ReciClassíCat

Jean Bernard Restout - The Pleasures of Anacreon

Obra de Jean II Restout (1692-1768), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Christian Schickhardt -

En el dia de la commemoració del seu 255è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Jean II Restout (Rouen, 26 de març de 1692 - París, 1 de gener de 1768) va ser un pintor d'estil rococó francès. Fill del també pintor Jean I Restout i de Marie M. Jouvenet, germana del famós pintor Jean Jouvenet, es va formar en pintura amb el seu pare abans d'entrar, el 1717, a l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de París. Allà va guanyar el prestigiós Prix de Roma tot i que no va viatjar mai a Itàlia. La seva obra es va exposar, a partir d'aleshores, amb regularitat a tots els salons de París i sovint va rebre distincions acadèmiques. Les seves obres, principalment retaules i tapissos, van ser gravats per Charles-Nicolas Cochin, Drevet i altres. El seu fill Jean-Bernard Restout (1732-1797) va ser també pintor. Restout va morir a París el gener de 1768.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean II Restout (1692-1768) - Altres: Jean II Restout (1692-1768)

Parlem de Música...

Johann Christian Schickhardt (Braunschweig, c.1681 - Leiden, 26 de març de 1762) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment a la cort de Braunschweig abans de traslladar-se a Holanda, on va treballar al servei de Frederic d'Hessen-Kassel, Henriette Amalia d'Anhalt-Dessau, i Johan Willem Friso, príncep d'Orange-Nassau. A partir del 1711 va tornar a Alemanya, allà es va instal·lar a Hamburg i es va associar amb Walther i Hawkins. A partir del 1717 va entrar en contacte amb Johann Friedrich de Kastel-Rudenhausen i a l'entorn del 1719 amb Ernst August de Saxe-Weimar i el príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen. A principis del 1720 es va traslladar als països nòrdics, on va treballar un període indeterminat i des d'on es creu va tornar a Alemanya a l'entorn del 1732. Des d'allà va ser sol·licitat a Londres, on va realitzar diversos concerts i on va publicar algunes de les seves obres. Es creu que entre el 1736 i el 1744 va viure a Dinamarca, on va entrar en contacte amb el compositor i intèrpret de llaüt Nathanael Diesel. El 1745 es va traslladar a Leiden, on va ser professor de la universitat, i on hi va viure fins el dia de la seva mort, esdevinguda el març de 1762.

OBRA:
published in Amsterdam unless otherwise stated

Solo sonatas with bc:
6 [7] as op.1, rec (1709/10);
6 [7] as op.2, ob/vn (1709/10);
6 [7] as op.3, rec (1709/10);
6 as op.8, ob/vn (1710);
12 as op.17, rec (c1712–15);
6 as op.20 no.1, fl/ob/vn (1715);
12 as op.23, rec (c1719–20);
6 as op.20 no.2, fl/ob/vn (c1723);
6 as op.24, rec (c1723–4), lost;
6 as op.25, vn (c1723–4), lost;
24 as L’alphabet de la musique, op.30, rec/fl/vn (London, c1732)

Other sonatas with bc:
Sonates, 2 rec, op.4 (1710), lost;
6 as op.5, rec, 2 ob/vn, va da gamba (1710);
6 as op.6, 2 rec (1710);
12 as op.7, 2 ob/vn (1710);
6 as op.9, 2 rec, bc ad lib (c1710–12);
6 as op.10, 2 fl/ob/vn, bc ad lib (c1710–12);
6 as op.14, rec, ob/vn, va da gamba (c1710–12);
12 as op.16, 2 rec (c1710–12);
6 as op.22, 2 rec, ob (c1717–18)

Other works:
Recueil de menuets, tr inst/ob, bc, op.11 (c1710–12), lost;
Principes de la flûte … avec 42 airs à 2 flûtes, op.12 (c1710–12);
6 concerts, 2 vn, 2 ob/vn, bc, op.13 (c1710–12);
Principes du hautbois, contenant des airs à 2 hautbois sans basse, op.15 (c1710–12), lost;
Recueil d'airs choisis, rec, op.18 no.1 (c1712–15), lost;
6 concerts, 4 rec, bc, op.19 (c1713–15);
Airs spirituels des Luthériens, 2 rec, bc, op.21 (1715), lost;
Recueil d'airs de mouvement, rec, op.18 no.2 (c1718–19);
6 sonates, 2 fl, arr. rec, op.26 (1727), lost

Inst works incl. in:
The Compleat Tutor to the Hautboy (London, c1715);
The Complete Flute Master (London, c1760); G. Visconti: Airs, 2 rec (2/1710) [enlarged with works by Schickhardt]
MSS of concs., suites, solo and trio sonatas, D-Kk, ROu, SWl, W, GB-DRc, Lbl, S-K, L, Uu

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762) - Altres: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762)

Informació addicional...

INTERPRETS: Kristian Buhl-Mortensen (guitar); Monica Westheimer (harpsichord); Viggo Mangor (theorbe); Mogens Rasmussen (viola da gamba)
AMAZON: SCHICKHARDT - 12 Sonatas for guitar

IMSLP: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Master of the Embroidered Foliage - The Virgin and Child Enthroned, c. 1500

Obra del Meester van het Geborduurde Loofwerk (fl.1480-1510), pintor holandès (1)

- Recordatori d'Heinrich Isaac -

En el dia de la commemoració del seu 500è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Meester van het Geborduurde Loofwerk "Mestre del fullatge brodat" (actiu 1480 - 1510) va ser un pintor holandès o un grup de pintors que va treballar a Bruges i Brussel·les. El 1926, l'historiador d'art alemany Max Jakob Friedländer va atribuir un grup de pintures de la Verge i el Nenen un paisatge, en postures idèntiques al "Mestre del fullatge brodat" El fullatge pintat en aquestes obres va ser comparat per Friedländer al patró repetit de punts de sutura al brodat, d'aquí el nom inusual per a l'artista. Les pintures mostren elements d'obres anteriors de Rogier van der Weyden i Hans Memling. L'Institut d'Art Clark va concloure la seva investigació de la pintura "Verge i el Nen en un paisatge" de la següent manera: "La nostra anàlisi, en base a estudis de laboratori i examen de pràctiques de taller del segle XV, demostra que aquests panells van ser produïts entre el 1482 i principis de segle XV i no per un, sinó per diversos artistes, potser compartint una plantilla comuna per a les figures principals. Llevat que una evidència més concloent surti a la llum, seguirem atribuint les pintures al Mestre del fullatge brodat, alhora que cal reconèixer que es tracta d'un nom que fa referència a una sèrie de pintors actius a Brussel·les i Bruges al segle XV".

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Meester van het Geborduurde Loofwerk (fl.1480-1510) - Altres: Meester van het Geborduurde Loofwerk (fl.1480-1510)

Parlem de Música...

Heinrich Isaac (Brabant, 1450 - Firenze, 26 de març de 1517) va ser un compositor brabançó. Es desconeix gran part de la vida, formació i obra de joventut. Es creu va tenir una formació notable i competent tot i no assistir a cap universitat. El seu nom va aparèixer documentat per primera vegada a Innsbruck a mitjans de la dècada del 1470. El setembre de 1484 apareix de nou com a compositor de la cort de Sigismund d'Austria a Innsbruck. A partir del juliol de 1485 va entrar com a cantant del Baptisteri de San Giovanni de Florència, si bé també va servir com a cantant de la Catedral de Santa Maria del Fiore i de la Santissima Annunziata. Després de la mort de Llorenç de Mèdicis, a qui va dedicar el cant fúnebre Quis dabit capiti meo aquam?, va ser dissolta la cantoria de Sant Giovanni per ordre de Savonarola i Heinrich Isaac va perdre el seu càrrec. El 1497 va ser nomenat compositor de la cort de Maximilià I, a qui va dedicar el seu motet a sis veus Virgo prudentissima. El 1509 va començar la seva Choralis Constantinus, treball compost per diverses peces de l'ofici catòlic que li va ser encarregat pel capitol de la Catedral de Constança per a les grans celebracions. El 1512, any que van tornar els Médicis al poder, va ser nomenat presidente della capella i un any després va compondre el motet Optime diví date munere pastor a sis veus, en què va celebrar el pontificat de Lleó X. En aquells anys també va treballar com a professor amb alumnes vinguts d'arreu, com per exemple el qui posteriorment seria molt famós Ludwig Senfl. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic, amb centenars d'obres, tant seculars com especialment religioses. Va morir a Florència el març de 1517.

Antoine du Pinet (c.1510-c.1584) - View of the town of Florence, Italy. Includes the Arno River, angels, and coat of arms (1564)

Vista de Florència (1564), obra d'Antoine du Pinet (c.1510-c.1584).

Font: En català: Heinrich Isaac (c.1450-1517) - En castellano: Heinrich Isaac (c.1450-1517) - In english: Heinrich Isaac (c.1450-1517) - Altres: Heinrich Isaac (c.1450-1517)

Informació addicional...

INTERPRETS: Cappella Pratensis; Wim Diepenhorst (orgue)
AMAZON: ISAAC, H. - Missa Paschale

IMSLP: Heinrich Isaac (c.1450-1517)

CPDL: Heinrich Isaac (c.1450-1517)

SPOTIFY: ISAAC, H. - Missa Paschale

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

William Quiller Orchardson - Music when soft voices die, vibrates in the memory

Obra de Sir William Quiller Orchardson (1832-1910), pintor escocès.

- Recordatori d'Emanuel Kania -

En el dia de la celebració del seu 190è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Sir William Quiller Orchardson RA (Edinburgh, 27 de març de 1832 - London, 13 d'abril de 1910) va ser un pintor escocès. Als 15 anys, va entrar a l'Escola d'Art d'Edimburg, on va estudiar amb Robert Scott Lauder. Amb 20 anys ja dominava el dibuix i les tècniques pictòriques i havia realitzat un notable retrat de l'escultor John Hutchison. Durant els set anys següents va treballar a Edimburg, practicant amb freqüència la pintura esbossada en blanc i negre. El 1862 es va traslladar a Londres, establint la seva residència i taller i a on posteriorment també s'hi instal·laria el seu amic John Pettie. Poc després, va assolir notable ressò fins el punt d'exhibir algunes de les seves millors obres a la Royal Academy of Arts. En un temps en què va realitzar nombrosos retrats de la seva família i amics. No obstant, entre els anys 1862 i 1880, va portar una vida exempta d'ambicions, despreocupada i d'escàs interès artístic. El 1865 el seu amic i pintor John Pettie es va casar, abandonant la casa que compartien, i el 1868 va entrar com a soci de la Royal Academy. El 1870 va passar l'estiu a Venècia, i va viatjar a França a principis de tardor. El 1873 es va casar amb Helen Moxon, i el 1877 va ser triat membre de ple dret de la Royal Academy. En general i com a pintor es va especialitzar, a banda del retrat, en la pintura de gènere i d'escenes històriques. Va morir a Londres l'abril de 1910.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sir William Quiller Orchardson (1832-1910) - Altres: Sir William Quiller Orchardson (1832-1910)

Parlem de Música...

Emanuel Kania (Uszyce, 26 de març de 1827 - Warszawa, 16 de març de 1887) va ser un pianista i compositor polonès. Es va formar al piano amb Karl Schnabel a Wrocław abans de traslladar-se a Berlín el 1850, ciutat on ràpidament va realitzar diversos recitals, va treballar de professor i va publicar les seves primeres obres. Des d'allà va tornar a Varsòvia el 1853, ciutat on hi residiria la resta de la seva vida. Entre el 1869 i el 1873 va treballar com a professor de piano a l'Institut de Música de Varsòvia i poc després de l'Institut Aleksandryjski, en un càrrec que va preservar fins a la seva jubilació. Des d'allà va iniciar diverses gires concertants per Europa i Rússia i va compondre a l'entorn d'unes 150 obres, moltes elles per a salons privats. No obstant, la majoria de les seves partitures no es van arribar a publicar. Va morir a Varsòvia el març de 1887.

Font: En català: Emanuel Kania (1827-1887) - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Emanuel Kania (1827-1887)

Informació addicional...

INTERPRETS: Blazej Golinski (cello); Radoslaw Kurek (piano)
AMAZON: Wieniawski & Kania: Cello Sonatas

IMSLP: Emanuel Kania (1827-1887)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KANIA, E. - Cello Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Evaristo Baschenis - Still life with Musical Instruments, Books and Sculpture (c.1650)

Obra d'Evaristo Baschenis (1617-1677), pintor italià (1)

- Recordatori de Charles Mouton -

En el marc de la celebració del seu 400è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Evaristo Baschenis (Bergamo, 7 de desembre de 1617 - Bergamo, 16 de març de 1677) va ser un pintor italià. De família de pintors, es va formar amb el seu pare i de forma autodidacta. Ben aviat es va especialitzar en natures mortes, principalment enfocades als instruments musicals. El fet que utilitzés instruments musicals en les seves composicions pot ser conseqüència de la seva amistat amb la família Amati, fabricants de violins de Cremona. Esporàdicament, també va realitzar escenes religioses i retrats si bé el seu corpus principal, i amb què se'l va conèixer, van ser les natures mortes. En aquest sentit, el pintor es preparava minuciosament, sent considerat com el creador d'un gènere específic de bodegó que té com a protagonistes els instruments musicals juntament amb quaderns d'anotacions musicals, tots ben col·locats sobre una taula amb brodats, donant-li més èmfasi a les línies i a les formes que al propi protagonisme dels instruments, i tot plegat amb un realisme molt precís. Va ser un artista singular i quasi únic al seu temps, i pocs pintors, com per exemple Bartolomeo Bettera, es van atrevir i especialitzar en aquesta mateixa temàtica. Evaristo Baschenis va viure íntegrament a Bèrgam, ciutat on hi va morir el març de 1677.

Font: En català: Evaristo Baschenis (1617-1677) - En castellano: Evaristo Baschenis (1617-1677) - In english: Evaristo Baschenis (1617-1677) - Altres: Evaristo Baschenis (1617-1677)

Parlem de Música...

