Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

OEHLSCHLÄGEL, Jan Lohelius (1724-1788) - Missa pastoralis in D

$
0
0
Ferdinand Bol - Margarita Trip die als Minerva haar zuster Anna Maria Trip onderwijst (1663)
Obra de Ferdinand Bol (1616-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori de Jan Lohelius Oehlschlägel -
En el dia de la celebració del seu 292è aniversari de naixement

... Special thanks to my friend 'Jan' ...

*. Vacances .*



Parlem de Pintura...

Ferdinand Bol (Dordrecht, 24 de juny de 1616 - Amsterdam, 24 d'agost de 1680) va ser un pintor holandès. Va rebre la seva primera formació de Jacob Gerritsz Cuyp a la seva ciutat natal. Probablement, igual que el seu mestre, va poder treballar durant un breu període a Utrecht, ja que la seva primera obra coneguda, Vertumno (c.1635), va mostrar notables influències de l'escola d'Utrecht. El 1637 es va traslladar a Amsterdam per estudiar al taller de Rembrandt, convertint-se en un dels seus alumnes més destacats. No va ser fins el 1642 en què probablement es va iniciar com a pintor independent. El seu estil va mostrar influxos tant forts de la pintura de Rembrandt que algunes de les seves obres van ser equivocadament atribuïdes al seu mestre. El 1649 va rebre el seu primer encàrrec important, Els regents de la leproseria d'Amsterdam (Historisch Museum, Amsterdam). En la dècada de 1650 la carrera de Bol va anar prosperant i el seu estil va començar a allunyar-se del seu mestre, fent-se més suau i elegant i més influenciat per la pintura flamenca. El 1652 va adquirir la ciutadania a Amsterdam i el motiu va ser, potser, el de poder estar entre els candidats en la decoració del nou ajuntament d'Amsterdam, restringida només als artistes empadronats a la ciutat. El 1656 va rebre, juntament amb Govert Flinck, l'encàrrec per decorar la Sala del Burgomaestre de l'ajuntament nou, per el qual va realitzar una gran pintura d'història: Pirro i Fabricio. Entre els seus encàrrecs més prestigiosos van destacar una sèrie de retrats de l'almirall Michiel de Ruyter, que va realitzar entre els anys 1661 i 1663. El 1669 es va casar amb Anna van Arckel abandonant aparentment la pintura després del seu matrimoni, ja que no es coneix cap obra posterior a aquesta data. Durant la seva carrera artística, es va dedicar, de la mateixa manera que Rembrandt, als retrats i a la pintura històrica. Va morir a Àmsterdam l'agost de 1680.

Font: En català: Ferdinand Bol (1616-1680) En castellano: Ferdinand Bol (1616-1680) In english: Ferdinand Bol (1616-1680) - Altres: Ferdinand Bol (1616-1680) 



Parlem de Música...

[Franz Joseph] Jan Lohelius Oehlschlägel (Lahošť, 31 de desembre de 1724 - Praha, 22 de febrer de 1788) va ser un compositor txec. Es va formar de petit al clavecí i orgue amb Jana Jiřího Weidiga, en aquell temps mestre de capella a Duchcov. Més tard es va traslladar al Monestir Jesuïta de Bohosudov on va seguir la seva formació abans d'assolir un càrrec d'organista. El 1741 va viatjar a Praga on va ampliar la seva formació per estudiar filosofia i teologia. Allà va ser organista a l'església de Santa Maria de Magdalena i a l'església de la Verge Maria. A partir del 1747 va entrar a l'Ordre dels Premonstratencs on va adoptar definitivament el seu nom de Jan Lohelius. Instal·lat a Milevsko, es va convertir en assistent al mestre de capella i en director del cor. El 1750 va entrar al seminari del Collegium Norbertinum on a banda d'estudiar teologia va rebre formació en composició musical de Josef Antonin Sehling i Jan František Habermann. El 15 de març de 1755 va ser ordenat sacerdot ocupant a partir d'aleshores el càrrec de director del cor del Monasteri de Strahov. Gràcies al seu treball, la vida musical del monestir es va convertir en una referència a Bohèmia rebent fins i tot la visita de Mozart. Com a compositor va escriure un centenar llarg d'obres principalment de caràcter religiós i en un estil de transició del barroc al classicisme. Va morir a Praga el febrer de 1788.

OBRA:

Koncert in F pro dva hoboje;
Aria pastoritia in D pro alt, tubu pastoralis a orchestr
Opera de Passione Domini Nostri Jesu Christi
Missa pastoralis in D
Aria pastoralis Menalca relinque gregem
Operetta pastoritia, oratorium pro sóla, sbor, orchestr a varhany
Motetto in B
Offertorium pastorale in B
Offertorium pastorale in D
Offertorium pastorale in G
Other religious works;

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Jan Lohelius Oehlschlägel (1724-1788)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Feliç Any Nou!

Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens darà potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), poeta català.

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cantores Pragenses; Josef Hercl (1928-2005, conductor)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBERCH I VILA, Pere (1517-1582) - Madrigals espirituals

$
0
0
Jacopo Bassano - The Adoration of the Kings (c.1540)
Obra de Jacopo Bassano (c.1517-1592), pintor italià (1)


- Recordatori de Pere Alberch i Vila -
En el marc de la celebració del seu 500è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacopo Bassano (Bassano del Grapa, c.1517 - Bassano del Grapa, 13 de febrer de 1592) va ser un pintor italià, nascut a Bassano del Grappa, prop de Venècia, lloc del que va prendre el seu nom. El seu pare Francesco Bassano "el Vell" va ser un "artista aldeà" i Jacopo va adoptar una mica del seu estil quan va introduir en les seves pintures religioses detalls realistes, incloent animals, granges i paisatges fins a l'extrem que els seus quadres poden semblar més composicions de gènere que quadres religiosos. La introducció d'aquests elements que omplen les composicions van tenir després gran importància en els orígens del naturalisme Barroc. Havent treballat a Venècia i altres ciutats italianes, va establir un taller a Bassano amb els seus quatre fills: Francesco el Jove (1549-1592)Gerolamo (1566-1621)Giovanni Battista (1553-1613) i Leandro (1557-1622). Van compartir el seu estil, i alguns treballs són difícils d'atribuir amb precisió. Va aprendre d'altres artistes de l'època, encara que les seves relacions amb els seus col·legues van ser bastant variades, doncs a Tiziano, per exemple, el va retratar com a cambista en la Purificació del Temple. Altres treballs particularment notables van ser El retorn a Canaan de Jacob, Acteó i les nimfes, L'últim sopar i Anunciació als pastors. Jacopo Bassano va morir a Bassano del Grapa el febrer de 1592.




Parlem de Música...

Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 16 de novembre de 1582) va ser un organista i compositor català. Provinent d'una família d'arrelada tradició musical, va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el 1536 amb el compromís que el seu oncle Pere Vila establís un fons per a la posterior restauració de l'orgue. Citat com un dels millors organistes espanyols en la Declaración de instrumentos (1555) de Juan Bermudo, va ser també àmpliament estudiat i divulgat a Espanya però també a Europa. A partir del 1580 va col·laborar amb el seu nebot Lluís Ferran i Ferrament (c.1565-1631), qui el va substituir el 1582, l'any de la seva mort a Barcelona.

OBRA:

Odarum spiritualium … liber secundus (Barcelona, 1560) (A only; Sup and B in E-Bc M.588/2)
Odarum (quas vulgo madrigales appellamus) … liber primus (Barcelona, 1561) (A only)
Tentos de organo, lost, listed in JoãoIL
Magnificat, Bc M.1167 (also attrib. Pere Vila by Gregori, 1986)
O crux, ave spes unica, 5vv, Bc M.587; Lamentation, 3vv, Boc M.6
2 ensaladas, 1581
2 kbd tientos, L. Venegas de Henestrosa, Libro de cifra nueva (Alcalá de Henares, 1557), ed. in MME, ii (1944/R)

Font: En català: Pere Alberch i Vila (1517-1582) En castellano: No disponible In english: Pere Alberch i Vila (1517-1582) - Altres: Pere Alberch i Vila (1517-1582)



Informació addicional... 

INTERPRETS: In Nomine; Eulàlia Fantova (mezzosoprano)
AMAZON: ALBERCH VILA, P. - Madrigals espirituals
IMSLP: No disponible 
CPDL: No disponible

SCHOP, Johann (c.1590-1667) - Pavanes & Galliardes

$
0
0
Joris van Son - Still life of grapes, peaches, a pomegranate and other fruit hanging from a nail before a stone niche
Obra de Joris van Son (1623-1667), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Johann Schop -
En el marc de la commemoració del seu 350è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joris van Son (Antwerpen, bap. 24 de setembre de 1623 - 1667) va ser un pintor holandès. Es va formar a la seva ciutat natal abans d'entrar en el Gremi de Sant Lluc el 1643. Allà va rebre la influència dels autors de bodegons holandesos com Jan Davidsz de Heem i Daniel Seghers. Per aquest motiu, la seva temàtica va ser propera a la d'aquests autors amb obres com Garlanda amb el Sant Sagrament de la Catedral de Bruixes o la seva Garlanda de fruites envoltant a Sant Miquel. També va col·laborar sovint amb altres pintors com Erasmus Quellinus II. Va treballar com a professor amb nombrosos alumnes com Frans van Everbroeck (c.1638-c.1672), Jan Pauwel Gillemans II, Cornelis van Huynen i Norbert Montalie. Va morir a Anvers el 1667.

Font: En català: Joris van Son (1623-1667) En castellano: Joris van Son (1623-1667) In english: Joris van Son (1623-1667) - Altres: Joris van Son (1623-1667)



Parlem de Música...

Johann Schop (c.1590 - Hamburg, 1667) va ser un violinista i compositor alemany. La primera referència va datar del 1614 any que el duc Friedrich Ulrich el va posar a prova com a músic a l'Hofkapelle de Wolfenbüttel, en un càrrec que va assolir de forma permanent el 1615. No obstant, aquell mateix any va rebre una oferta del rei Christian IV a Copenhaguen. Allà va coincidir amb William Brade, autor amb qui possiblement es va formar. El 1619 tots dos van fugir de la plaga que va assolar Copenhaguen establint-se a Hamburg. Allà va assolir el 1621 un càrrec de violinista i compositor al servei de la ciutat amb la obligació, també, d'escriure música religiosa i per a les festivitats del consell de la ciutat. El 1634 va tornar a Copenhaguen amb la companyia d'Heinrich Schütz i Heinrich Albert on van assistir a la cerimònia matrimonial del príncep hereu. Allà va ser condecorat i va rebre una nova petició reial per a treballar a Copenhaguen. Tanmateix, va decidir tornar a Hamburg, ciutat on va viure i treballar fins el 1667, l'any de la seva mort.

OBRA:

13 wedding songs to sacred texts, 4–8vv, bc (Hamburg, 1627–52)
Erster Theil newer Paduanen, Galliarden, Allemanden, Balletten, Couranten, Canzonen, a 3–6, bc (Hamburg, 1633)
Zweiter Theil newer Paduanen, Galliarden, Allemanden, Balletten, Couranten, Canzonen, a 3–6, bc (Hamburg, 1635)
Erster Theil geistlicher Concerten, 1–8vv, bc (Hamburg, 1643–4) [contains composer’s portrait]; 1 piece ed. in NM, lxix (1930)
1 suite, a 3 in Hochszeitmusik für D. Penshorn (Hamburg, 1640); 19 dance pieces, 2–3 vn, bc, 1646
Many vocal works in 1642; 1651; 1652/R1974; 1653;
Frommer und gottseliger Christen alltägliche Haussmusik, ed. J. Rist (Lüneburg, 1654);
Passion und Bues-Lieder, ed. J.B. Schupp (Hamburg, 1655);
Morgen- und Abendlieder, ed. J.B. Schupp (Hamburg, 1655); 1655;
Salomonis des Ebreischen Königs geistliche Wohl-Lust, oder hohes Lied, ed. P. von Zesen (Amsterdam, 1657); 1660;
Suscitabulum musicum (Greifswald, 1661); 1670

Font: En català: Johann Schop (c.1590-1667) En castellano: No disponible In english: Johann Schop (c.1590-1667) - Altres: Johann Schop (c.1590-1667)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hamburger Ratsmusik
AMAZON: SCHOP, J. - Pavanes & Galliardes
CPDL: No disponible 
SPOTIFY: SCHOP, J. - Pavanes & Galliardes



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MAZZONI, Antonio Maria (1717-1785) - Antigono (1755)

$
0
0
Jean-François de Troy - Verurteilung Hamans (aus dem Buch Ester). Mythologische Szene auf der Terrasse eines barocken Palastes
Obra de Jean-François de Troy (1679-1752), pintor francès (1)


- Recordatori d'Antonio Maria Mazzoni -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-François de Troy (Paris, 27 de gener de 1679 - Roma, 26 de gener de 1752) va ser un pintor francès. Fill del pintor François de Troy, es va formar amb el seu pare sent ràpidament conegut per les seves escenes de la vida de la classe alta i de l'aristocràcia francesa. Entre els anys 1699 i 1706 va estudiar a Itàlia. El 1708 va tornar a França on va ingressar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. El 1728 va decorar l'Hotel Samuel Bernard i va crear 36 composicions per a l'Hotel de la Live. En aquella època també va pintar la cúpula i el retaule de l'altar major de la capella senyorial de Passy. Va produir moltes obres per a esglésies i petits quadres de cavallet. El 1719 va ser nomenat professor de la Reial Acadèmia i el 1738 va succeir a Wlenghels en la direcció de l'Acadèmia de Roma, on la seva gestió va ser menys formal que la del seu antecessor i va concedir més llibertat als seus alumnes. Durant la seva vida es va convertir en un dels pintors de moda i va rebre nombrosos encàrrecs. El 1751 es va jubilar morint un any després a Roma.

Font: En català: No disponible En castellano: Jean-François de Troy (1679-1752) In english: Jean-François de Troy (1679-1752) - Altres: Jean-François de Troy (1679-1752)



Parlem de Música...

