Johann Michael Bach (Struth, 9 de novembre de 1745 - Elberfeld, 13 de juny de 1820) va ser un compositor alemany. Fill de Johann Elias Bach, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després el seu rastre es va perdre fins el 1767, any que va visitar Holanda, país on va entrar en contacte amb l'editor Hummel. Des d'allà va viatjar a Anglaterra i possiblement a Amèrica tornant a Alemanya a l'entorn del 1779. Va ser aleshores que va entrar a la Universitat de Göttingen, on va fer amistat amb Johann Nikolaus Forkel. El 1781 es va traslladar a Leipzig on també va entrar a la universitat. A partir del 1790 va començar a treballar com a compositor sent nomenat, el 1793, Kantor i organista a Tann. Més tard, va treballar com a tèoric, compositor i professor a Elberfeld. Al llarg de la seva carrera va publicar una col·lecció de sis concerts de clavecí (1767) i diverses cantates religioses. Els seus fills Johann Georg Bach i Georg Friedrich Bach van ser també músics. Johann Michael Bach va morir a Elberfeld el juny de 1820.


OBRA:

Vocal religiosa:

Cants.:
Gott fähret auf mit Jauchzen, D-Bsb;
Jehova, Vater der Weisen, Bsb;
Jauchzet dem Herren, motet, GOl
Others;

Instrumental:

6 Klavierkonzerte, C, G, D, F, D, B , op.1 (Amsterdam, 1767)

Literatura:

Kurze und systematische Anleitung zum General-Bass und der Tonkunst überhaupt (Kassel, 1780)

CPDL: No disponible

Johann Wilhelm Hertel (Eisenach, 9 d'octubre de 1727 - Schwerin, 14 de juny de 1789) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Johann Christian Hertel, es va formar amb el seu pare. I si bé la seva família va procurar-li una formació en teologia i dret, ben aviat es va decantar per la música estudiant amb Johann Heinrich Heil (1706-1764), un alumne de Bach. Amb 12 anys es va unir a les gires de concerts amb el seu pare abans d'estudiar violí amb Carl Höckh, el Konzertmeister de Zerbst. El 1744 va assolir el primer càrrec de violinista i clavecinista a la cort de Strelitz. Allà va entrar en contacte amb els músics de Berlín Franz Benda, els germans Graun i CPE Bach. El 1752 i després de la dissolució de la cort de Strelitz, va assolir el 1754 el càrrec de compositor de la cort a Schwerin. El 1759 va acceptar un càrrec d'organista i mestre de capella a Stralsund. A partir del 1770 es va convertir en el conseller privat al servei de la princesa Ulrike Sophie si bé no va deixar de compondre i organitzar concerts. Els darrers anys va abandonar el violí per a centrar-se en la música per a instruments de tecla. Johann Wilhelm Hertel va morir a Schwerin el juny de 1789.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Johann Friedrich Löwens [24] Oden und Lieder (Leipzig, 1757);
Johann Wilhelm Hertels Musik zu 24 neuen Oden und Lieder aus der Feder des Herrn Johann Friedrich Löwen (Rostock, 1760);
5 in Unterhaltungen, vii–x (Hamburg, 1769–70); 5 in D.B. Münter:
Sammlung geistlicher Lieder, i (Leipzig, 1773);
2, D-SWl; 2 vols., B-Bc

Other secular:
12 festival cantatas (J.F. Löwen), most for 2 S, T, B, orch, 1754–7, Bc, D-SWl;
Il vero omaggio (Metastasio), 1761, B-Bc;
more than 40 arias (most by Metastasio), 1v, orch, Bc, D-ROu, SWl;
Divertissement, 4vv, orch, 1767, B-Bc;
2 serenatas: 1 for 1v, orch, 1763 D-SWl;
1 for 1v, choir, orch, B-Bc, D-SWl

Vocal religiosa:

Sacred cants., all B-Bc, D-SWl, for 2 S, T, B, orch:
Das traurige Schicksal der Grossen auf Erden (Palitzsch), 4vv, orch, 1753, B-Bc;
Die Geburt Jesu Christi (H.J. Tode), 1777;
Die Gabe des Heiligen Geistes (Tode), 1777;
Die Himmelfahrt Christi (Tode), 1778;
Das Vertrauen auf Gott (Tode), 1778;
Der Ruf zur Busse (Tode), 1781;
Kirchen-Musik zur Feyer des Friedens-Festes, 1763

Other sacred:
Der sterbende Heiland (J.F. Löwen), passion, S, A, T, B, orch, 1764, B-Bc, D-SWl;
Passion in 4 parts (Tode), incl. Jesus in Gethsemane, 1780, Jesus in Banden, 1782, Jesus vor Gericht, 1782, Jesus in Purpur, 1783, all B-Bc, D-SWl;
Mass a 8, choir, str qt, SWl;
Ky, Gl, 4vv, org, B-Bc;
Herr, wie lange (Ps xiii), solo vv, choir, orch, 1777;
Wie lieblich sind deine Wohnungen (Ps lxxxiv), solo vv, choir, orch, 1775;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), choir, orch, 1780, SWl, B-Bc;
11 choral cants., solo vv, choir, orch, 1768–76, B-Bc, D-SWl;
Freuet euch, motet, 4vv, B-Bc;
Ich halte dich, motet, 4vv, org, Bc, D-SWl;
many chorales, 4vv, orch, SWl

Instrumental:

Incid music:
Richard III, Romeo und Julia, both (C.F. Weisse, after W. Shakespeare), 1767

Syms.:
6 sinfonie, 2 vn, va, b, 2 ob, 2 fl, 2 hn, bc (Hamburg, 1766);
2, 1755, D-DS, lost;
40, B-Bc;
15, D-SWl

Other orch:
15 kbd concs., others Bsb, SWl;
9 vn concs., B-Bc;
22 concs. for various solo insts, orch, Bc;
2 ovs., Bc;
3, minuets orch, Bc

---

Chbr:
Partita I–III, org, ob, bc, 1762, Bc, D-SWl;
5 trios, B-Bc;
6 marches, wind insts, Bc, D-SWl;
19 sonatas for vn, bc, B-Bc;
sonata a 4 and concerto a 5, wind insts, Bc

Kbd:
6 sonate, hpd, op.1 (Nuremberg, 1756);
sonata, hpd in Oeuvres mêlées, iii (Nuremberg, 1757);
other kbd sonatas, incl. 22 in B-Bc, 1 each in D-Bsb, Mbs, SWl

Literatura:

Gründliche Anweisung, wie man den General bass recht tractiren soll (MS, 1748, B-Br)
Abhandlung von der Musik (MS, 1749, Br)
Zusätze zum Walterschen musicalischen Lexicon, vorzüglich den historisch-biographischen Teil betreffend (MS, 1752–60, Br)
3 autobiographies (MS, 1783–4, Br); ed. E. Schenk: Johann Wilhelm Hertel: Autobiographie (Graz, 1957) [incl. list of lost works]
Sammlung musikalischer Schriften, i–ii (Leipzig, 1757–8); iii–iv (MS, Br)
[Catalogue of Hertel’s Library] (Schwerin, c1789)

CPDL: No disponible

Franz Ignaz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826) va ser un compositor, director i violoncel·lista alemany. Fill del també violoncel·lista Innocenz Danzi, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment, va rebre formació de Georg Joseph Vogler abans d'unir-se, el 1778, a l'orquestra del príncep elector Carles II Teodor de Baviera. La seva primera composició es va publicar a Mannheim el 1780. Malgrat el trasllat de la cort del príncep elector a Munich, va seguir durant un temps a Mannheim en una petita orquestra teatral. Al final va tornar a l'orquestra del príncep a Munich, on a partir del 1784 va ocupar el lloc de violoncel·lista principal deixat pel seu pare. Es va casar amb la cantant Maria Marguerite Marchand, amb la qual va fer una gira per Leipzig, Praga, Venècia i Florència. El 1798 va tornar a Munich on va assolir el càrrec de mestre de capella de l'orquestra. El 1807, descontent pel tracte rebut i per la decadència musical, es va traslladar a Stuttgart, un centre musical de menor importància, i finalment a Karlsruhe. Com a compositor, va explorar la quasi totalitat dels gèneres existents al seu temps destacant, especialment, per les seves obres de cambra, simfonies i òperes. La seva germana Francesca Lebrun va ser compositora i cantant. Franz Danzi va morir a Karlsruhe l'abril de 1826.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cleopatra (duodrama, 1, J.L. Neumann), Mannheim, National, 30 Jan 1780, D-Bsb, US-Wc
Azakia (Spl, 3, C.F. Schwan), Mannheim, National, 6 June 1780, lost, lib in D-MHrm
Der Tod des Orpheus (ballet-pantomime, 4, P. Crux), Munich, Hof, 10 Oct 1784, lost
Der Teufel in allen Ecken (comic ballet, 1, Crux), Munich, Hof, 28 Jan 1785, lost
Der Sylphe, ? by 1785 (Operette, 1, F.L.W. Meyer), ?Munich, 1788, lost
Der Triumph der Treue (Spl, 3, J.F. von Binder, after C.M. Wieland: Oberon), Munich, 7 Feb 1789, lost, lib in Mbs
Der Quasimann (komische Oper, 2, M.G. Lambrecht), Munich, Aug 1789, 1 aria A-Wgm
Die Mitternachtstunde (Spl, 3, Lambrecht, after Dumaniant [A.-J. Bourlin]: La guerre ouverte), Munich, Hof, 16 Feb 1798, D-Bsb, Mbs, excerpts (Offenbach, 1799), vs (Bonn, c1800)
Der Kuss (tragisch komische Oper, 3, Lambrecht), Munich, Hof, 27 June 1799, US-Wc, vs, 2 arias, 2 duets (Munich, c1799), excerpts (Offenbach, 1799)
El Bondokani [Der Calif von Bagdad] (Spl, 1, Lambrecht), Munich, Hof, 20 Aug 1802, 1 aria (Munich, 1804), 1 aria in Balladen und Romanzen, op.46 (Leipzig, c1814)
L’enlèvement de Proserpine (ballet), ?Munich, Hof, 11 Oct 1803, arr. pf 4 hands in Délassement musicale (Munich, 1807)
Iphigenie in Aulis (ernsthaftee Oper, 3, K. Reger), Munich, Hof, 27 Jan 1807, vs, 2 arias and a march (Munich, c1807)
Deucalion et Pirrha (Oper, 1, ? H.J. von Högger [J.-J. Baron d'Hogguer]), c1810, ?unperf., GB-Lbl
Dido (melodrama, 1, G. Reinbeck), Stuttgart, 18 Dec 1811, lost
Camilla und Eugen, oder Der Gartenschlüssel (Spl, 1, F.C. Hiemer), Stuttgart, 15 March 1812, D-Bsb, Sl
Die Blumenfée (mythical scene, 1), Karlsruhe, 29 Sept 1812, lost
Der Berggeist, oder Schicksal und Treue [Rübezahl] (romantische Oper, 2, C. von Lohbauer), Karlsruhe, Hof, 19 April 1813, Mbs*
Malvina (grosse Oper, 2, G.C. Römer), Karlsruhe, Hof, 26 Dec 1814, lost
Turandot (heroisches-komisches Spl, 2, ? F. Danzi, after C. Gozzi), Karlsruhe, Hof, 26 Dec 1816, Mbs*, ov. HR
Die Zauberhöhle, oder Arlequin’s Triumph (comic-magic-pantomime, 2), Karlsruhe, 6 June 1819, lost
L’Abbé de l’Attaignant, oder Die Theaterprobe (Spl, 1, Hiemer), Karlsruhe, Hof, 14 Sept 1820, Bsb

Incid music, written for Mannheim, all lost:
Der Wiederkauf (S.F. Schletter), c1780;
Der Schiffbruch (J.C. Brandes), 4 March 1781;
Sturm von Boxberg (J. Meier), ? 19 April 1781;
Albert von Turneisen (W.A. Iffland), 27 May 1781;
Laura Rosetti (B.C. d’Arien), 15 Aug 1781;
Die Räuber (F. von Schiller), 13 Jan 1782;
Lanasa (K.M. Plümecke), 29 Dec 1782;
Der Liebhaber ohne Namen (F.W. Gotter), 30 Jan 1783;
Franz von Sickingen (A. von Klein), 27 Feb 1783;
Liebe um Liebe (Iffland), 20 Nov 1785

Incid music, written for Karlsruhe, all lost:
König Lear (W. Shakespeare), ? 7 Oct 1812 [rev. of Sturm von Boxberg];
Mädchenfreundschaft (A. von Kotzebue), 4 April 1815;
Faust (E.A. Klingemann), 20 March 1817;
Die Spartaner (J. von Auffenberg), 7 March 1819;
Die Flibustier (Auffenberg), 13 June 1820;
Tagesbefehl (K. Töpfer), 3 July 1820;
Romeo und Juliet (Shakespeare), 31 Oct 1822

Other incid music:
March in Agnes Bernauerin (J.A. von Törring-Guttenzell), ? Mannheim, 6 Jan 1781 (Munich, 1799);
Vater stammeln zitternd, chorus for Die Hussiten vor Naumburg im Jahre 1432 (Kotzebue), Leipzig, Sept 1802, D-Mbs, Sl, GÖbw, F-Pn;
Columbus (Klingemann), Stuttgart, 25 July 1809, lost;
Wedding march in Medea (Munich, 1809); march in Die Tochter Jephthas (L. Robert), Karlsruhe, 5 Nov 1812, D-Sl terzet in Wilhelm Tell (Schiller), Karlsruhe, c1815, Rp other incid music lost;
Viola (Auffenberg), ?Karlsruhe, 31 Aug 1823, Mbs

Other works:
Die Blumerfée (prol, Friedrich), Karlsruhe, 29 Sept 1812, lost;
Die Probe (op, 1), Karlsruhe, 29 Dec 1814, lost, probably a pastische; insert arias to ops by other comps., incl. D. Cimarosa: Gli Orazi ed i Curiazi, Munich, Hof, 2 Sept 1806, Mbs
Das Freudenfest (cant.), S, T, B, SATB, orch (Leipzig, 1804)
Cantate am Jahrestage von Mozard’s Tod zu singen, SSTB, kbd (Munich, 1808)
An die Freude (ode, Schiller), S, SSTB, pf (Berlin, n.d.)
Aufs Königs Geburtstag, SATB, pf, D-Tl

Songs, for 1v, pf:
6 canzonette, op.13 (Munich, 1802);
6 deutsche Lieder, op.14 (Munich, 1803);
6 deutsche Lieder, op.15 (Leipzig, 1803);
6 deutsche Gesänge, op.19 (Munich, 1805);
8 Volkslieder (Schubart) (Leipzig, 1809);
6 deutsche Lieder (Munich, 1810);
6 romances françaises (Bonn, 1812);
12 canzonette, op.40 (Munich, 1813);
6 deutsche Gesänge (Leipzig, 1813–14);
Balladen und Romanzen, op.46 (Leipzig, c1814);
6 Gesänge, op.63 (Offenbach, 1823);
3 canzonette con variazioni, op.65 (Offenbach, 1823);
6 Lieder, op.69 (Leipzig, 1823);
6 Lieder, op.70 (Leipzig, 1824);
arias, S/T, some with insts, pubd Munich or MS; other single lieder

Songs, for 2–4vv, pf:
12 Gesänge, SSB and STB, op.16, 2 vols. (Leipzig, 1803);
8 Gesänge, S, S, T, B, op.17 (Leipzig, 1803);
6 petits duos, SS (Offenbach, c1818);
6 qts, S, S, T, B (Bonn, 1821);
3 Soldatenlieder, TTBB, op.58 (Offenbach, c1822);
Gesänge der Hellenen, TTBB, op.72 (Leipzig, c1824);
6 Gesänge, S, S, T, B, op.74 (Leipzig, c1825);
other single lieder, canons etc.

