Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Musiche per pianoforte à 4 mani

November 29, 2014, 1:38 am
$
0
0
Federico Nerly - The Bay of Naples
Obra de Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878), pintor alemany (1)



- Recordatori de Gaetano Donizetti -
En el dia de la celebració del seu 217è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Friedrich Nerly or Nehrlich (Erfurt, 24 de novembre de 1807 - Venice, 21 d'octubre de 1878) va ser un pintor alemany que va viure la major part de la seva vida a Itàlia. Degut a la mort del seu pare, va ser criat i educat pels seus oncles a Hamburg. Conscients del talent artístic de Nehrlich, el seu oncle Heinrich Joachim Herterich va ser el primer dels seus mestres juntament amb el seu soci litògraf Michael Speckter. Amb 16 anys es va convertir en alumne del pintor Carl Friedrich von Rumohr. El principi artístic de Nehrlich va ser el de representar la naturalesa i el seu entorn de forma realista. A partir dels nombrosos viatges que va fer per Alemanya, però especialment per Itàlia, va iniciar la seva carrera de pintor. A Weimar va coincidir amb Johann Wolfgang von Goethe i el 1828 va viatjar a Roma, on hi va viure durant un temps. Va ser a Itàlia on va adoptar el cognom Nerly. El 1835 va viatjar a Venècia, una ciutat que ràpidament el va captivar i que va representar en moltes de les seves pintures. Va realitzar fins a 36 versions diferents de Piazetta sota la llum de la lluna, una de les obres amb les que es va donar a conèixer al món. Va esdevenir membre de l'Acadèmia d'Art de la ciutat i es va casar amb una dona de l'alta societat veneciana. Va morir en aquesta ciutat l'octubre de 1878. El seu nebot Eduard von Hagen, també pintor, va heretar el seu patrimoni artístic que va lliurar a la ciutat d'Erfurt tot establint un dels fons més importants de Nehrlich de l'Angermuseum de la seva ciutat natal.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878) - Altres: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878)


Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols.

En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter Scott, La Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. Va morir a Bergamo l'abril de 1848.

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) - En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) - In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848) 


Parlem amb veu pròpia...

Fins i tot autors com Donizetti, de qui aparentment està tot dit, repetidament representat i escoltat, poden encara, a dia d'avui, sorprendre'ns. Si no que li preguntin al Donizetti que avui escoltarem, tot un regal inesperat en el dia del seu aniversari. També, com a curiositat, el Gaetano que tots coneixem va tenir un germà gran, Giuseppe Donizetti (1788-1856), que va ser, inesperadament, compositor (en podem escoltar alguna cosa aquí) i professor. Doncs sí, dia de sorpreses que s'amplificaran amb el ressò de la música de piano a quatre mans d'un dels grans autors operístics que amb més vehemència va dedicar el seu temps la literatura de música instrumental. Simfonies, interminables series de quartets de corda, concerts i abundant partitura de piano per no fer esment de les cantates, misses, cançons i notable quantitat de música religiosa. Tot i que parlem de Donizetti, és sorprenent visualitzar com bona part de la seva obra roman actualment inèdita. Afortunadament, les obres de piano a quatre mans gaudeixen d'un benestar important fet que ens permet seleccionar una o altra edició per escoltar-les.

Les d'avui, en plural, exploren algunes de les partitures més interessants per a piano a quatre mans, algunes d'elles originalment pensades per a un sòl intèrpret i que posteriorment s'han arranjat. És el cas de diverses de les sonates, en les més variades tonalitats. Presumiblement compostes en la seva etapa formativa, entre el 1810 i el 1820, són obres de perfil domèstic, és a dir, generalment festives, properes a l'estètica bel-cantista i formalment d'arquitectura clàssica. Donizetti, ciutadà espavilat com pocs, va ser un pianista de gran agilitat mental i de lectura intel·ligent del llenguatge, tot impregnant les seves obres amb una sensació d'espai, accessibilitat i varietat. És precisament aquesta diversitat de colors i recorreguts la que converteix cada una de les obres de piano en una sensacional experiència. El geni de Donizetti, en la seva reducció al piano, és palpable i ens demostra, novament, el per què en aquest camp va ser, com en tot allò que va explorar, un autèntic mestre irrepetible!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Donizetti: Musiche per pianoforte à 4 mani

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

NIVERS, Guillaume-Gabriel (c.1632-1714) - Messe fetes doubles majeures

November 30, 2014, 2:09 am
$
0
0
Orazio Gentileschi & Giovanni Lanfranco - Santa Cecilia con un angelo
Obra de Giovanni Lanfranco (1582-1647), pintor italià (1)



- Recordatori de Guillaume-Gabriel Nivers -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Giovanni Lanfranco (Parma, 26 de gener de 1582 - Roma, 30 de novembre de 1647) va ser un pintor italià. Lanfranco va estudiar a Parma amb el bolonyès Agostino Carracci. Ràpidament va destacar en la decoració de cúpules que semblaven obrir-se cap al cel. Durant les primeres dècades del segle XVII va rivalitzar a Roma amb Domenichino, especialment pels encàrrecs de pintures al fresc. Un indicador de la seva rivalitat va ser l'acusació que Lanfranco va fer de plagi contra Domenichino, amb motiu de la seva pintura La Confessió de Sant Jeroni, avui al Vaticà. La influència del valencià Josep de Ribera, establert des de jove a Nàpols, també queda palesa en la seva obra. Cap el 1635 va aportar, pel Palau del Bon Retiro de Madrid, diverses pintures per a un extens cicle sobre gladiadors romans i altres escenes de l'Antiguitat. El Museu del Prado en té actualment diversos exemples. El seu estil pot considerar el resultat d'un compromís entre el classicisme i el caravaggisme, si bé la influència bolonyesa va ser més determinant potser motivada pel volum i el tema de les obres que li van encarregar, al·legories i la mitologia clàssica. En qualsevol cas, va ser un excel·lent colorista, i les seves composicions van destacar per la seva solidesa, sense abandonar l'energia i els moviments típics del Barroc decoratiu. Va morir a Roma el novembre de 1647.

Font: En català: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - En castellano: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - In english: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - Altres: Giovanni Lanfranco (1582-1647)


Parlem de Música...

Guillaume-Gabriel Nivers (Paris, c.1632 - Paris, 30 de novembre de 1714) va ser un compositor, organista i teòric francès. Va néixer en una família pròspera. El seu pare, un burgès de París, era l'agricultor de l'arquebisbat. Poc es coneix de la seva formació musical tot i que es creu que va estudiar a la Universitat de París el 1662. Els primers detalls de la seva vida apareixen el 1668, any en què es va casar i va tenir un fill. Va ser l'organista de l'Església de Sant Sulpici un càrrec que va mantenir fins el dia de la seva mort. Va alternar aquest càrrec amb el d'organista de la capella reial, va substituir a Henry Du Mont com a mestre de música de la Reina i el 1686 va obtenir un lloc a la Maison Royale St Louis, un convent de monges. Va professar una pública devoció catòlica demostrada en el seu repertori en què la música d'església és majoritària. Va morir, en bona posició social, el novembre de 1714 a París.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motets à voix seule, … et quelques autres motets à deux voix propres pour les religieuses avec L'art d'accompagner sur la basse continue, pour l'orgue et le clavecin (Paris, 1689/R)
Chants for the convent school, St Cyr, F-V: Cantique sur la conformité à la volonté de Dieu; Chants de Jephté; Le Temple de la paix; Opéra de la vertu; Opéra de sceaux
Graduale romano-monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti, Augustini, Francisci militantium (1658, 1671)
Chants des offices propres du séminaire de St-Sulpice (1668)
Antiphonarium romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1671, 1687, 1696, 1736)
Graduale romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Augustini militantium (1687, 1696, 1734)
Graduale monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1687, 1696, 1734)
Antiphonarium Praemonstratense (1680)
Graduale Praemonstratense (1680)
Passiones Domini N.J.C. cum lamentationibus Jeremiae prophetae, et formulis cantus ordinarii officii divini (1683 (lost, cited in 1698 edn), 1684, 1698); Passions only (1723), Lamentations only (1719, 1723, 1741)
Offices divins à l'usage des dames et demoiselles établies par sa majesté à Saint Cyr (1686); enlarged, text only (1702 (lost, cited in 1754 edn), 1754)
Antiphonarium monasticum ad usum sacri ordinis Cluniacensis (1693)
Graduale romanum juxta missale sacro-sancti Concilii Tridentini (1697, 1706)
Antiphonarium romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1701, 1723)
Les lamentations du prophète Jérémie (1704)
Le processionel avec les saluts suivant l'antiphonaire des religieuses (1706, 1736)
Chants d'église à l'usage de la paroisse de St Sulpice (1707)
Processionale romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1723)
Chants et motets à l'usage de l'eglise et communauté des dames de la royale maison de St Louis à St Cyr (1733), incl. motets by L.-N. Clérambault; numerous MS copies dating from c1702, F-Pn, V

Instrumental:

Livre d'orgue contenant cent pièces de tous les tons de l'église (Paris, 1665/R); ed. C. Vervoitte, G.G. Nivers: cent préludes (Paris, 1862, rev. 2/1963 by N. Dufourcq)
2e livre d'orgue contenant la messe et les hymnes de l'église (Paris, 1667/R); ed. N. Dufourcq (Paris, 1956); mass ed. A. Howell, Five French Baroque Organ Masses (Lexington, KY, 1961)
3e livre d'orgue des huit tons de l'église (Paris, 1675/R); ed. in PSFM, xiv (1958, 2/1974)
3 dances, lute, c1712, attrib. Nivers in F-Pn

Literatura:

Traité de la composition de musique (Paris, 1667, 4/1712)
Dissertation sur le chant grégorien (Paris, 1683)
L'art d'accompagner sur la basse continue (see Motets à voix seule)
Méthode certaine pour apprendre le plein-chant de l'eglise (Paris, 1698, 7/1749)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) - Altres: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) 


Parlem amb veu pròpia...

Fa poc més d'un any, en la celebració de l'aniversari de François Couperin, recuperàvem una de les seves característiques misses per a orgue, la Messe pour les Couvents per a cant pla i orgue. El que no comentava en aquella entrada, eren els antecedents i el per què Couperin va escriure una missa com aquella. La història, en nom de Nivers, pren continuïtat en el dia d'avui on espero que, a banda de descobrir una nova joia del barroc francès, puguem albirar i entendre una mica més la grandiloqüència de Couperin. Nivers, 300 anys després de la seva mort, sembla disposat a donar-nos pistes a l'entorn de la seva pròpia història però també de la d'altres grans mestres amb qui va conviure. La pregunta, si ens restringim a la característica forma francesa d'estructurar les misses per a orgue, en la forma cantus firmus, serà saber per quin motiu aquestes van ser tant diferents de les alemanyes, italianes i fins i tot espanyoles. La resposta vindrà de la mà d'una norma estricta del 1662 en què l'Arquebisbat de París va redactar, al mil·límetre, com havia de ser la música d'orgue i els ordinaris que s'havien d'interpretar en totes les esglésies parisines. Per tant, partint d'aquesta pauta d'obligat compliment, ens resultarà més fàcil entendre la bona amistat entre el cant pla i l'orgue.

Com bé sabem tots plegats, la forma essencial d'estructurar una missa té el seu origen en el cant gregorià. No és cap secret, tanmateix, amb el temps els compositors i també els representants de les esglésies, amb major o menor intensitat segons la congregació, van evolucionar cap a nous models, alguns d'ells com l'italià en què la instrumentació, i especialment a partir de Monteverdi, va permetre ampliar horitzons a un ritual, per sí mateix, molt estricte en la seva concepció i celebració. A França, tot i la restricció de l'arquebisbe, hi podem trobar dues escoles ben diferenciades que a grans trets serien les de els Couperin, Nivers, De Grigny, etc., i la de Charpentier. Els primers, en la seva condició d'organistes, van respectar la norma i la van aplicar fins a la última de les conseqüències. El segon, vinculat a la Reialesa, va escriure misses en honor al Rei en un estil proper al de Lully, és a dir, prescindint lliurement de la norma de l'arquebisbe.

Guillaume-Gabriel Nivers, de qui fa pocs dies en parlàvem, va reaccionar amb precocitat a la restricció eclesiàstica ja que, fins i tot amb anterioritat a què es dictés, ja componia ordinaris de missa en cant pla i orgue, inspirat pel seu antecessor Henry Du Mont. Nivers va compondre la Messe, fetes doubles majeures que avui escoltarem en una data desconeguda, possiblement posterior al 1662. Les diferents parts de la missa, en aquesta es prescindeix del Credo que es substitueix per l'Offerte en fugue et Dialogue, són glossades per l'orgue mostrant totes les possibilitats del seu extens ventall de registres i alhora la riquesa de la sonoritat de l'orgue francès, en sí mateix, un orgue molt característic i singular. Possiblement, aquest tipus de misses neix també de la pròpia improvisació a l'orgue, és a dir, en el ritual de celebració el cant pla devia ser comú i obligatori i l'organista es dedicava a omplir i a magnificar els espais de silenci entre els ordinaris de la pròpia missa. Preludis, fugues, diàlegs, ecos, duets... Nivers, en definitiva, demostra fins a quin punt va ser determinant pel Couperin més religiós i aquesta extensa Messe així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

ZAVATERI, Lorenzo Gaetano (1690-1764) - Concerti da Chiesa e da Camera Op. 1

December 1, 2014, 12:41 am
$
0
0
Michele Marieschi - Capriccio View with triumphal Arch and Fountain (c.1740)
Obra de Michele Marieschi (1710-1744), pintor italià (1)



- Recordatori de Lorenzo Gaetano Zavateri -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Michele Marieschi (Venezia, 1 de desembre de 1710 - Venezia, 18 de gener de 1744) va ser un pintor italià. Probablement format amb el pintor Gaspare Diziani, va iniciar la seva carrera com a pintor d'escenes i paisatges tot i que ràpidament va focalitzar la seva obra en les vedutes de Venècia. Abans però va treballar durant un temps a la Cort de Saxònia. El 1731 va tornar a Venècia, ciutat que va plasmar en les seves lluminoses vistes. Influenciat per Canaletto i Marco Ricci va pintar, també, nombroses fantasies arquitectòniques i capricis clàssics. Va ser autor d'una sèrie de 21 gravats per títol Magnificentiores Selectioresque Urbis Venetiarum Prospectus. La seva obra, de tonalitat més densa i romàntica que la de Canaletto o Bellotto, va marcar al pintor venecià Francesco Guardi, proper al seu estil. Marieschi va morir amb 33 anys a Venècia.

Font: En català: Michele Marieschi (1710-1744) - En castellano: Michele Marieschi (1710-1744) - In english: Michele Marieschi (1710-1744) - Altres: Michele Marieschi (1710-1744)


Parlem de Música...

Lorenzo Gaetano Zavateri (Bologna, 9 d'agost de 1690 - Bologna, desembre de 1764) va ser un violinista i compositor italià. Va estudiar violí amb Giuseppe Torelli i composició amb Luca Antonio Predieri. Zavateri va ser un violinista virtuós que va viatjar durant un temps per les diferents corts europees com a intèrpret. A partir del 1725 es va instal·lar a la seva ciutat natal on va viure com a músic d'església i de la cort. El 1717 va ser inclòs en el cercle il·lustre de l'Accademia Filarmonica de la ciutat. En els registres de la "capella musicale" de Sant Petronio el seu nom apareix citat sovint com a violinista o intèrpret de viola. L'estil de Zavateri correspon al de la seva època i es va inspirar en clars exemples d'Antonio Vivaldi o d'Händel. Entre els seus alumnes van destacar diversos nobles, entre ells el comte Corneli Pepoli Musotti i el violinista Francesco Landini. Poques van ser les composicions que va escriure tot i viure 74 anys. Només dues col·leccions es conserven i es creu que representen la totalitat del seu repertori. Va morir a Bologna en una data desconeguda del mes de desembre de 1764.

OBRA:

Instrumental:

12 "Concerti da Chiesa e da Camera dedicati al Nobil Uomo il Signor Cornelio Pepoli Musotti" Op 1 (1735)
12 "Divertimenti Musicali" Op. 2
Varies peces de dansa (1736), conservades en manuscrit, en honor del noble aficionat Francesco Petronio Rampionesi.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Lorenzo Gaetano Zavateri (1690-1764) - Altres: Lorenzo Gaetano Zavateri (1690-1764) 


Parlem amb veu pròpia...

D’imitadors de Vivaldi Itàlia en devia anar plena i Lorenzo Gaetano Zavateri en va ser un d’ells. Si fa tot just una setmana exploràvem l'ambient del francès Naudot, avui no anirem tant lluny i ens situarem a Bolonya, la ciutat que va veure néixer i morir al nostre preuat protagonista del dia. De fet, no en sabem gaires detalls de la seva vida. Violinista de solvent formació, comprensible tenint per mestre a Torelli, va viatjar aquí i allà com a virtuós intèrpret. Sol·licitat en aquest sentit, pel que sembla no va patir dificultats financeres que l'obliguessin a compondre d'una forma regular ja que amb prou feines dues col·leccions, opus 1 i 2, es preserven més enllà d'alguns manuscrits. I la primera d’elles no sabem si fou per una petició formal del seu alumne i mecenes, el Signor Cornelio Pepoli Musotti, o bé per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, la col·lecció Concerti da Chiesa e da Camera opus 1 es va publicar el 1735 i va ser ràpidament elogiada pel Pare Martini, el mestre de mestres italià. D'intel·ligència ben refinada, Martini dixit, Zavateri va escriure 12 concerts prou diferenciats entre ells que, per la seva immediata bellesa, ens captivaran amb relativa facilitat. Alguns en la forma concert ripieno i altres de perfil més obertura d'òpera o de concerto grosso, són obres l'accent de les quals parlen en un italià elegant i venecià tot i que també presenten traces vocals d’Händel. La interpretació, excel·lent i precisa, ens permet entendre i imaginar el context i la història de l'italià Zavateri!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Zavateri: Concerti da Chiesa e da Camera

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BRYNE, Albertus (c.1621-1668) - Keyboard Music

December 2, 2014, 12:17 am
$
0
0
Gerard Hoet - The Banquet of Cleopatra
Obra de Gerard Hoet (1648-1733), pintor holandès (1)



- Recordatori d'Albertus Bryne -
En el dia de la commemoració del seu 346è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Gerard Hoet (Zaltbommel, 22 d'agost de 1648 - Den Haag, 2 de desembre de 1733) va ser un pintor holandès. Es va formar amb el seu pare i amb un alumne de Cornelis van Poelenburgh, un dels primers holandesos en representar paisatges italians en la seva filosofia més clàssica. El 1672 Hoet es va instal·lar a la Haia. Des d'allà va viatjar a París i a Brussel·les. A Utrecht va fundar una acadèmia de dibuix el 1697 i va viure en aquesta ciutat fins el 1713 any que va decidir tornar a la Haia, on va viure la resta de la seva vida. Va pintar temes principalment religiosos, mitològics o clàssics immersos en els seus paisatges, en general, a petita escala si bé també va pintar obres de gran format. Va ser autor de retrats i d'obres de gènere i va ser il·lustrador de diverses publicacions entre elles algunes edicions de la Bíblia. Va publicar un extens llibre de dibuixos el 1712. Va morir a la Haia el desembre de 1733.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gerard Hoet (1648-1733) - Altres: Gerard Hoet (1648-1733)


Parlem de Música...

Albertus Bryne (? London, c.1621 - Westminster, 2 de desembre de 1668) va ser un organista i compositor anglès. Va estudiar sota la direcció de John Tomkins a qui va succeir el 1638 com a organista de la Catedral de Sant Pau de Londres. Pocs anys més tard, fruit de reticències amb els Puritans, va ser acomiadat i es va convertir en professor de clavicordi. Durant la Restauració, va poder tornar al càrrec de la Catedral de Sant Pau. Va postular, sense èxit, pel càrrec d'organista de la Capella Reial de Whitehall. Després del gran incendi de la ciutat, es va mudar a l'Abadia de Westminster on hi va viure la resta de la seva vida. Com a compositor va escriure música d'església, himnes i salms principalment, i música instrumental per a orgue i clavecí. Va morir a Westminster el desembre de 1668.

