Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

KRAKAMP, Emanuele (1813-1883) - Sei romanze floreali

February 12, 2017, 11:12 pm
$
0
0
Federico Rossano - Campo di grano
Obra de Federigo Rossano (1835-1912), pintor italià (1)


- Recordatori d'Emanuele Krakamp -
En el dia de la celebració del seu 204è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Federigo Rossano (Napoli, 31 d'agost de 1835 - Napoli, 5 de maig de 1912) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols tot i la forta objecció del seu pare qui desitjava que el seu fill estudiés arquitectura. Allà i ràpidament va rebre la influència de l'Escola de Pintura de Posillipo i de l'estil de Filippo Palizzi. Va ser en aquest temps que va iniciar la seva carrera com a pintor especialitzant-se en paisatges. El 1858 es va traslladar a Roma on va conèixer diversos pintors i on va fundar, al costat d'altres artistes, l'Escola de Pintura de Resina. Des d'allà va viatjar a París, exhibint el 1876 al Saló de París, i rebent la influència de Corot i de l'Escola de Barbizon. A l'entorn del 1893 va decidir tornar a Itàlia, on es va casar, i on va ser nomenat professor a l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols. Els darrers anys, tot i l'èxit assolit, va patir serioses dificultats econòmiques morint en la pobresa a Nàpols el maig de 1912.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Federigo Rossano (1835-1912) - Altres: Federigo Rossano (1835-1912)


Parlem de Música...

Emanuele Krakamp (Palermo, 13 de febrer de 1813 - Napoli, novembre de 1883) va ser un compositor i flautista italià. Es va formar inicialment amb el seu pare Francesco Krakamp (1788-1828) abans d'entrar, el 1841, com a flautista solista de l'orquestra de Nàpols. En aquell temps també va treballar al servei del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. A partir del 1860 va iniciar una extensa gira concertant per Europa, Amèrica i l'Orient Mitjà. També va ser molt prolífic com a compositor publicant bona part del seu repertori a París i Milà. Va ser autor, també, d'un tractat teòric d'àmplia difusió per nom Metodo per il flauto cilindrico alla Boehm (1854). En la seva condició de docent, va publicar abundant obra per estudiants i aficionats. Va morir a Nàpols el novembre de 1883.

OBRA:

Instrumental:

Per flauto e orchestra:
Fantasia Pastorale

Per flauto/i solo:
20 temi variati per flauto solo op. 33
6 soli su cantilene aggraziate op. 75
5 fantasies variée pour Flute seule
Tre grandi duetti op. 154
3 duetti estratti da temi d'opera verdiani (Rigoletto op. 122, Lombardi op. 124, La forza del destino op. 124)
Per flauto e pianoforte[modifica | modifica wikitesto]
Fantasia-Capriccio op. 11
2 divertimenti su Maria Padilla op. 36-38
2 fantasie su opere di Donizetti op. 43
Duo concertante su motivi degli Ugonotti dal duo per violino di Thalberg op. 45
Souvenir des duos Walkiers, op. 49
2 fantasie su Don Pasquale e Beatrice di Tenda op. 49bis
Gran Fantasia sullo studio in la minore di Thalberg, op. 51
Pot-pourri sulla ‘'Leonora'’ di Mercadante op. 52
2 capricci-fantasie su I due Foscari e su Ernani op. 55
Seconda gran fantasia sulla canzone napoletana ‘'Luisella'’, dedicata a Giuseppe Rabboni, 1° flauto alla Scala, op. 63
Momento d'ozio. Scherzo sul core delle donne nell'opera Stella di Napoli di Pacini, op. 64
La Bizzarria. Divertimento sulla Cavatina Orazie e Curiazi di Mercadante, op. 65
Aria dalla Battaglia di Legnano, op. 66
Angiolina-Polka op. 67
Gran Fantasia sulla Norma op. 68
Quinta fantasia sulla Lucia op. 69
Sesta fantasia sulla Sonnambula op. 70
Tema e Variazione su Canto Greco di Ernesto Cavallini, celebre clarinettista, op. 71
4 composizioni originali (Melodia di Dohler, Romanza-L'Amore, Il Maniaco, Souvenir di Napoli) op. 71/74
Alla finestra affaciati op. 77
Un momento di entusiasmo su tema di Weber op. 79
Mira o Norma, op. 80
Reminiscenze dall'Ambassadrise di Auber, op. 81
Melange su Mazeppa di Campana op. 87
10 pezzi Un inverno a Parigi, op. 91-100
10 pezzi Un'estate all'Ardenza, op. 107
Valzer-La carezza op. 118
2 estratti da Rigoletto op. 120-121
12 capricci op. 123-134
Alla memoria di Giulio Ricordi op. 137
Introduzione, tema, variazioni e finale sulla canzone veneziana Oh cara mamma mia detta il Carnevale di Venezia op. 137bis
Elegia alla infelice memoria dei 25000 messinesi morti di colera op. 140
Semain rossinienne op. 157
Melodia con pianoforte op. 169
Addio all'Italia op. 170
Le regret op. 174
Bouquet musical-album op. 190
Pochi momenti d'ozio a Margellina op. 196
Quattro stelle verdiane op. 234
Ricordo dell'ingresso di Garibaldi a Napoli il 17 settembre 1860
Elegia op. 257
Album teatrale op. 261
Introduzione, Allegro e Finale
Ricordo sull'Egitto. Fantasia su motivi arabi
I Cacciatori delle Alpi
All'armi, canto popolare
Il carnevale del 1864
Fantasie, divertimenti su opere di Verdi, Bellini, Donizetti

Per flauti e pianoforte:
Duetto sul Roberto Devereux op. 78
La serenata (Un inverno a Parigi-2fl&pf) op. 99
Polka-Falco ossia Corsa sul Lario (2fl&pf) op. 117
Il Maestro e gli allievi, quartetto op. 100

Musica vocale e varia:
Inno a Roma per canto e pianoforte
A te Adelaide Cairoli per canto e pianoforte
La Notte, terzetto per canto e pianoforte
Elena, polka per pianoforte a quattro mani
Garibaldi, marcia funebre per pianoforte a quattro mani
Marce, inni, a altre composizioni per pianoforte
Composizioni per violoncello e pianoforte

Metodi:
Metodo per flauto op. 37
Corso completo di perfezionamento op. 43
Metodo per il flauto cilindrico Boehm
30 studi o Esercizi giornalieri per flauto
Metodo pratico per clarinetto
Metodo per fagotto
Esercizi giornalieri per fagotto
Metodo per trombone e bombardino
2 metodi per il solfeggio
Breve grammatica elementare di musica

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Emanuele Krakamp (1813-1883)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Maurizio Bignardelli (flute); Claudio Curti Gialdino (piano)
AMAZON: KRAKAMP, E. - Works for Flute and Piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KRAKAMP, E. - Works for Flute and Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

KAUFFMANN, Georg Friedrich (1679-1735) - Harmonische Seelenlust

February 13, 2017, 11:07 pm
$
0
0
Cornelis Saftleven - A concert of cats, owls, a magpie, and a monkey in a barn
Obra de Cornelis Saftleven (1607-1681), pintor holandès (1)


- Recordatori de Georg Friedrich Kauffmann -
En el dia de la celebració del seu 338è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Cornelis Saftleven (Gorcum, 1607 - Rotterdam, 4 de juny de 1681) va ser un pintor holandès, especialitzat en paisatges i en pintures de gènere. Nascut a Gorcum, es va haver d'establir aviat a Rotterdam amb el seu pare, també pintor, amb qui probablement es va iniciar en la pintura. El 1632 se'l documenta a Rotterdam i poc després a Anvers on va entrar en contacte amb Rubens, autor d'algunes de les figures dels seus quadres. A la mort d'aquest el 1640, es van inventariar entre els seus béns vuit pintures de Saftleven, quatre d'elles amb figures del mateix Rubens. La influència del mestre flamenc en l'obra de Saftleven, amb tot, és mínima ja que no es coneix cap pintura rellevant fruit de la seva col·laboració. El 1637, després d'una curta estada a Utrecht, on residia el seu germà Herman Saftleven (1609-1685) i amb qui va col·laborar en algun retrat, va retornar a Rotterdam on el 1667 va ser designat degà del gremi local de pintors. Tot i que el gruix de la seva producció el formen els paisatges amb figures i les pintures de gènere, amb nombroses escenes camperoles i de tavernes a la manera de David Teniers el Jove i d'Adriaen Brouwer, va pintar també quadres històrics amb motius religiosos i mitològics i algun retrat amb un elevat nombre d'estudis d'animals utilitzats en les seves pintures d'estables i d'interiors, gènere nou en la pintura holandesa de la que els germans Saftleven han de ser considerats els precursors. Va morir a Rotterdam el juny de 1681.

Font: En català: No disponible - En castellano: Cornelis Saftleven (1607-1681) - In english: Cornelis Saftleven (1607-1681) - Altres: Cornelis Saftleven (1607-1681) 


Parlem de Música...

Georg Friedrich Kauffman (Ostermondra, 14 de febrer de 1679 - Merseburg, 24 de febrer de 1735) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar en orgue i composició amb J.H. Buttstett a Erfurt i posteriorment amb J.F. Alberti a Merseburg. Precisament el 1710 va succeir el seu mestre Alberti com a organista i professor a la cort del duc Christian I de Saxonia i a la Catedral de Merseburg. Va ser allà on també va ser promocionat ben aviat al càrrec de Kapellmeister de la cort. El seu nom ràpidament es va fer conegut arreu d'Alemanya i algunes de les seves obres van arribar a oïdes del mateix Bach a través de Walther i de Johann Tobias Krebs. El 1722 Kauffman es va traslladar a Leipzig on va competir pel càrrec vacant de Kantor de la Thomaskirche el qual es va adjudicar Bach sent Kauffman un dels finalistes. Els darrers anys es va dedicar en cos i ànima a la publicació del seu extens tractat per nom Harmonische Seelenlust en el qual volia recopilar una extensa col·lecció de corals per a orgue però que finalment va deixar inacabat. Va ser la seva dona i el compositor Walther els encarregats de finalitzar l'obra convertint-la, immediatament, en un document musical de referència fruit dels 98 preludis corals que es van incloure en l'edició. Per aquest motiu, Kauffman va ser considerat, de forma unànime, com un dels millors organistes del seu temps i proper en qualitat al mateix Bach. Va morir a Merseburg el febrer de 1735.

OBRA:

Vocal religiosa:

Die Himmelfahrt Christi (orat, J.P. Kunzen), SSATB, 2 tpt, timp, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc, org [autograph score]
Die Liebe Gottes ist ausgegossen (cant. for Whit Sunday), SSTB, 2 tpt, timp, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc [score copy by J.A. Kuhnau]
Komm, du freudenvoller Geist (cant. for Whit Sunday), SSTB, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc [score copy by Kuhnau]
Nicht uns, Herr, sondern deinem Namen gib Ehre (cant. for Visitation), SATB, 2 ob, 2 vn, 2 va, bc [score copy by Kuhnau]
Unverzagt, beklemmtes Herz (cant. for the 11th Sunday after Trinity), S, 2 vn, bc [pts copied by Kuhnau and anon. scribe]

Instrumental:

Keyboard:
Fantasia, G, D-Bsb Mus.Bach. P 801 [copy by J.T. Krebs]
Harmonische Seelenlust musikalischer Gönner und Freunde, das ist: Kurtze, jedoch nach besondern Genie und guter Grace elaborirte Praeludia von 2, 3 und 4 Stimmen über die bekanntesten Choral-Lieder, 98 preludes on 63 chorales and 66 figured bass settings, org (Leipzig, 1733–6); ed. P. Pidoux (Kassel, 1951)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Georg Friedrich Kauffman (1679-1735) - Altres: Georg Friedrich Kauffman (1679-1735)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Maurizio Croci (organo)
AMAZON: Kauffmann - Organ works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Kauffmann - Organ works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

BERNARDI, Steffano (c.1585-1637) - Motetti in cantilena (1613)

February 14, 2017, 11:11 pm
$
0
0
Frans Janszoon Post - Gezicht op Olinda, Brazilië (1662)
Obra de Frans Janszoon Post (1612-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori de Steffano Bernardi -
En el dia de la commemoració del seu 380è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Frans Janszoon Post (Haarlem, 17 de novembre de 1612 - Haarlem, 17 de febrer de 1680) va ser un pintor holandès. Es creu va iniciar el seu aprenentatge artístic a Holanda on segons Arnold Houbraken va estudiar amb el seu germà, l'arquitecte Pieter Post, i amb Pieter Molijn, Salomon Ruysdael i Salomón de Bray. Entre el 1637 i 1644 va viatjar amb la Companyia Holandesa des de les Índies Occidentals fins al Brasil en un viatge que va documentar exhaustivament en la seva obra. Una temàtica paisatgística de caràcter descriptiu i realista i amb poc marge per la fantasia. El 1644 va retornar a Holanda on va seguir pintant, tot i la distància, paisatges del Brasil els quals havia recopilat en centenars de dibuixos i esbossos. El 1646 va entrar al Gremi de Sant Lluc i va ser autor de les il·lustracions del llibre Història Naturalis Brasiliae (1648). El 1650 es va casar amb Jannetye Bogaret. Els darrers anys i arrel de la seva entrada al Gremi de Sant Lluc, el seu estil va canviar. Tot i que va seguir amb la mateixa composició, va decidir afegir-hi animals i notes exòtiques, fent servir, alhora, una gamma de tons més variada. També va concentrar la llum sobre el fons del paisatge i les figures, en una escala menor, van perde la seva rigidesa, escampant-se pel quadre, indicades mitjançant pinzellades ràpides i nervioses, com els perfils de les palmeres que s'esfumen contra horitzons més lluminosos. Va morir a Haarlem el febrer de 1680.

Font: En català: No disponible - En castellano: Frans Janszoon Post (1612-1680) - In english: Frans Janszoon Post (1612-1680) - Altres: Frans Janszoon Post (1612-1680)


Parlem de Música...

Steffano Bernardi (Verona, c.1585 - Salzburg?, 1636) va ser un teòric i compositor italià. Es va formar en cant i sota la direcció d'Ippolito Baccusi a la Catedral de Verona, de la qual en va ser capellà a partir del 1603. Poc després es va traslladar a Roma on a partir del 1610 va ser mestre de capella de l'església de Madonna dei Monti. L'abril de 1611 va tornar a Verona on va assolir el mateix càrrec a la catedral i a on va treballar també al servei de l'Accademia Filarmonica de la ciutat. El 1622 va marxar de Verona per entrar al servei de l'arxiduc Carl Joseph, bisbe de Breslau i Bressanone. Després de la mort del bisbe, va viatjar a Salzburg on va treballar al servei de la consagració de la Catedral de Salzburg del 1628 i per la qual va escriure un opulent Te Deum per a 12 cors. Com a compositor, va dedicar principalment el seu temps a la música vocal religiosa i secular publicant, en aquest darrer gènere, diverses col·leccions de madrigals. Es creu va morir a Salzburg el 1636.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motecta, 2–5vv, bc (Rome, 1610)
Psalmi integri, 4vv, bc, op.4 (Venice, 1613)
Motetti in cantilena, 4vv, con alcune canzoni per sonare con ogni sorte di stromenti, bc (org), op.5 (Venice, 1613)
Messe, 4–5vv, parte sono per capella, e parte per concerto … bc (org), libro I, op.6 (Venice, 1615)
Missae, 8vv, liber I, op.9 (Venice, 1616)
Concerti sacri scielti, et trasportati dal secondo, et terzo libro de madrigali, 5vv, bc (org) (Venice, 1621)
Psalmi, 8vv, una cum bc (org), op.14 (Venice, 1624)
Encomia sacra, 2–6vv, op.15 (Salzburg, 1634)
Salmi concertati, 5vv, bc, ed. A. Vincenti (Venice, 1637)
Messe, 8vv, bc, ed. A. Vincenti, libro II (Venice, 1638)
Te Deum, 12 choirs (composed for the consecration of Salzburg Cathedral in 1628), lost
4 motets in 1616, 7 motets in 1620, 2 motets in 1624, 1 motet in 1624, 8 motets in 1626, 1 lit in 1626, 2 motets in 1626, 3 motets in 1627, 3 pieces in 1628, 1 motet in 1646, 1 motet in 1672;

