Ernest Fanelli (Paris, 29 de juny de 1860 - Paris, 24 de novembre de 1917) va ser un compositor francès. De família italiana, a partir del 1876 va entrar al Conservatori de París on va estudiar amb Antoine-François Marmontel, Valentin Alkan, Anacharsis Duprato i Léo Delibes. Abans d'acabar els seus estudis va començar a treballar com a copista i gravador musical. No obstant, va seguir una formació autodidacta en composició escrivint, entre els anys 1870 i 1894 la totalitat del seu repertori. Després del 1894 va abandonar definitivament la composició i va seguir treballant com a copista i gravador la resta de la seva vida. En el marc d'aquesta feina, va enviar un manuscrit a Gabriel Pierne com a exemple de la seva escriptura elegant. Pierne, intrigat per l'autor d'una música tant poc ortodoxa, va invitar a Fanelli al seu estudi i va decidir publicar algunes de les seves obres ja que les va considerar "radicalment innovadores" i clarament "precursores" de les de Claude Debussy. El mateix Debussy va quedar tant sorprès que va decidir supervisar algunes de les composicions de Fanelli autor que sobtadament va viure l'èxit fruit de la casualitat més genuïna. Fanelli, que va viure tota la seva vida a París, va morir en aquesta ciutat el novembre de 1917.


OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Les deux tonneaux (opera buffa, 3, Voltaire), c1879

Other:
32 songs, 1880–92

Instrumental:

Orch:
St Preux à Clarens, 1881;
Tableaux symphoniques, 1882–6;
Thebes, sym. poem, 1883;
Mascarade, 1889;
Suite Rabelaisienne 1889;
Au palais de l’escorial, 1890;
Carnaval, 1890;
Impressions pastorales, 1890;
Marche héroique, 1891

Other works:
Souvenirs de jeunesse, pf, 1872–8;
Souvenirs poétiques, 1872–8;
Une nuit chez Sophor, fl, cl, str, pf, 1891;
Humoresque, cl, pf, 1892–4;
Qnt ‘L’aneu’, double qnt, 1894;

CPDL: No disponible

Claudio Merulo (Correggio, 8 d'abril de 1533 - Parma, 4 de maig de 1604) va ser un organista i compositor italià. Es va formar amb T. Menon i G. Donati i a partir del 1556 va ser organista de la Catedral de Brescia i a partir del 1557 segon organista de la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va obtenir el càrrec d'organista principal el 1566. Juntament amb F. Betanio va fundar una editorial de música (1566-1571), on va publicar les seves pròpies composicions així com les col·leccions de diversos autors com Verdelot y C. Porta. El 1574 va ser autor de la música de l'obra La Tragedia, de G. Frangipane, en motiu de la visita a Venècia d'Enric III de França així com d'una peça per a la boda de Francesc de Medicis l'any 1579. El 1584 va abandonar Venècia camí a Mantova on va entrar al servei del Ducat de Parma i a on també va ser nomenat, el 1587, organista de la Catedral de Parma i l'any 1591 organista de la Capella Ducal dels Steccata. Com a compositor va destacar per la seva extensa producció instrumental sent la seva obra per a teclat la més citada. Autor d'abundant obra vocal, el seu estil va ser proper al de l'escola veneciana tant per la seva complexitat com pel seu cromatisme. Claudio Merulo va morir a Parma el maig de 1604.

OBRA:

Vocal secular:

Italian:
Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1566) [1566]
Il primo libro de madrigali, 4vv (Venice 1579) [1579]
Il primo libro de madrigali, 3vv (Venice, 1580) [1580]
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1604) [1604]

Alcun non può saper, 3vv, 1580, B viii;
Alla Sibilla, 3vv, 1565, B viii;
Allor ch'io vi mirai, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Alma ch'or vivi in ciel, 5vv, 1566, B vii, O i;
Amor co’ i strai, 5vv, 1596;
Amor n'è causa, 3vv, 1580, B viii;
Amorosetto neo, 5vv, 1592, B vii;
Ancor ch'io possa dire, 4vv, 1579, B viii;
Anzi via più, 3vv, 1580, B viii;
Bella fanciulla, 3vv, 1580, B viii;
Caro amoroso neo, 5vv, 1577;
Che pena si può dire, 3vv, 1580, B viii;
Chiara beata luce, 5vv, 1566, B vii, O i;
Chi non sa ciò, 4vv, 1579, B viii;
Cintia tu sei più bella, 5vv, 1566, B vii, O i;
Come al partir, 3vv, 1580, B viii;
Come la notte, 3vv, 1580, B viii;
Cor mio senza cervello, 7vv, 1564, B viii;
Da' bei raggi, 5vv, 1567, B vii;
Dalle perle e rubini, 5vv, 1577, B vii;
Deh avesse Amor, 3vv, 1580, B viii
Deh ferma, Amor, 3vv, 1580, B viii;
Deh perchè il lungo pianto, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Deh perchè, morte mia, 5vv, 1576, B vii;
Deh perchè voglio, 3vv, 1580, B viii;
Deh torna a me, mio sol, 3vv, 1580, B viii; D
i neve e fresche rose, 6vv, 1579, B viii;
Donna, poichè non puote, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Donna poi che volete, 5vv, 1566, B vii, O i;
Donna, se l'occhio mio, 4vv, 1564, B viii;
Donna s'io resto vivo, 5vv, 1566, B vii, O i;
D'una gioia, 5vv, 1593; Dunque fia ver, 3vv, 1580, B viii;
Ero così dicea, 4vv, 1588, B viii;
Fida scorte, 7vv, 1584;
Gelo ha Madonna il seno, 6vv, 1579, B viii (1610 as Hymnum cantate);
Gioia m'abonda, 4vv, 1579, B viii;
Gravi pene in amor, 5vv, 1562, B vii;
Il desiderio e la speranza, 5vv, 1566, B vii, O i;
Il dolce aspetto, 5vv, 1562, B vii
Il vago e lieto aspetto, 5vv, 1566, B vii, O i;
Ingiustissimo Amor, 5vv, 1562, B vii;
Ingrato Amor, 3vv, 1570, B viii;
Innanzi a te che dalle prime, 4vv, 1579, B viii;
Io non potria goder, 5vv, 1576, B vii;
L'alma mia fiamma oltra, 6vv, 1560, B viii;
La mia spietata sorte, 6vv, 1579, B viii;
Lasso, chè desiando, 5vv, 1578, 1604, B vii, O ii;
Liete fiore e felici, 5vv, 1562, B vii;
Ma di che debbo lamentarmi, 4vv, 1579, B viii (arr. 3vv, 1580, B viii);
Madonna, poi ch'uccidermi volete, 4vv, 1561, B viii (arr. 3vv, 1580, B viii; arr. L. Balbi, 5vv, 1589, B vii);
Mai non vo' più cantar, 3vv, 1586 (1p. of a 6p. cycle with other composers), B viii;
Ma non apparirà, 3vv, 1580, B viii;
Mentre ad ogni stagion, 3vv, 1580, B viii
Mentre il lauro gentil, 5vv, 1582, B vii;
Mentre l'acerbo duolo, 4vv, 1579, B viii;
Mentre, mia stella, miri, 6vv, 1579, B viii (1610 as In toto corde);
Mirami, vita mia, 5vv, 1583, B vii (1604 as Domine quid multiplicati; Il secondo libro della musica di Claudio Monteverdi, 1608, as Respice ò Jesu; further Latin contrafacta, 1588, 1589);
Nel grato e dolce albergo, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Non è ver, 3vv, 1580, B viii;
Occhi, che fia di voi, 8vv, 1584, B viii;
Occhi leggiadri, 4vv, 1579, B viii;
O di che grato odor, 5vv, 1566, B vii, O i;
O dolce servitù, 5vv, 1566, B vii, O i;
O liete piante, 5vv, 1578, B vii;
O se, quanto è, l'ardore, 3vv, 1580, B viii;
O voi felici, 5vv, 1604, B vii, O ii;
O voi, servi d'Amore, 4vv, 1579, B viii;
Padre del ciel, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Perchè aspra e cruda sei, 4vv, 1579, B viii;
Perché sopporti, 7vv, 1584;
Punge l'ape amorosa, 5vv, 1604, B vii, O ii
Qual maggior segno Aurora, 5vv, 1566, B vii, O i;
Quand'io penso al matire, 5vv, 1566, B vii, O i;
Queste alme da natura, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Questi della mia musa, 4vv, 1579, B viii;
S'al vostro mal consente, 5vv, 1562, B vii;
S'amar si deve il bello, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Sa questo altier, 3vv, 1580, B viii;
Se'l sol si scosta, 3vv, 1580, B viii;
Se nel mirar quel lume, 5vv, 1566, B vii, O i;
Se non m'inganna Amore, 3vv, 1586, B viii;
Se non volete, 4vv, 1579, B viii;
Sento l'aura vital, 5vv, 1566, B vii, O i;
Se potesse morir, 4vv, 1579, B viii;
S'ergan carchi di spoglie, 5vv, 1566, B vii, O i;
S'è ver, donna gentile, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor che del peccato, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor, cui fu già poco, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Signor, fra tutte le opre, 5vv, 1586, 1604, B vii, O ii
Signor l'ardente fuoco, 5vv, 1566, B vii, O i;
Si rubella d'Amor, 4vv, 1579, B viii;
Son simile all'avar, 3vv, 1580, B viii;
Sorgi, popol felice, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Svelto ha di morte, 5vv, 1568, B vii;
Tanto coi lieti suoni, 5vv, 1566, B vii, O i;
Tanto è il piacer ch'io sento, 5vv, 1566, B vii, O i;
Tanto t'amo, tanto t'adoro, 3vv, 1565, B viii;
Tra pure nevi alme, 6vv, 1579 (3p. of a sestina with other composers), B viii;
Un breve sì, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine bella, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine Madre, figlia, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine sacro vel, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vergine, son già stanco, 5vv, 1604, B vii, O ii;
Vi colse, o donna, 4vv, 1579, B viii;
Vide l'Arno superbo ambe, 5vv, 1586, B vii;
Vivea solo per voi, 5vv, 1570 (2p. of an 11p. canzone with other composers), B vii;
Vorrei lasso, 5vv, 1583, B vii
Intermedi for L. Dolce: Marianna, 1565; L. Dolce: Le troiane, 1566; C. Frangipane: Tragedia, 1574; all lost

Vocal religiosa:

Editions:Claudii Meruli: Opera omnia, ed. J. Bastian, CMM, li (1970–) [vols i-vi entitled Musica sacra] [B i–ix]
Claudio Merulo: Messe d'intavolatura d'organo, ed. R. Judd, CEKM, xlvii/5 (1991) [J]
Claudio Merulo: Canzoni d'intavolatura d'organo, ed. W. Cunningham and C. McDermott, RRMR, xc–xci (1992) [C]
Claudio Merulo: Messe d'intavolatura d'organo, ed. R. Walter, Diletto musicale, nos.1121–4 (Munich and Vienna, 1992–5) [W i–iv]
Claudio Merulo: Il primo libro de' madrigali a cinque voci (Venice, 1566), ed. J.A. Owens, SCMad, xviii (1993) [O i]
Claudio Merulo: Il secondo libro de' madrigali a cinque voci (Venice, 1604), ed. J.A. Owens, SCMad, xix (1994) [O ii]

Latin:
Missarum liber primus, 5vv (Venice, 1573) [1573]
Liber primus sacrarum cantionum, 5vv (Venice, 1578) [1578a]
Liber secundus sacrarum cantionum, 5vv (Venice, 1578) [1578b]
Il primo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1583) [1583]
Il primo libro de mottetti a voci pari, 4vv (Venice, 1584) [1584]
Il secondo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1593) [1593]
Sacrorum concentuum, 5, 6, 10, 12, 16vv (Venice, 1594) [1594]
Il terzo libro de mottetti, 6vv (Venice, 1605), inc. [1605]
Missae duae, 8, 12vv, org (Venice, 1609) [1609]
1585, 1590, 1593, 1599

Organ masses:
Messe d’intavolatura d’organo (Venice, 1568):
Missae Apostolorum, 4vv, J, W i;
Missae in Dominicis diebus, 4vv, J, W ii;
Missae Virginis Mariae, 4vv, J; W iii;
Credo in dominicis diebus, 4vv, J; W iv;
Credo Angelorum, 4vv, J; W iv;
Credo Cardinalium, 4vv, J; W iv

Mass:
Aspice domine, 5vv, 1573, B i;
Benedicam Dominum, 12vv, 1609, Bii;
Benedicta es, coelorum regina, 5vv, 1573, B i;
Cara la vita mia, 8vv, 1609, B ii;
Oncques amour, 5vv, 1573, B i;
Susanne un giour, 5vv, 1573, B i;
Kyrie quinti toni, 5vv, 1594, B vi;
Kyrie sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Kyrie sexti toni, 12vv, 1594, B vi;
Sanctus primi toni, 16vv, 1594, B vi;
Sanctus sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Sanctus sexti toni, 12vv, 1594, B vi

Other latin texted:
Adoramus te, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Anima nostra sustinet Dominum, 8vv, 1594, B v;
Apparuit benignitas, 6vv, 1593, B iv;
Assumpsit Jesus Petrum, 6vv, 1583, B iv;
Ascendens Christus in altum, 5vv, 1578a, B iii;
Audi, Domine hymnum, 6vv, 1593, B iv;
Ave gratia plena, 8vv, 1594, B v;
Ave Maria, 5vv, 1578a, B iii;
Beata Elisabeth, 5vv, 1578a, B iii;
Beata es, Virgo Maria, 7vv, 1593, B iv;
Beata viscera, 6vv, 1593, B iv;
Beati qui custodiunt judicium, 4vv, 1584, B v;
Beati qui habitant in domo tua, 4vv, 1584, B v;
Benedicite, spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Benedictus Dominus, 8vv, 1594, B v;
Bonum certamen certavi, 5vv, 1578a, B iii;
Bonum est confiteri, 7vv, 1593, B iv;
Cantabo Domino in vita mea, 4vv, 1584, B v;
Cantate Domino, 7vv, 1593, B iv;
Clamavi in toto corde meo, 4vv, 1584, B v
Cogitavi dies antiquos, 4vv, 1584, B v;
Confiteantur tibi populi, 8vv, 1594, B v;
Cumque beatissimus Marcus Evangelista, 5vv, 1578a, B iii;
Delicta juventutis meae, 6vv, 1583, B iv;
Deus noster refugium, 8vv, 1594, B v;
Domine, si adhuc populo, 5vv, 1578b, B iii;
Dominus dedit, 6vv, 1583, B iv;
Dominus illuminatio, 7vv, 1593, B iv;
Dominus regit me, 4vv, 1584, B v;
Dum illucescente, 4vv, 1584, B v;
Ecce Maria genuit, 7vv, 1593, B iv;
Ego sum panis vivus, 5vv, 1578a, B iii;
Eminente coeli dulcedine, 5vv, 1578b, B iii;
Exaudi, Domine, 7vv, 1593, B iv;
Exaudi me, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Gaude, felix parens Hispania, 5vv, 1578b, B iii;
Gaude Maria Virgo, 10vv, 1594, B vi;
Gaude sponsa cara Dei, 6vv, 1583, B iv;
Haec est dies, 5vv, 1578a, B iii;
Haec est dies, 8vv, 15905, B v
Haec est domus Dei, 5vv, 1578b, B iii;
Haec est Virgo prudens, 5vv, 1578b, B iii;
Hei mihi! Domine, 7vv, 1593, B iv;
Hodie beata Virgo Maria, 5vv, 1578a, B iii;
Hodie Christus natus est, 10vv, 1594, B vi;
Hodie Spiritus Sanctus, 5vv, 1578a, B iii;
Homo Dei, 8vv, 1594, B v;
Inclina Domine aurem tuam, 4vv, 1584, B v;
In Deo laudabo, 7vv, 1593, B iv;
In Deo speravit, 6vv, 1583, B iv;
Indicabo tibi, homo, 8vv, 1594, B v;
Innocentes pro Christo, 5vv, 1578a, B iii;
In te Domine speravi, 6vv, 1583, B iv (arr. lute, 1599);
In tribulatione mea, 8vv, 1594, B v;
Iste est Joannes, 4vv, 1584, B v;
Iste Sanctus Theodorus, 4vv, 1584, B v;
Jesum quem quaeritis, 6vv, 1593, B iv;
Judica me, Domine, 6vv, 1593, B iv;
Jubilate Deo, 4vv, 1584, B v;
Jubilate Deo, 6vv, 1593, B iv;
Laetabimur, 6vv, 1593, B iv
Laudate Dominum, 8vv, 1594, B v;
Levita Laurentius, 5vv, 1578b, B iii;
Litaniae Beatae Mariae virginis, 8vv, 1609, B ii;
Lux fulgebit, 7vv, 1593, B iv;
Magna enim sunt, 6vv, 1583, B iv;
Magnificat primi toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnificat primi toni, 12vv, 1594, B vi;
Magnificat quinti toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnificat sexti toni, 8vv, 1594, B vi;
Magnum haereditatis mysterium, 8vv, 1594, B v;
Magnus Dominus, 7vv, 1593, B iv;
Maria Mater gratiae, 4vv, 1584, B v;
Maria unxit pedes Jesu, 5vv, 1578a, B iii;
Maria Virgo, 8vv, 1594, B v;
Maria Virgo assumpta est, 6vv, 1605, B vi (org. tablature, D-Mbs Mus.265);
Maria Virgo caelos ascendit, 5vv, 1578b, B iii;
Maximum hoc omnium, 5vv, 1578a, B iii;
Memento mei Deus, 4vv, 1584, B v;
Mirabiles elationes maris, 8vv, 1594, B v
Nativitatem hodiernam, 5vv, 1578b, B iii;
Ne projicias me, 4vv, 1584, B v;
Ne reminiscaris, 6vv, 1583, B iv;
O admirabile commercium, 5vv, 1578a, B iii;
O adoranda Trinitas, 5vv, 1578a, B iii;
O Alberte, norma munditiae, 5vv, 1578b, B iii;
O altitudo divitiarum, 6vv, 1583, B iv;
O altitudo divitiarum, 7vv, 1581, B iv;
O crux benedicta, 5vv, 1578b, B iii;
O Doctor optime, 5vv, 1578b, B iii;
O gloriosa Domina, 4vv, 1584, B v;
O quam gloriosum, 5vv, 1578b, B iii;
O quam suavis est, 6vv, 1593, B iv;
O Rex gentium, 6vv, 1583, B iv;
O rosa incorruptibilis, 8vv, 1594, B v;
O sacrum convivium, 6vv, 1583, B iv;
O virgo justa, 5vv, 1578b, B iii;
Pax vobis, ego sum, 5vv, 1578b, B iii;
Peccantem me quotidie, 6vv, 1583, B iv;
Peccavi super numerum, 6vv, 1583, B iv
Puellae saltanti, 5vv, 1578b, B iii;
Puer qui natus est, 5vv, 1578a, B iii;
Puer qui natus est nobis, 6vv, 1593, B iv;
Quae sunt in corde, 6vv, 1583, B iv;
Quantas ostendisti mihi, 6vv, 1593, B iv;
Qui manducat, 4vv, 1584, B v;
Qui me confessus fuerit, 5vv, 1578b, B iii (arr. lute, 1593);
Quis est homo, qui vivet?, 4vv, 1584, B v;
Regina caeli laetare, 8vv, 1594, B vi;
Repleatur os meum laude, 4vv, 1584, B v;
Respice, Francisce, 5vv, 1578b, B iii;
Sacerdos et Pontifex, 5vv, 1578b, B iii;
Salvum fac populum tuum, 12vv, 1594, B vi;
Sancta et immaculata virginitas, 4vv, 1584, B v;
Sancti et justi, 5vv, 1578a, B iii;
Salvator noster, dilectissimi, 5vv, 1578a, B iii;
Similabo eum, 5vv, 1578b, B iii;
Simile est regnum caelorum, 6vv, 1583, B iv;
Spiritus Sanctus, 7vv, 1593, B iv;
Stephanus autem plenus gratia, 5vv, 1578a, B iii;
Tanquam aurum in fornace, 5vv, 1578b, B iii
Tribuat tibi, 7vv, 1593, B iv;
Tribulationem et dolorem, 5vv, 1578b, B iii;
Tribus miraculis ornatum diem, 5vv, 1578a, B iii;
Tu es Petrus, 5vv, 1578a, B iii;
Ubi caritas, 6vv, 1583, B iv;
Ubi sunt misericordiae, 6vv, 1583, B iv;
Ure igne Sancti Spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Veni Sancte Spiritus, 6vv, 1583, B iv;
Verbum iniquum, 6vv, 1583, B iv;
Vias tuas Domine, 4vv, 1584, B v;
Vias tuas Domine, 10vv, 1594, B vi;
Vigilate ergo, quia nescitis, 4vv, 1584, B v;
Vos qui reliquistis omnia, 5vv, 1578b, B iii

Instrumental:

Versetti:
all in I-Tn; ed S. dalla Libera (Padova, 1971)
Versetti del secondo tono;
Magnificat primi toni;
Messa Domenicale;
Messa degli Apostoli;
Versi del secondo tono;
Versi dell’ottavo tono;
Versi del primo tono (Magnificat primi toni);
Passo e mezzo

Ricercares:
Ricercari d’intavolatura d’organo … libro primo (Venice, 1567); ed. A. Marcon and A. Gaus, Musica antiqua nova arte scripta, ii (Zimmern ob Rottweil, 1995)
Il primo libro de ricercari da cantare, 4vv (Venice, 1574); B ix; IIM, v (1987)
Ricercari da cantare, libro secondo, 4vv (Venice, 1607); IIM, vi (1987)
Ricercari da cantare, libro terzo, 4vv (Venice, 1608); IIM, vii (1987)

Toccatas:
Toccate d’intavolatura d’organo, libro primo (Rome, 1598/R in Archivium musicum, xliii (Florence, 1982)); ed. S. dalla Libera (Milan, 1959/R)
Toccate d’intavolatura d’organo, libro secondo (Rome, 1604/R in Archivium musicum, xliii (Florence, 1982)); ed. S. dalla Libera (Milan, 1959/R)
2 toccatas, 1593, 1607

Canzonas:
Canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1592)
Libro secondo di canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1606)
Terzo libro de canzoni d'intavolatura d'organo fatte alla francese, 4vv (Venice, 1611)
Canzonas, insts, kbd, 1588, 1607, 1608, 1617, A-Wm, I-VEcap, Tn

Daniel Purcell (c.1664 - London, bur. 26 de novembre de 1717) va ser un organista i compositor anglès. Fill de Thomas Purcell (c.1610-1682), nebot d'Henry Purcell (c.1610-1664) i germà d'Henry Purcell, es va formar com a cantant del cor de la Capella Reial entre els anys 1678 i 1682. A partir del 1689 va ser nomenat organista del Magdalen College d'Oxford on hi va romandre fins el 1695 i on es va iniciar en la composició. El 1695, i després de la mort del seu germà Henry, es va traslladar a Londres on va començar a treballar com a compositor d'obres teatrals fins el 1707. Posteriorment a aquesta data, va deixar d'escriure música teatral per a dedicar-se a la composició d'obres instrumentals. En aquell temps va treballar també com a organista de St Dunstan's-in-the-East i a partir del 1713 com a organista a St. Andrew's, Holborn. Aquests darrers anys va adaptar progressivament el seu estil a la moda italiana publicant una col·lecció de cantates en anglès però en estil italià. Tot i les comparacions desfavorables que es van establir amb el seu germà més famós i reconegut, Daniel Purcell va ser un compositor destacat i admirat a Londres, la ciutat on hi va viure la quasi totalitat de la seva vida i on hi va morir el novembre de 1717.


