Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

GIULIANI, Giovanni Francesco (c.1760-c.1818) - Quartetti per mandolino

April 30, 2016, 1:23 am
$
0
0
Nicolas-Henry Jeaurat de Bertry - Still life with Lute and Guitar


Parlem de Pintura...

Nicolas Henri Jeaurat de Bertry (Paris, 1728 - Paris, 1796) va ser un pintor francès. Fill d'Edme Jeaurat, un gravador del rei, es va formar amb el seu oncle, el pintor Étienne Jeaurat. Ràpidament es va especialitzar en natures mortes i sota influència del pintor Chardin. El 1757 va exposar les seves primeres obres al Saló de París rebent una crítica favorable. El 1761 va esdevenir pintor de la reina Maria Leszczynska, esposa de Lluís XV de França. Reconegut i admirat des d'aleshores, va decidir instal·lar-se a Versalles on va viure-hi fins el 1768, l'any de la mort de la reina. Tot i haver treballat al servei de la reialesa francesa, durant la Revolució Francesa va continuar vivint a França i fins i tot va exposar al Saló de París novament el 1796, any que va morir a París. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Nicolas Henri Jeaurat de Bertry (1728-1796)  


Parlem de Música...

Giovanni Francesco Giuliani (Livorno, c.1760 - Firenze, c.1818) va ser un director i compositor italià. Va estudiar a Florència amb Pietro Nardini (violí) i amb Bartolomeo Felici (contrapunt). El 1783 va entrar a formar part de l'orquestra del Teatro degli Intrepidi de Florència, en un càrrec que va mantenir fins el 1798. Allà també va formar part de l'Accademia di Belle Arti i va ser professor amb alumnes com Ferdinando Giorgetti. Com a compositor va destacar per la seva obra instrumental si bé també va publicar diversos ballets. Va ser, alhora, un ferm divulgador i promotor de l'obra del seu mestre Nardini. Va viure tota la vida professional a Florència, ciutat on va morir en una data posterior al 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Il fido amante (ballet, G. Trafieri), in G. Sarti: Medonte, Naples, S Carlo, 30 May 1783
Ballet in G. Albertini: Virginia, Rome, Dame, carn. 1786
Il generoso perdono (ballet, G. Bossi), in P. Anfossi: La maga Circe, Siena, Accademia degli Intronati, carn. 1792
Chi ha più giudizio più ne adoperi (int, 2, C. Mazzini), Florence, Intrepidi, carn. 1794

Other vocal:
6 duetti notturni, S, S, hp/hpd/chit francese (Florence, 1796)

Instrumental:

Concs.:
3 for hpd, orch, op.2 (n.p., 1784);
3 for hpd, orch, op.4 (n.p., n.d.);
1 for hpd, insts, op.12 (Florence, n.d.);
Vn Conc., D (London, n.d.);
Vn Conc., B (London, n.d.);
Vn Conc., F (Paris, n.d.)

Syms.:
D, CH-N;
E, I-Tf

Qnts:
3 for fl, 2 ob/vn, va, vc (Florence, 1785);
fl, 2 vn, va, vc, op.13 (Florence, 1797)

Str Qts:
6 (Florence, 1783);
Quatuor périodique no.1 (Offenbach, 1784);
6 as op.2 (London, 1786);
6 as op.7 (London, 1787);
3 as op.10 (Florence, 1797)

Other qts:
6 for 2 mand, va, lute, Ls;
6 for 2 mand, fl, vc, Ls;
6 for 2 mand, fl, va, Ls;
6 for mand, vn, va/vc, lute, A-Wgm

Trios, duos and sonatas:
3 Sonatas, vn, va, vc, op.8 (Florence, 1796);
6 Sonatas, hpd, vn, vc (London, n.d.);
3 Sonatas, hpd, vn obbl, op.9 (Florence, 1796);
6 Duets, vn, vc, op.3 (London, n.d.);
6 Duets, op.8 (London, n.d.);
6 duos concertants, 2 vn (Paris, n.d.);
6 Duets, 2 vn (?Florence, 1791), 3 Duos, 2 vn, op.1 (Berlin, n.d.);
3 Duets, 2 vn (Florence, n.d.);
6 Sonatas, pf, op.6 (London, n.d.)

Other works of doubtful attribution in:
A-Wgm, CH-E, HR-Dsmb, I-BGc, Fc, MTventuri, PEsp, Vc

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Francesco Giuliani (c.1760-c.1818) - Altres: Giovanni Francesco Giuliani (c.1760-c.1818)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

És relativament poca la informació verídica i contrastada de Giovanni Francesco Giuliani, cognom que tot i les aparences, no guarda relació genealògica amb Mauro Giuliani (escoltar aquí), el famós guitarrista italià. Pel que sembla, Giuliani va ser un artista ben considerat al seu temps fins el punt que va ser capaç de viure exclusivament de la seva obra únicament instrumental, una circumstància gens fàcil al seu temps, tot i que també va treballar en una orquestra teatral a Florència així com exercint de professor esporàdic en aquesta ciutat. Per tant, un autor polifacètic de qui escoltarem algunes de les seves propostes musicals, en una edició en bona companyia del seu col·lega i amic Johann Hoffmann (1770-c.1814), de qui un bon dia també en parlaré. En general, l'essència dels Quartetti per a mandolina, violí, violoncel i tiorba, parteix clarament del model divertimento on el dibuix alegre, de colors càlids i de textures refrescants és la tònica i el principi dominant. És d'aquesta forma que el resultat final és eminentment plaent, gràcil i deliciós, si bé no esperarem, ni tampoc caldran, virtuosismes o complexitats tècniques perquè, en definitiva, l'obra de Giuliani emana d'un precepte prou clar, el de l'entreteniment. Així és en aquestes esplèndides partitures de dos moviments, allegro i rondo o minuet, on l'èxit, sens dubte, és el vigor i l'energia positiva que transmeten i el bon gust amb què se'ns presenten. Per tot plegat ens resultarà ben fàcil entendre el per què Giuliani, tot i ser un oblidat per la història, va ser un ciutadà admirat al seu temps. La seva música, sense pretensions ni grans luxes, però exquisida en les formes i en l'execució, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Baschenis
AMAZON: Accomplices and Rivals by Hoffmann & Giuliani
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Missa in assumptione beata Mariae Virginis

May 1, 2016, 1:35 am
$
0
0
Eustache Le Sueur - An allegory of Poetry
Obra d'Eustache Le Sueur (1616-1655), pintor francès (1)


- Recordatori de François d'Agincourt -
En el dia de la commemoració del seu 258è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur (Paris, 19 de novembre de 1616 - Paris, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Fill de Cathelin Le Sueur, un escultor, es va formar amb Simon Vouet. En els seus inicis va ser un pintor barroc si bé ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom del 'Rafael francès'. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eustache Le Sueur (1616-1655) - In english: Eustache Le Sueur (1616-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1616-1655) 


Parlem de Música...

François d'Agincourt (Rouen, 1684 - Rouen, 30 d'abril de 1758) va ser un organista i compositor francès. Es va formar inicialment a Rouen abans de viatjar a París on va continuar la seva formació amb Nicolas Lebègue. Entre el 1701 i el 1706 va ser organista a Ste Madeleine-en-la-Cité de París. Posteriorment, va succeir en el càrrec d'organista de la Catedral de Rouen a Jacques Boyvin, un càrrec que ja va ocupar la resta de la seva vida. Paral·lelament, va ser també l'organista de St Herbland de Rouen. El 1714 va ser nomenat organista de la Capella Reial i el 1726 organista de St Jean de Rouen. Com a compositor, va escriure obra per a clavecí i orgue així com nombrosa música religiosa. Entre els seus alumnes va destacar especialment Jacques Duphly. Va morir a Rouen l'abril de 1758.

OBRA:

Vocal:

3 songs, Tr, bc, Recueil d'airs sérieux et à boire (Paris, 1713, 1716)

Instrumental:

1er livre de clavecin (Paris, 1733); ed. in Le pupitre, xii (Paris, 1969)
46 pieces, org, F-Psg; ed. in Orgue et liturgie, xxxi (Paris, 1956); ed. N. Gorenstein (Fleurier, 1993)

Font: En català: François d'Agincourt (1684-1758) - En castellano: François d'Agincourt (1684-1758) - In english: François d'Agincourt (1684-1758) - Altres: François d'Agincourt (1684-1758)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Talment com ahir, avui ens trobem amb un compositor de qui en prou feines en tenim notícies i de qui trobar-ne referències discogràfiques o bibliogràfiques no resulta gratificant per la suma d'esforç i temps que comporta. Alumne de Jacques Boyvin i de Nicolas Lebègue i organista titular de la Sainte-Madeleine en la Cité de París als 17 anys, se l'ha de situar a l'estela dels Couperin ja que efectivament va ser un ferm seguidor del llibre d'estil del seus coetanis alhora que un declarat admirador del més famós d'ells fins el punt que va publicar, potser en homenatge, un Recuil de pieces de clavecin el 1733, l'any de la mort de François Couperin (i que podem escoltar aquí). Però en cap cas D'Agincourt es va limitar a ser un mirall d'altres mestres sinó que va ser capaç de construir-se un espai en sí mateix. D'entrada, com a organista titular a partir del 1706 de la Catedral de Rouen, que va desenvolupar fins el darrer del seus dies, i posteriorment com un dels organistes, dels quatre titulars, de la Capella Reial, sens dubte el lloc més elevat a què podien aspirar els organistes a França. Per tant, tot i la foscor involuntària que actualment embolcalla i emmudeix el seu nom, recuperar-lo és un deure per nosaltres i avui, en veu de la seva extraordinària Missa in assumptione beata Mariae Virginis per a orgue i cant pla, així ho farem. Una missa el model de la qual ja hem recuperat diverses vegades. És a dir, orgue i cant pla i a partir d'aquí tot un decàleg d'intencions prou conegudes per tots aquells que estimem les misses tant singulars dels segles XVII i XVIII francès. Alternança de veus a capella amb orgue establint un profund contrast entre la sobrietat i la solemnitat entre una o altra veu. Testimoni fulminant serà, per exemple, la transició del Credo amb l'Offertorium, o el meravellós Agnus Dei, entre molts altres en una obra, en termes generals, d'interpretació estratosfèrica. En definitiva, valgui el d'avui com a homenatge a un mestre de qui serà difícil tornar-ne a parlar però que es mereix, indubtablement, el més sincer dels nostres respectes!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Patrice Brosse (orgue); Choeur Gregorien Antiphona
RECICLASSICAT: D'AGINCOURT, François (1684-1758)
AMAZON: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

CORRI, Sophia Giustina (1775-1847) - Harp Sonatas

May 2, 2016, 12:16 am
$
0
0
Charles Gleyre - The Bath (1868)
Obra de Charles Gleyre (1806-1874), pintor suís (1)


- Recordatori de Sophia Giustina Corri -
En el dia de la celebració del seu 241è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Charles Gleyre (Chevilly, 2 de maig de 1806 - Paris, 5 de maig de 1874) va ser un pintor suís, i un dels més importants a París de la dècada del 1850. Tot i néixer a Suïssa ben aviat es va traslladar a França on es va formar inicialment a Lió abans de traslladar-se a París el 1825. Allà va estudiar amb Louis Hersent a l'Escola de Belles Arts i a l'Académie Suisse. El 1829 va viatjar a Roma, on va viure-hi cinc anys, per treballar amb Leópold Robert l'estil de qui va influenciar decisivament l'obra de Gleyre. Des d'allà va viatjar, finançat per un mecenes americà, per Grècia, Egipte i el Pròxim Orient. De tornada a París, va obrir una escola de pintura on, entre molts altres, s'hi van formar artistes posteriorment molt destacats com Whistler, Monet, Renoir, Bazille i Sisley. No obstant, problemes de salut el van obligar a tancar l'escola traslladant-se, en companyia de Sisley, Bazille i Renoir, a Fontainebleau. Com a pintor, tot i explorar la pintura a l'aire lliure i noves tècniques, es va fer molt conegut per les seves obres neoclàssiques si bé amb certs tocs romàntics. Charles Gleyre va morir a París el maig de 1874.

Font: En català: No disponible - En castellano: Charles Gleyre (1806-1874) - In english: Charles Gleyre (1806-1874) - Altres: Charles Gleyre (1806-1874)


Parlem de Música...

Sophia Giustina Corri [Dussek] (Edinburgh, 1 de maig de 1775 - London, 1847) va ser una cantant i compositora anglesa. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor, editor i professor Domenico Corri. Amb ell va fer els primers recitals abans d'abandonar la seva ciutat rumb a Londres, on va rebre formació de cant amb Luigi Marchesi, Giuseppe Viganoni i Giambattista Cimador. Va tenir un excel·lent debut com a cantant dels concerts Salomon del 1791, sota la direcció de Joseph Haydn al clavicèmbal. Posteriorment, va seguir col·laborant amb Haydn en altres obres, com The Storm (24 de febrer de 1792). Corri, per la seva banda, va ser una important divulgadora de l'obra de Mozart a Anglaterra sent cantant solista en la primera interpretació del Rèquiem de Mozart a Londres, el 20 de febrer de 1801. Anys abans, el 1792, es va casar amb Jan Ladislav Dussek, amb qui va participar en nombrosos recitals de cant, piano i arpa. Després de la mort de Dussek el 1812, Corri es va casar amb l'intèrpret de viola John Alvis Moralt. Amb ell es va traslladar a Paddington, on van fundar una escola de música. La seva filla, Olivia Dussek, va ser organista i compositora i la seva besnéta, Ghita Auber Corri (c.1870-1937), va ser compositora i cantant. Sophia Giustina Corri va morir a Londres el 1847.

OBRA:

(selective list)

Instrumental:

Kbd:
Sonata, pf/hpd, vn/Ger. fl acc., op.1 (London, c1793);
3 Sonates, hpd/pf, vn acc., op.1 (Paris, n.d.);
Sonata, pf (London, c1805)

Hp:
3 Sonatas, E , F, C (London and Edinburgh, c1795);
3 Sonatas, B , G, c, op.2 (Paris, 1797; London and Edinburgh, ?1798);
6 Sonatinas, C, F, G, B , F, E  (London, 1799), formerly attrib. (2) J.L. Dussek, ed. in MAB, xxii (1956);
Introduction and March (London, 1822);
Variations on God Save the King (London, 1822);
6 bks of Favorite Airs (London);
arrs., some with variations, of more than 30 airs, waltzes, rondos, ovs. and concs., some with fl/vn ad lib

Hp, pf:
A Duett (London, ?1812);
Introduction and Waltz (London, 1822);
Duett … in which is Introduced a Favorite Air [Ah vous dirai-je], with variations and an introduction (London, 1823);
other arrs.

Font: En català: Sophia Giustina Corri (1775-1847) - En castellano: Sophia Giustina Corri (1775-1847) - In english: Sophia Giustina Corri (1775-1847) - Altres: Sophia Giustina Corri (1775-1847)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

According to Sophia’s biography, dated 1823, she was “the only female composer of music of high reputation in the country”. In the golden years of the harp (1750-1850), she was in fact the only important woman composer. (The history of the harp, generally considered a “feminine” instrument, actually features only male names.) Sophia left a body of about 70 compositions, including original pieces, variations (principally of Scottish airs) and arrangements for harp, fortepiano, harp and fortepiano duo, and some rare arrangements for voice and harp or voice and guitar. It is reasonable to assume that Sophia began composing as a child, encouraged by her father. The sonata for fortepiano was presumably composed when she was 15, and the six sonatas for harp op. 2 (books 1 and 2) when she was between 16 and 19. Both volumes are dedicated to a Miss Hadsley, and on the frontispiece rose branches decorate the words “with Scots Airs and Reels, for the Adagios & Rondos”. It should be pointed out, however, that only the second volume includes movements with indications that confirm this rubric. The first volume of sonatas is the only one still in print and performed today, although it was for many years erroneously attributed to Jan Ladslav. The frontispiece of the first edition of 1794 by Corri & Co. claims the works are “by Madame Dussek”, but the Parisian edition by Pleyer of 1797, which simply stated “Dussek”, was more popular, was reprinted by Schott in the 20th century and was made famous by Nicanor Zabaleta. 

The beauty of the music itself led to the attribution to Jan Ladislav rather than to Sophia, who was undoubtedly the author. Already in these first sonatas one can find the typical characteristics of her music: the brilliance and freshness of her writing, the originality of many passages, and a great sense of proportion which insures that no theme—even the least original—wearies the listener. There is no evidence of presumption, vanity or desire for grandeur on the part of Sophia; there instead emerges a desire to sing and make music simply and sincerely, and this humility deserves our admiration. After the early pieces of her youth, there is no trace of other works by Sophia for almost 10 years. Busy as she was at supporting herself, she perhaps had little time for composing, but she took up this activity with renewed energy in 1810. Her second marriage and her teaching gave her greater serenity, assisted her in the search for new publishers, and allowed her to produce around 60 works between 1810 and 1828. These pieces no longer have the rigorous form of the first sonatas and are more experimental, a fact which is comprehensible considering the rapid change in tastes and the evolution of the harp at that time. “A Favourite French Air With Variations” (1818), dedicated to the celebrated harpist Nicolas C. Bochsa who had arrived that same year in London, experiments with harmonics and damping techniques, and ends with an unpublished finale. “Introduction & Waltz” (from 1821) combines the infectious charm of a reel (although it is not a traditional theme) with brilliant glissati. “La Chasse”, dated 1824, explores the enharmonic possibilities of the harp. “C’est l’amour” (1825) winds irresistible variations around a theme of an operatic character.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Floraleda Sacchi (harp)
NAXOS: CORRI, S. - Harp Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CORRI, S. - Harp Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

GEBEL, Franz Xaver (1787-1843) - Streichquartett

May 3, 2016, 12:20 am
$
0
0
Francois Pascal Simon Gerard - Cupid and Psyche (c.1798)
Obra de François Gérard (1779-1837), pintor francès (1)


- Recordatori de Franz Xaver Gebel -
En el dia de la commemoració del seu 173è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

François Pascal Simon, Baró de Gérard (Roma, 4 de maig de 1779 - Paris, 11 de gener de 1837) va ser un pintor francès. De petit va viatjar amb el seu pare a París on va entrar al taller de l'escultor Augustin Pajou, si bé el va abandonar poc després degut a què la pintura el va atraure més que l'escultura. A partir d'aleshores es va formar amb Jacques-Louis David, amb qui va rivalitzar durant el primer imperi com a retratista de la cort. La seva obra Batalla d'Austerlitz (1810) va consolidar la seva fama. Quan es va restaurar la dinastia borbònica, va aconseguir ocupar el càrrec de retratista oficial de la nova cort en lluita amb Antoine-Jean Gros i David. Els seus retrats van ser més superficials i, tot i que van competir amb els de Thomas Lawrence en facilitat i bellesa, no van arribar a assolir la força i solidesa dels de David. Com a obres mestres en aquest gènere van destacar el retrat d'Isabel i la seva filla (Museu del Louvre, París) i el de Madama Récamier. Altres obres importants van ser Josep reconegut pels seus germans (1789), Les quatre edats (1806), L'entrada d'Enric IV a París (1814) i Dafnis i Cloe (1824), entre altres. Pels mèrits assolits, el 1819 va rebre el títol de noble a càrrec de Lluis XVIII i posteriorment la Legió d'Honor. Va morir a París el gener de 1837.

Font: En català: François Gérard (1779-1837) - En castellano: François Gérard (1779-1837) - In english: François Gérard (1779-1837) - Altres: François Gérard (1779-1837)


Parlem de Música...

Franz Xaver Gebel (Fürstenau, 1787 - Москва, 3 de maig de 1843) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment amb Vogler i Albrechtsberger i més tard va mantenir alguns contactes amb Beethoven. A partir del 1810 va ser mestre de capella del Teatre Leopoldstadt de Viena. Poc després va viatjar a Pest i Lemberg abans d'establir-se, el 1817, a Moscou. Allà va fer carrera com a professor, pianista i compositor. Alhora, va organitzar periòdicament esdeveniments de música de cambra, els quals van gaudir de notable ressò, i va ser un dels músics més prominents de la ciutat russa durant la dècada del 1830 fruit del seu excel·lent coneixement del classicisme vienès i especialment de les obres de Beethoven. Glinka va conèixer a Gebel el 1834 i va lloar la mà d'obra impecable dels seus quartets de corda i quintets en què, per la seva part, Borodin hi va escoltar la influència russa. Els vuit quintets mostren van mostrar la seva artesania i el bon tractament de les instrumentació, així com una certa preferència pel violoncel, per al qual va escriure alguns passatges particularment expressius. La seva producció va incloure 4 simfonies, una obertura, música de cambra (8 quintets de corda, un doble quintet, 2 quartets de corda i un trio de piano), sonatines i fantasies, variacions per a piano, una missa, un oratori i algunes cançons alemanyes. El seu manual sobre la composició va ser traduït al rus i publicat a Moscou el 1842. Va morir en aquesta ciutat el maig de 1843.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Franz Xaver Gebel (1787-1843) - Altres: Franz Xaver Gebel (1787-1843)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz Xaver Gebel (1787-1843) was born in the Silesian town of Furstenau not far from the provincial capital of Breslau. Not a great deal is known about his life prior to his emigration to Moscow in 1817, where he spent the rest of his life. It is known, however, that prior to this, he had studied composition with the Abbe Vogler and Johann Albrechtsberger in Vienna, It is also known that he served as a director of prominent theaters in Vienna and Lemberg before to departing for Moscow, where he was lured by the promise of a high paying job. By this time, he had already composed several operas, some string quartets and works for winds. In Moscow, Gebel worked as a teacher as well as an orchestra director. Among his many students was Nicolai Rubinstein. During his Moscow years, he composed four symphonies, operas, many songs, several string quartets and eight string quintets, all for two violins, viola and two cellos. In Russia, he made a considerable name for himself and his works were respected and often performed. Borodin praised and was particularly fond of the string quintets, often playing the second cello parts. Glinka also praised Gebel’s chamber music as did the famous violinist Heinrich Ernst.

The quintets were thought to be composed between 1830 and 1842. The main theme to the opening movement, Allegro, is characterized by an unusual two measure rhythmic phrase before the lyrical part of the melody is given out. Gebel follows this technique throughout the movement, interspersing powerful rhythmic figures between lovely long-lined melodies. The second movement, a thrusting and energetic Scherzo, allegro molto, is followed by a beautifully contrasting trio section in which the first cello gives out the lovely theme high in its tenor register. The slow movement, Adagio ma non troppo, is very different in mood from the preceding two movements. Calm and reflective, it reminds one of the slow movements found in Beethoven's Op.18 string quartets, with Gebel had introduced to musical audiences in Moscow. The finale, Allegro agitato, features a struggle between two contrasting themes. The first quite powerful and almost harsh, the second, lyrical with hints of destiny.

EDITION SILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Hoffmeister Quartet
JPC: GEBEL, F.X. - String Quartets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GEBEL, F.X. - String Quartets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RAINALDI, Carlo (1611-1691) - Cantate, Duetti e Lamentazioni

May 4, 2016, 12:00 am
$
0
0
Juan de Valdes Leal - Head of a Woman
Obra de Juan de Valdés Leal (1622-1690), pintor espanyol.