OBRA:

Vocal religiosa:

Short Service, in G (TeD, Jub, Ky, Cr, San, Mag, Nunc), 4vv, org, GB-DRc, Lcm, LF, Och
3 full anthems, 4vv, 2 with org, DRc, Lbl, Mp, Ob, Y, US-BEM
2 verse anthems, inc., GB-Mp
Anthem (text only) in J. Clifford: The Divine Services and Anthems (London, 1663)

Instrumental:

5 dance movts, a, hpd, 16786;
3 suites, d, D, a, hpd, Ob, Och (inc.), US-NYp;
2 suites, D, d, hpd, NYp;
1 suite, F, hpd, GB-Och (first 2 movts doubtful);
2 single movts, G, C, hpd, Och, US-Cn;
Voluntary, a, org, GB-Lbl (doubtful): 4 suites ed. in RRMBE, lxxxi (Madison, WI, 1997)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Albertus Bryne (c.1621-1668) - Altres: Albertus Bryne (c.1621-1668)


Parlem amb veu pròpia...

Albertys Bryne va ser un compositor anglès poc conegut a nivell internacional que no obstant va ser important en el desenvolupament de la música per a clavecí a Anglaterra, un territori tradicionalment més vinculat a l'orgue. Emmarcat en la tradició de Thomas Tomkins i del seu germà sensiblement menys conegut John Tomkins, va treballar durant molts anys com a organista de la monumental Catedral de Sant Pau de Londres. Des d'allà, tot i la seva condició d'organista, va explorar principalment els instruments de teclat més assequibles, com l'espineta, el clavicordi i el clavicèmbal. De fet, la seva música no porta indicació de l'instrument al que es dirigeix fet que ens fa pensar que Bryne la va escriure pensant en diferents tipus d'intèrprets. En l'edició que recuperarem podrem escoltar, precisament, els tres instruments que comentàvem en les 8 Suites (va ser un dels primers compositors anglesos en introduir la suite al seu país), els 3 Voluntaris per orgue escrits pel compositor Christopher Gibbons, el segon fill del llegendari Orlando Gibbons, i el Toletole. C. Gibbons, l'antecessor en el càrrec de Bryne abans d'entrar a l'Abadia de Westminster, i O. Gibbons són a grans trets els referents musicals a partir dels quals Bryne estructura la seva producció de teclat i de la qual avui, amb bons exemples i sòlida i agradable interpretació, podrem descobrir amb curiositat. Obres que van marcar el camí de la generació posterior, Purcell i Blow, i que difícilment hauríem d'obviar per la seva inherent i sensible qualitat!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Albertus Bryne: Keyboard Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

TOSTI, Francesco Paolo (1846-1916) - La Música de Salón Italiana

December 3, 2014, 12:40 am
$
0
0
Nikolay Nikanorovich Dubovskoy - Venice (1896)



- Recordatori de Francesco Paolo Tosti -
En el dia de la commemoració del seu 98è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (Николай Никанорович Дубовской) (Novocherkassk, 17 de desembre de 1859 - Sant Petersburg, 28 de febrer de 1918) va ser un pintor rus. Els anys 1877-1881 va estudiar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg amb Mikhail Konstantinovich Klodt. El 1886, es va convertir en membre del grup dels Peredvizhniki (els itinerants), un grup de pintors russos. El grup dels Peredvizhniki va ser un grup d'artistes russos que buscaven desprendre de les restriccions acadèmiques per tal d'experimentar lliurement. Primer es va organitzar com a una cooperativa d'artistes però més tard, es va anar transformant en una societat d'exposicions d'art, especialment de viatges i paisatges. La societat es va constituir a Sant Petersburg sota la direcció d'Ivan Kramskoi, Grigoriy Myasoyedov, Nikolai Ge i Vasily Perov i el seu objectiu era infondre els ideals democràtics dins l'esfera de l'art. El 1900, es va convertir en membre de l'Acadèmia de les Arts i va seguir pintant fins el febrer de 1918, any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (1859-1918) - Altres: Nikolay Nikanorovich Dubovskoy (1859-1918)  


Parlem de Música...

Francesco Paolo Tosti (Ortano sul Mare, 9 d'abril de 1846 - Rome, 2 de desembre de 1916) va ser un professor i compositor italià. El 1858 va entrar al Conservatori de Nàpols on va estudiar violí amb Pinto i composició amb Conti i Mercadante. El 1869 l'excés de feina el va obligar a retirar-se temporalment a Ortano. Allà va compondre nombroses cançons que posteriorment es farien àmpliament populars. Sgambati va ajudar a Tosti a establir-se a Roma on va compondre diverses balades per a la Sala Dante on Tosti sovint va interpretar les seves cançons. Impressionada, la princesa Margherita de Savoy el va contractar com a professor de cant i per tenir cura de l'extens arxiu musical de la cort. El 1875 va viatjar a Anglaterra on s'hi va quedar a viure a partir del 1880. Aquell any fou nomenat professor de cant de la família reial anglesa i a partir del 1894 va accedir al càrrec de docent de la Reial Acadèmia de Música de Londres. El 1906 va rebre la nacionalitat britànica i el 1908 va ser nomenat Cavaller. El 1912 va decidir tornar a Itàlia on hi va viure fins el desembre de 1916, l'any de la seva mort.

Font: En català: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - En castellano: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - In english: Francesco Paolo Tosti (1846-1916) - Altres: Francesco Paolo Tosti (1846-1916)


Parlem amb veu pròpia...

Francesco Paolo Tosti va ser un dels més grans compositors de l'època daurada de la lírica italiana. Si bé Tosti va escriure tres òperes que no van assolir l'èxit que hauria desitjat, l'anomenada "música de saló" el va situar al cel fins el punt que avui dia es fa difícil trobar una edició de recitals en la qual no estigui inclosa una o més cançons del seu extens repertori. La seva associació amb poetes i artistes famosos com Giovanni Sgambati i principalment amb Gabriele d'Annunzio, el gran escriptor italià de Pescara i bé anomenat "el pintor de la passió", el va ajudar a crear les seves cançons o directament va aportar les lletres a moltes d'elles. I no va ser l'únic poeta ja que de les més de 500 cançons que va compondre, moltes d'elles ho fan amb texts poètics de més d'un centenar d'autors europeus. La particularitat de Tosti va ser, també, l'especial atenció i cura vers la pròpia paraula per damunt fins i tot de la pròpia música motiu pel qual la qualitat del conjunt, sumada a que grans cantants lírics han posat veu a nombroses de les seves obres, amb el temps l’han consolidat convertint-se en un dels autors més respectats de la Itàlia del segle XIX. Obres com Che Dici, Oh Parola del Saggio, amb un violí deliciós, Sogno per a soprano, Malia, L'ultima Canzone o Il Pescatore Canta per a tenor, entre altres i en llengua italiana, i que avui podrem escoltar, representen alguns dels exemples extraordinaris del llegat d'un autor italià a qui desgraciadament no havia conegut fins avui i de qui resulta realment difícil no enamorar-se'n!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Francesco Paolo Tosti: La Música de Salón Italiana

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Symphonies

December 4, 2014, 12:26 am
$
0
0
Sir Thomas Lawrence - Sophia, Lady Burdett
Obra de Sir Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el dia de la celebració del seu 264è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Sir Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - Londres, 7 de gener de 1830) és considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generació. Va néixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gairebé íntegrament autodidacte, tot i que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va començar a ser molt sol·licitat i l'any 1792 va succeir a Sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el títol de Sir l'any 1815. Nomenat membre de la Royal Academy el 1794, des del 1820 fins a 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, artista de gran estil i domini tècnic, es va anticipar a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir èxit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.

Font: En català: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - En castellano: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - In english: Sir Thomas Lawrence (1769-1830) - Altres: Sir Thomas Lawrence (1769-1830)


Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas.

A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental amb orquestra:

Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Instrumental de cambra:

Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774); 3 as op.2 (Frankfurt, 1774); 3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791); 3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4]; 3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5]; 3 as op.7 (Frankfurt, 1777); 3 as op.9 (Mannheim, 1782); 3 as op.12 (Paris, c1782); 3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784); 3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23]; 3 as op.32 (Vienna, 1790); 3 as op.34 (Offenbach, 1793); op.45 (Berlin, 1805); op.46 (Leipzig, 1808); 2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810); 2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn: 3 as op.4 (Frankfurt, c1776); 3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19]; 3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22]; 3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915); 6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13]; op.25 (Mainz, c1786); op.27 (Offenbach, 1787); 6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34]; op.41 (Offenbach, 1804); Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber: Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961); Pf Qt (Leipzig, 1804); 6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)

Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784); Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.); 3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798); Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798); Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798); 3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.); Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.); 20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.); Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.); Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808); 6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787); collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809); others in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - In english: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Altres: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)


Parlem amb veu pròpia...

Parlar de simfonies d'un compositor que va viure entre el 1750 i el 1817 és fer-ho amb un indicador d'entrada suficientment clar de quina serà l'arquitectura i la filosofia que podrem escoltar abans fins i tot de fer-ho. Classicisme en estat pur d'un alemany "prototip" de la seva època. Pianista, organista i compositor, sacerdot i a més a més mestre de capella d'una cort germànica en plena ebullició musical. Contemporani de tots aquells clàssics que avui fàcilment identifiquem, Sterkel és un autor que fins fa quatre dies no tenia ni un breu epígraf en la descomunal discoteca clàssica. Considerat un dels més brillants compositors de música de cambra del seu temps, de fet les seves obres publicades es poden trobar en diferents arxius europeus, sembla haver-se evaporat a mesura que el temps, imparable i inexorable, anava avançant.

Afortunadament, una de les primeres edicions de luxe que en fan referència recuperen, ni més ni menys, que dues de les seves Simfoniesaixí com una espectacular Obertura a Gran Orquestra. La Simfonia en Re Major No.1opus 35 que escoltarem és una esplèndida partitura orquestral, en la forma clàssica però en la seva versió més tardana, de quatre moviments i probablement escrita, juntament amb la No.2 del seu opus 35, entre els anys 1789 i 1792. Ambdues obres representen un testimoni d'incalculable valor d'un autor la recuperació del qual no s'hauria de fer esperar ja que amb el seu estil proper a Haydn, especialment durant la seva etapa de maduresa, Sterkel demostra el domini del llenguatge clàssic alemany, especialment en veu de Mannheim, que sàviament combina amb el coneixement adquirit, amb l'ajuda del Pare Martini, a Itàlia. Tot un descobriment, inesperat i val a dir-ho que explosivament ben interpretat, que despertarà l'interès dels melòmans més clàssics i de qui espero, amb il·lusió, poder-ne tornar a parlar!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Sterkel: Symphonies Nos. 1 & 2 / Ouverture à grand orchestre

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Rare Choral Works

December 5, 2014, 1:12 am
$
0
0
Johann Jakob Dorner - Madonna mit Kind (1795)
Obra de Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813), pintor alemany (1)



- Recordatori de Wolfgang Amadeus Mozart -
En el dia de la commemoració del seu 223è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Johann Jakob Dorner "el Vell" (Ehrenstetten, 18 de juliol de 1741 - München, 22 de maig de 1813) va ser un pintor clàssic alemany. Va estudiar amb Franz Joseph Rösch a Freiburg i amb Ignaz Bauer a Augsburg. Va visitar Itàlia, els Països Baixos i França. Es va especialitzar en pintura de temàtica històrica i de gènere. El 1770 va assolir el càrrec de professor i director de la Galeria d'Art de Munich. Si bé no va ser gaire conegut a nivell internacional, a Alemanya va gaudir d'elevada reputació. Va morir a Munich el maig de 1813. El seu fill Johann Jakob Dorner "el jove" va ser pintor especialitzat en paisatges. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813) - Altres: Johann Jakob Dorner "el vell" (1741-1813) 


Parlem de Música...

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791) va ser un compositor i pianista austríac. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical "independent". Mozart va néixer a Salzburg, aleshores capital de l'homònim principat arxiepiscopal, independent dins del Sacre Imperi Romano-Germànic. Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, natural d'Augsburg, músic al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg. A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. 

Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clavecí i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer. Leopold componia i feia classes de música. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del violí, que va tenir èxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, va abandonar-ho tot, llevat de les tasques pròpies del seu càrrec, per dedicar-se de forma exclusiva a la formació del menut. Va ser exigent com a pare i com a mestre, i en tot moment va estar vigilant la formació del seu fill per a guiar-lo com a home i com a artista.

Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals van mostrar a ell i a la seva germana Nannerl com a nens prodigi. Aquest gran viatge de la família Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans èxits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus. Va ser allà on, en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer Johann Christian Bach. A Holanda va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, a nou anys. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.

El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i també les seves primeres operes. El 1769 Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- però sense sou. Se li va finançar un viatge d'estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes. Va ser admès com a compositor a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya on coneixeria a un dels seus mestres, el pare Giovanni Martini. De tornada a Salzburg, amb un nou príncep-arquebisbe, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provincià de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Munich va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia. 

A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perquè les seves orquestres, per primer cop a la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconiós, s'aturà a Munich per a proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, però ella ho rebutjà. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les seves obligacions: havia de dedicar-li molt més temps al seu càrrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronació. Fart, no obstant, del tracte humiliant del ser protector, Mozart va decidir instal·lar-se a Viena. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfgang Mozart, aquest dos únics fills restaren solters i per això amb ells s'acabà la nissaga Mozart.

El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaçoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. 1785 va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn. L'anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni. El març de 1791 Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena. Un dia es va presentar a casa seva un desconegut, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un rèquiem. Li avançà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'òpera La clemenza di Tito, per festejar la coronació de Leopold II. 

Més endavant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongués una missa de difunts per als funerals de la seva dona, però volia fer creure a la gent que l'obra era seva i per això es volia mantenir en l'anonimat. Mozart, des de la defunció del seu pare, estava obsessionat amb la idea de la mort. A més, estava debilitat per la fatiga i la malaltia i era molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculació amb la francmaçoneria. Tot això, més la impressió que li havia causat l'aspecte de l'enviat, va fer que acabés creient que aquest era un missatger del destí o que el rèquiem que havia de compondre seria per al funeral propi. La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director. Un músic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el públic. El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir a 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home.

Font: En català: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) - En castellano: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) - In english: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) - Altres: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 


Parlem amb veu pròpia...

Mozart, un personatge aparentment normal segons les cròniques de l'època, va mostrar un interès, certament interessat, per la religió catòlica, especialment a Salzburg la ciutat que "detestava" però que durant un temps va subministrar-li la subsistència econòmica que tant anhelava. Allà, especialment durant la seva joventut i en nom del seu Arquebisbe, i per tant de la seva solemne Catedral, va escriure nombrosa obra sagrada propera a la del seu guia espiritual Michael Haydn. Obres com les que podrem escoltar en l'edició d'avui en què, entre altres més o menys conegudes, hi trobarem el Regina Coeli K.108 de 1771, una antífona mariana per les vespres de Pasqua, i que Mozart hi posa veu coral, solista i grandiloqüent orquestra amb l'objectiu d'exaltar les masses devotes amb els seus torrencials i explosius al·leluies en una obra festiva i de celebració. L'acompanyarà la Litaniae Lauretanae K.109, també de 1771 i en honor a la Catedral de Salzburg. Menys opulència i pretensions que el Regina Coeli, Mozart estructura l'obra de forma compacta, posant especial atenció al text litúrgic amb els solistes i amb menor presència del cor. Recordem que les lletanies consisteixen en una sèrie d'invocacions o supliques amb la corresponent resposta ora pro nobis (prega per nosaltres). La propina serà la Sonata d'Església K.278 en una acadèmica i lluminosa versió orquestral. Les actuacions són realment consistents, l'orquestra actua de forma dinàmica, vigorosa i enèrgica i les veus es mostren sòlides, afinades i potents, tant les solistes com les del cor.

Algú va dir un dia que "la humanitat trobarà sempre en Mozart un bàlsam per a les seves malalties, un exemple de la grandesa i fortalesa d'esperit, i l'esperança d'un món millor per a tothom ja que no es pot oblidar que el compositor va crear obres immortals enmig de dificultats de tota índole, i que aquestes mai van poder menyscabar les altres..." Mozart és i representa probablement un dels millors exemples per il·lustrar la grandesa del pensament de l'ésser humà. Si l'univers sense qui l'observi no té sentit, la humanitat sense genis com Mozart tampoc. Pot semblar agosarat fer una afirmació com aquesta però la música, en essència, és per molts una de les raons per viure i la de Mozart es mou lliurement entre el món real i el món metafísic. Quan la desesperança ens consumeix i ens espaordeix és pertinent recuperar a Mozart i observar com la seva música ens transforma màgicament el nostre estat d'ànim. Segurament hi deu haver ciència i raó al darrere, no obstant, qualsevol motiu és suficient per celebrar a Mozart ja que sense ell molts de nosaltres no seriem els mateixos!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Mozart: Rare Choral Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

LOVREGLIO, Donato (1841-1907) - Fantasies, duettos et al.

December 6, 2014, 1:58 am
$
0
0
Carlo Bossoli - Khanpalast von Bachcisaraj (1857)
Obra de Carlo Bossoli (1814-1884), pintor italià (1)



- Recordatori de Donato Lovreglio -
En el dia de la celebració del seu 173è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Carlo Bossoli (Lugano, 6 de desembre de 1815 - Torino, 1 d'agost de 1884) va ser un pintor italià. Es va formar a Odessa, Ucraïna, abans de tornar a Itàlia el 1839. Allà va conèixer Roma, Nàpols i altres ciutats que artísticament va plasmar en molts dels seus treballs. El 1840 va retornar, per última vegada, a Crimea abans d'establir-se a Torí el 1853. Des d'allà va iniciar una sèrie de viatges summament productius que el van dur a Anglaterra, Espanya i el Marroc. El 1854 va publicar Les vistes de la península de Crimea, en què va mostrar algunes de les obres realitzades durant la seva joventut. Entre els anys 1859 i 1861 va treballar amb Eugenio di Savoia Carignano per tal de documentar les escomeses militars de la Segona Guerra de la Independència Italiana. Aquests anys van ser convulsos i la salut de Bossoli en va patir les conseqüències. Tot i això, no va deixar de viatjar i el 1867 va fer una gira per Escandinàvia i l'Europa Central. En vida, va rebre nombroses condecoracions, fins i tot la de Pittore Reale di storia a càrrec del Rei d'Itàlia Vittorio Emanuele II. Va exposar en nombroses acadèmies europees. La seva fidelitat a l'hora de pintar, sovint en aquarel·la, els esdeveniments històrics el van convertir en un dels pintors "periodistes" més importants d'Europa. El detall, així com la tonalitat del color, el situen com un dels grans mestres del realisme italià. Va morir a Torí l'agost de 1884.

Font: En català: No disponible - En castellano: Carlo Bossoli (1814-1884) - In english: Carlo Bossoli (1814-1884) - Altres: Carlo Bossoli (1814-1884) 


Parlem de Música...

Donato Lovreglio (Bari, 6 de desembre de 1841 - Nàpols, maig de 1907) va ser un flautista i compositor italià. Autodidacta, va estudiar flauta i clarinet a la seva ciutat natal abans de traslladar-se a Nàpols on va fundar la seva pròpia escola de música, la Scuola musicale Lovreglio. Allà va desenvolupar una metodologia pròpia i va esdevenir molt conegut com a professor i intèrpret. Entre les seves composicions en destaquen les nombroses fantasies i els arranjaments de temes operístics especialment d'òperes de Verdi i Bellini. Va morir a Nàpols el maig de 1907.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Donato Lovreglio (1841-1907) - Altres: Donato Lovreglio (1841-1907)


Parlem amb veu pròpia...

