Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

BACH, Johann Nicolaus (1669-1753) - Missa brevis

$
0
0
Dominic Serres - The Cathedral at Havana (1762)
Obra de Domenic Serres (1722-1793), pintor francès (1)


- Recordatori de Johann Nicolaus Bach -
En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Dominic Serres RA (Auch, 1722 - Marylebone, 6 de novembre de 1793) va ser un pintor francès, vinculat a l'Escola Anglesa de Pintura, sobretot en temes navals i marines. Va ser un dels membres fundacionals de la Reial Acadèmia el 1768. La seva família esperava que es convertís en un sacerdot, però va preferir viatjar a Espanya, es va convertir en un capità de vaixell i es va embarcar cap a Cuba. Va ser fet presoner per l'Armada Britànica a finals del decenni de 1740 i presumiblement es va traslladar a Londres al voltant del 1758 per seguir una formació com a pintor a Northamptonshire, i més tard a Londres per ser estudiant de Charles Brooking. La major part de les seves pintures van estar relacionades amb el món marítim. Va treballar per a una editorial i va documentar els esdeveniments de la Guerra dels Set Anys. Va realitzar una sèrie de pintures que van incloure la presa de Belle-Ile i la presa de l'Havana i també va pintar els esdeveniments de la Revolució Americana. El 1780 va ser nomenat pintor de la Marina pel rei Jordi III. El seu fill gran John Thomas Serres també va esdevenir un artista prolífic del món marí. Va morir a Marylebone el novembre de 1793.



Parlem de Música...

Johann Nicolaus Bach (Eisenach, 10 d'octubre de 1669 - Jena, 4 de novembre de 1753) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Johann Christoph Bach, es va formar amb el seu pare abans d'entrar, el 1690, a la Universitat de Jena. Allà va rebre formació de J.M. Knüpfer (1661-1715), fill del kantor de Leipzig Sebastian Knüpfer. Poc després va viatjar per Itàlia abans de tornar a Jena on va succeir al seu mestre Knüpfer com a organista d'una església de la ciutat. A partir del 1719 va treballar, també, com a organista de la Kollegienkirche. Es creu que els darrers anys va estar en contacte amb Johann Gottfried Bernhard Bach, fill de Johann Sebastian Bach. Com a curiositat, va ser un dels inventors del Lauten Clavier, un instrument de tecla que produïa un so semblant al del llaüt i un dels predilectes de Johann Sebastian Bach. Com a professor va tenir alguns alumnes destacats, com F.E. Niedt, autor de l'obra Musicalische Handleitung (Hamburg, 1700-1717). Johann Nicolaus Bach va morir a Jena el novembre de 1753.




Informació addicional... 

INTERPRETS: Bach-Collegium Stuttgart; Gächinger Kantorei; Helmuth Rilling
AMAZON: Magnificat & Missa brevis
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Magnificat & Missa brevis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TUNDER, Franz (1614-1667) - Orgelwerke

$
0
0
John Michael Wright - Sir John Corbet of Adderley (c.1676)
Obra de John Michael Wright (1617-1694), pintor anglès (1)


- Recordatori de Franz Tunder -
En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John Michael Wright (London, 25 de maig de 1617 - London, 1 d'agost de 1694) va ser un pintor anglès. Es va formar a Edimburg amb el pintor escocès George Jamesone abans de viatjar a Roma on ràpidament va assolir notable fama com a pintor de retrats. Allà va ser admès a l'Accademia di San Luca i es va associar amb alguns dels artistes més prominents de la seva generació. El 1655 va ser contractat per l'arxiduc Leopold Wilhelm d'Àustria, el governador dels Països Baixos Espanyols, i un any després va tornar a Londres on va servir com a pintor de retrats. Convers al catolicisme romà, va ser un dels pintors favorits de la cort dels Stuart, un client tant de Carles II com de Jaume II, i va ser testimoni de moltes de les maniobres polítiques de l'època. Els darrers anys va tornar a Roma com a part de l'ambaixada davant el Papa Innocenci XI. Finalment va tornar a Londres on va morir l'agost de 1694.



Parlem de Música...

Franz Tunder (Bannesdorf, 1614 - Lübeck, 5 de novembre de 1667) va ser un organista i compositor alemany. Tot i desconèixer la seva etapa inicial, sabem que va ser el fill d'Hans Tunder. El seu primer mestre va ser, probablement, Christian Prusse, Kantor de la Stadtkirche de Burg fins el 1629. El 1632 es va traslladar a Copenhagen on va estudiar amb Melchior Borchgrevinck, mestre de capella de la cort i alumne de Giovanni Gabrieli. El desembre d'aquell any Tunder va succeir a Johann Heckelauer com a organista del duc Friedrich III d'Holstein-Gottorf. Des d'allà es va traslladar a Florència on probablement va estudiar amb Frescobaldi. El 10 de febrer de 1640 Tunder es va casar amb Elisabeth Voigt, filla del sastre de la cort de Gottorf. El 1641 va assumir, en substitució de Peter Hasse, el càrrec d'organista a la Marienkirche de Lübeck. Allà va treballar la resta de la seva vida assumint la direcció, des de l'orgue, de la direcció musical de l'església i comptant amb un cor i una petita orquestra en la que destacava el violinista Nathanael Schnittelbach i el llaütista Joachim Baltzer. Es creu que Tunder era un destacat improvisador amb l'orgue fet pel qual són relativament poques les partitures per aquest instrument que han sobreviscut. Va compondre nombrosa música vocal pels serveis ordinaris de l'església. El seu successor Dietrich Buxtehude es va casar amb la seva filla. Va morir a Lübeck el novembre de 1667.

Vocal:

Latin:
Da mihi, Domine, 1v, 5 str;
Dominus illuminatio mea, 5vv, 2 str;
Nisi Dominus aedificaverit, 3vv, 2 str;
Nisi Dominus aedificaverit, 5vv, 4 str;
O Jesu dulcissime, 1v, 2 str;
Salve coelestis pater, 1v, 1 str;
Salve mi Jesu, 1v, 5 str [arr. of G. Rovetta: Salve regina]: all ed. in S

German:
Ach Herr, lass deine liebe Engelein, 1v, 4 str;
An Wasserflüssen Babylon, 1v, 4 str;
Ein feste Burg, 4vv, 6 str;
Ein kleines Kindelein, 1v, 4 str;
Helft mir Gott's Güte preisen, 6vv, 5 str;
Herr, nun lässest du deinen Diener, 2vv, 5 str;
Hosianna dem Sohne Davids, 5vv, 5 str;
Streuet mit Palmen, 5vv, 5 str;
Wachet auf, ruft uns die Stimme, 1v, 3 str;
Wend ab deinen Zorn, 6vv, 5 str: all ed. in S

Instrumental:

Organ:
Free works:
Canzona, G;
4 praeludia, F, g, g, g;
Praeludium, g (frag.): all ed. in B

Chorale settings:
Auf meinen lieben Gott;
Christ lag in Todesbanden;
Herr Gott dich loben wir;
In dich hab ich gehoffet, Herr;
Jesus Christus unser Heiland der von uns;
Jesus Christus, wahr'r Gottes Sohn;
Komm heiliger Geist;
Was kann uns kommen an für Not (2 versions, 1 inc. all ed. in B)

Other
Sinfonia, 7 str, to lost motet, Da pacem; ed. in S



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bernard Foccroulle (organ)
RECICLASSICAT: TUNDER, Franz (1614-1667)
JPC: Tunder - Orgelwerke
SPOTIFY: Tunder - Orgelwerke



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LYSENKO, Mykola Vitaliyovych (1842-1912) - Music for Violin and Piano

$
0
0
Alexei Harlamoff - Girl with a red shawl


- Recordatori de Mykola Vitaliyovych Lysenko -
En el dia de la commemoració del seu 105è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexei Alexeievich Harlamov [Алексе́й Алексе́евич Харла́мов] (Saratov, 18 d'octubre de 1840 - Paris, 10 d'abril de 1925) va ser un pintor rus. Es va formar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg on ràpidament va assolir notable ressò i on va rebre diverses medalles. El 1869 va rebre una beca d'estudis i es va traslladar a Alemanya i després a París, ciutat on va estudiar a l'École Supérieure des Beaux-Arts. El 1870 va viatjar per Anglaterra, Bèlgica i els Països Baixos, on va decidir viure a La Haia i on va rebre la influència dels grans mestres holandesos. El 1872 va tornar a París on va entrar a treballar al taller de Léon Bonnat. Allà va exposar, a partir del 1875, en el Saló de París i el 1878 va guanyar una medalla a l'Exposició Universal. També a París es va convertir en una de les figures artístiques més destacades, especialment pels seus retrats. Els darrers anys va gaudir d'àmplia admiració i la seva obra es va exposar a diferents ciutats europees i russes. Harlamov va morir a París l'abril de 1925.



Parlem de Música...

Mikola Vitàliiovitx Líssenko [Мико́ла Віта́лійович Ли́сенко] (Hrinki, 22 de març de 1842 - Kíev, 6 de novembre de 1912) va ser un compositor ucraïnès. Es va formar inicialment amb la seva mare abans d'entrar en una acadèmia musical a Kiev. Paral·lelament, va estudiar un grau en ciències naturals a la Universitat de Kiev i finalitzada la seva formació universitària es va traslladar a Leipzig on va estudiar composició amb Carl Reinecke. Des de ben jove va apadrinar la causa nacionalista del seu país i va donar suport a la Revolució de 1905. A partir del 1868 va treballar com a professor i compositor a Kiev sent autor, entre altres, d'una extensa col·lecció de cançons populars russes. També va compondre diverses òperes, obra de cambra i peces per a piano, sota la influència de Chopin. Com a musicòleg, va dedicar grans esforços per demostrar les diferències entre les melodies russes i les ucraïneses. El 1904 va fundar el primer conservatori d'Ucraïna. Líssenko va morir a Kiev el novembre de 1912.

Anonim - Monestir de Santa Sofia a Kíev (1897)
Autor desconegut - Monestir de Santa Sofia a Kíev (1897) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Solomia Soroka (violin); Arthur Greene (piano)
TOCCATACLASSICS: LYSENKO, M. - Complete Music for Violin and Piano
SPOTIFY: LYSENKO, M. - Complete Music for Violin and Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHEIDT, Samuel (1587-1654) - Geistliche Concerte

$
0
0
Ludovico Carracci - San Francisco y dos ángeles
Obra de Ludovico Caracci (1555-1619), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Ludovico Caracci (Bologna, 21 de maig de 1555 - Bologna, 13 de novembre de 1619) va ser un pintor italià. Amb una biografia directament lligada a la dels seus cosins Agostino Carracci i Annibale Carracci, la partida d'aquests cap a Roma el va deixar com a director únic de l'Accademia degli Incamminati, fundada per tots tres pintors. Es va formar amb Prospero Fontana abans de viatjar per diverses ciutats italianes. No obstant, ben aviat va tornar a Bolonya on hi va treballar la resta de la seva vida. Allà va rebre nombrosos encàrrecs i va dedicar gran part del seu temps a l'ensenyament. El seu estil va ser menys clàssic que el dels seus cosins més joves, Agostino i Annibale. Com ells, va aprofundir en l'estudi directe de la natura, especialment a través dels seus dibuixos. Es va inspirar intensament en l'obra de Correggio i de l'escola veneciana. No obstant, en la seva obra s'hi van observar certes reminiscències manieristes, dominants a l'escola bolonyesa durant el segle XVI. Com a pintor, va mantenir un equilibri entre la seva formació manierista, la seva innata pietat i el naturalisme del treball dels seus cosins. Ludovico va morir a Bolonya el novembre de 1619.



Parlem de Música...

