Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

SAMMARTINI, Giovanni Battista (1700-1775) - Symphonies

January 15, 2015, 12:43 am
$
0
0
Johann Josef Karl Henrici - Koncert na orientalskem dvoru (1786)
Obra de Johann Josef Karl Henrici (1737-1823), pintor alemany (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 240è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Johann Josef Karl Henrici (Schweidnitz, 25 de gener de 1737 - Bolzano, 29 d'cotubre de 1823) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare, un pintor especialitzat en el retrat. De jove va haver de fugir de Prússia a Bohèmia per no atendre l'obligació del servei militar. Allà va treballar amb Angelo Garboni, un mestre escenògraf. Després d'una temporada amb Garboni, va decidir iniciar una sèrie de viatges que el durien per diferents ciutats europees. En aquestes, es va guanyar la vida pintant miniatures i retrats. Finalment es va establir a Bolzano, on va pintar frescs, retaules i obres seculars de petit format, entre elles, les conegudes Konversationsstücke. El seu estil va ser més barroc i rococó que clàssic, tot i que també va explorar algunes innovacions pròpies del seu temps. Va morir a Bolzano l'octubre de 1823.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823) - Altres: Johann Josef Karl Henrici (1737-1823)


Parlem de Música...

Giovanni Battista Sammartini (Milà, c.1701 - Milà, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista i mestre de cor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin, es va educar inicialment amb ell abans d'accedir, el 1728, al càrrec de mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà, ciutat on va viure-hi tota la seva vida. Va destacar en el seu període primerenc per la música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates, simfonies, etc. La seva principal aportació és haver contribuït a desenvolupar la simfonia, a partir d'obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. Les seves simfonies mostren els començaments d'un canvi entre l'obertura senzilla i curta de les òperes cap a la serietat i el desenvolupament temàtic que prefigura l'obra de compositors com Haydn i Mozart. Entre els seus alumnes cal destacar a Christoph Willibald Gluck. El seu germà, Giuseppe Sammartini també fou músic.

Sammartini va ser un compositor molt prolífic. El seu repertori inclou 4 òperes, un centenar de simfonies, 10 concerts i gran quantitat de música de cambra en estil barroc i preclàssic. Actualment, són aproximadament 450 les obres conegudes i recuperades de Sammartini. No obstant, molta d'ella s'ha perdut, sobretot les obres religioses i profanes vocals. Alhora, existeix una important confusió d'atribució de moltes de les seves partitures en favor del seu germà Giuseppe. Les obres de Sammartini estan catalogades actualment pel seu número d'opus o per l'etiqueta JC en referència als editors Jenkins-Churgin. La música de Sammartini es divideix generalment en tres períodes estilístics: El primer període (1724-1739), és fidel a la tradició de les formes barroques i preclàssiques. El segon període (1740-1758), abandona el barroc i s'adapta plenament al preclassicisme, especialment, en el gènere simfònic. L'últim període (1759-1774), les formes són plenament clàssiques i mostren la influència de les noves tendències musicals. A Sammartini se'l valora, principalment, per la seva música situada a mig camí del barroc i el classicisme, és a dir, la música corresponent als anys 1740-1758. Va morir a Milà el gener de 1775.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Milan, Regio Ducal Teatro, unless otherwise stated
Memet, j-c88 (tragedia, 3), Lodi, 1732, A-HE; ov. ed. B.Churgin, The Symphonies of G.B. Sammartini, i: The Early Symphonies (Cambridge, MA, 1968)
L'ambizione superata dalla virtù, j-c89 (drama, 3, after A. Zeno: Alessandro Severo), 26 Dec 1734
L'Agrippina, moglie di Tiberio, j-c90 (dramma per musica, 3, G. Riviera), 3 Feb 1743
La gara dei geni, j-c91 (componimento drammatico, Riviera), 28 May 1747; 1 aria extant
Ballet music, partly by Sammartini, lost, in: Antigono (pasticcio, arr. M. Chiesa), 26 Dec 1752; Demofoonte (N. Jommelli), 3 Feb 1753; Ciro in Armenia (M.T. Agnesi-Pinottini), 26 Dec 1753; Lucio Vero (Jommelli), 26 Jan 1754; Il trionfo d'amore, 1773 [not attrib. Sammartini]
Campana che suona, glee, SAB, j-c98, ed. T. Warren, A Collection of Catches, Canons, and Glees, i (London, 1762)

Cants.:
Paride riconosciuto, j-c C13, Milan, 1750, lost;
La reggia de' fati (G.E. Pascali), j-c91.1, Milan, 1753, collab. N. Jommelli, F-Pn [as Serenata, Acts 1–2];
La pastorale offerta (Pascali), j-c91.2, Milan, 1753, collab. Jommelli, Pn [as Serenata, Act 3];
Iride (F.A. Mainoni), j-c C16, Milan, 1772, lost

Arias:
Chiusi i lumi cheto giace, S, 2 vn, va, bc, j-c93, F-Pc;
Deh spiegate quel affanno, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c94, Pc;
Fieri venti già soffiano, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c96, D-KA;
Non così rapido scende dal monte, S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c92, F-Pc;
Non hà dolor più rio, A, 2 vn, va, bc, j-c95, B-Bc;
Se voi che serva almen, S, 2 vn, va, bc, j-c97, Bc

Terzetto:
Perché sì lento il giorno, 3 S, 2 tpt, 2 vn, va, bc, j-c99, F-Pc

Vocal religiosa:

Orats:
1 aria, lost, in La calunnia delusa (G. Machio), j-c C18, Milan, 1724;
Gesù bambino adorato dalli pastori, j-c116, Milan, 11 Jan 1726, 1 aria extant;
L'impegno delle virtù (T.A.Ricchini), j-c C19, lost

Others:
Ky–Gl, j-c100;
Ky, j-c101;
Gl, j-c102;
Cr, j-c103;
2 lits, j-c109–10;
Mag, j-c111, ed. M. Alberti (London, 1972);
2 TeD, j-c114–15, 1 dated 1771;
Beatus vir, j-c104;
2 Dixit Dominus, j-c105–6;
2 Laudate pueri, j-c107–8;
Miserere, j-c112, 1750;
Nisi Dominus, j-c113;
other works not evaluated

8 Lenten cants.:
Il pianto di S Pietro, j-c117, 5 March 1751;
Il pianto delle pie donne, j-c118, 12 March 1751, ed. in RRMCE, xxxiv (1990);
Il pianto degli angeli della pace, j-c119, 19 March 1751;
Pianto di Maddalena al sepolcro, j-c120, 26 March 1751;
Maria addolorata, j-c121, 2 April 1751;
Gerusalemme sconoscente ingrata, j-c122, 9 March 1759;
L'addolorata divina madre, j-c123, 6 April 1759, ed. in Vaccarini;
Della Passione di Gesù Cristo, j-c124, 14 March 1760
11 contrafacta, j-c B1–11; no.1 ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800), Eng. text; no.3 also in CH-SAf with different text

Doubtful:
The Lord is righteous (contrafactum), ed. J. Corfe, Sacred Music (London, c1800);
2 masses;
2 Ky–Gl–Cr;
Ky; 2 Cr;
2 lits;
Mag;
Miserere;
Tantum ergo

Lost:
40 sacred cants.;
Mag, Prague, 1738;
Stabat mater, Milan, 1762

Instrumental:

Orch:
Extant works:
142 syms. (incl. 75 doubtful and spurious; 5 lost);
30 concs. (4 spurious, 9 doubtful);
12 concs., vn, orch; conc., 4 vn orch;
2 concs., fl, orch; conc., 2 ob, 2 vn, orch;
conc., 2 ob, vn, orch;
8 orch concertinos (incl. 1 doubtful, 1 lost);
4 marches and minuets. Principal MS sources CZ-Pnm; D-KA; F-Pc, Pn; S-Skma;

Chbr:
Extant works:
6 qnts, 3 vn, va, b, 1773, ed. in Cattoretti (1991–2);
29 qts (incl. 6 solo concertinos, 5 dated 1763–7, and 6 quartetti dated c1771), 3 vn, vc/b, or fl, 2 vn, vc/b, or 2 vn, va, vc/b; c170 trios (incl. 24 doubtful, 17 lost), 17 more not evaluated, most for 2 vn, bc;
8 sonatas, fl (incl. 2 doubtful);
10 sonatas, vn (incl. 1 doubtful);
6 sonatas, hpd, vn; 8 sonatas, vc (incl. 2 doubtful);
c40 sonatas, hpd/org (many doubtful);
28 sonatas, 2 fl/vn (most doubtful);
2 sonatas, mand (not yet evaluated)

Doubtful and spurious:
Sonata no.3, 2 vn, bc, in Six Sonatas … by Lampugnani and St Martini, op.1 (London, 1744), same as no.1 in Six Sonatas (Edinburgh, c1760), attrib. Lampugnani (c1745);
Six Sonatas … St Martini, Brioschi and Other Masters, 2 vn, bc, 3rd set (London, 1746);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.4 (London, 1748);
A Second Set of Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.7 (London, 1757);
Sonata, hpd, no.7 (D), in XX sonate, op.2 (Paris, 1760);
Six Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.V[II] (London, c1760);
Six Sonatas, 2 vn, bc (Edinburgh, c1760);
Six Easy Solos, fl/vn, bc (London, 1765);
Sonata, hpd, no.5 (F), in Raccolte musicale, op.5 (Nuremberg, 1765);
A Favourite Lesson (G), hpd (London, c1775), except third movement;
Sonata, G, vc, bc, by M. Berteau (see Adas)


Parlem amb veu pròpia...

Afirmar que Giovanni Battista Sammartini va ser un clàssic és, potser, una bona forma de vendre'l ja que literalment així va ser. Germà del també compositor Giuseppe Sammartini, i des de la seva inamovible seu a Milà, va esdevenir tot un referent per la formació d'allò que avui dia aglutinem solemnement a refugi del classicisme musical. Experimental i visionari, la seva música, especialment en nom de les seves quantioses simfonies, van fer evolucionar la història i el van situar a metres o a quilòmetres més enllà dels de la seva generació, més estancats i protegits per un model barroc consolidat i atractiu però creativament esgotat. Així ho va entendre Sammartini que va percebre intel·ligentment el canvi de rumb que s'aproximava i va decidir avançar-se en el temps i pocs anys abans que les potents escoles de Mannheim primer i Viena després, marquessin les pautes i els procediments. D'aquesta forma, i possiblement sense saber-ho o assumir-ho del tot, Sammartini es va convertir en un dels màxims exponents de la història musical del segle XVIII.

Obertures i Simfonies són quasi sinònims durant la primera meitat del segle d'or de les llums, per tant, el patró d'ambdós conceptes parteix d'una mateixa realitat musical. És a dir, tres moviments, en la fórmula per tots coneguda ràpid-lent-ràpid (o minuet) que Sammartini explota fins a transformar-la en una característica comuna i endèmica del classicisme i que tants autors posteriors, des de Mozart fins a Haydn, explorarien amb alegria i diligència. Tots ells, per tant, van interioritzar, com a pròpies, l'arquitectura d'aquestes simfonies, és a dir i per resumir, de so brillant i transparent, d'efectes rítmics de profunda vitalitat i de variació i contrast, de barreges de longituds i frasejos i del tenir cura de no repetir, en excés i a gran escala, la temàtica principal de la partitura evitant, la inevitable, redundància. Aquests principis musicals, assumits i normalitzats per tants mestres, beuen d'una font comuna l'aigua de la qual, fresca i mediterrània, va tenir el seu origen en una ciutat italiana on un ciutadà, d'arrels franceses i potser inconscient de la història que estava escrivint, va decidir viure-hi plàcida i feliçment!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Sammartini, G.: Symphonies, J-C 7, 9, 14, 15, 33, 36, 37, 39, 65

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

DARGOMYZHSKI, Aleksandr Serguéievich (1813-1869) - Songs and Romances

January 16, 2015, 12:36 am
$
0
0
Eugene Carriere - Woman Leaning on a Table (1893)
Obra d'Eugène Carrière (1849-1906), pintor francès (1)



- Recordatori d'Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski -
En el dia de la commemoració del seu 146è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Eugène Carrière (Gournay-sur-Marne, 18 de gener de 1849 - París, 27 de març 1906) va ser un pintor francès. Criat en el si d'una família de comerciants modestos, la seva família es va traslladar a Estrasburg on, tot i no manifestar especial interès per l'art, es va matricular a l'escola de dibuix de la ciutat. Encara que durant la seva formació tampoc va mostrar entusiasme per les arts plàstiques, va finalitzar els seus estudis com a alumne avantatjat i va obtenir totes les mencions honorífiques de l'escola. El 1864 va començar a conrear la litografia, en la qual es va iniciar com a aprenent per després establir-se a Sant Quintín. El seu viatge a París el 1869 va despertar en ell la seva vocació artística, especialment després de la seva visita al Museu del Louvre, on va aprofitar per estudiar les obres dels grans mestres, amb especial predilecció per Rubens. 

Aquest mateix any es va matricular a l'Acadèmia de Belles Arts de París. Va ser cridat a files el 1870, durant la Guerra Franco-Prusiana, però al poc temps d'incorporar-se a l'exèrcit va ser capturat a Neuf-Brisach i internat en un camp per a presoners a Dresden. Amb la finalització del conflicte, va tornar a París i va ingressar el 1870 al taller de Cabanel. Posteriorment, es va presentar al Prix de Roma, tot i que no va ser seleccionat. El 1877 va contreure matrimoni, i després d'una breu i desafortunada estada a Londres, va tornar a París. Fins a l'any de 1885 va realitzar dibuixos d'encàrrec per sobreviure, però a partir d'aquesta data el seu reconeixement públic es va concretar i amplificar gràcies a l'adquisició, per part de l'Estat francès, de la seva obra l'Enfant malade. El 1889 va arribar la seva consagració, en rebre la Medalla d'Honor de l'Exposició Universal de París de 1889. Va seguir pintant fins el març de 1906, l'any de la seva mort.

Font: En català: Eugène Carrière (1849-1906) - En castellano: Eugène Carrière (1849-1906) - In english: Eugène Carrière (1849-1906) - Altres: Eugène Carrière (1849-1906)


Parlem de Música...

Aleksandr Serguéievitx Dargomijski [Александр Сергеевич Даргомыжский] (Tula, 2 de febrer de 1813 - Sant Petersburg, 17 de gener de 1868) va ser un compositor rus. El 1819 va començar els estudis de música amb Wohlgeborn. Als 7 anys va iniciar classes de piano amb A. Danilévski i el 1822 de violí amb P. Vorontsovi, tot i que el seu pare el va destinar al funcionariat i com per a la majoria de compositors russos, per a ell la música va començar essent una activitat de lleure. El 1824 va començar a escriure música. Aquests primers anys van ser difícils tot i el suport de Glinka, amb qui va estudiar la música clàssica i romàntica europea, decantant-se per l'escola francesa. La seva primera gran obra, Esmeralda (1841), va ser rebuda amb poc entusiasme. Va decidir viatjar a París per conèixer la cultura operística francesa i poder afrontar noves produccions amb major èxit.

Va escriure el grandiloqüent Triomf de Bacus (1848) anys abans de crear la seva gran obra mestra Rusalka (1856), rebuda triomfalment en la seva estrena a Sant Petersburg. La seva obra pòstuma, el notable Convidat de Pedra (1872), va ser acabada per Rimsky- Korsakov i no va tenir l'acollida esperada. Va compondre més de 100 romances, cançons i melodies realistes com El Cuc, El Vell Cap i El conseller titular. Dargomizhsky va traçar un tercer camí en la música russa, el de la melodia motivada pel significat, inspirant a nombrosos músics posteriors, entre ells, Rimsky Korsakov, Stravinsky, Prokoviev, Shostakovich, Debussy, Ravel i en la major part dels músics de la nova escola romàntica. Mussorgski el va considerar com el veritable pare del realisme musical. Va morir a Sant Petersburg el gener de 1868.

OBRA:

Vocal secular:

Ėsmeralda (op, 4, Dargomïzhsky, after V. Hugo: Notre-Dame de Paris), 1838–41, Moscow, Bol'shoy, 5/17 Dec 1847, ed. M.S. Pekelis (Moscow, 1961)
Torzhestvo Vakkha [The Triumph of Bacchus] (opera-ballet, after A. Pushkin), 1843–8, Bol'shoy, 11/23 Jan 1867, vs (Paris, 1867), fs ed. (Moscow, 1969) [orig. comp. as cant., 1843–6, perf. St Petersburg, 1 April 1846]
Rusalka (op, 4, Dargomïzhsky, after Pushkin), 1848–55, St Petersburg, Circus, 4/16 May 1856, vs (1858), fs ed. (Moscow, 1949)
Mazepa (op), 1859 or 1860, inc.; Duet (1872), see vocal
Rogdana (magic op), 1860–7, inc.; 5 excerpts (1874–5), see vocal
Kamennïy gost' [The Stone Guest] (op, 3, Pushkin), 1866–9, completed C. Cui, orchd N. Rimsky-Korsakov, St Petersburg, Mariinskiy, 16/28 Feb 1872, vs (1871, rev. 1906), fs (Leningrad, 1929)

For 2 voices and piano unless otherwise stated:
all ed. in C
Deva i roza [The Maiden and the Rose] (A. Del'vig), early 1830s (1843)
Chto, moy svetik luna [What, my radiant moon] (Vyazemsky), early 1840s (1844)
Rïtsari [The Knights] (Pushkin), 1842 (1844)
Tï i vï [Tu et vous] (Pushkin), late 1830s – early 1840s (1848); orig. 1v, pf, 1830s–40s; arr. pf, late 1840s
Devitsï, krasavitsï [Beautiful Girls] (Pushkin), arr. 2vv, orch, RUS-Spk, 1844–5 (1849)
Nenaglyadnaya tï [You my wondrous beauty], c1849 (1849)
Yesli vstrechus' s toboy [If I encounter you] (A. Kol'tsov), c1849 (1849)
[13] Peterburgskiye serenadï [Petersburg Serenades], chorus, mid-1840s – early 1850s, nos.1–9 (1850), complete (early 1850s): Iz stranï, stranï dalekoy [From a Far-Off Land] (Yazïkov); Gde nasha roza [Where is our rose] (Pushkin); Voron k voronu letit [The raven flies to the crow] (Pushkin); Pridi ko mne (Come to me] (Kol'tsov); Chto smolknul vesel'ye glas [What has silenced the laughter in your eyes] (Pushkin); Pyu za zdraviye Meri [I drink to Mary’s health] (Pushkin); Na severe dikom [In the Wild North] (Lermontov); Po volnam spokoynïm [On Calm Waves]; V polnoch' leshiy [The Wood-Goblin at Midnight]; Prekrasnïy den', chastlivïy den' [Fine Day, Happy Day] (Del'vig); Burya, mgloyu nebo kroyet [The storm covers the sky with darkness] (Pushkin); Govoryat, yest'strana [They say there is a land] (Timofeyev); Vyanet, vyanet leto krasnoye [Glorious summer is fading, fading] (Pushkin)
Zastol'naya pesnya [Drinking-Song] (Del'vig), 1v, chorus, 1844–5 (1851)
Dushechka-devitsa [Darling Girl] (trad.), 1v, female chorus, 1850 (1851); orig. 1v, pf, 1849–50
Minuvshikh dney ocharovaniya [The Fascination of the Past] (Del'vig), early 1850s (1852)
Skazhi, chto tak zadumchiv tï? [Tell me, why are you so thoughtful?] (Zhukovsky), 3vv, pf, 1851–2 (1852)
Nochevala tuchka zolotaya [In the night there was a golden cloud] (M. Lermontov), 3vv, mid-1850s (1856)
Nocturne (trans. S. Levik), mid-1850s (1856)
Schastliv, kto ot khlada let [Happy is he who from years of coldness] (Zhukovsky), mid-1850s (1857)
Ne trite glaza [Do not rub your eyes], 3vv, pf, ?1856–64, pubd in Muzïkal'noye obozreniye (1887), no.26
Chto mne do pesen [What good are songs to me] (1857)
K druz'yam [To my Friends] (Pushkin) (1858); orig. 1v, pf, 1850–51
Vladïko dney moikh [Master of my Days] (Pushkin) (1860)
Molitva [Prayer] (Pushkin), 4vv, pf, 1860; orig. 1v, pf, after 1837
Nad mogiloy [Above the Grave] (Del'vig), 4vv, pf, early 1860s (1861); orig. Epitafiya, 1v, pf (1852)
Duets from Ėsmeralda (Hugo, trans. Dargomïzhsky), 1830s – early 1840s (1858)
Kamen' tyazholïy [Heavy Stone], early 1860s (1863); orig. 1v, pf, early 1830s
Duet from Mazepa (Pushkin), early 1860s (1872)
5 excerpts from Rogdana, early 1860s (1874–5): Komicheskaya pesnya [Comic Song] (Weltman), 1v, chorus; Duettino; Vostochnïy khor otshel'nikov [Eastern Chorus of Hermits] (Pushkin); Khor volshebnïkh dev nad spyashchey knyaznoy Rogdanoy [Chorus of Enchanted Maidens over the Sleeping Princess Rogdana]; Khor devushek [Chorus of Girls] (Weltman)
Many arrs. of works by other composers, 2–3vv, all in C