Vocal secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1611)
Il primo libro di madrigali, 3vv, op.3 (Rome, 1611; 2/1621 with bc)
Secondo libro de madrigali, 5vv, bc, op.7 (Venice, 1616)
Concerti academici con varie sorti di sinfonie, 6vv, bc, libro 1, op.8 (Venice, 1616)
Il terzo libro de madrigali, 5vv, concertati, bc, op.10 (Venice, 1619)
Madrigaletti, 2–3vv, con alcune sonate a 3, 2 vn/cornetts, chit/trbn/bn, bc, libro II, op.12 (Venice, 1621)
Il terzo libro de madrigali, 6vv, bc, concertati con alcune sonate accomodate per ogni sorte d’istromente, op.13 (Venice, 1624)
2 madrigals in 1605, 2 spiritual madrigals in 1613

Literatura:

Porta musicale per la quale il principiante con facile brevità all’acquisto delle perfette regole del contrapunto vien introdotto, op.2 (Verona, 1615)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Steffano Bernardi (c.1585-1637) - Altres: Steffano Bernardi (c.1585-1637)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Cantimbanco; Roberto Balconi (direttore)
TACTUS: BERNARDI, S. - Motetti in cantilena
SPOTIFY: BERNARDI, S. - Motetti in cantilena



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

ZINCK, Hardenack Otto Conrad (1746-1832) - Piano works

February 15, 2017, 11:03 pm
$
0
0
Pierre-Paul Prud'hon - Lavinie Barbier-Walbonne, later Baronne Darriule
Obra de Pierre Paul Prud'hon (1758-1823), pintor francès (1)


- Recordatori d'Hardenack Otto Conrad Zinck -
En el dia de la commemoració del seu 185è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Pierre Paul Prud'hon (Cluny, 4 d'abril de 1758 - Paris, 16 de febrer de 1823) va ser un dibuixant i pintor francès, conegut principalment pels seus retrats i pintures al·legòriques. Va realitzar estudis a Dijon i després es va mudar a París, on va dissenyar alguns gravats. El 1784 va guanyar un premi per viatjar a Roma. Allà va conèixer l'escultor Antonio Canova tot i que no es va deixar atreure pel neoclassicisme pur i va preferir estudiar els trets més sensuals i decoratius de Raffaello Sanzio, Correggio i Leonardo da Vinci. De tornada a França, va travessar una etapa difícil, subsistint amb el disseny de gravats i alguns retrats. La seva sort va canviar amb l'ascens de Napoleó. Les seves dues esposes, les emperadrius Josefina de Beauharnais i María Luisa d'Àustria, van preferir l'estil amable i decoratiu de Prud'hon que el neoclassicisme predominant de l'època, que resultava massa sever pels quadres mitològics i els retrats. Prud'hon va realitzar un famós retrat de l'emperadriu Josefina així com de Napoleó II. També va dissenyar decoracions i mobles, fins i tot el bressol de l'infant imperial. Per a aquests projectes va seguir el gust neoclàssic però per a les pintures va preferir un altre més sensual i mòrbid que va anticipar el romanticisme. Jacques Louis David, líder del neoclassicisme més pur, va definir a Prud'hon com el "Boucher del nostre temps" pels seus quadres mitològics de textures suaus i perquè el seu èxit es va recolzar en el sector femení de la cort. En els seus últims anys va viure una agitada relació amb una de les seves alumnes, Costance Mayer, després d'un matrimoni poc afortunat. El suïcidi de la jove el 1821 el va afectar de tal manera que, segons alguns biògrafs, va anticipar la seva mort. Prud'hon va rebre l'admiració de Delacroix i altres artistes i literats de la seva generació, però ja en l'època del Realisme va començar a ser qüestionat i Honoré Daumier el va arribar, fins i tot, a caricaturitzar. Va ser famós principalment per la seva obra Crucifixió (1822) que va pintar per a la Catedral de Sant Esteve a Metz. Va morir a París el febrer de 1823.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) - In english: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) - Altres: Pierre Paul Prud'hon (1758-1823) 


Parlem de Música...

Hardenack Otto Conrad Zinck (Husum, 2 de juliol de 1746 - København, 15 de febrer de 1832) va ser un pianista i compositor alemany. Es va formar, juntament amb el seu germà Bendix Friedrich Zinck, amb el seu pare. Poc després es va traslladar a Hamburg, on va rebre formació d'orgue, cant i composició de C.P.E. Bach, i a on va participar activament en la vida musical de la ciutat, principalment com a pianista. A partir del 1777 va treballar com a flautista i músic de cambra de la Ludwigslust Hofkapelle del duc de Schwerin en un temps en què també es va dedicar a la composició. L'agost de 1786 va viatjar a Copenhagen on va participar en diversos concerts com a flautista i pianista i on també va interpretar algunes de les seves obres. El seu èxit va motivar el seu nomenament com a Singmeister de la Kongelige Kapel on el Hofkapellmeister n'era J.A.P. Schulz. Paral·lelament, va treballar d'organista de la Vor Frelsers Kirke (1789-1801), com a professor del Blaagaard Seminarium (1791-1811) i com editor. El 1800 va ser fundador de la Singakademie de Copenhagen. Com a compositor va escriure principalment obres per a teclat i música vocal religiosa i secular sent, la majoria d'ella, propera a la filosofia del seu mestre C.P.E. Bach. Va morir a Copenhagen el febrer de 1832.

OBRA:

Vocal religiosa:

Das Weltgericht (orat), solo vv, choir, orch, 1780;
O Lamm Gottes im Staube (J.J. Tode), as introduction to pt 2 of G.F. Handel’s Messiah, choir, orch, 1780;
Miserere mei Deus, choir, orch;
Ew’ger Sohn, erhaltner Segen, aria, S, orch;
Klager ved Jesu Christi grav (orat), mentioned in Schering

Vocal secular:

Empfindungen eines Mecklenburgers bey der Geburt eines jungen Prinzen (cant.), S, orch, 1778;
Halleluja, gelobet sey des Herren Name (cant.) for birthday of Duchess Louisa Friderica, 4vv, orch, 1779, D-ROu, SWl;
Cantate par Enigheds-Selskabets Stiftelsesfest, 1784, DK-Kk; Selim og Mirza (Spl, P.A. Heiberg), Copenhagen, 1790;
Compositionen für den Gesang und das Clavier (Compositiones for sangen og klaveret), i–iv (Copenhagen, 1791–3);
Cantate auf den Geburtstag eines Freundes, Venskabet, cant., org motet, all Kk

Instrumental:

6 sonatas, 2 fl, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1782);
6 Clavier-Sonaten benebst der Ode ‘Kain am Ufer des Meeres’ als einen Anhang zur sechsten Sonate (Leipzig and Hamburg, 1783), ed. A. Kranz (Leipzig and Berlin, 1954);
3 sonatas, hpd, fl, op.2 (Berlin and Amsterdam, 1785), ?lost;
Rundgesang der Kinder in Ludwigslust mit 24 Veränderungen, kbd (Berlin and Amsterdam, c1785);
Divertimento, hpd, vn; Sonata, hpd, vn; Trio, 2 fl, bc, B-Bc

Literatura:

Die nördliche Harfe, ein Versuch in Fragmenten und Skizzen über Musik und ihre Anwendung im Norden (Copenhagen, 1801)
Vorlesungen über Musik und ihre nützlichste Anwendung (Copenhagen, 1813)

Font: En català: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832) - En castellano: No disponible - In english: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832) - Altres: Hardenack Otto Conrad Zinck (1746-1832)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Trondhjem (piano)
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.1
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.2
PLADE-KLASSIKEREN: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.3
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.1
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.2
SPOTIFY: ZINCK, H.O.C. - Piano Works Vol.3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

MONSIGNY, Pierre-Alexandre (1729-1817) - Le roi et le fermier (1762)

February 16, 2017, 11:05 pm
$
0
0
Jean-Antoine-Théodore Giroust - Oedipus at Colonus, 1788
Obra de Jean-Antoine-Théodore Giroust (1753-1817), pintor francès (1)


- Recordatori de Pierre-Alexandre Monsigny -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Jean-Antoine-Théodore Giroust (Bussy-Saint-Georges, 10 de novembre de 1753 - Mitry-Mory, 9 de juliol de 1817) va ser un pintor francès. A partir del 1770 es va formar amb Joseph-Marie Vien, un dels pioners del moviment neoclàssic i mestre, també, del famós pintor Jacques-Louis David. El 1775 va entrar al taller del pintor Nicolas Bernard Lépicié. Pocs anys després, va ser guardonat amb el Premi de Roma, amb l'obra La indignació de David, i va viatjar a Itàlia on es va unir amb el seu antic mestre Joseph-Marie Vien, director en aquell temps de l'Acadèmia de França a Roma. Al seu retorn a França, va ser admès a l'Académie royale de peinture et de sculpture de París. No obstant i després de la Revolució Francesa, va decidir emigrar a un entorn més rural per al seu retir definitiu. Va morir a Mitry-Mory el juliol de 1817.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Antoine-Théodore Giroust (1753-1817) - Altres: Jean-Antoine-Théodore Giroust (1753-1817)


Parlem de Música...

Pierre-Alexandre Monsigny (Fauquembergues, 17 d'octubre de 1729 - Paris, 14 de gener de 1817) va ser un compositor francès. Va néixer en una família noble de pocs recursos econòmics que, no obstant, va obrir-li portes a París però que va obligar-lo a firmar les seves obres de forma anònima ja que al seu temps el fet de ser músic era impropi de la noblesa. El 1749 es va instal·lar a París amb la idea de treballar en el món de les finances, primer al servei del Clergé de France i posteriorment al servei del Duc d'Orleans. No obstant, va continuar rebent formació musical amb Pietro Gianotti. I si bé al principi va mostrar poca predisposició pel gènere teatral, poc després va començar a explorar l'òpera còmica. De fet, el 1759 va publicar la seva primera obra, Les aveux indiscrets, la qual va ser rebuda amb èxit suficient com per motivar-lo a seguir per aquest camí. A partir d'aquí, el reguitzell d'òperes va ser continuat en el temps i amb alguns èxits notables com els referents a Le roi et le fermier (1762) o Le déserteur (1769). El 1777 va escriure la seva darrera òpera, Félix, ou L’enfant trouvé, la qual va marcar el seu adéu definitiu de l'escena pública motivada, en gran part, per la seva progressiva pèrdua de visió. Amb la Revolució Francesa, Monsigny va perdre tots els privilegis i va patir serioses dificultats econòmiques. Afortunadament per ell, el 1798 va ser pensionat per l'Òpera Comique de París i el 1800 va ser nomenat, en substitució de Piccinni, Inspector d'Educació Musical del Conservatori de París. El 1804 va ser condecorat amb la Legió d'Honor i el 1813 va substituir a Gretry en el seu càrrec a l'Acadèmia de Belles Arts. Tot i el seu retir musical, les seves obres van gaudir d'ampli ressò temps enllà de la seva mort, esdevinguda a París el gener de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Les aveux indiscrets (intermède, 1, Laribadière, after J. de La Fontaine), OC (Foire St Germain), 7 Feb 1759, excerpts F-Pc, Pn (1759)
Le maître en droit (opéra bouffon, 2, P.-R. Lemonnier, after La Fontaine: Le roi Candaule, et le maître en droit), OC (Foire St Germain), 13 Feb 1760, excerpts Pn (n.d.)
Le cadi dupé (opéra bouffon, 1, Lemonnier, after F.-P. de la Croix, Les mille et un jours and L. Gallet: Le tour double, ou Le prêté rendu), OC (Foire St Germain), 4 Feb 1761, excerpts Pc, Pn (1761); ed. R. Blanchard (1980)
On ne s’avise jamais de tout (opéra comique mêlé de morceaux de musique, 1, M.-J. Sedaine, after La Fontaine), OC (Foire St Laurent), 14 Sept 1761, excerpts Pc, Pn, full score (n.d.), vs (1911)
Le roi et le fermier (comédie mêlée de morceaux de musique, 3, Sedaine, after R. Dodsley: The King and the Miller of Mansfield), Comédie-Italienne (Bourgogne), 22 Nov 1762, excerpts Pc, Pn (1763)
Le nouveau monde, 1763 (divertissement, C.-S. Favart, after S.-J. Pellegrin), unperf.
Rose et Colas (comédie, 1, Sedaine, after F.-G. Desfontaines: Le van), Comédie-Italienne (Bourgogne), 8 March 1764, excerpts Pc, Pn, full score (1764), vs (Berlin, n.d.; Paris, n.d.)
Aline, reine de Golconde [La reine de Golconde] (ballet héroïque, 3, Sedaine, after S.-J. Boufflers: La reine de Golconde), Opéra, 15 April 1766, Po, excerpts Pc, Pn (n.d.)
Philémon et Baucis (op, 1, Sedaine), Bagnolet, 1766, or l’Ile-Adam, 1767 [refused by Opéra, 1785]
L’isle sonnante (oc, 3, Collé, after F. Rabelais: Le cinquième livre and F.-P. de la Croix, Les mille et un jours), Villers-Cotterêts, Aug 1767; rev. (Sedaine), Comédie-Italienne (Bourgogne), 4 Jan 1768; excerpts Pc (n.d.)
Le déserteur (drame en prose mêlée de musique, 3, Sedaine), Comédie-Italienne (Bourgogne), 6 March 1769, excerpts Pc, full score (n.d.), vs (Brunswick and New York, n.d.; Paris, n.d.)
La rosière de Salency (ballet pastoral, 3, Favart), Fontainebleau, 25 Oct 1769; Comédie-Italienne (Bourgogne), 14 Dec 1769 (1770), collab. Blaise, E. Duni, Philidor and G. van Swieten
Le faucon (opéra comique en prose mêlée d’ariettes, 1, Sedaine, after La Fontaine), Fontainebleau, 2 Nov 1771, Comédie-Italienne (Bourgogne), 19 March 1772; excerpts Pc; (1772)
La belle Arsène (comédie-féerie mêlée d’ariettes, 3, Favart, after Voltaire: La bégueule), Fontainebleau, 6 Nov 1773; rev. (4), Comédie-Italienne (Bourgogne), 14 Aug 1775; excerpts Pc, Pn, full score (1776), vs (1909–11)
Félix, ou L’enfant trouvé (comédie, 3, Sedaine), Fontainebleau, Nov 1777; Comédie-Italienne (Bourgogne), 24 Nov 1777; excerpts Pc, Pn (1781)
Pagamin de Monègue (opéra lyri-comique, 1, Sedaine, after La Fontaine: Le calendrier des vieillards), unperf. [refused by Opéra, 1785], Pc*, Po* (inc.)
Robin et Marion, unperf., Po*

Other:
Music in: Le bouquet de Thalie, 1764
O ma tendre musette (La Harpe), ariette, is probably by La Pouplinière
Exercises, vn, b, sur la manière de lier les sons, F-Pc

Font: En català: Pierre-Alexandre Monsigny (1729-1817) - En castellano: Pierre-Alexandre Monsigny (1729-1817) - In english: Pierre-Alexandre Monsigny (1729-1817) - Altres: Pierre-Alexandre Monsigny (1729-1817)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Michael Allen (tenor); William Sharp (bass); Thomas Dolié (baritone); Jeffrey Thompson (tenor); Yulia Van Doren (soprano); Dominique Labelle (soprano); Delores Ziegler (mezzo-soprano); Opera Lafayette Orchestra; Ryan Brown
NAXOS: MONSIGNY - Le Roi et le Fermier
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MONSIGNY - Le Roi et le Fermier



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

GALLIARD, Johann Ernst (1687-1749) - Six Sonatas (1733)

February 18, 2017, 12:38 am
$
0
0
Edwaert Collier - Vanitas still life with a candlestick, books, musical instruments, an astrological globe, a Pocket Watch, and an hourglass all on a draped table
Obra d'Edwaert Collier (1642-1708), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Ernst Galliard -
En el dia de la commemoració del seu 268è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Edwaert Collier (Breda, 26 de gener de 1642 - London, setembre de 1708) va ser un pintor holandès. Fill de Joses Calier i Elsken Engelberts, va ser batejat a Breda com Evert Calier el 26 de gener de 1642. Es desconeix qui va ser el seu mestre però es creu va rebre formació a Haarlem, on el 1663 es va registrar en el Gremi de Sant Lluc. Posteriorment, va treballar a Leiden, on va contreure matrimoni, pel que sembla fins a tres vegades, i a on va fixar-hi la seva residència des del 1667 i fins el 1706, Des d'allà va realitzar viatges esporàdics a Àmsterdam i a Londres. Com a pintor, va rebre la influència d'autors com Pieter Claesz i Vincent Laurensz. van der Vinne i va centrar la seva temàtica en natures mortes del gènere vanitas. Va morir a Londres el setembre de 1708.

