Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

SHIELD, William (1748-1829) - Rosina (1782)

$
0
0
Thomas Hardy - William Shield (1795)
Obra de Thomas Hardy (1757-c.1805), pintor anglès (1)


- Recordatori de William Shield -
En el dia de la commemoració del seu 189è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Thomas Hardy (Derbyshire, 1757 - c.1805) va ser un pintor anglès. Es desconeix gran part de la seva vida i carrera sent la primera referència de 1778, any que va entrar a la Royal Academy Schools, ens artístic on hi va exhibir a l'entorn de 31 pintures entre els anys 1778 i 1798. Com a pintor es va especialitzar ràpidament en retrats i en aquest gènere, especificament, en la realització de molts quadres de músics actius en aquell temps a Londres, com per exemple Joseph Haydn i Ignaz Pleyel. Thomas Hardy es creu va morir a l'entorn del 1805 si bé algunes fonts la van situar el 14 de setembre de 1804.



Parlem de Música...

William Shield (Swalwell, 5 de març de 1748 - London, 25 de gener de 1829) va ser un compositor anglès. Es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Newcastle, on va rebre formació de Charles Avison i on va participar en els seus primers recitals com a intèrpret de violí. També aquells primers anys de carrera va començar a compondre si bé les obres d'aquell període es van perdre. A l'entorn del 1770 i després de finalitzar els seus estudis, va assolir el càrrec de líder d'una orquestra teatral i de director de concerts a Scarborough i poc després a Durham. El 1772 i després de la recomanació rebuda de Luigi Borghi, es va traslladar a Londres on va entrar com a violinista del King’s Theatre. Allà hi va romandre els propers divuit anys compaginant aquesta feina amb la de compositor del Covent Garden, en un càrrec que va preservar fins el 1797 i on va fer amistat amb Joseph Haydn. El 1779 va ser admès a la Society of Musicians i a partir del 1790 va ser-ho del King’s Music. A partir d'aquells anys va començar a fer-se un nom gràcies als seus intermezzos i òperes de petit format, entre elles i la més representada, Rosina (1782), programada unes 200 vegades a Londres i amb la qual va guanyar una considerable fortuna. Paral·lelement, va desenvolupar una important labor de preservació i difusió de música popular anglesa molta de la qual va incorporar en les seves obres. Com a teòric, va publicar diversos tractats, entre ells, An Introduction to Harmony (London, 1800) i The Rudiments of Thoroughbass (London, 1815). El 1817 va assolir el càrrec de Master of the King’s Music i el 1818 va publicar la seva darrera obra. Finalment, i després d'una carrera de gran èxit, va morir a Londres el gener de 1829.

Rudolph Ackermann - Theatre Royal, Covent Garden, from Bow Street (1816)
Rudolph Ackermann (1764-1834) - Theatre Royal, Covent Garden, from Bow Street (1816)

OBRA:

Vocal:

Stage:
mostly pasticcios with spoken dialogue; first performed in London unless otherwise stated; vocal scores published in London soon after performance
LCGCovent Garden
LDLDrury Lane
aftafterpiece
mfmusical farce
panpantomime
The Shamrock, or The Anniversary of St Patrick (comic op aft, 2, J. O’Keeffe), Dublin, Crow Street, 15 April 1777, and LCG, 7 April 1783, as The Poor Soldier, LCG, 4 Nov 1783, vs/R1981 in Link; ed. W. Brasmer and W. Osborne (1978); music selected by librettist
The Crisis, or Love and Fear (comic op aft, 2, T. Holcroft), LDL, 1 May 1778
The Flitch of Bacon (comic op aft, 2, H. Bate, later Sir H. Bate Dudley), Haymarket, 17 Aug 1778, vs
The Cobler of Castlebury (mf, 2, C. Stuart), LCG, 27 April 1779, some music by Gehot
The Device, or The Deaf Doctor (farce, 2, F. Pilon, after L. de Carmontelle: Le Poulet), LCG, 27 Sept 1779; rev. as The Deaf Lover (farce, 2), LCG, 2 Feb 1780; songs pubd in short score
Henry and Emma (musical interlude, 1, Bate Dudley, after M. Prior: The Nut-Brown Maid), new music for revival, Haymarket, 18 Oct 1779, vs
The Siege of Gibraltar (mf, 2, Pilon), LCG, 25 April 1780, vs
Jupiter and Alcmena (burletta, 3, C. Dibdin after J. Dryden: Amphytrion), LCG, 27 Oct 1781, 1 song pubd with The Divorce, some music by Dibdin
The Divorce (mf, 2, I. Jackman), LDL, 10 Nov 1781, vs (2 songs)
The Positive Man (farce, 2, O’Keeffe, after The She-Gallant), LCG, 16 March 1782, some music by M. Arne
The Lord Mayor’s Day, or A Flight from Lapland (pan, 2, O’Keeffe), LCG, 25 Nov 1782, vs
Rosina, or Love in a Cottage (comic op aft, 2, F.M. Brooke, after C.-S. Favart: Les moissonneurs), LCG, 31 Dec 1782, vs/R; ed. J.L. Hatton and J. Oxenford in English Ballad Operas (1874); MS orch parts GB-Lbl
The Magic Picture (tragicomedy, 5, Bate Dudley, after P. Massinger: The Picture), LCG, 8 Nov 1783, vs
Friar Bacon, or Harlequin’s Adventures in Lilliput, Etc. (pan, 2, C. Bonnor and O’Keeffe), LCG, 23 Dec 1783; incorporated into Harlequin Rambler, or The Convent in a Uproar (pan, 2), 29 Jan 1784; vs/R1981 in Link
Harlequin Junior, or The Magic Cestus (pan, 2), LDL, 7 Jan 1784; ov. by Baumgarten
The Campaign, or Love in the East Indies (comic op, 3, R. Jephson and N. Barry), Dublin, Smock Alley, 30 Jan 1784, and LCG, 12 May 1785, partly compiled by Tenducci, ov. by Haydn, 1 duet pubd; reduced as Love and War (aft, 2), LCG, 12 March 1787
Robin Hood, or Sherwood Forest (comic op, 3, L. MacNally and E. Lysaght, after popular ballads and O. Goldsmith: The Vicar of Wakefield), LCG, 17 April 1784, vs; ov. from Baumgarten: William and Nanny (1779); reduced (aft, 2), 28 Nov 1789
The Noble Peasant (comic op, 3, Holcroft), Haymarket, 2 Aug 1784, vs
Fontainbleau, or Our Way in France (comic op, 3, O’Keeffe), LCG, 16 Nov 1784, vs/R
The Magic Cavern, or Virtue’s Triumph (pan, 2, Pilon and R. Wewitzer), LCG, 27 Dec 1784, vs
The Nunnery (comic op aft, 2, W. Pearce), LCG, 12 April 1785, vs
The Choleric Fathers (comic op, 3, Holcroft), LCG, 10 Nov 1785, vs
Omai, or A Trip Round the World (pan, 2, O’Keeffe), LCG, 20 Dec 1785, vs
Love in a Camp, or Patrick in Prussia (mf, 2, O’Keeffe), LCG, 17 Feb 1786, vs; sequel to The Poor Soldier
Richard Coeur de Lion (comic op, 3, MacNally, after M.-J. Sedaine), LCG, 16 Oct 1786, vs; reduced (aft), 24 Oct 1786; free rev. of Grétry: Richard Coeur-de-lion
The Enchanted Castle (pan, 2, M.P. Andrews), LCG, 26 Dec 1786, vs
Nina (op aft, 1, B.J. Marsollier des Vivetières, trans. J. Wolcot), LCG, 24 April 1787, vs; after Dalayrac: Nina, ou La folle par amour, arr. with W. Parke
The Farmer (mf, 2, O’Keeffe), LCG, 31 Oct 1787, vs/R1981 in Link; ov. by T. Giordani
Marian (comic op aft, 2, Brooke), LCG, 22 May 1788, vs
The Highland Reel (comic op, 3, O’Keeffe), LCG, 6 Nov 1788, vs; reduced (aft, 3), 8 Dec 1788
The Prophet (comic op, 3, R. Bentley), LCG, 13 Dec 1788, vs; reduced (aft, 2), 4 Feb 1789; ov. by Salieri
Aladin, or The Wonderful Lamp (pan, 2, O’Keeffe), LCG, 26 Dec 1788, vs; compiled by A. Shaw; ov. by B.I. Richardson
The Czar (comic op, 3, O’Keeffe), LCG, 8 March 1790, 2 songs pubd; reduced as The Fugitive (aft, 2), 4 Nov 1790; lib printed as The Czar Peter; uses Mozart’s ‘La ci darem la mano’, not yet pubd
The Crusade (musical drama, 3, F. Reynolds), LCG, 6 May 1790, vs, part in full score
The Picture of Paris, Taken in the Year 1790 (pan, 2, Bonnor and R. Merry), LCG, 20 Dec 1790, vs; 2 numbers from J.G. Naumann: Amphion
The Woodman (comic op, 3, H. Bate Dudley), LCG, 26 Feb 1791 , vs/R
Oscar and Malvina, or The Hall of Fingal (ballet pan, 1, J. Byrn, after J. Macpherson: Ossian), LCG, 20 Oct 1791, vs; completed by W. Reeve
Hartford Bridge, or The Skirts of a Camp (mf, 2, Pearce), LCG, 3 Nov 1792, vs
Harlequin’s Museum, or Mother Shipton Triumphant (pan, 2), LCG, 20 Dec 1792, vs; compiled by T. Goodwin
The Midnight Wanderers (comic op aft, 2, Pearce), LCG, 25 Feb 1793, vs; ov. from Naumann: Amphion
To Arms, or The British Recruit (musical interlude, 1, T. Hurlstone), LCG, 3 May 1793; incl. music by T. Giordani and Dr Stevenson of Dublin; as The British Recruit, or Who’s Afraid?, 16 March 1795
Sprigs of Laurel, or Royal Example (comic op aft, 2, O’Keeffe), LCG, 11 May 1793, vs; reduced as The Rival Soldiers (musical entertainment, 1), 17 May 1797
Harlequin and Faustus, or The Devil will Have his Own (pan, 2, J. Wild), LCG, 19 Dec 1793
The Travellers in Switzerland (comic op, 3, Bate Dudley), LCG, 22 Feb 1794, vs
Netley Abbey (mf, 2, Pearce), LCG, 10 April 1794, vs; ov. and 1 song by Parke, finale by W. Howard
Arrived at Portsmouth (mf, 2, Pearce), LCG, 30 Oct 1794; reduced (mf, 1), 13 Jan 1796
Hercules and Omphale (ballet pan, 2, Byrn), LCG, 17 Nov 1794; ov. by Reeve Mago and Dago, or Harlequin the Hero (pan, 1, M. Lonsdale), LCG, 26 Dec 1794; compiled by Goodwin
The Mysteries of the Castle (musical drama, 3, Andrews and Reynolds), LCG, 31 Jan 1795, vs
The Irish Mimic, or Blunders at Brighton (mf, 2, O’Keeffe), LCG, 23 April 1795
The Sailor’s Prize, or May-Day Wedding (musical interlude, 1), LCG, 1 May 1795
The Death of Captain Faulknor, or British Heroism (musical interlude, 1, ?Pearce), LCG, 6 May 1975; collab. Byrn, ov. by S. Arnold; some music re-used from Arrived at Portsmouth
Lock and Key (mf, 2, P. Hoare), LCG, 2 Feb 1796, vs; ov. by Parke
The Lad of the Hills, or The Wicklow Gold Mine (comic op, 3, O’Keeffe), LCG, 9 April 1796, vs; reduced as The Wicklow Mountains (aft, 2), 7 Oct 1796; Act 2 finale by Parke
The Point at Herqui, or British Bravery Triumphant (musical interlude, 1, J.C. Cross), LCG, 15 April 1796
Abroad and at Home (comic op, 3, J.G. Holman), LCG, 19 Nov 1796, vs
The Italian Villagers (comic op, 3, Hoare), LCG, 25 April 1797
The Village Fete (occasional interlude, 1, R. Cumberland), LCG, 18 May 1797, to commemorate the marriage of the Princess Royal
Two Faces under a Hood (comic op, 3, T. Dibdin), LCG, 17 Nov 1807, vs
Yours or Mine? (operatic farce, 2, J. Tobin), LCG, 23 Sept 1816, 2 songs
Songs in: The Musical Lady, LCG, 24 Sept 1784; The Follies of a Day, or The Marriage of Figaro, LCG, 14 Dec 1784; The Duenna, LCG, 22 Dec 1787; The Relief of Williamstadt, or The Return from Victory, LDL at the Haymarket, 23 March 1793; Harlequin’s Chaplet, LCG, 2 Oct 1793; Hamlet, LCG, 9 Oct 1793

Other vocal:
Anthem, Sunderland, St John’s Church, 6 March 1769, lost
Dedication Ode, Sunderland, Phoenix Lodge, 1785, lost
Birthday Ode (R. Southey), 1817, GB-Lbl*
A Collection of Favourite Songs, hpd, v/vn/gui/fl (London, c1775)
A Collection of Songs Sung at Vauxhall by Mrs. Weichsell (London, c1780)
A Collection of Canzonetts and an Elegy, v (2 for 2vv, 1 for SATB), pf/hp (London, 1796)
ed.: J. Haydn: 12 Ballads … adapted to English Words, v, kbd (London, 1786)
ed. with J. Ritson: A Select Collection of English Songs (London, 1783); Scotish Songs (London, 1794)
ed. with S. Webbe and F. Hyde: A Miscellaneous Collection of Songs, Ballads, Canzonets (London, c1798)
Songs in: The Songster’s Jubilee, c1801; Variety, or Something New, 1802; The Wandering Melodist, or The Rose, Shamrock and Thistle, 1803; The Lyric Novelist, or Life Epitomiz’d, 1804; A Voyage to India, Lyceum, 1807; Hospitality, or The Harvest Home, 1808
Other songs and glees pubd separately and in The Lady’s Magazine

Instrumental:

6 duets, 2 vn ( 1 for 2 fl), op.1 (London, 1777/R)
6 duets, 2 vn, op.2 (London, c1780/R)
6 str qts (1 for fl, str), op.3 (London, c1782); no.2 ed. E. Hunt (London, 1950)
6 str trios (London, 1796)
Str trios, Lbl
The South Shields Loyal Volunteers March, Troop, Quick Step, pf/hp (London, c1800)
The Union Volunteers March, Troop, Quick Step, pf/hp (London, c1800)
Minuets, hpd, dedicated to Princes Elizabeth, Lcm (?autograph)

Literatura:

An Introduction to Harmony (London, 1800, 2/1815)
The Rudiments of Thoroughbass for Young Harmonists (London, 1815) [bound with 2nd edn of Introduction to Harmony]



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Ambrosian Singers; London Symphony Orchestra; Richard Bonynge
PRESTOCLASSICAL: SHIELD, W. - Rosina
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SHIELD, W. - Rosina



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FAULKES, William Henry (1863-1933) - Pieces for the Organ

$
0
0
Lawrence Alma-Tadema - A Roman Art Lover (1868)
Obra de Lawrence Alma-Tadema (1836-1912), pintor holandès (1)


- Recordatori de William Henry Faulkes -
En el dia de la commemoració del seu 85è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Lawrence Alma-Tadema (Dronrijp, 8 de gener de 1836 - Wiesbaden, 25 de juny de 1912) va ser un pintor holandès. Es va formar amb Hendrik Leys a l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers entre els anys 1852 i 1857. El 1862, arran d'un viatge a Londres en què va conèixer alguns dels seus museus, va descobrir l'orientalisme canviant ràpidament la seva temàtica vers escenes de l'antic Egipte. El 1863 es va casar i va viatjar amb la seva dona a Itàlia, on va fer nombrosos apunts i fotografies, especialment a Pompeia i Herculà. L'Antiguitat clàssica seria, a partir d'aleshores, la seva temàtica preferida. El 1864 va viatjar a París on va fer amistat amb el marxant Ernest Gambart, qui va donar a conèixer les seves obres a Brussel·les i a Londres. El 1870, arran de la mort de la seva primera dona, es va traslladar a Londres. Un any després es va tornar a casar amb l'artista Laura Epps i va adquirir la nacionalitat britànica. Els seus amplis coneixements de l'arqueologia, l'arquitectura i l'art de Grècia i Roma li van permetre reconstruir detalladament les escenes quotidianes de l'Antiguitat clàssica i adaptar-les al gust victorià. També va fer retrats i va dissenyar espectaculars decorats teatrals, de mobles i vestits. El 1876 va ser nomenat associat de la Royal Academy, el 1879 acadèmic numerat i el 1905 va ser condecorat amb l'Ordre del Mèrit. Els darrers anys va anar disminuint la seva producció i després de la mort de la seva dona el 1909 es va retirar definitivament. El juny de 1912, i després d'un viatge amb la seva filla a Alemanya, va morir a Wiesbaden.



Parlem de Música...

George William Henry Faulkes (Liverpool, 4 de novembre de 1863 - Liverpool, 25 de gener de 1933) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar amb la seva germana i com a cantant del cor de l'església de Santa Margarida a Anfield de Liverpool. Poc després, va ser alumne de teoria i orgue d'Henry Ditton-Newman i de composició de William Dawson. Entre els anys 1882 i 1886 va treballar com a organista a l'església de Sant Joan Baptista i a partir del 1886 com a organista i compositor de l'església de Santa Margarida a Anfield. El 1908 va ser nomenat director de la Anfield Orchestral Society. Com a compositor, i sota influència d'estil i forma de William Thomas Best, va escriure un concert per a piano (1891), un concert per a violí (1892), unes 400 obres per a orgue i unes 50 cançons, entre altres. William Henry Faulkes va viure tota la seva vida a Liverpool, ciutat on va morir el gener de 1933.