Concert arias, with orch:
Ah che incertezza, Dunque mi lascia (Munich, 1813);
others, Mbs, F-Pn, GB-Lbl
Singing exercises, incl. opp.24, 32, 50 (Berlin, Leipzig and Paris, 1804–23)

Vocal religiosa:

Preiss Gottes (cant.) D-Sl (Leipzig, 1803)
Abraham auf Moria (orat), Stuttgart, 1 Jan 1808, Bsb, Sl

Masses:
no.1, 4vv, org (Offenbach, c1814);
no.2, 4vv, insts, org (Offenbach, c1814);
6 others, A-Wn, CZ-Pnm, D-Mbs, Mf, Mk, F-Pn, 1 lost;
Requiem, SATB, orch, org, Pn

Other works:
Der 6. Psalm, SATB, org, op.60 (Offenbach, 1823);
Psalmus 128, SATB, orch, op.65 (Leipzig, 1823);
9 lateinische Vesper-Psalmen, S, A, T, B, str, org (Munich, n.d.);
Tantum ergo, Salve regina, Ave regina, Alma Redemptoris, lits, 4-5vv, insts, org (Munich, n.d.);
TeD, S, A, T, B, SATB, orch, 14 Jan 1806, D-Bsb, F-Pn;
More than 80 other works, D-Bsb, Mbs, Mf, Mk

Instrumental:

Orch.:
Syms. and syms. concertantes:
Sinfonia concertante, E , fl, ob, hn, bn, by 1785, D-Rtt, ed. H. Zirnbauer (Mainz, 1939) [for fl, ob, cl, bn, 1786, SW1];
Simphonie concertante, B , 2 vn (Paris and Zürich, 1803–4);
Sinfonie, d, op.19, by 1796 (Leipzig, 1804);
Sinfonie, C, op.20 (Leipzig, 1804);
Concertante, fl, cl, op.41 (Offenbach, 1813–14);
Concerto concertant, cl, bn (Bonn, 1818), as Concertante, op.47 (Leipzig, 1818);
2 grande sinfonie, B , D (Offenbach, c1818); Ov. (Sinfonia), D, by 1790, Bsb, Rtt;
Sinfonia, E  by 1790, Bsb;
Concertante, 2 bn, perf. Munich, 1812, lost;
Concertante, 2 hn, perf. Königsberg, 1818, lost;
Concertino, 2 cl, perf. Vienna, 1820, lost, doubtful

Concs.:
1 for pf, E , op.4 (Mainz, n.d.; Munich, c1800);
1 for pf, D, Bsb;
1 for kbd, C, A-Wgm;
4 for fl, no.1, G, op.30 (Leipzig, c1804), no.2, d, op.31 (Leipzig, c1804), no.3, d, op.42 (Leipzig, c1813), no.4, D, op.43 (Leipzig, c1813);
1 for vn, perf. Munich, 1805, lost;
3 for vc, A, B  (Zürich, c1802), e, D-Mbs;
Concertino, D, vc, op.46 (Leipzig, c1814);
1 for ob, perf. Stockholm, 1817, lost;
5 for bn, C, F, Bsb, F, Mbs, F, g, DO;
2 for hn, E, c1790, Rtt, F, by 1821,

Other works:
Ov., E , 10 insts, by 1793, AB;
3 potpourris, cl, orch, no.1, op.45 (Leipzig, c1813), nos.2–3 (Bonn, c1818);
Pot-pourri, B , vn, orch, op.61 (Offenbach, 1823);
Andante, d, kbd, str, Bsb [arr. from Qnt op.54]

---

Chbr.:
For 5-6 insts:
Sestetto, E , ob/vn, 2 va, 2 hn, vc, op.10 (Munich, 1802; Mainz, n.d.);
Sextuor, E, 2 vn, va, vc, 2 hn, op.15 (Munich, 1803);
Qnt, d, pf, ww, op.41 (Leipzig, 1810) also as Pf Qt op.40;
3 qnts, E , b, D, fl, str, op.50 (Offenbach, c1818);
2 qnts, F, D, pf, ww, opp.53–4 (Offenbach, 1820–21);
3 qnts, ww, B , g, F, op.56 (Paris and Berlin, 1819–20);
3 str qnts, E , f, A, op.66 (Offenbach, 1823–4);
6 qnts, G, e, E , A, F, d, ww, opp.67–8 (Offenbach, 1823–4)

For 3-4 insts:
3 sonates, B , C, A, pf, vn, b, op.1 (Paris, c1792);
3 str qts, C, E , E, op.5 (Munich, c1800);
3 str qts, C, B , g, op.6 (Munich, c1801);
3 str qts, E , c, F, op.7 (Munich, c1802; Mainz, n.d.);
Str Qt, A, op.16 (Munich, c1804);
3 str qts, C, a, D, op.29 (Leipzig, 1804–05);
Pf qt, d, op.40 (Leipzig, 1810), also as Qnt op.41;
5 pièces détachées, fl/ob, vn, va, vc (Bonn, c1813);
3 qts, C, d, B , vn, va, bn, vc, op.40 (Offenbach, c1814);
Sonata, D, 2 pf, vn, op.42 (Offenbach, c1814);
3 str qts, D, e, B , op.44 (Leipzig, 1814);
3 str qts, E , f, E, op.55 (Offenbach, 1820-21);
3 qts, D, d, F, fl, vn, va, vc, op.56 (Offenbach, 1820–21);
3 trios, G, e, D, fl, vn, vc, op.71 (Offenbach, 1824–5);
Pf Trio, E , Bsb

Duos:
3 for va, vc (Paris and Zürich, 1801–2);
3 for va, vc, op.9 (Munich, c1802);
6 sonatas, 2 vc, op.1 (Zürich, 1802–3);
Sonata, E , pf, hn/vc, op.28 (Leipzig, c1804);
Sonatine, e, pf, fl/vn, op.34 (Munich, c1809);
Sonata, e, pf, hn/vc, op.44 (Leipzig, c1813);
Sonata, B , cl, pf (Bonn, 1817–18);
Sonatine, D, pf, fl (Munich and Mainz, 1818);
Sonata, F, basset-hn/vc, op.62 (Offenbach, 1823);
3 petits duos, fl, vc, op.64 (Offenbach, 1823–4);
Sonata, 2 org, I-Md, doubtful

Pf:
Andantino (Nuremberg, 1783);
3 sonatas, 4 hands, E  (Paris, c1795), C, op.2 (Munich, c1799), B , op.9 (Leipzig, c1806);
3 sonatas, F, op.3 (Munich, c1800), d, op.12 (Mainz, c1802), F, in Délassement musical (Munich, 1807);
3 pièces détachées, 4 hands, op.11 (Munich, c1802);
Potpourri, 4 hands (Munich, 1807);
12 Waltzes (Munich, 1807);
Andante, F, Allegretto, C (Munich, 1812);
Larghetto-Allegretto, F (Munich, 1814);
6 pièces faciles, op.73 (Leipzig, 1824–5);
Marche des chevaliers (n.p., n.d.), doubtful;
6 montferrines (n.p., n.d.), doubtful;

Josef Merk (Wien, 18 de gener de 1795 - Wien, 16 de juny de 1852) va ser un violoncel·lista i compositor austríac. Es va formar en violoncel amb Schindlöcker. Poc després va entrar al servei d'un quartet de corda hongarès gràcies al qual es va poder finançar una extensa gira com a intèrpret solista. El 1818 va tornar a Viena on va assolir un càrrec de violoncel·lista a l'Òpera i més tard a la Hofkappelle. Va ser durant aquella època en què va participar activament en recitals i concerts diversos assolint, el 1834 i en companyia de Mayseder, el càrrec de Kammervirtuosen. També en aquell temps va compartir amistat amb Chopin i entre els anys 1822 i 1848 va ser professor del Conservatori de Viena on entre altres van destacar els seus alumnes August Träg i Jacques Franco-Mendès. Com a compositor, va destacar pels seus concerts per a violoncel i obres de cambra. Josef Merk va morir a Viena el juny de 1852.

CPDL: No disponible

Charles Gounod (Paris, 17 de juny de 1818 - Saint-Cloud, 17 d'octubre de 1893) va ser un organista i compositor francès. Després de la mort prematura del seu pare, Charles va rebre formació de la seva mare pianista. Més tard va entrar al Lycée Saint Louis on va mostrar ràpidament el seu talent. Als 13 anys va assistir a la representació de diverses òperes de Rossini i Mozart a París causant una gran impressió en el jove Gounod. A partir d'aquí va entrar al Conservatori de París on va rebre classes de teoria de Reicha i Lesseur i també de contrapunt i composició amb Halévy i Paer respectivament. El 1837 va compondre la seva primera obra, un Scherzo simfònic i la Cantata Fernand de 1839 el va fer mereixedor del Prix de Roma viatjant a Itàlia i més tard a Viena. Aquest viatge a Roma va determinar la seva posterior devoció per la música religiosa sent aquest gènere un dels més importants del seu repertori. El 1842 va tornar a París on va treballar com a mestre de cor a l'església de les Missions Extrangeres en un càrrec que va mantenir fins el 1846. Allà, tot i mostrar una profunda devoció religiosa, va decidir explorar el gènere teatral amb llibrets d'autors com Emile Augier, Jules Barbier i Michel Carré. De fet, entre els anys 1851 i 1881 va compondre una dotzena d'òperes, algunes d'elles amb gran èxit de públic i crítica. La Guerra Francoprussiana va provocar el seu exhili a Londres on hi va viure fins el 1875 i on va orientar la seva carrera vers la música religiosa escrivint el seu famós Ave Maria en base a una melodia de Bach. Gounod va viure els darrers anys a Saint-Cloud, ciutat on va morir l'octubre de 1893.


OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Sappho (1851)
La nonne sanglante (1854)
Le médecin malgré lui (1858)
Faust (1859)
Philémon et Baucis (1860)
La colombe (1860)
La reine de Saba (1862)
Mireille (1864)
Roméo et Juliette (1867)
Cinq-Mars (1877)
Polyeucte (1878)
Le tribut de Zamora (1881)

Secular partsongs:
Choeur de chasseurs, ‘Où sommes-nous?’ (1855);
Hymne à la France (A. Baralle) (?1856, 2/1879); L'enclume (E. Barateau) (1856);
Vive l'empereur (Lefranc), chant national (1856), also for 6vv [middle section, Prière, repubd as Tantum ergo (1883)];
La cigale et la fourmi (La Fontaine) (1856);
Le corbeau et le renard (La Fontaine) (1857);
Le retour des guerriers, in La musique populaire, i (1863);
La chasse, ‘Au fond des bois’ (1867): all TTBB, unacc., most repubd for 3 equal vv, pf ad lib
Le vin des gaulois et la danse de l'épée, légende bretonne, TTBB, unacc. (1854), arr. SATB, orch (1879/80) [as 4 grands choeurs no.4], arr. pf solo (1878); with new text Chant des compagnons (4 grands choeurs no.3), TTBB, orch/pf (by 1858), arr. SATB, orch (1859/60)
La nuit (Crèvecoeur), T, SATTBB, unacc. (1867, 2/1868 with pf acc.)
L'affût (A. de Ségur), TTBB, unacc./pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
Matinée dans la montagne (E. Tourneux), solo vv, SATB, pf, in 12 choeurs et une cantate (1869)
A la frontière (J. Frey), chant patriotique, solo vv, chorus, orch, Paris, Opéra, 8 Aug 1870, unpubd, F-Po
6 New Part Songs (London, 1872 or 1873): [1 Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf]; 2 Little Celandine (Wordsworth), SATB, pf [pubd as solo duet (1872)]; 3 Gitanella (F.E. Ashley), SATB, pf; 4 Bright Star of Eve, 2 choruses SATB, pf; 5 My true love hath my heart (P. Sydney), SATB, pf [also pubd as solo song]; 6 Take me, Mother Earth (Mrs Jameson), SATB, pf
6 New Part Songs, 2nd ser. (London, 1872 or 1873): 1 The Farewell (T. Hood), TTBB, pf; 2 Go, lovely rose (E. Waller), SATB, pf; 3 The Bell (I. Bröchner), 2 choruses SATB, pf; 4 Far from my native mountains (Miss Horace Smith, after Gounod), SATB, pf [arr. from solo song Loin du pays]; [5 Adam could find no solid peace, SATB, pf]; 6 Le loup et l'agneau (La Fontaine, with Eng. trans.), TTBB, pf
En avant! (P. Deroulède), chanson militaire, solo vv, vv, pf 2/4 hands (1875), many arrs.
Cantate pour la fête du T-C Frère Libanos (Fr. A. Marie), SATB, pf (by 1876)
La liberté éclairant le monde! (E. Guiard), TTBB, orch (1876)
Le ruisseau (Quételard), solo v, 3 equal vv, unacc. (1883)
Les petits glaneurs (Quételard), 3 equal vv, unacc. (1883)

