Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

GEVAERT, François-Auguste (1828-1908) - Christmas Mass "Puer Natus Est Nobis"

$
0
0
Cesare Laurenti - Junge Klosterschwester in ihrer Zelle (c.1900)
Obra de Cesare Laurenti (1854-1936), pintor italià (1)



- Recordatori de François-Auguste Gevaert -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Cesare Laurenti (Mesola, 6 de novembre de 1854 - Venice, 8 de novembre de 1936) va ser un pintor italià. Amb 18 anys va viatjar a Padova on va treballar en un taller de calcografia sota la direcció de l'escultor Luigi Ceccon. Va rebre el suport del Comte Leopoldo Ferri a través del qual va conèixer el crític d'art Pietro Selvatico. El 1875 es va casar amb Annina Levi i el 1876 es va traslladar a Florència per continuar la seva formació. Allà va entrar al taller de Giuseppe Ciaranfi abans de viatjar a Nàpols dos anys més tard per formar-se amb Domenico Morelli. El 1881 va retornar a Padova abans d'establir-se, definitivament, a Venècia. Els primers treballs representen escenes de gènere i figures femenines. Va treballar en diferents tècniques i va rebre nombrosos premis, entre ells, el premi Príncep Umberto de la Milan Triennale de 1891. L'entrada del nou segle XX va provocar un canvi en el seu estil tractant nous temes simbolistes i propers a l'Art Nouveau. Va participar regularment en la Biennale de Venècia. Va ser també decorador i arquitecte. Va morir a Venècia el 1936.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Cesare Laurenti (1854-1936) - Altres: Cesare Laurenti (1854-1936) 



Parlem de Música...

François-Auguste Gevaert (Huysse, 31 de juliol de 1828 - Brussels, 24 de desembre de 1908) va ser un musicòleg, professor i compositor belga. Va començar els seus estudis amb J.B. Christiaens, un familiar músic que ràpidament va descobrir-ne el seu excepcional talent. Amb només 13 anys va entrar al Conservatori de Ghent on va estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal. Dos anys més tard Gevaert es va fer autodidacta i va seguir la seva formació en un càrrec oficial, el d'organista del Col·legi Jesuïta de Ghent. El 1847 la seva cantata België va guanyar el primer premi d'una competició organitzada per la Société des Beaux-Arts de Gand. El mateix any va guanyar el prestigiós Prix de Roma amb la seva cantata Le roi Lear. Era tant jove que va haver de posposar el viatge a Roma, un temps que va aprofitar per compondre les dues primeres òperes. El 1849 va viatjar a Espanya, França, Itàlia i Alemanya. A Madrid va compondre la partitura orquestral Fantasia sobre motivos españoles, una obra que va fascinar la reina Isabel II d'Espanya.

Gevaert es va establir a Paris on la seva òpera còmica, Georgette, ou Le moulin de Fontenoy, va ser rebuda amb gran expectació en la seva estrena el novembre de 1853. El 1867 va ser nomenat director de l'òpera de París, càrrec que va preservar fins l'esclat de la Guerra Franco-Prussiana, any que va decidir tornar a Bèlgica, on va succeir a Fetis com a director del Conservatori de Brussel·les. Allà hi va romandre durant 37 anys tot convertint el centre musical en tota una referència formativa mundial. Com a compositor, va tractar tot tipus de gèneres amb gran èxit. Alhora, el seu tractat Nouveau traité d’instrumentation (1885) es va convertir en una obra imprescindible fins el punt que la van declarar "Monument de coneixement universal". Gevaert va morir a Brussel·les el desembre de 1908.

OBRA:

Vocal secular:

Òperes:
first performed, and printed works published, in Paris unless otherwise stated
Hugues de Zomerghem (grand opéra, 3, V.Prilleux), Ghent, Grand théâtre, 23 March 1848, vs (Ghent, 1848)
La comédie à la ville (opéra bouffon, 1, Prilleux), Ghent, Grand, 5 Jan 1849, vs (Ghent, Paris, 1853)
Les empiriques (oc, 1, G. Vaëz), 1851, unperf., B-Bc
Georgette, ou Le moulin de Fontenoy (opéra bouffe, 1, Vaëz and A. Royer), Lyrique, 27 Nov 1853, vs (Brussels, 1854)
Le billet de Marguerite (oc, 3, A. De Leuwen and Brunswick), Lyrique, 7 Oct 1854, vs (c1854)
Les lavandières de Santarem (oc, 3, A.-P. Dennery and Grangé), Lyrique, 25 Oct 1855, vs (c1855)
Quentin Durward (oc, 3, E. Cormon and M. Carré, after W. Scott), OC (Favart), 25 March 1858 (c1858
Le diable au moulin (oc, 1, Cormon and Carré), OC (Favart), 13 May 1859, vs (1859)
Le Château Trompette (oc, 3, Cormon and Carré), OC (Favart), 23 April 1860, vs (1864)
La poularde de Caux (opérette, 1, De Leuwen and Prilleux), Lyrique, 17 May 1861, vs (1861) [collab. Clapisson, E. Gauthier, Poise, A. Bazille and S. Mangeant]
Les deux amours (oc, 2, Cormon and A. Achard), Baden-Baden, Maison de la Conversation, 31 July 1861, B-Bc
Le capitaine Henriot (oc, 3, after V. Sardou and Vaëz), OC (Favart), 29 Dec 1864, vs (1864)

Cants.:
Le départ (Ghent, 1846);
België, 1847, B-Bc;
Le roi Lear, 1847, Bc;
Evocation patriotique, 1856, Bc;
De nationale verjaerdag, c1856 (Ghent, 1856);
Le retour de l’armée, 1859;
Lyderic, premier forestier de Flandre (Ghent, 1859);
Jacob van Artevelde (Ghent, 1864)

Other:
Les cloches de Noël, 1v, orch, Bc;
Many songs, 1v, pf, incl. Verzameling van [8] oude Vlaemsche liederen (Ghent, 1854)

Vocal religiosa:

Jérusalem, ou Le départ des Croisés (Ghent, n.d.);
Super flumina Babylonis, chorus, orch (Ghent, 1847)
Te Deum, 1843, B-Bc;
Requiem, male vv, orch (Ghent, 1853);
Litanies du Très-Saint Nom de Jésus (Ghent, 1864);
Christmas Mass, 3 children’s/female vv, org (Paris, Brussels, 1908);
9 motets;
Other shorter works

Instrumental:

Orch:
Fantasia sobre motivos españoles, 1851;
Flandre au Lion, ov., 1848, B-Bc;
La feria andaluza, 1851, Bc

Chbr and pf:
Quatuor, cl, hn, bn, pf, Collège Melle-Lez-Gand, Ghent;
Grande fantaisie, pf 4 hands/pf solo

Literatura:

Méthode pour l’enseignement du plainchant (Ghent, 1856)
Traité général d’instrumentation (Ghent, 1863)
Vade-mecum de l’organiste (Ghent, 1871)
Histoire et théorie de la musique de l’antiquité (Ghent, 1875–81/R)
Nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1885)
25 leçons de solfège à changement de clefs (Paris and Brussels, 1887)
Cours méthodique d’orchestration (Paris and Brussels, 1890)
Les origines du chant liturgique de l’église latine (Ghent, 1890/R)
Abrégé du nouveau traité d’instrumentation (Paris and Brussels, 1892)
La mélopée antique dans le chant de l’église latine (Ghent, 1895–6/R)
with J.C. Vollgraff: Les problèmes musicaux d’Aristote (Ghent, 1903/R)
Traité d’harmonie théorique et pratique (Paris and Brussels, 1905–7) 

Font: En català: François-Auguste Gevaert (1828-1908) En castellano: François-Auguste Gevaert (1828-1908) - In english: François-Auguste Gevaert (1828-1908) - Altres: François-Auguste Gevaert (1828-1908)



Parlem amb veu pròpia...

A poques hores del Nadal, aprofitaré la casualitat boreal per a recuperar un compositor en prou feines conegut a casa nostra, però que va ser un dels representants més destacats, si bé encara per explorar musicalment en detall, de Bèlgica. Allà va dominar absolutament el paisatge acadèmic fins el punt que el seu nom va atraure autors tant diversos com Albeniz, Ysaÿe, Gilson o Dolmetsch, entre moltíssims altres, i durant els 37 anys que va servir al Conservatori de Brussel·les, una institució que va convertir en centre de referència mundial. Alhora, el seu treball teòric, tant docent com històric, va crear càtedra per la minuciosa i precisa datació de fets i d'històries però també per l'enorme coneixement que va demostrar en ciència musical. Aquests antecedents, immillorables, són els del belga Gevaert, un autor de qui, malauradament i fins ara, n'hem escoltat poca cosa. Avui intentarem esmenar aquest greuge amb una pertinent i emotiva producció, la de la seva Missa de Nadal Puer Natus Est Nobis per a cor de noies i orgue.

És curiós observar que la importància del Nadal no té un reflex especular pel que fa a misses ja que, a banda de les famoses misses de Praetorius (impressionant), Ryba o Charpentier, són relativament pocs els ordinaris catòlics dedicats en exclusiva al Nadal. Gevaert, catòlic de principis, polifonista clàssic de convicció, estricte i exquisit, va dedicar una part del seu temps a compondre la que és la segona de les seves grans misses, la primera va ser la descomunal Missa solemnis pro defunctis. A diferència del seu opulent i simfònic rèquiem, aquesta missa de Nadal és sensiblement més austera pel que fa a efectius fet que la situa, estèticament, en l'òrbita de les esplèndides misses de Gounod. No serà la única partitura d'una edició en què hi trobarem extraordinàries obres corals a capella, amb acompanyament d'orgue, arpa o harmònium segons el cas. D'aquestes, recuperarem la preciosa i prou coneguda Le message des Anges or Les anges dans nos campagnes. El mestratge de Gevaert és evident i està al servei d'una delicada i serena elaboració d'harmonies que sostenen fluidament cada vers i estrofa que escoltarem. Sens dubte, una edició imprescindible... Bon Nadal!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Gevaert: Christmas Mass "Puer Natus est nobis" & Christmas Choral Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WIKMANSON, Johan (1753-1800) - String Quartet in E minor, Op. 1 No. 2

$
0
0
Jacques-Laurent Agasse - Nubian Giraffe (1827)
Obra de Jacques-Laurent Agasse (1767-1849), pintor suís (1)



- Recordatori de Johan Wikmanson -
En el dia de la celebració del seu 261è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacques Laurent Agasse (Ginebra, 24 de març de 1767 - Londres, 27 de desembre de 1849) va ser un pintor suís. D'avantpassats escocesos, va estudiar a Ginebra abans de traslladar-se a París, on va estudiar veterinària i on va ser deixeble de Jacques-Louis David. A partir del 1800 es va establir a Londres, on hi va exposar durant llargues temporades a la Royal Academy especialitzant-se en retrats eqüestres i de grans mamífers. Precisament, la seva pintura d'animals va exercir una gran influència en els artistes anglesos. La seva pinzellada fina i els temes a l'aire lliure el van convertir en un dels pintors més destacats del romanticisme incipient suís. Va morir a Londres el desembre de 1849.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) In english: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849) - Altres: Jacques-Laurent Agasse (1767-1849)



Parlem de Música...

Johan Wikmanson (Stockholm, 28 de desembre de 1753 - Stockholm, 10 de gener de 1800) va ser un organista i compositor suec. Fill d'un tintorer pobre, va estudiar piano i composició amb H.P. Johnsen. El 1770 va viatjar a Dinamarca on va estudiar matemàtiques i fabricació d'instruments. El 1772 va tornar a Estocolm, on va viure la resta de la seva vida. Allà va treballar com a funcionari i durant el seu temps lliure va estudiar composició amb Abbé Vogler i amb el seu amic J.M. Kraus. El 1772 va accedir al càrrec d'organista de l'Església Reformada Holandesa, un lloc que va mantenir fins el 1781, any que va canviar d'església. El 1788 va accedir a la Royal Academy of Music. El 1796 va ser nomenat director d'educació i el 1797 de professor d'harmonia i teoria. Va ser un dels organistes més importants de Suècia i va compondre obra de tots els gèneres. Va morir a Estocolm el gener de 1800.

OBRA:

Vocal secular:

Sacrificial Chorus, to Äfventyraren [The Adventurer] (Spl, J.M. Lannerstierna), Stockholm, 1791, S-Skma, St
Finale to Eremiten [The Hermit] (Spl, G. Eurén after A. von Kotzebue), Stockholm, 1798, St
Chorus, Syskon af vänskapens heliga röst, D
Concert aria, Han försvann, hvilka drömmar sväfva, E
Häckningen (cant., C.M. Bellman), 1v, pf, 1792, Sk, pubd in Carl Michael Bellmans skrifter, xi (Stockholm, 1964)
Songs for male qt, lost

Lieder:
Sammelsurium af wisor och små sångstycken, 28 songs (Bellman, A. Bertin, G.A. Bürger, M. Claudius, A.M. Lenngren), 1789–90;
3 songs pubd in Skaldestycken satte i musik (Stockholm, 1795);
1 song, Det bör ej någon plåga ge, Skma

Instrumental:

Orch:
Minuetto allegretto, E , 1796, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, iii (New York, 1983)

Chbr:
str qt, A, c1782, S-Skma (facs. in Autographus musicus, xxiv (Stockholm, 1984)), ed. in MMS, x (1981);
3 str qts, d, e, B , op.1 (Stockholm, 1801), ed. in MMS, vi (1970);
str qt, B  [only va pt extant];
str, qt, inc., lost;
3 sonatas, cittern, b;
2 sonatas, cittern, lost;
2 solos, vc, lost

Kbd:
Sonata, b, ed. K. Brodin in Svensk klassik musik, ii–iii (1932);
Sonata, C, 1 movt in Musikaliskt tidsfördrif, xxxv (1823);
Divertissement på Södersfors, D, 1784, ed. K. Valentin, Svensk sång (Stockholm, 1901);
Fragmenter för min lilla flicka, 2 pts;
Theme and 7 variations, D;
Andante, c, LI;
Other small pieces, lost

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johan Wikmanson (1753-1800) - Altres: Johan Wikmanson (1753-1800)



Parlem amb veu pròpia...

Johan Wikmanson va ser un compositor suec, contemporani del famós Joseph Martin Kraus i hereu directe del representant musical més important d'aquell territori fins aleshores, el també suec Johan Helmich Roman. Ara bé, el seu repertori, a diferència del de Kraus i Roman, segueix essent un gran desconegut per a tots nosaltres. Organista i compositor, va ser autor també d'òperes les quals esperen encara el seu torn per sortir a escena. De fet, avui dia se'l coneix, i se'l redueix, bàsicament en nom de la seva obra de cambra, específicament d'algun dels seus quartets de corda. No sabem en quina data va compondre el seu Quartet en Mi menor opus 1 No.2 per a dos violins, viola i violoncel en la seva forma clàssica de quatre moviments. Es creu, tot i ser el quartet número 2, que aquest va ser el darrer quartet de Wikmanson. El que està clar és la dedicatòria de l'obra, per a Joseph Haydn. Això ja ens donarà pistes de quin serà el referent formal d'una obra enfocada al classicisme vienès. De fet, la dedicatòria va fer el seu efecte ja que Haydn va quedar "impressionat" pel treball del seu col·lega. Allegro, Adagio, Minuetto i Allegro són els moviments amb què es presenta i dels que en destaca el poderós i fúnebre adagio (utilitzat en el funeral de Wikmanson) i reminiscent del moviment lent de l'opus 20 No.2 d'Haydn. Original, si bé protegit pel paraigua clàssic, és una obra de gran bellesa que no dubto despertarà l'interès dels nombrosos aficionats a la música de cambra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    J.C. Arriaga / J. Wikmanson String Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CHARPENTIER, Marc Antoine (1643-1704) - Noël

$
0
0
Abraham Bloemaert - The adoration of the Magi (1624)
Obra d'Abraham Bloemaert (1566-1651), pintor holandès (1)





Parlem de Pintura...

Abraham Bloemaert (Gorinchem, 25 de desembre de 1566 - Utrecht, 27 gener de 1651) va ser un pintor holandès i gravador a burí i aiguafort. Va ser el més famós de la família d'artistes Bloemaert. Ell era fill de Cornelis Bloemaert, pintor, escultor i arquitecte. Es va traslladar amb la família a Utrecht el 1575, on Abraham va ser alumne de Gerrit Splinter i de Joos de Beer, en els tallers dels quals va treballar. Als setze anys va marxar a París, on hi va estar tres anys; allà va estudiar amb diversos mestres entre ells Jean Bassot. Va conèixer l'obra de Tussaint Dubreuil. Al seu retorn al seu país natal el 1583, va rebre més formació per part d'Hieronymus Francken. Es considera, no obstant, que el pintor més influent i determinant va ser Frans Floris de Vriendt, un dels representants més internacionals del manierisme holandès. Cap el 1591-93, el seu pare Cornelis Bloemaert va marxar a Amsterdam, convertint-se en el mestre d'obres d'aquesta ciutat. Més tard es va establir de forma definitiva a Utrecht. El 1611 apareix com a mestre del gremi de pintors de la ciutat fundat aquest mateix any per Paulus Moreelse i altres. Des d'aquesta data fins al 1628, va ser inspector del gremi i es va convertir en degà l'any 1618. Tenia instal·lat el seu taller a l'església del monestir de les clarisses. A causa del seu prestigi i longevitat, va tenir múltiples deixebles i aprenents.

La seva pintura l'hauríem de situar a cavall del manierisme del segle XVI i del de l'època de Rembrandt. Durant la major part de la seva carrera va conrear un manierisme tardà, d'influència italiana. A partir del 1620, va evolucionar cap al naturalisme tenebrista de Caravaggio, però no de manera directa ja que mai va estar a Itàlia, sinó a través dels anomenats caravaggistes d'Utrecht. Va destacar més com a colorista que com a dibuixant. Tanmateix, també tenia gran facilitat pel dibuix. Va ser extremadament productiu amb una obra molt extensa i variada. També va ser molt apreciat com aiguafortista. Va conrear tots els gèneres pictòrics de l'època: temes històrics i al·legòrics dramàtics i plens de figures, bodegons, retrats, pintures d'animals i de flors, etc. En relació al paisatge, a més de pintar quadres bucòlics, amb pastors i cabanes, dotava les seves composicions d'un accentuat naturalisme. Va morir a Utrecht el gener de 1651.

Font: En català: No disponible En castellano: Abraham Bloemaert (1566-1651) In english: Abraham Bloemaert (1566-1651) - Altres: Abraham Bloemaert (1566-1651)  



Parlem de Música...

Marc-Antoine Charpentier (París, 1643 - París, 24 de febrer de 1704) va ser un compositor francès. Tot i que al principi la seva vocació va ser la pintura, ràpidament va mostrar interès per la música. Va ser en un viatge a Itàlia, on va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que va decidir dedicar-se a la música. Allà hi va romandre diversos anys estudiant composició a Roma. Quan va tornar a París a principis de la dècada del 1670, va treballar amb Molière i Corneille en diverses obres de teatre com El malalt imaginari i El misantrop. La rivalitat entre Charpentier i Jean Baptiste Lully, que en aquell temps exercia una aclaparadora influència en la cort reial especialment en el camp de la composició teatral i l'operística, es va posar en evidència. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del príncep Lluís de França, tot i la forta oposició de Lully. Des de la perspectiva del temps i objectivament, l'obra de Lully era més dinàmica i original, mentre que la de Charpentier potser va mostrar més caràcter i encant. Des del 1679, Charpentier va compondre música per a les misses privades del príncep. Durant la dècada del 1680 va ser compositor i director musical per a la princesa Marie de Lorraine de Guisa. Als 64 anys va ser nomenat director de música a la Sainte Chapelle de París. Va compondre òperes, misses i cançons, i va ser admirat per l'elegant estructura de les seves obres, influïdes pels seus primers estudis a Itàlia. La seva obra més coneguda i interpretada en el seu temps, i actualment, va ser possiblement el seu Te Deum, en la qual tenen un important paper les trompetes. També va sobresortir en l'òpera, faceta en la qual va deixar títols com Les Arts Florissants (1673), Actéon (1690) i Médée (1693). Va morir a París el febrer 1704.

