Kaspar Förster (Danzig [ara Gdańsk], bap. 28 de febrer de 1616 - Oliva [ara Oliwa], 2 de febrer de 1673) va ser un cantant i compositor alemany. Es va formar amb el seu pare, Kapellmeister de la Marienkirche de Danzig, abans d'estudiar composició amb Marco Scacchi, director musical de la cort polonesa a Varsovia. Entre el 1633 i el 1636 va viure a Roma on es va formar amb Carissimi abans de tornar, el 1637, a Danzig on va treballar com a cantant i director coral de la cort fins el 1652, any que va ser nomenat Kapellmeister del rei Frederic III de Dinamarca. El 1655 va tornar a Danzig on va assumir el càrrec vacant de la Marienkirche fins el 1657, any que va viatjar a Itàlia on va servir militarment a l'armada durant la Guerra Turca. El 1660 va viatjar a Roma on va col·laborar breument amb el seu antic mestre Carissimi. El 1661 va tornar a Dinamarca on va recuperar el seu càrrec de mestre de capella i a on hi va romandre fins el 1667. Des d'allà va viatjar a Oliva, ciutat on es va retirar i on va morir el febrer de 1673.

OBRA:

Vocal secular:

Cosi va chi serve donna, canzonetta, SSB, bc
Onda che presto, aria, SAB, bc
Silentio mortali, aria, SSB, bc
Sotto la luna, aria, ATB, 2 vn, bc
Der lobwürdige Cadmus (op, A.F. Werner), Copenhagen, 25 Sept 1663, lost

Vocal religiosa:

Dramatic biblical dialogues:
Ah peccatores graves, SSATTB, 2 vn, 2 va, bc
Congregantes Philistei [Dialogi Davidis cum Philisteo], SATB, 2 vn, va, bc, D-Bsb, S-Uu; ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Warsaw, 1995)
Et cum Jesus ingressus, ATB, bc
Quid faciam misera, SSB, 2 vn, bc; ed. Noske (1992)
Vanitas vanitatum [Dialogo de Divite et paupere Lazaro], STB, 2 vn, 2 va, bc; ed. in ŹHMP, xxxiv (1994)
Viri israelite [Dialogus de Judith et Holoferne], SATB, 2 vn, 2 va, bc; ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Kraków, 1997)

Other sacred vocal:
Ad arma fideles, SSB, [5 va], bc, D-Bsb, S-Uu;
Beatus vir, SAB, 2 vn, bc;
Benedicam Dominum, SAB, 2 vn, bc;
Celebramus te Jehova, SS, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, d, SATB, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, F, SATB, 2 vn, va, bc;
Confitebor tibi Domine, C, SSATTB, 7 insts, bc;
Credo quod redemptor, AT, 2 vn, bc
Domine Dominus noster, SSATB, 5 va, bc;
Dulcis amor Jesu, SS, 2 vn, bc;
Gentes redemptae, ATB, 2 vn, bc;
Intenderunt arcum, SAB, bc;
Inter bracchia Salvatoris mei, S, 4 va, bc;
In tribulationibus, SATB, [2 vn, 2 va], bc;
Jesu dulcis memoria, B, 2 vn, bc, D-Bsb, Dl, S-Uu, ed. F. Kessler, Danziger Kirchen-Musik (Neuhausen-Stuttgart, 1973)
Laetentur coeli, SSB, [2 vn], bc;
Lauda Jerusalem Dominum, SSATB, 2 vn, 2 va, vle, bc;
Laudate pueri Dominum, ATB, 2 vn, vle, bc;
O bone Jesu, SAB, 2 vn, [va], bc, D-Dl, S-Uu;
O dulcis Jesu, SS, bc;
O plausus orantes, ATB, 2 vn, bc;
O quam dulcis, SAT, 2 vn, vle, bc;
O vos omnes, SAB, 2 vn, b viol, bc
Peccavi super numerum, SATB, 2 vn, bc, D-Bsb, S-Uu;
Quanta fecisti Domine, SATB, 2 vn, b viol, bc;
Quid faciam misera, SSB, 2 va, bc;
Redemptor Deus, SS, 2 vn, bc;
Repleta est malis, ATB, 2 vn, bc, ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Warsaw, 1995);
Stillate rores, ATB, vn, bc;
Vulnerasti cor meum, SSB, bc

Instrumental:

6 sonatas a 3 (B , d, c, F, G, G), 2 vn, b viol/vle/bn, bc; 4 ed. in Berglund (1994), 1 ed. F. Kessler, Danziger Instrumentalmusik des 17. und 18. Jahrhunderts (Neuhausen-Stuttgart, 1979)
Sonata a 7, 2 cornettos, bn, 2 vn, va, vle, bc; ed. F. Kessler (Neuhausen-Stuttgart, 1979); ed. R.P. Block (London, 1979)
2 untexted 3-part canons in M. Scacchi, Xenia apollinea (1643), 213ff

Antonio Ferradini (Napoli, c.1718 - Praha, 1779) va ser un compositor italià. Segons Fetis, va néixer a Nàpols el 1718 si bé la seva primera referència apareix el 1739, quan va publicar obra religiosa així com el seu oratori Giuseppe riconosciuto (Nàpols, 1745). Els anys 1751 i 1752 va publicar òperes per encàrrec de les ciutats de Lugo i Sinigaglia. Entre el 1757 i el 1760 va representar algunes de les seves obres a Itàlia i a Espanya. A Parma va estrenar, el 1757, Il Festino, la que seria la seva única òpera còmica. Segons Martin Gerber, va ser un brillant compositor tant de música religiosa com d'obra teatral. Els darrers anys va viure a Praga, ciutat on va morir el 1779 i a on el seu Stabat Mater fou interpretat els anys 1780 i 1781.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Opera seria unless otherwise stated:
Ermelinda, Lugo, Fair 1751
Ezio (P. Metastasio), Sinigaglia, 10 July 1752
Il re pastore (Metastasio), Madrid, Reale, 1756
Semiramide (Metastasio), Madrid, Reale, ?1756
Il festino (dg, C. Goldoni), Parma, Regio, carn. 1757
Solimano (G.A. Migliavacca), Florence, Pergola, carn. 1757
Ricimero (F. Silvani), Parma, carn. 1758, P-La
Antigono (Metastasio), Reggio, Fair 1758, La, S-Skma (excerpts)
Demofoonte (Metastasio), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1758, P-La
Didone (Metastasio), Lucca, aut. 1760, La

Music in:
Artaserse (pasticcio, Metastasio), Forlì, Pubblico, spr. 1752;
G. Latilla: L’opera in prova a all moda (dg, 3, G. Fiorini), Lodi, carn. 1752
Miscellaneous excerpts CZ-POa, D-Bsb, Dl, GB-LBl, I-MOe, PAc

Other:
Madrigals, 2 S, bc, I-PAc

Vocal religiosa:

Giuseppe riconosciuto (orat, Metastasio), Naples, 1745, ?D-Bsb, BS
Mass, 4vv, I-Fc* (dated Prague, 12 Sept 1775)
3 Ky-Gl, 2 in CZ-Pu (1 for S, A, SATB, orch), LIT
5 Cr, 2 in Pu, LIT (SATB, str), D-Bsb, DS (dated 1739)
Credidi, 4vv, 1739, Bsb, MÜs
Te Deum, 4vv, insts, 5 Nov 1773, Dl
Stabat mater, solo vv, orch, Bsb, I-Fc, PAc; vs, ed. L. Bettarini (Milan, 1969)
Gaude fideles turba, T, orch, CZ-LIT [?= Aria solennis, Pu]
Gaudete alatae mentes, A, orch, Pnm
Dextera Domini, 4vv, Pnm* (dated Prague, 29 March 1776)
Tenebrae factae sunt, pubd

Instrumental:

2 overtures, 1755, S-Skma; 1758, I-MAv;
sinfonia, D-Bsb
?Quartetto Armonioso, 3 vn, vc, Bsb;
Serenata Nocturna, 2 fl, b, MT
6 sonatas, hpd, Dl
12 duets for the Electress of Saxony, perf. 9 July 1769, Dl;
3 duets, 2 S, Dl;

Doubtful:
addl nos. in Leo: La finta frascatana (ob, G. Federico), Naples, 1750;
5 arias, I-Bc;
4 cants., Bc

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60Antifone a voce sola, lost
62Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964–71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Simone Balsamino (Urbino?; fl 1591-6 - Venezia, ?1607) va ser un poeta, inventor d'instruments i compositor italià. Es creu que va néixer a Urbino en una data desconeguda fruit de les dedicatòries de la música que s'ha recuperat a la família noble Della Rovere, residents de la ciutat. La única documentació fiable de la seva vida el situa com a mestre de capella de la Catedral San Pietro di Castello de Venècia entre els anys 1591 i 1596. A partir d'aleshores el seu rastre es perd fins a una necrològica de l'església Santa Maria Formosa referint-se a la seva mort el 1607.

Giovanni Battista Viotti (Fontanetto da Po, 12 de maig de 1755 - London, 3 de març de 1824) va ser un violinista i compositor italià. Apreciat com a violinista des dels seus inicis, va ser protegit pels prínceps Del Pozzo della Cisterna, qui el van enviar a estudiar amb Antonio Celoniat (fl.1737-1785). El 1775 va entrar a la capella de la cort de Savoia, dirigida aleshores per Gaetano Pugnani, qui 5 anys després el va convidar a una gira de concerts per Suïssa. Des d'allà, Viotti es va dirigir a Dresden, Berlín, Varsòvia i Sant Petersburg. L'èxit obtingut com a virtuós el 1782 en el Concert Spirituel de París, va fer que es decidís a establir-se en aquesta ciutat, on va entrar al servei de la cort de Maria Antonieta. Durant els anys següents va disminuir la seva activitat com a concertista i es va dedicar fonamentalment a l'ensenyament, la composició i l'organització de concerts. El 1788 va formar una companyia d'òpera, però després de la Revolució Francesa es va veure obligat a abandonar França i, el 1792, va marxar a Londres, on va reprendre els seus concerts. El 1794 va entrar al King's Theater com a director artístic primer, i després com a director d'orquestra. No obstant i sota l'acusació de jacobí, va ser expulsat d'aquest país i es va traslladar a Hamburg, on va passar un breu període fins que la revisió del seu cas li va permetre tornar a Londres el 1801. Allà va abandonar la vida musical i es va aventurar com a empresari de vins, activitat en la qual va fracassar ràpidament. Va tornar a París com a director del Teatre Italià i de l'Òpera el 1819, càrrecs dels quals va ser acomiadat dos anys després. Com a violinista va ser considerat com el fundador de la influent escola francesa, la qual van heretar posteriorment alguns dels seus alumnes com Rode, Baillot i Kreutzer. Com a compositor, va ser un defensor de la tradició instrumental italiana de l'època clàssica, si bé es va mostrar obert a l'incipient romanticisme. Els seus concerts van mostrar la influència de Haydn, mentre que en les obres solistes s'observa una síntesi de les tendències violinístiques de l'escola italiana posterior a Tartini. Va morir a Londres el març de 1824.

OBRA:

Vocal secular:

Au fond d'une sombre vallée, cantata, WVII:1, L. 1804, F-Pc (F-Pn);
Gli Zingarelli, Aria «composée pour Mad.me [Élisabeth Vigée] Lebrun», WVII:2, L. 1802, F-Pc;
Les Souvernirs (Assis auprès d'une fontaine), Aria, WVII:3, P. 1784; L. May 1803, F-Pc;
Privez l'amour, Aria, WVII:4, L. 1817, F-Pc;
C'est la verdure (S. Segur), romanza, WVII:5, F-Pc;
Dis moi ce que j'éprouve (E. Vigée-Le Brun), romance, WVII:6, 1802, F-Pc;
Vo triste tacito, dedicata a M. Chinnery, canzonetta, WVII:7, Gilwell House 5 Dec. 1804, F-Pc;
Nous nous croyons heureux, Aria, WVII:8, P. 1814, F-Pc;
O cara semplicità, Aria, WVII:9, L. 1812, F-Pc;
Stanco di pascolar, Aria, WVII:10, L. [?], F-Pc;
J'amais, j'étois aimé, Aria, WVII:11, F-Pc;
Ah, rammenta, o bella, Aria, WVII:12, L. 1804, F-Pc;
Che gioia che contento, Aria polacca (adatt. del V.-Konz. WI:2, III mov. per Le nozze di Dorina di Sarti), WVII:1a, P. 1791;
Consola, amato bene, Aria (adatt. del V.-Konz. WI:3, III mov. per Una cosa rara di Martín y Soler), WVII:2a, [ca. 1791], F-Pc.