Duets:
Deux vieux amis (P. Véron), scène intime, T, Bar, pf (1856)
Les châteaux en Espagne (Véron), T, Bar, pf (1858)
Par une belle nuit (A. de Ségur), nocturne, S, A, pf (1870)
La siesta (Sp., anon.), S, S, pf (London, 1871)
The Message of the Breeze (F.T. Palgrave), S, S, pf (London, 1872) [sequel to La siesta; in Fr. (C. Ligny) as La chanson de la brise (1872)]
Little Celandine (Wordsworth), S, A, pf (London, 1872) (in Fr. (Ligny) as Fleur des bois (1872)]
Barcarola (It., G. Zaffira), S, Bar, pf (London, 1873)
Blessed is the man (Ps i), S, A, pf (London, 1873) (in Fr. (J. Barbier) as Bienheureux le coeur sincère (1875)]
Sous le feuillage (J. Barbier), duettino, S, A, pf (by 1876)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), S, A. pf (1882) [different from the choral setting]
Memorare (Lat., St Bernard), S, A, pf/org (1883)

Secular songs:
solo voice, piano unless otherwise stated
Joseph en Egypte, 1835, unpubd (F-Pn);
Où voulez-vous aller? (T. Gautier), barcarolle, v, pf, vn/vc/fl/hmn (1839);
Venez douces compagnes, by 1842, unpubd (F-Pn);
La fleur au papillon (Hugo), by 1842, unpubd;
Premier prélude de J.S. Bach (Lamartine: Vers sur un album) (1852), arr. vv, solo vn, orch (1856), originally for insts (1853), with text Ave Maria (1859);
6 mélodies (1855): 1 Le premier jour de mai (Passerat), 2 O ma belle rebelle (Baïf), 3 Aubade (Hugo), 4 Chant d'automne, 5 Le lever (Musset), 6 Venise (Musset), composed 1842;
Mon habit (Béranger) (1857);
Sérénade (Hugo), v, pf, hmn/vc ad lib (1857), numerous arrs.;
Chanson de printemps (E. Tourneux) (1860), arr. pf as 5e romance sans paroles (1866);
L'âme de la morte (Banville), mélodie (1860)
Le vallon (Lamartine), composed c1840–42 (1861);
Le juif errant (Béranger) (1861);
A une jeune grecque (P. Yraven, after Sappho and P. Collin), épitaphe (1862);
20 mélodies, 1er recueil (1863), incl. Les champs (Béranger), Seul (Lamartine: La pensée des morts), L'âme d'un ange (Banville), mélodie, Le soir (Lamartine) [composed c1840–42, arr. pf as 3e romance sans paroles (1861)];
Medjé (J. Barbier), chanson arabe (1865);
Solitude (Lamartine), mélodie (1865)
Stances: si la mort est le but (L. Bertin) (1866);
Crépuscule, mélodie (‘P. et M.’) (1866);
Tombez mes ailes! (E. Legouvé), romance (1866);
Au rossignol (Lamartine), harmonie poétique (1867);
Primavera (T. Gautier), mélodie (1867);
Au printemps (Barbier), mélodie (1868);
Donne-moi cette fleur (L. Gozlan) (1868);
Ce que je suis sans toi (L. de Peyre) (1868);
Hymne à la nuit (Barbier) (1868);
Chant d'amour (Lamartine), orch, 1868, unpubd;
A une jeune fille (E. Augier) (1869);
Envoi de fleurs (Augier) (1869);
A une bourse (Augier), confidence (1869)
Départ (Augier), scène (1869);
Boire à l'ombre (Augier) (1869);
Hommage à Madame la comtesse Herminie de Léautard (Mme Baëlen) (1869);
Je ne puis espérer (A. Delpit), mélodie dramatique (1870);
Absence (Ségur), mélodie (1870);
Mignon (L. Gallet, after Goethe), mélodie (1871);
Le souvenir (J. Collin), mélodie (1871);
La pâquerette (Dumas fils), chanson (1871);
Beware (Longfellow) (London, 1871);
Bolero (J. Barbier; Eng. trans. B. Kelt) (London, 1871);
Sweet baby sleep (G. Wither), lullaby (London, 1871);
The sea hath its pearls, v, pf, hmn/vn ad lib (London, 1871)
Oh! that we two were maying (C. Kingsley), v, pf, hmn and va ad lib (London, 1871);
Queen of Love (F.T. Palgrave) (London and New York, 1871);
The fountain mingles with the river (Shelley) (London, 1871);
It is not always May (Longfellow) (London, 1871);
Woe's me (Campbell) (London, 1871);
Good Night (Shelley) (London, 1871);
There is dew (T. Hood) (London, 1871);
20 mélodies, 3e recueil (1872), incl. A toi, mon coeur (Barbier), Aimons-nous (Barbier), Prends garde (Barbier), Sur la montagne (Barbier), Chanter et souffrir (A. Delpit), Rêverie (Barbier)
Chanson d'avril: sérénade du passant (F. Coppée) (1872);
The Worker (F. Weatherly) (London, 1872), also orchd;
Ma belle amie est morte (Gautier), lamento (1872) [same text as Chanson du pêcheur];
Oh! dille tu! (G. Zaffira), madrigale (London, 1872);
Perche piangi? (C. Pavesi) (London and New York, 1872);
Passed away (E. Saunders) (London, 1872);
Oh! Happy Home (E. Maitland) (London, 1872), also orchd; Maid of Athens (Byron) (London, 1872)
Biondina (Zaffira), poemetto lirici [song cycle] (London, 1872); prol, Da qualche tempo, 1 Biondina bella, 2 Sotto un cappello rosa, 3 Le labbra ella compose, 4 E stati alquanto, 5 Ho messo nuove corde, 6 Se come io son poeta, 7 Siam iti l'altro giorno, 8 E le campane hanno suonato, 9 Ell'è malata, 10 Jer fu mandata, 11 L'ho compagnata, [12 Ho sempre nel orecchio and Epilogue not composed];
Quanti mai (Metastasio) (London, 1872);
Le pays bienheureux: question d'enfant (Gounod, after Mrs Hemans: The Better Land) (1872);
Heureux sera le jour (Ronsard) (1872);
Si vous n'ouvrez votre fenêtre (Dumas fils) (1872);
La fauvette (Millevoye), chanson, (1872);
If thou art sleeping (Longfellow) (London, 1873)
Loin du pays (Gounod), mélodie (London, 1873), also arr. vv;
Peacefully Slumber, lullaby (London, 1873), arr. vn, pf as Berceuse (1875);
Roy's Wife of Aldivalloch (folksong arr.) (London, 1873);
Chidiock Tichborne (old ballad) (London, 1873);
Welcome to Skye (old Jacobite song) (London, 1873);
Ilala: stances à la mémoire de Livingston (Lord Houghton) (London, 1873), also orchd;
Parlez pour moi (Barbier), romance (1875);
Le memorare du soldat, prière, Bar solo, orch, vv ad lib (1875)
A une soeur (O. Pradère), romance (1875);
A la brise (Aura gentil che mormori) (Fr. trans. Barbier) (1875);
Mon amour a mon coeur (Barbier), mélodie (1875);
Viens, les gazons sont verts (Barbier), chanson (1875);
Les lilas blancs (P. Bourguignat), valse chantée (1876);
When in the early morning (E. Maitland), (London, 1876);
Le banc de pierre (P. de Choudens) (1876);
Ma fille, souviens-toi (Louise Marie B.), mélodie (1876);
Prière (Sully-Prudhomme) (1876);
Compliment (Dumas fils) (1876);
L'absent (Gounod), mélodie (1877)
My daddy is a cankered carl (old Scots song) (London, 1877);
20 mélodies, 4e recueil (1877): Le départ du mousse (P. Barbier), barcarolle, and several of the above; Vive la France (P. Déroulède), chant patriotique (1878), also with vv ad lib;
Mélancolie (Coppée), rêverie in Gil-Blas (1880), also separately (1881);
Ring out, wild bells (Tennyson, In memoriam) (London, 1880);
A Cécile (G. Dubuffe), mélodie (1881);
Réponse de Medjé (M. Barbier), mélodie (1882);
Chant des sauveteurs bretons (A. Ségalas) (1882); Pauvre Braga (G. Nadaud) (1882); Elle sait! (G. Boyer) (1882); Les deux pigeons (La Fontaine) (1883)
La chanson de la glu (J. Richepin) (1883);
Dernières volontés (L. Veuillot) (1883);
Vaguons sur les flots, barcarolle (1884);
Blessures (H. Taupin) (1885);
Voix d'Alsace-Lorraine (R. Rousseil) (1885);
The Arrow and the Song (Longfellow) (London, 1885);
Le temps des roses (C. Roy) (1886);
Vincenette (P. Barbier), chanson provençale (1887);
Passiflora (J. de Chambrun) (1888);
A la nuit (Gounod) (1891);
Tout l'univers obéit a l'amour (La Fontaine) (1893);
L'aveu (J. Rameau) (1894) [Gounod's last mélodie];
Chanson printanière (J. Barbier) (1895);
La chanson du pêcheur (Gautier), composed 1841 (1895) [2nd setting of text as Ma bella amie est morte (1872)];
Soir d'automne (Gounod) (1896)

Children's songs and partsongs:
for equal voices, unaccompanied unless otherwise stated
*later published for solo voice, piano
La prière et l'étude, ou L'emploi de la journée (C. Turpin), 3–4vv (?1853–5): L'arithméthique, La musique, La récréation, La géographie, L'écriture, La lecture, La grammaire, Le dessin, L'histoire de France, L'histoire sainte, La prière du matin, La prière du soir, Reine des cieux, L'action de grâce, Le catéchisme, Le bénédicité, L'angélus
Paraissez, roi des rois, chant de prix, 3vv (1854);
Les pauvres du bon Dieu, 3vv (1854);
*Le temps qui fuit et qui s’envole, 3vv (1855);
*Les vacances (L. Bigorie), 3vv (?1855);
*La distribution des prix, 3vv (1855);
Le jour des prix (E. Scribe), 3vv (?1855);
Un rêve (M. Spenner), 4vv (1855);
*Le nid (A. Quételard), 3vv, pf (?1855);
Les couronnes (E. Plouvier), choeurs composés pour distributions de prix, 2vv, pf/unacc. (1856, 2/1886): 1 Le travail béni, 2 La fête des couronnes, 3 Dieu partout; Cantate pour jeunes filles (pour la distribution des prix) (Turpin), 3vv, pf (1856)
Fêtes des écoles (A. Lefevre), 3–4vv (1856);
Livrons nos coeurs à l'espérance, 3vv (1856);
Aux amis de l'enfance (n.d.);
*Le rosier blanc (Spenner), 3vv (1857);
*Bonjour, bon soir (Spenner), 3vv (1857);
*L'ange gardien (A Quételard), 4vv (1858);
*Patte de velours (Spenner), 3vv (1858);
*La jeune fille et la fauvette (E. de la Chauvinière), 1v, pf (1860), also for 3vv; Enfants au doux visage (La Chauvinière), 1v, pf (1868);
Le mois de Marie, cantique, 1v/unison vv, pf/org (1868) [also pubd as Prière à la vièrge];
La charité (La Chauvinière), 3vv (?1883)

Vocal religiosa:

Masses:
Messe à grand orchestre, 1839, unpubd
Messe à grand orchestre, a–E , A, T, TTB, 1841, unpubd (F-Pn)
Requiem à grand orchestre, 1842, unpubd
Messe, unacc., 1843, unpubd
Messe, C, TTB, org, 1845, unpubd (F-Po)
Messe brève et salut, c–E , TTBB, unacc., op.1 (1846)
Messe, c–C, TTB, 2 S ad lib, unacc. (1853, 2/1853 as Messe aux Orphéonistes, 4/1863 as Messe no.1 aux Orphéonistes, with org ad lib)
Messe solennelle de Sainte Cécile, G, S, T, B, SATB, orch, org (1855), vs with new 2nd Offertory (London, 1874)
Messe, G–C, TTBB, org ad lib (1862 as 2ème messe pour les sociétés chorales; 1882 for 3 equal vv, org ad lib as Messe no.3 aux communautés réligieuses 1893 for S, A, T, B, SATB, org as Messe no.6 aux cathédrales)
Messe brève, C, T, T, B, TBB, org (1871, 2/1892 as Messe brève no.5 aux séminaires)
Messe brève, pour les morts (Requiem), F, solo vv, double chorus SATB, orch, vs (London, 1873)
Missa angeli custodes, C, S, A, T, B, SATB, org (London, 1873)
Messe du Sacré-Coeur de Jésus, C, S, A, T, B, SATB, orch, vs (1876)
Messe, C, 2 equal vv, org/hmn (1877; c1890 as Messe brève no.7 aux chapelles, solo vv, SATB, org/pf)
Messe funèbre, F, SATB, org ad lib (1883) [arr. from Gounod's music by J. Dormois]
Messe solennelle no.3 de Pâques, E , SATB, orch, vs (London, 1883)
Messe à la mémoire de Jeanne d'Arc précédée d'un prélude avec fanfare sur l'entrée dans la cathédrale de Rheims, F, S, A, T, B, SATB, org (1887) [Prélude, SATB, 8 tpt, 3 trbn, org]
Messe solennelle no.4 sur l'intonation de la liturgie catholique, g–G, SATB, org, for beatification of J.B. de La Salle (1888) [preceded by a TeD]
Messe de St Jean, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Messe dite de Clovis, d'après le chant grégorien, C, SATB, org (1895)
Requiem, C (S, A, T, B, vv, pf)/(S, A, T, B, pf/org)/(2 equal vv, pf/org) (1895) [Gounod's last work, arr. and ed. H. Busser]

