Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

CAPUANA, Mario (c.1600-1647) - Messa di defonti (1650)

$
0
0
Jacob Jordaens - The Good Samaritan (c.1616)
Obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - Anvers, 18 d'octubre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc. Va néixer a Anvers i el 1615 va ingressar en el gremi de pintors d'aquesta ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Petrus Paulus Rubens, que el va contractar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. I si bé Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc nord europeu. Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar, sovint, en festes, grans banquets i escenes de gènere, així com altres de tema religiós, com ho demostra la seva Sagrada Família amb un àngel (c.1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza). La seva paleta va ser brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i de profunds tons vermellosos. Va assolir gran èxit i fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens el 1640. Al Museu del Prado de Madrid es conserven nombroses obres d'art d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens en un jardí (1622) i La Pietat (c.1650-1660). Va morir a Anvers l'octubre de 1678.

Font: En català: Jacob Jordaens (1593-1678) En castellano: Jacob Jordaens (1593-1678) In english: Jacob Jordaens (1593-1678) - Altres: Jacob Jordaens (1593-1678) 



Parlem de Música...

Mario Capuana (c.1600 - Noto, maig de 1647) va ser un compositor italià. Es desconeix bona part de la seva vida. Va ser Doctor en Lleis i músic documentant-se a la ciutat de Noto a partir del 1628. Allà, i des del 1635, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de San Nicolò de Noto. També va ser proper als nobles de la família Deodato. Precisament, el 1643 va compondre una missa de difunts en honor a Pietro Deodato, mort aquell mateix any. Addicionalment va publicar altres obres religioses algunes de les quals van ser publicades, de forma pòstuma, per ordre de Bartolomeo Deodato. Mario Capuana va morir a Noto en una data anterior al 5 de maig de 1647.

OBRA:

All published in Venice:
Missa, duobus alternantibus choris ad organum modulanda pro agenda die quadragesima obitus … Petri Deodato, 8vv, bc (1645)
Sacre armonie, 3vv, bc (hpd), op.1 (1647)
Motetti … stampati doppo la morte dell'autore ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 2–5vv, bc, op.3 (1649); ed. in MRS, xviii (Florence, 1998)
Messa di defonti e compieta … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4vv, bc, op.4 (1650);
Messa ed. in Dafni, vii (Palermo, 2000)
Messa e motetti … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4–5vv, bc, op.5 (1650)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mario Capuana (c.1600-1647) - Altres: Mario Capuana (c.1600-1647)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mario Capuana va ser un compositor de vida desconeguda si bé la seva presència a la ciutat de Noto ja està documentada el 1628 i com a mínim, i des del 1635 i fins a la seva mort, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de Noto (de fet així ho va deixar anotat en totes les seves publicacions excepte la de 1645). Amic íntim de la prominent família Deodato, uns nobles destacats i respectats de Noto, va compondre una missa de vuit parts 'per interpretar-se en el 40è dia després de la mort de Pietro Deodato', que va morir el 1643. El seu fill, en agraïment pòstum, va publicar la majoria de l'obra restant de Capuana quan aquest ja havia mort. I tot i el servei que va donar als Deodato, el cert és que Capuana va compondre la majoria del seu opus en relació al seu càrrec de mestre de capella. Obres de caràcter religiós, com l'exemple d'avui en veu de la Messa di defonti e compieta de 1650. I a l'espera del que ens depari el futur, ens trobem probablement cara a cara amb els dos únics exemples de rèquiems escrits a l'illa de Sicília durant tot el període barroc. El primer interpretat el 1650, 3 anys després de la mort del seu autor, i el segon el 1653. Una raresa en sí mateix i amb un estil que navega plàcidament en la forma típica del barroc primerenc i on la influència dels Selva morale i spirituale i dels madrigals concertants de Claudio Monteverdi es fa evident. Els texts litúrgics, com pot apreciar-se en aquesta missa de difunts a quatre veus, mostren un dramatisme gairebé teatral. Capuana, a tal efecte, va proposar gran diversitat de recursos per assolir el seu objectiu com l'alternança dels solistes i els tutti, ecos, contrast de tempos i dinàmiques, salts melòdics, ornaments, modulacions, inflexions cromàtiques i constants dissonàncies. El resultat, sobtadament atractiu, ens donarà a conèixer a un mestre notablement desconegut però de precisa i refinada elegància!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeur de chambre de Namur; Leonardo García Alarcón
AMAZON: RUBINO & CAPUANA - Requiem
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RUBINO & CAPUANA - Requiem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LIVERANI, Domenico (1805-1877) - Brani per clarinetto e pianoforte

$
0
0
Rudolf Koller - Scheuende Pferde bei aufziehendem Gewitter
Obra de Rudolf Koller (1828-1905), pintor suís (1)


- Recordatori de Domenico Liverani -
En el dia de la commemoració del seu 139è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rudolf Koller (Zürich, 21 de maig de 1828 - Zürich, 5 de gener de 1905) va ser un pintor suís. Es va formar inicialment en un centre privat per més tard assistir a l'escola de la Fraumünsterkirche. A partir del 1840 va estudiar a Zurich on va rebre una matrícula artística. El 1843 es va formar amb el pintor Jacques Schweizer, amb el retratista Johann Rudolf Obrist i amb el paisatgista Hans Jacob Ulrich. Motivat per Ulrich, ben aviat es va especialitzar en pintura d'animals, concretament de cavalls. El 1845 va viatjar a Munich on va entrar a formar part del grup d'artistes anomenats "els Schweizer", sota direcció de Johann Gottfried Steffan. Els anys 1846 i 1847 va viatjar a Düsseldorf on va estudiar amb Karl Ferdinand Sohn i on va conèixer al famós pintor Arnold Böcklin i al pintor alemany Anselm Feuerbach. Precisament amb Böcklin es va instal·lar a París el 1847 ciutat on va copiar diverses obres al Louvre. El 1848 va decidir tornar a Zurich on va realitzar diverses escenes de paisatges. Novament va viatjar a Munich, on va coincidir amb els pintors Johann Gottfried Steffan i Friedrich Voltz, abans de viatjar al Tirol. El 1851 va tornar a Zurich per obrir el seu propi taller rebent nombroses peticions de pintures d'animals i de paisatges. El 1862 es va instal·lar en una casa propera a Zurich, on hi va viure la resta de la seva vida. Allà va representar el seu entorn així com els animals amb els quals va viure. Després d'un viatge a Itàlia, va començar a acceptar alumnes sent molt sol·licitat tant pel realisme del seu dibuix com per la temàtica de la seva obra. A partir del 1870 la seva activitat va disminuir i va treballar de forma més esporàdica. El 1900 es va reunir per última vegada amb el seu amic Böcklin a Florència abans de tornar a Zurich, on va morir el gener de 1905.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rudolf Koller (1828-1905) - Altres: Rudolf Koller (1828-1905)



Parlem de Música...

Domenico Liverani (Castelbolognese, 31 d'agost de 1805 - Bologna, 20 de maig de 1877) va ser un clarinetista i compositor italià. Es va formar a l'escola local mentre treballava ajudant al seu pare. Allà va escoltar la banda de música local aficionant-se a la música i a un instrument, el clarinet. Ben aviat va prendre classes gratuïtes amb el clarinetista Peter Barbieri i el 1822 va entrar al Liceo Musicale de Bolonya on va rebre classes de Pietro Avoni, Benedetto Donelli i Stanislao Mattei, amb qui va aprendre piano i composició. El seu ràpid talent amb el clarinet va motivar l'interès d'un mecenes anglès qui el va invitar a viatjar a París i Londres entre altres ciutats. El seu èxit fou immediat pel seu virtuosisme i va rebre peticions d'arreu si bé va tornar a Itàlia el 1838. Allà va fer amistat amb Rossini, Malibran, Rubini o el famós clarinetista Cavallini, entre altres. Com a compositor va ser prolífic en música per al seu instrument i amb acompanyament de piano. Els darrers anys va rebre la ciutadania honorària i la creu de Maurici en reconeixement als seus mèrits. Va morir a Bolonya el novembre de 1876.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Domenico Liverani (1805-1877) - Altres: Domenico Liverani (1805-1877)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

It is generally accepted that Italian music in the nineteenth century was largely dominated by opera and that instrumental music was left struggling not altogether unsuccessfully against the huge success of opera. The clarinet, more than any other wind instrument became a means to bring opera to every level of society. The great tradition of popular wind bands of which Italy boasted during the nineteenth century was another vehicle for the popularisation of the operatic repertoire. Many treatises of the eighteenth and ninteenth century describe the clarinet as the instrument which more than any other can imitate the human voice, having the mechanical qualities which enable it to obtain a substantial number of harmonic overtones and in consequence a flexible timbre and tone colours very similar to the human voice. Therefore the clarinet became the principal means for the dissemination of the opera fantasia, a genre that flourished mostly in the nineteenth century. In that century the Italian clarinet school numbered many virtuosi of this instrument; among the first is Ernesto Cavallini (1807-1874), principal clarinetist at La Scala, called by the English clarinettist Lazarus, the "Paganini of the clarinet". This excellent virtuoso performed all around Europe and taught for 12 years in St. Petersburg, where he secured an appointment as solo clarinettist to the Tsar's court, achieving an international reputation. Domenico Liverani (1805-1877), to whom this CD is dedicated, lived at the same time of Cavallini and was a famous clarinettist and a concert performer all around Europe. Liverani was born in Castel Bolognese and he studied in the local band, taking free lessons from Pietro Barbieri, clarinettist and wealthy citizen. His father, perceiving the son's excellent talent, enrolled him at the Liceo Musicale of Bologna where he studied clarinet, piano and composition with Pietro Avoni, Benedetto Donelli, Stanislao Mattei; he gained diplomas with honours in all these subjects.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Corrado Giuffredi (clarinet); Giuseppe Fausto Modugno (piano)
PRESTOCLASSICAL: LIVERANI, D. - Clarinet and Piano Music
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LIVERANI, D. - Clarinet and Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BELLI, Giulio (c.1560-c.1621) - Missa 'Tu es pastor ovium'

$
0
0
Albrecht Dürer - Jesus Among The Doctors (1506)
Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures. 

També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528) 



Parlem de Música...

Giulo Belli (Longiano, c.1560 - ?Imola, c.1621) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb Giovanthomaso Cimello a Nàpols. Poc després va tornar a Longiano on el 30 de setembre de 1579 va entrar al monestir dels Franciscans. A partir del novembre de 1582 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de San Cassiano d'Imola i el 20 de maig de 1590 va assumir el mateix càrrec a l'església de Santa Maria de Carpi. El 1591 es va traslladar a Bolonya on va treballar com a ‘praefectus musices’. Entre els anys 1592 i 1593 va viure a Ferrara i el 1594 o 1595 va viatjar a Venècia on va ser mestre de capella de Ca’ Grande. El 1596 va rebre un nou nomenament de mestre de capella a la Catedral de Santa Maria Assunta de Montagnana i el 1597 va ser reclamat pel duc Alfons II d'Este. Aquells anys també va ser admès a l'Accademia della Morte de Ferrara i el 1599 va treballar com a maestro a la Catedral de San Leopardo d'Osimo. Nòmada per vocació, el 1600 es va desplaçar a Ravenna, on va ser mestre de capella de la Catedral Risurrezione di Nostro Signore Gesù Cristo de la ciutat, i el 1603 a la Catedral de Santa Croce de Forli, on novament va assumir la direcció musical. El 1606 va tornar a Venècia, al mateix càrrec a Ca’ Grande, però sense temps d'acomodar-s'hi va viatjar a Pàdua on va treballar a la Basílica de San Antonio fins el 1608. El 1610 va fer les maletes i es va traslladar a Assisi, on va ser mestre de capella a la Basílica de San Francesc, i entre el 1611 i el 1613 va tornar a Imola per a treballar novament a la seva catedral. El 1615 va tornar per enèsima vegada a Venècia abans d'establir-se, i ja definitivament, a Imola, on va morir a l'entorn del 1621.

OBRA:

all published in Venice

Vocal secular:

Canzonette … libro primo, 4vv (1584, 3/1595 with 2 addl pieces)
Il primo libro de madrigali, 5, 6vv (1589)
Il terzo libro de madrigali, 6vv (1590)
Il secondo libro de madrigali, 5, 6vv (1592–3)
Il secondo libro delle canzonette, 4vv, con alcune romane, 3vv (1593)
6 madrigals, 5vv, 1592, 1598, 1598, 1604
Madrigal, 5vv, GB-Cfm

Vocal religiosa:

Missarum liber primus, 5vv (1586; in 2/1597 and subsequent edns Missa ‘Vestiva i colli’ replaced Missa ‘Estote fortes’)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus … duoque cantica beatae virginis, et in fine addito Te Deum laudamus, 5vv (1592)
Missarum sacrarumque cantionum, liber primus, 8vv (1595; 2/1607 with bc)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, duoque cantica beatae virginis, 8vv (1596, bc pubd separately 1607; 3/1615 with bc)
Missarum, liber primus, 4vv (1599, 3/1615 with bc)
Sacrarum cantionum, cum litaniis Beatae Virginis Mariae, liber primus, 4–6, 8, 12vv (1600) [incl. motet by A. Righetti]
Psalmi ad vesperas in totius anni festivitatibus, ac tria cantica Beatae Virginis Mariae, 6vv (1603; 3/1607 as Salmi vespertini, che si cantano in tutte le feste dell’anno, with bc)
Compieta, mottetti & letanie della madonna, falsi bordoni sopra li otto toni, con li Sicut erat interi, 8vv (2 choirs) (1605)
Compieta, falsi bordoni, antifone et litanie della madonna, 4vv, bc (org) (1607)
Missae sacrae, 4–6, 8vv, bc (org) (1608)
Concerti ecclesiastici, 2, 3vv (1613) [incl. 2 canzonas, a 3, see ‘Instrumental’; incl. music by R. Poggiolini]
4 masses, 5, 6, 8vv;
9 motets, 5, 6, 8vv;
12 sacred concertos, 2–4vv, bc: 1609, 1610, 1613, 1616, 1617, 1618, 1621, 1622, 1623, 1627, 1627
24 masses, 4, 5, 8vv;
3 motets, 5, 8, 12vv: D-MÜs, Stadtbibliothek, Breslau, I-Ac, Bc, Md, Pca, PL-GD (6 masses, inc., bc only)

Instrumental:

2 canzonas, a 3, in Concerti ecclesiastici (1613) [see ‘Sacred vocal’]

Literatura:

Regole di contrappunto (MS, I-Bc, autograph) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giulio Belli (c.1560-c.1621) - Altres: Giulio Belli (c.1560-c.1621)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Giulio Belli, i segons va afirmar ell mateix, va ser alumne de Giovanthomaso Cimello a Nàpols abans del 1569. Després va tornar a Longiano, la vila on va néixer si bé sense precisar l'any, per entrar al monestir franciscà de la ciutat. A partir d'aquí i fins el dia de la seva mort va ser, literalment, un cul inquiet viatjant de teulada en teulada i d'església en església assumint els més diversos càrrecs de mestre de capella: Imola, Carpi, Bolonya, Ferrara, Venècia, Montagnana, Osimo, Ravenna, Reggio, Forli, Venècia, Pàdua, Assís i Imola van ser les ciutats on va treballar sense obviar la seva breu estada al servei del duc Alfons II d'Este. Aquesta esgotadora travessia musical italiana, de la qual desconeixem els motius de les constants anades i vingudes, va ser certament profitosa ja que en qualsevol cas, i potser avesat a la incertesa, va saber construir-se a sí mateix amb independència d'aquesta vida nòmada tot deixant mostres d'un esplèndid art per allà on va passar. L'exemple dominical d'avui, en nom d'aquesta Missa 'Tu es pastor ovium' per a quatre veus i continuo, així ens demostrarà que Belli va ser un compositor d'exquisides formes. I en general la seva música va mostrar, d'entrada, la influència de Palestrina i de l'estil policoral italià del nord, si bé les seves obres més tardanes, particularment els concerts sacres, van explorar la pràctica contemporània incloent parts de continu. Pel que fa a les misses, la majoria van ser per a cinc veus, però canviant sovint i ràpidament les agrupacions vocals en els cors d'antífones donant la impressió de sis a vuit parts. I com la d'avui, moltes d'aquestes misses van ser paròdies de motets com la que va escriure, també, sobre "Vestiva i colli" de Palestrina. En definitiva, nou i gratificant descobriment del barroc més pretèrit en nom d'un incansable aventurer musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Scriptoria; Concentus Musicus PatavinusRoberto Loreggian (organ)
PRESTOCLASSICAL: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium
SPOTIFY: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Preis-Symphonie (1887)

$
0
0
Rippl-Rónai-József - Patakiné portréja (1892)
Obra de József Rippl-Rónai (1861-1927), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Georg Alfred Schumann -
En el dia de la commemoració del seu 64è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

József Rippl-Rónai (Kaposvár, 23 de maig de 1861 - Kaposvár, 25 de novembre de 1927) va ser un pintor hongarès i un dels més importants pintors moderns d'Hongria. Després dels seus estudis de secundària va viatjar a Budapest, on es va graduar en farmàcia. El 1884 va viatjar a Munic on va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts. Dos anys més tard va obtenir una beca que li va permetre traslladar-se a París. Allà va estudiar amb Munkácsy, un important pintor realista hongarès. El 1888 va conèixer als membres del grup Les Nabis i sota la seva influència va pintar la seva primera obra important, La taverna a Pont-Aven, un treball de profund sentiment i notable per la seva atmosfera tenebrosa. No obstant, el seu primer gran èxit va arribar amb el quadre La meva àvia (1894). Més tard va tornar a Hongria, on al principi va tenir una recepció freda per part dels crítics, però amb el temps va aconseguir un enorme èxit gràcies a la seva exposició titulada "Rippl-Rónai Impresiones 1890-1900". La seva opinió era que l'artista 'no era només l'obra que produïa, sinó també la seva forma de viure'. Els darrers anys es va interessar pel disseny fet que va motivar encàrrecs com la decoració del Palau d'Andrássy (Budapest). Entre els anys 1911 i 1913 les seves exposicions a Frankfurt del Main, Munic i Viena van tenir un gran èxit. La seva última gran obra va ser un retrat del seu amic Zorka del 1919. Poc després es va retirar definitivament a Kaposvár on va morir el novembre de 1927.

Font: En català: No disponible En castellano: József Rippl-Rónai (1861-1927) In english: József Rippl-Rónai (1861-1927) - Altres: József Rippl-Rónai (1861-1927)



Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb Reinecke, Jadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) En castellano: No disponible In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No se trata de un músico fuera de circuito ni de un maldito ignorado en su tiempo. Georg Schumann vivió lo suficiente como para recorrer su curso de honores desde una infancia predispuesta a la música. En efecto, su padre y varios de sus once hermanos se dedicaron al arte sonoro y él pudo, tempranamente, llegar a dominar varios instrumentos y la técnica compositiva bajo la docencia de Reinecke. Una prolongada carrera que no quebraron los tremendos accidentes políticos y militares de su tiempo, lo llevó hasta la cátedra de Berlín y la dirección de la gloriosa Filarmónica con la que grabó los primeros discos de su historia. Su vejez fue premiada con insignias y conciertos conmemorativos, que reunieron a sus alumnos de tantos años y a reverentes conductores como el mismo Celibidache. Este denso currículo ha dejado en la penumbra su obra de compositor, acaso menos extensa de lo que podría haber sido, dada su proficua tarea docente y ejecutora. Tal vez haya colaborado con este destino penumbroso su sólida prudencia estética, que, con espíritu clásico y hálito romántico, nos lleva de Reger a Brahms y de éste a Beethoven, como la soleadas cumbres del sinfonismo alemán. Dos obras de distinto sesgo lo prueban. La muy juvenil Serenata (1886) se acerca a la propuesta brahmsiana de un género menor que aspira a ser sinfonía, y la Sinfonía del premio (1888) ya es obra madura y ambiciosa, de un formato que exige una gran firmeza estructural. Una respuesta a las solicitaciones de la época, formulada por un maestro que interrogó a la herencia del siglo XIX, tratando de cerca desde Liszt hasta Mahler.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

DAUPRAT, Louis François (1781-1868) - Tableau Musical

$
0
0
Peter Baumgartner - Die Zigarre
Obra de Peter Baumgartner (1834-1911), pintor alemany (1)


- Recordatori de Louis François Dauprat -
En el dia de la celebració del seu 235è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Peter Baumgartner (München, 24 de maig de 1834 - 1911) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment a l'escola politècnica de Munic sota supervisió Joseph Anton Rhomberg. Poc després va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic on va estudiar amb Hermann Anschütz. El 1857 va entrar a l'estudi de Karl Theodore von Piloty, un dels pintors més importants a Munic. Sota la influència de Von Piloty, va començar la seva carrera de pintor centrant-se en la pintura de gènere i sovint amb temàtica humorística. Des de Munic va viatjar arreu d'Alemanya on va consolidar la seva obra en què sovint hi van aparèixer referències literàries, llegendes o aspectes del folklore alemany. Va ser autor, també, de paròdies religioses les quals van ser precursores de les d'autors com Franz Defregger, Eduard von Gruetzner i Mathias Schmid. Peter Baumgartner va morir en una ciutat desconeguda el 1911.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Peter Baumgartner (1834-1911)



Parlem de Música...

