Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (Stockholm, 7 de febrer de 1871 - Jonsered, 20 de novembre de 1927) va ser un compositor suec. Va néixer a Estocolm el 1872, en el sí d'una família de l'alta burgesia molt relacionada amb el món de les arts. Va començar els seus estudis de piano a la seva ciutat natal amb Richard Andersson i amb 20 anys va fer el seu debut com a concertista. A continuació del seu debut com a solista, va viatjar a Berlín on va continuar ampliant els seus estudis de piano a la Königliche Hochschule für Musik. Al seu retorn a Suècia, va començar a prioritzar la seva tasca com a compositor, estrenant amb gran èxit el seu primer Concert per a piano el 1894. Aquest va ser també el moment en què va començar la seva estreta col·laboració amb el quartet Aulin, considerat un dels millors quartets europeus del moment. Com el propi Stenhammar va reconèixer en més d'una ocasió, la seva relació amb el quartet, el primer violí era Tor Aulin, tindria un paper decisiu en el seu creixement com a músic. No obstant això, el fracàs que va suposar l'estrena el 1898 de la seva segona òpera Tirfing, va marcar un punt d'inflexió en la carrera de Stenhammar com a compositor. A partir d'aleshores, les seves composicions es van dilatar en el temps, dedicant-se a aquesta activitat gairebé únicament durant els mesos d'estiu i reservant la resta de l'any a la seva faceta de concertista i de director. El 1907, va ser nomenat director musical de la recentment creada Gothenburg Orchestral Society, càrrec que va ocupar durant 15 anys. Aquest lloc li va permetre un coneixement profund del repertori i de les possibilitats de l'orquestra de la qual se'n van beneficiar les seves composicions posteriors. Durant aquesta etapa va donar a conèixer a Suècia la música de Bruckner i Carl Nielsen, entre altres autors. El gener de 1924 va ser reclamat per dirigir l'Òpera d'Estocolm però no hi va romandre gaire temps ja que la primavera de 1925 va patir una hemorràgia cerebral. Un nou atac acabaria amb la seva vida el 20 de novembre del 1927.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Gildet på Solhaug (3, after H. Ibsen), op.6, 1892–3;
Tirfing (mystical saga-poem, prol, 2, epilogue, A. Boberg), op.15, 1897–8

Incid music:
Ett drömspel (A. Strindberg), concert version arr. H. Rosenberg; Lodolezzi sjunger (H. Bergman), also suite;
Chitra (R. Tagore), suite arr. Rosenberg;
Romeo och Julia (W. Shakespeare), also suite

Choral orch:
I rosengården (K.A. Melin), solo vv, vv, orch, 1888–9, unpubd;
Norrland (D. Fallström), male vv, orch, full score lost, arr. male vv, military band by I. Widner, 1901;
Snöfrid (V. Rydberg), op.5, solo vv, vv, orch, 1891;
Ett folk (V. von Heidenstam), op.22, Bar, vv, orch, 1904–5;
Midvinter, op.24, vv, orch, 1907;
Folket i Nifelhem, Vårnatt (O. Levertin), op.30, 1911–12, unpubd; S
ången (T. Rangström), op.44, solo vv, vv, orch, 1921

Solo vocal orch:
Florez och Blanzeflor (Levertin), op.3, Bar, orch, 1891;
Ur idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4a, Mez, orch, 1893;
Ithaka (Levertin), op.21, Bar, orch;
4 Stockholmsdikter (B. Bergman), op.38

Songs:
all for 1 voice and piano
Sånger och visor, c1888: I skogen (A.T. Gellerstedt), Ballad (Melin), När sol går ned (Melin)
2 visor ur En glad gut av Bjørnsterne Bjørnson, c1888: Lokkeleg, Aftenstemning
Ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4b, 1893: Flickan kom ifrån sin älsklings möte, Flickan knyter i Johannenatten
7 dikter ur Ensamhetens tankar av Verner von Heidenstam, op.7, 1893–5: Där innerst i min ande bor en gnista, I enslighet försvinna mina år, Min stamfar hade en stor pokal, Kom, vänner, låt oss sätta oss ned, I Rom, i Rom, dit ung jag kom, Du söker ryktbarhet, Du hade mig kär
5 visor ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.8, 1895–6: Lutad mot gärdet, Dottern sade till sin gamla moder, Den tidiga sorgen, Till en ros, Behagen
2 Minnelieder (W. von der Vogelweide), op.9, 1895–6: Ein Kuss von rothem Munde, Heil sei der Stunde
2 digte af J.P. Jacobsen, op.10: Du Blomst i Dug, 1895, Irmelin Rose, 1888–9
4 svenska sånger, op.16, 1893–7: Låt oss dö unga (Heidenstam), Guld och gröna skogar (T. Hedberg), Ingalill (G. Fröding), Fylgia (Fröding)
3 Lieder von Heinrich Heine, op.17, c1890: Ich lieb, eine Blume, Sie liebten sich beide, Ein Fichtenbaum steht einsam
5 sånger av Bo Bergman, op.20, 1903–4: Stjärnöga, Vid fönstret, Gammal nederländare, Månsken, Adagio
Visor och stämningar, op.26, 1906–9: Vandraren (V. Ekelund), Nattyxne (E.A. Karlfeldt), Stjärnan (Bergman), Jungfru Blond och jungfru Brunett (Bergman), Det far ett skepp (Bergman), När genom rummet fönsterkorsets skugga glider (Heidenstam), Varför till ro så brått? (Heidenstam), Lycklandsresan (Fröding), En strandvisa (Fröding), Prins Aladin av Lampan (Fröding)
Kejsar Karls visa (Levertin), op.32, 1910
4 dikter av Verner von Heidenstam, op.37, 1918: Jutta kommer till Folkungarna, I lönnens skymning, Månljuset, Vore jag ett litet barn
4 Stockholmsdikter (Bergman), op.38, 1917–18: Kväll i Klara, I en skogsbacke, Mellan broarna, En positivvisa
Efterskörd, 5 sånger: Var välsignad, milda ömsinthet (Fröding), 1904; Tröst (Fröding), 1904; Hjärtat (Bergman), 1917; Klockan (Bergman), 1923; Människornas ögon (Bergman), 1923
5 posthuma sånger, 1917–24 (1928): Melodi (Bergman), Under vintergatan (Bergman), Amiens’ sång: Blås, blås du vintervind (Shakespeare), Minnesång (Karlfeldt), Orfeus med sin lutas klang (Shakespeare)

Unacc. choral:
3 körvisor till dikter av J.P. Jacobsen, 1890;
Norrland [from cantata Norrland];
Sverige (from cantata Ett folk]

Instrumental:

Orch:
Pf Conc. no.1, b , op.1, 1893;
Excelsior!, sym. ov., op.13, 1896;
Sym. no.1, F, 1902–3;
Pf Conc. no.2, d, op.23, 1904–7;
2 sentimentala romanser, A, f, op.28, vn, orch, 1910;
Serenade, F, op.31, 1911–13, rev. 1919;
Sym. no.2, g, op.34, 1911–15

Chbr:
Str Qt no.1, C, op.2, 1894;
Str Qt no.2, c, op.14, 1896;
Str Qt no.3, F, op.18, 1897–1900;
Sonata, a, op.19, vn, pf, 1899–1900;
Str Qt no.4, a, op.25, 1904–9;
Str Qt no.5 (Serenad), C, op.29, 1910;
Str Qt no.6, d, op.35, 1916

Pf:
Sonata, g, 1890;
3 fantasier, op.11, 1895;
Sonata, A , op.12, 1895;
Sensommarnätter, op.33, 5 pieces, 1914

Adrien François Servais (Hal, 6 de juny de 1807 - Hal, 22 de novembre de 1866) va ser un violoncel·lista i compositor belga. Es va formar inicialment al violí abans d'escoltar una interpretació al violoncel de Nicolas-Joseph Platel. A partir d'aleshores, es va decantar pel violoncel sent alumne del mateix Platel en el Conservatori de Brussel·les. Allà va guanyar un primer premi i el 1829 es va convertir en assistent del seu mestre. El seu primer èxit en solitari va arribar el 1834 a París i el 1835 a Londres. Acte seguit va tornar a Brussel·les, on va ampliar la seva formació, i va iniciar una gira concertant per Europa i Rússia on va interpretar, sovint, el seu propi repertori. El 1848 va succeir a Platel com a professor en el conservatori i el seu art amb el violoncel va ser comparat amb el de Paganini al violí per Berlioz. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que va destacar Victor de Mirecki. Els seus fills François Mathieu Servais i Joseph Servais van ser intèrprets i compositors. Adrien François va viure els darrers anys a Hal, ciutat on va morir el novembre de 1866.

OBRA:

Instrumental:

Vc, orch:
Concs., opp.5, 18 (Mainz, n.d.);
16 fantasias (Mainz, n.d.)

Chbr:
6 caprices, vc, 2nd vc ad lib, op.11 (Mainz, ?1854);
6 studies, vc, pf (Paris, n.d.);
14 duos on op themes, vc, pf (Mainz, n.d.), collab. J. Grégoir;
3 duets collab. Léonard and 1 duet collab. Vieuxtemps on op themes, vn, vc (Mainz, n.d.);
other duos on op themes, vc, pf;
duos, vn, pf

Eduard Nápravník (Býšť, 24 d'agost de 1839 - Petrograd, 23 de novembre de 1916) va ser un director i compositor rus d'ascendència txeca. Fill d'un mestre d'escola, es va formar amb un amic del seu pare i més tard amb el seu oncle Augustin Svoboda. Ben aviat va rebre classes d'orgue a la Catedral de Pardubiče abans de quedar orfe el 1853. Aleshores, va entrar a l'escola d'orgue de Praga on va rebre classes de František Blažek (1814-1900) i on va estudiar teoria, harmonia, contrapunt i fuga. El 1855 va estudiar piano amb Peter Maydl (1817-1896) i més tard va rebre lliçons privades en solfeig i orquestració de Johann Friedrich Kittl, director del Conservatori de Praga. Gràcies als seus estudis, als 25 anys ja havia publicat nombroses obres, entre elles, una simfonia. El 1861, i després de rebutjar una oferta de treball a Frankfurt, es va traslladar a Petrograd on va assolir la condició de director de l'orquestra del príncep Nikolay Yusupov. Dos anys més tard, i fruit de la dissolució de l'orquestra, va entrar a treballar al Mariinsky Theatre, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. El 1869 va succeir a Balakirev com a director de concerts de la Societat Musica Russa de Petrograd si bé les crítiques que va rebre van motivar la seva dimissió el 1881. Va morir a Petrograd el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
all given at St Petersburg, Mariinsky Theatre
Nizhegorodtsï [The Nizhniy-Novgoroders] (op, 5, P.I. Kalashnikov, after M. Zagoskin: Yury Miloslavsky, ili Russkiye v 1612 godu [Yury Miloslavsky, or The Russians in 1612]), op.15, 27 Dec 1868/8 Jan 1869, vs (Moscow, 1884)
Garol'd [Harold] (dramatic op, 5, P.I. Veynberg, after E. Wildenbruch), op.45, 11/23 Nov 1886, vs (Moscow, 1885)
Don Zhuan [Don Juan] (incid music, A.K. Tolstoy), op.54, 1891, March 1892, suite
Dubrovsky (op, 4, M.I. Tchaikovsky, with J. Paleček, after A.S. Pushkin), op.58, 3/15 Jan 1895, vs (Moscow, 1894)
Francesca da Rimini (op, 4, Ye.P. Ponomaryov, after S. Phillips), op.71, 26 Nov/9 Dec 1902, vs (Moscow, 1902)