OBRA:
All printed works published in London

Vocal secular:

Stage:
plays with incidental music and songs unless otherwise stated
Masque in Act 5 of (3) H. Purcell's The Indian Queen (semi-op, J. Dryden, R. Howard), 1695, GB-Lb, 16965
Neglected Virtue, or The Unhappy Conqueror (H. Horden), 1695
Pausanias, the Betrayer of his Country (R. Norton), 1695–6; see also under ‘Stage’ in (3) Henry Purcell (ii)
Amalasont, Queen of the Goths, or Vice Destroys Itself (J. Hughes), 1696.
Brutus of Alba, or Augusta's Triumph (G. Powell), 1696, Lcm,Ob; songs (1696)
Cynthia and Endymion, or The Loves of the Deities (T. D'Urfey), 1696
Ibrahim the Thirteenth, Emperor of the Turks (M. Pix), 1696; 1 song, 16964
Love's Last Shift, or The Fool in Fashion (C. Cibber), 1696; 1 song, 16965
The Lost Lover, or The Jealous Husband (M. de la Rivière Manley), 1696.
The Relapse, or Virtue in Danger (J. Vanbrugh), 1696; songs (1707)
The Spanish Wives (Pix), 1696
The Younger Brother, or The Amorous Jilt (A. Behn), 1696; 1 song, Wit and Mirth, iii (2/1707)
The Triumphs of Virtue, 1697
The World in the Moon (E. Settle), 1697; songs (1697); see also under ‘Stage’ in (3) Henry Purcell (ii)
Amyntas, or The Impossible Dowry (J. Oldmixon), 1698; 1 song, 16994
Caligula (J. Crowne), 1698
Phaeton, or The Fatal Divorce (C. Gildon), 1698; songs (1698)
Sauny the Scot, or The Taming of the Shrew (J. Lacy), 1698
The Campaigners, or The Pleasant Adventures at Brussels (D'Urfey), 1698; 3 songs The Songs in Phaeton (1698), 2 in 16996
Iphigenia (J. Dennis), 1699
The Constant Couple, or A Trip to the Jubilee (G. Farquhar), 1699; 1 song 16994
The Famous History of the Rise and Fall of Massaniello (D'Urfey), 1699; songs (1699)
The Island Princess, or The Generous Portuguese (P.A. Motteux), 1699; songs (1699)
The Grove, or Love's Paradise (Oldmixon), 1700; songs (1700)
Love Makes a Man, or The Fop's Fortune (Cibber), 1700; songs, A Collection of New Songs (1701), 1 in A collection of the Choicest Songs (c1715)
The Pilgrim (The Secular Masque) (Dryden), 1700; songs (1701)
The Reformed Wife, or the Lady's Cure (W. Burnaby), 1700
The Unhappy Pénitent (C. Trotter), 1700; songs (1701)
Psyche, c1700
The Emperor of the Moon (Behn), c1700
The Bath, or The Western Lass (D'Urfey), 1701; 1 song, Wit and Mirth, iv (1706)
The Funeral, or Grief A-la-mode (R. Steele), 1701; 1 song, Wit and Mirth, iv (1706)
The Humour of the Age (T. Baker), 1701; 3 songs, A Collection of New Songs (1701), 1 in A Collection of the Choicest Songs (c1715)
New Songs (1701), 1 in A Collection of the Choicest Songs (c1715)
The Judgement of Paris (Masque, W. Congreve), 1701 (1702)
The Rival Queens, or The Death of Alexander the Great (N. Lee), 1701; songs (1701)
The Inconstant, or The Way to Win Him (Farquhar), 1702; songs (1702)
The Modish Husband (Burnaby), 1702; 1 song, Mercurius Musicus (1701)
The Patriot, or The Italian Conspiracy (Gildon), 1702; songs (1702)
The Careless Husband (Cibber), 1704
The Faithful Bride of Granada (W. Taverner), 1704; songs (c1704)
Macbeth (?W. D'Avenant, after W. Shakespeare), c1704
The Northern Lass (R. Brome), 1705; songs (1705)
The Tender Husband (Steele), 1705
The Basset-Table (S. Centlivre), 1706; songs (1706)
Farewell Folly, or The Younger the Wiser (Motteux), 1707; 1 song, Wit and Mirth, v (1714)
The Beaux' Stratagem (Farquhar), 1707
About 75 songs from plays pubd in single sheets: see BUCEM

Other:
Begin and strike the harmonious lyre (ode, T. Yalden), Oxford, St Cecilia's Day, 1693, GB-Lbl
The loud-tongu'd war, welcome song for William III on his return from Flanders, 1697, Lbl
Welcome, welcome, glorious day (ode), Princess Anne's birthday, 1698,Lcm
Again the welcome morn we sing (ode), Princess Anne's birthday, 1700,Lbm
Shepherds, tune your pipes, 1706, Lbl, Och
6 Cantatas, 1v, bc, 2 with vn acc. (1713)
18 songs and duets, 1685, Quadratum musicum (1687), 1687, 1688, 1688, 1688, 1688, 1689, 1690, 1696, 1699, 1700, also in collections and single sheets, see BUCEM
2 odes, lost (see Husk);
Cecilia, charming saint;
Prepare the hallow’d strain

Doubtful:
When Night her purple veil, 1v, 2vn, bc, see under ‘Secular Songs’ in (3) Henry Purcell (ii)

Lost:
Orlando furioso (op, after P. Quinault), advertised, ?never written

Vocal religiosa:

O miserable man, 16931
11 solo anthems, GB-Lbl: I am well pleased; In thee, O Lord, have I put my trust; I will magnify thee, O God; I will sing unto the Lord; Lord, rebuke me not (with chorus); Lord, thou hast searched me (with chorus); My God, my God, look upon me; O God, thou art my God; O let my mouth be filled; Praise the Lord, O my soul; Put me not to rebuke
Hear my prayer, O Lord, verse anthem, Lbl; The Lord gave the word, anthem, Ob
Mag, Nunc, e, ed. J. Stainer (London, 1900)

Instrumental:

6 Sonata's or Solos, 3 for vn, bc (hpd), 3 for rec, bc (hpd) (1698); nos. 1–3 in Six Sonatas or Solos … compos'd by Mr G. Finger and D. Purcell, rec, bc (hpd) (1709)
Sonata, 2 rec, A Choice Collection of Airs or Ariett's for Two Flutes (1707)
6 Sonatas, 3 for 2 rec, b, 3 for rec, b (1708–10)
Hpd pieces A Collection of Lessons and Aires (1702)
The Psalms Set Full, org/hpd (1718)
3 sonatas, tpt, str, GB-Lbl

Doubtful:
Jig, g, kbd, see under ‘Keyboard’ in (3) Henry Purcell (ii)

Charles (Louis Eugène) Koechlin (Paris, 27 de novembre de 1867 - Le Canadel, 31 de desembre de 1950) va ser un musicòleg, professor i compositor francès. De família benestant, es va iniciar en la música en el transcurs d'un viatge a Algèria. Al seu retorn a França va estudiar al Conservatori de París on entre els anys 1890 i 1898 va ser alumne de Taudou, Massenet, Gédalge i Fauré. En aquesta primera època va compondre nombroses col·leccions de melodies. El 1898, Fauré li va encarregar l'orquestració de la música d'escena de Pelléas et Mélisande i poc després va presentar les seves primeres composicions per a orquestra, entre les quals van destacar La Nuit de Walpurgis classique (1901-1907) i L'Abbaye (1899-1908). A partir de 1911 va treballar el gènere de la música de cambra i va crear nombroses sonates per a diferents instruments, com tres quartets per a corda i nou de les seves tretze sonatines per a piano. També en aquesta època va compondre els ballets La Forêt païenne (1908) i La Divinne Vesprée (1917). A partir del 1925 va compondre les que serien les seves principals obres orquestrals amb títols com La Course de Printemps (1925), La Méditation de purum Baghat (1936) i La Loi de la Jungle (1939). La seva Symphonie d'hymmes (1910-1933) va ser guardonada amb el Premi Cressent. En la seva última etapa va tornar a dedicar-se principalment a la música de cambra. Paral·lelament, va desenvolupar una activa i fecunda activitat com a musicòleg i professor. En aquest sentit, des de 1917 va impartir classes tant a París com en diferents universitats dels Estats Units d'Amèrica i com a teòric va escriure diversos tractats, com Traité de l'Harmonie (1928) i Traité d'Orchestration (1944). Charles Koechlin va morir a Le Canadel el desembre de 1950.

OBRA:

Vocal:

Stage:
first performed in Paris unless otherwise stated
op.
36Jacob chez Laban (pastorale biblique, 1, Koechlin), S, T, SATB, orch, 1896–1908, Bériza, 19 May 1925
45La forêt païenne (Danses antiques) (ballet, Koechlin), 1908–16, orchd 1920, concert perf., Arts Décoratifs, 11 June 1925
67La divine vesprée (ballet, Koechlin), 1915–17, orchd 1918, concert perf., Schola Cantorum, 21 March 1937
158Le 14 juillet: Liberté (incid music for Act 2 finale, R. Rolland), 1936, Arènes de Lutèce, 14 July 1936, reorchd, Alhambra, 15 July 1936
169Alceste (Euripides, trans. H. Marchand), unison chorus, 1938, French Radio, 23 March 1952
210L’âme heureuse (ballet, J. Charrat), 1945–7 [mostly from opp.205, 209], OC, 20 Feb 1948
222Voyages: film dansé (ballet, Koechlin), 1947, orch inc. [from opp.132, 209, 214], completed by O. Nies, 1986, Kassel, Staatstheater, 21 Dec 1986
—Silvérie, ou Les fonds Hollandais (comédie musicale, 1, Koechlin, after A. Allais and T. Bernard), 1948, inc.

Choral:
op.
1/1Le renouveau (C. d’Orléans), SATB, pf ad lib, 1890–94 (1896)
3La vérandah (L. de Lisle), S, SSAA, pf/orch, 1893 (1899)
4/1Dans le ciel clair (de Lisle), S, Mez, A, female chorus, pf/orch, 1894–5 (1900)
4/2Sous bois (P. Gille), S, SSAA, pf, 1897 (1898)
7/4Aux temps des fées (E. Haraucourt), 1937 [version of song]
8/7La paix (T. de Banville), 1898 [version of song]
11La fin de l’homme (de Lisle), T, Bar, SATB, orch, 1895, rev. 1898, 1900 (1906)
12La lampe du ciel (de Lisle), S, T, Bar/B, SA(TB ad lib), orch, 1896 (1906)
15/2Midi (de Lisle), SATB, orch, ?1900 [version of song]
16L’abbaye (Lat. liturgical texts), pt 1, 8 movts, S, T, chorus, org, orch, 1899–1902, orchd 1903 (1907)
183 poèmes du ‘Livre de la Jungle’ (Kipling, trans. L. Fabulet and R. d’Humières), Mez/S, A, T, B, SAT, pf/orch, 1899–1901, orchd 1903–4 (1905)
37Chant funèbre à la mémoire des jeunes femmes défuntes (Vierges mortes), double chorus, org, orch, 1902–7, orchd ?1908
40La chute des étoiles (de Lisle), female chorus, pf, 1905–9
42L’abbaye (Lat. liturgical texts), pt 2, 10 movts, S, Mez, A, T, Bar, B, triple chorus, org, orch, 1905–10, orchd 1913, 1920
44/3Choeur des voleurs (A. Bonnard), male chorus, pf, 1908
69Choral (Koechlin), double chorus, org, orch, 1918, orchd 1919 [finale for suite Les saisons with opp.30, 47, 48]
118Duos, trios et quatuors a cappella de caractère modal, 1932
138Chant pour Thaelmann, chorus, pf/wind orch, 1934 (1934), orchd 1937
150Quelques choeurs [10] réligieux a cappella, de style modal, 1935 (1951), no.3 orchd 1937
—Hymne à la liberté (de Lisle), chorus, wind band, 1936 (1936)
—Hymne à la raison (de Lisle), chorus, wind band, 1936 (1936)
161Requiem des pauvres bougres, 6 movts, chorus, pf, org, ondes martenot, orch, 1936–7, movts 1–4 orchd P. Renaudin, 1981–2
22515 motets de style archaïque, chorus, ww qt, 1949

Songs:
op.
1/2–65 rondels (Banville): La nuit, Le thé, Le printemps, L’été, La chasse, 1890–94 (1896), orchd 1895
55 mélodies: Promenade galante (Banville), Moisson prochaine (L.-H. Bouilhet), Chanson d’amour (Bouilhet), Menuet (F. Gregh), Si tu le veux (de Marsan), 1893–7 (1898–1900, 1905), all but no.3 orchd 1893–7
74 poèmes d’E. Haraucourt: Clair de lune, Plein eau, Dame du ciel, Aux temps des fées, 1890–95 (1900), orchd 1894–7
87 rondels (Banville): La pêche, L’hiver, Les pierreries, La lune, L’air, Le matin, La paix, 1891–5 (1897), orchd 1896–7
9Les clairs de lune (de Lisle): Mez/S, T, pf/orch, female chorus ad lib, 1893 (1905), orchd 1897, choral arr. 1916
13Poèmes d’automne: Déclin d’amour (A. Sully-Prud’homme), Les rêves morts (de Lisle), Le nénuphar (Haraucourt), fl obbl ad lib, L’astre rouge (de Lisle), 1894–9 (1905), orchd ?1894–9
149 rondels (de Banville): Le jour, Le midi, L’eau, Le vin, Les métaux, La terre, L’automne, Les étoiles, La guerre, 1896–9, female chorus ad lib in nos.6–9 (n.d.), orchd 1901
153 mélodies (de Lisle): Juin, Midi, Nox, 1897–1900 (1902, 1905), orchd 1900
173 mélodies: Le colibri (de Lisle), La prière du mort (J.-M. de Heredia), Epiphanie (de Lisle), 1895–1900 (1902), nos.2 and 3 orchd 1897, 1900
212 villanelles (de Lisle): Dans l’air léger, Le temps, l’étendue et le nombre, 1900–01 (1905)
224 mélodies: La chanson des ingénues (Verlaine), Novembre (P. Bourget), Mon rêve familier (Verlaine), Il pleure dans mon coeur (Verlaine), 1900–01 (n.d.)
232 poèmes d’André Chénier: La jeune Tarentine, Néère, 1900–02 (1905), no.1 orchd 1930
244 poèmes de ‘La bonne chanson’ (Verlaine): Le soleil du matin, Un jour de juin, N’est-ce pas?, Va, chanson, str qt ad lib, 1901–2 (n.d.)
284 mélodies: Sur la grève (R. d’Humières), Automne (A. Samain), Accompagnement (Samain), Le vaisseau (Haraucourt), 1902–7 (n.d.)
316 mélodies (Samain: Aux flancs du vase): Le sommeil de Canope, Le cortège d’Amphitrite, L’île ancienne, La maison du matin, Le repas préparé, Amphise et Melitta, 1902–8 (n.d.), nos.1–3 orchd 1912–21
354 mélodies (Samain): J’ai rêvé cette nuit, Améthyste, Rhodante, Soir païen, 1905–9, 2–4 pubd (n.d.)
395 chansons de Bilitis (P. Louÿs): Hymne à Astarté, Pluie au matin, Chant funèbre, Hymne à la nuit, Epitaphe de Bilitis, 1898–1908 (1923)
443 mélodies: Le paysage dans le cadre des portières (Verlaine), Des roses sur la mer (R. Vivien), Choeur des voleurs (Bonnard: Les familiers), 1900–16 [no.3 for TB chorus, pf]
565 mélodies (T. Klingsor: Shéhérazade): Chanson d’Engaddi, Paysage, La rose du rameau sec, La neige, Le ventre merveilleux, 1914–16 (1990)
682 mélodies: Hymne à Venus (V. de l’Isle-Adam), Dissolution (P. Claudel: La connaissance de l’est), 1918
848 mélodies (Klingsor: Shéhérazade): Dédicace, Le voyage, Le potier, La chanson des beaux amants, Chanson de flûte, L’oiseau en cage, Offrande, La chanson d’Ishak de Mossoul, 1922–3 (1990)
1042 mélodies: Infini, fais que je t’oublie (P.-J. Toulet), Je suis jaloux, Psyché (P. Corneille), 1927–8

Instrumental:

Orch.:
op.
2L’épopée de l’Ecole Polytechnique, nar, orch, 1894, vs (Paris, 1894)
10Deux pièces, 1894–6: Chant funèbre [after op.2/7], Chant de fiançailles
—Symphony, A, 1895–1900, inc.
20Deux pièces symphoniques, 1896–1900: En rêve, Au loin; no.2 pubd (1989)
25La forêt, pt 1: Le jour, poème sym., 1897–1904, orchd 1905–6
26Deux études (essais) symphoniques, 1896–1901, orchd 1901–4
27En mer, la nuit, poème sym. after H. Heine: La mer du nord, 1899–1904
29La forêt, pt 2: La nuit, poème sym., 1896–1907
30L’automne, suite sym., 1896–1906: Les vendanges, Après-midi d’Octobre, Fin d’automne
38Nuit de Walpurgis classique (Ronde nocturne), poème sym. after Verlaine, 1901–8, rev. 1915–16, orchd 1916
42bisL’abbaye: Finale, org, orch, 1909–12 [version of choral movt op.42/10], orchd 1920
43Deux poèmes symphoniques, 1898–1909, orchd 1911, 1916: Soleil et danses dans la forêt, Vers la lointaine, nocturne
44bisSuite javanaise, 1910 [transcr. of gamelan music]: Gamelang palag, Gamelang salandro, [untitled]; no.2 in BSIM, vi (1910), 548–63
46[5] Etudes antiques (Suite païenne, Poèmes antiques), suite sym., 1908–10, orchd 1908–13: Les temples, Soir au bord du lac [after op.31/6], Le cortège d’Amphitrite [after op.31/2], Epitaphe d’une jeune femme [after op.39/5], La joie païenne
46bisFirst version of La joie païenne, 1908 [op.46 finale]
47Deux poèmes symphoniques, 1908–10, orchd 1911, 1916: Le printemps, L’hiver
48Deux poèmes symphoniques (L’été), 1908–11, orchd 1916: Nuit de juin, Midi en août
49Trois chorales: L’espérance, org, orch, 1910–12, orchd 1920; La charité, org, 1909; La foi, org, orch, 1912–16, orchd 1921
50bisBallade (Scènes de la forêt), 7 sections after Heine, pf, orch, 1911–15, orchd 1919 (1974)
54Suite légendaire ‘La nuit féerique’, 1901–15, orchd 1920
57bisSymphony no.1, 1911–15, orchd 1926 [version of Str Qt no.2, op.57]
60bis4 sonatines françaises, orchd 1930 [version of op.60 for pf duet]
62Rapsodie sur des chansons françaises, 1915–16, orchd ?1919
65bisLes heures persanes, orchd 1921 [version of pf suite op.65]
70bisPoème, hn, orch, orchd 1927 [version of op.70 for hn, pf]
76/13 chorals, 1908–9 and 1919–20, orchd 1921 [no.1 for brass after choral movt op.42/5]
76/22 chorals, small orch, 1923
76/33 chorals, small orch, 1918–20
85bis[version of Cl Sonata no.1, op.85], orchd 1946 (1995)
86bis[version of Cl Sonata no.2, op.86], orchd 1946 (1994)
95La course de printemps, poème sym. after R. Kipling: Second Jungle Book, 1908–25, orchd 1926–7 (1973)
106The Bride of a God, poème sym., 1929, collab. C. Urner
110Hymne au jour, ondes martenot, orch, 1929, orchd 1932
115bis20 chansons bretonnes, vc, orch, orchd 1934 [version of op.115 for vc, pf]
117bis5 chorals dans les modes du moyen-âge, 1931, orchd 1932 [from op.117]
121Fugue symphonique ‘Saint-Georges’, 1932
127Choral fugué (Hymne au soleil), C, 1933
128Choral fugué de style modal, org, orch, 1933, orchd 1944
129Vers la voûte étoilée, poème sym., orchd 1933 [from Nocturne, e , pf], rev. 1939 (1996)
130Sur les flots lointains, poème sym., 1933 [from melody by Urner] (1996)
148Hymne à la jeunesse, after A. Gide, 1934, orchd 1935
—Symphonie d’hymnes, 1936 [compiled from opp.127, 48/1, 110, 148, 69]
157terMarche funèbre, orch/wind orch, orchd 1937 [from op.157bis/13 for fl, pf]
159La méditation de Purun Bhagat, poème sym. after Kipling: Second Jungle Book, 1936 (1986)
160Les eaux vives, suite, 1936, for Paris Exposition 1937
170La cité nouvelle, rêve d’avenir, poème sym. after H.G. Wells: Men like Gods, 1938
170bisFinal chorale from op.170, str, 1938
171Le buisson ardent, pt 2, poème sym. after R. Rolland: Jean-Christophe, 1938 (1984) [see op.203]
175La loi de la jungle, poème sym. after Kipling: The Jungle Book, 1939, orchd 1940 (1986)
176Les bandar-log (Scherzo des singes), poème sym. after Kipling: The Jungle Book, 1939, orchd 1940 (1967)
177Le jeu de la nativité, org, chbr orch, 1941 (1980)
187Offrande musical sur le nom de BACH, 12 movts, pf, org, orch, 1942, orchd 1946
193Silhouettes de comédie, 12 pieces, bn, orch, 1942–3, orchd 1943 (1991), arr. bn, pf (1990)
1942 sonatines, ob d’amore/s sax, chbr orch, 1942–3, orchd 1943 (1989)
196Symphony no.2, 5 movts, 1943–4 [based on opp.126, 185/4, 82, 90, 109, 111]
202Le docteur Fabricius, poème sym. after C. Dollfus, 1941–4, orchd 1946
203Le buisson ardent, pt 1, 1945 (1984) [see op.171]
205Partita, 5 movts, chbr orch, 1945, orchd 1946 (1952)
214Introduction et 4 interludes de style atonal-sériel, 1947, orch completed by Nies, 1986 (1987) [see ballet op.222]

---

Chbr.:
op.
6Suite, 2 pf, 1896 (1899)
6bisAllegretto, vn, pf, 1898 (1899)
6terAndante, vn, pf, vc ad lib, 1898 (1899)
19Suite, 5 movts, pf duet, 1898–1901 (1901)
20/2Au loin, eng hn, pf, 1895–6 (1989) [first version of orch piece, orig. for solo pf]
324 petites pièces, hn, vn/va, pf, 1896–1906 (1974)
32bis2 nocturnes, fl, hn, pf/hp, 1897–1907 (1989)
33Nocturne, chromatic hp/pf, 1907
343 pièces, bn, pf, 1898–1907 (1990)
34bis3 pièces, fl, bn, pf, 1899–1908, rev. 1944 (1993)
4124 esquisses, pf, 1905–15 (1922)
50Ballade, pf, 1911–15 [solo version of op.50bis for pf, orch]
51String Quartet no.1, 1911–13 (1921)
52Flute Sonata, finale after Virgil, 1911–13 (1922)
53Viola Sonata, 1902–15 (1923) [finale after op.28/1]
55Suite en quatuor, fl, vn, va, pf, 1911–15 (1978)
57String Quartet no.2, 1911–15
58Oboe Sonata, 1911–16 (1981)
595 sonatines, pf, 1915–16 (1918)
604 sonatines françaises, pf duet, 1919 (1925), arr. org 1926
61a64 exercices faciles, pf, 1919–20 (1928)
61bL’école du jeu lié, pf, 1919–20 (1928)
61c10 petites pièces faciles, pf, 1915–16, 1919–20 (1921)
61d12 petites pièces, pf, 1915–16, 1919–20 (1921)
63Paysages et marines, 12 pieces, pf, 1915–16 (1918)
63bisPaysages et marines, fl, cl, str qt, pf, arr. 1917
64Violin Sonata, 1915–16 (1922)
65Les heures persanes, 16 pieces after Loti, pf, 1913–19 (1986)
66Cello Sonata, 1917 (1923)
70Horn Sonata, 1918–25 (1970), movt 2 arr. a sax, pf, 1941
71Bassoon Sonata, 1918–19 (1990), arr. hn, pf
72String Quartet no.3, 1917–21 (1924)
75Sonata, 2 fl, 1918–20 (1922)
75bisPastorale, fl, cl, pf, 1917–21 (1990) [movt 1 of inc. Trio]
7712 pastorales, pf, 1916–20 (1923)
80Quintet no.1, pf qnt, 1908, 1911, 1917–21 (1985)
85Clarinet Sonata no.1, 1923 (1993)
86Clarinet Sonata no.2, 1923 (1991)
874 nouvelles sonatines, pf, 1923–4 (1926)
91Divertissement, 2 fl, a fl/cl, 1923–4 (1939)
92Trio, str/ww (fl/ob, cl, bn), 1924 (1928)
1073 sonatines, org, 1928–9, no.1 pubd (1937)
11520 chansons bretonnes sur d’anciennes chansons populaires [from Barzas Breis], vc, pf, 1931–2, 12 pubd (1934)
12320 sonneries, hunting hns, 1932
124L’ancienne maison de campagne, 12 pieces, pf, 1932–3 (1937)
—Nocturne, e , pf, 1923–32 [see op.129 for orch]
14220 sonneries, hunting hns, 1935
147bisTu crois à beau soleil, wind band, 1935 [arr. of Louis XIII song]
153aQuelques chorals [4] pour des fêtes populaires, band, 1935–6, nos.3–4 pubd (1937)
153bis10 sonneries, hunting hns, 1935, 1944–5
155aSonatine modale, fl, cl, 1935–6 (1970)
155bisIdylle, 2 cl/vn, va, 1936 (1936)
156Quintet ‘Primavera’, fl, hp, vn, va, vc, 1936 (1985)
15714 chants, unpubd, arr. fl, 1936, fl, pf as op.157bis, 1936 (1948)
162La belle traversée, 3 pieces, pf, 1936–7
165Wind Septet (Caprice sur le retour de mon fils [Yves]), fl, ob, eng hn, cl, a sax, bn, hn, 1937 (1947), arr. fl, eng hn, C-cl, A-cl, basset hn, b cl, bn, hn, 1945
165bisLa vie s’ouvre devant toi — Va librement!, alternative fugal finale for op.165, 14 winds, 1937
173a4 petites pièces, cl, hn, 1938–9 (1970)
173bis2 pièces, cl, pf, 1939
174Vers le soleil, 7 monodies, ondes martenot, 1939
174bisCourse au soleil, alternative finale for op.174, ondes martenot, pf/orch, 1939
17814 pièces, cl, pf, 1942 (1992)
17914 pièces, ob/ob d’amore/eng hn, pf, 1942 (1991)
179bisChant de la résurrection, 2 tpt, 3 trbn, pf/org/ hmn, 1942 [arr. of op.179/14]
18015 pièces, hn, pf, some for 4 natural hn, 1942 (1984)
1843 sonatines, fl, 1942–3 (1951)
185Suite, 3 movts after G. Sand, eng hn, 1942 (1991)
18815 études, a sax, pf, 1942–3 (1970)
192100 [101] thèmes pour improvisation à l’orgue, 1943
19515 duos (Souvenirs de Bretagne), 2 cl, 1943–4 (1978)
197Les chants de Kervéléan [6], melody inst, pf, 1940, 1944
198Les chants de nectaire, 32 pieces after A. France: La révolte des anges, fl, 1944 (1999)
199Les chants de nectaire (Dans la forêt antique), 32 pieces after Virgil, fl, 1944 (1999)
200Les chants de nectaire (Prières, cortèges et danses pour les dieux familiers), 32 pieces, fl, 1944 (1999)
201Adagio, org, 1945 [for marriage of Soizic Guieysse]
206Trio, ob, cl, bn, 1945 (1957)
20812 petites pièces très faciles, pf, 1946
20915 préludes, nos.1–13, pf, no.14, org, no.15, pf duet, 1946, nos.1–10, 12–13 (1954), no.14 (1961), all but no.14 orchd 1947–8 [see ballets opp.210, 222]
211Adagio, org, 1947 (1968) [for marriage of Antoinette Guieysse]
21611 monodies: 1–9, cl; 10, ob d’amore/cl/s sax; 11, eng hn, 1947–8 (1989)
217In memoriam, 5 pieces, various ens, 1947
2203 monodies, lame sonore [see Writings, 1950], pf, 1948
221Sonate à 7, solo ob, fl, hpd/hp, str qt, 1949
223Quintet no.2 ‘Primavera II’, fl, hp, vn, va, vc, 1949
224Stèle funéraire, fl + pic + a fl, 1950 (1969)
225bis2 duos, fl, cl, 1949–50 [arr. op.225/9, 11]
226Adagio, org, 1950 [for marriage of Colette Guieysse]

---

Cinema:
music written for, or suggested by, films
132Seven Stars’ Symphony, 7 movts: Douglas Fairbanks, Lilian Harvey, Greta Garbo, Clara Bow, Marlene Dietrich, Emil Jannings, Charlie Chaplin, orch, 1933, rev. 1944 (1969)
134L’Andalouse dans Barcelone (unused score for part of film Croisières avec l’escadre), orch, 1933 (1995)
139Premier album de Lilian [Harvey], 9 pieces, S/T/cl, fl+pic, pf, 1934 (1985)
140Le portrait de Daisy Hamilton, 89 pieces, pf, some for small ens, 1934–8, 12 for pf, 8 arr. 2 pf by R. Orledge (2000)
141Les confidences d’un joueur de clarinette (score for unrealized film project, scenario by Koechlin, after Erckmann-Chatrian), small orch, 1934, completed by P. Renaudin (1981)
149Second album de Lilian, 8 pieces, fl + pic, ondes martenot, hpd, pf, 1935 (1986)
1517 chansons pour Gladys (Koechlin), after film Calais-Douvres (dir. A. Litvak) starring Lilian Harvey, S, pf, 1935 (1988)
1635 danses pour Ginger [Rogers], nos.1–2, pf, nos.3–5 unspecified, 1937, rev.1939; no.2 in Clavier, xxiii/6 (1984), 18–21, nos.1–2, 3–5 arr.2 pf by O. Nies (2000)
164Epitaphe de Jean Harlow (Romance), fl, a sax/va, pf/hp, 1937 (1970)
167Victoire de la vie (film score, dir. H. Cartier-Bresson), chbr orch, 1938

Miscellaneous:
Many vocalises, canons, fugues [incl. 1 of op.114, 1930, and op.126, str qt/org, 1931, orchd as 4th and 1st movts of Sym. no.2], chorales [incl. 27, opp.78–9, 1921;
62, opp.81–3, 1922–3;
22, op.117, 1931], harmony and counterpoint exercises [incl. 19, op.109, 1929, and 20, op.111, 1929], pieces for sight-reading and solfège, folksong arrangements

Orchestrations:
G. Fauré: Pelléas et Mélisande op.80: Prélude, Andantino quasi allegretto (Fileuse), Sicilienne, Molto adagio (La mort de Mélisande), 1898;
C. Saint-Saëns: Lola (oc, 1, S. Bordèse), 1901;
C. Debussy: Khamma [except bars 1–78], 1912–13;
A. de Castillon: 6 mélodies (Silvestre), op.8, 1920;
C. Porter: Within the Quota, ballet, 1923;
E. Chabrier: Bourrée fantasque, 1924;
J.S. Bach: Chorale ‘In dir ist Freude’, 1933;
F. Schubert: Fantasy ‘Wanderer’, C, d760, 1933;
G. Fauré: Chanson de Mélisande, 1936 [op.159bis];
B. Godard: Suite, 1945;
P. Tchaikovsky: 4 Pieces, incl. Swan Lake Waltz, 1945;
C. Urner: Suite normande (Esquisses normandes), 1945

Literatura:

‘La pédagogie musicale: professeurs et écoles libres’, Rapport sur la musique française contemporaine (Rome, 1913), 139–49
Etude sur les notes de passage (Paris, 1922)
‘Evolution de l’harmonie: période contemporaine’, EMDC, II/i (1925), 591–760
‘La mélodie’, Cinquante ans de musique française de 1874 à 1925, ed. L. Rohozinski, ii (Paris, 1925), 1–62
‘Souvenirs de Charles Koechlin’, Cinquante ans de musique française de 1874 à 1925, ed. L. Rohozinski, ii (Paris, 1925), 387–95
‘Les tendances de la musique française contemporaine’, EMDC, II/i (1925), 56–145
Précis des règles du contrepoint (Paris, 1926; Eng. trans., 1927)
Claude Debussy (Paris, 1927)
Gabriel Fauré (Paris, 1927, 2/1949; Eng. trans., 1946)
Traité de l’harmonie, i–iii (Paris, 1927–30)
Etude sur le choral d’école (Paris, 1929)
Etude sur l’écriture de la fugue d’école (Paris, 1934)
Théorie de la musique (Paris, 1934)
‘Pierre Maurice, musicien’, in M. Maurice: Pierre Maurice (Geneva, 1938)
Preface to J. Douel: Traité pratique de réalisation harmonique (Paris, 1940)
Les instruments à vent (Paris, 1948)
‘Art et liberté: tour d’ivoire’, Contrepoints, no.6 (1949), 102–21
‘Quelques réflexions au sujet de la musique atonale’, Music Today: Journal of the International Society for Contemporary Music, i (1949), 26–35
Preface to J. Keller: La lame sonore (Paris, 1950)
‘Etude sur Chostakovitch’, Musique russe, ed. P. Souvtchinsky, ii (Paris, 1953), 277–95
Traité de l’orchestration, i–iv (Paris, 1954–9)
‘Etude sur Koechlin par lui-même’, ReM, nos.340–41 (1981), 41–72; Eng. trans. in Orledge (1989), 297–324
Correspondance [1898–1951], ed. M. Li-Koechlin, ReM, nos.348–50 (1982)
‘Souvenirs sur Debussy’, Cahiers Debussy, no.7 (1983), 4–6
‘Etude sur Albert Roussel’, Revue internationale de musique française, no.14 (1984), 79–88
‘Maurice Ravel’, Cahiers Maurice Ravel, i (1985), 41–55
Numerous articles in Contrepoints (1946–9), Guide du concert, Humanité (1935–8), Ménestrel (1921–36), Monde musicale (1920–39), Pensée (1939–49), ReM (1921–53) and programme notes for the Concerts Colonne (1919–24); complete list in Orledge (1989), 423–8

CPDL: No disponible

Francesco Pasquale Ricci (Como, 17 de maig de 1732 - Loveno di Menaggio, 7 de novembre de 1817) va ser un compositor italià. Nascut en una família de classe mitjana, va rebre una educació liberal abans d'enfocar la seva vida a la música amb Giuseppe Vignati (c.1690-1768) a Milà. Es va unir a l'Ordre Franciscana dels frares menors i va usar el títol d'Abat. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Como. No obstant, aquells anys va viatjar sovint per Europa. Els anys 1766-1780 els va passar a Holanda treballant per a la cort reial. Aquells anys va publicar diversos treballs a Àmsterdam. El fet que algunes de les seves obres es publiquessin també a París i Londres denota la internacionalització del seu nom. Es creu que Ricci va publicar, el 1767, la que seria la primera simfonia concertant coneguda, gènere important en el classicisme si bé la seva fama es va estendre gràcies a la seva música religiosa. El nom de Ricci apareix juntament amb el de Johann Christian Bach en el Méthode de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (París, c.1788), ideat per un dels conservatoris de Nàpols. La naturalesa de la col·laboració és incerta però és probable que els dos músics s'haguessin conegut a Milan a través del Comte Litta, el mecenes d'ambdós compositors, i havien continuat la seva amistat a Londres. És possible que Ricci simplement hagués arreglat i editat l'obra en memòria del seu amic mort el 1782. En qualsevol cas, l'adscripció a Bach no es pot comprovar històricament. Com a compositor va ser molt prolífic. Instrumentalment, 9 simfonies, 3 simfonies concertants, un nombre indeterminat de concerts de flauta i violí, nombrosa obra de cambra per a diversos instruments, entre altres. Pel que fa a música vocal, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, el famós Dies Irae (La Haia, c.1773), una extensa col·lecció de Misses (Londres, 1792) i altra obra vocal sacra i secular. Va ser autor, també, d'algunes obres pedagògiques. Va morir el novembre de 1817.


OBRA:

Vocal religiosa:

Dies irae, 4vv, orch, op.7 (The Hague, c1773);
Recordare, ed. C. La Trobe in Selection of Sacred Music, ii (London, 1806);
Mass, g, ed. S. Webbe, A Collection of Masses (London, 1792), also in Sacred Music (London, 1811);
6 ariette, 2 vv, bc (The Hague, c1777);
Canzone buffa, mentioned by Gerber;
?Mass, A-Wn;
other sacred works

Instrumental:

Orch:
9 syms., str, 2 ob, 2 hn, 3 as op.[1] (The Hague, c1765; also pubd separately as Periodical Symphonies, no.1, 1763, no.2, 1780), 6 as op.2 (Amsterdam, c1767);
[3] Symphonies concertantes, op.9 (The Hague, London and Paris, c1775);
Fl. Conc., D-KA;
Vc Conc., D-Bsb, F-Pn

---

Chbr:
12 trios, 6 for 2 vn, vc, op.3 (Amsterdam, c1765), 6 for vn, va, vc, op.10 (The Hague, c1775);
12 sonatas, 6 for hpd, vn, vc, op.4 (London, c1768), 6 for hpd, vn, op.6 (The Hague, c1770);
6 Qnts, various ww, str, #5 with hpd, op.5 (London, c1768);
6 str qts, op.8 (The Hague, c1773);
Divertimento, hpd, vn (The Hague, c1770);
Minuetti ballabili e Notturni, 2 vn, bc (The Hague, c1775);
others, D-Bsb, KA, I-Mc

Pedagogical:
[Méthode ou] Recueil de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (Paris, c1788/R1973);
Aux plus heureux jeux harmoniques pour composer des menuets ou des contredanses, mentioned by Gerber

Michael Christian Festing (London, 29 de novembre de 1705 - London, 24 de juliol de 1752) va ser un violinista i compositor anglès. Es va formar a Londres amb Richard Jones i amb Francesco Geminiani. Ràpidament, es va especialitzar en violí convertint-se en professor d'aquest instrument des de ben jove. El març de 1723 va realitzar la seva primera aparició pública al Hickford's Room i la seva primera composició va datar de 1726. Aquell mateix any va reemplaçar a James Moore com a membre del King's Musick. El 1730 va publicar la seva primera col·lecció per títol Twelve Solos for a Violin and Thorough Bass Op. 1 que va dedicar a l'Earl de Plymouth. També en aquells primers anys de carrera va participar activament en diverses societats de músics amateurs. Més tard va ser membre de la Academy of Ancient Music i a partir del 1737, segons Burney, va ser director de l'orquestra de l'Opera italiana. El 1738 va crear, en companyia de músics com Händel, Boyce, Arne i Pepusch, la Fund for the Support of Decay'd Musicians and their Families, posteriorment coneguda amb el nom de Royal Society of Musicians en la qual hi va treballar com a secretari i en la que s'hi van unir els músics més destacats d'Anglaterra. El 1742 va ser nomenat director musical dels Ranelagh Gardens. Com a professor va tenir diversos alumnes entre ells el famós Thomas Arne. Michael Christian Festing va viure tota la seva vida a Londres, morint en aquesta ciutat el juliol de 1752.


