Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

MORO DA VIADANA, Giacomo (c.1550-c.1610) - Messa a otto voci (1604)

$
0
0
Jan Brueghel the Elder and Hendrick van Balen - The virgin and child encircled by a garland of flowers
Obra de Jan Brueghel el Vell (1568-1625), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Vell (Brussel, 1568 - Antwerpen, 13 de gener de 1625) va ser un pintor flamenc, fill de Pieter Brueghel el Vell i pare de Jan Brueghel el Jove. Va ser anomenat Brueghel "el Vellut", "la Flor" o "el Paradís", fruit de la seva temàtica preferida així com del seu costum de vestir vellut. Prolífic pintor de naturaleses mortes, sovint de flors i paisatges, va crear un estil més independent del que el seu pare havia creat i no tant proper al del seu germà Pieter el Jove. Les seves primeres obres van ser paisatges amb escenes bíbliques o històriques, en particular escenes boscoses mostrant la influència del mestre Gillis van Coninxloo. Més tard va evolucionar a pintura de paisatge pur, o vistes urbanes, i cap a naturaleses mortes al final de la seva carrera. Molts dels seus quadres van ser col·laboracions en els quals altres autors, com Peter Paul RubensHendrick de Clerk, Franken II, Paul BrillJoost de Momper i Hendrick van Belin hi van pintar figures o altres elements. Va morir a Anvers el gener de 1625.




Parlem de Música...

Giacomo Moro da Viadana (Viadana, c.1550 - c.1610) va ser un compositor italià. Es creu va ser un frare de l'Orde del Servents de Maria, treballant a Viadana a partir del 1581. A partir del 1599 se'l situa a Bolonya i el 1604 a Fivizzano, poblacions totes elles on va treballar com a compositor. Va ser en aquests anys quan va publicar els seus dos primers volums de cançonetes i madrigals. Posteriorment, va publicar fins a quatre col·leccions de música religiosa per títol Concerti ecclesiastici (1604, 1607, 1610). Es desconeixen els darrers anys de vida de Moro da Viadana, per la qual cosa la seva mort es situa a l'entorn del 1610.

OBRA:
all published in Venice except anthologies

Canzonette alla napoletana primo libro, 3vv, con un dialogo e 2 canzonette, 4vv (1581)
Gli encomi musicali, 4–5vv (1585)
Psalmi ad vespertinas omnium solemnitatum horas, Beataeque Virginis canticum, 5vv (1595)
Officium et missa defunctorum, 8vv (1599)
Concerti ecclesiastici … si contengono mottetti, Magnificat, e falsibordoni, 1–8vv, alcuni … vv/insts, 1 Compieta, 8vv, con le sue antiphone della Beate Virgine, messa, 8vv, litanie che si cantano nella Santa Casa di Loreto, 8vv, canzoni, a 4, insts, bc, op.8 (1604; rev. 2/1613, 1–4vv, bc (org))
Secondo libro de concerti, 1–4vv, con il suo basso generale per l’organo, op.9 (1607)
Libro terzo de’ concerti ecclesiastici … contengono motetti e Magnificat, 1–4vv, con alcune canzonette alla francesa, 3–4vv, bc, op.10 (1607)
Quarto libro de’ concerti ecclesiastici, 1–4vv, bc (org) (1610)
Sacrarum cantionum, mentioned in EitnerQ
19 motets in 1616, 1621, 1622, 1623, 1627, 1627, 1638;
1 motet, 8vv, D-Bsb
1 madrigal in 1588

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giacomo Moro da Viadana (c.1550-c.1610)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Nova Ars Cantandi; Giovanni Acciai
AMAZON: Moro - Concerti Ecclesiastici
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Moro - Concerti Ecclesiastici



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SELOSSE, Antoine (1621-1687) - Keyboard works

$
0
0
Egbert van der Poel - Fischer am Strand von Scheveningen (1653)
Obra d'Egbert van der Poel (1621-1664), pintor holandès.




Parlem de Pintura...

Egbert van der Poel (Delft, 1621 - Rotterdam, 1664) va ser un pintor holandès. Es creu va rebre formació d'Esaias van de Velde i d'Aert van der Neer. També es creu va ser el germà del pintor Adriaen Lievensz van der Poel i estudiant de Cornelis Saftleven a Rotterdam. A partir de l'octubre de 1650, va formar part del Gremi de Sant Lluc de la ciutat de Delft on constava inscrit com a pintor de paisatges. Un any després es va casar amb Aeltgen Willems van Linschooten a Maassluis. Com a pintor, va destacar pels seus paisatges els quals van incloure, sovint, desastres com el foc arrasant edificis, pobles i ciutats. Va morir a Rotterdam el 1664.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Egbert van der Poel (1621-1664) - Altres: Egbert van der Poel (1621-1664)



Parlem de Música...

Antoine Selosse (Tourcoing, 1621 - Saint Omers?, 1687) va ser un professor, organista i compositor flamenc. Tot i aquests orígens, va viure la primera part de la seva vida a Anglaterra si bé es desconeix la major part de la seva història més enllà de la seva vinculació amb l'Ordre dels Jesuïtes. Altres fonts el situen com a organista a Lieja entre els any 1651 i 1657, època en la qual devia compondre la majoria de les seves obres per a teclat. A partir del 1658, va ser professor de música del col·legi jesuïta de Saint Omers, en un càrrec que probablement va desenvolupar la resta de la seva vida. Es creu va morir en aquesta mateixa ciutat francesa el 1687.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoine Selosse (1621-1687) - Altres: No disponible



Informació addicional... 

INTERPRETS: Terence Charlston (keyboard) 
AMAZON: Selosse - La Chasse Royale
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Selosse - La Chasse Royale



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Concertino (1772)

$
0
0
Jean-Louis de Marne - Jahrmarkt im Dorf
Obra de Jean-Louis de Marne (1752-1829), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Johann Georg Albrechtsberger -
En el dia de la commemoració del seu 208è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Louis de Marne (Brussels, 7 de març de 1752 - Batignolles, 24 de març de 1829) va ser un pintor flamenc. Es va formar amb Gabriel Briard a París, ciutat on havia emigrat després de la mort del seu pare. Ràpidament, es va especialitzar en pintura històrica abans de consolidar-se com a pintor de paisatges i escenes de gènere. En aquest sentit, va rebre una marcada influència dels autors holandesos i flamencs del segle XVII com Aelbert Cuyp, Paulus Potter, Adriaen van de Velde i Karel Dujardin, entre altres, els quals eren molts populars a París en aquell temps. El 1783 va entrar com a membre de l'Académie Royale. A partir del 1792 va iniciar la que seria la millor època de la seva carrera rebent encàrrecs, fins i tot, del mateix Napoleó. El 1815, i després d'haver rebut nombroses condecoracions, va ser nomenat membre de l'Institut de França i el 1828 va rebre la Legió d'Honor. Va morir a París el març de 1829.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Louis de Marne (1752-1829) - Altres: Jean-Louis de Marne (1752-1829)



Parlem de Música...

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Wien, 7 de març de 1809) va ser un organista, professor, teòric i compositor austríac. Es va formar des de ben petit com a cantant d'un cor a Klosterneuburg, ciutat on també va aprendre a tocar l'orgue amb Leopold Pittner. En aquell temps també va rebre formació en composició de G.M. Monn. Posteriorment, va seguir com a cantant de l'Abadia de Melk entre els anys 1749 i 1754, centre on també va rebre instrucció en orgue de Marian Gurtler i de Joseph Weiss. Des d'allà es va traslladar a Viena on va entrar al Seminari Jesuïta i on va treballar com a organista ocasional de diverses esglésies de l'entorn de Viena. El 1765 va viatjar, acompanyat del seu germà Anton Johann Albrechtsberger, a Silesia per treballar al servei del baró Neissen. A partir del 1772 va treballar com a regens chori de l'Església de les Carmelites de Viena i com a organista de l'orquestra de la cort imperial. Addicionalment, el 1791 va ser nomenat, sota recomanació de Mozart, assistent del mestre de capella Leopold Hofmann a la Catedral de Sant Esteve. El 1793, i després de la mort d'Hofmann, va assolir el càrrec oficial de mestre de capella de la catedral en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Allà va compondre la majoria del seu corpus musical format per unes 300 obres religioses i unes 500 obres instrumentals. Com a professor, va ser un dels més importants del seu temps amb alumnes com Beethoven, Hummel, Moscheles, Ries o el fill de Mozart, Franz Xaver Mozart, entre molts altres. En aquest sentit, els seus escrits teòrics van assolir quotes mai vistes de popularitat i difusió. Johann Georg Albrechtsberger va morir a Viena el març de 1809.

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium III Christo Kreutz-Erfindung (P. Metastasio), 1757;
Oratorium II, c1760;
Oratorium de Passione Domini (Metastasio), Melk, 1762;
Oratorium de nativitate Jesu, 1772;
Oratorium no.7 Geburth Christi, 1772;
Die Pilgrime auf Golgatha (J.F.W. Zachariä), Vienna, Kärntnerthor, 1 April 1781

Cants.:
Sacrificium Jubilaeum (G. Müller), Säusenstein, 18 July 1762, music lost, pubd lib (Krems, 1762);
Applausus musicus, Melk, 24 Feb 1763, music lost (see Walter);
Mea dilecta coronato Urbano [Hauer] (H. Teufel), Melk, 15 Aug 1763, music lost (see Walter), lib A-M;
Singgedichte bey der Durchreise der Kaiserlichen … Majestäten (B. Schuster), Melk, 21 Jan 1765, autograph, Wn;
Hellsteigenter Tag (U. Petrack), Melk, 5 April 1785, music lost, lib M

Latin sacred (1755–1806, mostly for 4vv, insts and/or org):
35 masses, 3 ed. in Österreichische Kirchenmusik, i, viii, xiii (Vienna, 1946–);
3 Requiem settings;
48 graduals;
42 offertories;
21 psalms;
10 vespers;
38 hymns;
16 Magnificat;
2 Te Deum;
25 Marian antiphons;
5 litanies;
4 introits;
Compline;
15 motets;
c20 miscellaneous works; principal sources GÖ, KN, KR, M, H-Bn (c160 in autograph); for thematic index see Weissenbäck (1914)

Instrumental:

Orch:
4 syms., F, C, 1768, D, 1770, D, 1772, 2 ed. in K;
Org Conc., 1762, ed. in Musica rinata, i (Budapest, 1964);
Trbn Conc., 1769, ed. in Musica rinata, x (Budapest, 1966);
2 concs., jew's hp, mandora, 1770–71;
Hp Conc., 1773, ed. in Musica rinata, ii (Budapest, 1964);
Kbd Conc., before 1792;
Sonata in pieno coro, 1801

Chbr.:
5–8 str:
6 sonate, 2 vn, 2 va, b, op.3, 1782, 1787–8, 1 ed. in B;
6 sonate, 3 vn, va, b, op.6, 1783, 1787;
Sonata, B , 3 vn, va, b, op.9b, 1791;
6 sonate, 5 str, op.12, 1794–5, 1 ed. in B;
Quintuor, 3 vn, va, b, 1798 (Vienna, c1803), ed. in K;
6 sextuors, 2 vn, 2 va, vc, b, op.13 (Vienna, c1802);
6 sonate, 2 vn, va, vc, b, op.15, A-Wgm;
3 sonate a 2 cori, double str qt, op.17, 1798–9 (Vienna, 1803), 1 ed. in B;
6 sonate, 2 vn, 2 va, b, op.22, 1801–3, 1 ed. in B;
6 qnts, opp.25, 27, cited in Seyfried (1826), lost

Str qt:
4 divertimentos, 1760, 1764, 1 ed. in B;
6 quatuors en fugues, op.1, 1780, as op.2 (Berlin, 1781), 2 ed. in Organum, 3rd ser., 1xx–1xxi (Cologne, 1969);
6 quatuors en fugues, op.2, 1782 (Offenbach, ?1835), 1 ed. in B;
6 sonate, op.5, 1786;
III quartetti, op.7 (Pressburg, c1781–3), ed. in K;
3 as op.7, 1787; qt, 1790, ed. in B;
6 sonate, op.10, 1791–2, 1 ed. in K;
Sonata pro festo Paschalis, op.11a, 1792;
6 as op.16, 1798, as op.21 (Vienna, 1803);
3 sonate, op.19, 1799, 1 lost;
6 sonate, op.23, 1805;
6 sonate, op.24, 1806–7;
6 sonate, op.26, 1807–8, Wn;
divertimento, attrib. J. Haydn,h III:D3;
18 arrs. of kbd fugues, opp.1, 7, Wn

2–4 str:
8 divertimentos, 3 str, 1756–9, 1767, 1786, 2 ed. in B;
2 partitas, vn, va d'amore, b, c1770, 1772, ed. in Musica rinata, xix (Budapest, 1971);
6 terzetti, 2 vn, b, op.4, 1784, 1 ed. in B;
6 sonate, 2 vn, b, op.8, 1789;
6 terzetti, vn, va, vc, op.9a, 1789, 1793 (Offenbach, 1796);
6 sonate, vn, va, b, op.11b, 1794–5, 2 ed. in B;
6 sonate, vn, vc, 1797, Wgm (Leipzig, c1803);
6 sonate, vn, va, vc, b, op.14, 1798–9;
6 sonate, vn, 2 va, b, op.18, 1799;
6 quartetti con fughe per diversi stromenti, op.20, 1800 (Vienna, c1801), 1 ed. in B;
6 sonate, 2 va, 2 vc, op.21, 1801, 1 ed. in B;
Sonata alla camera, vn, 2 va, vc, 1802