Font: En català: Edwaert Collier (1642-1708) - En castellano: Edwaert Collier (1642-1708) - In english: Edwaert Collier (1642-1708) - Altres: Edwaert Collier (1642-1708)


Parlem de Música...

Johann Ernst Galliard (Celle?, c.1687 - London, 18 de febrer de 1749) va ser un compositor anglès. Es creu va néixer a Celle, ciutat on el seu pare francès era un fabricant de perruques. A partir dels 15 anys va començar a rebre formació en composició, oboè i flauta de Jean-Baptiste Farinel, un director musical de la cort d'Hannover, i amb Abbate Steffani. A partir d'aleshores, va iniciar una carrera d'intèrpret assolint notable èxit amb la presentació d'algunes de les seves obres. Arrel d'aquests èxits, va ser nomenat músic de cambra de George de Dinamarca i mestre de capella de la Somerset House. A Anglaterra va esdevenir un músic àmpliament popular fins el punt que va freqüentar l'alta societat i la reialesa. En aquest sentit, també va ser autor d'obres de caràcter cerimonial i solemne com un Te Deum, entre altres. Va ser membre fundador de l'Academy of Ancient Music. No obstant, i amb l'esdevenir fulgurant d'Händel, el seu nom va començar a desaparèixer d'escena tot i l'estrena de la seva òpera Calypso and Telemachus (1712). Un any després es va unir a l'òpera italiana d'Händel com a oboè solista. Va viure gran part de la seva vida a Londres, ciutat on va morir el febrer de 1749.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
full-length, all-sung
Calypso and Telemachus (J. Hughes, after F. Fénelon), Queen's, 17 May 1712, pubd full score lacks recits and final chorus
Circe (C. Davenant), LLF, 11 April 1719, 3 songs pubd, rest lost
The Happy Captive (L. Theobald), Little Theatre, Haymarket, 16 April 1741, full score F-Pc*; Capoccio and Dorinna (int, after P. Metastasio: L'impresario delle Canarie), music lost
Oreste e Pilade, unfinished, lost, mentioned by Hawkins

Masques:
one-act, all-sung
Pan and Syrinx (Theobald), LLF, 14 Jan 1718, full score, incl. music added for 1726 revival, GB-Lbl
Decius and Paulina (Theobald), LLF, 22 March 1718, insert for revival of E. Settle's play The Lady's Triumph, 1 song pubd, rest lost
The Nuptial Masque, or The Triumphs of Cupid and Hymen, Covent Garden, 16 March 1734, lost
Oedipus (N. Lee and J. Dryden), Covent Garden, 2 March 1736, Lam, pts Lcm
Masque of the Deities, doubtful, by H. Carey

Pantomimes:
Jupiter and Europa (?Theobald), LLF, 23 March 1723, 1 song by Galliard pubd, also some by other composers; rev. as The Royal Chace, or Merlin's Cave, Covent Garden, 23 Jan 1736, 1 song pubd
The Necromancer, or Harlequin Dr Faustus (Theobald), LLF, 20 Dec 1723, 6 songs pubd anon., some Comic Tunes pubd with Harlequin Sorcerer (1752)
Harlequin Sorcerer, with The Loves of Pluto and Proserpine (Theobald), LLF, 21 Jan 1725, Comic Tunes pubd with new music by Arne (1752)
Apollo and Daphne, or The Burgomaster Trick'd (Theobald), LLF, 14 Jan 1726, 7 songs pubd, partial score DRc
The Rape of Proserpine, with The Birth of Harlequin (Theobald), LLF, 13 Feb 1727, ov. and 14 songs pubd in score, some Comic Tunes pubd with those in Perseus, score with recits and chorus Lgc (copies, Lbl, Lcm)
Perseus and Andromeda, or The Spaniard Outwitted (Theobald), LLF, 29 Jan 1730, Comic Tunes pubd, 1 song in Musical Miscellany, vi (1731)
Merlin, or The Devil of Stonehenge (Theobald), Drury Lane, 12 Dec 1734, DRc

Other:
6 English Cantatas after the Italian Manner (1716)
4 choruses in Julius Caesar (tragedy, J. Sheffied, Duke of Buckingham), 1723, Lbl, US-Bp
The Hymn of Adam and Eve (J. Milton: Paradise Lost vv.153–208), 2vv, str (1728)
Love and Folly (serenata), 1739, lib GB-Lbl, music lost
Chi fra lacci (cant.), S, orch, Lcm
5 songs pubd separately (London, ?1730–?1735): As the mole's silent stream; Jolly mortals, fill your glasses (E. Ward); Kind god of sleep; The advice; The fond shepherdess
3 cants. (Hughes); lost, mentioned by Hawkins

Vocal religiosa:

3 anthems, GB-Ob: I will magnify the Lord, O Lord God of Hosts, I am well pleased
TeD and Jub, ? to celebrate Peace of Utrecht, 1713, lost, mentioned by Hawkins

Instrumental:

6 Sonatas, rec, bc, op.1 (1710)
6 Sonatas, bn/vc, bc (1733)
6 Sonatas, vc, bc (1746), pubd with sonatas by Caporale

Lost:
2 ob concs.;
ob sonata;
sonata, ob, 2 bn, 1704;
conc. grosso, 24 bn, vc

Literatura:

Observations on the Florid Song (London, 1742, 2/1743/R) [trans. of P.F. Tosi: Opinioni de' cantori antichi e moderni, Bologna, 1723/R]
A Critical Discourse upon Operas in England (London, n.d.), ? by Galliard, ? collab. J. Hughes

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Ernst Galliard (1687-1749) - In english: Johann Ernst Galliard (1687-1749) - Altres: Johann Ernst Galliard (1687-1749)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Mike Hall (trombone); Thomas Marshall (harpsichord); Christopher White (double-bass)
AMAZON: GALLIARD, J.E. - Six Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALLIARD, J.E. - Six Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

DE PAULA SOUZA, Joaquim (c.1780-1842) - Missa Pequena

February 19, 2017, 12:30 am
$
0
0
François Auguste Biard - Amazonian Indians Worshiping the Sun God (c.1860)
Obra de François-Auguste Biard (1799-1882), pintor francès (1)



Parlem de Pintura...

François-Auguste Biard (Lyon, 29 de juny de 1799 - Samois-sur-Seine, 20 de juny de 1882) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment a l'escola d'art de Lió amb Peirre Revoil i després amb Fleury François Richard. Després va iniciar una sèrie de viatges i va seguir una formació autodidacta. Especialista en la pintura de gènere, va exposar la seva primera obra important en el Saló de París el 1818. Des d'aleshores es va dedicar a viatjar i va il·lustrar les seves estades a l'estranger en una sèrie de teles d'exuberant cromatisme i de minuciosa composició. Entre aquests viatges, va destacar el que va fer al Pol Nord, producte del qual en va sobresortir la seva obra més coneguda, 'Magdalena-Bay' (1840), una pintura de paisatge a mig camí entre allò pictòric (la presència de la figura humana) i allò sublim (la magnificència de l'espai gelat o els efectes de les aurores boreals). Artista desigual, l'obra de Biard va oscil·lar entre l'academicisme i la inanitat de les vinyetes decoratives per a un consum burgès. A partir del 1858 la seva carrera a Europa va iniciar un lent però imparable declivi fet que va motivar el seu trasllat al Brasil. Allà va gaudir de la protecció de l'emperador Dom Pedro II i va realitzar extensos viatges per l'Amazonia plasmant aquests viatges en pintures, aquarel·les i dibuixos. El 1862 va decidir tornar a França per al seu retir definitiu, morint a Samois-sur-Seine el juny de 1882.

Font: En català: No disponible - En castellano: François-Auguste Biard (1799-1882) - In english: François-Auguste Biard (1799-1882) - Altres: François-Auguste Biard (1799-1882)


Parlem de Música...

Joaquim de Paula Souza (Prados, c.1760 - Prados, 1842) va ser un violinista i compositor brasiler. Es desconeix la major part de la seva vida i es creu va ser un dels pioners musicals de la seva població en una àrea especialment activa musicalment gràcies a compositors com José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita i Manoel Dias de Oliveira, entre altres. També va ser delegat musical del territori de Minas Gerais i responsable musical d'Arraial de Nossa Senhora da Conceição dos Prados. Com a compositor, va escriure principalment música religiosa, el gènere dominant en aquell temps en el seu entorn. Va morir a Prados el 1842.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Missa e Credo em Dó Maior (1799)
Missa Grande em Sol Maior (1823)
Missa e Credo em Sol
Missa Pequena em Dó, voor 4 vocalisten, twee violen, altviool, contrabas, 2 hobo's en 2 trompetten

Other:
Antífona de São Joaquim (Laudemus Virum Gloriosum) (1833)
Encomendação das Almas
Ladainha de Nossa Senhora. em Fá Maior
Ladainha em Dó Maior
Ladainha em Sol Maior
Responsórios Fúnebres
Trezena de Santo Antônio
Veni Sancte Spíritus

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Joaquim de Paula Souza (c.1780-1842)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Coral de Câmara São Paulo e Orquestra Engenho Barroco; Naomi Munakata
IMSLP: Joaquim de Paula Souza (c.1780-1842)
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

ZAPPA, Francesco (1717-1803) - Symphonies

February 19, 2017, 10:59 pm
$
0
0
Anna Rosina Lisiewska - Peter III and Catherine II of Russia
Obra d'Anna Rosina von Lisiewska (1713-1783), pintora alemanya (1)


- Recordatori de Francesco Zappa -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Anna Rosina von Lisiewska (Berlin, 10 de juliol de 1713 - Dresden, 26 de març de 1783) va ser una pintora alemanya. Filla del pintor Georg Lisiewski, es va formar amb ell juntament amb les seves germanes, Federica Julia i Anna Dorothea, i el seu germà Christoph Friedrich. Més tard va rebre formació del pintor francès Antoine Pesne, autor de qui va emular-ne l'estil. El 1757 va ser nomenada pel príncep Friedrich August d'Anhalt-Zerbst, germà de Caterina la Gran, pintora de la cort de Zerbst. Allà va realitzar una quarantena de retrats abans de traslladar-se a la cort de Brunswick, on hi va romandre deu anys i on va rebre el mecenatge de la duquessa Felipa Carlota de Prússia. Després del seu retir, va rebre una pensió vitalicia amb la qual va residir a Dresden els darrers anys, morint el març de 1783.

Font: En català: No disponible - En castellano: Anna Rosina von Lisiewska (1713-1783) - In english: Anna Rosina von Lisiewska (1713-1783) - Altres: Anna Rosina von Lisiewska (1713-1783) 


Parlem de Música...

Frnncesco Zappa (Milano, 1717 - Den Haag, 17 de gener de 1803) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Poques són les dades conegudes de la seva joventut més enllà del seu naixement documentat a Milà. Es creu va treballar inicialment a la cort Siciliana de Catània a la qual va dedicar unes Trio Sonatas. Entre el 1763 i el 1764 va treballar com a professor del duc Eduard de York, a qui també va dedicar algunes obres de cambra, durant la estada que va realitzar el duc a Itàlia. A mitjans del 1764, Zappa i el seu compatriota Ricci van embarcar en un tour musical per Europa visitant, entre altres, Alemanya i Holanda. Va ser en aquest darrer país on va decidir fixar la seva residència a La Haia, ciutat on va treballar al servei de la cort del príncep Guillem d'Orange la resta de la seva vida. Des d'allà, no obstant, va realitzar diverses gires per Europa. Com a compositor va publicar nombrosa obra de cambra i una col·lecció de simfonies. Va morir a La Haia el gener de 1803.

OBRA:

Instrumental:

Duos:
6 Sonatas, kbd/hp, vn, as op.4a (Paris, n.d.);
6 duos (v, vc)/2 vn (Paris, n.d.)

Trio sonatas, 2 vn, b:
6 Trios (London, 1765), as op.1 (?The Hague, n.d.);
6 as op.2 (London, c1767);
6 as op.3 (Paris, n.d.);
6 as op.4 (London, n.d.);
6 sonates (The Hague, n.d.)

Other works:
6 kbd sonatas, op.6 (Paris, 1776), mentioned in MCL;
6 syms. (Paris, n.d.);
2 romances, 1v, pf, as op.4 (The Hague, n.d.);
27 pieces, 2 for pf, 5 for 1v, pf, op.11 (The Hague, n.d.);
2 Sonata à tre, v, vc obbl, b, ed. in Early Cello Series, xxiii (London, 1983);
other works, A-Wgm, D-Bsb, I-Mc

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Francesco Zappa (1717-1803) - Altres: Francesco Zappa (1717-1803)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Atalanta Fugiens; Vanni Moretto
AMAZON: ZAPPA - Six Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ZAPPA - Six Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

FERANDIERE, Fernando (c.1740-c.1816) - Música para Guitarra

February 20, 2017, 11:02 pm
$
0
0
Ramón Bayeu y Subías - El majo de la guitarra (c.1778)
Obra de Ramón Bayeu i Subías (1746-1793), pintor aragonès (1)



Parlem de Pintura...

Ramón Bayeu y Subías (Zaragoza, 1746 - Aranjuez, 1 de març de 1793) va ser un pintor aragonès. Germà menor de Francisco Bayeu i de Manuel Bayeu, es va formar en els tallers de Juan Andrés Merklein i José Luzán Martínez. El 1764 es va traslladar a Madrid, on va ingressar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va rebre el primer premi de pintura. A partir del 1765 va col·laborar amb Anton Raphael Mengs en l'elaboració dels tapissos per a la Real Fàbrica de Santa Bàrbara, al mateix temps que ajudava al seu germà gran en l'execució dels frescos de les voltes del Palau Reial. El 22 de juny de 1776 va sol·licitar, amb altres artistes, el títol de pintor del rei, que li va ser denegat. De tornada a Saragossa, el 1780 va acceptar l'encàrrec de pintar les tres voltes de la Catedral de Nostra Senyora del Pilar, per a les que va representar els temes Regina Virginum, Regina Patriarcharum i Regina Confesorum. El 25 de juny de 1786 va ser designat, al costat del seu cunyat Francisco de Goya, pintor oficial de la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara de Madrid. El 1789 va pintar el llenç de la Mare de Déu del Rosari per a la Catedral de Santa Maria de Segòvia i va obtenir el títol de pintor de dissenys per a teixits. Dos anys després, el 22 de juliol de 1791, Carles IV li va concedir l'anhelat càrrec de pintor de cambra. Quan es trobava treballant a Aranjuez, va emmalaltir i va morir el març de 1793. 

Font: En català: Ramón Bayeu i Subías (1746-1793) - En castellano: Ramón Bayeu i Subías (1746-1793) - In english: Ramón Bayeu i Subías (1746-1793) - Altres: Ramón Bayeu i Subías (1746-1793)


Parlem de Música...

Fernando Ferandiere (Zamora?, c.1740 - Madrid?, c.1816) va ser un violinista, guitarrista i compositor. Es creu va néixer a Zamora, si bé algunes fonts situen el seu origen a Portugal. Gràcies als documents conservats a la Catedral de Zamora, la seva primera referència data de 1750, any en què se'l situa en el col·legi seminari per a nens cantors i capellans músics de Zamora. El 1763 ja constava com a violinista a la capella de la Catedral de Sant Salvador d'Oviedo i el 1771 se'l situa a Màlaga, on va ser professor de música, compositor i violinista de la Catedral de l'Encarnació de Màlaga. Precisament en aquesta ciutat va desenvolupar una prominent carrera com a compositor de música religiosa. Més tard es va traslladar a Cadis, on va abandonar la musica religiosa per a centrar-se en la música teatral i instrumental. El 1779 va publicar la seva obra teòrica més coneguda per nom Instrucción de música sobre la guitarra española, on va defensar l'equiparació de la guitarra espanyola a qualsevol instrument de concert i on va incloure una relació de les seves pròpies obres per a aquest instrument. Els darrers anys va viure a Madrid on es creu va morir a l'entorn del 1816.

OBRA:

Vocal religiosa:

Villancicos (all 1769):
Al agua al mar, SSAT, SATB, insts;
Amayna, amayna, SSAT, insts;
Oh! Virgen venerada, T, insts: all E-MA
Lamentación segunda del Jueves Santo, B, vn, va, hn, org, b, 1781, ZAc;
Mass, SATB, SATB, vn, va, fl, hn, org, b, 1787, SA (inc.)

