Quantcast
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

PRAETORIUS, Jacob (1586-1651) - Magnificat primi toni

Obra de Giovanni Francesco Barbieri (1591-1666), pintor italià (1)



- Recordatori de Jacob Praetorius -
En el dia de la celebració del seu 430è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Francesco Barbieri (Cento, 8 de febrer de 1591 - Bologna, 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut a la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya. Va representar el període de transició del classicisme romà-bolonyès al ple barroc. 'Guercino' significa guerxo en italià i va tenir aquest sobrenom perquè va patir d'estrabisme. Amb 17 anys es va associar amb Benedetto Gennari "el Vell", un pintor de l'Escola de Bolonya. El 1615 es va traslladar a Bolonya, on les seves obres es van guanyar els elogis de Ludovico Carracci, ja ancià. Després de la mort de Gregori XV, el 1623 es va traslladar de nou a Cento. El 1642 es va instal·lar a Bolonya com a successor de Guido Reni a la direcció de l'Escola de Bolonya. Va intentar imitar l'assossegat classicisme de Reni pel que la seva obra va perdre força però va guanyar en refinament i solidesa, com pot apreciar-se en el seu Sant Tomàs d'Aquino (1663, Sant Domenico, Bolonya). Les seves obres anteriors, com la Mort de Dido (1630, Galeria Spada, Roma) i Crist a la columna (1657, Palau Chigi, Roma), són més apassionades. Influenciat per Ludovico Carracci a Bolonya i per l'obra de Ticià a Venècia, Guercino va desenvolupar un estil barroc de rics colors, forts contrastos de llums i ombres i gràcil representació del moviment. Sota el mecenatge del papa Gregori XV, Guercino va pintar el fresc de l'Aurora (1621, Vila Ludovisi, Roma) i altres obres d'inspiració més clàssica, com l'Enterrament de Santa Petronila (1621, Museu Capitolí, Roma). Va morir a Bolonya el desembre de 1666.




Parlem de Música...

Jacob Praetorius (Hamburg, 8 de febrer de 1586 - Hamburg, 21 o 22 d'octubre de 1651) va ser un organista i compositor alemany. Segon fill d'Hieronymus Praetorius, es va formar amb el seu pare abans d'estudiar orgue amb Sweelinck a Àmsterdam. A partir del 1603, i fins l'últim dels seus dies, va ser l'organista titular de la Petrikirche d'Hamburg on va ser especialment conegut per la seva labora docent com a professor d'orgue. Alguns dels seus alumnes van ser Berendt Petri, Heinrich Grimm i Matthias Weckmann. Com a compositor va escriure abundant música d'orgue però també obra vocal religiosa i una sèrie de motets per a celebracions i bodes. Va morir a Hamburg l'octubre de 1651.

OBRA:

Vocal secular:

Qui habitas in hortis, 1v, bc, D-Hs (inc.)
Viva la bella musica, canon, 4vv, 1614, lost, formerly Lübeck Stadtbibliothek; facs. in Stammbuch von David von Mandelsloh, ed. W.L. von Lutgendorff (Hamburg, 1893); ed. in Stiehl

Vocal religiosa:

Gaudete omnes, 6vv;
Surge propera, 5vv;
Veni in hortum meum, 8vv (Hamburg, 1607); RRMBE lxxiii
In te, Domine speravi, canon, 6vv, 1648, D-Bsb; facs. in MGG1
19 chorale settings, 4vv, in Melodeyen Gesangbuch, ed. H. Praetorius (Hamburg, 1604); ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995)
10 continuo songs, 1v, bc, in J. Rist: Neuer Himlischer Lieder Sonderbahres Buch, iv (Lüneburg, 1651); 2 ed. in Winterfeld

Wedding motets:
originals mostly lost; transcriptions extant in D-Bsb and D-Hs
Caecilia virgo gloriosa, 6vv (Hamburg, 1601), lost
Quam pulchra es, 5vv (Hamburg, 1606); RRMBE lxxiii
Surge propera, 5vv (Frankfurt, 1611); RRMBE lxxiii
Vidi speciosam, 8vv (Hamburg, 1615); RRMBE lxxiii
Sponse musarum, 6vv (Hamburg, 1617); RRMBE lxxiii
Forti animo esto, 8vv (Hamburg, 1619); RRMBE lxxiii
Quis novus hic oritur, 6vv (Hamburg, 1627); RRMBE lxxiii
Indica mihi, 6vv (Hamburg, 1635); RRMBE lxxiii
Ich freue mich im Herrn, 2vv, bc (Hamburg, 1640), lost

Instrumental:

Organ:
Christum wir sollen loben schon, D-Lr; G, B
Durch Adams Fall ist ganz verderbt, Bsb (inc.); G, B
Grates nunc omnes, S-VIl; G, ed. in Kite-Powell
Herr Gott dich loben wir, 1636, D-Lr; G, B
Vater unser im Himmelreich, CZ; B
Von allen Menschen abgewandt, D-W; ed. K. Beckmann, Hieronymus Praetorius: Sämtliche Orgelwerke (Moos am Bodensee, 1994)
Was kan uns komen an für Noth, CZ; B
6 Magnificat, DK-Kk; ed. in Glahn and Sørensen
Magnificat germanicae, S-VIl; G, ed. in Kite-Powell
3 preludes, C, D, F, D-Lr; ed. in Organum, iv/2 (Leipzig, 1925)

Font: En català: Jacob Praetorius (1586-1651) En castellano: No disponible In english: Jacob Praetorius (1586-1651) - Altres: Jacob Praetorius (1586-1651)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

During the sixteenth and seventeenth centuries the MAGNIFICAT was an integral part of the vesper service, as is evident from the large number of Magnificat arrangements by composers of northern Germany. They are usually cycles organized by church mode and with a variable series of often unnumbered versets. These versets were frequently performed alternatim, as prescribed as early as 1529 by Johannes Bugenhagen for the ordinary of the church of Hamburg. Several variants of this type of ordinary in alternation are extant, from the most simple choro vel organo alternation (as mentioned by Franz Eler in 1588) to the most complex type between the organ, the (boys') choir, the vulgus (the congregation), the precentor and the puellae (young girls), as Laurentius Stiphelius described it in 1609. Another possibility – the one presented in this recording – is to group several versets, a practice already documented in the fourteenth century. The parts of the Magnificat sung in this recording are taken from Eler's collection of Cantica sacra (1588), which was used as the official hymn book in Hamburg until 1700. Concerning their performance we read that »The organist asks the precentor what Introitus or Responsorium and in what mode he is going to sing, because disagreement on the songs would cause disarray and anger in the listeners.« In order to facilitate the coordination of the modes, Eler mentions the tone in Latin at the end of each melody. 

In the eighteenth century Mattheson still emphasizes the importance of such a practice. Moreover, in the 1614 Ratzeburg ordinary we can read that »The organist and the schoolteacher need to be in agreement about performing per vice or in alternatim in order for everyone to know precisely when to begin singing or playing and when to stop, so that the songs can be separated in such a manner that those versets which need to be logically sung or played together are not separated. « Usually, the Magnificat opens with a verset in four parts performed on the plenum, in a typically Hamburg festive style in which the organist plays the bass line and the cantus firmus (in the tenor) pedaliter if possible. In the subsequent versets the cantus firmus is augmented with passage work and special sound effects (e.g. echos), obtained through the use of several manuals. In 1699 the Latin Magnificat was replaced by its German version (Magnificat germanice) in Hamburg, and four years later also in Lübeck, and from then on it was only performed in one single church mode. This would eventually lead to the decline of such specific genres as the chorale fantasy, to which certain versets of the Magnificat belonged. Magnificat arrangements by Buxtehude, for example, have maintained virtually no relationship with the original chant: the cantus firmus was practically no longer recognizable to the congregation. Of later composers such as Franz Tunder or Vincent Lübeck, we do not know any Magnificat arrangements.

Booklet extract

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

HOFFMEISTER, Franz Anton (1754-1812) - Piano Concerto (1787)

Obra d'Étienne Jeaurat (1699-1789), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Anton Hoffmeister -
En el dia de la commemoració del seu 204è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Étienne Jeaurat (Vermenton, 9 de febrer de 1699 - Versailles, 14 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Nascut a Vermenton, prop d'Auxerre, va quedar orfe des de ben petit. El seu germà, el gravador Edme Jeaurat, el va enviar a viure amb Nicolas Vleughels, un pintor i amic d'Antoine Watteau, que en aquell temps va ser nomenat, el 1724, director de l'Acadèmia de França a Roma. Vleughels va viure amb Jeaurat a Roma durant una temporada motiu pel qual la influència del seu tutor va ser determinant en la futura obra de Jeaurat. El 1733 va tornar a París on es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. El 1737 va exposar per primera vegada al Salon des Artistes del Louvre, si bé en aquell temps encara no havia assolit la condició de museu. Va seguir exposant les seves obres allà fins el 1789 si bé en anys previs va ser nomenat professor (1737), chancelier (1781) i guardià de les col·leccions del rei a Versalles. Va assolir notable ressò per les seves obres històriques, mitològiques i religioses però també per les seves pintures de natures mortes que sovint van ser properes a Chardin. Però el major èxit el va aconseguir amb les escenes de gènere de la vida de París com en l'obra La Conduite des filles de joie à la Salpétrière, lorsqu'elles passent par la Porte St-Bernard (1755). Va morir a Versalles el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Étienne Jeaurat (1699-1789) - Altres: Étienne Jeaurat (1699-1789)



Parlem de Música...

Franz Anton Hoffmeister (Rottenburg am Neckar, 12 de maig de 1754 - Wien, 9 de febrer de 1812) va ser un editor i compositor austríac. Va estudiar dret a Viena però es va dedicar plenament a la composició i l'edició musical. El 1784 va fundar una editorial a Viena i Leipzig en la qual va publicar gran part de les obres de Mozart (quartets i quintets), J.S. Bach (composicions per a piano i orgue) i Haydn (quartets). El 1800 va crear a Leipzig, juntament amb Kühnel, una oficina de música, de manera que va ampliar així la seva faceta divulgativa, editant obres de Beethoven, les obres completes de J.S. Bach i altres compositors de menor importància. En la seva faceta de compositor, Hoffmeister va ser autor de nombrosa música instrumental. Va escriure sonates per a piano, centenars d'obres per a flauta, gran quantitat de partitures de cambra i lieder, 9 òperes i gran quantitat d'arranjaments sobre obres de Mozart. La important feina d'edició i publicació de Hoffmeister, que va comprendre l'obra de gairebé tots els mestres de la seva època el va situar com un dels més importants editors de l'escena musical europea dels primers temps del romanticisme.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (all first perf. in Vienna):
Der Alchimist, c1790;
Die bezauberte Jagd, c1790;
Der Schiffbruch, c1792;
Der Haushahn, c1795;
Der Königssohn aus Ithaka (op, 2, E. Schikaneder), Wieden, 27 June 1795, A-Wgm, D-Bsb, DS, vs (Brunswick, n.d.); addns to Gluck:
Cythère assiégée, in Ger. as Die Belagerung von Cythere, Wieden, 19 Jan 1796;
Rosalinde, oder Die Macht der Feen (magic op, 3, S. Mayer), 23 April 1796, vs (Brunswick, n.d.);
Der erste Kuss (M. Stegmayer), 7 Feb 1797, ov., arr. 2 vn, va, b (Vienna, n.d.);
Liebe macht kurzen Process, oder Die Heyrath auf gewisse Art (Spl, 3, J. Perinet), 1801, collab. F.X. Süssmayr, J. Wöffl, vs (Brunswick, n.d.); Elysium (prol)

Several collections of songs;
songs pubd separately;
Gebeth des Herrn, lost;
German arias;
masonic lieder;
8 lieder, 1 canon, 3vv, Wgm

Vocal religiosa:

Offertorium pro omni tempore, 1779, A-KR;

Instrumental:

all published works undated unless otherwise stated

Orch:
c66 syms., incl. III sinfonie, op.3 (Lyons and Paris), 3 simphonies à grand orchestre, op.9 (Lyons), La chasse, op.14 (Vienna), many MSS, in A-Wgm, Wn, D-DS, LÜh, Mbs, SWl, W, Z;
ovs., incl. 1 (Leipzig);
11 serenades;
Cassation, A-Wn;
12 menuetti (Vienna);
6 menuetti con trios, 6 contradances, 6 tedeski, 2 vn, b, 2 ob, 2 hn (Vienna);
2 sets of 12 German dances (Vienna);
notturnos

Concs.:
25 for fl;
14 for kbd;
c20 others, incl. for 2 fl, fl and ob, fl and vn, 3 hn, vn, va, vc, db, shawm etc.

Large wind ens:
Harmonie, 2 cl, 2 ob, 2 bn, 2 hn (London);
Variations, 2 cl, 2 bn, 2 hn, no.1 (Leipzig and Vienna), others, A-Wgm, B-Bc;
12 ariettes, 2 cl, 2 hn, bn (Berlin and Amsterdam);
2 notturnos, Wgm;
serenades

Chbr:
15 qnts for 2 vn, 2 va, vc, in 3 sets, 12 qnts for fl, vn, 2 va, vc, qnt for pf/hpd, vn, 2 va, vc, most pubd Vienna; Qnt for hn, 2 vn, va, b, Wgm;
Variations, fl, acc. 2 vn, va, b (Paris);
57 str qts in 14 sets (Vienna, Leipzig, Paris, London), incl. 7 for vn, 2 va, vc;
c50 str/kbd qts, Wgm;
46 qts for fl, vn, va, vc, in 12 sets, most pubd Vienna;
4 sets of variations, for fl, vn, va, vc (Vienna, Offenbach);
9 kbd qts in 3 sets (Vienna, Paris);
[6] Quatuors, cl, vn, va, vc (Paris);
18 str trios in 4 sets, 2 vn, vc (Vienna), also 12 in I-Mc, 7 in A-Wgm;
19 sonatas/trios in 9 sets, kbd, fl/vn, vc (Leipzig, Offenbach, Venice, Vienna);
12 trios in 2 sets, fl, vn/fl, vc (Vienna);
La gallina, il cucco e l’asino, 3 fl (Hamburg);
76 str duets in 21 sets, vn, vn/va/vc, most pubd Vienna;
15 duets, 2 vn, Wgm;
125 fl duets in 32 sets (Vienna, London, Paris etc.);
6 fl duets, D-W;
39 sonatas/duets in 17 sets, kbd, fl/vn (Leipzig, Offenbach, Vienna etc.);
kbd sonata, obbl vn, PL-WRu;
3 duets, 12 airs, all for fl, vn, 5 duets for fl, va, most pubd Vienna;
6 solos, fl, b (Vienna);
2 sonatas, vn, b (Vienna);
6 duets, kbd, cl, A-Wgm;
others, lost

Miscellaneous:
Journal pour clarinette, i–iii (Leipzig);
[12] Caprices, vn, i–ii (Leipzig);
Etudes, va, i–ii (Leipzig);
24 petits duos, Amusements progressives, both 2 cl (Vienna);
21 kbd sonatas in 11 sets, most pubd Vienna;
5 kbd sonatas, Wgm;
Ger. dances, marches, variations, etc., kbd 4 hands, other small kbd pieces, most pubd, some in Wgm, B-BC;
numerous études, caprices, for fl (Leipzig, Mannheim, Offenbach);
numerous arrs. of works by others, esp. Mozart

Font: En català: No disponible En castellano: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) In english: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) - Altres: Franz Anton Hoffmeister (1754-1812) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Franz Anton Hoffmeister va ser un compositor austríac conegut, tanmateix, per la seva extraordinària labor com editor. Essencial, i en certa manera, per la divulgació de centenars o milers d'obres dels grans mestres del seu temps, des de Mozart a Beethoven passant pels germans Haydn, Pleyel o Clementi, però també d'altres músics de menor fortuna escènica. Per tant, des d'una perspectiva històrica, el seu treball de recopilació, estudi, classificació i impressió de partitures ha esdevingut primordial per a la publicació en el seu temps i per a la preservació en el nostre. Conseqüentment, i ja d'entrada, hem d'agrair aquesta ingent tasca divulgativa, i evidentment econòmica, d'un Hoffmeister que també va dipositar part de la seva energia a la composició. Segurament, el fet de veure, palpar i escoltar tanta música va influir necessàriament en l'esperit més creatiu de l'austríac fins el punt que el seu repertori dista lluny de ser purament testimonial. Una setantena de simfonies, una cinquantena de concerts i centenars d'obres de cambra però també una desena d'òperes són la ciència empírica d'aquest extens i pacient treball com a compositor. I en paraules d'Ernst Gerber, un compositor i autor d'un famós diccionari de músics, la seva va ser una música que 'es va guanyar per a si mateix una ben merescuda i àmplia reputació pel contingut original dels seus treballs, que no només van ser rics en expressió emocional, sinó que també es van distingir per l'interessant i acurat ús dels instruments així com d'un bon i precís sentit pràctic'. Tot un elogi que fàcilment podrem ratificar o desmentir amb les nombroses edicions discogràfiques de les seves obres. Precisament, una d'elles la que fa referència a un dels 14 concerts de piano que va escriure, concretament en relació al seu Concert en Re Major per a piano i orquestra publicat, probablement a Viena, el 1787. En un estil proper al de Mozart, el concert presenta una arquitectura clàssica en tres moviments. El primer, lluminós i enèrgic que enllaça amb un adagio més melòdic, expressiu i amb aires d'una certa inquietud per finalitzar amb un allegretto que evita la solemnitat en favor d'una harmoniosa i juganera interacció entre el piano i l'orquestra. El conjunt, brillant i gratificant en tot moment si bé la qualitat del so és millorable, ens permet ser fidels al comentari de Gerber per gaudir de la merescuda fama que Hoffmeister es va guanyar, també, com a compositor!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Felicja Blumental (1908-1991, piano); Vienna Symphony Orchestra; Robert Wagner (1915-2008, conductor)
AMAZON: Hoffmeister - Friends and Rivals
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Hoffmeister - Friends and Rivals

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAMMERSCHMIDT, Andreas (c.1611-1675) - Sacred Works

Obra d'Antonio Travi (1609-1665), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Antonio Travi (Sestri Ponente, 1609 - Genova, 10 de febrer de 1665) va ser un pintor italià. Conegut amb el sobrenom de Il Sordo di Sestri, es va formar inicialment amb Bernardo Strozzi per posteriorment estudiar amb Godfrey de Weals. A partir del 1623 es va situar a Gènova i allà va començar a pintar escenes religioses però especialment paisatges. El seu realisme va ser notablement precís i es va emmarcar en la tradició de la pintura naturalista de Filippo Napoletano i d'Agostino Tassi, ambdós actius a Gènova a l'entorn del 1610. Va morir a Gènova el febrer de 1665.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antonio Travi (1609-1665) - Altres: Antonio Travi (1609-1665)



Parlem de Música...

Andreas Hammerschmidt (Brüx, c.1611 - Zittau, 29 d'octubre de 1675) va ser un compositor i organista alemany i el major exponent de la música religiosa de la meitat del segle XVII. El seu pare, Hans Hammerschmidt, va ser un talabarder originari de Carthause prop de Zwickau. El 1626 la família es va veure forçada a emigrar de Brux a Freiberg a causa de la re-catolització forçosa de Bohèmia durant la Guerra dels Trenta Anys. El 1629 el seu pare va obtenir la ciutadania de Freiberg. No es coneixen qui van ser els mestres musicals d'Hammerschmidt, però es creu que va estudiar amb Balthasar Springer (1608-1654), organista de la catedral de Freiberg, amb Christoph Demantius, cantor de la catedral, i amb Christoph Schreiber, l'organista de la església de Sant Pere. Entre els anys 1633 i 1634 va exercir el seu primer lloc com a organista en el castell Weesenstein del comte Rudolf von Bünau. Al juliol del 1634 és nomenat successor de Christoph Schreiber (que havia acceptat un lloc a Zittau) com a organista de l'església de Sant Pere a Freiberg. El 1637 es va casar amb Ursula Teufel, la filla d'un comerciant de Praga, amb qui va tenir sis fills, dels quals només van sobreviure tres nenes. Aquest mateix any va obtenir la ciutadania de Freiberg.

Després de la mort de Schreiber, Hammerschmidt va ser nomenat novament el seu successor, aquest cop a l'església de Sant Joan de Zittau, una ciutat molt rica en aquesta època i on viuria la resta de la seva vida. Entre els seus col·legues a la ciutat hi havia el cantor Simon Crusius (1607-1678) i el rector de l'escola Johanneum, Christian Keimann (1607-1662). Hammerschmidt va escriure la música de diversos himnes de Keiman i a més va publicar les seves pròpies composicions amb prefacis escrits per Heinrich Schütz i Johann von Rist. La seva tasca li va permetre viure de forma benestant i ser respectat en la comunitat. L'himne de Keimann "Meinen Jesum laß ich nicht" amb música d'Hammerschmidt va ser, i segueix sent, molt popular en les congregacions luteranes. El 1757 hi va haver un incendi a Zittau que va destruir les fonts documentals sobre la vida d'Hammerschmidt. Es coneix poc dels seus viatges i contactes. Se sap que va visitar a Schütz a Dresden, on va escoltar les seves obres i les de compositors italians. Se sap igualment que es va traslladar a Görlitz per la dedicatòria en uns motets per al Collegium Musicum d'aquesta ciutat. Una composició per a la consagració de l'església de Santa Isabel demostra que va tenir contacte amb la ciutat de Breslau. Com a compositor, va escriure himnes, cantates, motets, àries i altres composicions vocals i instrumentals. Tot i que Hammerschmidt va ser organista durant tota la seva vida, d'entre les 400 obres que se'n conserven cap d'elles va ser per a orgue. Va morir a Zittau l'octubre de 1675.

OBRA:

Vocal secular:

Erster Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1, 2vv, vn obbl, va da gamba/theorbo (Freiberg, 1642); ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)
Ander Theil weltlicher Oden oder Liebesgesänge, 1–3vv, vn obbl, va da gamba/theorbo (Freiberg, 1643); ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)
Dritter Theil geist- und weltlicher Oden und Madrigalien, 1–5vv, bc (Leipzig, 1649) [also incl. sacred works]; ed. in EDM, 1st ser., xliii (1962)

Vocal religiosa:

Musicalischer Andacht, erster Theil, das ist, Geistliche Concerten, 1–4vv, bc (Freiberg, 1639)
Musicalischer Andachten, ander Theil, das ist, Geistliche Madrigalien, 4–6vv, chorus 5vv (ad lib), bc (Freiberg, 1641)
Musicalischer Andachten, dritter Theil, das ist, Geistliche Symphonien, 1, 2vv, 2 vn, vc, bc (Freiberg, 1642)
Dialogi, oder Gespräche zwischen Gott und einer gläubigen Seelen, erster Theil, 2–4vv, bc (Dresden, 1645); ed. in DTÖ, xvi, Jg.viii/1 (1901/R)
Geistlicher Dialogen ander Theil, darinnen Herrn Opitzens Hohes Lied Salomonis, 1, 2vv, 2 vn, vc, bc (Dresden, 1645)
Vierter Theil, Musicalischer Andachten, geistlicher Moteten und Concerten, 5–10, 12 and more vv, bc (Freiberg, 1646)
Motettae, 1, 2vv, bc (Dresden, 1649)
Chormusic auff Madrigal Manier: fünffter Theil Musicalischer Andachten, 5–6vv, bc (Freiberg and Leipzig, 1652–3)
Musicalische Gespräche über die Evangelia, 4–7vv, bc (Dresden, 1655)
Ander Theil geistlicher Gespräche über die Evangelia, 5–8vv, bc (Dresden, 1656)
Fest-, Buss- und Danklieder, 5vv, 5 insts (ad lib) (Zittau and Dresden, 1658–9)
Kirchen- und Tafel-Music, 1–3vv, 4–6 insts, bc (Zittau, 1662)
Missae, tam vivae voci, quam instrumentis variis accommodatae, 5–12 and more vv (Dresden, 1663)
Fest- und Zeit-Andachten, 6vv, bc (Dresden, 1671)
2 pieces in C. Keimann: Samuel, school play (Freiberg, 1646)
5 hymn melodies in C. Keimann: Mnemosyne sacra (Leipzig, 1646)
10 hymn melodies, 1v, bc, in J. Rist: Neue himmlische Lieder (Lüneburg, 1651)
38 hymn melodies, 1v, bc, in J. Rist: Neue musikalische Katechismus Andachten (Lüneburg, 1656)
7 hymn melodies, 3, 4vv, in G. Vopelius: Neu Leipziger Gesangbuch (Leipzig, 1682)

Other:
Hertzliche Aufmerkung und heiligen Weihnachtsgruss zu Ehren Matthiä Albert und Jacob Rüdiger, 4vv (Freiberg, 1639), lost
Stölichen Schiessen bei der Hochzeit Herrn Rothens zu Zittau und Christine Stoll, 29 Oct 1640 (Görlitz, 1640), lost
Der auff den … seligen Hintritt des … Herrn M. Michaelis Theophili Lehmanns … erwehlte Leichen-Text: Ich bin gewiss, dass weder Tod noch Leben, 5vv (Freiberg, 1650)
Lob- und Danck Lied aus dem 84. Psalm … auff die rümliche Einweihung der wieder erbauten Kirche S Elisabeth in Breslau, 9vv, 5 tpt, 3 trbn, 5 va, bc (Freiberg, 1652)
Bussfertiges Friedens-Seuffzerlein … Ihr Jungen und ihr Alten hört (M. Francke), 3vv (Coburg, 1658)
Sirachs Lob- und Dankspruch … Concert, darein … die Engel zu St Petri mit zu gebrauchen, 8vv, 1634, Freiberg, Ratsbibliothek
Hochzeitsgesang für Daniel Sartorius: Es ist nicht gut, dass der Mensch allein sei, 5vv, 2 vn, 2 trbn, bn, bc, transcr. C. von Winterfeld, D-Bsb

Instrumental:

Erster Fleiss allerhand neuer Paduanen, Galliarden, Balletten, Mascharaden, françoischen Arien, Courenten und Sarabanden, 5 viols, bc (Freiberg, 1636); ed. in EDM, 1st ser., xlix (1957)
Ander Theil neuer Paduanen, Canzonen, Galliarden, Balletten, Mascharaden, 3, 5 viols, bc (Freiberg, 1639); ed. in EDM, 1st ser., xlix (1957)
Dritter Theil neuer Paduanen, 3–5 insts, bc (Leipzig and Freiberg, 1650)

Font: En català: No disponible En castellano: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) In english: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) - Altres: Andreas Hammerschmidt (1611-1675) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Andreas Hammerschmidt was one of the main composers of religious music in Germany in the mid-17th century. Today he is overshadowed by the towering figure of Heinrich Schütz, whom he greatly admired and who once wrote a laudatory poem for one of Hammerschmidt’s publications of music. The date of his birth isn’t known for sure. He was born in Brüx in Bohemia, where his family belonged to the Protestant community. During the Thirty Years War Bohemia became Catholic again, and Hammerschmidt’s father decided to move to Freiberg in Saxony. Very little is known about his musical education. Some quite important musicians and composers were active in Freiberg in the time Hammerschmidt lived there, like Christoph Demantius and Stephan Otto, but there is no firm evidence that he was their pupil, even though he certainly knew them. In 1635 Hammerschmidt was appointed organist at the Petrikirche. The year after he published his first collection of music, ‘Erster Fleiss’, containing a number of instrumental suites. In 1639 he moved to Zittau, where he became the organist of the Johanniskirche. It was his last position, and there he composed the largest part of his oeuvre. The position of organist was increasingly important, as he was responsible for composing and performing all church music and directing the soloists from the school choir and the instrumental ensemble of town musicians. In the early years in Zittau, though, Hammerschmidt – like so many of his colleagues in Germany – had to deal with the disastrous effects of the Thirty Years War. His activities as composer and performer not only made him a man of reputation, but also brought him considerable wealth. In the early 1670s he suffered from ill health. He died 1675; his tombstone calls him the ‘Orpheus of Zittau’. 