- Recordatori de Carlo Rainaldi -
En el dia de la celebració del seu 405è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Juan de Valdés Leal (Sevilla, 4 de maig de 1622 - Sevilla, 15 d'octubre de 1690) va ser un pintor espanyol que va viure i treballar a Sevilla. Dotat d'una sensibilitat pictòrica dramàtica, va ser l'artista més rellevant després de Murillo a l'escola sevillana de les últimes dècades del segle XVII. Va néixer a Sevilla el 1622, ciutat en la qual va desenvolupar gairebé tota la seva activitat, llevat d'una curta estada durant la seva joventut a Còrdova, on va completar la seva formació. El seu estil es va caracteritzar per una gran lleugeresa en la pinzellada i per un especial interès per l'expressivitat, la qual protagonitza les seves composicions en detriment de la bellesa i la correcció formal. Va mostrar inclinació per la temàtica macabra o grotesca però amb un viu sentit del moviment, colors brillants i il·luminació dramàtica. En la seva producció van destacar els dos quadres que va pintar per a l'Església de l'Hospital de la Caritat de Sevilla, la seva Jeroglíficos de las postrimerías, entre 1671 i 1672, i In ictu oculi y Finis gloriae mundi, totes dues dedicades a representar de forma al·legòrica la fugacitat dels béns terrenals i la impossibilitat d'evitar la mort. Amb Valdés Leal l'escola sevillana de pintura va assolir el punt àlgid atès que el seu art, tant pel seu sentit expressionista com per la soltesa de la seva paleta, va anticipar a Goya i va exercir una marcada influència sobre els romàntics i impressionistes francesos. Valdés Leal va morir a Sevilla l'octubre de 1690.

Font: En català: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - En castellano: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - In english: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - Altres: Juan de Valdés Leal (1622-1690) 


Parlem de Música...

Carlo Rainaldi (Roma, 4 de maig de 1611 - Roma, 8 de febrer de 1691) va ser un arquitecte i compositor italià. Fill de l'arquitecte Girolamo Rainaldi, es va formar en humanitats al Collegio Romano. Paral·lelament, es va formar musicalment amb Virgilio Mazzocchi, el mestre de capella del Collegio Romano. Amb ell va aprendre a tocar l'orgue, el clavecí, l'arpa i la lira i també composició. En aquest sentit, va escriure obra religiosa, entre ella 2 Lamentacions i 19 cantates seculars, entre altres. El seu estil va ser proper al de Carissimi i Luigi Rossi. Com arquitecte, va ser autor de diverses esglésies, com la Basílica de Sant'Andrea della Valle, monuments, altars i diverses arcades de caràcter solemne. Va morir a Roma el febrer de 1691.

OBRA:

Vocal secular:

19 secular cantatas:
All'invito d'amata, A-Wn;
Al vento de' sospiri, I-Vnm;
Che dici, Amore, 2vv, bc, Bc;
Chi dice che il foco, 2vv, bc, Bc;
Ch'io sciolga il nodo, F-Pthibault;
Dolente pentita, I-Ra;
E chi m'el crederà, Rvat;
Entro a stanze reali, A-Wn;
Fiumicelli che correte, GB-Ckc;
Ho il cor costante, I-MOe;
Lorinda al mio ritorno, Bc;
Luci belle vuò donarvi il core, GB-Ouf;
Mentre nel mar cadea, I-Rc;
Non te ne vien pietà, Vnm;
Occhi belli, s'io v'adoro, 2vv, bc, Bc;
Pallido muto, Rvat;
Su le famose sponde, Vnm;
Uccidetemi, F-Pn;
Vaghi rai, pupille ardenti, 2vv, bc, I-Bc

Vocal religiosa:

2 Lamentazioni per la Settimana Santa, I-Bc
Psalm lxxxi, 2vv, bc, S-Skma, with Swedish text

Font: En català: Carlo Rainaldi (1611-1691) - En castellano: Carlo Rainaldi (1611-1691) - In english: Carlo Rainaldi (1611-1691) - Altres: Carlo Rainaldi (1611-1691)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The architect Carlo Rainaldi is unanimously considered by art historians to have been fourth in order of importance in baroque Rome, following Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini and Pietro da Cortona. More recently, attention has turned to Rainaldi the musician, first brought to notice by Hans Joachim Marx toward the end of the 1960s. The cataloguing of his compositions is, on the other hand, much more recent and includes above all his secular cantatas for soprano and basso continuo (the devotional cantata Il Peccator contrito is an exception), together with two splendid duets and two dramatic Lamentationes for Holy Week. There are about twenty manuscripts in all, only a small portion of which are preserved in Rome; most are instead scattered throughout numerous other libraries in Italy and abroad. Many of these works have been both performed and published in critical editions, thanks to the tireless efforts of researchers such as Lorenzo Tozzi. Documents concerning the young Rainaldi’s musical education have not yet come to light. He may perhaps have studied with his father, but he was also quite possibly educated at the Collegio Romano by Virgilio Mazzocchi and even, more or less directly, by Carissimi (with whom he shares a certain stylistic affinity), for the latter taught for decades at the Collegio Germanico in S. Apollinare. Indeed, Carissimi was the foremost proponent of the secular cantata, a genre widely disseminated in Rome throughout the seventeenth century (and quickly tied to the literary trends of the Arcadia of Queen Christine of Sweden, who had converted to Catholicism and united her own academia of artists, poets and musicians at the Palazzo Riario).

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosita Frisani& Cristina Iannicola (soprano); Romabarocca Ensemble
TACTUS: Carlo Rainaldi: Cantate, Duetti e Lamentazioni
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RAINALDI, C. - Vocal Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Sinfonie

May 5, 2016, 12:16 am
$
0
0
Migliara Giovanni - Veduta di piazza del Duomo in Milano
Obra de Giovanni Migliara (1785-1837), pintor italià (1)


- Recordatori de Niccolò Antonio Zingarelli -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Giovanni Migliara (Alessandria, 15 d'octubre de 1785 - Milan, 18 d'abril de 1837) va ser un pintor italià especialitzat en vedutisme i pintura històrica. De família d'artesans humils, es va formar com a decorador del Teatre Carcano (1804) i La Scala (1805-1809). A partir del 1810 va començar a pintar aquarel·les i pintures en diferents formats. El seu estil, si bé proper al classicisme dominant d'Andrea Appiani i Luigi Sabatelli, es va saber adaptar als gustos de l'aristocràcia milanesa. El 1822 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà i el 1833 va ser nomenat pintor de la cort del rei Carles Albert I de Sardenya. Va tenir alumnes a ulterior coneguts com Giovanni Renica de Brescia, Luigi Bisi i Federico Moja. Va morir a Milà l'abril del 1837.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Migliara (1785-1837) - Altres: Giovanni Migliara (1785-1837) 


Parlem de Música...

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb Fenaroli, Speranza, Anfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a Mercadante, Michael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Font: En català: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - En castellano: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - In english: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Altres: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Parlar de Zingarelli hauria de ser una normalitat dins de l'extens organigrama de la música. No obstant, i amb resignació, hem de reconèixer que no és així. Desconec quines han estat les caramboles de l'atzar que han redundat negativament en el seu cas perquè, i perdoneu la indiscreció, per repertori i per acadèmia, mereixeria major reconeixement tant aquí, com allà, i en el més enllà. Per tant, tot i l'abundància del seu treball, és poca la diversitat on triar i bona part del seu opus és a dia d'avui totalment inèdit i, per ara, el futur no s'albira esperençador. En qualsevol cas, no ens quedarà altre que fruir d'allò que bonament puguem i avui ho farem, talment com en la primera de les entrades en què en parlava (escoltar aquí), de les seves simfonies. I com que aquest gènere és un dels més celebrats pels lectors d'aquest espai, serà certament gratificant tornar a recuperar al Zingarelli més simfònic. En aquest sentit cal recordar que moltes de les seves simfonies les va escriure durant la seva estada a Milà, en aquell temps sota domini de la Casa Habsburg, i que van impressionar al públic d'aleshores. No en va, les seves simfonies van representar, possiblement, el seu major èxit pel que fa a música instrumental. I amb l'excepció de les 12 simfonies milaneses, escrites en tres moviments, les altres restants es presenten i s'organitzen en un sol moviment, generalment amb una breu introducció lenta i amb un inesperat però ben construït contrapunt. Aquesta circumstància, juntament amb la seva brevetat, fa pensar que la majoria d'elles van ser escrites com a obertures de les nombroses misses (c.100) que va compondre ja que quatre d'elles les va titular 'simfonies funeràries', potser introductòries d'algun dels seus rèquiems. Les que avui escoltarem, en veu de la Simfonia en Re major, en Mi bemoll major, en Mi menor i Fúnebre en Do menor, van ser escrites en el període comprès entre el 1815 i el 1835, per tant, immerses de ple en el context revolucionari europeu si bé el ressò i el mirall en què semblen engalanar-se va ser el del llenguatge més clàssic de Mozart i Haydn. I tot i que la interpretació flaqueja en alguns moments, en general els arguments són prou atractius i festius com per commemorar, com mereix, a un mestre de mestres!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
↧

SZCZUROWSKI, Jacek Hyacinthus (1716-c.1773) - Litaniae in D Major

May 6, 2016, 12:39 am
$
0
0
Luis González Velázquez - La visione della Porziuncola (c.1760)
Obra de Luis González Velázquez (1715-1763), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Jacek Hyacinthus Szczurowski -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Luis González Velázquez (Madrid, 25 d'agost de 1715 - Madrid, 24 de maig de 1763) va ser un pintor espanyol. Membre d'una nombrosa família d'artistes, va ser fill de l'escultor barroc Pablo González, i germà gran d'Antonio i Alejandro González, es va formar a Madrid, amb l'italià Giacomo Bonavia. A partir del 1737 va realitzar, en companyia del seu germà Alejandro, frescs a diferents esglésies de Madrid, Toledo i les seves rodalies, impregnats encara del barroc més formal i tradicional (Capella de Santa Teresa de l'església San José de Madrid, 1737-1739; Ermita de la Solitud a la Pobla de Montalbán de Toledo, 1741-1742; església dels Jesuïtes de Toledo, 1746; església de Sant Marc de Madrid, 1752). El 1754 va ser nomenat tinent director de l'Acadèmia de San Fernando, i en els últims anys de la seva vida va col·laborar amb el seu germà Antonio, quan aquest va tornar d'Itàlia, en un estil lleuger, decoratiu i amable. Va morir a Madrid el maig de 1763.

Font: En català: No disponible - En castellano: Luis González Velázquez (1715-1763) - In english: Luis González Velázquez (1715-1763) - Altres: Luis González Velázquez (1715-1763)


Parlem de Música...

Jacek Hyacinthus Szczurowski (1716 - c.1773) va ser un compositor polonès. Nascut probablement en una regió del sud-est de Polònia, es va formar com a novici i a partir del novembre de 1735 en un monestir Jesuïta. Allà va prendre les ordres menors el 20 de novembre de 1737. Va ser en la comunitat jesuïta, concretament en un col·legi musical de Cracòvia, on es va formar musicalment. Ben aviat, va demostrar un destacat talent per la composició fins el punt que el 1741 ja havia publicat 38 obres. Szczurowski, no obstant, no va continuar la seva educació i com a monjo va servir com ajudant del prefecte de la universitat musical i com a sagristà a Kalisz, Krosno, Gdansk, Torun, Cracòvia, Jaroslaw, Poznan i Walcz. Precisament, l'últim registre pel que fa a la seva vida prové de Walcz. Va morir en una data i ciutat desconegudes a l'entorn del 1773.

OBRA:

Vocal religiosa:

Memento rerum conditor, 4vv, 2 vn, 2 hn, bc
Dziecino Boże [The infant Christ], 1v, 2 ob, bc; ed. in ZHMP, xii (Kraków, 1968)
Mass in D, 2vv, 2 vn, 2 clarinos, bc
Vesperae pro sanctis, 2vv, 2 vn, 2 clarinos, bc, inc.
Missa Emmanuelis, 4vv, 2 vn, 2 hn, bc, PL-Pa; 2 frags. ed. Z.M. Szweykowski, Muzyka w dawnym Krakowie [Music in Old Kraków] (Kraków, 1964)
Caeli cives occurite, SATB, 2 vn, 2 clarinos, bc, CZp
Domine non sum diguns, 1v, 2 vn, bc, Pu
Litaniae de BVM, 4vv, 2 vn, 2 clarinos, bc, Jesuit archive at St Lipka, Łańcut
38 sacred and instrumental works formerly in Jesuit college in Kraków, lost

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Jacek Hyacinthus Szczurowski (1716-c.1773)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Pels ciutadans de llengües romàniques, el cognom Szczurowski ens resulta difícilment pronunciable fet que anàlogament, i en sintonia, ens servirà per entendre, també, la ingrata complexitat a l'hora de localitzar alguna de les seves obres les quals, segons sembla, van ser molt abundants al seu temps. I això es deu que Szczurowski va ser un dels compositors més prolífics del seu país si bé actualment la majoria de les seves partitures romanen inèdites, circumstància bastant habitual en molts dels centenars de compositors que ja hem recuperat. El seu estil, emmarcat de ple en el barroc italià, ens proposa idees de notable creativitat i prou interessants si bé la seva construcció tècnica no es va caracteritzar per una elevada complexitat. I com a jesuïta de formació i devoció, el seu repertori va ser comprensiblement religiós amb un però important, el de ser un dels primers compositors polonesos en escriure simfonies tot i que la majoria d'elles perdudes per sempre. Per tant, i per a celebrar el 300è aniversari, recuperarem una d'aquestes partitures sacres per nom Litania en Re major per a solistes i orquestra i editada en una versió de luxe. Una partitura de data desconeguda i recuperada en una col·lecció preservada al Col·legi dels Escolapis de Podolinec, a la República Txeca. En general, i tot i que musicalment potser no ens sorprendrà en excés, la riquesa rau intrínsecament en la pròpia naturalesa del seu autor, inèdit i absolutament desconegut per nosaltres, però que al seu temps va ser admirat i sol·licitat a parts iguals tant a Polònia com a les geografies del seu entorn. La bellesa captivadora serà la veu, precisa i fulminant, que ens donarà la resposta al per què d'una fama amb el temps difuminada però que avui, i encara que sigui fugaçment, ens il·luminarà amb el seu inherent bon gust!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Early Music Ensemble Diletto
AMAZON: Masters of the Past Newly Discovered
IMSLP: No disponible 
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Masters of the Past Newly Discovered



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

SALIERI, Antonio (1750-1825) - Sinfonia ‘Il giorno onomastico' (1775)

May 7, 2016, 12:39 am
$
0
0
Jean-Jacques-François Le Barbier - Le Courage héroïque du jeune Désilles, le 31 août 1790, à l'affaire de Nancy


- Recordatori d'Antonio Salieri -
En el dia de la commemoració del seu 191è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Jean-Jacques-François Le Barbier (Rouen, 11 de novembre de 1738 - Paris, 7 de maig de 1826) va ser un pintor francès. Nascut en una família modesta, Le Barbier va entrar a l'Escola Regional de Belles Arts de Rouen fundada per Jean-Baptiste Descamps. El 1758 va marxar a París on, per recomanació del seu mestre Descamps, va ser admès en l'estudi del famós gravador Jacques-Philippe Lebas. Però ben aviat va mostrar poca disposició per al gravat per la qual cosa va decidir entrar al taller de Jean-Baptiste Marie Pierre. Els anys 1767 i 1768, i animat per la seva dona que compartia els seus gustos i aspiracions, va viatjar a Roma, on va començar el seu treball com a pintor. El 1776 va tornar a París on va rebre diversos encàrrecs, entre ells, el de treballar a Suïssa, on va conèixer al poeta i pintor Salomon Gessner. Al tornar a França va rebre el nomenament de conservador de la col·lecció de Monsieur de Merval. El 1778 es va convertir en membre de l'Acadèmia de Belles Arts i va obtenir el nomenament oficial de pintor d'història el 29 de juliol del 1780. Durant la Revolució Francesa, Le Barbier va ser l'encarregat de dur a terme les decoracions al sostre de la sala de l'Assemblea General per representar l'oficial Désilles en una acció heroica durant els disturbis de Nancy del 1790. El 1808 va guanyar una medalla d'or al Saló de París. El seu germà Jean-Louis Le Barbier va ser també pintor. Jean-Jacques-François va morir a París el maig de 1826.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Jacques-François Le Barbier (1738-1826) - Altres: Jean-Jacques-François Le Barbier (1738-1826)


Parlem de Música...

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Wien, 7 de maig de 1825) va ser un compositor i professor italià. Es va formar inicialment en violí i teclat amb el seu germà Francesco Salieri, amb l'organista Giuseppe Simoni i amb el Pare Martini. Després de la mort dels seus pares, va viatjar a Venècia, on va seguir la seva formació musical. Allà va conèixer a F.L. Gassmann, un compositor d'òperes, que va supervisar el seu primer treball, Achille in Sciro (1766). Impressionat pel talent de Salieri, va decidir invitar-lo a Viena amb ell. Allà va iniciar una intensiva formació musical amb el mateix Gassmann i altres mestres com Metastasio, Gluck i el mateix emperador Josep II. I si bé les seves primeres òperes van ser còmiques, ràpidament va decidir explorar el gènere teatral més dramàtic representant, el 1771, Armida, la seva primera òpera seriosa. El seu èxit fou immediat i en bona part motivat per la seva estreta relació amb Josep II, qui el va nomenar Kammerkomponist quan Gassmann va morir el 1774. I si bé la reorganització teatral imposada pel propi emperador va perjudicar l'estrena d'òperes a Viena, Salieri va continuar escrivint òperes que immediatament enviava als teatres italians. El 1782 va rebre un encàrrec des de París per escriure una òpera, que va estrenar el 1784, sota el nom de Les Danaïdes. La seva rebuda fou triomfal fins el punt que Salieri va continuar enviant òperes a París fins la dècada del 1790. El 1784 va tornar a Viena sota l'encàrrec de dirigir el Burgtheater, on va estrenar diverses òperes còmiques. Allà també va dirigir i supervisar l'estrena d'òperes de Mozart, Paisiello i Martin y Soler. Més tard va tornar a París per estrenar més òperes si bé el 1787 va haver de tornar a Viena sol·licitat per Josep II per a preparar l'estrena de l'obra Axur re d'Ormus, sota llibret de Da Ponte.

Estrenada el 1788, per a celebrar el casament de l'arxiduc Francesc d'Àustria amb la princesa Elisabeth de Württemberg, va tenir tant èxit que es va interpretar en més de 100 ocasions entre els anys 1788 i 1805. El 1788 va rebre el càrrec de Hofkapellmeister, en substitució de Giuseppe Bonno, mort aquell any. Salieri ja va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1824. L'acceptació d'aquest treball va implicar alguns canvis, com per exemple una major dedicació en l'administració de la capella de la cort i un augment en la composició d'obres religioses. Coincidint amb la mort de Josep II el 1790, es va iniciar el seu declivi com a compositor. D'entrada, i fruit de la Revolució Francesa, no va poder enviar més òperes a París. També per la mort de Mozart, el seu rival escènic a Viena, i per la pèrdua del talent de Da Ponte, emigrat a Londres. Va seguir escrivint òperes no obstant ja no va assolir l'èxit de les seves primeres produccions motiu pel qual l'última de les seves òperes va ser Die Neger, estrenada amb escàs ressò el 1804. Com a Hofkapellmeister, es va encarregar de la selecció de nous intèrprets i cantants, de la supervisió de la construcció de nous orgues, així com de l'adquisició de nova instrumentació, i del manteniment de la Biblioteca Estatal. Els darrers anys es va centrar en la representació de música religiosa pròpia i de músics austríacs com Albrechtsberger, Joseph i Michael Haydn, Georg Reutter, Eybler, Leopold Hofmann i Mozart. Va ser president de la Tonkünstler-Societät, fundada antigament per Gassmann, per donar suport a les viudes i fills dels músics. També va dedicar molt del seu temps a l'ensenyament, tant de composició com de cant. Schubert i Beethoven, entre molts altres, van ser alumnes de la seva escola. Salieri va morir a Viena el maig de 1825.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WBVienna, Burgtheater
WKVienna, Kärntnertortheater
La vestale, Vienna, 1768, unperf.
Le donne letterate (commedia per musica, 3, G.G. Boccherini), WB or WK, carn. 1770, A-Wn
L'amore innocente (pastorale, 2, Boccherini), WB or WK, 1770, Wn*, D-Dlb
Don Chisciotte alle nozze di Gamace (divertimento teatrale, 2, Boccherini, after M. de Cervantes), WK, carn. 1771, A-Wn
La moda, ossia I scompigli domestici (2, P. Cipretti), Vienna, 1771, Wn* (only pt of Act 2), D-Bsb
Armida (dramma per musica, 3, M. Coltellini, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), WB or WK, 2 June 1771, A-Wn*, Wst, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, Wa, F-Pn (Leipzig, 1783)
La fiera di Venezia (commedia per musica, 3, Boccherini), WB or WK, 29 Jan 1772, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, Mbs, MÜs, Rp, F-Pn, Po, H-Bn, I-Bc, Fc, MOe, Tf, US-Bp
Il barone di Rocca antica (int, 2, G. Petrosellini), WB or WK, 12 May 1772, A-Wn*, I-Fc
La secchia rapita (dramma eroicomico, 3, Boccherini, after A. Tassoni), WK, 21 Oct 1772, A-Wn*, D-Dlb, Mbs, Wa, GB-Lbl, H-Bn, I-Bc, Fc, Gl, MOe, Nc
La locandiera (dg, 3, D. Poggi, after C. Goldoni), WK, 8 June 1773, A-Wn*, D-Rtt, F-Pn
La calamita de’ cuori (dg, 3, Goldoni), WK, 11 Oct 1774, A-Wn*, D-Bsb, US-Wc
La finta scema (commedia per musica, 2, G. De Gamerra), WB, 9 Sept 1775, A-Wn*, Ssp
Daliso e Delmita (azione pastorale, 3, De Gamerra), WB, 29 July 1776, Wn*
L'Europa riconosciuta (dramma per musica, 2, M. Verazi), Milan, Scala, 3 Aug 1778, Wn* (inc.), D-Bsb, F-Pn, I-Mc, P-La
La scuola de’ gelosi (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S. Moisè, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, Rp, Rtt, F-Pn, H-Bn, I-Fc, MOe
La partenza inaspettate (int, 2, Petrosellini), Rome, Valle, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, F-Pn
Il talismano [Act 1] (dg, 3, Goldoni), Milan, Cannobiana, 21 Aug 1779 [Acts 2 and 3 by G. Rust]; rev. (L. da Ponte), WB, 10 Sept 1788; A-Wn*, Wgm, B-Bc, D-Dlb, F, Mbs, Rp, Wa, F-Pn, I-Fc, MOe, US-Wc
La dama pastorella (int, 1, Petrosellini), Rome, Valle, 1780, A-Wn*
Der Rauchfangkehrer, oder Die unentbehrlichen Verräther ihrer Herrschaften aus Eigennutz (musikalisches Lustspiel, 3, J.L. Auenbrugger), WB, 30 April 1781, A-Wn* (R1986: GOB, xiv), D-DS
Semiramide (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Munich, Residenz, carn. 1782, A-Wn*, D-Mbs
Les Danaïdes (tragédie lyrique, 5, Du Roullet and Tschudi, after R. de' Calzabigi), Paris, Opéra, 26 April 1784, A-Wn*, F-Po (Paris, 1784)
Il ricco d'un giorno (dg, 3, Da Ponte), WB, 6 Dec 1784, A-Wn*, I-MOe
La grotta di Trofonio (opera comica, 2, G.B. Casti), WB, 12 Oct 1785, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, CZ-Bm, H-Bn, I-Fc, MOe (Vienna, c1786)
Prima la musica e poi le parole (divertimento teatrale, 1, Casti), Vienna, Schönbrunn Orangerie, 7 Feb 1786, A-Wn*, I-PEsc
Les Horaces (tragédie lyrique, 3, N.F. Guillard, after P. Corneille), Versailles, 2 Dec 1786, A-Wn*, CZ-Bm, F-Po, US-Wc
Tarare (opéra, prol., 5, P.-A. Beaumarchais), Paris, Opéra, 8 June 1787, A-Wn* (inc.), F-Lm, Po, US-NYp, Wc; ed. R. Angermüller (Munich, 1987)
Axur re d'Ormus (dramma tragicomico, 5, Da Ponte, after Beaumarchais: Tarare), WB, 8 Jan 1788, A-Wn*, Wst, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, DT, F, Hs, HR, LEm, Mbs, MÜs, Wa, E-Mc, Mn, F-Pn, GB-Lbl, H-Bn, I-Fc, Mc, Nc, PAc, Rsc, US-Wc
Cublai gran kan de' Tartari, 1788 (dramma eroicomico, 2, Casti), unperf., A-Wn*
Il pastor fido (dramma tragicomico, 4, Da Ponte, after B. Guarini), WB, 11 Feb 1789, Wn*, CH-Bu, D-Dlb
La cifra (dg, 2, Da Ponte, after Petrosellini: La dama pastorella), WB, 11 Dec 1789, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, F, Mbs, F-Pn, I-Fc
Catalina, 1792 (2, Casti), unperf., A-Wn*
Il mondo alla rovescia (dg, 2, Mazzolà, after L'isola capricciosa), WB, 13 Jan 1795, Wn*, D-Bsb
Eraclito e Democrito (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 13 Aug 1795, A-Wn*, D-DS, I-Fc
Palmira regina di Persia (dramma eroicomico, 2, De Gamerra, after Voltaire: La princesse de Babylone), WK, 14 Oct 1795, A-Wn*, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Hs, Mbs, GB-Lbl, I-BGc, Fc, PAc, Tf, US-Wc
Il moro (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 7 Aug 1796, A-Wn*, I-Fc
Falstaff, ossia Le tre burle (dg, 2, C.P. Defranceschi, after W. Shakespeare: The Merry Wives of Windsor), WK, 3 Jan 1799, A-Wn*, D-Bsb, F, I-Fc
Cesare in Farmacusa (dramma eroicomico, 2, Defranceschi), WK, 2 June 1800, A-Wn*, B-Bc, Br, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Rtt, I-Fc, PAc
L'Angiolina, ossia Il matrimonio per sussurro (ob, 2, Defranceschi, after B. Jonson: Epicoene), WK, 22 Oct 1800, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, F, F-Pn, I-Fc, PAc, US-Wc
Annibale in Capua (dramma per musica, 3, A.S. Sografi), Trieste, Nuovo, April 1801, A-Wn, I-Fc
La bella selvaggia, 1802 (ob, 2, G. Bertati), unperf., A-Wn*
Die Neger (Spl, 2, F. Treitschke), Vienna, Wien, 10 Nov 1804, Wn*, F-Pn

