Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

LISTE, Anton (1772-1832) - Songs & Cantata Op. 5 (1811)

$
0
0
Charles Willson Peale - Mrs. James Smith and Grandson (1776)
Obra de Charles Willson Peale (1741-1827), pintor nord-americà (1)


- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la celebració del seu 245è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Charles Willson Peale (Chester, 15 d'abril de 1741 - Philadelphia, 22 de febrer de 1827) va ser un pintor anglès que va desenvolupar la seva carrera als Estats Units. Va aprendre l'ofici de baster i es va iniciar en la pintura de forma autodidacta en la dècada del 1760, observant l'obra d'altres pintors, com John Hesselius i Copley, a qui va conèixer a Boston el 1765. El 1767 va viatjar a Londres gràcies a l'ajuda econòmica d'un grup d'empresaris, i hi va romandre dos anys, al costat de Benjamin West, amb qui va completar la seva formació. La influència sobre el seu estil de la pintura anglesa del segle XVIII i de l'obra del propi West es van fer patents en la seva evolució posterior. Al seu retorn, va treballar com a retratista a Maryland i a partir del 1776 es va traslladar a Filadèlfia, on també va ser molt actiu políticament. Durant la Revolució Americana, va participar en la milícia de Pennsilvània contra els britànics i, un cop assolida la independència el 1776, va retratar a grans personalitats i herois de la nova nació. Entre ells cal destacar el primer retrat oficial a cos sencer de George Washington (1779). A finals del segle XVIII, va començar a dedicar-se a les ciències naturals i va inaugurar el seu propi museu sense abandonar totalment la pintura si bé la seva activitat en aquest camp es va veure reduïda considerablement, limitant-se a retratar persones del seu cercle més íntim. Peale va col·laborar en la fundació de la Pennsylvania Academy of the Fine Arts el 1805 i al final de la seva vida, el 1822, va realitzar un autoretrat el qual es va convertir en una de les seves obres més representatives. Charles Willson Peale va ser l'únic dels grans pintors de l'època colonial, juntament amb Benjamin West i John Singleton Copley, que va romandre als Estats Units després de la Declaració d'Independència. Els seus fills, Rembrandt Peale i Rubens Peale, també van ser pintors. Willson Peale va morir a Filadèlfia el febrer de 1827.




Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Com a compositor, la seva música va partir dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura el 1811 de la lògia de Zurich. Va compondre també diverses cançons i va escriure dos concerts de piano (1812 i 1822), una simfonia (1812), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments. Va morir a Zurich el juliol del 1832.

Historical Map of Hildesheim, Germany. Published around 1760 in Augsburg by Tobias Conrad Lotter, Draughtsman Iohann Georg Wilhelm Wiehen
Historical Map of Hildesheim, Germany. Published around 1760 in Augsburg by Tobias Conrad Lotter, Draughtsman Iohann Georg Wilhelm Wiehen (2)

OBRA:

Vocal secular:

12 Maurergesänge, TB, op.9;
Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2);
Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818;
6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828);
Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825);
6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB;
Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., c1812, lost;
Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost;
Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)

---

Chbr.:
2 Pf Sonatas, G, E  (Zürich, 1804);
Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994);
Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808);
Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815);
3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Steve Davislim& Garrie Davislim (tenors); James Rutherford (bass); William Fong& Andrew Zolinsky (piano)
RECICLASSICAT: LISTE, Anton (1772-1832)
AMAZON: LISTE, A. - Sonatas & Cantata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LISTE, A. - Sonatas & Cantata



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAPORALE, Francesco (c.1700-1746) - Sonatas

$
0
0
Giovanni Paolo Panini and Studio - A capriccio of Hadrians mausoleum
Obra de Giovanni Paolo Pannini (1691-1765), pintor italià (1)


- Recordatori de Francesco Caporale -
En el dia de la commemoració del seu 271è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer a Piacenza, on va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, es va fer molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut va ser l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va morir a Roma l'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765)  



Parlem de Música...

Francesco [Andrea] Caporale (Napoli?, c.1700 - London, 15 d'abril de 1746) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es creu va néixer a Nàpols si bé es desconeix la seva vida anterior al 1735, moment en què va emigrar a Londres. Va ser allà on va assolir notorietat ja que segons Burney, el seu so era 'vocal, de to complet i dolç'. Aquest atribut el va convertir en el violoncel·lista més popular a Londres durant la dècada del 1740 sent contractat fins i tot per l'orquestra d'Händel. Com a compositor va publicar, el 1746, una col·lecció de 12 Sonates per a violoncel en què sis sonates eren de J.E. Galliard i les altres sis del mateix Caporale. Les seves sonates per a cello, generalment en tres moviments i en estil barroc, es van presentar amb una línia en solitari convencionalment florida i ornamentada on el fraseig va tendir a la brevetat en els moviments ràpids. Si bé algunes fonts sense documentar van situar a Caporale a Dublin entre els anys 1754 i 1757, es creu va morir a Londres l'abril de 1746.

OBRA:

XII Solos … VI of Sigr Caporale VI compos'd by Mr Galliard, vc, bc (London, 1746)
Sonata, 2 vc, in 6 Solos … compos'd by Sigr Bononcini and other Eminent Authors (London, 1748)
Solo, fl, in The Delightful Pocket Companion (London, c1745-63)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Francesco Caporale (c.1700-1746)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kristin von der Goltz (cello); Andreas Küppers (harpsichord & organ)
LAQUINTADEMAHLER: Caporale & Galliard- Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Caporale & Galliard- Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NASCIMBENI, Stefano (c.1561-1621) - Messa Paradis del Amours (1612)

$
0
0
Attributed to Andrea Vaccaro - Sta. Cecilia
Obra d'Andrea Vaccaro (1600-1670), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Andrea Vaccaro (Napoli, 8 de maig de 1604 - Napoli, 18 de gener de 1670) va ser un pintor italià vinculat a l'Escola Napolitana de Pintura. Membre d'una família d'artistes, Vaccaro va ser deixeble de Girolamo Imparato, un artista manierista d'àmbit local. Els seus inicis van ser més tenebristes, en clara sintonia amb l'obra de Caravaggio. Amb el temps, no obstant, i fruit de la influència d'autors com Bernardo CavallinoGuido Reni i Van Dyck, va anar modificant el seu estil fins a situar-se en el classicisme, més fàcil de vendre i visualment menys agressiu que el fosc tenebrisme de la seva joventut. El conjunt de la seva obra es va caracteritzar per les seves figures mesurades i l'absència, en general, de trets agressius en expressions i gestos, si bé algunes obres van mostrar escenes clarament dramàtiques i de patiment. Va morir a Nàpols el gener de 1670.

Font: En català: Andrea Vaccaro (1600-1670) En castellano: Andrea Vaccaro (1600-1670) In english: Andrea Vaccaro (1600-1670) - Altres: Andrea Vaccaro (1600-1670)  



Parlem de Música...

Stefano Nascimbeni (Mantova?, c.1561 - Novara, 23 de novembre de 1621) va ser un compositor italià. Es desconeix la major part de la seva vida documentant-se a partir del 1588 com a col·laborador de la col·lecció de compositors de Mantova "L’amorosa caccia" d'Alfonso Preti (fl.1582-1592). A partir del 1600 se'l va situar com a mestre de capella de la Catedral de Mantova en un càrrec que va preservar fins l'abril de 1609, any que va succeir a Gastoldi com a mestre de capella de la Capella Ducal de Santa Barbara, on també va rebre els ordres sagrats el 1612. Aquell mateix any va marxar de Mantova per a treballar com a mestre de capella de San Andrea de Portogruaro, en un càrrec que va preservar fins a la segona meitat del 1615. Els darrers anys va viure a Novara, ciutat on va morir el novembre de 1621.

OBRA:

Concerti ecclesiastici, 12vv (Venice, 1610)
Messe, libro I, 8vv, org (Venice, 1612)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, liber I, 8vv (Venice, 1616)
Motetti, 5–6vv (Venice, 1616); lost, cited in Canal
Madrigals, 4–5vv, 1588, 1588

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Stefano Nascimbeni (c.1561-1621)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Musicale di S. Barbara; Umberto Forni (conductor)
TACTUS: NASCIMBENI, S. - Messa Paradis del Amours, 1612
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NASCIMBENI, S. - Messa Paradis del Amours, 1612



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ERLEBACH, Philipp Heinrich (1657-1714) - Overtures

$
0
0
Jan van Kessel the Elder - Festoon, masks and rosettes made of shells
Obra de Jan van Kessel (I) (1626-1679), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Philipp Heinrich Erlebach -
En el dia de la commemoració del seu 303è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan van Kessel (I) (Antwerpen, bap. 5 d'abril de 1626 - Antwerpen, 17 d'abril de 1679) va ser un pintor flamenc. Descendent d'una destacada saga de pintors, va ser el nét per línia materna de Jan Brueghel el Vell i nebot de Jan Brueghel el Jove i de David Teniers II, de qui va ser deixeble. Igual que el seu avi, va conrear una àmplia varietat de gèneres pictòrics, entre els quals van destacar els bodegons, flors, animals, paisatges, al·legories i obres religioses. Com a pintor de flors va manifestar una clara influència del seu avi Jan Brueghel el Vell. Però dins d'aquesta temàtica, també podria considerar-se seguidor de Daniel Seghers, pintant gran nombre de garlandes que envolten cartel·les, gairebé sempre al voltant d'escenes realitzades per altres pintors. Va explorar també, encara que amb menor assiduïtat, representacions de caràcter al·legòric i va mostrar un gran interès per a la representació d'animals, mogut probablement per cert interès zoològic. La seva preferència, en aquest camp, es va centrar vers espècies de mida petita, principalment insectes, amfibis, peixos i aus. Mostra excepcional d'aquesta dedicació va ser la sèrie composta per quaranta petits coures coneguda com Les quatre parts del món. En aquestes petites peces va barrejar la descripció precisa d'animals reals i fantàstics, amb vistes de paisatges dels continents coneguts. Per a la representació d'animals es va inspirar, en múltiples ocasions, en obres d'altres pintors. Jan van Kessel va viure la major part de la seva vida a Anvers, ciutat on va morir l'abril de 1679.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan van Kessel (I) (1626-1679) In english: Jan van Kessel (I) (1626-1679) - Altres: Jan van Kessel (I) (1626-1679)



Parlem de Música...

Philipp Heinrich Erlebach (Esens, bap. 25 de juliol de 1657 - Rudolstadt, 17 d'abril de 1714) va ser un compositor alemany. Va ser un dels compositors principals d'Alemanya Central especialitzat, principalment, en música d'església i en concret en cantates de les que en va escriure centenars. Erlebach es va formar inicialment a la Cort de Frisia Oriental. Des d'alla, i per recomanació, se'l va enviar a Turíngia on va treballar durant els anys 1678-1679, primer com a músic i a partir del 1681 com a mestre de capella a la cort del comte Albert Anton von Schwarzburg-Rudolstadt. Allà va romandre-hi durant 33 anys com a mestre de capella. Durant aquest dilatat temps, va situar Turíngia en el mapa musical gràcies al notable èxit com a compositor. Va mantenir bona amistat i relació professional amb Johann Krieger, mestre de capella de la Cort de Weissenfels. El 1705 va participar, com a membre del seguici d'Albert Anton, en un acte d'homenatge a l'Emperador Josep I a Mühlhausen on,  amb l'orquestra de la cort Rudolstadt, va dirigir una obra cerimonial de gran format i que havia compost per a la ocasió. Els seus últims anys va rebre diverses mostres d'afecte i fins i tot de veneració. Com a professor, va tenir diversos alumnes entre ells Johann Caspar Vogler, qui posteriorment seria alumne de Bach. Com a compositor, va ser extraordinàriament productiu si bé, i malauradament, un devastador incendi l'any 1735 va destruir la major part del seu repertori format per abuntant música vocal religiosa i un centenar llarg d'obres instrumentals. Erlebach va morir a Rudolstadt l'abril de 1714.

OBRA:

Vocal secular:

Harmonische Freude musicalischer Freunde, vol.i (50 arias), 4vv, 2 vn, bc (Nuremberg, 1697, 2/1710); vol.ii (25 arias), 4vv, 2 vn, 2 va, 3 ob, bn, bc (Nuremberg, 1710); both vols. ed. in DDT, xlvi–xlvii (1914/R), 12 arias ed. in Organum, ii/8 (Leipzig, 1929), 7 in Friedlaender, others in Thomas, GMB, HAM, ii
Josephs neuer Kaiserthron: Serenade from Musicalia bei dem Actu homagiali Mulhusino, 28 Oct 1705, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, timp, bc, holograph, D-MLHr

Vocal religiosa:

Cantatas, S, A, T, B, unless otherwise indicated:
Ach, dass ich Wassers genug hätte, 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, D-Bsb, Dl
Ach Herr, strafe mich nicht, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1699, Dl
Christus ist mein Leben, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, LEm, WRh
Da dieser Elende rief, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Da ich ein wenig vorüber kam, A/B, 2 vn, 2 va, bn, bc, WRh
Das ist das ewige Leben, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, F-Ssp
Das ist je gewisslich wahr, motet, 5vv, D-Dl
Das weiss ich fürwahr, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, LEm
Das Wort ward Fleisch, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1698, F
Der Gerechte wird grünen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, WRh
Der Herr belohnet die wohl, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Der Herr erhöre dich, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 3 va, timp, bc, Bsb
Der Herr hat offenbaret, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1700, F, Dl; ed. in Organum, i/33 (Leipzig, 1962)
Der Herr hat offenbaret sein Wort, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, WRh
Der Herr ist nahe allen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, 1701, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1966)
Der Herr weiss die Gottseligen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Der Name des Herrn ist ein festes Schloss, 4vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb
Der Ruhm der Gottlosen stehet nicht lang, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb (inst parts lost)
Die Liebe Gottes ist ausgegossen, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1699, Dl
Die mit Tränen säen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb, Dl
Dies ist der Tag, motet, 4vv, RUS-KA; ed. in DDT, xlix–l (1915/R)
Die Welt will nur die Frommen hassen, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1700, D-F
Die Zeit ist aus, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1700, Dl
Er bricht herfür, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, F
Exultemus, gaudeamus, laetemur, 4vv, chorus 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1705, MLHr
Fürchtet euch nicht, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1700, F, LUC
Gelobet sei der Herr täglich, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Gelobet sei Gott der Herr, 4vv, 2 vn, bn, bc (frag.), 1700, Dl
Gott-geheiligte Sing-Stunde (C. Helm), 12 cants., 4vv, 2 vn, bc (Rudolstadt, 1704): Mein Herz bleibt Jesu stets getreu, A, T; Unruhige Gedanken, T; Betrübtes Herz, erfreue dich, A, B; Himmel, dir will ich vertrauen, S; Kehre wieder, armes Herz, S, A; Mein Geist ist nunmehr ganz genesen, A; Seele, lass endlich den Kummer verschwinden, T, B; Nun kann mich weder Kreuz noch Leiden, S; Ach mehr als zentnerschwere Last, S, A; Auf, mein Herz, entreisse dich, S; Ihr Augen, lasst euch nicht erschrecken, T, B; Lobe den Herrn meine Seele, T: RUl
Gott man lobet dich in der Stille, 4vv, 2 tpt, 3 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Gott will für alle seine Gaben (E. Neumeister), 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1708, WRh
Gratias agimus, 5vv, 2 vn, 3 va, vc, bc, F-Ssp
Held, du hast den Feind gebunden, 4vv, 3 ob, bn, 2 vn, 2 va, db, harp, bc, 1700, D-Dl
Herr, ich rufe zu dir, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dl
Herr unser Herrscher, 4vv, tpt, 2 vn, 2 va, db, bc, Bsb
Herr, wenn Trübsal da ist, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Herr, wer ist dir gleich, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Bsb, Dl
Hütet euch, dass eure Herzen nicht beschweret werden, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1700, F, Dl
Ich bin mit meinem Gott zufrieden (Aemilie Juliane), 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dl
Ich hebe meine Augen auf, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Ich will euch wiedersehen, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, 1701, Bsb, Dl, F
Ich will ihnen einen einigen Hirten erwecken, 4vv, 2 vn, 2 va, db, bc, 1701, Bsb
Ich will ihre Speise segnen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Ich will mit Brandopfer gehen, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, Bsb
Ich will Wasser giessen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1960)
Itzt sind angenehme Zeiten, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, 1700, Bsb
Jesu amabilis, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, 1697, Bsb
Jesu segne du dies Jahr (Neumeister), 4vv, 2 vn, bc, 1708, Bsb
Missa: Kyrie eleison, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb
Lobe den Herrn meine Seele, 4vv, 2 vn, 2 va, bc, Bsb; ed. O. von Steuber (Kassel, 1960)
Lobe, lobe den Herrn, 4vv, tpt, 2 vn, 2 va, bc, MÜG
Lobt Gott in seinem Heiligtum, chorale, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, timp, bc, UDa
Mein Herz ist bereit, T, 2 vn, 2 va, bc, Bsb
Nun danket alle Gott, chorale, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc (frag.), WRh
Scrutabor legem tuam, 5vv, 2 vn, 4 va, bc, Bsb
Seid barmherzig wie auch euer Vater, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1701, Dl
Selig sind die Friedfertigen, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Siehe, ich verkündige euch grosse Freude, 4vv, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1698, Bsb; ed. O. von Steuber (Stuttgart, 1960)
Siehe, lobet den Herrn alle Knechte, 5vv, 2 tpt, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb
Siehe, um Trost war uns sehr bange, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Bsb, Dl
Unsere Missetat drücket uns hart, 4vv, 2 vn, bn, bc, 1699, Dl
Viderunt omnes fines terrae, motet, 5vv, F, MÜp
Was erhebet sich die arme Erde, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl
Wer bin ich, Herr, motet, 5vv, RUS-KA; ed. in DDT, xlix–l (1915/R)
Wer sind diese mit weissen Kleidern, 4vv, 4 va, bc, 1688, D-Dl
Wie lieblich sind deine Wohnungen, 4vv, 3 vn, 2 va, bc, Bsb
Wohlan alle, die ihr durstig seid, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, 1699, Dl

