Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Francesco Santini a Jesi abans de matricular-se al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va tenir com a mestres a Gaetano Greco i Francesco Feo. En els seus inicis, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, alguns dels oratoris que el van fer ràpidament famós, com  La conversion e morte di San Guglielmo (1731), o la seva primera òpera Salustia (1732). Aquell mateix any va rebre el nomenament com a mestre de capella del príncep Ferdinando Colonna Stigliano. El 1733 va rebre el reconeixement general amb el seu intermezzo còmic La serva padrona, considerada una obra fonamental en la creació de l'òpera buffa. A partir d'aquell èxit sobtat, la carrera de Pergolesi fou meteòrica tot i que molt breu. La seva obra va ser molt extensa amb 11 òperes i oratoris, dues misses, 5 cantates, nombrosa obra religiosa i el seu famós Stabat Mater, exportat arreu d'Europa des del primer moment. Va ser autor, també, d'obres instrumentals com sonates, simfonies i concerts. De salut precària tota la seva vida, va morir amb 26 anys de tuberculosi al Monestir Caputxí de Pozzuoli el març de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Conversione di San Guglielmo d'Acquittana (opera seria) (1731)
Salustia (opera seria) (1731-1732)
Lo Frate 'nnamorato (opera buffa) (1732)
Il Prigionier superbo (opera seria) (1733)
La serva padrona (intermezzi) (1733)
Adriano in Siria (opera seria) (1734)
L'Olimpìade (opera seria) (1735)
Livietta e Tracollo (intermezzi)

Duets (spurious):
Deh t’accheta, C xix, by G. Sellitto;
Io mi rido;
Mo che te stregno, C xix, suppl.;
Se mi lasci, o mio contento, C xix, by G.M. Orlandini;
Tu non rispondi, C xix, by G.A. Giai;
Tu resterai mia cara, C xix;
Tu vuoi ch’io viva, C xix, by D. Terradellas;
Una povera fanciulla, C xix, by ?Orlandini

Arias:
spurious unless otherwise stated
Ah, che sento in mezzo al core, C xxii;
Ahi, che soffersi o Dio, C xxii;
Ah mi dividon l’anima, C xix, also attrib. G. Chinzer;
Amerò finchè il mio core, C xxii;
Basta così t’intendo, C xix, by R. di Capua;
Ben che s’ascondono, doubtful, B-Bc;
Bendato pargoletto, C xxii;
Cara tu ridi, C xxii;
Chi non crede, C xxii, by B. Galuppi;
Chi tento, doubtful, GB-Lcm;
Confusa, smarrita, C xix, by L. Vinci;
Con quel volto sì vezzoso, doubtful, Lbl;
Dio s’offende, e l’uom ne giace, doubtful;
È pur ver, C xxii, by A.M. Bononcini;
Empio amor, amor tiranno, C xxii, doubtful;
Il mio cor innamorato, doubtful, B-Bc;
Immagini dolenti, C xix, by G. Scarlatti;
Ingrata non sarò, C xxii;
Io non so dove mi sto, C xxii, by L. Leo
L’amato mio sposo, ed. in Il teatro illustrato, no.126 (Milan);
La ragion, gli affetti, doubtful, GB-Lbl;
Le luci vezzose del caro mio bene, doubtful;
Le souhaît, doubtful;
Madre, e tu, inquista sposa, doubtful;
Misero me, qual gelido tormento, acc. recit, C xix;
Nacqui agli affanni in seno, doubtful;
Non mi negar, ed. A. Parisotti, Arie antiche (Milan, 1930);
Non mi tradir mai più, C xxii, by A. Scarlatti;
Non so d’onde, C xix;
Non ti minaccio sdegno, C xix;
Non ti son padre, doubtful, Lbl;
Partò, qual pastorello, doubtful, B-Bc;
Pellegrino ch’infolto orror, doubtful;
Pensa bene, mi dicesti, C xxii;
Pensa, se avrò, mia cara, C xxii;
Per esser più vezzose, C xxii;
Per fuggirti io peno avrò, doubtful;
Piangerò tanto, C xxii;
Qual dolente pastorello, C xxii, by G. Lampugnani;
Quant’inganni insegna amore, C xxii
Saggio nocchiero, doubtful, Bc;
Se al labro mio non credi, ed. in Aus dem goldenen Zeitalter des Belcanto, ii (Mainz);
Se amor ti compose, C xxii, by F. Arresti;
Sentir d’un vago oggetto, C xxii;
Sentirsi il petto accendere, C xxii, by Lampugnani;
Se per te viva io sono, C xxii, by A.M. Bononcini;
Se tu m’ami, C xxii, by A. Parisotti;
Serbi l’intatta fede, C xix;
Si cangia in un momento, C xxii;
So ch’è fanciullo amore, C xix;
Talor se il vento freme, C xix, by Terradellas;
Tergi quel pianto, o cara, doubtful, Bc;
Tra fronda e fronda, doubtful;
Tre giorni son che Nina, C xxii, ? by V.L. Ciampi;
Tremende oscure atroci, doubtful, Bc;
Un caro e dolce sguardo, doubtful;
Un ciglio che sa piangere, C xxii;
Vado a morir ben mio, doubtful;
Vanne a seguire (Ingrato core), C xxii, by A.M. Bononcini;
Va tra le selve ircane, C xix;
Vorrei poter almeno, C xxii

Chamber cantatas and duets:
4 cantate da camera … di G.B. Pergolesi, raccolte di Gioacchino Bruno, op.2 (Naples, after 1736): Chi non ode e chi non vede (Segreto tormento), S, str, bc;
Dalsigre, ahi mia Dalsigre (Lontananza), S, bc, in GB-Lbl as Nigella, ah mia Nigella;
Luce degli occhi miei (L’addio), S, str, bc;
Nel chiuso centro (Orfeo), S, str, bc, before aut. 1735; all ed. in C x, B xvi

Cants.:
Della città vicino, S, str, bc, D-MÜs;
Questo è il piano, questo è il rio (Ritorno), A, str, bc, 24 April 1731, C xxii, B xvi

Cants. (doubtful):
A te torna il tuo Fileno, S, str;
Berenice che fai; Che farò, che;
Clori se mai rivolgi (Il canto del pastore), C x;
Contrasti crudeli; Ecco, Tirsi, quel mirto (Proposta) – Or responderti debbo (Risposta), C x;
In queste spiagge amene (Amor fedele), C x;
L’aura, il ruscello, il fonte;
Ove tu, ben mio, non sei, S, str;
Quest’è amor, quest’è fede, MÜs

Cant. (spurious):
Cor prigioniero, C xxii

Vocal religiosa:

Sacred dramas and oratorios:
Li prodigi della divina grazia nella conversione di S Guglielmo Duca d’Aquitania (dramma sacro, 3, I. Mancini), Naples, monastery of S Agnello Maggiore, sum. 1731, C iv, B ix
La fenice sul rogo, ovvero La morte di S Giuseppe (orat, 2), ? Naples, Oratorio dei Filippini, 1731, C i, B x

Spurious:
Septem verba a Christo in cruce moriente prolatae (orat), CH-Zz, vs ed. H. Scherchen as Die sieben Worte des Erlösers (Vienna, 1952);
Planctus animo poenitentis ad matrem dolorosam (orat), GB-Lbl;
Oratorio della Passione;
La morte d’Abel (orat), CH-Zz;
Il pentimento, GB-Lbl, Lcm;
La nascita del Redentore (orat), lost, said by Villarosa, probably mistakenly, to be in I-Nf

Liturgical:
Mass [Ky–Gl] (D):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? sum. 1731, C xv/2, B xi;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch; version 3, S, A, SSATB, orch, incl. Qui tollis, Quoniam, from
Mass in F of 1734 and arr. of Cum Sancto spiritu from Sicut erat;
Mass [Ky–Gl] (F):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, ? perf. Rome, S Lorenzo in Lucina, 16 May 1734, C xviii, B xii;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch, C vi;
version 3, solo vv, SSATB, SSATB, SSATB, SSATB, 2 orch;
version 4, new version of Ky

Confitebor, ps, solo vv, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
Deus in adjutorium (Domine ad adjuvandum me), int, S, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C xvii/1, B xiii
Dixit Dominus, ps (D), S, A, SSATB, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
In coelestibus regnis, ant, A, str, org, C xvii/1, B xiii
In hac die quam decora, motet, S, A, T, B, SSA, TTB, 2 orch, C xvii/1 (inc.), B xv
Laudate pueri, ps, S, SSATB, orch, late work, C viii, B xiii; authentic except for alternative version of Quis sicut Dominus, C xiii, 252
Salve regina, ant, (a), S, str, org, C xv/1, B xv
Salve regina, ant, (c), S, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xv/1, B xv
Stabat mater, seq, (f), S, A, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xxvi, B xiv

Doubtful:
Aura sacratis amoris, S, orch, B-Bg;
Conturbat mentem, S, orch, D-Bsb,W;
De placido torrente, B-Bg;
Deus misereator nostri;
Dixit Dominus, ps (B ), SATB, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus, ps (D), C viii;
Ecce pietatis signa, S, orch, I-Mc;
Ecce superbos hostes, S, orch, B-Bg;
In campo armato pugno, S, orch, D-Bsb;
Laetatus sum, C viii;
La Maddalena al sepolcro, S, I-Ac;
Miserere mei (a), D-SWl;
Miserere mei (B ), formerly Königsberg;
Miserere mei (C);
Miserere mei (d), GB-Lbl;
Miserere mei (F), F-Pn;
Miserere mei (g), B-Bc, F-Pn, GB-Lbl;
O salutaris hostia, T, B, bc, Lbl;
Peccator crudelis, I-Vnm;
Salve regina (f), C xv/1;
Sequentia olim tempore missae septem dolorum, D-LÜh;
Sol resplendet, GB-Ob;
Te ergo quaesimus, S, T, hpd, I-Rsc;
Tuba et timpano, S, orch, B-Bg;
Utique resonando, I-Nf

Spurious:
Mass [Ky–Gl] (F) (Vienna, 1805);
Missa Pergolesiana [Messa estense] (D), C xxiii;
Missa solemnis [Messa solenne] (C), C xxiii;
Requiem, C xvi;
Credo (C), Incarnatus (G), Sanctus (a), Sanctus (d), Agnus Dei (G), Agnus Dei (b), inc.: all C xxiii; Credo (D), SATB, str, org, C xix suppl.;
Agnus Dei (b), ed. R.F. Goldman (New York, 1949);
Adoro te devote, C xvii/1;
Ave verum, C xvii/1;
Beatus vir, C viii;
Dies irae, parody of Stabat mater, C xxvi;
Dixit Dominus (C), by L. Leo, C viii;
Dorme, benigne Jesu, by F. Durante, C xvii/1;
Mag, by Durante, C xvii/1;
Miserere (c), 2 settings, C xiii;
O sacrum convivium, C xvii/1;
Pro Jesu dum vivo, C xvii/1;
Quis sicut Dominus, C viii;
Salve regina (c), C xv/1;
Sanctum et terribile, C viii;
Siste superba fragor, C xvii/1;
Super flumina, C xvii/2; Vexilla regis, C xvii/1

Other vocal:
42 solfeggi, 2vv;
64 solfeggi, 3vv;
solfeggio, hpd acc.: all in B xviii
Venerabilis barba cappucinorum, Scherzo fatto ai Cappuccini di Possuoli, T, B, 1735, B xviii

Doubtful:
Per voi mi struggo in pianto, canon, 3vv, C xxii

Instrumental:

Conc. (B ), solo vn, 2 vn, va, bc, C xxi;
Conc. (C), 2 hpd, 2 vn, va, b;
Sonata (F), org, C xxi;
Sinfonia (F), vc, bc, C xxi;
Sonata (G), vn, bc, movt 2 as Sonata (A), hpd, C xxi: all in B xvii

Doubtful:
Piccola sinfonia (E ), 2 vn, va, b, I-Rsc;
Simphonia (B ), 2 vn, va, vc, US-R;
Simphonia (F), 2 vn, va, vc, R;
Sinfonia [di apertura] (G), 2 vn, va, bc, hns, C xix;
Symphonia (D), 2 vn, va, b, CZ-Pnm;
Trio (B ), 2 vn, bc, I-Nc, attrib. ‘Pergola’

Extremely doubtful:
2 concs. (D, G), fl, 2 vn, bc, C xxi;
Conc. a 5 (F), 3 vn, va, b, hns, org, C xxi;
Simphonia (C), 2 vn, va, tpts, timp, US-CA;
Sinfonia (D), 2 vn, va, b, hns, S-SK, L;
Sinfonia [d’apertura] (D), 2 vn, va, b, fls, obs, tpts, timp, C xix;
Sonatas nos.2 (C), 4 (G), 5 (C), 6 (B ), hpd, C xxi;
Sonata a 3 nos.13 (g), 14 (C), 2 vn, bc, C v

Spurious:
6 concerti armonici, concertinos, 4 vn, va, bc (The Hague, 1740), by U.W. van Wassenaer, C vii;
8 Lessons, hpd (London, 1771), no.2 in C xxi, nos.1, 5 by G.B. Martini;
A Second Set of 8 Lessons, hpd (London, 1778), nos.2, 7 in C xxi;
Propter magnam (G), org (London, 1831);
Sinfonia (B ), 2 vn, va, b, L, by J.G. Graun;
Sonata (G), hpd, C xxi, ? by D. Alberti;
12 Sonatas a 3, 2 vn, b (London, 1771), by D. Gallo, C v; Trio (B ), 2 vn, b, Skma, by F. Ruge;
Trio (F), 2 vn, b, Skma, Uu

Joan Baptista Comes (València, c.1582 - València, 5 de gener de 1643) va ser un compositor espanyol. Fill d'un mestre artesà de tapins, va néixer a la ciutat de València al voltant de 1582. Va ingressar com a escolà a la Catedral de València fins el 1596, any que va fer el canvi de veu. Es creu que allà va contactar, i potser rebre formació, de Ginés Pérez de la Parra i Ambrosio Cotes. Després d'aquest primer període, se'n perd el rastre fins el 1602, any en què se'l situa com a estudiant d'organista a Sueca. El 1605 es situa a Lleida on va ser nomenat mestre de capella de la Seu Vella de la ciutat. Posteriorment va tornar al Regne de València, ja que el 1606 era canonge a la col·legiata de Gandia. Dos anys més tard va ingressar com a tinent de mestre de la recentment creada capella musical del Reial Col·legi del Corpus Christi de la seva ciutat natal, institució que havia estat recentment fundada el 1604. El 1613 va aconseguir, sense prèvia oposició, el nomenament de mestre de capella de la catedral metropolitana de València, càrrec que va mantenir fins el 1618. Aquell any va rebre el nomenament de tinent de mestre a la capella reial de Felip III, establerta a la cort madrilenya i de la qual Mateo Romero n'era el seu mestre de capella. Tot i que l'any següent Comes ja va intentar tornar a València, les condicions econòmiques i de treball que li van oferir el van fer desistir. Va romandre a Madrid fins el 1628, i va acceptar per fi l'oferta d'aquesta institució per convertir-se en el mestre de capella. Però només va exercir aquest càrrec durant quatre anys perquè el 1632, descontent amb les condicions de treball imposades, va aprofitar una nova oferta de la catedral de València per al magisteri de la seva capella, que es convertiria en l'últim càrrec de la seva vida. El 1638, a causa del delicat estat de salut, va ser rellevat de la tasca d'educació dels escolans, càrrec que va ser ocupat per Francisco Navarro. Va morir a València el gener de 1643 i en el testament va llegar els seus treballs musicals, encara que no gratuïtament, a la catedral.