Louis François Dauprat (Paris, 24 de maig de 1781 - Paris, 17 de juliol de 1868) va ser un trompista, professor i compositor francès. De petit va cantar al cor de la Notre Dame de París fins el 1791. El 1794 va començar a estudiar trompa a l'Institut National de Musique per més tard accedir al Conservatori de París. El 1797 va ser condecorat amb un primer premi la recompensa del qual fou una trompa elaborada per la família Raoux. A partir del 1799 va començar a viatjar amb diferents bandes militars a Egipte i Itàlia tornant a París poc després. A la capital francesa va treballar, entre els anys 1801 i 1806, al Théâtre Montansier. En aquells anys va tornar al conservatori on va estudiar harmonia amb Catel i composició amb Gossec. Més tard va estudiar amb Reicha qui al seu torn va compondre alguns dels seus famosos quintets de vent en honor a Dauprat. Tot i un temps a Bordeus, va tornar a París on va succeir al trompista Johann Joseph Keen a l'Òpera de la ciutat. El 1817 va esdevenir el trompista solista fruit de la retirada de Duvernoy en un càrrec que va mantenir fins el 1831. El 1818 va esdevenir professor al conservatori on va gaudir de notable reputació i on va treballar-hi fins el 1842. Va ser així mateix un dels fundadors, el 1828, de la Société des Concerts du Conservatoire on va ser intèrpret de trompa fins el 1838. El 1842 es va jubilar i es va retirar a Egipte on va viure la resta de la seva vida abans de tornar a París, ciutat on va morir el juliol de 1868.

OBRA:

all published in Paris, before 1828 unless otherwise stated

Vocal religiosa:

O salutaris, T, hn and hp obb., str, n.d.;

Instrumental:

Orch.:
Hn concs.:
no.1, op.1;
no.2, F, op.9;
no.3, 2 hn, E, op.18;
no.4, F, op.19

Other:
Ouverture, airs de danse et de pantomime placés dans le ballet de Cythère assiégée, Bordeaux, 1808, mentioned in FétisB;
Nous allons le voir, opéra de circonstance composé à Bordeaux pour le passage de l'empereur Napoléon à Bordeaux, n.d., mentioned in FétisB;
Symphonies à grand orchestre, n.d.

Chbr.:
Acc. hn:
Sonate, hn, pf, op.2;
Sonate, hn, hp, op.3;
Tableau musical, ou scène en duo, hn, pf, vn ad-lib, op.5;
3 quintetti, hn, str qrt, op.6;
Duo, hn, pf, op.7;
3 solos, hn, pf/orch, op.11;
2 solos et un duo, 1–2 hn, pf/orch, op.12;
Trios, 3 hn, pf/orch, op.15;
3 solos, hn, pf, op.16;
3 solos, hn, pf, op.17;
3 solos, hn, pf, op.20;
Air écossais varié from Boieldieu's La dame blanche, hn, hp, op.22;
Premier thème varié suivi d'un rondo-bolero, hn, pf/orch, op.23 (Paris and Leipzig, before 1834);
Deuxième thème varié, terminé en rondeau, hn, pf, op.24;
3 mélodies, lettres A, B, C, 1–3 hn, pf/orch, op.25 (1843);
Concertino per corno misto, 1825, F-Pn;
Solo, hn, wind orch, n.d., Pn

Unacc. hn:
3 grands trios, 3 hn, op.4;
[6] Quatuors, 4 hn, op.8;
Sextuor, 6 hn, op.10;
6 grands duos, 2 hn, op.13;
20 duos, 2 hn, op.14;
Grand trio, 3 hn, op.26;
Canon fermé à l'octave, 2 hn, 1857, F-Pn;
Canon retrograde, 2 hn, n.d., Pn

Other:
Branle sur un air breton du XVIe siècle, arr. pf, (Mainz, 1888);
La fontanelle, air breton du XVIe siècle, arr. pf (Mainz, 1888);

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis François Dauprat (1781-1868) - Altres: Louis François Dauprat (1781-1868)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Louis-François Duprat (1781-1868) vivió lo suficiente como para sentir las convulsiones europeas que van desde la Revolución Francesa hasta el Segundo Imperio. Pasó por los ejércitos napoleónicos, por la Guardia Imperial, por diversos teatros y llegó a la maestría que heredó de sus maestros Reicha y Gossec. Al tiempo, en tanto su instrumento era la trompa, le tocó experimentar los cambios que afectaron a la misma: la extensión de sus registros y la transformación de la trompa ññamada natural en la de pistones, más pesada pero más segura de afinación, para la cual acabó componiendo un curso didáctico, a pesar de que terminó de convencerlo. Como concertante, la trompa no tiene excesiva literatura clásica, aunque basten Vivaldi y Mozart para salvar la situación. Menos generoso es su repertorio de cámara, ya que sus anchas posibilidades exigen un compositor que conozca minuciosamente su anatomía sonora. Y si alguno hubo preparado y dotado para ello, fue Duprat. En efecto, la trompa tiene todas las tesituras de la voz humana, es vibrante e imperiosa pero puede ser lírica, tierna y seductora. Admite saltos peligrosos, trinos, coloraturas y notas grotescas. Duprat es capaz de hacerle recorrer la estructura de una sonata o las breves escenas de una suerte de inclasificable suites de cuadros que orillan el impresionismo, llamada con justicia Cuadro musical. Se libera en el campo de la fantasía y decide un ramillete de romanzas. Es claro que exige un instrumentista cabal y quien lo busque lo hallará en Javier Bonet.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Miriam Gómez-Morán (fortepiano); Javier Bonet (trompa natural)
LAQUINTADEMAHLER: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON HESSEN-KASSEL, Moritz (1572-1632) - Sacred and Secular Music

$
0
0
Carlo Dolci - The Angel of the Annunciation (c.1653)
Obra de Carlo Dolci (1616-1686), pintor italià (1)


- Recordatori de Moritz von Hessen-Kassel -
En el dia de la celebració del seu 444è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carlo Dolci (Firenze, 25 de maig de 1616 - Firenze, 17 de gener de 1686) va ser un pintor italià. Va ser un artista precoç que als 15 anys ja havia realitzat la seva primera obra, el retrat de Stefano della Bella, conservat al Palazzo Pitti de Florència, i considerat una obra de referència fonamental. El 1625 va entrar al taller de Jacopo Vignali i el 1632 el seu nom apareix en el cens de Florència com a pintor independent. El seu estil va combinar l'expressivitat heretada de Vignali amb el disseny elegant i els colors vius característics de l'escola florentina. Una de les principals característiques de la seva pintura va ser l'acabat fi que va impregnar les seves obres, especialment les religioses. Segons Filippo Baldinucci, els seus primers patrons van ser Piero de 'Medici', el músic Antonio Landini, i el cardenal Leopoldo de Medici, gaudint des dels seus inicis d'un èxit que va mantenir al llarg de tota la seva carrera. Durant els seus anys de joventut es va dedicar a copiar obres dels grans mestres del segle XV i XVI, entre els quals van destacar Fra AngelicoGhirlandaioMiquel Àngel i Correggio. També va conèixer i estudiar, a través de la col·lecció Medici, els pintors holandesos contemporanis, especialment a Willem van der Aelst. Si bé va treballar el retrat i el bodegó, es va especialitzar en temes piadosos als quals va inculcar un caràcter didàctic. Entre els seus olis més importants cal citar a Sant Andreu pregant abans del martiri (Birmingham, City of Birmingham Museum and Art Gallery), La visió de Sant Lluís de Tolosa (Florència, Palazzo Pitti), L'àngel de la guarda (Prato, Museu Prato Duomo) i El sopar a la casa del fariseu (Wiltshire, Corsham Court). Va tenir nombrosos seguidors i imitadors, entre els quals va destacar la seva pròpia filla, Agnese Dolci, qui es va dedicar a fer rèpliques i còpies de les obres del seu pare. La seva pintura va ser, des del segle XVII, especialment apreciada a Anglaterra. Va morir a Florència el gener de 1686.

Font: En català: Carlo Dolci (1616-1686) En castellano: Carlo Dolci (1616-1686) In english: Carlo Dolci (1616-1686) - Altres: Carlo Dolci (1616-1686) 



Parlem de Música...

Moritz von Hessen-Kassel (Kassel, 25 de maig de 1572 - Eschwege, 15 de març de 1632) va ser un noble i compositor alemany. Fill del landgravi Guillem IV i de Sabina de Württemberg, es va formar en una escola luterana on també el van introduir a la música. Tot i aquesta educació luterana, el 1605 es va convertir al calvinisme motivant aquest fet disputes i controvèrsies en el sí del seu territori, entre elles, la Guerra del Trenta Anys. Com a intel·lectual que va ser, va destacar pel seu coneixement d'idiomes, per l'experimentació en alquímia i per la seva participació en diverses publicacions, tant literàries com poètiques. Va ser el fundador del Teatre Othoneum de Kassel i va ser un dels mecenes del famós compositor Heinrich Schütz. Com a compositor es va formar amb Georg Otto (1550-1618), el mestre de capella de la cort de Hessen-Kassel. Com el seu mestre, el seu repertori va ser principalment religiós si bé va compondre algunes obres seculars, totes elles en un estil proper al de l'escola flamenca i al d'autors com Michael Praetorius, Heinrich Schütz, Melchior Franck i Hans Leo Hassler. Va morir a Eschwege el març de 1632.

Font: En català: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) En castellano: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) In english: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) - Altres: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The name of Moritz, Landgrave of Hesse, is inextricably linked with two composers: Heinrich Schütz and John Dowland. In every account of these composers' lives and careers his name crops up. He played a crucial role in Schütz's development as a composer, whereas Dowland played at his court in Kassel for a little less than half a year in 1594/95. It is little known that Moritz was also active as a composer, although now and then small instrumental pieces are included in recordings of music from his time. This disc is the first entirely devoted to his compositional output, and probably also the first which includes vocal pieces from his pen. Moritz was a man of the renaissance, and had all the characteristics of an uomo universale. He was interested in science and art, knew Greek and Latin and spoke several modern languages fluently. His broad orientation was the result of an excellent education under the guidance of his father, Wilhelm IV, nicknamed 'The Wise'. Moritz was also given a nickname, 'Der Gelehrte' - the Learned. In 1587 he took his degree at the University of Marburg which had been founded by his grandfather. When he succeeded his father as landgrave he established his own educational institution which soon gained more than regional importance. This was helpful in extending his network as some of the students from elsewhere were employed for some time at his court before they left. Kassel was a specially important place for Calvinists. Moritz's grandfather had turned the landgraviate into a heartland of Protestantism. Wilhelm IV had close contacts with French Huguenots and corresponded with the leading Calvinist theologian Theodore de Bèze. Under Moritz the Calvinist orientation became even stronger and some of its followers sought refuge in Kassel.

Music was especially important to Moritz. He received his musical education from Georg Otto who was Hofkapellmeister since 1586. Under Moritz the chapel was continuously extended, also with foreign musicians. John Dowland was only one of many artists from outside the region who worked for some time at his court. In 1598 Moritz passed through Weissenfels where he heard Heinrich Schütz sing while visiting the inn of his father Christoph. Moritz was so impressed that he wanted Heinrich to enter his service as a choirboy. This happened in 1599. Schütz attended the school in Kassel which Moritz had founded and became a pupil of Georg Otto. Moritz came increasingly under the influence of Italian music and this inspired him to send Schütz to Venice, to become a pupil of Giovanni Gabrieli. This had a lasting influence on Schütz's development as a composer. After his return Schütz served Moritz for a couple of years, but after two years moved to the court in Dresden. Moritz let him go, unwillingly, but without any hard feelings. At that time his chapel had been extended to 28 members, both singers and instrumentalists. The English author and musician Henry Peacham visited Kassel on his travels. In his The Compleat Gentleman (enlarged edition, 1627) he wrote about Moritz: "But above others who carries away the palm for excellency, not only in music, but in whatsoever is to be wished in a brave Prince, is the yet living Maurice Landgrave of Hessen, of whose own compositions I have seen eight or ten several sets of motets, and solemn music, set purposely for his own chapel; where for the great honour of some festival and many times for his recreation only he is his own organist". At his court the latest music was performed, but as a composer Moritz was rather conservative. He never made use of the basso continuo, with the exception of his setting of Psalm 150, which closes the present disc. 

His admiration for the Venetian style explains that several of his compositions make use of the technique of cori spezzati. The present disc includes various pieces for eight and twelve voices. Even in the six-part Caecus is est he splits the ensemble into a high section and a low section. Considering the presence of many instruments at his court it is plausible to perform the vocal works with instruments which either support the voices or - in the polychoral pieces - replace some of them. A specific part of his oeuvre are the strophic songs. In 1562 Ambrosius Lobwasser, although a Lutheran, had translated the Huguenot Psalter into German, with related melodies. He did so out of literary interest, but as soon as the collection was printed it found wide dissemination across Germany and Switzerland. Moritz composed melodies of his own to these versified psalms. An example is Zu Gott dem Herren. Hymns in the Lutheran tradition are In dich hab ich gehoffet, Herr and Komm, heiliger Geist, Herre Gott, whose text is partly from Luther's pen. The second half of this disc is devoted to secular music. It includes various madrigals on texts by Petrarca. These are clearly inspired by the oeuvre of Italian composers of the late 16th century, but in regard to text illustration - often referred to as madrigalisms - Moritz is rather modest. Among the instrumental works are pieces for lute solo and for an ensemble of instruments, mostly dances. Historically speaking this disc is very important as it reveals a part of Moritz's activities which is barely known. Its significance is not confined to that, because it also gives us some insight into the artistic climate of his time. Moritz was not the only aristocrat who excelled in various disciplines and who created the atmosphere in which musicians and other artists could blossom. From a musical point of view one should not compare his music to the oeuvre of the best composers of his time. Even so, its quality is quite respectable, and there is every reason to welcome this selection. Weser-Renaissance is the ideal advocate: Manfred Cordes always manages to attract the right people for his projects, and that leads to fully idiomatic and compelling interpretations.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

DE BOISMORTIER, Joseph Bodin (1689-1755) - Divertissements de campagne

$
0
0
Philippe Mercier - The Sense of Sight (c.1745)
Obra de Philippe Mercier (c.1689-1760), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Philippe Mercier (Berlin, c.1689 - London, 18 de juliol de 1760) va ser un pintor i gravador francès. Va estudiar pintura a l'Acadèmia d'Arts de Berlín abans de rebre classes al taller d'Antoine Pesne. Va viatjar a Itàlia i França abans d'establir-se el 1716, i definitivament, a Londres sota la recomanació de la Cort d'Hannover. Allà es va casar i va viure a Leicester Fields. La seva habilitat amb al retrat va afavorir el seu nomenament com a pintor principal i bibliotecari dels Prínceps de Gal·les. Va gaudir del favor reial i va ser autor de nombroses pintures de la pròpia reialesa però també de la noblesa i aristocràcia local. Va pintar escenes de gènere i paisatges. Els darrers anys alguns escàndols van afectar la seva persona i va haver de renunciar com a pintor reial. Va abandonar Londres el 1740 i es va establir a York, on va seguir pintant retrats abans de tornar a Londres el 1751. Des d'allà va viatjar a Irlanda i Portugal sol·licitat per diversos comerciants anglesos. No hi va romandre gaire temps i va tornar a Londres, ciutat on va morir el juliol de 1760.

Font: En català: No disponible En castellano: Philippe Mercier (1689-1760) In english: Philippe Mercier (1689-1760) - Altres: Philippe Mercier (1689-1760)



Parlem de Música...

Joseph Bodin de Boismortier (Thionville, 23 de desembre de 1689 - Roissy-en-Brie, 28 d'octubre de 1755) va ser un compositor i flautista francès. Fill d'un antic militar reconvertit en pastisser, el 1700 es va traslladar amb la seva família a Metz on va iniciar el seu aprenentatge musical amb Joseph Valette de Montigny amb qui va estudiar cant i flauta, un instrument que poc després assoliria gran popularitat. El 1713 va viatjar a Perpinyà, ciutat en què va establir la seva residència durant un temps i en la qual va contraure matrimoni amb una familiar del seu antic professor. Finalment, com tants altres compositors, el 1723 es va dirigir a París on va obtenir, al poc temps d'instal·lar-se, un privilegi reial d'impressió, gràcies al qual va començar a publicar les seves primeres obres el 1724. Aquesta circumstància va resultar decisiva per a comprendre la seva figura ja que durant la resta de la seva vida va continuar publicant la seva pròpia música, fet que li va proporcionar, gràcies a la considerable popularitat de moltes de les seves partitures, abundants recursos econòmics i una independència inusual en els compositors de l'època, independència que es va manifestar molt clarament en el fet que molt poques de les seves partitures van portar dedicatòria. Com a compositor, Boismortier va ocupar una posició destacada en la música francesa del segle XVIII, principalment per haver estat el primer compositor francès a utilitzar la forma del concert italià en els seus Sis Concerts per a 5 flautes, op. 15 de 1727. Així mateix, va ser pioner a l'hora d'escriure concerts per a instruments solistes amb el seu Concert per a violoncel publicat el 1729. Autor prolífic, la seva producció va superar el centenar de partitures entre les quals van destacar sonates, concerts i suites però també òperes, motets i ballets, entre altres. Les obres dedicades a la flauta travessera van ser, amb diferència, les més significatives dins del seu catàleg, no només per quantitat sinó també per qualitat, contribuint decisivament a la seva popularització així com al desenvolupament tècnic de la flauta. Va morir a Roissy-en-Brie l'octubre de 1755.

OBRA:

Published in Paris unless otherwise stated:

Vocal secular:

Stage:
Les voyages de l’Amour, op.60 (ballet, 4, C.-A. Le Clerc de La Bruère), Paris, Opéra, 26 April 1736 (1736)
Don Quichotte chez la Duchesse, op.97 (ballet-comique, 3, C.-S. Favart), Paris, Opéra, 12 Feb 1743, F-Po; (1743); ed. R. Blanchard (1971)
Daphnis et Chloé, op.102 (pastorale, 4, P. Laujon), Paris, Opéra, 28 Sept 1747 (1747)

Unperf.:
Daphné (tragédie lyrique, Pigné), unpubd

Other:
lost
Cantates françoises [Les 4 saisons: Le printemps; L’été; L’automne; L’hyver], 1v, insts, bc, op.5 (1724), also pubd singly; ed. in ECFC, xvi (1991)
[1er] (–14e) Recueils d’airs à boire et sérieux, 1–3vv, opp.16 (1727), 36 (1732), †43 (c1733), 48 (1734), 54 (1735), 58 (1736), 62 (1737), 70 (1738), †76 (c1739), †82 (c1740), †89 (c1741), 93 (1742), †95 (after 1742), †98 (after 1742)
Hilas (cantatille), 1v, musette/vielle, b (1738)
Le buveur dompté (cantatille), basse taille, insts, bc (1740)

Vocal religiosa:

Motets, 1v, insts, b, op.23 (1728)
Exaudiat te Dominus (Ps xix), Motet à grand choeur 1730, F-Pn
Second livre de cantates [Vertumne; Actéon; Ixion; Les Titans], 1v, insts, bc, op.67 (1737), also pubd singly; ed. in ECFC, xvi (1991)
†Cantatilles, op.84 (c1740)
†Fugit nox (motet), 1741
†Cantate Domino (motet), 1743