Other chbr:
2 divertimentos, fl, str, 1761, 1777;
2 concertinos, jew's hp, mandora/kbd, 2 str, b, 1769, 1771, ed. in Musica rinata, xxi–xxii (Budapest, 1974);
4 concertinos, hp, insts, 1772, 1 ed. in Musica rinata, xvii (Budapest, 1970);
Partita, fl, va d'amore, vle, 1773;
Notturno, concertino, ob, str, 1775–6, ed. in Concertino (Mainz, 1967);
Notturno, fl, str, 1777;
Qt, kbd, str (Vienna, ?1785);
Quintetto, fl, str, 1801;
Serenata, 2 ob, cl, hn, bn, 1806

Keyboard:
Fugues:
12 as op.1, org/hpd (Berlin, 1783), 2 ed. in B;
Fuga, C, org/pf, op.4 (c1786);
Fuga sopra do, re, mi, fa, sol, la, org/hpd, op.5 (c1789);
6 as op.7, org/hpd (1796);
6 as op.8, org/hpd (1799);
6 fughe colle cadenze, org/pf, op.9 (c1800), 1 ed. in K;
6 as op.10, org/pf (1802), 1 ed. in K;
6 as op.11, org/hpd (1802);
Fuga a 4 mani, org/pf (c1808);
27 for org/pf:
6 as op.16 (c1809), 1 ed. in B, 6 as op.17 (1810);
6 as op.18, 1808;
A-Wgm, Wst (c1809);
3 as op.21 (1802);
6 as op.29 (n.d.); 1 in 3 Orgelfugen von Kirnberger, Albrechtsberger und Gelineck (c1808)

Other works:
12 préludes et 1 fugue, org/hpd, op.3 (Amsterdam, c1781), fugue (Wn*) and 3 preludes ed. in K and B;
6 fughe e preludie, org/hpd, op.6 (c1787);
IIIte Sammlung von [12] Praeludien, 1790, M;
12 Präludien, org/pf, op.12, 6 autograph, Wgm* (1802–3), 2 ed. in K and B;
6 préludes et fugues, hpd/pf, op.15 (c1795), 2 ed. in K;
12 neue leichte Präludien, org, 1804, D-Bsb*, 8 ed. in K and B;
Prélude et fugue, pf 4 hands (1805);
Sonata, hpd/pf 4 hands, autograph, Wgm*;
6 Praeludien, pf (1810);
44 Versetten oder kurze Vorspiele, org/pf (c1812);
50 Versetten und 8 Fugen, org (c1836), ed. R. Walter as Octo toni ecclesiastici per organo (Altötting, 1974), 1 in K;
26 further preludes, fugues and verset collections cited in Fuchs, sources unknown

Literatura:

Edition: J.G. Albrechtsberger's sämmtliche Schriften über Generalbass, Harmonie-Lehre, und Tonsetzkunst, ed. I. von Seyfried (Vienna, 1826, 2/1837/R; Fr. trans., 1830 as Méthodes d'harmonie et de composition; Eng. trans., 1834, 2/1844, as Methods of Harmony, Figured Base, and Composition)
Gründliche Anweisung zur Composition … mit einem Anhange von der Beschaffenheit und Anwendung aller jetzt üblichen musikalischen Instrumente (Leipzig, 1790/R, enlarged 3/1821; Fr. trans., 1814, as Méthode élémentaire de composition)
Kurzgefasste Methode den Generalbass zu erlernen (Vienna, c1791, enlarged 2/1792; Eng. trans., 1815)
Ausweichungen von C-dur und C-moll in die übrigen Dur- und Moll-Töne (MS, 1793, D-Bsb) [holograph; incl. Inganni: Trug Schlüsse, per l'organo o piano-forte and Unterricht über den Gebrauch der verminderten und übermässigen Intervallen]; pubd separately (Vienna, c1806; Eng. trans., of Ausweichungen, c1823)
Anfangsgründe zur Klavierkunste (MS, A-Wgm) [?autograph]; pubd as Clavierschule für Anfänger (Vienna, c1800)
Kurze Regeln des reinsten Satzes als Anhang zu desselben gründlicher Anweisung zur Composition (Vienna, c1804)
Generalbass- und Harmonielehre (MS, Wgm)

Font: En català: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) En castellano: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) In english: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - Altres: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rachel Talitman (harp); Marcos Fregnani-Martins (flute); Damien Ventula (cello); Benjamin Braude (violin); Pierre-Henry Xuereb (viola)
SPOTIFY: ALBRECHTSBERGER, J.G. - Harp Concerto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROTHSCHILD, Hannah Mathilde (1832-1924) - Songs

$
0
0
Daniel Ridgway Knight - The Shepherdess of Rolleboise (1896)
Obra de Daniel Ridgway Knight (1839-1924), pintor nord-americà (1)


- Recordatori d'Hannah Mathilde Rothschild -
En el dia de la commemoració del seu 93è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Daniel Ridgway Knight (Philadelphia, 15 de març de 1839 - Paris, 9 de març de 1924) va ser un pintor nord-americà. Va estudiar i va exposar a la Pennsylvania Academy of Fine Arts, on va ser company de classe de Mary Cassatt i Thomas Eakins. El 1861 es va traslladar a París per estudiar a l'École des Beaux-Arts amb Cabanel, i posteriorment d'aprenent al taller de Charles Gleyere. El 1863 va tornar a Filadèlfia per servir en l'Exèrcit de la Unió. Va fundar el Club Sketch de Filadèlfia, on va mostrar les obres relatives a la Guerra Civil i a la mitologia i escenes d'òpera. El 1871 es va casar amb Rebecca Morris Knight Webster, en una època en què va començar a treballar com a pintor de retrats, per tal de guanyar prou diners per tornar a França. El 1872, establert a França, es va fer amic de Renoir i Sisley, les influències de qui van tenir incidència en la seva obra. Knight també va quedar impressionat per les obres de Jean-François Millet les quals van motivar el seu interès per l'Escola de Barbizon. No obstant, i a diferència de Millet, es va centrar en les zones rurals que representaven moments de felicitat. En aquella època va ser especialment prolífic incidint especialment en aquesta mateixa temàtica rural. A partir del 1880 va anar progressivament adaptant la seva obra en funció de les demandes dels col·leccionistes, més centrades en aquell moment en escenes florals amb figures femenines. El 1888 va ser condecorat amb la tercera medalla del Saló de París i el 1889 amb la medalla de plata de l'Exposició de París rebent, també, la Legió d'Honor. Daniel R. Knight va viure la resta de la seva vida a París, morint en aquesta ciutat el març de 1924.

Font: En català: No disponible En castellano: Daniel Ridgway Knight (1839-1924) In english: Daniel Ridgway Knight (1839-1924) - Altres: Daniel Ridgway Knight (1839-1924)



Parlem de Música...

Hannah Mathilde Rothschild (Frankfurt am Main, 5 de març de 1832 - Frankfurt am Main, 8 de març de 1924) va ser una compositora alemanya. Filla d'aristocrates austríacs, va rebre formació musical des de ben petita de Frédéric Chopin. Tot i aquesta formació musical, Mathilde Rothschild va continuar amb altres labors sent la música una afició. En aquest sentit, va compondre diverses cançons en base a texts de poetes i escriptors diversos com Victor Hugo, Franz von Dingelstedt o Alexey Tolstoy, entre molts altres. El 1849 es va casar amb el banquer Wilhelm Carl von Rothschild, un cosí del seu pare. Al seu nom va tenir diverses fundacions, entre les que van destacar orfanats, hospitals i residències per a gent gran, i va ser la fundadora de la Biblioteca Carl von Rothschild de Frankfurt. Va morir en aquesta ciutat el març de 1924.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hannah Mathilde Rothschild (1832-1924) - Altres: Hannah Mathilde Rothschild (1832-1924)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Charlotte de Rothschild (soprano); Adrian Farmer (piano) 
AMAZON: ROTHSCHILD, M. - Songs
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROTHSCHILD, M. - Songs



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE GRASSI, Luigi (1760-1831) - Organ Sonatas

$
0
0
Abraham van Strij - Interior with a Maid, A Girl with a Dog, and A Map of Dordrecht
Obra d'Abraham van Strij (1753-1826), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Abraham van Strij (Dordrecht, 31 de desembre de 1753 - Dordrecht, 7 de març de 1826) va ser un pintor holandès. Es va formar juntament amb el seu germà Jacob van Strij, amb el seu pare Leendert van Strij (1728-1798). Posteriorment, va rebre formació de Joris Ponse. Després de finalitzar els seus estudis, va entrar al taller del seu pare i va formar part del Gremi de Sant Lluc de Dordrecht, del qual també en va ser director. Com a pintor es va especialitzar en temàtica de gènere i d'interiors amb escenes quotidianes. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que van destacar Pieter Rudolph Kleijn, Johannes van Lexmond (1769-1838), Johannes Christiaan Schotel i Gillis Smak Gregoor. El seu fill Abraham II va ser també pintor. Va viure la major part de la seva vida a Dordrecht, ciutat on va morir el març de 1826.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Abraham van Strij (1753-1826) - Altres: Abraham van Strij (1753-1826)



Parlem de Música...

Luigi de Grassi (Cividale del Friuli?, 1760 - Cividale del Friuli?, 1831) va ser un organista i compositor italià. Es desconeix bona part de la seva vida i es creu va treballar a la capella de música de Cividale. Allà va compondre abundant producció musical religiosa, moltes de les quals van ser a capella i en stile antico. També va treballar com a organista titular i en aquest sentit va escriure nombroses partitures per a orgue sol o en duet i la majoria d'elles en sintonia amb l'estil dels seus contemporanis italians del segle XVIII com Pietro Morandi o Davide da Bergamo. Es creu va morir a Cividale del Friuli el 1831.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Luigi de Grassi (1760-1831) - Altres: No disponible



Informació addicional... 

INTERPRETS: Manuel Tomadin (organo)
TACTUS: De Grassi - Six organ sonatas
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: De Grassi - Six organ sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STOCKMANN, Bartholomaeus (c.1550-1609) - Musica Nuptialis (1590)

$
0
0
Michel Coxcie - Santa Cecilia
Obra de Michel Coxcie (1499-1592), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Michael Coxcie (Mechelen, 5 de març de 1499 - Mechelen, 10 de març de 1592) va ser un pintor flamenc. Segons Van Mander, va rebre es va formar al taller de Bernard van Orley a Brussel·les. Des d'allà va viatjar a Haarlem, on va copiar en dibuix l'obra Bateig de Crist de Jan van Scorel, i després a Roma, on hi va romandre aproximadament des del 1530 fins el 1539. Allà va realitzar diversos treballs al fresc com la Resurrecció de la Basílica de Sant Pere o la decoració de dues capelles de l'església de Santa Maria dell'Anima. També a Roma es va unir a l'Acadèmia de Sant Lluc on va gaudir de notable reputació tot i els seus orígens flamencs. El 1539 va tornar a Mechelen on es va casar dues vegades i on va tenir diversos fills dels quals, quatre, van ser pintors. A mesura que els seus fills van créixer, va poder col·laborar amb ells en la realització del més d'un centenar de pintures de gran format que va realitzar. Molt apreciat pels seus contemporanis, va arribar a ser un dels pintors preferits de Felip II, qui el va nomenar pintor de la cort. A partir del 1570 la influència italiana es va manifestar clarament inspirant-se en Rafael per la Dormició i Assumpció de la Mare de Déu i pel Martiri de Sant Sebastià. En general, la seva obra va mostrar especial atenció per les representacions de figures femenines, sempre elegants i ben proporcionades, i en els cossos masculins va accentuar l'anatomia i les postures estudiades. També va realitzar dissenys per a vidrieres, com les de la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula de Brussel·les. Històricament, la seva obra es va considerar com un dels enllaços entre la pintura dels primitius flamencs i la pintura barroca de Rubens. Coxcie va morir a Mechelen el març de 1592.

Font: En català: No disponible En castellano: Michel Coxcie (1499-1592) In english: Michel Coxcie (1499-1592) - Altres: Michel Coxcie (1499-1592)



Parlem de Música...

