Francisco Guerrero (Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599) va ser, juntament amb Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales, un dels grans noms de la música sacra espanyola del Renaixement i conseqüentment un dels majors compositors espanyols de tots els temps. Va compondre 19 misses i unes 150 peces litúrgiques diverses, incloent salms, motets, a més de cançons sacres i profanes. Va rebre la seva formació musical inicial, com membre del cor de la Catedral de Sevilla, pel seu germà Pedro i per Fernández de Castilleja. També va rebre instrucció de Cristóbal de Morales. Als 17 anys (1546) va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Jaén. Abans de complir els trenta havia consolidat una excepcional reputació i la seva obra es publicava a l'estranger. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Màlaga, encara que mai va arribar a residir aquesta ciutat, abans de ser emprat pel cor de la catedral de Sevilla. Va viatjar extensament per Espanya i Portugal, al servei de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va passar després a Itàlia un any (1581-1582).

Anys més tard va decidir visitar Terra Santa, el que va fer l'any 1589. Va ser fet captiu per pirates durant el viatge de retorn i va haver de ser rescatat, com era comú a l'època, pel pagament d'una considerable quantitat. L'aventura va ser narrada per ell a un llibre publicat el 1590 que va tenir un gran èxit popular. L'endeutament subsegüent ho va dur a presó, fins que va ser contractat de nou per al cor de la catedral de Sevilla, on va acabar els seus dies, com a mestre de capella, quan la pesta de 1599 va acabar amb la seva vida. Guerrero va passar més temps a Espanya que Victoria o Morales, residents molt temps a Itàlia, i també va compondre una major proporció d'obres profanes. També es distingeix d'ells per una abundant obra instrumental, a més del cos principal, format per obres vocals sacres. Destaca per la varietat d'emocions que va ser capaç de posar a la seva música, des del recolliment místic a l'exaltació, des de la major alegria a la desesperació. La seva obra, molt popular, va seguir interpretant-se molt temps, especialment a les catedrals americanes. Com els seus contemporanis espanyols, preferia les teixidures homofòniques, amb una veu dominant i les altres subordinades a ella. Va anticipar l'harmonia funcional, el que va donar lloc que un dels seus Magnificat, la partitura anònima dels quals va ser trobada a Lima, fora considerada molt temps una obra del segle XVIII.

OBRA:

Vocal religiosa:

Sacrae cantiones, vulgo moteta nuncupata, 4, 8vv (Seville, 1555) [1555]
Psalmorum liber I, accedit Missa defunctorum (Rome, 1559), lost, see P
Canticum beatae Mariae, quod Magnificat nuncupatur, per octo musicae modos variatum (Leuven, 1563) [1563]
Liber primus missarum (Paris, 1566) [1566]
Motteta, 4–6, 8vv (Venice, 1570) [1570]
Missarum liber secundus (Rome, 1582) [1582]
Liber vesperarum (Rome, 1584) [1584]
Passio D.N. Jesu Christi secundum Matthaeum et Joannem [more hispano] (Rome, 1585); E, P
Canciones y villanescas espirituales, 3–5vv (Venice, 1589) [incl. 18 contrafacta]; G i–ii
Mottecta, liber secundus, 4–6, 8vv (Venice, 1589) [1589]
Motecta, 4–6, 8, 12vv (Venice, 1597) [1597]

Missa ‘Beata mater’, 4vv, 1566, G vii
Missa ‘Congratulamini mihi’, 5vv, 1566, G vii
Missa de Beata Virgine (i), 4vv, 1566, G viii
Missa de Beata Virgine’ (ii), 4vv, 1582, G v
Missa de la batalla escoutez, 5vv, 1582, G iv
Missa ‘Dormendo un giorno’, 4vv, 1566, also in P-Pm 40, G viii
Missa ‘Ecce sacerdos magnus’, 5vv, 1582, G iv
Missa ‘In te, Domine, speravi’, 5vv, 1566, G vii
Missa ‘Inter vestibulum’, 4vv, 1566, G ix
Missa ‘Iste sanctus’, 4vv, 1582, G v
Missa ‘L’homme armé’, 4vv, P-Pm 40, and heavily revised in E-Asa (see Rees), G viii
Missa pro defunctis (i), 4vv, 1566, G ix, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
Missa pro defunctis (ii), 4vv, 1582, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
Missa ‘Puer qui natus est nobis’, 4vv, 1582, G iv
Missa ‘Sancta et immaculata’, 5vv, 1566, G vii
Missa ‘Saeculorum Amen’, 4vv, 1597, G ix
Missa ‘Simile est regnum’, 4vv, 1582, G v
Missa ‘Super flumina Babylonis’, 5vv, 1566, G v
Missa ‘Surge, propera, amica mea’, 6vv, 1582, G iv

Accepit Iesus, 4vv, 1570, G vi, 42; Alma redemptoris mater, 4vv, 1584, G iii, 9; Ambulans Iesus, 5vv, 1555; Ascendens Christus in altum, 5vv, 1597, G vi, 46; Ave Maria gratia plena, 4vv, 1555, G iii, 1; Ave Maria gratia plena, 8vv, 1570, G iii, 21; Ave regina caelorum, 4vv, 1584, G iii, 10; Ave virgo sanctissima, 5vv, 1566, G iii, 14; Beata Dei genitrix, 6vv, 1585, G iii, 19; Beatus Achatius oravit, 5vv, 1555; Beatus es et bene tibi erit, 4vv, 1570; Beatus es et bene tibi erit, 5vv, 1555; Beatus Ioannes locutus est, 4vv, 1589; Beatus vir, 4vv, 1584; Canite tuba in Syon, 4vv, 1570, G vi, 23; Cantate Domino, 5vv, 1570, ed. M. Imrie (London, 1981); Caro mea vere est cibus, 4vv, 1589, G vi, 41; Clamabat autem mulier, 4vv, 1570, G vi, 34; Conceptio tua, 5vv, 1555; Conditor alme siderum, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1999); Confitebor tibi, 4vv, 1584; Cum audisset Ioannes, 4vv, 1589; Cum turba plurima, 4vv, 1570
Dedisti Domine habitaculum, 4vv, 1555; Dedisti Domine habitaculum, 4vv, 1570; Dicebat Iesus turbis, 4vv, 1570, G vi, 27; Dixit Dominus (tone 1), 4vv, 1584; another version (perhaps that from 1559) in GCA-Gc; Dixit Dominus Petro, 5vv, 1555; Ductus est Iesus, 4vv, 1570, G vi, 43; Ductus est Iesus, 5vv, 1555; Dulcissima Maria, 4vv, 1555, G iii, 2; Dum aurora finem daret, 4vv, 1589; Dum complerentur dies Pentecostes, 5vv, 1555; Dum esset rex, 5vv, 1589; Duo Seraphim, 12vv, 1589, ed. B. Turner (London, 1978); Ecce ascendimus Hierosolimam, 4vv, 1555, G vi, 33; Ecce nunc tempus, 4vv, 1570; Ego flos campi, 8vv, 1589, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Ego vox clamantis, 4vv, 1589; Elisabeth Zacharie, 5vv, 1570; Erunt signa in sole, 4vv, 1589; Et post dies sex assumpsit Iesus, 5vv, 1555, G vi, 38; Exultata est, 4vv, 1589, G iii, 6
Gabriel archangelus, 4vv, 1555, G iii, 5; Gaude Barbara, 6vv, 1589; Gaudent in coelis, 5vv, 1570; Gloria et honore coronasti eum, 5vv, 1589; Gloriose confessor Domini, 4vv, 1555; Gloriose confessor Domini, 4vv, 1570 (with text variants); Hei mihi domine, 6vv, 1582, ed. M. Imrie (London, 1978); Hic est discipulus ille, 5vv, 1589; Hic vir despiciens mundum, 5vv, 1570; Hoc enim bonum est, 5vv, 1555; Hoc est praeceptum meum, 5vv, 1570, G vi, 25; Ibant Apostoli gaudentes, 4vv, 1589; In conspectu angelorum, 5vv, 1589; In exitu Israel, 5vv, 1584; In illo tempore assumpsit Iesus duodecim discipulos, 4vv, 1570, G vi, 26; In illo tempore cum sublevasset Iesus, 5vv, 1555; In illo tempore erat Dominus Iesus, 4vv, 1555, G vi, 35; In illo tempore erat Dominus Iesus, 4vv, 1570, G vi, 36; In passione positus Iesus, 5vv, 1555; Inter vestibulum, 5vv, 1555, G ix; Iste sanctus pro lege, 4vv, 1570; Istorum est enim, 4vv, 1589
Lauda Ierusalem, 6vv, 1584; Laude mater ecclesia, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1999); Laudate Dominum, 4vv, 1584; Laudate Dominum de coelis, 8vv, 1597, ed. D. James (London, 1979); Laudate pueri, 4vv, 1584; Magne pater Augustine, 5vv, 1589; Maria Magdalena, 6vv, 1570, G vi, 44; O altitudo divitiarum, 8vv, 1597, O crux benedicta, 4vv, 1555, G vi, 24; O crux splendidior, 5vv, 1570, G vi, 28; O doctor optime, 6vv, 1570; O Domine Iesu Christe, 4vv, 1570, G vi, 32; O Domine Iesu Christe, 4vv, 1589, G vi, 45, O gloriosa Dei Genitrix, 5vv, 1555, G iii, 15; O lux beata Trinitas, 4vv, 1584, ed. B. Turner, 1999; O sacrum convivium, 6vv, 1570, G vi, 39; O virgo benedicta, 5vv, 1589, G iii, 17
Pange lingua, 4vv, 1584, G vi, 40; Pange lingua, 8vv, 1589; Pastores loquebantur, 6vv, 1585; Pater noster qui es in coelis, 4vv, 1555, G vi, 29; Pater noster qui es in coelis, 8vv, 1555, G vi, 30; Peccantem me quotidie, 5vv, 1555; Per signum crucis, 4vv, 1589, G vi, 37; Petre, ego pro te rogavi, 4vv, 1589, ed. B. Turner (London, 1980); Pie pater Hieronyme, 6vv, 1589; Post dies octo venit Iesus, 5vv, 1597; Prudentes virgines, 5vv, 1570; Quae est ista formosa?, 4vv, 1555, G iii, 3; Quasi cedrus exaltata sum, 4vv, 1555, G iii, 4; Quasi stella matutina, 4vv, 1570; Qui se exaltat, 8vv, 1584; Quis vestrum habebit amicum, 5vv, 1570; Quomodo cantabimus canticum Domini, 5vv, 1589; Recordare Domine, 5vv, 1570; Regina caeli, 4vv, 1555, G iii, 11; Regina caeli, 8vv, 1584, G iii, 22
Salve regina, 4vv, 1555, G iii, 12, also ed. in MRM, ix, no.26; Salve regina, 4vv, 1570, G iii, 13, also ed. in MRM, ix, no.29; Sancta et immaculata virginitas, 4vv, 1589, G iii, 7; Sancta Maria sucurre miseris, 4vv, 1570, G iii, 8; Signasti Domine servum tuum, 5vv, 1589; Similabo eum viro sapienti, 4vv, 1589, Simile est regnum caelorum, 4vv, 1570, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1987); Simile est regnum caelorum, 5vv, 1555; Simile est regnum caelorum, 6vv, 1589; Surge propera, 6vv, 1570, G iii, 20; Tota pulchra es Maria, 6vv, 1570, G iii, 18; Trahe me post te, 5vv, 1555, G iii, 16; Usquequo Domine oblivisceris me, 6vv, 1566, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Veni Domine, 5vv, 1555, G vi, 31; Vexilla regis, 4vv, 1584, ed. B. Turner (Lochs, Isle of Lewis, 1998); Virgines prudentes, 4vv, 1589; Virgo divino nimium, 5vv, 1570; Virgo prudentissima, 4vv, 1555, ed. M. Imrie (Lochs, Isle of Lewis, 1998)
24 works in E-GRmf 975, some unica, incl.: Arbor decora fulgida, 4vv; Benedictus, 4vv; Christe potens Rey, 5vv; Dilexi quoniam, 4vv; Dixit Dominus (tone 4), 5vv, Dixit Dominus (tone 6), 6vv; Gloria Patri, 4vv; Laetatus sum, 5vv; Nobis datus, 4vv; O Maria, 4vv; Pange lingua, 3vv, also intabulated in 155423;
18 works in GCA-Gc 2A (of which 17 unica): Christe redemptor, Christe redemptor … conserva, Conditor alme siderum, Deus tuorum militum, Doctor egregie, Exsultet caelum, Hostis Herodes, Huius obtentu, Jesu corona virginum, Lauda mater, O lux beata Trinitas, Quicumque quaeritis, Salve regina (same as in Gc 4), Sanctorum meritis, Tibi Christ splendor, Tristes erant apostoli, Urbs beata, Ut quaeant laxis, Vexilla regis
6 works in GCA-Gc 3: Arbor decora, Exsultet caelum, Exsultet caelum laudibus, Iste confessor, Placare Christe, Tu Trinitatis unitas
4 works in GCA-Gc 4: Lamentations, Salve regina, 2 settings (= 1555, 1570), Vexilla regis; all ed. in MRM, ix (1996)
3 works in GCA-Gc, partbooks: Dixit Dominus, Lauda Jerusalem (2 settings; anon., possibly by Guerrero)
Dic nobis Maria, GCA-Gc 1; O crux ave, GCA-Gc 2B
Motets in E-Asa, Sc
Fecit potentiam, 2vv; Pater noster, 4vv; Sacris solemniis, 3vv; Suscepit Israel, 2vv; intabulated in 155423
Magnificat settings, 1563;
9 Magnificat, 1584;
7 Magnificat also in GCA-Gc 2B
Te Deum, 5vv, 1584;
Te Deum, 8vv, 1589
Passionarium secundum quatuor evangelistas, 4–5vv, E-Sc; 2 ed. in E and P

Vocal secular:

5 songs, 5vv, E-GRmf 975;
2 also anon. in Archivio de la iglesia colegial, Lerma
11 songs, 3–5vv, E-Mmc

Instrumental:

Fabordones, E-GRmf 975;
Some intabulated for vihuela, 1554

François Couperin (París, 10 de novembre de 1668 - París, 11 de setembre de 1733) va ser un compositor, organista i clavecinista francès. Hereu d'una llarga tradició familiar, se'l coneix com Couperin el Gran per a distingir-lo dels altres membres de la seva família, d'entre els quals destaca el seu oncle Louis Couperin. Juntament amb Jean-Philippe Rameau, és un dels més importants compositors de música barroca francesa en general i de música per a clavecí en particular, destacant especialment pel seu gran virtuosisme a l'orgue i al clavecí. Originaris de Chaumes-en-Brie, la família Couperin va constituir una de les famílies musicals franceses més nombroses dels segles segle XVII i segle XVIII. El pare de François Couperin, Charles Couperin (1639- 1679), era el germà menor de Louis Couperin i el va succeir com a titular de l'orgue de l'església parisenca de Saint-Gervais. Igualment, va ser professor de clavicèmbal de la duquessa d'Orleans. Couperin va aprendre del seu pare i del seu oncle François Couperin el Vell. No va tenir una educació formal. Els seus coneixements generals i els seus escrits són d'un estil i una ortografia que deixen molt que desitjar. El pare va transmetre el lloc d'organista, fins que el fill pogués fer-se'n càrrec, a Michel Richard Delalande.