Other:
8 sets of songs, opp.21, 25, 31, 35, 44, 56, 59, 68;
Other songs, duets, choruses a cappella;

Vocal religiosa:

Messa figurata, org;
Cantata, C, 1862;

Instrumental:

Orch.:
Sym. no.1, before 1861;
Vlasta, ov., op.4, before 1861;
Solemn Ov., op.14, 1866;
Sym. no.2, C, op.17, 1873;
Sym. no.3 ‘The Demon’ (after Lermontov), e, op.18, 1874;
2 folkdance suites, opp.20, 23, 1875–6;
Ballade ‘Kazak’ (A.S. Pushkin), Bar, orch, op.22, 1875;
2 ballades: ‘Voyevoda’ (A. Mickiewicz, trans. Pushkin), Bar/B, orch, ‘Tamara’ (M. Lermontov), Mez, orch, op.26, 1877;
Pf Conc., op.27, 1877;
Fantasia on Russ. themes, vn, orch, op.30, 1878;
Sym. no.4, d, op.32, 1879;
2 Solemn Marches, opp.33, 38, 1880–81;
Fantasia on Russ. themes, pf, orch, op.39, 1881;
Vostok, sym. poem, op.40, 1881;
Funeral March, op.42bis, 1882;
Suite, A, op.49, 1888;
Suite, vn, orch, op.60, 1896;
Deux pièces russes, orch, op.74, 1904

Chbr.:
Str Qt, E, op.16, 1873;
Str Qnt, D, 2 vn, va, 2 vc, op.19, 1874;
Pf Trio, g, op.24, 1876;
Str Qt, A, op.28, 1878;
2 suites, vc, pf, D, op.29, 1878, A, op.36, 1880;
3 pieces, vc, pf, op.37, 1880;
Pf Qt, a, op.42, 1882;
Sonata, vn, pf, G, op.52, 1890;
Pf Trio, d, op.62, 1897;
4 pieces, vn, pf, op.64, 1898;
Str Qt, C, op.65, 1898;
4 pieces, vc, pf, op.67, 1899

Other works:
Prelude and Fugue, org;
Many pf pieces, opp.43, 46–8, 51, 53, 57, 61, 72

John Francis Barnett (London, 16 d'octubre de 1837 - London, 24 de novembre de 1916) va ser un pianista i compositor anglès. Fill del professor de música Joseph Alfred Barnett i nebot del també compositor John Barnett, es va formar inicialment amb la seva mare i posteriorment amb Henry Wylde abans de rebre formació acadèmica a la Royal Academy of Music. El 1853 va realitzar el seu debut interpretant al piano el Concert en Re menor de Mendelssohn i sota la direcció de Ludwig Spohr a la New Philharmonic Society. Després d'aquest èxit inicial, es va formar amb Hauptmann, Rietz and Moscheles a Leipzig, ciutat on també va formar part de la Gewandhaus el 1860. Al seu retorn a Londres, va participar activament a la Philharmonic Society i a la New Philharmonic Society amb gran èxit. Anys després es va especialitzar en la tasca docent sent membre destacat de la Royal Academy of Music i del The National Training School for Music, entre altres. A partir del 1871 també va ser director del Novello Albert Hall Concerts i va realitzar aparicions ocasionals com a director en anys posteriors. Com a compositor va destacar per la seva Simfonia en La menor de 1864, pel seu Concert de Piano en Re menor de 1869 i per diverses cantates. Va morir a Londres el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

The Ancient Mariner (cant., S.T. Coleridge), Birmingham Festival, 1867 (1867)
Paradise and the Peri (cant., T. Moore), Birmingham Festival, 1870 (1870)
The Raising of Lazarus (orat), London, 1873, vs (1874)
The Good Shepherd, op.26 (orat, J. Barnett), Brighton Festival, 1876, vs (1876), rev. 1897 (J. Bennett), vs (1897)
The Building of the Ship, op.35 (cant., H.W. Longfellow), Leeds Festival, 1880, vs (1880)
The Golden Gate (scena), A, orch, 1880
The Triumph of Labour (ode), London, Crystal Palace, 1888
The Wishing-bell (cant.), Norwich Festival, 1893, vs (1893)
The Eve of St Agnes (cant., J. Keats), London, 1913, vs (1913)
Tantum ergo, 8vv (1874)
17 partsongs mentioned in Baptie (1895); many separate songs

Instrumental:

Symphony, a, London, 1864
Ouverture symphonique, London, Philharmonic Society, 1868, rev. 1891
Piano Concerto, d, op.25, 1869, pf part (Leipzig, c1885)
Overture, The Winter's Tale, 1873
The Lay of the Last Minstrel, sym. poem (after W. Scott), Liverpool, 1874 (1874)
The Harvest Festival, suite, Norwich, 1881, rev. 1892 as Pastoral Suite
2 Sketches: Ebbing Tide and Elfland, London, Crystal Palace, 1883
2 Sketches: Flowing Tide and Fairyland, London, Crystal Palace, 1891
Liebeslied and Im alten Styl, London, Crystal Palace, 1895
Pensée mélodique and Gavotte, London, 1899 (Leipzig, 1899)
Concerto pastorale, fl, orch
Fantasia, F, org (n.d.);
Offertory, G, org (n.d.)
Pf music, chamber music

Edicions:

F. Schubert: Symphonie (Skizze) in E (Leipzig, 1884) [pf transcr.]

Literatura:

‘Schubert's Unfinished Symphony in E’, Musical Review, i (1883), 289
‘Some Details concerning the Completion and Instrumentation of Schubert’s Sketch Symphony … as performed … May 5, 1883’, PMA, xvii (1890–91), 177–90
Musical Reminiscences and Impressions (London, 1906) 

Karl Siegmund von Seckendorff (Erlangen, 26 de novembre de 1744 - Ansbach, 26 d'abril de 1785) va ser un poeta, escriptor i compositor alemany. Es va formar en literatura i dret a la Universitat d'Erlangen abans d'estudiar música en una acadèmia a Bayreuth. Des del 1761 va ser oficial al servei d'Àustria i entre el 1765 i el 1774 va servir en el mateix càrrec a Sardinia. Poc després es va unir a la cort de la duquessa Anna Amalia a Weimar sent l'encarregat de la direcció pràctica i artística de la Hofkapelle. A partir del 1785 i cansat de servir a la duquessa, va accedir a un càrrec d'emissari prussià a Ansbach si bé va morir pocs mesos després l'abril de 1785.

OBRA:

Vocal:

Stage:
Le marché [La foire] du village (ballet comique), 1776, D-WRtl, DS
Lila (Spl, 4, J.W. von Goethe), Weimar, Neues, 1777, WRtl [first version of text, now lost]
Proserpina (monodrama, 1, Goethe), Weimar, Neues, 30 Jan 1778, DS [included in Act 4 of Der Triumph der Empfindsamkeit (1778)]
Jery und Bätely (Spl, 1, Goethe), Weimar, Neues, 12 July 1780, lib pubd, music lost
Der Geist der Jungend (comédie-ballet), Weimar, 30 Jan 1782, lost
Der Blumenraub (operette, 2, Seckendorff), Weimar, Neues, 1784, lost

Lieder:
Volks- und andere Lieder, 1v, pf, i–iii (Weimar, 1779–82);
12 Lieder, 1v, pf (Leipzig, n.d.);
others in Göttinger Musenalmanach (1780), Teutscher Merkur (1779–85), Mildheimisches Liederbuch (Gotha, 1799), D-Bsb, SWl, WRgm

Instrumental:

Sonatine, vn, pf, in P.F. Milchmeyer: Pianoforte Schule, i/2 (Dresden, 1798);
12 str qts, 8 divertimentos, pf trios, pf sonatas, WRtl

Miscellaneous:
[Etikette auf dem Einbanddeckel:] 13 Kupfer- und Musik-Beilagen zu den Vorlesungen über Deklamation und Musik (n.p., n.d.)

Vojtech Nudera (1748 - Praha, 1811) va ser un compositor bohemi. Es va formar en violí i clarinet abans d'entrar a treballar com a Kantor en una escola de Vysehrad. Poc després es creu es va establir a Praga on va treballar com a músic de cambra per a personalitats nobles i aristocràtiques. Com a compositor, va ser autor d'obres d'entreteniment com divertimentos, entre altres. El seu estil va ser hereu de la viena més clàssica si bé amb incorporacions més pròpies de Bohèmia. Es creu va morir a Praga el 1811.

Michele Puccini (Lucca, 27 de novembre de 1813 - Lucca, 23 de gener de 1864) va ser un professor i compositor italià. Fill de Domenico Puccini, es va formar a Lucca amb el seu avi Antonio Puccini i amb Marco Santucci. Poc després, es va traslladar a Bolonya, on va seguir la seva formació amb Giuseppe Pilotti i a on el 1836 seria admès a la famosa Accademia Filarmonica, i a Nàpols, on va estudiar en un dels seus conservatoris. En el seu retorn a Lucca, va assolir el càrrec de professor de l'Istituto Musicale Pacini, on també en va ser director a partir del 1862. En aquells anys va ser també organista a la Catedral de San Martino de Lucca, en un càrrec que havia heredat directament del seu avi Antonio, i professor de piano a l'Istituto femminile di San Ponziano. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant Fortunato Magi, Luigi Nerici i Carlo Angeloni. Com a compositor, va escriure principalment música religiosa, molta d'ella per a la celebració tradicional de Santa Croce. El seus fills Giacomo Puccini i Domenico Michele Puccini van ser també compositors. Michelle Puccini va morir a Lucca el gener de 1864.

OBRA:

Vocal secular:

2 cants., solo vv, orch;
Scena ed aria con cori;
Coro, 5vv, orch;
2 cori d’introduzione, S, A, pf;
Romanza, solo v, pf

Vocal religiosa:

8 masses, 2–4 vv, orch/org, 1 completed by F. Magi;
13 Ky, solo vv, SATB, orch/org;
8 Gl, SATB, orch, 1 completed by F. Magi;
22 Gl sections, 1–2 vv, SATB, orch, 1, completed by F. Magi;
4 Cr, SATB, orch;
San, Bs, Ag (added to messa a capella di S Mattei), SATB, bc;
Bs, 4vv, orch;
Ag, 4vv, orch;
Ag, 4vv, orch;
Grad, off, comm, 4vv, unacc.;
7 grads, solo v, SATB, orch;
Grad, off, comm, 4vv, unacc.,
7 grads, solo v, SATB, orch;
Tractus, SATB, unacc.;
2 seqs, 2–4 vv, small orch;
Comm, 4vv, org;
Comm verses, SATB, bc;
7 pss, SATB, orch;
23 ps verses, some for 1–2vv, orch, some for 1–2vv, SATB, orch, some for SATB, orch;
7 hymns, 3–4vv, orch;
Bs, SATB, str;
Mag, 3vv, SATB, orch;
3 Ave Maria;
2, B, str qt/orch, 1 in canon, 32vv unacc.;
8 motets: some for 1v, orch, some for 1v, SATB, orch, some for SATB, orch;
2 ants, S, SATB, orch;
3 lamentations, 1–3vv, pf, vc, hmn;
Notturni per la settimana santa, SATB, orch;
Litany for the BVM;
Motettone, 2 choruses, orch

Ops:
Antonio Foscarini, ?lost; Giambattista Cattani, o La rivoluzione degli Straccioni, Lucca, 1844

Instrumental:

Concertone, fl, cl, hn, tpt, trbn, orch;
Sym.