Frederick Shepherd Converse (Newton, 5 de gener de 1871 - Westwood, 8 de juny de 1940) va ser un compositor nord-americà. El més jove de set fills, va començar classes de piano amb 10 anys. Ben aviat, va demostrar un talent innat per la composició motivant el seu ingrés a Harvard on es va graduar musicalment "summa cum laude". Poc després va provar fortuna en un negoci privat abans d'orientar-se definitivament vers la música. En aquest sentit, es va traslladar a Boston on va rebre formació de George W. Chadwick. Més tard, i sota recomanació, es va traslladar a Alemanya on va estudiar composició amb Joseph Rheinberger a Munich. Ben aviat, va començar a publicar algunes de les seves obres les quals van ser rebudes amb entusiasme, especialment als Estats Units. De fet, el 1906 va estrenar a Nova York The Pipe of Desire, la que seria una de les primeres òperes nord-americanes. Amb el temps, el seu repertori es va orientar vers el poema simfònic amb el qual es va fer més conegut arreu del món. Frederick Shepherd Converse va morir a Westwood el juny de 1940.

OBRA:

Vocal:

Operas:
The Pipe of Desire (1, G.E. Barton), 1905; Boston, 31 Jan 1906
The Sacrifice (3, Converse and J.A. Macy), 1910; Boston, 3 March 1911
Beauty and the Beast (Sinbad the Sailor) (prol, 3, P. MacKaye), 1913, unperf
The Immigrants (lyric drama, 3, MacKaye), 1914, unperf

La belle dame sans merci (Keats), Bar, orch, 1902;
Laudate Dominum, male chorus, brass, org, 1906;
Job (orat), solo vv, chorus, orch, 1906;
Serenade, S,T, male chorus, fl, hp, small orch, 1907;
Hagar in der Wüste (dramatic narrative, F. von Saar), A, orch, 1908;
Masque of St Louis, 1914;
The Peace Pipe (cant., H. Longfellow), 1915;
The Answer of the Stars (cant., M.A.D Howe), 1919;
The Flight of the Eagle (cant., C.B. Fenno), 1930;
Prophecy, tone poem, S, orch, 1932
Also c24 choral works for mixed/female/male chorus;
c24 songs, 1v, pf

Instrumental:

Orch.:
Youth, ov., 1895, rev. 1897;
Sym. no.1, d, 1898;
Festival March, 1899;
Festival of Pan, romance after J. Keats: Endymion, 1899;
Endymion's Narrative, 1901 [after text by Keats];
Night and Day, 2 poems after W. Whitman, pf, orch, 1901;
Vn Conc., 1902;
Euphrosyne, ov., 1903;
The Mystic Trumpeter, fantasy after Whitman, 1904;
Jeanne d’Arc (incid music, MacKaye), 1906;
Ormazd, tone poem after the ancient Persian Bundehesch, 1911;
Ave atque vale, tone poem, 1916;
Sym. no.2, c, 1919;
Sym. no.3, e, 1921;
Song of the Sea, tone poem after Whitman: On the Beach at Night, 1923
Puritan Passions (film score, after MacKaye: The Scarecrow), 1923;
Scarecrow Sketches, 1924, arr. Elegiac Poem, 1925;
Flivver Ten Million, epic tone poem, 1926;
California, descriptive tone poem, 1927;
American Sketches (Seeing America First), sym. suite, 1928;
Pf Concertino, 1932;
Sym. no.4, F, 1934;
Salutation, concert march, 1935;
Song at Evening, A, small orch, 1937 [arr. of movt from pf sonata];
3 Old-Fashioned Dances, chbr orch, 1938;
Rhapsody, cl, orch, 1938;
Haul Away, Jo!, variations on an American sea shanty, 1939;
Sym. no.5, f, 1939;
Indian Serenade, small orch, [arr. of vocal work]

---

Chbr.:
Str Qt no.1, E , 1896, rev. 1901;
Septet, cl, bn, hn, pf, str trio, 1897:
Str Qt no.2, a, 1904;
Scarecrow Sketches, pf, 1924, arr. orch [from film score Puritan Passions, 1923];
Pf Trio, e, 1932;
Str Qt no.3, e, 1935;
Prelude and Intermezzo, brass sextet, 1938;
2 Lyric Pieces, brass qnt, 1939
Also c12 chamber works;
sonatas for vn, vc, pf;
c24 pf pieces

CPDL: No disponible

Josef Schreier (Dřevohosticích, 2 de gener de 1718 - c.1760) va ser un compositor bohemi. Es va formar a la seva ciutat natal abans d'entrar a treballar com a professor i regenschori a Bílovicích. El 1740 es va casar amb Annou Burešovou, amb qui va tenir onze fills si bé només sis van sobreviure. Posteriorment, va treballar com a kantor en una població indeterminada en un càrrec que es creu va mantenir fins a l'entorn del 1760. A partir d'aleshores se'l va situar a Moràvia, geografia on la seva pista es va perdre definitivament.


OBRA:

"Missa pastoralis in C boemica" - překrásná vánoční mše, která čerpá z valašského lidového prostředí  ( vznik asi kolem roku 1750 )
"Pastorella in D" - opět čerpá  z Valašska
"Missa solemnis  - latinská slavnostní mše - opět v ní zaznívá  překrásná moravská melodika
"Pastorella in A " - drobnější dílko
"Aurea libertas" ( "Zlatá svoboda" ) , "Veritas exulans" ( "Vyhnaná pravda" )  - zpěvohry - základní díla českého jevištního umění období   
Údajné autorství tří velikonočních oratorií.

CPDL: No disponible

Jean Gilles (Tarascon, 8 de gener de 1668 - Toulouse, 5 de febrer de 1705) va ser un compositor francès. Fill d'un obrer analfabet, la primera referència va ser de la seva inscripció, el 6 de maig de 1679, a l'escola del cor de la Catedral de Sant Salvador d'Aix-en-Provence. Allà va rebre formació de Guillaume Poitevin, professor al seu torn de Campra i Blanchard. El 1687 va abandonar el cor infantil per a dedicar-se a altres labors musicals al servei de la catedral. El 1688 es va convertir en col·laborador i assistent de Poitevin a qui va succeir en el càrrec de maître de musique el maig de 1693. No obstant, l'abril de 1695 va abandonar aquest càrrec en favor d'un lloc equivalent a la Catedral d'Agde. En aquesta posició, el seu nom va començar a ser conegut en diverses regions franceses motivant l'interès del bisbe de Rieux qui el va proposar al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Etienne de Tolouse en un càrrec que es va oficialitzar el desembre de 1697. El 1701 i després d'una visita cerimonial dels ducs de Borgonya i Berry, la fama de Gilles va créixer fins el punt de rebre l'oferta de la direcció musical de la Notre Dame des Doms d'Avinyó. I si bé es creu que va arribar acceptar aquest nou càrrec, el cert és que no es va moure de Toulouse, ciutat on va seguir al servei de la seva catedral i a on hi va morir el febrer de 1705.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe en D, 5vv, bc, F-Pc
Messe des morts, B , 5vv, str, bc (Paris, 1764), with carillon added at the end of the mass by Mr Corrette; ed. L. Boulay and J. Prim (Paris, 1958); ed. in RRMBE, xlv (1984)

Grands motets, soloists, chorus (4 or 5vv), bc, most with str, some with wind (fls/obs/hns):
Beatus quem elegisti:
Benedictus Dominus Deus meus;
Cantate Jordanis incolae;
Diligam te, Domine, ed. in Hajdu, 1973;
Dixit Dominus; Dixit Dominus (‘très court’);
Domine Deus meus;
Laetatus sum;
Laudate nomen Domine;
Paratum cor meum;
Te Deum, 1697, ed. H.A. Durand (Paris, 1962);
Trois Lamentations ?1692, ed. M. Prada (Béziers, 1987);
Velum templi scissum est; AIXmc, C, Pc, Pn, US-Wc

Petits motets (taken from grands motets) in Recueil de mottets à une et deux voix, Pc, Rés.1899, 7 ed. G. Morche, Le pupitre, 1v (1975):
Beatus quem elegisti;
Cantate Jordanis;
Cantus dent uberes;
Diligam te, Domine;
Domine salvum fac regem;
Dominus illuminatio;
Salve virgo florens;
Usquequo Domine

Petits motets (taken from grands motets) in Recits et duo de Msr De La Lande et de quelques autres maitres, 1v, bc, MS dated 1765 in Pn, Vm 13123:
Beatus quem elegisti;
Diligam te, Domine;
Dominus Deus meus;
Laudans invocabo;
O res mirabilis;
Pinguescent specio;
Qui tollis peccata mundi;
Te decet
Laudate Dominum in sanctis ejus (doubtful), AlXmc

Lost, cited in Signorile:
Messe en G; Salvum me fac

Others lost (listed by Bougerel) include the grands motets:
Beatus vir qui timet Dominum;
Cantus dent uberes;
Deus, judicium tuum regi (2 settings);
Deus, venerunt gentes;
Jubilate Deo;
Magnificat (3 settings);
Quemadmodum desiderat cervus; and the motets ‘sans symphonie’: Beatus vir qui non abiit;
Benedicam Dominum;
Benedic, anima mea;
Confitebor tibi;
Cum invocarem;
Custodi me, Domine:
Dominus illuminatio mea;
Judica, Domine;
Lauda, anima mea, Dominum;
Saepe expugnaverunt me;

Abraham van den Kerckhoven [Kerchoven, van Kerckhove] (Mechelen?, c.1618 - Brussel, 9 de gener de 1702) va ser un organista i compositor flamenc. Es desconeix la seva etapa formativa sent la primera referència de 1634, any que va succeir a Peeter Cornet com a organista de l'església de Santa Catalina de Brussel·les, en un càrrec que ja preservaria la resta de la seva vida. A partir del 1648 va ser nomenat organista de cambra de l'arxiduc Leopold Willem d'Àustria, el governador dels Països Baixos Espanyols entre els anys 1648 i 1656, i en substitució del famós organista Johann Kaspar Kerll. També a Brussel·les va treballar com a organista de tribunal en el període comprès entre els anys 1658 i 1684. El 1646 es va casar amb Joanna "Jenno" Baert a Brussel·les amb qui va tenir deu fills dels quals i com a mínim tres es convertirien en músics. Precisament, el seu fill Jan-Baptist van den Kerckhoven, el més gran, va succeir al seu pare com a organista de Santa Catalina després de la seva mort. Com a compositor, va escriure exclusivament obres per a orgue, la gran majoria basades en la tècnica del ricercare, heretada dels compositors de teclat de principis del segle XVII. En especial, van destacar les seves fantasies i fugues, on s'hi poden escoltar contrapunts i desenvolupaments harmònics notablement rics i avançats per l'època. Abraham van den Kerckhoven va morir a Brussel·les el gener de 1702.

CPDL: No disponible

Petronio Franceschini (Bologna, 9 de gener de 1651 - Venezia, 4 de desembre de 1680) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es va formar amb Lorenzo Perti a Bolonya i amb Giuseppe Corsi a Narni. Ben aviat es va convertir en un dels primers membres de l'Accademia Filarmonica de Bolonya en la qual també hi va servir. Entre el 1675 i el 1680 va treballar com a violoncel·lista de San Petronio, en un temps en què també va compondre les seves primeres obres, entre elles diverses òperes. Per aquest motiu va ser reclamat a Venècia a petició de Vincenzo Grimani. També va constar com a mestre de capella de l'arciconfraternita di Santa Maria della Morte de Bolonya al servei de la qual va escriure nombroses obres religioses. Com a professor va tenir alumnes notables com G.A. Perti i Domenico Gabrielli. El seu germà Marcantonio Franceschini va ser pintor. Petronio Franceschini va morir a Venècia el desembre de 1680 i amb només 29 anys.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Le gare di Sdegno, d’Amore e di Gelosia (F.M. Bordocchi), prol and 2 intermedi for Caligula delirante, Bologna, Formagliari, 1674, music lost
L’Oronte di Menfi (T. Stanzani), Bologna, Formagliari, lib ded. 10 Jan 1676, I-Vnm
Arsinoe (Stanzani), Bologna, Formagliari, lib ded. 26 Dec 1676, Vnm (2 versions)
Prologo ed Intermedi dell’ Arsinoe (Stanzani), Bologna, Formagliari, 1677
Apollo in Tessaglia (Stanzani), Bologna, Formagliari, 27 May 1679, music lost
Dionisio, overo La virtù trionfante del vitio (M. Noris), Venice, SS Giovanni e Paolo, lib ded. 12 Jan 1681, Vc, Vqs (arias); only Act 1 by Franceschini, work completed by G.D. Partenio

Vocal religiosa:

La vittima generosa (orat, B.G. Balbi), Bologna, Palazzo Azzolini, 6 March 1679, music lost
Gefte (orat), Ferrara, Confraternita della Morte, 1679, music lost
8 masses, motets, c30 psalms, lits, hymns, Mag, 2–8vv, many with insts, some with 1–2 tpt, most 1673–80, I-Bc, Bsp
4 cantatas, I-MOe

Instrumental:

Sonata, 2 vn, bc, 1680
Sonata, 2 vn, bc, GB-Lbl, probably identical with sonata in 1680
Sonata a 7, 2 tpt, str, trbn, org, theorbo, I-Bsp; ed. E.H. Tarr (London, 1968)

CPDL: No disponible

Giovanni Benedetto Platti (Padova, 9 de juliol de 1692 - Würzburg, 11 de gener de 1763) va ser un compositor italià. Es desconeix gran part de la seva vida formativa sent la primera referència de 1722 any que va situar-se a Venècia, on es creu va poder estudiar amb Francesco Gasparini, Albinoni, Vivaldi, Lotti o els germans Marcello. També a Venècia va rebre probablement formació del seu pare Carlo Platti (c.1661-c.1727), en aquell temps intèrpret de viola a l'orquestra de la Basílica de Sant Marc. Més tard, i segons una missiva que Domenico Palafuti va enviar a Giovanni Battista Martini, Platti es va traslladar a Siena aquell mateix any si bé no existeix documentació que ho acrediti. A finals del 1722 es va traslladar a Würzburg amb un grup de músics encapçalats per Fortunato Chelleri. Allà va entrar al servei del príncep-arquebisbe Johann Philipp Franz von Schönborn de Bamberg. També allà el 4 de febrer de 1723 es va casar amb la soprano Maria Theresia Lambrucker amb qui va tenir vuit fills. A Würzburg va treballar com a cantant, com a instrumentista de violí, violoncel, oboè, flauta i clavecí i com a compositor. Precisament a la ciutat alemanya va fer amistat amb el pintor Giambattista Tiepolo el qual va decidir incloure a Platti en un fresc que va realitzar en un palau. Platti va viure a Würzburg la resta de la seva vida, morint en aquesta ciutat el gener de 1763.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, 4vv, D-WD
Mass, 4vv a cappella, WD
Requiem, 4vv, ed. L. Bettarini (Rome, 1985)
Offertorium, 8vv, 2 vn, va, org, EB
Stabat mater, B, fl, ob, 2 va, org, WD
Miserere, solo vv, chorus, ob, str, org, ed. R. Lupi (Milan, 1967)
2 cantatas, S, str: Sdegni e disprezzi, Già libero già sciolto, WD
Corre dal bosco al prato (cant.), S, hpd obbl, 2 vn, va, b, DB

