Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

CORNAGO, Johannes (c.1400-c.1475) - Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’

$
0
0
Abraham Cresques - Extract of Atles Català (1375)
Obra d'Abraham Cresques (1325-1387), cartògraf mallorquí (1)




Parlem de Pintura...

Abraham Cresques (Palma, 1325 - 1387) va ser un geògraf i cartògraf mallorquí d'origen jueu. Va ser bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. La seva vida es desconeix en bona part. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Martí I, va llegar una important sèrie de cartes cartogràfiques sent la més notable el famós Atles Català de 1375 en la consecució de la qual va rebre l'ajuda del seu fill Jafudà Cresques. Va treballar al servei de Carles V, rei de França per a qui va elaborar, a banda de l'Atles Català, nombroses cartes portolanes i cartografia diversa. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391, va ser mestre de les cartes nàutiques de la Corona d'Aragó. Abraham Cresques va morir en una data i població desconegudes el 1387.




Parlem de Música...

Johannes Cornago (Cornago?, c.1400 - Burgos?, c.1474) va ser un compositor espanyol. Es creu es va formar a la Catedral de Santa Maria de la Vega de Tarazona entre els anys 1420 i 1429. També es dedueix que va ser la mateixa persona per nom Johannes Eximii de Cornago de la Diòcesis de Calahorra sota protecció del Papa Martí V. El 1449 va obtenir el grau en teologia de la Universitat de París i a partir de l'abril del 1453 va servir al rei Alfons I de Nàpols on va consolidar la seva carrera com a compositor. A partir del 1455 se'l cita com a franciscà rebent un salari anual de 300 ducats. Els darrers anys va treballar com a cantant de la cort de Ferran el Catòlic. Cornago és considerat com un dels primers compositors espanyols de qui s'ha conservat una part important del seu repertori format per la Missa'Ayo visto lo mappamundi', un motet i 11 cançons. Es creu va morir a Burgos en una data posterior al 1474.

OBRA:

Latin:
Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’
Patres nostri peccaverunt, 4vv

Other:
¿Donde stas que non te veo?;
Gentil dama non se gana (also with added 4th voice);
Infante no es nascido [= Señora qual soy venida];
Moro perche non day fede;
Porque mas sin duda creas;
Pues que Dios te fizo tal (3 versions);
¿Qu’es mi vida preguntays? (also arr. 4vv by Ockeghem);
Segun las penas me days;
Señora qual soy venida;
Yerra con poco saber
Morte o merce (2 versions);
Non gusto del male

Font: En català: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) En castellano: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) In english: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els anys passen i la quantitat de compositors recuperats ja em resulta ingovernable, no obstant, crec que avui és un d'aquells dies especials, no tant per ser pròpiament diumenge amb la "missa nostra de cada dia", sinó per les singularitats pròpies del nostre protagonista. D'entrada, pels quasi 600 anys que separen el seu cosmos del nostre; també per ser probablement l'autor més pretèrit del qual n'he parlat fins avui i, finalment i col·lateralment, per fer-me d'enllaç amb la pintura del dia, referida en aquest cas a un dels monuments de la cartografia antiga en l'extens i ben documentat, tot i les enormes dificultats d'aleshores, Atles del que fins en aquell temps era la totalitat del món conegut. Alhora, i amb la suma d'aquests arguments, recuperar una missa per nom Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’ sembla un regal diví i al·legòric musical de la nostra entrada. En tot cas, desconec si Johannes Cornago, ciutadà possiblement espanyol nascut a l'entorn del 1400, va quedar tant meravellat per aquesta fantàstica obra d'Abraham Cresques que li va dedicar una missa al seu honor. Tot és possible si bé en aquest cas improbable, i més tenint en compte que Cornago va realitzar aquesta missa paròdia en base a un motet anònim d'origen sicilià per nom ‘Ayo visto lo mappamundi’ i que també escoltarem. Pel que fa a la missa, de data desconeguda, Cornago demostra un detallat domini de l'escriptura contrapuntística de l'escola francoflamenca de Johannes Ockeghem a qui probablement va conèixer i admirar durant la seva estada formativa a París. Obra a capella de principi a fi, va ser també una de les primeres misses en clara estructura en cantus firmus, esquema musical característic d'Itàlia però també conegut i utilitzat a França i fins i tot a Anglaterra. En tot cas, sembla que aquesta missa va ser representada el 8 d'abril de 1455, dia de la coronació de Calixt III com a Papa de l'Església Catòlica. El Renaixement va ser una època irrepetible i artísticament brillant i avui la delicadesa d'aquesta preciosa missa així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

JUST, Johann August (c.1750-1791) - Klaviertrios Op. 2 (c.1770)

$
0
0
William Beechey - Portrait of a Boy (c.1790)
Obra de William Beechey (1753-1839), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

William Beechey (Burford, 12 de desembre de 1753 - London, 28 de gener de 1839) va ser un pintor anglès. Fill de William Beechey i Hannah Read, es va quedar orfe de ben petit i va anar a viure, juntament amb els seus germans, amb el seu oncle Samuel. Ben aviat va mostrar un interès per la pintura sent admès a la Royal Academy Schools el 1772. I si bé el seu oncle va procurar persuadir-lo de dedicar-se a la pintura, Beechey va començar la seva carrera com a pintor de retrats a petita escala. Entre els anys 1782 i 1787 va viure a Norwich, ciutat on va treballar en pintures d'altres formats. El 1787 va tornar a Londres on va realitzar nombrosos retrats entre ells el de la reina Carlota el 1793. Gràcies a aquest treball, va ser nomenat pintor oficial. També el 1793 va ser admès com associat de la Royal Academy of Arts de Londres. Com a pintor es va especialitzar en retrats de la reialesa i de persones famoses del seu temps. Va viure gran part de la seva vida a Londres, ciutat on va morir el gener de 1839.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: William Beechey (1753-1839) - Altres: William Beechey (1753-1839)



Parlem de Música...

Johann August Just (Gröningen, c.1750 - Den Haag, desembre de 1791) va ser un violinista, clavecinista i compositor alemany. Es creu es va formar amb Kirnberger a Berlin i posteriorment amb Schwindl a La Haia. A l'entorn del 1767 va servir a la cort de Guillem V d'Orange i Nassau com a músic de la princesa Wilhelmine en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Es creu que va visitar Londres ja que diversos dels seus treballs van ser publicats o reimpressos allà. Com a compositor va publicar obra teatral, cançons, concerts i obra de cambra. Va morir a La Haia el desembre de 1791.

OBRA:

published in The Hague or Amsterdam unless otherwise stated

Vocal secular:

De Koopman van Smyrna (Spl), ov., songs pubd separately;
Der gute Fürst und der Edelknabe (Spl, 3), A-Wgm, ov. arr. hpd/pf, vn, 2 hn;
De Sympathie (Spl), music lost;
Günther von Schwarzburg (Spl), cited in EitnerQ, doubtful;
6 Lieder, B/A, gui, op.3 (Frankfurt, n.d.), doubtful;
cant., 4vv, insts, D-Bsb;
Whitsun cant., cited in GerberL, lost

Instrumental:

Orch:
A Concerto for … the Violin (London, c1772);
6 Concerts, hpd, orch, op.4 (London, c1775);
6 Overtures, op.8 (London, c1779);
[3] Concertos, hpd, orch, op.10 (1780)

Kbd solo (sonatines/divertissements):
6, op.3 (1770);
6, op.11 (1780);
6, hpd/pf 4 hands, op.12 (1781), 2 ed. W. Hillemann (Mainz, 1950);
8, op.16 (1787)

Kbd, vn (divertissements/sonatas/sonatines):
6, op.1 (c1769);
6, op.4 (c1773), as op.5 (London, c1776);
6, op.6 (1776);
6, op.7 (c1778);
6, op.8 (c1778);
6, op.14 (1786)

Other chbr:
6 sonatas, hpd, vn/fl, opt. vc, op.2 (c1770);
6 duettinos, 2 fl/vn (c1779);
6 trios, hpd/pf, fl/vn/va, vc, op.13 (1781);
8 sonatines, 2 vn, op.15 (1787);
6 duos, 2 vn/fl, op.17 (1790/R)
Variations and other small kbd pieces

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann August Just (c.1750-1791) - Altres: Johann August Just (c.1750-1791)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Just was described by Gerber as being among ‘the best keyboard players in the new manner’. His compositions are largely for keyboard, but he also wrote at least three Singspiele, of which De Koopman van Smyrna was performed in German translation in Bonn and Frankfurt in 1783. The style of the Singspiele resembles the popular works of J.A. Hiller, but they also share characteristics with current Parisian comedies. The keyboard works are marked by their frankly pedagogic orientation and include many sonatinas and divertimentos; use of the latter title, two-part writing and other points of style suggest the possible influence of the widely circulated keyboard music of Wagenseil. Keyboard publications include variations on popular songs; one set (1773) used ‘Lison dormait dans un bocage’ from Dezède’s Julie. (It was later similarly used by Mozart in his nine variations k264.) Just’s simple pieces generally possess refinement and charm and are still attractive teaching material. At a time when the piano was coming into vogue his teaching collections continued to specify the harpsichord. Many sets include fashionable violin accompaniments, but in op.6 the violin is obbligato and a true concertante equality between the instruments often results. Fétis’s attribution to Just of the keyboard method New and Compleat Instructions for the Harpsichord, Piano-Forte or Organ (London, c1798) has not been verified but is reinforced by Just’s lifelong concern with didactic materials and by selections in it entitled ‘The Prince’s Favourite’ and ‘Stadtholder’s Minuet’. (A possible alternative compiler is the court pianist J.A. Colizzi.)

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Trio 1790
JPC: Justin August Just: Klaviertrios op.2 Nr.1-6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Just - Piano Trios Op.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BÜCHNER, Ferdinand (1823-1906) - Flute Concerto No.1 (1893)

$
0
0
Joseph Noel Paton - The Quarrel of Oberon and Titania (1849)
Obra de Joseph Noel Paton (1821-1901), pintor escocès (1)


- Recordatori de Ferdinand Büchner -
En el dia de la celebració del seu 193è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joseph Noel Paton (Wooer's Alley, 13 desembre 1821 - Edinburgh, 26 de desembre de 1901) va ser un pintor escocès. Provinent d'una família de teixidors, va seguir la feina familiar per poc temps. Ben aviat va mostrar interès per l'art i va estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres el 1843. Allà va rebre la influència de l'estil prerafaelita i es va convertir en un pintor de temàtica històrica, fantàstica, religiosa i al·legòrica. El 1844 va exposar la seva primera obra, Ruth rebusca. A partir d'aquí va seguir exposant amb regularitat fins assolir diversos premis amb les obres La disputa entre Oberón i Titània (1846) i La reconciliació d'Oberón i Titània (1847). A partir del 1850 va ser membre de la Reial Acadèmia Escocesa. El 1858 es va casar amb Margaret Gourlay Ferrier (1832-1900) i va tenir set fills. Noel Patin també va ser autor d'obra poètica i escultòrica i el 1867 va ser condecorat amb el títol de cavaller reial. Va morir a Edimburg el desembre de 1901.

Font: En català: No disponible En castellano: Joseph Noel Paton (1821-1901) In english: Joseph Noel Paton (1821-1901) - Altres: Joseph Noel Paton (1821-1901)



Parlem de Música...

Ferdinand Büchner (Bad Pyrmont, 13 de desembre de 1823 - Moscow, 1906) va ser un flautista i compositor alemany. Es va formar inicialment en flauta amb el seu pare qui en aquell temps formava part de la vida musical de Bad Pyrmont. Poc després va rebre formació del flautista Christian Heinemeyer abans de traslladar-se a Londres on va fer la seva primera aparició pública amb només 13 anys. El 1847 es va traslladar a Berlín on hi va treballar durant tres anys. El 1850 va viatjar a Rússia on va participar com a intèrpret a Sant Petersburg en nombroses ocasions. El 1856 va viatjar a Moscou on va ser nomenat flautista principal del Teatre Bolxoi en un càrrec que va preservar fins al final de la seva vida. També va ser professor de flauta al Conservatori de Moscou. Com a compositor va publicar vuit concerts de flauta i nombrosa obra de cambra. Va morir a Moscou el 1906.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ferdinand Büchner (1823-1906) - Altres: Ferdinand Büchner (1823-1906)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The liner notes on the composers are nearly more interesting than the concerti themselves, which are in an event very tuneful creations. Edouard Dupuy (or Jean-Baptiste-Édouard Du Puy c.1770-1822) lived one heck of a life; though he sang the title role in the Danish premiere of Don Giovanni (Mozart!), he was also expelled from several kingdoms and countries for a curious mix of affairs and lapses in common sense. Büchner (1825-1912) was completely different. Born in Germany three years after the death of Dupuy – he went on to live an astonishing 62 years in Russia, becoming principal flute of the Imperial Theater and the first professor of flute at the Moscow Conservatory. The two Romantic-period concertos here aren't exactly forgotten masterpieces, but I imagine that flautists will be more than happy to make their acquaintance. The Dupuy is in a minor key, but is largely a happy and enjoyable work. The orchestration holds little innovation but manages to have impressive moments here and there. The songful slow movement is typically elegant and is capably handled by soloist and orchestra. I had not heard of Ginevra Petrucci, but the twenty-something virtuoso has a lovely tone and captures the whimsical spirit of this music very well. 

In an age where youthful players have to play "the same old stuff", it's especially gratifying to see a young artist supported by a label such as Brilliant Classics in exploring unusual repertoire for her instrument. The Finale finds Petrucci having fun and simply enjoying the myriad runs and trills that are rather unimaginatively scattered between equally unimaginative orchestral fanfares. Whatever my subjective opinions, this has to be a hoot – pardon the pun – to play, and the accompaniment is at least well-conducted and committed. The Büchner is at once more arresting, with a darker and more imposing orchestral framework. It's again not the most innovative writing in the world, but the flute part is pretty special. Compared to the Dupuy, the solo line features greater emotional depth and is more inventive, even if the music doesn't retain its gritty outlook for more than a few minutes. Petrucci correctly recognizes that the piece has greater range, and explores both the playful and serious moments throughout the work equally well. Maurizio Ciampi's job is to keep the music moving, and that's exactly what he does. Although the orchestra doesn't have much to do, they do their job, too. The flute isn't obnoxiously spotlighted, Ginevra Petrucci's good looks aren't needlessly exploited, and the sound is very good. Flute players and those who appreciate the evolution of the Romantic concerto will both find this a worthy – if not entirely mandatory – purchase.

Brian Wigman (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ginevra Petrucci (flute); Orchestra I Pomeriggi Musicali; Maurizio Ciampi
AMAZON: Romantic Flute Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Romantic Flute Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Hebt an, ihr Chöre der Freuden

$
0
0
Pierre Subleyras - The duke of Saint Aignan investing Girolamo Vaini, prince of Cantalupe and duke of Selci, with the insignia of a knight of the Holy Spirit (1737)
Obra de Pierre Subleyras (1699-1749), pintor francès (1)


- Recordatori de Carl Philipp Emanuel Bach -
En el dia de la commemoració del seu 228è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre Subleyras (Saint-Gilles, 25 de novembre de 1699 - Roma, 28 de maig de 1749) va ser un pintor francès que es va establir permanentment a Roma després de guanyar el Prix de Rome el 1727. Va pintar temes diversos en un estil principalment neoclàssic, incloent retrats i natures mortes, si bé el més destacat van ser els seus quadres religiosos, d'esperit més seriós que la majoria de les obres franceses del període rococó. La seva obra més famosa va ser la Missa de Sant Basili, pintada per a la Basílica de Sant Pere i conservada actualment a Santa Maria degli Angeli. Aquest enorme quadre va ser molt celebrat quan es va exposar el 1748. L'any següent va morir a Roma. Posteriorment va ser oblidat, però una important exposició de la seva obra a París i Roma del 1987 va contribuir a restablir la seva reputació com a un dels més destacats pintors francesos de la seva època.

Font: En català: No disponible En castellano: Pierre Subleyras (1699-1749) In english: Pierre Subleyras (1699-1749) - Altres: Pierre Subleyras (1699-1749) 



Parlem de Música...

Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 - Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un organista i compositor alemany i una de les figures més influents del segle XVIII. El tercer fill de Johann Sebastian Bach, als 10 anys va ingressar a l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig, de la que l'any 1723 el seu pare n'havia esdevingut cantor, i va continuar la seva educació com a estudiant de jurisprudència a les universitats de Leipzig (1731) i Frankfurt de l'Oder (1735). El 1738, amb 24 anys, va obtenir el grau, però va decidir abandonar la carrera de Dret per emprendre el camí de la música. Pocs mesos després va obtenir un lloc al servei de Frederic II de Prússia "Frederic el Gran", príncep hereu de la corona. Quan Frederic va ascendir al tron, l'any 1740, Carl Philipp va esdevenir membre de la cort reial. En aquest temps va ser un dels més reputats instrumentistes de teclat d'Europa, mèrit establert arran de la composició de dues sèries de sonates que va dedicar respectivament a Frederic el Gran i al gran duc de Württemberg. L'any 1746 va assolir el lloc de músic de cambra, i durant 22 anys va compartir amb Carl Heinrich GraunJohann Joachim Quantz, i Johann Gottlieb Naumann el continu favor del rei. Mentre va viure a Berlín, va compondre un Magnificat (1749), en el que va mostrar una influència del seu pare major del que era habitual en les seves altres obres; una cantata de Pasqua (1756); diverses simfonies i obres concertants; almenys tres volums de cançons; i unes poques cantates seculars i altres peces. Però la seva obra principal va estar dedicada al clavicèmbal, instrument pel que va compondre 200 sonates i altres peces, incloent-hi la col·lecció Mit veränderten Reprisen (1760-1768).

A més, es va situar com un dels teòrics capdavanters de l'instrument a Europa, amb l'edició del tractat Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, que l'any 1780 ja havia assolit una tercera edició, i que va posar les bases per als futurs treballs teòrics de Muzio Clementi i Johann Baptist Cramer. Va ser un dels compositors més representatius del empfindsamer Stil (estil expressiu) alemany que posava en relleu contrastos emocionals i anticipava trets representatius de l'estil clàssic. El seu Assaig sobre el veritable art de tocar instruments de tecla (dos volums, 1753-1762) és un important tractat que ens mostra la tècnica i forma de tocar durant el període barroc (les notes escrites en les partitures no sempre indiquen tot el que el compositor pretenia). L'any 1768 Bach va succeir a Georg Philipp Telemann com Kapellmeister a Hamburg, i com a conseqüència d'aquesta nova ocupació va començar a mostrar més dedicació a la música religiosa. L'any següent va compondre el seu oratori Die Israeliten in der Wüste, una obra remarcable no només per la seva gran bellesa sinó per ser una les majors influències de l'oratori Elies (Elijah) de Felix Mendelssohn. A més, entre 1769 i 1788 va compondre 20 obres sobre La Passió, i al voltant de 70 cantates, lletanies, motets, i altres peces litúrgiques. Al mateix temps, el seu geni per a la composició instrumental es va veure estimulat per la carrera de Joseph Haydn. Possiblement, la frase "Bach és el pare, nosaltres els fills", atribuïda a Mozart és el testimoni més eloqüent de la importància i de la influència de Carl Philipp Emanuel Bach al llarg de tota la seva vida. Va morir a Hamburg el desembre de 1788.

OBRA:

Vocal secular:

Secular arias and cantatas:
3 arias: Edle Freiheit, Götterglück; Himmelstochter, Ruh der Seelen; Reiche bis zum Wolkensitze: T, 2 fl, bc
Thirsis, willst du mir gefallen (Phillis und Thirsis) (J.E. Schlegel), S, S, 2 fl, bc, 1765 (Berlin, 1766)
Freude, du Lust der Götter (Der Frühling), cant., T, str, after 1760 [orch version of h688, see ‘Songs, motets and chorales’]
Als einem Frühlingsabende (Die Grazien) (H.W. von Gerstenberg), cant., S, kbd (Lübeck, 1789)
Sie liebt, mich liebt die Auserwählte (Selma) (J.H. Voss), S, 2 fl, str, after 1775
Fürsten sind am Lebensziele, aria, S, str, 1785, lost
D’amor per te languisco, arietta, S, 2 fl, bc
Reisst euch los, bekränte Sinnen, aria, S, ?orch, by 1734, frag., doubtful [= bwv224]

Songs with keyboard or continuo
[20] Oden mit Melodien (Berlin, 1762) [incl. 3 in Samlung verschiedener und auserlesener Oden, ii–iv (Halle, 1741–3)]
La Sophie, by 1768
[55] Geistliche Oden und Lieder (C.F. Gellert), 1757 (Leipzig, 1758)
Freude, du Lust der Götter und Menschen (C.M. Wieland), in Drey verschiedene Versuche eines einfachen Gesanges für den Hexameters (Berlin, 1760) [also arr. S, orch, see ‘Secular arias and cantatas’, h723]
3 songs: Das Privilegium (N.D. Giseke); Die Landschaft; Belinde (K.W. Müller): in Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765)
Zwölf geistliche Oden und Lieder als ein Anhang zu Gellerts geistliche Oden und Lieder (Leipzig, 1764)
Bachus und Venus (H.W. von Gerstenberg), in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)
Der Wirt und die Gäste (J.W.L Gleim) (Berlin, 1766), rev. later
[21] Neue Lieder-Melodien nebst einer Cantate (Lübeck, 1789) [incl. Die Grazien h735, see ‘Secular arias and cantatas’]
13 songs in Unterhaltungen (Hamburg, 1768–70)
6 songs (B. Münter) in Balthasar Münters 1. Sammlung geistlicher Lieder (Leipzig, 1773)
Klagelied eines Bauren (J.M. Miller)
[42] Psalmen mit Melodien (J.A. Cramer) (Leipzig, 1774)
Auf den Flügeln des Morgenrots (C.F. Cramer)
Die Trennung (J.J. Eschenburg, after P. Metastasio)
[30] Geistliche Gesänge mit Melodien (C.C. Sturm) (Hamburg, 1780)
[30] Geistliche Gesänge mit Melodien, ii (Sturm) (Hamburg, 1781)
Die Alster (F. von Hagedorn); Harvstehude (von Hagedorn): after 1768, lost
12 songs in Freymaurer-Lieder mit ganz neuen Melodien von der Herren Capellmeister Bach, Naumann und Schulz (Copenhagen and Leipzig, 1788) [also attrib., erroneously, to W.F.E. Bach]
Kommt, lasst uns seine Huld besingen (J.A. Cramer)
Die Schönste soll bei Sonnenschein
Allgütiger, gewohnt Gebet zu hören [another version of h700]
Also 12 songs in various Musenalmanachs (1775–82): h731–2, 736–8, 739·5, 744, 746, 750–51, 753–4 (w202/F–L).

Vocal religiosa:

Oratorios and passions
Ich freue mich des, das mir geredet ist, orat, 2 Dec 1736, for consecration of the Unterkirche, Frankfurt an der Oder, lost
Die Israeliten in der Wüste (D. Schiebeler), orat, 1 Nov 1769 (Hamburg, 1775)
Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu (C.W. Ramler), orat, 1774, rev. by 1778 (Leipzig, 1787); ed. G. Darvas (Adliswil, c1975)
Du Göttlicher, Passion cant. (A.L. Karsch, C.D. Ebeling and J.J. Eschenburg), 1770, rev. by 1772, rev. later; based on h782; ed. H.-J. Irmen (Vaduz, c1982)
St Matthew Passion, 1769, ?inc.
St Mark Passion, 1770, inc., based on G.A. Homilius: St Mark Passion
St Luke Passion, 1771, frag., incl. movt by G. Benda
St John Passion, 1772
St Matthew Passion, 1773, frag.
St Mark Passion, 1774, frag.
St Luke Passion, 1775, frag.
St John Passion, 1776, frag.
St Matthew Passion, 1777, frag.
St Mark Passion, 1778, frag.
St Luke Passion, 1779, frag.
St John Passion, 1780, frag.
St Matthew Passion, 1781, inc.
St Mark Passion, 1782, frag.
St Luke Passion, 1783, frag.
St John Passion, 1784, frag.
St Matthew Passion, 1785, frag.
St Mark Passion, 1786, frag.
St Luke Passion, 1787, frag.
St John Passion, 1788, frag.
St Matthew Passion, 1789
Hebt an, ihr Chöre der Freude, orat – Der Trommeln Schlag, serenata (C.W. Alers), 7 Sept 1780
Schallt Jubel, orat – Schlagt die Trommel, wirbelt Freude, serenata (Alers), 4 Sept 1783; music of orat lost

Sacred latin:
Magnificat, by 25 Aug 1749, rev. later; alternative version of ‘Et misericordia’, ?c1780–82; ed. G. Darvas (Adliswil, c1971)
Veni Sancte Spiritus, S, S, bc, after 1768
Antiphonia, 4vv; Amen, 4vv: after 1768, lost
Sanctus, after 1768
Veni Sancte Spiritus, after/?by Telemann, twv3:84

Sacred cantatas and choruses:
Er lebt! Ihm tönen unsre Lieder (Freudenlied for F.L.C. Cropp), (P.L. Cropp), 1785
Heilig, SATB, SATB, 2 ob, bn, 3 tpt, timp, str, bc, 1776 (Hamburg, 1779)
Morgengesang am Schöpfungsfest (F.G. Klopstock), 1783 (Leipzig, 1784)
4 Oster-Musik: Gott hat den Herrn auferweckt (L. Cochius), Easter 1756, rev. later; Jauchzet, frohlocket [partly from bwv2481], Easter 1778; Nun danket alle Gott, Easter 178; Anbetung dem Erbarmer, Easter 1784
2 Michaelis-Musik: Den Engeln gleich, St Michael 1769; Ich will den Namen des Herrn preisen, St Michael 1772
?Weihnachts-Musik: Ehre sei Gott in der Höhe, Christmas ?1772 [also for St Michael 1782]
Michaelis-Musik: Siehe! Ich begehre deiner Gerechtigkeit, St Michael 1775 [incl. aria ‘Sing ihm voll Rührung’ w212]
Michaelis-Musik: Der Frevler mag die Wahrheit schmähn, Christmas 1785 [incl. Heilig h778]
Weihnachts-Musik: Auf schicke dich, Christmas 1775
4 Weihnachts-Musik: Die Himmel rühmen die Ehre Gottes, Christmas c1770, music lost; 3 others, Christmas 1782, 1784, 1786, lost
15 inauguration cants., 1769–87, music mostly lost
Versammelt euch dem Herrn zu Ehren, for completion of the tower of St Michael, 31 Oct 1786 [incl. Heilig h778], lost
6 celebratory cantatas, 1765–85, lost
Spiega, Ammonia fortuna, chorus for visit of Gustav III of Sweden, Hamburg, 1770
Mein Heiland, meine Zuversicht, chorus for Trinity X, 5 Aug 1787
Wer ist so würdig als du (J.A. Cramer), chorus, Easter 1780, ? used earlier
Zeige du mir deine Wege (Cramer), chorus for Trinity VIII, 20 July 1777
Lass mich nicht deinen Zorn empfinden (Cramer), chorus, 1775 [after h733.13; used in St Matthew Passion h798]
Gott, dem ich lebe, des ich bin (C.C. Sturm), chorus
2 choruses: Amen, Lob und Preis und Stärke (Sturm) for Quasimodogeniti, 27 April 1783; Leite mich nach deinem Willen (B. Münter) for Quasimodogeniti, ? 27 April 1783
Meine Lebenszeit verstreicht, funeral music for M.H. Schele, Dec 1774 [incl. w228], frag.
Meinen Leib wird man begraben, funeral music for J. Luis, Feb 1788 [incl. w229], frag.
Merkt und seht, chorus, ?1780s
Wedding cant. for J.S. Ungnad and A.E. Thiele, 18 Jan 1736, lost
Birthday cant. for Crown Prince Friedrich of Prussia, 24 Jan 1737, lost
Frankfurt, lass in vollen Chören, cant. for visit of Friedrich Wilhelm I and Sophia Dorothea Maria of Prussia, 18 March 1737, music lost
Entdeckt durch tausend frohe Töne, cant. for visit of Friedrich Wilhelm I, Nov 1737, lost
Vater, deines Sohnes Geist, cant., ? Hamburg, 1770 [perf. with h829]
Oster-Kantate, Ist Christus nicht auferstanden, Easter 1771, lost
Freuet euch, ihr Kinder Zions (C.H.E. Müller), inauguration cant. for J.M. Müller and J.A.G. Schetelig, Hamburg, 7 Nov 1773, music lost
Funeral music for V. Rumpf, March/April 1781 [incl. h833 and movt from h856 (anon.)], frag.
Funeral music for F. Doormann, 7 Sept 1781, music lost
Funeral music for A. Schulte, 10 Jan 1786, lost