Vocal secular:

Tonadillas:
La consulta, 1v, 1778;
El cortesano y la paya, 2vv, 1778;
Los españoles viajantes (2nd part), 3vv, 1778;
La viuda engañada, 3vv, 1781, Los avaros;
La nueva jardinera, 1v;
Los majos operantes, 2vv: all E-Mm, Mn

Music in comedies:
El rico avariento, 1798;
Triunfar una mujer: both Mm

Instrumental:

8 lessons:
Lección primera, Alemanda, Minue, Rondó, Contradanza de los currutacos, El laberinto armónico, Polaca y boleras: all pubd in Arte (Madrid, 1799)

Sonata tercera, gui, b, op.1a, E-Mc;
Sonata cuarta, gui, b, op.1a, Mc;
[6] Divertimentos, 2 gui, Mc;
6 dúos, 2 gui, Mm;
Tema con 10 variaciones, gui, Mm

Inc. works:
3 dúos nuevos, vn, gui (Madrid, 1801) [vn pt only];
Los cuatro tiempos del año, vn, va, vc, gui [va, vc pts only], Mm;
Dúo, C, 2 gui [2nd gui only], Mc

Font: En català: No disponible - En castellano: Fernando Ferandiere (c.1740-c.1816) - In english: No disponible - Altres: Fernando Ferandiere (c.1740-c.1816)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando Espí (guitarra)
LAQUINTADEMAHLER: La guitarra ilustrada
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

GADE, Niels Wilhelm (1817-1890) - Elverskud (c.1852)

February 21, 2017, 10:59 pm
$
0
0
Richard Dadd - Wandering Musicians (c.1878)
Obra de Richard Dadd (1817-1886), pintor anglès (1)


- Recordatori de Niels Wilhelm Gade -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Richard Dadd (Chatham, 1 d'agost de 1817 - London, 7 de gener de 1886) va ser un pintor anglès. Fill d'un farmacèutic, des de molt jove va manifestar un gran talent per al dibuix. Als 20 anys va ser admès a la Royal Academy of Arts, on va rebre formació i on es va associar amb els pintors Augustus Egg, William Powell Frith i Henry Nelson O'Neill. Amb ells va fundar el grup de pintura prerrealista "The Clique", del qual en va ser considerat el pintor més influent. El 1842 va ser contractat per l'advocat i ex-síndic de Newport, Sir Thomas Phillips, per tal d'il·lustrar el seu viatge per Grècia, Turquia, Palestina i Egipte que pretenia fer. A finals de desembre, durant el viatge pel riu Nil, Dadd va patir un sobtat canvi de personalitat que probablement va ser provocat pel consum d'opi i altres drogues, el que va agreujar un trastorn bipolar que ja patia amb anterioritat, i va creure estar sota l'influx del déu Osiris. La primavera de 1843 va tornar a Anglaterra on li va ser diagnosticada una malaltia mental. Durant l'agost del mateix any, va assassinar al seu pare Robert amb un ganivet convençut que era un príncep de les tenebres vestit de l'enemic de la seva divinitat Osiris i va escapar a França, on va ser detingut després d'agredir un turista. Traslladat a Anglaterra, va ser internat al frenopàtic de Bethlem durant vint anys. Al juliol de 1864 va ser traslladat al de Broadmoor, als afores de Londres, on tot i la seva malaltia va seguir pintant sense descans. Com a pintor va romandre aliè als corrents artístics del seu temps i va realitzar una obra d'inquietant suggestió fantàstica, com la mostrada en la seva obra mestra The Fairy Feller's Master-Stroke. Va morir a Londres el gener de 1886.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Dadd (1817-1886) - In english: Richard Dadd (1817-1886) - Altres: Richard Dadd (1817-1886)


Parlem de Música...

Niels Wilhelm Gade (København, 22 de febrer de 1817 - København, 21 de desembre de 1890) va ser un violinista, director i compositor danès, i un dels músics més importants del seu país. De família musical, va mostrar un bon talent artístic des de ben petit. Amb 15 anys va iniciar la seva formació amb F.T. Wexschall i amb A.P. Berggreen fent el seu debut com a violinista el maig de 1833. Va ser precisament en la dècada del 1830 que va començar a desenvolupar el seu talent, tant com a intèrpret a la Royal Orchestra, i com a compositor. De fet, en aquells anys va publicar diverses cançons, música de cambra i les seves primeres obertures simfòniques. També en aquells anys va entrar en contacte amb la literatura romàntica alemanya la qual va influenciar decisivament la seva obra. A partir del 1840 l'ascens de Gade dins el panorama musical danès va ser imparable, especialment gràcies a les seves obertures orquestrals i simfonies. En aquest sentit, la seva primera simfonia va ser eufòricament avalada per Mendelssohn, el primer director en interpretar-la el març de 1843. A partir d'aleshores, Gade va viatjar a Leipzig, on es va reunir amb el mateix Mendelssohn i amb Schumann i on va interpretar la seva primera simfonia a la Gewandhaus, i on va assolir els càrrecs d'assistent a la direcció de la Gewandhaus i de professor en el Conservatori de Leipzig. Després de la mort de Mendelssohn el 1848, va assumir el càrrec de director de la Gewandhaus si bé i ràpidament va decidir tornar a Dinamarca durant la Primera Guerra de Schleswig. Al seu país es va encarregar de reorganitzar la vida musical de Copenhagen establint una orquestra i cor residents a la ciutat els quals van interpretar el seu propi material però també les grans obres orquestrals i corals europees, inèdites fins aleshores a Dinamarca. Gade es va casar dues vegades, el 1852 amb Emma Sophie Hartmann, i el 1857 amb Mathilde Staeger. El 1851 va assolir el càrrec d'organista de l'Església de Garnison i el 1858 de l'Església d'Holmens. El 1866 va ser nomenat director del Conservatori de Copenhagen. Va seguir escrivint música fins el 1890, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Agnete og Havmanden (incid music, H.C. Andersen), op.3, 1838–42
Faedrelandets muser [The Muses of our Fatherland] (ballet), 1840
Napoli (ballet, A. Bournonville), 1841–2 [Act 2 only]
Mariotta (Spl, C. Borgaard, after E. Scribe), 1848–9
Et folkesagn [A Folk Tale] (ballet, 3, Bournonville), 1853–4, arr. for pf 4 hands (Copenhagen, 1896) [Act 2 by J.P.E. Hartmann]

Choral:
op.
11Six Songs, 4 male vv, 1845 (Leipzig, 1846)
12Comala (after Ossian) (cant.), solo vv, chorus, orch, 1846 (Leipzig, 1885)
13Five Songs, 4vv, 1846 (Leipzig, 1846)
16Reiterleben (C. Schultes), 6 songs, 4 male vv, 1848 (Leipzig, 1848)
30Elverskud [Elf-King’s Daughter] (C.F. Molbech, C. Andersen and G. Siesbye), solo vv, chorus, orch, 1851–4 (Leipzig, 1865)
23Frühlings-Fantasie (E. Lobedanz), solo vv, orch, pf, 1852 (Leipzig, 1853)
26Five Songs, 4 male vv, 1853 (Leipzig, 1853)
—Mindekantate over Fru Anna Nielsen [Cant. in Memory of Fru Anna Nielsen], 1856
—Baldurs drøm [Baldur’s Dream] (cant.), 1856–7 (Copenhagen, 1897)
33Five Songs, 4 male vv, 1858 (Leipzig, 1858)
35Frühlings-Botschaft (E. Geibel) (cant.), chorus, orch, 1858 (Leipzig, 1858)
—Mindekantate over Overhofmarschal Chamberlain Levetzau [Cant. in Memory of Count Chamberlain Levetzau], 1859
—Mindekantate over skuespiller Nielsen [Cant. in Memory of the Actor Nielsen], 1860
40Die heilige Nacht (cant., after A. von Platen), A, chorus, orch, 1861 (Leipzig, 1862)
38Five Songs, 4 male vv, 1862 (Leipzig, 1862)
46Ved solnedgang [At Sunset] (cant., A. Munch), chorus, orch, 1865 (Leipzig, 1865)
50Korsfarerne [The Crusader] (cant., C. Andersen), solo vv, chorus, orch, 1865–6 (Leipzig, 1866–)
54Gefion (cant., Oehlenschläger), Bar, chorus, orch, 1869
48Kalanus (cant., C. Andersen), solo vv, chorus, orch, 1869 (Leipzig, 1871)
—Ved Danmarksstøtten [At the Danish Monument] (F. Paludan-Müller), 4vv, pf, 1869 (Copenhagen, 1869)
51Aartidsbilleder [Pictures of the Seasons], solo vv, female chorus, pf 4 hands, 1871 (Leipzig, 1876)
—Festmusik ved den nordiske industriudstillings aabningsfest 1872 [Festival Music for the Northern Industrial Exhibition, 1872] (Copenhagen, 1873)
52Den bjergtagne [The Mountain Thrall] (cant., G. Hauch, after trad. Norse ballad), solo vv, male chorus, orch, 1873
49Zion (cant., Gade and Carl Andersen), Bar, chorus, orch, 1874 (Leipzig, 1877)
—Festmusik i anledning af Universitetets 400 aars jubelfest juni 1879 [Festival Music for the 400th Anniversary of the University of Copenhagen, 1879] (Copenhagen, 1879)
60Psyke (cant., C. Andersen), solo vv, chorus, orch, 1881–2 (Leipzig, 1882)
—Festmusik ved det nordiske kunstnermøde [Festival Music for the Northern Artists’ Congress], 1883
64Der Strom (cant., after J.W. von Goethe: Mahomet), solo vv, chorus, orch, pf, 1889 (Leipzig, 1893)

Songs:
for 1v, pf, unless otherwise stated
Op.
—Fem melodier til faedrelandshistoriske digte (A.P. Berggreen) (Copenhagen, 1840)
—Seks danske sange, 1841 (Copenhagen, 1841)
9Neun Lieder im Volkston, 2 S, pf, 1845 (Leipzig, 1845)
—Tre digte (C. Winter), 1842 (Copenhagen, 1846)
21bTre digte (C. Hauch), 1849 (Copenhagen, 1850)
—Tre digte (H.C. Andersen), 1850 (Copenhagen, 1851)
24Bilder des Orients (after Stieglitz), 5 songs, 1852 (Copenhagen, 1853)
—Tre danske sange, 1852 (Copenhagen, 1854)
—Holger Danske’s sange (B.S. Ingemann), 1863 (Copenhagen, 1863)

Instrumental:

Orch.:
Op.
1Efterklange af Ossian [Echoes of Ossian], ov., 1840 (Leipzig, 1854), GW I/9
5Symphony no.1 ‘Paa Sjølunds fagre sletter’, 1842 (Leipzig, 1844)
10Symphony no.2, E, 1843 (Leipzig, 1844), GW I/2
7I højlandene [In the Highlands], ov., 1844 (Leipzig, 1844), GW I/9
14Overture no.3, C, 1846 (Leipzig, 1847), GW I/9
15Symphony no.3, a, 1847 (Leipzig, 1848), GW I/3
20Symphony no.4, B , 1849–50 (Leipzig, 1851), GW I/4
—Nordische Sennfahrt [A Mountain Trip in the North], ov., 1850 (Copenhagen, 1887)
25Symphony no.5, d, 1852 (Leipzig, 1853)
32Symphony no.6, g, 1857 (Leipzig, 1858)
37Hamlet, ov., 1861 (Leipzig, 1862)
39Michel Angelo, ov., 1861 (Leipzig, 1861)
—Sørgemarsch ved Kong Frederik d. 7. Død [Funeral March for Frederik VII], 1863
45Symphony no.7, F, 1864 (Leipzig, 1865)
47Symphony no.8, b, 1869–71 (Leipzig, 1872), GW I/8
53Novelletter, F, str orch, 1874 (Leipzig, 1876)
—Capriccio, a, vn, orch, pf score (Berlin, 1878)
55En sommerdag paa landet [A Summer’s Day in the Country], 5 pieces, 1879 (Leipzig, 1880)
56Violin Concerto, d, 1880 (Leipzig, 1881)
58Novelletter, E, 1883, rev. 1886 (Leipzig, 1890)
61Holbergiana, suite, 1884 (Leipzig, 1884)
—Ulysses-marsch: forspil til Holberg’s Ulysses von Ithaca, 1884

Chbr.:
Op.
—Scherzo, c , pf qt, 1836, GW II/3
—String Quartet, a, 1836 [1 movt], GW II/2
—String Quintet, f, 2 vn, va, 2 vc, 1837 [1 movt], GW II/1
—Piano Trio, B , 1839, inc., GW II/3
—String Quartet, F, 1840, inc., GW II/2
6Sonata no.1, A, vn, pf, 1842 (Leipzig, 1843)
8String Quintet, e, 2 vn, 2 va, vc, 1845 (Leipzig, 1846–7), GW II/1
17Octet, F, 4 vn, 2 va, 2 vc, 1848–9 (Leipzig, 1849), GW II/1
21Sonata no.2, d, vn, pf, 1849 (Leipzig, 1850)
—String Quartet, f, 1851, GW II/2
29Novelletter, pf trio, 1853 (Cologne, 1854), GW II/3
42Piano Trio, F, 1862–3 (Leipzig, 1864), GW II/3
44String Sextet, E , 2 vn, 2 va, 2 vc, 1863–4 (Leipzig, 1865), GW II/1
43Fantasiestücke, cl, pf, 1864 (Leipzig, 1865)
—String Quartet, e, 1877, rev. 1889, GW II/2
59Sonata no.3, B , vn, pf, 1885 (Leipzig, 1887)
62Folkedanse, vn, pf, 1886 (Leipzig, 1887)
63String Quartet, D, 1887–9 (Leipzig, 1890), GW II/2

Keyboard:
Op.
28Piano Sonata, e, 1840, rev. 1854 (Copenhagen, 1854)
2bForaarstoner [Spring Flowers], 3 pieces, pf, 1840–41 (Copenhagen, 1842)
4Nordiske tonebilleder, pf 4 hands, 1842 (Copenhagen, 1843)
18Tre karakterstykker, pf 4 hands, 1848 (Copenhagen, 1848)
19Akvareller, pf, 1850 (Copenhagen, 1850)
22Drei Tonstücke, org, 1851 (Leipzig, 1852/3)
—Albumsblade, pf (Copenhagen, 1852)
27Arabeske, pf, 1854 (Copenhagen, 1854)
31Folkedanse, pf, 1855 (Copenhagen, 1855)
—Fra skizzebogen, pf, 1857 (Copenhagen, 1886)
34Idyller, pf, 1857 (Copenhagen, 1857)
36Børnenes Jul [Children’s Christmas], pf, 1859 (Copenhagen, 1859)
41Fantasistykker, pf, 1861 (Copenhagen, 1861)
—Festpraeludium, org, tpt, trbn, 1873 (Copenhagen, 1892)
2aRebus, 3 pieces, pf (Copenhagen, 1875)
57Nye akvareller, pf, 1881 (Copenhagen, 1881)

Font: En català: Niels Wilhelm Gade (1817-1890) - En castellano: Niels Wilhelm Gade (1817-1890) - In english: Niels Wilhelm Gade (1817-1890) - Altres: Niels Wilhelm Gade (1817-1890)


Informació addicional... 
↧

BOHDANOWICZ, Bazyli (1740-1817) - Harpsichord works

February 22, 2017, 11:04 pm
$
0
0
Louis Bernard Coclers - Moeder met kind (1794)
Obra de Louis Bernard Coclers (1740-1817), pintor holandès (1)


- Recordatori de Bazyli Bohdanowicz -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Louis Bernard Coclers (Maastricht?, 1740 - Liège, 20 d'abril de 1817) va ser un pintor holandès. Es creu va néixer a Liège o Maastricht i va rebre formació del seu pare, el pintor Jean-Baptiste Coclers. Posteriorment, va viatjar a Itàlia, on va rebre formació, abans de tornar a Maastricht. Va ser allà on va iniciar la seva carrera com a pintor, principalment de retrats. A partir del 1787 va abandonar Holanda per instal·lar-se a París, on va seguir treballant com a pintor de retrats. Anys més tard va tornar a Àmsterdam on va rebre la influència dels pintors Frans van Mieris the Elder, Gabriël Metsu i Godfried Schalcken. Allà va desenvolupar una prolífica carrera com a gravador. Els darrers anys va tornar a Liège, ciutat on va morir l'abril de 1817.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Louis Bernard Coclers (1740-1817) - Altres: Louis Bernard Coclers (1740-1817)


Parlem de Música...