Instrumental:

9 concs., hpd, str, D-DB, nos.1 and 2, ed. F. Torrefranca (Milan, 1949–53), nos.5 and 6, ed. in RRMCE, xxxvii (1991)
25 concs., 4 inc., vc obbl, 2 vn, b, WD
12 concs., vc concertato, 2 vn, WD [9 are from the 25 concs. with vc obbl]
Conc., vn, str, Dlb
Conc., ob, 2 vn, va, vc, hpd, ed. H. Winschermann (Hamburg, 1964)
6 sonates pour le clavessin sur le goût italien, op.1 (Nuremberg, 1742), ed. G. Pestelli (Milan, 1978)
6 sonate, hpd, op.4 (Nuremberg, 1746), ed. G. Pestelli (Milan, 1986)
6 sonatas, hpd, ed. in IMi, new ser., ii (Milan, 1963)
2 sonatas, hpd, ed. A. Iesuè (Rome, 1982–4)
Arioso, Allegro, hpd, ed. A. Iesuè (Rome, 1984)
Fantasia-gavotta, hpd, ed. A. Iesuè (Rome, 1984)
22 sonatas, a 3, 1 inc., WD, most for vn, vc, bc, some incl. ob, 1 incl. bn
12 sonatas, vc, bc, WD
4 ricercares, vn, vc, ed. in HM, lxxxvii–lxxxviii (1951/R)
Sonata, vn, b, WD
6 sonate, fl, vc/hpd, op.3 (Nuremberg, 1743), no.1, ed. E. Schenck and H. Ruf (Milan, 1955), nos.2 and 3, ed. P. Jarnach (Mainz, 1924/R), no.4, ed. P. Jarnach (Mainz, 1936) and H. Ruf (Baden-Baden, 1954), no.6, ed. H. Ruf (Mainz, 1963)
Trio sonata, fl, ob, bc, ed. H. Kölbel (Wilhelmshaven, 1978)
Solo, ob, b, ed. G. Hausswald (Heidelberg, 1975)

Lost works:
Arianna (op), see Torrefranca (1963)
2 orats, formerly D-WD: Franchonia cristiana. lib WÜu; Sant'Elena a calvario, 1732
Sedecia (azione sacra), formerly WD, see Torrefranca (1963)
Serenata, lib WÜu
2 concs., hpd, formerly DS
Sonata, 2 ob, b formerly DS

CPDL: No disponible

Giacomo Carissimi (Marino, 18 d'abril de 1605 - Roma, 12 de gener de 1674) va ser un compositor italià, un dels més eminents de principis del barroc i un dels principals representants de l'Escola Romana de música. No se sap amb certesa els estudis que va seguir, però als 20 anys va assolir el càrrec de mestre de capella a Assís, càrrec que va ocupar durant tres anys. El 1628, va promocionar a l'església jesuïta de Sant Apolinar del Col·legi Germanicum a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort. Va rebre diverses ofertes per treballar en llocs importants de Venècia i Viena, incloent una oferta per assumir la substitució de Claudio Monteverdi a Venècia, no obstant, va preferir quedar-se a Roma on, a banda de compondre, va tenir nombrosos alumnes, entre ells, Marc-Antoine Charpentier, Alessandro Scarlatti o Johann Caspar Kerll. El 1637 va ser ordenat sacerdot jesuïta. Elegit el 1649 mestre de capella pontifical, va introduir a les esglésies l'acompanyament de la música instrumental i va ser el primer que va fer servir la cantata per a temes religiosos. El 1656 va compondre l'Oratori Jephte, segons Anna Cazurra en el seu llibre Introducció a la música: de l'antiguitat als nostres dies, el primer on apareix una sexta napolitana. El mateix any va conèixer la reina Cristina de Suècia, que es trobava a l'exili, i va compondre nombroses obres profanes en honor seu. La majoria de les seves obres es coneixen per còpies ja que els manuscrits originals es van perdre o van ser destruïts després de la dissolució de l'ordre dels jesuïtes el 1773. La fama de Carissimi està lligada principalment a les cantates i oratoris. De fet, va ser un dels primers compositors en compondre oratoris en llatí. També va escriure abundant música religiosa, amb misses, salms, himnes, motets, i nombrosa música profana, principalment cantates. Giacomo Carissimi va morir a Roma el gener de 1674.


OBRA:

Vocal secular:

Drey Schmid bey einem Amboss stunden (Cyclopisches Hammer-Tricinium), TTB, bc, in Musikalischer Zeitvertreiber (Nuremberg, 1643), 16554; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933), 75
Fabri cum per incudem (Histoire des Cyclopes), SSB, bc, A-Wn, D-Bsb, F-Pc
Nominativo hic haec hoc, SATB, bc, in J.E. Kindermann: Intermedium musico-politicum (Nuremberg, 1643), 16524, 16554 [by T. Merula]; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933), 43
Quand mon mari vient de dehors – Requiem aeternam (Requiem jocosum), SST, A-Wn, D-Bsb, Pc; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933), 74
Rusticus cum mortuum suum vidit asinum (Testament d’un âne), SA, bc, A-Wn, D-Bsb, F-Pc; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933), 68
Venerabilis barba Capucinorum (Plaisanterie sur la barbe), SSB, bc, D-Bsb, Mbs, F-Pc; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933), 60

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Sciolto havean dall’alte sponde’, c, SSATB, bc, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Ps, Rsg, Vqs [on own cantata; also survives with 2 vn]
Missa a quinque et a novem cum selectis quibusdam cantionibus (Cologne, 1666) [1666]

Motets
Arion Romanus sive Liber primus sacrarum cantionum, 1–5vv (Konstanz, 1670) [1670]
Sacri concerti musicali, 2–5vv (Rome, 1675) [1675]
Alma Redemptoris mater, SSB, bc, 1647 [also survives as Alleluia, Jesum nostrum laudate]; ed. in Jones (C1982)
Anima nostra sustinet Dominum, SS, bc, 1670; ed. in Jones (C1982)
Annunciate, gentes, SSATB, bc, 1675; ed. in Orbis choris, iii (Egtved, 1967); ed. in Jones (C1982)
Ardens est cor nostrum [meum], SATB, bc, 16641, 1670; ed. F. Rochlitz, Sammlung vorzüglicher Gesang-Stücke, ii (Mainz, c1840), no.4; ed. in Jones (C1982)
Audite, sancti [justi], SSB, bc, 1645, 16562, 1670, 1693; ed. in Jones (C1982)
Audivi vocem, SSS, 2 vn, lute, theorbo, bc, before 1634, A-KR
Ave dulcissime angelorum panis, SST, 2 vn, bc, 1670
Benedicite gentes, SSS, bc, 1670
Benedictus Deus, SSS, bc, 16681; ed. in Jones (C1982)
Cantabo Domino, SS, bc, 16753; ed. in Jones (C1982)
Caro factum facta parens, SS, bc, S-Uu
Caro mea vere est cibus, SMezATB, 2 vn, bc, F-Pn
Christus factus est, SSATB, SATB, bc, I-Rsg; ed. in Documenta liturgiae polychoralis, xviii (Trent, 1964)
Confitebor tibi Domine, SSATB, 2 vn, bc, GB-Lcm
Confitebor tibi Domine, SSB, bc, 16462, 16622; ed. in Jones (C1982)
Confitemini Domino, BB, bc, before 1634, A-KR, F-Pn
Convertere ad me, S, bc, 1670
Cum reverteretur David, SSS, bc, 1675 [also survives as Cum ingrederetur]; C messe e mottetti i, 74
Desiderata nobis, ATB, bc, 16671; ed. in Jones (C1982)
Dicite nobis, SSAT, bc, 16753; ed. in Jones (C1982)
Dixit Dominus, SATB, SATB, bc, GB-Lcm, I-PS (inc.), S-Uu
Dixit Dominus, SSATB, bc, CS-KRa, GB-Lbl, Och, Y; ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1968)
Doleo et poenitet me, SSTB, 3 viols (possibly not by Carissimi), bc, S-Uu
Domine Deus meus, S, bc, 16631, 1670; ed. Cantio sacra, viii (Cologne, 1956); ed. in Jones (C1982)
Domine quis habitabit, SST, bc, 16753; ed. in Jones (C1982)
Ecce nos reliquimus omnia, TTB, bc, before 1648, GB-Lam, Ob, Och, Y, S-Uu
Ecce sponsus venit, SA, bc, 16542, 1670
Egredimini caelestes curiae, SSS, 2 vn, bc, in A. Poggioli, Delectus sacrarum cantionum 2–5vv (Antwerp, 1652)
Egredimini, filiae Sion, et admiramini, S, bc, I-Bc
Egredimini, filiae Sion, et videte, SSS, bc, 1670
Elevatis manibus, SAT, bc, I-Rc
Emendemus in melius, MezAT, bc, 16432; ed. in Jones (C1982)
Euge, serve bone, AT, bc, GB-Lam, Lcm, Och, Y
Exultabunt justi (Felicitas beatorum), SSS, bc, B-Bc (frag.), D-Hs, F-Pc, GB-Lam, Lbl, Lcm, Ob, Och, I-COd (with 2 vn); ed. C. Dell’Argine (Florence, 1972)
Exulta, gaude, filia Sion, SS, bc, 16753; ed. R. Prentice, 6 Cantatas by Carissimi (London, 1877); ed. in Jones (C1982)
Exurge, cor meum, in cithara, S, 2 vn, vle, bc, 1670; ed. in Jones (C1982)
Gaudeat terra, jubilent montes, SS, bc, S-Uu
Hodie Salvator mundi, SSATB, 2 vn, va da gamba, bc, before 1664, Uu
Hodie Simon Petrus ascendit, TT, bc, B-Bc, F-Pc, GB-Lam, Lbl, Och, Ob, Y (for SS); C messe e mottetti i, 68
Hymnum jucunditatis cantemus, SS, bc, 16451, 1670; ed. in Jones (C1982)
Immensus coeli conditor, SS, bc, before 1634, A-KR, F-Pn, I-Bc
Incipit oratio Jeremiae Prophetae, S, bc, in A. Poglietti, Compendium oder Kurtzer Begriff (1676) [frag. only], A-KR
Inclinavit caelos Dominus, TT, bc, F-Pn
Insurrexerunt [Praevaluerunt] in nos, MezAT, bc, 16421, 16481, 16491, 16494, 16611; ed. in Jones (C1982)
Jubilemus omnes et cantemus, SSB, bc, before 1673, S-Uu; ed. E. Selén (Kassel, 1973)
Lamentations Jeremiae Prophetae, ‘Feriae Quintae in Coena Domini’, 1 for Mez, bc, 1 for S, bc, I-Bc
Laudate, pueri, SSS, A-Wn, CS-KRa (with 2 vn), D-MÜs
Laudemus virum gloriosum, SS, bc, 16562, 1670, 1675; ed. in Jones (C1982)
Lucifer, caelestis olim, BS, bc, 1693
Militia est vita hominis, SSB, bc, 16431, 16521, 1666 (with 2 vn, va da gamba); ed. Jones (C1982)
Mortalis homo (= No, no, mio core), S, bc, 1670; ed. in Jones (C1982)
Nigra es sed formosa, SS, bc, 1712
Nigra sum sed formosa, SS, bc, 16501
O beatum virum, SSA, bc, 16431, 1670
O dulcissime Jesu, SS, bc, 1670, 16721
O dulcissimum Mariae nomen, SS, bc, 16471, in A. Poggioli, Delectus sacrarum cantionum 2–5vv (Antwerp, 1652); ed. in Jones (C1982)
O ignis sancte, SS, bc, 16671, 16672; ed. in Jones (C1982)
Omnes gentes, gaudete, SSS, bc, S-Uu, 1670 (lacks final Alleluia); pt of Quasi columba speciosa
Omnes sancti (see Summi regis puerpera)
O pretiosum et admirandum convivium, S, bc, GB-Lcm (with vn), I-COd
O quam dilecta sunt tabernacula, SSATB, bc, 1670
O quam mirabilia sunt, SS, bc, 16753
O quam pulchra es, S, bc, GB-Lbl, Lcm; ed. in Cantio sacra, lvii (Cologne, 1964); ed. in Jones (C1982)
O stupor, I-Ad
O vulnera doloris, B/SSB, bc, B-Bc, F-Pc, GB-Cfm, Lam, Lbl, Lcm, Och; ed. in Cantio sacra, xvi (Cologne, 1958)
Panem coelestem angelorum, SS, bc, 1670
Paratum cor meum Deus, S/B, vn, bc, I-PS, S-Uu
Parce, heu, parce jam, SSAB, bc, Uu; ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1971)
Plaudite, caelestes chori, S, bc, I-COd; ed. in Jones (C1982)
Praevaluerunt in nos (see Insurrexerunt in nos)
Quasi aquila, T, 2 vn, bn, bc, 1670
Quasi columba speciosa, SSS, bc, c1647, I-Bc (section Omnes gentes gaudete survives separately)
Quasi stella matutina, SSSA, bc, F-Pn, I-Bc (with 2 vn, vc)
Quid tandem sunt mundi deliciae, ATB, bc, D-Dlb, S-Uu
Quis est hic vir, SSS, bc, 16462, 16471, in A. Poggioli, Delectus sacrarum cantionum 2–5vv (Antwerp, 1652); ed. in Jones (C1982)
Quis est hic vir, AB, bc, 1670
Quo abiit dilectus meus, SA, bc, CS-KRa, F-Pc, Pn, I-COd
Quomodo facti sunt impii, SSB, bc, 16542; ed. in Jones (C1982)
Quo tam laetus progrederis, SS, bc, 1670 (for SST, bc), 1675
Regina coeli (i), SATB, I-Ac, ?c1628–9
Regina coeli (ii), SATB, I-Ac, ?c1628–9
Sacerdotes Dei, benedicite, SS, bc, S-Uu
Salve, amor noster, SS, bc, 16651
Salve, puellule, S/T, bc, CS-KRa (T, 2 vn, bc), F-Pn, GB-Lbl, Lcm; ed. in Cantio sacra, xlviii (Cologne, 1961)
Salve, regina, SSB, bc, F-Pc, Pn, S-Uu (with alternative text Salve rex Christe pater misericordiae); ed. in Jones (C1982)
Salve, regina, SATB, SATB, bc, Uu
Salve, virgo immaculata, SSB, bc, 1670
Sancta et individua Trinitas, SS, 2 vn, lute/theorbo, before 1634, A-KR; ed. W. Fürlinger (Stuttgart, 1978)
Sicut mater consolatur, SS, bc, 1670
Sicut stella matutina, S, bc, 16591, 1670; ed. in Jones (C1982)
Silentium tenebant, SST, 2 vn, bc, F-Pc, Pn (frag.)
Si linguis hominum et angelorum, SSS, 2 vn, bc [also survives without 2 vn], CZ-KRa, F-Pc, Pn, GB-Och, Y (inc.), I-PS (vn 1 only), S-Uu
Simile est regnum coelorum, SS, bc, S-Uu
Si qua est consolatio, SSB, bc, 16421; ed. in Jones (C1982)
Somne laborum dulce levamen (pt of Silentium tenebant)
Summi regis puerpera, SS, 2 vn, lute/spinet, bc, GB-Och (attrib. ‘Luigi’), Y, I-PS (as Omnes sancti, vn 1 only); ed. P. Seymour (London, 1982)
Super flumina Babilonis, SSAT, bc, F-LYm, Pc, Pn, GB-Y, I-Bc, S-Uu
Surgamus, eamus, properemus, ATB, bc, 16492, 16521, 16562, 1666 (with 2 vn, va da gamba)
Surrexit pastor bonus, SSS, bc, Uu
Suscitavit Dominus, ATB, bc, 16651, 1666 (with 2 vn, va da gamba); ed. in Jones (C1982)
Sustinuimus in pacem, SSATTB, bc, CZ-KRa
Timete Dominum, SSATB, bc, I-COd; ed. in Jones (C1982)
Tollite, sancti mei (Martyres), SST, bc, D-Hs, GB-Y
Turbabantur impii (Lamentatio damnatorum), ATB, bc [also survives with 2 vn, lute], 1666 (with 2 vn, va da gamba), 1675; ed. F. Rochlitz, Sammlung vorzüglicher Gesang-Stücke, ii (Mainz, c1840); ed. H. Quittard, Concerts spirituels, i (Paris, c1905); ed. C. Dell’Argine (Florence, 1972); ed. in Jones (C1982)
Usquequo peccatores, SSS, SAT, SATB, 2 vn, lute, bc, CS-KRa (dated 1672)
Veni, consolator suspirantis, SS, bc, D-MÜs (pt of O ignis sancte)
Veni, dilecta mea, SS, bc, 1643
Veni, sponsa Christi, SSATTB, bc, I-PS, S-Uu
Viderunt te Domine, SB, bc, 1647, 1670; ed. in Jones (C1982)
Vidi impium superexaltatum, ATB, bc, 16551, in F. de Silvestri: Alias cantiones sacras ab excellentissimis musices auctoribus (Rotterdam, 1657)

