Johannes Christoph Demantius [Demant] (Reichenberg [ara Liberec], 15 de desembre de 1567 - Freiberg, 20 d'abril de 1643) va ser un poeta i compositor alemany. Probablement es va formar a la Lateinschule de la seva vila natal. A partir del 1590 es creu va rebre formació a Bautzen, ciutat on l'any 1592 va publicar l'obra Forma musices. El 1593 va entrar a la Universitat de Wittenberg però un any després es va traslladar a Leipzig on va publicar la seva primera col·lecció musical i on va fer amistat amb Sethus Calvisius. El 1597 va assolir el càrrec de kantor de Zittau. El 1604 es va traslladar a Freiburg on va assolir el càrrec de director musical de la Catedral de Freiburg i d'una escola municipal. Allà es va casar fins en quatre ocasions i va patir les enormes dificultats derivades de la Guerra dels Trenta Anys. Com a compositor, va ser molt prolífic tant pel que fa a música religiosa com a secular. A Freiburg hi va desenvolupar la major part de la seva carrera morint en aquesta ciutat l'abril de 1643.


OBRA:

Vocal secular:
published in Nuremberg, unless otherwise stated

Neue teutsche weltliche Lieder, 5vv (Breslau and Nuremberg, 1595); B
Tympanum militare, Ungerische Heerdrummel und Feldgeschrey, 6vv (1600; rev. and enlarged, 1615, see below)
77 neue ausserlesene, liebliche, zierliche, polnischer und teutscher Art, Täntze mit und ohne Texten, 4, 5vv (1601); 22 ed. in HM, cxlviii (1953)
Conviviorum deliciae, das ist Neue liebliche Intraden und Aufzüge, neben künstlichen Galliarden, und frölichen polnischen Täntzen, 6vv (1608)
Convivalium concentuum, farrago, in welcher deutsche Madrigalia, Canzonette und Villanellen, 6vv, zusampt einem Echo und 2 Dialogis, 8vv (Jena, 1609); B
Fasciculus chorodiarum: Neue liebliche und zierliche, polnischer und teutscher Art, Täntze und Galliarden, mit und ohne Texten, 4, 5vv (1613)
Erster Theil neuer deutscher Lieder, welche zuvor durch den kunstreichen und geübten Musicum Gregorium Langium … mit dreyen Stimmen componiret, jetzund … auffs neu gesetzet, 5vv (Leipzig, 1614)
Ander Theil neuer deutscher Lieder, 5vv (Leipzig, 1615)
Tympanum militare: allerley Streit und Triumph Lieder … jetzund auffs neue … gebracht … verbessert, augiret, und anderweit publiciret, 5, 6, 8, 10vv (1615; rev. and enlarged version of 1600 vol.)

Vocal religiosa:
published in Freiberg unless otherwise stated

Der Spruch Joel … sampt angehengtem christlichen Gebet … in der … gefahr, wegen der Türcken, nutzlich zu beten, und zu singen, 5vv (Nuremberg, 1596)
Trias precum vespertinarum, qua continentur canticum Beatae Mariae Virginis, intonationes cum psalmis, et clausulae in precibus vespertinis consuetae quas Benedicamus vocant, et ad octo usitatos tonos & ad duodecim modos musicos … expressa et decantata, 4–6vv (Nuremberg, 1602)
Corona harmonica, ausserlesene Sprüch aus den Evangelien, auff alle Sontage und fürnembste Fest durch das gantze Jahr, 6vv (Leipzig, 1610); 1 ed. in Handbuch der deutschen evangelischen Kirchenmusik, ii/1 (Göttingen, 1935); 4 ed. in Cw, xxxix (1936/R); 10 ed. P. Schmidt (Berlin, 1958–62)
Triades Sioniae introitum, missarum et prosarum, in festis praecipuis decantandarum, 5–8vv, bc (1619)
Threnodiae, das ist Ausserlesene trostreiche Begräbnüss Gesänge … beneben andern christlichen meditationibus und Todesgedancken, 4–6vv (1620); 18 ed. L. Schoeberlein, Schatz des liturgischen Chor- und Gemeindegesangs, i–iii (Göttingen, 1865–72)
Deutsche Passion, nach dem Evangelisten S. Iohanne, 6vv (1631); ed. in Cw, xxvii (1934/R)
Laudes nuptiales, 8vv, bc (1641), lost
Laudes Sioniae, 6–8, 10, 16vv (1642), lost
5 motets, 6, 8vv, ps, 5vv, 1618, 1621, 1623; ps ed. in Cw, xxxvi (1935/R)
For MS works incl. 3 masses, c130 Mag, Lat. and Ger. sacred works, see EitnerQ

Occasional:
Epithalamium honori nuptiarum … Dn. Andreae Goldbeckii … cum … foemina Anna …Christophori Reichij, 6vv (Leipzig, 1594)
Epithalamion, auff den hochzeitlichen Ehrentag … Herrn Johann Beyers … und der … Jungfrauen Sabinae … zu Kempnitz, 5vv (Leipzig, 1595)
Melos eyphemetikon … iuvenis Nicolai Fritschii … decantatum, 6vv (Görlitz, 1595)
Nuptiis … Dn. Iohannis Salvelderi … cum … matrona Anna Hornia, 6vv (Dresden, 1604, repr. in Corona harmonica, 1610)
Threnodiae (Quis dabit oculis nostris fontem), das ist Sehnliche Klaglieder, über den … seligen Abschied des … Fürsten … Herrn Christiani II, 6vv (Leipzig, 1611)
Glückseliger Ehe Schatz (Jauchzet dem Herren alle Welt) dem … Herrn Johannes Reger … und der … Jungfrau Susannen … Reisiger, 8vv (1618)
Hochzeitlicher Davidischer Ehe-Segen (Wol dem, der den Herren fürchtet) … des … Herrn Heinrich Schönleben … und der … Jungfrauen Magdalenen … Tannebergks, 8vv (1618)
Euredikos armonikos (Gaudete filiae Jerusalem) super … nuptiarum solennitate … Domini Georgii Schölleri, foeminae Mariae … Casparis Dachsellii viduae, 8vv (1618)
Das ausserlesene und trostreiche Canticum, oder Symbolum, der heiligen Altväter und Kirchenlehrer Ambrosii und Augustini, Te Deum laudamus … zu Ehrengedächtnis Herrn Michael Rothen, 6vv (1618)
Der Weiber Ehrenschmuck, das ist Christliches Brautlied … auf die hochzeitliche Ehrenfreude Michael Prager, 8vv (1618), lost
Epithalamion, zu hochzeitlichen Ehren und Wolgefallan … Herrn Augusto Pragern … und der … Jungfrauen Marthen … Lincken, 6vv (1619)
Der herrlichste Brautschmuck … zu … Ehrenfreude und Glückwündschung, des … Herrn Tobias Damen … und der … Jungfrauen Even, 8vv (1619)
Manet immunitabile fatum … Braut-Lied … des … Herrn Johann Pragern … und … Frauen Dorotheen … Jöpneri, 8vv (1619)
Saccharatum conjugiale, Christliches EheLabsal … zu sonderbaren Ehren und Wolgefallen dem … Christophoro Heydenreiche … und der Jungfrauen Mariae … Holtzmüller, 8vv (1619)
Frommer Eheleut Hochzeit Geschenck, auff den hochzeitlichen … Tag des … Herrn Johann Hassen … und … der … Jungfrauen Susannen … Horn, 8vv (1620)
Hochzeitliche Concert-Motet, oder … Glückwünschung, auff das adeliche Beylager, des … Augusti von Schönberg … und … der … Jungfrauen Ursulae … Haubold, 8vv (1620)
Der CXXVII. Psalm des Königlichen Propheten Davids, auff das adeliche Beylager, des … Herrn Georgij von Walwitz … und … Catharinae-Sophiae … von Löwen, 8vv (1621)
Ehrenpreyss eines tugendsamen Weibes, auff den hochzeitlichen … Freudentag, des … Herrn Caspar Engels … und der … Jungfrauen Mariae … Schneider, 8vv (1621)
Encomium amoris, Ehrenpreyss der Liebe, das ist Christliches Concert oder Brautlied, auff die hochzeitliche Ehren Freude, welche … Herrn David Fritzsche … mit der … Jungfrauen Sabina … Lincken … gehalten, 8vv (1621)
Hochzeit Gesang, dem Herrn Joachimo Ludovico von Penzelin … und der … Frauen Mariae … Schmieden, 6vv (1621)
Deliciae & divitiae conjugales, Ehestandes Lust und Reichtumb (Wer eine Haussfrau hat, der bringt sein Gut) … auff die hochzeitliche Ehrenfreude, welche … Matthaeus Heinrich … mit Justitia … gehalten, 6vv (1622)
Dialogus sponsi & sponsae, cum voto nuptiali (Mein höchste Freud und Wonne) auff die hochzeitliche Ehrenfreude des … Herrn Johannis Caspari Nefens … und der … Jungfrauen Victoriae … Prager, 8vv (1622)
Morgenröthe, aller Seligen und Ausserwehlten … auff dero … Frauen Hedwig … Frauen zum Ravenstein … Leichbegräbnisse … gehalten worden … (Ach Gott wie kläglich und beschwert), 5vv (1642)
Ich bin die Auferstehung und das Leben, motet on the death of Johann Holewein, 6vv, 1607 (pr. in Corona harmonica, 1610), D-Bsb, LEm, NA; GB-Lbl; PL-GD, WRu, Wu: all inc.
Omen, in nativitatem … prolis masculae Domino Joanni Georgio Saxoniae Dresdae, 6vv, 1612 (inc. autograph), ?lost
Herr, nicht schicke deine Rache (M. Opitz), hymn on the death of Anna Horn, 1642, ?lost

Literatura:
only those on music

Forma musices: gründlicher und kurtzer Bericht der Singekunst für die allererst anfahende Knaben (Bautzen, 1592)
Isagoge artis musicae … kurtze Anleitung, recht und leicht singen zu lernen (Nuremberg, 1607/R)
Isagoge artis musicae … neben kurtzer, doch gründlicher Erklärung der … Wörtlein, so bey den … jetzigen newen musicis … in Gebrauch seyn (Freiberg, 1632; 8th edn of 1607 pubn);
‘Gründliche Erklärung der Wörtlein’ repr. in Eggebrecht;
10 fugues ed. H. Mönkemeyer (Wilhelmshaven, 1963)

CPDL: No disponible

Franz Alexander Pössinger (Wien, 16 de desembre de 1767 - Wien, 19 d'agost de 1827) va ser un violinista i compositor austríac. Es desconeix gran part de la seva vida inicial i formativa. Va ser violinista de la Hofmusikkapelle de Viena on a banda de ser intèrpret va treballar especialment com arranjador d'obres contemporànies. Això es va deure a què en aquell temps molts aficionats o músics amateurs desitjaven poder reproduir en petit format les grans obres simfòniques i orquestrals. En aquest sentit, Pössinger va adaptar en forma de quartet de corda nombroses partitures, entre elles algunes simfonies de Beethoven. Com a compositor, va escriure obra concertant i de cambra per a violí amb acompanyament. Franz Alexander Pössinger va morir a Viena l'agost de 1827.


OBRA:

3 konzertante Duos für 2 Violinen, op. 20
Trio concertante für Flöte, Violine und Viola op.7
Trio in F-dur für Oboe, Viola und Violoncello op. 16
Trio in D-dur op.28 für Flöte, Viola und Horn
Trio (Serenata in Trio) op 36
Streichquartett G-Dur op. 45

CPDL: No disponible

Domenico Cimarosa (Aversa, 17 de desembre de 1749 - Venezia, 11 de gener de 1801) va ser un compositor italià i la figura central, especialment pel que fa a l'òpera còmica, de la segona meitat del segle XVIII. Es va formar inicialment amb l'organista d'una església de Nàpols, el Pare Polcano, que li va donar classes de música. El seu talent i la seva agilitat el van promocionar, el 1761, al Conservatori de Nàpols. Allà hi va romandre onze anys i va tenir mestres com Sacchini i Fenaroli. Es va especialitzar amb el violí i el teclat tot i que també va ser cantant. Però ràpidament va destacar com a compositor. En aquell temps es va concentrar en la composició de música d'església, especialment motets i misses. No va ser fins el 1772 que va estrenar la seva primera comèdia teatral, Le stravaganze del conte. A partir d'aquesta obra, i d'altres que vindrien, el seu nom es va estendre arreu d'Itàlia, especialment a Roma, on els seus interludis còmics es van convertir en habituals. El 1779 va rebre el nomenament d'organista de la Capella Reial Napolitana. El període de 1780 a 1790 va compondre nombroses òperes i fins i tot el 1787 Goethe va quedar fascinat per l'òpera L’impresario in angustie. Aquell any va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Sant Petersburg, invitat per Catalina II de Rússia. Les seves obres, estrenades en els millors teatres italians, van iniciar un llarg viatge europeu assolint gran èxit. A Viena, per exemple, va rebre encàrrecs directes del rei i va ser condecorat en múltiples ocasions. A Rússia va compartir protagonisme amb Martin i Soler, segon mestre de capella de la cort en aquell temps.

