Charles Harford Lloyd (Thornbury, 16 d'octubre de 1849 - Slough, 16 d'octubre de 1919) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar a la Thornbury Grammar School i a la Rossall School. Després de rebre una beca es va traslladar a Oxford on va estudiar al Magdalen Hall. El 1872 va ser un dels membres fundadors del Oxford University Musical Club i el 1876 va substituir a Samuel Sebastian Wesley com a organista de la Catedral de Gloucester, ciutat on també va dirigir el Three Choirs Festival entre els anys 1877 i 1880. Allà també va dirigir la Gloucester Choral Society i la Gloucestershire Philharmonic Society. El 1882 va tornar a Oxford on va ser nomenat organista de la Christ Church Cathedral. També en aquell any va dirigir la Oxford Choral Society i fins el 1886 la Oxford Symphony Concerts. A partir del 1887 va treballar com a professor d'orgue i composició del Royal College of Music. El 1892 va assolir el càrrec d'instructor musical del Eton College en un càrrec que va preservar fins el 1914, any que va ser nomenat organista a la Capella Reial de St James's. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant George Sinclair Robertson, Herbert Brewer, Frederick Kelly, Edward Dent i George Butterworth. Charles Harford Lloyd va morir a Slough l'octubre de 1919.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Partsongs, incl. To Morning (W. Blake) 8vv;
Allen-a-Dale, with orch;
A Thousand Years by the Sea (H.J. Newbolt);
Twelve by the Clock, female vv
Songs, incl. The Garden of the Heart;
Magdalen at St Michael's;
Annette, with cl obbl;
In Summer Weather;
Hawke;
The Vigil;
A Song of Exmoor

Vocal religiosa:

7 Services: E  (1880), F (1881), D (1893), A (1902), E (1906), E (1911), F (1913)
Mag, Nunc, F, GF, 1880 (1881); TeD, E (1911)
Cants, solo vv, 4vv, orch, incl.:
Hero and Leander, WF, 1884 (1884);
The Song of Balder, HF, 1885;
Andromeda, GF, 1886 (1886);
The Longbeards' Saga, male vv (1887);
The Gleaners' Harvest, female vv (1888);
A Song of Judgment, HF, 1891;
Ballad of Sir Ogie and Lady Elsie, HF, 1894 (1894)
Rossall (ode) (1894);
A Hymn of Thanksgiving, HF, 1897 (1897)
The Souls of the Righteous, motet, GF, 1901 (1901)
Anthems, incl.:
Blessed is he, with orch, GF, 1883, Fear not, O land (1886), Blessed be thou (1903), I will magnify thee (1912)
A Set of Chants (1906)

Instrumental:

Orch.:
Alcestis (incid music, Euripides), Oxford, 1887 (1887)
Organ Concerto, f, GF, 1895

---

Chbr.:
Trio, B , cl, bn, pf;
Duo concertante, vn, va/cl, pf (1888);
Suite, cl/va, pf (1914);
many others, vn, pf

Org:
Sonata, d (1886);
Elegy (1911);
Elegy no.2 (1917)

Pf:
2 Album Leaves (1910);
2 Concert Studies (1918);
Glyndebourne Dances (1918)

Literatura:

Church Hymns, new edn (London, 1903)
The New Cathedral Psalter (London, 1909)
Free Accompaniment of Unison Hymn Singing (London, 1928)

CPDL: No disponible

Francisca Edwiges Neves "Chiquinha" Gonzaga (Rio de Janeiro, 17 d'octubre de 1847 - Rio de Janeiro, 28 de febrer de 1935) va ser una pianista, directora i compositora brasilera. Es va formar en piano amb José de Sousa Lobo i Napoleão dos Santos. Poc després, i fruit d'alguns desacords matrimonials, va haver de treballar com a professora de piano per tal de poder alimentar els seus fills. Alhora, va començar a compondre rebent un primer reconeixement el 1877 amb la seva polka Atraente. També va compondre música per a diverses operetes com A corte na roça, amb llibret de Francisco Sodré i estrenada el gener de 1885 amb gran èxit i reconeixement i rebent el sobrenom de la "Offenbach femenina". A partir d'aquell any va dirigir l'orquestra del Teatre Imperial i la banda de la policia militar sent la primera dona encarregada de la direcció d'una orquestra al Brasil. També va participar activament en la defensa de l'abolició de l'esclavitud així com una defensora de la proclamació de la república (1889). El seu nom va gaudir des d'aleshores del reconeixement unànime al seu país fins el punt que algunes de les òperes, com per exemple Forrobodó (1912), es van representar més de 1000 vegades. Entre els anys 1901 i 1910 es va dedicar a viatjar per Europa on va enamorar el públic i la crítica i on va ser condecorada. Al seu retorn al Brasil va seguir escrivint música, especialment obra per a piano. Va morir a Rio de Janeiro el febrer de 1935.

CPDL: No disponible

Miguel de Irizar (Artajona, bap. 18 d'octubre de 1635 - Segovia, 1684) va ser un compositor espanyol. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de León i a partir del 1650 a la Catedral de Toledo amb Tomás Miciezes (1624-1667). A partir del 1657 va iniciar la seva carrera musical com a mestre de capella de les catedrals d'Oviedo i de Santo Domingo de la Calzada. L'agost del mateix any va ser nomenat mestre de capella de la col·legiata de Vitoria. El 1664 i el 1666 va assolir càrrecs equivalents a la Catedral d'Orense i a Roncesvalles sense renunciar al càrrec que tenia a Vitoria fins el 1671. Precisament aquell any va assolir ja el càrrec definitiu de director musical de la Catedral de Segovia en un lloc que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor va escriure nombrosa obra religiosa, especialment villancets, i va realitzar una important labor històrica al copiar l'obra d'autors espanyols del seu temps com Miciezes, Carlos Patiño, Cristóbal Galán i Juan Hidalgo, entre altres. Alhora, molta d'aquesta música la va copiar directament en el revers dels centenars de cartes que es va intercanviar amb molts dels seus col·legues de professió i que actualment preservades són el testimoni, excepcionalment valuós, de la seva època i de les relacions que es van establir entre els músics del seu temps. Miguel de Irizar va morir a Segovia el 1684.

CPDL: No disponible

Etienne-Nicolas Méhul (Givet, 22 de juny de 1763 - Paris, 18 d'octubre de 1817) va ser un compositor francès. Fill de Jean-François Méhul, es va formar en orgue en un convent franciscà de Givet. Poc després, es va traslladar a l'abadia de Laval-Dieu on va rebre formació en orgue i contrapunt de Wilhelm Hanser. Ben aviat es va convertir en l'assistent del seu mestre traslladant-se a París a l'entorn del 1778. Allà va conèixer i estudiar amb Jean-Frédéric Edelmann i va començar a treballar com a professor de teclat i com a intèrpret d'orgue. El 1783 va publicar la seva primera obra, una col·lecció de Sonatas Op.1 A partir d'aquella dècada va entrar com a membre de la Société Académique des Enfants d’Apollon i va començar a explorar el gènere teatral, escrivint la seva primera òpera a l'entorn del 1785. A partir del 1790 va decidir col·laborar amb François-Benoît Hoffman, amb qui va compondre els seus primers grans èxits teatrals com Euphrosine, ou Le tyran corrigé (1790), Mélidore et Phrosine (1794) i Ariodant (1799). L'esclat de la Revolució Francesa el va convertir en un dels compositors més coneguts per les nombroses cançons i himnes revolucionaris que va escriure. El 1795 va ser membre fundador de l'Institut de France i va ser públicament condecorat pels seus mèrits revolucionaris. A partir d'aleshores, va dedicar gran part del seu temps a la composició de més òperes, tant còmiques com serioses i la seva amistat amb Napoleò va ser molt productiva ja que va rebre diversos encàrrecs directes per a commemorar esdeveniments relacionats amb la revolució. El 1804 va ser nomenat membre de la Legió d'Honor i durant la dècada següent va continuar escrivint nombroses òperes, entre elles la desconeguda però inesperadament innovadora Uthal. També com a compositor, va escriure diverses cantates i quatre simfonies (1808-1810), si bé no van ser tant ben rebudes com les seves òperes. Durant la Restauració Francesa, no va perdre els seus privilegis i va ser nomenat i el 1816 va ser nomenat director del Conservatori de París. Entre els seus alumnes cal destacar a Ferdinand Hérold. Méhul va morir a París l'octubre de 1817.


OBRA:

Vocal:

Operas:
Euphrosine et Corradin ou le Tyran corrigé (1790)
Alonzo et Cora (1791)
Adrien.
Stratonice (1792)
Le Jeune sage et le vieux fou (1793)
Horatius Coclès (1794)
Le Congrès des rois (1794)
Mélidore et Phrosine (1794)
Doria ou La Tyrannie détruite (1795)
La Caverne (1795)
Le Jeune Henri (1797)
Le Pont de Lodi (1797)
La Taupe et les papillons (1797-1798; no estrenada)
Adrien (1799)
Ariodant (1799)
Epicure (1800)
Bion (1800)
L'Irato ou l'Emporté (1801)
Une Folie (1802)
Le trésor supposé ou Le danger d'écouter aux portes (1802)
Joanna (1802)
Héléna (1803)
Le Baiser et la quittance ou Une aventure de garnison (1803)
L'Heureux malgré lui (1803)
Les deux Aveugles de Tolède (1806)
Uthal (1806)
Gabrielle d'Estrées ou Les Amours d'Henri IV (1806)
Joseph (1807)
Valentine de Milan (1807-1808)
Les Troubadours, ou La Fête au château (1810)
Les Amazones ou La Fondation de Thèbes (1811)
Sésostris (1812)
Le Prince troubadour ou Le Grand Trompeur de dames (1813)
L'Oriflamme (1814)
La Journée aux aventures (1816)

Other stage:
Le jugement de Paris (ballet-pantomime, 3, P.G. Gardel), 5 March 1793, Po [incl. music by Gluck, Haydn, R. Kreutzer, ‘Michel’ [Yost], I. Pleyel and others], rev. in 1 act
Timoléon (incid music, 3, M.J. Chénier), République, 11 Sept 1794, Pcf, Pn, US-Bp
La dansomanie (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 June 1800, F-Po, arr. pf, vn (1800) [incl. music by Mozart and others]
Daphnis et Pandrose (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 Jan 1803, Po [incl. music by Dalvimare, Devienne, Duvernoy, Gluck, Haydn, Himmel, R. Kreutzer, Martini, Miller, Winter]
Guillaume le conquérant (incid music, 5, Duval), Français, 4 Feb 1804, arr. from his compositions, with Chanson de Roland, hymne guerrier; arr. B, chorus, pf, Pn*, pubd in La décade philosophique (10 May 1804), suppl.
Les Hussites, ou Le siège de Naumbourg (incid music, 3, Duval), Porte-St-Martin, 14 June 1804
Persée et Andromède (ballet-pantomime, 3, Gardel), Opéra, 8 June 1810, Po [incl. music by Haydn, Paer, Steibelt, Méhul (from Ariodant)]