George Washington Bacon - Bacon's Map of Liverpool Corrected to the Present Time. (c.1890)
George Washington Bacon (1830-1922) - Bacon's Map of Liverpool Corrected to the Present Time. (c.1890) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Duncan Ferguson (organ)
JPC: FAULKES, W. - An Edwardian Concert
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FAULKES, W. - An Edwardian Concert



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYES, William (1708-1777) - Orpheus & Euridice (1735)

$
0
0
John Hamilton Mortimer - A Bacchanalian Dance
Obra de John Hamilton Mortimer (1740-1779), pintor anglès (1)


- Recordatori de William Hayes -
En el dia de la celebració del seu 310è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Hamilton Mortimer (Eastbourne, 17 de setembre de 1740 - London, 4 de febrer de 1779) va ser un pintor anglès. Es va formar a partir del 1757 a Londres a l'Acadèmia del Duc Richmond. Allà va fer amistat amb el pintor Joseph Wright of Derby i va començar la seva carrera com a pintor i professor. Va obtenir diversos premis amb els seus quadres, entre ells el de Sant Pau convertint els britans, fet que va redundar en una bona posició social. Va ser autor, així mateix, de nombrosos gravats, especialment de personatges de Shakespeare. Va ser membre de la Societat d'Artistes i a partir del 1778 va exhibir a la Royal Academy si bé un any després va morir per causes desconegudes a Londres.



Parlem de Música...

William Hayes (Gloucester, bap. 26 de gener de 1708 - Oxford, 27 de juliol de 1777) va ser un organista, cantant i compositor anglès. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Gloucester, on també va rebre formació musical de William Hine. El 1729 va assolir el càrrec d'organista de St Mary’s, Shrewsbury i el 1731 a la Catedral de Worcester. El 1734 va succeir a Thomas Hecht com a organista i com a informator choristarum del Magdalen College d'Oxford. El 8 de juliol de 1735 va rebre el Bachelor of Music sent seleccionat com a professor de música el gener de 1741. També en aquells anys va coincidir amb Burney qui el va considerar com "un gran intèrpret d'orgue i com a un professor actiu i estudiós". El 14 d'abril de 1749 va rebre el Doctor of Music i en la celebració posterior es va interpretar, per primera vegada a Oxford, El Messias d'Händel sota la direcció del mateix Hayes. El 1757, 1760 i 1763 va ser el director musical al Gloucester Music Meeting on a banda de la direcció, hi va cantar com a tenor. També en aquell temps va ser un dels membres fundadors de la Fund for the Support of Decay’d Musicians, posteriorment la Royal Society of Musicians. El 1765 va ser triat ‘priviledged member’ del Noblemen’s and Gentlemen’s Catch Club lloc on va guanyar diverses medalles. Els seus fills Philip Hayes i William Hayes II (1741-1790) van ser també músics i compositors. William Hayes va morir a Oxford el juliol de 1777.

John Cornish (fl.1751-1765) - William Hayes

OBRA:

Vocal secular:

Odes:
When the fair consort, 1735, in Vocal and Instrumental Music, iii (Oxford, 1742)
The Passions (W. Collins), 1750 (Oxford, c1800)
Where shall the Muse, 1751
Hark! Hark from every tongue, installation ode, 1759
O that some pensive Muse (Ode to the Memory of Mr. Handel), c1759
Ode Sacred to Masonry, in Social Harmony, ed. T. Hale (London, 1763)
Daughters of Beauty (commemoration ode, B. Wheeler), 1773

Other:
12 Arietts or Ballads and 2 Cantatas (Oxford, 1735)
Circe, masque, in Vocal and Instrumental Music, i (Oxford, 1742)
6 Cantatas (London, 1748)
Peleus and Thetis (masque, G. Granville), ?1749
Catches, Glees and Canons, i–iv (London, 1757–85)
Separate songs, cants. in Vocal and Instrumental Music, ii (Oxford, 1742); see also RISM and GB-Ob

Vocal religiosa:

The Fall of Jericho (orat), c1740–50
16 Psalms Selected from the Rev. Mr. Merrick’s New Version (London, 1773)
David (orat) Act 1, c1774–7; completed by P. Hayes
Holy Communion and Evening Service, E  [completion of H. Hall and W. Hine’s service]
Te Deum, D
Old Hundredth Psalm (London, ?1790)
c20 anthems, most in Cathedral Music in Score, ed. P. Hayes (Oxford, 1795)

Instrumental:

Concs.:
D, 2 fl, str; g, str (arr. of Carbonelli Sonata 10 of 1729);
The Rival Nations, 2 fl, 2 ‘Fifa’, timp, str;
bn, lost;
hpd, G, c1735–40;
org, A;
org, D, 1755

Other:
6 concerti grossi, str (B , D, g, d, D, B );
6 trio sonatas (F, B , D, F, B , e), Ob

Literatura:

The Art of Composing Music by a Method Entirely New (London, 1751) [anon. attack on Barnabas Gunn]
Remarks on Mr. Avison’s Essay on Musical Expression (London, 1753) [pubd anon.]
Anecdotes of the Five Music Meetings at Church Langton (Oxford, 1768)



Informació addicional... 

INTERPRETS: The SCB Hayes Players;‎ Antony Rooley
RECICLASSICAT: HAYES, William (1708-1777)
AMAZON: Hayes - 6 Cantates
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Hayes - 6 Cantates



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WALOND, William (1719-1768) - Voluntaries (1752)

$
0
0
Canaletto - St. Paul's Cathedral (c.1754)


- Recordatori de William Walond -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (Venezia, 7 d'octubre de 1697 - Venezia, 19 d'abril de 1768) va ser un pintor italià i un dels més importants de la història del seu país. Va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca, amb qui també va començar a treballar, el 1716, com a aprenent juntament amb el seu germà. Gràcies aquests primers anys, l'artista va començar a familiaritzar-se amb els paisatges urbans alhora que va començar a estudiar amb Luca Carlevarijs, pintor de ciutats i arquitectures. El 1719, va viatjar juntament amb Bernardo Canal a Roma per a realitzar les escenografies de les òperes de Scarlatti. Aquest viatge va esdevenir crucial en la seva vida ja que va conèixer l'obra de Giovanni Paolo Pannini un dels pintors de referència de la seva època, seguidor de l'emergent corrent vedutista, i especialitzat en grans paisatges i ruïnes clàssiques. Precisament a Roma va ser on va començar a pintar vistes i zones urbanes, tornant a Venècia el 1720 on es va registrar en el gremi de pintors de la ciutat. En aquest moment, la seva tècnica pictòrica de es va centrar en els contrasts de llum, així com en una tècnica directa sense l'ús d'esbossos previs preparatoris del quadre final. Les seves primeres obres van datar de la dècada de 1720 a 1730. En aquesta època va començar a entaular amistat amb qui seria el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cònsol anglès a la república de Venècia. Va ser en aquest període que Canaletto va firmar els seus millors treballs. Entre els anys 1740 i 1741 va realitzar un viatge pel riu Brenta durant el qual va crear nombroses pintures. En la dècada del 1740 va començar a variar la seva tècnica i va usar una pinzellada més lleugera i imprecisa. Els seus colors van abandonar la foscor i van accentuar l'ús de la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que van dotar els quadres de gran lluminositat. El 1746 es va traslladar a Anglaterra on hi va treballar deu anys. Al tornar a Venècia el 1756, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Pintura i Escultura. La tècnica dels seus últims anys es va caracteritzar per un estil menys elaborat, més superficial i per la repetició de paisatges de forma sistemàtica. No obstant, la qualitat que va donar a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir una influència cabdal per la pintura paisatgística del segle XVIII i XIX. Va morir a Venècia l'abril de 1768.



Parlem de Música...

William Walond (Oxford, bap. 16 de juny de 1719 - Oxford, bur. 21 d'agost de 1768) va ser un organista i compositor anglès. Es desconeix bona part de la seva vida formativa sent la primera referència la documentada pel seu càrrec d'assistent a l'organista a la Christ Church d'Oxford. Allà, va realitzar feines diverses entre les quals s'hi incloïa la de copista d'obres de compositors, la del manteniment de l'orgue i la substitució puntual de l'organista titular, entre altres. El 1757 va ser nomenat membre honorari de la Universitat d'Oxford per les seves habilitats com a "organorum pulsator". També allà va rebre el 5 de juliol de 1757 el Bachelor of Music amb l'obra coral Ode on St Cecilia’s Day. Al llarg de la seva vida va tenir catorze fills i va viure a St Aldate’s Parish, al costat de la seva feina a la Christ Church. No obstant, al final de la seva carrera va assolir el càrrec d'organista a St Peter-in-the-East. També durant la seva carrera va organitzar diversos actes musicals, tant privats com públics i per a beneficència. El juliol de 1768, i pocs dies abans de la seva mort, va participar com a organista en la interpretació de El Messias d'Händel sota la direcció de William Hayes. Com a compositor, i a banda de la cantata de Santa Cecilia, va escriure diverses peces per a orgue. El seu fill William Walond II va ser organista a Chichester. William Walond va morir a Oxford l'agost de 1768.

Anonymous - Oxford (1730)
Anonymous - Oxford (1730) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: No disponible
IMSLP: William Walond (1719-1768)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

View of Christ Church Cathedral, by Turner; engraved by Reeve. 1807

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BYRD, William (1540-1623) - Mass for four voices (c.1592)

$
0
0
Unknown - Elizabeth I in coronation robes (c.1600)
Obra d'autor desconegut (c.1600, còpia d'un original perdut de c.1560) (1)




Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

William Byrd (London, c.1540 - Stondon Massey, 4 de juliol de 1623) va ser un organista i compositor anglès. Fill de Thomas Byrd, es va formar probablement com a cantant del cor de la Capella Reial sota la direcció de Thomas Tallis. El 25 de març de 1563 va ser nomenat Organist and Master of the Choristers de la Catedral de Lincoln en un càrrec que va preservar fins el 1569. El 1568 es va casar amb Julian Birley amb qui va tenir diversos fills, entre ells, Thomas Byrd (1576-c.1652), músic i compositor entre altres a Valladolid. El febrer de 1572, i després de la mort de Robert Parsons, va jurar com a Gentleman de la Capella Reial on també constava que Byrd era organista de la capella juntament amb Tallis. Aquells primers anys va començar a publicar motets llatins i algunes lamentacions les quals, no obstant, havien estat escrits anys abans de la dècada del 1570. El 1575 va rebre la protecció directa d'Elizabeth I tant pel que fa a composició musical com a edició, impressió i publicació en paper. També en aquesta empresa Byrd i Tallis van col·laborar conjuntament publicant la seva primera col·lecció, per nom Cantiones, quae ab argumento sacrae vocantur i dedicada a la reina, el 1575. El 1577 es va traslladar amb la seva família a Harlington on la seva devoció vers l'església catòlica es va fer més intensa. El 1585, i després de la mort del seu col·lega Tallis, va establir la seva pròpia empresa musical publicant de forma successiva les col·leccions Psalmes, Sonets, & Songs of Sadnes and Pietie (1588), Songs of Sundrie Natures (1589), i Cantiones sacrae (1589 i 1591). També a partir del 1591 va compondre un volum, només preservat en manuscrit, de música per a teclat les partitures del qual van aparèixer publicades molts anys després amb el títol de Fitzwilliam Virginal Book. A l'entorn de 1593 es va traslladar amb la seva família a Stondon Massey on ja hi va romandre la resta de la seva vida. Després de la coronació de James I, les perspectives dels catòlics es van reforçar temporalment fet que va provocar les tres publicacions següents. En la seva col·lecció de tres misses i dos llibres de Gradualia (1605 i 1607), va tractar de proporcionar de manera individualitzada un repertori litúrgic bàsic, que comprenia música per a l'ordinari, és a dir, les parts invariables de la missa, i per al propter, és a dir, les parts de la missa que variaven segons el dia o la festa de totes les celebracions principals. Els darrers anys, i després del gran èxit assolit, es va retirar a Stondon Massey on hi va morir el juliol de 1623.

Georg Braun & Franz Hogenberg - Londinum Feracissimi Angliae Regni Metropolis (1574)
Georg Braun& Franz Hogenberg - Londinum Feracissimi Angliae Regni Metropolis (1574) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Printed latin music:
Cantiones, quae ab argumento sacrae vocantur, 5–8vv (London, 1575), with Tallis [C], F i, TCM ix, B i
Liber primus sacrarum cantionum [Cantiones sacrae], 5vv (London, 1589) (CS i], D ii, B ii
Liber secundus sacrarum cantionum [Cantiones sacrae], 5–6vv (London, 1591) [CS ii], D iii, B iii
Mass, 4vv, c1592–3, F i, 30, TCM ix, 17, B iv, 24
Mass, 3vv, c1593–4, F i, 1, TCM ix, 3, B iv, 1
Mass, 5vv, c1595, F i, 68, TCM ix, 36, B iv, 36
Gradualia ac cantiones sacrae, 3–5vv (London, 1605) [G i./part no.] F iv–v, TCM vii, B v–via, b
Gradualia seu cantionum sacrarum, liber secundus, 4–6vv (London, 1607) [G ii], F vi–vii, TCM vii, B viia, b