Samuel Scheidt (Halle, 3 de novembre de 1587 - Halle, 24 de març de 1654) va ser un organista i compositor alemany i un dels membres més importants de la primera generació de compositors barrocs germànics. Va ser organista de la Moritzkirche de l'Halle entre els anys 1603 i 1609, any en què va passar a ser organista de la cort de Christian Wilhelm de Brandenburg. El 1619 va ser designat mestre de capella de la Cort d'Halle, on va dedicar al seu protector els motets a doble cor de Cantiones sacrae (1620). Un any després, inspirant-se en les últimes composicions de Praetorius, va compondre Concertus sacri I. A partir d'aleshores també va publicar obres per a conjunt instrumental, de les quals només se n'han conservat la primera de les quatre part de Ludi musici, dedicades als membres de la capella de la Cort de Halle. Va ser molt reconegut a partir de Tabulatura nova (1624), en la qual per individualitzar les veus va triar la tabulatura del teclat italià, llavors poc coneguda a Alemanya. Després de la desaparició de la cort a causa de la guerra (1605), es va crear expressament per Scheidt el lloc de director musices de l'església principal de l'Halle, que va ocupar fins el 1630. La resta de la seva vida la va viure de la venda de les quatre parts dels seus Geistliche Konzerte (de 1631-1640). El restabliment de la cort de l'Halle el 1642, Scheidt va entrar al servei d'August de Saxònia, a qui va dedicar la LXX Symphonien auff concerten manin. El 1650 es va publicar Görlizer Tabulaturbuch, composta per cent harmonitzacions corals per a instruments de teclat. Va ser autor de centenars de partitures i va establir les bases de la música d'orgue a Alemanya. En aquest sentit, la seva obra va ser molt important i d'ús sistemàtic fins a la irrupció de Johann Sebastian Bach. Samuel Scheidt va morir a l'Halle el març de 1654.



Informació addicional... 

INTERPRETS: I Sonatori; Knut Schoch
RECICLASSICAT: SCHEIDT, Samuel (1587-1654)
AMAZON: Scheidt - Geistliche Concerte
SPOTIFY: Scheidt - Geistliche Concerte



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DEL CINQUE, Ermenegildo (c.1700-1773) - Sonate per tre Violoncelli

$
0
0
Giovanni Battista Busiri - A Landscape With Figures Resting By A River, A Tower To The Right And Buildings In The Background
Obra de Giovanni Battista Busiri (1698-1757), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Busiri (Roma, 1698 - Roma, 28 d'agost de 1757) va ser un pintor italià. Probablement autodidacta, la seva formació i vida inicial es desconeixen. Anomenat Tittarella, es va especialitzar en paisatges clàssics propers en la forma i estil del pintor Jan Frans van Bloemen i del també pintor italià Paolo Anesi. Per la seva part, el pintor Placido Costanzi va ser l'autor de les figures que van aparèixer en alguns dels seus paisatges. Busiri va morir a Roma l'agost de 1757.



Parlem de Música...

Ermenegildo del Cinque (c.1700 - Roma?, 1773) va ser un aristòcrata, violoncel·lista i compositor italià. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. Conegut amb el títol de "Cavalier Ermenegildo Del Chikve, Roman", es creu va ser un aristòcrata, violoncel·lista i compositor aficionat. En aquest sentit, va compondre una col·lecció de VI Sonate per tre Violoncelli en forma de sonata da chiesa i que no va arribar a publicar. Probablement va morir a Roma el 1773.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Viktor Kozodov, S. Sudzilovskiy & V. Shapovalov (cellos)
ALLMUSIC: DEL CINQUE - VI Sonate per tre Violoncelli
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAPRICORNUS, Samuel (1628-1665) - Theatrum musicum

$
0
0
Cornelis van Haarlem - The Massacre of the Innocents (1591)
Obra de Cornelis van Haarlem (1562-1638), pintor holandès (1)


- Recordatori de Samuel Friedrich Capricornus -
En el dia de la commemoració del seu 352è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Cornelis Corneliszoon van Haarlem (Haarlem, 1562 - Haarlem, 11 de novembre de 1638) va ser un pintor holandès, un dels més importants de la seva generació i precursor de l'art de Frans Hals. Membre de l'escola Manerista d'Haarlem, es va orientar vers el retrat, la mitologia i la religió, d'entrada amb obres de gran format per anar-les reduint amb el temps. Va viure a Haarlem si bé el 1568, i durant el setge espanyol de la Guerra dels Vuitanta Anys, va quedar sota la tutela del seu mestre Pieter Pietersz el Vell. Va viatjar a França i Bèlgica on es va convertir en un pintor àmpliament reputat, rebent encàrrecs de nobles i membres de la cort. Va tornar a Haarlem on va seguir exercint com a pintor i on va assolir notable fama. Juntament amb altres pintors destacats, va formar l'Acadèmia d'Haarlem coneguda amb el nom dels "Manieristes d'Haarlem". Va treballar com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Cornelis Claesz Heda, germà de Willem Claeszoon Heda. Va morir a Haarlem el novembre de 1638.



Parlem de Música...

Samuel Friedrich Capricornus (Schertitz [ara Zerčiče], 21 de desembre de 1628 - Stuttgart, 10 de novembre de 1665) va ser un professor i compositor bohemi. De ben petit, la seva família es va veure obligada a fugir per escapar de la persecució religiosa. En moviment constant, va estudiar teologia, filosofia i idiomes en diferents localitats. També en aquell temps va estudiar música si bé es desconeixen els seus mestres no obstant, pel seu estil inicial, coneixia la música de Giovanni Valentini i d'Antonio Bertali. El 1649 es va traslladar a Viena on va entrar al servei de la cort imperial. El 1651 va ser nomenat director musical de les esglésies de Pressburg. El maig de 1657 va ser nomenat Kapellmeister de la cort Württemberg a Stuttgart on ja hi va viure la resta de la seva vida. Allà va tenir com alumne a Johann Fischer. Com a compositor, va representar un dels ponts entre la música de Schütz i Bach i va ser considerablement prolífic, especialment en música religiosa, si bé també va compondre òperes, ballets i abundant música de cambra si bé la major part de la seva obra profana es va perdre. Capricornus va morir a Stuttgart el novembre de 1665.

Matthäus Merian - Stuttgart (1643)
Matthäus Merian (1593-1650) - Stuttgart (1643) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Ballett der Natur, oder Fürstliche Frühlingslust (Stuttgart, 1660) (lib only)
Raptus Proserpinae, in einem singenden Schaw-Spiel vorgestellt (Stuttgart, 1662) (lib only)
Komödie, 18 May 1665, lost

Other:
Deutsche Madrigale, 2, 3vv (Stuttgart, 1659), lost
Neu-angestimmte und erfreuliche Tafelmusic, 2–5vv, bc (Frankfurt, 1670), inc.
Flores musici, 1v, 2 insts (Würzburg, 1669), lost

Vocal religiosa:

Opus musicum, 1–8vv, insts (Nuremberg, 1655); some ed. R. Rybarič (Bratislava, 1975)
[12] Geistliche Concerten, 2, 3vv, bc (Stuttgart and Nuremberg, 1658)
Geistliche Harmonien, 2, 3vv, 2 vn, bc, i–iii (Stuttgart, 1659–64); vol.iii ed. P. Walker (Madison, WI, 1997)
Jubilus Bernardi, 5 solo vv, chorus 5vv, 4 va, bc (Nuremberg, 1660); some ed. in Sametz
2 Lieder von dem Leyden und Tode Jesu, 2vv, 4 vn (ad lib), bc (Nuremberg, 1660)
Geistliche Concerten ander Theil, 3vv, bc (Stuttgart, 1665)
Scelta musicale, o La prima opera d’eccellenti motetti, 1v, 2 insts, bc (org) (Frankfurt, 1669), inc.
Theatrum musicum quod per duodecim scenas seu sacras cantiones aperuit, 3vv, 4 insts (ad lib), bc (Würzburg, 1669)
Continuatio Theatri musici seu Sacrarum cantionum pars secunda, 5vv, 3 vn, trbn, bc (org) (Würzburg, 1669)
Opus aureum missarum, 8vv, 2 vn, bc (org) (Frankfurt, 1670)
Sanctus Dominus Deus Sabbaoth, canon a 6, pr. 1659
Mein Gott und Herr, SSB, 2 vn, bc, S-Uu; ed. E. Selén (Kassel, 1973)
Over 100 works, D-Bsb, DS, GB-Ob, S-Uu, ?half copies from above vols.

Instrumental:

Sonaten und Canzonen, 3 insts (Stuttgart and Nuremberg, 1660), inc.
Jocoserium musicalium, 3 insts (Stuttgart, 1663), lost
Continuation der neuen wohl angestimmten Taffel-Lustmusic (6 sonatas), 3, 4 insts, bc (Frankfurt, 1671)
Sonata, 3 vn, 2 va, 2 viols, bc, S-Uu
6 org preludes, D-Lr, incorrectly attrib. Capricornus



Informació addicional... 

GERMAN, Edward (1862-1936) - Symphony No. 2 ‘Norwich’ (1893)

$
0
0
Félix Ziem - View of Istanbul (1850)
Obra de Fèlix Ziem (1821-1911), pintor francès (1)


- Recordatori d'Edward German -
En el dia de la commemoració del seu 81è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Fèlix Ziem (Beaune, 25 de febrer de 1821 - París, 10 de novembre de 1911) va ser un pintor francès pertanyent a l'Escola de Barbizon. Va ser un artista nòmada, inclassificable i excèntric i un incansable viatger, admirador de Lorrain i de Turner. Es va guanyar un lloc original en l'art del segle XIX francès. Originalment, Ziem va planejar ser arquitecte i va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Dijon, i durant un temps va treballar com a arquitecte. La pintura va passar de una afició a una carrera després d'una visita a Itàlia el 1841, on es va enamorar de la ciutat de Venècia, una ciutat que es convertiria en la font de moltes de les seves obres. A part d'escenes venecianes, va pintar també molts bodegons, retrats i paisatges de llocs variats incloent Constantinoble, Martigues, Cagnes-sur-Mer i la seva Borgonya nativa. Ziem va saber seduir a una àmplia clientela que somiava amb Venècia o Constantinoble al contemplar-les en els seus llenços. La seva va ser una fecunda carrera a l'ombra de Delacroix. Estèticament, l'aigua i el cel ocupen un lloc predominant en els paisatges lluminosos que el van fer famós. Va morir a París el novembre de 1911.



Parlem de Música...

Edward German (Whitchurch, 17 de febrer de 1862 - London, 11 de novembre de 1936) va ser un compositor anglès. Es va formar en música de forma tardana i fins el 1880 no va entrar a la Royal Academy of Music de Londres. Allà es va formar en orgue, violí i finalment en composició amb Ebenezer Prout. El 1885 va ser premiat pel seu Te Deum i un any després va estrenar The Two Poets, la seva primera opereta. També en aquell temps va realitzar un viatge formatiu per Alemanya on va entrar en contacte amb la seva òpera. Al seu retorn a Londres, va ser nomenat, el 1888, director musical del Globe Theatre. Gràcies a la direcció assumida, va poder publicar i representar les obres que anava escrivint com Three Dances from Henry VIII o Nell Gwyn Dances (1900), obres extraordinàriament ben rebudes. A partir del 1901, i després de la mort de Sullivan, es va dedicar de ple a la composició d'operetes moltes de les quals van assolir gran èxit com Merrie England (1902) i Tom Jones (1907) si bé no va assolir, tot i intentar-ho, la fama de Sullivan i Gilbert. Precisament amb aquest darrer hi va col·laborar en l'obra Fallen Fairies (1909), la que seria sorprenentment la seva última opereta. De fet i a partir d'aleshores, i potser decebut per l'escàs ressò de les seves darreres produccions, va deixar de compondre habitualment per a dedicar-se a la direcció orquestral si bé la seva delicada salut el va obligar a un retir prematur a finals de la dècada de 1920. No obstant, i pels seus mèrits, va ser reconegut amb el títol de Cavaller el 1928 i el 1934 va rebre una medalla d'or de la Royal Philharmonic Society. Finalment, va morir a Londres el novembre de 1936.