Although Hammerschmidt was first and foremost active as an organist, no organ music by him has survived. But he composed a large number of vocal works, most of them in the Italian ‘concertato’ style. This recording contains pieces from two collections. The ‘Motettae unius et duorum vocum’ of 1649 contain 20 sacred concertos for one or two voices with basso continuo, 18 of them on a Latin text. The ‘Kirchen- und Tafelmusik’ of 1662 is a collection of 12 sacred concertos for 2 to 5 voices, 2 to 6 obbligato instruments and basso continuo, as well as 10 concertos for solo voice with instruments. Most pieces of both collections are on biblical texts, the majority of them from the Old Testament, with a preference for the Book of Psalms. Not always the whole Psalm is composed; Hammerschmidt sometimes chooses a number of verses. The concertos of 1662 also contain a number of pieces on chorale melodies which were well known in the Protestant churches in Germany, like ‘Vom Himmel hoch’ and ‘Nun lob mein Seel den Herren’. Hammerschmidt’s works recorded here are a demonstration of his inventiveness in setting texts to music. Alternation between duple and triple meters is frequently used to divide a piece into sections. Some elements of the text are emphasized by repeating them. Hammerschmidt also uses textual elements as a kind of ‘motto’. For instance, in two of the five stanzas of Luther’s Easter hymn ‘Christ lag in Todesbanden’ which are sung here this practice is applied. In the second the words ‘das macht alles unser Sünd’ (our sin was the entire cause) is constantly repeated, in the fourth the motto is ‘ein wunderlicher Krieg’ (a wonderful war). And in the last piece on this CD, the Christmas hymn ‘Vom Himmel hoch’ the words ‘gute neue Mär’ (glad tidings) from the first stanza are repeated throughout the whole piece.

As one would expect in German religious music the text is vividly illustrated in the music. In ‘Anima mea liquefacta est’ a long melisma is used to express languishing love ("amore langueo"), the rhetorical figure of ‘exclamatio’ appears a couple of times in ‘De profundis clamavi’. And in ‘Inter brachio Salvatoris mei’ the word "exaltabo" (I will praise) is repeated two times, every time on a higher tone level. In Psalm 126 (Wenn der Herr die Gefangenen Zion erlösen wird) and the concerto ‘Ein jegliches hat seine Zeit’ on a text from Ecclesiastes the contrasts in the text are imaginatively elaborated. I am happy to be able to recommend this recording wholeheartedly. First of all, Hammerschmidt’s music isn’t well represented on CD. And considering the quality of his music and his historical importance this recording is most welcome. The performance is generally outstanding, by first class singers and players. The two sopranos have quite contrasting voices, but blend well in the ensemble pieces. And all singers master the German language which is a prerequisite for a convincing performance of this kind of music. I was wondering about the scoring of ‘Gelobet seist du, Jesu Christ’. According to the booklet it is for alto, 2 trumpets, 4 trombones and b.c. But the solo part is sung by alto and tenor unisono. Perhaps the thought behind it is that the alto’s voice wasn’t strong enough to keep the balance with the wind instruments, in particular since the solo part is quite low and the low register is not the strength of those male altos, who don’t use their chest register. In this piece bells are used on the Kyrie eleis with which every stanza ends. I could do without that, but I don't have any problems with it. The addition of chirping on the words ‘die Vogel unter dem Himmel’ (the birds of the sky) in the first piece of this recording (Psalm 8) is rather kitschy. The extensive liner notes are very informative. But the strict factual information leaves something to be desired. The first five stanzas of Luther’s hymn ‘Christ lag in Todesbanden’ are performed. But who made a choice: Hammerschmidt or the performers? The booklet doesn’t tell. And why does it say that stanzas 2 – 7 of ‘Gelobet seist du, Jesu Christ’ are by Luther, when only two stanzas are performed? The specification of the texts used by Hammerschmidt isn’t always correct either: ‘Paratum cor meum’ doesn’t use the verses 3 to 6 of Psalm 108, but verses 2 to 5. But these are only minor criticisms of a recording I have thoroughly enjoyed and which I shall listen to regularly.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

HEISE, Peter Arnold (1830-1879) - Piano Quintet in F major (1869)

Obra d'Honoré Daumier (1808-1879), pintor francès (1)



- Recordatori de Peter Arnold Heise -
En el dia de la celebració del seu 186è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Honoré Daumier (Marseille, 26 de febrer de 1808 - Valmondois, 10 de febrer de 1879) va ser un caricaturista, pintor, dibuixant i escultor francès. Les seves obres, de gran cruesa i dramatisme, van tractar la quotidianitat des d'una perspectiva marcadament social. De ben petit es va traslladar amb la seva família a París. Va treballar en un tribunal de justícia i en una llibreria i després va estudiar dibuix i pintura. Va començar la seva carrera artística fent dibuixos per anuncis publicitaris i va ser treballador de la revista còmica La Caricature, adquirint fama per les seves litografies de descarnada sàtira política. Una d'aquestes caricatures, publicada el 1832, va mostrar el rei Lluís Felip I d'Orleans, com una Gargantua (el gegant llegendari de l'obra de François Rabelais), fet que li va costar a Daumier sis mesos de presó. Més tard va satiritzar la societat burgesa en una sèrie de litografies publicades en el diari Le charivari i va tornar a la sàtira política durant la Revolució de 1848. Les escultures d'escaiola (guix) i bronze que va fer per utilitzar com a models dels seus dibuixos van ser molt valorades per col·leccionistes i museus. Daumier va ser un dibuixant de gran talent i molt prolífic ja que va realitzar al voltant de 4000 litografies, 300 dibuixos i 200 pintures. Entre les seves principals obres, no datades, s'inclouen La República (1848), Els lladres i l'ase (Louvre, París) i L'aixecament (1860, Col·lecció Phillips, Washington). Daumier va tenir un gran nombre d'imitadors, però cap d'ells va assolir la profunditat i agudesa del seu estil. Va morir a Valmondois el febrer de 1879.

Font: En català: Honoré Daumier (1808-1879) En castellano: Honoré Daumier (1808-1879) In english: Honoré Daumier (1808-1879) - Altres: Honoré Daumier (1808-1879)



Parlem de Música...

Peter Arnold Heise (København, 11 de febrer de 1830 - Taarbaek, 12 de setembre de 1879) va ser un compositor danès. Va néixer en el sí d'una família de científics i funcionaris i després de graduar-se el 1847, va estudiar teoria i composició amb Berggreen. Poc després es va convertir en alumne privat d'Hauptmann a Leipzig (1852-1853) i va publicar les seves primeres col·leccions de cançons. El 1854 es va convertir en director del Studenter-Sangforening i durant tota la seva vida va mantenir contacte amb aquest cercle acadèmic, fent amistat amb les figures literàries de la capital danesa. El desembre de 1857 es va convertir en professor de música a l'Acadèmia de Sorø i organista de l'església de la mateixa ciutat, però el 1865 va tornar a Copenhaguen, on va tenir una bona posició financera gràcies al seu matrimoni amb la filla d'un comerciant ric. Allà es va concentrar en la composició i només va fer de docent a un grup selecte d'alumnes privats. Va viure la resta de la seva vida a la capital danesa, morint el setembre de 1879 al suburbi de Taarbaek.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
all first performed at Copenhagen, Royal Theatre
Palnatoke (incid music, A. Oehlenschläger), 1867, 1 song (1867), S iv, excerpt (1868), arr. pf 4 hands (1880)
Paschaens datter [The Pasha's Daughter] (Spl, H. Hertz), 1869, excerpts, vs (1869), 5 songs, S iv
Cort Adeler i Venedig (ballet, A. Bournonville), 1870, abridged vs (1871)
Kongs-emnerne [The Pretenders] (incid music, H. Ibsen), 1871, 1 song (1871), S iv
Bertran de Born (incid music, E. von der Recke), 1873, 7 songs (1873), S iv, arr. pf (1873)
Fjeldsøen [The Mountain Lake] (incid music, A. Munch), 1875, vs (1876), 3 songs, S iv
Fata morgana (incid music, J.L. Heiberg), 1875, arr. pf (1896), 1 song (1896)
Drot og marsk [King and Marshal] (tragic op, C. Richardt), 1878, vs (1879), 5 songs, S iv

Songs:
c300 individual titles of which c200 published
4 digte af Chr. Winther og Oehlenschläger (1852);
Lauras sange af ‘R. Fulton’ (C. Hauch) (1853);
4 folkeviser (C. Ploug) (1854);
3 sange for en dyb syngestemme (1855);
Kjaerlighedssange [Love-Songs] (C. Winther) (1855);
Digte af C. Hauch (1856);
En sangkreds [A Song Cycle] (Winther) (1857);
Havfruens sange [The Mermaid's Songs] (B.S. Ingemann) (1857);
6 sange for en dybere stemme (1859);
4 sange af ‘Arne’ (B. Bjørnson) (1859);
Viser og sange af ‘En nat mellem fjeldene’ (C. Hostrup) (1860);
6 krigssange [6 War Songs] (1864);
Schilflieder (N. Lenau) (1864);
Verner og Malin (Winther) (1866);
Romancer og sange (S. Blicher) (1866)
Sange af Shakespeare (trans. E. Lembcke) (1868);
Bergmanden og Solveigs sange (Ibsen) (1870);
3 sange af Claus Groth (1870);
Gudruns sorg (H.G. Møller, after the elder Edda) (1871);
Sydlandske sange [Southern Songs] (Ingemann, H.P. Holst) (1874);
Finske sange (1874);
Digte fra middelalderen ved Thor Lange (1875);
Digte fra det engelske (1877);
Erotiske digte (E. Aarestrup) (1878);
Farlige drømme [Dangerous Dreams] (H. Drachmann) (1878);
Dyvekes sange (Drachmann) (1879)

Other vocal:
Efterårsstormene [Autumn Storms] (Richardt), solo vv, mixed vv, orch, 1860, vs (1871)
Bergliot (Bjørnson), A solo, orch, pf, 1861, vs (1866), S iv
Volmerslaget [Volmer's Battle] (Richardt), male vv, orch, 1868, vs (1868)
Tornerose [Sleeping Beauty] (Richardt), solo vv, mixed vv, orch, 1873, vs (1873–4), 1 song, S iv
Works for unacc. male vv, unacc. mixed vv
Qts, trios, duets

Vocal religiosa:

Ruskantate (C. Richardt), solo vv, male vv, orch, 1854, excerpts, vs (1903)
Psalm xxiii, solo vv, mixed vv, orch, 1858

Instrumental:

Orch:
Marsk Stig, ov. to C. Hauch's play, 1856, arr. pf 4 hands (1899);
Sym., d, 1868

Chbr:
Pf Qnt, F, 1869;
6 str qts, b, G, 1852, B , c, A, g, 1857;
Pf Trio, E , ?1860–63 (1910);
3 vn sonatas, E , 1863, A, E ;
vc sonata, a, 1867 (1902);
fantasy pieces, vc, pf;
character-pieces and 3 sonatas, pf;
org pieces

Font: En català: Peter Arnold Heise (1830-1879) En castellano: Peter Arnold Heise (1830-1879) In english: Peter Arnold Heise (1830-1879) - Altres: Peter Arnold Heise (1830-1879)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Heise's respect for tradition and for the conservative element in the artistic circle which surrounded him during his early musical development lasted throughout his life. He remained under the influence of Gade, though in the last years before his early death there appeared signs of a new development. His best chamber works, such as the Piano Quintet, the String Quartet no.4 in C minor and the Cello Sonata in A minor of 1867, show the influence of Beethoven, Mendelssohn and Schumann. But his chief importance is as a song composer. His ideal lay close to that of the early strophic lied, which he imbued with an individual lyricism probably unsurpassed in Danish art song. In some late settings of English texts and poetry by Aarestrup and Drachmann he began to move away from his Classical point of departure, emphasizing the dramatic and expressive elements in the texts and allowing a freer formal development. Apart from his lifelong preoccupation with song, Heise was increasingly involved in composition for the stage from the late 1860s. During his last years he wrote, in addition to some incidental and ballet music for the Royal Theatre, the Singspiel Paschaens datter (‘The Pasha’s Daughter’) and the tragic opera Drot og marsk (‘King and Marshal’). The latter work, his masterpiece and the most significant Danish opera of the century, stands at the crossroads between the older national Singspiel and newer trends in music drama, and shows the influence not only of Weber and Marschner but also of Meyerbeer and Verdi.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Peter Heise (1830-1879) was born in Copenhagen where he studied locally before attending the Leipzig Conservatory. Heise was of the generation for whom Mendelssohn and Schumann were the guiding lights. He was also influenced by his fellow countryman, Niels Gade. He did not find Wagner and the tonal ideas of the New German School to his taste. Upon his return to Copenhagen, he made a name for himself as a song writer although he composed in most genres. His opera Drot og Marsk (King & Marshall) was widely regarded the finest Danish opera of the 19th century. Although his instrumental works are almost uniformly excellent, because of the tremendous popularity of his songs, they were overlooked. Among his chamber music works are 6 string quartets, a piano trio, this piano quintet, and a number of instrumental sonatas. After hearing Brahms'Piano Quintet, which he did not find to his taste, Heise decided that he could write a piano quintet which was just as good or better. Whether he did this is a matter of personal opinion but there is no denying that this piano quintet, which dates from 1869, is a superb work which did not deserve to lie in oblivion for 140 years. The opening movement, Lento a piacere-Allegro energico, after a brief slow, formal introduction, which ends with a piano flourish, literally takes off in a burst of energy. The lovely theme is full of optimism and good spirits. This is follows by an attractive and lyrical second section, which in turn is followed by an appealing third section. The music is simply brimming with ideas. The lovely second movement, Larghetto, has an undeniable vocal quality. The strings alone introduce the finely wrought main theme which is of a highly romantic nature. The piano enters bring a heightened sense of drama. A lively scherzo, Intermezzo, vivace ma non troppo presto, follows. The music has an airy Italian quality to it. The finale, Lento con expressione-Allegro molto, begins with a slow, mildly sad introduction. The main part of the movement bustles forward and is in the grand manner.

EDITIONSILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Amalie Malling (piano); Anton Kontra (violin); Boris Samsing (violin); Peter Fabricius (viola); Morten Zeuthen (cello)
DACAPO: HEISE, P. - Chamber music
SPOTIFY: HEISE, P. - Chamber music

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SALAZAR, Juan García (1639-1710) - In Dominica Palmarum

Obra de Jacques Courtois (1621-1676), pintor francès (1)



- Recordatori de Juan García de Salazar -
En el dia de la celebració del seu 377è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Courtois (Saint-Hippolyte, 12 de febrer de 1621 - Roma, 14 novembre 1676) va ser un pintor francès. Anomenat 'Le Bourguignon' o 'Il Borgognone' per la seva procedència de la homònima regió francesa de Borgonya, va desenvolupar tota la seva carrera a Itàlia, on hi va viatjar el 1636. La seva primera estada a Milà el va posar en contacte amb els terços espanyols, amb els que va adquirir una experiència militar que va ser fonamental per al desenvolupament de la seva carrera com a pintor especialista en batalles. Va destacar tant en aquesta temàtica fins el punt de ser qualificat pels seus contemporanis com el més dotat del segle en el seu gènere. Aquests atribuïen la seva fascinació per la representació de fets castrenses a l'impacte que li va produir la contemplació de La batalla de Constantí, de Rafael, en les stanze vaticanes. Camí de Roma es va aturar a Florència, Siena i Bolonya, on va admirar especialment l'obra de Guido Reni. Fins el 1640 no va arribar a Roma, on va rebre la influència de Michelangelo Cerquozzi i Salvator Rosa. El 1655 va abandonar la ciutat i va viatjar per França i el nord d'Itàlia tornant finalment a la ciutat del Tíber per entrar a l'orde dels jesuïtes, a la qual va dedicar la seva producció dels últims anys. Va morir a la ciutat italiana el novembre de 1676.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques Courtois (1621-1676) In english: Jacques Courtois (1621-1676) - Altres: Jacques Courtois (1621-1676)



Parlem de Música...

Juan García de Salazar (Tuesta, bap. 12 de febrer de 1639 - Zamora, 8 d'agost de 1710) va ser un compositor espanyol. El 1659 apareix citat per primera vegada, al costat del seu germà Simón de Salazar, com a mosso del cor de la Catedral de Santa Maria de Burgos. No se sap res de la data del seu ingrés ni dels seus anys de formació i es creu que efectivament els va passar a la catedral castellana, encara que va rebre la confirmació a la població del Espejo el 1650, al costat del seu poble natal, molt proper a la llavors florent Col·legiata de Santa Maria de Valpuesta. El 1660 va ser nomenat vicerector del col·legi de mossos i, un any després, va ser proposat pel mestre de Burgos, per ocupar la direcció de la capella de la Universitat de les parròquies de Vitòria però no va ser acceptat. El mateix any, va obtenir permís del Cabildo per presentar-se a les oposicions de mestre de capella a la col·legiata de Toro a Zamora. Allà hi va romandre fins el 1663 any que va assumir el mateix càrrec a la Catedral de la Asunción de Burgo d'Osma, on va residir-hi cinc anys, de nou al costat del seu germà Simón, contractat com contralt. Allà també va coincidir amb un altre músic, Pedro de Nanclares, qui havia estat organista a la col·legiata de Vitòria i que el 1668, quan Salazar va abandonar El Burgo, s'havia traslladat a Palència. El 13 de juny de 1668, Salazar va sol·licitar el permís per prendre part en les oposicions al magisteri de Zamora, oposicions que, com en tots els casos anteriors, va guanyar amb certa facilitat. En aquesta catedral, va tenir a les ordres l'organista Antonio de la Cruz Brocarte (1675-1721), de qui es diu que era excepcional i alhora un important músic teòric. Tota la música de García de Salazar va ser religiosa, excepte una breu partitura per nom tono humano. Va morir a Zamora l'agost de 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: Juan García de Salazar (1639-1710) In english: Juan García de Salazar (1639-1710) - Altres: Juan García de Salazar (1639-1710)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El alavés Juan García de Salazar, formado en Burgos, fue maestro de capilla de la Colegiata de Santa María la Mayor de Toro y de la catedral de Burgo de Osma (Soria), antes de ser nombrado maestro de capilla de la catedral de Zamora, donde ocuparía su cargo hasta su muerte en 1710, tras un magisterio de cuarenta y dos años. La Grande Chapelle ha acometido la grabación discográfica de la música para la ceremonia del Domingo de Ramos del compositor alavés. El programa elegido reconstruye la procesión, la misa y parte del oficio de vísperas de esa fiesta litúrgica, con la característica alternancia entre los pasajes polifónicos, el canto llano y las obras o fragmentos tocados por los ministriles. Se ha recurrido a los cantorales de la catedral zamorana de los siglos XVII y XVIII, de cuya localización y selección se ha encargado el Prof. Juan Carlos Asensio, habitual colaborador del conjunto. El interés por recuperar la procesión de Ramos se debe al hecho de que en la catedral de Zamora se han conservado varios motetes de Salazar destinados a ese día. Otro gran momento de interés musical es la Pasión según san Mateo, compuesta por Salazar en polifonía, obra de singular valor, ya que existen muy pocas grabaciones de Passios en el mercado. La reconstrucción de la festividad concluye con el himno de vísperas Vexilla regis, que se cantaba durante la ceremonia del Vexilla (o "del pendón") en la que se enarbolaba el estandarte sagrado de la cruz. La recuperación se ha llevado a cabo mediante la restitución de los manuscritos musicales (conservados en Zamora y Burgos) y la utilización de efectivos musicales similares a los de la plantilla de la catedral de Zamora a finales del siglo XVII. La búsqueda de fidelidad y evocación sonora rigurosa son propias de La Grande Chapelle y su director, Albert Recasens. Este disco constituye un homenaje a García de Salazar en el tercer centenario de la muerte del compositor (1710-2010) y una ambiciosa recuperación del patrimonio histórico-musical castellano-leonés, con el objetivo de continuar difundiendo el rico patrimonio musical español a nuestra sociedad.

LAUDAMUSICA (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Schola Antiqua; Angel Recasens (conductor)
AMAZON: DE SALAZAR, J.G. - In Dominica Palmarum
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: DE SALAZAR, J.G. - In Dominica Palmarum

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RODOREDA, Josep (1851-1922) - Poema simfònic 'La Primavera' (1883)

Obra de Vilhelm Hammershøi (1864-1916), pintor danès (1)



- Recordatori de Josep Rodoreda -
En el dia de la celebració del seu 165è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Vilhelm Hammershøi (Kobenhavn, 15 de maig de 1864 - Kobenhavn, 13 de febrer de 1916) va ser un pintor danès. Fill de Christian Hammershøi, un comerciant adinerat, i de Frederikke, va iniciar als 8 anys les classes de dibuix i pintura. El 1879 va entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cophenaguen i, entre els anys 1883 i 1885, va estudiar amb Peder Severin Krøyer a l'Escola d'Estudis Lliures, que havia obert l'any anterior en confrontació al conservadorisme acadèmic. Malgrat la dualitat d'estudis que va rebre l'estil del jove Hammershøi va desconcertar inicialment als seus mestres que van considerar la seva pintura, en termes generals, d'estranya. El 1885 va debutar amb Retrat d'una jove a l'Exposició de Primavera de Charlottenbotrg, sent la seva primera obra de grans dimensions, i que anticipava els principals trets de la seva posterior obra tant característica. Hammershøi no va guanyar el premi, però va causar gran impacte fins el punt que un grup d'artistes associats amb l'Escola d'Estudis Lliures va signar una carta dirigida a l'Acadèmia en protesta per la decisió de no atorgar-li el premi. El juny de 1891 es va casar amb Anada Ilsted, germana d'un amic i company de professió. A partir d'aleshores, la seva dona va aparèixer recurrentment en la seva obra. La parella va iniciar una gira per Europa, visitant els principals centres artístics si bé Hammershøi no es va interessar pels moviments artístics del moment sinó que va sentir admiració per l'art del passat. "He viatjat a París per veure molt i aprendre alguna cosa. Però crec que aprendré més de l'art antic que del nou" va afirmar Hammershøi en una carta a la seva mare (París, 1891). A Londres va viure captivat per l'omnipresent boira, sent potser l'origen de la boirina amb què va caracteritzar molts dels seus quadres. I si bé va realitzar alguns paisatges, la seva pintura es va fer famosa principalment pels seus interiors, d'atmosfera singular, per moments depriment i única. Va morir a Copenhaguen el febrer de 1916.




Parlem de Música...

Josep Rodoreda i Santigós (Barcelona, 13 de febrer de 1851 - Buenos Aires, 9 d'octubre de 1922) va ser un compositor català. Format musicalment a l'Escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent, va ser posteriorment professor de piano del Conservatori del Liceu i va fundar l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de Caritat. Va continuar la tasca de Josep Anselm Clavé després de la mort d'aquest el 1874, i va dirigir la Societat Coral Euterpe. Va ser un dels promotors en la conversió dels cors masculins en cors mixts. Va fundar i dirigir la Banda Municipal de Barcelona (1886) i el mateix any va esdevenir director de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1896 va dimitir dels seus càrrecs per anar a Sant Sebastià com a director de la seva banda municipal. Més tard, el 1906, va viatjar a l'Argentina, on s'hi va quedar a viure la resta de la seva vida. Allà va fundar l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires i va ocupar la càtedra d'harmonia i composició en el Conservatorio Thibaud-Piazzini. La seva obra més cèlebre va ser el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai. De la seva producció, molt extensa, en van destacar unes tres-centes composicions, com Pàtria, sobre elements tradicionals catalans, l'himne de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), l'oratori Las Siete Palabras i l'idil·li dramàtic La nit al bosc per a solistes, cor i orquestra. Va deixar alguns assaigs en què va mostrar la seva admiració per Wagner. Va morir a Buenos Aires l'octubre de 1922.

Font: En català: Josep Rodoreda (1851-1922) En castellano: Josep Rodoreda (1851-1922) In english: No disponible - Altres: Josep Rodoreda (1851-1922)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En aquest espai hem vist, si bé no amb la intensitat i freqüència que m'agradarien, diversos compositors catalans del segle XIX, molts d'ells autèntiques eminències en el seu camp però malauradament ignorats per la majoria de ciutadans del nostre entorn. Els Pedrell, Vila de Forns i molts altres que se m'escapen, van formar part d'una generació daurada en la seva disciplina que, no obstant, no va tenir el mirall esperat en un públic, val a dir, sovint poc interessat en la música. Avui novament un exemple acadèmic de currículum impressionant però desesperadament desconegut fins i tot per aquells que sovint en canten una de les seves melodies catalanes més conegudes, el Virolai. Doncs sí, Josep Rodoreda en va ser l'autor de la música, la lletra va ser obra del Mossen Jacint Verdaguer, si bé són pocs els qui actualment en poden identificar l'autor. I el més dramàtic de tot plegat no és aquesta anecdòtica circumstància sinó més aviat observar com el repertori de Rodoreda, format per més de 400 obres de tots els gèneres possibles roman, a dia d'avui i en un percentatge elevadíssim, absolutament abandonat. I el panorama futur no augura major fortuna pel seu nom com tampoc per Vila de Forns, Anselm Clavé, Manent, Goula, Pedrell i tants altres. Pel que fa a Rodoreda, va néixer a Barcelona el 1851 i en ple context de la Renaixença que recordem va ser un moviment cultural el propòsit del qual no fou altre que la recuperació del català com a llengua literària alhora que cercava recuperar i reivindicar la cultura catalana en tota la seva dimensió, també musical. I Rodoreda ho va viure de ple i el Virolai, el seu segell particular, en va ser un exemple pertinent tot i que no l'únic ja que com a compositor va explorar altres univers com el religiós (molt extens tot sigui dit) o el simfònic. Precisament aquest serà el protagonista d'avui en veu del fantàstic Poema simfònic La Primavera de 1883. Una partitura orquestral de cinc moviments amb noms com Sortida del Sol, La festa de maig o Sardana, indicadors clars de la filosofia popular d'una obra extensa i certament sorprenent, especialment en el moviment Sardana, probablement únic en relació al context del gènere poema simfònic. Una partitura en el seu conjunt de gran bellesa, melòdica i expressiva gràcies també a la solvent interpretació de l'orquestra de Barcelona, que ens farà gaudir des del primer a l'últim compàs. I per acabar, em dol dir-ho però segurament seran pocs els exemples que vindran de Rodoreda, per tant, degustem aquesta espurna simfònica amb calma perquè després l'horitzó es presenta depriment i silenciós!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; Jaime Martín (direcció)
TRITO: Albes & Danses
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Albes & Danses

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FUX, Johann Joseph (1660-1741) - Kaiserrequiem (1720)




- Recordatori de Johann Joseph Fux -
En el dia de la commemoració del seu 175è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Andrea Donducci, dit 'Mastelletta' (Bologna, 14 de febrer de 1575 - Bologna, 1655) va ser un pintor italià conegut amb el nom de 'Mastelletta', degut a la professió paterna. Va començar la seva carrera com alumne dels Carracci, sobretot de Ludovico, a l'Accademia degli Incamminati. No obstant, i poc després, es va decantar per l'estil d'artistes com Pietro Faccini i Annibale Castelli. Després de la mort d'Annibale Carracci, Mastelletta va marxar a Roma, on es va integrar al cercle d'artistes format a l'entorn d'Adam Elsheimer, Carlo Saraceni i Agostino Tassi, tots ells especialistes en la realització de paisatges. El seu art va rebre la influència de mestres del passat, especialment d'artistes com Parmigianino, Bertoia i, sobretot, Niccolò dell'Abbate. Entre els anys 1613 i 1614 es va encarregar de la decoració de l'església de San Domenico de Bolonya. Els darrers anys la seva salut mental es va deteriorar i es va acabar aïllant del món i renunciant a la pintura. Finalment va ser acollit pels franciscans de Bolonya, ciutat on va morir el 1655




Parlem de Música...