Es va perfeccionar després amb Jacques Thomelin, organista de Saint-Jacques la Boucherie. El 1685 es va convertir en organista de l'Església de Saint-Gervais a París, lloc que després cediria al seu cosí Nicolas Couperin. Altres membres de la família ocuparien el mateix càrrec en anys posteriors. En 1693 Couperin va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale amb el títol d'organista del rei Lluís XIV. Després va ser mestre de composició del nét del rei, el duc de Borgonya. El 1717 es va convertir en organista i compositor de la cort amb el títol ordinaire de la musique de la chambre du Roi. Les seves tasques a la cort francesa consistien en crear música sacra per a les oracions reals i música de cambra per a delit dels monarques. Amb els seus col·legues, donava un concert totes les setmanes, normalment diumenge. Molts d'aquests concerts tenien la forma de suites per a violí, viola da gamba, oboè, traverso i clavicèmbal, del qual n'era un virtuós intèrpret.

De salut fràgil i caràcter poc mundà, Couperin va realitzar una carrera honesta de músic i professor, apreciat pels grans que només li trobaven un rival, Louis Marchand. Pocs esdeveniments de la seva vida personal mereixen ressenyar-se, a part la desaparició d'un dels seus fills que va abandonar el domicili patern per no tornar més. La seva extensa obra inclou música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. Algunes de les seves composicions li han fet guanyar un lloc destacat entre els compositors francesos de la seva època, entre elles les seves misses per a orgue, les Lliçons de Tenebres per al Dimecres Sant i les seves sonates i concerts reials, on pretenia reunir el gust francès i l'italià. Però va ser la seva obra per a clavecí, que consta de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació fins al punt de ser considerat, juntament amb Rameau, com el gran mestre d'aquest instrument a França. El seu tractat L'Art de toucher le clavecin (L'art de tocar el clavecí), publicat el 1717, és una font valuosa per a l'ensenyament i la interpretació de la música francesa del segle XVIII. Va morir a París el setembre de 1733.

OBRA:

Vocal religiosa:

MS sources: Elevat[ions] de Couperin (score), F-V 59
Motets a voix seule, 2 et 3 parties et Symphonies de Mr Couperin, Pn Rés.F1679 (score), Pn Rés.F1680 [a–e] (5 ptbks) [formerly GB-T 1432–7]
Scores copied by S. de Brossard, F-Pn Vm1 1630
Motets de Messieurs Lalande, Mathau, Marchand Laisné, Couprin et Dubuisson, copied by Philidor, 1697, V 18
4 versets (from Ps cxviii) d’un motet composé de l’ordre du roy … On y joint le verset ‘Qui dat nivem’ du psaume ‘Lauda Jerusalem’ (Paris, 1703): Tabescere me, 2 S; Ignitum eloquium tuum, 2 S, 2 vn, bc; Adolescentulus sum, S, 2 fl, vn; Justitia tua, 2 S, SS, bc; Qui dat nivem, S, 2 fl, vn; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxxiv) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1704): Converte nos, B, fl, bc; Numquid in aeternum, T, Bar, bc; Ostende nobis, haute-contre, fl/vn, bc; Audiam quid loquatur, B, 2 vn, bc; Misericordia et veritas, 2 T, bc; Veritas de terra, S, vn, bc; Et enim Dominus, S, 2 ob, 2 fl; C xi, GM V/i
7 versets (from Ps lxxix) du motet composé de l’ordre du roy (Paris, 1705): Qui regis Israël, haute-contre, T, B, 2 vn, bc; Excita potentiam tuam, haute-contre, B, bc; Vineam de Aegypto, B, vn, bc; Dux itineris fuisti, B, 2 vn, 2 fl, 2 ob, bc; Operuit montes, S, vn, 2 fl, bc; Extendit palmites suos, S, vn, 2 fl, bc; Deus virtutum convertere, haute-contre, fl, ob, b viol, bc; C xi, GM V/i
Leçons de tenébres a 1 et a 2 voix … premier jour (Paris, between 1713 and 1717): premiere leçon, S, bc; seconde leçon, S, bc; troisième leçon, S, S, bc; C xii, GM V/ii, V
6 leçons de ténèbres, lost

Accedo ad te, Dialogus inter Deum et hominem, haute-contre, B, bc, F-Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ad te levavi oculos meos, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Audite omnes et expanescite, haute-contre, 2 vn, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Domine salvum fac regem, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Exultent superi, motet for Ste Suzanne, inc., S, A, B, ? 2 vn, bc, PnRés.F1679–80; GM [suppl.]
Festiva laetis, motet for Ste Anne, S, T, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Jucunda vox ecclesiae, motet for St Augustin, 2 S, B, bc, Pn Rés.1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Laetentur coeli, motet for St Barthélemy, 2 S, bc, V 59; C xii, GM V/ii
Lauda Sion salvatorem, elevation, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Laudate pueri Dominum, 2 S, B, 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80, V 18; C xi, GM V/i
Magnificat, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O amor, O gaudium, elevation, haute-contre/T, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Domine quia refugiam, 3 B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
O Jesu amantissime, haute-contre, T, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM v/ii
O misterium ineffabile, elevation, S, B, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Ornate aras, inc., haute-contre, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Quid retribuam tibi Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Regina coeli laetare, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Resonent organa, motet for Ste Cécile, inc., 2 S, B, ? 2 vn, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.]
Respice in me, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salve regina, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Salvum me fac Deus, B, 2 vn, 2 fl, b viol, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Tantum ergo sacramentum, 2 S, B, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Usquequo, Domine, haute-contre, bc, Pn Rés.F1679–80; GM [suppl.], O
Veni sponsa Christi, motet for Ste Suzanne, S, haute-contre, B, 2 vn, bc, Pn Vm1 1630, Rés.F1679–80; C xi, GM V/i
Venite exultemus Domine, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Victoria: Christo resurgenti, motet for Easter Day, 2 S, bc, Pn Rés.F1679–80, V 59; C xii, GM V/ii
Other motets, incl. 12 à grand choeur, cited by Titon du Tillet, lost

Vocal secular:

Airs in Recueils d’airs sérieux et à boire (Paris, 1697–1712): Qu’on ne me dise, air sérieux, T, bc (697); Doux liens de mon coeur, air sérieux, S, bc (1701); Jean s’en alla, epitaphe d’un paresseux, air à boire, S, B, bc (1706); Il faut aimer, La pastorelle, air sérieux, S, B, bc (1711); Dans l’Isle de Cythère, Les solitaires, air sérieux, S, B, bc (1711); A l’ombre d’un ormeau, musette, air sérieux, 2 S, bc (1711); Zephire, modere en ces lieux, brunete, air sérieux, S, bc (1711); Faisons du temps, vaudeville, air sérieux, 2 S, B, bc (1712); Au temple de l’amour, Les pellerines, air sérieux, S, B, bc (1712): C xi, GM [V/i]
Intermèdes in Myrtil et Melicerte (Paris, 1698), doubtful
Trois vestales champetres et trois Poliçons, trio, 3 S, in Recueil de trio de differens auteurs, F-Pc; C xi, GM [V/i]
La femme entre deux draps, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
A moy! Tout est perdu!, canon à 3, 3 S, in 1er recueil d’airs a boire en duô et triô, Pc; C xi, GM [V/i]
Les agroteurs au désespoir, canon à 5, CSM 282
Ariane abandonée, cant., cited in Amsterdam catalogue, 1716, see Tessier (1926)
Cants., cited by Titon du Tillet, lost

Instrumental de cambra:

MS sources: Scores copied by S. de Brossard, F-Pn Vm7 1156
Set of 4 partbooks, LYm 129.949
Concerts royaux, hpd/(vn, fl, ob, viol, bn), in Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722): 1e concert (G); 2e concert (D); 3e concert (A); 4e concert (e); C vii, GM IV/i
Nouveaux concerts, unspecified insts, in Les goûts-réünis, ou Nouveaux concerts (Paris, 1724): 5e concert (F); 6e concert (B ); 7e concert (g); 8e concert dans le goût théatral (G); 9e concert intitulé Ritratto dell’Amore (E); 10e concert (a); 11e concert (c); 12e concert à 2 violes ou autres instrumens à l’unisson (A); 13e concert, à 2 instrumens à l’unisson (G); 14e concert (d); C viii, GM [IV/ii]
Le Parnasse, ou L’apothéose de Corelli, grande sonade en trio, 2 vn, bc, in Les goûts-réünis (Paris, 1724); C x, GM [IV/iv]
Concert instrumental sous le titre d’Apothéose composé à la mémoire immortelle de l’incomparable Monsieur de Lully, 2 vn, 2 fl, other insts (unspecified), bc (Paris, 1725); C x, GM [IV/iv]
Les nations: sonades et suites de simphonies en trio, 2 vn, bc (Paris, 1726): La Françoise [La pucelle]; L’Espagnole [La visionnaire]; L’impériale; La Piemontoise [L’astrée]; C ix, GM IV/iii
Pieces de violes avec la basse chifrée, b viol, bc (Paris, 1728): 1ere suite (e); 2eme suite (a); C x, GM [IV/iv], Le pupitre, li (Paris, 1974)
La pucelle (c), 2 vn, bc, F-Pn Vm7 1156, LYm 129.949; C ix, GM IV/iii
La visionnaire (c), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
L’astrée (g), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C ix, GM IV/iii
La Steinquerque (B ), 2 vn, bc, Pn Vm7 1156, LYm129.949; C x, GM IV/iii
La superbe (A), 2 vn, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]
La sultane (d), 2 vn, b viol, bc, LYm 129.949; C x, GM [IV/iv]

Instrumental per a clavecí:

Pieces de clavecin … premier livre (Paris, 1713); C ii, GM II/i, G xxi
1e ordre, g/G: Allemande L’auguste; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La majestueuse; Gavotte; La Milordine, gigue; Menuet (with double); Les silvains; Les abeilles; La Nanète; Les sentimens, sarabande; La pastorelle; Les nonètes: i Les blondes, ii Les brunes; La bourbonnoise, gavotte; La Manon; L’enchanteresse; La fleurie, ou La tendre Nanette; Les plaisirs de St Germain en Laÿe
2e ordre, d/D: Allemande La laborieuse; Premiere courante; Seconde courante; Sarabande La prude; L’Antonine; Gavote; Menuet; Canaries (with double); Passe-pied; Rigaudon; La Charoloise; La Diane; Fanfare pour la suitte de la Diane; La Terpsicore; La Florentine; La Garnier; La Babet; Les idées heureuses; La Mimi; La diligente; La flateuse; La voluptueuse; Les papillons
3e ordre, c/C: La ténébreuse, allemande; Premiere courante; Seconde courante; La lugubre, sarabande; Gavotte; Menuet; Les pélerines; Les laurentines; L’Espagnolète; Les regrets; Les matelotes provençales; La favorite, chaconne; La lutine
4e ordre, F: La marche des gris-vêtus; Les baccanales; La pateline; Le réveil-matin
5e ordre, A/a: La logiviére, allemande; [Premier] courante; Seconde courante; La dangereuse, sarabande; Gigue; La tendre Fanchon; La badine; La bandoline; La Flore; L’Angélique; La Villers; Les vendangeuses; Les agrémens; Les ondes
L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); C i, GM [I]: Allemande, d; Premier prèlude, C; Second prèlude, d; Troisième prèlude, g; Quatrième prèlude, f; Cinquième prèlude, A; Sixième prèlude, b; Septième prèlude, B ; Huitième prèlude, e
Second livre de pieces de clavecin (Paris, 1716–17); C iii, GM II/ii, G xxii
6e ordre, B : Les moissoneurs; Les langueurs-tendres; Le gazoüillement; La Bersan; Les baricades mistérieuses; Les bergeries, rondeau; La commére; Le moucheron
7e ordre, G/g: La Ménetou; Les petits âges: La muse naissante, L’enfantine, L’adolescente, Les délices; La Basque; La Chazé; Les amusemens
8e ordre, b: La Raphaéle; Allemande L’Ausoniéne; [Premiere] courante; Seconde courante; Sarabande L’unique; Gavotte; Rondeau; Gigue; Passacaille; La Monéte
9e ordre, A/a: Allemande à deux clavecins; La rafraîchissante; Les charmes; La Princesse de Sens; L’olimpique; L’insinüante; La séduisante; Le bavolet-flotant; Le petit-deüil, ou Les trois veuves; Menuet
10e ordre, D/d: La triomphante; La Mézangére; La Gabriéle; La Nointéle; La fringante; L’amazône; Les bagatelles
11e ordre, c/C: La castelane; L’etincelante, ou La bontems; Les graces-naturéles; La Zénobie; Les fastes de la grande et anciénne Mxnxstrxndxsx [in 5 acts]
12e ordre, E/e: Les juméles; L’intîme, mouvement de courante; La galante; La coribante; La Vauvré; La fileuse; La boulonoise; L’Atalante
Troisiéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1722); C iv, GM II/iii, G xxiii
13e ordre, b: Les lis naissans; Les rozeaux; L’engageante; Les folies françoises, ou Les dominos; L’âme-en peine
14e ordre, D/d: Le rossignol-en-amour; Double du rossignol; La linote-éfarouchée; Les fauvétes plaintives; Le rossignol-vainqueur; La Julliet; Le carillon de Cithére; Le petit-rien
15e ordre, a/A: La régente, ou La Minerve; Le dodo, ou L’amour au berçeau; L’evaporée; Muséte de Choisi; Muséte de Taverni; La douce et piquante; Les vergers fleüris; La Princesse de Chabeüil, ou La muse de Monaco
16e ordre, G/g: Les graces incomparables, ou La Conti; L’himenamour; Les vestales; L’aimable Thérése; Le drôle de corps; La distraite; La Létiville
17e ordre, e: La superbe, ou La Forqueray; Les petits moulins à vent; Les timbres; Courante; Les petites chrémiéres de Bagnolet
18e ordre, f/F: Allemande La Verneüil; La Verneüilléte; Soeur Monique; Le turbulent; L’atendrissante; Le tic-toc-choc, ou Les maillotins; Le gaillard-boiteux
19e ordre, d/D: Les Calotins et les Calotines, ou La piéce à tretous; Les Calotines; L’ingénuë; L’artiste; Les culbutes Ixcxbxnxs; La muse-Palantine; L’enjouée
Quatriéme livre de piéces de clavecin (Paris, 1730); C v, GM II/iv, G xxiv
20e ordre, G/g: La Princesse Marie; La boufonne; Les chérubins, ou L’aimable Lazure; La Croûilli, ou La Couperinéte; La fine Madelon; La douce Janneton; La Sezile; Les tambourins
21e ordre, e: La reine des coeurs; La bondissante; La Couperin; La harpée; La petite pince-sans rire
22e ordre, D/d: Le trophée; Le point du jour, allemande; L’anguille; Le croc-en-jambe; Menuets croisés; Les tours de passe-passe
23e ordre, F: L’audacieuse; Les tricoteuses; L’arlequine; Les gondoles de Délos; Les satires, chevre-pieds
24e ordre, a/A: Les vieux seigneurs, sarabande grave; Les jeunes seigneurs; Les dars-homicides; Les guirlandes; Les brinborions; La divine-Babiche, ou Les amours badins; La belle Javotte, autre fois l’infante; L’amphibie, mouvement de passacaille
25e ordre, E /C/c: La visionaire; La misterieuse; La Monflambert; La muse victorieuse; Les ombres errantes
26e ordre, f : La convalescente; Gavote; La Sophie; L’epineuse; La pantomime
27e ordre, b: L’exquise, allemande; Les pavots; Les chinois; Saillie
Sicilienne, G, F-Pthibault, A. Tessier’s private collection, ?Paris: C ii, GM II/i