For solo voice and piano:
all ed. in S
Kolïbel'naya pesnya (Bayu, bayushki, bayu) [Lullaby] (M.B. Dargomïzhskaya), 1830 (1831)
Tol'ko uznal ya tebya [If only I had recognized you] (Del'vig), 1835–6 (1836)
O, ma charmante (Drug moy prelestnïy) [My Charming Friend] (Hugo, trans. Solovtsova), 1830s (1836)
V tyomnuyu nochku v chistom pole [In the dark night in the open field] (Dargomïzhskaya), 1830s (1836–7)
Lezginskaya pesnya [Lezghinka Song], after 1835 (1839)
La sincère (Iskrenneye priznaniye) [A Sincere Confession] (Desbordes-Valmore, trans. Solovtsova) (1839)
Golubïye glaza [Blue Eyes] (Tumansky), early 1830s (1843)
Kayus', dyadya [I confess it, uncle] (Timofeyev), ?1835 (1843)
Svad'ba (The Wedding] (Timofeyev), after 1835 (1843)
Moy suzhenïy, moy ryazhenïy [My promised one, my parted one] (Del'vig), ballad, mid-1830s (1843)
Molitva [Prayer] (Vladïko dney moikh) [Master of my Days] (Pushkin), after 1837 (1843), arr. 4vv, pf, 1860
Baba staraya [The Old Woman] (Timofeyev), after 1838 (1843)
Kak mila yeyo golovka [How dear is her little head] (Tumansky), 1839–40 (1840–41)
Odelas' tumanami Sierra-Nevada [The Sierra Nevada was covered with mist] (Shirkov), bolero, 1839–40 (1843)
Skroy menya, burnaya noch' [Hide me, stormy night] (Del'vig), 1842 (1843)
Vertograd [Garden] (Pushkin), early 1840s (1843)
Ya umer ot schast'ya [I died of happiness] (Uhland, trans.), early 1840s (1843)
Ya vas lyubil [I loved you] (Pushkin), early 1840s (1843)
Ėlegiya [Elegy] (Ona pridyot) [She will come] (Yazïkov) (1843); arr. 1v, va/vc, 1861
Privet [Greetings] (Kozlov, after Byron) (1843)
Tï khoroshenkaya [You are a pretty one], early 1830s (?1843)
Nochnoy zefir struit ėfir [The night zephyr stirs the air] (Pushkin), 1830s–40s (1844)
Tï i vï [Tu et vous] (Pushkin), 1830s–40s (1844); arr. 2vv, pf, 1830s–40s, pf, late 1840s
Vlyublyon ya, deva-krasota [I am in love, my maiden, my beauty] (Yazïkov), 1830s–40s (1844)
Molitva [Prayer] (V minutu zhizni trudnuyu) [At a difficult moment in life] (Lermontov), 1840–42 (1844)
Tuchki nebesnïye [Heavenly Clouds] (Lermontov), 1841–2 (1844)
Yunosha i deva [The Girl and the Youth] (Pushkin), 1841–2 (1844)
Lileta (Del'vig), 1842 (1844)
Ne sudite, lyudi dobrïye [Do not judge, good people] (Timofeyev), 1843 (1844)
Ėlegiya [Elegy] (Ne sprashivay, zachem) [Do not ask why] (Pushkin), early 1840s (1844)
Shestnadtsat' let [Sixteen Years] (Del'vig), early 1840s (1844)
Sleza [A Tear] (Pushkin), early 1840s (1844)
V krovi gorit ogon' zhelan'ya [The fire of desire burns in my blood] (Pushkin), early 1840s (1844)
Tï skoro menya pozabudesh' [You will soon forget me] (Zhadovskaya), 1846 (1847)
Dieu, qui sourit (Bog vsem darit) [God bestows upon all] (Hugo), 1846, facs. (1913)
I skuchno i grustno [It is both tedious and sad] (Lermontov), 1847 (1847)
Ballade (from A. Dumas: Catherine Howard, trans. Solovtsova), early 1840s (1848)
Ne nazïvay yeyo nebesnoy [Do not call her heavenly] (Pavlov), 1848 (1848)
Ya skazala, zachem [I have said why] (Rostopchina), 1847–8 (1849)
Mne grustno [I am sad] (Lermontov), 1848 (1849)
Slïshu li golos tvoy [Do I hear your voice] (Lermontov), c1848–9 (1849)
Dayte krïl'ya mne [Give me Wings] (Rostopchina), 1849–50 (1851)
Dushechka-devitsa [Darling Girl] (trad.), 1849–50 (1851); arr. 1v, female chorus, 1850 (1851)
Likhoradushka (trad.), 1849–50 (1851)
Ne skazhu nikomu [I shall tell no-one] (Kol'tsov), 1849–50 (1851)
Bog pomoch'vam! [God Help you!] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Bushuy i volnuysya glubokoye more [Rage and be turbulent, deep O deep sea] (Rostopchina), 1850–51 (1851)
K druz'yam [To my Friends] (Pushkin), 1850–51 (1851); arr. 2vv, pf (1858)
K slave [To Fame] (Obleukhov), 1850–51 (1851)
Mechtï, mechtï [Dreams, Dreams] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Mel'nik [The Miller] (Pushkin), 1850–51 (1851)
Potseluy [A Kiss] (Baratïnsky), 1850–51 (1851)
Ya vsyo yeshcho yego lyublyu [I still love him] (Zhadovsky), 1851 (1851)
Okh, tikh, tikh, tikh, tï (Kol'tsov), 1850–52 (1852)
Kudri [Curls] (Del'vig), 1852 (1852)
Vostochnïy romans [Eastern Romance] (Pushkin), 1852 (1852)
Zastol'naya pesnya [Drinking-Song] (Del'vig), early 1850s (1852)
Ėpitafiya [Epitaph] (Del'vig) (1852), arr. as Nad mogiloy [Above the Grave], 4vv, pf, early 1860s
Ya zateplyu svechu [I will light the candle] (Kol'tsov), early 1850s (early 1850s)
Kamen' tyazholïy [Heavy Stone], early 1830s (mid-1850s); arr. 2vv, pf, early 1860s
Starina [Olden Times] (Timofeyev), ?early 1840s (mid-1850s)
Au bal (Na balu) (Virs), 1840s (1856)
Bez uma, bez razuma [At One’s Wit’s End] (Kol'tsov), early 1850s (1856)
Jamais (Nikogda), early 1850s (1856)
Kak u nas na ulitse [As in Our Streets] (Dargomïzhsky), early 1850s (1856)
Lyubila, lyublyu ya, vek budu lyubit' [I have loved, I love, for ever I will love], early 1850s (1856)
Moya milaya, moya dushechka [My Dear, my Sweetheart] (Davïdov), early 1850s (1856)
O, milaya deva [O Dearest Maiden] (Mickewicz), early 1850s (1856)
Ispanskiy romans [Spanish Romance] (Pushkin, from The Stone Guest), mid-1850s (1856)
Ėlegiya [Elegy] (Ya pomnyu, gluboko) [Deep down I remember] (Davïdov), ?c1855–6 (1856)
U nego li rusï kudri [He has light brown curls], gypsy song, early 1850s (1857)
Rusaya golovka [Light Brown Hair] (Polonsky), 1855–7 (1857)
Kak chasto slushaya [How often I listen] (Zhadovsky), c1857 (1857)
Chto mne do pesen [What good are songs to me], mid-1850s (1858)
Chervyak [The Worm] (Béranger, trans. Kurochkin), after 1856 (1858)
Starïy kapral [The Old Corporal] (Béranger, trans. Kurochkin), 1857–8 (1858)
Vostochnaya ariya [Eastern Aria] (O deva-roza, ya v okovakh) [O maiden rose, I am in chains] (Pushkin), 1858 (1858)
Chto v imeni tebe moyom? [What is my name to you?] (Pushkin), 1859 (1859)
Mne vsyo ravno [It’s all the same to me] (Miller), 1859 (1859)
Titulyarnïy sovetnik [Titular Councillor] (Weinberg), 1859 (1859)
Paladin (Zhukovsky), ballad, c1859 (1859)
Rasstalis' gordo mï [We parted proudly] (Kurochkin), c1859 (1859)
O, schastlivitsa tï, roza [O you Lucky Rose], ?1840s (1850s)
Mchit menya v tvoi ob''yatya [I rush into your arms] (Kurochkin), 1859 (1860)
Pesn' rïbki [Song of the Fish] (Lermontov), 1860 (1861)
Tï vsya polna ocharovan'ya [You are quite fascinating] (Yazïkov), recit, c1860 (1861)
Charuy menya, charuy [Bewitch me] (Zhadovsky), 1861 (1861)
Yeshcho molitva [Still a Prayer] (Zhadovsky), 1861 (1861)
Kolïbelnaya pesnya [Lullaby], c1861 (1861)
Bezumno zhazhdat' tvoyey vstrechi [They madly long to meet you] (Hubert), c1858–62 (1862), on theme by Johann Strauss (ii)
Na razdol'ye nebes [In the Expanse of the Heavens] (Shcherbina), 1865–6 (1866)
Nozhki [Little Feet] (Pushkin), c1866 (1866)
Vï ne sbïlis' [You did not appear] (Yazïkov), c1866 (1866)
Chto delat' s ney [What can you do with her], late 1850 – early 1860s (1872)
Kak prishol muzh iz-pod gorok [A man vame from the hills], late 1850s – early 1860s (1872)
Lyubit' sebya ya pozvolyayu [I allow self-love] (Martïnov) (1872), on theme by Johann Strauss (ii)
Ratibor Kholmogorskiy [Ratibor from Kholmogorsk] (from Rogdana), early 1860s (1875)
Jaloux du bel objet (Revnuyesh' tï) (Hubert), late 1850s – early 1860s (n.d.)
Ya zdes', Inezil'ya [I am Here, Inezilya] (Pushkin, from The Stone Guest), late 1860s, Lsc
Two songs (Calderón, trans. Grekov), c1866, ed. M.S. Pekelis (Leningrad, 1947): 1 V adu nam suzhdeno [In hell we are fated], 2 Tsvetï poley [The Flowers in the Field]
Tï ne ver', molodets [Fine fellow, do not believe it], ed. M.S. Pekelis (Leningrad, 1947)

Instrumental:

Orch;
all ed. in O
Bolero, late 1830s, St Petersburg, sum. 1830, pf score (1839)
Baba-Yaga (S Volgi v Rigu) [From the Volga to Riga], fantasia, completed 1862, St Petersburg, 19/31 Jan 1870 (1872–3)
Kazachok, fantasia, completed 1864, Brussels, 14/26 Dec 1864, score and arr. (by Tchaikovsky), pf 4 hands (1868)
Chukhonskaya fantaziya [Finnish Fantasy], c1863–7, St Petersburg, 22 Feb/6 March 1869 (1872–3)

Piano:
all ed. in P
5 early pieces, 1820s: Marche, Française (Kontradans), Valse mélancolique, Valse, Cosaque (Kazachok)
Blestyashchiy val's [Brilliant waltz], 1829–30 (1831)
Variations on a Russian theme (Vinyat menya v narode) [They accuse me among the people], late 1820s – early 1830s (1836)
Mechtï Ėsmeraldï [Esmeralda’s Dreams], fantasia, 1838 (1839)
2 novïye mazurki [2 new mazurkas], late 1830s (1840)
Galop, from Ėsmeralda, 1838–41 (early 1840s)
Polka, c1844 (1844)
Scherzo, 1842–3 (1844)
Tabakerochnïy val's [Snuff-Box Waltz], 1845 (1846)
Pïlkost' i khladnokroviye [Passion and Composure], scherzo, c1845–7 (1847)
Pochta [The Post], quadrille, mid-1830s–40s (late 1840s)
2 dances on themes from Ėsmeralda, completed c1847 (late 1840s): Polka-mazurka, Mazurka
March, from Ėsmeralda, 1838–41 (Paris, 1850)
Pesnya bez slov [Song without Words], mid – 1840–50s (1851)
Fantasia on themes from Glinka’s Ivan Susanin, early 1850s (1854–5)
Tï i vï [Tu et vous], romance, ?late 1840s (mid-1850s); orig. 1v, pf, 1830s–40s
Slavyanskaya tarantella, pf 4 hands, 1864–5 (Paris, 1866)
Waltz, ed. (?Moscow, 1954)
Other pieces, inc., in RUS-SPk, incl. 120-bar sketch for sym. fantasia, in O

Font: En català: Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski (1813-1869) - En castellano: Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski (1813-1869) - In english: Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski (1813-1869) - Altres: Aleksandr Serguéievich Dargomyzhski (1813-1869)


Parlem amb veu pròpia...

Dargomizhsky, un autor desconegut en el meu repertori, va néixer en una família noble i d'elevades inquietuds culturals i artístiques. Format sota supervisió paterna i amb pedagogs russos i estrangers, Dargomizhsky representa la figura del compositor rus però alhora cosmopolita, per la seva visió transversal i per la seva constant cerca de referents europeus de qui aprendre i evolucionar. Aquest camí, en sintonia amb el seu col·lega Glinka, amb qui va mantenir una cordial amistat, el va dur a explorar els mestres alemanys, italians i francesos sent, aquests darrers, els que marcarien l'essència del seu estil. D'èxit tardà, va haver de viure a l'ombra d'altres mestres quasi tota la seva vida. De fet, fins la seva admirada òpera Rusalka de 1856, en prou feines se'l coneixia. Emancipat a partir d'aquest triomf teatral, l'increscendo professional que va viure va ser motiu suficient com per ser considerat un dels pares de l'òpera russa, mèrit que va compartir amb Glinka.

Ara bé, Dargomizhsky va explorar altres gèneres, com vastament podem observar en el seu repertori. Un dels protagonistes fou les cançons i romances, que va estructurar en una o dues veus i acompanyament, en la majoria de casos, de piano. L'edició que escoltarem recopila precisament algunes d'aquestes simpàtiques, populars, tradicionals i en general líriques i expressives cançons en llengua russa. Per a veu baríton i piano, les obres parteixen de melodies pròpies o de variacions de motius tradicionals russos i agradablement recorren imaginatives escenes campestres, socials, sentimentals o simbòliques. Personalment, tot i el profund desconeixement que encara pateixo de la cultura musical russa, aquesta edició m'ha resultat plaent i gratificant a l'espera de seguir explorant la enorme, desconeguda i allunyada geografia russa!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Dargomyzhsky: Songs and Romances

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

FERRER, Josep (1745-1815) - Sonatas para clave

January 17, 2015, 1:06 am
$
0
0
Jose Ferrer - Bodegón de frutas y florero de cristal (1781)
Obra de José Ferrer (1746-1815), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Josep Ferrer -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

José Ferrer (L'Alcora, 1746 - L'Alcora, 1815) va ser un pintor espanyol. Fill de Vicente Ferrer, pintor de ceràmica de la Reial Fàbrica de l'Alcora, el 1767 va entrar com alumne a la recentment creada Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1780 va obtenir el premi Estudi de Flors, atorgat per l'esmentada acadèmia. Posteriorment, va tornar a la seva localitat natal i el 1795 és nomenat acadèmic de Sant Carles. Quatre anys després va ser ascendit a director de la Reial Fàbrica de L'Alcora. Va ser autor de gerros de petit format i de cistelles de flors realitzades amb tècnica abreujada i delicadesa rococó. El Museu del Prado conserva dos bodegons que van obtenir el 2006 formant part de la col·lecció Naseiro. Tots dos presenten característiques típiques dels bodegons de finals del segle XVIII, com el fons blavós o la textura porcellanosa de les fruites. Ferrer va morir a L'Alcora el 1815.

Font: En català: No disponible - En castellano: José Ferrer (1746-1815) - In english: No disponible - Altres: José Ferrer (1746-1815)


Parlem de Música...

Josep Ferrer i Beltran (Mequinensa, 1745 - Oviedo, 16 de gener del 1815) va ser un religiós organista i compositor. Fill de Gaietà Ferrer (de la Palma d'Ebre) i de la mequinensana Teresa Beltran, la seva formació musical i sacerdotal es va fer a Catalunya, on també va ser ordenat capellà el 21 de novembre del 1770. Va ocupar el càrrec d'organista a la Col·legiata Santa Maria de Valldeflors de Tremp i a la Catedral Nova de Lleida durant 10 anys (5 de juny del 1767-1777) i, possiblement en aquest període, va tenir com a deixeble el futur mestre de capella de la catedral de Lleida, el vilosellenc Joan Prenafeta i Puig (1752-1833). El 21 de novembre del 1777 va ser elegit organista de la Catedral de Santa María la Real de Pamplona, i al cap d'una desena d'anys, a l'octubre del 1786, ho va ser de la Catedral de San Salvador d'Oviedo, càrrec que va mantenir durant la resta de la seva vida. En la seva estada a la capital asturiana, va fer amistat amb Jovellanos. Juntament amb Juan Páez Centella, va compondre, el 1789, el Premio a la sabiduría en ocasió que Jovellanos fos fet Ministre de Gràcia i Justícia. També fou autor de música de ball, així com de peces per a orgue. Per a pianoforte o clavicèmbal va fer algunes sonates bipartides i monotemàtiques i, també, va escriure música per a fortepiano i violí. A l'arxiu musical del Santuario de Nuestra Señora de Arantzazu es conserva una Missa a quatre veus de Josep Ferrer, i una Pastorel·la que també podria ser seva i a l'arxiu parroquial de Vall-de-roures es conserva una col·lecció de tretze sonates en el recull Manuscrito musical de Valderrobres. Ferrer va morir a Oviedo el gener de 1815.

Font: En català: Josep Ferrer (1745-1815) - En castellano: Josep Ferrer (1745-1815) - In english: No disponible - Altres: Josep Ferrer (1745-1815)


Parlem amb veu pròpia...

La història musical espanyola és singular en el sentit que tenim períodes ben coneguts, per exemple quan parlem de l'època daurada del renaixement amb autors com De Victòria, Morales i Guerrero, o quan situem en context autors del XIX-XX com Albeniz, Granados, o l'internacional Pau Casals. Tanmateix, hi ha una etapa fosca i malauradament esbiaixada que distorsiona una realitat més daurada del que pot semblar. Parlem de l'Espanya del segle XVIII, una història musical que sovint delimitem a l'entorn d'un nombre molt reduït de compositors com De Nebra, Soler o Baguer per citar els més coneguts i de procedència 'nacional' ja que d'altres com Domenico Scarlatti, Corselli o Brunetti, per circumstàncies, també reconeixem com a propis. El cert és que la base cartogràfica és tan precària que la mesura del territori no és, ni de bon tros, com el mapa que ens dibuixen ja que Espanya va ser una potència musical de primera magnitud, fins i tot en el convuls segle XVIII. Autors com els següents en són l'exemple:

Melchor López,
Vicente Basset,
Francisco Hernández Illana,
José Herrando,
Diego Pérez de Camino,
Antonio Rodil,
Joaquín Asiain Bardají,
Francisco Antonio Gutiérrez,
Juan Páez Centella,
José Nonó,
José Palomino,
José María Reynoso,
Josep Teixidor,
Mariano Cosuenda,
Josep Gallés,
Joaquín Laseca,
Francesc Mariner,
Juan Oliver Astorga,
Francesc Queralt,
Bernat Bertran,
Joan Prenafeta i Puig,
... i un llarguíssim etcètera.

Queda clar, observant alguns dels testimonis musicals d'aquest país, la ingent tasca pendent de recuperació històrico-musical. Curiós és destacar que de la majoria dels autors que hem citat se'n conserven partitures en bon estat, algunes d'elles fins i tot editades i publicades. Malauradament, la cultura ambiental, social i musical no afavorirà el renaixement de tants músics oblidats i silenciats. En qualsevol cas, avui un d'ells serà protagonista i si bé pocs de nosaltres n'havíem sentit a parlar, el seu llibre d'estil ens resultarà agradablement familiar. Efectivament, Josep Ferrer, de qui avui en commemorem el 200è aniversari de decès, va ser un organista molt admirat al seu temps que va enlluernar diverses catedrals espanyoles, des de Tremp, passant per Lleida i acabant a Oviedo, ciutat on va explotar creativament. Bon amic de l'il·lustrat Jovellanos, Ferrer va compondre abundant música religiosa i instrumental, destacant algunes de les seves partitures per a pianoforte o clavecí. Proper a la filosofia dominant de Scarlatti i Soler, les 13 sonates per a clavecí d'aquesta edició s'han recuperat d'un manuscrit original preservat a Valderrobres. De lectura expressiva i transparent, la interpretació impol·luta i precisa ens permet admirar, realment, la bellesa consubstancial de cadascuna d'elles. Probablement ens deixaran bocabadats si en la nostra particular història musical Scarlatti i Soler hi viuen còmodament ja que el bon amic Ferrer, a qui no confondrem amb el també pintor José Ferrer (1746-1815), passarà a ser un imprescindible del repertori clavicembalista del fascinant, i encara per redescobrir, segle XVIII hispànic!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: José Luis González Uriol (clave)
LAQUINTADEMAHLER: Sonatas para Clave. Josef Ferrer
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Sonatas para Clave. Josef Ferrer

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

DE HITA, Antonio Rodríguez (1724-1787) - Missa in Conceptione Beatae Mariae Virginis (1771)

January 18, 2015, 2:32 am
$
0
0
Leonardo Alenza - Great God (c.1840)
Obra de Leonardo Alenza (1807-1845), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Antonio Rodriguez de Hita -
En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Leonardo Alenza y Nieto (Madrid, 6 de novembre de 1807 - Madrid, 30 de juny de 1845) va ser un pintor romàntic espanyol. Va viure la seva infància entre la guerra i la reacció fernandina. Va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, amb José de Madrazo i amb el pas dels anys va ingressar en la mateixa Acadèmia com a ciutadà de mèrit (1842). La seva tècnica va ser solta i natural, fonent harmoniosament les influències de Velázquez i de Goya. Va ser un dels escassos seguidors d'aquest últim, sobretot en la seva veta més tràgica i dura, realitzant pintura històrica i retrats, encara que va ser famós per les seves obres costumistes i satíriques. Obres d'aquesta tendència popular són La azotaina, El Borratxo i Sàtira del suïcidi romàntic (1839), el seu quadre més cèlebre, en el qual es burla de la "costum" romàntica del suïcidi. Va ser amic de Mesoneros Romanos, amb l'obra literària del qual presenta certes afinitats. Va col·laborar com a dibuixant al Semanario pintoresco español, El reflejo, Los españoles pintados por sí mismos, El café de Levante, etc. És autor d'una sèrie de gravats coneguda per Capritxos. Artista turmentat i perseguit per nombrosos infortunis, va morir tràgicament a Madrid el juny de 1845.

Font: En català: Leonardo Alenza (1807-1845) - En castellano: Leonardo Alenza (1807-1845) - In english: Leonardo Alenza (1807-1845) - Altres: Leonardo Alenza (1807-1845)


Parlem de Música...

Antonio Rodríguez de Hita (Valverde de Alcalá, 18 de gener de 1722 - Madrid, 21 de febrer de 1787), va ser un compositor espanyol que es va dedicar tant a la música religiosa com a la música per al teatre, havent contribuït a la renovació de la sarsuela que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XVIII. Des de la seva adolescència, va ocupar el càrrec d'organista i mestre de capella de l'església magistral d'Alcalá de Henares. L'any 1744 es va traslladar a Palència, per a fer-se càrrec del lloc de mestre de capella de la Catedral de San Antolín de Palència. A partir del 1765 i fins a la seva mort l'any 1787, va ocupar l'aleshores prestigiós càrrec de mestre de capella del Real Monasterio de la Encarnación, a Madrid. Mentre ocupava aquests càrrecs va compondre molta música religiosa, unes 250 obres, que constitueixen el gruix de la seva producció. A banda de la producció religiosa, Rodríguez de Hita va contribuir, en associació amb l'escriptor costumista Ramón de la Cruz, a la renovació del gènere de la sarsuela al llarg de la segona meitat del segle XVIII. Fonamentalment a través de les sarsueles Las segadoras de Vallecas i Las labradoras de Murcia, ambdós autors van introduir l'element popular, castís i costumista en un gènere fins aleshores quasi bé dominat pels estàndards internacionals. Rodríguez de Hita va ser mestre del poeta i músic Tomás de Iriarte (1750-1791).

