Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

UMSTATT, Joseph (1711-1762) - Konzert No.7 in C Major

February 5, 2015, 1:20 am
$
0
0
Jan van der Heyden - Room Corner with Curiosities (1712)
Obra de Jan van der Heyden (1637-1712), pintor holandès (1)


- Recordatori de Joseph Umstatt -
En el dia de la celebració del seu 304è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jan van der Heyden (Gorinchem, 5 de març de 1637 - Àmsterdam, 28 de març de 1712) va ser un pintor holandès. La seva primera formació la va rebre a la seva ciutat natal d'un pintor local que treballava amb vidre. El 1650 es va traslladar, juntament amb tota la seva família, a Àmsterdam, on el seu pare va morir aquell mateix any. Van der Heyden va començar a pintar, probablement, a partir del 1660 ja que no es coneixen obres datades abans del 1664. El 1661 es va unir en matrimoni amb Sara ter Fel d'Utrecht. Mai es va dedicar a la pintura exclusivament i va ser més conegut en el seu temps pels seus treballs com a inventor i enginyer. Va desenvolupar i implementar tot un complex sistema d'il·luminació general pels carrers d'Àmsterdam que es va mantenir des del 1669 fins el 1840 i que va ser adoptat com a model per altres ciutats d'Holanda i, fins i tot, exportat a altres països. Juntament amb el seu germà Nicolaes van der Heyden, va idear un mecanisme de bombeig per a l'extinció d'incendis, que va millorar considerablement les tècniques existents. Anys més tard, el 1690, va publicar juntament amb el seu fill primogènit un gran manual sobre els diferents procediments per lluitar contra el foc.

Com a pintor se'l coneix per ser un dels primers holandesos especialitzats en paisatges urbans, composicions en les que dominava a la perfecció la representació dels motius arquitectònics. També va realitzar vistes de carrers, cases de camp i alguns paisatges dels quals com a mínim dos estan realitzats sobre vidre. Les seves obres indiquen que va viatjar pel sud d'Holanda i Renània, i destaquen per la precisió amb què estan representats els elements constructius. Va comptar amb la col·laboració ocasional, per a la representació de figures secundàries en els seus paisatges, d'Adriaen van de Velde i Johannes Lingelbach. Durant els últims anys de la seva carrera va introduir en el seu catàleg temàtic les natures mortes. Va morir a Àmsterdam el 1712, deixant un bon patrimoni i una col·lecció de més de setanta quadres. Tot i que no va tenir alumnes ni seguidors directes, la seva obra va exercir una enorme influència en les vistes urbanes de mitjans del segle XVIII.

Font: En català: Jan van der Heyden (1637-1712) - En castellano: Jan van der Heyden (1637-1712) - In english: Jan van der Heyden (1637-1712) - Altres: Jan van der Heyden (1637-1712)


Parlem de Música...

Joseph Umstatt (Viena, 5 de febrer de 1711 - Bamberg, 24 de maig de 1762) va ser un compositor austríac. D'acord amb el registre de la Catedral de Sant Esteve de Viena, va ser el segon fill del pintor de la cort de l'emperadriu Anna Amalia d'Àustria. Probablement va ser educat a Viena abans d'ocupar, el 1749, un càrrec de director musical a la cort del comte Brühl a Dresden, ciutat on va entrar en contacte amb J.A. Hasse i J.C.F. Bach. El 20 d'octubre de 1752 va ser nomenat mestre de capella i compositor de la cort del príncep-bisbe J.P. von Frankenstein i el seu successor a Bamberg. Els anys següents, fins a la seva mort, van ser els més creatius. La música d'Umstatt és un reflex típic de la vella generació de l'escola de Viena. Estilísticament, la seva música és molt propera a la de Monn i d'altres contemporanis més coneguts, si bé les obres d'Umstatt no mostren un estil personal especial. Va morir a Bamberg el maig de 1762.

OBRA:

Vocal religiosa:

8 masses;
Ky and Gl;
3 requiems;
1 Stabat mater;
6 short sacred works;
2 cants.

Instrumental:

11 syms;
9 concs. for hpd, 6 for vn, 4 for fl;
2 trio sonatas;
2 parthias with clarinos;
11 intradas;
1 sonata, vc, hpd;
13 sonatas and partitas, other short pieces, hpd
MS sources: A-GÖ, KR, Wgm, Wn; CZ-Bm, Pnm; D-Bsb, Dlb, EB, KA; F-Pn
1 kbd sonata in Oeuvre mêlée, iv (Nuremberg, 1755);
4 pieces in Raccolta della megliore sinfonie (Leipzig, 1762);
Voluntary and Fugue in Clementi: Selection of Practical Harmony for the Organ or Piano Forte (London, 1801)

Música perduda:

Works by Umstatt, possibly including some of the surviving ones mentioned above, are listed in two catalogues in D-BAa as follows:

Musica composta in Dresda:
3 syms;
5 concs. for hpd, 1 for org, 1 for fl, 4 for pantaleon;
6 minuets; 1 partita, str;
3 duets, 2 hpd;
1 sonatina, 1 arietta, hpd;
2 trios with lute;
1 solo, vc;
3 cants.;
2 masses;
1 motet;
1 alleluia

Inventario della musica composta per la corte di Bamberg … 1752–62: .
34 syms.;
13 syms. and church sonatas;
12 concs. and partitas;
11 masses;
3 requiems;
7 Vespers;
17 offs;
8 hymns;
2 orats;
1 TeD;
14 cants.

Breitkopf thematic catalogue:
6 syms.;
3 sonatas, 2 vc, db;
4 sonatas, db;
2 arias

Other lost works:
1 symphony, formerly A-LA;
1 fugue, Wn;
La vittima d’amore (orat), D-LEt;
6 parthias, 6 pf sonatas, FétisB;
4 pf sonatas, GerberL

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Joseph Umstatt (1711-1762)


Parlem amb veu pròpia...

Joseph Umstatt va ser un compositor austríac situat entre Fux i Mozart que va exercir musicalment en diverses capelles reials abans d'establir-se definitivament a Bamberg, ciutat on s'han recuperat la majoria de les seves obres. Umstatt va ser, inevitablement, un músic coherent amb al seu temps i, per tant, la seva música va explorar tots els gèneres coneguts aleshores, fossin sacres o seculars. Des de misses i rèquiems fins a una llarga llista d'obres instrumentals concertants, simfòniques i de cambra. Són precisament les concertants les que, per ara, han gaudit d'un mínim ressò ja que, en general, el seu nom malviu allunyat del repertori habitual. Precisament, avui recuperarem el Concert No.7 en Do major per a clavecí i orquestra en què Umstatt parteix del model italià però amb incorporacions notables com el suport dels clarins i les timbales que contrasten amb el so delicat del clavecí solista. Aparentment conservador en les formes, Umstatt va procurar dotar, si més no la seva obra instrumental, de nous arguments més galants i propers al classicisme que s'anava imposant. En aquest sentit, els compositores amb qui comparteix estil van ser Georg Monn i Wagenseil, tots tres coetanis en el temps. La interpretació, de so enllaunat i per tant millorable, és potser la major restricció a l'hora d'avaluar el treball de l'austríac, tanmateix, el nostre desig seria el de poder dimensionar les seves simfonies o l'extensa música religiosa. Si a Àustria no l'han recuperat fins ara, difícilment al nostre país serà possible, per tant, haurem de celebrar el seu aniversari amb aquest concert que, donades les circumstàncies, benvingut sigui!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Bamberger Hofmusik (Musik am fürstbischöflichen Hof zu Bamberg)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

PHILIPS, Peter (c.1560-1628) - Paradisus sacris cantionibus consitus

February 6, 2015, 1:16 am
$
0
0
Alvise Vivarini - The Virgin and Child (c.1483)
Obra d'Alvise Vivarini (c.1444-1503), pintor italià (1)


Reproductor HTML5 en proves (compatible amb smartphones i tablets)


Parlem de Pintura...

Alvise Vivarini o Luigi Vivarini (Murano, c. 1446 - Venècia, 1503), va ser un pintor renaixentista italià que va treballar principalment a la ciutat de Venècia. Va pertànyer a una dinastia de pintors originària de Murano. Va començar la seva carrera artística al taller fundat pel seu pare Antonio Vivarini i que va continuar el seu oncle Bartolomeo, amb qui va col·laborar en algunes obres. El 1476 va establir el seu propi taller en el qual va realitzar la seva primera obra important, el políptic de Montefiorentino, actualment al Museu Nacional d'Urbino. El seu estil reflecteix influxos dels mestres toscans i del nord d'Itàlia, especialment d'Ercole de Roberti, Botticelli, Ghirlandaio, Filippino Lippi, Giovanni Bellini i Antonello de Messina. Va morir a Venècia el 1503.

Font: En català: Alvise Vivarini (c.1444-1503) - En castellano: Alvise Vivarini (c.1444-1503) - In english: Alvise Vivarini (c.1444-1503) - Altres: Alvise Vivarini (c.1444-1503)


Parlem de Música...

Peter Philips (c.1560 - ?Brusel·les, 1628) va ser un organista i compositor anglès que va treballar la major part de la seva vida al servei dels Països Baixos espanyols i per tant se'l considera un membre de l'Escola de Música Flamenca. Es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Saint Paul de Londres. No obstant, la seva condició de catòlic el va obligar a emigrar d'Anglaterra el 1582. Es va establir a Brussel·les on va viure-hi durant un temps indeterminat. Des d'allà va viatjar a Roma, on va treballar al Col·legi Anglès durant tres anys. Allà va conèixer a Thomas Paget, el seu mecenes i protector i amb qui va viatjar durant cinc anys per diferents ciutats, entre elles, Madrid. El 1597 va tornar a Brussel·les on va entrar al servei de l'arxiduc Albert VII d'Àustria com a organista de la capella virreinal, un càrrec que va conservar fins la seva mort. Considerat el compositor anglès més important del seu temps juntament amb William Byrd, va compondre abundant música secular, religiosa i instrumental. Va morir probablement a Brussel·les el 1628.

OBRA:

Vocal secular:

ed.: Les rossignols spirituels (Valenciennes, 1616)
madrigals
Il primo libro de madrigali, 6vv (Antwerp, 1596) [1596]
Madrigali, 8vv (Antwerp, 1598) [1598]
Il secondo libro de madrigali, 6vv (Antwerp, 1603) [1603]

Works in 1591, 1596, 1596, 1598, 1601

Amor che vuoi, 6vv, 1591; Amor di propria man, 6vv, 1596, M; Amor sei bei rubini, 4vv, 1591; Apra la porta d'oro, 6vv, 1596; Baciai ma che mi, 6vv, 1596; Baciai per haver vita, 6vv, 1596, M; Cantai mentre dispiacqu'al mio bel sole, 6vv, 1596, M; Chi vuol vedere un bosco, 6vv, 1603, Chiesi un guardo, 6vv, 1603; Chi vi mira, 6vv, 1596, M; Come potrò, 8vv, 1598, M; Correa vezzosamente, 6vv, 1603, M; Deh ferma, 6vv, 1603, M; Di perle lagrimose, 6vv, 1596; Dispiegate, guancie amate, 8vv, 1598, M; Ditemi, O diva mia, 8vv, 1591; Donna mi fugg'ogn'hora, 8vv, 1598
Echo figlia, 8vv, 1598; Era in acquario il sole, 6vv, 1603, M; Fece da voi partita, 6vv, 1596, M [see also keyboard]; Filli leggiadra e bella, 8vv, 1598, Hor che dal sonno vinta, 8vv, 1598, M; Il dolce mormorio, 6vv, 1596, M; Io son ferito, 6vv, 1596; Lascian le fresche linfe, 6vv, 1596; Lasso, non è morir, 6vv, 1603, M; Madonna udite, 6vv, 1603; Mentre hor humile, 6vv, 1596, M; Nero manto vi cinge, 6vv, 1603; Non è ferro, 6vv, 1603 124; Non è, non è più cor, 6vv, 1603, M; Non più guerra, pietate, 8vv, 1598, M; Nov'herbe e vaghe fiori, 5vv, 1596, M; O che dolce morire, 6vv, 1601
Passando con pensier, 8vv, 1598, M; Perchè con tanto ardore, 6vv, 1603, M; Perchè non debbo, 8vv, 1596; Piangea Fillide mia, 6vv, 1603; Poi che voi non volete, 6vv, 1596, M; Porta nel viso Aprile, 6vv, 1603; Questa che co' begl'occhi, 8vv, 1598, M; Questa mercè ch'amore, 6vv, 1603, M; Questa vita mortale, 6vv, 1603, M; Qui sott'ombrosi mirti, 6vv, 1603, M; Scherza madonna e dice, 6vv, 1603, M; Se per gridar, 8vv, 1598; Si, me diceste, 6vv, 1596; Tanta ne' capei biondi, 6vv, 1603; Tocca la vista mia, 6vv, 1603, M; The nightingale, 5vv, 1598; Ut re mi fa sol la, 6vv, 1596, M; Voi volete ch'io muoia, 4vv, 1591, M