Motets:
2 pss (J.A. Cramer): Warum versammeln sich und dräuen, S, A, T, B; Wenn ich zu dir in meinen Ängsten flehe, S, A, bc
4 motets: Gedanke, der uns Leben gibt (Gellert), S, A, B, bc; Oft klagt dein Herz, wie schwer es sei (Gellert), S, A, T, B, bc; Gott, deine Güte reicht so weit (Gellert), S, A, bc; Dich bet ich an, Herr Jesu Christ (Sturm), S, A, T, B, bc: arrs. of h686.30, 53, 9, 752.3

Chorales:
Wo Gott zum Haus nicht gibt
Zwey Litaneien aus dem Schleswig-Holsteinischen Gesangbuch, 1785 (Copenhagen, 1786); ed. in SBA
[14] Neue Melodien zu einigen Liedern des neuen Hamburger Gesangbuches (Hamburg, 1787): texts mainly by Gellert; nos.3, 6, 13 also with orch
[10] Choräle (H.E. zu Stolberg-Wernigerode) (Wernigerode, 1767)
Naglet til et Kors paa Jorden (B.J. Sporon), in Kirke-Melodierne til den 1778 udgangne Psalmebog (Copenhagen, 1781)
3 chorales: Erheb, erheb, o meine Seele; Des Ewigen und der Sterblichen Sohn; Von ganzem Herzen rühmen wir: in Vollständige Sammlung der Melodien … des neuen allgemeinen Schleswig-Holsteinischen Gesangsbuch (Leipzig, 1785)

Instrumental:

Orchestral:

Solo concertos and sonatinas:
Conc., C, hpd solo (1765) [see ‘Solo keyboard’]; facs. in B ii
Conc., a, hpd, str, 1733, rev. c1740 and 1744
Conc., E , hpd, str, 1734, rev. 1743; early version (Paris, c1761)
Conc., G, hpd, str, 1737, rev. 1745
Conc., G, hpd, str, 1738
Conc., c, hpd, str, 1739, rev. 1762
Conc., g, hpd, str, 1740, rev. later
4 concs., A, A, G, B , hpd, str, 1740–42
Conc., D, hpd, str, 1743 (Nuremberg, 1745)
2 concs., F, D, hpd, str, 1744; listed as fl. conc. in Ringmacher catalogue (Berlin, 1773)
Conc., E, hpd, str, 1744 (Berlin, 1760), rev. later; also with 2 hn
7 concs., e, G, d, D, A, C, a, hpd, str, 1745–7
Conc., d, fl/hpd, str, 1747, rev. later; also with 2 hn
2 concs., d, e, hpd, str, 1748
Conc., B , hpd, str, 1749 (Nuremberg, 1752)
Conc., a, vc/fl/hpd, str, 1750; 431 ed. U. Leisinger (Monteux, c1992)
Conc., D, hpd, 2 hn, str, with 2 fl, 2 ob, 2/?3 tpt/hn, timp ad lib, 1750
Conc., B , vc/fl/hpd, str, 1751
Conc., A, vc/fl/hpd, str, 1753
4 concs., b, c, g, F, hpd, str, 1753–5
Conc., G, org/hpd/fl, str, 1755
Conc., E , org/hpd, str, 1759; also with 2 hn
Conc., B , hpd, str, 1762
Conc., c, hpd, 2 hn, str, 1762; ed. E.N. Kulukundis and P.G. Wiley, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xv (Oxford, 1989)
Sonatina, D, hpd, 2 fl, str, 1762, rev. later; also with 2 hn
2 sonatinas, G, G, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1762; 451 ed. P.G. Wiley and C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xxiii (Oxford, 1992)
Sonatina, F, hpd, 2 fl, str, 1762 [also with 2 hn]; ed. P.G. Wiley and C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xxiii (Oxford, 1992)
Conc., F, hpd, 2 fl, str, 1763; ed. E.N. Kulukundis and P.G. Wiley, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xv (Oxford, 1989)
Sonatina, E, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1763
2 sonatinas, D, C, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1763
Sonatina, C, hpd, 2 fl, str, 1763 (Berlin, 1764), rev. later; also with 2 hn
Sonatina, F, hpd, 2 fl, str, 1764 (Berlin, 1764), rev. later; also with 2 hn
Sonatina, E , hpd, 2 fl, str, 1764 (Berlin, 1766), rev. later; also with 2 hn
Conc., B , ob/hpd, str, 1765
Conc., E , ob/hpd, str, 1765
Conc., E , hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1769
Conc., F, hpd, 2 hn, str, 1770 [also for kbd solo, h242; facs. in B iv]
Sei concerti, F, D, E , c, G, C, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1771–2 (Hamburg, 1772)
2 concs., G, D, hpd, 2 hn, str, 1778

Double concertos and sonatinas:
Conc., F, 2 hpd, 2 hn, str, 1740; ed. G. Kiss (Hamburg, c1988)
Sonatina, D, 2 hpd, 2 fl, 2 ob, bn, 3 tpt, 2 hn, str, 1762; also for 1 hpd, 2 fl, str, h480, 480·5
Sonatina, B , 2 hpd, 2 fl, str, 1763; also for 1 hpd, 2 fl, str, D-LEm
Conc., E , hpd, pf, 2 fl, 2 hn, str, 1788

Symphonies:
Sinfonie, G, str, 1741; GH, kbd red., 1745, h45 (w122.1), facs. in B iv
Sinfonia, C, str, 1755, rev. later; also with 2 fl, 2 hn
Sinfonia, F, str, 1755, rev. later; also with 2 fl, 2 bn, 2 hn; GH, kbd red., h104 (w122.2), by ? F.W. Marpurg, in Raccolta delle megliore sinfonie (Leipzig, 1761), facs. in B iii
Sinfonia, D, str, 1756, rev. later; also with 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp; GH
2 sinfonias, e, e, str, 1756 (Nuremberg, 1759), rev. later; kbd red. listed as h115 (w122.3), unrealized
Sinfonia, E , str, 1757, rev. later; also with 2 ob, 2 hn; GH
Sinfonia, G, str, 1758, rev. later, also with 2 ob, 2 hn; GH, kbd red. w122.4 (= h191; w112.13) in Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765)
Sinfonia, F, str, 1758 [not in NV], rev. ?1762, also with 2 fl, 2 hn; GH, kbd red., 1766, h227 (w122.5), in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770), facs. in B iii
Sei sinfonie, G, B , C, A, b, E, str, for G. van Swieten
[4] Orchester-Sinfonien, D, E , F, G, 1775–6 (Leipzig, 1780)
Sinfonia, str, c1751, collab. Count Ferdinand of Lobkowitz [cf NV, 65], lost
Sinfonia, G, str, by 1766, listed in Breitkopf catalogue, 1766, doubtful, lost
Sinfonia, C, by 1766, S-Skma, listed in Breitkopf catalogue, 1766, doubtful
Sinfonia, F, str, by c1766, D-Bsb, doubtful

Miscellaneous:
2 minuets, C, C, 2 fl, 2 bn, 3 tpt, timp, 2 vn, bc, in Musikalisches Mancherley (Berlin, 1762)
2 minuets, D, D, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
Minuet, G, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
5 minuets, G, G, G, F, D, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
2 minuets, D, D, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 tpt, timp, str

Chamber:

Solos:
Sonata, G, fl, bc, ? by 1735
Solo, g, ob, bc, ? by 1735, rev. later
Sonata, G, fl, bc, 1735
Sonata, e, fl, bc, 1737
Sonata, B , fl, bc, 1738, rev. 1746
3 sonatas, D, G, a, fl, bc, 1738–40
Sonata, D, fl, bc, 1740, rev. 1747
Solo, g, vc, bc, 1740, rev. 1769, lost
2 solos, C, D, va da gamba, bc, 1745–6
Sonata, a, fl, 1747 (1763); ed. M. Nastasi (Vienna, c1986)
Solo, G, harp, 1762 (facs. (Utrecht, c1996))
Sonata, G, fl, bc, 1786

Trios, quartets:
Sonata, D, kbd, vn, 1731, rev. 1746
Sonata, d, kbd, vn (or fl, vn, kbd), 1731, rev. 1747
Sonata, C, kbd, vn/fl (or fl, vn, kbd), 1745
Sonata, D, kbd, fl (or fl, vn, bc), 1747
Sonata, E, kbd, fl (or 2 fl, bc), 1749
Sinfonia, D, kbd, vn (or 2 vn, bc), 1754
Trio, G, kbd, fl (or fl/vn, vn, bc), 1754; ed. C. Hill (Monteux, c1986)
Sonata, G, kbd, fl (or fl, vn, bc), 1755; ed. C. Hill (Monteux, c1986)
Sonata, g, kbd, va/va da gamba, 1759
Sonata, F, kbd, vn, 1763
Sonata, b, kbd, vn, 1763
Sonata, B , kbd, vn, 1763
Sonata, c, kbd, vn, 1763
Trio, C, kbd, fl, 1766 [also for 2 hpd, F-Pn]
6 qts, E , E , E , B , E , B , after 1768
3 sonatas, a, G, C, kbd, vn, vc (Leipzig, 1776)
6 sonatas, e, B , C, A, E , e, D, kbd, vn, vc (London, 1776; Amsterdam, c1778)
4 sonatas, e, D, F, C, kbd, vn, vc (Leipzig, 1777) [h534 variations]
Arioso, A, kbd, vn, 1780 [orig. kbd solo]
Fantasie (C.P.E. Bachs Empfindungen), f , kbd, vn, 1787 [orig. kbd solo]
3 qts, a–D–G, kbd, fl, va, 1788
Sonata, A, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Trio, vn, va, bc, c1731, lost [composed under supervision of J.S. Bach]
Sonata, b, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Trio, G, fl, vn, bc, 1731, rev. 1747
Sonata, d, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747 [early version = bwv1036]
Sonata, C, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Sonata, a, kbd, vn (or fl/vn, vn, bc), 1735, rev. 1747
Trio, G, fl, vn, bc, 1747
Sonata, F, fl/vn, vn, bc, 1754
Sonata, e, 2 vn, bc, 1747
Sonata, B , kbd, vn (or fl, vn, kbd), 1748 (Nuremberg, 1751)
Trio (Sangineus und Melancholicus), c, kbd, vn (or 2 vn, bc), 1749 (Nuremberg, 1751)
Sinfonia, a, 2 vn, bc, 1754
Sonata, B , 2 vn, bc, 1754
Trio, B , 2 vn, bc, c1755 [= h588–9]
Trio, F, b fl, va/bn, bc, 1755, rev. later [= h587, 543]
Sonata, d, 2 vn, bc, 1756, rev. later
12 kleine Stücke, G g, e, a, D, D, D, B, D, C, F, d, kbd, fl, vn (Berlin, 1758)
12 … kleine Stücke, e, E, G, g, A, a, D, d, C, c, g, B , kbd, fl, vn (Hamburg, 1770)

Miscellaneous:
Duetto, e, fl, vn, D-Bsb*, in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)
Duetto, d, 2 vn, lost
2 polonoise, F, a, 2 cl, 2 vn, bc
4 polonoise, G, D, C, A, 2 vn, bc (with 2 cl in h608)
6 marches, D, C, F, G, E , D, 2 ob, 2 cl, bn, 2 hn
2 kleine Stücke, a, F, 2 cl, bn, 2 hn, lost
2 marches, F, D, 2 ob, bn, 2 hn
Marche für die Arche, C, 3 tpt, timp, after 1767; ed. H.M. Lewis (Monteux, c1988)
6 sonatas, D, F, G, E , A, C, 2 fl, 2 cl, bn, 2 hn
[30] Stücke für Spieluhren auch Drehorgeln
Duetto, C, 2 cl [= h635, 26–7)
?Marche, ?3 tpt, timp, 1763, lost (? = h621)
Marche, E , tpt, 2 ob, bn, by 1767

Keyboard:

Musikalisches Allerley (Berlin, 1761) [1761]
Musikalisches Mancherley (Berlin 1762–3) [1762]
Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765) [1765]
Kurze und leichte Clavierstücke mit veränderten Reprisen, i (Berlin, 1766) [17661]
Kurze und leichte Clavierstücke mit veränderten Reprisen, ii (Berlin, 1766) [17662]
Musikalisches Vielerley, ed. C.P.E. Bach (Hamburg, 1770) [1770]

Sonatas: printed collections:
Sei sonate per cembalo (Prussian sonatas), F, B , E, c, C, A, 1740–42 (Nuremberg, 1742/R in B i); ed. R. Steglich (Kassel, c1988), ed. in T, 29 ed. in R
Sei sonate per cembalo (Württemberg sonatas), a, A , e, B , E , b, 1742–3 (Nuremberg, 1744/R in B vi); ed. R. Steglich (Kassel, c1987), ed. in T
Sechs Sonaten für Clavier mit veränderten Reprisen, F, G, a, d, B , c, 1758–9 (Berlin, 1760/R in B i); ed. E. Darbellay (Winterthur, 1976), ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), ed. P. Lescat (Courlay, c1992), 126 ed. in HS
Fortsetzung von Sechs Sonaten fürs Clavier, C, B , c, d, G, g, 1758–60 (Berlin, 1761/R in B i); ed. J.M. Rose (Bryn Mawr, PA, 1973), ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), 127–8 ed. in HS
Zweyte Fortsetzung von Sechs Sonaten fürs Clavier, E , d, g, f , E, e, 1744– 62 (Berlin, 1763/R in B i); ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), 50 ed. in SBA, 142 ed. in F, 158 ed. in HS, 37 ed. in R
Sechs leichte Clavier-Sonaten, C, B , a, D, C, F, 1762–4 (Leipzig, 1766/R in B i) [see also h 156–7]; 182 ed. in F
Six sonates pour le claveçin à l’usage des dames, F, C, d, B , D, A, 1765–6 (Amsterdam, 1770/R in B i); ed. K. Johnen (Frankfurt, 1950)
Sechs Clavier-Sonaten für Kenner und Liebhaber, i, C, F, b, A, F, G, 1758–74 (Leipzig, 1779/R in B ii); ed. in K, S, 130, 186–7, 244 ed. in T
Clavier-Sonaten nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, ii: Rondo, C; Sonata, G; Rondo, D; Sonata, F; Rondo. a; Sonata, A: 1774–80 (Leipzig, 1780/R in B ii); ed. in K, 246, 269–70 ed. in T, 246 ed. in S
Clavier-Sonaten nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, iii: Rondo, E; Sonata, a; Rondo, G; Sonata, d; Rondo, F; Sonata, f: 1763–80 (Leipzig, 1781/R in B ii); ed. in K, 173, 208, 247 ed. in T, S, 173, 165 ed. in R
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, iv: Rondo, A; Sonata, G/E; Rondo, E; Sonata, e; Rondo, B ; Fantasia, E ; Fantasia, A: 1779–82 (Leipzig, 1783); ed. in K, 267, 274, 276 ed. in T, 188 ed. in S (inc.)
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, v: Sonata, e; Rondo, G; Sonata, B ; Rondo, c; Fantasia, F; Fantasia, C: 1779–84 (Leipzig, 1785/R in B ii); ed. in K, 282–3 ed. in T, 268, 282 (inc.) ed. in S
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, vi: Rondo, E ; Sonata, D; Fantasia, B ; Rondo, d; Sonata, e; Fantasia, C: 1785–6 (Leipzig, 1787/R in B ii); ed. in K, 286 ed. in HS, 291 ed. in R

Sonatas printed separately:
Sonata, B , 1731, rev. 1744 (1761/R in B iii); ed. in T
Sonata, G, 1739, in Nebenstunden der berlinischen Musen (Berlin, 1762/R in B vi)
Sonata, D, 1740, in F.W. Marpurg: Clavier-Stücke mit einem practischen Unterricht für Anfänger und Geübtere, iii (Berlin, 1763/R in B vi)
Sonata, d, 1744, in Oeuvres mêlées, iii (Nuremberg, 1757/R in B vi); ed. in T
Sonata, E, 1744, in Oeuvres mêlées, iv (Nuremberg, 1758–9/R in B vi); ed. in T
Sonata, f, 1744 (1761/R in B iii); ed. in T, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
Sonata, C, 1744, in Collection récréative, ii (Nuremberg, 1761/R in B vi); ed. in T
Sonata, F, 1748, in Tonstücke für das Clavier vom Herrn C.P.E. Bach und andern classischen Meistern (Berlin, 1762/R in B vi, 2/1774 as C.P.E. Bachs, Nichelmanns und Händels Sonaten und Fugen); ed. in T
Sonata, F, 1749, in Oeuvres mêlées, i (Nuremberg, 1755/R in B vi); ed. in T
Sonata, C, 1749 (1762/R in B iii); ed. in T
Sonata, G, 1750 (1761/R in B iii)
Sonata, e, 1730s, rev. 1751 (1761/R in B iii), ed. in T
Sonata, D, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756/R in B iii)
18 Probestücke in 6 Sonaten, C, d, A, b, E , f, 1753 [exx. for h868, see ‘Theoretical works’]; facs. in B i, vi, 71–5 ed. in T, 75 ed. in R
Sonata, G, 1754 (1762/R in B iii)
Sonata, d, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1757/R in B iii); ed. in T
Sonata, B , 1757, in Oeuvres mêlées, v (Nuremberg, 1759/R in B vi); ed. in T
Sonata, E, 1757, in Oeuvres mêlées, xii (Nuremberg, c1765/R in B vi); ed. in T
3 sonatas, g, G, C, 1757 (1762/R in B iii); 118–19 ed. in T, B, 119 ed. in F
Sonata, a, 1758, in Oeuvres mêlées, xi (Nuremberg, 1765/R in B vi); ed. in T
Sonata, b, 1758, in Collection récréative, i (Nuremberg, 1760/R in B vi); ed. in T
Sonata, d (1765/R in B ii); ed. in T
Sonata, c, 1766, ? rev. later (Leipzig and Dresden, 1785/R in B vi)
Sonata, g, 1766 (1770/R in B iii)
Sonata, F, 1769 (1770/R in B iii)

Sonatas: manuscript:
4 sonatas, F, a, d, e, 1731–3, rev. 1744; 3–5 facs. in B iii, 6 facs. in B iv, 5 ed. in T
6 sonatas, G, G, a, e, D, c, 1734, rev. 1744 and ?c1786; facs. in B iii, ed. K. Johnen (Frankfurt, 1952)
Sonata, e, 1735, rev. 1744; facs. in B iii
5 sonatas, G, E , C, B , A, 1736–8, rev. 1743–4; facs. in B iii, 15 ed. in T, 18 ed. in F
Sonata, g, 1739, rev. later; facs. in B iii, ed. in T, VL
Sonata, G, 1740, rev. later; facs. in B iii
Sonata, b, 1743; facs. in B iii, ed. in T
2 sonatas, D, G, 1744–5; facs. in B iii, 42 ed. in VL, 43 ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
3 sonatas, C, g, F, 1746; facs. in B iii, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995), 46 ed. in F, 47 ed. in T
Sonata, F, c1786 (1746 acc. NV); facs. in B vi, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
2 sonatas, B , F, 1747; ed. in T, R, 51 facs. in B iii, 51 ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995), 52 facs. in B iv
Sonata per il cembalo a due tastature, 1749; facs. in B iii
2 sonatas, G, d, 1748; facs. in B iv, 56 ed in VL, 57 ed. in F
Sonata, d [see also ‘Organ’]; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, a, 1749; facs. in B iv
Sonata, G, 1750; facs. in B iv
Sonata, g, 1752; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, E , 1754; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, E, 1755; facs. in B iv
Sonata, e, 1756; facs. in B iv
Sonata, c, 1757; facs. in B vi, ed. in T
Sonata, A, 1758, rev. later [see also ‘Organ’, h133]; facs. in B vi
Sonata, a, 1759; facs. in B iv, ed. in VL
Sonata, B , 1760; facs. in B iv
2 sonatas, C, C, after 1760 [revs. of h162–3]; facs. in B i
5 sonatas, A, B, e, D, C, 1763; facs. in B iv, 174, 176–8 ed. in T, 176–8 ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, E , 1765; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, A, 1765–6; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
3 sonatas, B , B , E, 1766, rev. later; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, C, 1775; facs. in B iv
Sonata für das Bogenklavier, G, 1783; facs. in B iv, ed. in T, HS
2 sonatas, c, G/a, 1786 [299 based on earlier ww compositions]; facs. in B iv, 298 ed. in T

Variations:
Minuet (from Locatelli’s Sonata op.2 no.10, fl, bc) with 18 variations, G, 1735; facs. in B vi
Minuet with 5 variations, C, 1745; facs. in B v
Arioso with 7 variations, F, 1747; facs. in B v, ed. in VK
Allegretto with 6 variations, C, 1750; facs. in B v, ed. in HL
Variations on Ich schlief, da träumte mir, F, 1752, enlarged later; 17 variations (1761), 7 variations (1770); facs. in B v, ed. F. Goebels (Mainz, c1986)
?8 variations on an Arietta (? by J.F. Agricola), 1760; contribution to set of 22 variations (collab. C. Fasch, ?J.A. Steffan and others), variations 1–17 (1761), 18–22 (1770); facs. in B v
12 variations on Romance: Colin a peine a seize ans, G, 1766; facs. in B v
Arioso with 20 variations, C, after 1775 [based on h534, see ‘Chamber’]; facs. in B v
12 variations on La folia d’Espagne, d, 1778; facs. in B v, ed. in HS
Canzonetta (? by Luise Dorothea of Saxe-Gotha) with 6 variations, F, 1781; facs. in B v
Arioso with 6 variations, A; doubtful, anon. (with 8 variations) in G.S. Löhlein: Clavier-Schule (Leipzig and Züllichau, 1765)
Arioso with 5 variations, A, 1781; see ‘Chamber’, h535

Miscellaneous:
March, D;
Polonoise, g;
March, G;
Polonoise, g;
Marche, E ;
Solo per il cembalo, E : 1730s, in Clavierbüchlein, ii, for Anna Magdalena Bach, bwv Anh.122–5, 127, 129; not listed in NV
Menuet pour le clavessin, C (Leipzig, 1731); facs. in B v
Fantasia and fugue, c; in F.W. Marpurg: Abhandlung von der Fuge (Berlin, 1754); facs. in B v
Fuga a 2, a; in F.W. Marpurg: Abhandlung von der Fuge (Berlin, 1754); facs. in B v)
La Borchward, polonoise, G; La Pott/Lott, tempo di minuet, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); La Böhmer, murky, D; La Gause, F: c1754–5; facs. in B v
La Gleim, rondeau, a; La Bergius, B ; La Prinzette, F: c1754–5, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); 89, 91 facs. in B v, 90 facs. in B vi, 89–90 ed. in R, 91 ed. in HL
L’Hermann, g; La Buchholtz, d; La Stahl, d; L’Aly Rupalich, C: c1754–5 (1762/R in B v); 92 ed. in HL, 94–5 ed. in R, 94 ed. in HS
La Philippine, A;
La Gabriel, C;
La Caroline, a: c1755; facs. in B v, ed. in HL
Fuga a 2, d, by 1755; in F.W. Marpurg: Fugensammlung, i (Berlin, 1758); facs. in B v
Fuga a 3, F, by 1755; in Tonstücke … vom Herrn C.P.E. Bach und andern classischen Meistern (Berlin, 1762, 2/1774 as C.P.E. Bachs, Nichelmanns und Händels Sonaten und Fugen); facs. in B vi
Fuga a 3, A;
Fuga a 3, g;
Fuga a 4, E : all by 1755; 101 in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1757), facs. in B v; 102 in F.W. Marpurg: Clavierstücke mit einem practischen Unterricht (Berlin, 176), facs. in B vi; 101·5 (1765)
Andantino, F; in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst (Berlin, 1760); facs. in B v
La complaisante, B ;
Les langueurs tendres, f;
L’irréssolué, G;
La journalière, c;
La capricieuse, e: c1754–5 (1761/R in B v)
La Louise, D, c1755; facs. in B v
L’Auguste, polonoise, F, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); La Xénophon–La Sybille, C  (1761);
L’Ernestine/La Frédérique, D;
La Sophie, B : c1754–5; facs. in B v, 122 ed. in HL
Fantasia, D;
Solfeggio, G;
Fantasia, B ;
Solfeggio, G;
Fantasia, F;
Solfeggio, G: (1765/R in B ii), 144, 146, 148–9 ed. in VK, 145, 147 ed. in HL
Allegro, solfeggio, C;
Polonoise, g: 1760; 153 ed. in HS
Fantasia, D [ex. for h870, see ‘Theoretical works’]; facs. in B v
Minuet, D;
Alla polacca, a;
Minuet, D;
Alla polacca, g;
Minuet, A;
Alla polacca, D: (1765/R in B ii); 165, 169 ed. in HL, 166, 168, 170 ed. in VK
Minuet, E ;
Polonoise, E : (1762/R in B v)
Conc., C, hpd solo (1765/R in B ii) [orig. intended for kbd, str in D]
Sinfonia, G (1765/R in B ii)
Allegro, G;
Arioso, a;
Fantasia, d;
Minuet, F;
Alla polacca, C;
Allegretto, d;
Alla polacca, D;
Allegretto, A;
Andante e sostenuto, g;
Presto, B ;
Allegro, d: (17661/R in B ii); ed. O. Vrieslander, Kurze und leichte Klavierstücke (Vienna, 1914), ed. O. Jonas (Vienna, 1962)
Minuet, D;
Alla polacca, C;
Minuet, C;
Alla polacca, D;
Minuet, F;
Alla polacca, G: (1762/R in B v); 214–16 ed. in VK
3 solfeggios, c, E , A: (1770/R in B v); ed. in VK, 220 ed. in R
3 fantasias, G, d, g: (1770); 223, 225 facs. in B v, 223–4 ed. in VK
Allegro di molto, d;
Andantino e grazioso, B ;
Presto, c;
Minuet, G;
Alla polacca, D;
Alla polacca, E ;
Fantasia, d;
Allegro, E;
Allegretto, A;
Andante, C;
Poco allegro, e: (17662/R in B ii); ed. O. Vrieslander, Kurze und leichte Klavierstücke (Vienna, 1914), ed. O. Jonas (Vienna, 1962), 234 ed. in R
Clavierstück für die rechte oder linke Hand allein, A; facs. in B v, ed. in VK
Sechs leichte Clavierstückgen, C, F, D, G, g, D, 1775 [no.6 also in variant version]; facs. in B v
Allegro, F;
Allegretto, D;
Menuet, F: c1775
Cadenzen , 1778 or later, B-Bc, for his own concs. and sonatas
Rondo: Abschied von meinem Silbermannischen Claviere, e, 1781; facs. in B v
6 neue Sonatinen, G, E, D, B , F, d, 1786 [exx. for h868 (2/1787), see ‘Theoretical works’]; facs. in B i, ed. in VK, ed. L. Hoffmann-Erbrecht (Leipzig, 1957) Fantasia (Carl Philipp Emanuel Bachs Empfindungen), f , 1788 [see also ‘Chamber’, h536]; facs. in B vi, ed. A. Kreutz (Mainz, 1950)
Allegretto, F;
Allegro, D; facs. in B vAllegro, A;
Allegro, G; in F.W. Marpurg: Anleitung zum Clavierspielen (Berlin, 1755); ed. in HSFantasia, E , c1748; attrib. erroneously to C. NichelmannSuite, B , c1730, D-Kl; not listed in NVSuite, E , c1730, Hs; not listed in NVSuite, G, c1730, Hs; not listed in NVSuite, G, ?1730s, Bsb; not listed in NVMenuet, E , 1730s, in Klavierbüchlein attrib. W.A. Mozart; not listed in NVMarch, F, 1730s, Hs; not listed in NVMurqui pour l’amour, A, 1730s, Hs; not listed in NVAllemande, A , 1730s, Hs; not listed in NV.