Latin liturgical:
unaccompanied unless otherwise stated
TeD, 2 choruses SSTTB, 1841, unpubd;
Offices de la Semaine Sainte sur la psalmodie rhythmée de l'Epistolier parisien, op.2 (1847);
Domine salvum fac, C, 3 equal vv (1853);
Ave verum, C, 3 equal vv (1854);
Sancta Maria, A , 4vv (1854);
Ecce panis, F, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1855);
Regina coeli, A , 5vv (1855);
Ave verum, 4vv (by 1856);
Virgo singularis, a, 4 equal vv (by 1856);
Ave verum, 5vv (by 1856);
Sancta Maria, 2vv (by 1856);
O salutaris, 4vv (by 1856);
Ave regina, C, 4 equal vv (by 1856);
Da pacem, G, 2 equal vv (by 1856);
Da pacem, F, STB (by 1856);
Pater noster, G, SATB (by 1856);
O salutaris, 4vv (1856)
Inviolata, C, 4 equal vv (1856);
Regina coeli, B , 2 equal vv, pf/org (1856);
Laudate Dominum, C, 2 equal vv, pf/org, db (1856);
Ave verum, B , S/T solo, pf/org (1856);
Ave verum, e, B/A solo, org (1856, 2/1863);
O salutaris (4 motets solennels no.1), A , Mez/T, SATB (orch, org)/org (1856, 2/1864);
Inviolata, 2 equal vv, in La maîtrise, iii (1859–60) [possibly arr. from the earlier setting];
Ave verum, C, 2 S, in La maîtrise, iv (1860–61);
Ave verum, C, 4 equal vv (1863)
Ave verum (4 motets solennels no.2), E , SATB, orch/org (1863);
Ave verum (4 motets solennels no.3), C, S/T, SATB, orch/org (1864);
Veni Creator Spiritus, G, TTBB, unacc. (1864);
O salutaris (4 motets solennels no.4), E , T/S, Bar/Mez ad lib, org, hp, hns, vc, db (1866);
Ave regina coelorum, A , S, T, org (1866), with text Ave Maria (1883);
Adoro te supplex, F, SSTTBB (by 1867);
3 jolis motets faciles, 2 equal vv, org ad lib (1868):
Ave verum, F, Tota pulchra es, B , Sub tuum, B ;
Christus factus est, B , S/T, orch, pf/org, hmn ad lib (?1868);
Ave verum, E , SSATB (1868, 2/1868 with pf/org)
Sicut cervus, A  (SATB)/(TTBB) (1868, 2/1869 with org ad lib);
De profundis, c–C, S, A, T, B, SATB, orch (London, 1871);
O salutaris, A, SATB, kbd (London, 1871);
O salutaris, A , Mez, T, org (1871);
Vexilla regis, g, SATB, org (London, 1873);
Pater noster, SATB, org (London, 1873);
Ave verum, C, SATB, org (London, 1873);
60 [Lat.] chants sacrés (Paris, 1876–8, 2/?1887) [collection of mass movts, motets, hymns, etc, incl. many of the preceding and Adoramus te, F, 4vv;
Per sanctissimam virginitatem, A , 4 equal vv;
Alma redemptoris, A , 4 equal vv;
Deus meminerit, c, 4 equal vv;
Domine salvum fac, G, 4vv, on ‘God save the Queen’;
O salutaris, D , SSTTB; O salutaris, D, S/T, org;
O salutaris, D (another setting), S/T, org;
O salutaris, E, 2 equal vv]
Laudate Dominum, pubd with edn of Messe de Sainte Cécile (1879);
Miserere, 4 solo vv, 4vv, org ad lib, (1880);
O salutaris, C, SST, pf/org (1887);
Quam dilecta tabernacula tua, Bar, ?org (1888);
TeD, G, 4 solo vv/small chorus, vv, hps, org (?1888);
In principio erat verbum, SATB, org (1888) (also as ‘Le jour de Noël (epilogue)’ 1895);
Vivat (also Fr., Hymne pour la réception d'un êveque), equal vv, org (1892);
Pater noster, 5 solo vv, 5vv, org (1893);
O salutaris, A, solo v, pf/org, in L'illustration(1898), suppl. to no.2880

Sacred or pious part-music in french or english:
L'éternité (M.O. Malory), strophes, SATB, unacc. (1854, 2/?1883 with pf/org in 14 grands choeurs)
Tout l'univers est plein de sa magnificence (Racine), 2 choruses SATB/SATTBB, unacc. (before 1856, 2/1862 with pf/org)
Oraison à la très sainte vierge, SATB (1856)
Cieux, fondez-vous en pleurs, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1856)
Les sept paroles de N.S. Jésus-Christ sur la croix, SATB, unacc. (1858, 2/1866)
Fixer ici ton sort, cantique du XVIIe siècle, 4vv (1859)
Dans cette étable, pastorale sur un noël du XVIIIe siècle (4 grands choeurs no.2), SATB, orch (1859); many arrs. as Bethléem
Près du fleuve étranger (4 grands choeurs no.1) (A. Quételard, Ps cxxxvii), SATB, orch/pf/org (1861)
Prière à Marie (E. Bouscatel), SATB, pf/org (1861)
Le Vendredi-Saint (A. Badou), SATTBB, unacc. (1865/6, 2/1868 with pf)
Prière du soir (E. Manuel), SATTBB, unacc. (1866, 2/1869 with pf, org ad lib in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song (1872)]
Noël (J. Barbier, after Uhland), chant des religieuses, S, A, SSA, pf, org ad lib (1866); as Chantez Noël, S, A, pf (1867), 1v, pf (c1869)
Le crucifix (Hugo), SATTBB (1866, 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate) [also pubd as solo song]
Stabat mater (Fr., Abbé Castaing), SATB, orch (1867)
D'un coeur qui t'aime (from Racine: Athalie), 2 choruses SATB, unacc., composed 1851 (n.d., 2/1869 with pf/org in 12 choeurs et une cantate)
Les martyrs (A. Quételard), scène chorale, TTBB, unacc./pf (1871)
A New Morning Service, SATB, org (London, 1872): TeD (Eng.), C; Bs (Eng.), G
An Evening Service, SATB, org (London, 1872): Mag (Eng.), D Nunc (Eng.), B
Omnipotent Lord (J. Mason), sacred ps, SATB, pf (London, 1872/3) [6 New Part Songs no.1]
Adam could find no solid peace, SATB, pf (London, 1872 or 1873) [6 New Part Songs, 2nd ser., no.5]
Grandeur de Dieu, SATB, unacc. (Nancy, 1876)
Je te rends grâce, ô Dieu d'amour (P. Collin), cantique, SATB, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org
Toujours à toi, Seigneur (Collin), 4vv, pf/org (1892); other arrs., 1–2vv, org

Oratorios, cantatas etc.:
Marie Stuart et Rizzio, scène lyrique, solo vv, orch [second prix de Rome, 1837] unpubd, F-Pn
Fernand, scène lyrique, solo vv, orch [premier grand prix de Rome, 1839] unpubd, F-Pn
Pierre l'ermite, scène dramatique, solo vv, chorus, orch, 1849, unpubd (arr. pf 4 hands, Stockholm, Stiftlesen musikkulturens främjande)
Tobie (H. Lefèvre), petit orat, vs (1865)
Le temple de l'harmonie (cant., Barbier and Carré), S, Mez, A, SSTTBB, pf/orch, vs in 12 choeurs et une cantate (1869)
Gallia: lamentation (Gounod), motet, S, SATB, orch, org, for opening of London International Exposition, 1871 (London, 1871)
Jésus sur le lac de Tibériade, scène biblique, solo v, chorus, orch, (1875), vs (1878)
La rédemption (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1882), fs (London, ?1883)
Mors et vita (Gounod), sacred trilogy, solo vv, chorus, orch, vs (London, 1885), fs (London, 1885)
Saint-François d'Assise, diptyque musical, T, B, vv, orch, 1891, unpubd, F-Pn

Sacred and pious songs:
for solo voice, piano/organ unless otherwise stated
A la reine des apôtres (Gounod), chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères (1852, 2/1856 as Chant pour le départ des missionaires du Séminaire des missions étrangères, 3/1869 as Le départ des missionaires (C. Dallet), 1v/2vv/4vv, pf/org)
Jésus de Nazareth (A. Porte), chant évangelique, Bar, pf, org ad lib (1856); arr. Bar, STB, orch (1864); innumerable arrs., in Eng. as Nazareth
Ave Maria, mélodie religieuse adaptée au 1er prélude de J.S. Bach (1v, pf)/(1v, vn, org, pf)/(1v, vn, org, pf, orch) (1859); many arrs.; for earlier versions see Instrumental Chamber and Secular Songs
Jésus à la crèche (Noël) (R.P.) (1864), also as Jesus à l'autel, souvenir de 1ère communion (R.P.) in La musique populaire, iv/13 (?1866)
Le ciel a visité la terre (A. de Ségur), cantique après la communion, 1v/unison vv, pf, org/hmn (1869); several arrs.
Cantique pour l'anniversaire des martyrs: Séminaire des missions étrangères (C. Dallet) (1869)
Prière pour l'empéreur et la famille impériale (Mme Baëlen) (?1869)
6 cantiques (1870), incl. Le nom de Marie (Ségur), Chantez, voix bénies (L. Gallet) [hymn in honour of Pius IX], Notre Dame des petits enfants (Ségur)
There is a green hill far away (Mrs C.F. Alexander), sacred song (London, 1871)
Thy will be done (C. Elliot, Ps i) (London, 1872); Fr. as Que ta volonté soit faite (1873)
Prière du soir (C. Ligny) (1872)
Entreat me not to leave thee (Ruth's Song) (London, 1873); other arrs.
To God, ye choirs above (P. Skelton), sacred song (London, 1873)
Abraham's Request (Anita) (London, 1873)
My beloved spake (Song of Solomon), 1v, pf, vc obbl (London, 1873); Fr. (J. Barbier) as Viens mon coeur (1873)
Cantique pour la première Communion (R.P. Dulong de Rosnay) (1874)
La salutation angélique (Gounod), 1v, pf, vn/vc, org ad lib (1877) (alternative Lat. text: Ave Maria]
The King of Love my shepherd is (H.W. Baker) (London, 1884); Fr. (P. Collin) as Le roi d'amour (1892)
Quand l'enfant prie (G. Boyer) (1884)
Glory to thee, my God, this night (Bishop Ken), evening song, composed 1872 (London, 1884)
Hymne à St Augustin (Abbé Ribolet), unison vv, org (1885)
Forever with the Lord (J. Montgomery), composed 1872 (London, 1886)
Ce qu'il faut à mon âme (F. Sédillot), cantique (1887)
The Holy Vision (F. Weatherly), sacred song (London, 1888)
Hymne de la patrie: Notre Dame de France (G. Boyer), orch, vs in Le figaro (15 Aug 1888); also pubd separately (1888)
Ave Maria no.2, meditation on a second prelude by J.S. Bach (London, 1889); several arrs.
L'Ave Maria de l'enfant, composed ?1872 or 1873 (1891)
Ave Maria, B  (1894) [pubd as Gounod's last composition]
Repentir, scène sous forme de prière, Mez, orch, vs in Revue de Paris (15 Dec 1894), 673; also pubd separately (1895)
L'Eucharistie (Frère Eucher), cantique (1895)
L'hymne à l'Eucharistie (E. Julliotte) (1900)
La paix de Dieu (A.L. Hettich, after M. Henry) (1913)

Instrumental:

Orchestral and band:
Scherzo, 1837, unpubd
Symphony no.1, D (1855)
Symphony no.2, E , perf. 1856 (late 1850s)
Marche pontificale (Marche romaine), for anniversary of coronation of Pius IX (1869)
Saltarello (London, ?1865)
Funeral March of a Marionette, d, pf (London, 1872), orchd (1879)
Marche-Fanfare, E , brass band, for 12th Hussars, arr. pf 4 hands (London, 1876)
Marche religieuse (Marche festivale), C, arr. pf 4 hands/org/hmn (1876), fs (1878)
Marche solennelle, E , arr. pf 2/4 hands/org (London, 1878)
Wedding March no.2, A, for wedding of Duke of Albany, 1882, arr. pf 2/4 hands/org (London, 1882)
Fantaisie sur l'hymne national russe, pedal pf, orch (1886)
Suite concertante, pedal pf, orch, arr. 2 pf by Saint-Saëns (1888)
Danse roumaine, pedal pf, orch, arr. Band (1890), 2 pf (1896)

Chbr.:
6 mélodies, g, E , B , c–C, F, B , hn, pf (c1840–48)
Méditation sur le 1er Prélude de piano de J.S. Bach, pf, vn/vc, org/vc ad lib (1853) [arr. solo song)
Méditation sur Faust, pf, hmn, vn/vc (1861)
Hymne à Sainte Cécile (vn solo, hps, timp, wind, db) (vn, org, pf) (1865); other inst arrs.; arr. as Ave verum (c1878)
Méditation, B , pf, org, vn/vc (1873); arr. from an aria in La nonne sanglante; earlier arr. as Le calme, 4e chanson sans paroles, pf solo (1865)
Cinq mars, fantaisie concertante, pf, vn (1878)
Wedding March no.1, C, 3 trb, org, for wedding of Duke of Albany, 1882 (London, 1882)
Petite étude-scherzo, D, 2 db (1885)
Meditation on The Arrow and the Song, D, pf, vn/cornet, vc, org (London, 1886)
String Quartet, g, unpubd
Petit quatuor (str qt), C, unpubd, F-Pn
String Quartet no.2, A (ded. Morsick, Rémy, Van Waefelghen, Delsart), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 (ded. Mme. Dergenétais), unpubd, F-Pn
String Quartet no.3 [sic], a(1895)
Petite symphonie, fl, 2 ob, 2cl, 2 hn, 2 bn, composed 1885 (1904)

Piano:
Valse (1854);
L'angélus, petit morceau très facile, C, 4 hands (1858) Menuet, g, 4 hands (1858);
Valse caractéristique, D, 2/4 hands (1861);
2 romances sans paroles (1861): 1 La pervenche, B, 2 Le ruisseau, G ;
Marche nuptiale, F, 2/4 hands (1861);
Les pifferari, impromptu très facile, F (1861);
Le bal d'enfants, valse facile, C (1861);
Musette, impromptu, a (1863);
Royal-Menuet, C (1863);
Georgina, valse, D (1864), as Grand Valse in D (London, 1877)
Le calme, 4e romance sans paroles, D  (1865) [arr. from an aria in La nonne sanglante];
Valse des fiancés, D, 2/4 hands (1865);
Souvenance, nocturne, E  (1865);
Le rendez-vous, suite de valses, D, composed 1847, pf 2/4 hands (1866), orch (London, 1887);
Ivy (Le lierre), romance sans paroles, B  (London, 1871);
Funeral March of a Marionette, d (London, 1872), orchd (1878);
Dodelinette, lullaby, G, 4 hands (London, 1872), arr. 2 hands (London, 1873), other arrs.;
Choral et musette, F (1874)
Trois petits morceaux pour enfants, 4 hands (before 1875): La nacelle, C, La rosière, G, Le page, C; La valse des sylphes, A (1874);
La veneziana, barcarolle, g (1874);
Prélude, c (1877);
Matinée de mai, in L'illustration (1896), suppl. to no.2761

Other:
Org:
Communion, in La maîtrise, ii/1 (15 April 1858);
Offertorium (London, 1876);
Marches, entrées et sorties à l'usage du Service divin (1896) [arrs. of earlier works]

Pedagogical:
Méthode de cor à pistons (early 1840s);
[6] Préludes et fugues pour l'étude préparatoire au Clavecin bien tempéré de Jean Sébastien Bach, G, e, C, D, F, a (1895)

Literatura:

‘Les contrefaçons musicales à l'étranger’, Le ménestrel, xxxix (1873), 5
‘La neuvième symphonie de Beethoven [Lettre à Oscar Comettant]’, Le ménestrel, xl (1874), 189–90
‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, Le ménestrel (June, July 1873); repr. in Autobiographie (1875); Eng. trans., OQ, xii/4 (1995–6), 5–17
ed. G. Weldon: Autobiographie et articles sur la routine en matière d'art (London, 1875) [1. ‘Sur la routine en matière de l'art’, 2. ‘Le public’, 3. ‘La critique’, 4. ‘La propriété artistique’ (inc.), 5. ‘Urgence d'un congrès artistique international’ (inc.), 6. ‘Les auteurs’ (inc.), 7. ‘La critique musicale anglaise’, 8. ‘Préface au Georges Dandin de Molière’, 9. ‘Les interprètes’ (inc.), 10. ‘L'enseignement’ (inc.), 11. ‘Les compositeurs chefs d'orchestre’, 12. ‘Les pères de l'Eglise de la musique’]
‘Preface to ‘Hector Berlioz: lettres intimes’, Nouvelle revue, iv (1880), 801; pubd separately (Paris, 1882; Eng. trans., 1882, as Life and Letters of Berlioz, ii); preface repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘L'allaitement musical’, Le nouveau-né (Jan 1882); repr. Le ménestrel, xlviii (1882), 57–9
‘Le Don Juan de Mozart’, Le ménestrel xlviii (1882), 388–9, 395–7
Review of C. Saint-Saëns: Henry VIII, Nouvelle revue, xxi (1883), 487; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
Preface to A. Mortier: Les soirées parisiennes de 1883: par un monsieur de l'orchestre (Paris, 1884)
Preface to Mors et vita: a Sacred Trilogy … Book of Words (London, 1885)
Preface to R. Mulholland: Une idée fantasque (Paris, 1885)
‘Considerations sur le théâtre contemporain’, Annales du théâtre et de la musique, xi (1886)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Proserpine’, Le figaro (18 March 1887)
Review of C. Saint-Saëns: ‘Ascanio’, La France (23 March 1890)
Le Don Juan de Mozart (Paris, 1890, 5/1909/R; Eng. trans. of 3rd edn, 1895/R)
Preface to S. Frère: Maman Jean (Paris, 1891)
‘De l'artiste dans la société moderne’, Revue de Paris, ii/6 (1895), 25; repr. with Mémoires d'un artiste (1896)
‘Mémoires d'un artiste’, Revue de Paris, ii/3–4 (1895); pubd separately (Paris, 1896; Eng. trans., 1896/R, as Charles Gounod: Autobiographical Reminiscence, with Family Letters and Notes on Music), enlarged, incl. unpubd letters and the lectures ‘L'Académie de France à Rome’ (Jan 1882) and ‘La nature et l'art’ (25 Oct 1886)
Après vingt ans et autres poésies: avec quelques mots d'explication par Georgina Weldon (Paris, 1902) [poems communicated to Mrs Weldon by the spirit of Gounod]

Georg von Bertouch (Helmershausen, 19 de juny de 1668 - Christiania, 14 de setembre de 1743) va ser un compositor i militar alemany. Es va formar amb Daniel Eberlin abans d'entrar a la universitat. Anys més tard va viatjar a Itàlia en companyia de Johann Nicolaus Bach. Allà va conèixer els fills d'un general danès mort. Va assumir aquest càrrec militar i va viatjar a Dinamarca amb ells, iniciant la seva carrera a l'exèrcit d'aquell país. Els següents anys va treballar també com a músic amb èxit notable ja que fou citat per Mattheson en la seva Das beschützte Orchestre. Bertouch va publicar obra vocal i instrumental si bé la majoria d'ella es va perdre per raons desconegudes. Pel que sembla, també va tenir contacte regular amb J.S. Bach, a qui possiblement també va enviar còpies de la seva música. Els darrers anys va viure a Noruega, convertint-se en un dels músics més importants d'aquella geografia. Georg von Bertouch va morir a Oslo el setembre de 1743.

CPDL: No disponible

Salvatore Lanzetti (Napoli, 1709 - Torino, 1780) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es va formar en el Conservatorio di S Maria di Loreto de Nàpols abans de traslladar-se a Lucca. El 1727 va entrar al servei de Vittorio Amedeo II a Torí en un càrrec que probablement va preservar la resta de la seva vida. A l'entorn del 1730 va visitar París i Londres ciutats on hi va viure de forma intermitent fins el 1754. A Londres, i segons el testimoni de Burney, va gaudir de gran èxit augmentant considerablement l'interès del públic pel violoncel. El 1751 va realitzar una gira concertant per Alemanya tornant a Itàlia a l'entorn del 1760 on va seguir treballant a Torí. Com a compositor, va ser autor d'obra de cambra per a violoncel. Salvatore Lanzetti va morir a Torí el 1780.


OBRA:

Instrumental:

12 sonate, vc, bc, op.1 (Amsterdam, 1736/R in ECCS, vii);
6 Solos, 2 vc, bc (hpd) (London, 1740; 2/c1745 as 6 Solos. 2 vc/fl, b, op.2, in a different order);
6 Solos, 2 vc/fl, b (London, c1745) [same title-page as op.2, different contents];
6 Solos after an Easy & Elegant Taste, vc, bc (hpd) (London, c1760/R in ECCS, vii);
Sonata intitolata Porto Maone, vc, va, vn, b, op.5, D-Bsb [vn, b pts. only];
Sonates, vc, bc, op.5 (Paris, n.d.), F-Pn;
Sonates, vc, bc, op.7 (Paris, n.d.), Pn, Pc (inc.);
Other sonatas listed in EitnerQ

Pedagogical:
Principes ou l’application de violoncelle par tous les tons (Amsterdam, before 1770)

CPDL: No disponible

François Rebel (Paris, 19 de juny de 1701 - Paris, 7 de novembre de 1775) va ser un violinista, director i compositor francès. Fill de Jean-Fery Rebel, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1714 va entrar a l'orquestra de l'Académie Royale assolint, el 1717, el càrrec de violinista de l'orquestra dels 24 Violons. El 1723 es va traslladar a Praga en companyia del compositor François Francoeur. Allà va assistir a la coronació de l'emperador Carles VI i va conèixer, entre altre, a Fux, Tartini i Quantz. Va ser a partir d'aleshores que va iniciar la seva estreta col·laboració amb Francoeur, amb qui va participar conjuntament en desenes d'obres teatrals i en recitals, entre ells els del Concert Spirituel. Poc després, van estrenar conjuntament la seva primera tragédie lyrique per nom Pirame et Thisbé. El 1733 va estrenar la seva obra Pastorale héroïque, escrita per a celebrar l'aniversari del rei francès. El 23 de juliol de 1733 es va casar amb Anne-Auguste de Valjolly, la filla de Françoise Prévost. Poc després, i degut a la mort prematura de la seva dona, es va casar amb Anne-Jeanne-Léonarde de la Martinière. Va ser en aquells anys que va assolir el càrrec de surintendant en substitució d'André Cardinal Destouches. El desembre de 1734 va ser nomenat director del Concert Spirituel i el 1743 inspecteur de l'Académie Royale juntament amb Francoeur en un càrrec que va preservar fins el 1753. També el 1739, i fins el 1748, va succeïr al seu pare a l'Òpera de París. Pels mèrits assolits, va ser condecorat per Lluís XV i va ser nomenat Chevalier de l'Ordre de Sant Miquel. Els darrers anys va treballar com Administrateur général de l'Òpera de París, ciutat on va morir el novembre de 1775.


OBRA:

Vocal:

Stage:
Music for many stage works written in collaboration with François Francoeur
Pastorale héroïque de la fête des ambassadeurs plénipotentaires – d’Espagne à l’occasion de la naissance de Monseigneur le Dauphin (ballet, 1, J.-L.-I. de La Serre), Versailles, 24 Jan 1730, F-Pa,Po (pts)
Intermezzos in Eugénie (comédie), pubd (Paris, 1753), ?collab. Francoeur
Intermezzos in Amour pour amour (comédie), pubd (Paris, 1765), collab. unknown
Addns to Lully’s Persée, 1770, collab. B. de Bury and A. Dauvergne

Other works:
L’amour et Psiché (cant.), 1v, 2 vn, 2 fl, bc; Climène (cant.), S, 2 vn, bc: both F-Pc
4 motets, all perf. Concert Spirituel, ?all lost: Domine salvum, 8 Dec 1744; De profundis, 12 April 1754; TeD, 8 Dec 1763
Recueil des symphonies composées soit pour les opéras de ces auteurs [Rebel and Francoeur], soit pour les opéras d’autres auteurs, Pc
Numerous songs and airs pubd in l8th-century anthologies

CPDL: No disponible

Nicolas Siret (Troyes, 6 de març de 1663 - Troyes, 22 de juny de 1754) va ser un organista i compositor francès. De família de músics, es va formar inicialment amb el seu pare Louis Siret (1632-1704), organista en aquell temps de la Catedral Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Troyes. Precisament, el 1689 va ser nomenat organista de la catedral en substitució del seu pare. Allà hi va romandre la resta de la seva vida. El 1693 va ser nomenat, també, organista de St Jean de Troyes. El 1717 es va casar amb l'organista de Ste Madeleine de Troyes Marie-Françoise Bidelet (1687-1762). Amb ella va tenir tres filles, una d'elles també organista. En contacte amb els Couperin, va viure ocasionalment a París, ciutat on va publicar diverses col·leccions de peces per a teclat. Nicolas Siret va morir a Troyes el juny de 1754.

CPDL: No disponible

Pirro Albergati (Bologna, 20 de setembre de 1663 - Bologna, 22 de juny de 1735) va ser un compositor italià. Fill de Marcantonio Albergati Capacelli i Vittoria Carpegna, es va formar en l'ambient musical de Bolonya on va conèixer, i possiblement estudiar, a G.A. Perti i a Corelli. Tot i no existir documentació oficial, pel que sembla Albergati va treballar al servei de Leopold I. El 1728 va ser nomenat mestre de capella a Puiano. Al ser una persona adinerada, es va convertir en mecenes de diversos músics, entre ells G.M. Bononcini i Giuseppe Jacchini. Va compaginar la seva labor artística amb diversos càrrecs polítics de Bolonya. Com a compositor va ser considerablement prolífic, majoritàriament d'obra religiosa. Pirro Albergati va morir a Bolonya el juny de 1735.


OBRA:

Vocal secular:

Operas and serenatas:
all lost
Serenata, 2vv, Bologna, public square, 27 Aug 1692
Gli amici (pastorale, P.J. Martelli), Bologna, Malvezzi, Aug 1699
Il principe selvaggio (op, F. Silvani), Bologna, Formagliari, Jan 1712

Vocal religiosa:

Oratorios:
music lost unless otherwise stated

Nabucodonosor, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1686
Giobbe, Bologna, S Maria di Galliera, 3rd Sunday in Lent 1688
S Orsola, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1689
L'Iride di pace, o sia il B. Nicolò Albergati, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1690
Il convito di Baldassare, Bologna, S Maria di Galliera, 1691, score, 1702, A-Wn; facs. in IO, vii (1986)
L'innocenza di S Eufemia, Bologna, S Maria di Galliera, Passion Sunday 1694, score, 1700, Wn
Il martirio di S Sinibaldo, Bologna, Palazzo Albergati, 13 May 1696
Il ritorno dalla capanna, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Christmas 1696
La B. Caterina da Bologna tentata di solitudine, Bologna, Congregazione di S Gabriele, All Saints Day 1697, pubd in op.10
S Eustachio, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Palm Sunday 1699, pubd in op.10
Maria Annunciata dall'Angelo, Bologna, Congregazione di S Gabriele, 19 March 1701
S Ottilia, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Palm Sunday 1705
Morte di Cristo, Bologna, Arciconfraternità della Morte, Good Friday 1719
Il trionfo della Grazia ovvero la conversione di Maddalena, Bologna, 1729
S Petronio principale protettore di Bologna, Bologna, 1732

Masses, Motets:
op.
4Messa e salmi concertati, 1–4vv, insts (Bologna, 1687); score, I-Bc
7Motetti e antifone della B. Vergine, 1v, bc (Bologna, 1691)
11Hinno e antifone della B. Vergine, 1v, insts (Bologna, 1715)
12Motetti con il responsorio di S Antonio di Padoa, 1–3vv, insts (Bologna, 1717)
15Messa, Litanie della BV, Tantum ergo, etc., 4vv (Venice, 1721)
—Laudate Dominum, 4vv, insts, GB-Lbl
—Missa, 4vv, insts, org, F-Sm

Other:
op.
3Cantate morali, 1v (Bologna, 1685)
6Cantate da camera, 1v (Bologna, 1687)
9Cantate spirituali, 1–3vv, insts (Modena, 1702)
10Cantate et oratorii spirituali, 1–3vv, insts (Bologna, 1714)
13Corona de pregi di Maria (cant), 1v (Bologna, 1717)
—Già ch'Amor così vuole (cant), in Melpomene coronata da Felsina: cantate musicali … date in luce da signori compositori bolognesi, 1v (Bologna, 1685)
—3 cants, A, bc: Cintia appassionata, Io ti lascio, Sfogava un dì sue pene; I-Bsp
—Quella cara pupilletta (cant), 1v, I-Pca

Instrumental:

op.
1Balletti, correnti, sarabande e gighe, 1/2 vn, vle (Bologna, 1682)
2Suonate, 2 vn, org, theorbo/vc (Bologna, 1683)
5Pletro armonico composto di 10 sonate da camera, 2 vn, bc, vc obbl (Bologna, 1687)
8Concerti varii da camera a 3, 4 e 5 (Modena, 1702)
14Caprici vari da camera a 3 (Venice, 1721)
—Sonata a 5 strumenti con tromba, Bsp

CPDL: No disponible

Edvard Armas Järnefelt (Viipuri [ara Vyborg], 14 d'agost de 1869 - Stockholm, 23 de juny de 1958) va ser un director i compositor finès. Es va formar amb Wegelius i Busoni a Helsinki (1887-1890), amb Becker a Berlin (1890) i amb Massenet a Paris (1893-1894). Es va iniciar com a director ocasional a Alemanya abans d'assolir, el 1898, el càrrec de director de l'orquestra municipal de Viipuri. El 1907, i després de treballar com a director invitat a Helsinki i Stockholm, es va instal·lar a la capital sueca on va assolir el càrrec de director de l'Opera Reial. El 1910, i després de ser nomenat director de la cort, va rebre la nacionalitat sueca assolint, el 1923, el càrrec de director principal de l'Opera Reial. El 1932 va tornar a Helsinki on va assolir el càrrec de director de l'Opera Nacional (1932-1936) i de director de l'orquestra filharmònica de la ciutat (1942-1943). Com a compositor, el seu llenguatge va ser conservador i romàntic i va destacar amb obres simfòniques i corals, algunes de caràcter nacionalista i patriòtic. Edvard Armas Järnefelt va morir a Estocolm el juny de 1958.