OBRA:

Vocal secular:

Operettas:
pubd in vs only; many songs, duets, ensembles, dances and selections pubd separately
The Two Poets (2, W.H. Scott), RAM, July 1886; revised as The Rival Poets, St George’s Hall, 1901 (1901)
The Emerald Isle or The Caves of Carrig-Cleena (2, B. Hood), Savoy, 27 April 1901; completion by German of work begun by A. Sullivan; concert arr. (c1910)
Merrie England (2, Hood), Savoy, 2 April 1902; concert version (1908)
A Princess of Kensington (2, Hood), Savoy, 22 Jan 1903; concert selection (1909)
Tom Jones (3, R. Courtneidge, A.M. Thompson, C.H. Taylor after H. Fielding), Manchester, Prince’s, 30 March 1907; concert version (1913)
Fallen Fairies or The Wicked World (2, W.S. Gilbert), Savoy, 15 Dec 1909 [vs also pubd under temporay title of Moon Fairies]

Incidental music:
for orch unless otherwise stated; where published, in part only
Antigone (Sophocles), c1885, ?pf, vv (c1886) untraced
Richard III (W. Shakespeare), Globe, 16 March 1889 (?1890/?1891/1920); addns 1910
Henry VIII (Shakespeare), Lyceum, 5 Jan 1892; suite (?1893–8); addns 1910 [see sacred music: Grace; partsongs: Orpheus with his lute, Shepherd’s Dance]
The Tempter (H.A. Jones), Haymarket, 20 Sept 1893; suite (?1894/?1900)
Romeo and Juliet (Shakespeare), Lyceum, 21 Sept 1895; suite (1895/96)
Michael and his Lost Angel (Jones), Lyceum, 15 Jan 1896, unpubd, lost
As You Like It (Shakespeare), St James’s, 1896; suite (1897) [see songs: It was a lover and his lass]
Much Ado about Nothing (Shakespeare), St James’s, 16 Feb 1898
English Nell (A. Hope, E. Rose), Prince of Wales’s, 2 Aug 1900 (1901); later known as Nell Gwyn
The Conqueror (Millicent, Duchess of Sutherland), Scala, 23 Sept 1905
Arrs. as suites, dances and selections

Partsongs:
SATB and with pf unless otherwise stated
The Chase (E. Oxenford), (?1886)
Orpheus with his lute (Shakespeare), arr. from Henry VIII for S, S, A, pf or SSA, pf (1892); SATB, pf (1921), SSAATTBB, pf (1921), str qt (?with voices) c1920–25, unpubd [see incidental music]
O Lovely May (H. Wethered), (1894), SSA, pf (1921)
Who is Sylvia? (Shakespeare), unacc. (1894)
O peaceful night! (W.H. Scott), unacc. (1904), TTBB, unacc. (1904), SSA
The Three Knights (A. Cleveland), unacc. (1911), also TTBB, unacc. (1922)
Beauteous Morn (O.W. Holmes), SCC, pf (1912)
In Praise of Neptune (T. Campion) unacc. (1912), unison vv, pf (1925)
My bonnie lass, she smileth (trad.), unacc. (1912), 3 female vv, pf (1924)
Sleeping (trad. old English), unacc. (1912), TTBB, unacc. (1914)
London Town (J. Masefield), unacc. (1920), TTBB, unacc. (1921) lv, pf (1926)
Shepherds’ Dance (W.G. Rothery) SS, pf (1920), arr. of orch. dance from Henry VIII [see incidental music]

Songs:
for 1v, pf, unless otherwise stated
A Serenade (W.H. Pollock), 1v, pf, fl, ob, cl, bn, hn (?1890) [text reset in Lady mine (1913)]
3 Spring Songs (H. Boulton) (1898): All the world awakes today, The Dew upon the Lily, My song is of the sturdy North
4 Lyrics (Boulton) (1900): Sea Lullaby, Birds on wing, Fair flowers, In Summer Time
The Just So Song Book (R. Kipling) (1903): When the cabin portholes, The camel’s hump, arr. S, A, pf (1926), SATB pf (1927), This uninhabited island, I keep six honest serving-men, I am the most wise Baviaan, Kangaroo and Dingo, Merrow Down, Of all the tribe of Tegumai, The Riddle, The First Friend, There was never a Queen like Balkis, Rolling Down to Rio, arr. TTBB, pf (1916), SATB, pf (1925), SA, pf (1925)
6 Lyrics (Boulton) (1903): Wake up my nestling, White Snowdrops, Over the Heather, A Wild Rose, Meadows Green, From Wave to Wave
2 Lyrics (H.H. Spencer) (1904): A Fancy, Heigh-Ho!
3 Baritone Songs (1905): Come to the woods (S. Waddington), My Lady (F.E. Weatherly), Glorious Devon (Boulton)
3 Songs of Childhood (M. Lawrence) (1914): Wondering, The Chinese Mandarin, Bye-Low Land
Other songs (1881–5): Twilight, 1881, unpubd;
Ode to the Woodlark (R. Burns), c1884, unpubd;
A Midsummer Ghost, unpubd, lost;
Molly Malony, unpubd, lost;
Nevermore, unpubd;
A Summer Idyll, unpubd, lost;
Three Heavens, unpubd, lost;
3 leider, unpubd, lost

(1886–1900):
Fine Feathers (J.E. Carpenter), (?1886);
Fancy Free (A. Chapman), (?1887);
Little Sweethearts (R.S. Hichens), (?1888);
His Lady (Hichens), (?1889);
Story of a Monk (c1889) untraced;
A Wayside Story (c1889) untraced;
The Banks of the Bann (S. Lennox), (?1890), rev. as The Land of the Past (1904);
Little Boy Blue (Weatherly), (?1891);
Little Lovers (Hichens), (1891);
Ever Waiting (G.H. Newcombe), (1893);
In a Northern Land (Weatherly), (1893);
In the Merry Maytime (M. Blackett), (1894);
Springtime (?R. Jones), c1894 unpubd;
Who’ll buy my lavender? (C. Battersby), (1896), arr. lv, orch, unpubd;
Love, the pedlar (Battersby), (1899);
Sweet Rose (Bingham), (1899);
Woo me not (Battersby), (1899);
Early one morning (trad. old English), (1900);
Roses in June (Bingham), (1900)

(1901–25):
Daffodils A-Blowing (Battersby), (1901);
Love’s Awakening (B. Hood), c1901, unpubd;
Restless river (Bingham), (1901);
Cupid at the ferry (Battersby), (1904);
The Land of the Past (Bingham), (1904) [rev. of The Banks of the Bann (?1890)];
When Maidens go A-Maying (Boulton), (1906);
This England of ours (Boulton), (1907);
The Drummer-Boy (Boulton), (1908);
Little girl in red (A. Wilkins), (1908);
Love’s Barcarolle (Hood), (1908);
To Katherine Unkind (Hood), (1908);
Memories (Boulton), (1909);
Bird of Blue (Chrystabel), (1910);
Love in all Seasons (Hood), (1910);
Moorish Lullaby (M. Byron), (1910);
Big Steamers (Kipling), (1911);
An Old English Valentine (M. Farrah), (1911);
What ‘Dane-Geld’ Means (Kipling), (1911);
When we grow old (Spencer), (1911);
Alistair (S. Grant), (1912);
Court Favour (Hood), (1912)
Lady mine (Pollock), (1913) [see also: A Serenade (?1890)];
To Phyllis (?1914);
The Arrow That Went Wrong, parody (?E. German), 1916, unpubd;
Be well assured (Kipling), (1916);
Countryman’s Chorus (H. Taylor), (1916);
All Friends round the Wrekin (W.H. Scott), (1917);
Charming Chloe (Burns), (1917);
Have you news of my boy Jack? (Kipling), also with SSC (1917), orch. acc., unpubd;
The Irish Guards (Kipling), (1918), also arr. quick-step, pf duet, mil. band, 1918, unpubd;
Sails, ?c1920–25, unpubd;
The Lordling’s Daughter (anon. Elizabethan), (1925)

Songs for plays:
Lady Hilda’s Song (W.S. Gilbert: Broken Hearts), Savoy, 4 June 1888, 1v, orch, arr. 1v, pf;
It was a lover and his lass, S, C, orch, arr. S, C, pf (1897), 1v, pf (1919) [see incidental music: As You Like It];
3 Songs: Evadne’s Song, O Love that knew the morning, Cupid, Fickle Cupid, 1v, orch, arr. 1v, pf (1905) [see incidental music: The Conqueror]
Also separately pub. songs, duets and ensembles from operettas

Vocal religiosa:

Hymns and chants (1883), lost;
Te Deum, F, S, A, T, B, SATB, org, 1885 (1899);
Canada, patriotic hymn (H. Boulton), SATB, pf (1904), orch (Toronto, 1904);
Bread of Heaven, introit (J. Couder), SATB, kbd (1909);
Grace (Non nobis, Domine), SATB, arr. Henry VIII, 1910 (1911), also TTBB (1921) [see incidental music];
Morning Hymn, unis. vv, kbd, 1912, unpubd;
Intercessory Hymn (Father Omnipotent!), (W.H. Scott), SATB, kbd (1915) [arr. of Hymn (Homage to Belgium), see piano and organ]

Instrumental:

Orch.:
The Guitar, str, St James’s Hall, 27 June 1883 (?1887)
Bolero, vn, orch, St James’s Hall, 4 July 1884 (vn, pf, RAM, 26 Oct 1883) (c1885), untraced
Sym. no.1, e, St James’s Hall, 16 July 1887, rev. Crystal Palace, 13 Dec 1890; arr. pf duet (1904)
Marche solennelle, d, St James’s Hall, 15 Jan 1891, orch unpubd, lost, arr military band (D. Wight) (?1937)
On German Airs, ov., 1891, unpubd, lost
Gipsy Suite, Crystal Palace, 20 Feb 1892 (1894)
Sym. no.2, a, (‘Norwich’), Norwich Festival, 4 Oct 1893 (1931); arr. pf duet (1894)
Symphonic Suite, d, (‘Leeds’), Leeds Festival, 3 Oct 1895; 2nd mvt. rev. c1915
In Commemoration – English Fantasia, Philharmonic Society, 17 June 1897; rev. 1902 as Rhapsody on March Themes, later as March Rhapsody on Original Themes (1902–4; rev. 1912)
Hamlet, sym. poem, Birmingham Festival, 5 Oct 1897 (1898–9); rev. 1934
The Seasons, sym. suite, Norwich Festival, 5 Oct 1899 (1900); rev. 1914
Welsh Rhapsody, Cardiff Festival, 21 Sept 1904 (1905)
Coronation March and Hymn, Westminster Abbey, 22 June 1911; based on incidental music to Henry VIII [see incidental music
Theme and Six Diversions, Royal Philharmonic Society, Queen’s Hall, 26 March 1919
The Willow Song, tone picture, RAM, 19 July 1922