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Briseida (zar, 2, R. de la Cruz), home of Count Aranda, 10 July 1768, Príncipe, 11 July 1768
Las segadoras de Vallecas (zar, 2, De la Cruz), Príncipe, 3 Sept 1768, music lost, lib Bit, Mm, Mn, SAN
Las labradoras de Murcia (zar, 2, De la Cruz), Príncipe, 16 Sept 1769, ed. in MH, ser. A, xxi (1998)
Scipión en Cartagena (zar, 2, P.A. Cordero), Príncipe, 15 July 1770

Others:
El chasco del cortejo (tonadilla a solo), ?Príncipe, 1768;
Intermedios de Hormesinda (tragedia, N. Fernández de Moratin), Príncipe, 12 Feb 1770, partially lost;
Music in El loco vano y valiente (pasticcio), Príncipe, 31 March 1771;
La república de las mujeres (sainete, De la Cruz), Príncipe, 4 Oct 1772;
Music in El sacrificio de Ifigenia (comedia), 1772 or later;
Las payas celosas (sainete, De la Cruz), ?Cruz, 1773, music lost;
Other arias

Vocal religiosa:

Masses (all for 8vv, orch):
12 masses;
1 mass, inc.;
2 Missa de difuntos

Others:
10 ants (1 doubtful);
3 Compline settings;
25 hymns (2 inc.), incl. Exsultent modulis, 1779, ed. P. Capdepón Verdú, La música en la Monasterio de la Encarnación (siglo XVIII) (Madrid, 1997);
4 invitatories;
19 Lamentations settings for Holy Week, incl. Jod–Manum suam misit hostis (Madrid, after 1765);
1 lit;
2 Mags;
11 motets (1 inc.);
2 offs;
21 psalms (1 doubtful);
24 responsories;
5 seqs;
1 Vespers setting

Spanish sacred:
46 villancicos and responsiones (4 inc.), incl. Al ver la fragua de amor, ed. P. Capdepón Verdú, La música en el Monasterio de la Encarnación (siglo XVIII) (Madrid, 1997);
2 others, doubtful

Others:
27 cuatros (1 inc.);
2 pastorelas;
4 gozos;
1 aria;
1 orat, music lost

Instrumental:

Escala diatónico-chromático-enharmónica: música sinfónica, dividida en [75] canciones (Libro de chirimías), 2–5 insts, 1751, E-PAL, 8 ed. in MH, ii, ser. C, xi (1973)

Others:
Minuet, kbd, Monasterio de San Pedro de las Dueñas, León;
Seguidillas, S, bc, Minuet, kbd, 2 sonatas, kbd, Monasterio de San Pedro de las Dueñas, León, all doubtful

Literatura:

Diapasón instructivo, consonancias músicas y morales, documentos a los professores de música, carta a sus discípulos … sobre un breve, y fácil méthodo de estudiar la composición, y nuevo modo de contrapunto para el nuevo estilo (Madrid, 1757)
Noticia del gusto español en la música, según está en la dia, 1777, Mn

Font: En català: Antonio Rodríguez de Hita (1724-1787) - En castellano: Antonio Rodríguez de Hita (1724-1787) - In english: Antonio Rodríguez de Hita (1724-1787) - Altres: Antonio Rodríguez de Hita (1724-1787) 


Parlem amb veu pròpia...

Ahir, en defensa del segle XVIII espanyol i dels seus il·lustres representants vaig ometre, expressament, l'autor d'avui. I ho vaig fer voluntàriament perquè De Hita es mereix, obligadament, una entrada pròpia que destaqui la seva extraordinària i sistemàtica labor musical. Madrileny de naixement, com el nostre pintor del dia, va ser cabdal per la formació i desenvolupament del gènere sarsuela tot i que la majoria de la seva obra va ser religiosa fruit de la seva condició de mestre de capella (1765-1787) del Real Monasterio de la Encarnación de Madrid. En tot moment va ser un innovador atent a les novetats musicals del seu temps i no només en la vessant teòrica i secular, com a tractadista i autor de música escènica, sinó també com a compositor d'obra sacra. El seu repertori, no obstant, és tant extens com desconegut. De fet, fins els darrers anys ha malviscut endormiscat a l'espera d'ànimes com les d'Albert Recasens, autor de dues edicions històricament, i d'elevadíssima qualitat, fonamentals. La primera en parlàvem fa just un any i feia referència a la música instrumental. La segona, és a dir la d'avui, és una autèntica relíquia de valor incalculable.

Precisament, Rodríguez de Hita va compondre la Missa in Conceptione Beatae Mariae Virginis el 1771 per a la festivitat de la Immaculada Concepció i en base a la melodia de l'himne O gloriosa Virginum, d'origen hispànic. Com en gran part del repertori religiós del segle XVIII espanyol, aquesta solemne partitura, recuperada del manuscrit que es preserva a l'Arxiu Musical del Monestir de Santa Maria de Montserrat, combina elements de la tradició policoral amb trets típics del Preclassicisme. La missa és una mostra significativa de l'eclecticisme que predominava a les esglésies espanyoles de l'època. Està concebuda en seccions en què predominen els passatges corals homofònics, on es contraposen i uneixen els dos cors, que alternen amb breus sols o duos vocals, generalment per a soprano, escrits en un llenguatge més ornamentat i modern. L'edició es presenta sota la forma d'una reconstrucció litúrgica, amb la característica alternança de cant pla, parts vocals-orquestrals i algunes peces instrumentals, extretes de l'extraordinària col·lecció Escala diatónico-cromático-enarmónica (1751). Aquest enregistrament és una primícia mundial i recupera la primera de la quinzena de misses que s'han preservat del madrileny. Tenint en compte que actualment es conserven unes 200 partitures religioses de De Hita, queda clar el llarg camí per recorre i explorar d'un dels més grans mestres clàssics del XVIII espanyol!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Antonio Rodríguez de Hita : Misa O Gloriosa Virginium

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Violin Concerto in D major

January 19, 2015, 12:21 am
$
0
0
Louis Jean Francois Lagrenée - Amor and Psyche



- Recordatori de Johan Joachim Agrell -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (París, 30 de desembre de 1724 - París, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar després cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables són: José explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno; La desesperació d'Armida. Va morir a París el juny de 1805.

Font: En català: No disponible - En castellano: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - In english: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - Altres: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805)


Parlem de Música...

Johan Joachim Agrell (Östergötland, 1 de febrer de 1701 - Nürnberg, 19 de gener de 1765) va ser un compositor suec. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala entre els anys 1721-1723, formant part probablement de l'orquestra de la universitat. Pel que sembla, el príncep Maximilià d'Hesse va escoltar a Agrell interpretant el violí el 1723 i el va convidar a Kassel. L'evidència demostra que Agrell va estar treballant pel príncep des del 1734, quan Fortunato Chelleri era kapellmeister, i encara seguia a Kassel entre 1737 i 1742, sota la supervisió del comte Guillem VIII. Des d'allà va viatjar a Anglaterra, França, Itàlia. Alguns problemes econòmics van obligar a Agrell a postular al càrrec de kapellmeister a Nüremberg. Un càrrec que va obtenir el 1746 i que va combinar amb els seus deures com a director musical, director dels músics de la ciutat i compositor oficial per a casaments i altres celebracions. També tenia la obligació de dirigir musicalment les principals esglésies de la ciutat, sobretot la Frauenkirche. Al setembre de 1749 es va casar amb la filla d'un organista, la cantant Margaretha Förtsch. De la joventut d'Agrell a Suècia no se'n conserven obres, excepte una partitura inclosa en una col·lecció impresa el 1746. Va compondre obra religiosa i instrumental, especialment del gènere simfònic, contribuint en el desenvolupament de la simfonia clàssica. Va morir a Nuremberg el gener de 1765.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
6 sinfonie, D, C [S], A, B , G, F, fl/rec ad lib, obs, hns, tpts, str, op.1 (1746), nos.1, 2 with timp [nos.1, 4 in D-RUl, no.4 in S-Uu];
4 syms., A, F, B , D, B-Bc;
9 syms., D [S], F, F, D, G, D, E, G, E [S], D-DS;
2 syms., E  [S], B , MÜu;
3 syms., D, E, E, Rtt;
4 syms., D, B , D, D, RUl;
1 sym., A, GB-Lbl;
4 syms., D, F, F, B  [S], S-Uu

3 concs., F, D, A, hpd, str, op.3 (1751) [no.3 in D-MÜu];
4 concs., B , D, A, D, hpd, str (also for hpd solo), no.1 without va (1755–61), also pubd singly, nos.2, 3, lost;
2 concs., A, F, hpd, str, S-Sk, D-Bsb, MÜu;
1 [?3] concs., hpd/org, in 6 Concertos … by Sigr. Graun, op.2 (London, 1762)
3 concs., A, b, G, fl/vn, hpd, str, op.4 (1753), S-L;
1 conc., F, fl, str, MÜu;
2 concs., G, B , vn, str, S-L;
1 conc., D, fl, str, S-L;
1 conc., G, fl, str, Rtt;
1 conc., B , ob, str, S-L;
1 conc., D, vn, str, US-Wc;
1 conc., F, vn, str, F-Pc

Chbr.:
Hpd:
6 sonatas, B , G, F, e, D, g, op.2 (1748), D-BFb, also incl. ariettes, polonaises and minuets [no.3 as conc., F-Pn], ed. L. Cerutti (Padua, 1994);
[3] sonatas, A, B , G (?1751–2), also incl. ariettes, polonaises and minuets;
A Collection of Easy Genteel Lessons, bk 2 (London, c1767), incl. 1 conc. by Vivaldi arr. hpd;
Sonata, capriccio and polonaise, D-DS, S-Uu;
1 sonata in Oeuvres mélées, partie 1re, lxxi (1755);
1 sonata in 20 sonate, op.2 (Paris, 1760);
?1 piece in Pièces choisies, bk 1 (Amsterdam, c1760);
pieces in A Collection of Lessons … by Sigr. Jozzi, bks 1–3 (London, 1761–4), and A Collection of Lessons … by Sigr. Kunzen (London, 1762)

Other:
1 sonata, A, vn obbl, hpd (c1743), D-Mbs;
[3] Sonate, G, E, –, vn, hpd/vc (1752), no.3 pubd singly and lost;
6 Sonatas, G, G, C, G, G, G, 2 fl/vn, hpd/vc, op.3 (London, c1757);
1 sonata in 6 Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.2 (London, 1751);
[2] Sonata a due, fl/vn, hpd (1762–5), both also pubd singly (lost);
1 sonata, b, vn, hpd, US-BEm;
1 sonata, va d'amore, S-Uu

Lost:
Pièce(s) in Collection recréative de pièces, fl/vn, hpd, premier couple (1746);
various works cited in Brook;
many compositions for official celebrations of the City of Nuremberg including 5 serenades, and for the Frauenkirche and Marienkirche, including the Musikalische Kirchen-Andachten, are lost

Literatura:

Anleitung zur Composition (MS)
Tabellen für den Generalbass und die Tonsetzkunst (MS) 

Font: En català: No disponible - En castellano: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - In english: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - Altres: Johan Joachim Agrell (1701-1765)


Parlem amb veu pròpia...

Agrell va ser un compositor suec que per circumstàncies va haver de fer les maletes, agafar el vaixell i estacionar-se a Alemanya, geografia on va treballar al servei de la Cort d'Hesse. I si bé va tenir un càrrec equivalent al de mestre de capella per la Frauenkirche de Nuremberg, amb la inherent obligació musical, el cert és que avui se'l coneix i aplaudeix en nom i en veu de la seva obra orquestral, principalment concerts i simfonies. El global del seu repertori es divideix en dues grans categories, la vocal, ocasional i obligada i molt apreciada però malauradament perduda, i la instrumental. Aquesta, escrita amb l'etiqueta de 'Kerner und Liebhaber' (per a experts i amateurs), explora diversos gèneres destacant, per la seva idiosincràsia, les simfonies, precursores de les posteriors simfonies clàssiques. Aquestes destaquen decisivament pel sòlid coneixement de la forma sonata italiana a partir de la qual s'estructura la temàtica simfònica. Escrites principalment durant el període 1720-1750, representen un exemple pertinent de la simfonia pre-clàssica. A vegades properes al gènere concertant, com la preciosa Simfonia en La major per a flauta, cordes i baix continuo, el contrast i la floritura amable del seu dibuix ens permeten descobrir-ne la seva naturalesa. El Concert en Re major per a violí i orquestra, datat del seu darrer període, és una obra sorprenent que s'inspira en el model italià però que ens anticipa, magistralment, la posterior i propera Escola de Mannheim. Un compositor proper a Johann Roman a qui avui, 250 anys després de la seva mort, recuperem amb allò que millor va saber fer, la seva música!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Johan Joachim Agrell: Orchestral Works
















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

CANNABICH, Christian (1731-1798) - Les Fêtes du Sérail

January 20, 2015, 12:34 am
$
0
0
David Roberts - The Hypostyle Hall of the Great Temple at Abu Simbel, Egypt (1849)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)



- Recordatori de Christian Cannabich -
En el dia de la commemoració del seu 217è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, Edimburg, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent.

Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Actualment, han recobrat valor al mercat de l'art, gràcies al col·leccionisme sorgit als països àrabs pel petroli. El Museu del Prado posseeix quatre pintures de Roberts, entre elles una Vista de Sevilla amb la Torre del Oro, un paisatge d'Alcalá de Guadaíra i un interior de la catedral de Burgos. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible - En castellano: David Roberts (1796-1864) - In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864) 


Parlem de Música...

Johann Christian Innocenz Bonaventura Cannabich (Mannheim, 28 de desembre de 1731 - Frankfurt am Main, 20 de gener de 1798) va ser un violinista i compositor alemany. Fill del professor de música privat de l'Elector del Palatinat, va començar els seus estudis formals de violí amb Johann Stamitz i al Jesuit Gymnasium i al Seminari de Música de Mannheim. Amb només 12 anys va ser nomenat aprenent de l'Orquestra de Mannheim, rebent el càrrec de violinista el 1746. El 1750 l'elector Carl Theodor va enviar a Cannabich a Roma per a què estudiés amb Niccolò Jommelli, i amb qui es va unir en un viatge a Stuttgart com a violinista. El 1756 va tornar a Itàlia, aquest cop a Milà, on va rebre classes de Giovanni Battista Sammartini. A la mort de Stamitz, Cannabich va tornar a Mannheim, on va ser nomenat primer violí, abans d'assolir el càrrec de concertino. La seva amistat amb el duc de Zweibrücken va facilitar el seu accés en els cercles musicals parisencs el 1764 fet que va contribuir a què Cannabich visités París diverses vegades, tant per actuar en els Concerts spirituels com per publicar la seva música. El 1778 va entrar en la cort electoral a Munich, ciutat on va passar la resta de la seva vida. Va escriure més de 200 obres, incloent un mínim de 75 simfonies, 40 ballets, dues òperes, dos duodramas, 18 duos de cambra, 30 sonates per a violí, 16 concerts, algunes simfonies concertants, 12 quartets de corda, 6 trios per a piano, sis quartets de flauta, i una sèrie d'obres per al teclat. Va morir a Frankfurt am Main el gener de 1798.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Ceyx et Alcyone, Mannheim, 1762–3, D-DO
Renaud et Armide, Mannheim, 1768, Bsb, ed. in RRMCE, lvii (1999); selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Roland furieux, ou Angélique et Médor, Mannheim, 1768, DS; selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Le rendez-vous (ballet de chasse), Mannheim, 1769 or earlier, DO, ed. in RRMCE, xlv (1996)
Les mariages samni(s)tes, Mannheim, 1772, DS, ed. in RRMCE, lvii (1999); selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
Médée et Jason, Mannheim, 1772, DO, DS, ed. in RRMCE, xlvii (1997); selections arr. for str qt (Mannheim, 1779), also arr. for kbd and vn (Mannheim, 1779), lost.
Admette et Alceste, Mannheim, 1775, formerly DS, lost; selections arr. for str qt (Mannheim, 1775)
L'embarquement pour Cythère, ou Le triomphe de Vénus, Mannheim, 1775, lost; selections arr. for kbd, vn, va, vc (Mannheim, 1775), lost
Orphée dans l'isle de Sirènes, Mannheim, 1775–6, Rtt; selections arr. for hpd, vn, va, vc (Mannheim, 1775), ed. R. Münster (Zürich, 1973)

Other:
Les fêtes du serailles, ballet, Rtt
At least 11 other ballets, 1758–78 lost [see index in RRMCE, xlv (1996)] for Mannheim;
?15 ballets for Kassel, several supposedly in collab. with Joseph Toeschi, one with Jommeli, 1764–84, lost (some undoubtedly related to Mannheim ballets [see index in Kloiber, 1928]
Electra (Elektra) (melodrama, J.F.H. von Dalberg, after Sophocles), Mannheim, Nationaltheater, 1781, DS; facs. in GOB, x (1986)
?Angelika (operetta), ?Munich, lost

Instrumental:

Orch.:
Editions:The Symphony at Mannheim, ed. E.K. and J.K. Wolf [W; incl. thematic catalogue]; The Symphony 1720–1740, ser.C, iii (New York, 1984)

Syms.:
6 simphonies à grand orquestre (1762);
6 simphonies, op.4 (1766);
6 sinfonie a quatro o a più stromenti, op.6 (1767);
6 simphonies, op.10 (Mannheim, 1775, ed. A. Badley (Wellington, 1997);
8 in contemporary series and anthologies, 2 ed. in W;
25 others, Mbs, 1 ed. in DTB, xv, Jg.viii/2 (1907), 2 ed. in W, 5 ed. in DTB, new ser., xi (1996);
7 others, CZ-Pnm, D-HR, Bsb, LB, RH, Rtt, RUl, US-Wc

Orch trios:
6 sonates en trio qui sont faits pour exécuter à 3 ou avec l'orquestre, op.3 (1766), no.4 also arr. as sym.

Other orch:
2 symphonies concertantes, D-Mbs;
4 vn concs., A-Wgm, D-Bsb, MZmi, WRl, ZI (attrib. Haydn), F-Pc, S-Skma, US-Wc, 1 ed. H. Gärtner and L. Schuster (Leipzig, 1961), ?3 lost;
4 fl concs., D-KA, Rtt, 1 ed. G.-E. Peters (Munich, 1962-3), 1 lost;
1 conc. for 2 fl, Rtt;
1 conc. for hpd/fp, Mbs;
7 works with org, incl. Fl Conc., Conc. for fl, ob, bn, ed. B. Päuler (Adliswil, 1972), Conc. a 8, Concerto alla pastorale, fl, ob, bn, hn, 2 pastorales, Symphonia pastorale, all Mbs; ?Partita, A-ST, doubtful, also attrib. P.P. Sales

Chbr.:
Qts: .
6 quartetti, fl/vn/ob, vn, va, vc, op.5 (1767);
6 quatuor, vn, fl, va, b, op.1 (Amsterdam and The Hague, 1767), incl. 2 qts from contemporary anthologies, 4 from op.5 (1767), 1 ed. W. Höckner (Hamburg, 1962), 1 ed. K. Walther (Wilhelmshaven, 1963);
6 quatuors, str, op.5 (Mannheim, 1773), 1 ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914);
2 quatuors, ob/cl, vn, va, vc/bn (c1776), 1 ed. in Diletto musicale, no.199 (Vienna, 1969–70);
Qt, vn/fl, vn, va, b, Qt, vn/fl, vn, va, vc, both in contemporary anthologies;
Qt, fl, vn, va, vc, D-KA [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]

Other chbr:
6 sinfonie concertanti, o sia quintetti, 2 fl, vn, va, vc, op.7 (1769–70), 1 ed. B. Päuler (Winterthur, 1994);
6 trios, 2 vn, vc, op.3 (Mannheim, 1773), as op.5 (1774);
6 duos, fl, vn, op.4 (Mannheim, 1773), lost, as op.2 (Amsterdam, 1774);
6 Duettos, fl/vn, va (London, 1779), ed. W. Höckner and W. Twarz (Hamburg, 1963);
6 Duettos, 2 vn (London, n.d.);
Qnt, vn, fl, ob, va, vc, D-MHst;
?trio for 2 vn, b, CH-EN;
Vn Sonata, Fl Sonata, F-Pc [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]

Font: En català: Christian Cannabich (1731-1798) - En castellano: Christian Cannabich (1731-1798) - In english: Christian Cannabich (1731-1798) - Altres: Christian Cannabich (1731-1798)


Parlem amb veu pròpia...

Cannabich va ser un dels compositors més importants de la segona generació de l'Escola de Mannheim. Va ser molt prolífic com a compositor en particular per als ballets creats pel coreògraf Étienne Lauchery durant la dècada de 1760. Va ser admirat internacionalment, sobretot per Wolfgang Amadeus Mozart, amb qui va compartir amistat. El seu estil musical es presenta amb temàtica ben definida, progressions harmòniques i estructures formals que definitivament l'identifiquen dins de l'estil clàssic de l'època. Els nombrosos ballets van ser particularment adeptes per a ballar, mentre que els seus drames musicals com Elektra de 1777 mostren el dramatisme i la passió de la seva música. I ja que parlem de ballets, sabent que van ser un dels motius centrals de la seva extensa obra, més d'un centenar, recuperarem el que possiblement és l'únic existent, per ara, en edició.

Les Fêtes du Sérailés un ballet que Cannabich va compondre en honor al seu protector Carl Theodor de Mannheim. Instrumental, en certa forma propera a la filosofia de les característiques serenates clàssiques, està especialment dissenyada per convertir-se en un peça festiva, de caràcter breu i de celebració. L'acompanyarà, el preciós Quintet en Mi menor Op.7 No.3 per a dos flautes, violí, viola, violoncel i clavecí. El seus opus 7 van ser publicats amb el títol de 'Simfonies concertants', potser per l'enorme tirada i atracció que tenia aquest gènere durant la segona meitat del segle XVIII, tot i que tanmateix parlem clarament d'una obra de cambra concertant. Probablement, la idea subjacent de Cannabich era la de convertir aquests quintets en breus i simpàtiques reduccions del gènere simfònic concertant atorgant, a les flautes, aquest rol d'instruments solistes amb l'acompanyament, en mode orquestral, de la instrumentació restant amb un clavecí i un violoncel, en aquest cas, especialment destacats. Personalment, a Cannabich el conec des de fa molt temps i li tinc especial estima per ser un dels primes compositors del classicisme a qui vaig descobrir. Encara puc recordar lúcidament l'emoció i l'alegria que em va encomanar i com encara, a dia d'avui, em segueix fascinant!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Cannabich - Flute Quintets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

CIMA, Giovanni Paolo (c.1570-c.1630) - Concerti Ecclesiastici

January 21, 2015, 12:49 am
$
0
0
Paolo Veronese - The Holy Family with the Infant St. John the Baptist (c.1560)
Obra de Paolo Veronese (1528-1588), pintor italià (1)



Parlem de Pintura...