Bazyli Bohdanowicz (Małopolska, 1740 - Wien, 23 de febrer de 1817) va ser un violinista i compositor polonès. Es desconeix la seva vida formativa sent la primera referència de 1775, any que es va instal·lar a Viena, ciutat on va treballar durant 40 anys com a primer violinista de l'orquestra del Teatre Leopoldstadt. Entre el 1785 i el 1791 també va treballar com a viola de l'orquestra de la Tonkünstler-Societät. Entre els anys 1785 i 1803, i juntament amb la seva famíla, va ser l'organitzador de nombrosos esdeveniments musicals de caràcter popular a Viena. Aquests concerts van tenir la singularitat de buscar una resposta positiva i festiva del públic motiu pel qual sovint van ser promocionats de forma creativa, en clau d'humor o fins i tot d'intriga. El resultat fou immediat i l'èxit rotund per la qual cosa el seu nom es va associar quasi en exclusiva a aquests peculiars i excèntrics esdeveniments. No obstant i com a compositor del seu temps, va ser autor d'altres obres de perfil més clàssic com la seva obra de cambra o les nombroses peces de piano. Va morir a Viena el febrer de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Die Eroberung der Festung Raab (vaudeville), 1785
Sinfonia vocale et originale senza parole, 8 solo vv, chorus, 3 vc, db, Sprachtöne pipes, 1785, A-Wn
Non plus ultra, 3 female vv, str qt, 1795
Pastoral songs: Lycydyna, Merentula, Filomena, Tyturus, Damotas, 1v, chorus/mouth organ, 1795
Europas Erstling, 3vv, whistle, orch, 1798
Die Geissböcke, vocal septet, chorus, 1798
Arias and songs, 1v, pf, pubd in Blandiger for sang og claveer (Copenhagen, 1787)

Instrumental:

Sym, D, before 1775, PL-SA, ed. in Symfonie polskie, vi (Kraków, 1967), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, vii (New York, 1982)
Obraz muzyczny: Die Hermanns-Schlacht (after F.G. Klopstock), 3 orch, c1806, unperf.
6 duos, op.1, 2 vn (Vienna, 1777); 2nd edn as 3 duos (Vienna, 1784)
12 polonoises avec 3 pièces à la façon des contredanses, pf (Vienna, 1780)
Daphnis et Philis avec un adieu, pf 4 hands (Vienna, 1797)
Polonoise, hpd/pf (Vienna, 1798)
Bagatela, pf, 1798
Rareté extraordinaire de la musique, andantino with variations, pf 8 hands, c1802
Grosse charakteristische Sonate: Das Andenken des Vaters an seine acht musikalischen Kinder, pf (Vienna, 1803)
2 mazurkas, C, D, pf, pubd in Muzyka Staropolska (Kraków, 1966)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Bazyli Bohdanowicz (1740-1817) - Altres: Bazyli Bohdanowicz (1740-1817)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Marek Toporowski (harpsichord)
AMAZON: Bohdanowicz, Elsner, Oginski - Harpsichord works
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

CHARPENTIER, Marc Antoine (1643-1704) - Grands motets

February 24, 2017, 12:04 am
$
0
0
Charles Le Brun - The Martyrdom of St. Andrew (c.1646)
Obra de Charles Le Brun (1619-1690), pintor francès (1)


- Recordatori de Marc Antoine Charpentier -
En el dia de la commemoració del seu 313è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Charles Le Brun (Paris, 24 de febrer de 1619 - Paris, 22 de febrer de 1690) va ser un pintor francès que amb els seus dissenys barrocs va dominar l'art realitzat a França durant dues generacions. Va néixer a París, en el si d'una família d'artistes, i va rebre la seva formació artística a la seva ciutat natal i a Roma, on va treballar amb el pintor classicista francès Nicolas Poussin. Al seu retorn a París el 1646, Lebrun va anar desenvolupant de manera gradual un estil clàssic basat en el gust barroc pel drama, el naturalisme i la decoració. El 1648, amb el ministre de finances francès Jean-Baptiste Colbert, i altres, va intervenir en la fundació de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Lebrun va pintar els frescos de grans castells com Vaux-le-Vicomte que estan considerats com la seva obra mestra, Sceaux i la Galeria d'Apolo, al Louvre. Va obtenir el favor del rei Lluís XIV gràcies a una sèrie de cinc llenços que documentaven les gestes d'Alexandre el Gran (1661-1673, Museu Louvre, París), va ser nomenat pintor del rei i va aconseguir la noblesa el 1662. Un any més tard Lebrun es va convertir en el director de la Reial Fàbrica dels Gobelins de tapissos i mobles, per a la qual va pintar diferents cartrons. A partir del 1679-1684 va dirigir la decoració del Palau de Versalles, incloent l'Escala d'Ambaixadors i el Saló dels Miralls i a més a més va concebre el disseny dels seus jardins. Va morir a París el febrer de 1690.

Font: En català: Charles Le Brun (1619-1690) - En castellano: Charles Le Brun (1619-1690) - In english: Charles Le Brun (1619-1690) - Altres: Charles Le Brun (1619-1690) 


Parlem de Música...

Marc-Antoine Charpentier (Paris, 1643 - Paris, 24 de febrer de 1704) va ser un compositor francès. Tot i que al principi la seva vocació va ser la pintura, ràpidament va mostrar interès per la música. Va ser en un viatge a Itàlia, on va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que va decidir dedicar-se a la música. Allà hi va romandre diversos anys estudiant composició a Roma. Quan va tornar a París a principis de la dècada del 1670, va treballar amb Molière i Corneille en diverses obres de teatre com El malalt imaginari i El misantrop. La rivalitat entre Charpentier i Jean Baptiste Lully, que en aquell temps exercia una aclaparadora influència en la cort reial especialment en el camp de la composició teatral i l'operística, es va posar en evidència. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del príncep Lluís de França, tot i la forta oposició de Lully. Des de la perspectiva del temps i objectivament, l'obra de Lully era més dinàmica i original, mentre que la de Charpentier potser va mostrar més caràcter i encant. Des del 1679, Charpentier va compondre música per a les misses privades del príncep. Durant la dècada del 1680 va ser compositor i director musical per a la princesa Marie de Lorraine de Guisa. Als 64 anys va ser nomenat director de música a la Sainte Chapelle de París. Va compondre òperes, misses i cançons, i va ser admirat per l'elegant estructura de les seves obres, influïdes pels seus primers estudis a Itàlia. La seva obra més coneguda i interpretada en el seu temps, i actualment, va ser possiblement el seu Te Deum, en la qual tenen un important paper les trompetes. També va sobresortir en l'òpera, faceta en la qual va deixar títols com Les Arts Florissants (1673), Actéon (1690) i Médée (1693). Va morir a París el febrer 1704.

Font: En català: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - En castellano: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - In english: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - Altres: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) 


Informació addicional... 
↧

CASINI, Giovanni Maria (1652-1719) - Pensieri in partitura (1714)

February 25, 2017, 12:07 am
$
0
0
Mattia Preti - Erminia, Princess of Antioch
Obra de Mattia Preti (1613-1699), pintor italià (1)


- Recordatori de Giovanni Maria Casini -
En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Mattia Preti (Taverna, 24 de febrer de 1613 - La Valletta, 3 de gener de 1699) va ser un pintor italià i conegut amb el nom del "Cavalier Calabrese" per la seva procedència i posterior nomenament com a cavaller de l'orde de Malta. Es va formar inicialment a Nàpols abans d'anar a Roma a principis de la dècada del 1630 al costat del seu germà Gregorio Preti. Allà es va relacionar amb els caravaggistes i els pintors de gènere popular, però no va menysprear l'estudi dels classicistes, com Domenichino i Lanfranco. Després de visitar Mòdena, Preti va tornar a Nàpols el 1656, l'any de la gran pesta a la ciutat, convertint-se en un dels protagonistes de l'escena pictòrica i rebent la influència de Luca Giordano. El 1661 es va traslladar a Malta, sent nomenat cavaller i treballant a la petita illa la resta de la seva vida. Això no li va impedir seguir rebent encàrrecs de les esglésies de Nàpols, la ciutat on havia deixat la millor empremta del seu art. També i segons algunes fonts antigues, va realitzar nombrosos treballs per a patrons espanyols, especulant fins i tot sobre un possible viatge a Espanya no documentat. Va morir a La Valletta el gener de 1699.

Font: En català: Mattia Preti (1613-1699) - En castellano: Mattia Preti (1613-1699) - In english: Mattia Preti (1613-1699) - Altres: Mattia Preti (1613-1699)


Parlem de Música...

Giovanni Maria Casini (Firenze, 16 de desembre de 1652 - Firenze, 25 de febrer de 1719) va ser un compositor i organista italià. Es va formar inicialment amb Niccolò Sapiti i Francesco Nigetti, mestre de capella i organista respectivament de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Segons Fetis, va continuar amb els seus estudis amb Matteo Simonelli i Bernardo Pasquini a Roma, si bé no existeixen proves que ho documentin. També en aquells anys va estudiar filosofia amb Valerio Spada i va ser ordenat membre de l'església amb només 20 anys. El 1676 va ser nomenat segon organista de la catedral de Florència, el 1685 primer organista i el 1699 capellà. El 1708 va ser nomenat mestre de capella de la Gran Princesa Violante i organista del Gran Duc Cosme III. A partir del 1711 va treballar com a professor a la catedral de Florència amb alguns alumnes de renom com Francesco Feroci, Tommaso Redi i F.M. Veracini. En vida va ser altament considerat com un dels millors organistes d'Itàlia i com a compositor es va especialitzar en música religiosa en un estil proper al de Palestrina si bé també va compondre diverses partitures per a orgue. Va morir a Florència el febrer de 1719.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il viaggio di Tobia, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1695, I-MOe
La nascita di Samuele, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1696
La fuga in Egitto del Patriarca S Giuseppe con Gesù e Maria, Florence, Compagnia di S Marco, 1697, A-Wn
Giacobbe in Mesopotamia, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1698
Sara in Egitto (D. Canavese), Florence, Compagnia di S Marco, 1708; some arias survive

Other sacred:
Masses and motets in A-Wn; D-Bsb; I-Fc, Fd, Ls, PS
Canzonette spirituali divise in tre parti (Florence, 1703)
Moduli quatuor vocibus op.1 (Rome, 1706)
Responsi della Settimana Santa a quattro voci op.2 (Florence, 1706)

Instrumental:

Concerto degli stromenti a quattro … in accompagnamento de' responsi della Settimana Santa op.3 (Florence, 1706)
Pensieri per l'organo in partitura op.3 [4] (Florence, 1714)
2 serenades and a treatise on the harpsichord, lost

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Maria Casini (1652-1719) - Altres: Giovanni Maria Casini (1652-1719)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesco Tasini (organo)
AMAZON: CASINI, G.M. - Pensieri in partitura, Op. 3
SPOTIFY: CASINI, G.M. - Pensieri in partitura, Op. 3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

WETZ, Richard (1875-1935) - Requiem (1925)

February 26, 2017, 12:14 am
$
0
0
Elihu Vedder - Soul in Bondage (1892)
Obra d'Elihu Vedder (1836-1923), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Richard Wetz -
En el dia de la celebració del seu 142è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Elihu Vedder (New York, 26 de febrer de 1836 - Roma, 29 de gener de 1923) va ser un pintor nord-americà. Es va formar inicialment a París amb el pintor François Édouard Picot. Després de la seva formació, va viatjar per Itàlia on va conèixer Giovanni Costa i on es va relacionar amb els membres dels Macchiaioli. Durant la Guerra Civil dels Estats Units va viatjar als EUA on es va relacionar, entre altres, amb el pintor William Morris Hunt i on va entrar com a membre de l'American Academy of Arts and Letters. Un cop finalitzada la guerra va tornar a Itàlia, on va viure a Roma. Des d'allà va visitar Anglaterra on va rebre la influència dels Pre-rafaelites. La seva temàtica, principalment simbolista, va atraure nombrosos clients i ràpidament es va fer molt conegut. I si bé va viatjar ocasionalment per Europa i els EUA, va viure la resta de la seva vida a Roma, ciutat on va morir el gener de 1923.

Font: En català: No disponible - En castellano: Elihu Vedder (1836-1923) - In english: Elihu Vedder (1836-1923) - Altres: Elihu Vedder (1836-1923) 


Parlem de Música...

Richard Wetz (Gleiwitz, [ara Gliwice], 26 de febrer de 1875 - Erfurt, 16 de gener de 1935) va ser un professor i compositor alemany. Va estudiar al Conservatori de Leipzig, tot i que ben aviat es va traslladar a Munich, on va estudiar en privat amb Ludwig Thuille (1899-1900) i on va assistir a classes a la Universitat. Després de dos anys com a mestre de capella en els teatres de Stralsund i Barmen va tornar a Leipzig. El 1906 es va traslladar definitivament a Erfurt, on es va fer càrrec de la direcció de la Musikverein i de la Singakademie. A Erfurt es va dedicar a ensenyar composició i història de la música al Conservatori (1911-1914) i a l'Escola Superior de Música de Weimar a partir del 1916. El 1920 va ser nomenat professor i el 1928 va ser elegit, juntament amb Stravinsky, a l'Akademie der Künste de Berlín. Va morir a Erfurt el gener de 1935.

OBRA:

Vocal secular:

Traumsommernacht, op.14, female chorus, orch;
Gesang des Lebens, op.29, male chorus, orch;
Nicht geboren ist das beste (after Sophocles: Oedipus), op.31, chorus, orch;
Hyperion, op.32, Bar, chorus, orch;
Ps iii, op.37, Bar, chorus, orch;
Judith, op, unpubd;
Das ewige Feuer, op, perf. 1907; lieder, opp.5–7, 9–10, 15, 17–18, 20–28, 30, 35–6, 41, 45;
many choruses

Vocal religiosa:

Requiem, op.50, S, Bar, chorus, orch;
Weihnachtsoratorio, op.53, S, Bar, chorus, orch;

Instrumental:

Orch:
Kleistouvertüre, op.16;
Vn Conc., op.33;
Sym. no.1, c, op.40, 1914–17;
Sym. no.2, A, op.47;
Sym. no.3, B , op.48;
Vn Conc., op.57

Chbr and inst:
Romantische Variationen, op.42, pf;
Str Qt no.1, F, op.43;
Str Qt no.2, e, op.49;
Toccata, Passacaglia and Fugue, op.55, org

Literatura:

Anton Bruckner (Leipzig, 1922)
Franz Liszt (Leipzig, 1925)
Beethoven (Erfurt, 1927, 2/1933)

Font: En català: Richard Wetz (1875-1935) - En castellano: No disponible - In english: Richard Wetz (1875-1935) - Altres: Richard Wetz (1875-1935) 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Marietta Zumbült (soprano); Mario Hoff (baríton); Dombergchor Erfurt; Philharmonischer Chor Weimar; Thüringisches Kammerorchester Weimar; George Alexander Albrecht
RECICLASSICAT: WETZ, Richard (1875-1935)
JPC: WETZ - Requiem
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PETERSON-BERGER, Olof Wilhelm (1867-1942) - Violin Concerto (1928)

February 26, 2017, 11:06 pm
$
0
0
Guy Pène du Bois - Café Dóme
Obra de Guy Pène du Bois (1884-1958), pintor nord-americà (1)


- Recordatori d'Olof Wilhelm Peterson-Berger -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Guy Pène du Bois (Brooklyn, 4 de gener de 1884 - Boston, 18 de juliol de 1958) va ser un crític d'art, pintor i educador nord-americà. A partir del 1899 es va formar a la New York School of Art amb William Merritt Chase. El 1902 va rebre classes de Robert Henri, pintor de qui rebria una profunda influència especialment pel que fa a la temàtica de la seva posterior obra, focalitzada en la cultura i en l'entorn humà. A partir del 1905 va iniciar una gira per Europa, on va estudiar amb Théophile Steinlen si bé la mort del seu pare el 1906 el va obligar a tornar als Estats Units. Aquell mateix any va començar a treballar com a il·lustrador i crític de la New York American. Anys més tard va seguir treballant com a crític de diverses revistes. Com a pintor es va fer conegut per la seva singular visió de situacions quotidianes relacionades amb la cultura del seu temps, com els cafès, els teatres o les famoses Garçonne. El 1917 va exposar al Whitney Studio i l'any següent va celebrar una exposició individual en aquesta mateixa galeria. Poc després, va començar a fer classes, primer a l'Art Students League i després en el seu propi estudi. La família Du Bois es va traslladar a Connecticut el 1920 i des d'allà a França el 1924. El 1930 van tornar als Estats Units i va tornar a donar classes. Va ensenyar durant un any a l'Art Students League i el 1932 va obrir la seva pròpia acadèmia, la Guy Pène du Bois School. A finals de la dècada del 1930 va impartir els seus ensenyaments en la Amgansett Art School i en la Cooper Union School of Art. El 1951 va col·laborar amb Raphael Soyer a Reality: a Journal of Artists 's Opinions. Va visitar per última vegada París amb la seva filla Yvonne el 1953. Va morir a Boston el juliol de 1958.