Johann Joseph Fux (Hirtenfeld, 1660 - Wien, 13 de febrer de 1741) va ser un teòric i un compositor austríac, l'obra de qui va representar la culminació del barroc italo-austríac. Les seves composicions van ser el reflex de les preocupacions catòliques i imperials de la monarquia dels Habsburgs i el seu tractat Gradus ad Parnassum (1725) va ser la publicació teòrica més important d'Europa durant el segle XVIII. Procedent d'una família camperola, Johann Joseph Fux va iniciar els seus estudis musicals animat pels jesuïtes de la seva localitat natal d'Hirtenfeld. Es va matricular a la Universitat de Graz el 1680, ampliant els seus estudis a Itàlia abans de ser nomenat organista de la Schottenkirche de Viena. Després d'un nou viatge a Itàlia, on va estudiar amb Pasquini a Roma, va ser nomenat primer mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena, càrrec que va desenvolupar abans de rebre el nomenament de mestre de capella de la cort imperial. La seva obra va representar un dels punts culminants del barroc austríac, si bé basada en un marcat tradicionalisme i una fidelitat ferma als principis polifònics de Palestrina. La seva òpera Constanza i Fortezza (1723), composta per a la coronació de l'emperador Carles VI, va acréixer la seva fama a tot Europa i va consolidar el seu estil més conservador, tot i que en obres posteriors s'aprecien influències de Lully i Corelli, així com de melodies populars hongareses i eslaves. Va ser, a més, un pedagog d'extraordinària vàlua i la seva obra Graus ad Parnassum (1725) va servir de base a molts dels tractats sobre contrapunt dels anys i segles posteriors, fins al punt que aquesta reputació ha enfosquit la seva excel·lència com a compositor. Entre les seves obres, majoritàriament dedicades a la música sacra, a més de l'esmentada òpera, s'hi inclouen 25 obres per a teclat, 63 sonates, 110 misses i fragments de misses, 20 òperes més i prop de 250 composicions religioses menors. En totes elles, a més de la polifonia vocal, Fux hi combina tant la monumental orquestració germànica com la lleugeresa d'altres llenguatges. Va morir a Viena el febrer de 1741.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses, I/i:
1, S Carlo (Messa canonica), C, SATB, k7;
2, Rorate, C, SATB, 2 vn, bc, e5;
3, C, SATB, 2 vn, 2 va, bc, e3;
4, C, SATB, 2 ob, 2 vn, va, bc, e15;
5, S Ioannis Nepomucensis, C, SATB, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k34a;
6, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, k46;
7, Missa solennis, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, e157;
8, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 vn, bc (Ky, Gl only);
9, Majestatis, C, SATB, 2 tpt, 2 vn, bc, e72, lost;
10, S Norberti, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, e71, lost;
11, C, ?SATB, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, bc, e139, lost;
12, C, SATB, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, bc, k45;
13, S Fidelii, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, e13;
14, S Michaelis/Ariosa, C, SATB, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, 2 va, bc, k2, k36, l20;
15, S Ignatii, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, 2 va, bc, l4;
16, S Conradi Episcopi, C, SATB, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, e153
17, S Leopoldi, C, S, A, T, B, SA, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, bc, e7;
18, Ne intres in iudicium, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k21;
19, Corporis Christi, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k10, F I/i;
20, Primitiva, C, S, A, T, B, SATB, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k26;
21, Sancti Spiritus, C, S, A, T, B, SATB, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k38;
22, Brevis solennitatis, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k5, F I/iii;
23, Messe, C, 2 S, 2 A, 2 T, 2 B, SATB, cornett, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k47;
24, C, lost;
25, Lachrymantis Virginis (Klosterneuburger Messe), c, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e12, F I/ii;
26, Fuge perversum mundum, c, 2 S, 2 A, 2 T, 2 B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k16
27, Purificationis/Conceptionis, D, SATB, 2 trbn, bc, k28;
28, Neutralis, D, SATB, 2 vn, bc;
29, Fortitudinis, D, SATB, 2 vn, bc, l2;
30, S Mathiae/Bonae famae, D, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k48;
31, S Josephi, D, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k35;
32, SS Trinitatis, D, SATB, SATB, 3 trbn, 2 vn, 3 va, bc, e113;
33, S Dionysii, D, S, A, T, B, SATB, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bc, l3;
34, Quadragesimalis, d, SATB, k29;
35, d, lost;
36, d, SATB, 2 vn, bc, l11;
37, S Dominici, d, SATB, 2 vn, bc, e10;
38, S Remigii, d, SATB, 2 vn, bc;
39, d, SATB, 2 vn, bc;
40, Fiduciae, d, SATB, 2 vn, 2 va, bc, k15;
41, d, SATB, 2 trbn, violetta, bc, e6;
42, S Evermodi, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, l10;
43, S Ludmillae/S Arnoldi, d, S, A, T, B, SATB, 2 vn, bc, l9
44, S Sebasti[a]ni, d, S, A, T, B, SATB, 2 vn, 2 va, bc (2nd version SATB, 2 vn, bc), l5;
45, Humilitatis, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k17, F I/vii;
46, Post modicum non videbitis me, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k23;
47, Quid transitoria, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k30;
48, S Thomae, e Phrygian, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k39;
49, Confidentiae, e, S, A, T, B, SATB, 2 vn, [bc], k8;
50, Una ex duodecim, e, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k42;
51, Septem dolorum Beatae Mariae Virginis, E , SATB, 2 vn, bc, e11;
52, Temperantiae, E , S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e73;
53, Vicissitudinis, F, SSATB, bc, k44,l14, l22;
54, Non erit in mora, F, SATB, 2 vn, bc, k39;
55, F, SATB, 2 vn, va, bc, l17
56, F, SATB, violetta, 2 vn, bc, e4;
57, Simplicis intentionis, F, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k49;
58, F, ?SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e138, lost;
59, Matutina, F, SATB, cornett, 2 trbn, violetta, va, bc, k20;
60, Credo in unum Deum, F, SATB, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k11;
61, In fletu solatium, F, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k18;
62, S Bartholomaei, F, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e8;
63, Benjamin, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k3;
64, Brevium ultima, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k6;
65, Tempus volat, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k41;
66, S Joannis, F, SATB Soli/Tutti, cornett, 2 trbn, 2 vn, 3 va, bc, k34;
67, G Mixolydian, SATB, 2 vn, bc, l1, lost;
68, Momentaneum, G, SATB, 2 vn, bc, e74, lost
69, S Ambrosii, G, SATB, 2 vn, bc, e152;
70, Pro gratiarum actione, G, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k27, F I/iv;
71, Velociter currit, G, SATB, 3 trbn, 2 vn, bc, k43;
72, Bonae spei, G, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k4;
73, Dies mei sicut umbra, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k12;
74, Temperantiae, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k40;
75, Audient mansueti, g, SATB, 2 vn, bc, l13;
76, Charitatis/Refrigerii, g, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, l12,l16;
77, Ipse reget nos in saecula, g, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, l15;
78, Ferventis orationis, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k14;
79, Preces tibi Domine, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k24;
80, Reconvalescentiae, g, S, S, A, T, B, SSATB, 2 cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k31
81, Non avertas faciem tuam, A, SATB, 2 vn, bc, e9;
82, A, SSATB, 2 vn, bc, e2;
83, A, ?SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e137, lost;
84, Lingua mea calamus scribae velociter scribentis, a, SATB, 2 vn, bc, k19;
85, a, SATB, 2 trbn, violetta, 2 va, bc, l23;
86, Constantiae, a, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, 2 va, basso di viola, bc, k9;
87, a, S, A, T, B, SATB, 2 vn, bc, e1;
88, S Aloysii, a, SATB, 2 vn, 2 va, bc, l7;
89, S Caroli, a, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k33;
90, S Josephi, a, S, A, T, T, B, SATTB, 2 vn, 2 va, bc, l8;
91, S Philippi Neri, B , SATB, 2 vn, bc, l6;
92, Divinae gratiae, B , SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k13;
93, Precum/Conceptionis, B , SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k25, k50;
94, S Antonii de Padua, B , SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k32, l21;
95, B  ?SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e136, lost

Mass sections:
1, Cum Sancto Spiritu, d, SSATB;
2, Credo, Sanctus, Benedictus, Agnus Dei, SSATB, 2 vn, bc, l25;
3, Dona nobis pacem, F, SATB, bc, k236;
4, Kyrie, B , SATB, 2 vn, bc, e18

Requiems, I/ii
1, C, ?SSATB, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, 2 va, bc, lost;
2, C, SATB, 4 tpt, timp, 4 va, bc, lost;
3, C, SSATB, 2 cornett/va, 2 tpt, 2 trbn, bc, e16;
4, c, SATB, 3 trbn, 4 va, bc, l30, lost;
5, c, S, A, T, B, SATB, 2 tpt, 2 trbn, 4 va, bc, k56, k57;
6, c, SSATB, 2 ob, 2 trbn, 2 vn/va, 2 va, bc, l24, l28, e17;
7, ‘Kaiserrequiem’, c, S, S, A, T, B, SSATB, 2 cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, 1720, k51–3, F I/vi;
8, E , ?SATB, 2 tpt, 2 vn/2 va, bc, e140, lost;
9, F, ?1697, SATB, 2 trbn, 2 violetta, bc, k55, F I/v

Requiem sections:
1, Libera me, g, SATB, bc, k54;
2, Libera me, g, SATB, bc (2 versions), e150;
3, Sanctus, Benedictus, Agnus Dei, Lux aeterna, S, S, A, T, B, SSATB, 2 cornett, 3 trbn, 4 va, bc, l18

Litanies and sub tuum praesidium settings, I/iii
Litanies:
1, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, violetta, 2 va, bc, k118;
2, Mater divinae gratiae, C, S, A, T, B, SATB, 2 tpt, timp, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k122, F II/iv;
3, Sancti Dei genitrix, C, S, A, T, B, SATB, 2 tpt, timp, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k120, F II/iv;
4, Sancta Maria, C, S, S, A, T, B, SSATB, 2 tpt, timp, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k121, F II/iv;
5, Mater inviolata, c, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k125;
6, D, SATB, unison vns, bc, k119;
7, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e86, e103;
8, Mater Salvatoris, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k123;
9, e, S, A, T, B, SATB, 2 vn, bc, e87
10, E , SATB, 2 vn, bc, e141, lost;
11, F, SATB, violetta, bc, e35;
12, F, SATB, 2 va, bc, e156;
13, F, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, l50;
14, F, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e129, lost;
15, G, SATB, 2 vn, bc, e31;
16, G, SATB, 2 vn, bc, e142, lost;
17, g, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e34;
18, a, SATB, 2 va, bc, e32;
19, a, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc;
20, a, SSATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e30;
21, a, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k115;
22, a, S, A, T, B, SATB, 2 tpt, timp, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k116;
23, B , SATB, 2 va, bc, e33; 24, Mater admirabilis, B , S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k124;
25, B , S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k117

Sub tuum praesidium:
26–37, C, c, D, e, E , F, G, g, A, a, B , h, SATB, 2 vn, bc, e36

Vesper settings, I/iv:
1, C, SATB, 2 vn, bc;
2, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, e24;
3, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k59;
4, c, ? SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e144, lost;
5, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k69;
6, d, ? SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e146, lost;
7, d, SSATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e20;
8, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k60, k71, k78, e27;
9, E , SATB, 2 vn, bc, e19;
10, F, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e102;
11, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k61;
12, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k65, k106, k114;
13, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k67
14, G, ? SATB, bc, e133, lost;
15, G, ? SATB, bc (inc.);
16, G, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e22;
17, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k66, k73, k96, k103, k111;
18, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k77, k93, k243;
19, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k62;
20, a, ? SATB, bc, e134, lost;
21, a, S, A, T, B, SATB, k68, k95, k108, k135, k136, k227, k230, k233;
22, B , SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e21;
23, B , ? SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e145, lost;
24, ?B , S, A, T, B, SATB, 2 vn, bc, e84, lost;
25, B , S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k58

Grouped items:
1, Beatus vir, Laudate pueri, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k82;
2, Confitebor, Beatus vir, Laudate pueri, Laudate Dominum, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k63;
3, Confitebor, Beatus vir, Laudate pueri, Laudate Dominum, SATB, 2 vn, 2 va, bc, k64;
4, Dixit Dominus, Confitebor, S A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k76;
5, Laudate Dominum, Magnificat, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k94, F II/iii

Single items:
1, Beatus vir, D, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k80;
2, Beatus vir, G, ?S, trbn, 2 vn, bc, l48, lost;
3, Beatus vir, G, SSATB, 2 vn, bc, k83;
4, Beatus vir, g, SAB, 2 vn, va, bc, k81;
5, Confitebor, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k79;
6, Credidi, a, 2vv, bc, lost;
7, Credidi, a, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k231;
8, De profundis clamavi, c, SATB, lost;
9, De profundis clamavi, d, SATB, l39;
10, Deus in adiutorium meum, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e154;
11, Dixit Dominus, C, SATB, 2 tpt, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, e85;
12, Dixit Dominus, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 tpt, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k70;
13, Dixit Dominus, C, S, A, T, T, B, B, SATB, cornett, 4, timp, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k75
14, Dixit Dominus, G, S, S, A, A, T, T, B, B, SSATB, 2 cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k72;
15, Dixit Dominus, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k74;
16, Domine probasti me, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k234;
17, In convertendo Dominus, c, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k242;
18, In exitu Israel, e, SATB, 2 vn, 2 va, bc;
19, Laetatus sum, C, SSAATTBB, 2 vn, va, bc, k105;
20, Laetatus sum, F, e135, lost;
21, Laetatus sum, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k102;
22, Laetatus sum, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2vn, va, bc, k104;
23, Lauda Ierusalem, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k113;
24, Lauda Ierusalem, B , ? SATB, bc, lost;
25, Lauda Ierusalem, B , S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, vc, bc, k112
26, Laudate Dominum, C, SATB, 2 vn, bc, e29, F II/iii;
27, Laudate Dominum, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc,k91, F II/iii;
28, Laudate Dominum, D, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k92, F II/iii;
29, Laudate pueri, D, AT, 2 vn, bc, k85;
30, Laudate pueri, D, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k86;
31, Laudate pueri, d, SA, 2 vn, bc, e28;
32, Laudate pueri, F, B, 2 vn, va, bc, k84;
33, Laudate pueri, F, ? SB, 2 vn, bc, e147, lost;
34, Laudate pueri, F, ? SATB, lost;
35, Laudate pueri, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k87;
36, Laudate pueri, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k88;
37, Laudate pueri, g, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e155
38, Laudate pueri, g, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k89;
39, Laudate pueri, B , S, 2 vn, bc, e25;
40, Magnificat, C, SATB, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc;
41, Magnificat, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k97, F II/iii;
42, Magnificat, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, va, vc, bc, k98;
43, Magnificat, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, 3 va, bc, k99;
44, Magnificat, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k100;
45, Magnificat, F, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 va, bc, k101;
46, Nisi Dominus, d, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k109;
47, Nisi Dominus, e Phrygian, SATB, bc, k110;
48, Nisi Dominus, A, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k107

Compline settings, I/v:
1, e, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k130–34;
2, F, S, A, T, B, SATB, k129;
3, G Mixolydian, SATB, k127;
4, G, SSATTB, bc, k126; 5, G, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k128

Te deum, I/vi:
1, C, SATTB, k272;
2, C, S, A, T, B, 2 tpt, timp, 2 vn, 2 va/trbn, bc, l34;
3, C, S, A, T, B, SATB, cornett, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, va, vc, bc, 1723, k270, F II/ii;
4, C, S, S, A, T, B, SSATB, 2 cornett, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, 2 va, basso di viola, bc, 1704, k271;
5, C, SATB, cornett, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, 1706, e37, F II/i;
6, C, S, S, A, A, T, T, B, B, SSAATTBB, 2 ob/cornett, 2 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, va, bc, l35

Motets, graduals and offertories, I/vii:
1, Accurite populi, SATB, 2 vn, 3 va, bc, lost;
2, Ad arma, B, 2 vn, va, vc, bc, e97;
3, Ad astra non negate, T, 2 vn, va, bc, l40;
4, Ad gaudia, ad festa, S, 2 vn, va, bc, lost;
5, Ad te Domine levavi, d, SATB,k153;
6, Ad te Domine levavi, a, SATB, 2 vn, bc, e107;
7, Aeterna rerum, ?3vv, lost;
8, Alleluia, SATB, 2 tpt, 2 vn, bc, e77, lost;
9, Angelis suis, SATB, k143;
10, Angelorum imperatrix, lost;
11, Ave Maria, SATB, k151;
12, Ave maris stella, e131, lost;
13, Ave mundi spes, SAT, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k171;
14, Ave o puerpera, SAT, 2 vn, bc, k172;
15, Ave pia stella maris, S, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k173, F III/i;
16, Ave salus mundi, SATB, bc, k163, F III/iii;
17, Bellae rosae, lost;
18, Benedicam Dominum, C, 2 vn, va, bc, lost;
19, Benedicta quae lilium es, SS, 2 vn, bc, k174;
20, Benedixisti Domine, SATB, k150
21, Celebremus cum gaudio, S, T, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k181;
22, Christe, fili summi patris, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k175, F III/iii;
23, Coelum gaude, SATBB, 7 tpt, timp, 2 vn, bc;
24, Coelum plaude, ? S, bc, lost;
25, Coelum plaude, SSATB, 2 vn, va, bc, l44, F III/iv;
26, Commendare, lost;
27, Concussum est mare, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k177, F III/iii;
28, Confitamini Domino, ? SSA, bc, lost;
29, Confitebor, B, 2 vn, bc, e56;
30, Cuius vita, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e79, lost;
31, Deus in adiutorium meum, SATB, 2 vn, bc, e99, F III/iv;
32, Deus tu convertens, SATB, k149;
33, Domine fac mecum misericordiam, SATB, k155;
34, Domine in auxilium meum, SATB, k154;
35, Ecce clara fulget, SB, 2 vn, bc, e57;
36, Ecce sacerdos magnus, TB, 2 vn, bc, k166;
37, Eia gaude, SATB, 2 vn, bc, e81, lost;
38, Eia gentes, SATB, 2 vn, bc, e143, lost;
39, Eius plore, lost;
40, Esto custos cordis, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, lost
41, Estote fortes, SATB, cornett, 2 trbn, 3 va, bc, k159, F III/iii;
42, Esto tutrix, lost;
43, Et mane videbitis, SATB, k142;
44, Excita potentiam, SATB, k140;
45, Ex Sion species decoris eius, SATB, bc, k139;
46, Exurge Domine, SATB, e40;
47, Fideles animae, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e75, lost;
48, Flammis cor …, e132, lost;
49, Gaude et jubila, ? S, bc, lost;
50, Gaude Maria, B, 2 vn, va, bc, lost;
51, Gaudia et plausus date, ? S, bc, lost;
52, Gemma decens, lost;
53, Gloria tua est Domine, SATB, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, e98, F III/iv;
54, Gratulemur in hac die, S, SATB, 2 tpt, 2 vn, bc, k162, F III/i;
55, Huc terra gigantes, SATB, 2 tpt, 2 vn, va, bc,l43, F III/iv;
56, In omnem, SATB, 2 vn, bc, e78, lost;
57, Intende voci orationis meae, SATB, k156;
58, Iste est sanctus, SAT, bc, k180;
59, Iste sanctus pro lege Dei, ATB, bc, k178;
60, Isti, qui amicti sunt, T, 2 vn, bc, k182
61, Jubilate, SATB, 2 tpt, 2 vn, bc, e46;
62, Justitiae Domini, SATB, e44;
63, Justum deduxit, SATB, bc, k179, F III/iii;
64, Laetare, T, 2 vn, bc, e80, F III/i;
65, Laetatus sum, SATB, e41;
66, Laudate Dominum, SATB, 2 vn, va, bc, e158;
67, Lingua mea, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, k161;
68, Lux perpetua, SATB, 2 vn, va, bc,l29;
69, Me habite excusatis, lost;
70, Mundi luxus, lost;
71, Non confundentur Domine, SATB, k137;
72, O admirabile commercium, SATB, 3 trbn, 2 vn, bc, l33;
73, O coeli, S, A, T, B, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e83;
74, O cunctarum, lost;
75, Odorosae, charae rosae, AT, 2 vn, bc, e45;
76, O flos!, C, 2 vn, va, bc, lost;
77, O ignis coelestis, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k170, F III/iii;
78, O Maria mater lucis, S, 2 vn, va, bc, e106;
79, O mi Jesu, SATB, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, bc, lost;
80, Omnibus qui invocant eum, SATB, cornett, 2 tpt, 2 trbn, 2 vn, 3 va, bc, k141
81, Omnis terra adoret te Deus, SSATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k183, F III/iv;
82, O panis, o caro, T, ?insts, bc, lost;
83, Oravi, SATB, 3 trbn, unison vns, bc, e105, F III/iv;
84, O sancta benedicta, SS, 2 vn, bc; 85, O sancte, SATB, 2 tpt, 2 tpt, timp, 2 vn, bc, e100, F III/iv; 86, O ter fortunata, S, fl, 2 vn, bc, l47, lost;
87, O vos omnes, B, 2 vn, bc, lost;
88, Pia mater, fons amoris, S, 2 vn, bc, k176, F III/i;
89, Plaudite Deo nostro, S, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k167, F III/i;
90, Plaudite, sonat tuba, T, tpt, 2 vn, va, bc, k165;
91, Ponis nubem ascensum, SST, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k169;
92, Preciosa mors sanctorum, SATB, bc, e55;
93, Propter Evam, lost;
94, Quae est ista, B, 2 vn, va, bc, l41;
95, Quare Domine irasceris, SATB, 2 trbn, 2 vn, va, bc, lost;
96, Quem terra pontus sidera, SATB, 2 tpt, 2 vn, va, bc;
97, Quis est iste, S, S, A, T, B, ATB, 2 tpt, 2 vn, 2 va, bc, e101, F III/iv;
98, Quis est hic, SSATB, 2 vn, 3 va, bc, lost;
99, Quod capis, e130, lost;
100, Regem cui, SATBB (incl. Sicut cervus by Palestrina)
101, Reges Tharsis, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k168, F III/iii;
102, Reparatrix, lost;
103, Requiem aeternam (grad), F, SATB, 3 trbn, violetta, bc, k146;
104, Requiem aeternam (grad), a, SATB, k147;
105, Sacris solennis juncta, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k160, F III/iii;
106, Salve Maria, ? S, 2 vn, bc, lost;
107, Salve mater divina, B, 2 vn, va, bc, l42;
108, Sancti Dei, S, A, T, B, 3vv, 2 vn, bc, lost;
109, Surgat auster, B, ?insts, bc, lost;
110, Tollite portas, SATB, k152;
111, Tuba laetum, ? A, tpt, bc, lost;
112, Veritas mea, SATB, 2 vn, va, bc, l32;
113, Voces laetae, B, 2 vn, va, bc, e58;
114, ? De nomine Jesu, motet, B, 2 vn, bc, e76, lost;
115, ? De dedicatione, off, S, B, 4 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, e82, lost;
116, ? Aria, ?S, ?insts, bc, e149, lost

Miserere, I/viii:
1, c, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, lost;
2, c, SATB, 2 ob, 2 vn, va, bc, k148;
3, d, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, lost;
4, g, S, S, A, T, B, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, e43;
5, a, SSATB, 2 vn, bc, e42;
6, a, ? SSATB, 2 vn, va, bc, lost

Marian antiphons, I/ix:
Alma Redemptoris mater:
1, C, SATB, bc, e51;
2, c, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k200;
3, d, ATB, bc, k197; 4, e, A, 2 vn, bc, k188;
5, e, SAT, bc, k195;
6, F, SA, bc, k192;
7, F, SA, bc, l46, lost (?=no.6);
8, F, SA, 2 vn, bc, k193;
9, F, SST, bc, k198;
10, F, SATB, bc, k202;
11, F, SATB, 2 va, bc, k201;
12, g, T, 2 vn, bc, k189;
13, g, SAB, 2 vn, bc, k196;
14, A, S, 2 vn, bc, k185, F III/i;
15, a, SS, bc, k191, F III/ii;
16, a, SSAT, bc, k199;
17, B , S, trbn, 2 vn, bc, k186;
18, B , S, 2 vn, bc, k187, F III/i;
19, B , B, 2vn, bc;
20, B , STB, 2 vn, bc, k194;
21, b, B, 2 vn, bc, k190

Ave regina:
22, C, SS, 2 vn, bc, k210, F III/ii;
23, C, ATB, bc, k217;
24, C, ATB, bc, k214;
25, C, SATB, k221;
26, c, S, bc, k206, F III/i;
27, d, SAT, bc, k216;
28, d, SATB, k222;
29, E , SA, bc, k213;
30, e, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k223;
31, F, S, 2 vn, bc, k207, F III/i;
32, F, S, 2 vn, va, bc, k208, F III/i;
33, F, SS, bc, k211, F III/ii;
34, F, SAT, bc, k215;
35, F, SATB, k224;
36, G, SATB, bc, k225;
37, g, SS, bc, k212, F III/ii;
38, g, SATB, k219;
39, g, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k226;
40, A, SS, bc, k209, F III/ii;
41, a, SATB, bc, k218;
42, B , S, 2 vn, bc, k205, F III/i;
43, B , SATB, bc, k220

Regina coeli:
44, C, S, tpt, bc, e90, lost;
45, C, SATB, 2 trbn, violetta, bc, e50;
46, D, A, 2 vn, bc, e104;
47, F, SATB, 2 va, bc, l45;
48, G, A, 3 vn, bc, e88, lost;
49, G, SATB, bc, lost;
50, A, SATB, 2 vn, bc;
51, B , SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, e89;
52, B , SATB, violetta, 2 va, bc, k256

Salve regina:
53, C, ?SATB, e148, lost;
54, C, SATB, 2 vn, bc,e47;
55, D, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k264;
56, E  S, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k259, l36;
57, F, SAT, ?insts, k262, lost;
58, F, SATB, violetta, va, bc, l49;
59, F, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k265;
60, g Dorian, SAT, bc, k261;
61, G, SAT, bc, k260;
62, g, B, bn, 2 vn, bc,e48;
63, g, SS, bc, k257, F III/ii;
64, g, SATB, 2 vn, bc;
65, g, SATB, 2 violetta, bc, e49;
66, g, SATB, 2 trbn, 2 vn, bc, l37;
67, a, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k263;
68, B , SSA, bc, k258;
69, B , S, S, A, T, B, SSATB, cornett, bn, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k266

Hymns, I/x:
1, A solis ortus, SATB, k203, k228–9, k235, k237–40;
2, Decora lux, 2vv, bc, lost;
3, Iam sol recedit, SATB, bc, k245;
4, Lucis creator, SATB, bc, k247;
5, Omni die dic Mariae, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, bc, k244, k248–52, k254, k274, k277–8;
6, Pange lingua, SATB, lost;
7, Veni creator, SATB, cornett, 2 trbn, violetta, va, bc, k275;
8, [title unknown], ?S, ?insts, bc, lost

Sequences, I/xi:
1, Stabat mater, S, A, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k267–8;
2, Victimae Paschali, S, A, T, B, SATB, cornett, 3 tpt, timp, 2 trbn, 2 vn, bc, k276

Introits, I/xii:
1, Cantate Domino, SATB, violetta, va, bc, k283;
2, In civitate Dei, SATB, 3 va, bc, e38;
3, In justitia tua, SATB, cornett, 2 trbn, 2 vn, va, bc, k282;
4, Laudate pueri, SATB, violetta, va, bc, e39;
5, Polluerunt templum, SATB, bc, k253

Communion hymns, I/xiii:
1, Dicite pusillanimes, SATB, k286;
2, Dominus dabit, SATB, k285;
3, Ecce virgo concipiet, SATB, k287;
4, Revelabitur gloria Domini, SATB, k284

German sacred songs, I/xiv:
all lost
1, Frohlocke, mein Gemüt;
2, O christliches Herz;
3, O irriges Schaf, erwäg dein Tun;
4, O Jesu, du mein Vergnügen;
5, O Pein, o Reue

Other sacred, I/xv:
1, Lettioni da morto, S, A, T, T, B, SATB, cornett, 2 trbn, 2 va, bc, k288;
2, Mysteria gaudiosa, SATB, 2 vn, bc, k289;
3, Pastorella, SATB, tuba pastorica, 2 vn, 2 va, bc;
4, Domine ne in furore tuo, S, bc

Oratorios and sepolcri, II/i:
first performed in the Hofburgkapelle, Vienna
1Santa Dimpna, Infanta d'Irlanda (G.A. Lorenzani), April 1702, only pt 2 extant; k300a
2La Regina Saba (P.M. Ruggieri), April 1705; e96
3La fede sacrilega nella morte del precursor S Giovanni Battista (P. Pariati), March 1714; k291, F IV/i
4La donna forte nella madre de' sette Maccabei (Pariati), 4 April 1715; k292, F IV/ii
5Il trionfo della fede (B. Maddali), 5 March 1716; k294, F IV/iii
6Il fonte della salute aperto dalla grazia nel Calvario (Pariati), 10 April 1716; k293
7Il disfacimento di Sisara, 18 Feb 1717; k295
8Cristo nell'orto (Pariati), 12 April 1718; k296
9Gesù Cristo negato da Pietro (Pariati), 7 April 1719;k297
10La cena del Signore (Pariati), 26 March 1720; k298
11Il testamento di nostro Signor Gesù Cristo sul Calvario (Pariati), 16 April 1726; k299
12La deposizione dalla Croce di Gesù Cristo Salvator nostro (G.C. Pasquini), 23 March 1728; k299
13Oratorium germanicum de Passione Domini, ?1731; e61, lost

Vocal secular:

Operas, II/ii:
in one act with licenza unless otherwise stated; first given in Vienna, Hofburg, unless otherwise stated
1Il fato monarchico (festa teatrale), 16 Feb 1700; e95, lost
2Neo-exoriens Phosphorus (Latin school drama, 3, licenza), Melk, 18 July 1701; lost
3[title unknown] (comedy), Wiener Neustadt, 1702; lost
4L'offendere per amare, overo La Telesilla (dramma per musica, 3, licenza, D. Cupeda), 25 June 1702; k302, lost
5La clemenza d'Augusto (poemetto drammatico, P.A. Bernardoni), 15 Nov 1702; k301, lost
6Julo Ascanio, re d'Alba (poemetto drammatico, Bernardoni), 19 March 1708; k304, F V/i
7Pulcheria (poemetto drammatico, Bernardoni), Vienna, Favorita, 21 June 1708; k303, F V/ii
8Il mese di Marzo consacrato a Marte (componimento per musica, S. Stampiglia), 19 March 1709; k306
9Gli ossequi della notte (componimento per musica, Cupeda), Vienna, Favorita, 15 July 1709; k305, F V/iii
10La decima fatica d'Ercole, ovvero La sconfitta di Gerione in Spagna (componimento pastorale eroico, G.B. Ancioni), Vienna, Favorita, 1 Oct 1710; k307, F V/v
11Dafne in Lauro (componimento per camera, Pariati), 1 Oct 1714;k308
12Orfeo ed Euridice (componimento da camera per musica, Pariati), Vienna, Favorita, 1 Oct 1715; k309
13Angelica vincitrice di Alcina (festa teatrale, 3, licenza, Pariati), Vienna, Favorita, 14 Sept 1716; k310
14Teodosio ed Eudossa [Act 1] (dramma per musica, 3, after V. Grimani), Wolfenbüttel, 1716; as Teodosio, Hamburg, 1718; e151, lost, collab. A. Caldara and F. Gasparini
15Diana placata (festa teatrale per musica, Pariati), 19 Nov 1717; k311
16Elisa (componimento teatrale per musica, 2, licenza, Pariati), Vienna, Favorita, 28 Aug 1719 (Amsterdam, 1719); k312
17Psiche (componimento da camera per musica, A. Zeno), 19 Nov 1720; k313
18Le nozze di Aurora (festa teatrale per musica, prol, 1, licenza, Pariati), Vienna, Favorita, 6 Oct 1722; k314
19Costanza e Fortezza (festa teatrale per musica, 3, licenza, Pariati), Prague, Hradschin, 28 Aug 1723, ed. in DTÖ, xxxiv–xxxv, Jg.xvii (1910/R); k315
20Giunone placata (festa teatrale per musica, I. Zanelli, 19 Nov 1725; k316
21La corona d'Arianna (festa teatrale per musica, Pariati), Vienna, Favorita, 28 Aug 1726; k317
22Enea negli Elisi, ovvero Il tempio dell'Eternità (festa teatrale per musica, P. Metastasio), Vienna, Favorita, 28 Aug 1731; k318

Instrumental:

III/i: 53 trio sonatas, 2 vn, bc (8 lost), k336, k338–42, k349, k360–93, k395–7, l53, e66, e69, e92, 10 ed. in F VI/iii;
1 sonata, va da gamba, bc

III/ii: 12 sonatas: 1, D, 2 vn, va, bc, k349;
2, d, 2 vn, trbn, bc, e68;
3, e, 2 vn, va, bc, e93, lost;
4, F, 2 solo vn, 2 vn, va, bc, k348;
5, G, 2 vn, va, bc, k343;
6, g, cornett, trbn, vn, bc, k347;
7, g, 2 vn, va, org, e91, lost;
8, g, 2 vn, va, org, lost;
9, A, 2 vn, violetta, bc, k350;
10, a, 2 vn, va, bc, k346;
11, B , 3 solo vn, 2 vn, va, bc, k344, k394;
12, vn piccolo, 2 vn, va, bc, lost

III/iii: 12 partitas, 2 vn, bc, k319–29, k358;
1 partita, fl, ob, bc, e64, R 7

III/iv: other works:
1, ouverture, C, 2 vn, va, bc, k356, R 5;
2, Rondeau, C, vn piccolo, vn, 2 va, bc, e111;
3, sinfonia, C, 2 ob, 2 vn, va, bc, in A. Lotti: Costantino, 1716, k333;
4, Partie, C, 2 ob, 2 vn, va, bc, k334;
5, intrada, C, 2 ob, vn piccolo, 2 vn, va, bc, e62;
6, serenada, C, 2 ob, 2 tpt, 2 vn, va, bc, k352, R 1;
7, [Tafelmusik], C, 2 ob, 2 tpt, timp, 2 vn, va, bc;
8, ouverture, d, 2 vn, va, bc, k357, R 6;
9, sinfonia, d, 2 ob, 2 vn, va, bc, in G.B. Bononcini: Proteo sul Reno, 1703, k332;
10, ouverture, d, 2 ob, 2 vn, va, bc, k355, R 4;
11, ouverture, d, 2 ob, 2 vn, va, bc, e109;
12, ouverture (Der Frühling), d, 2 ob, 2 vn, va, bc;
13, ouverture, F, 2 vn, va, bc, k354, R 3;
14, sonata, F, ob/fl, 2 vn, bc, lost;
15, sinfonia, F, 2 ob, 2 vn, va, bc, in C.A. Badia: La concordia della Virtù e della Fortuna, 1702, e63;
16, ouverture, F, ob, 2 hn, 2 vn, va, bc, k335;
17, ouverture, F, 2 ob, 2 hn, 2 vn, va, bc, in M.'A. Ziani: Meleagro, 1706, e108;
18, ouverture, g, 2 ob, 2 vn, va, bc, k359;
19, Le dolcezze, e l'amerezze della notte, a, 2 ob, 2 vn, bc, e112;
20, Arie, B , 2 ob, 2 vn, bc;
21, sinfonia, B , 2 ob, 2 vn, va, bc, k353, R 2;
22, ouverture, B , 2 ob, 2 vn, va, bc, e110;
23, music cited in diary of P.I. Lovina, lost;
24, Furore carnevalesco, ? 2 ob, 2 bn, 2 vn, 2 vc, bc, lost

Keyboard, III/v:
1, Ciaccona, D, k403/2, F VI/i;
2–5, 4, Menuett, D, e118, e122, e125, e127, F VI/i;
6, Fuga, d;
7, Aria, F, e116, F VI/i;
8, Harpeggio, G, e114, F VI/i;
9–11, 3 menuett, G, e120–21, e128, F, VI/i;
12, Ouverture, G (2 versions), e70, F VI/i;
13, Capriccio, g, k404, F VI/i;
14–15, 2 menuett, g, e124, e126, F VI/i;
16, Partita, g, e117, F VI/i;
17, Aria, A;
18, Menuett, A, e123, F VI/i;
19, Partita, A, k405, F VI/i;
20, Partita, a, e115, F VI/i;
21, Menuett, B , e115, F VI/i

Canons, III/vi:
1, Sonata, 3 vn, e67;
2, 11 canons on a theme in semibreves

Literatura:

1, Gradus ad Parnassum (Vienna, 1725, 2/1742/R; Eng. trans., ?1767, as Practical Rules for Learning Composition; partial Eng. trans., 1943, as Steps to Parnassus: the Study of Counterpoint, 2/1965 as The Study of Counterpoint)
2, Singfundament, MSS in A-M, Wgm, Wn, Wwessely, D-Bsb, H-PH, SK-BRm; pubd as Gründlicher zur Gesangslehre unumgänglich nothwendiger Unterricht in der Solmisation (Vienna, ?1832)

Font: En català: Johann Joseph Fux (1660-1741) En castellano: Johann Joseph Fux (1660-1741) In english: Johann Joseph Fux (1660-1741) - Altres: Johann Joseph Fux (1660-1741) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

M'agradaria començar amb una dosis pertinent d'autocrítica perquè ni servidor es pot creure que prèviament a la d'avui, i després de les més de 1300 entrades publicades, només una d'elles hagi fet una fugaç referència a Johann Joseph Fux, mestre de mestres i compositor de manual. Me'n faig creus i demano disculpes perquè realment el seu nom, i especialment la seva enciclopèdica obra, mereixerien com a mínim un espai monogràfic. De fet, Fux va representar una de les culminacions del barroc a Àustria, comparable en importància a Johann Sebastian Bach a Alemanya, a Lully a França o a Vivaldi a Itàlia. Per tant, és celestialment injust el tracte que hem donat a una eminència de la música del seu nivell i que a diferència dels autors prèviament citats, es va centrar quasi en exclusiva, musicalment parlant, en la litúrgia. El repertori en aquest gènere va ser immens amb un mínim d'un centenar de misses, una dotzena d'oratoris i nou rèquiems més tota una diversitat d'obres 'menors' entre motets, salms, vespres, himnes, etc. Per tant, és imperatiu i d'aquesta manera que avui intentarem il·luminar una mica més la història a l'entorn d'un Fux que recordem va viure quasi en règim d'obligada permanència a Viena, on va ser mestre de capella imperial i director musical de la Catedral de Sant Esteve i a on probablement va coincidir, a l'entorn del 1740, amb un joveníssim cantant de nom Joseph Haydn. No obstant, anys abans, Fux va rebre un encàrrec de compondre un Kaiserrequiem en honor a l'emperadriu Eleonore Magdalena, viuda del magnànim Leopold I, mort l'any 1705. La proposta de rèquiem de Fux i la posada en escena següent va ser la d'una missa solemne, amb instrumentació en termes de stylus mixtus, és a dir, un grup extens d'instruments amb l'absència de trompetes i timbales alhora que va limitar els llargs passatges orquestrals, centrant-se en les veus. Una de les característiques pròpies de l'època va ser la de reciclar antigues partitures ja que en essència no es va tractar d'un rèquiem adhoc, sinó de la suma de vàries parts escrites en temps diferents. Això va permetre a Fux reutilitzar aquesta partitura en anys posteriors i per ocasions diverses (1729, 1731, 1735, 1737, 1739, 1740, 1741 i per darrera vegada el 1743). Aquesta 'llibertat' redunda en moviments com l'extens Miserere o el parell de Sonates instrumentals que incorpora. I pel que fa pròpiament a l'edició on el trobarem, res negatiu a comentar, ans el contrari, excel·lència i precisió en totes direccions motiu que ens satisfà en primera persona però que també ens permet celebrar, amb honor i admiració, al seu creador, l'extraordinari Johann Joseph Fux!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Fiata; La Capella Ducale; Roland Wilson (conductor)
RECICLASSICAT: FUX, Johann Joseph (1660-1741)
AMAZON: Fux - Kaiserrequiem
SPOTIFY: Fux - Kaiserrequiem

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FITZENHAGEN, Wilhelm Karl Friedrich (1848-1890) - Cello Concerto No. 2 in a minor, Op. 4

Obra de Charles-François Daubigny (1817-1878), pintor francès (1)



- Recordatori de Wilhelm Karl Friedrich Fitzenhagen -
En el dia de la commemoració del seu 126è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Charles-François Daubigny (Paris, 15 de febrer de 1817 - Paris, 19 de febrer de 1878) va ser un pintor francès. La seva primera formació va tenir lloc en l'àmbit familiar ja que el seu pare, Edme-François, va ser pintor. Durant la seva joventut va visitar Itàlia, on hi va viure sis mesos. Al seu retorn a França, va realitzar les seves primeres il·lustracions com a gravador i va continuar el seu aprenentatge al taller de Paul Delaroche, artista important en aquell temps. A partir del 1838 va presentar obres al Saló de París sent premiat, deu anys més tard, amb el quadre Port de Gylieu. Durant la dècada del 1840 va treballar a Fontainebleau i en aquesta etapa les seves relacions amb l'Escola de Barbizon es van fer més estretes. Va ser el seu amic Corot qui el va animar a pintar a l'aire lliure. A principis de la dècada del 1850 va publicar dos àlbums d'aiguaforts que el van acreditar com a gravador. El 1854 va visitar les costes de Normandia, lloc on va acudir diversos estiu i en poblacions com Villerville i Trouville. El 1857 va decidir habilitar una embarcació com estudi flotant que va batejar amb el nom de 'Le botin' i amb ella va navegar pel Sena i el Oise, servint alhora de plataforma per realitzar les seves composicions. L'any 1858 va ser el del seu reconeixement oficial com a pintor principalment de paisatges i aquell mateix any també va participar en l'Exposició Universal. Posteriorment, va visitar Londres els anys 1866 i 1870, el 1871 va estar amb Manet a Holanda i el 1872 està documentada una estada d'un any a Auvers amb Cézanne. Daubigny, que va ser considerat com un dels impressionistes més avançat i un nexe entre l'Escola de Barbizon i aquest moviment, es va interessar en els seus paisatges per elements com l'aigua, l'aire i el cel, que va saber plasmar magistralment en la seva obra. Va morir a París el febrer de 1878.




Parlem de Música...

Wilhelm Karl Friedrich Fitzenhagen (Seesen, 15 de setembre de 1848 - Москва, 14 de febrer de 1890) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Fill del director musical de la seva ciutat, es va formar amb el seu pare des de ben petit. Als 5 anys al piano, als 8 al violoncel i als 11 el violí, també va rebre formació en instruments de vent amb els quals va debutar a l'orquestra del seu pare. El 1862 va fer el seu primer debut solista amb el violoncel motiu pel qual va rebre el reconeixement i va ser admès com alumne de Theodor Müller. Tres anys després va interpretar davant el duc i va ser alliberat de l'obligació del servei militar. El 1867 va viatjar a Dresden on va estudiar amb Grützmacher. Un any després va ser admès a la Dresden Hofkapelle on va iniciar la seva carrera com a solista. El 1869 va interpretar al Festival de Leipzig i el 1870 al Festival Beethoven. Liszt el va intentar persuadir que es quedés a Weimar, no obstant, va viatjar a Moscou on va ser nomenat professor del Conservatori Imperial. Allà va guanyar popularitat ràpidament com un dels millors professors de violoncel de Rússia i alumnes d'arreu van viatjar a Moscou per tal de rebre classes. El 1884 va ser nomenat mestre de concerts de la Societat Musical Imperial Russa i director de la Societat Musical i Orquestral de Moscou. Allà va fer estreta amistat amb Tchaikovsky sent, sovint, intèrpret de les obres del compositor rus. En contrapartida, Tchaikovsky va dedicar a Fitzenhagen les seves Variacions sobre un Tema Rococó Op.33. Com a compositor es creu que va ser considerablement prolífic tot i que només es conserven una seixantena d'obres. Va morir a Moscou el febrer de 1890.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Wilhelm Karl Friedrich Fitzenhagen (1848-1890) - Altres: Wilhelm Karl Friedrich Fitzenhagen (1848-1890)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

If the name Fitzenhagen is familiar to you then it’s almost certainly in connection with his editing of Tchaikovsky’s Rococo Variations. He was born in Seesen in 1848 and studied with Grützmacher, one of the leading players of the time. By his early twenties he was in high demand – Liszt wanted him as solo cellist in Weimer and Nikolai Rubinstein offered him the Cello Professorship at the Moscow Conservatory. He chose Moscow. And here he remained, one of the most influential figures in Russian string teaching and playing until his early death in 1890. But he also earned a measure of success as a composer. He had four cello concertos to his name as well as the expected morceaux and smaller genre pieces. Oehms has combined these twin facets of his compositional life in the shape of the Second Concerto and a selection of smaller pieces for cello and piano. None is dated in the notes. The overriding influence on the Concerto is Schumann. In fact it’s strongly modelled on Schumann’s own concerto for the instrument even to the extent of being through-composed. It’s rather more showy however as one would perhaps expect of an executant-composer and more overtly virtuosic and less introspective. The first movement cadenza sounds especially tricky – doubtless Fitzenhagen owed his command to the intense demands made by Grützmacher, notoriously scrupulous when it came to the acquisition of technique - but in the second movement he relaxes nicely. There are, it’s true, elements of salon style here – the supportive harp tissue is rather too domestic for so ostensibly extrovert a work for instance. And the orchestration is sometimes a little too sketchy. 

Still, the finale is enjoyable, sprightly, sports another tricky cadenza and ends well. The work is as complete an example as I know of Schumann’s pervasive influence on another composer. The smaller pieces are splendidly written for the instrument, which surely won’t come as a surprise. The Elegie is a warm and effusive opus in the style of Tchaikovsky. The Capriccio’s more propulsive and finger-busting tendencies are relieved by a lyric "B" section – and it also opens like a snippet of The Barber of Seville. The very Slavic Gavotte takes the player up very high and tests his bowing arm into the bargain to a considerable degree. Fitzenhagen must have had excellent intonation. The Impromptu cleaves more to the Schumann-Mendelssohn axis and there are two versions of Ave Maria – one with piano and the other harmonium. The former, predictably, is warm whilst the latter is slightly pious. There is also an extensive Dämonenfantasie, after motifs from the Anton Rubinstein’s opera Dämon. The piano part is demanding and sometimes portentous, the cello writing lyric and equally tough. The piece itself is a kind of dual tribute to Rubinstein and Tchaikovsky – and it includes a variation theme based on the Rocco Variations. Performances are generous and attractive; Jens Peter Maintz is a fine player and an imaginative one as well. The booklet notes have some excellently reproduced period photographs of the heavily bearded Fitzenhagen and the disc is a worthy and worthwhile salute to his memory.

Jonathan Woolf (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jens Peter Maintz (cello); Munich Radio Symphony Orchestra; Peter Rundel
PRESTOCLASSICAL: FITZENHAGEN, W. - Cello Music
SPOTIFY: FITZENHAGEN, W. - Cello Music

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RODE, Jacques Pierre Joseph (1774-1830) - Violin Concerto No. 1 (1794)

Obra de Pierre-Henri de Valenciennes (1750-1819), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques Pierre Joseph Rode -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Pierre-Henri de Valenciennes (Toulouse, 6 de desembre de 1750 - Paris, 16 de febrer de 1819) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment a l'École supérieure des beaux-arts de Toulouse abans d'entrar al taller de Gabriel François Doyen. El 1769 va viatjar a Itàlia però no va ser fins el 1777 que es va instal·lar durant un temps a Roma. Allà es va especialitzar en paisatges clàssics abans d'iniciar un viatge pel Pròxim Orient el 1782. A partir del 1785 va tornar a França, on va viure a París la resta de la seva vida. Allà va continuar pintant i també va ser administrador de l'Académie royale de peinture et de sculpture. Durant la Revolució Francesa es va allotjar al Louvre i el 1804 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. A banda de nombroses pintures de paisatges, va ser autor d'un tractat de pintura neoclàssica per nom Éléments de perspective pratique à l'usage des artistes, suivis de réflexions et conseils à un élève sur la peinture et particulièrement sur le genre du paysage (París, 1799). Va exposar regularment al Saló de París entre els anys 1787 i 1810 rebent una medalla d'or el 1805. Va ser professor de perspectiva de l'École nationale supérieure des beaux-arts i va ser un teòric molt respectat. Va morir a París el febrer de 1819.




Parlem de Música...

Jacques Pierre Joseph Rode (Bordeaux, 16 de febrer de 1774 - Château de Bourbon, 25 de novembre de 1830) va ser un violinista i compositor francès. Als 6 anys va iniciar la seva formació amb André-Joseph Fauvel fent el seu primer recital solista als 12 anys a Bordeaux. El 1787 va viatjar a París acompanyat del seu mestre i allà va ser admès com alumne del violinista Viotti. El 1790 va debutar a París interpretant el violí solista del Concert No.13 de Viotti assolint un gran èxit. El novembre de 1795 va ser nomenat professor de violí del Conservatori de París si bé pocs mesos més tard va iniciar una extensa gira de concerts per Alemanya, Holanda i Anglaterra. El 1799 va tornar a París on va treballar, a banda de la seva condició de professor al conservatori, com a violinista solista de l'Opera. Poc després va visitar Madrid on va fer amistat amb Boccherini i on va dedicar el seu Concert No.6 a la reina d'Espanya. El 1800 va tornar a París on va ser nomenat violinista de Napoleó. El 1803 va viatjar breument a Rússia abans d'iniciar una nova gira concertant per Alemanya on va rebre l'admiració pública de Spohr. Entre el 1804 i el 1808 va assolir el càrrec de violinista del Tsar a Sant Petersburg, ciutat on va gaudir d'enorme èxit. No obstant, i a partir del seu retorn a París, va iniciar un lent declivi com a intèrpret si bé abans del seu adéu dels escenaris va realitzar algunes gires per Àustria. El 1814 es va instal·lar a Berlín, ciutat on va compondre el seu Concert No.12 i els seus famosos 24 Caprices. També va ser professor amb alumnes com Eduard Rietz, posterior professor de violí de Mendelssohn. El 1819 va tornar a França on es va reunir amb la seva família i on va rebre la visita de Mendelssohn. El 1828 va intentar fer un recital públic resultant un gran fracàs i motivant un deteriorament ràpid de la seva salut física i mental. Dos anys després, va morir al Castell de Bourbon.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

4 romances;
Petit air italien (1804)

Instrumental:

Vn Concs.:
no.1, d, 1794;
no.2, E, 1795;
no.3, g, 1796;
no.4, A, op.18, 1798;
no.5, D, 1800;
no.6, B, 1800;
no.7, a, op.9, 1803;
no.8, e, op.13, 1803/4;
no.9, C, op.17, 1804–8;
no.10, B, 1804–8;
no.11, D, op.23, c1813;
no.12, E, c1815;
no.13, f , posth.

Vn, orch/str trio/pf/solo:
Air varié, opp.9, 10, G (London, 1808), 12, 19, 21, 25, 26, 28;
3 duos concertans, op.1 (London, ?1810);
24 caprices en formes d’études (Paris, c1815);
2 polonaises (?1820);
Cavatine et rondeau mêlé d’airs russes;
Fantaisie, C (on Str Qt, op.24 no.1);
Introduction et variations brillantes (Air tyrolien);
Thème varié, nos.4, 5, 6 (Air allemand), 7, 8 (on theme of Str Qt, op.28 no.2);
Variations et finale (on a theme by Handel);
12 études (Paris, n.d., posth.)

Str Qts:
no.1 (Leipzig, ?1815);
no.2, F (?Leipzig, ?1815);
no.3, D;
no.4, op.18 (Paris, c1820);
Quatuors brillants, opp.11, 12, 14–16, ?18, 2 op.24 (Bonn, c1825), 2 op.28 (Berlin, ?1828), 2 posth. (Paris, ?1839)

Duos, 2vn:
opp.1, 18, 22, 41

Font: En català: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) En castellano: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) In english: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) - Altres: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

At the height of his career, Rode was the most finished representative of the French violin school. Having assimilated Viotti’s Classical approach, he imbued it with characteristically French verve, piquancy and a kind of nervous bravura. His artistic growth took place during the revolutionary decade, and it is not surprising that his music is akin to that of Cherubini and Méhul and the operas of the 1790s; there is declamatory pathos, martial dash and melting cantilena. His gift for lyrical, often melancholy melody, which represents a prominent trend in French music of this period, made his music particularly attractive to German early Romantic composers. Rode’s best music is in his 13 concertos: they represent, to a greater degree than those of Viotti, the model of the French violin concerto, accepted as such by the entire generation and respected even by Beethoven. His airs variés, which led to the vogue for brief and brilliant violin pieces, enjoyed great popularity: one of them, the Variations in G major, a favourite concert piece of the young Spohr, became a repertory piece for voice, sung by Catalani, Malibran, Viardot and other celebrities. Rode’s virtuosity was always controlled by charm and taste and never served pure exhibitionism. He also composed a dozen string quartets (so-called ‘quatuors brilliants’ with a dominant first violin part), and 24 duos for two violins. He was co-author of the violin method (together with Baillot and Kreutzer) adopted by the Conservatoire (1803). His innate gifts as a teacher are demonstrated in his 24 Caprices, which balance the musical and technical needs of the student and have become an indispensable part of the violin curriculum.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

ALLEGRI, Gregorio (1582-1652) - Collectio Altæmps

Obra de Sébastien Bourdon (1616-1671), pintor francès (1)



- Recordatori de Gregorio Allegri -
En el dia de la commemoració del seu 364è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Sébastien Bourdon (Montpellier, 2 de febrer de 1616 - Paris, 8 de maig de 1671) va ser un pintor francès. Fill d'un pintor local, la seva família el va enviar a París als 7 anys, degut a la probable guerra que planava sobre la seva ciutat natal, de majoria protestant i en rebel·lió davant del Govern Reial el 1622. Durant set anys va treballar al taller d'un pintor parisenc de cognom Barthélémy. Després de viatjar per diverses ciutats franceses, el 1636 es va instal·lar a Roma, on hi va romandre fins a finals del 1637. Inicialment va pintar escenes quotidianes, molt de moda en el seu temps. No obstant i progressivament, la influència de Poussin es va anar imposant en la seva obra, motiu pel qual es va decantar pel classicisme del mestre francès qui per la seva part i instal·lat a Roma, va contribuir a renovar la pintura del seu país. El 1638 es va establir a París, on va fundar un taller de gran èxit i on va rebre nombrosos encàrrecs. Deu anys després va ser un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Entre els anys 1652 i 1653 va viatjar a Suècia com a pintor de la reina Cristina de Suècia. De retorn a París, el seu estatus va ser més alt i els seus treballs molt sol·licitats, arribant a ser nomenat, el 1655, un dels quatre rectors de l'Acadèmia de Pintura. La seva mort, esdevinguda el maig de 1671 a París, el va consolidar com un dels més respectats i admirats pintors francesos del seu temps. 




Parlem de Música...

Gregorio Allegri (Roma, 1582 - Roma, 17 de febrer de 1652) va ser un cantant i compositor italià. Germà de Domenico Allegri, va ser cantant de cor infantil des del 1591 i fins el 1596 i posteriorment tenor a San Luigi dei Francesi de Roma, sota les ordres del mestre de capella G.B. Nanino i amb qui es creu que es va formar. Segons el seu obituari, Allegri va ser actiu com a cantant i compositor de la Cattedrale di Santa Maria Assunta in Cielo de Fermo (1607-1621) i a partir de l'agost de 1628 com a mestre de capella de Santo Spirito in Sassia de Roma. El 1629 es va unir al cor papal, sota el Papa Urbà VIII, i va ser nomenat mestre de capella del Vaticà per l'any del jubileu (1650). Va ser hereu, musicalment, de la tradició del stile antico de Palestrina de qui en va revisar els himnes. Va morir a Roma el febrer de 1652.

OBRA:

Vocal religiosa:

Concertini, 2–5vv, bc, libro I (Rome, 1618), lost
Concertini, 2–5vv, bc, libro II (Rome, 1619)
Motecta, 2–6vv (Rome, 1621)
Sinfonia, a 4, ed. A. Kircher, Musurgia universalis (Rome, 1650)
Il salmo Miserere mei Deus, 9vv, I-Rvat; ed. in Amann and in Keyte
Missa ‘Che fa oggi il mio sole’, 5vv;
Missa ‘Christus resurgens’, 8vv;
Missa ‘In lectulo meo’, 8vv;
Missa ‘Salvatorem exspectamus’, 6vv;
Missa ‘Vidi turbam magnam’, 6vv: Rvat
2 Lamentationes Jeremiae prophetae, c1640, c1651, D-Bsb
Te Deum, 8vv, A-Wn
Laudate regem, 8vv, I-Rvat
Motets in 1618, 1619, 1621, 1623, 1625, 1626, 1626, 1639

Font: En català: Gregorio Allegri (1582-1652) En castellano: Gregorio Allegri (1582-1652) In english: Gregorio Allegri (1582-1652) - Altres: Gregorio Allegri (1582-1652)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Allegri’s fame stems largely from his Miserere, a setting of Psalm l, which, up until 1870, was traditionally sung by the papal choir during the Tenebrae Offices of Holy Week. Ironically, the setting's renown has little to do with Allegri since, in its basic form, it is a simple nine-part falsobordone chant for two choirs (SATTB/SSABar); the choirs alternate with each other and with plainchant (sung on a monotone), joining together only for the final half-verse. It was customary for improvised embellishments to be added to such falsobordoni, and during the 18th century both the five-and four-part verses of Allegri’s setting were made increasingly elaborate. In 1713 Bai wrote a complementary setting which was often substituted for Allegri’s. Both these ornamented versions were performed at a very high pitch and were much admired by, among others, Emperor Leopold I, G.B. Martini, Burney and Mozart. The embellishments were at first a closely guarded secret but they were written down in the 1820s. Goethe and Mendelssohn were among the Romantics who enthused over Allegri’s setting at a time when Roman polyphony was becoming the subject of attention for the earliest musicologists. The Miserere was first published by Burney in 1771, but in a version not found in any Vatican source. The version that is now commonly performed was assembled by Sir Ivor Atkins in the 1950s, from Burney’s version and one made in the 1930s by Robert Haas (see Keyte); it bears little or no resemblance either to Allegri’s original or to the piece as it as performed before 1870.

