudiar amb G.P. Colonna a Bolonya. El 1690 va entrar a formar part de l'orquestra del cardenal Pamphili en un càrrec que va preservar fins el 1693 i en un temps en què va començar a compondre forma regular. A partir del 1694 va constar com a violoncel·lista a Roma entrant, el 1696, a la Congregazione di Santa Cecilia. A l'entorn del 1700 va viatjar a Viena on va treballar conjuntament amb el seu germà participant en diverses representacions arreu d'Europa. El 1705 va ser nomenat mestre de capella al servei del futur Carles IV en un període de gran activitat compositiva. El 1710, i gràcies als mèrits assolits, l'emperador Joseph I el va nomenar "compositor de l'emperador". No obstant, la mort sobtada del seu protector i la posterior coronació de Carles IV va provocar la suspensió dels seus càrrecs. El 1713 va tornar a Itàlia i es va establir definitivament a Modena on es va retirar amb la seva família. No obstant, no va deixar de compondre música i va ser publicant diverses òperes moltes de les quals es van representar en diverses ciutats italianes. A l'entorn del 1721 va ser nomenat mestre de capella de la cort de Modena en un fet que va despertar el seu interès per la música religiosa la qual va merèixer els màxims elogis d'un jove i encara desconegut Padre Martini. Antonio Maria Bononcini va morir a Modena el juliol de 1726.

Pieter Mortier - Carte Nouvelle du Duche de Modene, de Regio et de Capri (c.1700)
Pieter Mortier (1661-1711) - Carte Nouvelle du Duche de Modene, de Regio et de Capri (c.1700) (2)

OBRA:
music lost unless otherwise stated

Vocal secular:

Operas:
three-act drammi per musica unless otherwise indicated
Tigrane, re d’Armenia (P. Bernardoni), Vienna, Favorita, 25 July 1710, A-Wgm, D-MEIr
I veri amici (after F. Silvani and D. Lalli), Naples, S Bartolomeo, 26 Nov/26 Dec 1715
Il tiranno eroe (after V. Cassani), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1715; arias, Dl
Sesostri, re di Egitto (after P. Pariati), Milan, Regio Ducal, 2 Feb 1716, Dl, arias CZ-Pk
La conquista del vello d’oro (after F. Parisetti), Reggio nell’Emilia, Pubblico, 29 April 1717; score, A-Wn, arias D-Dl
Astianatte (after A. Salvi), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1718, arias, D-W
Griselda (after A. Zeno), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1718, A-Wgm, D-Bsb (facs. in IOB, xxi, 1977)
Nino (Act 3) (I. Zanelli), Reggio nell’Emilia, Pubblico, 29 May 1720, arias F-Pc and GB-Er [Act 1 by Capelli, Act 2 by F. Gasparini]
Merope (after Zeno), Rome, Pace, carn. 1721, arias, F-Pn
Endimione (pastorale in musica, 3, after F. de Lemene), Naples, S Bartolomeo, 14 May 1721, arias I-Mgallini
Rosiclea in Dania (melodrama, 3, after Silvani: L’oracolo in sogno), Naples, royal palace, 1 Oct 1721; S Bartolomeo, 4 Oct 1721, I-MC

Serenatas:
La fama eroica per la gloria immortale dell’antichissima e nobilissima casa Cornara (G. Andriani), 2vv, Rome, 1698
Arminio (poemetto drammatico, P. Bernardoni), 6vv, Vienna, Favorita, 26 July 1706, A-Wn, D-Dl
La Fortuna, il Valore e la Giustitia (cantata, ?Bernardoni), 3vv, Vienna, 4 Nov 1706, A-Wn
Andromeda (poemetto drammatico, Bernardoni), 4vv, Vienna, 10 July 1707, D-Dl
La conquista delle Spagne di Scipione Africano il giovane (componimento drammatico, P. del Negro), 3vv, Vienna, 4 Nov 1707, A-Wn
La presa di Tebe (componimento per musica, S. Stampiglia), 5vv, Vienna, 1 Oct 1708, Wn, D-Dl
Hippolito (poemetto drammatico, Bernardoni), 5vv, Vienna, 19 March 1710, A-Wgm
Il trionfo dell’aquila e del giglio (introduzione per musica al balletto, Zanelli), 5vv, Modena, 14 June 1720

Cantatas:
for soprano and continuo unless otherwise stated

Amo Dorinda e tanto, I-Mc;
Amo peno gioisco, Mc;
Amore ingannatore, A, 2 fl, bc, 1708, A-Wn;
Augelletti ruscelli, I-Nc;
Cagnoletto vezzosetto, Nc;
Che faremo o cor mio, S, fl, bc, F-Pc;
Clori dal colle al prato, S/A, bc, A-Wn (attrib. G. Bononcini), GB-Cfm, Er (attrib. G. Bononcini), Lbl, I-Nc;
Clori perché d’amore, A, bc, Nc;
Con non inteso affanno, F-Pc;
Direi che sei il mio bene, S, 2 vn, bc, D-Bsb, LEm, WD;
Ecco Amor che mi segue, S, 2 vn, va, bc, A-Wn;
E pure o Lidia e pure, A, bc, GB-Lam;
E sarà vero o Filli, Lcm, I-Nc;
Finché la bella Irene, A, bc, Nc;
Già che al partir t’astringe, F-Pn;
Già sul margo del rio, A, bc, GB-Lbl;
Idol mio bel tesoro, S, fl, bc, I-Nc;
In quelle luci care, S, B, bc, GB-Lbl;
Mentre al novo apparir (Lontananza), A, 2 vn, bc, 1708, A-Wn;
Mentre canta l’augelletto, I-Nc;
Mentre in placido sonno, S, 2 fl, bc, 1708, A-Wn;
Mira o Fille nel prato, I-Nc (3 copies)
Nell’augusta cittade, S, 2 vn, bc, D-Hs;
Non anche avea natura, S, B, 2 vn, va, bc, I-Bc;
Non è solo il tormento, B, bc, D-Mbs, I-Bc;
Occhi del mio tesor, D-SHs;
Occhi voi che mirate, S, 2 fl, bc, 1708, A-Wn;
Quando lieta saria, D-SHs;
Quando vedo a mille rose, A, 2 fl, bc, 1708, A-Wn;
Sans cesse des tourmens, A, bc, I-Nc;
Se avessi in mezzo al petto, A, 2 fl, bc, 1708, A-Wn;
Selve placide selve, S/A, bc, I-Nc (2 copies);
Sopra l’orme d’Irene, A, 2 vn, bc, 1708, A-Wn;
Sul margine adorato, S, 2 vn, bc, 1708, A-Wn;
Tanto avezzo ho il core a piangere, A, 2 vn, bc, 1708, Wn;
Tortorella innamorata, I-Nc;
Troppo rigore Clori, S, 2 vn, bc, 1708, A-Wn;
Tutta fiamme e tutta ardore, S, 2 fl, bc, 1708, Wn;
Voi vi partite ed io resto fra mille angoscie, GB-Lbl;
Vorrei dirti addio, A, bc, F-Pc, GB-Lbl;
Vorrei pupille belle, S, 2 vn, bc, 1708, A-Wn;
Zingaretta che predici, S/A, bc, GB-Lbl, I-Nc

Vocal religiosa:

Oratorios:
La Maddalena, Vienna, Real Casa di Spagna, 1705
Il trionfo della grazia, overo La conversione di Maddalena (B. Pamphili), Vienna, emperor’s chapel, Lent 1707, A-Wn
La decollazione di S Gio. Batista (G. Filippeschi), Vienna, emperor’s chapel, Lent 1709, Wn
L’interciso (N. Stampiglia), Vienna, emperor’s chapel, Lent 1711, Wn

Other:
Laudate pueri, B , S, vc obbl, bc, 19 Feb 1693, I-Bsp;
Salve regina, B , A, vc obbl, bc, D-WD (inc.);
Mass, g, 5vv, orch, I-Fc;
Stabat mater, c, 4vv, orch, Bc, MOe (attrib. A.M. Paccioni), ed. P. Smith (Sevenoaks, Kent, 1974)

Instrumental:

15 sonatas, vc, bc: 12 sonatas, c1693, F-Psg;
Sonata da camera detta la Comodina, D-WD;
Sinfonia per camera, A-Wn, S-Uu;
Sonatta a vc solo del sigr Bononcini, A-Wn; all ed. in RRMBE, lxxvii (1996)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Silvia Frigato& Raffaella Milanesi (sopranos); Andrea Arrivabene (countertenor); Elena Biscuola& Sara Mingardo (contraltos); Valerio Contaldo& Raffaele Giordani (tenors); Salvo Vitale (bass); Concerto Italiano; Rinaldo Alessandrini
AMAZON: BONONCINI-Mass in G minor & Stabat Mater
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BONONCINI-Mass in G minor & Stabat Mater



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GABRIELLI, Domenico (c.1659-1690) - Cello Sonatas

$
0
0
Judith Leyster - Cello player
Obra de Judith Leyster (1609-1660), pintora holandesa (1)


- Recordatori de Domenico Gabrielli -
En el dia de la commemoració del seu 328è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Judith Jans Leyster (Haarlem, 28 de juliol de 1609 - Heemstede, 10 de febrer de 1660) va ser una pintora holandesa. Possiblement es va formar, durant un temps, a l’estudi del famós pintor local Frans Hals en un fet que es dedueix en base a la marcada influència present en la majoria de les seves obres. El 1633 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc d'Harlem en un període, el de la dècada de 1630, notablement prolífic. En aquest sentit, les seves pintures sovint van representar a infants i adolescents gaudint de la vida, sovint amb missatges moralitzadors sobre la brevetat del temps o amb la representació de les conductes esbojarrades dels adults. Les seves obres les signava amb l'etiqueta de Judita Leystar i sovint ho feia amb un monograma amb les seves inicials JL i amb una estrella adjunta. Aquest era un joc de paraules ja que "Lei estrella" significa "estrella principal" en holandès, que era el nom comú de l'estrella del Nord, la referència dels navegants holandesos. Després de casar-se amb Jans Miense Molenaer i de traslladar-se a Amsterdam la seva activitat va disminuir. Judith Jans Leyster va morir Heemstede el febrer de 1660.



Parlem de Música...

Domenico [‘Minghino dal violoncello’] Gabrielli (Bologna, 19 d'octubre de 1659 - Bologna, 10 de juliol de 1690) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es va formar amb Legrenzi a Venècia i posteriorment amb Franceschini a Bolonya, ciutat on el 20 de desembre de 1680, i després de la mort de Franceschini, va assolir el càrrec de violoncel·lista de San Petronio. Anys abans, l'abril de 1676, va ser nomenat membre de l'Accademia Filarmonica de la qual en va ser el president el 1683. També durant la dècada de 1680 va ser àmpliament admirat i reconegut com a intèrpret i compositor. En aquest sentit, va ser especialment prolífic en música teatral escrivint un dotzena d'òperes les quals van ser representades amb gran èxit en diverses ciutats italianes. Després de nombroses i injustificades absències del seu càrrec a San Petronio, va ser acomiadat el 1687 motivant el seu trasllat a la cort de Modena on va entrar al servei del duc Francesc II d'Este. No obstant, va ser novament reclamat a Bolonya si bé abans de reincorporar-se als seus càrrecs va caure malalt, morint el juliol de 1690.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Flavio Cuniberto (M. Noris), Venice, S Giovanni Grisostomo, 1682, Modena, Fontanelli, 1688, I-Bc, MOe
Il Cleobulo (G.B. Neri), Bologna, Formagliari, Aug 1683, lib (Bologna, 1683)
Il Gige in Lidia (Neri), Bologna, Formagliari, 1683, MOe
Teodora Augusta (A. Morselli), Venice, Vendramin, carn. 1685, lib (Venice, 1685); rev. Bologna, 1687 (text rev. G. Rapparini, music rev. G.A. Perti), lib (Bologna, 1687); rev. as Teodora clemente, Piacenza, Nuovo Teatro Ducale, 1689, arias in MOe, lib (Parma, 1689)
Clearco in Negroponte (A. Arcoleo), Venice, S Moisè, 1685, MOe
Rodoaldo, re d’Italia (T. Stanzani), Venice, S Moisè, 1685, MOe, lib (Venice, 1685)
Le generose gare tra Cesare e Pompeo (D.R. Cialli), Venice, Vendramin, carn. 1686, MOe
Il Maurizio (Morselli), Venice, Vendramin, 26 Dec 1686, lib (Venice, 1687), rev. Modena, 1689, MOe; rev. as Tiberio in Bisanzio (J. Paci and D. Ciufetti), Lucca, 1694, lib (Lucca, 1694)
Il Gordiano (Morselli), Venice, Vendramin, 21 Jan 1688, MOe, lib (Venice, 1688)
Carlo il grande (Morselli, after L. Ariosto), Venice, S Giovanni Grisostomo, Feb 1688, MOe, lib (Venice, 1688)
Silvio, re degli Albani (P. d’Averara), Turin, Regio Ducale, 1689, MOe, lib (Turin, 1689)