Charles Mouton (Paris, 1617 - 1699) va ser un compositor i llaütista francès. Hi ha poca informació coneguda de la seva vida. Probablement, va néixer a París el 1617, i es creu va estudiar amb Denis Gaultier treballant, poc després, al servei de la Casa de Savoia, una família noble del nord d'Itàlia. Durant la dècada del 1660, es va traslladar a París on va esdevenir professor de llaüt d'aristòcrates i nobles. El 1676 va tornar a Torí si bé hi va romandre poc temps, retornant a París el 1678. Al voltant del 1680, va publicar dos llibres de peces per a llaüt en maneres diferents, dels quals només se'n conserva una còpia si bé, i d'acord amb el catàleg de l'editorial de música Estienne Roger (Amsterdam, 1716), va ser una col·lecció de quatre llibres. En total es creu que Mouton va ser autor d'unes 120 obres per a llaüt moltes de les quals només es van preservar en manuscrit. Es desconeixen els seus darrers anys situant-se la seva mort en una data anterior al 1699.

Vista de París (1615), obra de Matthäus Merian (1593-1650)

Font: En català: No disponible - En castellano: Charles Mouton (1617-1699) - In english: Charles Mouton (1617-1699) - Altres: Charles Mouton (1617-1699)

Informació addicional...

INTERPRETS: Hopkinson Smith (lute)
AMAZON: MOUTON, C. - Pièces de luth

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MOUTON, C. - Pièces de luth

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Francisco de Goya - La Sagrada Familia con San Juan Bautista niño (c.1775)

Obra de Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Samuel Felsted -

En el dia de la commemoració del seu 215è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 de març de 1746 - Bordeus, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol considerat un dels grans mestres de la pintura del seu país. Marcat per l'obra de Velázquez, hauria d'influir, al seu torn, a Edouard Manet, Picasso i gran part de la pintura contemporània. Format en un ambient artístic rococó, va evolucionar a un estil personal i va crear obres que, com el famós El 3 de maig de 1808, els Afusellaments a la muntanya del Príncep Pío (1814, Museu del Prado, Madrid), segueixen causant, avui dia, el mateix impacte que en el moment en què van ser realitzats. Goya va néixer a la petita localitat aragonesa de Fuendetodos. El seu pare era pintor i daurador de retaules i la seva mare descendia d'una família de la petita noblesa d'Aragó. Poc se sap de la seva infantesa. Va assistir a les Escoles Pies de Saragossa i va començar la seva formació artística als 14 anys, moment en què va entrar com a aprenent al taller de José Luzán, pintor local competent encara que poc conegut, on Goya va passar quatre anys. El 1763 el jove artista va viatjar a Madrid, on esperava guanyar un premi a l'Acadèmia de San Fernando (fundada el 1752). Encara que no va aconseguir el premi desitjat, va fer amistat amb un altre artista aragonès, Francisco Bayeu, pintor de la cort que treballava en l'estil acadèmic introduït a Espanya pel pintor alemany Anton Raphael Mengs. Bayeu (amb la germana, Josefa, s'hi casaria Goya més endavant) va tenir una enorme influència en la formació primerenca de Goya, i a ell es deu que participés en un encàrrec important, els frescos de l'Església de la Verge del Pilar a Saragossa (1771, 1780-1782), i que s'instal·lés més tard en la cort.

El 1771 va anar a Itàlia on va passar aproximadament un any. La seva activitat durant aquesta època és relativament desconeguda, se sap que va passar alguns mesos a Roma i també que va participar en un concurs de l'Acadèmia de Parma en què va aconseguir una menció. Al seu retorn a Espanya, al voltant del 1773, es va presentar a diversos projectes per a la realització de frescos, entre ells el de la Cartoixa d'Aula Dei, prop de Saragossa, el 1774, on les seves pintures prefiguren les dels seus millors frescos realitzats a l'Església de Sant Antoni de la Florida a Madrid, el 1798, data en què va començar a fer gravats a partir de l'obra de Velázquez que, juntament amb la de Rembrandt, seria font d'inspiració durant tota la seva vida. El 1789 Goya va ser nomenat pintor de cambra per Carles IV i el 1799 va ascendir a primer pintor de cambra, decisió que el va convertir en el pintor oficial de Palau. Goya va gaudir d'una posició especial en la cort, fet que va determinar que el Museu del Prado de Madrid heretés una part molt important de les seves obres, entre les quals s'inclouen els retrats oficials i els quadres d'història. Aquests últims es basen en la seva experiència personal de la guerra i transcendeixen la representació patriòtica i heroica per a crear una salvatge denúncia de la crueltat humana. Els cartrons per a tapissos que va realitzar a finals de la dècada de 1780 i començaments de la de 1790 van ser molt apreciats per la visió fresca i amable que ofereixen de la vida quotidiana espanyola. Amb ells va revolucionar la indústria del tapís que, fins a aquest moment, s'havia limitat a reproduir fidelment les escenes del pintor flamenc del segle XVII David Teniers.

Alguns dels retrats més interessants que va realitzar dels seus amics, de personatges de la cort i de la noblesa daten de la dècada del 1780. Obres com Carles III de caçador (1786-1788), Els ducs d'Osuna i els seus fills (1788) o el quadre La Marquesa de Pontejos (c.1786, Galeria Nacional, Washington) demostren que en aquesta època pintava amb un estil elegant, que en certa manera recorda al del seu contemporani anglès Thomas Gainsborough. Dos dels seus quadres més famosos van ser La maja nua (1800-1803) i La maja vestida (1800-1803). A l'hivern del 1792, en una visita al sud d'Espanya, Goya va contreure una greu malaltia que el va deixar totalment sord i va marcar un punt d'inflexió en la seva expressió artística. Entre els anys 1797 i 1799 va dibuixar i va gravar a l'aiguafort la primera de les seves grans sèries de gravats, Els capritxos, en els quals, amb profunda ironia, satiritza els defectes socials i les supersticions de l'època. Sèries posteriors, com els Desastres de la guerra (1810) i els Disbarats (1820-1823), presenten comentaris encara més càustics sobre els mals i bogeries de la humanitat. Els horrors de la guerra van deixar una profunda petjada en Goya, que va contemplar personalment les batalles entre soldats francesos i ciutadans espanyols durant els anys de l'ocupació napoleònica. El 1814 va realitzar El dos de maig de 1808, la Lluita contra els mamelucs, El tres de maig de 1808, Els afusellaments a la muntanya de Príncep Pío.

Aquestes pintures reflecteixen l'horror i dramatisme de les brutals massacres de grups d'espanyols desarmats que lluitaven als carrers de Madrid contra els soldats francesos. Aquestes estan pintades, com moltes de les últimes obres de Goya, amb pinzellades de gruix empastament de tonalitats fosques i amb punts de groc i vermell brillant. Senzillesa i honestedat directes també s'aprecien en els retrats que va pintar a la cúspide de la seva carrera. Les cèlebres Pintures negres (c.1820, Museu del Prado) reben el seu nom pel seu espantós contingut i no tant pel seu colorit. Originalment estaven pintades al fresc en els murs de la casa que Goya posseïa als afores de Madrid i van ser traslladades a llenç el 1873. Destaquen, entre elles, Saturn devorant el seu fill (c.1821-1823), Aquelarre (escena sabàtica, 1821-1823). Predominen els tons negres, marrons i grisos i demostren que el seu caràcter era cada vegada més ombrívol. Possiblement, es va agreujar per l'opressiva situació política d'Espanya pel que després de la primera etapa absolutista del rei Ferran VII i el Trienni constitucional (1821-1823), va decidir exiliar-se a França el 1824. A Bordeus va treballar la tècnica, llavors nova, de la litografia, amb la qual va realitzar una sèrie d'escenes taurines, que es consideren entre les millors litografies que s'han fet. Encara que va fer una breu visita a Madrid el 1826, va morir dos anys més tard a l'exili, a Bordeus, el 16 d'abril de 1828. Goya no va deixar hereus artístics immediats però la seva influència va ser determinant en els gravats i en la pintura de mitjans del segle XIX i en l'art del segle XX.

Font: En català: Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) - En castellano: Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) - In english: Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) - Altres: Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)

Parlem de Música...

Samuel Felsted (Kingston?, 1743 - Kingston, 29 de març de 1802) va ser un organista i compositor jamaicà. De família originària de Felsted, Samuel va néixer a Jamaica, país on la música europea era inexistent i on es creu va rebre formació del seu pare i de l'organista local de l'illa Daniel DeLuskie. No obstant, es desconeixen pocs detalls de la vida joventut més enllà de l'any del seu baptisme. El 1770 es va casar amb Maria Laurence, la filla d'un terratinent de l'illa d'origen anglès, i amb qui va tenir vuit fills, dos dels quals van ser també organistes a l'illa. El 1771, Samuel es va traslladar a Philadelphia, on va entrar a la American Philosophical Society. Des d'allà va tornar a Jamaica on va assolir la condició d'organista de la Parish Church de Kingston el 1783. Una etapa en què devia escriure nombrosa música la majoria de la qual es va perdre posteriorment. D'aquesta, només es va preservar una col·lecció de Sis voluntaris per a orgue o clavecí i el valuós oratori Jonah (Londres, 1775), escrit abans del seu primer càrrec com a organista i sent el primer oratori escrit en el Nou Món. Samuel Felsted va morir a Kingston el març de 1802.

Nicolaes Visscher - Nova Designatio Insulae Jamaicae ex Antillanis Americae Septentrion. non postremae Secundum Gubernationes (1744)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Samuel Felsted (1743-1802) - Altres: Samuel Felsted (1743-1802)

Informació addicional...

INTERPRETS: Convivium Musicale Speyer; Motettenchor Speyer; Marie Theres Brand
AMAZON: Chorwerke Von Mozart, Salieri und Felsted

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Carl Spitzweg - Spanisches Ständchen, um 1856

Obra de Carl Spitzweg (1808-1885), pintor alemany (1)

- Recordatori de Joseph Küffner -

En el dia de la celebració del seu 241è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Carl Spitzweg (Germering, 5 de febrer de 1808 - München, 23 de setembre de 1885) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment en Farmàcia a la Universitat de Viena i va treballar com a farmacèutic abans de començar a pintar el 1832. En aquest sentit va ser autodidacte, estudiant els antics mestres, especialment la pintura holandesa. En la seva obra va procurar representar la vida dels ciutadans del seu temps, que va interpretar amb un gran sentit humorístic. A més, va realitzar diversos paisatges i vistes romàntiques sovint sota llum lunar. Els seus quadres, sovint de petit format, van gaudir d'una acurada execució i de bon dibuix i detall en les figures. A partir del 1844 va ser col·laborador de la revista Fliegende Blätern. Les seves principals obres van ser El poeta pobre, El savi a les golfes i L'anacoreta (Nova Pinacoteca, Munich); La serenata del barber de Sevilla, L'hipocondríac i El comiat (Museu Schak, Munich); Bany de dones a Dieppe i El senyor rector (Museu Nacional, Berlín). Va morir a Munich el setembre de 1885.

Font: En català: Carl Spitzweg (1808-1885) - En castellano: Carl Spitzweg (1808-1885) - In english: Carl Spitzweg (1808-1885) - Altres: Carl Spitzweg (1808-1885)

Parlem de Música...

Joseph Küffner (Würzburg, 31 de març de 1776 - Würzburg, 9 de setembre de 1856) va ser un compositor alemany. Fill de músics, es va formar amb seu pare William Küffner, músic de la cort i compositor, i amb el seu avi, el mestre de capella Johann Franz Georg Wassmuth. La mort prematura dels seus pares va canviar sobtadament la seva vida obligant-lo a tenir cura dels seus dos germans menors. Per aconseguir-ho va començar a treballar com a músic assistent, violinista i guitarrista de l'orquestra de la cort de Würzburg, on també va començar a actuar com a solista. De forma autodidacta també va aprendre a tocar la flauta, el clarinet, el trombó i la trompa treballant, de forma regular, a l'orquestra de la cort fins a la seva dissolució el 1803. A partir d'aleshores va treballar com a professor de música en una banda militar a Baviera. Va ser també aleshores quan es va iniciar com a compositor escrivint, d'entrada, obres de perfil militar així com adaptacions d'òperes populars del seu temps d'autors com Auber, Rossini i Von Weber. El 1825, i després d'anys de servei, una malaltia el va obligar a abandonar el seu lloc com a director de musica militar. Els darrers anys es va dedicar a la composició escrivint un total d'unes 360 obres, la majoria d'elles de cambra, tant per a instruments de corda com de vent. Joseph Küffner va morir a Würzburg el setembre de 1856.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Joseph Küffner (1776-1856) - Altres: Joseph Küffner (1776-1856)

Informació addicional...

INTERPRETS: Pro Musica da Camera; Siegfried Behrend (1933-1990, guitar)
AMAZON: Würzburger Hofmusik

IMSLP: Joseph Küffner (1776-1856)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Würzburger Hofmusik

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Jean-Baptiste Santerre - Young woman sleeping

Obra de Jean-Baptiste Santerre (1658-1717), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Sebastian Bach -

En el dia de la celebració del seu 332è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Santerre (Magny-en-Vexin, 23 de març de 1651 - Paris, 21 de novembre de 1717) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Bon Boulogne i de François Lemaire. Va rebre el nomenament com acadèmic el 18 d'octubre de 1704, va exposar en els cèlebres Salons parisencs i va destacar per la seva creació a Versalles d'una acadèmia o escola per a dones, per a qui va dissenyar nombrosos models. Sens dubte, aquestes obres revelen el seu mestratge en el dibuix, tot i que també va saber mostrar un color ric i diversificat en tota la seva producció sobre tela. Dins de la seva activitat sobresurten els seus retrats, que van merèixer el reconeixement contemporani. Sense ser un clar enriquiment per al gènere, van assumir de manera adequada les aportacions que venien dels creatius pinzells d'Hyacinthe Rigaud o de Nicolas de Largillierre. Mereix especial esment entre la producció de Santerre la seva pintura religiosa, no solament per la seva indubtable qualitat sinó sobretot per un to sensual que va sorprendre i a vegades indignar els seus contemporanis. Una obra com Susana al bany (1704, Musée du Louvre), en què es presenta un nu femení juvenil i delicat, molt poc piadós i massa terrenal, és bon exemple d'això. Cal destacar que aquestes pintures s'han vist en ocasions com a precedents de les frivolitats rococó de François Boucher i dels nus, més casts, de Joseph-Marie Vien. Va morir a París el novembre de 1717.

Font: En català: Jean-Baptiste Santerre (1658-1717) - En castellano: Jean-Baptiste Santerre (1658-1717) - In english: Jean-Baptiste Santerre (1658-1717) - Altres: Jean-Baptiste Santerre (1658-1717)

Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 31 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany, possiblement el músic més important de tota la història. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Informació addicional...