Literatura:

Corso pratico di contrappunto, completato da M.P. per uso de’ suoi allievi, 1846 (MS in Museo Puccini, Lucca)
‘Francesco Geminiani’, La scena, i/15 (1854), 1–2
‘Filippo Manfredi’, La scena, i/17 (1854), 1–2
Elogio funebre di Giuseppe Rustici (Lucca, 1856)
Della musica in Lucca: cenni storici. Discorso letto alla R. Accademia Lucchese nella tornata del 5 giugno 1863 (MS, I-La)
Note ed appunti di musici (MS, La) 

Jean Baur (Bouzonville, 1719 - Paris?, c.1773) va ser un arpista i compositor francès. Es desconeix la seva formació inicial. El 1745 es va traslladar a París on pocs anys abans Georges Adam Goepfert havia introduit a la ciutat francesa l'arpa amb pedal. De fet, va ser per aquest instrument que Baur va compondre la majoria de les seves obres, principalment de cambra. La seva filla Marie-Marguerite Baur (1748-c.1790) i el seu fill Barthélemy Baur (1751-1823) van ser arpistes i compositors. Jean Baur es creu va morir a París a l'entorn de 1773.

OBRA:

all published in Paris between 1763 and c1773

6 sonates, vc, b, op.1;
6 sonates, avec plusieurs pièces en sons harmoniques, vc, op.2;
Sonates, fl/vn, bc, 2 sets (1761);
Qt, fl, vn, b, hp (1769);
Premier recueil d’ariettes de différents auteurs, acc. hp, op.4;
Deuxième recueil d’airs connus, avec quelques préludes et caprices propres à exercer les mains, hp, op.5 (c1770);
4 sonates, 2 for hp, clavecin/pf, 2 for hp, vn ad lib, op.6 (?1773);
4 sonates: 2 for hp, clavecin/pf, 2 for hp, vn ad lib, op.7;
4 sonates: 2 for hp, clavecin/pf, 2 for harp, vn ad lib, op.8;
Premier recueil d’airs, ariettes, menuets et gavottes, avec plusieurs caprices, hp;
6 sonates: 4 for 2 vn, 2 for vn, b

Peter Hänsel (Leppe, 29 de novembre de 1770 - Wien, 18 de setembre de 1831) va ser un violinista i compositor alemany. Es va formar en violí amb el seu oncle a Varsòvia. A partir del 1787 va començar a treballar al servei de Giuseppe Sarti a l'orquestra del príncep de Potemkin a Sant Petersburg. El 1791 va assolir el càrrec de Konzertmeister de l'orquestra de la princesa Izabela Lubomirska. A partir del 1792 va rebre classes de Joseph Haydn en composició abans de començar a publicar les seves primeres obres el 1798. Entre el 1802 i el 1803 va treballar a París on va compondre el seu primer quintet de corda. En el seu retorn a Viena, va continuar al servei de la princesa fins a la mort d'aquesta el 1817 si bé Hänsel va seguir rebent una pensió la resta de la seva vida, morint de còlera el setembre de 1831.

Thomas Weelkes (Elsted?, bap. 25 d'octubre de 1576 - London, bur. 1 de desembre de 1623) va ser un compositor anglès, considerat un dels més importants d'Anglaterra. Es creu va ser el fill de John Weeke, rector d'Elsted si bé la primera referència del seu nom va datar del 1597, any de publicació del seu primer volum de Madrigals. Es creu que en aquells anys va treballar al servei de George Phillpot a Compton. A finals del 1598 va ser nomenat organista del Winchester College on hi va treballar 3 o 4 anys sent un dels períodes de més creativitat com a compositor. A partir del 1602 va entrar com a organista del cor de la Catedral de Chichester. El 1603 es va casar amb Elizabeth Sandham, la filla d'un mercant de Chichester, i amb qui va tenir tres fills. Més tard, en el quart i darrer volum de Madrigals que va publicar el 1608, es va descriure a sí mateix com a cavaller de la Capella Reial, fet que no s'ha pogut demostrar. A partir del 1611, el seu comportament inadequat i la seva demostrada afició a l'alcohol van motivar el seu acomiadament definitiu del seu càrrec el 1617. El 1622 va morir la seva dona en un temps en què Weelkes constava com a organista "esporàdic" de la catedral. També va viatjar sovint a Londres, on va visitar el seu amic Henry Drinkwater, i on va morir el desembre de 1623.

OBRA:

Vocal secular:

Madrigals:
Madrigals to 3. 4. 5. & 6. Voyces (London, 1597); ed. in EM, ix (1916, 2/1967) [1597]
Balletts and Madrigals to Five Voyces, with One to 6. Voyces (London, 1598); ed. in EM, x (1921, 2/1968) [1598]
Madrigals of 5. and 6. Parts, apt for the Viols and Voices (London, 1600); ed. in EM, xi, xii (1913, 2/1968) [1600]
Ayeres or Phantasticke Spirites for Three Voices (London, 1608); ed. in EM, xiii (1916, 2/1965) [1608]
A cuntrie paire, 3vv, 1597;
Alas O tarry but one halfe houre, 3vv, 1608;
All at once well met faire ladies, 5vv, 1598;
As deadly serpents lurking, 3vv, 1608;
A sparow-hauck proud, 6vv, 1600;
As Vesta was, from Latmos hill descending, 6vv, 1601;
As wanton birds, 5vv, 1600;
Aye me alas hey hoe, 3vv, 1608;
Aye mee my wonted joyes, 4vv, 1597 (reprinted in 160516);
Cease now delight (An elogie, in remembrance of the Hon: the Lord Borough), 6vv, 1598;
Cease sorrowes now, 3vv, 1597;
Cold winters ice is fled, 5vv, 1600;
Come clap thy hands (2p. Phyllis hath sworn), 5vv, 1598;
Come, lets begin to revel’t out, 3vv, 1608;
Come sirrah Jacke hoe, 3vv, 1608;
Death hath deprived me (A remembrance of my friend M. Thomas Morley) (John Davies of Hereford), 6vv, 1608;
Donna il vostro bel viso, 3vv, 1608;
Fa la la, O now weepe, 3vv, 1608;
Farewell my joy adue my love, 5vv, 1598;
Fowre armes two neckes, 3vv, 1608
Give me my hart, 5vv, 1598;
Grace my lovely one, 5vv, GB-Lbl Add.17786–9, 17791, ed. D. Brown (Reigate, 1969);
Ha ha this world doth passe, 3vv, 1608;
Harke all ye lovely saints above (?Barnabe Barnes), 5vv, 1598;
I bei ligustri e rose, 3vv, 1608;
If beautie bee a treasure, 6vv, 1597;
If thy deceitfull lookes, 5vv, 1597;
I love, and have my love regarded, 5vv, 1598;
In pride of May, 5vv, 1598;
Jockey thine horne pipes dull, 3vv, 1608;
Ladie, your eye my love enforced, 5vv, 1598;
Lady the birds right fairely, 5vv, 1600;
Lady, your spotlesse feature, 5vv, 1597;
Late in my rash accounting, 3vv, 1608;
Like two proud armies, 6vv, 1600;
Loe cuntrie sports, 4vv, 1597;
Lord when I thinke, 3vv, 1608;
Make hast yee lovers, 5vv, 1597;
Mars in a furie, 6vv, 1600;
My flocks feede not (2p. In black mourn I, Clear wells spring not), 3vv, 1597;
My Phillis bids mee pack, 6vv, 1597;
My teares doe not availe mee, 6vv, 1597;
No, no though I shrinke still, 3vv, 1608;
Noell, adew thou courts delight, 6vv, 1600;
Now everie tree renewes, 4vv, 1597;
Now is my Cloris fresh as May, 5vv, 1598;
Now is the bridalls of faire Choralis, 5vv, 1598;
Now let us make a merry greeting, 5vv, 1600
O care thou wilt dispatch mee (2p. Hence, Care, thou art too cruel), 5vv, 1600;
On the plaines Fairie traines (Barnabe Barnes), 5vv, 1598;
Our cuntrie swaines, 4vv, 1597;
Phillis goe take thy pleasure, 5vv, 1598;
Retire my thoughts, 6vv, 1597;
Say daintie dames shall wee goe play, 5vv, 1598;
Say deere, when will your frowning, 6vv, 1597;
Say wanton will you love me, 3vv, 1608;
See where the maides are singing, 5vv, 1600;
Since Robin Hood, 3vv, 1608;
Sing sheperds after mee, 5vv, 1598;
Sing wee at pleasure, 5vv, 1598;
Sit downe and sing, 3vv, 1597;
Some men desire spouses, 3vv, 1608;
Strike it up tabor, 3vv, 1608;
Sweet hart arise, 5vv, 1598;
Sweete love, I will no more abuse thee, 5vv, 1598
Take heere my heart, 5vv, 1600;
Tan ta ra ran tan tant, cryes Mars, 3vv, 1608;
The ape, the monkey, 3vv, 1608;
The gods have heard my vowes, 3vv, 1608;
The nightingale the organ of delight, 3vv, 1608;
Those spots upon my ladies face, 6vv, 1597;
Those sweet delightfull lillies, 5vv, 1597;
Though my carriage be but carelesse, 3vv, 1608;
Three times a day, 6vv, 1600;
Three virgin nimphes, 4vv, 1597;
Thule the period of cosmographie (2p. The Andalusian merchant), 6vv, 1600;
Thus sings my dearest jewell, 3vv, GB-Lbl Add.18936–7, 18939, ed. in Monson;
To shorten winters sadnesse, 5vv, 1598;
To morrow is the marriage day, 3vv, 1608;
Unto our flocks sweet Corolus, 5vv, 1598;
Upon a hill, the bonny boy, 3vv, 1608;
Wee shepherds sing, 5vv, 1598;
Welcome sweet pleasure, 5vv, 1598;
What hast faire lady, 5vv, 1597;
What have the gods (2p. Me thinks I hear), 6vv, 1600;
When Thoralis delights to walke, 6vv, 1600;
Whilst youthfull sports, 5vv, 1598;
Why are you ladyes staying (2p. Harke, I hear some dancing), 5vv, 1600;
Yong Cupid hath proclaim’d, 4vv, 1597;
Your beautie it alureth, 5vv, 1597