Choral:
wb – wind band accompaniment
Ode sacrée (J.-B. Rousseau), with 2vv, orch, 1782, lost;
Duo de Zoroastre, 1786, lost;
Invocation à Apollon (Quel tumulte! quel bruit!) (N.G. Léonard), scène lyrique, with 3vv, orch, 1787, Pn (inc.);
Philoctète à Lemnos, scène lyrique, with 3vv, orch, 1788, Pn (inc.);
Messe solennelle, A , orch, 1804 [for Napoleon’s coronation, but not perf. there], A-KN, Wgm, CS-BRm, US-NYp, vs (c1789)
Chant national du 25 messidor (L.J.P. Fontanes), solo vv, 3 choirs, 3 inst ensembles, 1800;
Hymne à la paix, 1801, lost;
Domine salvum fac rempublicam, 2 choirs, 2 orchs, 1802, Pn*;
Jetez des fleurs, kbd acc., pubd in P.J.B. Chaussard: Fêtes et courtisanes de la Grèce, i, 2nd edn only (1803), 187, and in Masson (1934);
Chant lyrique pour l’inauguration de la statue votée à Sa Majesté l’Empereur et Roi (Arnault), with 5vv, orch, 1807 (1807);
Chant du retour pour la Grand Armée (Arnault), with solo vv, orch, 1807 (1807)
Chant funèbre (Chaussard), with 3vv, inst ensemble, 1808, Pn*;
Cantate pour le mariage de l’Empereur (O doux printemps) (Arnault), acc. orch, 1810, Po;
Cantate [pour le mariage de l’Empereur] (Du trône ou jusqua’à Toi), with 4vv, orch, 1810, Pn (inc.);
Comblé de bonheur (Chant triomphale) (?Arnault) [on the return of Napoleon and Marie-Louise from their tour], acc. orch, 1810, Po;
Toi qui veilles sur cet empire (J.A. Esménard), with B, orch, 1810 [to announce Marie-Louise’s pregnancy at a command perf. of Gluck’s Alceste], Po (inc.)
Le chant d’Ossian (Arnault), with T, orch, 1811 [on the baptism of Napoleon’s son, the King of Rome], lost;
Pourquoi sous un ciel aussi beau (cant., Arnault), with 5vv, orch, 1811 [on the birth of the King of Rome and the inauguration of the new concert hall at the Conservatoire], collab. Catel and Cherubini, Pn*;
O France! à tes destins prospères (Arnault), acc. orch, 1811 [on the birth of the King of Rome], Po;
Lève, Bordeaux, la tête altière (Chant royal), with 3vv, orch, Bordeaux, 1815 [in honour of the Bourbons], Pn*;
Salve regina, c1816, Pn* (inc.);
La naissance d’Oscar Leclerc (L.M. Revellière-Lepeaux), with 2 solo vv, orch

Choral hymnes:
wb – wind band accompaniment
Hymne à la raison [later, Hymne patriotique] (Chénier), with 3vv, orch, 1793 (1794);
Le chant du départ (Hymne de guerre) (Chénier), wb, Pn, arr. v, pf (1794);
Hymne chanté par le peuple à la fête de Barra et Viala (C.J.L. Davrigny), kbd acc. (1794);
Le chant des victoires (Hymne de guerre/à la victoire) (Chénier), with insts, 1794 (1798), arr. v, pf (1794);
Hymne des vingt-deux (Chénier), with 1v, wb, Pn; arr. v, bc (1795);
Le chant du retour (Hymne pour la paix) (Chénier), with 1v, wb, 1797 (1798); arr. v, pf (1798);
Enfin il est chassé de la belle Italie, 1797, Pn* (inc.);
Hymne pour la fête des époux (J.F. Ducis), with wb (1799); arr. v, pf (1799)

Songs, revolutionary works for one voice:
accompanied by piano or harp unless otherwise stated
wb – wind band accompaniment
Scène française, S, orch, 1789, lost;
Le petit Nantais (L.F. Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Hymne à l’Eternel (‘Quelle solennité’) (Hue) (1794);
L’ordre du jour (Lille), v, bc (1794);
Chant funèbre à la mémoire du représentant du peuple Féraud (Baour-Lormian), acc. wb, Pn; arr, v, pf (1795);
Réponse du vieux pasteur (A.F. Coupigny), sung in L. Jadin: Le cabaleur (1795);
Hymne du 9 thermidor (‘Salut neuf thermidor’) (Chénier), v, wb; arr. v, bc (1795);
Loizerolles, ou le triomphe de l’amour paternel (Jauffret) (1795);
L’infortunée Lyonnaise (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43)
Le chien victime de sa fidélité (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Oscar et Dermide (Arnault, after Ossian), pubd in 6 romances anacréontiques, ii (1796), also in Gougelot (1937–43);
Hymne à la paix (‘O jour de gloire’) (C. Pipelet de Leury), acc. orch (1797);
Théophilantropes (‘O Dieu, dont l’univers publie’) (J.F. de Laharpe), c1797, Pn;
Anniversaire du 9 thermidor, acc. wb, 1798;
Le 18 fructidor (‘Un vaste deuil’) (Lebrun-Tossa [J.A. Brun]), acc. wb; arr. v, bc (1798)
La naissance de mon fils Adolphe (Jauffret) (1798);
Chant montagnard (‘Vous qui sur ces montagnes’), c1799, Pn*;
Romance de Falkland (Jauffret) (1798);
Ode XXXIX: Les plaisirs d’un buveur (Anacreon, trans. J.-B. Gail), Ode XIX: E g’e me lai na pi nei [La terre noire boit], both pubd in 9 odes d’Anacréon;
3 songs (Chaussard): Chant d’amour et de douleur, La chanson de l’hirondelle, Le bain, all pubd in Fêtes et courtisanes de la Grèce (Paris, 1801);
Guillaume le conquérant (J. Lablée) (1804);
Chanson de Roland, sung in Guillaume le conquérant (1804);
Le baiser (Saint-Amand), pubd in Le chansonnier des grâces (1808), 231–2 and suppl.7
Le bouquet d’une amie (Saint-Amand), pubd in La chansonnier des grâces (1808), 26 and suppls.6–7; Stances (‘Mère des braves’), 1810 [in honour of the marriage of Napoleon and Marie-Louise];
Bayard mourant (C. Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1814), 150–51;
Charles Martel!, ou La parisienne (Jauffret) (1814);
Le retour de l’exilé (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1815), 260–63;
Eginhard et Emma (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1816), 222–4;
Ternaire (E. Deschamps): Adieux du pélerin, Retour au foyer, Le vieux pâtre, [all pubd posth. with new texts by Deschamps]

Other songs (Jauffret), probably pubd 1790–95 in the series Feuilles de Terpsichore or by Cousineau:
Julie et Volmar, ou Le supplice de deux amants;
La jeune Avignonaise, Ou Emilie Chaussande;
La caverne de la Sainte-Baume, ou La mère malheureuse;
L’orphelin adopté par sa nourrice;
Victoire Négrier-Lavergne, ou L’héroïne de l’amour conjugal;
Joséphine Kelly et ses deux enfants [see Gougelot, 1937–43]

Instrumental:

Orch:
Sym., C, 1797, Pn* (last 2 mvts);
Sym. no.1, g, 1808 (1809), ed. D. Charlton (Madison, WI, 1985);
Sym. no.2, D, 1809 (1809), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
Sym. no.3, C, 1809, Pn (parts);
Sym. no.4, E, 1810, Pn (parts);
Sym. no.5, A, 1810, ed. D. Charlton (with A. Caston) (New York, 1982)

Wind ensemble:
Ouverture, F, 1793, Musique à l’usage des fêtes nationales (1794), ed. W.S. Dudley (1968)

---

Chbr:
Grande ouverture, pf, vn, 3 mirlitons, perc, 1808, Pn* [also known as Ouverture burlesque, 1875]

Kbd:
3 sonates, pf/hpd, op.1 (Paris, 1783);
3 sonates, pf/hpd, vn ad lib, op.2 (Paris, 1788);
Sonate, C, pf, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1784), no.3 [last mvt used in third sonata op.2]

Kbd arrs.:
2 airs de ballet from Gossec’s Thésée and gavotte from Gluck’s Orphée, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1782), nos.1, 4, 7;
ov. and dances from Edelmann: Le feu (1782);
music from Lemoyne’s Phèdre (1787)

Other works:
4 contributions to Principes élémentaires de musique arrêtés par les membres du Conservatoire (1799–1800), 243–6, 254–5, 275–6, 294–7, and Solfèges pour servir à l’étude dans le Conservatoire ... seconde partie (1801–2), 202–3, 252–3, 277–8
Spurious: incl. Chant triomphal, 1809 [by Catel], Nouveau recueil de 22 canons (Brussels, n.d.) [all by Berton], several romances; many items by Méhul’s student and nephew joseph Daussoigne have been miscatalogued under Méhul’s name in Pn and D-Bsb
Various writings

Pierre Dandrieu (Angers, bap. 21 de març de 1664 - Paris, 20 d'octubre de 1733) va ser un organista i compositor francès. Es va formar a l'orgue amb Nicolas Lebègue. Poc temps després de finalitzar la seva formació, va entrar com a organista de l'església de Saint-Barthélemy on hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor, es creu va escriure nombrosa obra d'orgue no obstant només va publicar un recull de 36 noëls amb variacions. El 1733, i després de la seva mort a París, el seu nebot Jean-François Dandrieu va ocupar el seu càrrec.

OBRA:

3 airs in Recueils d'airs sérieux et à boire: Mes yeux par leur langueur extrême (Aug 1697), L'amour s'est fait pour la jeunesse (April 1699), Petits oyseaux sous ces feuillages (April 1699)
Noëls, O filii, chansons de Saint-Jacques, Stabat mater, et carillons, org/hpd (Paris, c1714; enlarged 2/1721–33); ed. in Publications de la Société française de musicologie, i/22 (Paris, 1979); see Jean-François Dandrieu for a further version of this collection

CPDL: No disponible

Karol Mikuli (Txernivtsí, 22 d'octubre de 1821 - Lviv, 21 de maig de 1897) va ser un pianista i compositor polonès. Després d'estudiar medicina a Viena, es va traslladar a París el 1844. Allà va ser deixeble de Chopin en piano i de Reber en composició. Més tard es va convertir en l'assistent de Chopin en les seves classes de piano. Durant la Revolució de 1848, va decidir tornar al seu país des d'on va iniciar una gira per Europa on els seus concerts li van valdre el reconeixement com a pianista. El 1858 va ser nomenat director artístic de la Societat Musical de Lviv, sent per tant responsable del bon desenvolupament del conservatori d'aquesta ciutat, així com dels concerts que s'hi programaven. El 1888 va abandonar la direcció de la Societat Musical per dedicar-se a gestionar la seva pròpia escola de música. A banda de ser un gran intèrpret de les obres de Chopin, va ser també el primer editor de les seves obres completes. Com a professor, va tenir diversos alumnes entre els que van destacar Raoul Koczalski, Stanislaw Niewiadomsk i Mieczyslaw Soltys. Com a compositor va escriure nombrosa obra per piano, obra de cambra, cançons i una missa en honor a la Catedral de Czernowitz. Karol Mikuli va morir a Lviv el maig de 1897.