Paolo Caliari, dit Paolo Veronese, (Verona, 1528 - Venezia, 19 d'abril de 1588) va ser un pintor italià i un dels mestres més importants del renaixement venecià. Es va formar com a pintor a Verona al taller d'Antonio Badile, bon exponent de la tradició local. Aquesta tradició es va convertir en part fonamental de l'estil de Veronés al llarg de tota la seva carrera, fins i tot després del seu trasllat a 1553 a Venècia. Entre els anys 1510 i 1540, la pintura que es feia a Verona es caracteritzava per la solidesa, la regularitat en els volums, els contrastats colors i el convencionalisme en les figures. Veronés va combinar tots aquests elements del primer renaixement local amb altres ja manieristes, com van ser la introducció de complexos esquemes compositius utilitzant sovint perspectives i figures en postures fortament contorsionades o en escorç, inspirades en obres de Miquel Àngel. La barreja resultant es va plasmar amb gran mestria en La temptació de Sant Antoni, pintada per Veronés el 1552 per a la Catedral de Màntua (Museu de Belles Arts de Caen) i en els frescs dels sostres del Palau Ducal de Venècia (1553-1554). 

La primera fase de maduresa artística de Veronés, entre els anys 1555 i 1565, està ben representada pel cicle pictòric que va realitzar per a l'Església de Sant Sebastià, a Venècia. El color es va convertint en la llum mateixa i els tons purs i contrastats accentuen la majestuosa solidesa de les estructures i els personatges. La lliure articulació de les masses en l'espai es resol mitjançant una capacitat imaginativa fresca i poderosa, una gran lluminositat i un vibrant colorit. El conjunt de Sant Sebastià constitueix, en definitiva, l'exemple més bell de decoració eclesiàstica veneciana de la segona meitat del segle XVI. D'aquesta mateixa època és també el cicle de frescs de la Vila Barbaro (c.1561). Amb ells va ampliar l'arquitectura de la vila edificada per Andrea Palladio (1555-1559), pintant arquitectures fingides sobre les quals disposava escenes al·legòriques i mitològiques en què retratava també als mateixos propietaris de la vila. 

El creixent interès de Veronés per les escenografies arquitectòniques, inspirades en part per l'obra d'arquitectes contemporanis seus com Palladio i en part pels decorats teatrals que es feien en aquells dies, es posa de manifest en la seva gran obra Les noces de Canà (1562-1563, Museu del Louvre, París), que no és sinó un paisatge urbà sobre el qual es disposen les figures de manera casual. En definitiva, ens trobem davant un pretext per recrear, mitjançant grans escenografies poblades de personatges en actituds pintoresques, la realitat de la vida mundana de Venècia, emmascarat sota l'argúcia de representar un tema de caràcter religiós. Dins d'aquesta línia arquitectònica destaquen també Dinar a casa de Levi (1573, Acadèmia Venècia) i Jesús disputa amb els doctors al temple (Museu del Prado, Madrid). La pintura de plena maduresa de Veronés, entre 1565 i 1580 aproximadament, ve marcada per la tranquil·litat, per la simplificació dels mitjans expressius, les composicions més clàssiques, més matís de les tonalitats i una utilització de la llum i del color encara més enlluernadora. Aquest brillant estil s'atenua a vegades per uns tons més apagats, sobretot quan l'artista tracta temes com La Crucifixió (c.1572, Museu del Louvre). 

La preocupació pel paisatge i els sentiments dels personatges, és a dir, l'aparició d'un nou compromís emocional amb l'objecte representat, seran característiques de les seves obres finals, com Moisès salvat de les aigües i Jesús i el centurió. Cap el 1583, i de manera definitiva, la llum crepuscular va reemplaçar la resplendor del migdia i el caràcter festiu va ser substituït per la serietat. La Pietat (c.1582, Ermitage) il·luminada per la lluna és un clar exemple. D'aquest període, però, data el més aclaparador dels seus frescos, El triomf de Venècia al sostre del gran saló del Palau Ducal. Venècia apareix personificada com una gran dama asseguda en un tron de núvols surant dins d'un espai arquitectònic sobre el qual es congrega la multitud, i tot això vist des de baix en una empinada perspectiva contra un cel de color safir. Malgrat el seu gran èxit, no va crear escola. No obstant això, pel pintor flamenc Petrus Paulus Rubens i per altres pintors venecians del segle XVIII, especialment Giovanni Battista Tiepolo, el maneig del color i el tractament de la perspectiva de Veronés es van convertir en un indispensable punt de referència. Veronés va morir a Venècia l'abril de 1588. 

Font: En català: Paolo Veronese (1528-1588) - En castellano: Paolo Veronese (1528-1588) - In english: Paolo Veronese (1528-1588) - Altres: Paolo Veronese (1528-1588)


Parlem de Música...

Giovanni Paolo Cima (Milano, c.1570 - Milano, c.1630) va ser un compositor i organista italià. Es desconeix bona part de la seva primera etapa. El 1595 va succeir en el càrrec d'organista de l'Església S Maria presso S Celso a Ottavio Bariola. Un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Des del 1607 al 1611 i des del 1614 fins a la seva mort, va ser actiu també com a mestre de capella de la mateixa església. Va representar un dels compositors més importants de l'escola milanesa instrumental de principis del segle XVII. Va ser autor de nombrosa obra vocal religiosa i instrumental. Va morir durant la plaga que va afectar Milà en una data desconeguda.

OBRA:

Vocal religiosa:

Il primo libro delli motetti, 4vv (Milan, 1599)
Concerti ecclesiastici, 1–5, 8vv, Messa, 2 Magnificat e falsi bordoni, 4vv, 6 sonate a 2–4, bc (Milan, 1610); Adiuro vos, edn in Adrio; 1 motet, 5vv, ed. F. Commer, Musica sacra, xiii (Regensburg, 1882)
Vesperae de communi BVM, 5vv, D-Mbs
3 bicinia, 1598;
6 motets, 1608;
2 motets, 1610;
2 motets, 1612;
1 capriccio, 1617;
1 motet, 1619;
1 motet, 1620;
2 motets, 1 canzona, 1626;

Instrumental:

Partito di ricercari, canzoni alla francese (Milan, 1606); ed. in CEKM, xx (1969); 1 ed. in AMI, iii (n.d.)
Ricercare et canoni, 2–4vv, in C. Angleria, La regola del contrapunto, e della musical compositione (Milan, 1622)
Ricercare e canzoni, I-Vnm;
2 contrafacta spirituali in Il secondo libro della musica di Claudio Monteverde e d'altri autori (Milan, 1608), mentioned in VogelB
Canzoni, consequenze e contrapunti doppi, 2–4vv (Milan, 1609), lost, mentioned in Picinelli, 315

Font: En català: Giovanni Paolo Cima (c.1570-c.1626) - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Paolo Cima (c.1570-c.1626) - Altres: Giovanni Paolo Cima (c.1570-c.1626)


Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Paolo Cima va ser el membre més conegut i probablement respectat d'una família musical activa, principalment a Milà però també a Roma. De major a menor entitat trobem a Tullio Cima, mestre de capella a Roma, Andrea Cima, germà de Giovanni Paolo, organista i compositor, i Giovanni Battista Cima (1596-c.1675), organista i mestre de capella de la Catedral de Como. Doncs bé, el nostre Cima d'avui va destacar per la seva labor musical religiosa però també instrumental introduint, en aquest sentit, notables innovacions com per exemple la Trio Sonata, un format àmpliament estès durant el barroc. Precisament, en l'edició que recuperarem podrem trobar alguns dels exemples depurats de la seva obra instrumental en contrast amb algunes de les seves obres vocals més destacades del seu repertori. Concerti Ecclesiastici fou una col·lecció musical que Cima va publicar a Milà el 1610 i que recollia partitures instrumentals i vocals sacres. Dedicat a l'editor Ottavio Valera, aleshores patró de Cima, es una de les primeres col·leccions musicals on apareix el concepte, per escrit, de sonata per designar expressament les obres purament instrumentals. Exemples per a violí i corneta, violí i violó, corneta i trombó... i totes elles amb acompanyament de continuo a l'orgue i violoncel segons el cas. D'estètica prebarroca i de contrapunt clarament innovador, la deliciosa combinació i l'excel·lència amb què Cima treballa i explora la instrumentació és sencillament fascinant. Alhora, el joc de contrastos que s'estableix amb les obres vocals en llengua llatina acabarà per desfigurar, en positiu, els nostres sentits. Una edició antològica i absolutament imprescindible, tant per la qualitat dels intèrprets que la recuperen com per l'inesperat descobriment de l'italià Giovanni Paolo Cima!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Cima: Concerti Ecclesiastici

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RIGHINI, Vincenzo Maria (1756-1812) - Serenade

January 22, 2015, 12:38 am
$
0
0
Pietro Fabris - Kenneth Mackenzie, 1st Earl of Seaforth, 1744 - 1781, at home in Naples, concert party (1770)
Obra de Pietro Fabris (c.1740-1792), pintor italià (1)



- Recordatori de Vincenzo Maria Righini -
En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Pietro Fabris (Nàpols, c.1740 - 1792) va ser un pintor italià. Com a artista, a petició del geòleg i diplomàtic Sir William Hamilton, va destacar especialment per la representació i l'observació geològica de l'entorn dels volcans del Vesuvi i l'Etna. Va compartir amistat amb el també pintor italià Antonio Joli l'estil del qual va adaptar a la seva obra. Va recopilar la seva obra en nombroses edicions com "Observations on Mount Vesuvius, Mount Etna, &c.," (London, 1774); i "Campi Phlegraei: Observations on the Volcanoes of the Two Sicilies," (Naples, 1776). A banda de la seva observació més científica, va practicar pintura de gènere i fins i tot va ser autor d'una pintura amb un jove Mozart al clavicordi, possiblement quan aquest va visitar Itàlia. Les seves pintures i dibuixos van ser exhibits el 1768 a la London Free Society i el 1772 a la London Society of Artists of Great Britain. Va morir en una ciutat desconeguda el 1792.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Fabris (c.1740-1792) - Altres: Pietro Fabris (c.1740-1792)


Parlem de Música...

Vincenzo Maria Righini (Bologna, 22 de gener de 1756 - Bologna, 19 d'agost de 1812) va ser un compositor i professor italià. Segons Gerber es va formar com a cantant a la seva ciutat natal i va rebre instrucció en composició del Pare Martini, i segons Fétis, va debutar com a tenor a Parma. La primera aparició pública data de Florència el 1769 i de Roma el 1770. Després d'unir-se a la companyia d'òpera de Bustelli a Praga com a cantant, va compondre tres opere buffe i algunes parts d'una òpera seriosa. El 1777 Righini sembla haver-se traslladat a Viena, ja que el 18 de desembre d'aquell any va aparèixer com a solista en una l'actuació de la La passione di Gesù Cristo de Salieri organitzada per la Tonkünstler-Societät. Es va establir allà com a professor de cant tenint entre els seus alumnes a Maria Theresia Paradis, diverses aprenents de cantants de l'Òpera de la Cort incloent Josepha Weber i possiblement la princesa Elisabeth von Württemberg. La seva reputació com a mestre de cant va arribar a Mainz i més tard a Berlín, ciutat on va publicar uns exercicis de solfeig reimpresos a tot Europa. Va tornar a Viena on va seguir component òperes tot i que sense l'èxit esperat.

A finals del 1787 es va traslladar a Mainz, ciutat on l'1 de juliol va rebre el nomenament de mestre de capella de l'arquebisbe Carl Friedrich Joseph von Erthal. Durant aquest període va escriure nombrosa música religiosa. En aquest sentit, va destacar la Missa en Re menor, en honor a la celebració festiva d'entronització de Leopold II el 30 de setembre de 1790. El març de 1793 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Prussiana. Allà va treballar amb J.F. Reichardt i F.H. Himmel en la direcció de la Hofkapelle i en la representació de concerts i d'òperes serioses. Va treballar en nous projectes i va revisar òperes anteriors, actualitzant-les als nous temps. Va dirigir l'òpera buffa de Potsdam fins que es va dissoldre el 1798. Altres composicions que Righini va compondre per a la cort van incloure música ocasional per a les funcions oficials i pels balls de Redouten durant el Carnaval, així com un famós Te Deum, que va ser escrit per celebrar el retorn de Frederic Guillem III i la seva esposa Luise de Königsberg el 1809. Aquest Te Deum es va interpretar el 13 de març de 1810 al Palau de Berlin sota la direcció del mateix Righini i amb més de 500 intèrprets, entre cantants i instrumentistes. Poc després va tornar a Bolonya, ciutat on va morir l'agost de 1812.

OBRA:

Vocal secular:

La vedova scaltra (comedia per musica, 2, N. Porta after C. Goldoni), Prague, 1774, H-Bn
La bottegha del caffè, o sia Il maldicente (dg, 2, Porta), Prague, 1775, Bn
Il convitato di pietra, o sia Il dissoluto (dramma tragicomico, 3, Porta), Prague, 1776, Bn; as Das steinerne Gastmahl, oder Der Ruchlose, Vienna, 1777
Armida (dramma per musica, 2, after M. Coltellini), Vienna, Auersperg Palace, 23 July 1782, incl. music by Antonio Tozzi; rev. Aschaffenburg, ?1788; (A. Filistri de' Caramondani), Berlin, 1797, 1799; D-Bsb, GB-Lbl, vs (Bonn and Leipzig, c1805)
Piramo e Tisbe (op), Vienna, Liechtenstein Palace, 21 March 1784
L’incontro inaspettato (comedia per musica, 2, Porta), Vienna, Burg, 27 April 1785, A-Wn, D-Bsb, H-Bn; as Die unvermutete Zusammenkunft, Berlin, 1793
Il demogorgone, ovvero Il filosofo confuso (dg, 2, L. Da Ponte), Vienna, Burg, 12 July 1786, D-Bsb (inc.), F-Pn
Alcide al bivio (azione teatrale, 1, Metastasio), Koblenz, 6 May 1790; rev. as cant., Vienna, 1804; A-Wgm, I-Bc*
Enea nel Lazio (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), Berlin, 7 Jan 1793, A-Wgm, D-Bsb* (inc.), Bsb, Dlb, GB-Lbl, H-PH, vs (Leipzig, n.d.)
Il trionfo d’Arianna (Dramma, 3, Filistri), Berlin, 28 Dec 1793, D-Bsb, Dlb, Hs
Atalanta e Meleagro (festa teatrale, 1, Filistri), Berlin, 15 Feb 1797, Bsb, Hs, MEIr
Tigrane (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), 1795, perf. Berlin, 3 Feb 1800, Bsb*, Bsb, vs (Leipzig, 1809)
Minerva belebt die Statuen des Dädalus (pantomime), Berlin, 1802; arr. pf (Leipzig, 1802)
La selva incantata e Gerusalemme liberata, ossia Armida al campo de’franchi (dramma, 3, Filistri after Tasso: Gerusalemme liberata), Berlin, 24 Jan 1803, Bsb, Dlb, SWl, GB-Lbl, excerpts in vs (Leipzig, c1805); as Der Zauberwald, Berlin, 1811

Cants. and occasional works:
La sorpresa amorosa (cant.), 3vv, orch, Vienna, 1780;
Il natal d’Apollo (cant.), vv, orch, Vienna, 1789, A-Wgm, Wn (2 copies), D-Bsb, Mbs, perf. as op (Filistri), Berlin, 1794;
Cantate avec choeurs et danses russes, vv, pf, Berlin, 1801, vs (Leipzig, 1802);
Approchons, prenons, courage, divertissement, S, S, B, pf, for birthday of the Princess Royal, Bsb;
Beauté, graces, amour, jeunesse (cant.), excerpts in vs (Breslau, n.d.)

Miscellaneous:
Numerous songs, ariettas, partsongs, pf pieces, many pubd

Vocal religiosa:

Mass, d (‘Krönungsmesse’, Missa solemnis), S, A, T, B, 4vv, orch, Frankfurt, 30 Sept 1790 (Berlin, 1815), A-Wn*, Wn (5 copies), CH-E, CZ-Bm, KU, Pk, D-Bsb, BAUd, BNms, D-Dlb, D-GÖs, LEm, D-MZmi, NL-At;
Requiem, 4vv, A-Wgm, D-Bsb*, Bsb (Berlin, 1810; Wiesbaden, 1978);
TeD, S, A, T, B, 4vv, orch, Berlin, 13 March 1810, A-Wgm, D-BNms, I-Bc*;
Others;

Instrumental:

Music in: La Merope (tragedia per musica), Prague, 1776; CZ-BER (inc.); Vasco di Gama (op), Berlin, 1792
Sym., D, before 1790, D-Rtt;
Fl conc., G, before 1790, BFb, DK-Kk;
Partita, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, also as Serenata, 2 cl, 2 hn, 2 bn (Leipzig, c1800), and Sonata VI, vc, pf (Leipzig, n.d.)
Ascribed: Ob conc., ed. Heussner (Vienna, 1988)

Literatura:

Excercices pour se perfectionner dans l’art du chant (Paris, n.d.; Ger. trans., n.d. as Übungen um sich in der Kunst des Gesanges zu vervollkommen, op.10)

Font: En català: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - En castellano: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - In english: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - Altres: Vincenzo Maria Righini (1756-1812)


Parlem amb veu pròpia...

Vincenzo Maria Righini es va començar a fer un nom lluny de la seva terra que el va veure néixer. Estudiant de l'omnipresent Pare Martini, va decidir establir-se amb només 20 anys a Viena primer i a Alemanya després país, aquest, on va assolir l'èxit a través de la seva condició de professor de cant i gràcies, també, a les seves nombroses cançons, àries, romances i duets de cambra. I si bé en menor mesura, va destacar en el gènere teatral amb algunes de les seves òperes tot i que la música professional i de gran escala que el va ajudar a consolidar-se van ser, curiosament, algunes de les seves particulars obres religioses, com la solemne Missa en Re menor o el monumental Te Deum. De fet, després de la seva mort, aquestes dues partitures són les que millor van resistir la seva absència. Actualment, la millor obra en condicions que podem escoltar del seu repertori és el Te Deum i aquesta recent Serenata per a instruments de vent. L'etimologia de la paraula ja ens dóna pistes de l'essència d'un sub-gènere del divertimento molt popular durant la segona meitat del segle XVIII. Probablement, moltes declaracions d'amor etern setcentistes es van realitzar amb acompanyament d'una serenata. Una partitura que se'ns presenta amb dos clarinets, dos fagots, dues trompes i un contrabaix en mode continuo i on els clarinets en els moviments lents brillen amb la singularitat de la seva textura sonora. De diversos moviments, la de Righini es presenta amb un discurs de cinc moviments i en general de tonalitats equilibrades i tranquil·les sense abandonar la filosofia més clàssica com per exemple en l'allegro vivace del primer moviment. Mozart va ser autor de moltes d'elles i per imitació, entre uns i altres, el resultat és el poder escoltar, i específicament gaudir, de nombroses d'aquestes delicioses obres de cambra. La de Righini és una d'elles!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Italian Serenades

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

ZIELENSKI, Mikołaj (c.1550-c.1615) - Offertoria et Communiones totius anni

January 23, 2015, 1:04 am
$
0
0
Thomas Willeboirts Bosschaert - De verheerlijking van Maria door musicerende engelen (c.1640)
Obra de Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654), pintor flamenc (1)



Parlem de Pintura...

Thomas Willeboirts Bosschaert (Bergen op Zoom, 1613 - Antwerpen, 23 de gener de 1654) va ser un pintor flamenc. Nascut en el si d'una família catòlica establerta a Bergen op Zoom, Bosschaert es va traslladar a Anvers el 1628, formant-se com a pintor al taller de Gerard Seghers amb qui va romandre-hi durant 8 anys. El 1636 o 1637 es va convertir en ciutadà d'Anvers i va ingressar en el Gremi de Sant Lluc. Després d'obrir el seu propi taller, en el qual va acollir a un elevat nombre d'alumnes, va col·laborar amb altres pintors, com Daniel Seghers, Paul de Vos, Jan Fyt, Frans Snyders o Adriaen van Utrecht, pintant les figures d'alguns dels seus bodegons i garlandes. També va col·laborar amb Peter Paul Rubens en la sèrie de pintures mitològiques encarregades per Felip IV d'Espanya per a la Torre de la Parada. La influència de Rubens en la seva pintura, però, es va veure matisada per la més important i constant influència que sobre ell va exercir Anton van Dyck, a qui possiblement va conèixer abans del 1632.. Entre 1641 i 1647 va treballar per a Frederic Enric d'Orange-Nassau i per a la seva vídua, Amalia von Solms, en la decoració de l'Oranjezaal del Palau Huis ten Bosch. També l'arxiduc Leopold Guillem, governador dels Països Baixos espanyols i conegut col·leccionista de pintures, es va comptar entre els seus clients, així com Alonso Pérez de Viver i Menchaca, qui li va encarregar tres obres de grans dimensions per a l'església del convent franciscà de Fuensaldaña, entregades el 1655, en agraïment a Déu per les seves victòries a Flandes i França. Va morir a Antwerpen el gener de 1654.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654) - In english: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654) - Altres: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654)


Parlem de Música...

Mikołaj Zieleński (Warka?, c.1550 - c.1615) va ser un organista i compositor polonès. Es creu que va ser organista i mestre de capella de l'arquebisbe Wojciech Baranowski de Gniezno. Això es dedueix de la dedicatòria de la seva gran col·lecció de música publicada el 1611. Es creu també que va ser ser director musical de la Bazylika prymasowska Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny de Gniezno. Són molt pocs els detalls biogràfics existents i no es coneix amb certesa cap efemèride relacionada amb la seva vida. Actualment, se'l coneix per la col·lecció que va publicar sota el nom de Offertoria et Communiones totius anni el 1611. Va morir a l'entorn del 1615.