Frags.:
Così fan tutte (Da Ponte, 2 nos., 1 containing vocal pts only), A-Wn*;
I tre filosofi (2, De Gamerra), 1797, Wn*;
Die Generalprobe, lost;
Das Posthaus, lost

Arias and ensembles:
over 30 arias, most 1770–8, mostly Wn*;
2 finales, Wgm*, D-MÜs

Incid:
ov., 9 choruses, 4 inst pieces for Kotzebue: Die Hussiten vor Naumberg, WK, 2 March 1803, A-Wn*

Cants.:
Il trionfo della Gloria e della Virtù, Vienna, 1774, A-Wgm;
La sconfitta di Borea, Vienna, 1775, Wn;
La riconoscenza, Vienna, 1796, lost;
Der Tyroler Landsturm (J.F. Ratschky), Vienna, 23 May 1799, Wn* (Vienna, 1799);
La riconoscenza de’ Tirolesi, Vienna, 1800, Wgm;
L'oracolo, Vienna, 1803, lost;
Habsburg, Vienna, 1805, Wgm;
Die vier Tageszeiten, Vienna, Sept 1819, Wgm*;
Du, dieses Bundes Fels, Wgm*;
Lasset uns nahen alle, CZ-Bm*;
Wie eine purpur Blume, F-Pc

Choruses (3–4vv, pf/insts):
Bei Gelegenheit des Friedens, 1800, CZ-Bm;
Der Vorsicht Gunst beschütze beglücktes Österreich, Vienna, 11 Nov 1813, A-Wn* (Vienna, 1814);
Schwer lag auf unserm Vaterlande, 1813, Wgm;
An den erwünschten Frieden, 1814, CZ-Bm;
An die Religion, 1814, A-Wgm* (n.d.);
Do re mi fa, Vienna, 19 April 1818, Wgm*;
Beyde reichen dir die Hand, frag., Wgm;
Del redentor lo scempio, S-Skma*;
Dio serva Francesco, I-Vs;
Es schallen die Töne, A-Wgm;
Friede reich am Hail, CZ-Bm*;
Die Fuge gut zu singen, A-KR;
Geführt von liebevollen Händen, Wgm;
Hinab in [den] Schoss der Amphitrite, Wgm*;
Il piacer la gioja, Wgm;
Ogni bosco, ogni pendice, Wgm;
Schweb herab o holder Seraph Friede, Wgm

Other works:
over 180 canons, most for 3vv, mostly 1800–19, incl. 25 in Scherzi armonici vocali (Vienna, 1795), 15 in Continuazione de' Scherzi armonici (Vienna, n.d.), others mostly A-Wgm*;
c20 qts, most unacc., mostly Wgm*;
over 70 trios, 3vv, most unacc., incl. 5 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
over 50 duets, 2vv, most unacc., incl. 9 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
c45 songs, 1v, pf (texts in It., Fr. and Ger.), incl. 14 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
La passione di Gesù Cristo (Metastasio), 1776, A-Wgm, Wn, US-Wc;
Le jugement dernier, Paris, 1787, F-Pc, A-Wn*;
Davidde, 1791, frag., Wgm*;
Gesù al limbo, 1803, CZ-Bm;
Saulle, frag., lost

Masses:
Missa stylo a cappella, 12 Aug 1767, A-Whk*, ed. O. Biba (Altötting, 1987), ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1993);
D, 1788, A-Wn*, Wn, Ee, H, KR, CZ-Bm, ed. in RRMCE, xxxix (1994);
C, 1799, A-Wn*, Wn, Ee;
Requiem, c, Aug 1804, CZ-Bm*, Bm, A-Wn, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1978);
d, July 1805, Wn*, CZ-Bm, ed. in RRMCE (forthcoming);
B , 11 May 1809, A-Wn*, ed. in DTÖ, cxlvi (1988);
Ky, C, 22 Sept 1812, Wn*;
Requiem, C, inc., Wn*;
d, frag., Wgm*

Grads (A-Whk* unless otherwise stated):
Vox tua mi Jesu, Aug 1774;
Liberasti nos Domine, 1799, Whk*, Ee, CZ-Bm;
Venite gentes, 1799, A-Whk*, Whk, Ee;
Veni Sancte Spiritus, 25 Jan 1800;
Veni Sancte Spiritus, Dec 1805, Whk*, KN, ed. L. Dité (Milan, 1959);
Confirma hoc Deus, July 1809, Whk*, ed. Dité (Milan, 1959);
Magna opera Domini, 28 May 1810;
A solis ortu, July 1810, Whk*, CZ-Bm;
Tres sunt qui testimonium dant, before 13 June 1813;
Spiritus meus attenuabitur, 20 July 1820, A-Whk*, Wn*;
Ad te levavi animam meam, Whk*, Ee;
Benedicam Dominum, Whk*, Ee;
Improperium;
Justorum animae, Whk*, Wn, CZ-Bm, ed. C. Rouland (Vienna, 1930)

Offs (A-Whk* unless otherwise stated):
Benedixisti Domine, ?1767, Whk*, Wn*, Wn, S-Skma*, D-MÜp*;
Salve regina, 1768, A-Wn*;
Populi timete, 1778, Whk*, Whk, Wn, Ee, KN, L, M;
Cantate Domino, 1799, Whk*, Ee;
Miserere nostri, g, Dec 1805, Whk*, Ee;
Salvum fac populum, 1805, lost;
Excelsus super omnes, Jan 1806;
Tui sunt coeli, E , Jan 1806;
Si ambulavero, May 1809, Whk*, CZ-Bm*;
Audite vocem magnam dicentem, June 1809, Whk*, Wn, KN, KR, CZ-Bm*, Bm, D-Dlb;
Magna et mirabilia, June 1809;
Gloria et honor, July 1809;
O altitudo divitiarum, July 1809;
Laudate Dominum, Oct 1809;
Lauda Sion Salvatorum, July 1810, A-Whk*, CZ-Bm;
Assumpta est Maria, Dec 1811, A-Whk*, KN;
Magna opera Domini, 12 Sept 1812;
Domine Dominus noster, 1812;
Salve regina, D, 3 Nov 1815;
Beatus vir qui non abiit, Whk*, Whk;
Bonum est (with all), Wn;
Desiderium animae, KR;
Dum corde pio, KR;
Jubilate Deo, Whk*, Ee;
Justus ut palma, KR;
Miserere nostri, E , Whk;
O quam bonus;
Salve regina, Ger. text;
Salve regina, B , Wgm, Whk, Wn, KN;
Sub tuum praesidium; Tui sunt coeli, C

Introits (most c1817, all A-Whk*, Wn):
Tu cognovisti, 3 July 1817;
Avertisti captivitatem Jacob;
Beata gens;
Beati immaculati;
Concupiscit et deficit;
Dico ego;
Domine exaudi vocem meam;
Et justitiam tuam;
Et psallere;
In civitate Dei;
Inductus est Dominus;
In mandatis ejus;
Jubilate Deo in voce;
Jubilate Deo Jacob;
Laetentur insulae;
Ne quando taceas;
Neque zelaveris;
Quam admirabile est

Psalms (all A-Whk*):
De profundis, g, Dec 1805;
Lauda Jerusalem, Nov 1815;
Beatus vir, 1815;
Confitebor tibi Domine, 1815;
De profundis, f, 1815;
Dixit Dominus, 1815;
Laudate pueri Dominum, 1815

Other works:
Tantum ergo, F, 1768, A-Wn*;
Alleluja, D, 1774, F-Pc*;
Alleluja, D, 15 Oct 1780, A-Wn*;
TeD, D, 1790, Wn*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Litania per il Sabbato Santo, ?1795, Whk*, Wn;
TeD, D, 1799, Wn*;
Mag, C, 1815, Whk*, Whk, Wgm, Wn, Ee, CH-E;
Mag, F, 1815, A-Whk*, Whk, Wn, KN, KR;
In te Domine speravi, fuga a 3, 12 Sept 1817, Wgm*, Wn*;
TeD, C, July 1819, Wn*;
Coelestis urbs Jerusalem, hymn, Whk;
Cor meum conturbatum, motet, KN;
Domine ecce enim veritatem, Wn*, Wn;
Litaniae Laurentaneae, Whk*, Wn;
Dona nobis pacem, Whk*;
Quae est illa, motet, KN;
Tantum ergo, C, Whk, Wn;
Tu es spes mea, motet, H

Instrumental:

Concs. (only solo insts listed):
D, vn, ob, vc, 1770, A-Wn*, ed. J.Wojciechowski (Hamburg, 1963);
B , kbd, 1773, Wn, ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
C, kbd, 1773, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981);
C, org, 1773, Wn*, ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1981);
C, fl, ob, 1774, Wn*, ed. Wojciechowski (Frankfurt, 1962), ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Concertino, G, fl, str, 1777, Wn*, ed. R.J. Koch (Padua, 1977), ed. Ballola (Milan, 1983)

Other orch:
Sym. ‘Il giorno onomastico’, D, Aug 1775, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
26 variations on ‘La Folia di Spagna’, Dec 1815, Wn*, ed. P. Spada (Rome, 1978);
composite syms., arr. from op. ovs., incl. 2 syms., D, D, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
op ovs.

Chbr:
pf sonata, C, Wn* (Vienna, ?1783);
6 petites pièces, gui (Vienna, 1801);
Scherzi istrumentali a 4, Wn, ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Fuge, str qt, Wn*;
4 Stücke, org, Wgm*, transcr. O. Biba (Vienna, 1994);
fugues, Wgm*

Wind:
Armonia per un tempio della notte, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, Wn, ed. W. Rainer (Vienna, 1989), ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
Cassazione, C, 2 ob, 2 eng hn, 2 hn, 2 bn, Wgm;
Marsch für die Landwehre (1809), Wgm;
3 minuets, B , G, D, 2 ob, 2 hn, str, Wn*;
Parade Marsch für Harmoniemusik, Wn*;
11 marches, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, dbn, 1–8 tpt, 3 trbn, 2–6 timp, perc, str, Wn*, 8 ed. L. Kappel (Vienna, 1994);
Serenade, B , 2 cl, 2 hn, 2 bn, vle, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981), rev. and arr. as Serenade, C, 2 fl/cl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Wn*, D-Rtt (inc.), ed. Ballola (Milan, 1985);
Picciola serenata, B , 2 ob, 2 hn, bn, 1778, A-Wn*, ed. R. Angermüller (Vienna, 1977), ed. P. Spada (Milan, 1982), as Quintetto, F-Pc*;
4 suites (Ballettmusik) of 41 movts, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, 2 tr, timp, str, A-Wn*

Literatura:

Libro di partimenti di varia specie per profitto della gioventù, lost
Scuola di canto, in versi, e i versi in musica, 4vv, bc, Wgm*

Font: En català: Antonio Salieri (1750-1825) - En castellano: Antonio Salieri (1750-1825) - In english: Antonio Salieri (1750-1825) - Altres: Antonio Salieri (1750-1825)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Per molt que el busquem, a Salieri no el trobarem. Perquè efectivament, i després del miler d'entrades d'aquest espai, la d'avui serà la primera, amb cara i ulls, d'Antonio Salieri, un compositor de primer nivell injustament criminalitzat per la llegenda que el va vincular a la mort de Mozart i que en certa forma ha condicionat la percepció que hom té del seu nom i per extensió de la seva obra. Però la seva realitat va ser oposadament diferent a la nostra imatge contemporània i post-moderna ja que Salieri va ser un dels músics més admirats, i com a professor sol·licitat, del seu temps. Schubert, Liszt i Beethoven, sí ho hem llegit bé, no serien en bona part el que van ser si no hagués estat per la suficiència pedagògica d'un Salieri expert en l'art alliçonador. I com a compositor de la Cort de Viena, un càrrec que es va saber guanyar gràcies també a les seves arts persuasives amb l'emperador Josep II, va engrandir el seu cognom principalment a base d'òperes. Perquè si alguna cosa el va caracteritzar va ser, rotundament, el teatre amb el que va sorprendre al món, especialment a Itàlia, França i Àustria. Per tant, i lluny d'una suposada foscor funesta, Salieri va viure en la plenitud i en la llum embriagadora de l'èxit. I una de les curiositats més purament simbòliques, però que inevitablement van condicionar la seva música, va ser la cronologia de la seva vida, quasi coincident amb la totalitat del llindar en què situem el període clàssic (1750-1820). Conseqüentment, el seu recorregut temàtic, formal i tècnic va evolucionar del barroc més tardà al romanticisme més incipient treballant íntegrament totes les variants del classicisme.

Format amb l'incombustible Pare Martini (escoltar aquí) i amb un desconegut per nosaltres, que no al seu temps, Florian Leopold Gassmann (escoltar aquí), Salieri es va saber adaptar als progressius però imparables canvis que musicalment s'anaven desenvolupant al seu entorn, especialment a la bullent Viena. I si bé i certament el seu èxit va emanar de les quantioses òperes que va escriure, algunes d'elles representades en desenes d'ocasions, Salieri també va tenir esma i creativitat per explorar altres gèneres. La música religiosa, en aquest sentit, mereix un capítol a part perquè fou molt abundant i de la que un bon dia, segur, en parlaré. I avui, com no podrà ser d'altra forma, explorarem material instrumental, curiosament el més discret, en volum, del seu repertori. De fet els períodes en què Salieri va dedicar més temps a la música instrumental van ser durant la dècada del 1770, anys que va escriure la majoria dels seus concerts, i la dècada del 1810 on, entre altres, hi trobarem les famoses variacions de La Follia (1815). La nostra mirada d'avui viatjarà als inicis de la seva etapa de compositor ja que la Sinfonia intitolata Il giorno [o]nomastico… eseguita in un giardino nel mese d’agosto dell’ano suddetto en Re major va ser escrita el 1775, i es creu que Salieri la va dedicar a un dels seus mecenes. Per a gran orquestra, s'estructura en quatre moviments característics: allegro quasi presto, larghetto, minuetto trio i allegretto. Llenguatge naturalment clàssic on destacaria el darrer i dansaire moviment, a vegades en forma de rondo i altres en forma de gavotte. En definitiva, entrada simfònica i triomfal d'un Salieri que potser mereix, definitivament, emancipar-se del verí tòxic que l'ha ofegat per tal que sigui la música la que finalment guanyi la partida!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Lukas-Consort; Viktor Lukas
AMAZON: SALIERI, A. - Zwei Symphonien et al
SPOTIFY: SALIERI, A. - Zwei Symphonien et al



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Missa Solemnis (1806)

May 8, 2016, 2:05 am
$
0
0
Eduard Gurk - Domkirche und bischöfliche Residenz in Königgrätz (1836)
Obra d'Eduard Gurk (1801-1841), pintor austríac (1)


- Recordatori de Johann Baptist Gänsbacher -
En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Eduard Gurk (Wien, 17 de novembre de 1801 - Jerusalem, 31 de març de 1841) va ser un pintor austríac. Es va formar amb el seu pare Joseph Ignaz Gurk, un pintor al servei de la galeria d'art i la biblioteca del príncep Nikolaus II d'Esterházy. Amb la seva família va realitzar una extensa gira per Europa adquirint experiència com a pintor si bé es va especialitzar en aquarel·la. El 1819 va tornar a Viena on va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat, on hi va exhibir per primera vegada el 1822. Un any després va publicar, juntament amb el seu pare, una col·lecció de 80 vistes de Viena gravades i pintades a mà. La bellesa del dibuix va despertar l'interés de la noblesa, entre ells, de Klemens von Metternich, qui el va contractar com assistent del pintor de la cort Johann Baptist Hoechle. Allà va acompanyar a l'arxiduc Joan d'Austria en nombrosos viatges realitzant diverses escenes tant dels paisatges com dels esdeveniments oficials de l'arxiduc. Més tard va col·laborar amb Johann Nepomuk Hoechle en l'elaboració de diverses aquarel·les de la peregrinació de l'emperador Ferran d'Àustria a Mariazell. Va seguir treballant a la cort la resta de la seva vida i en un viatge a Jerusalem va emmalaltir i morir el març de 1841.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Eduard Gurk (1801-1841) - Altres: Eduard Gurk (1801-1841)


Parlem de Música...

Johann Baptist Peter Joseph Gänsbacher (Sterzing, 8 de maig de 1778 - Wien, 13 de juliol de 1844) va ser un director i compositor austríac. Fill de Johann Gänsbacher (1751-1806), un professor i mestre d'un cor, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a cantar en diversos cors d'església a Sterzing, Innsbruck, Hall i Bolzano. Paral·lelament va aprendre piano, orgue, violí, violoncel i contrabaix. El 1795 va entrar a la Universitat d'Innsbruck on va estudiar filosofia i més tard dret mentre, i de forma paral·lela, es va pagar els seus estudis de música. Va ser en aquest període que va començar a compondre abans de viatjar a Viena el 1801. Allà va rebre el suport del Comte Firmian qui va finançar els seus estudis de música. Entre els anys 1803 i 1804 va estudiar amb Abbé Vogler i a partir del 1806 amb Albrechtsberger. La fama l'hi va arribar gràcies a una missa que va compondre en honor a Nikolaus Esterhazy. El 1810 va viatjar breument a Darmstadt per reprendre la seva formació amb Vogler. Allà va conèixer a Weber i Meyerbeer, amb qui van fundar l'Harmonische Verein. El gener de 1813 es va reunir amb Weber a Praga, recomanant-lo al càrrec de mestre de capella del teatre de la ciutat. Per la seva part, Gänsbacher va tornar al Tirol on es va unir a la lluita per alliberar la província de l'ocupació Bavaresa. A partir del 1815 va viure a Innsbruck on va treballar com a director d'un cor d'església i on va ser membre fundador de la Musikverein. El 1823, i en agraïment, Weber el va postular per un càrrec a Dresden si bé no el va acceptar. El setembre de 1824 va rebre l'encàrrec de succeir a Josef Preindl com a Kapellmeister de la Catedral de Sant Esteve Viena. Allà va treballar la resta de la seva vida tot convertint-se en un dels músics més estimats a la capital austríaca. El seu fill Josef Gänsbacher va ser professor i compositor. Johann Baptist va morir a Viena el juliol de 1844.

OBRA:

Vocal secular:

Des Dichters Geburtsfest (Liederspiel, F. Treitschke), 1810;
Die Kreuzfahrer (incidental music, Kotzebue), 1811
c10 cants., chorus, orch;
3 cants., male chorus, pf/gui;
3 serenades, chorus, orch
3 terzetti, 2 S, T, op.1 (Berlin, 1809)

1v, pf/gui:
6 Lieder op.3 (Leipzig, 1809);
Der sterbende Patriot (C. Schubart), c1809;
Abendfantasie (L. Brachmann) (Bonn, c1810);
An mein Clavier, 1809;
Die Erwartung (Schiller), op.7 (Bonn, c1810);
Wiedersehn (J. Kosegarten), op.4 (Leipzig, ?1810);
Nachtgesang (Kosegarten) (Leipzig, c1814);
Abendlied (C. Tiedge) (Innsbruck, 1817);
4 deutsche Lieder (Berlin, c1819)

Vocal religiosa:

for 4 voices, organ, orchestra, unless otherwise stated

Masses:
op.32, B  (1825);
op.41 ‘Jubilaei’, C, (1832);
op.45, F (Augsburg, 1836);
28 unpubd (incl. 1 lost)

Requiem:
op.15, E , 1811 (Prague, 1812), rev. 1826 (1826);
op.38, d (1834);
5 unpubd

Offertories:
Domine Deus, with B, op.33 (1810);
Inclina Domine, with B, op.43, 1827 (1832/3);
Diligam te Domine, op.44 (1834);
many others unpubd

Graduals:
Si ambulavero, op.42, 1825 (1832);
In te Domine speravi (c1838);
many others unpubd
Ecce sacerdos magnus, op.39 (1834);
Te Deum, op.45 (1834);
6 vespers, 5 litanies, Marienlieder, motets: all unpubd

4vv, org:
2 Ave Maria, op.34 (1825–6);
2 Salve regina, op.35 (1825);
Ave regina coelorum, Alma redemptoris mater, op.36 (1826–7);
Regina coeli laetare, Ave Maria, op.37 (1830);
Salve regina, Ave Maria, op.40 (1834)

Instrumental:

Orch:
Sinfonie, D, 1807, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vi (New York, 1984);
Concertino, cl solo, 1819;
Tiroler Schützen-Freuden, with pipes, drums etc, 1824;
marches, other military music

Chbr:
Sonata, F, vn, vc, pf (Bureau d'Arts, 1803);
Sonata, g, m, pf; Serenade, fl, vn, va, gui, op.12 (Bonn, 1810);
Serenade, cl, vn, vc, gui, op.24 (Augsburg, 1818);
Introduktion und Variationen, cl, hn, pf;
pf trios;
sonatas, vn, gui;
sonatas, fl/vn, pf;
other works for fl/vn, gui;
vc, pf etc.

