Johannes Cornago (Cornago?, c.1400 - Burgos?, c.1474) va ser un compositor espanyol. Es creu es va formar a la Catedral de Santa Maria de la Vega de Tarazona entre els anys 1420 i 1429. També es dedueix que va ser la mateixa persona per nom Johannes Eximii de Cornago de la Diòcesis de Calahorra sota protecció del Papa Martí V. El 1449 va obtenir el grau en teologia de la Universitat de París i a partir de l'abril del 1453 va servir al rei Alfons I de Nàpols on va consolidar la seva carrera com a compositor. A partir del 1455 se'l cita com a franciscà rebent un salari anual de 300 ducats. Els darrers anys va treballar com a cantant de la cort de Ferran el Catòlic. Cornago és considerat com un dels primers compositors espanyols de qui s'ha conservat una part important del seu repertori format per la Missa'Ayo visto lo mappamundi', un motet i 11 cançons. Es creu va morir a Burgos en una data posterior al 1474.

OBRA:

Latin:
Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’
Patres nostri peccaverunt, 4vv

Other:
¿Donde stas que non te veo?;
Gentil dama non se gana (also with added 4th voice);
Infante no es nascido [= Señora qual soy venida];
Moro perche non day fede;
Porque mas sin duda creas;
Pues que Dios te fizo tal (3 versions);
¿Qu’es mi vida preguntays? (also arr. 4vv by Ockeghem);
Segun las penas me days;
Señora qual soy venida;
Yerra con poco saber
Morte o merce (2 versions);
Non gusto del male

Johann August Just (Gröningen, c.1750 - Den Haag, desembre de 1791) va ser un violinista, clavecinista i compositor alemany. Es creu es va formar amb Kirnberger a Berlin i posteriorment amb Schwindl a La Haia. A l'entorn del 1767 va servir a la cort de Guillem V d'Orange i Nassau com a músic de la princesa Wilhelmine en un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Es creu que va visitar Londres ja que diversos dels seus treballs van ser publicats o reimpressos allà. Com a compositor va publicar obra teatral, cançons, concerts i obra de cambra. Va morir a La Haia el desembre de 1791.

OBRA:

published in The Hague or Amsterdam unless otherwise stated

Vocal secular:

De Koopman van Smyrna (Spl), ov., songs pubd separately;
Der gute Fürst und der Edelknabe (Spl, 3), A-Wgm, ov. arr. hpd/pf, vn, 2 hn;
De Sympathie (Spl), music lost;
Günther von Schwarzburg (Spl), cited in EitnerQ, doubtful;
6 Lieder, B/A, gui, op.3 (Frankfurt, n.d.), doubtful;
cant., 4vv, insts, D-Bsb;
Whitsun cant., cited in GerberL, lost

Instrumental:

Orch:
A Concerto for … the Violin (London, c1772);
6 Concerts, hpd, orch, op.4 (London, c1775);
6 Overtures, op.8 (London, c1779);
[3] Concertos, hpd, orch, op.10 (1780)

Kbd solo (sonatines/divertissements):
6, op.3 (1770);
6, op.11 (1780);
6, hpd/pf 4 hands, op.12 (1781), 2 ed. W. Hillemann (Mainz, 1950);
8, op.16 (1787)

Kbd, vn (divertissements/sonatas/sonatines):
6, op.1 (c1769);
6, op.4 (c1773), as op.5 (London, c1776);
6, op.6 (1776);
6, op.7 (c1778);
6, op.8 (c1778);
6, op.14 (1786)

Other chbr:
6 sonatas, hpd, vn/fl, opt. vc, op.2 (c1770);
6 duettinos, 2 fl/vn (c1779);
6 trios, hpd/pf, fl/vn/va, vc, op.13 (1781);
8 sonatines, 2 vn, op.15 (1787);
6 duos, 2 vn/fl, op.17 (1790/R)
Variations and other small kbd pieces

Ferdinand Büchner (Bad Pyrmont, 13 de desembre de 1823 - Moscow, 1906) va ser un flautista i compositor alemany. Es va formar inicialment en flauta amb el seu pare qui en aquell temps formava part de la vida musical de Bad Pyrmont. Poc després va rebre formació del flautista Christian Heinemeyer abans de traslladar-se a Londres on va fer la seva primera aparició pública amb només 13 anys. El 1847 es va traslladar a Berlín on hi va treballar durant tres anys. El 1850 va viatjar a Rússia on va participar com a intèrpret a Sant Petersburg en nombroses ocasions. El 1856 va viatjar a Moscou on va ser nomenat flautista principal del Teatre Bolxoi en un càrrec que va preservar fins al final de la seva vida. També va ser professor de flauta al Conservatori de Moscou. Com a compositor va publicar vuit concerts de flauta i nombrosa obra de cambra. Va morir a Moscou el 1906.

Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 - Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un organista i compositor alemany i una de les figures més influents del segle XVIII. El tercer fill de Johann Sebastian Bach, als 10 anys va ingressar a l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig, de la que l'any 1723 el seu pare n'havia esdevingut cantor, i va continuar la seva educació com a estudiant de jurisprudència a les universitats de Leipzig (1731) i Frankfurt de l'Oder (1735). El 1738, amb 24 anys, va obtenir el grau, però va decidir abandonar la carrera de Dret per emprendre el camí de la música. Pocs mesos després va obtenir un lloc al servei de Frederic II de Prússia "Frederic el Gran", príncep hereu de la corona. Quan Frederic va ascendir al tron, l'any 1740, Carl Philipp va esdevenir membre de la cort reial. En aquest temps va ser un dels més reputats instrumentistes de teclat d'Europa, mèrit establert arran de la composició de dues sèries de sonates que va dedicar respectivament a Frederic el Gran i al gran duc de Württemberg. L'any 1746 va assolir el lloc de músic de cambra, i durant 22 anys va compartir amb Carl Heinrich Graun, Johann Joachim Quantz, i Johann Gottlieb Naumann el continu favor del rei. Mentre va viure a Berlín, va compondre un Magnificat (1749), en el que va mostrar una influència del seu pare major del que era habitual en les seves altres obres; una cantata de Pasqua (1756); diverses simfonies i obres concertants; almenys tres volums de cançons; i unes poques cantates seculars i altres peces. Però la seva obra principal va estar dedicada al clavicèmbal, instrument pel que va compondre 200 sonates i altres peces, incloent-hi la col·lecció Mit veränderten Reprisen (1760-1768).

A més, es va situar com un dels teòrics capdavanters de l'instrument a Europa, amb l'edició del tractat Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, que l'any 1780 ja havia assolit una tercera edició, i que va posar les bases per als futurs treballs teòrics de Muzio Clementi i Johann Baptist Cramer. Va ser un dels compositors més representatius del empfindsamer Stil (estil expressiu) alemany que posava en relleu contrastos emocionals i anticipava trets representatius de l'estil clàssic. El seu Assaig sobre el veritable art de tocar instruments de tecla (dos volums, 1753-1762) és un important tractat que ens mostra la tècnica i forma de tocar durant el període barroc (les notes escrites en les partitures no sempre indiquen tot el que el compositor pretenia). L'any 1768 Bach va succeir a Georg Philipp Telemann com Kapellmeister a Hamburg, i com a conseqüència d'aquesta nova ocupació va començar a mostrar més dedicació a la música religiosa. L'any següent va compondre el seu oratori Die Israeliten in der Wüste, una obra remarcable no només per la seva gran bellesa sinó per ser una les majors influències de l'oratori Elies (Elijah) de Felix Mendelssohn. A més, entre 1769 i 1788 va compondre 20 obres sobre La Passió, i al voltant de 70 cantates, lletanies, motets, i altres peces litúrgiques. Al mateix temps, el seu geni per a la composició instrumental es va veure estimulat per la carrera de Joseph Haydn. Possiblement, la frase "Bach és el pare, nosaltres els fills", atribuïda a Mozart és el testimoni més eloqüent de la importància i de la influència de Carl Philipp Emanuel Bach al llarg de tota la seva vida. Va morir a Hamburg el desembre de 1788.

OBRA:

Vocal secular:

Secular arias and cantatas:
3 arias: Edle Freiheit, Götterglück; Himmelstochter, Ruh der Seelen; Reiche bis zum Wolkensitze: T, 2 fl, bc
Thirsis, willst du mir gefallen (Phillis und Thirsis) (J.E. Schlegel), S, S, 2 fl, bc, 1765 (Berlin, 1766)
Freude, du Lust der Götter (Der Frühling), cant., T, str, after 1760 [orch version of h688, see ‘Songs, motets and chorales’]
Als einem Frühlingsabende (Die Grazien) (H.W. von Gerstenberg), cant., S, kbd (Lübeck, 1789)
Sie liebt, mich liebt die Auserwählte (Selma) (J.H. Voss), S, 2 fl, str, after 1775
Fürsten sind am Lebensziele, aria, S, str, 1785, lost
D’amor per te languisco, arietta, S, 2 fl, bc
Reisst euch los, bekränte Sinnen, aria, S, ?orch, by 1734, frag., doubtful [= bwv224]

Songs with keyboard or continuo
[20] Oden mit Melodien (Berlin, 1762) [incl. 3 in Samlung verschiedener und auserlesener Oden, ii–iv (Halle, 1741–3)]
La Sophie, by 1768
[55] Geistliche Oden und Lieder (C.F. Gellert), 1757 (Leipzig, 1758)
Freude, du Lust der Götter und Menschen (C.M. Wieland), in Drey verschiedene Versuche eines einfachen Gesanges für den Hexameters (Berlin, 1760) [also arr. S, orch, see ‘Secular arias and cantatas’, h723]
3 songs: Das Privilegium (N.D. Giseke); Die Landschaft; Belinde (K.W. Müller): in Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765)
Zwölf geistliche Oden und Lieder als ein Anhang zu Gellerts geistliche Oden und Lieder (Leipzig, 1764)
Bachus und Venus (H.W. von Gerstenberg), in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)
Der Wirt und die Gäste (J.W.L Gleim) (Berlin, 1766), rev. later
[21] Neue Lieder-Melodien nebst einer Cantate (Lübeck, 1789) [incl. Die Grazien h735, see ‘Secular arias and cantatas’]
13 songs in Unterhaltungen (Hamburg, 1768–70)
6 songs (B. Münter) in Balthasar Münters 1. Sammlung geistlicher Lieder (Leipzig, 1773)
Klagelied eines Bauren (J.M. Miller)
[42] Psalmen mit Melodien (J.A. Cramer) (Leipzig, 1774)
Auf den Flügeln des Morgenrots (C.F. Cramer)
Die Trennung (J.J. Eschenburg, after P. Metastasio)
[30] Geistliche Gesänge mit Melodien (C.C. Sturm) (Hamburg, 1780)
[30] Geistliche Gesänge mit Melodien, ii (Sturm) (Hamburg, 1781)
Die Alster (F. von Hagedorn); Harvstehude (von Hagedorn): after 1768, lost
12 songs in Freymaurer-Lieder mit ganz neuen Melodien von der Herren Capellmeister Bach, Naumann und Schulz (Copenhagen and Leipzig, 1788) [also attrib., erroneously, to W.F.E. Bach]
Kommt, lasst uns seine Huld besingen (J.A. Cramer)
Die Schönste soll bei Sonnenschein
Allgütiger, gewohnt Gebet zu hören [another version of h700]
Also 12 songs in various Musenalmanachs (1775–82): h731–2, 736–8, 739·5, 744, 746, 750–51, 753–4 (w202/F–L).

Vocal religiosa:

Oratorios and passions
Ich freue mich des, das mir geredet ist, orat, 2 Dec 1736, for consecration of the Unterkirche, Frankfurt an der Oder, lost
Die Israeliten in der Wüste (D. Schiebeler), orat, 1 Nov 1769 (Hamburg, 1775)
Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu (C.W. Ramler), orat, 1774, rev. by 1778 (Leipzig, 1787); ed. G. Darvas (Adliswil, c1975)
Du Göttlicher, Passion cant. (A.L. Karsch, C.D. Ebeling and J.J. Eschenburg), 1770, rev. by 1772, rev. later; based on h782; ed. H.-J. Irmen (Vaduz, c1982)
St Matthew Passion, 1769, ?inc.
St Mark Passion, 1770, inc., based on G.A. Homilius: St Mark Passion
St Luke Passion, 1771, frag., incl. movt by G. Benda
St John Passion, 1772
St Matthew Passion, 1773, frag.
St Mark Passion, 1774, frag.
St Luke Passion, 1775, frag.
St John Passion, 1776, frag.
St Matthew Passion, 1777, frag.
St Mark Passion, 1778, frag.
St Luke Passion, 1779, frag.
St John Passion, 1780, frag.
St Matthew Passion, 1781, inc.
St Mark Passion, 1782, frag.
St Luke Passion, 1783, frag.
St John Passion, 1784, frag.
St Matthew Passion, 1785, frag.
St Mark Passion, 1786, frag.
St Luke Passion, 1787, frag.
St John Passion, 1788, frag.
St Matthew Passion, 1789
Hebt an, ihr Chöre der Freude, orat – Der Trommeln Schlag, serenata (C.W. Alers), 7 Sept 1780
Schallt Jubel, orat – Schlagt die Trommel, wirbelt Freude, serenata (Alers), 4 Sept 1783; music of orat lost

Sacred latin:
Magnificat, by 25 Aug 1749, rev. later; alternative version of ‘Et misericordia’, ?c1780–82; ed. G. Darvas (Adliswil, c1971)
Veni Sancte Spiritus, S, S, bc, after 1768
Antiphonia, 4vv; Amen, 4vv: after 1768, lost
Sanctus, after 1768
Veni Sancte Spiritus, after/?by Telemann, twv3:84

Sacred cantatas and choruses:
Er lebt! Ihm tönen unsre Lieder (Freudenlied for F.L.C. Cropp), (P.L. Cropp), 1785
Heilig, SATB, SATB, 2 ob, bn, 3 tpt, timp, str, bc, 1776 (Hamburg, 1779)
Morgengesang am Schöpfungsfest (F.G. Klopstock), 1783 (Leipzig, 1784)
4 Oster-Musik: Gott hat den Herrn auferweckt (L. Cochius), Easter 1756, rev. later; Jauchzet, frohlocket [partly from bwv2481], Easter 1778; Nun danket alle Gott, Easter 178; Anbetung dem Erbarmer, Easter 1784
2 Michaelis-Musik: Den Engeln gleich, St Michael 1769; Ich will den Namen des Herrn preisen, St Michael 1772
?Weihnachts-Musik: Ehre sei Gott in der Höhe, Christmas ?1772 [also for St Michael 1782]
Michaelis-Musik: Siehe! Ich begehre deiner Gerechtigkeit, St Michael 1775 [incl. aria ‘Sing ihm voll Rührung’ w212]
Michaelis-Musik: Der Frevler mag die Wahrheit schmähn, Christmas 1785 [incl. Heilig h778]
Weihnachts-Musik: Auf schicke dich, Christmas 1775
4 Weihnachts-Musik: Die Himmel rühmen die Ehre Gottes, Christmas c1770, music lost; 3 others, Christmas 1782, 1784, 1786, lost
15 inauguration cants., 1769–87, music mostly lost
Versammelt euch dem Herrn zu Ehren, for completion of the tower of St Michael, 31 Oct 1786 [incl. Heilig h778], lost
6 celebratory cantatas, 1765–85, lost
Spiega, Ammonia fortuna, chorus for visit of Gustav III of Sweden, Hamburg, 1770
Mein Heiland, meine Zuversicht, chorus for Trinity X, 5 Aug 1787
Wer ist so würdig als du (J.A. Cramer), chorus, Easter 1780, ? used earlier
Zeige du mir deine Wege (Cramer), chorus for Trinity VIII, 20 July 1777
Lass mich nicht deinen Zorn empfinden (Cramer), chorus, 1775 [after h733.13; used in St Matthew Passion h798]
Gott, dem ich lebe, des ich bin (C.C. Sturm), chorus
2 choruses: Amen, Lob und Preis und Stärke (Sturm) for Quasimodogeniti, 27 April 1783; Leite mich nach deinem Willen (B. Münter) for Quasimodogeniti, ? 27 April 1783
Meine Lebenszeit verstreicht, funeral music for M.H. Schele, Dec 1774 [incl. w228], frag.
Meinen Leib wird man begraben, funeral music for J. Luis, Feb 1788 [incl. w229], frag.
Merkt und seht, chorus, ?1780s
Wedding cant. for J.S. Ungnad and A.E. Thiele, 18 Jan 1736, lost
Birthday cant. for Crown Prince Friedrich of Prussia, 24 Jan 1737, lost
Frankfurt, lass in vollen Chören, cant. for visit of Friedrich Wilhelm I and Sophia Dorothea Maria of Prussia, 18 March 1737, music lost
Entdeckt durch tausend frohe Töne, cant. for visit of Friedrich Wilhelm I, Nov 1737, lost
Vater, deines Sohnes Geist, cant., ? Hamburg, 1770 [perf. with h829]
Oster-Kantate, Ist Christus nicht auferstanden, Easter 1771, lost
Freuet euch, ihr Kinder Zions (C.H.E. Müller), inauguration cant. for J.M. Müller and J.A.G. Schetelig, Hamburg, 7 Nov 1773, music lost
Funeral music for V. Rumpf, March/April 1781 [incl. h833 and movt from h856 (anon.)], frag.
Funeral music for F. Doormann, 7 Sept 1781, music lost
Funeral music for A. Schulte, 10 Jan 1786, lost