Font: En català: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) En castellano: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) In english: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - Altres: Marc Antoine Charpentier (1643-1704)



Parlem amb veu pròpia...

Potser avui dia ens costarà creure-ho però el redescobriment de Charpentier és relativament recent en el temps, a partir del 1960, ja que abans d'aquesta data el seu nom era enigmàtic i desconegut. Afortunadament per nosaltres, actualment el seu repertori, tot i la seva vasta extensió, ha estat quasi recuperat en la seva totalitat. I això es deu, també, a la intrèpida valentia de Charpentier al seu temps, al gosar contraposar l'estil francès a la moda italiana que tant coneixia hereva de Monteverdi. Musicalment, Charpentier va ser capaç d'explorar tots els gèneres; des de les misses, oratoris i obres de petit format fins a les característiques òperes o a les pintoresques partitures instrumentals. I si bé l'excel·lència de les seves obres va provocar la immediata gelosia i enveja dels seus col·legues, sinó que li preguntin a Lully, no va ser capaç d'aconseguir mai una posició oficial a la cort reial, tot i l'admiració pública de Lluís XIV. De fet, tot i estar a les ordres del "Gran dofí", la seva millor posició professional va ser quan va treballar al servei de la Duquessa de Guisa. Un temps que podrem escoltar en relació amb algunes de les obres d'avui.

Noël, o les Cantates de Nadal de Charpentier, formen part d'un recopil·latori d'obres de text religiós nadalenc. Parlar de cantates poc causar confusió ja que estrictament no ho són i per tant hauríem de parlar-ne potser com a "històries sacres", de petit format i de les quals Charpentier en va compondre 35 de diferents. Escrites per a diferents períodes litúrgics, les d'avui fan referència al Nadal en una edició d'excelsa qualitat en què hi trobarem, també, un ajust del Magnificat. Ordenades en un "cicle imaginari" però efectiu per descriure la història del Nadal, com l'aparició dels àngels als pastors, Charpentier fa un efectiu homenatge al naixement de Crist. Com a bon estudiant de Carissimi, hàbilment combina la bellesa de l'estil italià amb un profund sentiment francès que podem fàcilment identificar. Obres vocals i instrumentals, com deia, escrites en el període amb la duquessa de Guisa però també durant el període que va treballar a la Santa Capella de París. La tendresa amb què es tracta cada partitura, la melodia i la irresistible atracció converteixen aquesta edició en una meravellosa experiència i en una pertinent forma de tancar solemnement la setmana de Nadal i encarar l'entrada del nou any!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Charpentier, M.-A.: Christmas Cantatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEYDING, Georg Dietrich (1664-1710) - Organ works

$
0
0
Giuseppe Zais - Landscape with a group of figures fishing (c.1770)
Obra de Giuseppe Zais (1709-1784), pintor italià (1)



- Recordatori de Georg Dietrich Leyding -
En el marc de la celebració del seu 350è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Zais (Forno di Canale, 22 de març de 1709 - Treviso, 29 de desembre de 1784) va ser un pintor italià. Format en un estil rococó, es va iniciar a la seva ciutat natal, on possiblement va rebre la influència de Marco Ricci abans de traslladar-se a Venècia. Aquí va ser deixeble i seguidor de Francesco Zuccarelli i pupil de Joseph Smith, cònsol britànic i mecenes de joves artistes com ell. Va destacar com un dels màxims representants de l'escola arcàdica, dedicada a la pintura de plàcids paisatges pastorals amb ruïnes, i el 1774 va ingressar a l'Acadèmia Veneciana de Pintura. Allà, no obstant, va patir constants problemes de tota índole fins acabar en la indigència absoluta. Va morir oblidat i abandonat en un hospital de Treviso el desembre de 1784.

Font: En català: No disponible En castellano: Giuseppe Zais (1709-1784) In english: Giuseppe Zais (1709-1784) - Altres: Giuseppe Zais (1709-1784)



Parlem de Música...

Georg Dietrich Leyding (Bücken, 23 de febrer de 1664 - Brunswick, 10 de maig de 1710) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'un mestre d'equitació, va mostrar propensió per la música des de ben petit. El 1679 va viatjar a Braunschweig on va estudiar amb l'organista Jacob Bölsche abans de viatjar, el 1684, a Hamburg i Lubeck on va seguir estudiant amb Reincken i Buxtehude. No obstant, poc temps després va haver de tornar a Braunschweig per substituir al seu mestre Bölsche, greument malalt. Aquell mateix any, i després de la seva mort, el va succeir en el càrrec d'organista oficial de les esglésies de Sant Ulrich i de Sant Blasius. A partir del 1688 va començar a rebre classes de composició amb Johann Theile, el Hofkapellmeister de Wolfenbüttel. Com a compositor, va escriure únicament obra instrumental per a orgue. Molt poca d'ella ha sobreviscut i d'aquesta es conserven preludis, variacions corals i alguna fantasia. Va morir a Brunswick el maig de 1710.

OBRA:

Veure Catàleg de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Georg Dietrich Leyding (1664-1710) - Altres: Georg Dietrich Leyding (1664-1710)



Parlem amb veu pròpia...

Leyding no és, ni ho serà, un compositor gaire conegut ni abans, ni ara ni en un futur més o menys proper ja que el seu corpus musical majoritàriament s'ha perdut. D'aquest, es conserven tantes obres com les que recupera aquesta edició, és a dir, realment poques. Alumne privilegiat de Buxtehude, aquell a qui Bach va decidir imitar i recorre centenars de quilòmetres per escoltar-lo en viu, Leyding va treballar com a compositor en diverses esglésies de Braunschweig, on va succeir el seu mestre Bölsche. Malgrat la foscor del seu nom, el cert és que la seva música d'orgue, principalment preludis, i fugues, segueix fidelment el model dels seus mestres amb la característica addicional del bon ús del pedal amb què per exemple introdueix algunes de les partitures. Inevitablement més simples que les de Bach i el seu excel·lent contrapunt, no deixen de formar part de la tradicional escola barroca d'orgue alemanya ja que especialment Leyding es delecta, a ell mateix i de retruc a nosaltres, amb el so pur de l'orgue, un dels punts forts de l'orgue alemany. Recordem que aquest, per la seva arquitectura constructiva, és una de les grans meravelles de l'enginyeria humana, però també ho és per la nitidesa del seu so i aquesta, en la solvent i majestuosa interpretació que escoltarem, magnifica l'orgue i la literatura musical de Leyding!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Leyding: Complete Organ Works - Johnsen: Complete Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CROFT, William (1678-1727) - Violin Sonatas & Harpsicord Suites

$
0
0
Aert Schouman - Goudfazanten met kuikens en korhoenders in een landschap (c.1730)
Obra d'Aert Schouman (1710-1792), pintor holandès (1)



- Recordatori de William Croft -
En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Aert Schouman (Dordrecht, 4 de març de 1710 - La Haia, 7 de maig de 1792) va ser un pintor holandès. Als 15 anys va exercir com a aprenent de l'artista de Dordrecht Adriaan van der Burg, juntament amb Cornelis Greenwood, el fill del seu mestre de gravat de vidre, Frans Greenwood. Schouman, a diferència de la majoria dels seus contemporanis, va escriure un diari detallat de la seva vida professional des del 16 d'octubre de 1733 fins el 16 de novembre de 1753. Va admetre el seu primer alumne d'art el 1733 i va continuar ensenyant durant la resta de la seva vida. Del 1742 al 1792 va ser cap del Gremi de Sant Lluc de Dordrecht, i el 1751 es va convertir en regent de l'escola de dibuix de l'Haia associada a la Confraria de Pintura de  La Haia. El 1736 va fundar la "Germanor" de la Confraria de l'Haia, una fraternitat artística d'aficionats de Dordrecht i els seus voltants, de la qual en va ser el president durant els anys 1752 a 1762. Va ser un prolífic i versàtil pintor, artesà del vidre, gravador, col·leccionista i comerciant, que va produir natures mortes, temes bíblics i mitològics, estudis d'història natural, paisatges, gèneres, obres històriques, retrats, dibuixos, gravats i mitges tintes. Va dissenyar tapissos i objectes decorats com ara ventalls, caixes de rapè i fins i tot les finestres de vidre d'una llanterna màgica. Va tenir incomptables alumnes i va ser un gran col·leccionista d'art. Va morir a La Haia el maig de 1792.

Font: En català: No disponible En castellano: Aert Schouman (1710-1792) In english: Aert Schouman (1710-1792) - Altres: Aert Schouman (1710-1792)



Parlem de Música...

William Croft (Nether Ettington, bap. 30 de desembre de 1678 - Bath, 14 d'agost de 1727) va ser un organista i compositor anglès. Estudiant del cor de la Capella Reial sota la direcció de Blow, va rebre la influència posterior de Purcell. Citat el 1700 com a "Phillip Crofts" en el càrrec d'organista de l'Església de Santa Anna de Soho, va ser un actiu musical destacat de l'Anglaterra de principis del segle XVIII. El 1705 es va casar tot i que no va tenir fills. Va compondre nombrosos himnes i es va convertir en l'organista oficial de l'Abadia de Westminster el 1708, any de la mort del seu mestre John Blow. El 1724, va publicar la col·lecció "Musica Sacra", un extens recull de música litúrgica. Se'l considera precursor d'Händel, abans que aquest arribés a Anglaterra. Va tenir alguns alumnes entre els que va destacar Maurice Greene. Va morir a Bath l'agost de 1727.

OBRA:

Vocal secular:

Musicus apparatus academicus, being a Composition of 2 Odes (Laurus cruentas, With noise of cannon), solo vv, chorus, orch, US-Su [with corrections and addns in Croft’s hand] (1715); ed. in Durost
Ask not Apollo’s tuneful train (ode, H. Carey), ‘on the Death of the late Famous Mr. Elford’, after Oct 1714, music lost
Prepare, ye sons of art (ode), birthday of Queen Anne, ?1713, solo vv, bc, GB-Lbl, Ob, US-LAuc; ed. in Durost
Some say their sire’s the first made man (ode), to the Grand Khaibar, c1725, solo vv, chorus, GB-Ob
Strike the lyre, your voices raise (ode, J. Friedenham), in honour of Dr Windebank’s Club, solo vv, bc, US-Hw
The heavn’ly warlike Goddess now disarm’d (ode), St Cecilia’s Day, ?1697, solo vv, chorus, orch, LAuc; ed. in Durost
While o’er these realms peace spreads (ode), ?birthday of King George I, ?1718–19, solo vv, bc, LAuc; ed. in Durost
Come all ye tuneful sisters (wedding song, A. Alsop), wedding of Sir John Dolben, Sept 1720, solo vv, bc, GB-Lcm, US-LAuc
Ye who at Hymen’s sacred altar stand (wedding song), solo vv, fl/vn, bc, GB-Lcm
No more of mirth (The Punch Bowl’s Farewell), solo vv, chorus, bc, Thesaurus Musicus, ii (1744/5), US-LAuc
While Love disturbs my waking thoughts, solo vv, vns, fls, bc, LAc

Songs:
By purling streams (Celladon), with ob/fl (c1702);
How insipid were life (c1705);
How severe is my fate (c1700);
Lovesick Jockey (c1705);
My heart is every beauty’s prey (c1703);
What art thou (A Hymn on Divine Musick), Harmonia sacra, ii (1714);
Fill me a bowl (The Mighty Bowl), GB-Ouf;
For rural and sincerer joys, with vns, US-LAuc;
How charming is beauty, with vns, GB-Ob;
Softly breathing solemn airs, Ob;
When gentle sleep (The Dream), Lbl, Och, US-Cu, LAuc;
Ye tuneful numbers, with vn, GB-Lbl
Other songs and duets pubd singly and in 17th-century collections, see Day-MurrieESB;
also pubd in The Monthly Mask of Vocal Music (1702–24) and other 18th-century anthologies, also US-LAuc

Vocal religiosa:

Morning and Communion Service with Sanctus-Gloria, A
Morning and Communion Service with Sanctus-Gloria, b, before 1713, ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790)
Morning Service, D, thanksgiving for victories, 17 Feb 1709, A, A, A, A, T, T, B, SSATB, 2 tpt, 2 vn, va, b, GB-Lcm 840 (TeD only), TeD, ed. W. Shaw (London, 1979)
Morning and Evening Service, E , Lbl Add.38668 (19 March 1718/19)
Burial Service (full), SATB, incorporates Purcell’s Thou knowest, Lord, pr. in Musica sacra (see Anthems)

Himnes:
verse unless otherwise stated; principal sources: GB-DRc, EL, Lbl, Lcm, LF, Ob, J-Tn, US-Cn, LAuc; specific sources given only for autograph MSS or those endorsed by Croft
attributed to Croft only in late sources; see Scandrett
attrib. Croft only in Gostling Partbooks; see Ford
Collection: Musica sacra, or Select Anthems in Score (1724; 2/c1780 as Cathedral Music, or 30 Select Anthems in Score) [SA]
Behold, God is my salvation, A, T, B, SATB, org
Behold, how good and joyful a thing, ‘Union Anthem’, 1707, A, T, B, SATB, org, GB-Lbl Add.17847, collab. Blow and Clarke
Behold now, praise the Lord, A, T, B, SATB, org, Lbl Add.17847
Be merciful, A, T, SSAATBB, org; ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790)
Blessed are all they, for the birth of Prince William, 1721, A, T, B, SATB, org; SA
Blessed be the Lord my strength, thanksgiving, St Paul’s, 23 Aug 1705, S, A, A, T, B, SATB, org, Lcm 839
Blessed is the man, A, B, org
Blessed is the people, A, T, B, SATB, org, before 1713; ed. J. Page, Harmonia sacra (London, c1800)
Cry aloud and shout (full with verse), SSATB, org
Deliver us, O Lord, A, T, B, SATB, org, before 1713; ed. J. Page, Harmonia sacra (London, c1800)
Give the king thy judgements, ? for coronation of George II, 13 July 1727, S, A, T, B, B, SATBB, org, Lbl Add.17861; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
God is gone up (full with verse), S, S, A, A, T, B, SATB, org, c1706, Ob Don.c.19; ed. W. Boyce, Cathedral Music (london, 1760–73)
‡God standeth in the congregation of princes, B, SATB, org, before 1713
Great and marvellous, A, T, B, SATB, org, before 1713
Hear my crying, T, T, B, SATB, org, before c1710
Hear my prayer, O Lord, and consider, A, T, B, SATB, org; SA
Hear my prayer, O Lord, and let my crying, A, B, SSATBB, org
Hear my prayer, O Lord, and let my crying (full with verse), S, S, A, A, T, B, SSAATTBB, org, before 1713, Ob Don.c.19; SA
†Help, Lord, for the godly man ceaseth (full with verse), A, B, SAATBB, org
Help us, O Lord God, B, SAATB, org, Lbl Add.17847
I cryed unto the Lord with my voice, S, A, T, B, SATB, org, before 1720; SA
I waited patiently, S, SATB, org, ?1713
I will alway give thanks, thanksgiving for the Battle of Oudenaarde, 19 Aug 1708, A, A, B, SATB, org, Lbl Add.17847; SA
I will give thanks, thanksgiving for the Battle of Blenheim, 7 Sept 1704, A, T, B, SATB, org, Lbl Add.17847; ed. S. Arnold, Cathedral Music (London, 1790) [adapted]
I will lift up mine eyes, A, T, T, B, B, SATB, org, Festival of the Sons of the Clergy, 1713, Lcm 839
I will magnify thee, A, T, B, SATB, org
I will magnify thee, S, SATB, org
I will magnify thee, A, SATB, org, before Oct 1714
I will sing unto the Lord, A, B, SATB, org, before 1713; SA
Laudate Dominum, canon 4 in 1, Lbl Add.17841; SA
Let my complaint, S, org
Like as the hart, inc., lost, ?owned by Joseph Warren in 19th century
Lord, what love have I, S, S, SATB, org; SA
†My heart is fixed, O God, S, S, bc, inc.
†My soul, be joyful, A, T, B, SATB, org
O be joyful, B, SATB, org; SA
O clap your hands, thanksgiving for the Battle of Ramillies, 27 June 1706, A, A, T, B, SATB, org
O come, let us sing, A, T, T, B, SATB, org
‡O come, let us sing, S, S, bc, inc.
Offer the sacrifice of righteousness, Festival of the Sons of the Clergy, ?1710, S, A, A, T, B, SSAATTBB, org, Lcm 839
†O give thanks unto the Lord and call, A, org
O give thanks unto the Lord and call, thanksgiving, 20 Jan 1715, S, A, T, B, B, SATB, 2 vn, va, bc, Lcm 838
O give thanks unto the Lord for he is gracious, thanksgiving, 15 Nov 1719, A, B, SSATB, tpt, 2 vn, va, b; SA
O God of my salvation, music lost
O how amiable, S, S, SSATB, org, ?by Aldrich
O Lord God of my salvation, A, T, B, SATB, org, before Oct 1714; SA
O Lord God of my salvation (full with verse), S, S, A, A, T, T, B, B, SSAATB, org, Lbl Add.17847; SA
O Lord, grant the queen/king a long life (full with verse), S, S, A, A, T, T, B, B, SATB, org, before Aug 1714, Ob Don.c.19; SA
O Lord, I will praise thee, S, A, T, B, SSATB, org, Lcm 168; SA
O Lord our governor, A, B, SATB, org
O Lord, rebuke me not (full with verse), A, T, B, SSATTB, org, before 1713, Ob Don.c.19; SA
O Lord, thou art my God, A, A, B, SSATB, org
O Lord, thou hast searched me out, A, T, B, SATB, org, ?1720; SA
†O Lord, thy work, T, T, SATB, org
O praise the Lord … all ye heathen, A, T, B, SATB, org before 1713; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
O praise the Lord, all ye that fear him, ‘Thanksgiving anthem composed by her majesty’s command’ [for the Battle of Mons, 22 Nov 1709], A, T, B, B, SATB, org, Lcm 839; SA
‡O pray for the peace of Jerusalem, S, S, B, org, inc.
†O sing unto the Lord a new song, A, A, B, SATB, org
O sing unto the Lord a new song, A, T, T, B, SATB, org, before 1713
Out of the deep, A, B, SATB, org, before 1714; SA
Praise God in his holiness, A, T, B, org, ?inc.
Praise God in his sanctuary, for the opening of the organ at Finedon, Northants, 1717, A, T, B, SATB, org, Ob Mus.B.15
Praise the Lord, O my soul, A, T, B, SATB, org, before c1710, Ob Don.c.19; SA
†Praise the Lord, O my soul, A, T, B, B, SATB, org
†Praise the Lord, O my soul, A, A, B, SATB, org
Preserve me, O God, A, SATB, org, Lbl Add.17848
Put me not to rebuke (full with verse), A, T, B, SATB, org; ed. W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–73)
Rejoice in the Lord, thanksgiving, 13 Nov 1720, S, S, A, T, B, SATB, ob, 2 vn, va, b, Lbl Eg.2965; SA
Sing praises unto the Lord (full with verse), S, S, A, T, B, SATB, org, before 1714; SA
Sing unto God, O ye kingdoms, A, SSATB, org; SA
Sing unto the Lord and praise his name, thanksgiving, 17 Feb 1709, A, A, B, SATB, org; SA
Teach me, O Lord, A, B, SATB, org, completed 11 Sept 1723, Ob Mus.C.1
The earth is the Lord’s, T, SATB, org, before 1714; SA
The heavens declare the glory of God, A, T, B, SATB, org. ?after 1713; SA
The Lord hath appeared, ‘written on the news’ of the Battle of Ramillies, 12 May 1706, A, T, B, SATB, org, Ob Mus.B.15
The Lord is a sun and a shield, coronation of George I, 20 Oct 1713, A, T, B, SATB, 2 tpt, 2 vn, va, b
The Lord is king, be the people, T, B, SATB, org; SA
†The Lord is king, the earth may be glad, S, SATB, org
The Lord is my light, thanksgiving, 31 Dec 1706; ed. J. Page, Harmonia Sacra (London, c1800)
The Lord is my strength, anniversary of the accession, 8 March 1711, S, A, T, B, SATB, org; SA
The Lord is righteous, A, B, SATB, org
The souls of the righteous, funeral of Queen Anne, 24 Aug 1714, A, T, B, SSATB, org
This is the day which the Lord hath made, celebration of the Treaty of Utrecht, 7 July 1713, S, A, A, T, T, B, B, SSAATTBB, org, Lcm 839; SA
Thou, O God, art praised in Sion, A, B, SATB, org, 1723, Ob Mus.C.1; SA
Try me, O God (full with verse), A, T, B, SSATTB, org, Lcm 839
Unto thee O God do we give thanks, A, T, B, SATB, org, inc., Cfm Mus.152 (org score)
We wait for thy loving kindness, S, S, A, SATB, org; SA
We will rejoice in thy salvation (full with verse), A, T, B, SATB, org, before 1713; SA

Instrumental:

6 Sonatas or Solos … Compos’d by Mr. Wm. Crofts & an Italian Mr., 3 for vn, bc, 3 for fl, bc (1700) [‘Italian Mr’ identified as G. Finger]; ed. I. Payne (Hereford, 1999)
6 Sonatas … to Which is Added an Excellent Solo … by Sigr. Papus, 2 fl (1704); ed. in HM, ccxlv (1936)
6 sonatas, GB-BENcoke: 4 for 2 vn, bc, 1 for 2 fl, 2 vn, bc, 1 for 4 vn, bc
Ayres in the Comedy of Courtship Alamode, str (1700)
Mr Wm Croft’s Ayres in the Comedy call’d The Funeral, str (1702); ed. in MC, xlv (1976)
Mr Croft’s Aires in the Comedy called The Twinn Rivalls, str (1703)
Mr Wm Croft’s Musick in the Comedy call’d The Lying Lover, str (1704)
Miscellaneous airs, minuets, etc., str, Lcm, Ob, Och
Hpd music pubd in 18th-century anthologies, and in MS in B-Bc, F-Pc, GB-Cfm, Lbl; ed. H. Ferguson and C. Hogwood, William Croft: Complete Harpsichord Works (London, 1974, 2/1981–2), see Holman
Org voluntaries etc., GB-H, Lbl, Ldc, Mp; ed. R. Platt, William Croft: Complete Organ Works (London, 1976–7, 2/1982)
Hymn tunes in 17th- and 18th-century anthologies
Minuet, d'kbd, attrib Croft; by Purcell 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: William Croft (1678-1727) - Altres: William Croft (1678-1727)



Parlem amb veu pròpia...