CPDL: No disponible

Otto Albert Tichý (Martínkov, 14 d'agost de 1890 - Praha, 21 d'octubre de 1973) va ser un organista, professor i compositor txec. Es va formar des de ben petit amb l'orgue instrument amb el qual va compondre les seves primeres obres. Més tard va entrar al Conservatori de Praga on va estudiar amb Vítězslav Novák. No obstant, va interrompre el seu estudis per treballar durant nou anys amb l'editor Josef Florian. El 1919 va entrar a la Schola Cantorum on va estudiar orgue, cant i composició amb Vincent d'Indy. També en el marc d'aquests estudis va conèixer i estudiar exaustivament la polifonia vocal dels segles XVI al XVIII. Finalitzats els estudis, va començar a treballar com a professor i organista, primer a França i després a Suïssa. El 1936 va tornar a Txecoslovàquia i el 1946 va assolir el càrrec de director d'orquestra i organista de la Catedral de St. Vitus de Praga, ciutat on també va treballar com a professor en el conservatori. Allà va ensenyar cant gregorià, orgue, llatí i francès i va romandre-hi fins el 1965, l'any de la seva jubilació. Els darrers anys es va dedicar a la composició i a la traducció literària. Va morir a Praga l'octubre de 1973.

CPDL: No disponible

Jean Baptiste Masse (c.1700 - c.1757) va ser un violoncel·lista i compositor francès. Es desconeix la seva formació i la primera referència el va situar com a Ordinaire de la Chambre du Roi, com a membre de la banda reial dels 24 Violons du Roi i com a intèrpret de l'orquestra de la Comédie Française. Com a compositor va publicar cinc volums de sonates. El llibre I (1736), el va dedicar a Messieurs les Comédiens Français i el Llibre II (1739), el va dedicar a Monsieur Gaudion de la Grange Conseiller du Parlement. Els llibres III i IV van ser per a dos violoncels sense continuo i el Llibre V va ser per a dos violoncels i baix continu. També va compondre una Premier Suite de Menuets nouveaux à 2 violoncelles. Es desconeix la data, lloc i circumstància de la seva mort.

CPDL: No disponible

Josep Elies (Barcelona, 1687 - Madrid, 1755) va ser un organista i compositor català. Es desconeix bona part de la vida formativa i es creu va estudiar amb Cabanilles si bé no existeix documentació que ho acrediti. També es creu va poder estudiar amb Closells, Llussà i Joan Ros. A partir del 1712 i fins el 1715 va ser organista del monestir de Sant Pere de les Puel·les i més tard a l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El 1725 es va traslladar a Madrid on va treballar com a organista de les Descalzas Reales fins ben bé el 1745. Allà es va convertir en una referència amb el seu instrument fins el punt que les seves obres van gaudir d'ampli ressò arreu d'Espanya. Com a compositor va conrear el gènere organístic dels versets, és a dir, peces breus intercalades o per substituir el cant dels versets dels salms en la litúrgia, i el del tiento, més desenvolupat i conegut, amb més de vint exemplars plens i partits, com també els passos i altres formes contrapuntístiques. Composicions com les Obras de órgano entre el antiguo y moderno estilo (1749) consten d'una fuga precedida d'un preludi. També va utilitzar sovint la nova forma de sonata binària, que va titular tocata. La seva obra va arribar fins i tot a Bolonya on es va conservar sota el nom de Giuseppe Elias. Josep Elies va morir a Madrid el 1755.

CPDL: No disponible

Giuseppe Maria Orlandini (Firenze, 4 d'abril de 1676 - Firenze, 24 d'octubre de 1760) va ser un compositor italià. Els seus primers anys són poc coneguts tot i que pel que sembla els va passar íntegrament a Florència. Les primeres referències musicals daten dels anys 1711 i 1712 on en els seus primers oratoris hi consta un epígraf que el situa com a mestre de capella de la cort del príncep Giovanni Gastone de la Toscana. El 1719 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. A l'òpera Il teatro alla moda (c1720) de Benedetto Marcello apareix el nom d'Orlandini en portada fet que suggereix que en aquell temps ja era conegut pel públic venecià. Entre els anys 1717 i 1731 va viure principalment a Bolonya. El nou duc de la Toscana va permetre que continués amb el seu càrrec de mestre de capella de la cort, de forma oficial a partir del 1732. Precisament, en el més d'abril d'aquell mateix any, seria nomenat mestre de capella de la Catedral de Florència. A partir d'aquesta data és probable que Orlandini romangués a la seva ciutat la resta de la seva vida escrivint, essencialment, òperes i música religiosa. El seu nom, a diferència del que succeeix actualment, va viure en la glòria durant la seva etapa creativa gràcies a les seves representacions teatrals, del gust del públic italià. Especialment va ser conegut pels seus interludis (intermezzo) còmics gènere amb el qual va superar, de llarg, al cèlebre Pergolesi. De fet, el seu intermezzo Bacocco e Serpilla (1715) va ser una de les obres més populars a Itàlia al llarg del segle XVIII. Aquesta va utilitzar àries breus i senzilles, amb ajust sil·làbic, ritmes animats, harmonia estàtica, notes repetides i acompanyaments rudimentaris. Aquesta forma musical es va convertir en model durant les dècades posteriors. Orlandini va morir a Florència l'octubre de 1760.


OBRA:

Vocal secular:

Stage:
drammi per musica, in 3 acts, unless otherwise stated
Artaserse (P. Pariati ?and A. Zeno), Livorno, S Sebastiano, 1706; Naples, S Bartolomeo, 2 July 1708, addl music by F. Mancini
L’amor generoso (Zeno), Florence, Cocomero, aut. 1708, collab. R. Ceruti
L’odio e l’amore (M. Noris), Genoa, S Agostino, 1709
La fede tradita e vendicata (F. Silvani), Genoa, S Agostino, aut. 1709; Bologna, Marsigli-Rossi, 15 Aug 1712, addl music by F. Gasparini
Ataulfo re de’ Goti, ovvero La forza della virtù (after D. David), Rome, Capranica, carn. 1712
Teuzzone (Zeno), Ferrara, Bonacossi, spr. 1712, with addl music
Madama Dulcinea e il cuoco del Marchese del Bosco (int, Marchese Trotti), Rome, Capranica, carn. 1712; as La preziosa ridicola, Naples, S Bartolomeo, carn. 1716; A-Wn
L’innocenza difesa (Silvani), ? Ferrara, Bonacossi, spr. 1712; as Carlo re d’Alemagna, Bologna, Formagliari, 28 Oct 1713; as L’innocenza giustificata, Fano, Fortuna, sum. 1731
L’amor tirannico (D. Lalli), Rome, Capranica, carn. 1713; as Il Farasmane (5), Bologna, Formagliari, 20 Oct 1720; Pesaro, Pubblico, carn. 1721, addl music by A. Tinazzoli
Lisetta e Delfo (int), Rome, Capranica, carn. 1713
Bacocco [Bajocco] e Serpilla (int, A. Salvi), Verona, May 1715; as Il marito giocatore e la moglie bacchettona, Venice, S Angelo, carn. 1719; as The Gamester, London, King’s, 1 Jan 1737; as Serpilla e Bacocco, Venice, S Angelo, 1741; with addl music as Il giocatore, Paris, Opéra, 22 Aug 1752, Les ariettes du Joueur (Paris, c1752) [attrib. Doletti]; A-Wn (facs. in IOB, lxviii, 1984), B-Bc (facs. in IOB, lxviii, 1984), D-MÜs, ROu, W (2 copies, one attrib. Vinci), F-Pc, I-Fc, S-Skma
Amore e maestà (tragedia per musica, Salvi), Florence, Cocomero, 30 June 1715; as Arsace (rev. P.A. Rolli), London, King’s, 1 Feb 1721, addl music by F. Amadei; as Der ehrsüchtige Arsaces, Hamburg, 18 May 1722, arr. J. Mattheson, D-Bsb; rev., Florence, Pergola, carn. 1739, A-Wn, Act 2 GB-Lbl
La pastorella al soglio (G.C. Corradi), Mantua, Arciducale, carn. 1717
La virtù al cimento (Zeno), Mantua, Arciducale, carn. 1717; as La costanza trionfante, Recanati, fair and carn. 1720, addl music by Tinazzoli; rev. as Griselda, Venice, S Samuele, May 1720, arias A-Wn
La Merope (Zeno), Bologna, Formagliari, 24 Oct 1717
Lucio Papirio (Salvi), Naples, S Bartolomeo, 11 Dec 1717, arias and buffo scenes by F. Feo, doubtful, ? by F. Gasparini (see Strohm, 1989); Bologna, Formagliari, sum. 1718; Pesaro, Pubblico, carn. 1721, addl music by Tinazzoli
Antigona (tragedia, 5, B. Pasqualigo), Venice, S Cassiano, carn. 1718; Pesaro, Pubblico, carn. 1723, addl music by Tinazzoli; as La fedeltà coronata, Bologna, Malvezzi, 2 June 1727, GB-Lbl; as Antigona vendicata, Breslau, 1 Oct 1728
Le amazoni vinte da Ercole (Salvi), Reggio nell’Emilia, Pubblico, April 1718
Ifigenia in Tauride (tragedia, 5, Pasqualigo, after P.J. Martello), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1719, arias D-ROu and SHs
Il carceriero di se stesso (Salvi), Turin, Carignano, carn. 1720
Paride (5, F. Muazzo), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1720, arias SHs
Melinda e Tiburzio (int), Venice, S Angelo, carn. 1721; as La donna nobile, Venice, S Cassiano, carn. 1730
Nerone (tragedia per musica, A. Piovene), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1721, arias Mbs; as Nero, Hamburg, 17 Nov 1723, arr. Mattheson, Bsb
Nino (I. Zanella), Rome, Capranica, 7 Jan 1722, arias F-Pc; as Semiramide, Turin, Carignano, 1722; as Nino, Pesaro, Pubblico, carn. 1723, addl music by Tinazzoli
Ormisda (Zeno), Bologna, Malvezzi, 16 May 1722; as Artenice, Turin, Regio, carn. 1723, addl music by G.A. Giai and others
L’artigiano gentiluomo (Larinda e Vanesio) (int, Salvi, after Molière: Le bourgeois gentilhomme), Florence, 1722; as Le bourgeois gentilhomme, Florence, Pergola, carn. 1725; London, King’s, 1737
Alessandro Severo (Zeno), Milan, Regio Ducale, carn. 1723, GB-Lbl
L’Oronta (C.N. Stampa), Milan, Regio Ducale, carn. 1724
Berenice (Pasqualigo, after J. Racine), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1725, B-Bc, arias I-Vnm
Il malato immaginario (Erighetta e Don Chilone) (int, Salvi, after Molière: Le malade imaginaire), Florence, Pergola, carn. 1725
Un vecchio innamorato (int, D. Marchi), Florence, Pergola, carn. 1725
Monsieur di Porsugnacchi (Grilletta e Porsugnacco) (int, after Molière: Monsieur de Pourceaugnac), Milan, Regio Ducale, carn. 1727; as Pourceaugnac and Grilletta, London, King’s, 1737
Berenice (A.M. Lucchini: Farnace), Milan, Regio Ducale, carn. 1728
Adelaide (Salvi), Venice, S Cassiano, carn. 1729, GB-Lam, arias I-Vqs
L’impresario dell’isole Canarie (Dorina e Nibbio) (int, P. Metastasio), ? Venice, S Cassiano, 1729
Massimiano (G. Boldoni, after Pariati ?and Zeno: Constantino), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1731, B-Bc
Grullo e Moschetta (int), Venice, S Angelo, carn. 1732; London, King’s, 1737
Ifigenia in Aulide (Zeno), Florence, Pergola, carn. 1732
Il marito geloso (Giletta e Ombrone) (int), St Petersburg, 1734
Il Temistocle (Metastasio), Florence, Pergola, 3 Feb 1737
L’olimpiade (Metastasio), Florence, Pergola, sum. 1737
Le nozze di Perseo e Andromeda (azione drammatica, 2, Marchi), Florence, Pergola, 9 April 1738, A-Wgm, Wn
Balbo e Dalisa (int, Salvi), Rome, Capranica, carn. 1740, doubtful
La Fiammetta (commedia per musica), Florence, Cocomero, 29 Sept 1743
Lo scialacquatore (commedia per musica, Borghesi), Florence, Cocomero, 14 Sept 1744; as Lo scialacquatore alla fiera, Venice, S Cassiano, aut. 1745, with addl music
Probably arr. Orlandini: Arianna e Teseo (Pariati), Florence, Pergola, carn. 1739; Venceslao (Zeno), Florence, Pergola, 27 Dec 1741; Vologeso re de’ Parti (after Zeno), Florence, Pergola, Jan 1742
Arias in A-Wgm, Wn; B-Bc, Lc; D-Bsb, Dlb, SWl; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Lgc, Mp, Ob; I-Bc, BGi, Fc, Mc, Rc; US-BE, FAlewis, Wc