Other vocal:
The Cries of London, 5vv; ed. in MB, xxii (1967, 2/1974)
I cannot eat my meat (a round), 3vv, ed. in Monson, 361, is not by Weelkes

Vocal religiosa:

Services:
all incomplete
The First Service to the Organs in Gamut (TeD, Jub, Off, Ky, Cr, Mag, Nunc), ?/4vv, org, GB-Ob, Och, WB; Mag, Nunc ed. D. Brown (London, 1974)
The Second Service to the Organs in D-sol-re (TeD, Jub, Off, Ky, Cr, Mag, Nunc), ?/4vv, org, Ob (Tenbury)
Service to the Organs in F-fa-ut (Mag, Nunc), ?/?vv, org, Ob (Tenbury)
Service for Trebles (TeD, Mag, Nunc), 5/5vv, org, Cp, DRc, Ob (Tenbury); ed. E.H. Fellowes (London, 1931), P. le Huray (London, 1962)
Service in medio chori (Mag, Nunc), ?/3/5vv, org, Ob (Tenbury); ed D. Brown (Borough Green, 1973)
Service in Verse for Two Counter-tenors (Mag, Nunc), ?/4vv, org, WB, US-NYp; ed. M Walsh (Oxford, 1990)
Short Service (Ven, TeD, Jub, Mag, Nunc), 4vv, GB-Cp, DRc, Lbl, Och, Ojc; Ven, TeD, Jub ed. D. Brown (London, 1969)
Service for Five Voices (TeD, Jub, Mag, Nunc), 5vv, Ob (Tenbury); ed. E.H. Fellowes (London, 1937, 2/1965 by D. Wulstan)
Service for Seven Voices (Mag, Nunc), 7vv, Cp, DRc
Jubilate, ?vv, Ob
Responses to the Commandments, 5vv, lost: see The Choir and Musical Record (1864), nos.47–8 [incl. musical examples]

Other sacred:
anthems unless otherwise stated
Edition: Thomas Weelkes: Collected Anthems, ed. D. Brown, W. Collins and P. le Huray, MB, xxiii (1966, rev. 2/1975) [incl. incipits of lost and doubtful works, list of sources]
Alleluia. I heard a voice, 5/5vv, org, MB 1
All laud and praise, 4/4vv, org, MB 17
All people clap your hands, 5vv, MB 2
An earthly tree (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Behold how good and joyful (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Behold, O Israel (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Blessed be the Man (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Blessed is he (inc.), ?/?vv, org., MB App.II
Christ is risen: see Christ rising
Christ rising (2p. Christ is risen) (inc.), ?4/?6vv, org, MB App.II; ed. D. Brown (Borough Green, 1973)
Deal bountifully (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Deliver us, O Lord (inc.), ?5vv, MB 3; authenticity doubtful
Give ear, O Lord, 6/5vv, org, MB 18
Give the king thy judgements, 3/6vv, org, MB 19
Gloria in excelsis Deo. Sing, my soul, to God, 6vv, MB 4
Hosanna to the Son of David, 6vv, MB 5
If King Manasses, 6/6vv, org, MB 20
If ye be risen again with Christ (inc.), ?/?.vv, org, MB App.II
I lift my heart to thee (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
I love the Lord (2p. The Lord preserveth) (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
In thee, O Lord (Ps xxxi; inc.), 1/?4vv, org, MB 21
In thee, O Lord (Ps lxxi; inc.), 6/6vv, org; spurious version of If King Manasses
Laboravi in gemitu meo (inc.), ?6vv, MB 6
Let us lift up, ?/?vv, org; only text survives
Lord, to thee I make my moan, 5vv, MB 7
Most mighty and all-knowing Lord, consort song, 4vv, MB 25
O happy he, 5vv, MB 8
O how amiable, 5vv, MB 9
O Jonathan, woe is me, sacred madrigal, 6vv, MB 10
O Lord, arise, 7vv, MB 11
O Lord God almighty (inc.), ?5vv, MB 12
O Lord, grant the king a long life, 7vv, MB 13
O Lord, how joyful is the king (inc.), ?4/?5vv, org, MB 22
O Lord, preserve thee; only title survives
O Lord, rebuke me not, 5vv; authenticity doubtful, MB App.I
O Lord, turn not away thy face (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
O mortal man, 5vv, MB 14
O my son Absalom (i): see When David heard
O my son Absalom (ii), 4vv; authenticity doubtful, MB App.I
Plead thou my cause (inc.), ?5/5vv, org, MB 23
Rejoice in the Lord (inc.), ?4vv, MB 15
Sing unto the Lord, O ye princes, full anthem; only text survives
Successive course (inc.), ?/?vv, org; 1st chorus begins ‘That mighty God that humble spirits raises’, MB App.II
Teach me, O Lord, full anthem (inc.), MB App.II
The Lord is my shepherd (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
The Lord preserveth: see I love the Lord
Thy mercies great, full anthem; only text survives
What joy so true, 4/5vv, org, MB 24
When David heard (2p. O my son Absalom), sacred madrigal, 6vv, MB 16
Why art thou so sad (inc.), ?/?vv, org, MB App.II
Ye people all (inc.), ?/?vv, org, MB App.II

Instrumental:

For keyboard:
2 voluntaries, GB-Lcm, US-NYp;
Pavane, NYp;
Galliard, GB-Lbl;
facs. and ed., D. Hunter: Thomas Weelkes: Keyboard Music (Clarabricken, 1984)

For viols:
[Fantasia] for 2 basses, a 6, Lbl (ed. in ReeseMR);
In Nomine [no.1], a 4, Ob;
2 In Nomines [nos.2 and 3], a 5, Ob;
Lachrimae, a 5, Lbl;
Pavane [no. 1], a 5, Lbl, Lcm;
Pavane [no.2], a 5, Lbl;
[?Pavane], (inc.), Lcm (In Nomine no.2, a 5, Pavane no.2 ed. in MB, ix, 1955, 2/1962;
In Nomine nos.1 and 3 ed. in MB xlv, 1988)

Pierre du Mage (Beauvais, 23 de novembre de 1674 - Laon, 2 de desembre de 1751) va ser un organista i compositor francès. Es va formar amb el seu pare Pierre du Mage, organista en aquell temps de la Catedral de Beauvais, abans de viatjar a París. Allà va rebre formació de Louis Marchand i va fer amistat amb Nicolas Lebègue, organista i clavecinista francès. Als 30 anys, va assolir el càrrec d'organista de la Basílica de Saint-Quentin i més tard el mateix càrrec a la Catedral de Laon. Va ser allà on va publicar la seva única col·lecció de partitures, el Livre d’orgue contenant une suite du premier ton (1708). Va publicar un segon llibre de peces d'orgue el 1712 però es va perdre posteriorment. El 1719, i després d'algunes desavinences amb els seus superiors, va dimitir del seu càrrec abandonant la carrera musical en favor d'un càrrec de funcionari a Laon, ciutat on va morir el desembre de 1751.

Jan Křtitel Václav Kalivoda (Praha, 21 de febrer de 1801 - Karlsruhe, 3 de desembre de 1866) va ser un violinista i compositor bohemi, actiu principalment a Alemanya. El 1811 va entrar al Conservatori de Praga on va estudiar violí amb Friedrich Wilhelm Pixis i composició amb Bedřich Diviš Weber. Després de la seva graduació, es va unir a l'orquestra del Teatre de Praga el 1816, en aquell temps sota direcció de Carl Maria von Weber. El 1821 va començar una gira com a violinista per Europa rebent l'admiració immediata pel seu virtuosisme. Ben aviat va rebre una oferta de Kapellmeister del príncep Karl Egon II von Fürstenberg de la cort de Donaueschingen, càrrec que va acceptar el 1822 i després de casar-se amb Therese Brunetti. En aquest lloc va reviure la vida musical de la cort rebent invitats d'arreu d'Europa com Schumann o Liszt, entre molts altres. Al llarg dels més de 40 anys que va romandre al servei de la cort de Donaueschingen, Kalivoda va desenvolupar una activa carrera com a compositor beneida amb tots els honors des de l'estrena de la seva primera simfonia el 1826 a Leipzig. A tal efecte, va ser nomenat membre d'honor en nombroses societats musicals europees. El 1848, i degut a la revolució que va afectar Alemanya, Kalivoda es va traslladar a Karlsruhe on el seu fill, Wilhelm Kalivoda (1827-1893), va iniciar una profitosa carrera com a pianista i compositor. El 1857 va tornar al mateix càrrec a la cort de Donaueschingen però un any després es va retirar dels seus càrrecs, instal·lant-se a Karlsruhe el 1866, ciutat on va morir el desembre del mateix any.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Operas:
Prinzessin Christine von Wolfenburg (3, Keller, after H. Zschokke), Donaueschingen, 1827, vs (1840)
Blanda, die silberne Birke (3, J.F. Kind), Prague, 29 Nov 1847

Other:
choruses, incl. Wenn sich der Geist auf Andachtsschwingen (Das deutsche Lied);
songs;

Vocal religiosa:

10 masses;

Instrumental:

Orch.:
7 syms.:
no.1, f, op.7 (1825–6);
no.2, E , op.17 (1829);
no.3, d, op.32 (1830);
no.4, C, op.60 (1835);
no.5, b, op.106 (1840);
no.6, g (1841);
no.7, F (1843)

18 ovs.:
no.1, d, op.38 (1838);
no.2, F, op.44 (1834);
no.6, E , op.85 (1838);
no.8 ‘Ouverture pastorale’, A, op.108 (1843);
no.9 ‘Ouverture solennelle’, C, op.126 (n.d.);
no.10, F, op.142 (1846);
no.11, B , op.143 (1846);
no.15, E, op.226, 1858;
no.18, ov. to Blanda (1847)

With solo insts:
Concerto, vn, op.9 (1821);
Variations brillantes, 2 vn, op.14 (1829);
Concertino no.1, E, vn, pf, op.15 (1830);
Grosses Rondo, pf, op.16 (1830);
Concertante, 2 vn, op.20 (1832);
Introduction et Rondo, F, hn, op.51 (1834);
Grand Divertissement, G, fl, op.52 (1834);
Concertino, F, ob, op.110 (1844);
Concertino no.6, vn, op.151 (1848);
Variations et rondo, bn, op.57 (1856)

Chbr:
3 pf trios, no.1, op.61 (1835), no.2, op.130 (1845), no.3, op.200 (1854);
Duet, A, vn, pf, op.111 (1842);
3 str qts;
vn duets

Pf 2 hands:
Rondo, A, op.11 (1828);
Rondo passionata, g, op.49 (1834);
Variationen über ein eigenes Thema, F, op.53 (1834);
Scherzo, op.141 (1845);
Sonata, E , op.176 (Magdeburg, 1851);
6 Phantasiestücke, op.10 (1859)

Pf 4 hands:
Divertissement, G, op.47 (1835);
Grosse Sonate, op.135 (1846);
Konzertouverture, f, op.142 (1846);
Introduction et rondo, op.168 (1850);
Allegro, op.162 (1852);
Grosses Divertissement, G, op.203 (1854)

Francesco Antonio Nicola Scarlatti (Palermo, 5 de desembre de 1666 - Dublin, gener de 1741) va ser un compositor italià. Germà d'Alessandro Scarlatti, es va formar en un dels conservatoris de Nàpols entre els anys 1672 i 1674. A partir del 1684 va assolir el càrrec de violinista de la cort reial. El 1690 es va casar amb Rosolina Albano amb qui va tenir un mínim de cinc fills. El febrer de 1691 va tornar a Sicilia on va treballar com a mestre de capella a Palermo fins el 1715. Allà va ser on va estrenar i publicar la majoria de les seves obres la majoria de les quals de temàtica religiosa. El 1715 i després de rebre el suport de Johann Joseph Fux, va intentar accedir a un càrrec de vice-Kapellmeister, sense èxit, a la cort vienesa. Es creu que a tal efecte va compondre una de les seves obres més conegudes, el Miserere en Sol menor (1714). El seu fracàs va motivar el seu retorn a Itàlia establint-se a Nàpols, on va rebre una pensió. El 1719 va decidir viatjar a Londres, possiblement invitat per Händel o Geminiani, on va ser intèrpret en diversos concerts entre els anys 1719 i 1724. El 1733 va viatjar a Dublin per recomanació probable de Thomas Roseingrave o de Matthew Dubourg. Allà es creu va seguir treballant i es va tornar a casar abans de morir en una data desconeguda de principis del 1741.