INTERPRETS: Collegium Vocale Gent; Philippe Herreweghe (conductor)
RECICLASSICAT: BACH, Johann Sebastian (1685-1750)
AMAZON: Bach JS - Motetten

IMSLP: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

CPDL: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

SPOTIFY: Bach JS - Motetten

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Joseph Christian Leyendecker - Traffic Stop

Obra de Joseph Christian Leyendecker (1874-1951), pintor alemany (1)

- Recordatori de Scott Joplin -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Joseph Christian Leyendecker (Montabaur, 23 de març de 1874 - New Rochelle, 25 de juliol de 1951) va ser un dibuixant i pintor alemany que va desenvolupar la seva carrera als Estats Units. D'ascendència neerlandesa, va néixer a Alemanya i va viure a Montabaur fins el 1882, any que va emigrar cap als Estats Units amb els seus pares Peter Leyendecker i Elizabeth Oreseifen, la seva germana Augusta i els seus dos germans, Frank Leyendecker, i Adolph Leyendecker (1870-1939). Allà va començar a treballar en una impremta i va assistir, mentrestant, a l'Escola d'Arts de Chicago, sota la direcció de John H. Vanderpoel. Cinc anys més tard va viatjar a París on va entrar, juntament amb el seu germà Frank, a l'Académie Julien. Al tornar als Estats Units va obtenir diverses encàrrecs per anuncis comercials i il·lustracions. El seu retrat d'un model masculí vestint una camisa per la marca Arrow Collar es va transformar en un ideal de bellesa masculina per a l'època, i va ser emulat massivament pels nord-americans. En aquell temps, va realitzar també il·lustracions de publicitat per la marca Hart i Schaffner & Marx. Al llarg de quaranta anys, va il·lustrar moltes de les portades de la popular revista nord-americana Saturday Evening Post, per a la que va produir unes 300 il·lustracions. La mundialment coneguda imatge del Pare Noel com un alegre ancià grassonet i vestit amb vestit vermell va ser popularitzada per ell, així com la del nadó com a representació de la vinguda i inici de l'Any Nou. També va dibuixar cartells propagandístics durant la Primera Guerra Mundial en els que incitava la gent a comprar bons de guerra. El seu art va ser una influència determinant pel famós il·lustrador Norman Rockwell. Va morir a New Rochelle el juliol de 1951.

Font: En català: Joseph Christian Leyendecker (1874-1951) - En castellano: Joseph Christian Leyendecker (1874-1951) - In english: Joseph Christian Leyendecker (1874-1951) - Altres: Joseph Christian Leyendecker (1874-1951)

Parlem de Música...

Scott Joplin (Texarkana, 24 de novembre del 1868 - Manhattan, 1 d'abril del 1917) va ser un pianista i compositor nord-americà. Va aprendre a tocar el piano de forma autodidacta, rebent algunes nocions de música clàssica gràcies a un veí alemany, abans de començar a treballar com a pianista en bars i prostíbuls. A partir del 1880 va viatjar per l'oest dels Estats Units fins que el 1885 es va establir a Saint Louis. El 1893 va actuar a la World 's Columbian Exposition de Chicago, i l'any següent es va traslladar a Sedalia. Allà va estudiar música en una escola per a negres, la George R. Smith College for Negroes, i va tractar de forjar-se una carrera de concertista de piano clàssic i de compositor. Va ser a partir d'aleshores, i després de la publicació el 1899 de les seves obres Original Rags i Maple Leaf Rag, que la seva fama es va estendre arreu del país. Els ritmes utilitzats, denominats ragtime, consistien en una combinació de melodies folklòriques, ritmes africans i influències criolles en una música interpretada per petits grups als carrers de Nova Orleans i en sales flotants de barcasses del Mississippi de característiques genuïnament americanes. El 1903 va escriure la seva primera òpera, A Guest of Honor, si bé el seu èxit fou desigual. El 1907 es va traslladar a Nova York on va escriure The School of Ragtime, on va plasmar, entre altres, les seves idees sobre l'harmonia, que van ser posteriorment imitades en una època en què se'l va conèixer amb el títol del 'Rei del Ragtime'. El 1911 va publicar una altra òpera, Treemonisha, en una obra dirigida a un públic clarament afroamericà. Tal fou el seu esforç en aquesta òpera que va motivar un prematur ingrés en un centre psiquiàtric el 1916 fruit de les dificultats financeres, polítiques i socials amb què es va trobar. Un any més tard va morir a Nova York.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
The Ragtime Dance (ballet), Wood’s Opera House, Sedalia, 1899 (1902)
A Guest of Honor (op, Joplin), East St Louis, IL, 1903, lost
Treemonisha (op, 3, Joplin), Atlanta Memorial Arts Center, Atlanta, GA, 1972, vs (New York, 1911)

Songs:
A Picture of her Face (Joplin) (Syracuse, NY, 1895);
Please say you will (Joplin) (Syracuse, 1895);
I am thinking of my pickaninny days (H. Jackson) (1901);
Little Black Baby (L.A. Bristol) (Chicago, 1903);
Maple Leaf Rag (S. Brown) (1903);
Sarah Dear (Jackson) (1905);
When your hair is like the snow (O. Spendthrift) (1907);
Pine Apple Rag (J. Snyder) (New York, 1910)

Arrs.:
M. Darden: Good-bye old gal good-bye (Evansville, IN, 1906);
H. La Mertha: Snoring Sampson (1907);
A.R. Turner: Lovin’ Babe (New York, 1911)

Instrumental:

Piano rags
Maple Leaf Rag (Sedalia, 1899);
Original Rags (arr. C. Daniels) (Kansas City, 1899);
Swipesy Cake Walk (collab. A. Marshall) (1900);
The Easy Winners (1901);
Peacherine Rag (1901);
Sunflower Slow Drag (collab. S. Hayden) (1901);
A Breeze from Alabama (1902);
Elite Syncopations (1902);
The Entertainer (1902);
The Strenuous Life (1902);
Palm Leaf (Chicago, 1903);
Something Doing (collab. Hayden) (1903);
Weeping Willow (1903);
The Cascades (1904);
The Chrysanthemum (1904);
The Favorite (Sedalia, 1904);
The Sycamore (New York, 1904);
Bethena, ragtime waltz (1905);
Eugenia (Chicago, 1906)
Leola (1905);
The Ragtime Dance (New York, 1906);
Gladiolus Rag (New York, 1907);
Heliotrope Bouquet (collab. L. Chauvin) (New York, 1907);
Lily Queen (collab. Marshall) (New York, 1907);
Nonpareil (New York, 1907);
Rose Leaf Rag (Boston, 1907);
Searchlight Rag (New York, 1907);
Fig Leaf Rag (New York, 1908);
Pine Apple Rag (New York, 1908);
Sugar Cane (New York, 1908);
Country Club (New York, 1909);
Euphonic Sounds (New York, 1909);
Paragon Rag (New York, 1909);
Pleasant Moments, ragtime waltz (New York, 1909);
Wall Street Rag (New York, 1909);
Stoptime Rag (New York, 1910);
Felicity Rag (collab. Hayden) (New York, 1911);
Scott Joplin’s New Rag (New York, 1912);
Kismet (collab. Hayden) (1913);
Magnetic Rag (New York, 1914);
Reflection Rag (1917);
Silver Swan Rag (New York, 1971)

Other piano:
Combination March (Temple, TX, 1896);
Great Collision March (Temple, 1896);
Harmony Club Waltz (Temple, 1896);
Augustan Club Waltz (1901);
Cleopha (1902);
March Majestic (1902);
Binks’s Waltz (1905);
Rosebud (1905);
Antoinette (New York, 1906);
School of Ragtime, 6 exercises (New York, 1908);
Solace (New York, 1909)

Font: En català: Scott Joplin (1868-1917) - En castellano: Scott Joplin (1868-1917) - In english: Scott Joplin (1868-1917) - Altres: Scott Joplin (1868-1917)

Informació addicional...

INTERPRETS: Daniel Blumenthal (piano)
AMAZON: JOPLIN, S. - The Ragtime Dance

IMSLP: Scott Joplin (1868-1917)

CPDL: Scott Joplin (1868-1917)

SPOTIFY: JOPLIN, S. - The Ragtime Dance

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra d'Albert Anker (1831-1910), pintor suís (1)

- Recordatori de Franz Lachner -

En el dia de la celebració del seu 214è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Albert Anker (Ins, 1 d'abril de 1831 - Ins, 16 de juliol de 1910) va ser un pintor suís. Fill de veterinaris, es va formar, a partir del 1845, en dibuix amb Louis Walhinger si bé els primers anys no va destacar de la resta de companys. El 1851 va entrar a la Universitat de Berna i posteriorment a la de Halle per estudiar Teologia, però el 1853 els va abandonar per a dedicar-se a la pintura. Ben aviat va viatjar a París on va ser alumne del pintor Charles Gleyre i més tard de Renoir. Entre el 1853 i el 1860 va viure en contacte amb l'Escola Imperial de Belles Arts. A partir del 1861 va viatjar a Itàlia, geografia de gran atractiu pels pintors d'aquella època. El 1864 va tornar a França, on es va casar, i on va començar a destacar per les seves pintures de gran realisme i precisió en el dibuix. El 1870 va diversificar la seva vida social convertint-se en diputat del Gran Consell de la regió de Berna, va treballar en diverses revistes i el 1878 va organitzar la secció suïssa de l'Exposició Universal de París. En agraïment, aquell any va ser condecorat amb la Legió d'Honor. El 1890 es va traslladar a Ins, renunciant a la seva vida a París a la cerca d'ambients més tranquils. El 1900 va rebre el títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Berna. Com a pintor es va fer conegut pels seus retrats infantils així com per les escenes de gènere i natures mortes totes elles caracteritzades per un realisme intens i pel seu naturalisme. Va morir a Ins el juliol de 1910.

Font: En català: No disponible - En castellano: Albert Anker (1831-1910) - In english: Albert Anker (1831-1910) - Altres: Albert Anker (1831-1910)

Parlem de Música...

Franz Lachner (Rain am Lech, 2 d'abril de 1803 - Munchen, 20 de gener de 1890) va ser un director i compositor alemany. Es va formar amb el seu pare, l'organista Anton Lachner. A la mort del seu pare el 1822, es va traslladar a Munich, on hi vivia el seu germà Theodor Lachner, qui treballava en aquell temps com a organista i professor de la ciutat. Allà, Franz va començar a treballar com a organista, professor i instrumentista de l'orquestra del Teatre Isartor. El 1823 va ser nomenat organista de l'Església Luterana de Viena, ciutat on va rebre formació de Simon Sechter i d'Abbé Stadler. Allà es va relacionar amb Schubert i Moritz von Schwind i va coincidir amb Beethoven. El 1827 va assolir el càrrec de director assistent del Kärntnertortheater i el 1829 en va ser nomenat director oficial. El 1836, no obstant, va decidir tornar a Alemanya, establint-se definitivament a Munich. Allà va ser nomenat director de la Hofoper i va dirigir els concerts de la Musikalische Akademie i de la Königliche Vokalkapelle. El 1852 va ser nomenat Generalmusikdirektor i entre els anys 1855 i 1863 va ser l'encarregat de dirigir els festivals de música de la ciutat així com esporàdicament dels festivals de Salzburg i Aachen. El 1864, i després de l'arribada de Wagner a la ciutat, va decidir jubilar-se i cedir el seu lloc al nouvingut rebent, el 1883, el títol honorífic de la ciutat de Munich, ciutat on finalment va morir el gener de 1890.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Die Bürgschaft (op, 3, K. von Biedenfeld, after F. von Schiller), Budapest, Városí Színház, 30 Oct 1828
Lanassa (incid music), Vienna, Hofburg, c1830
Alidia (op, 3, O. Prechtler, after E. Bulwer-Lytton: The Last Days of Pompeii), Munich, Hofoper, 12 April 1839
Catarina Cornaro, Königin von Cypern (tragische Oper, 4, J.-H. Vernoy de Saint-Georges), Munich, Hofoper, 3 Dec 1841, vs (Mainz, 1842)
Benvenuto Cellini (op, 4, H.A. Barbier and A.F.L. de Wailly), Munich, Hofoper, 7 Oct 1849
König Ödipus (incid music, Sophocles, trans. Donner and Minkwitz), Munich, Hofoper, 18 Nov 1852
Addns to ops by Spohr, Auber, Cherubini, Lindpaintner; festival music

Other vocal:
Numerous partsongs, male, female and mixed choruses; numerous songs, 2–3vv, pf; songs, 1v, hn/vc, pf; c200 songs, 1v, pf

Vocal religiosa:

Die vier Menschenalter (cant., J.G. Seidel), solo vv, chorus, orch, op.31 (Vienna, 1829);
2 other cants.
Moses (orat, E. von Bauernfeld), solo vv, chorus, orch, op.45, 1833
8 masses;
Requiem;
Stabat mater;
Numerous smaller sacred works;

Instrumental:

Orch.:
8 syms.:
no.1, E , op.32 (Vienna, 1828);
no.2, F, 1833;
no.3, d, op.41 (Vienna, 1834);
no.4, E, 1834;
no.5 ‘Preis-Symphonie’, c, op.52 (Vienna, 1835);
no.6, D, op.56 (Vienna, 1837);
no.7, d, op.58, 1839;
no.8, g, op.100 (Mainz, 1851)

7 suites:
no.1, d, op.113 (Mainz, 1861);
no.2, e, op.115 (Mainz, 1862);
no.3, f, op.122 (Mainz, 1864);
no.4, E , op.129 (Mainz, 1865);
no.5, c, op.135 (Mainz, 1868);
no.6, C, op.150 (Mainz, 1871);
no.7, d, op.190 (Mainz, 1881)

2 hp concs.: no.1, c, 1828, no.2, d, 1833;
fl conc., d, 1832
Ball-Suite, D, op.170 (Leipzig, 1874);
other works

Chbr.:
Nonet, F, fl, ob, cl, hn, bn, vn, va, vc, db, 1875
Andante, A , 4 hn, 2 tpt, 3 trbn, 1833
Octet, B , fl, ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, op.156 (Leipzig, 1850)
Septet, E , fl, cl, hn, vn, va, vc, db, 1824
2 qnts, fl, ob, cl, hn, bn: no.1, F, 1823; no.2, E , 1829
String Quintet, c, op.121, 1834 (Mainz, 1864)

6 str qts:
no.1, b, op.75 (Mainz, 1843);
no.2, A, op.76 (Mainz, 1843);
no.3, E , op.77 (Mainz, 1843);
no.4, d, op.120 (Mainz, 1849);
no.5, G, op.169, 1849 (Mainz, 1875);
no.6, e, op.173, 1850 (Mainz, 1875)

Serenade, G, 4 vc (Vienna, 1829);
Elegie, f , 5 vc, op.160, 1834 (Leipzig, c1870), op.29

Chamber music with piano:
2 pf qnts: no.1, a, op.139 (Mainz, 1868), no.2, c, op.145 (Mainz, 1869)
2 pf trios: no.1, E, 1828, no.2, c, 1829;
Trio, pf, cl, hn, B , 1830
Other works for vn/vc, pf; vc, pf; hn, pf

Other works:
Pf 4 hands:
2 sonatas, fantasia, variations, Momento capriccioso, Nocturne (after Weber: Oberon)

Pf solo:
3 sonatas, 3 rondos, 3 scherzos, suite, fantasia, variations, short pieces

Org:
3 sonatas (Munich, 1876):
f, op.175, c, op.176, a, op.177;
preludes and fugues

Hp:
3 Lieder ohne Worte, 1856

Font: En català: Franz Lachner (1803-1890) - En castellano: Franz Lachner (1803-1890) - In english: Franz Lachner (1803-1890) - Altres: Franz Lachner (1803-1890)

Informació addicional...