Bartholomaeus Stockmann (Braunschweig, c.1550 - 1609) va ser un cantant i compositor alemany. Els seus primers anys es desconeixen sent la primera referència de 1583, any que va ser nomenat kantor de l'escola llatina de Flensburg. Allà hi va romandre fins el 1586, any que va renunciar al seu càrrec si bé va continuar treballant a Flensburg. El 1587 va ser detingut i empresonat per ofenses, no obstant, l'octubre d'aquell mateix any ja constava com a cantant de la capella musical de la cort danesa a Copenhagen. Allà hi va romandre fins el 1590 en un any en què el seu rastre va desaparèixer fins el darrer dels seus dies. Com a compositor va publicar una única col·lecció per títol Musica nuptialis (Helmstedt, 1590) en la qual va dedicar cadascuna de les partitures a ciutadans il·lustres pel seu casament, entre ells, el relatiu al matrimoni entre la princesa Elizabeth de Dinamarca i el duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. Obres, en qualsevol cas, properes a l'estil de Gallus Dressler i Orlando di Lassus. Bartholomaeus Stockmann es creu va morir a l'entorn del 1609.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Bartholomaeus Stockmann (c.1550-1609) - Altres: Bartholomaeus Stockmann (c.1550-1609)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Allan Rasmussen (organ); Capella Hafniensis; Ole Kongsted (conductor)
DACAPO: STOCKMANN, B. - Musica Nuptialis
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: STOCKMANN, B. - Musica Nuptialis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TINTORER I SAGARRA, Pere (1814-1891) - Música de cambra

$
0
0
Joan Brull i Vinyoles - Mignon
Obra de Joan Brull i Vinyoles (1863-1912), pintor català (1)


- Recordatori de Pere Tintorer i Sagarra -
En el dia de la commemoració del seu 126è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 25 de gener de 1863 - Barcelona, 3 de febrer de 1912) va ser un pintor català i un dels representants del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià GualJosep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer. Va cursar estudis a l'Escola de la Llotja i a París, i va treballar com a crític d'art a la revista Joventut. Es va relacionar amb diversos grups intel·lectuals de l'època, com el dels Quatre Gats, o el Cercle Artístic. També va fer amistat amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol. L'any 1896 va rebre la primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona gràcies a la seva obra ''Ensomni''. I si bé en els seus inicis es va dedicar a plasmar el realisme, amb els anys es va centrar en el simbolisme, representant personatges de la mitologia, principalment femenins. També va ser conegut pels seus retrats que va realitzar, la majoria infants i captaires de la Barcelona de finals de segle. Va morir a Barcelona el febrer de 1912.

Font: En català: Joan Brull (1863-1912) En castellano: Joan Brull (1863-1912) In english: Joan Brull (1863-1912) - Altres: Joan Brull (1863-1912) 



Parlem de Música...

Pere Tintorer i Sagarra (Palma, 12 de febrer de 1814 - Barcelona, 11 de març de 1891) va ser un pianista, compositor i professor català. Fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona degut a la invasió francesa, va tornar a Barcelona el 1822 on va estudiar amb el mestre Ramon Vilanova com a membre del cor de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Entre el 1820 i el 1823 va formar part d'una banda musical dirigida per Marià Obiols on va ser conegut com "en Peret de la flauta", en referència a l'instrument que tocava. El 1823 va entrar al Conservatori de Barcelona on va rebre classes de composició i piano. El 1830 es va traslladar a Madrid on va completar els seus estudis de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramón Carnicer en el conservatori d'aquella ciutat, obtenint el primer premi de piano el 1832. El 1834, va viatjar a París per continuar els seus estudis en piano i composició amb Pierre Joseph Guillaume Zimmermann. Dos anys més tard, es va traslladar a Lió on hi va treballar com a professor a l'Escola Reial i professor agregat a la universitat. En aquest període va rebre lliçons de Franz Liszt. El 1849 va tornar a Barcelona on va assolir gran èxit amb el piano, tant com a intèrpret i com a professor. El 1883 va ser nomenat director principal de piano al Conservatori del Liceu, en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els seus alumnes van destacar, entre altres, Maria Luisa Guerra i Joan Baptista Pujol. El 1853, l'emperadriu Eugènia de Montijo li va concedir la medalla d'argent per a la composició de la missa per celebrar el dia de l'Assumpció. També va rebre la creu d'Isabel la Catòlica de mans de la reina Isabel II per a la composició del seu Stabat Mater. A França va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor. Com a compositor va ser autor d'un centenar d'obres, entre elles, dues simfonies, música religiosa, música de cambra i moltes peces per a piano. Va morir a Barcelona el març de 1891.

Font: En català: Pere Tintorer i Sagarra (1814-1891) En castellano: Pere Tintorer i Sagarra (1814-1891) In english: Pere Tintorer i Sagarra (1814-1891) - Altres: Pere Tintorer i Sagarra (1814-1891)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Trio Reger; Maria Victoria Cortés (piano); Francesc Blanco (piano)
LAQUINTADEMAHLER: TINTORER, P. - Musica de cambra
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TINTORER, P. - Musica de cambra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GORRITI, Felipe (1839-1896) - Misa

$
0
0
Luis de Madrazo y Kuntz - Primer milagro de Santa Teresa de Jesús. Resurrección de su sobrino don Gonzalo Ovalle, hijo de su hermana doña Juana de Ahumada
Obra de Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Felipe Gorriti -
En el dia de la commemoració del seu 121è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luis de Madrazo y Kuntz (Madrid, 27 de febrer de 1825 - Madrid, 9 de febrer de 1897) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació a l'estudi del seu pare, el pintor José de Madrazo. Poc després, va assistir a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1845 va col·laborar com a dibuixant en la publicació El Semanario Pintoresco. Tres anys més tard es va traslladar a Roma per ampliar els seus estudis, formant part de l'Acadèmia de Sant Lluc a Roma i a la de França a la Vila Médicis. Allà, i a través d'Antoni Solà, va conèixer a Friedrich Overbeck, que va influir en la forma d'interpretar les seves obres seguint l'estètica natzarena. Posteriorment, va viatjar a París, Venècia, Munic, Berlín i en la dècada del 1890 es va instal·lar a Pompeia al costat dels pintors Bernardino Montañés i Francisco Sainz. Al seu retorn a Espanya, va desenvolupar la seva carrera docent a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i es va introduir en els ambients artístics madrilenys de la mà del seu pare i del seu germà Federico Madrazo, amb el qual va col·laborar en el Museu del Prado, al costat de Lorenzo Sánchez i Benito Soriano Murillo. En la seva faceta de pintor, es va dedicar gairebé en exclusiva a la realització de retrats per a organismes oficials i per a la noblesa. Va remetre assíduament les seves obres a certàmens nacionals i internacionals i va obtenir un gran èxit a l'Exposició Universal de París del 1855, una medalla de primera classe a la Nacional de Belles Arts de l'any següent i la medalla de plata de l'Exposició Franco-Espanyola del 1864. Els seus quadres es van caracteritzar per la puresa de les línies juntament amb una nitidesa cromàtica i lumínica dins de la més estricta estètica natzarena. Va morir a Madrid el febrer de 1897.

Font: En català: No disponible En castellano: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897) In english: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897) - Altres: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897)



Parlem de Música...

Felipe Gorriti y Osambela (Uharte-Arakil, 23 d'agost de 1839 - Tolosa, 12 de març de 1896) va ser un organista i compositor navarrès. El seu pare, León Gorriti, secretari-organista del seu poble natal, va ser qui el va instruir en els primers coneixements musicals i qui el va enviar, amb només 11 o 12 anys, a Tafalla (Navarra) per formar-se amb el mestre de capella José Preciado. Més tard va entrar a estudiar piano i harmonia amb Mariano García, que en aquell temps treballava com a compositor i instrumentista a la Catedral Santa Maria la Real de Pamplona. Posteriorment, va rebre els ensenyaments de Cándido Aguayo, organista i mestre de capella de l'Església de Santa Maria de Tolosa i, el setembre de 1856, va ingressar al Reial Conservatori de Madrid, on va estudiar orgue amb Román Jimeno de Lerma i composició amb Hilarión Eslava. En concloure els seus estudis, el juny del 1859, va obtenir la medalla de plata al concurs anual que organitzava el Conservatori. El 17 de març de 1859 va guanyar, per oposició, la plaça de mestre de capella i organista de la parròquia de Santa Maria de Tafalla. A partir d'aleshores va començar a adquirir certa fama, atraient deixebles dels pobles veïns, entre els quals cal destacar Apolinar Brull i Calixto Barcos. A Tafalla, a més de dirigir la capella de música i escriure algunes de les seves millors obres (surge propera, Missa de Rèquiem, sonates i altres obres per a orgue, etc.), el compositor va organitzar una incipient banda de música. El 1860 va contreure matrimoni amb Eugènia Izu, amb la qual va tenir cinc fills. El 1867 va quedar vacant la plaça d'organista i mestre de capella de Tolosa per renúncia del que havia estat el seu professor, Cándido Aguayo. Gorriti va aconseguir aquesta plaça per oposició (1867) i va exercir el càrrec fins a la seva mort. A la Parròquia de Santa Maria comptava per a la interpretació de les seves obres religioses amb una capella formada per 28 músics entre cantants masculins i instruments de corda i vent. Així mateix, a Tolosa es va dedicar a la direcció de la banda de música i a l'ensenyament, amb alumnes destacats com Vicente Goicoechea o Eduardo Mocoroa, aquest darrer el successor de Gorriti l'any de la seva mort el març de 1896.

OBRA:

Vocal secular:

10 obras corales;
1 obra teatral;
3 obras para canto y piano;

Vocal religiosa:

13 misas;
3 misas de réquiem;
7 piezas del oficio de difuntos;
7 misereres;
6 antífonas;
3 arias;
8 canciones a la Virgen en castellano y vascuence;
15 piezas de devoción (gozos, novenas y septenarios);
2 graduales;
8 himnos;
6 lamentaciones;
2 magníficat;
20 motetes;
2 pasiones, 6 rosarios y letanías;
3 salmos;
4 secuencias;
6 tercetos para la Bendición de los Ramos;
13 villancicos;
4 zortzikos de Navidad.

Instrumental:

Organ:
10 elevaciones;
5 versos;
4 ofertorios;
2 marchas fúnebres;
2 sonatas

Other:
Andante religioso;
7 obras para banda;
6 obras para piano;
5 obras de música de cámara;

Font: En català: No disponible En castellano: Felipe Gorriti (1839-1896) In english: No disponible - Altres: Felipe Gorriti (1839-1896) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Xaramela Abesbatza; L'Ensemble Instrumental des Landes
RECICLASSICAT: GORRITI, Felipe (1839-1896)
AMAZON: GORRITIREN, F. - Felipe Gorritiren Omenez (1839-1896)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GORRITIREN, F. - Felipe Gorritiren Omenez (1839-1896)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GARRETA I ARBOIX, Juli (1875-1925) - Suite en Sol

$
0
0
Hans Fredrik Gude - Strandnara fiske
Obra d'Hans Fredrik Gude (1825-1903), pintor noruec (1)


- Recordatori de Juli Garreta i Arboix -
En el dia de la celebració del seu 142è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hans Fredrik Gude (Cristianía [ara Oslo], 13 de març de 1825 - Berlin, 17 d'agost de 1903) va ser un pintor noruec i un dels màxims representants del nacionalisme romàntic del seu país. Nen prodigi, va començar la seva educació artística l'any 1837 com a deixeble del pintor danès Johannes Flintoe. Després va ingressar a l'Escola Estatal d'Arts i Artesanies de Cristiania. Als 16 anys va partir cap a Düsseldorf, on va rebre classes privades abans d'ingressar a l'acadèmia d'art, on va ser alumne d'Andreas Achenbach. Precisament a Alemanya, va desenvolupar la seva carrera professional, on va treballar com a mestre d'art a Düsseldorf, Karlsruhe i, en els últims vint anys de la seva vida, a Berlín. Gude va rebre en vida diverses condecoracions estrangeres i reconeixements honorífics. El 1893 va rebre la Gran Creu de l'Ordre de Sant Olaf. Com a pintor, les seves obres paisatgístiques van il·lustrar la grandesa dels paisatges noruecs, sovint idíl·lics, on destacaven les muntanyes en tota la seva dimensió. En una etapa posterior, els motius de les seves obres es van dirigir cap a la costa. L'ús de la llum i l'ombra, els núvols i l'alba, va ser un tret típic de les seves pintures. La naturalesa i els seus elements es van representar amb tota la seva força, mentre que la presència de l'home, a penes perceptible, va ser completament marginal. Entre les seves obres mestres cal citar els paisatges amb títol Muntanyes altes (Høifjæld) i La Processó nupcial en Hardanger (Brudeferden i Hardanger), aquesta última una obra realitzada en col·laboració amb el pintor noruec Adolph Tidemand. Va morir a Berlín i va ser la primera persona enterrada en el bosc dels homes il·lustres del Cementiri del Salvador de Cristiania, quan aquest va ser inaugurat el 1903. 

Font: En català: No disponible En castellano: Hans Fredrik Gude (1825-1903) In english: Hans Fredrik Gude (1825-1903) - Altres: Hans Fredrik Gude (1825-1903) 



Parlem de Música...

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - Sant Feliu de Guíxols, 2 de desembre del 1925) va ser un compositor català. Fill d’Esteve Garreta i Roig, músic de Vilanova i la Geltrú establert a l'Empordà i director de la cobla La Vella de Sant Feliu, es va formar amb el seu pare. Posteriorment, va rebre classes del pianista Ramon Novi. Altres fonts també el van situar a Vilanova i la Geltrú on es creu va ser alumne d'Antoni Urgellès i Granell. Allà va ser on probablement va conèixer a Pau Casals amb qui va compartir una intensa amistat. Inicialment, Juli Garreta va fer de rellotger a la rellotgeria del seu pare, si bé només va construir un rellotge al llarg de la seva vida. Els seus inicis com a músic van estar focalitzats en el gènere de la sardana per al qual va compondre diverses obres. A partir del 1902, va començar a explorar altres gèneres com el simfònic o la música de cambra els quals van facilitar el seu ascens com a compositor admirat i respectat. En conjunt, el seu repertori va ser considerable amb una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per a cobla, especialment sardanes. Va morir a Sant Feliu de Guixols el desembre de 1925.