Instrumental:

Orch.:
Sinfonie concertanti:
1re Symphonie Concertante, in Fa maggiore 2 V., 2 Ob. u. 2 Hn. ad lib., Str., WI:30, P. 1787;
2me Symphonie Concertante, in Si bemolle maggiore 2 V., Fl., 2 Ob. u. 2 Hn. ad lib., Str., WI:31, P. 1788;
Concertante... arrangé sur le 3me concerto de violon, in La maggiore 2 Fl., Str., 2 Ob., 2Hn. (adatt. del V.-Konz. WI:3), WIa:19, P. circa 1788.

Concertos:
Concerto n. 1 in Do maggiore, P. 1782 (WI:1);
Concerto n. 2 in Mi maggiore, dedicato a L.-A.-C. Rohan-Guémenée, P. 1782 (WI:2);
Concerto n. 3 in La maggiore, Bln. 1781; mit neue II mov., P. 1782 (WI:3);
Concerto n. 4 in Re maggiore, P. 1782 (WI:4);
Concerto n. 5 in Do maggiore, P. 1782 (WI:5);
Concerto n. 6 in Mi maggiore, P. 1782 (WI:6);
Concerto n. 7 in Si bemolle maggiore, dedicato a M. Soltikov, P. circa 1783-86 (WI:7);
Concerto n. 8 in Re maggiore, P. circa 1783-86 (WI:8);
Concerto n. 9 in La maggiore, P. circa 1783-86 (WI:9);
Concerto n. 10 in Si bemolle maggiore, P. circa 1783-86 (WI:10);
Concerto n. 11 in La maggiore, P. 1787 (WI:11);
Concerto n. 12 in Si bemolle maggiore, P. 1787-88 (WI:12);
Concerto n. 13 in La maggiore, P. 1788 (WI:13);
Concerto n. 14 in la minore, P. circa 1788-89 (WI:14);
Concerto n. 15 in Si bemolle maggiore, P. circa 1788-89 (WI:15);
Concerto n. 16 in mi minore, P. circa 1789-90. Mozart scrisse le parti orchestrali di timpani e trombe per il I e il III movimento, k470a (WI:16);
Concerto n. 17 in re minore, P. circa 1790-91 (WI:17);
Concerto n. 18 in mi minore, P. circa 1790-93 (WI:18);
Concerto n. 19 in sol minore, P. 1791; revisione di Viotti, P. 1818 (WI:19);
Concerto n. 20 in Re maggiore, 1792-95, L. 1795 (WI:20);
Concerto n. 21 in Mi maggiore, 1792-97, P. circa 1802 (WI:21);
Concerto n. 22 in la minore, 1793-97, P. circa 1803 (WI:22);
Concerto n. 23 in sol minore, 1793-94, P. circa 1804 (WI:23);
Concerto n. 24 in si minore, 1793-97, P. circa 1805 (WI:24);
Concerto n. 25 in la minore, 1795-96, P. circa 1806 (WI:25);
Concerto n. 26 in Si bemolle maggiore, 1793-97, P. circa 1808 (WI:26);
Concerto n. 27 in Do maggiore, dedicato al duca di Cambridge, 1794-96, P. circa 1815 (WI:27);
Concerto n. 28 in la minore, dedicato a J.-A.-B. Law, 1803-12, P. circa 1823 (WI:28);
Concerto n. 29 in mi minore, dedicato a W. B. e M. Chinnery, 1801-17, P. circa 1824 (WI:29).
Concerti per violoncello e orchestra
Concerto per violoncello con violini, viola, oboe, corni e basso, C/Do maggiore, WId:1, I-Fc (duefelhalft) Flz., hrsg. von I. Gomez, 1968.
Concerti per flauto e orchestra (adattamento dai concerti per violino)
Concerto de J. B. Viotti arrangé pour la flûte... par C. Fuerstenau, e/Mi minore, (V.-Konz. WI:16), WIa:17, Offenbach 1802;
Nouveau concerto de J. B. Viotti arrangé pour la flûte... par C. Devienne, G (V.-Konz. WI:23), WIa:18, Offenbach 1804.
Concerti per pianoforte e orchestra (adattamento dai concerti per violino)
adatt. di M.me de Montgéroult del WI:6 = WIa:1, in Mi bemolle maggiore, P. 1787;
adatt. di L.W. Lachnith del WI:10 = WIa:2, in Si bemolle maggiore, P. 1787; 1789;
adatt. di T. Latour del WI:9 = WIa:3, in La maggiore, P. circa 1788-89; 1796;
Konzert No.4 (mancante), WIa:4, P. circa 1790;
adatt. di J.L. Dussek del WI:13 = WIa:5, in La maggiore P. 1791;
adatt. di L. Adam del WI:17 = WIa:6, in Re minore, P. circa 1792;
adatt. di J.L. Dussek del WI:23 = WIa:7, in Sol maggiore, L. circa 1795-96;
adatt. di I. Hüllmandel del WI:20, II mov. = WIa:8, D/Re maggiore, L. 1795;
adatt. di D. Steibelt del WI:19 = WIa:9, in Sol minore, P. circa 1797;
adatt. di J.L. Dussek del WI:25 = WIa:10, in La maggiore L. 1796;
adatt. di I. Hüllmandel del WI:10, I mov.; WI:14, II mov.; WI:12, III mov. = WIa:11, in Sol maggiore, L. 1803;
adatt. di N. Isouard del WI:21 = WIa:12, in Mi maggiore, P. u. L. circa 1803;
adatt. di J.B. Cramer del WI:27 = WIa:13, in Do maggiore, L. 1813;
adatt. di Viotti del WI:24, I u. III mov. = WIa:14, in Si minore, F-Pc (1801);
adatt. di D. Steibelt del WI:130 = WIa:15, in Fa maggiore P. circa 1790;
adatt. di Viotti del WI:31, I u. III mov., WIV:24, II mov. = WIa:16, in Si bemolle maggiore F-Pc;
adatt. di L.W. Lachnith del WI:3, I u. III mov. = WIa:20, in La maggiore P. circa 1782-86.

Chbr.:
Quartetti per due violini, viola e violoncello:
Six quatuors concertants... dédiés a son Altesse Royale Madame La Princesse de Prusse, A, C, Es, B, Es, E, op.1, WII:1-6, P. 1783-85;
Six quatuors concertants..., A, C, F, B, Es, E, op.3, WII:7-12, P. 1782-86;
Trois quatuors concertans... Dédiés à son frère A.[ndré] Viotti, F, B, G, WII:13-15, P. 1817;
Three Quartetts... Dedicated to Philip Cipriani, F./V., V., Va., Vc, b, c, Es, op.22, WII:16-18, L. 1801-06;
Six quatuors d'airs connus, dialogués et variés..., op.23, WIId:1-6, [ca. 1794-1802; opera spuria: sono di Viotti solo le due Polonaises];
Quatuor..., g, adatt. del V.-Konz. WI:19 = WIIa:1, P. circa 1816;
Quatuor..., e, adatt. del V.-Konz. WI:18 = WIIa:2, P. circa 1818;
Trois Quatuors... 2me livre, adatt. del WIV:22-24 = WIIa:3-5, Leipzig 1809.

Trii per due violini e violoncello:
Six trios concertans... dédiés au Célèbre Pugnani, A, E, C, G, B, A, op.2, WIII:1-6, P. 1783-86;
Three Trios..., dedicati a J.Ch. Hankley, A, d, D, WIII:7-9, L. 1796;
Trois trios..., Es, g, D, op.16, WIII:10-12, P. circa 1801-02;
Trois trios..., A, E, G, op.17, WIII:13-15, P. circa 1802;
Trois trios..., b, D, B, op.18, WIII:16-18, P. 1804;
Trois trios..., B, a, E, op.19, WIII:19-21, P. circa 1808.

Duetti per due violini:
Six duos concertans..., Ier liv., Es, B, E, D, C, A, WIV:1-6, P. 1789;
Six duos concertans..., 2e livre, B, C, G, D, a, D, WIV:7-12, P. circa 1789-90;
Six duos faciles..., 3e livre, C, G, D, F, c, B, WIV:13-18, P. circa 1796;
Six duos concertans..., A, e, B, f, C, E, op.5, dedicati a W.B. e M. Chinnery, WIV:19-24, [ca. 1797-98] Hamburg 1799;
Trois duos..., C, A, F, op.18, dedicati a J. Ch. Hankey, WIV:25-27, P. u. L. 1803;
Hommage à l'amitié. Three Duetts Concertante..., B, g, E, dedicati a J. Cary, WIV:28-30, L. circa 1803;
Three Duets Serenatas..., Book 1-2, A, D, G, Es, G, a, op.23, dedicati al duca di Cambridge, WIV:31-36, L. circa 1804;
Trois duos concertans..., adatt. del WIII:7 = WIVa: 3; WIII:8 = WIVa:2; WIII:9 = WIVa:1, P., circa 1796-97;
Six Duets Concertanti..., adatt. del WIV:37-42 = WIVa:4-9, L. circa 1800;
Trois duos pour deux violons... op. 19, adatt. del WII:16-18 = WIVa:10-12, P. circa 1806-07;
Trois grands duos concertans... op. 20, adatt. del WIII:13-15 = WIVa:13-15, P. circa 1809;
Trois grands duos concertans... op. 21, adatt. del WIII:16-18 = WIVa:16-18, P. circa 1809;
Trois grands duos concertans... op. 22, adatt. del WIII:19-21 = WIVa:19-21, P. circa 1812-13.

Duetti per due violoncelli:
Six Duets Concertanti..., D, A, c, a, G, E, op.6, Book. 1-2, dedicati a J. Crosdill, WIV:37-42, L. circa 1798-99.

Opere per violino:
Six sonates pour violon et basse, E, A, D, B, E, B, op.4, WV:1-6, P. circa 1788;
Six sonates..., IIe livre, A, E, B, E, G, c, WV:7-12, P. circa 1789-92;
Trois nouvelles sonates..., 3e livre, e B, A, WV:13-15, P. circa 1809-16;
Recueils d'airs connus et variés..., WV:16-18, P. circa 1788; «Arietino l'Amico», B, Arietta perV. u. Kl., WV:22, F-Pc;
Duetto a un violino solo... per il suo amico Cherubini, WV:23, P. 15 March 1821, US-NYpm;
Per rimediar la colpa, V. solo u. Kl., E, WV:24, F-Pc;
Trois divertissemens... dédiés à son ami L. Duport, V. u. Kl., adatt. del WV:19-21 = WVa:7-9, P. circa 1818, F-Pc;
Andante et rondo..., V. u. Kl., adatt. del WI:19 = WVa:16, P. circa 1823, F-Pc.

Opere per violoncello:
Trois divertissemens..., Vc. u. Kl., a, F, D, dedicati a J.-L. Duport, WV:19-21, P. circa 1818.

Opere per tastiera:
Trois sonates..., Kl., V. u. Vc., B, G, Es, dedicate a E. Marshall, op.15, WVI:1-3, P. circa 1801-02;
Three Sonatinas..., Kl., V. u. Vc., C, B, Es, op.7, WVI:4-6, L. circa 1802;
Serenata. Chi sa se non divertirà La Padrona!, Kl., V. obbl., Vc., WVI:7, F-Pc;
Sonate..., Kl., V. u. Vc.,, B, WVI:8, P. circa 1791-92.