Allegri’s best music is in the a cappella style, much of it for two choirs: it was copied and recopied into Cappella Sistina manuscripts for at least a century. A fine example is the six-part Missa ‘Vidi turbam magnam’; based on his own motet it shows that the stile antico, far from being insipid, could be the vehicle for superbly controlled sonority and counterpoint, using syncopation to lead to a climax and with a bass line entirely harmonic in function. Along with other Roman composers, Allegri responded to the new vogue for small-scale concertato church music and his published pieces are mostly in a more modern idiom. Clearly these were not written for the papal choir but for smaller musical establishments in Rome such as Spirito in Sassia, or for a provincial centre such as Fermo, where Allegri was living when they were published. The first book of Concertini has not survived, but the second (dedicated to Duke Giovanni Antonio Altaemps) is written in an unambitious post-Viadana idiom, neither melodious in the manner of the best north Italians nor ornamented. Some pieces include dance-like triple-time sections, but contrapuntal considerations still predominate. The five-part Dilectus meus is very like a late 16th-century madrigal in style, with delicate textural and rhythmic contrasts.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Flexanima; Fabrizio Bigotti
TACTUS: ALLEGRI, G. - Collectio Altæmps
SPOTIFY: ALLEGRI, G. - Collectio Altæmps

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FRITZ, Gaspard (1716-1783) - Sinfonie No.2 (c.1770)

Obra de Maurice Quentin de La Tour (1704-1788), pintor francès (1)



- Recordatori de Gaspard Fritz -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Maurice Quentin de La Tour (Saint-Quentin, 5 de setembre de 1704 - Saint-Quentin, 17 de febrer de 1788) va ser un pintor francès. Fill d'un músic que d'entrada va procurar persuadir-lo de dedicar-se a la pintura, es va formar a París, on va entrar al taller del pintor flamenc Jacques Spoede (1680-1757). En aquest primer període va treballar en la tècnica del pastel sota influència d'autors com la pintora Rosalba Carriera. El 1724 va viatjar a Reims i el 1725 a Anglaterra abans de tornar a París, per continuar la seva formació, el 1727. Va ser a partir d'aleshores que es va especialitzar en el gènere retrat sent una de les primeres obres la particular visió de Voltaire de 1735 amb el qual va obtenir un ampli suport. Dos anys més tard ja va exposar una sèrie de 150 retrats que van passar a formar part de l'exposició permanent del Saló de París. El 1746 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París i el 1751 en va ser nomenat conseller. Un any abans havia estat ascendit al càrrec de pintor del rei, una posició que va mantenir fins el 1773. Els darrers anys va crear una escola d'art abans de retirar-se definitivament als 80 anys. Va morir a Saint-Quentin el febrer de 1788.




Parlem de Música...

Gaspard Fritz (Genève, 18 de febrer de 1716 - Genève, 23 de març de 1783) va ser un violinista i compositor suís. Es va formar amb el seu pare Philipp Fritz (1689-1744), qui s'havia establert a Ginebra com a professor de música el 1709. Poc després, va viatjar a Torí on va rebre classes violí i composició de G.B. Somis. A finals del 1736 va tornar a Ginebra on l'any següent es va casar. Entre els anys 1738 i 1743 va ser director musical per a esdeveniments socials i per a l'aristocràcia de la ciutat. El 1756 va viatjar a París on va publicar algunes de les seves primeres obres fent la seva primera aparició al Concert Spirituel el 9 de març d'aquell mateix any si bé sense l'èxit desitjat. Va decidir tornar a Ginebra on va treballar com a professor. El juny de 1759 va ser intèrpret a casa de Voltaire si bé les seves aparicions públiques no es van fer habituals fins a partir del 1770, anys que es va guanyar l'admiració pel seu virtuosisme amb el violí. Com a compositor va escriure música instrumental, entre ella, un concert de violí i una sèrie de 6 simfonies. Va morir a Ginebra el març de 1783.

OBRA:

Instrumental:

6 sonate a 4 stromenti, 2 vn, va, hpd/vc, op.1 (London, 1742), no.2 ed. R. Bader (Geneva, 1953);
6 sonate, vn/fl, b, op.2 (Geneva, ?1747–9), nos.1 and 3 ed. E. Huber (Berne, 1951–3), nos.1, 2 and 4 ed. F. Schroeder (Zürich, 1976);
6 sonate, vn, b, op.3 (Paris, 1756), as op.2 (London, 1764), ed. E. Huber (Berne, 1953);
6 sonate, 2 vn, b, op.4 (Paris, 1756), as op.3 (London, n.d.), no.5 ed. H. Steinbeck (Zürich, 1974);
6 sonate, 2 vn [op.5] (Geneva or Paris, ?1759);
6 sinfonie a piu stromenti, op.6 (Paris, ?1770–71), no.1 ed. in Das Kammerorchester, ii (Zürich, 1942), no.3 ed. E. Huber (Geneva, 1951);
Vn Conc., US-AAu [ed. in O]

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gaspard Fritz (1716-1783) - Altres: Gaspard Fritz (1716-1783)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si no recordo malament, Fritz va ser protagonista en una llunyana entrada de 2013 en què recuperàvem una sèrie, encantadora per cert, de sonates de flauta de 1747 (escoltar aquí). Potser motivat i hipnotitzat per la innata bellesa, tant per la seva elegància com per la seva simplicitat, d'aquelles agradables partitures, el seu nom em va quedar per sempre més gravat en el pertinent disc dur intern. Des d'aleshores i feliçment, han aparegut algunes edicions més de les seves obres, algunes d'elles excepcionals per la suma de repertori i qualitat. En qualsevol cas, Gaspard Fritz va ser un compositor suís de procedència germànica, recordem que el seu pare va néixer a la ciutat de Celle abans d'instal·lar-se per obligació professional a Ginebra, la ciutat on Gaspard va rebre formació paterna abans d'emigrar a la veïna italiana de Torí on es va formar al violí amb l'esplèndid Giovanni Battista Somis. No obstant, el seu camí no va ser gens fàcil i fins i tot va ser rebut amb notable indignació a París pel 'mal gust' italianitzant de les seves obres. Potser desanimat, va tornar a Ginebra ciutat on va sentir l'estima i admiració dels seus ciutadans pels seus virtuosos recitals amb el violí però també per la seva labor docent, considerablement apreciada. Doncs bé, una de les edicions recents que comentàvem fa referència a tres de les grans obres orquestrals del seu repertori; dues simfonies i un concert de violí, la única obra concertant del seu opus. D'aquestes, escoltarem la Simfonia No. 2 en Si major opus 6 que destaca, juntament amb la No.1, pel seu caràcter solemne i per la seva sòlida arquitectura formal tot i parlar d'una simfonia escrita a l'entorn del 1770. I possiblement la seva ànima es mostra més propera a l'essència simfònica de Joseph Haydn que a la dels col·legues de l'Escola de Mannheim, els dominadors absoluts en aquells anys a Europa. En general, una obra de sobrada elegància formal, d'expressió noble i de depurada escriptura orquestral que inevitablement ens despertarà un enorme somriure de satisfacció i de joia per celebrar un tricentenari que sens dubte mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kesselberg Ensemble; Leila Schayegh (violine); Ilze Grudule (conductor)
RECICLASSICAT: FRITZ, Gaspard (1716-1783)
MUSIQUESSUISSES: FRITZ, G. - Sinfonien & Violinkonzert
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRITZ, G. - Sinfonien & Violinkonzert

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VECCHI, Orazio Tiberio (1550-1605) - Motets & Canzoni

Obra de Frans Pourbus el Jove (1569-1622), pintor flamenc (1)



- Recordatori d'Orazio Tiberio Vecchi -
En el dia de la commemoració del seu 411è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Frans Pourbus 'el jove' (Antwerpen, 1569 - Paris, 19 de febrer de 1622) va ser un pintor flamenc. Membre d'una important família de retratistes encapçalada pel seu avi Pieter Pourbus I de Bruges, i continuada pel seu pare Frans Pourbus I, Pourbus el Jove es va formar amb el seu pare abans d'entrar al Gremi de Sant Lluc el 1591. Poc després va entrar al servei dels arxiducs Albert i Isabel, tot i que també va realitzar retrats per a membres de la cort flamenca. El 1599 va entrar al servei de Vicenç i Gonzaga, després d'un viatge d'aquests a Brussel·les. Pourbus va viatjar després a Màntua, on va conèixer a Rubens, tot i que ben aviat va marxar a Innsbruck i Graz, on va ser sol·licitat per a retratar diversos personatges de la cort imperial en el marc del matrimoni de l'emperador Rodolf II, destacant el retrat de l'arxiduquessa reina. Posteriorment, va ser a Torí on va realitzar diversos retrats de les filles de Carles Manuel de Savoia i el 1606 va viatjar a París per retratar la família reial en ocasió del baptisme del Lluis XIII. A l'entorn del 1610 va treballar al servei de Maria de Médicis a París. Allà va participar en les decoracions de la petita galeria del Louvre, amb representacions mitològiques. També va realitzar nombrosos retrats que van incloure el d'Isabel de França (Musée des Beaux-Arts, Valenciennes) i alguns quadres religiosos com L'Últim Sopar (Musée du Louvre, París). La seva íntima relació amb la societat francesa en va facilitar la ciutadania el 1618, arribant a ser pintor de la cort de Lluís XIII. En el seu estudi de París va acollir a Justus Sustermans com a ajudant. Encara que els seus retrats denoten una dependència del realisme d'Adriaen Thomasz Key, la seva principal influència va ser la d'Anthonis Mor. Els seus quadres van mostrar una estricta severitat en la presentació del retratat, amb personatges en postures mancades d'emoció i marcadament distants, que va combinar amb una tècnica personal, on la plasticitat i sensació tàctil dels teixits va predominar per damunt d'altres aspectes. Va morir a París el febrer de 1622.




Parlem de Música...

Orazio Tiberio Vecchi (Modena, bap. 6 de desembre de 1550 - Modena, 19 de febrer de 1605) va ser un compositor, poeta i crític italià. Es va iniciar en la música amb el monjo i compositor Salvatore Essenga al monestir benedictí de Sant Pietro de Mòdena, on posteriorment va ser ordenat sacerdot. El 1577 es va traslladar a Bèrgam amb el mecenes Baldasare Rangoni. Va ser mestre de capella de la Catedral Santa Maria Annunziata de Saló (1582-1584) i de la Catedral Santa Maria Assunta de Mòdena (1584-1586). Després es va traslladar a Correggio, on va ser canonge de la col·legiata entre els anys 1586 i 1591 i arxidiaca del cabildo entre el 1591 i el 1592. Allà va dur a terme la revisió del Gradual Romà en col·laboració amb Giovanni Gabrielli i Ludovico Balbi. Va tornar a Mòdena on novament es va fer càrrec de la capella de la catedral. El 1598 va ser nomenat mestre de capella i professor de música de la cort de Cesare d'Este. El 1601 va rebre una oferta per a succeir a Philippe de Monte com a mestre de capella de l'emperador Rodolf II, oferta que per motius desconeguts va rebutjar. En la seva producció van destacar, degut a la seva condició de clergue, un considerable nombre d'obres religioses, en un estil simple i auster inspirat en els preceptes de la Contrareforma. No obstant això, la seva originalitat es va fer més patent en les seves col·leccions profanes; La selva si vari ricreatine, Convito musicale i Le veglie di Siena es van aproximar a les obres del venecià Giovanni Croce, van seguir l'esperit festiu de Clement Janequin, de les peces humorístiques d'Orlando di Lassus i de molts altres compositors italians del segle XVI. Va morir a Modena el febrer de 1605.

OBRA:

all printed works except anthologies published in Venice

Vocal secular:

Canzonette libro primo, 4vv (2/1580); ed. in RRMR, xcii (1993)
Canzonette libro secondo, 4vv (1580); ed. in RRMR, xcii (1993)
Madrigali libro primo, 6vv (1583)
Canzonette libro terzo, 4vv (1585); ed. in RRMR, xcii (1993)
Canzonette, 6vv (1587); ed. in Dalmonte and Privitera, 2 ed. in AMI, ii (1897/R)
Madrigali libro primo, 5vv (1589)
Canzonette libro quarto, 4vv (1590); ed. in RRMR, xcii (1993)
Canzonette, 3vv (159721); 1 ed. in EinsteinIM
Selva di varia ricreatione, 3–10vv, some with lute (1590); 12 ed. in Biblioteca di rarità musicali, v (Milan, 1892/R); 1 ed. in AMI, ii (1897/R)
L’Amfiparnaso, comedia harmonica, 5vv (1597); ed. in PÄMw, xxvi (1902/R), in Capolavori polifonici del secolo XVI, v (Rome, 1953), and in Early Musical Masterworks (Chapel Hill, NC, 1977)
Il convito musicale, 3–8vv (1597); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, viii (Rome, 1966)
Le veglie di Siena (1604); ed. in Capolavori polifonici del secolo XVI, ii (Rome, 1940)
Dialoghi da cantarsi et concertarsi con ogni sorte di stromenti, 7, 8vv (1608)
Works in 1579, ed. F. Ghisi, Feste musicali della Firenze medicea 1480–1589 (Florence, 1939/R)

Vocal religiosa:

Mottetti a otto voci, libro primo (1579), inc.
Lamentationes cum 4 paribus vocibus (1587);
1 ed. in Musica sacra, xxvii (Berlin, 1886)
Motecta, 4–8, 10vv (1590);
2 ed. in Musica sacra, xxiii (Berlin, 1882), xxvii (Berlin, 1886);
4 ed. C. Proske, Musica divina, ii (Regensburg, 1854);
1 ed. in Sammlung ausgezeichneter Kompositionen für die Kirche, iii (1884–5);
2 ed. in AMI, ii (1897/R1968);
1 ed. in Rüegge
Sacrarum cantionum liber secundus, 5–8vv (1597);
1 ed. in Musica sacra, xxvii (Berlin, 1886); 1 ed. in Rüegge
Hymni qui per totum annum in Ecclesia Romana concinuntur, 4vv (1604)
Missarum liber primus, 6, 8vv (1607);
1 ed. C. Proske, Selectus novus missarum, ii (Regensburg, 1861); 1 ed. in Cw, cviii (1967)
Missa Julia, 8vv, I-MOd
Magnificat, 5vv, MOd; ed. E. Pancaldi (Bologna, 1912)

Font: En català: Orazio Tiberio Vecchi (1550-1605) En castellano: Orazio Tiberio Vecchi (1550-1605) In english: Orazio Tiberio Vecchi (1550-1605) - Altres: Orazio Tiberio Vecchi (1550-1605)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Vecchi also composed an impressive amount of distinguished sacred music, including masses, a Magnificat, and three volumes of motets, as well as a volume of Lamentations and one of hymns. These works reveal that this master of nearly every 16th-century secular genre produced an equally wide range of sacred works. The influence of the Venetian style and of his own secular music is immediately apparent. In his motets he combines a seemingly endless variety of the latest contrapuntal techniques with the skilful use of homorhythmic passages for contrast and text reinforcement. Word-painting, triple-metre sections and the use of note values approximating those of the canzonetta and madrigal give his sacred works an extraordinary sense of drama, movement and variety. He also recalls the wide range of familiar techniques used during the previous part of the 16th century, even including the use of cantus firmus, fauxbourdon and a puzzle canon. His cori spezzati motets, although not as numerous as those of his contemporary Giovanni Gabrieli, rival them in virtuosity. In these works he contrasts a deft use of imitative counterpoint in and between the two groups with homorhythmic passages for maximum effect.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

It is likely that Orazio Vecchi suffered from the fact that his fame in Europe was tied above all to the canzonetta, a basically “minor” genre to which other great masters periodically dedicated themselves, though it also inspired a host of less distinguished composers. In his preface to the Motecta of 1590, Vecchi confessed his burning desire to become known to European musicians, and to this end he chose to dedicate his first series of motets to Prince Wilhelm, Duke of Baveria, in the hopes that these compositions might reach the musicians of the Bavarian court. This collection, which includes a total of thirty-three compositions, makes no attempt to be homogeneous in its forces: seven pieces are for four voices, six for five, six others for six, thirteen for eight, and one for ten voices. The compositional styles are the result of a duplicitous approach, which on the one hand attempts to preserve the ties to the great masters of the past (in particular Palestrina and De Victoria) while, on the other, adopting more modern elements with which Vecchi had in part successfully experimented in his secular music.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

BECK, Franz Ignaz (1734-1809) - Symphonies

Obra de Johan Joseph Zoffany (1733-1810), pintor alemany (1)



- Recordatori de Franz Ignaz Beck -
En el dia de la celebració del seu 282è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Joseph Zoffany (Frankfurt am Main, 13 de març de 1733 - London, 11 de novembre de 1810) va ser un pintor alemany, actiu principalment a Anglaterra. Zoffany, d'origen bohemi, va néixer a Frankfurt i va començar els seus estudis en el taller d'un escultor, possiblement el de Melchor Paulus, a Ellwangen durant la dècada de 1740, i més tard a Regensburg amb l'artista Martin Speer. El 1750, va viatjar a Roma i va entrar a l'estudi d'Agostino Masucci. A la tardor de 1760, va arribar a Anglaterra a la recerca d'una feina amb el rellotger Stephen Rimbault, pintant vinyetes per als seus rellotges. A l'entorn 1764 va signar un contracte de patrocini amb la família reial anglesa, el rei Jordi III del Regne Unit i la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, per les seves escenes de caràcter informal com, per exemple, el retrat de la reina amb els seus dos fills grans (1765). També va ser notablement popular entre la família imperial d'Àustria i el 1776 va ser nomenat Baró per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Zoffany va ser, també, membre fundador de la nova Reial Acadèmia el 1769 i va gaudir de gran popularitat pels seus retrats nobles i teatrals tot pintant, sovint, molts actors i actrius destacats, en particular, David Garrick, l'actor més famós de la seva època, a qui sovint va caracteritzar amb la seva vestimenta. Els darrers anys, Zoffany va ser especialment conegut per la producció d'enormes quadres amb la presència de personatges del món artístic rodejats de gran quantitat d'obres d'art. Va morir a Londres el novembre de 1810.




Parlem de Música...

Franz Ignaz Beck (Mannheim, 20 de febrer de 1734 - Bordeaux, 31 de desembre de 1809) va ser un violinista, organista i compositor alemany, actiu principalment a França. Es va formar inicialment amb el seu pare Johann Aloys Beck (c.1680-1742), un oboista i rector d'un cor escolar de la cort del Palatinat. A l'entorn del 1741 va rebre classes de Johann Stamitz després d'una petició expressa de Kart Theodor, el duc de la cort. Algunes fonts també documenten el pas de Beck per Venècia on va rebre formació de Galuppi i a on va realitzar nombrosos concerts abans de fugir a Nàpols amb Anna Oniga, la filla del seu protector. A l'entorn de 1750 va viatjar a Marselle on va ser director de l'orquestra teatral. Poc després es creu que va viatjar a París on va publicar un mínim de 20 simfonies, sent dues d'elles programades per un concert al Concert Spirituel de 1757. En la informació del programa, es va citar a Beck com el 'virtuós de cambra de l'Elector del Palatinat' i com a 'primer violí de Concert a Marselle'. A l'entorn del 1760 va viatjar a Bordeaux on va esdevenir director del Grand Théâtre de la ciutat i on també va ser professor, amb estudiants com Pierre Gaveaux, Henri-Louis Blanchard i Bochsa, entre altres. L'octubre de 1774 va ser promocionat al càrrec d'organista de l'església de Saint Seurin de Bordeaux on va ser considerat com un excel·lent organista. El 1783 va viatjar a París on va estrenar el seu Stabat Mater. Els darrers anys va tornar a Bordeaux on va ser director de concerts de la Société du Musée. Durant la Revolució Francesa va escriure música patriòtica motiu que va afavorir les simpaties dels revolucionaris. Va morir a Bordeaux el desembre de 1809.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Bordeaux unless otherwise stated
Le combat des Muses (prol., L.-C. Leclerc), 1762, ?lost
Le nouvel an, ou Les étrennes de Colette (oc, S. Mamin), 1765, ?lost
La belle jardinière (bouquet, Caprez), 24 Aug 1767, pubd lib F-BO
Athalie (tragédie, J. Racine), 11 Sept 1775, 1 choral part BO
L’isle déserte (oc, C.-P.-H. Comte d’Ossun, after P. Metastasio), 14 Jan 1779, Pn, ov. ed. in S
Le jugement d’Apollon (épisode, Blincourt), Grand, 7 April 1780
La mort d’Orphée (ballet héroïque pantomime, A. Hus), Grand, 27 Oct 1784, ov. Pn, ed. in S
Le coq du village (ballet-pantomime, E. Hus), Grand, 1784, ?lost
Les trois sultanes, ou Soliman second (comédie, 3, C.-S. Favart, after J.-F. Marmontel), Grand, 1784, 5 ariettes Pn
Les plaisirs du printemps (ballet), c1784–90, ?lost
La fête d’Astrée (cantate allégorique, P.-H. Duvigneau), 28 Aug 1786, pubd lib BO
Esther (tragédie, Racine), Grand, 23 Oct 1788, music lost
Belphégor, ou La descente d’Arlequin aux enfers (comédie, 3, ?J. Le Grand), Grand, 9 Feb 1789, parts BO
La loterie d’amour (oc, Vallier), Grand, 4 June 1789
Pandore (mélodrame, d’Aumale de Corsenville), Paris, Monsieur, 2 July 1789, pubd parts BO
Sargines, ou L’élève de l’amour (opéra buffon, 4, Mlle Renaud, after F.-T.-M. de Baculard d’Arnaud), Grand, 5 Dec 1789
Le comte de Comminges, ou Les amans malheureux (drama, 3, F.-T.-M. de Baculard d’Arnaud, after Mme de Tencin: Mémoires du comte de Comminges), Grand, 19/20 Dec 1790, parts BO
Les peuples et les rois (oc), Grand, 1793, parts BO

Vocal religiosa:

Stabat mater, solo vv, chorus, orch, Paris, Concert Spirituel, April 1783, Pn (20th-century copy);
Hymne à l’être suprême (M.J. Chénier), solo vv, chorus, orch, 1794, Pn;
Hymme, 1793, BO;
TeD;
Mass movements;
Other works, lost;

Instrumental:

Orch:
6 ovs., str orch, op.1 (1758), 1 ed. in S;
6 syms., op.2 (1760);
6 sinfonie, op.3 (1762), 1 ed. in S;
6 sinfonies, op.4 (1766);
no.2 of 6 syms. … de différents auteurs, op.1 (c1760);
no.2 of 6 sinfonie … da vari autori, op.10 (1760);
no.17 of Simphonie périodique (1761);
no.1 of 6 sinfonie … da vari autori, op.13 (1762), and as no.7 of Simphonie périodique, ed. in S;
unpubd syms., CH-Bu, 1 ed. in S; CZ-KRa; DK-Sa; F-Pn; I-Gl;
no.1 of 6 sinfonie … da vari autori, op.9 (1757), doubtful

Kbd:
[18] sonates, hpd/pf, op.5 (c1772/R);
6 sonates, pf/hpd, op.5 (Bordeaux, c1774-85);
[4] fantesies, hpd/pf (Dresden, c1774), nos.1, 3 also pubd Paris;
Other works in contemporary anthologies and in F-BO, Pn

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Franz Ignaz Beck (1734-1809) - Altres: Franz Ignaz Beck (1734-1809)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si fa un parell de dies eren les simfonies de Gaspard Fritz les protagonistes, avui ho seran les d'un dels seus contemporanis més nòrdics, i ara sí, enllaçades de ple amb la potent Escola de Mannheim. Recordem que Franz Ignaz Beck va ser un compositor alemany nascut a Mannheim, la ciutat de moda en aquell temps gràcies a alguns dels seus veïns com els MonnHolzbauer o Stamitz, precisament Beck es va formar amb Johann Stamitz. Tot ells creadors, sobre la base de l'orquestra fundada pel príncep elector Karl Theodor, de l'anomenat so de Mannheim, que establiria definitivament la moderna forma simfònica i que agruparia elements principalment alemanys i italians. Mozart, naturalment, Haydn i Beethoven, i tantíssims altres, van rebre la influència, inevitable, d'aquella escola orquestral caracteritzada pel perfeccionament del treball temàtic, les audàcies harmòniques, el domini dels passatges contrapuntístics, el progressiu allunyament de l'estil galant, l'anhel de crear estructures més complexes, les reexposicions originals o els ritmes enèrgics gairebé desenfrenats. Aquests principis també van ser els propis de l'art de Franz Ignaz Beck qui, en certa manera, va saber anar per lliure i en paral·lel amb els seus col·legues més famosos. I probablement quan Beck va compondre les seves primeres simfonies a l'entorn de mitjans de la dècada de 1750, el gènere encara estava en la seva infància però en un estat prou evolucionat. Alhora, el seu mestre, referent absolut en relació al gènere simfònic a Europa, va traçar un camí lliure d'obstacles, però no de competència, on Beck va saber moure's-hi amb comoditat. Al nostre temps, les simfonies de Beck van començar a ser interessants des d'un punt de vista històric a principis del segle XX. Cal destacar que la majoria de les seves simfonies van tenir un espai temporal relativament estret ja que les hem de situar entre els anys 1755 i 1765 aproximadament. Considerat precursor, juntament amb CPE Bach, del dramatisme i sentiment del Sturm und Drang, la importància de Beck va radicar precisament en aquest fet causant sensació en autors coetanis com Haydn o el mateix Beethoven fins el punt que se'l va considerar com un dels més originals del gènere simfònic pre-clàssic. Pel que fa a les característiques formals, va destacar per la inclusió d'instruments de vents, dues parelles d'oboès i trompes, l'ampliació de 3 a 4 moviments (inclusió del minuet) i l'excepcional us de tonalitats menors, fet quasi inèdit en el seu temps. El resultat, com podrem comprovar en la Simfonia en Si bemoll major No.2 opus 4, és sovint singular amb sons, ritmes, harmonies i temàtiques per moments diferenciades de les inherents de Mannheim convertint-lo en un compositor amb una marca d'estil pròpia, fet, que sens dubte, s'agraeix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Komorní filharmonie Pardubice; Marek Štilec
NAXOS: BECK, F.I. - Symphonies 1, 2, 3 & 6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BECK, F.I. - Symphonies 1, 2, 3 & 6

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CALDARA, Antonio (c.1670-1736) - Missa ex F

Obra de Bon Boullogne (1649-1717), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Bon Boullogne (Paris, 22 de febrer de 1649 - Paris, 16 de maig de 1717) va ser un pintor francès. Fill del pintor Louis Boullogne, es va iniciar d'assistent del seu pare a la Grande Galerie del Louvre. Gràcies als contactes paterns, Bon va poder estudiar a l'Acadèmia Francesa a Roma. Allà va copiar les obres dels mestres famosos, com les de Raffaello. Poc després va continuar la seva formació a la Llombardia on va estudiar les obres dels Carracci, Correggio i Guido Reni, entre molts altres. A partir d'aleshores es va especialitzar en pintura religiosa i mitològica mostrant notable destresa i afinitat amb l'escola bolonyesa. Va tenir alguns alumnes, com Robert Tournières, i també va realitzar alguns retrats els quals van mostrar una influència nòrdica. Els darrers anys va tornar a París, ciutat on va morir el maig de 1717.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Bon Boullogne (1649-1717) - Altres: Bon Boullogne (1649-1717)



Parlem de Música...