OBRA:

Instrumental:

Orch:
Impressions sinfóniques, 1901;
Scherzo, 1915;
Preludi mediterrani, 1918;
Suite empordanesa, 1920;
Pastoral, sym. poem, 1922;
Les illes Medes, 1923;
Vn Conc., 1925

Other works:
Pf Sonata, 1922;
Vc Sonata;
chbr pieces;
over 80 sardanas

Font: En català: Juli Garreta i Arboix (1875-1925) En castellano: Juli Garreta i Arboix (1875-1925) In english: Juli Garreta i Arboix (1875-1925) - Altres: Juli Garreta i Arboix (1875-1925)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra Simfònica Catalana; Antoni Ros-Marbà
AMAZON: GARRETA, J. - Suite en Sol
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GARRETA, J. - Suite en Sol



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BLAVET, Michel (1700-1768) - Sonates

$
0
0
Charles-Antoine Coypel - Roland and the marriage of Angelique
Obra de Charles-Antoine Coypel (1694-1752), pintor francès (1)


- Recordatori de Michel Blavet -
En el dia de la celebració del seu 317è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Charles-Antoine Coypel (Paris, 11 de juliol de 1694 - Paris, 14 de juny de 1752) va ser un escriptor i pintor francès. Fill del famós pintor Antoine Coypel, es va formar inicialment amb el seu pare. A diferència d'altres pintors del seu temps, no va viatjar a Itàlia i la seva formació acadèmica la va realitzar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. A banda de la pintura, ràpidament es va especialitzar en la literatura teatral fins el punt de ser autor d'una quarantena d'obres de teatre si bé la majoria d'elles no es van arribar a representar en vida del seu creador. Aquest fet va determinar la seva dedicació quasi en exclusiva per la pintura assolint, el 1722, el càrrec de pintor del Duc d'Orleans i més tard el de pintor predilecte de la reina Maria Leszczyńska. Aquesta reputació va motivar el seu ascens, el 1747, a pintor del rei Lluís XV treballant, també, per a la reialesa de Polònia, per Versalles i per Madame de Pompadour. Com a pintor va ser autor principalment de retrats tot i que també va realitzar obra religiosa i mitològica en un estil marcadament rococó. Els darrers anys va ser nomenat director de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Va morir a París el juny de 1752.

Font: En català: No disponible En castellano: Charles-Antoine Coypel (1694-1752) In english: Charles-Antoine Coypel (1694-1752) - Altres: Charles-Antoine Coypel (1694-1752)



Parlem de Música...

Michel Blavet (Besançon, bap. 13 de març de 1700 - Paris, 28 d'octubre de 1768) va ser un flautista i compositor francès. Es va educar de forma autodidacta en flauta i fagot assolint un gran nivell en ambdós instruments. El 1718 es va casar amb Anne-Marguerite Ligier amb qui va tenir quatre fills. El 1723 es va traslladar a París, sota recomanació del duc Charles-Eugène Lévis, i el 1726 va fer el seu debut en el Concert Spirituel, on va assolir notable èxit. A partir d'aleshores i fins a l'entorn del 1740 les seves aparicions en el Concert Spirituel van ser freqüents, especialment com a intèrpret de flauta. El 1728 va ser nomenat pel rei Lluis XVmusicien ordinaire de notre très cher cousin le prince de Carignan’ príncep a qui va dedicar el seu Op.1. A partir del 1731 va treballar al servei del Comtat de Clermont, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida rebutjant, fins i tot, una invitació de Frederic el Gran per a unir-se a la seva capella musical. El 1736 va assolir el càrrec de primer flautista de la Musique du Roi, el 1738 de la Musique de la Reine i el 1740 de l'Opera rebent l'admiració pública de personalitats diverses com Telemann, Quantz, Serré de Rieux i Voltaire, entre altres. Com a compositor, tot i el seu perfil autodidacta, va ser altament considerat especialment per les seves sonates per a flauta les quals es van situar entre les millors del repertori francès del segle XVIII. Michel Blavet va morir a París l'octubre de 1768.

OBRA:

Vocal secular:

Floriane, ou La grotte des spectacles (comédie-ballet), Château de Berny, 25 Aug 1752, F-Pa
Le jaloux corrigé (int with divertissement, 1, C. Collé) [music by Pergolesi, Galuppi, Orlandini, Dolletti [Auletta], Buini, Caroli, Capelli, Blavet and others], Château de Berny, 18 Nov 1752 (Paris, 1753)
Les jeux olympiques (ballet héroïque, Henri-Charles, Count of Senneterre), Château de Berny, 25 Aug 1753, F-Pa
La fète de Cythère (op, 1, A. de Laurès), Château de Berny, 19 Nov 1753, Pa
Songs in 18th-century anthologies

Instrumental:

6 sonates, 2 fl, op.1 (Paris, 1728); ed. H. Ruf (Mainz, 1967); ed. W. Kolneder (Heidelberg, 1977); ed. J. Patéro (Paris, 1978)
[6] Sonates mêlées de pièces, fl, bc, op.2 (Paris, 1732/R); ed. W. Kolneder (Heidelberg, 1969); ed. W. Hess (Winterthur, 1983); ed. D. Ledbetter (Paris, 1999)
[6] Sonates, fl, bc, op.3 (Paris, 1740/R); ed. P. Baubon (Paris, 1980)
Conc., fl, D-KA, ed. in Florilegium musicum, xi (Lörrach and Baden, 1956)
Miscellaneous pieces in 18th-century anthologies

Arrangements:
1er [– 3ème] recueil de pièces, petits airs, brunettes, menuets, etc. avec des doubles et variations, 2 fl/vn/tr viols (Paris, 1744–c1751/R, 2/1755/R), incl. some pieces by Blavet; 1er recueil ed. Y. Morgan and W. Michel (Winterthur, 1993)
[Recueil des menuets anglais, autrichiens, hongrois, alsaciens, prussiens et russes], fl (Paris, after 1754), title-page lacking in sole surviving copy, F-Pn

Font: En català: Michel Blavet (1700-1768) En castellano: No disponible In english: Michel Blavet (1700-1768) - Altres: Michel Blavet (1700-1768)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Philippe Pierlot (flute); Sylvia Abramowicz (viola de gamba); Richard Siegel (clavecin)
AMAZON: BLAVET, M. - Sonates
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BLAVET, M. - Sonates



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MANEN i PLANAS, Joan (1883-1971) - Obra coral

$
0
0
Santiago Rusiñol - Female Figure
Obra de Santiago Rusiñol y Prats (1861-1931), pintor català (1)


- Recordatori de Joan Manén i Planas -
En el dia de la celebració del seu 134è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, poeta i dramaturg català. Va néixer en el si d'una família de l'alta burgesia catalana originària de Manlleu dedicada a la manufactura tèxtil. Orfe de molt petit, es va formar amb el seu avi, Jaume Rusiñol, per tal de garantir la continuïtat del negoci familiar. Però Rusiñol ben aviat va descobrir la seva vocació artística i va començar a assistir, sense autorització familiar, a classes de pintura. Amb només 17 anys va exposar el seu primer quadre a Girona i un any després va exposar a la Sala Parés de Barcelona, sala que es convertiria, amb el temps, en el millor expositor de l'obra de Rusiñol. A Barcelona va fer amistat amb Enric Clarasó, amb qui va compartir taller, i amb Ramon Casas, amb qui va iniciar una gira per Catalunya a la cerca de paisatges evocadors. El 1888 es va traslladar a París on hi va viure algunes temporades fins el 1894 any que es va instal·lar a Sitges. Des d'allà va iniciar una nova tendència pictòrica, el Modernisme el qual començava a tenir el seu reflex en altres disciplines i arts. En aquells anys també va publicar poesia i a partir del 1897 va ser el promotor, amb altres artistes, de la famosa taberna de Els Quatre Gats. A partir del 1900 va dedicar més temps a la literatura i a la producció d'obres de teatre. Precisament, el 1907 va publicar la seva novel·la més coneguda, L'auca del senyor Esteve en què va fer un precís retrat de la burgesia catalana. Els darrers anys i amb l'esdevenir del Noucentisme, Rusiñol es va allunyant progressivament de l'escena pública. El seu darrer èxit va ser gràcies a l'estrena teatral de L'auca del senyor Esteve el 1917 en un any en què també va rebre la Legió d'Honor. Va viure el final de la seva vida a Aranjuez, ciutat on va morir el juny de 1931 mentre pintava un dels seus temes preferits, les flors i els jardins.




Parlem de Música...

Joan Manén i Planas (Barcelona, 14 de març de 1883 - Barcelona, 26 de juny de 1971) va ser un violinista i compositor català. Va començar els seus estudis musicals amb el seu pare, un comerciant aficionat a la música. Seguidament, va estudiar amb Clemente Ibarguren, deixeble de Delphin Alard, i amb Frederic Balart, director del Conservatori Superior de Música de Barcelona. El 1892, amb 9 anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamèrica. L'any següent va dirigir per primera vegada un concert simfònic a l'Argentina. A partir de 1898 va començar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d'Enric Granados, Joaquin Nin, Frederic Longàs, Alexandre Vilalta i altres. Juntament amb Sarasate, Manén va ser l'únic violinista espanyol de l'època que va aconseguir interpretar totes les obres de Paganini, fins i tot les considerades "inviables" per molts violinistes. El seu èxit va traspassar fronteres i va ser àmpliament conegut i admirat per Europa. Com a compositor va ser notablement prolífic amb obres com les òperes Giovanni di Napoli (1903) i Acté (1903), estrenades al Teatre del Liceu de Barcelona. També va ser autor d'obra simfònica, com diversos poemes simfònics o dues simfonies, diversos concerts, obra de cambra i obra vocal així com nombroses sardanes. El 1930 va fundar la Societat Filharmònica de Barcelona, entitat influent en l'ambient musical barceloní en què sovint s'hi programaven esdeveniments musicals. El seu caràcter fort i exigent i la seva actitud indolent davant el franquisme el van fer, alhora, estimat i odiat per la societat del moment. Va morir a Barcelona el juny de 1971.

Font: En català: Joan Manés i Planas (1883-1971) En castellano: Joan Manés i Planas (1883-1971) In english: Joan Manés i Planas (1883-1971) - Altres: Joan Manés i Planas (1883-1971)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Lieder Càmera; Xavier Pastrana (director)
TRITO: MANEN, J. - Obra Coral
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MANEN, J. - Obra Coral



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BULL, John (c.1562-1628) - Pavans and Galliards

$
0
0
Salvator Rosa - Marina (1638)
Obra de Salvator Rosa (1615-1673), pintor italià (1)


- Recordatori de John Bull -
En el dia de la commemoració del seu 389è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Salvator Rosa (Napoli, 22 de juliol de 1615 - Roma, 15 de març de 1673) va ser un poeta, músic i pintor italià. Es va formar inicialment a Nàpols, ciutat on va entrar en contacte amb diversos pintors com Francesco Fracanzano, Ribera i Aniello Falcone. Aquells primers anys, Rosa es va centrar en pintura de gènere i en paisatges, obres que van rebre una bona acollida en el mercat napolità. Posteriorment, es va traslladar a Roma on va treballar al servei del cardenal Francesco Maria Brancaccio. A Roma va conèixer els pintors Bamboccianti, amb qui va mantenir estretes relacions. El 1640 va viatjar a Florència, on va gaudir de la protecció del príncep Giovan Carlo de Médicis, i on hi va viure fins el 1649. Allà va treballar de forma independent i es va centrar en pintura religiosa alhora que va desenvolupar la seva vessant més literària relativa, especialment, a la poesia i filosofia. La pintura d'aquest període, tot i mantenir-se fidel als paisatges i escenes de gènere, va introduir novetats temàtiques com la bruixeria i la mitologia. A principis del 1649 va tornar a Roma, on va romandre la resta de la seva vida, i on va viure els majors èxits de la seva carrera sent requerit per mecenes locals i estrangers. Malgrat tot, no va poder lliurar-se de la paradoxa que les obres que els seus admiradors sol·licitaven amb més assiduïtat van ser aquelles de vistes i paisatges i no en les que va exposar la seva major creativitat i coneixement intel·lectual. Va morir a Roma el desembre de 1673.

Font: En català: Salvator Rosa (1615-1673) En castellano: Salvator Rosa (1615-1673) In english: Salvator Rosa (1615-1673) - Altres: Salvator Rosa (1615-1673)



Parlem de Música...