Donato Lovreglio va ser un flautista espavilat, com molts de la seva època, que va saber captar la moda musical del moment per fer-ne un lucratiu negoci. Itàlia, durant la segona meitat del segle XIX, era un paisatge dominat musicalment per l'òpera fins el punt que la demanda superava llargament l'oferta. Era tanta la passió per aquest gènere, que un dels efectes col·laterals va ser el reciclatge d'un mètode musical, existent des de molt temps abans, però especialitzat en l'òpera. Parlem dels arranjaments instrumentals de tot tipus de melodies populars d'òperes de Verdi, Bellini, Rossini i Donizetti, per citar el mestres més representatius. Fantasies, capricis, variacions i altres invencions a l'entorn d'àries d'òpera van causar furor entre el públic italià i sovint eren una forma interessant d'introduir les òperes en els teatres i sales de concerts. Doncs bé Lovreglio, un flautista virtuós, es va especialitzar en aquest sub-gènere tant singular. Obres com el Duetto concertato on Norma, Op. 39, Fantasia on Un ballo di maschera, Op. 43 o Piccola Fantasia on Aida, Op. 80 així en donen fe. No van ser les úniques si bé si que van ser les més famoses del seu repertori. En aquestes versions per arpa, flauta i fagot, segons el cas, les melodies de sobres conegudes tracen nous camins extravagants i enlluernadors per tal de sorprendre un públic italià àvid d'òpera com mai abans!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Marcos Fregnani-Martins (flute); Rachel Talitman (harp); Luc Loubry (bassoon)
PRESTOCLASSICAL: Donato - Works for Flute, Harp and Bassoon

    Donato - Works for Flute, Harp and Bassoon

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

SOMMER, Jakob (1764-1796) - Missa Solemnis in B

December 7, 2014, 1:00 am
$
0
0
Benjamin West - Helen Brought to Paris (1776)
Obra de Benjamin West (1738-1820), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Jakob Sommer -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Benjamin West (Springfield, 10 d'octubre de 1738 - Londres, 11 de març de 1820) va ser un pintor nord-americà. Especialitzat en escenes històriques i retrats, va ser un dels artistes més destacats de la seva època. Es va formar en gran part de forma autodidacta. Va realitzar retrats a Filadèlfia entre 1746 i 1759, any que va marxar a Itàlia, on va adoptar un estil clàssic en la seva pintura degut a l'exhaustiu estudi de les obres de mestres italians com Tiziano i Rafael. El 1763 West es va traslladar a Anglaterra país on aviat es va guanyar l'amistat del retratista anglès Sir Joshua Reynolds i la protecció de Jordi III, qui li va encarregar la realització de retrats dels membres de la família reial i, el 1772, el va nomenar pintor de la cort. West va ser un dels fundadors, el 1768, de la Royal Academy of Arts, i es va convertir en el seu president quan va morir Reynolds el 1792. Se'l considera un dels pioners del realisme en trencar la tradició de representar els soldats en les escenes de batalles contemporànies amb vestimentes greco-romanes, com s'aprecia en la seva obra La mort de Wolfe (1771, Galeria Nacional, Ottawa). West va estimular i va influir a molts joves pintors nord-americans que van estudiar al seu taller de Londres, entre els quals cal citar Gilbert Charles Stuart i John Singleton Copley. Entre les obres més destacades de l'artista en destaquen El tracte d'un penic amb els indis (1772, Independence Hall, Filadèlfia) i Mort sobre un cavall pàl·lid (1796, Museu d'Art de Filadèlfia). Va morir a Londres el març de 1820.

Font: En català: Benjamin West (1738-1820) - En castellano: Benjamin West (1738-1820) - In english: Benjamin West (1738-1820) - Altres: Benjamin West (1738-1820)


Parlem de Música...

Jacob Sommer (Ottobeuren, 1764 - Salem, 20 de maig de 1796) va ser un organista i compositor alemany. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida personal i professionalment es creu que va ser organista local de Salem. Pel que sembla va prendre els seus vots el 1781 i la seva primera missa es va celebrar el 1788. Va escriure nombrosa música religiosa, entre ella, una missa solemne en un estil que s'emmarca dins els cànons del classicisme vienès. Va morir a Salem el maig de 1796. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Jakob Sommer (1764-1796)


Parlem amb veu pròpia...

L'Orde del Cister, un orde monàstic de la família benedictina fundat el 1098 a l'Abadia de Cîteaux (Borgonya) per Sant Robert de Molesme, és la congregació que va fundar, el 1136, l'Abadia de Salem en la qual, en el seu interior i especialment durant el segle XVIII, s'hi va desenvolupar una bullent activitat cultural, religiosa i social. En aquest ambient de l'Alemanya més propera a Àustria, ambdues geografies formaven part en aquell temps de l'extens Imperi Romano-Germànic, hi va viure un personatge musical de qui en prou feines en tenim notícies. Jakob Sommer, un organista i sacerdot, va treballar la seva curta vida a Salem. Allà, deduïm per la poca informació disponible, va viure-hi i treballar-hi amb vocació i servei fruit de la importància que en aquell temps va tenir aquest Monestir Cistercenc. De fet, Sommer va ser un compositor que hem de contextualitzar en relació al seu espai-temps d'aleshores. Musicalment proper a Salzburg, la inèrcia musical va ser partícip d'aquesta proximitat i el seu estil s'emmiralla en la filosofia clàssica vienesa.

La Missa Solemne en Si per a solistes, cor i orquestra s'emmarca de ple en l'arquitectura més propera a Mozart i Haydn. Escrita en una data desconeguda, la maduresa de la partitura i la seva extensió ens fan pensar que Sommer la va escriure en la seva darrera etapa. Amb el moviments característiques d'una missa catòlica, l'opulent orquestració amb un ús recurrent dels clarinets, una característica molt comuna durant el classicisme per emfatitzar les veus, és un indicador del contacte permanent de Sommer vers les innovacions musicals del seu entorn. L'orquestra així mateix gaudeix de moments protagonistes, ja sigui com a preludis, interludis o per finalitzar solemnement els ordinaris. Alhora, el tractament de les veus, tant del cor com dels solistes és brillant pels recursos que utilitza en una demostració d'una acadèmia impecable. Per arrodonir-ho, ens trobem amb una interpretació de luxe, amb solistes, cor i orquestra de primer nivell. Sovint, he parlat del classicisme com un temps pretèrit musicalment sorprenent ja que possiblement, per nombre i qualitat, ens trobem amb un dels períodes més extraordinaris de la història. Els autors com Sommer són majoria, és a dir, amb un repertori de gran bellesa i, per desconeixement, totalment desconegut. Afortunadament, si bé de forma local, van apareixen edicions com les d'avui en què els tresors amagats alcen la veu i brillen amb força!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cornelia Götz (soprano); Hans-Jürgen Schöpflin (tenor); Ruth Sandhoff (alt); Hernan Iturralde (bass); SWR Sinfonieorchester; Camerata Vocalis; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Schlecht - Lauretanische Litanei & Sommer - Missa in B
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

DE MASARNAU, Santiago (1805-1882) - Cuarteto Concertante para Piano, Violín, Flauta y Violonchelo

December 9, 2014, 12:17 am
$
0
0
José Villegas Cordero - Nobleza y caridad
Obra de José Villegas Cordero (1844-1902), pintor espanyol (1)



- Recordatori de Santiago de Masarnau -
En el dia de la celebració del seu 209è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

José Villegas Cordero (Sevilla, 26 d'agost de 1844 - Madrid, 9 de novembre de 1921) va ser un pintor espanyol. Va iniciar els estudis de molt jove amb José María Romero, amb qui va romandre-hi dos anys abans d'ingressar a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, on el seu mestre va ser Eduardo Cano. El 1860, amb només 16 anys, va vendre a la Exposición Sevillana la seva obra Pequeña filosofía per 2000 rals. El 1867 va viatjar a Madrid, on va entrar a l'estudi de Federico Madrazo. Allà va establir amistat amb els pintors Rosales i Fortuny. Va acudir amb assiduïtat al Museu del Prado on va copiar a Velazquez, de qui va adquirir l'espontaneïtat i l'ús del color. Finalment, influenciat per la pintura orientalista de Fortuny, va tornar a Sevilla on va organitzar un viatge al Marroc. A finals del 1868 va viatjar a Roma acompanyat pels pintors Rafael Peralta i Luis Jiménez Aranda, on va entrar al taller de Rosales. Allà va realitzar obres de perfil costumbrista, un tema molt reclamat pel públic. Algunes d'aquestes obres van ser Retreta improvisada, Toreros en la capilla de la plaza (1871) i El descanso de la cuadrilla (1873) entre altres. Emulant a Fortuny, va realitzar pintures orientalistes dels esbossos que havia dibuixat al Marroc. Va morir a Madrid el novembre de 1921. El seu germà Ricardo Villegas Cordero va ser també pintor.

Font: En català: José Villegas Cordero (1844-1902) - En castellano: José Villegas Cordero (1844-1902) - In english: José Villegas Cordero (1844-1902) - Altres: José Villegas Cordero (1844-1902)


Parlem de Música...

Santiago de Masarnau (Madrid, 9 de desembre de 1805 - Madrid, 14 de desembre de 1882) va ser un pianista, compositor i militant religiós catòlic espanyol. Dotat de gran precocitat, als vuit anys d'edat ja va compondre una missa a quatre veus i acompanyament d'orgue que es va cantar per primera vegada a l'Església de Sant Just de Madrid. Amb l'estudi de la música va alternar l'aprenentatge de literatura i ciències, i el 1823 va haver de marxar a l'estranger per haver sigut desterrat el seu pare, servidor de Ferran VII, que havia caigut en desgracia del rei. A França i Anglaterra hi va romandre sis anys vivint del producte de les seves lliçons ensems que perfeccionava els seus coneixements, i es formava especialment com a notable pianista. Establert de nou a la cort, va ser una de les personalitats més rellevants i actives del món musical. Va alternar la docència amb els recitals públics. També va emprendre freqüents i profitosos viatges a l'estranger on va compartir la seva amistat amb músics com Meyerbeer, Bellini, Rossini i Cramer entre altres. A Madrid va fundar, en el col·legi del seu germà Vicente, una acadèmia per l'ensenyança del piano, de la que en van sortir notables concertistes. Entre les seves obres, cal citar el Tesoro del pianista, la Llave de la ejecución, un Libro de Cánticos de la Alemania catòlica, harmonitzats per ell; composicions religioses, entre elles la Misa Pastoril, nocturns, sonates, balades, cançons, etc... Va morir a Madrid el desembre de 1882.

Font: En català: Santiago de Masarnau (1805-1882) - En castellano: Santiago de Masarnau (1805-1882) - In english: Santiago de Masarnau (1805-1882) - Altres: Santiago de Masarnau (1805-1882)


Parlem amb veu pròpia...

La "música de saló" va generar un important moviment musical amb gran incidència en el comerç ja que va motivar decisivament la composició de moltes obres destinades a aquests aficionats, transcripcions d'òperes i sarsueles, pàgines de petit format i en el millor dels casos música de cambra. El compositor madrileny Santiago de Masarnau va ser un dels exemples més interessants d'aquesta música. Després de la seva formació inicial a Espanya, va viatjar en diverses ocasions a París i Londres el que li va permetre establir contacte amb els grans compositors del seu temps i amb les modes i tendències de la música a la capital francesa, la ciutat de la cultura europea. La seva qualitat com a virtuós pianista va ser la clau que li va permetre entrar en aquells cercles. Les seves obres van ser aplaudides a Europa i les seves qualitats pedagògiques gaudides a Espanya, gràcies no només a les seves classes sinó a les seves publicacions, entre les quals destaquen un Mètode de solfeig i un conjunt de peces per a piano, pròpies i d'altres compositors, que va titular Tresor del pianista.

Com a compositor va conrear bàsicament els gèneres de petit format: fantasies, variacions, balades, i aquelles que traslladaven les danses característiques espanyoles al piano del saló aristocràtic. També va tenir temps d'escriure obres com aquest Quartet Concertant per piano, flauta, violí i violoncel de tres moviments i de filosofia clàssica. En general, i en sintonia amb la majoria de les seves obres, l'hem de qualificar d'elegant, expressiu i gustosament estructurat. Al marge de la música, va dedicar els últims anys de la seva vida a la filantropia fundant a Madrid la Societat de Sant Vicenç de Paul, entitat dedicada a ajudar els pobres de tota mena i condició. Un ciutadà compromès amb el bé comú des de la perspectiva artística fins a la vessant social, motiu que celebrem amb alegria i amb la recognoscible bellesa de la seva música!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Joaquín Gericó (flauta); David Hurtado (piano); Cuarteto Art de Cambra 
AMAZON: Música Romántica Española para Flauta
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

LEVENS, Charles (1689-1764) - Te Deum

December 10, 2014, 12:29 am
$
0
0
Eustache Le Sueur - Marine Gods Paying Homage to Love (c.1636)
Obra d'Eustache Le Sueur (1617-1655), pintor francès (1)



- Recordatori de Charles Levens -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur o Lesueur (París, 19 de novembre de 1617 - París, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va ser un pintor barroc tot i que ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom de "el Rafael francès". Les seves obres estan actualment repartides en diversos museus sent el del Louvre el que preserva el nombre més elevat d'obres de Le Sueur, també per la seva diversitat de gènere. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eustache Le Sueur (1617-1655) - In english: Eustache Le Sueur (1617-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1617-1655)


Parlem de Música...

Charles Levens (Marseille, 24 de setembre de 1689 - Bordeaux, 11 de març de 1764) va ser un compositor francès. Va cantar en diversos cors de la Provença. El 1718 va començar a treballar a Vannes i el 1723 va viatjar a Toulouse. El 1738 va assolir la direcció del cor de la Catedral de Saint André de Bordeaux on va romandre-hi la resta de la seva vida. Tot i treballar lluny de París, el cert és que les seves obres van arribar a ser molt conegudes a la capital francesa. La seva col·lecció de Grands Motets, entre altres obres, es van representar al famós Concert Spirituel de París així com a la Capella Reial de Versailles. Altres registres documenten representacions de l'obra de Levens a Mònaco, Lyon i Marsella. El seu repertori és quasi exclusivament vocal religiós. De fet, el seu gènere preferit va ser el conegut com el Motet en symphonie. Va morir a Bordeaux el març de 1764.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Charles Levens (1689-1764) - Altres: Charles Levens (1689-1764)


Parlem amb veu pròpia...

França ha estat, i alguns creuen que ho segueix sent, un país centralista i dominat per la seva majestuosa i reial capital. I en el segle XVIII, abans que la història dictés sentència amb Napoleó, París i Versalles eren els centres, quasi únics, de França. De fet, si en aquell temps es volia aspirar a una sòlida, reputada i reconeguda carrera musical tot compositor que així ho anhelés tenia molt clar a on havia d'anar. Rameau, Lully, Charpentier, Couperin... tots ells així ho van entendre. No obstant, l'esperit rebel de Levens, inspirador potser d'Asterix i Obelix, va fer que la seva vida es situés lluny de París, concretament entre Toulouse i Bordeaux ciutat, aquesta, des d'on va "distribuir" la seva música per tal de fer-la arribar a la capital. Allà la van interpretar i la van celebrar. Malauradament, al nostre temps hem hagut d'esperar que l'ànima centralista francesa es dispersés per tal de poder escoltar, en condicions, la música d'aquest desconegut i misteriós Charles Levens.

Aquesta edició és, juntament amb una dels seus dos rèquiems que va compondre, de les poques que recuperen amb decència i dignitat artística l'obra de Levens. El seu Te Deum, l'obra que escoltarem, va gaudir, pel que sembla, de gran repercussió i de notable bonança al seu temps ja que està documentada una representació el 1789. Introduït per una simfonia i per la característica veu "récit" de l'haute-contre, amb el baix continuo i les cordes en ritornello abans de l'entrada solemne del cor, aquest Te Deum es perfila ràpidament com una obra monumental i propera a la filosofia de Rameau. Una obra ben traçada i de brillant i precisa interpretació en tots i cadascun dels extensos passatges que de sobte ens situen en escena a un actor francès l'obra del qual ens inspiren per immediatament iniciar la cerca del seus dos rèquiems. Atenció també al motet Deus noster refugium, una meravella vocal que rivalitza, en positiu, amb la bellesa captiva dels motets de Campra. Si hem d'esperar 250 anys més per tornar a escoltar a Levens, literalment morirem, per tant, que els amables francesos de Bordeaux comencin a demanar els permisos necessaris per obrir la caixa forta de la Cathédrale Saint-André, allà on Levens va guardar i amagar els seus tresors!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Levens: Te Deum

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

AULIN, Tor Bernhard Wilhelm (1866-1914) - Violin Concerto No. 3 in C Minor, Op. 14

December 11, 2014, 12:26 am
$
0
0
Henri Gervex - Le Bal de l'Opéra, Paris (1886)
Obra d'Henri Gervex (1852-1929), pintor francès (1)



- Recordatori de Tor Bernhard Wilhelm Aulin -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Henri Gervex (París, 10 de desembre de 1852 - París, 7 de juny de 1929) va ser un pintor francès. Es va formar amb Alexandre Cabanel, Pierre-Nicolas Brisset i Eugène Fromentin. Els seus primers treballs pertanyen gairebé exclusivament al gènere mitològic. La seva Rolla de 1878, basada en un poema d'Alfred de Musset, va ser rebutjada pel jurat del Saló de París per immoral, en representar una escena d'una prostituta nua després de tenir relacions sexuals amb el seu client. Més tard, Gervex va seguir amb representacions de la vida moderna i va aconseguir gran èxit amb L'Operació, una paràfrasi modernitzada de la Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt. Va rebre encàrrecs importants per pintar i decorar dels edificis públics. Entre les seves pintures hi ha la Distribució de Premis (1889) al Palais de l'Industrie, La Coronació de Nicolau II, Els banquets dels alcaldes (1900), i el retrat de grup La République Française, i en les obres decoratives destaquen, Salle des Fêtes at the hotel de yule, París, i els panells decoratius pintats, juntament amb Blanchon, per a la 19 divisió administrativa de París. També va pintar, amb Alfred Stevens, Panorama du Siècle (1889). A Luxemburg va pintar Sàtirs jugant amb un Bacchante, així com Els membres del Jurat del Saló (1885). Va morir a París el juny de 1929.

Font: En català: No disponible - En castellano: Henri Gervex (1852-1929) - In english: Henri Gervex (1852-1929) - Altres: Henri Gervex (1852-1929)


Parlem de Música...

Tor Aulin (Estocolm, 10 de setembre de 1866 - Saltsjöbaden, 1 de maig de 1914) va ser un violinista, director d'orquestra i compositor suec. Va cursar els seus estudis de música al Col·legi Reial de Música d'Estocolm (1877-1883) i al Conservatori de Berlín (1884-1886) amb Émile Sauret i Philipp Scharwenka. Entre 1889 i 1892, Aulin va assolir el càrrec de primer violí de l'Òpera Reial de Suècia a Estocolm. Al llarg de la seva vida va dirigir les principals orquestres simfòniques d'Estocolm i Göteborg. El 1887 va formar el Quatour Aulin, quartet de corda molt prestigiós fins a la seva dissolució el 1912. Aulin va compondre un bon nombre d'obres orquestrals i de música de cambra, incloses una sonata per a violí, 3 concerts per a violí, una suite orquestral i variades peces per a violí. Va morir a Saltsjöbaden el maig de 1914.

OBRA:

Vocal:

Songs, 1v, pf, incl. Tre dikter af Tor Hedberg, op.24 (Copenhagen and Leipzig, n.d.);
Två dikter af August Strindberg, op.31 (Stockholm, 1913);
Trenne sånger (Stockholm, 1899);
Vier serbische Volkslieder nach J. Runeberg (Strasbourg, 1903);
Drei Lieder aus Tannhäuser von Julius Wolff, Bar, orch (Leipzig, n.d.)

Instrumental amb orquestra:

3 vn concs., incl. no.3, c, op.14 (Leipzig, n.d.)
Mäster Olof, suite (incid music for A. Strindberg’s play), op.22 (Leipzig, n.d.)
3 gottländische Tänze, op.28 (Leipzig, n.d.); arr. vn, pf, op.23 (Leipzig, n.d.)
4 schwedische Tänze, op.32 (Leipzig, n.d.); arr. vn, pf, op.30 (Leipzig, n.d.)

Instrumental de cambra:

String quartet, op.1
Numerous works for vn, pf, incl. Sonata, d, op.12;
4 Stücke in Form einer Suite, op.15 (Leipzig, 1914);
4 Stücke, op.16 (Leipzig, n.d.);
Midsommar-dans, op.18 (Leipzig, n.d.);
Albumblatt, op.20 (Leipzig, n.d.);
Lyrische Gedicht, op.21 (Leipzig, 1908);
Fyra violinstycken, op.27 (Stockholm, 1912);
4 Kinderstücke, op.33 (Leipzig, n.d.);
2 karakterstycken (Stockholm, 1892);
Minnesblad [Albumleaf] (Stockholm, 1898);
Fyra akvareller [Four Watercolours] (Stockholm, 1899)

Works for pf, incl. Tre albumblad, op.5 (Copenhagen, n.d.);
Kleine Suite (Strasbourg, 1903);
Valse caprice, pf 4 hands (Stockholm, 1887)
Studies for violin, incl. Violinskola (Stockholm, 1903)
Cadenzas for Mozart: Vn Conc. no.5, A, op.17 (Leipzig, n.d.);
Vn Conc. no.3, G, op.29 (Leipzig, n.d.)
Arrs., incl. Lyriska dikter (E. Sjögren), vn, pf (Stockholm, 1903);
Etüden für Violine (H.E. Kayser) (Stockholm, 1902)

Font: En català: No disponible - En castellano: Tor Bernhard Wilhelm Aulin (1866-1914) - In english: Tor Bernhard Wilhelm Aulin (1866-1914) - Altres: Tor Bernhard Wilhelm Aulin (1866-1914)


Parlem amb veu pròpia...

