Obra de Cesare Laurenti (1854-1936), pintor italià (1)
- Recordatori de François-Auguste Gevaert -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Cesare Laurenti (Mesola, 6 de novembre de 1854 - Venice, 8 de novembre de 1936) va ser un pintor italià. Amb 18 anys va viatjar a Padova on va treballar en un taller de calcografia sota la direcció de l'escultor Luigi Ceccon. Va rebre el suport del Comte Leopoldo Ferri a través del qual va conèixer el crític d'art Pietro Selvatico. El 1875 es va casar amb Annina Levi i el 1876 es va traslladar a Florència per continuar la seva formació. Allà va entrar al taller de Giuseppe Ciaranfi abans de viatjar a Nàpols dos anys més tard per formar-se amb Domenico Morelli. El 1881 va retornar a Padova abans d'establir-se, definitivament, a Venècia. Els primers treballs representen escenes de gènere i figures femenines. Va treballar en diferents tècniques i va rebre nombrosos premis, entre ells, el premi Príncep Umberto de la Milan Triennale de 1891. L'entrada del nou segle XX va provocar un canvi en el seu estil tractant nous temes simbolistes i propers a l'Art Nouveau. Va participar regularment en la Biennale de Venècia. Va ser també decorador i arquitecte. Va morir a Venècia el 1936.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Cesare Laurenti (1854-1936) - Altres: Cesare Laurenti (1854-1936)
Parlem de Música...
François-Auguste Gevaert (Huysse, 31 de juliol de 1828 - Brussels, 24 de desembre de 1908) va ser un musicòleg, professor i compositor belga. Va començar els seus estudis amb J.B. Christiaens, un familiar músic que ràpidament va descobrir-ne el seu excepcional talent. Amb només 13 anys va entrar al Conservatori de Ghent on va estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal. Dos anys més tard Gevaert es va fer autodidacta i va seguir la seva formació en un càrrec oficial, el d'organista del Col·legi Jesuïta de Ghent. El 1847 la seva cantata België va guanyar el primer premi d'una competició organitzada per la Société des Beaux-Arts de Gand. El mateix any va guanyar el prestigiós Prix de Roma amb la seva cantata Le roi Lear. Era tant jove que va haver de posposar el viatge a Roma, un temps que va aprofitar per compondre les dues primeres òperes. El 1849 va viatjar a Espanya, França, Itàlia i Alemanya. A Madrid va compondre la partitura orquestral Fantasia sobre motivos españoles, una obra que va fascinar la reina Isabel II d'Espanya.
Gevaert es va establir a Paris on la seva òpera còmica, Georgette, ou Le moulin de Fontenoy, va ser rebuda amb gran expectació en la seva estrena el novembre de 1853. El 1867 va ser nomenat director de l'òpera de París, càrrec que va preservar fins l'esclat de la Guerra Franco-Prussiana, any que va decidir tornar a Bèlgica, on va succeir a Fetis com a director del Conservatori de Brussel·les. Allà hi va romandre durant 37 anys tot convertint el centre musical en tota una referència formativa mundial. Com a compositor, va tractar tot tipus de gèneres amb gran èxit. Alhora, el seu tractat Nouveau traité d’instrumentation (1885) es va convertir en una obra imprescindible fins el punt que la van declarar "Monument de coneixement universal". Gevaert va morir a Brussel·les el desembre de 1908.