Instrumental per a orgue:

Pieces d’orgue consistantes en deux messes: ‘à l’usage ordinaire des paroisses’; ‘propre pour les convents de religieux et religieuses’ (Paris, 1690); C vi, GM III

Obra literària:

L’art de toucher le clavecin (Paris, 1716, 2/1717/R); ed. M. Halford with Eng. trans. (New York, 1974), GM [I]
Règle pour l’accompagnement (MS, F-Pn), C i, GM [I]

Andrea Zani (Casalmaggiore, 11 de novembre de 1696 - Casalmaggiore, 28 de setembre de 1757) va ser un compositor i violinista italià. Va aprendre violí amb Giacomo Civeri i amb Carlo Ricci. Invitat per A. Caldara, va visitar Viena on es va convertir en un virtuós intèrpret de violí i en professor tot i que no va obtenir una plaça, com així desitjava, a la Cort Imperial. El 1738 va tornar a Casalmaggiore on va treballar com a intèrpret solista en la mateixa ciutat i en el seu entorn. Va exercir de professor i va tenir entre altres alumne com Valentino Majer de Mantua i a Domenico Ferrari de Cremona. Es creu que va coincidir amb Vivaldi durant l'estada d'aquest a Mantua els anys 1718-1720. En certa forma, el seu estil és molt proper al del seu col·lega i no es fins ben entrat el 1730 que el seu llenguatge canviarà de la forma veneciana a la forma cantabile i galant. El seu repertori, tot i no ser molt extens, va ser exclusivament instrumental. Va morir a Casalmaggiore el setembre de 1757.

OBRA:

Instrumental:

Op.
1[12] Sonate da camera, vn, b (Casalmaggiore, 1727, 2/c1740 as op.3); extract in Corrette
26 sinfonie da camera e altretanti concerti da chiesa, 2 vn, va, b (Casalmaggiore, 1729, 2/c1737 as op.1); extract in Corrette
3[see op.1]
4Concerti 12 a quatro con suoi ripieni (Vienna, by 1735, 2/c1741 as op.2)
5Sonate 12, vn, b, intitolate Pensieri armonici (Vienna, 1735)
6[6] Sonate, vn, b (Paris, c1740)

Sonata in Thompson’s Six Sonatas, 2 vn, vc, bc (hpd) (London, 1764)
3 fl concs.;
1 fl sonata: all D-KA; vn concs., Dlb, F-Pc, GB-Mp;
Trios, 2 vn, bc, and sinfonias: all F-Pc

Guillaume-Gabriel Nivers (Paris, c.1632 - Paris, 30 de novembre de 1714) va ser un compositor, organista i teòric francès. Va néixer en una família pròspera. El seu pare, un burgès de París, era l'agricultor de l'arquebisbat. Poc es coneix de la seva formació musical tot i que es creu que va estudiar a la Universitat de París el 1662. Els primers detalls de la seva vida apareixen el 1668, any en què es va casar i va tenir un fill. Va ser l'organista de l'Església de Sant Sulpici un càrrec que va mantenir fins el dia de la seva mort. Va alternar aquest càrrec amb el d'organista de la capella reial, va substituir a Henry Du Mont com a mestre de música de la Reina i el 1686 va obtenir un lloc a la Maison Royale St Louis, un convent de monges. Va professar una pública devoció catòlica demostrada en el seu repertori en què la música d'església és majoritària. Va morir, en bona posició social, el novembre de 1714 a París.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motets à voix seule, … et quelques autres motets à deux voix propres pour les religieuses avec L'art d'accompagner sur la basse continue, pour l'orgue et le clavecin (Paris, 1689/R)
Chants for the convent school, St Cyr, F-V: Cantique sur la conformité à la volonté de Dieu; Chants de Jephté; Le Temple de la paix; Opéra de la vertu; Opéra de sceaux
Graduale romano-monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti, Augustini, Francisci militantium (1658, 1671)
Chants des offices propres du séminaire de St-Sulpice (1668)
Antiphonarium romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1671, 1687, 1696, 1736)
Graduale romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Augustini militantium (1687, 1696, 1734)
Graduale monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1687, 1696, 1734)
Antiphonarium Praemonstratense (1680)
Graduale Praemonstratense (1680)
Passiones Domini N.J.C. cum lamentationibus Jeremiae prophetae, et formulis cantus ordinarii officii divini (1683 (lost, cited in 1698 edn), 1684, 1698); Passions only (1723), Lamentations only (1719, 1723, 1741)
Offices divins à l'usage des dames et demoiselles établies par sa majesté à Saint Cyr (1686); enlarged, text only (1702 (lost, cited in 1754 edn), 1754)
Antiphonarium monasticum ad usum sacri ordinis Cluniacensis (1693)
Graduale romanum juxta missale sacro-sancti Concilii Tridentini (1697, 1706)
Antiphonarium romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1701, 1723)
Les lamentations du prophète Jérémie (1704)
Le processionel avec les saluts suivant l'antiphonaire des religieuses (1706, 1736)
Chants d'église à l'usage de la paroisse de St Sulpice (1707)
Processionale romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1723)
Chants et motets à l'usage de l'eglise et communauté des dames de la royale maison de St Louis à St Cyr (1733), incl. motets by L.-N. Clérambault; numerous MS copies dating from c1702, F-Pn, V

Instrumental:

Livre d'orgue contenant cent pièces de tous les tons de l'église (Paris, 1665/R); ed. C. Vervoitte, G.G. Nivers: cent préludes (Paris, 1862, rev. 2/1963 by N. Dufourcq)
2e livre d'orgue contenant la messe et les hymnes de l'église (Paris, 1667/R); ed. N. Dufourcq (Paris, 1956); mass ed. A. Howell, Five French Baroque Organ Masses (Lexington, KY, 1961)
3e livre d'orgue des huit tons de l'église (Paris, 1675/R); ed. in PSFM, xiv (1958, 2/1974)
3 dances, lute, c1712, attrib. Nivers in F-Pn

Literatura:

Traité de la composition de musique (Paris, 1667, 4/1712)
Dissertation sur le chant grégorien (Paris, 1683)
L'art d'accompagner sur la basse continue (see Motets à voix seule)
Méthode certaine pour apprendre le plein-chant de l'eglise (Paris, 1698, 7/1749)

George Whitefield Chadwick (Lowell, 13 de novembre de 1854 - Boston, 4 d'abril de 1931) va ser un professor, pianista, organista, director i compositor nord-americà. Va ser una figura destacada de la Segona Escola de compositors de Nova Anglaterra i molt respectat durant la seva vida com a compositor. Va ser també en gran part responsable de la reorganització efectiva del Conservatori de Nova Anglaterra i va ser un dels mestres més influents de la nova música americana. Es va formar inicialment al seu país amb E. Thayer. El 1877 va viatjar a Alemanya on va seguir la seva formació amb Jadassohn, Reinecke i Rheinberger. El 1880 va retornar als Estats Units on va ser nomenat organista de l'església congrecionalista de Boston i professor d'harmonia i composició del New England Conservatory institució en la que després en va ser el director i on va tenir, entre altres, alumnes de la talla de Frederick S Converse. Va contribuir de manera decisiva a la creació d'un estil nacional americà. El seu repertori va ser molt extens i va compondre simfonies, òperes, música de cambra, cançons, etc. Va morir a Boston l'abril de 1931.

OBRA:

Vocal secular:

The Peer and the Pauper (comic operetta, 2, R. Grant), 1884, unperf.
A Quiet Lodging (operetta, 2, A. Bates), Boston, 1 April 1892
Tabasco (burlesque op, 2, R.A. Barnet), 1893–4, Boston, Tremont, 29 Jan 1894 [uses material from The Peer and The Pauper]
Judith (lyric drama, 3, W.C. Langdon, after scenario by Chadwick), concert perf., Worcester, MA, 23 Sept 1901
Everywoman (incid music, W. Browne), New York, Herald Square, 1911
The Padrone (tragic op, 2, D. Stevens, after scenario by Chadwick), 1912, unperf.
Love’s Sacrifice (pastoral op, 1, Stevens), 1916–17, Chicago, 1 Feb 1923 [partly orchd by Chadwick's students]

Vocal coral:

Dedication Ode (H.B. Carpenter), S, A, T, B, SATB, orch, 1883;
Noël (Boston, 1888);
Lovely Rosabelle (W. Scott), S, T, SATB, orch, 1889;
The Pilgrims (F.D. Hemans), SATB, orch, 1890;
Phoenix expirans (cant., Lat. hymn), S, A, T, B, SATB, orch, 1891;
Ode for the Opening of the Chicago World’s Fair (H. Monroe), S, T, SATB, wind ens, orch, 1892;
The Lily Nymph (Bates), S, T, B, B, SATB, orch, 1894–5;
Ecce jam noctis (J.G. Parker, after St Gregory), male vv, org, orch, 1897;
Noël (various texts), pastoral, solo vv, SATB, orch, 1907–8;
37 anthems;
19 choruses, male vv;
20 choruses, female vv

Cançons:

1v, orch: Lochinvar (W. Scott), Bar, orch, 1896;
A Ballad of Trees and the Master (S. Lanier), low/medium v, orch, 1899, version for 1v, pf;
Aghadoe (ballad, J. Todhunter), A, orch, 1910;
The Curfew (H. Longfellow), low/medium v, orch, ?1914;
The Voice of Philomel (D. Stevens), ?1914;
The Fighting Men (M.A. DeWolfe Howe) (1918);
Joshua (humorous song, R.D. Ware), ?1919;
Drake’s Drum (H. Newbold), low/medium v, orch, ?1920
1v, pf: 128 songs incl. 6 Songs, op.14 (Boston, 1885) [incl. The Danza (A. Bates)];
3 Ballads (Boston, 1889);
Bedouin Love Song (B. Taylor) (Boston, 1890);
12 Songs of Brittany (Bates), arr. and harmonized (Boston, 1890);
A Flower Cycle (Bates), 12 songs (Boston, 1892);
[12] Lyrics from Told in the Gate (Boston, Bates) (1897);
4 Irish Songs (Boston, 1910);
5 Songs (Stevens) (New York, 1914);
3 Nautical Songs (Ware, H. Newbolt, A. Conan Doyle) (Boston, 1920)

Instrumental amb orquestra:

Rip Van Winkle, ov., 1879;
Sym. no.1, C, 1881;
Thalia, ov., 1882;
Sym. no.2, B , 1883–5;
The Miller’s Daughter, ov., 1886;
Melpomene, dramatic ov., 1887;
Pastorale Prelude, 1890;
Serenade, F, str, 1890;
Sym. no.3, F, 1893–4;
Tabasco March, band/orch, 1894;
Symphonic Sketches, suite, A, 1895–1904;
Adonais, ov., 1899
Euterpe, ov., 1903;
Cleopatra, sym. poem, 1904;
Sinfonietta, D, 1904;
Suite symphonique, E , 1905–9;
Theme, Variations and Fugue, org, orch, 1908;
Aphrodite, sym. fantasy, 1910–11;
Tam O’Shanter, sym. ballad, 1914–15;
Angel of Death, sym. poem, 1917–18;
Elegy, 1920;
Anniversary Ov., ?1922;
3 pezzi, 1923

Instrumental de cambra:

Str Qt no.1, g, ?1877;
Str Qt no.2, C, 1878;
Str Qt no.3, D, 1885;
Pf Qnt, E , 1887;
Str Qt no.4, e, 1896;
Str Qt no.5, d, 1898
30 pf pieces;
8 org pieces

Literatura:

Harmony: a Course of Study (Boston, MA, 1897/R)

Vincenc Václav Masek (Zvíkovec, 5 d'abril de 1755 - Prague, 15 de novembre de 1831) va ser un compositor i director txec. Membre d'una extensa família musical, es va formar inicialment amb el seu pare, Tomáš Mašek. Aviat va viatjar a Praga on va estudiar piano amb F.X. Dušek i composició amb Josef Seger. Allà va entrar al servei del Comte Vrtba amb qui va viatjar a Berlin, Hamburg, Leipzig i Dresden. El 1791 es va establir a Praga on es va convertir en professor de piano. Allà es va convertir, també, el director del cor de la German Opera i a partir del 1794 va assolir el càrrec de director musical de l'Església de Sant Mikuláš on va organitzar nombrosos festivals en memòria de Mozart, Dušek, Paul Wranitzky i altres compositors bohemis. El 1802 va obrir una botiga on va vendre col·leccions de música pròpia i de molts altres autors. Com a compositor el seu estil va ser el clàssic amb nombroses obres per a piano, concerts, simfonies obra de cambra així com abundant música religiosa.