Other:
Grand Sonata for Harp with Accompaniment for a Violin (ad libitum), B, dedicata a S. Dunmore, WVI:9, L. 1811; Suite in D, Str., WVIII:1, F-Pc [V. u. Vc. parts complete, II V. u. II Vc. incomplete];
Due Canoni, 2 V.? u.. Kl., WVIII:2, F-Pc;
frammenti autografi e ms. incompleti in F-Pc;
Meditazione in preghiera, Vl. u. Orch., [opera dubbia].

Literatura:

Mémoire au Roi, Concernant l'Exploitation du Privilège de l'Opéra, demandé par le Sieur Viotti, P. 29 April 1789, F-Pc;
Précis de la vie de J.B. Viotti depuis son entrée dans le monde jusqu'au 6 mars 1798, 23 March 1798, Viotti Papers, GB-Lcm;
Opinion sur la manière d'enseigner et d'apprendre à jouer du violon, frammento, facs. in: F.-A. HABENECK: Méthode théorique et pratique de violon, P. circa 1835.

Nicola Antonio Porpora (Napoli, 17 d'agost de 1686 - Napoli, 3 de març de 1768) va ser un compositor i professor italià, internacionalment famós per les seves òperes. Un any menor que Haendel i Bach, va ser professor en el Conservatori de Santa Maria di Loreto (1715-1721) i mestre de capella del príncep d'Hesse-Darmstadt (1711-1725). El 1726 es va establir a Venècia, on va exercir de professor de les estudiants de l'Ospédale degli Incurabili, traslladant-se més tard a Londres, on va ser nomenat, el 1733, compositor líder de l'Opera of the Nobility, competint en celebritat amb Haendel. El 1752 es va traslladar a Viena, on va realitzar classes de cant a diferents alumnes, entre ells, Caffarelli, Senesino, Martinez, Farinelli i Joseph Haydn. Va ser precisament en una obra de Porpora titulada Eumene, en la qual Farinelli va fer el seu debut a Roma amb només 16 anys d'edat. Va escriure 50 òperes, 12 cantates entre les quals va destacar, Or che una nube ingrata (1735); les serenates Angelica a Nàpols (1720), Gli orti Esperidi (1721) i La Festa de Imeneo (1736); oratoris, David i Betsabé (1734), música religiosa i música de cambra. Si bé la major part de les seves obres reflecteixen la pràctica de l'òpera barroca, particularment en l'exigent òpera seriosa, va ser capaç d'adaptar-se a l'estil còmic napolità emergent amb la seva òpera Il barone di Zampano (1738). Les seves últimes obres van ser el reflex d'una decisió conscient per a incorporar elements estilístics galants i alguns dels seus últims treballs, en particular un conjunt de sis simfonies i dos oratoris del 1736, mostren un estil més modern. Va morir a Nàpols el març de 1768.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica and music lost unless otherwise stated
L’Agrippina (3, N. Giuvo), Naples, Palazzo Reale, 4 Nov 1708, I-Nc; with Armilla-Planco (int)
Flavio Anicio Olibrio [1st version] (3, A. Zeno and P. Pariati), NB, Feb 1711, Acts 1 and 2, GB-Lbl*; with Perletta-Liso (int)
Basilio re d’oriente (3, B. de Dominici, after G.B.Y. Neri), Naples, Fiorentini, 24 June 1713; with Dorilla-Nesso (int)
Berenice regina d’Egitto, o vero Le gare d’amore e di politica (3, A. Salvi), RC, carn. 1718; with Sibillina-Menenio (int) [Act 1 and pt of Act 2 by D. Scarlatti]
Faramondo (3, Zeno), NB, 19 Nov 1719; with Merilla-Gilbo (int)
Eumene (3, Zeno), RD, carn. 1721, arias, F-Pc, I-Rc; with Dorilla-Nesso (int)
Flavio Anicio Olibrio [2nd version] (3, Zeno and Pariati), RD, Feb 1722, arias, B-Bc, F-Pc
Adelaide (3, Salvi), RD, carn. 1723, D-SWl, arias, D-Hs, MÜs, F-Pc
Amare per regnare (3), NB, 12 Dec 1723, arias, GB-Lbl, I-Gl; with Besso-Fiordilina (int)
Semiramide regina dell’Assiria (3, after I. Zanelli: Nino), NB, 19 May 1724, arias, B-Bc, GB-Lcm, I-Nc
Damiro e Pitia, o vero Le gare dell’amicitia e dell’amore (3, D. Lalli), Munich, 12 Oct 1724
Didone abbandonata (tragedia per musica, 3, P. Metastasio), Reggio nell’Emilia, Pubblico, Ascension 1725, Acts 2 and 3, GB-Lbl*
Siface [1st version] (3, Metastasio, after D. David: La forza della virtù), VGG, 26 Dec 1725, B-Br, GB-CDu, Acts 1 and 3, Lbl*
La verità nell’inganno (3, F. Silvani), Milan, Regio Ducal, carn. 1726, arias, D-SWl, F-Pn, GB-Lbl
Meride e Selinunte (3, Zeno), VGG, carn. 1727, B-Bc, Br, GB-Lam, Lbl (copy US-Wc)
Siroe re di Persia (3, Metastasio), RD, 11 Feb 1727, arias, D-MEIr, F-Pn, GB-Lcm, I-Rsc
Arianna e Teseo (3, ? D. Lalli, after Pariati: Teseo in Creta), VGG, aut. 1727, Act 2, GB-Lbl* (copy US-Wc), arias, GB-Cfm
Ezio (3, Metastasio), VGG, 20 Nov 1728, B-Bc, GB-Lam
Semiramide riconosciuta [1st version] (3, Metastasio, rev. Lalli), VGG, carn. 1729, Lam, Acts 1 and 2, I-MC, arias, GB-Lcm
Mitridate (3, F. Vanstryp), RC, 7 Jan 1730, B-Bc, Br
Siface [2nd version] (3, Metastasio, rev. ?Vanstryp), RC, 7 Feb 1730, Act 3, B-Bc*; 1 aria in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Tamerlano (3, A. Piovene), Turin, Regio, carn. 1730, arias, F-Pn, I-Rsc, US-BE
Poro (3, after Metastasio: Alessandro nell’Indie), Turin, Regio, carn. 1731, arias, D-Bsb, Dlb, I-PAc; arias in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Annibale (3, Vanstryp), Venice, S Angelo, aut. 1731, B-Bc (copy US-Wc)
Germanico in Germania (2, N. Coluzzi), RC, Feb 1732, arias, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Rsc; arias in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Issipile (3, Metastasio), Rome, Pioli, Palazzo Rucellai, carn. 1733, Act 1, MC, arias, GB-Lcm, Ob; orig intended for RD, spr. 1732
Arianna in Naxo (melodramma, 3, P.A. Rolli), LLF, 29 Dec 1733, A-Wgm (copy US-Wc), A-Wn, GB-Lbl, Favourite Songs (London, 1734)
Enea nel Lazio (melodramma, 3, Rolli), LLF, 11 May 1734, Lbl
Polifemo (melodramma, 3, Rolli), LKH, 1 Feb 1735, Lbl, Act 3, Lbl*, Favourite Songs (London, 1735)
Ifigenia in Aulide (melodramma, 3, Rolli, after Zeno), LKH, 3 May 1735, Lbl, Act 2, Lbl*
Mitridate (3, C. Cibber), LKH, 24 Jan 1736, B-Bc, Acts 2 and 3, GB-Lbl*
Lucio Papirio (3, Salvi, rev. ?Lalli), Venice, S Cassiano, carn. 1737, arias, A-Wn
Rosbale (3, ?Lalli, after C.N. Stampa: Eurene), VGG, aut. 1737, Act 3, GB-Lbl*
Carlo il calvo (3, after F. Silvani: Carlo re d’Alemagna), RD, spr. 1738, I-Nc, arias, GB-Lcm
La Semiramide riconosciuta [2nd version] (3, Metastasio, rev. D. La Vista), Naples, S Carlo, 20 Jan 1739, D-Dlb (facs. in IOB, xxx, 1977), I-Fc, Nc
Il barone di Zampano (melodramma, P. Trinchera), Naples, Nuovo, spr. 1739
L’amico fedele (commedia, G. di Pietro), Naples, Fiorentini, aut. 1739
Il trionfo di Camilla [1st version] (after S. Stampiglia), Naples, S Carlo, 20 Jan 1740, Dlb, US-Wc
Tiridate (3, after Metastasio: Zenobia), Naples, S Carlo, 19 Dec 1740
Il trionfo del valore (commedia per musica, A. Palomba), Naples, Nuovo, wint. 1741, collab. G. Signorile, A Palella and G. Paolo
Statira (3, Silvani), VGG, carn. 1742, D-Bsb, Dlb
Temistocle (3, Metastasio), LKH, 22 Feb 1743, A-Wn, Favourite Songs (London, 1743)
Filandro (dramma comico-pastorale, 3, V. Cassani: L’incostanza schernita), Dresden, Hof, 18 July 1747, D-Bsb, Dlb
Il trionfo di Camilla [2nd version] (Stampiglia, rev. G. Lorenzi), Naples, S Carlo, 30 May 1760, Acts 1 and 3, GB-Lbl*

Doubtful or spurious operas:
Arianna e Teseo, Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1714, according to Deutsch: ‘Das Repertoire der Hofischen Oper’, Österreichische Musikzeitschrift, xxvii (1969), 387
Temistocle, Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1718, according to Deutsch, ibid.
Radamisto, Genoa, 1723, pasticcio with 1 aria by Porpora
Elisa (N. Haym) LKH, 15 Jan 1726, pasticcio based on arias by Porpora, ?arr. A. Ariosti; Favourite Songs (London, 1726)
Leudaclo e Tosi, Venice, 1733, elegy in honour of a perf. of Porpora’s orat Sanctus Petrus Urseolus, by the pupils of the Ospedale degli Incurabili
Ferdinando (Fernando) (P.A. Rolli, after G. Gigli), LIF, 5 Feb 1734, ‘composta da Carlo Arrigoni’
Partenope (after S. Stampiglia), Naples, 1742, according to Clément and Larousse, Dictionnaire lyrique
Rosmene, 1742, GB-Lbl*, Porpora’s score of Imeneo in Atene, ? intended for revival in London, 1742
Tolomeo re d’Egito, I-Nc, Porpora’s copy of Handel’s Tolomeo

Pasticcios:
Artaserse (F. Silvani), RD, carn. 1721, arias, F-Pc, arr. Porpora, based on Lotti’s Il tradimento traditor di se stesso
Belmira (?P.A. Rolli, after G. Giusti), LLF, 29 March 1734, arr. Porpora, based on A. Galeazzi’s op, 1729
Artaserse (?Rolli, after P. Metastasio), LKH, 29 Oct 1734, Favourite Songs (London, 1734), arr. Porpora or R. Broschi, with arias by J.A. Hasse, Porpora and Broschi
Orfeo (Rolli), LH, March, 1736, Favourite Songs (London, 1736), arr. Porpora, with arias by Porpora, L. Vinci, Araia and Hasse

Serenatas:
Serenata à 3 [Deianira, Iole, Ercole], Naples, 1712, A-Wn, perhaps the unnamed ‘Composizione drammatica’ perf. at the palace of Prince Hesse-Darmstadt, Nov 1711
Cantata à 4 [Fortuna, Genio, Valore, Gloria] (2 pts), Rome, ? Palazzo Odescalchi, 2 Nov 1712, Wn, pt 2, GB-Lbl*
Nuova aurea e culta età dell’onore, Lucca, Palazzo del Marchese di Fontes, 1713
Angelica (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Palazzo de Principe di Torella, 4 Sept 1720, A-Wn, GB-Lbl*
Gli orti esperidi (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Palazzo Reale, 28 Aug 1721, Lbl*
Imeneo [1st version] (componimento drammatico, 2, S. Stampiglia), Naples, Palazzo del Principe di Montemiletto, 1723, D-Dlb
Imeneo in Atene [2nd version] (componimento drammatico, 3, Stampiglia, rev. ?D. Lalli), Venice, S Samuele, 20 Sept 1726, GB-Lbl (as La Rosmene), ?P-La
Giasone (componimento per musica, 2, L.M. Stampiglia, after S. Stampiglia: Imeneo), Naples, Palazzo Reale, 23 April 1732, I-MC
Componimento drammatico: da cantarsi nel giorno del glorioso nome … della imperatrice regnante Elisabetta Cristina (G. Lemer), Rome, ?Palazzo del Cardinale Cienfuego, 19 Nov 1732
Festa d’Imeneo (3, P.A. Rolli), LKH, 4 May 1736, GB-Lbl*
Intermezzo, Madrid, 1739, for the wedding of Infante D. Filippo
Le nozze d’Ercole ed Hebe, Naples, Palazzo Pignatelli, 1739