OBRA:
Vocal secular:
Òperes:
first performed, and printed works published, in Paris unless otherwise stated
Hugues de Zomerghem (grand opéra, 3, V.Prilleux), Ghent, Grand théâtre, 23 March 1848, vs (Ghent, 1848)
La comédie à la ville (opéra bouffon, 1, Prilleux), Ghent, Grand, 5 Jan 1849, vs (Ghent, Paris, 1853)
Les empiriques (oc, 1, G. Vaëz), 1851, unperf., B-Bc
Georgette, ou Le moulin de Fontenoy (opéra bouffe, 1, Vaëz and A. Royer), Lyrique, 27 Nov 1853, vs (Brussels, 1854)
Le billet de Marguerite (oc, 3, A. De Leuwen and Brunswick), Lyrique, 7 Oct 1854, vs (c1854)
Les lavandières de Santarem (oc, 3, A.-P. Dennery and Grangé), Lyrique, 25 Oct 1855, vs (c1855)
Quentin Durward (oc, 3, E. Cormon and M. Carré, after W. Scott), OC (Favart), 25 March 1858 (c1858
Le diable au moulin (oc, 1, Cormon and Carré), OC (Favart), 13 May 1859, vs (1859)
Le Château Trompette (oc, 3, Cormon and Carré), OC (Favart), 23 April 1860, vs (1864)
La poularde de Caux (opérette, 1, De Leuwen and Prilleux), Lyrique, 17 May 1861, vs (1861) [collab. Clapisson, E. Gauthier, Poise, A. Bazille and S. Mangeant]
Les deux amours (oc, 2, Cormon and A. Achard), Baden-Baden, Maison de la Conversation, 31 July 1861, B-Bc
Le capitaine Henriot (oc, 3, after V. Sardou and Vaëz), OC (Favart), 29 Dec 1864, vs (1864)
Cants.:
Le départ (Ghent, 1846);
België, 1847, B-Bc;
Le roi Lear, 1847, Bc;
Evocation patriotique, 1856, Bc;
De nationale verjaerdag, c1856 (Ghent, 1856);
Le retour de l’armée, 1859;
Lyderic, premier forestier de Flandre (Ghent, 1859);
Jacob van Artevelde (Ghent, 1864)
Other:
Les cloches de Noël, 1v, orch, Bc;
Many songs, 1v, pf, incl. Verzameling van [8] oude Vlaemsche liederen (Ghent, 1854)
Vocal religiosa:
Jérusalem, ou Le départ des Croisés (Ghent, n.d.);
Super flumina Babylonis, chorus, orch (Ghent, 1847)
Te Deum, 1843, B-Bc;
Requiem, male vv, orch (Ghent, 1853);
Litanies du Très-Saint Nom de Jésus (Ghent, 1864);
Christmas Mass, 3 children’s/female vv, org (Paris, Brussels, 1908);
9 motets;
Other shorter works
Instrumental:
Orch:
Fantasia sobre motivos españoles, 1851;
Flandre au Lion, ov., 1848, B-Bc;
La feria andaluza, 1851, Bc
Chbr and pf:
Quatuor, cl, hn, bn, pf, Collège Melle-Lez-Gand, Ghent;
Grande fantaisie, pf 4 hands/pf solo
Literatura:
Méthode pour l’enseignement du plainchant (Ghent, 1856)
Traité général d’instrumentation (Ghent, 1863)
Vade-mecum de l’organiste (Ghent, 1871)
Histoire et théorie de la musique de l’antiquité (Ghent, 1875–81/R)
Nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1885)
25 leçons de solfège à changement de clefs (Paris and Brussels, 1887)
Cours méthodique d’orchestration (Paris and Brussels, 1890)
Les origines du chant liturgique de l’église latine (Ghent, 1890/R)
Abrégé du nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1892)
La mélopée antique dans le chant de l’église latine (Ghent, 1895–6/R)
with J.C. Vollgraff: Les problèmes musicaux d’Aristote (Ghent, 1903/R)
Traité d’harmonie théorique et pratique (Paris and Brussels, 1905–7)
Gevaert es va establir a Paris on la seva òpera còmica, Georgette, ou Le moulin de Fontenoy, va ser rebuda amb gran expectació en la seva estrena el novembre de 1853. El 1867 va ser nomenat director de l'òpera de París, càrrec que va preservar fins l'esclat de la Guerra Franco-Prussiana, any que va decidir tornar a Bèlgica, on va succeir a Fetis com a director del Conservatori de Brussel·les. Allà hi va romandre durant 37 anys tot convertint el centre musical en tota una referència formativa mundial. Com a compositor, va tractar tot tipus de gèneres amb gran èxit. Alhora, el seu tractat Nouveau traité d’instrumentation (1885) es va convertir en una obra imprescindible fins el punt que la van declarar "Monument de coneixement universal". Gevaert va morir a Brussel·les el desembre de 1908.