Vocal religiosa:

Oratorios:
S Sigismondo, re di Borgogna (D. Bernardoni), Bologna, 1687, MOe, lib
Elia sacrificante (P.P. Sita), Bologna, 1688, lib (Bologna, 1688)
Il martirio di S Felicita (F. Sacrati), Modena, 1689, lib (Modena, 1689)
Il battesimo di Carlo, antico imperatore il Magno, Lucca, 27 Dec 1718, lost

Other:
[11] Cantate a voce sola (Bologna, 1691/R)
Cantata, Stanco di piu soffriti, 1v, bc, in Melpomene coronata da Felsina (Bologna, 1685)
Motet, Vexillum pacis, 1v, vns, bc, in Motetti sagri (Bologna, 16951)
Over 50 secular works (cants., serenatas and ariettas) and sacred works (mass movts, pss and hymns), I-Bc, Bsp, MOe

Instrumental:

Balletti, gighe, correnti, alemande, e sarabande, 1 vn, vle, vn 2 ad lib, op.1 (Bologna, 1684); no.9 ed. E. Schenk (Vienna, 1953)
Sonata IIII, F, in Sonate a tre di vari autori (Bologna, ?1700)
Two sonatas for violins in parts, one by Signor Caldara and the other by Signor Gabrielli (London, 1704)
Ricercares for vc solo, vc with bc;
Canon, 2 vc;
2 sonatas, vc, bc: all I-MOe (facs. (Bologna, 1998));
Solo ricercares ed. G. Epperson (New York, 1965)
Concerto, 4 vn, 6 sonatas, 1 or 2 tpt, str, Bsp;
Sonata no.2 in D ed. E. Tarr (London, 1968)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bettina Hoffmann (cello); Modo Antiquo
AMAZON: Gabrielli D - Opera Completa per Violoncello
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Gabrielli D - Opera Completa per Violoncello



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TOVEY, Donald Francis (1875-1940) - Piano Quartet, Op.12 (1900)

$
0
0
Jack Butler Yeats - Fortune
Obra de Jack Butler Yeats (1871-1957), pintor irlandès (1)


- Recordatori de Donald Francis Tovey -
En el dia de la commemoració del seu 78è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jack Butler Yeats (London, 29 d'agost de 1871 - Dublin, 28 de març de 1957) va ser un pintor irlandès. De ben petit va viatjar constantment amb la seva família abans d'instal·lar-se a Sligo i posteriorment a Londres. Allà va estudiar a la South Kensington School of Art i a la Chiswick School of Art. A Londres va conèixer a Mary Cottenham White, amb qui posteriorment s'hi va casar i amb qui va es traslladar a viure a Devon. A partir de la dècada de 1890 va començar la seva carrera artística com a il·lustrador de diverses publicacions. A partir del 1897 va iniciar el seu treball en aquarel·la realitzant la seva primera exposició aquell mateix any a la Clifford Gallery de Londres. El 1910 es va traslladar a Irlanda on va viure en diverses ciutats abans d'instal·lar-se definitivament a Dublín el 1929. Aquests darrers anys va treballar la pintura a l'oli la qual va mostrar temàtiques i estils diferenciats, des del realisme romàntic fins el figurativisme més avantguardista. Jack Butler Yeats va morir a Dublín el març de 1957.



Parlem de Música...

Donald (Francis) Tovey (Eton, 17 de juliol de 1875 - Edinburgh, 10 de juliol de 1940) va ser un pianista i compositor anglès. Fill de Duncan Crooks Tovey, es va formar en piano i teoria musical amb Sophie Weisse. Més tard, va estudiar amb Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry. El 1894 va entrar al Balliol College d'Oxford on el 1898 es va graduar amb la màxima puntuació. També el 1894 es va associar amb Joachim participant com a pianista en diversos recitals. A partir del 1900 la seva carrera ja es va orientar definitivament vers la música com a pianista i compositor. Va ser aleshores quan va començar a viatjar a diverses capitals europees on va representar material propi i on va ser rebut amb entusiasme. El 1914 va ser nomenat Reid Chair of Music de la Universitat d'Edinburgh, ciutat on el 1917 va fundar la Reid Orchestra, orquestra a través de la qual va difondre la seva música i la de molts altres compositors. Durant la dècada del 1920 va viatjar diverses vegades als Estats Units i el 1935 va ser condecorat amb el títol de Cavaller. Com a compositor, va ser notablement prolífic amb un repertori divers en què van destacar la seva òpera The Bride of Dionysus, un concert de piano (1903) i un concert de violoncel (1935), entre altres. Com a teòric, va ser autor de diversos tractats sent el més destacat Essays in Musical Analysis (1935). Sir Donald Tovey va morir a Edinburgh el juliol de 1940.

Letts, Son & Co. - Edinburgh (1883)
Letts, Son & Co. - Edinburgh (1883) (2)

OBRA:
for complete list see Grierson

Vocal:

Stage:
The Bride of Dionysus (R.C. Trevelyan), Edinburgh, 23 April 1929

Other:
3 Anthems, male chorus, n.d.;
Agnus Dei, chorus 6vv, n.d.;
In festo Sanctorum Innocentium, motet, chorus, 1902;
Songs, opp.2, 3, B, pf, 1903;
25 Rounds, op.5, chorus, 1905;
A Lyke Wake Dirge, chorus 6vv, c1930;
3 partsongs, short choral pieces, canons

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., A, op.15, 1903;
Sym., D, op.32, 1913;
Vc Conc., op.40, 1935

---

Chbr:
Divertimento, B, ob, pf, 1899;
Sonata, op.4, F, vc, pf, 1900;
Pf Trio, b, op.1, 1900;
Pf Qnt, C, op.6, 1900;
Aria and Variations, B , op.11, str qt, 1900;
Pf Qt, e, op.12, 1900;
Trio, d, op.14, vn, eng hn, pf, 1903;
Trio, c, op.8, cl, hn, pf, 1905;
Sonata, B , op.16, cl, pf, 1906;
Sonata, vn, pf, 1907;
Elegiac Variations, op.25, vc, pf, 1909;
Str Qt, D, op.24, 1909;
Str Qt, G, op.23, 1909;
Pf Trio, D, op.27, 1910;
Sonata, 2 vc, ?1912;
Sonata, D, op.30, vc, 1913;
Sonata eroica, C, op.29, vn, c1913;
Variations on a Theme of Gluck, op.28, fl, str qt, 1913

Pf:
Allegro and Andante, 1900;
Bagatelles, 1900;
Variations on an Original Theme, 1900;
Passacaglia, b, 1908;
Balliol Dances, op.17, pf duet

Cadenzas:
Beethoven: Pf Conc. no.4, Vn Conc.;
Brahms: Vn Conc. (all London, 1937)

Literatura:

A Companion to Beethoven's Pianoforte Sonatas (London, 1931/R, 2/1947)
A Companion to ‘The Art of Fugue’ (London, 1931)
Essays in Musical Analysis (London, 1935–9/R, abridged 2/1981)
A Musician Talks (London, 1941)
with G. Parratt: Walter Parratt: Master of the Music (London, 1941)
ed. H.J. Foss: Essays in Musical Analysis: Chamber Music (London, 1944/R)
ed. H.J. Foss: Musical Articles from the Encyclopaedia Britannica (London, 1944/R)
ed. H.J. Foss: Beethoven (London, 1945/R)
ed. H.J. Foss: Essays and Lectures on Music (London, 1949)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Robert Atchison (violin); London Piano Trio; Ormesby Ensemble
PRESTOCLASSICAL: TOVEY, D. - Piano Trio, Sonata Eroica
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TOVEY, D. - Piano Trio, Sonata Eroica

TOVEY, D. - Piano Trio, Sonata Eroica

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE NEBRA, Jose (1702-1768) - Arias

$
0
0
Alexander Roslin - John Jennings Esq., his Brother and Sister-in-Law (1769)
Obra d'Aleksandr Roslin (1718-1793), pintor suec (1)


- Recordatori de José de Nebra -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexander Roslin (Malmö, 15 de juliol de 1718 - Paris, 5 de juliol de 1793) va ser un pintor suec. Es va formar a Suècia abans de traslladar-se a treballar a la cort del marcgravi de Bayreuth (1745-1747). Després va passar per Itàlia, on va poder estudiar la història i l'obra dels pintors manieristes Ticià i Veronès i la dels classicistes Carracci i Guido Reni. El 1752 va marxar a París, gràcies a la recomanació de Lluïsa Isabel de França, duquessa de Parma. Allà es va fer famós com a pintor de retrats amb obres de l'aristocràcia europea de mitjans del segle XVIII. El 1759 es va casar amb la pintora Marie-Suzanne Giroust i també a França va gaudir de l'amistat de François Boucher. Des del 1750 en endavant va treballar principalment a París, però hi va haver períodes en què va treballar en altres llocs, sol·licitat per les diferents corts de l'època, com la d'Estocolm (1774) o la de Sant Petersburg (1775), on va pintar una sèrie de retrats d'homes d'estat de la Rússia Imperial, incloent-hi els d'Iván Betskói i Ivaán Shuvalov (1778). Alexander Roslin va morir a París el juliol de 1793.



Parlem de Música...

José de Nebra Blasco (Calatayud, 6 de gener de 1702 - Madrid, 11 de juliol de 1768) va ser un compositor i organista espanyol, considerat una de las figures més notables del seu temps. Es va formar musicalment amb el seu pare José Antonio Nebra, organista titular de la Catedral de Santa María y San Julián de Cuenca. Als 17 anys va rebre un primer encàrrec com a primer organista del Monestir de las Descalzas Reales de Madrid. Cinc anys més tard va rebre el mateix nomenament a la Capella Reial i després del devastador incendi de 1734 del Reial Alcàsser de Madrid es va encarregar de recuperar i restaurar els fons musical de la institució. La seva contribució musical fou determinant a l'hora d'introduir reformes estètiques i formals en el sí de l'escola musical espanyola del segle XVIII. Va ser principalment autor de gran quantitat d'obra religiosa així com secular, destacant les desenes de sarsueles que va escriure. Els seus germans Francisco Javier Nebra Blasco i Joaquín Ignacio Nebra Blasco van ser també organistes i compositors. José de Nebra va morir a Madrid el juliol de 1768.