OBRA:
† Atribució dubtosa

Vocal secular:

Lo Petracchio scremmetore (commeddia, A. Capis), Aversa, 1711, lost

Cants.:
Adorna il seno, B, bc, GB-Cfm*;
†Amore, ò mi togli le fiamme dal seno, S, bc, Lbl;
Belle pupille care, S, bc, D-MÜs, F-Pn, GB-Mp (? partly autograph);
†Chi la speranza, S, bc, Mp;
†E con qual cor, oh Dio!, S, bc, Lbl;
†Fileno infedel barbaro, S, bc, B-Br;
Il nuovo sole, S, A, insts, A-Wn*;
In solitario loco lungi, S, bc, D-Dlb*;
Là dove vegnano, B, bc, GB-Cfm*;
O come in un'istante, A, bc, D-Bsb, Dlb*;
†O come, o Dio!, S, bc, GB-Ob;
Pastoral Cantata, 2vv, insts, 1724, lost;
†Se lagrimate, pupille, S, bc, Cfm

Vocal religiosa:

Orats:
Agnus occisus ab origine mundi in Abele, Rome, SS Crocifisso, 1699, lost;
La profetessa guerriera, Palermo, Convento dell'Immacolata Concezione, 1703, GB-Lbl* (frag.);
Israele per foeminam triumphans, Rome, SS Crocifisso, 1710, lost;
Daniele nel lago de leoni, 5vv, insts, ?Palermo, 1710, Cfm*

Latin:
Mass, 16vv, insts, 1702, GB-Ob*;
Dixit Dominus, 16vv, insts, 1703, Ob*;
Miserere, 5vv, insts, 1714, A-Wn, GB-Lbl*;
Laetatus sum, 5vv, insts, I-Nf

Other works:
†Comincio solo, canon, 3vv, GB-Y;
†Sinfonia, C, F-Pn;
†Voi sola posete, canon, 3vv, GB-Y

Johann Christoph Förster (Bibra, 30 de novembre de 1693 - Rudolstadt, 6 de desembre de 1745) va ser un compositor alemany. Es va formar amb l'organista Johann Philipp Pitzler a Bibra abans de viatjar a Weissenfels on va estudiar composició amb Heinichen. Quan Heinichen va marxar a Itàlia, es va traslladar a Merseburg, ciutat on va rebre formació de Georg Friedrich Kauffmann. Allà va ser admès com a violinista de l'orquestra de la cort el 1717, assolint més tard la categoria de Konzertmeister. Allà va publicar també les seves primeres obres les quals va dedicar a la duquessa de la cort. Alhora, l'estima de la cort per Förster el va ajudar a realitzar diversos viatges entre els quals van destacar la seva visita a Dresden, on es va reunir amb el seu antic mestre Heinichen, i a Praga, on va conèixer a Fux i Caldara i molts altres músics que en aquell temps estaven participant en la cerimonia de coronació de Carles VI. L'agost de 1742 va participar, sota la direcció de Johann Graf, en les festivitats del príncep Friedrich Anton de Schwarzburg-Rudolstadt. Un any després, va ser ascendit com a vice-Kapellmeister a Rudolstadt. Allà hi va romandre fins el 1745, any que va substituir a Graf com a Kapellmeister de la cort en un càrrec que en prou feines va poder desenvolupar unes poques setmanes fruit de la seva mort sobtada el desembre del mateix any.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Das Verlangen als die Quelle aller menschlichen Affecten (serenata), Sondershausen, 1740: lost;
Der auserlesene Beytrag zum vergnügten Alter (serenata), Sondershausen, 1740: lost;
2 It. ops, Rudolstadt, 1743, 1745: lost;

Vocal religiosa:

Laudate Dominum (Ps. cxvii), 4vv, orch;
Sanctus, 5vv, orch;
Mass (Ky, Gl), 4vv, orch: all D-Bsb
At least 26 church cants.: complete yearly cycle of 22 formerly owned by C.P.E. Bach; others, SHs, B-Bc
6 It. cants., solo vv, chorus, orch, some in D-SHs: Inimica d’amore; Zeffiretti; Clori, sei tutta bella; Vieni ò morte; Zeffiretto; Sei gentile, advertised in Breitkopf catalogue (1765–8)
Birthday cant., 4vv, insts, 1745, RUl
2 wedding cants., 4vv, insts, SHs

Instrumental:

6 overtures (suites) a 6–8, D-LEt
6 sinfonie, 2 vn, va, vc, hpd (Nuremberg, 1747); ?same as 6 sinfonie, Racc. I or II, lost, advertised in Breitkopf catalogue
Sei duetti, 2 vn, ad lib, op.1 (Paris, n.d.); ?same as 6 Duetti oder Trii, 2 vn with/without bc, lost, engraved by Telemann before 1740
At least 12 concs., incl. 1 for hn in Dl;
6 sonatas, vn, bc, 1724–7, MERa;
3 duets, 2 vn, no.3 also arr. as trio sonata, Mbs

Benedictus à Sancto Josepho [Benedictus Buns] (Geldern, c.1642 - Boxmeer, 6 de desembre de 1716) va ser un sacerdot i compositor holandès. Nascut amb el nom de Benedictus Buns, va entrar al Monestir dels Carmelites de Geldern el 1659, on realitzar els vots el 1660 i on va ser ordenat sacerdot el 1666. En una data anterior al 1671 va ser transferit al Monestir de Boxmeer, on va servir com a sotsprior entre els períodes d'anys del 1671 al 1674, del 1677 al 1683 i del 1692 al 1701. A partir del 1679 i fins al final de la seva vida, va desenvolupar un càrrec d'organista a Boxmeer. Allà havia substituït a Hubertus à Sancto Joanne Vlaminck (1633-1679). A partir del 1699 va començar a compondre i va fins i tot dirigir una orquestra del comte Oswaldo van den Bergh a Boxmeer. Paral·lelament, va desenvolupar la carrera d'expert i consultor d'orgues sent el principal assessor en la construcció d'un orgue a Boxmeer ciutat on, per altra banda, va viure la major part de la seva vida i a on hi va morir el 1716.

OBRA:

op.
1Missae, litaniae, et motetta, 4–6vv, 2 vn, bn, bc (Antwerp, 1666); 1 piece ed. in Noske
2Corona stellarum duodecim serta, 1–4vv, 2 vn, 2 va, 2 trbn, bn, bc (Antwerp, 2/1673)
3Flosculi musici, 1–4vv, 2 vn, bn, bc (Antwerp, 1672)
4Musica montana in monte Carmelo composita, 1–4vv, str, bn, bc (Antwerp, 1677)
5Completoriale melos musicum, 2–4vv, str, bn, bc (Antwerp, 1678); also includes 1 sonata for 2 inst ensembles; 1 piece ed. in Noske
6Encomia sacra musice decantanda, 1–3vv, str, bn, bc (Utrecht, 1683); 4 pieces ed. in EMN, xv (1982); 1 piece ed. in Noske
7Orpheus gaudens ac lugens sive Cantica gaudii ac luctus, 1–5vv, str, bn, bc (Antwerp, 1693), lost; MS copy of Missa pro defunctis in B-Bc
8Orpheus Elianus è Carmelo in orbem editus (Amsterdam, [1699]), 13 church sonatas, 2 vn, vc, org; edn of no.3 ed. by H. Schouwman
9Missa sacris ornata canticis, 1–3vv, 1–4 str, bc (Amsterdam, c1699–1700); 1 piece ed. in Noske

Manuel María Ponce Cuéllar (Fresnillo, 8 de desembre de 1882 - Ciudad de México, 24 d'abril de 1948) va ser un compositor mexicà. Va estudiar a la capital del país i al Conservatori Stern de Berlín abans de viatjar a Itàlia on va estudiar composició amb Marco Enrico Bossi. Durant els seus primers anys i després del seu retorn a Mèxic, es va dedicar a compondre, dirigir, ensenyar i escriure crítica musical. Va ocupar la càtedra de piano al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic i el 1918 es va fer càrrec de la direcció de l'Orquestra Simfònica Nacional. Després d'una estada a París, cursant estudis a l'École Normale de Musique amb el compositor francès Paul Dukas en la dècada del 1920, va abandonar el suau estil de saló vigent a Mèxic en aquella època i va començar a servir-se d'un llenguatge impressionista amb estructures concises i tècniques contrapuntístiques. Les obres per a guitarra que va compondre amb aquest estil, especialment Folías de España, així com els 24 preludis i les 5 sonates, es van convertir en clàssics del repertori modern de l'instrument. Va ser autor així mateix de música orquestral, de cambra i de piano, així com de cançons entre les que va destacar Estrellita (1914). Va ser un estudiós del folklore musical mexicà des del 1906 el qual va fomentar i divulgar en conferències. Va morir a Ciudad de México l'abril de 1948.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
El patio florido (op, 2, C. González Peña), 1913, inc.;
La verdad sospechosa (incid. music, J. Ruiz de Alarcón), 1934

Songs:
Forse, 1905;
Ho bisogno, 1905;
Romanzetta, 1905;
Sperando, sognando, 1905;
Dos poemas alemanes, 1906;
Toi, 1909;
Ultimo ensueño (L.G. Urbina), 1909;
Soñó mi mente loca (Urbina), 1909;
Estrellita, 1912, also arr. 1v, chbr orch;
Por tí mi corazón (Urbina), 1912;
Serenata mexicana, 1v, chbr orch, 1915, also arr. 2vv, chbr orch;
Ofrenda, 1916;
Aleluya (L. Espinoza), c1921, also arr. 1v, chbr orch
3 poemas de R. Tagore, 1921;
3 poemas de Lermontow, 1925;
5 poemas chinos (F. Toussaint), 1934, also arr. 1v, chbr orch;
3 poemas de M. Brull, 1934, also arr. 1v, chbr orch;
3 poemas franceses, c1934;
4 poemas de F.A. de Icaza, 1936;
3 poemas de E. González Martínez, 1938;
Acuérdate de mí;
Adiós mi bien;
2 poemas de B. Dávalos;
Insomnio;
Poema de primavera;
6 poemas arcaicos, also arr. 1v, chbr orch