Two keyboards:
4 kleine Duetten, B , F, a, E , ? after 1768
Sonata, C, after 1766, F-Pc* [based on h515, see ‘Chamber’]

Organ:
Sonatas:
Sonata, d, 1749
Sonata, A, 1758, rev. later [see also ‘Keyboard solo’, h135]; facs. in B iv
Sonata, B , 1758, rev. later, in III sonates … par Mrs. C.P.E. Bach (Nuremberg, 1770); facs. in B iv
4 sonatas, F, a, D, g, 1755; facs. in B iv
Sonata, D, 1755; facs. in B iv

Other pieces, mostly doubtful:
5 Choräle mit ausgesetzten Mittelstimmen
Pedal-Exercitium (inc.), g, by 1734 [= bwv598]
Adagio, d
Aus der Tiefe rufe ich, e [= bwv745]
Ich ruf zu Dir, Herr Jesu Christ, f [= bwv Anh.73 (after bwv639)]

Obra teòrica:

Fughetta on C-F-E-B-A-C-H, by 1784
Miscellanea musica, B-Bc [incl. canons in J.P. Kirnberger: Die Kunst des reinen Satzes (Berlin, 1771–4)]
Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, i (Berlin, 1753/R, 2/1787); Eng. trans., ed. W.J. Mitchell, as Essay on the True Art of Playing Keyboard Instruments (New York, 1949)
‘Einfall einen doppelten Contrapunct in der Octave … zu machen’, in F.W. Marpurg, ed.: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iii (Berlin, 1757/R); Eng. trans in Helm (1966)
Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, ii (Berlin, 1762/R, 2/1797); Eng. trans., ed. W.J. Mitchell, as Essay on the True Art of Playing Keyboard Instruments (New York, 1949)
Fughetta on B-A-C-H, in J.F. Reichardt: Briefe eines aufmerksamen Reisenden (Hamburg, 1774)

Arranjaments:

Various arrs. of vocal and inst works by J.E., J.C., J.C.F, J.S. and W.F. Bach, G. Benda, C.F.C. Fasch, J.G. Goldberg, C.H. Graun, Handel, G.A. Homilius, Telemann and others: for details see H; others in D-Bsb

Misattributed works:
Sinfonia, kbd: planned red. by J.J.H. Westphal of h652, unrealized
Minuet, kbd, C: arr. of h601 by Westphal
29 kbd pieces: arrs. by Westphal of works for mechanical insts or ww (facs. in Carl Philipp Emanuel Bach 1714–1788: The Collected Works for Solo Keyboard, v (New York, 1985))
La Juliane, F, kbd, A-Wn: doubtful, not autograph
Largo, e, kbd, melody inst, B-Bc: by C. Schaffrath
Kurze Anweisung zum Generalbass, B-Br; doubtful, not autograph
2 fantasias: Socrates: Nein, nein die ernste hohe Gestalt; Hamlet: Sein, oder Nichtsein: = h75, 3rd movt, with text underlay by H.W. von Gerstenberg

Font: En català: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) En castellano: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) In english: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) - Altres: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Amb l'excepció del famós Magnificat de 1749 (escoltar aquí) i de la cantata de Pasqua Gott hat den Herrn auferweckt (1756), la major part de l'obra religiosa de Bach va ser escrita durant el seu període musical a la ciutat d'Hamburg. De fet, i del global del seu repertori, Bach no va imaginar un escenari futur gaire favorable pel seu opus litúrgic limitant els seus esforços creatius en aquest sentit. No obstant, la realitat va ser diferent i fins i tot l'escàs interès de Bach per l'obra religiosa no fou motiu suficient per a defenestrar-lo públicament sinó ans el contrari, rebent la bona crítica unànime també en aquest gènere. I fins i tot sabent que Bach va reutilitzar material propi o aliè per a satisfer la demanda constant de noves músiques per a la Passió, especialment entre els anys 1770 i 1788. Però més enllà de la Passió, Bach va elaborar música, sovint sota demana, en base a altres texts diversos. De fet, la majoria d'aquests treballs ocasionals van ser per obligació contractual amb els "Bürgercapitains" (capitans cívics) d'Hamburg entre els anys 1780 i 1783. Precisament una d'aquestes produccions, en format oratori, va ser la d'avui, per nom Hebt an, ihr Chöre der Freuden per a solistes, cor i orquestra de 1780. Una obra en què les influències d'autors com Benda o Homilius van ser evidents en una partitura d'eminent caràcter festiu i cerimonial amb cors, àries i recitatius i en què el so de les trompetes i les timbales semblen elevar-se com les figures al·legòriques centrals de la confrontació entre la guerra i la pau. De fet, moltes d'aquestes obres van ser creades adhoc per a commemorar esdeveniments diversos relacionats amb la guàrdia cívica d'Hamburg com la fi d'un conflicte bèlic o simplement per a celebrar acords comercials en un temps en què tota excusa era un bon pretext per fer-ne música. I si bé musicalment aquest oratori no el situaríem a la cúspide del repertori de Bach, si que resulta atractiu des de múltiples perspectives com, per exemple, la de poder contextualitzar la cultura musical d'un espai-temps concret o la d'admirar l'esplèndida artilleria amb què s'introduiex i finalitza un oratori la filosofia del qual no és altre que la d'expressar l'alegria d'una ciutat orgullosa i feliç dels seus servidors públics!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

TESSARINI, Carlo (1690-1766) - Violin Concertos Op. 3

$
0
0
Carlo Maratta - The Rape of Europa (c.1683)
Obra de Carlo Maratta (1625-1713), pintor italià (1)


- Recordatori de Carlo Tessarini -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor italià. Es va formar a Roma amb Andrea Sacchi, pintor representant del classicisme acadèmic romà que li va transmetre la seva extraordinària admiració pels grans mestres del segle XVI, com Rafael i Correggio, i pels bolonyesos del segle XVII. Maratta, amb el seu estil integrador, es va fer un nom entre la clientela de Roma, ciutat en la qual la seva pintura va aconseguir una hegemonia sense competidors. Va ser un dels pocs artistes de la seva època que va tenir una important col·lecció de pintures, formada per més de 270 quadres, i que tenia exposats i en venda a casa seva. Després de la mort del pintor a Roma el desembre de 1713, la col·lecció va passar a mans de la seva filla, Faustina Maratta. Precisament el 1722 Felip V i Isabel de Farnesio van comprar 120 pintures d'aquesta col·lecció per tal de decorar el seu palau de La Granja

Font: En català: Carlo Maratta (1625-1713) En castellano: Carlo Maratta (1625-1713) In english: Carlo Maratta (1625-1713) - Altres: Carlo Maratta (1625-1713) 



Parlem de Música...

Carlo Tessarini (Rimini, c.1690 - Amsterdam?, desembre de 1766) va ser un violinista i compositor italià. La primera referència del seu nom va ser del 15 de desembre de 1720 on se'l menciona com a violinista de la capella de San Marco de Venècia. Entre el 1723 i el 1730 va ser maestro de concerti a l'Ospedale dei Derelitti on va publicar les seves Sonate Op. 1 (1729). El 1731 va intentar accedir a un càrrec a la Catedral d'Urbino, ciutat on se'l documenta a partir del 1733. Des d'allà va fer diversos viatges, entre ells a Brno on va treballar al servei de Wolfgang Hannibal von Schrattenbach, abans de tornar a Urbino el 1738 on va seguir treballant a la Catedral. El 1740 va ser nomenat primer violí del Teatro di Valle de Roma però la mort del Papa Climent XII va provocar el tancament del teatre el febrer del mateix any. A partir del 1743 se'l situa a com a director de l'Accademia degli Anarconti de Fano si bé es creu que ben aviat es va traslladar a París on va publica nombroses partitures. El febrer de 1747 va viure a Holanda, on va realitzar alguns concerts, abans de traslladar-se a Londres, ciutat on va dirigir l'orquestra de la Ruckholt House d'Essex. A partir del 1750 i fins el 1757 va tornar a Itàlia on va tornar a treballar a la Catedral d'Urbino. El setembre de 1761 va tornar a Arnheim des d'on es va traslladar a treballar a Gronigen. Allà va publicar les seves darreres publicacions sent la seva última aparició pública el 15 de desembre de 1766, data probable de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

op.
1[12] Sonate … parte I (–II), vn, vc/hpd (Venice, 1729)
2Il maestro e discepolo, divertimenti da camera, 2 vn (Urbino, 1734); as [6] Sonate, 2 vn, con sei canoni, deuxiesme livre (Paris, 1745); as Six sonatas or duets, 2 vn (London, c1745)
3[6] Allettamenti da camera, vn, vc (Rome, ?1740)
4[6] Trattenimenti, vn, bc (Urbino, 1742)
5[5] Sonate a tre da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Fano, c1743); as Il piacer del amator di musica, [5] facile sonatine da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Paris, c1744)
6Sei trio, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
7[6] Sinfonie, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
[12] Concerti a 5 con violino obligato [bks 1–4] (Paris, c1745)
Il piacer delle dame, facile ariete instrumentali, vn, fl, va, bc (Paris, c1745); as Easy and Familiar airs, vn/Ger. fl, bc (London, 1751)
8[6] Sonate, vn, bc (Paris, c1747)
9[6] Sonate da camera e chiesa … con pastoralle, 2 vn, bc (Paris, c1747)
10Contrasto armonico … con suoi rinforzi, 3 vn, bc (Paris, c1748)
11[12] Introducioni a 4, 2 vn, va, vc, hpd [bks 1–4] (Paris, c1748)
12[6] Sonate, 2 fl/vn, bc (Paris, c1749); as 6 Sonatas, 2 Ger. fl/vn, bc/hpd (London, c1752)
13[6] Alletamenti armonici a 4, 2 vn, va, bc, hpd (Paris, c1749)
14VI sonate, vn/fl, hpd (Paris, c1748)
15Trattenimento musicale, [6] dueti, 2 vn/tr viols (Paris, c1750)
16[6] Sonate, vn, vc, hpd (Paris, c1753)
L’arte di nuova modulacione, capricio musicale a 7 partie (Paris, c1762)
VI Sonates, vn, bc (Paris and Amsterdam, 1763)
Pantomime, 2 vn/va/vc (Paris, c1763)
18VI grand ouverture a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1764)
19VI grand overtur a 4, 2 vn, va, bc (Paris, n.d.)
20VI grand sinfonie a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1765)

Conc., vn, bowed str insts, bc, in Concertos in six parts for violins and other instruments (London, 1728)
MSS, ?duplicating printed works, in A-SEI, Wn; B-Br; D-Dlb, KA, RH; F-Pc, Pn; GB-Lbl; HR-Dsmb; I-AN, Mc; S-HÄ, Klm, L, Skma, Uu, VX; US-BEm
Sonata, conc. and sonata frags. in L’Ecole d’Orphé: méthode pour apprendre facilement à jouer du violon (Paris, 2/1779)

Unauthorized prints:
op.
1[12] Concerti a 5, 3 vn, violetta, vc/bc, libro primo (–secondo) (Amsterdam, c1722)
16 Sonate a 3, 2 fl/vn, vc/bc (Amsterdam, c1732)
[6] Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, c1732)
26 Alettamenti da camera co suoi canone, 2 solo vn (Amsterdam, c1732)
2XII Solos, Ger. fl/hoboy/vn, b vn/hpd (London, c1736)
2XII Sonate, fl, bc (Amsterdam, n.d.)
3XII Sonata, vn, violone/cimbalo (Amsterdam, c1736)
3Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, n.d.)
4La stravaganza, divisa in quattro parti, e composta d’overture, di concerti, ob, di partite, concerti, 2 vn obbl, sinfonie, e concerti, vn obbl, a 5, 3 vn, va, bc (Amsterdam, c1736/7)
4Sei Sonate a 3, 2 vn/fl, vc, bc (Amsterdam, c1737)
56 Divertimenti da camera, 2 vn (Amsterdam, c1737)
5Sonate allettamenti da camera, vn solo, vc (Paris, n.d.)
8Sonate, vn, vc/cembalo (Paris, n.d.)
[6] Sonate, 2 vn, con suoi canoni (Paris, c1750)

Obra Teòrica:

Gramatica di musica: insegna il modo facile e breve per bene imparare di sonare il violino sù la parte (Rome, 1741; Eng. trans., 1765)
Grammatica per i principianti di violino (Rome, c1745)
Nouvelle méthode pour apprendre par théorie dans un mois de tems à jouer du violon, divisée en trois classes, avec des leçons à deux violons par gradation (Liège, c1760)
An accurate method to attain the art of playing ye violin. With graces in all the different keys, how to make proper cadences, & ye nature of all ye shifts, with several duets and lessons for that instrument (London, c1765)

Font: En català: Carlo Tessarini (1690-1766) En castellano: Carlo Tessarini (1690-1766) In english: Carlo Tessarini (1690-1766) - Altres: Carlo Tessarini (1690-1766)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Tessarini’s work is exclusively instrumental and consists mostly of sonatas and concertos. While there are influences of Vivaldi in his music, there is no more documentary evidence for his being a pupil of Vivaldi than for Fétis’s assertion that he was a pupil of Corelli. Tessarini began to publish his works at a relatively advanced age, and his productivity increased considerably during the course of his life. Already in his early works there are formal innovations, and the cyclical form of the solo concerto became the norm in his sonatas. Tessarini’s musical idiom, characterized by syncopated, cheerful, clear themes, often with a dance quality, provides an early example of the features of galant style. As a violinist he must be counted among the best of his age, even if technically, in his compositions, he does not normally go beyond seventh position. His violin method, Grammatica di musica (Rome, 1741), is one of the first such methods and contains specific information on cadenza and ornamentation practice. There are still no detailed studies on Tessarini’s output as a whole.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fabrizio Ammetto (violin); L'Orfeo Ensemble
PRESTOCLASSICAL: TESSARINI, C. - Violin Concertos, Op. 3, Nos. 1-10
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TESSARINI, C. - Violin Concertos, Op. 3, Nos. 1-10



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WEIGL, Joseph (1766-1846) - Cantata pastorale "Il Sacrifizio" (1806)

$
0
0
Anton Petter - Portrait of four children, full length, in a landscape, with a sheep and turtle doves
Obra d'Anton Petter (1781-1858), pintor austríac (1)


- Recordatori de Joseph Weigl -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Anton Petter (Wien, 12 d'abril de 1781 - Wien, 14 de maig de 1858) va ser un pintor austríac. Fill de l'arquitecte Johann Baptist Petter i cosí del pintor Franz Xaver Petter, es va formar a partir del 1792 a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena on va realitzar còpies de mestres antics. El 1808 es va traslladar a Roma i el 1809, al seu retorn a Viena, va ser guardonat amb el Reichel-Preis. El 1814 va entrar com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena assolint el càrrec de professor de pintura històrica el 1822. Posteriorment, entre els anys 1829 i 1850 va ser dirigir l'Escola de Pintura i Escultura associada a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Com a pintor va explorar principalment temàtica religiosa i històrica en un estil neoclàssic. Va morir a Viena el maig de 1858.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Anton Petter (1781-1858)



Parlem de Música...

Joseph Weigl (Eisenstadt, 28 de març de 1766 - Wien, 3 de febrer de 1846) va ser un director i compositor austríac. Fill de Joseph Franz Weigl, el 1769 es va traslladar amb la seva família a Viena on va rebre formació de F.L. Gassmann. A partir del 1775 va rebre classes de cant i baix continuo amb Sebastian Witzig, mestre del cor de Korneuburg, i entre el 1776 i el 1782 va estudiar amb Albrechtsberger a Viena. Amb només 16 anys va compondre la seva primera òpera Die unnütze Vorsicht per a un teatre de titelles, obra que posteriorment es va adaptar per a representar-se al Burgtheater de Viena el 1783. La seva amistat amb el baró Gottfried van Swieten va facilitar el seu contacte amb músics com Mozart, Salieri, Teyber o Starzer, entre altres. A partir d'aleshores, va rebre classes de Salieri en composició i en direcció teatral participant poc després com a cantant en algunes òperes del mateix Salieri o de Mozart. A partir del 1790 va treballar com a assistent del Kapellmeister substituint a Salieri el juliol de 1791. Allà va començar amb gran èxit amb la seva òpera La principessa d’Amalfi (1794) elogiada unànimement per la crítica i públic. Fruit d'aquest èxit, va rebre l'encàrrec de compondre una òpera i dos ballets anualment per la qual cosa el seu repertori es va ampliar ràpidament. El 1802 es va casar amb Elisabeth Bertier amb qui va tenir tres fills en un any en què també va rebre una oferta de l'Òpera de Sttutgart que no va acceptar. A Viena va rebre el mecenatge de l'emperadriu Maria Teresa per a qui va compondre diverses òperes. El 1807 va estrenar amb enorme èxit la seva òpera Il rivale di se stesso a Milà fins el punt que va ser representada 111 vegades en tres anys. A Milà va rebre una oferta per a dirigir el Conservatori càrrec que va declinar, tornant a Viena el 1808. A la capital austríaca va seguir estrenant òperes, entre elles Die Schweizerfamilie, òpera que el va fer internacionalment famós. A partir d'aleshores va rebre encàrrecs dels teatres més prestigiosos d'Europa. A partir del 1823 es va jubilar teatralment dedicant-se de ple en la composició de música religiosa sent nomenat, el 1828, vice-Kapellmeister de la cort austríaca. Allà hi va romandre fins el 1838, retirant-se definitivament el 1839. El seu germà Thaddäus Weigl va ser també compositor. Anys més tard, Wiegl va morir a Viena el febrer de 1846.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater

Die unnütze Vorsicht, oder Die betrogene Arglist (1, F.L. Schmidel), WB, 23 Feb 1783 [for marionette production]
Il pazzo per forza (dg, 2, C. Mazzolà), WB, 14 Nov 1788
La caffettiera bizzarra (dg, 3, L. da Ponte, after C. Goldoni), WB, 15 Sept 1790
Der Strassensammler (Lumpensammler) oder Ein gutes Herz ziert jeden Stand (komische Oper, 1, P. Weidmann), Vienna, Leopoldstadt, 13 Oct 1792
La principessa d’Amalfi (dg, 2, G. Bertati), WB, 10 Jan 1794; ov., arr. hpd (Vienna, ?1795)
Das Petermännchen (Schauspiel mit Gesang, 8, H. Spiess, rev. K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 8 April 1794 [pt 1], ?Apri/May 1794 [pt 2], songs (Brunswick, n.d.)
Giulietta e Pierotto (dg, 2, G. De Gamerra), WB, 16 Oct 1794, excerpts (Offenbach, n.d.)
I solitari (dramma tragi-comico, 3, De Gamerra), WK, 15 March 1797, excerpts (Vienna, n.d.)
L’amor marinaro ossia Il corsaro (dg, 2, De Gamerra), WB, 15 Oct 1797, vs (Vienna, n.d.; Bonn, n.d.); also as Der Korsar aus Liebe
Das Dorf im Gebirge (Schauspiel mit Gesang, 2, A. von Kotzebue), WB, 17 April 1798, vs (Breslau, n.d.)
L’accademia del maestro Cisolfaut (2, De Gamerra), WK, 14 Oct 1798
Die Herrenhuterinnen (Spl, L.B. Picard), WK, 26 Nov 1804, notturno (Vienna, n.d.)
L’uniforme (heroisch-komische Oper, 3, G. Carpani), Schönbrunn; as Die Uniform, WK, 15 Feb 1805, vs (Vienna n.d.)
Vestas Feuer (heroische Oper, 2, J.E. Schikaneder), Vienna, An der Wien, 7 Aug 1805
Il principe invisibile (4, ?after F. Foignet), Laxenburg, 4 Oct 1806
Kaiser Hadrian (grosse Oper, 3, P. Metastasio and J. Sonnleithner), WK, 21 May 1807
Ostade oder Adrian von Ostade (1, G.F. Trietschke), WK, 3 Oct 1807, vs (Bonn, n.d.)
Cleopatra (os, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 19 Dec 1807
Il rivale di se stesso (2, Romanelli), Milan, Scala, 18 April 1808, excerpts (Milan, n.d.); as Liebhaber und Nebenbuhler in einer Person, Vienna, 1812
Das Waisenhaus (Spl, 2, Treitschke), WK, 4 Oct 1808, vs (Vienna, n.d.); Fr. trans., B-Bc
Die Schweizerfamilie (lyrische Oper, 3, I.F. Castelli, after C.G. d’Aucour de Saint Just), WK, 14 March 1809 (Vienna, n.d.); as Emmeline, ou La famille suisse, Paris, 1827, arr. Crémont (Paris, 1827)
Die Verwandlungen (Operette, 1, after Viscount de Ségur), ?Berlin, Feb 1810
Der Einsiedler auf den Alpen (1, Treitschke), WK, 13 June 1810
Franziska von Foix (heroisch-komische Opera, 3, Castelli), WK, 7 Feb 1812
Der Bergsturz (Spl, 3, A.F. Reil), WK, 19 Dec 1813, vs (Leipzig, n.d.)
Die Jugend (Jugendjahre) Peter des Grossen (3, Treitschke, after J.-N. Bouilly), WK, 10 Dec 1814, vs (Mainz, n.d.)
L’imboscata (2, Romanelli), Milan, Scala, 8 Nov 1815, excerpts (Milan, n.d.)
Margaritta d’Anjou ossia L’orfana d’Inghilterra (melodramma eroicomico, 2, Romanelli), WK, 16 March 1819 (in Ger. trans.)
Die Nachtigall und der Rabe (1, Treitschke), WK, 20 April 1818, vs (Vienna, n.d.)
Daniel in der Löwengrube, oder Baals Sturz (heroische Oper, 3, Reil), WK, 13 April 1820
König Waldemar, oder Die dänischen Fischer (Spl, 1, Castelli), WK, 11 May 1821
Edmund und Caroline (1, Treitschke after B.-J. Marsollier des Vivetières), WK, 21 Oct 1821
Die eiserne Pforte (grosse Oper, 2, J. Ritter von Seyfried, after E.T.A. Hoffmann: Das Majorat), WK, 27 Feb 1823

Other stage:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater

Ballets (all pubd kbd arrs. Vienna, n.d.; MSS in A-Wgm, Wn, elsewhere):
Il simbolo della vita umana (A. Muzzarelli), WB, 10 May 1794;
I molinari (Muzzarelli), WB, 16 June 1794;
Pigmalione (Muzzarelli), WK, 1 Aug 1794;
Riccardo cor di Leone (S. Viganò), WK, 2 Feb 1795;
Il ratto d’Elena (Muzzarelli), WB, 16 May 1795, pubd kbd arr.;
L’incendio e la distruzione di Troja (Muzzarelli), WK, 2 Jan 1796, pubd kbd arr.;
Alonso e Cora (G. Traffieri), WK, 30 March 1796, pubd kbd arr., str qt arr. (Vienna, n.d.);
Alcina (Traffieri), WK, 25 Jan 1798, pubd kbd arr.;
I bacchanti, Vienna, 1799;
Rolla oder Die Spanier in Peru (Traffieri), WK, 13 March 1799;
Clothilde, Prinzessin von Salerno (Viganò), Vienna, 1799;
Die Waise der Höhle (F. Clerico), WB, 14 March 1800, collab. P. Wranitzky, pubd kbd arr.;
Alceste (G. Gioja), WK, 6 Aug 1800, kbd arr. (?Vienna, 1802);
Zulima und Azem (Gioja), WK, 29 Nov 1800;
Das närrische Wesen, Vienna, 29 Nov 1800;
La ballerina d’Athene (Muzzarelli), WK, 31 Aug 1802, pubd kbd arr.;
I spagnoli nell’isola Cristina (Viganò), WK, 16 March 1802, arr. wind insts, D-DS;
I giuochi istmici (Viganò), WK, 13 July 1803;
Caio Marzio Coriolano (Viganò), Milan, 1804;
Die vier Elemente, Vienna, 6 June 1806;
La parodia dei 4 elementi, Vienna 1806;
Orientalisches Divertissement (Taglioni), ?1807;
Prometeo (Viganò), Milan, 1813;
Wilhelm Tell, collab. A. Gyrowetz

Incidental music in:
Fürstengrösse (F.W. Ziegler), 1791;
Die Pilger (Ziegler), 1791;
Die Sonnenjungfrau (von Kotzebue), 1791;
Die Weiberehre (Ziegler), 1792;
Die Hochzeit im Reich der Toten
Allerley (Liederspiel), A-Wn
Amletto (melodrama, 2), 1791
Many pieces added to operas by Paisiello, Zingarelli, Mozart, Cimarosa, Mayr, Winter and others

Cantatas (first perf. in Vienna unless otherwise stated, MSS in A-Wgm, Wn, D-DS):
Flora e Minerva, 1791;
Venere ed Adone, Eszterháza, 1791;
Diana ed Endimione, 1792;
Auf Erzherzog Karls Rückkunft, 1797;
Die Gefühle der Dankbarkeit oder Die Gefühle meines Herzens, 1797;
L’amor figliale, 1800;
La festa di Carolina negli Elisi (De Gamerra), 1801;
Il giorno di nascità, 1801;
Il miglior dono, 1801;
Le pazzie musicale, 1802;
Der gute Wille, 1803;
Die Musen, 1805;
Il riposo dell’ Europa (L. Prividale), 1806;
I sacrifizio, 1806;
Der Sieg der Eintracht (Castelli), 1811;
Die Pilgerreise (M. von Collin), 1812;
Venere e Marte, Raudnitz [now Roudnice], 1812;
Die Kraft der Weihe oder Die Weihe der Zukunft (Sonnleithner), 1814;
Il ritorno d’Astrea (V. Monte), Milan, 1815;
Des Volkes Wunsch (Castelli), 1826; others
Landwehrlieder (H.J. von Collin), chorus, orch (Redoutensaal, Vienna, 1809)
Many other lieder pubd separately

Vocal religiosa:

Masses:
E , 1783;
F, 1784;
C, 1827, with grad Felix es sacra virgo Maria, F, off Beata est virgo Maria, E ;
D, 1828, with grad Suscepimus Deus misericordiam tuam, B, off Maria mater gratiae, A;
E , 1829, with grad Diffusa est gratia, C, off Sancta Maria mater Dei, A ;
B , 1830, with grad Propter veritatem et mansuetudinem, G, off Assumpta est Maria in coelum, D;
D, 1831, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Te matrem Dei laudamus, B ;
F, 1832, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Ave Maria gratia plena, A;
G, 1833;
A, 1834;
E, 1837

Orats:
La passione di Gesù Cristo (G. Carpani), 1804, A-Wgm, D-Dlb;
La resurrezione di Gesù Cristo (Carpani), 1804, A-Wgm, Wn

Other sacred:
Francisce pauper humilis, C, off

Instrumental:

Orch:
Hpd Concertino, D, 1801;
12 minuets, 2 vn, 2 ob, 2 cl, 2 bn, fl, pic, 2 hn, 2 tpt, timp, triangle;
Marcia carouselle;
4 quadrilles;
others

Chbr.:
Concertino, fl, ob, cl, bn, hp, c1815, ed. in Mw, xlvi (1972);
Opus symphonicum, eng hn, fl d’amore, va d’amore, tpt, hpd, vc, 1799 [? same as Sonata a 7 for same insts, except glock substituted for hpd];
6 trios, ob, vn, vc;
March, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn

Font: En català: Joseph Weigl (1766-1846) En castellano: Joseph Weigl (1766-1846) In english: Joseph Weigl (1766-1846) - Altres: Joseph Weigl (1766-1846)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'Europa d'entre segles va ser un període extraordinàriament fèrtil i prolífic musicalment parlant. Vull creure que per aquest motiu van ser centenars els autors, com el d'avui, que ràpidament van sucumbir en l'anonimat anys després de la seva mort. En cas contrari, i si de forma natural ja m'entristeixen els abandonaments musicals, el cas que avui ens ocupa encara m'amplifica més aquesta devastadora sensació. Però bé, intentarem fer justícia a Joseph Weigl, un compositor amb una trajectòria professional de gran transcendència en la vida cultural austríaca, i de qui en el seu temps en van parlar meravelles. De fet, haurem de fer esforços per entendre el per què d'un silenci musical tant generalitzat en veu del substitut de Salieri a la cort reial austríaca com a compositor oficial d'òperes i ballets. I encara menys tenint en compte l'èxit rotund de bona part del seu repertori teatral elogiat per Haydn o Beethoven i pel públic austríac i italià. Tot un despropòsit incomprensible en relació a un mestre que també va tenir el plaer de cantar acompanyat al piano per Mozart. I tot plegat, i per més inri, en l'any de celebració del seu 250è aniversari on fins i tot així no s'ha editat, i desconec si representat, cap de les seves obres. Un greuge que tant de bo puguem resoldre amb el temps, si bé i observant l'extens repertori del seu treball caldran anys de suor i llàgrimes per remeiar tant injusta situació. Avui un primer gra de sorra per com a mínim donar-lo a conèixer en societat i poder començar a escriure una breu introducció del seu llibre musical. I per fer-ho, què millor en el seu cas que amb una partitura escènica.