Henry Purcellés, per dret propi, el compositor anglès més respectat del segle XVII. Per tant, és probable que la generació immediatament posterior a la seva hagi rebut una notable influència musical. Així va ser en el cas de William Croft, un anglès encara poc reconegut més enllà de la seva àrea geogràfica, tot i que amb algunes novetats que hàbilment va saber introduir en la complexa, diversa i competitiva història musical anglesa. Allà, va saber combinar la bellesa pròpia i la d'altri fins el punt de convertir-se en un dels referents més sòlids d'Händel, quan aquest va aterrar en territori anglès el 1712. En aquesta època, Croft ja havia assolit un gran èxit com a organista i compositor de música religiosa però també instrumental. Els exemples musicals d'avui posaran de relleu la varietat dels seus recursos, el seu singular llibre d'estil i la corprenedora melodia de moltes de les seves partitures. Obres per a clavicèmbal en solitari o en el seu acompanyament al violí, en forma de sonates o suites, de les que recuperarem la Suite en Sol major, la Sonata en La major per a violí i la Trumpet Overture, i que representen un valuós testimoni de fins a quin punt l'anglès va ser un erudit en la matèria. I si bé el meu coneixement de Croft era molt limitat, només havia escoltat una esplèndida edició del segell Hyperion, crec que aquestes dues edicions, especialment la de clavecí, faran les delícies d'uns quants melòmans ja que autèntics tresors com aquests, endèmics d'Anglaterra, són d'audició obligada!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    William Croft - Keyboard Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GEBEL, Georg (1709-1753) - Neujahrsoratorium

$
0
0
Jacob Jordaens - Jesus Driving the Merchants from the Temple (1645-50)
Obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc (1)



Bon Any Nou - Feliç Año Nuevo - Happy New Year - 謹賀新年



Parlem de Pintura...

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - Anvers, 18 d'octubre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc. Va néixer a Anvers i el 1615 va ingressar en el gremi de pintors d'aquesta ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Petrus Paulus Rubens, que el va contractar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. I si bé Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc nord europeu. Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar, sovint, en festes, grans banquets i escenes de gènere, així com altres de tema religiós, com ho demostra la seva Sagrada Família amb un àngel (c.1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza). La seva paleta va ser brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i de profunds tons vermellosos. Va assolir gran èxit i fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens el 1640. Al Museu del Prado de Madrid es conserven nombroses obres d'art d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens en un jardí (1622) i La Pietat (c.1650-1660). Va morir a Anvers l'octubre de 1678.

Font: En català: Jacob Jordaens (1593-1678) En castellano: Jacob Jordaens (1593-1678) In english: Jacob Jordaens (1593-1678) - Altres: Jacob Jordaens (1593-1678) 



Parlem de Música...

Georg Gebel (Brieg, ara Brzeg, 25 d'octubre de 1709 - Rudolstadt, 24 de setembre de 1753) va ser un compositor alemany. Fill del també compositor Georg Gebel i d'Anna Barbara, es va formar en música des de ben petit. De fet, amb 3 anys ja sabia tocar el clavecí i amb només 6 anys ja era intèrpret regular davant dels nobles de Breslau. Amb 11 anys va viatjar a Oels (Oleśnica) on va interpretar per l'aristocràcia local. Paral·lelament als seus estudis amb el seu pare, va entrar al Maria Magdalena Gymnasium on va aprendre francès i italià. Va ser a partir d'aquell moment que es va iniciar en composició, incloent cantates per a casaments, i va rebre classes d'improvisació de J.H. Krause, l'organista de la catedral de la ciutat. Amb 16 anys va compondre la primera de les seves òperes i diverses serenates. El 1729 va ser nomenat organista de l'Església de Santa Maria Magdalena i va començar a compondre música religiosa. Al mateix temps es va convertir en mestre de capella a la Cort d'Oels. Als 26 anys es va traslladar a Varsòvia com a compositor de la cort i com a clavecinista del Comte Brühl. Des d'allà va viatjar a Dresden on va treballar-hi durant 12 anys també al servei de la Cort i abans d'assolir, el 1750, el càrrec de mestre de capella de la Cort de Rudolstadt. Va ser allà on, 3 anys més tard, va morir el setembre de 1753.

OBRA:

Vocal secular:

At least 12 ops incl. Serpillo und Melissa, Dresden, c1750, and ops to libs by J.G. Kloss, all perf. in Rudolstadt:
Oedipus, 1751;
Medea, 1752;
Tarquinius Superbus, 1752;
Sophonisbe, 1753;
Marcus Antonius, 1753: all lost

Vocal religiosa:

Jauchzet ihr Himmel (Christmas orat), S, A, T, B, 4vv, 2 tpt, fl, bn, vn, va, bc, D-SWl
4 cant. cycles;
4 Kyrie settings;
2 Passions;
Neujahrsoratorium (1748);

Instrumental:

Partita (G), kbd (Rudolstadt, n.d.)
5 sinfonias (G, G, G, D, D), 2 hn, 2 ob/tpt, 2 vn, va, vc; 4 sonatas (D, b, F, F), 2 vn/fl, bc: all SWl
2 sonatas (G, F), 2 fl/vn, bc, ‘Georg Gebel’, Bsb
6 sinfonias, cited in the Breitkopf catalogues;
sinfonia, 2 vn, va, b, formerly DS: all lost
More than 100 inst works, incl. sinfonias; ovs.; partitas; kbd, vn, fl, lute, and 6 viol concs.; fl and pantaleon sonatas; trios and duos; kbd works: all lost, see MatthesonGEP, Marpurg, Hiller and BrookB

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Georg Gebel (1709-1753) - Altres: Georg Gebel (1709-1753)



Parlem amb veu pròpia...

Georg Gebel "el jove" va ser un compositor que va néixer a Breslau d'Alemanya, avui Wroclaw de Polònia, que va mostrar una innata i eficaç capacitat musical des de ben petit. El seu virtuosisme amb el teclat va enamorar la noblesa del seu entorn motiu pel qual el seu nom, a diferència del seu pare, es va fer ràpidament famós. Els càrrecs a Breslau, però especialment a Dresden, el van situar al cim com a compositor. Una feina que va desenvolupar amb solvència i productivitat si bé, malauradament, bona part del seu repertori s'ha perdut, possiblement en el marc de la devastació que Dresden va patir durant la Segona Guerra Mundial. Afortunadament, va treballar un temps a Rudolstadt ciutat que ha preservat alguns dels seus treballs, entre ells, l'esplèndid Neujahrsoratorium o Oratori de Cap d'Anyde 1748. D'estructura formal barroca, les seccions amb què es divideix parteixen del model cantata, és a dir, entrada amb un cor, acompanyament recitatiu o accompagnato, arioso, ària i un ajust coral final. Organitzat en quatre grans seccions, la primera ens parla de Déu el creador, i finalitza amb la coral "Ach wie nichtig, ach wie flüchtig". La segona parla de l'acció de gràcies, amb el salm 136, Lloeu el Senyor com a reclam central, i amb la coral final "Nun danket alle Gott". La tercera secció destaca la necessitat de l'oració i finalitza amb la coral "Nun vater, unser Gott!". La quarta i darrera parla sobre la nova vida del creient i finalitza amb la coral "Hierauf so sprechen wir in Jesu Christi Namen".

De Gebel en coneixia La Passió, una obra de concepció més profunda i espiritual i, per tant, de major dedicació per part del compositor. L'Oratori de Cap d'Any, per la seva banda, pretén amplificar un missatge prou clar; la futilitat de la vida humana en comparació amb l'Eternitat. Sense la parafernàlia retòrica i musical de La Passió, no deixa de ser una extensa declaració d'intencions d'un oratori que podríem qualificar de solemne i festiu. I si bé la interpretació de La Passió, també d'una edició CPO, és realment bona, aquesta a la seva manera també ho és ja que, en termes generals, el conjunt brilla gràcies a la bona sincronització de veus solistes, cor i instrumentació. Un autor la mirada del qual viu clavada al retrovisor ja que són els elements més "arcaics" els que dominen el paisatge. En certa forma, l'ombra divina de Bachés ben present i pesa com una llosa en tota la generació immediatament posterior, i contemporània, del gran mestre. En cap cas ho hem d'entendre com una circumstància negativa per sí mateixa, no obstant, pot "restar credibilitat", injustament, al global de la partitura. No sóc capaç d'esbrinar si la nostre vida és fútil, fet que depèn de l'escala i el sentiment amb què ens la mirem. Tanmateix, i amb independència de la nostra insignificança... Bon Any Nou per a tots els éssers d'aquest preciós i estrany Univers!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Monika Mauch (soprano); Kai Wessel (alto); Nico van der Meel (tenor); Peter Kooy (bass); Cantus Thuringia; Capella Thuringia; Bernhard Klapproth (conductor)
LAQUINTADEMAHLER: Gebel Ii: Oratorios
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Gebel Ii: Oratorios

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PFEIFFER, Johann (1697-1761) - Overtures, Trio & Concertos

$
0
0
Jean II Restout - Hector taking leave of Andromache (1727)
Obra de Jean II Restout (1692-1768), pintor francès (1)



- Recordatori de Johann Pfeiffer -
En el dia de la celebració del seu 318è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean II Restout (Rouen, 26 de març de 1692 - París, 1 de gener de 1768) va ser un pintor d'estil rococó francès. Fill del també pintor Jean I Restout i de Marie M. Jouvenet, germana del famós pintor Jean Jouvenet, es va formar en pintura amb el seu pare abans d'entrar, el 1717, a l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de París. Allà va guanyar el prestigiós Prix de Roma tot i que no va viatjar mai a Itàlia. La seva obra es va exposar, a partir d'aleshores, amb regularitat a tots els salons de París i sovint va rebre distincions acadèmiques. Les seves obres, principalment retaules i tapissos, van ser gravats per Charles-Nicolas Cochin, Drevet i altres. Les seves obres actualment s'exposen al Museu del Louvre. El seu fill Jean-Bernard Restout (1732-1797) va ser també pintor. Restout va morir a París el gener de 1768.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean II Restout (1692-1768) - Altres: Jean II Restout (1692-1768)



Parlem de Música...

Johann Pfeiffer (Nuremberg, 1 de gener de 1697 - Bayreuth, 7 d'octubre de 1761) va ser un violinista i compositor alemany. Va aprendre violí amb diversos mestres abans d'estudiar Dret a la Universitat de Leipzig, primer, i a la Universitat d'Halle-Wittenberg. Va treballar durant sis mesos com a director musical del Comte Heinrich XI von Reuss de Schleiz abans d'entrar com a violinista, el 1720, de l'orquestra de la cort de Weimar. El 1726 va accedir al càrrec de Konzertmeister, vacant des des del dia que Bach va deixar-lo el 1717. Allà va compondre nombrosa música instrumental de la que destaca la Trauermusik en honor a Eleonore Wilhelmine, l'esposa del Duc Ernst August. Precisament amb ell va viatjar per Europa en una gira concertant. El maig de 1732 Pfeiffer va visitar Berlín i el desembre de 1733 va rebre una oferta com a violinista per la Cort de Bayreuth. Allà es va convertir en el professor particular de Friederike Wilhelmine, la germana del Rei Frederic el Gran. el 8 de novembre de 1734 va rebre la notificació oficial del seu nomenament com a Kapellmeister de Bayreuth amb un salari de 300 guldens anuals, incrementats fins a 480 el 1737. El 20 de setembre de 1752 es va casar amb Dorothea Hagin, amb qui va tenir dos fills. El 1753 va rebre el títol honorífic de Hofrat i el seu salari es va ampliar substancialment fins els 1375 Reichsthaler. Va morir a Bayreuth l'octubre de 1761.

OBRA:

Vocal secular:

Trauermusik, 1726, lost
Das unterthänigste Freudenopfer, serenata, 1739, lost
Cant. (Ps xlvi), 1758, lost

Arias:
L'agnello in tanto senza timore, lv, 2 fl, 2 hn, str, bc, D-F;
Penche [?=Benche] sempre crudel meco, B, str, lost, listed in Breitkopf catalogues;
Se il sol non feconda/Vox prima di more, lv, 2fl, 2hn, str, org, F
Perdon in grazia, S, S, B, bn, str, lost, listed in Breitkopf catalogues

Instrumental:

Concertos:
all with strings and basso continuo
Conc., B , bn, D-MÜu
4 concs., fl: G, SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
G, S-Skma, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, 1993);
G, D-Bsb;
b, Bsb
Conc., B , lute, As
Conc., E , ob, ROu; ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, 1995)
Conc., ob d'amore, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1764
Conc., A, va da gamba, Bsb; GB-Lbl
4 concs., vn: C, S-L (inc.);
D, D-Dl, f, 1726, Dl, B , Dl, 15 others lost, listed in Breitkopf catalogues
Conc., vn piccolo: F, MÜu;
9 others lost, listed in Breitkopf catalogues

Other orchestral:
8 overtures (orch suites): D, D-DS;
D, SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
e, Bsb, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
G, DS; G, Dl, SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
g, SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
B , Dl, c, SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, forthcoming);
3 others lost, formerly D-DS;
14 others lost, listed in Breitkopf catalogues
6 partitas, lost, listed in Breitkopf catalogues
2 syms.: D, S-Uu;
Sinfonie a piu stromenti (Paris and Lyons, 1764);
4 others lost (1 formerly D-DS, 1 formerly SI, 2 listed in Breitkopf catalogues), some by ?J.M. Pfeiffer

Chamber:
4 arias a 5 (B , g, F, F), ob, 2 vn, va, bc, D-HRD
Conc. a 4 (g), ob, bn, vn, vc, Bsb
3 sonatas (C, D, f ), vn, bc, Bsb (inc.);
Sonata (G), vn, bc, Rtt
Sonata a 4 (G), fl, ob, hn, b, DS, ed. R. Lauschmann (Leipzig, 1939/R);
Sonata (D), hpd, va da gamba, HRD, ed. L. Schäffler (Hanover, 1938/R);
Sonata a 3 (B ), ob, vn, b, Rtt;
Sonata a 5 (A), 2 ob d'amore, 2 va, b, Bsb;
Sonata a 3 (B ), va d'amore, vn, b, CZ-Pnm, D-DS, GB-Lbl, ed. C. Kint (Leipzig, 1935), ed. I. White (Chipperfield, Herts., 1977)
Trio (c), vn, ob, b, D-Dl
Verstelle dich, o Freundin, in der Liebe, arr. lute, As

Lost:
Sonata (G), fl, hpd, formerly DS;
2 sonatas (c, F), hpd, vn/ob, listed in Breitkopf catalogues;
Sonata (g), hpd, vn, listed in Breitkopf catalogues;
Sonata a 3 (D), va, vn, b, listed in Breitkopf catalogues

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Johann Pfeiffer (1697-1761)



Parlem amb veu pròpia...

Primer dia de l'any, ressaca per alguns i bons propòsits per altres, el planeta, de moment, segueix en òrbita estable a l'entorn d'un Sol fred, si més no a les nostres contrades i la música, com sempre, al seu rollo que de festes, ressaques i propòsits no hi entén. Per tant, seguim aventurar-nos al seu singular ecosistema per a descobrir-ne nous vertebrats i un d'ells, d'aniversari el primer de gener, va ser Johann Pfeiffer. Alemany de naixement, convicció i vida, va desenvolupar una sòlida carrera musical a Weimar però especialment a Bayreuth, ciutat on va compondre el gruix de la seva extensa producció. Un repertori que s'ha perdut en bona part ja que posteriors musicòlegs com Gerber i Fétis citen obres que avui dia no s'han localitzat, com la seva extensa producció religiosa. Alhora, tenint en compte que el cognom Pfeiffer va ser comú musicalment parlant, per exemple el seu fill Johann Michael Pfeiffer (c.1750-c.1800), els compositors Carl August Pfeiffer (c.1740-c.1768), Franz Anton Pfeiffer (1752-1787), Tobias Friedrich Pfeiffer (c.1751-c.1805) i Michael Traugott Pfeiffer (1771-1849), no ens ajudarà per localitzar la seva música ja que Johann tenia la mania de signar els seus manuscrits simplement amb un "del Signe. Pfeiffer".

Per tant, un dels pocs recursos actualment disponibles per autentificar la seva feina és, literalment, estudiant l'estructura formal de la seva música. L'edició d'avui, localitza diversos exemples dels seus treballs i els recupera, sens dubte, amb la dignitat que mereixen. Obres concertants, obertures "franceses" i un simpàtic trio de cambra són el testimoni de la seva empremta en aquest món. Proper a Bach, Pfeiffer va ser possiblement per aquest motiu molt estimat allà on va treballar. De fet, l'Obertura en Sol major per 2 oboès, fagot, cordes i continuo que escoltarem segueix el model bachià per excel·lència. Obertura francesa en la seva concepció formada pels característics moviments amb què s'estructura tradicionalment. Recuperarem també el breu i agradable Trio (sonata) en Do menor per oboè, violí i continuo. Una delícia de cambra de disseny barroc, és a dir, lent-ràpid-lent-ràpid que, sense pretensions, ens regalarà un moment agradable. La recuperació, per part de la Batzdorfer Hofkapelle, és sòbria i precisa i en general la més adequada per a un compositor barroc com l'alemany. Cadascú de nosaltres iniciarà el camí d'aquest 2015 a la seva manera... la meva és, inevitablement, amb la companyia de Johann Pfeiffer!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Pfeiffer: Overtures & Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GOLDMARK, Karl (1830-1915) - Symphony no 2 in E flat major, Op. 35

$
0
0
Utagawa Kuniyoshi - Landscapes and Beauties, Feeling Like Reading the Next Volume
Obra d'Utagawa Kuniyoshi (1797-1861), pintor japonès (1)



- Recordatori de Karl Goldmark -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Utagawa Kuniyoshi [歌川 国芳] (1 de gener de 1797 - Edo, 14 d'abril de 1861) va ser un xilògraf i pintor japonès. Fill d'un tintorer de seda, va néixer amb el nom de Yoshizo. Durant la seva joventut probablement va ajudar el seu pare, un artesà i dibuixant. Segurament, amb ell va aprendre les primeres nocions artístiques. Va estudiar amb Kuninao i ràpidament les seves obres van impressionar alguns mestres, com Toyokuni, que el va admetre al seu taller el 1811. Allà va estudiar-hi fins el 1814, va ser on va canviar el seu nom pel de Kuniyoshi i on va decidir establir-se com a artista independent. En sintonia amb altres artistes de l'Escola Utagawa, va començar a treballar en dibuixos i pintures per a obres teatrals. Els primers anys no va tenir molt èxit i va viure durant un temps de forma precària. Casualment, va conèixer a Kunisada, un antic company de classe adinerat, que va decidir ajudar el seu vell amic. Aquest benestar va repercutir en l'obra de Kuniyoshi els dibuixos i tríptics del qual van ser ben rebuts. 