John Bull (Hereford?, c.1562 - Antwerpen, 12 de març de 1628) va ser un compositor, organista i constructor d'orgues anglès. Bull va néixer probablement a Hereford, si bé altres fonts situen el seu naixement a Sir Faesyfed, al país de Gal·les. El 1573 va entrar al cor de la Catedral d'Hereford i l'any següent va ser acceptat en el cor de nens de la Capella Reial de Londres, on va estudiar orgue i cant amb John Blitheman i William Hunnis. El 1586 es va diplomar a la Universitat d'Oxford, i va ser nomenat cavaller de la Capella Reial, ascendint a organista el 1591. A l'any següent va obtenir el seu doctorat a Oxford, i el 1596 es va convertir en el primer professor de música del col·legi Gresham, per recomanació de la reina Isabel. A la mort de la reina, va romandre al servei del rei James I. En aquesta època va adquirir prestigi com a compositor, teclista i improvisador musical. La brillant i consolidada carrera de Bull es va veure seriosament perjudicada per diversos problemes amorosos i personals, que van finalitzar en una acusació formal d'adulteri. El 1613 i fruit d'aquestes greus acusacions, va fugir d'Anglaterra perseguit per l'arquebisbe de Canterbury i pel mateix monarca. A principis del 1614 es va instal·lar als Països Baixos des d'on va pregar el perdó del rei angles mitjançant una carta. El 1615 va ser nomenat organista assistent de la Catedral d'Anvers assolint el càrrec principal el 1617. Allà va fer amistat amb Jan Pieterszoon Sweelinck, un dels compositors més importants del seu temps. Com a compositor va escriure una nombrosa col·lecció d'obres per a teclat convertint-se, ben aviat, en un dels millors músics anglesos del seu temps. Va viure a Anvers la resta de la seva vida, morint en aquesta ciutat el març de 1628.

OBRA:

Vocal religiosa:

Plainsong settings:
Aeterne rerum conditor, K47/3–5;
Alleluia: per te, K48;
Alleluia: post partum, K49;
Christe redemptor omnium, K33;
12 In nomine settings, K20–31;
Jam lucis orto sidere 1, K45a;
Jam lucis orto sidere 2, K45b;
3 Miserere, K34–36 (K36 anon.);
3 Salvator mundi, K37–39;
2 Salve regina, K40–41;
Sermone blando (Aurora lucis rutilat), K47/1,6,7;
Te lucis ante terminum, K46;
Telluris ingens conditor, K47/2;
2 Veni redemptor gentium, K42–43;
Vexilla regis prodeunt, K44

Anthems:
Verse Anthems:
Almighty God, which by the leading star [Almight God who didst manifest; Deus omnipotens; O Lord my God] (in musically identical versions for 5vv and 6vv) TCM, xci (1937, 2/1962);
Deliver me O God;
How joyful and how glad (inc.);
In thee O Lord put I my trust [first chorus: I am feeble]

Words only:
God the father, God the son;
O God best guide;
Praise we the Lord our God;
Preserve most mighty God;
The man that fears the Lord

Spritual songs and carol:
Attend unto my tears (W. Leighton), 4vv, insts; EECM, xi (1970), 48
Attend unto my tears (W. Leighton), 5vv; EECM, xi (1970), 100
Den lustelijken Meij, 4vv; ed. in Noske (1963)
In the departure of the Lord (W. Leighton), 4vv, insts; EECM, xi (1970), 52

Instrumental:

Keyboard:
this list includes everything in MB xiv; xix; questions of authenticity are discussed in the commentary to the edition and in Cunningham (1984); no attempt has been made here to distinguish degrees of doubt

Preludes and Doric music:
Doric music, 3 pts (? based on piece by Gibbons), K57;
Doric music, 4pts, K58; D[oric], K61;
Doric music (anon), K59; Dor[ic], K60;
13 untitled preludes: K1–2, 16, 30, 43, 82–4, 117–121

Fantasias:
On a theme of Sweelinck, K4;
Quinti toni, K6;
Sexti toni, K13;
Octavi toni, sopra sol ut mi fa sol la, K2;
Octavi toni, sopra re re re sol ut mi fa sol, K14;
Duo, K10;
Hexachord, K17;
Hexachord, K18;
God save the king, K32;
‘La Guamina’ (on a canzona by G. Guami), K3;
‘A Leona’, K7;
‘Vestiva i colli’ (i) (on Palestrina’s madrigal), K8;
‘Vestiva i colli’ (ii) (on Palestrina’s madrigal), K9;
5 untitled fantasias, K1, 5, 11, 12, 15

Grounds:
A Battle and no battle (Phrygian music. The ground for a second player. anon.), K108;
Boerendans (Country dance), K111;
Bonny Peg of Ramsey, K75;
Les Bouffons, K101;
Dr. Bull’s Ground (i), K102a;
Dr. Bull’s Ground (ii), K102b;
The King’s Hunt, K125;
Het nieu bergomasco (The new bergomask), K124;
2 Quadran pavans, K127ab–c;
Quadran galliard, K127d–f;
Spanish pavan, K76;
Why ask you (i), K62;
Why ask you (ii), K63;
Why ask you (iii), K64;
Why ask you (anon), ed. in MB, lv (1989), 119

Variations:
Bonny sweet Robin, K65 (?later revised by Farnaby);
Bull’s Goodnight, K143;
Go from my window, K123;
Revenant, K100;
Rosasolis (?revision of a setting by Farnaby), K122;
St. Thomas Wake pavan and galliard, K126a–b;
St Thomas Wake galliard (anon.), K126c;
Walsingham, K85

Pavan and galliard pairs:
Fantastic, K86;
Chromatic (Queen Elizabeth’s), K87;
Melancholy, K67;
Symphony, K68;
Battle (anon.), K109;
Trumpet, K128;
Lord Lumley’s, K129;
5 untitled pairs, K66, 78 (galliard, paired with pavan in Cunningham, App. iii), 88, 130 (anon.), 131

Pavans:
2 untitled, K69 (anon., inc.), K77

Galliards:
Vaulting, K90;
Italian (anon.), K92;
Piper’s (2 arrs. from Dowland), K89a–b;
‘Air’, K91;
The Prince’s, K113;
Lady Lucy’s, K72;
Lord Hudson’s, K133;
Regina, K132a;
Regina; K132b–c;
Galliard (arr. from J. Johnson’s ‘Jewel’), K70;
3 untitled, K71, 73, 103 (anon.)

Almans:
Duke of Brunswick’s, K93;
German’s, K94;
French, K95;
Dallying (Lydian music), K104;
Ionic (Phrygian music), K110;
Fantasia (Meridian) (also attrib. Farnaby), K134;
3 untitled, K114, 115 (anon.), 135

Corantos:
The Princes (anon.), K98;
French (anon., arr. from E. Hooper), K105;
Bataille, K106;
Brigante, K74;
Joyeuse, K136;
A round, K137;
Alarm, K80;
Kingston, K81;
6 untitled, K79 and 5 in GB-Lbl Add.23623 ff.88–92

Other dances:
Duchess of Brunswick’s Toy (Most sweet and fair), K97;
Dutch Dance (anon.), K99;
English Toy, 96;
Irish Toy (anon.), K112;
Welsh Dance, K107;
What care you? (anon.), K116

Various short pieces:
Canon, 4 in 2, K50;
My choice I will not change, K140;
My grief, K139 (omitting the variation in GB-Lbl R.M.23.l.4);
My Jewel (i), K141;
My jewel (ii), K142;
My self, K138;
Den lustelijken Meij K52;
3 Een kindeken is ons geboren, K53–55;
Prelude and Carol: Laet ons met herten reijne, K56

[suggested attributions]:
Aurora lucis rutilat, ed. in MB, lxvi (1995), 4
Prelude, ed. J.A. Fuller Maitland and W.B. Squire: The Fitzwilliam Virginal Book (London and Leipzig, 1894–9/R, 2/1979–80 by B. Winogron), ii 25
Robin Hood, ed. in MB, v (1955, 2/1964), 139

Misattributed works:
Canon 2 in 1 with running bass (by Tallis), K51;
Coranto (by Gibbons), ed. in MB, xx (1962, 2/1967), 78;
Fantasia ‘De Chappel’ (?by van Kappell);
Fantasia Chromatica (by Sweelinck), ed. G. Leonhardt: Jan Pieterszoon Sweelinck: Opera Omnia, i/1 (1968), 1;
Galliard to Bull’s Fantastic Pavan (by Cosyn), ed. in Memed (1993);
Hexachord Fantasia (by Du Caurroy), K19;
The King’s Hunt (by Cosyn), ed. in Memed (1993);
Pavan and Galliard, Sinfonia ‘De Chappel’ (?by Van Kappell), pavan ed. in H.F Redlich: Harpsichord Pieces from Dr. John Bull’s Flemish Tabulatura (Wilhelmshave, 1958) 2;
Prelude (i) (by Gibbons), ed. in MB, xx (1962, 2/1967), 1;
Prelude (ii) (by Gibbons), ed. in MB, xx (1962, 2/1967), 3;
Prelude (by Byrd), ed. in MB, xxvii (1976, 3/2000), 85;
Voluntary upon a plainsong (by Gibbons), ed. in MB, xx (1962, 2/1967), 84;
Veni redemptor gentium (by Tallis), MB, i (1951, 2/1962), 75;
Why ask you? (by Cosyn), ed. in Memed (1993)

Consort music:
Fantasia a 3; MB, ix (1955, 2/1962), 7
Fantasia a 4; ed. S. Beck: Nine Fantasias in Four Parts (New York, 1947), 2; kbd score, K58a
Fantasia a 5, GB-Lpro SP 46/126, SP 46/162, inc. [possibly a consort song]
Hexachord Fantasia 1; K17 [chromatic; known only in kbd score]
In nomine a 5; MB, ix (1955, 2/1962), 86

Masque music (Bull's authorship perhaps implied by the titles):
Bull’s Toye [for a masque], ed. A.J. Sabol: Four Hundred Songs and Dances from the Stuart Masque (Hanover, NH, 1978);
The Bull Masque, ed. in A.J. Sabol: Four Hundred Songs and Dances from the Stuart Masque (Hanover, NH, 1978)

Canons:
Many canons of English provenance on Miserere and puzzle canons are attributed to bull in A-Wn 17771, GB-Llb R,M.24.c.14, R.M.24.f.25; also Sweelinck, Werken, x, 84

Font: En català: John Bull (c.1562-1628) En castellano: John Bull (c.1562-1628) In english: John Bull (c.1562-1628) - Altres: John Bull (c.1562-1628)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joseph Payne (harpsichord)
PRESTOCLASSICAL: BULL, J. - Pavans and Galliards
SPOTIFY: BULL, J. - Pavans and Galliards



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BAUMGARTNER, Wilhelm (1820-1867) - Lieder

$
0
0
Alexandre Calame - Paysage suisse (c.1830)
Obra d'Alexandre Calame (1810-1864), pintor suís (1)


- Recordatori de Wilhelm Baumgartner -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexandre Calame (Arabie, 28 de maig de 1810 - Menton, 19 de març de 1864) va ser un pintor suís. Es va iniciar en pintura de forma autodidacta fent dibuixos de paisatges suïssos. El 1829 un banquer el va finançar i va promocionar la seva incipient carrera artística. A partir d'aleshores va rebre formació de François Diday i després de treballar un temps com a banquer, es va dedicar de ple a la pintura. El 1835 va exposar les seves primeres obres, principalment paisatges, a París i Berlín. A Alemanya va assolir notable èxit i va seguir exposant amb regularitat. El 1844 va viatjar a Itàlia on va ampliar el seu repertori temàtic si bé el seu corpus principal van ser els paisatges, especialment les vistes dels Alps. Els darrers anys, i fruit de la demanda i popularitat que va assolir, va realitzar nombroses vistes de petit format. Va morir a Menton el març de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: Alexandre Calame (1810-1864) In english: Alexandre Calame (1810-1864) - Altres: Alexandre Calame (1810-1864)



Parlem de Música...

Wilhelm Baumgartner (Rorschach, 15 de novembre de 1820 - Zürich, 17 de març de 1867) va ser un pianista, professor i compositor suís. De petit, i després de la mort del seu pare, va ser adoptat per Joseph Waldmann, qui es va encarregar de la seva formació. A partir dels 14 anys va començar a rebre classes de música i composició i a partir del 1836 va estudiar al Gymnasium de Zürich i posteriorment a la universitat de la mateixa ciutat. Després de finalitzar els seus estudis reglats, va rebre classes de piano i teoria d'Alexander Müller, un director de cors de Zurich. El 1842 es va traslladar a St Gallen, on va iniciar la seva carrera com a pianista i compositor, especialment de cançons. L'octubre de 1844, es va traslladar a Berlín on es va reunir amb Mendelssohn que el va persuadir per tal que estudiés piano i composició amb Taubert. Després d'una estada molt profitosa a Berlín, el febrer de 1845 va decidir tornar a Suïssa, on ja hi va romandre la resta de la seva vida. A Zurich, va treballar com a professor de piano i compositor disminuint les seves aparicions públiques. També va treballar com a director del cor de la Müller Choral Society, de la Societat Coral i del Cor Masculí de Zurich que ell mateix havia fundat. Com a compositor es va especialitzar, bàsicament, en música per a veu i piano tot i que també va escriure obra coral i música per a piano. El 1866 va emmalaltir de tuberculosi, morint el març de 1867 a Zurich.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Wilhelm Baumgartner (1820-1867)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Alfoldi Zsuzsa (soprano); Christoph Keller (piano)
AMAZON: Richard Wagner und seine Zürcher Komponistenfreunde
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Richard Wagner und seine Zürcher Komponistenfreunde



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DIEUPART, Charles (c.1667-c.1740) - Six suittes de clavessin (1701)

$
0
0
Jean-Baptiste Oudry - Still Life with a Violin, a Recorder, Books, a Portfolio of Sheet of Music, Peaches and Grapes
Obra de Jean-Baptiste Oudry (1686-1755), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Oudry (Paris, 17 de març de 1686 - Beauvais, 30 d'abril de 1755) va ser un pintor, gravador i dissenyador de tapissos francès, especialment conegut per les seves obres d'animals i escenes de caça. Fill de Jacques Oudry, un pintor i marxant d'art de París i de Nicole Papillón, parent del gravador Jean-Baptist-Michel Papillon, es va formar inicialment amb el seu pare, director en aquell temps de l'Académie de St-Luc de París. Poc després, va rebre classes de Nicolas de Largillière i més tard va entrar com a professor assistent de l'Académie de St-Luc de París. El 1719 va ser nomenat membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de la qual en va ser professor a partir del 1743. El 1736 va començar a treballar en el disseny de tapissos a Beuvais i posteriorment a la famosa manufactura reial dels Gobelins. Com a pintor, va gaudir de gran consideració rebent, fins i tot, la protecció del rei Lluís XV. Ràpidament, es fer conegut i valorat per les seves abundants pintures d'animals, sobretot escenes de caça, si bé també va ser autor de paisatges, retrats i natures mortes. Oudry va morir a Beauvais l'abril de 1755.