Alphabetical list of latin works:
Ab ortu solis, 4vv, G ii 13; F vi, 69, TCM vii, 239, B viia, 64
Ad Dominum cum tribularer, 8vv, GB-Lbl; F ix, 54, TCM ix, 164, B viii, 50; text missing
Adoramus te, Christe, 1v, 4 viols, G i/I 26; F iv, 152, TCM vii, 85, B via, 1
Adorna thalamum tuum, 3vv, G i/III 11; F v, 207, TCM vii, 205, B vib, 136
Ad punctum in modico, 5vv, CH, Ob; F xvi, 122; only two parts extant
Afflicti pro peccatis nostris (c.f. chant), 6vv, CS ii 27–8; D iii, 193, B iii, 212
Alleluia, Ascendit Deus [= All ye people, clap your hands], 5vv, G ii 26; F vii, 10, TCM vii, 286, B viib, 11
Alleluia, Ave Maria … in mulieribus. Alleluia, Virga Jesse, 5vv, G i/I 20; F iv, 101, TCM vii, 58, B v, 117
Alleluia, Cognoverunt. Alleluia, Caro mea, 4vv, G ii 16; F vi, 87, TCM vii, 247, B viia, 75
Alleluia, Confitemini Domino, 3vv, Lbl Add. 18936–9, R.M. Baldwin, Och Mus.45; F viii, 23, TCM ix, 181, B viii, 1
Alleluia, Emitte spiritum tuum, 5vv, G ii 32; F vii, 37, TCM vii, 302, B viib, 42
Alleluia, [Vespere autem sabbati] quae lucescit, 3vv, G i/III 6; F v, 185, TCM vii, 196, B vib, 117
Alma Redemptoris mater, 4vv, G i/II 13; F v, 93, TCM vii, 155, B vib, 35
Angelus Domini descendit de coelo, 3vv, G i/III 8; F v, 192, TCM vii, 199, B vib, 123
Apparebit in finem, 5vv, CS ii 12; D iii, 83, B iii, 89
Ascendit Deus, 5vv, G ii 28; F vii, 17, TCM vii, 290, B viib, 19
Aspice, Domine, de sede sancta tua (c.f. chant), 5vv, CS i 18–19; D ii, 139, B ii, 156
Aspice, Domine, quia facta est desolata civitas, 6vv, C 10; F i, 149, TCM ix 86, B i, 39
Assumpta est Maria … Dominum. Alleluia, 5vv, G i/I 24; F iv, 144, TCM vii, 81, B v, 166
Attollite portas [= Let us arise; Lift up your heads], 6vv, C 11; F i, 159, TCM ix, 92, B i, 52
Audivi vocem, 5vv CH, Lbl, Ob, Och; F viii, 48, TCM ix, 182
Ave Maria … fructus ventris tui, 5vv, G i/I 14; F iv, 75, TCM vii, 40, B v, 83
Ave maris stella, 3vv, G i/III 4; F v, 162, TCM vii, 186, B vib, 97
Ave regina, 4vv, G i/II 14; F v, 103, TCM vii, 159, B vib, 44
*Ave regina caelorum, attrib. Byrd in Lbl Add.31992 (lutebook); attrib. Taverner in Ob Tenbury 1486 and Willmott MS, Spetchley Park, Braikenridge; B viii, 156
Ave verum corpus [= O Lord, God of Israel], 4vv, G i/II 5; F v, 27, TCM vii, 127, B via, 82
Beata es, virgo Maria, 5vv, G, i/I 10; F iv, 53, TCM vii, 30, B v, 60
Beata virgo, 4vv, G ii 9; F vi, 25, TCM vii, 228, B viia, 38
Beata, viscera, 5vv, G i/I 11; F iv, 57, TCM vii, 32, B v, 65
Beati mundo corde, 5vv, G i/I 32; F iv, 199, TCM vii, 112, B via, 53
Benedicta et venerabilis, 5vv, G i/I 7; F iv, 43, TCM vii, 25, B v, 50
* Benigne fac, Domine, 5vv, Ob, Och; F viii, 56, TCM ix, 186
Cantate Domino, 6vv, CS ii 29; D iii, 203, B iii, 223
[Christe, qui lux es … praedicans] Precamur (c.f. chant), 5vv, Och; F viii, 63 TCM ix, 279, B viii, 14
Christus resurgens (c.f. chant), 4vv, G i/II 10; F v, 64, TCM vii, 143, B vib, 9
Cibavit eos, 4vv, G i/II 1; Fv, 1, TCM vii, 116, B via, 61, B viia, 137
Circumdederunt me dolores mortis, 5vv, CS ii 15; D iii, 102, B iii, 111
* Circumspice, Hierusalem, 6vv, Lcm, Ob; F ix, 1, TCM ix, 190
Civitas sancti tui [= Be not wroth very sore; Bow thine ear]: see Ne irascaris
Confirma hoc, Deus, 5vv, G ii 34; F vii, 44, TCM vii, 306, B viib, 49
Constitues eos, 6vv, G ii 39; F vii, 82, TCM vii, 327, B viib, 91
Cunctis diebus, 6vv, CS ii 30; D iii, 211, B iii, 232
Da mihi auxilium, 6vv, C 23; F i, 206, TCM ix, 115, B i, 113
Defecit in dolore, 5vv, CS i 1–2; D ii, 1, B ii, 1
* De lamentatione Hieremiae, 5vv, Lbl, Och, Ob; F viii, 1, TCM ix, 153, B viii, 20
Deo gratias, 4vv G i/II 20; F v, 139, TCM vii, 176, B vib, 82
Descendit de coelis (c.f. chant), 6vv, CS ii 21–2; D iii, 150, B iii, 163
* Deus, in adiutorium meum intende, 6vv, Ob, Och; F ix, 13, TCM ix, 196
Deus, venerunt gentes, 5vv, CS i 11–14; D ii, 80, B ii, 89
Dies sanctificatus, 4vv, G ii 3; F vi, 16, TCM vii, 216, B viia, 14
Diffusa est gratia, 5vv, G i/I 22; F iv, 116, TCM vii, 67, B v, 136
Diliges Dominum, 8vv, C 25; F i, 232, TCM ix, 149, B i, 151
* Domine, ante te omne desiderium, 6vv, Och; F ix, 38, TCM ix, 208
* Domine, exaudi orationem meam et clamor meus, 5vv, Ob Mus.Sch.E.526, Ob Tenbury 389; Ob 389 in F xvi, 127; only 3 parts extant
Domine, exaudi orationem meam, inclina, 5vv, CS ii 10–11; D iii, 68, B iii, 74
Domine, non sum dignus, 6vv, CS ii 23; D iii, 160, B iii, 174
Domine, praestolamur, 5vv, CS i 3–4; D ii, 14, B ii, 15
Domine, quis habitabit, 9vv, Lbl; F ix, 130, TCM ix, 223, B viii, 97
Domine, salva nos, 6vv, CS ii 31; D iii, 68, B iii, 245
Domine, secundum actum meum, 6vv, C 24; F i, 218, TCM ix, 122, B i, 132
Domine, secundum multitudinem dolorum meum, 5vv, CS i 27; D ii, 198, B ii, 221
Domine, tu iurasti, 5vv, CS i 15; D ii, 110, B ii, 124
Dominus in Sina, 5vv, G ii 27; F vii, 14, TCM vii, 288, B viib, 15
Ecce advenit dominator Dominus, 4vv, G ii 10; F vi, 48, TCM vii, 230, B viia, 42
Ecce quam bonum est, 4vv, G i/II 9; F v, 53, TCM vii, 139, B vib, 1
Ecce virgo concipiet, 5vv, G i/I 15; F iv, 78, TCM vii, 42, B v, 87
Ego sum panis vivus, 4vv, G ii 17; F vi, 96, TCM vii, 251, B viia, 82
Emendemus in melius, 5vv, C 4; F i, 119, TCM ix, 61, B i, 1
Exsurge, quare obdormis, Domine? [= Arise, O Lord, why sleepest thou?], 5vv, CS ii 19; D iii, 132, B iii, 144
Fac cum servo tuo, 5vv, CS ii 5; D iii, 33, B iii, 37
Factus est repente de coelo sonus, 5vv, G ii 35; F vii, 48, TCM vii, 308, B viib, 53
Felix es, sacra virgo, 5vv, G i/I 9; F iv, 49, TCM vii, 28, B v, 56
Felix namque es, 5vv, G i/I 19; F iv, 98, TCM vii, 56, B v, 113
Gaudeamus omnes, 5vv, G i/I 23; F iv, 134, TCM vii, 76, B v, 156
Gaudeamus omnes, 5vv, G i/I 29; F iv, 175, TCM vii, 98, B via, 27
Gaude Maria, 5vv, G i/I 21; F iv, 109, TCM vii, 63, B v, 127
Gloria Patri: see Tribue, Domine
Haec dicit Dominus, 5vv, CS ii 13–14; D iii, 90, B iii, 97
Haec dies, 6vv, CS ii 32; D iii, 228, B iii, 251
Haec dies, 3vv, G i/III 7; F v, 189, TCM vii, 198, B vib, 121
Haec dies, 5vv, G ii 21; F vii, 132, TCM vii, 267, B viia, 111
Hodie Beata Virgo Maria, 4vv, G i/II 19; F v, 134, TCM vii, 174, B vib, 77
Hodie Christus natus est, 4vv, G ii 6; F vi, 26, TCM vii, 220, B viia, 20
Hodie Simon Petrus, 6vv, G ii 42; F vii, 104, TCM vii, 340, B viib, 114
Iesu nostra redemptio, 4vv, G ii 19; F vi, 110, TCM vii, 257, B viia, 93
Infelix ego, 6vv, CS ii 24–6; D iii, 166, B iii, 180
In manus tuas, Domine, 4vv, G i/II 15; F v, 111, TCM vii, 163, B vib, 51
In resurrectione tua, 5vv, CS i 17; D ii, 134, B ii, 150
Iustorum animae, 5vv, G i/I 31; F iv, 194, TCM vii, 109, B via, 48
Laetania, 4vv, G i/II 16; F v, 118, TCM vii, 166, B vib, 56
Laetentur coeli, 5vv, CS i 28–9; D ii, 206, B ii, 229
Laudate Dominum omnes gentes, 6vv, G ii 45; F vii, 132, TCM vii, 356, B viib, 143
Laudate, pueri, Dominum [= Behold, now praise the Lord], 6vv, C 17; F i, 181, TCM ix, 105, B i, 82
Laudibus in sanctis, 5vv, CS ii 1–2; D iii, 1, B iii, 1
Levemus corda, 5vv, CS ii 16; D iii, 110, B iii, 121
Libera me, Domine, de morte aeterna (c.f. chant), 5vv, C 33; F i, 275, TCM ix, 81, B i, 213
Libera me, Domine, et pone me juxta te, 5vv, C 5; F i, 124, TCM ix, 64, B i, 8
Memento, Domine, 5vv, CS i 8; D ii, 55
Memento, homo [= O Lord, give ear], 6vv, C 18; F i, 194, TCM ix, 112, B i, 97
Memento, salutis auctor, 3vv, G i/III 3; F v, 156, TCM vii, 183, B vib, 93
Miserere mei, Deus, 5vv, CS ii 20; D iii, 144, B iii, 157
Miserere mihi, Domine (c.f. chant), 6vv, C 29; F i, 240, TCM ix, 129, B i, 161
Ne irascaris (2p. Civitas sancti tui) [= Behold, I bring you; Let not thy wrath; O Lord, turn thy wrath] 5vv, CS i 20–21; D ii, 151, B ii, 169
Ne perdas (c.f. chant), 5vv, Lbl, Lcm, Ob, Och; F viii, 99, TCM ix, 243, B viii, 168
Non vos relinquam orphanos, 5vv, G ii 37; F vii, 66, TCM vii, 318, B viib, 73
Nos enim pro peccatis [= Let not our prayers]: see Tribulationes civitatem
Nunc dimittis servum tuum, 5vv, G i/I 4; F iv, 17, TCM vii, 11, B v, 19
Nunc scio vere, 6vv, G ii 38; F vii, 71, TCM vii, 321, B viib, 80
O admirabile commercium, 4vv, G ii 7; F vi, 33, TCM vii, 223, B viia, 28
Oculi omnium, 4vv, G i/II 2; F v, 8, TCM vii, 119, B via, 67, B viia, 142
O Domine, adiuva me, 5vv, CS i 5; D ii, 29, B ii, 32
O gloriosa Domina, 3vv, G i/III 2; F v, 150, TCM vii, 181, B vib, 89
O lux, beata Trinitas, 6vv, C 12; F i, 170, TCM ix, 99, B i, 69
O magnum misterium, 4vv, G ii 8; F vi, 40, TCM vii, 226, B viia, 34
Omni tempore benedic Deum (c.f. chant), 5vv, Lbl, Ob, Och; F viii, 122, TCM ix, 257, B viii, 178
Optimam partem elegit, 5vv, G i/I 25; F iv, 148, TCM vii, 83, B v, 170
O quam gloriosum est regnum, 5vv, CS i 22–3; D ii, 166, B ii, 187
O quam suavis est, 4vv, G ii 18; F vi, 101, TCM vii, 253, B viia, 86
O Rex gloriae, 5vv, G ii 30; F vii, 23, TCM vii, 294, B viib, 26
O sacrum convivium, 4vv, G i/II 7; F v, 37, TCM vii, 132, B via, 92
O salutaris hostia, 4vv, G i/II 6; F v, 31, TCM vii, 129, B via, 87
O salutaris hostia, 6vv, Ob, Och; F ix, 48, TCM ix, 257, B viii, 44
[Pange lingua … misterium.] Nobis datus, 4vv, Gi/II 8; F v, 43, TCM vii, 134, B via, 97
Pascha nostrum … veritatis, 5vv, G ii 24; F vii, 152, TCM vii, 278, B viia, 132
Peccantem me quotidie, 5vv, C 6; F i, 138, TCM ix, 72, B i, 28
Peccavi super numerum, 5vv, Lbl, Ob, Och; F viii, 133, TCM ix, 264
Petrus beatus (c.f. chant), 5vv, Ob; F viii, 145, TCM ix, 270, B viii, 137
Plorans ploravit, 5vv, G i/I 28; F iv, 165, TCM vii, 92, B via, 15
Post dies octo, 3vv, G i/III 9; F v, 195, TCM vii, 200, B vib, 125
Post partum, virgo, 5vv, G i/I 18; F iv, 94, TCM vii, 53, B v, 108
Psallite Domino, 5vv, G ii 29; F vii, 20, TCM vii, 292, B viib, 23
Preces Deo fundamus, Lbl; B xvi, 180; consort song, fragment
Puer natus est, 4vv, G ii 1; F vi, 1, TCM vii, 210, B viia, 2
Quem terra, pontus, aethera, 3vv, G i/III 1; F v, 140, TCM vii, 177, B vib, 83
Quis est homo, 5vv, CS ii 3–4; D iii, 18, B iii, 21
Quis me statim, 1v, 4 viols Lbl, Lcm, Ob, US-CA; B xv, 140; consort song
Quodcunque ligaveris, 6vv, G ii 44; F vii, 120, TCM vii, 349, B viib, 131
Quomodo cantabimus?, 8vv, GB-Lbl, Ob; F ix; 99, TCM ix, 283
Quotiescunque manducabitis, 4vv, G i/II 4; F v, 21, TCM vii, 124, B via, 77
Recordare, Domine, 5vv, CS ii 17–18; D iii, 120, B iii, 132
Reges Tharsis, 4vv, G ii 11; F vi, 57, TCM vii, 234, B viia, 49
Regina coeli, 3vv, G i/III 5; F v, 176, TCM vii, 192, B vib, 109
Responsum accepit Simeon, 5vv, G i/I 5; F iv, 28, TCM vii, 17, B v, 31
Resurrexi, 5vv, G ii 20; F vii, 123, TCM vii, 262, B viia, 102
Rorate coeli, 5vv, G i/I 12; F iv, 61, TCM vii, 34, B v, 70
Sacerdotes Domini, 4vv, G i/II 3; F v, 18, TCM vii, 123, B via, 75
Salve regina, 4vv, G i/II 12; F v, 84, TCM vii, 151, B vib, 26
Salve regina, 5vv, CS ii 6–7; D iii, 42, B iii, 47
Salve sancta parens, 5vv, G i/I 6; F iv, 35, TCM vii, 21, B v, 40
Salve sola Dei genetrix, 4vv, G i/II 17; F v, 123, TCM vii, 169, B vib, 67
Senex puerum portabat … adoravit, 4vv, G i/II 18; F v, 130, TCM vii, 172, B vib, 73
Senex puerum portabat … regebat, 5vv, G i/I 3; F iv, 14, TCM vii, 10, B v, 16
Sicut audivimus, 5vv, G i/I 2; F iv, 10, TCM vii, 8, B v, 12
Siderum rector, 5vv, C 19; F i, 199, TCM ix, 78, B i, 104
Similes illis fiant, 4vv, Lbl Add.17802–5; F viii, 42, B viii, 4
Solve iubente Deo, 6vv, G ii 40; F vii, 90, TCM vii, 332, B viib, 99
Speciosus forma, 5vv, G i/I 17; F iv, 88, TCM vii, 49, B v, 101
Spiritus Domini, 5vv, G ii 31; F vii, 28, TCM vii, 297, B viib, 34
Surge, illuminare, Ierusalem, 4vv, G ii 15; F vi, 82, TCM vii, 244, B viia, 58
Suscepimus Deus, 5vv, G i/I 1; F iv, 1, TCM vii, 3, B v, 2
Te deprecor: see Tribue, Domine
Terra tremuit, 5vv, G ii 23; F vii, 150, TCM vii, 277, B viia, 129
Timete Dominum, 5vv, G i/I 30; F iv, 185, TCM vii, 104, B via, 37
Tollite portas, 5vv, G i/I 13; F iv, 70, TCM vii, 38, B v, 78
Tribue, Domine (2p. Te deprecor; 3p. Gloria Patri), 6vv, C 30–32; F i, 14, TCM ix, 132, B i, 167
Tribulationes civitatum (2p. Timor et hebetudo; 3p. Nos enim pro peccatis [= Let not our prayers]), 5vv, CS i 24–6; D ii, 180, B ii, 202
Tribulatio proxima est, 5vv, CS ii 8–9; D iii, 58, B iii, 63
Tristitia et anxietas, 5vv, CS i 6–7; D ii, 37, B ii, 42
Tu es pastor ovium, 6vv, G ii 43; F vii, 144, TCM vii, 346, B viib, 125
Tu es Petrus, 6vv, G ii 41; F vii, 97, TCM vii, 336, B viib, 107
Tui sunt coeli, 4vv, G ii 4; F vi, 20, TCM vii, 218, B viia, 17
Turbarum voces in passione Domini secundum Ioannem, 3vv, G i/III 10; F v, 198, TCM vii, 202, B vib, 128
Unam petii a Domino, 5vv, G i/I 27; F iv, 155, TCM vii, 87, B via, 4
Veni, Sancte Spiritus, et emitte, 5vv, G ii 36; F vii, 53, TCM vii, 311, B viib, 59
Veni, Sancte Spiritus, reple, 5vv, G ii 33; F vii, 41, TCM vii, 304, B viib, 46
Venite, comedite panem meum, 4vv, G ii 14; F vi, 77, TCM vii, 242, B viia, 71
Venite, exultemus Domino, 6vv, G ii 46; F vii, 141, TCM vii, 361, B viib, 152
Victimae paschali laudes, 5vv, G ii 22; F vii, 137, TCM vii, 270, B viia, 117
Vide, Domine, afflictionem nostram, 5vv, CS i 9–10; D ii, 65, B ii, 73
Viderunt … Dei nostri, 4vv, G ii 5; F vi, 24, TCM vii, 219, B viia, 20
Viderunt … omnis terra, 4vv, G ii 2; F vi, 11, TCM vii, 213, B viia, 9
Vidimus stellam, 4vv, G ii 12; F vi, 64, TCM vii, 237, B viia, 54
Vigilate, 5vv, CS i 16; D ii, 120, B ii, 135
Virgo Dei genetrix, 5vv, G i/I 8; F iv, 46, TCM vii, 26, B v, 53
Viri Galilei, 5vv, G ii 25; F vii, 1, TCM vii, 281, B viib, 2
Visita quaesumus, Domine, 4vv, G i/II 11; F v, 76, TCM vii, 148, B vib, 19
Vultum tuum, 5vv, G i/I 16; F iv, 82, TCM vii, 45, B v, 94

Printed english music:
Psalmes, Sonets and Songs, 5vv (London, 1588) [PSS i], D xii, EM xiv
Songs of Sundrie Natures, 3–6vv (London, 1589) [SSN], D xiii, EM xv
Psalmes, Songs and Sonnets … fit for Voyces or Viols, 3–6vv (London, 1611) [PSS ii], D xiv, EM xvi, B xiv

English liturgical music:
For sources see R.T. Daniel and P. le Huray: The Sources of English Church Music 1549–1660, EECM, suppl.i (1972)
Short Service, 4–6vv: Ven, TeD, Bs, Ky 1–2, Cr, San, Mag and Nunc; F x, 52, TCM ii, 51, B xa, 59
Second Service, 1/5vv, org: Mag and Nunc; F x, 108, TCM ii, 99, B xa, 121
Third Service, 5vv, ‘three Minnoms’: Mag and Nunc; F x, 122, TCM ii, 111, B xa, 136
Great Service, 5–10vv: *Ven, TeD, Bs, Ky, Cr, Mag and Nunc; F x, 136; TCM ii, 123, B xb
First Preces and Psalms 47, 54, 100 (Jub; one part only); F x, 1, 18, 27, xvi, 138, TCM ii, 3, B xa, 9
Second Preces and Psalms 114, 55, 119, 24; F x, 36, 38, 46, i, 159, TCM ii, 13, B xa, 28
*Third Preces and Responses, 5vv; F x, 7, 10, TCM ii, 49, B xa, 1
* Litany, 5vv; US-NYp Chirk, B xa, 50

anons
Most of the canons in F xvi are now thought to be spurious; see Brett (1972)
Canon two in one ‘per arsin et thesin’, B xvi, 169
Canon six in one (and four in two), B xvi, 171

consort music
all published in B xvii; p. nos. in parentheses
Fantasias, grounds and dances:
Browning a 5 (39)
Fantasia a 3 in C, no.1 (2)
Fantasia a 3 in C, no.2 (4)
Fantasia a 3 in C, no.3 (6)
Fantasia a 4 in a, inc. (11)
Fantasia a 4 in G [= In manus tuas, Domine], one part only (147)
Fantasia a 4 in g, PSS ii 15 (7)
Fantasia a 5 in C [= kbd fantasia in C, MB 26] (19)
Fantasia a 6 in F [= Laudate, pueri, Dominum], inc. (48)
Fantasia a 6 in g, no.1 (53)
Fantasia a 6 in g, no.2, PSS ii 26 (63)
Pavan a 5 in c [= kbd pavan in c, MB 29] (73)
Pavan and galliard a 6 in C (75)
Prelude [and Ground] (29)

In Nomines:
In Nomine a 4, no.1 (80)
In Nomine a 4, no.2 (83)
In Nomine a 5, no.1 (86)
In Nomine a 5, no.2, ‘on the sharpe’ (90)
In Nomine a 5, no.3 (94)
In Nomine a 5, no.4 (98)
In Nomine a 5, no.5 (103)