Font: En català: No disponible - En castellano: Guy Pène du Bois (1884-1958) - In english: Guy Pène du Bois (1884-1958) - Altres: Guy Pène du Bois (1884-1958)


Parlem de Música...

Olof Wilhelm Peterson-Berger (Ullånger, 27 de febrer de 1867 - Östersund, 3 de desembre de 1942) va ser un escriptor i compositor suec. Després d'estudiar a Umeå, va viatjar a Stockholm on va estudiar al conservatori de la ciutat entre els anys 1886 i 1889. Aquell mateix any va viatjar a Dresden con va estudiar amb Hermann Kretzschmar i el 1890 va tornar a Umeå on va ser professor de música i llengua. Poc després va tornar a Dresden on va ser professor entre els anys 1892 i 1894. El 1895 va viatjar novament a Suècia on va treballar com a crític musical fins el 1930. Paral·lelament va cultiva la seva carrera de compositor, conegut primer per les seves obres per a piano, especialment les seves Frösöblomster, i cançons (col·lecció Svensk lyrik), contribuint notablement en el moviment nacionalista suec. Les seves simfonies, considerades properes a les de Jean Sibelius, també van ser considerablement aclamades, així com algunes de les seves òperes. Va morir a Östersund el desembre de 1942.

OBRA;

Vocal secular:

Stage:
Ran, 1899–1900; Stockholm, 20 May 1903 [text pubd Stockholm, 1898]
Lyckan [The Happiness], 1903; Stockholm, 27 March 1903 [text pubd Stockholm, 1903]
Arnljot, 1907–9; Stockholm, 13 April 1910 [text pubd Stockholm, 1906, rev. 2/1910, 3/1956; Ger. trans. 2/1914]
Domedagsprofeterna, 1912–17; Stockholm, 21 Feb 1919 [text pubd Stockholm, 1912]
Adils och Elisiv, 1921–4; Stockholm, 27 Feb 1927 [text pubd Stockholm, 1919]

Choral:
Österländsk dansscen (Peterson-Berger), S, T, chorus, 2 pf, 1892;
5 dikter ur Arne (B. Björnson, trans. Peterson-Berger), 1891–3;
Hvile i skogen [At Rest in the Forest] (J.S.C. Welhaven), 1894;
6 sånger (E.J. Stagnelius, C. Snoilsky, Peterson-Berger, Swed. trad., M.Y. Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1891–4; Album (J.P. Jacobsen, H. Nyblom, Welhaven, Björnson), 8 songs, op.11, 1890–94;
10 sånger (Peterson-Berger, P.D.A. Atterbom, J. Moe, Welhaven, E. van der Recke, Björnson, Nor. and Russ. trad., trans. Peterson-Berger), 1892–5;
Vårsång III [Spring Song III] (Peterson-Berger), 1895
Sveagaldrar (cant., Peterson-Berger), solo vv, chorus, pf/orch, 1897;
Dalmarsch (E.A. Karlfeldt), unison, pf and vn ad lib, 1902, arr. pf, 1906;
I Mora (Karlfeldt), unison chorus, pf, 1903;
Finsk idyll (J.L. Runeberg), 3 songs, Bar, 4 solo vv, male chorus, 1903;
Norrlandsminnen [Norrland Memories] (Peterson-Berger), unison/partsong, 1906;
Fjällvandrarsång [Mountain Wanderers’ Song] (G.W. Bratt), 1907;
Bröllopssång [Wedding Song] (K.E. Forsslund), T, Bar, chorus, org, 1909
Svensk frihetssång (after Bishop Thomas), unison, pf, 1910;
Sorgehymn vid August Strindbergs bår [Funeral Hymn at Strindberg’s Bier] (E.W. Hülphers), T, male vv, 1912;
Riddargossarnas sång [Song of the Knight Boys] (K.G. Ossiannilsson), unison, 1912;
De tysta sångerna [The Silent Songs] (Karlfeldt), T, male vv, 1914;
Aubade ur Domedagsprofeterna (Peterson-Berger), Bar, SSAATTBB, orch, 1916;
Norrbotten (cant., A. Carlgren), solo vv, chorus, pf/orch, 1921
Kantat vid Umeå stads 300-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, vn, org, pf, military band/pf, 1922;
Kantat vid Kungliga Teaterns i Stockholm 150-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, orch/pf, 1922, rev. 1935–6;
Irmelin (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), mixed vv, 1927, arr. T, male vv (1934);
Aspåkerspolska (Karlfeldt), 1927;
När jag för mig själv i mörka skogen går [When I walk alone in the dark forest], 1927;
Som stjärnorna på himmelen [Like the Stars in the Firmament], 1927
Jungfrun under lind (Recke, trans. Peterson-Berger), 1927;
Brudsviten hälsar Elisiv [The Bridal Suite Greets Elisiv] [from opera] (Peterson-Berger) (1927);
Soluppgång [Sunrise] (cant., Peterson-Berger), S, B, 4 solo vv, boys’ chorus, chorus, orch/pf, 1929;
Jämtlandssången [Song of Jämtland] (Peterson-Berger), unison, pf, 1931;
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (Peterson-Berger), chorus/(chorus, pf) (1931), arr. male chorus (1941);
Svensk medborgarsång [Swed. Civic Song] (Peterson-Berger, after Bishop Thomas), unison, orch, 1934;
En Stockholms-sång (J. Bergman), unison, 1935
Fansång [Banner Song] (Peterson-Berger), 1936;
Idrottssång (Peterson-Berger) (1937);
Kör ur Arnljot (Peterson-Berger), male vv (1944);
Anne Knutsdatter (C.P. Riis, after Nor. trad.) (1950);
Kan det tröste [May it console] (C. Winther) (1950);
Les compagnons de la Marjolaine (trad.) (1950);
Skogssång [Song in the Wood] (A.T. Gellerstedt) (1950);
Solefallssång [Sunset Song] (N. Rolfsen) (1950);
Stämning [Mood] (S. Elmblad) (1950);
Jämtlands sångarförbunds hembygdshälsning [The Jämtland Union of Singers’ Greeting from their Native Place], male vv (1953)

Male-voice quartets:
En fjällfärd [A Mountain Journey] (Peterson-Berger), 1893;
Husarvisa [Hussar Song], 1894;
5 sånger (G. Fröding, A.V. Rydberg, Runeberg, Swed. trad.), 1895–6;
Guldfågel [Golden Bird] (Snoilsky), 1903;
Juninatt (Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1903;
Killebukken [The Lamb] (Björnson), 1903;
I furuskogen [In the Pine Forest] (Nyblom, trans. Peterson-Berger), 1903;
Stämning [Mood] (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), 1903;
Hyllning till Jämtland [Homage to Jämtland] (Peterson-Berger), 1910
Hembygdshälsning (Peterson-Berger), 1911, arr. unison chorus;
4 dikter (Karlfeldt), 1911–12;
Sommarkväll [Summer Evening] (Prince Wilhelm), 1912, arr. chorus; Asra (H. Heine, trans. Peterson-Berger), 1912;
Gillets skål [A Toast to the Guild] (J.W. Dumky), 1913;
Dalslands hembygdssång (T. Arne), 1916, arr. unison/partsong;
Jutta kommer till Folkungarna [Jutta Comes to Folkungarna] (V. von Heidenstam), 1922;
Kompankörer (Karlfeldt), 1924

Vocal orchestral:
Florez och Blanzeflor (O. Levertin), 1v, orch, 1898;
Älven till flickan [The River to the Girl] (Rydberg), 1v, orch, 1899;
Skogsrået [The Wood Spirit] (Rydberg), B-Bar, orch, 1899;
Gullebarns vaggsånger [The Cradle Songs of Darling Children] (V. von Heidenstam), Mez, orch, 1913;
Til Majdag (Jacobsen), 1v, orch, 1926;
Serenata (Nyblom), Mez/Bar, orch, 1932;
Det lysned i skoven [It dawned in the forest] (Moe), Mez/Bar, orch, 1934;
Höstsång [Autumn Song] (Heidenstam), 1v, orch, 1936
Orchestration of P. Heyse: Dyvekes sange (Drachmann), 1923

Songs:
all for 1v, pf
3 sånger (Jacobsen, Recke), 1887;
Aftonstämning [Evening Mood] (D. Fallström), 1888;
Och riddaren drog uti österland [And the knight went to the east] (A. Strindberg), 1892;
4 visor i folkton [4 Folk Ballads], op.5, 1892;
Jämtlandsminnen [Jämtland Memories] (Peterson-Berger), op.4, 1893;
Ur minnesångarna i Sverige (Atterbom), op.7, 1895;
2 orientalske sange (H. Drachmann), op.8, 1895;
3 sånger (Recke, trans. Peterson-Berger), op.10, 1895;
Ur en kärlekssaga [From a Love Story] (Peterson-Berger, after G. Walling), op.14, 1896
2 dikter (B. Mörner), 1896;
2 sånger (Moe, trans. Peterson-Berger, Nyblom), op.9, 1895–6;
Marits visor [Marit’s Songs] (Björnson), op.12, 1896;
Mor Britta [Old Britta] (F.A. Dahlgren), 1898;
5 Dichtungen (F. Nietzsche), 1901;
3 sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), Bar, pf, 1909;
Vainos sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), 1909;
4 Gedichte (Huch), 1910;
Svensk lyrik, serie I (Heidenstam, Levertin, Fröding, Rydberg), 6 vols., 1896–1913;
Frukttid (A. Österling), 1915;
2 orientaliska fantasier (H. Heine), 1923
Svensk lyrik, serie II (Karlfeldt), 7 vols., 1900–28;
Svensk lyrik, serie III (Strindberg, Österling, B. Bergman, Fröding), 6 vols., 1911–24;
3 andliga sånger av G***** [3 Sacred Songs of G*****], 1924;
2 romantiska visor (J.W. von Goethe, B. Bergman), 1932

Instrumental:

Orch.:
Orientalisk dans, 1890;
Majkarneval i Stockholm, ov., 1892–3;
Förspel till Sveagaldrar, ov., 1897;
Sym. no.1 ‘Baneret’ [The Banner], B , sketched 1889–90, composed 1903, rev. 1932–3;
I somras [Last Summer], suite, pf/orch, 1903;
Sym. no.2 ‘Sunnanfärd’ [The Journey to the South], E , 1910;
Sym. no.3 ‘Same-Ätnam’ [Lappland], f, 1913–15;
Romans, d, vn, pf/orch, 1915;
Koral och fuga ur Domedagsprofeterna, concert arr., 1915;
Earina [Spring], suite, 1917;
Italiana, suite, 1922;
Conc., f , vn, pf/orch, 1928;
Sym. no.4 ‘Holmia’ [Stockholm], A, 1929
Sym. no.5 ‘Solitudo’, b, 1932–3;
Törnrosasagan [The Tale of the Sleeping Beauty], suite, 1934 [based on Lyckan];
Ur Frösöblomster, suite, small orch, 1934
Orchestration of E. Grieg: Norwegian Dances, op.35, 1931
Arrs. by other hands of 47 pieces for orch, 65 for military band, 9 for 1v, military band

Chbr.:
Sonata no.1, e, op.1, vn, pf, 1887;
Bolero, Cantilena, vn, pf, 1888;
Melodi, F, vn, pf, 1889;
Preludium, 2 vn, 1889;
Berceuse, vc, pf, 1891;
Lyrisk sång, vn, pf, 1895;
Suite, op.15, vn, pf, 1896;
3 melodier ur Frösöblomster, vn, pf (1904);
Irmelin Rose, vn, pf (1909);
Serenad ur 4 danspoem, vn, pf (1909);
Sonata no.2, G, vn, pf, 1910;
Melodi, d, vn, pf, 1916;
En visa utan ord [A Song without Words], vn, pf, 1916;
5 sånger, vn, pf (1917) [from songs];
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran], org/hmn (1922);
Vid Frösö kyrka, org/hmn (1923);
Gratulation ur Frösöblomster, vn, pf (1923);
Canzone, Melodia, vn, pf (1952);
Preludium, Intermezzo, 2 vn (1952)

Arrs.:
O. Bull: Saeterjentens söndag, vn, pf, 1891;
20 jämtpolskor [collected by S. Sahlin], 2 vn, 1902;
Jämtlandssången [trad. bridal melody], 2 vn (1932)

Piano:
En herrskapstrall [A Genteel Tune], 1883;
Valse burlesque, 1886; Canzonetta, 1888, arr. vn, pf (1925);
Valzerino, 1892;
Vikingabalk [Viking Code], pf/pf duet, 1893;
Brudmarsch [Bridal March], 1895;
Damernas album [Ladies’ Album], op.6, 1895;
Tonmålningar [Tone Pictures], op.13, 1896;
Frösöblomster, op.16, 1896;
6 låtar [6 Melodies], 1897;
Invention a 2 voci, 1897;
Glidande skyar [Gliding Skies], 1897;
Inledning till festspelet Sveagaldrar (1897);
Stjärngossarna [The Star Boys], 1897;
Norrländsk rapsodi, 1898;
4 danspoem, 1900, Serenad arr. vn, pf (1909);
Frösöblomster: ny samling [Frösö-Flowers: New Collection], 1900
I somras [Last Summer], 1903;
Ur sagospelet Lyckan (1903);
Scener och motiv ur Ran (1904);
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (1906);
Dalmarsch (1906);
Kung Junis intåg, 1907;
Sånger [from songs], 2 vols. (1907, 1913);
Färdminnen [Travel Memories], 1908;
Ur Arnljot (1909); Böljebyvals (1909);
Frösöblomster III:
I Sommarhagen, 1914;
3 albumblad i dansform, 1917;
Earina [Spring], 1917;
Vallåt [Herding Melody], 1917;
Ur Domedagsprofeterna (1919);
September, 1920;
Italiana, 1922;
Ingrid och Ulf Tufvessons bröllop (1922) [from Ran];
3 nya dans-poem, 1914–23
Anakreontika I, 1922–3;
3 tondikter, 1924–6;
Solitudo, 1932;
På fjället i sol [On the Mountain in the Sunshine], 1932;
Anakreontika II, 1935;
Mirres menuett (1952)

Arrs.:
E. Sjögren: 10 romanser, 1896;
Svensk folkmusik, 2 vols., 1906

Literatura:

Essays on music in Dagens nyheter (1896–1936)
Svensk musikkultur (Stockholm, 1911)
Richard Wagner som kulturföreteelse (Stockholm, 1913; Ger. trans., 1917)
‘The Life Problem in Wagner’s Dramas’, MQ, ii (1916), 658–68
‘The Wagnerian Culture Synthesis’, MQ, vii (1921), 45–56
P. B.-recensioner (Stockholm, 1923) [selected criticism]
‘Beethoven aus Römischen Horizont’, Die Musik, xvii (1924–5), 416–23
Melodins mysterium (Stockholm, 1937)
Om musik, ed. T. Fredbärj (Stockholm, 1942)
Minnen, ed. T. Fredbärj (Uppsala, 1943)
Från utsiktstornet, ed. T. Fredbärj (Östersund, 1951)

Translations:
Richard Wagners skrifter i urval (Stockholm, 1901)
P. Quinault: Armida, 1907–8, unpubd
R. Wagner: Tristan och Isolde (Stockholm, 1908)
G. Keller: Romeo och Julia från byn (Stockholm, 1919)
Also trans. of works by Nietzsche

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) - Altres: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) 


Informació addicional... 
↧
Search

CARPENTER, John Alden (1876-1951) - Krazy Kat & Concertino (1915)

February 27, 2017, 11:07 pm
$
0
0
Manuel García Rodríguez - Pescando
Obra de Manuel García y Rodríguez (1863-1925), pintor andalús (1)


- Recordatori de John Alden Carpenter -
En el dia de la celebració del seu 141è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Manuel García y Rodríguez (Sevilla, 1863 - Sevilla, 6 de maig de 1925) va ser un pintor i il·lustrador andalús. Va rebre nocions pictòriques, primer de José de la Vega Marrugal i després a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, on va ser deixeble d'Emilio Sánchez Perrier, d'Eduardo Cano i de Manuel Ussel de Guimbarda. Va participar, sovint, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, i va obtenir una tercera medalla el 1887 per l'obra Orillas del Guadalquivir, i una segona el 1890 per La tarde, i el 1895 per Tarde de Otoño. A partir del 1921 també es va presentar a les Exposicions de Belles Arts de Sevilla. Va col·laborar com a il·lustrador per al setmanari Blanco y Negro. Va destacar com a paisatgista, prenent com a motius les ribes del Guadalquivir i del Guadaira, els racons de l'Alcàsser i els barris sevillans, entre altres. Va morir a Sevilla el maig de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: Manuel García y Rodríguez (1863-1925) - In english: Manuel García y Rodríguez (1863-1925) - Altres: Manuel García y Rodríguez (1863-1925)


Parlem de Música...