Vocal religiosa:

Oratorios and sacred cantatas:
Il martirio di S Sebastiano (A. Ghirizzani), Florence, 1694
I fanciulli babilonesi, Florence, 1696
La costanza trionfante nel martirio di S Lucia (B. Colzi), Florence, 1705
Sara in Egitto (D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others
Il figliuol prodigo (B. Pamphili), Siena, 1709, arias D-Dlb
Gli amori infelici di Ammone (Berzini), Florence, 1711
L’Assalone ovvero l’infedeltà punita, Florence, 1713
Dal trionfo le perdite ovvero Jefte che sagrifica la sua figlia (Cavanese), Florence, 1716, collab.

Others:
Componimento per musica da cantarsi la notte del SSmo Natale (G.B. Pontici), Rome, 1721, arias, F-Pc
L’Ester (G. Melani), Bologna, 1723
Giuditta, Castel S Pietro, 1726
Jaele (D. Marchi), Florence, 1735
Assuero, Florence, 1738
Davidde trionfante (G.M. Medici), Florence, 1738
Il Gioas re di Giuda (Metastasio), Florence, 1744
Giuseppe riconosciuto (Metastasio), Florence, 1745
Tobia (Zeno), Florence, 1749
Componimento da cantarsi nel venerabile monastero di S Apollonia in Firenze (F. Casorri), Florence, 1750
Isacco figura del redentore (Metastasio), Florence, 1752
La deposizione dalla croce di Gesù Cristo Signor Nostro (G.C. Pasquini), Florence, 1760

Miscellaneous:
1 spiritual canzonetta, La ricreazione spirituale nella musica (Bologna, 1730)
3 canzonettas, Raccolta di varie canzoni (Florence, 1739, 1740)
22 sonate, a 3, B-Bc
1 sinfonia, hpd, D-Bsb

Henry Thomas Smart (London, 26 d'octubre de 1813 - London, 6 de juliol de 1879) va ser un organista i compositor anglès. Fill del compositor Henry Smart i nebot del també organista i compositor George Thomas Smart, es va formar amb el seu pare. Més tard va entrar al Highgate School on va realitzar la seva educació reglada. També de ben jove va freqüentar l'empresa d'orgues Flight & Robson on ràpidament es va familiaritzar amb l'instrument. Poc després va entrar com a aprenent de la firma Maudsley. També en aquells anys va rebre una oferta econòmica per a unir-se a l'armada índia però la va rebutjar en favor de la música. A partir d'aleshores, es va educar de forma autodidacta i amb W.H. Kearns. El 1831 va rebre el seu primer càrrec com a organista de la Catedral de Blackburn, on també va estrenar la seva primera composició. El 1836 es va traslladar a Londres per treballar com a organista de St Giles i com a professor. El març de 1844 va ser nomenat organista a St Luke en un càrrec que va preservar fins el 1864, any que va ser nomenat organista de St Pancras New Church. En vida va gaudir d'una elevada reputació com a organista i compositor assolint notable fama arreu del país. El 1878 es va traslladar a Dublin on va supervisar l'orgue de la Catedral de Christ Church. El 1879, i després del seu retorn a Londres, el govern va decidir atorgar-li una pensió en reconeixement pels seus serveis si bé va morir abans de poder-la gaudir.

OBRA:
all printed works published in London

Vocal secular:

Op and choral:
Berta, or The Gnome of the Hartzberg (op, Fitzball), Haymarket, 26 May 1855; 2 inc. ops;
The Bride of Dunkerron, cant., Birmingham Festival, 1864;
King René’s Daughter, cant., 1871;
The Fishermaidens, cant., 1871;

Other vocal:
143 partsongs and trios;
50 duets;
167 songs

Vocal religiosa:

Jacob, orat, Glasgow, 1873
Full Services, F (1868), G (1871);
Evening Services, G, B ;
23 anthems;
hymn tunes

Instrumental:

Org:
2 trios;
50 preludes and interludes (1862);
Choral with variations;
preludes, postludes, marches, andantes;
other pieces

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann va ser proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres van mostrar un perfil personal o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano, van incloure també diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort. Els darrers anys va viure a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Voice and pf:
2 Gedichte, op.2, c1850;
4 Lieder, op.5, c1850;
5 songs (J. Eichendorff, Geibel, Müller), op.7, ?c1852;
Aus dem Liederbuch eines Malers (A. Corrodi), 6 songs, op.34, ?c1860;
Aus glücklichen Tagen (Corrodi), op.48, ?c1863

Instrumental:

Chbr:
Str Qt, c1848;
6 fantasy pieces, vc, pf, op.3, c1849;
Im Herbst, fantasy piece, hn, pf, op.6, c1849;
Fantasy pieces, cl, pf, op.9, 1850–51;
3 Sonatines, vn, pf, op.58, c1870

Pf:
Concert-Etude, op.13, 1852;
Frühlingsblüthen, op.14, 1852;
Lebensbilder, op.17, 12 lyrical pieces, 1852;
Rosen und Dornen, op.25, 9 character pieces, c1855;
Grillenfang, op.35, ?c1860;
Musikalisches Jugendbrevier, opp.40–44, c1860–63;
Licht und Schatten, op.62, c1878;
Erinnerungsblätter, op.63, c1878;
Jahreszeiten, op.72, c1879

Johann Gottlieb Graun (Wahrenbrück, 1703 - Berlin, 27 d'octubre de 1771) va ser un compositor alemany. Fill d'August Graun (c.1670-1736) i germà de l'organista August Friedrich Graun i del compositor Carl Heinrich Graun, es va formar a partir del 1713 a la Kreuzschule de Dresden on va cantar al cor sota la direcció de Johann Zacharias Grundig. A partir del 1720 va rebre formació de Theodor Christlieb Reinhold i va entrar a la Universitat de Leipzig on hi va estudiar fins el 1721. També a Dresden va estudiar violí i composició amb J.G. Pisendel i després del seu trasllat a Itàlia amb Tartini retornant novament a Dresden després de finalitzar els seus estudis a Itàlia. El 1726 va ser nomenat Konzertdirektor a la cort reial de Merseburg amb un salari anual de 306 thalers. El setembre de 1731 va ser nomenat Konzertdirektor de la cort de Carl August Friedrich, príncep de Waldeck. Aquell mateix any es va casar amb Dorothea-Josepha Schmiel i va tenir tres fills. A partir del 1732 va entrar com a membre de la capella del príncep Frederick a Ruppin. Allà va coincidir amb reputats instrumentistes i compositors com Franz Benda, Johann Benda, Christoph Schaffrath i el seu germà Carl Heinrich Graun. A partir del 1740, i després de la coronació de Frederic el Gran, Graun va assolir el càrrec de Konzertmeister amb una salari anual de 1200 thalers. Allà també va compondre la majoria de les seves obres, moltes d'elles instrumentals. Va romandre en aquest càrrec la resta de la seva vida morint a Berlin l'octubre de 1771.

OBRA:

Vocal secular:

printed:
Lieder:
2 in Oden mit Melodien (Berlin, 1753–5);
2 in Berlinische Oden und Lieder, ii (Berlin, 1759);
1 in Musikalisches Allerley, ii (Berlin, 1761);
3 in Lieder der Deutschen mit Melodien (Berlin, 1767–8)
La partenza (canzonetta, Metastasio) and Donne, se avete in sen pietate (arietta), both in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)

manuscript:
9 cants.:
Destatevi, o pastori, S, str, bc;
Ecco a voi cari sassi, S, bc (also attrib. C.H. Graun);
Già la sera si avicina, S, str, bc;
Heute bin ich selber mein, T, 2 ob, str, bc;
Misera abbandonata (Circe), S, str, bc;
Non perdonami o Clori, S, str, bc;
O dio Fileno, S, str, bc;
Piangete occhi dolenti, S, str, bc;
Sorgi lucente Aurora, T, str, bc
4 lieder (incl. 3 doubtful)

Vocal religiosa:

all MSS; thematic catalogue in Grubbs (1984)
Mass (Ky-Gl), E , S, S, SATB, insts (?autograph); 3 others, doubtful
2 Mag, ed. in Britt (1977);
Stabat mater: all doubtful
La Passione di Gesù Cristo (orat, P. Metastasio), S, S, S, S, SATB, insts
Cants.: Gott man lobet dich in der Stille, S, T, B, SATB, insts (2 versions); others doubtful

Instrumental:

printed:
6 sonate, vn, hpd (Merseburg, c1726/R 1991 in ECCS, i)
1 sinfonia in Raccolta delle megliore sinfonie, arr. hpd (Leipzig, 1761–2)
Trio, va, fl/vn, bc; trio, 2 vn, bc: both in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)

manuscript:
c97 sinfonie: 1 ed. Max Schneider (Leipzig, 1954); 1 ed. H. Mönkemeyer (Mainz, 1958); 3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, i (New York, 1983); 2 R in Symphonies and Overtures (c.1750–1780s): Classical Symphonies (New York, 1990); thematic catalogue in Mennicke (1906); 2, in B-Bc, US-Wc, formerly attrib. Franz Benda
c19 French ovs. incl. 2 lost;
1 suite; thematic catalogue in Mennicke (1906)
c46 concs., incl. 27 for vn, 6 for 2 vn, 5 for va da gamba; 90 others, doubtful; 1 (for ob) ed. H. Töttcher (Hamburg, 1953), 1 (for bn) ed. H. Töttcher (Hamburg, 1955), 1 (for vn, va) ed. K. Janetsky (Leipzig, 1953), 1 (for fl) ed. F. Schroeder (Celle, 1966), 1 (conc. grosso) ed. K. Flattschauer (Heidelberg, 1971); thematic catalogue in Willer (1995)
2 qts, D, g, 2 vn (or fl, vn), va, b; 6 others, doubtful
c69 trios, some also as solo sonatas with kbd; 74 others, doubtful; 3 ed. in Collegium musicum, xxiv–xxvi (Leipzig, 1906), 1 ed. H. Kölbel (Wilhelmshaven, 1979), 1 ed. H. Kölbel (Frankfurt, 1981), 1 ed. M. Weyer (Bad Godesberg, 1983), 1 ed. H. Kölbel (Wilhelmshaven, 1983), 1 ed. W. Thomas-Mifune (Lottsteten and Adliswil, 1990), 1 ed. Mátyás Kovács (Adliswil and Budapest, 1991), 1 ed. K. Verheijen (Unna, 1992), 1 ed. B. Welpmann (Unna, 1993), 1 ed. H. Kölbel (Wilhelmshaven, 1993), 1 ed. O. Fischer (Frankfurt, n.d.); thematic catalogue in Wendt (1983); 2, in D-SWl, formerly attrib. Franz Benda
8 sonatas: in B , F, va, bc, ed. H.C. Wolff (Leipzig, 1937/R); in c, va, bc, ed. G. Müller (Hamburg, 1962); in B , vn, bc, ed. H. Ruf (Mainz, 1988); in A, F, g, G, vn, bc, ed. G. Müller (Hamburg, n.d.)