Parlem de Música...

Charles François Dieupart (Paris?, c.1667 - London, c.1740) va ser un violinista, clavecinista i compositor francès. No es coneixen els detalls de la joventut i formació de Dieupart, ni la raó del seu trasllat posterior a Anglaterra, on se'n documenta la seva presència a partir del 1704 i a on hi va romandre fins a la seva mort. Avesat a la música italiana i admirador de Corelli, va ser un músic apreciat a Anglaterra per l'alta societat, especialment com a violinista, i va participar en el desenvolupament i la difusió de la música i de l'òpera italiana en aquell país. A l'entorn del 1701 va publicar una primera col·lecció de Sis Suites per a clavecí unint l'estètica italiana a la tradició francesa. Aquestes suites van ser d'estructura homogènia, comprenent cadascuna fins a set peces amb el mateix inici i ordre, i no per l'habitual preludi de les suites a França, sinó per una obertura solemne, és a dir, en l'estil de Lully, i en unes suites que també podien ser interpretades per un petit grup instrumental. A partir del 1711 se'l situa a York on va intentar organitzar la vida musical sense èxit. A partir del 1712 la seva labor es va reduir a la docència i a la composició abandonant definitivament les seves aparicions públiques. La seva última referència va datar del 1724 si bé algunes fonts situen la seva mort a Londres, en l'extrema pobresa, a l'entorn del 1740.

OBRA:

Vocal secular:

33 songs, single sheet edns and The Merry Musician (London, 1716–33), A Pocket Companion for Gentlemen and Ladies, ii (London, c1725), The Musical Miscellany (London, 1729–31), The Harp (London, 1730), The British Musical Miscellany (1734–6), The Spinnet (London, 1750), ed. P. Brunhold (Paris, 1934); ed. in B
Songs in the New Opera, Call’d Love’s Triumph, The Symphonys or Instrumental Parts in the Opera Call’d Love’s Triumph (London, 1708) [arr. and comp. Dieupart]

Instrumental:

Concs.:
a, s rec/fl/ob, 2 ob, bn, str, bc;
A, vn, 2 ob, bn, str, bc;
B , 2 vn, 2 ob, bn, str, bc;
e, 2 fl, 2 hn, str, bc, inc.;
b, tpt, 2 ob, str, bc, D-Dl, ed. C. Moutier (forthcoming)

Six suittes de clavessin, A, D, b, e, F, f, vn, fl, basse de viole, archlute (Amsterdam, 1701) [kbd version]; B; rev. K. Gilbert (Monaco, 1979)
Six suittes, rec/vn, bc (Amsterdam, 1702) [inst version of the above]; ed. H. Ruf (Celle, 1966)
[13] Select Lessons for the Harpsichord or Spinnett (London, 1705/R) [selection from Six suittes]
The Overture and Chaconne belonging to … the Opera of Thomyris (London, 1708), lost
Six Sonatas or Solos, G, a, e, B , g, F, rec, bc (London, 1717); ed. C. Devroop (London, 1996)
Sonata, d, ob, str, bc;
Sonata [ov.], e, str, GB-Lbl
Kbd pieces, GB-Lbl, Mp

Font: En català: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) En castellano: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) In english: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740) - Altres: Charles François Dieupart (c.1667-c.1740)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joseph Payne (1941-2008, harpsichord)
PRESTOCLASSICAL: DIEUPART, C. - Harpsichord Suites Nos. 1-6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DIEUPART, C. - Harpsichord Suites Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VAN HELMONT, Charles Joseph (1715-1790) - Missa Sanctae Gudilae

$
0
0
Antoine Rivalz - An Allegory, Probably of the Peace of Utrecht of 1713
Obra d'Antoine Rivalz (1667-1735), pintor francès (1)


- Recordatori de Charles Joseph van Helmont -
En el dia de la celebració del seu 302è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoine Rivalz (Toulouse, 12 de març de 1667 - Toulouse, 11 de desembre de 1735) va ser un pintor francès. Fill del pintor Jean-Pierre Rivalz, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després va rebre formació de Marc Arcis i de Raymond Lafage, mestres amb qui va estudiar la pintura dels grans pintors italians. A partir del 1685, va entrar a l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de Paris on hi va romandre fins el 1687. Aquell mateix any va viatjar a Roma on hi va viure durant més de deu anys i on va guanyar, el 1694, el segon premi de l'Accademia di San Luca. A Itàlia va fer amistat amb Carlo Maratta, Luigi Garzi i Benedetto Luti i tot i la distància, va seguir rebent encàrrecs des de Toulouse. El 1703 va tornar definitivament a Toulouse on va ser pintor oficial de l'hôtel de ville i en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Va morir en aquesta ciutat el desembre de 1735.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoine Rivalz (1667-1735) - Altres: Antoine Rivalz (1667-1735)



Parlem de Música...

Charles Joseph van Helmont (Brussel, 19 de març de 1715 - Brussel, 8 de juny de 1790) va ser un organista i compositor flamenc. Es va formar sota la direcció de Petrus Hercules Brehy com a cantant del cor de la Catedral de St Michel et Ste Gudule de Brussel·les. A partir dels 18 anys, i en la mateixa església, va assumir el càrrec d'organista titular. El 1737 va ser nomenat director del cor de la Kapellekerk de Brussel·les. El 1741, i després de la mort de J.H. Fiocco, va assumir la direcció musical de la catedral. Allà hi va romandre 36 anys treballant com a compositor, organista, organitzador d'esdeveniments i docència. En el transcurs d'aquest càrrec va acumular, també, una gran col·lecció de música i el 1768 va fundar una de les primeres societats musicals per tal d'organitzar concerts de caràcter popular. Com a compositor, va escriure abundant obra religiosa (unes 525 partitures) la majoria d'ella preservada únicament en manuscrit. El 1777 va renunciar al seu càrrec en favor del seu fill Adrien Joseph van Helmont. Va viure la major part de la seva vida a Brussel·les, ciutat on va morir el juny de 1790.

OBRA:

Vocal secular:

New airs for Gryselide (op, J.F. Caunaert, after A. Zeno), Brussels, Monnaie, 23 Jan 1736
Le retour désiré, divertissement pour la paix, vs (Brussels, 1749)

Vocal religiosa:

Masses (4vv, str, bc (org), unless otherwise indicated):
Missa pro defunctis, 1739;
Missa solemnis S Clarae, 2 ob, str, bc, 1739;
Missa solemnis SS Trinitatis, 1741;
Missa solemnis, 5vv, str, bc, 1742;
Missa solemnis novi altaris, 5vv, 2 fl/ob, 2 cl ad lib, str, bc, 1743;
Missa solemnis S Gudilae, 1745;
Missa doi chori, 8vv, ob, 2 hn, str, bc, Advent 1746;
Missa Jubilemus, 6vv, 2 ob, 2 hn, 2 bn, timp, db, bc, 2 vn, bc, 1751;
Missa pastorella, fl, 2 hn, 2 vn, bc, 1756;
Missa solemnis, ob, 2 vn, bc, 1757;
Missa S Caeciliae, 8vv, str, bc, 1769;
Missa de Nativitate;
Missa solemnis, 2 ob, str, bc;
Missa Venatoria (B-Br)

65 motets (most for 4vv, insts, org; some for solo vv):
41 dated, 1733–69, 24 undated, detailed list in Wangermée;
4 addl motets, undated (B-Br);
others, lost

Lamentations:
Les 9 leçons de la Semaine Sainte, 1v, insts, 1737;
3me lamentation du Jeudÿ Sainte, 1v, va/vc, bc, 1756;
6 concentus sacri, incl, 1 mass, 3 motets, lits, 1 TeD, 4vv, str, bc (Brussels, ? 1751–64);
Stabat mater dolorosa, 4vv, str, bc, 1759 (Br);

Other works:
Litaniae BMV, 4vv, bc: 5 collections, 1756–9;
Litaniae Lauretanae, 4 vv, str, bc, 1739 (B-Br);
5 Ants for the Mass of St Roch, 4 vv, bc (Br);
3 Mag, 4vv, insts, bc;
Tantum ergo, 4vv, bc (Br);
Tantum ergo, 4vv, bc, 1769 (Br);
Tantum ergo, 4vv, str, bc (Br);
Te Domine, 1748, inc. (Br);
Hymn, 8vv, str, bc (Br);
Vespers ant, 4vv, str, bc (Br)
Psalmi versperarum et completi de officiis decanalibus (organ preludes, office hymns and motets, mostly for 4vv, insts, bc), 1737 (Br)
Judith (orat), 5 solo vv, ob, 2 hn, str, bc, 1756

Instrumental:

Overtura, 2 orchs, 1754, Bc;
Symphonia, 1739 (Br);
Symphonia, 1741 (Br)

Kbd:
Pièces, hpd (Brussels, 1737), 1st suite ed. in MMBel, vi (1948);
6 fugues, org, D-Bsb, nos.1–3, 5 ed. in MMBel, vi (1948)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Charles Joseph van Helmont (1715-1790) - Altres: Charles Joseph van Helmont (1715-1790)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Currende; Concerto Currende; Erik van Nevel
AMAZON: Missa Sanctae Gudilae by Helmont
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Serenade Op.54 & Guitar sonata Op.22

$
0
0
Jan Frans van Dael - Bouquet de fleurs dans un verre
Obra de Jan Frans van Dael (1764-1840), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Leonhard von Call -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan van Dael dit Jean-François Van Dael (Antwerpen, 27 de maig de 1764 - Paris, 20 de març de 1840) va ser un pintor flamenc especialitzat en fruites i flors. Es va formar a París de forma autodidacta copiant obres de mestres anteriors. Ràpidament va assolir l'èxit i va guanyar premis amb les seves pintures. El seu estil, a la manera de Van Huysum i Van Spaendonck, no es va limitar exclusivament a les natures mortes florals sinó que també va explorar altres temàtiques. El seu millor treball, que va comprar l'emperadriu Josefina de Beauharnais, va ser 'La Croisée'. Va rebre el patrocini, també, de l'emperadriu Maria Lluïsa d'Àustria, qui va exportar les seves obres a Itàlia. El 1825 va rebre la Legió d'Honor pels seus mèrits. Va morir a París el març de 1840.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Frans van Dael (1764-1840) - Altres: Jan Frans van Dael (1764-1840) 



Parlem de Música...

Leonhard von Call (Eppan, 19 de març de 1767 - Wien, 19 de febrer de 1815) va ser un guitarrista i compositor austríac. Després de participar en la Guerra de la Primera Coalició, on va ser condecorat amb l'Ordre Pour le Mérite, es va convertir en un funcionari públic de l'Imperi Kammerzahlamt. La música en el seu cas va ser una afició que va compaginar amb la seva vida professional. Als 40 anys, es va casar amb Maria Wilhelmina Brabee, 18 anys més jove que ell, amb qui va tenir cinc fills. Va començar a compondre el 1796 i les impressions de les seves obres es van publicar de forma contínua des del 1802 fins el 1815. En general, va ser ben rebut per la crítica i va aparèixer en el prominent diari musical Leipziger Allgemeine musikalische Zeitung. En total va compondre unes 150 obres majoritàriament encarregades per nobles i burgesos i per a guitarra sola o acompanyada de flauta, violí o violoncel. Va morir a Viena el febrer de 1815.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Leonhard von Call (1767-1815) - Altres: Leonhard von Call (1767-1815) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Giuseppe Carrrer (guitarra); Luigi Lupo (flauta)
RECICLASSICAT: VON CALL, Leonhard (1767-1815)
LAQUINTADEMAHLER: Il salotto musicale di Annette von Menz
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Il salotto musicale di Annette von Menz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PASQUINI, Ercole (c.1560-c.1610) - Harpsichord and Organ works

$
0
0
Adam de Coster - A young woman holding a distaff before a lit candle
Obra d'Adam de Coster (c.1586-1643), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Adam de Coster (Mechelen, c.1586 - Antwerpen, 4 de maig de 1643) va ser un pintor flamenc. Nascut a Mechelen, el 1607 se'l documenta a Anvers, on va ser admès com a pintor en el Gremi de Sant Lluc. Es dedueix, a través del seu estil, un possible viatge formatiu a Itàlia si bé no hi ha documentació que ho acrediti. El seu traç i el seu tenebrisme denoten una clara influència d'autors com Manfredi o Campi. La seva temàtica fou principalment religiosa si bé també va realitzar algunes escenes costumistes, totes elles amb destacats efectes d'il·luminació. Va morir a Anvers el maig de 1643.