El 1791, la bonança econòmica de Catalina II es va esvair i Cimarosa, cansat del fred rus, va decidir tornar a Viena. Allà va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Leopold II i va rebre l'encàrrec de la que seria una de les seves obres mestres, Il matrimonio segreto, sota un text de Giovanni Bertati. L'òpera, estrenada al Burgtheater el 7 de febrer de 1792, va tenir tant èxit que Leopold II va ordenar la seva repetició aquella mateixa nit a les seva estança privada. Allà, no només va gaudir de l'èxit com a compositor sinó també com a intèrpret amb el clavecí, instrument pel qual va dedicar moltes composicions. El 1793 va decidir posar rumb a Nàpols on va ser nomenat organista el 1796 amb un salari molt elevat. Va seguir escrivint òperes, entre elles, Le astuzie femminili (1794), Penélope (1794) i Gli Orazi ed i Curiazi (1796). La captura de Venècia per part dels francesos el 1796 va obligar al rei d'Itàlia a buscar refugi. A Nàpols es va constituir la República Partenopea i Cimarosa, en sintonia amb els nous valors republicans, va escriure un himne patriòtic en base a un text de Luigi Rossi. El retorn del Rei italià va situar a Cimarosa en una difícil posició per la seva simpatia republicana motiu pel qual, per tal d'emmenar-ho, va decidir escriure una cantata de lloança en honor al rei Ferran I de Nàpols. L'intent fou en va i Cimarosa va ser arrestat el desembre de 1799. Va passar quatre mesos a la presó i va poder escapar de la pena de mort gràcies a l'ajuda de bons i influents amics. Al sortir va tornar a Venècia on va compondre, sense acabar, la seva darrera òpera Artemisia. La seva salut, precària durant molts anys, va empitjorar i va morir, alguns van acusar a la monarquia d'enverinar-lo, a Venècia el gener de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Le stravaganze del conte (carnival 1772 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [Le magie di Merlina e Zoroastro; Le pazzie di Stelladaura e Zoroastro]
La finta parigina (carnival 1773 Naples Teatro Nuovo)
I sdegni per amore (1.1776 Naples Teatro Nuovo)
I matrimoni in ballo (carnival 1776 Naples Teatro Nuovo)
La frascatana nobile (winter 1776 Naples Teatro Nuovo) [La finta frascatana]
I tre amanti (carnival 1777 Rome Teatro Della alla Valle) [Le gare degl'amanti]
Il fanatico per gli antiche Romani (spring 1777 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
L'Armida immaginaria (summer 1777 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
Gli amanti comici, o sia La famiglia in scompiglio (1778? ?Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini; carnival 1796 Crema) [Il matrimonio in commedia; La famiglia stravagante, ovvero Gli amanti comici]
Il ritorno di Don Calandrino (carnival 1778 Rome Teatro Della alla Valle) [Armidoro e Laurina]
Le stravaganze d'amore (1778 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il matrimonio per industria (1778? Naples?) [?]
La contessina (summer 1778 Bologna) [?] [+ G. Astaritta, F.L. Gassmann]
Il matrimonio per raggiro (1778/9? Rome?; carnival 1802 Rome Teatro Della alla Valle) [La donna bizzarra]
L'italiana in Londra (carnival 1779 Rome Teatro Della alla Valle) [La virtù premiata]
L'infedeltà fedele (summer 1779 Naples, Teatro del Fondo)
Le donne rivali (carnival 1780 Rome Teatro Della alla Valle) [et al.]
Cajo Mario (carnival 1780 Teatro delle Dame)
I finti nobili (carnival 1780 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il falegname (1780 Naples F) [L'artista]
L'avviso ai maritati (1780? ?Naples Teatro San Giovann) dei Fiorentini) [?]
Il capriccio drammatico (1781? Turin?; 1794 London)
Il pittor parigino (carnival 1781 Rome Teatro Della alla Valle) [Le brame deluse]
Alessandro nell'Indie (carnival 1781 Rome A)
L'amante combattuto dalle donne di Punto (1781 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [La biondolina; La giardiniera fortunata]
Giunio Bruto (aut.1781 Verona)
Giannina e Bernardone (aut.1781 Venice SS) [Il villano geloso]
Il convito (carnival 1782 Venice SS) [Der Schmaus]
L'amor costante (carnival 1782 Rome Teatro Della alla Valle) [Giulietta ed Armidoro]
L'eroe cinese (13.8.1782 Naples SC)
La ballerina amante (1782 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [L'amante ridicolo]
La Circe (carnival 1783 Milan S)
I due baroni di Rocca Azzurra (carnival 1783 Rome Teatro [alla] Valle) [Dve nevesty; I due baroni; La sposa in contrasto; Il barone deluso]
La villana riconosciuta (1783 Naples Teatro del Fondo) [La villanella rapita]
Oreste (13.8.1783 Naples SC)
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia (1783 Naples F) [Nina e Martuffo]
Il vecchio burlato (1783 Venice) [?]
I matrimoni impensati (carnival 1784 Rome Teatro Della alla Valle) [La bella greca]
L'apparenza inganna, o sia La villeggiatura (spring 1784 Naples F)
La vanità delusa (spring 1784 Florence P) [Il mercato di Malmantile]
L'Olimpiade (10.7.1784 Vicenza)
I due supposti conti, ossia Lo sposo senza moglie (aut.1784 Milan S) [Lo sposo ridicolo]
Artaserse (26.12.1784 Turin TR)
Il barone burlato (1784 Naples Teatro Nuovo) [rev. Il pittor parigino] [+ F. Cipolla]
Li finti conti (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
I fratelli papamosche (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
Le statue parlante (1785 Correggio) [?]
Il marito disperato (1785 Naples F) [Il marito geloso; Die bestrafte Eifersucht]
La donna sempre al suo peggior s'appiglia (1785 Naples Teatro Nuovo)
Il credulo (carnival 1786 Naples Teatro Nuovo) [La baronessa stramba; Il credulo deluso]
Le trame deluse (1786 Naples Teatro Nuovo) [L'amor contrastato; Li raggiri scoperti]
L'impresario in angustie (1786 Naples Teatro Nuovo) [Die theatralischen Abenteuer]
La baronessa stramba (1786 Naples Teatro Nuovo) [rev. I matrimoni in ballo] [Il credulo]
Gli amanti alla prova (1786 Naples) [?]
L'impostore punito (1786/7 Turin C) [?]
Volodimiro (carnival 1787 Turin TR)
Il fanatico burlato (1787 Naples Teatro del Fondo) [La burla felice; Der adelsüchtige Bürger]
La felicità inaspettata (3.1788 St Petersburg E)
La vergine del sole (1788? ?St Petersburg E; 6.11.1789 St Petersburg BK)
La scuffiara (1788) [?]
La Cleopatra (27.9.1789 St Petersburg E) [Cleopatra e Marc'Antonio]
Il matrimonio segreto (7.2.1792 Vienna B), score
Sophie et Dorval () [rev. Il matrimonio segreto]
Il matrimonio per susurro () [?]
La calamità dei cuori (1792/3 Vienna B) [?]
Contrattempi (1793 Bonn) [?]
Amor rende sagace (1.4.1793 Vienna B)
I traci amanti (19.6.1793 Naples Teatro Nuovo) [Il padre alla moda, ossia Lo Sbarco di Mustanzir Bassà; Gli turchi amanti; Les amants Turcs]
Il maestro di cappella (2.7.1793 Berlin, Germany)
Le astuzie femminili (26.8.1794 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
La pupilla astuta (1794 Naples Teatro del Fondo) [?]
La serva innamorata (1794 Naples F) [?]
Penelope (carnival 1795 Naples Teatro del Fondo)
Le nozze in garbuglio (1795 Messina)
L'impegno superato (1795 Naples Teatro del Fondo)
La finta ammalata (1796 Lisbon)
I nemici generosi (carnival 1796 Rome Teatro Della alla Valle) [Il duello per complimento]
Gli Orazi e i Curiazi (carnival 1797 Venice F)
La morte di Assalonne (? Florence, Oratorio) [rev. Gli Orazi ed i Curiazi]
Achille all'assedio di Troja (carnival 1797 Rome A)
L'imprudente fortunato (carnival 1797 Rome Teatro Della alla Valle)
Artemisia regina di Caria (summer 1797 Naples SC)
Attilio Regolo (carnival 1797 Reggio) [?]
Le nozze di Lauretta (1797? Turin) [?]
L'apprensivo raggirato (1798 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il secreto (aut.1798 Turin C)
Semiramide (1799 Naples F) [?]
Il conte di bell'amore () [?]
L'arte contro l'arte (carnival 1800 Alexandria) [?]
Artemisia (carnival 1801 Venice F)
Il nuovo podestà (spring 1802 Bologna) [?]
Tiro Vespasiano (1821 Lisbon) [?]
La discordia fortunata () [?]
L'ajo nell'imbarazzo () [?]
Le donne vendicate () [?]
Il cavalier del dente () [?]
La Molinara (incomplete) [?]

Cantata pastorale [Deifile, Rodope, Corebo], 3 solo vv, chorus, ?c1780, B-Bc
Cantata [Le tue parole o padre] (V. Monti), 3vv, Rome, 3 March 1782, D-Mbs (as L’ombra, Genio ed Enrico), F-Pn, I-Nc*; for the birth of the dauphin
Angelica e Medoro (cant.), Vienna, 1783, collab. Millico
Aristea (cant., 2), 4 solo vv, chorus, I-Fc (incl. music by A. Sacchini)
? Le feste d’Apollo, Naples, Fondo, 1787
Atene edificata (cant., F. Moretti), 4 solo vv, chorus, St Petersburg, Hermitage, 29 June/10 July 1788, Nc*; for St Peter’s Day
Coro di guerrieri, St Petersburg, Nc* (dated 1790), USSR-Ltob
Coro dall’Indica marina, St Petersburg, c1787–91, formerly I-Sac*
Coro doppio, St Petersburg, c1787–91, USSR-Ltob
La sorpresa (cant. pastorale, ?Moretti), 5 solo vv, chorus, St Petersburg, c1790–91, I-Nc* (inc.); for Count Bezborodko
La serenata non preveduta (cant., ?Moretti), St Petersburg, spr. 1791; for Prince Grigory Potyomkin
Inno patriottico (L. Rossi), Naples, 19 May 1799; for the burning of the royal flag
? La felicità compita (patriotic hymn, Rossi)
Bella Italia (hymn, V. de Mattei), Naples, 1799, Nc* (frag.)
Il giuramento delle reali armate napolitane (hymn, S.A. Dandolo), STB, insts, Mc
Cantata [No che più lieto giorno] (L. Barbarotta), 3 solo vv, chorus, Naples, 23 Sept 1799, A-Wn, I-Nc* (and copy); for the return of the king [related to Il giorno felice]
Il maestro di cappella (int), Bar, orch, c1786–93; vs D-Bsb (in Ger.), I-Rsc (Leipzig, 1810) [ov. = that of L’impresario in angustie]
Il calzolaro (int); aria with pf (Berlin, ?1793)
6 canzonette italiane coll’accompagnamento di chitarra (Vienna, ?1803/R)
8 duettini, 2 S, kbd, B-Bc (S, T), D-Mbs, MÜs, I-Bsf, Fc (2 copies) (Vienna, ?1803)
Il giorno felice (cant., ?G. Fiorio), 4 solo vv, chorus, Venice, La Fenice, 1803 (? previously perf. Naples, ?c1775–7), F-Pn, I-BGi; ov. ed. A. Toni (Milan, 1957)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Giuditta (2, P. Bagnoli), Venice, ?1782, A-Wgm (rev. as Judith), I-Nc (Lat.), F-Pn (as La Betulia liberata, o sia La morte di Oloferne, 3, rev. S. Pazzaglia, It.), I-Fc (as La Betulia liberata, It.)
Absalom (Absalon) (actio sacra, 2, Lat.), Venice, 1782, D-Dlb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc*, Rf, Vsm [sources incl. different versions in It. or Lat., some with text by G.B. Burri]; as Assalonne (It.), Milan, 1819, B-Bc
Il sacrificio d’Abramo (2 pts), Naples, Fondo, 1786, A-Wgm, F-Pn, GB-Lcm (2 versions, 1 inc.), I-Nc (2 versions), PAc, Rf
Il trionfo delle fede (componimento drammatico, C. Filomarino), Naples, May 1794, Nc*; for liquefaction of blood of S Gennaro
Il martirio (componimento drammatico, G. Mollo), Naples, 1795, Bc* (frag.); for liquefaction of blood of S Gennaro
S Filippo Neri che risuscita Paolo Massimi (componimento sacro per musica, G.B. Rasi), Rome, 1797 [incl. music from Penelope, arr. P. Bonfichi], Rf (as Miracolo di S Filippo Neri)
Iefte, Nc (inc.)
Recit and arias, Della figlia già presso alla morte (from Iefte), Se fui sempre amiche stelle (from Achille all’assedio di Troja), inserted in F. Cipolla: La figlia di Gefte, GB-Lbl, I-Mc, Nc, Rsc, Vc

Masses:
F, TTB, insts, 1765, I-Nc;
F, SATB, insts, 1768, Nc*;
C, SATB, orch, 1772, D-MÜs;
D, SATB, orch, ?1776, MÜs;
G, SATB, orch, 1782, MÜs;
Missa pro defunctis, g, SATB, orch, St Petersburg, 1787, A-Wn (Libera me only), CH-E, D-Bsb, MÜs, F-Pn, I-Fc (2 copies), Ls, Nc*, Rsc, TE, Vnm, ed. V. Negri (Wiesbaden, 1975), ed. E. Krähenbühl (Zürich, 1976);
E , SATB, orch, I-Nc (dated 9 May 1796), Mc (as Grande Messe, only partly similar to Nc);
c, SATB, orch, A-Wn, D-MÜs (dated 1799), I-Fc;
C, SATB, insts, I-Nc (?autograph);
c, SATB, orch, Nc (pts only);
D, SATB, orch, D-MÜs;
d, SATB, orch, Vienna, MÜs;
E , SATB, orch, GB-Lbl;
Requiem, F, SATB, orch, I-Fc;
F, SATB, orch, D-Bsb (as Gloria);
F, SATB, bc, B-Bc, I-FAN;
F, SATB, orch, D-MÜs (inc.);
Messe brève, G, TTB, kbd, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
Messe pour l’Avent et le Carême, G, SATB, org, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
B , SATB, orch, I-Nc

Mass sections:
Credo, D, SATB, insts, 1768, I-Nc*;
Kyrie, C, SAB, orch, US-NYpm;
Kyrie, B , SATB, orch, GB-Ob, ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1972);
Kyrie, B , SATB, orch, D-Mbs;
Credo, D, SSATB, orch, A-Wn

Other works:
Magnificat, SATB, insts, 1769, I–Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Gloria patri, S, insts, 1769, Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Te Deum, SATB, orch, 1798, D-MÜs, vs ed. F. van Amelsvoort (Hilversum, 1960);
Psalm xii (It. trans., S. Mattei), S, insts, 1769, I-PS;
Laudate, S, insts, 1769, MOe*;
Salve regina, S, B, insts, Ac, Bsf;
Litanie, SATB, insts, 1775, Nc*;
O salutaris hostia, STB, orch, Fc, ed. P. Porro (Paris, n.d.);
Mottetto*, 1765, Domine*, 1765, Mottetto*, 1770, Dixit* (2 settings), Dixit, 1796: all SATB, insts, Nc; Domine, SATB, orch, 1782, CH-E (pts only);
Domine, SATB, orch, PL-Wu;

Solo motets:
Quoniam, S, insts, 1770, I-Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
In caelo laetantes, S, orch, Gl;
Antra, ubis quaestus echo, A, orch, 1780, Gl (pts only);
Pave coelum, A, orch, 2 April 1782, Vnm;
Ab unda furibunda, B, orch, Vnm (inc.);
Memento Domine David, B, org, GB-Ob;
Quasi leo, B, orch, 1782, CH-E (pts only, inc.);

Other motets:
Benedictus Dominus, 4vv, org, GB-Ob;
Inno di SS Pietro e Paolo, 2vv, org, Ob;
Laudamus, gratias et Domine, S, T, B, bc, I-FAN

Instrumental:

Keyboard:
32 sonates, ed. F. Boghen (Paris, 1925–6)
Izbrannïye sonatï, ed. L. Lukomsky (Moscow, 1961)
24 Sonatas, ed. J. Ligtelijn and J. Ruperink (Amsterdam, 1967–8) [same sonatas as L. Lukomsky edn above]
31 sonate, ed. V. Vitale (Milan, 1971–2)
Sonaty wybrane, ed. Z. Śliwiński (Kraków, 1971)
Sonate per clavicembalo o fortepiano, ed. A. Coen (Padua, 1989–92)Raccolta … per il fortepiano (2 bks), I-Fc; Bk i: 50 sonatas;
Bk ii: 31 sonatas; other MS sources, GB-Lcm, I-Mc, Vt

Other:
Sym., B , 2 ob, 2 hn, str orch; ed. H. Müller (Wiesbaden, 1981)
Sym., D, CH-E, Zz, I-PEsp, Rc, also attrib. Mysliveček in US-AAu
Hpd Conc., B , I-Gl; ed. G. Carli Ballola (Milan, 1973)
Conc., G, 2 fl, orch, 1793, Nc* (Bonn, ?1803–4); edns incl. (Berlin, 1991)
Sextet, G, pf, bn, 2 vn, va, vc, St Petersburg, GB–Ob*; ed. H. Bartholomaus (Berlin, 1996)
Sextet, F, pf organizzato, hp, bn, vn, va da gamba, vc, St Petersburg, Ob* [fl, cls also indicated in score]
6 qts, D, G, C, F, C, a, fl, vn, va, vc, CZ-Pnm; nos.1, 4, 6 ed. K. Lenski (London, 1975)
Partimenti, ?vc, kbd, 1762, I-MOe

Jakob Hassler (Nürnberg, bap. 18 de desembre de 1569 - Eger?, 1622) va ser un compositor alemany. Fill de l'organista Isaak Hassler i germà d'Hans Leo Hassler i Kaspar Hassler, es va formar en el nucli familiar abans d'entrar com aprenent a la Stadtpfeiffer d'Augsburg. El 1590 va rebre el patrocini per estudiar a Itàlia. Al seu retorn va assolir el càrrec d'organista de cambra al servei de la família Fugger. Pels seus serveis, i juntament amb els seus germans, el 1595 van rebre la categoria de nobles per ordre de l'emperador Rudolf II. Aquell mateix any, no obstant, va ser rebre una demanda de paternitat per part de Leonore Ostermaier en un fet que va motivar el seu empresonament. Tanmateix, i gràcies a la mediació del seu germà Hans Leo Hassler, va ser alliberat pocs dies després. El 1596 va obtenir un càrrec d'organista al servei del comte Eitelfriedrich IV von Hohenzollern a Hechingen en un càrrec que va preservar fins el 1601. Aquell any va postular, sense èxit, pel càrrec que el seu germà Hans Leo havia deixat vacant a la Stadtpfeiffer d'Augsburg. Poc després es va traslladar a Praga on va ser nomenat organista de la cort imperial si bé el 1612, i després de la mort de l'emperador Rudolf II, va decidir traslladar-se a Eger, ciutat on hi va romandre la resta de la seva vida i on hi va morir el 1622.