Instrumental:

VI Ouvertures begleitet mit … Airs nach französischer Art, a 5, 6 (Nuremberg, 1693/R); 2 ed. in Organum, iii/15–16 (Leipzig, 1926)
VI Sonate, vn, va da gamba/vn, bc (Nuremberg, 1694); 1 ed. in Organum, iii/5 (Leipzig, 1924), 2 ed. in HM, cxvii–cxviii (1954)
March from Musicalia bei dem Actu homagiali Mulhusino, 1705, 2 tpt, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc, holograph, D-MLHr

---

Lost works:
Sacred vocal:
24 masses;
Historia nativitatis;
Historia Passionis;
Historia Resurectionis;
Actus Pentecostalis;
Rudolstädtischer Neujahrsabend;
6 cantata cycles;
Wohlausgearbeitete … Chor-Arien, 5vv, 1708;
Chorus symphoniacus oder … Chorarien, 4vv, 1708;
c300 single pieces

Ops:
Die Plejades oder Das Siebengestirne (F.C. Bressand), 1693;
Die erfreuete Schäfer-Gesellschaft, 1702;
Die siegende Unschuld unter dem Beispiele Hunonis, Grafen zu Oldenburg, 1702;
Der wahrsagende Wunderbrunnen, 1704

Other secular vocal:
Streit der Famae und Verschwiegenheit über die Liebe, serenade, 1696;
Der entthronte Winter, serenade, 1699;
Das durch Gottes Gnade … beglückte Ratsfeld, ballet, 1700;
Das vierfache Alter, serenade, 1700;
Ballett, 1701;
Der mit Segen umwundene … Erntekranz, ballet, 1703;
Das schwarzburgische Brunnenfest, serenade, 1705;
Die schwarzburgische Glücks- und Freudenernte, serenade, 1705;
incidental music to Der durch Heirat wohlberatene Armenische Prinz Philotheus, 1692, Schauspiel von dem Leben und Tod Kaiser Günthers, 1696, Dettlieb und Caramine, 1704;
184 further cants. and arias

Instrumental:
c120 ovs., sonatas, etc., 1–13 insts

Font: En català: No disponible En castellano: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) - In english: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) - Altres: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) 



Informació addicional... 

BERTALI, Antonio (1605-1669) - Sonatas

$
0
0
Gonzales Coques - Hearing
Obra de Gonzales Coques (c.1614-1684), pintor flamenc (1)


- Recordatori d'Antonio Bertali -
En el dia de la commemoració del seu 348è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gonzales Coques (Antwerpen, c.1614 - Antwerpen, 18 d'abril de 1684) va ser un pintor flamenc. Fill de Peter Willemsen Cock i d'Anne Beys, va ser batejat probablement el 8 de desembre de 1614 a l'església de Sant Jordi d'Anvers, si bé altres fonts van situar el seu naixement el 1618. Entre els anys 1626 i 1627 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc com a aprenent de Pieter Brueghel III, i potser també del mestre David Rijckaert II, pare de Catharina Rijckaert, la futura esposa de Gonzales Coques. A partir del 1640 es va matricular com a mestre independent en el gremi de pintors d'Anvers, del qual va ser elegit degà el 1664 i el 1679. El 1671 va ser nomenat pintor de cambra pel governador dels Països Baixos, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey. Com a pintor es va especialitzar en retrats personals i de grup. Va col·laborar amb freqüència amb altres pintors com Schubert von Ehrenberg, especialitzat en la pintura d'arquitectures, i Jacques d'Arthois o Pieter Neefs el Vell, que li van pintar els fons de paisatge. Coques va morir a Anvers l'abril de 1684.

Font: En català: No disponible En castellano: Gonzales Coques (c.1614-1684) In english: Gonzales Coques (c.1614-1684) - Altres: Gonzales Coques (c.1614-1684)  



Parlem de Música...

Antonio Bertali (Verona, 1605 - Wien, 17 d'abril de 1669) va ser un compositor i violinista italìa que va desenvolupar la major part de la seva carrera a Àustria. La seva vida és molt poc coneguda i pel que sembla va estudiar amb Stefano Bernardi, mestre de capella de la Catedral de Verona durant els anys 1611-1622. Gràcies al suport de Bernardi va obtenir un càrrec a la Cort Imperial a Viena. En aquest càrrec va servir-hi durant 42 anys com a instrumentista. Durant els seus primers anys a Viena va guanyar una sòlida reputació com a compositor de partitures per a ocasions especials de la Cort. Cantates, misses així com nombrosa música instrumental. Alhora, va gaudir del reconeixement com a violinista rebent el sobrenom de "violino nel valoroso". El 1649 va succeir a Giovanni Valentini com a mestre de capella de la Cort Imperial. Va compondre nombroses òperes que van ajudar a consolidar el teatre italià a Viena. El seu estil, sovint exuberant, va ser molt celebrat i citat posteriorment per diversos compositors. Si bé gran part del seu repertori es va perdre, la seva fama es va preservar gràcies, principalment, a les dues col·leccions de música instrumental publicades, pòstumament, els anys 1671 i 1672. Va morir a Viena l'abril de 1669.

Cornelis Claesz. van Wieringen - De Iurisdictie van Verona (1609)
Cornelis Claesz. van Wieringen (c.1577-1633) - De Iurisdictie van Verona (1609) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
L’inganno d’amore (prol, 3, B. Ferrari), Regensburg, 24 Feb 1653, lost, pubd lib A-Wn
Theti (favola dramatica, prol, 5, Diamante Gabrielli), Vienna, Hof, 13 July 1656, pubd lib Wn
Il rè Gelidoro (prol, 3, A. Amalteo), Vienna, Hof, 19 Feb 1659, lost, pubd lib Wn
La magia delusa (prol, 1, Amalteo), Vienna, Favorita, 4 June 1660, Wn
Gli amori d’Apollo con Clizia (prol, 1, Amalteo), Vienna, Hof, 1 March 1661, lost, pubd lib Wn
Il Ciro crescente (prol, 3 intermezzos, Amalteo), Vienna, Laxenburg, 14 June 1661, Wn
La Zenobia di Radamisto (prol, 3, C. de’ Dottori), Vienna, Hof, 18 Nov 1662, Act 3 and pubd lib Wn
Untitled opera [incipit: Pazzo amor] (prol, 1), Vienna, Hof, ?18 Nov 1664, Wn
L’Alcindo (prol, 3, A. Draghi), Vienna, Hof, 20 April 1665, prol and pubd lib Wn
La contesa dell’aria e dell’acqua (festa a cavallo, F. Sbarra), Vienna, Hof, 24 Jan 1667, lost, pubd lib Wn [vocal music by Bertali, ballets by J.H. Schmelzer]
Doubtful: Niobe (introduttione alla barriera, 3, Gabrielli), Mantua, Ducale, 15 Feb 1652, pubd lib US-Wc: Theti (favola dramatica, prol, 5, Gabrielli), Mantua, Ducale, 24 Feb 1652, pubd lib Wc [relationship to Theti for Vienna, 1656, is unknown]; Cibele ed Ati (intermezzo), Vienna, ?Dec 1666

Other:
40 ‘compositioni morali e spirituali’, 1–6vv, some with insts;
14 occasional cantatas, 1–9vv, insts;
134 ‘compositioni amorose’, 1–8vv, some with insts: most lost, extant works in A-Wn, S-Uu

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il pentimento, l’amore verso Dio, Vienna, 1661, lost, pubd lib Wn
Maria Maddalena (Draghi), Vienna, 1663, Wn
Oratorio sacro [title unknown], Vienna, 1663, lost
L’inferno deluso (Sbarra), Vienna, 1665, lost, pubd lib I-Vnm
La strage degl’innocenti, Vienna, 1665, A-Wn (facs. (New York, 1986)); ed. in Olsen

Other:
2 motets, 1649, 1653
Missa Resurrectionis, SSAATTB, 2 tpt, 2 cornett, 5 tbn, str, bc; ed. B. Clark (Huntingdon, 1987)
Missa semiminima, SSAATTBB, 4 tbn, str, bc; ed. W. Fürlinger (Altötting, 1985)
Ecce illuxit nobis, vv, 6vv, 3 rec, 2 vn, va, bc; ed. K. Ruhland (Altötting, 1992)
32 masses, 8 requiem masses, 32 ints, seq, 8 Vespers, 10 Complines, 16 Mag, 5 TeD, 73 ants, 16 lits, 5 lessons and resps, 78 pss, 75 motets: most lost, extant works in A-KR, Wgm, Wn, CZ-KRa

Instrumental:

Thesaurus musicus, a 3 (Dillingen, 1671), lost
Prothinia suavissima, 24 sonatas a 3–4 (n.p. [?Dillingen], 1672), some doubtful, see Kačic

Sonatas:
11 ‘con trombe solenni’ a 13–18;
29 a 3–8;
10 for 2 vn, tbn/b viol, bc;
1 for vn, bc:
some lost, extant works in CZ-KRa, D-Mbs, S-Uu;
6 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1972), 2 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1971), 1 ed. R. Wigness and R.P. Block (London, 1975), 23 ed. in Zink, 1 ed. in RRMBE, lxxxii (1997), 2 ed. B. Clark (Huntingdon, 1998)
Chiacona, vn, bc, ed. in RRMBE, lxxxii (1997)

Literatura:

Instructio musicalis, A-KR
Sequuntur regulae compositionis, Wst

Font: En català: No disponible En castellano: Antonio Bertali (1605-1669) In english: Antonio Bertali (1605-1669) Altres: Antonio Bertali (1605-1669) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Le Concert Brise; William Dongois (conductor) 
RECICLASSICAT: BERTALI, Antonio (1605-1669)
AMAZON: BERTALI, A. - Sonatas
SPOTIFY: BERTALI, A. - Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

D'INDIA, Sigismondo (c.1582-1629) - Novi concentus ecclesiastici (1610)

$
0
0
Mathieu Le Nain - Musicians (c.1677)


- Recordatori de Sigismondo d'India -
En el dia de la commemoració del seu 388è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mathieu Le Nain “le Chevalier” (Laon, 1607 - Paris, 20 d'abril de 1677) va ser un pintor francès i membre de la família Le Nain, formada pels seus germans Antoine Le Nain i Louis Le Nain. Tots tres es van formar i treballar conjuntament al llarg del temps. Instal·lats a París des de la dècada del 1630, on van ser membres fundadors, el 1648, de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. Fruit de la semblança dels seus estils pictòrics i de les habituals col·laboracions entre ells, normalment se'ls cita amb el cognom Le Nain sense individualitzar-ne les obres. A banda d'escenes de gènere i religioses, també van ser autors de nombroses miniatures i retrats. En el cas de Mathieu, el 1633 va ser nomenat pintor oficial de París pel que va ser nomenat cavaller. Mathieu Le Nain va morir a París l'abril de 1677.




Parlem de Música...

Sigismondo d'India (Palermo, c.1582 - Modena?, 19 d'abril de 1629) va ser un cantant i compositor italià i un dels més importants del seu temps. Es desconeix gran part de la vida inicial i formació d'India i es creu va néixer a Palermo on se'l va relacionar amb Don Carlo d'India, un noble de Palerm resident a Nàpols a partir del 1592. Per tant, es creu va rebre formació a Nàpols a càrrec de Giovanni de Macque. A partir d'aleshores i no abans del 1600, es creu va viatjar per Itàlia on va visitar diverses corts a la cerca de feina. De fet, i a partir de les dedicatòries de les seves obres, se'l pot situar a Florència, Mantova, Roma i de nou a Nàpols. A partir del 1610 va treballar al servei del Ducat de Parma i Piacenza on va compondre per a les festes i cerimònies locals. El 1611 va ser nomenat director de música de cambra de la cort de Carlo Emanuele I de Savoia, a Torí, on hi va romandre fins el 1623. Precisament i del seu monumental corpus musical, la majoria de les seves obres van datar d'aquest període posant èmfasi en la música secular, gènere pel qual va publicar centenars de partitures. Entre l'octubre de 1623 i l'abril de 1624 va treballar al servei de la cort dels Este a Modena. Després es va traslladar a Roma on va rebre la protecció del cardenal Maurizio de Savoia i a qui va dedicar alguns dels seus oratoris com Sant' Eustachio (1625). Un any més tard va estrenar la seva Missa 'Domine, ad et clamavi' en honor al Papa Urbà VIII. A partir del 1627 va intentar guanyar un concurs per a la composició de la música del casament entre el duc Odoardo Farnese de Parma amb Margarida de Medici, la filla de Cosimo de' Medici, i que finalment va ser adjudicat a Monteverdi. Poc després va rebre una oferta de la cort de Maximilià I de Baviera si bé es creu no va tenir temps d'acceptar, morint a Modena l'abril de 1629.

Mario Cartaro (1540-1620) - Panormus urbs felix et conca aurea; Kupferstich, 1581
Mario Cartaro (1540-1620) - Panormus urbs felix et conca aurea; Kupferstich, 1581 (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Zalizura (pastoral, L. d'Agliè), inc., I-Tn; title and authorship doubtful, see Walker, 1990
Canzonetta maritima (B. Morendo), Piacenza, 1610, possibly by d'India, according to MGG1

Secular songs and duets:
Le musiche, 1, 2vv, bc (hpd/chit/arpa doppia/other insts) (Milan, 1609) [1609]
Le musiche, 2vv, bc (Venice, 1615) [1615]
Le musiche … libro III, 1, 2vv, bc (Milan, 1618) [1618]
Le musiche, con alcune arie, con l'alfabetto per la chitarra … libro IV, 1, 2vv, bc (chit/hpd/arpa doppia/other insts) (Venice, 1621) [1621]
Le musiche, con alcune arie, con l'alfabetto per la chitarra … libro, V, 1v, bc (chit/hpd/arpa doppia/other insts) (Venice, 1623) [1623]