Johann Ritter von Herbeck (Wien, 25 de desembre de 1831 - Wien, 28 d'octubre de 1877) va ser un director i compositor austríac. Amb 12 anys va entrar com a membre del cor del monestir de Heiligenkreuz on també va estudiar piano amb Ferdinand Borschitzky. També durant els estius del 1845 i 1846 va viatjar a Viena per estudiar composició amb Ludwig Rotter. Allà es va matricular a la universitat per estudiar filosofia i dret però va abandonar els estudis abans d'acabar-los. A partir d'aleshores va començar a treballar com a professor privat a Münchendorf. A l'entorn del 1852 va començar la seva carrera musical com a mestre del cor de la Piaristenkirche de Viena. Més tard, entre els anys 1856 i 1866, va ser mestre del cor de la Männergesangverein i a partir del 1858 va treballar de professor en el conservatori i va dirigir la societat coral de la Gesellschaft der Musikfreunde. Allà va ser l'encarregat de la direcció entre els anys 1859 i 1870 i entre el 1875 i el 1877. A partir del 1863 va ser vice-Kapellmeister primer i Kapellmeister després de la Hofkapelle de l'emperador Franz Joseph. El 1869 va ser nomenat co-director de l'Opera de Viena i més tard director. També va ser l'encarregat, el 1868, de la promoció de Bruckner com a professor de contrapunt en el conservatori. Von Herbeck va morir a Viena l'octubre de 1877 considerat com un dels principals líders musicals de Viena de mitjans-finals del segle XIX.


OBRA:

Vocal secular:

Incid music to Faust (J.W. von Goethe), Wallensteins Lager (F. von Schiller), Corfiz Uhlfeld (M. Greif), Libussa (F. Grillparzer);
101 works, male vv (71 unacc.);
49 works, mixed chorus (42 unacc.);
53 solo songs

Vocal religiosa:

7 masses;
7 offs;
3 pss;
7 hymns;
grad, all,
8 other smaller works; orat, inc.

Instrumental:

Orch:
4 syms:
no.1, B , 1853;
no.2, C, 1857;
no.3, C, 1861 [with hp solo];
no.4, d, op.20 (Vienna, 1877) [with org solo];

Tanzmomente, op.14 (Vienna, 1868);
Sym. Variations (Vienna, 1875);
Künstlerfahrt, 1876

---

Chbr and pf:
3 str qts;
Qt, 2 vn, va, b;
2 marches, pf 4 hands

CPDL: No disponible

Jean Baptiste Loeillet (Gent, bap. 6 de juliol de 1688 - Lyon, c.1720) va ser un compositor flamenc. Fill del violinista Pieter Loeillet (1651-1735), es va formar inicialment amb el seu pare i de forma autodidacta. Poc després es va traslladar a Lió on va entrar al servei de l'arquebisbe Paul-François de Neufville de Villeroy. Allà hi va romandre la seva curta vida i sovint les seves obres es van confondre amb les del seu cosí Jean Baptiste Loeillet de Londres. Com a compositor, va escriure un mínim de 48 sonates per a flauta i continuo les quals van ser publicades a Amsterdam entre els anys 1710 i 1717 i posteriorment a Londres entre els anys 1712 i 1722.


OBRA:
all published in Amsterdam

op.
112 sonates (a, d, G, F, B , C, c, d, g, F, G, e), rec, bc (c1710); ed. G. Orbán (Budapest, c1988)
212 sonates (F, g, d, B , c, G, e, F, g, D, g, a), rec, bc (1714)
312 sonates (C, B , g, G, c, e, E , F, B , d, A, e), rec, bc (1715); ed. M. István (Budapest, c1986)
412 sonates (d, a, F, G, c, g, D, F, G, C, f, a), rec, bc (1716); ed. M. István (Budapest, c1986)
56 sonates (e, b, d, D, G, g), fl, ob/vn, bc, bk 1 (1717); (D, e, G, g, C, e), bk 2 (1717)

CPDL: No disponible

Ludwig Spohr (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859) va ser un violinista, director i compositor alemany. De ben petit va mostrar talent per al violí i va començar els seus estudis amb J.A. Riemenschneider i a partir del 1791 amb Dufour. Als 15 anys va entrar com a intèrpret a l'orquestra del duc de Brunswick i tres anys després va realitzar un viatge d'estudis a Rússia on va estudiar amb el violinista Franz Anton Eck. Precisament en aquest període de joventut van datar les seves primeres obres com, per exemple, el seu primer concert de violí. Al seu retorn el duc el va animar a realitzar una gira de concerts pel nord d'Alemanya i el 1804 l'opinió d'un crític influent el va donar a conèixer arreu del país. El 1805 va ser nomenat director d'orquestra de la cort de Gotha, on hi va romandre durant set anys. Allà va conèixer a Dorette Scheidler, arpista de 18 anys, amb qui es va casar l'any següent. Conjuntament van formar un duet de violí i arpa que va tenir un considerable èxit. Fins i tot van realitzar una gira de concerts per Itàlia i van viatjar a París i Londres. No obstant això, Dorette Scheidler va abandonar la seva carrera quan van tenir fills. Després del període en Gotha, es va instal·lar amb la seva dona a Viena, on va ser el director d'orquestra del Theater an der Wien des del 1813 fins el 1815. En aquesta època va conèixer a Beethoven, amb qui va mantenir una relació amistosa. Dos anys més tard va acceptar el càrrec de director d'orquestra de l'òpera de Frankfurt del Main, on també va representar les seves òperes. El 1822, per recomanació de Carl Maria von Weber, se li va oferir el lloc de director d'orquestra a la cort de Kassel que va acceptar i en què hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor va ser molt prolífic en tots els gèneres coneguts destacant especialment els seus concerts, les seves nou simfonies i algunes de les seves òperes i cançons. En vida va gaudir d'una fama contrastada com a intèrpret, compositor i director d'orquestra sent el primer en utilitzar la batuta. Spohr va morir a Kassel l'octubre de 1859.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Die Prüfung (Operette, 1, E. Henke), woo48, private concert perf., Gotha, 1806, D-Ksp*, ov. as op.15, pts (Bonn, 1809)
Alruna, die Eulenkönigin (grosse romantische Oper, 3), woo49, 1808, unperf., US-Bp*, ov. as op.21, pts (Offenbach, 1812)
Der Zweikampf mit der Geliebten (Oper, 3, J.F. Schink), woo50, 1810–11, Hamburg, 15 Nov 1811, private collection*, D-Bsb, vs (Hamburg, 1813)
Faust (romantische Oper, 2, J.K. Bernard), woo51 and 51a, 1813. Prague, 1 Sept 1816, Mbs, vs (Leipzig, 1822), ov. as op.60, pts (Leipzig, 1823), fs (Leipzig, 1856), B i; rev. as grosse Oper (3), CG, 15 July 1852, Bsb* (recits and other new music), vs (Leipzig, 1854)
Zemire und Azor (romantische Oper, 2, J.J. Ihlée, after J.F. Marmontel), woo52, 1818–19, Frankfurt, 4 April 1819, Mbs, vs (Hamburg, 1821)
Jessonda (grosse Oper, 3 E. Gehe, after A.-M. Lemierre: La veuve de Malabar), woo53, 1822 Kassel, Hof, 28 July 1823, vs (Leipzig, 1824), fs (Leipzig, 1881/R1988 as B ii), ov. as op.63, pts (Leipzig, 1824)
Der Berggeist (romantische Oper, 3, G. Döring), woo54, 1824, Kassel, Hof, 24 March 1825, Mbs, vs (Leipzig, 1825), ov. as op.73, pts (Leipzig, 1827)
Die beiden Galeerensklaven (incid music, T. Hell), woo66, 1824, song Der Morgen graut, S, 4vv (Meissen, 1834)
Macbeth (incid music, S.H. Spiker, after W. Shakespeare), woo55. 1825 Bsb, ov. as op.75, pts (Leipzig, 1827)
Der Sturm von Missolunghi (incid music, anon.), woo83, 1826, chorus Gebet vor der Schlacht, 5 male vv (Hersfeld, 1826)
Pietro von Abano (romantische Oper, 2, C. Pfeiffer, after L. Tieck), woo56, 1827, Kassel, Hof, 13 Oct 1827, F-Pn* (facs. in B iii), vs, pts (Berlin, 1828)
Der Alchymist (romantische Oper, 3, F.G. Schmidt [Pfeiffer], after W. Irving: The Student of Salamanca), woo57, 1829–30, Kassel, Hof, 28 July 1830, D-Bsb, vs (Berlin, 1831), ov., pts (Berlin 1831)
Der Matrose (incid music, K. Birnbaum), woo58, 1838, Kassel, 9 Jan 1839, collab. M. Hauptmann and others, Km, Matrosenlied woo80 (Dresden, 1841), ov. woo7, arr. pf 4 hands (Mainz, 1874)
Die Kreuzfahrer (grosse Oper, 3, L. and M. Spohr, after A. von Kotzebue), woo59, 1843–4, Kassel, Hof, 1 Jan 1845, Bsb, vs (Hamburg, 1845)

Other:
accompanied:
Das befreite Deutschland (cant., K. Pichler), C, woo64, 1814, ov. arr. pf duet (Vienna, 1830), no.4 ‘Du schöner Stern’ arr. 1v, pf (Vienna, 1823)
Hymne an die heilige Cäcilie (P. von Calenberg), B , S, chorus, pf, 1823, D-F* (Kassel, 1859)
Hessens Feiergesang (K. Wolf), D, unison vv, wind orch, woo68, 1830 (Kassel, 1830)
Es schwebt im lichten Strahlenkranze, festival song, D, 3 S, chorus, vn, pf, 1832, woo69, pubd with new text (Leipzig, 1887)
Schill, E , 4 male vv, pf 4 hands, woo71, 1840, BS* (Leipzig, 1842)
O sel'ge Zeit, festival song, E , A, chorus, pf 4 hands, woo73, 1850 (Leipzig, 1887)