Motets:
2 pss (J.A. Cramer): Warum versammeln sich und dräuen, S, A, T, B; Wenn ich zu dir in meinen Ängsten flehe, S, A, bc
4 motets: Gedanke, der uns Leben gibt (Gellert), S, A, B, bc; Oft klagt dein Herz, wie schwer es sei (Gellert), S, A, T, B, bc; Gott, deine Güte reicht so weit (Gellert), S, A, bc; Dich bet ich an, Herr Jesu Christ (Sturm), S, A, T, B, bc: arrs. of h686.30, 53, 9, 752.3

Chorales:
Wo Gott zum Haus nicht gibt
Zwey Litaneien aus dem Schleswig-Holsteinischen Gesangbuch, 1785 (Copenhagen, 1786); ed. in SBA
[14] Neue Melodien zu einigen Liedern des neuen Hamburger Gesangbuches (Hamburg, 1787): texts mainly by Gellert; nos.3, 6, 13 also with orch
[10] Choräle (H.E. zu Stolberg-Wernigerode) (Wernigerode, 1767)
Naglet til et Kors paa Jorden (B.J. Sporon), in Kirke-Melodierne til den 1778 udgangne Psalmebog (Copenhagen, 1781)
3 chorales: Erheb, erheb, o meine Seele; Des Ewigen und der Sterblichen Sohn; Von ganzem Herzen rühmen wir: in Vollständige Sammlung der Melodien … des neuen allgemeinen Schleswig-Holsteinischen Gesangsbuch (Leipzig, 1785)

Instrumental:

Orchestral:

Solo concertos and sonatinas:
Conc., C, hpd solo (1765) [see ‘Solo keyboard’]; facs. in B ii
Conc., a, hpd, str, 1733, rev. c1740 and 1744
Conc., E , hpd, str, 1734, rev. 1743; early version (Paris, c1761)
Conc., G, hpd, str, 1737, rev. 1745
Conc., G, hpd, str, 1738
Conc., c, hpd, str, 1739, rev. 1762
Conc., g, hpd, str, 1740, rev. later
4 concs., A, A, G, B , hpd, str, 1740–42
Conc., D, hpd, str, 1743 (Nuremberg, 1745)
2 concs., F, D, hpd, str, 1744; listed as fl. conc. in Ringmacher catalogue (Berlin, 1773)
Conc., E, hpd, str, 1744 (Berlin, 1760), rev. later; also with 2 hn
7 concs., e, G, d, D, A, C, a, hpd, str, 1745–7
Conc., d, fl/hpd, str, 1747, rev. later; also with 2 hn
2 concs., d, e, hpd, str, 1748
Conc., B , hpd, str, 1749 (Nuremberg, 1752)
Conc., a, vc/fl/hpd, str, 1750; 431 ed. U. Leisinger (Monteux, c1992)
Conc., D, hpd, 2 hn, str, with 2 fl, 2 ob, 2/?3 tpt/hn, timp ad lib, 1750
Conc., B , vc/fl/hpd, str, 1751
Conc., A, vc/fl/hpd, str, 1753
4 concs., b, c, g, F, hpd, str, 1753–5
Conc., G, org/hpd/fl, str, 1755
Conc., E , org/hpd, str, 1759; also with 2 hn
Conc., B , hpd, str, 1762
Conc., c, hpd, 2 hn, str, 1762; ed. E.N. Kulukundis and P.G. Wiley, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xv (Oxford, 1989)
Sonatina, D, hpd, 2 fl, str, 1762, rev. later; also with 2 hn
2 sonatinas, G, G, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1762; 451 ed. P.G. Wiley and C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xxiii (Oxford, 1992)
Sonatina, F, hpd, 2 fl, str, 1762 [also with 2 hn]; ed. P.G. Wiley and C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xxiii (Oxford, 1992)
Conc., F, hpd, 2 fl, str, 1763; ed. E.N. Kulukundis and P.G. Wiley, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, II/xv (Oxford, 1989)
Sonatina, E, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1763
2 sonatinas, D, C, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1763
Sonatina, C, hpd, 2 fl, str, 1763 (Berlin, 1764), rev. later; also with 2 hn
Sonatina, F, hpd, 2 fl, str, 1764 (Berlin, 1764), rev. later; also with 2 hn
Sonatina, E , hpd, 2 fl, str, 1764 (Berlin, 1766), rev. later; also with 2 hn
Conc., B , ob/hpd, str, 1765
Conc., E , ob/hpd, str, 1765
Conc., E , hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1769
Conc., F, hpd, 2 hn, str, 1770 [also for kbd solo, h242; facs. in B iv]
Sei concerti, F, D, E , c, G, C, hpd, 2 fl, 2 hn, str, 1771–2 (Hamburg, 1772)
2 concs., G, D, hpd, 2 hn, str, 1778

Double concertos and sonatinas:
Conc., F, 2 hpd, 2 hn, str, 1740; ed. G. Kiss (Hamburg, c1988)
Sonatina, D, 2 hpd, 2 fl, 2 ob, bn, 3 tpt, 2 hn, str, 1762; also for 1 hpd, 2 fl, str, h480, 480·5
Sonatina, B , 2 hpd, 2 fl, str, 1763; also for 1 hpd, 2 fl, str, D-LEm
Conc., E , hpd, pf, 2 fl, 2 hn, str, 1788

Symphonies:
Sinfonie, G, str, 1741; GH, kbd red., 1745, h45 (w122.1), facs. in B iv
Sinfonia, C, str, 1755, rev. later; also with 2 fl, 2 hn
Sinfonia, F, str, 1755, rev. later; also with 2 fl, 2 bn, 2 hn; GH, kbd red., h104 (w122.2), by ? F.W. Marpurg, in Raccolta delle megliore sinfonie (Leipzig, 1761), facs. in B iii
Sinfonia, D, str, 1756, rev. later; also with 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp; GH
2 sinfonias, e, e, str, 1756 (Nuremberg, 1759), rev. later; kbd red. listed as h115 (w122.3), unrealized
Sinfonia, E , str, 1757, rev. later; also with 2 ob, 2 hn; GH
Sinfonia, G, str, 1758, rev. later, also with 2 ob, 2 hn; GH, kbd red. w122.4 (= h191; w112.13) in Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765)
Sinfonia, F, str, 1758 [not in NV], rev. ?1762, also with 2 fl, 2 hn; GH, kbd red., 1766, h227 (w122.5), in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770), facs. in B iii
Sei sinfonie, G, B , C, A, b, E, str, for G. van Swieten
[4] Orchester-Sinfonien, D, E , F, G, 1775–6 (Leipzig, 1780)
Sinfonia, str, c1751, collab. Count Ferdinand of Lobkowitz [cf NV, 65], lost
Sinfonia, G, str, by 1766, listed in Breitkopf catalogue, 1766, doubtful, lost
Sinfonia, C, by 1766, S-Skma, listed in Breitkopf catalogue, 1766, doubtful
Sinfonia, F, str, by c1766, D-Bsb, doubtful

Miscellaneous:
2 minuets, C, C, 2 fl, 2 bn, 3 tpt, timp, 2 vn, bc, in Musikalisches Mancherley (Berlin, 1762)
2 minuets, D, D, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
Minuet, G, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
5 minuets, G, G, G, F, D, 2 fl, 2 cl, 2 vn, bc
2 minuets, D, D, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 tpt, timp, str

Chamber:

Solos:
Sonata, G, fl, bc, ? by 1735
Solo, g, ob, bc, ? by 1735, rev. later
Sonata, G, fl, bc, 1735
Sonata, e, fl, bc, 1737
Sonata, B , fl, bc, 1738, rev. 1746
3 sonatas, D, G, a, fl, bc, 1738–40
Sonata, D, fl, bc, 1740, rev. 1747
Solo, g, vc, bc, 1740, rev. 1769, lost
2 solos, C, D, va da gamba, bc, 1745–6
Sonata, a, fl, 1747 (1763); ed. M. Nastasi (Vienna, c1986)
Solo, G, harp, 1762 (facs. (Utrecht, c1996))
Sonata, G, fl, bc, 1786

Trios, quartets:
Sonata, D, kbd, vn, 1731, rev. 1746
Sonata, d, kbd, vn (or fl, vn, kbd), 1731, rev. 1747
Sonata, C, kbd, vn/fl (or fl, vn, kbd), 1745
Sonata, D, kbd, fl (or fl, vn, bc), 1747
Sonata, E, kbd, fl (or 2 fl, bc), 1749
Sinfonia, D, kbd, vn (or 2 vn, bc), 1754
Trio, G, kbd, fl (or fl/vn, vn, bc), 1754; ed. C. Hill (Monteux, c1986)
Sonata, G, kbd, fl (or fl, vn, bc), 1755; ed. C. Hill (Monteux, c1986)
Sonata, g, kbd, va/va da gamba, 1759
Sonata, F, kbd, vn, 1763
Sonata, b, kbd, vn, 1763
Sonata, B , kbd, vn, 1763
Sonata, c, kbd, vn, 1763
Trio, C, kbd, fl, 1766 [also for 2 hpd, F-Pn]
6 qts, E , E , E , B , E , B , after 1768
3 sonatas, a, G, C, kbd, vn, vc (Leipzig, 1776)
6 sonatas, e, B , C, A, E , e, D, kbd, vn, vc (London, 1776; Amsterdam, c1778)
4 sonatas, e, D, F, C, kbd, vn, vc (Leipzig, 1777) [h534 variations]
Arioso, A, kbd, vn, 1780 [orig. kbd solo]
Fantasie (C.P.E. Bachs Empfindungen), f , kbd, vn, 1787 [orig. kbd solo]
3 qts, a–D–G, kbd, fl, va, 1788
Sonata, A, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Trio, vn, va, bc, c1731, lost [composed under supervision of J.S. Bach]
Sonata, b, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Trio, G, fl, vn, bc, 1731, rev. 1747
Sonata, d, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747 [early version = bwv1036]
Sonata, C, kbd, vn (or fl, vn, bc), 1731, rev. 1747
Sonata, a, kbd, vn (or fl/vn, vn, bc), 1735, rev. 1747
Trio, G, fl, vn, bc, 1747
Sonata, F, fl/vn, vn, bc, 1754
Sonata, e, 2 vn, bc, 1747
Sonata, B , kbd, vn (or fl, vn, kbd), 1748 (Nuremberg, 1751)
Trio (Sangineus und Melancholicus), c, kbd, vn (or 2 vn, bc), 1749 (Nuremberg, 1751)
Sinfonia, a, 2 vn, bc, 1754
Sonata, B , 2 vn, bc, 1754
Trio, B , 2 vn, bc, c1755 [= h588–9]
Trio, F, b fl, va/bn, bc, 1755, rev. later [= h587, 543]
Sonata, d, 2 vn, bc, 1756, rev. later
12 kleine Stücke, G g, e, a, D, D, D, B, D, C, F, d, kbd, fl, vn (Berlin, 1758)
12 … kleine Stücke, e, E, G, g, A, a, D, d, C, c, g, B , kbd, fl, vn (Hamburg, 1770)

Miscellaneous:
Duetto, e, fl, vn, D-Bsb*, in Musikalisches Vielerley (Hamburg, 1770)
Duetto, d, 2 vn, lost
2 polonoise, F, a, 2 cl, 2 vn, bc
4 polonoise, G, D, C, A, 2 vn, bc (with 2 cl in h608)
6 marches, D, C, F, G, E , D, 2 ob, 2 cl, bn, 2 hn
2 kleine Stücke, a, F, 2 cl, bn, 2 hn, lost
2 marches, F, D, 2 ob, bn, 2 hn
Marche für die Arche, C, 3 tpt, timp, after 1767; ed. H.M. Lewis (Monteux, c1988)
6 sonatas, D, F, G, E , A, C, 2 fl, 2 cl, bn, 2 hn
[30] Stücke für Spieluhren auch Drehorgeln
Duetto, C, 2 cl [= h635, 26–7)
?Marche, ?3 tpt, timp, 1763, lost (? = h621)
Marche, E , tpt, 2 ob, bn, by 1767

Keyboard:

Musikalisches Allerley (Berlin, 1761) [1761]
Musikalisches Mancherley (Berlin 1762–3) [1762]
Clavierstücke verschiedener Art (Berlin, 1765) [1765]
Kurze und leichte Clavierstücke mit veränderten Reprisen, i (Berlin, 1766) [17661]
Kurze und leichte Clavierstücke mit veränderten Reprisen, ii (Berlin, 1766) [17662]
Musikalisches Vielerley, ed. C.P.E. Bach (Hamburg, 1770) [1770]

Sonatas: printed collections:
Sei sonate per cembalo (Prussian sonatas), F, B , E, c, C, A, 1740–42 (Nuremberg, 1742/R in B i); ed. R. Steglich (Kassel, c1988), ed. in T, 29 ed. in R
Sei sonate per cembalo (Württemberg sonatas), a, A , e, B , E , b, 1742–3 (Nuremberg, 1744/R in B vi); ed. R. Steglich (Kassel, c1987), ed. in T
Sechs Sonaten für Clavier mit veränderten Reprisen, F, G, a, d, B , c, 1758–9 (Berlin, 1760/R in B i); ed. E. Darbellay (Winterthur, 1976), ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), ed. P. Lescat (Courlay, c1992), 126 ed. in HS
Fortsetzung von Sechs Sonaten fürs Clavier, C, B , c, d, G, g, 1758–60 (Berlin, 1761/R in B i); ed. J.M. Rose (Bryn Mawr, PA, 1973), ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), 127–8 ed. in HS
Zweyte Fortsetzung von Sechs Sonaten fürs Clavier, E , d, g, f , E, e, 1744– 62 (Berlin, 1763/R in B i); ed. E. Hashimoto (Tokyo, c1984), 50 ed. in SBA, 142 ed. in F, 158 ed. in HS, 37 ed. in R
Sechs leichte Clavier-Sonaten, C, B , a, D, C, F, 1762–4 (Leipzig, 1766/R in B i) [see also h 156–7]; 182 ed. in F
Six sonates pour le claveçin à l’usage des dames, F, C, d, B , D, A, 1765–6 (Amsterdam, 1770/R in B i); ed. K. Johnen (Frankfurt, 1950)
Sechs Clavier-Sonaten für Kenner und Liebhaber, i, C, F, b, A, F, G, 1758–74 (Leipzig, 1779/R in B ii); ed. in K, S, 130, 186–7, 244 ed. in T
Clavier-Sonaten nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, ii: Rondo, C; Sonata, G; Rondo, D; Sonata, F; Rondo. a; Sonata, A: 1774–80 (Leipzig, 1780/R in B ii); ed. in K, 246, 269–70 ed. in T, 246 ed. in S
Clavier-Sonaten nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, iii: Rondo, E; Sonata, a; Rondo, G; Sonata, d; Rondo, F; Sonata, f: 1763–80 (Leipzig, 1781/R in B ii); ed. in K, 173, 208, 247 ed. in T, S, 173, 165 ed. in R
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, iv: Rondo, A; Sonata, G/E; Rondo, E; Sonata, e; Rondo, B ; Fantasia, E ; Fantasia, A: 1779–82 (Leipzig, 1783); ed. in K, 267, 274, 276 ed. in T, 188 ed. in S (inc.)
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, v: Sonata, e; Rondo, G; Sonata, B ; Rondo, c; Fantasia, F; Fantasia, C: 1779–84 (Leipzig, 1785/R in B ii); ed. in K, 282–3 ed. in T, 268, 282 (inc.) ed. in S
Clavier-Sonaten und freye Fantasien nebst einigen Rondos … für Kenner und Liebhaber, vi: Rondo, E ; Sonata, D; Fantasia, B ; Rondo, d; Sonata, e; Fantasia, C: 1785–6 (Leipzig, 1787/R in B ii); ed. in K, 286 ed. in HS, 291 ed. in R

Sonatas printed separately:
Sonata, B , 1731, rev. 1744 (1761/R in B iii); ed. in T
Sonata, G, 1739, in Nebenstunden der berlinischen Musen (Berlin, 1762/R in B vi)
Sonata, D, 1740, in F.W. Marpurg: Clavier-Stücke mit einem practischen Unterricht für Anfänger und Geübtere, iii (Berlin, 1763/R in B vi)
Sonata, d, 1744, in Oeuvres mêlées, iii (Nuremberg, 1757/R in B vi); ed. in T
Sonata, E, 1744, in Oeuvres mêlées, iv (Nuremberg, 1758–9/R in B vi); ed. in T
Sonata, f, 1744 (1761/R in B iii); ed. in T, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
Sonata, C, 1744, in Collection récréative, ii (Nuremberg, 1761/R in B vi); ed. in T
Sonata, F, 1748, in Tonstücke für das Clavier vom Herrn C.P.E. Bach und andern classischen Meistern (Berlin, 1762/R in B vi, 2/1774 as C.P.E. Bachs, Nichelmanns und Händels Sonaten und Fugen); ed. in T
Sonata, F, 1749, in Oeuvres mêlées, i (Nuremberg, 1755/R in B vi); ed. in T
Sonata, C, 1749 (1762/R in B iii); ed. in T
Sonata, G, 1750 (1761/R in B iii)
Sonata, e, 1730s, rev. 1751 (1761/R in B iii), ed. in T
Sonata, D, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756/R in B iii)
18 Probestücke in 6 Sonaten, C, d, A, b, E , f, 1753 [exx. for h868, see ‘Theoretical works’]; facs. in B i, vi, 71–5 ed. in T, 75 ed. in R
Sonata, G, 1754 (1762/R in B iii)
Sonata, d, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1757/R in B iii); ed. in T
Sonata, B , 1757, in Oeuvres mêlées, v (Nuremberg, 1759/R in B vi); ed. in T
Sonata, E, 1757, in Oeuvres mêlées, xii (Nuremberg, c1765/R in B vi); ed. in T
3 sonatas, g, G, C, 1757 (1762/R in B iii); 118–19 ed. in T, B, 119 ed. in F
Sonata, a, 1758, in Oeuvres mêlées, xi (Nuremberg, 1765/R in B vi); ed. in T
Sonata, b, 1758, in Collection récréative, i (Nuremberg, 1760/R in B vi); ed. in T
Sonata, d (1765/R in B ii); ed. in T
Sonata, c, 1766, ? rev. later (Leipzig and Dresden, 1785/R in B vi)
Sonata, g, 1766 (1770/R in B iii)
Sonata, F, 1769 (1770/R in B iii)