for 1v:
Ahi! chi fia che consoli, 1618;
Amico, hai vinto (B. Tasso), 1621;
Ancidetemi pur (d'India), 1623;
Andate a mitigar, 1609;
Apertamente dice la gente (Chiabrera), 1609;
Arditi baci miei (Leoni), 1618;
Bellissima Dori, 1609;
Ben'è ver ch'ei pargoleggia (Chiabrera), 1609;
Cara mia cetra andianne, 1609;
Che farai, Meliseo? (Sannazaro), 1609;
Che stringo? ah' dove sono? (d'India), 1621;
Che veggio, ohimè, che miro? (d'India), 1621;
Come’è soave cosa (Guarini), 1618;
Crud'Amarilli, che col nome ancora (Guarini), 1609;
Da l'onde del mio pianto, 1609;
Di quel rosignuolo, 1621;
Donna i' vorrei dir molto (Marino), 1609;
Donna, mentr'io vi miro (Guarini), 1609;
Donna, siam rei di morte (Marino), 1618
Ecco la luce (Chiabrera), 1609;
E pur tu parti (Castellano), 1618;
Ferma, ascolta, Licori, 1609;
Ferma, Dorinda mia, 1609;
Forsennata gridava (Tasso), 1609;
Forse vien fuor l'aurora, 1609;
Giunto a la tomba (Tasso), 1618;
Hor che 'l ciel (Petrarch), 1618;
Infelice Didone (d'India), 1623, inc. polyphonic version I-MOe;
Intenerite voi, lagrime mie (Rinuccini), 1609;
Io che del ciel, 1623;
Io son del duol sì vinto (Pocaterra), 1609;
Io veggio pur pietade ancora (Guarini), 1618;
Io viddi in terra (Petrarch), 1609
Lagrimat'occhi miei (Villifranchi), 1618;
Là tra le selve, 1609;
Là tra 'l sangue (Tasso), 1609;
Ma che? squallid'e oscuro (Tasso), 1609;
Mentre che'l cor (Petrarch), 1621;
Mercè grido piangendo, 1618;
Mirate dal gran tronco (Marino), 1609;
Misera me fia vero (d’India), 1623;
Misera non credea (Tasso), 1609;
Nelle guancie di rose, 1609;
O bella destra (Tasso), 1618;
O ben mio, dove sei? (Caccianemici), 1618;
Occhi begli, et amorosi, 1609;
Occhi, convien morire, 1618;
O che gradita, 1623;
O del cielo d'amor unico sole, 1623;
O gioia de' mortali, 1623;
Oh quanto in sua beltà, 1609;
O primavera, gioventù dell'anno (O dolcezz'amarissime d'Amore, Ma se le mie speranze, Qui pur vedrolla, O lungamente sospirato) (Guarini), 1609;
O se torna io mio sol, 1609
Pallidetta qual viola è (Ferranti), 1621;
Piange, madonna (Marino), 1609;
Pianget', occhi miei lassi (Petracci), 1609;
Piangono al pianger mio (Rinuccini), 1609;
Piansi e cantai (Bembo), 1621;
Qual fiera si crudel (Sannazaro), 1609;
Quell'infedele (Querini), 1621;
Quella vermiglia rosa (Rinuccini), 1609;
Questo dardo, quest'arco, 1623;
Riede la primavera (Marino), 1609;
Scherniscimi, crudele (Marino), 1618;
Se bel rio (Chiabrera), 1609;
Se 'n me donna movete, 1609;
Sfere fermate, 1623;
Son gli accenti ch'ascolto, 1609;
Sovente all'hor (E diceva piangendo, Forse averrà) (Tasso), 1609;
Sprezzami, bionda (Ferranti), 1621;
Sù, sù, destati, Clori, 1623
Torna, dunque, deh torna (Marino), 1621;
Torna il sereno zefiro, 1623;
Tu mi lasci, o cruda (Bonardo), 1621;
Tu parti, ahi lasso (Marino), 1609;
Tutto il dì piango (Petrarch), 1618;
Una placid'auretta, 1609;
Un dì soletto (Chiabrera), 1609;
Vaghe faville, 1609;
Voglio il mio duol scoprir (Ferranti), 1621;
Voi ch'ascoltate (Petrarch), 1618;
Vorrei baciarti, o Filli (Marino), 1609;
Vostro fui, vostro son (Tasso), 1609

for 2vv:
Alla guerra d'amore (Marino), 1615;
Ardo lassa o non ardo (Ma se non è piacer, Ma se quest'è pensier, Colpa mia fora ben, Amo o non amo, Io gelo, dunque io ardo, È gentil cosa Amor, Anzi amiamo) (Marino), 1615;
Argo non vide mai (D'auro ha, Così qualhor, Hor dalla nube, Fa nove crespe l'aura, Stassi l'avaro sguardo, Dolce color, Ma nella bocca) (Tasso), 1615;
Che fai, Tirsi gentile (Marino), 1609;
Chi nudrisce tua speme (Chiabrera), 1615;
Della nascente aurora, 1618;
Dove potrò mai gir, 1609;
Ecco Filli mia bella, 1615;
Fresch'herbette novelle (Gualtierotti), 1609
La mia Filli crudel, 1615;
Langue al vostro languir (Guarini), 1615;
Occhi della mia vita, 1621;
O leggiadr'occhi, 1615;
Porto celato il mio nobil pensier (Nudrisco il mesto cor, Giamai l’alma respira, Così per ben amar), 1615;
Questa mia Aurora, 1618;
Soccors'ohimè ben mio, 1618;
Sù, sù, prendi la cetra, 1615;
Voi bacciatrici, 1615

Madrigals etc.:
Il primo libro de madrigali, 5vv (Milan, 1606) [1606]
Villanelle alla napolitana, libro I, 3–5vv (Naples, 1608, lost; 2/1610) [1610]
Libro secondo de madrigali, 5vv (Venice, 1611) [1611]
Libro secondo delle villanelle alla napolitana, 3–5vv (Venice, 1612) [1612]
Il terzo libro de madrigali con il suo basso continuo da sonar con diversi instromenti da corpo a beneplacito; ma necessariamente per gli 8 ultimi 5vv, bc, inst (Venice, 1615) [1615]
Il quarto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1616) [1616a]
Il quinto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1616) [1616b]
Le musiche e balli, 4vv, bc (Venice, 1621) [1621]
Settimo libro de madrigali, 5vv (Rome, 1624) [1624a]
Ottavo libro de madrigali, 5vv, bc (Rome, 1624) [1624b]

A Dio, Filli, ben mio, 1621;
A gli amori, 3vv, 1612;
Ah ch'io ardo a bei lumi, 1624a;
Ah con che novi inganni, 1624a;
Ahi Filli, non credevi, 3vv, 1610;
Ahi per uscir di pene, 3vv, 1610;
A le gemme, ai tesori, 1621;
Alla bella cagion de' miei martiri, 3vv, 1612;
Alme luci beate, 1624b, J x;
Al nascer mio per sort'iniqu'e fella, 3vv, 1610;
Al partir del mio sole (Guarini), 1606, S i, M;
Al tuo vagho pallore, 1616a;
Al vostro dolce azzurro (Tasso), 1616a;
Amiam, Fillide, amiamo (Guarini), 1611, S ii;
Amor fatto di neve, 1616b;
Amorosi miei sol', 5vv, 1610;
Andianne a premer latte (Manno), 1611, S ii;
Anima del cor mio, 3vv, 1612;
Ardemmo insieme, bella donna et io (Guarini), 1615, J xv, S iii;
Aure placid'e volanti, 1621
Belle dive ai suoni, 4vv, 1612;
Candidete viole, 1611, S ii;
Care note amorose, 3vv, 1610;
Chiari lumi del ciel, 3vv, 1612;
Ch'io non t'ami (Guarini), 1606, S i, M;
Chi per sentier alpestre (Lodovico d'Agliè), 1621;
Chi vuol haver felice (Guarini), 1615, J xv, S iii;
Cor mio, deh non languire (Guarini), 1606, S i, M;
Crud Amarilli, che col nome ancora (Guarini), 1606, S ii, M;
Crudel, perchè mi fuggi?, 1611, S ii;
Crudel, se si m'odiate, 1611, S ii;
Cura gelata e ria (Guarini), 1616b;
Da che l'alba i poggi indora (d'Agliè), 1621;
Da l'animata rosa, 1611, S ii;
Da ria man al tuo sen, 1624a;
Deh chi mi fa languire, 1615, J xv, S iii;
Deh s'io v'ho dato, 1615, J xv, S iii;
Dhe, poi ch'era nei fati (Guarini), 1616a;
Dispietata pietate (Tasso), 1615, J xv, S iii;
Dite del foco mio, 1624a;
Dolci e bei fratelli amori, 3vv, 1612;
Donna, longe da voi (Tasso), 1616a;
Donna, quanto più a dentro (Tasso), 1615, J xv, S iii;
Dorinda, ah dirò mia (Guarini), 1624b, J x;
Dove, ah dove te n' vai?, 1615, J xv, S iii;
Dove fuggi, crudel, 3vv, 1612;
Dove misero mai (Chiabrera), 1616a;
Dov'è quel sol, 1621;
Dove son io?, 1615, J xv, S iii;
Dovrò dunque morire, 1615, J xv, S iii
Ecco autunno, 1621;
Ecco Cintia che torna, 1624b, J x, S iii;
Ecco il sol che ne vien fuori, 1621;
Ecco il sol, mirate homai, 1621;
Ecco l'Aurora, 3vv, 1612;
Ecco l'onde d'argento, 1616b;
Ecco morirò dunque, 1624a;
Ecco un legato d'amore, 1621;
È partito il mio bene (Marino), 1615, J xv, S iii;
Felice chi vi mira, 3vv, 1610;
Felice chi vi mira (Guarini), 1606, S i, M;
Felice primavera (Tasso), 1616b;
Ferir quel petto Silvio (Guarini), 1624b, J x;
Feritevi, ferite (Marino), 1611, S ii;
Fiero Nume, 1621;
Fillide mia, de la tua bianca mano, 3vv, 1610;
Filli, mirando il cielo, 1606, S i, M;
Filli, nel tuo partire, 3vv, 1610;
Fiume, ch'a l'onde tue (Ongaro), 1606, S i, M;
Foglio de' miei pensieri (Marino), 1611, S ii;
Fronde e fiori novelli, 4vv, 1612;
Fronde, tremole odorate, 1621;
Fuggi, mio core (Marino), 1611, S ii;
Fugg'io quel disleale, 1616b;
Fuor d'amor non s'è vivo, 1611, S ii
Gioite, voi prole, 1621;
Gite al ciel del mio amor, 3vv, 1612;
Godea del sol, 1624b, J x;
Guerrieri vestiti, 1621;
Ha di serp'l velen, 1606, S i, M;
Hoggi nacque ben mio (Guarini), 1616b;
Hor ch'è giunto il partire, 1616a;
Hor che lungi da voi (Chiabrera), 1611, S ii;
Hor che per l'onde, 1621;
Hor chi fia, 4vv, 1612;
I forti scudi, 1621;
Il sol d'honore, 1621;
Indarno Febo il suo bell'oro (Chiabrera), 1615, J xv, S iii;
Intenerite voi, lagrime mie (Rinuccini), 1606, S i, M;
Interdette speranz'e van desio (Sannazaro), 1606, S i, M;
Io ardo e l'ardor mio, 3vv, 1610;
Io mi sento morir (Guarini), 1616b;
Io mi son giovinett'e rido, 1615, J xv, S iii;
Io moro, e consolato (Guarini), 1624a;
Io parto, anima mia, 1624a;
Io parto si ma parte meco (Marino), 1611, S ii;
Ite, sospiri ardenti, 1624a;
I vostri dolci sguardi, 3vv, 1610
Là dove sono i pargoletti amori (Tasso), 1616b;
La giovinetta scorza (Tasso), 1616b;
Langue l’anima mia, 1624a;
Lasso, dicea Fileno, 1615, J xv, S iii;
Le più belle citelle (Guarini), 1616b;
Lidia, ti lasso (Marino), 1624b, J x;
Lilla, un bacio ti chiesi, 1624a;
Lume di due serene e giovinette, amorose pupille (Chiabrera), 1616a;
Ma che tardi, Mirtillo (Guarini), 1616a;
Ma con chi parl', ahi lassa? (Guarini), 1606, S i, M;
Madonna, udite (Guarini), 1616b;
Ma se con la pietà (Guarini), 1624b, J x;
Mercè grido piangendo, 1615, J xv, S iii;
Messaggier di speranza, 1616a;
Mirate nel cielo notturno (d'Agliè), 1621;
Ne Amor sì acuti strali, 3vv, 1610;
Nei vostri dolci baci (Tasso), 1616a;
Ne le grotte, 1621;
Non da l'Indiche vene, 1624a;
Non è di gentil core, 1615, J xv, S iii;
Non più nell'horide selve, 1621;
Non più saette ardenti, 4vv, 1610;
Non più veda, 1621;
Non saettar più amore, 3vv, 1610
O aventurosi amanti, 1621;
O begl'occhi, o pupilette, 1621;
O bramato Arione, 1621;
Occhi belli, occhi sereni, 5vv, 1610;
Occhi de la mia vita, 1624a;
Occhi, de' miei desiri, 3vv, 1612;
O chiome errante (Marino), 1611, S ii;
O com'è dolce il gioir, 1621;
O dei alpi alteri numi, 3vv, 1612;
O de numi altero Nume, 4vv, 1612;
O de più fertil colle, 5vv, 1612;
O di Pindo almo cantore, 3vv, 1612;
O dolce e care spene, 3vv, 1612;
O felice a sì bel lume, 1621;
O fortunata rosa, 1616a;
O fortunati miei dolci sospiri, 3vv, 1610;
O fugace, o superba, 1615, J xv, S iii;
O gioia de mortali, 5vv, 1612;
Oh che luce, oh che gioia, 1611, S ii;
Ombros'e care selve (Guarini), 1615, J xv, S iii;
O piaggie selvaggie, 1621;
O rimembranza amara (Rasi), 1615, J xv, S iii
Pallidetto mio sole (Marino), 1624b, J x;
Pargoletta è colei (Marino), 1616a;
Parlo, miser, o taccio? (Guarini), 1606, S i, M;
Pensier che nato sei, 1624a;
Perchè non mi mirate, 1615, J xv, S iii;
Per lo soverchio affanno, 1614a;
Presa fu l'alma al laccio, 3vv, 1610;
Pur venisti, cor mio (Guarini), 1606, S i, M;
Quale Amor mercede, 1621;
Quando farai ritorno, 3vv, 1612;
Quando mia cruda sorte (Guarini), 1616b;
Quando quel bianco lino (Marino), 1616b;
Quando tra le dorate, 1616b;
Quasi tra rose e gigli, 1606, S i, M;
Quel augellin che canta (Guarini), 1615, J xv, S iii;
Quel neo, quel vago neo (Marino), 1616b;
Qui fra l'herbette e i fior', 4vv, 1612;
Ridono per li prati, 1624b
Scherzan qui leggiadri amori, 3vv, 1610;
Schiera d'aspri martiri (Chiabrera), 1611, S ii;
Se la doglia e 'l martire (Marino), 1616a;
Sentiassi, Eurillo, 1611, S ii;
Se tu felice sei, 1624a;
Se tu, Silvio crudel, mi saettasti (Guarini), 1624b, J x;
Silvio, come son lassa (Guarini), 1642b, J x;
Son sì belle le rose, 4vv, 1610;
Sospir che del bel petto (Marino), 1616b;
Sovra le verdi chiome (Tasso), 1616b;
Strana armonia d'amore (Marino), 1616a;
Stringi'l forte amante, 1621;
Sù, ninfe leggiadre (d'Agliè), 1621;
Sù rapidi, correte, 1621;
Tempesta di dolcezza (Marino), 1611, S ii;
Tornate, o cari baci (Marino), 1611, S ii;
Tosco, non foco (Marino), 1616a;
Tu m'uccidi, cor mio, 3vv, 1612;
Tu non miri, Coridon, 1621;
Udite, lagrimosi spirti (Guarini), 1624a;
Uscite a rimirar, ninfe e pastori, 3vv, 1610;
Vagheggiate, ignote genti, 1621;
Vago cielo d'amore, 1624a;
Voi ché la morte mia negl'occhi havete (Marino), 1616a;
Voi dissi e sospirando (Guarini), 1616b

Vocal religiosa:

Oratorios:
Sant' Eustachio (sacred drama, L. d'Agliè), Rome, 1625, lost

Other:
Novi concentus ecclesiastici, 2, 3vv, bc (Venice, 1610) [1610a]
Liber secundus sacrorum concentuum, 3–6vv (Venice, 1610) [1610b]
Liber primus motectorum, 4, 5vv, bc (Venice, 1627) [1627]
Missa ‘Domine, clamavi ad te’, 1626, lost
Ad te Domine levavi, 4vv, 1627;
Angelus Domini, 4vv, 1627;
Anima mea quam bonum, 2vv, 1610a;
Assumpta est Maria, 4vv, 1627;
Audite omnes gentes, 2vv, 1610a;
Beata es Virgo Maria, 2vv, 1610a;
Beati immaculati, 4vv, 1627;
Circumdederunt me, 4vv, 1627;
Clamavi ad te Domine, 3vv, 1610a;
Deus meus, 4vv, 1627;
Dilectus meus, 2vv, 1610a;
Diligam te Domine, 2vv, 1610a;
Domine Deus meus, clamavi, 2vv, 1610a;
Domine Deus meus, in te speravi, 3vv, 1610a;
Domine Deus vite mee, 4vv, 1627;
Domine prevenisti, 4vv, 1627;
Domine, probasti me, 5vv, 1610b
Ecce Sponsus venit, 2vv, 1610a;
Ego sum panis vivus, 4vv, 1610b;
Et vidi alterum angelum, 4vv, 1610b, 1627;
Exaudi Deus orationem meam, 4vv, 1627;
Exaudi Domine vocem meam, 4vv, 1627;
Filiae Hierusalem, 3vv, 1610a;
Gaude Maria, 4vv, 1627;
Heu mihi Domine, 4vv, 1627;
Hodie Christus, 4vv, 1627;
In principio creavit Deus, 4vv, 1627, GB-Och;
Iste cognovit, 4vv, 1627;
Isti sunt duae olivae, 2vv, 1610a;
Isti sunt duo viri, 2vv, 1610a;
Isti sunt qui viventes, 2vv, 1610a;
Isti sunt viri sancti, 2vv, 1610a;
Istorum est, 4vv, 1627;
Lauda anima mea, 6vv, 1610b;
Legem pone mihi, 5vv, 1610b
Magnum haereditatis, 3vv, 1610b;
Memento nostri Domine, 2vv, 1610a;
O admirabile commercium, 2vv, 1610a;
O altitudo, 3vv, 1610b;
O anima mea, 2vv, 1610a;
O bone Iesu quid fecesti, 2vv, 1610a;
O dulcis Iesu quam amabilis, 2vv, 1610a;
O patria mea, 2vv, 1610a;
Osculare o beata peccatrix, 2vv, 1610a;
Pacem relinquo vobis, 5vv, 1610b;
Pastor egregie, 4vv, 1610b;
Plorabitis et flebitis, 3vv, 1610a;
Proba me Domine, 2vv, 1610a;
Quatuor animalia, 6vv, 1610b;
Qui coelorum contines, 5vv, 1610b
Salve o pia mater, 2vv, 1610a;
Sancta Maria, ora pro nobis, 4vv, 1627;
Sitivit in te, 2vv, 1610a;
Sit tibi laus, 3vv, 1610b;
Sub tuum praesidium, 3vv, 1610b;
Super flumina Babylonis, 3vv, 1610a;
Timor et tremor, 5vv, 1610b;
Tradent enim, 4vv, 1627;
Transfige Domine, 4vv, 1627;
Tu es gloria mea, 4vv, 1610b;
Tui recordatio nominis, 2vv, 1610a;
Veniens de Libano, 2vv, 1610a;
Veni sponsa Christi, 4vv, 1627;
Venite exultemus, 3vv, 1610a;
Vias tuas Domine, 3vv, 1610a;
Videte miraculum, 3vv, 1610a