I així serà en aquesta peculiar i còmica Cantata Pastoral "Il Sacrifizo" per a solistes, cor, violoncel i piano i que Weigl va estrenar el 12 de febrer del 1806 a les dependències de l'emperador Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic per a celebrar el seu aniversari i pocs mesos abans, precisament, de la dissolució d'aquest Imperi mil·lenari. Pel que fa a l'origen de l'obra cal buscar-la en un dels capítols més convulsos en la història dels Habsburg; la conquesta de Viena el 1805 pels francesos i l'ocupació de Napoleó del Palau de Schönbrunn fet que col·lateralment va provocar un any més tard la desintegració del Sacre Imperi Romanogermànic. L'obra, tot i la pintura dramàtica amb què s'emmiralla, és una comèdia pastoral situada en una terra mitològica governada per un emperador i en què els protagonistes estan planejant un sacrifici curiosament per a celebrar l'aniversari de l'emperador. En el transcurs dels preparatius descobreixen que les eines imprescindibles pel sacrifici han estat robades l'embolic resultant del qual provoca el deliri de tots ells. Només l'aparició d'Apol·lo, com a déu de la llum i la música, salvarà les ànimes que desesperadament cerquen aquestes eines per a poder fer els honors al seu emperador. Un sacrifici metafòric que traslladat al món real sembla anticipar-se a la posterior renúncia de Francesc II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic per salvar Viena de Napoleò. Musicalment, la cantata sembla entrellaçar plàcidament els elements de l'òpera seriosa i l'òpera bufa amb notable sentit de l'humor i una sorprenent hilaritat tot i la complexa i dramàtica realitat del moment històric en què es va representar... En definitiva, un regal deliciós d'un Joseph Weigl a qui vull celebrar amb vigor i contundència per tal d'alçar una veu incomprensiblement defenestrada i que mereix un renaixement immediat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: I Virtuosi Ambulanti
AMAZON: WEIGL, J. - Il Sacrifizio
SPOTIFY: WEIGL, J. - Il Sacrifizio



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEBANO, Felice (1867-1919) - Musica para Arpa

$
0
0
Eleuterio Pagliano - La Filatrice (1869)
Obra d'Eleuterio Pagliano (1826-1903), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Eleuterio Pagliano (Casale Monferrato, 2 de maig de 1826 - Milano, 5 de gener de 1903) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera de Milà on va estudiar amb Giuseppe Sogni i amb Luigi Sabatelli abans de finalitzar els seus estudis el 1848. A partir d'aleshores va iniciar la seva carrera com a pintor en un estil neoclàssic inicial si bé ràpidament es va decantar pel romanticisme. Poc després, es va unir a la revolta popular vers els austríacs del Risorgimento participant fins i tot en la lluita armada si bé no va abandonar la pintura. El 1872 va ser premiat en una exhibició a Milà amb la seva obra de Fabrizio Maramaldo. També va treballar com a decorador de teatres a Como i Verona, i va ser condecorat, entre altres, amb l'Ordre de la Corona d'Itàlia. Els darrers anys va treballar com a professor amb diversos alumnes entre els que van destacar Pompeo Mariani, Spartaco Vela i Uberto Dell’Orto. Va morir a Milà el gener de 1903.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Eleuterio Pagliano (1826-1903) - Altres: Eleuterio Pagliano (1826-1903)



Parlem de Música...

Felice Lebano (Palermo, 1867 - Buenos Aires, 1919) va ser un arpista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Filippo Scotti en el Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols, ciutat on també va rebre el mecenatge de Mercadante. Al finalitzar la seva formació va realitzar una gira de concerts per Europa abans de tornar a Itàlia, on va ser nomenat docent de la càtedra d'arpa del Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols. No obstant i ben aviat va viatjar el 1885 a Argentina, des d'on va realitzar una extensa gira per Amèrica abans d'establir-se, el 1890 i definitivament, a Buenos Aires. Allà va treballar com a intèrpret, compositor i professor. En aquest darrer sentit, va ser docent de més d'un miler d'alumnes organitzant anualment la celebració Conciertos Angelicales per a promocionar les alumnes amb més talent. D'aquestes, va destacar Flora de Urquiza Costa, filla del general i polític Justo José de Urquiza. Per la seva reputació i labor, Lebano va ser el responsable i precursor de l'Escola d'Arpa Argentina, posteriorment heretada per Augusto Sebastiani (1889-1971). Lebano va morir a Buenos Aires el 1919.

OBRA:

Instrumental:

Harp:
Mazurka (caprice per arpa),
Mezzanotte
Pensèe Poetique,
Polacca 1 e 2,
Serenata Andalusa,
Tristesse.

Two Harps:
Chant Sacrè de Gounod.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Felice Lebano (1867-1919)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El repertorio del disco, interpretado por la arpista e investigadora argentina Marcela Méndez, está formado por obras nunca antes grabadas de arpistas italianos, así como obras de otros compositores italianos o transcripciones de música argentina transcripta para el arpa por maestros italiano. Podemos mencionar en primer término a Felice Lebano (Palermo, 1857 - Buenos Aires, 1919) y Augusto Sebastiani (Nápoles, 1889 - Buenos Aires, 1971), que se radicaron en la Argentina entre fines del siglo XIX y principios del XX –y quienes a través de sus actividades interpretativas y didácticas contribuyeron a difundir el instrumento y a formar las primeras generaciones de arpistas profesionales de la Argentina, se incluyen también obras de Luis R. D. Sammartino (Buenos Aires, 1888 - 1973), Laura Manghi (Parma, 1920 - General Roca, 1991) y Alberto Williams (Buenos Aires, 1862 - 1952). Este disco forma parte de la colección de música clasica del sello Tradition y contó con el sponsoring de la Embajada de Italia en la Argentina, a través del Istituto Italiano di Cultura, de Buenos Aires.

MANOSMAGICAS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marcela Méndez (arpa)
AMAZON: Arpistas Italianos en la Argentina
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Arpistas Italianos en la Argentina



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RYBA, Jakub Jan (1765-1815) - Česká mše Vánoční (1796)

$
0
0
Zacarías González Velázquez - El nacimiento de San Francisco (1789)
Obra de Zacarías González Velázquez (1763-1834), pintor espanyol (1)




Parlem de Pintura...

Zacarías González Velázquez (Madrid, 1763 - Madrid, 31 de gener de 1834) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació a l'estudi de Mariano Salvador Maella i a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, dirigida aleshores pel seu pare el pintor Antonio González Velázquez, va ser premiat els anys 1778 i 1781, respectivament. Com a decorador, va destacar amb els treballs que va realitzar pel Palau del Pardo i a la Casa del Labrador d'Aranjuez, amb representacions al·legòriques i mitològiques. Així mateix, va realitzar quadres religiosos per a particulars i també per a diverses institucions religioses com la Catedral de Jaén, la Catedral de Toledo o l'Oratori del Cavaller de Gràcia de Madrid. Va participar en la decoració per a les exèquies de la reina Maria Amàlia de Saxònia. També va destacar pel seu treball a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, sobre esbossos de Mariano Salvador Maella, elaborant cartrons per a tapissos de temes marins, en els quals va mostrar el seu domini de la composició i on es va revelar com un gran colorista, sense oblidar els seus començaments acadèmics. Les seves obres es van emmarcar en la transició del barroc al neoclassicisme mostrant les més primerenques un predomini del dibuix sobre el color, mentre que en les seves darreres obres va mostrar un cromatisme més ric i un tractament més realista, especialment en els seus retrats. Va morir a Madrid el gener de 1834.

Font: En català: No disponible En castellano: Zacarías González Velázquez (1763-1834) In english: Zacarías González Velázquez (1763-1834) - Altres: Zacarías González Velázquez (1763-1834)



Parlem de Música...

Jakub Šimon Jan Ryba (Přeštice, 26 d'octubre de 1765 - Rožmitál pod Třemšínem, 8 d'abril de 1815) va ser un compositor, professor i director de cor txec. Descendent d'una família de cantants, el seu pare Jakub Ryba (1732-1792) va ser un professor, organista i Kantor que va treballar musicalment a diversos llocs i també va ser, probablement, compositor. Tot i això, la seva era una família econòmicament pobre. Va rebre els primers fonaments musicals amb l'ajuda del seu pare a Nepomuk, rebent classes de cant, violí, violoncel i orgue i posteriorment ensenyament en composició i baix continu. Amb només deu anys ja va ser capaç de reemplaçar-lo a l'orgue. Des del 1781 al 1784 va assistir als Escolapis de Praga, on va estudiar música amb Cassianus Hanel, on va conèixer i va transcriure la música dels seus compatriotes Josef SegerJosef MyslivečekJohann Baptist Vanhal i la música d'autors com BachHaydn i Dittersdorf. També s'iniciaria en l'art de la composició. De tornada a Nepomuk des del 1786 va ser professor a Mníšek. L'11 de febrer 1788, va rebre la mateixa posició a Rožmitál i poc després, el 23 de maig del mateix any, va ser ascendit a director del cor de l'església local. El 1790 es va casar i va tenir tretze fills. L'escola va prosperar sota la seva supervisió però tenia conflictes constants amb el capellà i el consell eclesiàstic. El 1796, va escriure la seva obra més famosa, la Missa de Nadal txeca "Hey, Mestre!" (Missa Solemnis Festis nativitatis D. J. Ch. Accommodata in linguam bohemicum Musicam). Les seves obres inclouen, a banda d'incomptable música instrumental, moltes pastorals i misses però poques són les composicions, més enllà de la Missa de Nadal Txeca, que s'interpreten regularment. Actualment, és una de les misses més populars i representades de l'antiga Bohèmia i de molts dels països del seu entorn. Anys més tard, les mancances econòmiques i l'hostilitat dels seus superiors el van portar a suïcidar-se a Voltus l'abril del 1815.

OBRA:

Vocal secular:

6 Singspiele and pantomimes, before 1801, incl.: Veselé živobytí neb vandrovní muzikanti [A Merry Life, or Wandering Musicians] (Spl), lib, 1794, music lost;
Das Denkmal in Arkadien (operetta), 1800, music lost except 1 aria, T, arr. as sacred aria Exaudi, Domine

Cz. songs, 1v, pf:
12 böhmische Lieder (Prague, 1800);
[12] Neue böhmische Lieder (Prague, 1808);
Lenka (V. Nejedlý) (Prague, 1808);
Průvod dobré Bětolinky [Procession of Good Bětolinka] (Nejedlý) (Prague, 1808);
Dar pilné mládeži [The Gift to Industrious Youth], 12 children's songs (Prague, 1829)
Herzensergiessung der Rossmittaler, gratulatory cant., 1803

Vocal religiosa:

c90 masses, incl.:
2 in Cz.;
2 [?4] in Cz. and Lat.;
some in sets, incl. Cursus sacro-harmonicus, i, 1808, iv, 1814;
Missa pastoralis bohemica (Hej, mistře) [Hail, master!] (Ryba), 1796, ed. J. Hercl (Prague and Hamburg, 1973);
Missa tono pietatis festis mediocribus accommodata, E  (Prague, 1814)

Other liturgical:
7 Requiem;
over 100 Lat. grads, motets (offs), some in sets, incl. Cursus sacro-harmonicus, ii, 1811, iii, 1812–14, v, 1814
Cz. songs, choruses (Ryba):
Oktáv neb osmidenní pobožnost k svatému Janu Nepomuckému [Octave, or the eight-day feast of St Jan Nepomuk], 8 songs (Prague, 1803);
Svatohorský kůr [The Svatá Hora choir], 8 songs (Prague, 1804);
[21] Pohřební písně [Funeral Songs] (Prague, 1805);
others

Other sacred:
3 Stabat mater, incl. 2 in Cz.;
Chvalozpěv k sv. Janu Nepomuckému [Eulogy to St Jan Nepomuk] (Ryba), 1803;
Soudný den [Judgment Day] (Ryba), 1801, lost;
c50 arias, several duets, incl. 8 ariae et duetto (Prague, 1808);
over 50 pastorellas (pastoral motets, offs), arias, mostly in Cz. (Ryba), incl. 2 pastorellas, ed. J. Berkovec (Prague, 1992)

Instrumental:

c1150 listed in Dlabacž, incl. over 650 dances, 130 variations, 87 sonatas, 72 qts, 56 duos, 48 trios, 38 concs., 35 syms., 35 serenatas and notturnos, 7 qnts etc.

Orch:
Sym., C;
Cassatio, C;
Vc Conc., C, 1800;
Vn Conc., d, 1801;
Hn Conc., E , inc. (doubtful)

Chbr:
2 str qts, a, d, 1801, 1 ed. H. Majewski (Wilhelmshaven, c1988);
Canon, F, str qt;
2 qts, C, F, fl, vn, va, vc, 1811, 1 ed. M. Klement (Prague, 1980);
3 sonatas, B , G, F, vn, vc;
2 duos, a, C, hpd/pf, vn;
Canon, d, 2 vn

Org:
Novae et liberae cogitationes per [1] toccatas, phantasias, [2] fugas et [2] praeludia expressae, inc., 1798

Literatura:

Schultagebücher (MS, Rožmitál pod Třemšínem, municipal museum, 1788–1815); Cz. trans., ed. J. Němeček, as Školní deníky J.J. Ryby (Prague, 1957)
Mein musikalischer Lebenslauf (MS, CZ-Ps D.A.III.36 op.6, 1801); Cz. trans., ed. I. Janáčková, as J.J. Ryba o svém hudebním životě (Prague, 1946)
Kancionálek pro českou školní mládež [Little hymnbook for Czech schoolchildren] (Prague, 1808)
Denik [Diary] (MS, CZ-Ppp heritage no.605a, 1811; Pnm IB6, 2/1813), 1st version ed. in Slavík (1888)
Počáteční a všeobecní základové ke všemu umění hudebnímu [First and general principles of the whole art of music] (Prague, 1817)
Nábožný kancionál [Pious hymnbook] (Jihlava, n.d.)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jakub Jan Ryba (1765-1815) - Altres: Jakub Jan Ryba (1765-1815) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Over the years, the Czech Christmas Mass "Hej, mistře" (Hail, master!) by Jakub Jan Ryba has become an inherent part of Czech tradition. This is mainly owing to the simplicity, the emotional impact and pure comprehensiveness of Ryba's music. These are also the attributes that have been accepted without exception by all interpreters taking part in this recording. It has been the intention to record Ryba's Christmas music with an approach and a spirit that are as close as possible to the original intention of the composer. In addition to the Czech Christmas Mass, the present release also includes Ryba's Missa pastoralis, which has been recorded here for the first time. In the Czech lands in the eighteenth century, music occupied an irreplaceable position. Based on along tradition, it drew on perennial local resources. Apart from their basic school duties, country schoolmasters were also musicians and music teachers. Teaching music in elementary schools was important for educational and social reasons. It gave talented pupils access to many ecclesiastical and secular scholarships, especially those for choristers, allowing them to go to higher schools; and the musical talent of students opened up opportunities for employment in private or public service. Music and school were the main sources of activity for the many promoters of the Czech national revival of that time, and Jakub Jan Ryba, as teacher, writer, poet and composer, was one of those who made a great contribution through their prolific creative work. Jakub Jan Ryba was born the son of a teacher, organist and composer on 26th October 1765 in Přeštice. When he was seven, the family moved to Nepomuk, where he also started attending school. His father taught him to play the violin, the piano and the organ. His first attempts at composition from that time have not been preserved. In the late 1770s the young Ryba started learning the basics of Latin grammar and Greek. His father, wanting to give his clever son a higher education, tried to secure one of the secular scholarships for him, but without success. 

Help finally came from Ryba's uncle, Jan Vaniček, who took him to Prague in 1780 to study at the Piarist Gymnasium. Apart from his studies, he devoted much of his time to music. He learnt the cello, and went on to play in the St Wenceslas Seminary and in church choirs. He also played the organ in the Church of St Salvator. Having started to earn an income by playing the cello or organ in church choirs and selling his compositions, Ryba could afford to go to the opera. In this way he became familiar with the music of many composers, especially Italian opera composers, and also with the music of Mozart. Later, he was to conduct Mozart's Marriage of Figaro in Prague. In 1784 Ryba found that a teaching post in Nepomuk had become vacant and he gave up his studies as well as his plans for making a mark on Prague's musical life. It was at that time that many of the scholarships were abolished, and it was highly unlikely that under these changed conditions Ryba would have been able to support himself and his studies. He applied for the teaching position and received an appointment notice as an assistant teacher on condition that he presented his teaching qualifications. After a teaching course he obtained qualifications to teach in parish schools and spent a short period in the school at Nepomuk, leaving in 1786 left to teach in Mníšek where, besides his teaching work, he started composing, with works including the Festive Mass in D major, three other Masses, and a hymn, lste Confessor. In February 1788 Ryba came as a new teacher to Rožmitál, where he was to spend the longest period of his life. Here, in 1790, he married Anna Langlerova, who bore him nine children. It was in Rožmitál that Ryba composed his most important and popular works. 

In 1788 he wrote his Missa pastoralis in D major using Latin as well as Czech texts, a work for which there is no surviving autograph. It may be assumed that for most ordinary church-goers the pastoral mass with its Latin text was made more familiar by using the tunes of popular carols and folk-songs, and Czech texts set to music would be even closer to the listeners. Pastoral scenes, too, were included in the liturgy, mostly in the interchangeable sections of the Mass or at the end. Their inclusion in the fixed sections of the Mass was probably a constant source of debate. Ryba wrote his Christmas Mass "Hail, master!" in 1796. Its programmatic sequence basically follows the plot used in the folk Christmas Nativity plays. In a rather unusual treatment of the introductory sections, Ryba demonstrates his ability to create a dramatic increase of tension among the listeners. The angel voices do not announce the birth of the Saviour until the second section of the Mass, the Gloria. In the first section, the Kyrie, the shepherds argue about the possible causes of the natural phenomena observed in the night. In the Graduale and the Credo the shepherds are preparing for their journey to Bethlehem. The Offertory pays homage to the new-born child. The three final sections, Sanctus, Benedictus and Agnus Dei, are presented as celebratory songs of praise before the cradle, with the choir in the final passage praying for peace on Earth to men of good will. Although in form this work has all the hallmarks of a Mass, the use of text and musical setting make it more like a Christmas cantata.A characteristic feature of both Masses on this recording is the bright mood of joy and the feeling of happiness radiating from every note. The schoolmaster of Rožmitál always seemed to have bright, expressive and memorable tunes at his fingertips. In his music Ryba achieved the aim that he pursued throughout his life: to speak clearly and vividly to people's hearts. On 8th April 1815 Ryba took his own life in the forest outside Rožmitál, apparently as the result of progressive internal depression.

NAXOS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Virtuosi di Praga; Kühnuv detský sbor
RECICLASSICAT: RYBA, Jakub Jan (1765-1815)
MULTISONIC: RYBA, J.J. - Česká mše Vánoční
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: RYBA, J.J. - Česká mše Vánoční



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BRISTOW, George Frederick (1825-1898) - Symphony No. 2 (1858)

$
0
0
Leo von Klenze - The harbour at Pirano, Istria, (1831)
Obra de Leo von Klenze (1784-1864), pintor alemany.


- Recordatori de George Frederick Bristow -
En el dia de la celebració del seu 191è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Leo von Klenze (Schladen, 29 de febrer de 1784 - München, 27 de gener de de 1864) va ser un arquitecte, pintor i escriptor alemany. Es va formar inicialment amb Fontaine i Percier a París. Posteriorment, va visitar Itàlia, on va estudiar l'obra de Palladio, i Anglaterra, on va assimilar les primeres obres del classicisme romàntic. En aquell temps, en el regne de Baviera va existir un gran interès per l'art rococó i el rei Lluís I va afavorir la transformació neoclàssica de la seva capital, Munich, per modernitzar-la. Aquesta tasca es va encarregar a Von Klenze qui va realitzar les seves obres més importants, com la Pinacoteca i Gliptoteca, edificis de proporcions monumentals, anant més enllà de les propostes de Durand, similar als models de museus i biblioteques que es van plantejar a França, amb grans galeries i il·luminació central i tancant els costats d'una gran plaça. Però Von Klenze no només va ser un arquitecte famós sinó també un destacat pintor i dibuixant. Les seves obres, principalment vistes urbanes, va representar edificis antics i clàssics molts dels quals van servir de models per als seus propis projectes arquitectònics. Von Klenze va morir a Munich el gener de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: Leo von Klenze (1784-1864) In english: Leo von Klenze (1784-1864) - Altres: Leo von Klenze (1784-1864) 



Parlem de Música...

George Frederick Bristow (Brooklyn, 19 de desembre de 1825 - New York, 13 de desembre de 1898) va ser un director, professor i compositor nord-americà. Fill del director i clarinetista William Richard Bristow (1803-1867), es va formar en piano amb el seu pare. Més tard va rebre classes d'Henry Christian Timm en piano, de George Macfarren en harmonia, contrapunt i orquestració i d'Ole Bull en violí. Amb 13 anys va iniciar la seva carrera professional com a violinista amb l'orquestra de l'Olympic Theatre. El 1843 es va unir com a violinista de la New York Philharmonic en un càrrec que va mantenir fins el 1879. Durant la dècada del 1850 es va dedicar de ple a la seva carrera com a intèrpret participant en diverses orquestres tot i que també va treballar ocasionalment com a organista d'església. Com a director, va dirigir grups corals com la New York Harmonic Society (1851-1863) i la Mendelssohn Society (1867-1871). També va ser director coral a diverses esglésies de Nova York. Va desenvolupar també una important labor pedagògica sent autor de diverses obres en aquest sentit contribuint en l'evolució dels estudis musicals de Nova York. Com a compositor va ser molt prolífic, especialment en música religiosa. Va viure la major part de la seva vida a Nova York, ciutat on va morir el desembre de 1898.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Rip Van Winkle (op, 3, J.H. Wainwright, after W. Irving), op.22, 1852–5;
New York, Niblo’s Garden, 27 Sept 1855; rev. 1878–82 (J.W. Shannon), vs pubd (1882/R)
King of the Mountains (op, M.A. Cooney), op.80, 1894, inc.

Choral:
Ode, S, female vv, orch [op.29], ?1856
The Pioneer (H.C. Watson), cant., solo vv, SATB, orch, op.49, ?1872 [orig. intended as prol. to Arcadian Symphonie: see orchestral]
The Great Republic, Ode to the American Union (W.O. Bourne), solo vv, SATB, orch, op.47, vs pubd (1880)
Niagara Symphony, solo vv, SATB, orch, op.62, 1893
The Bold Bad Baron, male vv, ?1896
Call John, SATB
Ode Written for G. S., 1v, SATB, kbd (kbd part inc.)

Songs for 1 voice, piano, unless otherwise stated:
Thine eye hath seen the spot, ?1846, inc., part quoted in W.T. Upton: Art-Song in America (Boston, 1930/R1969 with suppl. 1938);
The Welcome Back (Boston, 1848);
I would I were a favorite flower, in The Message Bird: a Literary and Musical Journal (1 Dec 1849);
The opening day (W.H. Carew), glee, SATB, pf, in The Message Bird (15 Feb 1850);
The dawn is breaking o'er us, ?1852;
Spring time is coming (Wainwright) (Springfield, MA, 1852);
The Abode of Music (M. Marseilles), canzonet, op.31, 1855
The Cantilena: a Collection of Songs, Duets, Trios and Quartetts (1861) [130 works];
Keep step with the music of the Union, unison vv, orch, 1862, vs in The Centennial School Singer, ed. G.H. Curtis and W.O. Bourne (1876);
Lily Song (1869);
A Song of the Hearth and Home (W.P. Durfee) (1869);
Only a little shoe (A.D.T. Cone) (1884);
Woman's Love, ?1887;
The ghost came bobbing up (Shannon);
When morning's bright sun, 1v, orch

Vocal religiosa:

Daniel (orat, W.A. Hardenbrook), solo vv, SATB, orch, op.42, 1866, lib. pubd (1867)

SATB, organ, unless otherwise stated:
To the Lord our God (sentence), S, A, T, B, op.15, 1850
I will arise (sentence) [op.23], ?1853
Morning Service (TeD, Jub, Ky), E , op.19 (1855), TeD separately pubd (1888)
Gloria Patri, Praise to God, solo vv, SATB, orch, op.31, vs pubd as op.33 (Boston, 1860)
Evening Service (Bonum est, Benedic anima mea), op.36 (1865)
Christ our Passover (Easter Anthem), op.39, ?1866
The Lord is in his holy temple (sentence), S, A, T, B, org, op.40, ?1866; rev. 1891 (inc.)
c130 hymns, chants, ?1867
4 Offertories, op.48, ?1870
Morning Service (TeD, Bs), op.51, ?1873; TeD pubd (1873)
Easy Morning Service, F [op.58], ?1881
There is joy today, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate (Nov 1882)
Holy Night, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate (Nov 1884)
Evening Service, G [op.56], 1885
Mass, C, solo vv, SATB, orch, op.57, 1885
Christmas Anthem (Light flashing into the darkness) (J. Elmendorf), op.73, 1887
O bells of Easter morning, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate(March 1887)
Where the holly boughs are waving, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate(Nov 1887)
Easter Anthem, solo vv, SATB, org [op.77], ?1894
Except the Lord build the house, S, A, chorus, org [op.79], ?1894
Sweet is the prayer [after pf study by S. Heller], op.81, ?1894
Come ye that love the Saviour's name [after H. Praher]
I heard a voice from heaven, S, A, T, B, org
Oh that the salvation of Israel, SATB, pf/org
O Lord, thy mercy, my sure hope, SATB [op.76] (sketch)
There's rest for all in heav'n, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
Ov., E , op.3, 1845;
Sinfonia, E , op.10, 1848;
Captain Raynor's Quickstep, 1849;
Serenade Waltz, 1849; Waltz, ?1849;
La cracovian, vn, orch, op.13, 1850 [rev. of Duetto concertante, vn, pf, op.1, 1844];
Jullien Sinfonia, d, op.24, ?1853;
Winter's Tale, ov., op.30, 1856;
Symphonie, f , op.26, 1858;
Columbus, ov., op.32, 1861;
Arcadian Symphonie, op.50, 1872;
Fantasie cromatica con fuga [arr. of J.S. Bach], op.53, 1879;
Jibbenainosay, ov., op.64, ?1889

Chbr:
Duetto concertante, vn, pf, op.1, 1844 [rev. as La cracovian, vn, orch, op.13, 1850];
Fantasie Zampa, vn, pf, op.17, 1844;
Duo no.2, g, vn, va, 1845;
Duo no.3, G, vn, va, op.8, 1845;
Quartetto, str, F, op.1, ?1849;
Quartetto, str, g, op.2, 1849;
Violin Sonata, G, op.12, ?1849;
Friendship, vn, pf, op.25, ?1855;
The Judge, march, pf, perc, op.60, ?1886

Pf:
Rory O'Moore, variations (1842);
Grand waltz de bravura, op.6 (1845);
Grand duo … sur … La fille du régiment, pf 4 hands, op.7, 1845;
Septour, pf duet, op.16, 1846;
Dream of the Ocean [arr. of J. Gungl] (1849);
Duo La fille du régiment, 2 pf, op.5, 1849;
Andante et polonaise, op.18, ?1850 (n.d.);
A Life on the Ocean Wave, op.21, ?1852;
Souvenir de Mount Vernon, op.29 (1861);
Eroica, op.38, ?1865;
Raindrops, op.43, ?1867
La vivandière, op.51, ?1884;
Dreamland, op.59, ?1885;
Saltarello [op.61], ?1886;
March, op.69, ?1887;
Marche-caprice, op.51 (1890);
School March, op.63 (Boston, 1893);
Impromptu [op.76], ?1894 (inc.);
Plantation Pleasures, op.82, ?1894;
Plantation Memories no.2, op.83, ?1895;
Plantation Memories no.3, ?1895;
March Columbus (inc.);
A Walk Around (inc.); arrs., transcrs.