Secular cantatas:
for soprano and basso continuo unless otherwise stated
All’ altezza reale di Frederico Prencipe reale di Vallia (12 cants.; Metastasio), op.1 (London, 1735): Dal pover mio core, A, bc;
D’amore il primo dardo; Destatevi, destatevi, O pastori, A, bc (with obbl tr);
Già la notte s’avvicina (La pesca);
Nel mio sonno almen (Il sogno);
Oh Dio che non è vero, A, bc;
Oh se fosse il mio core, A, bc;
Or che una nube ingrata, A, bc;
Queste che miri, O Nice;
Scrivo in te l’amato nome (Il nome);
Tirsi chiamare a nome;
Veggo la selva e il monte, A, bc

Abbandonata e sola, A, bc, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Ad onta del timore, D-Mbs, GB-Lbl, I-Nc;
Ah nò che non si può, S/A, bc, c1712, Mc, Nc;
Alla caccia dell’alme, S/A, bc, D-Mbs, I-Bc, Nc, US-Wc;
Amanti, sospirate, I-Bc;
Amanti voi scherzate, A, bc, Nc;
Amor crudele, GB-Lbl, I-Bc, Nc (2);
Amor ti stà nè sguardi, B-Bc, I-Vc;
Appena affissi, D-Mbs, US-Wc;
Care luci che splendete, D-Mbs, I-PAc, US-Wc;
Celinda, O Dio, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc, Nc;
Cieco Dio, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Cinto il cor, D-MÜs, GB-Lcm;
Clori vezzosa, D-MÜs, GB-Lcm, I-Ac;
Col tuo dolce mormorio, B-Bc, GB-Lbl, I-Bsp, Nc;
Corea amante, D-Dlb, GB-Cfm, Lbl, I-Nc;
Coronate il ben crin ‘Il ritorno felice’, Bc;
Così, così mi sprezzi, B-Bc, I-Vc;
Credi mi pur che t’amo, S, vn, vc, bc, GB-Lbl*;
Dalla regia di Flora, Lbl, I-Nc;
Dal primo foco, D-LEm;
D’amor la bella pace, S/A, bc, 1729, B-Bc, D-LEm, GB-Lbl (2), I-Bc (2);
Datti pace se puoi, S/A, bc, GB-Lbl, I-Bc, Nc
Da tue veloci candide colombe (Il Vulcano), S, str, c1734, Nc*;
Da tuoi lumi il Dio, Bc;
Deh lasciatemi in pace, A, bc, GB-Lbl;
Deh! non bagnare oh cara, I-Vc;
Dell’idolo mio, Vc;
Dice che m’ami, GB-Lbl;
Di vaga fera, D-MÜs, GB-Lcm;
Dolce canta l’augellino, D-MÜs, GB-Lcm, I-MTventuri;
Dori, o come soave, A, 2 vn, bc, 1712, A-Wn*;
D’un platano frondoso, I-Vc;
Ecco ch’a voi ritorno, GB-Lbl;
Ecco che il primo albore, A, 2 vn, bc, Lbl;
Ecco dove m’hai giunto, I-Bsp;
Ecco, ecco l’infausto lido, S/A, D-LEm, GB-Lbl (3), I-Ac, Bc (3), Nc (2);
Era il tempo, Nc;
Farfalletta semplicetta, GB-Lbl;
Fille se fiera, A, bc, D-MÜs;
Freme il mar, A, 2 vn, bc, 1720, GB-Lbl*, I-Nc, Rsc;
Idolatrata e cinta, S/A, bc, GB-Lbl (2), I-Bc;
Idolo del mio core, Nc;
Il narciso amò la rosa, D-MÜs;
In amor sarò costante, A, bc, I-Nc;
Innocente il mio core, GB-Lbl;
Irene, amata Irene, I-Vc;
L’ardente fiamma, A, bc, Gl;
Lascia, lascia Nice gentile, A, bc, Bc;
Lasciovi al fin grandezze (Il ritiro), S, str, A-Wn*, I-Nc
La viola che languiva, S/A, bc, D-LEm, GB-Lbl (2), I-Bc, Vnm;
Lidio, chi d’amor sente il foco, GL, Rsc;
Lontananza non risana, D-MÜs, I-Mc;
L’ora col troppo è chiaro (Calcante ed Achille), S, B, bc, Nc;
Lucciolette, andate à Fille, GB-Lbl, I-Bc;
Lungi dal suo Fileno, GB-Lbl;
Mentre canta l’aucelletto, Lbl;
Mentre doglioso un giorno, A, bc, Lbl;
Nei languidi respiri, Lbl;
Nel pensar che preda, D-Mbs;
Niegami pur conforto, I-Bc;
Ninfe e pastor che al bel Sebeto, S/A, bc, B-Bc, GB-Lbl (2), I-Bc, Nc (3);
Ninfe, pastori, udite, GB-Lbl;
Non ho vita, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc, MTventuri, Nc;
Non sò come resisto, S/A, bc, D-Bsb, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc;
Non vuò mirarvi più, Vc;
Occhi belli, D-MÜs, GB-Lbl;
O come à tempo qui t’incontro, Lbl (2);
Ombre amiche, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
O non amo altro, D-MÜs, GB-Lcm;
O pace del mio cor, Lbl;
O pastori, io v’avviso, B-Bc (2), GB-Lbl (3), I-Bc, Rsc;
Or che d’orrido verno, S, fl, str, MTventuri, Nc;
Or che Febo già corre, Vc;
Or sì m’avveggio, S, vc, bc, GB-Lcm;
Ove mormora il rio, D-MÜs, GB-Lcm;
O violetta bella (La violetta), I-Bc
Pastorelle che piangete, S/A, bc, B-Bc, D-Mbs, GB-Lbl, I-Bc, US-Wc;
Perchè mai bell’idol mio, I-Vc;
Perchè mai sì bruna, D-Dlb, I-Bc, Nc;
Perdono amata Nice (La gelosia) [1st version] (Metastasio), D-Mbs, I-Fc;
Perdono amata Nice (La gelosia) [2nd version], S, str, 1746, Nc*;
Per temprare l’ardenti faville, D-MÜs, GB-Lcm;
Piange la tortorella, I-Vc;
Più non voglio amare, Vc;
Povero fior di Clizia, S/A, bc, A-Wgm, B-Bc (2), D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc;
Quando lieta il guardo, A, bc, I-Bc;
Quando penso, D-MÜs, GB-Lcm;
Quanto s’inganna, A, bc, I-Nc;
Questa dunque è la selva, S/A, bc, B-Bc, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc (2);
Questo è il platano frondoso, A-Wn, B-Bc, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc (2), US-Wc;
Rendimi o bella Irene, GB-Lbl;
Se la rosa fresca, Lbl (2), I-Mc, Nc (2);
Se lungi a te mio bene, Vc;
Selve un tempo à me care, B-Bc;
Sente pur che maggio è nato, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc;
Sento una tortorella, D-MÜs, GB-Lbl
Se sol nel cor d’amanti, c1712, I-Nc;
Se vuoi saper perchè, GB-Cfm, Lbl, I-Nc;
Siedi Amarilli mia, S/A, bc, D-MÜs, GB-Lbl (2), I-Bc (2), Mc, Nc (3);
Silvia mio ben (Partenza), Bc;
Son tante e tante sono, D-MÜs, GB-Lbl;
Sopra un colle fiorito, D-LEm;
Sorge la bella aurora, I-Mc, Nc;
Sotto l’ombra d’un faggio (La lontananza), GB-Lbl;
Sovra il soglio d’un ciglio nero (Amor guerriero), I-Bc;
Speranze del mio cor, S/A, bc, GB-Lbl (3), I-Bc (2), PAc;
Sù la cima d’un monte (?Metastasio), GB-Lbl;
Sù la fiorita sponda (?Metastasio), A, bc, Lbl;
Tace il vento, D-Mbs;
T’intendo si mio cor (Amor timido) (?Metastasio), B-Bc, GB-Lbl (2), I-Bc, Nc (2), US-Cu;
Ti piacque non è vero, A, bc, D-MÜs;
Tocca à voi, D-MÜs, GB-Lcm, I-MTventuri;
Torna caro mio ben, Vc;
Torno à voi, GB-Cfm, Lbl;
Tra le più folte piante, Lbl;
Tra speranze e timore, Lbl;
Tu ten vai, S/A, bc, B-Bc, D-LEm, GB-Lbl, I-Bc, Mc, Nc (2);
Vedi mio core amante, A, bc, B-Bc, I-Nc;
Venticel che trà le frondi, S, 2 vn, bc, GB-Lbl;
Vidi la navicella, A, bc, Lbl;
Vorrei che tu sapessi (La lontananza), I-Bc

Vocal religiosa:

Masses and mass sections:
5 masses: in A, 5vv, str, I-Nc (2; 1 attrib. Vinci);
in a, 4vv, bc, 1730, D-MÜs;
in C, 4vv, str, 1747, GB-Lbl, I-Mc, Nc;
in D, 4vv, orch (Paris, before 1800);
in G, 4vv, orch, Nc
Ky in d, Gl in F, 4vv, orch, D-Bsb, I-Nc
San, f, SSAA, str, D-Bsb

Sacred operas, cantatas and oratorios:
Il trionfo della divina giustizia ne’tormenti e morte di Giesù Cristo signor nostro (drama sacro), Naples, S Luigi di Palazzo, 4 April 1716, pt 1, D-Hs, pt 2, F-Pc*
Il martirio di S Eugenia (tragedia sacra, L.C. Fularco), 1721, Naples, Conservatorio di S Onofrio, carn. 1722, Acts 1 and 3, GB-Lbl*
Ermengildo (tragedie cristiane, Duke Annibale Marchese), Naples, 1729, choruses (Naples, 1729)
Sacram sumentes lyram: introduzione al salmo Miserere, 1731, Lbl*
Nos qui salvasti: introductio ad psalmum Miserere, c1731–3, I-Nc*
Il martirio di S Giovanni Nepomuceno (anzione sacra, Marchese di S Christina) Brno, Lent 1732 [revival of an orat probably composed c1730, but has been equated with unspecified music perf. in honour of the saint, Naples, 1 June 1711]
Cantata: da recitarsi nel Palazzo Apostolico la notte del SS Natale, Rome, Palazzo Apostolico, 25 Dec 1732, Rc
Sanctus Petrus Urseolus (orat), Venice, Ospedale degli Incurabili, 1733
David e Bersabea (orat, P.A. Rolli), LIF, 12 March 1734, A-Wn, GB-Cfm (excerpts)
Il Gedeone (azione sacra, ?A. Perrucci), Vienna, Hofkapelle, 28 March 1737, A-Wn, pt 2, I-Nc*
Resplendet novo sole nox: motetto pastorale, 1739, GB-Lbl*
Il verbo in carne: oratorio per la nascita di Gesù Cristo, ?Rome, 25 Dec 1748, D-MÜs, GB-Lbl* (facs. in IO, xx, 1986), Lcm
Israel ab Aegyptiis liberatus (actio sacra), Venice, Ospedale degli Incurabili, 1759, Lbl (contrafactum arias)
Trattenimento sagro drammatico [Onnipotenza, Religione, Partenope] (A. di Gennaro, Duca di Belforte), Naples, Sedile di Portanova, 4 May 1768, Lbl*