Folksong arr.:
A la orilla de un palmar, A ti va, Acuérdate de mí, Adiós mi bien, Ah, que bonito, Cerca de mí, Cielito lindo, Cuiden su vida, China de mi alma, De tres flores, Dolores hay, Dos seres hay, El bracero, El desterrado, Estrella del norte, Hace ocho meses, La barca del marino, La despedida, La ola, Palomita, La palma, La peña, La visita, Nunca, nunca, Ojitos aceitunados, Oye la voz, Para amar sin consuelo, Para qué quiero la vida, Perdí un amor, Perdida ya toda esperanza, Pobre del hombre pobre, Por esas calles, Por tí mujer, Que chulos ojos, Que lejos ando, Que pronto, Quisiera morir, Si algúna vez, Si eres recuerdo, Si algún ser, Son las horas, Soy paloma errante, Te amo, Todo pasó, Trigueña hermosa, Valentina, Ven oh luna, Vengo a saber si tu me amas, Voy a partir, Ya sin tu amor, Yo me propuse, Yo mismo no comprendo, Yo te quiero

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., 1912;
Interludio elegíaco, 1919;
Estampas nocturnas, 1923;
Merlín, [suite after Albéniz' opera], 1929;
Danse des anciens mexicains, 1930;
Suite en estilo antiguo, 1933;
Poema elegíaco, 1934;
Chapultepec, sym. poem, 1934;
Ferial, sym. poem, 1940;
Concierto del sur, gui, orch, 1941;
Vn Conc., 1943;
Instantáneas mexicanas, 1947

Chbr::
Andante, str qt, 1902;
Pf Trio, 1912;
Sonata, vc, pf, 1922;
Sonata, gui, hpd, 1926;
Str Qt, 1929;
3 preludios, vc, pf, 1930;
Sonata breve, vn, pf, 1932;
Preludio, gui, hpd, 1936;
Sonata, vn, va, 1939;
Str Trio, 1943;
Canción de otoño, vn, pf

Piano:
Marcha del sarampión, 1891;
Malgré tout, 1900;
Gavota, 1901;
Bersagliera, 1903;
11 miniaturas, 1903;
3 preludios, 1905;
Arrulladora mexicana [II], 1905;
4 fugas, 1906;
Nocturno, 1906;
Arrulladora mexicana, 1909;
Primer amor, 1909;
Scherzino mexicano, 1909;
13 románticos, 1910;
Mayo (1910);
Rapsodia mexicana I, 1911;
Album de amor, 1912;
2 nocturnos, 1912;
Leyenda, 1912;
Preludio y fuga sobre un tema de Bach, 1912;
Scherzino (Homenaje a Debussy), 1912;
Tema variado mexicano, 1912;
A la memoria de un artista, 1913;
En una desolación, 1913;
Sonata no.1, 1913;
Rapsodia cubana I, 1914;
Rapsodia cubana II, 1914
Rapsodia cubana III, 1914;
Rapsodia mexicana II; 1914;
Balada mexicana, 1915;
Barcarola mexicana (Xochimilco), 1915;
Romanza, 1915;
Serenata mexicana, 1915;
Guateque, 1916;
Morire habemus, 1916;
Preludio cubano, 1916;
Preludio y fuga sobre un tema de Haendel, 1916;
Sonata no.2, 1916;
Suite cubana, 1916;
Hojas de álbum, 1917;
Elegía de la ausencia, 1918;
Canon, 1919;
Glosario íntimo, 1919;
Momento doloroso, 1919;
Preludio mexicano, 1919;
Rapsodia mexicana III (yucateca), 1919;
Scherzino maya, 1919;
La vida sonríe (1919);
Minueto (1919);
Gavota y mussette, 1920;
Evocaciones, 1921;
Hacia la cima, 1921;
Preludios encadenados, 1927
4 piezas, 1929;
Sonatina, 1932;
Preludio romántico, 1934;
Danza de la pascola, 1937;
Idilio mexicano, 2 pf, 1939;
20 piezas fáciles, 1939;
4 danzas mexicanas (1941);
2 études (1942);
Estrellita (Metamorfósis de concierto), 1943;
20 mazurkas;
Alma en primavera;
Apasionadamente;
Bocetos nocturnos;
Cadenza for J.C. Bach: Sinfonia concertante;
Canción del martirio;
5 hojas de Album;
2 cadenzas for Beethoven: Pf Conc. no.4;
2 danzas (mexicana y cubana);
2 danzas (sobre temas de J. Gilbert);
Horas augustas; Intermezzos) nos.1 and 2;
Jarabe;
Juventud;
Nocturno II;
Preludio trágico;
Preludio y fuga, left hand;
Rapsodia cubana;
Serenata arcaica

Guitar:
Sonata mexicana, 1923;
3 canciones mexicanas, 1923–7;
24 preludios, 1926–30;
Tema variado y final, 1926;
Alborada, 1927;
Sonata III, 1927;
Sonata clásica, 1928;
Sonata romántica, 1929;
Diferencias sobre la folía de España y fuga, 1930;
Estudio, 1930;
Sonata de Paganini, 1930;
Suite, A, 1930 [orig. attrib. S.L. Weiss];
Homenaje a Tárrega, 1932;
Mazurca, 1932;
Sonatina meridional, 1932;
Rumba, 1932;
Trópico, 1932;
Vals, 1932;
Variaciones sobre un tema de A. de Cabezón, 1948

Literatura:

‘Escritos y composiciones musicales’, Cultura, iv/4 (Mexico, 1917)
Nuevos escritos musicales (Mexico City, 1948)
‘La música después de la guerra’, Revista musical de México, i/1 (1919), 5–9
‘La música norteamericana’, Revista musical de México i/2 (1919), 22–3
‘Apuntes sobre música mexicana’, Boletín latinoamericano de músca, iii/3 (1937), 37–42 

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - Roma, 19 de novembre de 1804) va ser un compositor italià. Fill de Jacopo Marc'Antonio Guglielmi (1681-1742), va estudiar amb el seu pare abans de viatjar al Conservatori de Nàpols, on va estudiar amb Francesco Durante. Allà va perfeccionar la seva tècnica compositiva i va orientar la seva carrera vers l'òpera, gènere amb el qual va assolir l'èxit i la fortuna. La seva primera òpera la va estrenar el 1757 revolucionant el panorama operístic italià però també europeu. La seva fama va viatjar més enllà de les fronteres i el 1762 el van reclamar a la Cort de Dresden, ciutat on va assumir la direcció de la seva òpera. A partir d'aleshores els seus viatges es van fer constants arreu d'Europa i Anglaterra. Va rebre encàrrecs de molts teatres i va compondre quasi 100 òperes. Els darrers anys els va treballar a Roma, on va esdevenir mestre de capella de la Basílica de Sant Pere i de l'Església de San Lorenzo de Lucina. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic, especialment en els gèneres vocals profans i religiosos, tot i que també va escriure simfonies, dos concerts de clavecí i nombrosa obra de cambra. Va morir a Roma el novembre de 1804.

OBRA:

Òperes:

Lo solachianello ’mbroglione (dg, D. Pignataro), NFI, wint. 1757
Il filosofo burlato (commedia per musica), NFI, wint. 1758
La ricca locandiera (int, ? A. Palomba), Rome, Capranica, carn. 1759, arias US-NYp
I capricci di una vedova [not I capricci d’una marchese] (dg), NFI, spr. 1759
La moglie imperiosa (commedia per musica, 3, ? A. Villani), NFI, aut. 1759
I due soldati (dg, A. Palomba), NN, wint. 1760
L’Ottavio (commedia per musica, 3, G. Federico), NN, wint. 1760
Il finto cieco (dg, P. Trinchera), NFI, sum. 1761
I cacciatori (farsetta, after C. Goldoni: Li uccellatori), Rome, Tordinona, 30 Jan 1762, I-Af Bc, Fc, PAc; ? also as Gli uccellatori, D-Dl, songs (London, c1770–72)
La donna di tutti i caratteri (commedia per musica, A. Palomba), NFI, aut. 1762
Don Ambrogio (?int), NFI, wint. 1762
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 8 Jan 1763, I-Rmassimo, P-La
La francese brillante (commedia per musica, 3, P. Mililotti), NFI, sum. 1763
Lo sposo di tre e marito di nessuna (commedia per musica, 3, Palomba), NN, aut. 1763, A-Wn, I-Bc, collab. Anfossi
L’olimpiade (os, 3, Metastasio), NC, 4 Nov 1763, P-La; Venice, 1766, Act 1 [?new version] by Guglielmi, Act 2 by A.G. Pampani, Act 3 by F. Brusa
Le contadine bizzarre (farsetta), Rome, Capranica, 1763
Siroe re di Persia (os, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 5 Sept 1764, La
Li rivali placati (dg, 3, G. Martinelli), VM, aut. 1764, A-Wn, D-Dl, Rtt. F-Pn, I-MOe, US-Wc
Farnace (os, ? A.M. Lucchini), Rome, Argentina, 4 Feb 1765, I-Rdp
Tamerlano (os, 3, A. Piovene), Venice, S Salvatore, Ascension 1765, P-La
L’impresa d’opera (dg, 3, B. Cavalieri), Milan, Regio Ducal, aut. 1765, A-Wn, D-Dl, H-Bn, I-Fc, Tf (Acts 2 and 3), P-La; also as Il teatro in scena; L’impresario dell’opera; ? Gli amori teatrali, F-Pn
Il ratto della sposa (dg, 3, G. Martinelli), VM, aut. 1765, A-Wn, B-Bc, D-Dl, Hs, F-Pn, H-Bn, I-MOe, P-La; also as La sposa rapita; Il vecchio deluso; rev. London, 1768
Adriano in Siria (os, 3, Metastasio), VB, 26 Dec 1765, La
Lo spirito di contradizione (dg, 3, Martinelli), VM, carn. 1766, A-Wn (facs. in IOB, lxxxv, 1983)
Sesostri (os, 3, Pariati), Venice, S Salvatore, 7 May 1766, P-La; rev. (G. Bottarelli), LKH, 1768; also as Le feste d’Iside
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Treviso, Onigo, 8 Oct 1766, La
La sposa fedele (dg, 3, P. Chiari), VM, carn. 1767, A-KR, Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, GB-Lbl, I-Gl, MOe, P-La; Favourite Songs (London, n.d.); also perf. Berlin, 1777, as Robert und Kalliste, oder Der Triumph der Treue, B-Bc, D-Bsb, DO, F-Pn, US-BEm, Bp, abridged vs (Berlin and Leipzig, 1777); also as La Rosinella, ossia La sposa fedele; La fedeltà in amore; La sposa costante; La costanza di Rosinella [possibly 1st perf. Cremona, 1765]
Antigono (os, 3, Metastasio), Milan, Regio Ducal, Jan 1767, F-Pn, I-Nc, P-La, US-Wc
Il re pastore (os, 3, Metastasio), VB, Ascension 1767 [not Turin, 1765], a pasticcio, F-Pn, P-La
Ifigenia in Aulide (os, Bottarelli), LKH, 16 Jan 1768, Favourite Songs (London, 1768)
I viaggiatori ridicoli tornati in Italia (dg, Bottarelli, after Goldoni), LKH, 24 May 1768, Favourite Songs (London, 1768)
Alceste (os, 3, R. de’ Calzabigi, rev. G. Parini), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1768, F-Pn, P-La
Ruggiero (os, 5, C. Mazzolà, after L. Ariosto), Venice, S Salvatore, 3 May 1769, P-La; also as Bradamante e Ruggiero, D-Mbs
Ezio (os, 3, Metastasio), LKH, 13 Jan 1770, Favourite Songs (London, 1770), collab. Giordani, Sacchini and others; Rome, Argentina, 3 Jan 1774 [mostly new], F-Pn
Il disertore (dg, 3, C.F. Badini, after M.-J. Sedaine), LKH, 19 May 1770, Favourite Songs (London, 1770)
L’amante che spende (dg, N. Tassi), VM, aut. 1770, cavatina I-OS (perf. 1771)
Le pazzie di Orlando (dg, 3, Badini, after Ariosto), LKH, 23 Feb 1771; CZ-K, D-Bsb, DS, F-Pn; GB-Lbl, Favourite Songs (London, 1771); also as Orlando paladino; Orlando furioso
Il carnovale di Venezia, o sia La virtuosa (dg, Badini), LKH, 14 Jan 1772, Favourite Songs (London, 1772)
L’assemblea (dg, 2, Bottarelli, after Goldoni: La conversazione), LKH, 24 March 1772
Demetrio (os, 3, Bottarelli, after Metastasio), LKH, 3 June 1772
Mirandolina (dg, 3, G. Bertati), VM, carn. 1773, D-Dl
La contadina superba, ovver Il giocatore burlato (int), Rome, Valle, carn. 1774, B-Bc, D-Dl, P-La; also as Il giocatore burlato
Tamas Kouli-Kan nell’Indie (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 16 Sept 1774, I-Fc, ?PAc
Gl’intrighi di Don Facilone (int, 2), Rome, Valle, carn. 1775, D-Dl, I-MOe (perf. 1776), P-La
Merope (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1775, P-La
Vologeso (os, 3, Zeno: Lucio Vero), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1775, F-Pn, P-La (Acts 2 and 3)
La Semiramide riconosciuta (os, 3, Metastasio), NC, 12 Aug 1776, F-Pn, ?I-Mc, Nc
Il matrimonio in contrasto (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, sum. 1776, F-Pn, I-Fc, Nc, Rdp (inc.)
Artaserse (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 29 Jan 1777, P-La [possibly 1st perf. Pistoia, Risvegliati, sum. ?1775]
Ricimero (os, after F. Silvani: La fede tradita e vendicata), NC, 30 May 1777, F-Pn, I-Nc, P-La
I fuorusciti (commedia per muscia, ?G. Palomba), NFI, wint. 1777, cavatina I-Mc and Nc [not trans. as Die beyden Flüchtlinge, by Paisiello]
Il raggiratore di poca fortuna (dg, G. Palomba), NFI, 1 Aug 1779, F-Pn, ?I-Mc, Tf, US-Wc
La villanella ingentilita (commedia per musica, 3, F.S. Zini), NFI, 8 Nov 1779, F-Pn; also as I due fratelli sciocchi, I fratelli sciocchi, Li fratelli Pappamosca, I due fratelli Pappamosca, La finta principessa [not as La villanella incivilità; La contadina fortunata]
Narcisso (int, ? G. Palomba), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 19 Dec 1779, D-Bsb
La dama avventuriera (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, spr. 1780
La serva padrona (dg, ? after G. Federico), NFI, aut. 1780
Le nozze in commedia (dg, 3, G. Palomba), NFI, Jan 1781; also as Il medico burlato, F-Pn, I-Rmassimo
Diana amante (serenata, Metastasio: Endimione, rev. L. Serio), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 28 Sept 1781
I Mietitori (commedia per musica, 3, Zini), NFI, 20 Oct 1781, Rmassimo
La semplice ad arte (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFI, 12 May 1782, I-Mc, Rmassimo
La Quakera spiritosa (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFI, sum. 1783, A-Wn, F-Pn, H-Bn, ?I-Mc, Tf, Rmassimo [possibly 1st perf. Monza, Arciducale, spr. ?1782]
La donna amante di tutti, e fedele a nessuno (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFO, aut. 1783
Le vicende d’amore (int, 2, ? G.B. Neri), Rome, Valle, carn. 1784, A-Wn, D-Dl, Rtt, W, Wa, H-Bn, I-BZtoggenburg, US-Wc; also as Der verliebte Zwist, H-Bn
I finti amori (commedia per musica, not G. Bertati), NFI, sum. 1784, I-Nc; also as L’impostore punito, F-Pn (1776, Parma), I-Gl, Rmassimo, P-La
La finta zingara (farsa, 1, G.B. Lorenzi), NFI, 10 Jan 1785, F-Pn, I-Mr, Rdp, P-La; also as La finta zinghera, ossia Il solachianello; Il solachianello [not the same as in 1757]
Le sventure fortunate (farsa, ? Lorenzi), NFI, 10 Jan 1785, I-Mc, P-La
La virtuosa in Mergellina (dg, 3, Zini), NN, sum. 1785, D-Dl, F-Pn, GB-Lbl, I-BRq, Fc, Gl, Mc, ?Mr, P-La, US-Wc; also as Adalinda; La virtuosa bizzarra; Chi la dura la vince, ossia La finta cantatrice
Enea e Lavinia (os, 3, V. de Stefano or G. Sertor), NC, 4 Nov 1785, D-Mbs, F-Pn (perf. 1788), I-Nc
L’inganno amoroso (commedia per musica, 3, G. Palomba), NN, 12 Jun 1786, A-Wn, B-Bc, I-Gl, Nc, P-La, US-Wc; also as Le due gemelli, F-Pn; Gli equivoci nati da somiglianza, Rome, 1787, excerpts I-Mc; Le nozze disturbate; L’equivoco amoroso, ossia Le due gemelle; Le due finte gemelle; Le due equivoci per somiglianza; Die Zwillingsbrüder
Le astuzie villane (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, sum. 1786, F-Pn, I-Rmassimo
Lo scoprimento inaspettato (dg, 3, Stefano), NN, carn. 1787 [rev. from La coerede fortunata because of censorship]
Laconte (os, G. Pagliuca), NC, 30 May 1787, F-Pn (inc.), I-Nc, US-Bp (as Laocoonte)
La pastorella nobile (commedia per musica, 2, Zini), NFO, 15/19 April 1788, A-Wn, B-Bc, D-Dl, Wa (perf. 1793), F-Pn, I-Bc, CRg, Fc, Gl, Mr, MOe, Nc, Rmassimo, US-Wc, excerpts (Vienna, n.d.); also as L’erede di Belprato; Die Schöne auf dem Lande: Das adelige Landmädchen; Die adelische Schäferin
Arsace (os, 3, after G. De Gamerra: Il Medonte re d’Epiro), VB, 26 Dec 1788, rondò I-Fc
Rinaldo (os, 2, G. Foppa, after T. Tasso), VB, 28 Jan 1789, F-Pn, P-La; also as Armida
Ademira (os, 3, F. Moretti), NC, 30 May 1789, F-Pn, I-Nc
Gl’inganni delusi (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFO, 13 June 1789, Rmassimo
La bella pescatrice (commedia per musica, 2, Zini), NN, Oct 1789, A-Wn, B-Bc; D-Bsb, Dl, DO, DS, Mbs, SWl, Wa; F-Pn; I-Fc, MC, Mr, Nc, Rmassimo; US-Bp, Wc; ov. and arias (Vienna, n.d.); also as La villanella inciviltà, La pescatrice
Alessandro nell’Indie (os, 3, Metastasio), NC, 4 Nov 1789, B-Bc, F-Pn, I-Nc, US-Wc
La serva innamorata (dg, 2, G. Palomba), NFI, ? July 1790, A-Wn, D-Bsb, F-Pn, I-Fc (as La serva bizzarre), Mr, P-La, US-LOu; rev. as La giardiniera innamorata, Vienna, court, 1791, Wc
L’azzardo (commedia per musica, 2), NFO, 9 Oct 1790, I-Nc
Le false apparenze (commedia per musica, G. Palomba), NFI, spr. 1791, Rmassimo
La sposa contrastata (commedia per musica, 2, Zini), NFO, aut. 1791, F-Pn
Il poeta di campagna (commedia per musica, 2, Zini), NN, spr. 1792, A-Wn, Pn, I-CRg, Rmassimo, Vnm, US-Wc; also as Lo sciocco poeta di compagna, I-Fc
Amor tra le vendemmie (commedia per musica, 2, G. Palomba), NN, aut. 1792, F-Pn, US-Bp
La lanterna di Diogene (dg, 2, N. Liprandi [A. Anelli], after Palomba), Venice, S Samuele, aut. 1793, aut. 1793; rev. (Palomba), NFI, ?aut. 1794, B-Bc, D-Dl, E-Bc, F-Pn, I-Fc, I-Mr, Pl (perf. Padua, 1810), US-Wc
Gli amanti della dote (farsa, 1, Zini: L’ultima che si perde è la speranza), Lisbon, S Carlo, carn. 1794
Admeto (?os, G. Palomba), NFO, 5 Oct 1794, F-Pn
La pupilla scaltra (dg, 2), VB, 8 Jan 1795, I-Rmassimo
Il trionfo di Camilla (os, 2, ? after S. Stampiglia), NC, 30 May 1795, Fc, Li, Nc, Rmassimo, F-Pn
La Griselda (os, G. Sertor), Florence, 1796
La morte di Cleopatra (os, 2, S.A. Sografi), NC, 22 Jun 1796, F-Pn, I-Fc, Nc, Rmassimo
L’amore in villa (dg, 2, G. Petrosellini), Rome, Casa di Sforza Cesarini, 1797
Ippolito (os), NC, 4 Nov 1798
Siface e Sofonisba (os, 2, A.L. Tottola), NC, 30 May 1802, Nc
MS operas attrib. Guglielmi: Le cantatrici villane, pubd duet US-NYp; La conte, F-Pn; La donna bizzarre, Nc; La donna re la fa, aria, Nc, excerpts PAc; I due baroni, arias Gl (perf. Genoa, 1799 and 1804); Il giavatore; Mario in Numidia, aria I-Mc; ? Morte di Cesare, aria Nc, Pl, Rsc; Pirro, aria Gl, Rsc (perf. Genoa, 1790 and 1794); La scelta dello sposo (farsa), B-Lc, D-Hs; La serva astuta ed amorosa, Fc; Sposo in Periglio, aria I-Mc
Music in: Traetta: Armida, NC, 1763; 2 arias and 2 finales in Paisiello: Madama l’umorista, Modena, 1765; Tigrane, LKH, 1767, songs (London, 1767); Siface, LKH, 1767; Amintas, London, CG, 1769; arias in Gluck: Orfeo ed Euridice, LKH 1770, B-Bc; L’olimpiade, LKH, 1770; arias in Paisiello: La disfatta di Dario, NC, 1777, F-Pn, I-Nc; Il sacrificio di Jefte, NFO, 1790 [probably a pasticcio]; choruses in L. Ruspoli: L'Ajace, Rome, Palazzo Ruspoli, 1801
Doubtful or false attributions: Scipione nella Spagna, Venice, 1746, by Galuppi; Der Lohn weiblicher Sittsamkeit, Hanover, 1755; La donna scaltra (int), Florence, Pallacorda, carn. ?1765; La pace tra gli amici, Brescia, 1766; Il matrimonio, Novara, 1770; La virtuosa, London, 1770; Il giuoco di picchetto, Coblenz, 1772 = Jommelli: La conversazione; La frascatana, Bologna, 1773; La locanda (Bertati), Casale, 1776; La virtuosa alla moda, Naples, 1780, I-Gl, ? by L. Caruso; La vendammio (burletta), Naples, 1790, Gl, Rmassimo; Didone, Venice, 1785; La clemenza di Tito, Turin, 1785; L’impostore punito, Milan, 1785, F-Pn; Li cinque pretendenti, ? Genoa, 1790; Die Freundschaft auf der Probe = Grétry: L’amitié à l’épreuve; La schiava riconosciuta, Fano, 1797 = ? Il raggiratore di poca fortuna; La donna fanatica, Madrid, 1798 = ? P.C. Guglielmi: La sposa bisbetica; La sposa di stravagante temperamento, Venice, 1798 = P.C. Guglielmi: La sposa bisbetica; Amore in caricatura, Pn; Gli amanti teatrali, Pn; Il regno delle amazoni, Pn; La muta per amore (? G. Foppa), Faenza, 1804, ? by P.C. Guglielmi; La statua matematica (? Bertati), Ravenna, 1799, ? by P.C. Guglielmi; Il matrimonio villano, Pn; La guerra aperta, Pn, US-Bp (Act 2), ? by F. Ruggi