Instrumental:
lost

Op.
1[6] Sonates, 2 fl (1724)
2[6] Sonates, 2 fl (1724)
3[6] Sonates, fl, b (1724)
4[12] Petites sonates en trio, 2 fl, b (1724)
6[6] Sonates, 2 fl (1725)
7[6] Sonates en trio, 3 fl (1725/R)
8[6] Sonates, 2 fl (1725)
9[6] Sonates, fl, b (1725)
10[6] Sonates, 2 viols (1725)
11VI suites de pièces, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1726)
12[6] Sonates en trio, fls/vns/obs, b (1726)
13[12] Petites sonates, 2 fl (1726)
14VI sonates, 2 bn/vc/viols (1726)
15VI concertos, 5 fl (1727)
17VI suites, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1727)
18[6] Sonates en trio, 2 vn, b (1727)
19[6] Sonates, fl, b (1727)
20[6] Sonates, vn, b (1727)
21Six concerto, fls/vns/obs, b (1728)
22Diverses pièces … avec des préludes sur tous le tons, fl (1728)
24Six concerto, fls/vns/obs, b (1729)
25Six sonates, 2 fl (1729)
26Cinq sonates … suivies d’un concerto, vc/viol/bn, bc (1729)
27Six suites … suivies de 2 sonates, 2 vielles/musettes/rec/fl/ob (1730)
28Six sonates en trio … suivies de 2 concerto, 2 ob/fl/vn, b (1730)
29Six sonates à 2 dessus, obs/fls/vns (1730)
30Six concerto, fls/vns/obs, b (1730)
31Diverses pièces, viol, bc (1730)
†32Six sonates suivie d’une chaconne, ob/fl/vn, b (1730), see Hyatt King
33Six gentillesses en 3 parties, musette, vielle, b (1731)
34Six sonates à 4 parties différentes et également travaillées, 3 fl/vn/other insts, b (1731)
35Six suites de pièces, fl, b (1731)
XXIV menuets pour l’année 1731, fls/vns/obs/other insts, b (1731)
37V sonates en trio, 1 tr inst, 2 b insts, suivies d’un concerto à 5, fl, vn, ob, bn, b (1732)
38VI concerto, 2 fl/other insts (1732)
39II sérénades ou simphonies françoises en 3 parties, fls, vns, obs (1732)
40Six sonates … suivies d’un nombre de pièces, 2 bn/vc/viols (1732)
41VI sonates en trio (fl, vn)/2 vn/2 fl, b (1732)
42Six pastorales, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1732)
44Six sonates, fl, b (1733)
452e livre de gentillesses en 3 parties, musettes/vielles/obs/vns/recs/fls, b (1733)
46Six nuits saltimbanques en 3 parties, vns/obs/fls, b (1733)
47Six sonates, 2 fl (1733)
Les fleurettes (Airs), vn, 5 vols. (c1733)
49II divertissemens de campagne, musette/vielle/rec/fl/vn/ob, b (1734)
50VI sonates, 2 vc/bn/viols (1734), no.6 with b
51VI sonates, fl, vn (1734)
52IV balets de village en trio, musettes/vielles/recs/vns/obs/fls (1734)
Quinque sur l’octave, ou Espèce de dictionnaire harmonique, 4 vn, b (1734)
†53Six concerto en 7 parties (c1734)
†55Six sonates de chambre en quatuor, fl, vn, vc/viol, b (c1734), see Hyatt King
†56Huit sonates, 2 rec/fl (c1734), see Hyatt King
57Six concerto, ou Gentillesses en 3 parties, fls/vns/tr viols/other insts, b (1735)
59Quatre suites de pièces de clavecin (1736/R)
61Six sonates, tr viol, b (c1736/R)
†63Six sonates, tr viols (c1736)
†64Six concerto, 3 fl (1737)
†65Fragmens mélodiques, ou Simphonies en trio, vns/tr viols/other insts, b (1737)
66[9] Petites sonates suivies d’une chaconne, 2 bn/vc/viols (1737)
68Noels en concerto à 4 parties, musettes/vielles/vns/fls/obs (1737)
69Fragmens mélodiques, ou Simphonies en 3 parties, musettes/vielles/fls/vns, b (1737)
†71Duo de violons (c1737)
72Six sonates, vielle/musette, b (1738)
†73Fragmens mélodiques, ou Simphonies en 3 parties mêlées de trio, fls/vns, b, Livre III (c1739)
†74Six concerto en 4 livres d’un nouveau genre, obs/fls/bns/hns/vns/vas/org, other insts (c1739)
†75Trio, viol, fl, b (c1739)
77Six sonates, vielle/musette/fl/vn, b (c1739)
78[4] Sonates, 2 fl/other insts, b (1740)
†79Quatre gentillesses, musettes/vielles/other insts, b (c1740)
†80Six sonates, 2 fl (c1740)
†81Six sonates, vn, b (c1740)
†83Recueil de duo, 2 hn/other insts (c1740)
†85Suites et sonates, fl (c1740)
†86Trio (c1740)
†87Balets en duo, 2 fl (c1740)
†88Six concertino, vc/viol/bn, b (c1740)
†90Principes de flutes, see Bowers
†90Suites d’airs & sonates en duo … suivis d’un prélude sur chaque mode, 2 fl (c1740), see Hyatt King
91Sonates, hpd, fl (c1741–2)
†92Principes de pardessus (c1741 or later)
†94Pantomines en trio (c1741 or later)
†96Six sonates en trio (vielle/musette, vn)/other insts, b (c1741 or later)
†99Noels avec leurs variations, vn, b (c1741 or later)
100Nouvelles gentillesses, musette/vielle, vn/ob, b (c1741 or later)
†101Duo, musette, vn (c1741 or later)
†—Diverses pièces, 2 hn/tpt/fl/ob (n.d.)
Les loisirs du bercails, ou Simphonies, musette/vielle, vn (n.d.)
†—Menuets, 2 fl (n.d.)
†—Noëls en concerto (n.d.)
†—Quatre petites suittes, 2 fl (n.d.)
†—Recueil de menuets avec la basse (n.d.)
†—Suite, 2 musettes (n.d.)

Font: En català: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) En castellano: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) In english: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) - Altres: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Es de sobras conocido, al menos entre los aficionados a la música, el lugar de privilegio que en nuestro vecino septentrional ocupa la producción destinada a la flauta travesera. El número de flautistas franceses es considerable, encontrándonos en el siglo XVIII con algunos tan destacados como Naudot, Buffardin, Blavet, Quentin, y por encima de todos, al menos en la faceta de compositor, a  J. Bodin de Boismortier.  Boismortier fue uno de los primeros compositores en vivir libremente de su trabajo sin depender de un cargo en una corte o una iglesia, y lo hizo además con notable éxito, a lo que no fue ajeno el hecho de que supo adaptarse perfectamente a los gustos y sensibilidad de la época que le tocó vivir, en la que un número creciente de “amateurs” demandaba, cada vez más, obras que pudieran ser ejecutadas por un pequeño número de intérpretes ante auditorios reducidos. Además era frecuente que se asegurara de que sus obras pudiesen ser interpretadas adecuadamente por diferentes instrumentos con lo que conseguía ampliar el espectro de posibles compradores. Con la excepción de sus obras más tardías, su música es sencilla y sin grandes exigencias virtuosísticas aunque siempre caracterizada por una indiscutible elegancia.

Javier 'Frantisek' (lector inseparable a qui agraeixo la seva amable i valuosa col·laboració!)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Stéphane Van Dyck (tenor); Les Menus-Plaisirs du Roy
AMAZON: DE BOISMORTIER, J.B. - Divertissements de campagne
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DE BOISMORTIER, J.B. - Divertissements de campagne



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Cantatas

$
0
0
C.H. Fritzsche - Parade of the Ladies' Races, Dresden (1710)
Obra de C.H. Fritzsche (fl.1700), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

C.H. Fritzsche (actiu c.1700) va ser un gravador i pintor alemany de qui es desconeixen detalls de la seva vida, carrera i obra i de qui només es preserva una vista de Dresden de 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany. Fill d'un pastor, el maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida. El seu repertori, molt extens, va destacar per més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com un mínim d'una desena d'obres per a la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, diversos preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790). Va morir a Dresden el juny de 1785.

OBRA:

Vocal secular:

Duets:
Wir weinen dir und deiner, D-AG;
Lass uns deine Stimme hören, S and A chorus, org, MS lost, ed. R. Fricke (Hameln, 1935)

Songs:
6 Arien (Ger.), pf acc. (Dresden, 1786);
7, in Gesänge für Maurer, pf acc. (Dresden, 1782);
4 ed. J.M. Böheim: Auswahl von Maurer Gesängen (Berlin, 1798–9);
others, pubd in collections

Vocal religiosa:

Passion music:
MSS mainly in D-Bsb, SWl
Der Messias, by 1776, lib (Schwerin, 1780)
Ein Lämmlein geht (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Leipzig, 1775), partly arr. as Ach Herr, unsre Missetaten
Jesus, der gute Hirte
Komm, Seele, Jesu Leiden
Siehe, das ist Gottes Lamm, 7 movts arr. from Ein Lämmlein geht
So gehst du nun (St Mark Passion), by 1768, ? identical with cant. of same title
Wir gingen alle in die Irre (Nun, ihr, meiner Augen Lider), by 1766

Cantatas:
MSS mainly in D-AG, Bsb, Dl, F, GOa, SWl
Ach, dass doch, by 1784;
Ach, ich bin, by 1777;
Alle, die, by 1783;
Alles Fleisch ist Heu, by 1776;
Alles Fleisch wird;
Alle Züchtigung;
Allmächtiger Schöpfer;
Also hat Gott;
Anbetung sey dir Gott gebracht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Diess ist der Tag. den Gott gemacht);
Auf, auf;
Aufs Dankfest;
Aufs Friedensfest;
Aus tiefer Not;
Betrübter Lauf, by 1783;
Bleib bei uns;
Christus hat;
Danket dem Herrn;
Das frohe Chor, by 1774;
Das Licht, by 1783;
Der Engel;
Der Gerechte;
Der Gottlosen Opfer, by 1784;
Der Herr der Ewigkeit, by 1783;
Der Herr ist Gott;
Der Herr ist mächtig;
Der Herr ist mein Hirte, by 1783;
Der Herr verstösset nicht ewiglich;
Der Herr zeucht, by 1775
Der Himmel ist, by 1775;
Der Höllen;
Der Staub, by 1775;
Der Tod ist verschlungen;
Der Tod seiner Heiligen;
Dich Gott, 13 July 1784;
Dich Sieger, by 1784;
Die den Jehova (Lobet den Herrn);
Die Himmel, by 1784;
Die Hirten;
Die Hölle flieht;
Die mit Tränen säen;
Die Nacht;
Die richtig, by 1774;
Diess ist der Tag, den Gott gemacht (Fühl alle Dankbarkeit für ihn; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Die Werke kommen;
Die Zeit;
Dir dank ich;
Du Gott;
Du Herr von meinen Tagen;
Du rufst, o Gott, by 1775;
Du siehst, by 1774;
Du sollst, by 1775;
Ein heiliger Schauer;
Ein hoher Tag kömmt;
Ein Mensch ist;
Erbarmer;
Ergreifet die Psalter, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991);
Erhöhet den Herrn, by 1774;
Erhöhet die Tore;
Erhöht und rühmet, 16 June 1777;
Erklinget ihr Harfen 2 Er übet Gewalt, 1 by 1776;
Erwachet ihr Christen, by 1783;
Erzürne dich nicht, by 1784;
Es ist umsonst, by 1784;
Freuet euch;
Frohlocke mein Psalter;
Frohlocket dem Höchsten;
Frohlocket ihr Völker, frag.;
Frohlocket und preiset (Easter orat), 4vv, orch, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xi (Hameln, 1932);
Frohlocke Zion;
Fühl alle Dankbarkeit für ihn (Diess ist der Tag, den Gott gemacht; Anbetung sey dir Gott gebracht);
Fürchtet den Herrn, by 1784;
Fürchtet Gott;
Ganz gelassen, by 1783;
Ganz unbeweglich ruft;
Gebet jedermann;
Gedenke meiner;
Gelobet seist du;
Getrost, getrost, frag.;
Gib mir, by 1775;
Gott der Herr, 1734, ed. D. Schoener: Musica sacra (Leipzig, 1991)
Gottes Kinder;
Gott fähret auf, by 1761;
Gott ist’s, der das Vermögen, frag.;
Gott ist’s, in dessen;
Gott, mein Retter;
Gross ist bei dir;
Gut ist dem Herrn;
Hab ich, by 1775;
Halt ein (Also hat Gott);
Heilig ist, by 1761, ed. in R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., xiii (Hameln, 1932);
Heilig sind Herr; Heller als; Herr Gott, Zebaoth, by 1781;
Herr, lehre doch mich, by 1775;
Herr, lehre uns tun, frag.;
Herr, sieh nicht, by 1775;
Herr, so du willt;
Höchster, deine Macht;
Ich beschwöre;
Ich bitte;
Ich heule, Herr, by 1775;
Ich will meinen Geist
Ihr esset;
Ihr Himmel jauchzt;
Ihr sollt;
Ihr stillen, by 1784;
Ihr Völker;
Ihr waret;
Ihr Wurm;
In deinem Schmuck [also arr. as motet];
In der Zeit;
In vielen, by 1784;
Ist Christus;
Ist Gott für mich, by 1775;
Jammer, o Jammer;
Ja, Vater;
Kehre wieder, by 1784;
Kommet, frohe Völker, by 1783;
Kommt herzu;
Kommt, lasset, by 1779, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., vii (Hameln, 1931);
Lasset euch niemand, by 1784;
Legt eure Harfen hin, by 1784;
Licht der Heiden;
Lobe den Herrn, meine Seele;
Lobe den Herrn, meine Seele, und was, by 1775
Lobet den Herrn (Die den Jehova), by 1770;
Lobet den Namen; Lobsinget;
Mache dich auf;
Meine Seele erhebt, by 1775;
Mein Herz hält, by 1784;
Merk auf;
Mit Sorgen, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., viii (Hameln, 1932);
Musste nicht Christus;
Nach Dir, by 1775;
Noch sollen;
Nun ist er da (Der Herr ist Gott);
Nun ist er da, und Jesus’ Wort, by 1775;
Nun kommt, by 1775;
O Gott, du frommer Gott, by 1775;
O heiliger Tempel, by 1783;
O Herr;
O Jammer;
O wie gerührt, by 1783;
Preise, Jerusalem;
Richtet nicht, by 1784
Richtet recht, by 1775;
Saget der Tochter, by 1783;
Schmecket und sehet;
Schwing dich auf, by 1783;
Schwülstige Toren;
Sei getreu, by 1774;
Sei hochgelobt, Allgütiger;
Sei hochgelobt, barmherzger Gott, by 1761;
Sei willkommen;
Selig ist; Selig seid ihr, by 1784;
Sichre Welt;
Siehe, das ist, by 1775;
Siehe, der Herr;
Siehe, es kömmt, by 1783;
Sie sind zerbrochen, by 1783;
Singet dem Herrn;
Singet fröhlich Gotte;
Sing, Volk;
So blühet (Wie öfters hat);
So du mit deinem Munde;
So du willt;
So gehst du nun, by 1784 [? identical with St Mark Passion];
So spricht
So wahr, by 1784;
Steig, Allgewaltiger;
Suchet das Gute, by 1775;
Umsonst zwingst du;
Und hätt ich;
Unsere Seele, 1764;
Unsere Trübsal, by 1784;
Unser Wandel;
Uns ist ein Kind, by 1784, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Uns schützet;
Vergebliche Rechnung, by 1783;
Verwegne Spötter, by 1784;
Verwundrung;
Von der brüderlichen Liebe, S, A, T, chorus, orch, MS lost, ed. R. Fricke: Meisterwerke alter Kirchenmusik aus Sachsen und Thüringen, 1st ser., x (Hameln, 1932);
Vor dir; Warum toben, by 1784;
Was betrübst du dich, by 1775
Was suchet ihr, by 1775;
Weihnachtsmusik (Die Nacht ist vergangen);
Welt, bessre dich;
Wem soll ich;
Wenn der Geist;
Wenn ein tugendsam Weib, by 1770;
Wer den Bruder;
Wer ist wie der Herr;
Wer kann wohl;
Wer preist, by 1775;
Wer sind wir, by 1784;
Wie ist mir, by 1775;
Wie lange;
Wie mühsam;
Wie murren;
Wie öfters fehlest du;
Wie öfters hat (So blühet noch);
Wie teuer ist, by 1784;
Wir haben nicht;
Wir Menschen sind, by 1775;
Wohl dem, der nicht wandelt;
Wohl dem, des Hülfe;
Wünschet Jerusalem Glück, by 1778;
Zeige mir Herr

Motets:
MSS mainly in B-Bc, D-Bsb
Alles, was ihr bittet, by 1770;
Alles, was ihr tut;
Auf, jauchzet, music lost;
Brich dem Hungrigen, 6 Aug 1765;
Christus hat, 29 Aug 1762;
Christus kömmt, 12 Dec 1762;
Da es;
Dennoch bleibe;
Deo dicamus, MS lost, ed. in Kantate-Chorblatt, xi (Dresden, 1965), other edns;
Der Herr ist mein Hirte, by 1770, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, v (Leipzig, 1784), other edns;
Der Herr ist nahe allen, ed. in Die heilige Cäcilie, ii/20 (Berlin, 1918);
Der Herr wird euch versöhnen, by 1766;
Der Herr wird mich erlösen, 13 Nov 1760;
Die Elenden, by 1770;
Die mit Tränen;
Die richtig
Domine, 6vv, 1780, ed. O. Richter (Leipzig, 1926);
Eins bitt ich, 7 Jan 1756;
Fürchtet euch nicht, by 1766;
Gedenke meiner;
Gott ist getreu, 19 Nov 1760;
Gott, man lobt dich;
Gott, wir warten;
Habe deine Lust;
Herr, lehre mich tun;
Herr, lehre uns bedenken;
Herr, wenn Trübsal, 16 Oct 1760, ed. S. Bauer (Neuhausen-Stuttgart, c1983);
Hilf, Herr, by 1766, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, i (Leipzig, 1776), other edns;
(Israel) Hoffe auf den Herrn, chorus, 3 male/female vv, MS lost, ed. in Singet dem Herrn!, cxcviii, suppl. (Elberfeld, n.d.), other arrs., edns;
Hote de ēlthen; Ich freue mich, by 1766, ed. R. Kubik (Neuhausen-Stuttgart, 1988; Stuttgart, 1992);
Ich habe dich;
Ich will den Herrn, 25 July 1765, ed. C. Albrecht (Neuhausen-Stuttgart, 1984; Stuttgart, 1992)
Ihr sollt, 13 Aug 1766;
Im Abgrund;
In deinem Schmuck, arr. from cantata, rev. C.P.E. Bach;
Invoca me, by 1766;
Jauchzet dem Herrn, alle Welt, ed. K. Hofmann (Neuhausen-Stuttgart, 1985; Stuttgart, 1992);
Kommt herzu;
Kommt her, chorus, ed. B. Hammerschmidt: Klassische Kirchenmusik, xxiv (Hameln, n.d.);
Kommt, lasst, ed. R. Palme: 88 Motetten und geistliche Gesänge (Leipzig, n.d.);
Lasset euch begnügen, 21 Jan 1766;
Lasset uns, chorus, ed. A. Bünte: Kirchliche Gesänge, v (Hannover, n.d.);
Lobet den Herrn, 18 Aug 1765, ed. N. Klose (Embühren, c1994);
Machet die Tore weit, 19 Nov 1755, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818);
Ob jemand sündiget;
Panta kalōs pepoiēke, by 1766;
Sehet, welch, 12 Aug 1766, ed. in Die heilige Cäcilie, ii (Berlin, 1818), other arrs., edns
Seid fröhlich, by 1770;
Selig sind, by 1766, ed. H. Max (Neuhausen-Stuttgart, 1984);
Siehe, das ist, by 1766, ed. J.A. Hiller:
Vierstimmige Motetten, iv (Leipzig, 1780), other arrs., edns;
Siehe, des Herrn, 11 Aug 1765, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), other arrs., edns;
Sieh, o Mensch, by 1779, ed. J.A. Hiller: Vierstimmige Motetten, iii (Leipzig, 1779), others arrs., edns;
So gehst du, 29 Nov 1762, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
So seid, 26 Nov 1755;
Turbabor;
Unsere Sünden;
Unser Leben;
Unser Vater, by 1766, ed. in Cw, lxxxix (1963), other arrs., edns;
Was hast du, 18 July 1765;
Wer sich, 12 Aug 1760;
Wir fallen, Jesu;
Wir gingen alle;
Wir liegen, 9 Aug 1760, ed. D. Zeh (Stuttgart, c1993);
Wir wissen;
Wo ist ein solcher Gott, by 1770;
Wünschet Jerusalem Glück, 20 Aug 1766

Orats:
Die Freude der Hirten über die Geburt Jesu (Gott, dich rühmen unsre Lieder) (Buschmann), solo vv, chorus, orch (Frankfurt an der Oder, 1777/R), other edns;
Frohlocket und preiset [see cants.];
chorales and choruses from Passion orat, D-Bsb

Mag settings:
C, 1783;
C, 4vv;
A, 8vv;
D, 4vv, str qt;
1, 4vv;
1, 8vv: all Bsb;
B , 4vv, Dl;
1, 4vv, B-Bc; ed. N. Klose (Embühren, c1994)

Instrumental:

Conc.:
1 for hpd, 2 vn, va, by 1761, D-Bsb

Org:
38 chorale preludes, D-Bsb*, Dl, B-Bc, ed. C. Albrecht (Leipzig, 1988);
2 chorale arrs. with hn obbl, by 1741, BAUk;
Christ lag, chorale arr., D-Bsb;
[accs. to] 197 vierstimmige Choralgesänge, LEm;
[accs. to] Vierstimmige Choräle (Wo Gott der Herr), Bsb, LEb

Literatura:

General-Bass von Homilius (MS, D-Bsb Mus.Ms.theor. 410)
Ode, dem gesegneten Gedächtniss des weiland … Herrn Johann Joachim Gottlob Am-Ende (‘Herr, nun lässest du’) (Friedrichstadt, 1777) 

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) En castellano: No disponible In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els darrers temps, i possiblement increscendo a partir del 2014, hem viscut en primera persona l'esplendorós renaixement de Gottfried August Homilius, un dels millors alumnes de Johann Sebastian Bach. I això és deu principalment a una evidència objectiva i palpable en so de la seva música, imprescindible per entendre el context europeu durant el segle XVIII ja que, de fet, Homilius va ser una de les personalitats musicals més singulars del seu temps i probablement, així ho van acreditar diferents veus, el compositor de música religiosa luterana més important de mitjans del XVIII. Juntament amb el seu col·lega J.F. Doles (escoltar aquí), kantor a la Thomaskirche de Leipzig, van dibuixar un nou escenari musical hereu de la tradició més genuïna de Bach si bé amb les pròpies i inherents innovacions del classicisme emergent. I si bé l'obra d'Homilius va ser prou variada, amb Lieder, obra de cambra i desenes de peces d'orgue, el nucli del seu repertori van ser les cantates, oratoris i motets. Per mèrits propis, aquestes obres vocals s'han de situar obligadament entre les més significatives de la segona meitat del segle XVIII i que principalment van ser creades per al servei del cor de la Kreuzkirche de Dresden ciutat especialment agraciada musicalment parlant en aquell temps. Tant és així que el cognom Homilius es podia escoltar òbviament a Alemanya però també en geografies llunyanes com Itàlia o França i fruit de l'enorme ressò de la seva obra.