Oratorios:
incipits given in parentheses
Abraham et Isaac (Tentavit Deus Abraham), SATTB, bc; C oratorî ii, 1
Baltazar (Baltazar Assyriorum rex), SSATB, 2 vn, bc; C oratorî iii
Diluvium universale (Cum vidisset Deus), SS, SSATB, SSATB, 2 vn, bc, D-Hs
Dives malus [Historia divitis] (Erat vir quidam opulentissimus), SSTB, SATB, bc; C oratorî v
Ezechias (Aegrotante Ezechia), SSATB, 2 vn, bc; C oratorî i, 14
Interfecto Sisara, SSSATB, 2 vn, bc, CZ-KRa
Jephte (Cum vocasset in proelium), SSSATB, bc, before 16 June 1648 (final chorus in Kircher); ed. J.E. Beat (London, 1974); ed. A. Amisano (Milan, 1977)
Jonas (Cum repleta esset Ninive), SATB, SSATB, 2 vn, bc; C oratorî xi
Judicium extremum (Aspiciebam in visione noctis), SSATB, ATB, ATB, 2 vn, bc; C oratorî iv
Judicium Salomonis (A solis ortu), SSAB, 2 vn, bc [attrib. S. Capricornus in his Continuatio Theatri musici (Würzburg, 1669), but certainly by Carissimi]; ed. in Denkmäler der Tonkunst, ii (Bergedorf, 1869), 30; ed. A. Toni (Milan, 1929)
Vanitas vanitatum (Proposui in mente mea), SSATB, 2 vn, bc; C oratorî x, 18

Cantatas:
Editions: Cantatas by Giacomo Carissimi 1605–1674, ed. G. Massenkeil, The Italian Cantata in the Seventeenth Century, ii (New York, 1986) [facs.] [Ma]
Giacomo Carissimi: Cantate a una, due e tre voci, ms. Bologna [I-Bc X234], ed. P. Mioli, Archivum musicum: La cantata barocca, xiv (Florence, 1983) [facs.] [Mi]
Alte Meister des Bel Canto: Eine Sammlung von Arien, i, ed. L. Landshoff (Leipzig, 1912) [La]
Alte Meister des Bel Canto: italienischen Kammerduetten, ii, ed. L. Landshoff (Leipzig, 1927) [Ld]
Ahi non torna, SS, bc, I-Bc, Nc, Rvat (Ma); C cantate i, 12
Al’hor che nel cielo, S, bc, Bc, Rvat
Allegria vuol’Amore, S, bc, B-Lc
Alma, che fai, che pensi?, SB, bc, before 1643, GB-Och (Ma); ed. in Rose (E1960)
Almeno un pensiero, S, bc, A-Wn, GB-Lbl, Och, I-Bc (Mi), Rvat
Amanti, che dite? (pt of Sciolto havean dall’alte sponde), perf. for Charles II at English court, in Recueil d'airs sérieux (Paris, 1701), F-Pc, GB-Lbl, Lcm, Ob, Och
Amanti che vivete, SS, bc, I-Bc, Fc; ed. in Buff (E1973)
Amanti de miei lumi, S, bc, Nc
Amanti, tacete (pt of Più non ti chieggio)
A morire (pt of Ferma, lascia ch’io parli); ed. R. Prentice, 6 Cantatas by Carissimi (London, 1874), 2; ed. P. Floridia, Early Italian Songs and Airs (Boston, 1923), 81
A morir’, infelice cor mio, S, bc, F-Pthibault
Amor mio, che cosa è questa? (Amante sdegnato) (D. Benigni), S, bc, before 1663, I-Bc, MOe, Vc, US-CA; ed. G. Rose, G. Carissimi: 6 Solo Cantatas (London, 1969), 30
A piè d’un verde alloro (I filosofi; Democritus et Heraclitus) (Benigni), SS, bc, before 16 June 1948 (frag. in Kircher), GB-Lbl, Ob, Och, I-Bc (Mi), Fc, MOe, Nc; Ld, 52
Apritevi inferni (Peccator penitente) (Benigni), S, bc, before 1663, MOe, Nc; ed. G. Rose, Giacomo Carissimi: 6 Solo Cantatas, 54
Ardeva in tanto foco, S, bc, GB-Och, I-Bc, Rvat (Ma), Vc
Ardo, lassa, ò non ardo? (G. Marino), S, bc, GB-Och
Bel tempo per me, S, bc, F-Pn, GB-Lbl, Och, Ob, I-Bc (Mi), Gl, MOe, Rc, Rvat; ed. G. Rose, Giacomo Carissimi: 6 Solo Cantatas (London, 1969), 19
Bisogna contentarsi, S, bc, Nc; ed. in Rose (E1960)
Cara e dolce mia vita (P. Colonna), S, bc, Bc (Mi); C cantate ii, 15
Che dici, Amore? (G. Giustiniani), S, bc, F-Pn
Che legge è questa, o Dio? S, bc, I-Bc (Mi); C cantate ii, 29
Che superba ai miei sospiri, S, bc, Nc
Che tanto esclamare, S, bc, Bc, Rc (also survives as Risposta, with Non chiede altro as Proposta)
Chi d’amor vive in tormento, S, bc, 16467 (Ma)
Chi fugge d’amor (Dialogo di Tirsi e Filli) (Benigni), SS, bc, F-Pn, GB-Och, I-Bc (Mi), Rc; ed. in Buff (E1973)
Ch’io speri o disperi, S, bc, Rn
Chi più sà, manco ne sà, SSB, bc, GB-Lbl
Come, ahi, come cade, S/B, bc, Cmc, I-Rvat (Ma)
Come sete importuni (Sta in dubio se si dispera) (Benigni), S, bc, before 1663, Bc, MOe, US-CA; ed. in La Flora, i (Copenhagen, 1949), 31
Consolati, cor mio (Consola il suo cor) (F. Buti), S, bc, before 1663, I-Bc, MOe, Rvat
Coronata di splendori (Amor difeso), SSS, bc, GB-Ob, Och; ed. in Buff (E1973)
Così volete, così sarà, S, bc, B-Bc, I-Bc (Mi), MOe, Nc, Rvat; La, 52 (inc.)
Crudo amore il mio core, S, bc, 16796 (Ma)
Dai più riposti abissi (= Tra più riposti abissi)
Deh contentatevi, S, bc, GB-Och; ed. R. Prentice, 6 Cantatas by Carissimi (London, 1874), 6; ed. P. Floridia, Early Italian Songs and Airs (Boston, 1923), 85
Deh memoria e che più chiedi?, S, bc, I-Rvat; ed. G. Rose, G. Carissimi: 6 Solo Cantatas (London, 1969), 37
Dimmi, o ciel, che fia di me?, SS, bc, Bc, Nc; Ld 49
Dolor senza rimedio, A, bc, Nc
Dove fuggi, o mia speranza? (= Ove fuggi o mia speranza?)
Dunque degl’horti miei, S, bc, Rsc; C cantate i, 1
È bello l’ardire d’un anima, S, bc, F-Pn, GB-Och, I-Bc (Mi), Rdp, Rvat
E chi vi resta più, SS, bc, Rvat; ed. in Rose (E1960)
Entro il mar de miei tormenti, S, bc, A-Wn
E pur volete piangere (Amante sfortunato) (Benigni), S, bc, before 1663, F-Pn, I-Bc, MOe, SPc, US-CA
E pur vuole il cielo (Destava la cativa sorte in amore) (Benigni), SS, bc, in Canzonette amorose (Rotterdam, 1656) (incl. In si duro martire, survives separately) [also attrib. A. Stradella]; Ld, 5
Era de gli imenei d’Anna, S, bc, I-Rvat (Ma)
Errai, signor, errai, S, bc, A-Wn, I-Rvat; ed. in Rose (E1960)
Ferma, lascia ch’io parli (Il lamento di Maria di Scozia), S, bc, D-MÜs, F-Pc, GB-Lbl (Ma) (incl. A morire, see above)
Filli, non t’amo più, S, bc, Och, I-Rc [also attrib. Carlo del Violino]; ed. R. Prentice, 6 Cantatas by Carissimi (London, 1877), 15; ed. H. Riemann, Handbuch der Musikgeschichte, ii/2 (Leipzig, 2/1922), 69 (frag.); ed. P. Floridia, Early Italian Songs and Airs (Boston, 1923), 90
Fuggi, o mio core, dal seno, S, bc, GB-Och, I-Fc, Gl
Fuggi, fuggi quel ben che tanto alletta, AT, bc, 16402 (anon.) (Ma)
Fuggite, pensieri guerrieri (pt of Lungi da me fuggite)
Già del ciel con piè di rose, SSS, 2 vn, bc, Rdp
Giurai d’amarti (Disperato amante) (Benigni), S, bc, before 1663, Bc, MOe, Rsc
Giustizia o cupido, S, bc, Fc; ed. in La nuova musica, ii (1899), 12
Hor che di Sirio (Colonna), S, bc, F-Pn, GB-Och, I-Bc (Mi); ed. in Rose (E1960)
Il mio core è un mar, SS, bc, D-MÜs, I-Fc, Nc [also attrib. A. Stradella]; Ld, 34
Indovine pellegrine (Le zingare), SST, bc, Bc (Mi)
In si duro martire (pt of E pur vuole il cielo)
Insuperbito il Tebro, S, bc, GB-Och
In un mar di pensieri, S, bc, A-Wn, GB-Lbl, Och, I-Gl, Rc; ed. G. Rose, G. Carissimi: 6 Solo Cantatas (London, 1969), 44
Inventane più, S, bc, I-Fc, Rvat
Io corro alle sventure, SS, bc, 16467 (Ma); ed. in Buff (E1973)
Io dissi sempre che l’amare, S, bc, before 25 April 1669, GB-Och, I-Nc
Io vò pensando, S, bc, Rc; ed. in Rose (E1960)
La mia fede altrui giurata, S/T, bc, 16796 [also in MS attrib. A. Stradella]; La, 57
La regina de volanti, S, bc, GB-Och, I-Bc (Mi), Nc; ed. in Buff (E1973)
Le ferite d’un cor, SST, bc, perf. at French court, 1658, F-Pn, Pthibault, GB-Och, I-Bc (Mi), Nc, Rvat; ed. in Buff (E1973)
Le magnanimi eroi, S, bc, Rvat
Lungi, lungi da me fuggite (Penosa rimembranza di gioie perdute) (Conte Teodoli), S, bc, before 1663, Bc (Ma), MOe, Rc, US-CA; incl. Fuggite pensieri guerrieri, survives separately in Recueil d’airs sérieux (Paris, 1701); ed. in La Flora, i (Copenhagen, 1949), 26
Lungi, homai, deh spiega, SS, bc, before 1673, F-Pc, GB-Och, I-Bc; Ld, 29
Mai non esce di servitù, S, bc, Nc
Mesto in sen, S, bc, GB-Lbl, Och, I-Bc (Mi), Rvat; ed., inc., in Eleganti canzoni ed arie italiane, v (Milan, 1894)
M’havete chiarito, tiranne pupille, S, bc, Fc, Nc; ed. in Rose (1959)
Nella più verde età (F. Chigi), S, 2 vn, bc, GB-Och, I-Bc (Ma), Fc, Nc
No ch’io non voglio amar, S, bc, Fc, Gl, Nc
Non bisogna scherzare, SS, bc, Fc, Rc; ed. in Buff (E1973)
Non chiede altro che vita, S, bc, A-Wn, GB-Och, Bc (Ma), Rc (also survives as Proposta, with Che tanto esclamare as Risposta); ed. R. Haas, Die Musik des Barocks, HMw (1928), 127
Non disperar, mio core, S, bc, Rvat (Ma)
No, no, mio core, S, bc, A-Wn, GB-Lbl, Och, I-Bc (Mi), Nc, ed. C. MacClintock; The Solo Song, 1580–1730 (New York, 1973)
No, no, non si speri, A, bc, I-Rvat; La, i-ii, 49, ed. P. Floridia, Early Italian Songs and Airs (Boston, 1923), 99
Non piangete, ò ciechi amanti, SS, bc, before 1663, GB-Och, I-Bc, MOe, Nc [also attrib. M. Savioni]; ed. in Buff (E1973)
Non posso vivere, S, bc, Pc, Vqs; ed. in La Flora, i (Copenhagen, 1949), 38
Occhi che m’uccidete, S, bc, before 1658, F-Pn, GB-Och
O dura più d’un sasso, S, bc, D-Kl, I-Nc, Vqs
O la, pensieri, S/B, bc, GB-Och, I-Rvat (Ma)
O mirate che portenti, SS, bc, F-Pc, I-Fc, Nc (inc.); ed. in Les gloires de l’Italie, ii (Paris, 1868), 63
O miseria infinita, SS, bc, Bc, Nc
O se mai di quell’arsura, SS, bc, Bc; C cantate ii, 55
Ove [Dove] fuggi o mia speranza?, S, bc, Bc, Gl, Rvat (Ma), SPc
O voi ch’in arid’ossa (Giuditio universale) (Benigni), S, bc, before 1663, COd, MOe, Rc, Rvat (Ma); ed. in Rose (E1960)
Pastor à cui fra l’ombre, S, bc, Rvat
Peregrin d’ignote sponde, SS, bc, Bc, Fc, Rvat [also attrib. L. Rossi]; C cantate ii, 59
Per mè si che và bisesto, S, bc, Fc
Per mille colpi e mille (I ciechi; Pietà e Amore) (Benigni), SS, bc, before 1663, Bc (Mi), MOe; ed. in Buff (E1973)
Piange Filli con sospiri, S, bc, GB-Lbl, US-CA
Piangete, aure, piangete (Benigni), S, bc, F-Pn, I-Nc, Rsc, US-CA
Piangete, ohimè piangete, S, bc, GB-Lbl, I-Bc (Ma); ed. A. Parisotti, Arie antiche, iii (Milan, 1900), 61
Più non ti chieggio, SS, bc, before 1673, GB-Och, I-Bc, Rvat (incl. Amanti tacete, survives separately); ed. in Buff (E1973)
Poiche lo sdegno intese (Il ciarlatano; Lo sdegno ciarlatano), SSS, bc, A-Wn, B-Bc, I-Bc (Ma), Nc, Rc; ed. in AMI, v (c1900), 238
Presso vagho ruscello, S, bc, Nc
Quando Filli mirai, S, bc, Rvat
Qui son venuta à piangere, S, bc, before May 1669, Nc
Rasserenatevi, foschi pensieri, S, bc, Rc; ed. in Rose (1959)
Rimanti in pace homai (Partenza dalla S.D.) (C. della Luna), ST, bc, before 1663, Bc, MOe; Ld, 19; ed. in La Flora, iii (Copenhagen, 1949), 99
Risolviti, mio core (P. Carey), S, bc, GB-Lbl, I-Rc
Risvegliatemi, pensieri, S, bc, F-Pn, GB-Och, I-Fc, Rvat
Sassi, e hor quà tra le ruine (Il tempo divorra ogni cosa), S, bc, before 1663, F-Pn, I-MOe [also attrib. L. Rossi]
Sciolto havean dall’alte sponde (I naviganti), SSBar, bc, before April 1653, D-MÜs, GB-Lbl, Och, I-Bc (Mi), Nc, Rvat (last section Amanti, che dite? survives separately); C cantate i, 20
Scrivete, occhi dolenti, S, bc, Bc; C cantate ii, 43
Se il duol non finirà, S, bc, Fc; ed. in Rose (E1960)
Se l’antica mia guerriera, S, bc, before May 1669, Nc
Sempre m’affliggo più, S, bc, Rvat; ed. in Rose (1959) (Ma)
Se nell’uscir di spene (Buti), S, bc, F-Pn
Siam tre miseri piangenti, SSS, bc, GB-Ob, Och, I-Bc (Ma); ed. in Rose (E1960)
Si dia bando alla speranza, S, bc, D-MGu, GB-Ob, Och
Sin che havrò spirto, S, bc, Ob, Och
S’io del ciel fossi Signore, S, bc, I-Bc (Mi)
Si, si, v’ ingannate, S, bc, Rvat
Soccoretemi ch’io moro, S, bc, B-Bc, GB-Och, I-Bc (Mi), MOe, Nc, Rvat, Vc [also attrib. L. Rossi]; La, 40
Soccorretemi per pietà, SS, bc, GB-Lbl, I-Nc, Rc; ed. (anon and inc.) in La Flora, iii (Copenhagen, 1949), 101
Son pur giunta ad amare, S, bc, GB-Och
Sopra un gelido sasso, S, bc, I-Vc
Sospiri ch’uscite, S, bc, F-Pn, GB-Lbl; ed. in Rose (E1960)
Sospiro che dici?, S, bc, Ob, Och
Sovra il sen d’alata prova, S, bc, Lbl; ed. in Rose (E1960)
Spera l’huomo infelice, SS, bc, I-Rc
Speranze non partite, S, bc, F-Pn; ed. in Rose (E1960)
Stelle, chi fù di voi, S, bc, I-Nc; ed. in Buff (E1973)
Su, fortuna, i dardi arruota, S, bc, GB-Cfm, I-Rvat
Suonerà l’ultima tromba (Del giuditio universale) (Benigni), S, bc, before 1663, GB-Lbl, I-MOe, Rc, Rvat; ed. G. Rose, G. Carissimi: 6 Solo Cantatas (London, 1969), 68
Sventura, cor mio (Pene in amore) (Benigni), S, bc, before 1663, MOe, Rsc; ed. in La Flora, ii (Copenhagen, 1949), 28
Ti vedo giungere, S, bc, GB-Lbl, I-Gl
Toglietemi la vita (Vendetta in amore), S, bc, before 1663, GB-Och, I-MOe
Tra [Dai] più riposti [remoti] abissi (F. Balducci), SSB, 2 vn, bc, before 1663, F-Pc, GB-Och (Ma), I-Bc, Rvat, US-CA; ed. in Buff (E1973)
Tronchisi, pensieri, S, bc, F-Pn; ed. in Kantatenfrühling, iii (Leipzig, 1909), 10
Tronchisi, pensieri, SB, bc, GB-Lbl (inc.), Och (different version of above)
Tu m’hai preso à consumare, S, bc, I-Bc (Mi), Rn, Rvat
Un infelice core amò (S. Baldini), S, bc, B-Bc, GB-Och, I-Bc (Mi), Rn, Rvat
Un pensier siede si forte, S, bc, Bc
Vaghi rai, pupille ardenti (Benigni), SS, bc, before 1673, B-Bc, F-Pc, GB-Och, I-Bc, Fc, Nc, Rvat; Ld, 42
Va, va, dimanda al mio pensiero, S, bc, F-Pn, GB-Och
Vella, o Febo, ai raggi d’oro (Lodi i capelli neri della S.D.) (Benigni), S, bc, before 1663, I-MOe, US-SFsc
V’intendo, occhi, voi mi volete, S/A, bc, D-Mbs, GB-Lbl, I-Nc, Rc, Rvat, US-SFsc [also attrib. L. Rossi]; ed. in Rose (E1960)
Vittoria, mio core (Amante sciolto d’amore) (Benigni), S, bc, 16537 (anon), in Canzonette amorose (Rotterdam, 1656) (anon.), 16695 (anon.) [also attrib. L. Rossi]; ed. F.A. Gevaert, Les gloires de l’Italie, i (Paris, 1868), 4; ed. A. Parisotti, Arie antiche, i (Milan, 1885), 2; ed. P. Floridia, Early Italian Songs and Airs (Boston, 1923), 103; ed. (inc.) in La Flora, i (Copenhagen, 1949), 23; Ma
Voglio amar, sì, voglio amare, S, bc, before 25 April 1669, I-Nc
Voglio andare. Dove, dove? (Fileno e Silvio), SS, bc, Fc, Rdp; ed. in Buff (1973)
Volate, sospiri, SS, bc, Bc, Bsp