Vocal religiosa:

Motets
Cantiones sacrae, pro praecipuis festis totius anni et communi sanctorum, 5vv (Antwerp, 1612; 1617 with bc (org)) [1612]
Cantiones sacrae, 8vv (Antwerp, 1613; 2/1625 with bc (org)) [1613a]
Gemmulae sacrae, 2–3vv, bc (org) (Antwerp, 1613) [1613b]
Deliciae sacrae, 2–3vv, bc (org) (Antwerp, 1616) [1616]
Paradisus sacris cantionibus consitus, 1–3vv, bc (org) (Antwerp, 1628) [1628]

Works in 1609, 1609, 1622, 1629

Absterget Deus, 1v, 1628, P; Adjuva nos Deus, 5vv, 1612, S; Alma redemptoris mater, 5vv, 1612, S; Alma redemptoris mater, 8vv, 1613a, C; Anima Christi, 2vv (CC), 1628; Anima Christi, 2vv (CT), 1628; Apparuerunt apostolis, 2vv, 1628; Ascendit Deus, 2vv, 1613b; Ascendit Deus, 5vv, 1612; Assumpsit Jesu, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Assumpta est Maria, 5vv, 1612, S; Ave Domina, 2vv, 1628; Ave gratia plena, 5vv, 1612, S; Ave Jesu Christe, 8vv, 1613a, C; Ave Maria gratia plena, 5vv, 1612, S; Ave regina caelorum, 5vv, 1612, S; Ave regina caelorum, 8vv, 1613a, C; Ave serenissima virgo Maria, 2vv, 1613b; Ave verum corpus Christi, 5vv, 1612, S; Ave verum corpus, natum de Maria virgine, 2vv, 1613b; Ave verum corpus, natum de Maria virgine, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Ave virgo gloriosa, 2vv, 1628
Beata Agnes, 5vv, 1612, S; Beata Caecilia, 2vv, 1628; Beata Dei genitrix, 2vv (CT), 1628; Beata Dei genitrix, 2vv (CB), 1613b; Beata Dei genitrix, 8vv, 1613a, C; Beata es virgo Maria, 2vv, 1628; Beati estis, 8vv, 1613a, C; Beatus Laurentius, 5vv, 1612, S; Beatus vir qui inventus est, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Beatus vir qui inventus est, 5vv, 1612, S; Beatus vir qui timet Dominum, 2vv, 1616; Benedic Domine, 3vv, 1613b; Benedicta sit Sancta Trinitas, 8vv, 1613a, C; Benedictus Deus noster, 8vv, 1613a, C; Benedictus Dominus, 8vv, 1613a, C
Caecilia virgo, 8vv, 1613a, C; Cantabant sancti canticum novum, 5vv, 1612, S; Cantantibus organis, 2vv, 1628; Cantantibus organis, 5vv, 1612, S; Cantate Domino, 2vv, 1613b; Cantemus Domino, 2vv, 1628; Caro mea vere est cibus, 2vv, 1616; Christus resurgens, 2vv, 1628; Christus resurgens, 5vv, 1612, S; Cibabit nos pane, 3vv, 1613b; Clamaverunt justi, 2vv, 1613b; Conceptio tua, 5vv, 1612, S; Confirma hoc Deus, 2vv, 1613b; Confirma hoc Deus, 3vv (CCT), 1622; Confirma hoc Deus, 3vv (CCB), 1613b; Confitebor tibi, Domine, 1v, 1628, P; Confitebor tibi, Domine, 2vv (CT), 1628; Confitebor tibi, Domine, 2vv (CB), 1616; Congratulamini mihi omnes, 3vv, 1616; Corona aurea, 2vv (CT), 1628; Corona aurea, 2vv (CB), 1616; Corona aurea, 5vv, 1612, S; Crux fidelis, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Cum audisset, 2vv, 1613b; Cum jucunditate, 5vv, 1612, S; Cum jucunditate, 8vv, 1613a, C
Descendit angelus Domini, 2vv, 1613b; Desiderium anima ejus, 1v, 1628, P; Deus canticum novum, 2vv, 1628; Deus in nomine, 2vv, 1628; Deus qui beatae scholasticae, 5vv, 1612, S; Deus qui beatam Mariam, 5vv, 1612, S [simpler version in GB-Lbl Add.18936–9]; Disciplinam et scientiam, 5vv, 1612, S; Domine Deus meus, 5vv, 1612, S; Domine inclina caelos, 3vv, 1613b; Domine Jesu Christe, 2vv, 1613b; Domine ostende nobis, 2vv, 1628; Domine probasti me, 1v, 1628, P; Domine quinque talenta, 2vv, 1616; Dominus Deus virtutem, 2vv, 1616; Domus mea, 2vv, 1628
Ecce iste venit, 2vv, 1613b; Ecce panis angelorum, 3vv, 1616; Ecce panis angelorum, 8vv, 1613a, C; Ecce sacerdos, 2vv, 1628; Ecce tu pulchra es, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Ecce tu pulchra, 8vv, 1613a, C; Ecce vicit Leo, 8vv, 1613a, C; Ego sum panis vivus, 2vv, 1613b; Ego sum panis vivus (2p. Et panis), 5vv, 1612, S; Elegerunt apostoli, 5vv, 1612, S; Elegi abjectus esse, 5vv, 1612, S; Emendemus in melius, 2vv, 1616; Exaltabo te Domine, 3vv, 1613b; Exultate justi in Domino, 3vv, 1613b; Exurge Ignati, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Exsurgens Maria, 8vv, 1613a, C
Factum est silentium, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Factum est silentium, 5vv, 1612, S; Factus est repente, 2vv, 1628; Felix namque, 2vv, 1616; Fuit homo missus a Deo, 3vv, 1616; Gabriel angelus, 2vv, 1628; Gabriel angelus, 3vv, 1616; Gabriel angelus, 5vv, 1612, S; Gaudeamus omnes in Domino, 2vv, 1628; Gaudeamus omnes in Domino, 5vv, 1612, S; Gaudeamus omnes in Domino, 8vv, 1613a, C; Gaude Maria virgo (2p. Virgo prudentissima), 5vv, 1612, S (attrib. Morley in GB-Lbl R.M.24.D.2; see Pike, ML, 1969); Gaudens gaudebo, 8vv, 1613a, C; Gaudent in caelis, 3vv (CCB), 1616; Gaudent in caelis, 3vv (CAT), 1628, ed. in Zercher; Gaudent in caelis, 5vv, 1612, S; Gentes Philippus ducit, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Gentes Philippus ducit, 5vv, 1612, S; Gentes Philippus ducit, 8vv, 1613a, C; Gloriosae virginis, 2vv, 1628
Haec est praeclarum, 2vv, 1628; Haec est virga, 2vv, 1628; Haec est virgo sapiens, 2vv (CT), 1628; Haec est virgo sapiens, 2vv (CB), 1616; Hic est beatissimus, 2vv, 1628; Hic est praecursor dilectus, 3vv, 1616; Hic est vere martyr, 3vv, 1616; Hodie Beata Virgo Maria, 5vv, 1612, S; Hodie concepta est, 8vv, 1613a, C; Hodie in monte, 8vv, 1613a, C; Hodie nata est Beata Virgo Maria, 2vv, 1616; Hodie nobis, 2vv, 1628; Hodie nobis caelorum Rex, 2vv, 1616; Hodie nobis de caelo, 8vv, 1613a, C; Hodie Sanctus Benedictus, 5vv, 1612, S; Hodie Symon Petrus, 3vv, 1616; Hodie Symon Petrus, 5vv, 1612, S; Homo quidam, 2vv, 1613b
In illo tempore, 3vv (CCB) (i), 1613b; In illo tempore, 3vv (CCB) (ii), 1616; In mediis indicae, 3vv, 1628, ed. in Zercher; In splendenti nube, 5vv, 1612, S; Inter vestibulum et altare, 2vv, 1616; Intuens in caelum, 2vv, 1628; Inviolata intacta, 2vv, 1628; Iste cognovit justitiam, 2vv (CT), 1628 (i); Iste cognovit justitiam, 2vv (CT), 1628 (ii); Iste est Joannes, 5vv, 1612, S; Iste est qui ante Deum, 5vv, 1612, S; Iste homo, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Iste sanctus, 2vv, 1628; Iste sanctus pro lege Dei, 1v, 1628, P; Isti sunt qui viventes, 2vv, 1628; Isti sunt qui viventes, 5vv, 1612, S; Isti sunt triumphatores, 2vv, 1616; Isti sunt viri sancti, 2vv, 1628; Jubilate Deo omnis terra, 8vv, 1613a, C
Laetamini cum Maria, 2vv, 1628; Laetatus sum, 2vv (CT), 1628; Laetatus sum, 2vv (CB), 1616; Laudate pueri Dominum, 1v, 1628, P; Loquebantur variis linguis, 5vv, 1612, S; Magi ab oriente, 6vv, 160914; Maria Magdalena, 5vv, 1612, S; Maria virgo assumpta est, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Media vita in morte sumus, 5vv, 1612, S; Misericordias Domini, 2vv, 1628; Misi digitum meum, 5vv, 1612, S; Modo veniet dominator, 5vv, 1612, S; Mulieres sedentes, 5vv, 1612, S; Nativitas tua, 2vv, 1613b; Nativitatem beatae Mariae, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Ne reminiscaris Domine, 5vv, 1612, S; Ne timeas Maria, 2vv, 1628; Ne timeas Maria, 5vv, 1612, S; Nisi quia Dominus erat in nobis, 2vv, 1613b
O admiranda, 2vv (CC), 1628; O admiranda, 2vv (CT), 1628; O beata Mana, 2vv, 1628; O beatum et sacrosanctum diem, 5vv, 1612, S; O beatum Martinum, 5vv, 1612, S; O bone Jesu, 2vv (CT) (i), 1613b; O bone Jesu, 2vv (CT) (ii), 1628; O bone Jesu, 2vv (CB), 1628; O crux ave, 2vv, 1628; O crux splendidior, 5vv, 1612, S; O dilecte, 1v, 1628, P; O divini amoris immensitas, 1v, 1628, P; O doctor optime, 2vv, 1628; O Domine Jesu Christe, 2vv (CB) (i), 1613b; O Domine Jesu Christe, 2vv (CB) (ii), 1613b; O Domine Jesu Christe, 2vv (CB) (iii), 1616
O fons vitae, 2vv, 1628; O ignis qui semper luces, 2vv, 1628; O lux beata Trinitas, 3vv, 1616; O Maria domina nostra, 1v, 1628, P; O Maria mater et Joannes, 5vv, 1612, S; O Maria virgo dulcissima, 2vv, 1628; O memoriale, 2vv, 1628; O nomen Jesu, 5vv, 1612, S; O panis candidissime, 2vv, 1628; O pastor aeternae, 8vv, 1613a, C; O piissime Jesu, 3vv, 1628, ed. in Zercher; O pretiosum, 2vv, 1628
O quam bonus, 2vv, 1628; O quam mira sunt hac omnia, 1v, 1628, P; O quam suavis, 2vv (CT) (i), 1613b; O quam suavis, 2vv (CT) (ii), 1628; O quam suavis, 8vv, 1613a (i), C; O quam suavis, 8vv, 1613a (ii), C; O rex gloriae, 2vv, 1628; O sacrum convivium, 2vv (CC), 1628; O sacrum convivium, 2vv (CT), 1613b; O sacrum convivium, 3vv, 1613b; O salutaris hostia, 1v, 1628, P; O salutaris hostia, 2vv (CC), 1628; O salutaris hostia, 2vv (CT), 1628; O salutaris hostia, 2vv (CB), 1613 b; O salutaris hostia, 3vv, 1616; O si quando videbo gaudium, 1v, 1628, P; O virum mirabilem, 2vv, 1613b; O virum mirabilem, 5vv, 1612, S
Panis angelicus, 3vv, 1616; Panis dulcissime, 2vv, 1613b; Panis sancte, 2vv, 1613b; Panis sancte, panis vive, 8vv, 1613a, C; Paratum cor meum, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Pater noster, 5vv, 1612, S; Pauper sum ego, 8vv, 1613a, C; Puer qui natus est nobis, 3vv, 1616; Quae est ista quae ascendit, 8vv, 1613a, C; Quae est ista quae processit, 1v, 1628, P; Quae est ista quae processit, 2vv (CB) (i), 1616; Quae est ista quae processit, 2vv (CB) (ii), 1628; Quae est ista quae processit, 5vv, 1612, S; Quanti mercenarii, 2vv, 1628 (after Palestrina); Qui manducat meam carnem, 2vv, 1616 (after F. Anerio); Quo progrederis, 2vv, 1628
Recordare Domine, 2vv, 1613b; Redemptor orbis, 4vv, 1629; Regina caeli laetare, 5vv, 1612, S; Regina caeli laetare, 8vv, 1613a, C; Regnum mundi, 2vv, 1628; Rogo te dulcissime Jesu Christe, 5vv, 1612, S
Salvator mundi, 2vv, 1613b; Salve regina, 6vv, GB-Och 21 (score); Salve regina, mater misericordiae, 5vv, 1612, S; Salve regina, vita dulcedo, 8vv, 1613a, C; Salve salutaris victima, 2vv, 1613b; Salve salutaris victima, 5vv, 1612, S; Salve sancte Pater, 3vv, 1616; Salve virgo florens, 2vv, 1628; Sancta et immaculata, 2vv, 1628; Sancta Maria, 2vv, 1628; Sancta Maria, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Sancte Paule apostole, 2vv, 1616; Sancti mei qui in carne, 5vv, 1612, S; Sicut misit me vivens Pater, 3vv, 1616; Si quis vult venire, 2vv, 1628
Spem in alium, 2vv, 1616; Spiritus Sanctus, 2vv, 1628; Spiritus Sanctus, 3vv, 1616; Stella caeli, 2vv, 1628; Stella quam viderunt magi, 5vv, 1612, S; Sub altare Dei, 2vv, 1628; Sub tuum praesidium, 1v, 1628, P; Sub tuum praesidium, 3vv, 1628, ed. in Zercher; Surgens Jesus, 2vv, 1628; Surgens Jesus, 5vv, 1612, S; Surge Petre, 5vv, 1612, S; Surge propera amica mea, 3vv, 1616; Surrexit pastor bonus, 2vv, 1613b; Symon Petre antequam de navi, 5vv, 1612, S
Tibi laus, tibi gloria, 2vv, 1613b; Tibi laus, tibi gloria, 5vv, 1612, S; Tota pulchra es, 2vv, 1628; Tradent enim vos, 2vv, 1628; Tristitia vestra, 5vv, 1612, S; Tu es pastor, 3vv, 1616; Tu es Petrus, 8vv, 1613a, C; Tu es vas electionis, 5vv, 1612, S
Veni dilecte mi, 2vv, 1616; Veni electa mea, 2vv, 1613b; Veni electa mea, 3vv, 1616; Veni in hortum meum, 6vv, 1609; Veni sponsa Christi, 2vv, 1628; Veni sponsa Christi, 3vv, 1616; Veni sponsa Christi, 5vv, 1612, S; Venite et videte, 2vv, 1628; Viae Syon lugent, 5vv, 1612, S; Videntes stellam, 2vv, 1613b; Videntes stellam, 3vv, 1622; Virgo prudentissima, 2vv, 1628; Virgo prudentissima [2p. of Gaude Maria virgo]; Vita dulcedo, 1v, 1628; Vive Jesus, 5vv, 1629 (attrib. L. Caullier in 2/1648); Voce mea ad Dominum, 2vv, 1616; Vulnera manuum (contrafactum of Ditemi, O diva mia), 8vv, 1609, 1613a, C