A general view of the city of Madrid the capital of the kingdom of Spain (1752)
A general view of the city of Madrid the capital of the kingdom of Spain (1752) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas, zarzuelas, comedias, bailes:
Las granaderas y Alondón (baile), E-E
La libertad del cautivo (entremés), E
De los encatos de Amor la música es el mayor, ó De los hechizos de amor, la música es el mayor, y el asturiano-montañés en la corte (com, J. de Cañizares), Príncipe, 23 Oct 1725
A un tiempo monja y casada: S Francisca Romana, ó La viuda romana (sacred com, Cañizares), Cruz, 25 Dec 1725
La venerable sor María de Jesús de Agreda, Ia parte (sacred com, M.F. de Armesto y Quiroga), Príncipe, 25 Dec 1725
A cual mejor, confesada y confesor, S Juan de la Cruz y S Teresa de Jesús (sacred com, Cañizares), Cruz, 22 Oct 1727
S Brígida (sacred com, Cañizares), Cruz, 25 Dec 1727
Amor aumenta el valor [Acts 2 and 3, with Falconi] (opera, Cañizares), Lisbon, palace of Spanish ambassador, 18 Jan 1728, Mp [Act 1 by Facco]; ed. M.S. Alvarez Martínez (Zaragoza, 1996)
La presumida no casa hasta que un simple … folla armónica, Cruz, 25 July 1728
S Brígida, la estrella de Septentrión 2a parte (sacred com, Cañizares), Cruz, 25 Dec 1728
La sirena de Tinacria (com, D. de Córdoba y Figueroa), 1729 [Nebra wrote only music for the loa]
Las proezas de Esplandián y el valor deshace encantos (zar, Armesto), Cruz, 12 Feb 1729
La melodrama, o Las tres comedias en una (com, Cañizares), Príncipe, 12 Oct 1729
Hombre, demonio y mujer, Cruz, 14 Oct 1729 [Nebra wrote music only for the loa]
Música discreta y santa: S Matilde (sacred com, Cañizares), Cruz, 25 Dec 1729
La sacra esposa de Cristo y doctora de la iglesia, S Catalina, virgen y mártir (sacred com), Cruz, 21 Oct 1730
No siempre el Destino vence si en su imperio Amor domina (com, J. Fernández de Bustamante), Príncipe, 24 Nov 1730
El sol de la fe en Marsella y conversión de la Francia: S María Magdalena (sacred com, B.J. Reinoso y Quiñones), Cruz, 25 Dec 1730
Venus y Adonis, melodrama, 1733, Padre Otaño’s private collection, Loyola
Más gloria es triunfar de sí: Adriano en Siria (after P. Metastasio), Cruz, 30 May 1737 [in pay accounts called an opera]
Amor, ventura y valor y el invencible Amadis (zar), Cruz, 27 Nov 1739
La Madre Martina de los Angeles, religiosa dominica (com), Príncipe, 22 Oct 1739
Viento es la dicha de Amor (zar, A. de Zamora), Cruz, 28 Nov 1743, Mm, revived Príncipe, 20 May 1748, with 1 new aria, Mm
Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza (sacred com), 21 Oct 1743
S Inés de Montepoliciano (sacred com, Armesto), Príncipe, 25 Dec 1743
Donde hay violencia, no hay culpa (zar, N. González Martínez), Medinaceli private theatre, 1744, Zac
Amor, encanto y fortuna restituyen a su dueño el cetro (com), 4 Feb 1744
Vendado es Amor, no es ciego (zar, Cañizares), 3 Aug 1744, Zac
No todo indicio es verdad: Alejandro en Asia (González Martínez, after Metastasio), Cruz, 18 Sept 1744 [in pay accounts called an opera]
Cautelas contra cautelas y el rapto de Ganímedes (zar, Cañizares), Príncipe, 5 June 1745
El mayor blasón de España (sacred com), Príncipe, 25 Dec 1745
La colonia de Diana (zar, M. Vidal Salvador, rev. González Martínez), Príncipe, 7 Sept 1745 [rev. with 3 new arias and added tonadillas, Cruz, 29 April 1746], 1 aria, AS
El amante de María, venerable padre Fray Simón de Rojas (sacred com, rev. Cañizares), Príncipe, 25 Dec 1745
A falta de hechiceros lo quieren ser los gallegos y asombro de Salamanca, 1a parte (magical com, González Martínez), Cruz, 12 Feb 1746
El amante de María, venerable padre Fray Simón de Rojas, 2a parte (sacred com, González Martínez), Cruz, 29 May 1746
El Dómine Lucas (com, Cañizares), 1747, Mm [rev. Buen Retiro, 15 Feb 1764]
Para obsequio a la deidad nunca es culto la crueldad y Iphigenia en Tracia (zar, González Martínez), Cruz, 15 Jan 1747 [rev. with 4 new arias, 30 April 1749], E; ed. M.S. Alvarez Martínez (Zaragoza, 1997)
No hay perjurio sin castigo (zar, González Martínez), Medinaceli private theatre, 8 May 1747
Ni amor ni obligación, temor ni amigo, logran lo que el enemigo (com), 20 May 1747 [Nebra wrote music for only the sainetes]
Donde hay sobras de hechiceros, lo quieren ser los gallegos: el asombro de Salamanca, 3a parte (magical com), 30 Nov 1747
Antes que celos y amor la piedad llama al valor y Achiles en Troya (González Martínez), Príncipe, 1747 [in pay accounts called an opera]
La mágica Cibeles, 2a parte (magical com), Cruz, 19 Oct 1748 [Nebra wrote music for only the sainetes]
Hay venganza que es clemencia (com, González Martíńez), Cruz, 30 Nov 1748
Pues consiste en dar gusto (bailete), 1749, E
Viva el cacique (bailete), 1749, E
El anillo de Giges y mágico rey de Lidia, 2a parte, 24 May 1749 [Nebra wrote music for 1 aria, 1 duet and the sainetes]
El mágico de Ferrara (magical com, A. Merano y Guzmán), 6 Nov 1749
En vano el poder persigue, a quien la deidad protege y primera parte del Mágico Apolonio (magical com, A. Flores), 25 Dec 1749
No hay magias en la invención como la de la diversión y Mágico de tres horas (magical com), 21 Jan 1750
En vano el poder persigue cuando la deidad protege, segunda parte del Mágico Apolonio (magical com, Merano), 25 Dec 1750
Duelas de Amor y Lealtad, Buen Retiro, 14 Feb 1764 [Nebra wrote music for the loa, the overture and a march]

Vocal religiosa:
(selective list)

Autos sacramentales: texts by P. Calderón de la Barca
La vida es sueño, Príncipe, 4 June 1723;
A Dios por razón de Estado, Cruz, 23 June 1724 [Nebra wrote music for only the sainetes];
El año santo en Roma, Príncipe, 8 June 1725;
El pintor de su deshonra, 8 June 1725;
El católico Perseo S Jorge, mártir, Cruz, 18 Oct 1725;
El pastor Fido, Príncipe, 28 June 1726;
La viña del Señor, Cruz, 28 June 1726, rev. Cruz, 21 June 1746;
El valle de la zarzuela, Príncipe, 20 June 1727;
El pleito matrimonial del Cuerpo y el Alma, Príncipe, 4 June 1728;
La semilla y la cizaña, Cruz, 24 June 1729;
La redención del cautivo, Príncipe, 28 June 1729
La cura y la enfermedad, Príncipe, 16 June 1730, rev. †Cruz, 5 June 1739;
Andrómeda y Perseo, 12 June 1744;
El nuevo hospicio de los pobres, Cruz, 3 July 1745;
Amar y ser amado y la divina Philotea, Principe, 3 July 1745, E-Zac;
La nave del mercader, 9 June 1747 [Nebra wrote music only for the sainetes];
Lo que va del hombre a Dios, Cruz, 21 June 1748, rev. 29 May 1761 with 1 new aria;
El laberinto del mundo, 13 June 1749 [Nebra wrote music only for 1 aria];
Primero y segundo Isaac, 13 June 1749;
La segunda esposa, triunfar muriendo, Cruz, 7 June 1750;
El diablo mudo, Príncipe, 18 June 1751

Masses, for 8vv, obs, str, org, unless otherwise stated:
untitled (b), 1731 (inc.), E-CU;
untitled (D), 8vv, hns, str, org, 1738, GRcr;
In coena Domini [Pange lingua], 8vv, obs, tpts, str, org, 1747;
Cantate Domino canticum novum, 1748;
In via pacis, 8vv, obs, harp, str, org, 1748, ed. M.S. Álvarez Martínez (Zaragoza, 1998);
Laudate Dominum de terra, 8vv, fls, obs, hns, str, org, 1748;
Laudate eum in sono tubae, 8vv, obs, hns, str, org, 1748;
Laudate nomen Domini, 1748;
Pinguis est panis [Sacris solemniis], 8vv, obs, hns, tpts, str, org, 1748;
Cantate et exsultate, 1751;
Jubilate in conspectu Regis Domini, 8vv, obs, tpts, hns, str, org, 1751;
Labia mea laudabunt te, 8vv, obs, hns, str, org, 1752;
untitled (D), 8vv, obs, tpts, str, org, 1753;
Servite Domino in laetitia, 1754;
Cantate et exsultate, 8vv, obs, hns, tpts, str, org, 1755;
Te laudamus Deus, 8vv, obs, hns, str, org, 1756;
Domini exaudi vocem meam, 8vv, obs, hns, str, org, 1758;
Misa de requiem, 8vv, fls, obs, str, org, 1758, ed. H. Eslava, Lira sacro-hispana, IIa/i (Madrid, c1869);
Sic benedicam te, 8vv, obs, bn, str, org, 1759;
Per singulos dies benedicamus te, 8vv, obs, bn, str, org, 1762;
Benedicamus Domino, 8vv, obs, bn, str, org, 1764;
De profundis clamavi, 1766;
Sicut lilium inter spinas, 8vv, fls, obs, hns, str, org, ORI;
untitled (D), 8vv, obs, tpts, str, org, ed in Capdepón (1992);
untitled, 8vv, obs, tpts, str, org, GCA-Gc;
untitled (g), 5vv (inc.), Gc; untitled (G), 7vv (inc.), Gc
Lamentations for Holy Week, with orch unless otherwise stated:
Et egressus est, S, T, 1752;
Manum suam, S, SATB, 1752;
Quomodo sedet, S, S, A, T, SATB, 1752;
Cogitavit Dominus, S, A, T, B, SATB, 1753;
Ego vir videns, T, SATB, 1753;
Matribus suis, S, T, 1753;
Misericordiae Domini, S, A, T, B, SATB, 1753;
Quomodo obscuratum, S, T, 1754;
Recordare Domine, S, A, T, B, SATB, 1754;
Et egressus est, A, 1758;
Matribus suis, S, 1759;
Et egressus est, S, 1761;
Manum suam, S, A, T, B, SATB, 1761;
Quomodo sedet, S, A, T, B, SATB, 1761;
Cogitavit Dominus, S, A, T, B, SATB, 1764;
Ego vir videns, SATB, SATB, SATB, unacc., 1764;
Matribus suis, S, 1764;
Misericordiae Domini, S, A, T, B, SATB, 1764;
Quomodo obscuratum, S, 1764;
Recordare Domine, S, S, A, T, B, SATB, 1764

4 Vespers settings:
8vv, orch, org, 1749;
8vv, orch, org, 1749–50;
8vv, vns, org, bc, 1751;
4vv, 1759; E-CU, Mp, MO, SC, SEG, VAc, VAcp, Zac, I-Rvat

Others:
16 Salve regina, 3–8vv, orch, E-AS, CU, GU, Mdr, Mp, MA, Sc, SA, TE, GCA-Gc;
3 Compline settings, 8vv, orch, org, 1749, 1749, 1757;
22 hymns, 8vv, most with orch;
7 pss, E-CU, GU, Mp, Zac, F-Pn, GCA-Gc, Mexico, Archivo Cathedral; Mexico, Colegio de Santa Rosa de Santa Maria;
7 lits, E-E, GRcr, Mdr, Mp, MO, Sc, 1 ed. in Capdepón (1992);
21 Christmas and Epiphany resps, CU, LPA, La Laguna, Cathedral, Mp, MO, ORl, OV, TE;
Ecce enim veritatem, S, S, bc, GCA-Gc;
Mag, 8vv (inc.), 1732, E-CU;
Domine ad adjuvandum, S, A, T, B, SATB, orch, 1751;
Stabat mater, SSAT, orch, 1752, Ac;
Venite adoremus, B, SSAT, 1752;
Circumdederunt me, S, S, A, T, 1758;
Parce mihi Domine, S, orch, 1758;
Regem cui omnia vivunt, B, SSAT, 1758;
Taedet animam meam, S, A, T, B, SATB, orch, 1758;
Regem cui omnia vivunt, S, S, A, T, SATB, orch, 1759;
Ecce enim veritatem, 8vv, fls, obs, vns, 1761, GCA-Gc