Antonio Caldara (Venezia, c.1670 - Wien, 28 de desembre de 1736) va ser un compositor italià i un dels més destacats del seu temps. Va néixer en el si d'una família dedicada a la música on el seu pare i primer mestre va ser el violinista Giuseppe Caldara (c.1640-1711). Va estudiar des dels 11 anys amb Giovanni Legrenzi a la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va cantar al cor. Als 19 anys, va debutar com a compositor d'òperes amb L'Argene. Va continuar cantant en aquesta agrupació i va ser successivament violoncel·lista a la Basílica de Sant Marc de Venècia (1693-1700), mestre de capella de la Cort de Màntua (1700-1707) i compositor de cambra de Carles III, després Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, a Barcelona. La seva carrera operística va ser fulgurant i ràpidament va començar a supervisar produccions d'òperes per tot Itàlia, però també a Espanya i França. Va viatjar a Roma el 1708, on va fer amistat amb Haendel, Scarlatti i Corelli, i després a Espanya, on va viure durant poc temps a Catalunya i a on va estrenar la primera òpera italiana a la Península Ibèrica per nom Il nome più glorioso. Entre els anys 1709 i 1716 va treballar com a Maestro del Príncep Ruspoli a Roma. El 1710 es va casar amb Caterina Petrolli, instal·lant-se poc després a Viena, on el 1716 la seva sobrada acadèmia per a produir tot tipus de música vocal el va fer mereixedor del lloc de vicekapellmeister de la Cort Imperial, sota la direcció de Johann Joseph Fux. Com a compositor, la seva obra es va situar en l'espai de transició del barroc al pre-classicisme. Caldara, que va compondre una escassa obra instrumental, va ser autor d'una descomunal producció vocal, amb unes 3400 obres, que van incloure un gran nombre de cantates, oratoris, misses i òperes, i amb notables divergències d'estils entre elles. Va morir a Viena el desembre de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica, in three acts, unless otherwise stated;
music lost unless otherwise stated
WFVienna, Teatro della Favorita
WGVienna, Hoftheater (Teatro Grande)

L'Argene (trattenimento per musica, 3, P.E. Badi), Venice, Accademia ai Saloni, aut. 1689, lib I-Bc
Il Tirsi [Act 2] (drama pastorale, 3, A. Zeno), Venice, S Salvatore, aut. 1696 lib Bc [Act 1 by A. Lotti, Act 3 by A. Ariosti]
La promessa serbata al primo (various authors), Venice, SS Giovanni e Paolo, spr. 1697, lib Bc
L'ingratitudine gastigata (F. Silvani), Venice, ?1698, D-MÜs
L'oracolo in sogno [Act 1] (Silvani), Mantua, Teatro di Mantova, 6 Dec 1699, lib I-Bc [Act 2 by A. Quintavalle, Act 3 by C.F. Pollarolo]
La Partenope (S. Stampiglia), ?Mantua, Teatro di Mantova, May 1701; rev., Genoa, S Agostino, carn. 1704, lib SA; rev., Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1707, lib Bci rev., Ferrara, Bonacossi, May 1709, lib Bc, collab. G. Boniventi [Caldara named in 1704 and 1709; other versions probably by Caldara]
Opera pastorale (3), Mantua, ? Teatro di Mantova, 1701, A-Wgm*; rev. as La costanza in amor vince l'inganno (drama pastorale), Rome, Palazzo Bonelli, 9 Feb 1711, Act 1 D-MÜs [2 copies; one with T. Albinoni: Vespetta e Pimpinone (int, first pt only of 3); other with Lisetto ed Astrobolo (int, first pt only; by ? F. Gasparini)], lib I-MAC
Farnace (L. Morari), Venice, S Angelo, 11 Nov 1703, lib Bc
Gli equivoci del sembiante (? D.F. Contini), Casale, Novo, 1703 (? carn.), lib Bc
Paride sull'Ida, overo Gl'amori di Paride con Enone (favola pastorale), Mantua, ? Teatro di Mantova, spr. 1704, lib Bc, collab. Quintavalle; rev., Milan, Regio e Ducale, 1707, lib Mb, collab. L. Genocchi
L'Arminio (A. Salvi), Genoa, S Agostino, carn. 1705, lib Bc
L'onestà nelli amori (? G.F. Bernini), Genoa, S Agostino, 1705, lib Mb
Il selvaggio eroe (tragicomedia eroico-pastorale, 5, G. Frigimelica Roberti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 20 Nov 1707, arias D-MÜs, lib I-Bc
Il più bel nome (componimento da camera, 1, P. Pariati), Barcelona, Llotja de Mar, 2 Aug 1708, B-Bc
Sofonisba (Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 24 Nov 1708, arias D-MÜs, lib I-Bc
L'inimico generoso (? V. Grimani), Bologna, Malvezzi, 11 May 1709, A-Wn
Il nome più glorioso (componimento da camera, 1, Pariati), Barcelona, 4 Nov 1709, Wn
L'Atenaide [Act 2] (Zeno), ?Barcelona, Milan or Vienna, 1709, Wn [Act 1 by A.S. Fiorè, Act 3 by Gasparini]
L'Anagilda, overo La fede ne' tradimenti (G. Gigli), Rome, Palazzo Bonelli, 4 Jan 1711, D-MÜs; perf. with Dorina e Grullo (int, 2, Gigli), MÜs
Giunio Bruto, overo La caduta de' Tarquinii [Act 2], 1711 (? G. Sinibaldi), unperf., A-Wn [Act 1 by C.F. Cesarini, Act 3 by A. Scarlatti]
Tito e Berenice (C.S. Capece), Rome, Capranica, carn. 1714, lib I-Bc
L'Atenaide [Act 3] (Zeno), WG, 19 Nov 1714, A-Wn, D-W [Act 1 by M.A. Ziani, Act 2 by A. Negri, int and licenza by F. Conti]; as Teodosio ed Eudossa (os), Brunswick, 12 Sept 1716, lib W, collab. ? Fux and Gasparini; as Teodosio, Hamburg, ded. 14 Nov 1718, collab. ? Fux and Gasparini
La Dulcinea e cuoco (int, 3), composed Rome, sum. 1715, for perf. in Naples
Il giubilo della salza (festa, R.M. Rossi), Salzburg, 1716 (?sum.)
Il maggior grande (componimento per musica da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 1 Oct 1716, MEIr
Pipa e Barlafuso (int, 3, F.R. Cantù), WG, 19 Nov 1716, A-Wn; perf. with Lotti and J.J. Fux: Il Constantino
Caio Marzio Coriolano (Pariati), WF, 28 Aug 1717, Wgm*, Wn
Il Tiridate, overo La verità nell'inganno (Silvani), Vienna, Hof (Teatrino), 11 Nov 1717, Wgm*, Wn [includes int Lisetta ed Astrobolo (3), attrib. Caldara]
Ifigenia in Aulide (Zeno), WG, 5 Nov 1718, Wgm*, Wn
Sirita (Zeno), WF, 21 Aug 1719, Wgm*, Wn
Dafne (dramma pastorale, 3, G. Biavi), Salzburg, 1719 (? 4 Oct), Wgm*; ed. in DTÖ, xci (1955)
Lucio Papirio dittatore (Zeno), WG, 4 Nov 1719, Wgm*, Wn
[Zaira], ? Vienna or Salzburg, ?1719, Wgm*
Apollo in cielo (componimento da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 4 Nov 1720, Wn
Psiche (componimento da camera, 1, Zeno), Vienna, court, 19 Nov 1720, Wn, collab. Fux
Gli eccessi dell'infedeltà (?3, D. Lalli), Salzburg, 1720
L'inganno tradito dall'amore (A.M. Lucchini), Salzburg, Fürstbischöfliche Palast, 1720, Wgm*; perf. with Atomo huomo vecchio e Palancha giovine (int, 2, ?Lucchini), Wgm*
Il germanico Marte, Salzburg, 4 Oct 1721, Wgm*; perf. with Grespilla e Fanfarone (int, 3), Wgm*
Ormisda, re di Persia (Zeno), WG, 4 Nov 1721, Wgm*, Wn; 1 aria ed. in DTÖ, lxxxiv (1942)
Nitocri (Zeno), WF, 30 Aug 1722, Wgm*, Wn
Camaide, imperatore della China, overo Li figliuoli rivali del padre (Lalli), Salzburg, 1722 (? 4 Oct), Wgm*; perf. with La marchesina di Nanchin (int, 2, Lalli), Wgm*
Scipione nelle Spagne (Zeno), WG, 4 Nov 1722, Wgm*, Wn
La contesa de' numi (servigio di camera, 2, G. Prescimono), Prague, Hradcin, 1 Oct 1723, Wgm*, Wn
La concordia de' pianetti (componimento teatrale, 1, Pariati), Znojmo [outdoor perf.], 19 Nov 1723, Wn
Euristeo (Zeno), Vienna, court, 16 May 1724, Wn [sometimes incorrectly listed as Aglatido ed Ismene]
Andromaca (5, Zeno), WF, 28 Aug 1724, Wn, D-Bsb*; ? perf. with Madama ed il cuoco (int, 2, Trotti), A-Wn, ? attrib. Caldara
Gianguir, imperatore del Mogol (5, Zeno), WG, 4 Nov 1724, Wgm*, Wn; arias in Pharao und Joseph (Spl, J.S. Müller), Hamburg, Schauplatze, 6 Feb 1728, D-HVl
Il finto Policare (tragicommedia per musica, 3, Pariati), Salzburg, 1724, A-Wgm*
Semiramide in Ascalone (5, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1725, Wgm*, Wn
Astarto (Zeno and Pariati), Salzburg, 4 Oct 1725, Wgm*; perf. with Lidia ed Ircano (int, 2, ?Pariati), Wgm*
Il Venceslao (5, Zeno), WG, 4 Nov 1725, Wgm*, Wn
Amalasunta (N. Blinoni), ? Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut.1726, Wgm* I due dittatori (5, Zeno), WG, 4 Nov 1726, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'Etearco (?Stampiglia), Salzburg, 1726, S-St*
Don Chisciotte in corte della duchessa (opera serioridicola, 5, G.C. Pasquini, after M. de Cervantes), Vienna, Hof (Teatrino), 6 Feb 1727, A-Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Imeneo (pastorale, 3, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1727, Wgm*, Wn
Ornospade (Zeno), WG, 4 Nov 1727, Wgm*, Wn
La verità nell'inganno, ossia Arsinoe (Silvani), Salzburg, 15 Nov 1727, Wgm*; perf. with Lisetta ed Astrobolo (int, 3, ?Silvani), Wgm* [different from 1717 settings]
La forza dell'amicizia, ovvero Pilade ed Oreste [Acts 2 and 3] (Pasquini), Graz [outdoor perf.], 17 Aug 1728, Wgm*, Wn [Act 1 by G. Reutter]; perf. with Alisca e Bleso (int, 2, ?Pasquini), Wgm*, Wn
Amor non ha legge (favola pastorale, 3, Blinoni), Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut. 1728, Wgm*
Mitridate (5, Zeno), WG, 4 Nov 1728, Wgm*, Wn
I disingannati (commedia per musica, 3, Pasquini, after Molière: Le misanthrope), Vienna, Hof (Teatrino), 8 Feb 1729, Wgm*, Wn
Enone (pastorale, 5, Zeno), WF, 28 Aug 1734, Wgm*, Wn
Caio Fabbrizio (Zeno), WG, 13 Nov 1729, Wgm*, Wn
Sancio Pansa, governatore dell'isola Barattaria, completed 27 Jan 1730 (commedia per musica, 3, Pasquini, after Cervantes: Don Quixote); rev., Vienna, Hof (Teatrino), 27 Jan 1733, Wgm*, Wn
La pazienza di Socrate con due mogli [Act 1 scenes i–v and Act 3] (scherzo drammatico, 3, N. Minato), Vienna, Hof (Teatrino), 17 Jan 1731, Wgm*, Wn, collab. Reutter
Il Demetrio (P. Metastasio), WG, 4 Nov 1731, Wgm*, Wn
Livia (festa teatrale, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 19 Nov 1731, Wn
L'asilo d'amore (festa teatrale, 1, Metastasio), Linz [outdoor perf.], 28 Aug 1732, Wgm*, Wn
Adriano in Siria (Metastasio), WG, 9 Nov 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'olimpiade (Metastasio), WF [outdoor perf.], 30 Aug 1733, Wn; facs. in IOB, xxxii, 1979), D-Bsb*
Demofoonte (Metastasio), WG, 4 Nov 1733, A-Wgm*, Wn
La clemenza di Tito (Metastasio), WG, 4 Nov 1734, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Le cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Vienna, court, carn. 1735, Wgm* [preceded a ‘ballo cinese’ by Reutter]
Il natale di Minerva Tritonia (festa per musica, 1, Pasquini), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1735, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Scipione Africano il maggiore (festa di camera, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 4 Nov 1735, Wgm*, Wn
Achille in Sciro (Metastasio), WG, 13 Feb 1736, Wn, D-Bsb*
Ciro riconosciuto (Metastasio), WF, 28 Aug 1736, A-Wgm*, Wn
Il Temistocle (Metastasio), WG, 4 Nov 1736, Wgm*, Wn
dramatic works possibly presented as operas
Chi s'arma di virtù (serenata, 2, A. Fezzoneo [J. Buonaccorsi]), Rome, Palazzo Bonelli [outdoor perf.], 27 Aug 1709, D-MÜs
Il trionfo d'amore e d'Imeneo (cant., F. Fozio), WF, 6 Oct 1722, A-Wgm*
Ghirlanda di fiori (?festa, 1), Vienna, 1726, Wgm*
[Melibeo e Tirsi] (servigio di camera, 2), ?Vienna, before 1728, Wgm*
Festa di camera per introduzione al ballo (‘Vieni o compagna’) (Pasquini), Vienna, Hof, carn. 1728, D-MEIr
La corona d'Imeneo (festa, 2, Pasquini), Vienna, ?Hof, 13 March 1728, A-Wgm*
Cantata pastorale eroica (‘Andiam sorella’), WF, 1729 (? 15 Oct), Wgm*, Wn
Dialogo tra la vera disciplina ed il genio (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 15 Oct 1730, Wgm*; rev., 15 Oct 1735, Wn
Il natale d'Augusto (festa da camera, 1, ?Pasquini, after Ovid: Metamorphoses, book 15), WF, 1 Oct 1733, Wgm*, Wn
Il giuoco di quadriglio (cant.), Vienna, Hof, ?carn. 1734, Wgm*, Wn; ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R)
Le lodi d'Augusto (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 1 Oct 1734, Wgm*, Wn
Le grazie vendicate (festa di camera, 1, Metastasio), Vienna, ?WF, ?28 Aug 1735, Wgm*, Wn

Doubtful:
La libertà nelle catene (? D.A. Leonardi), Rome, Palazzo Zagarolo, 1690, lib I-Bu;
La selva illustrata del merito (Biavi), Salzburg, 4 Oct ?1717, lib A-KR

Other vocal:
[12] Cantate da camera a voce sola, op.3 (Venice, 1699)
Serenata: Il trionfo d'Amore, 4vv, insts, Rome, Palazzo Bonelli, 1709
13 madrigals (A.M. Lucchini), 4–5vv, 1731–2, 2 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 1 ed. in Cw, xxv (1933)
c500 canons, incl. 100 in One Hundred Cantici … collected by Sigr Borosini (London, 1747), 40 in Sixty Italian Rounds (London, 1840), 28 ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1928), 35 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 18 ed. in Cw, xxv (1933)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Edition: Antonio Caldara: 12 sinfonie a 4, ed. L. Novak (Vienna, 1979–87) [N]in 2 parts unless otherwise stated music lost unless otherwise stated

Il trionfo della continenza (?2 pts, B. Sandrinelli), Venice, 1697
Maddalena ai piedi di Cristo (L. Forni), Venice ?Fava, ?1698, Mantua, 1699, A-Wn
Il ricco epulone (Sandrinelli), Venice, Fava, 1698, D-MÜs
La frode della castità, Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Le gelosie d'un amore utilmente crudele (G. Gabrielli), Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Il trionfo della innocenza, ? Venice/?Mantua, c1700, MÜs
La castità al cimento (? P. Ottoboni), ?Rome, Lent 1705; rev., Rome, Palazzo Bonelli, 23 March 1710, A-Wn, D-MÜs
Il martirio di S Caterina (F. Forzoni Accolti), Rome, Palazzo della Cancelleria, Lent 1708, A-Wn
Sara in Egitto (pasticcio oratorio, D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others, lib I-Fm; as L'onestà combattuta di Sara, Florence, 1708, lib D-Hs
Oratorio per S Francesca Romana, Rome, Palazzo Bonelli, 16 March 1710, B-Br, D-MÜs; ed. C. Gallico (Vienna, 1973)
Oratorio di S Stefano primo rè dell'Ungheria, composed 1712, perf. Rome, Palazzo Bonelli, 5 March 1713, MÜs
S Flavia Domitilla, Rome, Chiesa Nuova, Lent 1713, A-Wn
S Ferma (1st setting), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 10 March 1715, Wgm*, D-MÜs
Oratorio per la SS Annunziata (3 pts), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 24 March 1715, A-Wgm*, D-MÜs
Abisai, Rome, Palazzo Gaetani, 31 March 1715, MÜs
Jefte, Rome, Palazzo Gaetani, 7 April 1715, MÜs
La conversione di Clodoveo rè di Francia (C.S. Capece), Rome, Palazzo Gaetani, 14 April 1715, MÜs
La ribellione d'Assalonne, Rome, Palazzo Gaetani, 21 April 1715, MÜs
S Ferma (2nd setting), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1717, A-Wgm*, Wn
Cristo condannato (Pariati), Vienna, Hofkapelle, ?25 March 1717, Wgm*, Wn
Il martirio di S Terenziano (G. Piselli), Vienna, Hofkapelle, 1718, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
La caduta di Gerico (A. Gargieria), Vienna, Hofkapelle, 1719, Wgm*, Wn
Assalonne (G.A. Bergamori), Vienna, Hofkapelle, 23 Feb 1720, Wgm*, Wn
Giuseppe (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1722, Wgm*, Wn
Il rè del dolore (Pariati), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1722, Wgm*, Wn; ed. V. Frazzi (Florence, 1957)
Ester (F. Fozio), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1723, Wgm*, Wn; ov. ed., O. Biba as Sinfonia; tr, str, bc (Winterthur, 1981)
Morte e sepoltura di Cristo (Fozio), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1724, Wgm, Wn; ov. ed. F.F. Polnauer as Sonata a 4, no.4 (Mainz, 1968); ov. ed. in N
Le profezie evangeliche di Isaia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1725, Wn, D-Rp
Il trionfo della religione e dell'amore (festa sacra, 1, ‘G.D.B.’), Vienna, Stift Monserrat, 24 April 1725, A-Wgm*, Wn; ov. ed. W. Rainer as Sonata, C (Vienna, 1995)
Gioseffo, che interpreta i sogni (G.B. Neri), Vienna, 28 March 1726, Wgm* Wn; ov. ed. in N
S Giovanni Nepomuceno, ?Salzburg, Schloss Mirabel, 1726, Wgm*
Gioaz (Zeno), Vienna, 4 April 1726, Wn (facs. in IO, xii, 1986)
Il morto redivivo, ovvero S Antonio (C. Montalbano), Salzburg, 1726, Wgm*
Il Batista (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1727; Wgm, Wn; ov. ed. in N
Gionata (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 4 March 1728, Wgm, Wn
Naboth (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1729, Wgm, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983) and ed. in N; ov. ed. Polnauer as sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La Passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 4 April 1730, Wgm*, Wn (facs. in IO, xi, 1986); ov. ed. in N
David umiliato (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1731, Wgm, Wn
S Elena al Calvario (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 20 March 1731, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Sedecia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La morte d'Abel figura di quella del nostro Redentore (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 8 April 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gerusalemme convertita (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1733; Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.6 (London, 1993)
S Pietro in Cesarea (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 20 April 1734; Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gesù presentato nel tempio (Zeno), Vienna, Hofkapelle, ?5 April 1735; Wgm*, Wn; ov. ed. in N

Masses:
c.110 masses and mass sections, incl. 5 masses in Chorus musarum divino Apollini accinentium (Bamberg, 1748–9), no.5 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1975), no.6 ed. Fürlinger (Stuttgart, 1964);
Missa dolorosa, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Missa, D (facs. (Leipzig, 1987)), ed. J. Butz (Bad Godesberg, 1957);
Missa venerationis, ed. O. Drechsler (Berlin, 1962);
Missa, g, ed. Fürlinger (Augsburg, 1988)

[12] Motetti a 2 e 3 voci, op.4 (Bologna, 1715);
8 ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R)

Numerous vespers, ants, motets, pss, hymns etc., incl. Confitebor tibi Domine, ed. B.W. Pritchard (Hilversum, 1973);
Crucifixus a 16, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Dies irae, ed. I. Homolya (Kassel and Budapest, 1978);
Haec est regina virginum, ed. R. Ewerhart (Cologne, 1968);
Lauda anima mea, ed. J. Messner (Augsburg, 1927);
Laudate pueri, 1716, ed. Ewerhart (Cologne, 1959);
Laudate pueri, 1720, ed. Pritchard (Hilversum, 1980);
Magnificat, adapted J.S. Bach, ed. C. Wolff (Kassel, 1969);
Regina coeli laetare, ed. T. Pfeiffer (Düsseldorf, 1950);
Salve pater Salvatoris, ed. in DTÖ, ci–cii (1962);
Stabat mater, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Te Deum, 1711, ed., W. Horn (Stuttgart, 1989);
Te Deum, 1724, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Veni, dilecte quare, ed. Ewerhart (Cologne, 1960)

Christmas cants.:
Vaticini di pace (P. Gini), 4vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Vo' piangendo e sospirando (Gini), 3vv, Rome, Palazzo Apostolico, 1713;
Amarilli vezzosa, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714;
cant., 2vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714:
cant., 5vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715

Other cants.:
Amici pastorelli, 3vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Amor senza amore, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715;
Il nome di Giove, 3vv, Vienna, Hof, 1731;
Sacre ministre, 3vv, Vienna, Hof, 1733;
c50 cants., 2vv, str, bc;
c250 cants., 1v, bc (or str, bc), incl. 10 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 3 ed. Pritchard (Exeter, 1996)

Instrumental:

[12] Suonate a 3 [da chiesa], 2 vn, vc, org, op.1 (Venice, 1693)
[12] Suonate da camera, 2 vn, bc, op.2 (Venice, 1699/R)
Sinfonia concertata, 2 vn, str, A-Wn; ed. Pritchard (Vienna, 1996)
Sinfonia, vc, str, D-WD
12 sinfonias, str, A-Wm [arrs. of orat sinfonias]; ed. L. Novak (Vienna, 1979–87)
9 sonatas, str (some with brass insts), Wn, KR [arrs. of op and orat sinfonias]; 2 ed. F.F. Polnauer (Mainz, 1968); 2 ed. Polnauer (New York, 1993); 1 ed. W. Rainer (Vienna, 1995)
8 sonatas, vn, bc, Wn; 6 ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1989)
16 sonatas, vc, bc, D-WD*; ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1996–7)
44 lezioni, vc, bc, A-Wn
22 sonatas, org, D-Bsb [adapted from sacred vocal works]; 9 ed. F. Di Lernia (Vienna, 1992)
Capriccio, arpeggio, proba organistica, kbd, D-Bsb;
capriccio ed. F. Torrefranca (Rome, 1944);
proba organistica ed. F. Commer (Berlin, c1866)

Font: En català: Antonio Caldara (1670-1736) En castellano: Antonio Caldara (1670-1736) In english: Antonio Caldara (1670-1736) - Altres: Antonio Caldara (1670-1736)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Involuntàriament, he continuat amb la inèrcia del darrer diumenge en què parlava de l'immens Johann Joseph Fux i avui, també a Viena i ben acompanyats, farem referència ni més ni menys que a 'l'ajudant' de Fux. I deu n'hi do l'ajuda perquè, i permeteu-me la indiscreció, quines són les paraules que podré dir o amb quin criteri podré jutjar un Antonio Caldara que va regalar al món més de 3000 partitures de tots els colors possibles. No en va, visualitzar el període comprès entre els anys 1650 i 1750 és entrar en un món on la música ho impregnava tot i si no, a sant de què els Telemann, Bach, Hasse o el mateix Caldara van compondre repertoris, cadascun d'ells, amb més de 1000 obres. I no és únicament el fer referència a la quantitat, valor poc tangible segons com, sinó més aviat a la qualitat, extraordinària en la majoria d'ocasions. Doncs bé i per situar-nos, Caldara va ser alumne de Legrenzi a Venècia, ciutat on també devia coincidir amb el polifacètic Vivaldi, per després viatjar a Roma, Barcelona (on curiosament va estrenar la primera òpera a Espanya), França i Viena, ciutat aquesta on Carles VI el va promocionar, el 1716, en el càrrec de vice-mestre de capella ja que la titularitat era, per mèrits i drets, propietat inamovible de Johann Fux. Va ser en aquest període, el comprès entre el 1716 i 1736 que Caldara va iniciar, a velocitat supersònica, la composició massiva d'obres religioses. Entre elles dotzenes d'oratoris i un centenar de misses.

Una d'aquestes va ser precisament la que avui presentem. Una Missa en Fa major de data probable a l'entorn de 1725 per a solistes, cor i orquestra. Caldara, que va assumir ràpidament l'estil concertant alhora que va mantenir el stile antico de Palestrina, va ser notablement hàbil a l'hora de compondre obra litúrgica en funció de la seva naturalesa bíblica o del calendari catòlic. En aquest sentit, trobem des de misses a capella, misses breus (la majoria d'elles en la tonalitat de Re major, una clau molt recurrent), misses extenses (per exemple, Missa Dolorosa de 1732) i misses solemnes amb tots els efectius disponibles, tant vocals com instrumentals. La d'avui la situaria, per arquitectura, configuració i posada en escena, a mig camí entre la típica missa brevis i la missa pre-solemne. La tonalitat de Fa major, d'entrada, ja és peculiar donada la seva essència, més pròpia d'obres instrumentals que vocals. La durada, relativament curta, contrasta amb el seu caràcter vocal, possiblement a gran cor, on el Kyrie inicial, majestuós i grandiloqüent, és el primer en proposar un traçat serè i conseqüent amb la resta dels moviments. Escoltant-la, em sembla intuir que aquest camí que Caldara va recorre va ser un dels que posteriorment van explorar detalladament els Mozart o Haydn. Per altra banda, comprensible per proximitat geogràfica però naturalment per un fet intrínsec, el de la 'brutal' bellesa d'aquesta missa i per extensió de l'obra d'Antonio Caldara!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

EGGERT, Joachim Georg Nicolas (1779-1813) - String Quartet Op.3

Obra de Rembrandt Peale (1778-1860), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Joachim Georg Nicolas Eggert -
En el dia de la celebració del seu 237è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rembrandt Peale (Bucks County, 22 de febrer de 1778 - Philadelphia, 3 d'octubre de 1860) va ser un pintor nord-americà. Fill del pintor Charles Willson Peale, es va formar, com van fer els seus germans Rubens Peale, Raphaelle Peale i Titian Peale, amb el seu pare. El 1795 va realitzar la primera obra, un retrat de George Washington. Poc després va viatjar a Europa per ampliar la seva formació, establint-se a París, on va estudiar les obres dels antics mestres. El 1812 va tornar als EUA on va fundar el Peale Museum a Baltimore amb la idea de promocionar els estudis en Art. No obstant i degut a nombrosos deutes, va cedir la direcció del museu al seu germà Rubens i va marxar a Nova York on va tenir millors oportunitats per tal d'exhibir les seves pintures. El 1826 va viatjar a Boston on va rebre la influència de l'obra de Washington Allston. Poc després va tornar a Europa, concretament a Itàlia, on va fer còpies de pintures del renaixement i barroc. Va tornar als EUA amb la idea d'obrir una galeria d'art amb obres italianes no obstant no va rebre el suport esperat i va desistir d'aquest propòsit. El 1831 es va instal·lar a Philadelphia, ciutat on va viure la resta de la seva vida fins el 1860, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rembrandt Peale (1778-1860) - Altres: Rembrandt Peale (1778-1860)



Parlem de Música...