Org:
[53] Interludes, in Melodia sacra: a Complete Collection of Church Music, ed. B.F. Baker, A.N. Johnson, and J. Osgood (Boston, 1852);
Pot pourri, op.28, 1856;
Impromptu Voluntaries, op.45, pubd as 6 Pieces (1883);
6 Easy Voluntaries, op.72, in George F. Bristow's New and Improved Method for the Reed or Cabinet Organ (1887)

Obres pedagògiques:

with F.H. Nash: Cantata, or Teacher of Singing (1866, enlarged 2/1868)
George F. Bristow's New and Improved Method for the Reed or Cabinet Organ (1887)
Bristow's Two-Part Vocal Exercises, op.75 (1890–95)

Font: En català: George Frederick Bristow (1825-1898) En castellano: No disponible In english: George Frederick Bristow (1825-1898) - Altres: George Frederick Bristow (1825-1898)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

This release from the English Chandos label, Barber: Symphony No. 2/Adagio for Strings combines Samuel Barber's neglected, and at one point withdrawn, Symphony No. 2 with an equally neglected American nineteenth century symphony written by a composer not even on the fringes of the middleweight repertoire radar screen, George Frederick Bristow. The combination of these two disparate figures is both imaginative and in some ways mutually beneficial; Barber, the Romantic, trying to take baby steps into a modern idiom not wholly comfortable to him, and Bristow, the classicist, trying to come to grips with the extended forms of his age. Barber's second symphony is still relatively unknown to the public at large, having lost so much ground in the two decades when it was out of circulation. This recording by Neeme Järvi and the Detroit Symphony Orchestra is easily the best this poor symphony has ever had. Järvi makes the case that this once "lost" work is not only good, but great music; an American World War II symphony easily worthy of standing alongside similar works, such as George Antheil's Symphony No. 4 or Aaron Copland's Symphony No. 3. While one might cynically surmise that the purpose her of Barber's famous Adagio for Strings is just to provide a "hit" on this disc, Järvi's reading of the piece is something special; it is treated as a continuous, ascending line from the first note to the big climax, and it is quite effective. Listening to Bristow's 1858 Symphony in F sharp minor, one begs the question: how original does an American symphony need to be in order to be considered "good?" The conclusion of Bristow's first movement seems a little too quickly arrived at, and the middle section of his scherzo, "The Butterfly's Frolic," seems a tad repetitive; other small flaws may become apparent with careful listening. Yet Bristow's Symphony in F sharp minor is very musical, well made, and imaginative, and it comes from the dark ages of American concert music. This Chandos recording is so good it makes you want to hear Bristow's other four symphonies.

Uncle Dave Lewis (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Detroit Symphony Orchestra; Neeme Järvi (conductor)
CHANDOS: BARBER & BRISTOW - Symphonies
SPOTIFY: BARBER & BRISTOW - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HADLEY, Henry Kimball (1871-1937) - Salome Op. 55 (1905)

$
0
0
Henry Herbert La Thangue - Ligurian Roses
Obra d'Henry Herbert La Thangue (1859-1929), pintor anglès.


- Recordatori d'Henry Kimball Hadley -
En el dia de la celebració del seu 145è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Henry Herbert La Thangue (Croydon, 19 de gener de 1859 - London, 21 de desembre de 1929) va ser un pintor anglès. Es va formar al Dulwich College on va conèixer els pintors Stanhope Forbes i Frederick Goodall. Poc després va estudiar poc temps a la Lambeth School of Art abans d'entrar a la Royal Academy of Arts de Londres el 1874. El desembre de 1879 va rebre la seva primera medalla d'or iniciant poc després la seva carrera de pintor. A França va rebre formació de Jean-Léon Gérôme a l'Ecole des Beaux-Arts de París, ciutat on va rebre la influència dels pintors naturalistes. Entre els anys 1881 i 1882 va treballar a la costa de Bretanya amb Forbes i Bastien-Lepage. Anys més tard va tornar a Anglaterra on es va instal·lar a Norfolk com a pintor d'escenes pastorals i amb un marcat caràcter social. Els darrers anys va mostrar un progressiu interès per l'impressionisme francès viatjant a França en diverses ocasions. Abans de la Primera Guerra Mundial va realitzar una exposició a Leicester que el va consagrar com a pintor sent a partir d'aleshores molt apreciat pels col·leccionistes d'art. Els darrers anys va viatjar diverses vegades per Europa tornant a Londres cap al final de la seva vida, morint en aquesta ciutat el desembre de 1929.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Henry Herbert La Thangue (1859-1929) - Altres: Henry Herbert La Thangue (1859-1929)



Parlem de Música...

Henry Kimball Hadley (Somerville, 20 de desembre de 1871 - New York, 6 de setembre de 1937) va ser un director i compositor americà. Es va formar inicialment al piano i violí amb el seu pare. Poc després va rebre formació d'harmonia amb Emery i de contrapunt i composició amb Chadwick, Mandyczewski i Thuille. De tots ells, va ser Chadwick de qui va rebre major influència compartint amistat la resta de la seva vida. El 1905 i després d'un viatge a Londres, va conèixer l'obra de Richard Strauss la qual va causar notable impressió en Hadley. A Europa va ser nomenat, el 1907, director del Mainz Stadttheater en un càrrec que va mantenir fins el 1909 abans de tornar als EUA, on va ser director de la Seattle Symphony Orchestra entre els anys 1909 i 1911 i de la San Francisco Symphony Orchestra entre els anys 1911 i 1915. De tornada a Nova York, va ser director associat de la New York Philharmonic Orchestra entre els anys 1920 i 1927 i membre fundador i director de la Manhattan Symphony Orchestra. Des d'aquests càrrecs i a banda de compondre habitualment, va promoure activament la música dels seus contemporanis americans. També va ser director esporàdic al Japó i a Sud-America. Kimball Hadley va morir a Nova York el setembre de 1937.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
Happy Jack (operetta, S.F. Batchelder), 1897
Nancy Brown (operetta, F. Ranken), op.63, 1903, New York, 1903
Safié (op, 1, E. Oxenford, after a Persian legend), op.63, Mainz, Stadt, 4 April 1909
The Atonement of Pan (music drama, J. Redding), 1912, Sonoma County, CA, 10 Aug 1912
The Pearl Girl (operetta, W.J. Hurlburt), op.73
Azora, the Daughter of Montezuma (op, 3, D. Stevens), op.80, 1914, Chicago, Auditorium, 26 Dec 1917
The Masque of Newark (pageant, T. Stevens), 1916, Newark, 1916
Bianca (op, 1, G. Stewart, after C. Goldoni: La locandiera), op.79, 1917, New York, Park, 18 Oct 1918
Cleopatra's Night (op, 2, A.L. Pollock, after T. Gautier), op.90, 1918, New York, Met, 31 Jan 1920
Semper virens (music-drama, Redding), op.97, 1923, Sonoma County, 1923
The Fire Prince (operetta, Stevens), Schenectady, NY, 1924
A Night in Old Paris (op, 1, F. Truesdell, after G. McDonough), 1924, private perf. New York, Dec 1924; NBC Radio, 20 Jan 1930
The Legend of Hani (music drama, J. Cravens), 1933, Sonoma County, 29 July 1933
The Red Flame (musical, L. Anderson)

Other:
The Fairies (W. Allingham), op.3, S, SATB, orch/pf (1894);
Lelawala (ballade, G.F.R. Anderson), op.13, SATB, orch (1898);
In Music's Praise (cant., Anderson), op.21, S, T, B, SATB, orch, 1898;
The Princess of Ys (cant., E.W. Mumford), op.34, women's vv/mixed vv, orch (1903);
A Legend of Granada (cant., Mumford), op.45, S, Bar, SSAA (New York, 1904);
Merlin and Vivian (lyric drama, Mumford), op.52, solo vv, SATB, orch, 1906;
The Fate of Princess Kiyo (cant., Oxenford), op.58, S, S, SSAA, orch (New York, 1907)
The Nightingale and the Rose (cant., E.W. Grant), op.54, S, SSAA, orch (New York, 1911);
The Golden Prince (cant., D. Stevens, after O. Wilde), S, Bar, SSAA, orch (New York, 1914);
Music, an Ode (H. Van Dyke), op.75, solo vv, SATB, orch, 1915;
The Fairy Thorn (cant., C.B. Fenno), op.76, S, Mez, female vv, pf/orch (New York, 1917);
In Arcady (idyll, E.F. Weatherly), op.83, SATB, orch;
The New Earth (ode, L.A. Garnett), op.85, S, A, T, B, SATB, orch, 1919;
Mirtil in Arcadia (pastoral, Garnett), op.100, solo vv, nar, SATB, children's chorus, orch, 1926;
The Admiral of the Seas (cant., Fenno), T, SATB, orch (1928);
Belshazzar (cant., Garnett), op.112, solo vv, SATB, orch, 1932
Over 200 songs

Vocal religiosa:

Prophecy and Fulfillment (Pss., hymns), Christmas cant., op.91, S, A, T, SATB, orch, 1922
Resurgam (orat, Garnett), op.98, S, A, T, B, SATB, orch, 1922;
Anthems and other choral pieces;

Instrumental:

Orch.:
Ballet Suite, op.16, 1895;
Festival March, op.5, orch, band, 1897;
Sym. no.1 ‘Youth and Life’, d, op.25, 1897;
Sym. no.2 ‘The Four Seasons’, f, op.30, 1901;
Herod, ov., F, op.31, 1901;
In Bohemia, ov., E , op.28, 1902;
Oriental Suite, op.32, 1903;
Sym. Fantasia, E , op.46, 1904;
Salome, tone poem, E, op.55, 1905–6;
Sym. no.3, b, op.60, 1906;
Konzertstück, e, op.61, vc, orch, 1907;
The Culprit Fay, rhapsody, e, op.62, 1908
Lucifer, tone poem, C, op.66, 1910;
Sym. no.4 ‘North, East, South, and West’, d, op.64, 1911;
The Atonement of Pan, suite, 1912 [from op];
Silhouettes, suite, E , op.77, 1918;
Othello, ov., f , op.96, 1919;
The Ocean, tone poem, E , op.99, 1920–21;
Suite ancienne, F, op.108, 1924 [orig. vc, pf];
Streets of Pekin, suite, A, 1930;
San Francisco, suite, C, op.121, 1931;
Youth Triumphant, ov., band (1931);
Alma mater, ov., A , op.122 (Boston, 1932);
The Legend of Hani, suite, 1933 [from op];
Scherzo diabolique, D, op.135, 1934;
Sym. no.5 ‘Connecticut’, c, op.140, 1935;

Other works:
Sonata, op.23, vn, pf, 1895;
Str Qt no.1, op.24, c1896;
Pf Trio no.1, op.26, c1896;
Pf Qnt, op.50 (New York, 1919);
When a Man Loves, film score, 1926;
Pf Trio no.2, 1933;
Str Qt no.2, op.132, 1934;
pf pieces 

Font: En català: Henry Kimball Hadley (1871-1937) En castellano: Henry Kimball Hadley (1871-1937) In english: Henry Kimball Hadley (1871-1937) - Altres: Henry Kimball Hadley (1871-1937)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Hadley was a tireless and effective advocate of American music, both in performance and as a lecturer. In 1933 he founded the National Association for American Composers and Conductors, which endowed the Henry Hadley Memorial Library (the Americana Collection), now housed at the New York Public Library. He also founded the Berkshire Music Festival (1934) and conducted the orchestra there for the first two seasons. He was elected to the American Academy of Arts and Letters in 1924. Hadley's abundant compositions were written in a conventional, late Romantic and expressive style; they were popular in his lifetime, and received repeated performances but mixed critical reaction, though their fluency and technical excellence was universally praised. He was awarded the Paderewski Prize in 1901 for his Second Symphony. Hadley wrote several works for his brother Arthur (1874–1936), a cellist, including the Konzertstück op.61. His opera Cleopatra's Night was given by the Metropolitan Opera and was the first work to be conducted there by its composer (though not in its first performances). Hadley was commissioned by the Vitaphone Company to compose and conduct what may have been ‘the first musical score to be recorded and played in synchronism with an entire motion picture’ (Canfield) for When a Man Loves (released November 1926). In 1933 the Musical Courier could call Hadley ‘probably the most important composer in the contemporary American musical scene’, but his standing as a composer has since declined and it is perhaps first as a conductor and promoter of American music that he deserves recognition. The Henry Hadley Foundation was established in 1938 in New York to promote cooperation among American musicians and to provide scholarships and financial aid for the training and encouragement of American composers.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: BBC Concert Orchestra; Rebecca Miller (conductor)
AMAZON: HADLEY, H.K. - Salome & San Francisco
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HADLEY, H.K. - Salome & San Francisco



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NEWTON, John Henry (1725-1807) - Olney Hymns (1799)

$
0
0
Paul Sandby - St. George's Chapel, Windsor, and the Entrance to the Singing Men's Cloister (1765)
Obra de Paul Sandby (1731-1809), pintor anglès (1)


- Recordatori de John Henry Newton -
En el dia de la commemoració del seu 209è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Paul Sandby (Nottingham, 1731 - Londres, 9 de novembre de 1809) va ser un cartògraf i pintor de paisatges anglès que, juntament amb el seu germà gran Thomas, va esdevenir un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia d'Arts de Londres el 1768. Nascut a Nottingham, Sandby es va iniciar com a dibuixant topògraf a Londres durant la dècada del 1740. El 1747 un encàrrec a Escòcia el va orientar a l'aquarel·la ja que va documentar, amb precisió i detall, el paisatge de la nòrdica regió. Ràpidament, va demostrar el seu talent. El 1752, juntament amb el seu germà Thomas, van realitzar una sèrie de dibuixos i aquarel·les de les hisendes reals de Windsor (on actualment s'hi conserva una col·lecció de més de 500 obres dels germans Sandby). Les seves habilitats van ser àmpliament reconegudes pels seus col·legues anglesos, entre ells, Thomas Gainsborough. El 1768 va ser nomenat professor de dibuix a la Reial Acadèmia Militar de Woolwich càrrec que va mantenir fins a l'any 1799. Durant aquells anys no va deixar de viatjar per les diferents regions angleses, entre elles, el País de Gal·les. El resultat, nombrosos gravats i aquarel·les dels seus paisatges. Va morir a Londres el novembre de 1809 i en el seu obituari s'hi podia llegir: "el pare de l'aquarel·la paisatgística moderna".

Font: En català: No disponible En castellano: Paul Sandby (1731-1809) In english: Paul Sandby (1731-1809) - Altres: Paul Sandby (1731-1809) 



Parlem de Música...

John Newton (Wapping, 4 d'agost de 1725 - London, 21 de desembre de 1807) va ser un compositor anglès especialitzat en himnes. Des de ben petit es va dedicar a la navegació acompanyant al seu pare assolint el 1743 el càrrec de guardià marítim de la Marina anglesa. Va ser en aquest període en què es va dedicar al comerç d'esclaus, activitat en la qual es va destacar per la seva crueltat i abjecció, conductes de les que posteriorment es va penedir per convertir-se en pastor protestant i en defensor de l'eradicació del comerç d'esclaus. A partir del 1788 i després de molts anys dedicat a les labors de navegant i traficant, va publicar un compendi de reflexions per nom "Thoughts Upon the Slave Trade", en el qual va descriure les terribles condicions dels vaixells negrers en una espècie de confessió pública i de perdó pels seus pecats. A partir d'aleshores va dedicar els seus esforços per abolir el comerç d'esclaus a través de la paraula del Senyor. Va ser també en aquest període que va compondre la majoria dels himnes que el van fer conegut, especialment l'himne Amazing Grace, posteriorment readaptat convenientment per als oficis catòlics. Els darrers anys es va aliar amb William Wilberforce per tal d'aconseguir l'abolició definitiva del comerç d'esclaus fet que van aconseguir el 1807 amb la promulgació de la "Slave Trade Act" al Parlament d'Anglaterra. Precisament, el desembre d'aquell any, Newton va morir a Londres.

Font: En català: No disponible En castellano: John Henry Newton (1725-1807) In english: John Henry Newton (1725-1807) - Altres: John Henry Newton (1725-1807)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As someone who believes "Amazing Grace" to be quite simply the most beautiful hymn ever written (or should I say compiled, John Newton wrote the words, the plantation melody "Loving Lambs" was put to them later by the Americans) I was fascinated and thrilled to read the wealth of information painstakingly assembled in the accompanying booklet about the ex-slaver turned vicar and lyric writer; and his poet associate William Cowper. The 14 hymns here were originally from the Newton and Cowper hymnbook 'Olney Hymns' (1799) and contain some of the most stirring works in Anglican hymnody: "Glorious Things Of Thee Are Spoken", "Behold The Throne Of Grace" and "How Sweet The Name Of Jesus Sounds". The renditions of these hymns are sung with simple beauty by the excellent St Michael's Singers, Coventry. Thoroughly recommended.

Tony Cummings (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: St. Michael's Singers
AMAZON: NEWTON & COWPER - The Hymn Makers
SPOTIFY: NEWTON & COWPER - The Hymn Makers



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BLANCO, Pedro José (c.1750-1811) - Música para dos órganos

$
0
0
Jenaro Pérez Villaamil - Entrada del oficiant
Obra de Jenaro Pérez Villaamil (1807-1854), pintor espanyol.


- Recordatori de Pedro José Blanco -
En el dia de la commemoració del seu 205è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 - Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol i el més gran mestre espanyol del paisatgisme pintoresc romàntic. Va ingressar de ben petit a l'Acadèmia Militar de Santiago de Compostel·la però gràcies al trasllat de la seva família a Madrid va canviar la milícia pels estudis literaris. El 1919 va ser ferit en la lluita contra les tropes absolutistes del rei Ferran VII i va ser traslladat a Cadis com a presoner de guerra, sent allà on va començar a desenvolupar les seves qualitats artístiques. El 1830 va viatjar a Puerto Rico on van realitzar la decoració del Teatre Tàpia de Sant Joan. De retorn a Espanya tres anys més tard, va viatjar per Andalusia on va conèixer l'escocès David Roberts, un dels grans mestres del paisatgisme romàntic anglès, qui va marcar definitivament l'estil de Villaamil i la seva concepció del paisatge, destacant-així de la resta dels pintors espanyols del seu temps especialistes en aquest gènere. El 1834 es va establir a Madrid, i un any més tard va rebre el títol d'acadèmic de mèrit, en l’especialitat de Paisatge, a l'Acadèmia de San Fernando, institució de la qual seria nomenat el 1845 tinent director, sent a més fundador del Liceu Artístic i Literari de Madrid. En els anys següents els nomenaments es van succeir fins assolir el de pintor honorari de cambra de la reina Isabel II, per a qui va realitzar algunes de les obres mestres. Entre el 1840 i el 1844 va viatjar per l'estranger visitant Bèlgica i Holanda, països en els quals va realitzar nombrosos quadres de petit format, aquarel·les i dibuixos de les seves ciutats i monuments, romanent durant força temps a París, on va iniciar la publicació de la seva Espanya artística i monumental, la col·lecció litogràfica de vistes monumentals de ciutats espanyoles més important d'aquest gènere realitzada per un artista espanyol, i esplèndid testimoni de la concepció monumental i pintoresca del viatge en el món romàntic. En tornar a Espanya va ser nomenat cavaller de l'ordre de Carles III i de la de Leopold de Bèlgica, rebent així mateix la Legió d'Honor francesa. A partir d’aleshores, va viatjar intensament per terres espanyoles per recollir noves vistes per les seves obres, morint a Madrid el juny de 1854. 




Parlem de Música...

Pedro José Blanco (c.1750 - Cuenca, 23 de desembre de 1811) va ser un organista i compositor espanyol. Pocs són els detalls biogràfics que se'n coneixen més enllà del període en què va treballar com a organista, arpista i compositor a la capella musical de la Catedral de Santa María y San Julián de Cuenca i de la Catedral de Santa Maria de Ciudad Rodrigo. Com a compositor es creu va escriure obra principalment instrumental per a orgue, entre la qual van destacar dos concerts per a dos orgues, orgue i arpa o dues arpes. Es creu va viure a Cuenca la major part de la seva vida, morint en aquella ciutat el desembre de 1811.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Pedro José Blanco (c.1750-1811)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En comptagotes però a ritme constant, van emergint esferes musicals relatives a alguns dels centenars de compositors espanyols a dia d'avui tristament oblidats. Un d'ells va ser Pedro José Blanco, organista a Cuenca i a Ciudad Rodrigo i protagonista principal d'aquesta edició tant interessant en què també es recuperen "anònims" com Francisco José Olivares, Julián Paxarón (c.1778-c.1811) i Nicolás Sabalas Gallardo (c.1805-c.1849) autors, tots ells, mereixedors com a mínim de sengles edicions monogràfiques. En qualsevol cas, i en relació a Blanco, la seva realitat s'ha esfumat molts anys abans de ni tants sols haver-la ensumat per la qual cosa poca serà la ciència relativa al seu nom més enllà d'aquest parell d'obres "concertants" per a dos orgues. Partitures en què un primer requisit, indispensable, és purament logístic, el de disposar de dos orgues afinats i, posats a demanar, alineats per tal que el dibuix resultant sigui el més proper a la realitat musical exigida pel compositor. Aquesta logística amb altres instruments és fàcil d'assolir però en orgues la cosa es complica amb l'excepció de les grans catedrals on antigament era habitual observar-hi dos o més orgues en disposicions espacials diverses. De fet, el mateix Blanco, conscient d'aquestes restriccions, va afegir la possibilitat d'interpretar aquestes obres amb orgue i arpa o fins i tot amb dues arpes. En tot cas, a la Catedral de Cuenca hi trobarem aquest binomi d'orgues en què Blanco hi va treballar, preparar i pintar aquests dos concerts que ràpidament van marcar distàncies en relació a tota la literatura d'orgue escrita per autors anteriors, com els famosos tientos o els versos de complex contrapunt per posar alguns exemples. Aquí la retòrica segueix altres vies i la posada en escena impregna l'entorn del característic esperit clàssic de l'època. Tot és precisió i simetria en una música que defuig l'exuberància barroca per tal de situar-se en els contraforts de la il·lustració musical europea i que Blanco va saber magistralment adaptar al seu estil tot mostrant un decàleg de virtuts inherents i extensibles a la desconeguda, amb el permís del Pare Soler, escola d'orgue espanyola del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Heinrich Walther& Michael Fuerst (organs)
SEDEM: Música para Dos Órganos en la Catedral de Cuenca
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Música para Dos Órganos en la Catedral de Cuenca



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROLLE, Johann Heinrich (1716-1785) - Motets

$
0
0
Heinrich Friedrich Füger - Dichter trinken am Kastalischen Quell (c.1790)
Obra d'Heinrich Friedrich Füger (1751-1818), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Heinrich Rolle -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Heinrich Friedrich Füger (Heilbronn, 8 de desembre de 1751 - Wien, 5 de novembre de 1818) va ser un pintor alemany. Es va formar amb Nicolas Guibal a l'Academia de Belles Arts de Stuttgart i amb Adam Friedrich Oeser a Leipzig. Poc després va viatjar a Itàlia on va estudiar els clàssics i on va pintar alguns dels frescs del Palazzo Caserta. Més tard va viatjar a Viena on va assolir la condició de pintor de la cort, professor i subdirector de l'Academia de Belles Arts de la ciutat. El 1806 va accedir al càrrec de director de la Galería Belvedere. Com a pintor el seu estil va ser neoclàssic i proper al dels pintors Jacques-Louis David i Anton Raphael Mengs i la seva temàtica va ser principalment històrica i religiosa si bé també va realitzar nombrosos retrats. Com a professor va tenir diversos alumnes sent els més destacats Gustav Philipp ZwingerFranciszek Ksawery Lampi. Friedrich Füger va morir a Viena el novembre de 1818.

Font: En català: No disponible En castellano: Heinrich Friedrich Füger (1751-1818) In english: Heinrich Friedrich Füger (1751-1818) - Altres: Heinrich Friedrich Füger (1751-1818)



Parlem de Música...

Johann Heinrich Rolle (Quedlinburg, 23 de desembre de 1716 - Magdeburg, 29 de desembre de 1785) va ser un compositor alemany. Fill de l'organista i compositor Christian Friedrich Rolle, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'assolir el seu primer càrrec d'organista a Magdeburg. Des d'allà va partir, el 1737, cap a Leipzig on va continuar la seva formació musical i on també va entrar a la Universitat de Leipzig per estudiar Dret. Poc després va entrar a treballar a l'orquestra de Frederic el Gran fins el 1747, any que va tornar a Magdeburg per treballar com a organista de la Johanniskirche. Allà va assumir, després de la mort del seu pare el 1751, el càrrec de director musical de la ciutat, en un lloc que ja va mantenir la resta de la seva vida. Des d'aquesta posició es va encarregar de servir musicalment les diferents esglésies de la ciutat així com d'organitzar-ne la seva activitat musical. També en el sí d'aquest càrrec va compondre la major part del seu repertori format principalment per música religiosa assolint una notable reputació en aquest sentit. Heinrich Rolle va morir a Magdeburg el desembre de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Der Sturm, oder Die bezauberte Insel (occasional piece, 1, Patzke, after W. Shakespeare), Berlin, 1782;
Melida (Spl, C.J. Sucro), 1784 (Leipzig, 1785), score CH-Bu

Secular cants.:
Der Nachtwächter, B-Bc, D-Bsb;
Quando un cor vive lontano, B-Bc;
Holder Mai sei uns gegrüsst, D-BDk

Lieder, incl.:
Sechzig auserlesene Gesänge über die Werke Gottes in der Natur (Halle, 1775);
Sammlung geistliche Lieder für Liebhaber eines ungekünstelten Gesang (Leipzig, 1775);
Lieder nach dem Anakreon (Berlin, 1775);
6 Lieder, addns to pubd kbd reduction of Hermanns Tod (Leipzig, 1783)

Vocal religiosa:

Dramatic:
L'aposteoso di Romolo (cant.), for birthday of Friedrich II, Berlin, ?1741–6;
Die Opferung Isaacs (orat, P. Metastasio), Berlin, ?1741–6, D-Bsb;
Jakobs Ankunft in Aegypten (orat, G.S. Rötger), Berlin, ?1741–6, Bsb*;
Die Befreyung Israels (orat, F.W. Zachariä), 1764, rev. (1784);
Szenen aus Klopstocks Messias (F.G. Klopstock), 1764;
Die Götter und Musen (cant., S. Patzke), for birthday of Frederick the Great, 1765;
David und Jonathan (musikalisches Eligie, Klopstock), 1766 (1773);
Idamant, oder Das Gelübde (music drama, Patzke), 1766, Bsb* (1782);
Davids Sieg im Eichthale (music drama, Patzke), 1766 (Halle, 1776);
Die Schäfer (cant., J.A. Eberhard), for birthday of Frederick the Great, 1766;
Orest und Pylades, oder Die Stärke der Freundschaft (music drama, Patzke), 1768;
Die Geburt Jesu (Christmas orat, Patzke), 1769, A-Wn;
Der Tod Abels (music drama, Patzke, after S. Gessner), 1769, A-Wn* (1771)
Saul, oder Die Gewalt der Musik (music drama, Patzke, after J.J. Eschenburg's trans. of J. Brown), 1770, D-Bsb* (1776);
Die Taten des Herkules (cant., Patzke), for birthday of Frederick the Great, 1770;
Hermanns Tod (Patzke, after Klopstock), 1771 (1783);
Abraham auf Moria (music drama, A.H. Niemeyer), 1776 (1777);
Lazarus, oder Die Feier der Auferstehung (music drama, Niemeyer), 1777 (1779);
Thirza und ihre Söhne (music drama, Niemeyer), 1779 (1781);
Mehala, die Tochter Jephta (music drama, Niemeyer), 1781 (1784);
Simson (music drama, Patzke), 1782 (1785);
Gedor, oder Das Erwachen zum bessern Leben (music drama, C.F.W. Herrosee), 1785, ed. Zachariä (1787);
Ach, dass du den Himmel zerreisest (Christmas orat), A-Wn, D-Bsb, HAmk

Passions:
St Luke Passion, c1744, lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1744, 1761);
St Matthew Passion, 1748, D-MAs*, ABGa, BDk, F-Pn;
Die durch das schmerzliche Leiden und blutige Sterben unseres Weltversöhners und Seligmachers Jesu Christi entandene Hülfe aus Zion, 1752/3, lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1756);
St John Passion (E.C. Reichard), 1757, music lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1757);
Weinet heil'ge Thränen (C.A. Albrecht), 1762, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, BDk, DK-Kk, F-Pn, GB-Lcm;
O meine Seele ermuntre dich (Patzke, sometimes attrib. Klopstock), B-Bc, CH-Bu, W, Zz, D-Bsb, BDk, US-WS;
Der du voll Blutt und Wunden (Patzke), 1776, CH-Bu, D-Bsb, EC, HAu, F-Pn;
Die Feyer des Todes Jesu (Niemeyer, 1783), music lost