Litaniae Beatae Mariae Virginis, in ecclesia Loretana canisolitae, [1] 4vv, [4] 5vv, [3] 6vv, [1] 9vv, bc (org) (Antwerp, 1623)

Masses (? litanies) and psalms, some inc., now lost, listed in EitnerQ

Instrumental:

Key.:
in GB-Cfm Mus.32.G.29 unless otherwise stated
Amarilli, 1603 (after G. Caccini); F i, 329
Benedicam Dominum, GB-Och 1113
Bon jour mon cueur, 1602 (after Lassus); F i, 317
Chi fara fede al cielo (after A. Striggio (i)), also in S. de Caus: Les raisons des forces mouvantes, i (Frankfurt, 1615/R), f.38v; F i, 312
Fantasia (Chi fara fede; after Striggio, another setting), B-Lu Mus.888; ed. in Archives des Maîtres de l'Orgue, x (Paris, 1910), 153
Fece da voi (after the madrigal in Il primo libro); F i, 288
Le rossignuol, 1595 (after Lassus); F i, 346
Margott laborez, 1605 (after Lassus); F i, 332
Tirsi [morir volea], Freno [Tirsi il desio], Cosi morirò (after Marenzio); F i, 280
Veni creator Spiritus, GB-Och 89 (actually Veni Sancte Spiritus)
Almande, Och 1003, 1113
Fantasia, 1582; F i, 354
Fantasia; F i, 335
Passamezzo Pavan and Galliard, 1592; F i, 299
Pavan and Galliard Dolorosa, 1593; F i, 321
Pavan and Galliard Pagget; F i, 291
Pavan, 1580; F i, 343
Galliard; F i, 351

Other:
3 trios, in S. de Caus: Institution harmonique, ii (Frankfurt, 1615); ed. in Archives des Maîtres de l'Orgue, x (Paris, 1910), 169
Aria a 4, 1621
Fuga a 4, pavan, I-Tn Giordano 7, Foà
Pavan and galliard, 1607
Pavan and Galliard Dolorosa, Pavan and Galliard Pa[get], pavan and galliard, 5 dances, 6 settings of dances by A. Bassano, Holborne, Morley, Galilei: GB-LbL Eg.3665
Fantasia, pavan a 6, Ob Mus.Sch.E.437–42
Pavan Passamezzo, Ob Mus.Sch.E.437–42, Och 423–8 [called Deo gratias], US-NYp Drexel 4302; ed. in MB, ix (1955, 2/1962), 155
Pavan [1580] and galliard, in T. Morley: The First Booke of Consort Lessons (London, 1599); ed. S. Beck (New York, 1959)

Font: En català: Peter Philips (c.1560-1628) - En castellano: No disponible - In english: Peter Philips (c.1560-1628) - Altres: Peter Philips (c.1560-1628)


Parlem amb veu pròpia...

Peter Philips va ser el compositor anglès més famós arreu en el seu temps. De fet, i pel que fa a volum de publicacions, només William Byrd el va superar. A diferència d'aquest, Philips va haver d'emigrar d'Anglaterra fruit de la seva condició de catòlic practicant. Instal·lat a Brussel·les, des d'on va viatjar a Roma, París i Madrid, entre molts altres llocs, va ser organista tot i que la majoria de composicions que han sobreviscut poc tenen a veure amb el seu instrument de feina ja que principalment va compondre motets, madrigals i música per a clavecí. Avui precisament, recuperarem part del repertori instrumental i vocal religiós en dues edicions monogràfiques que sorprendran des del neòfit de la seva causa (m'hi incloc) fins al devot del seu extens repertori. Per exemple, els Motets, de la seva darrera col·lecció Paradisus sacris cantionibus consitus (1628) per a diferents veus i orgue i dels que escoltarem Ecce vicit Leo i Regina caeli laetare, resulten fascinants de principi a fi. Música de textura i escriptura complexa, expressiva i arquitectònicament de gran abast que recorre temàtica festiva, meditativa o dramàtica segons el cas tot explotant l'extensa gamma de recursos disponibles aleshores. I que dir de la dansa Galliardo Passamezzo per a clavecí, en una interpretació superba, on Philips demostra la seva versatilitat incomparable amb el teclat i la seva destresa a l'hora de transmetre emocions i alegries de forma hàbil i convincent. Peter Philips ens recorda que el Renaixement, tot i esfumar-se en l'horitzó del temps, segueix sent un paradís per l'arqueòleg musical!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Philips, P.: Vocal Ensemble Music (Paradisus Sacris Cantionibus)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

SCHAFFRATH, Christoph (1709-1763) - Duetto in B flat major

February 7, 2015, 1:10 am
$
0
0
George Barrett - A wooded landscape with travellers resting before a waterfall
Obra de George Barret, Sr. (c.1730-1784), pintor irlandès (1)


Reproductor HTML5 (compatible amb smartphones i tablets)

- Recordatori de Christoph Schaffrath -
En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

George Barret, Sr. (Dublin, c.1730 - London, 29 de maig de 1784) va ser un pintor irlandès i un dels membres fundadors de la London Royal Academy. Fill d'un comerciant de teles, es va formar com a aprenent en el taller del seu pare. Ràpidament, va començar a dibuixar tot completant els seus estudis a la Royal Dublin Society. Va viatjar a Anglaterra on es va especialitzar en la pintura de paisatges assolint l'èxit i la fama amb les seves vistes de naturalesa salvatge. Va exposar regularment a la Royal Academy entre els anys 1769 i 1782. Els darrers anys va patir algunes dificultat financeres. Amb l'ajuda del seu amic i client Edmund Burke va poder accedir al càrrec de pintor de l'Hospital de Chelsea. Els seus quatre fills van ser pintors tot i que només George Barret, Jr. va aconseguir certa notorietat sent un dels primers membres de la Society of Painters in Water Colours. Barret va morir a Londres el maig de 1784.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: George Barret, Sr. (c.1730-1784) - Altres: George Barret, Sr. (c.1730-1784)


Parlem de Música...

Christoph Schaffrath (Hohenstein, 1709 - Berlin, 7 de febrer de 1763) va ser un clavicembalista, professor i compositor alemany. Es desconeix la seva etapa de formació ja que la primera referència apareix el 1733 quan es va presentar al concurs de mèrits pel càrrec d'organista de la Sophienkirche de Dresden. En la documentació que Schaffrath va aportar per tal d'accedir a aquest càrrec, hi consten documents en què afirma haver treballat com a clavecinista del rei i el príncep polonès Sangusko. Tanmateix, el lloc finalment va ser pel seu col·lega Wilhelm Friedemann Bach. El 1734 va accedir a un càrrec musical a la Cort del príncep Frederic. Quan aquest va accedir a la condició de rei el 1740, Schaffrath va treballar com a clavecinista de la Capella Musical de la Cort de Berlín. El 1741 va ser nomenat músic de la princesa Anna Amàlia i que va mantenir ben bé fins el 1760. La seva labor com a compositor fou exclusivament instrumental. Va seguir treballant a Berlín fins el febrer de 1763, l'any de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

1 conc., B , hpd, str, ed. K. Louwenaar (Madison, WI, 1977);
13 syms. (see Flueler);
at least 6 ovs.;
fl conc.;
2 vn concs.;
at least 13 kbd concs.;
2 concs., 2 kbd, str (see Uldall);
22 duets, vn/ob/b viol/fl/lute, kbd;
duet, 2 b viols;
solo, vc, bc;
2 duets, 2 kbd, c1750 (see Newman), ed. H. Ruf (Wilhelmshaven, 1982);
17 kbd sonatas (see Stilz);
4 pièces, vn/fl, kbd;
1 sonate, 2 fl/vn, bc, D-Bsb, ed. G. Zahn (Mainz, 1993);
many other chamber works for various insts: principal sources B-Bc, D-Bsb, DS, KA, SWl, F-Pn (for details see Stilz and Flueler)
6 duetti, vn/fl, hpd obbl, op.1 (Nuremberg, 1746)
6 sonates, hpd, op.2 (Nuremberg, 1749)
6 sonate o trii, 2 fl, b (Leipzig, before 1763), only no.1 extant
1 sonata, kbd, in XX sonate per cembalo composte da vari autori, ed. G.B. Venier, op.2 no.10 (Paris, 1760); another in Oeuvres mêlées, vii/5 (Nuremberg, 1761)

Lost:
5 kbd sonatas, ob conc., 2 bn concs., advertised by Breitkopf, 1763;
other works, possibly identical to the above, listed in Breitkopf catalogues

Font: En català: No disponible - En castellano: Christoph Schaffrath (1709-1763) - In english: Christoph Schaffrath (1709-1763) - Altres: Christoph Schaffrath (1709-1763)


Parlem amb veu pròpia...