Pf 4 hands:
divertimentos, sonatinas, marches (most unpubd)

Pf solo:
numerous variation sets (most on opera themes), marches, ländler

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Altres: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anem finalitzant una setmana d'intensa activitat musical neoclàssica. I avui, per arrodonir-ho del tot, ensumarem en les profunditats austríaques per a escoltar-hi la veu d'un dels seus mestres clàssics novament, i per què no repetir-se, injustament oblidat. Johann Baptist Gänsbacher va ser un compositor que va viure entre la capital del Tirol i la capital austríaca. Voluntari, així mateix, en les conteses que van afectar territori tirolès vers els invasors del seu nord més proper, va treballar incansablement en els fronts bèl·lics i musicals sent, afortunadament, l'artístic el que el faria créixer i reconèixer arreu... si més no a Àustria on va ser sol·licitat pel mateix príncep Esterhazy II abans d'assumir, el 1824, el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena, en un lloc que ja va ocupar la resta de la seva vida. I estudiant el seu cas, he descobert col·lateralment tota una constel·lació de mestres immediatament posteriors a Joseph Haydn que van deixar un llegat tant enorme com incomprensiblement desconegut. Des de Josef Preindl a Johann Fuchs (1766-1838), precisament el substitut de Joseph Haydn a la cort del príncep Esterhazy, passant per Ignaz von Seyfried o més tard Johann Baptist Krall. Tot un món de música que en prou feines podem dimensionar, si bé avui iniciarem una primera introspectiva en nom de Gänsbacher, qui dedueixo resultarà inèdit per la majoria de nosaltres.

I com no podia ser d'altra forma, i personalment com tant m'agrada, ho farem amb una de les seves misses, la Missa Solemne 'Esterhazy-messe' per a solistes, cor i orquestra en la seva versió de 1806, ja que el mateix Gänsbacher la va adaptar a les convencions de la Catedral de Viena el 1824. I la història que tot seguit descobrirem a l'entorn d'aquesta obra ens donarà a conèixer una pinzellada més detallada de qui va ser aquest desconegut però extraordinari compositor. Doncs bé la història es remunta a la primavera de 1805 quan el príncep, coneixedor de l'esplèndida veu com a tenor de Gänsbacher, el va reclamar personalment per a la seva cort. El jove cantant, aquells dies a Viena formant-se en composició amb el famós Abbé Georg Vogler, va desistir de la petició del príncep. No obstant, i coneixedor de l'amor dels Esterhazy per la música religiosa, va decidir compondre una missa en agraïment a l'oferta rebuda. A tal efecte, i a principis del 1806, va rebre un curs accelerat en contrapunt del mestre de capella de la catedral en aquell temps, el també internacional Johann Georg Albrechtsberger. A finals de maig de 1806, Gänsbacher va viatjar acompanyat del seu mecenes Karl Anton Firmian (1770-1822) a Bohèmia, territori on inspirat potser pels seus paisatges i amb més temps lliure de l'habitual, es va iniciar en la composició sent aquesta missa solemne una de les primeres obres del seu repertori.

Poc després va tornar a Viena on, amb la missa sota el braç, va decidir fer una fugaç visita a Albrechtsberger per a la supervisió formal de l'obra. Amb algunes correccions del seu mestre, va viatjar a Eisenstadt, acompanyat d'Antonio Salieri i Johann Nepomuk Hummel, per tal de representar la seva missa juntament amb les corresponents misses de Salieri i Hummel. La interpretació va tenir lloc a la residència privada del príncep on el vicemestre de capella Johann Fuchs va confessar a Gänsbacher que la seva havia estat la missa més celebrada i del gust del príncep rebent, en contrapartida, 300 monedes d'or. I de fet, aquesta va ser la presentació pública de Gänsbacher com a compositor, ni més ni menys, que davant d'una comitiva reial i acadèmica de primer nivell. I probablement una de les virtuts d'aquesta missa va emanar del fet que va ser escrita absent de formalitats imposades i amb total llibertat creativa si bé sota les convencions rebudes dels seus mestres, per tant, de connotacions clàssiques tant en la forma com en el fons. Personalment, m'ha captivat d'inici a fi, des del Kyrie més melòdic i dramàtic passant pel Gloria amb l'espectacular amen o el Credo amb sorprenents detalls de gran bellesa i amb una subtil referència, en l'amen final, a Michael Haydn. Un regal i un tresor impagable que juntament amb la bellesa de la seva interpretació ens descobriran, sobtadament, a un fantàstic mestre austríac a qui, evidentment, no perdré de vista!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Heike Heilmann (sopran); Martha Senn (alt); Johannes Puchleitner (tenor); Ralf Ernst (bass); Chor und Orchester der Akademie St. Blasius; Fr. Martin Anderl OCist. (orgel); Karlheinz Siessl (conductor)
TIROLER: Musica Sacra Tirolensis
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

RONTGEN, Julius (1855-1932) - Walzersymphonie (1930)

May 9, 2016, 12:13 am
$
0
0
Laurits Andersen Ring - Fenced-in Pastures by a Farm with a Stork’s Nest on the Roof (1903)
Obra de Laurits Andersen Ring (1854-1933), pintor danès (1)


- Recordatori de Julius Röntgen -
En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Laurits Andersen Ring (Ring, 15 d'agost de 1854 - Skt. Jørgensbjerg, 10 de setembre de 1933) va ser un pintor danès. Fill d'un fuster, va néixer a la petita població de Ring en honor de la qual es va assignar, el 1881, el cognom Ring. Va ser alumne a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Copenhaguen abans de viatjar a París el 1889 i a Itàlia la dècada del 1890. Com a pintor va destacar per les escenes rurals amb una atmosfera a la vegada realista, romàntica i sovint simbòlica. El seu referent fou el seu coetani i pintor danès Vilhelm Hammershøi. Es va casar amb la pintora Sigrid Kähler, a qui va fer servir de model en una de les seves millors obres. Va morir a la localitat danesa de Skt. Jørgensbjerg el setembre de 1933.

Font: En català: No disponible - En castellano: Laurits Andersen Ring (1854-1933) - In english: Laurits Andersen Ring (1854-1933) - Altres: Laurits Andersen Ring (1854-1933) 


Parlem de Música...

Julius Röntgen (Leipzig, 9 de maig de 1855 - Bilthoven, 13 de setembre de 1932) va ser un pianista, director i compositor holandès. Fill d'Engelbert Röntgen, un violinista de la Gewandhaus de Leipzig, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'estudiar composició amb Friedrich Lachner, harmonia i contrapunt amb Hauptmann i E.F. Richter i piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke. Als 9 anys va començar a compondre fent el seu debut el 1869 a la Niederrheinisches Musikfest de Düsseldorf amb un duet per a dos violins interpretat pel seu pare i Joseph Joachim. Després de realitzar nombrosos recitals, el 1870 va visitar Franz Liszt a Weimar abans d'instal·lar-se a Cannstatt (1873-1874). Més tard, es va traslladar a Àmsterdam on hi va viure entre els anys 1877 i 1925 i on va conèixer a Brahms. El 1880 es va casar amb la violinista Amanda Maier. Allà va treballar com a professor de piano de l'escola de música (oficialment conservatori el 1884) i entre els anys 1912 i 1924 en va ser el director. Com a pianista va ser notablement reconegut realitzant nombrosos recitals acompanyat sovint del baríton holandès Johannes Messchaert i del violoncel·lista català Pau Casals. Juntament amb els seus fills Julius Röntgen (1881-1951) i Engelbert Röntgen, va fundar el Röntgen Trio. El 1925 es va jubilar i es va traslladar a Bilthoven, on va viure la resta de la seva vida i on va morir el setembre de 1932.

OBRA:

Vocal secular: 

ops, incl. De lachende cavalier, Agnete;
choral works;
duets and solo songs

Instrumental:

Orch:
numerous works, incl. 21 syms.;
7 pf concs., 2 vn concs., 2 vc concs., other concerted works;
Toskanische Rispetti

Chbr:
Serenade, other works, wind;
Str Sextet; 3 pf qnts;
2 qnts, 2 vn, 2 va, vc;
2 pf qts;
19 str qts;
11 pf trios;
Trio, cl, vc, pf;
16 str trios;
Duo, 2 vn

Acc. inst and kbd:
5 vn sonatas;
2 va sonatas;
14 vc sonatas;
Ob Sonata;
other works, vn, pf and vc, pf;
works for pf solo, pf 4 hands, org

Arr.:
Boerenliedjes en contradansen;
works by Locatelli, P. Hellendaal

Font: En català: Julius Röntgen (1855-1932) - En castellano: No disponible - In english: Julius Röntgen (1855-1932) - Altres: Julius Röntgen (1855-1932)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Nuevo capítulo del ciclo sinfónico Röntgen emprendido por CPO que en esta ocasión, y a través de cuatro obras de muy diversa significación, hace hincapié en el temperamento poliédrico del universo sonoro del músico germano-holandés.  Así, la encantadora Sinfonietta humorística de 1922 incide en la faceta más burlona y desenfadada de su autor. El juego de citas y reminiscencias (Mendelssohn, Brahms, Chaikovski, Grieg, Mahler) y una orquestación repleta de guiños y sutilezas configuran una obra, en verdad, deliciosa. En parecida línea evoluciona la Sinfonía nº 10 o Walzersymphonie, compuesta en el fecundo año de 1930, en el que Röntgen concluyó seis sinfonías breves. En apenas 10 minutos el músico homenajea a este ritmo de danza con la ligereza y finura de trazo que le caracteriza, más cerca en esta ocasión de la sentimentalidad y la evocadora nostalgia del Rosenkavalier straussiano que de la negra y sarcástica mirada proyectada poco antes sobre el mismo motivo por Maurice Ravel.  Mucho más temprana, la Suite “Oud-Nederland”, fechada en 1907 y construida como una sinfonía en cuatro movimientos, ilustra el interés del autor por el antiguo folclore y los cantos populares de los Países Bajos. El vigor y la frescura, la elegancia y la brillantez de una orquestación que se asemeja a la cultivada por su gran amigo Grieg caracterizan a esta obra cuyas variaciones finales se articulan en torno al “Halewijnslied”, famoso tema medieval sobre el Barbazul holandés.  La cara más seria y rigurosa de Röntgen y, también, su suntuosa paleta tímbrica asoman finalmente a través de los Tres preludios y Fugas, orquestación efectuada en 1919 de unas piezas para piano fechadas un año antes. David Porcelijn es, como en las anteriores entregas de esta prometedora serie, el seguro, fiel y entregado traductor de unas obras dormidas en los archivos desde hace décadas.  

Jean Marie Viardot (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
↧

VECCHIOTTI, Luigi (1804-1863) - Sinfonie, Sonate e Pastorali

May 10, 2016, 1:45 am
$
0
0
John George Brown - Young Recruits
Obra de John George Brown (1831-1913), pintor anglès (1)


- Recordatori de Luigi Vecchiotti -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

John George Brown (Durham, 11 de novembre de 1831 - New York, 8 de febrer de 1913) va ser un pintor anglès. Als catorze anys d'edat va entrar com a aprenent al taller d'un artesà de vidre de Newcastle-on-Tyne, on va treballar durant 7 anys. Entre els anys 1849 i 1852 va assistir als cursos nocturns de la School of Design, on va estudiar amb William Bell Scott. El 1852 i 1853 va treballar en les cristalleries Holyrood d'Edimburg, aprofitant les tardes per estudiar a la Trustees Academy amb Robert Scott Lauder. Brown va passar l'estiu de 1853 a Londres pintant alguns retrats abans d'emigrar a Amèrica del Nord el 24 de setembre. Allà es va instal·lar a Brooklyn, on va treballar a la Flint Glass Company de Brooklyn on la seva destresa va cridar l'atenció d'un dels propietaris de l'empresa, William Owen. Durant aquella època va acudir a les classes gratuïtes que s'impartien a la Graham Arts School i després va estudiar amb Thomas Seïr Cummings a la National Academy of Design. El 1855 es va casar amb la filla d'Owen i, gràcies al suport econòmic del seu sogre, va poder obrir un estudi de pintura. El 1859, va ser un dels membres fundadors de la Brooklyn Art Social i el 1861 va ser membre fundador de la Brooklyn Art Association. El 1861 es va traslladar a Nova York, instal·lant-se al Studio Building on va mantenir el seu estudi la resta de la seva vida. Des del 1858 fins a la seva mort, a excepció de l'any 1871, va exposar a la National Academy. Va ser triat membre associat de l'acadèmia el 1861, membre de ple dret el 1863 i va ocupar el càrrec de vicepresident entre els anys 1899 i 1904. A partir del 1860 va optar per pintar escenes de gènere en què apareixien els nens del carrer de la ciutat de Nova York, motivant el seu ràpid ascens artístic. Brown va registrar els drets d'autor de molts dels seus quadres, que es van reproduir amb freqüència per a fins comercials en forma de cromolitografies o fotografies. El 1867 va ser triat membre fundador de l'American Watercolor Society, institució que va presidir entre els anys 1887 i 1904. Va morir a Nova York el febrer de 1913.

Font: En català: No disponible - En castellano: John George Brown (1831-1913) - In english: John George Brown (1831-1913) - Altres: John George Brown (1831-1913)


Parlem de Música...

Luigi Vecchiotti (Servigliano, 11 de maig de 1804 - Castelfidardo, 1863) va ser un organista i compositor italià. Fill de Sebastiano Angelo Clementi Vecchiotti i Angela Benedetta Jaffei, es va formar en filosofia i música a la Universitat de Fermo. Als 18 anys va viatjar a Bolonya on va entrar al Conservatorio Giovanni Battista Martini. Poc després va viatjar a Milà on va estudiar amb Vincenzo Federici. El 1827 va guanyar un concurs per accedir al càrrec de director musical de la Capella del Santíssim Sagrament d'Urbino. El 1841 va ser sol·licitat a Loreto on va ser mestre de capella i organista del Santuario della Santa Casa, on hi va romandre la resta de la seva vida. Pel seus mèrits, el Papa Pius IX el va nomenar Cavaller de l'Ordre de Sant Silvestre. Com a compositor va escriure abundant obra religiosa així com nombroses sonates, pastorals, ofertoris i altres peces per a orgue. Va morir a Castelfidardo el 1863.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Luigi Vecchiotti (1804-1863)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

De tant en tant i regularment, el meu nas inquiet busca incessantment en les profunditats d'Itàlia per a trobar-hi una de les singularitats musicals sota el meu parer més interessants en relació a un instrument, l'orgue. Exemples previs d'aquesta cerca els podrem escoltar en veu de Pietro Morandi, i el seu fill Giovanni Morandi, del Padre Davide da Bergamo, de Petrali o de Ponchielli. Tots ells amb menor o major intensitat van explorar sonoritats més pròpies del belcanto i del teatre que les pròpiament relacionades amb l'orgue més cerimonial o religiós. Alhora, hereves de la característica forma sonata clàssica, el dibuix que es genera sovint resulta de caràcter festiu i alegre. Així serà el cas en so del nostre compositor d'avui, el desconegut Luigi Vecchiotti qui sembla ser va desenvolupar la seva carrera entre Urbino i Loreto i en ambdós casos com a organista i mestre de capella. A tal efecte i lògicament, el seu repertori va ser principalment vocal religiós i instrumental per a orgue. Doncs bé, seran precisament aquestes peces d'orgue les que avui recuperarem d'una edició monogràfica de Vecchiotti de, per cert, gran qualitat. I en general, la seva producció per a orgue va ser considerable abarcant des de partitures més pròpies de l'ofici litúrgic ordinari, com elevacions, pastorals, versets o ofertoris, entre altres, fins a partitures d'estil més concertant, com simfonies, sonates, sonatines o divertimentos. La particularitat d'ambdues va emanar de l'evident influència musical dels seus contemporanis, especialment els relacionats amb l'òpera on per exemple i entre altres arguments hi escoltarem grans recursos melòdics cantabiles, una posada en escena teatral, efectes de contrast entre els registres de l'orgue i imitacions instrumentals individuals i orquestrals. Per altra banda, un esquema habitual i característic d'aquesta escola italiana d'orgue nascuada a finals del XVIII i àmpliament desenvolupada durant el segle XIX. Sens dubte, Vecchiotti en va ser un dels seus actius, però no l'únic, per la qual cosa, i segurament, en tornarem a parlar!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Mario Ciferri (organ)
AMAZON: VECCHIOTTI , L. - Sinfonie - Sonate - Pastorali per Organo
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VECCHIOTTI , L. - Sinfonie - Sonate - Pastorali per Organo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

REGER, Max (1873-1916) - Lieder

May 11, 2016, 12:20 am
$
0
0
Odilon Redon - Closed eyes (1889)
Obra d'Odilon Redon (1840-1916), pintor francès (1)


- Recordatori de Johann Baptist Joseph Maximilian Reger -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Odilon Redon (Bordeux, 20 d'abril de 1840 - Paris, 6 de juliol de 1916) va ser un pintor francès. Considerat com a pintor postimpressionista, dins del corrent del simbolisme, es va formar inicialment com a escultor, així com en gravats i litografies. El 1870 es va unir a l'exèrcit per servir en la Guerra Francoprussiana. Després de la guerra, a París, va treballar gairebé exclusivament en carbonet i litografia. El seu primer àlbum de litografies va ser Dans le Rêve (1879). Va mantenir cert anonimat fins que el 1884 es va publicar una novel·la de Joris-Karl Huysmans titulada À rebours, en la qual apareix un aristòcrata decadent que col·leccionava dibuixos de Redon. Admirador d'Edgar Allan Poe, la seva relació amb la literatura el va motivar a il·lustrar diversos llibres del seu amic Baudelaire. També va mantenir una relació estreta amb científics com Armand Clavaud o Charles Darwin. D'una o altra forma, aquestes influències van quedar reflectides en el seu treball. El 1884 va ser un dels fundadors del Saló d'Artistes Independents, per tal de poder exposar amb llibertat i amb independència del Saló de París. A partir del 1890 va començar a treballar en la tècnica del pastel i l'oli, que van dominar les seves obres durant la resta de la seva vida. El 1904 va rebre la Legió d'Honor pels seus mèrits. Va morir a París el juliol de 1916.

Font: En català: Odilon Redon (1840-1916) - En castellano: Odilon Redon (1840-1916) - In english: Odilon Redon (1840-1916) - Altres: Odilon Redon (1840-1916)


Parlem de Música...

Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (Brand, 19 de març de 1873 - Leipzig, 11 de maig de 1916) va ser un compositor, organista, pianista i professor alemany. Els antecedents familiars de Reger ajuden a entendre la barreja d'influències que van distingir el seu caràcter personal i el seu estil musical. El seu pare tocava l'orgue, el baix, el clarinet i l'oboè i va ser, també. l'autor d'un llibre de text d'harmonia molt ben considerat al seu temps. La seva mare, per la seva part, provenia d'una família humil agrícola i profundament religiosa. El 1874 la seva família es va traslladar a Weiden. Allà va rebre classes de piano d'Adalbert Lindner, posant l'accent en els models polifònics de Beethoven i Brahms. Si bé Reger no va mostrar especial interès per l'òpera, el seu contacte amb Wagner va ser significatiu tot i que la influència en el seu estil fou poc destacable. Entre els anys 1886 i 1889, va actuar sovint com a organista adjunt de Lindner. El seu repertori incloïa obres de Mendelssohn, Schumann i Liszt, així com algunes peces de Bach, si bé el seu coneixement era limitat. A partir d'aleshores va començar a estudiar amb Hugo Riemann que el va introduir en l'obra de Brahms i especialment en les partitures de Bach. El seu mestre va publicar algunes de les obres de Reger i a més a més el va promocionar al Conservatori de Wiesbaden, on va assolir la condició de professor de teoria. Reger va dedicar el seu temps a Wiesbaden a conrear els contactes musicals; Richard Strauss, a qui va conèixer el 1896, Eugen d'Albert i Busoni. Allà també va definir amb més precisió el seu estil musical centrant-se, definitivament, en la cerca de la 'bellesa arquitectònica' a través de la música de Brahms i Bach.

La seva estada a Wiesbaden va anar acompanyada per una creixent afició a l'alcohol fins el punt que alguns estudis suggereixen que va compondre, sovint i amb major creativitat, sota els efectes de la beguda. El 1898, fruit d'algunes crisis de salut, va decidir tornar a Weiden per a recuperar-se. Aquest viatge a Weiden va consolidar un fet important, el seu definitiu retorn a l'orgue com a instrument. Allà també va aprofundir en l'estudi de la música coral protestant. El 1901 va viatjar a Munich on es va dedicar a la docència ja que les seves composicions no van gaudir de l'èxit esperat. La pública antipatia de Reger vers a qui considerava els 'Aktiengesellschaft für angewandte Impotenz' va accentuar encara més el rebuig pel seu ofici. El 1902 es va casar amb Elsa von Bercken en una cerimònia luterana tot i que la seva família materna era catòlica practicant. A partir d'aleshores, va començar a ser més ben rebut i va poder participar en públic en activitats concertants. De fet, la seva reputació va créixer el dia que va publicar el seu Quintet en Do menor (1902). El següent any va publicar el seu tractat teòric més important, Beiträge zur Modulationslehre (Leipzig, 1903). El 1904 va ser, probablement, el seu millor any i el més productiu i possiblement el més viatger ja que va rebre sol·licituds de nombrosos països europeus. Aquell mateix any, va assolir el càrrec de professor de teoria, orgue i composició a l'Akademie der Tonkunst de Munich. El 1907 va ser triat director musical de la Universitat de Leipzig, ciutat on va viure els darrers anys de la seva vida. Allà va tenir nombrosos alumnes i si bé era considerat un compositor conservador, va rebre l'admiració pública. La seva maduresa va quedar demostrada per un progressiu augment en la composició d'obres orquestrals. Precisament, allà va estrenar, el 1910, el monumental Concert de Piano que va dedicar a la seva amiga pianista Frieda Kwast-Hodapp. La convulsa Europa de la Primera Guerra Mundial va afectar el seu treball i en una visita a Leipzig va morir d'un atac de cor el maig de 1916.