Spanish vocal:
Cuatro villancicos y una cantada de José de Nebra (1702-1768), ed. M.S. Álvarez Martínez (Zaragoza, 1995) [AC]
Al arma discurso, villancico, SSAT, SATB, Mexico, Colegio de S Rosa de S Maria;
Aliento fervorosa, 1v, ob, vns, hp, org, GCA-Gc;
A limar las prisiones, SSAT, vns, bc, Mexico, Durango Cathedral;
Al que en solio de rayos, 8vv, hns, vns, Gc;
Al tierno esposo amante, sacred cant., 1v, vns, ?1751, Gc;
Amor inmenso, SSAT, vns, harp, bc, E-MO;
A navegar pues suena, villancico, SSAT, orch, 1750, ed. in AC;
Aplaude, blasona, celebra, ana, S, vns, bc, Bolivia, Sucre Cathedral;
A qué nos convocan (inc.), villancico, SSAT, SATB, obs, vns, vle, org, CU;
Bella Aurora del Carmelo, cant., S, A, vns, org, bc, CU, ed. in AC;
Bello pastor, sacred cant., 1v, obs, vns, GCA-Gc;
Cierto que tiene amor, villancico, SSAT, vns, org, bc, 1750, E-CU;
Con júbilo en el orbe, 8vv, vns, GCA-Gc;
Cuando el maná llovía, 1v, ob, vns, 1734, Gc
De aquel amoroso (inc.), villancico, SSAT, vns, org, bc, E-CU;
De gala y aplauso, villancico, SSAT, SATB, vns, org, bc, CU;
Del dócil pecho mio, aria, S, vns, bc, Bolivia, Sucre Cathedral;
Dilata el orbe, villancico, SSAT, orch, 1750, ed. in AC;
Dulzura espiritual, 1v, ob, vns, GCA-Gc;
El celeste combate, SSAT, vns, Gc;
Grabé en mi pecho tu nombre santo, 1v, vns, Gc;
Hermoso Cupido, SATB, vns, harp, org, E-J;
Hoy hacia el empíreo, villancico, SSAT, vns, org, 1752, CU, ed. in AC;
La batalla, 1v, obs, tpts, hns, timp, vns, GCA-Gc;
La que esparce, cant, S, ob, vns, bc, 1733, E-J;
Las granaderas, SSST, hns, vns, GCA-Gc;
Las maripositas, villancico, SSAT, vns, org, bc, 1752, E-CU;
Llamen, inflamen, villancico, 4vv, vns, Mexico, Colegio de S Rosa de S Maria;
Llegad, llegad creyentes, 1v, vns, GCA-Gc;
Oh, prodigio el mayor, villancico, SSSS, hns, vns, bc, 1758, E-E
Para un triunfo que el orbe festeja, 8vv, vns, org, GCA-Gc;
Por esquivo parece, SSST, bc, D-Mbs;
Pues el destino, aria, 1v, vns, ?lost, formerly GCA-Gc;
Pues el sol divino, bailete, SSAT, hns, vns, ?1750, Gc;
Qué amante, qué benigno (inc.), cant., E-J;
Que contrario Señor, sacred cant., S, vns, GCA-Gc;
Robustas trompas, 8vv, tpts, vns, Gc;
Rompan los vagos espacios del viento, SSAT, vns, org, Gc;
Salva clarines, villancico, SSAT, orch, 1750, ed. in AC;
Sonoras liras, cantad, 8vv, tpts, vns, Gc;
Suenen, resuenen, villancico, SATB, vns, tpt, ?1762, Gc;
Vámosle buscando, SST, ob, vns, Gc;
Venid almas creyentes, sacred cant., ?1737, ?lost, formerly Gc;
Volad suspiros, 1v, vns, Gc;
Ya rasga, la esfera, sacred aria, 1v, tpts, Gc

Instrumental:

Keyboard:
Batalla de clarines, D;
Fandango de España, d (doubtful);
Grave, 8° tono;
Sonata, G (doubtful):
Zárate Cólogan family’s private collection, La Oratava, Tenerife, ed. R. Álvarez Martínez, José Herrando, Domenico Scarlatti, Francisco Courcelle, José de Nebra y Augustino Massa:
Obras inéditas para tecla (Madrid, 1984)
Grave, d (inc.);
Sonata, F;
2 tocatas, G, G;
Tocata, e: Morella, s María la Mayor, ed. R. Escalas, Joseph Nebra (1702-1768):
Tocatas y sonata para órgano ó clave (Zaragoza, 1987)
Sonata, E ;
Sonata, F;
Tocata, 6° tono (inc.): Lothar Siemens’s private collection, Las Palmas, Canary Islands, ed. M.S. Álvarez Martínez, Obras inéditas para tecla de José de Nebra (1702-1768) (Zaragoza, 1995)
Paso en versos para la salmodia, g, E-E; Sonata, G, La Laguna, Cathedral; Sonata, V;
4 sonatas, C, e, F, D, Zac;
7 sonatas (doubtful), C, C, b, g, A, c, C (inc.), Zac;
2 tocatas, D, c, VAcp;
10 versos, org, SC;
1 piece, org, D, VAcp: all (except 10 versos) ed. M.S. Álvarez Martínez, Obras ineditas para tecla de José de Nebra (1702-1768) (Zaragoza, 1995)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maria Bayo (soprano); Les Talens LyriquesChristophe Rousset (conductor)
RECICLASSICAT: DE NEBRA, Jose (1702-1768)
AMAZON: Arias de Zarzuela Barroca
SPOTIFY: DE NEBRA, J. - Arias de Zarzuela Barroca

Zarzuela Barroca

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DALL'ABACO, Evaristo Felice (1675-1742) - Concerti libro primo (c.1721)

$
0
0
Studio of Dirck van Baburen - The Concert
Obra de Dirck Jaspersz. van Baburen (c.1595-1624), pintor holandès (1)


- Recordatori d'Evaristo Felice Dall'Abaco -
En el dia de la commemoració del seu 276è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 343è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Dirck van Baburen (Wijk bij Duurstede, c.1595 - Utrecht, 21 de febrer de 1624) va ser un pintor holandès. Es creu es va traslladar a l'entorn del 1599 a Utrecht, ciutat on el 1611 apareix registrat com aprenent de Paulus Moreelse i com a membre del Gremi de Sant Lluc. Després de finalitzar la seva formació, es va traslladar a Itàlia on va viure a Parma i posteriorment a Roma. El 1617 va participar amb Davis de Haen en la decoració d'una de les capelles de l'església San Pietro in Montorio. A Itàlia es va familiaritzar amb l'obra de Caravaggio la qual es va convertir en un dels seus principals referents. També a Itàlia va gaudir de notable prestigi rebent la protecció de Vincenzo Giustiniani i del cardenal Scipione Borghese. A l'entorn del 1621 va tornar a Utrecht on va exportar amb gran èxit l'estil italià que ràpidament va crear escola i gran quantitat de seguidors. Dirck van Baburen va morir a Utrecht el febrer de 1624.



Parlem de Música...

Evaristo Felice Dall'Abaco (Verona, 12 de juliol de 1675 - München, 12 de juliol de 1742) va ser un compositor italià. Es va formar en violí i violoncel probablement amb Torelli. El 1696 es va traslladar a Mòdena on va treballar de forma no oficial per l'orquestra de la cort. Precisament a Mòdena, i gràcies a l'estreta col·laboració amb Ambreville, el director de l'orquestra, va desenvolupar el seu característic estil francès. A partir del 1701 el seu rastre es va perdre fins el 1704, any que va constar com a violoncel·lista de la cort de Baviera en companyia, entre altres, de J.C. Pez. Durant la Guerra de Successió Espanyola es va veure obligat a fugir, en companyia de tota la cort de Maximilià II, a Holanda, on va seguir treballant fidelment al servei del seu protector. A l'entorn del 1706 es van establir a Brussel·les si bé hi van romandre poc temps. El 1709 es van instal·lar a Compiègne sota la protecció de Lluís XIV en un temps en què es va casar amb Marie Clémence Bultinck i en què va néixer el seu fill, i posteriorment compositor, Joseph-Marie-Clément Dall'Abaco. El 1715, i en companyia de l'exiliat elector Maximilià II, va tornar a Munich on va poder reprendre les seves activitats musicals i on, gràcies a la total fidelitat amb l'elector, va ser nomenat Konzertmeister de l'orquestra i councillor. El 1726, i després de la mort de l'elector Maximilià II, va preservar tots els seus càrrecs i privilegis assolits. Com a compositor, tot i no ser especialment prolífic, si va ser molt apreciat, especialment per les seves col·leccions de Concerti a più istrumenti. El 1740 es va retirar definitivament a Munich, ciutat on va morir el juliol de 1742.

Joan Blaeu - Territorio di Verona (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Territorio di Verona (1665) (2)

OBRA:
all printed works published in Amsterdam

Op.
1XII sonate da camera, C, d, e, a, g, D, b, G, A, F, B , E, (vn, vc)/(hpd) (c1708); AS
2Concerti a quattro da chiesa, d, e, F, a, g, D, C, b, B , A, G, F (1712); 4 in AS, 6 in HS
3XII sonate da chiesa e da camera a tre, C, F, b, G, D, e, g, C, a, F, G, A (1712); 8 in AS
4Sonate da camera, d, e, F, A, g, C, a, G, D, F, b, g, vn, vc (1716); AS
5Concerti a più istrumenti … libro primo, F, G, e, B , C, D (c1721); 5 in HS
6Concerti a più istrumenti, C, E, F, b, G, F, A, D, B , C, E, D (1735); 5 in HS

Other:
Vn sonatas, A-Wn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Il Tempio Armonico; Alberto Rasi (conductor)
AMAZON: DALL'ABACO, E.F. - Concerti à più istrumenti opera quinta
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DALL'ABACO, E.F. - Concerti à più istrumenti opera quinta



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STADLMAYR, Johann (c.1580-1648) - Sacred music

$
0
0
Francisco de Herrera - The Holy Family (c.1636)
Obra de Francisco Herrera (c.1590-c.1654), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Johann Stadlmayr -
En el dia de la commemoració del seu 370è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francisco Herrera (Sevilla, c.1590 - Madrid, c.1654) va ser un pintor espanyol. Fill de Juan de Herrera y Aguilar, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar al taller de Francisco Pacheco. A partir del 1609 va començar a realitzar les seves primeres obres. Anys després, el 1619, va ser denunciat pel fet d'acceptar nombrosos encàrrecs sense estar associar al Gremi de Pintors. A partir de la dècada de 1620, es va convertir en un dels mestres més elogiats i estimats de Sevilla rebent encàrrecs prou destacats i sent sol·licitat des d'altres ciutats espanyoles. A partir del 1638 va viure a Madrid on algunes fonts van documentar que va ser professor de Velázquez. El seu fill Francisco Herrera II va ser també pintor. Francisco Herrera, exponent destacat de la pintura sevillana de la primera meitat del segle XVII, va morir a Madrid a l'entorn del 1654.



Parlem de Música...

Johann Stadlmayr [Stadlmair, Stadelmaier, Stadelmayer, Stadelmeyer] (Freising?, c.1580 - Innsbruck, 12 de juliol de 1648) va ser un compositor alemany. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1603 com a músic al servei de l'Arquebisbat de Salzburg. Un any després, i també a Salzburg, es va casar i va ser nomenat vice-Kapellmeister i poc després Kapellmeister en un càrrec que va preservar fins el 1607. Aquell any es va traslladar a la cort de l'arxiduc Maximilià III a Innsbruck on va ser nomenat mestre de capella. El 1618, i després de la mort de l'arxiduc, va perdre la seva posició si bé va romandre a Innsbruck al servei del nou arxiduc Leopold V qui després d'anys de servei el va tornar a nomenar, el 1624, mestre de capella. El 1632, i després de la mort de Leopold V, va preservar el seu càrrec gràcies al suport de Claudia de Medici. Com a compositor va ser molt prolífic en música religiosa la qual va ser notablement apreciada. Johann Stadlmayr va morir a Innsbruck el juliol de 1648.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Inspruck (Innsbruck) (1575)
Georg Braun (1541-1622)& Franz Hogenberg (1535-1590) - Inspruck (Innsbruck) (1575) (2)

OBRA:

Mass collections:
Missae, 8vv, 2 bc (org) (Augsburg, 1596), no known copy; cited in Draudius: Bibliotheca classica (Frankfurt am Main, 1611, 2/1625)
Missae, 8vv, 2 bc (org) (Augsburg, 1610)
Missae, 12vv, 3 bc (org) (Vienna, 1616)
Missae concertatae, 6vv, 2 cornetts/vn, 4 trbn, bc (Innsbruck, 1631)
Missae breves, 4vv, cum una pro defunctis et alia, 5vv, bc (Innsbruck, 1641) [1 mass 5vv]
Missae concertatae, 10 et 12 vocibus et instrumentis cum 4 partibus pro secundo choro (Cantus, 8vv, 2 cornetts/vn, 3 trbn/va, 2 bc) (Innsbruck, 1642) [1 with 2 addl vns]
Missae, 9vv primo choro concertante a 5vv, secundo pleno et necessario cum symphoniis ad libitum, 9vv, 3 cornetts/vn, 3 trbn/va, bc (Antwerp, 1643)

Magnificat collections:
Edition: Eight Magnificat Settings, ed. H.H. Junkermann (Madison, 1974) [incl. 4 from the 1603 collection, 1 from 1608, 2 from 1614, 1 from 1641]
Sacrum Beatissimae Virginis Mariae canticum, 5–8vv (Munich, 1603)
Mag, 4vv, super octo tonos, quibus accesserunt litaniae, antiphonae Mariales, 8vv (Passau, 1608) [incl. litany and 4 Marian ants also pubd in Antiphonae, 1636]
Super magnae matris divino carmine Magnificat, symphoniae variae … 8, 12vv, 2, 3 bc (org) (Innsbruck, 1614)
Cantici Mariani septies variati, liber quartus, 12vv, 3 bc (org), op.6 (Innsbruck, 1618)
Psalmi vesperini (1640) and Psalmi integri (1641) also contain Magnificat settings