---

Doubtful and misattributed works:
Masses:
Missa ‘L’homme armé’, SATB, SATB, SATB, bc, D-MÜs, F-Pc, I-Rsg, Rvat, NL-At
Missa septimi toni (Ky, Gl, Cr), G, SATB, SATB, bc, I-Bc; ed. in AMI, v (c1900), 1
Missa ‘Ut queant laxis’ sopra le note ut, re, mi, fa, sol, la, SATB, SATB, bc, D-MÜs, F-Pc, NL-At
Missa a quinque et a novem, TTB/SSB, SATB (ad lib), 2 vn, bc (Cologne, 1666); C messe e mottetti i, 1 (3vv only)
Missa, SSATB, bc, GB-Och, Ouf
Missa (Ky, Gl, Cr), SATB, bc, A-Wn, D-Mbs
Missa, SATB, I-Rvat; ed. G. Massenkeil (Regensburg, 1966)
6 others, Rvat (1 also Rsg), spurious; see Feininger (A1970)

Motets:
Ad cantus, ad melos, AA, bc, GB-Cfm [by M. Cazzati]
Ad dapes salutis venite, ATB, bc, F-LYm
Adeste mortales, S, bc, F-Pc, Pn
Ad festum venite, mortales, SS, bc, CB-Cfm [by M. Cazzati]
A Domino factum est, SAT, bc, D-Bsb, Mbs, MÜs
Adoremus Christum, SSB, bc, F-Pc [by F. Foggia]
Adoro te, ATB, bc, GB-Ob
Ad te levavi animam meam, AT, bc, D-MÜs
Ah Deus ego amo te, SSA, 2 vn, bc, Ob [by J.H. von Wilderer]
Ah quid obdormis, S, 2 vn, vc, bc, Ob [by J.H. von Wilderer]
Ah vide Domine, SATB, 2 vn, vc, bc, Ob [by J.H. von Wilderer]
Alleluia. O beatae caeli mentes, SB, bc, Cfm
Alma Redemptoris mater, SATB, bc, D-MÜs
Amo te, ST, 2 vn, vc, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer]
Animae amantes, ATB, bc, F-Pc [by M. Cazzati]
Anima mea in aeterna dulcedine, SB, bc, GB-Lbl, Ob, Och [by E. Trabbatone], ed. R. Prentice, 6 Cantatas by Carissimi (London, 1877)
Anima mea in dolore est, SSATB, bc, F-LYm, Pn
Anima mea liquefacta, SAB, bc, GB-Lam, I-Rc [by F.M. Marini]
Audi Domine, S, bc, F-LYm, Pc
Audite, gentes, ATB, bc, GB-Cfm [by M. Cazzati]
Audite, omnes, quodquod estis, SSB, bc, S-Uu
Audite, peccatores, SSB, 2 vn, vc, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer
Ave, dulcissima Maria, AT, bc, Lbl [by M. Cazzati]
Ave, verum corpus, SATB, bc, F-Pn, I-Rsc; ed. R.R. Terry (London, 1905)
Beatus vir, SATB, SATB, bc, A-Wn, D-Mbs, MÜs, GB-Ob; ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1968)
Beatus vir, SSATB, bc, Y; ed. P. Seymour (London, 1975)
Beatus vir, S, 2 vn, bc, Cfm
Beatus vir, A, 2 vn, bc, Cfm
Benedicite omnes angeli, ATB, bc, Och
Benedictus Redemptor, SS, bc, F-Pc
Benignissime Jesu, ATB, bc, F-LYm, Pc [by B. Graziani]
Cantate Domino, SSB, bc, LYm, Pc
Cantemus, jubilemus, ST, bc, GB-Lbl [by M. Cazzati]
Cernis panem, cernis vinum, AB, bc, F-Pc
Christum regem adoremus, SATB, D-MÜs
Christus factus est, SATB, bc, I-Ls, PAc
Christus factus est, ATB, bc, GB-Cfm
Concinant linguae, A, bc, F-Pn
Congratulamini, congaudete, S, bc, Pn [by N. Bernier]
Crucior in hac flamma (Angelus et Anima), AB, bc, GB-Cfm, Lbl, Och [by M. Cazzati]
Cum audisset Gedeon, S, bc, F-Pn [also attrib. E. Bernabei]
Deduxit illum Dominus, SSB, bc, S-Uu [by F. Foggia]
Deus Dominus, BB, bc, F-Pn
Deus meus ad te, SST, bc, D-MÜs
Deus quis similis erit tibi, ATB, bc, F-LYm (for SSB), Pc [by G. Tricarico; also attrib. F. Foggia]
Diffusa est gratia, SATB, bc, D-Bsb, MÜs
Dilatatae sunt tribulationes, SS, bc, F-Pn [by A.M. Abbatini]
Dominator Domine, A, 2 vn, bc, GB-Cfm
Domine, Deus virtutum, SAT, bc, D-MÜs
Domine, ne in furore tuo, SSB, bc, F-Pc [by B. Graziani]
Dulcis amor Jesu, SS, GB-Lbl [by M. Cazzati]
Duo ex discipulis (Histoire des pèlerins d’Emmaüs; Historia dei pellegrini di Emmaus), SST, bc, F-LYm, Pc
Ecce, nunc benedicite Dominum, SSS, bc, GB-Cfm
Ecce, sonuerunt inimici tui, ATB, bc, F-Pc [by G.M. Pagliardi]
Ego sum panis vivus, SSB, bc, GB-Och [by O. Benevoli]
Eia plebs fidelium, B, 2 vn, va da gamba, bc, Cfm
Errate per colles, SATB, bc, F-Pc
Exultate, colles, B, 2 vn, va, GB-Cfm
Fideles animae, SB, bc, F-Pc, Cfm [by M. Cazzati]
Filiae Jerusalem surgite (Sponsa canticorum), SSSB, 2 vn, bc; C oratorî ix, 15
Gaudeamus omnes, SATB, bc, Cfm [by M. Cazzati]; ed. A. Steck (Paris, 1955)
Gaude, laetare, Sion, TB, bc, Cfm
Gaudete cum Maria, SSB, bc, 1670 [music = Deduxit illum Dominus]
Gaudete, exercitus caeli, SSB, bc, Och
Gaudia felices, SS, bc, F-Pc [by B. Graziani]
Gloria Patri, Bu [attrib. M. Locke], Ob [anon.]
Haec dies quam fecit Dominus, SS, bc, Cfm [by M. Cazzati]
Incipit lamentatio Jeremiae, SA, 2 vn, bc, Ob
In memoriam suorum mirabilium, SAT, bc, D-MÜs
In te, Domine, speravi, ATB, 2 vn, va da gamba, bc, 1666
In te, Domine, spes mea, SS, bc, F-Pc
In tribulationibus, SS, bc, Pn, 16471, 1652 [by A. Antonelli]
In voce exultationis, SSATTB, bc, D-Bsb
Ipse praeibit ante illum, SSTB, bc, A-Wn, D-Bsb, Mbs, MÜs, F-Pc, GB-Ob, NL-At
Iste sanctus pro lege Dei, ATB, bc, F-Pc [by F. Foggia]
Isti sunt triumphatores et amici Dei, ATB, bc, Pc
Isti sunt triumphatores sancti, SSATB, bc, S-Uu
Laeta caelestibus, S, 2 vn, bc, F-Pc
Laetamini canendo, S, 2 vn, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer]
Lapides praetiosi, SMezAT, A-Wn, D-Bsb, Mbs, MÜs, F-Pc, GB-Ob
Lauda Sion, SATB, SATB, bc, D-Bsb, Mbs, MÜs, F-Pc
Lauda Sion, SAB, bc, GB-Cfm
Laudate, pueri, SSATB, bc, Y (inc.)
Laudate, pueri, SSB, bc, Y
Locus iste, SA, bc, D-Mbs
Magnificat anima mea Dominum, C, SATB, SATB, bc, GB-Lbl, Ob; ed. O. Drechsler (Wolfenbüttel, 1964)
Magnificat anima mea Dominum, SATB, 2 vn, va, vc, bc, Lbl
Magnificat anima mea Mariam, SA, bc, Lbl [by M. Cazzati]
Mihi autem nimis honorati sunt, SSB, bc, D-MÜs
Nisi Dominus, SATB, SATB, bc, F-Pc
Nisi Dominus, SSATB, bc, GB-Cfm; ed. J. Beat (London, 1974)
Nisi Dominus, S, 2 vn, bc, D-Mbs
Non turbetur cor, SB, bc, GB-Och (inc.)
Notus in Judaea, STB, bc, F-Pc [by F. Vignali (ii); also attrib. G.A. Rigatti]
O admirabile commercium, SSB, bc, F-LYm, Pc
O anima, festina, SATB, 2 vn, vc, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer]; ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1971)
O anima mea, suspira, SA, bc, GB-Lbl [by M. Cazzati]
O beatae caeli mentes, AA, bc, Cfm [by M. Cazzati]
O beata virgo Maria, SSS, bc, 1670 [by F. Foggia]
Obstupescite redemti, ATB, bc, D-Dlb [by F. della Porta]
O crux benedicta, ATB, bc, GB-Ob [by G.F. Sances]
O crux nobilitata palma, AT, bc, Lbl [by M. Cazzati]
O felix anima (pt of Audite, gentes)
O ignis qui semper ardes, SST, bc, F-Pc [by F. Foggia]
O impii mortales, ATB, 2 vn, bc, Pn
Oleum effusum est, S, bc, GB-Lam
O miracula, o prodigia, S, bc, F-Pn [by P.P. Vannini]
O miraculum miraculorum, SB, bc, Pc
O mortalis, quid mundanas, ATB, bc, Pn [by S. Durante as O mortalis nimis fralis]
O piissime Jesu, ATB, bc, Pc
O quam clemens et pia, SS, bc, Pc [by A. Vermeeren; also attrib. F. Foggia]
O quam pulchra et casta es, SS, GB-Lbl [by M. Cazzati]
O quam suave est regnum caelorum, SSS, bc, Lbl, Ob, Och [also attrib. G. Bassani]
O quam terribilis est, SS, bc, S-Uu [also attrib. V. Albrici]
O regina caeli porta, SA, bc, GB-Lbl [by M. Cazzati]
O sacrum convivium, SAT, A-Wn, D-Bsb, MÜs; ed. E. Tyr (Paris, 1939)
O vere et care Jesu, TB, 2 vn, bc, F-Pc
O vita, cui omnia vivunt, A, bc, GB-Lam
O vos populi, ATB, 2 vn, va, vc, S-Uu [by M. Cazzati]
Panem coelestem, SATB, bc, F-Pn
Pange lingua, SAB, bc, GB-Cfm
Pastores, dum custodistis, S, bc, Och [by B. Graziani]
Peccaverunt habitatores, SATB, bc, F-Pc, Pn [by C. Cecchelli]
Peccavi, Domine, et miserere mei, SAB, bc, LYm, Pc [by Girolamo Ferrari]
Peccavi, Domine, peccavi multum, SSB, bc, Pn [by M.-A. Charpentier]
Peccavi super numerum, SA, bc, D-MÜs
Pulchra et decora, SATB, bc, I-Bc [by G. Ghizzolo]
Quam pulchra es, SSB, bc, GB-Lbl [by G. Rovetta]
Quando Jesus adest, SA, 2 vn, vc, bc, Ob [by J.H. von Wilderer]
Quare fremuerunt gentes, ATB, bc, F-Pc
Quare suspiras, SSB, bc, Pc, Pn [by F. Foggia]
Quid agis, cor meum, S, bc, GB-Och [by B. Graziani]
Qui descendunt mare in navibus, BB, bc, F-Pc [by T. Cima]
Quid gloriaris, ATB, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer]
Qui non renuntiat, TTB, bc, F-Pc
Quis est hic vir, AB, bc, 1670 [probably by F. Foggia]
Qui vult post me venire, SATB, 2 vn, vc, bc, GB-Ob [by J.H. von Wilderer]
Regina coeli, SAT, bc, D-MÜs
Revertimini, praevaricatores, ATB, bc, F-Pc, Pn
Salve, Jesu spes nostra, SAB, bc, Pc [by G. Carisio]
Salve, regina, ATB, bc, GB-Lbl, Lcm, Ob [by N. Monferrato]
Sedente Salomone (Judicium Salomonis), SSB, bc, F-LYm, Pc
Serve bone et fidelis, SSAT, bc, D-MÜs
Siccine te Domine, ATB, bc, GB-Cfm [by M. Cazzati]
Sicut cervus desiderat, SSB, bc, F-Pc
Si Deus pro nobis, SSB, 2 vn, bc, 1670 [by S. Fabri (ii), SSB, bc]
Sonent organa, SAB, 2 vn, bc, GB-Cfm
Sub umbra Jesu, ATB, bc, F-Pn [also attrib. G. Carisio]
Sub umbra noctis mortis, SST, bc, Pc, Pn
Sunt breves mundi rosae, B, 2 vn, bc, Pc, Pn (for 2 fl, bn, 2 vn, with addns by P. Royer) [by M. Cazzati]
Surge, propera, S, bc, Pn [by N. Bernier]
Tecum principium in die, ATB, bc, D-MÜs
Tolle sponsa tolle fores, SB, bc, F-Pc; C oratorî vi, 1
Tu es Petrus, SSB, bc, Pc
Tui sunt caeli, SS, bc, D-MÜs
Vanitas vanitatum, SS, bc, F-LYm, Pc; C oratorî x, 1 (as Vanitas vanitatum I)
Veni Sancte Spiritus, SATB, bc, D-MÜs
Veni Sancte Spiritus, SSA, bc, MÜs
Veni Sancte Spiritus, SAB, bc, GB-Cfm
Venite exultemus (anon.), lost, perf. S Apollinare, Rome, Christmas 1639, according to P. della Valle: Della musica dell’età nostra (dated 1640), repr. in A. Solerti: Le origini del melodramma (Turin, 1903/R1969), 174
Venite, fideles, festinate, ST, bc, GB-Cfm [by M. Cazzati]
Venite, gentes, SB, bc, Cfm [by M. Cazzati]
Venite, pastores, S, bc, GB-Och [by B. Graziani]
Vir frugi et pater familias, TTB, bc; C oratorî ii, 23
Viri Galilaei quid aspicitis, SSB, bc, D-Bsb, F-Pc, GB-Ob
Vivat laeta trumphalis, ATB, bc, GB-Cfm [by B. Graziani]
Vox turturis, SA, bc, F-Pc [by Alessandro Melani]