OBRA;

Vocal secular:

145 Duets, S, A, pf, 1894, R xxx
111a3 Duets, S, A, pf, 1909, R xxx
124An die Hoffnung (F. Hölderlin), A/Mez, orch/pf, 1912, R xxxv
136Hymnus der Liebe (L. Jacobowski), Bar/A, orch, 1914, R xxxv

Lieder:
6 Lieder, op.4, Mez/Bar, pf, 1890–91, R xxxi;
5 Lieder, op.8, S/T, pf, 1892, R xxxi;
5 Lieder ‘Der Manen Franz Schüberts’, op.12, 1v, pf, 1893, R xxxi;
Ich stehe hoch über'm See, op.14b (von Lieven), B, pf, R xxxi;
10 Lieder, op.15, Mez/Bar, pf, 1894, R xxxi;
4 Lieder, op.23, 1v, pf, 1898, R xxxi;
6 Gedichte von Anna Ritter, op.31, Mez/Bar, pf, 1898, R xxxi;
6 Lieder, op.35, Mez/Bar, pf, 1899, R xxxi;
5 Gesänge, op.37, Mez/Bar, pf, 1899, R xxxi;
8 Lieder, op.43, 1v, pf, 1900, R xxxi;
7 Lieder, op.48, Mez/Bar, pf, 1900, R xxxi;
12 Lieder ‘An Hugo Wolf’ op.51, 1v, pf, 1900, R xxxi;
15 Lieder, op.55, 1v, pf, 1900–01, R xxxi;
16 Gesänge, op.62, 1v, pf, 1901, R xxxii;
12 Lieder, op.66, Mez/Bar, pf, 1902, R xxxii;
6 Gesänge, op.68, Mez/Bar, pf, 1902, R xxxii;
17 Gesänge, op.70, S/T, pf, 1902–3, R xxxii;
18 Gesänge, op.75, 1v, pf, 1903, R xxxii;
Schlichte Weisen, op.76, 60 Lieder, 1v, pf, 1903–12, R xxxiii;
8 Kompositionen, op.79c, 1v, pf, 1901–3, R xxxiv;
4 Gesänge, op.88, Mez/Bar, pf, 1905, R xxxiv;
4 Lieder, op.97, 1v, pf, 1906, R xxxiv;
5 Gesänge, op.98, 1v, pf, 1906, R xxxiv;
6 Lieder, op.104, 1v, pf, 1907, R xxxiv;
5 neue Kinderlieder, op.142, S/T, pf, 1915, R xxxiv;
Other lieder without op. no., 1893–1912, R xxxiv
Orchestrations of lieder opp.31/4, 31/5, 37/3, 43/5, 62/11, 75/11, 76/16, 76/22, 76/35, 76/52, 97/1, 98/1, R xxxv

Vocal religiosa:

192 geistliche Gesänge, Mez/Bar, org, 1898, R xxxiv
3 geistliche Lieder, Mez/Bar, org, 1900, 1903, R xxxiv
Trauungslied ‘Befiehl dem Herrn deine Wege’, S, A, org, R xxx
1052 geistliche Lieder, Mez/Bar, org/harmonium/pf, 1907, R xxxiv
13712 geistliche Lieder, 1v, pf/harmonium/org, 1914, R xxxiv

Instrumental:

Orch.:
op.
—Castra vetera (incid music, J. Baltz), 1889–90, R xxxvi
—Heroide, d, sym. movt, 1889, R xxxvii
—Symphonic movement, d, 1890, R xxxvii
—Lyrisches Andante (Liebestraum), str, 1898
—Scherzino, hn, str, 1899, R viii
26/1Elegie, e [arr. pf work], xxxvii
502 Romanzen, G, D, vn, orch, 1900, R vii
86Variations and Fugue on Theme of Beethoven [arr. 2 pf work], 1915, R vi
90Sinfonietta, A, 1904–5, R i
93Suite im alten Stil, F [arr. vn, pf work], 1916, R vi
95Serenade, G, 1905–6, R ii
100Variations and Fugue on a Theme of J.A. Hiller, E, 1907, R iii
101Violin Concerto, A, 1907–8, R vii
103(a)Aria, A, vn, small orch [arr. vn, pf work], R vii
108Symphonischer Prolog zu einer Tragödie, a, 1908, R iii
114Piano Concerto, f, 1910, R viii
120Eine Lustspielouvertüre, 1911, R iv
123Konzert im alten Stil, F, 1912, R iv
125Eine romantische Suite (after J.F. Eichendorff), 1912, R iv
1284 Tondichtungen nach Arnold Böcklin, 1913, R v
130Eine Ballettsuite, D, 1913, R v
132Variations and Fugue on a Theme of Mozart, 1914, R v; arr. 2 pf, 1914, R xiv
140Eine vaterländische Ouvertüre, F, 1914, R vi
147Andante for Rondo, vn, small orch, inc., R xxxvii
choral
63 Choruses, SATB, pf, 1892, R xxx
—Tantum ergo sacramentum, 5vv, 1895, R xxvii
—Gloriabuntur in te omnes, 4vv, ?1898, R xxvii
21Hymne an den Gesang (L. Steiner), male chorus, orch/pf, 1898, R xxix
387 Male Choruses, 1899, R xxvii
393 Choruses, SAATBB, 1899, R xxvii
—Maria Himmelsfreud! (J.P. Heuberger), 1899 or 1900, R xxvii
61Simple liturgical pieces: 61a, 8 settings of Tantum ergo; 61b, 4 settings of Tantum ergo, SA/TB, org; 61c, 4 settings of Tantum ergo, 4vv, org; 61d, 8 Marienlieder; 61e, 4 Marienlieder, SA/TB, org; 61f, 4 Marienlieder, 4vv, org; 61g, 6 Trauergesänge; 1901, R xxx
—Palmsonntagmorgen (E. Geibel), 5vv, 1902, R xxvii
71Gesang der Verklärten (K. Busse), SSATB, orch, 1903, R xxix
—Auferstanden, auferstanden (cant.), A, chorus, org, 1903–5, arr. J. Haas, R xxx
—4 cantatas: Vom Himmel hoch, da komm ich her; O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen; O Haupt voll Blut und Wunden; Meinen Jesum lass ich nicht; 1903–5, R xxx
7979f, 14 arrs., 79g, 3 arrs., female/boys' chorus; 1900, R xxvii
8310 Gesänge, male vv, 1904, 1909, R xxvii
106Psalm c, chorus, orch, org, 1908–9, R xxix
—Weihegesang (O. Liebmann), A, chorus, wind orch, 1908, R xxviii
—Vater unser, 12vv, 1909, completed K. Hasse, R xxvii
110Geistliche Gesänge, 5vv: Mein Odem ist schwach; Ach, Herr, strafe mich nicht; O Tod, wie bitter bist du; 1912, R xxvii
111b3 Gesänge, female 4vv, 1909, R xxvii; arr. female 3vv as op.111c
112Die Nonnen (M. Boelitz), chorus, orch, 1909, R xxix
—Lasset uns den Herren preisen (Easter motet, J. Rist), 5vv, ?1911, R xxvii
119Die Weihe der Nacht (C.F. Hebbel), A, male vv, orch, 1911, R xxviii
126Römischer Triumphgesang (H. Lingg), male vv, orch, 1912, R xxix
—Abschiedslied (M. von Seydewitz), 4vv, 1914, R xxvii
1388 geistliche Gesänge, 4–8vv, 1914, R xxvii
—Requiem: 1st movt, Totenfeier (trans. H. von Hase), 4 solo vv, 4vv, orch, 1914, R xxviii; 2nd movt, Dies irae, vv, orch, 1914, inc., R xxxvi
1442 Gesänge: Der Einsiedler (Eichendorff), Bar, 5vv, orch; Requiem (Hebbel), A/Bar, chorus, orch; 1915, R xxviii
—20 Responsorien (1966)

Chbr.:
—Scherzo, g, fl, str qt, R xxxviii
—String Quartet, d, with db in finale, 1888–9, R xxv
1Sonata, d, vn, pf, 1890, R xix
2Trio, b, vn, va, pf, 1891, R xxii
3Sonata, D, vn, pf, 1891, R xix
5Sonata, f, vc, pf, 1892, R xxi
—Vn parts for 6 Sonatinas op.36 by Clementi, before 1895
—Piano Quintet, c, 1897–8, R xxiii
28Sonata, g, vc, pf, 1898, R xxi
41Sonata, A, vn, pf, 1899, R xix
424 Sonatas, d, A, b, g, vn, 1900, R xxiv
492 Sonatas, A , f , cl, pf, 1900, R xxi
542 String Quartets, g, A, 1900, R xxv
—Caprice, a, vc, pf, 1901, R xxi
64Piano Quintet, c, 1901–2, R xxiii
—Albumblatt, E , Tarantella, g, cl/vn, pf, ?1902, R xxi
—Allegretto grazioso, A, fl, pf, ?1902, R xxi
—Prelude and Fugue, a, vn, 1902, R xxiv
—Romanze, G, Petite caprice, g, vn, pf, 1902, R xx
72Sonata, C, vn, pf, 1903, R xix
74String Quartet, d, 1903–4, R xxv
772 Trios: 77a, Serenade, D, fl, vn, va, R xxvi; 77b, String Trio, a, R xxiv; 1904
78Sonata, F, vc, pf, 1904, R xxi
7979d, Wiegenlied, Capriccio, Burla, vn, pf, 1902–4, R xix; 79e, Caprice, Kleine Romanze, vc, pf, 1904, R xxi
84Sonata, f , vn, pf, 1905, R xix
87Albumblatt, Romanze, vn, pf, ?1905, R xix
917 Sonatas, a, D, B , b, e, G, a, vn, 1905, R xxiv
93Suite im alten Stil, F, vn, pf, 1906, R xx; orchd 1916, R vi; Largo arr. vn, org, R xxxviii
102Trio, e, vn, vc, pf, 1907–8, R xxii
103103a, Suite (6 Vortragsstücke), a, vn, pf, 1908, R xx, 3rd movt orchd; 103b, 2 Little Sonatas, d, A, vn, pf, 1909, R xx; 103c, 12 kleine Stücke nach eigenen Liedern [op.76], vn, pf, 1916, R xx
107Sonata, B , cl/va, pf, 1908–9, R xxi
109String Quartet, E , 1909, R xxv
113Piano Quartet, d, 1910, R xxii
116Sonata, a, vc, pf, 1910, R xxi
117Preludes and Fugues, b, g, e, g (Chaconne), G, d, a, e, vn, 1909–12, R xxiv
118Sextet, F, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1910, R xxvi
121String Quartet, f , 1911, R xxv
122Sonata, e, vn, pf, 1911, R xx
131131a, Preludes and Fugues, a, d, G, g, D, e, vn, 1914, R xxiv; 131b, 3 Duos (Canons und Fugen) im alten Stil, 2 vn, 1914, R xxiv; 131c, 3 Suites, G, d, a, vc, 1915, R xxiv; 131d, 3 Suites, g, D, e, va, 1915, R xxiv
—Allegro, A, 2 vn, ?1914, R xxiv
133Piano Quartet, a, 1914, R xxii
139Sonata, c, vn, pf, 1915, R xx
141141a, Serenade, fl/vn, vn, va, 1915, R xxvi; 141b, String Trio, d, 1915, R xxiv
146Clarinet Quintet, A, 1915, R xxvi
—Prelude, e, vn, ?1915, R xxiv

Piano:
912 Walzer-Capricen, duet, 1892, R xiii
1020 deutsche Tänze, duet, 1893, R xiii
117 Walzer, 1893, R ix
13Lose Blätter, 1894, R ix
17Aus der Jugendzeit, 1895, R ix
—111 Canons durch alle Dur- und Molltonarten, 1895, R xii
—Etude brillante, c, 1896
18Improvisationen, 1896, R ix
205 Humoresken, 1896, R ix
226 Walzer, duet, 1898, R xiii
—An der schönen blauen Donau, improvisation, 1898
—Grüsse an die Jugend, 1898, R xii
246 morceaux, 1898, R ix
25Aquarellen, 5 kleine Tonbilder, 1897–8, R ix
—3 Albumblätter, 1898–9, R xii
267 Fantasie-Stücke, 1898, R ix
327 Charakterstücke, 1899, R ix
345 pièces pittoresques, duet, 1899, R xiii
36Bunte Blätter, 1899, R ix
—Blätter und Blüten, 12 pieces, 1900–02, R xii
4410 kleine Vortragsstücke, 1900, R ix
456 Intermezzi, 1900, R x
53Silhouetten, 7 pieces, 1900, R x
586 Burlesken, duet, 1901, R xiii
—4 Piano Pieces 1901–6, R xii
79a10 Piano Pieces, 1901–3, R x
—4 Spezialstudien, left hand, ?1901, R xii
—In der Nacht, 1902, R xii
81Variations and Fugue on a Theme of J.S. Bach, 1904, R x
82Aus meinem Tagebuch, 35 little pieces, 1904–12, R x
86Variations and Fugue on a Theme of Beethoven, 2 pf, 1904, R xiv; orchd 1915, R vi
—Perpetuum mobile, c , 1905, R xii
894 Sonatinas, e, D, F, a, 1905, 1908, R xi
—Scherzo, f , Caprice, f , 1906, R xii
946 Pieces, duet, 1906, R xiii
96Introduction, Passacaglia and Fugue, b, 2 pf, 1906, R xiv
996 Preludes and Fugues, e, D, a, b, G, d, 1906–7, R xi
—Ewig dein!, salon piece, 1907, R xii
115Episoden, 8 pieces, 1910, R xi
—Marsch der Stiftsdamen, 1914, R xii
132aVariations and Fugue on a Theme of Mozart, 2 pf [arr. orch work], 1914, R xiv
134Variations and Fugue on a Theme of G.P. Telemann, 1914, R xi
143Träume am Kamin, 12 little pieces, 1915, R xi
—Fughette über das Deutschlandlied, 1916, R xii

Organ:
73 Organ Pieces, 1892, R xv
16Suite ‘Den Manen J.S. Bachs’, e, 1894–5, R xv
27Chorale Fantasia ‘Ein' feste Burg ist unser Gott’, 1898, R xv
29Fantasia and Fugue, c, 1898, R xv
30Chorale Fantasia ‘Freu' dich sehr, o meine Seele’, 1898, R xv
33Sonata no.1, f , 1899, R xv
40Chorale Fantasias ‘Wie schön leucht't uns der Morgenstern’, ‘Straf' mich nicht in deinem Zorn’, 1899, R xv
46Fantasia and Fugue on B–A–C–H, 1900, R xv
476 Trios, 1900, R xv
52Chorale Fantasias ‘Alle Menschen müssen sterben’, ‘Wachet auf, ruft uns die Stimme’, ‘Hallejula! Gott zu loben, bleibe meine Seelenfreud’, 1900, R xv
565 Easy Preludes and Fugues, 1904, R xvi
57Symphonic Fantasia and Fugue, 1901, R xvi
5912 Pieces, 1901, R xvi
60Sonata no.2, d, 1901, R xvi
63Monologe, 12 pieces, 1901–2, R xvi
6512 Pieces, 1902, R xvi
6752 Easy Chorale Preludes, 1902, R xvii
6910 Pieces, 1903, R xvii
—Schule des Triospiels [arr. Bach: 2-part inventions], 1903, collab. K. Straube
73Variations and Fugue on an Original Theme, f , 1903, R xvii
79b13 Chorale Preludes, 1901–3, R xvii
8012 Pieces, 1904, R xvii
854 Preludes and Fugues, c, G, F, e, 1904, R xvii
92Suite, g, 1905, R xviii
127Introduction, Passacaglia and Fugue, e, 1913, R xviii
1299 Pieces, 1913, R xviii
135a30 Little Chorale Preludes, 1914, R xviii
135bFantasia and Fugue, d, 1916, R xviii
1457 Organ Pieces, 1915–16, R xviii
Several small pieces, 1893–1906, R xviii
Principal publishers: Augener, Bote & Bock, Breitkopf & Härtel, Junne, Kahnt, Lauterbach & Kuhn, Leuckart, Peters, Schott, Simrock, Tischer & Jagenberg, Universal

Edicions i arranjaments:

(selective list)

Orch:
H. Wolf: Italienische Serenade, small orch (Leipzig, 1903);
J.S. Bach: Vn Concs., a. E, 1911;
G.F. Handel: Conc. grosso in B (Leipzig, 1912);
A. Corelli: La folia (Brussels, 1914);
J.S. Bach: Brandenburg Conc. no.5, Kbd Conc., d, 2 Kbd Concs., C, c, 1915:
J.S. Bach: O Mensch, bewein' dein' Sünde gross, str (Leipzig, 1915);
J.S. Bach: Suites nos.1–3, 1915–16;
J.S. Bach: Suite, g [arr. Kbd Partitas and English Suites] (Leipzig, 1916);
J.S. Bach: Triple Conc., a, 1916

Chbr:
J.S. Bach: Violin-Sonate, f (Leipzig, 1915);
J.S. Bach: Violin-Sonate, A (Berlin and Leipzig, 1922)

Pf:
E. d'Albert: Ouvertüre Esther, op.8, duet (Berlin, 1895);
J.S. Bach: Orgel-Werke (London, 1895);
J.S. Bach: Orgel-Werke, duet (London, 1895–6);
F. Chopin: 5 Spezialstudien (Munich and Leipzig, 1899);
R. Strauss: Auzgewählte Lieder (Munich and Leipzig, 1899);
J.S. Bach: 13 Choralvorspiele (Munich and Leipzig, 1900);
H. Wolf: Penthesilea, duet (Leipzig, 1903);
H. Wolf: Italienische Serenade, duet (Leipzig, 1904);
J.S. Bach: Brandenburg Concs. nos.1–6, duet (Leipzig, 1905–6);
H. Wolf: 12 Mörike-Lieder (Leipzig, 1905);
J.S. Bach: Orchester-Suiten 1–4, duet (Leipzig, 1907);
C.P.E. Bach: 4 Symphonien, duet (Leipzig, 1910);
A. Jensen: 3 Lieder in Jensen-Album (Leipzig, 1910);
R. Wagner: Auserlesene Stücke aus Opern, 2 pf (Leipzig, 1914);
J. Brahms: 5 langsame Sätze aus den Sinfonien (Berlin and Leipzig, 1916);
J.S. Bach: 3 Choralvorspiele (Munich and Leipzig, 1943)

Choral:
9 ausgewählte Volkslieder, male vv (Munich and Leipzig, 1899);
6 Madrigalen (Leipzig and Zürich, 1900);
12 Madrigalen, male vv (Leipzig and Zürich, 1900);
H. Wolf: Christnacht (Leipzig, 1903);
H. Wolf: 6 geistliche Lieder, male vv (Leipzig, 1903);
numerous unpubd arrs.

Solo vocal with orch:
H. Wolf: 14 geistliche Lieder (Leipzig, 1908);
7 Lieder [Brahms, Grieg and Wolf] (Leipzig, 1914);
J. Brahms: 6 Lieder (Leipzig, 1914–15);
F. Schubert: 8 Lieder (Leipzig, 1914);
R. Schumann: 5 Lieder, 1916;
F. Schubert: 7 Lieder (Vienna, 1926)

Literatura:

‘Analyse des Streichquartetts d-moll op.74’, Die Musik, iii (1903–4), 244
Beiträge zur Modulationslehre (Leipzig,1903, 24/1952)
‘Hugo Wolfs künstlerischer Nachlass’, Süddeutsche Monatshefte, 1–6 (1904), 157–64
‘Ich bitte um's Wort’, NZM, lxxi (1904), 20–21
‘Mehr Licht’, NZM, lxxi (1904), 202–3
‘Zum 1. April’, NZM, lxxi (1904), 274–5
‘Degeneration und Regeneration in der Musik’, Neue Musikzeitung, xxix (1907–8), 49–51
‘Musik und Fortschritt’, Leipziger Tageblatt (16 June 1907)
‘Offener Brief’, Die Musik, vii/1 (1907–8), 10–14
‘Felix Mendelssohn Bartholdys “Lieder ohne Worte”’, Leipziger illustrierte Zeitung (28 Jan 1909)
ed. E. von Hase-Koehler: Briefe eines deutschen Meisters (Leipzig, 1928, 2/1938)
ed. H. and E.H.Mueller von Asow: Briefwechsel mit Herzog Georg II. von Sachsen-Meiningen (Weimar, 1949)
ed. O. Schreiber: Briefe zwischen der Arbeit (Bonn, 1956/R) 

Font: En català: Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (1873-1916) - En castellano: Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (1873-1916) - In english: Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (1873-1916) - Altres: Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (1873-1916) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La firma Carus viene publicando ordenadamente la obra vocal completa de Max Reger. Toca ahora el turno a los volúmenes III y V, cuyos contenidos son de distinta índole. Ante todo, cabe recordar que Reger (1873-1916) vivió entre la eclosión del dúo Wagner-Brahms y el asomo de las vanguardias. Este período convulso de la música europea no afectó su sólida querencia en una suerte de romanticismo depurado, tardío, académico y en el cual se advierte más la huella brahmsiana que la wagneriana. En las canciones para voz y piano se puede percibir una parábola que recorre toda su vida activa y que se parece, sugestivamente, a la historia de la obra cancioneril de Brahms. En efecto, el Reger juvenil propende al acento popular, a la estrofa nítida y al humor desenvuelto y de incauto apasionamiento. En cambio, el otro Reger, el más característico, tentado por un talante visionario y oscuro, y por soluciones macizas y gigantescas, se ve reducido a la sonoridad del Lied en clave de sombría consideración de la vida o melancólico recogimiento ante lo ineluctable. Las soluciones formales son claras y de segura redacción. Se diría que el piano sale beneficiado por un cuidadoso trabajo de sonoridades. En cuanto a los apoyos literarios, los hay de toda suerte: autores ignotos junto a nombres mayores como Uhland, Bierbarum, von Liliencron, Heine y Rückert. Todos ellos caben ajustadamente en el proyecto estético regeriano. De muy otra índole son las series corales para voces mixtas o sólo masculinas. Datan de 1899, cuando Reger era un joven docente y al cual su amigo Richard Strauss recomendó ante el editor Jos Aibl de Munich, que le hizo el encargo. Se trata de canciones de sobremesa, de origen anónimo, a las cuales Reger da un arreglo digamos que erudito, fino y sencillo, que se adapta a las necesidades de las sociedades corales de aficionados, tan abundantes en la Alemania romántica y posromántica. Sin perder la ingenua inspiración anónima, estos conjuntos adquieren categoría de obra menor dentro de un catálogo mayor pero sin perder la dignidad del buen hacer, aplicado y eficaz. 

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Andreas Weller (tenor); Götz Payer (piano)
RECICLASSICAT: REGER, Max (1873-1916)
LAQUINTADEMAHLER: Reger - Vocal Music
SPOTIFY: Reger - Vocal Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BERLIN, Johan Daniel (1714-1787) - Violin Concerto, Sinfonia & Sonata

May 12, 2016, 12:17 am
$
0
0
Jan ten Compe - View of Cleves and View of The Hague from the Northwest
Obra de Jan ten Compe (1713-1761), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johan Daniel Berlin -
En el dia de la celebració del seu 302è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jan ten Compe (Amsterdam, 14 de febrer de 1713 - Amsterdam, 11 de novembre de 1761) va ser un pintor holandès, especialitzat en paisatges i vistes urbanes. Segons Jan van Gool, el seu biògraf, va ser seguidor de Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Alumne de Dirck Dalens III, la seva obra va ser habitualment sota demanda de patrons i aristòcrates com l'alcalde Rendorp d'Amsterdam i Mr. De Groot de la Haia. Ten Compe es va centrar en temàtica paisatgística rebent gran acceptació al seu temps. Va treballar també com a professor amb alumnes, entre altres, com Geerit Toorenburgh. Va morir a Àmsterdam el novembre de 1761.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan ten Compe (1713-1761) - Altres: Jan ten Compe (1713-1761)


Parlem de Música...

Johan Daniel Berlin (Memel, 12 de maig de 1714 - Trondheim, 4 de novembre de 1787) va ser un organista i compositor alemany. Va estudiar orgue amb el seu pare Heinrich Berlin abans de viatjar el 1730 a Copenhagen on es va convertir en alumne d'Andreas Berg, el músic més famós de la capital danesa. El 1737 Berlin va rebre el nomenament de músic de la ciutat de Trondheim, un càrrec que va mantenir fins el 1767. A partir del 1740, va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Trondheim convertint-se en un dels músics més importants del segle XVIII a Noruega. Les seves labors van ser molt diverses; des de publicacions musicals teòriques, llibres d'astronomia, meteorologia i altres, passant per la construcció d'instruments o com a inspector de les obres hidràuliques de la ciutat i fins i tot va ser cartògraf i arquitecte. Va ser també un insaciable col·leccionista de música i literatura del país nòrdic. Va ser molt conegut per la seva publicació Musikalske elementer (Trondheim, 1744), una eina de treball que va ajudar en el desenvolupament de la música a Noruega. Va ser també un dels membres fundacionals de l'Associació Científica Noruega (1760). Va ser l'inventor, entre altres, d'un peculiar instrument per nom 'cembalo da gamba verticale'. El gener de 1787 va ser triat membre de la junta directiva de la Societat de Música de Trondheim. Com a compositor va escriure una trentena d'obres, principalment concerts i 3 simfonies. Va morir a Trondheim el novembre de 1787.