OBRA:

Vocal:

An English Cantata call'd Sylvia, and 2 songs (1744; 2/1747 with 5 songs)
An Ode on the Return of … the Duke of Cumberland, S, 2 ob, tr, 2 hn, kettledrum, 2 vn, bc (?1745; 2/1746 with 5 songs); text by Havard
Milton's May Morning and Several Other English Songs, S, 2 fl, 2 vn, bc (1748)
A Collection of [5] English Cantatas and Songs (1750)
6 English Songs and a Dialogue with a Duet (n.d.)
Single songs (c1730–50): Cupid Baffled; On Tree Top'd Hill; Reason for Loving, Address’d to Salinda; The Doubtful Shepherd (Lyttelton); The Lass of the Mill; The Poor Shepherd (Gay); Tis Not the Liquid Brightness; Yielding Fanny
For thee how I do mourn (ode), SATB, GB-Lcm
Ode on St Cecilia's Day (J. Addison), SATB, 2 vn, va, vc, bc, ob, Lcm
O Great George for ever, catch, 3vv, Lbl
Our God is Great (double canon), SATB, Ckc
The honest heart, song, Lbl, inserted in T.A. Arne's Love in a Village, 1762
Numerous works and arrs. appear in 18th-century anthologies: see RISM

Instrumental:

op.
112 Solo's, vn, bc (1730)
212 Sonata's, nos.1–3, 2 rec/vn, b, nos.4–6 (rec, vn)/(2 vn), b, nos.7–12, 2 vn, b (1731)
—Minuets with their Basses for Her Majesty Queen Caroline's Birthday 1733, vn/rec/hpd, b (1733)
312 Concertos (1734), nos.1–8, 4 vn, va, vc, bc, nos.9–12, 2 rec, 2 vn, va, vc, bc
—Minuets with their Basses for Her Majesty Queen Caroline's Birthday, vn/rec/hpd, b, bk 2 (1734)
—Minuets with their Basses for His Majesty's Birthday, vn/rec/hpd, b (1735)
48 Solos, vn, bc (1736), 2 transcr. vc, GB-Lbl
—6 Setts of Airs, 2 Ger. fl/vn, bc (1737)
58 Concertos, a 7, 4 vn, va, vc, bc (1739)
66 Sonata's, 2 vn, b (1742)
76 Solos, vn, bc (1747)
86 Solos, vn, bc (hpd) (c1750)
96 Concertos, 4 vn, va, vc, bc (hpd) (1756)

Other:
2 concs., F, ob, G, 2 ob, Lbl
2 concs., transcr. hpd, Ob Tenbury MS784; conc. no.2 transcr. from op.3 no.10 (without movt 3); conc. no.3 transcr. from op.5 no.1
2 solos, transcr. hpd, Ob Tenbury MS784; solo no.1 transcr. from op.1 no.9; solo no.4 transcr. from op.4 no.6

CPDL: No disponible

Justin Heinrich Knecht (Biberach an der Riss, 30 de setembre de 1752 - Biberach an der Riss, 1 de desembre de 1817) va ser un teòric i compositor alemany. Es va formar en orgue, clavecí, violí i cant a la seva ciutat natal. Entre els anys 1768 i 1771 va estudiar en una col·legiata luterana d'Esslingen am Neckar, ciutat on va rebre la visita de C.F.D. Schubart. El 1771 va assolir el càrrec de Lutheran preceptor i de director musical de Biberach, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. El 1792 va assolir el càrrec d'organista de l'església de Sant Martí. Biberach, una ciutat lliure imperial fins el 1803, va gaudir d'una rica i diversa vida cultural en la qual Knecht hi va participar molt activament, tant interpretant material propi com obres d'altres autors. Allà va crear concerts per subscripció, va escriure nombroses obres de teatre i va oferir gran diversitat de cursos de teoria musical. Com a compositor, va gaudir de l'admiració del mateix Beethoven especialment per la seva simfonia Le portrait musical de la nature (1784-85). Anys més tard, el 1806, va procurar accedir a un càrrec de compositor de la cort o vice-Kapellmeister a Stuttgart i si bé el va assolir el 1807, va decidir dimitir d'aquest nou càrrec i retornar a Biberach on hi va viure fins el desembre de 1817, l'any de la seva mort.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Biberach unless otherwise stated
Das durch die göttliche Vorsicht zu Schanden gemachte Vertrauen auf die Sterndeutkunst (incid music), 1763, lost
Josua (dramatisches Spl), 1763, perf. 1764, lost
Kain und Abel (Spl), 1763, perf. 1765, lost
Die treuen Köhler (Operette, 2, G.E. Heermann), 2 Feb 1786
Jupiter und Ganymed (prol and epilogue), 14 Aug 1783
Die Entführung aus dem Serail (komische Oper, 3, C.F. Bretzner), 2 Feb 1787
Der Erntekranz (komische Oper, 3, C.F. Weisse), 28 Jan 1788, lost
Der lahme Husar (komische Oper, 2, F. Koch), 28 Oct 1788
Der Schulz im Dorfe, oder der verliebte Herr Doctor (komische Oper, 3, C.L. Dieter), 26 Jan 1789; Act 4, 26 Oct 1800
Der Kohlenbrenner (Lustspiel mit Gesang, L. Ysenburg von Buri), 28 Dec 1789
Der Musenchor (prol, Knecht), 22 Aug 1791
Die Glocke (melodrama, F. Schiller), Stuttgart, 24 Feb 1807
Die Aeolsharfe, oder Der Triumph der Musik und Liebe (romantische Oper, 4, N. Remmele), 1807–8, unperf.
Feodore (Spl, 1, A. von Kotzebue), 11 Oct 1812
Ubaldo (incid music, 5, Kotzebue), 22 Nov 1818
Other operas and incid music, lost

Other vocal:
Wechselgesang der Mirjam und Debora (F.G. Klopstock: Der Messias), 2 solo vv, str (Leipzig, 1781); songs from Oberon (C.M. Wieland) (Speyer, 1784–91), some lost;
Trauermusik auf den Tod Kaiser Josephs II. (C.F.D. Schubart), vv, insts, 1790–91, lost;
other occasional works;
other songs, pubd Speyer and Breslau;
3 Lieder (Mainz, 1817)

Vocal religiosa:

Ps xxiii (Leipzig, 1783);
Ps xxix, 1786–90, lost;
Ps vi (Speyer, 1788);
Mag, 1790–91;
Ps i (Speyer, 1792);
Miserere, 1792, lost;
Herr Gott, dich loben wir, before 1799 (Stuttgart, 1816);
Vollständige Sammlung … vierstimmiger Choralmelodien für das neue wirtembergische Landesgesangbuch, ed. Knecht and J.F. Christmann (Stuttgart, 1799), suppl. 1 (Stuttgart, 1806);
Dixit Dominus, 1800;
10 cants., c1800;
TeD (Offenbach, 1801);
Other works, incl. chorale books

Instrumental:

Orch:
Le portrait musical de la nature, ou Grande sinfonie (Pastoralsymphonie) (Speyer, 1784–5), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, xiii (New York, 1984);
Sym., ‘auf den Tod des Prinzen Leopold von Braunschweig’, 1785, lost;
Sym. ‘Don Quixote’, before 1790, lost;
Sinfonie auf den Tod Kaiser Leopolds II., 1792, lost;
other syms., lost

---

Chbr:
Sonata, hpd, vn and vc ad lib (Speyer, 1790);
3 Duos, 2 fl (Speyer, 1791);
Diverses danses, pf/(fl, gui) (Mainz, 1817);
other works, lost

Org:
Neue vollständige Sammlung … für … Klavier- und Orgelspieler (Speyer 1791–5; Munich, 1799, 2/1811–17);
Die durch ein Donnerwetter unterbrochne Hirtenwonne (Darmstadt, 1794), ed. H.W. Höhnen (Wiesbaden, 1982);
90 kurze und leichte neue Orgelstücke (Augsburg, 1794);
Vollständige Orgelschule (Leipzig, 1795–8/R1989, with addns by N. Ladenburger);
Postludium to [=completion of] J.S. Bach: The Art of Fugue, 1803, lost;
Sammlung progressiver Orgelstücke (Biberach, 1805);
Königlich württembergisches … Choralbuch, suppl.2 (Stuttgart, 1816) [incl. biography of Knecht]; Caecilia (Freiburg, 1817–19);
pieces in collections;
other pieces

Pf:
12 variationen (Leipzig, 1785);
Kleine praktische Klavierschule (Munich, 1799–1802);
Kleine theoretische Klavierschule (Munich, 1800–01);
Bewährtes Methodenbuch beim ersten Klavierunterricht (Freiburg, 1820);
other pieces, most for beginners and amateurs

Literatura:

Erklärung einiger … missverstandenen Grundsätze aus der Voglerschen Theorie (Ulm, 1785)
Gemeinnützliches Elementarwerk der Harmonie und des Generalbasses, pt 1 (Speyer, 1792), pts 2–4 (Stuttgart, 1793–7)
Kleines alphabetisches Wörterbuch der vornehmsten und interessantesten Artikel aus der musikalischen Theorie (Ulm, 1795)
Knechts allgemeiner musikalischer Katechismus (Biberach, 1803)
Anleitung zur Tonausweichungs- und Fantasirkunst, 1816, lost
Luthers Verdienste um Musik und Poesie (Ulm, 1817)
Theoretisch-praktische Generalbassschule (Freiburg, c1817)

CPDL: No disponible

Jeremiah Clarke [Clark, Clerk] (c.1674 - London, 1 de desembre de 1707) va ser un organista i compositor anglès. La seva vida inicial es desconeix sent la primera referència del seu nom de 1685 any en què constava inscrit en el cor de la Capella Reial i en què hi va romandre fins el 1692. Anys més tard va aparèixer com a organista del Winchester College on hi va treballar fins el 1699 any que va ser nomenat vicar-choral de la Catedral de Sant Pau de Londres sota la direcció de John Blow, compositor a qui va substituir en el càrrec el 1703. El juliol de 1700 va accedir al càrrec d'organista de la Capella Reial si bé pocs anys més tard, i fruit d'un desamor, es va suïcidar. El seu alumne William Croft el va substituir en el seu càrrec a la Capella Reial de Londres.


OBRA:

Vocal secular:

Songs, catches and dialogues:
all published in London; stage works given in parentheses
Ah, Charmion, (c1703), A gentle warmth (c1715);
Ah, fly (c1705);
Alas, here lies the poor Alonzo slain (T. Shadwell: Timon of Athens) (1704);
Cease that enchanting song (c1703);
Celia is soft (c1700);
Come sweet lass (1698);
Cou’d a man be secure (R. Howard: The Committee) (c1700);
Divine Astrea hither flew (E. Settle: The World in the Moon) (1697);
Drink, my boys (T. D’Urfey) (c1705);
Each tender virgins’ fears (The Siege of Barcelona) (c1703);
Farewell, ungrateful nymph (1699);
Hark, the cock crow’d (D’Urfey) (1697);
Here’s a health to Queen Anne;
How often have I curst (c1705);
If Cloris please (G. Powell: The Cornish Comedy) (1696), lost;
If you’d win Melissa’s heart (1699);
I’m vexed to think (c1703);
I’m wounded by Amanda’s eyes (1701);
In drinking full bumpers; In faith, ’tis true;
I seek no more to shady coverts (E. Settle: The World in the Moon) (1697);
Jockey was a dowdy lad (D’Urfey: The Campaigners) (1698);
Jocky was as brisk and blith a lad (c1700);
Kneel, O kneel (D’Urfey: Cinthia and Endimion) (1696);
Long has Pastora rul’d the plain (J. Vanburgh: The Relapse) (1696);
Lord, what’s come to my mother (D’Urfey: The Bath, or The Western Lass) (1701)
Must I a girl forever be (P.A. Motteux: The Island Princess) (1699);
Now that Love’s holiday is come;
Now to you, ye dry wooers (Motteux: The Island Princess) (1699);
Oh my poor husband (Motteux: The Island Princess) (1699);
O, I feel the mighty dart (1699);
Serene and gentle was the air (1702);
Silvia by a double charm (1700);
Slaves to London I’ll deceive you (Motteux: Love’s a Jest, or The Comical Mistakes) (1696);
Sleep betray’d the unhappy lover (1701);
Smile then with a beam divine (Settle: The World in the Moon) (1697);
So sweet’s that charm (D’Urfey: Madam Fickle);
The bonny grey-eyed morn (D’Urfey: The Fond Husband) (1696);
The rosy morn looks blithe (D. Crawford: Love at First Sight) (1704);
’Tis sultry weather (Motteux: The Island Princess) (1699);
Twelve hundred years at least (c1705);
Ulm is gone (D’Urfey) (1702);
Was it a dream? (C. Cibber: The Fool in Fashion) (1695);
Well, Cloris, how find you (Powell: The Cornish Comedy) (1696);
What shall I do? (1699);
When maids live to thirty (Powell: The Cornish Comedy) (1696);
While the lover is thinking (Motteux: The Amorous Miser) (1705);
Whilst the French their arms discover (D’Urfey) (1701);
Whilst thus our calmer pleasures flow (Settle: The World in the Moon) (1697);
Why does Willy shun his dear (1699);
Young Corydon and Phyllis sat (c1695)

Other music for plays:
Antony and Cleopatra (C. Sedley), ov., ?1696, Lcm
A Wife for any Man (T. D’Urfey), incid music, 1696–7, Lcm
The World in the Moon (E. Settle), 1697, Lbl
The Island Princess (P.A. Motteux), ov., 3 act tunes, incl. ‘The Four Seasons, or Love in every Age’, 1699, Lbl (facs. in MLE, C2, 1985)
All for the Better (F. Manning), ov., airs, incid music, 1703, Och; airs in Harmonia anglicana (London, 1702)
Titus Andronicus (E. Ravenscroft, after W. Shakespeare), ov., act tune, Lcm
Incid music for 2 unnamed plays, Lbl Add.35043 (vn pt only), Ob Mus.Sch.C.73

Vocal religiosa:

Services:
San, Gl, a, 3/4vv, GB-Cfm, Ckc, S. Arnold: Cathedral Music (London, 1790)
TeD, Jub, Ky, Cr, c, 2/4vv, Lam, Ob
TeD, Jub, Ky, G, 3/4vv, Lam, Ob

Anthems:
principal MS sources only; verse unless otherwise stated
Blessed is he that considereth, 2/4vv, Lbl
Bow down thine ear, for the Fast, 1705, 3/4vv, Lbl, Lsp, Ob, US-Cn, J. Page: Harmonia sacra (London, 1800)
How long wilt thou forget me, 1/4vv, GB-Cfm, Lbl, Ob, Och, US-Cn, W. Boyce: Cathedral Music, ii (London, 1768)
I will exalt thee, 3/4vv, GB-Och (org pt only)
I will give thanks, 1/4vv, EL
I will love thee, O Lord my strength, 2/4vv, Lbl, LI, 2 in Ob, US-AUS, Boyce: Cathedral Music, iii (1773)
I will love thee, O Lord my strength, on Marlborough’s victory at Eliksem, 1705, 3/4vv, GB-Cfm, Lbl, Ob, Och, US-AUS
I will magnify thee, 5/6vv, GB-EL
My song shall be of mercy, full, 3vv, H. Playford: The Divine Companion (London, 1701)
O be joyful in God, all ye lands, for the Feast of the Sons of the Clergy, 1706, 1/4vv, DRc, Lbl
O Lord, God of my salvation, full, 6vv, Ckc, Lbl, LF, Ob, Page: Harmonia sacra (London, 1800); may be by Vaughan Richardson, see Spink
O Lord, rebuke me not, 1/4vv, Ob
O Lord, we gat not, 3/4vv, org obbl, Ob
Praise the Lord, O Jerusalem, for the coronation of Queen Anne, 1702, full, 4vv, Lbl, Och, Ob, US-AUS, Boyce: Cathedral Music, ii (1768)
Praise the Lord, O my soul, full, 3vv, GB-DRc
Praise the Lord, O my soul, 3/4vv, 1705, Lbl, 2 in Ob, US-AUS
Sing unto the Lord all the whole earth, lost, text in Chapel Royal wordbook: Divine Harmony (London, 1712)
The earth is the Lord’s, 3/4vv, GB-Lbl, LI
The Lord is full of compassion, 3/4vv, EL, Lbl, Lsp, Ob, US-Cn
The Lord is king, for the Thanksgiving service for the Union of Scotland and England, 1707, 3/4vv, GB-Mp, Ob, US-Cn
The Lord is my strength, on Marlborough’s victory at Ramillies, 1706, 3/4vv, GB-Cfm, Lcm, Ob
This is the day, 3/4vv, Lsp, Ob

Odes:
Alexander’s Feast (J. Dryden), St Cecilia’s Day 1697, lost
Come, come along for a dance and a song, on Purcell’s death, 1695, Lbl, ed. W. Bergmann (London, 1961)
Hail, happy queen, on Marlborough’s victories, 1706, lost
Hark, she’s called, the parting hour is come (R. Crashaw: A Song on the Glorious Assumption of the Blessed Virgin), Ob
Let Nature smile, for Queen Anne’s birthday, ?1706, inc., Lbl
No more, great rulers of the sky, ‘for ye Gentlemen of ye Island of Barbadoes’, ?1703, Lbl, Lcm, Ob
Now Albion, raise thy drooping head, ‘on His Majesty’s happy Deliverance’, [1696], Ob
O harmony, where’s now thy power, New Year 1706, Lbl, Ob
Pay your thanks to mighty Jove, on the Peace of Ryswick, 1697, Ob
Tell the world, on the Peace of Ryswick, 1697, Ob

Other:
Psalms, hymns etc, GB-Ob, 1693, 1700, H. Playford: Harmonia sacra (London, 1714), The Divine Companion, i (London, 1722)

Instrumental:

[7] Choice Lessons, hpd/spinet (London, 1711/R), ed. J. Harley (London, 1984)
2 suites, hpd, Lbl Add.31465
34 pieces, hpd/spinet: 1700, 1700 (incl. The Prince of Denmark’s March), The Harpsicord Master, bks [i]–iii (London, 1697–1702), CDp, Cfm, Lbl, Lcm, Ob, Och, J-Tn; selection ed. J. Harley (London, 1988)
Suite, wind insts, incl. The Prince of Denmark’s March (‘Trumpet Voluntary’), Lbl Add.30839, 39565–7
Suite, tpt, 2 ob, bn, str, bc, ed. R.L. Minter (London, 1971)
Other pieces, vn/rec, 1 in Ob, others pubd in various anthologies c1700

John Sheppard [Shepherd] (c.1515 - desembre de 1558) a ser un compositor anglès. Es desconeix gran part de la seva vida sent la primera referència de 1543, any que va treballar com a Informator choristarum al Magdalen College d'Oxford. Es creu que a l'entorn de 1550 va entrar a la Capella Reial on hi va romandre, probablement, fins el 1558. El 1554 va sol·licitar, sense èxit, el grau de Doctor en Música per a la Universitat d'Oxford. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música religiosa la qual es desconeix la seva cronologia i data de composició. John Sheppard va morir en una ciutat desconeguda el desembre de 1558.