Other:
Mass (Ky, Gl), chorus, orch, D-BAR, HR, GB-Lcm
65 motets, A-Wn, CH-Zz, D-Bsb, EC, HER, LEm, Mbs, DK-Ch, Kk, F-Pn, GB-Lbl, PL-Wn, WRk, US-WS; 20 ed. in G. Rebling, Gesammelte Motteten (Magdeburg, c1870); 23 ed. in J. Sanders, Heilige Cäcilia (Berlin, 1818–19)
60 cants., B-Bc, D-BDk, Bsb, CR, EC, HAmk, HER, Mbs, RAd, STBp, DK-Ou, F-Pn, US-Cn, see C. Ledebur, Tonkünstler-Lexicon Berlin's (Berlin, 1861/R); 1 other, lost, cited in A. Schering, Geschichte des Oratoriums (Leipzig, 1911/R)

Instrumental:

Syms.:
D, 10 insts, D-Bsb, ?Swl;
D, 5 insts, Bsb;
B , 4 insts, Bsb; 1 pubd in Raccolta delle megliore sinfonia (Leipzig, 1761–2), iv; 6:
B , 4 insts;
F, G, A, 6 insts;
D, D, 8 insts; all lost, cited in Breitkopf catalogue, 1762
Ov., D, D-DS
Partita, B , 8 insts, lost, cited in Breitkopf catalogue, 1772

Kbd concs.:
B, g, g, Bsb; F, Bsb*;
D, g, d, F, C, a, F: all cited in Breitkopf catalogues, 1763, 1767, 1769, 1778;
3 pubd as Trois concerts, op.1 (Berlin, c1782)

Trios, all Bsb:
4 for kbd, vn, b;
1 for kbd/vn, fl, b;
5 for kbd, vn
Fl sonata, D, Bsb;
Vn sonata, F, ?D-SWl;
vn sonatas, F, f , C, G, c, G: ? all lost, cited in Breitkopf catalogue, 1763

Kbd sonatas:
E , Bsb*, pubd in F.W. Birnstiel, Musikalisches Allerley, vii (Berlin, 1762), ed. in L. Köhler, Maîtres du clavecin (Brunswick, 1860–73), and in E. Pauer, Alte Meister (Leipzig, 1868–85);
G, Bsb, pubd in F.W. Birnstiel, Musikalisches Allerley, viii (Berlin, 1763);
f, pubd in kbd reduction of Idamant (Leipzig, 1782);
e, Bsb*, pubd in L'arte antica e moderna (Milan, n.d.), iii

Kbd solos, e , d, G, B , Bsb, C, Bsb*;
Minuet, A (1766);
kbd suite, G (1763);
7 kbd suites, G, B , A, E , C, F, G, lost, cited in Breitkopf catalogue, 1763
Org fugue, E , in G.F. Körner, Der Orgel-Virtuose, no.193 (Erfurt, 1845)

Font: En català: Johann Heinrich Rolle (1716-1785) En castellano: Johann Heinrich Rolle (1716-1785) In english: Johann Heinrich Rolle (1716-1785) - Altres: Johann Heinrich Rolle (1716-1785)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Rolle was virtually alone at this time in writing biblical-historical works. Composed from 1766 to 1785, they become progressively more dramatic, paralleling trends in German letters (but not those in sacred music). Most German oratorio composers continued setting the popular texts of K.M. Ramler (e.g. Tod Jesu), in which plot and characterization are peripheral to a core of meditative verse. Rolle composed two concert works in this reflective style, both on texts by his friend Klopstock (including scenes from Messias, 1764). For the vast majority of the music dramas, however, Rolle used the dramatic texts of two members of the Mittwochsgesellschaft: Johann Samuel Patzke, pastor of the Heilige Geist-Kirche and later of the Johanniskirche in Magdeburg, and August Herrmann Niemeyer, an educator and later chancellor in Halle. Patzke's librettos show a wide range of literary influences, including Classical literature, English moral journals and Shakespeare's plays, which became known in Germany during the 1760s and 70s. Niemeyer intentionally sought to create works that were religious yet resembled opera more than oratorio. In prefaces to the published editions of his librettos, Niemeyer described his ideas on sacred opera and offered his texts as examples. Both writers often chose sacrificial themes and expressed them with vivid, sometimes grotesque images and strongly emotional language that have their roots in 17th-century Protestant Pietism and reflect its continuing influence in North Germany. Such language was designed to elicit strongly emotional yet religious responses from the main characters and similar religious feeling within the listener. Following closely the dramatic intentions of his librettists, Rolle's settings became increasingly operatic. All his mature scores are continuous; traditional aria-recitative patterns, though unnumbered, are clearly perceptible, but at important moments the music is allowed to respond to a situation with a fluid mixture of arioso and obbligato recitative. In such passages one sees a clear parallel to Benda's melodramas. 

Rolle's music dramas are virtually concert operas, a lone Protestant equivalent to Jesuit school plays.With his setting of Patzke's Tod Abels (1769), Rolle's reputation spread quickly throughout Germany and beyond. Each new work brought increased fame, and generated feverish local interest. He arranged 12 of his oratorios in keyboard reductions for publication, by Breitkopf and Schwickert in Leipzig, whose printed lists of subscribers reveal a large, broadly based audience.Rolle wrote what many critics have considered his best, most dramatic music dramas when in his 60s, especially Abraham auf Moria, Lazarus (the same text Schubert set in part) and Thirza und ihre Söhne. Here tonal and dramatic units are organized on a larger scale; Schering noted that in Thirza the drama unfolds ‘as one great scene’. According to Köpken, Rolle studied his texts intently, then mapped out the key areas of an entire work before beginning composition. His musical style, often reminiscent of Graun, includes simple melodies full of repeated diatonic patterns, square phrases, an abundance of parallel 3rds and 6ths, melodic sighs and cadential appoggiaturas. When the text becomes more violently emotional, however, the music employs disjunct melodic lines, chromaticism, sudden tonal shifts and unusual harmonies reminiscent of C.P.E. Bach. Stirring and startling in one place, then soft and touching in another, Rolle called on every musical means known to him to express the meaning of the text.Rolle's cousin Christian Carl Rolle (b Cöthen, bap. 6 July 1725; d Berlin, 8 March 1788), was Kantor at the Berlin Jerusalemer Kirche; he wrote a theoretical-didactic treatise, Neue Wahrnehmung zur Aufnahme … der Musik (Berlin, 1784), including complaints about the fallen state of church music and biographies of Graun and J.F. Agricola.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

GALLÉS I SALABERT, Joseph (1758-1836) - Sonatas for Harpsichord

$
0
0
John Downman - Portrait of William and Isabella Way, 1782
Obra de John Downman (1750-1824), pintor anglès (1)


- Recordatori de Joseph Gallés i Salabert -
En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John Downman (Ruabon, 1750 - Wrexham, 24 de desembre de 1824) va ser un pintor anglès. Fill de Francis Downman, es va formar inicialment a Chester, després a Liverpool i finalment a la Royal Academy of Arts de Londres, ciutat on també va treballar breument al taller de Benjamin West. El 1773 va partir, juntament amb Joseph Wright of Derby, Ann Wright i Richard Hurleston, cap a Itàlia. Allà hi va romandre fins el 1775, any que va tornar a Anglaterra. A Londres va participar en diverses exhibicions d'art abans de traslladar-se, el 1804, a West Malling. Des d'allà va realitzar diverses gires per Anglaterra per a realitzar encàrrecs o participar en certàmens artístics. De fet, entre els anys 1769 i 1819 va exposar més de 140 obres a la Royal Academy, sent la majoria d'elles retrats, temàtica en la que sens dubte es va especialitzar al llarg de la seva carrera. També va realitzar dibuixos i retrats en miniatura. Els darrers anys va viure a Wrexham, ciutat on va morir el desembre de 1824.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: John Downman (1750-1824) - Altres: John Downman (1750-1824)



Parlem de Música...

Joseph Gallés i Salabert (Castellterçol, 20 d'agost de 1758 - Vic, 24 de desembre de 1836) va ser un organista i compositor català. Fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i de Maria Anna Salabert, es va formar amb Pere Màrtir Alberch, organista de Castellterçol des del 1753. Amb 16 anys es va traslladar a Barcelona, on va estudiar orgue i composició amb Ramon Sunyer i Joan Vila, ambdós músics a l'església de Santa Maria del Pi, i amb Anton Mestre, l'organista de la capella del Palau Reial Menor. Va ser aleshores quan va començar a treballar com a organista de l'Església de la Mercè i del Monestir de les Magdalenes. El 1777 va guanyar una plaça d'organista a la Catedral de Sant Pere Apòstol de Vic, assolint el càrrec aquell mateix any i preservant aquesta feina la resta de la seva vida. Allà va començar a treballar com a mestre de capella el 1808 i fins el 1815, any en què Francesc Bonamich va obtenir-ne la plaça titular. Va ser allà on va compondre la major part del seu repertori, principalment instrumental i religiós si bé, i malauradament, bona part d'aquest es va destruir durant la Guerra Civil Espanyola. També va treballar com a professor destacant el seu alumne Bernat Calvó Puig i Capdevila, qui posteriorment va ser organista, entre altres, a Santa Maria del Mar de Barcelona. Joseph Gallés va morir a Vic el desembre de 1836.

Font: En català: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836) En castellano: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836) In english: No disponible - Altres: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El 20 d'Agost de 1758, naixia a la nostra vila l'organista i compositor Josep Gallés i Salabert qui és des de fa uns anys objecte d'una creixent atenció en el món musical. Ja vèiem, el 1995, com l'Institut d'Estudis Catalans editava les sonates per a tecla d'en Gallés en una edició que excel·lia molt de les anteriors. Més endavant, als inicis d'aquesta primera dècada del 2000, s'han inclòs algunes de les seves sonates en brillants enregistraments discogràfics. També han aparegut articles en la premsa especialitzada i estudis dins l'àmbit universitari (fins i tot un de procedent de la universitat californiana de Santa Barbara) en què l'obra de Gallés és objecte d'anàlisi. Però ja al 1909, el propi Felip Pedrell, pare de la musicologia catalana i espanyola, ens advertia de la vàlua d'aquest músic. En aquell naixent Institut d'Estudis Catalans, sota els auspicis del nostre Enric Prat de la Riba, s'encarregà a Pedrell el Catalech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona on deia textualment referint-se a Josep Gallés: "L'autor, completament desconegut, mereix especial menció, per la puresa de son estil, la riquesa de sa vena melòdica y les novetats de forma que sab trovar en totes les composicións…". Les primeres passes musicals de Gallés foren a Castellterçol, ben probablement de la mà de Pere Martir Alberch, l´organista de l´església parroquial des de l´any 1753 (aleshores, i segur que encara alguns ho recordeu, l'església de Castellterçol tenia un orgue, que fou cremat, com tants d´altres del nostre país, arran dels fets de la guerra civil). 

La consulta al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, conservat a l´Arxiu Episcopal de Vic, permet comprovar que en el dia 20 d´agost de 1758 es troba registrat el bateig de "Joseph Gallés i Salabert, fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i Maria Anna Salabert". Era el segon d' onze germans, constituents de la setena generació des de l'arribada dels primers representants d' aquest llinatge al poble, i és possible que visqués al carrer del Mig cantonada amb el carrer de l' Església, atès que allà hi havia la casa familiar dels Gallés, com ens explica A. Pladevall. A partir dels setze, residí a Barcelona durant tres anys on estudià orgue i composició. En aquesta etapa barcelonina exercí d´organista a l'església de la Mercè i a l'actualment desaparegut monestir de les religioses Magadalenes. El 1777 es traslladà a Vic i amb tan sols dinou anys, obtenia la plaça d´organista de la catedral d'aquella ciutat. Probablement fora en aquest primer període de la seva vida professional quan ampliés la seva formació amb Antoni Soler (1729-1783), l' insigne compositor olotí que coneixem també com el Pare Soler. Va desenvolupar estudis eclesiàstics, fins el diaconat, a la seu de Vic i hi va ocupar la plaça de mestre de capella entre 1808 i 1818. La plaça d' organista la va mantenir fins 1836, any en què va morir precisament la nit de Nadal. La vocació i el càrrec el varen portar a composar una producció musical de la qual només coneixem: cent quaranta-un versets per a orgue, alguna peça vocal i les esmentades vint-i-tres sonates per a tecla. 

Les peces vocals i els versets per a orgue estan repartits entre la biblioteca de Montserrat i l' arxiu de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona; i no han estat encara mai editades, a diferència de la col·lecció de sonates. Molt probablement, però, bona part de la seva obra va desaparèixer en la crema de l' Arxiu Episcopal de Vic el 1936. Per comprendre més el valor del nostre compositor ens hem de traslladar a aquella Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX, un indret musicalment amb poques expectatives que quedava força allunyat dels grans corrents culturals i artístics europeus. Ja els músics de generacions anteriors havien hagut de marxar cap a indrets més favorables. És el cas, sense anar més lluny, del moianenc Josep Elias o, més tard, del Pare Soler. Aquests dos importants representants de l' Escola Montserratina per a instruments de tecla, varen apropar-se a la cort madrilenya. Soler va coincidir amb Domenico Scarlatti a Madrid i en va rebre una forta influència sobretot quant a la producció de sonates per a clavecí. Les sonates de Scarlatti eren d ´estil galant, escrites en un únic temps i en forma binària. Soler recull aquesta forma d´escriure la sonata i observem que hi afegeix trets que fan pensar en elements folklòrics autòctons. Josep Gallés recull aquesta herència i representa un enllaç entre l´estètica Galant de Soler o del propi Scarlatti, amb l´estil més de tall clàssic provinent de centre Europa. 

Gallés també aporta al gènere alguns elements nous en el tractament instrumental; cal pensar que s'està vivint la transició del clavecí al forte piano. Probablement alguns contemporanis de Gallés, com ara Carles Baguer (1768-1808) varen estar més receptius a l´influx del classicisme que ens arribava d´Europa i que la seva obra representava millor l' avantguarda d' aquell moment. Però això no resta gens d'interès vers aquesta música catalana per a clavecí, de la qual Gallés n´és un representant brillant en molts casos, que està pendent de seguir-se rescatant del nostre patrimoni oblidat i que té prou interès, tan per a programes de concert com per a la pedagogia. A Castellterçol tan sols hem recordat aquest músic en dues ocasions documentades, fins ara: la primera fou en un concert organitzat per la coral de Castellterçol, l' any 1967, en el qual la pianista francesa I. Marti-Colin en va interpretar dues sonates. L' altre fou l' interessant article d' en Xavier Massagué en el programa de festa major de l' any 1997. A banda de l'escàs record envers el compositor, el nom de Josep Gallés, sovint, l' hem associat tan sols al de Josep Gallés i Malats (1863-1920), un besnét del germà del compositor, pintor i col·leccionista, a qui dediquem un important carrer de la vila. I per això acabo també amb una crida: és urgent incorporar en la nostra memòria col·lectiva el nostre músic més il·lustre: Josep Gallés i Salabert (1758-1836). I la primera cosa que hauríem de fer per a mantenir viu el seu record fóra sentir regularment la seva música al seu poble natal.

Carles Farreras (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michele Benuzzi (harpsichord)
AMAZON: GALLÉS, J. - Sonatas for Harpsichord
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALLÉS, J. - Sonatas for Harpsichord



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FENGLER, Antoni (1745-1786) - Missa in Nativitate Domini (c.1775)

$
0
0
George Romney - The Gower Family The Children of Granville, 2nd Earl Gower (c.1776)
Obra de George Romney (1734-1802), pintor anglès (1)


- Bon Nadal -



Parlem de Pintura...

George Romney (Dalton-in-Furness, 26 de desembre de 1734 - Kendal, 15 de novembre de 1802) va ser un pintor anglès. Entre els anys 1755 i 1757 es va formar al taller del retratista Christopher Steele. El 1762 es va traslladar a Londres, on va treballar, allunyat de les exposicions i pautes acadèmiques dirigides per Joshua Reynolds, a la Royal Academy of Arts, de la qual i curiosament no en va aspirar a ser-ne membre. Entre els anys 1773 i 1775 va viure a Roma, on va estudiar l'Antiguitat i va realitzar còpies de Miquel Àngel i de Rafael, entre altres. De tornada a Londres, va freqüentar els cercles intel·lectuals i va aprofundir en la literatura clàssica per realitzar les grans composicions de la Shakespeare Gallery de John Boydell, creades a partir del 1786. Les escenes inspirades en Macbeth o en el Paradís perdut de Milton van fascinar pels seus forts contrastos de llums i ombres influïdes, com els seus abundants dibuixos, per l'estètica del sublim i les imatges de Johann Heinrich Füssli. L'elegant classicisme dels seus primers treballs, que apareix fins i tot en una obra de caràcter privat com el retrat dels seus germans Peter i James Romney (1766), va finalment cedir en favor d'un sentimentalisme més delicat, on les referències al món clàssic van ser plenament anecdòtiques. En lloc d'aprofundir en la psicologia dels retratats o buscar-ne la perfecció i el realisme, Romney va preferir ressaltar les qualitats més personals dels seus models. Van ser precisament aquests aspectes del seu treball el que van convertir la seva obra en molt valorada pels col·leccionistes del seu temps. Romney va morir a Kendal el novembre de 1802.

Font: En català: No disponible En castellano: George Romney (1734-1802) In english: George Romney (1734-1802) - Altres: George Romney (1734-1802)



Parlem de Música...

Antoni Fengler [Antonim Fenglerem] (1745 - 1786) va ser un organista i compositor polonès. Es desconeix bona part de la seva vida més enllà de la seva feina com a organista, kantor i compositor de la capella musical d'una esglèsia parroquial de Grodzisk Wielkopolski on va romandre actiu a mitjans del segle XVIII. Del seu repertori, es conserva la Missa in Nativitate Domini en Re major i divesos manuscrits d'obra vocal religiosa. Va morir en una data i ciutat desconegudes.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Un nou any s'aproxima i abans de finalment arribar-hi la tradició catòlica, si més no en aquest país, s'imposa i el Nadal ja és aquí. Avui, m'aprofitaré egoistament de les circumstàncies per tal de recuperar un nom absolutament inèdit però que sincronitzarà perfectament amb la pertinent i festiva efemèride. Però abans permeteu-me la indiscreció de fer un breu resum del que ha estat musicalment aquest any però especialment els 5 anys de vida d'aquest espai. Temps que ha permès recuperar a l'entorn d'uns 1030 compositors únics, en un fet que representa més o menys un 40% dels autors dels quals en tinc música. Per tant, la feina és encara llarga i sovint extenuant però intentarem no sucumbir en l'intent deixant clar que l'univers de la música va inimaginablement més enllá d'aquests músics aquí presents o en llista d'espera. I en relació a l'any que finalitza, què puc dir-vos, celebrar la vida pròpia i la de les persones que estimo i seguir gaudint de més i més música (i pintures) que poc o molt dignifiquen i ens donen sentit a les nostres vides. I espero que així sigui en nom del desconegudíssim Antonim Fenglerem, un autor polonès de qui en prou feines en tenim referències de vida, obra i esperit sant però que no obstant ens permetrà celebrar el Nadal amb una de les poques obres del seu repertori recuperades fins ara, ni més ni menys, que la Missa in Nativitate Domini en Re major per a solistes, cor i orquestra de "circa" 1775. Tot plegat en una edició esplèndida en totes direccions tant per la qualitat i rigor en la interpretació com per la singular mirada històrica contextualitzant la missa en el sí d'una típica celebració catòlica de Nadal en el segle XVIII polonès. Per tant, i a banda de la missa, hi escoltarem un Introitus inicial, les corresponents epístoles en gregorià, uns curiosos Gradual, Communio i Exitus en forma de Simfonia en Re major del compositor Antoni Haczewski (fl.1770) i un Ofertori de Wojciech Dankowski (c.1760-c.1810). Pel que fa a la missa de Fengler, l'hem d'emmarcar en la tradició musical de J.A. Hasse, autor que ben segur devia conèixer ja que còpies de les seves obres s'han localitzat als mateixos arxius on es troben els manuscrits originals de les poques obres existents de Fengler. En qualsevol cas, la naturalesa de l'eucarístia és la de sempre amb els moviments característics en llatí però que convenientment edulcorats ens permeten gaudir de l'atmosfera nadalenca de Polònia i que a mi personalment em facilita el camí per a desitjar-vos un BON NADAL!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia dell'Arcadia; Bartlomiej Stankowiak
RECART: Missa in Nativitate Domini (1775)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NIXON, Henry Cotter (1842-1907) - Piano Trio No.1 (1879)

$
0
0
Maxfield Parrish - White birch
Obra de Maxfield Parrish (1870-1966), pintor nord-americà.


- Recordatori d'Henry Cotter Nixon -
En el dia de la commemoració del seu 109è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Maxfield Parrish (Philadelphia, 25 de juliol de 1870 - Cornish, 30 de març de 1966) va ser un pintor i il·lustrador nord-americà. Es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a l'Haverford College i a la Pennsylvania Academy of the Fine Arts. El 1897 va rebre el seu primer encàrrec com a il·lustrador de llibres i revistes en una feina que va desenvolupar fins a la dècada del 1920. A partir d'aleshores, es va centrar en la pintura, iniciant-se, en aquest sentit, en nus andrògins en entorns fantàstics amb els quals va realitzar làmines, postals i calendaris que ràpidament el van convertir en un pintor i il·lustrador molt sol·licitat. A partir del 1931, tanmateix, va canviar radicalment de temàtica centrant-se en paisatges de caràcter bucòlic i en base a fotografies dels paisatges que volia pintar. Els darrers anys va viure a Cornish, ciutat on va seguir pintant fins els 91 anys i a on va morir el març de 1966.

Font: En català: Maxfield Parrish (1870-1966) En castellano: No disponible In english: Maxfield Parrish (1870-1966) - Altres: Maxfield Parrish (1870-1966)



Parlem de Música...

Henry Cotter Nixon (London, 17 de maig de 1842 - Bromley, 25 de desembre de 1907) va ser un pianista, organista i compositor anglès. De família artística, el seu avi John Danby va ser compositor i la seva àvia, Sarah Danby va ser l'amant de Turner, es va formar amb el seu pare Henry George Nixon (1796-1849), organista i compositor. Poc després es va formar amb Harry Deval abans d'entrar a la Royal Academy of Music on va rebre classes d'Henry Smart, George Macfarren i Walter Macfarren. El 1864 va fer el seu debut en concert amb obres de Spohr i Mendelssohon ampliant el seu repertori a partir de la dècada del 1880. El 1872 va ser nomenat organista de l'església de St. Mary Magdalen de St Leonards-on-Sea en un càrrec que va mantenir fins el 1877 i que també va compaginar amb el de professor. El 1880 va ser condecorat pel Trinity College de Londres pel seu Trio de Piano i la seva obra Palamon and Arcite de 1882 va ser el primer poema simfònic escrit per un autor anglès. Els darrers anys es va traslladar a Bromley, Londres, on va morir el desembre de 1907.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
'Osmond' five act opera  only the libretto survives

Operetta:
'The Gay Typewriter' operatic farce libretto by Byam Wyhe 1895
'The Witch of Esgair' operetta libretto by Byam Wyhe

Songs:
'Dawn,gentle flower' words by B Cornwall 1872
'Gaily goes the ship' words by C Mackay 1872
'Love and Hope' words by T Moore
'The Tramps'  words by W Beaumont 1902
'Now EveryTree Renews' six part madrigal with orchestra 1889
'Sylvan Whispers' twelve, six part songs for even voices and cello obligato 1893

Cantata:
'Aslauga' with orchestra words by E Beckett Lamb 1893
'Apollo' words By E Oxenford

Instrumental:

Orch.:
'Palamon and Arcite' symphonic poem in five movements, The Battle, Emilie, The Dream, Encounter and Combat, The Tournament. 1882   This was the first British symphonic poem.
'Titania' concert overture 1880 (there are two others without titles)
Piano Concerto 1882
Fantasia for violin and orchestra No.1
Fantasia for violin and orchestra No.2
Romance for violin and orchestra Op.17
Pizzicato for string orchestra 'Dance of the Sea Nymphs' 1889
Coronation March 1902
May Day  scherzo  Op.16  1884
Nightingale Quadrilles, sets 1 and 2
Gavotte in E flat
Tarantella by Heller orchestrated by HCN Op.85/2

Chbr.:
Quintet for piano, violin, clarinet, horn and cello.
Wind quintet in D for flute, oboe, clarinet, horn and bassoon.
Piano trio in C major 1879
Piano trio in C minor
String quartet Op.15 1884
Violin sonata
Fantasia for violin and piano 1871
Cello sonata 1881

Piano:
Dance tunes for little folks 1877
Sonata
Tarentella
2nd Tarentella

Organ:
Organ sonata 1876

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Henry Cotter Nixon (1842-1907) - Altres: Henry Cotter Nixon (1842-1907)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Like many Victorians, Henry Cotter Nixon was an ardent admirer of Mendelssohn; the German composer’s dazzling, precocious Octet was a favourite. Yet Nixon’s Piano Trio of 1879 sounds like the product of a diet of Beethoven, Schumann and Brahms with little hint of the English music revival fermenting at the time. Cotter Nixon’s biography gives the impression that, even in his own time, he was a marginal figure, better known as an organist than as a composer. His oeuvre was reasonably varied, encompassing orchestral, chamber and stage works, but he struggled to generate much interest in them and died in obscurity in 1907, some years after losing his wife and son. It would be heartening to report that Cotter Nixon’s talents have been unjustly neglected; but, on the evidence of this Piano Trio (the first of two), they haven’t. It’s genial, competent music, but flashes of originality are few and, given the work’s inordinate duration, very far between. Pre-dating Tchaikovsky’s great Trio by two years, at 48 minutes the piece just exceeds it in length. Yet where Tchaikovsky’s works wonders with an unconventional form, Cotter Nixon’s only expands a very conventional one to a scale that vastly outweighs the quality of its material. The London Piano Trio’s performance is good enough to allow a fair appraisal of the work, but no more. Recorded sound is mostly clear, albeit with a slightly over-prominent view of the piano, and the copious notes include that rarest of things – the musical example. 

Andrew Morris (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: London Piano Trio
GUILD: Piano Trios
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GERVASIO, Giovanni Battista (c.1725-c.1785) - Mandolin Sonatas

$
0
0
Anna Dorothea Lisiewska - An allegory of hearing
Obra d'Anna Dorothea Lisiewska (1721-1782), pintora alemanya (1)




Parlem de Pintura...

Anna Dorothea Lisiewska (Berlin, 23 de juliol de 1721 - Berlin, 9 de novembre de 1782) va ser una pintora alemanya. Filla del pintor Georg Lisiewski, es va formar amb ell juntament amb les seves germanes, Federica Julia i Anna Rosina, i el seu germà Christoph Friedrich. Poc després es va casar amb Ernst Friedrich Therbusch a qui va ajudar econòmicament a través de les seves pintures. A partir del 1761 va treballar com a pintora de la cort del duc Karl Eugen de Stuttgart, ciutat on va ser membre de l'Acadèmia de Belles Arts. El 1765 es va traslladar a París on va exhibir algunes de les seves obres a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Allà va rebre el suport, entre altres, de Diderot amb qui fins i tot va viure-hi una temporada. Poc després, tot i l'èxit assolit i fruit d'algunes dificultats econòmiques, va haver de marxar de París tornant a Berlín. Allà va ser nomenada pintora de retrats oficial del regne de Prússia, en un càrrec que va mantenir fins al final de la seva vida. Va morir a Berlín el novembre de 1782.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anna Dorothea Therbusch (1721-1782) - Altres: Anna Dorothea Therbusch (1721-1782)



Parlem de Música...

Giovanni Battista Gervasio (c.1725 - Grenoble?, c.1785) va ser un intèrpret de mandolina, violinista i compositor italià. Considerat un dels millors intèrprets de mandolina europeus del segle XVIII, es desconeix no obstant la major part de la seva vida. Es creu va treballar breument com a mestre de cant i de mandolina a la cort reial de Prússia. Probablement, va tenir una vida itinerant com a intèrpret però també com a compositor, citant-se'l a Londres el 1768. A partir del 1785 va viure a Grenoble, on va ser professor de mandolina i on es creu va morir a l'entorn d'aquesta data.