El 1827 va produir una de les obres amb què se'l va conèixer i admirar, la sèrie d'herois Suikoden. A partir d'aquell moment, va viure en l'abundància i el reconeixement amb obres paisatgístiques i amb tríptics de bijin i herois. També se'l va conèixer pels nombrosos dibuixos que va fer dels gats, els seus animals preferits. De fet, una pintura del seu alumne Kyosai representa el taller de Kuniyoshi ple de gats i l'enorme simpatia i amor vers aquests. La reforma Tenpo de 1842, en què es prohibien tot tipus d'imatges immoralment "incorrectes" van obligar a canviar la temàtica de moltes de les seves obres. Fins i tot, va rebre una sanció per mostrar cortesanes, geishes i actors en actituds "inadequades". A partir del 1850, la qualitat de la seva obra inicia un declivi. Un final definitiu arrel del gran terratrèmol de 1855 que va causar la destrucció de casa seva així com la mort de familiars i amics. La seva salut precària, juntament amb una profunda depressió, el van debilitar causant-li la mor, l'abril de 1861, a Edo.




Parlem de Música...

Karl Goldmark (Keszthely, 18 de maig de 1830 - Vienna, 2 de gener de 1915) va ser un compositor austro-hungar. Fill d'immigrants jueus, la seva família es va instal·lar a Deutschkreutz el 1834. El seu pare, notari i cantor de la comunitat jueva, el va introduir en la música. Sense formació acadèmica, Goldmark es va educar de forma autodidacta i no va aprendre a llegir i a escriure alemany fins els 12 anys, si bé llegia i escrivia perfectament l'hebreu. A partir del 1842 va començar classes de música a una escola local d'Ödenburg i el 1844 es va unir, juntament amb el seu germà Josep, a classes de violí a Viena. El 1847 es va matricular al Conservatori de Viena, on va estudiar amb Joseph Böhm i Gottfried Preyer. La Revolució de 1848 va interrompre la seva formació i va tornar a Deutschkreutz, on va participar en la rebel·lió hongaresa. Es va convertir en violinista itinerant abans de tornar a Viena el 1851, on va treballar a les orquestres de la Josefstadt i del Carltheatre. El 1858 va poder organitzar el primer concert amb material propi amb una resposta crítica desigual. Aquell mateix any es va traslladar a Pest on va estudiar composició amb material teòric de Marx, Richter i Sechter. El 1860 va tornar de nou a Viena on van interpretar el seu Quartet opus 8. Ben rebut per la crítica i el públic, va començar a impartir classes de piano, es va convertir en director del cor masculí de la Societat Coral d'Eintracht i va començar a escriure crítiques musicals al Österreichische constitutionelle Zeitung, on va defensar públicament a Wagner.

Allà va compondre nombrosa música de cambra i orquestral que va ampliar la seva sòlida reputació. Va fer amistat amb Brüll, Rubinstein i Brahms, i va ser nomenat membre honorari de la Gesellschaft der Musikfreunde el 1866. Va ser també un dels fundadors de l'Akademischer Wagnerverein el 1872. El 10 de març de 1875 va estrenar la seva obra més famosa, l'òpera Die Königin von Saba, inspirada en la seva alumne i cantant Caroline Bettelheim. Es va convertir en un gran èxit i ràpidament va fer la volta al món amb interpretacions a Nova York (1885) i Buenos Aires (1901). Un any més tard, el 1876, va compondre la seva obra orquestral més popular, la Simfonia Ländliche Hochzeitopus 26. A partir del 1870, va dividir el seu temps de vida entre Gmunden i Viena i va viatjar durant uns anys per Itàlia i Suïssa. Respectat a Viena, el mateix Mahler va demanar suport a Goldmark per accedir al Hofoperntheater el 1897. El 1896 va rebre la Ritterkreuz de l'Ordre de Sant Leopold i quan va celebrar els 70 i 80 anys va ser homenatjat amb la interpretació de les seves òperes al Hofoperntheater. Els seus darrers anys, tot i el seu retir, va seguir rebent condecoracions per una trajectòria musical de gran valor. Va morir a Viena el gener de 1915.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Königin von Saba (4, S.H. Mosenthal, after I Kings 10), op.27, Vienna, Hof, 10 March 1875, vs (Bremen, 1876)
Merlin (3, S. Lipiner), Vienna, Hof, 19 Nov 1886 (Leipzig, 1886), rev. Frankfurt, 1904
Das Heimchen am Herd (3, A.M. Willner, after C. Dickens: The Cricket on the Hearth), Vienna, Hof, 21 March 1896 (Vienna, 1896)
Die Kriegsgefangene (Briseïs) (2, A. Formey [E. Schlicht]), Vienna, Hof, 17 Jan 1899, vs (Leipzig, n.d.)
Götz von Berlichingen (5, J.W. von Willner, after Goethe), Budapest, Royal Hungarian Opera, 16 Dec 1902, vs (Leipzig, 1902); rev. Frankfurt, 1903
Ein Wintermärchen (3, Willner, after W. Shakespeare: The Winter’s Tale), Vienna, Hof, 2 Jan 1908, vs (Vienna, 1907)

Songs:
12 Gesänge (K. Groth and others), op.18 (Leipzig, 1868);
Beschwörung, op.20 (Vienna, n.d.);
4 Lieder, op.21 (Vienna, n.d.);
7 Lieder aus dem ‘Wilden Jäger’ (J. Wolff), op.32 (Mainz, 1879);
4 Lieder, op.34 (Mainz, ?1880);
8 Lieder, op.37 (Leipzig, 1888 or 1889);
Wer sich die Musik erkiest (M. Luther), 4 solo vv, pf, op.42 (Berlin, n.d.);
6 Lieder, op.46, 1858, 1888–9 (Vienna, 1913)

Choral:
Ps, solo v, male vv, orch, c1854;
Regenlied (K. Groth), SATB, op.10 (Leipzig, 1870);
2 mixed choruses, op.14 (Vienna, n.d.);
Frühlingsnetz (Eichendorff), SATB, 4 hn, pf, op.15 (Leipzig, n.d.);
Meerestille und glückliche Fahrt (Goethe), SATB, 4 hn, op.16 (Leipzig, n.d.);
Der Schäfer, Ständchen, SATB, op.17 (Leipzig, n.d.);
Frühlingshymne (Geyer), A, SATB, orch, op.23, 1874 (Mainz, 1875);
Im Fuschertal (6 songs), SATB, op.24, 1867 (Leipzig, 1876);
Psalm cxiii, SATB, orch, op.40, 1895 (Berlin, 1897);
Der Holsteiner in dem Hamm, Nicht rasten und nicht rosten, SATB, op.41 (Berlin, n.d.);
Ich bin jüngst verwichen, SATB, pf, op.42, no.2, 1895 (Berlin, n.d.)

Instrumental:

Orchestral:
Ovs.:
Ov., c1854;
Sakuntala, op.13, 1865 (Budapest, 1866 or 1870);
Penthesilea, op.31 (Mainz, 1879);
Im Frühling, op.36, 1889 (Mainz, 1889);
Der gefesselte Prometheus, op.38, 1889 (Leipzig, 1890);
Sappho, op.44, 1893 (Berlin, 1894);
In Italien, op.49 (Mainz, 1904);
Aus Jugendtagen, op.53 (Leipzig, 1913)

Others:
3 syms.: C, 1858–60, scherzo pubd (Vienna, n.d.), no.1, Ländliche Hochzeit, op.26 (Mainz, 1877), no.2, E , op.35, 1887 (Mainz, 1889);
2 scherzos: e, op.19, 1863 or 1865 (Leipzig, 1870), A, op.45 (Leipzig, 1894);
Zrínyi, sym. poem, op.47 (Budapest, 1903), rev. (Budapest, 1907);
Vn Conc., a, op.28 (Bremen, 1877), ? Vn Conc. no.2

Chamber:
Pf Trio;
Pf Qt;
Str Qnt: all before 1858;
2 pf trios: B , op.4, 1858–9 (Leipzig, 1865), e, op.33 (Bremen, 1880);
2 Pf Qnts, B , op.30, op.54 (Leipzig, 1916);
Str Qt, B , op.8, 1860 (Vienna, 1870);
1 str qnt, a, op.9, 1862 (Vienna, 1870);
2 suites, vn, pf: D, op.11 (Mainz, 1869), E , op.43 (Berlin, 1893);
Vn Sonata, D, op.25, 1874 (Mainz, 1875);
Vc Sonata, F, op.39, 1892 (Mainz, 1893);
Ballade, G, vn, pf (Vienna, 1913);
Romanze, A, vn, pf (Vienna, 1913)

Piano:
Sturm und Drang, 9 charakteristische Stücke, op.5, 1858–9 (Leipzig, 1865);
2 Novelletten, Praeludium und Fuge, op.29 (Mainz, ?1879);
Magyar Ábránd (in Magyar zeneköltők kiállítási albuma, Budapest, 1885);
Georginen (6 pieces), op.52 (Vienna, 1913)

Piano 4 hands:
3 Stücke, op.12 (Budapest, n.d.);
Ungarische Tänze, op.22 (Mainz, 1876)

Font: En català: Karl Goldmark (1830-1915) En castellano: Karl Goldmark (1830-1915) - In english: Karl Goldmark (1830-1915) - Altres: Karl Goldmark (1830-1915)



Parlem amb veu pròpia...

Segon dia de l'any i primera gran commemoració, la del centenari d'un hongarès que va gaudir d'una alta estima i consideració especialment en dues geografies, Àustria i Hongria. La importància definitiva de Goldmark com a compositor va estar marcada, d'entrada, per la seva obertura Sakuntala (1865) i deu anys més tard per la seva primera òpera, La Reina de Saba (1875), influïda pel cromatisme wagnerià. El seu repertori orquestral, també, va gaudir d'esplèndida acollida; les dues simfonies però també dos poemes simfònics, diverses obertures així com el seu expressiu concert de violí opus 28, l'han mantingut ben viu anys després de la seva mort. Eclèctic en les formes, es pot afirmar que mai va pertànyer a una escola estilística i malgrat la simpatia per Wagner no va prendre part en la controvèrsia acadèmica entre els 'progressistes' i els 'conservadors'. El seu llenguatge musical ve determinat per una multiplicitat d'influències, des de Mendelssohn fins a l'impressionisme passant per autors com Schumann, Spohr o Liszt, i, alhora, incorporant elements propis de la cultura popular hongaresa o dels seus records a la sinagoga durant la seva infància.

En record seu, he seleccionat una edició que recupera les seves dues simfonies, de la que escoltarem la Simfonia No.2 en Mi bemoll major opus 35. Una obra que va compondre el 1885, és a dir, 12 anys després de la seva primera i més coneguda Simfonia LandlicheHochzeit. Sensiblement més conservadora que la primera, parteix d'un desenvolupament sonata que expandeix el material temàtic al llarg dels seus quatre moviments. En el seu cas, i quan pensem en el significat "pur" de Simfonia, aquesta simfonia s'expressa, i s'escolta, com a tal. Curiosament, la manca d'un sobrenom o etiqueta l'han situat a l'ombra de la seva heterodoxa primera simfonia tot i que el resultat, com podrem comprovar, és atractiu i globalment satisfactori. De perfil i sentiment romàntic, les melodies ens enllaçaran amb Mendelssohn i especialment Brahms, autors a qui evidentment Goldmark coneixia a la perfecció, especialment al segon d'ells. Una bona simfonia que ens obrirà la porta a una propera aproximació a Goldmark en un any en què, com molts altres (aquest any les celebracions es multipliquen), serà un destacat protagonista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Goldmark: Symphonies Nos. 1 & 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WITT, Friedrich (1770-1836) - Concertino in E flat major

$
0
0
Louis Meijer - Storm in het Nauw van Calais
Obra de Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866), pintor holandès (1)



- Recordatori de Friedrich Witt -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johan Hendrik Louis Meijer (Amsterdam, 9 de març de 1809 - Utrecht, 31 de març de 1866) va ser un pintor holandès especialitzat en paisatges marítims. Proper a la tradició pre-romàntica, es va formar amb Pieter Westenberg i Jan Willem Pieneman. Va viure a Deventer, a partir del 1841 a París i a la Haia abans d'establir-se a Utrecht. Paral·lelament a la pintura, va produir aiguaforts i litografies. Matthijs Maris va ser alumne de Meijer. Va morir a Utrecht el març de 1866.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866) - Altres: Johan Hendrik Louis Meijer (1809-1866)



Parlem de Música...

Friedrich Witt (Niederstetten, 8 de novembre de 1770 - Würzburg, 3 de gener de 1836) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Format en un espai i un temps desconegut, la primera referència data del 1789, any que va formar part de l'orquestra del Príncep d'Oettingen-Wallerstein. A partir del 1796 va iniciar una sèrie de viatges per Europa. El 1802 va escriure la que seria la seva gran obra mestra, l'oratori Der leidende Heiland, obra que li va permetre accedir al càrrec de mestre de capella de Würzburg. El 1814 va assolir el càrrec de mestre de capella del teatre de Würzburg, lloc que va mantenir la resta de la seva vida. A Witt se'l recorda per la confusió generada arrel de la seva Simfonia Jena, durant molts anys atribuïda erròniament a Beethoven. Va ser autor d'obres teatrals, religioses, orquestrals i de cambra. Va morir a Würzburg el gener de 1836.

OBRA:

Vocal secular:

Berissa. Heroisch-komische Oper
Palma. Singspiel in zwei Akten (uraufgeführt 1804 in Frankfurt) (verschollen)
Das Fischerweib. Ländlich-komische Oper in zwei Akten (uraufgeführt am 29. März 1807 in Würzburg) (verschollen)
Lenardo und Blandine. Schauspielmusik zum gleichnamigen Trauerspiel von Wilhelm Friedrich Ziegler (uraufgeführt am 6. August 1813 in Würzburg)

Vocal religiosa:

6-7 Messen, darunter...
Messe Nr. 2 B-Dur ("Missa solenne B-Dur")
Messe Nr. 3 C-Dur
Missa solemnis F-Dur (verschollen)
"Pfingst-Misse mit Offertorium" (verschollen?)
Ein Requiem
Pange Lingua (1793)
Te Deum (doppelchörig) (verschollen)
Litania de B. Maria V. (verschollen)
Kleine Kantate für gemischte Stimmen und Klavier zu vier Händen (verschollen)
Fünf größere Kantaten bzw. Oratorien, darunter...
Der leidende Heiland (1802; verschollen)
Die Auferstehung Jesu
Lobsinget Jehova, unserem Gott

Instrumental:

Orch:
9 symphonies (Offenbach, 1804–15)
Symphony, C [‘Jena’], D-Ju [‘par Louis van Beethoven’], A-GÖ [‘Witt’], D-RUl [‘di Witt’]
Other symphonies, B-Bc, D-SWl, mentioned in EitnerQ
Concerto, fl, orch, op.8 (Leipzig, c1806)
7 concertos and sinfonie concertanti;

Chbr:
Quintetto, pf, str/wind insts, op.6 (Leipzig, n.d.)
Pieces d'harmonie, wind insts (Mainz, n.d.)
Septet, str qt, wind insts (Mainz, 1817)
Other chbr works

Font: En català: Friedrich Witt (1770-1836) En castellano: Friedrich Witt (1770-1836) In english: Friedrich Witt (1770-1836) - Altres: Friedrich Witt (1770-1836)



Parlem amb veu pròpia...

Friedrich Witt forma part de la generació clàssica 2.0, és a dir, d'aquella màgica i fascinant etapa de transició del model clàssic vienès, encarnat per Mozart i Haydn i la desconcertant, per embrionària, pulsió romàntica. Autors com Witt però també com Hummel, Weber,Winter, Danzi i moltíssims altres, en van formar part i, vistos en perspectiva, van representar la culminació, i també l'esgotament, del model clàssic per definició. Però en qualsevol instància, l'empremta que van deixar al món representa, sense discussió, un valor artístic de magnitud estratosfèrica per la qualitat però també pel descomunal volum quantitatiu. Partitures i més partitures que, presagiant un canvi de model i forma, van dibuixar un classicisme d'elevat virtuosisme. Friedrich Witt en va ser un dels actors destacats i avui, en nom i en record seu, en parlarem. Compositor prolífic i majoritàriament desconegut, actualment se'l té en consideració per la seva producció instrumental la qual va viure un sobtat renaixement en el moment que una de les seves simfonies va ser erròniament atribuïda a Beethoven. El desmentiment posterior va situar a Witt com a un actor formalment proper al Haydn simfònic tardà i de motlle setcentista.

Aclamat al seu temps gràcies a l'oratori Der leidende Heiland, incomprensiblement no editat encara, avui el recuperarem en base a l'aproximació que recentment s'ha centrat en la seva obra de cambra. El segell CPO, com sempre capdavanters en la recuperació de tants i tants autors, ens regala una edició de gran qualitat en què, a banda de Witt i com a curiositat, hi podrem escoltar una partitura d'Ernst Christian August von Gersdorff, el príncep de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg i oficial austríac. Tot un detall musical d'una època en què prínceps i reis també eren, sovint, músics. Cosa impensable a dia d'avui, el fet és que Witt va haver de treballar precisament en la orquestra d'aquest príncep en l'època en què probablement va compondre alguna de les partitures que podrem escoltar. Entre elles, el Quartet en Fa major per a fagot, violí, viola i violoncel, acompanyada pel Concertino en Mi bemoll major per a trompa i orquestra. Tot plegat destil·la un "ordre" i una claredat pròpies del seu temps, amb melodies fresques, equilibris entre solistes i acompanyament, temps apropiats, contrapunt precís... El discurs de Witt és acadèmicament perfecte i de tal pulcritud que la única crítica possible és precisament aquesta, l'excés de perfecció. Pot semblar contradictori, però tanta bellesa i tanta sincronització inevitablement limita l'ambigüitat i l'espontaneïtat. A canvi, tenim la certesa, i no ens equivocarem, que Witt ha de ser d'audició obligada si el classicisme és la nostra passió!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Witt: Chamber Works for Winds & Strings

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Stabat Mater

$
0
0
Johannes Vermeer - Allegory of the Catholic Faith (c.1670-72)
Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Pergolesi -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Després de sis anys d'aprenent, part d'ells a les ordres del pintor holandès Carel Fabritius, va ser admès el 1653 a la confraria de Sant Lluc com a mestre pintor. Va ser un dels seus membres més importants i va servir en el seu consell de govern. Es va guanyar la vida modestament com a marxant més que com a pintor. Només es conserven 35 llenços de Vermeer. Aquest petit nombre sembla ser fruit del metòdic i deliberat estil de treball de Vermeer, de la seva curta vida i de la desaparició de moltes de les seves obres durant un període de foscor després de la seva mort a Delft, el 15 de desembre de 1675. Amb algunes excepcions, que inclouen paisatges, escenes quotidianes i alguns retrats, la producció de Vermeer va consistir en interiors domèstics plens de llum en què una o dues figures estan llegint, escrivint, tocant un instrument musical o realitzant alguna tasca domèstica. 