Antonio Maria Mazzoni (Bologna, 4 de gener de 1717 - Bologna, 8 de desembre de 1785) va ser un compositor italià. Alumne de L.A. Predieri, va publicar la seva primera obra el 1735. El 1736 va ser admès a l'Accademia Filarmonica com a tenor per més tard ser promocionat com a compositor. El 1746 va representar a Fano la seva primera òpera, Siroe, re di Persia. Allà va ser nomenat mestre de capella el 1748 en un càrrec que va mantenir fins el 1751 any que va ser nomenat mestre de capella a San Giovanni in Monte de Bolonya. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va col·laborar amb David Perez en la composició de dues òperes. Més tard va treballar amb Angelo Caroli a la Catedral de San Petronio on va assumir el càrrec de mestre de capella el 1759. A partir d'aleshores va servir com a "príncep" a l'Accademia Filarmonica on va ser un dels examinadors de Mozart quan aquest va sol·licitar l'admissió a l'acadèmia. El 1763 va ser primo maestro al clavecí durant la inauguració del Teatro Comunale de Bolonya en què es va representar l'òpera Il trionfo di Clelia de Gluck. Va morir a Bolonya el desembre de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Siroe, re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Fano, Fortuna, July 1746
Issipile (os, 3, Metastasio), Macerata, Comunale, carn. 1748
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Bologna, Formagliari, 26 Dec 1752
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Parma, Ducale, carn. 1754
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Piacenza, Ducale, 1754
L’astuzie amorose (ob), Piacenza, Ducale, 1754
La clemenza di Tito (os, 3, Metastasio), Lisbon, Paços da Ribeira, 6 June 1755, P-La
Antigono (os, 3 Metastasio), Lisbon, Paços da Ribeira, aut. 1755, La
Ifigenia in Tauride (os, 3, M. Coltellini), Treviso, Dolfin, Oct 1756
Il viaggiatore ridicolo (ob, 3, C. Goldoni), Parma, Ducale, carn. 1757
Il re pastore (os, 3, Metastasio), Bologna, Marsigli-Rossi, 11 July 1757, I-Bc, P-La
Arianna e Teseo (os, 3, P. Pariati), Naples, S Carlo, 20 Jan 1758, La
Eumene (os, 3, A. Zeno), Turin, Regio, carn. 1759, I-Tf
L’astuto ciarlatano (int, 2), Bologna, Sala, carn. 1760
Le stravaganze del caso (int, 2), Bologna, Sala, carn. 1760, P-La
Adriano in Siria (os, 3, Metastasio), Venice, S Samuele, 14 May 1760
Il mercanto fallito (farsetta, A. Boschi), Rome, Pace, carn. 1762
Nitteti (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 30 May 1764, La
L’inglese in Italia (dg), Bologna, Formagliari, 7 Jan 1769

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost unless otherwise stated
Componimento sacro per il SS Natale (Metastasio), Bologna, 1735
La madre de’ Maccabei (Belletti), Bologna, 1745
Il serpente innalzato da Mosè nel deserto (Fusconi), Pieve di Cento, 1761, D-Bsb (with title Mosè in Egitto)
S Ubaldo, vescovo di Gubbio, Gubbio, 1761
Cantate flebili (after Metastasio: La Passione), Bologna, 1768
Giacobbe (Fattiboni), Pesaro, 1768

Other sacred:
Grand Mass (London, n.d.);
Messa, 4vv, insts, I-MOe;
Messa per li defunti, 4vv, insts, D-Dlb, I-Bc, Nc
4 Ky-Gl, 4vv, insts;
Ky, 4vv, orch, and Christe eleison, 3vv, insts;
3 Gl, 4vv, insts;
7 Cr, 1 for 2vv, vn, 3 for 4vv, insts (1 in Fc?*), 1 for 4vv, vn, hn, 2 for 2–3vv, org/bc;
Laudamus te, S, insts;
2 Gratias agimus, 1 for S, vn obbl, insts, 1 for A, ob obbl, insts;
Domine Deus Agnus Dei, B, insts;
3 Domine, 4vv, insts;
Qui tollis e Suscipe, S, insts;
3 Quoniam, 1 for T, insts, 1 for S, insts, org obbl, 1 for 2 S, insts;
Cum Sancto Spiritu, 4vv, insts
3 Alma redemptoris mater, 1 for S, insts, 1 for A, insts, 1 for B, vn, hn;
Ant, 4vv, Baf;
Assumpta est Maria in coelum, S, A, insts;
Ave Maria, S, vn;
Ave Maris Stella, S, vn;
Ave Regina coelorum, 4vv, insts, MOe;
4 Confitebor, 2 for 2 solo vv, insts, 1 for 3 solo vv, insts, 1 for S, 4vv, insts;
Confitebor tibi Domine, S, A, T, insts, Fc, MOe, Nc*;
Credidi, 4vv, vns, Fc;
2 De torrente, 1 for T, insts, 1 for T, vn, hn obbl;
4 Dixit, 2 for 4vv, insts, 1 for A, 4vv, insts, 1 for 4vv conc., insts;
Domine ne in furore tuo, 4vv conc., vn conc.;
Justus ut palma florebit, 4vv, vn, hn;
6 Laudate pueri, 1 for S, 4vv, insts, 2 for S, A, vns, 2 for S, A, B, insts, 1 for S, A, T, insts;
2 Mag, 1 for 4vv, insts, 1 for 8vv, org/bc;
Miserere mei Deus, T, B, org/bc;
Os justi meditabitur sapientiam, S, 4vv, insts;
Resonet victoria, exultent sydera, 4vv conc., insts, Bc*;
3 Salve regina, 1 for B, org/bc, 1 for S, A, insts, 1 for S, insts;
Salve virgo Catharina, T, B, insts;
Tantum ergo, S, insts;
Te Deum laudamus, 4vv, D-Dlb;
Te ergo quaesumus, A, insts;
Tu es Petrus, S, insts, I-Bc*
3 Incipit oratio Jeremiae prophetae, 2 for S, org/bc, 1 for 2 S, org/bc, Bsp, Nc;
Lezioni e lamentazioni per la Settimana Santa, vv, insts, Bsp;
Solfeggi per mezzo soprano

Font: En català: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) En castellano: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) In english: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785) - Altres: Antonio Maria Mazzoni (1717-1785)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michael Spyres (tenor); Geraldine McGreevy (soprano); Pamela Lucciarini (soprano); Ana Quintans (soprano); Maria Hinojosa Montenegro (soprano); Martin Oro (contra-tenor); Orchestra Divino SospiroEnrico Onofri
LAQUINTADEMAHLER: MAZZONI, A. - Antigono
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAZZONI, A. - Antigono



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817) - Piano Music

$
0
0
Marguerite Gérard - Motherhood
Obra de Marguerite Gérard (1761-1837), pintora francesa (1)


- Recordatori de Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marguerite Gérard (Grasse, 28 de gener de 1761 - Paris, 18 de maig de 1837) va ser una pintora francesa. De família burgesa acomodada, el seu pare, Claude Gérard, era fabricant de perfums. Tenia poc més de 8 anys quan Marguerite es va traslladar a viure a París amb la seva germana Marie-Anne i el marit d'aquesta, el famós pintor Jean-Honoré Fragonard. Marguerite no va havia rebut fins aleshores una educació formal però ben aviat va saber aprofitar l'oportunitat de viure al costat d'un pintor de la talla del seu cunyat. Fragonard es va convertir en el seu professor amb el qual va començar a col·laborar en el seu taller amb tan sols 14 anys. Quan el recarregat estil rococó va començar a perdre valor, Marguerite, convertida ja en pintora professional i exhibint les seves obres en els principals salons de París, es va decantar per un estil senzill i precís. Els seus llenços van plasmar la vida de la burgesia i aristocràcia parisenca arribant fins i tot a pintar per al mateix Napoleó Bonaparte i dedicant-se a la seva obra pictòrica i mantenint-se soltera per no perdre la seva independència. Al final de la seva carrera va començar a rebre crítiques per la temàtica repetitiva de les seves obres si bé no van restar valor a la seva persona i a la seva producció. Va morir a París el maig de 1837.

Font: En català: No disponible En castellano: Marguerite Gérard (1761-1837) In english: Marguerite Gérard (1761-1837) - Altres: Marguerite Gérard (1761-1837) 



Parlem de Música...

Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (Lübeck, 4 de setembre de 1761 - København, 28 de gener de 1817) va ser un compositor alemany. Fill del compositor i organista Adolf Karl Kunzen, es va formar inicialment amb el seu pare, qui el va presentar en públic a Londres el 1768. El 1781 va entrar a la Universitat de Kiel on va estudiar Dret si bé ràpidament es va decantar per la música. Allà va fer amistat amb Carl Friedrich Cramer qui el va introduir a J.A.P. Schulz. A través d'ell, va viatjar a Dinamarca on va començar a treballar com a pianista, compositor i organitzador de concerts entre els anys 1784 i 1789. No obstant, el fracàs de la seva òpera Holger Danske va motivar el seu retorn a Alemanya, establint-se a Berlín. Allà va obrir una botiga de música, en col·laboració amb Reichardt, i va ser editor de la revista Musikalisches Wochenblatt. El 1792 va assolir el càrrec de mestre de capella del Teatre Nacional de Frankfurt, ciutat on també va estrenar nombroses composicions. El 1794 va assolir un càrrec equivalent a Praga abans de ser sol·licitat a Copenhagen el 1795 per a substituir a Schulz en el càrrec de mestre de capella reial. Va viure la resta de la seva vida a Dinamarca, morint a Copenhagen el gener de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Holger Danske [Ogier the Dane] (op, 3, J. Baggesen, after C. Wieland: Oberon), 31 March 1789, vs (1790)
Der dreyfache Liebhaber (Spl, 2, K.F. Lippert), 3 Feb 1791
Das Fest der Winzer, oder Die Weinlese (ländlich-komische Oper, 3, J. Ihlée), Frankfurt, 3 May 1793, D-Bsb (facs. in GOB, xi, 1986), Dlb; perf. as Viinhøsten, Copenhagen, Dec 1796, vs (1798)
Hemmeligheden [The Secret] (comisk syngestykke, 1, A.G. Thoroup, after Quétant), 22 Nov 1796, vs (?1797)
Dragedukken [The Dragon Doll] (syngestykke, 4, E. Falsen), 14 March 1797, vs (?1797)
Jokeyen (Spl, 1), 14 Dec 1797
Erik Ejegod (op, 3, Baggesen), 30 Jan 1798, ov. (Leipzig, n.d.), vs (?1798)
Naturens røst [The Cry of Nature] (Spl, 3, Falsen, after Armand), 3 Dec 1799, ov. (Leipzig, 1812)
Min bedste moder [My Grandmother] (2, Falsen), 15 May 1800, aria, arr. pf (n.d.)
Ossians Harfe, c1800, aria (Leipzig, 1800)
Hiemkomsten [The Homecoming] (syngespil, 1, T. Thaarup), 1802, vs (?1802)
Eropolis (grosse Oper, 3, L.C. Sander), Jan 1803
Den Logerende [The Lodgers] (Spl, 1, L. Kruse), 1804
Gyrithe (L. Kruse), 1807, vs (n.d.)
Kaerlighed paa landet [Love in the Country] (3, N.T. Bruun, after Weisse), 23 March 1810, excerpts in Polyhymnia
Die böse Frau (Spl, 2, C.A. Herklots), unperf.

Other stage works:
Festen i Valhal [Festival in Valhalla] (prol), 1796;
Hussitterne [The Hussites] (incid music), 1806;
Kapertoget [The Pirates] (occasional piece), 1808, aria (n.d.), excerpts in Polyhymnia;
Husarerne paa frieri [The Hussars out Courting] (Posse), 1813, aria (n.d.)

Incid music:
Dannequinderne [The Noblewoman], 1805;
Skottekrigen, 1810;
Maria af Foix, 1811;
Staerkodder, 1812;
Salomons Dom, 1817

Choral:
Prolog, 1795, DK-Kk;
Trauergesang am Grabe des Jahrhunderts (F. Bruun), 1801, ?holograph LÜh;
Erobreren og Fredsfyrsten [The Conqueror and Prince of Peace] (F.H. Guldberg), 1802, Kk;
occasional works, incl. cants. for the coronation of Frederik VI, 1815, chorales and funeral cants., B-Bc, D-Bsb, LÜh, SWl, DK-Kk

Vocal, with pf:
Viser og lyriske sange [Ballads and Lyric Songs] (1786);
Musikalsk nyeaargave for det smukke kiøn [Musical New Year Gift for the Fair Sex] (n.d.); Musikalsk tidfordriv for det smukke kiøn [Musical Pastime for the Fair Sex] (n.d.);
Weisen und lyrische Gesänge (Leipzig, 1788) [3 ed. in Friedlaender, i/2];
Lieder in Musik gesetzt (Zürich, 1795);
Hymne auf die Harmonie (Gerstenberg) (Zürich, 1795);
Hymne auf Gott (C.F. Schmidt-Phiseldeck) (Zürich, 1800);
Zerstreute Kompositionen (n.d.);
Gesänge am Klavier zur Bildung des Gesanges (Leipzig, 1814);
Auswahl der vorzüglichsten altdänischen Volksmelodien (1816);
other single works, mostly lieder, pubd Berlin and Copenhagen, and in Polyhymnia and other contemporary anthologies; lieder ed. von Norgaard, Sange fra oplysningstiden (Copenhagen, 1967); lied (Lenore) ed. in EDM, 1st ser., xlv (1970)

Vocal religiosa:

Opstandelsen (Die Auferstehung) (orat, Thaarup), 1796, D-LÜh;
Das Halleluja der Schöpfung (cant., Baggesen) (Zürich, 1804);
Jubilaeum (Thaarup), 1801, DK-Kk;

Instrumental:

Pf Conc., c, DK-Kk;
Sym., D-Bsb*;
2 ovs. (Zürich, n.d.);
Ouverture nach dem Thema der Ouverture zur Zauberflöte (Leipzig, n.d.);
serenades, orch, B-Bc;
kbd works in contemporary anthologies

Font: En català: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) En castellano: No disponible In english: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) - Altres: Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Thomas Trondhjem (piano)
RECICLASSICAT: KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817)
DACAPO: Kunzen - Music for Piano
SPOTIFY: Kunzen - Music for Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VAET, Jacobus (c.1529-1567) - Missa "Tityre, tu patulae"

$
0
0
Gerard David - Canon Bernardijn Salviati and Three Saints
Obra de Gerard David (c.1460-1523), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Jacobus Vaet -
En el marc de la commemoració del seu 450è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gerard David (Oudewater, c.1460 - Brugge, 13 d'agost de 1523) va ser un pintor flamenc. La seva primera referència va datar del 1484 com a mestre del Gremi de Sant Lluc de Bruixes. Precisament allà va mantenir diversos càrrecs fins el 1501 i un taller molt actiu, arribant a ser també el seu degà després de la mort d'Hans Memling el 1494. El seu casament, el 1496, amb Cornelia Cnoop, excel·lent miniaturista i filla del degà del Gremi d'Orfebres de Bruges, li va obrir portes, assegurant-li una posició social elevada en la societat patrícia de la ciutat. Aquesta circumstància explicaria que el 1508 fos elegit membre a la Confraria de l'Arbre Sec, a la qual només persones riques i socialment rellevants hi podien accedir. El 1515, les dificultats per les que passava la ciutat van portar el pintor a traslladar-se a Anvers en un moment en què aquesta ciutat es preparava per rebre l'arxiduc Carles i celebrar el seu matrimoni. Com a pintor, les seves obres més famoses van ser els grans retaules, entre ells el de Baptisme de Crist, a Bruges, i especialment el de Madonna amb Àngels i Sants, a Rouen. Aquestes obres es van caracteritzar, malgrat la seva severitat, per la seva riquesa cromàtica i per l'hàbil tractament de la llum, el volum i l'espai. Els darrers anys va intercalar les seves estades a Anvers amb viatges a Bruges, ciutat on va morir l'agost de 1523.

Font: En català: Gerard David (c.1460-1523) En castellano: Gerard David (c.1460-1523) In english: Gerard David (c.1460-1523) - Altres: Gerard David (c.1460-1523)



Parlem de Música...