OBRA:
Vocal secular:
Òperes:
first performed, and printed works published, in Paris unless otherwise stated
Hugues de Zomerghem (grand opéra, 3, V.Prilleux), Ghent, Grand théâtre, 23 March 1848, vs (Ghent, 1848)
La comédie à la ville (opéra bouffon, 1, Prilleux), Ghent, Grand, 5 Jan 1849, vs (Ghent, Paris, 1853)
Les empiriques (oc, 1, G. Vaëz), 1851, unperf., B-Bc
Georgette, ou Le moulin de Fontenoy (opéra bouffe, 1, Vaëz and A. Royer), Lyrique, 27 Nov 1853, vs (Brussels, 1854)
Le billet de Marguerite (oc, 3, A. De Leuwen and Brunswick), Lyrique, 7 Oct 1854, vs (c1854)
Les lavandières de Santarem (oc, 3, A.-P. Dennery and Grangé), Lyrique, 25 Oct 1855, vs (c1855)
Quentin Durward (oc, 3, E. Cormon and M. Carré, after W. Scott), OC (Favart), 25 March 1858 (c1858
Le diable au moulin (oc, 1, Cormon and Carré), OC (Favart), 13 May 1859, vs (1859)
Le Château Trompette (oc, 3, Cormon and Carré), OC (Favart), 23 April 1860, vs (1864)
La poularde de Caux (opérette, 1, De Leuwen and Prilleux), Lyrique, 17 May 1861, vs (1861) [collab. Clapisson, E. Gauthier, Poise, A. Bazille and S. Mangeant]
Les deux amours (oc, 2, Cormon and A. Achard), Baden-Baden, Maison de la Conversation, 31 July 1861, B-Bc
Le capitaine Henriot (oc, 3, after V. Sardou and Vaëz), OC (Favart), 29 Dec 1864, vs (1864)
Cants.:
Le départ (Ghent, 1846);
België, 1847, B-Bc;
Le roi Lear, 1847, Bc;
Evocation patriotique, 1856, Bc;
De nationale verjaerdag, c1856 (Ghent, 1856);
Le retour de l’armée, 1859;
Lyderic, premier forestier de Flandre (Ghent, 1859);
Jacob van Artevelde (Ghent, 1864)
Other:
Les cloches de Noël, 1v, orch, Bc;
Many songs, 1v, pf, incl. Verzameling van [8] oude Vlaemsche liederen (Ghent, 1854)
Vocal religiosa:
Jérusalem, ou Le départ des Croisés (Ghent, n.d.);
Super flumina Babylonis, chorus, orch (Ghent, 1847)
Te Deum, 1843, B-Bc;
Requiem, male vv, orch (Ghent, 1853);
Litanies du Très-Saint Nom de Jésus (Ghent, 1864);
Christmas Mass, 3 children’s/female vv, org (Paris, Brussels, 1908);
9 motets;
Other shorter works
Instrumental:
Orch:
Fantasia sobre motivos españoles, 1851;
Flandre au Lion, ov., 1848, B-Bc;
La feria andaluza, 1851, Bc
Chbr and pf:
Quatuor, cl, hn, bn, pf, Collège Melle-Lez-Gand, Ghent;
Grande fantaisie, pf 4 hands/pf solo
Literatura:
Méthode pour l’enseignement du plainchant (Ghent, 1856)
Traité général d’instrumentation (Ghent, 1863)
Vade-mecum de l’organiste (Ghent, 1871)
Histoire et théorie de la musique de l’antiquité (Ghent, 1875–81/R)
Nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1885)
25 leçons de solfège à changement de clefs (Paris and Brussels, 1887)
Cours méthodique d’orchestration (Paris and Brussels, 1890)
Les origines du chant liturgique de l’église latine (Ghent, 1890/R)
Abrégé du nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1892)
La mélopée antique dans le chant de l’église latine (Ghent, 1895–6/R)
with J.C. Vollgraff: Les problèmes musicaux d’Aristote (Ghent, 1903/R)
Traité d’harmonie théorique et pratique (Paris and Brussels, 1905–7)
Parlem amb veu pròpia...
És curiós observar que la importància del Nadal no té un reflex especular pel que fa a misses ja que, a banda de les famoses misses de Praetorius (impressionant), Ryba o Charpentier, són relativament pocs els ordinaris catòlics dedicats en exclusiva al Nadal. Gevaert, catòlic de principis, polifonista clàssic de convicció, estricte i exquisit, va dedicar una part del seu temps a compondre la que és la segona de les seves grans misses, la primera va ser la descomunal Missa solemnis pro defunctis. A diferència del seu opulent i simfònic rèquiem, aquesta missa de Nadal és sensiblement més austera pel que fa a efectius fet que la situa, estèticament, en l'òrbita de les esplèndides misses de Gounod. No serà la única partitura d'una edició en què hi trobarem extraordinàries obres corals a capella, amb acompanyament d'orgue, arpa o harmònium segons el cas. D'aquestes, recuperarem la preciosa i prou coneguda Le message des Anges or Les anges dans nos campagnes. El mestratge de Gevaert és evident i està al servei d'una delicada i serena elaboració d'harmonies que sostenen fluidament cada vers i estrofa que escoltarem. Sens dubte, una edició imprescindible... Bon Nadal!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Gevaert: Christmas Mass "Puer Natus est nobis"& Christmas Choral Music
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