INTERPRETS: Orpheus Chor München; Gerd Guglhör
RECICLASSICAT: LACHNER, Franz (1803-1890)
AMAZON: Lachner - Mass in F Major

IMSLP: Franz Lachner (1803-1890)

CPDL: Franz Lachner (1803-1890)

SPOTIFY: Lachner - Mass in F Major & Stabat Mater

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Bon Boullogne (1649-1717), pintor francès.

- Recordatori de Christian Friedrich Witt -

En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Bon Boullogne (Paris, bap. 22 de febrer de 1649 - Paris, 17 de maig de 1717) va ser un pintor francès. Fill del pintor Louis Boullogne, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a l'Académie de France a Roma. Allà va conèixer els grans mestres del renaixement dels quals en va copiar diverses obres per al seu aprenentatge. Posteriorment, es va traslladar a la regió de Llombardia on va continuar la seva formació i on va iniciar la seva carrera de pintor. Allà va estudiar l'obra de Correggio i Carracci, entre molts altres, autors per la seva part que van influenciar decisivament en la posterior producció de Boullogne. Al seu retorn a França, es va instal·lar a París on va ser admès, el 1677, com a membre de l'Académie royale de peinture et de sculpture i on desenvolupar i consolidar la seva carrera formada, principalment, per pintures de temàtica mitològica i religiosa i en un estil molt proper al de l'escola bolonyesa. També va realitzar, esporàdicament, alguns retrats i va treballar com a professor, destacant el seu alumne Robert Tournières. Va morir a París el maig de 1717.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Bon Boullogne (1649-1717) - Altres: Bon Boullogne (1649-1717)

Parlem de Música...

Christian Friedrich Witt (Altenburg, c.1660 - Gotha, 3 d'abril de 1717) va ser un professor, editor i compositor alemany. Es va formar amb el seu pare Johann Ernst Witt, organista en aquell temps a Altenburg. Poc temps després, el duc Friedrich I de Gotha va atorgar una beca d'estudis a Witt per la qual cosa es va traslladar a Viena i posteriorment a Salzburg. A partir del 1685 va viatjar a Nuremberg on va finalitzar la seva formació amb G.C. Wecker. El juny de 1686 va entrar com a organista de cambra de la cort de Gotha i el 1688 va tornar a contactar amb Wecker per ampliar coneixements. El 1694 va ser nomenat assistent del Kapellmeister W.M. Mylius, a qui posteriorment va substituir en el càrrec el 1713. A Gotha va treballar també com a professor del futur duc Friederich II. Com a compositor, va escriure nombroses cantates i música instrumental, entre la qual va destacar una Passacaglia erròniament atribuïda a Bach. Va ser l'autor, també, d'un extens recopilatori d'himnes per nom Psalmodia sacra, oder Andächtige und schöne (1715). Va morir a Gotha l'abril de 1717.

Matthäus Merian (1593-1650) - Altenburg (c.1650) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

65 cants., Rentweinsdorf cycle, 4vv, 2 vn, 2 viols, bc, 1 with 2 clarinos, some with bn/vle, D-Nla, 2 in F-Ssp, full titles in Krummacher
12 cants., 3 in D-Bsb, 2 in F, 1 in LUC, 6 in F-Ssp
Funeral ode (Wer kan des Höchsten Rath), 5vv, 1697
Psalmodia sacra, oder Andächtige und schöne Gesänge, containing 356 melodies, c100 by Witt, 1v, bc (1715, 2/n.d. as Neues Cantional mit dem Generalbass); 104 ed. in ZahnM

Lost:
Das neuerbaute … Lust-Schloss Friederichswerth … in nachgesetzten Gespräch-Spiel … vorgestellt (1689);
Friedensteinische Freuden-Bezeugung (1691);
Unterthänigster Glückwunsch … in einer Tafel-Music (1692);
Salomonisches Regentengebet und dessen Erhörung (1693);
Das gute Vernehmen zwischen Haupt und Gliedern (1694);
Das glückliche Pentalpha, oder Fünffeckigter Grund-Stein wohlgerathener Heyrath (1696);
Erbauliche Übereinstimmung der Sonn- und Festtags-Evangelien, cant. cycle for a year (1696);
Unterthänigstes Denck- und Danck-Mahl (1696);
Ich will den Herren loben (Ps xxxiv), double choir, formerly D-WRtl;
cants., mentioned in inventories of Ansbach Hofkapelle, 1686, Rudolstadt Hofkapelle, St Peter’s Church, Strasbourg

Instrumental:

3 ouvertures, a 4, 6, D-Kl
3 suites, a 4–6, 2 in WRtl, 1 in Kl; 1 ed. in HM, xcix (1952)
7 sonatas, a 4–7, 10, 5 in WRtl, 2 in Kl
3 marches, a 4, JE; ed. P. Rubardt (Kassel, 1954); ed. G. Zahn (Zürich, 1992)
Conc., tpt, insts, WRz
6 suites, kbd, 3 in Bsb, 3 in JE (dated, 1704); selection ed. L. Cerutti and F. Rima (Padua, 1994–5)
Canzona, capriccio, chaconne, kbd, LEm
Prelude, 2 fugues, menuet, kbd, Bsb
Passacaglia, org, Kl; ed. E. Naumann, J.S. Bach: Werke, xlii (Leipzig, 1894/R1947) [formerly attrib. J.S. Bach, bwv Anh.182]
Herr Christ, der einig Gottessohn, chorale prelude, org, Bsb; ed. in EDM, 1st ser., ix (1937)
Nun komm, der Heiden Heiland, chorale prelude, org, ed. G.W. Körner, Der Orgelfreund, viii (Erfurt, n.d.) [known only from edn]

Lost kbd:
Aus tiefer Not, chorale prelude, org, formerly D-Bds, USSR-KAu;
2 canzonas, 2 fugues, formerly D-Bds;
3 suites, 2 fugues, chaconne and fugue, formerly Hs;
12 preludes, 3 fugues, 3 preludes and fugues, formerly Fürstliche Bibliothek, Wernigerode;
2 fugues, 2 preludes and fugues, formerly D-MY;
Chaconne and vars., chorale vars., mentioned in GerberNL;
Works in J.G. Graff, Themata, clausulae atque formulae virtuosorum musicorum (MS dated 1698), formerly in A.G. Ritter’s private collection.

Font: En català: Christian Friedrich Witt (c.1660-1717) - En castellano: No disponible - In english: Christian Friedrich Witt (c.1660-1717) - Altres: Christian Friedrich Witt (c.1660-1717)

Informació addicional...

INTERPRETS: Kentucky Baroque Trumpets; Steven Plank (organ)
AMAZON: Music for Trumpets, Strings & Organ from Before 1700

IMSLP: Christian Friedrich Witt (c.1660-1717)

CPDL: Christian Friedrich Witt (c.1660-1717)

SPOTIFY: Music for Trumpets, Strings & Organ from Before 1700

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Guglielmo Ciardi (1842-1917), pintor italià (1)

- Recordatori d'Ewald Straesser -

En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Guglielmo Ciardi (Venezia, 13 de setembre de 1842 - Venezia, 5 d'octubre de 1917) va ser un pintor italià. El 1861 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia on va estudiar perspectiva amb Federico Moja i paisatgisme amb Domenico Bresolin. El 1868 va viatjar a Florència on es va formar amb Giovanni Costa i amb el cercle de pintors Macchiaioli. Poc després va visitar Roma abans de viatjar a Nàpols, ciutat on va conèixer a Filippo Palizzi i als artistes de l'Escola de Resina. Des d'allà va tornar a Venècia on va participar activament en les exposicions de l'Acadèmia de Belles Arts i de la Società Promotrice di Belle Arti. Entre els anys 1870 i 1880 va exposar, també, a diverses ciutats italianes. El 1894 va assolir el càrrec de professor de paisatgisme de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. La seva obra va gaudir de notable projecció rebent una exposició monogràfica el 1909 i una medalla d'or a l'Exposició de Sant Francesc del 1915. Els seus fills, Emma i Beppe Ciardi, van ser també pintors. Guglielmo va morir a Venècia l'octubre de 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Guglielmo Ciardi (1842-1917) - Altres: Guglielmo Ciardi (1842-1917)

Parlem de Música...

Ewald Straesser (Burscheid, 27 de juny de 1867 - Stuttgart, 4 d’abril de 1933) va ser un compositor i professor alemany. Es va formar inicialment amb Franz Wüllner a la Hochschule für Musik und Tanz de Köln. Poc després de la seva graduació va rebre un càrrec al mateix conservatori on s’havia format. Allà va tenir com alumnes a Georg van Albrecht i a Erwin Schulhoff. Com a compositor aquella va ser una etapa productiva escrivint fins a 6 simfonies, de les quals només en va publicar 3, un concert de piano i nombrosa obra de cambra. El 1921 va succeir a Joseph Haas com a professor de composició de la Hochschule für Musik und Tanz, va ser professor a la Universitat de Köln i va ser membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Prússia. Els darrers anys es va traslladar a Stuttgart on va ser professor de la Württembergischen Hochschule für Musik. Va morir en aquesta ciutat l’abril de 1933.

Font: En català: Ewald Straesser (1867-1933) - En castellano: No disponible - In english: Ewald Straesser (1867-1933) - Altres: Ewald Straesser (1867-1933)

Informació addicional...

INTERPRETS: Stephan Siegenthaler (clarinet); Stamic Quartet Prague
RECICLASSICAT: STRAESSER, Ewald (1867-1933)
STERLING: Romantic Clarinet Quintets

IMSLP: Ewald Straesser (1867-1933)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Romantic Clarinet Quintets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Luis de Morales (1509-1586), pintor español (1)

- Recordatori d'Alonso Lobo -

En el dia de la commemoració del seu 400è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Luis de Morales (Badajoz, 1509 - Badajoz, 1586) va ser un pintor espanyol. Es desconeix la seva vida i formació de joventut si bé, i segons Antonio Palomino, es va formar amb el pintor flamenc, resident a Sevilla, Pieter de Kempeneer. La meticulositat i el detall de la seva pinzellada i la concepció del paisatge van mostrar un origen flamenc, i la majoria dels seus temes icònics van ser de tradició medieval tardana. També es creu va rebre influència de la pintura italiana, especialment d'autors com Bernardino Luini i Cristoforo Solari. No obstant això, el biaix més personal de la seva pintura va radicar en l'atmosfera turmentada i sovint histèrica en què respiraven els seus personatges, bolcats més que en l'acció vers una intensa vida interior, plens de malenconia i renúncia ascètica i característics del clima de crispada religiositat imposada en l'Espanya del XVI pels moviments de la reforma. Morales, anomenat 'el Diví' pel seu primer biògraf Antonio Palomino, perquè pintava només afers religiosos amb gran primor i subtilesa, va assolir el major ressò entre els anys 1550 i 1570, pintant nombrosos retaules, tríptics i llenços que van obtenir enorme difusió ja que satisfeien la massiva religiositat de l'època. L'enorme producció i la contínua petició dels seus temes iconogràfics més freqüents el van obligar a mantenir un taller en què també van col·laborar els seus dos fills, Cristóbal de Morales i Jerónimo de Morales. Luis de Morales, que va viure quasi íntegrament a Badajoz, va morir en aquesta ciutat el 1586.

Font: En català: Luis de Morales (1509-1586) - En castellano: Luis de Morales (1509-1586) - In english: Luis de Morales (1509-1586) - Altres: Luis de Morales (1509-1586)

Parlem de Música...

Alonso Lobo (Osuna, 25 de febrer de 1555 - Sevilla, 5 d'abril de 1617) va ser un compositor espanyol. Tot i algunes incerteses a l'entorn del seu naixement, Lobo es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Santa Maria de Sevilla. Posteriorment, es va graduar a la Universitat d'Osuna, ciutat on va ser elevat a cànon de la col·legiata el 26 de maig de 1586. El 21 d'agost de 1591 va ser nomenat assistent del mestre de capella, en aquell temps a càrrec de Francisco Guerrero, de la catedral de Sevilla. Aquell mateix any va començar a dirigir esporàdicament el cor de la mateixa catedral en les absències de Guerrero. El 22 de setembre de 1593 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Santa Maria de Toledo, en un càrrec que va mantenir fins el 1604. Aquest mateix any va tornar a Sevilla, on va substituir a Guerrero com a mestre de capella de la catedral. Com a compositor, va publicar íntegrament obra religiosa formada per col·leccions, com el seu Liber primus missarum (1602), o per partitures individuals. Lobo, considerat com un dels millors exemples espanyols del renaixement tardà, va morir a Sevilla l'abril de 1617.

OBRA:

Liber primus missarum (Madrid, 1602):
Missa ‘Beata Dei genetrix’, 6vv;
Missa Maria Magdalenae, 6vv;
Missa ‘O Rex gloriae’, 4vv;
Missa ‘Petre, ego pro te rogavi’, 4vv;
Missa ‘Prudentes virgines’, 5vv;
Missa ‘Simile est regnum coelorum’, 4vv;

Ave Maria, 8vv;
Ave regina coelorum, 6vv;
Credo quod Redemptor, 4vv;
O quam suavis est, Domine, 6vv;
Quam pulchri sunt gressus tuae, 6vv;
Versa est in luctum, 6vv;
Vivo ego, dicit Dominus, 4vv; all ed. in Renaissance Performing Scores, ser. A: Spanish Church Music, x–xvi, xxxvii, lxxiii-lxxiv, xciv (London, 1978–87)
Credo romano, 3 Passions, Lamentations, psalms, hymns (see Stevenson, 1973)
3 motets, lost:
Corona aurea super caput eius, 5vv;
Isti sunt dies, 6vv;
Miserere, 12vv (cited in JoãoIL)

Font: En català: Alonso Lobo (1555-1617) - En castellano: Alonso Lobo (1555-1617) - In english: Alonso Lobo (1555-1617) - Altres: Alonso Lobo (1555-1617)

Informació addicional...