Chbr.:
Nocturne, vn, pf, RAM, 21 Oct 1882, unpubd;
Album Leaf, pf, vn, c1882, unpubd [previously titled Souvenir];
Chanson d’Amour, vn, pf, RAM, 26 Oct 1883, unpubd;
The Sprite’s Dance, vn, pf, Nov 1883, unpubd;
Cradle Song, vn, pf, 1883, unpubd [previous titled Barcarolle, Serenade];
Trio, D, vn, vc, pf, c1883, unpubd;
Encore Piece, vn, pf, Dec 1884, unpubd;
[Untitled], vn, pf, ?1884, unpubd [companion to Encore Piece]
Suite, fl, pf (1889), arr. vn, pf (1898);
Salterello, fl/pic, pf (1889);
Moto Perpetuo, vn, pf (1890);
Romance no.1, fl, pf (1890), arr. cl, pf (?1892);
Romance no.2, fl, pf (1890), untraced;
Salterelle, vn, pf (1890);
Scotch Sketch, 2 vn, pf (1890), orch arr., collab. H Gheel and German (1935);
Andante and Tarantella, cl, pf (1891);
Pastorale and Bourée, ob, pf (1891), arr. fl, pf (?1892), vn, pf (?1892), cl, pf (?1895);
Bachanalian Dance, Berceuse, vn, pf (1893) [arr. (un-noted) from The Tempter, see incidental music];
Serenade, wind, 1892, unpubd, lost;
Andante and Rondo, fl, ob, cl, bn, hn, pf, c1893, unpubd, lost
Intermezzo, fl, pf (1894), arr. vn, pf (?1914);
Souvenir, vn, pf (1896);
3 Sketches, vc, pf (1896): Valsette, Souvenir, Bolero, arr. vn, pf (1897), orch. arr., collab. A. Wood and German, as Cloverley Suite (1934);
Song Without Words, cl, pf (1898), arr. vn, pf (1898);
Old English Melody, Early one morning, arr. fl, pf (1901)
Arrs. of his operatic, orchestral and incid music for various insts, especially vn, pf

Piano and organ:
for pf solo unless otherwise indicated
Three Pieces for American Organ, c1882–7, ?unpubd, lost
Andante, B , org, c1883, unpubd
Suite, c1883–5 (?1889): Impromptu, Valse-Caprice, Bourée, Elegy, Mazurka, Tarantella
Sonata, G, 1884 [mvt 1 only] (York, 1987; missing final bars added by J. Brown)
Suite for Four Hands: Humoresque, Reverie, Valse Fantastique, Caprice; first pubd as Four Piano Duets (?1890): Allegretto, E, Andante, a, Allegro Moderato (Tempo di Valse), A, Allegro Spiritoso, g
Duet for Pf, c1890, unpubd;
Valse, A  (1890);
Valse, g, c1890, unpubd;
Graceful Dance (1891), arr. small orch, unpubd;
Polish Dance (1891);
Album Leaf (1892);
Intermezzo, a (1892);
Valsette (1892);
Berceuse, 1893 [arr. (un-noted) from The Tempter (see incidental music)];
Minuet, G (?1893);
Concert Study, A  (1894);
Impromptu no.2 (1894);
Melody, E  (1895);
Columbine, air de ballet (1899);
Song Without Words (1899);
Abendlied (1900);
Melody, E (1905);
The King of Love, hymn-tune prelude, org (?), 1907, unpubd;
Hymn (Homage to Belgium), 1914
Arrs. of his operatic, orchestral and incid music for pf solo, pf duet



Informació addicional... 

JOHANN, Alexius (1753-1826) - Requiem für Kaiserin Maria Theresia (1780)

$
0
0
François-Xavier Fabre - La mort d'Abel (1790)
Obra de François-Xavier Fabre (1766-1837), pintor francès (1)


- Recordatori d'Alexius Johann -
En el dia de la celebració del seu 264è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François-Xavier Fabre (Montpellier, 1 d'abril de 1766 - Montpellier, 16 de març de 1837) va ser un pintor francès. Es va formar a l'escola de dibuix de Montpeller amb Jean Cousteau i el 1783 va entrar al taller de Jacques-Louis David i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de París. El 1787 va guanyar el Gran Prix de Roma i va viatjar Itàlia, primer a Roma i a partir del 1793 a Florència. Allà, i gràcies a la bona amistat amb el poeta Vittorio Alfieri, va poder entrar en contacte amb l'alta societat florentina rebent diversos encàrrecs. Autor heterogeni en els temes, va realitzar pintures d'història, de mitologia, de religió, així com paisatges i retrats, gènere aquest últim que va practicar a partir de l'entrada del nou segle. A més, va ser un gran col·leccionista d'art i gravador. El 1825, després de la mort de la Comtessa d'Albània, va tornar a Montpeller, donant la seva col·lecció al museu de la ciutat, del qual en va ser director, i va impulsar la creació de la nova Escola de Belles Arts i d'una biblioteca. El seu estil va combinar les influències del classicisme de Poussin, present en les seves composicions i en el tractament dramàtic de les seves obres, i el neoclassicisme estricte de David, que s'aprecia en la definició dels contorns i l'ús expressiu de la llum. François-Xavier Fabre va morir a Montpeller el març de 1837.



Parlem de Música...

Alexius Johann [Johannes Nikolaus Johann] (Steinach, 11 de novembre de 1753 - Mainz, 28 de juny de 1826) va ser un professor i compositor alemany. Nascut amb el nom de Johannes Nikolaus Johann, a partir de 1769 es va formar en una escola agustina de Münnerstadt, lloc on també va treballar com a organista. Precisament, en un monestir de la mateixa ciutat va realitzar el vots monàstics el 14 d'agost de 1774. També allà va adoptar el nom religiós d'Alexius Johann. Poc després va estudiar filosofia si bé va decidir traslladar-se a Friburg on va estudiar teologia entre els anys 1775 i 1778 i on va estudiar música. Allà va treballar com a organista i professor abans de ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1777. El 1783 es traslladar a Mainz on va treballar de professor i compositor. El 1792 va tornar a Münnerstadt on va treballar com a mestre del Klostergymnasium. Com a compositor, va escriure obra religiosa de la qual en va destacar un Rèquiem. El 1806 i després de la secularització, va tornar a Mainz on va servir com a capellà, a partir del 1821 com a pastor d'Heidenheim i finalment com a vicari a Mainz, ciutat on va morir el juny de 1826.

Johann Ludwig Bleuler - Mainz und Umgebung, von Südosten gegen den Taunus (c.1835)
Johann Ludwig Bleuler (1792-1850) - Mainz und Umgebung, von Südosten gegen den Taunus (c.1835) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Klemens Schnorr (organ); Cantus et Musica Freiburg; Raimund Hug
JPC: Freiburger Kirchenmusik des 18. Jahrhunderts
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Freiburger Kirchenmusik des 18. Jahrhunderts



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEFÉBURE-WÉLY, Louis James Alfred (1817-1869) - Suites

$
0
0
François Bonvin - Interior of a Tavern (1867)
Obra de François Bonvin (1817-1887), pintor francès (1)


- Recordatori de Louis James Alfred Lefébure-Wély -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François Bonvin (Vaugirard, 22 de novembre de 1817 - Sant-Germain-en-Laye, 19 de desembre de 1887) va ser un pintor francès. Es va formar de ben petit a través d'unes classes gratuïtes de dibuix. Poc després, va començar a treballar en una impremta i en una comissaria aprofitant el seu temps lliure per anar al Museu del Louvre a estudiar els mestres flamencs o holandesos. També durant les nits va treballar al taller dels Gobelins i a l'Acadèmia Suïssa. A partir del 1848 es va especialitzar en paisatges i va presentar tres quadres al Saló de París on va guanyar una medalla de tercera classe. Aquest èxit li va permetre dedicar-se en exclusiva a la pintura. Va participar en el Saló dels Rebutjats amb el seu amic Courbet i va realitzar nombrosos viatges a Flandes i Holanda, terra dels seus pintors preferits. El 1870 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Operat sense èxit el 1881, va quedar cec motiu pel qual va haver d'abandonar tota activitat artística. Com a pintor, va ser considerat com un dels millors exponents de la pintura de gènere del segle XIX amb reminiscències de la pintura flamenca i amb un estil proper al de Chardin. Bonvin va morir a Sant-Germain-en-Laye el desembre de 1887.



Parlem de Música...

Louis James Alfred Lefébure-Wely (Paris, 13 de novembre de 1817 - Paris, 31 de desembre de 1869) va ser un pianista, organista i compositor francès. Fill de l'organista Isaac-François Lefebvre (1756-1831), es va formar amb el seu pare. El 1832 va entrar al Conservatori de París on va estudiar amb François Benoist i on va guanyar un premi amb l'orgue el 1835. Poc després va estudiar amb Fromental Halévy i amb H.M. Berton. Després de la mort del seu pare el 1831, el va succeir com a organista oficial de l'Església de Sant Roc de París. Ràpidament es va fer un nom a l'escena musical de la ciutat gràcies a la seva virtuosa capacitat improvisadora amb l'orgue. El 1847 va ser nomenat organista a l'Església de La Madeleine de París on va coincidir amb l'organista Charles-Alexandre Fessy. Pels seus mèrits obtinguts, especialment com a intèrpret i no tant com a compositor, el 1850 va rebre la Legió d'Honor. El 1858 va renunciar al seu càrrec per a dedicar-se a la composició de l'òpera còmica Les recruteurs (1861), estrenada sense l'èxit esperat el desembre d'aquell mateix any. A partir del 1863 es va convertir en l'organista de l'Església de Saint-Sulpice de París, càrrec que va mantenir fins el desembre de 1869, l'any de la seva mort.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joris verdin (harmonicorde)
AMAZON: Lefebure Wely - Trois Suites
SPOTIFY: Lefebure Wely - Trois Suites



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROMBERG, Bernhard (1767-1841) - Cello Concerto No. 5 (1823)

$
0
0
Cornelis Lieste - IJsgezicht bij zonsondergang
Obra de Cornelis Lieste (1815-1861), pintor holandès (1)


- Recordatori de Bernhard Romberg -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Cornelis Lieste (Haarlem, 26 d'octubre de 1815 - Haarlem, 24 de juliol de 1861) va ser un pintor holandès. Es va formar amb Johannes Reekers (1790-1858) i a partir del 1837 amb Nicolaas Johannes Roosenboom, de qui va aprendre la tècnica paisatgística. Un any després va rebre la seva primera medalla de plata del Koninklijke-kollegie. Poc després, va iniciar una gira per Alemanya i Bèlgica tot pintant paisatges els quals van mostrar, sovint, horitzons i cels amplis motiu pel qual va ser anomenat el "pintor de la llum". A més, els seus paisatges van mostrar una gran riquesa en els detalls, especialment d'arbres i roques. El 1840 es va relacionar amb el també pintor de paisatges Barend Cornelis Koekkoek de qui probablement va estudiar la seva obra. El 1846 va ser nomenat membre del Teeken-kollegie d'Haarlem i més tard de la Reial Acadèmia de Belles Arts d'Amsterdam. El 1847 es va unir a la francmaçoneria de la seva ciutat. Entre els anys 1853 i 1856 va viatjar per Alemanya, Suïssa i Itàlia en una travessia que va plasmar novament en desenes de dibuixos i pintures. A banda de la seva especialitat temàtica, va realitzar alguns bodegons i nombroses litografies. Com a professor, va tenir alumnes destacats com Hendrik Dirk Kruseman van Elten, Constant Gabriël i Arentina Hendrica Arendsen. El 1858 es va casar amb Johanna Cornelia Burman (1838-1887) però dos anys més tard Cornelis Lieste va morir a Haarlem.



Parlem de Música...