OBRA:

Madrigali, 6vv (Nuremberg, 1600)
Magnificat 8 tonorum, 4vv, cum missa, 6vv, et psalmo li, 8vv (Nuremberg, 1601)
Vocal works in 1604, 1613, 1615, D-Bsb, Mbs, PL-WRu
Keyboard works in 1607, 1617, I-Pu, Tn; all ed. H. Krones, J. Hassler: Orgelwerke (Vienna, 1978)

CPDL: No disponible

Jean Baptiste Charles Dancla (Bagnères de Bigorre, 19 de desembre de 1817 - Tunis, 10 de novembre de 1907) va ser un violinista, professor i compositor francès. Germà del violoncel·lista i compositor Arnaud Phillipe Dancla, del violinista i compositor Leopold Dancla i de la pianista i professora Laura Dancla (1824-1880), es va formar amb un violinista local de cognom Dussert. Més tard, i amb només 9 anys, va participar amb Rode en diversos concerts qui, en agraiment, el va recomanar a Baillot, Cherubini i Kreutzer. Entre els anys 1828 i 1840 va estudiar al Conservatori de París amb Paul Guérin i Baillot i va guanyar un primer premi el 1833. Més tard va estudiar contrapunt i fuga amb Halévy i composició amb Berton. També en aquells primers anys va participar com a violinista en diverses orquestres teatrals de París assolint el càrrec de primer violí a l'Opéra-Comique. A partir del 1841 va treballar com a primer violí de la Société des Concerts du Conservatoire en un càrrec que va preservar fins el 1863. El 1855 va ser nomenat, també, professor de violí en el conservatori en un lloc que ja va preservar fins el 1892, l'any de la seva jubilació. Com a compositor, va rebre la influència directa de Vieuxtemps i va escriure un total aproximat d'unes 140 obres, la majoria d'elles de cambra. Jean Baptiste Charles Dancla va morir a Tunis el novembre de 1907.

CPDL: No disponible

Miquel Capllonch i Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861 - Palma, 21 de desembre de 1935) va ser un pianista i compositor espanyol. Es va formar a Palma en piano i composició amb Guillem Massot i Beltran. Més tard es va traslladar a Madrid on va rebre formació de Ruperto Chapí, Tebaldo Power, Rafael Hernando i José Tragó. El 1884, i després de rebre una beca del govern balear, es va traslladar a Berlín, ciutat on va rebre formació en piano de Karl-Heinrich Barth i Ernst Rudorff i en composició d'Herzogenberg, qui al seu torn el va introduir al cercle de Brahms. Precisament allà va fer amistat amb Anton Rubinstein i Clara Schumann. Consolidat a Berlín, va assolir un càrrec de professor i intèrpret d'alguns dels salons aristocràtics de la ciutat. Com a compositor va escriure un total de 94 obres, entre les quals van destacar dos quartets de corda, una serenata per a violí i piano i 30 lieder. Com a docent va tenir nombrosos alumnes, entre ells el pianista Artur Rubinstein. El 1912 va tornar a Espanya residint a Madrid, Barcelona i a partir del 1920 a Palma, ciutat on va morir el desembre de 1935.


OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

3 Lieder, op.2, 1v, pf;
Zum Abschied, op.5/4, 1v, pf;
5 Lieder, op.10, 1v, pf;
5 Lieder, op.11, 1v, pf;
3 Gedichte von Carmen Sylva, op.14, 1v, pf;
2 Lieder, op.16, 1v, pf;
Abendlied, 1v, pf;
3 Lieder für Männerstimme, op.15;

Vocal religiosa:

Ps cxxi, chorus, org/hmn;
Ps cxxx, chorus, org/hmn;
Salve, chorus, org/hmn

Instrumental:

Chbr:
Adagio and Presto, str qt, unpubd;
Scherzino, str qt, unpubd;
Serenata, vn, pf, unpubd

Kbd:
Vals de salón, pf;
Nocturne, A , pf;
Thema und Variationen, op.8, pf;
Träumerei, pf;
Klavierstücke op.17: Sehnsucht, Zwiegesprach, Humoresca, pf;
Idilio, pf;
Noche estival, pf;
Ofertori, op.19/1, org;
Marxa Pontifical, org

CPDL: No disponible

Johann Christian Bach (Leipzig, 5 de setembre de 1735 - London, 1 de gener de 1782) va ser un compositor alemany. Onzè i darrer fill de Johann Sebastian Bach, va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare. El 1750, després de la mort d'aquest últim, es va traslladar a Berlín per estudiar amb el seu germà Carl Philipp Emanuel Bach. Entre els anys 1754 i 1760 va romandre a Itàlia com a director musical de la cort d'Antonio Litta a Milà. Des del 1760 fins el 1762, va ser organista de la catedral d'aquesta ciutat i va compaginar aquest càrrec amb els seus estudis a Bolonya, sota la tutela del compositor italià Giovanni Battista Martini. El 1762, es va instal·lar a Londres, on va exercir com a professor de la reina. Part del seu èxit es va deure al seu mestratge en la dolça i melòdica òpera italiana, llavors de moda a la capital britànica. Des del 1764 fins a la seva mort va organitzar, juntament amb el compositor alemany establert a Londres Carl Friedrich Abel, una sèrie de concerts molt cèlebres gràcies als compositors que sovint hi participaven. Un d'aquests compositors va ser el nen prodigi de set anys Wolfgang Amadeus Mozart amb qui va compartir una gran amistat i admiració mútua. La música de Johann Christian es va diferenciar de la dels seus germans Wilhelm Friedemann i Carl Philipp ja que va ser més melòdica i d'estructura més brillant. Va compondre en estil galant, el qual es va caracteritzar per un fraseig equilibrat, l'èmfasi en la melodia i l'acompanyament i escassa complexitat en el contrapunt. L'estil galant rebutjava les intrincades línies de la música barroca, estimant-se més les melodies fluides en frases periòdiques. Va precedir l'estil clàssic, que va fusionar l'estil galant amb un renovat interès pel contrapunt. Bach va compondre una dotzena d'òperes, diverses simfonies, concerts, obres per a piano, música de cambra i nombrosa música religiosa. Johann Christian Bach va morir a Londres el gener de 1782.


OBRA:
printed works published in London unless otherwise stated

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica in 3 acts unless otherwise stated; facsimiles of librettos in CW xliii–xlvii
LCGLondon, Covent Garden
LKHLondon, King’s Theatre in the Haymarket

G1217; xlArtaserse (P. Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1760, CW i
G2222; xlii, xliiiCatone in Utica (Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1761, CW ii
G3212; xxxiiAlessandro nell’Indie (Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1762, CW iii; staged with his Cantata a tre voci
G4237; xlviiOrione, ossia Diana vendicata (drama, 3, G.G. Bottarelli), LKH, 19 Feb 1763, CW iv and xii; rev. LKH, 24 May 1777
G5241; xlixZanaida (Bottarelli), LKH, 7 May 1763, CW iv and xii
G6211; xxxiAdriano in Siria (Metastasio), LKH, 26 Jan 1765, CW v
G42—The Fairy Favour (masque, 1, T. Hull), LCG, 29 Jan 1767, lib CW xlv, music lost [perf. by children as afterpiece]
G7221; xliCarattaco (Bottarelli), LKH, 14 Feb 1767, CW vi
G8283/3; xlviiiTemistocle (Metastasio, rev. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1772, CW vii
G9232; xlvLucio Silla (G. De Gamerra, rev. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1775, CW viii
G10229; xlivLa clemenza di Scipione (serious op, 3), LKH, 4 April 1778, CW ix
G39215; xxxiiiAmadis de Gaule (tragédie lyrique, 3, P. Quinault, rev. A.-D.-M. de Vismes du Valgay), Paris, Opéra, 14 Dec 1779, CW x

Insertions in operas and pasticcios:
G Inc 2251/4G. Cocchi: Emira, Milan, Jan 1756: 3 arias; CW xii
G21252/2A. Ferradini: Demofoonte, Milan, 26 Dec 1758: 1 aria; CW xii
G23277/4F. Gassmann: Gli uccellatori, Turin, Carignano, 1 Sept 1760: ov.; CW xii
G1/3—Zenobia, Lucca, aut. 1761: 1 aria
G22275/3G.B. Lampugnani and others: La Giulia, Milan, carn. 1761: ov.; CW xii
G24273/2Il tutore e la pupilla (pasticcio, Bottarelli), LKH, 13 Nov 1762: ov., from Cantata a tre voci with new 2nd movt; CW ix
G25273/8; lAstarto, re di Tiro (pasticcio, Bottarelli), LKH, 4 Dec 1762: ov., from Alessandro nell’Indie, qt, 2 duets (lost), 5 arias (2 lost); CW ix
G26273/5La cascina, (pasticcio, Bottarelli), LKH, 8 Jan 1763: ov.; CW ix
G27272/5B. Galuppi and others: La calamita de’ cuori, LKH, 3 Feb 1763: ov.; CW ix
G2/18—Catone in Utica (pasticcio), Turin, carn. 1763: qt, La
G1/9b, YG12—G.M. Rutini: Gli sposi in maschera, Florence, aut. 1763: 2 arias, I-Fc
G21, G1/3—J.A. Hasse, rev. Cafaro: L’Issipile, Naples, 26 Dec 1763: 2 arias, P-La
G Inc 7244/1Menalcas (pastoral, J. Harris), Salisbury, 22/24 Aug 1764: 3 arias 2 choruses; CW xxv
G3/19, 22b225/1; xliiiEzio (pasticcio, after Metastasio), LKH, 24 Nov 1764: 2 arias from Alessandro nell’Indie; CW ix
G2/16219/3; xliBerenice (pasticcio), LKH, 1 Jan 1765: 3 arias (1 from Catone in Utica, others lost); CW ix
G43245/3The Maid of the Mill (pasticcio, I. Bickerstaffe), LCG, 31 Jan 1765: 1 aria, 1 duet; CW xxv
——Zophilette (pasticcio, J.-F. Marmontel), Paris, 17 May 1765: 2 ariettes (music lost)
G44246/1The Summer’s Tale (pasticcio, R. Cumberland), LCG, 6 Dec 1765: 2 arias, 1 duet; CW xxv
G6/20—Pharnaces, or The Revenge of Athridates (op, T. Hull), Dublin, Smock Alley, 12 Dec 1765: 1 aria; CW xxv
G2/3, 12; G3/18, 21238/1; xlviiiSifare (pasticcio), LKH, 5 March 1767: 4 arias; CW ix
G7/24, H24, H27liTom Jones (pasticcio, J. Reed, after A. Poinsinet, after H. Fielding, LCG, 14 Jan 1769: 3 arias; CW xxv
G2/4231/2N. Piccinni: Le contadine bizzarre, LKH, 7 Nov 1769: 1 aria; CW ix
G28231/3L’olimpiade (pasticcio, after Metastasio), LKH, 11 Nov 1769: 1 aria; CW ix
G28256/2F. Tenducci and others: Amintas (op., R. Rolt), LCG, 15 Dec 1769: 1 aria; CW xxv
G29, LG1234; xlviC.W. Gluck and P. Guglielmi: Orfeo ed Euridice, LKH, 7 April 1770: 6 arias (incl. 2 lost), 1 duet (lost), ballet music (lost), chorus (lost), CW ix; 3 arias, added 17 April 1770, ov. t346/8 added 30 April 1771, CW ix; rev. version, Naples, 4 Nov 1774, with new ov., 5 new arias, 5 choruses, ballets, CW xi; draft of discarded scena t251/5, D-Bsb*
LG2245/2The Flitch of Bacon (pasticcio, H. Bate), London, New Theatre, Haymarket, 17 Aug 1778: 1 aria; CW xxv
G45—The Genius of Nonesense (extravaganza, G. Colman), London, New Theatre, Haymarket, 2 Sept 1780: 1 aria, lost

Doubtful arias etc., incl. t250/5, 251/2–3, 252/1, 252/6–7, 253/2–5, 24 others, A-Wgm, Wn; B-Bc; CH-A, E; D-Bsb, Dl, Hs, LEb, LÜh, Mbs, MÜu; DK-Kc; GB-Er; I-Gl, MC, Nc, MAav, Tf, Rc; S-Skma; US-AAu, BEm

Other vocal:
Chamber duets:
H4–11—[8] duetti (P. Metastasio), S, S, bc, ? before mid-1762: 1 Io lo so; 2 Trova un sol; 3 Che ciascun per te sospiri; 4 Chi mai di questo core; 5 Ascoltami, o Clori; 6 Lascia ch’io posso; 7 Parlami pur; 8 Eccomi alfin [nos. 3, 5, rev. as op.4 nos.5, 6; others different from opp. 4, 6]; CW xvi
H12–17259/1Sei canzonette (Metastasio), S, S, bc, op.4 (1765/R): 1 Già la notte; 2 Ah rammenta oh bella Irene; 3 Pur nel sonno almen talora; 4 T’intendo sí, mio core; 5 Che ciascun per te sospiri; 6 Ascoltami, o Clori; CW xvi
H18–23260/2Sei canzonette (Metastasio), S, S, bc, op.6 (1767); 1 Torna in quell’onda; 2 Io lo so; 3 E pur fra le tempeste; 4 Trova un sol; 5 Chi mai di questo core; 6 Se infida tu mi chiami; CW xvi