OBRA:

Sonata da Camera, per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (I) in Do maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (II) in Sol maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (I) in Re maggiore per Mandolino (o Violino) e Basso Continuo  (1778)
Sonata (V) in Re maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Pastorale per 2 Mandolini e Continuo

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giovanni Battista Gervasio (c.1725-c.1785)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Amb la ressaca dels canelons i amb l'empatx dels torrons, anem fent via per assolir un nou any el qual espero i desitjo sigui tant musicalment profitós i emocionant com l'anterior. Però abans d'acomiadar i oblidar el 2016, permeteu-me el luxe de compartir aquest tresor d'edició en què hi trobarem diversos autors sent el nucli de tots ells un desconegut Giovanni Battista Gervasio, mestre de mandolina, intèrpret itinerant i compositor esporàdic. I escoltant-lo, la paraula que ràpidament voldria associar a la seva música és simple però elegant; bellesa. Perquè a la vida tenim desenes de paraules que fàcilment podem identificar i entendre'n el sentit però que sovint no sabríem com definir. Per exemple, tots més o menys creiem saber que és el temps, tanmateix, qui de nosaltres gosaria fer-ne una definició. Doncs amb bellesa passa el mateix, la identifiquem però no és fàcil definir-la i encara menys des d'un punt de vista objectiu i desvinculat de les emocions i percepcions de cadascú. Doncs bé, personalment i després de fruir intensament d'aquesta Sonates per a mandolina i baix continuo, només puc definir-les com a profundament belles sense saber molt bé com descriure aquest sentiment. Podria ser per l'harmonia i el dibuix o potser per la temàtica, el ritme i el contrast d'instruments... o per una conjunció precisa de tots ells, qui sap. Tanmateix, i en relació aquest gran descobriment, només puc ratificar que la definició genuïna de bellesa es localitza en l'interior d'aquesta música que un bon dia el misteriós però immens Giovanni Battista Gervasio va escriure!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Duo Acquavella
AMAZON: 18th Century Sonatas & Trio Sonatas for Mandolin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: 18th Century Sonatas & Trio Sonatas for Mandolin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STRAUSS, Eduard (1835-1916) - Walzer und Polkas

$
0
0
Philip Wilson Steer - Young Woman At The Beach
Obra de Philip Wilson Steer (1860-1942), pintor anglès (1)


- Recordatori d'Eduard Strauss -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Philip Wilson Steer (Birkenhead, 28 de desembre de 1860 - London, 18 de març de 1942) va ser un pintor anglès. Fill del pintor i professor Philip Steer (1810-1871), es va formar inicialment amb el seu pare. Més tard va rebre formació de John Kemp a l'escola d'art de Gloucester. Poc després va procurar accedir, sense èxit, a la Royal Academy of Arts fet que va precipitar el seu trasllat a París el 1882. Allà va estudiar amb Bougureau i a partir del 1883 amb Cabanel. A París va exhibir les obres Fantaisie i Discovery, aquesta darrera destruida pel mateix autor anys més tard. Arrel del seu contacte amb l'art francès, va adaptar el seu estil vers l'impressionisme el qual ja va mantenir la resta de la seva carrera, sent un dels líders d'aquest moviment a Anglaterra. Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, va ser contractat per William Maxwell Aitken per tal de realitzar pintures per a la Marina Reial. Els darrers anys va viure a Londres, ciutat on va morir el març de 1942.

Font: En català: No disponible En castellano: Philip Wilson Steer (1860-1942) In english: Philip Wilson Steer (1860-1942) - Altres: Philip Wilson Steer (1860-1942)



Parlem de Música...

Eduard Strauss (Wien, 15 de març de 1835 - Wien, 28 de desembre de 1916) va ser un violinista, director i compositor austríac. Fill de Johann Strauss, es va formar al Vienna Akademische Gymnasium entre els anys 1846 i 1852. Posteriorment va estudiar teoria musical amb Gottfried Preyer, violí amb Franz Amon i arpa amb Antonio Zamara. El seu debut va ser el dia 11 de febrer de 1855 amb la Strauss Orquestra com a intèrpret d'arpa. Més tard, el febrer de 1861, va fer el seu primer debut com a director de la Strauss Orquestra en un càrrec que no va assolir fins després de la mort de Josef Strauss el 1870. Allà hi va romandre fins el 1901 i va realitzar una extensa gira mundial amb centenars de concerts i de quilòmetres realitzats. Fins i tot el mateix Tchaikovsky va postular per dirigir l'orquestra però la mort li va arribar abans de poder opositar al càrrec. Va ser en el transcurs d'aquesta posició que Eduard va assolir una fama extraordinària com a director orquestral assolint quotes de popularitat massives a Viena amb la representació d'obra pròpia, de la família Strauss o de la majoria de compositors de la seva època. Els darrers anys no obstant va patir problemes de salut que van motivar fins i tot la destrucció del seu valuós arxiu musical. Va morir en soledat a Viena el desembre de 1916.

OBRA:

Instrumental:

Waltzes:
Die Candidaten, op.2, 1862 (1863);
Hesperiden, op.18, 1866;
Memoiren einer Ballnacht, op.26, 1867;
Wiener Stereoskopen, op.31, 1865 (?1868);
Freie Gedanken, op.39, 1868;
Wiener Genrebilder, op.41, 1863 (1868);
Flüchtige Skizzen, op.52, 1869;
Lilienkränze, op.61, 1870;
Deutsche Herzen, op.65, 1870 (1871);
Akademische Bürger, op.68, 1871;
Hypothesen, op.72, 1871 (?1872);
Fusionen, op.74, 1871;
Fesche Geister, op.75, 1871;
Doctrinen, op.79, 1872
Ehret die Frauen!, op.80, 1872;
Ball-Promessen, op.82, 1872;
Myrthen-Sträusschen, op.87, 1872;
Huldigungen, op.88, 1872;
Manuscripte, op.90, 1872;
Interpretationen, op.97, 1873;
Studentenball-Tänze, op.101, 1873;
Expositionen, op.103, 1873;
Stimmen aus dem Publikum, op.104, 1873;
Theorien, op.111, 1874;
Aulalieder, op.113, 1874;
Die Abonnenten, op.116, 1874;
Giroflé-Girofla: W nach Motiven über Lecocq’s Oper, op.123, 1875 (1874)
Fidele Bursche, op.124, 1875;
Aus dem Rechtsleben, op.126, 1875;
Bessere Zeiten, op.130, 1875;
Verdicte, op.137, 1876;
Aus der Studienzeit, op.141, 1876;
Consequenzen, op.143, 1876;
Fatinitza-W nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.147, 1876 (1877);
Das Leben ist doch schön!, op.150, 1876 (1877);
Mit frohem Muth und heiter’m Sinn!, op.153, 1877;
Märchen aus der Heimath, op.155, 1877
Geflügelte Worte, op.158, 1877;
Leuchtkäferln, op.161, 1877;
Nützt das freie Leben!, op.164, 1878;
Ball-Chronik, op.167, 1878;
Traumgebilde, op.170, 1878;
Boccaccio-W nach Motiven der F. von Suppé’schen Operette Boccaccio, op.175, 1879;
Lustfahrten, op.177, 1879;
Rundgesänge, op.178, 1879;
Feuerfunken, op.185, 1880;
Freie Lieder, op.188, 1880;
Juanita-W nach Motiven der F. v. Suppé’schen komischen Oper Donna Juanita, op.190, 1880
Nisida-W nach Motiven der gleichnamigen Operette von Richard Genée, op.193, 1881 (1880);
Bemooste Häupter, op.195, 1881;
Glockensignale, op.198, 1881;
Schleier und Krone, op.200, 1881;
Wo Lust und Freude wohnen!, op.202, 1882;
Lebende Blumen, op.205, 1882;
Heitere Weisen, op.207, 1882;
Carnevalsstudien!, op.213, 1883;
Glühlichter, op.216, 1883;
Jubelfanfaren, op.220, 1883;
Bei Sing-Sang und Becherklang, op.224, 1884;
Lustige G’schichten, op.227, 1884
Landeskinder, op.232, 1884 (1885);
Grüsse an die Aula, op.233, 1885;
Wiener Dialect, op.237, 1885;
Widmungsblätter, op.242, 1886;
Denksprüche, op.244, 1886;
Freudensalven, op.249, 1886;
Heimische Klänge, op.252, 1887;
Für lustige Leut’, op.255, 1887;
Life in America (Das Leben in Amerika) Waltzes (American Women, W, New York 1890), op.263, 1890 (Boston, 1890);
As we sing, we dance (So singen, so tanzen wir) Waltzes, op.266, 1888 (Boston, 1890)
The Toast (Trinksprüche) Waltzes, op.270, 1889 (Boston, 1890);
Myrthenzauber, op.272, 1890 (1891);
Hochzeitslieder, op.288, 1893 (?1893) [later pubd as op.290 (1894/5)];
Blüthenkranz Johann Strauss’scher W in chronologischer Reihenfolge von 1844 bis auf die Neuzeit, arr. Eduard Strauss, op.292, 1894;
Tanz-Candidaten, op.293, 1890 (?1895);
Die Jubilanten, op.295, 1895;
Jubel-W, op.296, 1898;
Ball-Erinnerungen [? Welcome to Amerika; Greeting to America], op.300, 1900 (?1900)

Polkas and galops:
Ideal, Pfr, op.1, 1862;
Sonette-P(fr), op.3, 1862 (1863);
Eldorado, Pfr, op.5, 1863;
Carnevals-Gruss, Pm, op.8, 1864;
Iris-P(fr), op.9, 1864;
Lebenslust, P(S), op.11, 1864 (1865);
Masken-Favorite, Pfr, op.12, 1865;
Die Evolvirende, Pfr, op.13, 1865;
Paragraphen-P(fr), op.16, 1866;
Gruss an die Heimath, P(fr), op.17, 1865 (1866);
Dornröschen, Pm, op.19, 1866;
Gazelle, P(S), op.20, 1866;
Colibri, P(fr), op.21, 1866;
Pirouette, P(fr), op.22, 1866
Apollo, Pfr, op.25, 1867;
Herz an Herz, Pm, op.27, 1867;
Kreuz und quer, P(S), op.28, 1867;
Fleurette, P(fr), op.29, 1867;
Tanz-Parole, P(fr), op.30, 1867;
Carnevalsblume, Pm, op.32, 1867;
Studentenliebchen, Pfr, op.33, 1867;
Die Ballkönigin, P(fr), op.34, 1868;
Nachtrag, P(fr), op.35, 1868;
Harmonie, P(fr), op.36, 1868;
Wunderblümchen, Pm, op.37, 1868;
Jugendlust, P(fr), op.38, 1868;
Devise, Pfr, op.40, 1868 (?1869);
Thauperle, Pm, op.42, 1868
Froh durch die ganze Welt!, P(S), op.43, 1868;
Bahn frei!, P(S), op.45, 1869;
Vom Tage, Pm, op.46, 1869;
In Künstlerkreisen, Pfr, op.47, 1869;
Studentenstreiche, Pfr, op.48, 1869;
Sängers Liebchen, Pfr, op.50, 1869;
Pegasus-Sprünge, P(S), op.51, 1869;
Über Stock und Stein, P(S), op.53, 1869;
Die Biene, Pfr, op.54, 1869;
Eisblume, Pm, op.55, 1870;
Stempelfrei, P(S), op.56, 1870;
Pro und Contra, P(fr), op.58, 1870;
Echo aus unseren Bergen, Pfr, op.59, 1870
Con amore, Pfr, op.60, 1870;
Flott!, P(S), op.64, 1870;
Serenade, Pm mit Chor (Moriz August Grandjean), op.66, 1871;
Von der Aula, Pfr, op.67, 1871;
Mit der Feder, Pm, op.69, 1871;
Mit Dampf, P(S), op.70, 1871;
Auf und davon!, P(S), op.73, 1871;
Herzblättchen, Pfr, op.76, 1871;
Goldfischlein, Pm, op.77, 1871;
Bruder Studio!, Pfr, op.78, 1872;
Weit aus!, P(S), op.81, 1872;
Amor’s Gruss, Pfr, op.83, 1872;
Liebeszauber, Pm, op.84, 1872
Soldatengruss, Pfr, op.85, 1872;
Eine neue Welt!, P(S), op.86, 1872;
Columbine, Pm, op.89, 1872;
Lustig im Kreise, P(S), op.93, 1872 (1873);
Unter eigenem Dache, Pfr, op.95, 1873;
Pest-Ofener-Eissport-G (Eissport-G; Pester Eislauf-G), op.96, 1873;
Ein Stück Wien, Pfr, op.98, 1873;
Mädchenlaune, Pm, op.99, 1873;
Nach kurzer Rast, P(S), op.100, 1873;
Ein Jahr freiwillig, Pfr, op.102, 1870 (1873);
Laut und Traut, Pm, op.106, 1873
Wo man lacht und lebt, P(S), op.108, 1873 (1874);
Ohne Aufenthalt, P(S), op.112, 1874;
Die Hochquelle, Pm, op.114, 1874;
Flottes Leben, Pfr, op.115, 1874;
In Lieb’ entbrannt, Pfr, op.117, 1874;
Augensprache, Pfr, op.119, 1874;
Unter der Enns, P(S), op.121, 1874;
Tour und retour, Pfr, op.125, 1875;
Alpenrose, Pm, op.127, 1875;
Kleine Chronik, P(S), op.128, 1875;
Märzveilchen, Pfr, op.129, 1875;
Herz und Welt, Pm, op.131, 1875 (1876);
Knall und Fall, P(S), op.132, 1875 (1876)
Aus Lieb’ zu ihr! (J. Kowy), Pfr für Männerchor, op.135, 1876;
Über Feld und Wiese, P(S), op.138, 1876;
Blümchen Tausendschön, Pm, op.139, 1876;
Von Land zu Land, Pfr, op.140, 1876;
Aus der Visur, Pfr, op.142, 1876;
Gruss an Prag, Pfr, op.144, 1876;
Schön Rohtraut, Pm, op.145, 1876, (?1877);
Souvenir de Bade, Erinnerung an Baden, P(S), op.146, 1876 (?1877);
Treuliebchen, Pfr, op.152, 1877;
Brausteufelchen, P(S)G, op.154, 1877
Ballade, Pm, op.156, 1877;
Schneesternchen, Pfr, op.157, 1877;
Saat und Ernte, P(S), op.159, 1877;
Liebesbotschaft, Pm, op.160, 1877 (?1878);
Opern-Soirée-Pfr, op.162, 1877 (1878);
Telephon-Pfr, op.165, 1878;
Reiselust, Pfr, op.166, 1878;
Ausser Rand und Band, P(S), op.168[bis], 1878;
Moosröschen, Pm, op.169, 1878;
Gruss an Stockholm, Pfr, op.171, 1878;
Wien über Alles!, P(S), op.172, 1878;
Mit der Strömung, Pfr, op.174, 1879;
Poesie und Prosa, Pm, op.176, 1879
Pfeilschnell, P(S), op.179, 1879;
En miniature, Pm, op.181, 1879;
Souvenir de Dresde, Pfr, op.182, 1879 (1880);
Terpsichore, Pm, op.184, 1880;
Hectograph, SP, op.186, 1880;
Still und bewegt, Pfr, op.187, 1880;
Original-Bericht, Pfr, op.189, 1880;
Fleur Roumaine, Pfr, op.192, 1880;
Herzens-Telegraf, Pm, op.194, 1881;
Passe-partout, SP, op.196, 1881;
Je pense à toi, Pfr, op.197, 1881;
Probe-Nummer, Pfr, op.199, 1881;
Mit zartem Colorit, Pm, op.201, 1881;
Faschingsbrief, Pfr, op.203, 1882
Schneewittchen, Pm, op.204, 1882;
Luftig und duftig, PS, op.206, 1882;
Die Träumerin, Pm, op.208, 1882;
Jugendfeuer, SP, op.210, 1882 (1883);
Vergnügungs-Anzeiger, Pfr, op.214, 1883;
Nixenreigen, Pm, op.215, 1883;
Witzblitz, SP, op.217, 1883;
Gemüthswelle, Pm, op.218, 1883;
Mit Chic, SP, op.221, 1883 (1884);
Chêre amie, Pfr, op.223, 1884;
Organ für Tanzlustige, Pfr, op.225, 1884;
Schmeichelkätzchen, Pm, op.226, 1884;
Mit Vergnügen!, SP, op.228, 1884
Gruss an Budapest, Pfr, op.229, 1884;
Mein Lieblingsblümchen, Pm, op.230, 1884 (?1885);
Im Flug mit ihr, PS, op.231, 1884 (?1885);
Kunstnotiz, Pfr, op.234, 1885;
Liebeszeichen, Pm, op.235, 1885;
Stelldichein, Pfr, op.236, 1885;
Ohne Bremse, PS, op.238, 1885 (?1886);
Old England for ever!, P, op.239, 1885;
Um die Wette, G, op.241, 1885 (?1886);
Sprühfeuer, PS(G), op.243, 1886;
Lyra, Pfr, op.245, 1886;
Der Rose Erwachen (Le reveil de la rose), Pm, op.246, 1886;
Tagesrapport, Pfr, op.247, 1886
Zeitvertreib (Vivat sequens, SP), PS(G), op.248, 1886;
Centifolie, Pm, op.250, 1886;
Wer tanzt mit?, P(S), op.251, 1886 (?1887);
Carnevals-Bulletin, Pfr, op.253, 1887;
Blauäuglein, Pfr, op.254, 1887;
In Banden der Liebe, Pm, op.256, 1887 (?1887);
Flüchtiger als Wind und Welle, P(S), op.257, 1887 (?1887);
Blumensprache, Pm, op.258, 1887 (?1888);
Mit Extrapost, PS, op.259, 1887 (?1888);
Aus den schlesischen Bergen, Pm, op.260, 1888 (1891);
O schöne Jugendzeit!, Pfr, op.262, 1889 (1891)
‘Phonograph’, Pfr, op.264, 1890 (Boston, 1890);
Dancing Vienna (Das tanzende Wien), Pfr, op.265, 1890 (Boston, 1890);
In the Whirl (Im Wirbel), P(S), op.267, 1888 (Boston, 1890);
My Little Love (Trautliebchen), Pm, op.268, 1889 (Boston, 1890);
All right! Go ahead! (Halloh! Vorwärts!), P(S), op.269, 1889 (Boston, 1890);
Die Sentimentale!, Pm, op.289, 1893 (?1894);
Wiener Type (Weiner Typus), Pfr, op.291, 1894;
Aus dem Künstler Album, Pfr, op.294, 1893 (1895);
Zart besaitet, Pfr, op.298, 1899 (?1900)

Quadrilles:
Q nach Motiven der Operette Mannschaft an Bord von G. von Zaytz, op.7, 1864;
Fitzliputzli-Q nach Motiven der Operette Fitzliputzli von G. von Zaytz, op.10, 1864;
Helenen-Q über Motive der komischen Oper Die schöne Helene von J. Offenbach, op.14, 1865;
Cascoletto-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Jaques Offenbach, op.15, 1866;
Lieder-Kranz, Q nach Motiven von Franz Schubert, op.23, 1867;
Pariser Leben, Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von J. Offenbach, op.24, 1867
Sardanapal, Q nach Motiven des gleichnamigen Balletts von F. Hertel, op.49, 1869;
Les Brigands: Die Banditen, Operette de J. Offenbach. Q, op.57, 1870;
Schatten-Q nach Motiven der Oper Der Schatten (L’ombre) nach F. von Flotow, op.62, 1870;
Trapezunt-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von J. Offenbach, op.71, 1871;
Pilger-Q nach Motiven der Operette Die Pilger von Max Wolf, op.91, 1872;
Q nach Motiven der Operette Der schwarze Corsar von J. Offenbach, op.92, 1872
Javotte-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Emil Jonas, op.94, 1873;
Goldchignon-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Emil Jonas, op.105, 1873;
Angot-Q nach Motiven der komischen Oper von Ch. Lecocq Mamsell Angot, die Tochter der Halle, op.110, 1874;
Der König hat’s gesagt, komische Oper von L. Délibes. Q, op.118, 1874;
Giroflé-Girofla. Q nach Motiven über Lecocq’s Oper, op.122, 1875 (1874)
Carmen-Q nach Motiven der gleichnamigen Oper G. Bizet’s, op.134, 1876;
Fatinitza-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.136, 1876;
Q nach Motiven der Lecocq’schen Operette Graziella, op.148, 1877 (?1876);
Q nach Motiven der Lecocq’schen Operette Dr Piccolo (Tivolini-Q; Piccolini-Q), op.149, 1877 (?1877);
Seekadet-Q nach Motiven der gleichnamigen komischen Operette von Richard Genée, op.151, 1876 (?1877)
Teufels-Q nach Motiven der F. von Suppé’schen Operette Der Teufel auf Erden, op.163, 1878;
Herzblättchen-Q nach Motiven der gleichnamigen Franz von Suppé’schen Operette, op.173, 1882;
Boccaccio-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.180, 1879;
Juanita-Q nach Motiven der F.v.Suppé’schen komischen Oper Donna Juanita, op.191, 1880;
Q nach Motiven der Operette Der kleine Prinz von Adolf Müller jun., op.209, 1883
Bettelstudent-Q nach Motiven der gleichnamigen komischen Operette von C. Millöcker, op.212, 1883;
Q über Motive der F. von Suppé’schen Operette Die Afrikareise, op.219, 1884 (1883);
Q über Motive der C. Millöcker’schen Operette Gasparone, op.222, 1884;
Q über Motive der R. Dellinger’schen Operette Don Cesar, op.240, 1885 (?1886)

Other works:
For collabs. see Johann Strauss (ii)
Marches:
Gut Heil! Ma, op.4, 1863;
Lanciers-Ma, op.44, 1869;
La gloire du Brésil, Marche triomphale, op.63, 1871 (1870);
Wiener Welt-Ausstellungs-Ma, op.107, 1873;
Kaiser Franz-Josef-Jubiläums-Ma, op.109, 1873 (1874);
Weyprecht-Payer-Ma, op.120, 1874;
Österreich’s Völker-Treue, Ma, op.211, 1882;
Sarazenen-Ma, op.297, 1891.

Misc.:
Fantasie über neuere deutsche Lieder, op.133, 1876;
Un petit rien, rom, op.183, 1876 (1880);
Als ich dich (Es war vor langen Jahren), Lied, op.261, 1887 (1891)

Works pubd only in Russia (St Petersburg unless otherwise stated):
Flotte Bürsche-Q, 1864 (?1864) [on themes from Suppè’s operetta];
Zehn Mädchen und kein Mann Q, 1864 (?1864) [on themes from Suppè’s operetta];
Diabolin-Q (Das kleine Teufelchen Q), 1865 (?1865);
Gruss an St Petersburg, P, 1865 (?1865);
Mes Adieux, W, 1865 (?1865);
Simplicité, Pm, ?unperf. (?1865);
Souvenir à Pavlovsk, P, 1865 (?1865);
Sturm-PS, 1865 (?1865)

Pubd without op. no.:
Mes sentiments (Ideal, op.1), Pfr, ?1862 (1862);
American Exposition, Waltzes, ?1876 (New York, 1876);
Greeting Waltz, on English Airs, 1885 (London, 1885);
Die Wienerin, Pfr, 1891 (1892), reissued 1894 with text (W. Wiesburg);
Bolero, nach einem spanischen Motiv, 1885 (?1885) [E. Löwenberg, arr. E. Strauss]

Unpubd MSS:
Im hypnotischen Schlummer, [W-]Int für Streichinstrumente, 1894, pubd in arr. as Hypnotic Slumbers, W for pf, op.319 (Boston, 1906);
Electrisch, PS, 1895;
Innig und sinnig, Pfr, 1895; Pm in E

Lost and doubtful works:
Lost:
Die Ersten Grüsse, W, 1862;
Die Verfassungsmässigen, W, 1862 [? Die Candidaten, op.2];
Eglantinen-Lieder, W, 1863;
Souvenir de Chopin, Pfr, 1863;
Maskentreiben-P, 1864;
Millefleurs-Pfr, 1864;
Biv[o]uac-Ma, 1865;
Lebende Blumen, W, 1865 [?Wiener Stereoskopen, op.31;
?Lebende Blumen, op.205];
Nur lustig, PS, 1865;
Bewegtes Leben, PS, 1867;
Eilpost, PS, 1867;
Notizen, Pfr, 1867;
Epheuranken-W, 1870 [?Lilienkränze, op.61]
Humoresken, W, 1870 [?Lilienkränze, op.61];
Potp aus der Operette Trébizonde von J. Offenbach, 1870;
Auf schwingen der Liebe, PS, 1871;
Carnevalsgrüsse, W, 1872; Ton[e]-Mosaik, Grosses potp, 1873;
Einzugsmarsch, 1881;
Carnevals-Novitäten, P, 1882;
Ein Wiener Liedchen, nach einem älteren Motiv von Eduard Strauss, 1882;
Chronik der Wiener Tanzmusik seit 120 Jahren, potp, 1883;
Fest im Tempo, Pfr, 1887; Souvenir de London, P, 1887 [?Old England for ever!, P, op.239];
Aus der Paragraphenwelt, W, 1888; Fest umschlungen, Pm, 1888
Im Wiener Schritt, PS, 1888;
Menublätter-W, 1888;
Telegraphischer Bericht, Pfr, 1888;
Pierrot-P, 1889;
Piraten-W, 1889 [on themes from A. Sullivan: The Pirates of Penzance];
Rosige Laune, PS, 1889 [also reported incorrectly as a Pfr];
Wiener G, ?1889; Barcarolle orientale, 1890;
G’hupft wie g’sprungen, PS, 1890;
Mikado-Q, 1890 [on themes from Sullivan: The Mikado];
Veilchen, Pm, 1890; Ball-Privilegien, W, 1891;
Bei Kanne und Laute, Pm, 1891;
Kabel-Telegramm, PS, 1891;
Ball-Koryphäen, Pfr, 1892
Bester Record, PS, 1892;
Das vereinigte Wien, Pm, 1892;
Dem Ziele nah, PS, 1892;
Tanzende Wellen, W, 1892;
Carneval-Epistel, Pfr, 1893;
Die Recensenten, Pm, 1893;
Einmal ’rum, PS, 1893;
Wiener Gemüthlichkeit, Pfr, 1893;
Eine kleine Skizze, Pm, 1894;
Extra-Beilage, PS, 1894 [also reported incorrectly as a Pm];
Die Kunstnovize, Pm, 1895;
Lustige Jagd, PS, 1895;
Shahzada Ma (Afghanen-Ma), 1895;
Unter dem Banner Wiens, Pfr, 1895;
In froher Stunde, Pm, 1896;
Liebesgabe, Pfr, 1896;
Für alle Welt, PS, 1897;
Stilles Behagen, Pm, 1897
Wiener Sitte, Pfr, 1897;
Wiener Skizzen, PS, ?unperf., 1897;
Karnevalstelegramm (Anonym; Carnevals-Jux), PS, 1898;
Wiener Ansichtskarte, Pfr, 1898;
Nach Mitternacht, PS, 1899;
Weinblätter, W, 1899 [misreading of Menublätter, 1888];
Emblem, Pfr, 1900;
Frauenrechte, W, 1900;
Kleine Chronik, PS, 1900 [not op.128];
Welcome to Amerika [Greeting to America; ?Ball-Erinnerungen, op.300], W, 1900;
Wiener Sage, Pfr, 1900
c300 transcrs. of works by others

Works of doubtful origin:
Liebesknospen, W, op.168 [bis] (?Kassel, 1879);
Boccaccio-Ma [on themes from Suppé's operetta], ?1879/80 (St Petersburg and Moscow, ?1879/80) [attrib. E. Strauss]

Font: En català: Eduard Strauss (1835-1916) En castellano: Eduard Strauss (1835-1916) In english: Eduard Strauss (1835-1916) - Altres: Eduard Strauss (1835-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Eduard’s first compositions appeared from Carl Haslinger’s publishing house in spring 1863, when his elder brothers were already universally recognized as the two leading writers of dance music. In consequence, from the outset his music was unjustly compared with theirs, and by the time his compositional gifts were fully developed his dance pieces went unacknowledged because of the abundance of masterpieces by Johann and Josef. Eduard sometimes had difficulty finding publishers for his compositions, particularly during his later years, and a great many works remained unprinted. It was hardly an act of brotherly love when, on 1 April 1892, Johann warned his own publisher, Fritz Simrock, against issuing Eduard’s music: ‘Unfortunately, little can be done with his compositions. … His compositions are not bad – but nobody buys them. If they were bought, then he'd not play me again. He plays me – because he needs me. That’s how things are’. As a performing musician, ‘stylish Edi’ (as the Viennese dubbed him) had to yield hardly anything to Johann; as a composer, however, he remained in the shadow of his two brothers, even though many of his compositions, especially those dating from the 1870s and 80s, compared most favourably with those by Johann and Josef. He registered his first success in 1869 with the quick polka Bahn frei! op.45, a dance form he was to stamp with his own genius, such as in opp.70, 73, 86, 100, 108, 112, 132 and 168. His waltzes, too, with their imaginative use of countermelody, bear his unmistakable fingerprint (opp.75, 79, 101, 116, 126, 150, 161 and 200), the finest exuding a spirited optimism rarely heard in his brothers’ waltzes. In common with Johann and Josef, Eduard orchestrated his own dance compositions. If pressed for time, all three brothers added coded instructions for their copyists, ensuring the resultant orchestrations were precisely as they had been conceived.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Wiener Kammerorchester; Paul Angerer
AMAZON: STRAUSS, E. - Mit Dampf
CPDL: No disponible
SPOTIFY: STRAUSS, E. - Mit Dampf