Sonatas: manuscript:
4 sonatas, F, a, d, e, 1731–3, rev. 1744; 3–5 facs. in B iii, 6 facs. in B iv, 5 ed. in T
6 sonatas, G, G, a, e, D, c, 1734, rev. 1744 and ?c1786; facs. in B iii, ed. K. Johnen (Frankfurt, 1952)
Sonata, e, 1735, rev. 1744; facs. in B iii
5 sonatas, G, E , C, B , A, 1736–8, rev. 1743–4; facs. in B iii, 15 ed. in T, 18 ed. in F
Sonata, g, 1739, rev. later; facs. in B iii, ed. in T, VL
Sonata, G, 1740, rev. later; facs. in B iii
Sonata, b, 1743; facs. in B iii, ed. in T
2 sonatas, D, G, 1744–5; facs. in B iii, 42 ed. in VL, 43 ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
3 sonatas, C, g, F, 1746; facs. in B iii, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995), 46 ed. in F, 47 ed. in T
Sonata, F, c1786 (1746 acc. NV); facs. in B vi, ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995)
2 sonatas, B , F, 1747; ed. in T, R, 51 facs. in B iii, 51 ed. D. Schulenberg, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xviii (Oxford, 1995), 52 facs. in B iv
Sonata per il cembalo a due tastature, 1749; facs. in B iii
2 sonatas, G, d, 1748; facs. in B iv, 56 ed in VL, 57 ed. in F
Sonata, d [see also ‘Organ’]; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, a, 1749; facs. in B iv
Sonata, G, 1750; facs. in B iv
Sonata, g, 1752; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, E , 1754; facs. in B iv, ed. in T
Sonata, E, 1755; facs. in B iv
Sonata, e, 1756; facs. in B iv
Sonata, c, 1757; facs. in B vi, ed. in T
Sonata, A, 1758, rev. later [see also ‘Organ’, h133]; facs. in B vi
Sonata, a, 1759; facs. in B iv, ed. in VL
Sonata, B , 1760; facs. in B iv
2 sonatas, C, C, after 1760 [revs. of h162–3]; facs. in B i
5 sonatas, A, B, e, D, C, 1763; facs. in B iv, 174, 176–8 ed. in T, 176–8 ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, E , 1765; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, A, 1765–6; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
3 sonatas, B , B , E, 1766, rev. later; facs. in B iv, ed. in T, ed. C. Widgery, Carl Philipp Emanuel Bach Edition, I/xxiv (Oxford, 1989)
Sonata, C, 1775; facs. in B iv
Sonata für das Bogenklavier, G, 1783; facs. in B iv, ed. in T, HS
2 sonatas, c, G/a, 1786 [299 based on earlier ww compositions]; facs. in B iv, 298 ed. in T

Variations:
Minuet (from Locatelli’s Sonata op.2 no.10, fl, bc) with 18 variations, G, 1735; facs. in B vi
Minuet with 5 variations, C, 1745; facs. in B v
Arioso with 7 variations, F, 1747; facs. in B v, ed. in VK
Allegretto with 6 variations, C, 1750; facs. in B v, ed. in HL
Variations on Ich schlief, da träumte mir, F, 1752, enlarged later; 17 variations (1761), 7 variations (1770); facs. in B v, ed. F. Goebels (Mainz, c1986)
?8 variations on an Arietta (? by J.F. Agricola), 1760; contribution to set of 22 variations (collab. C. Fasch, ?J.A. Steffan and others), variations 1–17 (1761), 18–22 (1770); facs. in B v
12 variations on Romance: Colin a peine a seize ans, G, 1766; facs. in B v
Arioso with 20 variations, C, after 1775 [based on h534, see ‘Chamber’]; facs. in B v
12 variations on La folia d’Espagne, d, 1778; facs. in B v, ed. in HS
Canzonetta (? by Luise Dorothea of Saxe-Gotha) with 6 variations, F, 1781; facs. in B v
Arioso with 6 variations, A; doubtful, anon. (with 8 variations) in G.S. Löhlein: Clavier-Schule (Leipzig and Züllichau, 1765)
Arioso with 5 variations, A, 1781; see ‘Chamber’, h535

Miscellaneous:
March, D;
Polonoise, g;
March, G;
Polonoise, g;
Marche, E ;
Solo per il cembalo, E : 1730s, in Clavierbüchlein, ii, for Anna Magdalena Bach, bwv Anh.122–5, 127, 129; not listed in NV
Menuet pour le clavessin, C (Leipzig, 1731); facs. in B v
Fantasia and fugue, c; in F.W. Marpurg: Abhandlung von der Fuge (Berlin, 1754); facs. in B v
Fuga a 2, a; in F.W. Marpurg: Abhandlung von der Fuge (Berlin, 1754); facs. in B v)
La Borchward, polonoise, G; La Pott/Lott, tempo di minuet, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); La Böhmer, murky, D; La Gause, F: c1754–5; facs. in B v
La Gleim, rondeau, a; La Bergius, B ; La Prinzette, F: c1754–5, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); 89, 91 facs. in B v, 90 facs. in B vi, 89–90 ed. in R, 91 ed. in HL
L’Hermann, g; La Buchholtz, d; La Stahl, d; L’Aly Rupalich, C: c1754–5 (1762/R in B v); 92 ed. in HL, 94–5 ed. in R, 94 ed. in HS
La Philippine, A;
La Gabriel, C;
La Caroline, a: c1755; facs. in B v, ed. in HL
Fuga a 2, d, by 1755; in F.W. Marpurg: Fugensammlung, i (Berlin, 1758); facs. in B v
Fuga a 3, F, by 1755; in Tonstücke … vom Herrn C.P.E. Bach und andern classischen Meistern (Berlin, 1762, 2/1774 as C.P.E. Bachs, Nichelmanns und Händels Sonaten und Fugen); facs. in B vi
Fuga a 3, A;
Fuga a 3, g;
Fuga a 4, E : all by 1755; 101 in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1757), facs. in B v; 102 in F.W. Marpurg: Clavierstücke mit einem practischen Unterricht (Berlin, 176), facs. in B vi; 101·5 (1765)
Andantino, F; in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst (Berlin, 1760); facs. in B v
La complaisante, B ;
Les langueurs tendres, f;
L’irréssolué, G;
La journalière, c;
La capricieuse, e: c1754–5 (1761/R in B v)
La Louise, D, c1755; facs. in B v
L’Auguste, polonoise, F, in Raccolta delle più nuove composizioni (Leipzig, 1756); La Xénophon–La Sybille, C  (1761);
L’Ernestine/La Frédérique, D;
La Sophie, B : c1754–5; facs. in B v, 122 ed. in HL
Fantasia, D;
Solfeggio, G;
Fantasia, B ;
Solfeggio, G;
Fantasia, F;
Solfeggio, G: (1765/R in B ii), 144, 146, 148–9 ed. in VK, 145, 147 ed. in HL
Allegro, solfeggio, C;
Polonoise, g: 1760; 153 ed. in HS
Fantasia, D [ex. for h870, see ‘Theoretical works’]; facs. in B v
Minuet, D;
Alla polacca, a;
Minuet, D;
Alla polacca, g;
Minuet, A;
Alla polacca, D: (1765/R in B ii); 165, 169 ed. in HL, 166, 168, 170 ed. in VK
Minuet, E ;
Polonoise, E : (1762/R in B v)
Conc., C, hpd solo (1765/R in B ii) [orig. intended for kbd, str in D]
Sinfonia, G (1765/R in B ii)
Allegro, G;
Arioso, a;
Fantasia, d;
Minuet, F;
Alla polacca, C;
Allegretto, d;
Alla polacca, D;
Allegretto, A;
Andante e sostenuto, g;
Presto, B ;
Allegro, d: (17661/R in B ii); ed. O. Vrieslander, Kurze und leichte Klavierstücke (Vienna, 1914), ed. O. Jonas (Vienna, 1962)
Minuet, D;
Alla polacca, C;
Minuet, C;
Alla polacca, D;
Minuet, F;
Alla polacca, G: (1762/R in B v); 214–16 ed. in VK
3 solfeggios, c, E , A: (1770/R in B v); ed. in VK, 220 ed. in R
3 fantasias, G, d, g: (1770); 223, 225 facs. in B v, 223–4 ed. in VK
Allegro di molto, d;
Andantino e grazioso, B ;
Presto, c;
Minuet, G;
Alla polacca, D;
Alla polacca, E ;
Fantasia, d;
Allegro, E;
Allegretto, A;
Andante, C;
Poco allegro, e: (17662/R in B ii); ed. O. Vrieslander, Kurze und leichte Klavierstücke (Vienna, 1914), ed. O. Jonas (Vienna, 1962), 234 ed. in R
Clavierstück für die rechte oder linke Hand allein, A; facs. in B v, ed. in VK
Sechs leichte Clavierstückgen, C, F, D, G, g, D, 1775 [no.6 also in variant version]; facs. in B v
Allegro, F;
Allegretto, D;
Menuet, F: c1775
Cadenzen , 1778 or later, B-Bc, for his own concs. and sonatas
Rondo: Abschied von meinem Silbermannischen Claviere, e, 1781; facs. in B v
6 neue Sonatinen, G, E, D, B , F, d, 1786 [exx. for h868 (2/1787), see ‘Theoretical works’]; facs. in B i, ed. in VK, ed. L. Hoffmann-Erbrecht (Leipzig, 1957) Fantasia (Carl Philipp Emanuel Bachs Empfindungen), f , 1788 [see also ‘Chamber’, h536]; facs. in B vi, ed. A. Kreutz (Mainz, 1950)
Allegretto, F;
Allegro, D; facs. in B vAllegro, A;
Allegro, G; in F.W. Marpurg: Anleitung zum Clavierspielen (Berlin, 1755); ed. in HSFantasia, E , c1748; attrib. erroneously to C. NichelmannSuite, B , c1730, D-Kl; not listed in NVSuite, E , c1730, Hs; not listed in NVSuite, G, c1730, Hs; not listed in NVSuite, G, ?1730s, Bsb; not listed in NVMenuet, E , 1730s, in Klavierbüchlein attrib. W.A. Mozart; not listed in NVMarch, F, 1730s, Hs; not listed in NVMurqui pour l’amour, A, 1730s, Hs; not listed in NVAllemande, A , 1730s, Hs; not listed in NV.

Two keyboards:
4 kleine Duetten, B , F, a, E , ? after 1768
Sonata, C, after 1766, F-Pc* [based on h515, see ‘Chamber’]

Organ:
Sonatas:
Sonata, d, 1749
Sonata, A, 1758, rev. later [see also ‘Keyboard solo’, h135]; facs. in B iv
Sonata, B , 1758, rev. later, in III sonates … par Mrs. C.P.E. Bach (Nuremberg, 1770); facs. in B iv
4 sonatas, F, a, D, g, 1755; facs. in B iv
Sonata, D, 1755; facs. in B iv

Other pieces, mostly doubtful:
5 Choräle mit ausgesetzten Mittelstimmen
Pedal-Exercitium (inc.), g, by 1734 [= bwv598]
Adagio, d
Aus der Tiefe rufe ich, e [= bwv745]
Ich ruf zu Dir, Herr Jesu Christ, f [= bwv Anh.73 (after bwv639)]

Obra teòrica:

Fughetta on C-F-E-B-A-C-H, by 1784
Miscellanea musica, B-Bc [incl. canons in J.P. Kirnberger: Die Kunst des reinen Satzes (Berlin, 1771–4)]
Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, i (Berlin, 1753/R, 2/1787); Eng. trans., ed. W.J. Mitchell, as Essay on the True Art of Playing Keyboard Instruments (New York, 1949)
‘Einfall einen doppelten Contrapunct in der Octave … zu machen’, in F.W. Marpurg, ed.: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iii (Berlin, 1757/R); Eng. trans in Helm (1966)
Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, ii (Berlin, 1762/R, 2/1797); Eng. trans., ed. W.J. Mitchell, as Essay on the True Art of Playing Keyboard Instruments (New York, 1949)
Fughetta on B-A-C-H, in J.F. Reichardt: Briefe eines aufmerksamen Reisenden (Hamburg, 1774)

Arranjaments:

Various arrs. of vocal and inst works by J.E., J.C., J.C.F, J.S. and W.F. Bach, G. Benda, C.F.C. Fasch, J.G. Goldberg, C.H. Graun, Handel, G.A. Homilius, Telemann and others: for details see H; others in D-Bsb

Misattributed works:
Sinfonia, kbd: planned red. by J.J.H. Westphal of h652, unrealized
Minuet, kbd, C: arr. of h601 by Westphal
29 kbd pieces: arrs. by Westphal of works for mechanical insts or ww (facs. in Carl Philipp Emanuel Bach 1714–1788: The Collected Works for Solo Keyboard, v (New York, 1985))
La Juliane, F, kbd, A-Wn: doubtful, not autograph
Largo, e, kbd, melody inst, B-Bc: by C. Schaffrath
Kurze Anweisung zum Generalbass, B-Br; doubtful, not autograph
2 fantasias: Socrates: Nein, nein die ernste hohe Gestalt; Hamlet: Sein, oder Nichtsein: = h75, 3rd movt, with text underlay by H.W. von Gerstenberg

Carlo Tessarini (Rimini, c.1690 - Amsterdam?, desembre de 1766) va ser un violinista i compositor italià. La primera referència del seu nom va ser del 15 de desembre de 1720 on se'l menciona com a violinista de la capella de San Marco de Venècia. Entre el 1723 i el 1730 va ser maestro de concerti a l'Ospedale dei Derelitti on va publicar les seves Sonate Op. 1 (1729). El 1731 va intentar accedir a un càrrec a la Catedral d'Urbino, ciutat on se'l documenta a partir del 1733. Des d'allà va fer diversos viatges, entre ells a Brno on va treballar al servei de Wolfgang Hannibal von Schrattenbach, abans de tornar a Urbino el 1738 on va seguir treballant a la Catedral. El 1740 va ser nomenat primer violí del Teatro di Valle de Roma però la mort del Papa Climent XII va provocar el tancament del teatre el febrer del mateix any. A partir del 1743 se'l situa a com a director de l'Accademia degli Anarconti de Fano si bé es creu que ben aviat es va traslladar a París on va publica nombroses partitures. El febrer de 1747 va viure a Holanda, on va realitzar alguns concerts, abans de traslladar-se a Londres, ciutat on va dirigir l'orquestra de la Ruckholt House d'Essex. A partir del 1750 i fins el 1757 va tornar a Itàlia on va tornar a treballar a la Catedral d'Urbino. El setembre de 1761 va tornar a Arnheim des d'on es va traslladar a treballar a Gronigen. Allà va publicar les seves darreres publicacions sent la seva última aparició pública el 15 de desembre de 1766, data probable de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

op.
1[12] Sonate … parte I (–II), vn, vc/hpd (Venice, 1729)
2Il maestro e discepolo, divertimenti da camera, 2 vn (Urbino, 1734); as [6] Sonate, 2 vn, con sei canoni, deuxiesme livre (Paris, 1745); as Six sonatas or duets, 2 vn (London, c1745)
3[6] Allettamenti da camera, vn, vc (Rome, ?1740)
4[6] Trattenimenti, vn, bc (Urbino, 1742)
5[5] Sonate a tre da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Fano, c1743); as Il piacer del amator di musica, [5] facile sonatine da camera … con [1] canone al fine, 2 vn, bc (Paris, c1744)
6Sei trio, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
7[6] Sinfonie, 2 vn, bc/hpd (Paris, c1744)
—[12] Concerti a 5 con violino obligato [bks 1–4] (Paris, c1745)
—Il piacer delle dame, facile ariete instrumentali, vn, fl, va, bc (Paris, c1745); as Easy and Familiar airs, vn/Ger. fl, bc (London, 1751)
8[6] Sonate, vn, bc (Paris, c1747)
9[6] Sonate da camera e chiesa … con pastoralle, 2 vn, bc (Paris, c1747)
10Contrasto armonico … con suoi rinforzi, 3 vn, bc (Paris, c1748)
11[12] Introducioni a 4, 2 vn, va, vc, hpd [bks 1–4] (Paris, c1748)
12[6] Sonate, 2 fl/vn, bc (Paris, c1749); as 6 Sonatas, 2 Ger. fl/vn, bc/hpd (London, c1752)
13[6] Alletamenti armonici a 4, 2 vn, va, bc, hpd (Paris, c1749)
14VI sonate, vn/fl, hpd (Paris, c1748)
15Trattenimento musicale, [6] dueti, 2 vn/tr viols (Paris, c1750)
16[6] Sonate, vn, vc, hpd (Paris, c1753)
—L’arte di nuova modulacione, capricio musicale a 7 partie (Paris, c1762)
—VI Sonates, vn, bc (Paris and Amsterdam, 1763)
—Pantomime, 2 vn/va/vc (Paris, c1763)
18VI grand ouverture a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1764)
19VI grand overtur a 4, 2 vn, va, bc (Paris, n.d.)
20VI grand sinfonie a 4, 2 vn, va, bc (Paris, c1765)