Choral psalms and motets:
for female soloists, choir, strings and basso continuo unless otherwise stated
Ad astra in cantu, 4vv, orch, c1760, GB-Lbl*;
Ad coenum beatam, 4vv, str, ?1729, A-Wn*;
Beatus vir (i), 1726, GB-Lbl*;
Beatus vir (ii), 5vv, str, A-Wn*;
Beatus vir (iii), 1744, F-Pn*;
Confitebor, 1745, rev. c1760 for SATB, GB-Lbl*;
Credidi propter, 1745, rev. c1760 for SATB, Lbl*, ed. D.E. Hyde (London 1970);
Cum invocarem, 1726, Lbl*;
De profundis, 1744, Lbl*;
Dixit Dominus, B  (i), 4vv, str, 1720, A-Wn*, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Dixit Dominus, F (ii), 4vv, orch, Nc;
Dixit Dominus, D (iii), 8vv, orch, F-Pn, I-Nc;
Domine, probasti me, 1745, GB-Lbl*;
In convertendo, 1745, Lbl*;
In exitu Israel, SAA, SAA, str, 1744/5, Lbl*, I-Nc;
In te, Domine, speravi (i), SSATB, str, 1742, GB-Lbl*, I-Nc;
In te, Domine, speravi (ii), 1744/5, GB-Lbl*;
Inter choros, 4vv, orch, I-Nc;
Laetatus sum (i), 5vv, 4vv, str, 1742, GB-Lbl*;
Laetatus sum (ii), 1744, Lbl*
Lauda Jerusalem (i), SSAB, str, 1742, Lbl*;
Lauda Jerusalem (ii), 1744, Lbl*;
Lauda Jerusalem (iii), 1745, Lbl*;
Laudate pueri (i), 4vv, str, 1742, Lbl*;
Laudate pueri (ii), April 1745, Lbl*;
Laudate pueri (iii), 1745, Lbl*;
Laudate pueri (iv), 1746, rev. c1760 for SATB, Lbl*;
Magnificat, a, D-Bsb, US-NYp, ed. R. Hunter (New York, 1967);
Magnificat, B , 4vv, orch, I-Nc (2; one dated 1741);
Magnificat, g, S, C, SSATB, SSAB, str, 1742, GB-Lbl*;
Miserere, e, 4vv, orch, D-Bsb, Dl;
Miserere, g, 4vv, orch, Bsb, Dl;
Nisi Dominus, 1744, GB-Lbl*;
Nunc dimittis, 1744/5, Lbl*;
Qui habitat, 1744/5, Lbl*, I-Nc, ed. H. Cannistraci and R. Hunter (Melville, NY, 1967);
Salve regina, SATB, str, 1725, Nc;
Siste gradus, ingrata, 4vv, orch, GB-Lbl;
Te Deum, C, SATB, orch, 1756, Lbl*, I-Nc;
Te Deum, D, SATB, orch, 1749, Nc, PAc;
Turba in motu procedit, SSATB, orch, GB-Lbl

Other liturgical:
Solo motets:
Avis canora in fronde, A, str, A-Wn;
Clari splendete O coeli, S, str, 1744, GB-Lbl*;
Cogitando meas culpas, S, str, I-Ac;
In coelo stelle clare, S, str, 1744, GB-Lbl*;
Nocte die suspirando, S, bc, 1712, US-NYp*;
Placida surge, aurora, A, str, 1744, GB-Lbl*;
Qualis avis, A, str, 1745, Lbl*;
Stelle lucide, S, 2 vn, bc, I-Ac;
Vigilate oculi mei, S, bc, 1712, D-MÜs*;
Texts to an addl 44 motets, I-Vmc

Marian antiphons:
Alma redemptoris mater, A, str, 1731, A-Wgm*, I-Vmc;
Ave regina, S, str, 1733, US-Wc (microfilm);
Regina coeli, F (i), S, str, 1742, GB-Lbl*;
Regina coeli, C (ii), A, str, 1742, Lbl*;
Regina coeli, C (iii), A, str, 1742, Lbl*;
Salve regina, e (i), S, str, 1728, Lbl*;
Salve regina, F (ii), A, str, 1730, A-Wgm, Wn*;
Salve regina, F (iii), A, str, 1744, GB-Lbl*;
Salve regina, B  (iv), S, str, 1744, Lbl*;
Salve regina, G (v), S, str, 1745, Lbl*;
Salve regina, d (vi), A, str, Lbl;
Salve regina, G (vii), S, str, Lbl;
Salve regina, D (viii), A, str, I-Mc, Nc

Lamentations:
6 for the Ospedaletto, Venice, 5 for S, bc, 1 for A, bc, 1745/6, GB-Lbl (with annotations by Porpora);
4 for Holy Wednesday and Thursday, 3 for S, str, 1 for A, str, c1760, Lbl;
3 others, S, bc, 1732–40, I-Nf*, Nf
3 notturni dei defonti, S, A, 2 vn, 2 hn, bc, 1743, rev. ?1760, Nc
6 duetti latini per la Passione di Gesù Cristo, 1754, A-Wn, D-Dlb, GB-Lcm, Lbl (2), I-Nc, ed. G. Nava (Leipzig, before 1885)

Instrumental:

[6] Sinfonie da camera, a 3, op.2 (London, 1736), ed. G.C. Ballola (Venice, 1982)
6 Sonatas, 2 vn, 2 vc, bc (hpd) (London, 1745), collab. G.B. Costanza
[12] Sonate, vn, b (Vienna, 1754/R)
Ouverture roiale, orch, 1763, I-Nc, ed. A. Lualdi (Milan, 1940), ed. P. Spada (Rome, 1989)
Conc., G, vc, str, GB-Lbl (pts)
Conc., fl, str, D-KA
Sonata, F, vc, bc, GB-Lbl
2 fugues, hpd, I-Nc

Pedagogia:

Solfeggi, A-Wm, I-Mc, Nc, ed. M. Harris, Porpora’s Elements of Singing (London, 1858), ed. G. Nava, Solfeggi fugato ad una e a due voci (Leipzig, before 1885), ed. P.M. Bononi, 25 vocalizi ad una voce e a due voci fugate (Milan, 1957)

Gregor Joseph Werner (Ybbs an der Donau, 28 de gener de 1693 - Eisenstadt, 3 de març de 1766) va ser un compositor austríac. Els seus primers anys els va passar com a organista a l'Abadia Melk. Es va casar a Viena, ciutat on possiblement va ser alumne de Fux, el 27 de gener de 1727. El 1728 es va traslladar de Viena a Eisenstadt per ocupar el càrrec de mestre de capella a la Cort dels Esterházy. Com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer va rebre un sou de 400 florins que es van incrementar amb els anys i gràcies a la incorporació, el 1740, del seu fill com a cantant de la Cort. Werner, a banda de compondre, va ser professor a Eisenstadt on, entre altres, va tenir d'alumne a Johann Novotný. Un Decret Reial emès el dia 1 de maig de 1761, va establir que Joseph Haydn, un jove compositor de 29 anys, fos el nou vice-mestre de capella de la Cort dels Esterhazy en suport de Werner, 39 anys més gran que Haydn. Aquest va mantenir el seu càrrec d'Oberhofkapellmeister fet que li va permetre seguir en la seva apassionada devoció musical religiosa. Tot i que Haydn era molt jove, Werner va mantenir una intensa disputa amb ell i sovint es va queixar al príncep Nikolaus von Esterházy de la deficient creació musical així com de l'actitud irresponsable d'Haydn.

Aquest amarg i profund ressentiment vers Haydn, a qui anomenava, pel que sembla, gsanglmacher en to despectiu, va ser la premonició del final de Werner. No obstant això, Haydn va rebre instruccions dels seus superiors per tal que fos més constant i rigorós amb la seva feina. Tot i l'animadversió que Werner va mostrar pel seu substitut, el cert és que Haydn va saber reconèixer la labor del seu antecessor tot dedicant-li una sèrie de partitures l'any 1804 inspirades clarament en la música d'església que Werner va compondre. Va ser precisament la música religiosa la que el va ocupar fins als seus últims anys. El seu repertori va ser extens en aquest sentit amb 17 misses per a diferents veus i instruments, 5 misses a capella, 3 misses de rèquiem, 75 Antífones marianes, 3 Te Deum, motets, pastorals i àries litúrgiques així com oratoris i música instrumental diversa. Les seves misses a capella van mostrar un estricte estil contrapuntístic a diferència de les seves misses amb instruments, més properes a la tradició musical napolitana. Va ser, però, un contrapuntista capaç i un compositor que va pensar naturalment en termes del contrapunt més virtuós. Va morir a Eisenstadt el març de 1766.

OBRA:

Vocal secular:

2 neue und extra lustige musicalische Tafel-Stücke:
Der Wiennerische Tändlermarckt, Die Bauren-Richters-Wahl, secular cants., 4–5vv, 2 vn, bc (Augsburg, n.d.); ed. in Diletto musicale, lxxxi (Vienna, 1961), clxxi (Vienna, 1968)

Vocal religiosa:

Oratorios (performed in Eisenstadt):
Fasciculus myrrhae dilectus, oder das geliebte Mhyrrenbüschel, 1729, A-Wgm;
Die betrübte Tochter Zion, oder die unter dem Kreuz nach Ruhe verlangende Seele, 1732, Wgm;
Mater dolorum, das ist Die schmerzhafte Mutter, 1733, Wgm;
Der so eyffrig in sein Schäflein verliebte … gute Hirt, 28 March 1739, H-Bn;
Die von dem stoltzen Holoferne bis zum Todt gebreste … Stadt Bethulia, 1742, Bn;
Der so treu- als heyllos wider seinen sanfftmüthigen Vatter David rebellierende Sohn Absolon, 13 April 1743, Bn;
Der keusche Joseph, 1744, A-Wgm;
Die allgemeine Auferstehung, 16 April 1745, H-Bn;
Die glück-seeligst vermählte und bis zum höchsten Gipfel der ehren erhobene Durchläuchtige Braut Esther, 8 April 1746, Bn
Der von der Gerechtigkeit abgeschreckte … verlohrene Sohn, 31 March 1747, Bn;
Der jammer-volle, so gedultig als unschuldigleydende Hussiten Fürst Job, 12 April 1748, Bn;
Adam, 1749, Bn;
Die durch des Neides Trieb auf das grimmigst gehaste Tugend, oder der … bis zum Tod verfolgte David, 27 March 1750, Bn;
Daniel, 1752, Bn;
Judas Makkabeus, 1757, Bn;
Der Tod des heiligen Johann von Nepomuk, 1757, A-Wgm;
Tobias, 1759, Wgm;
Debora (A. Tauffer), 4 April 1760, H-Bn, A-Wgm;
Schmerzhafter Wiederhall des Davidischen Thränenliedes, n.d., Wgm

Other:
17 masses, vv, str, wind, some with timp;
Missa festivalis e brevis (1759), ed. D. Révész (Zürich and Budapest, 1971)
Mass, vv, 2 vn, va, bc
3 requiem masses; 1 in g, 4vv, choir, str, org, ed. I. Sulyok (Vienna, 1969)
5 a cappella masses
c75 Marian antiphons;
lits;
vespers;
offs
3 TeD; 1 ed. I. Sulyok (Vienna, 1968)
2 Hirtenmusiken zur Weihnacht, str, org, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935);
Hirtenmusik zur Weihnacht, str, bc, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1934, 2/1956);
Pastorella, solo org, str, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935, 2/1956);
Pastorella de Nativitate Domini, 4vv, 2 ob, 2 vn, bc, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935, 2/1956)
Weihnachtslied, cant., solo vv, vv, str, org, ed. Z. Falvy (London, 1969)
Various pastorals, arias and cantilenas, mostly for Christmas and Advent

Instrumental:

Symphoniae 6 senaeque sonatae, 2 vn, bc (Augsburg, 1735); ed. in Diletto musicale, cdi-cdvi (Vienna, 1971, 1976)
Neuer und sehr curios- Musicalischer Instrumental-Calender, 2 vn, b (Augsburg, 1748); ed. in EDM, xxxi (1956)
6 Fugen in Quartetten, str qt, ed. J. Haydn (Vienna, 1804) [taken from Werner’s orats]; ed. E.F. Schmid (Landsberg am Lech, 1955–7); ed. W. Höckner (Wilhelmshaven, 1963)
6 oratorio preludes, ed. in Musica rinata, xii–xiii (Budapest, 1968)