Oratorios:
Cain, SSSATB, bc; C oratorî ix, 1
Historia Davidis et Jonathae, SSATB, 2 vn, bc, F-Pn
Job (Audi Job), SAB, bc; C oratorî i, 1
Oratorio della SS vergine (Balducci), SSATB, 2 vn, bc; C oratori viii
Oratorio di Daniele profeta, SSSATB, bc; C oratorî vii

Cantatas:
Adesso è bizzaria saper, S, bc, D-MÜs
Alla rocca del pensiero (G. Rospigliosi), S, bc, perf. Rome, 1654, I-Rvat [by A.M. Abbatini, from opera Dal male il bene by Abbatini and M. Marazzoli]
Al tramontar del giorno, S, bc, F-Pn, I-Bc, MOe, Rvat [also attrib. B. Pasquini]; ed. in Kantatenfrühling, iii (Leipzig, 1909), 3
Amanti, sentite amor, SA, bc, before 7 Sept 1641, GB-Lbl, Och, I-Bc, Fc, Rvat [also attrib. M. Marazzoli and L. Rossi]
Amanti, un bell’humore, S, bc, Nc
Apri le luci, S, bc, Vc
Begl’occhi lusinghieri, S, bc, D-MÜs
Begl’occhi, pietà, SS, bc, MÜs, GB-Lbl, I-MOe, Nc, Rvat, US-Nsc [also attrib. A. Cesti and A. Steffani]
Cara, tu sei gelosa, S, bc, D-MÜs
Care selve beate (G.B. Guarini), B, bc, GB-Och [from Il pastor fido]
Chi d’amor divien seguace, S, bc, Lbl, I-Nc
Colpa è del cieco Dio, S, bc, D-MÜs
Co’l versar sì belle lagrime, S, bc, MÜs
Come l’ombra à nostro scherno (G.F. Apollonio), S, bc, MÜs, I-Nc [by A. Stradella]
Con incerta speranza, S, bc, GB-Och, I-Nc, Rc, Rvat [also attrib. M. Marazzoli and L. Rossi]
Cor mio, volesti amar, SS, bc, S-Uu (inc.)
Costante il ciel mi fe’, S, bc, I-Nc
Crolla il mondo, S, bc, Rvat
Da perfida speranza (La perfida speranza), S, bc, B-Bc, F-Pthibault, GB-Lbl, Och, I-Fn, PAc, Rc, Vc [by L. Rossi]
Disperata rimembranza, S, bc, GB-Cfm, I-MOe, Nc [by A. Stradella]
Dite, o cieli, se crudeli sono i sguardi, S, bc, in 16887, Recueil des milleurs airs italiens (Paris, 1703) [by L. Rossi]
Dolorosi pensieri, SABar/ATBar, bc, F-Pn [also attrib. M. de la Barre]
Dove andasti, raminga mia luce?, S, bc, D-MÜs
Ecco l’alba luminosa, SSB, bc, GB-Lbl
E che farete, amanti? (Rospigliosi), S, bc, perf. Rome, 1654, I-Rvat [by A.M. Abbatini, from opera Dal male il bene by Abbatini and M. Marazzoli]
Erminia sventurata, S, bc, B-Bc, GB-Lbl, Och, I-Nc, Rc, Rvat [by L. Rossi]
Fatto son hoggi nocchiero, SSB, bc, F-Pn, I-Bc [also attrib. G. Marciani]
Fingo per mio diletto, S, bc, D-MÜs
Fra [Tra] sponde di smeraldo, S, bc, Kl, F-Pthibault, I-MOe, Rvat [by Atto Melani]
Havete fatto assai, S, bc, before May 1669, Nc
Il mondo tace, SSB, bc, F-Pn, GB-Och, I-Bc
In amor le stravaganze, S, bc, Nc, Rc [also attrib. G. Marciani]
In guerra d’amore, S, bc, in Recueil d’airs sérieux (Paris, 1701)
Insegnatemi à morire, S, bc, GB-Lcm, Och [by A. Cesti]
Irene da me lungi, S, bc, I-Nc
Languia Filen trafitto, S, bc, GB-Och, I-Nc, Rvat [also attrib. C. Caproli and L. Rossi]
La rosa dogliosa, S, bc, F-Pc, Pn, I-Rvat, US-NH [also attrib. A. Cesti]
Lontananza dogliosa, S, bc, F-Pn
Luci belle, mio tesoro, SS/AT, bc, Pn, I-Bc, Fc [also attrib. L. Rossi]
Me l’ha fatta la speranza, SS, bc, Nc
M’è venuto à fastidio (Apollonio), S, bc, D-MÜs, F-Pthibault, I-Nc [by A. Stradella]
Mi nasce un sospetto, S, bc, D-MÜs
Mio core, mio bene, languisco, SS, bc, GB-Lbl, I-Bc, Fc, Nc, Rc [also attrib. A. Cesti, G. Marciani and L. Rossi]
Mirate ch’io rompo del piè, S, bc, Nc
Navicella che si altera (G. Lotti), S, bc, Nc, Rc
Nel rogo fatale, S, bc, Nc
Non basta la fe’, S, bc, Nc [also attrib. M. Savioni]
Non più gioie, mio core, SS, bc, F-Pn, I-Fc [also attrib. L. Rossi]
Non veduta ancor m’impiaga, S, bc, D-MÜs
Notte amica a i dolci amori, S, bc, MÜs
Occhi miei belli, S, bc, B-Bc, D-Mbs, F-Pn, Pthibault, I-Fn [by Atto Melani]
O me infelice (Falsirena disperata), S, bc, GB-Och
O mirtillo, S, bc, F-Pn
Pensieri, che fate?, SS, bc, I-Bc, Fc, Nc, Rc, Rvat [also attrib. M. Marazzoli, F. Provenzale and L. Rossi]
Per legar l’alma d’un rè, S, bc, D-MÜs
Per mirar chi al sol da luce, S, bc, MÜs
Più non spero di gioire, SS, bc, I-Nc
Porta su gl’occhi il pianto, S, bc, MOe, Nc
Presso un ruscel sedea un huom (Quanto sia instabile l’età dell’huomo) (Benigni), S, bc, before 1663, GB-Lbl, Och, I-MOe, Rc, Rvat [by L. Rossi]
Pupille care, moro se non vi miro, S, bc, D-MÜs
Quand’ amor mi darai pace?, S, bc, GB-Lbl, I-Nc [also attrib. F. Valenti]
Quanto sete [siete] per me pigri, S, bc, F-Pc, Pn, GB-Och, I-Nc, Rvat [also attrib. A. Cesti]
Quel vezzo m’impiaga, S, bc, D-MÜs
So ben io dov’è legata, S, bc, GB-Och, I-Nc [also attrib. L. Rossi]
Sotto le curve e spatiose spalle, S, bc, Vc
Sperar vorrei, ma al fine, S, vn, bc, D-MÜs
Sta forte, mio core, S, bc, I-Nc, Rc [also attrib. M.A. Pasqualini]
Su destatevi, amanti (Ariberti), SS, bc, Bc, Nc, Rvat [also attrib. M. Marazzoli]; Ld, 83
Tormentato mio core, S, bc, I-Nc
Tratto qui da un cieco Nume, S, bc, D-MÜs
Un canoro rusignolo già sirena, S, bc, I-Nc
Ve lo dico, non amate, S, bc, Nc, Rdp [also attrib. M. Marazzoli]
Vivo, ò bella, co’l tuo core, S, bc, D-MÜs

---

Lost works:
Stage:
L'amorose passioni di Fileno, lib. pubd (Bologna, 1647)
Giuditta, perf. Collegio Germanico, Rome, 1656
Il sacrificio d’Isaaco, perf. Collegio Germanico, Rome, 1656