Other collections:
Musica super cantum gregorianum … pars prima missarum dominicalium introitus complectitur … 5vv, bc ad lib (Ravensburg, 1625); 52 introits, 9 Gloria Patri settings; for contents see R. Mitjana (1911)
Musicae super cantum gregorianum pars secunda: festa proprium et commune sanctorum, 5vv, bc (Ravensburg, 1626); 50 introits; for contents see Mitjana
Hymni quibus totius anni decursu … 4vv … accomodi, quibus et alii hymni pro festis solemnioribus … accesserunt, 4–8vv, 2 cornetts/vn, bc (Innsbruck, 1628); 4-part hymns of part i, ed. in DTÖ, v, Jg. iii/1 (Vienna, 1896/R)
Moduli symphoniaci in augustissima Christi nati celebritate et ceteris deinceps natalibus et Purificatione virginis feriis, 5–10vv, bc (Innsbruck, 1629); 5 compositions by other composers, 9 by Stadlmayr
Antiphonae vespertinae … cum tribus litaniis Lauretanis duabus salutationibus angelicis, 2–8vv, bc (org) (Innsbruck, 1636)
Odae sacrae Jesu Christo … 5vv et totidem instrumentis si placet (2 vn, 3 va, bc) (Innsbruck, 16382); 4 compositions by A. Reiner, 13 by Stadlmayr
Salmi, 2, 3vv, 2 vn/cornetts (Innsbruck, 1640)
Psalmi vespertini omnes cum 2 Magnificat concertationibus musicis per 6vv, bc (Innsbruck, 1640)
Psalmi integri a 4vv concertantibus, 4 aliis accessoriis ad lib … 2 cornetts/vn, bc (Innsbruck, 1641)
Apparatus musicus sacrarum cantionum … 6–24 vocibus et instrumentis (Innsbruck, 1645); 44 vocal and 6 inst compositions
Psalmus quinquagesimus Davidis … 4–6, 8vv cum secundo choro et instrumentis senis si placet (Innsbruck, 1646) [3 Miserere settings for 2 solo vv and insts]

Works in anthologies:
Maria klar, du bist fürwahr, 4vv, in 1604
Bonitatem fecisti, 2vv, bc, in 1622
Cantate Domino, 2vv, bc, in 1623
Canzon [without text], 3vv, bc, in 1624
Ant, 4vv, bc, in 1628
3 Salve regina settings: 2vv, bc; 9vv, bc; 12vv, bc; in 1629
Dixit Dominus, rep. from Salmi (1640), in 1659



Informació addicional... 

INTERPRETS: Roswitha Schmelzl (soprano); Gert Hohmann (counter-tenor); Matthias Winckhler (bass); Robert Sellier (tenor); Andrea Lauren Brown (soprano); Manuel Warwitz (tenor); Les Cornets Noirs; Munich Orpheus Choir; Gerd Guzglhor
PRESTOCLASSICAL: Jubilate Deo
SPOTIFY: Jubilate Deo

Jubilate Deo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MÜTHEL, Johann Gottfried (1728-1788) - Harpsichord Concertos

$
0
0
Johann Christian Vollerdt - An Italianate river landscape with travellers
Obra de Johann Christian Vollerdt (1708-1769), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Gottfried Müthel -
En el dia de la commemoració del seu 230è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Christian Vollerdt [Vollardt, Vollaert] (Leipzig, 1708 - Dresden, 27 de juliol de 1769) va ser un pintor alemany. Es va formar a Dresden amb Johann Alexander Thiel. Entre els anys 1740 i 1760 va viure als Països Baixos on va entrar en contacte amb la pintura paisatgística dels mestres holandesos i flamencs del segle XVII la qual va ser la seva principal influència al llarg de la seva carrera com a pintor. En aquest sentit, es va especialitzar en paisatges sovint hivernals, de llum tènue i amb figures representant escenes rurals. Johann Christian Vollerdt va morir a Dresden el juliol de 1769.



Parlem de Música...

Johann Gottfried Müthel (Mölln, 17 de gener de 1728 - Riga, 14 de juliol de 1788) va ser un compositor alemany. Fill de l'organista Christian Caspar Müthel (1696-1764), es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Lübeck per estudiar amb Johann Paul Kunze. A l'entorn del 1747 va assolir un càrrec de músic de cambra i organista de la cort del duc Christian Ludwig II de Mecklenburg-Schwerin. L'estiu de 1750 va rebre un permís per viatjar a Leipzig per tal de poder rebre formació de Bach. No obstant, en aquell temps la salut de Bach era molt precària per la qual cosa es desconeix fins a quin punt va ser possible aquesta trobada. De fet, i després de la mort de Bach el juliol d'aquell mateix any, Müthel va decidir traslladar-se a Naumburg, per visitar a J.C. Altnickol, més tard a Dresden, per visitar a Hasse, després a Potsdam, per visitar a C.P.E. Bach i finalment a Hamburg per visitar a Telemann. El 1753, i gràcies a un valuós contacte del seu germà, va ser nomenat a Riga Kapellmeister al servei del conseller O.H. von Vietinghoff. També a Riga va ser nomenat, el 1767, organista de la Catedral de Sant Pere en un càrrec que probablement va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser poc prolífic i va destacar principalment per la seva obra de teclat. Johann Gottfried Müthel va morir a Riga el juliol de 1788.

Joseph-Nicolas Delisle - Ducatuum Estoniae et Livoniae Tabula cum cursu Fluvii Dwinae (1745)
Joseph-Nicolas Delisle (1688-1768) - Ducatuum Estoniae et Livoniae Tabula cum cursu Fluvii Dwinae (1745) (2)

OBRA:

Hpd concs.:
2 (Riga and Mitau, 1767), 6 , D-Bsb; ed. in Denkmäler norddeutscher Musik, iii–iv (Munich, 1979), 1 transcr. in TCMS, iv (1988–90)

Other concs.:
1 for bn, Bsb;
1 for 2 bn, str, Bsb

Kbd:
3 sonates et 2 ariosi avec 12 variations, hpd (Nuremburg, 1756), ed. in Mitteldeutsches Musikarchiv, 1st ser., vi–vii (Leipzig and Wiesbaden, 1955);
Duetto, E , 2 kbd (Riga, 1771), ed. in NM, clxxvi (1954);
6 sonatas, hpd, Bsb, some doubtful, 2 ed. in Organum, 5th ser., xxix (1961), xxxiii (1964);
8 sonatas, Bsb, doubtful;
Duetto, C, 2 kbd, Bsb;
Technical exercises, incl. fantasy ed. in Mw, xliii (1971), chorales, prelude, fugue frags., fantasias, org, Bsb, some ed. R. Wilhelm (Innsbruck and Neu-Rum, 1982–5);
Other hpd pieces, Bsb, some doubtful

Other:
Auserlesene Oden und Lieder (Hamburg, 1759);
Cant. auf die Einweihung der neuen Orgel zu Parchim, SWl;
Trinklied, 4vv, Bsb;
Sonata, fl, bc, Bsb;
Canon, Dlb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marcin Świątkiewicz (harpsichord); Arte de Suonatori
AMAZON: MUTHEL, J.G. - The 5 Keyboard Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MUTHEL, J.G. - The 5 Keyboard Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BENAUT, Josse-François-Joseph (c.1743-1794) - Messe en ut majeur (c.1774)

$
0
0
Jacques Louis David - Le couronnement de l'Empereur et de l'Impératrice, 2 décembre 1804
Obra de Jacques-Louis David (1748-1825), pintor francès (1)


- Recordatori de Josse-François-Joseph Benaut -
En el dia de la commemoració del seu 224è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jacques-Louis David (Paris, 30 d'agost de 1748 - Brussel, 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francès. Va estudiar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura amb Joseph-Marie Vien. El 1774 va guanyar el Premi de Roma i va viatjar a Itàlia on va rebre la influència de l'art clàssic i de l'obra del pintor Nicolas Poussin, de sòlida inspiració neoclàssica. Va ser a Itàlia on ràpidament va desenvolupar la seva pròpia línia neoclassicista, extraient els seus temes de fonts antigues i basant-se en les formes i la gestualitat de l'escultura romana. El seu famós Jurament dels Horacis (1784) va ser concebut per proclamar el sorgiment del neoclassicisme, i en ell destaquen el dramatisme en la utilització de la llum, les formes idealitzades i la claredat gestual. L'obra presentava una temàtica d'un elevat moralisme i, per tant, de patriotisme que la va convertir en el model de la pintura històrica dels revolucionaris. A partir del 1789 va adoptar un estil més realista per tal de registrar les escenes del seu temps relacionades amb la Revolució Francesa, com en l'obra de gran dramatisme La mort de Marat (1793). Entre els anys 1799 i 1815 va ser el pintor oficial de Napoleó Bonaparte i va registrar les cròniques del seu regnat en obres de gran format, com en la Coronació de Napoleó i Josefina (c.1806). Després de la caiguda de Napoleó, es va exiliar a Brussel·les, on hi va viure els darrers anys. Durant aquests últims anys va retornar als temes inspirats en la mitologia grega i romana, que va pintar recorrent a una major teatralitat. Com a retratista, va realitzar composicions de dimensions més petites i d'una humanitat més recollida que les seves obres de gran format. Els seus retrats, com el de Madame Récamier (1800), van mostrar un gran mestratge en la tècnica i anàlisi de caràcters. La seva carrera artística va representar la transició del rococó del segle XVIII al realisme del segle XIX. El seu neoclassicisme va exercir una gran influència sobre els seus deixebles Antoine-Jean Gros i Jean Auguste Dominique Ingres, i els seus temes heroics i patriòtics van preparar el camí per al romanticisme. Jacques-Louis David, considerat un dels pintors francesos més importants, va morir a Brussel·les el desembre de 1825.



Parlem de Música...

Josse-François-Joseph Benaut (Gullegem, 30 de setembre de 1741 - Paris, 13 de juliol de 1794) va ser un organista i compositor flamenc. Fill de l'organista Charles Benaut, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a París, ciutat on va començar a treballar com a professor de clavecí i on el 1771 es va casar amb la filla d'un comerciant d'origen flamenc. A partir del 1772 va començar a compondre amb regularitat en una activitat que va mantenir de forma sistemàtica fins el 1784. En aquest sentit, i pel fet de no treballar al servei de cap mecenes o institució, el 1776 va crear una empresa d'edició, publicació i subscripció de les seves obres. També va realitzar nombrosos arranjaments d'obres d'autors diversos i va treballar activament com a professor de clavecí, orgue i composició per a diverses comunitats religioses per les quals, sovint, va compondre música religiosa adhoc talment com misses, motets, salms o peces d'orgue. A partir del 1783 va treballar a l'Hotel de Soubise probablement sota protecció del príncep de Soubise. El 1790 va entrar com a pastor a Saint-Cyr, en una església on va establir la seva residència oficial. No obstant, durant el Regnat del Terror, va ser acusat de col·laboració amb els rebels de la Vendée i va ser condemnat a la guillotina, morint executat el juliol de 1794 a París.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Chantal de Zeeuw (orgue)
AMAZON: Fastes & Triomphe de l'Orgue Francais de la Revolution
SPOTIFY: Fastes & Triomphe de l'Orgue Francais de la Revolution



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PUGNANI, Gaetano (1731-1798) - Sonate e trii

$
0
0
Italian School 18th Century - The Slaying of Nessus by Hercules
Obra d'autor anònim (Segle XVIII) (1)


- Recordatori de Gaetano Pugnani -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

Gaetano Pugnani (Torino, 27 de novembre de 1731 - Torino, 15 de juliol de 1798) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar amb Giovanni Battista Somis abans d'entrar, el 1741, com a segon violinista de l'orquestra del Teatro Regio de Torí en un càrrec oficialitzat el 19 d'abril de 1748. El 1749 va viatjar a Roma on va estudiar amb Francesco Ciampi fins a l'entorn del 1750. Aquell any va tornar a Torí on va tornar al seu anterior càrrec a l'orquestra teatral. Amb el temps, i gràcies a les seves habilitats com a violinista, va anar guanyant prestigi fins el punt de participar amb material propi en el Concert Spirituel de París de 1754, ciutat on va publicar algunes de les seves primeres col·leccions. El 1767 es va traslladar a Londres on va servir com a director del King’s Theatre fins el 1769 i on va estrenar, amb gran èxit, la seva òpera Nanetta e Lubino. També a Londres va col·laborar estretament amb compositors locals, com per exemple amb Johann Christian Bach. El 1770 va tornar a Torí on va ser nomenat primer violinista de la cort en un càrrec que també incloïa la direcció de l'orquestra del Teatro Regio. El 1776 va ser nomenat director general de música instrumental i el 1786 supervisor de les bandes militars. Entre els anys 1780 i 1784 va escriure nombroses òperes per encàrrec de la ciutat de Nàpols i va viatjar diverses vegades acompanyat, entre altres, del seu alumne Viotti. El 1796 va viatjar a Viena on va representar la suite orquestral Werther amb text de Goethe. Els darrers anys va tornar a Torí on va viure la dissolució de tota l'estructura musical de la ciutat com a conseqüència de la guerra amb França. Gaetano Pugnani, considerat un dels més grans violinistes del segle XVIII, va morir a Torí el juliol de 1798.