OBRA:

Vocal religiosa:

Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit, 7, 8vv, insts … aliquot sacrae simphoniae cum Magnificat, 12vv (Venice, 1611);
M i–iii; 2 ed. in Muzyka polskiego odrodzenia (Kraków, 1953; Eng. trans., 1955);
1 ed. in WDMP, xli (1960, 2/1966);
3 ed. H. Feicht, Muzyka staropolska (Kraków, 1966);
2 ed. in MAP, Baroque, i (1969)
Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi, 1–6vv, insts, cum … vocis resolutione, quam Itali gorgia vocant … aliquot simphoniae, 4–6vv, et tres fantasiae, insts (Venice, 1611);
M iv–v; 5 ed. J. Surzyński, Monumenta musices sacrae in Polonia, i–ii (Poznań, 1885–7);
1 ed. in Opieński, suppl.;
4 ed. W. Gieburowski, Cantica selecta musices sacrae in Polonia (Poznań, 1928);
13 ed. in WDMP, xii, xxxi, xxxiv, xli, xlv, liii, lxx (1953–73);
3 fantasias ed. in Florilegium musicae antiquae, xx (Kraków, 1967);
4 ed. in MAP, Baroque, i (1969)

Font: En català: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615) - En castellano: No disponible - In english: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615) - Altres: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615)


Parlem amb veu pròpia...

Arrel de Frédéric Chopin, Polònia va començar a construir la seva pròpia història musical. No obstant, a més petita escala, aquesta història ja feia anys que escrivia relats, traçava mapes i dibuixava recorreguts. En els segles XVIII-XIX, per exemple, podem trobar autors com Lessel, Elsner o Lipinski, tots ells visitats per aquest espai. Ara bé, si retrocedim una mica més les notes es difuminen i costa més diferenciar el soroll de la música. Un territori desconegut i pretèrit del qual, fins ara, només havíem descobert en nom d'un tal Pekiel. Avui, la nostra curiositat ens situarà fins i tot més lluny per a trobar-nos al que possiblement va ser, si més no amb el coneixement que tenim a data d'avui, el pare de la música polonesa, l'enigmàtic i biogràficament poc conegut Mikolaj Zieleński un organista i mestre de capella actiu durant l'etapa de transició entre els segles XVI i XVII.

De Zieleński, com deia, en prou feines en tenim notícies i divagacions confuses. Tanmateix, el que aparentment queda clar és l'autoria de la notable, per voluminosa, col·lecció Offertoria et Communiones totius anni que va publicar el 1611. Aquesta comprèn dos cicles separats per a l'any litúrgic així com alguns motets addicionals i algunes 'simfonies' sacres. Una quarantena d'ofertoris en formen part la majoria dels quals comparteixen elements comuns tals com el seu caràcter monumental i solemne i la veu policoral. Obres per a 7 i 8 veus que sovint incorporen una gran varietat d'instrumentació; teclat, vents, cordes i cordes pinçades, que emfatitzen la majestuositat de cadascun d'aquest ofertoris litúrgics. Per la seva banda, les Communiones tenen un perfil més íntim. A diferència dels ofertoris, aquestes es poden presentar amb veus solistes i acompanyament instrumental. Inesperadament, els adorns parteixen del model italià i la instrumentació és àmpliament contrastada. La interpretació és magistral fet que redunda, indubtablement, a l'hora de situar a Zielenski en el seu temps i alhora en considerar-lo com un dels més grans compositors polonesos de la seva època!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Zielenski: Offertoria totius anni / Communiones totius anni

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

RÓZSAVÖLGYI, Márk (1789-1848) - Ballroom Dances

January 24, 2015, 2:20 am
$
0
0
Rafael Benjumea - Baile en una venta (1850)
Obra de Rafael Benjumea (c.1825-1887), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Márk Rózsavölgyi -
En el dia de la commemoració del seu 167è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Rafael Benjumea (Sevilla, c.1825 - Madrid, 1887) va ser un pintor espanyol. Se sap que va realitzar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla, el 1845, on va ser protegit pel Duc de Montpensier. Es va especialitzar en pintura d'història i temes costumistes, destacant els seus quadres d'interiors que recullen esdeveniments històrics del moment, com La presentació de donya Maria Isabel d'Orleans i Borbó, Presentació i bateig de la infanta Isabel o Presentació i bateig d'Alfonso XII. Alguns d'ells els va realitzar, com a pintor de cambra, per encàrrec directe de la reina Isabel II. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts des del 1856 fins el 1864 amb nombrosos retrats i alguns esbossos i quadres de composició. Va morir probablement a Madrid el 1887.

Font: En català: No disponible - En castellano: Rafael Benjumea (c.1825-1887) - In english: Rafael Benjumea (c.1825-1887) - Altres: Rafael Benjumea (c.1825-1887)


Parlem de Música...

Mark Rózsavölgyi (Balassagyarmat, 1789 - Pest, 23 de gener de 1848) va ser un violinista i compositor hongarès. Fill d'un comerciant jueu pobre anomenat Rosenthal, va començar els seus estudis de violí a l'edat de 8 anys. Després d'un temps a Nyitra (ara Nitra, Eslovàquia) i Pozsony (ara Bratislava), se'n va anar a Praga, on va estudiar música i cal·ligrafia. El 1808 es va traslladar a Pest, on va treballar com a conservador de llibres d'un majorista. El mateix any es va presentar en públic amb un recital de violí, interpretant obres de Kreutzer i composicions pròpies en un estil tradicional hongarès. A partir d'aquest primer èxit, es va dedicar a la música. El 1809 es va incorporar a la segona companyia de teatre hongarès de Pest com a violinista, i poc després es va convertir en el seu director musical. Els anys 1819-1821 va treballar com a violinista en el teatre de Temesvár (ara Timişoara, Romania). Entre els anys 1821 i 1833 va viure a Baja, on va dirigir la seva pròpia orquestra durant el Carnaval. A partir del 1833 va viure a Pest, on va ser nomenat, el 1837, violinista principal de l'orquestra del Teatre hongarès. Durant la dècada del 1840, Rózsavölgyi va fundar la seva pròpia banda tot i que la seva precària salut no va permetre-li dur a terme gaires actuacions. Va morir a Pest el gener de 1848.

OBRA:

Instrumental:

6 magyar nóták [6 Hungarian Tunes], 2 vn, vc (1811);
Dietai magyar nóta [Hungarian Tune for the Diet] (1826);
Eredeti magyar nóták [Original Hungarian Tunes] (1826, 1830);
6 bácskai magyar nóták [6 Hungarian Tunes from the Bácska] (1826);
4 magyar nóták [4 Hungarian Tunes], 1/2 vn (1828);
6 eredeti magyar nóták [6 Original Hungarian Tunes] (1831);
2 parádi magyar nóták [2 Hungarian Parade Tunes] (1831);
Nemzeti nóták [National Tunes], 3 vols. (1833–4);
Magyar nóták [Hugarian Tunes] (1835);
Emlékhangok [Sounds of Remembrance], pf/vn (1836);
Nemzeti örömhangok a Pesti magyar színház megnyitása emlékére [National Sounds of Jubilation in Remembrance of the Opening of the Hungarian Theatre, Pest] (1837)
2 magyar nóta [2 Hungarian Tunes] (1840);
Első magyar társas táncz [First Hungarian Round Dance] (1842);
Keleti reményhangok [Eastern Sounds of Hope] (1842);
Virradó [Daybreak] (1842);
Kisded-ápoló körmagyar [Children Nursing, Hungarian Round Dance] (1842);
Kesergő [Lament] (1843);
Köri körmagyar [Hungarian Round Dance for the National Circle] (1843);
Remény és Szerelem [Hope and Love] (1843);
Kedvenc [Favourite] (1843);
Országgyűlési körtánc [Parliamentary Round Dance] (1843);
Emlék [Souvenir] (1843);
Emlék Nógrádra [Souvenir of Nógrád] (1844);
Honfi szerelme [Patriotism] (1844);
Névnapi magyar [Hungarian Nameday Dance] (1844);
Kedély [Spirit] (1844);
Honderü [Gaiety of the Fatherland] (1844)
Iparvédő [Industry-Protecting] (1844);
Beszállásozás [Quartering] (1845);
Ugrós [Jumping Dance] (1845);
Koszorú magyar társas tánc [Wreath, Hungarian Round Dance] (1845);
Társalgó magyar társas tánc [Conversation, Hungarian Round Dance] (1845);
Ünneplő [Celebrating] (1846);
Vig szeszély, csárdás [Jolly Caprice-Csárdás] (1846);
Serkentő [Stimulating-Csárdás] (1846);
Sarolta csárdás [Charlotte-Csárdás] (1846);
Ój évi ajándék [New Year's Present] (1846);
Üdvözlő [Greeting] (1846);
Vigadó [Rejoicing] (1846);
Ellenzéki kör-magyar [Oppositionist Hungarian Round Dance] (1847);
Hazai hangok [Home Sounds] (1847);
Honleányi hangok [Patriotic Women's Sounds] (1847);
Halljuk [Hear, hear!] (1847);
Honfihűség [Patriotic Fidelity] (1847);
Név napi hangok [Nameday Sounds] (1847)
Rózsavölgyi Márk hátrahagyott magyarjai [M. Rózsavölgyi's Posthumous Hungarian Tunes], pf, ed. E. Bartay (1860)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Márk Rózsavölgyi (1789-1848) - Altres: Márk Rózsavölgyi (1789-1848)


Parlem amb veu pròpia...

Rózsavölgyi va ser un compositor hongarès situat en les proximitats de la generació immediatament posterior encarnada a Hongria per Erkel i a la resta d'Europa per Liszt. De fet ambdós autors, Erkel en les seves òperes i Liszt en algunes de les seves rapsòdies, adapten algunes de les melodies d'aquest famós compositor hongarès. I dic famós perquè realment ho va ser i especialment en les classes socials més baixes, les mateixes que coneixia fruit de la seva joventut difícil. De fet, Rózsavölgyi va ser el primer autor vingut del no res que va assolir l'èxit a Hongria i ho va fer, principalment, en nom de dos gèneres tan coneguts a Hongria com desconeguts a casa nostra, els verbunkos i les csárdás. Danses folklòriques hongareses molt arrelades en el segle XIX però que també han perdurat fins els nostres dies. De format aparentment simple, les danses parteixen d'un model cíclic, és a dir, repetitiu que a efectes pràctics és ideal per a ballar. Si bé aquesta simplicitat va despertar recels acadèmics, el cert és que el global de la població, indiferent als purismes dels crítics, les van adoptar massivament per a tots tipus de celebracions. Exemples com els d'avui, en nom de melodies com la Mazurka, Elso magyar tarsas tancz, Halljuk i altres, i en la seva reducció per a quartet de corda, ens permeten fer-nos una idea del perquè els hongaresos, i Hongria en general, es van rendir al simpàtic compositor jueu!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Rozsavolgyi: Ballroom Dances

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BOTTINI, Marianna (1802-1858) - Messa da Requiem

January 25, 2015, 1:10 am
$
0
0
Adolph Tidemand - At the Dying-Bed (c.1858)
Obra d'Adolph Tidemand (1814-1876), pintor noruec (1)



- Recordatori de Marianna Motroni Andreozzi Bottini -
En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Adolph Tidemand (Mandal, 14 d'agost de 1814 - Cristianía, 25 d'agost de 1876) va ser un pintor romàntic noruec. Diverses de les seves pintures es troben entre les obres més conegudes del nacionalisme romàntic noruec de les dècades del 1840 i 1850. Entre les seves obres representatives es troben La Processó nupcial en Hardanger (1848, Hans Gude) i Els Haugianos (1852). La seva obra romàntica inclou motius sentimentalistes i dramàtics, inclosos en una sèrie de paisatges on es reflecteix la intensitat de la natura, així com temes històrics i escenes típiques de la cultura rural de Noruega. Adolph Tidemand va ser fill de l'inspector fiscal i congressista Christen Tidemand i de la danesa Johanne Henriette Haste, nascuda a Copenhaguen. Adolph va rebre classes particulars de dibuix a casa seva. En comptes d'ingressar a l'Escola d'Art de Cristiania, la institució acadèmica de la seva ciutat, Adolph va viatjar a Copenhaguen, ciutat on estudiaria entre els anys 1832 i 1837. 

El 1837 va començar a estudiar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf. El 1841 va realitzar un viatge d'estudis a Itàlia amb el seu germà Emil. Entre el 1842 i el 1845 va efectuar diversos viatges d'estudis a Noruega; d'aquests viatges daten diversos quadres que il·lustren els paisatges i la cultura dels pobles de Noruega. El 1848, en la seva estada a Noruega, Tidemand i Hans Gude van rebre un encàrrec del Teatre de Cristiania per pintar diversos quadres. D'aquests, l'exemple més notable és La processó nupcial a Handanger (1848) que il·lustrava la posada en escena d'una composició musical d'Andreas Munch i Halvdan Kjerulf. A partir del 1850 va tornar a viure a Düsseldorf. Va participar en la categoria honorífica de l'Exposició Universal de París del 1867 i el 1869 va obtenir el grau de professor emèrit de l'Acadèmia de Düsseldorf. Va morir a a la ciutat alemanya el 1876.

Font: En català: No disponible - En castellano: Adolph Tidemand (1814-1876) - In english: Adolph Tidemand (1814-1876) - Altres: Adolph Tidemand (1814-1876) 


Parlem de Música...

Marianna [Motroni Andreozzi] Bottini (Lucca, 7 de novembre de 1802 - Lucca, 25 de gener de 1858) va ser una professora d'arpa i una compositora italiana. Els seus pares van ser el noble Sebastiano Motroni Andreozzi i la seva esposa Eleonora Flekestein. Va estudiar piano i contrapunt amb Domenico Quilici (1759-1831), compositor de música sacra, i el 1820 va ser admesa a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya com a 'Maestra compositrice onoraria' gràcies a un Stabat mater i a la seva Missa de Rèquiem escrita el 1819 en memòria de la seva mare. El 1823 es va casar amb Lorenzo Bottini, un marquès i una figura prominent en la vida política de Lucca. La majoria de les seves obres daten dels seus primers anys, és a dir, entre els 13 i els 20 anys i anteriors al seu matrimoni. El seu repertori inclou gran varietat d'obres; vocal secular i religiosa, instrumental amb orquestra i de cambra i alguns estudis per a piano. Va ser la única compositora italiana que va publicar obres regularment pels tradicionals Festivals de Lucca en honor a Santa Cecília en els anys 1822, 1825, 1828, 1832, 1834 i 1840. Va morir a Lucca el gener de 1858.

OBRA:

Vocal secular:

Op:
Elena e Gerardo (2), 1822, unperf.

Cants.:
Briseide (C. Moscheni), 3vv, chorus, orch, 1820;

Vocal religiosa:

Masses:
Messa da requiem, 4vv, orch, 1819;
Mass, 4vv, orch, 1822;

Cants.:
In sacri cantici, 3vv, wind insts, bc, 1819;
Cantiamo, cantiamo, 5vv, orch

Other vocal:
Motet, 1v, orch, 1818;
Qui tollis, 1v, chorus, orch, 1818;
Motet, 1v, orch, 1819;
Quoniam, 1v, orch, 1819;
Qui tollis, 1v, orch, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1819;
TeD, 3vv, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1820;
Motet, 1v, orch, 1822;
Mag, 4vv, orch, after 1823;
Miserere, 3vv, bc, 1824;
Crucifixus, 2vv, bc;
Dixit dominus, 5vv, orch;
Domine ad adjuvandum, 4vv, orch;
other works for v/vv and insts, incl. 3 arias, 1 duet, 2 notturni, 4 romanze, 2 canzonette

Instrumental:

Orch:
Cl Conc.;
Pf Conc.;
2 syms.;
1 ov.

Chbr.:
Qt, cl, hn, pf, hp;
Trio, vn, bn, pf;
Duet, pf, hp;
Il mulinaro (ballo);
other works for pf, hp and other insts, incl. 10 contradanze inglesi, 9 monferrine, 39 quadrilles, 15 sets of variations, 18 waltzes;
26 other works, incl. studies

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marianna Bottini (1802-1858) - Altres: Marianna Bottini (1802-1858)


Parlem amb veu pròpia...

Durant la segona meitat del segle XVIII i quasi la totalitat del segle XIX, era relativament fàcil trobar noies que estudiaven música, principalment cant o instruments com el piano o la flauta. Ara bé i malauradament, poques d'elles van fer l'atreviment de compondre i encara menys de publicar i representar la seves obres. Una d'elles, poc coneguda més enllà de la Itàlia propera a Lucca, una ciutat que va viure una permanent edat d'or musical en nom de l'extensa família Puccini, va ser Marianna Motroni Andreozzi Bottini, una jove de gran talent que va ser rebuda amb tots els honors musicals possibles en aquella ciutat. Admesa i protegida per la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya, va ser l'encarregada d'aportar música pel Festival en honor a Santa Cecília que es celebrava anualment a Lucca.

Anys abans, concretament el 1819, va publicar aquesta monumental Messa da Requiem, obra que va compondre als 16 anys en memòria i en record de la seva mare. Per tant, una jove adolescent que va decidir expressar aquella pèrdua d'una forma musicalment sorprenent i quasi única dins de la història musical femenina, tot escrivint un Rèquiem solemne. Partitura recuperada en la Biblioteca de l'Istituto Boccherini, és una obra de maduresa tot i l'edat de la seva autora. Propera a la filosofia estètica secular de les òperes italianes, Bottini explora les diferents veus i la instrumentació, especialment els arcs, d'una forma depurada i precisa. Àries solistes, en duet i en col·laboració obligada del cor, melodies ben construïdes i moviments de gran sensibilitat, com el Dies Irae o la dolça pregària de l'Oro Supplex abans de la finalització festiva de l'Amen, són alguns del arguments i propostes de Bottini. La llàstima, en majúscules, és la qualitat d'enregistrament i els desajustos d'un cor a vegades confús. Una edició que recupera, també en primícia, una breu simfonia i que mereix, no tant per qualitat però si per raresa, el qualificatiu de tresor imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Marianna Bottini: Messa da Requiem - Sinfonia in Do maggiore

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BACH, Johann Christoph Friedrich (1732-1795) - Sonatas for Traverso and Fortepiano

January 26, 2015, 12:34 am
$
0
0
Christian Wilhelm Ernst Dietrich - The Wandering Musicians (c.1745)



- Recordatori de Johann Christoph Friedrich Bach -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Christian Wilhelm Ernst Dietrich (Weimar, 30 d'octubre de 1712 - Dresden, 23 d'abril de 1774) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare Johann Georg, pintor de miniatures a la cort del ducat de Weimar. Va viatjar a Dresden on va seguir la seva formació amb Johann Alexander Thiele. Allà va rebre el favor reial i va poder visitar diverses ciutats europees. Es va dedicar a copiar i a imitar els grans mestres pretèrits amb gran facilitat motiu pel qual mai va arribar a desenvolupar un estil propi. El 1741 va ser nomenat pintor de la cort d'August III a Dresden, amb un salari anual de 400 ducats. Dietrich va imitar totes les branques artístiques, amb l'excepció del retrat, des de vistes italians i holandeses fins a escenes bíbliques i natura morta. Tot i no desenvolupar material propi, va ser un pintor molt popular al seu temps i va viure en l'opulència i fins l'abril de 1774, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774) - In english: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774) - Altres: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774)


Parlem de Música...

Johann Christoph Friedrich Bach (Leipzig, 21 de juny de 1732 - Bückeburg, 26 de gener de 1795) va ser un compositor alemany, fill de Johann Sebastian Bach i Anna Magdalena Bach i conegut amb el nom de ‘Bückeburg Bach’. Va rebre la seva educació musical del seu pare. Després de deixar la Thomasschule de Leipzig, es creu que va estudiar Dret durant poc temps a la Universitat de Leipzig. Per desig del comte Guillem de Schaumburg-Lippe va ser nomenat clavecinista de la cort a Bückeburg, els primers anys a les ordres de l'organista de la cort Ludolf Münchhausen. El juny de 1751 va rebre la visita del seu germà Carl Philipp Emanuel acompanyat de Frederic el Gran. El 8 de gener de 1755 Bach es va casar amb Lucía Elisabeth, la filla del seu mentor Münchhausen. La Guerra dels Set Anys va imposar restriccions considerables a la cort de Bückeburg. Quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses el 1757, el comte Wilhelm, amb uns pocs càrrecs de confiança entre ells Bach, es va retirar a la seva finca de Niensteden a l'Elba, prop de Pinneberg, des d'octubre del 1757 fins a l'abril de 1758. El 18 de febrer de 1759 va ser nomenat concertino de la Bückeburg Hofkapelle. No obstant això, la vida cortesana no va tornar a la normalitat fins després de la Pau d'Hubertusburg. La Hofkapelle generalment realitzava concerts dues vegades a la setmana.

El conjunt estava format per uns 15 músics fixes i l'assistència d'intèrprets externs i fins i tot bandes militars quan fos necessari. Bach va ser el responsable de la composició o la contractació de les obres interpretades en aquests concerts, ajustant-les al gust del comte Guillem, enamorat de l'obra secular italiana vocal i dels instruments de teclat amb acompanyament de flauta. En aquell període i fins el 1770, Bach va escriure simfonies, sonates en trio, una sèrie d'àries i cantates italianes (sobretot amb texts de Metastasio) i potser la seva obra més important d'aquest temps, la cantata Cassandra. Bach va postular el 24 de juny de 1767 al càrrec vacant musical d'Hamburg després de la mort de Telemann. No obstant, el guanyador fou el seu germà Carl Philipp Emanuel. Bach va seguir a Bückeburg on, entre els anys 1765 i 1773, va compondre els seus oratoris més coneguts; Der Tod Jesu, Die Hirten bei der Krippe Jesu i Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu. L'arribada de J.G. Herder, teòleg i escriptor, va motivar una major importància de la música religiosa a la Cort de Bückeburg. Bach va treballar conjuntament amb ell i es creu que aquest període, del 1771 al 1776, va ser el més creatiu i feliç de la seva vida.

La mort de la comtessa Marie Barbara el 1776, el nomenament d'Herder a Weimar el mateix any i la mort del comte Wilhelm el 1777, van marcar una fita en la vida intel·lectual de la cort Bückeburg. El nou Comte Philipp Ernst zu Schaumburg-Lippe-Allverdissen va assumir el govern, i va situar la seva cort entre Münster i Bückeburg. La primavera de 1778 Bach va demanar tres mesos de permís per visitar el seu germà Johann Christian a Londres. Amb ell va viatjar el seu fill Wilhelm Friedrich Ernst Bach, que va decidir quedar-se amb Johann Christian a Londres. Bach va quedar impressionat de la música anglesa i especialment de la del seu germà Johann Christian. En part va adoptar el model anglès i va publica obra concertant per a teclat i quartets de cambra en el nou estil galant anglès. Fins i tot, es va fer importar un pianoforte anglès a Bückeburg fet que va redundar en la publicació de diverses obres per a aquest instrument. Va treballar com a professor i va publicar diverses obres didàctiques com el seu Sechs leichte Clavier-Sonaten (1784) així com diversos concerts i sonates per a clavecí a quatre mans. L'arribada a Bückeburg, el 1793, del brillant músic bohemi Franz Neubauer va provocar una inesperada competència amb Bach. Això el va obligar a buscar inspiració per a noves obres; va compondre simfonies a gran escala i diversos concerts dobles però també va intensificar el seu estrès i la depressió que la mort del seu germà Carl Philipp Emanuel li havia provocat. Aquest fet va precipitar el deteriorament de la seva salut, morint el gener de 1795 a Bückeburg.