Font: En català: No disponible En castellano: Sigismondo d'India (c.1582-1629) In english: Sigismondo d'India (c.1582-1629) - Altres: Sigismondo d'India (c.1582-1629)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Affetti Musicali
AMAZON: D'INDIA, S. - Mottetti
SPOTIFY: D'INDIA, S. - Mottetti



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FRANCESCHINI, Gaetano (c.1730-c.1790) - Sonatas Op. 1 (1769)

$
0
0
Canaletto - Lock near Dolo (1776)



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (Venezia, 7 d'octubre de 1697 - Venezia, 19 d'abril de 1768) va ser un pintor italià i un dels més importants de la història del seu país. Va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca, amb qui també va començar a treballar, el 1716, com a aprenent juntament amb el seu germà. Gràcies aquests primers anys, l'artista va començar a familiaritzar-se amb els paisatges urbans alhora que va començar a estudiar amb Luca Carlevarijs, pintor de ciutats i arquitectures. El 1719, va viatjar juntament amb Bernardo Canal a Roma per a realitzar les escenografies de les òperes de Scarlatti. Aquest viatge va esdevenir crucial en la seva vida ja que va conèixer l'obra de Giovanni Paolo Pannini un dels pintors de referència de la seva època, seguidor de l'emergent corrent vedutista, i especialitzat en grans paisatges i ruïnes clàssiques. Precisament a Roma va ser on va començar a pintar vistes i zones urbanes, tornant a Venècia el 1720 on es va registrar en el gremi de pintors de la ciutat. En aquest moment, la seva tècnica pictòrica de es va centrar en els contrasts de llum, així com en una tècnica directa sense l'ús d'esbossos previs preparatoris del quadre final. Les seves primeres obres van datar de la dècada de 1720 a 1730. En aquesta època va començar a entaular amistat amb qui seria el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cònsol anglès a la república de Venècia. Va ser en aquest període que Canaletto va firmar els seus millors treballs. Entre els anys 1740 i 1741 va realitzar un viatge pel riu Brenta durant el qual va crear nombroses pintures. En la dècada del 1740 va començar a variar la seva tècnica i va usar una pinzellada més lleugera i imprecisa. Els seus colors van abandonar la foscor i van accentuar l'ús de la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que van dotar els quadres de gran lluminositat. El 1746 es va traslladar a Anglaterra on hi va treballar deu anys. Al tornar a Venècia el 1756, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Pintura i Escultura. La tècnica dels seus últims anys es va caracteritzar per un estil menys elaborat, més superficial i per la repetició de paisatges de forma sistemàtica. No obstant, la qualitat que va donar a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir una influència cabdal per la pintura paisatgística del segle XVIII i XIX. Va morir a Venècia l'abril de 1768.




Parlem de Música...

Gaetano Franceschini (c.1730 - c.1790) va ser un compositor italià. Es desconeix la pràctica totalitat de la seva vida més enllà de la publicació d'una col·lecció de Sonates per a dos violins i baix continuo Op. 1 (Àmsterdam, 1769). També se'l cita en una informació apareguda a Charleston on potser va formar part de la Societat de Santa Cecília, fundada el 1762. Es creu va morir a l'entorn del 1790 en una ciutat desconeguda.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Gaetano Franceschini (c.1730-c.1790)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia della Magnifica Comunità
TACTUS: FRANCESCHINI, G. - Opera I
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRANCESCHINI, G. - Opera I



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RUBINO, Bonaventura (1600-1668) - Vespro per lo Stellario della Beata Vergine (1644)

$
0
0
Jan Boeckhorst - Mary Magdalene (c.1650)
Obra de Jan Boeckhorst (c.1604-1668), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Jan Boeckhorst (Münster, 1604 - Antwerpen, 21 d'abril de 1668) va ser un pintor alemany. Es va formar a la seva població natal abans de viatjar, el 1626, a Anvers on, segons Cornelis de Bie, va entrar al taller de Jordaens i es va registrar en el Gremi de Sant Lluc a partir del 1633. També en aquells anys va iniciar una breu col·laboració amb Rubens per a les decoracions de la Pompa Introitus Ferdinandi, sota petició del cardenal-infant Fernando d'Àustria. També va col·laborar en una sèrie de pintures mitològiques sota encàrrec de Felip IV per a la Torre de la Parada de Madrid. El 1635 va viatjar a Itàlia on hi va romandre fins el 1637. Des d'allà es creu va tornar a Anvers on algunes fonts asseguren que va rebre l'encàrrec de finalitzar obres inacabades de Rubens. També va ser col·laborador habitual dels pintors Frans Snyders i Jan Wildens sent l'autor d'algunes figures en les seves obres. A partir del 1650, i després de l'èxit assolit per Van Dyck, es va aproximar a l'estil d'aquest amb un cromatisme més càlid, composicions més expressives i a vegades més teatrals. La seva temàtica, variada i extensa, va englobar des de retaules fins a escenes mitològiques, de gènere i retrats. Va morir a Anvers l'abril de 1668.




Parlem de Música...

Bonaventura Rubino (Montécchio di Darfo, 1600 - Palermo, 1668) va ser un compositor italià. Es va formar en teologia des de jove per entrar com a frare de l'Orde de Frares Menors Conventuals. A partir del 1643 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Palerm, ciutat on també va ser membre de l'Acadèmia dels Accesi. A Palerm hi va treballar activament fins el 1665, l'any de la seva jubilació, desenvolupant una notable carrera com a músic d'obra religiosa. En aquest sentit, el seu major èxit van ser les seves Vespro per lo Stellario della Beata Vergine per a la Basílica de Sant Francesc d'Assís de l'agost de 1644. També va ser autor de nombroses col·leccions de música religiosa amb centenars de partitures entre misses, salms i motets sent la majoria d'elles per a doble cor i baix continuo d'orgue si bé sovint hi va incorporar instruments de corda. El seu estil, en paraules del mateix Rubino, va ser hereu dels Selva morale e spirituale de Monteverdi. Va morir a Palerm el 1668.

OBRA:

Prima parte del tesoro armonico … nella quale si contengono messe concertate, 3–9vv, 2 vn, va, bc (1645)
Messa e salmi … concertati nel primo coro, 8vv (double choir), bc, op.2 (1651)
Il primo libro de' motetti concertati, 2–5vv, bc, op.3 (1651)
La Rosalia guerriera in aiuto del re cattolico (dialogo sacro, G. D'Onofrio), Palermo, 1652, music lost
Il secondo libro de' mottetti concertati, 2–5vv, bc, op.4 (1653)
Salmi varii variamente concertati … con sinfonie d'obligo et a beneplacito, 3–8vv, 2 vn, bc, op.5 (1655), ed. in MRS, xvi (Florence, 1996)
Salmi concertati, 5vv, bc, op.6 (1658)
Salmi davidici, 3–4vv, bc, op.7 (1658)

Font: En català: Bonaventura Rubino (1600-1668) En castellano: Bonaventura Rubino (1600-1668) In english: Bonaventura Rubino (1600-1668) - Altres: Bonaventura Rubino (1600-1668)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Elyma; Les Rossignols de Poznan; Studio di musica antica Antonio Il Verso; Ensemble Euphonia; Ensemble Mille Regretz; Coro Giovanni Pierluigi da Palestrina; Gabriel Garrido (conductor)
AMAZON: RUBINO-Vespro per lo Stellario della Beata Vergine
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RUBINO-Vespro per lo Stellario della Beata Vergine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KNELLER, Andreas (1649-1724) - Organ works

$
0
0
Godfrey Kneller - Portrait of Sir Isaac Newton (1702)
Obra de Godfrey Kneller (1646-1723), pintor alemany (1)


- Recordatori d'Andreas Kneller -
En el dia de la celebració del seu 368è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Godfrey Kneller (Lübeck, 8 d'agost de 1646 - London, 19 d'octubre de 1723) va ser un pintor alemany. Es va formar a la seva població natal i juntament amb el seu germà Johann Zacharias Kneller abans de viatjar als Països Baixos, on va estudiar amb Ferdinand Bol i Rembrandt. Des d'allà es va traslladar a Roma i Venècia on va estudiar amb Carlo Maratti. Poc després va tornar a Alemanya abans de ser nomenat, el 1680, pintor oficial del rei Carles II d'Anglaterra. Ben aviat, va assolir un èxit notable sent sol·licitat com a pintor de retrats de diverses reialeses europees. A Londres va treballar intensament i va ser condecorat en múltiples ocasions, tant pels monarques anglesos com per dinasties estrangeres. També a Londres va dirigir una acadèmia de pintura pròpia. El seu art, apreciat i admirat arreu, el va ajudar a convertir-se en un personatge molt popular i econòmicament ric. La seva pintura va ser precursora de la dels artistes anglesos William Hogarth i Joshua Reynolds. Va morir a Londres l'octubre de 1723.




Parlem de Música...

Andreas Kneller (Lübeck, 23 d'abril de 1649 - Hamburg, 24 d'agost de 1724) va ser un organista i compositor alemany. Germà petit del famós pintor Godfrey Kneller, es desconeix la seva formació inicial. A partir del 1667 va assolir el càrrec d'organista de la Jacobikirche i de la Georgkirche, ambdues esglésies a Hannover. El 1685 es va traslladar a Hamburg, on va ser organista de la Petrikirche, i on va conèixer a Reincken, el pare de la seva futura esposa Margaretha. En aquesta mateixa ciutat, es va encarregar de supervisar i revisar els diversos orgues així com d'examinar els futurs organistes de la Jacobikirche el 1720, càrrec en què el mateix Bach havia mostrat interès. Com a compositor no va ser prolífic escrivint una desena d'obres per a orgue. El 1723 es va jubilar, morint un any després a Hamburg.

Friedrich Bernhard Werner - Ansicht der Stadt Hannover von Nordwesten mit Blick über die Ihme, Kupferstich um 1730
Friedrich Bernhard Werner (1690-1776) - Ansicht der Stadt Hannover von Nordwesten mit Blick über die Ihme, Kupferstich um 1730 (2)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andreas Kneller (1649-1724) - Altres: Andreas Kneller (1649-1724)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Manuel Tomadin (organ)
AMAZON: KNELLER, LEYDING & GEIST - Complete Organ Music
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KNELLER, LEYDING & GEIST - Complete Organ Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ABBATINI, Antonio Maria (1595-1679) - Missa sexdecim vocibus concinenda (1627)

$
0
0
Carlo Saraceni - The Madonna and Child with Saint Anne
Obra de Carlo Saraceni (1579-1620), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Carlo Saraceni (Venezia, 1579 - Venezia, 16 de juny de 1620) va ser un pintor italià. El 1598 es va traslladar a Roma, unint-se a l'Accademia di San Luca el 1607. Tot i que mai va visitar França, va ser capaç de parlar el francès de forma fluida fet que va ajudar a la seva consolidacó a França. Les seves pintures, no obstant, van mostrar influències dels paisatges boscosos i amb figures humanes del pintor alemany resident a Roma Adam Elsheimer. En aquest sentit, Saraceni va pintar sis paisatges que il·lustraven El vol d'ÍcarMoisès i les filles de Jethro i Mart i Venus. Més tard, va rebre una marcada influència de Caravaggio, pel que fa a les seves figures monumentals o en els detalls naturals, de manera que es va situar entre els primers "tenebristes" o "caravaggistas". La seva carrera de maduresa es va desenvolupar en la dècada posterior al 1610. El 1616-17 va col·laborar amb els frescos per a la Sala Règia al Palazzo Quirinale de Roma. El 1618 va rebre un encàrrec per dues pintures per a l'Església de S. Maria dell' Anima. El 1620 va tornar a Venècia, on va morir el juny d'aquell any.

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Saraceni (1579-1620) In english: Carlo Saraceni (1579-1620) - Altres: Carlo Saraceni (1579-1620) 



Parlem de Música...

Antonio Maria Abbatini (Città di Castello, 26 de gener de 1595 - Città di Castello, 1679) va ser un professor, teòric i compositor italià. A partir del 1623 es va traslladar a Roma acompanyat del seu germà Guidobaldo Abbatini. Allà va començar a treballar a San Giovanni in Laterano entre els anys 1627 i 1629 si bé ell mateix va explicar en la seva autobiografia que hi havia treballat des del 1622, tot i que cap documentació existent ho acredita. A partir del juny de 1629 va treballar com a mestre de capella de la Catedral de Città di Castello en un càrrec que va ser irregular en el temps i en els períodes compresos entre el 1629 i 1632, entre el 1635 i el 1640 i entre el 1677 i el 1679. També va treballar a Orvieto entre el 1632 i el 1635. A Roma, va treballar com a professor de cant de Santa Maria Maggiore i de San Luigi dei Francesi. També a Roma va ser director musical a San Lorenzo in Damaso i a Santa Maria di Loreto. Els darrers anys va ser prefecte de música de Santa Maria Maggiore on va servir directament el Papa Climent IX. Com a compositor va escriure obra teatral i religiosa així com diversos madrigals. Abbatini va morir a Città di Castello a mitjans del 1679.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Il pianto di Rodomonte (dramatic cantata), 4vv, bc (Orvieto, 1633/R)
Dal male il bene (dramma musicale, 3, Giacomo and Giulio Rospigliosi, after A. Sigler de Huerta: No ay bien sin ageno daño), Rome, Palazzo Barberini alle Quattro Fontane, 12 Feb 1654, D-MÜs (Act 1), IBborromeo, I-Bc, Rsc (Acts 2 and 3), Rvat (2 copies, 1 partly autograph); collab. M. Marazzoli
Ione (dramma musicale, 3), unperf., A-Wn [dated Rome, 1666]
La comica del cielo (dramma musicale, 3, Giulio Rospigliosi, after L. Vélez de Guevara, A. Coelho and F. de Roxas: La Baltasara), Rome, Palazzo Rospigliosi a S Lorenzo in Lucina, 1 Feb 1668, I-Rvat (partly autograph)

Cantatas (all with bc):
Ahi, di man de la ragione, 1v, MOe;
Amante dubbioso, 1v, MOe;
Passati contenti, 1v, F-Pn;
Vieni amante, 2vv, I-Fc;
Vo cercando la fortuna, 1v, MOe;
Voli augello al vento, 1v, Nc, ed. in Andrae

Madrigals, lost, cited in Berardi

Vocal religiosa:

Missa, 16vv (1627)
Il terzo libro di sacre canzoni, 2–6vv, op.5 (Orvieto, 1634)
Il quinto libro di sacre canzoni, 2–5vv, op.9 (1638); 2 ed. in Ciliberti, 4 ed. in Andrae
Il sesto libro di sacre canzoni, 2–5vv, op.10 (1653); 2 ed. in Ciliberti, 3 ed. in Andrae
[2] Antifone a 12 bassi e 12 tenori … cantate in S Maria sopra Minerva … l'anno 1661 (1677)
Motets in 1643, 1643, 1645, 1649, 1650, I-Bc, Rc, Rsc; 1 ed. in Ciliberti
Jesu dulcis memoria, motet, 5vv, ed. in Kircher [from lost 4th book of sacre canzoni]

Lost:
Requiem, 1672, cited in Giazotto;
Ky, Gl, 16vv, cited in Andrae;
ants, 12 S, 12 A, cited in Baini

Literatura:

[15] Discorsi, o Lezioni accademiche (MS, 1663–8, I-Bc), ed. in Ciliberti

Font: En català: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) En castellano: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) In english: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) - Altres: Antonio Maria Abbatini (1595-1679)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Johann Rosenmüller EnsembleThomas Berning (conductor)
IMSLP: Antonio Maria Abbatini (1595-1679)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SILVA, Patápio (1880-1907) - Music for piccolo and piano

$
0
0
Martin Johnson Heade - Hummingbird Perched on the Orchid Plant (1901)
Obra de Martin Johnson Heade (1819-1904), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Patápio Silva -
En el dia de la commemoració del seu 110è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Martin Johnson Heade (Lumberville, 11 d'agost de 1819 - St. Augustine, 4 de setembre de 1904) va ser un pintor nord-americà. En els seus anys de formació va viatjar per Europa. Aquest primer Grand Tour va marcar l'inici d'una vida ambulant que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1840 i 1859 va viure a Filadèlfia, Nova York, San Luis, Chicago, Trenton i Providence. El segon viatge a Europa, a finals de la dècada del 1840, va motivar un canvi en el seu estil, que va derivar vers una pintura de gènere més sofisticada. A partir del 1859 es va instal·lar a Nova York on va contactar amb alguns paisatgistes com Frederic Edwin Church, amb qui va compartir profunda amistat, i va començar a pintar paisatges. Tot i que va exposar en diverses ocasions a la National Academy of Design, mai en va arribar a ser membre, i tampoc va participar de forma especial en el món artístic novaiorquès. El seu estil madur, de gran precisió i lluminositat, influït per l'obra de Fitz Henry Lane a qui possiblement va conèixer, va ser batejat posteriorment amb el nom de luminisme. Els nombrosos paisatges de calma i esplendor de l'atmosfera de les maresmes són les composicions que més ressò li van proporcionar. A Heade, aquests camps pantanosos li brindaven l'oportunitat de plasmar els canvis climàtics i lumínics. Animat, potser pel seu amic Church, entre el 1860 i el 1870 va viatjar en tres ocasions a l'Amèrica Central i del Sud. En aquests viatges, a més de paisatges, va pintar flors i ocells exòtics. De la combinació d'aquests motius, van sortir les seves originals natures mortes d'orquídies i colibrís sobre fons de paisatges tropicals que han estat reconegudes com la part més emblemàtica de la seva obra. El 1883, amb 64 anys, es va casar i es va traslladar a Saint Augustine, a Florida, on va seguir pintant les flors tropicals de la zona. Va ser allà on va morir, totalment oblidat, el setembre de 1904. 