OBRA:

Vocal secular:

Der Ostindienfahrer, op;
Der Spiegelritter, op, Prague, Nostitzsches Nationaltheater, 9 March 1784;
Ballet music
Children’s songs;
Solo songs, some ed. M. Poštolka and O. Pulkert (Prague, 1962)

Vocal religiosa: 

30 masses,
c.40 grads,
c.70 offs,
motets,
litanies,
cants., pastorellas;

Instrumental:

Concertino, pf 4 hands, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 bn (Leipzig, 1803);
Pf concs.;
Syms.;
Over 15 str qts;
Pf trios;
Duos and sonatas, vn, pf;
Numerous partitas, nocturnes and serenades, wind ens, 1 ed. in MAB, xxxv (1952)
Pf sonatas; numerous dances; variation sets, incl. 10 Variationen über ein Pas de deux aus Alceste (Prague, 1802);
Works for 1 or 2 glass harmonicas

Ignaz Brüll (Prostějov, 7 de novembre de 1846 - Wien, 17 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista txec nascut a la ciutat de Prossnitz. Pocs anys més tard es va traslladar amb la família a Viena fet que marcaria un abans i un després en la seva vida musical. Els seus pares tenien bones habilitats per la música fet que determinaria, en certa forma, el talent d'un jove Ignaz. De fet, fou la seva mare la primera en introduir-lo en aquest ambient amb el seu piano. Ara bé, la formació requeria acadèmia i es va convertir en alumne del professor Julius Epstein. Més tard estudiaria composició amb Anton Rufinatscha i Otto Dessoff. Amb només catorze anys ja havia compost el seu primer concert per a piano (recuperat, juntament amb altres obres de Brull, pel segell Hyperion en la seva sèrie esplèndida de concerts de piano romàntics). Així mateix, es va embarcar en una carrera concertista de piano, que el va posar en contacte amb alguns dels millors artistes de l'època. Ara bé, també va provar fortuna amb el teatre i en aquest sentit la seva òpera més famosa i coneguda va ser "Das Goldene Kreuz" que va reportar-li fama i també una considerable suma econòmica.

La seva estada a Viena tenia molts avantatges. La més evident era el contacte amb molts compositors, intèrprets i directors prominents i influents. Un d'ells, amb qui conrearia amistat, va ser Johannes Brahms, amb qui va compartir gran part del seu temps fins a la mort d'aquest últim. Pel que sembla, Brüll va ser un personatge amable, generós i solidari. Els últims anys de vida els va passar a Viena i a principis de 1907, amb 60 anys, cada dia que passava el seu malestar creixia i, sota les ordres del seu metge, va visitar Karlsbad per tal de curar-se amb el canvi d'aires. Lamentablement, el remei i la proposta del seu metge no van funcionar i Brüll va morir sobtadament a Viena, en plena visita a la casa del seu germà Eugen. El seu repertori és abundant en partitures de piano. També va escriure moltes peces orquestrals i de cambra, així com nombroses òperes.

OBRA:

Vocal secular:

10 ops, incl. Die Bettler von Samarkand (op, O. Prechtler), Vienna, 1874;
Das goldene Kreuz (romantische Oper, 2, S.H. Mosenthal, after A.H.J. Mélesville and N. Brazier: Catherine), Berlin, Kgl, 22 Dec 1875 (Berlin, 1876);
Ein Märchen aus der Champagne (ballet), Vienna, 1896
Partsongs, a cappella and with pf acc.;
Vocal duets;
Numerous solo songs

Instrumental:

Sym., e;
3 serenades;
4 ovs.;
3 ints;
2 pf concs.;
Rhapsody, pf, orch;
Andante and Allegro, pf, orch;
Vn Conc.
Pf Trio;
Sonata, vc, pf;
4 sonatas, other works, vn, pf;
Sonata, other works, 2 pf;
Sonata, 4 suites, many other works, pf solo

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - Roma, 19 de novembre de 1804) va ser un compositor d'òpera italià. Fill de Jacopo Marc'Antonio Guglielmi (1681-1742), va estudiar amb el seu pare abans de viatjar al Conservatori de Nàpols, on va estudiar amb Francesco Durante. Allà va perfeccionar la seva tècnica compositiva i va orientar la seva carrera vers l'òpera, gènere amb el qual va assolir l'èxit i la fortuna. La seva primera òpera la va estrenar el 1757 revolucionant el panorama operístic italià però també europeu. La seva fama va viatjar més enllà de les fronteres i el 1762 el van reclamar a la Cort de Dresden, ciutat on va assumir la direcció de la seva òpera. A partir d'aleshores els seus viatges es van fer constants arreu d'Europa i Anglaterra. Va rebre encàrrecs de molts teatres i va compondre quasi 100 òperes. Els darrers anys els va treballar a Roma, on va esdevenir mestre de capella de la Basílica de Sant Pere i de l'Església de San Lorenzo de Lucina. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic, especialment en els gèneres vocals profans i religiosos, tot i que també va escriure simfonies, dos concerts de clavecí i nombrosa obra de cambra. Va morir a Roma el novembre de 1804.

OBRA:

Òperes:

Lo solachianello ’mbroglione (dg, D. Pignataro), NFI, wint. 1757
Il filosofo burlato (commedia per musica), NFI, wint. 1758
La ricca locandiera (int, ? A. Palomba), Rome, Capranica, carn. 1759, arias US-NYp
I capricci di una vedova [not I capricci d’una marchese] (dg), NFI, spr. 1759
La moglie imperiosa (commedia per musica, 3, ? A. Villani), NFI, aut. 1759
I due soldati (dg, A. Palomba), NN, wint. 1760
L’Ottavio (commedia per musica, 3, G. Federico), NN, wint. 1760
Il finto cieco (dg, P. Trinchera), NFI, sum. 1761
I cacciatori (farsetta, after C. Goldoni: Li uccellatori), Rome, Tordinona, 30 Jan 1762, I-Af Bc, Fc, PAc; ? also as Gli uccellatori, D-Dl, songs (London, c1770–72)
La donna di tutti i caratteri (commedia per musica, A. Palomba), NFI, aut. 1762
Don Ambrogio (?int), NFI, wint. 1762
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 8 Jan 1763, I-Rmassimo, P-La
La francese brillante (commedia per musica, 3, P. Mililotti), NFI, sum. 1763
Lo sposo di tre e marito di nessuna (commedia per musica, 3, Palomba), NN, aut. 1763, A-Wn, I-Bc, collab. Anfossi
L’olimpiade (os, 3, Metastasio), NC, 4 Nov 1763, P-La; Venice, 1766, Act 1 [?new version] by Guglielmi, Act 2 by A.G. Pampani, Act 3 by F. Brusa
Le contadine bizzarre (farsetta), Rome, Capranica, 1763
Siroe re di Persia (os, 3, Metastasio), Florence, Pergola, 5 Sept 1764, La
Li rivali placati (dg, 3, G. Martinelli), VM, aut. 1764, A-Wn, D-Dl, Rtt. F-Pn, I-MOe, US-Wc
Farnace (os, ? A.M. Lucchini), Rome, Argentina, 4 Feb 1765, I-Rdp
Tamerlano (os, 3, A. Piovene), Venice, S Salvatore, Ascension 1765, P-La
L’impresa d’opera (dg, 3, B. Cavalieri), Milan, Regio Ducal, aut. 1765, A-Wn, D-Dl, H-Bn, I-Fc, Tf (Acts 2 and 3), P-La; also as Il teatro in scena; L’impresario dell’opera; ? Gli amori teatrali, F-Pn
Il ratto della sposa (dg, 3, G. Martinelli), VM, aut. 1765, A-Wn, B-Bc, D-Dl, Hs, F-Pn, H-Bn, I-MOe, P-La; also as La sposa rapita; Il vecchio deluso; rev. London, 1768
Adriano in Siria (os, 3, Metastasio), VB, 26 Dec 1765, La
Lo spirito di contradizione (dg, 3, Martinelli), VM, carn. 1766, A-Wn (facs. in IOB, lxxxv, 1983)
Sesostri (os, 3, Pariati), Venice, S Salvatore, 7 May 1766, P-La; rev. (G. Bottarelli), LKH, 1768; also as Le feste d’Iside
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Treviso, Onigo, 8 Oct 1766, La
La sposa fedele (dg, 3, P. Chiari), VM, carn. 1767, A-KR, Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, GB-Lbl, I-Gl, MOe, P-La; Favourite Songs (London, n.d.); also perf. Berlin, 1777, as Robert und Kalliste, oder Der Triumph der Treue, B-Bc, D-Bsb, DO, F-Pn, US-BEm, Bp, abridged vs (Berlin and Leipzig, 1777); also as La Rosinella, ossia La sposa fedele; La fedeltà in amore; La sposa costante; La costanza di Rosinella [possibly 1st perf. Cremona, 1765]
Antigono (os, 3, Metastasio), Milan, Regio Ducal, Jan 1767, F-Pn, I-Nc, P-La, US-Wc
Il re pastore (os, 3, Metastasio), VB, Ascension 1767 [not Turin, 1765], a pasticcio, F-Pn, P-La
Ifigenia in Aulide (os, Bottarelli), LKH, 16 Jan 1768, Favourite Songs (London, 1768)
I viaggiatori ridicoli tornati in Italia (dg, Bottarelli, after Goldoni), LKH, 24 May 1768, Favourite Songs (London, 1768)
Alceste (os, 3, R. de’ Calzabigi, rev. G. Parini), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1768, F-Pn, P-La
Ruggiero (os, 5, C. Mazzolà, after L. Ariosto), Venice, S Salvatore, 3 May 1769, P-La; also as Bradamante e Ruggiero, D-Mbs
Ezio (os, 3, Metastasio), LKH, 13 Jan 1770, Favourite Songs (London, 1770), collab. Giordani, Sacchini and others; Rome, Argentina, 3 Jan 1774 [mostly new], F-Pn
Il disertore (dg, 3, C.F. Badini, after M.-J. Sedaine), LKH, 19 May 1770, Favourite Songs (London, 1770)
L’amante che spende (dg, N. Tassi), VM, aut. 1770, cavatina I-OS (perf. 1771)
Le pazzie di Orlando (dg, 3, Badini, after Ariosto), LKH, 23 Feb 1771; CZ-K, D-Bsb, DS, F-Pn; GB-Lbl, Favourite Songs (London, 1771); also as Orlando paladino; Orlando furioso
Il carnovale di Venezia, o sia La virtuosa (dg, Badini), LKH, 14 Jan 1772, Favourite Songs (London, 1772)
L’assemblea (dg, 2, Bottarelli, after Goldoni: La conversazione), LKH, 24 March 1772
Demetrio (os, 3, Bottarelli, after Metastasio), LKH, 3 June 1772
Mirandolina (dg, 3, G. Bertati), VM, carn. 1773, D-Dl
La contadina superba, ovver Il giocatore burlato (int), Rome, Valle, carn. 1774, B-Bc, D-Dl, P-La; also as Il giocatore burlato
Tamas Kouli-Kan nell’Indie (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 16 Sept 1774, I-Fc, ?PAc
Gl’intrighi di Don Facilone (int, 2), Rome, Valle, carn. 1775, D-Dl, I-MOe (perf. 1776), P-La
Merope (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1775, P-La
Vologeso (os, 3, Zeno: Lucio Vero), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1775, F-Pn, P-La (Acts 2 and 3)
La Semiramide riconosciuta (os, 3, Metastasio), NC, 12 Aug 1776, F-Pn, ?I-Mc, Nc
Il matrimonio in contrasto (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, sum. 1776, F-Pn, I-Fc, Nc, Rdp (inc.)
Artaserse (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 29 Jan 1777, P-La [possibly 1st perf. Pistoia, Risvegliati, sum. ?1775]
Ricimero (os, after F. Silvani: La fede tradita e vendicata), NC, 30 May 1777, F-Pn, I-Nc, P-La
I fuorusciti (commedia per muscia, ?G. Palomba), NFI, wint. 1777, cavatina I-Mc and Nc [not trans. as Die beyden Flüchtlinge, by Paisiello]
Il raggiratore di poca fortuna (dg, G. Palomba), NFI, 1 Aug 1779, F-Pn, ?I-Mc, Tf, US-Wc
La villanella ingentilita (commedia per musica, 3, F.S. Zini), NFI, 8 Nov 1779, F-Pn; also as I due fratelli sciocchi, I fratelli sciocchi, Li fratelli Pappamosca, I due fratelli Pappamosca, La finta principessa [not as La villanella incivilità; La contadina fortunata]
Narcisso (int, ? G. Palomba), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 19 Dec 1779, D-Bsb
La dama avventuriera (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, spr. 1780
La serva padrona (dg, ? after G. Federico), NFI, aut. 1780
Le nozze in commedia (dg, 3, G. Palomba), NFI, Jan 1781; also as Il medico burlato, F-Pn, I-Rmassimo
Diana amante (serenata, Metastasio: Endimione, rev. L. Serio), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 28 Sept 1781
I Mietitori (commedia per musica, 3, Zini), NFI, 20 Oct 1781, Rmassimo
La semplice ad arte (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFI, 12 May 1782, I-Mc, Rmassimo
La Quakera spiritosa (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFI, sum. 1783, A-Wn, F-Pn, H-Bn, ?I-Mc, Tf, Rmassimo [possibly 1st perf. Monza, Arciducale, spr. ?1782]
La donna amante di tutti, e fedele a nessuno (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFO, aut. 1783
Le vicende d’amore (int, 2, ? G.B. Neri), Rome, Valle, carn. 1784, A-Wn, D-Dl, Rtt, W, Wa, H-Bn, I-BZtoggenburg, US-Wc; also as Der verliebte Zwist, H-Bn
I finti amori (commedia per musica, not G. Bertati), NFI, sum. 1784, I-Nc; also as L’impostore punito, F-Pn (1776, Parma), I-Gl, Rmassimo, P-La
La finta zingara (farsa, 1, G.B. Lorenzi), NFI, 10 Jan 1785, F-Pn, I-Mr, Rdp, P-La; also as La finta zinghera, ossia Il solachianello; Il solachianello [not the same as in 1757]
Le sventure fortunate (farsa, ? Lorenzi), NFI, 10 Jan 1785, I-Mc, P-La
La virtuosa in Mergellina (dg, 3, Zini), NN, sum. 1785, D-Dl, F-Pn, GB-Lbl, I-BRq, Fc, Gl, Mc, ?Mr, P-La, US-Wc; also as Adalinda; La virtuosa bizzarra; Chi la dura la vince, ossia La finta cantatrice
Enea e Lavinia (os, 3, V. de Stefano or G. Sertor), NC, 4 Nov 1785, D-Mbs, F-Pn (perf. 1788), I-Nc
L’inganno amoroso (commedia per musica, 3, G. Palomba), NN, 12 Jun 1786, A-Wn, B-Bc, I-Gl, Nc, P-La, US-Wc; also as Le due gemelli, F-Pn; Gli equivoci nati da somiglianza, Rome, 1787, excerpts I-Mc; Le nozze disturbate; L’equivoco amoroso, ossia Le due gemelle; Le due finte gemelle; Le due equivoci per somiglianza; Die Zwillingsbrüder
Le astuzie villane (commedia per musica, 3, G. Palomba), NFI, sum. 1786, F-Pn, I-Rmassimo
Lo scoprimento inaspettato (dg, 3, Stefano), NN, carn. 1787 [rev. from La coerede fortunata because of censorship]
Laconte (os, G. Pagliuca), NC, 30 May 1787, F-Pn (inc.), I-Nc, US-Bp (as Laocoonte)
La pastorella nobile (commedia per musica, 2, Zini), NFO, 15/19 April 1788, A-Wn, B-Bc, D-Dl, Wa (perf. 1793), F-Pn, I-Bc, CRg, Fc, Gl, Mr, MOe, Nc, Rmassimo, US-Wc, excerpts (Vienna, n.d.); also as L’erede di Belprato; Die Schöne auf dem Lande: Das adelige Landmädchen; Die adelische Schäferin
Arsace (os, 3, after G. De Gamerra: Il Medonte re d’Epiro), VB, 26 Dec 1788, rondò I-Fc
Rinaldo (os, 2, G. Foppa, after T. Tasso), VB, 28 Jan 1789, F-Pn, P-La; also as Armida
Ademira (os, 3, F. Moretti), NC, 30 May 1789, F-Pn, I-Nc
Gl’inganni delusi (commedia per musica, 2, G. Palomba), NFO, 13 June 1789, Rmassimo
La bella pescatrice (commedia per musica, 2, Zini), NN, Oct 1789, A-Wn, B-Bc; D-Bsb, Dl, DO, DS, Mbs, SWl, Wa; F-Pn; I-Fc, MC, Mr, Nc, Rmassimo; US-Bp, Wc; ov. and arias (Vienna, n.d.); also as La villanella inciviltà, La pescatrice
Alessandro nell’Indie (os, 3, Metastasio), NC, 4 Nov 1789, B-Bc, F-Pn, I-Nc, US-Wc
La serva innamorata (dg, 2, G. Palomba), NFI, ? July 1790, A-Wn, D-Bsb, F-Pn, I-Fc (as La serva bizzarre), Mr, P-La, US-LOu; rev. as La giardiniera innamorata, Vienna, court, 1791, Wc
L’azzardo (commedia per musica, 2), NFO, 9 Oct 1790, I-Nc
Le false apparenze (commedia per musica, G. Palomba), NFI, spr. 1791, Rmassimo
La sposa contrastata (commedia per musica, 2, Zini), NFO, aut. 1791, F-Pn
Il poeta di campagna (commedia per musica, 2, Zini), NN, spr. 1792, A-Wn, Pn, I-CRg, Rmassimo, Vnm, US-Wc; also as Lo sciocco poeta di compagna, I-Fc
Amor tra le vendemmie (commedia per musica, 2, G. Palomba), NN, aut. 1792, F-Pn, US-Bp
La lanterna di Diogene (dg, 2, N. Liprandi [A. Anelli], after Palomba), Venice, S Samuele, aut. 1793, aut. 1793; rev. (Palomba), NFI, ?aut. 1794, B-Bc, D-Dl, E-Bc, F-Pn, I-Fc, I-Mr, Pl (perf. Padua, 1810), US-Wc
Gli amanti della dote (farsa, 1, Zini: L’ultima che si perde è la speranza), Lisbon, S Carlo, carn. 1794
Admeto (?os, G. Palomba), NFO, 5 Oct 1794, F-Pn
La pupilla scaltra (dg, 2), VB, 8 Jan 1795, I-Rmassimo
Il trionfo di Camilla (os, 2, ? after S. Stampiglia), NC, 30 May 1795, Fc, Li, Nc, Rmassimo, F-Pn
La Griselda (os, G. Sertor), Florence, 1796
La morte di Cleopatra (os, 2, S.A. Sografi), NC, 22 Jun 1796, F-Pn, I-Fc, Nc, Rmassimo
L’amore in villa (dg, 2, G. Petrosellini), Rome, Casa di Sforza Cesarini, 1797
Ippolito (os), NC, 4 Nov 1798
Siface e Sofonisba (os, 2, A.L. Tottola), NC, 30 May 1802, Nc
MS operas attrib. Guglielmi: Le cantatrici villane, pubd duet US-NYp; La conte, F-Pn; La donna bizzarre, Nc; La donna re la fa, aria, Nc, excerpts PAc; I due baroni, arias Gl (perf. Genoa, 1799 and 1804); Il giavatore; Mario in Numidia, aria I-Mc; ? Morte di Cesare, aria Nc, Pl, Rsc; Pirro, aria Gl, Rsc (perf. Genoa, 1790 and 1794); La scelta dello sposo (farsa), B-Lc, D-Hs; La serva astuta ed amorosa, Fc; Sposo in Periglio, aria I-Mc
Music in: Traetta: Armida, NC, 1763; 2 arias and 2 finales in Paisiello: Madama l’umorista, Modena, 1765; Tigrane, LKH, 1767, songs (London, 1767); Siface, LKH, 1767; Amintas, London, CG, 1769; arias in Gluck: Orfeo ed Euridice, LKH 1770, B-Bc; L’olimpiade, LKH, 1770; arias in Paisiello: La disfatta di Dario, NC, 1777, F-Pn, I-Nc; Il sacrificio di Jefte, NFO, 1790 [probably a pasticcio]; choruses in L. Ruspoli: L'Ajace, Rome, Palazzo Ruspoli, 1801
Doubtful or false attributions: Scipione nella Spagna, Venice, 1746, by Galuppi; Der Lohn weiblicher Sittsamkeit, Hanover, 1755; La donna scaltra (int), Florence, Pallacorda, carn. ?1765; La pace tra gli amici, Brescia, 1766; Il matrimonio, Novara, 1770; La virtuosa, London, 1770; Il giuoco di picchetto, Coblenz, 1772 = Jommelli: La conversazione; La frascatana, Bologna, 1773; La locanda (Bertati), Casale, 1776; La virtuosa alla moda, Naples, 1780, I-Gl, ? by L. Caruso; La vendammio (burletta), Naples, 1790, Gl, Rmassimo; Didone, Venice, 1785; La clemenza di Tito, Turin, 1785; L’impostore punito, Milan, 1785, F-Pn; Li cinque pretendenti, ? Genoa, 1790; Die Freundschaft auf der Probe = Grétry: L’amitié à l’épreuve; La schiava riconosciuta, Fano, 1797 = ? Il raggiratore di poca fortuna; La donna fanatica, Madrid, 1798 = ? P.C. Guglielmi: La sposa bisbetica; La sposa di stravagante temperamento, Venice, 1798 = P.C. Guglielmi: La sposa bisbetica; Amore in caricatura, Pn; Gli amanti teatrali, Pn; Il regno delle amazoni, Pn; La muta per amore (? G. Foppa), Faenza, 1804, ? by P.C. Guglielmi; La statua matematica (? Bertati), Ravenna, 1799, ? by P.C. Guglielmi; Il matrimonio villano, Pn; La guerra aperta, Pn, US-Bp (Act 2), ? by F. Ruggi

Vocal religiosa:

Oratorios, cantatas, occasional works:
La madre de’ Maccabei (componimento sacro, G. Barberi), Rome, Congregazione dell’Oratorio, c1759–66, ? 1 Nov 1764
Componimento drammatico per le faustissime nozze de S.E. il cavaliere Luigi Mocenigo colla N.D. Francesca Grimani (A.M. Borga), Venice, Palazzo Mocenigo, April 1766
Telemaco (componimento drammatico, G. Petrosellini), Rome, Palazzo Bracciano, in honour of visit by Archduke Maximilian of Austria, 5 July 1775, I-Fc, ?PAc
Cantata per il genetliaco della sovrana e l’inaugurazione delle adunanze di una nuova Società Filarmonica (G. Jacopetti), Massa, Ducale, 29 June 1776
Diana amante (Endimione) (serenata, L. Serio, after Metastasio: Endimione), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, 28 Sept 1781
La felicità dell’Anfriso (componimento drammatico, G. Pagliuca), Naples, S Carlo, commissioned to celebrate the return to health of Queen Caroline, 2 Oct 1783, F-Pc, I-Nc
Pallade (cant., C.G. Lanfranchi-Rossi), Naples, S Carlo, nameday of Ferdinando IV, 30 May 1786, I-Nc
Debora e Sisara (azione sacra, C. Sernicola), Naples, S Carlo, 13 Feb 1788, B-Bc, D-Bsb, SWl, GB-Lbl, Ob, F-Pc, I-Bc, Fc, Gl; as Sisera e Debora, Mc, Mr, Nc, PAc, Pisa, Bottini collection, US-Bp, Wc; rev., as secular dramma serio, as Arsinoe; Arsinoe e Breno; Tomiri, GB-Lbl (probably pasticcio, at least part of Act 2 by Anfossi)
La Passione de Gesù Cristo (orat), Madrid, Caños del Peral, Lent 1790; also as L’agonia di N.S. Gesù Cristo, D-Bsb; Strofe per tre ore dell’agonia di N.S.I.C., I-PAc (attrib. P.C. Guglielmi)
Aminta (favola boschereccia, C. Filomarino), Naples, Accademia di Dame e Cavalieri, for wedding festivities of Austrian princesses, 16 Aug 1790, US-Wc
Il serraglio (cant., ?A.L. Palli), ?1790
La morte di Oloferne (tragedia sacra, after Metastasio: Betulia liberata), Rome, Palazzo Colonna, 22 April 1791, D-MÜs, F-Pc, I-Fc, Gl (as Il trionfo di Giuditta, ossia Le morte di Oloferne), Mr (as Betulia liberata), Nc
Gionata Maccabeo (orat), Naples, S Carlo, 28 Feb 1798, GB-Lcl, I-Fc, Nc
? Il solenne trattenimento de’ fratelli dell’Oratorio di S Filippo Neri sul monte di S Onofrio (G.B. Rasi), Rome, S Onofrio, 1 June 1800
Il paradiso perduto, cioè Adamo ed Eva per il loro noto peccato discacciati dal paradiso terrestre (azione sacra, Rasi), Rome, Oratorio di S Maria in Vallicella, 1 Nov 1802
Cantata sagra (A. Grandi), Rome, Archiginnasio della Sapienza, for the annual reopening of the Accademia di Religione Cattolica, 2 Dec 1802; also as S Dionigi Areopagita
? L’Asmida (cant.), F-Pc; L’amore occulto (cant.), I-Fc, ? PAc; ? La morte di Abele (?orat); ? Le lagrime di S Pietro (?orat)

Masses, mass sections:
Messa Pia solenne, 4vv, org, 1794, I-Rvat;
2 untitled, 4vv, org, 1800, 1803, Rvat; 1, G, CH-E;
Requiem, 4vv, orch, I-Fc;
Ky, Gl, 5vv, insts, D-Bsb, MÜs;
Ky, Gl, 4vv, insts, Ky, Gl, 4vv, orch, 2 Ky, Gl, 4vv, org, 2 Ky, Gl, 8vv, insts, all MÜs;
Ky, Gl, 4vv, insts, org, Ky, Gl (Massa Pastorale), 4vv, org, 1804, Ky, 2 choirs, org, all I-Rvat;
Cr, 3vv, GB-Lbl;
Cr, 4vv, insts, I-Rvat;
Cr, 4vv, US-SFsc;
5 Cr, 4vv, insts, Cr, 4vv, bc, Cr, 5vv, insts, Cr, 8vv, insts, all D-MÜs
44 psalms (in I-Rvat): 10 Beatus vir, 11 Confitebor, 3 Credidi, 3 Dixit Dominus, In convertendo, In te Domine, 4 Laetatus sum, 2 Lauda Jerusalem, 5 Laudate pueri, 4 Miserere
Hymns and seqs (in Rvat): Ave maris stella, 1799; Deus tuorum; Exultet coelum; Fortem virili; Ia bone pastor, 1799; Jesu corona, 1800; Jesu nostra redemptio, 1799; Iste confessor; Lauda Sion; Lucis creator; Te lucis; O speme d’Israello
Misereres: 3, 3–5vv, org, Bsb; others, MÜs, I-Bc, Mc, Nc