INTERPRETS: The Choir of King's College; David Trendell (1964-2014, conductor)
AMAZON: LOBO, A. - Lamentations & Masses

IMSLP: Alonso Lobo (1555-1617)

CPDL: Alonso Lobo (1555-1617)

SPOTIFY: LOBO, A. - Lamentations & Masses

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Giuseppe Bottani - Athena appearing to Odysseus to reveal the Island of Ithaca

Obra de Giuseppe Bottani (1717-1784), pintor italià (1)

- Recordatori d'Henrik Philip Johnsen -

En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Giuseppe Bottani (Cremona, 1717 - Mantova, 1784) va ser un pintor italià. Tot i néixer a Cremona, els primers anys de vida els va passar a Pontremoli. Des d'allà es va traslladar a Florència, on va ser alumne de Vincenzo Meucci i Antonio Puglieschi. Més tard, va viatjar a Roma on va estudiar amb Agostino Masucci abans de tornar a Cremona a l'entorn del 1745. Aquells anys va realitzar diverses pintures religioses, moltes d'elles peticiones per a esglésies i congregacions. El 1769 va ser nomenat professor de pintura i director de l'Acadèmia de Belles Arts de Màntua. Aquests darrers anys va canviar la temàtica, que no l'estil, enfocant-se en pintura de paisatges de caràcter mitològic. També va ser l'encarregat de la formació del seu germà Giovanni Bottani (1725-1804), actiu a Pontremoli a l'entorn del 1720, i del pintor Domenico Vantini. Bottani va morir a Màntua el 1784.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giuseppe Bottani (1717-1784) - Altres: Giuseppe Bottani (1717-1784)

Parlem de Música...

Henrik (Hinrich) Philip Johnsen (1717 - Stockholm, 12 de febrer de 1779) va ser un clavecinista, organista i director d'orquestra suec d'origen alemany. Johnsen va arribar a Suècia el 1743 com a membre de l'orquestra del rei Adolf Fredrik. Més tard es va convertir en organista de l'Església de Klara a Estocolm i des del 1763 fins al 1771 va ser director del teatre francès Franska Comoedien. Va ser un dels fundadors i el primer bibliotecari de la Reial Acadèmia de Música de Suècia, on també va ser professor de teoria i d'orgue. La seva producció, extensa i actualment poc coneguda, està formada per gran quantitat de música instrumental: simfonies, concerts per a diversos instruments, sonates d'orgue i clavecí i obra de cambra variada. També va escriure música vocal sacra i profana, entre ella, diverses cançons, òperes i obres teatrals així com cantates, oratoris i peces religioses menors. Va ser l'autor teòric de la publicació "Historisk afhandling om music och instrumenter", la font documental d'orgue més antiga de Suècia. Va morir a Stockholm el febrer de 1779.

Petrus Tillaeus"General Charta öfwer Stockholm med Malmarne Åhr 1733" (2)

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
Die verkaufte Braut (comic op, 5), Eutin, court, Dec 1742
Ismeno och Ismenias (ballet), 1772, lost
Aeglé (op-ballet, 1, G.G. Adlerbeth, after P. Laujon), Stockholm, Bollhuset, 8 July 1774, collab. F. Uttini
Birger Jarl och Mechtilde (drama with music, 3, divertissement, G.F. Gyllenborg, after Gustavus III), Stockholm, Rikssalen, 8 July 1774, collab. Uttini [incl. Aeglé]
Neptun och Amphitrite (op-ballet, 1, Adlerbeth), Stockholm, Bollhuset, 24 April 1775

Music in:
Acis och Galathea, 1773 [rev. of Handel: Acis and Galatea];
Procris och Cephal, 1778 [rev. of Grétry: Céphale et Procris]

Doubtful:
Don Tabarano (int, 2), c1754

Other vocal:
Äreminne till Printz Gustafs fyra-åriga födelsedag [Anniversary Ode for Prince Gustav’s Fourth Birthday], 1749, lost
24 oder af våra bästa poeters arbeten [24 Odes from the Works of our Best Poets], 1v, bc (Stockholm, 1754)
Låt oss se på Jesum [Let us look upon Jesus] (cant.), 1757, S-LB
Härwid han drog sitt svärd [With this he drew his sword], song in E. Brander’s epic poem Gustaviade (Stockholm, 1768)
Coral-Bok, 1v, bc, Sm
Occasional works for the church of St Klara and the Swedish court, Skma
Numerous single songs, Skma

Instrumental:

6 fugues, org/hpd (Amsterdam, 1770)
Sym., F, 2 hn, str, also attrib. J. Åman;
Sym., F, 2 hn, str, also attrib. Stendel: both in Skma, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, iii (New York, 1983)
Conc., 2 bn, str, 1751, Skma;
Conc., hn, str, L
2 concs., hpd, str, 1760, Skma
10 sonatas, 2 vn, bc;
Sonata, e , vn, bc;
6 sonatas, hpd;
other kbd works: all in Skma
Sonata, a, hpd, in Oeuvres mélées, partie iii (Nuremberg, 1757)

Literatura:

‘Korta och nödiga reglor till general bas’ [Short and Necessary Rules for General Bass], 24 oder af våra bästa poeters arbeten (Stockholm, 1754)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Henrik Philip Johnsen (1717-1779) - Altres: Henrik Philip Johnsen (1717-1779)

Informació addicional...

INTERPRETS: The National Museum Chamber Orchestra; Claude Génetay (1917-1992, conductor)
RECICLASSICAT: JOHNSEN, Henrik Philip (1717-1779)
IMSLP: Henrik Philip Johnsen (1717-1779)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Grace and Beauty, Swedish Music from 1700 and 1900

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Konstantinos Volanakis - The departure (1877)

Obra de Konstantinos Volanakis (1837-1907), pintor grec (1)

- Recordatori de Spyridon Samaras -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Konstantinos Volanakis [Κωνσταντίνος Βολανάκης] (Heraklion [Ηράκλειο Κρήτης], 17 de març de 1837 - Piraeus [Πειραιάς], 29 de juny de 1907) va ser un pintor grec. De ben petit, la seva família es va traslladar a Trieste, ciutat on Volanakis va iniciar-se en el dibuix dels vaixells i els ports de la zona. Gràcies al seu prematur talent, els seus pares el van enviar a Munich on va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts amb Karl von Piloty. Allà va entrar en contacte amb un grup d'artistes grecs format per Nikolaos Gyzis, Georgios Jakobides, Nikiphoros Lytras i Polychronis Lembesis. El 1869 va guanyar un concurs de dibuix organitzat per l'emperador Francesc Josep I d'Àustria per tal de commemorar la Batalla de Lissa. Aquesta circumstància va afavorir posteriors encàrrecs i va despertar l'interès del públic i la crítica. El 1874 es va casar i uns anys més tard va decidir tornar definitivament a Grècia cansat, per altra banda, del clima alemany. A partir del 1903 va ser professor de l'Escola de Belles Arts d'Atenes on, entre altres, va ser tutor de Michalis Oikonomou i de Sophia Laskaridou. Tot i romandre en aquest càrrec la resta de la seva vida, els darrers anys va viure immers en habituals problemes econòmics fruit, també, del progressiu desinterès per la seva obra. Va morir a Piraeus el juny de 1907.

Font: En català: No disponible - En castellano: Konstantinos Volanakis (1837-1907) - In english: Konstantinos Volanakis (1837-1907) - Altres: Konstantinos Volanakis (1837-1907)

Parlem de Música...

Spyridon Samaras [Σπυρίδων Σαμάρας] (Corfu [Κέρκυρα], 29 de novembre de 1861 - Athens [Αθήνα], 7 d'abril de 1917) va ser un compositor grec. Es va formar a Corfu amb Spyridon Xyndas, posteriorment al Conservatori d'Atenes, amb Federico Bolognini, Angelo Mascheroni i Enrico Stancampiano, i finalment al Conservatori de París amb Massenet, Delibes, Théodore Dubois i Gounod. A partir del 1885 va començar la seva carrera a París abans de traslladar-se a Itàlia, on va estrenar amb èxit algunes de les seves primeres òperes a Milà i a Roma. A partir d'aleshores, va romandre a Itàlia on va estrenar la majoria de les seves òperes i on hi va viure fins el 1911, any que va tornar a Grècia. Com a compositor, va ser autor, a banda d'òperes, d'obra coral de caràcter patriòtic i de nombrosa música instrumental, principalment música per a piano. Samaras, considerat un dels millors representants musicals del seu país, va morir a Atenes l'abril de 1917.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Torpillae [Torpedoes] (incid music, prol, V. Gavziilidis, K. Triandafyllos), Athens, 1879 [collab. I. Kaessaris], lost
Olas [Olao; Olaf] (op, 4, A. Fravassili), ?inc., lost, collab. E. Stancampiano
Flora mirabilis (op, 3, F. Fontana, 1885), Milan, Carcano, 16 May 1886, vs (Milan, 1886), original fs only for Danza dei fiori and Danza dei gnomi, reorchd O. Dimiteiadis, 1979
Medgé (op, 4, P. Elzéar), 1883–8, Rome, Costanzi, 11 Dec 1888, vs (Milan, 1888), excerpts reorchd T. Karalivano
Messidor (op, after A. Dumas père: Le Chevalier de Maison-Rouge), before 1891, lost
Lionella (op, 3, Fontana), Milan, Scala, 4 April 1891, lost except for Hungarian Rhapsody, orch
La martire (novella scenica, 3, L. Illica), Naples, Mercadante, 23 May 1894, vs (Milan, 1894), fs Sonzogno, Milan
La furia domata (op, 3, E.A. Butti and G. Macchi, after W. Shakespeare: The Taming of the Shrew), Milan, Lirico Internazionale, 19 Nov 1895, lost
Storia d’amore (commedia lirica, 3, P. Mipliet), Milan, Lirico Internazionale, 17 Nov 1903, vs (Milan, 1903) Prelude to act 3 transcr. pf (Leipzig, 1903); rev. as La biondinetta (3), Gotha, Ducal, 1 April 1906, fs (Leipzig, 1905), fs (different version) Sonzogno, Milan
Mademoiselle de Belle-Isle (op, 4, Milliet, after A. Dumas père), Genoa, Politeama Genovese, 9 Nov 1905, vs (Milan, 1905), fs Sonzogno, Milan, act 1 restored from orchestral pts by V. Fidetzis
Rhea (op, 3, Milliet), Florence, Verdi, 11 April 1908 (Milan, 1908), fs Sonzogno, Milan
Tigra (op, ?3, R. Simoni), 1911, inc. vs of Act 1 only, MS in Benaki Museum, Athens
Pólemos en polémo [War in War] (operetta, 3, G. Tsokopoulos and I. Delikaterinis), Athens, Municipal, 10 April 1914, fs in GR-Aels and Am
I pringípissa tis Sassónos [The Prince of Sasson] (operetta, 3, N.I. Laskaris and P. Dimitrakopoulos), Athens, Municipal, 21 Jan 1915, fs in Aels
I Kritikopoúla [The Cretan Girl] (operetta, 3, Laskaris and Dimitrakopoulos), Athens, Municipal, 30 March 1916, fs in Aels

Choral:
Terzetto, 1879, lost;
Hymnos tou Panelliniou Gymnastikou Syllogou [Hymn of the ‘Panhellinion’ Athletic Club] (C. Manos), B , 4vv male chorus, perf. 1893;
Olymbiakos Hymnos [Olympic Hymn] (K. Palamas), tone poem, mixed chorus, orch, 1896, lost, vs, pubd [from 1958 official hymn of the Olympic Games];
Hymnos pros ton Vakhon [Hymn to Bacchus] (Tsokopoulos), 4vv male chorus, pf, 1912;
Sta synora [To the Frontier] (I. Polémis), war march, vv, pf, in Hestia, 23 Sept 1912;
Aspasmos pros tin mitéra Hellada [A Kiss to Mother Greece] (A. Valaoritis), chorus, orch, 1914;
Epinikeia [Songs of Victory] (G. Drossinis), 1v, orch, 1914, perf. 1 Feb 1927, fs in library of Ethiniki Lyriki Skini (National State Opera, Athens);
Embros [Forward] (Z. Papandoniou), patriotic song, vv, pf, ?1915, perf. Athens, Municipal Theatre, 27 April 1916;
I Nikité [The Victors] (I. Polémis), n.d., GR-An (Athens, n.d.)

Other vocal (1v, pf):
Andalousie, Ave Maria, both before 1882, lost;
La chanson de l’Espadachin (P. Solanges), 1883 (?1890);
S’agapo [I Love You] (I. Kambouroglou), 1887 (Milan, n.d.);
In teatro (V. Valle) (Milan, 1889);
Sérenade chinoise (P. Milliet), a/b (Paris, 1892);
La bienaimée (G. Rivet) (Leipzig, 1904);
Nenna mia (Milliet) (Leipzig, 1904);
Hymne d'Amour, 1905 or earlier;
O orkos mou [My Vow] (I. Polémis), 1911 or early 1912 (Athens, n.d.);
Serenata, 1912 (Athens, 1932);
Idhylleion [Idyll] (I. Polémis), c1912 (Athens, n.d.);
Manna ke Yios (Mother and Son] (Drossinis); c1913 (Athens, n.d.);
Nanourisma [Lullaby] (G. Tsokopoulos), 1914 or earlier (Athens, 1914);
Tis kopéllas to nero [The Maiden's Fountain] (Drossinis), 1914 or earlier (Athens, 1914) Exomologhissis [Confession] (Polémis), perf. 1917 (Athens, n.d.)
Anixis [Spring] (G. Drossinis), 1914 (Athens, n.d.);

Instrumental:

Pf:
Scherzo or fantasia on Petrella, La Contessa d'Amalfi (op), 1876 or 1877, lost;
Serenade, B , 1877 (Bologna, n.d.);
Melancholiki sképsis, 1878, lost;
Apokreo tou 1880, 1880, lost;
Scènes orientales, 4 suites caractéristiques, pf 4 hands, 1883 (Paris, n.d.), at least one orchd, lost;
Bohémienne, 1886;
Six sérénades (Leipzig, 1903);
Danse espagnole (Leipzig, 1904);
Danse monotone, a (Leipzig, 1904)

Pf waltzes:
I neotis, 1879, lost;
Athinaïkos ouranos, 1882 lost;
Chamant, A (Paris, c1893);
Les charmettes, G (Paris, 1902);
Valse lente, D (Leipzig, 1904);
La Caresseuse, G (Milan, 1906)

Other inst:
Sinfonia, orch, 1879, lost;
Sonata, vn, pf, 1880–82, lost;
Chitarrata, d, fl, ob, mand, gui, vc, db, perc, perf. 1885;
March for the Wedding of Crown Prince Constantine with Princess Sophia, orch/band, perf. 1889, only pf score;
Berceuse, vn, pf, ?1913, lost

Font: En català: Spyridon Samaras (1861-1917) - En castellano: Spyridon Samaras (1861-1917) - In english: Spyridon Samaras (1861-1917) - Altres: Spyridon Samaras (1861-1917)

Informació addicional...