Christoph Schaffrath va ser un compositor i intèrpret de clavecí de qui en desconeixem la primera meitat de la seva vida. Ara bé, musicalment l'hauríem de situar en els contraforts d'autors com els Benda, Hasse o els germans Graun amb qui de ben segur devia coincidir en un moment o altre tenint en compte la vinculació amb el príncep Frederic, anys més tard Frederic el Gran. A diferència dels autors citats Schaffrath, cognom per cert de complexa pronunciació pels catalans, no va explorar altre gènere, si més no que sapiguem, que l'instrumental. En aquest, va deixar mostres d'un art en permanent equilibri entre el barroc més tradicional i el classicisme incipient, Alhora, la seva condició de clavecinista ens donarà pistes de la seva vocació literària per aquest instrument. L'exemple d'avui, tanmateix, ens despistarà ja que aquest en aquest Duet en Si bemoll major per a arpa i oboè no hi participarà el clavicèmbal. Ara bé, tinc certs dubtes de si és pròpiament de factura pròpia o fruit d'un arranjament postmodern ja que aquest duet és probable que fos per a flauta i clavecí. En qualsevol cas, un experiment instrumental poc habitual en el repertori degut a l'exòtica conjunció arpa-oboè. El resultat interessant i eminentment clàssic sense majors pretensions. Schaffrath va ser, com tantes vegades afirmo i afirmaré, un compositor del seu temps, fidel a l'estil de cada moment i innovador en la mesura de les possibilitats i segons els requisits i imposicions dels seus mecenes. I ja posats a demanar quimeres, desitjaria poder escoltar les simfonies, si més no en el seu repertori n'hi consten 13. Serà difícil però per demanar-ho que no quedi!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Souper Galant, with the Bach Family and Friends on period instruments

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

MAKLAKIEWICZ, Jan Adam (1899-1954) - Msza swietokrzyska

February 8, 2015, 2:07 am
$
0
0
Józef Pankiewicz - Park in Duboj (1897)
Obra de Józef Pankiewicz (1866-1940), pintor polonès (1)



- Recordatori de Jan Adam Maklakiewicz -
En el dia de la commemoració del seu 61è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Józef Pankiewicz (Lublin, 29 de novembre de 1866 - La Ciotat, 4 de juliol de 1940) va ser un artista gràfic, pedagog i pintor polonès. Membre prominent del moviment Polònia Jove, va estudiar amb Wojciech Gerson i Aleksander Kamiński a l'Escola de Belles Arts de Varsòvia. Va viatjar a Sant Petersburg amb Władysław Podkowiński després de guanyar una beca per estudiar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de la ciutat russa. El 1889, ambdós artistes van viatjar a París. Allà van fundar una corrent denominada Colorisme Polonès que partia del postimpressionisme. A França va fer amistat amb Pierre Bonnard, amb qui va coincidir estilísticament. Més tard, i derivat de la seva visita a Espanya, va explorar noves tendències, com el fauvisme. Va morir a La Ciotat el juliol de 1940.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Józef Pankiewicz (1866-1940) - Altres: Józef Pankiewicz (1866-1940)


Parlem de Música...

Jan Adam Maklakiewicz (Chojnata, 24 de novembre de 1899 - Warsaw, 7 de febrer de 1954) va ser un compositor polonès. Després dels estudis inicials amb el seu pare, organista local, se'n va anar a Varsòvia per estudiar a l'Escola Chopin de Música amb Biernacki (harmonia), Szopski (contrapunt) i Leopold Binental (violí), i posteriorment al conservatori (1922-25) on va estudiar amb Statkowski (composició). Mesos més tard va ser alumne de Dukas a l'Ecole Normale de Musique de París. Actiu com a director coral des del 1916, va ser professor als conservatoris de Lodz (1927-29) i Varsòvia (des del 1929). El 1932 va ser nomenat organista de la Santa Creu de Varsòvia, on també va treballar com a crític i director del cor. Els darrers anys de la seva vida va ser el director de les orquestres filharmòniques estatals de Cracòvia (1945-47) i Varsòvia (1947-48). Com a compositor, Maklakiewicz va demostrar bones habilitats en tots els gèneres. Szymanowski, en particular, considerava el seu Concert per a violoncel i altres peces com algunes de les millors obres contemporànies. Va ser innovador en la música secular i conservador en la música religiosa. Va morir a Varsòvia el febrer de 1954.

OBRA:

Vocal secular:

Sym. no.2 ‘Święty Boże’ [O holy Lord] (J. Kasprowicz), Bar, chorus, orch, 1928;
Pieśni japońskie [Japanese Songs] (R. Umeda), S, orch, 1930;
Pieśń o chlebie powszednim [Song of our Daily Bread], sym. poem, chorus, orch, 1931;
4 pieśni, S/T, orch, 1946;
Suita tańców łowickich [Łowicz Dance Suite], chorus, orch, 1948–50
Incid music, film scores, folk song arrs.

Vocal religiosa:

Church works;
6 Masses; included Missa pro defunctis, 1932

Instrumental:

Ballets:
Cagliostro w Warszawie (3 scenes, J. Tuwim), 1938;
Złota kaczka [The Golden Duck] (5 scenes, J. Reimoser, after A. Oppman), 1950

Orch:
Wariacje symfoniczne, 1922;
Concertino quasi una fantasia, lv, pf, orch, 1930;
Vn Conc., 1930;
Vc Conc., 1930;
Grundwald, sym. poem, 1939–44;
Uwertura praska [Prague ov.] 1947

Chbr:
Suita huculska, vn, pf, 1927;
Triptych, vc, pf, 1927

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Adam Maklakiewicz (1899-1954) - Altres: Jan Adam Maklakiewicz (1899-1954)


Parlem amb veu pròpia...

Jan Adam Maklakiewicz va ser un compositor polonès del segle XX que instrumentalment va explorar les noves tendències més avantguardistes i de les quals, per principis i estatuts d'aquest espai, no en parlarem. No obstant, si fem cas de la música religiosa recuperada fins ara, entre ella aquesta edició amb quatre misses, el seu mirall va ser un altre considerablement més pretèrit. Així serà en la Msza swietokrzyska per a cor mixt i orgue de 1932. I si bé la formació de Maklakiewicz fou religiosa des de ben petit, no va ser fins que va assumir el càrrec d'organista a la Santa Creu de Varsòvia que va començar a compondre música sacra de forma regular. En el cas de la Missa swietokrzyska el primer compàs ja ens deixa entreveure quina serà la filosofia de la partitura. Propera a Gounod, l'homofonia de les veus del cor i l'acompanyament d'orgue dibuixen una missa melòdicament fascinant. Escrita per a commemorar el 250è aniversari de la construcció de l'església de Santa Creu de Varsòvia, es va convertir immediatament en la seva obra en llatí més popular i difosa. D'exigència limitada, per fer-la assequible als cors amateurs, és probablement la missa més festiva i compacta del seu repertori així com probablement la més romàntica. Encantadora, la precisa interpretació converteix l'audició en un festival pels sentits. Personalment, Maklakiewicz era un autor absolutament desconegut de qui de moment no m'atreviré a explorar-ne els altres gèneres. En qualsevol cas i inevitablement he de reconèixer que aquestes quatre misses m'han resultat meravelloses, de principi a fi!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Maklakiewicz, J.: Swietokrzyska Mass / Missa tertia in honorem sancti Francisci Confessoris / Polish Mass

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - Symphony No.1 in C major

February 9, 2015, 12:24 am
$
0
0
Antoine de Favray - Portrait of David George van Lennep and family (c.1770)
Obra d'Antoine de Favray (1706-1798), pintor francès (1)



- Recordatori de Joseph Leopold Eybler -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Chevalier Antoine de Favray (Bagnolet, 8 de setembre de 1706 - Malta, 9 de febrer de 1798) va ser un pintor francès. Es va formar a Roma amb Jean-François de Troy abans d'establir-se i treballar a Malta. Allà va viure la major part de la seva vida exceptuant el període 1760-1770, dècada que va viure a Constantinople. Va ser dels pocs pintors europeus que va desenvolupar la seva carrera a l'illa de Malta. Va morir en aquesta ciutat el febrer de 1798.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Antoine de Favray (1706-1798) - Altres: Antoine de Favray (1706-1798)


Parlem de Música...

Joseph Leopold Eybler (Schwechat, 8 de febrer de 1765 - Viena, 24 de juliol de 1846) va ser un compositor austríac. Es va formar inicialment amb el seu pare, un professor d'escola i mestre d'un cor a Schwechat. Amb 6 any va ser capaç de tocar un concert de piano davant un oficial vienès, que el va recomanar per tal que estudiés a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve de Viena on els seus cosins llunyans, Joseph i Michael Haydn, hi havien estudiat. Des del 1776 fins el 1779 va rebre classes particulars del mestre clàssic Albrechtsberger. El 1782 va començar a estudiar Dret a la Universitat de Viena. Un incendi a la casa familiar el va obligar a abandonar la universitat per a dedicar-se de ple a la música itinerant. Van ser anys difícils per Eybler que va poder superar gràcies a l'ajuda primer de Joseph Haydn i posteriorment de Mozart. Aquest va mostrar sempre una gran estima per Eybler a qui va procurar cuidar i protegir en la mesura del possible. Eybler, anys més tard, va escriure: "Vaig tenir la sort de mantenir la seva amistat sense reserves, fins que va morir, el vaig cuidar, el vaig ficar al llit i el vaig ajudar durant la seva llarga i dolorosa malaltia".

Precisament, després de la mort de Mozart, la seva dona va demanar-li la finalització del seu Rèquiem. La profunda admiració i l'etern respecte que Eybler sentia pel seu inseparable amic va provocar que Eybler no fos capaç de fer front a l'encàrrec. Süssmayr va realitzar la compromesa tasca de finalitzar una de les obres mestres de Mozart. El 1792 va assolir el càrrec de director del cor de l'Església del Carme de Viena i posteriorment de la Schottenkloster, mantenint aquest càrrec durant més de 30 anys. El 1801 va ser nomenat mestre de música de la cort, sota recomanació d'Haydn i de l'emperadriu Maria Teresa. A petició d'ella, va escriure una de les seves obres més reconegudes del seu repertori, el Rèquiem en Do menor. Després d'aquest aclamat treball va ser nomenat Hofkapellmeister adjunt de Salieri. Quan aquest es va jubilar el 1824, Eybler va assumir la total responsabilitat d'aquest important càrrec. Conservador en les formes, va impedir l'execució d'una de les misses de Schubert per considerar-la "massa difícil". El 1833 va patir un infart cerebral mentre dirigia el Rèquiem de Mozart que el va incapacitar per la resta de la seva vida. Va rebre nombroses condecoracions i va passar els darrers anys amb la família. Va morir a Viena el juliol de 1846.

Les primeres obres de Eybler mostren al llarg de la seva afecció als estils tradicionals i el seu respecte per la família Haydn i Mozart. El seu Rèquiem és molt proper, en molts aspectes, a l'estil dels treballs de Johann Michael Haydn, si bé amb algunes variacions temàtiques i de rutines musicals. Les parts vocals són simples i de fàcil realització, mentre que les parts de la configuració orquestral són sorprenentment independents i sovint tècnicament exigents. L'oratori Die divendres letzten Dinge, que va gaudir d'un èxit notable quan es va presentar per primera vegada, roman actualment en l'oblit així com la majoria de les més de 30 misses que va compondre. Eybler és també conegut per la nombrosa música de cambra en la que destaquen els quintets i quartets de corda ja que mereixen una menció especial per la seva particular bellesa. Les seves dues simfonies així com el seu rèquiem són probablement les obres que amb major dignitat han resistit el pas del temps. Pel que fa a la seva única òpera, Das Zauberschwert un Komödie Romantische en tres actes, tot i viure una fulgurant estrena en el Teatre in der Leopoldstadt el 1802, malviu en els escenaris en comptades ocasions.

Vocal secular:

Opera:
Das Zauberschwert (op, 3, K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 16 Feb 1802, A-Wn, ov. and selections in vs (1802)

Songs:
12 Lieder beym Clavier zu singen (Augsburg, n.d.);
Auf Weihnacht, 1v, pf, music appx to F. Treitschke's poems (1817);
Klag-Toene, 1v, pf, in Wiener Modenzeitung, Jg.i/36 (1816);
Getröstetes Heimweh, 1v, org (?1832);
Danklied an Gott, 1v, org (n.d.)

Other:
4 canons, c8 unacc. choruses, music for 1v, chorus, orch

Vocal religiosa:

Orat.:
Die vier letzten Dinge (J. Sonnleithner), 1810, Wn;
Die Hirten bei der Krippe, 1794, Wn, also arr. as cant.