Other sacred works:
2 offs, vv, org, D-Bsb;
Christe redemptor, 1795, Incipit lamentatio, 1799, Incipit oratio, Mag, 1802, Mag, 3 Tantum ergo, 1796, 1798, 1804,
TeD,
29 grads,
32 offs,
102 ants, all I-Rvat;
TeD, 4vv, insts, D-MÜs;
Mag, 4vv, orch, Bsb;
Mag, 8vv, str, org, MÜs;
Musica per l’agonia di N.S., 3vv, unacc., MÜs;
Responsory, Exaltare Domine, Alleluia, MEX-Pc;
Cavatina, Te ergo quae sumus, Para el Te Deum de Jerusalem, Mc;
Numerous works in A-Wgm,CH-E, Zz, D-Bsb, Dl, MÜs, F-Pc, GB-Lbl, Ob, I-Af, Bc, Mc, Md, US-Wc

Instrumental:

6 qts, hpd, 2 vn, vc, op.1 (London, ?1768); ed. P. Bernardi (Bologna, 1985)
A Conversation Quartetto, ob/fl, vn, va, vc (London, n.d.)
6 Divertiments, hpd, vn [op.2] (London, ?1770)
6 Sonatas, hpd/pf, op.3 (London, 1772/R)
The Favorite Scotch Divertisement, arr. pf (London, ?c1795)
Numerous sinfonias, notably in D-SWl, I-Mc, Nc;
6 qts, 2 hpd, D-Dl;
3 divertimentos, hpd, vn, D-Bsb;
Trio, D, 2 vn, b, B-Bc;
5 pf sonatas, I-Mc;
Toccata, hpd, Mc;
2 toccatas, Nc;
2 concs., hpd, vn, B-Lc, I-Nc, 2 capriccios, hpd, Fc;
Sonata per gravicembalo, Nc

Johann Hermann Schein (Grünhain, 20 de gener de 1586 - Leipzig, 19 de novembre de 1630), compositor alemany del període barroc primerenc, va ser un dels primers músics que va incorporar en la música alemanya les innovacions estilístiques italianes i un dels compositors més perfeccionistes de la seva època. La seva primera referència el situa a Dresden, on va ingressar en el cor de l'Elector de Saxònia com a soprano. A més de cantar en el cor, va rebre formació musical de Rogier Michael, el mestre de capella, que ben aviat es va adonar del seu extraordinari talent. Des del 1603 i fins el 1607 va estudiar en el monestir cistercenc de Pforta, i des del 1608 al 1612 va fer la carrera de lleis i arts liberals a la Universitat de Leipzig. Després de graduar-se, va entrar al servei, per poc temps, de Gottfried von Wolffersdorff com a director de la casa musical i tutor dels seus fills. Després és nomenat mestre de capella a Weimar i poc després es converteix en kantor a l'Escola de Sant Tomás (Thomasschule) de Leipzig, càrrec que conservaria la resta de la seva vida. De salut delicada, va morir a Leipzig amb 44 anys.

Schein va ser dels primers autors en absorbir les innovacions de la monodia italiana de l'època, l'estil concertant i el baix continu, i adaptar-los al context luterà alemany. Mentre Schütz feia més d'un viatge a Itàlia, Schein va passar pel que sembla tota la seva vida a Alemanya, el que fa la seva comprensió de l'estil italià encara més impactant. La seva primera música concertant sembla haver estat modelada sobre els Cento concerti ecclesiastici de Lodovico Viadana, que estava disponible en una edició publicada a Alemanya. A diferència de Schütz, que va escriure només música sacra, Schein va compondre també música profana, de la que és autor dels textos, en proporció aproximadament igual. Al llarg de la seva vida va publicar alternativament col·leccions de música sacra i profana. Possiblement, la seva col·lecció més famosa sigui la de música instrumental, el Banquet musical (Banchetto Musicale) de 1617, que conté 20 suites instrumentals que són considerades com de les primeres peces, i de les més belles, d'aquest tipus de música. Possiblement van ser compostes com a música per al sopar de la cort dels Weissenfels a Weimar i pensades per ser interpretades amb instruments de corda. Les suites de Schein inclouen danses com la pavana i la gallarda, normalment aparellades, una courante i després una alemanda. Cada suite del Banchetto està unificada per una mateix mode i tema.

OBRA:

Més de 500 partitures.
Veure arxiu de la  DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Victor Magnien (Epinal, 19 de novembre de 1804 - Lille, 9 de juny de 1885) va ser un violinista, guitarrista i compositor francès. Estudiant de violí amb Rodolphe Kreutzer i de guitarra amb Ferdinando Carulli, es va convertir en un virtuós intèrpret d'ambdós instruments, especialment de la guitarra. El 1830 es va convertir en el director de l'École de Musique i de la Société Philharmonique de Beauvais i el 1854 va assolir el càrrec de director de l'Acadèmia de Música de Lille, posició que va conservar fins el juliol de 1879. Va compondre una trentena d'obres la majoria d'elles per a guitarra i violí tot i que també va escriure música religiosa, entre ella, diverses misses per a solistes, cor, orgue i orquestra. Molt apreciat en els ambients musicals de París, va ser autor també d'obres literàries entre elles; Résumé historique de la musique en France i Théorie musicale (París, 1837). Va morir a Lille el juny de 1885.

Bernardo Pasquini (Massa Valdinievole, ara Massa e Cozzile, 7 de desembre de 1637 - Rome, 22 de novembre de 1710) va ser un clavecinista, organista i compositor italià i possiblement el més important compositor de música per a teclat entre Frescobaldi i Domenico Scarlatti. Va ser deixeble de Loreto Vittori i Antonio Cesti i després, successivament, organista de la Chiesa Nuova (1661-1663), de Santa Maria d'Aracoeli (1664), Santa Maria La Major (1665-1667) i Sant Lluís dels Francesos (1673-1675). A més, entre els anys 1664 i 1685 va ser el primer organista de l'Oratori de SS. Crodiffiso. Les seves qualitats com a virtuós van fer que fos un dels més sol·licitats clavecinistes del seu temps, capaç d'atreure els principals protectors de la música. Va estar al servei del príncep Borghese com a director musical, va dirigir i va interpretar els concerts de la reina Cristina de Suècia, del Príncep Colonna i dels cardenals Pamphili i Ottoboni. També va ser mestre de clavecí al Teatre Capracina i va posar en escena nombrosos espectacles per a Ferran de Médicis.

Així mateix, va viatjar a París i Viena, on va ser intèrpret, respectivament, de les corts de Lluís XIV i de Leopold I. El 1706 va ser triat membre de l'Accademia Arcadia, on sota la seva direcció es van formar molts músics, com ara Krieger, Muffat, Casini, Gasparini i Zipoli. Pasquini va ser un destacat autor dramàtic que va continuar la tradició de Cesti. Li agradaven especialment els espectacles fastuosos i les àries llargues i melòdiques per, al final de la seva carrera, optar per un estil més dramàtic i més proper al d'Alessandro Scarlatti. En els seus oratoris i cantates es va mostrar com un músic bastant convencional, destacant la seva mestria sobretot en la seva música instrumental, en què el seu brillant virtuosisme li va permetre una major llibertat d'expressió. Va ser un dels principals compositors italians per a teclat així com un dels primers que van crear sonates per a dos clavicordis i sonates en dos moviments, i igualment un dels primers músics italians que van emprar la suite en la música per a clavecí. Va morir a Roma el novembre de 1710.

OBRA:

Vocal secular:

first performed in Rome unless otherwise stated
dmdramma per musica
La sincerità con la sincerità, overo Il Tirinto (favola drammatica per musica, G.F. Apolloni and other Accademici Sfaccendati), Ariccia, Palazzo Chigi, 20 Oct 1672, I-MOe
La forza d’amore (componimento drammatico rusticale, Apolloni), ?1672, B-Bc, GB-Cfm, Lcm, I-Fc
L’Amor per vendetta, overo L’Alcasta (dm, Apolloni), Tordinona, 27 Jan 1673, D-MÜs, I-MOe, arias in Nc
La donna ancora è fedele (dm, D.F. Contini), Palazzo Colonna, carn. 1676, I-MOe, arias in Bc, Nc and Rvat
[Il Trespolo tutore balordo] (commedia per musica, G.C. Villifranchi, rev. Bertucci), Palazzo Colonna, 10 Feb 1677, F-Pn
Dov’è amore è pietà (drama musicale, C. Ivanovich, after G.A. Moniglia: Ipermestra), Capranica, 6 Jan 1679, 1 aria in I-MOe
L’Idalma, overo Chi la dura la vince (commedia per musica, G.D. De Totis), Palazzo Capranica, 6 Feb 1680, F-Pn (facs. in IOB, ii, 1977), arias in Pc, I-Fbecherini, Folschki (see Bonaventura, 1906–8) and Vnm
Il Lisimaco (dm, ‘Comagio Baldosini’ [Giacomo Sinibaldi]), ?Palazzo Riario, carn. 1681, formerly D-Hs, WD, arias in I-Bsp and US-Su
La Tessalonica (dm, N. Minato), Palazzo Colonna, 31 Jan 1683, A-Wgm, arias D-MÜs, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc, Rc, Rsc, Rvat, Vnm
La vita e un sogno di notte (commedia, 3, J. Cicogini), Palazzo Pamphili, 12 Feb 1684
L’Arianna (dm), Palazzo Colonna, 3 Feb 1685, arias in GB-Lbl, Ob, I-Bc and Rvat
Il silentio d’Arpocrate (dm, Minato), Palazzo Colonna, 26 Jan 1686, arias in F-Pn and I-Rvat
Santa Dimna, figlia del re d’Irlanda [Act 2] (sacred op, 3, B. Pamphili), Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 1 by Alessandro Melani, Act 3 by A. Scarlatti], arias in GB-Lbl, I-Rvat
I giochi Troiani (dm, C.S. Capece), Palazzo Colonna, Feb 1688, 2 arias Rvat, 1 aria Bc
La caduta del regno dell’Amazzoni (festa teatrale, De Totis), Palazzo Colonna, before 15 Jan 1690, GB-Lbl, F-Pc (inc.), arias in I-Fc, MOe, Rli and Rvat
Alessio, Seminario Romano, 1690
Il Colombo, overo L’India scoperta (dm, P. Ottoboni), Tordinona, 28 Dec 1690, GB-Lbl, arias in D-MÜs, I-Bc, Rli and Rvat
Eudossia (A. Pollioni), Seminario Romano, 6 Feb 1692, arias in D-MÜs and I-Rsc

Vocal religiosa:

Oratorios
(music lost unless otherwise indicated)
Caino e Abel, 5vv (Apolloni), Rome, Cappella del Principe Borghese, 1671, I-Rvat
L’Agar (F.B. Nencini), Rome, Oratorio della Pietà, 17 March 1675
Assuero (Nencini), Rome, Oratorio della Pietà, 15 April 1675
Sant’Alessio (G.F. Bernini), Rome, Oratorio dei Filippini, 1675, A-Wn, I-MOe
Sant’Agnese (B. Pamphili), Vienna, 1678, A-Wn; Modena, 1685, I-MOe
Sant’Eufrasia (Lazarini), Rome, lib pubd 1678
Salutazione angelica, Messina, lib pubd 1681
Divae Clarae triumphus (A.F. Noceto), Rome, Oratorio del Crocifisso, 20 March 1682
L’idolatria di Salomone (?L’Orsini), Rome, Collegio Clementino, 1686; renamed La caduta di Salomone, Florence, Congregazione dell'Oratorio, 1693
I fatti di Mosè nel deserto (G.B. Giardini), Modena, 1687, MOe, B-Bc
Il martirio dei santi, Vito, Modesto e Crescenzio (D.F. Contini), Modena, lib pubd 1687, I-MOe
L’Abramo, Congregazione dell'Oratorio, Palermo, 1688; renamed L'Ismaele, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1693
La sete di Cristo, Modena, 1689, MOe
S maria di Soria, 5vv, Rome, Cappella del Principe Borghese, March 1694
David trionfante contro Goliath, Florence, Oratorio di S Filippo Neri, 1694
Fermate, onde del Tebro, in lode di San Filippo Neri (MS, Biblioteca Oratoriana Girolamini, Naples)
Oratorio a 5 [on Cain and Abel], I-Rvat

Cantatas
Aplauso musicale, 5vv, c1679, I-Fc
Erminia in riva del Giordano (B. Pamphili), Rome, 1682; 1 aria ed. in Alte Meister des Bel Canto, i–ii (Leipzig, 1912)
Accademia per musica (A. Guidi), Rome, Palazzo Riaro, Feb 1687, to celebrate coronation of James II of England, music lost
Aplauso festivo (Guidi), Rome, probably Palazzo Pamphili, Feb 1687, music lost (mentioned in Montalto) [? = Accademia per musica]
Il colosso della costanza, 4vv, Rome, Seminario Romano, 15 April 1689, arias F-Pc
Sovra un’accesa pira, 1v, 2 vn, bc
Over 50 solo cants., some I-MOe

Solo motets, arias, D-MÜs, F-Pn, GB-Lbl, Ob, I-Bc, Fc, MOe, Nc, Rvat

Instrumental:

Toccatas: Prelude, 11 tastatas, 22 toccatas, Toccata con lo Scherzo del cucco (10 in GB-Lbl Add.36661, 1 in 16984, H 5–6
Dances: 17 suites, 3 allemandes, 22 arias, 4 bizzarias, corrente, 4 gigues, H 2
Variations: Partite del saltarello, Partite di bergamasca, Partite diversi di follia, Partite diversi sopra alemanda, Variationi capricciose, Variationi e inventione, Variationi fioritas, Variationi sopra la follia, 5 sets of variations, 4 movts with single variations, H 3–4
Sonatas: 4 for org (3 in c16978), H 1, 6; 14 for hpd (figured bass only), H 7; 14 for 2 hpd (figured bass only), H 7, ed. W. Kolneder, Vierzehn Sonaten (Lottstetten, 1987)
Other works: 3 canzonas (2 in Lbl Add.36661), 2 capriccios, fantasia, fuga, 2 ricercars, H 1; 4 passacaglias, bergamasca, H 3–4; 10 accadenze, 10 untitled pieces, 4 frags., H 7; 5 doubtful pieces from minor sources, H 7

František Benda (Staré Benátky, bap. 22 de novembre de 1709 - Nowawes, 7 de març de 1786) va ser un violinista i compositor. Fill de Jan Jiří Benda, la principal font d'informació de la seva vida sorgeix de la pròpia autobiografia que va escriure el 1763 en què detalla la seva pròpia vida però també, i detalladament, el context històric i la vida social del seu entorn. Durant la seva joventut, Benda va ser un cantant excel·lent motiu pel qual la seva primera formació fou en aquest sentit. El 1718 va entrar a estudiar a l'Església de Sant Nicolàs de Praga. El 1720 es va traslladar a Dresden on va continuar els seus estudis. El 1723 va retornar a Praga com a cantant i com a estudiant del Seminari Jesuïta de la ciutat. Allà va escriure les primeres composicions, la majoria d'elles perdudes, i va començar a actuar a les ordres de Johann Fux, en la seva òpera Costanza e Fortezza. Amb el canvi de veu va renunciar al cant i va començar a estudiar violí, concentrant-se en la forma italiana de Vivaldi.