OBRA:

Vocal secular:

O happy dames, 4vv, Lpro S.P.1 (Henry VIII) vol.246

Vocal religiosa:

†incomplete but restorable by addition of plainchant
Latin masses, mass sections, magnificat settings:
Mass ‘Be not afraide’, 4vv, S
Missa ‘Cantate’, 6vv, S
Mass ‘The Western Wynde’, 4vv, S
The Frences Masse, 4vv, S
Playnsong masse for a mene, 4vv, S
Magnificat [primi toni], 4vv, GB-Lbl Add.17802–5 (c.f. chant)
Magnificat [septimi toni], 6vv, inc., Lbl Add.11586, 18936–9, 31390, 32377, Ob Mus.Sch.E.423, Och Mus.45, Mus.984–8 (c.f. faburden, ed. in EECM, iv, 1968, p.136)

Motets:
Adesto Sancta Trinitas (no.1), 6vv, inc., GB-Och Mus.979–83 (hymn for 1st Vespers, Trinity)
Adesto Sancta Trinitas (no.2), 6vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 1st Vespers, Trinity)
Aeterne Rex altissime, 5vv, Ob Tenbury 341–4 (attrib. Tallis), Och Mus.979–83 (hymn for 1st and 2nd Vespers, Ascension and Octave)
Alleluia, Confitemini Domino, 4vv (Vigils of Resurrection and Pentecost), C
Alleluia, In exitu Israel, 4vv, Lbl Add.17802–5 (ps for Vespers of Resurrection, procession to font; first 7 of 14 verses by Sheppard, others by [?Thomas] Byrd, Mundy)
Alleluia, Laudate pueri, 4vv, Lbl Add.17802–5 (ps for Vespers of Resurrection, procession to font)
Alleluia, Ora pro nobis, 4vv (re for Lady Mass, Tuesdays), C
Alleluia, Per te Dei genetrix, 4vv (re for Lady Mass, Mondays, only Eastertide), C
Alleluia, Veni electa, 4vv (re for Lady Mass, Thursdays), C
Alleluia, Virtutes caeli, 4vv (re for Lady Mass, Wednesdays), C
A solis ortus cardine, ?8vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for Lauds, Nativity, Circumcision, etc.; only 6 voices extant)
Audivi vocem de caelo, 4vv (8th re for Matins, All Saints), C; also ed. in Cw, lxxxiv (1960)
Ave maris stella, 6vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for Vespers, Annunciation, etc.)
Beata nobis gaudia, 7vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 2nd Vespers, Pentecost)
Beati omnes, 5vv (Ps cxxviii), Och Mus.979–83
Christe redemptor omnium, conserva, 5vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for Lauds, All Saints)
Christi virgo dilectissima, 6vv, inc. (9th re for Matins, Annunciation), C
Confitebor tibi, 5vv, Och Mus.979–83 (canticle of Isaiah; not Vulgate version)
Deus misereatur, 5vv (Ps lxvii), Ckc 316, Lbl Add.17792–6, Add.32377, Och Mus.979–83; US-NYp Drexel 4180–85
†Deus tuorum militum (no.1), 5vv, GB-Och Mus.979–83 (hymn for Common of Martyrs)
Deus tuorum militum (no.2), 5vv, Ob Tenbury 341–4 (attrib. Tallis), Och Mus.979–83 (hymn for Common of Martyrs)
†Dum transisset Sabbatum (no.1), 6vv (3rd re for Matins, Resurrection), C
Dum transisset Sabbatum (no.2), 6vv (3rd re for Matins, Resurrection), C
Esto Pater, 3vv, Lcm 2035 (votive ant)
Filiae Jerusalem venite, 6vv (re for 1st Vespers, 3rd re for Matins, Nativity of a martyr confessor), C
Gaude gaude gaude Maria virgo, 6vv (re and prosa for 2nd Vespers, Purification), C
Gaude Virgo Christipera, 6vv, inc., Lbl R.M.24.d.2, Ob Mus.Sch.E.423, Tenbury 807–11 (Marian ant)
Gaudete caelicole omnes, 4vv, Lbl Add.17802–5 (ant to Christ and the Virgin)
Haec dies quam fecit Dominus, 6vv (grad for Vespers, Resurrection), C
Hodie nobis caelorum Rex, 4vv (1st re for Matins, Nativity), C; also ed. in Cw, lxxxiv (1960)
Hostis Herodes impie, 6vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 1st and 2nd Vesper, Epiphany)
Iam Christus astra ascenderat, 6vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 1st Vespers, Pentecost)
Igitur, O Jesu bone, 3vv, Lbl Add.4900, Add.29246, Lcm 2035 (votive ant)
Illustrissima omnium, 3vv, Lbl Add.29246, R.M.24.d.2, Lcm 2035 (votive ant)
†Impetum fecerunt unanimes, 5vv (3rd re for Matins, St Stephen), C
Inclina Domine (Ps lxxxvi.1–5), 5vv, Ckc 316, CF D/DP.Z.6/1, Lbl, Ob Mus.Sch.E.1–5
Inclina Domine (Ps lxxxvi.1–2), 3vv, Lbl R.M.24.d.2
In manus tuas Domine (no.1), 3vv (re for Compline, Passion Sunday to Maundy Thursday), C (as no.III)
In manus tuas Domine (no.2), 4vv (re for Compline, Passion Sunday to Maundy Thursday), C (as no.I); also ed. in Cw, lxxxiv (1960)
In manus tuas Domine (no.3), 4vv (re for Compline, Passion Sunday and Maundy Thursday), C (as no.II)
In pace in idipsum, 4vv (re for compline, Quadragesima to Passion Sunday), C; also ed. in Cw, lxxxiv (1960)
Iudica me Deus (Ps xliii), 5vv, Ckc 316, Och Mus.979–83
Jesu salvator seculi, redemptis, 5vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 1st Vespers, All Saints)
Jesu salvator seculi, verbum, 6vv, inc., Och Mus.979–83 (Hymn for Compline, Low Sunday to Ascension)
Justi in perpetuum vivent, 5vv, inc. (re for 1st Vespers, many Confessors, outside Eastertide), C
Kyrie eleison, 6vv, Lbl Add.30480–84 (2nd Vespers, Resurrection)
Laudem dicite Deo nostro, 5vv (re for 1st Vespers, All Saints), C
Laudes Deo dicam, 2vv, Och Mus.6 (from troped Lesson, Mass ‘in gallicantu’)
Libera nos, salva nos, Magnus Dominus, 7vv, Lbl Add.47844, Och Mus.979–83, US-NYp Drexel 4180–85 (6th ant for Matins, Trinity)
Libera nos, salva nos, Magnus Dominus, 7vv, GB-Ob Tenbury 389, Och Mus.979–83, US-NYp Drexel 4180–85 (6th ant for Matins, Trinity)
Martyr Dei qui unicum, 6vv, inc., GB-Och Mus.979–83 (hymn for Vespers, One Martyr)
Media vita … Nunc dimittis, 6vv, inc., Och Mus.979–83 (ant for Saturdays, Sundays, 9-lesson feasts, 2 weeks before Passion Sunday)
Non conturbetur cor vestrum (no.1), 6vv, inc. (re for 1st Vespers, Ascension), C
†Non conturbetur cor vestrum (no.2), 6vv (re for 1st Vespers, Ascension), C
Pater noster, 5vv, CF D/DP.Z.6/1, Lbl 22597, Add.31390 (‘Owr father’)
†Reges Tharsis et insulae, 6vv (re for 1st Vespers, 3rd re for Matins, Epiphany), C; also ed. in Cw, lxxxiv (1960)
Sacris solemniis iuncta sit gaudia, 8vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for 1st Vespers, Corpus Christi)
†Salvator mundi Domine, 6vv, Och Mus.979–83 (hymn for Compline, Nativity to Octave of Epiphany, etc.)
Salve festa dies … evo qua Deus infernum vicit, 4vv, Lbl Add.17802–5 (prosa for procession at Mass of Resurrection)
Sancte Dei preciose, 5vv, inc., Och Mus.979–83 (hymn for Lauds, Vespers, St Stephen)
Singularis privilegii, 3vv, Lbl Add.29246, Add.34726, Lcm 2035, Ob Tenbury 341–4 (votive ant)
†Spiritus Sanctus procedens, 5vv (3rd re for Matins, Pentecost), C
†Spiritus Sanctus procedens, 6vv (3rd re for Matins, Pentecost), C
†Te Deum, laudamus, 6vv, Och Mus.979–83 (hymn for Sundays and feasts outside Advent and Lent)
†Verbum caro factum est, 6vv, Och Mus.979–83 (9th re for Matins, Nativity), C
Voce mea ad Dominum (Ps cxlii), inc., Ckc 316 (single voice with Latin title but Eng. text; See I cried unto the Lord)

English service music:
principal sources only; for full information, see Daniel and Le Huray
Kyrie, Creed (no.1), Offertory (see Lay not up for yourselves), inc., GB-Lbl Add.29289
Creed (no.2), inc., Lbl, Add.29289
Creed (no.3), inc., Lbl Add.29289
Benedictus, inc., Lbl R.M.24.d.2
Deus misereatur, 4vv, Och Mus.6, US-NYp Chirk
Our Father [= Pater noster], 5vv, GB-Lbl Add.31390
First service (Ven, TeD, Bs, Cr, Mag, Nunc), 4vv, inc., Lcm 1045–51, Y M.13/1(S)–13/3(S)
Second service ‘in F fa ut’, (Ven, TeD, Bs, Cr, Mag, Nunc), inc., DRc A5.E4–E11a
Service ‘in e la mi’ (TeD, Mag, Nunc), inc., Lbl Add.29289
Magnificat and Nunc dimittis (for trebles), inc., Ob Tenbury 791

Anthems:
principal sources only; for full information see Daniel and Le Huray
Christ our paschal lamb, 4vv, inc., GB-Ob Mus.Sch.E.420–22
Christ rising again, 4vv, Lbl Add.29289, Add.30480–84
Haste thee O God, 4vv, EL 4 (now in Cu; attrib. Tye), Lbl Harl.7340 (attrib. Thomas Shepherd), Ob Mus.Sch.E.423, Och 6
I cried unto the Lord, inc., Ckc 316 (has Latin title, Voce mea ad Dominum)
I give you a new commandment, 4vv, Cu Peterhouse 485–91 (olim 35–7, 42–5), Lbl Add.30480–84, Ob Mus.Sch.E.420–22, US-NYp Drexel 4180–85
Lay not up for yourselves, inc., GB-Lbl Add.29289 (communion off)
Let my complaint, inc., Lbl Add.29289, SHR 356 Mus.1
Lord, how are they increased, 6vv, inc., Ob Mus.Sch.E.423
Of all strange news, inc., Ckc 316, SHR 356 Mus.2 (verse anthem)
O Lord of Hosts, 4vv, 15638 (attrib. Sheppard), Lbl Add.15166 (attrib. Tye), Lbl Add.29289 (attrib. Tye), Ob Mus.Sch.E.420–22 (anon.) (?not by Sheppard)
O sing unto the Lord, inc., Ob Tenbury 791
Rejoice in the Lord always, 4vv, Lbl Add.29289, US-NYp Drexel 4180–85 (attrib. Strogers)
Steven first after Christ, 3vv, GB-Lbl R.M.24.d.2
Submit yourselves to one another, 4vv, 156026, Ob Mus.Sch.E.420–22, US-NYp Drexel 4180–85
What comfort at thy death, 3vv, GB-Lbl R.M.24.d.2
41 psalm tunes, Lbl Add.15166

CPDL: No disponible

August Eberhard Müller (Northeim, 13 de desembre de 1767 - Weimar, 3 de desembre de 1817) va ser un flautista, director i compositor alemany. Fill de l'organista Matthäus Müller, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Bückeburg, ciutat on va estudiar harmonia i composició amb J.C.F. Bach. El 1786 es va traslladar a Göttingen per estudiar dret si bé els seus recitals de flauta van despertar ràpidament l'interès de crítica i públic iniciant, a partir d'aleshores, una gira per Alemanya. El 1788 es va casar amb la pianista Elisabeth Catherina Rabert i el 1789 va succeir al seu pare com a organista de la Ulrichskirche de Magdeburg. A partir del 1792 va dirigir concerts privats i concerts organitzats pels maçons treballant, també i esporàdicament, a Berlín. El 1794, i després de rebre la recomanació de J.F. Reichardt, va entrar a treballar com a organista de la Nikolaikirche de Leipzig, ciutat on també va servir com a flautista de l'orquestra Gewandhaus. El 1800 va assolir el càrrec d'assistent del kantor J.A. Hiller de la Thomaskirche, un càrrec que el 1804 assoliria en substitució de Hiller. Allà, i a banda de compondre, va ser l'encarregat de recuperar i interpretar algunes de les cantates de Bach, moltes d'elles inèdites des de la mort del seu creador. El 1810 va assolir el càrrec de director musical de l'orquestra de la cort de Weimar, lloc que va ocupar fins el desembre de 1817, l'any de la seva mort.


OBRA:
published in Leipzig unless otherwise stated

Vocal secular:

Der Polterabend (Spl, 1, A. Wolff), Weimar, 1813 or 1814; vs (c1820)
Cantatine zu Familienfesten, 4vv, chorus, insts (n.d., after 1817);
[12] deutschen Lieder, i (Hamburg, 1796), ii (n.d.);
other lieder pubd separately

Vocal religiosa:

sacred cants., Gerechte frohlocket dem Herrn, D-Bsb, Dlb, Preis und Dank, Dlb, GOa, Siehe, ich verkündige euch, Bsb;
TeD, D, Dlb;
Psalm cxii, Dlb;

Instrumental:

Orch.:
Kbd concs.:
op.1 (Berlin, c1792);
op.21 (c1802)

Fl concs.:
op.6 (Berlin, c1794);
op.7 (Berlin, c1794), lost;
op.10 (Offenbach, c1795);
op.16 (c1798);
op.19 (1801);
op.20 (c1801);
op.22 (c1804);
op.24 (c1806);
op.27 (c1807), lost;
op.30 (c1809);
op.39 (c1817)

Other:
Polonoise, fl, orch, op.23 (c1805)
Grande fantaisie, fl, orch, op.40 (c1818)

---

Chbr.:
Fl duets:
3 grands duos concertants, op.11 (Hamburg, n.d.);
3, op.13 (c1797);
20 petits duos, op.19 (Paris, n.d.);
3 duos concertants, op.28 (1807)

Solo fl:
Theme favorit de W.A. Mozart varié (1801);
6 variations (Hamburg, n.d.)
Grande sonate, pf, acc. vn, vc, op.17 (1800)
Grande sonate, pl, fl, op.38 (c1814)

Keyboard:
Sonatas:
3, op.3 (Offenbach, 1792);
3, op.5 (Offenbach, 1793);
3, op.7 (c1795);
3, op.14 (?1801);
3, op.18 (?1802);
1, op.26 (c1806);
1, op.36 (1813)

Caprices:
op.4 (Offenbach, 1793);
6, op.29 (c1808);
3, op.31 (c1809);
3, op.34 (c1812);
3, op.41 (c1818)

Variations:
op.8 (1795);
op.9 (Hamburg, 1796);
op.12 (c1796);
op.32 (c1810);
op.35 (c1813);
op.37 (1813);
others

Other:
Sammlung von Orgelstücken … 12 leichte und 6 schwere Sätze, org (1798);
Walzer in 12 Durtönen, op.33 (1810)
Other instrumental

Pedagogical:
Anweisung zum genauen Vortrage der Mozartschen Clavier-Concerte (1796)
Klavier- und Fortepiano-Schule (Jena, 1804 [as 6th edn of G.S. Löhlein: Clavierschule, 1765]; 8/1825, ed. C. Czerny)
Kleines Elementarbuch für Klavierspieler (c1807)
Elementarbuch für Flötenspieler (c1815; Eng. trans., 1982)
Cadenzen zu den 8 vorzüglichsten Clavier-Conzerten von W.A. Mozart (c1818)
Several collections of practice pieces, fl, pf

CPDL: No disponible

Michel Pignolet [Pinolet] de Montéclair (Andelot, 4 de desembre de 1667 - Domont, 22 de setembre de 1737) va ser un compositor francès. Fill d'un teixidor, va entrar als 9 anys com a cantant d'un cor abans de traslladar-se, el 1687, a París on es va unir a l'orquestra de l'Òpera com a basse de violon. Allà va estudiar amb Jean-Baptiste Moreau. Pel que sembla va ser maître de musique del Príncep de Vaudémont abans de viatjar a Itàlia. Va treballar com a professor i va publicar diverses obres teòriques. No va ser especialment prolífic com a compositor si bé al seu temps se'l va tenir en consideració per les seves innovacions en l'orquestració. Les seves obres principals van ser les òperes Festes de l'été i Jephté, considerades un repte pels seus contemporanis. Va morir a Domont el setembre de 1737.

Vocal secular:

Stage:
first performed at Paris Opéra
Les festes de l’été (opéra ballet, prol, 4 entrées, S.J. Pellegrin): Les jours d’été, Les soirées d’été, Les nuits d’été, Les matinées d’été (added later, 1716); 12 June 1716 (1716; 2/1716 avec une entrée ajoutée); last revival (prol only), 1752
Jephté (tragédie lyrique, prol, 5, Pellegrin), 28 Feb 1732 (c1732, 2/c1733); last revival 1761

Vocal religiosa:

Exaltabor, motet (1726), lost Canons, 8vv (before 1735), lost
Diligam Te, 2 S (before 1736); In choris, 2 S (before 1736): both in Principes de musique
Messe de Requiem, 1736; lost, mentioned in Titon du Tillet
In exitu Israel, for large choruses (1737); Credidi propter, for 2 choruses (before 1739): both lost, mentioned in Principes de musique
O sacrum convivium, 2 S, bc; Properate huc, o populi, 2 S, B, chorus, 2 vn, bc: both F-Pn
Motets, 16vv, lost, mentioned in preface to Brunètes anciènes et modernes

Cantatas
Cantates, 1v, insts, premier livre (c1709/R in The Eighteenth-Century French Cantata, xii, New York, 1990):
La fortune, extract ed. J. Arger (Paris, n.d.);
Le triomphe de la constance, extract in H. Prunières: Les maîtres du chant, ii (Paris, 1925);
La badine, extract ed. J. Arger (Paris, 1913);
Le dépit généreux, extract ed. J. Arger (Paris, n.d.);
Godimento e pena in amore;
La mort de Didon;
Amante di bella donna;
Le retour de la paix, extract ed. J. Arger (Paris, 1913, 2/1945)

Cantates, 1–2vv, insts, second livre (c1716/R in The Eighteenth-Century French Cantata, xii, New York, 1990):
L’amour vangé;
Les syrènes, extract ed. J. Arger (Paris, n.d.);
Le triomphe de l’amour;
Pan et Syrinx, extract ed. J. Arger (Paris, 1910);
L’enlèvement d’Orithie;
Pyrame et Thisbé;
Il dispetto in amor

Cantates, 1–2vv, insts, troisième livre (1728/R in The Eighteenth-Century French Cantata, xii, New York, 1990), ed. J. Anthony and D. Akmajian, RRMBE, xxix–xxx (1978):
Les délices champestres (Dejan);
L’heureux moment;
Ariane et Bachus;
Sur un arbrisseau (J.-B. Rousseau);
La bergère;
Tircis et Climène;
Le songe;
Europe;
Morte di Lucretia
Les vendanges, in Recueil de cantates françoises et italiennes (Amsterdam, 1726)

Airs:
published in the following books
26 airs, 1–2vv, bc, in Recueil d’airs sérieux et à boire (1695, 1696, 1697, 1698, 1713, 1716)
Nouvelles poésies spirituelles et morales sur les plus beaux airs de la musique françoise et italienne avec une basse continue (1730–37)
Second recueil des nouvelles poésies spirituelles et morales (1731)
Les parodies du nouveaux théâtre italien (1731–8)
Les parodies nouvelles et les vaudevilles inconnus (1731–6)
Nouvelles poésies morales sur les plus beaux airs de la musique françoise et italienne avec la basse (1737)
Le tribut de la toilette. Mélanges lyriques (c1744)
Recueil de pièces, petits airs, brunettes, menuets … pour les flûtes traversières, violons, pardessus de viole (c1755)
1 in La Borde E, 55

Instrumental:

Sérénade ou concert divisez en 3 suites, vns, recs, obs (1697)
Contre-dances et branles, i (?before 1709); ii, lost
Pieces in Menuets tant anciens que nouveaux (?before 1709); Deuxième recueil (?before 1709); 3e–6e recueils (?before 1709), lost
Recueil de trio italiens et françois, 2 fl/vn, bc (n.d.), lost
[6] Concerts, 2 fl (n.d.), fasc. repr., Florence, 1980; ed. R. Viollier (New York and Locarno, 1962–4)
Concerts, fl, bc (n.d.)
Brunètes anciènes et modernes, fl/vn (n.d.)

Literatura:

Treatises:
all published in Paris
Nouvelle méthode pour apprendre la musique (1709)
Leçons de musique divisées en quatre classes (c1709)
Méthode facile pour apprendre à jouer du violon (1711–12)
Petite méthode pour apprendre la musique aux enfans et même aux personnes plus avencées en âge (c1735)
Principes de musique (1736/R)

Articles:
all in Mercure de France
‘Conférence sur la musique’ (June 1729), 1281–9
‘Réponse du second musicien au premier musicien, auteur de l’examen inséré dans le Mercure d’octobre 1728’ (May 1730), 880–92
‘Réponse du second musicien au premier musicien sur les deux écrits qui concernent l’accompagnement du clavecin’ (June 1730), 1079-85

CPDL: No disponible

Rudolf Straube (Trebnitz, 5 de desembre de 1717 - London, c.1780) va ser un llaütista i compositor alemany. Es va formar en el cor de la Thomasschule de Leipzig sota la direcció de Johann Sebastian Bach. El febrer de 1740 va entrar a la Universitat de Leipzig. Anys després, a l'entorn del 1754, va viatjar a Erfurt on va interpretar diverses obres de Jakob Adlung, autor que va documentar de Straube que "li agradava especialment viatjar". Precisament, un d'aquests viatges va ser a Londres on anys més tard C.F. Pohl el va incloure en la llista de músics actius de l'any 1759 en aquell país. Com a compositor, va escriure obres per a llaüt i guitarra, algunes d'elles amb acompanyament, i en un estil clarament barroc. A partir del 1760 el seu rastre es va perdre situant la seva mort a Londres a l'entorn del 1780.