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMBINI, Giuseppe Maria (1746-1825) - Sinfonie Concertanti

$
0
0
Julius Caesar Ibbetson - George Biggins' Ascent in Lunardi' Balloon (1785)
Obra de Julius Caesar Ibbetson (1759-1817), pintor anglès (1)


- Recordatori de Giuseppe Maria Cambini -
En el dia de la commemoració del seu 191è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Julius Caesar Ibbetson (Farnley, 29 de desembre de 1759 - Masham, 13 d'octubre de 1817) va ser un pintor anglès. Es va formar en la comunitat Moràvia local i amb la Societat Religiosa d'Amics. Posteriorment, va rebre formació en art del pintor John Fletcher entre els anys 1772 i 1777. Després de finalitzar els seus estudis es va traslladar a Londres on va treballar com a restaurador de pintures. Va ser a partir del 1785 quan Ibbetson va començar a exposar a la Royal Academy of Arts amb la seva obra "View of North Fleet". El 1787 va assolir la condició de pintor del coronel Charles Cathcart qui en aquell temps era l'ambaixador anglès a la Xina. Va ser en el transcurs dels nombrosos viatges que va realitzar que va començar a dibuixar els paisatges, la fauna i la flora que anava observant. El 1789 es va instal·lar a Gal·les, territori que va pintar amb recurrència, abans de visitar l'illa de Wight el 1790, on es va especialitzar en vistes marítimes. El 1798 es traslladar a Liverpool, on va treballar per a Thomas Vernon, i a on es va casar amb la seva segona esposa amb qui es va traslladar a Ambleside. Des d'allà va treballar sota demanda de clients adinerats fins que el 1803 va rebre una generosa oferta de William Danby amb qui va treballar la resta de la seva vida a Masham, poble on va morir l'octubre de 1817.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Julius Caesar Ibbetson (1759-1817) - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Giuseppe Maria Cambini (Livorno, ?13 de febrer de 1746 - Paris?, 29 de desembre de 1825) va ser un violinista i compositor italià. Segons Fetis, va néixer a Livorno on va rebre formació d'un tal Polli si bé els primers anys de vida són biogràficament poc precisos i es creu va romandre actiu a Nàpols fins el 1770. De fet, la primera certesa documentada es situa a París a partir del 1770 on va representar una de les seves simfonies concertants al Concert Spirituel el 20 de maig de 1773. A partir d'aleshores, la seva producció va augmentar ràpidament fins a situar-se a l'entorn d'unes 600 obres instrumentals publicades a principis del 1800 circumstància que demostraria el seu descomunal èxit a París. També va ser autor d'un mínim de 14 òperes la majoria d'elles representades a París, ciutat on també va treballar conjuntament amb Gossec. A partir del 1788 va treballar a l'orquestra del Théâtre des Beaujolais i a partir del 1794 a la del Théâtre Louvois. Durant la Revolució Francesa va saber adaptar el seu estil i va compondre diverses odes i himnes de caràcter revolucionari. A partir del 1795 va disminuir el seu interès per la composició centrant-se en la publicació de literatura musical com per exemple el seu Nouvelle méthode théorique et pratique pour le violon (1795) o el Méthode pour la flûte traversière (1799). A partir del 1810 la seva pista es va començar a perdre i va desaparèixer d'escena. Segons Fetis, va morir a l'Hôpital Bicêtre el desembre de 1825 si bé altres fonts situen la seva mort en una data anterior al 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise stated; all known first performances in Paris
Les romans (ballet-héroïque, 3, L.-C.-M. de Bonneval), Opéra (Palais-Royal), 2 Aug 1776, 1st entrée F-Po*
Rose et Carloman (comédie-héroïque, 3, A.D. Dubreuil), Comédie-Italienne (Bourgogne), 24 April 1779; lib as Rose d'amour (Paris, n.d.)
La statue (comédie, 2, M.-R. de Montalembert), Hôtel de Montalembert, ?2 Aug 1784, Pn
La bergère de qualité (comédie, 3, Montalembert), Hôtel de Montalembert, 24 Jan 1786
Le tuteur avare (opéra bouffon, 3, J.-L. Gabiot de Salins), Beaujolais, 1 March 1788 (Paris, c1789) [ov., nos.12–17 and part of no.11 by Cambini, the rest from P. Anfossi: L'avaro]
La croisée (comédie, 2), Beaujolais, 26 April 1788, 14 airs (Paris, c1789)
Colas et Colette (opéra bouffon, 1), Beaujolais, 20 June 1788, 2 airs in Journal hebdomadaire, composé d'airs d'opéra, xxiii (Paris, 1788)
Le bon père (opéra bouffon, 1, J.-F. Le Pitre), Beaujolais, 18 Oct 1788, air arr. Fournier for 2 vn in Douze petits airs pour deux violons (Paris, 1789)
La prêtresse du soleil (drame, 3, Gabiot de Salins), Beaujolais, 26 March 1789; also as Cora, ou La prêtesse du soleil
La revanche, ou Les deux frères (comédie, 3, P.U. Dubuisson), Beaujolais, 12 July 1790; also as Les deux frères
Adèle et Edwin (opéra, 3), Beaujolais, ?1790; rev. (1), Louvois, 19 Aug 1791
Nantilde et Dagobert (opéra, 3, P.-A.-A. de Piis), Louvois, 1 Oct 1791
Les trois Gascons (opéra, 1, Cambini, ?after N. Boindin), Louvois, 1 July 1793
Encore un tuteur dupé (comédie, 1, P.-J.-A. Roussel), Montansier, 22 Feb 1798

Doubtful:
Alcméon (tragédie lyrique, 3, Dubreuil), Opéra (Porte-St-Martin), 13 July 1782 [cited by Goizet; according to Fétis, unperf.; does not appear in the records of the Opéra];
Alcide, 1782 (opéra, 3, Dubreuil), unperf. [cited by Goizet];
L'Amour et la peur, ou L'amant forcé d'être fidèle (oc, 4, Cambini), Jeunes Artistes, 20 Oct 1795 [cited by Goizet];
contribs. [cited by Fétis] to Campra's Les fêtes vénitiennes, 1789, to Armide and to 4 pantomimes

Spurious:
Les fourberies de Mathurin (oc, 1, B. Davesne), Beaujolais, 5 Aug 1786 [actually by F. Bambini]

Other vocal:
Appollon prends pitié, scène lyrique, 1v, orch (Paris, n.d.)
Le compositeur, scène comique, 1v, orch (Paris, c1786)
Les amours d'Heloïse et d'Abelard, duo dialogué (Paris, 1793), lost
Andromaque, scène lyrique, 1v, orch, F-Pn
Various airs in 18th-century anthologies

Revolutionary hymns and odes, partial thematic catalogue in Pierre:
Les rois, les grands, les prêtres;
Hymne à l'égalité;
Hymne à la liberté;
Hymne à l'Etre Suprême (Ame de l'univers!);
Hymne à l'Etre Suprême (Ordre éternel);
Hymne à la vertu;
Hymne à la victoire;
Ode sur les deux jeunes héros Bara et Viala;
Ode sur la victoire;
Ode sur nos victoires;
Le pas de charge républicain;
piece(?s) in Chansonnier des amateurs, dédiés aux amis de la République (Paris, 1794);

Lost works, incl.:
Les coalisés;
Les dangers de l'idolatrie;
Ode au peuple françois sur le nouveau triomphe de la liberté;
Salut et respect à la lois;
Stances sur la translation des jeunes héros Viala et Bara;
La femme républicaine;
Les exploits du Roi Guillaume;
Ronde patriotique sur les crimes des anglais

Vocal religiosa:

Le sacrifice d'Isaac (oratoire françois), Concert Spirituel, April 1774, B-Bc
Joad (oratoire françois), Concert Spirituel, May 1775, Bc
Samson (oratoire, Voltaire), Concert Spirituel, 2 Feb 1779, lost
Le sacrifice d'Abraham (oratoire), Concert Spirituel, 1 April 1780, lost
2 masses, 1 Kyrie, D-Bsb;
3 masses, Bsb;
Domini est terra (Ps xxiii), F-Pc*

Lost:
Miserere, motet à grand choeur, 1775;
sacred ‘hyerodrame’, Concert Spirituel, 4 June 1775;
several solo and small motets perf. at Concert Spirituel, 1773–5

Instrumental:

Most published in Paris (1773–95), many also in London and Germany; Trimpert (1967) lists all known editions; op. nos. in parentheses are those assigned to later editions; thematic catalogue of symphonies and symphonies concertantes in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983) and in Parcell (1984)

Syms.:
3 for str, 2 ob, 2 hn, op.5 (1776), 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983);
3 symphonies à grand orchestre, 2e livre, for str, fl, 2 ob, bn, 2 hn (1787), no.2 also attrib. J.M. Kraus;
3 for str, 2 ob, 2 hn (?1788), also attrib. P.-D. Deshayes

Symphonies concertantes (82, of which 76 pubd and 51 extant, 3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v, New York, 1983) [only solo insts listed]:
Première suite (1774–c86) [13 for 2 vn, 2 lost;
8 for 2 vn, va;
3 for 2 vn, vc;
1 for vn, vc;
1 for vn, va, vc;
3 lost, insts not stated];
Seconde et nouvelle suite (1782–7) [6 for 2 vn;
2 for 2 vn, va;
1 for vn, vc;
1 for 2 vn, vc;
1 for 2 vn, fl;
1 for fl, vn;
1 for 2 fl;
1 for ob, bn;
1 lost, insts not stated];
Troisième suite (1777–c86) [13 for 2 fl, 9 lost;
4 for 2 ob, 3 lost;
3 for ob, bn;
2 for fl, vn, 1 lost;
2 for ob, vn, both lost;
2 for fl, ob, bn, 1 lost;
2 for ob, vn, va, both lost;
1 for 2 ob, bn, lost;
1 for fl, ob, lost;
1 for fl, vn, va;
1 for ob, vn, vc];
La Patriote, 2 vn (1794);
1 for fl, vn, va, I-Fc;
1 for fl, ob, hn, bn, lost;
1 for 2 vn, lost;
1 for fl, 2 vn, lost;
1 for vn, vc, cl, bn, lost

Concs.:
3 for vn (1782–5), 1 ?CZ-CH, 2 lost;
1 for va, Pnm;
5 for fl, incl. 2 in op.37 (1785), 2 lost;
4 for fl on ‘airs connus’, 2 lost;
1 for ob (1785), lost;
1 for bn (1786), lost;
3 for hpd/pf, op.15 (1780), nos.1 and 3 ed. in Antica musica strumentale italiana (Milan, 1964, 1959)

Qnts:
nos.1–110 (?orig. 114), 2 vn, va, 2 vc, US-Wc*, some inc.;
3 unnumbered for 2 vn, va, 2 vc, Wc, inc.;
11 for fl, 2 vn, va, b, opp.8(9), incl. 5 in CZ-Pnm;
6 for fl, vn, 2 va, b, op.13;
3 for cl, fl, ob, hn, bn (c1802);
1 with 2 vc, 1 with 2 va: both in 4 quatuors, op.23 (1781);
3 for hpd, 2 vn, va, b, D-Dl

Qts, complete thematic catalogue in Trimpert:
149 str qts (1773–1809);
Quatuors d'airs … variés, str qt, 5 bks;
Suite d'airs de [Lemoyne's] Phèdre, with Ouverture en quatuor, str qt;
6 qts, vn, 2 va, vc, op.21 (?1782–4);
18 qts, fl, vn, va, vc, opp.9(10), 23–4;
6 quatuors d'airs … variés, fl, vn, va, vc;
6 qts, hpd/pf, 2 vn obbl, [?vc];
5 qts, ob, vn, [?vc,] kbd, F-Pn

Trios:
at least 12 for 2 vn, va, incl. opp.3 (1, 5, 30), 34;
6 ‘d'air choisis’, 2 vn, va/vc (c1785), lost;
at least 24 for 2 vn, b, incl. opp.6, 8, 15, 18;
18 for vn, va, vc, opp.33 (2, 6, 10, 17), 36, 40;
6 for fl, vn, va, op.26 (1782);
at least 18 for fl, vn, b, incl. opp.3, 8;
at least 6 for 2 fl, va;
6 for 2 fl, b, op.3 (c1790), no.6 (Zürich, 1976);
6 for fl, ob, bn, op.45 (c1785)

Duos/sonatas:
at least 30 for 2 vn, incl. opp.4(2), 16, 21, 28;
12 ‘d'une difficulté progressive’, 2 vn, opp.47, 52;
12 ‘d'aires … variés’, 2 vn;
6 airs patriotiques variés, 2 vn;
6 for (2 vn)/(vn, vc);
at least 18 for vn, va, incl. op.12(14), 46;
12 airs … variés, vn, va;
12 for 2 va, incl. op.13;
12 for vn, vc, incl. op.35;
18 for fl, vn, incl. op.16(20);
6 for fl, va, op.4 (1781);
at least 32 for 2 fl, incl. opp.2, 11(5), 50;
at least 12 airs … variés, 2 fl;
6 for 2 vc, op.49;
30 airs variés, 2 fl, in 5 bks, 3 bks lost

Solo inst:
6 sonates, vn, b, ‘d'une difficulté graduelle’ (1786);
Petits airs variés, vn;
A Favourite Capriccio, vn, et boutade et potpourri;
Preludes et points d'orgue dans tous les tons, mélés d'airs variés, vn;
at least 12 sonatas, fl, b;
6 sonatas, hpd/pf, vn acc., op.21 (1781);
Air de Marlborough avec variations, pf/hpd, vn obbl;
6 sonates, hpd/pf, fl acc.;
Marche des Marseillois et la Carmagnole variées, fl, b, also arr. cl;
Petits airs connus variés, fl, b, also arr. cl;
Air variés, fl, op.6;
Différens solfèges d'une difficulté graduelle, 1v, bc (1788)

Arrangements:
6 qts [trios], hpd, acc. vn, va, arr. from str qts op.7
Arrs. of many works by Boccherini and some by Pleyel, see Gribenski (MGG1)
Other arrs. pubd singly, in duos on ‘airs connus’, and in 18th-century anthologies

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour le violon (Paris, c1795/R)
Méthode pour la flûte traversière suivie de vingt petits airs connus et six duo à l'usage des commençans (Paris, 1799/R)
Ausführung der Instrumentalquartetten’, AMZ, vi (1803–4), 781–3
2 articles in Correspondance des professeurs et amateurs de musique (Paris, 1804), 283, 457
Über den Charakter, den die italienischen und deutschen Musik haben, und die französische haben sollte’, AMZ, vii (1804–5), 149–55 [doubtful]
6 articles in Les tablettes de Polymnie (Paris, 1810–11) [doubtful]

Font: En català: Giuseppe Maria Cambini (1746-1825) En castellano: Giuseppe Maria Cambini (1746-1825) In english: Giuseppe Maria Cambini (1746-1825) - Altres: Giuseppe Maria Cambini (1746-1825)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Cambini may have been active in Naples in the mid-1760s. Fétis related the story, based on an ironic anecdote in Grimm's Correspondance littéraire, that Cambini, having produced an unsuccessful opera in Naples in 1766, started home with his fiancée and was captured by Barbary pirates. After lurid hardships on the voyage, his freedom was finally bought by a wealthy Venetian. But the authenticity of this romantic adventure is also open to serious doubt. Cambini's name is best known today through a brief encounter with Mozart, who blamed him, with only circumstantial evidence, for Legros' cancellation of the performance of his Symphonie concertante (the lost k297b) at the Concert Spirituel. The envy and intrigue that Mozart suspected is not reported elsewhere, and Gluck knew Cambini's personal reputation well enough to recommend him as an honest man. Cambini's achievements as an opera composer are difficult to assess because only two of his 14 stage works are preserved complete, with three others surviving in fragmentary form. It is obvious, however, that his success was limited. His importance in that area rests more on the role he played in the theatrical life of Paris before and during the early years of Revolution than on his creations. Nor did he stand in the front rank of Parisian violinists; references to his playing are rare. His instrumental compositions, however, particularly the quartets and symphonies concertantes, were valued by his contemporaries, as is clearly shown by their number and widespread multiple editions. Even Mozart admitted that Cambini's quartets were ‘quite pretty’. During the 1770s and 1780s, reviews were brief and conventional but favourable. Not until the 1790s did harsh criticism begin to appear, particularly in German periodicals. Gerber was the first to accuse him of writing too much, and this criticism has been frequently repeated ever since. There is little evidence of carelessness in Cambini's works, however, and there is no reason to suppose that time would have supplied the missing elements of seriousness and originality. Cambini's works show facility far above the average and a degree of craftsmanship adequate to his purpose and imagination. 

He never tried to do more than please his audience, and in this he was justly successful. He was the galant Parisian composer par excellence – facile, charming, brilliant and very occasionally novel. During the time that he was active in Paris, the most popular type of orchestral music was the symphonie concertante, and Cambini's orchestral output reflects this preference. While he composed only nine symphonies and 17 concertos, he wrote 82 symphonies concertantes, far more than any of his French contemporaries. Most of these were published during his lifetime by several Parisian firms, including Berault, Durieu, Sieber, Le Menu et Boyer and Imbault; Berault issued 20 of them on a monthly subscription basis, starting in March 1776. Cambini's symphonies concertantes, like those of his Parisian contemporaries, are typically structured in two fast movements, both in a major key; only 12 are in three movements, none in four or more. The key relationships between the movements are conventional, though the inner movements are most often in minor rather than major keys. The tempo indications of the inner movements are also unusual in that the majority are marked either Adagio, Largo or Larghetto – tempos that are rarely found in the symphonies concertantes of his contemporaries. The melodic material is pleasant and appealing and the harmonic vocabulary simple and predictable. Cambini's use of frequent diatonic and chromatic dissonances, however, adds a richness to his music which would otherwise be lacking. While the tutti instrumentation is fairly uniform, consisting most often of parts for two violins, viola, bass, two oboes, and two horns, the solo instrumentation is much more varied; Cambini was apparently the earliest composer in France to devote a considerable portion of his symphonies concertantes to wind soloists. Efforts have been made to portray Cambini as a pioneer in the development of the string quartet. Actually, he was only one (although one of the most prolific) of many composers contributing to a development in France that was for some time denied the consideration it deserves.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Massimo Mercelli (flute); Paolo Pollastri (oboe); Symphonia Perusina; Marco Zuccarini
AMAZON: CAMBINI, G.M. - Symphony Concertantes Nos. 1, 3, 4 & SPONTINI, G. - Notturno
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAMBINI, G.M. - Symphony Concertantes Nos. 1, 3, 4 & SPONTINI, G. - Notturno



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RUDORFF, Ernst (1840-1916) - Symphony No. 3 (1910)

$
0
0
Elizabeth Forbes - Blackberry Gathering (c.1912)
Obra d'Elizabeth Adela Armstrong (1859-1912), pintora canadenca (1)


- Recordatori d'Ernst Rudorff -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Elizabeth Adela Armstrong (Kingston, 29 de desembre de 1859 - Newlyn, 16 de març de 1912) va ser una pintora canadenca. De petita es va traslladar amb la seva família a Anglaterra, on es va formar a partir dels 14 anys a l'escola d'art de Kensington i a on va rebre la influència dels pintors pre-rafaelites. El 1878 va entrar a la Lliga d'Estudiants d'Art de Nova York on va estudiar amb William Merritt Chase. Al finalitzar els seus estudis el 1881, va viatjar amb la seva família a Munich, on va conèixer a la pintora Marianne Preindlsberger, i després a Pont Aven on va rebre formació en gravat. El 1884 va viatjar a Holanda i va començar a exhibir les seves obres, moltes d'elles a Londres. Després del seu matrimoni amb Stanhope Forbes, va disminuir el seu treball com a pintora si bé no el va abandonar. El 1889 va rebre una medalla a París, el 1893 a Chicago i el 1910 una condecoració a la Royal British Colonial Society. Després del seu matrimoni va viure a Newlyn, on va formar part de la Newlyn School, i on va morir el març de 1912.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Elizabeth Adela Armstrong (1859-1912) - Altres: Elizabeth Adela Armstrong (1859-1912)



Parlem de Música...

Ernst Rudorff (Berlin, 18 de gener de 1840 - Berlin, 31 de desembre de 1916) va ser un director, pianista, professor i compositor alemany. De família benestant i de profunds inquietuds culturals, la seva mare Betty Pistor (1808-1887) va ser amiga d'infància de Mendelssohn i alumne de Zelter, i el seu pare va ser professor de dret a Berlín i alumne de Friedrich Carl von Savigny. Rudorff es va formar en piano i composició amb Woldemar Bargiel, violí amb Louis Ries i posteriorment piano amb Clara Schumann, amb qui també va compartir amistat. A partir del 1859 va estudiar teologia i història a les universitats de Berlin i Leipzig. En aquesta ciutat va entrar al Conservatori on va estudiar piano amb Moscheles i composició amb Julius Rietz. Paral·lelament, va rebre classes privades de Reinecke i Hauptmann. La seva primera feina va ser la de director i assistent de Julius Stockhausen a Hamburg abans d'entrar com a professor del Conservatori de Köln, on va fundar la Bach Society el 1867. A partir del 1869 va esdevenir professor de la Berlin Hochschule für Musik. A Berlín va succeir, també, a Bruch com a director de la Stern Choral Society. Va morir a Berlin el desembre de 1916.

OBRA:

Vocal:

Songs, duets and choral works, incl. Aufzug der Romanze (Tieck), solo vv, chorus, orch, op.18;
2 Gesänge, S, female vv, orch, op.19;
Gesang an die Sterne (Rückert), 6vv, orch, op.26;
Herbstlied, 6vv, orch, op.43;
Ave Maria am Rhein, S, female vv, orch unpubd;
10 songs, female vv, pf, unpubd;
4 songs, v, pf, unpubd

Instrumental:

Orch and chbr:
3 syms.: opp.31, 40, 50;
3 ovs.: Der blonde Ekbert, op.8, Otto der Schütz, op.12, Romantische Ouvertüre, op.45;
2 serenades, opp.20, 21;
Variations on an Original Theme, op.24;
Ballade, Introduction, Scherzo and Finale, op. 15;
Romance, vn, orch, op.41;
Romance, vc, orch, op.7;
Sextet, 3 vn, va, 2 vc, op.5;
Intermezzo, orch, unpubd

Pf 4 hands:
Variations, 2 pf, op.1;
Klavierstücke op.4;
Kinderwalzer op.38;
Klavierstücke op.54

Pf solo:
Fantasiestücke, op.10;
Fantasie, op.14;
2 Konzertetüden, op.29;
3 Romanzen, op.48;
Capriccio appassionato, op.49;
Impromptu, op.51;
Klavierstücke, op.52;
Variazioni capricciose, op. 55;
2 Balladen, unpubd

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ernst Rudorff (1840-1916) - Altres: Ernst Rudorff (1840-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Symphonies by forgotten German Romantic composers are meat and drink to CPO. Over the years they have reintroduced dozens of works by composers who are often little more than foot-notes in reference books. More often than not these revivals have been triumphantly vindicated. They have given the listening public the chance to hear music that, often quite conservative in outlook and mode of expression, if not extraordinary certainly deserve better than oblivion. This disc of music by German composer Ernst Rudorff fits that template exactly. Unfortunately, try as I may, I struggle to retain any over-riding impression of this music except one of some rhythmic interest and a general competence. Rudorff was born in Berlin in 1840 into an artistically cultured upper-middle class family. He followed a traditional training in Leipzig before working in Cologne for some years and eventually returning to Berlin in 1869 to take up the professor of piano at the newly founded Hochschule für Musik. He regularly conducted the Berlin Philharmonic from its foundation in 1882. He was known as a meticulous scholar who produced editions of Mozart, Chopin and Weber. Perhaps most interestingly, away from his musical duties he was an early environmentalist who early on identified the negative impact man was having on his surroundings - in 1904 he founded the Environmental Protection Federation. The good CPO liner cites Weber and Schumann as over-riding influences which is undoubtedly true to which I would add more than a dash of Brahms.

Rudorff is neither the first nor the last composer to be stuck in an artistic time-warp. The Third Symphony recorded here was first performed - by the Berlin Philharmonic - in 1911 but in all regards it could easily have been composed fifty years earlier. The main note I made was Rudorff's fascination for switching between compound time - 6/8 - the quaver or eighth notes 2 groups of 3 and then 3 groups of 2. Its a very common hemiola effect found in music for centuries. In 1911 - the year of Petrushka - it does not seem so revolutionary. To me that would not matter in the slightest if the rest of the material; melodically or harmonically was memorable. Sadly, this steadfastly is not. Reinecke, Rudorff's teacher, writing in his memoir singled him out as more significant a musician than his other pupils; Grieg or Sullivan. Perhaps that says more about Reinecke's expectations and musical standards than it does anything else. Certainly, Rudorff would benefit hugely from even a fraction of the melodic ability of either of those two composers. The Symphony is in four movements with the slow movement - a funeral march - second. The opening Allegro con brio has the aforementioned rhythmic shift that does create initial interest even with its Schumannesque echoes but he uses it so frequently in the movement that it soon palls. Just to be clear, this is by no means bad but with so much music to discover or delve deeper into I find it hard to justify spending too much time on the modest achievement that this is. Even the orchestration itself is remarkably conservative - again nothing a mid-19th Century composer would have raised their eyebrows at. The second movement 'in modo di marcia funebre' is more interesting - all the more so for avoiding just being a foursquare slow march. 

However, consider that another essentially conservative work - Elgar's Symphony No.2 was completed just over two weeks after this work's premiere and also contains a funeral march of infinitely greater emotional range, melodic power and orchestrational genius. Again this Rudorff Symphony falls by the wayside. The third movement 'quasi Andantino' again features shifting meter combined with the gentle lyricism much in the spirit of a Brahms Serenade. This contrasts with a dynamic central section which clams and blends back seamlessly to the opening lyrical melody. In many ways this is the most wholly successful movement in the work. The closing Allegro giocoso has to try too hard to bring proceedings to a satisfactory close. There is motivic relationship between sections but unfortunately the sense is of them being academically worked out rather than returning in an emotionally satisfying manner. There is a ghastly passage towards the end with bass drum and cymbals marking every quick-march beat - thankfully brief. Much the same criticism can be levelled at the Orchestral Variations which predate the Symphony by a full 35 years. The best variations it seems to me, take an often simple theme and then find depths and character in it that reflect more on the composer than the theme itself - which after all is little more than a point of initiation. Here Rudorff goes through the prescribed full range of variation form with varied tempo, metre, orchestral colour and emotion but it feels like more of an exercise than compelling exploration of thematic potential. 

Again, nothing that could be termed 'wrong' or 'bad' but so many other similar works spring to mind that are infinitely 'better'. Interestingly, the liner quotes a letter to the composer from Brahms who mentions these Variations. Certainly, the influence of Brahms more than Schumann is clearly apparent. Both works are well crafted in terms of scale and thoroughly competent. The score of the Symphony can be followed on IMSLP and on the page the orchestration looks clean and sensible but to the eye as to the ear - nothing surprises.Again true to CPO form, the orchestra used here is a lesser known German ensemble, the Bochumer Symphoniker. Both their playing and the engineering are reliably good - there are so few poor orchestral recordings these days. That being said, the Bochum strings just occasionally lack the last degree of unanimity that another take or extra session might have ensured. Much as with the music, nothing bad enough to get upset by but not out of the topmost drawer. Likewise with the interpretation, with no comparable version it is very hard to judge conductor Frank Beermann's contribution. My instinct is that there is not much more he could have done with the works - certainly the playing has energy and commitment, there is a good wide dynamic range and the woodwind solos are attractively played. Something about a purse and a sow's ear springs to mind.I often say that CPO are one of my favourite labels and many of their enterprising releases have entertained and informed me hugely. This one might just stay in a bottom drawer gathering dust.

Nick Barnard (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>