Partitures com les d'avui, en veu de la cantata Der Herr ist Gott, der uns erleuchtet, HoWV II.91 de la Sonata per a oboè i orguei de la cantata Heilig ist unser Gott, der Herr Gott Zebaoth, HoWV II.99 on el vector decisiu, potser i a l'hora de posar en valor el seu treball, va raure en la nova vida que va saber dotar a les cantates d'església després de la descomunal producció i qualitat del seu mestre. I possiblement conscient de la potència latent de l'obra de Bach, Homilius va tenir l'obligació d'explorar nous camins per tal d'atreure un públic commocionat per la música bachiana i per tant va prioritzar la melodia, naturalitat i simplicitat tot prenent l'exemple d'un contemporani proper com C.H. Graun (escoltar aquí). Si bé i evidentment l'origen va emanar de Bach i Händel, el cert és que al mateix temps els trets pre-clàssics es van fer més i més presents fins el punt que inconscientment va crear una nova tendència d'estil, l'empfindsamer, que curiosament un Bach, Carl Philipp Emanuel, desenvoluparia fins a les darreres conseqüències. Doncs bé, Homilius en va ser un dels pioners on la música va guanyar en diversitat i creativitat i va perdre en acadèmia i marc teòric prioritzant, per exemple, l'harmonia senzilla i la melodia enfront del contrapunt estricte. En definitiva, un testimoni de com desconstruir i construir amb noves idees obligat, potser, per una realitat implacable, la d'haver conviscut directament amb Johann Sebastian Bach. Homilius en conseqüència, per tot plegat i per sobreviure, es va crear a sí mateix i afortunats nosaltres de gaudir-ne i de ser-ne musicalment conscients!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

MOZART, Leopold (1719-1787) - Symphonies

$
0
0
Christian Georg Schütz - Landscape
Obra de Christian Georg Schütz (1718-1791), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Georg Leopold Mozart -
En el dia de la commemoració del seu 229è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Christian Georg Schütz (Flörsheim am Main, 24 de setembre de 1718 - Frankfurt am Main, 3 de desembre de 1791) va ser un pintor alemany. Es va iniciar en pintura al fresc als 13 anys amb Hugo Schlegel (fl.1720-1740). Poc després va treballar a les corts d'Hohenzollern-Hechingen i de Nassau-Saarbrücken abans d'establir-se, el 1843, a Frankfurt on va obrir un taller de pintura. A partir del 1750 va viatjar per Alemanya i Suissa on ràpidament es va especialitzar en temàtica paisatgística. Com a pintor va ser hàbil i prolífic i va gaudir de notable ressò treballant, sovint, en diverses produccions al mateix temps. Sota influència de l'holandès Herman Saftleven, el seu paisatge fou idealitzat en clara sintonia amb l'esperit neoclàssic del seu temps. El seu fill Johann Georg Schütz va heretar el seu taller quan va morir a Frankfurt el desembre de 1791.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Christian Georg Schütz (1718-1791) - Altres: Christian Georg Schütz (1718-1791)



Parlem de Música...

Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, 14 de novembre de 1719 - Salzburg, 28 de maig de 1787) va ser un violinista, teòric i compositor alemany. Fill de Johann Georg Mozart, un enquadernador sense formació musical, es va formar a l'Augsburg Gymnasium (1727-1735) i al Lyceum adjacent a l'escola jesuïta de Sant Salvador (1735-1736) on habitualment va actuar en obres de teatre com a cantant i actor i on va començar a tocar l'orgue i el violí. El 1737 es va independitzar de la seva família i va viatjar tot sol a Salzburg on va entrar a la Universitat Benedictina per estudiar filosofia i jurisprudència. El 1738 es va matricular si bé l'any següent va ser expulsat per la seva conducta d'indiferència i per la poca assistència a classes. Poc després es va convertir en ajudant del músic Johann Baptist, comte de Thurn-Valsassina i Taxis i per a qui Leopold va dedicar el seu primer opus, la Sonate sei da chiesa e da camera op.1 (1740). A partir d'aquells anys, va començar a compondre amb certa regularitat motivant el seu nomenament com a violinista de l'orquestra de l'arquebisbe Leopold Anton Freiherr von Firmian. Paral·lelament, es va convertir en professor de violí dels nens del cor de la Catedral de Salzburg. El 1747 es va casar amb Anna Maria Pertl amb qui va tenir set fills dels quals només dos van sobreviure, Maria Anna ‘Nannerl’ Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquell mateix any va publicar un dels seus escrits teòrics més importants per títol Versuch einer gründlichen Violinschule. I si bé el naixement dels seus fills va condicionar la resta de la vida professional de Leopold, no va deixar de banda la seva labor com a professor, teòric i compositor. No obstant, des del 1756 i fins el 1766 és probable que Leopold col·laborés i participés activament en la composició de les obres del seu fill, ben aviat considerat un geni a Salzburg. Aquest fet va motivar en Leopold una nova funció, la de representar el seu fill, tant com a professor i educador com a l'hora d'organitzar concerts, viatges i trobades amb personalitats de tota mena i condició. A partir del 1778 Leopold es va veure sotmès a les desgràcies personals amb la mort de la seva dona a París aquell mateix any i mentre acompanyava a Wolfgang en una gira. Poc després va haver d'intercedir entre l'arquebisbe Colloredo de Salzburg i el seu fill degut a les nefastes relacions que mantenien. El 1781 Wolfgang va viatjar a viure a Viena si bé Leopold va seguir a Salzburg des d'on va mantenir correspondència sistemàtica amb el seu fill. I si bé la relació de pare i fill es va deteriorar, Leopold va visitar Viena el 1785 observant, amb dissimulat orgull, l'èxit absolut de Wolfgang. Després d'aquesta visita Leopold va tornar a Salzburg on va viure els anys restants de vida amb la seva filla, el seu marit Johann Baptist von Berchtold zu Sonnenberg i el seu net Leopold. El maig de 1787, i lluny de Wolfgang, Leopold va morir a Salzburg.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Bey dem Abschiede (Du dauerst mich) (J.C. Günther) and Die Rangordnung (Den Schönen, die mit holden Blicken), D-DÜk*;
Der Mensch seufzt stets in Kreuz und Weh, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Die grossmütige Gelassenheit (Ich hab’ es längst gesagt) (Günther), k149, A-LIm*, ed. in W vii/1;
Die Zufriedenheit im niedrigen Stande (Ich trachte nicht nach solchen Dingen) (F.R.L. von Canitz), k151, LIm*, ed. in W vii/1;
Geheime Liebe (Was ich in Gedanken küsse) (Günther), k150, H-Bn*, ed. in W vii/1;
15 Lieder (C.F. Gellert), kaC8.32–46, possibly by L. Mozart (see Plath, C1971–2);
cadenzas for arias by J.C. Bach, k293e (see Plath, C1971–2)

Vocal religiosa:

Sacred cants. (orats), applausus, school dramas:
Christus begraben (I.A. Weiser), Salzburg, 1741, rev. 1755, music lost, libs A-Sub, ed. in S; Antiquitas personata, Salzburg, 1742, pr. scenario Su, ed. in S;
Christus verurteilt (Weiser), Salzburg, 1743, music lost, lib Su (1743), Sca (1749);
Der Mensch ein Gottesmörder (Weiser), by 1753, parts I-BZf (see Tagliavini, C1963; Münster, A1965);
Geistliches Schäfergedicht, oder Der gute Hirte (J.A. Schachtner), after 1754, music lost, lib A-Su;
Oratorium pro Quadragesima, score CH-BEl (see Eisen, C1987);
other Passion cants., lost, presumably incl. 2 extant arias ?11 April 1755, D-Bsb*, s4.18, ed. in S;
Weicht, zweifelnde Klagen, s4.19, A-Wgm*;
So straft Herodes die Verräter, s4.20, Wn*, ed. in S; Applausus, 1753, comp. for St Peter’s, lost (see Martin, A1913, p.355)

Masses:
Missa solemnis, C, s4.1, by 1753, parts A-Wgm, D-Ahk, Asa;
Missa solemnis, C, s4.2, before c1760, parts A-Ssp, D-Mbs, ed. R. Kubik (Neuhausen, 1981), frag. draft OF* = k115, ed. in W xxiv/28 and by W. Schulze (Stuttgart, 1983) (see Pfannhauser, C1971–2);
Missa, A, parts A-Sd;
Missa brevis, F, k116 and k6417B and kaA18–19, frags. D-Bsb*, F-Pn*, US-STu*, ed. in W xxiv/33 (see Plath, C1971–2);
San-Ag, C, s4.11, formerly D-Ahk, lost;
Missa 1ma Ssmae Trinitatis, C, s4.4, score, A-Sca, doubtful;
Mass, C, kaC1.08, parts Wn, CZ-Pnm, doubtful, numerous other sources attrib. W.A. Mozart, pubd as Duae missae, no.1 (Munich, n.d.) and as Mozart’s Masses 8 (London, n.d.), ? by F. Gleissner (see Köchel);
Missa solemnis, C, s4.3, kaC1.20, doubtful, ? by C. Vogel;
Gl-Cr-San, A, s4.5, spurious, by J.E. Eberlin;
Missa pastoritia, C, spurious, by B. Grueber (see Plath, C1966, C1974)

Lits:
Litaniae de venerabili, C, s4.6, 1 movt D-Bsb*, parts formerly Ahk, ed. in S;
Litaniae Lauretanae de BVM, E , s4.7–8, before c1760, A-Sca*, rev. parts Sd with ob solo by W.A. Mozart (see Eisen, C1991), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973);
Litaniae Lauretanae, F, s4.9, parts A-Sd;
Litaniae Lauretanae, G, s4.10, before c1760, parts Sd;
Litaniae de venerabili sacramento, D, 1762, Sd* (see Senn, C1971–2), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973); Litanei, D, formerly LA

Other church music:
Dixit Dominus, Mag, C, 1750s, parts D-Asa;
Miserere, F, s4.12, formerly Ahk, lost;
Tantum ergo, C, s4.16, before c1760, parts A-Sd, Ssp;
Veni Sancte Spiritus, C, s4.17, parts Ssp, KR, ed. in Kurthen C1921;
Offertorium de tempore et sub exposito venerabili (Convertentur sedentes), D, s4.13, before c1760, kaC3.09, parts Ssp, D-FW, ed. in W iii/23;
Offertorium de Ssmo Sacramento (Parasti mensam), A, s4.14, score A-Wgm, parts Sd, ed. in S;
Off SS Trinitate (Omnes hodie coelestium), D, by 1757, parts D-Asa, TIT, A-Wgm;
Off (Rorate caeli), B , parts HR-Zh; Off (Jubilate Domino), C, before c1760, parts D-Asa, A-KR;
Off (Beata es virgo Maria), C, parts SEI;
Sequenza (Veni Sancte Spiritus), GÖ*, doubtful;
Ad sacram Communionem (Confitemini domino), F, s4.15, before c1760, parts SsP;
Cantata pro Communione (Pulcherrimus mortalium), A, before c1760, parts D-Asa;
Cantata ad Communionem (Surgite mortui), C, by 1756, parts TIT;
Aria de BVM (Helle Sonn der dürstren Sterne), D, parts Asa;
Aria (Trauere, o verwaiste Seele), F, ?c1750, parts A-Sn;
Aria pro adventu (Christen auf), E , parts Sn;
Aria pro Adventu (Nur im Paradeis), D, parts Sn

Instrumental:

Symphonies:
C:
no.1, s3.1, parts D-Bsb;
no.2, ‘Sinfonia da camera’, s3.2, by c1760, parts HR, ed. in Diletto musicale, no.938 (Vienna, 1989); no.3, s lost work no.1, kaC11.01, 1st vn part Mbs, movt i ed. H. Engel, MJb 1951, 22–33;
no.4, parts CH-Zz (as ‘Partia’)

D:
no.1 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.3, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984);
no.2 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.4, parts HR;
no.3 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.5, parts HR;
no.4, s3.6, parts HR;
no.5 ‘Sinfonia da camera’, s3.7, parts HR, ed. in S;
no.6, s3.8 by c1760, parts HR;
no.7, s3.9, parts HR;
no.8, s3.10, parts HR;
no.9, s3.11, by c1760, parts HR;
no.10, s3.12, parts HR;
no.11, s3.13 by 1751, parts HR;
no.12, s3.14 by 1761, parts CH-Zz, D-HR, Rtt;
no.13 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.15, parts HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984)
no.14, s3.16, k81/73l, ?1770, probably by W.A. Mozart (see Seiffert, C1908, pp.xxxviii ff, Köchel, 6/1964 and Eisen, C1986), parts A-Wgm (attrib. W.A. Mozart), ed. in W 24/4, NMA, IV:11/ii;
no.15, s3.17, by 1772, frag. parts A-Sca, D-HR, Rtt;
no.16, frag. parts HR;
no.17, s lost work no.2, by 1761, parts RUh;
no.18, s lost work no.3, by 1753, parts A-Sca, ed. in E;
no.19, s lost work no.4, by 1766, lost;
no.20, parts Ik;
no.21, parts Ik;
no.22, ? by 1753, definitely by 1760, parts D-Asa;
no.23 ‘Jagd Parthia’, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.24, by 1768, frag. parts D-Asa;
no.25, by 1771, parts DO dated 1771;
no.26, parts Rtt, ed. in E

E:
no.1, by 1768, formerly A-LA, lost

F:
no.1, s3.18, by c1760, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984) and in Diletto musicale, no.939 (Vienna, 1989);
no.2, s3.19, by 1751, parts HR, ed. in E;
no.3, s3.20, ? by 1753, definitely by 1760, parts Mbs, Asa, version with 2 hn, ed. W. Höckner (Hamburg, 1959);
no.4, s lost work no.5, by 1761, parts MÜu;
no.5, by 1760, parts Tl dated 1760;
no.6, ? by 1748, definitely by 1768, parts Asa, ed. in E

G [nos. 1–9]:
no.1, s3.21, parts D-HR;
no.2 ‘Sinfonia burlesca’, s3.22, parts Asa, HR, ed. in S;
no.3 ‘Sinfonia pastorale’, s3.23, kaC11.13, by 1753, parts Asa, BAR, HR, MS copies in score A-Wgm, D-Bsb, ed. K. Janetzky (Zürich, 1979);
no.4, s3.24, parts HR;
no.5, s3.25, by 1768, parts Asa, HR, ed. in E;
no.6, s3.26, parts HR;
no.7, s3.27, by c1760, parts HR, ed. in E;
no.8, s3.28, kaC11.09, by 1775, attrib. L. Mozart in Breitkopf catalogue suppl.X (1775), 3, but cf Köchel (6/1964), edn (Leipzig, 1841);
no.9 ‘Sinfonia da caccia’, s3.29, parts HR, A-Wgm, ed. in S

G [nos. 10–20]:
no.10, s lost work no.6, by 1761, lost;
no.11, s lost work no.7, by 1766, lost;
no.12, s lost work no.8, by 1766, lost;
no.13, s lost work no.9, by 1766, parts Marburg, Hessisches Landesarchiv;
no.14, by 1768, parts D-Asa;
no.15, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.16, ?1767, definitely by 1769, parts D-Asa, ed. in NM, no.217 (1965), attrib. W.A. Mozart by Abert (C1964, also MJb 1964);
no.17, by 1753, parts A-Gd, ed. in Diletto musicale, no.293 (Vienna, 1970);
no.18, by 1753, parts Gd, ed. H.C.R. Landon (London, 1956);
nos.19–20, both by 1768, formerly LA, lost

A:
no.1, s3.30, by 1766, parts D-Asa, ed. in E;
no.2, by 1751, inc. parts Mbs;
no.3, lost, listed in Karlsruhe catalogue (see Eisen, C1987)

B:
no.1, s lost work no.10, by 1753, parts D-Asa;
no.2, s lost work no.11, by 1761, formerly A-LA, lost;
no.3, s lost work no.12, by 1766, lost;
no.4, by 1768, formerly LA, lost;
no.5, by 1753, parts Gd, ed. in Diletto musicale, no.294 (Vienna, 1970);
no.6, kaC11.02, ? by 1756, definitely by 1768, formerly LA, also circulated in version with 2 ob, 2 hn, W viii/i (see Köchel, 6/1964, and Eisen, A1986);
no.7, formerly D-ZL, lost;
no.8, s1.12, by 1761, arr. kbd in Raccolta delle megliore sinfonie, iii (Leipzig, 1761)

2 syms., discovered by Riemann, see RiemannL11, 1218:
1 lost, 1 = D no.17;
3 pastoral syms., lost, described in letters of 15, 18 and 29 Dec 1755 to J.J. Lotter;
‘Post’ Sym., lost, see note in MS of G no.9, A-Wgm
W.A. Mozart: Sym. k45a, attrib. to Mozart by A.A Abert (C1964, also MJb 1964)

Serenades:
D, by 1762, parts A-SEI, movts iv and v = Tpt Conc. movts iv and v, trio of movt iii = Vn Sonata k6 trio of movt iii, ed. A. Weinmann (Zürich, 1977);
Serenade, Aug 1754, lost, mentioned in diary of Oddo Gutrath (see Klein, B1962, p.320);
2 serenades, lost, mentioned in letter of 10 April 1755 to J.J. Lotter

Divertimentos:
Divertimento militare, cioè Sinfonia, D, s3.31, parts D-HR, ed. in s;
Die musikalische Schlittenfahrt:
Divertimento, F, s1.11, 1755, parts A-Wgm (frag.), D-Mbs, Rtt [different work of same title by Wassmuth in Bsb (attrib. L. Mozart and Wassmuth), rev. in ZI (attrib. W.A. Mozart, numerous later edns as work of L. Mozart), cf Valentin, C1942–3, and Landon, C1956]

Partitas:
D, by 1765, s3.32, score GB-Lbl;
Die Bauernhochzeit, Divertimento, D, s3.33, 1755, score and parts D-Bsb, ed. in S and in Diletto musicale, no.259 (Vienna, 1972);
D, mentioned in Breitkopf catalogue V (1765), 13;
D, s lost work no.13, mentioned in Breitkopf Suppl.II (1767), 11;
D, by 1768, formerly A-LA, lost; 2 parthia, C, formerly A-LA, lost

Cassatio:
G, ?arr. L. Mozart from anon. ‘Berchtesgadener Musik’ (see Münster, C1969, and Gerlach, C1988), ed. in Diletto musicale, no.300 (Vienna, 1974) and in Denkmäler der Musik in Salzburg, ii (Munich, 1981)

Concs.:
Conc., 2 hn, E , s3.35, 3 Aug 1752, parts D-HR (partly autograph), ed. H. Pizka (Kirchhei, 1983);
Fl. Conc., G, before 24 Nov 1755, parts HR-Zh, ed. N. Delius (Milan, 1994);
Tpt Conc., D, s3.34, Aug 1762, D-Mbs*, ed. in S, in Organum, 3rd ser., xxix (Leipzig, 1930, 3/1960), in Concertino, no.98 (Mainz, 1967), cf Serenade, D;
Ob Conc., F, mentioned in Breitkopf catalogue III (1763), 29, lost;
Pf Conc., G, kaC15.02, only autograph sketches extant;
4 fl concs., lost, mentioned in letter of 24 Nov 1755 to J.J. Lotter (with incipits);
2 concs., 2 hn, D, mentioned in SI thematic catalogue, lost, also attrib. G.A. Reluzzi;
vn concs., lost, mentioned in Stockhausen, 1771

Dances:
12 menuetti fatti per le nozze del Signore Francesco Spangler, s3.36, 1754, frag. parts A-Sca, nos.9 and 10 = minuet and trio no. 17 in Nannerl Notenbuch;
[?Minuet], k64, ? by L. Mozart (see Plath, C1971–2)
‘Chinese’ and ‘Turkish’ music, by 1757, lost (see Marpung)

Chbr.:
With kbd/bc:
Sonate 6 per chiesa e da camera, 2 vn, b, s2:Trios 7–12, parts (Salzburg, 1740), ed. G. Steinschaden (Salzburg, 1991), no.2, ed. in S, no.4 ed. in Hausmusik, no.177 (Vienna, 1955);
3 trios, hpd obbl, vn, vc, s2:Trios 13–15, parts D-MMm, from former set of 6 works, nos.1, 3 and 6 lost, no.5 ed. in S

With winds:
Divertimento, G, fl, vn, b, parts A-SB, ed. (Winterthur, 1976);
Divertimento, D, fl, vn, b, mentioned in ST thematic catalogue, lost

Str:
6 divertimentos, by 1762, s2:Trios 1–6, parts D-Mbs, Parthia di Rane, C, by 1768, parts A-LA, ed. in Diletto musicale, no.578 (Vienna, 1975);
nos.1, 2, 4 ed. in S, 3 ed. in Organum, 3rd ser., xxx (Leipzig, 1930), no.1, ed. in Concertino, no.99 (Mainz, 1959);
Divertimento, G, vn, vc, vle, parts HR;
Divertimento, G, 2 vc, vle, parts HR