Conc., vn, bowed str insts, bc, in Concertos in six parts for violins and other instruments (London, 1728)
MSS, ?duplicating printed works, in A-SEI, Wn; B-Br; D-Dlb, KA, RH; F-Pc, Pn; GB-Lbl; HR-Dsmb; I-AN, Mc; S-HÄ, Klm, L, Skma, Uu, VX; US-BEm
Sonata, conc. and sonata frags. in L’Ecole d’Orphé: méthode pour apprendre facilement à jouer du violon (Paris, 2/1779)

Unauthorized prints:
op.
1[12] Concerti a 5, 3 vn, violetta, vc/bc, libro primo (–secondo) (Amsterdam, c1722)
16 Sonate a 3, 2 fl/vn, vc/bc (Amsterdam, c1732)
—[6] Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, c1732)
26 Alettamenti da camera co suoi canone, 2 solo vn (Amsterdam, c1732)
2XII Solos, Ger. fl/hoboy/vn, b vn/hpd (London, c1736)
2XII Sonate, fl, bc (Amsterdam, n.d.)
3XII Sonata, vn, violone/cimbalo (Amsterdam, c1736)
3Concerti a piu istrumenti, vn obbl, 2 vn, va, vc, cembalo (Amsterdam, n.d.)
4La stravaganza, divisa in quattro parti, e composta d’overture, di concerti, ob, di partite, concerti, 2 vn obbl, sinfonie, e concerti, vn obbl, a 5, 3 vn, va, bc (Amsterdam, c1736/7)
4Sei Sonate a 3, 2 vn/fl, vc, bc (Amsterdam, c1737)
56 Divertimenti da camera, 2 vn (Amsterdam, c1737)
5Sonate allettamenti da camera, vn solo, vc (Paris, n.d.)
8Sonate, vn, vc/cembalo (Paris, n.d.)
—[6] Sonate, 2 vn, con suoi canoni (Paris, c1750)

Obra Teòrica:

Gramatica di musica: insegna il modo facile e breve per bene imparare di sonare il violino sù la parte (Rome, 1741; Eng. trans., 1765)
Grammatica per i principianti di violino (Rome, c1745)
Nouvelle méthode pour apprendre par théorie dans un mois de tems à jouer du violon, divisée en trois classes, avec des leçons à deux violons par gradation (Liège, c1760)
An accurate method to attain the art of playing ye violin. With graces in all the different keys, how to make proper cadences, & ye nature of all ye shifts, with several duets and lessons for that instrument (London, c1765)

Joseph Weigl (Eisenstadt, 28 de març de 1766 - Wien, 3 de febrer de 1846) va ser un director i compositor austríac. Fill de Joseph Franz Weigl, el 1769 es va traslladar amb la seva família a Viena on va rebre formació de F.L. Gassmann. A partir del 1775 va rebre classes de cant i baix continuo amb Sebastian Witzig, mestre del cor de Korneuburg, i entre el 1776 i el 1782 va estudiar amb Albrechtsberger a Viena. Amb només 16 anys va compondre la seva primera òpera Die unnütze Vorsicht per a un teatre de titelles, obra que posteriorment es va adaptar per a representar-se al Burgtheater de Viena el 1783. La seva amistat amb el baró Gottfried van Swieten va facilitar el seu contacte amb músics com Mozart, Salieri, Teyber o Starzer, entre altres. A partir d'aleshores, va rebre classes de Salieri en composició i en direcció teatral participant poc després com a cantant en algunes òperes del mateix Salieri o de Mozart. A partir del 1790 va treballar com a assistent del Kapellmeister substituint a Salieri el juliol de 1791. Allà va començar amb gran èxit amb la seva òpera La principessa d’Amalfi (1794) elogiada unànimement per la crítica i públic. Fruit d'aquest èxit, va rebre l'encàrrec de compondre una òpera i dos ballets anualment per la qual cosa el seu repertori es va ampliar ràpidament. El 1802 es va casar amb Elisabeth Bertier amb qui va tenir tres fills en un any en què també va rebre una oferta de l'Òpera de Sttutgart que no va acceptar. A Viena va rebre el mecenatge de l'emperadriu Maria Teresa per a qui va compondre diverses òperes. El 1807 va estrenar amb enorme èxit la seva òpera Il rivale di se stesso a Milà fins el punt que va ser representada 111 vegades en tres anys. A Milà va rebre una oferta per a dirigir el Conservatori càrrec que va declinar, tornant a Viena el 1808. A la capital austríaca va seguir estrenant òperes, entre elles Die Schweizerfamilie, òpera que el va fer internacionalment famós. A partir d'aleshores va rebre encàrrecs dels teatres més prestigiosos d'Europa. A partir del 1823 es va jubilar teatralment dedicant-se de ple en la composició de música religiosa sent nomenat, el 1828, vice-Kapellmeister de la cort austríaca. Allà hi va romandre fins el 1838, retirant-se definitivament el 1839. El seu germà Thaddäus Weigl va ser també compositor. Anys més tard, Wiegl va morir a Viena el febrer de 1846.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater

Die unnütze Vorsicht, oder Die betrogene Arglist (1, F.L. Schmidel), WB, 23 Feb 1783 [for marionette production]
Il pazzo per forza (dg, 2, C. Mazzolà), WB, 14 Nov 1788
La caffettiera bizzarra (dg, 3, L. da Ponte, after C. Goldoni), WB, 15 Sept 1790
Der Strassensammler (Lumpensammler) oder Ein gutes Herz ziert jeden Stand (komische Oper, 1, P. Weidmann), Vienna, Leopoldstadt, 13 Oct 1792
La principessa d’Amalfi (dg, 2, G. Bertati), WB, 10 Jan 1794; ov., arr. hpd (Vienna, ?1795)
Das Petermännchen (Schauspiel mit Gesang, 8, H. Spiess, rev. K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 8 April 1794 [pt 1], ?Apri/May 1794 [pt 2], songs (Brunswick, n.d.)
Giulietta e Pierotto (dg, 2, G. De Gamerra), WB, 16 Oct 1794, excerpts (Offenbach, n.d.)
I solitari (dramma tragi-comico, 3, De Gamerra), WK, 15 March 1797, excerpts (Vienna, n.d.)
L’amor marinaro ossia Il corsaro (dg, 2, De Gamerra), WB, 15 Oct 1797, vs (Vienna, n.d.; Bonn, n.d.); also as Der Korsar aus Liebe
Das Dorf im Gebirge (Schauspiel mit Gesang, 2, A. von Kotzebue), WB, 17 April 1798, vs (Breslau, n.d.)
L’accademia del maestro Cisolfaut (2, De Gamerra), WK, 14 Oct 1798
Die Herrenhuterinnen (Spl, L.B. Picard), WK, 26 Nov 1804, notturno (Vienna, n.d.)
L’uniforme (heroisch-komische Oper, 3, G. Carpani), Schönbrunn; as Die Uniform, WK, 15 Feb 1805, vs (Vienna n.d.)
Vestas Feuer (heroische Oper, 2, J.E. Schikaneder), Vienna, An der Wien, 7 Aug 1805
Il principe invisibile (4, ?after F. Foignet), Laxenburg, 4 Oct 1806
Kaiser Hadrian (grosse Oper, 3, P. Metastasio and J. Sonnleithner), WK, 21 May 1807
Ostade oder Adrian von Ostade (1, G.F. Trietschke), WK, 3 Oct 1807, vs (Bonn, n.d.)
Cleopatra (os, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 19 Dec 1807
Il rivale di se stesso (2, Romanelli), Milan, Scala, 18 April 1808, excerpts (Milan, n.d.); as Liebhaber und Nebenbuhler in einer Person, Vienna, 1812
Das Waisenhaus (Spl, 2, Treitschke), WK, 4 Oct 1808, vs (Vienna, n.d.); Fr. trans., B-Bc
Die Schweizerfamilie (lyrische Oper, 3, I.F. Castelli, after C.G. d’Aucour de Saint Just), WK, 14 March 1809 (Vienna, n.d.); as Emmeline, ou La famille suisse, Paris, 1827, arr. Crémont (Paris, 1827)
Die Verwandlungen (Operette, 1, after Viscount de Ségur), ?Berlin, Feb 1810
Der Einsiedler auf den Alpen (1, Treitschke), WK, 13 June 1810
Franziska von Foix (heroisch-komische Opera, 3, Castelli), WK, 7 Feb 1812
Der Bergsturz (Spl, 3, A.F. Reil), WK, 19 Dec 1813, vs (Leipzig, n.d.)
Die Jugend (Jugendjahre) Peter des Grossen (3, Treitschke, after J.-N. Bouilly), WK, 10 Dec 1814, vs (Mainz, n.d.)
L’imboscata (2, Romanelli), Milan, Scala, 8 Nov 1815, excerpts (Milan, n.d.)
Margaritta d’Anjou ossia L’orfana d’Inghilterra (melodramma eroicomico, 2, Romanelli), WK, 16 March 1819 (in Ger. trans.)
Die Nachtigall und der Rabe (1, Treitschke), WK, 20 April 1818, vs (Vienna, n.d.)
Daniel in der Löwengrube, oder Baals Sturz (heroische Oper, 3, Reil), WK, 13 April 1820
König Waldemar, oder Die dänischen Fischer (Spl, 1, Castelli), WK, 11 May 1821
Edmund und Caroline (1, Treitschke after B.-J. Marsollier des Vivetières), WK, 21 Oct 1821
Die eiserne Pforte (grosse Oper, 2, J. Ritter von Seyfried, after E.T.A. Hoffmann: Das Majorat), WK, 27 Feb 1823

Other stage:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater

Ballets (all pubd kbd arrs. Vienna, n.d.; MSS in A-Wgm, Wn, elsewhere):
Il simbolo della vita umana (A. Muzzarelli), WB, 10 May 1794;
I molinari (Muzzarelli), WB, 16 June 1794;
Pigmalione (Muzzarelli), WK, 1 Aug 1794;
Riccardo cor di Leone (S. Viganò), WK, 2 Feb 1795;
Il ratto d’Elena (Muzzarelli), WB, 16 May 1795, pubd kbd arr.;
L’incendio e la distruzione di Troja (Muzzarelli), WK, 2 Jan 1796, pubd kbd arr.;
Alonso e Cora (G. Traffieri), WK, 30 March 1796, pubd kbd arr., str qt arr. (Vienna, n.d.);
Alcina (Traffieri), WK, 25 Jan 1798, pubd kbd arr.;
I bacchanti, Vienna, 1799;
Rolla oder Die Spanier in Peru (Traffieri), WK, 13 March 1799;
Clothilde, Prinzessin von Salerno (Viganò), Vienna, 1799;
Die Waise der Höhle (F. Clerico), WB, 14 March 1800, collab. P. Wranitzky, pubd kbd arr.;
Alceste (G. Gioja), WK, 6 Aug 1800, kbd arr. (?Vienna, 1802);
Zulima und Azem (Gioja), WK, 29 Nov 1800;
Das närrische Wesen, Vienna, 29 Nov 1800;
La ballerina d’Athene (Muzzarelli), WK, 31 Aug 1802, pubd kbd arr.;
I spagnoli nell’isola Cristina (Viganò), WK, 16 March 1802, arr. wind insts, D-DS;
I giuochi istmici (Viganò), WK, 13 July 1803;
Caio Marzio Coriolano (Viganò), Milan, 1804;
Die vier Elemente, Vienna, 6 June 1806;
La parodia dei 4 elementi, Vienna 1806;
Orientalisches Divertissement (Taglioni), ?1807;
Prometeo (Viganò), Milan, 1813;
Wilhelm Tell, collab. A. Gyrowetz

Incidental music in:
Fürstengrösse (F.W. Ziegler), 1791;
Die Pilger (Ziegler), 1791;
Die Sonnenjungfrau (von Kotzebue), 1791;
Die Weiberehre (Ziegler), 1792;
Die Hochzeit im Reich der Toten
Allerley (Liederspiel), A-Wn
Amletto (melodrama, 2), 1791
Many pieces added to operas by Paisiello, Zingarelli, Mozart, Cimarosa, Mayr, Winter and others

Cantatas (first perf. in Vienna unless otherwise stated, MSS in A-Wgm, Wn, D-DS):
Flora e Minerva, 1791;
Venere ed Adone, Eszterháza, 1791;
Diana ed Endimione, 1792;
Auf Erzherzog Karls Rückkunft, 1797;
Die Gefühle der Dankbarkeit oder Die Gefühle meines Herzens, 1797;
L’amor figliale, 1800;
La festa di Carolina negli Elisi (De Gamerra), 1801;
Il giorno di nascità, 1801;
Il miglior dono, 1801;
Le pazzie musicale, 1802;
Der gute Wille, 1803;
Die Musen, 1805;
Il riposo dell’ Europa (L. Prividale), 1806;
I sacrifizio, 1806;
Der Sieg der Eintracht (Castelli), 1811;
Die Pilgerreise (M. von Collin), 1812;
Venere e Marte, Raudnitz [now Roudnice], 1812;
Die Kraft der Weihe oder Die Weihe der Zukunft (Sonnleithner), 1814;
Il ritorno d’Astrea (V. Monte), Milan, 1815;
Des Volkes Wunsch (Castelli), 1826; others
Landwehrlieder (H.J. von Collin), chorus, orch (Redoutensaal, Vienna, 1809)
Many other lieder pubd separately

Vocal religiosa:

Masses:
E , 1783;
F, 1784;
C, 1827, with grad Felix es sacra virgo Maria, F, off Beata est virgo Maria, E ;
D, 1828, with grad Suscepimus Deus misericordiam tuam, B, off Maria mater gratiae, A;
E , 1829, with grad Diffusa est gratia, C, off Sancta Maria mater Dei, A ;
B , 1830, with grad Propter veritatem et mansuetudinem, G, off Assumpta est Maria in coelum, D;
D, 1831, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Te matrem Dei laudamus, B ;
F, 1832, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Ave Maria gratia plena, A;
G, 1833;
A, 1834;
E, 1837

Orats:
La passione di Gesù Cristo (G. Carpani), 1804, A-Wgm, D-Dlb;
La resurrezione di Gesù Cristo (Carpani), 1804, A-Wgm, Wn

Other sacred:
Francisce pauper humilis, C, off

Instrumental:

Orch:
Hpd Concertino, D, 1801;
12 minuets, 2 vn, 2 ob, 2 cl, 2 bn, fl, pic, 2 hn, 2 tpt, timp, triangle;
Marcia carouselle;
4 quadrilles;
others

Chbr.:
Concertino, fl, ob, cl, bn, hp, c1815, ed. in Mw, xlvi (1972);
Opus symphonicum, eng hn, fl d’amore, va d’amore, tpt, hpd, vc, 1799 [? same as Sonata a 7 for same insts, except glock substituted for hpd];
6 trios, ob, vn, vc;
March, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn

Felice Lebano (Palermo, 1867 - Buenos Aires, 1919) va ser un arpista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Filippo Scotti en el Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols, ciutat on també va rebre el mecenatge de Mercadante. Al finalitzar la seva formació va realitzar una gira de concerts per Europa abans de tornar a Itàlia, on va ser nomenat docent de la càtedra d'arpa del Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols. No obstant i ben aviat va viatjar el 1885 a Argentina, des d'on va realitzar una extensa gira per Amèrica abans d'establir-se, el 1890 i definitivament, a Buenos Aires. Allà va treballar com a intèrpret, compositor i professor. En aquest darrer sentit, va ser docent de més d'un miler d'alumnes organitzant anualment la celebració Conciertos Angelicales per a promocionar les alumnes amb més talent. D'aquestes, va destacar Flora de Urquiza Costa, filla del general i polític Justo José de Urquiza. Per la seva reputació i labor, Lebano va ser el responsable i precursor de l'Escola d'Arpa Argentina, posteriorment heretada per Augusto Sebastiani (1889-1971). Lebano va morir a Buenos Aires el 1919.

OBRA:

Instrumental:

Harp:
Mazurka (caprice per arpa),
Mezzanotte
Pensèe Poetique,
Polacca 1 e 2,
Serenata Andalusa,
Tristesse.

Two Harps:
Chant Sacrè de Gounod.

Jakub Šimon Jan Ryba (Přeštice, 26 d'octubre de 1765 - Rožmitál pod Třemšínem, 8 d'abril de 1815) va ser un compositor, professor i director de cor txec. Descendent d'una família de cantants, el seu pare Jakub Ryba (1732-1792) va ser un professor, organista i Kantor que va treballar musicalment a diversos llocs i també va ser, probablement, compositor. Tot i això, la seva era una família econòmicament pobre. Va rebre els primers fonaments musicals amb l'ajuda del seu pare a Nepomuk, rebent classes de cant, violí, violoncel i orgue i posteriorment ensenyament en composició i baix continu. Amb només deu anys ja va ser capaç de reemplaçar-lo a l'orgue. Des del 1781 al 1784 va assistir als Escolapis de Praga, on va estudiar música amb Cassianus Hanel, on va conèixer i va transcriure la música dels seus compatriotes Josef Seger, Josef Mysliveček, Johann Baptist Vanhal i la música d'autors com Bach, Haydn i Dittersdorf. També s'iniciaria en l'art de la composició. De tornada a Nepomuk des del 1786 va ser professor a Mníšek. L'11 de febrer 1788, va rebre la mateixa posició a Rožmitál i poc després, el 23 de maig del mateix any, va ser ascendit a director del cor de l'església local. El 1790 es va casar i va tenir tretze fills. L'escola va prosperar sota la seva supervisió però tenia conflictes constants amb el capellà i el consell eclesiàstic. El 1796, va escriure la seva obra més famosa, la Missa de Nadal txeca "Hey, Mestre!" (Missa Solemnis Festis nativitatis D. J. Ch. Accommodata in linguam bohemicum Musicam). Les seves obres inclouen, a banda d'incomptable música instrumental, moltes pastorals i misses però poques són les composicions, més enllà de la Missa de Nadal Txeca, que s'interpreten regularment. Actualment, és una de les misses més populars i representades de l'antiga Bohèmia i de molts dels països del seu entorn. Anys més tard, les mancances econòmiques i l'hostilitat dels seus superiors el van portar a suïcidar-se a Voltus l'abril del 1815.