Cant.:
Dich Schöpfer sanfter Harmonie; 
Il sacrifizio; 
Die Macht der Tonkunst

Masses:
Requiem mit Libera (1825);
Messe zur Krönungs-Feyer … der Kaiserin Carolina als Königin von Ungarn (Missa Sanctorum Apostolorum) (1826);
2. Messe de S Mauritio (1827);
3. Messe de S Leopoldo (1827);
4. Messe de S Ludovico (1829);
5. Messe de S Rudolpho (Missa S Josephi) (1829);
6. Messe de S Rainero (1831);
Messe zur Krönungs-Feyer … Erzherzogs Ferdinand … zum Könige von Ungarn (1832);
c26 others, mass parts, Ws

Graduals:
Tua est potentia (1826);
Sperate in Deo (1827);
Omnes de Saba venient (1827);
Dies sanctificatus illuxit nobis (Viderunt omnes) (1829);
Benedicam Dominum in omni tempore (1829);
Non in multitudine est virtus tua Domine (1831);
Domine Deus omnium creator (1832);
c33 others, Ws

Ofertoris:
Domine si observaveris iniquitates (1826);
Si consistant adversum me castra (1827);
Reges Tharsis et insulae munera offerunt (1827);
Tui sunt coeli et tua est terra (1829);
Jubilate Deo omnis terra (1829);
Timebunt gentes nomen tuum Domine (1831);
Magna et mirabilia sunt opera tua Domine (1832);
Fremit mare cum furore (1814);
c25 others, Ws

Others:
4 Marian ants;
7 TeD;
15 hymns;
others

Instrumental:

Orch.:
Ouvertüre, op.8 (1804);
Die Familie des T.G. Gracchus (pantomime, J.W. Ridler), Wn;
5 scenes from Coriolan, Dario, etc.;
2 syms., 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, v (New York, 1984);
cl conc., 1798, Wst;
Divertimento für den Faschingsdienstag, 1805;
c162 dances

Chbr.:
str qnts: 2 vn, 2 va, vc, op.5 no.1 (1798), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.1 (1801), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.2 (1803), 2 vn, va, vc, db [no.4], fl/vn, vn, 2 va, vc [no.5];
2 qnts, va d'amore, vn, va, vc, db, 1 also arr. as str sextet; 9 str qts: op.1 (1794), op.10 (1809), 3 without op. no., CZ-CHRm;
12 variationes Augustin;
Str Trio, op.2 (1798);
Pf Trio, op.4 (1798);
Sonata, pf, vn (1798);
3 Sonatas, pf, vn, op.9 (1808), as 3 sonates faciles, pf, vn (?1825);
2 Sonatas, 2 vc, op.7 (1803)

Pf:
12 variations … sur le theme a Schüsserl und a Reinderl (1797);
3 marcie (1798);
10 Variationen [on Pria ch'io l'impegno] (1798);
12 Menuetten und 10 Trios (n.d.);
12 deutsche Tänze und 8 Trios (n.d.);
12 deutsche Tänze und 12 Trios (1810);
Allgemein beliebte Polonaises, Eccossoises und Contre-Taenze (1812);
12 variations (1820);
12 deutsche Tänze und 12 Trios nebst Coda (1823);
Favorit-Deutsche samt Trios und Coda (n.d.);
Alexanders Favorit-Tänze (Berlin, n.d.)

Arranjaments.:
rev. of W.A. Mozart: Requiem [Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis, Lacrimosa], ed. in Neue Ausgabe sämtlicher Werke, i/1, Abt.2, Bd.2 (Kassel, 1965/R);
J. Haydn: Gott erhalte Franz den Kaiser;
M. Haydn: Posuisti Domine;
G.B. Pergolesi: Stabat mater

Font: En català: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - En castellano: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - In english: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - Altres: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) 


Parlem amb veu pròpia...

Joseph Leopold Eybler va ser un compositor austríac a qui històricament, per bé o per mal, associem a Mozart. Per bé, en el sentit de tenir l'impagable privilegi, vist en perspectiva, de ser un dels personatges més propers, a tots els nivells, del geni de Salzburg. Com a mestre però també com a bon amic amb qui va compartir, tristament, el cruel final el 1791. Per mal, en el sentit musical de la paraula ja que aquesta proximitat ha estat probablement la causant de l'oblit d'Eybler tot i l'extens repertori del que pot presumir. Obres de tots els gèneres i colors i que actualment viuen en la foscor amb l'excepció del rèquiem, un oratori, algun despistat ofertori, les dues simfonies que va escriure, un concert de clarinet, una obertura i obra de cambra. Misses, cançons, obres de piano i altres romanen encara a l'espera d'algun esperit benèvol i solidari. Potser aquest any, el del 250è aniversari de naixement, tindrem alguna sorpresa. Mentrestant, gaudirem de la Simfonia No.1 en Do major sensiblement més clàssica i per tant fidel a Haydn o Mozart que la segona simfonia, notablement més dramàtica tot i el classicisme estètic d'ambdues obres. Introduïda amb un adagio que ràpidament enllaça amb un allegro spiritoso en forma sonata, s'estructura en quatre moviments, l'andante en forma de variacions, un minuet i allegro finale en forma de rondo. Eybler potser no passarà a la història però per la seva depurada acadèmia i precisa orfebreria clàssica, i de forma natural, hauria de formar part de la llarga llista de referències del gran segle d'or de la il·lustració!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Eybler: Symphonies Nos. 1 and 2 / Overture

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

DE GAMBARINI, Elisabetta (1731-1765) - Sets de Lessons

February 10, 2015, 12:44 am
$
0
0
Norbert van Bloemen - Landleute am Brunnen (c.1746)
Obra de Norbert van Bloemen (1670-1746), pintor flamenc (1)



- Recordatori d'Elisabetta de Gambarini -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Norbert van Bloemen (Antwerp, 10 de febrer de 1670 - Amsterdam, 1746) va ser un pintor flamenc. Germà dels també reeixits pintors Pieter i Jan Frans van Bloemen, Norbert es va formar amb ells abans de marxar d'Anvers el 1674. Primer va visitar Lió i posteriorment va viatjar a Roma on va viure-hi durant un període considerable. Allà es va convertir en membre de la Bentvueghels, una associació de pintors flamencs i holandesos actius a Roma. El 1724 va decidir tornar a Anvers ciutat on va tenir poc èxit per la qual cosa va decidir viatjar a Àmsterdam on va treballar-hi la resta de la seva vida. Va ser conegut pels seus paisatges italianitzants i escenes de gènere que recorden l'estil de les pintures de petit format dels Bamboccianti. També va pintar retrats i alguns quadres històrics. Va ser professor de Cornelis Ploos van Amstel. Va morir a Àmsterdam el 1746.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Norbert van Bloemen (1670-1746) - Altres: Norbert van Bloemen (1670-1746)


Parlem de Música...

Elisabetta de Gambarini (London, 7 de setembre de 1731 - London, 9 de febrer de 1765) va ser una compositora i cantant anglesa de pares italians. Filla de Charles Gambarini, conseller del Landgrave d'Hesse-Kassel, es va formar com a cantant. En aquest sentit, va participar en alguna representació d'oratoris d'Händel. Tot i que es desconeix la seva formació instrumental, els anys 1748-50 va publicar algunes lliçons per a clavecí i una col·lecció de cançons. Es creu, tot i que no hi ha confirmació oficial, que Geminiani va ser el seu mestre. El maig del 1764 va actuar com a organista, i sota el nom de Mrs Chazal, en un concert privat. Segons algunes fonts, De Gambarini va ser també pintora. Amb només 34 anys va morir a Londres el febrer de 1765.

OBRA:

6 Sets of Lessons, hpd (London, 1748)
Lessons for the Harpsichord, Intermix’d with Italian and English Songs, op.2 (London, 1748)
XII English &
Italian Songs, fl, bc, op.3 (London, ?1750)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Elisabetta de Gambarini (1731-1765) - Altres: No disponible


Parlem amb veu pròpia...

Elisabetta de Gambarini va ser una soprano que va actuar en nombrosos oratoris d'Händel, entre ells, el Messies. Paral·lelament, tot i desconèixer els detalls, va tenir, sembla ser, algun càrrec d'organista i alternativament clavecinista. No sabem, tampoc, si aquests càrrecs foren en ambients públics o privats o en una combinació d'ambdós estats. En qualsevol cas, dues coses si que formalment sabem; la primera, el 250è aniversari de decés d'aquesta joveníssima compositora malaguanyada als 34 anys. La segona, les tres col·leccions de música per a clavecí que va publicar a Londres ciutat, per cert, on va viure íntegrament la totalitat de la seva vida. Els Sets de Lessons (or Sonatas), dels que escoltarem la Sonata II en Re i la Sonata III en Fa, publicats el 1748 i amb més de 200 subscriptors entre ells el mateix Händel, Geminiani o Greene, entre altres, demostren la notable habilitat de Gambarini. Sis sonates per a clavecí de tres moviments, amb l'excepció de la segona sonata de dos, es mostren properes a la filosofia de Scarlatti o fins i tot de les suites de Bach. Moviments d'entrada sovint en forma binària, de gustosa ornamentació i sobrats d'encant i amb finals rítmics dansaires. Belles partitures d'una compositora clàssica a qui avui recordem amb l'alegria de poder parlar, tot i les dificultats, d'una veu femenina del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Barbara Harbach (harpsichord)
AMAZON: Sonatas by Elizabeth
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Sonatas by Elizabeth


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BRUHNS, Nicolaus (1665-1697) - L'Oeuvre d'orgue

February 11, 2015, 1:24 am
$
0
0
Cesare Gennari - A Sybil
Obra de Cesare Gennari (1637-1688), pintor italià (1)



- Recordatori de Nicolaus Bruhns -
En el marc de la celebració del seu 350è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Cesare Gennari (Cento, 1637 - Bologna, 11 de febrer de 1688) va ser un pintor italià. Va pertànyer a una dinastia de pintors amb diverses generacions d'antiguitat. Era fill d'Ercole Gennari i de Lucia Barbieri, la germana del Guercino. Després de rebre la seva primera formació a l'estudi patern, va continuar els seus estudis al costat del seu famós oncle, de qui va imitar l'estil. A la mort de Guercino el 1666 va heretar, juntament amb el seu germà Benedetto, el taller i els béns del difunt. Tant el seu estil com el del seu germà són gairebé mimètics del seu mestre. Però va ser Cesare el més dotat, aconseguint que la seva obra fos de major qualitat. Va ser professor de pintors com Simone Gionima o Aureliano Milani. Va morir a Bolonya el febrer de 1688.

Font: En català: No disponible - En castellano: Cesare Gennari (1637-1688) - In english: Cesare Gennari (1637-1688) - Altres: Cesare Gennari (1637-1688)


Parlem de Música...

Nicolaus Bruhns (Schwabstedt, 1665 - Husum, 29 de març de 1697) va ser un organista, violinista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb el seu pare Paul Bruhns (1640-89?), organista a Schwabstedt i possiblement alumne de Franz Tunder. Posteriorment, Bruhns va estudiar composició i orgue amb Dieterich Buxtehude, que sempre el va considerar com un dels seus millors alumnes. Amb l'ajuda d'aquest, va rebre un lloc com a violinista i compositor a la cort de Copenhaguen, i el 1689 es va convertir en organista a la ciutat d'Husum, ciutat on va viure la resta de la seva curta existència. Tot i ser organista, va ser un dels millors compositors de cantates sagrades de la seva època. També va compondre música de cambra, tot i que majoritàriament s'ha perdut. Carl Philipp Emanuel Bach va deixar constància per escrit de la profunda admiració que el seu pare, Johann Sebastian Bach, va sentir pel seu compatriota Bruhns. Va morir a Husum el març de 1697.