Va viure durant un temps a Viena on va participar en concerts de l'alta aristocràcia i on va coincidir amb grans noms del món musical d'aleshores. Cansat de l'ambient de Viena, va assolir un càrrec d'Hofkapellmeister pel Comte Suchaczewsky de Varsòvia, càrrec que va mantenir durant dos anys. A partir d'aquell instant, Benda va esdevenir un personatge popular i el 1732 va ser convidar a formar part de l'orquestra de la cort reial de Varsòvia, un càrrec que gustosament va acceptar tot i que només el va mantenir durant un any. El 1733 va tornar a Dresden on va coincidir amb Frederic el Gran que el va invitar a unir-se a la seva orquestra. Allà va fer amistat amb Pisendel, CPE Bach i Goldberg amb qui va coincidir en nombrosos concerts. Instal·lat al servei de Frederic el Gran, va ser nomenat Konzertmeister de la Capella Reial el 1771. Va seguir en aquest càrrec fins el març de 1786, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

3 songs in Oden mit Melodien, i (Berlin, 1753)

Instrumental:

Concs.: 14 for vn/fl, str, l II:1–3, 6–10, 12–14, 16–18, A-M, Wgm, B-Bc, D-Bsb, Ds, Dl, KA, MÜu, SWl; E , vn, str, l II:5, B-Bc; ed. J. Čeleda (Prague, 1927); 3 for fl, str, l II:4, 11, 15, all in D-KA, ed. in MAB, lxxx (1979), excerpt from l II:11 arr. va da braccio, A-M; 3 for vn, str, doubtful, l II:19, by G. Benda, lII:20, probably by J. Riepel, l II:21, probably by J. Benda, B-Bc, D-Dl, SWl, S-SKma; 6 concs., fl/vn, str, known only through catalogue citations

Other orch: Sinfonia, C, str, l I:1, D-LEm; ed. H. Förster (Leipzig, 1960); 9 other sinfonias, str, l I:2–10, B-Bc, CZ-Pnm, D-LEm, Bsb, Dl, S-Skma; Dragonermarsch, wind insts, pr. in 1764, pr. in MMg, xxxii (1900), 162–3; 4 sinfonias, l I:11–14, A-KR, D-RUl, S-L, Skma, doubtful, probably by G. Benda; 3 sinfonias, B-Bc, US-Wc, spurious: l I:15–16, by J.G. Graun, l I-17, by J.A. Hasse

Solo sonatas: e, fl, b l III:57 (Berlin, 1756), ed. in MAB, lx (1963); 6 sonates à violon seul avec basse, op.1, l III:1, 47, 51, 95, 98, 121 (Paris, 1763/R 1991 in ECCS, v), l III:98 and 121 ed. in MAB, lvii (1962); A, vn, b, l III:103, in Musikalisches Allerley, ix (Berlin, 1763), ed. L. Salter (London, 1985); at least 135 others, vn/fl, b, A-M, Wgm, Wn, B-Bc, CZ-Pnm, D-Bsb, DS, MÜu, SWl, DK-Kk, S-Skma, US-BEm, Wc, incl. C, vn, b, l III:2, ed. S. Gerlach and Z. Pilková (Munich, 1982); l III:25, 34, 40, 59, 83, 105, ed. in RRMCE, xiii (1981); l III:9, 47, 63, 83, 114, 130, ed. S. Gerlach and K. Röhrig (Munich, 1991); F, vn, b, l III:71, ed. A. Schering (Leipzig, 1909); G, vn, b, l III:82, A, vn, b, l III:109, both ed. in MAB, lvii (1962); a, vn, b, l III:116, ed. E. Chaumont (Paris, 1924); C, fl, b, l III:6, ed. K. Janetzky (Leipzig, 1967); 19 others, fl/vn, b, attrib. ‘Benda’, doubtful; 18, fl/vn, b, known only through catalogue citations

Vn: 16 caprices in Etude de violon ou caprices … de Messieurs François et Joseph Benda, i–(ii) (Leipzig, 1804); 28 caprices in Exercises progressifs pour le violin, iii (Leipzig, 1806), facs. ed J. Müller-Blattau (Stuttgart, 1957); 23 further caprices, pubd in Hohe Schule des Violinspiels, ed. F. David (Leipzig, 1867), 12 essercizi, ed. G. de Angeles (Milan, n.d.), Studien für die Violin (Berlin, n.d.); 1 caprice ed. J. Čeleda (Prague, 1960); 21 caprices, A-Wgm, CZ-Pnm, D-Bsb, SWl; 2 caprices, D-SWl, Bsb, CZ-Pnm, doubtful; 41 caprices known only through catalogue citations; 22 duets, l V:1–22, S-Skma; 6 duets, l V:23–8, B-Bc, D-Bsb, probably by Johann Benda; Duet, l V:29, A-Wn, doubtful; 2 duets, lV:30–31, B-Bc, D-Bsb, probably by Johann Benda

Other chbr and kbd: Trio, G, 2 fl, b, l IV:1, ed. H. Ruf (Wilhelmshaven, 1977), Trio, A, 2 vn, b, l IV:2, D-MÜu; 2 trios, D, G, l IV:3–4, D-SWl, formerly attrib. Benda, by J.G. Graun; 6 trios, vn, b, l IV:5–10, known only through catalogue citations; piece for mechanical clock, D-Bsb [arr. of Caprice, G, l VI:48]; 6 Sonatas, pf/hpd, opp.3, 5 (Berlin, c1781, c1786), Sonata, kbd, 4 hands (c1783), 3 duets, 2 vn (Birmingham, n.d.), all attrib. ‘Benda’, doubtful

Manuel Cardoso (Fronteira, 1566 - Lisboa, 24 de novembre de 1650) va ser un compositor portuguès. Des del 1574 o 1575 va estudiar música i teoria al cor de l'escola de la Catedral d'Évora, probablement amb Manuel Mendes. El dia 1 de juliol de 1588 va entrar al Convent do Carmo de Lisboa. Va assolir el càrrec de mestre de capella i de sub-prior del Carmo. El seu nom es va fer famós a Portugal per la seva música però també per la seva religiositat rebent l'honor públic del Rei João IV. El 1625 va dedicar el primer dels seus llibres de misses al Rei João IV. A partir d'aleshores va seguir publicant música en diverses col·leccions de misses i motets. Més endavant, en un viatge a Madrid el 1631, va aconseguir el patrocini del Rei Felip IV d'Espanya a qui va dedicar el seu tercer llibre de misses (1636). Moltes de les seves obres es van perdre durant el terratrèmol que va arrasar Lisboa el 1755. Va morir a Lisboa el novembre de 1650.

OBRA:

Vocal religiosa:

all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia

Obra perduda:

5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL

Vincenzo Antonio Petrali (Crema, 22 de  gener de 1830 - Bèrgam, 24 de novembre de 1889) va ser un organista i compositor italià i probablement una de les principals eminències amb aquest instrument de la Itàlia del segle XIX. La seva etapa formativa es desconeix. Va ser organista a la Catedral de Cremona, a la Basílica de Santa Maria la Major de Bèrgam, mestre de capella de la Catedral de Brescia i de la Catedral de Crema, i, finalment, professor al Liceu Musicale de Pesaro. Tot i abraçar amb força la música d'orgue que fins aleshores es duia a terme a Itàlia, de perfil teatral i de melodies belcantistes, ràpidament es va decantar per una defensa aferrissada de la modernitat encarnada en aquell moment pel naixement del Moviment Cecilià. Va publicar un centenar d'obres per orgue, de la que en va destacar la Messa Solenne in Fa maggiore per a orgue sol, publicada el 1888, un any abans de la seva mort el novembre de 1889.

Jacques-Christophe Naudot (c.1690 - Paris, 26 de novembre de 1762) va ser un flautista, compositor i professor francès. Identificat erròniament com a Jean-Jacques, la primera referència del seu nom apareix en un document de matrimoni de 1719. A partir del 1726 va començar a publicar música, principalment composicions per a flauta. Segons paraules de Quantz, Naudot va ser un dels flautistes més actius de París tot i que es desconeix a on i sota les ordres de qui va interpretar la flauta. Es creu que probablement va tocar en ambients privats i aristocràtics. Les dedicacions de les seves partitures són el testimoni de la col·laboració amb l'alta noblesa. Va ser també un reputat professor de flauta, viola i possiblement musette, amb nombrosos alumnes. Entre els anys 1726 i 1742 va publicar el gruix de la seva obra, durant la dècada del 1742-1752 va ser més irregular i a partir de 1752 va tornar a publicar amb més regularitat. Va morir a París el novembre de 1762.

OBRA:

Instrumental:

published in Paris:
op.
1[6] Sonates, fl, bc (1726, 2nd edn as Oeuvre contenant 6 sonates, n.d.)
2Sonates, 2 fl, bc (1726)
3Sonates, 2 fl (1727)
46 sonates, fl, bc (1728)
56 sonates, 2 fl (1728)
66 Sonates, 2 fl (c1728–30)
76 sonates et un caprice en trio, 2 fl/vn/ob, bc (c1730), 3 also for musettes/hurdy-gurdies/recs
86 fêtes rustiques, musette/hurdy-gurdy, fl/ob/vn, bc (c1732)
96 sonates, fl, bc (c1733), no.5 also for musette
—Livre contenant diverses pieces, 2 hn/tpt/fl/ob (1733)
106 babioles, 2 hurdy-gurdies/musettes/rec/fl/ob/vn (by 1737)
116 concerto en 7 parties, fl, 3 vn, va, bn, bc (c1735–7)
12Diverses pièces, fl/other inst, bc (by 1737)
136 sonates, fl, bc (c1737–40)
146 sonates, hurdy-gurdy, bc (c1737–40), 3 also for 2 hurdy-gurdies, bc, or hurdy-gurdy, vn, bc
156 sonates en trio, 2 fl/other insts, bc (1740)
166 sonates, fl, bc (1740)
176 concerto en 4 parties, hurdy-gurdy/musette/fl/rec/ob, 2 vn, bc (c1740–42)
[18]Les plaisirs de Champigny ou suite en trio, musette/hurdy-gurdy, fl, vn (c1742–51)

25 menuets, 2 hn/tpt/fl/ob/vn/pardessus de viole (1748)
Divertissement champêtre, en trio, musette/hurdy-gurdy, fl, vn (1749)
Airs choisis et connus en duo avec leurs variations, 2 fl/other insts (1752)
Noëls choisis et connus, avec leurs variations, 2 fl/other insts (1752)
1 chanson, 2 marches in Naudot, ed., Chansons notées de la très vénérable confrérie des maçons-libres (1737), various later edns; several other pieces in 18th-century anthologies

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend.

El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb Goethe, Moses Mendelssohn i Johann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals. Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt. El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée.

Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

OBRA:

Vocal secular:

Òperes:

Hänschen und Gretchen, 1771–2 (Operette, 1, J.C. Bock, after M.-J. Sedaine: Rose et Colas), unperf., ov. A-Wgm, vs (Riga, 1773 [pubd with Amors Guckkasten])
Amors Guckkasten (La lanterne magique de l’amour), 1772 (Operette, 1, J.B. Michaelis), unperf., vs (Riga, 1773 [pubd with Hänschen und Gretchen])
Le feste galanti (La gioja dopo il duolo, ò Le feste superbe) (os, 3, L. de Villati, after Duché de Vancy), Potsdam, Hof, 1775, D-Bsb, F-Pc
Der Holzhauer, oder Die drei Wünsche, c1775 (komische Oper, 1, after Castet and J.F. Guichard: Le bûcheron), unperf.
Cephalus und Prokris (Melodram, 1, K.W. Ramler), Hamburg, Gänsemarckt, 7 July 1777, D-Bsb, vs (Berlin, 1777)
Ino (musikalisches Drama, 1, J.C. Brandes), Leipzig, 4 Aug 1779, Bsb, DK-Kk, vs (Leipzig, 1779)
Liebe nur beglückt (Schauspiel mit Zwischenmusik und Gesang, 3, Reichardt), Dessau, Hof, aut. 1781 (Dessau, 1780), D-Bsb*
Tamerlan, 1786 (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chédeville, after Voltaire: L’orphelin de la Chine), unperf.; in Ger., Berlin, Kgl, 16 Oct 1800, Bsb, US-Wc
Panthée (tragédie lyrique, 4, Berquin), Paris, Opéra, 1786, F-Pc
Andromeda (os, 3, A. de’ Filistri da Caramondani), Berlin, Kgl, 11 Jan 1788, D-Bsb, Mbs, US-Wc
Protesilao [Act 1] (os, 2, G. Sertor), Berlin, Kgl, 26 Jan 1789, Bsb [Act 2 by J.G. Naumann]
Claudine von Villa Bella (Spl, 3, J.W. von Goethe), Charlottenburg, Schloss, 29 July 1789, Bsb, WRdn
Brenno (os, 3, Filistri), Berlin, Kgl, 16 Oct 1789, vs (Berlin, 1789), fs (Berlin, c1797)
Jery und Bätely, 1789 (Spl, 1, Goethe), 1789, Berlin, National, 30 March 1801, A-Wn, D-Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, c1789)
L’olimpiade (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Berlin, Kgl, 2 Oct 1791, D-Bsb
Lila (Spl, Goethe), 1791, ?unperf., music lost
Erwin und Elmire (Spl, 2, Goethe), Berlin, concert perf., early 1793, Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, 1791)
Macbeth (tragedy, 3, G.A. Bürger), Munich, Hof, spr. 1795
Die Geisterinsel (Spl, 3, J.F.W. Gotter, after W. Shakespeare: The Tempest), Berlin, National, 6 July 1798, D-Bsb, WRdn, vs (Berlin, 1799)
Lieb’ und Treue (Lieb’ und Frieden) (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 31 March 1800, Bsb, Dlb, vs (Berlin, 1800)
Der Jubel, oder Juchhei (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 21 June 1800, Bsb, DT, vs (Strasbourg, 1805)
Rosmonda (tragedia per musica, 3, Filistri), Berlin, National, 6 Feb 1801, Bsb
Das Zauberschloss (Spl, 3, A. von Kotzebue), Berlin, National, 2 Jan 1802, F-Pc
Herkules Tod (Melodram, 1, after Sophocles), Berlin, National, 10 April 1802, D-Bsb, US-Wc
Kunst und Liebe, c1803 (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 30 Nov 1807, vs (Strasbourg, 1805)
L’heureux naufrage (comedy, 1), Kassel, Hof, aut. 1808, D-Bsb
Bradamante (4, H.J. von Collin), Vienna, 3 Feb 1809, Bsb
Der Taucher (Spl, 2, S.G. Bürde, after F. von Schiller), Berlin, National, 18 March 1811, Bsb
Musik zu J.F. Reichardts Liederspielen (Strasbourg, 1804)
Music in: Hasse: Artemisia, 1778; Bertoni: Orfeo ed Euridice, 1788