Vn duos:
16 in 1st edn of violin method (1756), ed. in Thesaurus musicus, vi (Budapest, 1959, 2/1965);
12 in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos, nos.3 and 7 from sonatas nos.4 and 2 of G.P. Telemann: 18 canons mélodieux, ou 6 sonates en duo (Paris, 1738), remainder probably by V. Roeser, ed. in HM, no.78 (Kassel, 1951, 2/1963)

Vn solo:
Caprice, in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos

Solo keyboard:
Sonata, F, s1.1 (Nuremberg, 1759), ed. in S;
Sonata, B , s1.2 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Sonata, C, s1.3, by 1759 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Tempo di menuetto, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Minuet and Trio, by 1756, and Trio, by 1762, A-Sm (Nannerl Notenbuch, no.17 = Hochzeitsmenuette s3.36 no.9–10 and Nannerl Notenbuch, no.48 = arr. of trio of movt iii of Serenade, D), ed. in NMA, IX:27/i; other unattrib. minuets in Nannerl Notenbuch, by Leopold;
Fugue and Andante, CH-E, MS, c1801;
Der Morgen und der Abend (for Salzburg Hornwerk), s1.4–10, ?1754 (Augsburg, 1759), ed. in Dankmäler der Musik in Salzburg, i (Munich, 1977);
[Polonoise], Arietto and Scherzo, D-Gms, facs. in Staehelin, C1989;
Variations, lost, ? never finished (see letter of 14 Nov 1772)

Pedagogical:
Nannerl Notenbuch, 1759-c1763, A-Sm, ed. in NMA, IX:27/i [incl. works by L. Mozart and others]; Notenbuch, seinem Sohn Wolfgang Amadeus … geschenkt, 1762, spurious (see Plath, A1971–2)
Arrs. and transcrs. of other composers’ works; sketches, drafts, frags.; figured bass exercises

Literatura:

Versuch einer gründlichen Violinschule (Augsburg, 1756/R, 2/1769-70, enlarged 3/1787/R, 4/1800; Dutch trans., 1766/R; Fr. trans., 1770; numerous other unauthorized reprintings and edns; Eng. trans., 1939 [?1948], 2/1951) [see also vn duos above]
[presumed author:] ‘Nachtricht von dem gegenwärtigen Zustande der Musik Sr. Hochfürstl. Gnaden des Erzbischoffs zu Salzburg im Jahre 1757’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iii (Berlin, 1757/R), 185-98; Eng. trans. in N. Saslaw: Mozart’s Symphonies (Oxford, 1989), 50–57
Various letters, notebooks etc., ed. in Mozart: Briefe und Aufzeichnungen, ed. W. Bauer, O.E. Deutsch and J. Eibl (Kassel, 1962-75); see also bibliography

Font: En català: Leopold Mozart (1719-1787) En castellano: Leopold Mozart (1719-1787) In english: Leopold Mozart (1719-1787) - Altres: Leopold Mozart (1719-1787)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La imatge del “docte pare del fill genial” ha estat fins avui determinada quasi exclusivament per la seva funció paterna. No obstant, fins aproximadament 1759, quan va començar a fer-se notar el talent del seu fill, tenia una “vida pròpia”, amb reconeixement i valoració de la seva persona. No li foren donades facilitats al primer músic de la ramificada família Mozart, nascut a Augsburg el 14 de novembre de 1719 com a fill del mestre enquadernador Johann Georg Mozart i d’Anna Maria, de soltera Sulzer. De 1727 a 1736 va estudiar a l’institut d’orientació clàssica de San Salvador, regentat pels jesuïtes. Malgrat les excel·lents notes finals no va poder fer us de la possibilitat d’ingressar al liceu. La mort del seu pare (1736) i la situació econòmica de la mare, qui va haver de criar vuit fills, poden haver-ne estat les causes. Però continua oberta la pregunta sobre què va fer durant tot un any a Augsburg fins que va quedar inscrit el 26 de novembre de 1737 a la Universitat de Salzburg. Són enormement divergents les hipòtesis sobre els motius que l’empenyeren a Salzburg (i no a Dillingen o Ingolstadt, per exemple). Pot ser que fóra la més creïble aquella segons la qual va acompanyar el fill de la família patrícia Langenmantel, servint-lo com a assistent.

Ja el 1739 fou batxiller en Lògica. El mateix any fou expulsat de la Universitat, sembla ser que per insuficient assistència a classe. Es va guanyar la vida fent d’ajuda de cambra i músic al servei del comte Thurn-Valsassina. El 1743 es va convertir, gràcies a la intercessió del seu paisà (i professor?) J.E. Eberlin, en el quart violí de la Capella de la Cort, el 1744 professor de música dels nois de la Capella i segon violí, el 1757 compositor de la Cort i el 1763 vice-mestre de Capella, amb la qual cosa arribà al final de la seva trajectòria professional. La seva altra “carrera” anava unida a l’educació dels seus fills: “Nannerl”, nascuda el 1751, i Wolfgang (1756), ambdós fruit del seu matrimoni amb Anna Maria, de soltera Pertl. A partir d’aquell moment tots els assumptes i accions de Leopold Mozart han de mesurar-se amb un patró diferent. Però només es podran comprendre si tenim en compte les condicions de vida que motivaren a l’alegre, jovial i fins i tot entranyable Leopold Mozart, a qui només se’l veu en el seu paper de pare, a defendre la seva pròpia pell. Les experiències adquirides, que l’havien tornat desconfiat, foren sense cap mena de dubte la causa del seu comportament pedagògic vers el seu fill, a qui desitjava protegir contra l’infortuni. Que aquest s’anés apartant del seu pare a partir de 1777 i, encara guardant-li tot el respecte li negués l’obediència, es degué a incomprensions mútues. 

Malgrat les moltes monografies, malgrat el “Schwäbisches Mozartbuch” (Llibre suabi de Mozart) d’E.F. Schmid (Lorch, 1948) i de la “Leopold Mozart: Dokumentation” de Ludwig Wegele (Augsburg, 1969), encara manca molt a dir. Continua faltant encara un relat de la vida i obra de Leopold Mozart que ens mostri una mica de llum en una vida envoltada de misteri, fins a la seva mort en solitud (el 28 de maig de 1787). El document vàlid fins als nostres dies sobre les aptituds pedagògiques de Leopold Mozart és el “Versuch einer gründlichen Violinschule” (Assaig d’un mètode avançat de violí), (Augsburg, 1756, amb edicions i traduccions en holandès -1766-, francès -1770- i rus -1804-). Però no ens hauríem de deixar guiar només per això, sinó considerar la seva labor artística aïlladament (sense establir comparacions amb l’obra del seu fill): des de les “Sonate sei per chiesa e da camera a tre” (1740) fins les simfonies, concerts, peces descriptives i, sobre tot, de música religiosa (entre d’altres: ”Litaniae de venerabili sacramento”). Aquest home de cultura universal, que s’ocupava de Gottsched i Gellert i llegia les obres de Wieland, fou el millor, per més versat, interlocutor del seu fill (cartes relatives a l’”Idomeneo”) fins que anaren distanciant-se progressivament.

MOZART.CAT (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810) - Missa in B-Dur (1796)

$
0
0
Attributed to Jean-Honoré Fragonard - The visitation
Obra de Jean Honoré Fragonard (1732-1806), pintor francès (1)


- Recordatori d'Aemilian Joseph Rosengart -
En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 5 d'abril de 1732 - París, 22 d'agost de 1806) va ser un pintor francès i un dels artistes favorits de la cort de Lluís XV i Lluís XVI per les seves escenes amoroses de delicats colors, situades sovint en jardins i en boscs frondosos. Es va formar als 18 anys a París amb Jean Baptiste Simeon Chardin, si bé el seu estil va rebre la influència de l'obra del seu mestre posterior, François Boucher. El 1752 va guanyar el gran premi de Roma, després de ser deixeble durant tres anys del pintor francès Charles Van Loo, Fragonard va estudiar i va pintar durant sis anys a Itàlia, on va rebre la influència del mestre venecià Giovanni Battista Tiepolo. Al principi va desenvolupar un estil d'acord amb la temàtica religiosa i històrica. No obstant això, després del 1765 va seguir l'estil rococó, en aquell temps de moda a França. Les obres d'aquesta última època, que van ser les més conegudes, van mostrar l'alegria, frivolitat i voluptuositat del període. Es van caracteritzar per la fluïdesa de línies, les vaporoses flors enmig d'un suau fullatge i les figures amb postures plenes de gràcia i elegància, normalment de dames amb els seus amants o de camperoles amb els seus fills. La Revolució Francesa, i els seus ideals frontalment oposats als del gust monàrquic, el van dur a la ruïna econòmica en perdre, la noblesa, la seva posició i per tant els nombrosos encàrrecs que rebia. I si bé va comptar amb l'ajuda de Jacques-Louis David, el pintor més important de la nova escola neoclàssica francesa, Fragonard no es va arribar a adaptar mai al nou estil. Va morir en la pobresa l'agost de 1806 a París.




Parlem de Música...

Aemilian Joseph Rosengart (Kirchheim, 29 de març de 1757 - Tannheim, 29 de maig de 1810) va ser un teòleg, filòsof i compositor alemany. Es va formar al seminari benedictí d'Ulm on va ser ordenat sacerdot el 1781. Poc després es va traslladar a l'abadia benedictina d'Ochsenhausen on es va dedicar a l'ensenyament de teologia i filosofia. El 1795 l'abat Romuald Weltin el va nomenar director musical en un càrrec que va mantenir fins el 1803, any que es va traslladar a Tannheim on va ser abat. Com a compositor va escriure un centenar de partitures principalment religioses i la majoria d'elles per a cor amb acompanyament instrumental. Va morir a Tannheim el maig de 1810.

OBRA:

Vocal religiosa:

c.90 masses, hymns, motets et al.;

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Aemilian Rosengart (1757-1810)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Repassant la història d'aquest espai he localitzat, ben amaga i amb discreció, una entrada monogràfica en relació al nostre simpàtic protagonista d'avui. Ni més ni menys, un edició de luxe recuperada pels amics de CARUS i en què podíem escoltar alguns dels deliciosos himnes i motets de Rosengart. Afirmava erròniament aleshores que aquella edició, la de Carus, era pròpiament la única disponible fet que avui hauré d'esmenar amb una edició que si bé no és pròpiament solista, intervenen Joseph Haydn, un anònim i un tal Gregor Schmid (1748-1780), si que explora repertori inèdit de l'alemany entre el que destaca, a banda d'un Te Deum (escoltar aquí) i un Magnificat, que també escoltarem, una Missa en Si major per a solistes, cor, violoncel, contrabaix i orgue de 1796 i on la instrumentació essencialment fa el paper d'acompanyament. Una missa, introduïda amb el festiu i grandiloqüent Magnificat, que es mostra amb un perfil contingut i auster i on la tonalitat aparentment manté una certa linealitat. L'absència, inesperada tenint en compte la plenitud neoclàssica en la que ens trobem, d'una gran orquestra o d'una tonalitat més solemne pot despistar-nos en tant que Rosengart defuig dels grans cors, de les fugues espectaculars o de l'artilleria de trompes, trompetes i timbales, característiques tant pròpies, per altra banda, de centenars, per no dir milers, de misses d'aquell temps. Potser aquesta contenció d'efectius va venir motivada pel caràcter breu d'una obra que també va incorporar un graduale i un offertorium intercalats entre el gloria i el credo i entre el credo i el sanctus respectivament. Per tant, arguments interessants que flaquegen lleument fruit d'alguns desajustos en la interpretació, en cap cas propera a l'excel·lència que tant ens agradaria. En qualsevol cas, la raresa d'aquest repertori justifica tot desequilibri escènic ja que en definitiva no malmeten una bona edició en record de l'alemany Aemilian Rosengart!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Galina Dzeba (soprano); Ruth Sandhoff (alto); Anatolij Lomunov (tenor); Kirill Zukov (bass); Matthias Eisenberg (organ); Martin Hölker (cello); Sigismund Schwieger (double-bass); Rundfunk und Fernsehchor St. Petersburg; Vladimir Stolpovskich
RECICLASSICAT: ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810)
JPC: Aemilian Rosengart: Missa in B
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FARRENC, Louise (1804-1875) - Nonet in E flat major, Op.38 (1849)

$
0
0
Louis Buvelot - 'Mount Fyans' homestead (1869)
Obra de Louis Buvelot (1814-1888), pintor suís (1)


- Recordatori de Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis Buvelot (Morges, 3 de març de 1814 - Melbourne, 30 de maig de 1888) va ser un pintor suís. Fill de François Simeon Buvelot i de Jeanne-Louise née Heizer, es va formar a Lausanne amb Marc-Louis Arland abans de viatjar a París, on va estudiar amb Camille Flers. Poc després va emigrar durant un temps a Brasil on va treballar en una plantació de cafè amb el seu oncle. El 1840 es va traslladar a Rio de Janeiro on va conèixer l'emperador Dom Pedro II que va decidir comprar algunes de les seves primeres pintures. El 1843 es va casar i el 1852 va tornar a Suïssa on el 1856 va ser condecorat amb la medalla de plata per una pintura que va presentar a Berna. El 1864 va decidir emigrar a Austràlia, on es va instal·lar a Melbourne. Allà va treballar com a empresari i fotògraf sense deixar de pintar. El 1869 va vendre algunes de les seves obres a la National Gallery de Victoria i en posteriors exhibicions a Melbourne va ser condecorat. El seu treball de temàtica paisatgística va causar sensació i va influenciar el moviment artístic australià de l'Escola d'Heidelberg. Buvelot va seguir pintant la resta de la seva vida morint a Melbourne el maig de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Buvelot (1814-1888) - Altres: Louis Buvelot (1814-1888)



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 Farrenc va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)

Font: En català: Louise Farrenc (1804-1875) En castellano: Louise Farrenc (1804-1875) In english: Louise Farrenc (1804-1875) - Altres: Louise Farrenc (1804-1875)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A single year younger than Berlioz, who had some good words for her, Louise Farrenc lived through busy times in Paris. Her music reflects many interests, from the most romantic side of Mozart to Spohr’s chromaticism, from the craftsmanship of Hummel to the fantasy of Weber and especially Schumann (who was also respectful). The Scherzo of her E minor Trio would do credit to Mendelssohn. At the back of her invention was a first-rate training from Reicha, but also an ear for the subtlety which cannot be learnt, only nurtured. Everything she writes in these three wind works is beautifully textured, with a range of colour and variety of timbre that are an essential part of the invention. Inevitably, such a variety of manners suggests the lack of a real creative centre. Yet she is an unfailingly inventive composer, and one of great wit and charm. These qualities are very much appreciated by the players here, who clearly enjoy the considerable challenges which she can set them as well as relishing the brilliant part-writing and the delightfully original combinations of instruments. Farrenc is a very sympathetic composer, whose music can give great pleasure in a way that excites intelligent interest without making very serious demands. These three pieces make an extremely attractive compilation, one which deserves a following from collectors interested in exploring a little way off the beaten track of French romanticism. The recording is suitably lively and colourful.'

John Warrack (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ambache Chamber Ensemble
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KUMMER, Kaspar Johann (1795-1870) - Chamber Music

$
0
0
Henriette Ronner-Knip - The Guitar lesson
Obra d'Henriëtte Ronner-Knip (1821-1909), pintora holandesa (1)


- Recordatori de Kaspar Johann Kummer -
En el dia de la commemoració del seu 146è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henriëtte Ronner-Knip (Amsterdam, 31 de maig de 1821 - Elsene, 2 de març de 1909)  va ser una pintora holandesa. Provinent d'una família d'artistes, es va formar amb el seu pare Joseph Augustus Knip. Poc després va començar a pintar de forma regular venent la seva primera obra als 15 anys. I si bé els primers treballs es van orientar en temàtica de gènere, escenes variades, paisatges i natures mortes ben aviat es va especialitzar en pintura d'animals, especialment gats i gossos. A tal efecte, va rebre un encàrrec de la reina de Bèlgica que va motivar posteriorment més encàrrecs d'altres personalitats com l'emperador Guillem I d'Alemanya, la duquessa d'Edinburgh o el príncep de Wales. La seva fama la va fer mereixedora de la Creu de l'Ordre de Leopold, una condecoració fins aleshores difícilment atorgada a dones artistes. El 1850 es va casar amb Telco Ronner i es va instal·lar a Brussel·les, ciutat on va seguir pintant i on va viure la resta de la seva vida abans de morir el març de 1909.




Parlem de Música...

Kaspar Johann Kummer (Erlau, 10 de desembre de 1795 - Coburg, 31 de maig de 1870) va ser un flautista, professor i compositor alemany. La seva formació va ser autodidacta i va aprendre flauta, violí, trompa, clarinet i altres instruments. Més tard va rebre classes a Neumeister i poc després va estudiar teoria i composició amb Gottlob Abraham Stäps (1742-1822). A partir del 1835 va començar a treballar com a flautista de la capella del Ducat de Saxònia-Coburg-Gotha on va ser director d'orquestra a partir del 1854. Com a compositor va escriure un centenar llarg de partitures la majoria de les quals van incloure la flauta com a instrument protagonista. No obstant, també va compondre lieds i cançons. Va treballar durant un temps com a professor amb alumnes destacats com Friedrich Kiel i Felix Draeseke. Va morir a Coburg el maig de 1870.

Font: En català: No disponible En castellano: Kaspar Johann Kummer (1795-1870) In english: Kaspar Johann Kummer (1795-1870) - Altres: Kaspar Johann Kummer (1795-1870)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Kaspar Kummer, a qui a vegades observarem amb el nom de Caspar o Gaspard, va ser un compositor i flautista alemany. De fet, la seva formació va incidir tossudament en la flauta sent, per tant, més instrumentista que compositor. I si bé la seva biografia és a dia d'avui poc precisa i detallada, pel que sembla va gaudir de notable ressò com a intèrpret tot i que també les seves obres van viure una certa glòria i popularitat. Professor d'autors a qui ja hem recuperat com Friedrich Kiel (escoltar aquí) o Felix Draeseke (escoltar aquí), la majoria del seu opus, evidentment, va ser en favor i divulgació del seu instrument. En essència Kummer va ser, com Fürstenau, Keller, Dressler i altres, un dels centenars de flautistes del seu temps que van contribuir, en més o menys intensitat, en el desenvolupament del llenguatge sonor i tècnic de la flauta i curiosament ho va fer en un ambient aparentment d'indiferència i de certa hostilitat dels grans compositors vers la flauta en el seu rol més protagonista. Per tant, se l'ha de considerar hereu d'aquest reducte de romàntics enamorats d'un petit i simpàtic instrument de vent que apaivagat i emmudit pel so d'altres instruments de vent, corda o teclat va haver d'adaptar-se per sobreviure. I en relació a l'estil de Kummer, de qui escoltarem la Serenata en Re major opus 81 i el Quintet de Flauta en Do major opus 75, cal remarcar que podem caure fàcilment en la confusió degut a la seva cronologia de vida ja que l'haurem de considerar, tot i les aparences, més proper a l'univers clàssic i romàntic de Schubert que, per exemple, al de Brahms per tal de situar-nos en context. Musicalment, i en base a la intel·ligent configuració instrumental d'aquesta partitura, on el binomi protagonista de flauta i guitarra és encantador, em sembla prou elegant i preciosista tot i la contenció del conjunt, poc donada als grans discursos o a innecessàries pretensions. En definitiva, una valuosa aportació a l'univers de la flauta romàntica d'un autor inèdit per nosaltres i a qui gustosament donarem la benvinguda!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Red Cedar Chamber Music
PRESTOCLASSICAL: KUMMER, K. - Chamber Music for Flute, Guitar and Strings
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KUMMER, K. - Chamber Music for Flute, Guitar and Strings



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ELSNER, Józef (1769-1854) - Passio Domini Nostri Jesu Christi (1837)

$
0
0
Antoni Kozakiewicz - Koncert Kobziarza (1876)
Obra d'Antoni Kozakiewicz (1841-1929), pintor polonès (1)


- Recordatori de Józef Antoni Franciszek Elsner -
En el dia de la celebració del seu 247è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Kozakiewicz (Kraków, 13 de juny de 1841 - Kraków, 3 de gener de 1929) va ser un pintor polonès. El 1857 va començar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia amb Władysław Łuszczkiewicz, entre altres, graduant-se el 1866. Poc després es va traslladar a Viena on va seguir la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts rebent una beca el 1871 amb la qual va viatjar a Munich, on va seguir estudiant a l'Acadèmia d'Arts de la ciutat. Allà va compartir estudi-taller amb Franz Streitt i Aleksander Kotsis amb qui també va realitzar diverses expedicions per explorar els entorns i els paisatges de muntanya. El seu èxit que ràpidament va assolir el van consagrar a Alemanya romanent en aquesta geografia la quasi totalitat de la seva vida. I si bé va tornar a Polònia el 1900 per tal de provar fortuna, el seu escàs ressò el van desmotivar per tal d'establir-se a Varsòvia. La seva obra va ser de temàtica històrica, de gènere i paisatgística sent el seu estil profundament realista. El seu germà Piotr Kozakiewicz va ser escultor. Antoni va morir a Cracòvia el gener de 1929.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoni Kozakiewicz (1841-1929) - Altres: Antoni Kozakiewicz (1841-1929)



Parlem de Música...