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Choral:
Isänmaan kasvot [The Face of the Fatherland], S, Bar, chorus, orch, 1927;
Päivänpoika [Son of Day] (E. Leino), Bar, male vv, orch, 1939;
Temppelinrakentajat [The Temple Builders], chorus, orch, 1940;
Åbo slott [Turku Castle], male vv, wind, db
Orch songs, pf pieces, incid music, film scores

Instrumental:

Orch:
Korsholma, sym. poem, 1894;
Sym. Fantasy, 1895;
Berceuse, small orch, 1904;
Suite;
Praeludium, small orch;
Koskenlasku [Shooting the Rapids];
Aamulla varhain [Early in the Morning]

CPDL: No disponible

Václav Matyáš Gurecký [Guretzky, Kuretzky] (Přerov, bap. 4 d'agost de 1705 - Olomuc, 25 de juny de 1743) va ser un compositor txec. Germà de Josef Antonín Gurecký, es va formar al Piaristické gymnázium v Kroměříži, on anys més tard va treballar-hi com a tutor. El 1729 es va casar amb la filla de l'organista Anton Bernkopf en un temps en què probablement va treballar al servei del cardenal Wolfgang von Schrattenbach. També en aquell temps es creu va viatjar a Viena on va estudiar composició amb Antonio Caldara. El 1736 va tornar a Olomuc on va assolir el càrrec de director musical de la catedral de la ciutat, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor va ser notablement prolífic pel que fa a música teatral i oratoris la majoria dels quals van mostrar profundes influències del seu mestre Caldara. També va ser autor d'obra de cambra i religiosa, destacant especialment la seva Missa obligationis (1740), la Missa divinae gratiae (1740) i la Missa a 4 voci (1740). Václav Matyáš Gurecký va morir a Olomuc el juny de 1743.

CPDL: No disponible

Adolphe Blanc (Manosque, 24 de juny de 1828 - París, 10 de juny de 1885) va ser un violinista i compositor francès. Es va formar en violí en el Conservatori de París i de forma privada amb Fromental Halévy. El 1868 va estrenar la seva òpera Les Deux Billets si bé progressivament es va decantar per la música de cambra, destacant amb obres en diverses configuracions instrumentals (quartets, quintets, trios,...). Entre els anys 1855 i 1860 va treballar com a director del Théâtre Lyrique. Adolphe Blanc va morir a París el juny de 1885.

CPDL: No disponible

Elizabeth [Weichsel] Billington (London, 27 de desembre de 1765 - Venezia, 25 d'agost de 1818) va ser una cantant i compositora anglesa. Filla d'una cantant i d'un oboista, es va formar en cant amb la seva mare i en piano amb J.C. Bach i J.S. Schroeter. El 1775 va fer el seu primer recital públic participant, a partir d'aleshores, en diverses obres teatrals. A l'entorn del 1777, i amb només 12 anys, va compondre dues col·leccions de música per a clavecí (publicades a l'entorn del 1793). El 1783 va participar en un recital a Oxford i l'octubre d'aquell mateix any es va casar amb James Billington el qui fins aleshores havia estat el seu professor de cant. Amb ell es va traslladar a Dublin on va participar com a soprano en l'obra Orfeo ed Euridice de Gluck. El 1786 va viatjar a Londres, on va realitzar la seva primera representació a la ciutat la qual va esdevenir un èxit immediat. Des d'aquell instant, va ser reclamada en diverses òperes d'autors com Arne o William Shield i en oratoris i recitals diversos. També el 1786 va viatjar a París on va continuar la seva formació amb Michele Mortellari i Antonio Sacchini. Burney va documentar aleshores ‘nothing but envy or apathy can hear her without delight’. A partir del 1794 va realitzar una extensa gira per Europa en companyia del seu germà Charles Weichsel. A Europa va adaptar el seu estil vers la lírica italiana participant amb gran èxit a Nàpols. Després de la mort sobtada del seu marit, es va embarcar en una nova gira per Itàlia establint-se a Venècia. Pocs anys després va tornar a Londres on va participar en òperes d'autors com Mozart o J.C. Bach. El 1817 va tornar a Itàlia establint-se definitivament a Venècia, ciutat on va morir l'agost de 1818.

CPDL: No disponible

Philipp Friedrich Silcher (Schnait, 27 de juny de 1789 - Tübingen, 26 d'agost de 1860) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes de l'organista N.F. Auberlen. A partir del 1806 va començar a treballar com a professor particular a Schorndorf i des del 1809 també en una escola de noies de Ludwigsburg. Va ser aleshores quan va conèixer a Weber, que el va persuadir per tal que es dediqués a la música. El 1815 es va instal·lar a Stuttgart on va treballar com a professor de música particular i on va estudiar amb Konradin Kreutzer i Hummel. El 1817, i després de la composició d'una cantata commemorativa per a la Universitat de Tübingen, va ser nomenat director musical i professor d'un col·legi evangèlic. El 1820 va fundar l'Akademische Liedertafel i el 1839 l'Oratorienchor de Tübingen. Com a compositor, va ser conegut especialment per les seves cançons i també pel seu treball de recerca de cançons tradicionals i populars. Philipp Friedrich Silcher va morir a Tübingen l'agost de 1860.

CPDL: No disponible

Cesare Ciardi (Firenze, 28 de juny de 1818 - Strel'na, 13 de juny de 1877) va ser un flautista i compositor italià. Es va formar amb Luigi Carlesi abans de fer el seu debut oficial a Florència el 1827 on va ser admirat pel mateix Paganini. Precisament amb ell, va iniciar una gira per Torí abans de tornar a Florència, on va acabar els seus estudis acadèmics sota la direcció de Geremia Sbolci. El 1853 es va traslladar a Rússia on va ser nomenat, el 1862, professor del Conservatori de Sant Petersburg i en una ciutat on també es va convertir en professor de flauta de Txaikovski. Allà també va ser primer flautista en diverses orquestres teatrals, incloent l'orquestra de la Opera Imperial italiana i de la del Teatre Imperial Bolshoi Kamenny. Com a compositor va escriure nombrosa música instrumental per a flauta i piano així com altres obres, tant de cambra com orquestrals. Al llarg de la seva vida va ser conegut amb el nom del "Paganini de la flauta". Finalment, va morir a Strel'na el juny de 1877.


OBRA:

Instrumental:

Orchestral works:
Il Carnevale di Venezia op. 22 for flute and strings
Gran Concerto Militare (fl., cl., tr. & orch.)
Le Carnaval Russe pour flute and orchestra

---

Chamber music:
Le Rossignol op. 61 (Soprano, fl.&p.no)
Duetto Concertante op. 121 (2fl.&p.no)
Chant Elegiaque op. 132 (vl., vc., orgue & Harp)
Variazioni brillanti su motivi russi (2fl.&p.no)
Duetto nell’opera “Maria Padilla” (2fl.&p.no)
Duetto concertante su temi del “Barbiere di Siviglia” (fl., vl.&p.no)

Flute alone:
Scherzo per due flauti op. 2
Trio scolastico op. 24
Ricordi d’Album op. 43
6 Capricci “I Piaceri della Solitudine”
22 duettini
Petite trio concertant s.o.
Entr'acte for the ballet The Pharaoh's Daughter, 1862

Flute & piano:
Capriccio su melodie belliniane op. 12
Fantasia sui motivi della “Beatrice da Tenda” op. 21
Scherzo “Il Carnevale di Venezia” op. 22
Fantasia sui motivi di “Luisa Miller” op. 23
Simpatie pel Rigoletto op. 27
Duo concertante sui motivi de “I due Foscari” op. 29
Fantasia “L’eco dell’Arno” op. 34
Fantasia sui motivi del “Trovatore” op. 38
Fantasia sui motivi verdiani op. 40
Divertimento sui motivi del “Trovatore” op. 41
Il lamento dell’abbandonato op. 43
Fantasia “La Capricciosa” op. 44
Fantasia “Le Rossignol du Nord” op. 45
Polka “Di chi?” op. 45bis
Canto elegiaco op. 46
Fiori Rossiniani op. 47
Valse “La Romantique” op. 60
Fantasia brillante “La Folle” op. 64
Il Pifferaro op. 122
3 Solos op. 124-126
Gran Concerto op. 129
3 Notturnes op. 133-135
2 Fantasies sur des motifs de “La vie pour le Czar” op. 211-212
Fantasie, Divertimenti, original works s.o.

Didactic works:
12 preludi op. 127
6 studi per flauto (Milano, 1850)
22 Etude (Moscow, 1860)
50 Point d’Orgue pour le Conservatoire de St. Petersbourg (Leipzig, 1856)
Neue Flötenschule (Moscow, 1860)

André Campra (Aix en Provence, bap. 4 de desembre de 1660 - Versailles, 29 de juliol de 1744) va ser un compositor francès. Fill del violinista Jean-François Campra, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1674 va entrar com a cantant del cor a St Sauveur, lloc on va rebre formació de Guillaume Poitevin i on va començar la seva formació en teologia. Segons La Borde, el 1679 va assolir el càrrec de maître de musique de Toulon. A l'entorn del 1681 va tornar a Aix on pel que sembla va participar il·legalment en diverses representacions teatrals. Tot i aquest comportament indecorós per l'època, el maig de 1681 va ser nomenat capellà. L'agost d'aquell mateix any va assolir el càrrec de mestre de capella de Ste Trophime d'Arles, on hi va romandre fins el maig de 1683. El juny d'aquell mateix any va ser nomenat maître de musique de la Catedral de St Etienne de Toulouse. A partir del 1691 va començar a compondre de forma regular viatjant a París el 1694. Tot i el seu compromís amb Toulouse, va decidir romandre a París de forma indefinida perdent el seu càrrec de Toulouse l'agost de 1694. Precisament, el juny de 1694 va succeir a Jean Mignon com a maître de musique de la Notre Dame de Paris. El 1697, i després del seu gran èxit amb l'òpera L'Europa Galante, va decidir dedicar-se a la composició d'obres teatrals abandonant definitivament el seu càrrec de Notre Dame l'octubre de 1700. A partir d'aleshores, i alliberat de les seves obligacions religioses, es va centrar en les seves òperes estrenant l'obra Tancrède el 1702. L'èxit fou tant gran, que va ser condecorat amb tots els honors i privilegis de l'època assegurant-se un espai prominent dins el panorama musical parisenc. En aquest sentit, i fins a l'entorn del 1720, es va centrar exclusivament en la composició d'òperes, ballets i cantates seculars. El 1718, el rei Lluís XV li va assegurar una pensió de 500 lliures anuals en reconeixement dels seus mèrits extraordinaris. El 1722 va ser nomenat director musical del príncep François-Louis de Bourbon-Conti en honor del qual va escriure nombrosos divertissements. A partir del 1720, i després de renunciar a la composició de música teatral, va tornar al gènere religiós publicant a partir d'aleshores desenes de motets i misses. El 1730 va succeir a Destouches com a inspector general de l'Académie Royal de Musique. Progressivament, va anar disminuint la seva activitat assolint, el 1742, el seu darrer càrrec a la Capella Reial. Finalment, es va retirar a Versailles on va gaudir d'un retir confortable gràcies a les múltiples pensions que va rebre. Va ser a Versailles on va morir el juliol de 1744.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
L'Europe galante, opéra-ballet, 1697
Vénus, feste galante, 1698
Le Carnaval de Venise, 1699
Hésione, tragédie lyrique, 1700
Le destin du nouveau siècle. Opéra .1700
Aréthuse, opéra-ballet, 1701
Tancrède, tragédie lyrique, 1702
Les Muses, 1703
Télémaque, tragédie lyrique pastiche, 1704
Iphigénie en Tauride, tragédie lyrique, 1704
Alcine, tragédie lyrique, 1705
Hippodamie, tragédie lyrique, 1708
Les Fêtes vénitiennes, opéra-ballet, 1710
Idoménée, tragédie lyrique, 1712
Télèphe, tragédie lyrique, 1713
Énée et Didon, fête musicale, 1714
Camille, reine des Volsques, tragédie lyrique, 1717
Les Muses rassemblées par l'Amour, idylle en musique, 1723
Les Sauvages, 1729
Achille et Déidamie, tragédie lyrique, 1735

Cantatas and airs:
Cantates françoises, 1v, insts … livre premier (1708/R1990 in ECFC, ii):
Hébé, L’heureux jaloux, Didon, Daphné, Arion, Les femmes
Cantates françoises, 1v, insts, avec un duo … livre second (1714/R1990 in ECFC, ii):
Les heureux époux, Silène, Achille oisif, La dispute de l’Amour et de l’Hymen, La danse de Flore, Enée et Didon, duo
Cantates françoises, 1v, avec simphonie et sans simphonie … livre troisième (1728/R1990 in ECFC, iii):
L’heureux moment, Les caprices de l’Amour, La colère d’Achille, Les plaisirs de la campagne, Le papillon, Le jaloux, Le lys et la rose
La guerre, cant., 1v, insts (n.d.)
Silène et Bacchus, cant., perf. Paris Opéra, Oct 1722, lost

Airs and sacred contrafacta in the following collections:
Airs italiens … danses au Prologue et dans l’acte du Bal des Fêtes vénitiennes (n.d.);
Airs nouveaux … de Messieurs Campra et Batistin … chantez … pendant les représentations de Thétis et Pelée (1708);
Airs spirituels des meilleurs auteurs, ii (1701);
Concerts parodiques (1721–32);
Duo choisis de brunettes (1728–30);
La lire maçonne (The Hague, 1763);
Les parodies du nouveau théâtre italien (1731–8);
Les parodies nouvelles et les vaudevilles inconnus (1730–37);
L’imitation de Jésus-Christ (1727);
Mercure de France (Jan 1722, March 1730, April 1733);
Meslanges de musique latine, françoise et italienne (1725–7);
Nouveau plaisir des dames (n.d.);
Nouveau recueil de chansons choisies (The Hague, 1726–43);
Nouveau recueil de dance de bal (1712);
Nouvelles poésies morales (1737);
Nouvelles poésies spirituelles et morales (1730–37);
Recueil d’airs ajoutez à différents opéra (1710–34);
Recueil d’airs sérieux et à boire (1698, 1700–20; Amsterdam, 1707–9);
Recueil de dances (1704);
Recueil des meilleurs airs italiens (1703–8);
Second recueil des nouvelles poésies spirituelles et morales (1731)