Ritratto di Gaetano Pugnani (c.1754)
Ritratto di Gaetano Pugnani (c.1754) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Nanetta e Lubino (ob, C.F. Badini), London, King’s, 8 April 1769, D-Bsb, I-Vlevi, US-Wc, Favourite Songs (London, 1769)
Issea (favola pastorale, 2, V.A. Cigna-Santi), Turin, Regio, 1771, D-Bsb, P-La; rev. as Apollo e Issea, London, 30 March 1773
Tamas Kouli-Kan nell’India (os, 3, Cigna-Santi), Turin, Regio, 1 Feb 1772, La
Aurora (festa, 2, G.D. Boggio), Turin, 1775 [for wedding of Carlo Emanuele IV and Adelaide Clotilde of France], I-Rsc, P-La
Adone e Venere (os, 3, G. Boltri), Naples, S Carlo, 12 Jan 1784, D-Bsb, I-Tf, P-La
Achille in Sciro (os, 3, P. Metastasio), Turin, Regio, 15 Jan 1785, F-Pn (inc.), I-Tf, P-La
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1787, D-Bsb (arias), F-Pn (Act 1), P-La
Demetrio a Rodi (festa, 2, Boggio), Turin, 1789 [for wedding of Vittorio Emanuele, Duke of Aosta, and Maria Teresa of Austria], I-Mr

Other:
Betulia liberata (orat, 2, P. Metastasio), D-Bsb
Amore e Psiche (cant., V.A. Cigna), 2 S, orch, Turin, 1755, D-Dlb
Favola pastorale (V.A. Cigna), Turin, 1771
La scomessa (cant.), S, chorus, orch, D-Bsb
6 arias with orch, A-Wgm, B-Bc, CH-Bu, D-Bsb, Dlb

Instrumental:

Ballets:
Airs in balli entr’actes for opera Arsinoe, Turin, Regio, carn., 1758
Airs in balli entr’actes for opera La disfatta de’ Mori, Turin, Regio, carn., 1791

Orch.:
3 Quintets [25, 11, 27], 2 hn, 2 ob, str, bc (London, 1765 or later); in 6 pièces (Paris, n.d.)
6 Overtures [18, 28, 31, 33, 19, 29] in 8 pts, op.4 (London, ?1768–70); no.5 (London, c1767)
A 2nd Sett of 6 Overtures [13, 20, 34, 21, 32, 22] in 8 pts, op.8 (London, c1769); as op.9 (Paris, c1770)
A 2nd Set of 3 Quintets [26, 12, 17], 2 fl/ob, 2 vn, 2 hn ad lib, bc (London, 1773 or later)
Quintet [40], hpd/pf, fl, vn, va, vc, in 3 Quintetto’s … by G. Pugnani and … J.S. Schroeter (London, 1780); as 3 quintetti, op.1 (Offenbach, n.d.)
Quintette [24], 2 ob, 2 hn, 2 vn, bc (Florence, n.d.)
7 symphonies [14–16, 23, 35–7], D-Bsb; melologo Werther (orch suite), c1795, ed. in Monumenti di musica piemontese, iv (1985);

Concs. for vn, orch:
E , B-Bc;
E, D, CS-K;
D, CZ–Bm;
D, PL-Kp;
A (Paris, c1783), orch pts in CS-KRa;

2 military marches [136–7], Rome, Palazzo Venezia;
Marche pour le régiment des gardes [138], Bc

---

Chbr.:
Violin solo (all with bc):
6 sonates [100–05], op.3 (Paris, ?1760); no.2, 2nd movt, in Cartier’s L’art du violon (Paris, 1798)
6 sonate [106–11], op.7 (London, 1770 or later); as op.5 (Amsterdam, n.d.); as op.6 (Paris, n.d.); no.1 ed. in D. Alard: Die klassischen Meister des Violinspiels (Mainz, 1866); nos.4–6 ed. in K. Witting: Die Kunst des Violinspiels, iii (Wolfenbüttel, n.d.)
6 sonates [112–17], op.8 (Amsterdam, before 1774); as 6 solos (London, n.d.); as op.1 (Paris, n.d.); no.1 ed. in D. Alard: Die klassischen Meister des Violinspiels (Mainz, 1866); no.4 ed. in G. Jensen: Klassische Violinmusik (London, 1889, 2/1911)
2 sonatas, F-Pn; 1 sonata, I-Mc: see Müry, 95, 107
Praeludium and Allegro, attrib. Pugnani, is by Kreisler

Trio sonatas:
all for 2 vn, b, unless otherwise stated
6 trio [47–52], op.1 (Paris, 1754); as 6 Easy Sonatas (London, ?1763); no.1 in 6 trii da Sebastiano Ferigo ed 1 di Gaetano Pugnani (London, 1760); no.3 ed. E. Schenk, Hausmusik, clxxii (Vienna, 1955); no.4 ed. E. Schenk, Mw, vii (Cologne, c1955); no.6 ed. in A. Moffat: Alte Meister (Leipzig, 1910)
6 Sonatas [53–8], op.2 (London, ?1765); as op.3 (Amsterdam, ?1763; Paris, n.d.)
6 Sonatas [82–7], hpd, vn/fl and vc acc. (London, ?1767); as op.6 (Paris, n.d., Amsterdam, n.d.); no.1 (London, c1775)
A 2nd Set of 6 Trios [65–70], op.9 (London, ?1771); as op.10 (Paris and Lyons, ?1775)
6 trios [80a–f; ? only a, d, by Pugnani], op.11 (Paris, n.d.); as 6 Divertimentos … by Pugnani, Vachon, Borghi & Aprile (London, 1772)
6 trios [59–64] (Paris, n.d.), doubtful
9 trio sonata/divertimentos: [71, 78–9], B-Bc; [77], Bc, D-ROu; [72–3], I-Nc; [74–6], Mc, GB-Lbl, I-Gl

Other:
3 Quartets [41–3], 2 vn, va, b (London, ?1763); nos.1–3 in 6 pieces (Paris, n.d.)
A 2nd Sett of 3 Quartets [44–6], 2 vn, va, b (London, 1763); as op.13 (Paris, n.d.)
12 Favourite Minuets [88–99], 2 vn/fl, hpd (London, 1768)
6 Sonatas or Duetts [118–23], 2 vn, op.4 (London, ?1770); as op.5 (Paris, n.d.); as op.13 (Paris, ?1776); nos.2, 4–5, ed. A. Bachmann (Paris, 1911)
Minuet [81], 2 vn, 2 hn, b, no.8 in Raccolta di 24 minuetti composti da vari autori (Venice, n.d.)
12 duets, 2 vn: [124–7], D-Dlb; [128–34], I-MOe; [135], CH-Bu



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble L'Astrée
PRESTOCLASSICAL: PUGNANI, G. - Sonate e trii
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PUGNANI, G. - Sonate e trii



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Wind Concertos

$
0
0
Giacomo Francesco Cipper - Jugadores de morra
Obra de Giacomo Francesco Cipper (1664-1747), pintor austríac (1)


- Recordatori de Johann David Heinichen -
En el dia de la commemoració del seu 289è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giacomo Francesco Cipper (Feldkirch, 1664 - Milano, 1736) va ser un pintor austríac. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1700, any que va datar una de les seves primeres obres. Pel que sembla, va viure a Itàlia on va realitzar principalment pintures de gènere en un estil proper al dels seus contemporanis Antonio Cifrondi i ­Giacomo Ceruti. En aquest sentit, es va dedicar durant tota la seva carrera a la representació de les classes més baixes de la població a les quals sovint va representar realitzant oficis manuals. Amb aquestes composicions va assolir un gran èxit entre els seus contemporanis justificat, també, per ser un dels pocs pintors a Bèrgam i Milà que es va especialitzar en aquest tipus de gènere en un fet, per altra banda, que va ser motiu de menyspreu de la crítica, sent ignorat per les fonts literàries. En la seva producció es pot seguir la línia del caravaggisme en el costum de representar personatges populars però evitant el dramatisme i afegint, en canvi, un to alegre en la recreació d'anècdotes folklòriques, que tan fecundes van ser a partir del segle XVIII. Giacomo Francesco Cipper va morir a Milà el 1736.



Parlem de Música...

Johann David Heinichen (Krössuln, 17 d'abril de 1683 - Dresden, 16 de juliol de 1729) va ser un teòric i compositor alemany. Fill de David Heinichen (1652-1719), es va formar a la Thomasschule de Leipzig on ràpidament va desenvolupar grans habilitats per la música. Allà va rebre formació en orgue, clavecí i composició de Johann Kuhnau, músic de qui ben aviat es va convertir en assistent privat. El 1702 va entrar a la Universitat de Leipzig i va obtenir el grau en dret el 1706 traslladant-se aquell mateix any a Weissenfels per a realitzar pràctiques com advocat. Va ser allà on va fer amistat amb Johann Philipp Krieger qui el va motivar per tal que es dediqués plenament a la música en un temps en què també va coincidir amb Gottfried Grünewald, l'organista Christian Schieferdecker i el famós compositor Reinhard Keiser. El 1709 va tornar a Leipzig on va ser nomenat membre del Teatre de l'Òpera pel qual va escriure diverses obres teatrals. Va ser en aquell període a l'entorn del 1710 que va ser nomenat, també, compositor de la cort de Zeitz i compositor d'òperes de la cort de Naumburg. A finals del 1710 va decidir abandonar els seus càrrecs de Leipzig per traslladar-se a Venècia on ràpidament va ser reclamat com autor teatral. També a Venècia va fer amistat amb diversos músics com Gasparini, Pollaroli, Lotti i Vivaldi. El 1712 va viatjar a Roma on es va convertir en professor privat del príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen. A Itàlia hi va romandre fins a l'entorn del 1716 ja que aquell any fou reclamat pel príncep elector de Saxònia a Dresden amb una irrenunciable oferta de mestre de capella de la cort, càrrec que va acceptar el 1717 i que va preservar la resta de la seva vida. A Dresden va treballar estretament amb Johann Christoph Schmidt i amb músics al servei de la seva orquestra de gran nivell com els violinistes Veracini, Volumier i Pisendel, els flautistes Buffardin, Hebenstreit i Quantz o el llaütista S.L. Weiss. Johann David Heinichen, considerat una de les figures cabdals de l'univers musical de Dresden, va morir en aquesta ciutat el juliol de 1729.