Font: En català: No disponible En castellano: Martin Johnson Heade (1819-1904) In english: Martin Johnson Heade (1819-1904) - Altres: Martin Johnson Heade (1819-1904)



Parlem de Música...

Patápio Silva (Itaocara, 22 d'octubre de 1880 - Florianópolis, 24 d'abril de 1907) va ser un flautista i compositor brasiler. Fill d'un barber aficionat a la música, es va formar inicialment amb el seu pare negoci de qui es va iniciar com a flautista tot entretenint a la clientela. A partir del 1896 va entrar a la banda musical de Cataguases. Allà va coincidir amb el músic cubà Francisco Lucas Duchesne qui el va instruir formalment. El 1899 es va traslladar a Palma (Minas Gerais) on va participar activament en les celebracions musicals de Setmana Santa. Un any després es va traslladar a Rio de Janeiro, on va treballar com a tipògraf, i on va aprendre francès. També en aquell any va participar en un concurs musical on va rebre l'aprovació del professor Paulo Augusto Duc Estrada Meyer qui es va oferir a donar-li classes. A partir del 1901 es va inscriure a l'Instituto Nacional de Música on va iniciar la seva carrera professional, tant com a intèrpret com a compositor. Des d'allà va realitzar una extensa gira per Brasil assolint un gran èxit, fins i tot a Sao Paulo, ciutat on va decidir viure-hi a partir del 1906. El març de 1907 va realitzar una gira pel sud de Brasil amb intenció de recaptar fons per viatjar a Europa, no obstant, va emmalaltir sobtadament i va morir a Florianópolis l'abril del mateix any.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Patápio Silva (1880-1907)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Louis Beaumadier (piccolo); María josé Carrasqueira (piano)
AMAZON: SILVA, P. - Bresil 1900
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SILVA, P. - Bresil 1900



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LABOR, Josef (1842-1924) - Klavierquintett Op.11 (1900)

$
0
0
Edmund Charles Tarbell - Preparing for the Matinee (1907)
Obra d'Edmund Charles Tarbell (1862-1938), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Josef Labor -
En el dia de la commemoració del seu 93è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Edmund Charles Tarbell (Groton, 26 d'abril de 1862 - New Castle, 1 d'agost de 1938) va ser un pintor nordamericà. Es va formar inicialment en dibuix a la Massachusetts Normal School. A partir dels 15 anys va entrar a la Forbes Lithographic Company on hi va romandre tres anys. Poc després, va entrar a la Boston Museum School on va coincidir amb Frank W. Benson i Robert Reid i on va estudiar amb Otto Grundmann i Frederick Crowninshield. El 1884 es va traslladar a París on va estudiar a l'Academie Julian amb els pintors Gustave Boulanger, Jules-Joseph Lefebvre, Adolphe William Bouguereau i William Turner Dannat. A França es va familiaritzar amb els impressionistes, estil que finalment va adaptar en la seva obra. El 1886 va tornar als Estats Units on va obrir un estudi-taller a Boston si bé va decidir establir-se a Nova York. Allà va coincidir amb William Merritt Chase, en aquell temps el president de la Society of American Artists de la qual Tarbell en va entrar com a membre. El 1888 es va casar amb Emeline Arnold Souther (1865-1947) i poc després va assolir el càrrec de professor de la Boston Museum School, on hi va romandre fins el 1913 any que va decidir fundar la Guild of Boston Artists. El 1918 va ser triat membre de la Corcoran School of Art establint-se a Washington, D.C. El 1926 va decidir jubilar-se definitivament establint-se a New Castle, on va morir l'agost de 1938.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Edmund Charles Tarbell (1862-1938) - Altres: Edmund Charles Tarbell (1862-1938)



Parlem de Música...

Josef Labor (Hořovice, 29 de juny de 1842 - Wien, 26 d'abril de 1924) va ser un pianista, organista i compositor bohemi. Es va formar amb Bruckner i Sechter al Conservatori de Viena. Tot i la seva ceguesa de naixement, va poder assolir diversos càrrecs musicals de responsabilitat com el de músic de cambra del rei Georg V d'Hanover i el de professor de piano. El 1865 es va traslladar a Londres, on va participar en diversos recitals, i després a París i Rússia on va seguir desenvolupant activitats musicals diverses. El 1868 es va establir definitivament a Viena on es va dedicar a la docència i a la composició. Entre els seus alumnes van destacar Julius Bittner, Frank La Forge, Paul Wittgenstein i Arnold Schoenberg. Com a compositor va escriure obra religiosa, incloent un Pare Nostre per a cor i orquestra (1912), i música instrumental de la qual va destacar el seu Konzertstück per a piano i orquestra, una sonata de violí (c.1890), un quartet de piano (1894) i diverses obres d'orgue i piano. Josef Labor va morir a Viena l'abril de 1924.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Josef Labor (1842-1924) - Altres: Josef Labor (1842-1924)



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Orion Ensemble
AMAZON: LABOR & RABL - Chamber Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LABOR & RABL - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FORMÉ, Nicolas (1567-1638) - Missa duobus choris (1638)

$
0
0
Isaac Oliver I - A Party in the Open Air. Allegory on Conjugal Love (c.1593)
Obra d'Isaac Oliver (c.1565-1617), pintor francès (1)


- Recordatori de Nicolas Formé -
En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Isaac Oliver (Rouen, c.1565 - London, bur. 2 d'octubre de 1617) va ser un pintor francès. Ben aviat es va traslladar a Londres fugint de la guerra religiosa que assolava en aquell temps França. Allà va estudiar pintura en miniatura amb Nicholas Hilliard un pintor d'influència italiana i flamenca. Des d'Anglaterra va viatjar sovint als Països Baixos i també a Itàlia treballant a Venècia a l'entorn del 1596 com a pintor de retrats. El febrer de 1602 es va casar amb Sara Gheeraerts i a partir del 1604 el seu èxit com a miniaturista el va fer molt conegut assolint el càrrec de pintor oficial en miniatura de la reina Anna de Dinamarca. Com a pintor va ser autor, a banda de miniatures diverses, de retrats i escenes històriques. Isaac Oliver va morir a Londres l'octubre de 1617.

Font: En català: Isaac Oliver (c.1565-1617) En castellano: No disponible In english: Isaac Oliver (c.1565-1617) - Altres: Isaac Oliver (c.1565-1617)



Parlem de Música...

Nicolas Formé (Paris, 26 d'abril de 1567 - Paris, 27 de maig de 1638) va ser un cantant i compositor francès. Es creu va rebre formació en l'escola del cor de Notre Dame de París. A partir del 1587 va ser admès a la Ste Chapelle du Palais com a clergue, lloc on també va ser chantre ordinaire. A partir del 1592 el seu nom va aparèixer com a cantant haute-contre de la Capella Reial amb un salari de 150 lliures. Allà va treballar al servei, entre altres, d'Eustache Du Caurroy, compositor a qui també va succeir en el càrrec de sous-maître i de compositor de la Capella Reial el 1609. Allà hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor va ser autor principalment d'obra religiosa molta de la qual es va perdre posteriorment. Va morir a París el maig de 1638.

OBRA:

Aeternae Henrici magni … missam hanc duobus choris, 4/5vv (Paris, 1638);
San and Ag, ed. A. Gastoué (Paris, n.d.); also contains 2 motets: Domine salvum fac Regem; Ecce tu pulchra es, amica mea, ed. D. Launay, Anthologie du motet latin polyphonique en France au début au XVIIe siècle (Paris, 1963)
Messe en contrepoint simple, par b mol, 4vv (Paris, before 1707), lost
8 Magnificats

Font: En català: Nicolas Formé (1567-1638) En castellano: No disponible In english: Nicolas Formé (1567-1638) - Altres: Nicolas Formé (1567-1638)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages & Les Chantres; Olivier Schneebeli
AMAZON: FORMÉ, N. - Le vœu de Louis XIII
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FORMÉ, N. - Le vœu de Louis XIII



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROMBERG, Andreas Jakob (1767-1821) - Das Lied von der Glocke (c.1809)

$
0
0
Thomas Stothard - 'Nymphs Discover the Narcissus' (1793)
Obra de Thomas Stothard (1755-1834), pintor anglès (1)


- Recordatori d'Andreas Jakob Romberg -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Stothard (London, 17 d'agost de 1755 - London, 27 d'abril de 1834) va ser un pintor i gravador anglès. De salut delicada de petit, als 5 anys va anar a viure amb un familiar a Yorkshire. Va passar per diverses escoles on va mostrar un prematur talent pel dibuix. Conscient del seu art, va iniciar una carrera com a pintor i especialment com a gravador ja que els seus dibuixos s'adaptaven molt bé a la tècnica del gravat. A partir del 1778 va començar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres de la que posteriorment en va ser soci i professor a partir del 1794. Va realitzar nombroses il·lustracions de llibres i poemes entre moltes altres peces que va decorar amb els seus dibuixos. Es creu que va realitzar més de 5000 obres de les quals unes 3000 se'n van fer gravats. Va pintar a l'oli en petit format i en un estil proper al de Rubens. Va ser bon amic del poeta William Blake. Va morir a Londres l'abril de 1834.

Font: En català: No disponible En castellano: Thomas Stothard (1755-1834) In english: Thomas Stothard (1755-1834) - Altres: Thomas Stothard (1755-1834) 



Parlem de Música...

Andreas Jakob Romberg (Vechta, 27 d'abril de 1767 - Gotha, 10 de novembre de 1821) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Gerhard Heinrich Romberg, va aprendre violí amb el seu pare abans de debutar en públic, i en companyia del seu cosí Bernhard Heinrich Romberg, quan tenia 7 anys. A partir d'aleshores ambdós es van unir a un tour concertant familiar per Europa, debutant al Concert Spirituel de París el 1784. El 1790 Andreas i Bernhard es van unir a l'orquestra de Bonn. Allà van conèixer a Beethoven, en aquell temps membre de la mateixa orquestra. El 1793 i degut a la invasió francesa van fugir a Hamburg, ciutat on van treballar a l'orquestra de l'òpera de l'Ackermannsches Komödienhaus. La seva reputació com a intèrprets es va consolidar alhora que van començar a interpretar les seves pròpies composicions. El 1795 van iniciar una gira per Itàlia abans de viatjar a Viena el 1796, ciutat on van establir relacions amb Joseph Haydn i on van organitzar un concert amb Beethoven. Poc després van tornar a Hamburg on hi van romandre fins el 1800. Aquell mateix any van viatjar a París. Va ser a partir d'aquells anys que Andreas i Bernhard van separar els seus camins. Andreas es va instal·lar a Hamburg on es va centrar en la composició. El 1809 va rebre un doctorat de la Universitat de Kiel. Les dificultats econòmiques que va viure a Hamburg, arrel de l'ocupació francesa, van motivar-lo a buscar feina a la veïna Gotha, on va accedir a un càrrec de Hofkapellmeister el 1815, com a successor de Ludwig Spohr. Malauradament, la seva salut va decaure ràpidament morint el novembre de 1821 a la ciutat de Gotha.

Georg Matthäus Seutter (1678-1757) - Die Hochfürstliche Residentz Frieden Stein und Haupt Stadt Gotha (c.1730)
Georg Matthäus Seutter (1678-1757) - Die Hochfürstliche Residentz Frieden Stein und Haupt Stadt Gotha (c.1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Das blaue Ungeheuer (3, A.W. Schwick, after C. Gozzi), 1790–93, unperf.
Die Macht der Musik (3), 1791, unperf.
Die Nebelkappen (3), 1793, inc.
Der Rabe (Spl, 4, Schwick, after Gozzi), Hamburg, Gänsemarkt, 7 April 1794
Dom Mendoze, ou Le tuteur portugais (oc, 1), Paris, 15 Feb 1802, collab. B.H. Romberg
Point de bruit (oc), Paris, 1810
Die Ruinen von Paluzzi (romantic op, 3, J.F. Schink), Hamburg, 27 Dec 1811
Die Grossmut des Scipio (heroic op, E. Schlegel), Gotha, 1816

Other:
numerous choral settings of texts by Klopstock, F. von Schiller and L. Kosegarten, incl. Das Lied von der Glocke (Schiller), op.25;
18 partsongs on texts by J.W.L. Gleim, C. Westphalen and G.E. Lessing;
many lieder to texts by Klopstock, J.G. Herder, J.W. von Goethe, L. Kosegarten, others

Vocal religiosa:

Der Messias (F. Klopstock);
Mass, B ;
TeD, op.61;
Der Erbarmer, op.64 (Klopstock);
Pater noster, op.24;
several psalm settings

Instrumental:

Orch:
9 syms., 4 pubd;
20 vn concs., 4 pubd;
5 double concs., 2 for vn, vc, 2 for 2 vn (1 pubd), 1 for cl, vn;
various other works, vn, orch, 4 pubd

Str qt:
25 str qts, 4 fantasias, 3 rondos ‘alla polacca’, 3 variation sets, capriccio

Other chbr:
Octet, str;
Cl Qnt;
6 fl qnts;
3 str qnts;
Pf Qt;
3 vn sonatas;
8 duos, vn, vc, collab. B.H. Romberg;
9 duos, 2 vn;
3 sonatas, vn solo

Font: En català: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) En castellano: No disponible In english: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) - Altres: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) 



Informació addicional... 

SALIERI, Antonio (1750-1825) - Lieder

$
0
0
Louis Hersent - Pandora reclining in a wooded landscape
Obra de Louis Hersent (1777-1860), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Louis Hersent (Paris, 10 de març de 1777 - Paris, 2 d'octubre de 1860) va ser un pintor francès. Es va convertir en un alumne de David abans d'obtenir el Premi de Roma el 1797. Al Saló del 1802 va exposar Metamorfosi de Narcís, i va continuar exhibint amb breus interrupcions fins el 1831. Es va casar amb Louise-Marie-Jeanne Mauduit el 1821. La seva pintura, exponent del classicisme francès, va gaudir de notable ressò i de l'admiració pública. Algunes de les seves obres van ser premiades amb medalles d'honor i va ser finalment condecorat amb la Legió d'Honor. Va substituir a Gerard van Spaendonck a l'Académie des Beaux-Arts on va tenir nombrosos alumnes tot i que també va seguir treballant al servei de Carles X. A partir del 1831, la seva activitat va decaure dedicant-se més a la docència que a la pintura pròpiament. Hersent va morir a París l'octubre de 1860.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Hersent (1777-1860) - Altres: Louis Hersent (1777-1860) 



Parlem de Música...