OBRA:

all MSS are in N-T
Edition: John Daniel Berlin: The Collected Works, ed. B. Korsten (Bergen, 1977)

Vocal religiosa:

2 cants, lost

Instrumental:

Orch:
3 syms.;
6 hpd concs., lost;
Vn Conc.;
Conc., cembalo da gamba verticale, lost;
Conc., b viol, lost

Other works:
6 Dants-Menuetter, vn, bc (Copenhagen, 1766);
Sonatina, hpd (Augsburg, 1751), ed. in Norsk musikksamling, i (Oslo, 1953);
8 minuets, hpd;
5 sonatas, 2 b viol, lost;

Literatura:

Musikalske elementer (Trondheim, 1744), ed. B. Korsten (Bergen, 1977)
Anleitung zur Tonometrie, oder Wie man durch Hülfe der logarithmischen Rechnung nach der geometrischen Progressionsrechnung die so gennante gleichschwebende musikalische Temperatur leicht und bald ausrechnen kann (Copenhagen and Leipzig, 1767); ed. B. Korsten (Bergen, 1976) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Daniel Berlin (1714-1787) - Altres: Johan Daniel Berlin (1714-1787) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The first movement of the Violin Concerto in A major follows the formal plan of the Italian solo concerti. The strings open with a joyous, extrovert ritornello based on triad motifs and unison scales which is repeated four times in between the solo sections. The repetitions are not identical. The solo violin plays throughout, but has a more prominent role in the sections between the ritornellos. The ritornellos remain in the home key with the exception of the third which is in the dominant key of E major. This movement is somewhat simpler in structure than the more extensive, modulating rondo form that characterises the Italian concerti of the late baroque. The Adagio movement is only fourteen bars long and is written in the parallel key of F sharp minor. As in the first movement the melodic material is derived from the chords beneath it, but at the same time it achieves the desired mournful effect thanks to sighing syncopations and chromatic movement in the melody above plodding chords in the low strings – familiar devices from the baroque and a necessary contrast before the last movement sets in with its jubilant, elegant, dancing triple-time. The melody line of the unison ritornellos is extended to 41 bars with the help of the continuous addition of striking, syncopated motifs before the soloist joins the dance with virtuosic passages reined in only by the steady continuo playing of the harpsichord and cello. The formal structure is the same of that in the first movement: three soloist passages between four ritornellos. And here, as in the first movement, the second soloist passage modulates to bring the third ritornello to the dominant.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: The Trondheim Soloists; Stephan Barratt-Due
RECICLASSICAT: BERLIN, Johan Daniel (1714-1787)
AMAZON: BERLIN, J.D. - Concertos, Sinfonias et al
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BERLIN, J.D. - Concertos, Sinfonias et al



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

VANHAL, Johann Baptist (1739-1813) - Stabat Mater (1775)

May 13, 2016, 12:32 am
$
0
0
Francesco Trevisani - Agony in the Garden
Obra de Francesco Trevisani (1656-1746), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Baptist Vanhal -
En el dia de la celebració del seu 277è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Francesco Trevisani (Capodistria, 9 d'abril de 1656 - Roma, 30 de juliol de 1746) va ser un pintor italià. Es va formar a Venècia amb Antonio Zanchi abans d'establir-se a Roma, on va rebre la protecció del cardenal Pietro Ottoboni, nebot del Papa Alexandre VIII, i mecenes d'artistes de renom. A Roma va rebre la influència de Carlo Maratta pel que fa a pintura al fresc com a l'oli. El seu estil va recorre des del barroc passant pel rococó fins a explorar el classicisme. I si bé la seva obra va ser principalment religiosa, amb exemples de la història de la Passió o diversos frescs en esglésies, també va realitzar retrats, obra mitològica i pintura històrica com el Festí de Marc Antoni i Cleopatra. Va viure la totalitat de la seva carrera artística a Roma, ciutat on va morir el juliol de 1746.

Font: En català: No disponible - En castellano: Francesco Trevisani (1656-1746) - In english: Francesco Trevisani (1656-1746) - Altres: Francesco Trevisani (1656-1746)


Parlem de Música...

Johann Baptist Wanhal [Jan Křtitel Vaňhal] (Nechanice, 12 de maig de 1739 - Wien, 20 d'agost de 1813) va ser un violinista, professor i compositor bohemi. Es creu que la seva família es va establir a Bohèmia provinent d'Holanda. Es va formar a la seva ciutat natal en cant i instrumentació d'instruments de corda i vent abans de viatjar a la veïna població de Marscherdorf on es va formar en llengua alemanya. Poc després va entrar a estudiar orgue amb Anton Erban abans d'assolir, amb 13 anys, el càrrec d'organista a Opocžna. Pocs anys més tard va assumir el càrrec de director d'un cor a Niemcžowes on va rebre formació en violí de Mathias Nowák. El 1760 va viatjar a Viena on va treballar com a professor de cant i instrumentació sent Ignaz Pleyel un dels seus primers alumnes. A la ciutat austríaca es creu que va rebre formació i protecció de Carl Dittersdorf, en aquell temps membre de l'orquestra del Teatre Imperial, qui per la seva part el va promocionar com a violinista. Ràpidament, es va fer un nom a Viena rebent, el 1762, la visita d'un joveníssim Mozart acompanyat del seu pare Leopold. El 1769 va fer la seva presentació com a compositor publicant les seves Sinfonies quatours Op.1. El seu èxit va motivar el mecenatge del baró I.W. Riesch de Dresden qui li va pagar un viatge formatiu a Itàlia de cara a la seva preparació com a futur Kapellmeister de cort de Riesch a Dresden. A Itàlia va fer amistat amb Gassmann, amb qui després tornaria a Viena, i Gluck. Es creu que a Roma va representar dues òperes (Il trionfo di Clelia i Il Demofonte) que posteriorment es van perdre. El setembre de 1771 va tornar a Viena declinant l'oferta rebuda pel seu protector a Dresden. Allà va explorar les noves oportunitats de negoci de l'edició de les seves pròpies partitures; en total més de 270 impressions. A partir d'aquells anys va abandonar la composició de simfonies i quartets per a centrar-se exclusivament en les peticions expresses que va rebre de la noblesa. També va començar a escriure gran quantitat de música religiosa. Durant la dècada del 1790 va publicar nombrosos concerts així com la ben rebuda cantata Trauergesang bey dem Tode Ioseph des Zweiten (Artaria, 1790). També va ser un període en què va escriure gran quantitat de música per a teclat. Tot i el seu èxit en vida, no es va casar i va morir en soledat a Viena l'agost de 1813.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il Demofonte (P. Metastasio);
Il trionfo di Clelia (Metastasio), lost, listed in DlabacžKL

41 secular songs with kbd (pf/hpd), incl.:
When your beauty appears, in 6 Elegant Ballads (London, c1788);
Trauergesang bey dem Tode Ioseph des Zweiten (cant.), 1v, pf (Vienna, 1790);
8 deutsche Kinderlieder (Vienna, 1796);
Die Vollmondsnacht auf dem Kahlenberge (Vienna, 1803);
Arietta In questa tomba oscura … da molti autori (Vienna, 1808);
Die Poststationen des Lebens (Vienna, 1808);
Des Volkes Wunsch (Vienna, 1809);
Lied für das der k.k. Landwehr einverleibte Handlungs-Corps (Vienna, 1810)

Vocal religiosa:

Masses:
48, C1–12, D1–9, E 1–6, F1–5, G1–7, A1–4, B 1–5, some dated, C8 and G5 pubd (Vienna, 1818);
G4, Missa pastoralis, ed. B. MacIntyre (forthcoming);
2 Requiem settings;
several other masses (see MacIntyre, 1996);
orat, perf. Varaždin, listed in DlabacžKL

Smaller church works:
10 lits, 1 pubd (Vienna, 1818)
3 vespers settings
c32 motets
10 grads
46 offs, incl. C13 and C14 (Vienna, 1818);
21 others, mentioned in inventory of Vanhal’s estate
34 arias
32 Salve regina;
32 Stabat mater;
1 Regina coeli
TeD, 1770, ed. M. Eckhardt (Vienna, 1973)
15 Tantum ergo, incl. C7 (Vienna, 1808)
15 ants, hymns, psalms and responses, incl. Pange lingua, C7, and 4 breves et faciles hymni, F2 (Vienna, 1808);
Alma regina, 2 Alma, Veni sanctae, Libera, ‘ein Benedictus zum Einlegen’, lost, mentioned in inventory of Vanhal’s estate

Instrumental:

Symphonies:
numberings from Bryan (1997)
Principal publications [only authentic works listed];
op.16 [C6, A2, B ] (Paris, 1774);
op.16 [C6, G8, A5] (Paris [Sieber], 1774);
op.17 [F5, g1] (Paris, 1774);
op.18 [E 4, a2, F6, B 2] (Paris, 1774);
op.23 [a2] (Paris, 1776);
op.25 [all non-authentic] (Paris, ?1779)

1760 (or earlier)–?1762:
C2;
C3, ed. A. Badley (Wellington, 1999);
D1;
D7;
e3, ed. P. Bryan (Wellington, 2000) G7, ed. in Spomenici hrvatske glazbene prošlosti, iv (Zagreb, 1973);
A1;
B 4

?1762–4:
C10;
c3;
D18;
F3, ed. in RRMCE, xvii (1985);
G8 (London, 1772);
B 3, transcr. in TCMS, i (1990), ed. A. Badley (Wellington, 1999)

?1763–5:
C1 (Paris, ?1770), ed. P. Bryan (Wellington, 2000);
A5 (Paris, ?1771–2);
D2 (London, 1778), ed. A. Badley (Wellington, 1999);
E 1, ed. P. Bryan (Wellington, 2000);
E 2;
G1

?1764–7:
c2 (London, ?1785, attrib. J. Haydn), ed. in B and by A. Badley (Wellington, 1999);
e1, ed. in B;
g2, ed. in RRMCE, xvii (1985);
D6;
E1;
E4;
F2

?1767–8:
C6 (Paris, 1772), ed. C. McAlister (Boca Raton, FL, 1982);
d1 (Paris, 1772–3), ed. in RRMCE, xvii (1985);
F5 (Paris, ?1773–4), ed. in Diletto musicale, no.329 (Vienna, 1978);
G4; g1 (Paris, 1773–4), ed. in Diletto musicale, no.38 (Vienna, 1965), ed. W. Hofmann (Frankfurt, 1966);
A2 (Paris, 1772), ed. in RRMCE, xvii (1985)

?1769–71:
C5;
D3;
E 3;
F4; a2, ed. F. Kneusslin (Zürich, 1947);
B 1 (Paris, 1772), ed. in B

?1771–2:
C7 (Paris, 1772, attrib. J. Haydn);
E 4 (Paris, 1775);
E2 (Paris, 1775);
e2 (Paris, 1775), ed. in RRMCE, xviii (1985);
F6 (Paris, 1775), B 2 (Paris, 1775)

?1771–3:
C4 (Paris, 1778);
E 12; G10, ed. L. Ryba (Prague, 1972)

?1772–3:
C8, 1 movt only (Paris, 1775);
E 5;
E3;
G6 (Paris, ?1781, attrib. Dittersdorf), ed. A. Badley (Wellington, 1999);
A 1, ed. A. Badley (Wellington, 1999);
A3

1773:
C28, 1 movt only, ed. in Spomenici hrvatske glazbene prošlosti, iv (Zagreb, 1973)

?1773–4:
C9 (Amsterdam, 1781);
D4, ed. in RRMCE, xviii (1985);
d2, ed. in B and by A. Badley (Wellington, 1999);
F7 (Paris, 1778);
f1;
A4 (Lyons, 1780), ed. P. Bryan (Vienna, 1973);
a1, ed. P. Bryan (Vienna, 1973)

?1775–8:
C11, ed. in B and by A. Badley (Wellington, 1999);
C14;
C17, ed. P. Bryan (Wellington, 2000);
C18;
C27;
D12;
D15;
E 10;
G11, ed. A. Bradley (Wellington, 2000);
G13; A9, ed. A. Badley (Wellington, 1999)

?1778–9:
D17 (Berlin, ?1781), ed. A. Badley (Wellington, 1999);
E5 (Berlin, ?1781);
A7 (Berlin, ?1781)

Concertos:
only solo instruments listed

(a) 19 for hpd/pf:
C2, pf, vn, by 1776–7, ed. in Diletto musicale, no.1107 (Vienna, 1990);
C3 (Vienna, 1783);
C4 (Vienna, 1809);
C5 (Vienna, 1802);
C6 (Vienna, 1810), ed. M. Csurk and L. Vígh (Budapest, 1990);
A1 (Vienna, 1785);
D1, op.14 (Offenbach, 1788), ed. H. Gmür (Zürich, 1985);
G1 (Vienna, 1804);
C1;
C7;
C8;
C9;
C10;
C11;
D2;
D3;
E 1;
F1, by 1786, ed. as org conc. in Diletto musicale, no.562 (Vienna, 1973);
F2

(b) 15 for vn:
C1, by 1774;
D1, by 1775;
D2, by 1775;
G1, by 1770;
G2, by 1771;
G3, by 1772;
A1, by 1775;
B 1, by 1775, ed. C. Eisen (Wellington, 2000);
C2;
C3;
D3;
D4;
E 1;
G4, ‘Concertino’;
A2

(c) 2 for va (both orig. for vc or bn)

(d) 4 for vc, incl.:
C1, by 1785–7;
A1, ?c1780, ed. in MVH, l (1984)

(e) 11 for fl:
C1, by 1775;
D1, by 1776–7;
D2, by 1782–4;
E 1 (Paris, n.d.), ed. B. Meier (n.p. 1988);
F1, by 1775;
Conc., G, =Vn Conc. IIb:G2;
A1, fl/ob (Paris, n.d.), ed. B. Meier (n.p. 1993);
A2 (Paris, n.d.), ed. F. Pohanka (Prague, 1958);
B 1, fl/ob (Paris, n.d.), ed. B. Meier (n.p. 1993);
D3;
G2

(f) 1 for ob; see also fl concs. IIe:
C1, A1, B 1, E 1 (? for fl.ob)

(g) 1 for cl (orig. as Fl Conc. IIe:C1), ed. G. Balassa and M. Berlész (Budapest, 1972)

(h) 1 for db ed., (in E) by H. Hermann (Leipzig, 1957) and (in D) in Diletto musicale, no.556 (Vienna, 1977)

(i) 3 for bn:
C1, ed. K. Schwamberger (Hamburg, 1964);
F2, ed. in Diletto musicale, no.537 (Vienna, 1978);
F3, 2 bn, ed. H. Voxman (Monteux, 1985), also attrib. Zimmermann

Tpt conc., 9 org concs., listed in inventory of Vanhal’s estate

Chamber:
Divertimentos, cassations, partitas, etc.
29 works, incl.:
C4, Divertimento, 2 ob, 2 hn, bn, ed. H. Steinbeck (Zürich, 1970);
D4, Cassation, vn, va, db obbl, fl, 2 hn, ed. R. Malarić (Vienna, 1986);
the same titles, esp. ‘divertimento’, were used for many other works in categories I–XIV

Quintets and sextets for strings and winds:
(a) 6 qnts, incl.:
IVa:2, vn, va, 2 hn, b;
IVa:3, 2 vn, 2 va, b (Paris, n.d.);
IVa:5, Notturno, G, vn, va, 2 hn, b

(b) sextets:
IVb:1, 6 quatuors concertantes op.3 (Paris, 1770);
IVb:2, Notturno, fl, bn, vc, 2 hn, b

Quartets:
(a) str qts:
op.1 [E 1, F11, G6, c2, ed. in J, D3, G1] (Paris, 1769);
op.2 [F1, E 2, B 9, B 1, E5; no.6 = wind qnt by J.C. Bach] (Paris, 1769);
op.6 [F6, ed. in J, E1, C3, G4, A2, B 5] (Paris, 1771);
op.7 [F7, d1, C4, g2, B 7, E 8] (Paris, 1771), also as op.26 (Paris, 1779–80);
op.9 [E 4, G2, F2, B 2, F3, E 3, all spurious] (Paris, 1772);
op.13 [E2, C1, ed. in J, F4, A1, B 3, G3] (Paris, 1773);
op.21 [E 6, E 7, doubtful, D2, E3, F8, G5, spurious] (Paris, 1773);
op.24 [C6, G7, A3, B 8, E 10, E4] (Paris, ?1779), also as op.4 (Berlin, 1779);
6 qts, op.28 [unidentified] (Paris, 1783);
op.33 [C7, A4, ed. in J, F10, D4, G9, B 10] (Vienna, ?1784–5);
6 quatours [F9, E 11, ed. in J, g3, B 11, G10, D7] (Vienna, 1785–7);
C5;
c1;
D5;
D6;
E 12;
G8, ed. in J;
A5;
c26 others

(b) 19 fl qts, incl.:
op.3 [D4, G3, D2, F4, D6, D7] (Paris, 1770);
op.7 (Paris, 1771), incl. F1, ed. G. Dobrée (London, 1973), B 1, G1, E 1, A1, C1, the last 3 ed. D. Mulgan (London, 1973)

Trios:
(a) 74 for 2 vn, b, incl.:
op.4 (Paris, ?1770);
op.5 (Paris, ?1770);
op.11 (Paris, 1773);
op.12 (Paris, 1773);
op.19 (Paris [Bérault], 1774);
op.20 (Paris [Chevardière], 1774);
op.22 (Paris, 1777);
15 trios, C10–14, F7–13, G12–14, edn (Offenbach, 1976);
B2, ed. L. Klemen (Budapest, 1990)

(b) 22 for vn, va, db, incl. VIb:13, ed. D. Jones (London, 1982)

(c) 7 for fl, vn, b, incl. VIc:7, ed. T. Thomas (St Cloud, MN, 1982)

(d) 12 others:
6 Trios, cl, cl/bn, b, op.18 (Paris, 1775), incl. VId:9, 12, ed. N. Morrison (Dorn, n.d.) and VId:10–11, edn (Wïnterthur, 1992)

Duets:
(a) 65 for 2 vn, incl.:
VIIIa:1–6, 6 duetti (Paris, c1779);
VIIa:7–12, op.28 (Vienna, 1780);
others, pubd Vienna

(b) 4 for vn, b, incl.:
VIIIb:C1, Sonata, vn, b;
VIIb:B 2, Variazioni, vn, vc (Vienna, 1803)

(c) 19 for 2 fl, incl.:
6 pubd (London, c1780);
1 pubd (Vienna, 1786);
nos.1–6 ed. P. Bryan (Vienna, 1980)

(d) VIId:1 Variations, fl, vn (Vienna, n.d.)

(e) 3 for fl, b, incl. VIIe:D2

(f) VIIf:1–6, 6 Solos or Sonatas, fl, b, op.10 (London, 1781/R1981 in ECCS, x)

(g) VIIg:1, Solo, vc, b;
VIIg:2, 6 Variations, vc, va/vc, edn (Prague, 1975)

Quintets with keyboard:
VIII:1–3, Sonates, kbd, 2 vn, va, vc ad lib, op.12 (Amsterdam, 1784)

Quartets with keyboard:
13 works, incl.:
6 Sonatas, hpd, 2 vn, vc, op.27 (London, 1782);
3 Sonatas, pf, vn, va, vc, op.29 (Vienna, 1782);
Quartetto, op.40 (Leipzig, ?1811);
XI:13, Concertino, C, hpd, 2 vn, b, ed. in Fillion

Trios with keyboard:
(a) 51 kbd trios (most entitled ‘Sonate’), incl.:
Xa:23, pf, vn, vc, ed. T.D. Thomas (St Cloud, MN, 1982);
Xa:46, ed. in RRMCE, xxxii (1989)

(b) 6 sets of variations, incl. Xb:6, pf, vn, vc, ed. E. Kleinová (Prague, 1969)

Keyboard, violin (or viola, flute, etc.) and cello:
(a) 71 sonatas, incl.:
op.29 (Vienna, 1782);
op.32 (Vienna, 1784–5);
XIa:64 (Vienna, 1799), ed. J. Panocha and A. Dítělová (Prague, 1974);
XIa:26, Sonata, pf, cl (Vienna, 1801), ed. B. Tuthill (New York, 1948);
6 sonate piccole (Vienna, 1802);
6 Zwergel Sonaten (Vienna, 1803);
XIa:55–7, 3 sonates, pf, vn (Vienna, 1808), ed. as ‘op.30’ in Diletto musicale, nos.118–3 (Vienna, 1995);
3 sonates (Vienna, c1809);
Sonate (Vienna, c1810);
op.43 (Leipzig, 1811);
Fantaisie (Vienna, 1811);
XIa:35, kbd, fl, ed. M. Klement (Prague, 1968);
XIa:68, pf, va, ed. in Diletto musicale, no.544 (Vienna, 1973)

(b) 31 sonatinas for kbd, vn ad lib, most pubd Vienna, 1804–12

(c) 10 little pieces (kleine Stücke), incl. XIc:5, Kurz u. leichte Klavierstücke, vn, acc. (Vienna, 1804), ed. A. Imbescheid (Vienna, 1978);
XIc8–9, Stücke, kbd/gui, vn

(d) 36 sets of variations for kbd, vn ad lib, incl. XId:1–36, most pubd Vienna, 1786–1814

(e) 3 ovs. for kbd, vn ad lib, pubd Vienna, 1808–13

Keyboard four hands:
(a) 31 sonatas and sonatinas incl.:
op.32 (Vienna, 1784–5), edn (Bologna, 1993);
op.39 (Vienna, 1795);
op.41 (Vienna, 1796);
op.64 (Vienna, 1799);
op.65 (Vienna, 1802)

(b) 9 other works, incl. 24 duettini, 2/4 hands (London, 1809)

Keyboard solo:
sonatas, sonatinas and caprices; for list see Dewitz
196 works, incl.:
3 sonate, op.30 (Vienna, ?1785), also as The Beauties of Apollo, 3 Caprices, op.30 (London, n.d.);
3 neue Caprice-Sonaten, op.31 (Vienna, 1783; London, n.d.; Amsterdam, 1783);
caprices opp.33–5 (Vienna, 1784);
3 Caprices op.36 (Vienna, 1784);
XIII:70–73, 4 Sonatine (Vienna, 1805), facs. (Brescia, 1985);
XIII:124–5, edn (Prague, 1975);
XIII:135, 3 Capricio (Vienna, 1809);
XIII:168, Sonate (Vienna, 1812)

Other works; for list see Dewitz:
(a) 44 short pieces, little pieces, etc., incl. XIVa:18, 36 fortschreitende Clavierstücke (Vienna, Leipzig and Mainz, 1813)

(b) 32 divertimentos, fantasias, etc., incl. XIVb:2, Pantomina (Vienna, 1802); 3 divertimentos, ed. M. Bizjak (Ljubljana, 1989)

Keyboard variations: for list see Dewitz
c68 sets, incl.:
op.36 (Vienna, 1788);
op.37 (Vienna, ?1790);
op.38 (Vienna, 1795);
op.40 (Vienna, 1795);
op.42 (Vienna, 1796);
op.60 (Vienna, 1798);
op.62 (Vienna, 1798);
op.63 (Vienna, 1799);
c57 other sets, mentioned in inventory of Vanhal’s estate

Organ and pedagogical works:
36 works, incl.: Fugue (Vienna, 1785);
4 praeambula (Vienna, 1801);
6 [12] kurze und leichte praeambula (Vienna, 1801);
12 Orgelfugen (Vienna, ?c1801–2);
12 ausgeführte praeambula für Stadt- und Landorganisten (Vienna, 1801–?c1814);
24 Cadenzen in allen Tonarten für Organisten (Vienna, 1803);
6 Fugen (Vienna, ?c1806);
24 kurze Cadenzen und Präludien durch 24 Tonarten (Vienna, ?c1806);
6 [12] leichte Präludien (Vienna, c1806–);
6 Fugen (Vienna, ?c1810);
6 Fugen (Vienna, c1813–14);
XVI:23–5, 2 fugues, ed. in MVH, xxi (1968);
Anfangsgründe des General-basses (Vienna, 1817);
Kurzgefasste Anfangsgründe für das Pianoforte, lost;
Flötenschule, doubtful, advertised in Wiener Zeitung (1804), lost;
many other pedagogical pubns, incl. duos, kbd pieces, variations etc.