Hymn and Miserere settings:
Christe qui lux es a 4, no.1, 3 verses (110)
[Christe qui lux es] a 4, no.2, 3 verses (114)
[Christe qui lux es] a 4, no.3, 1 verse (117)
Christe Redemptor a 4, 2 verses (118)
Miserere a 4, 2 verses (122)
* Salvator mundi a 4, 2 verses (124)
Sermone blando a 3, 2 verses (108)
* Sermone blando a 4, no.1, 3 verses (127)
Sermone blando a 4, no.2, anon. (130)
* Te lucis ante terminum a 4, 12 verses (8 + 4) (134)

Instrumental:

Keyboard music
MB nos. follow in parentheses
Fantasias, preludes, hymns and antiphons:
Fantasia in a (13)
Fantasia in C, no. 1 [= consort Fantasia a 5 in C] (26)
Fantasia in C, no.2 (25)
Fantasia in C, no.3 (27)
Verse [Fantasia in C, no.4] (28)
Fantasia in d (46)
Voluntary for my Lady Nevell [Fantasia in G, no.1] (61)
Fantasia in G, no.2 (62)
Fantasia in G, no.3 (63)
Ut mi re (65)
Ut re mi fa sol la, in G (64)
Prelude in a (12)
Prelude in C (24)
Prelude in F, GB-Lbl R.M.24.d.3, anon.
Prelude in G, Lbl R.M.24.d.3, anon.
Prelude in g (1)

Clarifica me, Pater, 3 settings (47–9)
Gloria tibi Trinitas (50)
Miserere, 2 settings (66–7)
Salvator mundi, 2 settings (68–9)

Grounds and related pieces:
‘The seconde grownde’, in C (42)
[Short] Ground in C (43)
[Short] Ground in G (9)
[Short] Ground in g (86)
Hornpipe (39)
Hugh Aston’s Ground (20)
My Lady Nevell’s Ground (57)
Qui passe [Chi passa] for my Lady Nevell (19)
The Bells (38)
The Hunt’s Up, or Pescodd Time (40)
Ut re mi fa sol la, in F (58)

Variations:
All in a garden green (56)
Callino casturame (35)
Fortune (6)
Go from my window (79)
Gypsies’ Round (80)
John come kiss me now (81)
O mistress mine, I must (83)
Rowland, or Lord Willoughby’s Welcome home (7)
Sellinger’s Round (84)
The Carman’s Whistle (36)
The Maiden’s Song (82)
The woods so wild (85)
Walsingham (8)
Wilson’s wild (37)

Pavans and Galliards:
Pavan and Galliard in a, no.1 (14)
Pavan and two Galliards in a, no.2, The Earl of Salisbury (15)
Pavan and Galliard in a, no.3 (16)
Pavan in a, no.4 (17)
Pavan and Galliard in B  (23)
Pavan and Galliard in C, no.1 (30)
Pavan and Galliard in C, no.2, Kinborough Good (32)
Pavan and Galliard in C, no.3 (33)
Galliard in C, no.4, Mistress Mary Brownlow (34)
Pavan and Galliard in c, no.1 (29)
Pavan and Galliard in c, no.2 (31)
Pavan and Galliard in d, no.1 (52)
Galliard in d, no.2 (53)
Pavan and Galliard in F, no.1, Bray (59)
Pavan and Galliard in F, no.2, Ph. Tregian (60)
Quadran Pavan and Galliard in G, no.1, on the passamezzo moderno (70)
Pavan and Galliard in G, no.2 (71)
Pavan and Galliard in G, no.3 (72)
Pavan and Galliard in G, no.4 (73)
Echo Pavan and Galliard in G, no.5, anon. (114)
Pavan in G, no.6, Canon 2 in 1 (74)
Lady Monteagle’s Pavan in G, no.7 (75)
Pavan in G, no.8 (76)
Galliard in G, no.9 (77)
Passamezzo Pavan and Galliard in g, no.1, on the passamezzo antico (2)
Pavan and Galliard in g, no.2, Sir William Petre (3)
Pavan and Galliard in g, no.3 (4)

Other dances, descriptive music and arrangements:
Alman in C, Lbl R.M.24.d.3, anon.
[Monsieur’s] Alman in C (44)
Alman in G (11)
Monsieur’s Alman in G, no.1 (87)
Monsieur’s Alman in G, no.2 (88)
Alman in g (89)
The Queen’s Alman (10)
The Ghost (alman) (78)
Coranto in C (45)
Three French Corantos (21)
Jig in a (22)
The Galliard Jig (18)
Lavolta in g, no.1, Lady Morley (90)
Lavolta in g, no.2 (91)
The Barley Break (92)
The Battle (94)
The March before the Battle, or The Earl of Oxford’s March (93)
In Nomine (Parsons, arr. Byrd) (51)
O quam gloriosum est regnum (?arr. Byrd), MB, lv, 48
Pavan and Galliard, Delight (Johnson, arr. Byrd) (5)
Lachrymae Pavan (Dowland, arr. Byrd) and Galliard (Harding, arr. Byrd) (54–5)

---

Doubtful works:
English
Service in F: TeD, Bs, Cp 34, 38–9, fragments; F xvi, 130; B xa, 162
Short Service: San, Lbl Add.34203; F x, 95, TCM ii, 89, B xa, 162
*Litany, 4vv, Cu (formerly EL 4); F x, 15, TCM ii, 49, B xa, 149
By force I live, 1v, 4 viols, Lbl Add.18936–9; B xv, 155
Glory to God on high, 1v only, Cu (formerly EL 28); B xi, 191
If trickling tears, Ob Tenbury 389, one part only; F xvi, 147
Methought of late, 1v, 4 viols, Lbl Add.17792–6; B xv, 158
My little sweet darling, consort song attrib. Byrd in Lbl Add. 17786–91; MB xxii, no.25
O Lord, turn not away thy face, 4vv, Ob Mus.Sch.F. 17–19 (attrib. ‘W. B.’)
O trifling toys, Ob Tenbury 389, one part only; F xvi, 149
Out of the deep, 5vv, Lbl Add.17792–6, US-NYp Drexel 4180–84; B xi, 192
Out of the deep, 6vv, GB-Och Mus.1001 (attrib. O. Gibbons), Ojc 181, US-NYp Drexel 4180–85; B xi, 57
The day delayed, 1v, 4 viols, GB-Lbl Add.31992, Och 984–8; B xv, 161

Latin
* Domine Deus omnipotens, 5vv, Och; F viii, 77, TCM ix, 213
Reges Tharsis, 5vv, Och Mus.979–83; F vii, 162
Sanctus, 3vv, Och Mus.45; F viii, 27
Sponsus amat sponsum, 5vv, Lbl Add.32377, Ob Mus.Sch.E.423, Ob Tenbury 389; two parts in F xvi, 128
Vide, Domine, quoniam tribulor, 5vv, Lbl Add.23624, Ob Tenbury 389; F vii, 169

Keyboard music
MB nos. follow in parentheses
Galliard (105); Galliard, If my complaints (103); Malt’s come down, Fitzwilliam Virginal Book [no. 150] (107); Medley (112)

---

Lost works
only text extant
Behold, O God, with thy all prospering eye [? = Behold, O God, the sad and heavy case], Lbl Harl.6346, Ob Rawl.poet.23; B xi, 190
God be merciful unto us, J. Clifford: The Divine Services and Anthems (London, 2/1664)
Let us be glad, Lbl Harl.6346, Ob Rawl.poet.23; B xi, 190
Sing ye to our God, Lbl Harl.6346, Ob Rawl.poet.23; B xi, 191

---

Misattributed works
English
Short Service: *Ky 2, attrib. Byrd in GB-DRc E.4–11, Cp 31–46; attrib. Giles in Cjc 181; F x, 80, TCM ii, 81; alternative *Cr, attrib. Byrd in DRc E.4–11, Cp 31–46; attrib. Farrant in Cpc 6 (1–6); TCM ii, 82
Service, attrib. Byrd in Ob E 40; attrib. Inglott in Och 1001 and later MSS
Abradad, attrib. ‘Mr. B’ in Ob Tenbury 389; F xvi, 145, is Ah, Alas, you salt sea gods, consort song by R. Farrant; MB xxii, no.7
Come tread the paths, consort song, attrib. Byrd in Ob Tenbury 389; MB xxii, no.3
Let God arise, attrib. Byrd in Och Mus. 1012; F xvi, 141, is by T. Ford
O heav’nly God, consort song, attrib. ‘Mr B’ in Ob Tenbury 389 is by ?N. Strogers; MB xxii, no.22
O praise our Lord, ye saints above, 5vv, attrib. Byrd in Lbl Add.17797, attrib. A. Ferrabosco (i) in Lbl Add.18936–9; F xi, 33, B xi, 174

Latin
Decantabat populus, 5vv, attrib. Byrd in Lbl Add.37402–6, anon. in Och Mus.984–8; F viii, 68
Dies illa, 5vv, Lbl R.M. Baldwin, TCM ix, 303, is by R. Parsons (i)
Incola ego sum, 4vv, Ob Tenbury 354–8, TCM ix, 241, is by R. Parsons
Quia illic, 4vv, fragment, attrib. Byrd in Lbl Add.35001; TCM ix, 312

Consort music
Fantasia a 4 in d, no.1, US-Ws V.a.405, f.40v; B xvii, 14
Fantasia a 4 in d, no.2, Ws V.a.405, f.41r; B xvii, 16
In Nomine a 7, attrib. Byrd in Lbl Add.32377, is by R. Parsons (i); F xvii, 119

Keyboard
MB nos. follow in parentheses
Alman (108);
Alman (109);
Lullaby (110);
Medley (111);
Pavan (101);
Pavan (102);
Pavan and Galliard (98);
Pavan (99b);
Pavan and Galliard, Fitzwilliam Virginal Book, nos.174–5 (99a, c);
Pavan and Galliard (100);
Prelude (96);
Prelude (97);
Bonny sweet Robin (106);
The Hunt's Up (41);
Miserere mei Deus (arr.), Lbl Add.31403, F viii, 29;
Sir John Gray’s Galliard, Fitzwilliam Virginal Book, no.191 (104)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Patrick Russill (organ);‎ Cardinall's MusickAndrew Carwood (conductor),
AMAZON: Byrd - The Masses
SPOTIFY: Byrd - The Masses



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VAN BREE, Johannes Bernardus (1801-1857) - Overtures

$
0
0
Hendrik van de Sande Bakhuyzen - Skaters on a Frozen Stream on the Outskirts of a Village (1838)


- Recordatori de Johannes Bernardus van Bree -
En el dia de la celebració del seu 217è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hendrik (Hendrikus) van de Sande Bakhuyzen (Den Haag, 2 de gener de 1795 - Den Haag, 12 de desembre de 1860) va ser un pintor holandès. De família de pintors, com per exemple Julius van de Sande Bakhuyzen, Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen i Alexander Hieronymus Bakhuyzen (1826-1878), es va formar amb Simon Andreas Krausz a l'Acadèmia de Belles Arts de La Haia. El 1821 va rebre la medalla d'honor de la Royal Society for the Encouragement of Fine Arts i el 1822 va entrar com a membre de la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen d'Amsterdam. A partir del 1824 va realitzar diversos viatges en el transcurs dels quals va pintar nombrosos paisatges. El 1840 va entrar com a membre de Arti et Amicitiae i el 1841 va viatjar a Alemanya en companyia del seu alumne Willem Roelofs. Com a pintor va ser notablement productiu, bàsicament en temàtica paisatgística molts d'ells inspirats en l'art del pintor Paulus Potter. No obstant, la seva màxima activitat va ser la de docent amb desenes d'alumnes de renom entre ells alguns dels seus fills, Hubertus van HoveJacob Jan van der MaatenJan Willem van Borselen. En aquest sentit, molts dels seus alumnes i alguns dels seus fills van fundar l'Escola de Pintura de La Haia. Hendrik van de Sande Bakhuyzen va morir a La Haia el desembre de 1860.



Parlem de Música...

Johannes [Joannes] Bernardus van Bree (Amsterdam, 29 de gener de 1801 - Amsterdam, 14 de febrer de 1857) va ser un violinista, director i compositor. Es va formar des de ben petit al violí amb el seu pare abans del trasllat de la seva família a Leeuwarden el 1812. Allà va començar a ensenyar música als fills d'un noble local. El 1820, i després del seu retorn a Amsterdam, va continuar els seus estudis de violí i va començar a participar a les orquestres del Théâtre Français, fins el 1821, i de la Societat Felix Meritis. El 1828 va fundar la seva pròpia societat coral la qual va ser absorbida, anys més tard, per la Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst. El 1830 va ser nomenat director de l'orquestra Felix Meritis en un càrrec que ja preservaria la resta de la seva vida. El 1838 va formar un quartet de corda que es va especialitzar en la interpretació de les obres de Beethoven i Spohr. A partir del 1841 el seu nom va assolir notable popularitat, especialment en la seva condició de direcció orquestral. També va treballar com a director del cor de tres esglésies catòliques en les quals, a banda de compondre nombroses obres religioses, va difondre el repertori religiós més clàssic, especialment el de Haydn. El 1841 va ser també nomenat director musical a l'Hollandsche Schouwburg i el 1849 va servir com a president de la Toonkunst. Com a compositor, es va situar a l'alçada del seu col·lega J.W. Wilms escrivint obra diversa, des de simfonies i concerts, passant per òperes, cançons i abundant música religiosa. Johannes Bernardus van Bree va morir a Amsterdam el febrer de 1857.

John Tallis - Holland (1851)
John Tallis (1817-1876) - Holland (1851) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Neemt U in acht (Dutch operetta, 1, H.J. Foppe), Amsterdam, 1826, unpubd;
De heldendood van J.C.J. van Speijk (declamatorio, J. Kinker), Amsterdam, 1831, unpubd;
Saffo (Dutch Spl, 5, J. van Lennep), 1832–4, Amsterdam, 22 March 1834, unpubd;
Le bandit (oc, 4, Margaillant after M.-E.-G. Théaulon), Amsterdam, 22 Dec 1835, NL-DHgm, ov. ed. in Nederlandse Orkestmuziek (Arnhem, 1995);
Esmeralda (ballet, choreog. A.P. Voitus van Hamme), Amsterdam, 1848, unpubd

Vocal religiosa:

Missa, A , S, A, T, B, SATB, orch (Rotterdam, 1834);
3 masses, 3 male vv, org (Amsterdam and London, 1837), arr. SATB by R.R. Terry (London, 1905);
Missa festiva, S, A, T, B, SATB, orch, 1840;
Mass, 3 male vv, org (The Hague, 1840–45);
Inwijdingsmis S, A, T, B, SATB, orch, 1841;
Cant. for St Cecilia’s Day (London, 1846);
Requiem, TTB, org (Amsterdam, 1848);
Ps lxxxiv, T, SATB, orch (Amsterdam, 1852);
Mass, 3 male vv, org (Amsterdam, 1856)

Instrumental:

Orch:
2 syms.;
Fantaisie en forme de symphonie (Amsterdam, 1845);
5 vn concs.;
concs. for hn, bn, cl;
5 ovs.;
Introductie en marsch, military band, 1832;
Duo concertant, 2 fl

---

Chbr:
Str Qt no.1 (Bonn, 1834);
Str Qt no.2 (Amsterdam, 1840);
Allegro, 4 str qt (Amsterdam, 1846), ed. J. Rodenburg (Utrecht, 1965);
Str Qt no.3 (Amsterdam, 1848);
Air varié, (vn, pf)/str qt (Amsterdam, n.d.);
Str Qt no.4, unpubd

Pf:
3 valses brillantes (Amsterdam, 1831);
3 nocturnes (Amsterdam and London, 1837), ed. J. ten Bokum (Utrecht, 1989);
Haarlemmer spoorwegwals (Amsterdam, 1839);
Promenade champêtre (Amsterdam, 1841);
3 scherzi (Amsterdam, 1854)

Other works:
songs, 1v, pf;
arrs. for str of works by Spohr, Méhul, Mendelssohn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Netherlands Radio Symphony OrchestraJac van Steen (conductor)
AMAZON: Dutch Overtures
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Dutch Overtures



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ANTONIOTTO, Giorgio (c.1692-1776) - Sonatas Op. 1 (c.1735)

$
0
0
Jacob Foppens van Es - An iris and three roses in an earthenware pot
Obra de Jacob van Es (c.1596-1666), pintor flamenc.




Parlem de Pintura...

Jacob van Es (Antwerpen, c.1596 - Antwerpen, 11 de març de 1666) va ser un pintor flamenc. Encara que no va entrar al Gremi de Sant Lluc d'Anvers fins a l'any 1645, es coneix la seva activitat com a mestre des del 1617, amb alumnes com Jacob Gillis i Jan van Thiene. Especialitzat en pintura de natures mortes properes a les d'Osias Beert i Clara Peeters, la seva obra va tenir un gran èxit a Anvers, documentat per l'elevat nombre de pintures seves en inventaris privats. També a Anvers es va relacionar amb els artistes més prominents del moment com Jacob JordaensCornelis Schut I o Deodaat del Monte. Com a pintor va ser notablement prolífic, especialment en natures mortes tot i que també va realitzar guirlandes de flors. Jacob van Es va viure tota la seva vida a Anvers, ciutat on va morir el març de 1666.



Parlem de Música...

Giorgio Antoniotto [Antoniotti] (Milano?, c.1692 - Milano, 1776) va ser un teòric i compositor italià. Es desconeix la vida i formació inicials sent la primera referència de la seva estada a Holanda a l'entorn del 1730. Des d'allà es va traslladar a Londres on va publicar la seva obra L’Arte armonica: or, A Treatise on the Composition of Musick (1760) i on hi va viure fins a l'entorn del 1770. Des de Londres va tornar a Milà on ja hi va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va publicar una col·lecció de 12 Sonatas Op. 1 (Amsterdam, c.1735) i va escriure una altra col·lecció de 12 Sonatas Op. 2 que no va arribar a publicar. Giorgio Antoniotto va morir a Milà el 1776.