A Tor Aulin se'l coneix "millor" per la seva condició de violinista o director d'orquestra que per la seva labor creativa. I dic millor entre cometes perquè realment el seu nom, si més no personalment i fins fa quatre dies, és certament desconegut. Tanmateix, els països nòrdics van ser un territori fèrtil que no va acabar de definir la seva marca comercial fins que Sibelius va decidir posar distància respecte l'escola alemanya romàntica, allà on molts dels ciutadans nòrdics es van emmirallar durant la seva carrera musical. Aulin, format a Suècia, va sucumbir a la força expressiva del romanticisme alemany que en aquell temps, si més no instrumentalment, era l'ecosistema dominant a Europa. Actualment, poques són les edicions monogràfiques d'un Aulin que va deixar un llegat prou extens i desconegut fins i tot pels propis suecs. Compositor d'entre segles, el XIX i el XX, actualment se'l considera un actor poc significatiu de l'escola musical nòrdica, no obstant, avui intentarem esmenar aquesta circumstància. El Concert en Do menor No.3 opus 14, escrit el 1896, publicat el 1904 i dedicat al seu amic i també compositor francès Henri Marteau, és un extens i romàntic concert de violí de tres moviments; Molto moderato, lento; Andante con moto; Finale allegro molto Moderato con moto Poco tranquillo Moderato con moto Più mosso Presto. L'obra és dramàtica i apassionada, amb molts passatges no acompanyats sorprenents, canvis sobtats de ritme i diàlegs aparentment austers entre el violí i l'orquestra. Malgrat les influències germàniques de Schumann i Bruch i del belga Vieuxtemps, aquesta obra és certament original, tant per la seva retòrica com per l'estil fet que la converteixen, immediatament, en una partitura concertant imprescindible i fascinant!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RABASSA, Pere (1683-1767) - Requiem Aeternam

December 12, 2014, 12:27 am
$
0
0
Bartolomeo Manfredi - The Capture of Christ
Obra de Bartolomeo Manfredi (1582-1622), pintor italià (1)



- Recordatori de Pere Rabassa -
En el dia de la commemoració del seu 247è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Bartolomeo Manfredi (Ostiano, 25 d'agost de 1582 - Roma, 12 de desembre de 1622) va ser un pintor italià proper a Caravaggio. Probablement es va formar directament amb Caravaggio a Roma ja que el mateix Caravaggio, en el seu famós judici per libel del 1603, va afirmar que un "cert Bartolomeo", acusat de distribuir poemes injuriosos atacant el detestat rival de Caravaggio Giovanni Baglione, havia estat un criat seu. Bartolomeo Manfredi va ser un pintor molt proper de l'innovador estil de Caravaggio, amb el seu mateix clarobscur i la seva insistència en el naturalisme, amb un talent per narrar la història a través de l'expressió i el llenguatge corporal. Caravaggio va tenir molts seguidors i d'aquests Manfredi en va ser un dels més destacats fins el punt que moltes de les seves obres es van atribuir erròniament a Caravaggio abans d'autentificar-les. Manfredi va ser un artista amb èxit, capaç de mantenir el seu propi criat abans d'assolir els trenta anys d'edat, "un home d'aparença distingida i conducta refinada", segons el seu biògraf Giulio Mancini, si bé escassament sociable. Va construir la seva carrera amb pintures de cavallet per a clients privats, tot i que ràpidament es va fer conegut fins i tot més que el mateix Caravaggio. També va treballar com a professor amb alumnes com Gerard Seghers. Va morir a Roma el desembre de 1622.

Font: En català: Bartolomeo Manfredi (1582-1622) - En castellano: Bartolomeo Manfredi (1582-1622) - In english: Bartolomeo Manfredi (1582-1622) - Altres: Bartolomeo Manfredi (1582-1622)


Parlem de Música...

Pere Rabassa (bap. Barcelona, 21 de setembre de 1683 - Sevilla, 12 de desembre de 1767) va ser un compositor i teòric català. Va néixer en el sí d'una família de músics i va estudiar a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona on va ser cantant i on va rebre formació de Francesc Valls. Allà va entrar en contacte amb la música austríaca i italiana d'autors que treballaven en aquell temps a la Cort de l'Arxiduc Carles III, instal·lat temporalment a Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). El 10 de març de 1713 Rabassa va ser oficialment nomenat mestre de capella de la Catedral de Sant Pere Apòstol de Vic. Per poc temps ja que el 24 de maig de 1714 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Santa Maria de València, un càrrec que va mantenir durant 10 anys. El 9 de juny de 1724 va rebre la petició formal de la Catedral de Santa Maria de la Sede de Sevilla per a treballar-hi com a mestre de capella. Allà, va compartir música i espai amb Felip V, instal·lat aquell temps, amb la seva Cort, a Sevilla. Rabassa va romandre a Sevilla fins el 1757, any que va decidir jubilar-se de les seves obligacions tot i que va seguir escrivint música per la Catedral de Sevilla fins el desembre de 1767, any de la seva mort.

OBRA:

Vocal religiosa:

44 masses, 4–12vv, insts, E-CZ(13), Olivares, Colegiata (3), RO(2, incl. Requiem), SA(2), Sc(9), SEG(1), VAc(9), VAcp(5)
83 pss, 1–12vv, mostly with insts, CZ(26), MA(2, dated 1713 and 1727), Olivares, Colegiata (15), SA(7), Sc(3), SEG(2), VAc(18), VAcp(10)
75 motets, 1–12vv, mostly with insts, E-Bc(2, 1 acc. org), CZ(23), Jeréz de la Frontera, Colegiata (1), MA(1), Sc(16), SEG(1), VAc(23), VAcp(6), Puebla Cathedral, Mexico (2); 1 for 12vv ed. in Lira sacro-hispana, ser.1, i (Madrid, 1869)
9 Mag settings: 5 for 1–4vv, insts, Olivares, Colegiata, 3 for 10–12vv, insts, VAc, 1 for 12vv, insts, VAcp
8 Lamentations: 6 for 1–4vv, insts, Olivares, Colegiata, 1 for 2vv, insts, SEG, 1 in VAc
6 res, 8vv, insts, CZ
6 Miserere settings, 4–8vv, insts, Sc
3 Salve regina, 6–8vv, insts, CZ, Puebla Cathedral, Mexico
3 hymns: 2 for 6vv, insts, E-Sc, 1 for 2vv, insts, CZ
2 seqs, VAc
Lit, 6vv, insts, CZ
Stabat Mater, 4/8vv, insts, CZ
6 miscellaneous pieces, Sc

110 villancicos, 1–12vv, insts, Canet de Mar, Parish Church (1), Olivares, Colegiata (64), RO(1, dated 1719), SA(1), SEG(2), TE(3), VAc(34), GCA-Gc(2, 1 dated 1766), Durango Cathedral, Mexico (1, dated 1731), Puebla Cathedral, Mexico (1); 1 partially ed. in Ripollés
7 cants., 1–2vv, insts, E-PAL, TE, V, GCA-Gc, Jesús Sánchez Garza's private collection, Mexico City
2 songs: 1 for S, acc., E-Bc, 1 for 4vv, vns, other inst acc., GCA-Gc
La gloria de los santos, orat, 5vv, acc., Oratorio de S Felipe Neri, Palma de Mallorca
Deslumbrada navecilla, tono, S, acc., 1714, TE
Miscellaneous piece, E-Vp
3 orats sung at S Felipe Neri, Valencia: La caida del hombre y su reparación, 1718, Oratorio sacro a San Juan Bautista, 1720, Diferencia en la buena y mala muerte, 1721, music lost

Vocal secular:

3 cants.: Herido de sus flechas, S, acc., c1710, GB-CDp; Herido de sus flechas, S, acc., US-SFs; Monstruo voraz, c1708, P-Ln
Amor a cuyas aras rendido, song, 2vv, acc., E-SEG
Elissa gran reina, tono, S, acc., 1710, Bc, ed. in Carreras y Bulbena and Bonastre

Instrumental:

Sonata, kbd, E-BcU

Literatura musical:

Guía para los principiantes que dessean perfeycionarse en la compossicion de la musica (MS, c1720, E-Vacp; facs. (Barcelona, 1990)
Reglas generales para la graduación de las voces (MS, late 18th-century copy, Bc)
Rudimentos para la composición (MS, AS)

Font: En català: Pere Rabassa (1683-1767) - En castellano: Pere Rabassa (1683-1767) - In english: Pere Rabassa (1683-1767) - Altres: Pere Rabassa (1683-1767)


Parlem amb veu pròpia...

Pere Rabassa va ser un dels compositors més destacats del Barroc espanyol. Nen de cor a la Catedral de Barcelona, es va formar amb una de les figures més emblemàtiques del segle XVIII, el teòric i compositor Francesc Valls. Mestre de capella a la Catedral de Vic i a la Catedral de València, va ser a Sevilla, no obstant, on el seu art va assolir l'èxit i l'esplendor més elevat. Rabassa va desenvolupar una gran capacitat compositiva i la seva obra va gaudir d'una àmplia difusió, com demostren les còpies localitzades a diferents llocs de la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. Un dels trets més citats del seu estil va ser la mirada vers els models italians, en especial els derivats del llenguatge operístic, el recitatiu i l'ària da capo. A més, la seva obra mostra una interessant connexió amb els recursos compositius de la tradició hispànica, conjugats amb un estil modern en major o menor proporció segons el tipus de repertori. El Rèquiem o Missa defunctorum d'avui és una mostra del seu art i en relació a la seva història i a la seva forma, ens remetrem a allò que explica el documentat llibret de l'edició en la qual el trobarem:
"Com ja s’ha dit, P. Rabassa va residir a Barcelona fins als trenta anys, formant-se i participant activament com a intèrpret i compositor a la capella musical de la catedral al temps que, paral·lelament, intervenia com a compositor en algunes de les celebracions musicals de la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest fet ens fa pensar que l’anotació “para funerarias reales” que apareix a la portada del tiple 1r de la present Missa defunctorum datada del “1713” pogués tenir alguna relació amb la mencionada cort reial establerta a Barcelona, i tot pareix apuntar que P. Rabassa degué compondre aquesta missa amb motiu de les exèquies d’un membre de la família de l’arxiduc Carles –nomenat rei com a Carles III el 1705. No obstant això, precisament en aquest any (1713) no es produiren ni a Barcelona ni a Vic (llocs on va viure P. Rabassa) exèquies reials, raó que ens porta a suposar que, molt probablement, la data de 1713 es deu correspondre no pròpiament amb l’any de la composició de l’obra, sinó més aviat amb una còpia posterior o, fins i tot, amb una nova interpretació –fet, d’altra banda, prou habitual a l’època, en el cas de les misses de rèquiem. En canvi, sí que es van celebrar dos anys abans a Barcelona funerals reials amb motiu del decés del germà de l’arxiduc Carles, l’emperador Josep I. 
L’òbit de l’emperador tingué lloc el 17 d’abril de 1711 i, encara que el succés es va conèixer a la ciutat barcelonina a final de maig, les exèquies no tingueren lloc fins al mes de juliol, de manera que els compositors van tenir prou temps per escriure ex profeso música per a tan especial esdeveniment. A la Biblioteca de Catalunya es conserven tres impresos que especifiquen les dates i els llocs on es celebraren exèquies commemoratives per l’emperador Josep I el 1711: a la catedral de Barcelona l’11 de juliol, al “Salón de San Jorge” de la Diputació de Barcelona el 13 i a la Llotja el 21 del mateix mes. Aquests impresos recullen el text de les oracions, així com el cerimonial i els panegírics laudatoris que es realitzaren durant les exèquies i, això no obstant, no aporten cap notícia sobre l’autoria de la música que es va interpretar en cadascuna de les mencionades ocasions. L’única informació que se n’ofereix fa referència al fet que, a la Llotja, la capella encarregada de la interpretació de la missa fúnebre va ser la de la seu (catedral) de Barcelona. D’aquesta manera i per totes les dades esmentades, és possible formular la hipòtesi que en algunes d’aquestes exèquies potser tingué lloc la interpretació de la present Missa defunctorum de P. Rabassa, de la qual n’he pogut localitzar dos exemplars manuscrits, un a l’arxiu de música de la catedral de València (47/5), a partir del qual s’ha realitzat la transcripció i edició que ha possibilitat el present enregistrament, i un altre a l’arxiu de la col·legiata de Roncesvalles a Navarra (26.483). 
L’estructura formal d’aquesta missa de difunts està estretament unida al text i s’ajusta a la convenció i moviments habituals d’aquest tipus d’obres, gènere que es remunta a final del segle XV i del qual es va produir un desenvolupament espectacular al llarg de tot el segle XVI. Cal recordar que, inicialment, aquest gènere musical estava format per les seccions de l’ordinari de la missa, a les quals es van afegir algunes del propi, així com alguns motets i la seqüència Dies irae. Després del Concili de Trento, el text va quedar fixat per l’Església Catòlica i els músics feren ús d’aquest particular tipus de missa per plasmar els seus coneixements i recursos musicals més sòlids i, en general, es componien per la seva interpretació en ocasions asenyalades com és el cas de la present obra, és a dir, per exemple per a funerals reials. La present Missa defunctorum està escrita per a vuit veus distribuïdes en dos cors (C 1: S 1, 2, A, T; C 2: S, A, T, B), dos violins, dues flautes i acompanyament continu. P. Rabassa va compondre la major part dels moviments d’aquesta obra de manera concertant, és a dir, alterna seccions a vuit veus amb altres a quatre, a dues i a solo. La plantilla vocal d’aquesta missa és l’habitual i típica de la música barroca hispànica del segle XVIII: dos cors, el primer dels quals té una tímbrica més aguda i el segon està format pel quartet bàsic que contrasta en incloure la veu de baix –quant a la interpretació a l’època, solia ser habitual que el cor primer estiguera format per solistes i el segon contara amb més d’un cantor per veu. Aquestes veus apareixen soles o bé acompanyades pels violins o les flautes en les diferents seccions de l’obra, això sí, però, mai apareixen a capella, sinó que és una constant de tota la composició la presència de l’acompanyament continu.
En general, la missa està concebuda encara dintre del sistema modal tot i que s’hi observa com aquesta modalitat es va ampliant amb la presència d’un major nombre d’alteracions a l’armadura, modulacions pròximes a la tonalitat, cromatismes o la utilització d’acords amb funció tonal. En allò referent al propi text, P. Rabassa segueix fidelment l’accentuació del llatí, que queda subratllada freqüentment per la mateixa accentuació rítmica de la música, i també es deixa persuadir per la retòrica dels afectes, omnipresent en quasi totes les composicions barroques, que expressen mitjançant la música el significat de les paraules. Per posar un exemple, es pot observar l’ús que fa de les dissonàncies i notes de pas que produeixen una sonoritat aspra quan el text té un significat de dolor, com és el cas del “Lacrimosa” de la seqüència. En definitiva, es podria dir que aquesta sòlida i bella obra de P. Rabassa és una interessant mostra i una baula imprescindible en l’evolució del gènere de misses de difunts durant el barroc hispànic que mereix un lloc al costat de les obres de Sebastián Durón, José de Torres, Melchor López o José de Nebra, entre d’altres."
Rosa Isusi Fagoaga (extracte de la versió en català del llibret de l'edició del Rèquiem de Pere Rabassa).

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Rabassa: Requiem Æternam

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

GEREMIA, Giuseppe (1732-1814) - Missa pro defunctis (1809)

December 13, 2014, 4:00 am
$
0
0



- Recordatori de Giuseppe Geremia -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

(Dies de descans)



↧

ZAJC, Ivan (1832-1914) - Nikola Šubić Zrinjski

December 16, 2014, 12:34 am
$
0
0
Vlaho Bukovac - Moje gnijezdo (1897)
Obra de Vlaho Bukovac (1855-1922), pintor croat (1)



- Recordatori d'Ivan Zajc -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Vlaho Bukovac (Cavtat, 4 de juliol de 1855 - Praga, 23 d'abril de 1922) va ser un pintor croat. Fill de l'italià Agostino Faggioni, natiu de Gènova, i de Maria Perich, va ser batejat amb el nom italià de Biagio Faggioni. El seu pare li va impartir un amor profund cap a l'art en base al Renaixement italià. El comte Medo Pucic, ansiós per trobar un pintor que representés la naixent consciència nacional eslava en els Balcans, es va convertir en el seu mecenes, suggerint el canvi del seu cognom pel de Bukovac. Medo Pucic el va enviar a París on va completar la seva formació artística. Allà els seus esbossos van enamorar al seu mestre, el conegut Alexandre Cabanel, i Bukovac es va convertir en alumne de la prestigiosa École des Beaux-Arts. El 1901 va exposar amb gran èxit al Saló de París, enlluernant amb el seu "endolcit" realisme. Des d'allà va viatjar a Anglaterra, la costa de Dalmàcia, el Mar Negre, Nova York, on va viure a casa del seu oncle patern Francesco Faggioni fins a la mort d'aquest, Xile i Perú on va treballar al costat del seu germà Jozo Faggioni a les oficines de companyies de salnitre. 

A més de ser un artista que va seguir els cànons dictats per la moda, tècnica i el públic en general, va seguir el mateix impuls interior creatiu lligat a l'estètica de l'impressionisme desenvolupada pels artistes que es reunien en les galeries marginals de París durant la dècada de 1870. Va conèixer així tant l'esperit de l'acadèmia com el de la llibertat impressionista. Després d'haver acceptat els principis moderns, Bukovac va pintar imatges més casuals, utilitzant diferents traçades i estils. Durant la dècada del 1880, es va establir a la cort del rei serbi, on va realitzar diverses obres incloent la del mateix rei Alexandre I de Iugoslàvia. A Zagreb, es va convertir en líder dels importants esdeveniments culturals i artístics de la ciutat, fundant la "Escola Multicolor". Va promoure l'inici de la construcció del "Pavelló d'Art" i l'organització de la primera exposició artística de l'Acadèmia de Palau el 1893. Després d'un conflicte amb Isidor Kršnjavi, es va retirar voluntàriament a la seva ciutat natal, Cavtat, en la qual va romandre-hi des del 1898 fins el 1902. En el seu retorn el 1903 va ser nomenat professor associat a l'Acadèmia Vytvarnyh Umeni de Praga. Va morir en aquella ciutat l'abril 1922. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Vlaho Bukovac (1855-1922) - In english: Vlaho Bukovac (1855-1922) - Altres: Vlaho Bukovac (1855-1922) 


Parlem de Música...

Ivan Zajc (Rijeka, 3 d'agost de 1832 - Zagreb, 16 de desembre de 1914) va ser un compositor i la figura musical més important de Croàcia des del 1870 fins a la seva jubilació el 1908. Es va educar musicalment amb el seu pare abans d'inscriure's a l'escola de música de la seva població natal. El 1850 va viatjar a Milà, on va estudiar al conservatori durant cinc anys amb Stefano Ronchetti-Monteviti, Lauro Rossi i Alberto Mazzucato. Allà va experimentar i va guanyar nombrosos premis i condecoracions acadèmiques. La seva òpera La tirolese (maig de 1855) va ser l'obra amb què definitivament es va graduar. La mort dels seus pares va provocar la tornada de Zajc a la seva vil·la natal on va assumir la precària direcció musical de l'escola de música on va treballar fins el 1862. Tanmateix, l'estancament artístic va fer que provés fortuna a Viena. Allà, i amb l'ajuda del croat Franz von Suppe, es va fer un nom com a director del Carltheater i com a compositor d'operetes. En aquell temps va ser el director de més de 140 representacions d'una dotzena de les seves òperes. El 1870 es va produir un canvi important en la seva vida quan va decidir tornar al seu país, un territori orfe musicalment des de la mort de Lisinski el 1854. A Zagreb, fruit del seu bagatge vienès, va revolucionar el panorama musical en tots els sentits convertint la capital en un santuari artístic de primer nivell. Va recompondre l'orquestra i el cor de l'òpera de Zagreb i va representar repertori propi, entre el que va destacar la seva obra mestra Nikola Šubić Zrinski (1876), i forà. Va ser autor de més de 800 partitures. Va morir, havent prèviament rebut tots les honors possibles al seu país, el desembre de 1914 a Zagreb.