Parlem de Música...

Ercole Pasquini (Ferrara, c.1560 - Roma, c.1610) va ser un organista i compositor. Es desconeixen els primers anys de vida i formació. La primera referència va aparèixer en la publicació Apparato de gli huomini illustri della città di Ferrara (1620) d'Agostino Superbi, en la que se'l va descriure com un dels millors organistes de Ferrara. Segons el mateix Superbi, va estudiar amb Alessandro Milleville i va ser organista durant molts anys a Ferrara abans de traslladar-se a Verona el 1592. Durant la dècada del 1580 va ser professor d'orgue i composició de Vittoria Aleotti, filla de G.B. Aleotti, un arquitecte de la cort de Ferrara. El 1592 se'l va situar a Verona, on va publicar la seva faula I fidi amanti en motiu de la cerimònia matrimonial entre Eleonora d’Este i Carlo Gesualdo, i on va ser organista de l'església Santa Maria in Organo. Més tard, va succeir a Luzzaschi com a organista de l'Accademia della Morte. L'octubre de 1597 va ser nomenat organista de la Cappella Giulia de la Basílica de Sant Pere de Roma i el 1604 de l'església del Santo Spirito in Sassia de la mateixa ciutat. El 1608 va ser acomiadat del seu càrrec a Sant Pere i el seu rastre es va perdre situant la seva mort, i segons Superbi en fosques circumstàncies, a l'entorn del 1610.

OBRA:

2 motets, 5, 10vv, in R. Aleotti, Sacrae Cantiones (Venice, 1593); 1, 4vv, in 1618
1 madrigal, 5vv, 1591 (contrafactum, in 1606); 1 in 1604
6 toccatas, 2 durezze e ligature, 12 canzonas, 1 intabulation of C. Rore, Anchor che col partire, 5 sets of variations, 4 dances, 1 untitled (doubtful); all ed. in CEKM, xii (1966)
1 mass, 10vv;
Missa ‘Vestiva i colli’, 3 choirs;
Cantiones, 16 vols.;
Madrigali alla Sma. Vergine, 5vv: lost, cited in inventory of Archduke Siegmund Franz, Innsbruck, 1665

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ercole Pasquini (c.1560-c.1610) - Altres: Ercole Pasquini (c.1560-c.1610)



Informació addicional... 

INTERPRETS: James Johnstone (organ & harpsichord)
AMAZON: PASQUINI, E. - Works for Harpsichord and Organ
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PASQUINI, E. - Works for Harpsichord and Organ



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DERING, Richard (c.1580-1630) - Motets

$
0
0
Anthony van Dyck - Daedalus and Icarus
Obra d'Anthony van Dyck (1599-1641), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Richard Dering -
En el dia de la commemoració del seu 387è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anthony van Dyck (Antwerpen, 22 de març de 1599 - London, 9 de desembre de 1641) va ser un pintor flamenc, un dels retratistes més importants i prolífics del segle XVII i un dels més brillants en el maneig del color. Va néixer a Anvers fill d'un comerciant de sedes. Amb 11 anys, va començar a treballar com aprenent del pintor flamenc Hendrik van Balen. El 1618, sense haver complert els 19 anys, va ser admès en el gremi de pintors d'Anvers. Durant els dos anys següents va treballar al taller de Petrus Paulus Rubens en aquesta mateixa ciutat. En aquest període va seguir l'estil exuberant i dinàmic de Rubens, que es manifesta en La Presa (c.1618). A partir del 1620 i fins el 1627 Van Dyck va residir a Itàlia, on va ser un retratista molt sol·licitat i on va assolir la seva maduresa artística. La força de la pintura flamenca de la seva primera època es va anar suavitzant fins a donar pas a un estil més elegant i solemne. En els seus retrats d'aristòcrates italians va crear figures idealitzades, amb postures dretes i orgulloses, físics prims i mans delicades famoses per la seva expressivitat. Influenciat pels grans mestres venecians Ticià i Paolo Veronese, va utilitzar colors brillants i de gran riquesa. Van Dyck va ser un dels pintors de referència de l'aristocràcia i va assolir gran èxit a Gènova, on va demostrar una gran capacitat per plasmar els seus personatges amb una semblança notable i desenvolupar tot un repertori de retrats que posteriorment li serien de gran servei a la cort de Carles I d'Anglaterra. Entre els anys 1627 i 1632 va tornar a Anvers, on va realitzar retrats i quadres religiosos. El 1632 es va instal·lar a Londres com a pintor de cort de Carles I, que el va nomenar cavaller poc després de la seva arribada. Va retratar a gran part de l'aristocràcia anglesa de l'època i el seu estil es va tornar més suau i lluminós, amb una pinzellada menys carregada i major quantitat de tocs de llum daurats i platejats. En alguns casos els seus retrats van mostrar certa rapidesa i superficialitat en la realització fruit de la urgència dels nombrosos encàrrecs que rebia. El 1635 va pintar la seva obra mestra, Carles I com a caçador, on el monarca apareix de peu en una postura que realça la seva altiva elegància. Com a pintor, va renovar l'estil flamenc i va fundar l'escola anglesa de pintura de la qual els pintors Joshua Reynolds i Thomas Gainsborough van ser-ne els seus hereus artístics. Va morir a Londres el desembre de 1641.




Parlem de Música...

Richard Dering (c.1580 - London, bur. 22 de març de 1630) va ser un organista i compositor anglès. Es creu va ser fill il·legítim d'un ric acabalat anglès. Va estar a Itàlia per formar-se com a músic i és molt possible que després d'aquesta estada es convertís al catolicisme. Entre els anys 1612 i 1616 va viure a Venècia juntament amb l'ambaixador anglès. Des d'allà es va traslladar, el 1617, a Brussel·les on va ser organista d'un convent de monges. A partir del 1625 es va traslladar novament a Anglaterra on va ser organista de la reina Henrietta Maria i 'musician for the lutes and voices' de Carles I. Com a compositor, va mostrar diversos graus d'influència italiana. Els madrigals amb continu i els petits motets concertants van mostrar una forta influència d'autors com Alessandro Grandi i Sigismondo d'Índia, amb modulacions capricioses i expressions dramàtiques. Per altra banda, la Cantica Sacra (1618) va mostrar un llenguatge més expressiu i més proper al madrigal tradicional italià. Dering va morir a Londres el març de 1630.

OBRA:

Vocal secular:

Canzonette, 3vv, bc (Antwerp, 1620), P:
Ahi! che torn'il ben mio;
Ahi! già mi discoloro;
Arder il ghiaccio;
Ardo misero amante;
Chi prend'amore a gioco;
Così bella voi sete;
Dolce amoroso foco;
Felice era il mio core;
Filli, mentre ti miro;
Filli mi rid'e fugge;
Filli, se gl'occhi giro;
Giunt'è pur;
Io grid'ognor mercede;
Io mi sento morir;
O vagh'o care stelle;
Per te l'alma si strugge;
Se nel partir da voi;
Soccorretemi ohimé;
Voi che set'il cor mio;
Voi volete ch'io mora

Canzonette, 4vv, bc (Antwerp, 1620), P:
Ardenti miei sospiri;
Ardor felice e caro;
Dolce spirto d'amore;
Donna gentile;
Donna se 'l cor;
E se ben nott'e giorno (2p. Deh! luce del mio cor);
Gli ardenti miei desiri;
Il mio martir (2p. I miei sospiri; 3p. Donna crudel);
It'amari sospiri;
Lagrime dolci e care;
La vag'e bell'Aurora;
Lungi da voi;
Mirando la mia dea;
Occhi ladri d'amor;
O com'è gran martire;
Ohimé, partit'è il mio bel sol;
Poiché mesto e dolente;
Rosa d'amor;
Tutta gentili'e bella;
Vivrò io mai (2p. E se pur esser)

2 madrigals, P:
If sorrow might, 6vv;
Sleep quiet Lee, 3vv

18 madrigals, 1–3vv, P:
Al fonte, al prato;
Alme d’amor rubelle;
Che veggio, ohimé;
Così dunque;
Crudelissima doglia;
Donna, mentre io vi miro;
Felice chi vi mira;
Ho visto al mio dolore;
Lasso, ch’io moro;
Legasti, anima mia;
Lungi dal vostro lume;
O dolce mio martire;
O donna troppo cruda;
O durezza di ferro;
O miei giorni fugaci;
Pargoletta è colei;
T’amo mia vita;
Vergine bella

Other:
City Cries, 1v, str, B no.69;
Country Cries, 1v, str, B no.70

Vocal religiosa:

Cantiones sacrae, 5vv, bc (Antwerp, 1617):
Anima Christi;
Ave Maria gratia plena;
Ave verum corpus;
Ave virgo gratiosa;
Contristatus est Rex David;
Dixit Agnes;
Indica mihi;
In lectulo mihi;
Jesu decus angelicum;
Jesu dulcedo cordium (2p. Desidero te);
Jesu dulcis memoria;
Jesu summa benignitas;
O bone Jesu (2p. O nomen Jesu);
Omnem super quem;
Quae est ista quae ascendit de deserto;
Quando cor nostrum;
Vidi speciosam;
Vox in Rama

Cantica sacra, 6vv, bc (Antwerp, 1618), E:
Adjuro vos filiae;
Ardens est cor meum;
Cantate Domino;
Congratulamini mihi;
Factum est silentium;
Heu mihi Domine;
Jesu decus angelicum;
Jubilate Deo;
O crux ave;
O vos omnes;
Panis angelicus;
Paratum cor meum;
Quae est ista quae ascendit quasi aurora;
Quam pulchra es;
Quem vidistis;
Sancta et immaculata virginitas;
Surge amica mea;
Te laudamus;
Veni Jesu;
Virgo prudentissima;
Vulnerasti cor meum

Cantica sacra, 2–3vv, bc (London, 1662):
Ardens est cor meum;
Beatus vir;
Canite Jehovae;
Cantate Domino;
Conceptio tua;
Duo seraphin, ed. R. Charteris, Two Motets (London, 1990);
Ego dormio;
Gaudent in coelis;
Gloria Patri;
Gratias tibi Deus;
Isti sunt sancti;
Justus cor suum;
Justus germinabit;
Laetamini cum Maria;
Miserere mei;
O bone Jesu, ed. R. Charteris, Two Motets (London, 1990);
O Domine Jesu Christe;
O lux et decus Hispaniae;
O quam suavis;
Panis angelicus;
Qualis est dilectus;
Sancta et immaculata virginitas;
Veni electa mea;
Vulnerasti cor meum

2 verse anthems, Cu, DRc, Lbl:
Almighty God, who through thy only begotten son;
Unto thee, O Lord

Other:
8 motets, 2–3vv, bc, Ob, Och, Lbl, Lcm
1 full anthem, And the King was moved, 5vv, GB-Lbl

Instrumental:

8 fantasias, a 5, IRL-Dm, GB-Ckc, Lbl, Ob, Och, US-LAuc, NYp; 1 ed. in D, no.38; ed. V. Brookes (Albany, CA, 1992)
2 fantasias, a 6, IRL-Dm, GB-Lbl, Ob; ed. V. Brookes, Six Fantasias for Six Viols (Albany, CA, 1994); ed. R. Chateris (London, 1996)
8 pavans, 3 almaines, 1 galliard, a 5, Ckc, Lbl, Lcm, Och;
1 pavan ed. in D, no.61
1 pavan, a 3/4, Lbl (a 3), Och (a 4)
1 almaine, a 3, Ob
doubtful works
8 motets, 2vv, 16742
6 fantasias, a 5, GB-Lbl Eg.3665, attrib. Dering, by John Ward
3 fantasias, a 6, IRL-Dm, GB-Ob, anon., possibly by Dering; ed. V. Brookes, Six Fantasias for Six Viols (Albany, CA, 1994)
2 In Nomines, a 6, IRL-Dm, GB-Ob, anon., possibly by Dering; ed. V Brookes (Albany, CA, 1992)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Richard Dering (c.1580-1630) - Altres: Richard Dering (c.1580-1630)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Clare College Cambridge Choir; Timothy Brown (conductor)
AMAZON: DERING, R. - Motets
SPOTIFY: DERING, R. - Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPERGER, Johannes Matthias (1750-1812) - Symphonies

$
0
0
Jean-Baptiste Lallemand - A coastal landscape with figures in a boat and along a path (1745)
Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)


- Recordatori de Johannes Matthias Sperger -
En el dia de la celebració del seu 267è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803) - Altres: Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803)



Parlem de Música...