Aquestes obres d'observació i execució precisa de la vida holandesa del segle XVII es caracteritzen per un sentit geomètric de l'ordre. Vermeer va ser una mestre de la composició i de la representació en l'espai. Vermeer va ser oblidat després de la seva mort i no se'l va redescobrir fins ben entrat el segle XIX. A partir de llavors, la seva reputació ha crescut de manera constant. Avui se'l considera un dels més grans pintors holandesos. Jove adormida a la taula (c.1656, Museu Metropolità d'Art, Nova York) exemplifica el seu maneig de les tonalitats i la perspectiva sobre el fons, cap al pla mitjà i més enllà en la distància. En Donzella abocant llet (1660, Rijksmuseum, Amsterdam), Dona amb gerra d'aigua (1663, Museu Metropolità d'Art), Vista de Delft (c.1661, Mauritshuis, l'Haia) i altres obres, es visualitzen els efectes de la llum amb una subtilesa, delicadesa i puresa de color que són virtualment úniques. Entre les seves obres també destaquen Soldat i dona rient (1657, Frick Collection, Nova York) i Jove amb barret vermell (1667, National Gallery of Art, Washington). 




Parlem de Música...

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Francesco Santini a Jesi abans de matricular-se al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va tenir com a mestres a Gaetano Greco i Francesco Feo. En els seus inicis, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, alguns dels oratoris que el van fer ràpidament famós, com  La conversion e morte di San Guglielmo (1731), o la seva primera òpera Salustia (1732). Aquell mateix any va rebre el nomenament com a mestre de capella del príncep Ferdinando Colonna Stigliano. El 1733 va rebre el reconeixement general amb el seu intermezzo còmic La serva padrona, considerada una obra fonamental en la creació de l'òpera buffa. A partir d'aquell èxit sobtat, la carrera de Pergolesi fou meteòrica tot i que molt breu. La seva obra va ser molt extensa amb 11 òperes i oratoris, dues misses, 5 cantates, nombrosa obra religiosa i el seu famós Stabat Mater, exportat arreu d'Europa des del primer moment. Va ser autor, també, d'obres instrumentals com sonates, simfonies i concerts. De salut precària tota la seva vida, va morir amb 26 anys de tuberculosi al Monestir Caputxí de Pozzuoli el març de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Conversione di San Guglielmo d'Acquittana (opera seria) (1731)
Salustia (opera seria) (1731-1732)
Lo Frate 'nnamorato (opera buffa) (1732)
Il Prigionier superbo (opera seria) (1733)
La serva padrona (intermezzi) (1733)
Adriano in Siria (opera seria) (1734)
L'Olimpìade (opera seria) (1735)
Livietta e Tracollo (intermezzi)

Duets (spurious):
Deh t’accheta, C xix, by G. Sellitto;
Io mi rido;
Mo che te stregno, C xix, suppl.;
Se mi lasci, o mio contento, C xix, by G.M. Orlandini;
Tu non rispondi, C xix, by G.A. Giai;
Tu resterai mia cara, C xix;
Tu vuoi ch’io viva, C xix, by D. Terradellas;
Una povera fanciulla, C xix, by ?Orlandini

Arias:
spurious unless otherwise stated
Ah, che sento in mezzo al core, C xxii;
Ahi, che soffersi o Dio, C xxii;
Ah mi dividon l’anima, C xix, also attrib. G. Chinzer;
Amerò finchè il mio core, C xxii;
Basta così t’intendo, C xix, by R. di Capua;
Ben che s’ascondono, doubtful, B-Bc;
Bendato pargoletto, C xxii;
Cara tu ridi, C xxii;
Chi non crede, C xxii, by B. Galuppi;
Chi tento, doubtful, GB-Lcm;
Confusa, smarrita, C xix, by L. Vinci;
Con quel volto sì vezzoso, doubtful, Lbl;
Dio s’offende, e l’uom ne giace, doubtful;
È pur ver, C xxii, by A.M. Bononcini;
Empio amor, amor tiranno, C xxii, doubtful;
Il mio cor innamorato, doubtful, B-Bc;
Immagini dolenti, C xix, by G. Scarlatti;
Ingrata non sarò, C xxii;
Io non so dove mi sto, C xxii, by L. Leo
L’amato mio sposo, ed. in Il teatro illustrato, no.126 (Milan);
La ragion, gli affetti, doubtful, GB-Lbl;
Le luci vezzose del caro mio bene, doubtful;
Le souhaît, doubtful;
Madre, e tu, inquista sposa, doubtful;
Misero me, qual gelido tormento, acc. recit, C xix;
Nacqui agli affanni in seno, doubtful;
Non mi negar, ed. A. Parisotti, Arie antiche (Milan, 1930);
Non mi tradir mai più, C xxii, by A. Scarlatti;
Non so d’onde, C xix;
Non ti minaccio sdegno, C xix;
Non ti son padre, doubtful, Lbl;
Partò, qual pastorello, doubtful, B-Bc;
Pellegrino ch’infolto orror, doubtful;
Pensa bene, mi dicesti, C xxii;
Pensa, se avrò, mia cara, C xxii;
Per esser più vezzose, C xxii;
Per fuggirti io peno avrò, doubtful;
Piangerò tanto, C xxii;
Qual dolente pastorello, C xxii, by G. Lampugnani;
Quant’inganni insegna amore, C xxii
Saggio nocchiero, doubtful, Bc;
Se al labro mio non credi, ed. in Aus dem goldenen Zeitalter des Belcanto, ii (Mainz);
Se amor ti compose, C xxii, by F. Arresti;
Sentir d’un vago oggetto, C xxii;
Sentirsi il petto accendere, C xxii, by Lampugnani;
Se per te viva io sono, C xxii, by A.M. Bononcini;
Se tu m’ami, C xxii, by A. Parisotti;
Serbi l’intatta fede, C xix;
Si cangia in un momento, C xxii;
So ch’è fanciullo amore, C xix;
Talor se il vento freme, C xix, by Terradellas;
Tergi quel pianto, o cara, doubtful, Bc;
Tra fronda e fronda, doubtful;
Tre giorni son che Nina, C xxii, ? by V.L. Ciampi;
Tremende oscure atroci, doubtful, Bc;
Un caro e dolce sguardo, doubtful;
Un ciglio che sa piangere, C xxii;
Vado a morir ben mio, doubtful;
Vanne a seguire (Ingrato core), C xxii, by A.M. Bononcini;
Va tra le selve ircane, C xix;
Vorrei poter almeno, C xxii

Chamber cantatas and duets:
4 cantate da camera … di G.B. Pergolesi, raccolte di Gioacchino Bruno, op.2 (Naples, after 1736): Chi non ode e chi non vede (Segreto tormento), S, str, bc;
Dalsigre, ahi mia Dalsigre (Lontananza), S, bc, in GB-Lbl as Nigella, ah mia Nigella;
Luce degli occhi miei (L’addio), S, str, bc;
Nel chiuso centro (Orfeo), S, str, bc, before aut. 1735; all ed. in C x, B xvi

Cants.:
Della città vicino, S, str, bc, D-MÜs;
Questo è il piano, questo è il rio (Ritorno), A, str, bc, 24 April 1731, C xxii, B xvi

Cants. (doubtful):
A te torna il tuo Fileno, S, str;
Berenice che fai; Che farò, che;
Clori se mai rivolgi (Il canto del pastore), C x;
Contrasti crudeli; Ecco, Tirsi, quel mirto (Proposta) – Or responderti debbo (Risposta), C x;
In queste spiagge amene (Amor fedele), C x;
L’aura, il ruscello, il fonte;
Ove tu, ben mio, non sei, S, str;
Quest’è amor, quest’è fede, MÜs

Cant. (spurious):
Cor prigioniero, C xxii

Vocal religiosa:

Sacred dramas and oratorios:
Li prodigi della divina grazia nella conversione di S Guglielmo Duca d’Aquitania (dramma sacro, 3, I. Mancini), Naples, monastery of S Agnello Maggiore, sum. 1731, C iv, B ix
La fenice sul rogo, ovvero La morte di S Giuseppe (orat, 2), ? Naples, Oratorio dei Filippini, 1731, C i, B x

Spurious:
Septem verba a Christo in cruce moriente prolatae (orat), CH-Zz, vs ed. H. Scherchen as Die sieben Worte des Erlösers (Vienna, 1952);
Planctus animo poenitentis ad matrem dolorosam (orat), GB-Lbl;
Oratorio della Passione;
La morte d’Abel (orat), CH-Zz;
Il pentimento, GB-Lbl, Lcm;
La nascita del Redentore (orat), lost, said by Villarosa, probably mistakenly, to be in I-Nf

Liturgical:
Mass [Ky–Gl] (D):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? sum. 1731, C xv/2, B xi;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch; version 3, S, A, SSATB, orch, incl. Qui tollis, Quoniam, from

Mass in F of 1734 and arr. of Cum Sancto spiritu from Sicut erat;

Mass [Ky–Gl] (F):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, ? perf. Rome, S Lorenzo in Lucina, 16 May 1734, C xviii, B xii;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch, C vi;
version 3, solo vv, SSATB, SSATB, SSATB, SSATB, 2 orch;
version 4, new version of Ky

Confitebor, ps, solo vv, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
Deus in adjutorium (Domine ad adjuvandum me), int, S, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C xvii/1, B xiii
Dixit Dominus, ps (D), S, A, SSATB, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
In coelestibus regnis, ant, A, str, org, C xvii/1, B xiii
In hac die quam decora, motet, S, A, T, B, SSA, TTB, 2 orch, C xvii/1 (inc.), B xv
Laudate pueri, ps, S, SSATB, orch, late work, C viii, B xiii; authentic except for alternative version of Quis sicut Dominus, C xiii, 252
Salve regina, ant, (a), S, str, org, C xv/1, B xv
Salve regina, ant, (c), S, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xv/1, B xv
Stabat mater, seq, (f), S, A, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xxvi, B xiv

Doubtful:
Aura sacratis amoris, S, orch, B-Bg;
Conturbat mentem, S, orch, D-Bsb,W;
De placido torrente, B-Bg;
Deus misereator nostri;
Dixit Dominus, ps (B ), SATB, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus, ps (D), C viii;
Ecce pietatis signa, S, orch, I-Mc;
Ecce superbos hostes, S, orch, B-Bg;
In campo armato pugno, S, orch, D-Bsb;
Laetatus sum, C viii;
La Maddalena al sepolcro, S, I-Ac;
Miserere mei (a), D-SWl;
Miserere mei (B ), formerly Königsberg;
Miserere mei (C);
Miserere mei (d), GB-Lbl;
Miserere mei (F), F-Pn;
Miserere mei (g), B-Bc, F-Pn, GB-Lbl;
O salutaris hostia, T, B, bc, Lbl;
Peccator crudelis, I-Vnm;
Salve regina (f), C xv/1;
Sequentia olim tempore missae septem dolorum, D-LÜh;
Sol resplendet, GB-Ob;
Te ergo quaesimus, S, T, hpd, I-Rsc;
Tuba et timpano, S, orch, B-Bg;
Utique resonando, I-Nf

Spurious:
Mass [Ky–Gl] (F) (Vienna, 1805);
Missa Pergolesiana [Messa estense] (D), C xxiii;
Missa solemnis [Messa solenne] (C), C xxiii;
Requiem, C xvi;
Credo (C), Incarnatus (G), Sanctus (a), Sanctus (d), Agnus Dei (G), Agnus Dei (b), inc.: all C xxiii; Credo (D), SATB, str, org, C xix suppl.;
Agnus Dei (b), ed. R.F. Goldman (New York, 1949);
Adoro te devote, C xvii/1;
Ave verum, C xvii/1;
Beatus vir, C viii;
Dies irae, parody of Stabat mater, C xxvi;
Dixit Dominus (C), by L. Leo, C viii;
Dorme, benigne Jesu, by F. Durante, C xvii/1;
Mag, by Durante, C xvii/1;
Miserere (c), 2 settings, C xiii;
O sacrum convivium, C xvii/1;
Pro Jesu dum vivo, C xvii/1;
Quis sicut Dominus, C viii;
Salve regina (c), C xv/1;
Sanctum et terribile, C viii;
Siste superba fragor, C xvii/1;
Super flumina, C xvii/2; Vexilla regis, C xvii/1

Other vocal:
42 solfeggi, 2vv;
64 solfeggi, 3vv;
solfeggio, hpd acc.: all in B xviii
Venerabilis barba cappucinorum, Scherzo fatto ai Cappuccini di Possuoli, T, B, 1735, B xviii

Doubtful:
Per voi mi struggo in pianto, canon, 3vv, C xxii

Instrumental:

Conc. (B ), solo vn, 2 vn, va, bc, C xxi;
Conc. (C), 2 hpd, 2 vn, va, b;
Sonata (F), org, C xxi;
Sinfonia (F), vc, bc, C xxi;
Sonata (G), vn, bc, movt 2 as Sonata (A), hpd, C xxi: all in B xvii

Doubtful:
Piccola sinfonia (E ), 2 vn, va, b, I-Rsc;
Simphonia (B ), 2 vn, va, vc, US-R;
Simphonia (F), 2 vn, va, vc, R;
Sinfonia [di apertura] (G), 2 vn, va, bc, hns, C xix;
Symphonia (D), 2 vn, va, b, CZ-Pnm;
Trio (B ), 2 vn, bc, I-Nc, attrib. ‘Pergola’

Extremely doubtful:
2 concs. (D, G), fl, 2 vn, bc, C xxi;
Conc. a 5 (F), 3 vn, va, b, hns, org, C xxi;
Simphonia (C), 2 vn, va, tpts, timp, US-CA;
Sinfonia (D), 2 vn, va, b, hns, S-SK, L;
Sinfonia [d’apertura] (D), 2 vn, va, b, fls, obs, tpts, timp, C xix;
Sonatas nos.2 (C), 4 (G), 5 (C), 6 (B ), hpd, C xxi;
Sonata a 3 nos.13 (g), 14 (C), 2 vn, bc, C v

Spurious:
6 concerti armonici, concertinos, 4 vn, va, bc (The Hague, 1740), by U.W. van Wassenaer, C vii;
8 Lessons, hpd (London, 1771), no.2 in C xxi, nos.1, 5 by G.B. Martini;
A Second Set of 8 Lessons, hpd (London, 1778), nos.2, 7 in C xxi;
Propter magnam (G), org (London, 1831);
Sinfonia (B ), 2 vn, va, b, L, by J.G. Graun;
Sonata (G), hpd, C xxi, ? by D. Alberti;
12 Sonatas a 3, 2 vn, b (London, 1771), by D. Gallo, C v; Trio (B ), 2 vn, b, Skma, by F. Ruge;
Trio (F), 2 vn, b, Skma, Uu




Parlem amb veu pròpia...

Pergolesi va ser un compositor de vida efímera però d'ànima eterna. I la prova eloqüent d'aquesta afirmació radica precisament en la seva creació musical. Inventor del gènere "opera buffa", va destacar fulgurantment en tots els gèneres que va explorar però en especial en el vocal amb el que va il·luminar Europa a mitjans del segle XVIII. La seva influència fou de tal magnitud que generacions posteriors i quasi contemporànies a les nostres, si no que li preguntin a Stravinsky, en van fer una o altra referència. De fet, i aprofitant l'atracció que el seu nom va despertar, motivat també per la seva sobtada mort amb només 26 anys, molts cerca-fortunes van atribuir centenars d'obres al seu nom fet que ens ajudarà a entendre l'enorme moviment sísmic que va causar Pergolesi en l'abans però especialment en el després de la seva mort. I això es va deure, a banda del seu afortunat gènere teatral, a una partitura en concret, el Stabat Mater que va compondre pocs dies o mesos abans de morir. Elevat al cel des del primer compàs, és una obra "obligada" del repertori de tots els temps, d'aquells i d'aquests, que ha viscut, viu i probablement viurà en la glòria pels segles dels segles. 

Escrit en nom i en veu de l'Església de Santa Maria dei Sette Dolori de Nàpols, església on per cert Pergolesi n'era mestre de capella des del 1732, és possiblement una de les grans obres mestres del segle XVIII. De fet, va ser la germandat Cavalieri della Vergine de’dolori la que oficialment va demanar-li tal obra a l'italià amb una finalitat simple, la de substituir "l'antiquat"Stabat Mater escrit anys abans pel també italià Alessandro Scarlatti. Pergolesi, potser en un darrer alè respectuós, parteix del model de Scarlatti per a escriure un Stabat Mater en aparença auster tant vocalment com instrumentalment. Si més no en aquest sentit, no amaga cap secret: dues veus solistes (castrati, Pergolesi dixit), un quartet de cordes i un baix continuo. Franc, directe i de baix cost, aquesta obra es va convertir quasi immediatament en imprescindible arreu d'Europa. Memorable és la prova que el gran Deu, el que tots coneixem, va decidir reutilitzar-ne la temàtica en la paròdia musical Tilge, Höchster, meine Sünden, BWV 1083. L'èxit, entre molts altres vectors que se m'escapen, radica potser en la forma d'enfocar l'ària d'església, en un estil sensiblement expressiu que només les veus blanques o els castrats podien assolir. Recordem que en aquell temps l'Església Catòlica obligava a les dones "a guardar silenci en els temples", per tant, no podien parlar i molts menys cantar. Afortunadament, avui dia no cal castrar a ningú per cantar tot i que escoltant aquesta versió, amb la veu celestial de Philippe Jaroussky, em pregunto si podria ser el castrat del nostre temps, simplement brutal. El més trist de tot plegat, a banda del text fosc i dolorós de l'himne, és saber que Pergolesi va morir abans de poder escoltar la meravella que ell mateix havia creat...

De la propina del dia, no cal ni parlar-ne, una breu Missa Solemne de dubtosa atribució però que he recuperat si més no per aquells enamorats de les rareses, que buscant amb intensitat, pul·lulen per Internet!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Pergolesi: Stabat Mater/ Laudate Pueri/ Confitebor

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STALDER, Joseph Franz (1725-1765) - Flute Concerto in B-flat major

$
0
0
Rachel Ruysch - A still life of roses, a tulip, hyacinths, morning glories and other flowers in a vase, resting on a stone ledge
Obra de Rachel Ruysch (1664-1750), pintora holandesa (1)



- Recordatori de Joseph Franz Stalder -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Rachel Ruysch (La Haia, 3 de juny de 1664 - Àmsterdam, 12 d'agost de 1750) va ser una pintora holandesa. Filla del famós botànic, anatomista i pintor aficionat Frederick Ruysch, va començar a estudiar amb ell. Amb 15 anys es va convertir en alumne del conegut pintor de motius florals Willem van Aelst. Amb 18 va iniciar la seva carrera en solitari convertint-se, a la vegada, en mestre de la seva germana Anna Maria. Sota influència del seu pare, Ruysch va agafar la costum de pintar tot tipus d'animals en les seves pintures de flors, talment com insectes o sargantanes. El 1693 es va casar amb el pintor i comerciant Juriaen Pool amb qui va tenir 10 fills. No obstant, no va deixar de pintar i es creu que va ser autora de més de 300 obres sovint signades de forma peculiar, amb una imatge de si mateixa en un suau reflex en vidre o metall. El seu darrer quadre data de 1747, quan Rachel tenia 87 anys. Va ser, durant un temps (1706-1716), pintora de la cort de l'Elector Palatine Johann Wilhelm von Pfalz. Molt apreciada al seu temps, actualment poques són les obres que es conserven en museus ja que la majoria romanen en col·leccions privades. Va morir a Amsterdam l'agost de 1750.

Font: En català: No disponible En castellano: Rachel Ruysch (1664-1750) In english: Rachel Ruysch (1664-1750) - Altres: Rachel Ruysch (1664-1750)



Parlem de Música...

Joseph Franz Xaver Dominik Stalder (Lucerne, bap. 29 de març de 1725 - Lucerne, 4 de gener de 1765) va ser un compositor suís. Després d'assistir al Col·legi Jesuïta de Lucerne, va estudiar Teologia Moral a Milà (1748-49). Allà va iniciar el seus estudis de composició i el 1750 es va convertir en alumne de G.B. Sammartini i Galimberti, gràcies a la recomanació de Meyer von Schauensee. El 1752 va rebre un càrrec al Monestir de Sant Leodegar, de Lucerne. L'any següent, no obstant, va viatjar a Londres abans d'establir-se a París el 1754. Allà va començar una carrera de compositor i director al servei del Príncep de Mònaco i del Príncep de Conti. Tanmateix, la seva salut precària va motivar el seu retorn a Suïssa on va seguir treballant, com a organista, al Monestir de Sant Leodegar fins el 1765. Va ser autor de nombrosa obra instrumental, entre ella, 48 simfonies publicades a París entre els anys 1757-1759. Va morir a Lucerne el gener de 1765.