Other works, principal sources A-Ee, Wgm, B-Bc, incl.:
c20 trio sonatas, 2 vn, vc, bc, 7 ed. in Diletto musicale, ccclxxxix–cccxcv (Vienna, 1970);
Concs., org, obs, str, 1 ed. in Musica rinata, v (Budapest, 1964);
2 concs., a 3–4, ed. in Diletto musicale, cccxcviii–cccxcix (Vienna, 1971);
Conc., Bb, org, ed. in Diletto musicale, cccxcvii (Vienna, 1975);
Symphonia da chiesa, ed. in Diletto musicale, cccxv (Vienna, 1969)

Claude Goudimel (Besançon, c.1520 - Lyon, 28-31 d'agost de 1572) va ser un editor i compositor francès. Quan encara era estudiant a la Universitat de París, Nicolas du Chemin va publicar, el 1549, les seves primeres cançons. Dos anys després es va unir com a corrector amb Du Chemin, amb qui es va associar entre els anys 1553 i 1555, i va exercir durant aquest temps una veritable direcció artística de les obres editades. Va treballar amb Jean Brinon, al qual va dedicar el seu Primer livre de psaumes (1501) i va col·laborar amb Ronsard en la publicació dels Amors; d'aquest últim també en va musicar diversos sonets i odes. Entre els anys 1557 i 1567 va residir a Metz, on va col·laborar amb el poeta i dramaturg Louis des Masures, per a qui possiblement va posar música en la seva obra 26 Cantiques au Seigneur y Tragédies saintes. Al llarg de la seva vida es va interessar per tots els gèneres de la música vocal del seu temps i va publicar cançons profanes, cançons espirituals sobre poemes de Marc-Antonine de Muret, les Odes d'Horaci, misses, motets i altres. Va ser conegut, sobretot, pels seus salteri, en què va treballar durant 20 anys. Els seus salms en forma de motets (de tres a vuit veus) van figurar entre les composicions monumentals del segle XVI. Va morir l'agost de 1572 a Lió, víctima de la Massacre del Dia de Sant Bartomeu.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Quinti Horatii Flacci poetae lyrici odae omnes quotquot carminum generibus differunt ad rhythmos musicos redactae (1555), lost
Ode, in Opuscules poétiques de P. Enoc (Lyons, 1572); P xiii
69 chansons, 3, 4vv, 1549, 1549, 1549, 1550, 1550, 1550, 1550, 1550, 1551, 1552, 1552, 1553, 1554, 1554, 1556, 1557, 1557, 1557, 1559, 1559, 1559, 1559, 1561, 1562, 1572, 1573, 1574, 1577, 1577, 1583, Corneille de Montfort: Instruction méthodique et fort facile pour apprendre la musique pratique (Lyons, 1567); P xiii

Vocal religiosa:

Psalms:
Premier livre, contenant 8 pseaumes de David traduictz par Clément Marot … plus les commandements de Dieu, 3–5vv (1551)
Premier livre de psalmes de David, avec les comandemens de Dieu … nouvellement par luy mesme revu, corrigé, et augmenté du psalme, Quand Israel, 4, 5vv (1557); P i
Tiers livre contenant 8 pseaumes de David traduitz en rythme françoise … par Clément Marot … (en forme de motetz), 4, 5vv (1557); P iii
Second livre de psalmes de David … nouvellement revu et corrigé par le dit auteur, 4–6vv (1559); P ii
Quart livre contenant 8 pseaumes … avec le cantique de Symeon … (en forme de motetz), 4, 5vv (1560); P iv
Cinquiesme livre contenant 10 pseaumes (en forme de motets), 4, 5vv (1562); P v
Psaumes … ‘dont le subject se peu chanter en taille ou en dessus’, 4vv (1562)
Les 150 pseaumes de David nouvellement mis en musique, 4vv (1564, 2/1565); P ix
Les pseaumes mis en rime françoise, par Clément Marot et Théodore de Bèze, mis en musique, 4vv (Geneva, 1565) [rev. edn of Les 150 pseaumes (1564)]
Sixième livre de pseaumes de David, mis en musique en forme de motetz, 4vv (1565); P vi
Septième livre de pseaumes de David, mis en musique en forme de motetz, 4vv (1566); P vii
Huitième livre de pseaumes de David, mis en musique en forme de motetz, 4vv (1566); P viii
Les 150 pseaumes de David, nouvellement mis en musique, 4vv (Geneva, 1580); P x
7 psalms, 4, 6vv, 1555, 1555, 1597

Masses:
Missa ad imitationem cantionis ‘Il ne se treuve en amitié’, 4vv (1552); P xii
Missae tres … ad imitationem modulorum: ut sequens tabula indicabit: ‘Audi filia’ … ‘Tant plus ie metz’ … ‘De mes ennuys’, 4vv (1558); P xii
Missa ‘Le bien que j'ay’, 1558; P xii

Others:
[19] Chansons spirituelles de M.-A. de Muret, mises en musique, 4vv (1555), lost
3 Magnificat
10 motets, 3–5vv: 1551, 1553, 1554, 1557, 1565, 1565; 5 in P xi

Emma Sophie Amalia [Zinn] Hartmann (København, 22 d'agost de 1807 - København, 6 de març de 1851) va ser una compositora danesa que va publicar la seva obra sota el pseudònim de Frederick H. Palmer. Fills de J.F. Zinn, es va formar en cant i piano amb el compositor Andreas Peter Berggreen. El 1829 es va casar amb el també compositor J.P.E. Hartmann, amb qui va tenir 10 fills, i de qui va adoptar el seu cognom Hartmann. Un dels seus fills, Emil Hartmann, va ser compositor i la seva filla Emma Sophie Hartmann (1831-1855) es va casar amb el compositor danès Niels Gade. Com a compositora va publicar principalment cançons i obra de piano. Va morir a Copenhagen el març de 1851.

Georg Wilhelm Rauchenecker (München, 8 de març de 1844 - Elberfeld, 17 de juliol de 1906) va ser un compositor alemany. Va néixer a Munich, ciutat on es va formar en violí, orgue i composició. Poc després va treballar en diverses ciutats franceses com a violinista, director i organista fins que va començar la Guerra Franco-Prussiana de 1870. A partir d'aleshores va viure a Suïssa on va ser membre fundador el 1875 i director del Musikkollegium de Winterthur. Anys més tard va tornar a Alemanya on va ser director de diverses orquestres. El 1905 va rebre el títol honorífic de Director de Música de Prússia. Va ser molt prolífic com a compositor destacant per les seves òperes, tres simfonies i dos concerts de piano. Va morir a Elberfeld el juliol de 1906.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
"La graine de coquelicot" (ca. 1863), Opéra comique in 1 Act [29]
"Tristanderl und Süßholde" (1865), parody [30]
"Le florentin" (1871), opera in 3 acts
"Adelheid von Burgund" (1886), opera
"Die letzten Tage von Thule" (ca. 1889), opera in 4 acts
"Sanna" (1893), opera in 2 acts
"Ingo" (1893), opera in 4 acts
"Don Quijote" (1895), opera in 3 acts
"Der Florentiner" (1901), opera in 3 acts (new version of "Le florentin")
"Ovid bei Hof", Incidental music (after 1885)
"Theodor Körner", Festival (1891)
"Amalasuntha", opera

Songs:
"Fünf Lieder der Brautzeit (Bräutigamslieder)" (1894) for baritone and piano
"Sieben Lieder" after the novel „Der Liedermacher“ (1894) for soprano and piano
"Abendlied" (1896)
"Maria Wiegenlied" (1898)
"Wirtstöchterlein" (1898)
"Schwing dich auf" (1900)
"Ave verum corpus" (1903) for contralto, cello, harp and organ
"So geht’s" (ca. 1888) for voice and piano
"Bergisches Lied" for baritone and piano
"Drei Gesänge" for baritone
"Fünf Lieder" (ca. 1883/84) for deep voice
"Königsmordliche Ballade" (ca. 1874) with flute accompaniment

Choral works:
"Sechs Lieder" (1878) for mixed chorus
"Zwei Särge" (1900) for mixed chorus and piano
"Pharao" (1897) for four-part mixed chorus or three-part women’s chorus and piano
"Lied von der Glocke" for four-part mixed chorus with speaker and piano or three part women’s chorus (ca. 1895)
"Hymne zur Einweihung des Kaiser-Wilhelm- und des Kaiser-Friedrich-Denkmals in Elberfeld" (1883) for men’s chorus
"Deutsches Schwert und deutscher Sang" (1891) for four-part men’s chorus
"Gotenzug", op. 137 (1899) for four-part men’s chorus with winds or piano
"Gotentreue", op. 138 (1899) for men’s chorus, soloists and orchestra (or piano)
"Germania" (ca. 1896) for men’s chorus
"Sechs Lieder" for men’s chorus
"Schwert und Palme" for men’s chorus
"Baracher Wein" (ca. 1889) for four-part men’s chorus
"Chorlied der Deutschen in Amerika" (1885) for four-part men’s chorus
"Der Lenz ist da" (ca. 1890) for men’s chorus
"O du taufrischer Morgen" (1877) for men’s chorus
"Wie lieb ich dich" (1877) for men’s chorus
"Walther von der Vogelweide" (1899) for four-part men’s chorus a cappella
"Das heutige Vaterland" (1883) for men’s chorus
"Gruss der Heimat: Wo immer ich weile" (um 1888) for men’s chorus
"Die Schönheit der Natur" (1900) for four-part women’s chorus
"Im Abendrot" (1900) for four-part women’s chorus
"Geduld" (1900) for three-part women’s chorus
"Zur heiligen Nacht" (1900) for mixed and three-part women’s chorus and piano
"Vater unser" (1895) for three-part women’s chorus with harmonium and flute
"Weihnachtsgruss" (1898) for three-part women’s chorus and piano
"Ode an das 19. Jahrhundert" (1899)
"An die Freiheit" (1891) for soloists, chorus and orchestra
"Niklaus von der Flüe" (1874), Swiss Peace Cantata, for soloists, male chorus and orchestra
"Trauerkantate auf den Tod Friedrichs III." (1888) for mixed chorus, baritone and orchestra
"Meine Göttin" (1897), cantata for tenor, men’s chorus and orchestra
"Huldigung der schönen Künste" (1898), cantata for soloists, chorus and orchestra
"Heil dir Germania", cantata for four-part mixed chorus, piano and orchestra and speaker
"Hinaus auf hohen Bergesgipfel", (1889) festive cantata
"Die Murtenschlacht", (1876) cantata for soloist, chorus and orchestra
"Kaiser Otto I.", Kantate für Solo, dreistimmigen Frauchenchor und Klavier oder für Solo, gemischten Chor und Klavier
"Borussia" (1899/1900), cantata for three-part women’s chorus and piano or soloist, mixed chorus and piano
"Durch Nacht zum Licht (per tenebras ad lucem)" (ca. 1900) oratorio for chorus, soloists and orchestra
"Grosse Vokale Messe" (1863/64) for six-part chorus
"Titanenschicksal" (1899)
"Festgesang" (1877) for mixed chorus, soloists and orchestra

Instrumental:

Orch.:
La Serenade pour Orchestre (1857)
Ouverture „Souvenirs d’Aix“ (1863)
Grand Ouverture pour Musique Militaire (1867)
La Marseillaise pour Musique Militaire (1868)
"Friedrich Rotbart" (ca. 1870), symphonic poem
Symphony No. 1 in F minor (1875)
Symphonic Composition in the Style of an Ouverture (1880)
Symphony No. 2 in B-flat major “Triumphal” (1885)
"Hochzeits-Idyll" (1889)
Intermezzo from the opera "Sanna" (ca. 1893)
"Aus der Jugendzeit" (ca. 1896), symphonic poem
"Alarich auf der Akropolis" (ca. 1899/1900), symphonic poem
Symphony No. 3 in D major “Elegiac” (1903/1904)

Conc.:
Violin Concerto No. 1 A minor (1876/1885)
Violin Concerto No. 2 B minor (1900)
Piano Concerto No. 1 B minor (1898)
Piano Concerto Nr. 2 F minor (1894)
Cello Concerto D minor (1904)
Oboe Concerto H minor (1905)