OBRA:

All dates for unpublished works refer to first performances; no chronology of Zajc’s c800 compositions has been established; manuscripts are in YU-Zu

Vocal secular:

op.
79La tirolese (op lirica, 3, F. Guidi), Milan, Conservatory, 4 May 1855
131Amelia, ossia Il bandito (tragic op, 4, after F. von Schiller), Rijeka, Comunale, 14 April 1860, excerpt, vs (Milan, n.d.)
160Mannschaft an Bord (operetta, 1, J.L. Harisch), Vienna, Carl, 15 Dec 1863, vs (Vienna, n.d.)
172Die Hexe von Boissy (comic op, 3, K. Costa), Vienna, Carl, 24 April 1866, pf potpourri in Flore théatrale, cxcvi (Vienna, n.d.)
187Somnambule (operetta, 1, B. Young), Vienna, 25 Jan 1868, pf potpourri in Flore théatrale, ccii (Vienna, n.d.)
246Mislav (folk op, 3, F. Marković), Zagreb, National, 2 Oct 1870, romance, vs, Hrvatska vila, viii (1883–4), 121–2
300Ban Leget (folk op, 3, I. Dežman), Zagreb, National, 16 March 1872, sym. excerpt, arr. pf 4 hands (Zagreb, n.d.)
403Nikola Šubić Zrinjski (tragic op, 3, H. Badalić, after T. Körner), Zagreb, National, 4 Nov 1876, vs by N. Faller (Zagreb, 1899)
453Lizinka (romantic light op, 3, J.E. Tomić, after A.S. Pushkin), Zagreb, National, 12 Nov 1878
513King Lear (incid music, W. Shakespeare), 20 May 1882
599aDubravka (incid music, I. Gundulić), 9 Jan 1888
608Der Wildling (Mali divljan) (operetta, 3, R. Genée), Zagreb, National, 23 Sept 1905, pf potpourri with text (Zagreb, n.d.)
844Prvi grijeh [Original Sin] (allegorical op, 3, S.S. Kranjčević), 18 Sept 1912 [orig. perf. as orat, 25 April 1907]
1003Smrt majke Jugovića [The Death of the Jugovići’s Mother] (incid music, I. Vojnović), 16 Feb 1907
1089Krasuljica (Gänseblümchen) (musikalische Feerie, 4 scenes, epilogue, A. Kassowitz-Cvijić), Zagreb, National, 7 April 1911
1101aOče naš (Das Vaterunser) (op, 1, J. Benešić, after F. Coppé), Zagreb, 16 Dec 1911
19 other operas, 23 other operettas, 22 incid scores

c180 unacc. choruses, incl. U boj! [To Battle!] (F. Marković), male vv, op.182, 1866 (Zagreb, n.d.) [used in op Nikola Šubić Zrinjski op.403];
Živila Hrvatska [Long Live Croatia] (Šenoa), male vv, op.320a, 1873 (Zagreb, n.d.);
Slijepac Marko [Marko the Blind Man] (Preradović), Bar, male vv, op.548, 1886, in Kolo (Zagreb, 1894);
Ptičice [Little Birds], SA, op.591a, 1885;
Beltà di fiori (F. Romani), SATB, op.65;
Era il giorno (Petrarch), SATB, op.66;
Quando di fosco amanto (Jeremiah), SATB, op.68 (Zagreb, n.d.) [Croatian text]
Other choral works, with and without solo vv, c40 acc. orch, c30 acc. pf or unacc.

Songs:
Domovini i ljubavi [To the Fatherland and Love] (I. Okrugić), S/T, pf, op.338, Vir [The Weir] (Šenoa), Mez/T, pf, op.374a, Lastavicam [To the Swallows] (Zahar), S/T, pf, op.375, Noć je tiha [Still is the Night] (J.E. Tomić), Mez/Bar, pf, op.509, all in Hrvatske skladbe, i (Zagreb, 1883)
Mletačke elegije [Venetian Elegies] (R. Jorgovanović): Gondolieri, Mez/A/Bar, pf, op.719, Riva degli Schiavoni, Mez/T/Bar, pf, op.829, Sala del Maggior Consiglio, Mez/A/T/Bar, pf, op.830, Na gondoli [In a Gondola], Mez/A/T/B, pf, op.720, Ponoć na Piazzi San Marco [Midnight in Piazza San Marco], Mez/T, pf, op.721, all pubd in Hrvatske skladbe, ii (Zagreb, 1889)
Romansa [Romance] (Tomić), S, pf, op.757, Hrvatske skladbe, ii (Zagreb, 1889)
c160 other settings of Croatian, It. and Ger. texts

Vocal religiosa:

19 masses, incl. no.3, C, S, A, T, B, SATB, orch, op.161;
Missa solemnis, E , male vv, str, org, op.355, 1874;
Missa solemnis, A , male vv, org, op.1197
4 requiem masses, incl. ‘Jelačić’, B , T, B, male vv, str, org, op.244, 1870
Stabat mater, S, A, T, B, SATB, orch, org, op.814, 1897
Te Deum, C, SATB, orch, org, op.916, 1899
Cants., incl. Oče naš [Our Father] (I. Trnski), Bar, male vv, hmn (pf, str, ad lib), op.915, 1899; Uskrsnuće Isusovo [The Resurrection of Jesus], S, T, Bar, SATB, orch, op.939, 1900
c50 orats and cants., incl. Istočna zora [Oriental Dawn] (I. Zahar), B solo, male vv, orch, op.128a, 1871;
Dolazak Hrvata [The Advent of the Croats] (A. Šenoa), Bar, B, male vv, orch, op.363, 1875;
Grobničko polje [The Field of Grobnik] (D. Demeter), Bar, male vv, orch, op.420a;
More [The Sea] (P. Preradović), male vv, orch, op.641, vs (Zagreb, 1912)

Instrumental amb orquestra:

c80 works, incl. Ouverture romantique no.1, op.149;
Ouverture romantique no.2, op.150;
Sinfonisches Tongemälde (Sym.), c, op.394;
Romantisch-sinfonisches Bild, E, op.638;
Prva hrvatska sonata [1st Croatian Sonata], F, op.715, 1891;
Melodien: Religiosa, F, op.979a, Marinesca, a, op.980a, Eroica, E, op.981a;
Sogno d’una notte d’estate, 2 orch, op.255 [arr. as cant. op.1105];
Sinfonička glazbena slika [Sym. Tone Painting], pf solo, op.343;
Frühling-Sonate, C, pf solo, op.457;
Fantasia polacca, E, pf solo, op.617b

Instrumental de cambra:

c15 works, incl. Quartetto originale, E, str qt, op.143;
Ottinino concertante, G, fl, 5 vn, vc/bn, pf, op.144;
Quartetto fugato nello stile libero, e, str qt, op.202;
Andante, G, 6 vn, op.707;
Slavjanske uspomene [Slavonic Reminiscences], f, vn, pf, op.746 (Zagreb n.d.);
Canti slavi, vn, pf, op.756 (Zagreb, n.d.)

Pf: c90 chiefly didactic or patriotic works, incl. Slavjanska fantazija [Slavonic Fantasia], f, op.743b (Moscow, n.d.);
Koncertne etude za usavršavanje [Concert Studies for Improvement]: Veseli razgovor [Joyful Conversation], A, op.789, Trajno gibanje [Perpetuum mobile], C, op.790
Org: 3 preludes, op.516;
7 preludes, op.782

Font: En català: Ivan Zajc (1832-1914) - En castellano: Ivan Zajc (1832-1914) - In english: Ivan Zajc (1832-1914) - Altres: Ivan Zajc (1832-1914)


Parlem amb veu pròpia...

Croàcia és un país en aparença musicalment fosc. Ara bé, amb l'entrada d'avui i parlant en primera persona del singular, he descobert tot un ecosistema inesperadament interessant i en certa forma verge i pendent d'explorar en profunditat. Un dels efectes col·laterals, d'entrada, ha estat en relació a Von Suppe un autor, que per inèrcia vital i professional, sempre havia associat amb Viena i Àustria però que resulta que va néixer tècnicament en territori croat, si bé en aquell temps formava part de l'Imperi Austríac. Primera apreciació que no ens ha d'amagar la verdadera substància d'aquest dia tant especial, la d'Ivan Zajc. Ara bé, personalment tinc certs dubtes de si realment al seu país s'estimen gaire un autor de la magnitud de Zajc ja que de noves edicions, si fem cas dels números absoluts d'aquest 2014, ben poques, per no dir, cap. Aquest silenci només pot ser indicador d'una gran indiferència o desconeixement musical o bé d'una manca de recursos econòmics, tot i que també estarem oberts a altres escenaris menys probables.

En qualsevol cas, tirarem de l'escàs repertori editat, de fet és possible que les dues edicions que recuperem avui siguin les úniques monogràfiques existents tot i que aquest és un extrem difícilment comprovable, per intentar glorificar l'enorme esforç i el treball incansable del croat Ivan Zajc. Tenint en compte el volum, no entro a valorar la qualitat ja que no la podem contrastar, del repertori de Zajc, més de 800 obres de tots els gèneres coneguts i per conèixer, desconec el per què del seu ostracisme. Avui, per tant, intentarem esbrinar el què, el com i la forma del seu treball en base a dues edicions diferenciades. Una d'elles qualitativament irregular i l'altre auditivament precària (de l'any 1967), són les condicions d'origen amb què ens enfrontem i que haurem d'intentar obviar per fer-nos una idea aproximada del nivell i l'èxit assolit en el seu dia, especialment a Zagreb. Música d'orgue, un orgue certament psicodèlic cal dir-ho, que recupera alguns dels preludis breus per a aquest instrument així com altres obres menors.

El plat fort, i cal emfatitzar-ho, és la seva òpera Nikola Šubić Zrinjski (1876) per a solistes, cor i orquestra. Una obra clarament nacionalista ja que la seva història parteix de la rebel·lia heroica dels croats contra els turcs com una metàfora punyent dels impulsos nacionalistes vers la imposició monarquia dels Habsburg. De fet, Zrinski va ser un heroi croat del segle XVI que va derrotar als turcs un parell de vegades abans de morir sacrificat amb la seva família i els seus partidaris més pròxims quan el seu castell va patir una envestida devastadora. Musicalment, l'òpera és una obra mestra, patriòtica evidentment, però hàbilment construïda, melodiosa i de gran diversitat de veus, cors i instrumentació. Per la seva longitud no l'escoltarem sencera, ja que l'òpera es divideix en tres actes, per tant, escoltarem un extracte del primer acte. Si bé és una obra de perfil nacionalista, cal dir que Zajc va ser un compositor educat en la tradició de la cultura musical italiana, especialment emmirallat per Verdi, que va influir en la música croata en aquesta direcció internacional en oposició a les tendències més nacionalistes del seu antecessor Lisinski. El "període Zajc"és el temps que defineix la seva etapa a Croàcia i que permet fer-nos una idea de fins a quin punt va resultar determinant pel renaixement de la bondat musical d'aquell territori balcànic. Sincerament, després de gaudir d'aquesta òpera, m'encantaria poder escoltar alguna missa, rèquiem o simfonia... serà difícil però que per anhelar-ho no quedi!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Croatian National Theatre in Zagreb (solists, chor & ensemble); Milan Sachs (1884-1964)
INTÈRPRETS: Anton Mario Kamenar (organ)
AMAZON: NIKOLA SUBIC ZRINSKI - Ivan Pl. Zajc
CAMPUS: Anton Mario Kamenar-Zapisi za orgulje Ivan pl. Zajc
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Anton Mario Kamenar-Zapisi za orgulje Ivan pl. ZajcNIKOLA SUBIC ZRINSKI - Ivan Pl. Zajc

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

CIMAROSA, Domenico (1749-1801) - Magnificat

December 17, 2014, 1:51 am
$
0
0
Giovanni Paolo Panini - Musical Celebration Given by Cardinal de la Rochefoucauld at the Theatre Argentina in Rome (1747)
Obra de Giovanni Pannini (1691-1765), pintor italià (1)



- Recordatori de Domenico Cimarosa -
En el dia de la celebració del seu 265è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer el 1691 a Piacenza. En aquesta ciutat va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, és molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut és l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 Pannini va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va ser molt productiu i cotitzat, raó per la qual existeixen exemples de les seves obres en molts dels principals museus europeus, com el Prado. Va morir a Roma el 21 d'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) - In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765) 


Parlem de Música...

Domenico Cimarosa (Aversa, 17 de desembre de 1749 - Venice, 11 de gener de 1801) va ser un compositor italià i la figura central, especialment pel que fa a l'òpera còmica, de la segona meitat del segle XVIII. Cimarosa es va formar inicialment amb l'organista d'una església de Nàpols, el Pare Polcano, que li va donar classes de música. El seu talent i la seva agilitat el van promocionar, el 1761, al Conservatori de Nàpols. Allà hi va romandre 11 anys i va tenir mestres com Sacchini i Fenaroli. Es va especialitzar amb el violí i el teclat tot i que també va ser cantant. Però ràpidament va destacar com a compositor. En aquell temps es va concentrar en la composició de música d'església, especialment motets i misses. No va ser fins el 1772 que va estrenar la seva primera comèdia teatral, Le stravaganze del conte. A partir d'aquesta obra, i d'altres que vindrien, el seu nom es va estendre arreu d'Itàlia, especialment a Roma, on els seus interludis còmics es van convertir en habituals. El 1779 va rebre el nomenament d'organista de la Capella Reial Napolitana. El període de 1780 a 1790 va compondre nombroses òperes i fins i tot el 1787 Goethe va quedar fascinat per l'òpera L’impresario in angustie. Aquell any va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Sant Petersburg, invitat per Catalina II de Rússia. Les seves obres, estrenades en els millors teatres italians, van iniciar un llarg viatge europeu assolint gran èxit. A Viena, per exemple, va rebre encàrrecs directes del rei i va ser condecorat en múltiples ocasions.

A Rússia va compartir protagonisme amb Martin i Soler, segon mestre de capella de la cort en aquell temps. El 1791, la bonança econòmica de Catalina II es va esvair i Cimarosa, cansat del fred rus, va decidir tornar a Viena. Allà va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Leopold II i va rebre l'encàrrec de la que seria una de les seves obres mestres, Il matrimonio segreto, sota un text de Giovanni Bertati. L'òpera, estrenada al Burgtheater el 7 de febrer de 1792, va tenir tant èxit que Leopold II va ordenar la seva repetició aquella mateixa nit a les seva estança privada. Allà, no només va gaudir de l'èxit com a compositor sinó també com a intèrpret amb el clavecí, instrument pel qual va dedicar moltes composicions. El 1793 va decidir posar rumb a Nàpols on va ser nomenat organista el 1796 amb un salari molt elevat. Va seguir escrivint òperes, entre elles, Le astuzie femminili (1794), Penélope (1794) i Gli Orazi ed i Curiazi (1796). La captura de Venècia per part dels francesos el 1796 va obligar al rei d'Itàlia a buscar refugi. A Nàpols es va constituir la República Partenopea i Cimarosa, en sintonia amb els nous valors republicans, va escriure un himne patriòtic en base a un text de Luigi Rossi. El retorn del Rei italià va situar a Cimarosa en una difícil posició per la seva simpatia republicana motiu pel qual, per tal d'emmenar-ho, va decidir escriure una cantata de lloança en honor al rei Ferran I de Nàpols. L'intent fou en va i Cimarosa va ser arrestat el desembre de 1799. Va passar quatre mesos a la presó i va poder escapar de la pena de mort gràcies a l'ajuda de bons i influents amics. Al sortir va tornar a Venècia on va compondre, sense acabar, la seva darrera òpera Artemisia. La seva salut, precària durant molts anys, va empitjorar i va morir, alguns van acusar a la monarquia d'enverinar-lo, a Venècia el gener de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Le stravaganze del conte (carnival 1772 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [Le magie di Merlina e Zoroastro; Le pazzie di Stelladaura e Zoroastro]
La finta parigina (carnival 1773 Naples Teatro Nuovo)
I sdegni per amore (1.1776 Naples Teatro Nuovo)
I matrimoni in ballo (carnival 1776 Naples Teatro Nuovo)
La frascatana nobile (winter 1776 Naples Teatro Nuovo) [La finta frascatana]
I tre amanti (carnival 1777 Rome Teatro Della alla Valle) [Le gare degl'amanti]
Il fanatico per gli antiche Romani (spring 1777 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
L'Armida immaginaria (summer 1777 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
Gli amanti comici, o sia La famiglia in scompiglio (1778? ?Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini; carnival 1796 Crema) [Il matrimonio in commedia; La famiglia stravagante, ovvero Gli amanti comici]
Il ritorno di Don Calandrino (carnival 1778 Rome Teatro Della alla Valle) [Armidoro e Laurina]
Le stravaganze d'amore (1778 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il matrimonio per industria (1778? Naples?) [?]
La contessina (summer 1778 Bologna) [?] [+ G. Astaritta, F.L. Gassmann]
Il matrimonio per raggiro (1778/9? Rome?; carnival 1802 Rome Teatro Della alla Valle) [La donna bizzarra]
L'italiana in Londra (carnival 1779 Rome Teatro Della alla Valle) [La virtù premiata]
L'infedeltà fedele (summer 1779 Naples, Teatro del Fondo)
Le donne rivali (carnival 1780 Rome Teatro Della alla Valle) [et al.]
Cajo Mario (carnival 1780 Teatro delle Dame)
I finti nobili (carnival 1780 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il falegname (1780 Naples F) [L'artista]
L'avviso ai maritati (1780? ?Naples Teatro San Giovann) dei Fiorentini) [?]
Il capriccio drammatico (1781? Turin?; 1794 London)
Il pittor parigino (carnival 1781 Rome Teatro Della alla Valle) [Le brame deluse]
Alessandro nell'Indie (carnival 1781 Rome A)
L'amante combattuto dalle donne di Punto (1781 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [La biondolina; La giardiniera fortunata]
Giunio Bruto (aut.1781 Verona)
Giannina e Bernardone (aut.1781 Venice SS) [Il villano geloso]
Il convito (carnival 1782 Venice SS) [Der Schmaus]
L'amor costante (carnival 1782 Rome Teatro Della alla Valle) [Giulietta ed Armidoro]
L'eroe cinese (13.8.1782 Naples SC)
La ballerina amante (1782 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [L'amante ridicolo]
La Circe (carnival 1783 Milan S)
I due baroni di Rocca Azzurra (carnival 1783 Rome Teatro [alla] Valle) [Dve nevesty; I due baroni; La sposa in contrasto; Il barone deluso]
La villana riconosciuta (1783 Naples Teatro del Fondo) [La villanella rapita]
Oreste (13.8.1783 Naples SC)
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia (1783 Naples F) [Nina e Martuffo]
Il vecchio burlato (1783 Venice) [?]
I matrimoni impensati (carnival 1784 Rome Teatro Della alla Valle) [La bella greca]
L'apparenza inganna, o sia La villeggiatura (spring 1784 Naples F)
La vanità delusa (spring 1784 Florence P) [Il mercato di Malmantile]
L'Olimpiade (10.7.1784 Vicenza)
I due supposti conti, ossia Lo sposo senza moglie (aut.1784 Milan S) [Lo sposo ridicolo]
Artaserse (26.12.1784 Turin TR)
Il barone burlato (1784 Naples Teatro Nuovo) [rev. Il pittor parigino] [+ F. Cipolla]
Li finti conti (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
I fratelli papamosche (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
Le statue parlante (1785 Correggio) [?]
Il marito disperato (1785 Naples F) [Il marito geloso; Die bestrafte Eifersucht]
La donna sempre al suo peggior s'appiglia (1785 Naples Teatro Nuovo)
Il credulo (carnival 1786 Naples Teatro Nuovo) [La baronessa stramba; Il credulo deluso]
Le trame deluse (1786 Naples Teatro Nuovo) [L'amor contrastato; Li raggiri scoperti]
L'impresario in angustie (1786 Naples Teatro Nuovo) [Die theatralischen Abenteuer]
La baronessa stramba (1786 Naples Teatro Nuovo) [rev. I matrimoni in ballo] [Il credulo]
Gli amanti alla prova (1786 Naples) [?]
L'impostore punito (1786/7 Turin C) [?]
Volodimiro (carnival 1787 Turin TR)
Il fanatico burlato (1787 Naples Teatro del Fondo) [La burla felice; Der adelsüchtige Bürger]
Messa da Requiem in G minor (1787 St Petersburg E)
La felicità inaspettata (3.1788 St Petersburg E)
La vergine del sole (1788? ?St Petersburg E; 6.11.1789 St Petersburg BK)
La scuffiara (1788) [?]
La Cleopatra (27.9.1789 St Petersburg E) [Cleopatra e Marc'Antonio]
Il matrimonio segreto (7.2.1792 Vienna B), score
Sophie et Dorval () [rev. Il matrimonio segreto]
Il matrimonio per susurro () [?]
La calamità dei cuori (1792/3 Vienna B) [?]
Contrattempi (1793 Bonn) [?]
Amor rende sagace (1.4.1793 Vienna B)
I traci amanti (19.6.1793 Naples Teatro Nuovo) [Il padre alla moda, ossia Lo Sbarco di Mustanzir Bassà; Gli turchi amanti; Les amants Turcs]
Il maestro di cappella (2.7.1793 Berlin, Germany)
Le astuzie femminili (26.8.1794 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
La pupilla astuta (1794 Naples Teatro del Fondo) [?]
La serva innamorata (1794 Naples F) [?]
Penelope (carnival 1795 Naples Teatro del Fondo)
Le nozze in garbuglio (1795 Messina)
L'impegno superato (1795 Naples Teatro del Fondo)
La finta ammalata (1796 Lisbon)
I nemici generosi (carnival 1796 Rome Teatro Della alla Valle) [Il duello per complimento]
Gli Orazi e i Curiazi (carnival 1797 Venice F)
La morte di Assalonne (? Florence, Oratorio) [rev. Gli Orazi ed i Curiazi]
Achille all'assedio di Troja (carnival 1797 Rome A)
L'imprudente fortunato (carnival 1797 Rome Teatro Della alla Valle)
Artemisia regina di Caria (summer 1797 Naples SC)
Attilio Regolo (carnival 1797 Reggio) [?]
Le nozze di Lauretta (1797? Turin) [?]
L'apprensivo raggirato (1798 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il secreto (aut.1798 Turin C)
Semiramide (1799 Naples F) [?]
Il conte di bell'amore () [?]
L'arte contro l'arte (carnival 1800 Alexandria) [?]
Artemisia (carnival 1801 Venice F)
Il nuovo podestà (spring 1802 Bologna) [?]
Tiro Vespasiano (1821 Lisbon) [?]
La discordia fortunata () [?]
L'ajo nell'imbarazzo () [?]
Le donne vendicate () [?]
Il cavalier del dente () [?]
La Molinara (incomplete) [?]