John Alden Carpenter (Park Ridge, 28 de febrer de 1876 - Chicago, 26 d'abril de 1951) va ser un compositor nord-americà. Fill d'un industrial ric i d'una cantant, es va formar inicialment amb la seva mare abans de rebre formació amb Amy Fay i W.C.E. Seeboeck. Poc després va entrar a Harvard, on va estudiar música amb J.K. Paine, i on va obtenir la graduació el 1897. Va ser allà on també es va iniciar ràpidament en la composició d'obres de piano i cançons. A partir d'aleshores va començar a treballar en el negoci familiar del qual en va assolir el càrrec de vicepresident entre els anys 1909 i 1936 i que va compaginar amb la música. El 1900 es va casar amb Rue Winterbotham. El seu talent com a compositor va motivar el seu viatge a Londres per estudiar amb Edward Elgar, autor a qui admirava profundament. Després d'aquest viatge europeu, va tornar als Estats Units on va seguir la seva formació amb Bernhard Ziehn a Chicago, ciutat on tenia establert el negoci familiar i des d'on va compondre la majoria de les seves obres. Precisament, van ser els darrers anys i després de la seva jubilació que va dedicar els seus majors esforços en la composició. Va morir a Chicago l'abril de 1951.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Strawberry Night Festival Music, perf. 1896
Branglebrink (show, R.M. Townsend, E.G. Knoblauch), 1896 [collab. F.B. Whittemore, R.G. Morse; written for Hasty Pudding Club]
The Flying Dutchmen (show, H.T. Nichols), 1897 [written for Hasty Pudding Club]
The Birthday of the Infanta (ballet), 1917, rev. 1919, arr. suite, 1930, rev. 1940, arr. concert suite, 1949; Chicago, 23 Dec 1919
Krazy Kat (jazz pantomime), 1921, rev. 1940, arr. pf, 1948; Chicago, 23 Dec 1921
Skyscrapers (ballet), 1923–4; New York, 19 Feb 1926

Choral:
The Home Road, mixed vv/unison chorus (1917);
Song of Faith (Carpenter), SATB, orch, 1931, rev. 1936, rev. 1946;
Song of Freedom (M.H. Martin), unison chorus, orch, 1941, arr. chorus, band, 1942

Songs: (1v, pf, unless otherwise stated):
Improving Songs for Anxious Children (R. Carpenter), 17 Songs, 1901–2;
When Little Boys Sing (R. Carpenter), collection, 1904;
The Cock shall Crow (R.L. Stevenson) (1912);
8 Songs, medium v, pf (1912);
4 Poems (P. Verlaine) (1912);
4 Songs, medium v, pf (1913);
Gitanjali [Song offerings] (R. Tagore), 6 songs (1914), rev. 1942;
The Player Queen (W.B. Yeats), 1914;
Water colors: 4 Chinese Tone Poems (Li Po, Yu-hsi, Li She, trad. Chin. coll. Confucius), 1916, rev. 1944;
The Home Road (J.A. Carpenter), 1917, arr. SATB, arr. unison vv, pf;
Berceuse de guerre (E. Cammaerts), 1918;
2 Night Songs (S. Sassoon) (1921);
4 Negro Songs (L. Hughes) (1927);
2 Songs, high v, pf (1936);
3 Songs, medium v, pf, (1938)

Instrumental:

Orch:
Symphony no.1 ‘Sermons in Stones’, 1916–17;
Adventures in a Perambulator, 1914, rev. 1941;
Concertino, pf, orch, 1915, rev. 1948;
A Pilgrim Vision, 1920;
A Little Bit of Jazz, 1925;
Oil and Vinegar, 1926;
Patterns, 1932;
Sea Drift, sym. poem, after W. Whitman, 1933, rev. 1944, Dance Suite [orchs of pf works: Polonaise Americaine, Tango Americaine, Danza];
Vn Conc., 1936;
Sym., C, 1940 [based on Sym. no.1];
Sym. no.2, 1942, rev. 1947;
The Anxious Bugler, sym. poem, 1943;
The Seven Ages, suite, after W. Shakespeare, 1945;
Carmel Conc., pf, orch, 1948

Chbr:
Sonata, vn, pf, 1911;
Qt, Str, 1927;
Qnt in 3 movts, 1937

Pf:
Pf Sonata no.1, g, 1897;
Nocturne (1898);
Impromptu (1915);
Polonaise Américaine (1915);
Little Nigger, 1916;
Little Dancer (1918);
Little Indian (1918);
Tango Américain, 1920;
Concertino, pf, orch (1920), rev. 1949;
Diversions, 5 pieces, pf (1923);
Danza (1942), rev. 1947

Font: En català: John Alden Carpenter (1876-1951) - En castellano: John Alden Carpenter (1876-1951) - In english: John Alden Carpenter (1876-1951) - Altres: John Alden Carpenter (1876-1951)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Chertock (piano); BBC Concert Orchestra; Keith Lockhart (conductor) 
AMAZON: CARPENTER, J.A. - Krazy Kat
SPOTIFY: CARPENTER, J.A. - Krazy Kat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777) - Cello Concertos

February 28, 2017, 11:03 pm
$
0
0
Charles Joseph Flipart - Paisaje con perspectiva arquitectónica rodeado por elementos simbólicos de las artes en trampantojo
Obra de Charles Joseph Flipart (1721-1797), pintor francès (1)


- Recordatori de Georg Christoph Wagenseil -
En el dia de la commemoració del seu 240è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Charles Joseph Flipart (Paris, 1721 - Madrid, 1797) va ser un pintor i gravador francès. Es va formar inicialment amb el seu pare, el pintor i gravador Jean-Charles Flipart. Als 18 anys, va marxar a Venècia, on va ingressar al taller de Jacopo Amigoni. Allà va coincidir amb Giambattista Tiepolo, i va treballar al taller de gravats de Joseph Wagner, reproduint composicions de Pietro Longhi. El 1748 va viatjar a Espanya amb Amigoni i el 1750 ja figurava en el registre d'artífexs pintors del Real Laboratorio de Piedras Duras, havent estat nomenat pintor i gravador de Fernando VI. No obstant això, sembla que el títol de gravador no va ser efectiu, ja que oficialment es va considerar vacant la plaça de gravador de cambra des de la mort de Juan Bernabé Palomino el 1777 fins al nomenament de Manuel Salvador Carmona el 1783. Amb motiu d'un viatge dels reis a Alba de Tormes, Flipart va realitzar dos quadres, Sant Francesc i Sant Francesc de Paula, regal de Fernando VI per al temple del Convent de les Carmelites. Va morir a Madrid el 1797.

Font: En català: No disponible - En castellano: Charles Joseph Flipart (1721-1797) - In english: Charles Joseph Flipart (1721-1797) - Altres: Charles Joseph Flipart (1721-1797)


Parlem de Música...

Georg Christoph Wagenseil (Wien, 29 de gener de 1715 - Wien, 1 de març de 1777) va ser un professor, compositor i organista austríac. Considerat una de les figures cabdals en el desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic vienès, Wagenseil es va formar amb Adam Weger, organista de la Michaelerkirche de Viena. Els seus èxits van despertar l'interès del mestre de capella Johann Joseph Fux. Va rebre una beca i es va formar en clavecí, contrapunt i composició amb Fux i amb Matteo Palotta (1688-1758). Gràcies al suport d'aquests mestres, va ser nomenat compositor de la cort el 6 de febrer de 1739, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També va exercir com a organista entre els anys 1741 i 1750 a la capella privada de l'emperadriu Elisabeth Christine (vídua de Carles VI), i el 1749 es va convertir en Hofklaviermeister de les arxiduquesses imperials. El 1745 va viatjar a Venècia per supervisar la producció de la seva primera òpera, Ariodante, i el 1759-1760 va viatjar a Milà per a una actuació de la seva òpera Demetrio. La fama de Wagenseil va créixer i va arribar a Mozart que va estudiar la seva música i fins i tot va interpretar algun dels seus concerts davant de Maria Teresa d'Àustria el 1762. A partir del 1765, i degut a l'empitjorament constant de la coixesa que patia i d'un atac de gota que va afectar la seva mà esquerra, el van obligar a reduir les seves activitats a la cort i, finalment, el va confinar a les seves estances on es va dedicar a la composició i docència. Entre els seus alumnes cal citar a Leopold Hofmann, J.A. Štěpán, F.X. Dušek, Johann Gallus-Mederitsch, G.A. Matielli (1733-1805), P. le Roy, els germans Franz i Anton Teyber, i J.B. Schenk. Aquest darrer, al servei de Wagenseil a partir del 1774, va descriure en la seva autobiografia la relació detallada dels mètodes d'ensenyament del seu mentor que van ser propers a Fux i que anys més tard Schenk va transmetre a Beethoven. Wagenseil va morir a Viena el març de 1777.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
unless otherwise stated, first performed in Vienna and MSS in A-Wn
Ariodante (dramma per musica, 3, A. Salvi, after L. Ariosto), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1745, facs. in IOB, lxxiii (1981)
La clemenza di Tito (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Burg, 15 Oct 1746
Demetrio (dramma per musica, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 26 Dec 1746, I-Nc
Alessandro nell’Indie (op, 3, Metastasio), Burg, 11 Aug 1748
Il Siroe (dramma per musica, 3, Metastasio), Burg, 4 Oct 1748
L’olimpiade (op, 3, Metastasio), Hof, 14 May 1749
Antigono (dramma per musica, 3, Metastasio), Vienna, Schönbrunn, 14 May 1750
Vincislao (dramma per musica, 3), Schlosstheater, 8 Dec 1750
Le cacciatrici amanti (festa teatrale, 2, G. Durazzo), Laxenburg, 25 June 1755
Prometeo assoluto (serenata, G.A. Migliavacca), bei Hofe, 24 March 1762
Contribs. to: Andromeda, 1750; Euridice, 1750, facs. in IOB, lxxv, 1983); 
Armida placata, 1750; 
Catone and Merope, cited in MGG1 (H. Scholz-Michelitsch)

Cants.: 
Al consiglio d’un fonte; 
Clori bell’idol mio; 
Ecco l’infausto lido; 
I lamenti d’Orfeo (C.G. Pasquini), Vienna, Hof, 26 July 1740, A-Wgm, Wn; 
La gelosia (Metastasio); 
Il quadro animato, 2vv, Wgm; 
La pesca; 
L’inciampo; 
Poiche morir

Other vocal: 
3 duets; 
c30 arias, 1 in L’écho ou journal de musique (Liège, 1764), CH-Bu, EN, D-DO,RH, I-MAav

Vocal religiosa:

MSS in A-Wn unless otherwise stated
Orats: 
Gioas, re di Giuda (Metastasio), 1755; 
La redenzione (Metastasio), 1755; 
Il roveto di Mosè (Abbate Pizi), 4 March 1756

Masses: 
Missa spei, 1736; 
Missa ‘Domine libera animam meam’, 1737; 
Missa, 5vv, 1738; 
Missa ‘Panem quotidiam’, 4vv, 1739, A-Wgm; 
Missa S Antonii, 1741; 
Missa S Francisci Salesii, 1742; 
Missa solenne Immaculatae conceptionis, 4vv, insts, 1743, D-Bsb; 
Missa solenne, C, 1746; 
Missa ‘Transfige cor meum’; 
Missa S Catharinae, A-Wn, D-OB; 
Missa ‘Obscura’, A-Wn, D-OB; 
Missa S Theresiae; 
Missa brevis, Bsb*; 
4 masses, 4vv, A-Wn, CH-FF; 
1 mass, e; 
Requiem, 4vv, D-Bsb

Other sacred: 
c90 liturgical works, 1737–55, incl. 9 Marian ants, c20 offs, hymns, grads, seqs, ints, canticles, A-KR, Wgm,Wn, CH-EN, D-Bsb, MÜs, H-P; 
14 songs

Instrumental:

Orch.:
thematic catalogue in Scholz-Michelitsch, 1972
Syms.: 
6 trio en symphonie, op.2 (1756); 
6 simphonies à 4 parties obligées, op.3 (c1760); 
Sinfonia à più stromenti (c1765); 
64 others, A-Gmi, GÖ, KR, SF, Wgm,Wn, B-Bc, CH-Bu, CZ-Pnm, D-KA, RH,ROu, Rtt, SWl, GB-Lbl, H-Bn, I-BGc, US-Wc, 2 ed. in DTÖ, xxxi, Jg.xv/2 (1908/R); 
15 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, iii (1981); 
15 others in anthologies (c1755–c1762); 
3 cited in catalogues

Hpd concs.: 
Concert choisie ‘La Haye’ (n.d.); 
4 concerti, hpd, 2 vn, b (c1760); 
2 concerts choisis, op.7 (1761); 
2 concerto (c1764); 
6 Concertos, hpd/org, 2 vn, b (London, 1761); 
6 Concertos, org/hpd (London, c1765), some from 4 concerti, c1760; 
3 quartetti concertanti, hpd/pf, 2 vn, b, op.10 (c1776); 
2 concerto (1781); 
53 others, A-GÖ, Sn, ST, Wgm, Wn, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, Dlb, DO, MT, RH, I-BRc,CHc, SQ-BRnm, US-LOu, Wc: 12 others cited in catalogues; 1 for 4 hpd, A-Wn; 6 for 2 hpd, Wgm, Wn, CZ-KRa

Other concs.: 
4 for fl, D-KA, Rtt; 2 for 2 vn, A-GÖ,B-Bc; 
1 for vn, A-Sn, Wgm; 
2 for vc, 1752, 1763, Wst, ed. in Diletto musicale, lxi (Vienna, 1960), cxxi (Vienna, 1963); 
1 for bn, for alto trbn, CZ-KRa, ed. P. Angerer (Zumikon, 1990)

Chbr.:
Thematic catalogues in Michelitsch, 1966, and Scholz-Michelitsch, 1972 and 1980.
Str: 
sestetto, qnt, 4 qts, A-Wn; 
6 sonates en trio, 2 vn, b, op.1 (n.d.); 
6 Sonatas, 2 vn, vc/hpd (London, 1760); 
33 other trios, Wgm,Wn, Wst, CH-BEb, CZ-Bm, KRa, I-Gl,S-HÄ, L, Uu, US-BE; 
15 other trios cited in catalogues

Str, kbd: 
2 vn sonatas, 1 in 6 Sonatas, hpd, vn, op.2 (London, c1756), 1 in B-Bc; 
2 divertimentos, hpd, vn, b, op.5 (Vienna, 1770); 
suite, kbd, 3 str, CZ-KRa; 
4 terzettos, 1 vn sonata, cited in catalogues

Wind: 
7 divertimentos, A-Wgm, D-SWl; Partita a 8, A-Wgm; 
2 fl sonatas, DK-Kk, F-Pn
Kbd divertimentos, sonatas, suites: Suavis artificiose elaboratus concentus … continens 6 parthias (Bamberg, 1740); 
4 in Musaeum pantaleonianum, c1750, H-Bn; 
6 as op.1 (Vienna, 1753); 
6 as op.2 (Vienna, 1755), ed. H. Scholz-Michelitsch (Vienna, 1996); 
9 in Cymbalum jubilationis, c1755, Bn; 
Divertissement musical contenant 6 sonates (Nuremberg, 1756); 
4 in Raccolta di sonate, c1760, D-Dlb; 
6 as op.3 (Vienna, 1761); 
3 divertimentos (Vienna, 1761); 
6 as op.4 (Vienna, 1763); 
3 divertimentos, 2 pf, CZ-KRa, D-Bsb; 
18 others, A-GÖ, Wgm, Wn,CH-E, MÜ, CZ-KRa, D-BFb, Bsb, DK-A,Kc, Sa, GB-Lam, NL-DHgm, SI-Pk, S-L,Sm, US-AAu, LEm; 
3 ed. in RRMCE, xxxii–xxxiii (1889); 
7 others in contemporary anthologies