OBRA;

Vocal religiosa:

all in S
Alleluja. Paratum cor meum (ensemble conc.), 3vv, vn, 2 b viol, bc
De profundis clamavi (sacred conc.), B, 2 vn, bc, ?1689–91
Der Herr hat seinen Stuhl im Himmel bereitet (sacred conc.), B, 2 vn, 2 va, bn, bc, ?1689–91
Die Zeit meines Abschieds ist vorhanden (ensemble conc.), 4vv, 5 insts [2 vn, 2 va, bn], bc
Erstanden ist der heilige Christ (chorale conc.), 2vv, 2 vn, bc
Hemmt eure Trähnenfluht (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc
Ich liege und schlaffe (conc.-aria cant.), 4vv, 5 insts [2 vn, 2 va, bn], bc [first chorus retexted as Ich habe Lust abzuscheiden]
Jauchzet dem Herren alle Welt (sacred conc.), T, 2 vn [bn], bc
Mein Herz ist bereit (sacred conc.), B, vn, bc, ?1689–91
Muss nicht der Mensch auff dieser Erden im steten Streite seyn (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 clarini, 2 vn, bn, bc
O werter heilger Geist (sacred madrigal cant.), 4vv, 2 clarini, 2 vn, 2 va, bn, bc, ?Easter 1691
Woll dem, der den Herren fürchtet (ensemble conc.), 3vv, 2 vn, 2 va, bn, bc

Instrumental:

Org.:
[4] Praeludia, 2 in e, G, g; ed. K. Beckmann (Wiesbaden, 1972); ed. M. Radulescu (Vienna, 1993); 3 ed. in Organum, iv/8 (Leipzig, 1925)
Nun komm der Heiden Heiland; ed. K. Beckmann (Wiesbaden, 1972); ed. M. Radulescu (Vienna, 1993)

Font: En català: Nicolaus Bruhns (1665-1697) - En castellano: Nicolaus Bruhns (1665-1697) - In english: Nicolaus Bruhns (1665-1697) - Altres: Nicolaus Bruhns (1665-1697)


Parlem amb veu pròpia...

El virtuosisme de Bruhns es visualitza en l'afirmació del seu col·lega Mattheson quan descriu algun dels seus concerts on "amb les mans tocava el violí i amb els peus l'orgue" en un dels molts recitals que acostumava a realitzar a Husum, la ciutat on va treballar com a organista al llarg de la seva curta vida. Inevitablement, tot i les paraules del mateix Bach, Bruhns representa la generació coetània a la d'aquest especialment per la qualitat de la seva música d'orgue. Probablement, si el seu temps de vida s'hagués multiplicat, parlaríem potser d'un dels grans mestres alemanys a l'altura, com a mínim, de Buxtehude. L'edició d'avui ens ho posa de manifest de forma fulminant amb dues interessants propostes, els quatre preludis d'orgue que s'han preservat i dels que escoltarem l'impressionant Praeludium con Fuga ex Sol Bécarre, i les cantates a quatre veus i orquestra de cambra de la que escoltarem Der Herr hat seinen Stuhl im Himmel bereitet. Escoltant-lo, tinc clar que els arguments generals i també la perícia en els detalls, l'haurien convertit en tot un espectacle i en un compositor a qui recordaríem amb insistència. Malauradament, l'escàs repertori que se'n preserva malmet i arracona un nom a tenir en consideració i amb més motiu si estimem a Bach. La interpretació, fantàstica, magnifica i amplifica la subtil delicadesa vocal i la majestuosa i solemne obra instrumental. Tot un tresor per a celebrar el 350è aniversari d'un gran mestre!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Bruhns: L'oeuvre d'orgue - Cantates

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

REJCHA, Josef (1752-1795) - Konzert für Oboe und Orchester B-Dur

February 12, 2015, 12:38 am
$
0
0
Luca Carlevarijs - River landscape with a capriccio view of the ponte rotto, Rome (c.1712)
Obra de Luca Carlevarijs (1663-1730), pintor italià (1)



- Recordatori de Josef Rejcha -
En el dia de la celebració del seu 263è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Lucca Carlevarijs (Udine, 23 de gener de 1663 - Venècia, 12 de febrer de 1730) va ser un pintor vedutista italià. Fill d'una família de pintors, des de la mort del seu pare el 1679 va viure a Venècia sota cura de la seva germana. El seu treball com vedutista es va iniciar el 1703 amb les Fàbriques i Vistes de Venècia, un conjunt de gravats a l'aiguafort on dóna mostres d'una mentalitat científica en la qual prevalen la perspectiva i l'equilibri. En els seus quadres posteriors s'observa la ressonància del mètode microgràfic de Gaspar Van Wittel. Es tracta de vistes sense excessiva rigurositat topogràfica i que mostren petjades de la seva sensibilitat poètica. Va ser un pintor conegut també pels seus capritxos, paisatges imaginaris en què coexistien elements antics, moderns i fins i tot edificacions reals. Els últims anys de la seva vida van estar eclipsats per les lluminoses vistes de Canaletto. Va morir a Venècia el febrer de 1730.

Font: En català: Luca Carlevarijs (1663-1730) - En castellano: Luca Carlevarijs (1663-1730) - In english: Luca Carlevarijs (1663-1730) - Altres: Luca Carlevarijs (1663-1730)


Parlem de Música...

Josef Rejcha (Chuděnice, 12 de febrer de 1752 - Bonn, 5 de març de 1795) va ser un violoncel·lista, director i compositor txec. El 1761 va viatjar a Praga ciutat on es va convertir en membre d'un cor i a on va rebre classes de violoncel de Franz Joseph Werner. El 1774 es va convertir en primer violoncel·lista a la Kapelle del príncep (Fürst) Kraft Ernst von Oettingen-Wallerstein de Suabia. Allà va conèixer el violinista Anton Janitsch, membre de la mateixa Kapelle, i junts van realitzar diverses gires de concerts a Frankfurt, Gotha, Leipzig i Viena, entre altres llocs. Rejcha i Janitsch van ser invitats de Leopold Mozart quan van anar a Salzburg per realitzar un concert el 1778. Rejcha es va casar el 1779 i, tot i no tenir fills, va adoptar el seu nebot Antoine Rejcha a qui va ensenyar flauta, violí i piano. El 1785 l'elector Maximilià Franz de Köln el va nomenar director de l'orquestra de la cort a Bonn; entre els seus membres hi havia un jove Beethoven així com Nikolaus Simrock, l'editor que va publicar primeres edicions de les obres de Rejcha. El 1790 va rebre la visita de Joseph Haydn abans d'haver de renunciar, per malaltia, a les seves activitats musicals el 1791. Va morir a Bonn el març de 1795.

OBRA:

Instrumental:

Thematic catalogue: C. Reinländer, ed.: Josef Rejcha: Thematisch-systematisches Werkverzeichnis (Puchheim, 1992) [incl. full list of modern edns]

Orch:
3 syms., op.5a: no.1 (Bonn, 1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, vi (New York, 1981), nos.2–3 (Bonn, 1806/7);
2 concertantes: 1 for 2 vn/vn, vc, op.1/op.3 (Bonn, 1795), 1 for 2 hn, op.5 (Bonn, 1819/20);
14 concs.: 1 for vn/va/vc, op.2 no.1 (Bonn, 1799);
10 for vc, 1 (Paris, 1784), 2 as op.2 nos.2 and 1/3 (Bonn, 1799), 1 as op.4 no.1 (Bonn, 1803), 1 in D-Mbs, 1 in CZ-Pnm, 4 listed in Breitkopf catalogue, 1781–7;
2 for fl/ob, 1 in D-Rtt, 1 in Au, Rtt

Chbr:
12 partitas, 6–11 wind insts, D-Au;
trio, 2 vn, vc, Mbs, 9 duos, vn, vc, 6 as op.1 (Bonn, 1795), 3 as op.4 (Bonn, 1802)

Doubtful:
conc., vc, str, CZ-Pnm [probably qnt by A. Reicha];
vc conc., mentioned by Bücken

Lost:
Adagio, written on the death of Empress Maria Theresa, mentioned in Prod’homme

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josef Rejcha (1752-1795) - Altres: Josef Rejcha (1752-1795)


Parlem amb veu pròpia...

Josef Rejcha va ser, abans que tot, un intèrpret de violoncel que sovint delectava el seu públic amb les seves bondats acadèmiques. L'exemple, en paraules del mateix Leopold Mozart el 29 de gener de 1778 en una carta al seu fill tot explicant 'Rejcha al cello mostra una notable facilitat, seguretat en l'entonació, inclinació correcta, tonalitat fina i el grau més elevat d'expressivitat'. Mostres d'admiració d'un pare al seu fill i en una missiva de caràcter privat que demostren l'elevada consideració dels Mozart. Doncs bé, com tantes vegades he comentat, en el segle XVIII era habitual que els intèrprets fossin compositors i així va ser en el cas de Josef. Música instrumental, principalment simfonies i concerts, i que afortunadament han estat recuperats quasi íntegrament en el nostre espai-temps. Estèticament, Rejcha és fidel i proper a l'Escola de Mannheim però també rep la influència dels compositors/intèrprets amb els que va treballar com Ignaz von Beecke, Johann Georg Feldmayr, Joseph Fiala, Anton Hutti (1751-1785), Antonio Rosetti i P.A. Wineberger. La seva condició de violoncel·lista fa que els seus concerts, com per exemple el Concert en Si bemoll major per a oboè i orquestra que escoltarem, exigeixin moltes parts d'instruments de corda i evidentment de violoncel, tot i que el protagonisme i el mèrit en aquest cas és, i ha de ser, per l'oboè i el seu intèrpret. Tot un luxe d'interpretació per a recuperar i celebrar el violoncel·lista bohemi més clàssic!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Schellengerger, Hansjorg: Lost & Found

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

CROSBY, Fanny (1820-1915) - Jesus is Tenderly Calling

February 13, 2015, 1:23 am
$
0
0
Grant Wood - The midnight rid of Paul Rever (1931)
Obra de Grant DeVolson Wood (1891-1942), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Fanny Crosby -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Grant DeVolson Wood (Anamosa, 13 de febrer de 1891 - Iowa City, 12 de febrer de 1942) va ser un pintor nord-americà. Es va formar a l'Institut d'Art de Chicago i a l'Acadèmia Julien de París. Wood va ser més conegut especialment pels seus darrers quadres, en els que representa motius i personatges de la seva Iowa natal. El seu estil va rebre la influència de la matèria i la tècnica pictòrica dels primitius flamencs i alemanys. En el pas d'aquestes formes a l'escena nord-americana, Wood va afegir-hi el seu toc distintiu i personal d'expressiva ironia i profund realisme. Aquest tractament satíric pot observar-se en la seva obra més famosa, el doble retrat American Gothic (Institut d'Art de Chicago, 1930), així com també en Filles de la revolució (Museu d'Art de Cincinnati, 1932). Wood va morir a Iowa el febrer de 1942.

Font: En català: No disponible - En castellano: Grant DeVolson Wood (1891-1942) - In english: Grant DeVolson Wood (1891-1942) - Altres: Grant DeVolson Wood (1891-1942)


Parlem de Música...

Fanny Crosby (Brewster, 24 de març de 1820 - Bridgeport, 12 de febrer de 1915) va ser una escriptora, poeta i compositora d'himnes nord-americana. Fruit d'una negligència mèdica es va quedar cega quan només tenia sis setmanes. Aquesta circumstància va determinar la seva vida i la posterior devoció religiosa. Va estudiar a la Institució per a Cecs de Nova York on va conèixer a Alexander Van Alstyne, un mestre de l'escola amb qui es va casar el 1858. A partir del 1864 va començar a escriure himnes convertint-se, el 1900, en la persona més prolífica de la històrica en aquest gènere. Més de 9000 himnes, la quasi totalitat d'ells litúrgics metodistes i evangèlics, la van convertir en la "reina de les compositores de gospel". Actualment, molts d'aquests himnes s'han convertit en imprescindibles de les congregacions evangèliques dels EUA. A banda dels himnes, va escriure més de 1000 cançons seculars, 4 llibres de poesia i dos autobiografies. La seva fama i renom la van convertir en un referent absolut, especialment, durant la última etapa dels seus 95 anys de vida.

Font: En català: No disponible - En castellano: Fanny Crosby (1820-1915) - In english: Fanny Crosby (1820-1915) - Altres: Fanny Crosby (1820-1915) 


Parlem amb veu pròpia...