Cantata pastorale [Deifile, Rodope, Corebo], 3 solo vv, chorus, ?c1780, B-Bc
Cantata [Le tue parole o padre] (V. Monti), 3vv, Rome, 3 March 1782, D-Mbs (as L’ombra, Genio ed Enrico), F-Pn, I-Nc*; for the birth of the dauphin
Angelica e Medoro (cant.), Vienna, 1783, collab. Millico
Aristea (cant., 2), 4 solo vv, chorus, I-Fc (incl. music by A. Sacchini)
? Le feste d’Apollo, Naples, Fondo, 1787
Atene edificata (cant., F. Moretti), 4 solo vv, chorus, St Petersburg, Hermitage, 29 June/10 July 1788, Nc*; for St Peter’s Day
Coro di guerrieri, St Petersburg, Nc* (dated 1790), USSR-Ltob
Coro dall’Indica marina, St Petersburg, c1787–91, formerly I-Sac*
Coro doppio, St Petersburg, c1787–91, USSR-Ltob
La sorpresa (cant. pastorale, ?Moretti), 5 solo vv, chorus, St Petersburg, c1790–91, I-Nc* (inc.); for Count Bezborodko
La serenata non preveduta (cant., ?Moretti), St Petersburg, spr. 1791; for Prince Grigory Potyomkin
Inno patriottico (L. Rossi), Naples, 19 May 1799; for the burning of the royal flag
? La felicità compita (patriotic hymn, Rossi)
Bella Italia (hymn, V. de Mattei), Naples, 1799, Nc* (frag.)
Il giuramento delle reali armate napolitane (hymn, S.A. Dandolo), STB, insts, Mc
Cantata [No che più lieto giorno] (L. Barbarotta), 3 solo vv, chorus, Naples, 23 Sept 1799, A-Wn, I-Nc* (and copy); for the return of the king [related to Il giorno felice]
Il maestro di cappella (int), Bar, orch, c1786–93; vs D-Bsb (in Ger.), I-Rsc (Leipzig, 1810) [ov. = that of L’impresario in angustie]
Il calzolaro (int); aria with pf (Berlin, ?1793)
6 canzonette italiane coll’accompagnamento di chitarra (Vienna, ?1803/R)
8 duettini, 2 S, kbd, B-Bc (S, T), D-Mbs, MÜs, I-Bsf, Fc (2 copies) (Vienna, ?1803)
Il giorno felice (cant., ?G. Fiorio), 4 solo vv, chorus, Venice, La Fenice, 1803 (? previously perf. Naples, ?c1775–7), F-Pn, I-BGi; ov. ed. A. Toni (Milan, 1957)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Giuditta (2, P. Bagnoli), Venice, ?1782, A-Wgm (rev. as Judith), I-Nc (Lat.), F-Pn (as La Betulia liberata, o sia La morte di Oloferne, 3, rev. S. Pazzaglia, It.), I-Fc (as La Betulia liberata, It.)
Absalom (Absalon) (actio sacra, 2, Lat.), Venice, 1782, D-Dlb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc*, Rf, Vsm [sources incl. different versions in It. or Lat., some with text by G.B. Burri]; as Assalonne (It.), Milan, 1819, B-Bc
Il sacrificio d’Abramo (2 pts), Naples, Fondo, 1786, A-Wgm, F-Pn, GB-Lcm (2 versions, 1 inc.), I-Nc (2 versions), PAc, Rf
Il trionfo delle fede (componimento drammatico, C. Filomarino), Naples, May 1794, Nc*; for liquefaction of blood of S Gennaro
Il martirio (componimento drammatico, G. Mollo), Naples, 1795, Bc* (frag.); for liquefaction of blood of S Gennaro
S Filippo Neri che risuscita Paolo Massimi (componimento sacro per musica, G.B. Rasi), Rome, 1797 [incl. music from Penelope, arr. P. Bonfichi], Rf (as Miracolo di S Filippo Neri)
Iefte, Nc (inc.)
Recit and arias, Della figlia già presso alla morte (from Iefte), Se fui sempre amiche stelle (from Achille all’assedio di Troja), inserted in F. Cipolla: La figlia di Gefte, GB-Lbl, I-Mc, Nc, Rsc, Vc

Masses:
F, TTB, insts, 1765, I-Nc;
F, SATB, insts, 1768, Nc*;
C, SATB, orch, 1772, D-MÜs;
D, SATB, orch, ?1776, MÜs;
G, SATB, orch, 1782, MÜs;
Missa pro defunctis, g, SATB, orch, St Petersburg, 1787, A-Wn (Libera me only), CH-E, D-Bsb, MÜs, F-Pn, I-Fc (2 copies), Ls, Nc*, Rsc, TE, Vnm, ed. V. Negri (Wiesbaden, 1975), ed. E. Krähenbühl (Zürich, 1976);
E , SATB, orch, I-Nc (dated 9 May 1796), Mc (as Grande Messe, only partly similar to Nc);
c, SATB, orch, A-Wn, D-MÜs (dated 1799), I-Fc;
C, SATB, insts, I-Nc (?autograph);
c, SATB, orch, Nc (pts only);
D, SATB, orch, D-MÜs;
d, SATB, orch, Vienna, MÜs;
E , SATB, orch, GB-Lbl;
Requiem, F, SATB, orch, I-Fc;
F, SATB, orch, D-Bsb (as Gloria);
F, SATB, bc, B-Bc, I-FAN;
F, SATB, orch, D-MÜs (inc.);
Messe brève, G, TTB, kbd, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
Messe pour l’Avent et le Carême, G, SATB, org, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
B , SATB, orch, I-Nc

Mass sections:
Credo, D, SATB, insts, 1768, I-Nc*;
Kyrie, C, SAB, orch, US-NYpm;
Kyrie, B , SATB, orch, GB-Ob, ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1972);
Kyrie, B , SATB, orch, D-Mbs;
Credo, D, SSATB, orch, A-Wn

Other works:
Magnificat, SATB, insts, 1769, I–Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Gloria patri, S, insts, 1769, Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Te Deum, SATB, orch, 1798, D-MÜs, vs ed. F. van Amelsvoort (Hilversum, 1960);
Psalm xii (It. trans., S. Mattei), S, insts, 1769, I-PS;
Laudate, S, insts, 1769, MOe*;
Salve regina, S, B, insts, Ac, Bsf;
Litanie, SATB, insts, 1775, Nc*;
O salutaris hostia, STB, orch, Fc, ed. P. Porro (Paris, n.d.);
Mottetto*, 1765, Domine*, 1765, Mottetto*, 1770, Dixit* (2 settings), Dixit, 1796: all SATB, insts, Nc; Domine, SATB, orch, 1782, CH-E (pts only);
Domine, SATB, orch, PL-Wu;

Solo motets:
Quoniam, S, insts, 1770, I-Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
In caelo laetantes, S, orch, Gl;
Antra, ubis quaestus echo, A, orch, 1780, Gl (pts only);
Pave coelum, A, orch, 2 April 1782, Vnm;
Ab unda furibunda, B, orch, Vnm (inc.);
Memento Domine David, B, org, GB-Ob;
Quasi leo, B, orch, 1782, CH-E (pts only, inc.);

Other motets:
Benedictus Dominus, 4vv, org, GB-Ob;
Inno di SS Pietro e Paolo, 2vv, org, Ob;
Laudamus, gratias et Domine, S, T, B, bc, I-FAN

Instrumental:

32 sonates, ed. F. Boghen (Paris, 1925–6)
Izbrannïye sonatï, ed. L. Lukomsky (Moscow, 1961)
24 Sonatas, ed. J. Ligtelijn and J. Ruperink (Amsterdam, 1967–8) [same sonatas as L. Lukomsky edn above]
31 sonate, ed. V. Vitale (Milan, 1971–2)
Sonaty wybrane, ed. Z. Śliwiński (Kraków, 1971)
Sonate per clavicembalo o fortepiano, ed. A. Coen (Padua, 1989–92)Raccolta … per il fortepiano (2 bks), I-Fc; Bk i: 50 sonatas;
Bk ii: 31 sonatas; other MS sources, GB-Lcm, I-Mc, Vt

Sym., B , 2 ob, 2 hn, str orch; ed. H. Müller (Wiesbaden, 1981)
Sym., D, CH-E, Zz, I-PEsp, Rc, also attrib. Mysliveček in US-AAu
Hpd Conc., B , I-Gl; ed. G. Carli Ballola (Milan, 1973)
Conc., G, 2 fl, orch, 1793, Nc* (Bonn, ?1803–4); edns incl. (Berlin, 1991)
Sextet, G, pf, bn, 2 vn, va, vc, St Petersburg, GB–Ob*; ed. H. Bartholomaus (Berlin, 1996)
Sextet, F, pf organizzato, hp, bn, vn, va da gamba, vc, St Petersburg, Ob* [fl, cls also indicated in score]
6 qts, D, G, C, F, C, a, fl, vn, va, vc, CZ-Pnm; nos.1, 4, 6 ed. K. Lenski (London, 1975)
Partimenti, ?vc, kbd, 1762, I-MOe

Font: En català: Domenico Cimarosa (1749-1801) - En castellano: Domenico Cimarosa (1749-1801) - In english: Domenico Cimarosa (1749-1801) - Altres: Domenico Cimarosa (1749-1801)


Parlem amb veu pròpia...

Cimarosa va cimentar el seu èxit a base d'òperes i més òperes que van captivar irremeiablement Itàlia, i per extensió Europa, fins el punt d'enterrar musicalment el seu compatriota Paisiello i substituir-lo a la Cort de Caterina II de Rússia. Tanmateix, la nostàlgia del bon clima mediterrani i la duresa del fred rus juntament amb una bona oportunitat a Viena el van fer desistir d'aquell inhòspit paratge per tornar, primer a Àustria i finalment a Itàlia. Allà, les seves vindicacions republicanes van estar a punt de costar-li la vida, no obstant, seria la seva pròpia salut, precària durant tota la seva vida, el que el deterioraria definitivament en el moment en què començava a tenir les primeres temptatives d'òperes sèries. Fos com fos, el seu llegat ja era immens i la seva reputació superava, de llarg, la de Mozart. Amb aquests antecedents, costa entendre com aquest espai ha hagut d'esperar més de tres anys per parlar-ne. Ni el seu desconsiderat autor, coherentment, pot explicar-s'ho i molt menys justificar-ho. Potser la seva notorietat i la seva omnipresència m'han fet oblidar la seva importància i la brillant qualitat de les seves obres. El seu èxit sense precedents aleshores a Itàlia, consolidat fins l'explosiva aparició de Rossini, van convertir la seva obra teatral en peces de museu.

No així la resta del seu catàleg, amb excepció del seu Rèquiem, amb abundància de música religiosa i instrumental. Misses, oratoris, cantates, salms i tot tipus d'obra menor així com notable quantitat de música per a clavecí, recordem que va ser un extraordinari intèrpret, concerts i simfonies formen part del seu repertori ofegat a l'ombra de la descomunal producció teatral. Avui, per tant, intentarem ensumar aquest repertori enfosquit. D'entrada ho farem amb el seu Magnificat en Re, de 1769 per tant de la seva etapa formativa. Si bé la interpretació és irregular, el salm està pensat per a cor i orquestra i es divideix en 5 moviments. Fugues, expressivitat i melodies ascendents i descendents són algunes de les característiques d'aquest recurrent himne de celebració de la Verge. L'acompanyarà l'interessant Concert en Si bemoll major per a clavecí i orquestra, i descobert al Conservatori de Genova. D'estructura formal clàssica vienesa, se'ns presenta amb quatre moviments, el segon i el tercer recitatiu i ària respectivament, que dibuixen una obra eminentment galant però en una curiosa forma "operística". El pintor francès Delacroix va gosar afirmar, en el seu dia, que preferia la música de Cimarosa a la de Mozart... Jo no seria tant atrevit i potser afirmaria humilment que amb Cimarosa m'ho passo realment bé però amb Mozart, què puc dir, que la seva música és màgia pura!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elzbieta Stefanska Lukowicz (clavecin); The Masterplayers; Richard Schumacher 
INTÈRPRETS: Abruzzese Symphony Orchestra; Schola Cantorum Sancti Bavonis Gandae; Francesco Quattrocchi 
AMAZON: Cimarosa: Sinfonie; Mercadante: Concerti
AMAZON: Cimarosa: Coeli Voices

    Cimarosa: Sinfonie

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

GOTTSCHALK, Louis Moreau (1829-1869) - Symphonies

December 18, 2014, 12:38 am
$
0
0
John Singer Sargent - Carnation, Lily, Lily, Rose (1885)
Obra de John Singer Sargent (1856-1925), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Louis Moreau Gottschalk -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

John Singer Sargent (Florencia, 12 de gener de 1856 - Londres, 14 de abril de 1925) va ser un pintor nord-americà i el més famós retratista de l'últim terç del segle XIX. Va néixer a Florència, fill de pares nord-americans. Va rebre les seves primeres lliçons d'art a Roma el 1868 i després a l'Accademia delle Belle Arti de Florència. El 1874 va ser admès al taller de Carolus-Duran, famós retratista de París, que li va inculcar l'interès pel color de Diego Velázquez i la pinzellada de Frans Hals. Durant un viatge en què va visitar, entre altres llocs, Holanda i Espanya, va observar i va copiar l'obra d'aquests dos artistes. Un any més tard va conèixer a James Whistler a Venècia. Va debutar per primera vegada al Saló de París el 1877 i la seva fama com a retratista va créixer ràpid en l'ambient artístic francès. No obstant això, l'exposició d'una de les seves obres el 1884, el retrat conegut com Madame X (Nova York, The Metropolitan Museum of Art), va provocar un gran escàndol que va fer que no trigués a abandonar França per establir-se a Londres, on va continuar la seva tasca de retratista. 

A partir del canvi de segle, Sargent va ser aclamat com el millor retratista del seu temps. La seva vida a la gran ciutat va estar intercalada amb estades als Estats Units i estius en llocs pintorescs del sud d'Europa i dels Alps. En aquests paratges va començar a experimentar i a pintar a l'aire lliure a la manera dels pintors de l'Escola de Barbizon. Durant la seva vida va ser molt prolífic, va col·leccionar obres d'art i va ser amic de grans personalitats de l'època, com Claude Monet, Henry James i Isabella Stewart Gardner. Entorn del 1897 es va convertir en membre de la Royal Academy of Art de Londres, de la National Academy of Design de Nova York i va rebre la Legió d'Honor francesa. Tot i no residir mai als Estats Units, la seva rellevància dins de l'escena americana es va deixar sentir en un gran nombre d'encàrrecs. Aquests no es van limitar a la seva faceta de retratista, sinó que se li van encomanar diversos cicles murals per a la ciutat de Boston i la Harvard University. A partir de 1907 Sargent va abandonar definitivament el retrat, per centrar-se en la tècnica de l'aquarel·la i els estudis de paisatge. Va ser autor de més de 2000 aquarel·les. Durant la Primera Guerra Mundial va realitzar una sèrie de dibuixos del front francès per encàrrec del Ministeri de Guerra britànic. Va morir a Londres l'abril de 1925.

Font: En català: John Singer Sargent (1856-1925) - En castellano: John Singer Sargent (1856-1925) - In english: John Singer Sargent (1856-1925) - Altres: John Singer Sargent (1856-1925)


Parlem de Música...

Louis Moreau Gottschalk (New Orleans, 8 de maig de 1829 - Río de Janeiro, 18 de desembre de 1869) va ser un pianista i compositor nord-americà precursor en l'ús recurrent de ritmes i melodies caribenyes i de la música popular criolla. Va estudiar música a París i va recórrer Europa com a pianista. Després de la mort del seu pare, el 1854, es va haver d'ocupar del benestar econòmic de la seva família i va desenvolupar un intens programa de concerts, interromput per períodes més relaxats al Carib (1856-1862) i a Llatinoamèrica (1865-1869). Va visitar Canadà, Panamà i Mèxic, va viatjar pels Estats Units, Puerto Rico i Cuba. A l'Havana va impressionar al compositor Nicolás Ruiz de Espadero i va compondre una simfonia anomenada Una nit al tròpic. Durant els seus viatges es va convertir en el primer pianista nord-americà que va adquirir fama de virtuós. Les necessitats econòmiques el van portar a compondre obres comercials per a piano, com les famoses 'The Dying Poet' i 'The Last Hope'. De les seves més de cent obres destaquen aquelles que estan influïdes per la música folklòrica negra, llatina i criolla, com les composicions per a piano 'Banjo' i 'La bamboula' (nom d'una dansa). Va ser admirat pels músics europeus, i Hector Berlioz va escriure el 1851 "tothom a Europa ara coneix 'Bamboula', 'Le Bananier', 'Le Mancenillier', 'La Savane' i les altres vint fantasies enginyoses en les quals la gràcia displicent de la melodia tropical satisfà de forma tant agradable la nostra passió insaciable i impacient per tot el que sigui nou". Gottschalk va morir a Rio de Janeiro el desembre de 1869. Després de la seva mort, moltes de les seves obres es van perdre i fins i tot destruir.

Font: En català: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - En castellano: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - In english: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869) - Altres: Louis Moreau Gottschalk (1829-1869)


Parlem amb veu pròpia...

Louis Moreau Gottschalk, per tots aquells que no el coneguin, va ser un pianista i compositor nord-americà que, per dificultats familiars, amb només 14 anys va haver de viatjar a Europa a literalment guanyar-se la vida. Primer tocant el piano com bonament va poder en tavernes i bordells, interpretant material propi, fins a fer-se un lloc i pujar d'esglaó social a mesura que el seu nom i la seva encantadora i tropical música es va fer un lloc als escenaris fins el punt de competir directament amb autors com el mateix Liszt o l'esplèndid Moscheles. A partir d'aleshores, va recorre Europa en base a dos principis que el van convertir en únic; la seva música i la seva virtuosa forma d'interpretar el piano. Possiblement, Gottschalk va ser el primer en crear-se la imatge de sí mateix com a pianista "showman" en espectacles multitudinaris que van reportar-li una immensa fortuna tant sobtada com fugaç ja que, com és habitual en les grans celebritats, el diner desapareix amb certa facilitat. Així va ser en el seu cas i la seva vida fou una paròdia de la seva cruel infantesa tot morint amb només 40 anys, de peritonitis i fugint dels inacabables deutes i dels marits enfurismats les esposes dels quals havia irremeiablement seduït. Tot un personatge que musicalment va ser brillant, simpàtic i marcadament innovador tot exportant una música de clar perfil nord-americà però també caribeny i crioll. Les seves obres de piano, tot i les aparences, eren d'interpretació impossible i es diu que Teresa Carreño, compositora, pianista i alumne de Gottschalk, es va commocionar de tal forma observant la dificultat d'algunes partitures que literalment es va desmaiar. Cert o no, la realitat ens dibuixa un compositor inesperat el furor del qual va ser de tal magnitud que el seu eclecticisme va desmuntar, d'una tacada, tota la tradició musical acadèmica europea.