Bernhard Romberg (Dinklage, 13 de novembre de 1767 - Hamburg, 13 d'agost de 1841) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Cosí d'Andreas Jakob Romberg, es va formar amb el seu pare Bernhard Anton Romberg (1742-1814). A partir d'aleshores, es va unir en una gira concertant amb el seu cosí, en una empresa que va mantenir fins el 1799, any que es va traslladar a París. Allà va iniciar una carrera com a violoncel·lista i compositor i a partir del 1801, i fins el 1803, va treballar al Conservatori de París. El 1805 es va unir a l'orquestra de la cort reial de Berlin però un any més tard la va abandonar degut a la invasió francesa. Entre els anys 1806 i 1815 va viatjar incansablement a la cerca d'una posició com a intèrpret solista. Al no aconseguir-ho va tornar a Berlin on va treballar com a segon Kapellmeister fins el 1819. Novament, va iniciar una gira concertant i va entrar com a soci d'una empresa de pianos. El 1836 es va instal·lar a Hamburg i es va dedicar a la teoria musical publicant la seva obra Méthode de violoncelle. Al llarg de la seva carrera també va dedicar temps a la docència amb alumnes importants com J.J.F. Dotzauer, J.G. Arnold i Mateusz Wielhorski. Bernhard Romberg va morir a Hamburg l'agost de 1841.

OBRA:

Vocal:

Stage:
Der Schiffbruch (operetta, J.J. Pfeiffer), Bonn, 1791
Die wiedergefundene Statue (op, A.W. Schwick, after C. Gozzi), Bonn, 1790
Ulysses und Circe (op, 3, after P. Calderón de la Barca), Berlin, 1807; as Alma, Hamburg, 1823
Rittertreue (op, F.W. Trautvetter), Berlin, 1817
Daphne und Agathokles (ballet), Berlin, 1818
Incid music: Heinrich IV. (Francke); Phèdre (J. Racine)

Other:
Laudate Jehova, motet (Russ. text);
Ich weiss, das mein Erlöser lebt (P. Gerhardt);
3 passion songs;
several solo songs

Instrumental:

Orch.:
5 syms., op.23 (‘Trauer-Symphonie’), op.28, op.53, 1 without op. no.;
Kindersymphonie, op.62;
3 ovs., op.11, op.26, op.34
10 vc concs., op.2, op.3, op.6, op.7, op.30, op.31 (‘Military’), op.44 (‘Swiss’), op.48 (‘Brillante’), op.56 (‘Grand’), op.75 (‘Brillante’);
6 concertinos, vc, orch;
Fl Conc., op.30;
Concertino, 2 hn, orch, op.41;
Double conc., vn, vc, orch
c50 rondos, variations, fantasias, capriccios, divertimentos, potpourris, vc, orch and vc, str orch/str qt; other concert works with solo fl, vn, pf and hp

---

Chbr:
11 str qts, 3 as op.1, op.12, 3 as op.25, op.37, op.39, op.59, op.60;
Pf Qt, op.22;
Divertissement, pf trio, op.71;
Str Trio, op.8;
3 Trios, 2 vc, va, op.38;
3 sonatas, vn/vc, pf/hp, op.5, op.6, 1 without op. no.;
9 duos, vn, vc, 3 as op.4, 3 as op.9, 3 as op.33;
other duos, collab. A.J. Romberg
Vc studies, 3 bks
Variations, dance pieces, pf solo



Informació addicional... 

INTERPRETS: Davit Melkonyan (cello); Die Kölner Akademie; Michael Alexander Willens
JPC: ROMBERG, B. - Cello Concertos Nos. 1 & 5
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROMBERG, B. - Cello Concertos Nos. 1 & 5



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON DÜBEN, Anders (1673-1738) - Narvabaletten (1701)

$
0
0
David Klöcker Ehrenstrahl - Allegori över änkedrottning Hedvig Eleonoras förmyndarregering (1692)



Parlem de Pintura...

David Klöcker Ehrenstrahl (Hamburg, 23 de setembre de 1628 - Stockholm, 23 d'octubre de 1698) va ser un pintor suec. El 1652 i sota petició del general Carl Gustaf Wrangel, es va traslladar als Països Baixos on va estudiar en una escola d'art. Entre els anys 1654 i 1661 va estudiar a Itàlia i va visitar les corts de França i Anglaterra. Al seu retorn a Suècia la seva obra ja estava consagrada per la qual cosa es va convertir en pintor oficial de la cort el 1661, sent ascendit a noble el 1674. El 1663 es va casar amb Maria Momma en un temps en què va rebre nombrosos encàrrecs, principalment d'aristòcrates i membres de la reialesa sueca. Com a professor va tenir diversos alumnes com Mikael Dahl, David von Krafft i la seva filla Anna Maria Ehrenstrahl. David Klöcker Ehrenstrahl va morir a Estocolm l'octubre de 1698.



Parlem de Música...

Anders von Düben (Stockholm, 28 d'agost de 1673 - Stockholm, 23 d'agost de 1738) va ser un compositor suec. Fill petit del compositor i organista Gustaf Düben i net del també compositor i organista Andreas Düben, es va formar amb el seu pare. El 1686 va entrar a treballar a la cort sueca i a partir del 1689 com a instrumentista de l'orquestra de la mateixa cort. El 1698 i després de la renúncia del seu germà Gustaf von Düben (1660-1726), es va fer càrrec de la direcció de l'orquestra en un càrrec que va preservar fins el 1713. A partir d'aleshores, va dedicar més temps a la composició i a altres menesters professionals desconeguts. El 1707 va ser ascendit a noble, el 1711 a chamberlain, el 1719 a baró i el 1721 a mestre de la Casa Reial. Com a compositor, va escriure un ballet, que va dedicar a la reina Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp, i altres obres diverses. Els seus nebots Carl Gustaf von Düben (1700-1758) i Carl Wilhelm von Düben també van ocupar càrrecs musicals i polítics de la cort reial sueca. Anders von Düben va morir a Estocolm l'agost de 1738.

Johann Baptiste Homann - (Stockholm) Accurate Carte der Uplandischen Scheren mid der Situation und Gegend umb die Konigl. Schwedische Haupt und Residentz Stadt Stockholm (c.1730)
Johann Baptiste Homann (1664-1724) - Accurate Carte der Uplandischen Scheren mid der Situation und Gegend umb die Konigl. Schwedische Haupt und Residentz Stadt Stockholm (c.1720) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Corona Artis Ensemble; Hans Davidsson
AMAZON: Music for a Royal Palace
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Music for a Royal Palace



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALLEGRI, Lorenzo (1567-1648) - Primo libro delle musiche (1618)

$
0
0
Gijsbrecht Leytens - A winter landscape with a woodsman and travellers


- Recordatori de Lorenzo Allegri -
En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gijsbrecht Leytens "Meester van de Winterlandschappen" (Antwerpen, 1586 - Antwerpen, c.1650) va ser un pintor flamenc. Es desconeix la major part de la seva vida i només se'l pot documentar el 1611, any que va entrar en el Gremi de Sant Lluc d'Anvers. Des d'aleshores es va especialitzar en pintura de paisatges sota la influència de pintors com Gillis van Coninxloo i Jan Brueghel "el Vell". En sintonia amb altres pintors del seu temps, els seus paisatges van ser decorats amb petites figures flanquejades per boscos frondosos. Si bé i a diferència de molts contemporanis, la seva obra es va especialitzar en paisatges hivernals coneguts com Winterkens (petits hiverns). Gijsbrecht Leytens va viure a Anvers tota la seva vida morint en aquesta ciutat en una data desconeguda.



Parlem de Música...

Lorenzo Allegri (Firenze, 16 de novembre de 1567 - Firenze, 15 de juliol de 1648) va ser un llaütista i compositor italià. Es desconeix gran part de la seva vida inicial sent la primera referència de 1604, any que va entrar com a llaütista de la cort dels Medici. Allà ràpidament es va fer un nom dins el panorama musical sent conegut amb el títol de "Lorenzino todesco del liuto". Es creu va treballar tota la seva vida com a intèrpret de llaüt a la cort de Florència on també va dedicar temps a la composició de peces instrumentals, principalment danses amb els seus moviments característics de l'època, que va compilar en la seva obra Primo libro delle musiche (Venècia, 1618). Lorenzo Allegri va morir a Florència el juliol de 1648.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Florentia urbs est Insignis Hetruariae, olim Fluentia dicta (c.1572)
Georg Braun& Franz Hogenberg - Florentia urbs est Insignis Hetruariae, olim Fluentia dicta (c.1572) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Gran Consort Li Stromenti
LAQUINTADEMAHLER: ALLEGRI, L. - Suites Medicee
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ALLEGRI, L. - Suites Medicee



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PASTA, Carlo Enrico (1817-1898) - Atahualpa (1875)

$
0
0
Luis Montero - The Funerals of Inca Atahualpa (1867)
Obra de Luis Montero (1826-1869), pintor peruà (1)


- Recordatori de Carlo Enrico Pasta -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luis Montero (Piura, 7 d'octubre de 1826 - Callao, 22 de març de 1869) va ser un pintor peruà. De ben petit va mostrar interès per la pintura si bé la seva formació no la va iniciar fins l'any 1837 sota la direcció del pintor francès Robert Tiller. El 1843 va entrar breument a l'Acadèmia de Dibuix i Pintura de Lima sota la direcció d'Ignacio Merino. El 1847, i després de la realització amb èxit d'un retrat del president Ramón Castilla, va rebre una beca per estudiar a Itàlia. Allà va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència on va ser alumne, durant tres anys, de Giuseppe Bezzuoli i de Benedetto Servolini. Al seu retorn a Lima, va presentar les seves primeres obres formals realitzades a Itàlia, entre elles l'obra "Venus dormida" la qual va ser probablement el primer nu al Perú i a Sud-Amèrica. El 1853 va rebre una nova beca amb la qual va tornar a viatjar a Florència on va seguir exposant els seus treballs. No obstant, la caiguda del govern d'Echenique va provocar la cancel·lació de la seva ajuda havent de retornar al Perú si bé va fer parada a Cuba on va entrar al Liceo Artístico de La Habana i on es va casar amb Juana López. Entre els anys 1859 i 1861 va realitzar visites al Perú per a realitzar retrats i el 1862 va tornar a Florència on va realitzar "Los funerales de Atahualpa", la seva gran obra mestra. El 1868 va tornar a Lima si bé, i només un any més tard, va morir de febre groga a la ciutat de Callao.



Parlem de Música...

Carlo Enrico Pasta (Milano, 17 de novembre de 1817 - Milano, 31 d'agost de 1898) va ser un compositor italià. Nebot de la famosa soprano Giuditta Pasta, es va formar al conservatori de Milà i posteriorment al de París amb Hippolyte Colet. A partir d'aleshores es va especialitzar en la composició teatral estrenat la seva primera obra a Torí el 1851, ciutat on també va publicar algunes partitures instrumentals. El 1855 es va traslladar al Perú on el 1857 es va unir a la fraternitat de Santa Cecilia de Lima. Allà va estrenar amb gran èxit la zarzuela La cola del diablo en el Teatro Principal. El 1867 va estrenar la seva segona zarzuela Rafael Sanzio amb llibret de Juan Cossio (1833-1881) i el 1871 va representar l'òpera La Fronda, la primera òpera escrita després de la Independència del Perú. El 1873 va tornar a Itàlia on va compondre Atahualpa, la seva obra més famosa. El 1876 va tornar a Lima per a representar-hi aquesta gran producció la qual fou molt ben rebuda. Tot i la bona acollida que va rebre al Perú, els darrers anys va decidir tornar a Europa per provar fortuna amb l'òpera però no ho va aconseguir. Finalment, va tornar a Milà on va morir en la pobresa l'agost de 1898.