Occasional compositions:
(a) 17 programmatic pieces, incl.:
Die Schlacht bei Würzburg (Vienna, 1796);
Die Bedrohung u. Befreyung der k.k. Haupt- und Residenzstadt Wien (Vienna, 1797), arr. for 2 fl (Vienna, n.d.), ed. K. Hünteler (Vienna, 1991);
Die grosse Seeschlacht bei Abukir (Vienna, 1800);
Die Seeschlacht bei Trafalgar (Vienna, 1806)

(b) pieces for gui and csakan, mentioned in inventory of Vanhal’s estate

Dance music:
47 works incl. minuetti, Deutsche, Ländler, Hungarian dances, waltzes, angloises, écossaises, etc., many pubd, incl.:
XVIII:1, 12 minuetti, 2 vn, b (Vienna, 1786);
XVIII:2, 6 allemandes, 2 vn, 2 ob, 2 hn, b (Vienna, 1787);
XVIII:20, 6 leichte deutsche Tänze, pf 4 hands (Vienna, 1806), ed. J. Ligtelijn (Amsterdam, 1955);
XVIII:25, 6 ungarische Tänze, pf (Amsterdam, 1809), facs. (Amsterdam, 1988);
XVIII:47, Baten Waltz (New York, n.d.); others, listed in DlabacžKL

Font: En català: Johann Baptist Vanhal (1739-1813) - En castellano: Johann Baptist Vanhal (1739-1813) - In english: Johann Baptist Vanhal (1739-1813) - Altres: Johann Baptist Vanhal (1739-1813) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Johann Baptist (born: Jan Krtitel) Vanhal (1739 – 1813) was, like Tuma, a Czechian composer. He was befriended with Mozart and Haydn, and was regarded, like these, as on of the important symphonists. Vanhal composed 70 symphonies, a large number of string quartets and music for piano. He was so loved that he could live of his compositions. During a trip to Italy, however, he began to suffer from mental disorders. He got religious delusions and he heard voices who told him to destroy all his secular works and to restrict himself to religious music. In this period he composed some 60 masses, numerous litanies and religious arias and also the Stabat Mater in f minor. The Stabat Mater composition is divided into 12 parts, largely conform the structure of the poem. As Vanhal prescribes only 2 voices, the use of a female choir to replace the duets, as on this recording, is not according to the composition.The final word "Amen" is worked out as a fugue in an independent musical section, not as a part of the last stanza. A very nice Stabat Mater.

THE ULTIMATE STABAT MATER SITE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Solistes de Chambre; Choeur Philharmonique tchèque de Brno; Petr Fiala (dirigent)
RECICLASSICAT: VANHAL, Johann Baptist (1739-1813)
AMAZON: Vanhal - Stabat Mater
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Vanhal - Stabat Mater


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BOUFFIL, Jacques Jules (1783-1868) - Clarinet & Harp Duo Op. 4

May 14, 2016, 1:00 am
$
0
0
Édouard-Louis Dubufe - Allegory of Smell
Obra d'Édouard Dubufe (1819-1883), pintor francès (1)


- Recordatori de Jacques Jules Bouffil -
En el dia de la celebració del seu 233è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Édouard Louis Dubufe (Paris, 31 de març de 1819 - Versailles, 11 d'agost de 1883) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude Marie Paul Dubufe abans d'estudiar amb Paul Delaroche a l'École des Beaux-arts de París. El 1839 va rebre la seva primera medalla al Salon des Artistes Français. El 1842 es va casar amb Juliette Zimmermann, la filla del compositor i pianista Pierre-Joseph-Guillaume Zimmermann. La seva carrera va experimentar un canvi important a partir del 1848, any que va viatjar a Anglaterra, on va conèixer els pintors de retrats. Ràpidament, va procurar emular l'art anglès fent el seu debut com a pintor professional el 1853 amb dos retrats de l'emperador Napoleò III i de l'emperadriu Eugènia. El seu èxit fou reconegut el 1856 amb l'encàrrec de realitzar una pintura de gran format pel Congrés de París. La resta de la seva vida va gaudir del reconeixement de l'aristocràcia rebent nombrosos encàrrecs, especialment retrats. El seu fill Guillaume Dubufe va ser també pintor. Va morir a Versalles l'agost de 1883.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Édouard Dubufe (1819-1883) - Altres: Édouard Dubufe (1819-1883)


Parlem de Música...

Jacques Jules Bouffil (Muret, 14 de maig de 1783 - 1868) va ser un clarinetista i compositor francès. Es va formar amb Jean-Xavier Lefevre al Conservatori de París, on també va rebre un primer premi el 1806 i on va ser guardonat amb un parell de clarinets com a reconeixement als seus mèrits. A partir del 1807, i fins el 1830, va ser clarinet solista a l'orquestra de l'Opera Comique de París. També va participar en nombrosos recitals de cambra amb Louis François Dauprat (trompa), Joseph Guillou (flauta), Antoine Henry (fagot) i August Georges Gustave Vogt (oboè). Com a compositor va escriure principalment obres per a clarinet sol o acompanyat d'altres instruments. En aquest sentit, els seus opus 7 i 8 van representar una important contribució a la literatura musical per aquest instrument. Bouffil va morir en una data i ciutat desconegudes.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jacques Jules Bouffil (1783-1868) - Altres: No disponible


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Realment poques seran les notícies que podré aportar per a complementar la poc precisa biografia d'aquest compositor i clarinetista francès. Format amb l'esplèndit Jean-Xavier Lefevre (escoltar aquí), va ser un instrumentista de clarinet molt reconegut al seu temps fins el punt d'assolir, un any després de la seva graduació, el càrrec de primer clarinet de l'orquestra de l'Òpera Comique de París. Allà, a banda de participar en les més diverses representacions teatrals, va dedicar un bon temps a la composició aportant, en aquest sentit, algunes novetats importants pel que fa a la literatura del seu instrument. Obres com els trios o duets, com per exemple el Duet opus 4 per a arpa i clarinet que avui escoltarem, on Bouffil va explorar els límits del clarinet fins assolir depurats nivells de virtuosisme. Aquesta circumstància, com dolça i musicalment comprovarem, va ser molt valorada pels seus contemporanis i pels posteriors intèrprets i va ser, possiblement, el millor testimoni d'un mestre actualment oblidat lluny de les acadèmies però que de ben segur va provocar més d'un maldecap, i òbviament centenars d'alegries, en molts dels estudiants de clarinet, els d'abans, els d'ara i potser els del futur!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Rachel Talitman (harp); Olivier Dartevelle (clarinet)
PRESTOCLASSICAL: Harp and Clarinet Recital
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Harp and Clarinet Recital



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

LE JEUNE, Claude (c.1530-1600) - Missa ad placitum (c.1560)

May 15, 2016, 1:00 am
$
0
0
Quinten Massijs - La Virgen en oración
Obra de Quinten Massijs (c.1466-1530), pintor flamenc (1)



Parlem de Pintura...

Quinten Massijs (Leuven, c.1466 - Antwerpen, 1530) va ser un pintor flamenc i un dels fundadors de l'Escola de Pintura d'Anvers. Sembla ser que va néixer a Lovaina tot i que va treballar a Anvers des del 1491 i fins a la seva mort. Massys va conrear la temàtica religiosa i el retrat. Les seves primeres obres van ser La Verge amb el Nen (Museus Reials de Belles Arts, Brussel·les) i Crist presentat al poble (Museu del Prado, Madrid), on va mostrar la influència dels primitius flamencs amb la intensitat del sentiment religiós, la sumptuositat cromàtica i la minuciositat en el detall. En obres posteriors, sobretot en els retrats i escenes quotidianes, Massys es va esforçar per representar els seus models en les seves accions característiques. En el retrat del Prestamista i la seva dona (1514, Louvre, París), el conflicte, insinuat subtilment, entre avarícia i oració es va representar en la parella que al seu torn il·lustra la introducció d'una nova nota satírica en les seves pintures. Altres dels seus retrats, especialment el Retrat d'ancià (1513, Museu Jacquemart-André, París), van mostrar la influència de Leonardo da Vinci en les fisonomies, per una banda honestes en l'expressió i per altra amb un toc grotesc. De la seva darrera etapa va destacar la Duquessa lletja (c.1515, National Gallery, Londres) on el seu estil satíric va ser total, si bé es creu que no va ser el retrat d'una persona real sinó una il·lustració per a l'obra L'elogi de la bogeria, d'Erasme de Rotterdam. Massijs va morir a Anvers el 1530.

Font: En català: Quinten Massijs (c.1466-1530) - En castellano: Quinten Massijs (c.1466-1530) - In english: Quinten Massijs (c.1466-1530) - Altres: Quinten Massijs (c.1466-1530)


Parlem de Música...

Claude le Jeune (Valenciennes, c.1530 - Paris, bur. 26 de setembre de 1600) va ser un compositor francès i un dels més importants i prolífics del seu temps. Probablement es va formar a Valenciennes, la ciutat on va néixer. El seu nom apareix per primera vegada el 1552 com a compositor d'unes cançons publicades a Leuven. Com a protestant va gaudir de la protecció de la noblesa d'Huguenot que incloïa Guillem d'Orange, Agrippa d’Aubigné, Henri de Turenne, el duc de Bouillon i Henri de Navarre. A partir del 1564 es va instal·lar a París on va publicar algunes de les seves obres, dedicades la majoria d'elles als seus protectors François de la Noue i Charles de Téligny. Va participar en diversos certamens de l'Académie de Poésie et de Musique fundada per Baïf i Courville el 1570. El 1582 va substituir al llaütista Vaumesnil com a ‘maistre des enfants de musique’ a la cort de François, duc d'Anjou, germà d'Henri III. El setge de París de 1590 el va obligar a fugir de la ciutat i les seves obres es van preservar del foc gràcies al seu bon amic Jacques Mauduit. Es va refugiar a La Rochelle, on va publicar el seu Dodecacorde el 1598. Gràcies als privilegis obtinguts d'Henri IV, va poder mantenir la posició de 'maistre compositeur ordinaire de la musique de nostre chambre'. Va morir a París el setembre de 1600.

OBRA:

Editions: C. Le Jeune: Airs of 1608, ed. D.P. Walker, AIM Miscellanea, i–iv (1951–9) [W]Anthologie de la chanson Parisienne au XVIe siècle, ed. F. Lesure (Monaco, 1953) [L]
published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Livre de meslanges (26 chansons, 36 canzonettas, Lat. echo composition) (Ronsard, Desportes, Marot, La Boétie, La Péruse), 4–8, 10vv (Antwerp, 1585) [incl. 5 from 1572, 1583, 1583]; all ed. in His;
13 chansons ed. in MMRF, xvi (1903/R);
12 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90);
canzonettas ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
[33] Airs mis en musique, 4, 5vv (1594) [incl. 20 from 1585, 1585];
2 in L
Le printemps (33 airs mesurés, 6 chansons) (Baïf, Desportes), 2–8vv (1603) [incl. 6 airs from 1594 edn]; ed. in MMRF, xii–xiv (1900–01/R)
[68] Airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], i–ii
Second livre des [59] airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], iii–iv
Second livre des meslanges (31 chansons, 3 airs, 2 airs mesurés, 7 canzonettas), 4–8vv (1612) [also incl. pss, other sacred and instrumental works, and 12 chansons from 1572, 1575, 1577, 1583, 1584]; 2 in L; 15 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90); 7 ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
60 chansons, airs, canzonettas, motets, 4, 5vv, 1552, 1552, 1572, 1575, 1577, 1583, 1583, 1583, 1585, 1585, 1597, 1597, 1605; 3 in L; 18 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90)

Vocal religiosa:

Psalms:
Dix pseaumes de David, 4vv, en forme de motets avec un dialogue, 7vv (T. de Bèze) (1564); dialogue ed. in MMFTR, viii (1928), psalms ed. in Labelle, iii
Dodecacorde (12 psalms) (C. Marot, De Bèze), 2–7vv (La Rochelle, 1598); ed. in RRMR, lxxiv–lxxvi (1989)
Les 150 pseaumes, 4, 5vv (1601;
La Rochelle, 2/1608; Paris, 3/1613;
Amsterdam, 4/1629;
Leiden, 5/1635;
Paris, 6/1650;
Schiedam, 7/1664;
edn entitled The First 12 Psalms … adapted to the English Version, London, ?1775);
ed. in RRMR, xcviii (1995)
Premier livre, contenant 50 pseaumes de David mis en musique, 3vv (1602); ed. in Lamothe, ii
Pseaumes en vers mesurez (26 pss, TeD) (J.A. de Baïf, A. d’Aubigné), 2–8vv (1606); ed. in MMRF, xx–xxii (1905–6/R)
Second livre contenant 50 pseaumes de David, 3vv (1608); ed. in Lamothe, ii
Troisième livre des pseaumes de David, 3vv (1610); ed. in Lamothe, ii
2 psalms 5, 6vv, in Second livre des meslanges (1612) [also incl. other sacred and secular works, see below]; ed. in MMFTR, viii (1928)

Other sacred vocal:
Octonaires de la vanité et inconstance du monde (36 works) (A. de la Roche Chandieu, S. Goulart, J. du Chesne), 3, 4vv (1606); ed. in MMFTR, i (1924), viii (1928); ed. and trans. A. Seay, as Reflections on the Vanity and Inconstancy of the World (New York, 1967–9)
Missa ad placitum, 4–7vv (1607); ed. M. Sanvoisin, Le pupitre, ii (Paris, 1967)
Second livre des meslanges (Mag, 3 motets, sacred chanson), 3–7, 10vv (1612) [also incl. pss and secular works]; sacred chanson ed. in MMFTR, viii (1928)
5 motets S, bvv, in Livre de meslanges (1585) [see below]; 1, 3vv, 1565
Chanson spirituelle, 7vv, 1572; 2, 4–5vv, Livre de meslanges (1585)
Mass, 5vv, I-Td Succio A 2 (c1570–95), doubtful

Instrumental:

3 fantasias in Second livre des meslanges (1612)
Psalm, chanson spirituelle, lute, N. Vallet: Secretum musarum (Amsterdam, 1615/R in Complete Works of Nicolaes Vallet, iii, Utrecht, 1992)
Canzonetta, chanson spirituelle, lute, 1592 (Geneva, 1977)
7 other works, lute, 1601

Font: En català: Claude le Jeune (c.1530-1600) - En castellano: No disponible - In english: Claude le Jeune (c.1530-1600) - Altres: Claude le Jeune (c.1530-1600) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No one seems to be certain just what is meant by the title Missa Ad placitum (“as it pleases”). At all events, Claude Le Jeune’s only extant Mass (he was a Protestant) appears to be freely composed (in contrast to the then near-universal practice of ‘parody’), and is scored for a wide variety of combinations from two to seven voices; in addition, the Credo is in a different mode from the other movements. A curious work, then, but one whose richness of invention is immediately appealing. Le Jeune sometimes makes use of the syllabic style of word-setting (vers mesure) that he evolved for his French-texted music (the “Et in Spiritum” section of the Credo illustrates this nicely, and the occasional touches of chromaticism are reminiscent of Lassus). But elsewhere he reverts to what must have seemed at the time a fairly archaic style (here, the beginning of the splendid Sanctus springs to mind). The Clement Janequin Ensemble have visited Le Jeune before, more than a dozen years ago. Once again they use a mixed ensemble, consisting of voices, viols and theorbo and organ. Their earlier recording was of secular music, but this form of performance is not often applied to sacred music nowadays (though the composer’s contemporaries refer to it approvingly). One can only welcome a performance that shows how effective this practice must have been: the relationship between voices and instruments is carefully thought through and this, combined with the graceful ornamentation on the lute, gives the proceedings a distinctly chamber feeling. This is emphasized by the recording, which strikes me, however, as the least satisfactory aspect of the disc. It sounds distinctly thin in the extreme registers, resulting in a boxed-in, almost muffled sonority (in the Magnificat I wondered whether various sections had been miked differently). That has unfortunate effects, especially when the countertenors are heard to strain (a more frequent occurrence than one might have hoped); on other occasions the sense of ensemble, too, is not quite neat (at the beginning of the Sanctus, for instance). But set against the music, these reservations should neither deter the curious nor dismay the cognoscenti. Le Jeune isn’t recorded much, but the Janequin Ensemble will convince you that he ought to be.'

Fabrice Fitch (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Clément Janequin; Dominique Visse
RECICLASSICAT: LE JEUNE, Claude (c.1530-1600)
HARMONIAMUNDI: LE JEUNE, C. - Missa ad placitum
SPOTIFY: LE JEUNE, C. - Missa ad placitum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

SOR, Josep Ferran (1778-1839) - Obertures i Simfonies

May 16, 2016, 1:00 am
$
0
0
Manuel Barrón y Carrillo - Vista del Guadalquivir, 1854
Obra de Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884), pintor andalús (1)



Parlem de Pintura...

Manuel Barrón y Carrillo (Sevilla, 1814 - Sevilla, 1884) va ser un pintor andalús. Va estudiar amb Antonio Cabral Bejarano a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, de la qual n'arribaria a ser professor i director. Va ser un dels fundadors del Liceu Artístic de Sevilla, creat el 1838, membre de la Societat Econòmica d'Amics del País de la seva ciutat natal i acadèmic corresponent de l'Acadèmia de Santa Isabel d'Hongria. Va ser el màxim representant del paisatgisme romàntic andalús, amb escenes costumistes properes a l'estil del seu mestre i de David Roberts, amb qui va coincidir una temporada a Sevilla el 1833. Si bé el 1838 va presentar uns paisatges en les exposicions del Liceu i de la Societat Econòmica sevillana, la seva primera obra coneguda no va ser datada fins el 1852. Al llarg de la seva vida es va dedicar fonamentalment al paisatge tot i que també va conrear altres gèneres, com el retrat, el bodegó o la pintura costumista, especialment de la vida quotidiana sevillana. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts, i el 1862 la reina Isabel II va adquirir l'obra Vista general de Sevilla. Va morir a Sevilla el 1884.

Font: En català: Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884) - En castellano: Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884) - In english: Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884) - Altres: Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884)


Parlem de Música...

Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14 de febrer de 1778 - Paris, 10 de juliol de 1839) va ser un guitarrista i compositor català. Des de ben petit, va ingressar a l'escola de nens cantors del Monestir de Montserrat. Allà va entrar en contacte amb la música (violí, orgue i composició) de la mà del pare Anselm Viola, director de l'Escolania de Montserrat. Als pocs anys va abandonar el monestir i va decidir dedicar-se a la guitarra i a la composició. El 1797 va estrenar la seva primera òpera, Telèmac a l'illa de Calipso en el teatre d'òpera de Barcelona. El 1799 es va traslladar a Madrid on es va posar al servei, primer de la duquessa d'Alba i després del ducs de Medinaceli, com a músic i administrador dels seus béns, el que li va permetre realitzar nombrosos viatges. Més tard va prendre part en la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814) contra els francesos. En els anys de l'ocupació va acceptar un lloc administratiu fet que el va obligar a haver d'abandonar Espanya quan els francesos van ser expulsats de la Península Ibèrica. Virtuós de renom europeu, és aplaudit en totes les capitals del continent, establint-se a París on se'l coneixia amb el sobrenom del 'Paganini de la guitarra'. La seva obra per a aquest instrument és molt extensa (63 opus i més de 250 peces), moltes d'elles de gran qualitat. En les seves composicions per a guitarra va aconseguir aproximar-se a les grans formes, com la sonata o les variacions, reservades fins aleshores a altres instruments. Va escriure un mètode per a guitarra de gran qualitat. Dins de la seva producció destaquen també òperes, ballets, simfonies, minuets, peces per a piano i, fins i tot, música religiosa (la seva última obra va ser una missa dedicada a la seva filla, que va morir l'any 1837). Va morir dos anys més tard de la mort de la seva filla, devastat per la terrible pèrdua, el 10 de juliol de 1839 a París.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Telemaco nell'isola de Calipso, Barcelona, S Cruz, 1796;
Don Trastullo, inc., lost

Ballets:
La foire de Smyrne, London, 1821, lost;
Le seigneur généreux, London, 1821, lost;
Cendrillon, London, 1822, march arr. gui (Paris, 1823);
L'amant peintre, London, 1823, as Alphonse et Léonore, ou L'amant peintre, Moscow, 1824;
Hercule et Omphale, Moscow, 1826;
Le sicilien, Paris, 1827;
Hassan et le calife, London, 1828, lost

Incid music:
Elvira la portuguesa (melodramma), Madrid, c1804, lost

Other:
at least 25 boleros or seguidillas boleras for 1–3vv, acc. gui/pf, some pubd;
33 ariettas, lv, pf, all pubd London;
Sp., It., Eng. songs and duets, acc. pf, all pubd London or Paris;

Vocal religiosa:

cant.;
O crux, ave spes unica, motet;
mass, lost;

Instrumental:

Guitar:
Pubd London or Paris, c1810–23: 30 divertimentos, opp.1, 2, 8, 13, 23;
6 sets of variations, opp.3, 9, 11, 15, 16, 20;
5 fantasias, opp.4, 7, 10, 12, 21;
6 Short Pieces, op.5;
12 Studies, op.6;
12 Minuets, op.11;
Grand Solo, op.14;
2 sonatas, opp.15, 22;
12 waltzes, opp.17, 18;
arias arr. from Die Zauberflöte, op.19

Pubd Paris, 1826:
8 Short Pieces, op.24;
Sonata, op.25;
3 sets of variations, opp.26–8;
12 Studies, op.29

Pubd Paris, 1826–39:
6 fantasias, opp.30, 46, 52, 56, 58, 59;
97 lessons and exercises, opp.31, 35, 44, 60;
24 short pieces, opp.32, 42, 45, 47;
6 salon pieces, opp.33, 36;
12 waltzes, opp.51, 57;
Variations, op.40;
Serenade, op.37;
6 Bagatelles, op.43;
6 Pieces, op.48;
Le calme, caprice, op.50;
duets, opp.34, 38, 39, 41, 44 bis, 49, 53, 54 bis, 55, 61–3

Other:
La candeur (Paris, 1835);
La romanesca, with vn acc., F-Pn;
Air varié;
Bolero aduo, 2 gui

Other instrumental:
Waltzes, quadrilles, other pieces, pf 2–4 hands, all pubd;
March for military band, arr. pf, pf 4 hands (St Petersburg, c1826);
3 pieces for harpolyre (Paris, c1830);
3 syms.;
3 str qts, Concertante, gui, str trio; lost

Font: En català: Ferran Sor (1778-1839) - En castellano: Ferran Sor (1778-1839) - In english: Ferran Sor (1778-1839) - Altres: Ferran Sor (1778-1839) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ferran Sor va ser, sens dubte, un dels compositors espanyols més coneguts internacionalment fins als contraforts del segle XX. La seva celebritat universal, motivada principalment per les seves obres de guitarra, no ens ha de fer dubtar de la seva brillant carrera com a compositor de gèneres diversos. No obstant i sovint, la seva obra orquestral ha estat ignorada tot i que des de fa uns anys, i afortunadament, algunes investigacions històriques i musicològiques estan revitalitzant la seva figura com a compositor d'obres per a gran orquestra confirmant-lo, sobtadament, com un dels millors exponents del classicisme i pre-romanticisme a Catalunya i Espanya. Però és tant el desconeixement que en tenim encara d'aquest repertori simfònic que l'edició d'avui és, per ara, la única monogràfica a tal efecte. I atenció, rentem-nos bé les orelles, que l'espectacle ens deixarà atònits i bocabadats. Obres com l'obertura Hercule et Omphale, en un festival acústic fantàstic, la Simfonia No.2 en Mi bemoll major i la Simfonia No.3 en Fa major, o les obertures Alphonse et Leonora i L’Elvira portuguesa seran les que podrem escoltar. Obres datades en una àmplia forquilla compresa entre els anys 1804 i el 1826 i en què hi dominen la frescor i la cantabilitat italiana al marge de les tendències que ja s’havien estès per Europa. Altres recursos van ser l’ús de la forma sonata amb desenvolupaments breus, o sense ells, la varietat melòdica, la interacció dels instruments de fusta i un classicisme haydnià en les primeres obres que va contrastar amb les obertures de la dècada del 1820, més romàntiques i atractives per la seva lleu però evident aroma rossiniania. No cal dir, a més, que la versió és impecable tant en la gravació del so i edició, com en la interpretació, elegant, precisa i espectacular. Com a curiositat, destacar que Sor va enviar a Ferran VII la deliciosa obertura d’Hercule et Omphale l’any 1828, amb una carta on va intentar, inútilment, obtenir el perdó i el favor reial per la seva conversió en favor dels revolucionaris francesos. Per nosaltres, amb el perdó del rei o sense, la d'avui és, evidentment, una impressionant i no cal dir-ho sorprenent meravella simfònica!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra de Cadaqués; Sir Neville Marriner (conductor)
RECICLASSICAT: SOR, Ferran (1778-1839)
TRITO: SOR, F. - Obertures i simfonies
IMSLP: Ferran Sor (1778-1839)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SOR, F. - Obertures i simfonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

MILLARES TORRES, Agustín (1826-1896) - Obras orquestales

May 17, 2016, 12:32 am
$
0
0
Luis de la Cruz y Rios - María Cristina de Borbón dos Sicilias Reina Regante de España
Obra de Luis de la Cruz y Ríos (1776-1853), pintor canari (1)


- Recordatori d'Agustín Millares Torres -
En el dia de la commemoració del seu 120è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Luis de la Cruz y Ríos (Puerto de la Cruz, 21 de juny de 1776 - Antequera, 20 de juliol de 1853) va ser un pintor canari. Va iniciar el seu aprenentatge artístic a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, Manuel Antonio de la Vera Cruz, en aquell temps pintor i artesà, i després amb Juan de Miranda. El 1815 va viatjar a Madrid, on va rebre autorització per a retratar al monarca Ferran VII, a qui admirava. A partir d'aleshores, va fer nombrosos retrats de la família reial, sobretot miniatures. A partir del 1827 va obtenir el lloc de funcionari de duanes, que va exercir primer a Sevilla i després a Cadis. A partir del 1837 va viure a Màlaga, on va ser professor del paisatgista Carlos de Haes. Va morir a Antequera el juliol de 1853.