Incidental:

Einige Hexenscenen aus Schackespears Macbeth, Berlin, National, 28 Dec 1787 (Berlin, 1787), vs in Olla Potrida für Clavierspieler, ed. J.C.F. Rellstab (Berlin, 1789);
Götz von Berlichingen (Goethe), c1790, lost;
Faust I (Goethe), 1790, DT, S-Skma;
Torquato Tasso (Goethe), 1791 [pubd in Göthe’s Lieder, Oden, iv];
Egmont (Goethe), 1791, Weimar, Hof, 25 April 1796, D-DÜk, WRgs;
Clavigo (Goethe), 1791, Berlin, National, 15 July 1803, lost;
Angelica liberata oder Der Sturz des Ungeheuers, Leipzig, Stadt, 16 Oct 1797, lost;
Iphigenia (Goethe), c1798, Bsb;
Die Kreuzfahrer [Les croisés] (Kotzebue), Berlin, National, 1 Jan 1802, lost;
Die Räuber, Die Jungfrau von Orleans, Wallenstein (Schiller) [pubd in Schillers lyrische Gedichte]

2 ballets: Orpheus, Trippstrill, 1763–4, lost; Il genio della Russia e il genio della Prussia (Landi), prol to C.H. Graun: Angelica e Medoro, Berlin, 24 July 1776;
Ein französischer Prolog von Madame Aurore Bursay: Venez plaisirs charmants, Kassel, Hof, 20 Feb 1808, LEm (inc.)

Other:
An die Musik (Ebeling), 1778, lost;
La danza, 2vv (St Petersburg, c1788);
Il consiglio, 1788;
Amor timido, 1788;
Musikalische Feier zum Andenken Friedrich’s des Grossen (Berlin, 1788);
Trauerode auf den Tod der Grossfürstin Helena (Penig and Leipzig, 1805);
Das neue Jahrhundert: eine prophetische Ode von Klopstock, 2vv, double choir, orch, autograph 1814, Bsb

Lieder i cançons:

Vermischte Musicalien (Riga, 1773) [incl. 7 solo songs, 1 aria];
Gesänge fürs schöne Geschlecht (Berlin, 1775);
Oden und Lieder, i–iii (Berlin, 1779–81);
Gedichte von K.C.L. Rudolphi … mit einigen Melodien (Berlin, 1781);
Frohe Lieder für deutsche Männer (Berlin, 1781);
Lieder für Kinder aus Campes Kinderbibliothek, i–ii (Hamburg, 1781), iii (Wolfenbüttel, 1787), iv (Brunswick, 1790);
Oden und Lieder von Uz, Kleist und Hagedorn (Grotkau, 1782);
Lieder von Gleim und Jacobi (Gotha, 1784);
Kleine Klavier- und Singestücke (Königsberg, 1783) [incl. 9 songs];
Deutsche Gesänge (Leipzig, 1788)
Geistliche Gesänge von Lavater (Winterthur, 1790);
Cäcilia, i–iv (Berlin, 1790–95);
Göthe’s lyrische Gedichte (Berlin, 1794);
Deutsche Gesänge beim Clavier von Matthisson (Berlin, 1794);
Gesänge der Klage und des Trostes (Berlin, 1797);
Lieder der Liebe und der Einsamkeit, acc. hp, kbd, i–ii (Leipzig, 1798, 1804), ed. W. Serauky (Halle, 1951);
Wiegenlieder für gute deutsche Mütter (Leipzig, 1798);
Lieder für die Jugend, i–ii (Leipzig, 1799);
Sonetti e canzoni di Petrarca (Berlin, n.d.);
12 deutsche Lieder (Zerbst, 1800), collab. L. Reichardt
6 Romances, acc. pf/hp (Paris and Berlin, 1805);
Romantische Gesänge (Leipzig, 1805);
Le troubadour italien, français et allemand, i–xxxvi (Berlin, 1805–6);
Göthe’s Lieder, Oden, Balladen und Romanzen, i–iv (Leipzig, 1809–11), ed. in EDM, 1st ser., lviii–lix (1964);
Schillers lyrische Gedichte (Leipzig, 1810);
3 Lieder von C.L. Reissig (Leipzig, 1812);
Lieder von T. Körner, autograph, D-DÜk
Songs in anthologies ed. Reichardt: Musikalischer Blumenstrauss, i–iv (Berlin, 1792–5), iv as Musikalische Blumenlese für 1795;
Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1796–7), ed. G. Ochs (Halle, 1948);
Neue Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1799, 1804)

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (P. Metastasio), 1783, D-Bsb, USSR-KA;
Auferstehungs-Oratorium, 4vv, double choir, orch, 1785

Cants.:
Gott ist unser Gesang (G.W. Burmann), 4vv, orch, 1778, D-Bsb [for birthday of Frederick the Great];
Ariadne auf Naxos (H.W. von Gerstenberg) (Leipzig, 1780);
Der May: ein Wettgesang (K.W. Ramler), 2vv, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 bn, 1780;
Die Hirten bei der Krippe (Ramler) (Gotha, 1782);
Der Sieg des Messias (H.J. Tode), 1784, SWl;
Cantata in the Praise of Handel (J. Lockman), S, chorus, orch, 1785;
Weihnachts-Cantilene (M. Claudius) (Berlin, 1786)
Cantus lugubris in obitum Friderici Magni borussorum regis, 4vv, chorus, orch, Sept 1786 (Berlin, 1787) [on death of Frederick the Great];
Cantata per giorno natalizio della Principessa Frederica de Prussia, 4vv, 1787;
Eine Geisterstimme (A. Iffland), 1787;
Miltons Morgensang, 4vv, chorus, orch (Kassel, 1808) [arr. by Reichardt of C. Fasch: Hymne];
Cantate auf die Einweihung der Berliner Universität (C. Brentano), 15 Oct 1810;
Cantate auf den Tod der Königin Luise von Preussen (Brentano), 1810

Sacred:
Requiem, 6vv, lost;
Der Säemann säet den Saamen, c1784;
Der Mensch lebt und bestehet (M. Claudius), c1784;
Der 8. Psalm, 4vv, insts, org, ?lost;
Der 165. Psalm (trans. M. Mendelssohn), 1784;
Der 64. Psalm, 1784;
Der 65. Psalm, chorus, orch (trans. Mendelssohn), 1784, A-Wn, B-Bc, D-Bsb, SWl;
Te Deum laudamus, double choir, orch, 1786, A-Wn, D-Bsb*, KA [for coronation of Friedrich Wilhelm II of Prussia];
Te Deum zur Feier des Sieges bei Leipzig 1813, 2vv, double choir, orch, ?lost

Instrumental:

Concs.: 9 for kbd: 6 concerts … à l’usage de beau sexe, hpd/pf, op.1 (Amsterdam, 1774), B  (Riga, 1773), g, 1774, for Juliane Benda (Leipzig, 1777), G, autograph 1772; Concerto VIII, 2 kbd, 1773; 1 for hpd, vn, autograph c1773; 1 for vn (Riga, 1773), ed. in NM, clxxxi (1955)
Other orch: 6 syms.: nos.1 and 2, autograph 1773, e, c1774, ?lost, no.6, autograph 1776, D, autograph 1782, Schlachtsymphonie, 1814; Overtura di Vittoria, 1814; 2 ovs., 1776; Trauermarsch, c1797
Chbr: 3 qnts, 2 vn/fl/ob, 2 hn, pf (Paris, 1785); Str qt, c1774, D-SWl; 6 trios, 2, vn, b, 1774 (2 lost, 2 pubd Offenbach), 1 ed. in Collegium musicum, lii (Leipzig, 1926); 6 sonatas, 2 vn, vc, op.1 (Offenbach, 1778); 3 sonatas, vn, va, vc, op.4 (Berlin, 1782); 6 sonatas, vn, b (Berlin, 1778), 2 ed. in NM, lxiv (1930); 6 hpd sonatas, vn acc., op.2 (Amsterdam, 1777); 4 sonatas, hpd/pf, vn acc. (Paris, 1785); 2 sonatas, fl, kbd, D (Berlin, 1787), C, c1787, ed. in Collegium musicum, cviii (Wiesbaden, 1957); 100 leichte Übungsstücke, 2hn (Leipzig, ?1810); Vermischte Musicalien (Riga, 1773), [incl. str qt, str trio, vn sonata with vc, 2 vn sonatas with kbd; works for glass harmonica]
Kbd: Sonate der Herzogin … Annen-Amalien (Berlin, 1772); 2 hpd sonatas in Vermischte Musicalien (Riga, 1773); 6 hpd sonatas (Berlin, 1776); 6 hpd sonatas (Berlin, 1778); 6 sonatas, hpd/pf, op.3 (Berlin, 1782); 6 rondeaux, pf/hpd (Paris, 1785); 4 pf sonatas (Berlin, 1793); 12 variations sur l’air … de l’opéra Die Geisterinsel, pf (Berlin, c1800); Grande sonate, pf (Leipzig, ?1813); 4 kbd sonatas, USSR-KA, D-Bsb, incl. 2me sonate … pour Madame la Baronne de Ertmann, autograph 1814; Kleine Klavier und Singestücke (16 works) (Königsberg, 1783); miscellaneous smaller works in anthologies

Literatura:

Über die deutsche comische Oper (Hamburg, 1774/R)
Briefe eines aufmerksamen Reisenden die Musik betreffend, i (Frankfurt and Leipzig, 1774/R); ii (Frankfurt and Breslau, 1776/R)
Schreiben über die Berlinische Musik (Hamburg, 1775)
Ueber die Pflichten des Ripien-Violinisten (Berlin and Leipzig, 1776)
Leben des berühmten Tonkünstlers Heinrich Wilhelm Gulden (Berlin, 1779) [?autobiographical]
ed.: Musikalisches Kunstmagazin, i–ii (Berlin, 1782–91/R)
George Friederich Händel’s Jugend (Berlin, 1785); ed. W. Siegmund-Schultze in HJb 1959, 183–98
Schreiben an den Grafen von Mirabeau Lavater betreffend (Hamburg, 1786)
An das musikalische Publikum seine französischen Opern Tamerlan und Panthée betreffend (Hamburg, 1787)
Vertraute Briefe über Frankreich, i–ii (Berlin, 1792–3) [under pseud. ‘J. Frei’]
ed., with F.L.A. Kunzen: Studien für Tonkünstler und Musikfreunde (Berlin, 1793/R) [incl. Musikalisches Wochenblatt (Berlin, 1791–2), Musikalische Monatsschrift (Berlin, 1792)]
Über die Schändlichkeit der Angeberei (Berlin, 1795) [pubd anon. in protest against his dismissal]
ed., with P. Poel and others: Frankreich (Lübeck and Hamburg, 1795–1805/R)
ed.: Musikalischer Almanach (Berlin, 1796)
ed.: Deutschland, i–iv (Berlin, 1796/R)
ed.: Lyceum der schönen Künste, i–ii (Berlin, 1797/R)
Vertraute Briefe aus Paris, geschrieben… 1802–3, i–iii (Hamburg, 1804); ed. R. Weber (Berlin, 1981)
Liederspiele (Tübingen, 1804) [libs of Lieb’ und Treue, Der Jubel, Kunst und Liebe]
ed.: G. von Schlabrendorff: Napoleon Bonaparte und das französische Volk unter seinem Consulate (Hamburg, 1804; Eng. trans., 1804); ed. W. Greiling (Leipzig, 1993)
ed.: Berlinische musikalischeZeitung, i–ii (Berlin, 1805–6/R)
‘Der Rheingraf oder Das kleine deutsche Hofleben’ [5-act play], ‘Offene Briefe des Freiherrn Arminius von der Eiche und seines Leibjägers Hans Heidekraut’, Haupt- und Staatssittenspiegel für Gross’ und Kleine (?Hamburg, 1806)
Vertraute Briefe geschrieben auf einer Reise nach Wien und den oesterreichischen Staaten zu Ende des Jahres 1808 und zu Anfang 1809, i–ii (Amsterdam, 1810); ed. G. Gugitz (Munich, 1915)
‘Autobiographie’, AMZ, xv (1813), 601–16, 633–42, 665–74; xvi (1814), 21–34 (1813–14)

Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (Visby, 28 de novembre de 1867 - Stockholm, 2 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor suec. Va estudiar al Col·legi Reial de Música d'Estocolm on va rebre el títol d'organista el 1886. El 1893 va començar a treballar a l'Església de Klara, una de les principals esglésies de la capital sueca. El 1904 es va convertir en professor d'harmonia en el Col·legi Reial, el mateix on havia estudiat. Allà va donar classes d'orgue i va ser nomenat oficialment professor d'aquest instrument el 1915. Va compondre molta música instrumental, especialment per a piano i orgue tot i que també va escriure cançons i música orquestral, entre ella una Simfonia en Re major (1899) i un Concert Obertura en Sol bemoll (1891). Va morir a Estocolm el febrer de 1925.