John Tallis - Peru & Bolivia (1851)
John Tallis (1817-1876) - Peru & Bolivia (1851) (2)

OBRA:

Vocal secular:

one-act zarzuelas sung in Spanish at the Teatro Principal, Lima, unless otherwise stated
I tredici (4, G. Giachetti), Turin, Sutera, 14 Jan 1851
El loco de la guardilla, 13 Feb 1863
La cola del diablo, Lima, 3 Oct 1865
Rafael Sanzio (J. Cossio), 11 Apr 1867, US-Wc
Placeres y dolores (Cossio), 1867
El pobre indio (Cossio and J. Vicente Camacho), 8 March 1868
Por un inglés, 5 May 1870
La Fronda (4), 5 Sept 1871
Una taza de thé, 4 Sept 1872
Atahualpa (4, A. Ghislanzoni), Genoa, Paganini, 23 Nov 1875, vs BE



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquesta Sinfónica y Coro Nacional del PerúManuel López-Gómez
AMAZON: PASTA, C.E. - Atahualpa
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PASTA, C.E. - Atahualpa



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MÁXIMO LÓPEZ, Félix Antonio (1742-1821) - Música para Clave

$
0
0
Vicent López i Portaña - Félix Máximo López, primer organista de la Real Capilla (1820)
Obra de Vicent López i Portaña (1772-1850), pintor valencià (1)


- Recordatori de Félix Antonio Máximo López -
En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Vicent López i Portaña (València, 19 de setembre de 1772 - Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, el seu ascens professional va ser molt ràpid gràcies a les prematures habilitats com a dibuixant i colorista. El 1789 va obtenir, en el concurs general anual de l'acadèmia, una pensió que li va permetre traslladar-se a Madrid durant 3 anys. Allà va seguir els seus estudis i el 1790 va rebre el primer premi de l'Acadèmia de Sant Ferran amb la seva pintura Los Reyes Católicos recibiendo una embajada del rey de Fez. Allà va entrar en contacte amb Mariano Salvador Maella, de qui va aprendre l'ofici de les grans composicions decoratives així com el del dibuix precís i acurat, i qui el va introduir a pintors com Luca Giordano i Corrado Giaquinto la influència de qui fou determinant en la seva carrera. El 1792 va tornar a València on va rebre aviat importants encàrrecs, sobretot decoratius i religiosos, que el van consolidar com el gran pintor valencià del seu temps. Així, per exemple, el 1802 va realitzar el retrat de Carlos IV y su familia, homenajeados por la Universidad de Valencia. Durant la invasió francesa va ocupar el càrrec de pintor al servei de Louis Suchet. Posteriorment, i en el retorn de Ferran VII, va assumir el 1815 el càrrec de pintor de cambra. Al seu servei, i a banda de desenes de retrats, va realitzar algunes decoracions del Palau Reial. Al final de la seva carrera, tot i perdre protagonisme en favor dels nous romàntics, va saber adaptar el seu estil vers les noves tendències com es va demostrar en el seu retrat de Maria Francisca de la Gándara. López i Portaña va morir a Madrid el juliol de 1850.



Parlem de Música...

Félix Antonio Máximo López (Madrid, 18 de novembre de 1742 - Madrid, 9 d'abril de 1821) va ser un organista i compositor espanyol. El 1766 es va casar amb María Dominga de Bartholomé Remacha, amb qui va tenir quatre fills. A partir del 1775 es va unir a la capella reial de Madrid com a quart organista, el 1787 va ser promocionat a tercer organista, el 1801 a segon organista i finalment, i després de la renúncia de José Lidón, el 1805 va ascendir al càrrec de primer organista. El 1780 va morir la seva dona i el 1781 es va tornar a casar amb Melchora Pérez Díaz, amb qui va tenir tres fills més, si bé del total de set fills que va tenir només tres van sobreviure. D'ideologia liberal i afrancesada, no va dubtar a rendir homenatge al rei Joseph Bonaparte. Com a compositor va escriure nombroses peces per a teclat, obra religiosa i una òpera per títol El disparate o la obra de los locos, considerada la seva obra mestra. Com a teòric, va escriure un tractat titulat Reglas generales o Escuela de acompañar al órgano o clave.

Anonim - A General View of the city Madrid the Capital of the kingdom of Spain (1760)
Anonymus - A General View of the city Madrid the Capital of the kingdom of Spain (1760) (2)

OBRA:

Vocal secular:

El disparate o la obra de los locos;

Vocal religiosa:

Masses;
Passions and motets, in Convento de la Encarnación, Madrid;
Villancicos;

Instrumental:

Org:
Escuela orgánica, supuestos los principios: contiene una collección de pensamientos cortos, para la Elevación, y otra de sonatas, para el Ofertorio, en la que se incluyen todos los hymnos de la iglesia, 1799;
[44] Piezas al órgano, incl. sonatas, caprichos, fugas, Pange linguas, versos;
[7] Glosas sobre el himno Sacris solemniis;
[6] Juegos de versos; 4 of the above pieces ed. S. Rubio, Organistas de la Real capilla, i (Madrid, 1973)

Hpd:
Música de clave, incl. 15 sonatas, rondo, pieza, capricho, andante, variaciones;
Variaciones al minuet afandangado



Informació addicional... 

INTERPRETS: María Teresa Chenlo& Sharon Gould (piano)
AMAZON: MAXIMO LOPEZ, F. - Música para Clave
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAXIMO LOPEZ, F. - Música para Clave



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NIBELLE, Henri (1883-1967) - Messe en l'honneur de Sainte Jeanne d'Arc

$
0
0
Jean-Auguste-Dominique Ingres - Jeanne d'Arc (1854)
Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)


- Recordatori d'Henri Jules Joseph Nibelle -
En el dia de la commemoració del seu 50è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - Paris, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon. Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca, on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano, va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir d'aleshores es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851) i La comtessa d'Haussonville (1845) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar DegasPierre Auguste RenoirHenri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.



Parlem de Música...

Henri Jules Joseph Nibelle (Briare, 6 de novembre de 1883 - Nice, 18 de novembre de 1967) va ser un organista, director i compositor francès. Fill i nét d'organistes, a partir del 1898 es va formar a l'École Niedermeyer amb Henri Büsser, Maurice Le Boucher i Roger Pénau. Poc després es va traslladar a París on va entrar al conservatori. Allà va estudiar orgue amb Guilmant i va guanyar un primer premi. També en aquells primers anys va estudiar amb Louis Vierne, compositor a qui va dedicar diverses obres. A partir del 1907 va iniciar la seva carrera com a organista a Versailles. Dos anys després va ser nomenat organista titular de l'església de Saint-Vincent-de-Paul. Posteriorment, va entrar com a organista a Sant François-de-Sales on a partir del 1931, i en substitució d'Isidore Massuelle, es va convertir en maître de chapelle. El 1959, i després de patir una progressiva ceguesa, es va retirar a Niça on es va dedicar a la composició d'obres religioses. Allà hi va viure fins el novembre de 1967, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe Ecce Sacerdos magnus
Messe Te Deum
Messe Ave Maris Stella
Messe Héroïque de Jeanne d’Arc (éd. 1951)
Psaume 116
Pie Jesu
Ave verum
Ave Maria
Prose Inviolata

Instrumental:

Orgue (et harmonium):
Offertoire en ré mineur dans "Les Maîtres Contemporains de l'Orgue", vol. 1 (1912)
50 Pièces sur des thèmes liturgiques des dimanches et les fêtes de l’année pour orgue ou harmonium, 1935 (édition Schola Cantorum).
Carillon orléanais (1938)
Toccata (1947)
Préludes du Saint Sacrement
2 Préludes et Fugues (Orgue et Liturgie)
Prélude et Fugue sur « Alma Redemptoris Mater »
Prélude et fugue sur « Salve Regina »
Rhapsodies de Noël pour orgue
Variations sur un noël (1960)
Messe pour orgue en l’honneur de la Sainte-Vierge
Toccata et Fugue sur « Regina Cœli »
Toccata sur Victimæ paschali laudes
Les Dimanches et Fêtes de l'organiste grégorien, 8 vol. (Schola Cantorum)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Le Concert des Dames; Frédéric Bourdin (direction)
AMAZON: NIBELLE, H. - Sacred Music at Orléans Cathedral
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NIBELLE, H. - Sacred Music at Orléans Cathedral



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHOBERT, Johann (1720-1767) - The Sonatas Opp.5, 6 & 16

$
0
0
Cornelis Troost - Portret van een lid van de familie Van der Mersch (1736)
Obra de Cornelis Troost (1696-1750), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Schobert -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Cornelis Troost (Amsterdam, 8 d'octubre de 1696 - Amsterdam, 7 de març de 1750) va ser un pintor, gravador i editor holandès. Fill d'un orfebre, va ser actor de teatre des del 1717 al 1724, abans de formar-se com a pintor amb Arnold Boonen. El 1720 es va casar amb Susanna Maria van der Duyn a Zwolle amb qui va tenir vuit fills. Va tenir com a deixebles a dues de les seves filles, Sara i Elisabeth, i també a Jacobus Buys. Va ser considerat com un dels pintors holandesos més importants del segle XVIII tant per la qualitat de les seves obres com pel volum d'encàrrecs que va rebre. Anomenat, pel seu to satíric, 'l'Hogarth holandès' en referència a William Hogarth, la seva obra va ser molt versàtil tant per la temàtica tractada com per la tècnica emprada. Va morir a Amsterdam el març de 1750.



Parlem de Música...

Johann Schobert (Śląsk?, c.1735 - Paris, 28 d'agost de 1767) va ser un clavecinista i compositor silesià. Es creu va néixer a la regió històrica de Silèsia si bé algunes fonts antigues van documentar altres llocs de naixement com Strasbourg o Nuremberg. De la seva vida inicial i formativa no se'n coneixen detalls sent la primera referència de l'any 1760 quan va entrar al servei del príncep Louis-François de Conti a París. També en aquells primers anys a París es va encarregar d'imprimir i publicar les seves obres per sí mateix eludint, d'aquesta forma, els preus prohibitius dels editors. També a París es va casar amb una noia francesa amb qui va tenir dos fills. Com a compositor i intèrpret va assolir una fama molt notable a la capital francesa fruit del seu art creatiu i brillant. I si bé no va rivalitzar amb Eckard, considerat el millor clavecinista del seu temps a París, va aconseguir superar-lo en admiradors, especialment per l'encant innat de les seves composicions. Tal va ser el ressò musical de Schobert en aquest sentit, que un jove Mozart es va emmirallar sovint en el seu talent, específicament en les Sonates Op. 3. En general, i en la seva especialitat de teclat amb acompanyament (sovint ad libitum), va descobrir noves formes i mitjans d'expressió tant importants com les innovacions produïdes en altres centres europeus entre els anys 1750 i 1775. Els darrers anys va compondre i representar, sense èxit, l'obra La garde-chasse et le braconnier, la que seria la seva única òpera. Després d'aquest fracàs el seu nom va desaparèixer d'escena i només es coneixen detalls de la seva mort juntament amb la seva dona, un dels seus fills, amics i criats, esdevinguda l'agost de 1767 després d'ingerir bolets verinosos.