Miscellaneous songs and arias:
G36a—Perchè sì ingrata, S, orch [another version of aria Cara ti lascio; cf G36b]; CW xlviii/3
G36b—Ah che gl’istessi numi … Cara ti lascio, S, orch [cf G36a]; CW xxi
H2—Der Weise auf dem Lande (O Wald! o Schatten grüner Gänge!), 16 April 1755, in Stammbuch of Friedrich Nicolai; CW xlviii/3
LG5247/1Infelice … Là nei regni, S, kbd 4 hands, pubd as A Favourite Scene and Rondo on the Duke of Nivernois Air (c1783); CW xvi, xlviii/3
H1—Mezendore (Herr Nicolaus Klimm erfand) (F. von Hagedorn), in F.W. Marpurg: Neue Lieder zum singen beym Clavier (Berlin, 1756); CW xlviii/3
G7/24258/1The London Lass (While Cecilia we admire), S, bc (c1772), based on Non è ver from Carattaco; CW xxv
G17252/3O Venere vezzosa (Horace, trans. G.G. Bottarelli), S, orch; CW xvi
LG4251/1Sentimi, non partir … Al mio bene (récit and rondo, after G. Roccaforte), S, pf, 2 vc, orch, as Rondeau … sung by Mr Tenducci at Messrs Bach and Abels Concert (1779); CW xvi
G35—Sventurata in van mi lagno, S, orch, after 1772; CW xvi
Doubtful: An Aeglen (Und fehlten dir der Schönheit holde Gaben (?Gemmingen) wYH1, in Oden mit Melodien, ii (Berlin, 1755); Farewell ye green fields, S/T, bc (Edinburgh, n.d.) [version of canzonette Ich schlief, da träumte mir], CW xxv; Ist das Leben nicht ein Traum?, D-LÜh; La sorte spietata t251/6, in B. Mengozzi: Méthode du chant du Conservatoire (Paris, 1803); Luci amate a voi non chiedo wYG15 (1777), CW xxv; Neptune (When an angry woman’s breast) t256/3, S/T, bc (c1762), CW xxv; [9] Solfeggi … del Sig. Giovanni Bach in Genova wYH7–15, S, bc, I-Gl; So oft ich meine Tobacks-Pfeife, D-Bsb; The World (When launched into life) (J.M. Perrin), S/T, orch (n.d.), CW xxv

Music for Vauxhall Gardens:
H24–7254/1A Collection of Favourite Songs sung at Vaux Hall by Mrs Weichsell (1766/R), S, orch: 1 By my sighs; 2 Cruel Strephon; 3 Come Colin; 4 Ah why shou’d love; CW xxv
H28–31254/5A Second Collection of Favourite Songs sung at Vaux Hall by Mrs Pinto and Mrs Weichsell (1767/R), S, orch: 1 In this shady blest retreat; 2 Smiling Venus; 3 Tender virgins [arr. from Non è ver from Carattico, rev. as Blest with thee in Tom Jones (pasticcio, 1769)]; Lovely yet ungratefull swain; CW xxv
H32—When chilling winter hies away, S, orch, music lost, text pubd (1768)
H33–6255/2A Third Collection of Favorite Songs sung at Vaux Hall by Miss Cowper (1771/R), S, orch: 1 Midst silent shades; 2 Ah seek to know; 3 Would you a female heart inspire; 4 Cease a while; CW xxv
H38–9—A Fourth Collection of Favorite Songs sung at Vauxhall Gardens (1779/R): 1 Oh how blest; 2 Hither turn thy wand’ring eyes; CW xxv
H40—Ode to Pleasure, S, S, S, T, chorus, orch, music lost, text in A Genuine Collection (London, 1766)
H41—Ode to Summer, 4 solo vv, chorus, orch, music lost, text in A Genuine Collection (London, 1766)
H42—The Pastoral Invitation (Ye nymphs and swains), S, S, T, orch, music lost, text in Westminster Journal, 2 July 1768; CW xxv (text only)
H37257/2See the kind indulgent gales: a Favourite Song sung by Mrs Weichsell at Vaux Hall Gardens (1777/R), S, orch [Eng. rev. of Se spiegò from Zanaida]; CW xxv

Folksong settings:
LH1—Braes of Ballanden (Beneath a green shade) (T. Blacklock), A, ob, vn, va, vc, kbd (1779); CW xxv
LH2257/3The Broom of Cowdenknows (How blyth was I each morn), A, 2 fl, 2 vn, bc (c1784); CW xxv
LH3—I’ll never leave thee (One day I heard Mary say) (R. Crawford), A, 2 fl, 2 vn, bc (c1784); CW xxv
LH4256Lochaber (Farewell to Lochaber) (A. Ramsay), A, 2 fl, 2 vn, bc (c1785); CW xxv
LH5—The Yellow-Hair’d Laddie, lost, attrib. Bach in S. Storace: Gli equivoci, 1786, A-Wn; arr. in last movt of pf conc. op.13 no.4

Transcriptions:
LG2250/2Ebben si vada … Io ti lascio (after P. Metastasio), acc. recit and rondo, S, pf, orch, pubd as The Favourite Rondeau sung by Mr Tenducci (c1778); ? from cant. Rinaldo ed Armida; expanded version of Ombra felice … Io ti lascio from M. Mortellari: Arsace, 1775; another version, No ’twas neither shape nor feature, in A Flitch of Bacon (1778, London); CW xvi
LG3251/7Mi scordo i torti miei … Dolce aurette, S, orch, c1778, recit and aria from G. Gazzaniga: Perseo ed Andromeda with new coda by Bach, D-Bsb, WRgs; CW xvi
—253/6Wenn nach der Stürme, aria, S, bc, in J.A. Hiller: Deutsche Arien und Duette (Leipzig, 1785), based on Allor che il vincitore from La clemenza di Scipione

Vocal religiosa:

F2199/4Attendite mortales, motet, T, orch, ? after 1767, 1st aria arr. from Carattaco; CW xviii
E17200/6Beatus vir (F), S, A, T, B, SATB, orch, 1758; CW xxiii
E16202/1Confitebor tibi Domine (E ), S, A, T, B, SATB, orch, 1759; CW xxiii
E5202/3Credo (C), SATB, orch; CW xx
E12202/4Dies irae; see [Messa de’ morti], below
E15202/6Dixit Dominus (D), S, A, T, B, SATB, orch, by March 1758; CW xxiii
E13203/3Domine ad adiuvandum (D), S, SATB, orch, 1758; CW xlviii
E14203/2Domine ad adiuvandum (G), S, A, SATB, orch, 1760; CW xxii
E3204/3Gloria in excelsis (D), S, A, T, B, SATB, orch, 1758/9; CW xix
E4204/1Gloria in excelsis (G), S, A, T, B, SATB, orch; CW xx
E2204/8Kyrie (D), S, T, SATB, orch; CW xix
F3205/2Larvae tremendae (D), motet, S, orch; CW xviii
E18206/3Laudate pueri (E), S, orch, Milan, 12 Aug 1758; CW xlviii
E19206/1Laudate pueri (G), S, T, orch, 1760; CW xxii
F5199/1Let the solemn organs blow (W. Dodd), anthem for Magdalen Chapel, London, c1764;
E7-9206/4[3] Lezioni del officio per gli morti, 1757: Parce mihi, Domine (B ), S, A, SATB, orch; Taedet animam meam (F), S, A, B, SATB, orch; Manus tuae (C), S, A, T, SATB, orch; CW xxi
E20207/1Magnificat (C), SATB, SATB, orch, 1758, inc.; CW xxii
E21207/2Magnificat (C), SATB, SATB; CW xxii
E22207/3Magnificat (C), S, A, T, B, SATB, orch, 1760; CW xxii
E11–12208/5, 202/4[Messa de’ morti], 1757: Requiem aeternam (F), Kyrie (F), SSAATTBB, orch; Dies irae (c), S, A, T, B, SSAATTBB, orch; CW xxi
E10207/5Miserere (B ), S, A, T, B, SATB, orch, 1757; CW xxi
F1—Pater noster, lost, sent with letter to G.B. Martini, 6 Sept 1757
E6208/4Regem cui omnia vivunt (F), invitatory, S, A, T, B, SATB, orch, 1757; CW xxi
E23209/3Salve regina (E ), S, orch; CW xviii
E24209/3Salve regina (F), S, orch; CW xviii
F4a and b209/5Si nocte tenebrosa (F), motet, S/T, orch (two versions); CW xviii
E25210/2Tantum ergo (F), T, orch, 1757; CW xlviii
E26209/7Tantum ergo (G), S, A, T, B, SATB, orch, 1759; CW xxiv
E27210/3Te Deum (D), 2S, 2A, 2T, 2B, SATB, SATB, orch, 1758, inc.; CW xxiv
E28210/5Te Deum (D), S, A, T, B, SATB, orch, 1762; CW xxiv

Oratorios, cantatas and serenatas:
G Inc 6244/6Ode on the Auspicious Arrival and Nuptials of … Queen Charlotte (Thanks to the God who rules the deep) (J.Lockman), S, SAB, vn, bc; CW xxv
G11—Cant. a 3 voci … per festeggiare il felicissimo giorno natalizio di sua Maestà cattolica, S, S, T, SATB, orch, Naples, S Carlo, 20 Jan 1762; CW xiii
G12—La Galatea (serenata, after Metastasio), 3vv, orch, London, Spring Gardens, 29 Feb 1764, music lost, lib in CW xlv
D1226: xlivGioas, re di Giuda (orat., after Metastasio), London, King’s, 22 March 1770; CW xvii
G41243/1Happy morn, auspicious rise! (? birthday ode for George III), S, S, A, T, SATB, SATB, orch [incl. arrs. from Gioas, re di Giuda]; CW xxv
G15248/3Endimione (serenata, after Metastasio), S, S, S, T, SATB, orch, London, King’s, 6 April 1772; rev. Mannheim, Hof, 24 July 1773, with scene by N. Jommelli; CW xiv
G16—La tempesta (cant., Metastasio), S, orch, ? London, Hickford’s Rooms, 17 May 1773, perf. Mannheim, c1776; CW xiii
G18247/2Amor vincitore (serenata), S, S, SATB, orch, London, King’s, 15 April 1774; CW xv
G19liCefalo e Procri (cant., ? G.G. Bottarelli), S, S, S, orch, London, Hanover Square Rooms, 26 April 1776; recit and aria pubd as Aurora: a Favourite Cantata. t248/1–2; CW xiii
G20250/2Rinaldo ed Armida (cant.), 3vv, orch, London, Hanover Square Rooms, 20 May 1778, lost except 1 recit and aria (c1785), A-Wn, B-Bc, D-Bsb, Mbs, F-Pn, GB-Lbl, I-PEsf, Vc
G38—Berenice che fai! (scena), S, orch, music lost, lib in CW xlv

Doubtful:
YE4202/7Domine ad adiuvandum (C), S, SATB, str, GB-Lbl
YE7—Expugna impugnantes me (d), SSATB, CW xxiv
YE3—Gloria solenne (C), S, A, T, B, SATB, orch, inc.; CW xxiv
YE5—Laudate pueri (B ), S, orch; CW xxiv
YE1204/7Messa in pastorale (Ky-Gl) (D), SATB, orch, Lbl (attrib. F. Durante)
YE2204/6Messa a più voci (Ky-Gl) (G), SATB, orch, Lbl (attrib. Durante)
YE6208/6Salve regina (D), S, S, A, T, B, SSATB, orch, Lbl

Instrumental:

Orch.:
Symphonies and overtures:
for 2 oboes, 2 horns and strings unless otherwise stated
G4, 27, 1, 24, 26, 25272/2Six Favourite Overtures (1763): ovs. to the operas: 1 Orione (D), 2 ob, 2 hn, 2 bn, str; 2 La calamita de’ cuori (D); 3 Artaserse (D); 4 Il tutore e la pupilla (C); 5 La cascina (G); 6 Astarto (= Alessandro nell’Indie) (G); no.2 in VI sinfonie a più stromenti composte da vari autori op.13 (Paris, 1762); no.3 in VI sinfonie a più stromenti composte da vari autori op.12 (Paris, 1761); arr. kbd (1763)
G23B277/4The Periodical Overture no.1 (D) (1763): ov. to Gli uccellatori
C1–6262/1Six simphonies (D, C, E , B , F, G), 2 ob/fl, 2 hn, str, op.3 (1765), =w C1a–6a, CW xxvi; arr. Bach as Six Overtures Composed and Adapted for the Harpsichord (c1769), =wC1b–6b, t347/2, CW xlii
G22B275/3An Overture in 8 parts (D) (1766); corrected version of Periodical Overture no.xv (1766): ov. to La Giulia
C16a276/3Symphony (C), as no.46 in Sinfonie a più stromenti composte da vari autori (Paris, 1770/71), CW xxvii; with different 2nd and 3rd movts wC16b, CW xxix
C7–12264/1Six simphonies (G, D, E , B , E , g), 2 ob/fl, 2 hn, str, op.6 (Amsterdam, 1770); nos.3–5 in Six simphonies périodiques op.8 nos.1, 5, 6; CW xxvi–xxvii
C9, 13–15, 10–11266/5Six simphonies périodiques (E , G, D, F, B , E ), 2 ob/fl, 2 hn, str, op.8 (Amsterdam, c1775); nos.1, 5, 6 = op.6 nos.3–5; CW xxvi–xxvii
C17–19268/3Trois simphonies (B , E , B ), 2 ob/fl, 2 hn, str, op.9 (The Hague, 1773) [also as op.21]; no.1, 2 cl, 2 bn, 2 hn, str, in Six sinfoni … par J.C. Bach, Toesky et Stamitz (Paris, 1773); no.2 with addl movt (Paris, ?1776); 2 movts from no.2 arr. kbd in J.A. Hiller: Sammlung kleiner Clavier- und Singstücke (Leipzig, 1774), ed. S. Staral (Graz, 1981); no.1 ed. in EDM, 1st ser., xxx (1956); CW xxvii (nos.1 and 2), iv (no.3)
C26, G9, G15, C27, C28, XC1269/4Six Grand Overtures (E , B , D, D, E, D), 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, op.18 (c1782); nos.1, 3, 5 for double orch (2 ob, bn, 2 hn, str; 2 fl, str); no.1, I-Gl [dated 1779]; no.2 = ov. to Lucio Silla; no.3 = ov. to Endimione; no.4 = no.2 of t271/6, Deux sinfonies op.18; 2nd movt of no.4 = arr. of 2nd movt of ov. to Temistocle; no.6 arr. from Amadis de Gaule; CW xxviii
XC2, C27271/6Deux sinfonies à grand orchestre (D, D), 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, op.18 (Amsterdam, c1785); 1st movt of no.1 = ov. to La clemenza di Scipione, 2nd movt = Andante from ov. to Amadis de Gaule; no.2 = no.4 of t269/4, Six Grand Overtures op.18; CW xxviii
G27a—Sym. (D) (inc., = ov. to La calamita de’ cuori with different finale), CW xxix; Sym. (D), 2 ob/fl, 2 hn, str, CW xxix
G27b—Sym. (D), 2 ob/fl, 2 hn, str, CW xxix
—279/4Sym. (F), CW xxix
C Inc 4279/7Sym. (F), 2 ob, 2 hn/tpt, str, CH-A, Bu, E, I-MAav; CW xxix
C Inc 3282/5Sym. (E ), as Divertimento notturno (Paris, before 1775); CW xxvii
C84361/7Menuett (F), for Her Majesty’s birthday, 1767; CW xxv
C85361/8Menuett (C), for Her Majesty’s birthday, 1769; CW xxv
Lost, listed in Verzeichniss des musikalischen Nachlasses … Carl Philipp Emanuel Bach (Hamburg, 1790): Sym. in 6 pts, before 1755; ov. in 6 pts, before 1755
for doubtful and misattributed works see wYC1–83