Chole Frances Jane Crosby, coneguda generalment amb el nom de Fanny Crosby, va ser una de les compositores d'himnes més prolífiques de la història protestant, havent escrit més de 8000 cançons, tot i la ceguesa que va patir de per vida. Tot i això, pel seu treball perseverant i per la seva singularitat, es va convertir ben aviat en una de les dones més conegudes dels Estats Units assolint una difusió sense precedents. Fou tal la magnitud de la seva col·lecció d'himnes que Crosby es va haver d'inventar fins a 100 pseudònims diferents per la firma de les seves obres ja que molts editors eren absolutament contraris a incloure molts himnes d'un mateix creador en els himnaris. Activista de l'església metodista i profundament creient, la seva convicció religiosa era tant pura que es pot resumir amb afirmacions pròpies com: 'Crec que va ser la providència de Déu la que va fer que fos cega tota la vida i li agraeixo per aquesta gràcia. Si demà se m'oferís la vista terrenal no l'acceptaria. Potser no hauria cantat els himnes de lloança a Déu si altres coses belles o interessants m'haguessin distret' o 'Quan arribi al cel, el primer que veuré gustosa serà la cara del meu Salvador'. Principis clars i eloqüents de la seva vocació religiosa de tota una dilatada existència al 'servei de Déu'. Avui alguns exemples d'aquests himnes, entre ells el famós Jesus Is Tenderly Calling en una interpretació moderna però plena d'encant que rendeix honors i ens recorda que Fanny Crosby, 100 anys després del seu decés, segueix enlluernant el món amb la docilitat poètica i la bellesa de les seves cançons!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Tenderly Calling - The Songs of Fanny Crosby

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

HEBDEN, John (1712-1765) - Six concertos for Strings

February 14, 2015, 1:47 am
$
0
0
Thomas Rowlandson - Vauxhall Gardens (1785)
Obra de Thomas Rowlandson (1756-1822), pintor anglès (1)



- Recordatori de John Hebden -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Thomas Rowlandson (Old Jewry, 13 de juliol de 1756 - Londres, 22 d'abril de 1827) va ser un pintor i caricaturista anglès. Considerat el més important mestre de la tradició satírica després de William Hogarth, la seva feina més coneguda va ser la il·lustració de textos humorístics. També va idear una versió anglesa de l'antiga Dansa de la Mort i gravat d'alt contingut eròtic. Fill d'un obrer, en finalitzar l'escola va estudiar a la Royal Academy. Als 16 anys, va anar a viure a París on va seguir estudiant. Més tard, va realitzar diversos viatges pel continent europeu, fent esbossos i prenent nota de la vida i costums de la gent que visitava. El 1775 va fer una exhibició de dibuixos anomenada Delilah visiting Samson in Prison (Dalila visita a Sansón en la presó), i el següent any va realitzar diversos retrats i paisatges. La seva prometedora carrera com a pintor es va frustrar, paradoxalment, per una bona notícia, la d'una herència de 7.000 lliures, malaguanyada ràpidament per la seva ludopatia. La vida desenfrenada el va dur a la ruïna per la qual cosa va haver de treballar intensament en la producció de caricatures satíriques. 

Associat a l'editor Rudolph Ackermann, va dissenyar nombroses il·lustracions, majorment humorístiques, que el van fer molt popular. El seu primer gran èxit va ser la sèrie sobre El mestre d'escola 'Dr. Syntax', una narració humorística en vers escrita per William Combe. Aquest personatge, que pel seu idealisme i aspecte peculiar recordava vagament El Quixot, es va fer conèixer el 1809 en una versió il·lustrada per entregues. A propòsit de l'èxit assolit, l'editor Ackermann va publicar, el 1812, una versió millorada en format llibre, amb 30 gravats de Rowlandson. A aquest primer relat el van seguir dues seqüeles; Dr. Syntax a la recerca de consol (1820) i A la recerca d'una esposa (1821). Totes dues es van produir igualment gràcies a la col·laboració de l'escriptor Combe i de Rowlandson.  Encara que l'artista va abordar la crítica política com en el seu dia ho havia fet Hogarth, aquesta faceta no va ser prioritària en la seva producció. Major rellevància van assolir les seves il·lustracions eròtiques, tan explícites que van ser qualificades de pornogràfiques. 

Entre els anys 1814 i 1816 va crear una versió humorística i actualitzada de la Dansa de la Mort, tema d'origen medieval que s'havia fet popular al segle XVI per diverses sèries gravades com la d'Hans Holbein el Jove. Aclaparat per les seves contínues dificultats econòmiques, Rowlandson va continuar dissenyant i dibuixant nombroses il·lustracions, tot i que amb una qualitat progressivament decreixent. A diferència de la majoria d'il·lustradors europeus del segle XIX, Rowlandson acostumava a gravar personalment les seves planxes, encara que el resultat final era producte d'un treball en equip. Rowlandson gravava les línies principals a l'aiguafort i d'altres gravadors especialitzats afegien retocs al gravat a l'aiguatinta. Una vegada estampades, els fulls eren acolorits a mà, amb lògiques variacions de tons però respectant les pautes marcades per Rowlandson i l'editor. Va morir a Londres l'abril de 1822.

Font: En català: Thomas Rowlandson (1756-1822) - En castellano: Thomas Rowlandson (1756-1822) - In english: Thomas Rowlandson (1756-1822) - Altres: Thomas Rowlandson (1756-1822)


Parlem de Música...

John Hebden (?Yorkshire, b. 12 juliol de 1712 - London, febrer de 1765) va ser un violoncel·lista i compositor anglès. La seva formació i ciutat de naixement es desconeixen. De jove va interpretar concerts de música de cambra a Yorkshire juntament amb un grup de músics italians i alemanys sense nom de banda conegut establerts de York. Després del seu matrimoni amb Mary Preistland el 1732, es va traslladar a Londres on va treballar com a violoncel·lista de l'Orquestra de Thomas Arne a Vauxhall, Drury Lane i Covent Garden. El 1758 va ser ascendit a 'musician-in-ordinary' amb el fagot per Jordi II d'Anglaterra. Contràriament a la majoria de compositors que van treballar a Vauxhall no va publicar cap cançó o sonates per a clavecí. Només va publicar, pel que sembla, dues col·leccions; una de concerts (Op.2) i una de duets per a flauta i clavecí (Op.1). Va morir a Londres el febrer de 1765.

OBRA:

Instrumental:

6 concertos for strings (Op. 2):
No. 1 in A Major;
No. 2 in C Major No. 3 in E minor;
No. 4 in E Flat;
No. 5 in C minor;
No. 6 in D minor
6 solos for flute and harpsichord.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: John Hebden (1712-1765) - Altres: John Hebden (1712-1765)


Parlem amb veu pròpia...

Viatgem a Anglaterra per a descobrir-ne un dels seus compositors setcentistes més amagats del repertori, el violoncel·lista John Hebden, un actor de la constel·lació musical anglesa poc conegut i de qui poca cosa en sabem. De fet, la seva condició de compositor, tenint en compte les poques referències documentades, devia ser més testimonial i anecdòtica que professional. Tanmateix, recuperant la única edició existent, la que recupera els 6 concerts de cordes (concerti grossi) opus 2 (c.1745) i de la que escoltarem el Concert No.6 en Re major, queda clar que Hebden no va ser precisament amateur a l'hora d'escriure música. Ans el contrari, coneixement gràcil de la tècnica del contrapunt, subtilesa i vigor en els passatges lents i fluïdesa i bon ritme en els moviments ràpids. Així mateix, va ser un bon coneixedor de l'academicisme italià, gràcies a Geminiani, i del seu ritual estètic concertant tot adaptant-lo al feréstec i singular paisatge anglès. Precisament, aquests concerts els va compondre, potser sota petició d'algun mecenes o del mateix Thomas Arne amb qui va treballar, en honor als Jardins Vauxhall, un dels espais que millor va conèixer. Hebden, bon intèrpret, va estar a les ordres d'Händel en una de les incomptables representacions de El Messies. Indubtablement, l'espectacular oratori d'Händel ha resistit sensiblement millor el pas del temps que la suma de tots els concerts i escàs repertori d'Hedben. En qualsevol cas, crec que seria bon moment, aquest 2015, per pensar en recuperar els seus duets de flauta i clavecí els quals, no ho dubto, pagarà la pena d'escoltar!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cantilena (ensemble); Adrian Shepherd (1939-2013, cello & conductor)
CHANDOS: John Hebden (1712-1765) - Six Concertos for Strings
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

John Hebden (1712-1765) - Six Concertos for Strings

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Ostermesse

February 15, 2015, 2:30 am
$
0
0
Il Sodoma - The Madonna and Child (c.1520)



- Recordatori de Michael Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 394è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 444è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (Vercelli, 1477 - Siena, 14 de febrer de 1549) va ser un pintor italià que amb les seves obres va establir un pont entre l'estil del final del renaixement i el manierisme. Poques notícies es coneixen de la seva vida, excepte el motiu del seu sobrenom el qual segons Vasari es devia a la seva manifesta homosexualitat de la qual se'n declarava orgullós tot i que altres creuen que el sobrenom va ser una alteració de Sodona, un antic cognom familiar. Va ser deixeble de Giovanni Martino Spanzotti, establint-se el 1501 a Siena. En aquesta ciutat i entre els anys 1505 i 1508 es va dedicar a concloure els frescs iniciats per Luca Signorelli al claustre del Monestir del Monte Olivetto Maggiore. El 1508 es va establir a Roma on va formar part de l'Escola de Rafael treballant en les estances vaticanes. També va intervenir en la Villa Chigi (actual Villa Farnesina) en nom del banquer Agostino Chigi i seguint projectes de Baldassare Peruzzi.

El Papa Juli II li va encomanar la decoració de l'Estada de la Signatura al Palau Vaticà. La seva gran obra mestra és el gran fresc que es troba a la Villa Farnesina anomenat Les núpcies d'Alexandre i Roxana, inspirada en una altra pintura realitzada pel pintor grec Aezión en el segle IV. El 1519 Bazzi va tornar a Siena per tal de decorar l'oratori de Sant Bernardino, on va concloure les Escenes de la vida de la Verge (1536-1548) realitzades en col·laboració amb Girolamo del Pacchia i Domenico Beccafumi. El seu estil va ser proper al dels pintors italians Luca Signorelli i Rafael, així com també al de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci, creant d'aquesta manera unes composicions religioses i mitològiques elegants i delicades. El seu projecte més important va ser la sèrie de 31 frescs que va realitzar per al claustre de Monteolivetto Maggiore, prop de Siena (1508). Va morir a Siena el febrer de 1549.

Font: En català: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - En castellano: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - In english: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - Altres: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549)


Parlem de Música...

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra, ? 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, sobretot d'obres basades en himnes protestants. Molt important va ser la seva labor com a teòric, en particular a través del seu Syntagma musicum. Wetzel i Walther van documentar que Praetorius va néixer el 15 de febrer 1571 i va morir en el seu 50 aniversari, tot i que existeixen algunes discrepàncies en aquest sentit. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590.

D'acord amb un informe posterior, Praetorius es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. Praetorius era ja molt popular arreu d'Alemanya per la qual cosa el 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.

OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M

Font: En català: Michael Praetorius (1571-1621) - En castellano: Michael Praetorius (1571-1621) - In english: Michael Praetorius (1571-1621) - Altres: Michael Praetorius (1571-1621)


Parlem amb veu pròpia...

Michael Praetorius és un compositor més conegut per alguns dels seus himnes, avui dia alguns d'ells extraordinàriament populars a Alemanya, que per la seva labor teòrica (Syntagma musicum, 3 volums, 1614-1620), essencial per la posterior generació de compositors o per algunes de les seves obres religioses més formals. Pare de la música germànica de principis del XVII, va néixer amb el nom de Michael Schultheiss i ràpidament es va convertir, de la mà del seu pare, al luteranisme practicant. Tot i els seus estudis d'orgue a Frankfurt i dels càrrecs d'organista conseqüents, el cert és que la majoria del seu extens corpus musical, recuperat quasi en la seva totalitat dins de la monumental Musae Sioniae (1605-1610), està format per centenars d'himnes i arranjaments corals. A diferència del que puguem pensar, Praetorius no va compondre misses entenent-les d'una forma ordinària.

Aquesta Missa de Pasqua o Ostermesse n'és un bon exemple ja que ha estat reconstruïda a partir dels principis i indicacions de la Constitució Litúrgica de Wolfenbüttel de 1569 degut a què Praetorius no la va estructurar com a tal. Aquesta històrica reconstrucció parteix de fragments de diferents col·leccions, principalment de Musae Sioniae (1607) i de Missodia Sioniae (1611). Missa en llatí, recordem que Praetorius dominava aquest idioma a la perfecció, en què s'intercalen epístoles, evangelis, himnes i altres formes litúrgiques, algunes d'elles en alemany. Cant pla pur, com en el Credo, alternat per polifonia coral exuberant amb un opulent acompanyament instrumental i tot a un nivell interpretatiu superlatiu. Praetorius va néixer i morir el mateix dia en anys diferents (evidentment), per tant, avui el celebrem i el commemorem alhora... tot un luxe i un plaer fer-ho amb una música que espiritualment ens obre, de bat a bat i solemnement, les portes del cel!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Praetorius: Easter Mass

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

FUCHS, Robert (1846-1927) - Quintet for Clarinet and Strings in E flat major, Op. 102

February 16, 2015, 12:30 am
$
0
0
Julius Schrader - Dame an der Brüstung mit Rose (c.1900)



- Recordatori de Robert Fuchs -
En el dia de la celebració del seu 169è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Julius Friedrich Antonio Schrader (Berlin, 16 de juny de 1815 - Groß-Lichterfelde, 16 de febrer de 1900) va ser un pintor alemany que va pertànyer a l'Escola de Pintura de Düsseldorf. Va estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Berlín i a la Kunstakademie de Düsseldorf amb Friedrich Wilhelm Schadow entre els anys 1837 i 1845. Posteriorment, va viatjar per Itàlia, Anglaterra, Holanda i Bèlgica país, aquest darrer, on va rebre la influència dels coloristes Louis Gallait i Edward de Biefoe. El 1851 es va convertir en professor de l'Acadèmia de Berlín. Va ser autor de pintures històriques, religioses i nombrosos retrats de personatges destacats de l'època. Va morir a Groß-Lichterfelde el febrer de 1900.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Julius Friedrich Anton Schrader (1815-1900) - Altres: Julius Friedrich Anton Schrader (1815-1900)


Parlem de Música...