INTERPRETS: The Pazardzhik Symphony Orchestra; Anghel Boukoreshtliev Choir of Plovdiv; Byron Fidetzis
IMSLP: Spyridon Samaras (1861-1917)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Giovanni Battista Innocenzo Colombo - Jardin

Obra de Giovanni Battista Innocenzo Colombo (1717-1793), pintor suís (1)

- Recordatori de Georg Matthias Monn -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Innocenzo Colombo (Arogno, 16 de desembre de 1717 - Arogno, 10 d'abril de 1801) va ser un pintor suís. Membre d'una família d'artistes, es va formar amb el seu oncle, Luca Antonio Colombo. Després de la mort del seu oncle el 1737, es va traslladar a Magúncia on va començar a treballar com a pintor independent. El 1741 va rebre l'encàrrec de pintar amb perspectives fingides i al·legories la volta de l'Escala Imperial del vell ajuntament de Frankfurt del Main en motiu de la coronació de l'emperador Carles VII. Amb Niccolini, empresari teatral, va viatjar per diverses ciutats centreeuropees abans d'establir-se el 1748 a Hamburg, i després a Hannover, on va ser nomenat pintor de la cort de l'elector Jordi II. Des d'allà va viatjar a Schleswig-Holstein per pintar el fresc de la Glorificació de la Trinitat a l'església d'Uetersen. Més tard, va treballar com a pintor i escenògraf al servei del duc de Wurtemberg, on va col·laborar en la decoració de l'Òpera de Ludwigsburg i on va donar classes a l'Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart, fundada el 1761. A l'entorn del 1763 es va traslladar a Como per treballar en la decoració del nou teatre i del seminari, i en els frescos de l'absis de l'església de Sant Giacomo. El 1769 va abandonar definitivament la cort de Württemberg per establir-se a Torí, contractat per la Companyia dels cavallers que administraven el Teatre Regio, per als que va treballar durant dues temporades. Entre els anys 1774 i 1780 va residir a Londres com a escenògraf i maquinista del King's Theatre. A Londres va presentar a la Royal Academy quatre paisatges, gènere del qual es coneixen alguns exemplars de marcat estil rococó, com Diana i Endimió (1762) o Escenes en un jardí. Els darrers anys va tornar a la seva vila natal, on hi va morir l'abril del 1801.

Font: En català: No disponible - En castellano: Giovanni Battista Innocenzo Colombo (1717-1793) - In english: Giovanni Battista Innocenzo Colombo (1717-1793) - Altres: Giovanni Battista Innocenzo Colombo (1717-1793)

Parlem de Música...

Georg Matthias Monn (Wien, 9 d'abril de 1717 - Wien, 3 d'octubre de 1750) va ser un compositor austríac. Fill de Jakob Mann i Catherina Päsching Mann, va ser batejat amb el nom de Johann Georg si bé posteriorment se'l va canviar pel de Matthias Georg possiblement per evitar la confusió amb el seu germà petit i també compositor Johann Christoph Monn (1726-1782). També va modificar lleument el seu cognom familiar per adaptar-lo al dialecte austríac de la zona on va viure. Es va formar, a partir del 1731, com a cantant del cor del Monestir de Klosterneuburg. A partir del 1738 va ser organista a la Karlskirche de Viena ciutat on es creu, sense evidències documentals existents, que va estudiar amb Albrechtsberger. Com a compositor, va ser comparat amb Wagenseil si bé, tot i l'extensa producció, no va assolir un ampli reconeixement a nivell europeu si bé la seva reputació local va ser notable, com es va demostrar en les actuacions de la seva música a la cort imperial de Josep II i en els monestirs d'Àustria i del seu entorn proper. No obstant, cap de les seves obres va ser publicada en vida de l'autor degut, probablement, a la seva mort prematura esdevinguda a Viena l'octubre de 1750.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses (all for vv, orch, org; m - catalogue no. in MacIntyre, 1986):
C, m38, 1741, A-H, M, Wn, F-Pc*;
Missa B:V:M, C, A-WIL;
D, m40, GÖ, LA, SEI;
D, SEI;
B , m39, GÖ, LA, M, Wgm, Wn, WIL (2 copies);
G, Ee, CZ-KU (attrib. J. Haydn), doubtful;
G, CZK, doubtful;
C, m12, A-Ek, A-KR (2 copies), Wn, CZ-Bm, ? by J.N. Boog

Other vocal:
Mag, 4vv, orch, A-Wn*;
Fuga cum sancto spiritu, 4vv, Wn;
Motetto de tempore et venerabili, B solo, chorus, orch, Wgm;
2 Ger. Marienlieder, A solo, vn, org, SE, M, ed. R. Moder (Vienna, 1955)

Instrumental:

Orch.:
16 syms.:
2 for str, ww, f1/rD-1, 1740, A-Wn*, ed. in H, Minuet ed. in Mw, vi (1953), finale ed. in HAM, f2/rD-2, A-Wgm, F-Pc, H-Gk, ed. in F;
12 a 4, f4/rG-1, f7–10/(rF-1, D-3, B -1, B -2), f12/rA-1, f15–17/(rE -1, E-1, B-1), rD-4, Em-1, A-2, A-M, Wgm, Wm, Wn, B-Bc, D-Rtt, f4/rG-1, f8/rD-3, ed. in F. f17/rB-1 ed. in H, f9/rB -1, f10/rB -2, f15/rE -1, rA-2 ed. in R; 2 a 3, f24/rD-5, A-M, ed. in R, rA-3, H-Gk;
rC-101, 1765, lost, formerly A-GÖ;
f121/rG-101, lost, listed in Breitkopf suppl. 1766;
rD-101, B -102, lost, listed in Brtnice catalogue (see Straková, 1963, n.32);
f122, lost, formerly A-KN;
f120/rE -101, rE -102, both D-Rtt, by F.X. Pokorny, f120/rE -101 ed. in H

10 kbd concs.:
f35-6, 39a [arr. of vc conc.], 40-44, D-Bsb, CZ-KR [f41 and 2 concs. not in f], f41 ed. in F;
Vn Conc., 1747, A-Gmi, ed. I. Schubert (Graz, 1975);
Vc Conc., f39, A-Wgm, ed. in F

Attrib. both M.G. and J.C. Monn:
2 syms. a 3, rE-101, B -101, F-Pc;
3 kbd concs., f123–5, D-Bsb [123 also in CZ-KR], ed. in Kelly

---

Chbr.:
Sonata da chiesa style:
6 str qts, f3, 5-6, 11a, 13a, 14 (Vienna, 1808), 2 arr. from syms., see AMZ, x (1808), 433, f11, 13 ed. in F;
6 partitas, 2 vn, b, f18-19, 21, 25, 29-30, A-Wgm, Wn, some in A-GÖ, S, H-Gk, f29 ed. in H, f21 ed. K. Flieder (Vienna, 1981);
2 sinfonias, 2 vn, b, f27-8, 1 in A-M, 1 in Wm;
Trio, 2 vn, b, f23, Wn, H-Gk;
Concertino fugato, solo vn, 2 vn, va, vc, b, f37, 1742, A-Wgm;
Divertimento, pf, 2 vn, b, F. 38, Wgm

Sonata da camera style:
Partita, 2 vn, b, f22, A-Wgm;
Partita, 2 vn, b, f26, Wn, ed. K. Flieder (Vienna, 1981);
Divertimento, 2 va, b, f20, D-Bsb;
2 sonatas, 2 allegros, vn, b, f31-4, Bsb

Attrib. both M.G. and J.C. Monn:
7 divertimentos, 2 vn, b, f80-82, f86-9, A-Wgm, 5 in M all ed. in Henrotte. f86 in F. 3 divertimentos, 2 vn, b, GÖ: Divertimento, vn, b, f90, Wgm, ed. in Henrotte

Keyboard:
21 sonatas [p - catalogue no. in Pollack, 1984]:
19 sonatas, f45-61/p1-19 [f47 includes p3, 18, 19], D-Bsb [f57/p8 autograph];
p20, A-Wgm; f45-6/p1-2, p21, H-Bn, f45/p1 also in US-NYp

Other kbd:
4 minuets, f62-5, D-Bsb;
6 preludes and fugues, f66-71, D-Bsb, A-Wst, ed. F. Haselböck (Vienna, 1980);
8 sets of organ preludes preludes and versetti, f72-9, D-Bsb;
4 adagios and fugues, Bsb
Some works also in CZ-KR, CZ-Mms

Literatura:

Thoroughbass instruction manual (MS examples, without text), A-Wn

Font: En català: Georg Matthias Monn (1717-1750) - En castellano: Georg Matthias Monn (1717-1750) - In english: Georg Matthias Monn (1717-1750) - Altres: Georg Matthias Monn (1717-1750)

Informació addicional...

INTERPRETS: Capella Agostino Steffani; Lajos Rovátkay
AMAZON: MONN, G.M. - Sinfonie & Concerti

IMSLP: Georg Matthias Monn (1717-1750)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MONN, G.M. - Sinfonie & Concerti

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Eustache Le Sueur - Christ on the Cross with the Virgin and Saints

Obra d'Eustache Le Sueur (1617-1655), pintor francès.

- Recordatori de Pierre Bouteiller -

En el marc de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur (Paris, 19 de novembre de 1617 - Paris, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Fill de Cathelin Le Sueur, un escultor, es va formar amb Simon Vouet. En els seus inicis va ser un pintor barroc si bé ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom del 'Rafael francès'. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eustache Le Sueur (1617-1655) - In english: Eustache Le Sueur (1617-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1617-1655)

Parlem de Música...

Pierre Boutellier (c.1655 - Paris?, 1717) va ser un compositor francès. Sense relació familiar amb Louis Bouteiller, va servir com a maître de musique de la Catedral de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Troyes entre els anys 1687 i 1694 i posteriorment entre el 1697 i el 1698. També en un període per determinar va servir com a música de la Catedral de Saint-Étienne de Châlons-sur-Marne. A partir del 1698 se'l va situar a París on es creu va ser ‘maistre joueur of the viol and other instruments’. El 1704 va representar el seu Te Deum a l'Església de St Leu i St Gilles. Com a compositor, va ser autor d'obra religiosa si bé amb un estil diferenciat de la característica forma francesa de l'època i normalment per entre una i cinc veus, en un estil d'imitació polifònic i sovint amb continuo i sense efectes concertants. Pierre Boutellier es creu va morir a París el 1717.

OBRA:

Missa pro defunctis, 5vv, bc

13 motets:
Ante oculos tuos, 3vv, bc;
Consideratio de vanitate mundi, 1v, 2 str, bc;
Credidi propter quod locutus sum, 3vv, bc;
O amor, o gaudium, 2vv, bc;
O felix et dilecte conviva, 1v, 2 str, bc;
O fidelis et dilecte commensalis, 1v, 2 str, bc;
O mysterium humilitatis, 3vv, bc;
O salutaris hostia, 1v, 2 str, bc, L;
Pater noster, 2vv, bc, L;
Pater noster, 4vv, bc;
Quis loquetur potentias Domini, 3vv, bc;
Super flumina Babylonis, 3vv, bc;
Tantum ergo, 1v, 2 str, bc, L

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pierre Boutellier (1655-1717) - Altres: Pierre Boutellier (1655-1717)

Informació addicional...

INTERPRETS: Suzie Leblanc (soprano); Stephan van Dyck (tenor); Les Voix Humaines
AMAZON: BOUTEILLER, P. - Missa Pro Defunctis

IMSLP: Pierre Boutellier (1655-1717)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BOUTEILLER, P. - Missa Pro Defunctis

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Max Klinger (1857-1920), pintor alemany (1)

- Recordatori de Sigfrid Karg-Elert -

En el dia de la commemoració del seu 84è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Max Klinger (Leipzig, 18 de febrer de 1857 - Großjena, 5 de juliol de 1920) va ser un escultor i pintor alemany. Va estudiar a Karlsruhe i després de conèixer i admirar a Adolph von Menzel i a Francisco de Goya, es va convertir en gravador. En la dècada del 1880 es va iniciar en l'escultura en la qual va intentar plasmar els seus models de forma precisa i realista i per tal d'assolir-ho va combinar diferents materials en la mateixa obra. Entre els anys 1883 i 1893 va residir a Roma, on va estudiar els antics mestres renaixentistes els quals van influenciar posteriorment la seva obra. Va viatjar i treballar constantment pels centres artístics d'Europa durant diversos anys, per tornar al seu Leipzig natal el 1893. A partir del 1897 es va concentrar gairebé de forma exclusiva en l'escultura, participant en la Secessió de Viena de 1902 amb la seva obra de Beethoven. Segons Giorgio de Chirico, Klinger va ser un dels ponts entre els moviments avantguardistes de principis del segle XX com el simbolisme o la pintura metafísica. Va morir a Grossjena, el juliol de 1920.

Font: En català: Max Klinger (1857-1920) - En castellano: Max Klinger (1857-1920) - In english: Max Klinger (1857-1920) - Altres: Max Klinger (1857-1920)

Parlem de Música...