George Frederick Bristow (Brooklyn, 19 de desembre de 1825 - New York, 13 de desembre de 1898) va ser un director, professor i compositor nord-americà. Fill del director i clarinetista William Richard Bristow (1803-1867), es va formar en piano amb el seu pare. Més tard va rebre classes d'Henry Christian Timm en piano, de George Macfarren en harmonia, contrapunt i orquestració i d'Ole Bull en violí. Amb 13 anys va iniciar la seva carrera professional com a violinista amb l'orquestra de l'Olympic Theatre. El 1843 es va unir com a violinista de la New York Philharmonic en un càrrec que va mantenir fins el 1879. Durant la dècada del 1850 es va dedicar de ple a la seva carrera com a intèrpret participant en diverses orquestres tot i que també va treballar ocasionalment com a organista d'església. Com a director, va dirigir grups corals com la New York Harmonic Society (1851-1863) i la Mendelssohn Society (1867-1871). També va ser director coral a diverses esglésies de Nova York. Va desenvolupar també una important labor pedagògica sent autor de diverses obres en aquest sentit contribuint en l'evolució dels estudis musicals de Nova York. Com a compositor va ser molt prolífic, especialment en música religiosa. Va viure la major part de la seva vida a Nova York, ciutat on va morir el desembre de 1898.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Rip Van Winkle (op, 3, J.H. Wainwright, after W. Irving), op.22, 1852–5;
New York, Niblo’s Garden, 27 Sept 1855; rev. 1878–82 (J.W. Shannon), vs pubd (1882/R)
King of the Mountains (op, M.A. Cooney), op.80, 1894, inc.

Choral:
Ode, S, female vv, orch [op.29], ?1856
The Pioneer (H.C. Watson), cant., solo vv, SATB, orch, op.49, ?1872 [orig. intended as prol. to Arcadian Symphonie: see orchestral]
The Great Republic, Ode to the American Union (W.O. Bourne), solo vv, SATB, orch, op.47, vs pubd (1880)
Niagara Symphony, solo vv, SATB, orch, op.62, 1893
The Bold Bad Baron, male vv, ?1896
Call John, SATB
Ode Written for G. S., 1v, SATB, kbd (kbd part inc.)

Songs for 1 voice, piano, unless otherwise stated:
Thine eye hath seen the spot, ?1846, inc., part quoted in W.T. Upton: Art-Song in America (Boston, 1930/R1969 with suppl. 1938);
The Welcome Back (Boston, 1848);
I would I were a favorite flower, in The Message Bird: a Literary and Musical Journal (1 Dec 1849);
The opening day (W.H. Carew), glee, SATB, pf, in The Message Bird (15 Feb 1850);
The dawn is breaking o'er us, ?1852;
Spring time is coming (Wainwright) (Springfield, MA, 1852);
The Abode of Music (M. Marseilles), canzonet, op.31, 1855
The Cantilena: a Collection of Songs, Duets, Trios and Quartetts (1861) [130 works];
Keep step with the music of the Union, unison vv, orch, 1862, vs in The Centennial School Singer, ed. G.H. Curtis and W.O. Bourne (1876);
Lily Song (1869);
A Song of the Hearth and Home (W.P. Durfee) (1869);
Only a little shoe (A.D.T. Cone) (1884);
Woman's Love, ?1887;
The ghost came bobbing up (Shannon);
When morning's bright sun, 1v, orch

Vocal religiosa:

Daniel (orat, W.A. Hardenbrook), solo vv, SATB, orch, op.42, 1866, lib. pubd (1867)

SATB, organ, unless otherwise stated:
To the Lord our God (sentence), S, A, T, B, op.15, 1850
I will arise (sentence) [op.23], ?1853
Morning Service (TeD, Jub, Ky), E , op.19 (1855), TeD separately pubd (1888)
Gloria Patri, Praise to God, solo vv, SATB, orch, op.31, vs pubd as op.33 (Boston, 1860)
Evening Service (Bonum est, Benedic anima mea), op.36 (1865)
Christ our Passover (Easter Anthem), op.39, ?1866
The Lord is in his holy temple (sentence), S, A, T, B, org, op.40, ?1866; rev. 1891 (inc.)
c130 hymns, chants, ?1867
4 Offertories, op.48, ?1870
Morning Service (TeD, Bs), op.51, ?1873; TeD pubd (1873)
Easy Morning Service, F [op.58], ?1881
There is joy today, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate (Nov 1882)
Holy Night, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate (Nov 1884)
Evening Service, G [op.56], 1885
Mass, C, solo vv, SATB, orch, op.57, 1885
Christmas Anthem (Light flashing into the darkness) (J. Elmendorf), op.73, 1887
O bells of Easter morning, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate(March 1887)
Where the holly boughs are waving, SATB, pf, in Tonic Sol-Fa Advocate(Nov 1887)
Easter Anthem, solo vv, SATB, org [op.77], ?1894
Except the Lord build the house, S, A, chorus, org [op.79], ?1894
Sweet is the prayer [after pf study by S. Heller], op.81, ?1894
Come ye that love the Saviour's name [after H. Praher]
I heard a voice from heaven, S, A, T, B, org
Oh that the salvation of Israel, SATB, pf/org
O Lord, thy mercy, my sure hope, SATB [op.76] (sketch)
There's rest for all in heav'n, 1v, pf

Instrumental:

Orch:
Ov., E , op.3, 1845;
Sinfonia, E , op.10, 1848;
Captain Raynor's Quickstep, 1849;
Serenade Waltz, 1849; Waltz, ?1849;
La cracovian, vn, orch, op.13, 1850 [rev. of Duetto concertante, vn, pf, op.1, 1844];
Jullien Sinfonia, d, op.24, ?1853;
Winter's Tale, ov., op.30, 1856;
Symphonie, f , op.26, 1858;
Columbus, ov., op.32, 1861;
Arcadian Symphonie, op.50, 1872;
Fantasie cromatica con fuga [arr. of J.S. Bach], op.53, 1879;
Jibbenainosay, ov., op.64, ?1889

Chbr:
Duetto concertante, vn, pf, op.1, 1844 [rev. as La cracovian, vn, orch, op.13, 1850];
Fantasie Zampa, vn, pf, op.17, 1844;
Duo no.2, g, vn, va, 1845;
Duo no.3, G, vn, va, op.8, 1845;
Quartetto, str, F, op.1, ?1849;
Quartetto, str, g, op.2, 1849;
Violin Sonata, G, op.12, ?1849;
Friendship, vn, pf, op.25, ?1855;
The Judge, march, pf, perc, op.60, ?1886

Pf:
Rory O'Moore, variations (1842);
Grand waltz de bravura, op.6 (1845);
Grand duo … sur … La fille du régiment, pf 4 hands, op.7, 1845;
Septour, pf duet, op.16, 1846;
Dream of the Ocean [arr. of J. Gungl] (1849);
Duo La fille du régiment, 2 pf, op.5, 1849;
Andante et polonaise, op.18, ?1850 (n.d.);
A Life on the Ocean Wave, op.21, ?1852;
Souvenir de Mount Vernon, op.29 (1861);
Eroica, op.38, ?1865;
Raindrops, op.43, ?1867
La vivandière, op.51, ?1884;
Dreamland, op.59, ?1885;
Saltarello [op.61], ?1886;
March, op.69, ?1887;
Marche-caprice, op.51 (1890);
School March, op.63 (Boston, 1893);
Impromptu [op.76], ?1894 (inc.);
Plantation Pleasures, op.82, ?1894;
Plantation Memories no.2, op.83, ?1895;
Plantation Memories no.3, ?1895;
March Columbus (inc.);
A Walk Around (inc.); arrs., transcrs.

Org:
[53] Interludes, in Melodia sacra: a Complete Collection of Church Music, ed. B.F. Baker, A.N. Johnson, and J. Osgood (Boston, 1852);
Pot pourri, op.28, 1856;
Impromptu Voluntaries, op.45, pubd as 6 Pieces (1883);
6 Easy Voluntaries, op.72, in George F. Bristow's New and Improved Method for the Reed or Cabinet Organ (1887)

Obres pedagògiques:

with F.H. Nash: Cantata, or Teacher of Singing (1866, enlarged 2/1868)
George F. Bristow's New and Improved Method for the Reed or Cabinet Organ (1887)
Bristow's Two-Part Vocal Exercises, op.75 (1890–95)

Henry Kimball Hadley (Somerville, 20 de desembre de 1871 - New York, 6 de setembre de 1937) va ser un director i compositor americà. Es va formar inicialment al piano i violí amb el seu pare. Poc després va rebre formació d'harmonia amb Emery i de contrapunt i composició amb Chadwick, Mandyczewski i Thuille. De tots ells, va ser Chadwick de qui va rebre major influència compartint amistat la resta de la seva vida. El 1905 i després d'un viatge a Londres, va conèixer l'obra de Richard Strauss la qual va causar notable impressió en Hadley. A Europa va ser nomenat, el 1907, director del Mainz Stadttheater en un càrrec que va mantenir fins el 1909 abans de tornar als EUA, on va ser director de la Seattle Symphony Orchestra entre els anys 1909 i 1911 i de la San Francisco Symphony Orchestra entre els anys 1911 i 1915. De tornada a Nova York, va ser director associat de la New York Philharmonic Orchestra entre els anys 1920 i 1927 i membre fundador i director de la Manhattan Symphony Orchestra. Des d'aquests càrrecs i a banda de compondre habitualment, va promoure activament la música dels seus contemporanis americans. També va ser director esporàdic al Japó i a Sud-America. Kimball Hadley va morir a Nova York el setembre de 1937.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
Happy Jack (operetta, S.F. Batchelder), 1897
Nancy Brown (operetta, F. Ranken), op.63, 1903, New York, 1903
Safié (op, 1, E. Oxenford, after a Persian legend), op.63, Mainz, Stadt, 4 April 1909
The Atonement of Pan (music drama, J. Redding), 1912, Sonoma County, CA, 10 Aug 1912
The Pearl Girl (operetta, W.J. Hurlburt), op.73
Azora, the Daughter of Montezuma (op, 3, D. Stevens), op.80, 1914, Chicago, Auditorium, 26 Dec 1917
The Masque of Newark (pageant, T. Stevens), 1916, Newark, 1916
Bianca (op, 1, G. Stewart, after C. Goldoni: La locandiera), op.79, 1917, New York, Park, 18 Oct 1918
Cleopatra's Night (op, 2, A.L. Pollock, after T. Gautier), op.90, 1918, New York, Met, 31 Jan 1920
Semper virens (music-drama, Redding), op.97, 1923, Sonoma County, 1923
The Fire Prince (operetta, Stevens), Schenectady, NY, 1924
A Night in Old Paris (op, 1, F. Truesdell, after G. McDonough), 1924, private perf. New York, Dec 1924; NBC Radio, 20 Jan 1930
The Legend of Hani (music drama, J. Cravens), 1933, Sonoma County, 29 July 1933
The Red Flame (musical, L. Anderson)

Other:
The Fairies (W. Allingham), op.3, S, SATB, orch/pf (1894);
Lelawala (ballade, G.F.R. Anderson), op.13, SATB, orch (1898);
In Music's Praise (cant., Anderson), op.21, S, T, B, SATB, orch, 1898;
The Princess of Ys (cant., E.W. Mumford), op.34, women's vv/mixed vv, orch (1903);
A Legend of Granada (cant., Mumford), op.45, S, Bar, SSAA (New York, 1904);
Merlin and Vivian (lyric drama, Mumford), op.52, solo vv, SATB, orch, 1906;
The Fate of Princess Kiyo (cant., Oxenford), op.58, S, S, SSAA, orch (New York, 1907)
The Nightingale and the Rose (cant., E.W. Grant), op.54, S, SSAA, orch (New York, 1911);
The Golden Prince (cant., D. Stevens, after O. Wilde), S, Bar, SSAA, orch (New York, 1914);
Music, an Ode (H. Van Dyke), op.75, solo vv, SATB, orch, 1915;
The Fairy Thorn (cant., C.B. Fenno), op.76, S, Mez, female vv, pf/orch (New York, 1917);
In Arcady (idyll, E.F. Weatherly), op.83, SATB, orch;
The New Earth (ode, L.A. Garnett), op.85, S, A, T, B, SATB, orch, 1919;
Mirtil in Arcadia (pastoral, Garnett), op.100, solo vv, nar, SATB, children's chorus, orch, 1926;
The Admiral of the Seas (cant., Fenno), T, SATB, orch (1928);
Belshazzar (cant., Garnett), op.112, solo vv, SATB, orch, 1932
Over 200 songs

Vocal religiosa:

Prophecy and Fulfillment (Pss., hymns), Christmas cant., op.91, S, A, T, SATB, orch, 1922
Resurgam (orat, Garnett), op.98, S, A, T, B, SATB, orch, 1922;
Anthems and other choral pieces;

Instrumental:

Orch.:
Ballet Suite, op.16, 1895;
Festival March, op.5, orch, band, 1897;
Sym. no.1 ‘Youth and Life’, d, op.25, 1897;
Sym. no.2 ‘The Four Seasons’, f, op.30, 1901;
Herod, ov., F, op.31, 1901;
In Bohemia, ov., E , op.28, 1902;
Oriental Suite, op.32, 1903;
Sym. Fantasia, E , op.46, 1904;
Salome, tone poem, E, op.55, 1905–6;
Sym. no.3, b, op.60, 1906;
Konzertstück, e, op.61, vc, orch, 1907;
The Culprit Fay, rhapsody, e, op.62, 1908
Lucifer, tone poem, C, op.66, 1910;
Sym. no.4 ‘North, East, South, and West’, d, op.64, 1911;
The Atonement of Pan, suite, 1912 [from op];
Silhouettes, suite, E , op.77, 1918;
Othello, ov., f , op.96, 1919;
The Ocean, tone poem, E , op.99, 1920–21;
Suite ancienne, F, op.108, 1924 [orig. vc, pf];
Streets of Pekin, suite, A, 1930;
San Francisco, suite, C, op.121, 1931;
Youth Triumphant, ov., band (1931);
Alma mater, ov., A , op.122 (Boston, 1932);
The Legend of Hani, suite, 1933 [from op];
Scherzo diabolique, D, op.135, 1934;
Sym. no.5 ‘Connecticut’, c, op.140, 1935;

Other works:
Sonata, op.23, vn, pf, 1895;
Str Qt no.1, op.24, c1896;
Pf Trio no.1, op.26, c1896;
Pf Qnt, op.50 (New York, 1919);
When a Man Loves, film score, 1926;
Pf Trio no.2, 1933;
Str Qt no.2, op.132, 1934;
pf pieces 

John Newton (Wapping, 4 d'agost de 1725 - London, 21 de desembre de 1807) va ser un compositor anglès especialitzat en himnes. Des de ben petit es va dedicar a la navegació acompanyant al seu pare assolint el 1743 el càrrec de guardià marítim de la Marina anglesa. Va ser en aquest període en què es va dedicar al comerç d'esclaus, activitat en la qual es va destacar per la seva crueltat i abjecció, conductes de les que posteriorment es va penedir per convertir-se en pastor protestant i en defensor de l'eradicació del comerç d'esclaus. A partir del 1788 i després de molts anys dedicat a les labors de navegant i traficant, va publicar un compendi de reflexions per nom "Thoughts Upon the Slave Trade", en el qual va descriure les terribles condicions dels vaixells negrers en una espècie de confessió pública i de perdó pels seus pecats. A partir d'aleshores va dedicar els seus esforços per abolir el comerç d'esclaus a través de la paraula del Senyor. Va ser també en aquest període que va compondre la majoria dels himnes que el van fer conegut, especialment l'himne Amazing Grace, posteriorment readaptat convenientment per als oficis catòlics. Els darrers anys es va aliar amb William Wilberforce per tal d'aconseguir l'abolició definitiva del comerç d'esclaus fet que van aconseguir el 1807 amb la promulgació de la "Slave Trade Act" al Parlament d'Anglaterra. Precisament, el desembre d'aquell any, Newton va morir a Londres.

Pedro José Blanco (c.1750 - Cuenca, 23 de desembre de 1811) va ser un organista i compositor espanyol. Pocs són els detalls biogràfics que se'n coneixen més enllà del període en què va treballar com a organista, arpista i compositor a la capella musical de la Catedral de Santa María y San Julián de Cuenca i de la Catedral de Santa Maria de Ciudad Rodrigo. Com a compositor es creu va escriure obra principalment instrumental per a orgue, entre la qual van destacar dos concerts per a dos orgues, orgue i arpa o dues arpes. Es creu va viure a Cuenca la major part de la seva vida, morint en aquella ciutat el desembre de 1811.