unaccompanied partsongs:
Der Kompass, F, 4 male vv, woo89, c1807 (Meissen, 1826);
Lebe wohl, du Vater Brocken, canon, C, 4 male vv, woo128, 1808, Brunswick, Landesmuseum*, facs. in Spohr: Selbstbiographie
Freude, Jubel, C, 3 high vv, woo81, c1808, Brunswick, Landesmuseum*
6 Gësange, 4 male vv, op.44, 1817 (Leipzig, 1818): Hinauf (K. Grumbach), Rastlose Liebe (J.W. von Goethe), Kennt ihr das Land (F. Brun), Frühlingsorakel (Goethe), Trinklied (anon.), Zur Nacht (T. Körner)
Willst du immer weiter Schweifen (Goethe), canon, B , 4 male vv, woo129, 1817, pubd with op.44 (Leipzig, 1818)
2 Gësange, 4 male vv, woo82, 1820 (Leipzig, 1821): Flüchtig ist die Zeit (J.W.L. Gleim), Punschlied (anon.)
6 Gësange, 4 male vv, op.90, 1833 (Hamburg, 1838): Rat (anon.), Ständchen (anon.), Sängerleben (anon.), Sängerfahrt (C. Pfeiffer), Alte Liebe (anon.), Trinklied (anon.)
Wer das schneiden hat erfunden, canon, D, 2vv, woo133, before 1835, D-Bsb*
6 Lieder, 4vv, op.120, 1841–2, Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund* (Kassel, 1842): Sonnenschein (K.F. Dräxel-Manfred), Vesper (C. von Schweizer), Wanderlust (J.P.T. Lyser), An die Sterne (F. Spohr), Ergebung (H. Spener), Frühlingsgedanken (A. Hagen)
Kurz ist der Schmerz (F. Schiller), canon, F, 3 S, woo134, 1848, Ksp*
6 Lieder, 4vv, woo87 [op.151], 1855 (Hamburg, 1873): Winterlied (F.K. Müller von der Werra), Die Frühlingszeit (Müller von der Werra), des Menschen Trost (Müller von der Werra), Der Sommerabend (K.F. Haltaus), Das deutsche Lied (Felim), Ode (G. Berlin)
Ständchen (A. Hahlert), C, 4 male vv, woo88, 1856, Ksp*

solo vocal with orchestra:
Oskar (scene and aria), B , S, woo75, 1805, D-Kl*
Torni serena l'alma (aria alla polacca), D, T, woo76, 1811, Kl
Welche seltenen Gefühle (recit), E , woo78, c1822, Bsb [for J. Weigl: Ostade, oder Adrian von Ostade]
E mi lasci così? (Tu m'abbandonai, ingrato) (scene and aria), A, S, op.71, 1823, vs, pts (Leipzig, 1827)

for 2 voices with piano:
3 Duette, S, T, op.107, 1838 (Bonn, 1839), B viii: Liebesfragen (H. Schulz), D-Ksp*, Wechselgesang (C.A. Tiedge), Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*, Liebe (anon.), Ksp*
Jenseits (F. Bobrich), S, T, woo98, 1838, Ksp* (Leipzig, 1838), B viii
3 Duette, 2 S, op.108, 1838 (Bonn, 1839) B viii: Abendlied (F. Rochlitz), Das Herz (anon.), Ruhe (G. von Deuern)
Mein Heimatland (Mecklenburg), 2 S, woo116, 1847, Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund* (Berlin, 1849), B viii
3 Leider, 2 S, woo117. 1849 (Leipzig and London, 1854), B viii: Ermunterung (K.E. Ebert), Sonntagsfrühe (A. Lange), Frühlingslied (G. Scheurlin)
Wenn sich zwei Herzen finden, S, A, woo120, 1851 (Nuremberg, 1852)

solo songs:
for unspecified voice with piano unless otherwise stated
6 deutsche Lieder, op.25, 1809 (Hamburg, 1810), B viii: Wiegenlied (K.E.K. von Göchhausen), Schottisches Lied (anon.), Gretchen am Spinnrade (Goethe), Lied der Freude (E. Gross), Zigeunerlied (Goethe), Das Schiffermädchen (A. Gyr)
Lied des verlassenen Mädchens (J.L.F. Deinhardstein), woo90, 1814/15 (Vienna, 1815), B viii
6 deutsche Lieder, op.37, 1815 (Leipzig, 1816), B viii: Mignons Lied (Goethe), Lebenslied (H. Schmidt), Die Stimme der Nacht (C. von W.), Getrennte Liebe (H. Schmidt), Liebesschwärmerei (C. von W.), Lied beim Rundtanz (J.G. von Salis)
6 deutsche Lieder, op.41, 1815 (Leipzig, 1817), B viii: Das Mädchens Sehnsucht (F. Kind), Lied aus Aslaugas Ritter (F. de la Motte-Fouqué), An Mignon (Goethe), Klagelied von den drei Rosen (Buri), Der erste Kuss (M. Kartscher), Vanitas! Vanitatum vanitas (Goethe)
Nachgefühl (Goethe), woo91, 1819 (Meissen, 1824), B viii
Was treibt den Waidmann in den Wald (W. Vogel), acc hp/pf, hn, woo92, 1825 (Vienna, 1826), B viii
6 deutsche Lieder, op.72, 1826 (Leipzig, 1827), B viii: Frühlingslied (L. Uhland), Schifferlied der Wasserfee (L. Tieck), Ghasel (Adil), Beruhigung (anon.), An Rosa Maria (Amalia), Schlaflied (Tieck)
6 deutsche Lieder, A/Bar, op.94, 1835–36 (Bonn, 1837), B viii: Lied der Harfnerin (anon.), Bitte, bitte! (Schmidt), Der Bleicherin Nachtlied (R. Reinick), Ungeduld (W. Müller), Schwermut (S.A. Mahlmann), Sonntag und Montag (anon.)
Das Wirtshaus zu *** (A. von Marées), A/Bar, woo93, 1836 (Mainz, 1836), B viii
6 deutsche Lieder, acc. pf 2 and 4 hands, op.101, 1836–7 (Leipzig, 1837), B viii: Frühlingslied (R. Reinick), Sangeslust (J. Eberwein), Nichts Schöneres (Reinick), Trostlos (A. von Hochwald), Schweigen ist Schönes Ding (Reinick), Gondelfahrt (E. Geibel)
5 deutsche Lieder, op.139, 1836–48 (Kassel, 1848), B viii: Ständchen (K. Simrock), Maria (anon.), Jägerlied (anon.), Lied aus dem ‘ Märlein von der Wasserfee’ (M. Bekmann), Was mir wohl übrig bliebe (A.H. Hoffmann von Fallersleben)
6 deutsche Lieder, [S] acc. pf, cl, op.103, 1837 (Leipzig, 1838), B viii: Sei still mein Herz (C. von Schweizer), Zeigesang (Reinick), Sehnsucht (Geibel), Wiegenlied (in drei Tönen) ( Hoffmann von Fallersleben), Das heimliche Leid [sic] (E. Koch), Wach auf (anon.)
6 deutsche Lieder, S/T, op.105, 1838 (Halle, 1839), B viii: Die Himmelsbraut (J. Kerner), Der Rosenstrauch (E. Ferrand), Das Ständchen (Uhland), An *** (E. Koch), Des Mädchens Klage (Schweizer), Warum nicht? (anon.)
Mitternacht (F. Dingelstedt), acc. pf 4 hands, woo97, 1838 (Dresden, 1840), B viii
Verlust (B.F.W. Zimmermann), woo99, 1839, A-Wgm* (Vienna, 1839), B viii
An die Geliebten (V. Hugo), woo100, 1839 (Hamburg, 1850), B viii
Unterwegs (Dingelstedt), woo101, 1839 (Brunswick, 1842), B viii
Die sieben Schwestern (L. Wihl), acc. pf 4 hands, woo102, 1839 (Bonn, 1840), Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*
Rätselhaft (anon.), T, pf 4 hands, woo103, 1841, US-Wc* (Brunswick, 1841), B viii
Abendlied (J. Becker), woo104, 1841 (Kassel, 1841)
Singet die Nachtigall im dunkeln Wald (J.C. von Zedlitz: Kerker und Krone), woo105, 1841 (Leipzig, 1841), B viii
Wolle keiner mich fragen (Giebel), woo106, 1842, D-F* (Stuttgart, 1842), B viii
Thränen (A. von Chamisso), woo108, 1842 (Leipzig, 1842), B viii
Leibt er mich (anon.), woo109, 1843, Ksp* (Stuttgart, 1843), B viii
Gruss (J.K. Braun von Braunsthal), woo110, 1843, Kl* (Vienna, 1844), B viii
Mein Vaterland (Hoffmann von Fallersleben), woo111, 1844 (Mannheim, 1845), B viii
Ermutigung (C. von Schweizer), woo112, 1845 (Kassel, 1845), B viii
Immerdar Liebe (Göchhausen), woo113, 1845, Ksp* (Rudolstadt, 1845)
Every Where Far and Near (Sehnsucht) (Meier), woo114, 1846, Ksp* (London, 1848), B viii
Der Herbst (A.L. Lua), woo115, 1847 (Berlin, 1848), b viii
An sie am Klavier, sonatina for pf, 1v, B , op.138, 1848 (Kassel, 1848)
Glockenklänge (anon.), woo118, 1850, US-Wc* (Brunswick, 1852), B viii
3 Lieder (F. von Bodenstedt, after The Thousand and One Nights), woo119, 1850 (Leipzig, 1855), B viii
Erwartung (K. Bassewitz), woo121, 1853 (Göttingen, 1854), B viii
Mein Verlangen (Müller von der Werra), woo122, 1854 (St Gallen, 1855)
Grüsse (A. Linden), woo123, 1855, D-Ksp* (Leipzig, 1862)
6 deutsche Lieder, Bar, vn, pf, op.154, 1856 (Kassel, 1857), B viii: Abendfeier (H. Mahn), Jagdlied (F. Spohr), Töne (R. Otto), Erlkönig (Goethe), Der Spielmann und seine Geige (Hozze), Abendstille (J. Koch)
Immer dasselbe (A. Linden), woo124, 1856 Ksp* (Leipzig and Dresden, 1858)
Wohin (J. Sturm), woo125, 1856, Bsb*, B viii
Die verschweigene Nachtigall (Walther von der Vogelweide), woo126, 1857 (Würzburg, 1858), B viii
Neue Liebe, neues Leben (Goethe), woo127, 1858 (Würzburg, 1859), B viii

Vocal religiosa:

Mass, c, 5 solo vv, double chorus, op.54, 1821 (Leipzig, 1822)
Requiem, c, solo vv, chorus, orch, 1857–8, inc., D-Bsb*, Ksp*

Orats, solo vv, chorus, orch:
Das jüngste Gericht (A. Arnold), woo60, 1812, Kl*;
Die letzten Dinge (F. Rochlitz), woo61, vs pr. privately (Kassel, 1827), fs (London and Berlin, 1881/R in B iv);
Des Heilands letzte Stunden (Rochlitz), woo62, 1834–5, US-Wc*, vs pr. privately (Kassel, 1835), fs (London, 1884/R in B v);
Der Fall Babylons (E. Taylor, trans. F Oetker), woo63, 1839–40, D-LEm*, vs (Leipzig, 1842), fs (Leipzig, 1843)

Pss:
3 Pss (viii, xxiii, cxxx) (M. Mendelssohn), solo vv, double chorus, op.85, 1832, Kl* (Bonn, 1833);
Ps xxiv, 4 solo vv, chorus, pf, op.97a, 1836, Kl, vs (Berlin, 1890);
Ps cxxviii (C.B. Broadley), 4 solo vv, chorus, org/pf, op.122, 1841, arr. orch 1842, vs (London and Bonn, 1843), orch version GB-Lbl*;
Ps lxxxiv (J. Milton, Eng. and Ger. text), 4 solo vv, chorus, orch, woo72, 1846–7 (Hamburg, 1873)