Johannes Matthias Sperger (Feldsberg [ara Valtice], 23 de març de 1750 - Ludwigslust, 13 de maig de 1812) va ser un intèrpret de contrabaix i un compositor bohemi. Es creu va rebre formació de Franz Anton Becker, organista de Feldsberg. Més tard es va traslladar a Viena on va rebre classes de contrapunt i composició d'Albrechtsberger. En un document firmat per Sperger, testifica el seu debut com a compositor amb 18 anys a Viena. Més tard, va publicar i representar una simfonia i un concert de contrabaix a la Tonkünstler-Societät (1778). Com a intèrpret de contrabaix va ser molt sol·licitat treballant pel cardenal Von Batthyani a Pressburg (1777-1783) i posteriorment pel comtat de Von Erdődy a Fidisch (1783-1786). Es creu que fins i tot va servir al príncep Esterhazy sota la direcció de Joseph Haydn si bé no existeixen documents que ho acreditin. Després de la mort d'Erdődy, va tornar a Viena, on va treballar com a copista, i des d'on va iniciar una extensa gira a la cerca de noves oportunitats laborals. A tal efecte, va assolir, el 1789, el càrrec de músic del duc Frederic Francesc de Mecklenburg a Ludwigslust, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i no ser excessivament prolífic, va escriure obra instrumental, des de simfonies i concerts fins a obra de cambra, molta d'ella per al seu instrument. Sperger va morir a Ludwigslust el maig de 1812.

OBRA:

Vocal:

Various festive cants., masonic music, other choral music, some doubtful;

Instrumental:

Orch:
45 syms., A-Wn, B-Bc, CH-Bu, D-Bsb, Dlb, SWl, incl. 1 ed. H. Förster (Vienna and Munich, c1996);
18 db concs., incl. 1 ed. in Pro musica (Leipzig, 1956), no.174, 1. ed. R. Malarić (Vienna and Munich, 1983), 1 ed. P. Mucke (Vienna and Munich, 1984);
concs. for hn (2), 1 ed. E. Leloir (Paris, 1975), tpt (2), 1 ed. L. Güttler (Leipzig, 1994), 1 ed. H.M. Stamm (Leverkusen, c1996), fl, bn, va, vc, SWl;
Sinfonia concertante, fl, va, db, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
Adagio, va, str, SWl;
Romance, db, str, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
2 Adagios, db, insts, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
Numerous parthias, divertimentos, cassations, incl. 2 ed. R. Malarić (Vienna, 1980), DO, SWl, H-Bn

Chbr:
2 nonets, octet, septet, 2 sextets, 2 qnts, D-SWl;
9 str qts, A-Sca, D-SWl, incl. 3 as op.1 (Berlin, 1792);
14 fl qts incl. 1 ed. K. Trumpf (Hofheim am Taunus, 1975), 2 ob qts, other qts, fl duets incl. 1 ed. in Mw, xlvi (1972), 6 divertimentos, vc, hpd, SWl;
sonatas, va, db, SWl, incl. 1 ed. in Diletto musicale, no.272 (Vienna, 1967), 1 ed. D. Walter (Cincinnati, OH, 1981);
6 pf qts, SWl, Dlb; Rondo, fl, 2 hn, vn, va, db, ed. in Diletto musicale (Vienna, 1971), no.371;
2 terzettos, fl, str (n.p., n.d.), 1 ed. R. Malarić (Vienna and Munich, 1988);
11 str trios, SWl, SQ-TR, 6 ed. D. Múdra (Bratislava, 1982);
other works

Kbd:
Divertimento, 2 sonatas, transcriptions, pf, D-SWl;
Praeambulas, Praeludien, org, SWl

Font: En català: No disponible En castellano: Johannes Matthias Sperger (1750-1812) In english: Johannes Matthias Sperger (1750-1812) - Altres: Johannes Matthias Sperger (1750-1812)



Informació addicional... 

INTERPRETS: L'arte del mondo; Werner Ehrhardt
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SPERGER, J.M. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE MAJO, Gian Francesco (1732-1770) - Gesù sotto il peso della croce

$
0
0
Giovanni Domenico Tiepolo - The Lamentation at the Foot of the Cross
Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)


- Recordatori de Gian Francesco de Majo -
En el dia de la celebració del seu 285è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Domenico Tiepolo (Venezia, 30 d'agost de 1727 - Venezia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a realitzar obres per sí mateix, destacant la sèrie Via Crucis per l'Oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, Giovanni Domenico va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Va morir a Venècia el març de 1804.




Parlem de Música...

Gian Francesco de Majo (Napoli, 24 de març de 1732 - Napoli, 17 de novembre de 1770) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor Giuseppe de Majo, qui en aquell temps era primo maestro de la Capella Reial de Nàpols. També va rebre formació, en aquells primers anys, del seu oncle Gennaro Manno i de Francesco Feo. Ben aviat es va convertir en assistent del seu pare a la Capella Reial, lloc on també va treballar com a organista soprannumerario. El 1750, i després de la mort de Pietro Scarlatti, va accedir a un càrrec reglat d'organista i a partir del 1758 va ser nomenat segon organista. No obstant, i anys abans, havia començat a escriure música, especialment obra religiosa, molta de la qual va ser composta en honor a la Capella Reial. El 1759 va estrenar la seva primera òpera, Ricimero, re dei goti. a Roma i Parma, obra amb la qual va ser molt ben rebut a la capital italiana i amb cridòries de 'Viva Majo!'. A principis del 1760, va patir una greu malaltia forçant el seu retir temporal a Torre del Greco. Mesos més tard va tornar a Nàpols on va reiniciar les seves labors musicals de la Capella Reial. El seu èxit teatral d'aleshores va motivar diversos encàrrecs provinents de ciutats italianes diverses, entre elles, Venècia. Entre el 1761 i el 1763 va viure a Bolonya, on va estudiar amb el Pare Martini si bé el seu mestre es va lamentar de l'escassa implicació del seu alumne.

El febrer de 1764, i després d'una breu estada a Nàpols, va viatjar a Viena on va rebre una invitació per a escriure una òpera en motiu de la coronació de Josep II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Des d'allà va viatjar a Mannheim, ciutat on va estrenar la seva òpera Ifigenia in Tauride (1764). El 1766 va tornar a Nàpols però per poc temps fruit de noves invitacions a Venècia, Roma i Mannheim. No obstant el 1767, i degut a una recaiguda de la seva malaltia, va decidir tornar definitivament a Nàpols on va procurar succeir al seu pare en el càrrec de primo maestro de la Capella Reial però no ho va aconseguir. Limitat per les finances, es va veure obligat a atendre noves peticions arribades del nord d'Itàlia afectant la seva delicada salut. De tornada a Napols el 1770, va assumir el càrrec de segon organista i compositor de música religiosa de la Capella Reial. Un any en què va rebre la visita de Mozart, qui en una carta a la seva germana va descriure la música de Majo com a 'bellissima', i de l'escriptor alemany Wilhelm Heinse qui també va quedar meravellat per la seva música. Poc després, i per encàrrec de la reina Maria Carolina de Nàpols, va iniciar la composició de l'òpera Eumene, la qual anava havia de ser representada el 4 de novembre de 1770 al Teatro San Carlo, però l'empitjorament de la salut del compositor va obligar a traslladar l'estrena de l'obra al gener de l'any següent. Tanmateix, Majo va morir el novembre de 1770 i havent finalitzat tan sols el primer acte, per la qual cosa les parts restants van ser obra de Giacomo Insanguine i Pasquale Errichelli.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
opere serie in three acts unless otherwise indicated
Ricimero, re dei goti (P. Pariati and A. Zeno: Flavio Anicio Olibrio), Parma, Ducale, 7 Feb 1759, D-Dlb, Hs, GB-Lbl, I-Rc, US-Wc; Rome, 1759, D-MÜs, P-La
Cajo Fabrizio (Zeno), Naples, S Carlo, 29 Nov 1760, La
Almeria (M. Coltellini), Livorno, S Sebastiano, spr. 1761, B-Br
Artaserse (P. Metastasio), Venice, S Benedetto, 30 Jan 1762, D-Bsb, P-La, US-Wc
Catone in Utica (Metastasio), Turin, Regio, carn. 1763, P-La (2 copies)
Demofoonte (Metastasio), Rome, Argentina, Feb 1763, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, P-La
Alcide negli orti esperidi (2, Coltellini), Vienna, Privilegiato, 9 June 1764, A-Wn, US-Wc
Ifigenia in Tauride (M. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1764, D-Bsb, US-Wc, ed. in RRMCE, xlvi (1996)
Motezuma (V.A. Cigna-Santi, after A. de Solis: La conquista del Messico), Turin, Regio, carn. 1765, P-La, US-Wc
La constancia dichosa (L. Fontana), Madrid, Duke of Medinaceli’s residence, 1765
Alessandro (nell’Indie) (Verazi, after Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1766, D-Bsb (arias only)
Antigono (Metastasio), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1767, P-La
Antigona (G. Roccaforte), Rome, Dame, carn. 1768, arias in B-Lc, I-Mc, PAc, Rc
Ipermestra (Metastasio), Naples, S Carlo, 13 Aug 1768, I-Nc, P-La
Adriano in Siria (Metastasio), Rome, Dame, carn. 1769, B-Bc (facs. in IOB, xlix, 1978), P-La, US-Wc
Didone abbandonata (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1770, D-Mh, P-La
Eumene (Zeno), Naples, S Carlo, 21 Jan 1771, completed by G. Insanguine and P. Errichelli, I-Nc, P-La

Doubtful:
Ifigenia in Aulide (Zeno), Naples, S Carlo, aut. 1762;
Ezio (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1769;
Ulisse, Rome, 1769;
L’eroe cinese (Metastasio), Naples, S Carlo, aut. 1770

Arias in pasticchios, all perf. London:
Ezio, King’s, 1764 (London, 1765);
Solimano, King’s, 1765 (London, 1765);
Eumene, King’s, 1766;
The Golden Pippin, Covent Garden, 6 Feb 1773

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
Gesù sotto il peso della croce, Naples, 1764, A-Wn, I-Nc;
Cantata a tre voci, Naples, S Carlo, 1764, P-La;
La fuga in Egitto, 3vv, insts, Bologna, 1778, I-Bc, Bl;
La passione di Gesù Cristo, Bologna, 1778;
Per la morte di Gionata e di Saulle, Bologna, 1780;
Eccomi sola al fine, S solo, Gl;
Ester, 3vv, insts, B-Bc, I-Gl;
Il prodigio della grazia, 3vv, insts, Bl;
La gara delle grazie, Nc; other works

Masses and mass sections:
Qui sedes, E , 1749, I-Nf;
Qui sedes, A, 1749, Nf;
Quoniam, C, 1755, Nf;
Mass, G, 1769, Nc;
Mass, C, Mc, Nc;
Mass for double chorus, D, DK-Kk;
Mass, G, I-Mc, Nc (2 copies);
Quoniam, D, Nf;
Grad e Seq, D, D-MÜs;
Lit a 8 concertate, G, MÜs, dubious

Motets:
In procelloso mari, E , 1752, GB-Lbl;
2 Fremit procella, B , 1755, A, 1758, Lbl;
Fremant irata, D, 1760, I-Nf;
Arme pone, D, GB-Lbl;
Per te sum in procella, D, Lbl;
Plausus dare necesses, D, D-MÜs, GB-Lbl, Sicut cerva, D, D-MÜs;
Grata voce, F, I-Nc;
Quasi a procella, F, GB-Lbl;
Clamando a spes, G, D-MÜs;
Dum fremit unda insana, G, MÜs, I-Nc;
Grate palme, G, Nc;
Mare dat in navi, G, GB-Lbl;
Maris undae conturbatae, G, I-Nc;
Serena pace amata, G, D-MÜs;
Superba in mare irato, G, GB-Lbl;
Perfida bella tonant, B , I-Nc, Nf;
Turbidum en minatur, B , I-Bl;
Que rea procella, E , Nc, dubious

10 Salve regina settings:
g, Rome, 1753, GB-Lbl;
G, 1754, Lbl;
E , 1755–63, Lbl;
E  [several versions], before ?1760, D-Mbs, MÜs, E-SAcolo, GB-Lbl;
F, ?1763, D-MÜs, GB-Lbl, I-Bl, Mc, Nc;
D, D-Dlb, MÜs, I-Mc, Nc;
E , Mc, Nc;
E , D-Dlb, I-Gl, Nf;
E, D-MÜs, GB-Lbl;
F, Lbl

Other sacred:
Dixit Dominus, F, 1750, I-Nc (2 copies);
Tantum ergo, f, 1752, Nf;
Domine ad adiuvandum, G, 1761, Nf;
Tantum ergo, F, 1763, Nf;
Dixit Dominus, C, Nc;
Dixit Dominus, D, GB-Lbl, I-Nc;
Salve redemptor, E , DK-Kk;
Et Jesum benedictum, D, GB-Lbl;
Latin arias in D-Rp, GB-Lbl, I-Nf;
lamentations and lectios in Nf

Instrumental:

sonata, hpd, A-Wgm;
sonata, mand, bc, F-Pn, ed. M. Wilden-Husgen (Schweinfurt, 1994)

Font: En català: Gian Francesco de Majo (1732-1770) En castellano: Gian Francesco de Majo (1732-1770) In english: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - Altres: Gian Francesco de Majo (1732-1770)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Europa Galante; Fabio Biondi
IMSLP: Gian Francesco de Majo (1732-1770)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>