Una investigació detallada de les partitures musicals, les memòries i altres escrits publicats directament per Gottschalk ens donen detalls de les dues grans obres que recuperarem avui. Concretament les dues simfonies existents. Symphonie romantique "la nuit des tropiques" (1859) i la À Montevideo "2me symphonie-romantique" pour grand orchestre (1868). Ambdues encarnen els ideals artístics però també l'essència del seu sentiment i la seva força moral i política, profundament panamericana. Escrites en honor a Cuba i a Uruguai respectivament, les obres no segueixen cap model definit ja que hi podrem escoltar reminiscències franceses, clàssiques i fins i tot aparicions estel·lars del folklore més patriòtic nord-americà o de genuïns balls afrocubans. En definitiva, la seva música volia ser un reflex d'una nova forma d'entendre el món, lliure i absent de dogmatismes estètics, acadèmics i formals, en un temps dominat intel·lectualment per la cultura europea. Sens dubte, si aquesta era la fermesa i el principi subjacent de la seva música, no hi ha dubte que ho va assolir. Alhora, ho va fer deixant veritables obres mestres. L'edició que escoltarem és, si més no personalment, un dels més grans descobriments d'aquest 2014 per la diversitat de les obres que s'hi poden escoltar però especialment per la incontestable bellesa i el tarannà festiu amb què es presenten totes i cadascuna d'elles. L'Ave Maria, de propina, és un bon exemple per entendre el que vull dir. He de reconèixer que estic meravellat, atònit i confús potser perquè, sobtadament, m'he enamorat de la música de Louis Moreau Gottschalk!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Gottschalk: Orchestral Works (Complete)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

DE PADILLA, Juan Gutiérrez (c.1590-1664) - Música Sacra

December 19, 2014, 12:27 am
$
0
0
Jan Brueghel II - Landscape with Virgin and Child
Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc



- Recordatori de Juan Gutiérrez de Padilla -
En el marc de la commemoració del seu 350è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.

Font: En català: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - En castellano: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - In english: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - Altres: Jan Brueghel el Jove (1601-1678)


Parlem de Música...

Juan Gutiérrez de Padilla (Málaga, 1590 - Puebla de los Ángeles, 8 d'abril de 1664) va ser un compositor espanyol que va viure la major part de la seva vida a Mèxic. Es va formar a la Santa Iglesia Catedral Basílica de la Encarnación de Màlaga amb Francisco Vásquez, mestre de capella i compositor. El 1612 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Nuestro Señor San Salvador de Jerez on hi va treballar durant 3 anys. Allà va rebre els vots i el van ordenar sacerdot abans de viatjar a Càdiz, on també va ser mestre de capella de la seva Catedral de Santa Cruz. Va escriure principalment música sagrada incloent misses, motets i himnes, tots ells amb texts en llatí així com nombrosa música per al Nadal. El 1622 va viatjar a Mèxic. Allà es va establir a Puebla, on va assumir el càrrec d'assistent de mestre i cantor a la Catedral Basílica de Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción i sota la direcció de Gaspar Fernandes. El 1629 va assumir el càrrec de mestre de capella. Allà va escriure nombrosa música la majoria d'ella ben preservada actualment en la Catedral de Puebla. Va treballar la resta de la seva vida a Mèxic tot i que els darrers va delegar feina pròpia al seu company Juan García de Zéspedes. Va morir a Puebla l'abril de 1664.

OBRA:

Vocal religiosa:

Missa ‘Ave regina’, 8vv, ed. in Ray
Missa ‘Ego flos campi’, 8vv, ed. in Mapa mundi (London, 1992)
Missa ‘Joseph fili David’, 8vv, ed. in Ray
Missa sine nomine, 8vv, ed. in Ray
Missa ferialis, 4vv

Adjuva nos, 5vv;
Arbor decora, 4vv, ed. in Reitz;
Ave regina, 8vv, ed. in Ray;
Ave rex noster, 4vv, ed. in Reitz;
Christus factus est, 4vv (2 settings), ed. in Reitz;
Circumdederunt me dolores, 6vv;
Deus in adiutorium meum, 8vv;
Die nobis Maria quid vidistis, 8vv;
Dies irae, 8vv; Dixit Dominus, 8vv;
Dixit Dominus, 4vv (2 settings);
Dixit Dominus, 5vv;
Domine ad adjuvandum, 8vv;
Domine Dominus noster, 8vv, ed. in Ray;
Dominus Jesus postquam cenabit, 4vv, ed. in Reitz;
Exultate justi in Domino, 8vv, ed. in Ray;
Felix namque es sacra virgo, 8vv;
Filie Jerusalem, 4vv, ed. in Reitz;
Joseph fili David, 8vv, ed. in Ray;
Mirabilia testimonia, 8vv, also in Colección Jesús Sánchez Garza, Mexico City, ed. in Ray;
Miserere mei, 8vv;
O cruz ave spes unica, 4vv, ed. in Reitz;
O Domine Jesu Christe, 2vv, ?insts, ed. in Reitz;
O Redemptor sume carmen, 4vv, ed. in Reitz;
O vos omnes, 4vv, ed. in Reitz
Pater peccavi, 8vv;
Postquam surrexit Dominus, 4vv, ed. in Reitz;
Quo vulneratus, 4vv, ed. in Reitz;
Responde mihi, 4vv;
Salve regina, 8vv, ed. in Ray;
Sancta et immaculata, 8vv;
Sicut cervus, 4vv, ed. in Reitz;
Stabat mater, 4vv (2 settings), ed. in Reitz;
Tantum ergo, 4vv, ed. in Reitz;
Transfigi dulcissime Domine, 4vv;
Tristis est anima mea, 4vv, ed. in Reitz;
Velum templi scissum, 4vv, ed. in Reitz;
Veni pater pauperum, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 4vv;
Versa est in luctum cithara, 5vv:
Vexilla regis, 5vv;
Victimae paschali, 8vv;
Vida turbam magnam, 6vv; several ed. in Mapa mundi (London, 1992)

Passio secundum Mattaeum, 4vv; ed. in Barwick; ed. S. Barwick and H. Ross, Motets from Mexican Archives (New York, 1952–68)
2 Lamentations, 4, 6vv; 1 ed. in Reitz
3 litanies, 10vv
6 psalm tones, 4vv

Villancets:
in Collección Jesús Sánchez Garza, Mexico City, unless otherwise stated
More than 45 surviving villancicos, 2–6vv, in 9 Christmas cycles, 1642, 1651–9, and 1 Corpus Christi cycle, 1628, MEX-Pc;
5 ed. in Stevenson (1974);
4 ed. M. Alcázar, J. Estrada and E.T. Stanford, La música en México: antologia, i: Período virreinal (Mexico City, 1987)

Altres:
Administre sus rayos, 3vv;
Al triunfo de aquella reina, 4vv;
Con tal de gala pastores, 4vv;
De buestras glorias colijo Joseph, 4vv;
Dormidillos ojuelos, 2, 5vv;
Entre aquellas crudas sombras, 2, 4vv, Pc;
En un portal malcubierto, 4vv, GCA-Gc;
La corte del çielo, 3, 6vv;
Miraba el sol el aguila bella, 2, 4vv, Pc;
Miran con los difraçes, Pc;
Nada lejos de razon, 3vv;
Ne son sino quatro mortales, 3, 5vv;
Que tiene esta noche, 4vv, GCA-Gc;
Zagalejos amigos decid, 5vv

Font: En català: No disponible - En castellano: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664) - In english: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664) - Altres: Juan Gutiérrez de Padilla (c.1590-1664)


Parlem amb veu pròpia...

The Sixteenés tot un referent a l'hora de parlar de música coral i l'edició d'avui no podria ser d'altra manera ja que si volia trobar una edició que fes justícia a l'excel·lent producció d'un espanyol que va fer les amèriques, aquesta ho fa a la manera celestial. En casos com els d'avui, les veus assolellades, enèrgiques i d'una afinació que esgarrifa de plaer, demostrables en el primer i brutal Mirabilia Testimonia però també en el Stabat Mater, el Transfige, dulcissime Domine o les precioses i tenebroses Lamentations of Jeremiah, són arguments suficients com per preguntar-se qui va ser aquest tal Padilla que un bon dia va néixer a Màlaga, va passar per Jerez de la Frontera i Cadis abans d'embarcar al galió, creuar l'atlàntic i afrontar el difícil repte d'assumir la direcció musical a l'esplèndida Catedral de Puebla, una ciutat en què la música era el pa de cada dia en un ja llunyà segle XVII. Monteverdi però especialment De Victoria, és a dir, la subtil però fascinant barreja de la modernitat italiana amb l'estil polifònic espanyol, se'ns presenten a un nivell escandalosament superb. No tinc més paraules per expressar la bellesa de tots i cadascun d'aquests motets. El llenguatge d'harmonia opulent, la varietat del cromatisme de les veus, els dobles cors... tot plegat conflueix amb una elegància tant emocionant que el terratrèmol renaixentista està més que assegurat fins i tot per aquells escèptics que sovint l'etiqueten de monòton i avorrit. Una meravella en tots els sentits, que fa tots els honors possibles, i també els impossibles, en aquest any de commemoració de l'espanyol-mexicà Juan Gutiérrez de Padilla!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    The Sixteen – Streams of Tears

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

SARTI, Giuseppe (1729-1802) - Il Santo Natale

December 20, 2014, 1:36 am
$
0
0
Alessandro Magnasco - Saint Carlo Borromeo Receiving the Oblates
Obra d'Alessandro Magnasco (1667-1749), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Alessandro Magnasco, conegut com Lissandrino (Genova, 4 de febrer de 1667 - Genova, 12 de març de 1749) va ser un pintor italià. Va estudiar amb el seu pare Stefano Magnasco. Quan aquest va morir, va viatjar a Milà on es va formar al taller del pintor venecià Filippo Abbiati. A partir del 1703 va començar a viatjar per Itàlia realitzant dibuixos i esbossos durant els seus recorreguts. A Florència va gaudir de gran reconeixement ja que va treballar directament pel Duc de Toscana. El 1711 va tornar a Milà on va conèixer i treballar amb el Compte Colloredo abans de tornar definitivament a Gènova el 1735. Durant la seva primera etapa va treballar com a retratista abans de canviar el seu registre pictòric per a dedicar-se a la pintura de gènere, on va representar sovint escenes misterioses, poblades per captaires, vagabunds, clergat i altres representants de l'església. El seu color era sovint fosc i tenebrós i a vegades va crear escenes grotesques però sempre d'una insuperable fantasia, que el van allunyar del realisme dels Bamboccianti, pintors estrangers establerts a Roma que tractaven temes ambientats en la vida quotidiana. Les composicions de Magnasco són denses, poblades per protagonistes diminuts, que creen un inquietant ambient dramàtic. Les escenes es desenvolupen sovint en masmorres de la Inquisició, en calabossos o en obscurs refectoris. Seguint una pràctica habitual de l'època, Magnasco va col·laborar amb altres pintors, especialitzats en la representació de paisatges, de naturaleses mortes o de ruïnes. Magnasco va morir a Gènova el març de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: Alessandro Magnasco (1667-1749) - In english: Alessandro Magnasco (1667-1749) - Altres: Alessandro Magnasco (1667-1749)


Parlem de Música...

Giuseppe Sarti (Faenza, bap. 1 de desembre de 1729 - Berlin, 28 de juliol de 1802) va ser un compositor italià i un dels màxims exponents musicals d'aquest país durant la segona meitat del segle XVIII. Fill d'un joier violinista, va ser el setè fill, l'únic musical, d'una extensa família. Es va formar amb F.A. Vallotti a Padova i amb 10 anys va viatjar a Bologna, on va seguir la seva formació amb el Pare Martini. El 1748 es va convertir en l'organista de la Cattedrale di San Pietro Apostolo de Faenza abans de convertir-se en director del teatre de la ciutat el 1752. Allà va escriure la primera òpera, Pompeo in Armenia (1752) abans d'entrar a treballar com a Kapellmeister a la Cort del Rei Frederik V el 1755. El seu gran èxit el va promocionar arreu i ben aviat es va convertir en director de la Companyia d'Òpera Italiana de Copenhaguen. El 1763 es va convertir en director musical de la Cort danesa on, a banda d'òperes, va compondre nombrosa música instrumental. El 1765 va tornar a Itàlia durant un breu període on va treballar com a director de l'Ospedale della Pietà de Venècia. El 1768 va tornar a Dinamarca on va reprendre la direcció musical de la Cort i on es va convertir en professor de cant del rei. Allà es va casar amb Camilla Passi, amb qui va tenir dues filles. Un entramat polític fosc va provocar el seu acomiadament el 1775, any que va decidir tornar a Itàlia.

El 1779 va participar en un concurs de mèrits per assolir el càrrec de la Basilica cattedrale metropolitana di Santa Maria Nascente de Milà, càrrec que va guanyar amb una Missa a 8 veus per a la festivitat de Nadal. La seva fama com a compositor i professor, amb alumnes com Cherubini, el van convertir en tot un referent. Aquell període va ser el més brillant amb òperes que es van exportar arreu d'Europa com Le gelosie villane (1776), Fra i due litiganti (1782) i Medonte (1777). El 1782 va rebre la invitació de Caterina II de Rússia per treballar a la seva Cort, un càrrec que gustosament va acceptar. Durant els seus viatges va conèixer a Mozart, amb qui va tocar piano i amb qui va fer bona amistat si bé pocs anys més tard es va deteriorar per certes discrepàncies musicals. A Sant Petersburg Sarti va ser rebut amb tots els honors i l'òpera italiana va assolir un reconeixement inèdit en aquell país. Va escriure òperes en francès, alemany i en rus (Nachal'noye upravleniye Olega, 1790, basada en un llibret de la mateixa Caterina II). Va compondre abundant música religiosa, entre ella, el famós Oratori Rus, himnes de celebració com el Te Deum, un Rèquiem en memòria de Lluís XVI i nombroses misses. Va fundar una escola de cant i va rebre l'encàrrec de la direcció musical del Conservatori, càrrec que va mantenir fins el 1801. Aquell any, i després de la mort de l'Emperador Rus, va decidir tornar a Itàlia. Durant el seu retorn, va fer parada a Berlin, on va visitar la seva filla, ciutat on va morir sobtadament el juliol de 1802.

OBRA:

Vocal secular:

CK: Copenhagen, Theatre on Kongens Nytorv, later Kongelige Teater (1770)
VS: Venice, S Samuele
cmda: comédie mêlée d’ariettes
dg: dramma giocoso
dm: dramma per musica

Operas:
Pompeo in Armenia (dm, 3, ? B. Vitturi), Faenza, Accademia dei Remoti, carn. 1752
Il re pastore (dm, 3, P. Metastasio), Pesaro, Sole, carn. 1752
Vologeso (dm, 3, A. Zeno: Lucio Vero), CK, carn. 1754, B-Bc, F-Pn, US-Wc; rev., Venice, 1765, P-La
Antigono (dm, 3, Metastasio), CK, 14 Oct 1754, collab. others; rev., Verona, 1765, La
Ciro riconosciuto (dm, 3, Metastasio), CK, 21 Dec 1754, B-Bc, F-Pn, US-Wc; (Copenhagen, 1756) [without recits]
Demofoonte [1st version] (dm, 3, Metastasio), CK, carn. 1755, DK-Kk
Sesostri (dm, 3, P. Pariati), CK, 1755
Arianna e Teseo (dm, Pariati), CK, carn. 1756
Anagilda (dm, G. Gigli), CK, aut. 1758, S-Skma
Achille in Sciro (dm, 3, Metastasio), CK, 1759
Armida abbandonata (dm, L. de Villati), CK, 1759
Artaserse (dm, 3, Metastasio), CK, carn. 1760, arias in I-Fc, Gl, Nc and Tn
Astrea placata (festa teatrale, 1, Metastasio), CK, 17 Oct 1760
Andromaca (dm, 3, Zeno), CK, aut. 1760
Filindo (pastorale eroica, 3, P. d’Averara), CK, 1760
Issipile (dm, 3, Metastasio), CK, spr. 1761
Nitteti (dm, 3, Metastasio), CK, 12 Oct 1761; rev., Venice, 1765, A-Wn, P-La, excerpts GB-Lbl
Alessandro nell’Indie (dm, 3, Metastasio), CK, aut. 1761; rev., Padua, 1766, P-La (2 copies)
La figlia ricuperata (dramma pastorale, P.A. Timido), CK, Feb 1762, D-Bsb, aria DK-Sa
Semiramide (dm, 3, Metastasio), CK, aut. 1762; rev. Venice, 1768, P-La (2 copies)
Didone abbandonata [1st version] (dm, 3, Metastasio), CK, wint. 1762, DK-Kk (facs. in IOB, lxxxiv, 1982), H-Bn
Narciso (dramma pastorale, 3, Zeno), CK, carn. 1763
Cesare in Egitto (dm, 3, G.F. Bussani), CK, aut. 1763, D-Bsb, Sl
Il naufragio di Cipro (dramma pastorale, 3, P.A. Ziani), CK, Jan or spr. 1764
Il gran Tamerlano (tragedia per musica, 3, A. Piovene), CK, early 1764
Ipermestra (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, carn. 1766, GB-Lbl, I-Rdp, Rvat
La giardiniera brillante (int, 2), Rome, Valle, 3 Jan 1768, Gl
L’asile de l’amour (dramatic cant., Deschamps, after Metastasio), Copenhagen, Christiansborg court, 22 July 1769
La double méprise, ou Carlile et Fany (cmda, 1, Deschamps), Copenhagen, Christiansborg court, 22 July 1769
Soliman den Anden [Soliman II] (syngespil, 3, C.D. Biehl, after C.-S. Favart), CK, 8 Oct 1770, DK-Kk (2 copies)
Le bal (oc, Deschamps), Copenhagen, Christiansborg court, 1770
Demofoonte [2nd version] (dm, 3, Metastasio), CK, 30 Jan 1771, Kk
Tronfølgen i Sidon [The Succession to the Throne in Sidon] (lyrisk tragi-comedia [syngespil], 2, N.K. Bredal, after Metastasio: Il re pastore), CK, 4 April 1771; rev., not by Sarti, 1778, Kk
La clemenza di Tito (dm, 3, Metastasio), Padua, Obizzi, June 1771
Il re pastore (dm, 3, Metastasio), CK, 1771
Il tempio d’eternità (festa teatrale, 1, Metastasio), CK, 1771
Deucalion og Pyrrha (syngespil, 1, C.A. Thielo and Bredal, after G.F. Pouillain de Saint Foix), CK, 19 March 1772
Aglae, eller Støtten [Aglae, or The Column] (syngespil, 1, C. Fasting and A.G. Carstens, after L. Poinsinet de Sivry), Copenhagen, Christiansborg court, 16 Feb 1774
Kierlighedsbrevene [Love Letters] (syngespil, 3, Biehl, after Boissy), Copenhagen, Christiansborg court, 22 March 1775
Farnace (dm, 3, A.M. Lucchini), VS, Ascension 1776
Le gelosie villane (Il feudatorio) (dg, 3, T. Grandi), VS, Nov 1776, A-Wgm, D-Bsb, Hs, HR, Rtt, F-Pn (2 copies), GB-Lcm, H-Bn, I-Fc, Pl, Vnm, US-Bp; rev. (2), St Petersburg, 1785, RU-SPtob
Ifigenia [in Aulide] (dm, 3), Rome, Argentina, carn. 1777, B-Bc, D-MÜs, F-Pn, I-Bc, P-La, US-Wc
Medonte, re di Epiro (dm, G. De Gamerra), Florence, Pergola, 8 Sept 1777, GB-Lbl, P-La; Naples, 1783, F-Pn, I-Nc, P-La, US-Bp; Naples, 1792, GB-Lcm; A-Wgm (2 acts), I-Fc (2 acts), Mc
Il militare bizzarro (dg, 2, Grandi), VS, 27 Dec 1777, F-Pn, US-Wc
Scipione (dm, E. Giunti), Mestre, Casa Balbi, aut. 1778, F-Pn, I-Fc, P-La (2 different settings)
I contrattempi (dg, N. Porta), VS, Nov 1778, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, US-Wc; rev., not by Sarti, as Die Zwischenfälle, Dresden, 1782; as Gli equivoci svelati, Vicenza, 1786
Adriano in Siria (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 26 Dec 1778, F-Pn (Act 1), I-Rc, RU-SPtob
Olimpiade [1st version] (dm, 3, Metastasio), Florence, 1778, P-La
L’ambizione delusa (int, 2), Rome, Capranica, Feb 1779; I-Tf (1780, Turin)
Achille in Sciro (dm, 3, Metastasio), Florence, Pergola, aut.1779, Fc (2 acts)
Mitridate a Sinope (dm, 3), Florence, Palla a Corda, aut. 1779, F-Pn, I-Tf (Acts 2 and 3)
Siroe (dm, 3, Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1779, GB-Lbl (duet, 3 arias), I-Tf (Acts 2 and 3), P-La [attrib. ‘Siri’]
Giulio Sabino (dm, 3, P. Giovannini: Epponina), Venice, S Benedetto, Jan 1781 (Vienna, c1781); also perf. as Epponina and as Tito nelle Gallie; CH-Zz, D-Bsb, Dlb, F-Pn, H-Bn, I-Bc, BGc, Fc, Nc, OS, PESc, Vnm, P-La, US-Bp
Demofoonte [3rd version] (dm, 3, Metastasio), Rome, Argentina, carn. 1782, I-Rmassimo
Alessandro e Timoteo (dm, 3, G. della Torre di Rezzonico), Parma, court, 6 April 1782, A-Wn, B-Bc, D-SWl, F-Pn (2 copies), I-Fc, Nc, PAc
Didone abbandonata [2nd version] (dm, 3, Metastasio), Padua, Obizzi, June 1782, F-Pn, I-GI, Pl, P-La
Fra i due litiganti il terzo gode (dg, 2, Goldoni: Le nozze), Milan, Scala, 14 Sept 1782, A-Wn, CH-Zz, D-DO, Mbs, MÜs, Rtt, DK-Kk, F-Pn*, H-Bn, I-Bc, Fc, PAc, Tf, P-La (2 acts); also as I pretendi delusi (2), Venice, 1782, D-Wa, I-FOc, Tf, RU-SPtob; as Im Trüben ist gut fischen, Hamburg, 1785, D-Bsb; as Le nozze di Dorina, Naples, 1784, F-Pn, US-Wc; as I rivali delusi, London, 1784; as Dorina contrastata, I-Nc; as Les noces de Dorine, ou Hélène et Francisque (Paris, c1789)
Attalo, re di Bitinia (dm, 3), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1782, P-La (attrib. Bianchi)
Idalide (dm, 3, F. Moretti), Milan, Scala, 8 Jan 1783, D-SWl, F-Pn (inc.), H-Bn, RU-SPtob; also as La vergine del sole, Trieste, 1787
Erifile (dm, 2, De Gamerra), Pavia, carn.1783, F-Pn
Il trionfo della pace (dm, 2, C. Olivieri), Mantua, Ducale, 10 May 1783
Olimpiade [2nd version] (dm, 3, Metastasio), Rome, Dame, 1783, GB-Lbl (Acts l and 2), RU-SPtob, US-Wc
Gli amanti consolati (dg, 2), St Petersburg, 1784, D-SWl, F-Pn, GB-Lbl, I-Fc, FZc*, RU-SPtob
I finti eredi (opera comica, 2, G. Bertati: Il villano geloso), St Petersburg, Bol'shoy, 19/30 Oct 1785, A-Wn* (Mus. Hs 17848), ?D-Dlb, F-Pn, H-Bn, I-Mr, Pl, RU-SPtob*, Vienna, 1786, A-Wn (KT 160)
Armida e Rinaldo (dm, 2, M. Coltellini), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Jan 1786, A-Wgm, Wn, B-Bc (Act 2), F-Pn (2 copies), D-SWl, I-Fc (score and pts), FZc, Nc, S-Skma, RU-SPtob (?autograph), US-Wc
Castore e Polluce (dm, 2, Moretti, after P.-J. Bernard), St Petersburg, Hermitage, 22 Sept/3 Oct 1786, D-Hs, F-Pn, I-Fc, Mc, Nc, RU-SPtob (pts only)
Zenoclea (azione teatrale, 2, Moretti), 1786, unperf.
Alessandro nell’Indie (dm, Metastasio), Palermo, S Cecilia, wint. 1787
Cleomene (Erifile) (dm, 3, De Gamerra), Bologna, Zagnoni, 27 Dec 1788, I-Bc
Nachal'noye upravleniye Olega [The Early Reign of Oleg] (5, Catherine II), St Petersburg, Hermitage, 15/26 Oct 1790, collab. Pashkevich and Canobbio
Andromeda (dm, Moretti), St Petersburg, Hermitage, 24 Oct/4 Nov 1798, A-Wn, I-Fc (score and pts), FZc* (Act 1, frag.)
Enea nel Lazio (dm, 2, Moretti), St Petersburg, Bol'shoy, 15/26 Oct 1799, FZc*
La famille indienne en Angleterre (3, Marchese di Castelnau, after A. von Kotzebue), St Petersburg, Bol'shoy, 1799, FZc*, RU-SPtob
Les amours de Flore et de Zéphire (ballet anacréontique, 2, P. Chevalier), Gatchina, 7/19 Sept 1800