Other:
Jubilate Deo, off, C, S, chorus, vn solo, orch, woo65, 1815, Kl;
Vater unser (A. Mahlmann), F, 4 solo vv, chorus, orch, woo67, 1829 (Berlin, 1831), Ksp*;
Gott, du bist gross (J.F. Rohdmann), hymn, 4 solo vv, chorus, orch, op.98, 1836 (Bonn, 1838);
Friede den Entschlafenen (J. Neus), A , 2vv, woo84, 1837 (Mainz, 1838);
Vater unser (F.G. Klopstock), double chorus male vv, wind orch, woo70, 1838, A-Wn, vs (Frankfurt, 1838) (2nd version with full orch, op.104, 1845, D-Ksp*;
Lasst uns Dankgesang erheben, fugue, C, 4vv, woo85, 1838 (Berlin, 1839);
Selig alle, die im Herrn entschliefen, C, 4 male vv, woo86, 1844, Ksp*

Instrumental:

Orch.:
op.
12Overture, c, 1806, pts (Bonn, 1808)
20Symphony no.1, E , 1811, pts (Leipzig, 1811); fs B vi
34Notturno, C, wind insts, Turkish band, 1815 (Leipzig, 1816)
—Grand Concert Overture, F, woo1, 1819, GB-Lbl*
49Symphony no.2, d, 1820, pts (Leipzig, 1820); fs B vi
—Fackeltanz, D, 53 tpt, 4 timp, woo2, 1825, lost
—Festmarsch, D, woo3, 1825 (Kassel, 1884)
78Symphony no.3, c, 1828, pts (Berlin, 1828), fs (Berlin, 1870)
—introductory music to Act 3 of Die Belagerung Missolunghis (W. Ehlers), woo4, 1830, lost
—Introduction to a Festspiel (A. Niemeyer), woo5, 1830, Kassel, 8 Jan 1831, D-HVs*
86Symphony no.4 ‘Die Weihe der Töne’, F, 1832 (Vienna, 1834); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
89Waltz ‘Erinnerung an Marienbad’, A, 1833, pts (Vienna, 1834)
102Symphony no.5, c, 1837 (Vienna, 1840); B vi
116Symphony no.6 ‘Historische Symphonie im Styl und Geschmack vier verschiedener Zeitabschnitte’, G, 1839 (Vienna, 1842); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
121Symphony no.7 ‘Irdisches und Göttliches im Menschenleben’, C, 2 orch, 1841 (Hamburg, 1842); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
126Concert Overture ‘im ernsten Stil’, D, 1842 (Leipzig, 1846)
137Symphony no.8, G, 1847 (Leipzig, 1854)
143Symphony no.9 ‘Die Jahreszeiten’, b, 1849–50 (Hamburg, 1853)
156Symphony no.10, E, woo8, 1857, Bsb*

Violin concertos:
op.
—Violin Concerto, G, c1799, D-Mbs*
1Violin Concerto no.1, A, 1802–3, pts (Leipzig, 1803)
—Violin Concerto, e, woo10, 1803–4, Kl (pts with autograph alterations)
—Violin Concerto, A, 1803–4, ed. (Kassel, 1955)
2Violin Concerto no.2, d, 1804, pts (Leipzig, 1805)
10Violin Concerto no.4, b, 1805, pts (Bonn, 1808)
7Violin Concerto no.3, C, 1806, pts (Leipzig, 1806)
17Violin Concerto no.5, E , 1807, pts (Zürich, 1810)
28Violin Concerto no.6, g, 1808–9, pts (Vienna, 1813)
—Violin Concerto movt, D, c1809, Kl*
62Violin Concerto no.10, A, 1810, Bsb* (facs. in B vii), pts (Leipzig, 1824)
38Violin Concerto no.7, e, 1814, pts (Leipzig, 1816); X i
47Violin Concerto no.8 ‘in modo di scena cantante’, a, 1816, LEm*, pts (Leipzig, 1820), fs (Leipzig, 1894)
55Violin Concerto no.9, d, 1820, pts (Offenbach, 1822), fs (New York, n.d.)
70Violin Concerto no.11, G, 1825, pts (Leipzig, 1827)
79Violin Concerto no.12 (Concertino no.1), A, 1828, CH-Bu* (facs. in B vii), pts (Berlin, 1829)
92Violin Concerto no.13 (Concertino no.2), E, 1835, D-LEm*, pts (Leipzig, 1837)
110Violin Concerto no.14 (Concertino no.3) ‘Sonst und jetzt’, a, 1839, pts (Vienna, 1840)
128Violin Concerto no.15, e, 1844, pts (Hamburg, 1846)

Other concertos:
op.
—Concertante, C, vn, vc, woo11, 1803, D-Kl* (facs. in B vii)
—Concertante, G, vn, hp, woo13, 1806, US-NYpm*
—Concertante, e, vn, hp, woo14, 1807
26Clarinet Concerto no.1, c, 1808, pts (Leipzig, 1812), fs ed. (Kassel, 1957)
48Concertante, A, 2 vn, 1808, pts (Leipzig, 1820)
57Clarinet Concerto no.2, E , 1810, pts (Leipzig, 1822)
—Clarinet Concerto no.3, f, woo19, 1821, pts (Leipzig, 1885)
—Clarinet Concerto no.4, e, woo20, 1828, D-Ksp*, pts (Leipzig, 1885), fs X v
88Concertante, b, 2 vn, 1833, US-NYp*, pts (Bonn, 1834)
131Concerto, a str qt., 1845. F-Pn*, pts (Leipzig, 1847)

Concert pieces:
for solo instruments and orchestra
For vn:
Variations, A, 1814, woo18, lost;
Potpourri no.3, G, on themes by Mozart, op.23, 1808, pts (Offenbach, 1812);
Potpourri, A, on Irish themes, op.59, 1820, pts (Leipzig, 1823);
Polonaise, a, op.40, 1815, pts (Leipzig, 1817);
Potpourri, a, on themes from Jessonda, op.66, 1823, pts (Leipzig, 1825)

For cl:
Variations B , on a theme from Alruna, woo15, 1809, pts (Berlin, 1890);
Potpourri, F, on themes from P. von Winter, acc. orch/pf, op.80, 1811, pts (Berlin, 1830)

For vn, vc:
Potpourri, A , on themes from Jessonda, op.64, 1823, pts (Leipzig, 1824), Leipzig, Edition Peters archive*

For solo instrument and strings:
accompaniment for string trio unless otherwise stated

For vn:
Potpourris:
no.1, G, on themes from Gaveaux: Le petit matelot, op.5, 1804, pts (Leipzig, 1806);
no.2, B , on themes by Mozart, acc. 2 vn, va, vc, db, op.22, 1807, pts (Offenbach, 1811);
no.4, B, on themes by Mozart, op.24, 1808, pts (Offenbach, 1812)

Variations:
d, 1806, op.6, pts (Leipzig, 1806);
A, 1805, op.8, pts (Leipzig, 1807)

For cl:
Fantasia and Variations, B , on a theme of Danzi, acc. str qt/pf, op.81, 1814, pts (Berlin, 1830) [after Fantasia, hp, vn, op.118]

---

Chbr.:
string quartets
op.
4Two Quartets, C, g, 1804–5, pts (Leipzig, 1806), fs of no.2 B ix
11Quatuor brillant, d, 1806, pts (Bonn, 1808)
15Two Quartets, E , D, 1806–8, pts (Leipzig 1809), fs ed. (Kassel, 1955)
27Quartet, g, 1812, pts (Vienna, 1813)
29Three Quartets, E , C, f, 1813–15, no.1 US-STu* (facs. in B ix), no.2 S-Skma* (facs. in B ix), pts (Vienna, 1815), fs of no.1 ed. (Kassel, 1955)
30Quartet, A, 1814, A-Wn* (facs. in B ix), pts (Vienna, 1819)
43Quatuor brillant, E, 1817, pts (Leipzig, 1818)
45Three Quartets, C, e, f, 1818, pts (Leipzig, 1819), fs of nos.1 and 2 B ix
58Three Quartets, E , a, G, 1821–2, pts (Leipzig, 1822), fs of no.1 X viii, no.2 B ix
61Quatuor brillant, b, 1819, pts (Leipzig, 1823)
68Quatuor brillant, A, 1823, D-Bsb*, pts (Leipzig, 1825)
74Three Quartets, a, B , d, 1826, no.2 Ksp*, nos.1–3 pts (Leipzig, 1827), fs of nos.2 and 3 X viii
82Three Quartets, E, G, a, 1828–9, no.1 HVkm*, no.2 S-Skma* (facs. in B ix), nos.1–3 pts (Berlin, 1829)
83Quatuor brillant, E , 1829, F-Pn*, pts (Berlin, 1830)
84Three Quartets, d, A , 1831–2, pts (Offenbach, 1834)
93Quatuor brillant, A, 1835, D-Bsb*, pts (Vienna, 1837)
132Quartet, A, 1846, LEm*, pts (Leipzig, 1847)
141Quartet, C, 1849, Bsb* (facs. in B ix), pts (Kassel, 1849)
146Quartet, G, 1851, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1856)
152Quartet, E , 1855, F-Pn*, pts (Leipzig, 1856)
[155]Quartet, E , woo41, 1856, D-Ksp*, F-pn*
[157]Quartet, g, woo42, 1857, Pn*

Other chamber:
without piano or harp:
Nonet, F, fl, ob, cl, hn, bn, vn, va, vc, db, op.31, 1813, pts (Vienna, 1819), fs (Berlin, 1878)
Octet, E, cl, 2 hn, vn, 2 va, vc, db, op.32, 1814, GB-Lbl*, pts (Vienna, 1819), fs (Berlin, c1878)
4 double string quartets: d, op.65, 1823, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1825), fs (Florence, c1880); E , op.77, 1827, D-Bsb*, pts (Berlin, 1828), fs (Leipzig, 1888); e, op.87, 1832–3, Bsb* pts (Bonn, 1833), fs (Leipzig, 1888); g, op.136, 1847, Dlb*, pts (Kassel, 1849), fs (Leipzig, 1888)
Sextet, C, 2 vn, 2 va, 2 vc, op.140, 1848, Bsb*, pts (Kassel, 1850), fs B ix
7 quintets, 2 vn, 2 va, vc: E , G, op.33, 1813–14, Bsb* (facs. of no.2 in B ix), pts: no.1 (Vienna, 1815), no.2 (Vienna, 1819), fs of no.2 ed. (Cambridge, 1994); b, op.69, 1826, pts (Leipzig, 1827), fs B ix; a, op.91, Ksp, pts (Bonn, 1834), fs ed. (Cambridge, 1994); g, op.106, 1838, pts (Dresden, 1839); e, op.129, 1845, LEm*, pts (Leipzig, 1847); g, op.144, 1850, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1855)
Duo, e, vn, va, op.13, 1807 (Leipzig, 1808)
19 Duets, 2 vn: F, C, E , woo21, c1797, Kl; E , woo22, c1797, Kl; C, woo30, c1808, Brunswick, Landesmuseum*; E , F, G, op.3, 1802–3 (Leipzig, 1805); A, op.9, 1806–7 (Leipzig, 1807); d, E , E, op.39, 1816 (Leipzig, 1816); a, D, g, op.67, 1824, Bsb* (Leipzig, 1825); F, op.148, 1854 (Leipzig, 1856); D, op.150, 1854 (Leipzig, 1856); C, op.153, 1855 (Leipzig, 1856)