Anton Winterlin - ANSICHT VON LUZERN gegen den Berg Pilatus (c.1830)
Vista de Lucerne (c.1830), obra d'Anton Winterlin (1805-1894), pintor alemany (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage (mostly written for Jesuit Theatre, Lucerne; all lost):
Hans und Trini (operetta, 2);
incid music to: Marienspiel, 1745, Froyla, 1748, Athemenes Cretensis, 1749, Henricus Calvensis, 1751, Zeleux der König von Lokrien, incl. Der Einsiedler (Spl, 2)

Vocal religiosa:

Mag, 4vv, insts, 1757, CH-E;
Amo te Jesu sponse dilecte, aria, S, str, org, SAf;
Conserva me, off, 4vv, str, org, 1764, SAf;
In exitu Israel, Ps cxiv, 4vv, str, E, EN, SAf;
In te Domine speravi, Ps lxxi, 4vv, insts, org, E;
Jesu dulcissime da te amare, aria, T, str, EN;
Regina caeli, S, str, EN

Instrumental:

Syms.:
6 sonate a 3 con tutti l’orchestra, op.4, lost;
6 for 4 str (Paris, n.d.);
6 a 4, hns ad lib (Paris, n.d.):
6 simphonies italiennes, 4 str, hns ad lib, op.5 (Paris, n.d.) [also pubd as 6 simphonies à 4 (Paris, n.d.)];
6 a 4, with hns (Paris, ?1759);
12 a 4, with hns, ?lost;
8 a 6, F-Pc;
Sinfonia, CH-EN

Other inst:
Ov., Zz;
Fl Conc., EN;
Sextet, 2 fl, 2 vn, va, b, EN;
6 str qts (London, c1770);
6 trio concertati, 2 vn, b, op.2 (Paris, n.d.), lost;
Pf Sonata, E

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Joseph Franz Stalder (1725-1765)



Parlem amb veu pròpia...

Joseph Franz Stalder va néixer a Suïssa però no va ser fins la seva arribada a Itàlia que va decidir-se definitivament a estudiar música. Sota la tutela de Giovanni Battista Sammartini i Ferdinando Galimberti, es va convertir en un hàbil compositor l'estil del qual va restar, per sempre més, clarament influenciat per l'escola pre-clàssica italiana. Nòmada per obligació, ja que a Suïssa la tradició musical era poc destacable, va aterrar a París on va compondre el gruix de la seva obra. Allà va publicar, en el breu període previ al seu retorn a Lucerna, la majoria de la seva obra musical, principalment instrumental. D'aquesta, de la qual avui dia se n'ha recuperat ben poca tot i parlar d'una cinquantena de simfonies, n'escoltarem dues partitures diferenciades. De fet la primera té molt a veure amb el gènere simfònic ja que recuperarem la Simfonia No.5 en Sol major en la seva versió per a pianoforte. Dos moviments breus i galants que ens faran d'introducció a la seva obra més "internacional", el seu Concert en Si bemoll major per a flauta i orquestra. Escrit probablement el 1760, aquesta obra traspua Itàlia però també Alemanya en veu de la famosa Escola de Mannheim. Partitura recuperada en manuscrit i en notable mal estat al Monestir d'Engelberg, s'ha reconstruït en la seva totalitat per fer-la concertant. I probablement s'ha fet per una qüestió purament històrica i sentimental ja que aquest concert per a flauta és l'únic existent a càrrec d'un compositor suís del segle XVIII. Això es deu a què probablement Stalder va ser, per vocació i per acadèmia, un dels compositors més importants de la Suïssa clàssica!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Le piano en Suisse au XVIIIe siècle

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SAMMARTINI, Giuseppe (1695-1750) - Recorder Concerto in F major

$
0
0
Philippe Mercier - Frederick, Prince of Wales, and his sisters (1733)
Obra de Philippe Mercier (c.1689-1760), pintor francès (1)



- Recordatori de Giuseppe Sammartini -
En el dia de la celebració del seu 320è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Philippe Mercier (Berlín, c.1689 - Londres, 18 de juliol de 1760) va ser un pintor i gravador francès. Va estudiar pintura a l'Acadèmia d'Arts de Berlín abans de prendre classes al taller d'Antoine Pesne. Va viatjar a Itàlia i França abans d'establir-se el 1716 i definitivament a Londres sota la recomanació de la Cort d'Hannover. Allà es va casar i va viure a Leicester Fields. La seva habilitat amb al retrat va afavorir el seu nomenament com a pintor principal i bibliotecari dels Prínceps de Gal·les. Va gaudir del favor reial i va ser autor de nombroses pintures de la pròpia reialesa però també de la noblesa i aristocràcia local. Va pintar escenes de gènere i paisatges. Els darrers anys alguns escàndols van afectar la seva persona i va haver de renunciar com a pintor reial. Va abandonar Londres el 1740 i es va establir a York, on va seguir pintant retrats abans de tornar a Londres el 1751. Des d'allà va viatjar a Irlanda i Portugal sol·licitat per diversos comerciants anglesos. No hi va romandre gaire temps i va tornar a Londres, ciutat on va morir el juliol de 1760.

Font: En català: No disponible En castellano: Philippe Mercier (1689-1760) In english: Philippe Mercier (1689-1760) - Altres: Philippe Mercier (1689-1760)



Parlem de Música...

Giuseppe Gaspare Melchirorre Baldassare Sammartini (Milan, 6 de gener de 1695 - London, 17-23 de novembre de 1750) va ser un oboista i compositor italià. Fill de l'oboista francès Alexis Saint-Martin i germà gran del també compositor Giovanni Battista Sammartini, es va educar inicialment amb el seu pare abans d'entrar amb 15 anys a l'orquestra ducal. El 1717 va publicar la primera col·lecció de música, una sèrie de sonates. El 1729 va emigrar a Anglaterra on va treballar a les ordres d'Händel en l'orquestra de l'òpera. El 1736 va assolir el càrrec de director musical dels concerts de cambra del príncep Frederick de Wales. El 1740 va publicar la primera òpera, The Judgement of Paris. Compositor prolífic, va ser autor de gran quantitat de música, entre ella, una col·lecció de 6 concerts d'orgue Op.9, 24 sonates per a flauta i baix, 30 trios, 24 concerti grossi i 16 simfonies. Va morir a Londres el novembre de 1750.

OBRA:

Vocal secular:

The Judgment of Paris (pastoral, Congreve), Cliveden, c1740, GB-Lbl

9 cantatas:
Ahi qual cruccio, S, hpd, Lbl;
Da procella tempestosa, S, hpd, B-Bc, GB-Lbl;
In lode della … principessa di Gales, S, 2 vn, b, B-Bc;
L’olmo, S, b, Bc;
Naufraggio vicino, S, 2 vn, va, b, Bc;
Oh vita, vita, nò, S, hpd, GB-Lbl;
Più non sento, S, 2 vn, b, B-Bc;
Solitudine campestra, S, b, I-Rsc;
Tu piangi, Eurilla mia, S, be, Rsc

Arias:
Se a ciascun l’interno affanno;
Se fedel, cor mio, tu sei (Metastasio), from op Gli orti esperidi: both GB-Lbl
lost aria, Vuoi saper, in pt.1, and sinfonia to pt.2 of La calunnia delusa (orat, G. Machio), Milan, 1724;
lost aria, Vanne pur non dubitar, in La necessità socorsa dal glorioso Santo di Padoa (orat), Milan, 1725

Instrumental:

orch:
6 concerti grossi (A, e, c, B , A, D), 2 vn, va and vc concertino, 2 vn, b (1738/R)
[6] Concerti grossi (e, B , g, a, c, g), 2 vn, va and vc concertino, 2 vn, b (1747); arr. from trios op.3 nos.2, 3, 5, 9, 10, 12
8 Overtures (D, E , d, A, D, G, D, D), 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn and vc concertino, 2 vn, va, bc (vc, hpd), op.7 and 6 Grand Concertos (g, A, e, C, g, A), ob, 2 vn and vc concertino, 2 vn, va, bc (vc, hpd), op.8 (1752/R); op.7 no.2 in 6 overture … da vari autori, op.1 (Paris, c1755); op.7 no.4, B-Bc
Giuseppe St. Martini’s Concertos (A, F, G, B ), hpd/org, str (1754); ed. in TCMS, ii (1988)
8 Overtures (G, d, A, D, B , D, F, E), and 6 Grand Concertos (E, g, A, d, e, B ) in 7 Parts (1756); 6 concertos as op.11 (c1756)
Concerto, F, ob, str, in Concerti a 5 … libro primo (Amsterdam, c1717)
12 concertos, GB–Lbl; ob conc, Mp; 3 ob concs, E , G, D, fl conc, B , D-Dlb; rec conc, F, 2 fl concs, D, A, 2 vn concs, D (=ob conc. in Dlb), E , S-Skma; fl conc, D, L
Overtura (G), CZ-Pnm; minuets, marches, 3 ballets, GB-Lbl

chbr:
12 Sonatas (F, F, G, F, F, d, F, F, G, F, F, B ), 2 fl/vn, bc (1727, lost; 2/c1730/R)
[6] Sonate (D, G, C, G, c, b), bk 1, 2 fl, b (1736; repr. c1750 as op.4);
[6] Sonate (e, G, A, a, D, A), bk 2, fl, b (c1736; repr. Paris, c1742–3 as op.3; repr. 1757 as op.12)
12 Sonate Op.2 (G, C, e, G, D, a, D, e, G, a, A, D), fl, b (Amsterdam, c1736–7); nos.1–6 as op.2 (1745); nos.7–12 as op.4 (c1747); nos.1–3, 5 ed. in TCMS, ii (1988)
12 sonate Op.3 (A, e, B , G, g, D, e, D, a, c, E, g), 2 vn, vc, hpd ad lib (1743; Paris, 2/1744 as op.4)
6 Sonatas or Duets Op.6 (D, e, A, G, C, d), 2 fl, bk 1 (c1750)
Six Solos (G, G, G, G, g, G), fl/vn/ob, bc (c1760/R in Archivum Musicum, xxxi (Florence, 1996)
Pieces in 6 sonate a flauto traverso solo, e violoncello o basso continuo (Amsterdam, 1740), 6 Solos for Two Violoncellos compos'd by Sigr. Bonoucini and other … authors (1748), Collection of Lessons for the Harpsichord … by Jozzi, St. Martini of Milan, Alberti, Agrell, Bk.II/ no.6 (1762), 6 Solos for a German Flute or Violin … compos’d by Sigr Francesco Xaver Richter (1764)
Duets, marches, minuets in contemporary anthologies: see RISM
26ob, fl, rec, vn, bc, sonatas (no.12 ed. D. Lasocki (London, 1981);
nos.13, 15, 21–4 ed. R. Platt (London, 1983)), (US-R; various trios and solos, B-Bc, GB-Lbl, Mp, US-NYp;
9 sonatas, 7 sinfonias, 1 conc., fl and rec, bc, I-PAc;
15 sonatas, 2 vn, bc, CH-EN

Font: En català: Giuseppe Sammartini (1695-1750) En castellano: Giuseppe Sammartini (1695-1750) In english: Giuseppe Sammartini (1695-1750) - Altres: Giuseppe Sammartini (1695-1750)



Parlem amb veu pròpia...

Giuseppe Sammartini va ser un compositor instrumental i en aquest sentit va ser, indubtablement, un dels més importants escriptors de concerts i sonates a Anglaterra entre els anys 1730 i 1750. Allà, a banda de compondre en abundància, va treballar al servei de l'orquestra de l'òpera sota la direcció, en viu i en directe, d'Händel. En aquell paisatge, al servei també d'un príncep per nom Frederick i perdudament enamorat de l'art i la música, es va fer un nom allunyat de la Itàlia que el va veure néixer. El seu germà, Giovanni Battista, i mestre entre altres de l'autor que recuperàvem ahir, va ser un actor determinant pel naixement del classicisme la influència del qual va marcar tota la generació de mestres posteriors, des de Mozart passant per Gluck i Haydn. A diferència del seu germà més innovador, Giuseppe va seguir més fidel al model barroc, especialment en la seva obra concertant. Partitures com les que avui escoltarem donaran fe d'aquest "conservadorisme" estètic i formal però que ajudades per una brillant interpretació ens resultaran irresistiblement atractives. Obres com la delicatessen en forma de Concert en Fa major per a flauta dolça, cordes i continuo. Una partitura amable i entranyable que emmudeix els sentits per la seva apassionada bellesa. L'acompanyarem amb el Trio en Si menor per a dos flautes travesseres i continuo, en una obra de cambra de quatre breus moviments. Ens resultarà fàcil entendre el per què la música de Sammartini va gaudir d'ampli i prolongat ressò a Anglaterra fins ben entrat el segle XIX, fins i tot superant a Corelli i Geminani. Bones raons devia tenir Sir John Hawkins, historiador i musicòleg, quan afirmava que Sammartini era "el millor intèrpret d'oboè que havia escoltat mai". Com a intèrpret no ho podrem contrastar, tanmateix com a compositor queda clar que inevitablement va ser un grandíssim mestre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Sammartini, G. / Maute: Chamber Music for Flute and Recorder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SEHLING, Josef Anton (1710-1756) - Christmas in Prague Cathedral

$
0
0
Antoine Coypel - Susannah accused of adultery (c.1696)
Obra d'Antoine Coypel (1661-1722), pintor francès (1)



- Recordatori de Josef Anton Sehling -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoine Coypel (Paris, 11 d'abril de 1661 - París, 7 de gener de 1722) va ser un pintor francès. Membre d'una família d'artistes, va ser fill de Noël Coypel, amb qui es va formar. Amb només 11 anys va acompanyar al seu pare quan aquest va ser nomenat director de l'Acadèmia Francesa a Roma, donant ben aviat mostres del seu geni amb la pintura i rebent les lloances de Gianlorenzo Bernini. Va passar tres anys a Roma i un més al nord d'Itàlia, estudiant la pintura de Correggio i dels mestres venecians, abans de tornar a França el 1676. L'encreuament de les influències rebudes a Itàlia amb l'academicisme imperant a França, és a dir l'estil classicista de Nicolas Poussin, va fer de Coypel un pintor eclèctic, encara que sempre amb una certa tendència al colorisme, com s'adverteix en Lluís XIV descansant després de la pau de Nimega, composició al·legòrica típica de l'època i presentada el 1681 amb motiu de la seva acceptació a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París.

Aquesta inclinació vers el colorisme el va portar, durant la dècada de 1690, a aproximar-se a l'obra de Rubens, de la qual el Demòcrit (1692, Museu del Louvre) és, en opinió d'Anthony Blunt, poc més que un «pastitx». Protegit del Gran Delfí i del seu fill el duc de Chartres, el 1700 va intervenir en la decoració del Castell de Meudon amb una sèrie de panells dedicats a la història de Cupido i Psique. Amb el mateix estil ampul·lós i teatral però donant l'esquena a Rubens per acostar-se al barroc romà de Baciccio, va pintar el 1708 el sostre de la Capella del Palau de Versalles, la més plenament barroca de les decoracions franceses de l'època, juntament amb la del desaparegut Palais Royal que ell mateix va executar per encàrrec del duc Felip d'Orleans entre 1701 i 1718, amb escenes de la història d'Enees. A Espanya, el Museu del Prado conserva una monumental i colorista Susana acusada davant el tribunal, molt representativa del seu estil i considerada una de les seves obres més importants. Coypel va morir a París el gener de 1722.

Font: En català: No disponible En castellano: Antoine Coypel (1661-1722) In english: Antoine Coypel (1661-1722) - Altres: Antoine Coypel (1661-1722)



Parlem de Música...

Josef Anton Sehling (Toužim, 7 de gener de 1710 - Praga, 19 de setembre de 1756) va ser un compositor bohemi. Després d'estudiar música a Praga i Viena, va ser nomenat mestre del cor a dues esglésies de Praga així com músic de la cort i compositor del Comte Morzin. Va compaginar la labor docent i creativa amb la interpretativa, com a violinista, a la Catedral de Sant Guiu de Praga. El 1737 va provar fortuna, sense èxit, en l'accés al càrrec de mestre de capella i en l'obtenció del lloc de primer violinista. Ambdós fracassos no van impedir que assolís el càrrec d'ajudant de Jan František Novák (actiu entre 1737-1758) a la direcció del cor catedralici. El seu gran èxit com a compositor va ser el seu drama musical Judith, interpretat durant la coronació de Maria Teresa, Reina de Bohèmia i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic. Va seguir treballar com a compositor fins el setembre de 1756, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal religiosa:

in CZ-Pak (see Podlaha), Pnm, Bm and smaller collections (see Kouba)
c20 masses and mass sections
c50 motets and offs
c15 solo arias
3 Lat. pastorellas
3 vespers
2 lits

Lost works:
Filius prodigus, Easter orat, St Benedict church, Hradcany, 1739;
Firma in Deum fiducia … in Judith … exhibita, school drama, Prague Jesuit college, 1743;
Constantinus Magnus in signo crucis de Maxentio victor, school drama, Prague Jesuit college, 1750;
Constantinus parenti suo vitae melioris author et parens, school drama, Prague Jesuit college, 1751

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Josef Anton Sehling (1710-1756)



Parlem amb veu pròpia...

Bohèmia, un territori musicalment ric i pròsper, es va diferenciar de la veïna i propera Àustria, per la constant devoció religiosa. Aquesta fou de tal magnitud, intensitat i freqüència, que la majoria dels compositors que van fer vida en aquell espai van haver d'assumir l'obligació d'escriure tanta música en aquest gènere com poguessin. I en aquest sentit, una de les festivitats religioses que major interès va suscitar va ser el Nadal i la seva celebració. Ryba, Brixi i centenars d'autors a qui avui dia encara no coneixem, van explorar la litúrgia d'una forma peculiar impregnant-la d'entrada de l'acadèmia europea, especialment italiana i en veu de l'Escola Napolitana, però també en veu de la propera Viena o de l'antiga Escola Veneciana. Alhora, van sumar-hi els ritmes i la tradició musical popular bohèmia amb les melodies tants pròpies i singulars d'aquells bells i desconeguts paratges. Josef Anton Sehling va ser un dels representants previs a la irrupció de grans mestres com Brixi o Ryba. Ancorat en el barroc més tardà, Sehling va procurar refinar el seu coneixement amb els seus estudis a Viena abans de tornar a Praga on va treballar a la monumental Catedral de Sant Guiu i on va compondre la majoria de les partitures d'aquesta extraordinària edició. Obres com el Motetto per la Nativita di Nostro Signore 'Deponite metum', la Pastorella 'Eja, surgite pastores' o l'Offertorium de Sanctis Tribus Regis 'Ecce magi veniunt', en forma d'àries o duets amb acompanyament instrumental. La complexitat vocal, en harmonia amb les melodies nadalenques, ens regalen passatges de gran bellesa i ens obren la porta a un autor gustosament adormit fins fa quatre dies. L'espectre de colors i de matisos de la música de Sehling és, sens dubte, la prova fefaent de l'espectacle musical de la Bohèmia més clàssica!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Hana Blažíková (soprano); Markéta Cukrová (contralt); Tomáš Král (baríton); Collegium Marianum; Jana Semerádová (direcció)
LAQUINTADEMAHLER: Josef Antonín Sehling - Navidades en Praga

    Sehling: Christmas in Prague Cathedral - Music from Eighteenth-Century Prague

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON ÖSTERREICH, Rudolph (1788-1831) - Trio for Pianoforte, Clarinet and Violoncello in B flat

$
0
0
Anton von Maron - Portrait of Anna Pieri Brignole Sale (c.1800)
Obra d'Anton von Maron (1733-1808), pintor austríac (1)



- Recordatori de Rudolph von Österreich -
En el dia de la celebració del seu 227è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Anton von Maron (Viena, 8 de gener de 1733 - Roma, 3 de març de 1808) va ser un pintor austríac que va néixer a Viena però que va viure la major part de la seva vida a Roma. Va fer els seus estudis en aquesta ciutat, tenint com a professor a Anton Raphael Mengs i casant-se més tard amb la seva germana. Va col·laborar amb Mengs en la realització dels frescos de les esglésies de Sant Eusebi i Santa Maria dell 'Anima, i de les viles Albani i Borghese. En aquesta última va pintar cinc quadres sobre la història d'Aeneas i Dido en un estil clar i agudament definit. Encara que va rebre molts encàrrecs d'aquest tipus, les seves obres més importants van ser en el camp del retrat. Quan Mengs va ser designat pintor de la cort de Carles III d'Espanya, Maron va rebre tots els encàrrecs que Mengs no podia atendre. Des d'aleshores i fins a la seva mort, es va convertir en un dels pintors principals de Roma. Va morir en aquesta ciutat el març de 1808.