Chbr.:
String Quartet No. 1 in C minor (1874)
String Quartet No. 2 in D major (1878)
String Quartet in A minor (ca. 1879)
String Quartet in E major (ca. 1883)
String Quartet in G minor (in the Form of a Suite) (ca. 1890)
String Quartet in E-flat major
Piano Quintet in D major (1897) for piano, flute, 2 violins, viola and cello
String Sextet in E-flat major
Wind Octet in B-flat major (1897) for flute, oboe, cor anglais, 2 horns, bass clarinet and bassoon

Works for solo instruments:
"6 Charakteristische Tonbilder", op. 24–29 (1873) for violin and piano
"Orientalische Phantasie" (1874) for violin and string quartet or piano
"Die vier Temperamente", 4 short pieces for piano
"5 kleine Klavierstücke"
"26 kleine Orgelpräludien" (ca. 1902/03)
"Jesu, komm zu mir" for organ
"Präludium für Harmonium" (after 1885)

János Fusz (Tolna, 16 de desembre de 1777 - Buda, 9 de març de 1819) va ser un compositor hongarès. Es va formar inicialment a la ciutat de Baja assolint renom com a pianista a partir de la dècada del 1790. Va ser aleshores quan va començar a treballar com a professor d'Ignác Végh abans d'assolir un càrrec oficial a Pozsony (ara Bratislava). Poc després va viatjar a Viena on va estudiar amb Albrechtsberger, ciutat on també va conèixer a Joseph Haydn. Allà va publicar, el 1804, el seu opus 1, un quartet de guitarra i cordes. El 1806 va tornar a Pozsony on es va dedicar a la composició i on va escriure una cantata en honor a Henrik Klein. El 1811 va estrenar la que és considerada com la seva millor obra: una obertura per a piano a 8 mans que posteriorment va orquestrar com a preludi de l'obra Die Braut von Messina de Friedrich von Schiller. També aquells anys va estrenar algunes òperes amb èxit desigual. El 1815 va conèixer a Beethoven abans de retirar-se de l'escena pública el 1817. Com a compositor, va compondre música vocal profana i obra de cambra. Delicat de salut, es va jubilar a Buda, ciutat on va morir el març de 1819.

Wenzel Ludwig von Radolt (Wien, bap. 18 de desembre de 1667 - Wien, 10 de març de 1716) va ser un llaütista i compositor austríac. De família noble, es desconeix totalment la seva formació musical. Si bé es creu que va ser un dels compositors de llaüt més importants d'Àustria, juntament amb Johann Georg Weichenberger, només es coneix una publicació al seu nom per títol Die aller treieste, verschwigneste und nach so wohl fröhlichen als traurigen Humor sich richtende Freindin (Viena, 1701). Dedicada a l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, és una col·lecció de vuit concerts en un estil proper al de la suite francesa. Von Radolt es creu que va viure entre Itàlia i Àustria, morint a Viena el març de 1716.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Wenzel Ludwig von Radolt (1667-1716) - Altres: Wenzel Ludwig von Radolt (1667-1716)

Joan Baptista Comes (València, c.1582 - València, 5 de gener de 1643) va ser un compositor valencià. Fill d'un mestre artesà de tapins, va néixer a la ciutat de València al voltant de 1582. Va ingressar com a escolà a la Catedral de València fins el 1596, any que va fer el canvi de veu. Es creu que allà va contactar, i potser rebre formació, de Ginés Pérez de la Parra i Ambrosio Cotes. Després d'aquest primer període, se'n perd el rastre fins el 1602, any en què se'l situa com a estudiant d'organista a Sueca. El 1605 es situa a Lleida on va ser nomenat mestre de capella de la Seu Vella de la ciutat. Posteriorment va tornar al Regne de València, ja que el 1606 era canonge a la col·legiata de Gandia. Dos anys més tard va ingressar com a tinent de mestre de la recentment creada capella musical del Reial Col·legi del Corpus Christi de la seva ciutat natal, institució que havia estat recentment fundada el 1604. El 1613 va aconseguir, sense prèvia oposició, el nomenament de mestre de capella de la catedral metropolitana de València, càrrec que va mantenir fins el 1618. Aquell any va rebre el nomenament de tinent de mestre a la capella reial de Felip III, establerta a la cort madrilenya i de la qual Mateo Romero n'era el seu mestre de capella. Tot i que l'any següent Comes ja va intentar tornar a València, les condicions econòmiques i de treball que li van oferir el van fer desistir. Va romandre a Madrid fins el 1628, i va acceptar per fi l'oferta d'aquesta institució per convertir-se en el mestre de capella. Però només va exercir aquest càrrec durant quatre anys perquè el 1632, descontent amb les condicions de treball imposades, va aprofitar una nova oferta de la catedral de València per al magisteri de la seva capella, que es convertiria en l'últim càrrec de la seva vida. El 1638, a causa del delicat estat de salut, va ser rellevat de la tasca d'educació dels escolans, càrrec que va ser ocupat per Francisco Navarro. Va morir a València el gener de 1643 i en el testament va llegar els seus treballs musicals, encara que no gratuïtament, a la catedral.

Jean-Baptiste Cardon (Rethel, 1760 - Санкт-Петербург, 11 de març de 1803) va ser un arpista i compositor francès. Fill del també compositor Jean-Guillain Cardon, es va formar amb el seu pare. El 1761 va viatjar, juntament amb el seu pare i el seu germà violinista Louis-Stanislas Cardon (1761-1797), a París. Allà, i a partir del 1780, Jean-Baptiste es va començar a fer un nom com a intèrpret d'arpa i també com a professor. Va treballar al servei de la Comtessa d'Artois, a qui va dedicar el seu Op.1 (1780). La seva relació estreta amb la noblesa va motivar la seva fugida de França durant la Revolució establint-se a Sant Petersburg, on va treballar per la família reial i per alguns dels seus teatres. El 1791 es va casar amb Charlotte-Rosalie Pitrot, una actriu teatral, i més tard va treballar com a músic de cambra al costat de Ferdinand Titz, el clarinetista Joseph Beer, el violoncel·lista Allesandro Delfino i el pianista i compositor Ernst Wanzura. El 1802 va fer una visita a França però va decidir tornar a Sant Petersburg, ciutat on va morir el març de 1803.

OBRA:

Instrumental:

Sonatas, hp, vn acc.:
in sets of 4 as opp.1 (1780), 6, 7 (1786), 8, 9, 11, 13, 15, 16, 17, 22;
in sets of 3 as opp.10, 11

Simphonies concertantes:
2 for (hp, vn, vc)/2 vn, op.14;
2 for hp, 2 vn, va, b, op.20

Other works:
2 concs., 1 as op.16;
4 quatuor concertants, hp, vn, va, b, op.20;
Lorsque la tourterelle, ariette, hp, vn, b;
6 trios ariettes connues, arr. 2 cl, b;
6 duos, 2 hp, 3 as op.3;
Le carillon de trois fermiers, le trio de Zémire et Azor et 3 petits airs, hp, op.2;
Recueil d’airs variés, hp, op.19 (?1792);
Licas, romance, hp/pf

Doubtful:
3 duos, 2 hp, op.3;
Duos, 2 hp, op.5;
2 concs., hp, 2 vn, 2 ob, 2 hn, va, b, op.10

Pedagogia:

L’art de jouer de la harpe, op.12 (1785)

Johan Halvorsen (Drammen, 15 de març de 1864 - Oslo, 4 de desembre de 1935) va ser un violinista i compositor noruec. Va rebre la seva educació musical a Kristiania (Oslo) i Estocolm, i va ser concertmaster a Bergen abans d'unir-se a l'Orquestra Gewandhaus a Leipzig. Va seguir allà 8 anys en què va treballar i estudiar a l'estranger, primer a Aberdeen, després com a professor de música a Hèlsinki, i finalment com a estudiant un cop més, a Sant Petersburg, Berlín i Lieja. De tornada a Noruega el 1893, va treballar com a director de l'orquestra del teatre del Den Nationale Scene de Bergen i de l'Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat. El 1885 va assolir el càrrec de concertmaster de la Filharmònica de Bergen i de director principal el 1893. El 1899 va ser nomenat director de l'orquestra del Teatre Nacional de Kristiania, un lloc que va mantenir durant 30 anys, fins a la seva jubilació el 1929. A més de música de teatre, Halvorsen va dirigir presentacions de més de 30 òperes i també va escriure la música incidental per a diverses obres. Després de la seva jubilació del teatre va tenir temps finalment per a concentrar-se en la composició de les seves tres grans simfonies i de dues rapsòdies noruegues molt conegudes. Les seves composicions van seguir el desenvolupament de la tradició romàntica nacional exemplificada per Edvard Grieg si bé en un estil distintiu marcat per la brillant orquestració. Halvorsen va morir a Oslo el desembre de 1935.

Antoine de Lhoyer (Clermont-Ferrand, 6 de setembre de 1768 - Paris, 15 de març de 1852) va ser un guitarrista i compositor francès. Amb 20 anys va començar la seva carrera militar reialista però la Revolució Francesa el va obligar a emigrar el 1791. El 1800 es va establir com a professor de guitarra a Hamburg, però el 1802 va viatjar a Sant Petersburg, on hi va romandre durant 10 anys com a guitarrista de la Cort del Tsar Alexandre I de Rússia. Va tornar a França el 1812 i es va reunir amb l'exèrcit després de la restauració de Lluís XVIII el 1814. Com a oficial de l'exèrcit va ocupar diversos càrrecs en les províncies franceses en els anys següents situant-se, fins i tot, a la llunyana Algèria a partir del 1836. Va morir en la pobresa a París el març de 1852.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Antoine de Lhoyer (1768-1852) - Altres: Antoine de Lhoyer (1768-1852) 