Other kbd: 
97 Versetten aus verschiedenen Tönen … samt einer Fuge, A-Wn; 
Praeambula 8 tonorum (8 verset cycles), Wn; 
14 preludes, GÖ, D-Bsb; 
1 prelude and fugue, Bsb; 
1 prelude, 1 fugue, in Musaeum pantaleonianum c1750, H-Bn; 
18 single pieces, A-Wgm, B-Bc, CH-E, D-Bsb, Dlb,DS, SWl, S-L; 
15 arrs. of concs., 2 pf, Dlb; 
6 orch works arr. pf, A-Wn, KR, and in contemporary anthologies

Literatura:

Rudimenta panduristae oder Geig-Fundamenta, worinnen die kürzeste Unterweisung für einen Scholaren … dargethan wird (Augsburg, 1751)

Font: En català: No disponible - En castellano: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - In english: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - Altres: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchester Le Phénix; Christophe Coin
RECICLASSICAT: WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777)
AMAZON: WAGENSEIL, G.C. - Symphonies & Cello Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: WAGENSEIL, G.C. - Symphonies & Cello Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

GATTI, Luigi (1740-1817) - Sestetto (c.1790)

March 1, 2017, 11:05 pm
$
0
0
Apollonio Facchinetti - Rome, a View of the Arch of Constantine and the Colosseum (1741)
Obra d'Apollonio Domenichini (1715-c.1770), pintor italià (1)


- Recordatori de Luigi Gatti -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Apollonio Domenichini (Venezia, 1715 - Venezia?, c.1770) va ser un pintor italià, actiu a Venècia entre els anys 1740 i 1770. Es desconeix gran part de la seva vida i es creu va rebre formació de Luca Carlevarijs i Johan Richter. A través dels seus mestres es va especialitzar en les vedutes, temàtica de gran popularitat al seu temps. En aquest sentit, es va fer un nom gràcies a les seves vistes de Venècia i el seu entorn la majoria de les quals van mostrar fortes influències dels millors pintors del seu temps. El 1757 se'l situa com a membre del gremi de pintors venecians i molt sovint al servei del diplomàtic anglès John Strange. Es creu va morir a Venècia a l'entorn del 1770.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Apollonio Domenichini (1715-c.1770) - Altres: Apollonio Domenichini (1715-c.1770)


Parlem de Música...

Luigi Maria Baldassare Gatti (Lazise, 11 de juny de 1740 - Salzburg, 1 de març de 1817) va ser un cantant, organista i compositor italià. Es creu va rebre formació a Mantova, ciutat on va estrenar la seva primera òpera el 1768 i on va ser tenor de l'església de Santa Barbara. El 1770 es va reunir amb Mozart de qui va copiar-ne la seva Missa K66. El 1773 va intentar accedir al càrrec vacant de mestre de capella, en substitució de G.B. Patoni, sense èxit tot i que va assolir la condició de vice-maestro de Santa Barbara. Posteriorment, va servir com a secondo maestro de la Reale Accademia de Mantova fins el 1783 i per a la qual va compondre nombrosa música profana. El 1783 es va traslladar a Salzburg on va assolir el càrrec de Kapellmeister de la Catedral de Salzburg provocant l'enorme rebuig de Leopold Mozart qui havia postulat pel mateix càrrec. No obstant, el seu fill Wolfgang va mostrar un gran respecte per Gatti amb qui va intercanviar diverses cartes entre els anys 1782 i 1786. A Salzburg, es va encarregar, a banda de la composició de música religiosa, de la direcció del cor masculí de la catedral així com de la formació d'alumnes, entre els que va destacar J.J. Fuetsch. Curiosament, una de les seves obres més conegudes va ser una missa en base l'oratori La Creació de Joseph Haydn. Tot i el gran respecte i admiració que va rebre en vida, poques de les seves obres es van publicar per la qual cosa el gruix del seu repertori es preserva en manuscrit. Va morir a Salzburg el març de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Alessandro nell’Indie (P. Metastasio), Mantua, Ducal, 24 Jan 1768, P-La, 1 aria I-MAav
Nitteti (Metastasio), Mantua, Ducal, spr. 1773, arias GB-Lbl, D-Dl (2), D-WRtl, I-Bc, Gl, OS, S-Skma
Armida (G. de Gamerra), Mantua, Ducal, 29 Jan 1775, 2 arias D-Dl, 1 aria I-Mc
Olimpiade (Metastasio), Salzburg, Hof, 30 Sept 1775, arias I-Gl, OS*, Tf, P-La (Act 1 only), duet D-WRtl
Antigono (Metastasio), Milan, Scala, 3 Feb 1781, with some music by Anfossi; F-Pc, arias I-Mc, OS*, P-La (Act 3 only)
Demofoonte (Metastasio), Mantua, Ducal, 12 May 1787, arias I-Rsc, S-Skma, quartetto Skma, ?duetto I-MAav
Arias in: A-Wgm, Sca, D-Dl, I-Gl, MAav, Mc, OS; 1 pubd (London, n.d.)

Ballets:
Germanico in Germania (I. Gambuzzi), Milan, Interinale, 27 Dec 1777;
Il ratto delle Sabine (S. Gallet), Mantua, April 1780;
La grotta di Merlino, Salzburg, 1808

Cants. and occasional works:
Virgilio e Manto, Mantua, Scientifico, 3 Dec 1769;
Il certame, Mantua, Scientifico, 1771;
Cantata (G.B. Bugnanza), Mantua, Scientifico, for the wedding of Archduke Ferdinand, June or early July 1775;
Cantata in lode del Principe Arcivescovo di Olmütz, Mantua, Scientifico, 8 March 1778, I-OS*;
L’isola disabitata (cant., Metastasio), Salzburg, 19 Jan 1783;
Per il gloriosissimo anniversario del … ingresso … in Salisburgo di … l’Arciduca Ferdinando (cant.), Salzburg, c1804, A-Sca;
Cantata per le nozze dell’imperatore Francesco I con Luigia d’Este, 1808, I-OS*;
Ino (Ger. text), 1v, pf, Salzburg, 1812;
Cantata per il giorno dell’Epifania, Fc*;
Ah! se a me fosse concesso (cant.), S, orch, Mantua, MAav;
Christus verurtheilet, 4vv, ?Salzburg, OS*;
German cant. for Hyeronimus Coloredo, OS*;
Il sacrificio ad amore (cant.), OS*;
arias in CH-E, D-Dl, HR, WRtl, HR-Zha, I-MAav, Mc, Tf

Vocal religiosa:

Oratorios:
La madre dei Maccabei, Mantua, Scientifico, 2 April 1775; rev. Mantua, Scientifico, 27 Feb 1793; I-OS*, copies Pca, Gl, aria, duet, trio MAav, aria Mc
Il martiro dei SS. Nazario e Celso, Brescia, for completion of church of S Nazarius and S Celsus, 1780; score, pts, Pca*
Il voto di Jefte, 1794, collab. V. Benatti, L. Caruso; OS*
Abel’s Tod (after Metastasio), Salzburg, 23 July 1806, possibly perf. in It., Mantua, 1788; OS*, copies A-Wn, I-Gl
Il trionfo di Gedeone, Fc

Sacred latin:
11 masses: 5 in A-KR, 3 in D-HR, 1 in D-KZa, 1 in OB, 1 in I-OS* (based on Haydn’s Creation);
1 Requiem, A-KR;
?4 requiem settings, KR;
Ave Maria, 4vv, orch (Florence, n.d.);
Ave maris stella, 4vv, HR-Zha, I-PEd, PEsl;
Beatus vir, A-KR;
Ecce sacerdos magnus, KR;
Laudate Dominum, KR;
lit, HR-Zha;
2 lits, A-KR;
Mane nobiscum Domine, Imf;
Meditabor in mandatis, KR;
O Jesu mi dulcissime, MS, KR, HR-Zha;
O Maria alma, A-KR;
O quam suavis est, HR-Zha*, A-KR;
O salutaris hostia, CH-E;
Offertorium de SS Sacramento, A-FK;
Pange lingua, CH-E;
Quis Deus magnus, A-KR;
Stabat mater, HR-Zha, A-KR;
Stupendum, KR;
TeD, ed. C.E. Ruzicka (Fort Lauderdale, FL, 1989), Veritas mea, HR-Zha (?2 copies);
other works in A-Sd, Wgm, Wn, CH-E, GB-Lbl, I-Bc, Fc, Li, OS, Pca

Instrumental:

Concs., hpd, bn, vn, I-OS*;
Conc., hpd, orch, HR-Zha;
2 sinfonie, D-DS;
Ouverture, D, I-Mc;
Concertone, vn, va, vc, b, 2 ob, 2 hn, orch, MAav;
Serenata, 2 vn, ob, 2 hn, bn, str, Salzburg, 1792, OS*;
Adagio, ob, orch, OS*;
March, fl, str, HR-Zha;
2 Septuor concertante, ob, str, OS*;
Sextet, OS;
Qnt, ob, str, OS;
Qt, ob, str, OS*;
Qt, ob, vn, va, bc, dated 1806, A-Sca;
Trio, cl, va, vc, I-OS*;
Trio, 2 fl, b, HR-Zha;
Divertimenti, 2 fl, b; vn, vc, b; vn, eng hn, hpd, I-OS*;
Adagio, org [voce umana], vc, OS;
VI sonate, vn, va, A-Sca*;
Sonate, vn, va; fl, va; hp, vc, I-OS*;
Sonata terza, fl/vn, vc, hpd, OS*

Font: En català: Luigi Gatti (1740-1817) - En castellano: Luigi Gatti (1740-1817) - In english: Luigi Gatti (1740-1817) - Altres: Luigi Gatti (1740-1817)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Zefiro
RECICLASSICAT: GATTI, Luigi (1740-1817)
AMAZON: GATTI - Quartetto, Sestetto & Settiminio
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BECHGAARD, Julius Andreas (1843-1917) - Seks firstemmige sange

March 3, 2017, 12:51 am
$
0
0
Edgar Degas - Young Woman with Ibis (c.1861)
Obra d'Edgar Degas (1834-1917), pintor francès (1)


- Recordatori de Julius Andreas Bechgaard -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Edgar Degas (Paris, 19 de juliol de 1834 - Paris, 27 de setembre de 1917) va ser un pintor francès. Primogènit d'una família adinerada de París, Degas va abandonar aviat els estudis de Dret a la Sorbona per dedicar-se a la pintura. El 1855 va entrar al taller de Louis Lamothe, deixeble d'Ingres, on va adquirir una sòlida formació acadèmica. Entre el 1856 i el 1859 va viatjar per Itàlia copiant als mestres renaixentistes i, al seu retorn, va viure a París, on es va dedicar a representar en les seves obres un ampli repertori de temes de la vida de la ciutat moderna en què s'havia convertit la capital francesa. Encara vinculat al grup dels impressionistes, amb els quals va exposar en set de les seves vuit exposicions, Degas va ser en certa manera un antiimpresionista. Es veia a si mateix com un pintor realista o naturalista, i la seva veneració pel dibuix acabat d'Ingres va marcar tota la seva producció. D'altra banda, es va centrar principalment en l'estudi del cos humà i mai va estar interessat, com ho van estar els impressionistes, ni en la pintura de paisatge a l'aire lliure ni en captar les condicions atmosfèriques canviants. Va compartir amb ells, no obstant, la influència de la nova tècnica de la fotografia i dels gravats japonesos de recent descobriment, així com l'interès per la captació del moviment. Les variacions sobre un mateix tema, com les ballarines, que va repetir tant en pintura com en escultura, van ser una mostra d'aquesta obsessió per observar i reproduir el ritme i les postures de persones i animals. En sintonia amb els impressionistes, va mostrar especial interès per la realitat de la vida urbana del seu entorn; així l'òpera, el teatre, el cafè-concert o les carreres de cavalls van ser temes constants en la seva obra. Ara bé, l'artista va aportar una original invenció compositiva i iconogràfica que va atorgar a la seva pintura una nova visió del món més profana, eliminant l'enquadrament tradicional i substituint-lo per una composició descentrada. Tot i que Degas va ser un veritable virtuós en totes les tècniques artístiques, a partir del 1870 va començar a utilitzar principalment el pastel, en què va destacar com un veritable mestre. Aquesta tècnica, tant de moda durant el segle XVIII, havia caigut en desús fins que va ser recuperada pels impressionistes. Degas va ser un ciutadà de París, on hi va morir el setembre de 1917. 

Font: En català: Edgar Degas (1834-1917) - En castellano: Edgar Degas (1834-1917) - In english: Edgar Degas (1834-1917) - Altres: Edgar Degas (1834-1917)


Parlem de Música...

Julius Andreas Bechgaard (København, 22 de desembre de 1843 - Frederiksberg, 4 de març de 1917) va ser un compositor danès. Fill d'Andreas Christian Bechgaard (1810-1888) i Julie Petríne Vilhelmine Lund (1814-1891), es va formar al Conservatori de Leipzig. Al seu retorn a Dinamarca, va seguir la seva formació amb Johan Christian Gebauer a Copenhagen, ciutat on va ser organista de la Catedral de Sant Óscar entre els anys 1868 i 1870. El 1875 es va casar amb Mathilde Theodore Wandler, amb qui va tenir una filla. El 1782 va rebre una beca i va viatjar a Alemanya i Itàlia abans d'instal·lar-se a París durant tres anys. Allà es va dedicar de ple a la composició, principalment obres per a veu i piano i música per a teatre tot i que també va escriure quatre òperes. El seus models van ser els alemanys Schumann i Wagner i el danès Gade, entre altres. Els darrers anys va tornar a Dinamarca, morint a Frederiksberg el març de 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Julius Andreas Bechgaard (1843-1917) - Altres: Julius Andreas Bechgaard (1843-1917)


Informació addicional... 

INTERPRETS: Canzone Choir; Frans Rasmussen
DACAPO: Danish Romantic a Cappella Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Danish Romantic a Cappella Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Chamber Concertos

March 3, 2017, 11:37 pm
$
0
0
Paolo Anesi - Paesaggio fantasioso con rovine e figure
Obra de Paolo Anesi (1697-1773), pintor italià.


- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 339è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Paolo Anesi (Roma, 9 de juliol de 1697 - Roma, 1773) va ser un pintor italià. Es creu va néixer a Roma si bé altres fonts situen el seu naixement a Florència. En tot cas va rebre formació a Roma de Giuseppe Bartolomeo Chiari i més tard de Bernardino Fergioni. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de paisatges, sovint de caràcter fantasiós, amb ruines imaginàries i d'estil clarament neoclàssic. Les seves obres van tenir una constant demanda, especialment de col·leccionistes anglesos fet que va motivar que les seves obres fossin de petit format per tal d'afavorir-ne el transport. Proper al seu col·lega Giovanni Paolo Pannini, el 1757 es va convertir en membre de l'Accademia dei Virtuosi al Pantheon de Roma. Com a professor va tenir diversos alumnes entre els quals van destacar Francesco Zuccarelli i Paolo Monaldi, aquest darrer considerat el seu hereu natural. Anesi també va ser famós com a gravador. No obstant i tot i els èxits assolits, Paolo Anesi va morir en l'extrema pobresa a Roma el 1773.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Paolo Anesi (1697-1773) - Altres: Paolo Anesi (1697-1773)


Parlem de Música...

Antonio Lucio Vivaldi (Venezia, 4 de març de 1678 - Wien, 28 de juliol de 1741) va ser un violinista i compositor italia, i un dels més importants de la història de la música. Anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig, va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a noies orfes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint va viatjar a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.

Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.

OBRA:

Veure llistat Composicions de Vivaldi.

Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) - En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) - In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741) 


Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Academie Sainte-Cecile; Philippe Couvert (conductor) 
RECICLASSICAT: VIVALDI, Antonio (1678-1741)
AMAZON: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires
SPOTIFY: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search