Font: En català: No disponible En castellano: Anton von Maron (1733-1808) In english: Anton von Maron (1733-1808) - Altres: Anton von Maron (1733-1808)



Parlem de Música...

Rudolph von Osterreich (Florència, 8 de gener de 1788 - Baden, 24 de juliol de 1831) va ser un arxiduc i un compositor austríac. Fill de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, es va traslladar a Viena el 1792 quan el seu germà gran, Francesc I d'Àustria, es va convertir en emperador. Va estudiar música amb el compositor de la cort Anton Teyber. A diferència dels seus germans, Rudolph va dedicar la seva vida a l'església i la música. Des de ben petit va mostrar un talent especial per la música i amb 15 anys va començar a fer recitals públics al piano. El 1803 va conèixer a Beethoven i es va convertir en el seu alumne de piano i composició. La seva amistat es va enfortir i ambdós van compartir temps i vida. Beethoven va dedicar nombroses partitures al seu alumne, entre elles, el quart i cinquè concerts de piano, el famós trio de piano "Arxiduc" i la grandiloqüent Missa Solemnis. A més a més, Beethoven va supervisar l'obra de Rudolph durant quasi 20 anys. Val a dir que en vida de Rudolph poca de la seva música va veure la llum. El 1819 el van ordenar cardenal i arquebisbe d'Olmütz i va morir a Baden el juliol de 1731.

OBRA:

Vocal secular: 

Wenn in des Abends letzten Scheine (F. von Matthisson), c1812–13;
Je vous salue (J.C.P. de Florian), c1816–17;
La partenza (P. Metastasio), 1818;
Lieber Beethoven, ich danke, 1820

Instrumental:

unpublished unless otherwise stated; thematic catalogue of complete works in Kagan (1988)

Pf solo:
20 Ländler, before 1809;
Variations, G, c1809;
3 Polonaises, c1812;
3 Ländler, c1812;
7 Variations, G, 1814;
9 Variations, on Rossini’s ‘Di tanti palpiti’, G, c1817;
40 Variations on a Theme by Beethoven, op.1, 1818–19 (Vienna, 1819), ed. S. Kagan (Madison, WI, 1992);
Fuga, on a theme by Diabelli, c1818-19 (Vienna, 1823)

Pf 4 hands:
12 Allemandes, c1809–10 [also arr. for orch];
8 Variations on a Theme by Spontini, A, c1816
Inst: 12 Allemandes, orch, c1809–10 [arr. from pf 4 hands];
Variations, on a Theme by Prince Louis Ferdinand of Prussia, F, vn, pf, c1809–10, ed. S. Kagan (Vienna, 1996);
Variations, A , csákány, pf, 1810;
Divertissement, A , csákány, pf, 1810;
Variations, B , cl, va, bn, gui, c1811–12;
Sonata, f, vn, pf, c1812, ed. S. Kagan (Madison, WI, 1992);
Sonata, A, cl, pf, op.2, c1812 (Vienna, 1822), ed. H. Voxman (London, 1973);
Serenade, B , cl, va, bn, gui, c1812;
Variations, on Rossini’s ‘Sorte! secondami’, E , cl, pf, c1822–3, ed. O. Biba (Vienna, 1981)

Numerous unfinished works and sketches

Font: En català: No disponible En castellano: Rudolph von Osterreich (1788-1831) - In english: Rudolph von Osterreich (1788-1831) - Altres: Rudolph von Osterreich (1788-1831)



Parlem amb veu pròpia...

Prínceps i reis músics, en aquest espai, no és cap novetat. El que si ho serà, potser, és trobar-ne un amb una relació tant estreta amb Beethoven. Doncs sí, Rudolph von Osterreich, fill de l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, va decidir dedicar bona part de la seva vida a la música en companyia, i sota quasi perpètua supervisió, d'un geni a qui avui tots venerem. Amb Beethoven és amb qui va compondre la majoria de les obres que va escriure les quals, i la majoria d'elles, no es van publicar fins anys més tard de la mort de Rudolph. Beethoven, en agraïment, va dedicar fins a un total de 14 partitures al seu bon amic i alumne. Per tant, Rudolph és, a molt petita escala, una reducció en miniatura del seu mestre. I si bé la majoria d'obres que va compondre van ser per a piano, també podrem escoltar-ne alguna amb algun al·licient complementari, com aquest Trio en Si bemoll per a pianoforte, clarinet i violoncel. El respecte de Rudolph per Beethoven fou de tal intensitat, que el seu estil no va gosar aventurar-se més enllà dels models estètics, formals i harmònics del seu mestre. I en aquest sentit, la teoria que va explorar va ser la del Beethoven més clàssic i proper a Mozart. Fins i tot, moltes de les partitures de Rudolph tenen actualment un alt valor pel fet que porten anotacions, correccions i suggeriments del puny i la lletra del mateix Beethoven. En conseqüència, Rudolph no el podrem considerar ni elevar més enllà de la categoria de músic amateur, això sí, beneït per la mà divina de Beethoven!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TABART, Pierre (1645-1716) - Te Deum

$
0
0
Simon Vouet - Saint Peter Visiting Saint Agatha in Prison (c.1624)
Obra de Simon Vouet (1590-1649), pintor francès (1)



- Recordatori de Pierre Tabart -
En el dia de la celebració del seu 370è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Simon Vouet (París, 9 de gener de 1590 - París, 30 de juny de 1649) va ser un pintor francès. Va ser deixeble del seu pare Lorenzo Vouet. Des de la seva joventut va adquirir fama com a retratista i va ser reclamat a Constantinoble, on va retratar Acmet I. El 1612 es va traslladar a Roma a petició d'Urbà VIII per treballar a les esglésies de Sant Pere i Sant Llorenç, romanent en aquest país fins el 1627. Aquesta estada va facilitar el contacte amb el naturalisme de Caravaggio i amb les tendències classicistes bolonyeses, especialment les representades per Guido Reni i Guercino. A aquestes influències va unir el coneixement del color i la llum veneciana. De tornada a França va dirigir a París un taller prestigiós que li va permetre difondre aquest estil entre els seus contemporanis, tot adaptant-lo al gust de les grans decoracions que requeria la cort de Lluís XIII, amb fórmules molt dinàmiques i teatrals. Va ser nomenat primer pintor de cambra del rei i va tenir per deixebles a Lebrun, Lesueur, Mignard i Dufresnoy, entre altres. De la seva època italiana destaquen obres com Sant Francesc renunciant a les seves riqueses i La temptació de Sant Francesc, pintades per San Lorenzo in Luciani, a Roma, el 1624. De la seva etapa francesa s'han conservat moltes pintures i dibuixos, tot i que s'han perdut les decoracions del castell de Chilly i l'Hôtel Séguier de París. De les que es conserven destaquen La Magdalena, Sant Carles Borromeu i La presentació al temple, de 1641, Verge amb el Nen, Crist en el sepulcre, La caritat romana, Reunió d'artistes, Retrat de Lluís XIII, Crist a la creu (Louvre, París). Va morir a París el juny de 1649.

Font: En català: Simon Vouet (1590-1649) En castellano: Simon Vouet (1590-1649) In english: Simon Vouet (1590-1649) - Altres: Simon Vouet (1590-1649)



Parlem de Música...

Pierre Tabart (Chinon, bap. 8 de gener de 1645 - Meaux, 1716) va ser un compositor francès. Fill d'Yves Tabart, un adober, i d'Anne Gaultier, va rebre el bateig a la parròquia de St Etienne, de Chinon el 8 de gener de 1645. Segons De Brossard, va estudiar música amb Burgault, un expert en contrapunt, en el cor de Tours abans de convertir-se en maître de musique a la Catedral Sainte-Croix d'Orléans (c.1670-83) i després a la Catedral Notre-Dame de Senlis (1683-89). Tot i fer mèrits pel càrrec de sous-maître de la Chapelle Royale, no va assolir cap dels quatre llocs musicals oferts. Com a contrapartida, va substituir un dels guanyadors, Nicolas Goupillet, com a maître de musique de la Catedral de Saint-Étienne de Meaux. El 10 de juny de 1689 va signar aquest nou contracte que va mantenir fins l'abril de 1699, any en què De Brossard el va substituir. No obstant, Tabart no va abandonar la ciutat i va seguir en un càrrec menor a la capella de la catedral ajudant puntualment al seu company i amic De Brossard, amb qui va mantenir una cordial relació al llarg de la seva vida. Precisament, part del repertori de Tabart va restar conservat gràcies al seu col·lega, que el va preservar. Va morir a Meaux el 1716.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe;
Requiem (c.1704);
Te Deum;
Magnificat;
Trois motets;

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pierre Tabart (1645-1716) - Altres: Pierre Tabart (1645-1716)



Parlem amb veu pròpia...

Tabart, de qui en prou feines se'n conserven sis partitures, va ser un francès que va treballar en diverses catedrals abans de postular, com tantíssims altres, a un suculent càrrec a la Capella Reial de Versalles. Sense l'èxit esperat ni el càrrec anhelat, va seguir el seu rumb catedralici abans de coincidir en el temps i en l'espai amb De Brossard, un compositor de qui ja n'havíem parlat, però especialment un teòric i escriptor que va sorprendre el món amb obres com el seu monumental Dictionnaire de musique. De fet, és més que probable que Pierre Tabart hagués estat per sempre més oblidat si no fos pel seu bon amic Sébastien de Brossard que potser en una barreja d'admiració i d'obsessió col·leccionista, va preservar alguns dels manuscrits originals del seu vell amic. Això es deu a què en vida Tabart no es va preocupar de la publicació de les seves obres per la qual cosa els pocs exemples que ens han arribat són originals i en condicions precàries.

Tanmateix, el treball dels músics és també i força sovint el de recuperar velles glòries en un procés de restauració complex i sensiblement delicat. L'edició que escoltarem, per tant, fa renéixer la meitat de les partitures de Tabart, és a dir, el seu Rèquiem, el Magnificat i el Te Deum i un Offerte du Cinquième Ton: "Le Vive le Roy des Parisiens" per a orgue del també compositor francès André Raison. Precisament, recuperarem aquest solemne ofertori per a introduir-nos en la música vocal de Tabart. El Te Deum, més tradicional i previsible en el disseny i el Magnificat, més modern, imprevisible i de sorprenents harmonies, són les dues obres d'un Tabart absolutament recomanable pels amants del barroc més francès. I si bé no el recupero, cal remarcar el preciós Rèquiem, potser més arcaic en la forma, però d'una bellesa desgavelladora. La interpretació és de luxe i ens dóna a conèixer a un contemporani de ple de Charpentier a qui, en intel·ligència musical, iguala i a nosaltres inevitablement ens meravella!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Tabart: Requiem/Te Deum/Magnificat

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AMTMANN, Prosper (1809-1854) - A pasztor sipja

$
0
0
Christen Schjellerup Købke - The Forum at Pompeii with Vesuvius in the Background (1841)
Obra de Christen Schiellerup Købke (1810-1848), pintor danès (1)



- Recordatori de Prosper Amtmann -
En el dia de la commemoració del seu 161è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Christen Schiellerup Købke (Copenhaguen, 26 de maig de 1810 - Copenhaguen, 7 de febrer de 1848) va ser un pintor, gravador i litògraf danès. De salut delicada des de ben petit, va estudiar a l'Acadèmia Reial d'Art Danesa, amb el pintor clàssic danès Christoffer Eckersberg. Un pintor que va influenciar decisivament l'obra de Købke. El 1832 va compartir un taller amb el seu amic i pintor paisatgística Frederik Hansen Sødring. Anys més tard, va rebre una beca que li va permetre viatjar a Itàlia, territori que va documentar exhaustivament en la seva obra. Allà, en companyia amb el pintor i decorador Georg Hilker, va recorre diverses ciutats practicant la pintura al aire lliure. De tornada a Dinamarca, va abandonar el petit format en favor de noves teles més grans. Købke va mostrar sempre un estil romàntic nacionalista tot pintant paisatges, retrats i obres arquitectòniques. En aquests sovint hi apareixien amics, companys i familiars seus. Va morir amb 38 anys el febrer de 1848.

Font: En català: No disponible En castellano: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) In english: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) - Altres: Christen Schiellerup Købke (1810-1848) 



Parlem de Música...

Prosper Amtmann (Sellye, 25 de juliol de 1809 - Pécs, 9 de gener de 1854) va ser un flautista i compositor hongarès. Va estudiar sota la direcció de l'Ordre Cistercenc abans d'aprendre música. Va estudiar flauta i composició abans de convertir-se en intèrpret de l'Opera Estatal de Viena (1829-35). El 1835 va viatjar a Budapest on va acompanyar en una gira concertant a Ferenc Erkel. Va seguir fent gires per Europa (Viena, 1836; Munich, 1839). El 1840 va viure a Marburg on va ser director musical. Entre el 1842 i el 1845 va viure a Graz abans d'establir-se, definitivament, a Pécs, ciutat on va morir el gener de 1854.

OBRA:

Vocal religiosa:

Cantate Domino

Instrumental:

Magyar szimfónia (1837)
Gran dúo concertante y caprichoso para dos flautas. op. 1, Viena, Editor: Diabelli;
Marcha Nacional Húngara para flauta y piano, op. 2, Viena, Editor: Haslinger;
Aire variado para flauta y piano, op. 3, Viena, Editor: Mechetti;
Tres grandes dúos para dos flautas, Milán, Editor: Ricordi;
Doce Alemandas para flauta y piano, op. 8, Viena, Editor: Diabelli;
Introducción y Variaciones brillantes para flauta y piano, op. 9, Viena, Editor: Haslinger;
7 Ejercicios en todos los tonos mayores y menores para flauta sola, op. 10, Viena, Editor: Haslinger.
Air varié (Böhmnek ajánlotta)
Rákóczi-induló (Lisztnek ajánlotta)
Others chbr., works included transcriptions, variations and fantasies.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Prosper Amtmann (1809-1854)



Parlem amb veu pròpia...

Fa poc temps vaig parlar de Donato Lovreglio, un flautista i compositor italià, que va predicar un credo musical semblant al del nostre protagonista hongarès d'avui. Ara bé, si Lovreglio es va especialitzar en las transcripcions i arranjaments d'obres operístiques, Amtmann va explorar altres vies amb l'instrument amb què tots els van conèixer. Company de viatge de Ferenc Erkel, un dels pares de l'òpera hongaresa i un dels compositors més importants d'aquella geografia, Amtmann va treballar essencialment com a concertista en diferents escenaris europeus. Des de l'Òpera Estatal de Viena fins a teatres de moltes altres ciutats. La seva condició d'intèrpret virtuós va apaivagar la seva relació amb el món de la composició la qual va estar formada per obres de flauta en diferents formes i variants però també per una simfonia (1837) i una cantata religiosa. Silenciat fins el no res fins fa pocs anys, aquesta monogràfica edició hongaresa posa llum a la seva obra de flauta i piano. Obres com la A pasztor sipja, una agradable melodia a dos veus (instrumentals), o la seva extensa i desenvolupada Fantazia, en una configuració en quatre moviments 'simfònics', són el valuós testimoni del seu art. Exigència pulmonar imprescindible pel flautista, el piano en la condició d'acompanyament no solapa ni transgredeix el protagonisme de la flauta. La interpretació és excel·lent cosa que permet admirar l'orfebreria arquitectònica d'un autor a qui no teníem el plaer de conèixer!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Zoltán Gyöngyössy (flute); András Kemenes (piano)
PRESTOCLASSICAL: Prosper Amtmann: Works for Flute
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Amtmann: Works for Flute and Piano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SALVATORE, Giovanni (c.1620-c.1688) - Missa No.3

$
0
0
Parmigianino - La Sagrada Familia con ángeles (c.1524)



Parlem de Pintura...

Girolamo Francesco Maria Mazzola, 'il Parmigianino' (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540) va ser un pintor manierista italià. Va néixer a Parma on va estudiar amb Correggio, l'estil sensual del qual va adaptar a la seva obra juntament amb el classicisme de Rafael. El 1523 es va traslladar a Roma, des d'on va viatjar a Bolonya el 1527, després del saqueig de la capital per part de les tropes de l'emperador Carles V. A Bolonya va realitzar algunes de les seves obres més refinades, entre elles la Verge amb el nen amb santa Margarida i altres sants (Acadèmia de Bolonya). Va tornar a Parma el 1531 i va començar els frescs de l'església de Santa Maria della Steccata, que va deixar inacabats. La Verge del coll llarg (1535, Galeria dels Uffizi, Florència) i Cupido tensant l'arc (Kunsthistorisches Museum, Viena) estan entre les seves obres principals. També va destacar com a pintor de retrats i gravador. Va realitzar una sèrie d'esbossos i estudis per als retrats de Cristòfor Colom i Américo Vespucio així com del seu Autoretrat (1524, Kunsthistorisches Museum, Viena). Dins d'aquesta línia, al Museu del Prado de Madrid es conserven Pedro María Rossi, o Roscio, comte de sant Segon (c.1533) i Camilla Gonzaga, comtessa de sant Segon, i els seus fills (c. 1533). Va morir a Casalmaggiore l'agost de 1540.




Parlem de Música...

Giovanni Salvatore (Castelvenere, c.1620 - Nàpols, c.1688) va ser un compositor i organista italià. Alumne probable de G.M. Sabino i Erasme Bartoli al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, va rebre formació en orgue i composició. Pocs anys més tard es va convertir en sacerdot abans d'assolir el càrrec d'organista, el 1641, a l'Església de Santi Severino e Sossio de Nàpols. També va accedir al càrrec d'organista i mestre de capella de la Basilica di San Lorenzo Maggiore de Nàpols. Entre els anys 1662 i 1673 va ser professor al Conservatori della Pietà dei Turchini. Pocs anys abans de la seva mort, va assolir el càrrec de rector i mestre de capella del Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo on va coincidir, probablement, amb Alessandro Scarlatti. Va morir possiblement a Nàpols en una data desconeguda.

OBRA:

Vocal secular:

Non sia mai;
S’inganna il mio pensiero;
All’hor che Tirsi, secular arias, 1v, bc;
also attrib. D. Salvatore

Vocal religiosa:

2 ps, 5vv, 16451;
Missa defunctorum, 4vv, org;
Mass and Vespers, 4vv;
3 masses (1 dated 1640), 4vv, 2 vn, org;
Introits, 4 choirs;
Mag, 5vv, 2 vn;
2 lit, 5vv, 2 choirs, 1 with 2 solo vv
Audite coeli, 4 choirs;
Beati omnes, 5vv;
Canticum trium puerorum, 4 choirs, 2 vn, 1657;
Confitebor, 2 choirs;
Credidi, 4 choirs;
Exurgat Deus, 6vv;
In monte Oliveti;
Laudate pueri, 5vv, vns;
Nisi Dominus, 5vv;
O quam dulcis, 3vv, org;
Portae coeli, 9vv, insts;
Salve regina, 5vv, 2 vn;
Stabat mater dolorosa, 5vv, org
Other masses, introits, responsories, motets, psalms, hymns

Instrumental:

Keyboard:
Ricercari a 4 voci, canzoni francesi, toccate e versi per rispondere nelle messe con l’organo al choro, libro I (Naples, 1641); H
2 ricercares a 2, 1665-5
Capriccio del primo tono, 2 correnti, durezze e ligature, 2 toccate; H

Literatura:

Breve regola per rispondere al choro, to the third printing of G.B. Olifante’s Porta aurea sive directorium chori (Naples, 1641).