Doubtful:
Gram og Signe (Bredal), Copenhagen, 1756 [uses arias by Sarti];
Mitridate, Parma, 1765 [cited only in Fétis];
La calzolaia di Strasburgo, ?Modena, 1769;
L’avaro, Faenza, 1777, or Mantua, 1791;
Amore e matrimonio, ?1786 [unknown to Mooser];
Lo stravagante inglese, Ancona, Fenice, carn. 1792 (lib in I-Bc);
Les indiens et l’anglaise, 1794 [not by Sarti, a confusion with La famille indienne en Angleterre, 1799]; Palmyra, 1797, D-Sl [probably by Salieri];
Cesare in Farmacusa, Sl, Der Hypochondrist, DS;
Isola disabitata, selections I-FZc*; Piramo e Tisbe, duet Fc

Others:
I dei del mare (cant.), 3vv, 1776, D-Mbs
L’amor della patria figurato nella partenza d’Ulisse dall’isola di Calisso, 3vv, Padua, April 1779, I-PAc
Cantata pel giubileo dell’Arcivescovo Conte Nazari di Calabiana, 1779, Md
Adieux de la reine de France à sa prison du Temple, 1v, pf, 1793, FZc
Inno, 6 solo vv, orch, D, for coronation festivities of Paul I, 1797, FZc*
Il genio della Russia (cant., F. Moretti), 5 solo vv, chorus 4vv, orch, for coronation festivities of Paul I, 1797, FZc*
Coro per l’incoronazione, 1v, chorus, orch, 1798
Epitalamio, 4 solo vv, orch, D, 1799, FZc*
Cantata, 3 solo vv [Giove, la Gloria, Marte], chorus 4vv, 2 orchs, Russ. hns, cannons, FZc*
Cantata, 3 solo vv [Doride, Nereo, Glauco], orch, FZc (pt 1)
O via vera zarita (cant.), S, orch, B , FZc*
Della gran donna (canzone), 2 solo vv, choir, orch, A, FZc*
Veni cara sospirata (cant.), S, orch, B , CZ-LIT

Vocal religiosa:

Masses:
Missa solemnis, 4vv, orch, org, E , CH-A (2 copies, 1 1779);
1, GB-Ob; 8vv, for Milan competition, 1779, I-Md;
4vv, Fc; 2, 4vv, orch, D-Mbs;
Messa votiva, 4vv, d, 1783, I-Md;
2 messe brevi, 4vv, org, Md, 3vv, org, G, FZc*

Mass movts:
Ky (fugue), 8vv (Leipzig, 1806);
2 Ky–Gl, 4vv, insts, D-Bsb*, 8vv, org, A-Wgm;
3 Ky, 2 choirs, orch, c, 2 choirs, 2 orch, g, 2 choirs, 2 orch, 2 org, G, all I-FZc*;
13 Gl, Md;
4 Gl, 8vv, orch, D, FZc*, 5vv, orch, Fc, 3vv, F-Pc, 4vv, orch, G, I-FZc*;
Cum sancto spiritu (fugue), 8vv, org, S-Smf;
6 Cr, Md; Cr, 4vv, insts, A-Wn, I-BRc, Nc;
Et vitam venturi saeculi (fugue), 8vv, org, S-Smf;
3 Sanctus, I-Md

Requiem:
4vv, orch, org, d, FZc*; 4vv, orch, g, FZc;
4 solo vv, chorus 4, 5vv, orch, org, for Louis XVI, 1793, BGc; for the Grand Duke of Württemberg, 1798;
Missa pro defunctis, 5vv, F, unacc., FZc*;
Dies irae, 4vv, orch, FZc*, Fc
Mag: C, d, 4vv, FZc; 3, 8vv, org, 1780–81, Md;
2 choirs, insts, 2 org, D, FZc*;
2 choirs, org, a, 1781, FZc*

Miserere:
4vv, 3 va, vc, db, bc, f (Leipzig, n.d.), MS copies, incl., CH-E, D-Mbs, DK-Kk, GB-Lbl, I-BGi, Fa, FZc*, Mc, Rrostirolla, US-SFsc;
5, 6vv, orch, g, FZc*;
4vv, org, A-Wn;
4vv, orch, CH-E, I-Fc;
4vv, str, I-PAc;
9vv, Mercoledi santo, FZc

Te Deum:
4vv, orch, I-Fc, Gl;
2 choirs, D, 1781, Md;
4vv, orch, D, FZc*, I-Msc (for 8vv);
2 choirs, orch, CH-E;
2 choirs, bc, a, FZc*;
Russ. TeD [Tebe Bohu Sualim], 2 choirs, orch, Russ. hns, bells, cannons, D, for taking of Ochakov, 1785, I-Fc, FZc*, USSR-Lsc, Lit (?1789);
Lat. TeD, solo vv, chorus 4vv, orch, D, for taking of Kelia, 1790, I-FZc* (ed. in Jones), US-SFsc
Complete Russ. Liturgy, 2 choirs unacc., St Petersburg, Historical Musical Museum (see Mooser); Russ. Christmas hymn, 8vv, orch, I-FZc*

Oratorios:
La sconfitta de’ Cananei (orat), 4 solo vv, 2 choirs, orch, C, Rome, 25 March 1766, I-Rchg
Sacer dialogus inter David et Salomonem (orat), Venice, 1766, lost, lib I-Vcg
S Teodora vergine e S Didimo martiri in Alessandria (orat), Florence, 1778, lost, lib Fc
Sant’Elena al Calvario (orat), Florence, 1781, lost, lib Fc
Gospodi, Vozzvach k tebe [God, I invoke you] (Russ. orat), 2 choirs, orch, 1785, F-Pn, I-FZc*, USSR-Lit, Lsc
Joseph a fratribus recognitus (orat), soloists, 2 choirs, orch, Venice, 1789, F-Pn
Pomiluj mia boze [Lord have mercy] (Russ. orat), 1790, USSR-Lsc
Slava v vyschnich Bohu [Gloria in excelsis], 2 choirs, 2 orchs, Russ. hns, bells, cannons, fireworks, for peace of Iaşi, 1792, I-FZc, USSR-Lit, Lsc (see Mooser)
Tebe cheruvimy i serafimy vzyaiut strunnymi golosami [Cherubim and seraphim sing to you like string instruments] (Russ. orat), 2 choirs, orch, cannons, USSR-Lsc

Others:
Motets, psalms, Lamentations, hymns, ants, introits etc., A-Wa, CH-BM, E, SGs, CZ-LIT, D-Bds, DO, LEt, Mbs, GB-Lcm, H-P, I-Bc, BGc, Fc, FZc (many in autograph), Mc, Md (many in autograph), Msc, SQ-BRnm, USSR-Lit, Lsc

Instrumental:

Syms:
6 in C: CH-E, N, D-DO, GB-Lam, HR-Zha (inc.), I-BGc (5), Rdp;
7 in D: CH-N (3), I-BGc, FZc*, PEsp, Rc (inc.), Rrostirolla (2 pts only);
2 in B : CH-E, D-WR1;
1 for gui, D, HR-Dsmb

Sonatas:
3, hpd, vn/fl, D, G, G (Amsterdam, c1765);
3, hpd, G, C, G (London, 1768/9);
6, fl, bc (Paris, 1782), ed. in ECCS, x;
Giulio Sabino ed Epponina, sonata caratteristica, hpd/pf, vn, E, op.1 (Vienna, 1785; Paris, n.d.); Intreccio di diverse idee d’opere favorite, ossia Sonata, hpd, vn, E , op.2 (Vienna, ?1787);
3, hpd/pf, vn, C, D, B ;
Op.3 (Vienna, 1786);
3, hpd/pf, vn, G, a-A, F, op.4 (Vienna, 1788);
6 sonate dell’opera Fra i due litiganti, hpd/pf, vn, D-Dl (2 copies), Dlb;
3, hpd, vn, DK-Sa (2 copies), D-Mbs;
1, vn, bc, B-Bc;
hpd sonatas, B-Bc, F-Pc, HR-Dsmb, I-Nc, US-SFsc;
1, org, I-FZc
3 concertone, E , I-Fc;
1 march, ww, timp, C, FZc*;
2 bn duets, S-SK

Literatura:

Trattato del basso generale (MS, B-Bc, I-Bc)
Regole (MS, D-Bsb)
Eclaircissement sur la musique composée pour Oleg, in G. Pasolini Zanelli: Giuseppe Sarti (Faenza, 1883), 113
Esame acustico fatto sopra due frammenti di Mozart, summarized in AMZ, xxxiv (1832), 373
Sur le moyen de compter les vibrations des sons et d’en comparer la célérité avec la mesure du tems, read to St Petersburg Academy of Sciences, 23 May 1796
Théorie de l’harmonie simultanée et successive, mentioned in AMZ, xxvi (1824), 540

Font: En català: Giuseppe Sarti (1729-1802) - En castellano: Giuseppe Sarti (1729-1802) - In english: Giuseppe Sarti (1729-1802) - Altres: Giuseppe Sarti (1729-1802)


Parlem amb veu pròpia...

És de sobres conegut el bon gust artístic de Caterina II de Rússia, l'Ermitage de Sant Petersburg n'és prou eloqüent per sí mateix. Doncs bé, aquell paisatge va ser un important centre de pelegrinatge per a molts dels grans artistes europeus de l'època. El prestigi i l'excel·lent remuneració oferta per la sobirana russa es van convertir en al·licient irrenunciable per molts compositors, entre ells, Giuseppe Sarti. Per tal de fer créixer la brillantor, l'excel·lència i la grandesa de la cort russa i per tal d'equiparar-la culturalment amb les grans corts europees, Catalina no va escatimar recursos atraient destacats literats, pintors, músics, cantants, compositors, escenògrafs, coreògrafs i ballarins per posar-los al servei dels Teatres Imperials. En el pla musical, això es va traduir en la invitació d'algunes de les figures musicals europees més importants de l'últim terç del segle XVIII, entre ells els compositors Galuppi, Traetta, Paisiello, Cimarosa, Sarti i l'espanyol Martín i Soler.

La curiositat resultant de tot plegat va ser que la música predominant a Rússia durant la segona meitat del segle XVIII va ser primordialment cortesana i dictada pels italians, que van representar un paper fonamental en el desenvolupament dels gustos musicals i artístics del públic rus, provinent essencialment de la noblesa i la burgesia. Van ser els encarregats de compondre noves obres escèniques, música religiosa i composicions commemoratives i van portar als escenaris russos òperes dels seus contemporanis italians, influint poderosament en la posterior generació de compositors russos. Giuseppe Sarti va arribar a Sant Petersburg el 1784, precedit per la seva fama d'insigne contrapuntista, hàbil compositor d'òperes i savi pedagog. Allà va coincidir en el temps i en l'espai amb dos compositors més, Martín i Soler i Cimarosa. Però a diferència d'aquests, Sarti va tenir la capacitat d'adaptar-se a la vida cortesana per treure'n d'ella un important profit personal, el que li va permetre desenvolupar la seva carrera compositiva a Rússia de forma més duradora, 18 anys, i molt fructífera. Si bé a Sarti se'l considera avui dia com un compositor italiano-rus, el cert és que durant la seva etapa prèvia, tant a Itàlia com a Dinamarca, es va mostrar especialment actiu.

El seu estil musical, reflex d'un domini exquisit del contrapunt i del dramatisme operístic, és el testimoni de l'excel·lència musical d'una carrera brillant, amb un repertori opulent i amb una existència marcada per l'èxit permanent. Avui explorarem precisament la seva curta però intensa estada a Milà on es creu que va compondre, com a mestre de capella de la seva Catedral, abundant música religiosa. Aquesta, de la que escoltarem preciosos exemples en nom del Cantate Domino, Orietur in diebus i Ecce nunc benedicte Dominu, juntament amb una Simfonia d'orgue, es troben en una edició per nom Il Santo Natale ja que es creu que aquest repertori es va interpretar durant la festivitat de Nadal de Milà a l'entorn del 1780. La tradicional austeritat ambrosiana es barreja amb l'aparent naturalitat melòdica i la inherent bellesa de l'escriptura de Sarti. Alhora, una edició d'interpretació solvent i equilibrada però també dinàmica i efectiva, ens permet admirar i gaudir del plaer de la música d'aquest gran mestre italià del segle XVIII el redescobriment del qual està a anys llum encara de poder fer justícia al que va representar musicalment pel classicisme europeu!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Giuseppe Sarti: Il santo natale, presso la Cappella musicale del Duomo di Milano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

YVON, Carlo (1798-1854) - Sonata for English horn & piano in F minor

December 23, 2014, 2:00 am
$
0
0
Ippolito Caffi - Fatima di Smirne (1843)
Obra d'Ippolito Caffi (1809-1866), pintor italià (1)



- Recordatori de Carlo Yvon -
En el dia de la commemoració del seu 160è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Ippolito Caffi (Belluno, 16 d'octubre de 1809 - Lissa, 20 de juliol de 1866) va ser un pintor italià, especialment destacat de la pintura paisatgística i urbana del segle XIX. Nascut a Belluno, després d'estudiar a la seva ciutat natal i a Pàdua en un estil neoclàssic, va estudiar la pintura veneciana de Carlevarijs i Canaletto. Aquests van influenciar decisivament la totalitat de la seva pintura posterior. Lluny de ser una simple còpia d'aquests, la seva tècnica s'engloba directament en el romanticisme del seu segle tot assolint l'èxit gràcies a les nombroses escenes nocturnes venecianes on la seva inventiva explora nous efectes de llum i ombres. Després d'una fructífera carrera plena de viatges, d'exposicions i d'activitat política, Caffi va morir als 57 anys d'edat en la Batalla de Lissa, ofegat a bord del destruït vaixell Re d'Italia. Llarg temps subestimat, Ippolito Caffi emergeix en els nostres dies com un dels pintors italians més importants del seu segle. Va morir a Lissa el juliol de 1866.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ippolito Caffi (1809-1866) - In english: Ippolito Caffi (1809-1866) - Altres: Ippolito Caffi (1809-1866)  


Parlem de Música...

Carlo Yvon (Milan, 29 d'abril de 1798 - Milan, 23 de desembre de 1854) va ser un oboista i compositor italià. Poc es coneix de la vida d'aquest virtuós instrumentista italià. Es va formar al Conservatori de Milà on anys més tard en va ser professor d'oboè. Com a intèrpret va servir durant molts anys a la orquestra de La Scala. Com a compositor va escriure obra de cambra i orquestral en què l'oboè n'és l'instrument protagonista. Va morir a Milà el desembre de 1854.

OBRA:

Instrumental:

Allegro e variazioni for oboe and orchestra
Canto notturno for soprano and piano
Capriccio per tre oboi (Capriccio for 3 Oboes) (composed between 1835 and 1850)
2 Duetti for 2 oboes
G major
E♭ major
Sonata in F minor for English horn (or viola, or clarinet) and piano (published 1831)
6 Studi (6 Etudes) for oboe and piano
12 Studi (12 Etudes) for oboe

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Carlo Yvon (1798-1854) - Altres: No disponible


Parlem amb veu pròpia...

La Scala de Milà, per història i mèrits, és un dels teatres més importants des del dia que Salieri, amb la seva òpera L'Europa riconosciuta, el va inaugurar. Allà va ser on el nostre oboista del dia, l'italià Carlo Yvon, va fer carrera com a intèrpret de la seva orquestra i on es va donar a conèixer com a virtuós instrumentista. I com a tal, va decidir emprendre una carrera paral·lela convertint-se en un dels pocs exemples italians de la història d'un instrument, l'oboè, pel qual va escriure la majoria de les seves obres compositives i pedagògiques. La tècnica que va demostrar, l'habilitat, el bon gust i l'art creatiu donen fe de la bona acadèmia però també de la cura i del seu estil clarament belcantista. Del seu repertori escoltarem la Sonata en Fa menor per a corn anglès i piano. Una partitura de tres moviments característics, publicada pels vols del 1830 i d'arquitectura clàssica en què Yvon demostra la calidesa temàtica del conjunt, especialment agradable l'adagio central, i l'aparent espontaneïtat de l'escriptura cantabile. La propina del dia serà el breu i preciós Canto Notturno Guarda che bianca luna per a oboè i piano. Una de les particularitats de l'oboè és precisament la seva similitud amb la veu humana per la qual cosa és un instrument molt expressiu i de gran sensibilitat. Yvon així ens ho demostra amb unes obres càlides i plenes d'encant!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Yvon: Opera integrale per Oboe

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>