Józef Antoni Franciszek Elsner (Grodków, 1 de juny de 1769 - Warsaw, 18 d'abril de 1854) va ser un compositor i professor polonès. Es va iniciar musicalment en el cor d'una església de Grodków. Seguidament, va estudiar en una escola dominicana i posteriorment amb els jesuïtes en el Gymnasium de Breslau (1781-1788) on va cantar la part tenor solista de l'oratori Der Tod Jesu de Graun. Va cantar en el cor de l'òpera, tocava el violí i l'orgue i va començar a compondre, principalment, música religiosa. Va entrar a la Universitat de Breslau on va estudiar Teologia i Medicina. El 1789 es va traslladar a Viena on va començar acadèmicament la seva carrera musical. El 1791 va assolir el càrrec de violinista i director d'orquestra de l'òpera de Brno i el 1792 a Lemberg va assolir el càrrec de direcció de l'orquestra del teatre. Allà va escriure nombrosa música instrumental entre simfonies, música de cambra i la seva primera òpera. El 1799 es va instal·lar a Varsòvia, on durant els propers 25 anys va dirigir l'òpera tot reformant-ne l'estructura, l'organització i la programació musical. Allà va presentar les seves pròpies obres així com les de molts autors contemporanis potenciant, especialment, la formació de joves cantants. Va fundar diverses escoles de música i va publicar diverses obres de pedagogia teòrica musical. Entre els seus alumnes cal destacar a Chopin. A partir del 1802 va dirigir un taller de gravats de música que va publicar nombroses obres. El 1805 va rebre el nomenament com a membre de la Societat d'Amics de la Ciència de Varsòvia. Juntament amb ETA Hoffmann van fundar un espai musical que va dur a terme la interpretació d'algunes simfonies de Beethoven. El 1814 va fundar la Societat dels Amics de la Música Religiosa i Nacional. Va treballar, així mateix, en diverses revistes musicals on va contribuir amb articles, crítiques i opinions de tot tipus. Va ser membre honorari de la Societat de Música de l'Universitat Paulinerkirche de Leipzig. El 1823 va rebre l'Ordre de Sant Estanislao, la màxima condecoració polonesa. Va seguir en el seu càrrec com a compositor i docent fins el final de la seva vida. Va morir a Varsòvia l'abril de 1854.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (selective list):
Amazonki czyli Herminia [The Amazons, or Herminia] (op, 2, W. Bogusławski), Lemberg, 26 July 1797
Sułtan Wampum czyli Nieroztropne życzenie [Sultan Vampum, or The Rash Wish] (op, 2, A. von Kotzebue, trans. A. Gliński and Bogusławski), Warsaw, 1800
Siedem razy jeden [Seven Times One] (comic op, 1, L. Dmuszewski), Warsaw, 14 Dec 1804
Stary trzpiot i młody mędrzec [The Old Dolt and the Young Sage] (op, 1, E.T.A. Hoffmann, trans. Matuszewski), Warsaw, 15 Feb 1805
Wieszczka Urzella czyli To co się damom podoba [The Soothsayer Urzella, or What Pleases the Ladies] (op, 3, C.S. Favart, trans. J. Baudouin), Warsaw, 7 March 1806
Andromeda (grand op, 1, L. Osiński), Warsaw, 14 Jan 1807
Trybunał niewidzialny czyli Syn występny [The Invisible Tribunal, or The Vicious Son] (melodrama, 3, J.G.A. Cuvelier de Trie, trans. Wrzesiński), Warsaw, 24 April 1807
Karol Wielki i Witykind [Charlemagne and Wittekind] (historical drama, 2, T. Łubieńska), Warsaw, 5 Dec 1807
Chimère et réalité/Urojenie i rzeczywistość (op, 1, J. Adamczewski), Warsaw, 22 April 1808, Fr. org. 1805–6
Echo w lesie [The Echo in the Wood] (duodrama, 1, W. Pękalski), Warsaw, 22 April 1808
Leszek Biały czyli Czarownica z Łysej Góry [Leszek the White, or The Witch of the Bald Mountain] (op, 2, Dmuszewski), Warsaw, 2 Dec 1809
Wyspa małżeńska czyli Żony przez los wybrane [The Isle of Matrimony, or Wives Chosen by Fate] (melodrama, 3, A. de Pujola and C. Desnoyer, trans. Dmuszewski), Warsaw, 19 May 1811
Wąwozy Sierra Morena [The Ravines of the Sierra Morena] (op, 3, Dmuszewski), Warsaw, 31 Jan 1812
Kabalista [The Cabalist] (op, 2, F. Wężyk), Warsaw, 29 Jan 1813
Król Łokietek czyli Wiśliczanki [King Lokietek, or The Women of Wiślica] (op, 2, Dmuszewski), Warsaw, 3 April 1818
Dwa posągi [The Two Statues] (ballet, L. Thierry), Warsaw, 12 Nov 1818
Jagiełło w Tenczynie [Jagiello in Tenczyn] (op, 3, A. Chodkiewicz), Warsaw, 1 Jan 1820
Ofiara Abrahama [Abraham’s Sacrifice] (melodrama, 4, Cuvelier de Trie and L. Chadezon, trans. B. Kudlicz), Warsaw, 11 Dec 1821
Powstanie narodu [The Insurrection of a Nation] (lyrical scene, 1, F.S. Dmochowski), Warsaw, 1 Jan 1831

Other:
55 cants., for state and private celebrations (most lost);
c100 solo songs, Pol., Fr., It. and Ger. texts

Vocal religiosa:

24 Lat. masses;
9 Pol. masses;
4 orats, incl. Passio Domini Nostri Jesu Christi, d, 14 solo vv, 3 choruses, orch, hp, op.65, Warsaw, 20 January 1838;
86 offs, grads, hymns etc.

Instrumental:

Orch:
8 syms., incl. op.11, C (Offenbach, 1805), op.17, B  (Leipzig, 1818), others lost, polonaises, marches

Chbr:
6 str qts, F, A, D, ‘du meilleur goût polonois’, op.1 (Vienna, 1798), C, E , d, op.8 (Offenbach, 1806);
Pf Trio, B , op.2 (Vienna, 1798);
Str Qnt, c (Warsaw, 1804);
3 Vn Sonatas, F, D, E , op.10 (Warsaw, 1805);
2 pf qts, incl. E , op.15 (Paris, 1805);
3 polonaises, vn, pf;
Septet, D, fl, cl, vn, va, vc, db, pf, 1830, PL-Kj

Piano:
2 Rondos ‘à la mazurek’, g, C (Warsaw, 1803), Rondo à la krakowiak, B  (Warsaw, 1803);
3 Sonatas, B, D, F (Warsaw, 1805), Sonata, B , pf 4 hands, op.16 (Paris, c1805);
Variations, B;
16 polonaises

Literatura:

Rozprawa o metryczności i rytmiczności języka polskiego [Treatise on the metres and rhythms of the Polish language] (Warsaw, 1818)
Początki muzyki a szczególniej śpiewania [The beginnings of music, especially of singing] (Warsaw, 1818–21)
Szkoła śpiewu [School of Singing] (Warsaw, 1834, Leipzig, 2/1855)
Sumariusz moich utworów muzycznych z objaśnieniami o czynnościach i działaniach moich jako artysty muzycznego [Summary of my works with explanations of my functions and activities as a musician] [1840–49] (Kraków, 1957)

Font: En català: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) En castellano: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) In english: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) - Altres: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En segon pla però de forma implacable, una de les sorpreses d'aquests darrers anys ha estat, sens dubte, la que representa la figura de Józef Elsner, un dels compositors més excepcionals de Polònia, i a tenor de l'obra d'avui, probablement de la història musical europea. Considerat, així mateix com un professor magistral, potser Chopin ens en podria parlar, Elsner representa per sí mateix una culminació d'obligada referència si el que volem és entendre la personalitat musical de Polònia. I possiblement avui el seu nom quedarà, per molts de nosaltres, gravat per sempre més a les nostres oïdes fruit d'una partitura total, monumental i absolutament extraordinària. Perquè nenes i nens, nois i noies, homes i dones, animals i plantes i éssers d'altres planetes, atenció (!) que potser, i sobtadament, al·lucinarem. I ho farem en so d'una Passió Domini Nostri Jesu Christi en la tonalitat de Re menor per a solistes, doble cor i gran orquestra de 1837. Estrenada a l'església de la Santíssima Trinitat de Varsòvia el 20 de gener de 1838, va despertar tanta expectació, entusiasme, amor desenfrenat i altres adjectius d'índole semblant que durant dies va ser l'únic tema de conversa a la capital polonesa. Amb una posada en escena amb més de 400 persones, entre veus, instruments i organitzadors, ràpidament va assolir un èxit sense precedents fins el punt que hom va considerar aquesta producció com la cima acadèmica, musical i creativa d'Elsner. Per entendre'n la magnitud hem d'escoltar-la diverses vegades ja que la brillant combinació i integració de tots els elements que la conformen, juntament amb l'excel·lent i celestial interpretació, és impressionant, amb recitatius en cant pla, àries concertants simplement meravelloses com, per exemple, el passatge Qui passus est pro nobis, Jesu Christe, o el Deus meus es tu o el despertar amb l'al·leluia i glòria del Et resurrexit final, en una fuga a dos cors que amb una passió desenfrenada finalitza solemne i festivament l'obra... Per no dir les parts instrumentals, com la fúnebre introducció, el repicar de les timbales o les melodies de dibuix fascinant. Trasbalsat i commocionat i ganes irrefrenables de bramar incontrolablement, Al·leluia, Al·leluia, Elsner, Al·leluiaaaaaaaa... perquè benvolguts amics i amigues, aquesta obra mereix un monument. Quina meravella!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Agnieszka Kurowska (soprano); Miroslawa Rezler (alto); Leszek Swidzinski (tenor); Jozef Frakstein (bass); Warsaw Symphony Orchestra & Chamber Choir; Jacek Kaspszyk 
RECICLASSICAT: ELSNER, Józef Antoni Franciszek (1769-1854)
AMAZON: ELSNER, J. - Passio Domini Nostri Jesu Christi Op.65
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FERNÁNDEZ ARBÓS, Enrique (1863-1939) - Piezas de Concierto

$
0
0
Federico Zandomeneghi - La Coiffure
Obra de Federico Zandomeneghi (1841-1917), pintor italià (1)


- Recordatori d'Enrique Fernández Arbós -
En el dia de la commemoració del seu 77è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Federico Zandomeneghi (Venezia, 2 de juny de 1841 - Paris, 31 de desembre de 1917) va ser un pintor italià. Nascut en una família d'artistes, el seu pare i el seu avi van ser escultors. Entre els anys 1856 i 1859 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. El 1860 es va unir al procés d'unificació italiana de Giuseppe Garibaldi i va participar en l'Expedició dels Mil que va conquistar Sicília, en aquell temps en mans de la Casa de Borbó. El 1862 es va instal·lar a Florència, on va formar part del grup d'artistes dels Macchiaioli. A partir del 1866 es va instal·lar a Venècia, des d'on va visitar, amb freqüència, Roma i Florencia. El 1874 es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb els pintors impressionistes. Va exposar en quatre de les vuit exposicions impressionistes, les de 1879, 1880, 1881 i 1886. La seva temàtica va ser propera a la dels pintors francesos, especialment a la d'Edgar Degas. Va morir a París el desembre de 1917.

Font: En català: No disponible En castellano: Federico Zandomeneghi (1841-1917) In english: Federico Zandomeneghi (1841-1917) - Altres: Federico Zandomeneghi (1841-1917)



Parlem de Música...

Enrique Fernández Arbós (Madrid, 24 de desembre de 1863 - Donostia, 2 de juny de 1939) va ser un violinista, director i compositor. Va estudiar violí amb Jesús Monasterio al Conservatori de Madrid, amb Vieuxtemps al Conservatori de Brussel·les i amb Joachim a Berlín. A partir d'aleshores va començar a viatjar tant com a solista com acompanyat d'Albéniz i Agustín Rubio en un dels trios de piano més celebrats del seu temps. El 1891 va viatjar a Londres on va participar amb el mateix Albéniz i amb Joachim en un doble concert de Bach. El 1894 va ser nomenat professor de violí i viola del Royal College of Music de Londres mantenint-se en aquest càrrec fins el 1915. Un any després va tornar a Espanya on el 1904 havia rebut el nomenament de director de l'Orquestra Simfònica de Madrid. Va mantenir aquest càrrec fins el 1936, any que es va retirar de la vida pública. Va morir a San Sebastian el juny de 1939.

OBRA:

Literatura:

Del violín, de su estilo y de su relación con la evolución de la música (Madrid, 1914) 

Font: En català: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) En castellano: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) In english: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) - Altres: Enrique Fernández Arbós (1863-1939)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Enrique Fernández Arbós es, sin duda, una de las figuras más relevantes de la música española de la transición entre los dos últimos siglos. Avalado por una exquisita preparación musical una apabullante trayectoria internacional, impulsó significativamente la escena musical española de la época, primero como violinista y pedagogo, y luego con su importante labor al frente de la Orquesta Sinfónica de Madrid. Respecto del repertorio, se centró en la buena interpretación de partituras ya clásicas que se ejecutaban todavía de forma fragmentaria así como a abarcar mayor número de autores y estilos. Así, se deben a Fernández Arbós las primeras interpretaciones en Madrid de piezas tan variadas como los Conciertos de Brandemburgo o las Suites para Orquesta de Bach, de música de Purcell, con la soprano Carlota Dahmen como solista (la misma que en 1934 compartiría con Arbós el notable atrevimiento de presentar en Madrid varios fragmentos del Wozzeck da Alban Berg), la Sinfonía en Re y el poema sinfónico Redención de César Franck, el Preludio a la Siesta de un Fauno de Debussy (primer acercamiento del público madrileño a la música del Impresionismo francés que no dejó de contar con sus opositores en pleno concierto), la Sinfonía en Sol de Tomás Bretón o el Prólogo de La Divina Comedia de Conrado del Campo, a la sazón viola de la orquesta, y más adelante de obras de vanguardia como La Consagración de la Primavera de Stravinsky, ocasión en la que aconteció la conocida anécdota de rebelársele al maestro los músicos ante aquella obra y ser precisa la intervención de Manuel de Falla, presente en el ensayo y personaje muy querido por la orquesta, para convencerles de la calidad de la partitura que se negaban a interpretar.

De su labor como compositor, reducida al tiempo que sus obligaciones como solista primero y como director y profesor después le dejaron, sólo nos ha llegado una parte. Nada se sabe de sus juveniles Valses, que él mismo calificó de "brahmsianos", ni de sus canciones sobre textos de Bécquer. Un rastreo por las bibliotecas y los archivos madrileños serían necesarios de cara a descubrir esta cara todavía oculta de uno de nuestros más grandes músicos. Sí se conservan, en cambio, sus Tríos españoles, para piano, violín y violonchelo, publicados en Berlín e integrados por Bolero, Habanera y Seguidillas Gitanas, Tango; pieza para violín dedicada a Pablo Sarasate; Sur la Plage, canción sobre texto de Edmond Picard, u obras orquestales breves como Ausencia (posteriormente incluida en una Pequeña Suite Española integrada además por Noche de Arabia, Habanera y Baile Andaluz, esta última procedente de un baile de gnomos de la malograda El Centro de la Tierra) o Zambra, Guajira y Tango para violín y orquesta, además de la ya mencionada zarzuela El Centro de la Tierra, única tentativa en el género teatral, y varias orquestaciones de Iberia de Albéniz realizadas a petición del autor, que no quedó satisfecho en sus sucesivos intentos de orquestarla él mismo. De ellas destaca el excelente conocimiento que del medio orquestal tenía Arbós y la delicadeza con la que lo adaptaba a la música del que fuera su entrañable amigo. Son estas orquestaciones lo único que de la labor compositiva de Arbós se escucha en la actualidad.

Como violinista, llevó a cabo una amplia carrera iniciada muy temprano y en la que logró importantes éxitos. Fue desde sus primeras actuaciones comparado con Sarasate, el otro gran violinista español del XIX, con el que Arbós tendría ocasión de tocar en más de una ocasión y al que le uniría siempre una gran amistad que no obstaría para la que mantuvo Arbós con Josef Joachim, su maestro en Berlín y rival de Sarasate en las lides violinísticas. Como solista y en agrupaciones de cámara, sus conciertos fueron solicitados, tanto por el público, como por diversas familias reales, así la inglesa, la portuguesa (de la que obtuvo el nombramiento de Caballero de la Orden de Villaviciosa) y, sobre todo, la española, con la que llegó a mantener amistad, especialmente con la reina gobernadora María Cristina de Habsburgo-Lorena y la infanta Isabel. Asimismo la protección de Joseph Joachim le permitió acceder a ocasiones de la importancia del estreno de la Cuarta Sinfonía de Brahms, con asistencia del propio compositor, y su presencia en Londres le permitió tocar con artistas de fama mundial en conciertos domésticos. Todo ello preparó al que había de ser el director Arbós, empeñado en la ampliación del horizonte musical español como director, profesor e intérprete, aunque esta última faceta fuese absorbida por la dirección a partir de 1919.

TRIO ARBOS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquesta Sinfonica de Madrid; Ara Malikian (violin); Jesús López Cobos (director)
AMAZON: ARBOS, E.F. - Orchestral Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ARBOS, E.F. - Orchestral Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Al Combate (c.1760)

$
0
0
Luis Paret y Alcázar - Carlos III comiendo ante su corte (c.1775)
Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1)


- Recordatori d'Ignacio de Jerusalem -
En el dia de la celebració del seu 309è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Va cursar estudis des dels 10 anys a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Lluís Antoni d'Espanya, germà menor del rei Carles III d'Espanya. A la seva tornada a Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse a Madrid. El 1775, no obstant i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cor madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Va morir a Madrid el febrer de 1799.




Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Perhaps the most exciting contribution of this recording is the modern-day release of Jerusalem’s ode, Al Combate. It is one of only a handful of substantial secular works written in New Spain during the eighteenth century, and almost certainly the most extensive to survive. Al Combate celebrates the University of Mexico’s allegiance to the newly crowned King Charles III of Spain (1716-1788), the Bourbon monarch who reigned from 1759 until his death, having served prior as the Spanish Viceroy of Naples. Although not a music lover, Charles III promoted science, medicine, university education and economic development in a time of decreasing inluence of the church, and thus he exempliies the reform minded Enlightenment monarch. Al Combate takes the form of a cantata, namely a succession of self-contained movements that includes choruses, recitatives, and arias. Scored for solo singers, strings, trumpets, horns, timpani and choir, the work opens with a substantial Italian overture congruent in structure to the Symphony in G major. In fact, some of the igures in the second movement are reminiscent of that symphony. Thereafter, Jerusalem frames two pairs of recitatives and arias – one for bass solo and the other for alto solo – between two celebratory choruses. Several years after composing this occasional work, Jerusalem rewrote the two arias as Latin responsories for the Virgin of Guadalupe. One of these contrafacta, the responsory Quae est ista, has been recorded by Chanticleer on the disc Matins for the Virgin of Guadalupe, 1764. It corresponds musically to the aria “Propicia estrella” in Al combate. The text of Al combate shows the erudition of New Spanish literature in this period. 

The complex poem, written in a literary style nearly a century out of date in 1760, uses classical mythology to show the academic elite of the University of Mexico – allegorized as the “Mexican Minerva” of the inal chorus – swearing allegiance to Charles III by composing a poem in the style of, and with literary references to, works by Sor Juana Ines de la Cruz (1651-1695). Sor Juana, known as the “tenth muse,” was the single most important colonial Latin American literary igure. The text also picks up on Charles’s genealogy as his father, King Philip V of Spain (who listened to Farinelli sing Italian opera arias nightly) was born in France, and his mother, Elisabeth Farnese, was Italian. The pure galant style of the music contrasts sharply with the text, which is deliberately archaic. The underlying message conveys that the university is up to date, yet proud of its tradition of literary erudition. It seems that these poems had been presented publicly at a poetry competition, the “amorosa contienda” (“loving competition”), as part of a larger series of festivities in honor of Charles III in 1760. The “combat” of the title is more akin to the competitiveness of a poetry “slam” today than to armed combat. The irony of cheering a peaceful monarchical succession using language indicative of war is just the tip of the iceberg of the work’s poetic richness. The text was printed independently of the music in a Mexico City publication that commemorated the occasion. Listeners might be interested in viewing the original manuscript of Al combate on the website of the Seminario de Música en la Nueva España y el México Independiente (www.musicat.unam.mx), an international group based in Mexico City that is actively cataloging, studying, and publishing scholarship about New Spanish repertoire such as Al combate. Images of every page of Jerusalem’s manuscript are accessible there under call number A0096.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

OLEY, Johann Christoph (1738-1789) - Orgelwerke

$
0
0
Pietro Rotari - Een jonge vrouw met een boek
Obra de Pietro Antonio Rotari (1707-1762), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Christoph Oley -
En el dia de la celebració del seu 278è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Pietro Antonio Rotari (Verona, 30 de setembre de 1707 - Санкт-Петербург, 31 d'agost de 1762) va ser un pintor italià. Inicialment va ser alumne del gravador Robert van Audenaerde abans d'entrar a l'escola del pintor veronès Antonio Balestra el taller de qui va freqüentar en companyia de Giambettino Cignaroli. Entre els anys 1725 i 1727 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb Giovanni Battista Piazzetta i el pintor suec Johan Richter. El 1727 es va mudar a Roma, a l'escola de Francesco Trevisani, on hi va romandre fins el 1732 any que va marxar a Nàpols on va treballar amb Francesco Solimena fins el 1734. Poc temps després va tornar a Verona on va obrir el seu taller si bé ràpidament fou sol·licitat a ciutats com Viena, Dresden i Mònaco, on va pintar nombrosos retrats. Des de Verona, on va pintar les peces d'altar dels Quatre màrtirs (1745) per a l'església de l'Ospedale di San Giacomo, es va mudar a Sant Petersburg on es va convertir en pintor oficial de la cort i on va morir l'agost de 1762.