Matthaus Seutter - Milano, la Citta Principale et Fortezza Reale del Ducato medsino in Italia (c.1730)
Matthaus Seutter (1678-1757) - Milano, la Citta Principale et Fortezza Reale del Ducato medsino in Italia (c.1730) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Hemiolia; Claire Lamquet
AMAZON: ANTONIOTTO, G. - Sonates pour violoncelle et basse continue
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ANTONIOTTO, G. - Sonates pour violoncelle et basse continue



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE KONINK, Servaas (1654-1701) - Hollandsche minne en drinkliederen

$
0
0
Bartholomeus van der Helst - Anna du Pire as Granida (1660)
Obra de Bartholomeus van der Helst (1613-1670), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Bartholomeus van der Helst (Haarlem, 1613 - Amsterdam, 16 de desembre de 1670) va ser un pintor holandès. A l'entorn del 1627 es va traslladar a Amsterdam on probablement es va formar al taller de Nicolaes Eliasz. Pickenoy. El 1636 es va casar amb Anna du Pire i any després va realitzar la seva primera obra en la qual va mostrar una marcada influència del seu mestre. La seva progressió va ser molt ràpida rebent, el 1639, un encàrrec del prestigiós grup Kloveniers-Doelen sota el títol de La companyia de la Guàrdia Cívica del capità Roelof Bicker i del tinent Jan Michielsz. Blaeuw, la mateixa companyia per a la qual Rembrandt va pintar La ronda de nit. A partir del 1643, i després del gran èxit assolit, va succeïr a Rembrandt com a pintor preferit de l'aristocràcia holandesa. Des d'aleshores, va rebre desenes d'encàrrecs, la majoria retrats assolint, el 1648, la cima de la seva carrera amb l'obra La Guàrdia Cívica d'Amsterdam celebra la Pau de Münster. En menor mesura i a banda de retrats, també va realitzar escenes de gènere i pintures de tema bíblic i mitològic. Considerat un dels pintors més destacats del segle XVII a Holanda, la seva obra va exercir una forta influència en altres artistes, i entre els seus principals seguidors cal citar a Abraham van den Tempel, Nicolaas van Helt Stocade i Paulus Hennekyn (1611-1672). Bartholomeus van der Helst va morir a Amsterdam el desembre de 1670.



Parlem de Música...

Servaas [Servaes, Servatius] de Konink [Coninck, Koning, Koninck] (Dendermonde, bap. 9 d'octubre de 1654 - Amsterdam, bur. 15 de juliol de 1701) va ser un compositor holandès. Es va formar com a cantant del cor de l'església de Sant Jaume de Ghent. Poc després es va traslladar a Leuven, on va continuar la seva formació, més tard a Brussel·les, on hi va romandre fins el 1685, i finalment a Amsterdam on ja hi va viure la resta de la seva vida. A la capital neerlandesa va treballar pel Stadsschouwburg on hi va participar com a intèrpret i/o cantant. Precisament en aquest mateix teatre va estrenar el 1688 i amb gran èxit De bruiloft van Kloris en Roosje la qual es va representar tots els Nadals del període comprès entre els anys 1708 i 1772. Com a compositor i a banda de l'obra teatral citada va ser autor d'obra diversa, des de música religiosa en estil francès fins a sonates (da chiesa) en estil més italià. El seu fill Servaas de Konink II (1682-1718) va ser músic teatral a Amsterdam. Servaas de Konink va morir a Amsterdam el juliol de 1701.

Jan (Joan) Willemsz. Blaeu - Map of Dendermonde, from the Atlas van Loon (1649)
Joan Blaeu (1596-1673) - Map of Dendermonde, from the Atlas van Loon (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
De bruiloft van Kloris en Roosje [The Wedding of Kloris and Roosje] (Singspiel, ? D. Buysero), Amsterdam, 1688, music lost
Music in Athalie (play, J. Racine) (1697)

Other:
Hollandsche minne- en drinkliederen, 1–2vv, bc [op.3] (1697)
Sacrarum armoniarum flores (motets), 1–4vv, 2 insts, op.7 (1699)
4 Dutch cont songs, Verscheide nieuwe zangen (1697), Boertige en ernstige minnezangen (4/1705)
5 Fr. airs, 16974, 16975
2 It. cants., Cantate a I et II voci con tromba e flauti, e sensa (1702)

Instrumental:

Trios, rec, vn, ob, insts, op.1 (1696); partially ed. F. Noske (Locarno, 1988)
Trioos, rec, ob, vn, op.4 (1698); partially ed. F. Noske (Locarno, 1988)
XII sonates, 2 rec/vn/ob, op.5 (1698), lost, same music as in op.6
XII sonates, rec/vn/ob, op.6 (1698), lost, MS copy, D-W
3 ensemble suites, W



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Dopo Emilio
AMAZON: De Koninck: Love & Drinking Songs of the Netherlands
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHLEGEL, Leander (1844-1913) - Piano Quartet (1888)

$
0
0
Jacob Maris - Meisje met pauwenveer (1877)
Obra de Jacob Hendricus Maris (1837-1899), pintor holandès (1)


- Recordatori de Leander Schlegel -
En el dia de la celebració del seu 174è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacob Maris (Den Haag, 25 d'agost de 1837 - Karlsbad, 7 agost de 1899) va ser un pintor holandès. Amb 12 anys va iniciar la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts de La Haia on va despertar ràpidament l'interès dels seus mestres. Ben aviat va començar a treballar al taller d'Hubertus van Hove amb qui es va traslladar a Anvers el 1856. Allà va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts i juntament amb el seu germà Matthijs Maris i el pintor Lawrence Alma-Tadema van llogar un espai on hi van instal·lar el seu taller. El 1857 va tornar a La Haia i el 1858 es va unir novament amb el seu germà a Oosterbeek, ciutat on es van reunir amb Johannes Warnardus Bilders i el seu fill Gerard Bilders. També en aquells anys va realitzar diversos viatges d'estudis establint-se, el 1865, a París. Allà hi va viure fins el 1871 retornant a Holanda després de l'inici de la Guerra francoprussiana. Instal·lat a La Haia, es va especialitzar en pintura de paisatges i marines posant especial atenció a la representació atmosfèrica, tant del cel com de la pròpia composició. El 1871 va entrar com a membre del Pulchri Studio i a partir del 1876 el seu nom va començar a fer-se conegut arreu dels Països Baixos sent un dels principals pintors de l'Escola de La Haia. Els darrers anys la seva salut es va deteriorar i en un viatge curatiu a Karlsbad, va morir sobtadament l'agost de 1899.



Parlem de Música...

Leander Schlegel (Oegstgeest, 2 de febrer de 1844 - Overveen, 20 d'octubre de 1913) va ser un pianista i compositor holandès. Es va formar en violí a l'escola de música de Leiden. Poc després va viatjar a La Haia on va estudiar piano i composició de l'escola de música reial. Més tard es va traslladar a Alemanya on va estudiar amb Salomon Jadassohn al Conservatori de Leipzig. Finalitzada la seva formació va treballar breument com a director musical de Brunswick i va iniciar una gira com a violinista en companyia d'August Wilhelmj. Entre els anys 1870 i 1898 va treballar com a director de la Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst d'Haarlem, on també va treballar-hi com a professor de piano, violí i cant. A Haarlem va ser l'encarregat de la direcció de la societat coral entre els anys 1871 i 1881. El 1898 va fundar la seva pròpia escola de música a la qual hi va dedicar la resta de la seva vida. Com a compositor, va destacar especialment per les seves peces de piano i cançons tot i que també va escriure obra de cambra i orquestral, entre ella un concert de violí estrenat a Viena el 1911. Leander Schlegel va morir a Overveen l'octubre de 1913.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orpheus String Quartet; Jacob Bogaart (piano)
AMAZON: Piano Quartet & Piano Quintet
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Piano Quartet & Piano Quintet



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818) - Dies Irae

$
0
0
Marcello Bacciarelli - Esther and Ahasuerus (c.1772)
Obra de Marcello Bacciarelli (1731-1818), pintor italià.


- Recordatori de Giuseppe Gazzaniga -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marcello Bacciarelli (Roma, 16 de febrer de 1731 - Warszawa, 5 de gener de 1818) va ser un pintor italià. Va estudiar a Roma amb Marco Benefial abans de viatjar, el 1750, a Dresden, on va ser contractat per l'elector de Saxònia i rei de Polònia, Frederic August. Després de la mort d'aquest, va marxar a Viena i després a Varsòvia. Allà va conèixer i treballar al costat del pintor italià Bernardo Bellotto. Durant els seus primers anys a Varsòvia, va treballar com a professor amb alumnes com Alexander Kucharsky i Kazimierz Wojniakowski. Més tard, va dirigir l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia. Com a pintor va realitzar principalment retrats, la majoria d'ells de personalitats aristocràtiques i reials de l'època, i obres de temàtica històrica. Marcello Bacciarelli va morir a Varsòvia el gener de 1818.



Parlem de Música...

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) va ser un compositor italià. El seu pare el va destinar al sacerdoci però va decidir estudiar música en secret i quan el seu pare es va morir va poder dedicar tot el seu temps a allò que tant li agradava. El 1760 va viatjar a Venècia per estudiar amb N. Porpora. Ambdós van viatjar a Nàpols i Gazzaniga va obtenir una plaça al Conservatorio di San Onofrio on va estudiar durant sis anys. El 1767 es va convertir en alumne de composició de Piccinni i el 1770 va estrenar la seva primera obra, l'intermezzo còmic Il Barone di Trocchia. El 1770 va tornar a Venècia on va conèixer a Sacchini. Durant la dècada de 1770 va escriure nombroses òperes per a diversos teatres italians. El 1780 va tornar a Nàpols on va dirigir òperes de Jommelli. El seu nom es va fer famós arreu d'Itàlia i fins i tot algunes de les seves òperes es van interpretar a Àustria, Alemanya i fins i tot a Anglaterra. L'estrena de Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra, una òpera d'un sol acte, el 1787, va marcar un punt d'inflexió de la seva carrera. El gran èxit d'aquesta òpera còmica el va internacionalitzar definitivament rebent encàrrecs a París, Lisboa, Londres i arreu d'Itàlia. Fins a 32 edicions diferents es van imprimir d'aquesta obra i possiblement va influir a Mozart a l'hora de compondre la seva particular òpera Don Giovanni. En bona part Gazzaniga va viure la resta de la seva vida d'aquest gran èxit ja que els darrers anys de la seva vida són pocs coneguts. Va acceptar un càrrec de mestre de capella a la Catedral de Crema i va orientar la seva carrera vers la música religiosa. Stefano Pavesi va ser el seu alumne a partir del 1802 i va ser el seu successor en el càrrec de Crema quan va morir el febrer de 1818.

Paolo Santini - Le Territoire de Verone dressee sur les meillures Cartes (1776)
Paolo Santini (fl.1776-1784) - Le Territoire de Verone dressee sur les meillures Cartes (1776) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Il barone di Trocchia (int, 2, F. Cerlone), Naples, Nuovo, carn. 1768
La locanda (dg, 3, G. Bertati), Venice, S Moisè, carn. 1771, D-Dl, Rtt, DK-Kk, F-Pn, H-Bn, I-MOe, Pl, Tf, US-Bp, Wc
Calandrano (dg, 3, Bertati), Venice, S Samuele, 1771, A-Wn, D-Dl, F-Pn; rev. G. Rust, as L’avaro deluso, Bologna, Formagliari, 1773
Ezio (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Benedetto, Feb 1772, P-La
La tomba di Merlino (dg, 3, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1772
L’isola di Alcina (dg, 3, Bertati, after L. Ariosto: Orlando furioso), Venice, S Moisè, 1772, A-Wn, D-Dl, DS, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, DK-Kk, S-Skma
Zon-Zon (L’inimico delle donne) (dg, 3, Bertati), Milan, Regio Ducal, aut. 1773, F-Pn, I-Rmassimo
Armida (os, 3, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Rome, Argentina, 1773, arias Mc, Nc, Rc
Il matrimonio per inganno (ob), Pavia, 1773
Il ciarlatano in fiera (dg, 3, P. Chiari), Venice, S Moisè, 1774
Perseo ed Andromeda (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 15 Sept 1775; ? as Andromeda, Prague, 1781 (private perf.), Brunswick, 1783
L’isola di Calipso (os, G. Pindemonte), Verona, Filarmonica, 1775
Il re di Mamalucchi (dg), Prague, 1775; as Il Mamalucco, Pesaro, Sole, 1776
Gli errori di Telemaco (os, C.L. Rossi), Pisa, Prini, 1776
Il regno dei pazzi, Ferrara, 27 Dec 1777 (private perf. at Count Pinamonte Boncossa’s); as Il re dei pazzi (int), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1778
La bizzaria degli umori (dg, 2), Bologna, Zagnoni, 1777, B-Bc, F-Pn, I-Bc
Il marchese di Verde Antico (int, 2), Rome, Capranica, Jan 1778; collab. F. Piticchio [early version of La vendemmia], I-Rdp (sinfonia only), US-SFsc
La vendemmia (opera giocosa, 2, Bertati), Florence, Pergola, 12 May 1778, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-LOu; rev. G. Petrosellini, as La dama incognita (int), Vienna, Burg, 11 Feb 1784
La finta folletto (int, 2), Rome, Capranica, 29 Dec 1778
Il disertore (Il disertor francese) (dg, 2, F. Casorri, after L.S. Mercier), Florence, Pergola, 5 April 1779, D-Wa, I-Bc
Antigono (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 1779, Nc
Il ritorno di Ulisse a Penelope (melodramma, 2, G.A. Moniglia), Rome, Argentina, 1779
La viaggiatrice (dg, 2, F.S. Zini), Naples, Fondo, 1780
Antigona (os, G. Roccaforte), Naples, S Carlo, 1781, Nc (inc.)
La stravagante (commedia, 2, Zini), Naples, Fondo, 1781
Amor per oro (dg, 3, C. Arcomeno), Venice, S Samuele, 1782, US-Wc
La creduta infedele (commedia, 3, Cerlone), Naples, Fiorentini, 1783
L’intrigo delle mogli (commedia, 2, G. Palomba), Naples, Fondo, 1783
La dama contadina (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1784
Il serraglio di Osmano (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, 27 Dec 1784, D-DO, Wa, F-Pc, I-Fc, Tf (Act 2 only); as La fedeltà di Rosana, Perugia, Pavone, carn. 1786; as Il palazzo di Osmano, Lisbon, 1795
Tullo Ostilio (os, 3, F. Ballani), Rome, Argentina, 1784, Tf
La moglie (donna) capricciosa (dg, 2, F. Livigni), Venice, S Moisè, aut. 1785, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, HR-OMf (Act 2 Finale only), I-Fc, Gl; lib. rev. Giotti (int), Florence, 1791
Il finto cieco (dramma buffo, 2, L. Da Ponte, after M.-A. Legrand: L’aveugle clairvoyant), Vienna, Burg, 20 Feb 1786, F-Pn, I-Fc, US-Bp
Circe (os, 3, D. Perelli), Venice, S Benedetto, 20 May 1786, ?D-Bsb, P-La
La contessa di Novaluna (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Le donne fanatiche (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Don Giovanni (Tenorio), o sia Il convitato di pietra (dg, 1, Bertati), Venice, S Moisè, 5 Feb 1787 as pt 2 of G. Valentini and others: Il capriccio drammatico; A-Wgm, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, OS, US-Wc; ed. S. Kunze (Kassel and Basle, 1974)
La Didone (os), Vicenza, Nuovo, sum. 1787
La cameriera di spirito (dg, 2, G. Fiorio), Venice, S Moisè, aut. 1787
L’amore costante (La costanza in amor rende felice) (commedia, 4, Bertati), Venice, S Moisè, 1787, F-Pn
Erifile, Venice, S Samuele, aut. 1789, I-Mc (scena and duet ony)
Gli Argonaliti in Colco (os, 3, S.A. Sografi), Venice, S Samuele, carn. 1790, D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc
Idomeneo (os, 3, G. Sertor), Padua, Nuovo, 12 June 1790, D-Mh, US-Wc
La disfatta dei Mori (os, 3, G. Boggio), Turin, Regio, 1791, P-La
La dama soldato (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S Moisè, 1792, I-Tf (Act 1 only)
La pastorella nobile (dg), Fortezza di Palma, aut. 1793
La donna astuta (dg, 2), Venice, S Moisè, 1793 [?rev. version]
Il divorzio senza matrimonio, ossia La donna che non parla (dg, 2, Sertor), Modena, Rangoni, 5 Feb 1794
Fedeltà e amore alla pruova (dramma eroicomico, 1, G. Foppa), Venice, S Moisè, 1798, A-Wn, F-Pn
Il marito migliore (dg, 2, T. Menucci di Goro [A. Anelli]), Milan, Scala, 3 Sept 1801; as I due gemelli, Bologna, Comunale, 1807
Martino Carbonaro, o sia Gli sposi fuggitivi (farsa, 1, Foppa), Venice, S Moisè, 1801
Arias in L’ape musicale (commedia, Da Ponte), Vienna, 27 Feb 1789
Scena and aria in L. Brusasco: Il Manescalco, I-Tf
Doubtful: La Pallacorda (int), Rome, 1770; Le orfane svizzere (dg, Chiari), Novara, 1774; La fedeltà d’amore, 1776; Il marchese carbonaro (ob), Vienna, 1777; Le gelosie villane (ob, T. Grandi), Novara, 1778; Achille in Sciro (os, Metastasio), Palermo, 1780; L’amante per bisogno (dg, C.G. Lanfranchi Rossi), Venice, 1781; L’Orvietano (ob), Rome, 1781; Demofoonte (os, Metastasio), Palermo, 1782; La vivandiera (ob), Berlin, 1786; L’italiana in Londra (ob, G. Petrosellini), Piacenza, 1789; Giasone e Medea (os, G. Palazzi), Venice, 1790; La schiava della China (ob), Ancona, 1790; I due sposi ridicoli (ob), Rome, 1793; Gl’amori in villa (ob), Piacenza, 1793

Other:
Single arias, duets etc. in A-Sl;
CH-E, Gc, N, Zz; CZ-BER;
D-Bsb, Dl, F, GÖs, HR, Hs, LEm, RH, Rtt, ZI;
DK-Kk, Sa; GB-Lbl;
HR-Dsmb, Sk, Zha;
-AN, BGc, BGi, CHf, MAav, Mc, Rc, Tf;
RUS-Mk, S-L, Skma, Smf, St;
US-BEm, Eu, R, SFsc, Wc

Vocal Religiosa:

Oratoris:
I profeti al Calvario, 4vv, orch, 1781, I-CHf, Nc, Pca;
Susanna, 6vv, orch, 1787, Mc;
Humanae fragilitatis exemplum, Venice, 1792, lib only;
San Mauro abate, 4vv, insts, 1793, Bc;
Sansone, 5vv, orch, Bc

Misses et al.:
Messa breve concertata, C, 4vv, 1791, I-CRE, Mc;
Messa per li defonti, E , 3vv, orch, 1792, D-MÜs, I-CRE;
Miserere, f, 4vv, orch, 1794, Mc;
Messa in pastorale, 3vv, org, US-R*,
Missa pro defunctis, 4vv, insts, D-Mbs;
Mag, D, 4vv, orch, I-CHf, Mc;
Mag, B , 4vv, orch, CRE;
TeD, 4vv, insts, D-Dl, TeD, C, 4vv, org, orch, MÜs, I-Mc, Sd;
Requiem, Tantum ergo, 4vv, insts, I-Bc, CRE, Mc;
Ky breve, Gl, Cr, 3vv, insts, Bc;
Tantum ergo, S, vns, Bc;
Stabat Mater, c, 4vv, orch, D-MÜs, I-BGc, CRE;
Stabat Mater, d, CRE;
other works in A-Sl, CH-E, D-Hs, MÜs, I-Baf, CRE, Mc, Sd

Other:
Cant. … per la promozione alla sacra porpora dell’ … Cardinale Mariolini (G. Manfredini) (Bologna, 1777); Cant., Fano, 1777, lib only;
Salmi, cantici ed inni cristiani (L. Tadini), 1–3vv, kbd, (Milan, 1817), collab. S. Pavesi;
other works in I-BGc, CHf, CRE, Fa, Mc, S-Smf

Instrumental:

Sinfonias and ovs.:
D, 1771, CH-Zz, HR-Dsmb (inc.);
D, 1772, I-BGc;
C, D-Dl;
C, US-BEm;
D, I-Rdp;
S-Skma;
E , I-CHc (inc.)
3 piano concertos, A-Wgm



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Musicale della Cattedrale di VeronaAlberto Turco
RECICLASSICAT: GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818)
AMAZON: Gazzaniga - Dies Irae, Salve Regina & Te Deum
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Gazzaniga - Dies Irae, Salve Regina & Te Deum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HELSTED, Carl (1818-1904) - Symfoni Nr. 1 (1842)

$
0
0
Carl Frederik Sørensen - Marine med to Hjuldampere i høj sø (1869)
Obra de Carl Frederik Sorensen (1818-1879), pintor danès (1)


- Recordatori de Carl Helsted -
En el marc de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Frederik Sørensen (Besser, 8 de febrer de 1818 - København, 24 de gener de 1879) va ser un pintor danès. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen entre els anys 1843 i 1846. A partir del 1844 va començar a treballar en la decoració del Museu Thorvaldsen, en un temps en què també va estudiar perspectiva amb Christoffer Wilhelm Eckersberg. A partir del 1846 va començar a viatjar, primer per la zona mediterrània, i a partir del 1853 per centre Europa i Anglaterra. En aquests viatges va realitzar desenes de paisatges, principalment marines les quals va dotar d'espectaculars efectes climàtics i de la pròpia naturalesa de l'aigua. Al seu retorn a Dinamarca, va seguir pintant paisatges i marines algunes de les quals van gaudir de gran èxit al seu país. Carl Frederik Sørensen va morir a Copenhagen el gener de 1879.



Parlem de Música...

Carl Adolph Helsted (København, 4 de gener de 1818 - København, 7 de juny de 1904) va ser un compositor danès. Fill de Siger Helsted, es va formar amb el seu pare. Finalitzada la seva formació, el 1834 va assolir un càrrec de flautista de la Den Kongelige Livgarde, des d'on va entrar poc temps després a la Capella Reial. Precisament, a la capella va assolir, el 1870, el càrrec de koncertmester. Anys abans, no obstant, va viatjar per França i Alemanya on va treballar com a professor de cant molts alumnes del qual van viatjar a Dinamarca per a formar part de l'extens cor de la capella. A partir del 1867 va entrar com a membre del Conservatori de Copenhagen assolint un càrrec a la junta directiva del mateix després de la mort del seu col·lega Niels Gade. Com a compositor, va escriure obra diversa des de simfonies i cantants fins a obra de cambra i peces de piano. De família de músics, el seu germà Edvard Helsted i els seu fill Gustav Helsted també van ser músics i el seu altre fill Viggo Helsted va ser pintor. Carl Helsted va morir a Copenhagen el juny de 1904.

John Tallis - Denmark (1851)
John Tallis (1817-1876) - Denmark (1851) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Danish Philharmonic Orchestra; South Jutland
AMAZON: Harmonious Families Vol.5
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Harmonious Families Vol.5



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE LANGE, Daniel (1841-1918) - Requiem (1868)

$
0
0
John Bauer - Princess Tuvstarr gazing down into the dark waters of the forest tarn (1913)
Obra de John Albert Bauer (1882-1918), pintor suec (1)


- Recordatori de Daniel de Lange -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John Bauer (Jönköping,​ 4 de juny de 1882​ - Vättern, 20 de novembre de 1918) va ser un il·lustrador i pintor suec. Va viure la seva infància a Jönköping, en l'apartament-negoci del seu pare i on es dedicar principalment a dibuixar. La mort prematura de la seva germana Anna Bauer el va marcar profundament i ben aviat es va orientar vers el dibuix i la pintura. El 1898 va entrar a l'escola de belles arts d'Estocolm i el 1900 a l'Acadèmia Reial d'Arts. Allà va conèixer Esther Ellquist amb qui es va casar i va tenir un fill. Amb ella va viatjar per Europa instal·lant-se durant un temps a Itàlia. De caràcter inestable, ben aviat va patir diverses crisis mentals motivades, també, per l'inici de la Primera Guerra Mundial. Com a artista va destacar especialment per les seves il·lustracions, de caràcter simbòlic i oníric i de temàtica fantàstica relacionada amb la mitologia nòrdica. El seu particular estil i el seu virtuosisme a l'hora de plasmar la màgia d'aquests personatges va repercutir positivament en la pintura d'altres autors contemporanis, així com de tots aquells nens i nenes que van créixer amb els personatges als quals havia donat vida. El novembre de 1918 i de camí a Estocolm el ferri on viatjava va patir un accident morint ell i la seva família a les aigües del llac Vättern.



Parlem de Música...

Daniel de Lange (Rotterdam, 11 de juliol de 1841 - Point Loma, 31 de gener de 1918) va ser un teòric i compositor holandès. Fill de Samuel de Lange i germà de Samuel de Lange II, es va formar amb el seu pare abans d'entrar al Conservatori Reial de Brussel·les per estudiar violoncel amb A.F. Servais i composició amb Johannes VerhulstBerthold Damcke. A partir del 1858 va començar a viatjar per Europa en companyia del seu germà. Entre els anys 1860 i 1862 va treballar com a professor de violoncel al Conservatori de Lemberg. El 1862 va tornar a Rotterdam on va ser professor de l'escola de música del Toonkunst fins el 1864, any que va viatjar a París per treballar com a organista i director d'un cor fins el 1870. Aquell any va viatjar a Amsterdam on va treballar com a professor i director d'un cor si bé el 1873 es va traslladar a Zaandam on va establir la seva pròpia escola de música. A partir del 1884 va treballar com a docent del Conservatori d'Amsterdam, del qual n'havia estat co-fundador, i posteriorment com a director en substitució de Frans Coenen. El 1914 es va traslladar als Estats Units on va ser nomenat director del departament musical del Conservatori Isis de Point Loma, ciutat on va morir el gener de 1918.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Dramatic:
Lioba (dramatische scène, F. van Eeden), S, T, Bar, female chorus, orch, ?1905 (Amsterdam, c1911);
De val van Kuilenburg (op, H. de Veer), unperf., lost

Songs (1v, pf unless otherwise stated):
Ich unglücksel'ger Atlas (H. Heine) (1854);
Lieder und Gesänge (L. Uhland, J.W. von Goethe, T. Storm, F. Spielhagen, A. Verwey), 1865–9 (Amsterdam, 1887);
Thränen: 7 Gedichte (A. von Chamisso) (Amsterdam, c1867);
Sentiers où l'herbe se balance (V. Hugo);
Te souviens-tu (Palmer) (1869);
4 gedichten (Heine, Hugo, Phal), c1869 (Amsterdam, 1911);
The Lady of the Greenwood (K. Morris), 1873;
Venus im Exil, Concertstück (Frankfurt, c1875);
Lieder und Gesänge (R. Hamerling, Holda, M. Schaffy, Heine, Goethe), op.10 (Amsterdam, 1887);
De roze (Verwey), Bar, orch, op.12 (Amsterdam, 1888);
Ik droomde van een kalmen blaauwen nacht (W. Kloos) (Amsterdam, 1899);
Beatrice (Dante Alighieri) (Milan, 1905);
Due fate (Nardini) (Milan, 1905);
6 liedjes, c1905 (Amsterdam, 1911);
2 liederen, 1906 (Amsterdam, c1911);
5 gedichten (J. Perk), 1909 (Amsterdam, 1911);
5 liederen (A. Roland Holst, H. Lapidoth, W. Kloos, A. Gutteling) (Amsterdam, 1911);
arrs. of Dutch trad. songs

Vocal religiosa:

Choral:
Ps cxxxviii, Bar, SATB, pf, 1852;
Requiem, 2S, 2A, 2T, 2B, SATB, SATB, 1868;
Sacred Cantata, SATB, org, op.8 (Amsterdam, 1880);
Exultavit cor meum, TTBB (Amsterdam, 1883);
Ps xxii (S, A, T, B, SATB, pf), TTBB (Liège, c1895);
Dies irae, TTBB (Amsterdam, 1898);
sacred songs, 2–3 female/children's vv (n.p., 1899);
Ps cxv, TTBB (Tilburg, 1901);
Gloria, TTBB (Amsterdam, 1902);
Ps cxxxvii, TTBB (Amsterdam, 1903);
Ps iii, SATB (Amsterdam, 1908)
Ave verum and O salutaris, 1v, org (Amsterdam, 1911);

Instrumental:

Sym., c, op.4, c1868 (Paris, c1875), ed. D. van Heuvel and R. Rakier (Arnhem, 1995);
Adagio, vc, str qt/pf, op.7 (Amsterdam, 1879);
3 Clavierstücke, pf;
Variations et Allegro fugué, pf, op.1, c1866 (Paris, c1874);
4 pièces, pf, op.2 (Paris, c1874);
Marche, pf 4 hands, op.6 (Amsterdam, 1876)

Literatura:

De collectie Indische muziekinstrumenten … te Leiden’, Aardrijkskundig weekblad, no.2 (1880–81), 65–71
Zangschool … volgens de grondbeginselen der Méthode Galin-Paris-Chevé (Groningen, 1881)
Anton Rubinstein (Haarlem, 1883)
Exposé d'une théorie de la musique (Paris, 1908)
Thoughts on Music’, Theosophical Path [Point Loma, CA], xiv/3 (1918)
with J.F. Snelleman: ‘La musique et les instruments de musique dans les Indes Orientales néerlandaises’, EMDC, I/v (1922), 3147-78



Informació addicional... 

INTERPRETS: Netherlands Chamber ChoirUwe Gronostay (1939-2008, conductor)
RECICLASSICAT: DE LANGE, Daniel (1841-1918)
AMAZON: De Lange - Requiem
CPDL: No disponible
SPOTIFY: De Lange - Requiem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MEJÍA NAVARRO, Adolfo (1905-1973) - Obras para piano

$
0
0
Rolf Armstrong - Female portrait
Obra de John Scott Armstrong (1889-1960), pintor nordamericà.


- Recordatori d'Adolfo Mejía Navarro -
En el dia de la celebració del seu 113è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Scott Armstrong 'Rolf Armstrong' (Bay City, 21 d'abril de 1889 - Oahu, 22 de febrer de 1960) va ser un pintor i il·lustrador nordamericà. Després de la mort del seu pare el 1903, la seva família es va traslladar a Seattle on ben aviat va mostrar un talent virtuós pel dibuix. El 1908 es va traslladar a Chicago on va entrar a l'Institut d'Art i des d'on va viatjar a Nova York, ciutat on va estudiar amb Robert Henri. Allà hi va viure fins el 1919 any que va viatjar a París per estudiar a l'Académie Julian. Al seu retorn a Nova York va obrir el seu propi taller si bé el 1921 va viatjar a Minneapolis per estudiar la producció de Brown & Bigelow. Durant la dècada del 1920 i 1930 va treballar com a il·lustrador de les caràtules de les partitures musicals i de revistes, la majoria relacionades amb el cinema, la moda i el disseny. Però les obres amb major repercussió van ser els retrats que va realitzar d'actrius famoses com Mary Pickford, Bebe Daniels i Greta Garbo, entre altres. Admirat i reconegut arreu, va realitzar centenars d'il·lustracions abans de retirar-se a Oahu, on hi va morir el febrer de 1960.



Parlem de Música...

Adolfo Mejía Navarro (San Luís de Sincé, 5 de febrer de 1905 - Cartagena de Indias, 6 de juliol de 1973) va ser un pianista i compositor colombià. Fill d'Adolfo Mejia Valverde i Francisca Navarro, es va formar musicalment amb el seu pare i en el col·legi "la merced" de Lisandro Ulloa. Poc després, es va traslladar a Cartagena on va cursar estudis secundaris i va perfeccionar els seus coneixements musicals amb els mestres italians Margotini, Sangiorgi i D'santis. El 1922 va viatjar a Bogotà on va estudiar en el conservatori i des d'on va viatjar a l'estranger. En aquest sentit, va ser pianista de l'orquestra Lourdy, on va compondre les seves primeres obres de perfil popular, i més tard va viatjar a Nova York on va gravar els seus primers vinils. També en aquells primers anys va guanyar la beca del concurs de música "Ezequiel Bernal" amb l'obra Petita Suite. Amb aquest premi va poder viatjar a París on va formar part de "El Trio Albeniz". Al seu retorn a Colòmbia es va casar amb Rosa Franco i va tenir quatre fills, dos d'ells músics. Com a compositor, va destacar especialment per les seves obres de piano les quals van mostrar una intel·ligent combinació de la música europea romàntica amb el folklore colombià. Adolfo Mejía Navarro va morir a Cartagena de Indias el juliol de 1973.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Helvia Mendoza (piano)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LITOLFF, Henry (1818-1891) - Piano Trio Op. 47 (1848)

$
0
0
Jean-François Portaels - A Sicilian Woman (1861)
Obra de Jean-François Portaëls (1818-1895), pintor belga (1)


- Recordatori d'Henry Litolff -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-François Portaëls (Vilvoorde, 3 d'abril de 1818 - Schaarbeek, 8 de febrer de 1895) va ser un pintor belga. Nascut a Vilvorde, el seu pare el va enviar a estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Brussel·les on el seu director, François Navez, el fundador de l'escola moderna clàssica, el va rebre com a alumne en el seu propi estudi. El 1841, va marxar a París, on el va rebre Paul Delaroche. Pels seus mèrits, va rebre el Gran Premi de Roma el 1842. Entre els anys 1843 i 1847, va viatjar per Itàlia, Grècia, el Marroc, Algèria, Egipte, Líban, Judea, Espanya, Hongria i Noruega. El 1847 va tornar a Bèlgica on l'èxit de la seva exposició a Gant amb motiu del seu retorn, el va consolidar i el va promocionar a l'hora de succeir a Vanderhaert com a director de l'Acadèmia d'Arts d'aquesta ciutat. El 1849 es va casar amb la filla del seu primer mestre, Navez, i es va instal·lar a Brussel·les. Des del 1858 fins el 1870, va obrir el seu estudi privat, d'una forma més individual i explorant noves possibilitats que el van ajudar a assolir l'èxit. Entre els anys 1870 i 1874 va viure i treballar al Marroc. El 1878, es va convertir en director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. La seva influència es va fer evident en les següents generacions de pintors belgues, entre els quals van destacar Alfred BastienThéo Van Rysselberghe i Edouard Agneessens. Considerat el fundador de l'escola orientalista belga, Portaëls va morir a Schaarbeek el febrer de 1895.



Parlem de Música...