Motets:
Ad coelestem Jerusalem, S, bc, cited in Ansbach inventory
Ad fontem, 3 vv, bc, cited in Ansbach inventory
Annos aeternos, 2vv, bc, perf. Weissenfels, 1693, under J.P. Krieger
Audite, mortales, 6vv, 3 insts, bc, belonged to J.P. Krieger in c1690, ?by B. Pekiel; ed. Z. Szweykowski (Kraków, 1982)
Audite, sancti, 6vv, 5 insts, bc, cited in Ansbach inventory
Beatus vir, 5vv, bc, cited in Ansbach inventory
Cantate Domino, 2vv, bc, perf. Weissenfels, 1692, under J.P. Krieger
Cantemus Domino, SS, bc, cited in Tovačov inventory
Clama, ne cesses, 4vv, bc, mentioned in letter, 1642
Confitebimur, SSSS, bc, cited in Tovačov inventory
Cum de sepulcro, 8vv, bc, perf. Weissenfels, 1691, under J.P. Krieger
Estotes fortes in bello, cited in Ansbach inventory
Exultate, SS, bc, cited in Tovačov inventory
Iratus sum, 3vv, bc, cited in Ansbach inventory
Jesu noster, 2vv, 2 insts, bc, cited in Ansbach inventory
Justus germinabit, SSB, bc, formerly in Stadtbibliothek, Breslau
Magnificat, 8vv, 4 insts, perf. Weissenfels, 1691, under J.P. Krieger
O anima mea, suspira, SS/TT, bc, cited in catalogue, 1695, of Michaelisschule, Lüneburg; ? identical with motet for SA, bc
O cor meum, T, bc, cited in Ansbach inventory
O felix felicitatis, 3vv, 2 insts, bc, cited in Ansbach inventory
O sanctissimum sacramentum, 3vv, bc, cited in Ansbach inventory
Sacris dicta, SS, bc, cited in Tovačov inventory
Si quis est cupiens, ATB, bc, formerly in Staats- und Universitätsbibliothek, Königsberg
Valete, mundi delitiae, SS/TT, bc, cited in catalogue, 1695, of Michaelisschule, Lüneburg
Valete, risus, valete, cantus, SS/TT, bc, cited in catalogue, 1695, of Michaelisschule, Lüneburg
Venite, exultemus, perf. S Apollinare, Christmas 1639
Venite, socii, 4vv, bc, cited in Ansbach inventory
Viam mandatorum suorum, SATB, bc, formerly in D-MÜs
Virgo Davidica, S, ? 2 vn, bc, cited in Tovačov inventory

Oratorios:
Persarum rex maximus Assuerus, oratorio, SSATB, 2 vn, bc, formerly in CZ-KRa
Stabat adversus Israel Philisteus, oratorio, SS, SATB, SATB, 2 vn, lute, vle, bc, formerly in KRa

Instrumental:

42 versetti, hmn/org, in Kurtzer jedoch gründlicher Wegweiser (Augsburg, 1689); pubd (Turin, 1901)

Literatura:

Ars cantandi (It. treatise extant only in Ger. trans.)
Kurze, jedoch grundliche Anweisung zur Musica Modulatorio, D-Bsb
Regulae compositionis, Bsb

Pierre-Gabriel Buffardin (c.1690 - Paris, 13 de gener de 1768) va ser un flautista, professor i compositor francès. Es creu va néixer a la regió de Provença si bé des de ben petit va viure a Constantinople on a partir del 1712 va donar classes de flauta a Johann Jacob Bach, germà de Johann Sebastian Bach. El novembre de 1715 es va traslladar a Dresden on va entrar al servei d'August II i on va assolir una posició destacada dins de l'orquestra de la cort. Més tard, i ja sota la protecció d'August III, va obtenir millores salarials substancials fet que va motivar diversos viatges. Entre ells a París, on va interpretar diverses vegades al Concert Spirituel. També durant la seva carrera es va fer molt conegut com a professor amb alumnes destacats com J.J. Quantz, J.J. Götzel i P.G. Florio. Com a compositor, no obstant, es van preservar únicament dues obres; un trio-sonata i un concert de flauta si bé es creu va compondre més partitures com una col·lecció de sonates llistada el 1742 en un catàleg de Leclerc (?). Pierre-Gabriel Buffardin va morir a París el gener de 1768.

CPDL: No disponible

Pier Francesco Cavalli [Caletti, Caletto, Bruni, Caletti-Bruni, Caletto Bruni] (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venezia, 17 de gener de 1676) va ser un compositor i organista italià. Va estudiar amb el pare Giovanni Battista, organista de la catedral de la seva ciutat natal. Recolzat per l'alcalde de Crema, Federico Cavalli, el 1616 va marxar a Venècia, on va entrar a formar part del cor de la Basílica de Sant Marc. Allà va ser alumne de Monteverdi i el 1640 va ser nomenat segon organista. Poc després, va ocupar el lloc d'organista a l'Església de Sants Joan i Pau. El 1639 es va estrenar al Teatre S. Cassiano la seva òpera Le Nozze di Teli. Considerat juntament amb Monteverdi el representant més important del primer període de l'òpera veneciana, va seguir component per als teatres de Venècia i algunes de les seves obres van arribar a estrenar-se a altres ciutats, com L' Egist (Viena i París), Il Giasone (París) i l'Orione (Milà). El 1660 va viatjar a París per compondre Ercole amant, òpera encarregada pel Cardenal Mazarino per a inaugurar el Teatre de les Tullerías. L'obertura del coliseu va ser retardada i l'obra estrenada el 1662, després de la mort de Mazarino, sense cap èxit. Aquest fracàs el va fer tornar a Venècia per a dedicar-se principalment a la música religiosa. El 1665 va ser nomenat primer organista de Sant Marc i tres anys després va accedir al lloc de mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, esdevinguda a Venècia el gener de 1676.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Le nozze di Teti e Peleo (libretto di O. Persiani) al Teatro San Cassiano di Venezia
Gli amori di Apollo e Dafne (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
La Didone (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
Amore innamorato (Giovanni Battista Fusconi e Giovan Francesco Loredan) al Teatro San Moisè di Venezia
Narcisso et Ecco immortalati di Filippo Vitali, rielaborazione di Marco Marazzoli e Cavalli (O. Persiani, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
La virtù de' strali d'Amore (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
L'Egisto (Giovanni Faustini) al Teatro Novissimo di Venezia
La Deidamia scritta con Filiberto Laurenzi (Scipione Herrico, perduta) al Teatro Novissimo
L'Ormindo (G. Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Romolo e 'l Remo (Giulio Strozzi e Giovan Battista Strozzi, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
La Doriclea (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Titone (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Cassiano
La prosperità infelice di Giulio Cesare dittatore (Gian Francesco Busenello, perduta)
La Torilda (P.P. Bissari, perduta)
Il Giasone (Giacinto Andrea Cicognini) al Teatro San Cassiano
L'Euripo (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Moisè di Venezia
La Bradamante (P.P. Bissari, perduta)
Orimonte (Nicolò Minato)
L'Oristeo (Giovanni Faustini)
La Rosinda (Giovanni Faustini) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Armidoro (B. Castoreo, perduta) al Teatro San Cassiano
La Calisto (Giovanni Faustini)
Veremonda, l'amazzone di Aragona (Giulio Strozzi e Giacinto Andrea Cicognini) al Palazzo Reale di Napoli
L'Eritrea (Giovanni Faustini)
L'Helena rapita da Teseo (Giacomo Badoaro)
L'Orione (Francesco Melosio, Teatro Regio Ducale di Milano)
Il Ciro (Aurelio Aureli, opera di Francesco Provenzale rimaneggiata da Cavalli con Andrea Mattioli[1]) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
Il Serse (o Xerse, Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo con Atto Melani
La Statira, principessa di Persia (Gian Francesco Busenello) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Erismena (Aurelio Aureli) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Artemisia (Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Antioco (Nicolò Minato, perduta) al Teatro San Cassiano
L'Hipermestra (Moniglia, Firenze) al Teatro della Pergola
L'Elena (Nicolò Minato e Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D. Gisberti, perduta)
L'Ercole amante (Francesco Buti, Teatro delle Tuileries di Parigi)
Scipione Africano (Nicolò Minato), Teatro Santi Giovanni e Paolo con Giovanni Francesco Grossi
Il Mutio Scevola (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
Il Pompeo Magno (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
L'Eliogabalo (A. Aureli)
Coriolano (Cristoforo Ivanovich) a Piacenza

Other secular:
most attributions doubtful; arias by Cavalli are probably from operas:
Arias:
Son ancor pargoletta, 1634, ed. K. Jeppesen, La Flora (Copenhagen, 1949);
E rimedio al mal d'amore, 1656 (see also Erismena);
Dolce colpo d'un sguardo amoroso, F-Pn;
In amor non ho fortuna, Pn;
O dolce servitù, Pn;
Dolce amor, ?Pn (formerly GB-T), probably the piece ed. J. Stainer, Six Italian Songs for a Mezzo-soprano Voice (London, 1897), and E. Rung, Musica scelta di antichi maestri italiani (Mainz, n.d.), almost certainly not by Cavalli

Cantatas:
Arm'il petto d'orgoglio, I-Vc (6 arias wrongly attrib. Cavalli in same MS);
Chi non fa il giardinier, dated 1662, MOe;
Ho un cor che non sa (Amante veridico), 1662, MOe;
Levamiti davanti (Vanità in amore), 1662, MOe;
Se laggiù negli abissi, Nc, ed. H. Riemann, Kantaten-Frühling (1633–1682) (Leipzig, 1912)

Vocal religiosa:

Musiche sacre concernenti messa, e salmi concertati con istromenti, imni, antifone et sonate, 2–8, 10, 12vv, bc (Venice, 1656):
Messa, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib; ed. R. Leppard (London, 1966)
Alma Redemptoris mater, 2 S, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iv (Regensburg, 1950)
Ave maris stella, A, T, B, 2 vn, vc
Ave regina caelorum, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, i (Regensburg, 1950)
Beatus vir, A, T, B, 2 vn, vc
Confitebor tibi Domine, 8vv, 2 vn, vc
Credidi, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Deus tuorum militum, A, T, B, 2 vn, vc
Dixit Dominus, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Domine probasti, S, A, B, 2 vn, vc
Exultet orbis, 4vv, 2 vn, vc
In convertendo, 2 S, A, T, B
Iste confessor, 2 S, 2 vn, vc
Jesu corona virginum, A, T, B, 2 vn, vc
Laetatus sum, A, T, B, 2 vn, 3 va, ed. R. Leppard (London, 1969)
Lauda Jerusalem, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Laudate Dominum, 8vv, 2 vn, vc, ed. R. Leppard (London, 1969)
Laudate pueri, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Magnificat, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib, ed. R. Leppard (London, 1969)
Nisi Dominus, 4vv, 2 vn, vc
Regina caeli, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, ii (Regensburg, 1950)
Salve regina, A, 2 T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iii (Regensburg, 1950)
Canzoni [sonate] a 3, 4, 6, 8, 10, 12; those a 6 and a 12 ed. R. Nielsen (Bologna, 1955)
Vesperi, 8vv, bc (Venice, 1675):
Vespero della B.V. Maria: Dixit Dominus; Laudate pueri; Laetatus sum; Nisi Dominus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle domeniche: Dixit Dominus; Confitebor; Beatus vir; Laudate pueri; In exitu Israel; Laudate Dominum; Credidi; In convertendo; Domine probasti; Beati omnes; De profundis; Memento; Confitebor angelorum; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle cinque Laudate ad uso della cappella di S Marco: Laudate pueri; Laudate Dominum laudate eum; Lauda anima mea; Laudate Dominum quoniam bonus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Cantate Domino, 1v, bc, 1625; ed. F. Vatielli, Antiche cantate spirituali (Turin, 1922)
O quam suavis, 1v, bc, 1645
Magnificat, 6vv, 2 vn, bc, 1650; ed. F. Bussi (Milan, 1988)
In virtute tua, 3vv, bc, 1656
O bone Jesu, 2vv, bc, 1656
Plaudite, cantate, 3vv, bc, 1656
Missa pro defunctis [Requiem], 8vv, bc, D-Bsb, Dlb; ed. F. Bussi (Milan, 1978)
Il giuditio universale (orat), dated 1681, I-Nf, attrib. ‘Cavalli’ in MS but almost certainly not by Francesco Cavalli; attrib. ‘Nicolas Cavalli’ by Fétis, who incorrectly dated it as 18th-century

Giacobbe Basevi Cervetto (Venezia?, novembre de 1680 - London, 14 de gener de 1783) va ser un violoncel·lista i compositor italià. D'origen sefardita, es desconeix gran part de la seva vida sent la única referència l'exposada per Charles Burney en el transcurs dels seus viatges. Segons Burney, Cervetto va néixer a Venècia on hi va viure fins el 1738, any que es va traslladar a Anglaterra. Allà va entrar com a membre de la Royal Society of Musicians i va formar part activament de la colònia italiana resident a Londres. Es creu allà va començar a participar en recitals públics a partir del 1742 al Drury Lane, lloc on hi va seguir interpretant fins el 1774 o 1775. També va participar en nombrosos concerts per subscripció al Hickford's Room, al Great Room, al King's Theatre i al New Theatre Haymarket. També va formar part de l'orquestra de Vauxhall i va participar en concerts privats, com per exemple un d'ells a casa del mateix Charles Burney. A partir del 1760 va anar disminuint la seva presència en favor de la formació del seu fill James Cervetto, qui també va ser violoncel·lista. Cervetto, conegut a Londres amb l'etiqueta de "Nosey", pel seu nas prominent, va gaudir de gran popularitat, principalment pel seu caràcter divertit i afable. Com a compositor, va escriure obra per a violoncel, principalment sonates, solos i divertiments i si bé, segons Burney, la seva tècnica va ser brillant, el seu repertori va ser a priori poc interessant. Giacobbe Basevi Cervetto va morir a Londres el gener de 1783.

OBRA:
all printed works published in London

op.
1Six Sonatas or Trios, (3 vc)/(2 vn, bc) (1741); ed. N. Pyron (London, 1982)
2Twelve Solos, vc, bc (c1750); ed. N. Pyron (London, 1985–6)
3Six Solos, vc, bc (c1750); also in Eight Solos, fl, bc (1757), in different keys
4Six Lessons or Divertiments, 2 vc (c1754)
—VI Trios, 2 vn, vc/hpd (1758)
Lessons and scales, vc, in Broderip & Wilkinson: Complete Treatise for the Violoncello (c1800)
Solo, vc, bc, after 1760, GB-Lbl
Concerto, vc, str, after 1750, DRc, arr. of op.3, no.3

CPDL: No disponible

Marie (Félicie Clémence) Grandval [De Reiset] (St Rémy-des-Monts, 21 de gener de 1828 - Paris, 15 de gener de 1907) va ser una compositora francesa. Es va iniciar en música a partir dels 6 anys amb el seu pare, un funcionari francès aficionat al piano. Gràcies als bons contactes familiars, va rebre classes privades de composició de Friedrich Flotow, músic que va supervisar les seves primeres obres. No obstant, i abans de finalitzar els seus estudis, va viatjar a París on es va casar amb el Vicomte de Grandval. Poc després va estudiar amb Saint-Saëns i el 1859 va estrenar al Bouffes-Parisiens la seva primera gran obra, l'opereta Le sou de Lise. El 1880 va guanyar el Concours Rossini amb l'oratori La fille de Jaïre, estrenada un any després al Conservatori de París. Com a compositora, va ser notablement prolífica amb una desena d'òperes, tres simfonies, dos concerts, obra de cambra i desenes de cançons. Al seu temps va gaudir d'àmplia popularitat i la seva música va ser sistemàticament ben rebuda per la crítica i el públic. Clémence de Grandval va morir a París el gener de 1907.