Louis Charles Desnos - Nouveau Plan De Paris Ses Faubourgs et ses Environs (1763)
Louis Charles Desnos (1725-1805) - Nouveau Plan De Paris Ses Faubourgs et ses Environs (1763) (2)

OBRA:

op.
1[2] Sonates, hpd, vn ad lib; no.2 ed. in Reeser (1939)
22 sonates, hpd, vn acc.; no.1 R
32 sonates, hpd, vn ad lib; no.1 partly ed. in Saint-Foix (1921–2)
4[2] Sonates, hpd
5[2] Sonates, hpd, vn ad lib
6[3] Sonates en trio, hpd, with vn, vc ad lib; no.1 ed. in NM, cxcvii (1958)
7[3] Sonates en quatuor, hpd, with 2 vn, vc ad lib, 1764; no.1 R; no.2 ed. in Collegium Musicum, 1 (Leipzig, c1925); no.3 ed. in Turrentine (1962)
82 sonates, hpd, vn acc. 1764; no.1 part ed. in David (1928)
9[3] Sinfonies, hpd, with vn, hns ad lib; B; no.2 ed. in NM, cxcix (1962)
10[3] Sinfonies, hpd, with vn, hns ad lib; B
11Concerto I, hpd, acc. 2 vn, va, vc, 2 hn ad lib; ed. in Rush (1983)
12Concerto II, hpd, acc. 2 vn, va, vc, 2 ob, 2 hn ad lib; R
13Concerto III pastorale, hpd, acc. 2 vn, 2 hn ad lib, va, vc; ed. in Rush (1983)
146 sonates, hpd, with vn ad lib, no.1 with vn, va ad lib; nos.1–5 R
15Concerto IV, hpd, acc. 2 vn, 2 hn ad lib, va, vc
164 sonates, hpd, acc. vn, vc; nos.1, 4 R; no.2 ed. in Turrentine (1962); no.4 ed. in NM, cxxxiv (1937)
174 sonates, hpd, vn acc.; no.2 ed. in Reeser (1939); no.4 ed. in Turrentine (1962)
18Concerto V, hpd, acc. 2 vn, vc; ed. in Rush (1983)
192 sonates, hpd/pf, vn acc. (Paris, 1772), ?spurious; R
203 sonates, hpd, vn acc.
Morceau de musique curieux … menuet qui peut s’exécuter de différentes façon, hpd, vn, vc; R

Piece(s) in Audinot’s Le tonnelier (oc, 1, N.-M. Audinot), Ambigu-Comique, Paris, 28 Sept 1761
Le garde-chasse et le braconnier (oc, 1), Paris, Théâtre-Italien, 18 Jan 1766, lost



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Four Nations Ensemble
AMAZON: Schobert - The Sonatas Opp.5 & 6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Schobert - The Sonatas Opp.5 & 6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYNES, Walter Battison (1859-1900) - Organ works

$
0
0
George Clarkson Stanfield - Santa Maria della Salute
Obra de George Clarkson Stanfield (1828-1878), pintor anglès (1)


- Recordatori de Walter Battison Haynes -
En el dia de la celebració del seu 158è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

George Clarkson Stanfield (London, 1 de maig de 1828 - Hampstead, 22 de març de 1878) va ser un pintor anglès. Fill del pintor Clarkson Frederick Stanfield, es va formar inicialment amb el seu pare de qui ràpidament va emular-ne la tècnica i temàtica. També en aquells primers anys va participar en algunes classes de la Royal Academy of Arts si bé sense matricular-se pròpiament. Finalitzada la seva formació, va viatjar per Europa realitzant nombroses vistes, especialment d'Itàlia i Suïssa. Entre els anys 1844 i 1876 va exhibir periòdicament a la Royal Academy of Arts i a la British Institution. I si bé va gaudir d'un èxit moderat, no va assolir la popularitat del seu pare degut, també, als progressius canvis artístics que s'estaven produint en el seu temps. El 1854 es va casar amb la seva cosina Maria Blackburn establint-se a Hampstead, ciutat on va morir el març de 1878.



Parlem de Música...

Walter Battison Haynes (Kempsey, 21 de novembre de 1859 - Marylebone, 4 de febrer de 1900) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar en el cor del seu oncle William Haynes (1829-1901) abans de viatjar a Londres, on va estudiar piano amb Franklin Taylor i harmonia amb Ebenezer Prout. Posteriorment, es va traslladar a Alemanya on va entrar al Conservatori de Leipzig per estudiar amb Salomon Jadassohn i Karl Reinecke. Finalitzada la seva formació acadèmica va tornar a Londres on va entrar com a organista de St. Philip’s, Sydenham. Allà hi va romandre fins el 1891, any que va ser nomenat organista de la Capella Reial del Savoy i que ja va preservar la resta de la seva vida. Paral·lelament, va treballar com a professor d'harmonia i contrapunt de la Royal Academy of Music. Com a compositor, va ser autor principalment d'obra religiosa i de peces per a orgue. Battison Haynes va morir a Marylebone el febrer de 1900.

B.R. Davies -Topographical survey of the borough of St. Marylebone (1834)
B.R. Davies -Topographical survey of the borough of St. Marylebone (1834) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: John Kitchen (organ)
AMAZON: Victorian Organ Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Victorian Organ Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Der arme Heinrich (1863)

$
0
0
Valentin Serov - Girl with Peaches (1887)



Parlem de Pintura...

Valentin Aleksandrovic Serov [Валенти́н Алекса́ндрович Серо́в] (Sant Petersburg, 19 de gener de 1865 - Moscou, 5 de desembre de 1911) va ser un pintor rus. Fill del compositor rus Alexander Serov i de la compositora Valentina Bergman, es va formar a París i Moscou amb Ilià Repin i a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg amb Pável Chistiakov. I si bé la influència del realisme extrem dels seus mestres es va poder observar en les seves primeres obres, ràpidament va enfocar el seu estil vers els nous moviments emergents del seu temps. El seu ràpid progrés artístic el va situar com un dels millors pintors de retrats russos de la dècada de 1890 i de principis del 1900. Obres com "Nena amb Préssecs" (1887) o "La Noia Il·luminada pel Sol" (1888) el van consagrar definitivament. En aquestes obres es va concentrar en l'espontània percepció de les models i la natura, en el desenvolupament de la llum i el color, la complexa harmonia dels reflexos, el sentit de la saturació de l'atmosfera i la fresca percepció del món característiques, totes elles, pròpies i singulars de l'impressionisme rus. Al llarg de la seva carrera la seva temàtica va ser diversa però es va especialitzar en el retrat assolint un geni poc comparable. El 1903 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia d'Arts de Sant Petersburg i com a professor va tenir, entre altres, alumnes com N.N. Sapunov, M.I. Mashkov i P.V. Kuznetsov. Serov va morir a Moscou el desembre de 1911.



Parlem de Música...

Josef Gabriel Rheinberger (Vaduz, 17 de març de 1839 - München, 25 de desembre de 1901) va ser un compositor i organista. Amb només 7 anys, ja tocava l'orgue a l'església de la Parròquia de Vaduz i amb 8 ja va compondre la seva primera obra. Va estudiar al Conservatori de Munich, on més tard en va ser professor de piano i composició. En dissoldre's aquest conservatori, va ser designat pel mateix lloc al Teatre de la Cort. Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 va assolir el càrrec de mestre de capella de la cort del rei Lluís II de Baviera on va tenir un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes dels reformadors sicilians. Com a professor de composició, va ser mundialment admirat i va tenir molts alumnes, alguns d'ells, internacionalment coneguts. Va ser un compositor prolífic, les seves 20 sonates per a orgue van ser l'aportació més valuosa a la música d'aquest instrument des de l'època de Felix Mendelssohn. Els seus treballs religiosos van incloure 12 misses, 1 Rèquiem, 1 Stabat Mater i nombroses obres menors. Va ser un autor conservador en el tractament de la composició, i el seu trio per a piano va ser un reflex de l'estètica i les pràctiques musicals del període romàntic del segle XIX en l'art musical europeu. També va escriure obres orquestrals, simfonies i abundant música de cambra de tot tipus. Els seus referents van ser, en paraules del mateix Rheinberger, Mozart i Bach tot i que la seva música va ser romàntica i en certa forma propera a la filosofia de Brahms. Va morir a Munich el desembre de 1901.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Scherz, Liszt und Rache (komische Oper, 4, J.W. von Goethe), 1854, ?unperf.;
Die Wette (ob, 1), 1856, ?unperf.;
Die sieben Raben (dramatisiertes Märchen, 3, F. Bonn), op.20, 1860–63, rev. 1868, Munich, Hof, 23 May 1869, vs (Leipzig, 1869);
Der arme Heinrich (komisches Spl for children, Bonn), op.37, 1863, unperf., vs (Nuremberg and Munich, 1870);
Türmers Töchterlein (komische Oper, 4, M. Stahl), op.70, Munich, Hof, 23 April 1873, vs (Bremen, 1874);
Das Zauberwort (Spl for children, 2, F. von Hoffnaass), op.153, 1889, vs (Leipzig, 1888);
Lucius Aula (grosse Oper, G.A. Hemmerich), inc., autograph lost, lib of Act 1 in D-Mbs

Secular:
Das Tal des Espingo (P. Heyse), ballad, 4 solo vv, male chorus, orch, op.50;
Toggenburg (cycle of romances, Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.76;
Klärchen auf Eberstein (Hoffnaass), ballad, solo vv, chorus, pf, op.97;
Wittekind (F. Halm), ballad, male vv, orch, op.102;
Die Rosen von Hildesheim (Hoffnaass), ballad, male vv, brass insts, op.143;
Montfort, eine Rheinsaga (Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.145;
Vom goldenen Horn, Turkish Liederspiel, solo vv, chorus, pf, op.182;
other choral songs, ballads;
c70 songs, 1v, pf, various op. nos.;
30 Children's Songs, op.152

Vocal religiosa:

Masses:
1v, org, op.62;
d, 4vv, op.83;
E , 8vv, op.109;
SS Trinitatis, F, 4vv, op.117;
In nativitate Domini, A, 3 female vv, org, op.126;
SS Crucis, G, 4vv, op.151;
SS Reginae Rosarii, E , 3 female vv, org, op.155;
f, 4vv, org, op.159;
C, solo vv, chorus, orch, op.169;
B , male vv, org/wind insts, op.172;
Sincere in memoriam, g, 3 female vv, org, op.187;
F, 4 male vv, org, op.190;
Misericordias Domini, E, chorus, orch, op.192;
a, chorus, orch, frag., completed by L.A. Coerne as op.197

Other sacred:
3 Requiem, b , op.60, E , op.84, d, op.194;
2 Stabat mater, solo vv, chorus, orch, op.16, chorus, str orch, org, op.138;
Das Töchterlein das Jairus, (children's cant.), op.32;
Christophorus (legend, F. von Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, op.120;
Der Stern von Bethlehem (Christmas cant., Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, org, op.164;
hymns, motets, sacred songs

Instrumental:

Orch:
Wallenstein, sym. poem, op.10;
Der Widerspenstigen Zähmung, ov., after W. Shakespeare, op.18;
Sym. no.2, F, op.87;
Pf Conc., A , op.94;
Demetrius, ov., after F. von Schiller, op.110;
2 org concs., F, op.137, g, op.177;
Akademische Festouvertüre in Form einer Fuge mit sechs Themen, op.195

Chbr without pf:
Nonet, fl, ob, cl, bn, hn, vn, va, vc, db, op.139;
Str Qnt, a, op.82; 3 str qts, c, op.89, g, op.93, F, op.147

Chbr with pf:
Qnt, C, op.114;
Qt, E , op.38;
4 trios, d, op.34, A, op.112, B , op.121, F, op.191a;
2 vn sonatas, E , op.77, e, op.105;
Cello Sonata, C, op.92

Pf:
4 sonatas, ‘Symphonic’, C, op.47, D , op.99, E , op.135, ‘Romantic’, f , op.184;
numerous other pf pieces, incl. Studien über ein Thema von Händel, op.45

Pf 4 hands:
Tarantella, op.13;
Aus den Ferientagen, op.72;
Fantasia, op.79;
Sonata, c, op.122

2 pf:
Duo, op.15; arr., Bach: Goldberg Variations, ed. M. Reger (1915)

Org:
20 sonatas, c, op.27, ‘Fantasie-Sonate’, A , op.65, ‘Pastoral-Sonate’, G, op.88, a, op.98, f , op.111, e , op.119, f, op.127, e, op.132, b , op.142, b, op.146, d, op.148, D , op.154, E , op.161, C, op.165, D, op.168, g , op.175, ‘Fantasie-Sonate’, B, op.181, A, op.188, g, op.193, ‘Zur Friedensfeier’, F, op.196;
other works, org solo;
Suite, org, vn, vc, op.149;
2 suites, vn, org, opp.150 and 166



Informació addicional... 