Symphonies concertantes:
instruments listed as concertante; ripieno
C32284/1Sinfonia concertante (G), 2 vn, vc; 2 fl, 2 hn, str, ?c1760 (Paris, by 1772); CW xxx
C33284/6Concert ou symphonie (E ). 2 vn, ob; 2 fl, cl, bn, 2 hn, str (Paris, 1773); CW xxx [also as pf conc., wC75, t300/8]
C34284/4Simphonie concertante (A), vn, vc; 2 ob, 2 hn, str (Paris, by 1775); CW xxx
C36a286/1Sym. conc. (C), 2 vn, vc; 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, CW xlviii/3; rev. version w C36b, CW xxx
C45286/4Sym. conc. (G), ob, vn, va, vc; 2 fl, 2 hn, str
C Inc 5—Sym. conc. (G), fl, 2 vn, vc; fl, 2 hn, str, doubtful; CW xxx
C44286/8Sym. conc. (E), fl, 2 vn, vc; 2 ob, 2 hn, str, by 1775; CW xxx
C38287/2Sym. conc. (F), ob, bn/vc; ob, 2 hn, str; CW xxxi
C46287/7Sym. conc. (B ), vc; 2 cl, bn, 2 hn, str; CW xlviii/3 formerly D-Bsb (see White, 1958)
C42288/4Sym. conc. (E ), 2 vn, vc; 2 ob, 2 hn, str; CW xxx [also as bn conc., wC82, t288/4]
C40288/7Notturno (E ), 2 ob, 2 hn/tpt, 2 vn, 2 va, vc; str; CW xxxi
C43289/4Sym. conc. (C), fl, ob, vn, vc; 2 fl, 2 cl, 2 bn, 2 hn, str; CW xxxi
C48289/7Sym. conc. (B ), ob, vn, vc, pf; 2 fl, 2 hn, str; CW xxxi
C39290/2Sym. conc. (D), 2 fl, 2 vn, vc; 2 hn, str, c1760; CW xxxi
C37290/4Sym. conc. (E ), fl, ob, bn; ob, 2 hn, str; CW xxxi
C41290/9Sym. conc. (E ), fl, 2 cl, bn, 2 hn; 1/2 fl, str; CW xxxi
C35—Concerto a più istrumenti (D), 2 vn; 2 ob/fl, 2 hn, str, ?doubtful; CW xxx
YC95—Sym. (B ), vn, vc (ad lib); 2 ob (ad lib), 2 hn, str, I-MAav, attrib. J.C. Bach in Breitkopf suppl. 1767, doubtful; probably by F.P. Ricci, op.9 no.2 (The Hague, London and Paris, c1775)

Concertos:
C74—Conc., hpd, before 1755, lost, listed in Verzeichniss des musikalischen Nachlasses … Carl Philipp Emanuel Bach (Hamburg, 1790)
C68–72298/15 concs. (B , f, d, E, G), kbd, str; CW xxxii
C73301/4Conc. (f), hpd, str, CW xxxii
C77—Conc, vc, before 1755, lost, listed in Verzeichniss des musikalischen Nachlasses … Carl Philipp Emanuel Bach (Hamburg, 1790)
C49–54292/1Six Concertos (B , A, F, G, C, D), hpd, str, op.1 (1763); CW xxxiii
C79286/7Conc. (D), fl, 2 hn, str; CW xxxvi
C55–60293/4Sei concerti (C, F, D, B , E , G), hpd/pf, str, op.7 (1770); CW xxxiii–xxxiv [cadenzas for no.5 and expanded solo pt of no.6, private collection, USA]
C62–7295/1A Third Sett of Six Concertos (C, D, F, B , G, E ), hpd/pf, str (2 ob, 2 hn ad lib), op.13 (1777); CW xxxv
C75300/8Conc. (E ), kbd, 2 fl, 2 cl, bn, 2 hn, str; CW xxxiv [also as sym. conc., wC42 t284/6]
C61301/1Conc. (E ), hpd/pf, str (2 hn ad lib), as op.14 no.1 (Paris, c1776); CW xxxiv
C80287/4Conc. (F), ob, 2 hn, str; CW xxxvi [also as fl conc. (G)wC78, private collection, USA]
C81290/7Conc. (F), ob, 2 hn, str; CW xxxvi
C83288/1Conc., (B ), bn, 2 ob, 2 hn, str; CW xxxvi
C82288/4Conc., (E ), bn, 2 ob, 2 hn, str; CW xxxvi [also as sym. conc., wC42 t288/4]
C76—Conc. (C), vn, 2 ob/fl, 2 hn, str; CW xlviii/3

Doubtful:
YC90–91297/1[2] Concerto (E , A), hpd, str (Riga, c1776), attrib. ‘I.C. Bach’, Breitkopf suppl. 1776–7, also attrib. C.P.E. Bach and J.C.F. Bach; no.1 ed. E. Praetorius (1937), no.2 ed. in Antiqua (1935)
YC92300/1Conc. (A), hpd, str, Bsb [? by C.P.E. Bach; also attrib. Schaffrath and C.H. or J.G. Graun]; ed. A. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1963)
C Inc 6300/4Conc. (E), hpd, str, Dl

---

Chamber music:
B78302/1Sestetto (C), ob, 2 hn, vn, vc, kbd; CW xli [arr. kbd, vn in Three Favorite Quartetts and One Quintett (1785), = t311/3]
B Inc 5305/1Quintet (B ), 2 vn/ob, va, vc/bn, bc; CW xli
B70–75303/1Six Quintettos (C, G, F, E , A, D), fl, ob, vn, va, bc, op.11 (1774); CW xli
B76–7304/6Deux quintetts (D, F), op.22 (1785), fl, ob, vn, vc, kbd; CW xli [arr. kbd, vn in Three Favorite Quartetts and One Quintett (1785) = t311/2, 4]
B51–6306/1Six Quartettos (C, D, E , F, G, B ), fl, vn, va, vc, op.8 (1772); CW xl
B57–9309/13 qts (D, C, A), fl/vn, vn, va, bc, nos.1, 3, 5 in Six Quartettos … by Messrs Bach, Abel and Giardini (1776); CW xl
B60—Qt (B ), 2 vn, va, vc, no.1 in Six Quatuors … par J.C. Bach et C.F. Abel, op.14 (Paris, 1776); CW xl [also arr. eng hn, vn, va, vc, I-Gl; erroneously attrib. Haydn, hII:B4]
B66310/9Quartetto (G), vn, 2 vc, hpd, op.2 (Offenbach, 1783); CW xl [arr. hpd, vn in Three Favorite Quartetts and One Quintett (1785) = t311/5]
B61–4307/4Four Quartettos (C, D, G, C), op.19 (1784): nos. 1, 3, for 2 fl, va, vc; no.2 for fl, ob/fl, va, vc; no.4 for 2 fl, vn; CW xl [arr. hpd/pf, vn, fl, vc (c1787)]
B30–35314/5Six Trios (B , A, E , G, D, C), 2 vn, va/bc, op.2 (1763), also as op.4 (Amsterdam, 1767), in Breitkopf suppl. 1766 as first 6 of set of 12 (see also t317/5); CW xxxix
B36–41317/56 trios (G, D, E, F, B , E ), 2 vn, bc, in Breitkopf suppl. 1766 as second 6 of set of 12 (see also t314/5); CW xxxix
B43–8313/1Six sonates (F, G, D, C, D, E ), hpd, vn/fl, vc, op.2 (1764); CW xxxix
B42311/6Sonata (B ), 2 vn, vc, no.1 in Six Sonatas … by Messrs Bach, Abel and Kammel (1777); CW xxxix
B49–50323/52 sonatas (C, A), hpd/pf, vn, vc, nos.1–2 in Four Sonatas and Two Duetts op.15 (1778); CW xxxix
B Inc 3330/5Sonata (B ), harp, (vn, vc)/hpd, no.6 in Musical Remains, ed. E. Jones (c1796) [1st movt based on 1st movt of wB78; CW xxxix
B Inc 2317/7Trio sonata (G), 2 fl/vn, bc; CW xxxix
B20–26332/4[7] sonatas (F, D, G, A, G, D, F), hpd, vn; CW xxxviii
B27—Sonata (A), hpd, vn; CW xxxviii
B2–7322/1Six Sonatas (B , C, G, A, F, D), hpd/pf, vn, op.10 (1773), also for 2 vn, va, bc, op.17 (Paris, c1779); CW xxxviii [nos.1, 3, 5 arr. kbd, va da gamba, private collection, USA]
B8–9324/22 sonatas (D, B ), hpd/pf, vn, nos.3–4 in Four Sonatas and Two Duetts op.15 (1778); CW xxxviii
B10–15325/1Six Sonatas (D, G, C, A, D, F), hpd/pf, vn/fl, op.16 (1779/R); CW xxxviii [other versions of no.6, private collection, USA, and CW xlviii/3]
B16–19326/34 sonatas (C, D, E , G), hpd/pf, vn/fl, nos.1–4 in Four Sonatas and Two Duetts op.18 (c1781); CW xxxviii
——Sonata (F), hpd, va da gamba, private collection, USA [1st movt from op.10 no.5, 2nd movt from ob conc. wB80, t287/6

Wind music:
see Sadie for information on borrowed material and transcriptions
B Inc 7–12285/3Sei sinfonie (E , B , E , B , E , B ), 2 cl, 2 hn, [2] bn (1782); CW xxxvii
B79–82—Military Pieces [Quintette] (E , E , B , B ), 2 cl, 2 hn, bn (Dublin, c1794); CW xxxvii
B83–5359/33 military marches: Marche du régiment de Prince Ernst; Marche du régiment de Braun[schweig]; Marche du régiment de Wür[tte]mb[erg], all in E , 2 ob, 2 hn, bn; CW xxxvii [nos.2–3 arr. kbd, GB-Lbl (part autograph)]
B88–9360/12 Märsche … vom ersten … zweiten Batallion Garde-Regiment in Hannover (E , E ) 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, no.2 spurious, by Abel, Lbl (part autograph); CW xxxvii
B86–7360/5Due marce … di cavalleria e d’infanteria (E , E ), 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn; CW xxxvii [also arr. kbd, Lbl (part autograph)]
B90–93361/24 marches (E , E , E , B ); CW xxxvii [also arr. kbd, Lbl (part autograph)
YB85–6360/3Due marce … Prince Walles (E , E ), 2 cl, 2 hn, bn; spurious, by C.F. Abel

Keyboard:
for harpsichord unless otherwise stated
A22—Untitled piece [March]bwv Anh.131, in Clavierbüchlein for Anna Magdalena Bach; CW xlviii/3
A23–31—6 minuets (c, C, d, g, C, C), 2 polonaises (B , E ), aria (a), c1750; CW xlii
A13358/4Solo (a), ? before 1755; CW xlii
A14—Sonata (A ), I-Bc, Mc, MC; CW xlii
A16—Sonata (B ), Bc; CW xlii
A15—Toccata (b ), Bc, Mc, MC (as Sonata); CW xlii, xlviii/3 (2 versions)
A1–6338/1Six Sonatas (B , D, G, E , E, c), hpd/pf, op.5 (1766/R); CW xlii
C1b–6b347/2Six simphonies (D, C, E , B , F, G), op.3 (1769); CW xlii [see ‘Symphonies and overtures’]
A10b—A New Lesson (G), hpd/pf (1772) [early versions of movts from op.17 nos.4 and 1]
A21, 18340/52 duets (G, C): 1 for 2 hpd/pf, 1 for hpd/pf 4 hands, in Four Sonatas and Two Duetts op.15 (1778); CW xlii
A7–12341/1Six Sonatas (G, c, E , G, A, B ), hpd/pf, op.17 (1779/R), previously pubd as op.12 (Paris, 1773/4), CW xlii; other versions of nos.2–3, CW xlviii/3; see also A New Lesson, above
A19–20343/32 duets (A, F), hpd/pf 4 hands, in Four Sonatas and Two Duetts op.18 (1781); CW xlii
——2 marches (A, C), GB-Lbl (part autograph)

Doubtful:
4 canzonette (F, E , G, B ), 2 vn, t336/6, arr. of Sei canzonette op.6 nos.1, 4, 3, 2;
2 qts (F, C), fl/vn, va, vc, in L’anné musicale (Liège, 1776);
Qt (F), fl/vn, vn, va, vc I-Rdp; 2 qt (F, D), fl/vn, vn, va, vc, Gl;
Sonata (C), gui, vn (c1770), CW xxxviii;
Six Sonatas (C, G, D, A, E , B ), hpd/pf, vn/fl, op.19 (1783), t327/5;
Three [= 6] Sonatas [i, ii] (C, D, F, G, A, B ), hpd/pf, vn, op.20 (c1785), t329/1;
Trois sonates (E , B , D), hpd/pf, vn, op.21 (Paris, c1784), t344/2;
Sonata (F), hpd, fl, D-Bsb (2 copies: 1 attrib J.C. Bach, 1 attrib. C.P.E. Bach), US-Wc (attrib. ‘Sigr. Bach’), also attrib. W.F. Bach, ed. K. Marguerre (Celle, 1960), t332/1;
Sonata (D), vn, bc, D-Bsb, ?lost, t3323/5;
3 sonatas (D, G, C), fl, vn, A-Wn, t337/1;
Sonata (C), hpd/of, vn, in The Feast of Apollo (1788), t352/2;
Trio sonata (F), 2 vn, bc, lost, formerly D-Bsb, t318/8; for others see wYB1–86

Jean Joseph Mouret (Avignon, 11 d'abril de 1682 - Charenton, 20 de desembre de 1738) va ser un compositor francès. Fill d'un comerciant de seda aficionat al violí es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després va entrar al cor de la Notre Dame des Doms d'Avignon on en aquell temps l'organista era Jean-Pilippe Rameau. A partir del 1704 es creu va treballar a París com a maître de musique del ducat de Noailles. El 1711 i després de casar-se amb Marie Prompt va accedir al càrrec d'ordinaire de la musique del duc de Maine, on anys més tard va assolir el lloc de surintendant de la musique. El 1714 va ser un dels compositors encarregats de compondre la música de la celebració de les ‘Grandes Nuits’. Aquell mateix any va estrenar amb gran èxit Les fêtes, ou Le triomphe de Thalie, la que seria la seva primera òpera. També el 1714 va ser nomenat director de l'orquestra de l'Òpera de París en un càrrec que va preservar fins el 1718. El 1717 va ser nomenat director i compositor de la Comédie-Italienne on hi va compondre a l'entorn d'uns 140 divertissements i on hi va treballar fins el 1737. El 1720 va ser nomenat ordinaire du Roy com a cantant de cambra del rei. També entre els anys 1728 i 1733 va ser director artístic del Concert Spirituel. El 1738, i després de perdre tots els seus càrrecs, va patir una crisi mental i va ser internat en una residència de Charenton on hi va morir el desembre d'aquell mateix any.


OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
first performances in Paris unless otherwise stated
Les fêtes ou Le triomphe de Thalie (opéra-ballet, prol, 3 entrées, J. de La Font), Opéra, 19 Aug 1714 (reduced score, 1714; 2/1720 as Les fêtes de Thalie); new entrées: 9 Oct 1714 (1714); 12 March 1715 (1715); 17 Sept 1722 (1722); F-Pn, Po
Le mariage de Ragonde et de Colin, ou La veillée de village (comédie lyrique, 3, P. Nericault–Destouches), Sceaux, Dec 1714 (1738); rev. as Les amours de Ragonde ou La soirée de village, Opéra, 30 Jan 1742 (reduced score, 1742); vocal and inst pts, Po
Ariane (tragédie lyrique, prol, 5, P.-C. Roy and F.-J. Lagrange-Chancel), Opéra, 6 April 1717 (1717)
Pirithous (tragédie lyrique, prol, 5, J.-L.-I. de La Serre), Opéra, 26 Jan 1723 (1723)
Les amours des dieux (ballet-héroïque, prol, 4 entrées, L. Fuzelier), Opéra, 16 Sept 1727 (reduced score, 1727)
Le prince de Noisy (divertissement for a comedy by d'Aigueberre), Théâtre Français, 1730 (c1730)
Le triomphe des sens (ballet-héroïque, prol, 5 entrées, P.-C. Roy), Opéra, 29 May 1732 (1732); new entrées: 8 July 1732; 14 Aug 1732
Les grâces (ballet-héroïque, prol, 3 entrées, Roy), Opéra, 5 May 1735 (reduced score, 1735)
Le temple de Gnide ou Le prix de la beauté (divertissement, 1, Bellis, Roy); Opéra, 31 Nov 1741 (reduced score, 1742)

Other:
Recueil des divertissements du Nouveau Théâtre Italien, augmenté de toutes les symphonies, accompagnements, airs de violons et de flûtes, de hautbois, de musettes, airs italiens et de plusieurs divertissements qui n'ont jamais paru (c1737) [divertissements for 140 plays; contents in Viollier 1950/R]
Divertissements for 9 comédies françaises, Pcf

Cantates françoises, 1v, insts, livre premier (c1718/R in The Eighteenth-Century French Cantata, v (New York, 1990)): Andromède et Persée, ed. R. Blanchard (Paris, 1973); L'absence; La naissance du bal, L'heureux hazard
Cantatilles françoises, 1v, insts (n.d.) [also pubd separately]: Eglé; Hymne à l'Amour; Echo; Léda; L'Amour vainqueur; Thétis; Le raccomodement; Epitalame [also pubd as L'amour et l'hymen]: all repr. in The Eighteenth-Century French Cantata, v (New York, 1990)
L'été, cantatille, F-Pn
Amour, tout l'univers soumis à ton empire, cantatille, Pc
[19] Airs sérieux et à boire, 1–2vv, acc. (1719)
Second recueil d'[19]airs sérieux et à boire, 1–2vv, acc. (1719)
IIIme livre d'(20]airs sérieux et à boire, et de plusieurs parodies bachiques, 1–2vv, acc. (1727)
3 airs, S, B, bc, A 1171

Airs, cantatas, cantatilles and sacred contrafacta in over 50 18th-century anthologies, incl.:
Recueil des divertissements pour le Nouveau Théâtre Italien (Paris, 1713–37);
Meslanges de musique latine, françoise et italienne (1725, 1729), 1 air, ed. in Le pupitre, vi (Paris, 1968);
Nouveau recueil de chansons choisies (The Hague, 1723–43);
Nouveau Théâtre de la Foire (1758);
Nouvelles poésies morales (1737);
Nouvelles poésies spirituelles et morales (1730–37);
Recueil complet de vaudevilles et airs (1755);
Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1711–18);
Recueil de chansons nouvelles et vaudevilles (1737);
Le Théâtre de la Foire ou L'Opéra Comique (1721–34);
Le Théâtre de M. Favart ou Recueil des comédies, parodies et opéras comiques (1763–72); for others see RISM

Vocal religiosa:

Motets, 1–2vv, insts (1742): Usquequo Domine, Regina coeli, Quemadmodum, Nunc dimittis, Cantate Domino, O sacrum, Benedictus, Laudate nomen Domini, Cantemus Domino, Venite exultemus Domino

Instrumental:

Fanfares, tpts, timbales, vns, obs, avec une suitte de simphonies mêlées de cors de chasse … livre second (c1729); ed. R. Viollier (Paris, c1937) and M. Sanvoisin (Paris, 1970)
Concert de chambre à deux et trois parties, vns, recs, obs, suivi d'une suite d'airs à danser … premier livre (1734)
Concert de chambre à deux et trois parties … second livre (1738)
[6] sonates à deux flutes traversières … premier livre (1725); ed. R. Viollier (Wilhelmshaven, 1975)

CPDL: No disponible

Antoni Milwid (Ukmergė, c.1755 - Województwo, 24 de desembre de 1837) va ser un organista i compositor polonès. Es desconeix la seva formació inicial actuant com a director d'orquestra des d'una data indeterminada a la població de Czerwińsk nad Wisłą. Es creu va romandre en aquesta ciutat gran part de la seva vida escrivint principalment música religiosa tot i que també va compondre simfonies i obres concertants les quals van gaudir de notable ressò enllà de les fronteres poloneses. El seu estil, plenament neo-clàssic, va incorporar melodies populars i balls polonesos. Per exemple, en la seva Missa in Dis va utilitzar la melodia Lulajże Jezuniu en el Gloria. Antoni Milwid va morir a la regió de Województwo el desembre de 1837.

CPDL: No disponible

Girolamo Matteo Abos [Geronimo] (Valletta, 15 de novembre de 1715 - Napoli, octubre de 1760) va ser un professor i compositor maltès. De família francesa instal·lada a Malta el 1661, el seu cosí Carol Farrugia va finançar els seus estudis en el Conservatori dei Poveri di Gesù de Nàpols. Allà va rebre formació de Gaetano Greco, Francesco Durante i Gerolimo Ferrara. El 1742 va estrenar Le due zingare simili, la seva primera òpera còmica en un any que va assolir el càrrec de professor en el Conservatori dei Poveri di Gesù Cristi, on va succeir a Alfonso Caggi com a secondo maestro i assistent de Francesco Feo. També el 1742 va assolir un càrrec de docent al Conservatori di San Onofrio a Capuana, on va col·laborar amb Ignazio Prota i Leonardo Leo primer, i amb Francesco Durante, Carlo Cotumacci i Joseph Doll després. El maig de 1752 es va casar amb Angela Maria Gauttier, amb qui va tenir dos fills. El 1754 va assolir el càrrec de secondo maestro en el Conservatori Pietà dei Turchini si bé hi va renunciar el 1759 en favor de Pasquale Cafaro. També durant la seva estada a Nàpols va servir com a maestro di cappella d'algunes esglésies de la ciutat. Com a compositor, va gaudir de notable èxit especialment pel que fa a les seves òperes algunes de les quals es van arribar a representar fins i tot a Londres. També va ser molt prolífic com a compositor de música religiosa la qual es va inspirar en l'estil del seu mestre Durante. Girolamo Abos va viure tota la seva carrera a Nàpols, ciutat on va morir l'octubre de 1760.

Gatien Pierre Joseph Ferdinand de Marcailhou [d'Aymeric] (Ax-les-Thermes, 18 de desembre de 1807 - Paris, 25 de desembre de 1855) va ser un pianista i compositor francès. Fill de Jean Pierre Augustin Marcailhou (1767-1848) i de Rose Elisabeth Astrié Castelet, es va formar inicialment amb el seu pare. Posteriorment, es va formar a Toulouse abans d'entrar a la universitat per estudiar medicina, disciplina en la qual hi va treballar fins el 1834, any que va viatjar a París per a dedicar-se a la música. Allà, i gràcies a les seves notables habilitats com a pianista, va rebre formació de Sigismund Thalberg. També a París es va dedicar a la composició de valsos, polques i moltes altres peces les quals van gaudir de gran èxit. Com a professor i teòric, va destacar per haver estat mestre de Gabriel Fauré i per haver publicat L'art de composer et d'exécuter la musique légère au piano. Gatien de Marcailhou va morir a París el desembre de 1855.

CPDL: No disponible

Franciszek Lessel (Warszawa, c.1780 - Piotrków Trybunalski, 26 de desembre de 1838) va ser un pianista i compositor polonès. Fill de Wincenty Ferdynand Lessel, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Viena el 1799. Allà va rebre formació de Joseph Haydn, amb qui va compartir amistat i vida fins el 1809, l'any de la mort d'Haydn. Allà va realitzar diversos recitals com a pianista i concerts, amb bones crítiques, i va publicar les seves primeres obres. Al seu retorn a Polònia va assolir el càrrec de músic de la cort del príncep Lubomirski a Łańcut. A Varsòvia va realitzar nombrosos concerts i va dirigir la Societat de Música Amateur. A principis de la dècada de 1820, i per motius personals, va abandonar completament la música dedicant-se a feines diverses, cap d'elles relacionades directament amb l'univers musical. Com a compositor, i anys abans del seu retir, va escriure obra diversa la qual es va caracteritzar per la seva influència d'Haydn i per la inclusió, especialment en la seva obra pianística, de melodies pròpies del seu país. Franciszek Lessel va morir a Piotrków Trybunalski el desembre de 1838.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cyganie [The Gypsies] (op, F.D. Kniażnin), unfinished, lost
La dancomanie [The Balletomane] (ballet), lost

Songs:
10 songs (J.U. Niemcewicz), in Śpiewy historyczne (Warsaw, 1816)

Vocal religiosa:

Kantata do Świętej Cecylii [Cantata to St Cecilia] (B. Kudlicz), perf. Warsaw, 1812, PL-CZ;
Msza polska [Polish Mass] (F. Wężyk), B , 1813, CZ;
4 other masses (3 lost), incl. 1, C major, A-Wm;
2 requiem settings, lost;
Graduale Benedictus et Venerabilis, solo vv, orch, PL-CZ;
Ave regina, off, 3 solo vv, orch, CZ;
3 motets, lost

Instrumental:

Orch:
Adagio and Rondeau à la polonaise, pf, orch, op.9, 1807 or earlier (Leipzig, ?1807);
Potpourri, pf, orch, op.12 (Leipzig, ?1812) [also for vn, pf, entitled Caprice and Variations, op.10, PL-Kc];
Pf Conc., C, op.14 (Leipzig, c1813);
Ov., C, op.10 (Leipzig, n.d.);
Variations, fl, orch, arr. fl, pf (Kraków, 1953);
6 syms., lost, except no.5, g, Finale, copy in A-Wgm, PL-Wtm (reproduced);
2 concs., hn, orch, Variations, hn, orch, Capriccio, D, ‘clarino’, orch, all lost

---

Chbr:
Str Qt no.1, A, 1800, 1st movt Wtm;
3 Concert Duets, 2 fl, op.1 (Vienna, 1802);
Duo and Variations on a theme from Cherubini's Faniska, 2 fl, op.7 (Vienna, 1805);
Qt, fl, vn, va, vc, op.3 (Vienna, 1806);
Fantaisie caractéristique, pf, vn, va, vc, op.31, 1822, pf pt. Wtm;
Str Qt no.8, B , op.19, 1824, F-Pn;
Pf Qnt, f, op.25, perf. 1834, lost;
3 Parthiae, 2 cl, 2 bn, 2 hn, A-Wgm, CZ-Pnm;
Str Qt no.6, D, va pt. PL-Wtm;
Pf Trio, E, op.5 (Leipzig, n.d.);
5 other str qts, Trio, 2 cl, bn, Duet, 2 fl, all lost

Pf:
3 Sonatas, op.2 (Vienna, c1800);
12 Ländler (Vienna, 1806);
2 Fantasias: C, op.8 (Leipzig, c1810), e, op.13 (Leipzig, 1813);
Adagio and Fugue, d, pf 4 hands, op.11 (Warsaw and Leipzig, c1813);
Variations on the Ukrainian song Jichaw kozak zza Dunaju [Jichaw, the Cossack from the Danube], op.15 no.1 (Warsaw, after 1817);
Nowy polonez na fortepian [New Polonaise for the Piano], in Terpsychora, no.8 (Warsaw, 1821);
Variations, op.15 no.2, ed. Z. Drzewiecki (Warsaw, 1934);
Other polonaises, lost;

CPDL: No disponible

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra?, 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, especialment en obres basades en himnes protestants. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590. D'acord amb un informe posterior, es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. El 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.


OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M

Antonio Caldara (Venezia, c.1670 - Wien, 28 de desembre de 1736) va ser un compositor italià i un dels més destacats del seu temps. Va néixer en el si d'una família dedicada a la música on el seu pare i primer mestre va ser el violinista Giuseppe Caldara (c.1640-1711). Va estudiar des dels 11 anys amb Giovanni Legrenzi a la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va cantar al cor. Als 19 anys, va debutar com a compositor d'òperes amb L'Argene. Va continuar cantant en aquesta agrupació i va ser successivament violoncel·lista a la Basílica de Sant Marc de Venècia (1693-1700), mestre de capella de la Cort de Màntua (1700-1707) i compositor de cambra de Carles III, després Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, a Barcelona. La seva carrera operística va ser fulgurant i ràpidament va començar a supervisar produccions d'òperes per tot Itàlia, però també a Espanya i França. Va viatjar a Roma el 1708, on va fer amistat amb Haendel, Scarlatti i Corelli, i després a Espanya, on va viure durant poc temps a Catalunya i a on va estrenar la primera òpera italiana a la Península Ibèrica per nom Il nome più glorioso. Entre els anys 1709 i 1716 va treballar com a Maestro del Príncep Ruspoli a Roma. El 1710 es va casar amb Caterina Petrolli, instal·lant-se poc després a Viena, on el 1716 la seva sobrada acadèmia per a produir tot tipus de música vocal el va fer mereixedor del lloc de vicekapellmeister de la Cort Imperial, sota la direcció de Johann Joseph Fux. Com a compositor, la seva obra es va situar en l'espai de transició del barroc al pre-classicisme. Caldara, que va compondre una escassa obra instrumental, va ser autor d'una descomunal producció vocal, amb unes 3400 obres, que van incloure un gran nombre de cantates, oratoris, misses i òperes, i amb notables divergències d'estils entre elles. Antonio Caldara va morir a Viena el desembre de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica, in three acts, unless otherwise stated;
music lost unless otherwise stated
WFVienna, Teatro della Favorita
WGVienna, Hoftheater (Teatro Grande)