Joachim Georg Nicolas Eggert (Gingst, 22 de febrer de 1779 - Thomestorp, 14 d'abril de 1813) va ser un director i compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment amb un mestre local abans de viatjar, el 1794, a Stralsund on va estudiar amb Friedrich Gregor Kahlow i Ferdinand Fischer. El 1802 va ser nomenat kapellmeister del teatre de la cort de Mecklenburg-Schwerin no obstant va renunciar al lloc pocs mesos després per motius contractuals. El 1803 va rebre una oferta de violinista de la hovkapell de Stockholm, càrrec que va acceptar, i entre el 1808 i 1812 va ser nomenat kapellmästare, també a Stockholm. En aquell temps, i com a director d'orquestra, va exportar al país nòrdic les òperes de Mozart i les simfonies de Beethoven. Va treballar activament com a professor tenint molts alumnes, entre altres, Erik Drake, Edmund Passy i Johan Martin de Ron. A partir del 1811 es va dedicar a l'estudi i recopilació de cançons tradicionals sueques amb l'objectiu de potenciar la música nacional, tanmateix i prematurament, la tuberculosis va posar fi a la seva vida l'abril de 1813.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Morerna i Spanien, eller Barndomens välde [The Moors in Spain, or Childhood’s Choices] (drama with song, 3, R.C.G. de Pixérécourt, trans. M. Altén), Stockholm, Dramatiska, 6 May 1809
Svant Sture och Märta Lejonhufvud (historical drama with singing, 5, P.A. Granberg), Stockholm, Dramatiska, 31 Oct 1812

Other:
Cants. for the celebration of peace between Sweden and Russia, 1809, and Prince Karl Johan’s arrival in Stockholm, 1810;
3 other cants., occasional pieces for ens, songs

Instrumental:

Orch:
5 syms.: C, g, E , c (1812), d (inc.);
Funeral music for Duke Adolf Fredrik of Östergötland;
Coronation music for King Carl XIII;
Mozart wind serenade arr. 2 bn, orch (lost);
other works

Chbr:
Sextet, f/F, cl, hn/basset-hn, vn, va, vc, db, 1807 (1818);
3 str qts [op.1], C, f, F (1807);
Trio, 3 bn, 1807;
Trio, E , hp, hn, bn, 1810;
Sextet, f/F, 2 vn, 2 va, vc, db, 1811;
Pf Qt, g, op.3 (1811);
3 str qts [op.2], B , g, d (1812);
Str Qt, E , S-L;
4 other str qts;
other works

Font: En català: No disponible En castellano: Joachim Georg Nicolas Eggert (1779-1813) In english: Joachim Georg Nicolas Eggert (1779-1813) - Altres: Joachim Georg Nicolas Eggert (1779-1813)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Eggert’s musical style is bold and original, with striking orchestration (particularly in the five symphonies, often using massive percussion and brass forces), considerable dynamic shadings and advanced harmonic language. His string quartets display exceptional knowledge of counterpoint and part-writing, in a style that is close to that of late Haydn and Beethoven. Many of his instrumental works were published by Breitkopf & Härtel during his lifetime.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

A long-neglected pioneer, he was most important in establishing classical instrumental music in Sweden. Eggert was born in Gingst on the Swedish island of Ruegen (now part of Germany). A sickly but musically gifted youth, he began playing violin at age 11. Following a period of illness - possibly the first signs of the tuberculosis that would doom him to a short life - he pursued his education in Northern Germany (1794 to 1802) and got acquainted with the latest musical trends. His first professional appointment (1802), as music director of the Court Theater in Mecklenburg-Schwerin, lasted six months before he quit over creative differences. He considered seeking employment in St. Petersburg, Russia before setting out for a position in Pomerania in 1803. His route brought him to Stockholm, where he was introduced to Royal Kapellmeister Johann Christian Friedrich Haeffner. Deeply impressed with his talents, Haeffner persuaded Eggert to remain in Stockholm, hired him as a violinist with the Royal Court Orchestra, and helped his career in other ways. Soon he was receiving commissions for ceremonial pieces and his "Funeral Music for Duke Frederik Adolf" (1804) won him accolades from the nobility. In April 1805 Haeffner conducted the private premiere of Eggert's Symphony No. 1 in C major before the Swedish Royal Court; the response was favorable enough to merit a public performance of the work two weeks later. The Symphony No. 2 in G minor was premiered in February 1807. Eggert had the misfortune of living in an arid period of Swedish history. 

Stockholm had been a thriving center of the arts under "enlightened despot" Gustav III, the founder of the Royal Swedish Opera and the Royal Academy of Music, and the great patron of composer Joseph Martin Kraus. His assassination at the opera house in 1792, when Eggert was 13, brought on a quarter-century of political instability and cultural regression - "an age of lead succeeding an age of gold" as one historian put it. His son and successor Gustav IV had little interest in music. In 1806 he condescended to see an opera dedicated to his wife the Queen Consort, having apparently never set foot in the theatre before. The sight of people frivolously enjoying themselves in the place where his father was murdered so infuriated the monarch that he shut down the Royal Opera and fired all the singers; somehow he was dissuaded from having the building demolished. The Royal Court Orchestra, which had also played at the Opera, was the only large-scale instrumental ensemble in Sweden, and now they were restricted to presenting one public concert a week. Haeffner resigned in protest and Eggert was named the new Kapellmeister; as an additional incentive he was elected to the Royal Academy of Music in 1807. He wasted no time in using his new clout. On May 14, 1807, he debuted in Stockholm as a conductor with a big concert of his own music, including the Symphonies Nos. 3 and 4 and the finale of the Symphony No. 1. With programming space at a premium he dared to present new and challenging repertory from Austria and Germany, introducing Beethoven's music to Stockholm audiences in 1808 and giving the Swedish premiere of Haydn's oratorio "The Seasons" in 1810. 

He also made field trips to collect Swedish folk songs and folk instruments. When Gustav IV was deposed in 1809, Eggert rushed to stage his unperformed opera "The Moors in Spain" (1809), though the Royal Opera would not become fully functional again for another three years under the direction of Anders Skjoldebrand. Eggert celebrated the grand reopening by leading the first-ever Swedish performance of a Mozart opera, "The Magic Flute" (March 30, 1812). His last major work was the historical opera "Svante Sture" (1812). There are signs Eggert was frustrated in Stockholm. His conducting debut was advertised as a farewell concert because he "intended to leave Sweden". This may have been a ploy to sell more tickets (or used as a bargaining chip with Gustav), but in 1812 he was again discussing a European tour "for further study". It's quite possible he wanted a higher-profile position elsewhere; he was ambitious and his music was starting to get published by a top German firm (Breitkopf & Härtel in Leipzig). As Royal Kapellmeister he had certainly gotten as far as a musician of international calibre could in Sweden. But at that point his health began to fail and by the end of year he had resigned from the orchestra. His final months were spent in Ostergotland, where he was cared for by his students until his death at 34. 

Left among his papers were some sketches for a Fifth Symphony. He never married. It has been argued that had Eggert worked in any other European capital he would not have subsequently slipped through the cracks of history. Stockholm in his time had no publishers or journals to promote music, and most of his compositions gathered dust in manuscript. Concertgoers embraced his Viennese Classical programs, an important step; but the native symphonism he pioneered would not take hold in Sweden until Franz Berwald was recognized in the 1860s, by which time Eggert was forgotten. Only in the beginning of the 21st Century was interest in his music revived. It shows an imagination that looked forward to the Romantic era and a readiness to experiment with form and color. He incorporated folk elements into his Symphony No. 1, while his Symphony No. 3 in E-flat Major (1807) introduced a trombone section into symphonic writing before Beethoven more famously did in his Fifth and Sixth Symphonies (both premiered in December 1808). Other compositions include the "Coronation Music for Carl XIII" (1809), Largo for Orchestra in F Minor, 10 string quartets, the Piano Quartet in G Minor, Wind sextet in F Minor, cantatas, dance music and songs. To date the Symphonies 3 and 4 and the Quartet in C Minor (Op. 3) have been recorded. 

Bobb Edwards (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Salomonkvartetten
PRESTOCLASSICAL: String Quartets 
CPDL: No disponible
SPOTIFY: String Quartets

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GIORDANI, Tomasso (c.1730-1806) - Sonate per chitarra e basso

Obra de Jan van Os (1744-1808), pintor holandès (1)



- Recordatori de Tomasso Giordani -
En el dia de la commemoració del seu 210è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jan van Os (Middelharnis, 23 de febrer de 1744 - Den Haag, 7 de febrer de 1808) va ser un pintor holandès, membre de la reconeguda família d'artistes Van Os. Es va formar inicialment amb Aert Schouman a l'Haia, ciutat on va viure la resta de la seva vida. El 1773, va treballar a la confraria de pintors i el 1775, es va casar amb Susanna de La Croix (1755-1789), pintora i filla del retratista Pieter Frederik de La Croix. Jan van Os es va fer conegut pels seus bodegons de fruites, flors i animals si bé en els seus inicis havia explorat la pintura de paisatges marítims. El seu estil va ser hereu del seu col·lega Jan van Huysum. Els seus fills Pieter van Os, Maria Margaretha van Os i Georgius Jacobus Johannes van Os van ser, juntament amb el seu net Pieter Frederik van Os, pintors. Va morir a La Haia el febrer de 1808.

Font: En català: No disponible En castellano: Jan van Os (1744-1808) In english: Jan van Os (1744-1808) - Altres: Jan van Os (1744-1808)



Parlem de Música...

Tomasso Giordani (Napoli, c.1730 - Dublin, 24 de febrer de 1806) va ser un compositor italià, actiu principalment a Anglaterra. Membre d'una família de cantants, es va formar amb el seu pare i a partir del 1745 va iniciar una gira, amb la seva família, arreu d'Europa. Poc després van viatjar a Anglaterra, territori on Tomasso es va iniciar com a compositor, escrivint la música de La comediante fatta cantatrice (1756). A partir del 1764 va residir a Dublin ciutat on va començar a fer-se un nom en el món de l'òpera, consolidant-se amb les obres Don Fulminone, The Enchanter i The Maid of the Mill. A l'entorn del 1770 va viatjar a Londres on va romandre actiu, durant 13 anys, al Italian Opera i al King's Theatre. També va compondre nombroses cançons i obra de cambra pel Vauxhall Pleasure Gardens. A l'estiu de 1783 va tornar a Dublin on va realitzar diversos concerts i on va treballar al Smock Alley sota la direcció de Richard Daly. El 1787 va ser nomenat director musical de Crow Street, un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida fins el 1806, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
La comediante fatta cantatrice (comic op), LCG, 12 Jan 1756
Don Fulminone, or The Lover with Two Mistresses (comic op), DBSA, 7 Jan 1765
The Enchanter, or Love and Magic (comic op), DBSA, 17 Jan 1765
The Maid of the Mill (comic op, 3, I. Bickerstaff, after S. Richardson, J. Fletcher and W. Rowley), DBSA, 26 March 1765
Love in Disguise (comic op, H. Lucas), DBSA, 24 April 1766
L'eroe cinese (os, 3, P. Metastasio), DBSA, 7 May 1766
Phyllis at Court (comic op, 2, R. Lloyd after C.-S. Favart), DBCS, 25 Feb 1767
The Elopement (pantomime), LDL, 26 Dec 1767
Il padre e il figlio rivali (comic op), LKH, 6 Feb 1770
Acis and Galatea (cant., G. Farranio), London, New Rooms, Tottenham Street, 1777
Il re pastore (os, 3, Metastasio), LKH, 30 May 1778
Il bacio (comic op, 2, C.F. Badini), LKH, 9 April 1782
Gibraltar (comic op, R. Houlton), DBEOH, 18 Dec 1783
The Haunted Castle (afterpiece, W.C. Oulton), DBEOH, 18 Dec 1783
The Enchantress, or The Happy Island (musical entertainment, A.M. Edwards), DBEOH, 31 Dec 1783
The Happy Disguise (comic op, Oulton), DBEOH, 7 Jan 1784
Genius of Ireland (masque), DBEOH, 9 Feb 1784
The Dying Indian (musical entertainment), DBEOH, 11 March 1784
Orfeo ed Euridice (burlesque op, Houlton), DBEOH, 14 June 1784
The Hypochondriac (afterpiece, A. Franklin), DBSA, 4 Jan 1785
The Island of Saints, or The Institution of the Shamrock (pantomime, Messink), DBSA, 27 Jan 1785
Calypso, or Love and Enchantment (serio-comic op, Houlton), DBSA, early April 1785
Perseverance, or The Third Time the Best (musical interlude, 2, Oulton), DBCS, 12 March 1789
The Distressed Knight, or The Enchanted Lady (comic op), DBCS, 12 Feb 1791
The Ward of the Castle (comic op, 2, Mrs Burke), LCG, 24 Oct 1793
The Cottage Festival, or A Day in Wales (comic op, L. MacNally), DBCS, 28 Nov 1796

Collaborations:
L'omaggio (pastoral, 3), LKH, 5 June 1781, with G.B. Bianchi, V. Rauzzini;
The Contract (comic op, 2, R. Houlton), DBSA, 14 May 1782, with P. Cogan and I.A. Stevenson;
To Arms, or The British Recruit (musical interlude, 1, T. Hurlstone), LCG, 3 May 1793, with W. Shield and Stevenson

Adaptations (mostly new accs. or new ovs., songs and finales. Orig. composer named if substantial part of his music retained):
Gli amanti gelosi, DBSA, 23 Nov 1764, most music by B. Galuppi;
The Beggar's Opera, DBSA, 2 Jan 1765;
J.A. Hasse: Artaserse, LKH, 25 April 1772, collab. M. Vento;
Hasse: Antigono, LKH, 8 March 1774, collab. Vento and T. Traetta;
A. Sacchini: Armida, LKH, 8 Nov 1774;
G. Paisiello: Le due contesse, LKH, 4 Nov 1777;
J. Hook: The Lady of the Manor, DBEOH, 25 March 1784;
T.A. Arne: Love in a Village, DBSA, 30 Oct 1784;
Shield: Robin Hood, or Sherwood Forest, DBSA, 13 Dec 1784;
S. Arnold: Gretna Green, DBSA, 7 Jan 1785;
Shield: Fontainbleau, or Our Way in France, DBSA, 29 Jan 1785;
Arne, after H. Purcell [Weldon]: The Tempest, DBCS, 26 Nov 1789;
Arnold: The Battle of Hexham, DBCS, early Dec 1789;
S. Storace: The Haunted Tower, DBCS, 18 Feb 1790;
Storace: The Siege of Belgrade, or The Turkish Overthrow, DBCS, 14 Dec 1791

Numerous songs and ovs. in pasticcios and comic ops (many written specially), incl.:
Le vicende della sorte (1770);
Il trionfo d'amore (1773);
La marchesa giardiniera (1775);
La frascatana (1776);
Il geloso in cimento (1777);
La vera costanza (1778);
Alessandro nelle Indie (1779);
L'Arcifanano (1780);
Il barone di Torre Forte (1781);
Ezio (1781);
The Silver Tankard (Arnold, 1781);
I viaggiatori felici (1781);
Silla (1783);
Love in a Village (1791);
Inkle and Yarico (1791)

Songs in plays, incl.:
The Way to Keep Him (comedy, 3, A. Murphy), LDL, 24 Jan 1760;
The Critic (farce, 3, R.B. Sheridan), LDL, 29 Oct 1779;
The Musical Lady (farce, Williams, after G. Colman the elder), DBEOH, 4 March 1784

Other vocal:
all printed works published in London
op.
6Six duettini italiens (c1773)
11Six Canzonets, 1v, pf/hp (1775)
13Six Italian Canzonets, 1, 2vv, pf/hp (1775 or 1776)
15Eight English Canzonets, 2vv, pf/hp/hpd (1776)
16Six English Canzonets, 1v, pf/hp (1777)
20At the Close of the Day: the Hermit, a favourite English Ballad, 1v, pf/hp (1778)
22A Fourth Sett of English Canzonetts, 1v, pf/hp (c1780)
28Six English Canzonets, 1v, pf/hp (1781)
Six Favorite Songs The Words taken from the Reliques of Ancient English Poetry (c1785)
Six Canzonets, 1v, pf (1795)

Occasional works (music lost unless pubd):
Isaac (orat, Metastasio), Dublin, Fishamble Street Music Hall, March 1767;
The Castle Ode (G.E. Howard), Dublin, Rotunda, 1 Aug 1769;
Cant. for the farewell of A. Heinel, London, 1773;
Elliott's Wreath, or Gibraltar Preserved (cant., R. Houlton), Dublin, Rotunda, 26 Sept 1783;
Ode on the Prince of Wales attaining his Majority (Houlton), Dublin, Rotunda, Sept 1783, ov. arr. pf (London, n.d.);
Ode on the Passions (W. Collins), Dublin, Theatre Royal, Crow Street, 21 March 1789;
TeD for the Recovery of George III, Dublin, Francis Street Chapel, April 1789;
Ky and Gl, Dublin, 24 March 1792
Collections of favourite songs and cants. sung at Vauxhall (1772–9);
other songs pubd singly and in 18th-century anthologies;
canzonets etc., GB-Lbl

Instrumental:

op.
A Select Ov. in 8 parts, D (c1767) [ov. to The Elopement]
[1]Sei quintetti, hpd, 2 vn, va, vc (1771), 3 ed. in RRMCE, xxv (1987)
2Six Quartettos, 4 for str qt, 2 for fl, vn, va, vc (1772)
3Six Chamber Concerto's, fl, 2 vn, bc (c1773)
4Six Sonatas … dedicated to Mrs Hobart, hpd/pf/org, vn (c1773)
5Six Sonatas, hpd, vn (c1773)
7Six Duets, 2 fl (before Sept 1775)
8Sei quartetti, str qt (c1775)
9Six Easy Solos, fl, bc (1774)
10VI Sonatas, hpd/pf/org (1775)
12Six Trios, fl, va, vc (1775)
14Six Concerto's, pf/hpd, 2 vn, bc (1776)
Cadences for the Use of Young Practitioners, hpd/pf/org (1777)
17Six quatuor, hpd, fl, vn, b (1778)
Six Trios … selected from the Favorite Songs in the Italian Operas, fl, vn, bc (1779)
A Second Set of Six Sonatas, 2 fl/(fl, vn) (c1779)
18Six Duettos, 2 vc (c1780)
19Six Concertos, fl, 2 vn, bc (c1780)
21Six Duettos, 4 for vn, vc, 2 for 2 vn (c1780)
23A second Sett of Six Concertos, hpd/pf, 2 vn, bc (1779)
24Six Sonatas, hpd/pf, vn/fl (c1779)
A First Sett of three Duetts, hpd/pf (c1780)
A Second Sett of three Duetts, hpd/pf (c1780)
Fourteen Preludes in all the Different Keys, hpd/pf (c1780)
A Favourite Overture in 8 parts, E  (c1780)
Six Solos, gui, hpd, and one Trio, gui, vn, b (c1780)
Six Marches, Six Quick steps and Two Concertos Militaire, hpd/pf (1780)
25Twelve Progressive Lessons … composed for the Improvement of Young Practitioners, hpd/pf/org (1780)
27Six Sonatas, hpd/pf, vn (1781)
30Three Sonatas, pf/hpd, fl/vn, b viol/va (1782)
A Duetto, pf/hpd (1783)
Six Sonatinas, pf/hpd, vn (1783)
Six Progressive Lessons, hpd/pf (1784)
Four Favorite Duettinos, hpd/pf (1784)
31Three Sonatas, pf/hpd, vn, vc (c1785)
32aThree Favourite Sonatas, hpd/pf, vn (1786), spurious [1st pubd as J. Schobert, op.20]
32bSix Grand Lessons, hpd/pf, vn (c1785)
33aThree Concertos … Third Set, hpd/pf, 2 vn, bc (1786)
33bFourteen Preludes or Capricio's and Eight Cadences, pf/hpd/hp/org (c1785)
34Three Sonatas, hpd/pf, vn (1788)
A Third Set of Six Duetts, 2 fl (before 1789)
Countess of Antrim's Minuet (Dublin, after c1790)
Lady Letitia MacDonell's Minuett (Dublin, after c1790)
35Six Sonatas, pf, vn (1794)

Arrs. of various pieces pubd, incl.:
Haydn's Quartet's and Symphonies, arr. pf 4 hands (c1775);
favourite fl concs., vn concs. and op ovs.;
music for 2 hpd, D-Dl, cited by Eitner attrib. Giuseppe Giordano

Font: En català: No disponible En castellano: Tomasso Giordani (c.1730-1806) In english: Tomasso Giordani (c.1730-1806) - Altres: Tomasso Giordani (c.1730-1806)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Over the course of its millennium-long history, the guitar has successfully adapted itself to the most diverse historical situations and to the changing needs of peoples and traditions, taking on new forms and, even more importantly, new and particular tunings. Toward the second half of the eighteenth century in Anglo-Saxon countries (but also French-speaking areas), we find the so-called English guitar (in French, guitare anglaise or pandore), an instrument which marked the final evolution of the now obsolete cittern. It had ten strings distributed in six courses (the first three of which were doubled), and the tuning (beginning at the top) was G-G, E-E, C-C, G, E, C. This tuning was thus an open C Major. (“Open” signifies a kind of tuning which produces a clear tonality without stopping any strings with the left hand. It has been in use practically forever with various plucked string instruments and is still found in North American folk music). This instrument should not be confused with the contemporary guitar referred to by its Italian name (better know today as the chitarra barocca or baroque guitar), since the latter employed a different tuning both in terms of the number of courses and the pitches themselves). The repertoire of the English guitar – not particularly rich, to tell the truth – includes the contributions of Felice Giardini (1716–1796), Rudolf Straube (1717–c. 1785) and the two authors presented on this recording: Francesco Geminiani and Tommaso Giordani.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Giampaolo Bandini (guitar); Federico Ferri (cello); Daniele Proni (harpsichord)
TACTUS: Sonate per chitarra e basso
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Sonate per chitarra e basso

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOFER Andreas (c.1628-1684) - Musikalische Vesper

Obra de Charles Le Brun (1619-1690), pintor francès.



- Recordatori d'Andreas Hofer -
En el dia de la commemoració del seu 332è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Charles Le Brun (Paris, 24 de febrer de 1619 - Paris, 22 de febrer de 1690) va ser un pintor francès que amb els seus dissenys barrocs va dominar l'art realitzat a França durant dues generacions. Va néixer a París, en el si d'una família d'artistes, i va rebre la seva formació artística a la seva ciutat natal i a Roma, on va treballar amb el pintor classicista francès Nicolas Poussin. Al seu retorn a París el 1646, Lebrun va anar desenvolupant de manera gradual un estil clàssic basat en el gust barroc pel drama, el naturalisme i la decoració. El 1648, amb el ministre de finances francès Jean-Baptiste Colbert, i altres, va intervenir en la fundació de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Lebrun va pintar els frescos de grans castells com Vaux-le-Vicomte que estan considerats com la seva obra mestra, Sceaux i la Galeria d'Apolo, al Louvre. Va obtenir el favor del rei Lluís XIV gràcies a una sèrie de cinc llenços que documentaven les gestes d'Alexandre el Gran (1661-1673, Museu Louvre, París), va ser nomenat pintor del rei i va aconseguir la noblesa el 1662. Un any més tard Lebrun es va convertir en el director de la Reial Fàbrica dels Gobelins de tapissos i mobles, per a la qual va pintar diferents cartrons. A partir del 1679-1684 va dirigir la decoració del Palau de Versalles, incloent l'Escala d'Ambaixadors i el Saló dels Miralls i a més a més va concebre el disseny dels seus jardins. Va morir a París el febrer de 1690.

Font: En català: Charles Le Brun (1619-1690) En castellano: Charles Le Brun (1619-1690) In english: Charles Le Brun (1619-1690) - Altres: Charles Le Brun (1619-1690)



Parlem de Música...

Andreas Hofer (Reichenhall [ara Bad Reichenhall], 1629 - Salzburg, 25 de febrer de 1684) va ser un compositor austríac. Es va formar a la Universitat Benedictina de Salzburg abans d'entrar, el 1653, com a organista de l'Abadia de Sant Lambrecht a Styria. El 1654 va ser nomenat vice-Kapellmeister a la cort del Príncep Arquebisbe Guidobald von Thun und Hohenstein de Salzburg i el 1679 va ser promocionat al càrrec oficial de Kapellmeister, càrrec que va mantenir fins el 1684. Anys abans, el 1666, va ser també nomenat mestre de capella de la Catedral de Salzburg, un càrrec que va mantenir tota la seva vida. Va morir a Salzburg el febrer de 1684.

OBRA:

Vocal religiosa:

[15] Salmi, 1v, 2 vn, e motteti, con e senza vn (Salzburg, 1654); ed. in Accademia musicale, xxxi (Vienna, 1979)
Ver sacrum seu Flores musici, 5, 8vv, 5 insts, bc (org), et pro [18] offertoriis (Salzburg, 1677)
4 synopses for school dramatic performances attrib. Hofer (Salzburg, 1668–83): Concordia victrix, Corona laboriosae, Saeculum aureum ecclesiae, Nabuchosonosor
Vespers, 2 Mag, 3 lits, 5 pss, 2 TeD, CZ-KRa;
1 Mag ed. in Accademia musicale, x (Mainz, 1969);
1 TeD ed. in Accademia musicale, i (Mainz, 1969)
4 masses, CH-E, CZ-KRa, D-Bsb;
12 offs, A-Sd, CZ-KRa;
resps, A-Sn, CZ-KRa
2 lost works, cited in DDT, liii–liv (1958), 56

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Andreas Hofer (c.1628-1684) - Altres: Andreas Hofer (c.1628-1684)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fent una trajectòria per l'univers musical d'aquest espai queda clar, bé, claríssim per ser francs, que Salzburg com a ciutat, però també com a constel·lació musical, ha tingut una hegemonia incomparable en relació amb altres nuclis urbans o ecosistemes artístics. Dos noms propis, Mozart i Michael Haydn, dominen per golejada el còmput d'entrades monogràfiques però és evident que no van ser els únics. Des de Biber, Eberlin o el mateix Leopold Mozart hi van fer vida amb èxit i admiració però si aprofundim més enrere, tot i la boira que ens ennuvola progressivament i amb insistència el paisatge, encara hi podrem escoltar el dèbil ressò d'altres noms que també s'hi van relacionar. Un d'ells i a qui no tenia l'enorme plaer de conèixer, va ser un tal Andreas Hofer, mestre de capella de l'arquebisbe de Salzburg i de la majestuosa catedral de la ciutat. Educat amb els benedictins, es desconeix la seva formació musical si bé, i gràcies a l'audició d'aquests extraordinaris Vespres, ho tindrem més fàcil a l'hora d'ensumar els paral·lelismes d'estil. Com els que s'estableixen amb els seus contemporanis de l'escola veneciana de Monteverdi o amb els d'autors com Orazió Benevoli i Antonio Bertali, mestres de gran influència a mitjans del segle XVII. I en relació amb aquesta edició he de reconèixer, immediatament, perplexitat positiva fruit d'una interpretació excelsa que voreja la perfecció. Un descobriment majúscul d'un autèntic desconegut a qui, evidentment i com tantes vegades, donarem gustosament i amb vehemència la benvinguda!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bell'arte Salzburg; Annegret Siedel
JPC: HOFER, A. - Musikalische Vesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HOFER, A. - Musikalische Vesper

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LACHNER, Ignaz (1807-1895) - Concertino, Op. 43

Obra de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès (1)



- Recordatori d'Ignaz Lachner -
En el dia de la commemoració del seu 121è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 1841 - Cagnes, 3 de desembre de 1919) va ser un pintor francès i un dels més cèlebres impressionistes. Fill d'un sastre que va traslladar la seva família a París, va treballar com a decorador en una fàbrica de porcellanes. Amb 17 anys va començar a copiar pintures sobre ventalls, pantalles de làmpades i persianes. Poc després va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de París i el 1862 es va matricular a l'acadèmia del pintor suís Charles Gabriel Gleyre, on va coincidir amb els pintors Frederic Bazille, Claude Monet i Alfred Sisley. En l'obra d'aquell primer període va poder observar la influència dels primers pintors impressionista com Monet, especialment en el tractament de la llum, i d'Eugène Delacroix en el tractament del color. El 1864 va exposar per primera vegada a París, però no va ser veritablement reconegut fins el 1874, en la primera exposició de pintors de la nova escola impressionista. Per exemple, de 1876 va ser El ball del Moulin de la Galette (Museu d'Orsay, París), una de les obres més famoses de l'impressionisme. També va realitzar notables retrats com els de Madame Charpentier i els seus nens (1878, Museu Metropolità, Nova York) i Jeanne Samary (1879, Museu del Louvre, París). El 1883 va aconseguir una gran reputació amb l'exposició individual celebrada a la galeria Durand-Ruel de París. Entre els anys 1884 i 1887 va realitzar unes sèries d'estudis de grup de figures nues conegudes com Les grans banyistes (Museu d'Art, Filadèlfia). En els seus últims 20 anys va patir artritis i va continuar treballant amb un pinzell lligat al braç. El seu fill Jean Renoir es va fer famós com a cineasta internacional. Pierre-Auguste Renoir va morir el desembre de 1919 a Cagnes.




Parlem de Música...