Jacobus Vaet (Kortrijk or Harelbeke, c.1529 - Wien, 8 de gener de 1567) va ser un compositor flamenc. L'any del seu naixement es dedueix a partir d'un document del 1543 que el situa amb 13 anys i en què es registra la seva acceptació com a nen del cor de la Onze Lieve Vrouwkerk de Kortrijk. Tot i que els registres de l'església afirmen que venia de Kortrijk, en els registres de matrícula de la Universitat de Lovaina el seu nom apareix com a 'Jacobus Vat d'Harelbeke'. Quan la seva veu va canviar el 1546, l'església li va donar una beca i va entrar a la universitat el 29 d'agost de 1547. El seu nom apareix en un document donat als membres de la capella de l'emperador Carles V del 1550 segons el qual constava com a tenor i estava casat. A partir del gener de 1554 va ocupar el càrrec de mestre de capella del nebot de Maximilià II en un càrrec que ja ocuparia la resta de la seva vida. Com a compositor va ser molt estimat pel mateix emperador però també per molts dels seus contemporanis entre els que van destacar el seu alumne Jacobus Regnart i els músics Jacob Handl i Johannes de Cleve. Vaet va morir a Viena el gener de 1567.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Amour leal, 4vv, 1556; S cxviii
Sans vous ne puis, 4vv, 1558; S cxviii
En l’ombre d’ung buissonet, 4vv, 1568; S cxviii

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Confitemini’, 4vv, D-Rp (on Mouton’s motet), S cviii–cix
Missa ‘Dissimulare’, 6vv, A-Wn, D-Mbs (on Rore’s motet Dissimulare etiam sperasti); S cviii–cix
Missa ‘Ego flos campi’, 6vv, A-Wn, D-AN, Bsb, F-Pc, PL-WRu (on Clemens non Papa’s motet); S cviii–cix
Missa ‘J’ai mis mon coeur’, 8vv, A-Wn, F-Pc (on Vaet’s Salve regina, 15641); S cxiii–cxiv
Missa ‘Miser qui amat’, 8vv, B-Bc, CZ-K (on Vaet’s motet); S cxiii–cxiv
Missa pro defunctis, 5vv, A-R, Wn, D-Bsb; S cviii–cix
Missa quodlibetica, 5vv, A-Gu, D-Nla, YU-Lu; S cviii–cix
Missa ‘Tityre, tu patulae’, 6vv, A-Wn, CZ-K, D-As, AN, Dlb, Rp, F-Pc, H-Bn, Pl-WRu (on Lassus’s motet and Vaet’s motet Vitam quae faciunt); S cxiii–cxiv
Missa ‘Vitam quae faciunt beatiorum’, 6vv, PL-WRu (on Vaet’s motet and Lassus’s Tityre, tu patulae); S cxiii–cxiv

Motets:
some motets ed. S
Modulationes, liber I, 5vv (Venice, 1562)
Modulationes, liber II, 5, 6vv (Venice, 1562); 1 ed. in Cw, ii (1929/R)
Qui operatus est Petro, 6vv (Vienna, 1560)
Motets in 1553; 1553, 2 ed. in Cw, ii (1929/R); 1553, 1 ed. in Cw, ii (1929/R); 1554; 1558; 1564; 1564; 1564; 1564; 1567; 1568; 1568, 1 ed. in Cw, ii (1929/R), 1 ed. in MAM, xii (1960); 1568; 1568; 1568, ed. in CMM, lxiv (1974); 1568
Motets in B-Br; D-Mbs; D-Tu, ed. in Cw, ii (1929/R)
2 motets: Egressus Jesus, Transeunte Domino, attrib. Vaet by F. Commer, Collectio operum musicorum batavorum, ii, iv (Berlin, 1844–58), actually by Wert

Other sacred:
8 Magnificat (1 in each tone), D-Mbs, Rp; S cxvi
8 Salve regina: 4vv (2 settings), 1568; 5vv (2 settings), 1568; 6vv (2 settings), 1568; 8vv (2 settings), 1564; all in S cxvi
8 hymns, 5, 6vv, 1567, A-Gu; 2 ed. in MAM, viii (1958)
Vater unser in Himmelreich, inc., D-Dlb; S cxviii
Hymnus S Michaelis archangeli (frag.), in L. Zacconi: Prattica di musica (Venice, 1596)

Font: En català: Jacobus Vaet (c.1529-1567) En castellano: Jacobus Vaet (c.1529-1567) In english: Jacobus Vaet (c.1529-1567) - Altres: Jacobus Vaet (c.1529-1567)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella de la Torre
JPC: Musica Ferdinandea
SPOTIFY: Musica Ferdinandea



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEMMENS, Jaak-Nicolaas (1823-1881) - Harmonium works

$
0
0
David Johnson - Pastoral Scene (1867)
Obra de David Johnson (1827-1908), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Jaak-Nicolaas Lemmens -
En el dia de la commemoració del seu 136è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

David Johnson (New York, 10 de maig de 1827 - Walden, 30 de gener de 1908) va ser un pintor nord-americà. Va estudiar durant dos anys a l'escola antiga de l'Acadèmia Nacional del Disseny i posteriorment amb l'artista Jasper Francis Cropsey de l'Escola del Riu Hudson. Ràpidament es va especialitzar en paisatges i es va associar amb els pintors John Frederick Kensett i John William Casilear. A partir del 1850 va exposar regularment a l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York, de la qual en va esdevenir associat el 1859 i el 1861 en va ser triat membre acadèmic. Els seus treballs, de colors vius i de traçada delicada, van ser generalment de petit format. El seu art va ser un dels millors exemples del luminisme americà del seu temps. Durant la dècada del 1870 va assolir el seu major ressò com a pintor exposant en diverses ciutats americanes i també en el Saló de París de 1877. Precisament a França va rebre la influència de l'Escola de Barbizon la qual va generar algunes crítiques en el seu retorn als Estats Units. Els darrers anys va residir a Walden, ciutat on va morir el gener de 1908.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: David Johnson (1827-1908) - Altres: David Johnson (1827-1908)



Parlem de Música...

Jaak-Nicolaas Lemmens (Zoerle-Paarwijs, 3 de gener de 1823 - Zemst, 30 de gener de 1881) va ser un organista i compositor belga. Es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar a partir del 1839 amb Christian Girschner i Fétis al Conservatori Reial de Brussel·les. El 1842 va guanyar un primer premi al piano i el 1846 un altre premi en orgue i composició. A partir d'aleshores, va començar la seva carrera com a intèrpret d'orgue a Diest on va rebre una beca per estudiar amb Adolf Hesse a Breslau. El 1847 va guanyar el segon premi del Prix de Rome amb la seva cantata Le roi Lear. Poc temps després, va ser nomenat professor d'orgue al conservatori de Brussel·les. El 1857 es va casar amb la soprano anglesa Helen Sherrington motivant les seves constants visites a Londres, ciutat on finalment s'hi va establir el 1869. El 1878 va tornar a Bèlgica per fundar l'Ecole de Musique Religieuse de Mechelen i amb altres músics va fundar també la Société de Saint-Grégoire per a la formació i divulgació de la música religiosa. Va morir a Zemst el gener de 1881.

OBRA:

Vocal:

Te Deum, 4vv, orch;
motets, acc. org;
Le roi Lear (cant., A. Pujol), 1847;
songs, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
2 symphonies

Org:
10 improvisations (Brussels, 1848);
Scherzo symphonique, Fanfare (pubd in Ecole d’orgue, 1862);
Four Organ Pieces in the free style (London, 1866);
3 sonatas: no.1, D, ‘Pontificale’, no.2, E, ‘O filii’, no.3, A, ‘Pascale’ (Paris, 1876);
offertories;
studies;
other pieces

Hmn:
4 morceaux de salon: Fughette, Nocturne, Romance sans parole, Invocation (1865);
3 morceaux: Hélène-Polka, Mélodie, Cantabile (1865);
Berceuse et rêverie (1867);
Marche des volontaires (1878)

Pf:
2 sonatas, mentioned in FétisB

Pedagogical:
Ecole d’orgue basée sur le plain-chant romain (Brussels, 1862)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881) - Altres: Jaak-Nicolaas Lemmens (1823-1881)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joris Verdin (harmonium)
AMAZON: L'Harmonium de Lemmens et Guilmant
SPOTIFY: L'Harmonium de Lemmens et Guilmant



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DEVIENNE, François (1759-1803) - Concertos pour Flute

$
0
0
After Jan Kupecký - Recorder Player
Obra del cercle de Jan Kupecký (1667-1740), pintor bohemi (1)


- Recordatori de François Devienne -
En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Kupecký (Pezinok, 1667 - Nürnberg, 16 de juliol de 1740) va ser un pintor txec. Es creu va rebre formació del pintor suís Benedikt Klaus, actiu en aquell temps a Viena i a Hongria. Amb 20 anys va iniciar una extensa gira per Itàlia. Allà va rebre el mecenatge del príncep Aleksander Benedykt Sobieski qui el va ajudar a promocionar activament el seu nom. El 1709 va viatjar a Viena després d'haver residit durant més de 20 anys a Itàlia període del qual se'n coneixen pocs detalls. A la capital austríaca va rebre desenes d'encàrrecs per a pintar retrats de personalitats de l'alta societat. El 1733 i per motius religiosos, es va veure obligat a fugir de Viena instal·lant-se amb la seva família a Nuremberg. Allà va seguir treballant regularment com a pintor de retrats fins el 1740, l'any de la seva mort. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Kupecký (1667-1740) - Altres: Jan Kupecký (1667-1740)



Parlem de Música...

François Devienne (Joinville, 31 de gener de 1759 - Saint-Maurice, 5 de setembre de 1803) va ser un flautista, professor i compositor francès. Setè fill de Pierre Devienne i Marie Petit, es va formar amb l'organista de la seva ciutat natal. Els seus progressos van motivar el seu ingrés, el 1779, a l'orquestra de l'òpera de París com a intèrpret de fagot. Allà va conèixer i estudiar amb el flautista Félix Rault (1736-c.1799). El 1780 va entrar al servei del Cardenal de Rohan com a músic de cambra, càrrec que va mantenir fins el 1785. Aquells anys també es va unir a la maçoneria. La seva primera obra, un concert de fagot, es va publicar i representar a París el 24 de març de 1780. A partir d'aleshores, el seu repertori va anar guanyant protagonisme a París on va ser interpretat, amb èxit, regularment. El 1790 es va unir a la banda militar de la Guàrdia Nacional de París on, entre els seus deures, havia d'ensenyar música als fills dels soldats i participar en tots els esdeveniments musicals de la banda a la ciutat francesa. Aquells anys van ser els més productius de la seva carrera escrivint gran quantitat de música instrumental però també vocal, destacant una desena d'òperes algunes d'elles estrenades al Théâtre Montansier. El major èxit vocal fou la seva òpera Les visitandines (1792), amb més de 200 representacions a París entre els anys 1792 i 1797. Va publicar un tractat teòric per a flauta el 1794 que ràpidament es va convertir en una referència pels flautistes de l'època. A partir del 1795 va treballar al Conservatori de París i a l'orquestra del Théâtre Feydeau. Els darrers anys va patir una malaltia mental que va provocar-li la mort el setembre de 1803.

OBRA:

Vocal secular:

stage
opéras comiques unless otherwise stated; all first performed in Paris
Le mariage clandestin (1, Viscount de Ségur), Montansier, 11 Nov 1790, F-R, 1 air pubd
Les précieuses ridicules (1, P.-L. Moline, after Molière), Montansier, 9 Aug 1791
Encore des Savoyards, ou L’école des parvenus (1, J.-B. Pujoulx), OC (Favart), 8 Feb 1792, 1 air pubd
Les visitandines (2, L.B. Picard), Feydeau, 7 July 1792, rev. in 3 acts, 1793 (c1792), excerpts, arrs. pubd separately
L'enlèvement des Sabines (pièce en vaudevilles, 2, Picard), Feydeau, 31 Oct 1792 [doubtful]
Les quiproquos espagnols (2, J.-E. Dejaure), Feydeau, 10 Dec 1792
Le congrès des rois (cmda, 3, Desmaillots [A.F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794, collab. Dalayrac, Grétry, Méhul and 8 others
Rose et Aurèle (1, Picard), Feydeau, 8 Aug 1794 (c1795), excerpts pubd
Agnès et Félix, ou Les deux espiègles (3, C.-A. Demoustier), Feydeau, 22 Aug 1795
Volécour, ou Un tour de page (1, E.-G.-F. Favières), OC (Favart), 22 March 1797
Les comédiens ambulans (2, Picard), Feydeau, 28 Dec 1798 (c1799)
Le valet de deux maîtres (1, J.-F. Roger, after C. Goldoni), Feydeau, 2 Nov 1799 (c1800)

Other vocal:
49 romances in 7 collections, most for 1v, pf [some pf/hp], fl/vn ad lib (1783–97)
7 patriotic songs, most for 1v, bc, some acc. wind band (c1797), some acc. orch (1794), listed in Pierre, 1904

Vocal religiosa:

Messe (1769);

Instrumental:

Orch.:
Sinfonies concertantes (thematic catalogue in BrookSF; only solo insts listed):
no.1, F, hn, bn (1785);
no.2, C, ob/cl, bn (c1786);
1 in F, fl, cl, bn, op.22 (c1788);
1 in B , 2 cl, op.25 (c1788), arr. ?Ducreux for 2 fl;
no.4, F, fl, ob, hn, bn (c1791);
1 in F, fl, ob, hn, bn (c1797);
1 in G, 2 fl, op.76 (1799 or 1801)

Fl concs.:
Concertino ‘d'airs connus’ and 4 concs. [nos.2–5] ‘d'airs connus’ (1782);
12 pubd separately [also arr. fl, vn, vc, by P. Vaillaro (c1811), and cl solo]:
no.1, D (1782), no.2, D (1783), no.3, G (1784), no.4, G (n.d.), no.5, G (before 1792), no.6, D (1794), no.7, e (c1787), no.8, G (c1794), no.9, e (1793), no.10, D (1802), no.11, b (c1806), no.12, A and a (c1806); 1 in D (after 1803)

Bn concs.:
no.1, C (1785);
no.2 (c1794);
no.3, F (1790);
no.4, C (1793)

Hn concs.:
no.1, C, 1785, ed. E. Leloir (Amsterdam, 1974);
no.2; 1 in F (c1788), collab. F. Duvernoy

Other orch:
La bataille de Gemmapp, programmatic ov., D (1794), arr. kbd, vn, vc (1794), and pf solo (c1796);
Ouverture, wind band, F (1794)

Chbr.:
Qts:
21 for fl, vn, va, vc, incl. 6 as bk 1 (1783), 6 as bk 2, op.16 (c1786), 3 as bk 3, op.62 (c1791), 6 as bk 4, op.66 [? and op.67] (c1794);
Sonate en quatuor, fl, va, hn/vc, pf/hpd (1789);
3 for bn, vn, va, vc, op.73 (c1800), arr. cl, vn, va, vc, as op.75

Trios:
6 for fl, va, vc (1784);
6 for bn, vn, vc, op.17 (c1782);
6 for 2 fl, vc, op.19 [also as op.60] (c1787);
1 for fl, bn/vc, pf/hpd (1787);
6 for 2 cl, bn, op.27 (1790);
6 for fl, cl, bn, opp.61–2 [also as op.6] (c1795), also pubd for fl, vn, vc;
6 for fl, vn, vc, ?op.66 [also as op.19] (c1798), also pubd for 3 fl;
3 for fl, vn, vc, ?op.66 (c1795);
3 for 2 cl, bn, op.75 (c1801), also pubd for 2 fl, bn/vc as op.77;
3 for cl, hn, bn (c1805)

Duos:
108 in 18 sets for 2 fl (1782–1820);
15 in 3 sets for fl, vn (c1796–), 6 arr. 2 cl;
6 for fl, va (1784), arr. 2 fl, and cl, va;
12 in 2 sets, cl, bn (c1788–c1803);
6 for 2 bn (c1782)

Sonatas:
7 in 3 sets, hpd/pf, fl obbl (1784–9);
48 in 8 sets for fl, b (1786–?1803), 12 arr. cl, b, 6 arr. vn, b, 6 arr. 2 fl, 6 arr. ob, b;
6 for bn, b (?1788);
6 for pf, vn ad lib (c1800);
2 adagios, hpd (1783)

Arrs.:
Excerpts from ops by Gaveaux and Cherubini, arr. wind band;
Pleyel: 3 qnts, arr. fl, vn, 2 va, vc;
Pleyel: 27 qts, arr. fl, vn, va, vc;
Pleyel: 3 trios, arr. fl, vn, vc;
Pleyel: 6 duos, arr. 2 fl;
Pleyel: 6 sonatas, arr. fl, vc;
P. Kreutzer: 6 sonatas, arr. fl, vc

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour la flûte (Paris, ?1794/R, and many later edns); music pubd separately (Offenbach, 1793)

Font: En català: François Devienne (1759-1803) En castellano: François Devienne (1759-1803) In english: François Devienne (1759-1803) - Altres: François Devienne (1759-1803) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: András Adorján (flute); Münchener KammerorchesterHans Stadlmair
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DEVIENNE, F. - 14 Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZARLINO, Gioseffo (1517-1590) - Modulationes Sex Vocum (1566)

$
0
0
Joachim Anthonisz Wtewael - The Martyrdom of Saint Sebastian
Obra de Joachim Anthonisz. Wtewael (c.1566-1638), pintor holandès (1)


- Recordatori de Gioseffo Zarlino -
En el dia de la celebració del seu 500è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joachim Anthonisz. Wtewael (Utrecht, c.1566 - Utrecht, 1 d'agost de 1638) va ser un pintor holandès. Fill d'artesà, es va formar amb el seu pare abans de rebre la influència del manierisme, l'estil dominant al seu temps. A l'entorn del 1586 va viatjar a Venècia on es va familiaritzar amb l'obra de Tintoretto. Al seu retorn a Utrecht el 1592 va començar la seva carrera com a pintor en un estil marcadament manierista amb figures pròximes a les de Parmigianino i Tintoretto. Les seves obres, generalment de petit format, van ser principalment per a nobles i col·leccionistes i les poques que va realitzar en gran format van ser per a esglésies locals. A partir del 1606 va realitzar nombrosos gravats de les seves obres. Els darrers anys va explorar l'estil tenebrista en sintonia amb el seu contemporani Abraham Bloemaert allunyant-se progressivament del manierisme més tradicional. Va morir a Utrecht l'agost de 1638.