Font: En català: No disponible En castellano: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) In english: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) - Altres: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) 



Parlem de Música...

Johann Christoph Oley (Bernburg, bap. 3 de juny de 1738 - Aschersleben, 20 de gener de 1789) va ser un organista i compositor alemany. Existeixen algunes evidències que va estudiar, poc temps, amb Bach a l'entorn del 1749 si bé Oley no va tenir cap relació, si més no documentada, amb la Thomasschule. El 1755 va accedir al càrrec d'organista d'una església de Bernburg si bé el gener de 1762 es va traslladar a l'església de Sant Esteve d'Aschersleben. Va romandre en aquella ciutat la resta de la seva vida treballant com a organista, compositor i assistent de mestre d'escola. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Christoph Oley (1738-1789) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

D’ençà del temps transcorregut, se’ns farà progressivament més difícil el cartografiar amb precisió i detall el nombre i noms dels alumnes de Johann Sebastian Bach. I pel que sembla, tot i que possiblement de passada i testimonialment, Johann Christoph Oley va ser un d’aquests alumnes enigmàtics a qui recentment hem redescobert. Lloat al seu temps per la seva destresa al clavecí i orgue, les seves composicions ens recordaran a J.F. Agricola, un altre dels deixebles de Bach de qui espero poder-ne parlar properament. No obstant i en relació a Oley, alguna cosa no va quadrar del tot quan J. Beckmann, en una revisió de 1778, va criticar les febleses compositives d’Oley, específicament en relació a la seva harmonia, la qual cosa fa pensar, i també en base a l’afirmació de Gerber, que Oley havia estat principalment un compositor autodidacta i per tant la influència de Bach va ser, essencialment, insignificant. I si bé es va especular que Oley havia tingut una relació estreta amb Bach, el cert i el més probable és que no fos així i el seu nom no destaqués més enllà del seu temps i del seu espai de la ciutat d’Aschersleben, on va treballar la major part de la seva vida. En tot cas i gràcies a una singular virtut del nostre temps, la d’explorar i descobrir sense descans nous actors musicals, avui el presentarem per a celebrar el seu naixement 278 anys després. I ho farem amb una edició monogràfica en què es recuperen algunes de les seves obres per a orgue ja que, de fet, el seu repertori va ser quasi en exclusiva per aquest instrument. Partitures podríem dir que poc avesades a grans discursos o laberíntiques invencions però que mostren alguns detalls interessants i suggerents com la seva afició pel cànon estricte en sintonia amb passatges més expressius. Obres de tonalitat continguda i de cromatisme agradable en què l'organista, amb la solvència que demostra, sap com presentar-nos l'obra d'aquest enigmàtic i desconegut alemany!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jan van Mol (organ)
AMAZON: OLEY, J.C. - Orgelwerke
CPDL: No disponible
SPOTIFY: OLEY, J.C. - Orgelwerke



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Messe du Freischutz (c.1817)

$
0
0
Noël Hallé - The Holy Family
Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)


- Recordatori de Carl Maria von Weber -
En el dia de la commemoració del seu 190è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Noël Hallé (Paris, 2 de setembre de 1711 – Paris, 5 de juny de 1781) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude-Guy Halle. Poc després va entrar a la Reial Acadèmia de Pintura de París on va obtenir un primer premi i on va ser triat membre. Becat, va viatjar a Roma on, a banda d’estudiar els grans mestres, va viure a l’Acadèmia Francesa. Més tard, va ser director de l’Escola de Roma. La seva pintura va ser d’estil neoclàssic i la seva temàtica variada, destacant les escenes clàssiques, la mitologia i algunes obres religioses. El seu fill va ser el famós doctor Jean Noël Hallé. Noël Halle va morir a París el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) En castellano: No disponible In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)



Parlem de Música...

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - London, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director alemany i un dels màxims exponents del romanticisme del seu país. Es va formar inicialment amb Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. Als 13 anys, va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va realitzar nombroses gires com a pianista, va dirigir l'òpera de Praga i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. La fama de Weber es va fonamentar principalment en base a tres òperes: El Caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar a Weber a estudiar aquesta llengua. Entre les seves innovacions musicals cal destacar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats, com en Euryantha, en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. També va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral i va exercir una important influència en el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, va escriure moltes altres composicions sent especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, tres misses, vuit cantates, nombroses cançons, entre altres. Va morir a Londres el juny de 1826.

Font: En català: Carl Maria Von Weber (1786-1826) En castellano: Carl Maria Von Weber (1786-1826) In english: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - Altres: Carl Maria Von Weber (1786-1826) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Weber composed the Missa Sancta no. 1 (in E-flat) between 1817 and 1818, at the very time he was working on the opera Der Freischütz. As a consequence, some of the melodic ideas encountered in this Mass resemble those found in the opera and give the work the title "Freischützmesse." Structurally, the Missa Sancta no. 1 is a work for soloists, chorus and orchestra; it contains the conventional numbers, Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus and Agnus Dei. The style is, however, more galant, and resembles some of Haydn's Masses. Weber's orchestration differs in its use of winds and brass. It is, in general, more symphonic than one would encounter with Haydn, although it hardly compares with the very large forces Beethoven would later use in the Missa Solemnis. The Kyrie follows the traditional tripartite form usually found with that part of the Mass. While using full chorus for the Kyrie, Weber interspersed more chordal sonorities with florid solo passages. The orchestral accompaniment is of interest; the use of exposed passages for clarinet clearly identifies the music as Weber's even though the milieu is more solemn. More conventional sonorities are part of the Gloria, which makes use of trumpets and drums, as often occurs in eighteenth-century Mass settings. In Weber's hands, the instruments underscore a more impassioned treatment of the text; it is more a prayerful Gloria than a triumphant one. Just as it occurs in the middle of the five-movement Mass, the Credo is the centerpiece of Weber's first Missa Sancta. 

While other composers have arrived at more perfunctory settings of the Credo, Weber made his more jubilant and emotional. The final chords of the Credo give way to a subtle and mysterious opening to the Sanctus. While the darkly scored diminished-seventh chords that open the Sanctus draw one into a movement that often opens more blatantly. The movement builds up to a triumphant conclusion, and the Agnus Dei is a quieter piece. Nonetheless, the Agnus Dei forms a satisfying final movement to this Mass. As to the relationship to Der Freischütz, the Kyrie contains an extended passage that uses the diminished-seventh chord in a way similar to its use with the character Samiel in the opera. This is not to say that Weber draws on the diabolical character in the Mass, but rather, that he uses the chord prominently. When they occur at the opening of the Sanctus, these chords contribute to the movement an element of suspense. A more specific reference to Der Freischütz occurs, however, in the Sanctus, which evokes some of the music of Agathe. In the Agnus Dei Weber similarly evokes Agathe's character by using motives associated with her. These evocations of Der Freischütz should not be taken as programmatic, but rather suggest more about the origins of the Mass, which coincide with Weber's intensive work on Der Freischütz. Since both works emerged from the same time, it is not unusual that they share similar thematic content, even though their purposes differed. Coming from an extremely busy time in Weber's career, the Missa Sancta no. 1 is an excellent work which should be known better through more frequent performance.

James Zychowicz (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeurs, solistes et orchestre de Saint Michel de Munich
SPOTIFY: Weber - Mass from Freischutz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Divertimenti per strumenti a fiato

$
0
0
Engelsk Skola 1800 - The church choir
Obra d'autor anònim de l'Escola de Pintura Anglesa (c.1800) (1)


- Recordatori de Giovanni Paisiello -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Giovanni Paisiello (Taranto, 9 de maig de 1740 - Naploli, 5 de juny de 1816) va ser un compositor italià, un dels més influents pel que fa a òpera de finals del segle XVIII. Va assistir a un col·legi on la seva veu va despertar l'interès dels seus mestres per la qual cosa va ser enviat, el 1754, al Conservatori di San Onofrio de Nàpols. Allà va estudiar amb Francesco Durante i va començar a escriure diverses òperes, la més important d'aquest període va ser L'ldolo cinese. Es va casar amb Cecilia Pallini abans de viatjar, el 1776 convidat per Caterina II de Rússia, a Sant Petersburg, on va passar vuit anys en la condició de mestre de capella. A la ciutat russa va compondre la seva òpera més famosa, El barber de Sevilla (1782), basada en una comèdia de Beaumarchais de 1775, anys més tard superada per la versió que en va fer Rossini. Gràcies al suport que va donar a la causa revolucionària francesa, entre els anys 1801 i 1804 es va convertir en director de la capella musical de Napoleó a París però contrariat amb el públic parisenc, va tornar a Nàpols i va treballar per als reis José Bonaparte i Joachim Murat. Indubtablement, Paisiello va ser un dels principals autors d'òpera còmica de la seva època, només superat per Wolfgang Amadeus Mozart. El seu estil es va caracteritzar per la gràcia melòdica i el dramatisme. El seu repertori va ser immens, amb més de 100 òperes, centenars d'obres religioses i abundant música instrumental. Va morir a Nàpols el juny de 1816.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il ciarlone (12.5.1764 Bolonya)
I francesi brillanti (24.6.1764 Bolonya)
Madama l'umorista, o Gli stravaganti (26.1.1765 Mòdena)
L'amore in ballo (Carnaval 1765 Venècia SM)
I bagni d'Abano (primavera 1765 Parma)
Demetrio (Pasqua 1765 Mòdena)
Il negligente (1765 Parma)
Le virtuose ridicole (1765 Parma)
Le nozze disturbate (Carn. 1776 Venècia SM)
Le finte contesse (2.1766 Roma V) [Il Marchese di Tulissano?]
La vedova di bel genio (prim. 1766 Nàpols N)
L'idolo cinese (prima. 1767 Nàpols N)
Lucio Papirio dittatore (estiu 1767 Nàpols SC)
Il furbo malaccorto (hivern 1767 Nàpols N)
Le 'mbroglie de la Bajasse (1767 Nàpols F)
Alceste in Ebuda, ovvero Olimpia (20.1.1768 Nàpols SC)
Festa teatrale in musica (31.5.1768 Nàpols PR) [Le nozze di Peleo e Tetide]
La luna abitata (estiu 1768 Nàpols N)
La finta maga per vendetta (tardor? 1768 Nàpols F)
L'osteria di Marechiaro (hiv. 1768 Nàpols F)
La serva fatta padrona (estiu 1769 Nàpols F) [rev. Le 'mbroglie de la Bajasse]
Don Chisciotte della Mancia (estiu 1769 Nàpols F)
L'arabo cortese (hiv. 1769 Nàpols N)
La Zelmira, o sia La marina del Granatello (estiu 1770 Nàpols N)
Le trame per amore (7.10.1770 Nàpols N)
Annibale in Torino (16.1.1771 Torí TR)
La somiglianza de' nomi (prima. 1771 Nàpols N)
I scherzi d'amore e di fortuna (estiu 1771 Nàpols N)
Artaserse (26.12.1771 Mòdena)
Semiramide in villa (Carn. 1772 Roma Ca)
Motezuma (1.1772 Roma D)
La Dardanè (prima. 1772 Nàpols N)
Gli amante comici (tardor 1772 Nàpols N)
Don Anchise Campanone (1773 Venècia) [rev. Gli amante comici]
L'innocente fortunata (Carn. 1773 Venècia SM)
Sismano nel Mogol (Carn. 1773 Milà RD)
Il tamburo (prima. 1773 Nàpols N) [Il tamburo notturno]
Alessandro nell'Indie (26.12.1773 Mòdena)
Andromeda (Carn. 1774 Milà RD)
Il duello (prima. 1774 Nàpols N)
Il credulo deluso (tardor 1774 Nàpols N)
La frascatana (tardor 1774 Venècia SS) [L'infante de Zamora]
Il divertimento dei numi (4.12.1774 Nàpols PR)
Demofoonte (Carn. 1775 Venècia SB)
La discordia fortunata (Carn. 1775 Venècia SS) [L'avaro deluso]
L'amor ingegnoso, o sia La giovane scaltra (Carn. 1775 Pàdua)
Le astuzie amorose (prima. 1775 Nàpols N)
Socrate immaginario (tardor 1775 Nàpols N)
Il gran Cid (3.11.1775 Florència P)
Le due contesse (3.1.1776 Roma V)
La disfatta di Dario (Carn. 1776 Roma A)
Dal finto il vero (prima. 1776 Nàpols N)
Nitteti (28.1.1777 Sant Petersburg)
Lucinda e Armidoro (tardor 1777 Sant Petersburg)
Achille in Sciro (6.2.1778 Sant Petersburg)
Lo sposo burlato (24.7.1778 Sant Petersburg)
Gli astrologi immaginari (14.2.1779 Sant Petersburg E) [Le philosophe imaginaire]
Il matrimonio inaspettato (1779 Kammenïy Ostrov) [La contadina di spirito]
La finta amante (5.6.1780 Mogilev) [Camiletta]
Alcide al bivio (6.12.1780 Sant Petersburg E)
La serva padrona (10?.9.1781 Tsàrskoie Seló)
Il duello comico (1782 Tsàrskoie Seló) [rev. Il duello]
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile (26.9.1782 Sant Petersburg)
Il mondo della luna (1782 Kammenïy Ostrov)
Il re Teodoro in Venècia (23.8.1784 Viena B)
Antigono (12.10.1785 Nàpols SC)
La grotta di Trofonio (12.1785 Nàpols F)
Olimpiade (20.1.1786 Nàpols SC) òpera estrenada pel castrat Gaspare Pacchiarotti (1744-1821)
Le gare generose (prima. 1786 Nàpols F) [Gli schiavi per amore; Le bon maître, ou L'esclave par amour]
Pirro (12.1.1787 Nàpols SC)
Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile [rev] (1787 Nàpols F)
La modista raggiratrice (tardor 1787 Nàpols F) [La scuffiara amante, o sia Il maestro di scuola Nàpolstano; La scuffiara raggiratrice]
Giunone e Lucina (8.9.1787 Nàpols SC)
Fedra (1.1.1788 Nàpols SC)
L'amor contrastato (Carn. 1789 Nàpols F) [L'amor contrastato o sia La molinarella]
Catone in Utica (5.2.1789 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore (25.6.1789 Caserta)
I zingari in fiera (21.11.1789 Nàpols Fo)
Le vane gelosie (prima. 1790 Nàpols F)
Zenobia in Palmira (30.5.1790 Nàpols SC)
La molinara (1790 Viena) [rev. L'amor contrastato]
Nina, o sia La pazza per amore [rev] (1790 Nàpols F)
Ipermestra (6.1791 Pàdua)
La locanda (16.6.1791 Londres Pantheon) [La locanda di falcone; Lo stambo in Berlina]
I giuochi d'Agrigento (16.5.1792 Venècia F)
Il fanatico in Berlina (1792 Nàpols F) [rev. La locanda]
Il ritorno d'Idomeneo (tardor 1792 Perusa)
Elfrida (4.11.1792 Nàpols SC) [Adevolto]
Elvira (12.1.1794 Nàpols SC)
Didone abbandonata (4.11.1794 Nàpols SC)
Nina, o sia La pazza per amore [rev 2] (1795 Nàpols F)
Chi la dura la vince (9.6.1797 Milà S)
La Daunia felice (26.6.1797 Foggia)
Andromaca (4.11.1797 Nàpols SC)
L'inganno felice (1798 Nàpols Fo)
Proserpine (28.3.1803 París O)
Elisa (19.3.1807 Nàpols SC) [+ Mayr]
I pittagorici (19.3.1808 Nàpols SC)

Cantatas and occasional works:
Le nozze di Bacco ed Arianna (mascherata coreografica, A. Biondini), Modena, 11 Feb 1765; I-MOe (2)
L’Ebone (cant., S. Mattei), 3vv, orch, Naples, S Carlo, 20 Jan 1768
La Sorpresa delli dei (serenata, G.B. Locatelli), St Petersburg, Prince Potemkin’s palace, Dec 1777
2 notturni, S, S, bc, ?1778–80, F-Pn, GB-Lbl (2 copies), Lcm, Ob (2 copies), HV-Zha, S-Skma (2 copies), RU-SPsc
La libertà e Palinodia a Nice (canzoni, Metastasio), S, S, bc, St Petersburg, before July 1783; A-Wgm (2 copies), D-Hs, Mbs, GB-Lbl (2 copies), Ob (2 copies), I-Mc, Vnm, RU-SPsc (London, n.d.; Paris, n.d.; Zürich, n.d.)
Il ritorno di Perseo (cant., L. Serio), Naples, Accademia degli Amici, 6 Oct 1785; GB-Ob, I-Nc (2 copies, 1 autograph)
Amore vendicato (favola boschereccia, di Gennaro), Naples, Accademia dei Cavalieri, 30 June 1786; as Apollo e Dafne, Naples, S Carlo, carn. 1790; F-Pn, I-Nc*, US-SFsc, RU-Mcm
Il genio poetico appagato (cant., G. Pagliuca), Naples, S Ferdinando, 17 Aug 1790; I-Mc
Cantata epitalamica, Florence, Intrepidi, 6 May 1791
La volontaria & marcia militare, Naples, 1796; I-Vlevi, Vnm (Naples, c1796)
Le nozze di Silvio e Clori (cant.), Naples, Accademia dei Cavalieri, for wedding of Francesco, Prince of Calabria, and Archduchess Maria Clementina, July 1797; F-Pn, I-Nc*
La pace (componimento drammatico), Naples, ?1802; Nc, probably completed by others
Cantata for birthday of Prince Felice of Lucca (B. Cenami), Naples, 1807, I-PAc
Fille a Tirsi (cant.), S, bc, D-MÜs, I-Nc, Vnm; La lontanza di Tirsi (cant.), A, bc, GB-Ckc; La scusa (cant., Metastasio), S, bc, Ckc, Ob (inc.), I-Mc, Nc; Tirsi a Fille (cant.), S, bc, Nc
Miscellaneous arias and ensembles (many doubtful)

Vocal religiosa:

Oratorios and Cantatas:
Jephte sacrificium (actio sacra), Venice, Ospedale dei Mendicanti, 1774
La passione di Gesù Cristo (orat, 2, Metastasio), Catholic Cathedral, St Petersburg, 1783; A-Wn (2 copies), B-Bc (2 copies), D-Bsb, Hs (2 copies), MÜs (inc.), DK-Kk, F-Pn (4 copies), R (1st pt), GB-Lbl (2 copies), Lcm (2 copies), Lgc, Ob, I-Bc (2 copies), Gl, LEp, Mc (2 copies, 1 inc.), Nc (2 copies), OS (2 copies), Pc, PAc (2 copies), Rf (2 copies), Rsc (3 copies, 1 inc.), Tf, Tn, Vc, Vnm (3 copies), P-La (2nd pt), US-Bp (1st pt), RU-SPtob (facs., 1987); with rev. 2nd pt, I-Nc*
Il transito di S Luigi Gonsaga (cant.), ?Naples, c1785–90, Rmassimo
Cantata fatta in occasione della transalazione del sangue di S. Gennaro, Naples, Sedile di Nido, 5 May 1787, Nc*
Baldassare (dramma sacro per musica [pasticcio], 2, P. Giovannini), 1787, Mc
Cantata per la sollenità del SS Corpo di Cristo, Naples, 3 June 1790, Nc
Cantata per la transalazione del sangue del glorioso martire S Gennaro (G. Pagliuca), Sedile di Nido, Naples, 4 May 1793, Nc*
Il fonte prodigioso di Orebbe (cant., P.D.A. Rota), Piazza del Pendio, Naples, 13 June 1805
Passio per la domenica delle palme (Bible: Matthew xxvi-xxvii), Nc
Passio per il venerdì santo (Bible: John xviii-xix), Mc

Doubtful:
La concezione di Maria Vergine (orat), Bc, Mc

Masses:
Messa in pastorale, 1802, F-Pn, I-Nc*;
Masses in A, 1802–3, F-Pn, Us-Wc (inc.);
F, C, F, B , 1802–4, F-Pn;
G, 1802–4, Pn, I-Nc (inc.);
F for Passion and Palm Sundays, 1802–4, F-Pn;
B , 2 Dec 1804, Pn (2 copies), I-Nc*;
D, 1807, F-Pn, I-Mc;
C, 1807, F-Pn (2 copies), I-Mc;
F, c1807, Mc;
D, perf. 15 Aug 1808, F-Pn (2 copies);
G, perf. 15 Aug 1809, Pn (3 copies);
G, perf. 15 Aug 1811, Pn (2 copies);
E , 1811, Pn (2 copies), version dated 1812, I-Mc;
C, perf. 15 Aug 1812, F-Pn;
B , ?1812, Pn, I-Nc*

Other liturgical:
Veni sancte spiritus, 1803, Mc, Nc*;
Laudate pueri, Mc;
Te Deum Breve, 1813, F-Pn (2 copies)