OBRA:

2 lute sonatas (Leipzig, 1746/R)
Lessons, 2 Eng. gui, bc (London, c1765)
5 sonatas, Eng. gui, 3 with kbd, vc, 2 with vn (London, 1768)
The Mecklenburg Gavotte with variations, hpd/pf (London, 1768)
2 kbd sonatas, D-Mbs;
3 pieces, theorbo lute, GB-Lbl, attrib. Straube

CPDL: No disponible

Giovanni Pacini (Catània, 2 de febrer de 1796 - Pescia, 6 de desembre de 1867) va ser un compositor italià. Fill del tenor Luigi Pacini, es va formar a Bolonya amb Marchesi (cant), amb Padre Mattei (contrapunt i harmonia) i amb Furlanetto (composició). El 1813 va estrenar la seva primera obra, una farsa musical per títol Annetta e Lucindo. Després d'aquest primer èxit, el 1817 va estrenar Adelaide e Comingio, la que seria la seva primera òpera. A partir d'aleshores, el seu ressò com a compositor va ser ascendent publicant desenes d'òperes els anys successius. Fins i tot va col·laborar amb altres autors, com el mateix Rossini. El 1821 es va establir a Lucca, on va ser nomenat maestro di cappella de la duquessa Maria Lluïsa de Borbó, i el 1822 es va construir a Viarreggio la que seria la seva residència oficial. També aquells anys, i després de la bona acollida de les òperes Alessandro nelle Indie (1824) i L’ultimo giorno di Pompei (1825), Pacini es va consagrar com un dels líders de l'òpera italiana juntament amb Donizetti, Rossini i Bellini. També aquest èxit el va promocionar en el càrrec de director musical dels teatres de Nàpols. A partir de mitjans de la dècada de 1830 la seva popularitat va entrar en lent declivi motivant un retir temporal de cinc anys. A partir del 1834 es va dedicar al Liceo Musicale que ell mateix havia fundat a Viareggio. El 1837 va ser nomenat maestro di cappella de la cort arxiducal de Lucca dedicant més temps a la composició de música religiosa. El 1842 va ser nomenat director de l'escola de música de Parma en un anys en què va decidir tornar a provar fortuna amb l'òpera. En aquest sentit, el 1840 va estrenar amb tant gran èxit l'òpera Saffo que històricament se l'ha considerat com la seva obra mestra. Finalment, el 1855 es va retirar a Pescia on es va centrar en les seves activitats com a professor i en la composició de música instrumental. Giovanni Pacini va morir a Pescia el desembre de 1867.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Don Pomponio, 1813 (ob, G. Paganini), unperf.
Annetta e Lucindo (fa, 2, F. Marconi), Milan, S Radegonda, 17 Oct 1813, I-Bc, Fc, Mr
L’ambizione delusa (dramma buffo, 2, Palomba), FP, spr. 1814, Mr*, PEA
L’escavazione del tesoro (fa, 1, Marconi), Pisa, Costanti, 18 Dec 1814, PEA; ? rev. as La ballerina raggiratrice (ob, 2, G. Palomba), unperf.
Gli sponsali de’ silfi (commedia, 1, Marconi), Milan, Filodrammatici, carn. 1814–15, Mr, PEA*
Bettina vedova (Il seguito di Ser Mercantonio) (dg, 2, A. Anelli), Venice, S Moisè, spr. 1815
La Rosina (fa, 1, Palomba), FP, sum. ?1815, PEA*
L’ingenua (fa, 1, Marconi), Venice, S Benedetto, 4 May 1816, PEA*
Il matrimonio per procura (dg, 1, G. Scannamusa [Anelli]), MR, 2 Jan 1817, Mr*
Dalla beffa il disinganno, ossia La poetessa (dramma buffo, 1, G. Scopabirba [Anelli]), MR, 11 Jan 1817, Mr* [suppressed after 3 perf.]; rev. with new text as Il carnevale di Milano (dramma buffo, 1, P. Lattanza), MR, 23 Feb 1817, Mr
Piglia il mondo come viene (dg, 2, Anelli), MR, 28 May 1817, Mr
Adelaide e Comingio (melss, 2, G. Rossi), MR, 30 Dec 1817, Fc, Mr*, OS, excerpts (Milan, 1818); also as Isabella e Florange, Il comingio, Comingio pittore
Atala (azione drammatica, 3, A. Peracchi), Padua, Nuovo, June 1818
Gl’illinesi, 1818 (os, F. Romani), unperf.
Il barone di Dolsheim (mel, 2, Romani), MSC, 23 Sept 1818, Mc, Mr, Nc, Vt, Catania (Biblioteca Chisari), vs (Milan, 1831); also as Federico Il re di Prussia, Il barone di Felcheim, La colpa emendata dal valore
La sposa fedele (mel, 2, Rossi), Venice, S Benedetto, 14 Jan 1819; rev. version, MSC, 1 Aug 1819; Bc, Fc, Mc, Mr*, Nc, US-Bp, excerpts (Milan, 1820–22)
Il falegname di Livonia (mel, 2, Romani), MSC, 12 April 1819; rev. version, FP, 28 Feb 1823; I-Mr, Nc*, Rsc, duet (Milan, n.d.), trio (Milan, 1819)
Vallace, o sia L’eroe scozzese (mels, 2, Romani), MSC, 14 Feb 1820, Mc, Mr, excerpts (Milan, 1820); also as Odoardo I re d’Inghilterra, PEA
La sacerdotessa d’Irminsul (melodramma eroico, 2, Romani), Trieste, Grande, 11 May 1820, Fc [not the same text as Bellini’s Norma], PEA*
La schiava in Bagdad (mel, 2, V. Pezzi), Turin, Carignano, 20 Oct 1820, Mt, Nc, PEA, Vt, cavatina (Milan, 1827)
La gioventù di Enrico V (melodramma giocoso, 2, G. Tarducci or J. Ferretti, partly after W. Shakespeare), Rome, Valle, 26 Dec 1820, Fc, Mr, Nc, PEA*, Rsc; also as La bella tavernara, ossia Le avventure d’una notte
Cesare in Egitto (melodramma eroico, 2, Ferretti), Rome, Argentina, 26 Dec 1821, PEA*
La vestale (os, 2, L. Romanelli), MSC, 6 Feb 1823, Mc, Mr*,Vt, vs (Milan, 1830 or 1831)
Temistocle (dm, 2, P. Angillesi, after P. Metastasio), Lucca, Giglio, 28 Aug 1823, B-Bc, I-Mr, PEA, Rsc, excerpts (Milan, 1824)
Isabella ed Enrico (melss, 2, Romanelli), MSC, 12 June 1824, Mr*, excerpts (Milan, 1824)
Alessandro nelle Indie (dm, 2, G. Schmidt, after Metastasio), NC, 30 Sept 1824, Mr, Nc, PEA, excerpts (Milan, 1825–7)
Amazilia (mel, 1, Schmidt), NC, 6 July 1825; rev. version (2), Kärntnertor, Vienna, 20 Feb 1827; Fc, Mc, Mr, Nc, PEA*, Rsc, vs (Milan, 1830 or 1831)
L’ultimo giorno di Pompei (dramma serio, 2, A.L. Tottola [not after Bulwer-Lytton]), NC, 19 Nov 1825, Mr, Nc*, Vt, vs (Milan, 1830 or 1831)
La gelosia corretta (melss, 3, Romanelli), MSC, 27 March 1826, Mc, Mr*, excerpts (Milan, 1826)
Niobe (dramma eroico-mitologico, 2, Tottola), NC, 19 Nov 1826, Mr, Nc*, PEA, excerpts (Milan, 1827)
Gli arabi nelle Gallie (mels, 2, Romanelli, after C.V.P. d’Arlincourt: Le renégat), MSC, 8 March 1827, Bc, Mr, PEA*, vs (Milan, 1828); rev. with 7 new nos., Paris, Italien, 30 Jan 1855
Margherita regina d’Inghilterra (mels, 2, Tottola), NC, 19 Nov 1827, Mr, excerpts (Milan, 1828); also as Margherita d’Anjou
I cavalieri da Valenza (melodramma tragico, 2, Rossi), MSC, 11 June 1828, Mc*, Mr, vs (Milan, ?1833)
I crociati in Tolemaide, ovv. Malek-Adel (mels, 2, C. Bassi), Trieste, Grande, 13 Nov 1828, Mr*, PEA, excerpts (Milan, 1830); rev. as La morte di Malek-Adel, Rome, Apollo, 6 Feb 1832
Il talismano, o sia La terza crociata in Palestina (melodramma storica, 3, G. Barbieri, after W. Scott), MSC, 10 June 1829, Mc*, Mr, PEA, vs (Milan, 1830 or 1831)
I fidanzati, ossia Il contestabile di Chester (mel, 3, D. Gilardoni, after Scott), NC, 19 Nov 1829, Mc, Mr, Nc*, Vt, vs (Milan, ?1830)
Giovanna d’Arco (azione drammtica musicale, 2, Barbieri, after F. von Schiller), MSC, 14 March 1830, Mc*, Mr, PEA, excerpts (Milan, 1830)
Il corsaro (melodramma romantico, 3, Ferretti, after Byron), Rome, Apollo, 15 Jan 1831, Mc*, Mr, vs (Milan, 1831); rev. MSC, 10 Jan 1832
Il rinnegato portoghese (Gusmano d’Almeida), 1831 (os, Romanelli), supposedly for VF, unperf. [replaced by Ivanhoe]
Ivanhoe (mel, 2, Rossi, after Scott), VF, 19 March 1832, Mc, Mr*, Nc, PEA, Vt, vs (Milan, 1832) [no connection with Rossini pasticcio, arr. A. Pacini]
Don Giovanni Tenorio, o Il convitato di pietra (fa, 2, G. Bertati), Viareggio, Casa Belluomo [private theatre], spr. 1832
Gli elvezi, ovvero Corrado di Tochemburgo (mel, 2, Rossi), NC, 12 Jan 1833, Mr*, Nc, excerpts (Milan, n.d.)
Fernando duca di Valenza (mel, 1, P. Pola), NC, 30 May 1833, Mr*
Irene, o L’assedio di Messina (mels, 3, ‘Cirino da Palermo’ [Rossi]), NC, 30 Nov 1833, Mr, Nc*, excerpts (Milan, 1834)
Carlo di Borgogna (melodramma romantico, 3, Rossi), VF, 21 Feb 1835, PEA, Vt
Bellezza e cuor di ferro (dg, 2), Viareggio, Casa Belluomo, carn. 1835–6 [? revival of Rossini’s Matilde Shabran, ossia Bellezza e cuor di ferro, for which Pacini wrote 3 nos.]
La foresta d’Hermanstadt (ob), private perf., Viareggio, 1839 [existence uncertain]
Furio Camillo (melodramma tragico, 3, Ferretti), Rome, Apollo, 26 Dec 1839, Nc, excerpts (Milan, 1841)
Saffo (tl, 3, S. Cammarano, after P. Beltrame), NC, 29 Nov 1840, CATc, Mc, Mr, Nc*, vs (Milan, 1841)
L’uomo del mistero (melss, 2, D. Andreotti, after Scott), Naples, Nuovo, 9 Nov 1841, Mr, Nc*, vs (Naples, n.d.), excerpts (Milan, n.d.)
Il duca d’Alba (tl, prologue and 2, G. Peruzzini and F.M. Piave), VF, 26 Feb 1842, Mr*, Nc, Vt, vs (Milan, 1842); ?rev. as Adolfo di Werbel, NC, 4 Nov 1842
La fidanzata corsa (melodramma tragico, 3, Cammarano, after P. Mérimée: Colomba), NC, 10 Dec 1842, Mc, Mr, Nc*, vs (Milan, ?1843)
Maria, regina d’Inghilterra (tl, 3, L. Tarantini, after V. Hugo: Marie Tudor), Palermo, Carolino, 11 Feb 1843, Mc, Mr, Nc*, vs (Milan, ?1843)
Medea (tl, 3, B. Castiglia), Palermo, Carolino, 28 Nov 1843; rev. version, Vicenza, 1845, Mr*, Nc, vs (Milan, n.d.)
Luisetta, o La cantatrice del molo [di Napoli] (melodramma giocoso, 2, Tarantini), Naples, Nuovo, 13 Dec 1843, Mr, Nc, PEA, excerpts (Milan, n.d.), vs (Naples, 1844) also as Luisella
L’ebrea (dramma lirico, 3, G. Sacchèro), MSC, 27 Feb 1844, Mc, Mr*, PEA, vs (Naples, 1844), excerpts (Milan, 1844)
Lorenzino de’ Medici (tl, 2 [4 pts], Piave), VF, 4 March 1845, Nc,Vt, vs (Naples, 1865); rev. as Elisa Valasco, Rome, Apollo, 3 Jan 1854; also rev. as Rolandino di Torresmondo, NC, 20 March 1858
Bondelmonte (tl, 3, Cammarano, after Voltaire), FP, 18 June 1845, Mc, PEA, vs (Milan, n.d.); also perf. as Buondelmonte
Stella di Napoli (dramma lirico, 3, Cammarano), NC, 11 Dec 1845, Bc, Mr*, Nc, vs (Milan, 1846)
La regina di Cipro (dramma lirico, 4, F. Guidi), Turin, Regio, 7 Feb 1846, Mr*, vs (Milan, 1846)
Merope (tl, 3, Cammarano, after Voltaire), NC, 25 Nov 1847, Mr*, Nc, vs (Naples, 1848), excerpts (Milan, 1848)
Ester d’Engaddi (dramma tragico, 3, Guidi), Turin, Regio, 1 Feb 1848
Allan Cameron (mel, 4, Piave), VF, 21 March 1848, Mr*, Vt, excerpts (Milan, n.d.)
Zaffira, o La riconciliazione (melodramma lirico, 3, A. de Leone), Naples, Nuovo, 14 Nov 1851, Nc
Malvina di Scozia (tl, 3, Cammarano), NC, 27 Dec 1851, Mr, Nc, vs (Naples, 1852)
L’assedio di Leida [Elnava] ?1852, (os, Piave), unperf.
Rodrigo di Valenza (os), for Palermo, Carolino, carn. 1852–3, unperf.; working title for Lidia di Brabante
Il Cid (tl, 3, A. de Lauzières), MSC, 12 March 1853, Mc*
Lidia di Brabante (os, Gaetano [surname illegible]), unperf. [listed by Pacini in an MS list, 1859, as Palermo, Carolino, spr. 1853]; eventually given as La punizione
Romilda di Provenza (tl, 3, G. Micc), NC, 8 Dec 1853, Nc*, PEA
La donna delle isole (os, Piave), for VF, carn. 1853–4, unperf. [replaced by La punizione]
La punizione (mel, 3, C. Perini), VF, 8 March 1854, Vt
Margherita Pusterla (mel, 2, D. Bolognese), NC, 25 Feb 1856 [possibly unperf.] Nc, PEA, excerpts (Rome, n.d.)
Niccolò de’ Lapi (melodramma tragico, 3, C. Perini, after Cencetti: La punizione, 1854), announced in Rio de Janeiro, 1855, not perf. there, BR-Rn; 1st known perf. Florence, Pagliano, 29 Oct 1873; Act 1 I-PLcon* (with orig. title, Lidia di Brusselle, deleted), complete copy Fc; much of its music probably taken from La punizione
Il saltimbanco (dramma lirico, 3, G. Checchetelli), Rome, Argentina, 24 May 1858, Mr*, Nc, PEA, Rsc, vs (Milan, n.d.), vs (Naples, 1859)
Gianni di Nisida (dramma lirico, 4, Checchetelli), Rome, Apollo, 29 Oct 1860, PEA*
Il mulattiere di Toledo (commedia lirica, 5, Cencetti), Rome, Apollo, 25 May 1861
Belfegor (melodramma fantastico, prologue and 4 pts, A. Lanari, after N. Machiavelli), FP, 1 Dec 1861, PEA* [probably comp. 1851]
Carmelita, 1863 (os, Piave, after A. Dumas père: Don Juan de Marana), for MSC, unperf.; score identical to Don Diego di Mendoza except for names of characters
Don Diego di Mendoza (opera fantastica, 3, Piave), VF, 12 Jan 1867, PEA,Vt*, excerpts (Milan, n.d.)
Berta di Varnol (dramma lirico, prologue and 3, Piave), NC, 6 April 1867 [partly comp. 1859]

Doubtful:
La chiarina (fa, 1, Anelli), Venice, S Moisè, carn. 1815–16 [? a confusion with G. Farinelli’s setting];
I virtuosi di teatro (fa, 1, Rossi), MR, 1817 [? by S. Mayr];
La bottega di caffè (ob, G. Foppa, after C. Goldoni), MR, 1817 [? F. Gardi];
Rinnegato portoghese, 1831;
Belezza e cuor, 1835;
Valeria, 1838 [by Sarmiento];
La foresta, 1839;
L'orfana svizzera, 1848;
Alfrida, c1850;
I portoghesi nel Brasile, 1856

Other:
Cantatas:
La felicità del Lario (A. Anelli), Pavia, 1816
L’omaggio più grato (Anelli), Pavia, 1819
La reggia d’Astrea, Trieste, ?1821 [possibly same as Il puro omaggio]
Il puro omaggio, Trieste, for name day of Francis I of Austria, 4 Oct 1822
Il felice ritorno, Naples, S Carlo, for Francis I of Naples, July 1825
Cantata, Naples, S Carlo, for king’s name day, 4 Oct 1825
Partenope, Naples, S Carlo, ?1826
L’annunzio felice, Naples, S Carlo, for the betrothal of Maria Cristina of Naples and Ferdinand VII of Spain, 9 Sept 1829
Cantata for the marriage of Prince Ferdinand of Austria and Anna Maria of Saxony
Cantata, Naples, S Carlo, for the accession of Ferdinand II, 8 Nov 1830
Il felice imeneo (G. Rossi), Naples, S Carlo, 3 Dec 1832 [with ballet by Pacini]
Cantata, Viareggio, in presence of Duke of Lucca and Queen Isabella of Spain, 1837
Cantata (dall’Olio), Rome, Campidoglio, in honour of Pius IX, 1847 or 1848
La ronde della Guardia civica (F. Schmidt), Venice, La Fenice, 1848
Cantata (A. de Lauzières), Rio de Janeiro, for the emperor’s name day, 1851
Cantata, for the assumption of the throne by Napoleon III, Dec 1852 or 1853
Cantata, Bologna, in honour of Pius IX, 1857
Rossini e la patria (Mercantini), Pesaro, 22 Aug 1864
L’Italia cattolica (V. de Cesari), not perf.
1 section in In morte di Maria Malibran (A. Piazza), Milan, La Scala, 17 March 1837, collab. Donizetti, Coppola, Mercadante, Vaccai; autograph I-Mr, vs (Milan, 1837)

Ov., choruses for Sophocles:
Oedipus, Vicenza, 15 Sept 1847, vs (Milan, 1848);
Inno pel vicerè d’Egitto (C.F. de’ Pellegrini), 1864;
Inno a Guido d’Arezzo, vv, orch, Florence, Pergola, 1865 (Florence, c1865);
Canto del prigionero (Montanelli), Fucecchio, 1866;
L’amante alla tomba, serenata, ?1816 (Milan, c1820);
Album of songs, Rome, 1822;
6 romanze;
2 other song albums;
many separate songs, arias, etc.