OBRA:
(selective list) all printed works published in Paris

Vocal secular:

Operas:
Le sou de Lise (opérette, 1) (1859), Paris, Bouffes-Parisiens, 1859
Les fiancés de Rosa (oc, 1, A. Choler), Paris, Lyrique, 1 May 1863
La pénitente (oc, 1, H. Meilhac and W. Busnach), Paris, OC (Favart), 13 May 1868
Piccolino, 1869
La forêt (poème lyrique, 3 parties, M. Grandval), Paris, Ventadour, 30 March 1875
Atala (poème lyrique, L. Gallet), c1888
Mazeppa (op, 5 acts and 6 tableaux, C. Grandmougin and G. Hartmann) (1899), Bordeaux, Grand Théâtre, 24 April 1892

Other:
Les lucioles, Mez, vn/pf/org
c50 songs, 1v, pf: incl. Trilby (P.S. Nibelle) (1860?); Le bohémien (Gai bohémien) (M. Carré) (1866); La délaisseé (Le rossignol m’y a chanté) (J. Du Boys) (1867); Noël (S. Prudhomme), with ob obbl (1901)

Vocal religiosa:

Messe, chorus, orch, 1867;
Stabat mater (cant.), solo vv, chorus, orch, 1870 (1872);
Sainte-Agnès (orat, Gallet), 1876 (1881);
La fille de Jaïre (orat, P. Collin);

Instrumental:

Orch:
Esquisses symphoniques, Paris, 8 March 1874;
Ronde de nuit (1879), also arr. pf duet;
Divertissement hongrois, c1890;
Ob Conc., op.7 (n.d.), also arr. ob, pf

---

Chbr:
2 pièces, vn, pf (1882);
2 pièces, cl, pf (1885);
Suite de morceaux, fl, pf (1877);
Morceaux, eng hn/cl (?1990);
Gavotte, vc, db, pf;
Offertoire (vn, vc, hp, pf)/(1v, vc, pf/org);
Trio de salon, ob, bn, pf;
Vn Sonata, op.8

CPDL: No disponible

Martial Caillebotte (Paris, 7 d'abril de 1853 - Paris, 16 de gener de 1910) va ser un fotògraf i compositor francès. Germà del famós pintor Gustave Caillebotte, després de la mort del seu pare va rebre una herència milionària amb la qual va poder desenvolupar les seves dues passions, la fotografia i la música. A París va estudiar piano i composició amb Antoine François Marmontel i Théodore Dubois. Ben aviat va començar a escriure obres per a piano i música religiosa, la qual va dedicar al seu germà Alfred Caillebotte, en aquell temps rector a Nostra Senyora de Loreto. No obstant, el seu repertori va romandre inèdit la major part de la seva vida ja que pel que sembla no va mostrar interès per a la publicació de les seves obres. Molt proper al seu germà Gustave, va compartir amb ell la major part de la seva vida i aficions. El 1886 va viatjar a Bayreuth en companyia de Renoir per a escoltar en viu l'obra de Wagner la influència de qui va ser, no obstant, poc destacada en la seva música. El 1894, i després de la mort del seu germà, va reunir el seu llegat pictòric i es va dedicar a vendre'l. Martial Caillebotte que va viure a París tota la seva vida, va morir en aquesta ciutat el gener de 1910.

CPDL: No disponible

Juan [João] António Ribas (Ferrol, 17 de gener de 1799 - Porto, 15 d'agost de 1869) va ser un compositor espanyol. Germà del flautista José María del Carmen Ribas, es va formar amb el seu pare José Ribas, un músic d'una banda militar a qui el seu fill va acompanyar durant la Guerra del Francès a les files de Napoleò. Amb l'exèrcit va viatjar a Rússia on van ser empresonats. Un cop alliberats, va tornar amb la seva família a Porto on va estudiar violí amb João Machado. A partir del 1818 va ser el director de l'orquestra del Teatre San João de Porto on va ampliar els seus estudis en instruments de vent. El 1828 va viatjar a Galícia per motius polítics si bé allà va ser empresonat de nou. Després del seu alliberament, va viatjar a Madrid on va ser intèrpret de contrabaix de l'orquestra del Teatro Real, lloc on anys més tard assoliria la posició de primer violoncel. Precisament amb aquest instrument, a partir del 1831 va donar classes al Reial Conservatori de Maria Cristina. El 1835 va tornar definitivament a Portugal on va assolir novament el càrrec de director de l'orquestra del Teatre San João de Porto. Allà es va casar i va tenir quatre fills, tots ells músics o cantants. El 1857 i després d'algunes desavinences amb altres músics portuguesos va dimitir del seu càrrec. Retirat definitivament, va viure a Porto la resta de la seva vida morint en aquesta ciutat l'agost de 1869.


OBRA:

Vocal:

Album de musicas nacionaes portuguezas [Música impressa ]]: constando de cantigas e tocatas usadas nos differentes districtos e comarcas das provincias da Beira Traz-os Montes e Minho... / por J. A. Ribas. - 2" ed. - Porto : C. A. Villa Nova, [ca 1860].
Laudamus a solo e Órgão [Música manuscrita] / por J.A. Ribas . - , [Entre 1820 e 1850].
Domine Deus [Música manuscrita]: Solo para Contralto, e acompanhamento de Orgam / Composto por J.A. Ribas. - , [Entre 1830 e 1855].
Magnificat a cuatro y acompañamiento de orquesta (1/15564)
Motete "Veni sponsa Christi" (1/15565)

Instrumental:

Sinfonia Alegria [Música manuscrita ]]: Estraida da Opra Comica / Ribas. - , [Entre 1830 e 1855]
Sinfonia Extraida de Opra Tangerina [Música manuscrita ]] / Ribas. - , [Entre 1830 e 1855].
Quadrilha da Opera o Assedio de Arlem, de Verdi.
Marcha Russa para Violão Francês
Quadrilha da Opera, Norma Arranjada p.ª Piano/ por J.A.Ribas [sic] s.d. ca.1835 (?)
Lecciones de violoncello (S/1785) (ms.)
Noturno devoto a duas violas, flauta e basso (manuscrito,1817) (1/15562)
Pieza instrumental para orquesta (manuscrito, 1/15110)
Sinfonía a toda orquesta (ms., 1/15111)
3ª Sinfonía, composição de Juan Antonio Rivas (ms., 1/15189)
Deux Sonates pour la Guitare et Flûte/ [...] par J.A.Ribas à Hambourg chez Knöchel, ca.1820. (1/8942)

CPDL: No disponible

Tomàs Milans i Godayol (Canet de Mar, 7 de març de 1672 - Canet de Mar, 19 de gener de 1742) va ser un compositor català. Fill de Marc Antoni Milans i Macià (1625-1708) i de Marianna Godayol, es va formar a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona amb Josep Oriol i Bogunyà. Allà va aprendre música i va entrar com a escolà de la capella del Palau de la Comtessa, de la qual anys més tard en seria el director. Al llarg de la seva carrera, va ocupar dos càrrecs; la direcció musical de la capella del Palau de la Comtessa (1701) i, després des del 1714 i fins el 1733, la direcció de la capella de música de la Catedral de Girona. Com a compositor, va escriure abundant obra religiosa la qual va gaudir de notable difusió arreu de la geografia catalana.

CPDL: No disponible

Otto Ernst Gregorius Schieferlein (Buxtehude, 22 d'octubre de 1704 - Hamburg, 8 de maig de 1787) va ser un cantant i compositor alemany. Es desconeix la major part de la seva vida. Es creu va treballar més de cinquanta anys al servei de Telemann com a cantant i com a copista principal de les seves obres. Posteriorment, i potser en agraïment, va ajudar en la formació de Georg Michael Telemann. Com a compositor, va escriure una cantata, un concert per a violoncel i un conjunt de tres sonates en trio, totes elles preservades en manuscrit al Conservatori de Brussel·les. Otto Ernst Gregorius Schieferlein va morir a Hamburg el maig de 1787.

CPDL: No disponible

Gregor Aichinger (Regensburg, 1565 - Augsburg, 21 de gener de 1628) va ser un organista i compositor alemany. El 1578 va entrar a la Universitat d'Ingolstadt on va rebre una forta influència de la comunitat jesuïta. Allà va fer amistat amb Jakob Fugger II, un membre d'una de les famílies més prominents del sud d'Alemanya. Allà va rebre la seva primera formació musical, probablement amb l'organista Hans Pruckhman. El 1584 va ser nomenat organista oficial de Jakob Fugger, l'oncle del seu amic, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. No obstant, entre els anys 1584 i 1588 va viatjar a Venècia on, sota protecció de Fugger, va rebre formació de Giovanni Gabrieli. Precisament, i sota influència de la música italiana del seu mestre, el 1590 va publicar la seva col·lecció de Sacrae cantiones dedicada, de forma previsible, al seu protector Fugger. El novembre de 1586 va entrar a la Universitat de Siena, ciutat des d'on va viatjar a Roma. El juliol de 1588 va tornar a Alemanya on va entrar, de nou, a la Universitat d'Ingolstadt i on va publicar diverses col·leccions musicals entre elles una nova versió de Sacrae cantiones (1595). El 1598, i després de la mort de Jakob Fugger, va tornar a viatjar a Itàlia. El 1599 va entrar a la Universitat de Perugia, el 1600 va tornar a Roma i poc després a Venècia. A principis del 1601 va tornar a Augsburg, ciutat on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Allà va treballar de vicarius chori de l'església de S Maria Magdalena renunciant a la composició d'obres seculars. Va ser en aquell període que va compondre la majoria de la seva obra, tota ella religiosa i devocional, inclòs un Officium pro defunctis en honor a Rudolf II. Gregor Aichinger va morir a Augsburg el gener de 1628.

OBRA:

Sacrae cantiones, 4–6, 8, 10vv (Venice, 1590); incl. 6 It. madrigals; 1 motet in P, 9 motets in K
Liber secundus sacraram cantionum, 4–6vv … missa, & Magnificat, nec non dialogi aliquot, 8, 10vv, 3 ricercares a 4 (Venice, 1595); pubd singly and with above vol. (Venice, 1594), lost, cited in 17th-century catalogue; 6 motets from 1595 edn in K; 3 ricercars ed. in Italian Renaissance Consort series, xi (Ottawa, 1983)
Liber sacrarum cantionum, 5–8vv (Nuremberg, 1597)
Tricinia Mariana: antiphonae, hymni, Magnificat, litaniae, laudes BVM, 3, 4vv (Innsbruck, 1598); 8 in P; 3 ed. in The Renaissance Recorder, vi (Sharon, CT, 1975)
Odaria lectissima, 3–5vv (Augsburg, 1600, lost, cited in 17th-century catalogue; 2/1601, enlarged 4/1611)
Divinae laudes, 3, 4vv (Augsburg, 1602)
Liturgica sive sacra officia, ad omnes dies festos magnae Dei matris, 4, 5vv (Augsburg, 1603); 4 in P
Vespertinum virginis canticum sive Magnificat, 5, 6vv (Augsburg, 1603)
Ghirlanda di canzonette spirituali, 3vv (Augsburg, 1603)
Lacrumae D. virginis et Ioannis in Christum a cruce depositum, 5, 6vv (Augsburg, 1604, altered 2/1604); K
Psalmus L, Miserere mei Deus, 8–12vv (Munich, 1605)
Solennia augustissimi corporis Christi, 4, 5vv (Augsburg, 1606); 1 in K
Vulnera Christi, a D. Bernardo salutata, 3, 4vv (Dillingen, 1606)
Fasciculus sacrarum harmoniarum, 4vv, 3 ricercares a 4 (Dillingen, 1606); 3 in P; 3 ricercars ed. in American Recorder Society Editions, lxxxiv (New York, 1975)
Cantiones ecclesiasticae, 3vv, bc, 4vv, 1 canzona a 2, bc (Dillingen, 1607); H1
Virginalia: laudes aeternae Virginis Mariae, 5vv (Dillingen, 1607)
Divinarum laudum … pars II, 3vv (Dillingen, 1608); 5 ed. in The Renaissance Recorder, iv (Sharon, CT, 1974)
Sacrae Dei laudes sub officio divino concinendae, 5–8vv (Dillingen, 1609)
Altera pars huius operis, cantiones nimirum, 2–4vv, bc, 5 canzoni a 4, 5 (Dillingen, 1609); 5 repr. in 16222; 1 repr. in 16272, H2
Teutsche Gesenglein: auss dem Psalter dess H. Propheten Davids, 3vv (Dillingen, 1609)
Liber secundus sacraram harmoniarum super L. Psalmum Miserere mei Deus, 4–6vv (Dillingen, 1612), lost, cited in 17th-century catalogue
Zwey Klaglieder vom Tod und letzten Gericht, 4vv (Dillingen, 1613)
Officium pro defunctis, 5vv, bc (Augsburg, 1615), lost; MS copy D-As
Triplex liturgiarum fasciculus, 4–6vv, bc (Augsburg, 1616)
Officium angeli custodis à S. Romana Ecclesia, 4vv, bc (Dillingen, 1617); 1 in P, 1 in K
Encomium verbo incarnato, 4vv, bc (Ingolstadt, 1617); 2 in P, 1 in H2
Quercus dodonaea, 3, 4vv, bc (Augsburg, 1619); 14 in H2
Corolla eucharistica, 2, 3vv, bc (Augsburg, 1621); 11 in H2
Flores musici ad mensam SS convivii, 5, 6vv, bc (Augsburg, 16266); 2 in H2
Other vocal pieces, some intabulated: 1585, 1590, 1596, 1597, 1598, 1600, 1600, 1604, 1605, 1607, 1607, 1609, 1613, 1613, 1616, 1617, 1621, 1622, 1623, 1624, 1626, 1627, 1627, 1629
Other vocal pieces, some intabulated, D-As, BS, Mbs, Rp, Rtt

Vinzenz Lachner (Rain am Lech, 19 de juliol de 1811 - Karlsruhe, 22 de gener de 1893) va ser un director i compositor alemany. Germà de Franz Lachner i Theodor Lachner, va treballar com a tutor musical al comtat de Poznań a Polònia abans de viatjar a Viena. Allà va assolir, el 1834, el càrrec de Kapellmeister al Kärntnertortheater després de la renúncia del seu germà Franz. No obstant, i només dos anys més tard, es va traslladar Mannheim on va assolir un nou càrrec de Kapellmeister i director musical. El 1842 va viatjar a Londres on va dirigir una temporada la Deutsche Operngesellschaft. Com a compositor, va escriure obra de cambra i per a piano. El 1872 es va retirar a Karlsruhe on va ser professor al conservatori fins el 1884 i a on hi va morir el gener de 1893.

CPDL: No disponible

William Mason (Boston, 24 de gener de 1829 - New York, 14 de juliol de 1908) va ser un pianista i compositor nord-americà. Fill del músic Lowell Mason i germà d'Henry Mason, cofundador de la fàbrica de pianos Mason & Hamlin, es va formar amb el seu pare. Ben aviat va debutar com a pianista a la Boston Academy of Music si bé el 1849 es va traslladar a Europa, on va rebre formació de Franz Liszt i d'Ignaz Moscheles. No obstant, poc temps després va tornar als Estats Units establint-se a Nova York, on va liderar un conjunt de cambra amb el qual va difondre abundant música europea. Com a compositor, tot i no ser excessivament prolífic, va escriure principalment obra per a piano, molta d'ella de perfil pedagògic. William Mason va morir a Nova York el juliol de 1908.

CPDL: No disponible