Ignaz Lachner (Rain am Lech, 11 de setembre de 1807 - Hannover, 24 de febrer de 1895) va ser un director i compositor alemany. Germà de l'organista Theodor Lachner, es va formar inicialment a Augsburg i Munich abans de viatjar a Viena on va estudiar amb el seu germà Franz Lachner, en aquell temps organista a una església luterana de la ciutat austríaca. El 1828 va assolir el càrrec d'assistent del Kapellmeister de la Wiener Hofoper. Poc després va viatjar a Suttgart on va assolir el càrrec de director musical de la cort, càrrec que va mantenir durant 5 anys. El 1836 va viatjar a Munich on va ser, novament, assistent de mestre de capella a partir del 1842. El 1853 va rebre una petició d'Hamburg per accedir al càrrec de mestre de capella oficial del teatre de la ciutat. El 1858 va viatjar a Stockholm on també va ser nomenat Kapellmeister. A partir del 1861 i fins a la seva jubilació el 1875, va ser director d'orquestra a Frankfurt. Com a compositor va escriure nombrosa música vocal per al teatre i obra de cambra. Va morir a Hannover el febrer de 1895.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Der Geisterturm (op), Stuttgart, 1837
Die Regenbrüder (op, E. Mörike and H. Kurz), Stuttgart, 1839
Loreley (op), Munich, Hofoper, 1846, vs (Heidelberg, c1846)
Alpenszenen (all performed Munich, Hofoper, c1850): ’s letzti Fensterln (J.G. Seidel and W. von Kobell);
Drei Jahrln nach’m letzten Fensterln (Seidl);
Die beiden Freier;
Der Freiherr als Wildschütz; Der Ju-Schroa

Vocal religiosa:

Deutsche Vesper, chorus, orch, org; songs, 1v, pf

Instrumental:

Concertino;
7 str qts [2 for 3 vn, va; 1 for 4 vn];
6 pf trios;
3 sonatinas, 2/3 vn;
Sonata, vn, pf
7 pf sonatas;
Sonata, pf 4 hands;
Kindersinfonie, pf,
9 children’s insts

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ignaz Lachner (1807-1895) - Altres: Ignaz Lachner (1807-1895)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

This CD gathers together a group of rarely heard concertante pieces for various combinations of wind instruments by four composers of the 18th and 19th centuries, Franz Danzi, Agostino Belloli, Louis Emmanuel Jadin, and Ignaz Lachner. The soloists, Egils Sefers (clarinet), Niels Anders Vedsten Larsen (bassoon) and David Palmquist (horn), are all members of the Danish Wind Quintet “Clarion”. The Sinfonietta Riga is conducted by Claus Efland. Apart from the Danzi work, all these concertante works are receiving their first recordings. The concertanate works on this collection are Belloli’s Concerto for clarinet, horn and orchestra, Danzi’s Concertino for clarinet, bassoon and orchestra B flat major op. 475, Lachner’s Concertino for horn, bassoon and orchestra op. 43, and Jadin’s Symphonie Concertante for clarinet, horn, bassoon and orchestra. All these pieces are heard in their premiere recordings, with the exception of Danzi’s Concertino. Danish-born conductor Claus Efland is one of the most widely-respected and versatile conductors of his generation. Born in 1974, he later moved to London, where he studied conducting with John Carewe and Neil Thomson at the Royal College of Music. His studies were further consolidated by a period of work with the Staatskapelle Dresden where he acted as assistant to Sir Colin Davis. Claus Efland has received numerous awards for his conducting including the Theodore Stier Prize and the prestigious Scandinavian Leonie Sonning Award. In 2004 he was a prizewinner at the Donatella Flick Competition in London. He was appointed Music Director of the Bardi Symphony Orchestra in 2008.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Egils Sefers (clarinet); Niels Anders Vedsten Larsen (bassoon); David Palmquist (horn); Sinfonietta Riga; Claus Efland
AMAZON: Concertante Virtuosic Wind Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Concertante Virtuosic Wind Concertos

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUBERT, Ferdinand Lukas (1794-1859) - Requiem (1828)

Obra de Wilhelm August Rieder (1796-1880), pintor austríac (1)



- Recordatori de Ferdinand Lukas Schubert -
En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Wilhelm August Rieder (Oberdöbling, 30 d'octubre de 1796 - Wien, 8 de setembre de 1880) va ser un dibuixant i pintor austríac. Fill del compositor Ambros Rieder, es va formar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va fer amistat amb Franz Schubert. Conseqüentment, va ser un dels pintors que va fer més retrats del músic, fet que el va ajudar a fer-se més conegut dins els ambients artístics de Viena. També va ser autor de pintures religioses i de temàtica històrica. Va morir a Viena el setembre de 1880.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Wilhelm August Rieder (1796-1880) - Altres: Wilhelm August Rieder (1796-1880)



Parlem de Música...

Ferdinand Lukas Schubert (Wien, 18 d'octubre de 1794 - Wien, 26 de febrer de 1859) va ser un professor i compositor austríac. Germà del conegut Franz Schubert, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar, el 1808, a la Normalhauptschule de Viena. El 1810 va ser nomenat assistent de professor a l'orfenat d'un suburbi Alsergrund abans d'assolir la condició de professor oficial el 1816. El 1824 va ser nomenat mestre principal de la Normalhauptschule, on va ser admirat pel seu servei eficient i per la seva labor d'inspecció d'escoles. En reconeixement, el 1851 va ser nomenat director de la mateixa escola. Va ser també compositor, principalment d'obra religiosa, i fins i tot va ser nomenat organista i mestre del cor de l'escola Alt-Lerchenfeld. Va col·laborar amb el seu germà, en va preservar acuradament la seva obra i la va promocionar activament. Va ser autor d'un Rèquiem en memòria del seu germà Franz. Ferdinand Lukas va morir a Viena el febrer de 1859.

OBRA:

Vocal religiosa:

Filiae Regum;
Regina Coeli;
Requiem op. 9;
Messe F-Dur (1830), opus 10;
Salve Regina, opus 12;
Hirtenmesse, opus 13;
2 Masses;
Other sacred works;

Literatura:

Der kleine, fleißige Kopfrechner. Ein Geschenk für Kinder, welche das Rechnen nicht zu vergessen […] wünschen. Wien, gedruckt bey Georg Überreuter, 1829. (Faks.-Ausg. Wien 1976, Nachwort von Hansjörg Krug)
Der kleine Geograph. Wien 1833.
Kleiner Feldmesser, oder erster Unterricht in der Geometrie. 2. Aufl. Wien 1836.
Kurzgefaßte Darstellung des österr. Kaiserstaates. Zum Gebrauche für die Jugend. 5., verb. Aufl. des „kleinen Oesterreichers“. Wien 1853.

Font: En català: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) En castellano: No disponible In english: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) - Altres: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No dubto que tots els lectors d'aquest espai coneixen, sobradament, a Franz Schubert. Però la dinastia familiar fou extensa, de fet Franz va tenir 14 germans dels quals en van sobreviure 5. Un d'aquests, gran desconegut però en certa forma essencial a l'hora de preservar l'obra del seu benaurat germà, va ser Ferdinand Lukas Schubert. I curiosament, també va ser compositor, si bé considerat poc afortunat en aquest art motiu pel qual el seu repertori, quasi íntegrament religiós, ha estat sistemàticament obviat al llarg de la història. Excepcionalment, i en motiu d'un peculiar i breu Rèquiem que va compondre el 1828, avui tindrem la fortuna de poder-lo escoltar, estudiar i jutjar. Una partitura, interessant des de dues perspectives. Una la històrica, amb un rerefons inevitablement dramàtic ja que fou escrita en memòria de Franz Schubert, qui sorprenentment, va arribar a escoltar el rèquiem pocs dies abans de la seva mort. De fet, fou interpretat per primera vegada el 3 de novembre de 1828 i Franz va morir el 19 de novembre, per tant, va poder ser testimoni d'una música fúnebre i premonitòria del seu final. La segona perspectiva serà la relacionada pròpiament amb la música i el seu context. I deixeu-me fer l'incís, abans me n'oblidi, que el rèquiem serà introduït per una altra partitura, el Veni Sancte Spiritus. Ambdues per a solistes, cor i orquestra, representen l'escàs bagatge disponible musicalment parlant de Ferdinand. De clara correspondència clàssica, el rèquiem presenta una durada excessivament breu que redunda dramàticament en cadascun dels moviments. Tanmateix, presenta alguns detalls interessants, a banda de la impecable interpretació que probablement fa major justícia de la que mereixeria, com el parell d'homenatges que Ferdinand fa en aquest rèquiem a dos músics que Franz va admirar profundament. Un és Mozart, que ressonarà amb força en el Quam olim Abrahae, i l'altre Johann Michael Haydn en el Benedictus. Un rèquiem que Franz devia agrair pel fet de ser obra del seu germà, a qui estimava, i que amb una música plena de sentiment va càlidament ajudar-lo a les portes del seu adéu etern!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bernadette Degelin (soprano); Lucienne van Deyck (alto); Zeger Vandersteene (tenor); Kurt Widmer (bass); Maastricht Kamerchor; Louis Devos (1926-2015, conductor) 
YOUTUBE: Ferdinand Schubert - Requiem
SPOTIFY: No disponible

Image may be NSFW.
Clik here to view.


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PETERSON-BERGER, Olof Wilhelm (1867-1942) - Symphony No.1 'Banéret'

Obra de Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Olof Wilhelm Peterson-Berger -
En el dia de la celebració del seu 149è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) va ser un pintor espanyol. Des de ben petit va demostrar, a l'Escola Normal Superior de la Província de València, la seva afició pel dibuix i la pintura, assistint a les tardes a les classes de dibuix de l'escultor Cayetano Capuz a l'Escola d'Artesans. Premiat en acabar aquests estudis preliminars, va ingressar el 1879 a la prestigiosa Escola de Belles Arts de Sant Carles. A més, va aprendre serralleria amb el seu oncle, José Piqueras Guillén, amb qui va viure després de perdre als seus pares el 1865. Més rellevant va ser el seu treball d'ajudant en l'estudi del distingit fotògraf Antonio García Pérez. Les seves visites a Madrid, entre 1881 i 1882, van fer que visités el Museu del Prado on va copiar quadres de Velázquez, Ribera i el Greco. Dos anys més tard, a l'Exposició Nacional de 1884 a Madrid, l'èxit de la seva interpretació realista i dramàtica del tema històric de El dos de maig, va motivar-lo a sol·licitar una beca per estudiar a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma. Per demostrar les seves habilitats a les autoritats valencianes, va incloure una altra pintura de tema històric, El grito de Palleter (Diputació Provincial, València). El gener del 1885, Sorolla va sortir cap a Roma. Allà va tenir l'oportunitat d'estudiar rodejat de pintors espanyols com José Benlliure, Emilio Sala i José Villegas. El 1887, per satisfer les condicions de la seva beca, va enviar a València El padre Jofré protegiendo a un loco (Diputació Provincial, València), una altra vegada d'obligatori tema històric. En acabar els seus anys a Roma, i després de pintar a Assís, va tornar a València el 1889, i l'any següent va traslladar la seva casa i estudi a Madrid. 

El 1892 va mostrar una nova preocupació en la seva temàtica interessant-se pels problemes socials al representar la trista escena de ¡Otra Margarita! (Washington University Gallery of Art, St. Louis), premiada amb medalla de primera classe a l'Exposició Nacional, i el 1893 a l'Exposició Internacional de Chicago. A poc a poc, Sorolla va abandonar els temes de nens desgraciats de Triste herencia (Col·lecció Bancaixa, València), que havia estat premiada a l'Exposició Universal de París del 1900 i en la Nacional de Madrid un any després. Animat per l'èxit aconseguit amb les seves resplendents imatges de la Mediterrània i estimulat pel seu amor a la llum i a la vida de les seves assolellades platges es va dedicar a pintar aquestes escenes, més alegres i agradables, que van ser les que li van proporcionar fama mundial. En la seva primera exposició individual, a les galeries George Petit de París el 1906, Sorolla també va fer patent les seves habilitats com a retratista. El 1908, el nord-americà Archer Milton Huntington va visitar l'exposició de Sorolla a la Galeria Grafton de Londres. L'any següent, Huntington el va convidar a exposar a la Hispanic Society of America el 1909 amb un èxit rotund. L'amistat i respecte mutu que es van professar va motivar l'encàrrec més important en la vida de l'artista: la pintura dels immensos llenços destinats a il·lustrar, a les parets de la Society, les regions d'Espanya. Sorolla va tenir l'oportunitat de presentar la seva Visión de España, una imatge de les terres i les gents del seu país contemplada a plena llum del sol. Intentant captar l'essència de cada regió, va viatjar per tot Espanya, bolcant en aquest projecte tota la seva energia i creativitat entre els anys 1911 i 1919. El 1921, mentre pintava un retrat al seu jardí, va patir el seu primer atac d'hemiplegia. Incapacitat des d'aleshores, va morir l'agost de 1923, sense veure exposada la seva gran Visión de España, que no seria instal·lada fins al mes de gener de 1926. 




Parlem de Música...

Olof Wilhelm Peterson-Berger (Ullånger, 27 de febrer de 1867 - Östersund, 3 de desembre de 1942) va ser un escriptor i compositor suec. Després d'estudiar a Umeå, va viatjar a Stockholm on va estudiar al conservatori de la ciutat entre els anys 1886 i 1889. Aquell mateix any va viatjar a Dresden con va estudiar amb Hermann Kretzschmar i el 1890 va tornar a Umeå on va ser professor de música i llengua. Poc després va tornar a Dresden on va ser professor entre els anys 1892 i 1894. El 1895 va viatjar novament a Suècia on va treballar com a crític musical fins el 1930. Paral·lelament va cultiva la seva carrera de compositor, conegut primer per les seves obres per a piano, especialment les seves Frösöblomster, i cançons (col·lecció Svensk lyrik), contribuint notablement en el moviment nacionalista suec. Les seves simfonies, considerades properes a les de Jean Sibelius, també van ser considerablement aclamades, així com algunes de les seves òperes. Va morir a Östersund el desembre de 1942.

OBRA;

Vocal secular:

Stage:
Ran, 1899–1900; Stockholm, 20 May 1903 [text pubd Stockholm, 1898]
Lyckan [The Happiness], 1903; Stockholm, 27 March 1903 [text pubd Stockholm, 1903]
Arnljot, 1907–9; Stockholm, 13 April 1910 [text pubd Stockholm, 1906, rev. 2/1910, 3/1956; Ger. trans. 2/1914]
Domedagsprofeterna, 1912–17; Stockholm, 21 Feb 1919 [text pubd Stockholm, 1912]
Adils och Elisiv, 1921–4; Stockholm, 27 Feb 1927 [text pubd Stockholm, 1919]

Choral:
Österländsk dansscen (Peterson-Berger), S, T, chorus, 2 pf, 1892;
5 dikter ur Arne (B. Björnson, trans. Peterson-Berger), 1891–3;
Hvile i skogen [At Rest in the Forest] (J.S.C. Welhaven), 1894;
6 sånger (E.J. Stagnelius, C. Snoilsky, Peterson-Berger, Swed. trad., M.Y. Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1891–4; Album (J.P. Jacobsen, H. Nyblom, Welhaven, Björnson), 8 songs, op.11, 1890–94;
10 sånger (Peterson-Berger, P.D.A. Atterbom, J. Moe, Welhaven, E. van der Recke, Björnson, Nor. and Russ. trad., trans. Peterson-Berger), 1892–5;
Vårsång III [Spring Song III] (Peterson-Berger), 1895
Sveagaldrar (cant., Peterson-Berger), solo vv, chorus, pf/orch, 1897;
Dalmarsch (E.A. Karlfeldt), unison, pf and vn ad lib, 1902, arr. pf, 1906;
I Mora (Karlfeldt), unison chorus, pf, 1903;
Finsk idyll (J.L. Runeberg), 3 songs, Bar, 4 solo vv, male chorus, 1903;
Norrlandsminnen [Norrland Memories] (Peterson-Berger), unison/partsong, 1906;
Fjällvandrarsång [Mountain Wanderers’ Song] (G.W. Bratt), 1907;
Bröllopssång [Wedding Song] (K.E. Forsslund), T, Bar, chorus, org, 1909
Svensk frihetssång (after Bishop Thomas), unison, pf, 1910;
Sorgehymn vid August Strindbergs bår [Funeral Hymn at Strindberg’s Bier] (E.W. Hülphers), T, male vv, 1912;
Riddargossarnas sång [Song of the Knight Boys] (K.G. Ossiannilsson), unison, 1912;
De tysta sångerna [The Silent Songs] (Karlfeldt), T, male vv, 1914;
Aubade ur Domedagsprofeterna (Peterson-Berger), Bar, SSAATTBB, orch, 1916;
Norrbotten (cant., A. Carlgren), solo vv, chorus, pf/orch, 1921
Kantat vid Umeå stads 300-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, vn, org, pf, military band/pf, 1922;
Kantat vid Kungliga Teaterns i Stockholm 150-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, orch/pf, 1922, rev. 1935–6;
Irmelin (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), mixed vv, 1927, arr. T, male vv (1934);
Aspåkerspolska (Karlfeldt), 1927;
När jag för mig själv i mörka skogen går [When I walk alone in the dark forest], 1927;
Som stjärnorna på himmelen [Like the Stars in the Firmament], 1927
Jungfrun under lind (Recke, trans. Peterson-Berger), 1927;
Brudsviten hälsar Elisiv [The Bridal Suite Greets Elisiv] [from opera] (Peterson-Berger) (1927);
Soluppgång [Sunrise] (cant., Peterson-Berger), S, B, 4 solo vv, boys’ chorus, chorus, orch/pf, 1929;
Jämtlandssången [Song of Jämtland] (Peterson-Berger), unison, pf, 1931;
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (Peterson-Berger), chorus/(chorus, pf) (1931), arr. male chorus (1941);
Svensk medborgarsång [Swed. Civic Song] (Peterson-Berger, after Bishop Thomas), unison, orch, 1934;
En Stockholms-sång (J. Bergman), unison, 1935
Fansång [Banner Song] (Peterson-Berger), 1936;
Idrottssång (Peterson-Berger) (1937);
Kör ur Arnljot (Peterson-Berger), male vv (1944);
Anne Knutsdatter (C.P. Riis, after Nor. trad.) (1950);
Kan det tröste [May it console] (C. Winther) (1950);
Les compagnons de la Marjolaine (trad.) (1950);
Skogssång [Song in the Wood] (A.T. Gellerstedt) (1950);
Solefallssång [Sunset Song] (N. Rolfsen) (1950);
Stämning [Mood] (S. Elmblad) (1950);
Jämtlands sångarförbunds hembygdshälsning [The Jämtland Union of Singers’ Greeting from their Native Place], male vv (1953)

Male-voice quartets:
En fjällfärd [A Mountain Journey] (Peterson-Berger), 1893;
Husarvisa [Hussar Song], 1894;
5 sånger (G. Fröding, A.V. Rydberg, Runeberg, Swed. trad.), 1895–6;
Guldfågel [Golden Bird] (Snoilsky), 1903;
Juninatt (Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1903;
Killebukken [The Lamb] (Björnson), 1903;
I furuskogen [In the Pine Forest] (Nyblom, trans. Peterson-Berger), 1903;
Stämning [Mood] (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), 1903;
Hyllning till Jämtland [Homage to Jämtland] (Peterson-Berger), 1910
Hembygdshälsning (Peterson-Berger), 1911, arr. unison chorus;
4 dikter (Karlfeldt), 1911–12;
Sommarkväll [Summer Evening] (Prince Wilhelm), 1912, arr. chorus; Asra (H. Heine, trans. Peterson-Berger), 1912;
Gillets skål [A Toast to the Guild] (J.W. Dumky), 1913;
Dalslands hembygdssång (T. Arne), 1916, arr. unison/partsong;
Jutta kommer till Folkungarna [Jutta Comes to Folkungarna] (V. von Heidenstam), 1922;
Kompankörer (Karlfeldt), 1924

Vocal orchestral:
Florez och Blanzeflor (O. Levertin), 1v, orch, 1898;
Älven till flickan [The River to the Girl] (Rydberg), 1v, orch, 1899;
Skogsrået [The Wood Spirit] (Rydberg), B-Bar, orch, 1899;
Gullebarns vaggsånger [The Cradle Songs of Darling Children] (V. von Heidenstam), Mez, orch, 1913;
Til Majdag (Jacobsen), 1v, orch, 1926;
Serenata (Nyblom), Mez/Bar, orch, 1932;
Det lysned i skoven [It dawned in the forest] (Moe), Mez/Bar, orch, 1934;
Höstsång [Autumn Song] (Heidenstam), 1v, orch, 1936
Orchestration of P. Heyse: Dyvekes sange (Drachmann), 1923

Songs:
all for 1v, pf
3 sånger (Jacobsen, Recke), 1887;
Aftonstämning [Evening Mood] (D. Fallström), 1888;
Och riddaren drog uti österland [And the knight went to the east] (A. Strindberg), 1892;
4 visor i folkton [4 Folk Ballads], op.5, 1892;
Jämtlandsminnen [Jämtland Memories] (Peterson-Berger), op.4, 1893;
Ur minnesångarna i Sverige (Atterbom), op.7, 1895;
2 orientalske sange (H. Drachmann), op.8, 1895;
3 sånger (Recke, trans. Peterson-Berger), op.10, 1895;
Ur en kärlekssaga [From a Love Story] (Peterson-Berger, after G. Walling), op.14, 1896
2 dikter (B. Mörner), 1896;
2 sånger (Moe, trans. Peterson-Berger, Nyblom), op.9, 1895–6;
Marits visor [Marit’s Songs] (Björnson), op.12, 1896;
Mor Britta [Old Britta] (F.A. Dahlgren), 1898;
5 Dichtungen (F. Nietzsche), 1901;
3 sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), Bar, pf, 1909;
Vainos sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), 1909;
4 Gedichte (Huch), 1910;
Svensk lyrik, serie I (Heidenstam, Levertin, Fröding, Rydberg), 6 vols., 1896–1913;
Frukttid (A. Österling), 1915;
2 orientaliska fantasier (H. Heine), 1923
Svensk lyrik, serie II (Karlfeldt), 7 vols., 1900–28;
Svensk lyrik, serie III (Strindberg, Österling, B. Bergman, Fröding), 6 vols., 1911–24;
3 andliga sånger av G***** [3 Sacred Songs of G*****], 1924;
2 romantiska visor (J.W. von Goethe, B. Bergman), 1932

Instrumental:

Orch.:
Orientalisk dans, 1890;
Majkarneval i Stockholm, ov., 1892–3;
Förspel till Sveagaldrar, ov., 1897;
Sym. no.1 ‘Baneret’ [The Banner], B , sketched 1889–90, composed 1903, rev. 1932–3;
I somras [Last Summer], suite, pf/orch, 1903;
Sym. no.2 ‘Sunnanfärd’ [The Journey to the South], E , 1910;
Sym. no.3 ‘Same-Ätnam’ [Lappland], f, 1913–15;
Romans, d, vn, pf/orch, 1915;
Koral och fuga ur Domedagsprofeterna, concert arr., 1915;
Earina [Spring], suite, 1917;
Italiana, suite, 1922;
Conc., f , vn, pf/orch, 1928;
Sym. no.4 ‘Holmia’ [Stockholm], A, 1929
Sym. no.5 ‘Solitudo’, b, 1932–3;
Törnrosasagan [The Tale of the Sleeping Beauty], suite, 1934 [based on Lyckan];
Ur Frösöblomster, suite, small orch, 1934
Orchestration of E. Grieg: Norwegian Dances, op.35, 1931
Arrs. by other hands of 47 pieces for orch, 65 for military band, 9 for 1v, military band

Chbr.:
Sonata no.1, e, op.1, vn, pf, 1887;
Bolero, Cantilena, vn, pf, 1888;
Melodi, F, vn, pf, 1889;
Preludium, 2 vn, 1889;
Berceuse, vc, pf, 1891;
Lyrisk sång, vn, pf, 1895;
Suite, op.15, vn, pf, 1896;
3 melodier ur Frösöblomster, vn, pf (1904);
Irmelin Rose, vn, pf (1909);
Serenad ur 4 danspoem, vn, pf (1909);
Sonata no.2, G, vn, pf, 1910;
Melodi, d, vn, pf, 1916;
En visa utan ord [A Song without Words], vn, pf, 1916;
5 sånger, vn, pf (1917) [from songs];
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran], org/hmn (1922);
Vid Frösö kyrka, org/hmn (1923);
Gratulation ur Frösöblomster, vn, pf (1923);
Canzone, Melodia, vn, pf (1952);
Preludium, Intermezzo, 2 vn (1952)

Arrs.:
O. Bull: Saeterjentens söndag, vn, pf, 1891;
20 jämtpolskor [collected by S. Sahlin], 2 vn, 1902;
Jämtlandssången [trad. bridal melody], 2 vn (1932)

Piano:
En herrskapstrall [A Genteel Tune], 1883;
Valse burlesque, 1886; Canzonetta, 1888, arr. vn, pf (1925);
Valzerino, 1892;
Vikingabalk [Viking Code], pf/pf duet, 1893;
Brudmarsch [Bridal March], 1895;
Damernas album [Ladies’ Album], op.6, 1895;
Tonmålningar [Tone Pictures], op.13, 1896;
Frösöblomster, op.16, 1896;
6 låtar [6 Melodies], 1897;
Invention a 2 voci, 1897;
Glidande skyar [Gliding Skies], 1897;
Inledning till festspelet Sveagaldrar (1897);
Stjärngossarna [The Star Boys], 1897;
Norrländsk rapsodi, 1898;
4 danspoem, 1900, Serenad arr. vn, pf (1909);
Frösöblomster: ny samling [Frösö-Flowers: New Collection], 1900
I somras [Last Summer], 1903;
Ur sagospelet Lyckan (1903);
Scener och motiv ur Ran (1904);
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (1906);
Dalmarsch (1906);
Kung Junis intåg, 1907;
Sånger [from songs], 2 vols. (1907, 1913);
Färdminnen [Travel Memories], 1908;
Ur Arnljot (1909); Böljebyvals (1909);
Frösöblomster III:
I Sommarhagen, 1914;
3 albumblad i dansform, 1917;
Earina [Spring], 1917;
Vallåt [Herding Melody], 1917;
Ur Domedagsprofeterna (1919);
September, 1920;
Italiana, 1922;
Ingrid och Ulf Tufvessons bröllop (1922) [from Ran];
3 nya dans-poem, 1914–23
Anakreontika I, 1922–3;
3 tondikter, 1924–6;
Solitudo, 1932;
På fjället i sol [On the Mountain in the Sunshine], 1932;
Anakreontika II, 1935;
Mirres menuett (1952)

Arrs.:
E. Sjögren: 10 romanser, 1896;
Svensk folkmusik, 2 vols., 1906

Literatura:

Essays on music in Dagens nyheter (1896–1936)
Svensk musikkultur (Stockholm, 1911)
Richard Wagner som kulturföreteelse (Stockholm, 1913; Ger. trans., 1917)
‘The Life Problem in Wagner’s Dramas’, MQ, ii (1916), 658–68
‘The Wagnerian Culture Synthesis’, MQ, vii (1921), 45–56
P. B.-recensioner (Stockholm, 1923) [selected criticism]
‘Beethoven aus Römischen Horizont’, Die Musik, xvii (1924–5), 416–23
Melodins mysterium (Stockholm, 1937)
Om musik, ed. T. Fredbärj (Stockholm, 1942)
Minnen, ed. T. Fredbärj (Uppsala, 1943)
Från utsiktstornet, ed. T. Fredbärj (Östersund, 1951)

Translations:
Richard Wagners skrifter i urval (Stockholm, 1901)
P. Quinault: Armida, 1907–8, unpubd
R. Wagner: Tristan och Isolde (Stockholm, 1908)
G. Keller: Romeo och Julia från byn (Stockholm, 1919)
Also trans. of works by Nietzsche 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) - Altres: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The most successful of Peterson-Berger’s symphonies is the third, a work permeated by Scandinavian nature mysticism and drawing on the Sami jojkar music notated by Karl Tirén. The other symphonies are also more or less programmatic, and the Violin Concerto is a work of nature lyricism. Peterson-Berger’s lyrical gift appears to greatest advantage in the piano miniatures and songs, among which the Karlfeldt songs, highly varied in mood, hold a special position. While still at school he had directed and sung in choirs, and his early compositions include some notable choruses, often suggested by nature and outdoor life. His material progress was hindered by the many enemies he made through his criticism; he attacked showy virtuosity and dry academicism with satire, but also with profound conscientiousness. Although his attitudes became increasingly negative, particularly with regard to new music, his writing was marked by idealism and, by reason of its breadth and colour, it had an enormous influence on Swedish cultural life. A Peterson-Berger Society has been founded within the Royal Musical Academy, Stockholm.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Maybe this is not the right place but; CPO has indeed made its own series with Peterson-Bergers symphonies. They were considered less than valuable before but should now be completely revalued. According to members of the Peterson-Berger society this recording is preferable. I remember the recording as a very happy occasion indeed with Leif Segerstam in excellent form. I think the critics have been overexaggarating the deficiencies of Peterson-Bergers symphonies. The first is a bold try indeed with exciting ideas and a most interesting fugue writing. His style is very easy to grasp. The second movement is based on an exquisite waltz melody, again Peterson-Berger is very easy to recognize. The trio is very much Mahler in Swedish style. The third movement would be a must for all lovers of Elgar heroism... The last symphony ends this CD. Here the composer is more inward and contemplating in style, a bit resigned in the end of a struggle for recognition. The third movement with its beautiful woodwind solos gives you the vision of Sweden at dusk during autumn. The leaves are falling and the dark is getting closer. But the last movement with its boisterous and jolly tarantella ideas concludes the symphony, and even Sibelius in the middle section!

STERLING (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>