Vocal religiosa:

Oratorios, cantatas, occasional works:
La madre de’ Maccabei (componimento sacro, G. Barberi), Rome, Congregazione dell’Oratorio, c1759–66, ? 1 Nov 1764
Componimento drammatico per le faustissime nozze de S.E. il cavaliere Luigi Mocenigo colla N.D. Francesca Grimani (A.M. Borga), Venice, Palazzo Mocenigo, April 1766
Telemaco (componimento drammatico, G. Petrosellini), Rome, Palazzo Bracciano, in honour of visit by Archduke Maximilian of Austria, 5 July 1775, I-Fc, ?PAc
Cantata per il genetliaco della sovrana e l’inaugurazione delle adunanze di una nuova Società Filarmonica (G. Jacopetti), Massa, Ducale, 29 June 1776
Diana amante (Endimione) (serenata, L. Serio, after Metastasio: Endimione), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 28 Sept 1781
La felicità dell’Anfriso (componimento drammatico, G. Pagliuca), Naples, S Carlo, commissioned to celebrate the return to health of Queen Caroline, 2 Oct 1783, F-Pc, I-Nc
Pallade (cant., C.G. Lanfranchi-Rossi), Naples, S Carlo, nameday of Ferdinando IV, 30 May 1786, I-Nc
Debora e Sisara (azione sacra, C. Sernicola), Naples, S Carlo, 13 Feb 1788, B-Bc, D-Bsb, SWl, GB-Lbl, Ob, F-Pc, I-Bc, Fc, Gl; as Sisera e Debora, Mc, Mr, Nc, PAc, Pisa, Bottini collection, US-Bp, Wc; rev., as secular dramma serio, as Arsinoe; Arsinoe e Breno; Tomiri, GB-Lbl (probably pasticcio, at least part of Act 2 by Anfossi)
La Passione de Gesù Cristo (orat), Madrid, Caños del Peral, Lent 1790; also as L’agonia di N.S. Gesù Cristo, D-Bsb; Strofe per tre ore dell’agonia di N.S.I.C., I-PAc (attrib. P.C. Guglielmi)
Aminta (favola boschereccia, C. Filomarino), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, for wedding festivities of Austrian princesses, 16 Aug 1790, US-Wc
Il serraglio (cant., ?A.L. Palli), ?1790
La morte di Oloferne (tragedia sacra, after Metastasio: Betulia liberata), Rome, Palazzo Colonna, 22 April 1791, D-MÜs, F-Pc, I-Fc, Gl (as Il trionfo di Giuditta, ossia Le morte di Oloferne), Mr (as Betulia liberata), Nc
Gionata Maccabeo (orat), Naples, S Carlo, 28 Feb 1798, GB-Lcl, I-Fc, Nc
? Il solenne trattenimento de’ fratelli dell’Oratorio di S Filippo Neri sul monte di S Onofrio (G.B. Rasi), Rome, S Onofrio, 1 June 1800
Il paradiso perduto, cioè Adamo ed Eva per il loro noto peccato discacciati dal paradiso terrestre (azione sacra, Rasi), Rome, Oratorio di S Maria in Vallicella, 1 Nov 1802
Cantata sagra (A. Grandi), Rome, Archiginnasio della Sapienza, for the annual reopening of the Accademia di Religione Cattolica, 2 Dec 1802; also as S Dionigi Areopagita
? L’Asmida (cant.), F-Pc; L’amore occulto (cant.), I-Fc, ? PAc; ? La morte di Abele (?orat); ? Le lagrime di S Pietro (?orat)

Masses, mass sections:
Messa Pia solenne, 4vv, org, 1794, I-Rvat;
2 untitled, 4vv, org, 1800, 1803, Rvat; 1, G, CH-E;
Requiem, 4vv, orch, I-Fc;
Ky, Gl, 5vv, insts, D-Bsb, MÜs;
Ky, Gl, 4vv, insts, Ky, Gl, 4vv, orch, 2 Ky, Gl, 4vv, org, 2 Ky, Gl, 8vv, insts, all MÜs;
Ky, Gl, 4vv, insts, org, Ky, Gl (Massa Pastorale), 4vv, org, 1804, Ky, 2 choirs, org, all I-Rvat;
Cr, 3vv, GB-Lbl;
Cr, 4vv, insts, I-Rvat;
Cr, 4vv, US-SFsc;
5 Cr, 4vv, insts, Cr, 4vv, bc, Cr, 5vv, insts, Cr, 8vv, insts, all D-MÜs
44 psalms (in I-Rvat): 10 Beatus vir, 11 Confitebor, 3 Credidi, 3 Dixit Dominus, In convertendo, In te Domine, 4 Laetatus sum, 2 Lauda Jerusalem, 5 Laudate pueri, 4 Miserere

Hymns and seqs (in Rvat):
Ave maris stella, 1799;
Deus tuorum;
Exultet coelum;
Fortem virili;
Ia bone pastor, 1799;
Jesu corona, 1800;
Jesu nostra redemptio, 1799;
Iste confessor; Lauda Sion;
Lucis creator;
Te lucis;
O speme d’Israello
Misereres: 3, 3–5vv, org, Bsb;
others, MÜs, I-Bc, Mc, Nc

Other sacred works:
2 offs, vv, org, D-Bsb;
Christe redemptor, 1795, Incipit lamentatio, 1799, Incipit oratio, Mag, 1802, Mag, 3 Tantum ergo, 1796, 1798, 1804,
TeD,
29 grads,
32 offs,
102 ants, all I-Rvat;
TeD, 4vv, insts, D-MÜs;
Mag, 4vv, orch, Bsb;
Mag, 8vv, str, org, MÜs;
Musica per l’agonia di N.S., 3vv, unacc., MÜs;
Responsory, Exaltare Domine, Alleluia, MEX-Pc;
Cavatina, Te ergo quae sumus, Para el Te Deum de Jerusalem, Mc;
Numerous works in A-Wgm,CH-E, Zz, D-Bsb, Dl, MÜs, F-Pc, GB-Lbl, Ob, I-Af, Bc, Mc, Md, US-Wc

Instrumental:

6 qts, hpd, 2 vn, vc, op.1 (London, ?1768); ed. P. Bernardi (Bologna, 1985)
A Conversation Quartetto, ob/fl, vn, va, vc (London, n.d.)
6 Divertiments, hpd, vn [op.2] (London, ?1770)
6 Sonatas, hpd/pf, op.3 (London, 1772/R)
The Favorite Scotch Divertisement, arr. pf (London, ?c1795)
Numerous sinfonias, notably in D-SWl, I-Mc, Nc;
6 qts, 2 hpd, D-Dl;
3 divertimentos, hpd, vn, D-Bsb;
Trio, D, 2 vn, b, B-Bc;
5 pf sonatas, I-Mc;
Toccata, hpd, Mc;
2 toccatas, Nc;
2 concs., hpd, vn, B-Lc, I-Nc, 2 capriccios, hpd, Fc;
Sonata per gravicembalo, Nc

Theodor Fürchtegott Kirchner (Neukirchen, 10 de desembre de 1823 - Hamburg, 18 de setembre de 1903) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Als 8 anys ja va constar com a organista abans de viatjar a Leipzig el 1838, on va estudiar amb Julius Knorr i C.F. Becker. Allà va rebre suport de Mendelssohn i va entrar en el cercle d'amistats de Robert Schumann. El 1842 va viatjar a Dresden però un any més tard va tornar a Leipzig on va entrar a estudiar al recent inaugurat Conservatori. Sota recomanació de Mendelssohn, va accedir a un càrrec d'organista a Winterthur, ciutat on va assolir gran èxit com a intèrpret, compositor, professor i organitzador de concerts. El 1862 es va traslladar a Zurich on va assumir la direcció dels concerts per subscripció, es va fer càrrec de la direcció d'un cor i va assolir la posició d'organista de l'església de Sant Pere de la ciutat suïssa. Allà va fer amistat amb Theodor Billroth i Brahms, autors amb qui també va compartir l'antipatia musical vers Liszt i Wagner. El 1872 va entrar a treballar com a professor musical de la princesa Maria de Meiningen, càrrec que només va mantenir un any. A partir d'aleshores va treballar com a director d'una escola de música a Würzburg abans de tornar a Leipzig, ciutat on va treballar com a professor entre el 1875 i el 1883. Aquell mateix any es va traslladar a Dresden on va servir, fins el 1890, com a docent de música de cambra al Conservatori de Dresden. El 1890 es va instal·lar a Hamburg on la seva vida excèntrica va motivar una progressiva incapacitat professional i econòmica. Com a compositor va ser autor d'unes 1000 obres de cambra la majoria d'elles per a piano. Va morir a Hamburg el setembre de 1903.