with piano:
see also other chamber, with harp
Septet, a, fl, cl, hn, bn, vn, vc, pf, op.147, 1853 (Leipzig, 1855)
Piano Quintet, D, op.130, 1845 (Hamburg, 1846)
Quintet, C, fl, cl, hn, bn, pf, op.52, 1820 (Leipzig, 1821); arr. str qt, pf, op.53, 1820 (Leipzig, 1821)
5 pf trios: e, op.119, 1841 (Hamburg, 1842); F, op.123, 1842 (Hamburg, 1843); a, op.124, 1842 (Hamburg, 1843); B , op.133, 1846 (Hamburg, 1847); g, op.142, 1849 (Hamburg, 1852)
Vn, pf (original works): Introduction and Rondo, E, op.46, 1816 (Vienna, 1820); 3 duos concertants: g, op.95, 1836 (Leipzig, 1837), F, ‘Nachklänge einer Reise nach Dresden und in die sächsische Schweiz’, op.96, 1836 (Bonn, 1837), E, op.112, 1837 (Dresden, 1840); Rondo ‘alla spagnuola’, C, op.111, 1839 (Vienna, 1839); 6 Duettinen, op.127, 1843 (Hamburg, 1844); 6 Salonstücke, op.135, 1846–7 (Hamburg, 1848); 6 Salonstücke, op.145, 1851 (Leipzig, 1856); [Scherzino], D, woo43, c1856 (Berlin, 1896); Salonstück, D, woo44, c1857 (Leipzig, 1890)
Vn, pf (potpourris etc.: see also concert pieces above): Potpourri, E , on themes of Mozart, op.42, 1816 (Leipzig, 1817) [based on op.24]; Potpourri, G, on themes of Mozart, woo34, 1816, lost [based on op.23]; Potpourri, f , on themes from Mozart: Die Zauberflöte, op.50, 1820 (Leipzig, 1821) [based on op.114, 2nd movt]; Grand Rondo, G, 1820, op.51 (Leipzig, 1821) [based on op.115, 3rd movt]; Potpourri, E–A, on themes from P. von Winter: Das unterbrochene Opferfest, op.56, 1821 (Leipzig, 1822) [based on op.80)]; Fantasia, D, on themes from Der Alchymist, op.117, 1841 (Vienna, 1842);
Bn, pf: Adagio, F, woo35, 1817 (Mainz, c1869) *D-Ksp [based on op.115, 2nd movt]

with harp:
in many of these the harp was to be tuned down a semitone and the music was written a semitone higher
7 sonatas: c, hp, vn, woo23, 1805, ed. (Leipzig, 1917); B , op.16, 1806 (Bonn, 1809); e/f, hp, vn, woo27, c1806, pts Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*, D/E , hp/pf, vn, op.113, 1806 (Hamburg, 1840); D/E , hp/pf, vn, op.114, 1811 (Hamburg, 1841); G/A , hp/pf, vn, op.115, 1809 (Hamburg, 1841); G/A , hp, vn, woo36, 1819, lost
Sonata movt, inc., G, hp, vn, woo24, 1805, D-Ksp*; Introduction, G, woo25, 1805, Bsb* (Regensburg, 1934); Trio, e/f, vn, vc, hp, woo28, 1806, private collection [arr. of woo27]; Rondo, D/E , woo33, 1813, lost; Fantasia, b/c–A/B , on themes by Handel and Vogler, hp/pf, vn, op.118, 1814 (Hamburg, 1845)

for one instrument:
Pf: Waltz, c, woo31, c1808 (Leipzig, 1891); Sonata, A , op.125, 1843 (Vienna, 1843); Rondoletto, G, op.149, 1848 (Leipzig, 1855)
Hp: Fantasia, c, op.35, 1807 (Bonn, 1816); 2 variation sets: no.1, on Méhul's ‘Je suis encore dans mon printemps’, op.36, 1807 (Bonn, 1816), no.2, E , woo29, 1808, lost
Vn: Violin-Schule, woo45, 1830–31 (Vienna, 1833); cadenzas for Beethoven's Vn Conc., woo46 c1850 (London, 1896)

Johann Theile (Naumburg, 29 de juliol de 1646 - Naumburg, bur. 24 de juny de 1724) va ser un professor, teòric i compositor alemany. Es va formar amb Johann Scheffler, kantor de Magdeburg. Més tard va entrar a la Universitat de Leipzig on va estudiar dret entre els anys 1666 i 1672. També en aquell temps va publicar la seva primera col·lecció de cançons titulada Weltlicher Arien und Canzonetten erstes i va estudiar amb Schütz. A partir del 1673 va viure a Lübeck on va fer amistat amb Reincken i Buxtehude. També aquell mateix any va ser nomenat kapellmeister a Gottorf, ciutat on va estrenar les seves primeres òperes. Dos anys més tard, i per disputes polítiques, es va veure obligat a traslladar-se a Hamburg on hi va romandre fins el 1685. A partir d'aleshores va servir com a kapellmeister a Wolfenbüttel fins el 1691 any que va entrar al servei del duc Christian I de Merseburg. També en aquests anys va treballar com a professor, amb alumnes com Georg Oesterreich i Johann Ziegler, i com a teòric escrivint diversos tractats musicals. Després de la mort del duc Christian I el 1691 es creu es va traslladar a la cort de Berlin on va entrar al servei del rei Frederic I. Els darrers anys es va traslladar a Naumburg on va viure amb el seu fill abans de morir el juny de 1724.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
first performed in Hamburg, Theater am Gänsemarkt; known only from librettos in D-Hs unless otherwise stated
Adam und Eva, oder Der erschaffene, gefallene und auffgerichtete Mensch, 1678
Orontes, 1678; 5 arias, D-Bsb, ed. in Wolff
Die Geburth Christi, 1681

Other:
Weltlicher Arien und Canzonetten erstes, anderes und drittes Zehen, 1, 2, 4vv, 4 viols, bc (Leipzig, 1667); 1 ed. in GMB
Unser Matz hat einen grossen langen Bart, madrigal, 3vv, bc, S-Uu; ed. in Corydon, ii (Brunswick, 1933)

Vocal religiosa:

Masses, psalms, passions:
Pars prima [6] missarum, 4vv, bc (Wismar, 1673)
Passio nach dem Heiligen Evangelisten Matthäo, 4vv, 4 viols, bc (Lübeck, 1673); ed. in DDT, xvii (1904)
Mass, 5vv, 2 vn, 2 va, 2 cornetts, bc, D-Bsb
Mass, 5vv, bc, Bsb; ed. in Cw, xvi (1932/R)
7 psalms: Beatus vir, 4vv, 5 insts; Benedicam Domino, 4vv, 6 insts; Cum invocarem, 4vv, 5 insts; Dixit Dominus, 4vv, 6 insts; Domine ne in furore, 4vv, 5 insts; Jubilate Deo, 4vv, 5 insts, anon., MS 30243; Laudate Dominum, 4vv, 6 insts: Bsb

Motets:
Ach dass ich hören sollte, 1v, 4 insts, bc, D-Bsb, S-Uu;
Daran ist erschienen die Liebe Gottes, 4vv, 6 insts, bc, Uu;
Die Seele Christi heilige mich, 1v, 3 insts, bc, Uu;
Gott hilf mir, 1v, 2 insts, bc, D-Bsb;
Gott hilf mir, 5vv, 5 insts, bc, S-Uu;
Gott, sei mir gnädig, 4vv, 5 insts, bc, D-Bsb:
Herr, unser Herrscher, 5vv, 13 insts, bc, Bsb;
Ich habe den Herrn allezeit vor Augen, 4vv, 4 insts, bc, Bsb;
Ich preise dich Herr, 5vv, 4 insts, bc, Bsb;
Ich will den Herrn loben allezeit, 2vv, 3 insts, bc, Bsb;
Ich will den Herrn loben allezeit, 5vv, 5 insts, bc, Bsb;
Jauchzet Gott, alle Lande, 5vv, 7 insts, bc, Bsb;
Jesu, mein Herr und Gott allein, 1v, 3 insts, bc, S-Uu;
Litaney, 5vv, 5 insts, bc, D-Bsb;
Schaffe in mir Gott, 4vv, 5 insts, bc, Bsb;
Triumpff, alleluja, 3vv, 2 insts, bc, Bsb;
Tröstet mein Volk, 5vv, 7 insts, bc, Bsb;
Warum toben die Heiden, 5vv, 8 insts, bc, Bsb;
Wirf dein Anliegen, 4vv, 4 insts, bc, Bsb
Andächtige Kirchen-Music, 4vv, insts, bc, Bsb
Opus musicalis compositionis (Merseburg, 1708) [a catalogue of Theile's sacred works from printed works and MSS]

Instrumental:

Sonata, 2 vn, trbn, bn, bc, Uu
Sonata, vn, 2 viols, vle, bc, Uu; ed. in Organum, iii/19 (Leipzig, 1929)
Many lost works, listed in MGG1

Literatura:

Das musikalisches Kunstbuch; incl. 2 masses, ed. in Denkmäler norddeutscher Musik, i (Kassel, 1965)
Curieuser Unterricht von den gedoppelten Contrapuncten
Contrapuncta praecepta
Von den dreifachten Contrapuncten
Gründlicher Unterricht von den gedoppelten Contrapuncten
Von dem vierfachen Contrapunct alla octava

CPDL: No disponible

Johann Jakob Walther (Witterda, c.1650 - Mainz, 2 de novembre de 1717) va ser un violinista i compositor alemany. Segons J.G. Walther, es va formar a Pole amb un violinista local. A l'entorn del 1670 i fins a finals del 1673 va viure a Florència. Des d'allà va tornar a Alemanya on a partir del gener de 1674 va estar al servei, com a ‘primo violinista da camera’, de l'elector de Saxònia a Dresden. El 1681 es va traslladar a Mainz on va ser ordenat sacerdot i va treballar a la cort electoral. Es creu va ser un dels violinistes més destacats de finals del segle XVII assolint notable ressò entre els seus contemporanis com per exemple el mateix Biber, Marco Uccellini i J.H. Schmelzer. Com a compositor, va escriure unes poques col·leccions de música de cambra, la majoria d'elles amb el violí com a protagonista. Johann Jakob Walther va morir a Mainz el novembre de 1717.

CPDL: No disponible

Alessandro Longo (Amantea, 30 de desembre de 1864 - Napoli, 3 de novembre de 1945) va ser un pianista i compositor italià. Fill del pianista i compositor Achille Longo, es va formar inicialment amb el seu pare abans de traslladar-se a Nàpols. Allà va entrar, el 1878, al conservatori on va estudiar piano amb Beniamino Cesi i composició amb Paolo Serrao. Finalitzada la seva formació el 1885, es va iniciar com a professor de piano assistent del seu mestre Cesi i el 1897 va assolir el càrrec de professor oficial del conservatori, en un càrrec que va preservar fins el 1934. També va treballar com a intèrpret de piano en nombrosos concerts i va ser un dels més importants divulgadors de l'obra de Domenico Scarlatti publicant la totalitat de les seves sonates per a tecla. En aquest sentit, també va publicar l'obra Domenico Scarlatti e la sua figura nella storia della musica (1913). Com a professor va tenir alumnes destacats com Franco Alfano, Guido Laccetti, Paolo Denza i Tito Aprea. El 1914 va fundar el jornal Arte pianistica i va ser membre de l'Accademia Pontaniana i de la Società Reale di Archeologia, Lettere e Belle Arti. Com a compositor va escriure unes 300 obres, principalment cançons i peces per a piano. Alessandro Longo va morir a Nàpols el novembre de 1945.

CPDL: No disponible