Vocal religiosa:

Orats:
Il trionfo della religione, Longiano, 1838;
Il trionfo di Giuditta (G.R. Abate), composed 1852 [perf. posth., Catania 1869];
Sant’Agnese (Prinzivalli), 1857 as Il trionfo della fede, Lucca, 1858;
La distruzione di Gerusalemme (S. Fioretti), Florence, 27 June 1858;
Il carcere Mamertino (F. Massi), Rome, sum. 1867

Masses:
for the Madonna del Castello, Milan, 1822; 8vv, 1827;
for Pacini’s pupils, Viareggio, 1835;
1 unacc., many for 3vv, 4vv, 8vv, orch, some with org, db, all after 1837;
1 with str, harp, org, 1865

Requiems:
c, 4vv, orch, org (Milan, 1843);
for Michele Puccini, 1864;
for the proposed transference of Bellini’s remains, 1864

Others:
Vespers, for Pacini’s pupils, Viareggio, ?1835;
many vespers, 4vv, 8vv, orch, after 1837;
Miserere, 4vv, unacc., for the papal choir (Milan, n.d.);
Miserere, vv, va, vc, Bologna, 1857;
De profundis, motets, hymns, etc.
other works

Instrumental:

Sinfonia Dante, orch, pf, 1863), perf. Florence, Pergola, 1865 (Florence, ?1864):
1 Inferno, 2 Purgatorio, 3 Paradiso, 4 Il ritorno trionfale di Dante sulla terra;
6 str qts, c1860–63, incl. no.2 (Turin, n.d.), no.4 (Florence, 1863);
Octet, 3 vn, ob, bn, hn, vc, db, c1860–63;
3 Trios, pf, vn, vc, 1864–5;
trios, qts for pf, fl, ob, bn, Milan, ?1815;
other chbr works, incl. many duets

Literatura:

Cenni storici sulla musica e trattato di contrappunto (Lucca, 1834)
Sulla originalità della musica melodrammatica italiana del sec. XVIII: ragionamento (Lucca, 1841)
Corso teorico-pratico di lezioni di armonia (Milan, 1845)
Principi elementari col metodo del Meloplasto (Lucca, 1849)
Memoria sul migliore indirizzo degli studii musicali (Florence, 1863)
Lettera ai municipi italiani per una scuola musicale (n.p., 1863)
Progetto pei giovani compositori (n.p., 1863)
Vita di Guido d’Arezzo (?1865)
Le mie memorie artistiche (Florence, 1865); ed. F. Magnani (Florence, 1875/R in BMB, section3, lix) [incl. posth. new material and work-list]
Discources on various occasions (1862, 1865 [in morte di Michele Puccini], 1867)
Articles in Boccherini, Gazzetta musicale di Firenze, Gazzetta musicale di Napoli, GMM, Il Pirata, L’arpa, La scena

CPDL: No disponible

Aloysius Ludwig [Léon (Fyodorovich)] Minkus (Wien, 23 de març de 1826 - Wien, 7 de desembre de 1917) va ser un violinista i compositor austríac. Es va formar probablement a Viena abans de viatjar a París a el 1846, ciutat on va participar musicalment en l'obra Paquita de Delvedez. Des d'allà va marxar cap a Rússia on va ser nomenat director de l'orquestra del príncep Yusupov. També allà va realitzar recitals com a violinista i va treballar com a professor de violí. El 1862 va ser nomenat director de l'orquestra del Teatre Bol'shoy i el 1866 va ser nomenat professor de violí del Conservatori de Moscou. El seu primer èxit com a compositor va arribar el 1869 gràcies a l'estrena del seu extens ballet Don Quixote fet que va motivar el seu nomenament, el 1870, com a compositor oficial de ballets de Sant Petersburg sota direcció de Stepan Gedeonov. Precisament, el 1877 va estrenar, entre altres, el ballet La bayadère el qual va ser molt ben rebut, fins i tot més que el famós Llac dels Cignes de Tchaikovsky, estrenat aquell mateix any. El 1891 va decidir tornar a Viena on es va jubilar i va viure d'una pensió russa. Finalment, va morir a Viena el desembre de 1917.


OBRA:

Instrumental:

Ballets:
first performed in St Petersburg unless otherwise stated
c20 ballets, incl. Paquita, collab. Delvedez, Paris, 1846;
Néméa, collab. Saint-Léon, Paris, 1864;
Fiametta, collab. Saint-Léon, 1864;
La source, collab. Delibes, Paris, 1866, arr. pf (Paris, 1866);
Le poisson d’or, collab. Saint-Léon, Paris, 1867;
Le lys, collab. Saint-Léon, Paris, 1869;
Don Quixote, 1869;
Camargo, 1872;
Les brigands, 1875;
Les aventures de Pelée, 1876;
La bayadère, 1877;
Roxana, 1878;
Mlada, 1879;
Nuit et jour, 1882;
Les pillules magiques, 1886;
L'offrande à l’Amour, 1886

Other:
Vn works, incl. concs., études and teaching pieces;
Pf music;
Songs;

CPDL: No disponible

Pedro Etienne Solere (Mont Louis, 4 d'abril de 1753 - Paris, 1817) va ser un compositor francès. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de quan tenia 14 anys com a clarinetista d'un regiment d'infanteria. El 1779 va viatjar a París on va rebre formació de Michel Yost. El 1784 va participar per primera vegada al Concert Spirituel on després d'interpretar amb èxit com a solista, va ser contractat per Lluís Felip d'Orleans. La seva fama va créixer i va realitzar nombroses gires concertants per Itàlia, Espanya i Rússia. Al seu retorn a França i després de la mort del duc va ser nomenat primer clarinet de l'orquestra reial i professor de clarinet del Conservatori de París. Com a compositor, tot i ser bon amic de Francois Devienne, va mostrar un estil més proper al de l'Escola de Mannheim. Pedro Etienne Solere va morir a París el 1817.

OBRA:

Instrumental:

Concerto en mi bémol majeur, pour clarinette et orchestre
Concerto en mi bémol majeur, pour deux clarinettes et orchestre
Concerto espagnol en si bémol majeur, pour clarinette et orchestre
Symphonies concertantes n°1 et 2, pour deux clarinettes et orchestre
2 Duos pour deux clarinettes
3 Fantasies pour clarinette et piano

CPDL: No disponible

Wolfgang Amadeus Mozart [Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart] (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Wien, 5 de desembre de 1791) va ser un compositor i pianista austríac. Considerat com un dels més grans genis musicals de tots els temps, Mozart va compondre una obra original i extensa que va abastar gèneres tant diferents com l'òpera bufa, la música sacra i les simfonies, i es va fer cèlebre no tan sols per les seves extraordinàries dots com a músic, sinó també per la seva agitada biografia personal, marcada per la rebel·lia, les conspiracions en contra seva i la seva mort prematura. Personatge rebel i impredictible, Mozart va prefigurar la sensibilitat romàntica. Va ser, juntament amb Händel, un dels primers compositors que van intentar viure al marge del mecenatge de nobles i religiosos, fet que va posar en relleu el pas a una mentalitat més lliure respecte la normativa de l'època. El seu caràcter anàrquic i aliè a les convencions va despertar adhesions i enemistats. Fill del compositor Leopold Mozart i d'Anna Maria Mozart, la seva va ser una família benestant de funcionaris públics. Leopold era compositor i violinista de la cort del príncep arquebisbe de Salzburg i autor d'un manual d'iniciació en l'art del violí, publicat el 1756. Mozart va ser el setè fill d'aquest matrimoni, però només ell i la seva germana Maria Anna Nannerl van sobreviure. Ambdós van créixer en un ambient en el qual la música va dominar el paisatge, ja que el pare era un excel·lent violinista que treballava com a compositor i vicemestre de capella a la cort del príncep-arquebisbe Segimon de Salzburg. En aquell temps, Salzburg començava a recuperar-se dels desastres humans i econòmics de les guerres civils del segle XVII, però tot i així la vida cultural i econòmica girava gairebé exclusivament al voltant de la figura feudal de l'arquebisbe, alhora que començaven a circular idees il·lustrades entre una naixent burgesia urbana, si bé aliena als centres socials de més prestigi i poder com Viena. Va ser en aquest context social i polític on Mozart va viure els primers anys.

Leopold, ferm i de conviccions profundes, va educar als seus fills des de ben petits com a músics capaços de contribuir al benestar econòmic de la família i de convertir-los en servidors a sou del príncep de Salzburg. Una aspiració lògica i comuna en el seu temps. Nannerl Mozart, cinc anys més gran que Wolfgang, va ser la primera mestra de Mozart. L'interès i les atencions de Leopold es van concentrar al principi en la formació de la dotada Nannerl, sense adonar-se de la primerenca atracció que el petit Mozart sentia per la música ja que als 3 anys ja interpretava amb el teclat del clavecí, assistia a les classes de la seva germana i s'amagava sota de l'instrument per escoltar al seu pare quan componia les seves obres. Pocs mesos després, Leopold es va veure obligat a donar lliçons als dos i va quedar sorprès en contemplar el seu fill de 4 anys llegir les notes sense dificultat i tocar minuets amb més facilitat del que es podia imaginar. Va ser evident, per tant, que la música era la segona naturalesa del precoç Wolfgang, capaç a tant tendra edat de memoritzar qualsevol passatge escoltat a l'atzar, de repetir al teclat les melodies que li havien agradat a l'església i d'apreciar amb tant encert com innocència les harmonies d'una partitura. Un any més tard, Leopold va descobrir en el quadern de notes de la seva filla les primeres composicions de Wolfgang, escrites amb cal·ligrafia infantil i plenes de taques de tinta, però correctament desenvolupades. Possiblement emocionat, Leopold va decidir dedicar-se en cos i ànima en la seva educació. L'orgull patern no va poder contenir-se i Leopold va decidir presentar als seus dos petits genis en el món dels aristocràtics i nobles, a fi tant de delectar-se amb les previsibles lloances com de trobar generosos mecenes i protectors disposats a assegurar la carrera dels futurs músics. Renunciant a tota ambició personal, es va dedicar exclusivament a la missió de conduir als germans prodigiosos fins a la plena maduresa musical.

Tot i que el nen era sens dubte un geni, cal observar que el seu talent va ser educat, esperonat i polit per la diligència del pare, al qual només cal atribuir haver exposat a un nen de salut trencadissa als constants rigors d'uns viatges certament incòmodes. La iconografia del Mozart infant no ens ofereix un retrat fidel del seu aspecte, però els testimonis coincideixen en una pal·lidesa extrema, gairebé malaltissa. Així, els germans Mozart es van convertir en concertistes infantils en gires cada vegada més ambicioses alhora que van comptar amb el beneplàcit del príncep, sense el qual no haurien pogut abandonar la ciutat. Entre els anys 1762 i 1766 van realitzar diversos viatges per Alemanya, França, Gran Bretanya i els Països Baixos. El 1762, un any després de la primera composició escrita per Mozart, tant ell com la seva germana van començar a realitzar concerts en els salons de Munich i Viena. En el mateix any van viatjar a Frankfurt, Suro, Brussel·les i París. A Versalles, aquell nen mimat per l'aplaudiment de tots, però nen al cap i a la fi, va saltar espontàniament a les faldilles de l'emperadriu per abraçar-la, i li va proposar a la futura reina Maria Antonieta, de la seva mateixa edat, casar-se amb ell. Des d'allà van marxar a Londres, on van tocar al palau de Buckingham i van conèixer a Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, les composicions de qui van marcar profundament a Mozart. En només sis setmanes, Wolfgang va ser capaç d'assimilar l'estil de Johann Christian i compondre versions personals de la seva música. La primera gira va concloure el 1766. Entre els anys 1767 i 1769 van donar concerts per Àustria, i des d'aquesta data fins el 1771 a Itàlia, on va rebre la protecció del Pare Martini, que va gestionar el seu ingrés a l'Accademia Filarmonica. Des d'allà van tornar a Salzburg on va ser rebut amb el títol honorífic de Konzertmeister de la cort. Mozart aviat es va haver de familiaritzar amb el violí i l'orgue, amb el contrapunt i la fuga, la simfonia i l'òpera. La permeabilitat del seu caràcter va facilitar l'assimilació de tots els estils musicals. També va començar a compondre seriosament, primer minuets i sonates, després simfonies i més tard òperes i obra religiosa, encàrrecs ben pagats però poc interessants per les seves aspiracions, i que va acceptar per la imperiosa necessitat de guanyar diners suficients per sobreviure i seguir viatjant. En aquell temps també va donar classes de clavicèmbal.

A partir del 1770 el Papa Clement XIV va atorgar a Mozart l'Ordre de l'Esperó d'Or amb el títol de cavaller i l'Acadèmia de Bolonya el va distingir amb el títol de compositore. El 16 de desembre de 1771 els Mozart van tornar a Salzburg, aureolats pel triomf assolit a Itàlia però sempre a mercè de les circumstàncies. Mozart, amb 15 anys, ja tenia en el seu haver l'escriptura de més de 100 composicions (concerts, simfonies, misses, motets i òperes) si bé la mort de l'arquebisbe de Salzburg, i les idees i el caràcter del nou mitrat, el comte Gerónimo Colloredo, van alterar el rumb de la vida de Mozart. Contràriament al que hom pot imaginar, l'atmosfera de l'Àustria catòlica era menys rígida i puritana que la de l'Alemanya protestant, sobretot a Viena, i el nou arquebisbe no era un senyor feudal a la manera antiga, sinó tot un reformista il·lustrat, que va convertir als servents i criats de la seva cort en funcionaris públics. En aquesta operació, però, Colloredo va actuar amb la rigidesa d'un dèspota, i per al jove Mozart, equiparat administrativament als jardiners de palau, la modernització de la cort li va resultar més humiliant i costosa que el tracte benvolent i paternal, encara que arbitrari, del seu antic protector. La cort de Salzburg va estar, a més, impregnada de clericalisme i intrigues en la tradició vaticana, i el vitalisme i cosmopolitisme de Mozart anhelava la vida de Viena, per la intensitat de la seva obertura i curiositat musical i l'animació artística dels seus teatres. Només la seva naturalesa alegre i despreocupada va salvar al jove de l'apatia o la rebel·lió i li va permetre crear en aquesta època més i millor que mai. Era la fi del nen prodigi i el començament de la maduresa musical. En els seus concerts va trencar amb les concepcions tradicionals aconseguint un veritable diàleg entre l'orquestra i els solistes. Mozart resultava per tots alhora nou i estrany. Però tampoc la seva següent òpera, La finta giardiniera, en què va fusionar per primera vegada drama i sàtira, va constituir un èxit, encara que havia tractat de seguir al peu de la lletra les regles de la moda i els convencionalismes. El jove es va sentir frustrat, i desitjava compondre amb llibertat i fugir del marc estret i provincià de la seva ciutat natal. Noves i breus visites a Itàlia i Viena van augmentar les seves ànsies d'ampliar horitzons.

Durant aquest període la seva producció d'encàrrec va ser principalment religiosa, tot i que Mozart va compondre diverses òperes, quartets de corda, sonates i divertiments. Després d'una estada a Munich el 1775, per representar, davant l'elector Maximilià III, La finta giardiniera, Mozart va aconseguir finalment autorització de Colloredo per a una nova gira. Acompanyat aquesta vegada de la seva mare, va partir de Salzburg, feliç d'abandonar la seva 'salvatge ciutat natal' i amb l'esperança de reviure els seus èxits infantils a París. Però primer es va aturar llargs mesos del 1777 a Munich, Augsburg i Mannheim, entre altres ciutats. En l'última va fer amistat amb Ramm, Wendling i Cannabich i va escriure un concert per a piano. El 23 de març de 1778 va arribar a París, on va conèixer la primera de les seves més amargues experiències, la ignorància de la ciutat. Mozart va escriure dures paraules per la frivolitat i insensibilitat musical vers la seva obra. Les seves condicions de subsistència es van fer sensiblement precàries, motiu que va contribuir a minar la ja precària salut de la seva mare i Anna Maria va morir el 3 de juliol, una mort que va contribuir a incrementar els malentesos i les tenses relacions entre pare i fill. Abans de tornar a Salzburg, va entrar en contacte amb la família Weber a Mannheim. De fet, en la primera estada a la ciutat s'havia enamorat d'Aloysia Weber, una prometedora cantant. Els dos anys següents els va passar a Salzburg fins que li va arribar un encàrrec de Munich, la composició de l'òpera Idomeneu. El 1781 Mozart i la família Weber van coincidir a Viena. Ell, com a membre de la cort de Colloredo, i la família Weber, per seguir els esdeveniments musicals de la temporada. Rebutjat anteriorment per Aloysia, Mozart es va fixar en la seva germana Constance Weber.

Mentrestant, les relacions amb l'arquebisbe es van deteriorar i Mozart, per a desesperació de Leopold, va mostrar una actitud rebel i poc diplomàtica. A principis de maig, Mozart va rebre l'ordre, a través d'un lacai de Colloredo, d'abandonar immediatament Viena, pel que sembla, per portar un paquet a Salzburg, on se l'obligava a romandre a la ciutat. Mozart, ofès, va presentar la seva carta de dimissió a l'arquebisbe, que la va acceptar immediatament. Lliure de patrons, Mozart va decidir viure a Viena la resta de la seva vida. Mozart, sense voler-ho, va anticipar a l'artista modern del romanticisme, molt en consonància amb l'esperit rebel del Sturm und Drang i la sensibilitat wertheriana que va commocionar la joventut alemanya de l'època, la d'un artista que anhelava alliberar-se de la servitud feudal, que es resistia a inserir-se en les files del funcionariat cultural, i que pretenia, en darrera instància, sobreviure per sí mateix. A Viena va començar a donar lliçons de piano i a compondre sense descans. Molt aviat va rebre l'encàrrec d'escriure una òpera per a commemorar la visita del gran duc de Rússia a Viena. Com en aquell temps estaven de moda els temes turcs, exponents de l'exotisme oriental amb certs tocs lleument eròtics, Mozart va abordar la composició de El rapte del serrall, que, estrenada un any més tard, es va convertir en el seu primer gran èxit vienès, i no solament a Àustria sinó també a Alemanya i altres ciutats europees com Praga. El 4 d'agost de 1782, poc després d'aquest gran triomf, Mozart es va casar amb Constance Weber, a qui va dedicar la serenata Nachmusik.

El matrimoni es va instal·lar a Viena en un pis cèntric que es va omplir aviat d'alegria desbordant, amb festes fins a la matinada, balls, música i nens. Era un ambient embogit, anàrquic i despreocupat, molt al gust de Mozart, que enmig d'aquell caos va poder desenvolupar el seu enorme impuls creador. En els nou anys del seu matrimoni van donar a llum set fills, dels quals només van sobreviure dos, Karl Thomas i Franz Xaver, nascut quatre mesos abans de la mort de Mozart, i futur pianista i compositor. Constance, afeblida pels embarassos, es va veure obligada a seguir cures de repòs precàries degut a la feble economia familiar. El 1784 es va apropar a la francmaçoneria per saciar una ànsia d'universal fraternitat i espiritualitat que Mozart, com molts catòlics austríacs, sacerdots inclosos, va trobar en els símbols i els ritus maçons abans que en la pompa clerical de l'Església. Una simbologia que més endavant va saber plasmar musicalment en la composició de La flauta màgica. Fins el 1787, i sobretot a partir dels èxits vienesos de 1784, va gaudir d'uns anys que s'han de qualificar de feliços. Durant aquest primer període, la seva producció va ser ingent en tots els gèneres: concerts per a piano, trios, quartets, quintets, etc. El 1783 havia escrit una de les seves millors obres, la Missa en do menor. I de 1784 daten els més cèlebres concerts per a piano si bé el públic va continuar mostrant-se reticent i consternat davant d'una música que no va acabar d'entendre. El 1786 va compondre Les noces de Fígaro, amb llibret de Lorenzo da Ponte a partir de l'obra de Beaumarchais. L'elecció del tema va ser arriscat i subversiu ja que l'obra original estava prohibida però en aquesta mateixa elecció es va posar de manifest el principi liberal del compositor en participar de la crítica suau, però en el fons corrosiva, que hàbilment havia dut a terme Beaumarchais. Mozart va esperar amb impaciència el dia de l'estrena de la seva nova òpera però després d'algunes representacions, els vienesos no van tornar al teatre i la crítica va desqualificar l'obra titllant-la d'excessivament audaç i difícil.

Els darrers anys, va iniciar un període gris i dolorós que ja s'allargaria fins a la seva mort. Els biògrafs ho van atribuir als vicis excessius així com a les costoses malalties de Constance i de les maquinacions dels músics vienesos, envejosos del seu geni. Mozart es va haver d'enfrontar a l'amenaça real de la misèria sense saber molt bé com aturar-la. El matrimoni va canviar de casa en diverses ocasions a la cerca d'una residència més econòmica. Van rebre diners d'amics generosos que finalment van declinar de nous préstecs assumint que Mozart no els hi tornaria. La salut de Constance va empitjorar i Mozart va haver d'enviar-la, malgrat els seus deutes, a un sanatori. Aquesta circumstància va entristir profundament a Mozart i per sobreviure va haver de donar classes particulars. Tot i les dificultats, les composicions d'aquesta època ens parlen d'un Mozart tendre, lleuger i en general alegre, encara que amb alguns tocs de melangia. La Petita música nocturna i la cèlebre Simfonia Júpiter van ser bons aquests exemples d'aquests darrers anys. Alhora, va rebre des de Praga l'encàrrec d'una òpera. El resultat va ser Don Giovanni, estrenada amb gran èxit el 29 d'octubre de 1787. Praga, enamorada del mestre, li va suplicar que romangués allí, però Wolfgang va rebutjar l'atractiva oferta, que segurament hagués millorat la seva posició, per estar més a prop de la seva esposa. El 1790 es va estrenar a la capital austríaca la seva òpera Così fan tutte i l'any següent La flauta màgica. Inesperadament, ambdues van ser rebudes amb entusiasme pel públic i la crítica. Semblava que els vienesos començaven a apreciar, finalment, el seu geni sense reserves i van començar a mostrar la seva gratitud. Tanmateix, el dia de l'estrena de La flauta màgica, el 30 de setembre de 1791 a Viena, ja no va poder assistir al gran triomf popular de la més optimista i estimada de les seves composicions degut a febres intenses i a estranyes tremolors.