Parlem de Música...

Gioseffo Zarlino (Chioggia, 31 de gener de 1517 - Venezia, 4 de febrer de 1590) va ser un teòric i compositor italià. Els seus primers anys, tot i ser confusos, es creu va rebre formació de la mà del seu oncle Bartolomeo Zarlino i dels franciscans. Posteriorment va rebre classes de gramàtica de Giacobo Eterno Sanese, d'aritmètica i geometria de Giorgio Atanagi i de música de Francesco Maria Delfico. També va realitzar formació teològica rebent les ordres menors el 3 d'abril de 1537 i un diaconat el 22 d'abril del 1539. A partir del 1536 va constar com a cantant de la Catedral de Chioggia, on també va ser organista els anys 1539 i 1540. Precisament aquest darrer any es creu va ser ordenat "Capellano" de la Scuola di S Francesco de Chioggia. El 1541 es va traslladar a Venècia on va ser alumne de Willaert i on també va estudiar lògica i filosofia amb Cristoforo da Ligname. El juliol de 1565 i després de la dimissió de Rore, va ser nomenat mestre de capella de la Basílica de Sant Marc en un càrrec que ja va ocupar la resta de la seva vida. El 1583 va ser nomenat canonge de la Catedral de Chioggia. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que van destacar Claudio Merulo, Giovanni Croce, Girolamo Diruta, Vincenzo Galilei i Giovanni Maria Artusi. Va morir a Venècia el febrer de 1590.

OBRA:

Vocal secular:

Amor mentre dormia, 5vv, 1562; C 17
Cantin’ con dolc’e gratios’ accenti, 5vv, 1562; C 53
Come si m’accendete, 4vv, 1567
Donna che quasi cigno, 5vv, 1566; C 97
E forse el mio ben, 5vv, 1562; C 85
E questo il legno, 5vv, 1562; C 69
I’ vo piangendo, 5vv, 1562 (1558 iv, 26; 1573 iv, 28); C 40; ed. in Cw, lxxvii (1960), 24
Lauro gentile, 5vv, 1548; C 1
Mentre del mio buon, 5vv, 1568; C 111
Quand’il soave, 4vv, 1567
Si ch’ove prim, 5vv, 1570; ed. in Flury
Si mi vida es, 4vv, 1567
Spent’era gia l’ardor, 5vv, 1562; C 28

Vocal religiosa:

Moduli motecta vulgo noncupata liber primus, 5vv (Venice, 1549) [1549]
Modulationes per Philippum Iusbertum … collectae, 6vv (Venice, 1566) [1566]
Works in 1549, 1549, 1549, 1563, 1567

Other sacred:
Adiuro vos, filie, 5vv, 1549
Amavit eum Dominus, 6vv, I-TVd
Aptabo cythare, 5vv, 1549
Ascendo ad patrem, 6vv, 1566, MOe
Ave regina coelorum, 5vv, 1549
Beatissimus Marcus, 5vv, 1549
Capite nobis vulpes, 5vv, 1549 (1558 iii, 28; iv, 19; 1573 iii, 28; iv, 21)
Clodia quem genuit, 5vv, 1549
Confitebor tibi, 5vv, 1549
Ecce iam venit, 4vv, 15634; ed. in Cw, lxxvii (1960), 13
Ecce tu pulchra es, 5vv, 1549 (1558 iii, 66; 1573 iii, 66); ed. in AMI, i (1897/R), 79
Ego rosa Saron, 5vv, 1549 (1558 iii, 28; iv, 19; 1573 iii, 28; iv, 21)
Ego veni in hortum, 5vv, 1549 (1558 iv, 28; 1573 iv, 18)
Exaudi Deus orationem, 6vv, 1566
Ferculum fecit sibi, 5vv, 1549 (1558 iv, 20; 1573 iv, 22)
Hodie Christus natus, 6vv, 1566
Hodie sanctus Benedictus, 5vv, TVd
In lectulo meo, 5vv, 1549
In principio Deus, 6vv, 1566 (1558 iii, 66; 1573 iii, 66)
Litigabant Iudaei, 6vv, 1566 (1558 iii, 66; 1573 iii, 66; iv, 19)
Manus tue, Domine, 4vv, 1563
Miserere mei, Deus, 6vv, 1566, MOe (1558 iii, 66; iv, 21; 1573 iii, 66; iv, 23)
Misereris omnium, 6vv, 1566, MOe (1573 iii, 66; iv, 23); ed. in Cw, lxxvii (1960), 19
Nemo potest venire, 5vv, 1549; ed. in Cw, lxxvii (1960), 1
Nigra sum, 5vv, 1549 (1558 iv, 18; 1573 iv, 20); ed. in AMI, i (1897/R), 69
O beatum pontificem, 5vv, 1549 (1558 iii, 66; iv, 18; 1573 iii, 66)
O quam gloriosum, 6vv, 1566 (1558 iv, 29; 1573 iv, 19)
O sacrum convivium, 5vv, 1549
Osculetur me osculis, 5vv, 1549 (1558 iii, 28; 1573 iii, 28)
Parce mihi, Domine, 4vv, 1563
Parcius Estenses, 5vv, 1567
Pater noster, Ave Maria, 7vv, 1549, rev. in 1566 (1558 iii, 28, 66; iv, 19; 1573 iii, 28, 66; iv, 21)
Salve regina, 6vv, 1566 (1558 iii, 66; 1573 iii, 66; iv, 20)
Sebastianus Dei cultor, 6vv, 1566
Si bona suscepimus, 5vv, 1549 (1558 iv, 26; 1573 iv, 28)
Si ignoras, 5vv, 1549
Stabat mater, I-Vnm, iv, 1792
Tedet animam meam, 4vv, 1563
Veni Sancte Spiritus, 5vv, 1549
Victimae paschali, 6vv, 1549, rev. in 1566 (1573 iv, 20)
Virgo prudentissima, 6vv, 1566 (1558 iii, 28; 1573 iii, 28); ed. G. Paolucci, Arte pratica di contrappunto (Venice, 1765–72), ii, 250

Literatura:

Le istitutioni harmoniche (Venice, 1558/R, 3/1573/R; Eng. trans. of pt.iii, 1968/R, as The Art of Counterpoint; Eng. trans. of pt.iv, 1983, as On the Modes)
Dimostrationi harmoniche (Venice, 1571/R, 2/1573)
Sopplimenti musicali (Venice, 1588/R)
De tutte l’opere del r. m. G. Zarlino (Venice, 1588–9) [incl. the above 3 works as vols.i–iii and non-musical works in iv]

Font: En català: Gioseffo Zarlino (1517-1590) En castellano: Gioseffo Zarlino (1517-1590) In english: Gioseffo Zarlino (1517-1590) - Altres: Gioseffo Zarlino (1517-1590)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Singer Pur
AMAZON: ZARLINO, G. - Modulationes Sex Vocum
SPOTIFY: ZARLINO, G. - Modulationes Sex Vocum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

COUPERIN, Armand Louis (1727-1789) - Pièces de clavecin (1751)

$
0
0
Jean-Marc Nattier - Portrait der Victoire de France (c.1750)
Obra de Jean-Marc Nattier (1685-1766), pintor francès (1)


- Recordatori d'Armand Louis Couperin -
En el dia de la commemoració del seu 228è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Marc Nattier (Paris, 17 de març de 1685 - Paris, 7 de novembre de 1766) va ser un pintor francès. Fill de Marc Nattier 'el vell' i de Marie Courtois, pintora miniaturista francesa, va estudiar sota la direcció del seu pare i més tard a l'Académie royale de peinture et de sculpture i a la Galeria Luxemburg. El 1718 es va convertir en membre de l'Acadèmia i el 1752 en professor de la mateixa. Entre els anys 1737 i 1763 va exposar en quasi tots els Salons de París. Anteriorment havia rebut nombrosos encàrrecs per a realitzar retrats de diversos personatges notables de la cort de l'Imperi Rus. Tanmateix, va rebutjar una invitació formal per treballar a Rússia que va causar-li enormes dificultats financeres. Més tard va esdevenir pintor del rei Lluís XV de França. Tot i aquest càrrec, va acabar els seus dies implorant una pensió que no va aconseguir. Va morir a París el novembre de 1766 en l'absoluta misèria.




Parlem de Música...

Armand Louis Couperin (Paris, 25 de febrer de 1727 - Paris, 2 de febrer de 1789) va ser un organista i compositor francès. Fill de l'organista i compositor Nicolas Couperin, va rebre formació musical del seu pare abans d'entrar com a cantant de cor a Sant Gervais de París. Als 21 anys, i després de la mort del seu pare, va heretar el càrrec d'organista de l'església de Sant Gervais. El 1751 es va casar amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, la filla d'un adinerat constructor de clavicèmbals. Amb ella va tenir quatre fills, tres dels quals, Pierre-Louis Couperin, Gervais-François Couperin i Antoinette-Victoire Couperin, van ser posteriorment músics i/o compositors. En aquells anys, Armand Louis va treballar també com a organista a St Barthélemy, a St Jean-en-Grève, al convent de les Carmes-Billettes, a Notre Dame, a la Ste Chapelle, a Ste Marguerite i un breu període a la Capella Reial. Va treballar com a professor de clavecí i orgue a l'Abadia de Montmartre. Com a compositor va publicar exclusivament obra d'orgue i va deixar en manuscrit tota la producció religiosa. Va morir a París el febrer de 1789 atropellat per un carruatge mentre corria per assistir a les vespres musicals a càrrec del seu fill Pierre-Louis.

OBRA:

L’amour médecin, cantatille, S, 2 vn, bc (1750)
Pièces de clavecin (1751/R)
Sonates en pièces de clavecin, hpd, vn, op.2 (1765/R)
Sonates en trio, hpd, vn, vc, op.3 (1770)
3 quatuors, 2 hpd, c1772, nos.1 and 3 inc.
Simphonie de clavecins, 2 hpd, c1773
Air, Vous l’ordonnez, Variations de Mr Couperin, c1775
Dialogue entre le chalumeau et la basson avec accompagnement de flûtes au clavier d’en haut, org, 1775
La chasse, hpd/org, c1775
Aria con variazione del Sr Couperin, pf, 1781
Air de Richard Coeur-de-Lion, varié par Mr Couperin Père, in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres, iii/12 (1784), 94, and Choix de musique, xxiv (1784)
Elévation ou Mottet au St Sacrement, 3vv, 1787
Le printemps, La jeunesse et la vieillesse, cantatilles, cited in privilege for L’amour médecin, ?lost
2 motets, ? chorus, orch, cited in 1779 inventory of Concert Spirituel, ?lost
? Domine in templo sancto suo, motet, doubtful authenticity

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Armand Louis Couperin (1727-1789) - Altres: Armand Louis Couperin (1727-1789)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Philippe Leroy (clavecí) 
AMAZON: COUPERIN, A.L. - Livre de pièces de clavecin dédiées à madame Victoire de France
CPDL: No disponible
SPOTIFY: COUPERIN, A.L. - Livre de pièces de clavecin dédiées à madame Victoire de France



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Lieder mit Worten

$
0
0
Johann Georg Meyer von Bremen - Auf dem heimwege
Obra de Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886), pintor alemany (1)


- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la celebració del seu 208è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Georg Meyer von Bremen (Bremen, 28 d'octubre de 1813 - Berlin, 4 de desembre de 1886) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Friedrich Wilhelm Schadow a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Ràpidament es va vincular a l'escola d'art de la ciutat, on va obrir un taller el 1841. No obstant i a mesura que la seva fama va anar creixent, va decidir viatjar a Berlín on s'hi va instal·lar el 1853. Inicialment es va especialitzar en temàtica religiosa tot i que ben aviat va explorar altres gèneres com les escenes costumistes o familiars les quals el van fer més conegut arreu d'Alemanya. Va morir a Berlín el desembre de 1886.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886) - Altres: Johann Georg Meyer von Bremen (1813-1886)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un pianista, compositor i director d’orquestra alemany. Fill del banquer Abraham Mendelssohn, i nét del famós filòsof jueu Moses Mendelssohn, van tractar de renunciar a la religió jueva i la seva formació inicial va ser transversal i secular, tot i ser batejats com a luterans el 1816. El 1812 la seva família es va traslladar a Berlín on la seva germana Fanny Mendelssohn, més tard Fanny Hensel, es va convertir en una reconeguda pianista i compositora. Felix, a qui sovint se’l va considerar com el més gran prodigi després de Wolfgang Amadeus Mozart, va començar a rebre lliçons de piano de la seva mare quan tenia 6 anys, i als 7 ja va estar sota la tutela de Marie Bigot a París. A partir del 1817 va estudiar composició amb Karl Friedrich Zelter a Berlín. Va ser allà on probablement va fer la seva primera aparició, amb 9 anys, en un concert públic quan va participar en un recital de música de cambra. També va ser un compositor prolífic ja des de nen, i va escriure la seva primera obra publicada, un quartet de piano, quan tenia 13 anys. Poc després Zelter el va introduir a Goethe la cultura de qui el va marcar profundament. Més tard va ser alumne del compositor i pianista Ignaz Moscheles, amb qui va compartir amistat la resta de la seva vida i qui va reconèixer no obstant que tenia ben poc a oferir-li com a professor. Durant l'adolescència, les seves obres es van realitzar, sovint, en un context de classes altes, de socis d’orquestres privades i d'elits intel·lectuals de Berlín. Va ser en aquell temps que va escriure les seves primeres simfonies. I si bé aquests primers treballs van ser ignorats durant més d'un segle, a partir del segle XX van renéixer de l’oblit.

El 1824, i amb 15 anys, va escriure la seva primera simfonia reconeguda per a gran orquestra, el seu opus 11 en do menor. I als 16 anys va escriure el seu famós Octet per a cordes en Mi bemoll major, el primer treball en què va demostrar el seu geni i, juntament amb la seva música de El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, que va escriure un any després, la més coneguda de les seves primeres obres. El 1827 va estrenar la seva primera òpera, Die Hochzeit des Camacho. El 1829 va realitzar la seva primera visita a Anglaterra on Moscheles, resident a Londres, el va introduir en els cercles musicals influents. Allà va tenir un èxit immediat tant gràcies a la realització de la seva primera simfonia com tocant el piano en concerts públics i privats. En visites posteriors es va reunir amb la reina Victòria i el seu marit el príncep Albert, ambdós grans admiradors de la seva música. Els viatges successius a Anglaterra van inspirar Mendelssohn en diverses de les seves obres, com la famosa Simfonia Escocesa. Va ser allà on també va estrenar, el 1846, el seu oratori Elies. El 1835 va ser nomenat director de la Gewandhaus de Leipzig, sent un càrrec molt important per a ell ja que va sentir per primera vegada l’estima sincera dels alemanys procurant aportar el seu geni i creativitat en la vida musical del seu país. Reconegut arreu, el rei de Prússia va tractar d’atreure’l a Berlín sense èxit ja que Mendelssohn va desenvolupar la seva vida musical a Leipzig i el 1843 va fundar el Conservatori de la ciutat. En general, la vida personal de Mendelssohn va ser convencional. El seu matrimoni amb Cécile Jeanrenaud, del març de 1837, va ser aparentment feliç i la parella va tenir cinc fills. Alhora, va desenvolupar altres facetes artístiques sent un pintor consumat d’aquarel·les i un hàbil escriptor. Tanmateix, Mendelssohn va patir una salut precària en els darrers anys, probablement agreujada per problemes nerviosos i per un excés de treball, i que va decaure críticament degut a la mort de la seva germana Fanny el maig de 1847 fins el punt que Felix va morir el novembre d’aquell mateix any a Leipzig.