Johann Heinrich Rolle (Quedlinburg, 23 de desembre de 1716 - Magdeburg, 29 de desembre de 1785) va ser un compositor alemany. Fill de l'organista i compositor Christian Friedrich Rolle, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'assolir el seu primer càrrec d'organista a Magdeburg. Des d'allà va partir, el 1737, cap a Leipzig on va continuar la seva formació musical i on també va entrar a la Universitat de Leipzig per estudiar Dret. Poc després va entrar a treballar a l'orquestra de Frederic el Gran fins el 1747, any que va tornar a Magdeburg per treballar com a organista de la Johanniskirche. Allà va assumir, després de la mort del seu pare el 1751, el càrrec de director musical de la ciutat, en un lloc que ja va mantenir la resta de la seva vida. Des d'aquesta posició es va encarregar de servir musicalment les diferents esglésies de la ciutat així com d'organitzar-ne la seva activitat musical. També en el sí d'aquest càrrec va compondre la major part del seu repertori format principalment per música religiosa assolint una notable reputació en aquest sentit. Heinrich Rolle va morir a Magdeburg el desembre de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Der Sturm, oder Die bezauberte Insel (occasional piece, 1, Patzke, after W. Shakespeare), Berlin, 1782;
Melida (Spl, C.J. Sucro), 1784 (Leipzig, 1785), score CH-Bu

Secular cants.:
Der Nachtwächter, B-Bc, D-Bsb;
Quando un cor vive lontano, B-Bc;
Holder Mai sei uns gegrüsst, D-BDk

Lieder, incl.:
Sechzig auserlesene Gesänge über die Werke Gottes in der Natur (Halle, 1775);
Sammlung geistliche Lieder für Liebhaber eines ungekünstelten Gesang (Leipzig, 1775);
Lieder nach dem Anakreon (Berlin, 1775);
6 Lieder, addns to pubd kbd reduction of Hermanns Tod (Leipzig, 1783)

Vocal religiosa:

Dramatic:
L'aposteoso di Romolo (cant.), for birthday of Friedrich II, Berlin, ?1741–6;
Die Opferung Isaacs (orat, P. Metastasio), Berlin, ?1741–6, D-Bsb;
Jakobs Ankunft in Aegypten (orat, G.S. Rötger), Berlin, ?1741–6, Bsb*;
Die Befreyung Israels (orat, F.W. Zachariä), 1764, rev. (1784);
Szenen aus Klopstocks Messias (F.G. Klopstock), 1764;
Die Götter und Musen (cant., S. Patzke), for birthday of Frederick the Great, 1765;
David und Jonathan (musikalisches Eligie, Klopstock), 1766 (1773);
Idamant, oder Das Gelübde (music drama, Patzke), 1766, Bsb* (1782);
Davids Sieg im Eichthale (music drama, Patzke), 1766 (Halle, 1776);
Die Schäfer (cant., J.A. Eberhard), for birthday of Frederick the Great, 1766;
Orest und Pylades, oder Die Stärke der Freundschaft (music drama, Patzke), 1768;
Die Geburt Jesu (Christmas orat, Patzke), 1769, A-Wn;
Der Tod Abels (music drama, Patzke, after S. Gessner), 1769, A-Wn* (1771)
Saul, oder Die Gewalt der Musik (music drama, Patzke, after J.J. Eschenburg's trans. of J. Brown), 1770, D-Bsb* (1776);
Die Taten des Herkules (cant., Patzke), for birthday of Frederick the Great, 1770;
Hermanns Tod (Patzke, after Klopstock), 1771 (1783);
Abraham auf Moria (music drama, A.H. Niemeyer), 1776 (1777);
Lazarus, oder Die Feier der Auferstehung (music drama, Niemeyer), 1777 (1779);
Thirza und ihre Söhne (music drama, Niemeyer), 1779 (1781);
Mehala, die Tochter Jephta (music drama, Niemeyer), 1781 (1784);
Simson (music drama, Patzke), 1782 (1785);
Gedor, oder Das Erwachen zum bessern Leben (music drama, C.F.W. Herrosee), 1785, ed. Zachariä (1787);
Ach, dass du den Himmel zerreisest (Christmas orat), A-Wn, D-Bsb, HAmk

Passions:
St Luke Passion, c1744, lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1744, 1761);
St Matthew Passion, 1748, D-MAs*, ABGa, BDk, F-Pn;
Die durch das schmerzliche Leiden und blutige Sterben unseres Weltversöhners und Seligmachers Jesu Christi entandene Hülfe aus Zion, 1752/3, lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1756);
St John Passion (E.C. Reichard), 1757, music lost, cited in Magdeburgische privilegierte Zeitung (1757);
Weinet heil'ge Thränen (C.A. Albrecht), 1762, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, BDk, DK-Kk, F-Pn, GB-Lcm;
O meine Seele ermuntre dich (Patzke, sometimes attrib. Klopstock), B-Bc, CH-Bu, W, Zz, D-Bsb, BDk, US-WS;
Der du voll Blutt und Wunden (Patzke), 1776, CH-Bu, D-Bsb, EC, HAu, F-Pn;
Die Feyer des Todes Jesu (Niemeyer, 1783), music lost

Other:
Mass (Ky, Gl), chorus, orch, D-BAR, HR, GB-Lcm
65 motets, A-Wn, CH-Zz, D-Bsb, EC, HER, LEm, Mbs, DK-Ch, Kk, F-Pn, GB-Lbl, PL-Wn, WRk, US-WS; 20 ed. in G. Rebling, Gesammelte Motteten (Magdeburg, c1870); 23 ed. in J. Sanders, Heilige Cäcilia (Berlin, 1818–19)
60 cants., B-Bc, D-BDk, Bsb, CR, EC, HAmk, HER, Mbs, RAd, STBp, DK-Ou, F-Pn, US-Cn, see C. Ledebur, Tonkünstler-Lexicon Berlin's (Berlin, 1861/R); 1 other, lost, cited in A. Schering, Geschichte des Oratoriums (Leipzig, 1911/R)

Instrumental:

Syms.:
D, 10 insts, D-Bsb, ?Swl;
D, 5 insts, Bsb;
B , 4 insts, Bsb; 1 pubd in Raccolta delle megliore sinfonia (Leipzig, 1761–2), iv; 6:
B , 4 insts;
F, G, A, 6 insts;
D, D, 8 insts; all lost, cited in Breitkopf catalogue, 1762
Ov., D, D-DS
Partita, B , 8 insts, lost, cited in Breitkopf catalogue, 1772

Kbd concs.:
B, g, g, Bsb; F, Bsb*;
D, g, d, F, C, a, F: all cited in Breitkopf catalogues, 1763, 1767, 1769, 1778;
3 pubd as Trois concerts, op.1 (Berlin, c1782)

Trios, all Bsb:
4 for kbd, vn, b;
1 for kbd/vn, fl, b;
5 for kbd, vn
Fl sonata, D, Bsb;
Vn sonata, F, ?D-SWl;
vn sonatas, F, f , C, G, c, G: ? all lost, cited in Breitkopf catalogue, 1763

Kbd sonatas:
E , Bsb*, pubd in F.W. Birnstiel, Musikalisches Allerley, vii (Berlin, 1762), ed. in L. Köhler, Maîtres du clavecin (Brunswick, 1860–73), and in E. Pauer, Alte Meister (Leipzig, 1868–85);
G, Bsb, pubd in F.W. Birnstiel, Musikalisches Allerley, viii (Berlin, 1763);
f, pubd in kbd reduction of Idamant (Leipzig, 1782);
e, Bsb*, pubd in L'arte antica e moderna (Milan, n.d.), iii

Kbd solos, e , d, G, B , Bsb, C, Bsb*;
Minuet, A (1766);
kbd suite, G (1763);
7 kbd suites, G, B , A, E , C, F, G, lost, cited in Breitkopf catalogue, 1763
Org fugue, E , in G.F. Körner, Der Orgel-Virtuose, no.193 (Erfurt, 1845)

Joseph Gallés i Salabert (Castellterçol, 20 d'agost de 1758 - Vic, 24 de desembre de 1836) va ser un organista i compositor català. Fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i de Maria Anna Salabert, es va formar amb Pere Màrtir Alberch, organista de Castellterçol des del 1753. Amb 16 anys es va traslladar a Barcelona, on va estudiar orgue i composició amb Ramon Sunyer i Joan Vila, ambdós músics a l'església de Santa Maria del Pi, i amb Anton Mestre, l'organista de la capella del Palau Reial Menor. Va ser aleshores quan va començar a treballar com a organista de l'Església de la Mercè i del Monestir de les Magdalenes. El 1777 va guanyar una plaça d'organista a la Catedral de Sant Pere Apòstol de Vic, assolint el càrrec aquell mateix any i preservant aquesta feina la resta de la seva vida. Allà va començar a treballar com a mestre de capella el 1808 i fins el 1815, any en què Francesc Bonamich va obtenir-ne la plaça titular. Va ser allà on va compondre la major part del seu repertori, principalment instrumental i religiós si bé, i malauradament, bona part d'aquest es va destruir durant la Guerra Civil Espanyola. També va treballar com a professor destacant el seu alumne Bernat Calvó Puig i Capdevila, qui posteriorment va ser organista, entre altres, a Santa Maria del Mar de Barcelona. Joseph Gallés va morir a Vic el desembre de 1836.

Antoni Fengler [Antonim Fenglerem] (1745 - 1786) va ser un organista i compositor polonès. Es desconeix bona part de la seva vida més enllà de la seva feina com a organista, kantor i compositor de la capella musical d'una esglèsia parroquial de Grodzisk Wielkopolski on va romandre actiu a mitjans del segle XVIII. Del seu repertori, es conserva la Missa in Nativitate Domini en Re major i divesos manuscrits d'obra vocal religiosa. Va morir en una data i ciutat desconegudes.

Henry Cotter Nixon (London, 17 de maig de 1842 - Bromley, 25 de desembre de 1907) va ser un pianista, organista i compositor anglès. De família artística, el seu avi John Danby va ser compositor i la seva àvia, Sarah Danby va ser l'amant de Turner, es va formar amb el seu pare Henry George Nixon (1796-1849), organista i compositor. Poc després es va formar amb Harry Deval abans d'entrar a la Royal Academy of Music on va rebre classes d'Henry Smart, George Macfarren i Walter Macfarren. El 1864 va fer el seu debut en concert amb obres de Spohr i Mendelssohon ampliant el seu repertori a partir de la dècada del 1880. El 1872 va ser nomenat organista de l'església de St. Mary Magdalen de St Leonards-on-Sea en un càrrec que va mantenir fins el 1877 i que també va compaginar amb el de professor. El 1880 va ser condecorat pel Trinity College de Londres pel seu Trio de Piano i la seva obra Palamon and Arcite de 1882 va ser el primer poema simfònic escrit per un autor anglès. Els darrers anys es va traslladar a Bromley, Londres, on va morir el desembre de 1907.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
'Osmond' five act opera  only the libretto survives

Operetta:
'The Gay Typewriter' operatic farce libretto by Byam Wyhe 1895
'The Witch of Esgair' operetta libretto by Byam Wyhe

Songs:
'Dawn,gentle flower' words by B Cornwall 1872
'Gaily goes the ship' words by C Mackay 1872
'Love and Hope' words by T Moore
'The Tramps'  words by W Beaumont 1902
'Now EveryTree Renews' six part madrigal with orchestra 1889
'Sylvan Whispers' twelve, six part songs for even voices and cello obligato 1893

Cantata:
'Aslauga' with orchestra words by E Beckett Lamb 1893
'Apollo' words By E Oxenford

Instrumental:

Orch.:
'Palamon and Arcite' symphonic poem in five movements, The Battle, Emilie, The Dream, Encounter and Combat, The Tournament. 1882   This was the first British symphonic poem.
'Titania' concert overture 1880 (there are two others without titles)
Piano Concerto 1882
Fantasia for violin and orchestra No.1
Fantasia for violin and orchestra No.2
Romance for violin and orchestra Op.17
Pizzicato for string orchestra 'Dance of the Sea Nymphs' 1889
Coronation March 1902
May Day  scherzo  Op.16  1884
Nightingale Quadrilles, sets 1 and 2
Gavotte in E flat
Tarantella by Heller orchestrated by HCN Op.85/2

Chbr.:
Quintet for piano, violin, clarinet, horn and cello.
Wind quintet in D for flute, oboe, clarinet, horn and bassoon.
Piano trio in C major 1879
Piano trio in C minor
String quartet Op.15 1884
Violin sonata
Fantasia for violin and piano 1871
Cello sonata 1881

Piano:
Dance tunes for little folks 1877
Sonata
Tarentella
2nd Tarentella

Organ:
Organ sonata 1876

Giovanni Battista Gervasio (c.1725 - Grenoble?, c.1785) va ser un intèrpret de mandolina, violinista i compositor italià. Considerat un dels millors intèrprets de mandolina europeus del segle XVIII, es desconeix no obstant la major part de la seva vida. Es creu va treballar breument com a mestre de cant i de mandolina a la cort reial de Prússia. Probablement, va tenir una vida itinerant com a intèrpret però també com a compositor, citant-se'l a Londres el 1768. A partir del 1785 va viure a Grenoble, on va ser professor de mandolina i on es creu va morir a l'entorn d'aquesta data.

OBRA:

Sonata da Camera, per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (I) in Do maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (II) in Sol maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Sonata (I) in Re maggiore per Mandolino (o Violino) e Basso Continuo  (1778)
Sonata (V) in Re maggiore per Mandolino e Basso Continuo
Pastorale per 2 Mandolini e Continuo

Eduard Strauss (Wien, 15 de març de 1835 - Wien, 28 de desembre de 1916) va ser un violinista, director i compositor austríac. Fill de Johann Strauss, es va formar al Vienna Akademische Gymnasium entre els anys 1846 i 1852. Posteriorment va estudiar teoria musical amb Gottfried Preyer, violí amb Franz Amon i arpa amb Antonio Zamara. El seu debut va ser el dia 11 de febrer de 1855 amb la Strauss Orquestra com a intèrpret d'arpa. Més tard, el febrer de 1861, va fer el seu primer debut com a director de la Strauss Orquestra en un càrrec que no va assolir fins després de la mort de Josef Strauss el 1870. Allà hi va romandre fins el 1901 i va realitzar una extensa gira mundial amb centenars de concerts i de quilòmetres realitzats. Fins i tot el mateix Tchaikovsky va postular per dirigir l'orquestra però la mort li va arribar abans de poder opositar al càrrec. Va ser en el transcurs d'aquesta posició que Eduard va assolir una fama extraordinària com a director orquestral assolint quotes de popularitat massives a Viena amb la representació d'obra pròpia, de la família Strauss o de la majoria de compositors de la seva època. Els darrers anys no obstant va patir problemes de salut que van motivar fins i tot la destrucció del seu valuós arxiu musical. Va morir en soledat a Viena el desembre de 1916.

OBRA:

Instrumental:

Waltzes:
Die Candidaten, op.2, 1862 (1863);
Hesperiden, op.18, 1866;
Memoiren einer Ballnacht, op.26, 1867;
Wiener Stereoskopen, op.31, 1865 (?1868);
Freie Gedanken, op.39, 1868;
Wiener Genrebilder, op.41, 1863 (1868);
Flüchtige Skizzen, op.52, 1869;
Lilienkränze, op.61, 1870;
Deutsche Herzen, op.65, 1870 (1871);
Akademische Bürger, op.68, 1871;
Hypothesen, op.72, 1871 (?1872);
Fusionen, op.74, 1871;
Fesche Geister, op.75, 1871;
Doctrinen, op.79, 1872
Ehret die Frauen!, op.80, 1872;
Ball-Promessen, op.82, 1872;
Myrthen-Sträusschen, op.87, 1872;
Huldigungen, op.88, 1872;
Manuscripte, op.90, 1872;
Interpretationen, op.97, 1873;
Studentenball-Tänze, op.101, 1873;
Expositionen, op.103, 1873;
Stimmen aus dem Publikum, op.104, 1873;
Theorien, op.111, 1874;
Aulalieder, op.113, 1874;
Die Abonnenten, op.116, 1874;
Giroflé-Girofla: W nach Motiven über Lecocq’s Oper, op.123, 1875 (1874)
Fidele Bursche, op.124, 1875;
Aus dem Rechtsleben, op.126, 1875;
Bessere Zeiten, op.130, 1875;
Verdicte, op.137, 1876;
Aus der Studienzeit, op.141, 1876;
Consequenzen, op.143, 1876;
Fatinitza-W nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.147, 1876 (1877);
Das Leben ist doch schön!, op.150, 1876 (1877);
Mit frohem Muth und heiter’m Sinn!, op.153, 1877;
Märchen aus der Heimath, op.155, 1877
Geflügelte Worte, op.158, 1877;
Leuchtkäferln, op.161, 1877;
Nützt das freie Leben!, op.164, 1878;
Ball-Chronik, op.167, 1878;
Traumgebilde, op.170, 1878;
Boccaccio-W nach Motiven der F. von Suppé’schen Operette Boccaccio, op.175, 1879;
Lustfahrten, op.177, 1879;
Rundgesänge, op.178, 1879;
Feuerfunken, op.185, 1880;
Freie Lieder, op.188, 1880;
Juanita-W nach Motiven der F. v. Suppé’schen komischen Oper Donna Juanita, op.190, 1880
Nisida-W nach Motiven der gleichnamigen Operette von Richard Genée, op.193, 1881 (1880);
Bemooste Häupter, op.195, 1881;
Glockensignale, op.198, 1881;
Schleier und Krone, op.200, 1881;
Wo Lust und Freude wohnen!, op.202, 1882;
Lebende Blumen, op.205, 1882;
Heitere Weisen, op.207, 1882;
Carnevalsstudien!, op.213, 1883;
Glühlichter, op.216, 1883;
Jubelfanfaren, op.220, 1883;
Bei Sing-Sang und Becherklang, op.224, 1884;
Lustige G’schichten, op.227, 1884
Landeskinder, op.232, 1884 (1885);
Grüsse an die Aula, op.233, 1885;
Wiener Dialect, op.237, 1885;
Widmungsblätter, op.242, 1886;
Denksprüche, op.244, 1886;
Freudensalven, op.249, 1886;
Heimische Klänge, op.252, 1887;
Für lustige Leut’, op.255, 1887;
Life in America (Das Leben in Amerika) Waltzes (American Women, W, New York 1890), op.263, 1890 (Boston, 1890);
As we sing, we dance (So singen, so tanzen wir) Waltzes, op.266, 1888 (Boston, 1890)
The Toast (Trinksprüche) Waltzes, op.270, 1889 (Boston, 1890);
Myrthenzauber, op.272, 1890 (1891);
Hochzeitslieder, op.288, 1893 (?1893) [later pubd as op.290 (1894/5)];
Blüthenkranz Johann Strauss’scher W in chronologischer Reihenfolge von 1844 bis auf die Neuzeit, arr. Eduard Strauss, op.292, 1894;
Tanz-Candidaten, op.293, 1890 (?1895);
Die Jubilanten, op.295, 1895;
Jubel-W, op.296, 1898;
Ball-Erinnerungen [? Welcome to Amerika; Greeting to America], op.300, 1900 (?1900)