Johann Baptist Homann - Circulus Saxoniae Superioris (1716)
Johann Baptist Homann (1664-1724) - Circulus Saxoniae Superioris (1716) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Der Karneval von Venedig, oder Der angenehme Betrug, ?Weissenfels, 1705, 1 aria D-SWl
Hercules, ?Leipzig, c1709, 11 arias SWl
Olimpia vendicata (A. Aureli, after L. Ariosto), Naumburg, 1709
Paris und Helene, oder Der glücklicke Liebeswechsel, Naumburg, 1710, Bsb*
Le passioni per troppo amore (3, M. Noris), Venice, S Angelo, carn. 1713, D-Dl*
Mario (G. Braccioli), Venice, S. Angelo, 1713, Dl; as Calpurnia, oder Die römische Grossmut, Hamburg, 1716
L'amicizia in terzo, overo Il Dionigio [Act 3] (G.M. Rapparini), Neuburg an der Donau, 1718 [Act 1 by ‘Cavaliere Messa’, Act 2 by A.R. Stricker, ov and ballet music by G. Finger]
Flavio Crispo, 1720, unperf., Dl*

Serenades and festival music:
Zeffiro e Clori, serenata a 2 voce, 1714
La gara degli dei, serenata nel giardino chinese, 10 Sept 1719
Diana sull'Elba, serenata fatta sull'Elba, 18 Sept 1719
Serenata di Moritzburg, 6 Oct 1719
Le nozze di Nettuno e di Teti, serenata, Pillnitz, 3 Aug 1726
Musica da tavola per il giorno del nome di S.A.R. Federigo Augusto, 5 March 1727

Vocal religiosa:

12 masses;
2 Requiem;
8 Mag;
3 TeD;
7 Lamentations (4 lost);
4 lit;
6 hymns;
12 responsories (lost);
int;
off;
35 Latin hymns and motets;
15 German sacred cants. and motets;
2 orats (La pace di Kamberga; Oratorio tedesco al sepolcro santo, 1724);
2 Cantate al sepolcro di nostro Signore: mostly in Dl

Other:
63 cants., 1–2vv

Instrumental:

24 concs.;
5 sinfonias;
2 ovs. (suites);
7 solo sonatas, vn/fl;
9 trio sonatas;
4 sonatas, 3–5 pts;
Pastorale per la notte della nativitate Christi;
kbd and org works

Literatura:

Neu erfundene und gründliche Anweisung … zu vollkommener Erlernung des General-Basses (Hamburg, 1711)
Der General-Bass in der Composition, oder Neue und gründliche Anweisung (Dresden, 1728/R)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fiori Musicali; Thomas Albert
RECICLASSICAT: HEINICHEN, Johann David (1683-1729)
AMAZON: Heinichen - Dresden Wind Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GALLUS, Jacobus (1550-1591) - Musica noster amor

$
0
0
Master of the 1540s - Portrait of a woman
Obra de "Master of the 1540s", pintor holandès (1)


- Recordatori de Jacobus Gallus -
En el dia de la commemoració del seu 427è aniversari de decés

Thanks to my friend Nina



Parlem de Pintura...

El Mestre de 1540 es creu va ser un pintor holandès actiu entre els anys 1541 i 1551. Durant aquest període va realitzar una trentena de retrats, temàtica en la que es va especialitzar. També es creu, gràcies al retrat que va realitzar de Gillis van Shoonbeke, que va romandre actiu a Anvers. El seu talent com a pintor va quedar demostrat tant per la quantitat d'obres que va realitzar com per la diversitat de personatges que va retratar.



Parlem de Música...

Jacobus [Jacob, Jakob] Handl [Gallus, Händl, Handelius] (Ribnica?, 1550 - Praha, 18 de juliol de 1591) va ser un compositor eslovè. Probablement, va rebre la seva primera formació en el Monestir de Stična des d'on es creu va viatjar a Austria a l'entorn del 1564. Allà va viure a l'Abadia benedictina de Melk, on va rebre el suport de Johannes Rueff, i posteriorment es va traslladar a Viena, on algunes fonts el van situar com a Sängerknabe de la capella imperial. A l'entorn del 1575 es va traslladar a Moràvia, Bohèmia i Silesia on va viure en diferents monestirs i on va escriure nombrosa música religiosa. A finals de 1579 o principis de 1580, va ser nomenat mestre del cor al servei del bisbe Stanislaus Pavlovský d'Olomuc en un càrrec que va preservar fins el 26 de juliol de 1585. Precisament, i en honor seu, va publicar Undique flammatis Olomucum sedibus arsit (1579). Més tard, però en una data anterior a 1586, va assolir el càrrec de cantor de St Jan na Brzehu de Praga, en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser ampliament admirat per la qualitat del seu contrapunt el qual, no obstant, el va convertir en un autor considerat difícil d'interpretar. Jacobus Gallus va morir a Praga el juliol de 1591.

Jacobus Gallus (2)

OBRA:

Vocal secular:

Harmoniae morales (3 books), 4vv (Prague, 1589–90); ed. in MAMS, xxvi (1995)
Moralia, 5, 6, 8vv (Nuremberg, 1596); ed. in RRMR, vii–viii (1970); ed. in MAMS, xxvii (1995)
Chimarrhaee, tibi io, 6vv, in Odae suavissimae in gratiam … D. Iacobi Chimarrhaei (? 1610)
3 Ger. songs, 4vv, Gymnasium-Bibliothek, Brzeg (inc.)

Vocal religiosa:

Masses:
[16] Selectiores quaedam missae (4 books), 4–8vv (Prague, 1580); ed. in MAMS, xviii–xxi (1991)
Missa super ‘Apri la fenestra’, 6vv, PL-WRu
Missa super ‘Iam non dicam vos servos’, 8vv, WRu
Missa super ‘Levavi oculos meos’, 4vv, CZ-Pu (inc.)
Missa super ‘Maria Magdalena’, 8vv, D-Dl
All ed. in MAMS, xxvii (1996)

Motets:
Opus musicum (4 books), 4–24vv (Prague, 1586–90); ed. in MAMS, v–xvii (1985–90)
Undique flammatis Olomucum sedibus arsit, 7vv (Prague, 1579; inc.)
O Herre Gott, in meiner Not ruf ich zu dir, 4vv, in N. Selnecker: Christliche Psalmen, Lieder und Kirchengesänge (Leipzig, 1587)
O miserum, hoc tristi qui vitam ducere saeclo (Salomon Frencelius) (Prague, 1587), lost [on the death of Wilhelm von Oppersdorf]
Epicedion … Caspari Abbatis Zabrdovicensis ac Syloensis, 8vv (Prague, 1589)
15 motets (incl. MS copies of printed works), 4–8vv, A-Wn; D-Rp; Z; formerly Stadbibliothek, Breslau, now ?PL-WRu; Gymnasium-Bibliothek, Brzeg; formerly Ritterakademie-Bibliothek, Liegnitz, now ?PL-WRu



Informació addicional... 

INTERPRETS: Slovenski Madrigalisti
AMAZON: GALLUS - Musica noster amor
IMSLP: Jacobus Gallus (1550-1591)
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SERINI, Giovanni Battista (1715-1765) - Sonate per il Cembalo

$
0
0
Giuseppe Zais - Landschap met figuren
Obra de Giuseppe Zais (1709-1784), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giuseppe Zais (Forno di Canale, 22 de març de 1709 - Treviso, 29 de desembre de 1784) va ser un pintor italià. Format en un estil rococó, es va iniciar a la seva ciutat natal, on possiblement va rebre la influència de Marco Ricci abans de traslladar-se a Venècia. Aquí va ser deixeble i seguidor de Francesco Zuccarelli i pupil de Joseph Smith, cònsol britànic i mecenes de joves artistes com ell. Va destacar com un dels màxims representants de l'escola arcàdica, dedicada a la pintura de plàcids paisatges pastorals amb ruïnes, i el 1774 va ingressar a l'Acadèmia Veneciana de Pintura. Allà, no obstant, va patir constants problemes de tota índole fins acabar en la indigència absoluta. Va morir oblidat i abandonat en un hospital de Treviso el desembre de 1784.



Parlem de Música...

Giovanni Battista Serini (Cremona?, 1715 - 1765) va ser un violinista i compositor italià. Fill del violinista Pietro Paolo Serini, es creu que familiarment també va estar relacionat amb Giuseppe Serini, compositor i autor de l'oratori Il genio deluso. Com a músic, la seva primera referència va datar de l'entorn de 1744, any en què va compondre música a petició de Robert D’Arcy, ambaixador britànic a Venècia. També a Venècia es creu va ser alumne de Galuppi, compositor connectat amb D'Arcy pels anys que va treballar en el King’s Theatre de Londres. A partir del 1750 va viatjar a Bückeburg, ciutat on Serini va assolir el càrrec de compositor al servei del comte de Schaumburg-Lippe. Allà hi va romandre com a mínim fins el 1756 i va compondre nombroses partitures instrumentals, com simfonies i,, obra de cambra, i obra vocal, com cantates o fins i tot alguna òpera. També a Bückeburg va treballar com a professor de la cantant, i esposa de J.C.F. Bach, Lucia Elisabeth Münchhausen (1732-1803). A finals de 1756 o principis de 1757 es va traslladar a Praga en companyia d'Angelo Colonna (fl.1736-1756). Els darrers anys va treballar com a professor de la filla del diplomàtic britànic Mgr Cressener. Es creu que Caterina Serini, solista i membre del cor de l'Incurabili de Venècia entre els anys 1760 i 1779, va ser filla seva. A partir del 1765 el seu rastre es va perdre definitivament.

OBRA:

Vocal secular:

Le nozze di Pisiche (intreccio scenico musicale, 3, V. Cassani), Venice, Boschettiniano, carn. 1736, music lost, lib I-Vnm
La fortunata sventura (drama per musica, 3), Bergamo, carn. 1740, music lost, lib Mb, Vcg
7 arias, Tr/2 Tr, orch, GB-Y*; aria, S, orch, S-Sk, transcr. Tr, obbl tr, bc in Recueil lyrique (Paris, 1772);
recit and aria, T, pf, GB-Lbbc;
aria, S, pf, Lbbc

Vocal religiosa:

San, SATB, 2 vn, 2 hn, vc, org, CH-SAf
Motets:
O fallaces honores ita procul volate (incorrectly attrib. Francesco Serini in Gemme d’Antichità, 1864);
Sum in medio tempestatum, 1v, pf, ed. C.I. Latrobe, Selection of Sacred Music (London, 1806) and J.A. Latrobe, The Music of the Church (London, 1831), transcr. S, str, 2 fl, tpt, 2 hn, timp, b trbn, c1815–35, GB-Y

Instrumental:

6 sinfonias, Y*;
2 sinfonias, I-Vc, inc.;
9 sinfonias, D-RH* [3 also in GB-Y]
3 Sinfonie à 4 stromenti;
Sonata à 4 stromenti: F-Pn
6 cembalo concs., GB-Y*
2 sonatas, hpd, D-Bsb*;
3 sonatas, hpd, GB-Lk, ed. in Raccolta musicale, i–iii (Nuremberg, 1756-65) [1 also in D-Bsb];
2 sonatas, pf, GB-Lbl, I-Vc (incorrectly attrib. Giuseppe Serini), ed. F. Balilla Pratella (Milan, 1921) [1 also in D-Bsb, movts 2 and 3 of the other also in GB-Lk]
6 sonatas, fl, bc, Y*, ed. C.P. Lynch (Leeds, 1992), 1 ed. J. Pilgrim (London, 1960)
Andantino graziozo, vn, pf, Lbbc, ed. M. Jacobsen and A. Toni, Pieces by Old Masters (London, c1939)
3 trio sonatas: 1 for 2 fl, bc, 1750, D-Bsb, ed. M. Seiffert (1920); 1 for 2 vn, bc, I-Vc; 1 for 2 fl, bc, F-Pn
6 duets, 2 vn, op.1 (c1770), GB-Lbl



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Ruggeri (cembalo) 
AMAZON: SERINI, G.B. - 3 Sonates pour Clavecin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SERINI, G.B. - 3 Sonates pour Clavecin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HIPP, Berthold (1620-1685) - Heliotropium Mysticum (1671)

$
0
0
Dirck van Delen - Solomon Receiving The Queen Of Sheba
Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)



Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 16 de maig de 1671) va ser un pintor holandès. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken, va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement, va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i d'Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 es va casar a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual hi va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després. El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, van ser els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració va ser, per regla general, anecdòtica si bé ocasionalment hi va afegir esdeveniments històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. Dirck Christiaensz. van Delen va morir a Arnemuiden el maig de 1671.



Parlem de Música...

Berthold Hipp (Luzern, 1620 - Solothurn, 31 d'octubre de 1685) va ser un compositor suís. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. La única certesa va ser la relativa al seu treball com a organista i compositor en el monestir franciscà de Solothurn. Allà es creu va escriure obra religiosa de la qual en va destacar una col·lecció de vespres i el llibre Heliotropium Mysticum (1671). Berthold Hipp va morir a Solothurn l'octubre de 1685.

Eberhard Kieser - Solothurn (1623)
Eberhard Kieser (1583-1631) - Solothurn (1623) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Musicalina
MULLER-SCHADE: Barockmusik aus Schweizer Franziskaner- klöstern
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SÉVERAC, Déodat (1872-1921) - Oeuvres pour orchestre

$
0
0
Jules-Cyrille Cavé - Girl with a Bouquet of Daisies
Obra de Jules-Cyrille Cavé (1859-1949), pintor francès (1)


- Recordatori de Déodat de Séverac -
En el dia de la celebració del seu 146è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jules-Cyrille Cave (Paris, 14 de gener de 1859 - Paris, 1949) va ser un pintor francès. Es va formar amb Tony Robert-Fleury i amb William-Adolphe Bouguereau a l'Académie Julian. El 1866 va guanyar una medalla amb la qual va poder accedir com a membre, el 1887, de la Sociétaires des Artistes Français. A partir d'aleshores, es va especialitzar en pintura religiosa i al·legòrica i en figures femenines i escenes florals amb un estil emmarcat dins l'academicisme francès i molt proper al del seu mestre Bouguereau. En aquest sentit, va gaudir de notable ressò a França i als Estats Units i els anys 1889 i 1900 va ser condecorat amb medalles de bronze. Jules-Cyrille Cave va morir a París el 1949.