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Stefan Göttelmann (orgel); Berliner Vokalensemble; Bernd Stegmann
SPOTIFY: MENDELSSOHN, F. - Lieder mit Worten



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JAËLL, Marie (1846-1925) - Konzert für Klavier und Orchester Nr. 1

$
0
0
André Brouillet - Homme près de sa voiture (1909)


- Recordatori de Marie Trautmann Jaëll -
En el dia de la commemoració del seu 92è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre Aristide André Brouillet (Charroux, 1 de setembre de 1857 - Couhé Vérac, 6 de desembre de 1914) va ser un pintor francès. Fill d'Amédée Pierre Brouillet i Elisabeth Leriget es va formar a partir del 1876 a l'École Centrale de París abans d'entrar, el 1879, a l'Escola de Belles Arts on va rebre classes de Jean-Léon Gérôme. Aquell mateix any va publicar les seves primeres obres al Saló de París i va seguir la seva formació amb Jean-Paul Laurens. El 1887 va publicar la seva pintura més coneguda per nom Une leçon clinique à la Salpêtrière la qual va motivar la seva posterior fama, amb nombrosos encàrrecs. Anys més tard, i sota influència del seu mestre Gérôme, es va especialitzar en temàtica orientalista fet que va motivar recurrents viatges a Argèlia. El 1893 va tornar a França on va seguir pintant amb regularitat i on va rebre diversos premis entre ells la Legió d'Honor el 1906 en un any en què també va rebre la medalla d'or del Saló de París amb la seva pintura Les étudiants acclament Edgard Quinet et Edmond Michelet le 6 mars 1848 lorsqu'ils reprennent possession de leur chaire. Va morir en un accidentat viatge a Bèlgica el desembre de 1914.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Pierre Aristide André Brouillet (1857-1914)



Parlem de Música...

Marie [Trautmann] Jaëll (Steinseltz, 17 d'agost de 1846 - Paris, 4 de febrer de 1925) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Es va formar al piano amb Moscheles a Stuttgart i posteriorment amb Henri Herz al Conservatori de París on va guanyar un primer premi el 1862. El 1866 es va casar amb el pianista Alfred Jaëll, amb qui va iniciar una extensa gira concertant per Europa i Rússia. El seu repertori va ser habitualment Schumann, Liszt, de qui va ser alumne, i Beethoven si bé també va interpretar composicions pròpies. A partir del 1882 va viure algunes temporades a Weimar, ciutat on va realitzar nombrosos concerts i on va treballar com a secretària. Com a professora va tenir diversos alumnes entre els que van destacar Albert Schweitzer i Eduardo del Pueyo. Com a compositora va escriure abundant obra de piano així com dos concerts de piano i obra simfònica. Va morir a París el febrer de 1925.

OBRA:

Literatura:

Le toucher, enseignement du piano … basé sur la physiologie (Paris, 1895)
La musique et la psychophysiologie (Paris, 1896)
Le mécanisme du toucher (Paris, 1897)
Les rythmes du regard et la dissociation des doigts (Paris, 1901)
L’intelligence et le rythme dans les mouvements artistiques (Paris, 1904)
Un nouvel état de conscience: la coloration des sensations tactiles (Paris, 1910)
La résonance du toucher et la topographie des pulpes (Paris, 1912)
Nouvel enseignement musical et manuel basé sur la découverte des boussoles tonales (Paris, 1922)
Le toucher musical par l’éducation de la main (Paris, 1927)
La main et la pensée musicale (Paris, 1927) 

Font: En català: Marie Jaëll (1846-1925) En castellano: No disponible In english: Marie Jaëll (1846-1925) - Altres: Marie Jaëll (1846-1925)



Informació addicional... 

INTERPRETS: David Bismuth (piano); Lidija Bizjak& Sanja Bizjak (piano); Dana Ciocarlie (piano); Romain Descharmes (piano); Nicolas Stavy (piano); David Violi (piano); Chantal Santon-Jeffery (soprano); Orchestre national de Lille; Brussels Philharmonic; Joseph Swensen& Hervé Niquet (conductors)
JPC: JAELL, M. - Musique Symphonique
CPDL: No disponible
SPOTIFY: JAELL, M. - Musique Symphonique



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GILLES, Jean (1668-1705) - Messe en Ré majeur

$
0
0
Louis Licherie - Virgin and Child with Saint Anne
Obra de Louis Licherie (1629-1687), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean Gilles -
En el dia de la commemoració del seu 312è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis Licherie (Houdan, 1629 - Paris, 1687) va ser un pintor francès. Es va formar amb Louis Boullogne el Vell abans d'entrar a formar part, el 1666, de l'equip liderat per Charles Le Brun, el pintor oficial del rei Lluis XIV de França. El 1667 va ser nomenat director de l'escola d'art de la Manufacture des Gobelins en un lloc que va ocupar fins el 1670. El març de 1679 va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París amb la seva obra Abigail apportant des présents au roi David. El 1681 va ser nomenat precisament professor de la Reial Acadèmia en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Va morir a París el 1687.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Louis Licherie (1629-1687)



Parlem de Música...

Jean Gilles (Tarascon, 8 de gener de 1668 - Toulouse, 5 de febrer de 1705) va ser un compositor francès. Fill d'un obrer analfabet, la primera referència va ser de la seva inscripció, el 6 de maig de 1679, a l'escola del cor de la Catedral de Sant Salvador d'Aix-en-Provence. Allà va rebre formació de Guillaume Poitevin, professor al seu torn de Campra i Blanchard. El 1687 va abandonar el cor infantil per a dedicar-se a altres labors musicals al servei de la catedral. El 1688 es va convertir en col·laborador i assistent de Poitevin a qui va succeir en el càrrec de maître de musique el maig de 1693. No obstant, l'abril de 1695 va abandonar aquest càrrec en favor d'un lloc equivalent a la Catedral d'Agde. En aquesta posició, el seu nom va començar a ser conegut en diverses regions franceses motivant l'interès del bisbe de Rieux qui el va proposar al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Etienne de Tolouse en un càrrec que es va oficialitzar el desembre de 1697. El 1701 i després d'una visita cerimonial dels ducs de Borgonya i Berry, la fama de Gilles va créixer fins el punt de rebre l'oferta de la direcció musical de la Notre Dame des Doms d'Avinyó. I si bé es creu que va arribar acceptar aquest nou càrrec, el cert és que no es va moure de Toulouse, ciutat on va seguir al servei de la seva catedral i a on hi va morir el febrer de 1705.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe en D, 5vv, bc, F-Pc
Messe des morts, B , 5vv, str, bc (Paris, 1764), with carillon added at the end of the mass by Mr Corrette; ed. L. Boulay and J. Prim (Paris, 1958); ed. in RRMBE, xlv (1984)

Grands motets, soloists, chorus (4 or 5vv), bc, most with str, some with wind (fls/obs/hns):
Beatus quem elegisti:
Benedictus Dominus Deus meus;
Cantate Jordanis incolae;
Diligam te, Domine, ed. in Hajdu, 1973;
Dixit Dominus; Dixit Dominus (‘très court’);
Domine Deus meus;
Laetatus sum;
Laudate nomen Domine;
Paratum cor meum;
Te Deum, 1697, ed. H.A. Durand (Paris, 1962);
Trois Lamentations ?1692, ed. M. Prada (Béziers, 1987);
Velum templi scissum est; AIXmc, C, Pc, Pn, US-Wc

Petits motets (taken from grands motets) in Recueil de mottets à une et deux voix, Pc, Rés.1899, 7 ed. G. Morche, Le pupitre, 1v (1975):
Beatus quem elegisti;
Cantate Jordanis;
Cantus dent uberes;
Diligam te, Domine;
Domine salvum fac regem;
Dominus illuminatio;
Salve virgo florens;
Usquequo Domine

Petits motets (taken from grands motets) in Recits et duo de Msr De La Lande et de quelques autres maitres, 1v, bc, MS dated 1765 in Pn, Vm 13123:
Beatus quem elegisti;
Diligam te, Domine;
Dominus Deus meus;
Laudans invocabo;
O res mirabilis;
Pinguescent specio;
Qui tollis peccata mundi;
Te decet
Laudate Dominum in sanctis ejus (doubtful), AlXmc

Lost, cited in Signorile:
Messe en G; Salvum me fac

Others lost (listed by Bougerel) include the grands motets:
Beatus vir qui timet Dominum;
Cantus dent uberes;
Deus, judicium tuum regi (2 settings);
Deus, venerunt gentes;
Jubilate Deo;
Magnificat (3 settings);
Quemadmodum desiderat cervus; and the motets ‘sans symphonie’: Beatus vir qui non abiit;
Benedicam Dominum;
Benedic, anima mea;
Confitebor tibi;
Cum invocarem;
Custodi me, Domine:
Dominus illuminatio mea;
Judica, Domine;
Lauda, anima mea, Dominum;
Saepe expugnaverunt me

Font: En català: No disponible En castellano: Jean Gilles (1668-1705) In english: Jean Gilles (1668-1705) Altres: Jean Gilles (1668-1705) 



Informació addicional... 

MILLARES PADRÓN, Cristóbal José (1774-1846) - Sonatas Nos. 1 & 2

$
0
0
Christen Købke - Frederiksborg Slot set fra Jægerbakken. Aften (1835)
Obra de Christen Schiellerup Købke (1810-1848), pintor danès (1)


- Recordatori de Cristóbal José Millares Padrón -
En el dia de la celebració del seu 243è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Christen Schiellerup Købke (København, 26 de maig de 1810 - København, 7 de febrer de 1848) va ser un pintor, gravador i litògraf danès. De salut delicada des de ben petit, va estudiar a l'Acadèmia Reial d'Art Danesa amb el pintor clàssic danès Christoffer Eckersberg qui, alhora, va influenciar decisivament la posterior obra de Købke. El 1832 va compartir un taller amb el seu amic i pintor paisatgística Frederik Hansen Sødring. Anys més tard, va rebre una beca que li va permetre viatjar a Itàlia, territori que va documentar exhaustivament en la seva obra. Allà, en companyia amb el pintor i decorador Georg Hilker, va recorre diverses ciutats practicant la pintura al aire lliure. De tornada a Dinamarca, va abandonar el petit format en favor de noves teles més grans. Købke va mostrar sempre un estil romàntic nacionalista tot pintant paisatges, retrats i obres arquitectòniques. En aquests sovint hi apareixien amics, companys i familiars seus. Va morir amb 38 anys el febrer de 1848.

Font: En català: No disponible En castellano: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) In english: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) - Altres: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) 



Parlem de Música...

Cristóbal José Millares Padrón (Las Palmas de Gran Canaria, 6 de febrer de 1774 - Las Palmas de Gran Canaria, 25 de març de 1846) va ser un violinista, organista i compositor canari. Es va formar a partir del 1786 al Colegio de San Marcial de Las Palmas de Gran Canaria. Allà va rebre formació en composició de Mateo Guerra (c.1730-1791), en orgue de Juan de Castro (c.1730-1788) i en violí de Francisco Mariano (c.1730-1792). El 1790 va ser premiat per una excel·lent interpretació al violí motiu que va afavorir la posterior entrada a l'orquestra de la Catedral de Las Palmas de Gran Canaria. En aquell temps es va casar amb Maria del Rosario Cordero de Salas amb qui va tenir diversos fills. El maig de 1803 va ser nomenat primer violí de la capella musical de la ciutat amb l'obligació, també, d'exercir de professor en el Colegio de San Marcial. Més tard va ser nomenat organista mayor de la catedral en un càrrec que ja preservaria la resta de la seva vida. Com a compositor va escriure obra religiosa, entre ella uns Responsorios de Reyes de 1812, obra de cambra entre la qual va destacar un Sextet per a clarinets, trompa, violins i contrabaix de 1814, i nombrosa obra per a instruments de teclat. A partir del 1842 va disminuir les seves activitats morint a Las Palmas de Gran Canaria el març de 1846.

Font: En català: No disponible En castellano: Cristóbal José Millares Padrón (1774-1846) In english: No disponible - Altres: No disponible



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ainoa Padrón (pianoforte)
AMAZON: La Creacion Musical en Canarias Vol. 37
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: La Creacion Musical en Canarias Vol. 37



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOYCE, William (1710-1779) - Symphonies (1760)

$
0
0
Jan van Huysum - Vase with Flowers (c.1720)
Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)


- Recordatori de William Boyce -
En el dia de la commemoració del seu 238è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Amsterdam, 15 d'abril de 1682 - Amsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob, el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749) 



Parlem de Música...

William Boyce (London, 11 de setembre de 1711 - London, 7 de febrer de 1779) va ser un organista i compositor anglès, considerat un dels més importants del seu temps a Anglaterra. Nascut a Londres, es va formar com a nen del cor de la Catedral de Saint Paul. Posteriorment, va rebre formació de Maurice Greene. El seu primer acompliment com a professional va arribar el 1734 quan va assolir el càrrec d'organista a l'Oxford Chapel. Després d'ocupar llocs semblants, finalment fou nomenat Master of the Queen's Music el 1755, arribant a ser organista de la Chapel Royal el 1758. Quan la sordesa de Boyce va arribar a ser tan accentuada que no podia continuar amb el seu càrrec d'organista, es va retirar i va treballar en completar la compilació de la Cathedral Music la qual el seu mestre Greene havia deixat incompleta a la seva mort. Això va permetre a Boyce editar treballs de William Byrd i Henry Purcell, entre altres. Com a compositor, va ser especialment conegut pel seu conjunt de vuit simfonies, els seus himnes i les seves odes. També va escriure la mascarada Peleus and Thetis i cançons per la Secular Masque de John Dryden, música incidental per a les obres de William Shakespeare -La tempesta, Cymbeline, Romeu i Julieta i The Winter's Tale- i gran quantitat de música de cambra incloent dotze de sonates en trio. Rival d'Arne als teatres de Londres, va gaudir d'una gran reputació popular gràcies a la música instrumental, cançons i obres corals seculars, sovint escrites en un estil Barroc italià tardà. No obstant i després de la seva mort, esdevinguda el febrer de 1779, Boyce va ser completament oblidat.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Peleus and Thetis (masque, G. Granville, Lord Lansdowne), by 1740, GB-Ob*, ov. in F
Secular Masque (J. Dryden), c1746, Bu* (inc.), Lcm, Ob, ov. in O
The Chaplet (musical entertainment, 2 pts, M. Mendez), LDL, 2 Dec 1749 (London, 1750), ov. in S
The Shepherd's Lottery (musical entertainment, 2 pts, Mendez), LDL, 19 Nov 1751 (London, 1751/R1990 in MLE, C4), 2 songs, Ob*, ov. in S
The Tempest (masque, D. Garrick, after W. Shakespeare), LDL, 20 Oct 1757, Lcm, Ob*
Harlequin's Invasion, or A Christmas Gambol (pantomime, Garrick), LDL, 31 Dec 1759, 2 songs pubd (London, 1760, c1767), collab. M. Arne and T. Aylward