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Wien, 7 de maig de 1825) va ser un compositor i professor italià. Es va formar inicialment en violí i teclat amb el seu germà Francesco Salieri, amb l'organista Giuseppe Simoni i amb el Pare Martini. Després de la mort dels seus pares, va viatjar a Venècia, on va seguir la seva formació musical. Allà va conèixer a F.L. Gassmann, un compositor d'òperes, que va supervisar el seu primer treball, Achille in Sciro (1766). Impressionat pel talent de Salieri, va decidir invitar-lo a Viena amb ell. Allà va iniciar una intensiva formació musical amb el mateix Gassmann i altres mestres com MetastasioGluck i el mateix emperador Josep II. I si bé les seves primeres òperes van ser còmiques, ràpidament va decidir explorar el gènere teatral més dramàtic representant, el 1771, Armida, la seva primera òpera seriosa. El seu èxit fou immediat i en bona part motivat per la seva estreta relació amb Josep II, qui el va nomenar Kammerkomponist quan Gassmann va morir el 1774. I si bé la reorganització teatral imposada pel propi emperador va perjudicar l'estrena d'òperes a Viena, Salieri va continuar escrivint òperes que immediatament enviava als teatres italians. El 1782 va rebre un encàrrec des de París per escriure una òpera, que va estrenar el 1784, sota el nom de Les Danaïdes. La seva rebuda fou triomfal fins el punt que Salieri va continuar enviant òperes a París fins la dècada del 1790. El 1784 va tornar a Viena sota l'encàrrec de dirigir el Burgtheater, on va estrenar diverses òperes còmiques. Allà també va dirigir i supervisar l'estrena d'òperes de MozartPaisiello i Martin y Soler. Més tard va tornar a París per estrenar més òperes si bé el 1787 va haver de tornar a Viena sol·licitat per Josep II per a preparar l'estrena de l'obra Axur re d'Ormus, sota llibret de Da Ponte.

Estrenada el 1788, per a celebrar el casament de l'arxiduc Francesc d'Àustria amb la princesa Elisabeth de Württemberg, va tenir tant èxit que es va interpretar en més de 100 ocasions entre els anys 1788 i 1805. El 1788 va rebre el càrrec de Hofkapellmeister, en substitució de Giuseppe Bonno, mort aquell any. Salieri ja va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1824. L'acceptació d'aquest treball va implicar alguns canvis, com per exemple una major dedicació en l'administració de la capella de la cort i un augment en la composició d'obres religioses. Coincidint amb la mort de Josep II el 1790, es va iniciar el seu declivi com a compositor. D'entrada, i fruit de la Revolució Francesa, no va poder enviar més òperes a París. També per la mort de Mozart, el seu rival escènic a Viena, i per la pèrdua del talent de Da Ponte, emigrat a Londres. Va seguir escrivint òperes no obstant ja no va assolir l'èxit de les seves primeres produccions motiu pel qual l'última de les seves òperes va ser Die Neger, estrenada amb escàs ressò el 1804. Com a Hofkapellmeister, es va encarregar de la selecció de nous intèrprets i cantants, de la supervisió de la construcció de nous orgues, així com de l'adquisició de nova instrumentació, i del manteniment de la Biblioteca Estatal. Els darrers anys es va centrar en la representació de música religiosa pròpia i de músics austríacs com AlbrechtsbergerJoseph i Michael HaydnGeorg ReutterEyblerLeopold Hofmann i Mozart. Va ser president de la Tonkünstler-Societät, fundada antigament per Gassmann, per donar suport a les viudes i fills dels músics. També va dedicar molt del seu temps a l'ensenyament, tant de composició com de cant. Schubert i Beethoven, entre molts altres, van ser alumnes de la seva escola. Salieri va morir a Viena el maig de 1825.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater
La vestale, Vienna, 1768, unperf.
Le donne letterate (commedia per musica, 3, G.G. Boccherini), WB or WK, carn. 1770, A-Wn
L'amore innocente (pastorale, 2, Boccherini), WB or WK, 1770, Wn*, D-Dlb
Don Chisciotte alle nozze di Gamace (divertimento teatrale, 2, Boccherini, after M. de Cervantes), WK, carn. 1771, A-Wn
La moda, ossia I scompigli domestici (2, P. Cipretti), Vienna, 1771, Wn* (only pt of Act 2), D-Bsb
Armida (dramma per musica, 3, M. Coltellini, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), WB or WK, 2 June 1771, A-Wn*, Wst, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, Wa, F-Pn (Leipzig, 1783)
La fiera di Venezia (commedia per musica, 3, Boccherini), WB or WK, 29 Jan 1772, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, Mbs, MÜs, Rp, F-Pn, Po, H-Bn, I-Bc, Fc, MOe, Tf, US-Bp
Il barone di Rocca antica (int, 2, G. Petrosellini), WB or WK, 12 May 1772, A-Wn*, I-Fc
La secchia rapita (dramma eroicomico, 3, Boccherini, after A. Tassoni), WK, 21 Oct 1772, A-Wn*, D-Dlb, Mbs, Wa, GB-Lbl, H-Bn, I-Bc, Fc, Gl, MOe, Nc
La locandiera (dg, 3, D. Poggi, after C. Goldoni), WK, 8 June 1773, A-Wn*, D-Rtt, F-Pn
La calamita de’ cuori (dg, 3, Goldoni), WK, 11 Oct 1774, A-Wn*, D-Bsb, US-Wc
La finta scema (commedia per musica, 2, G. De Gamerra), WB, 9 Sept 1775, A-Wn*, Ssp
Daliso e Delmita (azione pastorale, 3, De Gamerra), WB, 29 July 1776, Wn*
L'Europa riconosciuta (dramma per musica, 2, M. Verazi), Milan, Scala, 3 Aug 1778, Wn* (inc.), D-Bsb, F-Pn, I-Mc, P-La
La scuola de’ gelosi (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S. Moisè, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, Rp, Rtt, F-Pn, H-Bn, I-Fc, MOe
La partenza inaspettate (int, 2, Petrosellini), Rome, Valle, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, F-Pn
Il talismano [Act 1] (dg, 3, Goldoni), Milan, Cannobiana, 21 Aug 1779 [Acts 2 and 3 by G. Rust]; rev. (L. da Ponte), WB, 10 Sept 1788; A-Wn*, Wgm, B-Bc, D-Dlb, F, Mbs, Rp, Wa, F-Pn, I-Fc, MOe, US-Wc
La dama pastorella (int, 1, Petrosellini), Rome, Valle, 1780, A-Wn*
Der Rauchfangkehrer, oder Die unentbehrlichen Verräther ihrer Herrschaften aus Eigennutz (musikalisches Lustspiel, 3, J.L. Auenbrugger), WB, 30 April 1781, A-Wn* (R1986: GOB, xiv), D-DS
Semiramide (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Munich, Residenz, carn. 1782, A-Wn*, D-Mbs
Les Danaïdes (tragédie lyrique, 5, Du Roullet and Tschudi, after R. de' Calzabigi), Paris, Opéra, 26 April 1784, A-Wn*, F-Po (Paris, 1784)
Il ricco d'un giorno (dg, 3, Da Ponte), WB, 6 Dec 1784, A-Wn*, I-MOe
La grotta di Trofonio (opera comica, 2, G.B. Casti), WB, 12 Oct 1785, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, CZ-Bm, H-Bn, I-Fc, MOe (Vienna, c1786)
Prima la musica e poi le parole (divertimento teatrale, 1, Casti), Vienna, Schönbrunn Orangerie, 7 Feb 1786, A-Wn*, I-PEsc
Les Horaces (tragédie lyrique, 3, N.F. Guillard, after P. Corneille), Versailles, 2 Dec 1786, A-Wn*, CZ-Bm, F-Po, US-Wc
Tarare (opéra, prol., 5, P.-A. Beaumarchais), Paris, Opéra, 8 June 1787, A-Wn* (inc.), F-Lm, Po, US-NYp, Wc; ed. R. Angermüller (Munich, 1987)
Axur re d'Ormus (dramma tragicomico, 5, Da Ponte, after Beaumarchais: Tarare), WB, 8 Jan 1788, A-Wn*, Wst, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, DT, F, Hs, HR, LEm, Mbs, MÜs, Wa, E-Mc, Mn, F-Pn, GB-Lbl, H-Bn, I-Fc, Mc, Nc, PAc, Rsc, US-Wc
Cublai gran kan de' Tartari, 1788 (dramma eroicomico, 2, Casti), unperf., A-Wn*
Il pastor fido (dramma tragicomico, 4, Da Ponte, after B. Guarini), WB, 11 Feb 1789, Wn*, CH-Bu, D-Dlb
La cifra (dg, 2, Da Ponte, after Petrosellini: La dama pastorella), WB, 11 Dec 1789, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, F, Mbs, F-Pn, I-Fc
Catalina, 1792 (2, Casti), unperf., A-Wn*
Il mondo alla rovescia (dg, 2, Mazzolà, after L'isola capricciosa), WB, 13 Jan 1795, Wn*, D-Bsb
Eraclito e Democrito (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 13 Aug 1795, A-Wn*, D-DS, I-Fc
Palmira regina di Persia (dramma eroicomico, 2, De Gamerra, after Voltaire: La princesse de Babylone), WK, 14 Oct 1795, A-Wn*, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Hs, Mbs, GB-Lbl, I-BGc, Fc, PAc, Tf, US-Wc
Il moro (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 7 Aug 1796, A-Wn*, I-Fc
Falstaff, ossia Le tre burle (dg, 2, C.P. Defranceschi, after W. Shakespeare: The Merry Wives of Windsor), WK, 3 Jan 1799, A-Wn*, D-Bsb, F, I-Fc
Cesare in Farmacusa (dramma eroicomico, 2, Defranceschi), WK, 2 June 1800, A-Wn*, B-Bc, Br, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Rtt, I-Fc, PAc
L'Angiolina, ossia Il matrimonio per sussurro (ob, 2, Defranceschi, after B. Jonson: Epicoene), WK, 22 Oct 1800, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, F, F-Pn, I-Fc, PAc, US-Wc
Annibale in Capua (dramma per musica, 3, A.S. Sografi), Trieste, Nuovo, April 1801, A-Wn, I-Fc
La bella selvaggia, 1802 (ob, 2, G. Bertati), unperf., A-Wn*
Die Neger (Spl, 2, F. Treitschke), Vienna, Wien, 10 Nov 1804, Wn*, F-Pn

Frags.:
Così fan tutte (Da Ponte, 2 nos., 1 containing vocal pts only), A-Wn*;
I tre filosofi (2, De Gamerra), 1797, Wn*;
Die Generalprobe, lost;
Das Posthaus, lost

Arias and ensembles:
over 30 arias, most 1770–8, mostly Wn*;
2 finales, Wgm*, D-MÜs

Incid:
ov., 9 choruses, 4 inst pieces for Kotzebue: Die Hussiten vor Naumberg, WK, 2 March 1803, A-Wn*

Cants.:
Il trionfo della Gloria e della Virtù, Vienna, 1774, A-Wgm;
La sconfitta di Borea, Vienna, 1775, Wn;
La riconoscenza, Vienna, 1796, lost;
Der Tyroler Landsturm (J.F. Ratschky), Vienna, 23 May 1799, Wn* (Vienna, 1799);
La riconoscenza de’ Tirolesi, Vienna, 1800, Wgm;
L'oracolo, Vienna, 1803, lost;
Habsburg, Vienna, 1805, Wgm;
Die vier Tageszeiten, Vienna, Sept 1819, Wgm*;
Du, dieses Bundes Fels, Wgm*;
Lasset uns nahen alle, CZ-Bm*;
Wie eine purpur Blume, F-Pc

Choruses (3–4vv, pf/insts):
Bei Gelegenheit des Friedens, 1800, CZ-Bm;
Der Vorsicht Gunst beschütze beglücktes Österreich, Vienna, 11 Nov 1813, A-Wn* (Vienna, 1814);
Schwer lag auf unserm Vaterlande, 1813, Wgm;
An den erwünschten Frieden, 1814, CZ-Bm;
An die Religion, 1814, A-Wgm* (n.d.);
Do re mi fa, Vienna, 19 April 1818, Wgm*;
Beyde reichen dir die Hand, frag., Wgm;
Del redentor lo scempio, S-Skma*;
Dio serva Francesco, I-Vs;
Es schallen die Töne, A-Wgm;
Friede reich am Hail, CZ-Bm*;
Die Fuge gut zu singen, A-KR;
Geführt von liebevollen Händen, Wgm;
Hinab in [den] Schoss der Amphitrite, Wgm*;
Il piacer la gioja, Wgm;
Ogni bosco, ogni pendice, Wgm;
Schweb herab o holder Seraph Friede, Wgm

Other works:
over 180 canons, most for 3vv, mostly 1800–19, incl. 25 in Scherzi armonici vocali (Vienna, 1795), 15 in Continuazione de' Scherzi armonici (Vienna, n.d.), others mostly A-Wgm*;
c20 qts, most unacc., mostly Wgm*;
over 70 trios, 3vv, most unacc., incl. 5 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
over 50 duets, 2vv, most unacc., incl. 9 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
c45 songs, 1v, pf (texts in It., Fr. and Ger.), incl. 14 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
La passione di Gesù Cristo (Metastasio), 1776, A-Wgm, Wn, US-Wc;
Le jugement dernier, Paris, 1787, F-Pc, A-Wn*;
Davidde, 1791, frag., Wgm*;
Gesù al limbo, 1803, CZ-Bm;
Saulle, frag., lost

Masses:
Missa stylo a cappella, 12 Aug 1767, A-Whk*, ed. O. Biba (Altötting, 1987), ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1993);
D, 1788, A-Wn*, Wn, Ee, H, KR, CZ-Bm, ed. in RRMCE, xxxix (1994);
C, 1799, A-Wn*, Wn, Ee;
Requiem, c, Aug 1804, CZ-Bm*, Bm, A-Wn, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1978);
d, July 1805, Wn*, CZ-Bm, ed. in RRMCE (forthcoming);
B , 11 May 1809, A-Wn*, ed. in DTÖ, cxlvi (1988);
Ky, C, 22 Sept 1812, Wn*;
Requiem, C, inc., Wn*;
d, frag., Wgm*

Grads (A-Whk* unless otherwise stated):
Vox tua mi Jesu, Aug 1774;
Liberasti nos Domine, 1799, Whk*, Ee, CZ-Bm;
Venite gentes, 1799, A-Whk*, Whk, Ee;
Veni Sancte Spiritus, 25 Jan 1800;
Veni Sancte Spiritus, Dec 1805, Whk*, KN, ed. L. Dité (Milan, 1959);
Confirma hoc Deus, July 1809, Whk*, ed. Dité (Milan, 1959);
Magna opera Domini, 28 May 1810;
A solis ortu, July 1810, Whk*, CZ-Bm;
Tres sunt qui testimonium dant, before 13 June 1813;
Spiritus meus attenuabitur, 20 July 1820, A-Whk*, Wn*;
Ad te levavi animam meam, Whk*, Ee;
Benedicam Dominum, Whk*, Ee;
Improperium;
Justorum animae, Whk*, Wn, CZ-Bm, ed. C. Rouland (Vienna, 1930)

Offs (A-Whk* unless otherwise stated):
Benedixisti Domine, ?1767, Whk*, Wn*, Wn, S-Skma*, D-MÜp*;
Salve regina, 1768, A-Wn*;
Populi timete, 1778, Whk*, Whk, Wn, Ee, KN, L, M;
Cantate Domino, 1799, Whk*, Ee;
Miserere nostri, g, Dec 1805, Whk*, Ee;
Salvum fac populum, 1805, lost;
Excelsus super omnes, Jan 1806;
Tui sunt coeli, E , Jan 1806;
Si ambulavero, May 1809, Whk*, CZ-Bm*;
Audite vocem magnam dicentem, June 1809, Whk*, Wn, KN, KR, CZ-Bm*, Bm, D-Dlb;
Magna et mirabilia, June 1809;
Gloria et honor, July 1809;
O altitudo divitiarum, July 1809;
Laudate Dominum, Oct 1809;
Lauda Sion Salvatorum, July 1810, A-Whk*, CZ-Bm;
Assumpta est Maria, Dec 1811, A-Whk*, KN;
Magna opera Domini, 12 Sept 1812;
Domine Dominus noster, 1812;
Salve regina, D, 3 Nov 1815;
Beatus vir qui non abiit, Whk*, Whk;
Bonum est (with all), Wn;
Desiderium animae, KR;
Dum corde pio, KR;
Jubilate Deo, Whk*, Ee;
Justus ut palma, KR;
Miserere nostri, E , Whk;
O quam bonus;
Salve regina, Ger. text;
Salve regina, B , Wgm, Whk, Wn, KN;
Sub tuum praesidium; Tui sunt coeli, C

Introits (most c1817, all A-Whk*, Wn):
Tu cognovisti, 3 July 1817;
Avertisti captivitatem Jacob;
Beata gens;
Beati immaculati;
Concupiscit et deficit;
Dico ego;
Domine exaudi vocem meam;
Et justitiam tuam;
Et psallere;
In civitate Dei;
Inductus est Dominus;
In mandatis ejus;
Jubilate Deo in voce;
Jubilate Deo Jacob;
Laetentur insulae;
Ne quando taceas;
Neque zelaveris;
Quam admirabile est

Psalms (all A-Whk*):
De profundis, g, Dec 1805;
Lauda Jerusalem, Nov 1815;
Beatus vir, 1815;
Confitebor tibi Domine, 1815;
De profundis, f, 1815;
Dixit Dominus, 1815;
Laudate pueri Dominum, 1815

Other works:
Tantum ergo, F, 1768, A-Wn*;
Alleluja, D, 1774, F-Pc*;
Alleluja, D, 15 Oct 1780, A-Wn*;
TeD, D, 1790, Wn*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Litania per il Sabbato Santo, ?1795, Whk*, Wn;
TeD, D, 1799, Wn*;
Mag, C, 1815, Whk*, Whk, Wgm, Wn, Ee, CH-E;
Mag, F, 1815, A-Whk*, Whk, Wn, KN, KR;
In te Domine speravi, fuga a 3, 12 Sept 1817, Wgm*, Wn*;
TeD, C, July 1819, Wn*;
Coelestis urbs Jerusalem, hymn, Whk;
Cor meum conturbatum, motet, KN;
Domine ecce enim veritatem, Wn*, Wn;
Litaniae Laurentaneae, Whk*, Wn;
Dona nobis pacem, Whk*;
Quae est illa, motet, KN;
Tantum ergo, C, Whk, Wn;
Tu es spes mea, motet, H

Instrumental:

Concs. (only solo insts listed):
D, vn, ob, vc, 1770, A-Wn*, ed. J.Wojciechowski (Hamburg, 1963);
B , kbd, 1773, Wn, ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
C, kbd, 1773, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981);
C, org, 1773, Wn*, ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1981);
C, fl, ob, 1774, Wn*, ed. Wojciechowski (Frankfurt, 1962), ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Concertino, G, fl, str, 1777, Wn*, ed. R.J. Koch (Padua, 1977), ed. Ballola (Milan, 1983)

Other orch:
Sym. ‘Il giorno onomastico’, D, Aug 1775, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
26 variations on ‘La Folia di Spagna’, Dec 1815, Wn*, ed. P. Spada (Rome, 1978);
composite syms., arr. from op. ovs., incl. 2 syms., D, D, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
op ovs.