Mesos abans, el juliol de 1791, quan Mozart ja començava a patir els símptomes de la malaltia que mesos més tard li provocaria la mort, s'especula que urèmia, va rebre la visita d'un personatge 'prim i alt que s'embolicava en una capa grisa', que li va encarregar la realització d'un rèquiem. La llegenda posterior, de connotacions romàntiques, ha pretès fer entendre que Mozart va veure en l'anònim personatge l'encarnació de la seva pròpia mort. Des de 1954 es coneix, per un retrat, l'aspecte físic del visitant, un tal Anton Leitgeb, enviat pel comte Franz von Walsegg, per demanar la composició d'un missa de rèquiem en honor a la seva esposa morta. El fet que personatges amb recursos encarreguessin secretament composicions a músics famosos i les presentessin en públic com a obres pròpies no era infreqüent en aquell temps, i no podia sorprendre Mozart qui, en qualsevol cas, va acceptar els diners de l'encàrrec. Però l'ominosa coincidència del sinistre aspecte del missatger, la condició fúnebre de l'encàrrec i la consciència de la pròpia debilitat de les seves forces va haver d'impressionar profundament la sensibilitat del músic, qui no va ocultar als seus amics la seva creença d'estar component el seu propi rèquiem. Mozart si va encertar en la seva intuïció que moriria abans d'acabar el seu Rèquiem. Com en les altres obres d'aquest últim període, el seu estil va ser més contrapuntístic, la seva escriptura melòdica més depurada i senzilla, i sota marcada influència del Rèquiem que Johann Michael Haydn havia escrit el 1771. El matí del 4 de desembre de 1791, Mozart encara va treballar en el Rèquiem, preparant l'assaig que els seus amics músics haurien de realitzar durant la tarda del mateix dia. La darrera nit va donar les seves últimes instruccions per a després de la seva mort i va entrar en coma. Va morir a les poques hores, la matinada del 5 de desembre de 1791 a Viena.

János Spech (Pozsony [ara Bratislava], 10 de desembre de 1767 - Wien, 24 de novembre de 1836) va ser un compositor hongarès. Es va formar a Pozsony, un centre musical notablement actiu en aquell temps sota patrocini de la companyia del comte d'Erdödy. Probablement, aquell escenari va motivar musicalment a Spech si bé en aquella època es va formar en teologia. El 1800 va viatjar a Viena on va rebre formació de Joseph Haydn fins el 1804. Aquell any es va traslladar a Buda on va treballar com a professor de piano i a partir del 1809 com a compositor al servei del baró Podmaniczky. A partir del 1812 i fins el 1815 va ser director del teatre alemany de Pest, lloc on va estrenar la seva primera òpera Ines és Pedro. El 1816 va viatjar a París on ràpidament va rebre la influència de la música francesa i italiana i on hi va viure fins el 1818. Al seu retorn a Pest va estrenar l'òpera Der Vogel des Bruder Philipp (1821). Va seguir en aquesta ciutat fins el 1824, any que va decidir tornar a Viena. Com a compositor no va ser massa prolífic escrivint, a banda de les òperes citades, l'oratori Die Befreiung von Jerusalem, set cantates, una missa, nou quartets de corda, sis sonates i cançons diverses. János Spech va morir a Viena el novembre de 1836.

CPDL: No disponible

Enric Granados (Lleida, 27 de juliol de 1867 - Canal de la Mànega, 24 de març de 1916) va ser un pianista i compositor català. Fill de pare cubà i mare santanderina, des de ben petit va demostrar una gran aptitud per a la música i va rebre les classes de solfeig i piano del director de la banda militar de la qual el seu pare en formava part. Poc després, la seva família es va traslladar a Barcelona on va continuar els seus estudis amb Felip Pedrell, compositor i teòric del nacionalisme musical espanyol, que va marcar-lo profundament. Gràcies a l'ajut de diversos mecenes, Granados va poder continuar la seva formació, que ja es va concretar en un premi de piano als 13 anys i la seva estrena com a concertista de piano. El 1887 va traslladar-se a París on va conèixer a Ricard Vinyes. El 1905 va donar recitals per tot Europa col·laborant amb els millors intèrprets de l'època com el violoncel·lista Pau Casals. El 1914, però, les coses van començar a canviar ja que, mentre l'estrena de les seves obres, especialment les pianístiques, eren un èxit de públic i crítica, va declarar-se la Primera Guerra Mundial. Aquest fet va provocar que l'estrena de l'òpera Goyescas prevista inicialment a París, s'hagués de fer al Teatre Metropolitan de Nova York. Granados, malgrat el seu pànic al mar, va embarcar-se cap als Estats Units on va tenir un èxit sense precedents. Aquesta bona rebuda va motivar una invitació del president Wilson a la Casa Blanca fet que va retardar el viatge de tornada que, en un principi, havien de fer en un vaixell espanyol. A l'arribar a Liverpool unes setmanes més tard, el compositor i la seva dona van embarcar en un vaixell anglès que els havia de dur a França però un submarí alemany, el 24 de març de 1916 va enfonsar-lo. Granados, dins d'un bot, va veure com la seva esposa va caure al mar i va llençar-se darrera per salvar-la. Malauradament van morir els dos. Com a compositor cal destacar el conjunt de la seva obra per a piano (Goyescas, 1911), equilibri musical entre, el llegat romàntic de la música del segle XIX i les influències del nacionalisme.


OBRA:

Published works printed in Madrid unless otherwise stated.

Vocal secular:

Stage:
Miel de la Alcarria (incid music, J. Feliu y Codina), 1895, unperf., E-Bcd, F-Psal
Los Ovillejos (zar, 1, Feliu y Codina), 1897, unperf., E-Bcd; rev. as Ovillejos (sainete lírico, 2), 1897–8, unperf., Bcd
María del Carmen (op, 3, Feliu y Codina), Madrid, Parish, 12 Nov 1898; rev. posth. Eduardo Granados and F. Montserrat i Ayarbe, Msa
La leyenda de la fada (drama líric, 3), c1898–1900, unperf., Bcd (inc., undated)
Blancaflor (incid music, A. Gual), 1899, Barcelona, Lírico, 30 Jan 1899, Bcd
Petrarca (poema dramàtic, 1, A. Mestres), 1899–1900, unperf., F-Psal
Rosamor (drama líric), 1900, inc., E-Bam
Picarol (drama líric, 1, Mestres, after V. Hugo: Notre-Dame de Paris), 1901, Barcelona, Tivoli, 23 Feb 1901, F-Psal
Follet (drama líric, 3, Mestres), 1901-3, concert perf., Barcelona, Liceu, 4 April 1903, E-Bcd
Gaziel (drama líric, 1, Mestres), 1906, Barcelona, Principal, 27 Oct 1906, F-Psal
Liliana (poema lírico, 1, Mestres), 1911, Barcelona, Palau de Bellas Artes, 9 July 1911, Psal
Goyescas (op, 3 tableaux, F. Periquet), 1913–15, New York, Met, 28 Jan 1916, facs. of lost autograph (entitled Goyesca) US-NYgs (New York, 1916)
La cieguecita de Betania o El portalíco de Belén (children’s op, 1, G. Miró), 1914–15, private perf., Vallcarca, nr Barcelona, Christmas 1914, E-Bcd (inc., undated)

Choral:
Cant de les estrelles, SA, SATBarB, c1910, Boc (without pf pt)

Songs:
for soprano and piano unless otherwise stated
El cavaller s’en va a la guerra (A. Mestres), c1880, lost
Canción cartagenera, Bar, pf (1899) [from op María del Carmen, Act 2]
Canción de Fuensantica, pubd in La música ilustrada (1899) [from María del Carmen, Act 2]
La boyra (Mestres), Bar, pf, 1900, E-Bfg
Cançó d’amor (J.M. Roviralta), c1901 (Barcelona, 1902)
Sí al retiro me llevas (tonadilla, anon.), 1910–11 (1971)

[12] Tonadillas en un estilo antiguo (F. Periquet), 1910–11 (1912):
Amor y odio;
Callejeo;
El majo discreto;
El majo olvidado, Bar, pf;
El majo tímido, Boc;
El mirar de la maja;
El tra-la-la y el punteado;
La maja de Goya;
La maja dolorosa:1 ¡Ay majo de mi vida!, 2 ¡oh, muerte cruel!, S, eng hn, pf, Boc;
3 De aquel majo amante;
La currutacas modestas, 2 S, pf
L’ocell profeta (lied, Condessa de Castellá), perf. 1911 (1972), Bcd
Elegia eterna (Mestres), 1914 (1962), Boc; orchd 1914–15, lost

[7] Canciones amatorias, perf. 1915, ed. R. Ferrer (1962):
Descúbrase el pensamiento, pubd as Let the whole world know the secret (New York, 1916);
Mañanica era, pubd as The Goddess in the Garden (New York, 1915);
Llorad corazón (L. de Gongora);
Mira que soy niña;
No lloréis ojuelos (L. de Vega), pubd as Tears those dear eyes sadden (New York, 1916);
Iban al Pinar (Gongora);
Gracia mía, pubd as Grace (New York, 1916)
Song of the Postilion (Sp. anon., trans. H. Flammer), Bar, pf (New York, 1916)

Undated:
Canto gitano (1974);
Cançó de Janer (anon.), E-Bfg;
Cançoneta (anon.), Bfg;
Lo rey y’l juglar (Mestres), lost

Vocal religiosa:

Salve regina, SATB, org, 1896, E-Bfg
L’herba de amor, pregaria en estil gregoría, ATB, org, 1914 (1971), Ma

Instrumental:

Orch.:
La nit del mort, desolacío poema after A. Mestres, S, orch, 1897–8, E-Bcd, F-Psal
Marcha de los vencidos, 1899
Suite sobre cantos gallegos, 1899: En la montaña, Danza gallega, Morriña, Final: Fiesta
Boires baixes, sym. poem after Roviralta, c1901, inc., E-Bam
Dante, sym. poem after Dante: La divina commedia, Mez, orch, 1907–8, 2 pts: Dante e Virgilio, Paolo e Francesca (New York, 1915)
Suite de navidad: Final, pf, chbr orch, 1914–15, inc. [arr. from op La cieguecita de Betania]
Intermezzo, 1916 [from op Goyescas]

Undated:
Pf Concerto, inc.;
Vc Conc., inc., lost;
Danza gitana [arrs. for full and chbr orchs of pf work];
Suite árabe, ou Orientale, inc.;
Torrijos, sym. poem, lost

---

Chbr.:
More than 6 pfmrs: Elisenda, suite after poems by A. Mestres, 4 movts [no.1 adapted from El jardí d’Elisenda, pf], fl, ob, cl, str qnt, pf, S (no.3 only), perf. 1912, E-Bcd, Boc, Bam

3-6 insts:
Pf Trio, 1894 (1976);
Pf Qnt, 1894–5 (1973);
Escena religiosa, vn, org, pf, timp, Bcd;
Intermedios para la misa de boda de Dionisio Conde, str qt, hp, org, Bcd;
Pequeña romanza, str qt (1975);
Serenata, 2 vn, pf, Bcd;
Oriental, ob, str qt, lost

2 insts:
Melodía, vn, pf, c1903, lost;
Trova [arr. of Elisenda, no.2], vc, pf, 1912–15 (1971), Bcg;
Andante, vn, pf, lost;
Danza gallega, vc, pf (1971) [arr. of Suite sobre cantos gallegos, no.2, orch];
Madrigal, vc, pf (1973), Bcg;
3 preludios, vn, pf, ed. L. Anton: La góndola, Al toque de guerra, Elevación (1971);
Romanza, vn, pf (1971);
Sonata, vn, pf (1971), Bcd

Piano:
Album: Paris 1888, US-NYr, 40 pieces, incl.: Allegro vivace, pubd as Estudio, ed. P. Vallribera (Barcelona, 1982);
Mazurka, E  (New York, 1985);
En la aldea, pf 4 hands
12 danzas españolas, c1888–90, E-Boc (1966): Galante, Orientale, Fandango, Villanesca, Andaluza, Rondalla aragonesa, Valenciana, Sardana, Romántica, Melancólica, Arabesca, Bolero
Escenas románticas, c1903–4 (1930): Mazurka, Berceuse, [untitled], Allegretto: mazurka, Allegro appassionato, Epílogo
Goyescas, o Los majos enamorados:
bk 1, 1909–11 (Barcelona, 1912), Bam, Bcg, Boc: Los requiebros; Coloquio en la reja, duo de amor; El fandango de candil;
Quejas, o La maja y el ruiseñor;
bk 2, 1911–12 (Barcelona, 1913), Bcg: El amor y la muerte, balada;
Epílogo, serenata del espectro
Cuentos de las juventud (Barcelona, 1910): Dedicatoria, La mendiga, Canción de mayo, Cuento viejo, Viniendo de la fuenta, [untitled], Recuerdos de la infancia, El fantasma, La huérfana, Marcha
2 marchas militares, pf 4 hands (Barcelona, 1910)
Escenas poeticas I (1912): Berceuse, Eva y Walter, Danza de la rosa
2 impromptus (1912): Vivo e appassionato, Impromptu de la codorniz
Libro de horas (1912): En el jardín, El invierno (La muerte del ruiseñor), Al suplico
Bocetos, c1912–13 (1918): Despertar del cazador, El hada y el niño, Vals muy lento, La campana de la tarde
Escenas poeticas II (1923): Recuerdos de paísajes lejanos, El ángel de los claustros, Canción de Margarita, Sueños del poeta
6 piezas sobre cantos populares españoles (1930): Añoranza, Ecos de la parranda, Vascongada, Marcha oriental, Zambra, Zapateado
6 estudios expresívos en forma de piezas fáciles (1973): Theme, variations and finale, Allegro moderato, El caminante, Pastoral, La última pavana, María: romarza sin palabras
Escenas infantiles, Bcg: Sueños de oro, Niño que llora, Otra melodía, Hablando formal, Recitado, Pidiendo perdón, El niño duerme

Single-movement works:
Elvira, mazurka, c1884–5, lost;
Clothilde, c1889, E-Bam;
Arabesca, pubd in IMHA (1890);
Capricho español, c1889 (1917);
Carezza, vals, c1889 (1917), Boc;
Cartas de amor, c1889, pubd, Bcg;
Serenata española, c1889, lost;
Canción morisca, Valses íntimos and Valses poéticos, pubd in IMHA (1894);
La sirena, vals mignone (Barcelona, 1894);
Danza aragonesa [adapted from Miel de la Alcarria], 1894–5 (Barcelona, c1895), pubd as 2 danses caracteristiques, no.2 (Paris, 1931);
Balada, before 1895, lost;
L’himne dels morts, 1897, Boc;
Canción de la Zagalica [from op María del Carmen, Act 1] (1899)
Murcianas, baile [from María del Carmen] (1899);
Rapsodia aragonesa, 1901 (1901);
Allegro de concierto, 1903–4 (1930);
El jardí d’Elisenda, c1912 (Barcelona, 1913) [arr. as Elisenda, no.1, chbr work];
Paisaje, c1912–13 (1913), E-Boc;
El pelele, goyesca, c1913 (New York, 1915);
A la cubana (New York, 1914);
Danza lenta (New York, 1914);
Impromptu (New York, 1914);
Marche militaire (New York, 1914), Bcd;
Sardana (New York, 1914);
Vals de concert (New York, 1914);
Tango de los ojos verdes, c1915–16, Bcd (inc.);
Intermezzo [from op Goyescas], perf. 1916 (New York, 1916)

Undated (pubd posthumously):
A la pradera (1966); Aparición (1966);
Barcarola (1966), E-Bcg;
Danza caracteristica (1973);
Danza gitana, pubd as 2 danses caracteristiques, no.1 (Paris, 1931);
Dolora en La menor, apunte goyesca, rev. by Teresina Jordà (Barcelona, 1982), Bcg;
Estudio (1973); Jácara, danza para cantar y bailar (1973);
Mazurka, alla polacca (1973);
Minuetto (Barcelona, n.d.);
Moresque y canción árabe (1973), Boc;
Oriental: canción variada, intermedio y final (1973);
Países soñados: palacio encantado en el mar, leyenda (1918);
Los soldados de cartón, marcha (1973)

Undated (unpubd):
Allegro appassionato, E-Bcg;
El crepúsculo, Bcg;
Impromptu, Bcg;
Marchas militares no.4, Bcd;
Romeo y Julieta: poema, 2 pf, Bam (inc.)

Pedagogical vols.:
Breves consideraciones sobre el ligado, E-Bcg;
Dificultades especiales del piano, Bam;
Método teórico-práctico para el uso de los pedales del piano (1954)

Arrangements and editions:
I. Albeniz: Azulejos, pf [completed by Granados], 1910 (Paris, 1911), E-Bcd
I. Albeniz: Triana [from Iberia], arr. 2 pf (Barcelona, 1990)
J.S. Bach: Coral [Chorale], transcr. str orch, Bcd
J.S. Bach: Fugue, c , arr. fl, ob, cl, bn, hn, tpt, Bcd
F. Chopin: Piano Concerto no.2, f [orch of movt 1], perf. 1900, lost
M. Clementi: 6 sonatinas, op.36 nos.1–4, arr. vn, va, vc, 1891, Bcd
N. Otaño: Vuelta de la romerio [from Suite vasca], arr. pf, Bcd
A. Noguera i Balaguer: Jota aragonesa, arr. pf, orch, before 1904, Bcd
D. Scarlatti: 25 sonatas, 2 vols. (Barcelona, 1905)

Literatura:

Apuntes para mis obras (MS notebook, c1890–1912, US-NYpm)
‘La opera española moderna: “Goyesca”’, World’s Work (1916), April, 177
‘Parcival’, Teatre català, no.216 (1916), 351
Correspondence collections: E-Bbc, Bih, Bit, Bmm, US-NYs

Henrik Rung (København, 31 de març de 1807 - København, 12 de desembre de 1871) va ser un compositor danès. Es va formar a Copenhagen assolint, més tard, una posició com a intèrpret de contrabaix de l'orquestra reial danesa. El 1837 va guanyar un premi que li va permetre viatjar a Viena i Roma, ciutats on va estudiar. Al seu retorn a Copenhagen va assolir el càrrec de mestre del cor i de professor de cant de l'Opera Reial. El 1851 va fundar la Societat Coral Caeciliaforening amb la qual va recuperar repertori religiós del renaixement italià. Com a compositor, va escriure algunes òperes, música incidental i cançons si bé la seva figura es va veure eclipsada per l'obra del seu contemporani J.P.E. Hartmann. Henrik Rung va morir a Copenhagen el desembre de 1871.

OBRA:
all stage works performed at Copenhagen, Royal Opera

Stage:
En bolero (op, 2, S. Beyer, partly after E. Scribe: La xacarilla), 18 March 1843
Stormen paa København (op, 5, T. Overskou), 21 Jan 1845
Aagerkarl og sanger (operetta, 1, H.H. Nyegaard), 18 Nov 1846
Federigo (syngestykke, 3, H. Hertz), 23 March 1848
Stella (syngestykke, 3, A. von der Recke, after Scribe: Giralda, ou La nouvelle Psyché), 2 Feb 1852
Flugt og fare (syngestykke, 1, Beyer), 29 April 1852
Studenterne fra Salamanca (syngestykke, 1, Nyegaard), 21 Feb 1854
Annunciatas fest (syngestykke, 1, von der Recke, after M. Carré and J. Loru: Les trovatelles), 22 May 1856

Other:
Incid music;
Many songs;

CPDL: No disponible

Elizabeth Turner (c.1720 - 1756) va ser una cantant i compositora anglesa. Es desconeix data i lloc de naixement, situant-se a l'entorn del 1720. Es creu va desenvolupar una exitosa carrera com a cantant soprano des de ben petita participant en diversos oratoris d'Händel i Boyce. Com a compositora, va ser propera a l'estil d'Elisabetta de Gambarini escrivint dues col·leccions de partitures per títol Twelve Songs, With Symphonies and a Thorough Bass for the Harpsichord (1750) i A Collection of Songs With Symphonies and a Thorough Bass (1756). Es creu que Turner va morir de forma sobtada el 1756.

CPDL: No disponible