Motets:
Absit sonitus, Coeli stella, Non est in vita amara, Splendete of coeli, Veni ferox, Virgam virtutis tuae, 1802–4, Pn;
Coeli stella, Deh resplende o clara stella, Gratiae sint deo devotae, Heu nos jam velum, In tuo beato ardore, Ne lucem, Non est in vita amara, O mortales summo ardore, Quis est, Rosea lux, Si mare ferox murmurat, Sitibundi desolati, Splendete o coeli stellae, Vivat deus, 1806–8, I-Mc;
Absit sonitus, Alma fax, Atlas olympi fores, 1806–8, Nc

Other sacred:
Sagro trattenimento musicale, B , ?1810, F-Pn, I-Mc;
Sagro componimento musicale, C, 1809–10, F-Pn, I-Mc;
Componimento sagro musicale, G, perf. 9 June 1811, F-Pn (2 copies)

Music for the ordinary and proper of the mass:
Masses in G, c1786–92, A-Wn, I-Nc (2 copies, 1 autograph), PLcom;
D, c1790–91, A-Wn, D-MÜs, I-Nc*;
F, c1787–1800, A-Wn, D-MÜs (2 copies), GB-Lbl, I-Bsf, Nc, US-Wc;
D, c1787–1800, D-Mbs, I-Mc, Nc, Vnm;
B , perf. 21 March 1796, A-Wn, GB-Lbl*;
F, c1796–1800, D-MÜs, I-Bc;
C, c1790–1805, Nc, F, perf. 2 July 1805, F-Pn, I-Mc (2 copies);
Requiem, c, perf. 11 Feb 1789 D-MÜs;
perf. with extra items 7 Nov 1799, I-Fc, FAN, Mc (2 copies), Nc (2 copies, 1 autograph), Nf, vs (Paris, n.d.)
Introit, Gradual, Offertory, Post-Communion, Responsory, Mc;
Introit, Kyrie, Offertory, Bc;
Omnes de Saba venient, Mr;
Alleluja in aeternum, Nc;
Veni Sancte Spiritus, GB-Ob;
Libera me Domine, I-Mc

Reorchd arr. of Pergolesi:
Stabat mater, perf. 16 Sept 1810 (Paris, 1810)

Doubtful:
Masses in B , I-Mc;
B , Bc;
C, D-MÜs (inc.);
D, I-Fc;
E , Mc;
E , Vnm;
E, D-MÜs, I-Mc;
F, D-MÜs (inc.);
G, I-Mc;
7 masses, I-Ac;
Requiem, f (Paris, n.d.);
Kyrie, E , A-Wn;
Lauda Sion, D-Bsb, Quotiescumque manucabitis, I-Bc, Rumpe dolore, CH-E

Other liturgical music:
Benedicat, F, I-Nc;
Christus factus est, & Miserere, perf. Holy Week, 1794, A-Wgm, Wn, GB-Lbl, Ob, I-Ac, Fc, Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Ng, vs (Paris, n.d.);
Dixit Dominus, A, 1789, GB-Lam, Lcm, Lgc, I-Fc (2 copies), Mc (2 copies), Nc*, Ng, P-La;
Dixit Dominus, D, perf. 9 March 1797, I-Nc*;
Dixit Dominus, D, I-Bc, Mc, Nc;
Dixit Dominus, G, Nc;
Dixit Dominus, G, MC, music by Paisiello and Giuseppe Scodari;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, F, 1792, D-MÜs (Domine only), I-Nc (2 copies, 1 autograph), P-La;
Domine ad adiuvandum, & Dixit Dominus, C, 1795, I-Fc, Nc*, PLcom, P-La (Dixit only);
Lesson for Thursday of Holy Week, I-Ac; Litany, Mc, Nc (2 copies);
Magnificat, C, Nc;
Magnificat, G, PLcom;
Pange lingua, 1799, RU-SPtob (inc.);
Regina coeli, B  23 July 1787, F-Pn*;
Responsories for Good Friday, Nc;
Responsories for Thursday of Holy Week, Nc;
Responsories for Wednesday, Thursday & Friday of Holy Week, Nc;
Salve regina, E , OS;
Te Deum, B , April/May 1791, A-Wn (2 copies), D-Bsb, Hs, MÜs, F-Pn (2 copies), F-Pn (version in reduced orch), GB-Lbl, I-Fc, Nc (2 copies, 1 autograph), P-La, US-SFsc;
Te Deum, C, F-Pn, vs (Paris, n.d.); 3 Tantum ergo in B , A, C, I-Mc, Nc; Tantum ergo, A, D-Mbs*; Tantum ergo, C, I-Mc

non-liturgical sacred music
Motets:
Astra coeli, 1762, D-Bsb;
O luminosa aurora, 1762, A-Wgm;
In corde intrepido, 1769, I-Nc;
Mille furis, c1785–90, B-Br;
Absit sonitus, c1787–90, I-Mc;
Si mare ferox, c1785–90, Mc;
Oh stupor! Oh portentum, 1791, D-MÜs, F-Pn, I-Mc, Nc (2 copies, 1 autograph), Nf (3 copies), Ng;
Magna dies, c1787–90, Mc;
Qualis stella, ?1806–8, Nc;
Veni ferox, A-Wn;
Alma fax, Wn
Chorus: Audite pastores, ?1791, I-Mc, Nc
Aria: Miles fortis, F-Pn
Pastorale: Jam splendet, I-Nc

Doubtful:
Dixit Dominus, C, vs (Paris, n.d.);
Confitebor tibi Domine, D, D-MÜs;
Magnificat, G, I-Mc;
Miserere, g, F-Pn;
Pange lingua, 1808, CH-E

Instrumental:

Kbd concs. in C, c1781–3, Gb-Ob, I-Bc, Nc* (Milan, 1937), ed. A. Lualdi (Milan, 1948);
F, c1781–3, GB-Ob, I-Bc, Nc*, ed. G. Tintori (Rome, 1964);
A, A, B , D, before Dec 1788, GB-Ob, ed. P. Spada (Rome, 1977);
g, before Dec 1788, Ob, ed. P. Spada (Rome, 1979);
C, before Dec 1788, Ob, US-Bp
Sym., C, I-Rdp;
12 Syms. for Joseph II, lost
16 Divertimenti, wind instr, c1782-3, RU-SPsc;
Musica funebre, on death of General Hoche, 1797, F-Pn;
3 pieces for military band (Paris, n.d.)
12 Qts, 2 vn, va, kbd, 1774, 9 survive as str qts, A, A, C, C, D, E , E , E , G, GB-Lbl (lacking vc pt), I-Mc, TRc, Vcm (Paris, n.d.; Offenbach am Main, n.d.)
Collection of rondos and capriccios for kbd, opt. vn acc., before April 1783, A-Wn (2 copies), CH-Gpu, F-Pn (inc.), I-Mc, Nc (2 copies), Vnm, RU-SPsc, US-NYp, also many MSS and printed copies of single pieces
Sonata, vn, pf, E, between 1786 and 1798, I-Nc (2 copies) (Naples, n.d.)
Andante, hn, hp, 1802–4, F-Pn

Doubtful:
syms. in C, I-TRc, D, RVE, D, CH-Zz, D, D-MÜu, E , I-Mc; 6 Fl Qts in C, D, e, G, G, G (Berlin, n.d., Brunswick, n.d.);
6 Minuets for orch, I-Mc;
March for wind, Rvat; str trio, C, Gl;
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , E , F, G, g, EIRE-Dtc (vn pt only);
6 kbd sonatas with vn acc., A, B , C, D, E , G, I-Rsc;
kbd sonata with vn acc., C, D-Hs;
3 duos, 2 vn, S-Skma;
7 kbd sonatinas, I-Mc;
minuet for kbd, TRa

Pedagogia:

Regole per bene accompagnare il partimento, St Petersburg, c1781–2, I-Bc, Nc (2 copies) (St Petersburg, 1782)

Doubtful:
Regole e partimenti, Nc

Font: En català: Giovanni Paisiello (1740-1816) En castellano: Giovanni Paisiello (1740-1816) In english: Giovanni Paisiello (1740-1816) - Altres: Giovanni Paisiello (1740-1816) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Martedì 21 ottobre alle 20.30, al Teatrino di Corte di Palazzo Reale, nuovo appuntamento musicale della Stagione del Teatro di San Carlo. Un ulteriore concerto fuori abbonamento imperniato su un programma cameristico di raffinata rilevanza culturale praticamente in prima esecuzione moderna: i XII Divertimenti per complesso di strumenti a fiato di Giovanni Paisiello (revisione di Giuseppe Settembrino). Saranno protaginisti di questo concerto I Fiati del Teatro di San Carlo: Bernard Labiusse e Gianpiero Pannone flauti, Sisto Lino D'Onofrio e Luca Sartori clarinetti, Pasquale Pierri e Salvatore Acierno corni, Giuseppe Settembrino fagotto, Paolo Di Iorio contrabbasso e Francesco de Mattia al cembalo. I Fiati del Teatro di San Carlo sono reduci dall'aver anche inciso e pubblicato in allegato al numero di Settembre 2014 della notissima rivista Amadeus questo singolare repertorio assolutamente inedito nell'ambito di una meritoria operazione di recupero (utilizzando, perlatro, nel CD il raro ed affascinante epigonion al posto del cembalo) programma che, finalmente, proprio in questa occasione, trova adeguato riscontro concertistico dopo una sorta di “prova generale parziale” in pubblico al Teatrino di Corte della Reggia di Caserta due anni fa onde prepararne l'incisione discografica.

Tra i massimi esponenti della Scuola Napoletana nel secondo Settecento, Giovanni Paisiello fu personalità dall'altissimo profilo internazionale, ricercato in tutta Europa per le sue abilità compositive, l'accuratezza dell'orchestrazione, la capacità di sperimentare nuove prospettive e soluzioni drammaturgiche in diversi contesti culturali. Con i Dodici Divertimenti per fiati, commissionati da Caterina II di Russia e custoditi sino ad oggi in versione manoscritta al Museo della Musica di San Pietroburgo, Paisiello, conosciuto principalmente come operista, diede prova del proprio fine artigianato creativo nella produzione cameristica cimentandosi con un organico che all'epoca era di assoluto riferimento anche e soprattutto per la produzione di trascrizioni da opere liriche di successo. Diverso, ma altrettanto importante, il discorso delle composizioni che, pur nascendo come musiche di puro intrattenimento, sono da considerare vere e proprie gemme musicali; infatti, a caratterizzare questa raccolta di brevi composizioni è principalmente la genuinità della melodia, sempre accessibile e accattivante, dalle danze in in 6/8 che riconducono alla tarantella napoletana alle atmosfere più maestose composte e costruite sapientemente allo scopo di incontrare il favore ed il gusto dell'Imperatrice la quale fu, come ben sappiamo, anche figura intellettuale di primo piano nella Russia di fine '700.

NAPOLEGGIAMO(source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

LAPPI, Pietro (c.1575-c.1630) - Canzone

$
0
0
Callisto Piazza - Musical Group
Obra de Callisto Piazza (1500-1561), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Callisto Piazza (Lodi, 1500 - Lodi, 1561) va ser un pintor italià. Membre d’una família de pintors, el 1523 es va traslladar a Brescia on va realitzar la seva primera gran obra en un estil proper al de Romanino i Moretto. En obres posteriors va rebre la influència d’altres mestres com Dosso Dossi i Ludovico Mazzolino, de l’escola de Ferrara, així com de Giovanni Agostino da Lodi. Entre els anys 1526 i 1529 Piazza va viure de forma itinerant tot treballant en poblacions com Val Camonica, Borno, Breno, Esine i Cividate Camuno. El 1529 va tornar a Lodi on va establir un taller amb els seus germans Cesare i Scipione. El 1538, a Crema, es va casar amb Francesca Confalonieri i poc després es va traslladar a Milà on va rebre nombrosos encàrrecs com per exemple la decoració de la capella de San Girolamo de Santa Maria Presso San Celso (1542) o els frescs de la Saletta Negra del Castello Sforzesco. El 1551 va tornar a Lodi on va morir el 1561.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Callisto Piazza (1500-1561) - Altres: Callisto Piazza (1500-1561)



Parlem de Música...

Pietro Lappi (Firenze, c.1575 - Brescia, 1630) va ser un compositor italià. Pocs són els detalls coneguts de la seva vida. Es creu que va ser membre de l’ordre religiós de la Congregazione Fiesolana per més endavant assolir, a partir del 1593 i fins a la seva mort, el càrrec de mestre de capella de la Madonna delle Grazie de Brescia, la ciutat on va morir el 1630.

OBRA:
all except anthologies published in Venice

Sacra omnium solemnitatum vespertina psalmodia cum 3 BVM canticis, 8vv, bc (1600)
Missarum, 8vv, liber I (1601; 2/1607 with bc) [contains 2 motets]
Regis Davidis psalmi ad Vesperas, 5vv, ut hymnus Gloria … 9vv ad lib, regiae virginis deiparae cantica alternis choris, 9–10vv (1605)
La terza con il Te Deum e letanie della Beata Vergine et santi, 8vv (1607)
[5] Missarum, 8–9vv, liber II (1608)
[5] Missarum, 4–6vv, bc (org), liber I (1613)
[10] Sacrae melodiae, 1–6vv, una cum symphoniis e bc (org), liber I (1614, enlarged 2/1621, further enlarged 3/1622)
Canzoni da suonare, a 4–13, libro I, op.9 (1616)
Salmi, 8vv (1616)
Salmi a 3 e 4 chori, bc (org), op.12 (1621; 2/1626 as Compieta a 3 e 4 chori) [includes 1 Mag]
Concerti sacri, 1–7vv, bc, libro II, op.13 (1623)
Messe secondo libro, 4–6vv, op.14 (1624)
Missa et responsorii, op.15 (1625)
Letanie della Beatae Virgine, 4–8vv, bc ad lib, libro II, op.17 (1627)
Salmi concertati, 5vv, bc (org), op.18 (1627)
[30] Hymni per tutto l’anno, 4vv, bc (org) (1628)
Rosario musicale: una messa a 2 cori con terzo coro aggiunto, salmi, litanie, motetti, canzone (1629)
Salmi spezzati, 4vv, bc, op.22 (1630)
5 masses, 1618, 1628;
2 motets, 1612, 1623;
several pieces in Tripartus SS. concentuum fasciculus (Frankfurt, 1621);
3 canzonas, 1608
Motets, D-Bsb, RUS-KA; MS fragments, D-Mbs

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pietro Lappi (c.1575-c.1630) - Altres: Pietro Lappi (c.1575-c.1630)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

His works, whether vocal or instrumental, are all for church use. They span the period of transition from the polyphonic to the concertato style, though he tended to adhere to the former, and only one or two of his collections include motets for the more intimate scorings of the new style. Working in Brescia he was in contact with the school of instrumental musicians and instrument makers that flourished in that city. He produced a volume of canzonas in 1616 as well as contributing three others to an anthology of 1608 and including six sinfonias in his own 1614 motet collection. Like several composers at this period he sought to demonstrate his mastery of both old and new styles in the same publication: the masses of 1613 comprise two which can be sung without organ and three ‘concertate a voci sole nell’organo’. The latter have more quaver movement, chordal writing and dotted rhythms in melismatic solos. The motets of 1614 show that Lappi was concerned with problems of musical form, trying out ternary and rondo schemes, with alternating solos and tuttis, while the Compline music for three and four choirs (1621) fuses antiphonal writing with the new ripieno concept of the mixed concertato. But the hymns of 1628 hark back to the previous century: he set alternate verses only and paraphrased the plainsong in a polyphonic idiom, and only the last verse of each setting is in a simple chordal style in triple time.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sonatores Pannoniae
AMAZON: LAPPI, P. - Ceremonial Music of Brescia
SPOTIFY: LAPPI, P. - Ceremonial Music of Brescia



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Der Rose Pilgerfahrt (1851)

$
0
0
John Everett Millais - Isabella (1848)
Obra de John Everett Millais (1829-1896), pintor anglès (1)


- Recordatori de Robert Alexander Schumann -
En el dia de la celebració del seu 206è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Everett Millais (Southampton, 8 de juny de 1829 - London, 13 d'agost de 1896) va ser un pintor anglès. De família noble, va ser un nen prodigi que va començar a pintar als 4 anys. Per aquesta raó, quan tenia 7 anys la seva família es va traslladar a Londres per a poder oferir una bona educació artística al seu fill. El seu prodigiós talent artístic li va valdre una plaça en les escoles de la Royal Academy amb només 11 anys (1840). Durant aquesta etapa formativa va conèixer a William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la "Germanor Prerafaelita" (Pre-Raphaelite Brotherhood o PRB) l'any 1848. Amb 17 anys va exposar a la Royal Academy el llenç ‘Pizarro victoriós dels inques al Perú’ (1846, Museu Victoria i Alberto, Londres), considerat en el seu temps com un dels millors quadres de temàtica històrica. El primer quadre prerafaelita de Millais, ‘Lorenzo i Isabella’ (1849, Walker Art Gallery, Liverpool), va evocar les formes dels primitius flamencs i italians anteriors a Rafael, d'aquí el nom de la germanor. Al començament de la dècada del 1870, va pintar alguns retrats de famoses personalitats britàniques d'aquella època. En tota la seva obra es va observar un constant interès pel detall, la claredat i les composicions poc corrents, tot i que en els seus últims treballs va sucumbir al gust victorià de l’art sentimental i anecdòtic. Va morir a Londres l’agost de 1896.




Parlem de Música...

Robert Alexander Schumann (Zwickau, 8 de juny de 1810 - Endenich, 29 de juliol de 1856) va ser un poeta, pianista i compositor alemany, considerat un dels més il·lustres mestres musicals del romanticisme europeu. Fill d’un llibreter, la literatura i la música van ser els dos pilars essencials de la seva joventut fins el punt que durant la seva formació va tenir dubtes a l’hora d’escollir una o altra disciplina. Admirador de Goethe, Schiller, Novalis, Byron i Hölderlin, va dedicar temps de la seva vida a la poesia i va ser el fundador i redactor de la Neue Zeitschrift für Musik (1834), revista on va divulgar activament la seva obra així com els tractats teòrics en què es va sustentar al llarg de la seva vida. Musicalment es va formar amb el pianista Friedrich Wieck amb la filla de qui, tot i l’oposició paterna, es va casar: Clara Wieck, una pianista excel·lent que més tard seria intèrpret i compositora. Robert va procurar ser més pianista que compositor, no obstant, una lesió permanent de la seva mà dreta el va obligar a renunciar a tal propòsit. És d’aquesta manera i també motivat pel suport de la seva esposa, que va començar a treballar intensament en composició de tot tipus d’obres destacant les quatre simfonies, un concert de piano, un tast d’òpera, misses, lieds i obres per a piano. Els seus darrers anys, Schumann va patir desequilibris mentals fins el punt d’un intent de suïcidi el 1854 motiu pel qual va ser internat en un centre psiquiàtric a Endenich, on va viure precàriament fins el juliol de 1856, l’any de la seva mort.

Font: En català: Robert Schumann (1810-1856) En castellano: Robert Schumann (1810-1856) In english: Robert Schumann (1810-1856) - Altres: Robert Schumann (1810-1856)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A medio camino entre el oratorio profano y las baladas dramáticas, La peregrinación de la Rosa es un cuento de hadas femenino y soñador, como el Eusebius schumanniano. Una rosa quiere conocer las emociones primordiales del ser humano, y, para lograrlo, la Reina de los Elfos la convierte en mujer mediante el encantamiento de rigor. Paradójicamente, esta fábula surgió de la imaginación de un funcionario de justicia, el joven poeta sajón Moritz Horn. Schumann encontró en el texto un fuerte estímulo para crear un ciclo de Lieder de grandes dimensiones para varias voces y piano que luego orquestó. El compositor despliega un arioso continuo, entre el recitativo y la canción popular, dominado por una constante búsqueda de la sencillez, sin exaltaciones dramáticas. Sin embargo, esta música descriptiva, imaginativa y delicada, con ciertos ecos de Mendelssohn y de Weber, no se ha visto demasiado inmortalizada en el mundo del disco, con permiso de la interpretación de Rafael Frühbeck de Burgos al frente de la Sinfónica de Düsseldorf y de la del Coro de Cámara de las Rias de Berlín y Marcus Creed. Esta nueva grabación dirigida por Gerhard Jenemann apuesta por la versión con piano, en la que se alcanza la esencia más íntima de la musicalidad de Schumann. Por eso ha escogido para el papel principal al tenor Christoph Prégardien, bien conocido especialista en Lieder, quien despliega el registro más refinado de su voz para narrar esta historia. Junto a él, en el papel de Rosa, la joven Anna Lucia Richter, de 19 años, con un bellísimo timbre; y Michael Dahmen, alumno de Prégardien, como sepulturero, con una potente sonoridad bien controlada. Equilibrado y compacto suena el Süddeutscher Kammerchor, que aporta asimismo notables solistas. Un registro altamente recomendable para los amantes de las rarezas schumannianas.

Eva Sandoval (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Lucia Richter (soprano); Christoph Prégardien (tenor); Julian Prégardien (tenor); Michael Dahmen (bariton); Michael Gees (piano); Süddeutscher KammerchorGerhard Jenemann
SPOTIFY: Schumann - Der Rose Pilgerfahrt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>