Chbr:
pf sonata, C, Wn* (Vienna, ?1783);
6 petites pièces, gui (Vienna, 1801);
Scherzi istrumentali a 4, Wn, ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Fuge, str qt, Wn*;
4 Stücke, org, Wgm*, transcr. O. Biba (Vienna, 1994);
fugues, Wgm*

Wind:
Armonia per un tempio della notte, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, Wn, ed. W. Rainer (Vienna, 1989), ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
Cassazione, C, 2 ob, 2 eng hn, 2 hn, 2 bn, Wgm;
Marsch für die Landwehre (1809), Wgm;
3 minuets, B , G, D, 2 ob, 2 hn, str, Wn*;
Parade Marsch für Harmoniemusik, Wn*;
11 marches, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, dbn, 1–8 tpt, 3 trbn, 2–6 timp, perc, str, Wn*, 8 ed. L. Kappel (Vienna, 1994);
Serenade, B , 2 cl, 2 hn, 2 bn, vle, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981), rev. and arr. as Serenade, C, 2 fl/cl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Wn*, D-Rtt (inc.), ed. Ballola (Milan, 1985);
Picciola serenata, B , 2 ob, 2 hn, bn, 1778, A-Wn*, ed. R. Angermüller (Vienna, 1977), ed. P. Spada (Milan, 1982), as Quintetto, F-Pc*;
4 suites (Ballettmusik) of 41 movts, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, 2 tr, timp, str, A-Wn*

Literatura:

Libro di partimenti di varia specie per profitto della gioventù, lost
Scuola di canto, in versi, e i versi in musica, 4vv, bc, Wgm*

Font: En català: Antonio Salieri (1750-1825) En castellano: Antonio Salieri (1750-1825) In english: Antonio Salieri (1750-1825) - Altres: Antonio Salieri (1750-1825) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ilse Eerens (soprano); Annelie Sophie Müller (mezzo-soprano); Ulrich Eisenloh (pianoforte)
RECICLASSICAT: SALIERI, Antonio (1750-1825)
AMAZON: SALIERI, A. - Lieder
SPOTIFY: SALIERI, A. - Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALNAES, Eyvind (1872-1932) - Piano Concerto Op. 27 (1914)

$
0
0
Harald Sohlberg - Street in Røros in Winter (1903)
Obra d'Harald Oskar Sohlberg (1869-1935), pintor noruec (1)


- Recordatori d'Eyvind Alnæs -
En el dia de la celebració del seu 145è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Harald Oskar Sohlberg (Kristiania [ara Oslo], 29 de setembre de 1869 - Oslo, 19 de juny de 1935) va ser un pintor i gravador noruec. Va començar a dibuixar i pintar de ben petit tot i el rebuig familiar. El 1885 es va matricular a l'Escola Reial de Dibuix de Kristiania, on va tenir com a professor a Wilhelm Krogh, i a on hi va romandre fins el 1890. A partir de l'estiu de 1889 va començar la seva carrera de pintor tot dibuixant paisatges. Entre el 1891 i el 1892 va assistir a l'Escola d'Art de Kristian Zahrtmann a Copenhaguen i a partir del 1894 va rebre classes d'Harriet Backer i Eilif Peterssen i més tard de Johan Nordhagen. Aquests primers anys va realitzar nombrosos paisatges en unes tonalitats característiques, focalitzant-se en l'ús de la llum i de cromatismes freds per tal de plasmar les seves pròpies emocions. El seu dramatisme, intensificat per l'ús intel·ligent del color, va motivar que la seva obra fos englobada dins el moviment neoromàntic. Les seves obres més conegudes van ser Nit d'hivern a Rondane (c.1913) i Casa del pescador. Els darrers anys es va dedicar principalment al gravat. Va morir a Oslo el juny de 1935.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Harald Oskar Sohlberg (1869-1935) - Altres: Harald Oskar Sohlberg (1869-1935)



Parlem de Música...

Eyvind Alnaes (Fredrikstad, 29 d'abril de 1872 - Oslo, 24 de desembre de 1932) va ser un organista i compositor noruec. Es va formar amb Peter Lindeman (orgue) i amb Iver Holter (harmonia, contrapunt i composició) a l'Escola de Música i Orgue de Kristiania (1888-1892). Poc després es va traslladar a Leipzig on va estudiar amb Reinecke (composició) i amb Ruthardt (piano). A partir d'aleshores va ser nomenat organista a Drammen (1895-1907) i després a Oslo (1907-1932), ciutat on també va servir a la Catedral del Salvador a partir del 1916. Com a compositor, va començar a compondre a finals de la dècada de 1890 publicant la seva primera simfonia a Berlín el 1897. A Oslo, va ser un dels membres fundadors de la Norsk Komponistforening, de la qual en va ser president entre el 1921 i el 1923. També va ser un membre actiu del Koralbokkomiteen on va ser l'encarregat d'harmonitzar diverses melodies corals de caràcter popular. Paral·lelament, va ser el director de la Håndverksangforening entre els anys 1905 i 1931 i de la Holter’s Choral Society entre el 1920 i el 1931. Va morir a Oslo el desembre de 1932.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Many choral pieces, choral folksong arrs., c100 songs

Instrumental:

Orch:
2 syms., c, 1897, D, 1923;
Symfoniske variasjoner, 1909;
Pf Conc., 1914;
8 songs with orch, 1904, 1913–20, 1916

Other:
2 suites, vn, pf;
Suite, 2 vn, pf;
Symfonisk marsj, 2 pf;
many pf pieces;
Norsk pianoskole, 1931

Edn.:
Norges melodier, ii–iv (Oslo, 1922)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Eyvind Alnaes (1872-1932) - Altres: Eyvind Alnaes (1872-1932)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Oslo Philharmonic Orchestra; Håvard Gimse (piano); Eivind Aadland (conductor)
AMAZON: ALNAES, E. - Piano Concerto & Symphony
SPOTIFY: ALNAES, E. - Piano Concerto & Symphony



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GORCZYCKI, Grzegorz Gerwazy (c.1665-1734) - Missa Rorate Coeli

$
0
0
Francesco Primaticcio - The Judgment of Midas
Obra de Francesco Primaticcio (1504-1570), pintor italià (1)


- Recordatori de Grzegorz Gerwazy Gorczycki -
En el dia de la commemoració del seu 283è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Primaticcio (Bologna, 30 d'abril de 1504 - Fontainebleau, 1570) va ser un decorador, arquitecte i pintor italià que va desenvolupar la seva activitat principalment a França. Es va formar amb Giulio Romano a Màntua abans d'estudiar i treballar amb Innocenzo da Imola, executant les decoracions del Palazzo Te abans d'assolir, el 1532, un càrrec a la cort de Francesc I de França. Al seu servei va dirigir els treballs de decoració del Castell de Fontainebleau, també va supervisar les construccions que es van realitzar en els regnats d'Enric II i de Carles IX. Pel seu treball, juntament amb el pintor manierista italià Rosso Fiorentino, va exercir una influència decisiva en l'art francès del seu temps. Tots dos pintors van moderar les distorsions més pronunciades del manierisme italià i van crear una variant estilística més elegant i d'acord amb el gust francès. Els darrers anys es va dedicar a l'arquitectura sent la Capella Valois de la Basílica de Saint-Denis la seva millor obra, si bé fou destruïda el 1719. Primaticcio va morir a Fontainebleau el 1570.




Parlem de Música...

Grzegorz Gerwazy Gorczycki (Rozbark, c.1665 - Kraków, 30 d'abril de 1734) va ser un compositor polonès. Va estudiar filosofia a la Universitat de Praga (1678-1683) i després teologia a la Universitat de Viena (1684-1689). A començaments del 1690 va viatjar a Kraków on va ser ordenat sacerdot la primavera del 1692. Poc temps després, va ser nomenat professor a la Congregatio Missionis de Chelmno a Pomerania. Un dels seus deures allà va ser el de director musical de la capella. El 1694 va tornar a Kraków on a banda de les seves labors com a sacerdot es va fer càrrec de la penitenciària de la Catedral de Wawel. Allà va compondre una de les primeres obres, Tota pulchra es, Maria (1694). El 1698 va assumir la direcció musical de la catedral, un posició que va mantenir la resta de la seva vida. Va ser allà on va dirigir la cerimònia de coronació de l'Elector August III el 17 de gener de 1734, precisament poc dies abans de la seva mort, a Kraków, l'abril de 1734.

OBRA:

Vocal religiosa:

all for 4 voices, some with organ, bc
Missa De Conceptione B.V.M. (Propers only), inc., W-G 25 (incl. Salve sancta parens, Benedictus et venerabilis, Beata es Virgo Maria, Beata viscera, Gaude Maria Virgo, Alleluja. Ave Maria), PL-Kk; ed. H. Feicht, Muzyka staropolska (Kraków, 1966)
Missa paschalis, W-G 26; ed. in WDMP, vii (1930, 3/1967)
Missa ‘Rorate coeli’ (i) (with int, ‘Rorate’; without Cr), W-G 27; ed. in WDMP, lxv (1967)
Missa ‘Rorate coeli’ (ii) (Propers only), W-G 28 (incl. Rorate coeli, Tollite portas, Alleluja. Ave Maria, Alleluja. Post partum, Ave Maria, Ave regina caelorum); ed. in WDMP, lxxvii (1986)
Alleluja. Ave Maria, W-G 1, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Alleluja. Prophetae Sancti, W-G 2, Kk (inc.);
Ave Hierarchia, W-G 3, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Ave maris stella, W-G 4, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Ave virgo speciosa, W-G 5, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Dignare me, W-G 12, Kk;
Iste confessor Domini, W-G 18, Kk;
Jesu redemptor omnium (i), W-G 15, Kk(inc.),
Pu; Jesu redemptor omnium (ii), W-G 77, Kk;
Jesu redemptor omnium (iii), W-G 78, Kk;
Judica me Deus, W-G 19, ed. in Muzyka w dawnym Krakowie (Kraków, 1964);
Laetare Jerusalem, W-G 21, Kk(inc.);
O rex gloriae Domine, W-G 29, Kk;
O sola magnarum urbium, W-G 31, ed. in Muzyka Kościelna (Kraków, n.d.);
Regina coeli laetare, W-G 33, Kk;
Sancte Deus, sancte fortis, W-G 37, Kk(inc.);
Sepulto Domino, W-G 38, ed. in Cantica selecta musicae sacrae in Polonia (Poznań, 1928);
Sub tuum praesidium, W-G 39, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Te Joseph celebrant, W-G 40, Pu;
Tota pulchra es, Maria, W-G 41, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Vidi aquam, CZ

Other:
Completorium, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 6; M ii
Completorium (ii), W-G 7, mentioned in Kraków inventory (see Chybiński, 1928; ? = W-G 6)
Conductus funebris, 4vv, 2 vn, 2 tpt, va, va bassa, db/trbn, org, W-G 8; M ii
Crudelis Herodes, 4vv, 2 vn, org, W-G 9; M ii
Deus tuorum militum (i), 4vv, 2 vn, org, W-G 10; M ii
Deus tuorum militum (ii), Innocentes pro Christo intontes, 4vv, 2 vn, org, W-G 11a–b; M ii
Gratuletur ecclesia, 4vv, 2 vn, org, W-G 13; M ii
Illuxit sol iustitia, 5vv, 2 vn, va bassa, bc, W-G 16; M ii
In virtute tua, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 17; M ii
Jesu corona virginum, 4vv, 2 vn, org, W-G 14; M ii
Justus ut palma florebit, 4vv, 2 vn, org, W-G 20; M ii
Laetatus sum, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 22; M ii
Litaniae de providentia divina, 5vv, 2 ob, 2 tpt, 2 vn, va bassa, org, W-G 23; M ii
Litaniae de SS Sacramento, ex A; lost, mentioned in Wieluń inventory (see Buba and Szweykowscy)
Os iusti meditabitur, 4vv, 2 vn, org, W-G 30; M ii
Tristes erant apostoli, 4vv, 2 vn, org, W-G 42; M ii

Instrumental:

Ouverture ex D; lost, mentioned in Wieluń inventory (see Buba and Szweykowscy)
Polonez balowy, vn (doubtful); ed. in Prosnak (1962)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734) - Altres: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734) 



Informació addicional... 

KENNIS, Willem-Gommaar (1717-1789) - Te Deum

$
0
0
Sebastiano Ricci - Triumph of the Marine Venus (c.1713)
Obra de Sebastiano Ricci (1659-1734), pintor italià (1)


- Recordatori de Willem-Gommaar Kennis -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sebastiano Ricci (Belluno, 1 d'agost de 1659 - Venezia, 15 de maig de 1734) va ser un pintor italià. El 1671 va entrar com a aprenent del pintor Federico Cervelli a Venècia. Més tard, va ser deixeble de Sebastiano Mazzoni. El 1678, i mentre treballava en un taller de Rialto, va deixar embarassada una noia, i per evitar el matrimoni va intentar, sense èxit, enverinar-la. Empresonat, va ser alliberat gràcies a un noble desconegut, probablement de la família Pisani, i es va traslladar a Bolonya. Allà va rebre, el 1682, un encàrrec de la Confraternità di San Giovanni de' Fiorentini per pintar una Degollació de Sant Joan Baptista, pel seu Oratori. El 1685 va obtenir un contracte amb el comte de San Secondo per a la decoració de l'Oratori della Beata Vergine del Serraglio, que va completar amb la col·laboració de Ferdinando Bibiena. El 1686 va pintar una Pietat, encarregada pel duc Ranuccio II de Parma, per al convent de les Caputxines Noves de Parma. En aquell temps, finalment, va decidir casar-se, amb la mediació del cardenal Antonio Pignatelli, amb la noia veneciana a qui havia seduït i amb qui tenia una filla. Entre els anys 1687 i 1688, va decorar els apartaments de la duquessa Maria de Este. El 1688, va abandonar la seva dona i filla, per fugir a Torí amb Maddalena, filla del pintor Giovanni Francesco Peruzzini. Denunciat, va ser arrestat i condemnat a mort, però finalment va ser indultat per intervenció del duc de Parma, el seu gran benefactor, el qual li va atorgar una carta de recomanació i li va assignar una pensió mensual de 25 corones. 

Poc després, es va traslladar a Roma on va rebre l'encàrrec, el 1692, de copiar la Coronació de Carlemany de Rafael Sanzio al Vaticà, pel compte de Lluís XIV de França, i que va ser acabada el 1694 fruit de la dificultat per reproduir el disseny de Rafael. Després de la mort del seu protector Ranuccio Farnese, va abandonar Roma per instal·lar-se a Milà, on va rebre l'encàrrec d'executar uns frescs per a la capella de l'església de San Bernardino alle Ossa. El 1698 va tornar a Venècia, però va treballar a Pàdua, on el 1700 va inaugurar el seu Retaule de San Gregorio a l'església de Santa Giustina, i va iniciar els frescs de la capella del Santíssim Sagrament. El 1701 va rebre, del cartògraf venecià Vincenzo Maria Coronelli, l'encàrrec de l'Ascensió, per a la sagristia de la Basílica dels Sants Apòstols de Roma. L'any següent va viatjar a Viena, on va pintar els frescs del Saló Blau del Palau de Schönbrunn amb l'Al·legoria de les Virtuts principesques, que il·lustrava l'educació del futur emperador Josep I, representant una figura al·legòrica, l'Amor de la Virtut, que apartava al príncep dels plaers de Venus guiant-lo al tron on l'esperava la Glòria i l'Eternitat. A Viena va rebre també l'encàrrec d'una Ascensió per a l'elector de Saxònia Frederic August, convertit al catolicisme per garantir-se la successió a la corona polonesa. El 1704 va realitzar els Sants Proclo, Firmo i Rústic a la Catedral de Bèrgam, i la Crucifixió per a l'església florentina de San Francesco de'Macci. Ricci va morir a Venècia el maig de 1734.