Polkas and galops:
Ideal, Pfr, op.1, 1862;
Sonette-P(fr), op.3, 1862 (1863);
Eldorado, Pfr, op.5, 1863;
Carnevals-Gruss, Pm, op.8, 1864;
Iris-P(fr), op.9, 1864;
Lebenslust, P(S), op.11, 1864 (1865);
Masken-Favorite, Pfr, op.12, 1865;
Die Evolvirende, Pfr, op.13, 1865;
Paragraphen-P(fr), op.16, 1866;
Gruss an die Heimath, P(fr), op.17, 1865 (1866);
Dornröschen, Pm, op.19, 1866;
Gazelle, P(S), op.20, 1866;
Colibri, P(fr), op.21, 1866;
Pirouette, P(fr), op.22, 1866
Apollo, Pfr, op.25, 1867;
Herz an Herz, Pm, op.27, 1867;
Kreuz und quer, P(S), op.28, 1867;
Fleurette, P(fr), op.29, 1867;
Tanz-Parole, P(fr), op.30, 1867;
Carnevalsblume, Pm, op.32, 1867;
Studentenliebchen, Pfr, op.33, 1867;
Die Ballkönigin, P(fr), op.34, 1868;
Nachtrag, P(fr), op.35, 1868;
Harmonie, P(fr), op.36, 1868;
Wunderblümchen, Pm, op.37, 1868;
Jugendlust, P(fr), op.38, 1868;
Devise, Pfr, op.40, 1868 (?1869);
Thauperle, Pm, op.42, 1868
Froh durch die ganze Welt!, P(S), op.43, 1868;
Bahn frei!, P(S), op.45, 1869;
Vom Tage, Pm, op.46, 1869;
In Künstlerkreisen, Pfr, op.47, 1869;
Studentenstreiche, Pfr, op.48, 1869;
Sängers Liebchen, Pfr, op.50, 1869;
Pegasus-Sprünge, P(S), op.51, 1869;
Über Stock und Stein, P(S), op.53, 1869;
Die Biene, Pfr, op.54, 1869;
Eisblume, Pm, op.55, 1870;
Stempelfrei, P(S), op.56, 1870;
Pro und Contra, P(fr), op.58, 1870;
Echo aus unseren Bergen, Pfr, op.59, 1870
Con amore, Pfr, op.60, 1870;
Flott!, P(S), op.64, 1870;
Serenade, Pm mit Chor (Moriz August Grandjean), op.66, 1871;
Von der Aula, Pfr, op.67, 1871;
Mit der Feder, Pm, op.69, 1871;
Mit Dampf, P(S), op.70, 1871;
Auf und davon!, P(S), op.73, 1871;
Herzblättchen, Pfr, op.76, 1871;
Goldfischlein, Pm, op.77, 1871;
Bruder Studio!, Pfr, op.78, 1872;
Weit aus!, P(S), op.81, 1872;
Amor’s Gruss, Pfr, op.83, 1872;
Liebeszauber, Pm, op.84, 1872
Soldatengruss, Pfr, op.85, 1872;
Eine neue Welt!, P(S), op.86, 1872;
Columbine, Pm, op.89, 1872;
Lustig im Kreise, P(S), op.93, 1872 (1873);
Unter eigenem Dache, Pfr, op.95, 1873;
Pest-Ofener-Eissport-G (Eissport-G; Pester Eislauf-G), op.96, 1873;
Ein Stück Wien, Pfr, op.98, 1873;
Mädchenlaune, Pm, op.99, 1873;
Nach kurzer Rast, P(S), op.100, 1873;
Ein Jahr freiwillig, Pfr, op.102, 1870 (1873);
Laut und Traut, Pm, op.106, 1873
Wo man lacht und lebt, P(S), op.108, 1873 (1874);
Ohne Aufenthalt, P(S), op.112, 1874;
Die Hochquelle, Pm, op.114, 1874;
Flottes Leben, Pfr, op.115, 1874;
In Lieb’ entbrannt, Pfr, op.117, 1874;
Augensprache, Pfr, op.119, 1874;
Unter der Enns, P(S), op.121, 1874;
Tour und retour, Pfr, op.125, 1875;
Alpenrose, Pm, op.127, 1875;
Kleine Chronik, P(S), op.128, 1875;
Märzveilchen, Pfr, op.129, 1875;
Herz und Welt, Pm, op.131, 1875 (1876);
Knall und Fall, P(S), op.132, 1875 (1876)
Aus Lieb’ zu ihr! (J. Kowy), Pfr für Männerchor, op.135, 1876;
Über Feld und Wiese, P(S), op.138, 1876;
Blümchen Tausendschön, Pm, op.139, 1876;
Von Land zu Land, Pfr, op.140, 1876;
Aus der Visur, Pfr, op.142, 1876;
Gruss an Prag, Pfr, op.144, 1876;
Schön Rohtraut, Pm, op.145, 1876, (?1877);
Souvenir de Bade, Erinnerung an Baden, P(S), op.146, 1876 (?1877);
Treuliebchen, Pfr, op.152, 1877;
Brausteufelchen, P(S)G, op.154, 1877
Ballade, Pm, op.156, 1877;
Schneesternchen, Pfr, op.157, 1877;
Saat und Ernte, P(S), op.159, 1877;
Liebesbotschaft, Pm, op.160, 1877 (?1878);
Opern-Soirée-Pfr, op.162, 1877 (1878);
Telephon-Pfr, op.165, 1878;
Reiselust, Pfr, op.166, 1878;
Ausser Rand und Band, P(S), op.168[bis], 1878;
Moosröschen, Pm, op.169, 1878;
Gruss an Stockholm, Pfr, op.171, 1878;
Wien über Alles!, P(S), op.172, 1878;
Mit der Strömung, Pfr, op.174, 1879;
Poesie und Prosa, Pm, op.176, 1879
Pfeilschnell, P(S), op.179, 1879;
En miniature, Pm, op.181, 1879;
Souvenir de Dresde, Pfr, op.182, 1879 (1880);
Terpsichore, Pm, op.184, 1880;
Hectograph, SP, op.186, 1880;
Still und bewegt, Pfr, op.187, 1880;
Original-Bericht, Pfr, op.189, 1880;
Fleur Roumaine, Pfr, op.192, 1880;
Herzens-Telegraf, Pm, op.194, 1881;
Passe-partout, SP, op.196, 1881;
Je pense à toi, Pfr, op.197, 1881;
Probe-Nummer, Pfr, op.199, 1881;
Mit zartem Colorit, Pm, op.201, 1881;
Faschingsbrief, Pfr, op.203, 1882
Schneewittchen, Pm, op.204, 1882;
Luftig und duftig, PS, op.206, 1882;
Die Träumerin, Pm, op.208, 1882;
Jugendfeuer, SP, op.210, 1882 (1883);
Vergnügungs-Anzeiger, Pfr, op.214, 1883;
Nixenreigen, Pm, op.215, 1883;
Witzblitz, SP, op.217, 1883;
Gemüthswelle, Pm, op.218, 1883;
Mit Chic, SP, op.221, 1883 (1884);
Chêre amie, Pfr, op.223, 1884;
Organ für Tanzlustige, Pfr, op.225, 1884;
Schmeichelkätzchen, Pm, op.226, 1884;
Mit Vergnügen!, SP, op.228, 1884
Gruss an Budapest, Pfr, op.229, 1884;
Mein Lieblingsblümchen, Pm, op.230, 1884 (?1885);
Im Flug mit ihr, PS, op.231, 1884 (?1885);
Kunstnotiz, Pfr, op.234, 1885;
Liebeszeichen, Pm, op.235, 1885;
Stelldichein, Pfr, op.236, 1885;
Ohne Bremse, PS, op.238, 1885 (?1886);
Old England for ever!, P, op.239, 1885;
Um die Wette, G, op.241, 1885 (?1886);
Sprühfeuer, PS(G), op.243, 1886;
Lyra, Pfr, op.245, 1886;
Der Rose Erwachen (Le reveil de la rose), Pm, op.246, 1886;
Tagesrapport, Pfr, op.247, 1886
Zeitvertreib (Vivat sequens, SP), PS(G), op.248, 1886;
Centifolie, Pm, op.250, 1886;
Wer tanzt mit?, P(S), op.251, 1886 (?1887);
Carnevals-Bulletin, Pfr, op.253, 1887;
Blauäuglein, Pfr, op.254, 1887;
In Banden der Liebe, Pm, op.256, 1887 (?1887);
Flüchtiger als Wind und Welle, P(S), op.257, 1887 (?1887);
Blumensprache, Pm, op.258, 1887 (?1888);
Mit Extrapost, PS, op.259, 1887 (?1888);
Aus den schlesischen Bergen, Pm, op.260, 1888 (1891);
O schöne Jugendzeit!, Pfr, op.262, 1889 (1891)
‘Phonograph’, Pfr, op.264, 1890 (Boston, 1890);
Dancing Vienna (Das tanzende Wien), Pfr, op.265, 1890 (Boston, 1890);
In the Whirl (Im Wirbel), P(S), op.267, 1888 (Boston, 1890);
My Little Love (Trautliebchen), Pm, op.268, 1889 (Boston, 1890);
All right! Go ahead! (Halloh! Vorwärts!), P(S), op.269, 1889 (Boston, 1890);
Die Sentimentale!, Pm, op.289, 1893 (?1894);
Wiener Type (Weiner Typus), Pfr, op.291, 1894;
Aus dem Künstler Album, Pfr, op.294, 1893 (1895);
Zart besaitet, Pfr, op.298, 1899 (?1900)

Quadrilles:
Q nach Motiven der Operette Mannschaft an Bord von G. von Zaytz, op.7, 1864;
Fitzliputzli-Q nach Motiven der Operette Fitzliputzli von G. von Zaytz, op.10, 1864;
Helenen-Q über Motive der komischen Oper Die schöne Helene von J. Offenbach, op.14, 1865;
Cascoletto-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Jaques Offenbach, op.15, 1866;
Lieder-Kranz, Q nach Motiven von Franz Schubert, op.23, 1867;
Pariser Leben, Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von J. Offenbach, op.24, 1867
Sardanapal, Q nach Motiven des gleichnamigen Balletts von F. Hertel, op.49, 1869;
Les Brigands: Die Banditen, Operette de J. Offenbach. Q, op.57, 1870;
Schatten-Q nach Motiven der Oper Der Schatten (L’ombre) nach F. von Flotow, op.62, 1870;
Trapezunt-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von J. Offenbach, op.71, 1871;
Pilger-Q nach Motiven der Operette Die Pilger von Max Wolf, op.91, 1872;
Q nach Motiven der Operette Der schwarze Corsar von J. Offenbach, op.92, 1872
Javotte-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Emil Jonas, op.94, 1873;
Goldchignon-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Emil Jonas, op.105, 1873;
Angot-Q nach Motiven der komischen Oper von Ch. Lecocq Mamsell Angot, die Tochter der Halle, op.110, 1874;
Der König hat’s gesagt, komische Oper von L. Délibes. Q, op.118, 1874;
Giroflé-Girofla. Q nach Motiven über Lecocq’s Oper, op.122, 1875 (1874)
Carmen-Q nach Motiven der gleichnamigen Oper G. Bizet’s, op.134, 1876;
Fatinitza-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.136, 1876;
Q nach Motiven der Lecocq’schen Operette Graziella, op.148, 1877 (?1876);
Q nach Motiven der Lecocq’schen Operette Dr Piccolo (Tivolini-Q; Piccolini-Q), op.149, 1877 (?1877);
Seekadet-Q nach Motiven der gleichnamigen komischen Operette von Richard Genée, op.151, 1876 (?1877)
Teufels-Q nach Motiven der F. von Suppé’schen Operette Der Teufel auf Erden, op.163, 1878;
Herzblättchen-Q nach Motiven der gleichnamigen Franz von Suppé’schen Operette, op.173, 1882;
Boccaccio-Q nach Motiven der gleichnamigen Operette von Franz von Suppé, op.180, 1879;
Juanita-Q nach Motiven der F.v.Suppé’schen komischen Oper Donna Juanita, op.191, 1880;
Q nach Motiven der Operette Der kleine Prinz von Adolf Müller jun., op.209, 1883
Bettelstudent-Q nach Motiven der gleichnamigen komischen Operette von C. Millöcker, op.212, 1883;
Q über Motive der F. von Suppé’schen Operette Die Afrikareise, op.219, 1884 (1883);
Q über Motive der C. Millöcker’schen Operette Gasparone, op.222, 1884;
Q über Motive der R. Dellinger’schen Operette Don Cesar, op.240, 1885 (?1886)

Other works:
For collabs. see Johann Strauss (ii)
Marches:
Gut Heil! Ma, op.4, 1863;
Lanciers-Ma, op.44, 1869;
La gloire du Brésil, Marche triomphale, op.63, 1871 (1870);
Wiener Welt-Ausstellungs-Ma, op.107, 1873;
Kaiser Franz-Josef-Jubiläums-Ma, op.109, 1873 (1874);
Weyprecht-Payer-Ma, op.120, 1874;
Österreich’s Völker-Treue, Ma, op.211, 1882;
Sarazenen-Ma, op.297, 1891.

Misc.:
Fantasie über neuere deutsche Lieder, op.133, 1876;
Un petit rien, rom, op.183, 1876 (1880);
Als ich dich (Es war vor langen Jahren), Lied, op.261, 1887 (1891)

Works pubd only in Russia (St Petersburg unless otherwise stated):
Flotte Bürsche-Q, 1864 (?1864) [on themes from Suppè’s operetta];
Zehn Mädchen und kein Mann Q, 1864 (?1864) [on themes from Suppè’s operetta];
Diabolin-Q (Das kleine Teufelchen Q), 1865 (?1865);
Gruss an St Petersburg, P, 1865 (?1865);
Mes Adieux, W, 1865 (?1865);
Simplicité, Pm, ?unperf. (?1865);
Souvenir à Pavlovsk, P, 1865 (?1865);
Sturm-PS, 1865 (?1865)

Pubd without op. no.:
Mes sentiments (Ideal, op.1), Pfr, ?1862 (1862);
American Exposition, Waltzes, ?1876 (New York, 1876);
Greeting Waltz, on English Airs, 1885 (London, 1885);
Die Wienerin, Pfr, 1891 (1892), reissued 1894 with text (W. Wiesburg);
Bolero, nach einem spanischen Motiv, 1885 (?1885) [E. Löwenberg, arr. E. Strauss]

Unpubd MSS:
Im hypnotischen Schlummer, [W-]Int für Streichinstrumente, 1894, pubd in arr. as Hypnotic Slumbers, W for pf, op.319 (Boston, 1906);
Electrisch, PS, 1895;
Innig und sinnig, Pfr, 1895; Pm in E

Lost and doubtful works:
Lost:
Die Ersten Grüsse, W, 1862;
Die Verfassungsmässigen, W, 1862 [? Die Candidaten, op.2];
Eglantinen-Lieder, W, 1863;
Souvenir de Chopin, Pfr, 1863;
Maskentreiben-P, 1864;
Millefleurs-Pfr, 1864;
Biv[o]uac-Ma, 1865;
Lebende Blumen, W, 1865 [?Wiener Stereoskopen, op.31;
?Lebende Blumen, op.205];
Nur lustig, PS, 1865;
Bewegtes Leben, PS, 1867;
Eilpost, PS, 1867;
Notizen, Pfr, 1867;
Epheuranken-W, 1870 [?Lilienkränze, op.61]
Humoresken, W, 1870 [?Lilienkränze, op.61];
Potp aus der Operette Trébizonde von J. Offenbach, 1870;
Auf schwingen der Liebe, PS, 1871;
Carnevalsgrüsse, W, 1872; Ton[e]-Mosaik, Grosses potp, 1873;
Einzugsmarsch, 1881;
Carnevals-Novitäten, P, 1882;
Ein Wiener Liedchen, nach einem älteren Motiv von Eduard Strauss, 1882;
Chronik der Wiener Tanzmusik seit 120 Jahren, potp, 1883;
Fest im Tempo, Pfr, 1887; Souvenir de London, P, 1887 [?Old England for ever!, P, op.239];
Aus der Paragraphenwelt, W, 1888; Fest umschlungen, Pm, 1888
Im Wiener Schritt, PS, 1888;
Menublätter-W, 1888;
Telegraphischer Bericht, Pfr, 1888;
Pierrot-P, 1889;
Piraten-W, 1889 [on themes from A. Sullivan: The Pirates of Penzance];
Rosige Laune, PS, 1889 [also reported incorrectly as a Pfr];
Wiener G, ?1889; Barcarolle orientale, 1890;
G’hupft wie g’sprungen, PS, 1890;
Mikado-Q, 1890 [on themes from Sullivan: The Mikado];
Veilchen, Pm, 1890; Ball-Privilegien, W, 1891;
Bei Kanne und Laute, Pm, 1891;
Kabel-Telegramm, PS, 1891;
Ball-Koryphäen, Pfr, 1892
Bester Record, PS, 1892;
Das vereinigte Wien, Pm, 1892;
Dem Ziele nah, PS, 1892;
Tanzende Wellen, W, 1892;
Carneval-Epistel, Pfr, 1893;
Die Recensenten, Pm, 1893;
Einmal ’rum, PS, 1893;
Wiener Gemüthlichkeit, Pfr, 1893;
Eine kleine Skizze, Pm, 1894;
Extra-Beilage, PS, 1894 [also reported incorrectly as a Pm];
Die Kunstnovize, Pm, 1895;
Lustige Jagd, PS, 1895;
Shahzada Ma (Afghanen-Ma), 1895;
Unter dem Banner Wiens, Pfr, 1895;
In froher Stunde, Pm, 1896;
Liebesgabe, Pfr, 1896;
Für alle Welt, PS, 1897;
Stilles Behagen, Pm, 1897
Wiener Sitte, Pfr, 1897;
Wiener Skizzen, PS, ?unperf., 1897;
Karnevalstelegramm (Anonym; Carnevals-Jux), PS, 1898;
Wiener Ansichtskarte, Pfr, 1898;
Nach Mitternacht, PS, 1899;
Weinblätter, W, 1899 [misreading of Menublätter, 1888];
Emblem, Pfr, 1900;
Frauenrechte, W, 1900;
Kleine Chronik, PS, 1900 [not op.128];
Welcome to Amerika [Greeting to America; ?Ball-Erinnerungen, op.300], W, 1900;
Wiener Sage, Pfr, 1900
c300 transcrs. of works by others