FURCHHEIM, Johann Wilhelm (c.1635-1682) - Sonaten

$
0
0
Claude Lorrain - An Artist Studying from Nature
Obra de Claudi de Lorena (c.1600-1682), pintor francès


- Recordatori de Johann Wilhelm Furchheim -
En el dia de la commemoració del seu 335è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Claude Gellée "Le Lorrain" (Chamagne, c.1600 - Roma, 23 de novembre de 1682) va ser un pintor francès. Va néixer al ducat de Lorena, del qual en va derivar posteriorment el seu nom. Abans de celebrar el vintè aniversari, va viatjar a Roma on va viure la resta de la seva vida, a excepció del període entre el 1625 i el 1627, en què va tornar a França. A Roma va ser alumne del pintor italià Agostino Tassi, que li va ensenyar perspectiva i a pintar paisatges i marines. Allà va rebre, també, la influència del pintor alemany Adam Elsheimer, de qui va adaptar la seva forma de representar la llum, i dels pintors italians Annibale Carracci i Domenichino, els paisatges dels quals, de grans dimensions, el van motivar a augmentar les mides dels seus propis quadres. De disposició manyaga, va mostrar habitualment un caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desproveït d'educació, es va dedicar a l'estudi de temes clàssics, cultivant per sí mateix la seva fortuna, des d'uns inicis humils fins assolir el cim de l'èxit personal. Sovint, es va veure immers en un ambient de gran rivalitat professional que no obstant no va impedir el seu tracte profitós amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge va ser de primera magnitud, fet accentuat en el mercat anglosaxó, on la seva obra va ser tant valorada que se'l va conèixer únicament pel seu nom de pila, Claude, en sintonia amb altres grans artistes de tots els temps com Miquel ÀngelRafael o Rembrandt

Lorrain va saber impregnar en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge, l'anomenat paisatge ideal, que va cobrar una nova dimensió basada en els seus referents clàssics, i que traslluïa una concepció ideal de la natura i del propi món interior de l'artista, al temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal i perfecte. Un dels elements més significatius en la seva obra va ser la utilització de la llum, a la que va atorgar una importància primordial a l'hora de concebre el quadre. Tant va ser així que la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, va ser un factor estètic, al destacar la llum com a principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude va crear amb la seva llum. En general, el conjunt de la seva obra va expressar un sentiment quasi panteista de la natura, noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es va nodrir el seu opus però, tot i així, lliure i exuberant com la natura salvatge. Va recrear un món perfecte aliè al pas del temps però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit seguint l'antic ideal d’ut pictura poesis, en què el paisatge i la natura tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers. Lorrain va morir a Roma el novembre de 1682.



Parlem de Música...

Johann Wilhelm Furchheim [Forcheim, Forchheim] (c.1635 - Dresden, 22 de novembre de 1682) va ser un violinista, organista i compositor alemany. Es creu va néixer a Dresden o al seu entorn sent la primera referència de 1651 com a cantant d'un cor de la ciutat. Allà també va rebre nocions d'instrumentació treballant, a partir del 1665, com a violinista. Entre els anys 1667 i 1676 va ser director de música religiosa i de la Tafelmusik de Dresden, el 1680 va assolir el càrrec de Konzertmeister i el 1681 el de vice-Kapellmeister en un temps en què també va ser organista en una o en diverses esglésies de la ciutat. Com a compositor, va ser autor principalment de peces instrumentals si bé també va compondre música religiosa. Johann Wilhelm Furchheim va morir a Dresden el novembre de 1682.

OBRA:

Vocal religiosa:

Lobe den Herren, meine Seele, 4vv, 2 clarinos, 2 cornettinos, bn, bc, D-Bsb
Over 20 other sacred works, mostly with insts, listed in inventories of c1700

Instrumental:

Musicalische Taffel-Bedienung, 2 vn, 2 va, vle, bc (Dresden, 1674);
2 sonatas ed. in Collegium musicum, lx (Leipzig, 1935);
1 sonata ed. P. Rubardt (Halle, 1952)
Auserlesene Violinen-Exercitium, bestehend in unterschiedlichen Sonaten benebenst angehengten Arien, Balletten, Allemanden, Couranten, Sarabanden und Giguen, a 5 (Dresden, 1687), lost
5 sonatas, D, e, E , a, A, 3–7 insts (cornetts, vns, vas, vle, bn, bc), S-Uu
Suite, b, a 5, S-Uu; ed. in Organum, iii/26 (Leipzig, 1930, 3/1958)

Editor:

A. Krieger: Neue Arien, 2, 3, 5vv, 2 vn, 2 va, bc (Dresden, 1667, enlarged 2/1676 with 10 addl works, with ritornellos by Furchheim), ed. in DDT, xix (1905/R) [collab. D. Schirmer]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Antiqua Köln; Reinhard Goebel
JPC: Sonaten aus Dresden
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Sonaten aus Dresden



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SANCES, Giovanni Felice (1600-1679) - Motets

$
0
0
Nicolaes Maes - Oude vrouw in gebed (c.1656)
Obra de Nicolaes Maes (1634-1693), pintor holandès (1)


- Recordatori de Giovanni Felice Sances -
En el dia de la commemoració del seu 338è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolaes Maes [Maas] (Dordrecht, gener de 1634 - Amsterdam, 20 de novembre de 1693) va ser un pintor holandès. Va començar la seva formació artística a la seva ciutat natal com a dibuixant, finalitzant-la posteriorment al taller de Rembrandt a Amsterdam. Les seves primeres obres com a pintor independent les va realitzar amb 19 anys, i en aquestes es perceben els influxos del seu mestre en la forma de tractar el clarobscur i en l'elecció dels temes. Aquestes pintures juvenils van tractar temàtica religiosa, mitològica i escenes de gènere. El 1653 va tornar a Dordrecht, on un any més tard es va casar amb la vídua Adriana Browers, i on hi va romandre fins el 1673. Durant la dècada de 1650 i fins aproximadament a principis de la de 1660, va viure la seva etapa de major creativitat sent a l'entorn del 1656 quan va començar a treballar amb més dedicació vers el retrat. Les influències inicials de Rembrandt van ser reemplaçades en aquests anys per altres procedents de l'escola flamenca. En aquest sentit, va pintar algunes de les personalitats polítiques i militars més importants del país i a membres de l'alta burgesia. El 1673 es va establir a Amsterdam, ciutat on hi va viure fins el novembre de 1693, l'any de la seva mort.



Parlem de Música...

Giovanni Felice Sances [Sancies, Sanci, Sanes, Sanchez] (Roma, c.1600 - Wien, bur. 24 de novembre de 1679) va ser un cantant i compositor italià. Germà del cantant Lorenzo Sances, entre els anys 1609 i 1614 es va formar sota la direcció d'Ottavio Catalani com a cantant soprano al Collegio Germanico de Roma. El 1618 es va traslladar a Pàdua on hi va romandre fins la dècada de 1630. El 1633 va publicar dues col·leccions de cantates que va dedicar al marquès Pio Enea degli Obizzi, mecenes i protector de Sances en el seu període d'Ermiona. Es creu, per la seva dedicació en la col·lecció Capricci poetici (1649), que va estar al servei de Nicolo Sagredo a Venècia. A l'entorn del 1636 va ser cantant tenor a la capella de l'emperador Ferran II a Viena, en un càrrec que va continuar preservant amb Ferran III i Leopold I. També a Viena es va casar amb Anna Ludwig el 27 de març de 1642 i en la mateixa ciutat va ser nomenat, l'octubre de 1649, assistent del mestre de capella. Vint anys després, el 16 d'abril de 1669, va succeir a Antonio Bertali com a Kapellmeister en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser especialment productiu en aquest període vienès escrivint gran quantitat de música religiosa. Giovanni Felice Sances va morir a Viena el novembre de 1679.

Matthäus Merian (1593-1650) - Antique town view of Roma (1641)
Matthäus Merian (1593-1650) - Antique town view of Roma (1641) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Ermiona (3, P.E. degli Obizzi), Padua, 11 April 1636, lost, lib A-Wn
I trionfi d’Amore (dramma imperfetta, 5, licenza), ?Pressburg, 1649, lost, lib Wn [originally intended for perf. at Linz, July 1648]
La Roselmina fatte canora (3, A. Amalteo), Vienna, ?20 Feb 1662, lost, pubd lib Wn, CZ-Pu, I-Mb
Mercurio esploratore (3, Amalteo), Vienna, 21 Feb 1662, A-Wn [ints to G.A. Cicognini: Mariana]
Apollo deluso (dramma, 3, licenza, A. Draghi), Vienna, 9 June 1669, Wn, Act II by Leopold I, ballet music by J.H. Schmelzer [for the birthday of Leopold I]; as Verschümpffter Apollo, Wn; as Apollo burlada, CZ-Pu
Aristomene Messenio (dramma, 3, licenza, N. Minato), Vienna, 20 Dec 1670, Acts I and II in A-Wn, part of Act II by Leopold I, ballet music by Schmelzer [for the birthday of Queen Mariana of Spain]; as Aristomene aus Messenien, Wn; as Aristomenes Messenio, D-W
sepolcri
Le lachrime di S Pietro (F. Sbarra), Vienna, 23 April 1666, A-Wn
La morte debellata (Draghi), Vienna, 19 April 1669, lost, pubd lib B-Gu
Le sette consolationi di Maria Vergine (Minato), Vienna, 4 April 1670, A-Wn, collab. Leopold I
Il trionfo della croce (Minato), Vienna, 28 March 1671, Wn, collab. Leopold I
Il paradiso aperto per la morte di Christo (Minato), Vienna, 15 April 1672, Wn, collab. Leopold I
L'ingiustitia della sentenza di Pilato (Minato), Vienna, 3 April 1676, music lost, pubd lib Wn

Other:
Cantade … libro secondo, parte prima, 1v, bc (Venice, 1633)
Cantade … libro secondo, parte seconda, 2–3vv, bc (Venice, 1633/R 1986 in ISS, vii)
Il quarto libro delle cantate, et arie, 1–3vv, bc (Venice, 1636); 2 ed. K. Jeppesen, La Flora, ii, iii (Copenhagen, 1949)
Capricci poetici, 1–3vv, bc (Venice, 1649)
Trattenimenti musicali per camera … libro primo, 2–5vv, vns, bc, op.6 (Venice, 1657)
2 canzonettas, 1v, bc, 16347
37 ‘compositioni morali et spirituali’, 1–11vv, some with insts; 22 occasional cants., 1–8vv, insts; 273 ‘compositioni amorosi’, 1–6vv, some with insts: listed in Distinta specificatione, some lost, extant works in A-Wn

Vocal religiosa:

Motetti, 1v, bc (Venice, 1638)
Motetti, 1–4vv, bc (Venice, 1638)
Antifone e litanie della Beatissima Vergine, 2–8vv, bc (Venice, 1640)
Motetti, 2–5vv, con le letanie della Beata Vergine, 6vv, bc, op.4 ecclesiastica (Venice, 1642)
Salmi concertati, 8vv, bc (Venice, 1643)
Salmi brevi concertati, 4vv (Venice, 1647)
Antiphonae sacrae Beatae Mariae Virginis per totum annum, 1v, bc (Venice, 1648)
6 motets, 1641, 1641, 1649, 1649 (1653)
54 masses, 3 requiem masses, 29 ints, 6 Vespers, 142 Complines, 25 Mag, 7 TeD, 19 Proper ants, 92 Marian ants, 37 lits, 166 pss, 56 motets: listed in Distinta specificatione, some lost, extant works in A-KR, Wn, CS-KRa
Missa Solicita, ed. P. Webhofer (St Augustin, 1990)

Instrumental:

5 sonatas in F. Vismarri: Orontea, Vienna, 1660, Wn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Fabula; Jan Walters
AMAZON: Sances - Missa Solicita & Sacred Motets
SPOTIFY: Sances - Missa Solicita & Sacred Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>