Henry Charles Litolff (London, 6 de febrer de 1818 - Bois-Colombes, 6 d'agost de 1891) va ser un compositor i pianista francès. De pare alsacià i mare escocesa, va començar la seva educació musical amb el seu pare, que era un prestigiós violinista. Amb 12 anys va tocar per al virtuós pianista Ignaz Moscheles. Aquest, impressionat per l'audició, es va oferir a donar-li classes de piano gratuïtament. El 1835, i amb només 17 anys, es va casar amb Elisabeth Etherington, viatjant a Melun i a París. Ja separat de la seva dona es va traslladar a Brussel·les i més tard a Varsòvia, on va dirigir l'orquestra Teatre Narodowy. Va interpretar concerts per Alemanya, Anglaterra, Holanda, país en què havia fugit per problemes amb el divorci de la seva primera esposa, i de nou París, on s'establiria finalment. Com a professor va tenir diversos alumnes entre els que va destacar Hans von Bülow. Com a compositor va ser prolífic, destacant especialment pels seus quatre concerts simfònics; el No. 2, op. 22 (1844), No. 3, op. 45 (1846), No. 4, op. 102 (1852) i el No. 5, op. 123 (1867). La seva música va rebre bones crítiques i va ser públicament admirada per Franz Liszt, que li va dedicar el seu Concert per a piano No. 1. Henry Litolff va morir a Bois-Colombes, prop de París, l'agost de 1891.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Catherine Howard, Brussels, Conservatory, April 1847
Die Braut von Kynast (grosse romantische Oper, 3, F. Fischer), Brunswick, 3 Oct 1847, vs (c1847)
Rodrigo von Toledo, c1848
Le chevalier Nahal, ou La gageure du diable (oc, 3, E. Plouvier), Baden-Baden, 10 Aug 1866
La boîte de Pandore (3, T. Barrière), Paris, Folies-Dramatiques, Oct 1871, vs (Paris, 1871)
Héloïse et Abélard (3, Clairville and W. Busnach), Paris, Folies-Dramatiques, 17 Oct 1872, F-Po, vs (Paris, c1872)
La belle au bois dormant (opéra féerie, 3, Busnach and Clairville), Paris, Châtelet, 4 April 1874
La fiancée du roi de Garbe (4, A. Dennery and Chabrillat), Paris, Folies-Dramatiques, 29 Oct 1874, vs (Paris, 1874)
La mandragore (oc, 3, J. Brésil, after A. Dumas père: Mémoires d’un médecin), Brussels, Fantaisies-Parisiennes, 29 Jan 1876
Les templiers (5, J. Adenis, A. Silvestre and L. Bonnemère), Brussels, Monnaie, 25 Jan 1886, vs and full ballet score (Paris, 1886)
L’escadron volant de la reine (3, Dennery and Brésil), Paris, 14 Dec 1888, vs (Paris, 1888)
Le roi Lear [König Lear] (3, J. and E. Adenis, after W. Shakespeare and R. Holinshed), Po, ov. (1890)

Other:
Ruth et Boaz (orat, H. Lefebvre), vs (Paris, 1869)
Scenen aus Goethes Faust, solo vv, chorus, orch, F-Pn, vs pubd as op.103 (c1875)
2 other vocal-orch works;
19 songs, 1v, pf, incl. 9 in opp.49, 58, 67 and 76, 6 in Pn

Instrumental:

Orch.:
4 ovs.: Maximilian Robespierre, op.55 (1856), Das Welflied von Gustav von Meyern, op.99 (1856), Chant des Belges, op.101 (?1858), Die Girondisten, op.80 (c1870);
A la mémoire de Meyerbeer, marche funèbre, Po;
3 other works

For pf, orch:
5 concertos symphoniques: no.1 lost, no.2, op.22 (Berlin, 1844), no.3, op.45 (c1846), no.4, op.102 (c1852), no.5, op.123 (c1867)

For vn, orch:
Rêve d’un captif, op.41 (n.d.);
Eroica concerto symphonique, op.42 (n.d.);
Rêve d’amour, op.53 (n.d.);
Sérénade, op.61 (n.d.), also arr. vc, pf;
3 other works

---

Chbr:
Str Qt, op.60;
3 pf trios, opp.47, 56, 100

For pf:
117 characteristic pieces, incl. Spinnlied, op.81 (c1850), Zweites Spinnlied, op.104 (c1860), Les octaves, op.106 (c1860), 9 Lieder ohne Worte, opp.31 and 83;
numerous dances



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mirecourt Trio
RECICLASSICAT: LITOLFF, Henry (1818-1891)
IMSLP: Henry Charles Litolff (1818-1891)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCALFI MARCELLO, Rosanna (c.1704-c.1742) - Cantatas (c.1730)

$
0
0
Andrea Belvedere - Floral still life with a parrot and ducks
Obra d'Andrea Belvedere (c.1649-1732), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Andrea Belvedere (Napoli, c.1649 - Napoli, 1732) va ser un pintor italià. Es desconeix gran part de la seva vida inicial sent la primera referència del 1674, any en què va ser documentat a Nàpols. Per l'estil de les seves primeres obres, es creu va rebre formació de Paolo Porpora i Giovanni Battista Ruoppolo. També en els seus quadres florals es va observar una certa influència d'Abraham Brueghel. Ràpidament, es va fer conegut a Nàpols fet que va despertar interès de la cort espanyola la qual el va reclamar a Madrid, ciutat on hi va viure entre els anys 1694 i 1700. Precisament, aquell període fou molt productiu amb nombrosos quadres de natures mortes en els quals el realisme i detall d'allò representat van ser les característiques formals més destacades del seu treball. Al seu retorn a Nàpols, va treballar en col·laboració amb Giordano i Solimena i va rebre encàrrecs de diversos teatres com a decorador d'escenografies. Considerat un dels darrers pintors de natures mortes de l'escola napolitana, va morir a Nàpols el 1732.



Parlem de Música...

Rosanna Scalfi Marcello (Venezia?, c.1704 - Venezia?, c.1742) va ser una cantant i compositora italiana. Es desconeix la seva vida de joventut sent la primera referència de l'entorn del 1723, any en què va entrar com a estudiant de cant del compositor Benedetto Marcello després que aquest, i segons fonts no contrastades, l'escoltés cantar des de la finestra del seu palau venecià. Precisament, amb el seu mestre es va casar, en secret, el 20 de maig de 1728 si bé aquest matrimoni, il·legal a ulls de la llei veneciana de l'època, no va ser mai reconegut i després de la mort de Benedetto, el 1739, va ser declarat matrimoni nul per la qual cosa no va poder heretar els béns del seu marit. Aquesta circumstància va sumir a Rosanna en la pobresa motiu pel qual va interposar una demanda econòmica contra Alessandro Marcello, germà de Benedetto, que no va prosperar. Anys abans, va treballar esporàdicament com a cantant, compositora i intèrpret escrivint un volum de Twelve Cantatas for Alto Voice and Basso Continuo (c.1730). Molts anys després, el 1878, el compositor Joachim Raff la va incorporar com a personatge en l'òpera Benedetto Marcello. Rosanna Scalfi Marcello va morir probablement a Venècia a l'entorn del 1742.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Darryl Taylor (counter-tenor); Ann Marie Morgan (baroque cello); Deborah Fox (theorbo); Jory Vinikour (harpsichord)
NAXOS: SCALFI MARCELLO, R. - Complete Solo Cantatas
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SCALFI MARCELLO, R. - Complete Solo Cantatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TANEYEV, Alexander (1850-1918) - String Quartets (1904)

$
0
0
Nikolay Nikanorovich Dubovskoy - A Winter's Evening


- Recordatori d'Alexander Taneyev -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (Николай Никанорович Дубовской) (Novocherkassk, 17 de desembre de 1859 - Sant Petersburg, 28 de febrer de 1918) va ser un pintor rus. Entre els anys 1877 i 1881 va estudiar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg amb Mikhail Konstantinovich Klodt. El 1886, es va convertir en membre del grup dels Peredvizhniki (els itinerants), un grup de pintors russos. El grup dels Peredvizhniki va ser un grup d'artistes russos que buscaven desprendre's de les restriccions acadèmiques per tal d'experimentar lliurement. Primer es van organitzar com a una cooperativa d'artistes però més tard es van transformar en una societat d'exposicions d'art, especialment de viatges i paisatges. La societat es va constituir a Sant Petersburg sota la direcció d'Ivan KramskoiGrigoriy MyasoyedovNikolai Ge i Vasily Perov i el seu objectiu va ser infondre els ideals democràtics dins l'esfera de l'art. El 1900, es va convertir en membre de l'Acadèmia de les Arts i va seguir pintant fins el febrer de 1918, l'any de la seva mort.



Parlem de Música...

Aleksandr Sergeyevich Taneyev [Алекса́ндр Серге́евич Тане́ев] (St Petersburg, 17 de gener de 1850 - Petrograd [ara St Petersburg], 7 de febrer de 1918) va ser un compositor rus. Oncle del també compositor S.I. Taneyev, es va formar a la Universitat de Sant Petersburg. Finalitzada la seva formació, va entrar com a funcionari de la cancelleria imperial. No obstant, va estudiar música de forma complementària amb F. Reichel a Dresden i posteriorment amb Rimsky-Korsakov i amb A.A. Petrov. A partir de la dècada del 1890 va començar a publicar les seves primeres obres, entre elles, la seva primera simfonia. També en aquell temps va entrar com a membre de la Societat Musical Russa i del Conservatori de Sant Petersburg. A partir del 1900 va dirigir la comissió de música tradicional de la Societat Russa de Geografia la qual va patrocinar la publicació de diverses cançons de caràcter popular. Establert a Sant Petersburg la major part de la seva vida, va morir en aquesta ciutat el febrer de 1918.

J. B. Bielaerts - Plan de Saint-Pétersbourg (1841)
J. B. Bielaerts - Plan de Saint-Pétersbourg (1841)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Ops:
Mest' Amura [Cupid’s Revenge] (1, T.N. Shchepkina-Kupernik), op.13, concert perf., St Petersburg, 7/19 May 1899;
Metel' [The Snowstorm] (Svetlov, after D. Tsertelev), Petrograd, 29 Jan/11 Feb 1916 (Moscow, n.d.)

Vocal:
2 Duets, op.17;
3 Songs, op.18;
13 Songs, op.34 (Moscow, n.d.);
7 Songs, op.37 (Moscow, n.d.)

Instrumental:

Orch:
Sym. no.1, A, 1890;
Suite no.1, A, op.9 (Hamburg, n.d.);
Alyosha Popovich, ballade after A.K. Tolstoy, op.11 (Moscow, n.d.);
Festive March, op.12;
Suite no.2, F, op.14;
2 Mazurkas, A, F, op.15;
Sym. no.2, b , op.21, 1902;
Rêverie, vn, orch, op.23;
Hamlet, ov., op.31;
Sym. no.3, E, op.36, 1908 (Moscow, 1908)

---

Chbr.:
Bagatelle and Serenade, vc, pf, op.10;
Mazurka no.3 (Souvenir de Bade), pf, op.20;
Bluette, pf, op.22;
Arabesque, cl, pf, op.24;
3 str qts, no.1, G, op.25, no.2, C, op.28, no.3, A, op.30;
Valse de concert, pf, op.32;
Feuillet d’album, va, pf, op.33 (Moscow, n.d.);
arr. Balakirev: 2 Valse-Caprices, A , D , pf (1900)



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Talan Quartet
AMAZON: TANEYEV, A. - String Quartets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TANEYEV, A. - String Quartets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DUSSEK, Jan Ladislav (1760-1812) - Piano Concertos

$
0
0
Henri-Pierre Danloux - Jan Ladislav Dussek (1795)
Obra d'Henri-Pierre Danloux (1753-1809), pintor francès (1)


- Recordatori de Jan Ladislav Dussek -
En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Henri-Pierre Danloux (Paris, 24 de febrer de 1753 - Paris, 3 de gener de 1809) va ser un pintor francès. Criat amb el seu oncle, va ser alumne de Lépicié i després de Vien, amb qui es va unir en el seu viatge a Roma del 1775. El 1783 va tornar a França on va estar al servei del baró Mégret de Sérilly d'Etigny qui al seu torn va procurar nombrosos encàrrecs pel jove pintor. El 1792, i a causa de la Revolució Francesa, va emigrar a Londres. Allà va rebre nous encàrrecs, especialment retrats i va exhibir les seves obres a la Royal Academy. El 1801 va tornar a París on va contactar amb antics amics i clients no obstant la seva estada a Anglaterra va ser decisiva en el seu estil mostrant una clara influència d'autors com Thomas LawrenceJohn Hoppner i George Romney. Danloux va morir a París el gener de 1809.



Parlem de Música...

Jan Ladislav [Johann Ladislaus (Ludwig)] Dussek [Dusík] (Čáslav, 12 de febrer de 1760 - Saint Germain-en-Laye, 20 de març de 1812) va ser un pianista i compositor bohemi. Fill de l'organista Jan Josef Dussek, i germà del compositor Franz Benedikt Dussek i de la compositora i cantant Veronika Rosalia Dussek, es va formar inicialment amb el seu pare. Més tard, va entrar com a cantant d'un cor d'una església franciscana a Iglau des d'on es va traslladar a Kutná Hora. El 1776 va viatjar a Praga on va entrar al Gymnasium i el 1778 a la Universitat de Praga. El 1779 i després de rebre el patrocini del comte Männer va viatjar a Malines, ciutat on va començar a donar classes de piano i on va realitzar els seus primers recitals públics. Posteriorment, va visitar diverses ciutats europees abans d'establir-se, el 1782, a Hamburg. Allà va fer amistat amb C.P.E. Bach i va realitzar diversos concerts. El 1783 va viatjar a St Petersburg on va participar en recitals i concerts a la cort de Caterina II, si bé algunes desavinences amb la mateixa emperadriu van motivar la seva fugida a Lituània on va ser nomenat Kapellmeister del príncep Karl Radziwił. El 1784 va iniciar una gira concertant per Alemanya on hi va romandre fins a finals del 1786. A partir d'aleshores es va instal·lar a París on va assolir notable èxit com a pianista. Allà hi va viure com a intèrpret, professor i compositor fins el 1789. Durant la Revolució Francesa es va traslladar a Londres on hi va viure fins el 1800. Allà es va reunir amb Haydn i va participar en desenes de concerts i recitals. Precisament a Anglaterra, el 31 d'agost de 1792 es va casar amb Sophia Corri, famosa cantant, arpista i pianista, i es va associar amb el seu sogre per a la creació de l'editora Corri, Dussek & Co. si bé l'empresa va fer fallida i va haver de fugir a Hamburg. A Hamburg va seguir participant com a músic, ja fos com a solista o com acompanyant de Ludwig Spohr, de Giovanni Punto o de Václav Jan Křtitel Tomášek, entre molts altres. Entre els anys 1804 i 1806 va treballar com a Kapellmeister del príncep i compositor Louis Ferdinand de Prussia, amb qui fins i tot va viatjar a la Batalla de Saalfeld, en la qual el príncep hi va morir. El 1807 va tornar a París on es va dedicar principalment a la composició i a la docència. Els darrers anys, i fruit del seu alcoholisme, va patir greus malalties que finalment li van provocar la mort el març de 1812.

Joann Venuto (1746-1833) - Die Koenigliche Kreisstadt Czaslau gemahlt von Joann Venuto 1810
Joann Venuto (1746-1833) - Die Koenigliche Kreisstadt Czaslau gemahlt von Joann Venuto (1810) (2)

OBRA:

Vocal:

The Captive of Spilberg (musical drama, Prince Hoare), London, Drury Lane, 14 Nov 1798, selections (1798)
Ov. to M. Kelly: Feudal Times, London, Drury Lane, 19 Jan 1799 (1799)
Ov. and characteristic pieces to M. Kelly: Pizarro, London, Drury Lane, 24 May 1799, arr. pf (1799)
6 Canons, 3–4vv (1807)
Solemn Mass, solo vv, 4vv, orch, 1811, I-Fc
Il escorcismo della podagra, canon, 4vv, F-Pc

Instrumental:

Orch.:
Concertos:
for piano and orchestra unless otherwise stated
B , 1779, lost
3 in C, E , G (before 1783)
E  (1787)
E , hp/pf, orch, 1789; 1st movt autograph frag. formerly in private collection of Mrs W.M. Dussek, Guildford, Surrey; as op.15 (1791), also as op.26 and without op. no.
F (?1791)
F, pf/hp, orch (c1792), last movt also arr. as Duetto c102
B  (1793), 2nd movt also pubd with movts fromc104 as op.66; 3rd movt also as Rondo, pf solo, OD vi
F (1794), 1st, 3rd movts also pubd with movt from c97 as op.66
C (1795); MS copy in B-Bc, mentioned in EitnerQ as op.20
C, pf/hp, orch (1795)
B , ‘Military’ (1798)
The Favourite Concerto, F, pf/hp, orch (?1798)
g (1801), also as op.50
B , for 2 pf, orch, 1805–6, F-Pc (1807), ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, xi (New York, 1983)
E  (1810)
B , for harp, orch, lost; arr. (5) S. Dussek Moralt for harp solo (1813)

---

Chbr.:
Accompanied sonatas:
for piano and violin unless otherwise stated
B , G, C (1782)
3 for pf, vn, vc (1786), lost
C, F, c (c1786)
C, F, B , C, D, G (c1786), OD iv, also as op.46
G, D, C for pf, fl/vn (c1786), OD x, also as op.51
C, B , F (1787)
C, B , e for pf, vn, vc (1787)
3 for pf, vn, vc (1787), lost
F, E , f (1787)
G, B , A  (1788), no.3 for pf
C, F, A (c1789), with vc as op.20/21; pf, vn in OD vi
B , C, D (c1789), also arr. as pf sonatas
A, g, E (c1789), also arr. as pf sonatas
F, B , C (1790), OD xii
B , D, G (1790)
C, G, F (1791), also arr. as pf sonatas
C, F, G (1791), also as opp.17 and 18
B , a, E  (c1792), no.2 for pf, also as op.19
6 Sonatinas, G, C, F, A, C, E , pf, fl/vn (1793), also as op.20, also arr. pf; ed. L. Salter (London, 1984), 1 movt of no.3 ed. pf, vn in MAB, xi (1953)
B  (1793), also as opp.23 and 27 [arr. from pf sonata]
C, F, B , D, g, E  (1795), OD iv
F, D, G for pf, vn/fl (1795), no.2 for pf, OD x
B , D, C for pf, vn/fl, vc (c1795), no.2 for pf, also as op.61
F, D, B  for pf, vn, vc (1796), also as opp.24 and 29
C (1798)
Favourite Sonata, E , pf, vn, vc (1799)
B , G, D (1811), no.3 for pf, also as op.72; nos.1–2 ed. in MAB, xli (1959)
E , B  for pf, vn, db (1812), no.2 completed by S. Neukomm

Sonatas unless otherwise stated:
C, G, E  for pf, fl (1789)
Duo, F, pf/hp, pf (c1789), also as op.26, 2 movts arr. in c102
C, for pf, fl, vc (1793)
Duetto, F, pf/hp, pf (1794) [movts 1–2 fromc63, movt 3 arr. from pf conc. c78], ed. for 2 pf, M. Madden and O. Rees (London, 1957) and in LPS, xx (1986)
E , B , for hp, vn, vc (1797)
The Naval Battle and Total Defeat of the Dutch Fleet by Admiral Duncan, 11 Oct 1797, pf, vn, vc, perc (1797)
Duet, E , pf/hp, pf, 2–3 hn ad lib (1799), also as op.36
Qnt, f, pf, vn, va, vc, db, 1799 (1803), also as op.47; ed. (Munich, 1992)
2 Duettinos, C, F, pf/harp, pf (c1802)
Pf Qt, E  (1804), also as op.53 and without op. no.; 1st movt pf part as op.46, 1803, in F-Pc
3 str qts, G, B , E  (1807), nos.2–3, 1806, Pc
Trio, F, pf, fl, vc, 1807, Pc(1807)
Notturno concertante, E , pf, vn, hn ad lib (1809), also as op.69
B , hp, pf (1810), also as op.74, also arr. pf 4 hands
E , hp, pf (1811), also as op.72 [arr. from pf 4 hands]
F, hp, pf (1811), also as op.73, also arr. pf 4 hands
6 duos, 2 vn (1811), lost
Serenade, E , 2 vn, 2 ob/cl, 2 hn, va, vc, db, by (3) F.B. Dussek