Font: En català: No disponible - En castellano: Luis de la Cruz y Ríos (1776-1853) - In english: No disponible - Altres: Luis de la Cruz y Ríos (1776-1853)


Parlem de Música...

Agustín Millares Torres (Las Palmas de Gran Canària, 25 d'agost de 1826 - Las Palmas de Gran Canària, 17 de maig de 1896) va ser un historiador, novel·lista i compositor canari. Amb 13 anys va ingressar en el Seminari per a cursar els estudis de batxillerat, alhora que va completar la seva formació amb classes de música de solfeig i violí. El 1841 ja consta com a membre de la banda de música de l'ajuntament de Las Palmas, on va realitzar composicions de tipus popular i on va fomentar la creació de la Societat Filharmònica. La manca de recursos econòmics familiars va impedir el seu accés a la Universitat, no obstant, va cursar els estudis de Dret a l'Escola Notariat establerta a Las Palmas. El 1846 va viatjar a la Península a cursar estudis musicals al Conservatori de Madrid durant dos anys. Al seu retorn a l'illa va impartir classes de música, i poc després, el 1851, es va unir com a docent del col·legi Sant Agustí, fent-se càrrec de l'assignatura de música fins el 1857. El 1852 va emprendre activitats periodístiques i va fundar L'Avenir. 15 anys després dels seus estudis de notariat, el 1861 va accedir al lloc de notari a Las Palmas, càrrec en què el succeiria el seu fill Agustín Millares Cubas després de la seva mort. En reconeixement a la seva tasca, va ser nomenat membre corresponent de la Real Acadèmia d'Història el 1882. Va ser autor de nombroses publicacions, entre altres, Historia de la Gran Canaria, Biografías de canarios célebres o la novel·la Eduardo Alar. Com a compositor va escriure obres instrumentals i vocals, de les quals van destacar les seves sarsueles. Va ser, també, director de la Capella de Música de la Catedral de Las Palmas. Va morir en aquesta ciutat el maig de 1826.

Font: En català: Agustín Millares Torres (1826-1896) - En castellano: Agustín Millares Torres (1826-1896) - In english: No disponible - Altres: Agustín Millares Torres (1826-1896)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Hombre de grandes facultades, formado por un solo esfuerzo fue todo lo que se propuso ser. No conoció el ocio, pues hasta los dulces y plácidos vagares que su profesión y la literatura le permitían, empleábalos en sus recreaciones del espíritu, de las que participaba su familia amantísima en una encantadora intimidad, a la cual se asociaban algunos iniciados, en aquellas veladas en que el gran patricio, con su talento y espíritu eternamente jóvenes, ejercía en torno suyo seducción irresistible. Todo lo animaba por si mismo, bien poniéndose al piano para ejecutar sus composiciones musicales, bien leyendo sus poesías o capítulos de novelas que tenía entre manos, o fragmentos de su Historia de Canarias, bien ensayando zarzuelas por él compuestas, o departiendo brillantemente a propósito de temas literarios, históricos y filosóficos. Fue pues historiador, poeta, novelista, músico, publicista y notario. Trabajaba afanosamente en su oficio y le sobraba tiempo para cultivar sus aficiones, produciendo sin descanso. Vivia exclusivamente entre los suyos, cornunicándose con ellos, haciendo de sus hijos sus confidentes, sus colegas, sus hermanos intelectuales, trabajando en común, gozando el placer supremo de ser comprendido y amado por los seres de su predilección, ya que los de afuera acaso no le comprendían. Pudo haber reunido una buena fortuna y su honradez y puritanismo le estorbaron para ello; pudo haber ocupado las mas altas posiciones y su modestia impidiole alcanzarlas. 

BOSCH MILLARES, Juan. (1959). Agustín Millares Torres. Su vida y su obra como compositor, novelista e historiador. Gran Canaria, Gabinete Literario(source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-François Doumerc& Dobrina Gospodinoff (flauta); Radovan Cavallin (clarinete); Carmen Brito López (violín); Carlos Rivero (violonchelo); Orquesta “Béla Bartók”; José Brito López (director)
AMAZON: La Creacion Musical en Canarias Vol.35
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: La Creacion Musical en Canarias Vol.35



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

GARCIA-VIARDOT, Michelle Pauline (1821-1910) - Songs

May 18, 2016, 12:32 am
$
0
0
Ferdinand Hodler - Giulia Leonardi (1910)
Obra de Ferdinand Hodler (1853-1918), pintor suís (1)


- Recordatori de Michelle Pauline García-Viardot -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Ferdinand Hodler (Bern, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un pintor simbolista suís, l'obra del qual va influenciar el desenvolupament de l'expressionisme. Afectat per una tragèdia familiar des de ben petit, Hodler va perdre tota la seva família. Orfe, va viatjar a Ginebra on es va formar al Collège de Genève. Després d'un primer període de paisatges naturalistes poc inspirats, va optar per un estil de formes planes i repetitives, traç precís i dissenys rítmics, conegut amb el nom de paral·lelisme. Les seves obres van mostrar un marcat efecte de grandiositat. En els paisatges i murals de grans dimensions va expressar la seva preocupació de caràcter místic pel poder de la natura i la crisi de la humanitat. En el seu famós mural Nit (1890, Kunstmuseum, Berna), el sinistre personatge del Malson vola per sobre d'un grup de figures nues que dormen intranquil·les. Els seus paisatges alpins i els seus vívids retrats, com l'Autoretrat (1891, Museu d'Art i Història, Ginebra), de gran intensitat, mostren semblances amb el fauvisme. Va morir el maig de 1918 a Ginebra.

Font: En català: Ferdinand Hodler (1853-1918) - En castellano: Ferdinand Hodler (1853-1918) - In english: Ferdinand Hodler (1853-1918) - Altres: Ferdinand Hodler (1853-1918) 


Parlem de Música...

Michelle Pauline García-Viardot (Paris, 18 de juliol de 1821 - Paris, 18 de maig de 1910) va ser una cantant, pianista i compositora francesa, d'ascendència espanyola. Filla menor de Manuel García, tenor pioner en el bel canto modern i fundador de la nissaga familiar més important de la lírica espanyola del segle XIX, va ser germana de Manuel García II, mestre de cant i inventor del laringoscopi, i de Maria Felicia, més coneguda pel cognom Malibrán, primadonna indiscutible de l'escena italiana durant la dècada de 1830. El seu pare, seguint la tradició familiar, va ser l'encarregat de la seva educació musical, incloses classes de piano amb el compositor Franz Liszt i de cant amb el seu propi germà Manuel. Després de començar cantant com a concertista, va realitzar la seva presentació en el gènere líric amb l'òpera Otello, en què va interpretar la part de Desdèmona. A continuació va passar al Teatre dels Italians de París, dirigit per Luis Viardot, amb qui va contreure matrimoni i de qui va adoptar el cognom amb el qual es va conèixer artísticament a partir d'aleshores. En aquest escenari, on també va triomfar el seu pare, va ratificar la seva condició d'artista amb gran classe i sensibilitat, al marge de la completa formació musical rebuda, que incloïa el domini del francès, l'italià i l'anglès. El 1843 va participar, en la Gran Òpera de Sant Petersburg, en La somnàmbula de Bellini, i del mateix compositor va cantar també Capuleti e Monteschi al Covent Garden de Londres. Va ser aquest teatre el preferit a l'hora d'actuar ja que hi va aparèixer regularment fins a la seva retirada. No obstant, va ser a París on va realitzar les seves actuacions més aclamades, entre les quals van destacar el seu personatge de Fides a Le prophète i el d'Eurídice a l'òpera de Gluck del mateix nom, així com diverses estrenes dels joves compositors francesos Saint-Säens i Massenet. Després d'abandonar l'escena, les seves inquietuds artístiques la van incentivar a compondre petites peces musicals i a dibuixar caricatures, a més de ser amant i musa de l'escriptor Iván Turguéniev. Va morir a París, en el més complet anonimat, el maig de 1910.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (operettas unless otherwise stated):
Trop de femmes (I. Turgenev), 1867;
L’ogre (Turgenev), 1868;
Le conte de fées, 1869;
Le dernier sorcier (Der letzte Zauberer) (Turgenev), perf. Weimar, 1869;
Cendrillon (oc), 1904;
Au Japon (pantomime);
Phèdre et Atholie;
Andromaque

Choral:
Choeur bohémien, soloists, SSA;
Choeur des elfes, soloists, SSA;
Choeur de fileuses (from L’ogre);
La jeune République (P. Dupont), 1v, chorus (Paris, ?1848)

Other vocal:
Duo, 2 solo vv, pf:
c100 songs, incl. 5 Gedichte (St Petersburg, 1874), 4 Lieder (Berlin, 1880), [5] Poésies toscanes (L. Pomey) (Paris, 1881), 6 mélodies (Paris, 1884), [6] Airs italiens du XVIIIe siècle (trans. Pomey) (Paris, 1886), 6 chansons du XVe siècle (Paris, 1886), [3] Album russe;
Canti popolari toscani; arrs. for 1v, pf of inst works by Brahms, Chopin, Haydn, Schubert;
other arrs.

Instrumental:

2 airs de ballet, pf; Défilé bohémien, pf 4 hands [also as song];
Gavotte et sérénade, pf (Paris, 1885);
Introduction et polonaise, pf 4 hands (Paris, 1874);
Marche militaire, 2 fl + pic, 2 ob, 2 brass choirs;
Mazourke, pf; 6 morceaux, vn, pf (Berlin, 1868);
Album russe, pf; Sonatine, vn, pf (Paris, 1874);
Suite arménienne, pf 4 hands

Font: En català: Michelle Pauline García-Viardot (1821-1910) - En castellano: Michelle Pauline García-Viardot (1821-1910) - In english: Michelle Pauline García-Viardot (1821-1910) - Altres: Michelle Pauline García-Viardot (1821-1910)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Para presentar a un artista no siempre resulta necesario remontarse a sus orígenes familiares, pero la vida y la trayectoria de Pauline García difícilmente se explicarían sin tener en cuenta que fue la hija menor del tenor y maestro de canto Manuel del Pópulo García, además de hermana de la mezzosoprano María Malibran y del maestro de canto, autor del Tratado completo del arte del canto e inventor del laringoscopio Manuel Patricio García. Como en el caso de sus hermanos mayores, la insistencia de su padre en que, aparte de desarrollar su voz, todos ellos adquirieran un conocimiento integral de la música y del resto de las artes que forman parte de la experiencia operística resultó determinante. A partir de estos orígenes privilegiados desde el punto de vista tanto intelectual como físico, son enteramente suyos el mérito de haber desarrollado su talento como compositora e intérprete profesional mucho más allá de lo que consiguieron la mayoría de los estudiantes y profesionales de la música de su generación. Conocida por el apellido de su marido, el director teatral Louis Viardot, Pauline es uno de esos personajes fronterizos entre los terrenos de la literatura, el escenario, el mundo instrumental y la vida social que no sólo consiguen desarrollar una carrera propia, sino que alientan e impulsan el arte y a los artistas a su alrededor.  

Aunque su vocación más temprana fue el piano, desarrolló, igual que su hermana María, una carrera profesional como contralto, en ocasiones compartiendo repertorio con ella, como en el caso del personaje de Desdemona en el Othello de Rossini. Su amistad cercana y prolongada con la escritora George Sand, así como la admiración rendida -y amistad resignada- de Alfred de Musset  y de Ivan Turgeniev estimularon su propia sensibilidad literaria. Paralelamente, el estudio con el teórico y compositor Anton Reicha y con Franz Listz, así como el intercambio de conocimientos y experiencias con Fréderic Chopin dieron lugar a una larga lista de composiciones de las que hoy se catalogan unas cien. Entre éstas destacan cinco óperas de salón, tres de ellas sobre libretos de Ivan Turgeniev y las dos últimas sobre libretos propios. A falta de grabaciones sonoras de sus interpretaciones, estas composiciones sí nos permiten hoy apreciar un sentimiento profundo y a veces atormentado, ya plenamente romántico e inserto en la estética europea contemporánea.  Durante toda su vida mantuvo soirées musicales en las que congregó a talentos que, a su vez, le dedicaron sus obras: Robert Schumann su Liederkreis op. 24, Johannes Brahms la Rapsodia para alto, Charles Gounod su drama sacro Marie Magdeleine, Camille Saint-Saëns la ópera Samson et Dalila y Gabriel Fauré sus mélodies op. 4 y op. 7, entre otros.

Lucía Díaz Marroquín (source/font: aquí)

---

Pauline Viardot was born in France in 1821 into a Spanish musical family -- her father was a composer and had created the role of Almaviva in The Barber of Seville, and her sister Maria Malibran went on to become one of the most acclaimed divas of the nineteenth century. While she was a child, her family moved to New York, where her father introduced Italian opera to American audiences. Her own accomplishments were staggering. She made her debut at the age of 17 as Desdemona in Rossini's Otello; premiered many important works, such as Brahms' Alto Rhapsody; and had numerous works dedicated to her. She wasn't a beauty, but the force of her personality made her a riveting performer, and she was the subject of extravagant adulation, from both musicians and the public. Although she didn't consider herself a composer, she wrote many songs and operettas, many of them in collaboration with her lover, Ivan Turgenev, who immortalized her in a fictionalized character in his play, A Month in the Country. She provided Berlioz so much assistance with Les Troyens that he referred to it as "our opera," and called her "one of the greatest artists...in the past or present history of music."

Opera Rara has hit on an ingenious way of introducing Viardot's life and work -- as a concert-lecture, with a narrative punctuated by performances of her music and of the repertoire in which she excelled. The producers couldn't have found a more compelling advocate for Viardot than French actress Fanny Ardant, who invites us to fall in love with Viardot and who provides the commentary on Viardot's life with a ravishingly limpid accent. Anyone who doesn't go limp at the sound of Ardant's scrumptious, knowing voice must be made of very stern stuff indeed. Soprano Anna Catarina Antonacci, mezzo Frederica von Stade, and baritone Vladimir Chernov, accompanied by pianist David Harper and cellist David Watkin, perform the songs with passion and conviction, although none of them have the white-hot intensity that was Viardot's trademark. The songs themselves are attractive examples of mid-nineteenth century art songs, strongly melodic, showing influences, as would be expected, of bel canto opera, as well as of Schumann and Brahms. This handsome set succeeds as a highly entertaining introduction to one of the nineteenth century's most remarkable musicians.

Stephen Eddins (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Frederica von Stade (mezzo-soprano); Vladimir Chernov (baritone); Anna Caterina Antonacci (soprano); Fanny Ardant (narrator); David Watkin (cello); David Harper (piano)
OPERA-RARA: Pauline Viardot and Friends
SPOTIFY: Pauline Viardot and Friends



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

FROBERGER, Johann Jacob (1616-1667) - Suites & Toccatas

May 19, 2016, 12:14 am
$
0
0
Ferdinand Bol - Petronella Elias (1648–1667) with a Basket of Fruit (1657)
Obra de Ferdinand Bol (1616-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Jacob Froberger -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Ferdinand Bol (Dordrecht, 24 de juny de 1616 - Amsterdam, 24 d'agost de 1680) va ser un pintor holandès. Va rebre la seva primera formació de Jacob Gerritsz Cuyp a la seva ciutat natal. Probablement, igual que el seu mestre, va poder treballar durant un breu període a Utrecht, ja que la seva primera obra coneguda, Vertumno (c.1635), va mostrar notables influències de l'escola d'Utrecht. El 1637 es va traslladar a Amsterdam per estudiar al taller de Rembrandt, convertint-se en un dels seus alumnes més destacats. No va ser fins el 1642 en què probablement es va iniciar com a pintor independent. El seu estil va mostrar influxos tant forts de la pintura de Rembrandt que algunes de les seves obres van ser equivocadament atribuïdes al seu mestre. El 1649 va rebre el seu primer encàrrec important, Els regents de la leproseria d'Amsterdam (Historisch Museum, Amsterdam). En la dècada de 1650 la carrera de Bol va anar prosperant i el seu estil va començar a allunyar-se del seu mestre, fent-se més suau i elegant i més influenciat per la pintura flamenca. El 1652 va adquirir la ciutadania a Amsterdam i el motiu va ser, potser, el de poder estar entre els candidats en la decoració del nou ajuntament d'Amsterdam, restringida només als artistes empadronats a la ciutat. El 1656 va rebre, juntament amb Govert Flinck, l'encàrrec per decorar la Sala del Burgomaestre de l'ajuntament nou, per el qual va realitzar una gran pintura d'història: Pirro i Fabricio. Entre els seus encàrrecs més prestigiosos van destacar una sèrie de retrats de l'almirall Michiel de Ruyter, que va realitzar entre els anys 1661 i 1663. El 1669 es va casar amb Anna van Arckel abandonant aparentment la pintura després del seu matrimoni, ja que no es coneix cap obra posterior a aquesta data. Durant la seva carrera artística, es va dedicar, de la mateixa manera que Rembrandt, als retrats i a la pintura històrica. Va morir a Àmsterdam l'agost de 1680.

Font: En català: Ferdinand Bol (1616-1680) - En castellano: Ferdinand Bol (1616-1680) - In english: Ferdinand Bol (1616-1680) - Altres: Ferdinand Bol (1616-1680)


Parlem de Música...

Johann Jakob Froberger (Stuttgart, 18 de maig de 1616 - Héricourt, 7 de maig de 1667) va ser un compositor i organista alemany. Probablement es va formar amb el seu pare, mestre de capella a Stuttgart, i amb els organistes Steigleder i Eckhardt. Poc abans que Ferran III ascendís al càrrec d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Roma el 1637, Froberger va ser nomenat organista de la cort a Viena, on va treballar durant 20 anys. No obstant, molts períodes els va passar lluny de Viena, com per exemple, entre els anys 1637 i 1641 quan va estudiar a Roma amb Frescobaldi. Entre el 1641 i 1645 va tornar a Viena com a organista abans d'iniciar una extensa gira europa entre els anys 1645 i 1653. A Roma va entrar en contacte amb Carissimi amb qui potser va col·laborar. De tornada Viena va publicar, el setembre de 1649, algunes obres per a teclat que va dedicar a l'emperador Ferran III. El 1650 va viatjar a Brussel·les i el 1652 a França on va coincidir amb Chambonnières, Louis Couperin i Denis Gaultier. El 1657 i després de la mort de Ferran III va ser acomiadat del seu càrrec a Viena si bé va continuar treballar al servei de la princesa Sibylla de Würtemberg-Montbéliard d'Héricourt. Precisament allà, i en un servei de vespres, va morir sobtadament el maig de 1667.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 motets, STB, 2 vn, bc, S-Uu:
Alleluia, absorpta est mors;
Apparuerunt apostolis;

Instrumental:

Diverse … curiose partite, di toccate, canzone, ricercate, alemande, correnti, sarabande e gique, hpd/org/insts (Mainz, 1693); A
Divese curiose e rare partite musicali … prima continuatione (Mainz, 1696) [incl. 2 capriccios repr. from 1693]; A
10 suittes de clavessin … mis en meilleur ordre et corrigée d’un grand nombre de fautes (Amsterdam, c1697); A
Libro secondo di toccate, fantasie, canzone, allemande, courante, sarabande, gigue et altre partite, 1649, A-Wn [incl. Partita auff die Maÿerin]; A
Libro quarto di toccate, ricercari, capricci, allemande, gigue, courante, sarabande, 1656: Wn; A
Libro di capricci e ricercate, c1658, Wn; A

Font: En català: Johann Jacob Froberger (1616-1667) - En castellano: Johann Jacob Froberger (1616-1667) - In english: Johann Jacob Froberger (1616-1667) - Altres: Johann Jacob Froberger (1616-1667)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The present recording explores some of the music in the earliest of the three surviving Froberger autographs housed in the Austrian National Library, the Libro Secondo of 1649. Originally there must have been five of these presentation volumes, of which #1 and #3 are now lost. The fourth (Libro Quarto) was dedicated to Ferdinand III in 1656 and the fifth - the fateful last attempt to secure work from the Hapsburgs - is dated 1658, the year of Froberger’s dismissal. In each of the three books that we have - and presumably also in the two that have vanished - Froberger is his own scribe, ending each piece with the words manu propria (in my own hand). The writing is impeccably clear and accurate, the fairest of copies for the greatest of princes, the first two that survive obviously a labor of love for a master who may also have been a student of Froberger’s and was certainly an outstanding amateur musician. (Could the last three notes of Froberger’s 1657 elegy represent the three syllables of the emperor’s unspoken name – Ferdinand?) Each category (parte) of the manuscript consists of six pieces and for each the notation is different. Froberger sets his toccatas (stilus phantasticus) in Italian thirteen-line tablature, six lines for the right hand, seven for the left; his four-voice polyphony (fantasie and canzone) in score; and the 4 9 Like My Lady Nevell’s Book for William Byrd, Froberger’s 1649 collection is a way-station in his life. 

It must contain music from recent years, as well as possibly some overflow from Froberger’s earlier stay in Rome; it has no commemorative pieces - the only tombeau to be made public, even in a limited sense, will be the 1656 elegy for the emperor’s son; the suites are mostly less adventurous than those in the following book or the later ones found only in other hands; there is no music of the quality of the lament for Ferdinand III or the Meditation sur ma Mort future. We are highly fortunate, however, to have it as an introduction to the music of this very private public servant, who visited so many countries at a time when travel was unimaginably difficult, left so important a legacy to subsequent musical history and made so many friends at all levels of society. One of those friends, Sibylla again, wrote after he died: “His critics said that too much had been done for him, and this was not right, as he no longer belonged to our religion and things like that, but I take no notice of what they say, because for his rare gifts and his good heart he deserves, on the way to his last rest, to have the honest company of those whom he served, not to speak of what I personally have received from him. And besides, after all, he was a Christian and led a good life. His death has hurt me very much and it brings me endless sorrow when I think of how much has died with him.” So much for the man, what about the teacher? How can we face Sibylla’s warning that without Froberger sitting at our side, it is hopeless to think of playing his music? Should we heed it? I think not.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Tilney (harpsichord)
AMAZON: FROBERGER, J.J. - Suites, Fantasias and a Lament
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FROBERGER, J.J. - Suites, Fantasias and a Lament



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search