Parlem de Música...

Willem-Gommaar Kennis (Lier, 30 d'abril de 1717 - Leuven, 10 de maig de 1789) va ser un violinista i compositor flamenc. Es va formar amb el seu pare, Pierre Kennis, un músic local. Poc després va entrar com a cantant del cor de la Gummaruskerk de Lier. El juliol de 1728 va assolir el càrrec de segon violinista de l'orquestra de la mateixa església, lloc on va ser mestre de capella a partir del 1742. A principis del 1750 va ser nomenat mestre de capella de la St Pieterskerk de Leuven, càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Conegut pel seu talent amb el violí, va ser citat pel mateix Burney qui admirava el seu virtuosisme amb l'instrument. Com a compositor, va escriure principalment obra religiosa i de cambra molta va mostrar especial cura en les parts amb el violí. Kennis va morir a Leuven el maig de 1789.

OBRA:

Vocal religiosa:

Requiem, E , SATB, bc, B-Ak;

Other:
Et honor tibi sit, hymn, a, SATB, bc, 1743, B-Ak;
Salve regina, d, 5vv, 2 vn, vc, org, 1746, Ak;
Haec dies, Victimae paschali laudes, F, SATB, orch, Lc;
Mag, G, ?5vv, bc, Ak [only 4vv extant];
Regina caeli laetare, D, SATB, bc, US-AAu;
Responsoria pro defunctis, SATB, bc, Lc;
TeD, C, SATB, bc, Ak;
Tria sunt, motet pro defunctis, TTB, str, org, Ak

Instrumental:

Trio sonatas:
6, 2 vn, bc, op.2 (Brussels, n.d. [?1747–9]);
6 trio da camera, 4 for vc, vn, b, 2 for 2 vc/vn, b, op.6 (Paris, 1763);
6, 2 vn, vc, op.7 (Leuven, n.d. [1760–65]);
6, 2 vn, vc, op.8 (Paris, 1766)

Duets:
6 sonates, 2 vn, op.4 (Liège, n.d. [1753–62]);
6, vn, vc, op.9 (Paris, 1767);
6, 2 vn, op.10 (Paris, 1772);
6, 2 vn, op.12 (London, 1781)

Other works:
6 sonates, vn, acc. vc/hpd, op.1 (Liège, n.d. [1744–7]);
6 sonates, vn, bc, op.3 (Leuven, n.d. [1749–54]);
6 sinfonie a 4, 2 vn, va, b, op.3 (Paris, n.d. [1753–8]);
6 str qts, op.11 (Paris, n.d. [1772–81])

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Willem-Gommaar Kennis (1717-1789)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Utopia & Euterpe Baroque Consort; Bart Rodyns
JPC: Flemish Baroque Treasures Unveiled
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BLODEK, Vilém František (1834-1874) - Overture & Symphony in d (1859)

$
0
0
Jozef Chelmonski - Indian summer (1875)
Obra de Józef Marian Chełmoński (1849-1914), pintor polonès (1)


- Recordatori de Vilém František Blodek -
En el dia de la commemoració del seu 143è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Józef Marian Chełmoński (Boczki, 7 de novembre de 1849 - Kuklówka Zarzeczna, 6 d'abril de 1914) va ser un pintor polonès. Es va formar amb el seu pare abans de traslladar-se a Varsòvia, ciutat on va estudiar en una escola de dibuix i on també va rebre classes de Wojciech Gerson. Entre el 1871 i el 1874 va viure a Munich on va entrar en contacte amb diversos pintors polonesos com Jozef Brandt i Maksymilian Gierymski. També a Munich va rebre formació al taller d'Alexander Strahuber (1814-1882). Finalitzada la seva formació, va iniciar la seva carrer de pintor exhibint unes primeres obres de clara influència del seu mestre Gerson. El 1875 es va traslladar a París on va exhibir amb regularitat i on va rebre diversos encàrrecs fet que va motivar un excés de feina i un progressiu deteriorament de la seva qualitat. Entre el 1878 i el 1887 va visitar Polònia, Viena i Venècia abans d'establir-se, el 1889, a Kuklówka Zarzeczna. Va ser en aquest període i alliberat d'obligacions professionals que va desenvolupar la seva millor obra formada per pintures de temàtica diversa. Va morir a Kuklówka Zarzeczna l'abril de 1914.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Józef Marian Chełmoński (1849-1914) - Altres: Józef Marian Chełmoński (1849-1914)



Parlem de Música...

Vilém František Blodek (Praha, 3 d'octubre de 1834 - Praha, 1 de maig de 1874) va ser un flautista, pianista i compositor bohemi. Es va formar a una escola alemanya de Praga abans d'estudiar piano amb Dreyschock. El 1846 va entrar al Conservatori de Praga on va estudiar flauta amb Antonín Eiser i composició amb Johann Friedrich Kittl. Al finalitzar els seus estudis el 1852, va començar a treballar com a professor privat de la família Zieliński de Lubycza en un càrrec que va desenvolupar fins el 1855. Aquell any va tornar a Praga on va treballar com a pianista de concerts, professor i esporàdicament com a segon director de la Männergesangverein de Praga, en honor de la qual també va compondre diversos himnes patriòtics. El 1860 va succeir a Eiser com a professor de flauta del conservatori en un temps en què també va ser molt actiu com a compositor de música incidental per a teatres txecs i alemanys. El 1865 es va casar amb la seva alumne Marie Doudlebská fet que va provocar una tensa disputa amb la família de la noia. Els darrers anys, i fruit d'un excés de feina, va patir una col·lapse nerviós fet que va motivar el seu ingrés en un centre psiquiàtric de Praga en el qual hi va morir el maig de 1874.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Mlhavé obrazy [Misty Pictures] (incid music to J. Brandeis’s play), Prague, 1859
Clarissa (op), 1861, unfinished [lib in Ger.]
Chorista (vaudeville, F. Hainiš-Zdobnický), 1861, Prague, 22 March 1862, lost
Hudba k slavnosti Shakespeareově [Music for the Shakespeare Celebrations], Prague, 23 April 1864
V studni [In the Well] (comic op, 1, K. Sabina), Prague, Provisional, 17 Nov 1867, vs (Prague, 1878)
Svatojánská pouť [St John’s Pilgrimage] (incid music to F.F. Šamberk’s play), Prague, 1868, ov. (Prague, n.d.)
Zítek (comic op, 3, Sabina), 1868–9, unfinished, completed by F.X. Váňa, Prague, National, 3 Oct 1934
Incid music to 60 plays

Other:
Die Kapelle, 1v, pf, pubd in musical suppl. to Erinnerungen
[20] Liebeslieder, 1v, pf, 1860–?, 13 as Písně milostné [Love Songs] (Prague, 1909)
6 mužských sborů [6 Male-Voice Choruses], 1859, 1 pubd: K bratrům [To the Brothers]
20 choruses for male vv, some to Ger. texts by J. von Eichendorff, H. Heine and A. von Chamisso, and to Cz. texts by V. Hanka, J.V. Jahn, J. Pick and K. Sabina; several pubd, incl. Ach ty Labe tiché [O quiet Elbe], 1865; Pijácká (Společná) [A Drinking-Song (A Social Song)], 1867; Pochod [March], 1867

Vocal religiosa:

Solemn Mass, D, 1853;
Ave Maria, C, mixed choir, 1863 (Prague, 1888);
Otče náš [Our Father], F, male vv, 1863;
Veni Creator, C, mixed vv, 1863;
Off, C, 1863, inc.;
Mass, D, 1865

Instrumental:

Orch:
Concert ov., C, op.2, 1850;
Ov., D, 1854;
Sym., d, 1858–9;
Concert Ov., E, 1859;
Ov., e, ?1862, inc.;
Fl Conc., D, 1862, ed. J. Kàan (Prague, 1903);
Skladba [Composition], A, 2 fl, orch, ?1862

---

Chbr:
Sextet, D, fl, 2 vn, ob, hn, trbn, 1847;
Salon Piece, C, vn, pf, 1850;
Grand Solo, D, fl, pf, op.1, 1851;
Allegro di bravura, D, fl, pf, 1852;
Fantasie e Capriccio, F , fl, pf, 1863;
Andante cantabile, D, fl, pf, 1863;
pf music

Font: En català: No disponible En castellano: Vilém František Blodek (1834-1874) In english: Vilém František Blodek (1834-1874) - Altres: Vilém František Blodek (1834-1874)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Libuse Márová (mezzo-soprano); Daniela Sounová (soprano); Vojtech Kocián (tenor); Karel Berman (bass); Prague NTOJan Stych (conductor)
INTERPRETS: Pilsen Radio Orchestra; Bohumír Liška (1914-1990, conductor)
AMAZON: BLODEK - In the Well
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MEDER, Johann Valentin (1649-1719) - Harmoniae Sacrae

$
0
0
Eglon Hendrik van der Neer - A Lady Playing a Lute with a Gentleman Seated at a Table in an Interior
Obra d'Eglon Hendrik van der Neer (c.1635-1703), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Valentin Meder -
En el dia de la celebració del seu 368è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Eglon van der Neer (Amsterdam?, c.1635 - Düsseldorf, 3 de maig de 1703) va ser un pintor holandès. Es va formar probablement amb el seu pare, el famós pintor Aert van der Neer. Poc després va rebre formació de Jacob van Loo, un dels pintors més destacats del seu temps a Holanda. A l'entorn del 1654, i havent finalitzada la seva formació, va viatjar a Orange (França) on va treballar al servei de Friedrich von Dohna, el governador de la ciutat. A finals del 1658 va decidir tornar a Amsterdam on es va casar amb Maria Wagensvelt. El 1663 va viatjar a Rotterdam on va obrir un taller amb diversos alumnes entre els que va destacar Adriaen van der Werff. Va viure en aquesta ciutat fins a la mort de la seva dona el 1677. Poc després es va traslladar a La Haia on va esdevenir membre de la confraria de pintors locals. Finalment, es va traslladar a Brussel·les on es va casar amb la pintora Marie Du Chastel. Allà va establir bones relacions amb Francisco Antonio de Agurto, el Marqués de Castanaga. Allà va ser nomenat, el 1687, pintor oficial de la cort del rei Carles II de Espanya. Després de la mort de la seva dona el 1692 va viatjar a Düsseldorf on es va casar, el 1697, amb Adriana Spilberg. Va romandre a la ciutat alemanya fins a la seva mort, esdevinguda el maig de 1703.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Eglon Hendrik van der Neer (c.1635-1703) - Altres: Eglon Hendrik van der Neer (c.1635-1703)



Parlem de Música...

Johann Valentin Meder (Wasungen, bap. 3 de maig de 1649 - Riga, 1719) va ser un organista, cantant i compositor alemany. De família musical, el seu pare i els seus quatre germans van ser organistes o kantors. Valentin Meder es va formar en teologia a Leipzig a partir del 1669. Des d'allà es va traslladar a Jena on va seguir la seva formació en teologia si bé, i ràpidament, va assolir un càrrec de cantant. A partir del 1671 va treballar com a cantant de la cort de Gotha, entre el 1672 i 1673 a la de Bremen, el 1673 a la d'Hamburg i finalment el 1674 a Lübeck, on va fer amistat amb Buxtehude. Aquell mateix any va esdevenir kantor del Gymnasium de Reval en un càrrec que va preservar fins el 1680. El 1687, i després d'una breu visita a Riga, va esdevenir mestre de capella de la Marienkirche de Danzig. El 1698, i després d'anys de treball a Danzig, va dimitir del seu càrrec per traslladar-se a Königsberg on va treballar, per poc temps, a la seva catedral. El 1700 es va traslladar a Riga on va assolir un càrrec de mestre de capella que ja va preservar la resta de la seva vida. Segons Mattheson, Meder va ser un excel·lent organista i cantant i un compositor notable. Familiaritzat amb la música italiana, el seu estil pel que fa a les òperes va ser proper al de Carissimi i Cesti. Per altra banda, el seu repertori religiós va mostrar una proximitat més evident amb l'estil del seu amic Buxtehude. Valentin Meder va morir a Riga l'estiu del 1719.

Matheus Merian - Riga (c.1650)
Matheus Merian (1593-1650) - Riga (c.1650) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Die beständige Argenia (op), Reval, 1680, S-Sk; ed. in EDM, 1st ser., lxviii (1973)
Die befreyete Andromeda (opera-ballet), Weissenfels, 1688, lost
Nero (op, G.C. Corradi, after C. Pallavicino), Danzig, 1695, lost
Die wiederverehligte Coelia (op), Schottland, 1698, lost
Vor-Jahrs-Erstlinge … Ariette und … Braut-Tanz (Alles fängt nun an zu lachen), S, 2 vn, bc (Riga, 1685)
Der polnische Pracher … in einem musicalischen Concentum, 2 vn, 2 viols, vle, bc, 1689, PL-GD; ed. J. Kremer (Magdeburg, 1994)
Trio, chaconne, 2 vn, bc (hpd), S-Uu [possibly from lost Capricci]; chaconne ed. F. Kessler (Bad Schwalbach, 1990)

Lost:
Capricci, 2 vn, bc (org) (Danzig, 1698), according to Mattheson;
Languet cor meum, 1v, bc, according to EitnerQ; Kürmusik zur Ratswahl, 17 March 1968

Vocal religiosa:

Motets:
Ach Herr, mich armen Sünder, 4vv, vn discordato, 2 va, vle, PL-GD
Ach Herr, straffe mich nicht, 1v, 2 vn, vle, bc, Reval, 1679, S-Uu (holograph)
Gott, du bist derselbst mein König, 3vv, 2 vn, va, vc, 2 clarinos, bc, timp ad lib, Uu
Gott hilf mir, 1v, 4 vn, bc, Uu
Gott, mein Hertz ist bereit, 3vv, 2 vn, va, b va, bc (2 ob, bn, ad lib), Uu
Herzlich tut mich verlangen (Himmlische Valet Music), 4vv, vn dulcisono, 2 va, vc, vle, 2 recorders, 2 ob, bn, bc (org), PL-GD
In principio erat verbum, 3vv, 2 vn, S-Uu
Jubilate Deo omnis terra, 1v, clarino, vn, vle, bc, Uu
Leben wir, so leben wir dem Herrn, 4vv, 2 vn, b viol, vc, bc, Uu
Meine Seel säuffzt und stöhnet (Andächtige Communion Musique), 4vv, 5 viols, 2 ob, bn, Riga, 1714, PL-GD
Preise, Jerusalem, 12vv, 3 orch, 1687, GD
Quid est hoc, quod sentio, 3vv, 2 vn, b viol, bc, S-Uu
Singet, lobsinget mit Herzen und Zungen, 4 solo vv, chorus, 2 vn, va, vc, 2 ob, bn, PL-GD
Sufficit nunc Domine, 1v, vn, 4 viols, bc, S-Uu
Unser keiner lebt ihm selber, S, SATB, vn, 2 viols, vc, bc (org), Uu; ed. W. Horn (Stuttgart, 1992)
Vox mitte clamorem, 3vv, 3 vn, bc, Uu
Wünschet Jerusalem Glück, 12vv, 3 orch, 1686, PL-GD

Other sacred:
Passions oratorium (according to St Matthew), solo vv, chorus, small orch, 1700, D-Bsb; ed. B. Smallman, Oratorische Passion nach Matthäus (Wolfenbüttel, 1985)
In tribulatione invocavimus, 5 solo vv, 4 vn, bn, bc, Bsb, Wa (as solo cant.)
Die höllische Schlange, dialogue cant., 4vv, 2 vn, 2 va da braccio, vle, bc, S-Uu (listed in EitnerQ as Begrüsset seystu holdseelige)
Wie murren denn die Leut, dialogue cant., 2vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Riga, 1684, Uu (holograph)

Lost:
Gott, der du wehlst die Regenten auf Erden, 3 choruses, text in PL-GD;
Musicalischer Dialogus auf bevorstehendes Hl. Weynachtsfest, 1686;
2 sacred songs, 1698;
6 sacred songs, undated;
c130 sacred works in MSS presented to Riga council after Meder’s death, incl. 14 masses, 5 Mag, and Passions, see Bolte

Font: En català: Johann Valentin Meder (1649-1719) En castellano: Johann Valentin Meder (1649-1719) In english: Johann Valentin Meder (1649-1719) - Altres: Johann Valentin Meder (1649-1719)



Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Armonia SonoraMieneke van der Velden
AMAZON: Harmoniae Sacrae
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Harmoniae Sacrae



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>