Piano sonatas:
for piano solo unless otherwise stated
G, pf/hpd (1788), ed. F. Marvin (Vienna, 1989)
A  (1788), ed. in MAB, lxiii (1963), ed. F. Marvin (Vienna, 1989) [nos.1–2 for pf, vn]
B , C, D [arr. from acc. sonatas], OD i, ed. in MAB, xlvi (1960)
A, g, E [arr. from acc. sonatas], OD i, ed. in MAB, xlvi (1960)
C, G, F [arr. from acc. sonatas]
a (c1792), also as op.19 no.2, ed. in MAB, xlvi (1960) and in LPS, vi (1985) [nos.1, 3 for vn, pf]
B  (1793), also as opp.23 and 27, also arr. pf, vn, OD viii, ed. in MAB, liii (1961) and in LPS, vi (1985)
D (1795), OD x, ed. in MAB, liii (1961) [nos.1, 3 for pf, vn/fl]
D (c1795), ed. in MAB, liii (1961) [nos.1, 3 for pf, vn/fl, vc]
Sonata (Grande Overture), C, pf 4 hands (1796), also as opp.32 and 33, OD vii, SP i, ed. in LPS, xix (1986)
B , G, c (1797), OD ii, ed. in MAB, liii (1961), nos.2–3 ed. in LPS, vi (1985)
G, C, B  (1799), OD viii, ed. in MAB, liii (1961), nos.1 and 3 ed. in LPS, vi (1985)
A (1800), OD ii, ed. in MAB, lix (1962) and in LPS, vi (1985)
E , ‘The Farewell’ (1800), OD v, ed. in MAB, lix (1962) and in LPS, vi (1985)
B , G, D, 1800 (1802), OD v, ed. in MAB, lix (1962)
B , microchordon/pf (c1800)
D, G (1801), OD viii, ed. in MAB, lix (1962) and in LPS, vi (1985)
C, pf 4 hands (c1801), OD vii
Sonata (Sonatina), C, pf 4 hands (1806)
f , ‘Elégie harmonique sur la mort du Prince Louis Ferdinand de Prusse’, 1806–7, 1st movt D-WRtl*, complete (1807), ed. in MAB, xx (1954), lxiii (1963)
A , ‘Le retour à Paris’, ‘Plus ultra’ (1807), also as opp.70, 71 and 77, OD xi, ed. in MAB, lxiii (1963)
C, F, B , pf 4 hands (1809), also as op.67, OD iv
B , pf 4 hands (1811) [arr. from hp, pf], OD vii
E , pf 4 hands (1810), also arr. hp, pf, OD ix
D (1811), also as op.72/3, ed. in MAB, lxiii (1963) [nos.1–2 for pf, vn]
F, pf 4 hands (1813) [arr. from hp, pf], SP i
E  (1811), OD xi, ed. in MAB, lxiii (1963)
f, ‘L’invocation’ (1812), ed. in MAB, lxiii (1963)

Other keyboard and harp:
General Suwarrow’s Original Military March, pf, E , 1783 (c1795)
[6] Airs variés, E , F, A, d, g, g, pf (1788), OD iii
6 Sonatinas, pf, also as op.20 [arr. from Sonatinas, pf, fl/vn]
The Sufferings of the Queen of France, pf (1793), also as op.44 and without op. no., ed. in LPS, vi (1985)
12 Progressive Lessons, pf (c1794), also as opp.16, 32 and 30, ed. in MAB, xxi (1954)
3 preludes, B , D, C, pf (c1795) [to precede sonatas c132–4], nos.2–3 ed. in MAB, xx (1954)
La chasse, F, pf, 1796 (1797), also as op.22, OD vi
A Complete … Delineation of the Ceremony from St James’s to St Paul’s … 19 Dec 1797, pf (1798)
Sonata with The Lass of Richmond Hill, F, hp (c1800)
Duet polonoise, E , pf 3 hands (?1802)
Fantasia and Fugue, f, pf (1804), also as opp.50 and 55, OD xi, SP ii, ed. in LPS, vi (1985)
La consolation, B , pf (1807), also as op.61
3 fugues à la camera, D g, F, pf 4 hands (1808), OD ix
(bk i) Recueil d’[3]airs connus variés, B , F, C, pf (1810), OD iii, SP ii
(bk ii) Recueil d’[3]airs connus variés, G, c, B , pf (1811), OD iii, SP ii
Fantaisie, F, pf (1811), OD xii, SP ii; 4th movt ed. in MAB, xvii (1954) and in MVH, v (1961)
Partant pour la Syrie, with variations, E , pf (1811), OD i
3 sonatas, B , G, c, hp (1797), by (5) S. Dussek
6 Sonatinas, C, F, G, B , F, E , hp (1799), ed. in MAB, xxii (1956), by (5) S. Dussek

Literatura:

Instructions on the Art of Playing the Piano Forte or Harpsichord (London, 1796, and many later edns; Fr. edn as Méthode pour le piano forte, Paris, 1799/R, c285; Ger. edn as Pianoforte-Schule, Leipzig, 1802, 4/?1815, c287)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Lagana (pianoforte); Orchestra Da Camera Benedetto Marcello; Dario Lucantoni
AMAZON: DUSSEK, J.L. - Piano Concertos, Opp. 17, 40
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUSSEK, J.L. - Piano Concertos, Opp. 17, 40



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PONS, Josep (1770-1818) - Simfonies

$
0
0
Antonio Carnicero - Vista de la Albufera de Valencia
Obra d'Antonio Carnicero (1748-1814), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Josep Pons -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Antonio Carnicero Mancio (Salamanca, 10 de gener de 1748 - Madrid, 21 d'agost de 1814) va ser un pintor i gravador espanyol. Va treballar per a la cort en la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara i altres responsabilitats conreant un estil en el qual es troben trets del Rococó i el Neoclassicisme. Fill de l'escultor barroc Alejandro Carnicero, va ser també miniaturista de gran interès, tot i que la seva obra més coneguda va estar constituïda per escenes de gènere i sèries d'il·lustracions en gravat. Amb 10 anys, va ingressar a l'Acadèmia de San Fernando i va acompanyar al seu germà Isidro a Roma. A la Ciutat Eterna hi va romandre sis anys i va guanyar diversos certàmens artístics. Al seu retorn va completar la seva formació a l'Acadèmia madrilenya i va preparar a partir del 1775, com a col·laborador de José del Castillo, cartrons per a tapissos de la Reial Fàbrica, destinats a decorar les habitacions de la princesa d'Astúries al Palau del Pardo. Com a dibuixant va realitzar les il·lustracions per a les edicions de El Quixot que va publicar la Reial Acadèmia Espanyola els anys 1780 i 1782. El 1790 va realitzar dibuixos preparatoris per a gravats, com l'important conjunt de la Tauromàquia. Ja com a pintor de cambra va realitzar entre el 1796 i el 1799, per encàrrec de Manuel Godoy, el llibre del Reial picador o L'equitació, que no va poder concloure. Va col·laborar en la Col·lecció de vestits, sèrie sobre els tipus populars d'Espanya, realitzant, entre el 1778 i el 1784, set dibuixos amb personatges de les Illes Balears. Les seves escenes de ball i passejos, o els vols de globus Montgolfier s'adscriuen a l'estil rococó, però, en els seus retrats es decanta a favor d'un major classicisme. Entre la varietat d'estils i gèneres tractats per l'artista es troba una obra de caràcter excepcional, l'al·legoria de la Vigilància, de temàtica moral, pintada amb dramàtics contrastos de llums i ombres, que converteixen aquesta obra i la seva parella en antecedents pictòrics de l'estètica del "sublim". Una fet semblant passa amb la seva imponent Erupció del Vesuvi, pintada segons una composició de Volaire. En la dècada de 1780 va treballar en la sèrie d'olis amb vistes de camins i de ports, encomanada originalment a Mariano Ramón Sánchez per Carles III. Antonio Carnicero va morir a Madrid l'agost de 1814.



Parlem de Música...

Josep Pons (Girona, 8 d'abril de 1770 - València, 12 d'agost de 1818) va ser un compositor català. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Sant Maria de Girona, on també va rebre formació acadèmica de Jaume Balius i probablement de Manel Gònima. El 1790 es va traslladar a Còrdova com ajudant del seu mestre Balius, en aquell temps mestre de capella de la Catedral de Còrdova. Un any després va provar fortuna, sense èxit, en els magisteris de Tuy, Salamanca, Cartagena, Alcalá de Henares i de la Capella Reial de la Soledat a Madrid. Al seu retorn a Girona, va assolir el càrrec de mestre de capella de la catedral si bé el 1793 es va traslladar a València on va treballar com a mestre de capella i on hi va viure la resta de la seva vida. Precisament, va ser allà on va compondre la majoria del seu treball format principalment per música religiosa, entre ella tres misses, lamentacions, motets i villancets, i obra instrumental d'estil italià. Josep Pons va morir a València l'agost de 1818.

Suchet; Pedemonte; Collin, E.; A. Bossange; F. Didot - Plan de Valence (1811)
Suchet; Pedemonte; Collin, E.; A. Bossange; F. Didot - Plan de Valence (1811) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquesta del Conservatorio Municipal de ValenciaSalvador Chulià
INTERPRETS: Orquesta y Banda Sinfonica La Artistica de Buñol; David Gálvez
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Gerona (1800)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROSSELLÓ SINTES, Francesc d'Assís (1828-1898) - Misa a Tres Voces

$
0
0
Antonio Fillol Granell - La gloria del pueblo (1895)
Obra d'Antonio Fillol Granell (1870-1930), pintor espanyol (1)




Parlem de Pintura...

Antonio Fillol i Granell (València, 3 de gener de 1870 - Castellnou, 15 d'agost de 1930) va ser un pintor espanyol. Es va formar amb Ignasi Pinazo i Camarlench a l'Escola de Belles Arts de València, escola en la qual anys més tard va assolir la condició de catedràtic. Fervent admirador de Joaquim Sorolla, es va fer conegut pel seu vessant costumista i regionalista, amb una àmplia galeria d'escenes folklòriques. Com a pintor, va freqüentar els certàmens artístics de Madrid, de Barcelona i d'altres ciutats assolint notable popularitat gràcies a la diversitat de les seves obres, la majoria de les quals van mostrar un marcat component social. Antonio Fillol va morir a Castellnou el 1930.



Parlem de Música...

Francesc d'Assís Rosselló Sintes (Ciutadella, 1828 - Ciutadella, 1898) va ser un violinista i compositor espanyol. Es va formar amb Benet Andreu abans de fundar l'orquestra del Círculo Católico de Ciutadella, aleshores el principal exponent cultural de la ciutat. A partir del 1881 va treballar com a mestre de capella de la Catedral de Ciutadella, en un càrrec que va preservar fins el 1889. Precisament fou aquest el període més fecund com a compositor escrivint desenes d'obres religioses, moltes d'elles d'ampli ressò més enllà de les Illes Balears. En aquest sentit, va ser conegut entre els ciutadellencs de la seva època com el mestre Roussó, per la seva extraordinària labor musical en favor de la ciutat. Els darrers anys es va jubilar de la música i va treballar a la sabateria de Pere Cortés i Cia., gestionant la correspondència i la comptabilitat de la fàbrica. Francesc d'Assís Rosselló va morir a Ciutadella el 1898.




Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra Filharmònica de Menorca; Coral S'Estel de Ciutadella; Coral Clau de Sol de Ferreries; Miquel Bauçà
PRODUCCIONSBLAU: ROSSELLO, F. - Missa per a cor i orquestra
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROSSELLO, F. - Missa per a cor i orquestra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON KLENAU, Paul August (1883-1946) - Symphony No.1 (1908)

$
0
0
Erik Werenskiold - September (1883)
Obra d'Erik Theodor Werenskiold (1855-1938), pintor noruec (1)


- Recordatori de Paul August von Klenau -
En el dia de la celebració del seu 135è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Erik Theodor Werenskiold (Eidskog, 11 de febrer de 1855 - Oslo, 23 de novembre de 1938) va ser un pintor i dibuixant noruec. Va créixer a Kongsvinger on el seu pare, Frederik Daniel Werenskiold, era comandant de la fortalesa de la ciutat. Poc després es va traslladar a Oslo on va rebre classes de dibuix de Julius Middelthun. El 1875 va viatjar a Alemanya on va entrar en contacte amb el naturalisme francès i on hi va viure fins el 1879. El 1881 va viatjar a París on va continuar la seva formació acadèmica retornant a Noruega el 1883. Al seu país va realitzar diverses obres de temàtica rural i alguns retrats, com els de Bjørnstjerne Bjørnson i Henrik Ibsen. Com a il·lustrador va realitzar els dibuixos de diversos contes i llibres. A partir d'aleshores no es va moure del seu país pintant la resta de la seva vida. El 1935 va ser nomenat cavaller de l'Ordre de Sant Olaf. El seu fill Dagfin Werenskiold va ser pintor i escultor. Erik Theodor Werenskiold va morir a Oslo el novembre de 1938.



Parlem de Música...

Paul August von Klenau (København, 11 de febrer de 1883 - København, 31 d'agost de 1946) va ser un director i compositor danès. A partir del 1900 va començar la seva instrucció musical amb Otto Malling i F. Hilmer. El 1902 es va traslladar a Berlín on va estudiar composició amb Max Bruch i violí amb Haliř a la Hochschule für Musik. El 1904 va viatjar a Munich on va ser alumne de Thuille, músic a qui el 1907 va substituir al Städtisches Theater de Freiburg. No obstant, el 1908 es va traslladar a Stuttgart on va rebre formació de Schillings i on va treballar a la Hofoper de la ciutat. Aquell mateix any va estrenar a la Tonkünstlerfest de Munich la seva primera simfonia. El 1912 va viatjar a Frankfurt on va assolir el càrrec de director de la Societat Bach tanmateix un any després va tornar a Freiburg com a Kapellmeister. A partir d'aleshores va començar a compondre òperes si bé l'esclat de la Primera Guerra Mundial el va obligar a tornar a Copenhagen, ciutat on el 1920 va ser membre fundador, entre altres, de la Societat Filharmònica Danesa, la qual va dirigir entre els anys 1920 i 1926. El 1922 va acceptar també el càrrec de Konzertdirektor del Konzerthausgesellschaft de Viena. Novament, va tornar a compondre òperes i tres noves simfonies les quals van mostrar fortes influències d'autors com Schoenberg. Aquest fet va provocar diverses acusacions del règim nazi fet que el va obligar a declarar que el seu estil no derivava de Schoenberg sinó de Wagner obligant-lo a modificar diverses de les seves obres, especialment aquelles més atonals. Els darrers anys, i després del fracàs de la seva darrera òpera, es va retirar a Copenhagen on hi va morir l'agost de 1946.

OBRA:
(selective list)

Vocal:

Operas:
Sulamith (1, after Bible), Munich, 16 Nov 1913
Kjartan und Gudrun (3, Klenau), Mannheim, 4 April 1918, rev. as Gudrun auf Island, Hagen in Westfalen, 27 Nov 1924
Die Lästerschule (komische Oper, 3, R.S. Hoffmann, after R.B. Sheridan: The School for Scandal), Frankfurt, 25 Dec 1926
Michael Kolhaas (4, Klenau, after H. von Kleist), Stuttgart, 4 Nov 1933, rev. version, Berlin, Staatsoper, 7 March 1934
Rembrandt van Rijn (4, Klenau), Berlin, Staatsoper, 23 Jan 1937
Elisabeth von England (4, Klenau), Kassel, 29 March 1939, rev. as Die Königin, Berlin, Staatsoper, 28 May 1940, as Dronningen, Copenhagen, 8 March 1941
König Tannmor, unpubd

Vocal-orch:
Gespräche mit dem Tod (6 songs, R.G. Binding), A, orch (1915);
Die Weise von Liebe und Tod des Cornets Christoph Rilke (Rilke), Bar, chorus, orch, 1915

Other:
Ballets:
Klein Idas Blumen (after H.C. Andersen: Den lille Idas blomster), Stuttgart, 1916;
Marion, Copenhagen, 1920

Instrumental:

Orch:
Sym. no.1, f, perf. 1908;
Sym. no.2, c, perf. 1911;
Sym. no.3 ‘Te Deum’, f, solo vv, chorus, org, orch, perf. 1913;
Sym. no.4 ‘Dante’, perf. 1914;
Jahrmarkt bei London (Bank Holiday – Souvenir of Hampstead Heath) (1920);
Altdeutsche Liedersuite, small orch (1934);
Sym. no.5 ‘Triptikon’, 1939;
Sym. no.6 ‘Nordische’, 1940;
Sym. no.7 ‘Sturm’, 1941;
Vn Conc.

Pf:
Geschichten von der Vierjährigen, 9 pieces (1915);
Klein Ida Walzer [from ballet] (1916);
4 Klavierstücke (1922);
12 Preludes and Fugues (1939);
other pieces

Other works:
Str Qt, chbr music, songs

Literatura:

see also Matthes
Aestetiske problemer i moderne musik’, Musik [Copenhagen], i (1917), 7–9
Arnold Schönberg’, Musik [Copenhagen], ii (1918), 129–31; ‘Klassisisterne og kunsten’ [The classicists and art], ibid., 17–19
Tonal – a-tonal’, Musikblätter des Anbruch, vi (1924), 309–10 [Schoenberg Fs issue, 50th birthday]
Wie ich Kleists “Kohlhaas” dramatisierte’, Deutsche Allgemeine Zeitung (6 March 1934)
Über die Musik meiner Oper “Michael Kohlhaas”’, Die Musik, xxvii (1934–5), 260–62; ‘Musik im Zeitalter der Stilwende’ ibid., 561–6; ‘Auf der Suche nach der musikalischen Form’ ibid., 651–7; ‘Wagners “Tristan” und die “Zwölftönemusik”’, ibid., 727–33
Handwerk und Inspiration’, Die Musik, xxviii (1935–6), 645–52
Das Wesen des Tragischen’, ZfM, Jg.106 (1939), 243–6



Informació addicional... 
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>