Vocal religiosa:

Missa, 4vv, cui titulus Ad majorem Dei gloriam (1699); ed. La Montagne (Paris, 1952), ed. E. Lemaître (Paris, 1991)

[14] Motets, 1–3vv, bc, livre premier (1695):
Paratum cor meum;
O sacrum convivium, C lxiii;
Quemadmodum desiderat cervus, C lvi;
Salve regina;
Laudate Dominum;
Insere Domine;
Exurge Domine;
Laudabit usque ad mortem;
Diligam te Domine;
In Domino gaudebo;
Tota pulchra es;
In te Domine;
Dissipa Domine;
Quam dilecta

[12] Motets, 1–3vv, insts, bc … livre second (1699):
Jubilate Deo, C xxxii;
Ubi es Deus, C lxiii;
Ave regina coelorum;
Ecce quam bonum;
Florete prata;
Laudate Dominum;
Cantate Domino, ed. in HAM ii;
Cum invocarem;
Omnes gentes;
O Jesu amantissime;
Immensus es Domine;
Deus in adjutorium meum

[11] Motets, 1–2vv, bc … livre troisième (1703):
Confitemini Domino;
Benedicam Dominum;
O dulcis amor, C xvii;
Sub tuum praesidium;
Deus misereator nostri;
Pange lingua gloriosa;
Cari zephiri volate, 1v, 2 vn, bc;
Cantemus exaltemus;
Dominus regnavit;
In convertendo Dominus, chorus, insts;
Quis ego Domine

9] Motets, 1–3vv, sans symphonies et avec symphonies, livre quatrième (1706; rev. 2/1734 with 2 new motets: Benedic anima mea; Domine salvum fac):
Beatus vir;
Domine
Dominus noster, K iii;
Regina coeli;
Quam dulce est, C vi;
Beati omnes;
Exaltabo te, C ix;
Cantate Domino;
Dialogue de l’amour divin et de l’âme;
Salvum me fac Deus

[10] Motets, 1–3vv, insts … cinquième livre (1720, rev. 2/1735 with 2 new motets: Alma Redemptoris mater; Sub tuum praesidium):
Domine quis habitabit;
Eructavit cor meum;
Nisi quias Dominus;
Ecce ego Domine;
Nunc dimittis;
Coeli enarrant;
Venite exultemus Domino;
Domini est terra;
Domine in virtute tua;
Ecce panis angelorum

Recueil des motets (1703) [= bks 1–3];
Recueil de motets (1712) [= bks 1–4];
Recueil des 60 motets (1735) [= bks 1–5]
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre premier (1737): Notus in Judea Deus, Benedictus Dominus
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre second (1738): Deus in nomine tuo, Cantate Domino canticum novum

Others:
Messe de requiem, c1722, F-Pn; ed. H.A. Durand (Paris, c1957), ed. E. van Straaten (Paris, 1983)
Plainsong mass in Messes de divers auteurs, Pn

25 grand motets, Pc:
In convertendo, 1703, rev. 1726;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1716;
O panis Deus, 1722;
De profundis, 1723, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus in adjutorium, 1723;
Ecce panis angelorum, 1723, ed. L. Boulay (Paris, c1962);
Pange lingua, 1723;
Sacris solemnis, 1723;
Regina coeli, 1724;
Miserere mei, 1725, rev. 1726;
O filii, c1725;
Omnes gentes, 1725, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus noster refugium, 1727, ed. B. Lespinard (Paris, 1993);
Lauda Jerusalem, 1727;
Te Deum, 1729, ed. L. Boulay (Paris, c1960);
Eructavit cor meum, 1733;
Cum invocarem, 1734;
Jubilate Deo, 1736;
Coeli enarrant, 1737;
Magnus Dominus, 1737;
Benedicam Dominum, 1739;
Deus judicium tuum, 1741

7 motets, S, B, Pn:
Usquequo avertis, 1700/1713;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Laetatus sum, 1713;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1713;
Magnificat, 1716;

5 anon. others in same MS possibly by Campra:
Audite insulae, 1713;
Cantate Domino, 1713, rev. 1722;
In exitu Israel, 1713, rev. 1722;
In nomine Jesu;
Veni Creator Spiritus, 1713

7 motets in Motets divers de Campra, Pellegrin, Gilles, AIXm:
Dixit Dominus (grand motet), 1716;
Dixit Dominus (petit motet), 1716;
Ecce panis angelorum, 1723;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domine;
Magnificat;
Nisi Dominus

4 motets in Receuil de motets de differents autheurs, AIXm:
Usquequo Domine, 1716;
Confitemini Domino, 1716–22;
Cum invocarem, 1716–22;
Deus in adjutorium, before 1717

6 extracts in Récits et duo de M. Delalande, Pn:
Usquequo avertis;
Noel;
Deus noster refugium;
Suscepit Israel (from the Magnificat);
Vanum est nobis (from Nisi Dominus);
Fluminus impetus (from Deus noster refugium)
Isti sunt agni novelli (motet), 1716, Pn
Iste est vas electionis (motet), 1716, Pn

Copies of printed motets, F-AIXm, Pc, Pn; US-BEm;
Some other motets listed above may be duplicates.

Edward John Hopkins (London, 30 de juny de 1818 - London, 4 de febrer de 1901) va ser un organista i compositor anglès. Fill de George Hopkins (1789-1869), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'accedir com a corista a la Capella Reial entre els anys 1826 i 1833. Poc després, va rebre formació de T.F. Walmisley. El 1834 va ser nomenat organista de l'església de St Peter and St Paul de Mitcham i el 1843 va ser nomenat organista de la Temple Church de Londres. Precisament, en aquesta darrera església es va construir la seva reputació, especialment com a mestre del cor. Com a compositor va ser notablement prolífic en música religiosa i d'orgue sent posteriorment conegut pel seu himne Ellers (1869). També va ser autor del tractat The Organ: its History and Construction (1855). El 1894 va fundar el diari The Organist and Choirmaster el qual va editar fins l'any de la seva mort. De família de músics, el seu germà John Hopkins (1822-1900) i el seu cosí John Larkin Hopkins van ser també organistes i compositors. Edward John Hopkins va morir a Londres el febrer de 1901.

Mateo Simonelli (Roma, 1618 - Roma, 20 de setembre de 1696) va ser un cantant, organista i compositor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1633, any que va participar com a cantant de la Capella Giulia de Sant Pere sota la direcció de Virgilio Mazzocchi. Més tard va estudiar amb Vincenzo Giovannoni, en aquell temps mestre de capella de San Lorenzo de Damaso església on Simonelli va assolir el seu primer càrrec d'organista. El 1660 va assolir el càrrec de mestre de capella de San Giovanni dei Fiorentini, lloc que va preservar fins el 1679 i en un temps en què també va treballar ocasionalment a San Luigi dei Francesi. També des de 1650 i fins a l'entorn del 1694 va participar com a cantant tenor en diversos oratoris assolint, el desembre de 1662, el càrrec de contratenor de la Capella Sixtina, posició que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a professor, van destacar els seus alumnes Arcangelo Corelli i G.M. Casini. Com a compositor, va escriure obra religiosa la qual va ser fidel a l'estil de l'escola romana i especialment de Palestrina. Mateo Simonelli, resident a Roma tota la seva vida, va morir el setembre de 1696.


OBRA:

Missa, 17vv, I-Rvat C.G. V70
Missa, 6vv, Rvat C.S.111
Missa ‘Buda expugnata fusis ad Deum praecibus’, 5vv, 1686, Rvat C.S.87
Miserere, 8vv, Rvat C.S.192
Victimae paschali laudes, 4vv, Rvat C.S.303
Stabat mater, 5vv, 2 vn, org, D-MÜs
2 motets, 1672, 1683
34 motets, 4–8vv, Bsb, MÜs, I-Rvat C.G., C.S., US-Wcu
1 kbd piece in The Lady's Entertainment or Banquet of Music (London, [1708])

CPDL: No disponible

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, 2 de juliol de 1714 - Wien, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany. Fill d'un guardaboscs, va estudiar música al seminari jesuïta de Komotau, a Praga i a Milà. En aquesta última ciutat va rebre classes del compositor italià Giovanni Battista Sammartini. La primera òpera de Gluck, Artaxerxes, es va estrenar a La Scala de Milà el 1741. Durant els nou anys següents va compondre i estrenar aproximadament setze òperes en diverses ciutats europees. Entre elles van destacar Sofonisba (1744) i Artamene (1746). El 1750 va marxar a Viena, on hi treballaria la major part de la seva vida, si s'exceptuen breus períodes a Nàpols, Roma i París. El 1754, Maria Teresa, emperadriu d'Àustria, el va nomenar director d'òpera del teatre de la cort. Entre les òperes que va compondre des del 1750 fins el 1760 es va troben La Clemenza di Tito (1752) i Antígona (1756). Fins el 1762 va compondre en l'estil dels seus contemporanis, conreat especialment a Itàlia i marcat per una música destinada als virtuosos del cant. Però amb el temps, Gluck es va mostrar en desacord amb el caràcter convencional de l'òpera italiana que es distingia per una brillantor superficial i una densa ornamentació melòdica. Va començar a desenvolupar un nou estil, per mitjà del qual va intentar recuperar el propòsit original de l'òpera: expressar sentiments i emocions transformats en paraules, per mitjà de la música. Perseguint aquesta fita, va col·laborar amb el gran renovador del ballet, el francès Jean Georges Noverre.

El 1760 va entrar en contacte amb el poeta italià Ranieri di Calzabigi; aquest va escriure un llibret per Gluck que va coincidir perfectament amb les idees del compositor sobre l'equilibri que havia d'existir entre la música i les paraules. L'òpera que va resultar d'aquesta unió va ser Orfeo i Eurídice, que va sobrepassar en grandesa, qualitat dramàtica i espontaneïtat a totes les seves anteriors composicions. Es va estrenar amb gran èxit a Viena l'any 1762. De la resta de les seves grans òperes en destaquen Alceste (1767) i Paris i Elena (1770), amb texts de Raniero de Calzabigi; Ifigenia en Áulide (1774) i Armide (1777). Les reformes operístiques de Gluck no sempre van rebre bones crítiques, especialment a París on, entre els anys 1774 i 1781, hi va haver un enfrontament entre els defensors de les idees del compositor alemany i aquells que preferien les òperes italianes i les del compositor Niccolò Piccini. El director de l'òpera de París va encarregar als dos músics la composició d'una obra basada en el mateix text, Ifigènia a Tàurida. La de Gluck (amb llibret de Guillard) es va convertir en la seva obra mestra i es va estrenar a la capital francesa el 1779. La d'Piccini, estrenada el 1781, es va considerar inferior. Les innovacions de Gluck van deixar empremta en el desenvolupament del gènere operístic. Les seves idees van influir en la majoria de compositors clàssics i romàntics com Mozart, Cherubini, Beethoven o Wagner, entre altres. Gluck va morir a Viena el 15 de novembre de 1787.

OBRA:

Stage:
Artaserse, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 26. Dezember 1741 (nur zwei Arien erhalten)
Cleonice (auch Demetrio), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 2. Mai 1742 (acht Arien erhalten)
Demofoonte, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 6. Januar 1743 (Sinfonia, Rezitative und eine Arie verschollen)
Il Tigrane, Libretto: Goldoni nach Francesco Silvanis La virtù trionfante dell’amore, Uraufführung: Crema, 26. September 1743 (elf Arien und ein Duett erhalten)
La Sofonisba (oder Siface), Libretto: Silvani (Rezitative) und Metastasio (Arien), Uraufführung: Mailand, 18. Januar 1744 (elf Arien und ein Duett erhalten)
Ipermestra, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 21. November 1744
Poro (auch Alessandro nell’India), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Turin, 26. Dezember 1744 (Sinfonia, vier Arien und ein Duett erhalten)
Ippolito, Libretto: G.G. Corio, Uraufführung: Mailand, 31. Januar 1745 (acht Arien und ein Duett erhalten);
La caduta de’ Giganti, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 7. Januar 1746 (fünf Arien und ein Duett erhalten)
Artamene, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 4. März 1746 (sechs Arien erhalten)
Le nozze d’Ercole e d’Ebe, Libretto: ?, Uraufführung: Pillnitz, 29. Juni 1747
La Semiramide riconosciuta, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 14. Mai 1748
La contesa de’ numi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Charlottenborg bei Kopenhagen, 9. April 1749
Ezio (erste Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1750
Issipile, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1752 (vier Arien erhalten)
La clemenza di Tito, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Neapel, 4. November 1752
Le cinesi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schlosshof bei Wien, 24. September 1754
La danza, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Laxenburg, 5. Mai 1755
L’innocenza giustificata, Libretto: Giacano Durazzo nach Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1755
Antigono, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Rom, 9. Februar 1756
Il re pastore, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1756
La fausse esclave, Libretto: nach Louis Anseaume und Pierre Augustin Lefèvre de Marcouville, Uraufführung: Wien, 8. Januar 1758 (51 Vaudevilles, 13 Airs nouveaux erhalten)
L’île de Merlin, ou Le monde renversé, Libretto: Louis Anseaume nach Alain René Lesages und D’Ornevals Le Monde renversé, Uraufführung: Schönbrunn, 3. Oktober 1758
La Cythère assiégée (erste Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart nach Favart und Barthélemy-Christophe Fagous Le pouvoir de l’Amour ou Le siegè de Cythère, Uraufführung: Wien, Frühjahr 1759 (Ouvertüre und 26 Airs nouveaux erhalten)
Le diable à quatre, ou La double métamorphose, Libretto: Michel Jean Sedaine und Pierre Baurans nach Charles Couffreys The Devil to pay, Uraufführung: Laxenburg, 28. Mai 1759
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (erste Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadés Le poirier, Uraufführung: Wien,1759 (Ouvertüre verschollen, 15 Airs nouveaux erhalten)
Tetide, Libretto: Giovanni Ambrogio Miglavacca, Uraufführung: Wien, 10. Oktober 1760
L’ivrogne corrigé, Libretto: L. Anseaume und Jean-Baptiste Lourdet de Santerre, Uraufführung: Wien, Ende 1760
Le cadi dupé, Libretto: nach Jean-Baptiste Lourdier, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1761
Orfeo ed Euridice, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 5. Oktober 1762
Il trionfo di Clelia, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Teatro Comunale di Bologna, 14. Mai 1763
Ezio (zweite Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1763
La rencontre imprévue, Libretto: Louis Hurtaut Dancourt nach Alain René Lesages und D’Ornevals Les pèlerins de la Mecque, Uraufführung: Wien, 7. Januar 1764
Il Parnaso confuso, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schönbrunn, 24. Januar 1765
Telemaco ossia L’isola di Circe, Libretto: Marco Coltellini nach Carlo Sigismondo Capece, Uraufführung: Wien, 30. Januar 1765
La corona, Libretto: Metastasio, Uraufführung: geplant für den 4. Oktober 1765, uraufgeführt am 13. November 1987 in Schönbrunn
Il Prologo, Libretto: Lorenzo Ottavio del Rosso, Uraufführung: Florenz, 22. Februar 1767
Alceste (italienische Fassung), Libretto: Calzabigi nach Euripides, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1767 (Digitalisat des Librettos im Internet Archive)
La Vestale (zweite Fassung von L’innocenza giustificata), Wien, Sommer 1768 (Bearbeitung nicht erhalten)
Le Feste d’Apollo mit den Teilen: Prologo, Libretto: Gastone Rezzonico – Atto di Baucis e Filemone, Libretto: Giuseppe Maria Pagnini – Atto d’Aristo, Libretto: Giuseppe Pezzana – Atto d’Orfeo, Libretto: Calzabigi, Parma, 24. August 1769
Paride ed Elena, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 3. November 1770
Iphigénie en Aulide, Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Jean Racine, Uraufführung: Paris, 19. April 1774
Orphée et Euridice (französische Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 2. August 1774
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (zweite Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadé, Uraufführung: Paris, 20. Februar 1775
Cythère assiégée (zweite Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart, Uraufführung: Paris, 1. August 1775
Alceste (französische Fassung), Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 23. April 1776
Armide, Libretto: Philippe Quinault nach Torquato Tasso (La Gerusalemme liberata), Uraufführung: Paris, 23. September 1777
Iphigénie en Tauride, Libretto: Nicolas François Guillard und François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Claude Guimond de La Touche, Uraufführung: Paris, 18. Mai 1779
Echo et Narcisse, Libretto: Louis Théodore Baron de Tschudi nach Ovids Metamorphosen, Uraufführung der ersten Fassung: Paris, 24. September 1779, Uraufführung der zweiten Fassung: Paris, 8. August 1780
Iphigenia in Tauris (deutsche Fassung), Libretto: Johann Baptist von Alxinger und Gluck nach Nicolas François Guillard, Uraufführung: Wien, 23. Oktober 1781