Sigrid Karg-Elert (Oberndorf am Neckar, 21 de novembre de 1877 - Leipzig, 9 d'abril de 1933) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'un editor de diaris, es va traslladar de petit amb la seva família a Leipzig. Allà es va iniciar en la música com a cantant del cor de la Johanniskirche, on també va estudiar composició amb Bruno Röthig. Després de la mort del seu pare el 1889, va patir diverses dificultats econòmiques que no van impedir la seva formació musical, fins i tot gratuïta en el Conservatori de Leipzig. Allà va rebre formació d'autors com Carl Reinecke o Salomon Jadassohn, entre altres. Des de l'agost del 1901 fins el setembre de 1902 va treballar com a professor de piano a Magdeburg, sent en aquest període que es va canviar el nom a Sigfrid Karg-Elert, afegint una variant del nom de la seva mare al seu cognom, i adoptant l'ortografia sueca del seu nom de pila. Al seu retorn a Leipzig, va començar a dedicar-se a la composició, sobretot per a piano, i el 1904 es va reunir amb l'editor Carl Simon, qui el va introduir en l'harmònium. A partir d'aleshores, i fins a la seva mort, va crear un dels catàlegs més importants, extensos i originals per a aquest instrument. El 1910 es va casar amb Luise Kretzschmar (1890-1971) i després d'haver servit com a músic en un regiment durant la Primera Guerra Mundial, el 1919 va ser nomenat instructor de teoria musical i composició al conservatori de Leipzig. El clima cultural a Alemanya en els anys 1920 i 1930 va ser molt hostil vers la música d'altres procedències perjudicant l'estil 'francès' de Karg-Elert. El 1932 va rebre una invitació per a realitzar una gira concertant pels Estats Units si bé la seva salut delicada va perjudicar decisivament l'esdevenir musical de la mateixa. De retorn a Leipzig, va morir l'abril de 1933.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
8 Lieder (J. Uhland, T. Storm, F. v. Bodenstedt, A. Trager, A. Christen), op.11, 1898–1900;
Stimmen und Betrachtungen (J. Mosen, K. Müller, H. Heine), op.53, 1905;
An mein Weib (R. Dehmel, F. Rückert, T. Schäfer, M. Itzerott, K. Müller, E. Rittershaus), op.54, 1906;
10 Epigramme (G. Lessing), op.54, 1907;
10 Impressionen und Gedichte (A. v. Wegerer), bk 1:
3 Rosenlieder, bk 2:
5 Gedichte, bk 3:
2 Madrigale, 1907–8;
6 Lieder im Volkston (Dehmel), op.111, 1914;
other Lieder on texts by Dehmel, Lessing, Ritter, Rückert, Schuler and Uhland and others, 1900–22

Vocal religiosa:

Acc. choral:
Pfingst-Motette, op.60, solo vv, 8vv, org, 1909, unpubd; Bs, op.82/1, chorus, vn, hp, org, 1912;
Vom Himmel hoch, chorale canzone, op.82/2, chorus, vn, org, 1912;
Nearer, my God to Thee, canzone, op.81, solo vv, chorus, orch, 1913;
Die Grablegung Christi, passion canzone, op.84, S, chorus, ob, eng hn, org, 1913;
2 Hymns (R. Tagore), woo 47, A/B, chorus, orch/(a fl, hmn, pf), 1920, unpubd;
Ps i, woo 63, 1v, chorus, org/orch, 1922, unpubd;
Mass, b, woo 64, solo vv, chorus, orch, org, 1923–7, unfinished, unpubd

Unacc. choral:
4 Männerchöre, op.55, 1907;
15 geistliche Frauenchöre, op.44, 3–4vv, 1908;
Das christliche Kirchenjahr, woo 11, 1909;
Triumph, op.79, 1912;
Requiem aeternam, op.109, 8–12vv, 1913;
Die Verhüllten (R. Dehmel), woo 24, 4–8 male vv, 1914, unpubd;
2 Männerchöre, woo 30, 1915;
6 Frauenchöre, op.59, 1920

Instrumental:

Orch:
Sinfonia brevis, F, op.1, 1897, unpubd;
Pf Conc. no.1, d, op.6, 1900, unpubd;
Suite, op.21, 1902 [after Bizet: Jeux d’enfants];
Pf Conc. no.2, D , woo 21, 1913, unpubd;
Deutsche Helden, sym. march, woo 29, wind, 1915;
Kammersinfonietta, A, chbr orch, woo 44, 1918–19, unpubd

---

Chbr:
Trio, d, op.49, ob, eng hn, cl, 1902;
Qnt, c, op.30, ob, 2 cl, hn, bn, 1904;
Sonata, A, op.71, vc, pf, 1907–8;
10 Leichte Charakterstudien, op.90, 2 vn, 1911–12, nos.1, 3, 4, 7, 8, arr. 2 vn, pf as Divertimento, op.90b, 1920;
Little Sonata, C, op.68, vn, pf, 1914;
Sinfonische Kanzone, E , op.114, fl, pf, 1917;
Sonata, B , op.121, fl, pf, 1918, rev. as Trio Buccolico, op.121b, fl, vn, pf, 1918–25;
Impressions exotiques, op.134, fl + pic, pf, 1919;
Suite pointillistique, op.135, fl, pf, 1919;
Jugend, op.139, fl, cl, hn, pf, 1919, arr. cl/va, pf as Sonata no.2, op.139b;
8 Pieces, op.112, vn, pf, 1922

Solo:
Etüden-schule, op.41, ob/eng hn, 1905;
Partita, D, op.89, vn, 1910;
Sonata no.1, e, op.88, vn, 1910;
Sonata appassionata, f , op.140, fl, 1917;
30 Capricien ‘Gradus ad Parnassum’, op.107, fl, 1918–19;
Sonata c , op.110, cl, 1924;
25 Capricien und Sonate, op.153, sax, 1929

Harmonium:
Passacaglia, e , op.25, 4-rank hmn, 1903–5, arr. org, 1905–7;
6 Skizzen, op.10, 4-rank hmn, 1903;
Improvisation (Ostinato und kleine Fuge), E, op.34, 4-rank hmn, 1905, arr. org;
5 Monologe, op.33, 4-rank hmn, 1905, no.4 arr. org;
Partita, D, op.37, 4-rank hmn, 1905, movts 1, 3, 4, arr. org, 1906–11;
Phantasie and Fugue, D, op.39, 4-rank hmn, 1905, arr. org

Kunsthmn:
5 Aquarellen, op.27, 1905, arr. org;
8 Konzertstucke, op.26, 1905–6, nos.1, 4, 6, 7 arr. hmn, pf;
Sonata no.1, b, op.36, 1905, 2nd movt arr. org;
3 Sonatinas, G, e, a, op.14, 1906;
Scènes Pittoresques, op.31, 1906, nos.1 and 6 arr. hmn/pf;
Silhoutten, op.29, hmn/pf, 1906;
Leichte Duos (T. v. Obendorff), c, woo 7, hmn/pf, 1906;
Madrigale, op.42, 1906;
2 Orchestrale Konzertstudien, op.70, 1907;
Poesien, op.35, hmn/pf, 1907;
Renaissance, op.57, 1907, rev. 1917;
5 Miniaturen, op.9, 1908, rev. 1918;
Sonata no.2, b , op.46, 1909–12, 2 movt arr. org, 1911;
Intarsien, op.76, 1911;
Funerale, woo 18, 1912;
Die hohe Schule des Ligatospiels, op.94, hmn/pf, 1912;
Ersten grundlegende Studien, op.93, 1913;
Gradus ad Parnassum, op.95, 138 arrs., 1913–14;
Portraits ‘von Palestrina bis Schoenberg’, 33 pieces, op.101, 1913–23;
12 Impressionen, op.102, 1914;
6 Romantische Stücke (Impressionen aus dem Reisengebirge), op.103, suction hmn, 1914;
Schule für Hmn, op.99, 1915;
Tröstungen Innere Stimmen, op.58, 1918–19;
Tröstungen (8 religiöse Stimmungsbilder), op.47, 1918;
Innere Stimmen, op.58, 1918–19;
arrs of works by other composers, incl. 3 vols. of works by Wagner (1914)

Organ:
Solo:
Sequenz no.1, a, woo 8, 1908;
66 Choral-Improvisationen, op.65, 1908–10;
3 Impressions, op.72, 1909;
Sonatina, a, op.74, 1909;
Sequenz no.2, c, woo 12, 1910;
4 Diverse pieces, op.75/1, 1910–11;
10 charakteristische Tonstücke, op.86, 1911;
17 kleine Charakterstücke, woo 13, 1911;
3 Pastels, op.92, 1911;
4 Chorale Improvisations, woo 16, 1912;
20 Prae- und Postludien, op.78, 1912;
[22] Pedalstudien, op.83, 1913;
Homage to Handel, op.75/2, 1914;
7 Pastels from the Lake of Constance, op.96, 1921;
Cathedral Windows, op.106, 1923;
3 Impressions, op.108, 1923;
Partita no.1, E, op.100, 1924;
Kaleidoscope, e/E, op.144, 1930;
3 Pieces (3 New Impressions), op.142/2, 1930;
Sym., f , op.143, 1930;
Triptych, op.141, 1930;
Music for Org, op.145, 1931;
Partita retrospettiva III, op.151, 1931–2;
Passacaglia and Fugue on BACH, op.150, 1931 [based on op.46/1];
Sempre semplice, op.142/2, 1931 [arr. of hmn pieces];
Rondo alla campanella, a, op.156, 1932;
arrs. of works by other composers, arrs. of hmn works

With vv or insts:
Chaconne and Fugue Trilogy, op.73, B, org, perc, 1908;
3 sinfonische Kanzone: op.85/1, org, opt. brass, op.85/3, 1v, female chorus, vn, org, 1910;
3 sinfonische Chorale: op.87/3, 1v obbl, vn, org, 1911

Piano:
Reisebilder, op.7, 1895–1911;
Arabeske no.1 ‘Filigran’, G , op.5, 1900;
3 Caprices, op.16, 4 hands, 1900;
Variations on a Theme of Brahms ‘Verrat’, op.8, 1902, unpubd;
5 Bagatelles, op.17, 1902;
2 Konzertetüden, op.22, 1902;
Walzerszenen ‘Carneval’, op.45, 1902;
Aus dem Norden, op.18, 1903;
4 Pieces, op.23, 1903;
Skandinavische Weisen, op.28, 1903;
7 charakteristische Stücke, op.43, 1903;
Sonata no.1, f , op.50, 1904, rev. as op.50b, 1920, unpubd;
Dekameron, op.69, 10 teaching pieces, 1904;
Aphorismen, op.51, 1905;
Aus meiner Schwabenheimat, op.38, 1906;
Sonata no.2, b , op.80, 1907, lost;
3 Sonatinas, G, a, e, op.67, 1909;
9 poetische Bagatellen, op.77, 1911;
Nächtlicher Regen, woo 19, 1912;
Zwielicht-Impressionen, woo 20, 3 pieces, 1913;
Sonata no.3 ‘Patetica’, c , op.105, 1914–20;
Romantische Studien, woo 35, 1916, unpubd;
Hohburgiana, woo 36, 1916, unpubd;
Exotische Rhapsodie (Dschungel Impressionen), op.118, 1917;
Hexameron, op.97/1, 1920;
Heidebilder, op.127, 1920;
Schwere Düfte, woo 48, 1920;
Partita, g, op.113, 1922;
Patina, op.64/1, 1923;
Mosaik, op.146, 29 teaching pieces, 1933;
arrs. of works by other composers incl. Dvořák: Sym., G, op.88, 1908; Elgar: Sym. no.1, 1909; Sym. no.2, 1912; Falstaff, 1914, unpubd;
Duos with hmn

Literatura:

‘Das Harmonium und die Hausmusik’, Rheinische Musik- und Theaterzeitung, vii/40 (1906); repr. in ZI, xxvii (1906–7), 929–31
Die Kunst des Registrierens, op.91 (Berlin, 1911–14) [harmonium treatise]
Das Problem der künstlerischen Transmission der Orgel (MS, 1911–13)
Vergleichende Orgel-Dispositionen (MS, 1913–14)
Die Grundlagen der Musiktheorie (Leipzig, 1922)
Akustische Ton-, Klang-, und Funktionsbestimmung (Leipzig, 1930)
Polaristische Klang- und Tonalitätslehre (Leipzig, 1931)
Numerous brochures on harmonium models, registration etc.

Font: En català: Sigfrid Karg-Elert (1877-1933) - En castellano: Sigfrid Karg-Elert (1877-1933) - In english: Sigfrid Karg-Elert (1877-1933) - Altres: Sigfrid Karg-Elert (1877-1933)

Informació addicional...

INTERPRETS: Mark Richli (harmonium)
HARMONIUMNET: KARG-ELERT, S. - Sonaten fur Harmonium

IMSLP: Sigfrid Karg-Elert (1877-1933)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KARG-ELERT, S. - Sonaten fur Harmonium

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Adélaïde Labille-Guiard - Mme Louise-Elisabeth with her two year old son

Obra d'Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803), pintora francesa (1)

- Recordatori de Johann Georg Lickl -

En el dia de la celebració del seu 248è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Adélaïde Labille-Guiard (Paris, 11 d'abril de 1749 - Paris, 24 d'abril de 1803) va ser una pintora francesa. La petita de vuit germans d'una família pertanyent a la burgesia parisenca, es desconeix la seva formació inicial si bé va rebre instruccions de François-Elie Vincent, i del seu fill François-André Vincent, en l'art de la miniatura i l'oli respectivament. Gràcies a la influència d'aquests, va ser admesa a l'Académie Saint-Luc el 1769, on va exposar les seves primeres obres cinc anys després. Seguidament, va treballar un temps de professora abans de ser admesa a l'Acadèmia Francesa el 1783. Allà va coincidir amb la pintora més famosa del seu temps, Élisabeth Vigée-Lebrun, amb qui ràpidament la van comparar. Anys més tard, ambdues van ser reconegudes en un valor semblant. Labille-Guiard va entrar a treballar per la princesa Maria Adelaida, emparentada amb el rei Lluís XVI. Aquest mecenatge va ser determinant i va motivar nombrosos encàrrecs, sobretot de membres de la família reial. La Revolució Francesa va condicionar la seva vida tot i les seves conviccions republicanes, posant en risc la seva vida. No obstant, el fet d'acceptar encàrrecs dels revolucionaris va permetre-li seguir vivint a París la resta de la seva vida, morint l'abril de 1803.

Font: En català: Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803) - En castellano: Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803) - In english: Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803) - Altres: Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803)

Parlem de Música...