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688) - Altres: Giovanni Salvatore (c.1620-c.1688)



Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Salvatore va ser, juntament amb altres autors, el nexe entre la cultura musical de Frescobaldi i la seva generació i el naixement de l'escola napolitana de música encarnada en la veu d'Alessandro Scarlatti. Aquest, tot i que no està documentat, és possible que coincidís amb Salvatore al Conservatori de Nàpols on era professor. Actualment, ens resulta complicat documentar la història d'un Salvatore que pel que diuen les cròniques va ser molt respectat pels seus coetanis. Una incògnita més en una vida que només podrem contextualitzar musicalment i en veu de les, fins ara, poquíssimes edicions que exploren el seu univers. Una d'aquestes, la més important pel volum recuperat, posa veu a la música d'orgue instrumental i al cant pla de l'ordinari de 3 misses. Obres publicades a Nàpols per Salvatore en un primer llibre de 1641 en què hi trobarem 'Ricercari a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi'. Salvatore, tot i que afirma en aquesta col·lecció la seva intenció de publicar un segon llibre, no va poder dur a terme el seu propòsit degut, probablement, a la terrible plaga que va assolar la regió el 1656. Amb dedicatòria expressa per Adriana Basile, una compositor i cantant, Salvatore escriu la seva música d'orgue en un estil proper al de la generació que l'antecedeix. Les misses, de la que recuperarem la Missa No.3 per a cant pla i orgue, segueixen un patró idèntic i totes elles prescindeixen del Credo. Cant gregorià amb alternança d'orgue en una forma musical característica del renaixement i del barroc italià. Personalment, com ja he comentat en diverses ocasions, l'addicció que sento pel cant gregorià amb l'alternatim d'orgue és incurable per tant aquestes misses gaudiran sempre d'un lloc reservat en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Salvatore : Ricercari, a quattro voci, canzoni francesi, toccate, et versi

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DUPHLY, Jacques (1715-1789) - Pieces de clavecin

$
0
0
Rosalba Carriera - Apollo (1743)
Obra de Rosalba Carriera (1675-1758), pintora italiana (1)



- Recordatori de Jacques Duphly -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rosalba Giovanna Carriera (Venècia, 12 de gener de 1675 - Venècia, 15 d'abril de 1758) va ser una pintora italiana. Nascuda a Venècia, Carriera va ser una prominent i molt admirada artista del rococó italià. La seva família, de classe baixa, va incitar-la en la pintura tot començant la seva carrera artística realitzant patrons d'encaix per a la seva mare. Amb la popularitat del tabac en pols o rapé, va començar a pintar miniatures per a les tapes de les capsetes de rapè, i va ser la primera pintora que va usar ivori amb aquest propòsit. Gradualment, es va iniciar en la tècnica del retrat, sent pionera en l'ús exclusiu del pastel. Els visitants estrangers adinerats que van visitar Venècia, van admirar la singular obra de Carriera. Entre els retrats d'aquest primer període, es troben els de Frederic IV de Dinamarca, o Les 12 dames més belles de la cort veneciana. El 1705, va ser acceptada com accademico di merito per l'Acadèmia de Sant Lluc romana, un títol reservat als pintors no romans, amb la miniatura sobre ivori Fanciulla con colomba, gràcies també a un intermediari, el seu amic Cristiano Cole.

El 1720 és admesa a l'Acadèmia de Bolonya. El 1721, durant el seu primer viatge a l'estranger, els seus retrats van despertar gran interès. Mentre estava a París, com a convidada del gran aficionat i col·leccionista d'art, Pierre Crozat, va pintar a Watteau, tota la noblesa i la reialesa, des del rei i el regent fins a la jerarquia inferior, i va ser triada membre de l'Acadèmia Francesa per aclamació. També va conèixer a Jean-Étienne Liotard i Maurice Quentin de la Tour. El seu cunyat, l'admirat pintor Antonio Pellegrini, es va casar amb la seva germana Angela, que també residia a París en aquells anys. Va tornar a Venècia el 1721 abans de visitar Mòdena el 1723, on va retratar la Família d'Este. També va estar a Parma, va ser hoste dels comtes Lantieri de Goritzia i, el 1730, va viatjar a la Cort de Viena on va retratar diversos membres de la família reial. Va ser rebuda amb entusiasme per governants i cortesans. Va visitar Polònia, on va ser professora de la reina. Des d'allà va tornar a Venècia on va seguir rebent innombrables encàrrecs. Els darrers anys va patir ceguesa i va morir en soledat, sense descendència i família, a Venècia l'abril de 1758.




Parlem de Música...

Jacques Duphly (Rouen, 12 de gener de 1715 - París, 15 de juliol de 1789) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Va estudiar a la Catedral Notre-Dame d'Évreux sota la supervisió de François d'Agincourt. Amb només 19 anys va accedir al càrrec d'organista de l'Església Saint-Éloi de Rouen. El 1740 va assolir el càrrec de segon organista a la Catedral Notre-Dame d'Évreux, allà on havia estudiat de jove. El 1742 va renunciar al càrrec d'organista, que va cedir al compositor Friedrich Wilhelm Marpurg, per concentrar-se en la interpretació amb el clavecí, instrument de moda a França. Ben aviat la seva fama amb aquest instrument es va estendre per París rebent encàrrecs de la noblesa de la ciutat. Durant el període comprès entre els anys 1744 i 1768 va publicar fins a quatre llibres amb nombroses partitures per a clavecí. Només un d'aquests llibres va incloure acompanyament de violí. Pel que sembla, els darrers anys va viure en silenci, sense escriure música ni aparèixer en públic. Fins i tot, no va respondre a la petició del francès Jean-Jacques Rousseau quan li va demanar un article relacionat amb el clavecí pel seu monumental Dictionnaire de musique (1767). Del total de la seva col·lecció musical, actualment es conserven 52 partitures, totes elles per a clavecí. Duphly va morir a París el juliol de 1789.

OBRA:

Edition: Jacques Duphly: Pièces pour clavecin, Le pupitre, i, ed. F. Petit (Paris, 1967)
printed works published in Paris unless otherwise stated

Instrumental:

Kbd:
Pièces de clavecin (1744/R);
Second livre de pièces de clavecin (1748/R), as A Collection of Lessons for the Harpsichord (London, 1764);
Troisième livre de pièces de clavecin (1756/R), 3 pieces ed. J. Volant-Panel (Paris, 1961);
Quatrième livre de pièces de clavecin (1768/R), from which La de Drummond, arr. 1v, hpd as Rondeau gracieux, in Collection lyrique (1774)

Literatura:

Figured bass method, 1765, attrib. Duphly by R. Fitzwilliam, GB-Cfm
Some anon. kbd pieces in F-Pn D.8170 (incl. L’orageuse, ed. in Jean-Philippe Rameau: Oeuvres complètes, ed. C. Saint-Saëns and others, i, Paris, 1895) may be by Duphly

Font: En català: No disponible En castellano: Jacques Duphly (1715-1789) - In english: Jacques Duphly (1715-1789) - Altres: Jacques Duphly (1715-1789)



Parlem amb veu pròpia...

Jacques Duphly, un personatge afable però introvertit, va ser un francès que va dedicar la primera part de la seva vida a l'orgue, instrument amb el que va il·luminar les catedrals i esglésies de Rouen i rodalies. Estancat en aquest propòsit inicial, va decidir explorar el clavicèmbal, un instrument la sonoritat delicada del qual estava causant furor en les altes esferes polítiques, socials i reials de la capital francesa. Observador, Duphly va decidir especialitzar-se en l'art de la tecla de corda polsada per fer-se un nom a París. Allà va ràpidament captivar el seu públic i va exposar les seves creacions en quatre llibres (1744, 1748, 1756 i 1768) amb obres de magnituds i registres diferenciats i amb personalíssims noms com La Vanlo, en honor a l'esposa del pintor Charles Van Loo, o La Villeroy, en record a la duquessa Villeroy, entre altres. Proper a Rameau, les seves Pieces de Clavecin, de les que escoltarem la Forqueray (3e Livre), la Millettina (1e Livre), la Chaconne (3e Livre), la De Belombre Vivement (3e Livre) i la Felix Noblement (2e Livre), diversifiquen el llenguatge del seu col·lega francès per explorar nous arguments de melodies clarament rococós i del gust aristocràtic i d'una bellesa encantadora. Alhora, la interpretació, tot un repte que exigeix precisió i sentiment, en el clavicèmbal històric del Castell d'Assasés de tant bon gust que no queda altre remei que rendir-se a l'evidència i a la dolça benevolència del clavecí, l'inseparable amic de Jacques Duphly!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Duphly: Pièces de clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Trumpet Concerto & Symphony

$
0
0
Francesco Albotto - Capriccio klasicnim slavolokom (c.1750)
Obra de Francesco Albotto (c.1721-1757), pintor italià (1)



- Recordatori de Johann Melchior Molter -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Albotto (Venezia, c.1721 - Venezia, 13 de gener de 1757) va ser un pintor italià. Alumne de Michele Marieschi, Albotto es va especialitzar ràpidament en vedutes clàssiques, capricis i fantasies. Després de la mort del seu mestre, es va casar amb Angela Fontana, la viuda de Marieschi, i es va fer càrrec de la botiga que regentaven. Albotto es va mantenir molt fidel amb l'estil del seu mestre motiu pel qual moltes de les obres d'ambdós pintors es confonen amb relativa facilitat. Va viure tota la seva vida a Venècia, ciutat on va morir el gener de 1757.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Francesco Albotto (c.1721-1757) - Altres: Francesco Albotto (c.1721-1757)



Parlem de Música...

Johann Melchior Molter (Tiefenort, 10 de febrer de 1696 - Karlsruhe, 12 de gener de 1765) va ser un violinista i compositor alemany. Va estudiar al Gymnasium de Tiefenort abans d'obtenir el càrrec de violinista a Karlsruhe el 1717. El 1719 va viatjar a Itàlia, on va seguir els seus estudis. Dos anys més tard va tornar a Karlsruhe, on va ocupar, durant 10 anys, un càrrec de mestre de capella. El 1731 va rebre la invitació del ducat de Wilhelm Heinrich de Saxe-Eisenach per ocupar un càrrec de mestre de capella. Allà va romandre-hi durant 10 anys abans de tornar de nou a Karlsruhe, on va dedicar-se a la docència abans d'accedir a la direcció musical amb el marcgravi Carl Friedrich de Baden-Durlach. Allà hi va romandre fins el gener de 1765, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Dramma per musica, for birthday of Margrave Carl Friedrich
7 It. cants.: 5 for S, orch; 1 for S, bc; 1 for B, orch (frag.)
2 It. arias, S, orch

Vocal religiosa:

Orat for Good Friday, D-SHs, same as Passion cited in EitnerQ
11 curch cants. (incl. 1 inc.), D-Rp (wrongly attrib. C. Stolzenberg)
Fragments of oratorios, funeral music, cantatas, arias, etc.

Instrumental:

Esercizio studioso, continente 6 sonate, vn, bc, op. 1 (Amsterdam, 1723)
170 sinfonias (incl. 15 inc.), 2 in D-SWl;
14 ovs, 1 inc.;
Musica turchesca [suite];
21 sonatas, 2 inc.;
20 concs., 12 formerly KA, destroyed;
Minuets: all for orch
47 concs. for solo inst, orch: 6 for vn, 1 lost, 1 inc.;
1 for vc; 10 for fl;
1 for fl d'amore;
5 for ob;
3 for bn, 1 inc.;
5 for 2 tpt;
3 for tpt;
1 for hn in D;
6 for cl;
1 for kbd;
5 frags., 1 for vn, 2 for bn, 1 for ? 2 ob, 1 for ?cl

Chamber music for winds:
1 sinfonia, 2 cl, 2 hn;
3 sinfonias, tpt, 2 hn, 2 ob, bn;
3 concertinos, tpt, 2 ob, bn;
6 concertinos, 2 fl, 2 hn, bc;
2 concertinos, 2 hn, 2 chalumeaux, bn, 1 inc.;
2 concertinos, 4 fl, bc
c100 other chamber works incl. sonatas and concertinos à 4 and à 3;
sonatas, vn/fl, bc; minuet with variations, va da gamba, bc;
duets, 2 fl;
marches and single pieces for wind insts
Chorale preludes, org;
other pieces and exercises, kbd (mostly frags.)

Font: En català: Johann Melchior Molter (1696-1765) En castellano: Johann Melchior Molter (1696-1765) In english: Johann Melchior Molter (1696-1765) - Altres: Johann Melchior Molter (1696-1765)



Parlem amb veu pròpia...

Contràriament al que puguem pensar actualment, Molter va ser molt respectat pel seu estil compositiu progressiu, sent un dels primers compositors alemanys en explorar en profunditat l'estil galant o la diversitat instrumental de les formes concertants, especialment donant veu al clarinet, un nou protagonista dins del repertori. Alhora, les més de 170 simfonies que va escriure es configuren com un dels exponents més significatius en aquest gènere i en la forma simfònica clàssica primerenca. Per tant, resulta fàcil i comprensible visualitzar com el seu repertori instrumental gaudeix de certa abundància discogràfica. En un any en què no dubto que s'ampliarà per l'efemèride commemorativa i que redundarà positivament i encara més en la seva diversitat musical. D'aquesta, una edició recent és la que recupera algunes de les obres instrumentals més característiques. Obres com la Simfonia en Re major MWV 7:24 o el Concert No.2 en Re major MWV 4:13 per a trompeta i orquestra. Obres extretes del seu context professional de Karlsuhe, ciutat on va compondre el gruix de la seva producció. En un estil que sàviament barreja la melodia italiana veneciana i la veu de l'escola germànica més propera a França, Molter articula els concerts i la simfonia en una clara forma sonata de tres parts. Sense pretensions pel que fa a l'extensió, el dibuix i el color traspuen frescor i claredat tant pels arguments proposats com per la forma d'exposar-los. La interpretació precisa i acadèmica, ens permet admirar la inherent bellesa de la música de l'alemany a qui avui, amb honor i respecte, commemorem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Molter: Trumpet & Clarinet Concertos - Symphony in D major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KRAFFT, François Joseph (1727-1795) - Levavi oculos meos

$
0
0
Francesco Solimena - Immacolata
Obra de Francesco Solimena (1657-1747), pintor italià.



- Recordatori de François Joseph Krafft -
En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Solimena, anomenat també l'Abat Ciccio, (Canale di Serino, 4 d'octubre de 1657, Nàpols, 3 d'abril de 1747) va ser un pintor italià barroc. Considerat un dels artistes que millor van encarnar la cultura tardo-barroca a Itàlia, Solimena es va formar al taller del seu pare Angelo, a Nocera, on vivia la seva família. Va rebre la influència de Francesco Guarino, apropant-se posteriorment a la pintura escenogràfica i fantasiosa de Luca Giordano i a la tenebrositat de Mattia Preti. Les seves obres entre 1670 i 1680, de les que destaquen El Paradís a la catedral de Nocera i la Visió de Sant Ciril d'Alexandria a l'església de San Domenico de Solofra, les va fer en col·laboració amb el seu pare. Les obres executades des de 1680 s'acosten a la pintura naturalista, com els frescs de Sant Giorgio a Salern, o les teles de les Virtuts de la sagristia de San Paolo Maggiore a Nàpols. A la tela de Sant Francesc renúncia al sacerdoci de l'església de Sant'Anna dei Lombardi (1691-1692) és evident la influència de Mattia Preti.

El seu estil es consagra amb L'expulsió d'Heliodoro del temple, a l'església del Gesù Nuovo de Nàpols, i amb els frescos de la capella de Sant Filippo Neri a la Chiesa dei Gerolamini. En 1728 va rebre l'encàrrec del cardenal Michele Federico Althann, virrei de Nàpols i bisbe de la ciutat hongaresa de Vác, d'un quadre representant al prelat en l'acte d'oferir a l'emperador d'Àustria Carles VI el catàleg de la pinacoteca imperial (actualment al Kunsthistorisches Museum de Viena), que "va suscitar un veritable entusiasme". Un retorn a la seva obra de joventut es va evidenciar a partir de 1735, com en els quadres realitzats a la Reggia de Caserta per encàrrec de Carles de Borbó. Va treballar per a la majoria de corts europees, però sense moure's gairebé mai de Nàpols. Va morir a Nàpols l'any 1747.




Parlem de Música...

François Joseph Krafft (Brussel·les, bap. 22 de juliol de 1721 - Gent, 13 de gener de  1795) va ser un organista, director i compositor belga. Fill de Jean-Laurent Krafft, músic i artesà del gravat, i de Marie Aubersin, es creu que va estudiar música a la Catedral de Sint-Baafs de Gent abans de viatjar a Itàlia, on possiblement va rebre classes de Durante i a on va guanyar un premi amb el seu motet In convertendo. Tot i aquests inicis prometedors, es coneixen pocs detalls de la seva carrera musical. Es creu que va treballar una temporada (1761-1768) a Brussel·les com a organista, professor i compositor. El 1768 es va casar amb Jeanne Catherine Willems a l'Església de Sant Nicolàs de Brussel·les. El 7 d'abril de 1769 va ser nomenat director musical de la Catedral de Gent, càrrec que va ocupar fins el 23 d'agost de 1794. El seu repertori fou principalment religiós i inclou fins a 6 misses, un rèquiem, himnes, salms i motets. Va morir a Gent el gener de 1795.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
d, 8vv, orch;
G, vv, orch;
5vv, org, 1771;
a, 5vv, org, 1776;
d, 4vv, org, 1791;
G, 4vv, orch, 1792
Missa da requiem, 4vv, org, 1765

3 TeD, 8vv, org: C, 1769, D, 1774, d, 1774, all B-Geb
Magnificat sesti toni

Psalms:
7 psaumes de la pénitence, 4vv, orch;
Dixit Dominus, F, vv, orch, 1782, Geb;
Dixit Dominus, C, 6vv, orch, 1789, Geb;
Ecce panis, D, 2 solo vv, orch, 1741, Geb;
In exitu Israel, 8vv, orch, 1794;
Laetatus sum, G, 4vv, orch, 1789, Geb;
Laudate pueri, E , 4vv, org, orch, 1782, Geb;
Laudate pueri, D, 4vv, orch, 1791, Geb

Motets:
Ave regina;
Ave verum;
Beatus vir, D, 4vv, orch, 1777, Geb;
Commendationes animae, 1766;
In convertendo, 4vv, orch;
O sacrum convivium, F, 2 solo vv, orch, 1792, Geb;
O sacrum convivium, D, 8vv, orch, 1792, Geb;
O salutaris, F, 5vv, orch, 1792, Geb;
Quem admodum, 2 solo vv, orch, Bc;
Quis sicut Dominus, G, 5vv, orch, 1786, Geb;
Super flumina Babylonis, 5vv, orch

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Frans Josef Krafft (1727-1795) - Altres: Frans Josef Krafft (1727-1795)



Parlem amb veu pròpia...

François Joseph Krafft va ser un músic i compositor de la desconeguda generació clàssica flamenca. A Brussel·les però especialment a la Catedral de Sant Bavó de Gent, on es conserven la majoria de les seves obres, va fer-hi vida i professió tot i l'escassedat de detalls científics i concrets dels seus moviments. El que si sabem és que la seva va ser una de les famílies musicals més importants del seu territori. D'entrada, de la mà del seu pare, Jean-Laurent Krafft, un mestre del gravat, poeta i músic la funció del qual fou més divulgativa que creativa. Més important va ser el seu cosí François Krafft, un clavecinista i compositor que va compondre nombrosa música religiosa però també instrumental. Entre ambdós, hem de situar al nostre protagonista la importància del qual radica en el seu llenguatge estètic molt proper a la Itàlia napolitana. Abandonat i en silenci quasi bé des del dia de la seva mort, la humanitat ha necessitat més de 200 anys per decidir-se a iniciar el camí que ens ha endinsat sinuosament al seu bosc, un ecosistema de música religiosa sorprenent. I no caldrà adornar la seva música amb dolça poesia i persuasiva retòrica ja que per sí mateixa, en veu del motet Levavi oculos meos per a solistes, cor i orquestra, serà més que suficient com per enamorar-se'n immediatament. Un motet de la dècada del 1760, aquesta obra ens situa a Krafft en ple context italià i allunyat de l'estil francès que de ben segur coneixia de primera mà. Proper a GaluppiDurantePergolesi però fins i tot al Haydn més primerenc, la compenetració dels solistes amb el cor i la instrumentació és elegant i amb criteri, amb moments de solemnitat i altres de recolliment, que inesperadament ens situen al flamenc Krafft en escena d'una forma agradablement espectacular!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

    Frans Joseph Krafft – De Profundis, Levavi oculos meos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>