OBRA:

Veure DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - En castellano: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - In english: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - Altres: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795)


Parlem amb veu pròpia...

Johann Christoph Friedrich Bach va viure, evidentment, en contacte directe, permanent i constant amb la música, el seu art i la seva bellesa, tot gaudint d'un entorn únic a nivell mundial en el qual pare i germans eren músics admirats, respectats i majestuosament influents arreu. El seu pare, com no podia ser d'altra manera, el va introduir en la música tot aprenent els primers compassos i teories essencials per tal de desenvolupar-se com a compositor. No obstant, el seu estil fou sensiblement diferenciat al del seu pare i en menor mesura al dels seu germans. De fet, el podríem situar entre la "galanteria" del seu germà petit Johann Christian Bach, el "Bach londinenc" i a qui va decidir imitar arrel de la seva visita, i l'estil més eclèctic de CPE Bach. Precisament, les sonates per a flauta travessera i pianoforte d'avui, de les que escoltarem la No.3 en Re major per a flauta i pianoforte i la No.1 en Re major per a flauta, pianoforte i violoncel, van ser escrites durant la seva estada a Londres del 1778 i el seu estil és molt proper al del seu germà Johann Christian. Estructurades en tres moviments característics, l'esquema galant és evident especialment en la No.3. Tanmateix, en algunes d'elles s'escolta, també, la sensibilitat de l'Empfindsamer Stil, un estil genuïnament alemany que en certa forma hauríem de considerar com una de les llavors del romanticisme. La interpretació, elegant i precisa, ens permet admirar i meravellar-nos amb aquestes delicades obres de cambra de Johann Christoph Friedrich Bach!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    J.C.F. Bach: Sonatas for Traverso and Fortepiano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PRAETORIUS, Hieronymus (1560-1629) - Complete Works for Organ

January 27, 2015, 12:51 am
$
0
0
Hendrick Avercamp - Winter Landscape with Ice Skaters (c.1608)
Obra d'Hendrick Avercamp (1585-1634), pintor neerlandès (1)



- Recordatori d'Hieronymus Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 386è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Hendrick Avercamp (Amsterdam, bap. 27 de gener de 1585 - Kampen, 15 de maig de 1634) va ser un pintor paisatgista holandès. Nascut amb sordesa de naixement, va ser també mut tota la seva vida. Es va formar amb Pieter Isaacsz, un artista d'origen danès establert a Àmsterdam. El seu estil va rebre la influència d'autors flamencs exiliats per motius religiosos a la veïna Holanda i allà van exportar la depurada tècnica paisatgística flamenca. El seu treball pictòric li va permetre adquirir fama notable com a pintor d'un gènere en què va semblar especialitzar-se i que podríem anomenar com a paisatge d'hivern. Les seves obres mostren sovint ambients urbans, amb canals gelats en què la gent fa diferents activitats, aparentment, quotidianes. Va morir a Kampen el maig de 1634.

Font: En català: Hendrick Avercamp (1585-1634) - En castellano: Hendrick Avercamp (1585-1634) - In english: Hendrick Avercamp (1585-1634) - Altres: Hendrick Avercamp (1585-1634)


Parlem de Música...

Hieronymus Praetorius (Hamburg, 10 d'agost de 1560 - Hamburg, 27 de gener de 1629) va ser un compositor, organista i editor alemany. Fill de Jacob Praetorius, va rebre la primera instrucció musical del seu pare, organista de la Jacobikirche. Amb 20 anys i degut a la mort del seu pare, es va convertir en organista de la mateixa església, un càrrec musical que va mantenir la resta de la seva vida. Tot i que va tenir tres fills, un d'ells per nom Michael, Hieronymus no comparteix cap lligam, més enllà del cognom, amb el famós compositor Michael Praetorius, tot i que curiosament va coincidir amb ell a Gröningen, en el transcurs d'una visita a un dels seus orgues. Musicalment, va publicar abundant música religiosa i relativament poca música d'orgue. Va morir a Hamburg el gener de 1629.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
Liber missarum, 5, 6, 8vv (1616; Frankfurt, 1624 = Opus musicum, iii):
Missa ‘Angelus ad pastores’, 8vv, L;
Missa ‘Benedicam Dominum’, 6vv;
Missa ‘Factum est silentium’, 8vv;
Missa ‘Non auferetur sceptrum’, 6vv (on Meiland’s motet);
Missa ‘Paratum cor meum’, 5vv (on Felis’s motet);
Missa ‘Tulerunt Dominum meum’, 8vv

Magnificat settings:
Canticum Beatae Mariae Virginis seu Magnificat, 8, 10, 12vv (1602; 2/1622; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, ii) [1602]:
8 Magnificat, tones 1–8;
Magnificat alio modi, tone 5 (not in 1602 edn), L; ed. G. Dodd (London, 1980)

Motets:
[47] Cantiones sacrae de festis praecipuis totius anni, 5–8, 10, 12vv (1599, 2/16075 [incl. 3 motets by Jacob Praetorius (ii)];
3/16228; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, i) [1599, 16075, 16228]
Cantiones variae, 5–8, 10, 12, 16, 20vv (1618; Frankfurt, 1623 = Opus musicum, iv) [1618a]
Cantiones novae officiosae, 5–8, 10, 15vv (1618; 2/1625; Frankfurt, 1625 = Opus musicum, v) [1618b]

Latin:
Ab oriente venerunt Magi, 5vv, 1599; L
Adesto unus Deus, 5vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 8vv, 1599
Angelus ad pastores ait, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Ascendo ad patrem meum, 6vv, 1599
Beati omnes, 8vv, 16075; G
Beatus autor seculi, 6vv, 1618a; L
Beatus vir qui non abiit, 5vv, 1618a
Benedicam Dominum, 6vv, 16075; ed. F. Blume and others, Michael Praetorius: Gesamtausgabe der musikalischen Werke, xx (Wolfenbüttel, 1936)
Canite tuba in Sion, 5vv, 1618a
Cantate Domino, 8vv, 1602; G, RRMR xviii; ed. in RRMBE, xci (1998)
Confitemini Domino, 8vv, 16075; G
Cum nova conjugii, 8vv, 1618b; G
Decantabat populus Israel, 20vv, 1618a; L
Deus misereatur nostri, 10vv, 1618b; G
Dilectus meus mihi, 8vv, 1618a
Diligam te, Domine, 5vv, 1618b
Dixit Dominus, 12vv, 1602; G, RRMR xix
Domine Deus, benedic nos, 8vv, 16075; G
Domine, Dominus noster, 8vv, 1602
Domine, probasti me, 15vv, 1618b; G, RRMR xix
Domini est terra, 7vv, 1618b
Dum praeliaretur, 5vv, 1599
Ecce dies celebris, 8vv, 1618a
Ecce Dominus veniet, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
Ecce Maria genuit, 8vv, 1618a
Ecce novus sanctam, 6vv, 1618a
Ecce nunc benedicte Domine, 8vv, 1618b
Ecce prandium meum, 7vv, 16075
Ecce quam bonum, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Ego flos campi, 5vv, pubd separately (1627)
Ego sum ipse, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Exaltabo te Deus meus, 6vv, 1618b
Exultate Deo, 6vv, 16228
Exultate justi, 16vv, 1618a; L
Factum est silentium, 8vv, 1599
Firmetur manus tua, 8vv, pubd separately (1614), 1618a
Fuit homo missus, 5vv, 1599
Gaudete omnes, 6vv, 1599; ed. G. Dodd (London, 1970)
Gloria tibi, Domine, 7vv, 1599
Gratias agimus tibi, 8vv, 16075; G
Herculeum dulci modulo, 8vv, 1618a
Hoc pro certo habet, 8vv, 1618b
Hodie Christus natus est, 6vv, 1618b
Hodie completi sunt, 8vv, 1599
In convertendo Dominus, 10vv, 1618a; G
Indica mihi quem diligit, 8vv, pubd separately (?1627), lost
In hoc festo, 8vv, 1599
In te, Domine, speravi, 6vv, 1618b
Jubilate Deo, 6vv, 1618a
Jubilate Deo, 12vv, 16075; G, RRMR xix
Laeto dum coelo socii, 8vv, pubd separately (1615), 1618a
Laudate Dominum in sanctis eius, 8vv, 1599
Laudate Dominum omnes gentes, 7vv, 1618a; L
Laudate Dominum omnes gentes, 8vv, 1618b; G, RRMR xviii
Laudate pueri Dominum, 10vv, 16228; G
Levavi oculos meos, 10vv, 1602; L
Mane nobiscum Domine, 6vv, 1599
Miserere mei Deus, 5vv, 1599
Musica est divinum donum, 5vv, 1618a; ed. in Sammlung älterer Musik, vii (Berlin, 1837)
Ne projicias me, 6vv, 1618a
Non est bonum hominem, 5vv, 1599
Non ex virile semine, 6vv, 1618a
Non moriar, 6vv, 1618b
Non nobis Domine, 6vv, 1618b
Nunc dimittis, 8vv, 1599; G, RRMR xviii
O admirabile commercium, 10vv, 16075; G
O bone Jesu, 6vv, 1599; L
Oculi omnium, 8vv, 16075; L
O lux beata Trinitas, 6vv, 1618a
Omne quodcunque facitis, 5vv, 1618b
Omnes gentes, 8vv, 1599
Omni tempore benedic Deum, 5vv, 1618b
O quam pulchra, 6vv, 1618b
O vos omnes, 5vv, 1599; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)
Pater noster, 8vv, 16075; L
Peccavi quid faciam miser, 6vv, 1599
Puer natus est, 6vv, 1599
Puer qui natus est, 8vv, 1599; G
Quam pulchra es, 8vv, 1618a; G
Sic Deus dilexit mundum, 6vv, 1599
Surge illuminare Jerusalem, 8vv, 1599
Surge propera amica mea, 5vv, 16228
Surge propera amica mea, 8vv, 1599; G
Surrexit pastor bonus, 5vv, 1599
Suscipe verbum, 8vv, 1599
Te Deum patrem ingenitum, 8vv, 1599; G, ed. F.K. Gable (Minneapolis, 1969)
Tota pulchra es, 12vv, 1618a; G, RRMR xix
Tulerunt Dominum meum, 8vv, 1599
Veni puella, 6vv, 1618a
Venite exultemus Domino, 8vv, 1602
Verbum caro factum est, 7vv, 1599
Videns Dominus, 8vv, 1599; L
Vidi Dominum facie ad faciem, 5vv, 1618a
Vitam beatam, 6vv, 1618b
Vulnerasti cor meum, 5vv, 1618b

Others:
Also hat Gott die Welt geliebt, 6vv, 1618b; L
Das ist mir lieb, 6vv, 1618b; L
Ehre sey dem Vater, 6vv, 16424 [= Benedicum Dominum]
Ein Kindelein so löbelich, 8vv, pubd separately (1613), 1618a; G, RRMR xviii
Herr Gott dich loben wir, 16vv, pubd separately (1612), 1618a; G, ed. in RRMBE, xci (1998)
In dulci jubilo, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Jeg Messias den Höystes Sön, 4vv, 16401
Joseph, lieber Joseph mein, 8vv, 1622; L, ed. G. Dodd (London, 1980)
Stat op min Brud, min venniste, 4vv, 16401
Wie lang, O Gott, 5vv, 1618b; L, ed. in Cw, xiv (1931, 2/1954)

Instrumental:

Organ:
Christ unser Herr zum Jordan kam, 1625, D-W; B
8 Magnificat, tones 1–8, 1611, S-VIl; B, ed. in Kite-Powell
Magnificat, tone 1, D-CZ; B, ed. in Kite-Powell
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 1624, D-W; B
Some anon. works, possibly by Praetorius, in S-VIl; ed. in Kite-Powell

Literatura:

Cantiones sacrae chorales, collection of Lat. and Ger. service music, 1587, D-Ha
Melodeyen Gesangbuch, 4vv (1606) [incl. 21 settings by H. Praetorius]; ed. K. Ladda and K. Beckmann (Singen, 1995) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Hieronymus Praetorius (1560-1629) - Altres: Hieronymus Praetorius (1560-1629)


Parlem amb veu pròpia...

Hieronymus Praetorius fou un compositor i organista que va compartir cognom amb Michael Praetorius, un alemany considerat el més gran compositor del seu temps. I si bé, personalment, sempre havia pensat naturalment que Hieronymus i Michael eren germans, la realitat m'ha sorprès ja que circumstancialment comparteixen cognom però no lligams familiars tot i que al seu dia van compartir cronologia i espai. Ambdós si que van compartir instrument, orgue, i llenguatge. De fet, se'ls considera, Michael a un zenit que Hieronymus probablement no hi arribarà mai, com els pares de l'escola d'orgue alemanya del segle XVII. Per tant, el nostre protagonista del dia, tot i l'extensa producció de la que pot presumir, seguirà sent més enigmàtic que Michael. En qualsevol cas, és pertinent donar una ullada a una edició que solemnement recupera la quasi totalitat de la seva música d'orgue. I això pot semblar contradictori per un organista però actualment són més aviat poques les obres autentificades al seu nom.

Si bé es creu que multitud de partitures anònimes són obra seva, el cert es que es desconeix amb certesa. Per tant, haurem de creure'ns que només vuit ajustos de magnificat, publicats el 1611, són les úniques obres que han sobreviscut al pas del temps. L'edició de CPO, com sempre excel·lents i acadèmics en tots els gèneres i àmbits que exploren, recupera a gran escala la producció d'orgue de l'alemany a un nivell superb. Els Magnificats (primi, secundi i tertii toni) que escoltarem parteixen d'una variant modificada del cantus firmus on les notes es presenten a diferents veus i separades per interludis figuratius de contrapunt lliure i de fugatos imitatius (això no ho dic jo, ho diuen els que tècnicament hi entenen). Alhora, el so pur de l'orgue de la Stephankirche de Tangermünde de 1624, potencia encara més la majestuositat del conjunt convertint el recull d'orgue d'Hieronymus en una aclaparadora i gratificant experiència!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Hieronymous Praetorius: Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

WÜLLNER, Franz (1832-1902) - Te Deum

January 28, 2015, 12:25 am
$
0
0
Jean-Léon Gérôme - L’Eminence Grise (1873)
Obra de Jean-Léon Gérome (1824-1904), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Wüllner -
En el dia de la celebració del seu 183è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb els quals va portar l'academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'orientalisme a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona fortuna crítica. Fill d'un orfebre, va estudiar dibuix al liceu de la seva ciutat natal. El 1839 va marxar a París per estudiar al taller de Paul Delaroche, esdevenint ben aviat el seu deixeble més avançat. Va debutar al Salon de 1847 amb la seva obra Joves grecs fent lluitar uns galls, amb la que va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. El seu estil va entusiasmar Théophile Gautier, que anomenà aquests pintors neogrecs o pompeians perquè buscaven els seus referents en els vasos grecs i en les pintures murals romanes. A l'Exposició Universal hi va enviar les pintures L'edat d'August i El naixement de Crist, que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.

El seu orientalisme s'havia alimentat en els seus viatges a Turquia, als Balcans i a la ribera del Danubi el 1854 i a Egipte el 1857. En la seva producció hi trobem també grans pintures d'història de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII. Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts l'any 1864, on va exercir la docència durant 39 anys. Va treballar simultàniament al seu taller fins al 1894. Va ser elegit membre de l'Institut de France el 1865 i gran oficial de la Legió d'Honor el 1878. En els seus darrers anys, l'artista va fer una defensa aferrissada de l'academicisme enfront del nou art impressionista, del qual va ser un feroç detractor. Això el va dur a enfrontar-se, principalment, al pintor impressionista Claude Monet. Gérôme va morir al seu taller el 10 de gener de 1904. El van trobar davant d'un retrat de Rembrandt i a la vora de la seva pintura "La Veritat". A petició pròpia, se li va donar un enterrament senzill, sense flors. Però a la missa de rèquiem que figura en les seves memòries hi van participar un expresident de la República, els polítics més prominents i molts pintors, escriptors i artistes. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, al davant de l'Estàtua del Dolor elaborada pel seu propi fill Jean, mort el 1891.

Font: En català: Jean-Léon Gérome (1824-1904) - En castellano: Jean-Léon Gérome (1824-1904) - In english: Jean-Léon Gérome (1824-1904) - Altres: Jean-Léon Gérome (1824-1904) 


Parlem de Música...

Franz Wüllner (Münster, 28 de gener de 1832 - Braunfels, 7 de setembre de 1902) va ser un director d'orquestra, pianista i compositor alemany. Fill de Franz Wüllner, un professor de filologia clàssica, es va formar musicalment amb el violí i el piano, especialitzant-se en la interpretació de les obres de piano de Beethoven. Quan va morir el seu pare el 1842, la seva família es va traslladar a Münster, on Franz va seguir estudiant piano i composició amb Carl Arnold. Entre 1846 i 1850 va estudiar amb Anton Schindler a Münster i a Frankfurt. A partir del 1850 i fins el 1854 va realitzar gires de concerts, interpretant sonates de Beethoven, i va completar els seus estudis, tot visitant Berlín, Brussel·les, Colònia i Leipzig ciutats on va conèixer a molts dels músics més destacats de la seva època. El 1856 va ser nomenat professor de piano a l'escola de música de Munich abans de ser nomenat director musical d'Aquisgrà el 1858. Va tornar a Munich el 1865 com a director de música de la cort i com a Vokalkapelle d'una església. El 1871 es va convertir Kapellmeister de l'Òpera de la Cort gràcies al seu èxit com a director de les primeres representacions de Das Rheingold (1869) i Die Walküre (1870). El 1877 va succeir a Julius Rietz com a director del Conservatori de Dresden. El 1883 va abandonar Dresden en direcció Berlín abans d'acceptar un càrrec del Conservatori de Köln en substitució de Ferdinand Hiller. El seu fill Ludwig Wüllner va ser baríton i actor. Va treballar a Köln fins el 1902, any que va viatjar a Braunfels, ciutat on va morir el setembre d'aquell mateix any.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe Nr.1 op.20 für 4-stimmig gem. Chor und 4 Solo-Stimmen (1865)
Miserere op.26 für Doppel-Chor und Soli a cappella (1867)
Messe Nr.2 op.29 für 4-stimmig gem. Chor und 4 Solo-Stimmen (1868)
Drei Motetten zum Gebrauch in Concert und Kirche op.42 für 4-stimmig gem. Chor (1889/90)
Stabat Mater op.45 für 8-stimmig gem. Chor (1886)
Drei Motetten (Gradualien) zum Gebrauche in Kirche und Konzert op.47 für 4-5-stimmig gem. Chor (1887?)
Abendgesang op.52 für 6-stimmig gem. Chor oder 6-stimmigen Männerchor (1892)
Te Deum op.50 für 4-8 stimmigen gem. Chor und großes Orchester (1888)

Instrumental:

Variationen über ein altdeutsches Volkslied op.24 (1862) für Klavier zu vier Händen
Violinsonate e-Moll op.30 (1871)
Variationen über ein Thema von Franz Schubert op.39 für Violoncello und Klavier (1875)

Font: En català: Franz Wüllner (1832-1902) - En castellano: Franz Wüllner (1832-1902) - In english: Franz Wüllner (1832-1902) - Altres: Franz Wüllner (1832-1902)


Parlem amb veu pròpia...

Franz Wüllner encarna en primera persona els ideals i principis de l'acadèmic perfecte. És a dir, amb un currículum impressionant de direcció, docència i composició però que no obstant resulta absolutament desconegut fronteres enllà de les pròpies acadèmies. Elevat al cel a dins de les aules i defenestrat a fora d'aquestes, Wüllner és l'exemple pertinent i eloqüent d'aquesta afirmació. Només cal fer una cerca ràpida per descobrir el silenci musical existent a l'entorn de la seva persona. Cap edició, desconec si en un àmbit germànic més local és així, fa honors a la seva esplendorosa i brillant carrera. Serà que la biografia actual amplifica els èxits i minimitza els fracassos o potser l'excés d'acadèmia resulta tant insípidament perfecte que desencoratgen el seu redescobriment... potser ambdues idees hi tenen cabuda i són complementàries, tanmateix, el seu nom encara que sigui per la pròpia inèrcia dels contemporanis amb qui va viure, s'ha de merèixer un mínim de culte i respecte. De moment, el silenci continua i potser haurem d'esperar al 2032, en el bicentenari del seu naixement, per poder-lo visitar de nou.

En qualsevol cas, avui intentarem fer un mínim de justícia en el dia del seu aniversari recuperant la única partitura a gran escala interpretada amb certa dignitat. El Te Deum opus 50 per a cor i gran orquestra és una de les composicions solemnes de Wüllner. Absència de veus solistes en un Te Deum que Wüllner va compondre primer com a una petició personal de Lluís II, conegut amb l'etiqueta del 'Rei boig'. La mort del rei el 1886 va fer variar el plans i l'obra no es va finalitzar fins el 1888. Molt proper a l'academicisme de Mendelssohn, l'obra parteix d'un esquema tonal que es manté, amb variacions, en la totalitat de l'obra, exceptuant el final en fuga. Estrenat a Köln el 1895, probablement sota la direcció del mateix Wüllner, la crítica el va rebre amb entusiasme pel seu caràcter heroic i grandiloqüent però també pels subtils detalls, pel depurat contrapunt i per la forma en què estava estructurat. El gran cor (més de 60 cantants) és el gran i permanent protagonista amb el suport majestuós de l'orquestra en una interpretació gravada en directe i per tant amb alguns defectes de qualitat i audició que no obstant no desmereixen aquesta monumental i romàntica partitura de Franz Wüllner!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rodenkirchener Choir and Orchestra; Harald Jers (conductor)
IMSLP: Franz Wüllner (1832-1902)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Franz Wüllner (1832-1902)



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777) - Harp Concertos

January 29, 2015, 12:33 am
$
0
0
Jacob van Schuppen - The Guitar Player (c.1700)
Obra de Jacob van Schuppen (1670-1751), pintor francès (1)



- Recordatori de Georg Christoph Wagenseil -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jacob van Schuppen (Fontainebleau, 26 de gener de 1670 - Viena, 29 de gener de 1751) va ser un pintor barroc francès d'origen flamenc. Fill del pintor i gravador Pieter van Schuppen, des ben petit va començar a pintar com a deixeble del seu pare i amb el seu oncle Nicolas de Largillière. El 4 de juliol de 1704 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París i l'any següent es va casar. Van Schuppen es va dedicar principalment a realitzar retrats, gràcies als quals va adquirir suficient reputació com per rebre una oferta, el 1719, del Duc de Lorena amb qui va treballar un temps. El 1723 va viatjar a Viena on va ocupar el lloc de Pintor de Cambra de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic. El 20 de gener de 1725 es va convertir en primer pintor i director de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va residir i treballar fins el gener de 1751, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jacob van Schuppen (1670-1751) - In english: Jacob van Schuppen (1670-1751) - Altres: Jacob van Schuppen (1670-1751)


Parlem de Música...