Music in:
La finta schiava (dm, F. Silvani), Venice, S Angelo, 13 May 1744, pasticcio assembled by G. Maccari, incl. 2/3 arias by Gluck, B-Bc, F-Pc, US-Wc (see Hortschansky, F1973, pp.265–6);
Tircis et Doristée (oc, 1, Favart), Laxenburg, 10 May 1756, incl. 1 air parodied after L’innocenza giustificata, 2 others probably by Gluck, A-Wn, CZ-K, I-Tn (see Brown, E1991, pp.202–5);
Le caprice amoureux, ou Ninette à la cour (oc, 2, Favart), Vienna, Burg, 1760, pasticcio, incl. 2 airs probably by Gluck, A-Wn, I-Tn (see Brown, E1991, pp.249–53);
Arianna (festa teatrale, 1, G. Migliavacca, largely after P. Metastasio), Laxenburg, 27 May 1762, lost, pasticcio arr. Gluck after unknown music, possibly incl. his own (see Hortschansky, H1971);
Isabelle et Gertrude (oc, 1, Favart), Paris, Italien, 14 Aug 1765, music mostly by A.B. Blaise, 2 airs parodied after La rencontre imprévue, one other possibly by Gluck

Doubtful:
Arsace (dm, A. Salvi), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1743, pasticcio, incl. recit and 2 arias F-Pc (see Hortschansky, F1973, pp.264–5);
Enea e Ascanio (componimento per musica. M. Coltellini), Frankfurt, April 1764, music lost

Other:
Berenice, ove sei … Ombra che pallida (recit and aria, A. Zeno: Lucio vero), 1v, orch, B-Bc, D-Bsb
Klopstocks Oden und Lieder beym Clavier zu Singen (F.G. Klopstock), 1v, kbd (Vienna, 1785): 1 Vaterlandslied (Ich bin ein deutsches Mädchen); 2 Wir und sie (Was that dir, Thor, den Vaterland?) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 3 Schlachtgesang (Wie erscholl der Gang des lauten Heers) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 4 Der Jüngling (Schweigend sahe der May) [earlier version pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 5 Der Sommernacht (Wenn der Schimmer von dem Monde) [different version in Musenalmanach, ed. J.H. Voss (Hamburg, 1785)]; 6 Die frühen Gräber (Willkommen, o silberner Mond) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 7 Die Neigung (Nein, ich widerstrebe nicht mehr)
An den Tod (O Anblick der Glanznacht) (ode, Klopstock), 1v, kbd, in Musikalischer Blumenstrauss (Berlin, 1792)
Minona lieblich und hold, duet, pubd in Musikalische Blumenlese (Berlin, 1795)
Siegsgesang für Freie (Laut, wie des Stroms donnernder Sturz) (F. Matthisson), in Musenalmanach, ed. Voss (Hamburg, 1795)

Doubtful (arias unless otherwise stated):
Benchè copre al sole il volto (Metastasio: Endimione), 1749, F-Pc, B-Bc;
Ah, negli occhi un tal’incanto, private collection, Basle;
Che legge spietata, aria (Metastasio: Catone in Utica), F-Pc;
Che pena è la mia, A-Wn;
No, che non ha la sorte … Sì vedrò quell’alma ingrata, recit and aria, F-Pc, B-Bc;
Oh dei che dolce incanto (Metastasio: Temistocle), 1v, str, D-Bsb, D-Dl, for D. Negri;
Pace, Amor, torniamo in pace (Metastasio: Amor prigioniero), A-Wgm;
Quando il mar biancheggia e freme, I-Gl;
Rendimi alle ritorte, A-Wgm, S-Skma;
Resta, 1v, orch, I-FZc, for G. Manzuoli;
Temer di perdere, D-Bsb;
Tremate, mostri di crudeltà, F-Pc;
Les charmes de la solitude (Que ce bois est sombre), ariette, Pc;
Le triomphe de la beauté (Quand la beauté), ariette, 1v, 2 vn, b (Paris, c1780);
Erinnerung am Bach (Süsser Freude, heller Bach), lied, 1v, kbd, D-HVs;
Nur einen Wunsch, nur ein Verlangen, lied, 1v, vn, kbd, US-AUS;
Ah pietà se di me senti, duet, B-Bc, D-Bsb, Dl;
Vado a morir, duet, lost

Spurious:
Ariette de Mr. Gluk (Amour en ces lieux), 1v, 2 vn, b (Paris, c1780), sung by Godard in P.-A. Monsigny, Le maître en droit, Vienna 1763, under Gluck’s direction, probably a retexting of a French work (see Brown, E1991, pp.400–01)

Vocal religiosa:

Miserere, ?8vv (? Turin, 1744–5), lost; Ps viii, c1753–7, lost;
‘Grand choeur’, 3 solo vv, chorus, perf. Vienna, 18 March 1762, lost;
Alma sedes, motet, 1v, orch (Paris, before 1779);
De profundis clamavi, d, 4vv, orch, perf. 17 Nov 1787 at Gluck’s burial (Paris, c1804);
various Lat. arias, mostly parodies of operatic arias

Doubtful:
Hoch tut euch auf (Ps xxiv), E , 4vv, D-DO, HER;
Hosianna gelobet sei der da kommt, C, 4vv, 2vv, orch, DK-Ch;
Mit fröhlichem Munde, chorus, Ch

Instrumental:

Ballets:
Les amours de Flore et Zéphire (G. Angiolini), WS, 13 Aug 1759, CZ-K;
Le naufrage (Angiolini), ?WB, 1759, CZ-K;
4 ballets (Angiolini) for Gluck, Cythère assiégée, WB, 1759, 3 in H-Bn, 1 in CZ-K;
La halte des Calmouckes (Angiolini), WB, 23 March 1761, K;
Don Juan (Don Jean), ou Le festin de pierre (bp, 3, Angiolini), WB, 17 Oct 1761, G ii/1;
Citera assediata (bp, 1, Angiolini), WB, 15 Sept 1762, music lost; 4 ballets (Angiolini) for Gluck,
Orfeo ed Euridice, WB, 5 Oct 1762, G i/1;
Les amours d’Alexandre et de Roxane (bp, 1, Angiolini), WB, 4 Oct 1764, A-Wn, CH-BEl, CZ-K, Pnm, D-Bsb, Dl, DS, MÜu;
Sémiramis (bp, 3, Angiolini), WB, 31 Jan 1765, G ii/1;
Ifigenia in Aulide (bp, Angiolini), L, 19 May 1765, music lost;
Achille in Sciro (bp, Angiolini), by sum. 1765, for Innsbruck, unperf., CZ-K;
3 ballets (J.-G. Noverre) for Gluck, Alceste, WB, 26 Dec 1767, G i/7

Probably by Gluck; music lost unless otherwise stated:
?ballet (F. Hilverding) for Gluck, La fausse esclave, WB, 8 Jan 1758;
?ballet (Hilverding) for Gluck, L’île de Merlin, WS, 3 Oct 1758, CZ-K;
La foire (V. Turchi), WK, 16 April 1759;
Le port dans une isle de l’Archipel (Turchi), WK, 16 April 1759;
La promenade (Angiolini), L, 15 May 1759, K;
La foire de Lyon (Angiolini), L, 19 May 1759;
Les jardiniers (Angiolini), L, 24 May 1759, K;
new Chinese ballet for Le chinois poli en France (pasticcio), L, 27 May 1759
ballet of Hauss Gesinde for Gluck, Le diable à quatre, L, 28 May 1759;
Les turcs (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
Les savoiards (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
L’amour vengé, L, 31 May 1759 [with Gluck, La fausse esclave];
La guingette (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Le port de Marseille (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Les jardiniers (Bernardi), WK, 26 Sept 1759; K;
ballet for Gluck, L’arbre enchanté, WS, 3 Oct 1759
Les perruquiers (La boutique du perruquier) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759;
Le marché aux poissons (? Le marchand) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759, K;
La reccolte des fruits (Bernardi), WK, 21 Oct 1759;
2 petits ballets (Bernardi), WK, 7 Nov 1759;
Le suisse (Il svizzero) (Bernardi), WK, 17 Nov 1759, K;
Les corsaires (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le prix de la danse (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le berger magicien, WB, 1759, K
Les miquelets (Les miquelets espagnols) (Angiolini), WB, 1759, K;
Le nazioni (?Angiolini), c1759/60, K;
2 ballets (Angiolini) in Numa al trono, WB, carn. 1760;
ballet (Angiolini) for J.-J. Rousseau, Le devin du village, WS, 26 July 1760; arr. of Les avantures champêtres (Les avantures en campagne;
Le aventure alla campagna) (Bernardi), WB, 19 Oct 1760, K;
Les blanchisseuses, WK, 28 Dec 1760, K;
Le moulin de l’amour, WK, 28 Dec 1760;
Les matelots, WK, 1760, K
Les faunes, WB, 1760, K;
Les trois couleurs, WB, 1760, K;
Les quackres à la guinguette (Angiolini), WB, 1760;
ballet for Ninette à la cour (pasticcio), WB, 1760;
ballet for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 1760;
Les fleurs de l’armée, WB, 1760;
Le rendez-vous, WB, 1760;
Ballet serieux (Ballet héroïque) (A. Pitrot), WB, 1760; reworked by J. Dupré, 28 March 1761
Les moissonneurs, ?WK, 1760;
Les guerriers, WB, 1760/61;
Les amusemens champêtres (Angiolini), WB, 23 March 1761;
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 29 March 1761;
ballet (Angiolini) for Rousseau, Le devin du village, WB, 2 April 1761;
2 ballets (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, WB, 11 April 1761;
La fête de Flore, ou Le retour du printems (Angiolini), L, 3 May 1761;
Les sauvages amériquains (Angiolini), L, 6 May 1761
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, L, 30 May 1761;
L’amour malin (Angiolini), L, 4 June 1761;
Diane et Endimion (Dupré), L, 13 June 1761;
Le tuteur dupé, ou L’amant statue (Angiolini), L, 21 June 1761, K;
ballet (Dupré) for E. Duni, L’isle des foux, L, 28 June 1761;
Les jardiniers (Angiolini), WB, 23 July 1761;
ballet (Dupré) for Gluck, L’île de Merlin, WB, 4 Aug 1761;
La fée jalouse (Angiolini), WB, 12 Sept 1761
ballet (Dupré) for Rousseau, Le devin du village, WB, 30 Sept 1761;
La fête des provençals (Angiolini), WS, 6 Oct 1761;
Les vendanges (Angiolini), WB, 13 Oct 1761;
Les pèlerins (Angiolini), WB, 4 Jan 1762;
Les amans réunis (Dupré), WB, 27 Jan 1762;
ballet (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, L, 8 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 27 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 24 June 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 31 Aug 1762;
3 ballets (Angiolini) for Gluck, La rencontre imprévue, WB, 7 Jan 1764

Doubtful:
ballet (ov., 11 movts), CZ-Bm; ballet, str, H-Bn

Spurious:
L’orfano della Cina (L’orphelin de la Chine) (Angiolini), WB, 4 April 1774, by Angiolini

---

Orch:
9 syms., C, D, D, D, D, E, F, F, G, most for 2 hn, str, A-Gd, Wgm, B-Bc, CH-BEb, CZ-Pnm, D-Bsb, Dl, F-Pc, S-L, Skma, listed by Wotquenne (A1904);
12 other syms., CZ-Bm, Pnm, D-Dl, Rtt, WRl, I-PAc, S-SK, Skma, some doubtful;
Chaconne, B , DK-Kk, doubtful

Chbr:
6 Sonatas, 2 vn, bc (London, 1746), G v/1;
Sonata, E, 2 vn, b, G v/1;
Sonata, F, 2 vn, b, G v/1;
Adagio, c, wind insts, S-J;
Notturno, 2 fl, b, CZ-Bm, Sestetto, fl, ob, 2 vn, va, vc, I-MOe, all doubtful

Hpd:
Andante, G, GB-Cfm, US-CA, doubtful