Music in other stage works:
Dirge in Cymbeline (tragedy, W. Shakespeare), London, CG, 7 April 1746, GB-Ob*
2 songs in Lethe, or Aesop in the Shades (farce, D. Garrick), LDL, 2 Jan 1749
Music in The Roman Father (tragedy, W. Whitehead), LDL, 24 Feb 1750, lost
Pastoral interlude in The Rehearsal, or Bays in Petticoats (comedy, C. Clive), LDL, 15 March 1750, Ob*
Dirge in Romeo and Juliet (tragedy, Garrick, after Shakespeare), LDL, 1 Oct 1750, Ob*
Song in The Conscious Lovers (comedy, R. Steele), c1752
Song in The Gamester (tragedy, E. Moore), LDL, 7 Feb 1753, Ob*
Incid music in Boadicea (tragedy, R. Glover), LDL, 1 Dec 1753, lost
Music for animating the statue, 3-pt song in Florizel and Perdita, or The Winter's Tale (comedy, Garrick, after Shakespeare), LDL, 21 Jan 1756, Ob*
2 songs, duet in Amphitryon (comedy, J. Hawkesworth, after J. Dryden), LDL, 15 Dec 1756, DRc
2 odes in Agis (tragedy, J. Home), LDL, 21 Feb 1758, Lcm*, Lcm

Other songs by Boyce adapted in: The Temple of Peace (masque, N. Pasquali), Dublin, Smock Alley, 9 Feb 1749;
Midas (comedy, K. O'Hara), Dublin, Theatre Royal, Crow Street, 22 Jan 1762;
Love in a Village (I. Bickerstaff), London, CG, 8 Dec 1762;
The Royal Chase, London, CG, c1765;
The Summer's Tale (R. Cumberland), London, CG, 6 Dec 1765;
The Disappointment, or The Force of Credulity (comic op, A. Barton), New York, 1767;
Tom Jones (J. Reed), London, CG, 14 Jan 1769;
Harlequin's Museum, or Mother Shipton Triumphant (pantomime), London, CG, 20 Dec 1792

Court odes:
Pierian sisters, for the king's birthday, 1755, GB-Ob*, ov. in F
Hail! hail! auspicious day, New Year's Day, 1756, Ob*, ov. in S
When Caesar's natal day, for the king's birthday, 1756, Ob*, ov. in S
While Britain, New Year's Day, 1757, Ob*
Rejoice, ye Britons, for the king's birthday, 1757, Ob*
Behold, the circle forms, New Year's Day, 1758, Ob*, ov. in F
When Othbert left, for the king's birthday, 1758, Lcm, Ob*, ov. in F
Ye guardian powers, New Year's Day, 1759, Lcm, Ob* [1st 2 movts of ov. the same as those of Behold, the circle forms, 1758]
Begin the song, for the king's birthday, 1759, Lcm, Ob*
Again the sun's revolving sphere, New Year's Day, 1760, Lcm, Ob*, ov. in F
Still must the muse, New Year's Day, 1761, Ob*
'Twas at the nectar'd feast, for the king's birthday, 1761, Ob*, ov. in O
God of slaughter, New Year's Day, 1762, Ob*, ov. in O
Go, Flora, for the king's birthday, 1762, Ob*, ov. in O
At length th' imperious god of war, New Year's Day, 1763, Ob*, ov. in O
Common births, for the king's birthday, 1763, Ob*
To wedded love, for the king's birthday, 1764, Ob*, ov. in O
Sacred to thee, New Year's Day, 1765, Ob*, ov. in O
Hail to the rosy morn, for the king's birthday, 1765, Ob*, ov. in O
Hail to the man, for the king's birthday, 1766, Ob*, ov. in O
When first, New Year's Day, 1767, Ob*, ov. in O
Friend to the poor, for the king's birthday, 1767, Ob*
Let the voice, New Year's Day, 1768, Ob*, ov. in O
Prepare, prepare your songs, for the king's birthday, 1768, Ob*, ov. in F
Patron of arts!, for the king's birthday, 1769, Ob*, ov. in F
Forward, Janus, New Year's Day, 1770, Ob*, ov. in F
Discord, hence!, for the king's birthday, 1770, Ob*, ov. in F
Again returns, New Year's Day, 1771, Ob*, ov. in F
Long did the churlish east, for the king's birthday, 1771, Ob*, ov. in F
At length the fleeting year, New Year's Day, 1772, Ob*, ov. in F
From scenes of death, for the king's birthday, 1772, Ob*, ov. in F
Wrapt in stole, New Year's Day, 1773, Ob*
Born for millions, for the king's birthday, 1773, Ob*
Pass but a few, New Year's Day, 1774, Ob*
Hark! or does the muse's ear, for the king's birthday, 1774, Ob*
Ye powers who rule, for the king's birthday, 1775, Ob*, ov. in F
On the white rocks, New Year's Day, 1776, Ob*, ov. in The Symphony 1720–1840, ser. E, i (New York, 1984)
Ye western gales, for the king's birthday, 1776, Ob*
Again imperial winter's sway, New Year's Day, 1777, Ob*
Driven out, for the king's birthday, 1777, Ob*, ov. in F
When rival nations, New Year's Day, 1778, Ob*
Arm'd with her native force, for the king's birthday, 1778, Ob*
To arms, to arms ye sons of might, New Year's Day, 1779, Ob* [ov. the same as that for Pierian sisters, 1755]

Other odes:
The charms of harmony display (P. Vidal), St Cecilia's Day, c1738, Ob*, ov. in F
See famed Apollo and the nine (J. Lockman), St Cecilia's Day, 1739, GB-Ob*, US-Wc, ov. to 1p. in S, ov. to 2p. in F
Gentle lyre, begin the strain (The Pythian Ode; W. Hart, after Pindar), 1740, Ob*, Ob, ov. in S
Here all thy active fires diffuse (W. Mason), for installation of Duke of Newcastle as Chancellor of University of Cambridge, 1749 (London, 1752), Cu*
Strike, strike the lyre, birthday of Frederick, Prince of Wales, ?1750, Ob* (facs. in MLE, F4, 1989)
Who but remembers yesterday (Britain's Isle), on death of Frederick, Prince of Wales, 1751, Ob*
Let grief subside, birthday of George, Prince of Wales, 1751, Ob* (facs. in MLE, F4, 1989)
Another passing year is flown (W. Havard), birthday of George, Prince of Wales, 1752, Ob* (facs. in MLE, F4, 1989)
Titles and ermine fall behind (Havard), in commemoration of Shakespeare, Drury Lane, 1756, Bu*, Ob
Cetra dè canti amica; Degli amor la madre altera: 2 odes in Del canzoniere d'Orazio di Giovan Gualberto Bottarelli (London, 1757)
Arise, immortal Shakespeare rise (D. Garrick), ?1759, Ob*
See, white-robed peace (D. Mallet), for the end of the Seven Years War, 1763, Ob*, ov. in O
Lo, on the thorny bed of care (Ode to Charity; sacred ode, J. Cradock), for Leicester Infirmary, 1774, Lcm, Ob, US-Wc*, ed. W.H. Cummings (London, 1908–9)
Vital spark of heavenly flame (The Dying Christian to his Soul; sacred ode, A. Pope), GB-Ob
In elder time, lost, MS listed in catalogue of sale of W. Boyce the younger

Other vocal secular:
Ah whither, whither would Achilles flee (Deidamia's parting with Achilles upon the siege of Troy), 1v, orch, c1735, GB-Ob
Gentle zephyrs smoothly rove (serenade), 1v, orch, c1735, Lcm*
Through flowery meads (cant.), 2vv, orch, c1735, Lcm*
When the celestial beauties strove (cant.), 2vv, c1735, Lcm*
Young Damon fired with amorous heat (cant.), 2vv, c1735, Lcm*
Solomon (serenata, E. Moore), 2vv, 4vv, orch (London, 1743), Lcm*, US-Wc (partly autograph), ed. in MB, lxviii (1996), ov. in S
Long with undistinguished flame (cant., C. Smart), in Lyra britannica, i (London, 1747), GB-Ob*
Tell me ye brooks (cant., W. Congreve), in Lyra britannica, ii (London, 1747)
Blest in Maria's friendship (cant.), in Lyra britannica, iii (London, 1748)
Did you not once Lucinda vow (dialogue), 2vv, orch, c1750, Ob*
Thus on a bed of dew bespangled flowers (Thyrsis; cant.), c1750, Ob*
Danae (cant.), 1v, orch, c1750, Ob*
Blate Jonny (A Scots Cantata; A. Ramsay), in Lyra britannica, v (London, 1756)
Haste, haste every nymph (dialogue), 1v, orch, in Lyra britannica, vi (London, 1759)
Thou rising sun (The Lapland Cantata; A. Philips), in Lyra britannica, vi (London, 1759)
Noah (orat), lost, set of pts sold at auction, Puttick and Simpson, 4 May 1850
3 glees, 7 catches and rounds, 4 two-pt songs, c76 solo songs pubd singly and in 18th-century anthologies

Vocal religiosa:

Services:
Te Deum, G, verse, c1725, Ob, N
Te Deum and Jubilate, A, verse, c1740, GB–Lbl†, Lcm*, H, N
Te Deum and Jubilate, A, short, c1750, Ckc, Lbl†, Ob, A, N
Te Deum and Jubilate, C, full, c1760, Cfm, Lbl†, Ob, A, N
Kyrie, A, Lbl†, N
Sanctus, A/G, Lbl†, Lbl, N
Burial Service, e, 4vv, for Captain T. Coram, 3 April 1751, ed. J. Page, Harmonia sacra (London, 1800), N

Anthems:
Begin unto my God, verse, 1769 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems used in His Majesty's Chapel Royal (London, 1769)
Behold O God our defender, full, coronation of George III, 1761, GB-Ob*
Be thou my judge, verse, 1749 or earlier, Cfm, Ckc, Lbl†, Ob, H, N
Blessed is he that considereth the poor, verse, PH, N
Blessed is he that considereth the sick, verse, with orch, 1741 (London, 1802), IRL-Dcc, Dmh, GB-H, Lbl, Lcm, Ob, N
Blessed is the man, verse, 1736 or earlier, PH, N
Blessing and glory, verse, 1769 or earlier, A, N
By the waters of Babylon, verse, c1740, Cfm, Ckc, Lbl†, Lbl, Lcm, Ob, H, N
Come Holy Ghost, full, coronation of George III, 1761, Ob*
Give the king thy judgements, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lcm*, Ob
Give the king thy judgements, verse, c1755, Ckc, Lbl†, H, N
Give unto the Lord, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, N
Great and marvellous, full, 1769 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems used in His Majesty's Chapel Royal (London, 1769)
Hear my crying, verse, c1740, Lbl*, WO, N
Hear my prayer, full, with orch, c1760, Gu
Help me, O Lord, full, 1726, Lcm
How long wilt thou forget me, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, N
How long wilt thou forget me, verse, c1740, Cfm* (inc.)
I cried unto the Lord, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, N
If we believe, verse, c1745, Ckc, Lbl†, Lbl, Ob, H, N
I have set God alway before me, verse, 1749 or earlier, Lbl†, Lbl, N
I have surely built thee an house, verse, for reopening of St Margaret's, Westminster, 1759, Lbl†, US-Wc*, PH, N
I was glad, full, coronation of George III, 1761, GB-Ob*
I will alway give thanks, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, Ob, Och, N
I will magnify thee, verse, 1749 or earlier, Lbl†, Lbl, ed. J. Page, Harmonia sacra (London, 1800), N
Let my complaint, verse, 1736 or earlier, Lbl†, ed. J. Page, Harmonia sacra (London, 1800), N
Let my prayer come up, full, coronation of George III, 1761, Ob*
Like as the hart, verse, c1740, Lbl†, Lbl, N
Lord, teach us to number our days, verse, c1750, Cfm, Lbl*, A, N
Lord, thou hast been our refuge, verse, with orch, Festival of the Sons of the Clergy, 1755 (London, 1802), Lcm (inc.), N
Lord, what is man that thou art mindful, verse, c1740, Lbl†, Lbl* (inc.), Lbl, A, N
Lord, what is man that thou shouldest visit, verse, c1770, Cfm, Lbl†, Lbl, A, N
Lord, who shall dwell, verse, 1749 or earlier, Lbl†, PH, N
My heart is fixed, verse, 1749 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems … now performed in His Majesty's Chapel Royal (London, 1749)
My heart is inditing, verse, with orch, coronation of George III, 1761, Ob*
My heart rejoiceth in the Lord, verse, 1769 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems used in His Majesty's Chapel Royal (London, 1769)
O be joyful in God, verse, c1735, Cfm* (inc.)
O be joyful in God, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl*, H, N
O be joyful in God, verse, with orch, for MusD, 1749, Lbl (inc.) (London, 1752), N
O give thanks unto the Lord and call, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, Ob, PH, N
O give thanks unto the Lord for he is gracious, verse, for the birth of Prince George, 1762, Lbl†, Lbl (inc.), Ob, H, N
O praise the Lord, verse, c1763, Lbl†, H, N
O sing unto the Lord, verse, c1740, Cfm, Lbl†, H, N
O sing unto the Lord, verse, 1749 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems … now performed in His Majesty's chapels Royal (London, 1749)
O where shall wisdom be found?, verse, 1769 or earlier, Lbl†, PH, N
Ponder my words, verse, 1745 or earlier, IRL-Dcc, A, N
Praise the Lord, O Jerusalem, full, with orch, coronation of George III, 1761, GB-Ob*
Praise the Lord, ye servants, verse, 1749 or earlier, Cfm, Lbl†, H, N
Save me, O God, full, c1735, Cfm, A, N
Sing, O heavens, verse, c1763, Lbl†, H, N
Sing praises unto the Lord, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lcm*, H, N
Sing unto the Lord, verse, 1736 or earlier, Ckc, Lbl†, Lbl, Ob, Och, PH, N
Teach me, O Lord, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl, Ob, H, N
The heavens declare, verse, Cfm, Lbl†, PH, N
The King shall rejoice, verse, with orch, marriage of George III, 1761, Ob*, ed. in RRMBE, viii (1970)
The King shall rejoice, full, with orch, coronation of George III, 1761, Ob*
The King shall rejoice, verse, with orch, Festival of the Sons of the Clergy, 1766, Lcm* (inc.), Ob*
The Lord is a sun, full, with orch, coronation of George III, 1761, Ob*
The Lord is full of compassion, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl (inc.), PH, N, 2 versions
The Lord is King and hath put on glorious apparel, verse, 1736 or earlier, Lbl†, Lbl (inc.), PH, N
The Lord is King be the people never so impatient, verse, thanksgiving for the Peace of Paris, 1763, Lbl†, PH, N
The Lord is my light, verse, 1749 or earlier, Ckc, Lbl†, Lbl, Lcm, Ob, PH, N
The Lord liveth, verse, 1769 or earlier, Lbl†, US-LAuc, H, N
The souls of the righteous, full, with orch, funeral of George II, 1760, GB-Lbl, Ob*, ed. in RRMBE, vii (1970), symphony ed. in F
Turn thee unto me, full, 1736 or earlier, Lbl†, Ob, H, N
Turn thee unto me, verse, 1749 or earlier, Lbl†, A, N
Unto thee, O Lord, verse, 1749 or earlier, lost, text pubd in A Collection of Anthems … now performed in His Majesty's chapels Royal (London, 1749)
Wherewithal shall a young man, verse, 1749 or earlier, Lbl†, H, N

Other sacred:
Chant, D, Divine Harmony (London, 1770), doubtful, attrib. Mr Davis
Chant, F, GB-Lcm, Ob
David's Lamentation over Saul and Jonathan (sacred cant., J. Lockman), solo vv, 4vv, orch, 1736, Lcm (partly autograph), Ob*
Hither ye sons of Harmony (‘Monumental inscription to … Mr. Gostling’), partsong (J. Hawkins), c1777, Cfm, US-NYp*
O how perverse is flesh and blood, partsong, c1725, GB-Lcm
12 hymns pubd in 18th-century anthologies

Instrumental:

12 Sonatas, 2 vn, vc/hpd (London, 1747), GB-CKc*, Lbl*, nos.1–6, 8–9, 12, ed. S. Sadie (London, 1961–79)
8 Symphonys in 8 Parts, op.2 (London, 1760), ed. M. Goberman (Vienna, 1964), ed. R. Platt (London, 1994) [ovs. from other works above]
12 Overtures in 7, 9, 10 and 12 Parts (London, 1770), ed. R. Platt (London, 1970–71) [ovs. from other works above]
10 voluntaries, org/hpd (London, 1779/R)
Concerto, d (The Worcester Overture; Symphony no.8), Lcm, S
Concerto grosso, b, Lbl
3 concerti grossi, Ob*: B , d (inc.), e
Concerto, bn, lost, perf. Castle Tavern, London, 11 Aug 1742
3 sonatas, 2 vn, bc, c1740, Cfm
Ov., C, c1740, Ob* (kbd score)

Editions and arrangements:
Cathedral Music, being a Collection in Score of the Most Valuable and Useful Compositions for That Service, by Several English Masters of the Last 200 Years, i (London, 1760); ii (London, 1768); iii (London, 1773) [for contents see Grove5 and A. Heyer, Historical Sets, Collected Editions and Monuments of Music: a Guide to their Contents (Chicago, 3/1980)]
M. Locke: The Original Songs, Airs and Choruses … in the Tragedy of Macbeth (London, 1770)
G.F. Handel: As pants the hart (verse anthem), Moses and the children of Israel (anthem, 8vv), from Israel in Egypt, excerpts from Messiah: all ed. J. Page, Harmonia sacra (London, 1800)
H. Purcell: Te Deum and Jubilate, D, GB-Ob, ed. V. Novello, The Cathedral Services, Anthems, Hymns and Other Sacred Pieces … by H. Purcell (London, 1828–44)

Literatura:

Treatise on Harmonic Theory (MS, Ob*)

Font: En català: William Boyce (1710-1779) En castellano: William Boyce (1710-1779) In english: William Boyce (1710-1779) Altres: William Boyce (1710-1779) 



Informació addicional... 