L'Argene (trattenimento per musica, 3, P.E. Badi), Venice, Accademia ai Saloni, aut. 1689, lib I-Bc
Il Tirsi [Act 2] (drama pastorale, 3, A. Zeno), Venice, S Salvatore, aut. 1696 lib Bc [Act 1 by A. Lotti, Act 3 by A. Ariosti]
La promessa serbata al primo (various authors), Venice, SS Giovanni e Paolo, spr. 1697, lib Bc
L'ingratitudine gastigata (F. Silvani), Venice, ?1698, D-MÜs
L'oracolo in sogno [Act 1] (Silvani), Mantua, Teatro di Mantova, 6 Dec 1699, lib I-Bc [Act 2 by A. Quintavalle, Act 3 by C.F. Pollarolo]
La Partenope (S. Stampiglia), ?Mantua, Teatro di Mantova, May 1701; rev., Genoa, S Agostino, carn. 1704, lib SA; rev., Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1707, lib Bci rev., Ferrara, Bonacossi, May 1709, lib Bc, collab. G. Boniventi [Caldara named in 1704 and 1709; other versions probably by Caldara]
Opera pastorale (3), Mantua, ? Teatro di Mantova, 1701, A-Wgm*; rev. as La costanza in amor vince l'inganno (drama pastorale), Rome, Palazzo Bonelli, 9 Feb 1711, Act 1 D-MÜs [2 copies; one with T. Albinoni: Vespetta e Pimpinone (int, first pt only of 3); other with Lisetto ed Astrobolo (int, first pt only; by ? F. Gasparini)], lib I-MAC
Farnace (L. Morari), Venice, S Angelo, 11 Nov 1703, lib Bc
Gli equivoci del sembiante (? D.F. Contini), Casale, Novo, 1703 (? carn.), lib Bc
Paride sull'Ida, overo Gl'amori di Paride con Enone (favola pastorale), Mantua, ? Teatro di Mantova, spr. 1704, lib Bc, collab. Quintavalle; rev., Milan, Regio e Ducale, 1707, lib Mb, collab. L. Genocchi
L'Arminio (A. Salvi), Genoa, S Agostino, carn. 1705, lib Bc
L'onestà nelli amori (? G.F. Bernini), Genoa, S Agostino, 1705, lib Mb
Il selvaggio eroe (tragicomedia eroico-pastorale, 5, G. Frigimelica Roberti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 20 Nov 1707, arias D-MÜs, lib I-Bc
Il più bel nome (componimento da camera, 1, P. Pariati), Barcelona, Llotja de Mar, 2 Aug 1708, B-Bc
Sofonisba (Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 24 Nov 1708, arias D-MÜs, lib I-Bc
L'inimico generoso (? V. Grimani), Bologna, Malvezzi, 11 May 1709, A-Wn
Il nome più glorioso (componimento da camera, 1, Pariati), Barcelona, 4 Nov 1709, Wn
L'Atenaide [Act 2] (Zeno), ?Barcelona, Milan or Vienna, 1709, Wn [Act 1 by A.S. Fiorè, Act 3 by Gasparini]
L'Anagilda, overo La fede ne' tradimenti (G. Gigli), Rome, Palazzo Bonelli, 4 Jan 1711, D-MÜs; perf. with Dorina e Grullo (int, 2, Gigli), MÜs
Giunio Bruto, overo La caduta de' Tarquinii [Act 2], 1711 (? G. Sinibaldi), unperf., A-Wn [Act 1 by C.F. Cesarini, Act 3 by A. Scarlatti]
Tito e Berenice (C.S. Capece), Rome, Capranica, carn. 1714, lib I-Bc
L'Atenaide [Act 3] (Zeno), WG, 19 Nov 1714, A-Wn, D-W [Act 1 by M.A. Ziani, Act 2 by A. Negri, int and licenza by F. Conti]; as Teodosio ed Eudossa (os), Brunswick, 12 Sept 1716, lib W, collab. ? Fux and Gasparini; as Teodosio, Hamburg, ded. 14 Nov 1718, collab. ? Fux and Gasparini
La Dulcinea e cuoco (int, 3), composed Rome, sum. 1715, for perf. in Naples
Il giubilo della salza (festa, R.M. Rossi), Salzburg, 1716 (?sum.)
Il maggior grande (componimento per musica da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 1 Oct 1716, MEIr
Pipa e Barlafuso (int, 3, F.R. Cantù), WG, 19 Nov 1716, A-Wn; perf. with Lotti and J.J. Fux: Il Constantino
Caio Marzio Coriolano (Pariati), WF, 28 Aug 1717, Wgm*, Wn
Il Tiridate, overo La verità nell'inganno (Silvani), Vienna, Hof (Teatrino), 11 Nov 1717, Wgm*, Wn [includes int Lisetta ed Astrobolo (3), attrib. Caldara]
Ifigenia in Aulide (Zeno), WG, 5 Nov 1718, Wgm*, Wn
Sirita (Zeno), WF, 21 Aug 1719, Wgm*, Wn
Dafne (dramma pastorale, 3, G. Biavi), Salzburg, 1719 (? 4 Oct), Wgm*; ed. in DTÖ, xci (1955)
Lucio Papirio dittatore (Zeno), WG, 4 Nov 1719, Wgm*, Wn
[Zaira], ? Vienna or Salzburg, ?1719, Wgm*
Apollo in cielo (componimento da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 4 Nov 1720, Wn
Psiche (componimento da camera, 1, Zeno), Vienna, court, 19 Nov 1720, Wn, collab. Fux
Gli eccessi dell'infedeltà (?3, D. Lalli), Salzburg, 1720
L'inganno tradito dall'amore (A.M. Lucchini), Salzburg, Fürstbischöfliche Palast, 1720, Wgm*; perf. with Atomo huomo vecchio e Palancha giovine (int, 2, ?Lucchini), Wgm*
Il germanico Marte, Salzburg, 4 Oct 1721, Wgm*; perf. with Grespilla e Fanfarone (int, 3), Wgm*
Ormisda, re di Persia (Zeno), WG, 4 Nov 1721, Wgm*, Wn; 1 aria ed. in DTÖ, lxxxiv (1942)
Nitocri (Zeno), WF, 30 Aug 1722, Wgm*, Wn
Camaide, imperatore della China, overo Li figliuoli rivali del padre (Lalli), Salzburg, 1722 (? 4 Oct), Wgm*; perf. with La marchesina di Nanchin (int, 2, Lalli), Wgm*
Scipione nelle Spagne (Zeno), WG, 4 Nov 1722, Wgm*, Wn
La contesa de' numi (servigio di camera, 2, G. Prescimono), Prague, Hradcin, 1 Oct 1723, Wgm*, Wn
La concordia de' pianetti (componimento teatrale, 1, Pariati), Znojmo [outdoor perf.], 19 Nov 1723, Wn
Euristeo (Zeno), Vienna, court, 16 May 1724, Wn [sometimes incorrectly listed as Aglatido ed Ismene]
Andromaca (5, Zeno), WF, 28 Aug 1724, Wn, D-Bsb*; ? perf. with Madama ed il cuoco (int, 2, Trotti), A-Wn, ? attrib. Caldara
Gianguir, imperatore del Mogol (5, Zeno), WG, 4 Nov 1724, Wgm*, Wn; arias in Pharao und Joseph (Spl, J.S. Müller), Hamburg, Schauplatze, 6 Feb 1728, D-HVl
Il finto Policare (tragicommedia per musica, 3, Pariati), Salzburg, 1724, A-Wgm*
Semiramide in Ascalone (5, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1725, Wgm*, Wn
Astarto (Zeno and Pariati), Salzburg, 4 Oct 1725, Wgm*; perf. with Lidia ed Ircano (int, 2, ?Pariati), Wgm*
Il Venceslao (5, Zeno), WG, 4 Nov 1725, Wgm*, Wn
Amalasunta (N. Blinoni), ? Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut.1726, Wgm* I due dittatori (5, Zeno), WG, 4 Nov 1726, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'Etearco (?Stampiglia), Salzburg, 1726, S-St*
Don Chisciotte in corte della duchessa (opera serioridicola, 5, G.C. Pasquini, after M. de Cervantes), Vienna, Hof (Teatrino), 6 Feb 1727, A-Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Imeneo (pastorale, 3, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1727, Wgm*, Wn
Ornospade (Zeno), WG, 4 Nov 1727, Wgm*, Wn
La verità nell'inganno, ossia Arsinoe (Silvani), Salzburg, 15 Nov 1727, Wgm*; perf. with Lisetta ed Astrobolo (int, 3, ?Silvani), Wgm* [different from 1717 settings]
La forza dell'amicizia, ovvero Pilade ed Oreste [Acts 2 and 3] (Pasquini), Graz [outdoor perf.], 17 Aug 1728, Wgm*, Wn [Act 1 by G. Reutter]; perf. with Alisca e Bleso (int, 2, ?Pasquini), Wgm*, Wn
Amor non ha legge (favola pastorale, 3, Blinoni), Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut. 1728, Wgm*
Mitridate (5, Zeno), WG, 4 Nov 1728, Wgm*, Wn
I disingannati (commedia per musica, 3, Pasquini, after Molière: Le misanthrope), Vienna, Hof (Teatrino), 8 Feb 1729, Wgm*, Wn
Enone (pastorale, 5, Zeno), WF, 28 Aug 1734, Wgm*, Wn
Caio Fabbrizio (Zeno), WG, 13 Nov 1729, Wgm*, Wn
Sancio Pansa, governatore dell'isola Barattaria, completed 27 Jan 1730 (commedia per musica, 3, Pasquini, after Cervantes: Don Quixote); rev., Vienna, Hof (Teatrino), 27 Jan 1733, Wgm*, Wn
La pazienza di Socrate con due mogli [Act 1 scenes i–v and Act 3] (scherzo drammatico, 3, N. Minato), Vienna, Hof (Teatrino), 17 Jan 1731, Wgm*, Wn, collab. Reutter
Il Demetrio (P. Metastasio), WG, 4 Nov 1731, Wgm*, Wn
Livia (festa teatrale, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 19 Nov 1731, Wn
L'asilo d'amore (festa teatrale, 1, Metastasio), Linz [outdoor perf.], 28 Aug 1732, Wgm*, Wn
Adriano in Siria (Metastasio), WG, 9 Nov 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'olimpiade (Metastasio), WF [outdoor perf.], 30 Aug 1733, Wn; facs. in IOB, xxxii, 1979), D-Bsb*
Demofoonte (Metastasio), WG, 4 Nov 1733, A-Wgm*, Wn
La clemenza di Tito (Metastasio), WG, 4 Nov 1734, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Le cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Vienna, court, carn. 1735, Wgm* [preceded a ‘ballo cinese’ by Reutter]
Il natale di Minerva Tritonia (festa per musica, 1, Pasquini), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1735, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Scipione Africano il maggiore (festa di camera, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 4 Nov 1735, Wgm*, Wn
Achille in Sciro (Metastasio), WG, 13 Feb 1736, Wn, D-Bsb*
Ciro riconosciuto (Metastasio), WF, 28 Aug 1736, A-Wgm*, Wn
Il Temistocle (Metastasio), WG, 4 Nov 1736, Wgm*, Wn
dramatic works possibly presented as operas
Chi s'arma di virtù (serenata, 2, A. Fezzoneo [J. Buonaccorsi]), Rome, Palazzo Bonelli [outdoor perf.], 27 Aug 1709, D-MÜs
Il trionfo d'amore e d'Imeneo (cant., F. Fozio), WF, 6 Oct 1722, A-Wgm*
Ghirlanda di fiori (?festa, 1), Vienna, 1726, Wgm*
[Melibeo e Tirsi] (servigio di camera, 2), ?Vienna, before 1728, Wgm*
Festa di camera per introduzione al ballo (‘Vieni o compagna’) (Pasquini), Vienna, Hof, carn. 1728, D-MEIr
La corona d'Imeneo (festa, 2, Pasquini), Vienna, ?Hof, 13 March 1728, A-Wgm*
Cantata pastorale eroica (‘Andiam sorella’), WF, 1729 (? 15 Oct), Wgm*, Wn
Dialogo tra la vera disciplina ed il genio (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 15 Oct 1730, Wgm*; rev., 15 Oct 1735, Wn
Il natale d'Augusto (festa da camera, 1, ?Pasquini, after Ovid: Metamorphoses, book 15), WF, 1 Oct 1733, Wgm*, Wn
Il giuoco di quadriglio (cant.), Vienna, Hof, ?carn. 1734, Wgm*, Wn; ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R)
Le lodi d'Augusto (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 1 Oct 1734, Wgm*, Wn
Le grazie vendicate (festa di camera, 1, Metastasio), Vienna, ?WF, ?28 Aug 1735, Wgm*, Wn

Doubtful:
La libertà nelle catene (? D.A. Leonardi), Rome, Palazzo Zagarolo, 1690, lib I-Bu;
La selva illustrata del merito (Biavi), Salzburg, 4 Oct ?1717, lib A-KR

Other vocal:
[12] Cantate da camera a voce sola, op.3 (Venice, 1699)
Serenata: Il trionfo d'Amore, 4vv, insts, Rome, Palazzo Bonelli, 1709
13 madrigals (A.M. Lucchini), 4–5vv, 1731–2, 2 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 1 ed. in Cw, xxv (1933)
c500 canons, incl. 100 in One Hundred Cantici … collected by Sigr Borosini (London, 1747), 40 in Sixty Italian Rounds (London, 1840), 28 ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1928), 35 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 18 ed. in Cw, xxv (1933)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il trionfo della continenza (?2 pts, B. Sandrinelli), Venice, 1697
Maddalena ai piedi di Cristo (L. Forni), Venice ?Fava, ?1698, Mantua, 1699, A-Wn
Il ricco epulone (Sandrinelli), Venice, Fava, 1698, D-MÜs
La frode della castità, Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Le gelosie d'un amore utilmente crudele (G. Gabrielli), Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Il trionfo della innocenza, ? Venice/?Mantua, c1700, MÜs
La castità al cimento (? P. Ottoboni), ?Rome, Lent 1705; rev., Rome, Palazzo Bonelli, 23 March 1710, A-Wn, D-MÜs
Il martirio di S Caterina (F. Forzoni Accolti), Rome, Palazzo della Cancelleria, Lent 1708, A-Wn
Sara in Egitto (pasticcio oratorio, D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others, lib I-Fm; as L'onestà combattuta di Sara, Florence, 1708, lib D-Hs
Oratorio per S Francesca Romana, Rome, Palazzo Bonelli, 16 March 1710, B-Br, D-MÜs; ed. C. Gallico (Vienna, 1973)
Oratorio di S Stefano primo rè dell'Ungheria, composed 1712, perf. Rome, Palazzo Bonelli, 5 March 1713, MÜs
S Flavia Domitilla, Rome, Chiesa Nuova, Lent 1713, A-Wn
S Ferma (1st setting), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 10 March 1715, Wgm*, D-MÜs
Oratorio per la SS Annunziata (3 pts), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 24 March 1715, A-Wgm*, D-MÜs
Abisai, Rome, Palazzo Gaetani, 31 March 1715, MÜs
Jefte, Rome, Palazzo Gaetani, 7 April 1715, MÜs
La conversione di Clodoveo rè di Francia (C.S. Capece), Rome, Palazzo Gaetani, 14 April 1715, MÜs
La ribellione d'Assalonne, Rome, Palazzo Gaetani, 21 April 1715, MÜs
S Ferma (2nd setting), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1717, A-Wgm*, Wn
Cristo condannato (Pariati), Vienna, Hofkapelle, ?25 March 1717, Wgm*, Wn
Il martirio di S Terenziano (G. Piselli), Vienna, Hofkapelle, 1718, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
La caduta di Gerico (A. Gargieria), Vienna, Hofkapelle, 1719, Wgm*, Wn
Assalonne (G.A. Bergamori), Vienna, Hofkapelle, 23 Feb 1720, Wgm*, Wn
Giuseppe (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1722, Wgm*, Wn
Il rè del dolore (Pariati), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1722, Wgm*, Wn; ed. V. Frazzi (Florence, 1957)
Ester (F. Fozio), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1723, Wgm*, Wn; ov. ed., O. Biba as Sinfonia; tr, str, bc (Winterthur, 1981)
Morte e sepoltura di Cristo (Fozio), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1724, Wgm, Wn; ov. ed. F.F. Polnauer as Sonata a 4, no.4 (Mainz, 1968); ov. ed. in N
Le profezie evangeliche di Isaia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1725, Wn, D-Rp
Il trionfo della religione e dell'amore (festa sacra, 1, ‘G.D.B.’), Vienna, Stift Monserrat, 24 April 1725, A-Wgm*, Wn; ov. ed. W. Rainer as Sonata, C (Vienna, 1995)
Gioseffo, che interpreta i sogni (G.B. Neri), Vienna, 28 March 1726, Wgm* Wn; ov. ed. in N
S Giovanni Nepomuceno, ?Salzburg, Schloss Mirabel, 1726, Wgm*
Gioaz (Zeno), Vienna, 4 April 1726, Wn (facs. in IO, xii, 1986)
Il morto redivivo, ovvero S Antonio (C. Montalbano), Salzburg, 1726, Wgm*
Il Batista (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1727; Wgm, Wn; ov. ed. in N
Gionata (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 4 March 1728, Wgm, Wn
Naboth (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1729, Wgm, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983) and ed. in N; ov. ed. Polnauer as sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La Passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 4 April 1730, Wgm*, Wn (facs. in IO, xi, 1986); ov. ed. in N
David umiliato (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1731, Wgm, Wn
S Elena al Calvario (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 20 March 1731, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Sedecia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La morte d'Abel figura di quella del nostro Redentore (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 8 April 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gerusalemme convertita (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1733; Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.6 (London, 1993)
S Pietro in Cesarea (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 20 April 1734; Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gesù presentato nel tempio (Zeno), Vienna, Hofkapelle, ?5 April 1735; Wgm*, Wn; ov. ed. in N

Masses:
c.110 masses and mass sections, incl. 5 masses in Chorus musarum divino Apollini accinentium (Bamberg, 1748–9), no.5 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1975), no.6 ed. Fürlinger (Stuttgart, 1964);
Missa dolorosa, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Missa, D (facs. (Leipzig, 1987)), ed. J. Butz (Bad Godesberg, 1957);
Missa venerationis, ed. O. Drechsler (Berlin, 1962);
Missa, g, ed. Fürlinger (Augsburg, 1988)