Georg Christoph Wagenseil (Viena, 29 de gener de 1715 - Viena, 1 de març de 1777) va ser un professor, compositor i organista austríac. Considerat una de les figures cabdals en el desenvolupament i consolidació de l'estil clàssic vienès, Wagenseil es va formar amb Adam Weger, organista de la Michaelerkirche de Viena. Els seus èxits van despertar l'interès del mestre de capella Johann Joseph Fux. Va rebre una beca i es va formar en clavecí, contrapunt i composició amb Fux i amb Matteo Palotta (1688-1758). Gràcies al suport d'aquests mestres, va ser nomenat compositor de la cort el 6 de febrer de 1739, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També va exercir com a organista entre els anys 1741 i 1750 a la capella privada de l'emperadriu Elisabeth Christine (vídua de Carles VI), i el 1749 es va convertir en Hofklaviermeister de les arxiduquesses imperials. Wagenseil va viatjar a Venècia el 1745 per supervisar la producció de la seva primera òpera, Ariodante, i el 1759-1760 va viatjar a Milà per a una actuació de la seva òpera Demetrio. La fama de Wagenseil va créixer i va arribar a Mozart que va estudiar la seva música i fins i tot va interpretar algun dels seus concerts davant de Maria Teresa d'Àustria el 1762. Wagenseil també va ser un reconegut virtuós d'orgue que sovint entusiasmava el seu públic fruit de la seva capacitat d'improvisar.

A partir del 1765 degut a l'empitjorament constant de la coixesa que patia i d'un atac de gota que va afectar la seva mà esquerra, el van obligar a reduir les seves activitats a la cort i, finalment, el va confinar a les seves estances on es va dedicar a la composició i docència. Entre els seus alumnes cal citar a Leopold Hofmann, J.A. Štěpán, F.X. Dušek, Johann Gallus-Mederitsch, G.A. Matielli (1733-1805), P. le Roy, els germans Franz i Anton Teyber, i J.B. Schenk. Aquest darrer, al servei de Wagenseil a partir del 1774, va descriure en la seva autobiografia la relació detallada dels mètodes d'ensenyament del seu mentor que, com és lògic, eren propers a Fux i que anys més tard Schenk va transmetre a Beethoven. Com a compositor, va compondre 16 òperes, 3 oratoris, 17 misses i un Rèquiem, més de 90 obres sacres menors, incloent càntics, salms, himnes, etc., 9 cantates seculars, 30 àries de concert, 77 simfonies, 81 concerts per a teclat, la majoria amb acompanyament de cordes, altres concerts per a flauta, violí, violoncel, fagot i trombó, 7 sonates per a violí, 7 divertiments, quatre quartets de flauta, 60 sonates en trio i un gran nombre d'obres menors per a teclat. Wagenseil va morir a Viena el març de 1777.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
unless otherwise stated, first performed in Vienna and MSS in A-Wn
Ariodante (dramma per musica, 3, A. Salvi, after L. Ariosto), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1745, facs. in IOB, lxxiii (1981)
La clemenza di Tito (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Burg, 15 Oct 1746
Demetrio (dramma per musica, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 26 Dec 1746, I-Nc
Alessandro nell’Indie (op, 3, Metastasio), Burg, 11 Aug 1748
Il Siroe (dramma per musica, 3, Metastasio), Burg, 4 Oct 1748
L’olimpiade (op, 3, Metastasio), Hof, 14 May 1749
Antigono (dramma per musica, 3, Metastasio), Vienna, Schönbrunn, 14 May 1750
Vincislao (dramma per musica, 3), Schlosstheater, 8 Dec 1750
Le cacciatrici amanti (festa teatrale, 2, G. Durazzo), Laxenburg, 25 June 1755
Prometeo assoluto (serenata, G.A. Migliavacca), bei Hofe, 24 March 1762
Contribs. to: Andromeda, 1750; Euridice, 1750, facs. in IOB, lxxv, 1983); 
Armida placata, 1750; 
Catone and Merope, cited in MGG1 (H. Scholz-Michelitsch)

Cants.: 
Al consiglio d’un fonte; 
Clori bell’idol mio; 
Ecco l’infausto lido; 
I lamenti d’Orfeo (C.G. Pasquini), Vienna, Hof, 26 July 1740, A-Wgm, Wn; 
La gelosia (Metastasio); 
Il quadro animato, 2vv, Wgm; 
La pesca; 
L’inciampo; 
Poiche morir

Other vocal: 
3 duets; 
c30 arias, 1 in L’écho ou journal de musique (Liège, 1764), CH-Bu, EN, D-DO,RH, I-MAav

Vocal religiosa:

MSS in A-Wn unless otherwise stated
Orats: 
Gioas, re di Giuda (Metastasio), 1755; 
La redenzione (Metastasio), 1755; 
Il roveto di Mosè (Abbate Pizi), 4 March 1756

Masses: 
Missa spei, 1736; 
Missa ‘Domine libera animam meam’, 1737; 
Missa, 5vv, 1738; 
Missa ‘Panem quotidiam’, 4vv, 1739, A-Wgm; 
Missa S Antonii, 1741; 
Missa S Francisci Salesii, 1742; 
Missa solenne Immaculatae conceptionis, 4vv, insts, 1743, D-Bsb; 
Missa solenne, C, 1746; 
Missa ‘Transfige cor meum’; 
Missa S Catharinae, A-Wn, D-OB; 
Missa ‘Obscura’, A-Wn, D-OB; 
Missa S Theresiae; 
Missa brevis, Bsb*; 
4 masses, 4vv, A-Wn, CH-FF; 
1 mass, e; 
Requiem, 4vv, D-Bsb

Other sacred: 
c90 liturgical works, 1737–55, incl. 9 Marian ants, c20 offs, hymns, grads, seqs, ints, canticles, A-KR, Wgm,Wn, CH-EN, D-Bsb, MÜs, H-P; 
14 songs

Instrumental:

Orch.:
thematic catalogue in Scholz-Michelitsch, 1972
Syms.: 
6 trio en symphonie, op.2 (1756); 
6 simphonies à 4 parties obligées, op.3 (c1760); 
Sinfonia à più stromenti (c1765); 
64 others, A-Gmi, GÖ, KR, SF, Wgm,Wn, B-Bc, CH-Bu, CZ-Pnm, D-KA, RH,ROu, Rtt, SWl, GB-Lbl, H-Bn, I-BGc, US-Wc, 2 ed. in DTÖ, xxxi, Jg.xv/2 (1908/R); 
15 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, iii (1981); 
15 others in anthologies (c1755–c1762); 
3 cited in catalogues

Hpd concs.: 
Concert choisie ‘La Haye’ (n.d.); 
4 concerti, hpd, 2 vn, b (c1760); 
2 concerts choisis, op.7 (1761); 
2 concerto (c1764); 
6 Concertos, hpd/org, 2 vn, b (London, 1761); 
6 Concertos, org/hpd (London, c1765), some from 4 concerti, c1760; 
3 quartetti concertanti, hpd/pf, 2 vn, b, op.10 (c1776); 
2 concerto (1781); 
53 others, A-GÖ, Sn, ST, Wgm, Wn, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, Dlb, DO, MT, RH, I-BRc,CHc, SQ-BRnm, US-LOu, Wc: 12 others cited in catalogues; 1 for 4 hpd, A-Wn; 6 for 2 hpd, Wgm, Wn, CZ-KRa

Other concs.: 
4 for fl, D-KA, Rtt; 2 for 2 vn, A-GÖ,B-Bc; 
1 for vn, A-Sn, Wgm; 
2 for vc, 1752, 1763, Wst, ed. in Diletto musicale, lxi (Vienna, 1960), cxxi (Vienna, 1963); 
1 for bn, for alto trbn, CZ-KRa, ed. P. Angerer (Zumikon, 1990)

Chbr.:
Thematic catalogues in Michelitsch, 1966, and Scholz-Michelitsch, 1972 and 1980.
Str: 
sestetto, qnt, 4 qts, A-Wn; 
6 sonates en trio, 2 vn, b, op.1 (n.d.); 
6 Sonatas, 2 vn, vc/hpd (London, 1760); 
33 other trios, Wgm,Wn, Wst, CH-BEb, CZ-Bm, KRa, I-Gl,S-HÄ, L, Uu, US-BE; 
15 other trios cited in catalogues

Str, kbd: 
2 vn sonatas, 1 in 6 Sonatas, hpd, vn, op.2 (London, c1756), 1 in B-Bc; 
2 divertimentos, hpd, vn, b, op.5 (Vienna, 1770); 
suite, kbd, 3 str, CZ-KRa; 
4 terzettos, 1 vn sonata, cited in catalogues

Wind: 
7 divertimentos, A-Wgm, D-SWl; Partita a 8, A-Wgm; 
2 fl sonatas, DK-Kk, F-Pn
Kbd divertimentos, sonatas, suites: Suavis artificiose elaboratus concentus … continens 6 parthias (Bamberg, 1740); 
4 in Musaeum pantaleonianum, c1750, H-Bn; 
6 as op.1 (Vienna, 1753); 
6 as op.2 (Vienna, 1755), ed. H. Scholz-Michelitsch (Vienna, 1996); 
9 in Cymbalum jubilationis, c1755, Bn; 
Divertissement musical contenant 6 sonates (Nuremberg, 1756); 
4 in Raccolta di sonate, c1760, D-Dlb; 
6 as op.3 (Vienna, 1761); 
3 divertimentos (Vienna, 1761); 
6 as op.4 (Vienna, 1763); 
3 divertimentos, 2 pf, CZ-KRa, D-Bsb; 
18 others, A-GÖ, Wgm, Wn,CH-E, MÜ, CZ-KRa, D-BFb, Bsb, DK-A,Kc, Sa, GB-Lam, NL-DHgm, SI-Pk, S-L,Sm, US-AAu, LEm; 
3 ed. in RRMCE, xxxii–xxxiii (1889); 
7 others in contemporary anthologies

Other kbd: 
97 Versetten aus verschiedenen Tönen … samt einer Fuge, A-Wn; 
Praeambula 8 tonorum (8 verset cycles), Wn; 
14 preludes, GÖ, D-Bsb; 
1 prelude and fugue, Bsb; 
1 prelude, 1 fugue, in Musaeum pantaleonianum c1750, H-Bn; 
18 single pieces, A-Wgm, B-Bc, CH-E, D-Bsb, Dlb,DS, SWl, S-L; 
15 arrs. of concs., 2 pf, Dlb; 
6 orch works arr. pf, A-Wn, KR, and in contemporary anthologies

Literatura:

Rudimenta panduristae oder Geig-Fundamenta, worinnen die kürzeste Unterweisung für einen Scholaren … dargethan wird (Augsburg, 1751)

Font: En català: No disponible - En castellano: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - In english: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777) - Altres: Georg Christoph Wagenseil (1715-1777)


Parlem amb veu pròpia...

Georg Christoph Wagenseil va ser un compositor austríac de naixement, vida i obra. Alumne predilecte del mestre de capella de la cort austríaca a Viena, Johann Joseph Fux, va viure la major part de la seva vida en aquesta ciutat, tot component música per a la cort fins a la seva mort. De fet, va viatjar poc ja que Viena, com a centre musical per excel·lència del segle XVIII, li oferia tot allò que un bon compositor, docent i intèrpret requeria. Va ser un compositor de transició ja que va escriure multitud d'obres en una barreja d'estils molt interessant i efectiva, entre simfonies i concerts però també òperes i abundant música religiosa. De fet, aquesta diversitat de llenguatges va ser la que va atraure l'atenció a un jove Mozart o al mateix Haydn, autors que van rebre obligadament la influència vienesa de Wagenseil, un autor cabdal per entendre el naixement i expansió del classicisme.

A l'espera de poder dimensionar i especialment gaudir de l'obra vocal del seu repertori (fins ara ni una trista missa o òpera ha estat editada), recuperarem algun dels seus famosos concerts d'arpa. Instrumentalment, són diverses les obres recuperades, i d'aquestes les de major protagonisme són precisament aquests concerts d'arpa juntament amb les simfonies. Uns concerts que avui rescatarem per a celebrar el 300è aniversari de naixement, una efemèride que espero serveixi, com a mínim, per poder fruir d'alguna de les seves obres vocals. Pel que fa a l'obra concertant, de la que escoltarem els dos primers concerts, el No.1 i No.2 en la seva versió per arpa, dos violins i violoncel, Wagenseil estructura els concerts en tres moviments on l'arpa, instrument de corda pinçada compost per un arc ressonant, demostra l'atractiu i irresistible poder de convicció. Obres meravelloses d'un dels més importants mestres austríacs del classicisme!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rachel Talitman (harp); Sylvie Bagara & Marie-Danielle Turner (violins); Emmanuel Tondus (cello)
PRESTOCLASSICAL: Wagenseil: Concertos for Harp

    Wagenseil: Concertos for Harp

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

TUMA, František Ignác Antonín (1704-1774) - Responsoria for the Holy Week

January 30, 2015, 1:04 am
$
0
0
Marin Verstappen - View of a Monastery in the Roman Countryside (1819)
Obra de Marin Verstappen (1773-1853), pintor flamenc (1)



- Recordatori de František Ignác Antonín Tuma -
En el dia de la commemoració del seu 241è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Marin Verstappen (Anvers, 1773 - Roma, 1853) va ser un pintor flamenc. Es va formar a l'Acadèmia d'Anvers i en els tallers-estudis de Van Regemorter, Myin i Ommeganck. Pocs després va viatjar a Alemanya per afinar les seves habilitats. Allà va descobrir i estudiar les obres de Claude Lorrain i Jacob van Ruysdael, dos mestres que van tenir una influència cabdal en el seu estil i obra. El 1805, Verstappen es va establir a Roma, ciutat on va romandre-hi fins el final de la seva vida. Va freqüentar el seu compatriota Simon Denis, l'estil del qual va adoptar també en la seva pintura. Les dues pintures que va exposar en el Saló de 1810, Vue prise du mont Artemisia i Vue du couvent de St-François, à l’Arricia, près le lac Albano, van tenir una bona rebuda i va rebre la medalla d'or. La seva creixent fama va motivar el seu ingrés a l'Acadèmia de Sant Lluc el 1813 com a acadèmic de mèrit. Va morir a Roma el 1853.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marin Verstappen (1773-1853) - Altres: No disponible


Parlem de Música...

František Ignác Antonín Tůma (Kostelec nad Orlicí, 2 d'octubre de 1704 - Viena, 30 de gener de 1774) va ser un compositor txec. Va rebre la seva primera formació musical del seu pare, organista a Kostelec, i probablement va estudiar a Praga, en el seminari jesuïta. Segons Dlabacž, va ser membre del cor, com a tenor, de B.M. Černohorsky a l'Església de Sant Jaume de Praga, i probablement es va formar amb ell. Tuma va viatjar a Viena, on va treballar com a vice-mestre de capella d'una església de Viena el 1722. No obstant, el primer registre oficial de Tuma a Viena apareix l'abril de 1729 en el registre del naixement del seu fill. A partir del 1731, es va convertir en 'Compositor und Capellen-Meister’ del Comte Franz Ferdinand Kinsky. Es probable que estudiés amb J.J. Fux. Quan va morir J.C. Gayer el 1734, Kinsky va recomanar a Tuma com el seu successor a la Catedral de Sant Guiu de Praga, càrrec que finalment no va acceptar. Va seguir al servei de Kinsky fins a la mort d'aquest el 1741. Aquest mateix any, va ser nomenat mestre de capella d'Elisabeth Christine, la vídua de l'emperador Carles VI, un lloc on va coincidir amb G. Trani i G.C. Wagenseil. Quan Elisabeth Christine va morir, Tuma va rebre una pensió vitalícia. Va romandre a Viena 18 anys més treballant com a intèrpret de viola i tiorba i rebent encàrrecs de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. El 1768 es va retirar al Monestir Premonstratenc de Geras. Malalt, va tornar a Viena el 1774, ciutat on va morir al gener d'aquell any.

OBRA:

Vocal religiosa:

c65 masses, several lost, 6 doubtful authenticity, see thematic catalogues in Reichert (1935) and Peschek (1956)
25 motets, off, grad;
29 vespers and pss;
20 lits;
13 Marian antiphons;
8 hymns;
5 Stabat mater, incl. 1 in g, SATB, org, ed. J. Plavec (Prague, 1959, 4/1985);
3 Mag, incl. 1 in C, S, A, T, B, SATB, orch, ed. J.E. Floreen (Fort Lauderdale, FL, 1990);
3 responsories, incl. 1 for chorus, org, 1759, ed. and arr. O. Schmid as Passionsgesänge (Leipzig, 1901);
TeD; Veni Sancte Spiritus;
Lamentationes Jeremiae prophetae;
Lectiones, etc
Selected choral sections from masses and other works in vocal score, with org, ed. and arr. O. Schmid as Ausgewählte Chöre and Chorsätze (Leipzig, 1900)

Instrumental:

see thematic catalogue in Vogg (1951)
10 sonatas a 3;
1 ed. in MAB, lxix (1967)
5 sonatas a 4;
4 ed. in MAB, lxvii (1965)
1 sonata, 2 vn, 2 trbn, bc; ed. in MAB, lxvii (1965)
13 sinfonias a 3–4, str;
4 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
3 a 4 ed. in MAB, lxvii (1965);
1 a 4 ed. R. Lück (Cologne, n.d.)
18 partitas a 3–4; str, 8 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
2 a 3–4 ed. in MAB, lxvii (1965);
3 a 3 ed. R. Lück (Cologne, 1968)
Trio, e, org, ed. J. Meier (Vienna, 1984);
Suite, org, arr. and ed. C.H. Trevor (London, 1964);
Fugue, org
Selection of instrumental works and separate movements ed. O. Schmid [in pf arr.] as Ausgewählte Werke (Leipzig, 1900)

Font: En català: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) - En castellano: No disponible - In english: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) - Altres: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774)


Parlem amb veu pròpia...

Cronològicament, Frantisek Tuma ens pot causar certa confusió ja que aparentment viu i es mou en ple desenvolupament clàssic. Tanmateix, les fronteres entre estils i formes musicals van ser durant molt temps obertes i complementàries, és a dir, la cartografia estava poc definida i l'anar i venir era la constant abans que certs models i 'dogmes' s'imposessin. Aquest fou el paisatge de Tuma, un mestre bohemi instal·lat a Viena on va participar del barroc més estricte de la mà del seu mestre Fux, fins i tot a un extrem més radical que aquest tot explorant i manifestant públicament la seva devoció per Palestrina. A l'altre extrem, el mateix Tuma anys més tard va abraçar l'estil galant mantenint, això sí, la rigidesa contrapuntística que el va caracteritzar. Si per exemple escoltem la Partita en Re menor, ens semblarà traslladar-nos a la plenitud del barroc tardà del XVII. En certa forma, Tuma és l'hereu directe de Zelenka, fins i tot biogràficament, ja que ambdós van estudiar amb els jesuïtes de Praga i posteriorment amb Fux a Viena. L'esdevenir posterior ja fou diferent ja que Tuma, al servei d'Elisabeth Christine juntament amb Wagenseil, va haver d'adaptar la seva idiosincràsia musical vers el nou gust clàssic emergent. La Partita o els Responsoris de Setmana Santa per a solistes, cor i continuo no deixen entreveure, encara, el canvi de model i es mouen clarament i còmodament per la forma dominant barroca italiana. Curiosament, Tuma va ser àmpliament estudiat per Mozart i Haydn, conscients del seu conservadorisme però també de la solidesa constructiva i del cromatisme del seu treball. Un mestre que mereix més intensitat, amor i precisió a l'hora d'interpretar-lo. En qualsevol cas, un plaer poder-ne gaudir de nou!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Czech Sacred Music Of The Baroque Age

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

FAITELLO, Vigilio Blasio (1710-1768) - Offertorien Nr. 9 Laudate filii (1754)

January 31, 2015, 1:29 am
$
0
0




- Recordatori de Vigilio Blasio Faitello -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

(Cap de setmana de descans)


↧
↧

JADASSOHN, Salomon (1831-1902) - Symphony No.1 in C major Op.24

February 2, 2015, 12:33 am
$
0
0
James Collinson - Mother and Child by a Stile, with Culver Cliff, Isle of Wight, in the Distance (c.1850)
Obra de James Collinson (1825-1881), pintor anglès (1)


- Recordatori de Salomon Jadassohn -
En el dia de la commemoració del seu 113è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

James Collinson (Mansfield, 9 de maig de 1825 - Londres, 24 de gener de de 1881) va ser un pintor anglès. Va ser membre de la Germandat Prerrafaelista entre els anys 1848 i 1850. Collinson va ser un devot cristià que es va sentir atret per la devoció i l'església. Convers al catolicisme, va tornar al anglicanisme per poder casar-se amb Christina Rossetti, però la seva consciència el va obligar a tornar al catolicisme i a la ruptura del seu compromís. Quan el pintor John Everett Millais va realitzar l'obra Christ In The House Of His Parents sent acusat de blasfèmia, Collinson va renunciar a la Germandat per la creença que tractava de portar el cristianisme al descrèdit. Durant el seu període com un prerafaelita, Collinson va contribuir a la publicació de El germen i va produir una sèrie d'obres religioses, la més coneguda fou The Renunciation of St. Elizabeth of Hungary (1850). Després de la seva dimissió Collinson va iniciar la seva formació per al sacerdoci com a jesuïta a la universitat, però no va acabar els seus estudis. El 1858 es va casar amb Eliza Wheeler, la cunyada del pintor John Rogers Herbert, una de les primeres influències dels prerafaelites. De retorn a la seva carrera artística va pintar una sèrie d'obres seculars, sent la més coneguda To Let and For Sale, que representa alegrement a dones en situacions que suggereixen la temptació moral. Va ser secretari de la Royal Society of British Artists des del 1861 fins el 1870. Els darrers anys va viure a la regió francesa de Bretanya, on va pintar The Holy Family (1878). Va tornar a Londres on va morir el gener de 1881.