Nicola Vaccaj (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 5 o 6 d'agost de 1848) va ser professor de cant i compositor italià. Els primers anys es va formar en poesia abans de viatjar a Roma, on va rebre formació musical a càrrec de Giuseppe Janacconi. Poc després va viatjar a Nàpols on va estudiar composició teatral amb Paisiello. Allà va començar a compondre, primer música religiosa, i després algunes àries còmiques i dramàtiques. El seu debut va ser el 1815 amb l'òpera I solitari di Scozia la qual va ser molt ben rebuda i va motivar el seu posterior viatge a Venècia. No obstant, allà el seu èxit fou escàs i va rebre algunes crítiques per les seves semblances amb Rossini. Decebut com a compositor, va potenciar la seva labor docent treballant com a professor de cant per alumnes de Venècia. Tanmateix no va abandonar el seu objectiu de convertir-se en un compositor d'èxit i a tal efecte va viatjar arreu d'Itàlia a la cerca d'oportunitats fins que va assolir-les a Parma, on va ser notablement ben rebut a partir del 1824. A poc a poc es va fer un nom i les seves òperes van ser sol·licitades en diverses ciutats italianes, entre elles Nàpols i Milà, i també en poblacions europees. Malauradament poc temps va durar en escena degut a la potència d'autors com Bellini que van eclipsar totalment la seva obra. El 1830 va viatjar a París, renunciant novament a la composició, per a dedicar-se a la docència. Des d'allà va viatjar a Anglaterra on es va especialitzar en la composició de peces de saló per a veu i piano. El 1833 va tornar a Itàlia degut a la mort del seu pare i va intentar, novament sense fortuna, reiniciar la seva carrera com a compositor d'òperes. No obstant, la seva insistència va tenir una contrapartida en l'oferta que va rebre del Conservatori de Milà, càrrec que va acceptar. Allà hi va romandre fins el 1843, any que va renunciar i es va traslladar, definitivament, a Pesaro, ciutat on va morir l'agost de 1848.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
I solitari di Scozia (melodramma, 2, A.L. Tottola, after G. De Gamerra), Naples, Nuovo, 18 Feb 1815, I-TOL*
Malvina (op sentimento, 2, G. Rossi), Venice, S Benedetto, 8 June 1816, TOL* (inc.)
Il lupo di Ostenda, ossia L’innocenza salvata dalla colpa (op semiseria, 2, B. Merelli), Venice, S Benedetto, 17 June 1818, TOL*
Pietro il grande, ossia Un geloso alla tortura (dramma buffo, 2, Merelli), Parma, Ducale, 17 Jan 1824, excerpts (Milan, 1824)
La pastorella feudataria (op semiseria, 2, Merelli), Turin, Carignano, 18 Sept 1824, US–Wc, excerpts (Milan, 1826; London, n.d.)
Zadig ed Astartea (dramma per musica, 2, Tottola, after Voltaire), Naples, S Carlo, 21 Feb 1825; rev. version, Trieste, 1826; as L’esiliato di Babilonia, Venice, 1832; I-TOL (with autograph annotations), US–Wc, excerpts (Milan, 1826 or 1827/R; IOG, xlv; Paris ?1825)
Giulietta e Romeo (tragedia, 2, F. Romani), Milan, Cannobiana, 31 Oct 1825, I-Mr*, copy Mc, vs (Milan, 1826/R); IOG; xlv); rev. version (3), Milan, 1835, Mc
Bianca di Messina (os, 2, L. Piossasco), Turin, Regio, 20 Jan 1826; TOL, excerpts (Milan, 1826)
Il precipizio, o Le fucine di Norvegia (melodramma semiserio, 2, Merelli), Milan, Scala, 16 Aug 1826, Mr*, copy TOL (with autograph annotations), excerpts (Milan, 1826 or 1827)
Saul (azione sacra, 2, Romani), 1826, unperf.; rev. version (tragedia lirica, Tottola), Naples, S Carlo, 11 March 1829; rev. version, Milan, 1829; Mr*, TOL*, copy TOL, excerpts (Milan, n.d.)
Giovanna d’Arco (melodramma romantico, 4, Rossi, after F. von Schiller), Venice, Fenice, 17 Feb 1827; rev. version, Naples, 1828; Mr*, copy TOL, excerpts (Milan, 1827)
Saladino e Clotilda (melodramma tragico, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 4 Feb 1828; TOL*, excerpts (Milan, 1828)
Alexi (azione tragica, 2, Tottola), Naples, S Carlo, 6 July 1828, begun by C. Conti
Giovanna Gray (tragedia lirica, 3, C. Pepoli), Milan, Scala, 23 Feb 1836; TOL*, copy TOL, excerpts (Milan, 1836)
Marco Visconti (dramma lirico, 2 acts [4 giornate], L. Toccagni), Turin, Regio, 27 Jan 1838; TOL*, vs (Milan, 1839)
La sposa di Messina (melodramma, 3, J. Cabianca, after Schiller), Venice, Fenice, 2 March 1839; TOL
Virginia (tragedia lirica, 3, C. Giuliani), Rome, Apollo, 14 Jan 1845; rev. version, Pesaro, 1846; Mr*, copy TOL, vs (Milan, 1846)

Cants.:
Dafni ed Eurillo, ?1813;
Andromeda, 1814;
L’omaggio della gratitudine, 1814, I-TOL*;
Ildegonda, 1827;
Il monumento di Milano, last pt. of In morte di M.F. Malibran de Bériot (A. Piazzi), Milan, Scala, 17 March 1837, collab. Donizetti, Pacini, Mercadante, Coppola; vs (Milan, 1837)

Ballets, all perf. Venice, Fenice:
Camina, regina di Galizia, 1817;
Timurkan, 1820;
Il trionfo di Alessandro in Babilonia, 1820, ov., TOL*;
Ifigenia in Aulide, 1821

Other vocal:
more than 100 chbr pieces, incl. ariette, notturni, arias, romanze, duets, etc., many in TOL*, most pubd (Milan, Paris, London);
Italia redenta, hymn, 1848, TOL*

Vocal religiosa:

Mass, 4vv;
Ky-Gl;
Ky; 3 Gl;
Laudamus;
3 Gratias;
Domine Deus;
3 Quoniam;
Cum Sancto Spirito;
3 Cr;
Domine Deus-Ag;
2 Qui tollis;
Dies irae, inc.;
3 Mag, Mag-Gl, 6 ps;
Gloria Patri nel dixit, 6 Tantum ergo;
Iste confessor;
Salve regina;
Holy Week service, inc.;
several motets etc, all TOL (mostly autograph);
others, MAC, NOVd, Vnm

Instrumental:

Variations on ‘God Save the King’, vn, pf (London, ?1820);
Fuga tonale di un Credo, org, TOL*;
Concertone da camera, TOL*;
Str Qnt, after 1837;
Fanfara ed introduzione all’Inno nazionale, orch, Mr

Pedagogia:

Studi di contrappunto;
12 ariette per camera in chiave di violino per l’insegnamento del bel canto italiano (Milan, 1840);
Metodo pratico di canto italiano per camera diviso in 15 lezioni, ossiano Solfeggi progressivi ed elementari sopra parole di Metastasio (London, 1832)

Josef Gabriel Rheinberger (Vaduz, 17 de març de 1839 - München, 25 de desembre de 1901) va ser un compositor i organista. Amb només 7 anys, ja tocava l'orgue a l'església de la Parròquia de Vaduz i amb 8 ja va compondre la seva primera obra. Va estudiar al Conservatori de Munich, on més tard en va ser professor de piano i composició. En dissoldre's aquest conservatori, va ser designat pel mateix lloc al Teatre de la Cort. Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 va assolir el càrrec de mestre de capella de la cort del rei Lluís II de Baviera on va tenir un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes dels reformadors sicilians. Com a professor de composició, va ser mundialment admirat i va tenir molts alumnes, alguns d'ells, internacionalment coneguts. Va ser un compositor prolífic, les seves 20 sonates per a orgue van ser l'aportació més valuosa a la música d'aquest instrument des de l'època de Felix Mendelssohn. Els seus treballs religiosos van incloure 12 misses, 1 Rèquiem, 1 Stabat Mater i nombroses obres menors. Va ser un autor conservador en el tractament de la composició, i el seu trio per a piano va ser un reflex de l'estètica i les pràctiques musicals del període romàntic del segle XIX en l'art musical europeu. També va escriure obres orquestrals, simfonies i abundant música de cambra de tot tipus. Els seus referents van ser, en paraules del mateix Rheinberger, Mozart i Bach tot i que la seva música va ser romàntica i en certa forma propera a la filosofia de Brahms. Va morir a Munich el desembre de 1901.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Scherz, Liszt und Rache (komische Oper, 4, J.W. von Goethe), 1854, ?unperf.;
Die Wette (ob, 1), 1856, ?unperf.;
Die sieben Raben (dramatisiertes Märchen, 3, F. Bonn), op.20, 1860–63, rev. 1868, Munich, Hof, 23 May 1869, vs (Leipzig, 1869);
Der arme Heinrich (komisches Spl for children, Bonn), op.37, 1863, unperf., vs (Nuremberg and Munich, 1870);
Türmers Töchterlein (komische Oper, 4, M. Stahl), op.70, Munich, Hof, 23 April 1873, vs (Bremen, 1874);
Das Zauberwort (Spl for children, 2, F. von Hoffnaass), op.153, 1889, vs (Leipzig, 1888);
Lucius Aula (grosse Oper, G.A. Hemmerich), inc., autograph lost, lib of Act 1 in D-Mbs

Secular:
Das Tal des Espingo (P. Heyse), ballad, 4 solo vv, male chorus, orch, op.50;
Toggenburg (cycle of romances, Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.76;
Klärchen auf Eberstein (Hoffnaass), ballad, solo vv, chorus, pf, op.97;
Wittekind (F. Halm), ballad, male vv, orch, op.102;
Die Rosen von Hildesheim (Hoffnaass), ballad, male vv, brass insts, op.143;
Montfort, eine Rheinsaga (Hoffnaass), solo vv, chorus, orch, op.145;
Vom goldenen Horn, Turkish Liederspiel, solo vv, chorus, pf, op.182;
other choral songs, ballads;
c70 songs, 1v, pf, various op. nos.;
30 Children's Songs, op.152

Vocal religiosa:

Masses:
1v, org, op.62;
d, 4vv, op.83;
E , 8vv, op.109;
SS Trinitatis, F, 4vv, op.117;
In nativitate Domini, A, 3 female vv, org, op.126;
SS Crucis, G, 4vv, op.151;
SS Reginae Rosarii, E , 3 female vv, org, op.155;
f, 4vv, org, op.159;
C, solo vv, chorus, orch, op.169;
B , male vv, org/wind insts, op.172;
Sincere in memoriam, g, 3 female vv, org, op.187;
F, 4 male vv, org, op.190;
Misericordias Domini, E, chorus, orch, op.192;
a, chorus, orch, frag., completed by L.A. Coerne as op.197

Other sacred:
3 Requiem, b , op.60, E , op.84, d, op.194;
2 Stabat mater, solo vv, chorus, orch, op.16, chorus, str orch, org, op.138;
Das Töchterlein das Jairus, (children's cant.), op.32;
Christophorus (legend, F. von Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, op.120;
Der Stern von Bethlehem (Christmas cant., Hoffnaass) solo vv, chorus, orch, org, op.164;
hymns, motets, sacred songs

Instrumental:

Orch:
Wallenstein, sym. poem, op.10;
Der Widerspenstigen Zähmung, ov., after W. Shakespeare, op.18;
Sym. no.2, F, op.87;
Pf Conc., A , op.94;
Demetrius, ov., after F. von Schiller, op.110;
2 org concs., F, op.137, g, op.177;
Akademische Festouvertüre in Form einer Fuge mit sechs Themen, op.195

Chbr without pf:
Nonet, fl, ob, cl, bn, hn, vn, va, vc, db, op.139;
Str Qnt, a, op.82; 3 str qts, c, op.89, g, op.93, F, op.147

Chbr with pf:
Qnt, C, op.114;
Qt, E , op.38;
4 trios, d, op.34, A, op.112, B , op.121, F, op.191a;
2 vn sonatas, E , op.77, e, op.105;
Cello Sonata, C, op.92

Pf:
4 sonatas, ‘Symphonic’, C, op.47, D , op.99, E , op.135, ‘Romantic’, f , op.184;
numerous other pf pieces, incl. Studien über ein Thema von Händel, op.45

Pf 4 hands:
Tarantella, op.13;
Aus den Ferientagen, op.72;
Fantasia, op.79;
Sonata, c, op.122

2 pf:
Duo, op.15; arr., Bach: Goldberg Variations, ed. M. Reger (1915)

Org:
20 sonatas, c, op.27, ‘Fantasie-Sonate’, A , op.65, ‘Pastoral-Sonate’, G, op.88, a, op.98, f , op.111, e , op.119, f, op.127, e, op.132, b , op.142, b, op.146, d, op.148, D , op.154, E , op.161, C, op.165, D, op.168, g , op.175, ‘Fantasie-Sonate’, B, op.181, A, op.188, g, op.193, ‘Zur Friedensfeier’, F, op.196;
other works, org solo;
Suite, org, vn, vc, op.149;
2 suites, vn, org, opp.150 and 166

Font: En català: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - En castellano: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - In english: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) - Altres: Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901) 

Federico Maria Sardelli (Livorno, 15 d'agost de 1963 -) és un compositor, musicòleg i artista italià. Fill de Marc Sardelli, el 1984 va fundar l'ensemble Modo Antiquo i el 1987 l'orquestra barroca amb el mateix nom. També és el director principal de l'Accademia Barocca di S. Cecilia de Roma i el director invitat de l'Orchestra Filarmonica de Torino, del Maggio Musicale Fiorentino, de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, de la Gewandhaus Leipzig, entre altres. Alhora, ha publicat nombroses edicions discogràfiques, moltes d'elles en què Vivaldi n'ha estat protagonista. Ha rebut diversos premis tant per la seva labor creativa com per la seva tasca de director. També ha publicat assaigs i estudis monogràfics i és també el continuador de la catalogació de l'obra monumental de Vivaldi. Darrerament, també s'ha destacat com a compositor en un estil molt proper al del seu admirat mestre venecià publicant diverses obres religioses i concertants.