Works of doubtful origin:
Liebesknospen, W, op.168 [bis] (?Kassel, 1879);
Boccaccio-Ma [on themes from Suppé's operetta], ?1879/80 (St Petersburg and Moscow, ?1879/80) [attrib. E. Strauss]

Giuseppe Maria Cambini (Livorno, ?13 de febrer de 1746 - Paris?, 29 de desembre de 1825) va ser un violinista i compositor italià. Segons Fetis, va néixer a Livorno on va rebre formació d'un tal Polli si bé els primers anys de vida són biogràficament poc precisos i es creu va romandre actiu a Nàpols fins el 1770. De fet, la primera certesa documentada es situa a París a partir del 1770 on va representar una de les seves simfonies concertants al Concert Spirituel el 20 de maig de 1773. A partir d'aleshores, la seva producció va augmentar ràpidament fins a situar-se a l'entorn d'unes 600 obres instrumentals publicades a principis del 1800 circumstància que demostraria el seu descomunal èxit a París. També va ser autor d'un mínim de 14 òperes la majoria d'elles representades a París, ciutat on també va treballar conjuntament amb Gossec. A partir del 1788 va treballar a l'orquestra del Théâtre des Beaujolais i a partir del 1794 a la del Théâtre Louvois. Durant la Revolució Francesa va saber adaptar el seu estil i va compondre diverses odes i himnes de caràcter revolucionari. A partir del 1795 va disminuir el seu interès per la composició centrant-se en la publicació de literatura musical com per exemple el seu Nouvelle méthode théorique et pratique pour le violon (1795) o el Méthode pour la flûte traversière (1799). A partir del 1810 la seva pista es va començar a perdre i va desaparèixer d'escena. Segons Fetis, va morir a l'Hôpital Bicêtre el desembre de 1825 si bé altres fonts situen la seva mort en una data anterior al 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise stated; all known first performances in Paris
Les romans (ballet-héroïque, 3, L.-C.-M. de Bonneval), Opéra (Palais-Royal), 2 Aug 1776, 1st entrée F-Po*
Rose et Carloman (comédie-héroïque, 3, A.D. Dubreuil), Comédie-Italienne (Bourgogne), 24 April 1779; lib as Rose d'amour (Paris, n.d.)
La statue (comédie, 2, M.-R. de Montalembert), Hôtel de Montalembert, ?2 Aug 1784, Pn
La bergère de qualité (comédie, 3, Montalembert), Hôtel de Montalembert, 24 Jan 1786
Le tuteur avare (opéra bouffon, 3, J.-L. Gabiot de Salins), Beaujolais, 1 March 1788 (Paris, c1789) [ov., nos.12–17 and part of no.11 by Cambini, the rest from P. Anfossi: L'avaro]
La croisée (comédie, 2), Beaujolais, 26 April 1788, 14 airs (Paris, c1789)
Colas et Colette (opéra bouffon, 1), Beaujolais, 20 June 1788, 2 airs in Journal hebdomadaire, composé d'airs d'opéra, xxiii (Paris, 1788)
Le bon père (opéra bouffon, 1, J.-F. Le Pitre), Beaujolais, 18 Oct 1788, air arr. Fournier for 2 vn in Douze petits airs pour deux violons (Paris, 1789)
La prêtresse du soleil (drame, 3, Gabiot de Salins), Beaujolais, 26 March 1789; also as Cora, ou La prêtesse du soleil
La revanche, ou Les deux frères (comédie, 3, P.U. Dubuisson), Beaujolais, 12 July 1790; also as Les deux frères
Adèle et Edwin (opéra, 3), Beaujolais, ?1790; rev. (1), Louvois, 19 Aug 1791
Nantilde et Dagobert (opéra, 3, P.-A.-A. de Piis), Louvois, 1 Oct 1791
Les trois Gascons (opéra, 1, Cambini, ?after N. Boindin), Louvois, 1 July 1793
Encore un tuteur dupé (comédie, 1, P.-J.-A. Roussel), Montansier, 22 Feb 1798

Doubtful:
Alcméon (tragédie lyrique, 3, Dubreuil), Opéra (Porte-St-Martin), 13 July 1782 [cited by Goizet; according to Fétis, unperf.; does not appear in the records of the Opéra];
Alcide, 1782 (opéra, 3, Dubreuil), unperf. [cited by Goizet];
L'Amour et la peur, ou L'amant forcé d'être fidèle (oc, 4, Cambini), Jeunes Artistes, 20 Oct 1795 [cited by Goizet];
contribs. [cited by Fétis] to Campra's Les fêtes vénitiennes, 1789, to Armide and to 4 pantomimes

Spurious:
Les fourberies de Mathurin (oc, 1, B. Davesne), Beaujolais, 5 Aug 1786 [actually by F. Bambini]

Other vocal:
Appollon prends pitié, scène lyrique, 1v, orch (Paris, n.d.)
Le compositeur, scène comique, 1v, orch (Paris, c1786)
Les amours d'Heloïse et d'Abelard, duo dialogué (Paris, 1793), lost
Andromaque, scène lyrique, 1v, orch, F-Pn
Various airs in 18th-century anthologies

Revolutionary hymns and odes, partial thematic catalogue in Pierre:
Les rois, les grands, les prêtres;
Hymne à l'égalité;
Hymne à la liberté;
Hymne à l'Etre Suprême (Ame de l'univers!);
Hymne à l'Etre Suprême (Ordre éternel);
Hymne à la vertu;
Hymne à la victoire;
Ode sur les deux jeunes héros Bara et Viala;
Ode sur la victoire;
Ode sur nos victoires;
Le pas de charge républicain;
piece(?s) in Chansonnier des amateurs, dédiés aux amis de la République (Paris, 1794);

Lost works, incl.:
Les coalisés;
Les dangers de l'idolatrie;
Ode au peuple françois sur le nouveau triomphe de la liberté;
Salut et respect à la lois;
Stances sur la translation des jeunes héros Viala et Bara;
La femme républicaine;
Les exploits du Roi Guillaume;
Ronde patriotique sur les crimes des anglais

Vocal religiosa:

Le sacrifice d'Isaac (oratoire françois), Concert Spirituel, April 1774, B-Bc
Joad (oratoire françois), Concert Spirituel, May 1775, Bc
Samson (oratoire, Voltaire), Concert Spirituel, 2 Feb 1779, lost
Le sacrifice d'Abraham (oratoire), Concert Spirituel, 1 April 1780, lost
2 masses, 1 Kyrie, D-Bsb;
3 masses, Bsb;
Domini est terra (Ps xxiii), F-Pc*

Lost:
Miserere, motet à grand choeur, 1775;
sacred ‘hyerodrame’, Concert Spirituel, 4 June 1775;
several solo and small motets perf. at Concert Spirituel, 1773–5

Instrumental:

Most published in Paris (1773–95), many also in London and Germany; Trimpert (1967) lists all known editions; op. nos. in parentheses are those assigned to later editions; thematic catalogue of symphonies and symphonies concertantes in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983) and in Parcell (1984)

Syms.:
3 for str, 2 ob, 2 hn, op.5 (1776), 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983);
3 symphonies à grand orchestre, 2e livre, for str, fl, 2 ob, bn, 2 hn (1787), no.2 also attrib. J.M. Kraus;
3 for str, 2 ob, 2 hn (?1788), also attrib. P.-D. Deshayes

Symphonies concertantes (82, of which 76 pubd and 51 extant, 3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v, New York, 1983) [only solo insts listed]:
Première suite (1774–c86) [13 for 2 vn, 2 lost;
8 for 2 vn, va;
3 for 2 vn, vc;
1 for vn, vc;
1 for vn, va, vc;
3 lost, insts not stated];
Seconde et nouvelle suite (1782–7) [6 for 2 vn;
2 for 2 vn, va;
1 for vn, vc;
1 for 2 vn, vc;
1 for 2 vn, fl;
1 for fl, vn;
1 for 2 fl;
1 for ob, bn;
1 lost, insts not stated];
Troisième suite (1777–c86) [13 for 2 fl, 9 lost;
4 for 2 ob, 3 lost;
3 for ob, bn;
2 for fl, vn, 1 lost;
2 for ob, vn, both lost;
2 for fl, ob, bn, 1 lost;
2 for ob, vn, va, both lost;
1 for 2 ob, bn, lost;
1 for fl, ob, lost;
1 for fl, vn, va;
1 for ob, vn, vc];
La Patriote, 2 vn (1794);
1 for fl, vn, va, I-Fc;
1 for fl, ob, hn, bn, lost;
1 for 2 vn, lost;
1 for fl, 2 vn, lost;
1 for vn, vc, cl, bn, lost

Concs.:
3 for vn (1782–5), 1 ?CZ-CH, 2 lost;
1 for va, Pnm;
5 for fl, incl. 2 in op.37 (1785), 2 lost;
4 for fl on ‘airs connus’, 2 lost;
1 for ob (1785), lost;
1 for bn (1786), lost;
3 for hpd/pf, op.15 (1780), nos.1 and 3 ed. in Antica musica strumentale italiana (Milan, 1964, 1959)

Qnts:
nos.1–110 (?orig. 114), 2 vn, va, 2 vc, US-Wc*, some inc.;
3 unnumbered for 2 vn, va, 2 vc, Wc, inc.;
11 for fl, 2 vn, va, b, opp.8(9), incl. 5 in CZ-Pnm;
6 for fl, vn, 2 va, b, op.13;
3 for cl, fl, ob, hn, bn (c1802);
1 with 2 vc, 1 with 2 va: both in 4 quatuors, op.23 (1781);
3 for hpd, 2 vn, va, b, D-Dl

Qts, complete thematic catalogue in Trimpert:
149 str qts (1773–1809);
Quatuors d'airs … variés, str qt, 5 bks;
Suite d'airs de [Lemoyne's] Phèdre, with Ouverture en quatuor, str qt;
6 qts, vn, 2 va, vc, op.21 (?1782–4);
18 qts, fl, vn, va, vc, opp.9(10), 23–4;
6 quatuors d'airs … variés, fl, vn, va, vc;
6 qts, hpd/pf, 2 vn obbl, [?vc];
5 qts, ob, vn, [?vc,] kbd, F-Pn

Trios:
at least 12 for 2 vn, va, incl. opp.3 (1, 5, 30), 34;
6 ‘d'air choisis’, 2 vn, va/vc (c1785), lost;
at least 24 for 2 vn, b, incl. opp.6, 8, 15, 18;
18 for vn, va, vc, opp.33 (2, 6, 10, 17), 36, 40;
6 for fl, vn, va, op.26 (1782);
at least 18 for fl, vn, b, incl. opp.3, 8;
at least 6 for 2 fl, va;
6 for 2 fl, b, op.3 (c1790), no.6 (Zürich, 1976);
6 for fl, ob, bn, op.45 (c1785)

Duos/sonatas:
at least 30 for 2 vn, incl. opp.4(2), 16, 21, 28;
12 ‘d'une difficulté progressive’, 2 vn, opp.47, 52;
12 ‘d'aires … variés’, 2 vn;
6 airs patriotiques variés, 2 vn;
6 for (2 vn)/(vn, vc);
at least 18 for vn, va, incl. op.12(14), 46;
12 airs … variés, vn, va;
12 for 2 va, incl. op.13;
12 for vn, vc, incl. op.35;
18 for fl, vn, incl. op.16(20);
6 for fl, va, op.4 (1781);
at least 32 for 2 fl, incl. opp.2, 11(5), 50;
at least 12 airs … variés, 2 fl;
6 for 2 vc, op.49;
30 airs variés, 2 fl, in 5 bks, 3 bks lost

Solo inst:
6 sonates, vn, b, ‘d'une difficulté graduelle’ (1786);
Petits airs variés, vn;
A Favourite Capriccio, vn, et boutade et potpourri;
Preludes et points d'orgue dans tous les tons, mélés d'airs variés, vn;
at least 12 sonatas, fl, b;
6 sonatas, hpd/pf, vn acc., op.21 (1781);
Air de Marlborough avec variations, pf/hpd, vn obbl;
6 sonates, hpd/pf, fl acc.;
Marche des Marseillois et la Carmagnole variées, fl, b, also arr. cl;
Petits airs connus variés, fl, b, also arr. cl;
Air variés, fl, op.6;
Différens solfèges d'une difficulté graduelle, 1v, bc (1788)

Arrangements:
6 qts [trios], hpd, acc. vn, va, arr. from str qts op.7
Arrs. of many works by Boccherini and some by Pleyel, see Gribenski (MGG1)
Other arrs. pubd singly, in duos on ‘airs connus’, and in 18th-century anthologies

Literatura:

Nouvelle méthode théorique et pratique pour le violon (Paris, c1795/R)
Méthode pour la flûte traversière suivie de vingt petits airs connus et six duo à l'usage des commençans (Paris, 1799/R)
‘Ausführung der Instrumentalquartetten’, AMZ, vi (1803–4), 781–3
2 articles in Correspondance des professeurs et amateurs de musique (Paris, 1804), 283, 457
‘Über den Charakter, den die italienischen und deutschen Musik haben, und die französische haben sollte’, AMZ, vii (1804–5), 149–55 [doubtful]
6 articles in Les tablettes de Polymnie (Paris, 1810–11) [doubtful]

Ernst Rudorff (Berlin, 18 de gener de 1840 - Berlin, 31 de desembre de 1916) va ser un director, pianista, professor i compositor alemany. De família benestant i de profunds inquietuds culturals, la seva mare Betty Pistor (1808-1887) va ser amiga d'infància de Mendelssohn i alumne de Zelter, i el seu pare va ser professor de dret a Berlín i alumne de Friedrich Carl von Savigny. Rudorff es va formar en piano i composició amb Woldemar Bargiel, violí amb Louis Ries i posteriorment piano amb Clara Schumann, amb qui també va compartir amistat. A partir del 1859 va estudiar teologia i història a les universitats de Berlin i Leipzig. En aquesta ciutat va entrar al Conservatori on va estudiar piano amb Moscheles i composició amb Julius Rietz. Paral·lelament, va rebre classes privades de Reinecke i Hauptmann. La seva primera feina va ser la de director i assistent de Julius Stockhausen a Hamburg abans d'entrar com a professor del Conservatori de Köln, on va fundar la Bach Society el 1867. A partir del 1869 va esdevenir professor de la Berlin Hochschule für Musik. A Berlín va succeir, també, a Bruch com a director de la Stern Choral Society. Va morir a Berlin el desembre de 1916.

OBRA:

Vocal:

Songs, duets and choral works, incl. Aufzug der Romanze (Tieck), solo vv, chorus, orch, op.18;
2 Gesänge, S, female vv, orch, op.19;
Gesang an die Sterne (Rückert), 6vv, orch, op.26;
Herbstlied, 6vv, orch, op.43;
Ave Maria am Rhein, S, female vv, orch unpubd;
10 songs, female vv, pf, unpubd;
4 songs, v, pf, unpubd

Instrumental:

Orch and chbr:
3 syms.: opp.31, 40, 50;
3 ovs.: Der blonde Ekbert, op.8, Otto der Schütz, op.12, Romantische Ouvertüre, op.45;
2 serenades, opp.20, 21;
Variations on an Original Theme, op.24;
Ballade, Introduction, Scherzo and Finale, op. 15;
Romance, vn, orch, op.41;
Romance, vc, orch, op.7;
Sextet, 3 vn, va, 2 vc, op.5;
Intermezzo, orch, unpubd

Pf 4 hands:
Variations, 2 pf, op.1;
Klavierstücke op.4;
Kinderwalzer op.38;
Klavierstücke op.54

Pf solo:
Fantasiestücke, op.10;
Fantasie, op.14;
2 Konzertetüden, op.29;
3 Romanzen, op.48;
Capriccio appassionato, op.49;
Impromptu, op.51;
Klavierstücke, op.52;
Variazioni capricciose, op. 55;
2 Balladen, unpubd