Font: En català: James Collinson (1825-1881) - En castellano: James Collinson (1825-1881) - In english: James Collinson (1825-1881) - Altres: James Collinson (1825-1881) 


Parlem de Música...

Salomon Jadassohn (Breslau [ara Wrocław], 13 d'agost de 1831 - Leipzig, 1 de febrer de 1902) va ser un professor, director i compositor alemany. Va estudiar primer a Breslau i més tard en el Conservatori de Leipzig. Va marxar de Leipzig per estudiar el piano amb Liszt a Weimar (1849-1852). Allà, va poder assistir a la representació de Lohengrin de Wagner, que el va impressionar molt. Després de tornar a Leipzig, va estudiar amb E.F. Richter i, en privat, amb Moritz Hauptmann. Jadassohn es va dedicar a ensenyar piano a Leipzig, a continuació, va dirigir el cor de la Sinagoga de Leipzig (1865), la societat coral Psalterion (1866) i els concerts organitzats per la Musikverein Euterpe (1867-9). El 1871 va ser nomenat professor d'harmonia, contrapunt, composició i piano al conservatori, i el 1893 en fou nomenat professor reial. Va tenir nombroses alumnes, entre ells, Busoni, George Chadwick, Delius, Grieg, Karg-Elert i Felix Weingartner. Va morir a Leipzig el febrer de 1902.

OBRA:

Vocal:

Zwei geistliche Gesänge für Chor und Solostimmen (op. 2). Leipzig 1856 (Digitalisat)
Gott sei uns gnädig (op. 41). Psalm 67 für fünfstimmig gemischten Chor SSATB a cappella. (Neuerscheinung 2014: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Verheißung (op. 55) für Chor und Orchester. Text: ?
Danklied (op. 106) für Chor und Streichorchester oder Orgel (Neuerscheinung Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Ich hebe meine Augen auf Psalm 121 (op. 128) für Chor und Orgel. (Neuerscheinung Berlin 2010: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Instrumental:

Orch.:
Symphonie Nr. 1
Symphonie Nr. 2
Symphonie Nr. 3
Symphonie Nr. 4
1. Klavierkonzert c-Moll op. 89 (1887)
2. Klavierkonzert f-Moll op. 90 (1888)
Cavatine (op. 120; 1894) für Violoncello und Orchester

Chbr.:
Streichquartett Nr. 1 c-Moll (op. 10).
Klaviertrio Nr. 1 F-Dur (op. 16; 1859) (Violine, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 2 E-Dur (op. 20; 1859)
Klaviertrio Nr. 3 c-Moll (op. 59; 1880)
Klavierquintett Nr. 1 (op. 70; ≈1860) (Klavier, 2 Violinen, Viola und Violoncello)
Klavierquintett Nr. 2 (op. 76; 1884)
Klavierquartett Nr. 1 c-Moll (op. 77; 1884) (Violine, Viola, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 4 c-Moll (op. 85; 1887)
Klavierquartett Nr. 2 G-Dur (op. 86; 1887)
Fantasie für Orgel (op. 95)
Sextett (op. 100; 1888) für 2 Violinen, Viola, Violoncello und Klavier zu 4 Händen
Serenade für Bläser (op. 104)
Klavierquartett Nr. 3 a-Moll (op. 109; 1890)
Klavierquintett Nr. 3 g-Moll (op. 126; 1895)
Notturno op.133 für Flöte und Klavier.
Capriccio op.137 für Flöte und klavier.

Orgelwerke:
Fantasie g-Moll, op. 95 (Neuausgabe Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Literatura:

‘Der streng-polyphonische Stil in der Gegenwart’, Musikalisches Wochenblatt, xii (1881), 201–2, 213–15
Musikalische Kompositionslehre: Die Lehre vom reinen Satz, i/1: Lehrbuch der Harmonie (Leipzig, 1883, 23/1923; Eng. trans., 1884; suppl. exercises, 1886, 1894); i/2: Lehrbuch des einfachen, doppelten, drei- und vierfachen Contrapunkts (Leipzig, 1884, 7/1926; Eng. trans., 1887; suppl. exercises, 1887, 1892); i/3: Die Lehre vom Canon und von der Fuge (Leipzig, 1884, 3/1913; Eng. trans., 1887); Die Lehre von der freien Komposition, ii/1: Die Formen in den Werken der Tonkunst (Leipzig, 1885, 4/1910; Eng. trans., 1892); ii/2: Lehrbuch der Instrumentation (Leipzig, 1889, 3/1924; Eng. trans., 1891)
Erläuterungen zu ausgewählten Fugen aus Johann Sebastian Bach's wohltemperirtem Clavier: Supplement zu des Verfassers Lehrbuch des Canons und der Fuge (Leipzig, c1887)
Die Kunst zu moduliren und zu präludiren: ein praktischer Beitrag zur Harmonielehre, in stufenweise geordneten Lehrgange dargestellt (Leipzig, 1890)
Gesangschule/Singing Tutor (Leipzig, 1891)
Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1892)
Elementar-Harmonielehre für den Schul- und Selbstunterricht (Leipzig, 1894; suppl. [key to exercises], 1895)
Methodik des musiktheoretischen Unterrichtes (Leipzig, 1898)
Erläuterungen der in Joh. Seb. Bach's Kunst der Fuge enthaltenen Fugen und Canons (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899) [extract from 1898 ed. of Die Lehre vom Canon und von der Fuge]
Melodik und Harmonik bei Richard Wagner (Leipzig, 1899)
Ratschläge und Hinweise für die Instrumentationsstudien der Anfänger (Leipzig, 1899)
Das Tonbewusstsein: die Lehre vom musikalischen Hören (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899)
Das Wesen der Melodie in der Tonkunst (Leipzig, 1899)
Zur Einführung in J.S. Bach's Passions-Musik nach dem Evangelisten Matthaeus (Berlin, c1899)
Der Generalbass/Thoroughbass/La basse continue (Leipzig, 1901) 

Font: En català: Salomon Jadassohn (1831-1902) - En castellano: Salomon Jadassohn (1831-1902) - In english: Salomon Jadassohn (1831-1902) - Altres: Salomon Jadassohn (1831-1902)


Parlem amb veu pròpia...

Salomon Jadassohn va ser un compositor i pedagog alemany d'origen jueu. Professor 'reial' i suposo que emèrit del Conservatori de Leizpig, amb un reguitzell d'alumnes i literatura impressionant, va ser tant conegut com a docent com desconegut com a compositor tot i l'extensa obra que d'ell se'n conserva. Acadèmic alemany d'impecable procediment, la seva obra es presenta formalment amb la perfecció que caracteritza a tot estudiós intensiu de la seva matèria i conseqüentment no presenta problemes estètics remarcables com per haver hagut d'esperar tants anys per poder-ne parlar. I de moment, seguirà sent un personatge reduït als ambients melòmans i acadèmics. Potser, com comentava l'altre dia en relació amb Wüllner (el seu cas és fins i tot més sagnant), la seva obsessió acadèmica va perjudicar el seu treball tot dotant-lo de línies mestres però amb un perfil clarament impersonal. Proper a Mendelssohn, especialment en els seus orígens, la seva extensa i treballada literatura musical en prou feines va gaudir del ressò desitjat en el seu temps i actualment en el nostre.

Per il·lustrar-ho, de les quatre simfonies que va compondre la que avui recuperem és la única existent en edició pròpiament. La número 4 es pot escoltar, per a qui ho desitgi i en gravació en directe, en aquest enllaç, val la pena. Mentrestant, nosaltres recuperarem la Simfonia No.1 en Do majoropus 24 publicada el 1861, dedicada a Julius Rietz i interpretada, per primera vegada i sota la direcció de Carl Reinecke, el novembre de 1860. Romàntica però amb una aroma de clandestinitat clàssica, parteix del model 'Mendelssohn' per a construir una simfonia efervescent i compacta que per moments ens pot semblar repetitiva i certament conservadora però que en absolut hauríem d'etiquetar de poc pretensiosa. Un bon treball, que per sí mateix contrasta amb força amb la seva Simfonia No.4, i que ens deixa entreveure les bones virtuts com a compositor de Jadassohn ja que fins i tot ell mateix, tot i la llarga cartera de càrrecs i títols que va acumular, es considerava, en primera instància, com a compositor. Magnífica interpretació d'una simfonia necessàriament imprescindible pels aficionats al gènere simfònic romàntic que romandran a l'espera, no ho dubto, de novetats a l'entorn de les Simfonies Nos. 2 i 3... per si de cas, nosaltres seguirem atents!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Music of 19th Century Jewish German Composers, Vol. 4

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

GRONAU, Daniel Magnus (c.1700-1747) - Chorale Variations

February 3, 2015, 12:43 am
$
0
0
George Beare - Portrait of an Elderly Lady and a Girl (1747)
Obra de George Beare (c.1700-1749), pintor anglès (1)


- Recordatori de Daniel Magnus Gronau -
En el dia de la commemoració del seu 268è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

George Beare (c.1700 - Andover, maig de 1749) va ser un pintor anglès. Els primers anys de la seva vida i la seva formació es desconeix. Va ser retratista de considerable talent que probablement va treballar i viure a Anglaterra. Es conserven una cinquantena de quadres signats i datats del període 1739-1749. Pel seu estil, es creu que va tenir contacte amb Philippe Mercier i especialment amb William Hogarth. Va morir a Andover el maig de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: George Beare (c.1700-1749) - Altres: George Beare (c.1700-1749)


Parlem de Música...

Daniel Magnus Gronau (c.1700 - Danzig [ara Gdańsk], 2 de febrer de 1747) va ser un organista i compositor alemany. A banda del seu estat civil, solter, es desconeix gran part de la seva vida. Es creu que va treballar a diverses esglésies de Danzig; primer a l'Església de Santa Maria (1717-1719), a l'Església de Santa Caterina (1719-1724), a l'Església de Santa Maria novament (1724-1730) i finalment a l'Església de Sant Joan, on va ser l'organista fins a la seva mort. Allà va ser on va compondre la majoria de la seva desconeguda obra, principalment per a orgue. El successor de Gronau va ser Friedrich Gottlieb Gleimann (c.1713-1782) que va deixar escrit que 'Gronau va ser el millor organista de la ciutat fins aleshores'. La Segona Guerra Mundial va provocar la destrucció de molts documents de Danzig per la qual cosa la quasi totalitat del repertori de Gronau, i també de Gleimann, es va perdre per sempre. Gronau va morir a Danzig el febrer de 1747.

OBRA:

Instrumental:

84 [?86] Lieder Melody-en in in [sic] contrapuncte e variationen (vol.i), Ander Theil geistlicher Lieder mit Contrapuncte und Variationes (vol.ii); formerly in PL-GD and library of St John’s, Danzig, now lost except 4 works in Vier Choralvariationen für Orgel (Augsburg and Kassel, 1927) and 1 in Frotscher Beispielband
60 preludiis, 516 Fugen, lost;
Hpd Sonata, a, cited in Breitkopf catalogue

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Daniel Magnus Gronau (c.1700-1747)


Parlem amb veu pròpia...

Dedueixo que Daniel Magnus Gronau és un estrany fins i tot en territori organístic tot i tenir l'etiqueta de millor organista de Danzig. Les seves obres d'orgue, l'edició del dia les recupera en la seva totalitat, rarament s'interpreten en la terra que el va veure néixer i, coherentment, escoltar-lo a casa nostra és i serà un propòsit impossible. El seu repertori, substancialment més extens del que imaginem, es va perdre durant el bombardeig a Danzig de l'any 1945. Va ser en aquesta ciutat on Gronau va treballar la quasi totalitat de la seva vida i, tot i desconèixer la seva formació acadèmica, va ser allà on va gaudir del respecte i del ressò ja que va ser considerat com un dels millors organistes d'aquella ciutat. Danzig va ser, des de temps medievals, un centre musicalment molt destacat i independent. Autors com K. Förster, J.V. Meder o C. Farina hi van treballar intensament al llarg del temps. Actualment, resultarà difícil poder dimensionar i avaluar en detall la seva trajectòria i qualitat fruit de la poquíssima obra que se'n conserva. Les variacions corals, de la que escoltarem Was gott tut, das ist wohlgetan, suggereixen, de forma palpable, la influència de l'escola d'orgue nord-alemanya. L'extens tractament de les corals apunten clarament en aquesta direcció i el virtuosisme de les variacions no deixa de ser una característica pròpia de l'orgue germànic barroc. La interpretació, exigent, és tècnicament sòlida i estilísticament convincent. Gronau va allargar en el temps el clímax que va viure Alemanya durant el segle XVII i per sí mateixa aquesta edició és un gratificant descobriment!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Matteo Venturini (organ)
JPC: Gronau: Chorale Variations for Organ
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Gronau: Chorale Variations for Organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

MELANI, Alessandro (1639-1703) - Cantate

February 4, 2015, 12:22 am
$
0
0
Alessandro Magnasco - The Tame Magpie (c.1707)
Obra d'Alessandro Magnasco (1667-1749), pintor italià (1)


- Recordatori d'Alessandro Melani -
En el dia de la celebració del seu 376è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Alessandro Magnasco, conegut com Lissandrino (Genova, 4 de febrer de 1667 - Genova, 12 de març de 1749) va ser un pintor italià. Va estudiar amb el seu pare Stefano Magnasco. Quan aquest va morir, va viatjar a Milà on es va formar al taller del pintor venecià Filippo Abbiati. A partir del 1703 va començar a viatjar per Itàlia realitzant dibuixos i esbossos durant els seus recorreguts. A Florència va gaudir de gran reconeixement ja que va treballar directament pel Duc de Toscana. El 1711 va tornar a Milà on va conèixer i treballar amb el Compte Colloredo abans de tornar definitivament a Gènova el 1735. Durant la seva primera etapa va treballar com a retratista abans de canviar el seu registre pictòric per a dedicar-se a la pintura de gènere, on va representar sovint escenes misterioses, poblades per captaires, vagabunds, clergat i altres representants de l'església. El seu color era sovint fosc i tenebrós i a vegades va crear escenes grotesques però sempre d'una insuperable fantasia, que el van allunyar del realisme dels Bamboccianti, pintors estrangers establerts a Roma que tractaven temes ambientats en la vida quotidiana. Les composicions de Magnasco són denses, poblades per protagonistes diminuts, que creen un inquietant ambient dramàtic. Les escenes es desenvolupen sovint en masmorres de la Inquisició, en calabossos o en obscurs refectoris. Seguint una pràctica habitual de l'època, Magnasco va col·laborar amb altres pintors, especialitzats en la representació de paisatges, de naturaleses mortes o de ruïnes. Magnasco va morir a Gènova el març de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: Alessandro Magnasco (1667-1749) - In english: Alessandro Magnasco (1667-1749) - Altres: Alessandro Magnasco (1667-1749)


Parlem de Música...

Alessandro Melani (Pistoia, 4 de febrer de 1639 - Rome, 3 d'octubre de 1703) va ser un compositor italià. Germà del també compositor Jacopo Melani, es va formar com a cantant a la Catedral di San Zeno de Pistoia entre el 1650 i el 1660. Pocs anys després va assolir el càrrec de mestre de capella d'Orvieto i Ferrara. El 1666 va tornar a Pistoia on va assolir també el lloc de mestre de capella de la seva catedral el juny de 1667, substituint el seu germà Jacopo. Quatre mesos més tard, va ser seleccionat mestre de capella de l'Església S Maria Maggiore de Roma. Va assumir un càrrec semblant a l'Església de S Luigi dei Francesi abans del juliol de 1672, càrrec que va mantenir fins el 1703, any de la seva mort.

OBRA;

Vocal secular:

Op.:
L'Europa (introduttione), Vienna, Cortina, c1667, A-Wn
Ergenia [?Eugenia], ? Rome, carn. 1668
L'empio punito (dramma musicale, 3, F. Acciaiuoli and G.F. Apolloni, after Tirso de Molina: El burlador di Sevilla y confidado de piedra), Rome, Palazzo Colonna, 17 Feb 1669, I-Rvat
Le reciproche gelosie (operetta in musica, 3, F.B. Nencini), Siena, 27 Feb 1677, Rvat (entitled Scherzo pastorale a 5); as Il sospetto senza fondamento (dramma pastorale), Florence, 9 Aug 1691; as Il sospetto non ha fondamento, o vero La costanza negli amori, Florence, sum. 1699
Il trionfo della continenza considerato in Scipione Affricano (dramma per musica, 3), Fano, Fortuna, 26 May 1677, arias D-MÜp
Il Corindo (favola boschereccia, 2, Giacomini), Villa di Pratolino, nr Florence, aut. 1680, lib I-Fc and US-Wc [reworking with addns by L. Cattani]
Il carceriere di se medesimo (dramma per musica, 3, L. Adimari, after T. Corneille: Geôlier de soi-mesme), Florence, Cocomero, 24 Jan 1681, I-Bc; as La calma fra le tempeste, overo Il prencipe Roberto fra le sciagure felice, Reggio nell'Emilia, Comunità, 28 April 1684; as Roberto, overo Il carceriere di sé medesimo, Bologna, Malvezzi, 28 Jan 1697
Ama chi t'ama (dramma per musica, 3, Nencini), Siena, carn. 1682; as Gli amori di Lidia e Clori, Bologna, 1688 and 1691, Bc (entitled Chi geloso non è amar non sa), STborromeo
L'innocenza vendicata, overo La Santa Eugenia (dramma per musica, 3, G. Bussi), Viterbo, ? Nobili, 6 March 1686, F-LYm (classified as orat)
Il finto chimico (dramma per musica, 3, G.C. Villifranchi), Villa di Pratolino, nr Florence, 10 Sept 1686, lib Fc and US-Wc
Santa Dimna [Dinna], figlia del re [Principessa] d'Irlanda [Act 1] (commedia per musica or tragedia per musica, 3, B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 2 by B. Pasquini, Act 3 by A. Scarlatti]
Arsinda (dramma), Act 1 only, lost, formerly MOe
L'Idaspe (pastoral, 3), Rvat
Il conte d'Altamura, ovvero Il vecchio geloso (dramma musicale, 3), Florence, Casino di S Marco, lib Bc, doubtful
Capriccio a 3, bacchettone, soldato e giocatore (int), A-Wn
Rinaldo, a 5 (int), GB-LBl, I-MOe

Other:
Oratio Coclite, S, 2 vn, bc, Fc;
Dialogo di Lilla e Lidio, 2 S, 2 vn, bc, D-MÜs;
All’armi pensieri, S, tpt, bc, GB-Lbl, I-Rc (facs. (Nashville, TN, 1980));
Armida (dramatic cant.), MOe;
20 Duetti di Solfeggia meutia Basso, e canto Msartori;
13 facs. in ICSC, xi, 1986
85 arias in A-Wn; B-Bc, Lc; D-Bs, Kl, MÜs, Mbs;
F-Pc, Pn, Pthibault;
GB-Cfm, Ckc, DRc, Lbl, Ob; I-Bc, Fc, Fl, Fn, MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs, Gatti Kraus’s private collection, Fiesole; S-Gu; US-LAuc
2 canzonettas, S, S, B, bc, F-Pn, I-Rc

Vocal religiosa:

Orat.:
La morte di Oloferne [La Giuditta] (Nencini), Rome, S Giovanni de’ Fiorentini, 1675, lost
Il fratricidio di Caino [Abel; Il sacrificio di Abel] (B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, 1677, I-MOe (facs. in IO, iii, 1986)
S Francesca Romana, Palermo, 1682, lost
Golia abbatuto, Rome, 1685, GB-Cfm
Il giudizio di Salomone, Bologna, 1686, lost
Lo scisma del sacerdozio, ?Modena, 1691, lost
Giuditta, Florence, 1693, lost
S Rosa di Viterbo, Florence, 1693, F-Pc
S Eugenia (G. Bussi), 1686, LYm
S Filippo Neri, lost, lib pubd (Lucca, 1715)

Other:
Mottetti sacri, 2–5vv, op.1 (Rome, 1670)
Delectus sacrorum concentuum, 2–5vv, bc, op.2 (Rome, 1673)
Concerti spirituali, 2–3, 5vv, op.3 (Rome, 1682)
?Motetti, 1–3, 5vv, bc, op.4 (Rome, 1698), lost
6 masses, mass sections, 3 requiems, over 100 lits, canticles (incl. 10 Mag settings), hymns and motets in MSS: A-Wn; D-Bs, MÜs; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Och; I-Bc, Nc, Nf, PS, Rsc, Rvat; S-Uu
chamber
34 cants, notably A bella gloria in seno, cantate in onore di Luigi XIV, ?Rome, 1678, I-Rvat (anon),

Instrumental:

Sonata a 5 for 2 vn, va, 2 tpt/ob, bc, S-Uu;
Sinfonia a 5, GB-Ob

Font: En català: No disponible - En castellano: Alessandro Melani (1639-1703) - In english: Alessandro Melani (1639-1703) - Altres: Alessandro Melani (1639-1703)


Parlem amb veu pròpia...

Alessandro Melani va ser un dels precursors d'Alessandro Scarlatti tot i que ambdós van coincidir en el temps a Roma, ciutat on Melani va consolidar la seva sòlida carrera musical. Allà va publicar el gruix de la seva obra, especialment motets a diferents veus però també cantates, oratoris i òperes. Però Melani no va estar sol ja que fins a tres membres de la seva família, incloent Alessandro, van ser compositors. El seu germà Jacopo Melani, compositor i organista de Pistoia, Atto Melani, cantant castrat i compositor, i Alessandro Melani, el protagonista més destacat d'aquesta família musical italiana i de qui existeixen diverses edicions musicals al respecte. Tot i ser reclamat com a compositor de caràcter profà, el cert és que actualment se'l recorda i recupera com a compositor de música religiosa. Els exemples d'avui, no obstant, exploren i ens posen de manifest el Melani més secular i virtuós líricament ja que les cantates per a soprano i instruments parteixen d'un base clarament operística. La que podrem escoltar, Quai bellici accenti per a soprano, trompeta i continuo és un bon argument per alçar la veu en favor d'aquest admirat compositor italià. Al parlar de bel·licitat Melani es refereix a una guerra d'amors que emfatitza amb el diàleg quasi concertant que s'estableix entre la trompeta i la veu solista al llarg de la cantata. Meravellosa la soprano i esplèndida instrumentació que ens permeten reconstruir retrospectivament la història musical de l'italià Alessandro Melani!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Melani: 6 Cantatas for Soprano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>