MAYR, Rupert Ignaz (1646-1712) - Sacri concentus psalmorum (1681)

$
0
0
Giovanni Maria Morandi - The Rest on the Flight to Egypt
Obra de Giovanni Maria Morandi (1622-1717), pintor italià (1)


- Recordatori de Rupert Ignaz Mayr -
En el dia de la commemoració del seu 305è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Maria Morandi (Firenze, 30 d'abril de 1622 - Roma, 18 de febrer de 1717) va ser un pintor italià. Morandi es va formar amb Giovanni Bilivert abans de viatjar a Roma, Mòdena i Venècia. El 1657 va entrar com a membre de l'Accadèmia di San Luca de Roma, de la qual en seria posteriorment director el 1671 i el 1680. A partir del 1667 va realitzar alguns retrats de la família reial a Viena, ciutat on s'hi havia establert precisament aquell mateix any. Més tard va tornar a Itàlia, realitzant viatges de treball a Nàpols i Florència. Com a pintor es va especialitzar en temàtica històrica i retrats si bé també va realitzar obra religiosa. El seu estil, proper a la filosofia clàssica de finals del XVII, va seguir la tradició pictòrica de la regió toscana i amb influències del pintor Carlo Maratta. Morandi va morir a Roma el febrer de 1717.

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Maria Morandi (1622-1717) In english: Giovanni Maria Morandi (1622-1717) - Altres: Giovanni Maria Morandi (1622-1717)



Parlem de Música...

Rupert Ignaz Mayr (Schärding, 1646 - Freising, 7 de febrer de 1712) va ser un violinista i compositor alemany. Nascut a Schärding, actualment Àustria, va néixer dos anys abans del final de la terrible Guerra dels Trenta Anys. Europa era un territori convuls aleshores i Mayr, en primera persona, en va viure les conseqüències. La Guerra de Successió Espanyola va obligar a l'Elector Maximilià II de Baviera a reduir les despeses de la seva cort. La capella musical de Munich, on Mayr va treballar durant 21 anys, se'n va ressentir fins el punt que va haver de clausurar les seves activitats musicals. Aquest context d'incertesa és amb el que va haver de conviure. Mayr va ser violinista la major part de la seva carrera i no seria fins els darrers anys de la seva vida que elevaria el seu càrrec a la posició de Hofkapellmeister a Munich. Mayr, fidel a la tradició barroca germànica, va generar un gran interès, respecte i admiració per part dels seus contemporanis, com Kerll o Muffat. A l'enciclopèdia musical "Musikalisches Lexikon oder musikalische Bibliothek" (1732), de Johann Gottfried Walther, es fa referència a Mayr com a gran compositor alemany. Mayr es va formar, probablement, a Freising, ciutat on va viure-hi la major part de la seva vida. Amb 20 anys es va casar amb Anna Cäcilia Freyhammer, filla de l'Elector de Baviera. La primera referència musical i salarial de Mayr la situem a Freising l'any 1670 on es certifica que rep un "salari en espècies".

Un any més tard, el salari es tradueix en 15 florins que va rebre com a violinista de la ciutat. Alguns escrits el relacionen amb el Jesuïtes i en la possibilitat que es formés acadèmicament amb ells. En aquest primer període, a banda d'intèrpret, es coneixen algunes obres teatrals de Mayr. Aquesta etapa inicial, des del 1670 fins el 1678, va finalitzar quan es va traslladar a Eichstätt on va treballar durant cinc anys al servei, probablement, del bisbe Marquard II. D'aquest breu període es conserven dues col·leccions d'obres: la música instrumental "Arion sacer sive Concertationes Musicae" de 1678 i la "Concentus Sacri" de 1681. El 1685 se'l situa com a violinista a la Kurfürstlichen Hofkapelle de Munich. En aquest càrrec hi va romandre fins el tancament, per decret reial, de la capella musical de Munich l'any 1706. El seu càrrec, abans del tancament, i amb algunes variacions durant els últims anys, estava ben remunerat ja que el seu salari anual va oscil·lar entre els 200 i 400 florins. Des de Munich, el 1706, es va traslladar, definitivament i de nou, a Freising on va treballar a sou del bisbe Johann Franz Eckher de la ciutat. La col·lecció de música "Psalmodia brevis ad vesperas totius anni" i dedicada al seu protector és una de les col·leccions musicals d'aquest període. Va ser precisament en aquesta ciutat on Mayr va morir el febrer de 1712.

OBRA:

Vocal secular:

Güldener Hochzeit-Apffel, vv, str (Regensburg, 1682)
School ops, 2–5vv, insts, bc (org): Antithesis mortualis, Coelum in terris, De ultimo fine hominis, Felix nox, Fructus peccati, Magnes amoris, Malacia post tempestatem, Nemo sine cruce, Porta aeternitatis, Pretium sanguinis, Quies in motu, Semper et nunquam, Thesaurus absconditus: in P.F. Lang: Theatrum solitudinis asceticae (Munich, 1717)
School ops, 1–10vv, solo vv, insts, bc (org): Amarum sed salubre, Canis ad vomitum, Cor unum et anima una, Corvus aulicus, Corvus deplumatus, Echo patientis innocentiae, Ex morte vita, Infortunium fortunatum, Jocus serius, Par impar, Vitis portata: in P.F. Lang: Theatrum affectuum humanorum (Munich, 1717)
Machabaea virtus, 1678;
Orientalisches Kaisertum, 1695;
Gerardus Avesnatium Princeps, 1697;
Victrix in bello, 1697;
Glückliche Freiheit und Gefangenschaft, 1698;
Perfidia sibimet inimica, 1701;
Boni amici, 1702;
Gloriosa constantiae et religionis victima, 1707;
Palma ab amore odio erepta, 1708;
Felix Eustachii infelicitas, 1710: lost

Vocal religiosa:

[12] Sacri concentus psalmorum, antiphonarum, 1v, insts, op.3 (Regensburg, 1681)
Gazophylacium musico-sacrum … 25 offertoriis seu motetae, 8–9vv, insts, bc (org) (Augsburg, 1702)
Psalmodia brevis ad Vesperas, 4vv, 2 vn, 2 va, bc (org) (Augsburg, 1706)
Missa renovata, 4vv;
Missa, 5vv;
Ave Maria, 4vv;
Angelus Domini, 4vv;
Confitebor, 2vv;
Custodes hominum, 2vv, insts;
Dies Irae teutsch;
Quis hodie fulgor, 2vv, insts;
Stellarum aureae, A, insts:

Instrumental:

Palestra musica (13 sonatas) (Augsburg, 1674), lost
Arion sacer, sive [6] Considerationes musicae, a 5 (Regensburg, 1676)
Pythagorische Schmids-Füncklein … a 4, bc (sonatas and dance movts) (Augsburg, 1692)
Sonata, 2 vn, vc, F-Pn
Concerti grossi, sonatas, lament etc.: all lost

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rupert Ignaz Mayr (1646-1712) - Altres: Rupert Ignaz Mayr (1646-1712) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: L'arpa Festante; Capella Weilburgensis Vocale; Doris Hagel
RECICLASSICAT: MAYR, Rupert Ignaz (1646-1712)
AMAZON: MAYR, R.I. - Marienvesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAYR, R.I. - Marienvesper



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TAUSCH, Franz Wilhelm (1762-1817) - Clarinet Concertos

$
0
0
Carlo Labruzzi - Washerwomen conversing before a lake in an Italianate landscape
Obra de Carlo Labruzzi (1748-1817), pintor italià.


- Recordatori de Franz Wilhelm Tausch -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carlo Labruzzi (Roma, 6 de novembre de 1748 - Perugia, 8 de desembre de 1817) va ser un pintor italià. Es va formar inicialment a Nuremberg, on va començar la seva carrera com a pintor. El 1780 va tornar a Roma on va ser nomenat membre de l'Acadèmia Pontifícia de Belles Arts. Més tard, el 1786, va ser triat membre de l'Accademia di San Luca. En aquell temps es va especialitzar en retrats, escenes de gènere i obra religiosa però van ser els paisatges els que el van donar a conèixer. A partir del 1789 va iniciar una extensa gira per Itàlia acompanyat de Richard Colt Hoare. En aquest viatge va documentar, amb dibuixos, aquarel·les i pintures, els paisatges que va observar realitzant un exaustiu treball amb més de 230 obres. Els darrers anys va ser nomenat director de l'Acadèmia de Belles Arts a Perugia en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Va morir en aquesta ciutat el desembre de 1817.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Carlo Labruzzi (1748-1817)



Parlem de Música...

Franz Wilhelm Tausch (Heidelberg, 26 de desembre de 1762 - Berlin, 9 de febrer de 1817) va ser un clarinetista i compositor alemany. Es va formar amb el seu pare Jacob Tausch abans d'entrar, amb només 8 anys, a l'Orquestra de Mannheim. Poc després va iniciar una gira concertant, sota patrocini del seu pare, per Alemanya. A partir del 1789 va ser músic de cambra de la Reina de Prússia i a partir del 1797 de Friedrich Wilhelm III. El 1805 va fundar a Berlín el Conservatorium der Blasinstrumente on, entre altres, hi van rebre formació músics com Heinrich Baermann i Crusell. Com a compositor va escriure nombrosos concerts de clarinet i abundant obra de cambra habitualment per a instruments de vent. El seu fill Friedrich Wilhelm Tausch (1790-1845) va ser també intèrpret de clarinet i director del Conservatorium der Blasinstrumente després de la mort del seu pare, esdevinguda a Berlín el febrer de 1817.

Font: En català: Franz Wilhelm Tausch (1762-1817) En castellano: No disponible In english: Franz Wilhelm Tausch (1762-1817) - Altres: Franz Wilhelm Tausch (1762-1817)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Dame Thea King (1925-2007, clarinet); Nicholas Bucknall (clarinet); English Chamber Orchestra; Leopold Hager (conductor)
HYPERION: Clarinet Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RAMSEY, Robert (c.1590-1644) - Te Deum

$
0
0
Juan Bautista Martínez del Mazo - Cacería del tabladillo en Aranjuez (c.1640)



- Recordatori de Robert Ramsey -
En el dia de la commemoració del seu 373è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Juan Bautista Martínez del Mazo (Beteta?, c.1611 - Madrid, 10 de febrer de 1667) va ser un pintor espanyol. Es va formar amb Velázquez l'assimilació de l'estil i formes de qui i la qualitat que això va comportar va dificultar adjudicar al mestre o al deixeble la paternitat d'algunes obres. Els llaços de Mazo amb Velázquez es van fer més profunds el 1633, data en la qual es va casar amb una filla del pintor sevillà. Per tant, serà a partir d'aquesta data quan es comencen a documentar els primers detalls biogràfics de la vida de Del Mazo. Ben aviat se'l va vincular al príncep Baltasar Carlos del qual en va ser professor de dibuix fins que el príncep va morir als 16 anys a Saragossa. Precisament en aquesta ciutat va realitzar una de les seves vistes més conegudes, la Vista de la ciudad de Zaragoza. Es creu va visitar Itàlia a l'entorn del 1657 recomanat pel seu mestre. I a diferència d'altres pintors espanyols, Del Mazo es va especialitzar en temàtica profana i també en la realització de còpies intensament precises de les obres de Velázquez. En els seus retrats, es va mostrar tant proper a l'estela de Velázquez, tant en la iconografia dels models oficials com en la tècnica, que ha estat especialment difícil pels investigadors el poder diferenciar l'atribució d'algunes obres. En qualsevol cas, on Del Mazo es va mostrar veritablement original va ser en els seus paisatges, un gènere en què va destacar entre els seus col·legues hispans. Els seus llenços sobre aquests temes van mostrar un ampli ventall d'interessos, en els quals hi van tenir cabuda tant les vistes d'arquitectures clàssiques que el pintor va poder conèixer a Itàlia, com els paisatges imaginaris de construccions antigues i poblats per petits personatges mitològics. A més, també va realitzar vistes de ciutats de tipus més verista, com la perduda de Pamplona o la conservada de Saragossa, o paisatges en els que va recrear els jardins de diversos palaus reals. I si bé va tenir en compte el classicisme romà que tant havia arrelat en aquest gènere i que tan àmpliament estava representat en el Palau del Bon Retiro, Del Mazo va adoptar una actitud més lliure pel que fa a la naturalesa, més propera a la captació atmosfèrica que tant plàsticament va saber plasmar el seu mestre Velázquez en les seves recreacions de la Vila Médicis. Del Mazo va morir a Madrid el febrer de 1667.




Parlem de Música...

Robert Ramsey (c.1590 - Cambridge, bur. 12 de febrer de 1644) va ser un organista i compositor anglès. Es creu va estar relacionat amb els trompeters de la cort del mateix nom, que eren d'origen escocès i que van acompanyar al rei a Londres el 1603. La primera referència va aparèixer el 1616 quan va rebre un pagament per una feina a la universitat durant les visites del rei a Cambridge. Des d'aleshores, va ser organista i mestre dels coristes al Trinity College. El 1622 es va casar amb Elizabeth Ryding (c.1600-1667) i va tenir tres fills. Com a compositor, va escriure principalment obra vocal religiosa i secular en llatí i anglès i en un estil proper al de l'escola italiana. Va morir a Cambridge el febrer de 1644.