Johann Georg Lickl (Korneuburg, 11 d'abril de 1769 - Fünfkirchen [ara Pécs], 12 de maig de 1843) va ser un director i compositor austríac. Orfe des de ben petit, es va formar amb Witzig, un organista d'església de Korneuburg. El 1785 va viatjar a Viena on va estudiar amb Albrechtsberger i Joseph Haydn i on va ser nomenat organista de la Karmeliterkirche, església en la que Joseph Eybler n'era el mestre del cor. A partir del 1789 va entrar a formar part de l'equip musical del Theater auf der Wieden on va dedicar gran part del seu temps a finalitzar musicalment partitures de Singspiele com per exemple, Der Zauberpfeil, Das Zigeunermädchen o Die Haushaltung nach der Mode, entre moltes altres. Pel mateix teatre, també va ser autor de nombroses composicions com Der Brigitten-Kirchtag (1802). A partir del 1812 també va treballar al servei del Theater in der Leopoldstadt pel qual va crear la seva òpera còmica Slawina von Pommern. No obstant, i alguns anys abans, el seu interès s'havia focalitzat en la música religiosa gènere pel qual va compondre el 1804 una extensa missa per a l'emperadriu Maria Teresa i una altra pel príncep d'Esterházy. A partir del 1805 va ser nomenat regens chori a la Catedral de Fünfkirchen, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Precisament en aquest període va compondre gran quantitat de música religiosa com 24 misses i 2 rèquiems, entre moltes altres obres menors. Els seus fills Karl Georg Lickl i Aegidius Ferdinand Karl Lickl van ser també compositors. Johann Georg Lickl va morir a Fünfkirchen el maig de 1843.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Georg Lickl (1769-1843) - Altres: Johann Georg Lickl (1769-1843)

Informació addicional...

INTERPRETS: Augsburger Blaserquintett
RECICLASSICAT: LICKL, Johann Georg (1769-1843)
AMAZON: LICKL, J.G. - Im Schatten Mozart

IMSLP: Johann Georg Lickl (1769-1843)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LICKL, J.G. - Im Schatten Mozart

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Félix Vallotton (1865-1925), pintor suís.

- Recordatori de Johann Carl Eschamann -

En el dia de la celebració del seu 191è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Félix Vallotton (Lausanne, 28 de desembre de 1865 - Paris, 29 de desembre de 1925) va ser un pintor i xilògraf suís. Ben aviat es va traslladar a París on va estudiar a l'Académie Julian. Al Louvre va copiar obres de Dürer, Holbein i Rembrandt, entre altres, el que va consolidar la consistència del seu traç. Fins la dècada del 1890, la seva pintura es va basar en un dibuix realista i expressiu, sovint amb escenes de gènere i retrats. També, durant aquest període, va iniciar la redacció del Llibre de la raó, en el qual, al llarg de tota la seva vida, va apuntar minuciosament les seves obres realitzades. Oposat a la captació atmosfèrica dels impressionistes, es va vincular als nabis, dels que va adquirir les bases pròpies de la composició bidimensional i dels motius més orientalistes, si bé sense participar de les connotacions simbolistes per centrar-se en la temàtica de la vida quotidiana que representaven Rousseau i Toulouse-Lautrec, i que inspiraria també les seves nombroses xilografies. La puresa de la seva paleta va derivar posteriorment cap a un preludi del surrealisme. El 1900 va obtenir la nacionalitat francesa país des del qual va realitzar diversos viatges professionals. Van ser aquells anys els millors de la seva carrera exposant en diverses galeries, tant de París com d'altres ciutats europees. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va repercutir negativament en el seu art i en la seva economia si bé es va recuperar gràcies a noves exposicions a París. Precisament en aquesta ciutat va morir el desembre de 1925.

Font: En català: Félix Vallotton (1865-1925) - En castellano: Félix Vallotton (1865-1925) - In english: Félix Vallotton (1865-1925) - Altres: Félix Vallotton (1865-1925)

Parlem de Música...

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann va ser proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres van mostrar un perfil personal o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano, van incloure també diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort. Els darrers anys va viure a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Voice and pf:
2 Gedichte, op.2, c1850;
4 Lieder, op.5, c1850;
5 songs (J. Eichendorff, Geibel, Müller), op.7, ?c1852;
Aus dem Liederbuch eines Malers (A. Corrodi), 6 songs, op.34, ?c1860;
Aus glücklichen Tagen (Corrodi), op.48, ?c1863

Instrumental:

Chbr:
Str Qt, c1848;
6 fantasy pieces, vc, pf, op.3, c1849;
Im Herbst, fantasy piece, hn, pf, op.6, c1849;
Fantasy pieces, cl, pf, op.9, 1850–51;
3 Sonatines, vn, pf, op.58, c1870

Pf:
Concert-Etude, op.13, 1852;
Frühlingsblüthen, op.14, 1852;
Lebensbilder, op.17, 12 lyrical pieces, 1852;
Rosen und Dornen, op.25, 9 character pieces, c1855;
Grillenfang, op.35, ?c1860;
Musikalisches Jugendbrevier, opp.40–44, c1860–63;
Licht und Schatten, op.62, c1878;
Erinnerungsblätter, op.63, c1878;
Jahreszeiten, op.72, c1879

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Carl Eschmann (1826-1882)

Informació addicional...

INTERPRETS: Yvonne Howard (mezzo-soprano); Richard Edgar-Wilson (tenor); Nicholas Korth (horn); Andrew Fuller (cello); Kathron Sturrock (piano)
RECICLASSICAT: ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882)
AMAZON: ESCHMANN, J.C. - Lieder

IMSLP: Johann Carl Eschmann (1826-1882)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ESCHMANN, J.C. - Lieder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Thomas Lawrence - Julia, Lady Peel (1827)

Obra de Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)

- Recordatori de Charles Burney -

En el dia de la commemoració del seu 203è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - London, 7 de gener de 1830) va ser un pintor anglès, considerat un dels millors retratistes de la seva generació. Es va educar de forma autodidacta copiant obres de diversos pintors abans d'entrar, per poc temps, a la Royal Academy de Londres. El 1789 va obtenir el seu primer gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789) sent a partir d'aleshores molt sol·licitat com a pintor de retrats. El 1792 va succeir a Joshua Reynolds com a pintor principal de Jordi III del Regne Unit, fet que va motivar la concessió del títol de cavaller l'any 1815. El 1794 va ser nomenat membre de la Royal Academy i des del 1820 i fins el 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, va ser un artista de marcat estil propi i de gran domini tècnic, anticipant-se a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Com a pintor, va ser un dels primers artistes anglesos en assolir èxit a Europa i juntament amb Reynolds i Thomas Gainsborough, va representar la culminació de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.

Font: En català: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - En castellano: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - In english: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - Altres: Sir Thomas Lawrence (1769-1830)

Parlem de Música...

Charles Burney (Shrewsbury, 7 d’abril de 1726 - Chelsea, 12 d’abril de 1814) va ser un musicògraf, compositor, organista i clavecinista anglès. A partir del 1740, va rebre les seves primeres lliçons de l'organista de la Catedral de Chester i, un any després, va prosseguir les seves classes amb el seu germanastre, l'organista de Shrewsbury. Entre els anys 1744 i 1746, va ser deixeble de Thomas Arne a Londres. Als 20 anys va fer amistat amb l'aristòcrata Fulke Grevillo i aviat es va establir com a organista i professor particular a Londres. El 1769 va rebre el títol de Doctor en Música per la Universitat d'Oxford i va començar a considerar la idea d'escriure una gran història de la música. El 1770, amb la idea de recollir material per a iniciar aquest projecte, va viatjar a França i Itàlia i el 1772 a Alemanya, Àustria i els Països Baixos, publicant posteriorment una crònica d'aquests viatges. El 1773 va ser reclamat per ocupar el càrrec d'organista de la Oxford Chapel a Londres i, un any després, va rebre el títol de "Musician in Ordinary to the King". A partir del 1784 va treballar com a organista de la capella del Royal Hospital de Chelsea, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. El 1776 va publicar el primer volum de la seva Història General de la Música i el 1789 va completar la resta de la seva obra. Una mica abans, es va publicar el seu estudi sobre Haendel (1784) en motiu de la commemoració del naixement d'aquest compositor. També va publicar, el 1796, una obra sobre Metastasio. Les seves últimes aportacions a la investigació musical van ser els articles que va escriure per a la Cyclopaedia de Rees a partir de 1802. L'obra de Buney no va ser la primera història de la música, però sí una de les millors organitzades, escrites i documentades. Tot i realitzar aquest gran projecte, li va quedar temps per a dedicar-se a la composició, especialment obres per a teclat i orgue, duos per a clavecí, per a dos violins o dues flautes, sonates en trio, melodies i antífones, entre altres. Va morir a Chelsea l'abril de 1814.

OBRA:

Instrumental:

6 Sonatas, 2 vn, vc/hpd, op.1 (1748)
VI Cornet Pieces … and a fugue, hpd (1751)
VI Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.3 (1754)
6 Sonatas, 2 vn, b, op.4 (1759)
6 Concertos a 7, 4 vn, va, vc, bc, op.5 (c1760)
6 Sonatas, hpd (1761)
2 Sonatas, hpd/pf, vn, vc, 1st set (1769)
2 Sonatas, hpd, pf, vn, vc, 2nd set (1772)
4 Sonatas or Duets for 2 performers, pf/hpd (1777/R)
A 2nd set of 4 Sonatas or Duets, pf/hpd (1778/R)
? Sonate à 3 mains, hpd (c1780)
Preludes, fugues and interludes, org, bk 1 (c1787)

Other works:
6 songs composed for the Temple of Apollo, bk 1, op.2 (c1750)
The Cunning Man [adapted from J.-J. Rousseau: Le devin du village], Drury Lane, 21 Nov 1766 (c1767/R 1998 in RRMCE, l suppl.)
Ode on St Cecilia's Day (burlesque, B. Thornton), Ranelagh Gardens, 1769, ?1760/1763, ?lost
I will love thee, O Lord my strength (Ps xviii), solo vv, chorus, orch, DMus exercise, 1769, GB-Ob
XII Canzonetti a 2 voci in canone (P. Metastasio) (c1790)
Other songs, airs, etc., some perf. in stage works, pubd singly and in 18th-century anthologies, see Scholes, 1948

Literatura:

Journal of Burney's travels in France and Italy (MS, 1771, GB-Lbl Add.35122) [see Poole, 1969]
The Present State of Music in France and Italy, or the Journal of a Tour through those Countries, undertaken to collect Materials for a General History of Music (London, 1771, 2/1773) [based on Journal, 1771; see Scholes, 1959, and Poole, 1969]
Lettere del defonto Signor Giuseppe Tartini alla Signora Maddalena Lombardini inserviente ad una importante lezione per i suonatori di violini/A Letter from the late Signor Tartini to Signora M. Lombardini (now Signora Sirmen) published as an Important Lesson to Performers on the Violin, Translated by Dr Burney (London, 1771, 2/1779/R)
The Present State of Music in Germany, the Netherlands, and the United Provinces, or the Journal of a Tour through these Countries, undertaken to collect Materials for a General History of Music (London, 1773, 2/1775) [see Scholes, 1959]
A General History of Music from the Earliest Ages to the Present Period, to which is prefixed, a Dissertation on the Music of the Ancients, i (London, 1776, 2/1789), ii (1782, repr. 1811–12), iii–iv (1789); ed. F. Mercer in 2 vols. with the 1789 text of the orig. vol. i (London, 1935/R)
‘Account of an Infant Musician [W. Crotch]’,Philosophical Transactions of the Royal Society, lxix (1779), 183–206; also pubd separately (London, 1779)
An Account of Mademoiselle Theresa Paradis (London, 1785)
An Account of the Musical Performances in Westminster Abbey and the Pantheon, May 26th, 27th, 29th; and June the 3rd and 5th, 1784, in Commemoration of Handel (London, 1785/R)
Verses on the Arrival in London of the Great Musician Haydn (London, 1791)
Memoirs of the Life and Writings of the Abate Metastasio (London, 1796/R1971)
Reviews, etc., in Monthly Review (1785–1802) [see index of contributors in B.C. Nangle: The Monthly Review, First Series, 1749–1789 (Oxford, 1934) and The Monthly Review, Second Series, 1790–1815 (Oxford, 1955)]
Notes signed ‘B’ in J. Boswell: The Life of Samuel Johnson, ed. E. Malone (London, 3/1799)
Articles contributed to Rees's Cyclopaedia (1819–20)
Memoirs (MS, n.d. US-NH, Osborn collection 73.1–Journal O) [see F. D’Arblay, 1832, Scholes, 1959, and Klima, Brown and Grant, 1988]
Letters, journals, memoranda, memoirs, etc., in various libraries [summary list in Lonsdale, 1965; complete guide, incl. MSS of other members of Burney family, in J. Hemlow: A Catalogue of the Burney Family Correspondence, 1749–1878 (New York, 1971), see also Ribeiro, 1991]

Font: En català: Charles Burney (1726-1814) - En castellano: Charles Burney (1726-1814) - In english: Charles Burney (1726-1814) - Altres: Charles Burney (1726-1814)

Informació addicional...

INTERPRETS: Fernando de Luca (harpsichord)
CDBABY: BURNEY, C. - Selected Preludes

IMSLP: Charles Burney (1726-1814)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BURNEY, C. - Selected Preludes

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHICKHARDT, Johann Christian (c.1682-1762) - Sonatas for guitar

ISAAC, Heinrich (c.1450-1517) - Missa paschalis

KANIA, Emanuel (1827-1887) - Cello Sonata (c.1867)

MOUTON, Charles (1617-1699) - Pièces de luth (c.1680)

FELSTED, Samuel (1743-1802) - Jonah (1775)

KÜFFNER, Joseph (1776-1856) - Potpourris

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Motetten

JOPLIN, Scott (1868-1917) - Rags & Waltzes

LACHNER, Franz (1803-1890) - Mass in F Major

WITT, Christian Friedrich (c.1660-1717) - Sonatas Nos. 7 & 10 (c.1695)

STRAESSER, Ewald (1867-1933) - Quintet in G major Op.34

LOBO, Alonso (1555-1617) - Lamentationes Ieremiae Prophetae

JOHNSEN, Henrik Philip (1717-1779) - Horn concerto in E flat major

SAMARAS, Spyridon (1861-1917) - La Martire (1894)

MONN, Georg Matthias (1717-1750) - Harpsichord concerto in B minor

BOUTEILLER, Pierre (1655-1717) - Missa Pro Defunctis

KARG-ELERT, Sigfrid (1877-1933) - Sonaten fur Harmonium

LICKL, Johann Georg (1769-1843) - Quintetto concertante F-Dur

ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Lieder

BURNEY, Charles (1726-1814) - Preludes, fugues and cornet pieces