Parlem de Música...

(Marie Joseph Alexandre) Déodat de Sévérac (Saint-Félix-Caraman [ara Saint-Félix-Lauragais], 20 de juliol de 1872 - Céret, 24 de març de 1921) va ser un compositor francès. Fill del pintor i organista Gilbert de Sévérac, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1890, i després d'estudiar piano i orgue, es va matricular a la Universitat de Toulouse, on va estudiar dret, i a l'entorn del 1893 va entrar en el conservatori. El 1896 es va traslladar a París on va entrar com alumne de la Schola Cantorum, on va estudiar amb Guilmant, Bordes i D'Indy i on hi va romandre fins el 1907. Va ser en aquells anys d'estudis a París que va començar a compondre de forma regular sent l'òpera Le coeur du moulin una de les seves primeres obres. A partir del 1910 va viure a Ceret on, juntament amb Manolo Hugué, va ser un dels principals impulsors musicals de la ciutat. El 1913 es va casar i durant la Primera Guerra Mundial es va traslladar a Carcassone retornant a Ceret l'any 1919. El 1920 va realitzar una gira concertant per diverses ciutats europees abans de retirar-se a Acs per problemes de salut. Aquell any va ser condecorat amb la Legió d'Honor si bé a el març de 1921 va morir a Ceret.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Guillot (1993)
works published unless otherwise stated

Vocal:

Stage:
Le mirage (incid music, 1, L. Damart), Royan, Aug 1903, unpubd
Le coeur du moulin (pièce lyrique, 2, M. Magre), 1903–8, Paris, Opéra-Comique, 8 Dec 1909
Héliogabale (tragédie lyrique, 3, E. Sicard) [with prol Les deux triomphes, C. Guéret, and epilogue ballet-mime La résurrection d'Adonis, G. Boissy], Béziers, Arena, 21 Aug 1910
Mugueto (incid music, 3, M. Navarre), Rabastens, Tarn, 13 Aug 1911, unpubd
Hélène de Sparte (incid music, E. Verhaeren), Paris, Châtelet, 4 May 1912, unpubd
La fille de la terre (tragédie lyrique, 3, Sicard), Coursan, 22 Aug 1913
Le roi Pinard (opérette, Sévérac and A. Bausil, after L. Lointier: La princesse d'Okifari), 1919, unpubd

Choral:
Ave verum corpus, SS/TT, org (1898);
Chants de vacances (J. Combarieu), 3-part canon, 1898 [pubd in ReM, 1909];
Mignonne allons voir si la rose (P. Ronsard), male chorus 4vv, 1901;
La cité (cant., V. Gastilleur), solo vv, male chorus, 1909;
Lo cant del Vallespir (Catalan, J. Amade), solo vv, chorus, orch, 1911, unpubd;
Sorèze et Lacordaire (cant., F. Tresserre), solo vv, choir, orch, 1911;
O sacrum convivium, 4vv, org, 1919;
Tantum ergo, 4vv (1920)

Solo vocal (1v, pf unless otherwise stated):
Le chevrier (P. Rey), 1897–8; Les cors (Rey), 1897–8;
Les hiboux (C. Baudelaire), 1898;
L'infidèle (M. Maeterlinck), ?1898;
L'éveil de Pâques (Verhaeren), 1899;
La chanson de Blaisine (Magre), 1900;
Le ciel est, par-dessus le toit (P. Verlaine), 1901;
Un rêve (E.A. Poe, trans. S. Mallarmé), 1901;
A l'aube dans la montagne (Séverac), 1903;
Temps de neige (H. Gauthier-Villars), 1903;
Les housards de la garde (Chanson de route), 1906;
J'ons eun' joulie maison! (Chanson picarde), 1906;
Philis, 1907 [after 18th-century rondeau];
Chanson de Jacques (Magre), 1908;
Aubade (M. Navarre), ?1910;
Chanson de la nuit durable (L. Espinasse-Mongenet), 1910;
Chanson pour le petit cheval (P. Estieu), 1910;
Chant de Noël (Goudouli), ?1910;
Canzone dans le mode hypolydien, vocalise-étude, 1911;
4 cantiques, 1v, org/hmn, 1913;
Ma poupée chérie (Séverac), 1914;
Salve regina, Mez, vn, org (1917);
La mort y la Donzella (Catalan) (1918);
3 aquarelles (1945)

Edns:
Chansons du XVIIIe siècle, 2 collections (Paris, 1905, 1907);
Les vieilles chansons de France (Paris, 1905)

Instrumental:

Orch:
L'automne, L'hiver (Séverac), v, orch, 1900;
Nymphes au crépuscule, orch, offstage female chorus, 1901–2, unpubd;
Didon et Enée, sym. suite, 1903;
Triptyque, 1903–4 [after poem by L. Le Cardonnel];
Les grenouilles qui demandent un roi, sym. poem, 1909–21

---

Chbr:
Sérénade au clair de lune, fl, ob, 2 cl, bn, 2 hn, perc, str qnt (1913);
Minyoneta (Souvenir de Figueras), vn, pf, 1919;
Lied romantique, vn/vc (1929);
Souvenirs de Céret, vn, pf (1931)

Pf:
Sonata, b , 1899;
Vent d'Autan, 1899;
Le chant de la terre, poème géorgique, 1899–1900;
En Languedoc, 5 pieces, 1903–4;
Le soldat de plomb: histoire vraie en 3 récits, pf duet, 1904;
Pippermint-Get, waltz, 1907;
Stances à Mme de Pompadour, 1907;
Baigneuses au soleil (Souvenir de Banyuls-sur-mer), 1908;
Cerdaña, 5 études pittoresques, 1908–11;
Les naïades et le faune indiscret, 1908–19;
En vacances I (Au château et dans le parc), 8 pièces romantiques, 1911;
En vacances II, 1911 [only 3 pieces finished];
Sous les lauriers roses (Soir de carnaval sur la côte catalane), 1919

Org:
Suite, e, org, 1897–9;
Prélude de quatuor, org, c1898;
Versets pour les vêpres d'un confesseur non pontife, org, 1912;
Petite suite scholastique, org, 1912–13

Literatura:

Toulouse et l'évolution musicale contemporaine’, Renaissance Latine (Aug), i/4 (1902), 678–82
La musique et le chant dans les Pyrénées ariégeoises’, Renaissance Latine, i/6 (1902), 360–2
Le renouveau de la chanson populaire’, Action régionale de la Schola Cantorum (May 1906), 1–2
La centralisation et les petites chapelles en musique’, Courrier musical (1 Jan, 15 Jan, 1 Mar 1908)
Réponse à l’enquête “Wagner et nos musiciens”’, Grande revue (10 April 1909)
Les préludes, les études, les ballades, la berceuse de Chopin’, Courrier musical (Jan 1910), 29–31
Chansons du Languedoc et du Roussillon’, Musica, no.111 (1911), 211 inly
A quel âge un écrivain ou un artiste cesse-t-il d'être jeune?’, Excelsior (29 Aug 1912)
Quelles conséquences aura la Guerre pour l'art musical?’, Courrier de l'Aude (20 Sept 1915)
Avant, pendant et après’, Le feu (1 Jan 1917)
Blanche Selva et l'art pianiste’, La Tramontane (Feb 1919), no.26/R 1947, pp.433–4



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestre de la Suisse Romande; Roberto Benzi (conductor) 
AMAZON: DE SEVERAC, D. - Oeuvres pour orchestre
SPOTIFY: DE SEVERAC, D. - Oeuvres pour orchestre



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KNIZE, František Max (1784-1840) - Pastoral Messe

$
0
0
Vladimir Borovikovsky - Salvator Mundi
Obra de Vladímir Borovikovski (1757-1825), pintor ucraïnès (1)


- Recordatori de František Max Kníže -
En el dia de la commemoració del seu 178è aniversari de decés

Thanks to my friend Jan



Parlem de Pintura...

Vladímir Lukich Borovikovski (Влади́мир Луки́ч Боровико́вский) (Mýrhorod, 24 de juliol de 1757 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1825) va ser un pintor ucraïnès. El seu pare, Luka Borovik, va ser un cosac ucraïnès i pintor d'icones aficionat. D'acord amb la tradició familiar, va servir amb els seus tres germans en el regiment de Myrhorod, però Vladímir es va retirar aviat, després d'aconseguir el rang de porúchik i va dedicar la seva vida a l'art, en bona mesura pintant icones per a les esglésies locals. Borovikovski potser hagués passat la resta de la seva vida com un pintor aficionat en un poble provincial de no ser per un esdeveniment inesperat. El seu amic Vasili Kapnist estava preparant un allotjament per a l'emperadriu Caterina II de Rússia a Kremenchuk durant el seu viatge cap a la recentment conquerida Crimea. Kapnist li va encarregar dues pintures al·legòriques per a l'habitació de l'Emperadriu. Aquesta en va quedar encantada per la qual cosa va demanar al pintor que es mudés a Sant Petersburg. A partir del setembre de 1788, va viure a Sant Petersburg on va canviar el seu cognom del cosac "Borovik" a "Borovikovski", de connotació aristocràtica. Durant aquests primers anys a Sant Petersburg, va viure amb Nikolai Lvov, les idees de qui van influir en el seu art. Va estudiar amb Dmitri Levitski i després amb el pintor austríac Johann Baptist Lampi. El 1795 va ser nomenat academicista i va esdevenir un retratista popular, creant uns 500 retrats durant la seva vida. Com a professor, tot i no treballar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, va tenir nombrosos alumnes els quals va acollir a casa seva. Entre aquests van destacar Alekséi Venetsiánov i Bugaievski-Blagodarny. Els darrers anys es va dedicar a pintar icones, incloent el iconòstasis de l'església del cementiri Smolenski i les icones de la Catedral de Kazan de Sant Petersburg. Vladímir Lukich Borovikovski va morir a Sant Petersburg l'abril de 1825.



Parlem de Música...

František Max Kníže (Drahelčice, 7 de setembre de 1784 - Praha, 23 de juliol de 1840) va ser un compositor bohemi. Es va formar a Praga amb Tomášek treballant, ben aviat, com a cantant, guitarrista i violinista. Professionalment, va iniciar la seva carrera com a intèrpret de fagot de l'orquestra del Teatre Estatal de Praga en el qual hi va treballar abans d'assolir, a l'entorn del 1830, càrrecs de direcció coral i composició en diverses esglésies de Praga. El 1839 va procurar accedir, sense èxit, en el càrrec de director musical de la Catedral de Praga vacant després de la mort de Jan August Vitásek. Com a compositor, va destacar especialment per les seves obres per a veu i guitarra, instrument pel qual va escriure, també, diverses compilacions de caràcter didàctic. Va ser autor, especialment els darrers anys de la seva vida, d'obra religiosa, destacant diverses misses. František Max Kníže va morir a Praga el juliol de 1840.

(Prague) Mala Strana S Ostrowa Kampy W Praz
Franz Rziwnatz - (Prague) Mala Strana S Ostrowa Kampy W Praz (1850) (2)

OBRA:
(selective list)
published in Prague, n.d., unless otherwise stated

Vocal secular:

Songs:
Gesänge (T. Körner), gui acc., op.12;
Lieder, op.17;
Patero písní [5 Songs], 1v, gui/fortepiano, op.18 (1819);
Patero českých písní [5 Czech Songs], 1v, gui/fortepiano, op.21;
Wanderlieder, op.22;
Šestero písní [6 Songs], 1v

Instrumental:

Guitar:
12 Ländler, op.6;
Divertimenti … dedicati a Madamigella Catarina Falge, op.8;
sets of variations

---

Pedagogical works:
Vollständige Gitarre Schule;
Fundamente für die Gitarre nebst praktischen Beispielen;
Charakteristische Singübungen;
14 bks of gui studies;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marta Fadljevičová (soprano); Hana Procházková (alt); Richard Sporka (tenor); Michael Pospíšil (bass); Vladimir Roubal (orgel); Mitglieder von Collegium 419; Kammerorchester Czech Virtuosi; Karel Mitáš (dirigent)
AMAZON: KNIZE - Pastoral messe
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KNIZE - Pastoral messe



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>