OBRA:

Vocal secular:

Consort songs, continuo songs and dialogues:
Dialogues of Sorrow upon the Death of the Late Prince Henrie, 1615, inc., 6vv, 6 viols, GB-Ob:
O tell me, wretched shape of misery;
What dire mishap or unappeased rage;
Gone is the world’s delight

Songs:
Go perjured man (R. Herrick), v, bc, S;
Thou maist be proud (Herrick), 1v, bc, S;
What tears, dear Prince (W. Raleigh), 1v, bc, S

Dialogues, Ob:
Charon, come hither, 2vv, bc;
Charon, O Charon, 3vv, bc;
Come, my Oenone, bc;
Help, O help, kind Abraham, 2vv, bc;
Howl not, you ghosts and furies (Herrick), 3vv, bc, S;
In guilty night, 3vv, bc, T;
Vulcan, O Vulcan, 2vv, bc;
Woe’s me, alas, 2vv, bc

Madrigals:
If plaints, laments or sorrows, inc., 6vv, Ob;
Long ago my heart I gave, 6vv, Ge;
O how fortunate, 5vv, Lbl;
Part we must & Yet of us both, inc., 6vv, Ob;
Since no desert, inc., 6vv, Lbl, Ob;
Sleep fleshly birth, 6vv, Ge;
Why dost thou sing aye me, inc., 6vv, Ob;
Wilt thou unkind now leave me weeping, 6vv, Lbl

Other works:
2 canons:
She weepeth sore in the night, 4vv;
Miserere mei, 3vv: both Lbl

Vocal religiosa:

Latin church music:
Te Deum and Jubilate, 4vv, R
Te Deum and Jubilate, 5vv, R
Litany, 4vv, R
In Monte Oliveti, 6vv, R
Inclina, Domine, 8vv, R
O Sapientia, 5vv, R
O vos omnes, 6vv, R
Donec gratus eram tibi, lost, see Naylor
english church music
Service (TeD, Jub, Ky, Lit, Cr, Mag, Nunc), 4vv, T
Litany, inc., 4vv, T, incipit only
Te Deum, inc., T, incipit only
Almighty and everlasting God, we humbly beseech, 5vv, T
Almighty and everlasting God, which hast given, inc., 5vv, T
Almighty God, which hast given, 5vv, T, incipit only
Almighty God, which hast knit together, inc., 5vv, T
Almighty God, who through thine only-begotten Son, inc., 5vv, T, incipit only
God, which as upon this day, 5vv, T
Grant, we beseech thee, inc., 5vv, T
Hear my prayer, O Lord, inc., 1/5vv, 4 viols, T, incipit only
How are the mighty fallen, 6vv, T
How doth the city remain desolate, inc., 6vv, T, incipit only
I heard a voice from heaven, inc., 5vv, T, incipit only
My song shall be alway, inc., 1/4vv, org, T
O come, let us sing unto the Lord, 5vv, T
O Lord, let me know mine end (only text survives in J. Clifford: The Divine Services and Anthems, London, 1663, 2/1664)
We beseech thee, O Lord, inc., 5vv, T, incipit only
When David heard, 6vv, T
Woe is me, inc., 6vv, T, incipit only

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Robert Ramsey (c.1590-1644) - Altres: Robert Ramsey (c.1590-1644)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Magnificat Choir & Players; Philip Cave (conductor) 
AMAZON: RAMSEY, R. - Choral Music
SPOTIFY: RAMSEY, R. - Choral Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LIDÓN, José (1748-1827) - Sonatas para Tecla

$
0
0
Attributed to Luis Paret y Alcazar - Portrait of a lady with her infant child, a Phoenix rising from ashes in the background
Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1)


- Recordatori de José Lidón -
En el dia de la commemoració del seu 190è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Va cursar estudis des dels 10 anys a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Lluís Antoni d'Espanya, germà menor del rei Carles III d'Espanya. A la seva tornada a Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse a Madrid. El 1775, no obstant i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cor madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Va morir a Madrid el febrer de 1799.




Parlem de Música...

José Lidón Blázquez (Béjar, 2 de juny de 1748 - Madrid, 11 de febrer de 1827) va ser un organista i compositor espanyol. Va iniciar ben aviat la seva activitat musical al Colegio de Niños Cantores de Madrid. El 1763 va opositar, amb èxit, a una plaça a la Catedral de l'Encarnació de Màlaga, però no va arribar a prendre possessió de la mateixa, ja que es va decantar per ocupar la vacant deixada pel seu mestre José de Nebra a la Reial Capella. El 1768 va ocupar el lloc d'organista a la mateixa Reial Capella on hi va romandre al servei de les corts de Carlos III, Carlos IV i, posteriorment, de Fernando VII. Tres anys després va aconseguir el nomenament de "maestro de estilo italiano", i el 1805 va ser nomenat mestre de capella de la Reial Capella i rector del Colegio de Niños Cantores. Com a compositor va destacar per la nombrosa producció de música religiosa (misses, lamentacions, himnes, misereres, etc.), així com per diverses peces especialment per a orgue i obra de cambra. Després de la Guerra del Francès, Lidón va ser reposat en el seu càrrec per Fernando VII el 25 de juny de 1814, on ja hi va romandre fins a la seva mort, esdevinguda el febrer de 1827.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Glaura y Cariolano (drama heroico, 2, I. García Malo, after A. de Ercilla: La Araucana), 1791, Madrid, Príncipe, 1792, E-Mn;
El barón de Illescas (zarzuela, L.F. de Moratín), music lost;
Los das hermanos (tonadilla), lost

Vocal religiosa:

more than 70 sacred works, some acc., incl. at least 5 masses, vespers, complines, hymns, 33 Lamentations, lits, Misereres, ps settings, Salve regina settings, seqs, Mp, GU, MO, ORI, SA, Convento de la Encarnación, Madrid, Santuario de Aránzazu, Guipúzcoa, Parroquia de S Esteve de Olot, Gerona; villancicos, Mn, Mp, GU, MO

Instrumental:

Chbr:
1 vn sonata, 1 va sonata, both Mp;
Qt, hn, str, 1800, Mp, ed. T. Garrido, Música espagñola para orquesta de cuerda (siglos XVIII y XIX) (Madrid, 1998)

Org:
6 fugas para órgano con sus intentos formadas sobre el canto de 6 himnos (Madrid, ?1778, 2/?1781), MS in SEG;
6 piezas, o sonatas … en forma de versos grandes de octavo tono (Madrid, 1787), MS in Mn;
12 Pange lingua, Mn;
12 glosas sobre el Tantum ergo, Mn;
Juego de versos, MO;
4 versos o sonatas, c1799;
Preludio y fuga sobre el Pange lingua español, ALB;
Preludio, fuga y Pange lingua, ALB;
other works, VAcp;
 intentos ed. S. Rubio, Organistas de la Real capilla, i (Madrid, 1973);
Glosado and Pange lingua, ed. J.M. Muneta, Música de tecla de la Catedral de Albarracín, i: Música de órgano (Teruel, 1981);
10 piezas ed. D. García Fraile and G. Bovet, José Lidón: obras completas para organo, i (Fleurier 1996)

Literatura:

Colección de bajetes, in F.M. López: Reglas generales, o Escuela de acompañar al órgano o clave (MS, Mn);
Compendio teórico y práctico de la modulación, Bc, ?identical with Arte de modular cited in Mitjana;
Reglas para aprender a acompañar, c1820, Santuario de Aránzazu, Guipúzcoa, ?identical with Tratado de acompañamiento: reglas muy útiles para los organistas y aficionados al piano para acompañar con método, cited by Mitjana;
Directorio del órgano, cited in MGG1 suppl.;
Tratado de fuga o paso, cited by Soriano Fuertes and Mitjana

Font: En català: José Lidón (1748-1827) En castellano: José Lidón (1748-1827) In english: José Lidón (1748-1827) - Altres: José Lidón (1748-1827)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sophia Unsworth (pianoforte)
SEDEM: LIDON, J. - Sonatas para Tecla
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LIDON, J. - Sonatas para Tecla



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KERLL, Johann Kaspar (1627-1693) - Missa pro defunctis (1689)

$
0
0
Pieter Neefs - Pieter Neefs the Elder - Evening Mass in a Gothic Church
Obra de Pieter Neefs (c.1576-c.1656), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Johann Kaspar Kerll -
En el dia de la commemoració del seu 324è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pieter Neefs (Antwerpen, c.1576 - c.1656) va ser un pintor flamenc. Es coneixen pocs detalls biogràfics de la seva vida i com els seus dos fills, Lodewijk i Peter "el Jove", es va especialitzar en la representació d'interiors d'edificis, particularment esglésies. Es creu va néixer a Anvers a l'entorn del 1576 on hi vivia la seva família. La influència d'Hendrick van Steenwijck en la seva posterior obra permet conjecturar que es va formar amb aquest artista, a través del qual devia conèixer els estudis de perspectiva de Vredeman de Vries i que tant havien impactat al seu mestre. El 1609 o 1610 va entrar al Gremi de Sant Lluc sent a partir d'aleshores quan va manifestar el seu interès per la representació d'interiors d'esglésies gòtiques, moltes d'elles imaginàries si bé algunes d'elles van ser reals com les de la ciutat d'Anvers. Les tonalitats suaus i les sofisticades transicions entre els espais de llum i ombra van ser les principals característiques del seu estil. Es desconeix la data i ciutat de la seva mort per la qual cosa es creu va morir a l'entorn del 1656.

Font: En català: Pieter Neefs(c.1576-c.1656) En castellano: Pieter Neefs(c.1576-c.1656) In english: Pieter Neefs(c.1576-c.1656) - Altres: Pieter Neefs(c.1576-c.1656)



Parlem de Música...

Johann Kaspar Kerll (Adorf, 9 d'abril de 1627 - München, 13 de febrer de 1693) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb el seu pare Caspar Kerll, organista a Adorf. A partir del 1641, va seguir la seva formació a Viena amb Giovanni Valentini, en un temps en què es va iniciar en la composició. Entre el 1647 i el 1656 va ser organista a la cort de l'arxiduc Leopold Wilhelm a Brussel·les. Des d'allà va viatjar a Roma on va estudiar amb Carissimi. Allà també va fer amistat amb Froberger abans d'assolir el 12 de març de 1656 el càrrec de vice-Kapellmeister a Munich. Uns mesos més tard, el 22 de setembre de 1656 i després de la mort de Giovanni Giacomo Porro, va ser nomenat oficialment Kapellmeister de l'elector Ferdinand Maria de Munich. Allà, i paral·lelament a les seves obligacions de compositor i organista, va treballar de professor destacant el seu alumne Agostino Steffani. El gener de 1657 va estrenar la seva òpera Oronte la qual va servir per inaugurar el teatre de l'òpera de Munich. Aquell mateix any es va casar amb Anna Katharina Egermeyr a la Frauenkirche, amb qui va tenir vuit fills. El 1658 va compondre una missa en honor a la coronació de l'emperador Leopold I a Frankfurt en la qual Kerll va demostrar, també, la seva capacitat d'improvisació a l'orgue. El 1673, i després d'una disputa amb diversos cantants italians, va renunciar al seu càrrec a Munich i es va traslladar a Viena. Allà es creu va ser organista de la Catedral de Sant Esteve i va ser pensionat per l'emperador Leopold I. El 1677 va assolir el càrrec d'organista de la cort del mateix emperador. En una data posterior al 1683 va decidir tornar a Munich on va publicar la Modulatio organica (1686) i la Missae sex, cum instrumentis concertantibus, e vocibus in ripieno, adjuncta una pro defunctis cum seq. Dies irae (1689) i on també va treballar de professor, sent el seu darrer alumne Franz Xaver Murschhauser. Va morir a Munich el febrer de 1693.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
music lost; first performed at the Munich Hofoper
Oronte (drama musicale, 3, G.J. Alcaini), 13 Feb 1657, lib GB-Lbl
Erinto (drama regio musicale, 3, P.P. Bissari), 1661, lib Lbl
Le pretensioni del sole (introduttione musicale, 1, D. Gisberti), 6 Nov 1667

Doubtful:
Applausi festivi (barriera, 1, G.B. Maccioni), 28 Aug 1658;
Ardelia (drama musicale, 3, Maccioni), 1660, lib I-Vgc;
Fedra incoronata (drama regio musicale, 3, Bissari), 24 Sept 1662, lib D-W;
Antiopa giustificata (drama guerriero, 1, Bissari), 26 Sept 1662, lib W;
L’amor della patria superiore ad ogni altro (drama musicale, 3, F. Sbarra), 1665, lib GB-Lbl;
Atalanta (attione dramatica, R. Pallavicino), 30 Jan 1667; lib B-Bc;
I colori geniali (torniamente di luce, 1, Gisberti), 6 Nov 1669, lib GB-Lbl;
Amor tiranno, overo Regnero innamorato (poesia dramatica-comica-nuova rappresentata in musica, Gisberti), 31 Oct 1672, lib Lbl

Other:
Ger. secular cantata, 1v, bc, Kl
It. secular duet, 2vv, bc, I-Bc

Vocal religiosa:

Masses:
Missae sex, cum instrumentis concertantibus, e vocibus in ripieno, adjuncta una pro defunctis cum seq. Dies irae, 4–6vv, str, bn, bc (Munich, 1689); 1 ed. in DTÖ, lix, Jg.xxx/1 (1923/R), 1 ed. in Giebler (1957)
Missa a 3 chori, 12vv (3 choirs), 2 clarinos, 2 cornetts, 3 trbn, 2 vn, 3 va, vle, bc, A-KR; ed. in DTÖ, xlix, Jg.xxv/1 (1918/R)
Missa cujus toni, 4vv, 2 vn, 3 trbn, b viol/bn, vle, bc, KR; ed. in DTÖ, xlix, Jg.xxv/1 (1918/R)
Missa nigra, 6vv, 2 vn, 2 va, bc, KR
Missa pro defunctis, 5vv, 1669, D-Mbs
Missa quasi modo genita, 4vv, 2 vn, 4 va, 3 trbn, vle, bc, CZ-KRa, OLa
Missa ‘Quid vobis videtur’, 1670, KRa
Missa superba, 8vv, 2 vn, 4 trbn, vle, bc, A-KR, CZ-KRa; ed. in RRMBE, iii (1967)
Missa volante, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc (insts ad lib), D-Bsb
[untitled] (Ky, Gl only), 5vv, [2 vn, 2 va], bc (insts ad lib), Bsb
[untitled] (Ky, Gl only), 5vv, 2 vn, bc, Bsb
[untitled] (Ky, Gl only), 4vv, 2 ob, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb [scored by G. Harrer]
[untitled] (San only), 2 choirs, 2 ob, 4 trbn, 2 vn, 3 va, bc, F-Pc

Other:
Delectus [26] sacrarum cantionum, 2–5vv, 2 vn, bc, op.1 (Munich, 1669); 9 in S
16 Lat. sacred works, 1, 3–6, 8, 9vv, 3 trbn, str, bc;
3 Ger. sacred works, 1v, 2 vn, bc: A-GÖ, Wn, CZ-KRa, D-Bsb, Mbs, W, S-Uu
Pia et fortis mulier S Natalia S Adriani martyris coniuge expressa, school play, Vienna, 1677, A-Wn, D-Mbs

Instrumental:

Modulatio organica super Magnificat octo ecclesiasticis tonis respondens, org (Munich, 1686); D, O, H
Ricercata a 4 in A. Kircher: Musurgia universalis (Rome, 1650/R1970); S, O, H
8 toccatas, 6 canzonas, battaglia, Capriccio sopra il cucu, ciaccona, passacaglia, 4 suites, kbd, A-GÖ; another MS, without suites, formerly D-Bhm, missing since World War II; copies (some incorrectly attrib.) of some pieces, A-Wm, Wn, D-Bsb, BEU, Dlb, LEm, Mbs, OB, Rp, F-Pn, I-Bc, TRc, NL-At, US-NH; S, D, O, H
Canzona, 2 sonatas, Sonata modi dorii [Sonata con fuga] [final section = Ricercata a 4]; all 2 vn, va da gamba, bc; sonata, 2 vn, 2 va, bc: A-Wgm, Wn, CZ-KRa, D-Kl, F-Pn, S-Uu; sonata in S (kbd score)

Font: En català: Johann Kaspar Kerll (1627-1693) En castellano: Johann Kaspar Kerll (1627-1693) In english: Johann Kaspar Kerll (1627-1693) - Altres: Johann Kaspar Kerll (1627-1693)



Informació addicional... 

INTERPRETS: James Bowman (counter-tenor); Guy De Mey (tenor); Max van Egmond (baritone); Ian Honeyman (tenor); Greta de Reyghere (soprano); Jill Feldman (soprano); Ricercar Consort; Capella Sancti Michaelis Vocal Ensemble; Erik van Nevel
RECICLASSICAT: KERLL, Johann Kaspar (1627-1693)
AMAZON: KERLL & BIBER - Requiem
SPOTIFY: KERLL & BIBER - Requiem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>