[12] Motetti a 2 e 3 voci, op.4 (Bologna, 1715);
8 ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R)

Numerous vespers, ants, motets, pss, hymns etc., incl. Confitebor tibi Domine, ed. B.W. Pritchard (Hilversum, 1973);
Crucifixus a 16, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Dies irae, ed. I. Homolya (Kassel and Budapest, 1978);
Haec est regina virginum, ed. R. Ewerhart (Cologne, 1968);
Lauda anima mea, ed. J. Messner (Augsburg, 1927);
Laudate pueri, 1716, ed. Ewerhart (Cologne, 1959);
Laudate pueri, 1720, ed. Pritchard (Hilversum, 1980);
Magnificat, adapted J.S. Bach, ed. C. Wolff (Kassel, 1969);
Regina coeli laetare, ed. T. Pfeiffer (Düsseldorf, 1950);
Salve pater Salvatoris, ed. in DTÖ, ci–cii (1962);
Stabat mater, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Te Deum, 1711, ed., W. Horn (Stuttgart, 1989);
Te Deum, 1724, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Veni, dilecte quare, ed. Ewerhart (Cologne, 1960)

Christmas cants.:
Vaticini di pace (P. Gini), 4vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Vo' piangendo e sospirando (Gini), 3vv, Rome, Palazzo Apostolico, 1713;
Amarilli vezzosa, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714;
cant., 2vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714:
cant., 5vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715

Other cants.:
Amici pastorelli, 3vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Amor senza amore, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715;
Il nome di Giove, 3vv, Vienna, Hof, 1731;
Sacre ministre, 3vv, Vienna, Hof, 1733;
c50 cants., 2vv, str, bc;
c250 cants., 1v, bc (or str, bc), incl. 10 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 3 ed. Pritchard (Exeter, 1996)

Instrumental:

[12] Suonate a 3 [da chiesa], 2 vn, vc, org, op.1 (Venice, 1693)
[12] Suonate da camera, 2 vn, bc, op.2 (Venice, 1699/R)
Sinfonia concertata, 2 vn, str, A-Wn; ed. Pritchard (Vienna, 1996)
Sinfonia, vc, str, D-WD
12 sinfonias, str, A-Wm [arrs. of orat sinfonias]; ed. L. Novak (Vienna, 1979–87)
9 sonatas, str (some with brass insts), Wn, KR [arrs. of op and orat sinfonias]; 2 ed. F.F. Polnauer (Mainz, 1968); 2 ed. Polnauer (New York, 1993); 1 ed. W. Rainer (Vienna, 1995)
8 sonatas, vn, bc, Wn; 6 ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1989)
16 sonatas, vc, bc, D-WD*; ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1996–7)
44 lezioni, vc, bc, A-Wn
22 sonatas, org, D-Bsb [adapted from sacred vocal works]; 9 ed. F. Di Lernia (Vienna, 1992)
Capriccio, arpeggio, proba organistica, kbd, D-Bsb;
capriccio ed. F. Torrefranca (Rome, 1944);
proba organistica ed. F. Commer (Berlin, c1866)

Salamone [Salomone, Salamon de’, Shlomo] Rossi (Mantova?, 19 d'agost de 1570 - Mantova?, c.1630) va ser un compositor italià. Es coneix molt poc sobre la seva vida. Aparentment va ser fill d'un cert Bonaiuto (Azariah) de 'Rossi. No obstant, aquest Azariah no va ser el filòsof del mateix nom, qui havia lamentat 'no haver tingut fills'. Les obres publicades entre els anys 1589 i 1628 representen la única documentació directa sobre la seva vida. Es creu va ingressar al servei del duc Vicenzo I el 1587 com a cantant i intèrpret de viola, i aviat es va convertir en el líder musical del duc i d'un conjunt instrumental format probablement per músics jueus. El 1606, el duc Vincenzo I el va alliberar d'haver de portar la placa groga imposada a la comunitat jueva de la ciutat, i aquest privilegi va ser renovat el 1612 pel nou duc, Francesco IV. El conjunt musical de Rossi va assolir una gran reputació i es va prestar ocasionalment als tribunals veïns, com el 1612 quan Alessandro, el duc de Mirandola, va convidar al jutge Salamon i la seva companyia a la seva cort. El nom de Rossi com a instrumentista va aparèixer a les nòmines ducals fins a l'any 1622. La mort de l'últim duc de Gonzaga per l'exèrcit austríac (1628-1630) va posar fi a l'edat d'or de la música de la cort de Mantua. Rossi va ser potser l'últim però el més important d'una llarga i distingida llista de músics de la cort jueva (instrumentistes, cantants, ballarins) que van estar actius a Mantua durant tot el segle XVI. Salamone Rossi va morir probablement a Mantua a l'entorn del 1630.


OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro delle canzonette, 3vv (1589); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1976)
Il primo libro de madrigali … con alcuni di detti madrigali nel chittarrone, 5vv, chit (1600); 11 in N; 1 ed. in Monumenti musicali italiani, xvii (Milan, 1996)
Il secondo libro de madrigali, 5vv, bc … ed un dialogo, 8vv, nel fine (1602); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1989)
Il terzo libro de madrigali, con una canzona de baci nel fine, 5vv, bc (1603)
Il quarto libro de madrigali, 5vv, bc (1610); 11 in N
Il primo libro de madrigali, 4vv, bc (1614)
Il quinto libro de madrigali, 5vv, bc (1622)
Madrigaletti per cantar a due soprani o tenori, 2vv, op.13 (1628); 6 ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, iv–v (Leipzig, 1927)
Balletto, 3vv, 1617

Vocal religiosa:

Hashirim asher lish’lomo, 3–8vv, ed. Leo da Modena (1622–3); ed. F. Rikko (New York, 1967–73), 30 in N

Instrumental:

Il primo libro delle sinfonie e gagliarde … per sonar, 2 va/cornetts, chit/other inst (1607); 5 in R i, 6 in R ii, 1 in appx
Il secondo libro delle sinfonie e gagliarde, a 3, per sonar … con alcune delle dette a 4–5, ed alcune canzoni per sonar, a 4, nel fine, vas, chit (1608); 8 in R i, 6 in R ii
Il terzo libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 va da braccio, chit/other inst, op.12 (1623)
Il quarto libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 vn, chit (1622); 1 in R, appx

Alessandro Piccinini (Bologna, 30 de desembre de 1566 - Bologna?, c.1638) va ser un llaütista i compositor italià. Fill de Leonardo Maria Piccinini, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1582 va ser reclamat pel duc Guglielmo Gonzaga a la seva cort de Màntua però a causa dels compromisos que havia assumit el seu pare, es va traslladar amb la seva família a la cort dels Este de Ferrara, on ell i els seus germans Girolamo Piccinini (c.1565-1615) i Filippo Piccinini (c.1575-1648) hi van romandre fins el 27 d'octubre de 1597, l'any de la mort del duc Alfonso II. Poc després va ingressar al servei del cardenal Pietro Aldobrandini, legat papal a Bolonya i Ferrara. A Bolonya va entrar com a membre de l'Accademia dei Filomusi. Com a compositor va publicar dos volums per títol Intavolatura di liuto, et di chitarrone, libro primo, nel quale si contengano dell’uno, & dell’altro stromento arie, baletti, correnti, gagliarde, canzoni, & ricercate musicali, & altre à dui, e trè liuti concertati insieme; et una inscrittione d’avertimenti, che insegna la maniera, & il modo di ben sonare con facilità i sudetti stromenti (Bologna, 1623) i Intavolatura di liuto, nel quale si contengono toccate, ricercate musicali, corrente, gagliarde, chiaccone, e passacagli alla vera spagnola, un bergamasco, con varie partite, una battaglia, & altri capricci (Bologna, 1639). El seu fill Leonardo Maria Piccinini va ser també llaütista. Alessandro Piccinini va morir probablement a Bolonya a l'entorn del 1638.

CPDL: No disponible

Louis James Alfred Lefébure-Wely (Paris, 13 de novembre de 1817 - Paris, 31 de desembre de 1869) va ser un pianista, organista i compositor francès. Fill de l'organista Isaac-François Lefebvre (1756-1831), es va formar amb el seu pare. El 1832 va entrar al Conservatori de París on va estudiar amb François Benoist i on va guanyar un premi amb l'orgue el 1835. Poc després va estudiar amb Fromental Halévy i amb H.M. Berton. Després de la mort del seu pare el 1831, el va succeir com a organista oficial de l'Església de Sant Roc de París. Ràpidament es va fer un nom a l'escena musical de la ciutat gràcies a la seva virtuosa capacitat improvisadora amb l'orgue. El 1847 va ser nomenat organista a l'Església de La Madeleine de París on va coincidir amb l'organista Charles-Alexandre Fessy. Pels seus mèrits obtinguts, especialment com a intèrpret i no tant com a compositor, el 1850 va rebre la Legió d'Honor. El 1858 va renunciar al seu càrrec per a dedicar-se a la composició de l'òpera còmica Les recruteurs (1861), estrenada sense l'èxit esperat el desembre d'aquell mateix any. A partir del 1863 es va convertir en l'organista de l'Església de Saint-Sulpice de París, càrrec que va mantenir fins el desembre de 1869, l'any de la seva mort.

CPDL: No disponible

Fedele Fenaroli (Lanciano, 25 d'abril de 1730 - Napoli, 1 de gener de 1818) va ser un professor i compositor italià. El seu pare, Francesco Antonio, va ser mestre de capella a l'Església de Santa Maria del Ponte de Lanciano. Ell va ser el seu primer mestre tot i que la seva formació universitària en Dret el va allunyar de la música per un temps. Després de la mort del seu pare, es va matricular al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols on va conèixer i estudiar sota la supervisió de Francesco Durante i Pietro Antonio Gallo. El 1762 es va convertir en professor del conservatori en substitució d'Antonio Sacchini. El 1763 va assolir el càrrec de segon mestre de capella del conservatori i el 1777 el càrrec de primer mestre de capella. En aquest paper de director musical va reorganitzar l'estructura dels nombrosos conservatoris de Nàpols. En aquest sentit, va promoure la fusió del Conservatori de Santa Maria di Loreto amb el Conservatori Turchini l'any 1806. Fenaroli, Paisiello i Giacomo Tritto van dissenyar íntegrament el nou pla d'estudis del nou centre musical. Fenaroli es va convertir en mestre de contrapunt. Al llarg de la seva dilatada vida va tenir com a alumnes, entre molts altres, a Cimarosa, Zingarelli, Giuseppe Nicolini i Michele Carafa. Fedele Fenaroli va morir a Nàpols el gener de 1818.


OBRA:

Vocal religiosa:

6 masses, 2–5vv;
Messa de’ defunti, 4vv, 1770;
Ky, 5vv, D-Bsb;
Gl, 5vv; Cr, 2vv;
Quoniam, S, 4vv;
3 Dixit, 4–5vv;
2 TeD;
Responsorio di S Antonio, 4vv;
Laudate pueri;
Dixit, A-Wn;
2 Miserere, 4vv, org;
Qui tollis, 1v;
Popule meus, 4vv, org;
Ecce lignum, 4vv, org;
Ave Maria, 4vv;
Stabat mater, 2vv, I-Nc, Nf;
Care puer, S;
Lamentations and Lessons for Passiontide, 1v;
Lezioni dei morti, S, A, vns;
Lezioni de’ morti, 1v;
Pueri hebraeorum, 4vv;
Suscipe me Domine, S;
Veni Creator Spiritus, S, A;
Veni sponsa Christi, S/4vv;
Inno S Michele, 4vv;
Pange lingua, D-Bsb, I-Nc;
Tantum ergo, S, A;
Genitori, S, A;
Christus factus est, F-Pc;
Cant., 8vv;
2 cants. for S Gennaro, 1763, 1777, both lost;
cant. for S Carlo, 1768, lost;
2 cants. for Corpus Domini, lost;
In sacra coeli flamma, 1v, GB-Lbl;
Sò benute le Pacche sicche Don Nicò duet, Lbl

Motets, all with insts:
Clari fontes, 5vv, 1752;
Coeli gaudent, 4vv, 1763;
Corda puro, 4vv, 1767;
Laetae gentes, 4vv, 1774;
Cara tibia grata sono, aria, S, 1780;
Cara diva, 1v, vn, ob, 1793;
O beata aeterna fiamma, 1v;
O divino astro beato, 2vv;
O spes divina, S;
Eja psalite mortales, 4vv;
O gentes festinate, 4vv;
Laeto corde, 5vv;
In clava coeli, S;
Fronte laeta, 4vv;
Inter choros, 8vv;
Coeli flamma, 4vv;
Gaudete jubilate, 4vv;
Exultate fideles, aria, S;
Vade misera et freme, S;
Quid intenta;
Mundi pompae fallaces;
Nonna, S;
Quid ploro, A, hpd;
Barbara barbara accede, A, hpd

3 orats, lost:
L’arca del Giordano, Lanciano;
Abigaille, Lanciano, 1760;
La sconfitta degli Assiri, Rome, 1789

2 ops, lost:
I due sediarii, Naples, 1759;
La disfatta degli Amaleciti, Chieti, 1780

Instrumental:

Works for hpd and for vn, hpd

Literatura:

Regole musicali per i principianti di cembalo nel sonar coi numeri e per i principianti di contrappunto (Naples, 1775);
Partimenti ossia Basso numerato (Rome, c1800/R);
Studio del contrappunto (Rome, c1800);
Solfeggi per soprano, I-Bc;
Scale e cadenze nelle 3 posizioni, Mc

Peter Brynie Lindeman (Kristiania, 1 de febrer de 1858 - Oslo, 1 de gener de 1930) va ser un organista i compositor noruec. De família de músics, es va formar amb el seu pare Ludvig Mathias Lindeman abans d'entrar al Conservatori de Stockholm. El 1883, i juntament amb el seu pare, va fundar el Conservatori d'Oslo. Paral·lelament i des de l'any 1880 va treballar com a organista a Oslo en un càrrec que va mantenir fins el 1923. També a la capital noruega va publicar, entre els anys 1908 i 1921, el diari musical Musikbladet. Com a compositor va escriure un oratori i diversa obra religiosa així com música de cambra, per a piano i orgue. La seva dona Anna Severine Lindeman va ser compositora i el seu germà Kristian Theodor Madsen Lindeman (1870-1934) va ser organista a Trondheim i compositor. El seu fill Trygve Henrik Lindeman va ser violoncel·lista i compositor i el 1926 va substituir el seu pare en el càrrec de director del Conservatori d'Oslo. Peter Brynie Lindeman va morir a Oslo el gener de 1930.

CPDL: No disponible

Michael Navarrus [Miguel Navarro] (Pamplona, 1563 - Pamplona, 2 de gener de 1627) va ser un compositor espanyol. Es desconeix gran part de la seva vida sent la primera referència de 1591, any que va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Calahorra en un càrrec que va preservar fins el 1600. També en aquell període va publicar la majoria de les seves obres les quals va compilar en tres llibres sent el primer, de 1614, l'únic que es va preservar anys després de la seva mort. En el període comprès entre els anys 1600 i 1608 es va retirar a una ermita propera a Turruncún. El 1608 se'l va situar novament a Pamplona i a partir del 1616 va ser mestre de capella d'una església d'Irun en un càrrec que es creu va preservar la resta de la seva vida. Michael Navarrus va morir a Pamplona el gener de 1627.

CPDL: No disponible