Robert Fuchs (Frauental, 15 de febrer de 1847 - Viena, 19 de febrer de 1927) va ser un professor, organista, director i compositor austríac. Germà petit de Johann Nepomuk Fuchs, va estudiar flauta, violí, piano i orgue des de ben petit. El 1865 es va traslladar a Viena on es va convertir en l'organista de la Piaristenkirche l'any següent i va seguir els seus estudis de composició al conservatori amb Dessoff. El 1872 va estrenar la primera Simfonia, rebuda amb fredor. No obstant, el 1874 va estrenar la Serenade No.1 la qual va rebre molt bones crítiques. El 1875 va ser nomenat director de l'orquestra de la Societat Gesellschaft der Musikfreunde i professor d'harmonia al conservatori. També va ser organista de la Hofkapelle entre els anys 1894 i 1905. Va tenir molts alumnes entre ells Ernst Decsey, Mahler, Sibelius, Franz Schmidt, Schreker, Wolf i Zemlinsky. Va morir a Viena el febrer de 1927.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Königsbraut (romantische-komische Oper, 3, I. Schnitzer), op.46, Vienna, Hofoper, 1889 (Vienna, 1889)
Die Teufelsglocke, Leipzig, 1893

For solo vv, pf:
6 Songs, S, A, pf, op.73 (Vienna, ?1903);
50 songs, 1v, pf, 6 as op.3 (Vienna, ?1872), 4 as op.6 (Leipzig, 1872), 5 as op.16 (Leipzig, ?1876), 5 as op.18 (Leipzig, ?1877), 5 as op.26 (Leipzig, ?1880), 6 as op.41 (Berlin, 1886), 7 as op.52 (Leipzig, c1895), 4 as op.56 (Langensalza, ?1897), 7 as op.81 (Vienna, ?1907), 1 without op. no.

Vocal religiosa:

piano accompaniment unless otherwise stated
Choral:
3 masses, F, without op. no., 1897, G, 4vv, str, org, op.108 (Vienna, ?1923), d, 4vv, org ad lib, op.116 (Augsburg, 1926);
8 acc. female choruses, 3 with pf as op.65 (Vienna, ?1901), 2 with pf as op.66 (Vienna, ?1901), 2 with vn, va, pf as op.67 (Vienna, ?1901), 3 with str as op.70 (Vienna, ?1902), 6 for SA boys’ vv, pf, as op.73 (Vienna, ?1903);
Marienblumen (F.W. Weber), female vv, harp/pf, op.84 (Vienna, 1909);
An die Zither an meiner Wohnungstüre, male vv, harp, op.98 (Vienna, ?1913);
Mariae Himmelfahrt Legende, Bar, chorus, orch, op.100 (Vienna, 1914);
41 unacc. choruses, male, female and mixed vv

Instrumental:

Orch.:
5 syms.: no.1, C, op.37 (Berlin, 1885); no.2, E , op.45 (Berlin, 1887); no.3, E, op.79 (Vienna, 1907); 2 without op. no.
5 serenades: no.1, D, str, op.9 (Leipzig, 1874); no.2, C, str, op.14 (Leipzig, 1876); no.3, e, str, op.21 (Leipzig, 1878); no.4, g, str, 2 hn, op.51 (Leipzig, c1895); no.5, D, small orch, op.53 (Leipzig, c1895)

Other:
Pf Conc., b , op.27 (Leipzig, 1880);
Des Meeres und der Liebe Wellen, ov., op.59 (Leipzig, 1897);
Andante grazioso and Capriccio, str, op.63 (Leipzig, 1900)

Chbr.:
Chbr with pf:
2 qts, g, op.15 (Leipzig, 1876), b, op.75 (Vienna, 1905);
2 trios, C, op.22 (Leipzig, 1879), B , op.72 (Vienna, 1903);
7 Fantasy Pieces, vn, va, pf, op.57 (Berlin, 1897);
Trio, f , vn, va, pf, op.115 (Vienna, 1926);
6 vn sonatas, f , op.20 (Leipzig, 1878), D, op.33 (Leipzig, 1883), d, op.68 (Leipzig, 1902), E, op.77 (Vienna, 1905), A, op.95 (Vienna, 1913), g, op.103 (Vienna, ?1923);

Other works, vn, pf;
Va Sonata, d, op.86 (Vienna, 1909), other pieces, va, pf;
2 vc sonatas, d, op.29 (Leipzig, 1881), e , op.83 (Vienna, 1908), other pieces, vc, pf;
Db Sonata, g, op.97 (Vienna, 1913), other pieces, db, pf

Chbr without pf:
Cl Qnt, E , op.102 (Vienna, 1917);
4 str qts, E, op.58 (Leipzig, 1897), a, op.62 (Berlin, 1899), C, op.71 (Vienna, 1903), A, op.106, ed. (Vienna, 1934);
Str Trio, A, op.94 (Berlin, 1912);
3 terzets, 2 vn, va, E, D, both as op.61 (Berlin, 1898), c , op.107 (Vienna, 1923);
Duets, 2 vn and vn, va

Pf:
3 sonatas, G , op.19 (Leipzig, ?1877), g, op.88 (Vienna, c1910), D , op.109 (Vienna, ?1923);
Variations, g, op.13 (Leipzig, ?1876);
Other pieces, pf solo;
Variations, d, pf 4 hands, op.10 (Leipzig, ?1874);
other pieces, pf 4 hands
Other works:
Prelude and Fugue, org;
3 fantasias, org, C, op.87, e, op.91, D , op.101;
Harp Fantasia, G , op.85 (Vienna, ?1908)

Font: En català: Robert Fuchs (1846-1927) - En castellano: Robert Fuchs (1846-1927) - In english: Robert Fuchs (1846-1927) - Altres: Robert Fuchs (1846-1927)


Parlem amb veu pròpia...

Robert Fuchs va ser un compositor austríac que va compartir amistat, espai i temps amb un alemany de cognom Brahms que no tremolava a l'afirmar que Fuchs 'és un esplèndid músic; tot és tan fi i tan hàbil, tan encantadorament inventat, que un sempre està content'. Bones paraules en honor a un polifacètic autor, recordem que va compaginar la docència, la direcció, la composició i la interpretació a l'orgue, que no obstant no va ser especialment conegut ni al seu temps ni al nostre. Bé, si que va ser-ho com a professor del Conservatori de Viena però no per la seva labor creativa. Com a compositor va ser realment prolífic; òperes, misses, 5 simfonies i nombrosa música de cambra. Precisament d'aquesta darrera, recuperarem l'extens Quintet en Mi bemoll major opus 102 per a clarinet i cordes publicat el 1919 tot i que probablement escrit a l'entorn del 1909. Fuchs va ser un esplèndid acadèmic per la qual cosa la pulcritud d'aquest treball és indubtablement brillant pel que fa a formalitat com magistralment interessant pel que fa a creativitat. Emmarcat en la tradició romàntica 'clàssica' de Brahms, bé podria tractar-se d'un subtil homenatge de Fuchs al seu bon amic. Estructura en quatre moviments de llarg abast, especialment el primer i el darrer, Fuchs sembla recuperar a Mozart en l'allegretto grazioso final amb unes variacions quasi màgiques per tancar alegrement un quintet totalment recomanable per la seva puresa romàntica com per la seva inherent qualitat, accentuada per la sòlida i virtuosa interpretació. Una proposta adient per a celebrar un austríac a qui gustosament donarem la benvinguda en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Thieriot & Fuchs: Romantic Quintents for Clarinet and String Quartet

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

URSPRUCH, Anton (1850-1907) - Fantasiestucke, Op. 2 No. 1 in D-Flat Major

February 17, 2015, 12:27 am
$
0
0
Carolus-Duran - Merrymakers (1870)
Obra de Charles Émile Auguste Durand (1837-1917), pintor francès (1)



- Recordatori d'Anton Urspruch -
En el dia de la celebració del seu 165è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Charles Auguste Émile Durand, o simplement Carolus-Duran (Lille, 4 de juliol de 1837 - París, 17 de febrer de 1917) va ser un pintor francès i un dels màxims representants del retrat naturalista de finals del segle XIX francès. Va iniciar els seus estudis d'art a la seva ciutat natal i els va continuar a París, on va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra dels pintors realistes, especialment la de Gustave Courbet. El 1861, becat pel govern francès, va iniciar un viatge per Itàlia i per Espanya, país aquest últim on va quedar impressionat pels retrats de Velázquez. El 1866 va exhibir, amb gran èxit, una de les seves obres més cèlebres, L'assassinat. Dos anys més tard va firmar la seva Sant Francesc d'Assís, que mostra clarament la influència del mestre sevillà abans esmentat. El reconeixement social i la popularitat van arribar a partir de 1870, quan la seva producció pictòrica es va centrar definitivament en el retrat i es va acabar de refinar el seu estil. El 1905 va ser triat per dirigir l'Escola Francesa de Roma, fet que va motivar que Duran es convertís en mestre d'una destacada generació de joves pintors, entre els quals cal citar a Sargent. Al Museu del Louvre es conserva una extensa mostra de la seva producció retratística. Altres obres cèlebres de Carolus Duran es troben en el Museu Metropolità de Nova York, entre les que cal esmentar La senyora del guant, considerada per alguns el millor quadre del seu repertori, El triomf de Bacus i Estudi de Mrs. William Astor. Va morir a París el febrer de 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917) - In english: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917) - Altres: Charles Émile Auguste Durand (1837-1917)


Parlem de Música...

Anton Urspruch (Frankfurt, 17 de febrer de 1850 - Frankfurt, 7 de gener de 1907) va ser un pianista, professor i compositor alemany. Va estudiar composició amb Ignaz Lachner i Joachim Raff, i el 1871 va ser a Weimar per completar els seus estudis de piano amb Liszt, on el seu contacte amb el cercle de Weimar va tenir un efecte decisiu en el seu desenvolupament posterior. A partir d'aleshores es va dedicar a la composició, convertint-se en professor el 1878 i, des del 1883, en professor de contrapunt i composició al Conservatori Hoch de Frankfurt. Com a compositor va escriure tres òperes, nombroses cançons, una simfonia, un concert de piano i nombrosa obra de cambra. Populars en el seu moment, no van resistir gaire temps en escena anys més tard de la seva mort, el gener de 1907 a Frankfurt.

OBRA:

Vocal secular:

Der Sturm (opera), after William Shakespeare's The Tempest, Frankfurt, 1888
Das Unmöglichste von Allem, (comic opera), after Lope de Vega: El mayor imposible, Karlsruhe, 1897
Heilige Cäcilie;
Songs with piano;

Instrumental:

Orch.:
Symphony in E flat major, Op. 14;
Piano Concerto;

Chbr.:
Piano Quintet;
Piano Trio;
Violin Sonata;
Cello Sonata in D major, Op. 29;
Sonata quasi fantasia, for piano 4 hands;
German Dances for two pianos;
Piano works;

Literatura:

Der gregorianische Choral und die Choralfrage (Stuttgart and Munich, 1901).

Font: En català: Anton Urspruch (1850-1907) - En castellano: No disponible - In english: Anton Urspruch (1850-1907) - Altres: Anton Urspruch (1850-1907)


Parlem amb veu pròpia...

Aquest és el meu primer contacte amb l'obra d'Urspruch, per tant, el criteri propi serà més subjectiu que científic. Fet aquest incís, anem a intentar desgranar alguna cosa més d'aquest compositor alemany, alumne de Raff i Liszt i pel que sembla company i conegut de Brahms. Estimat i respectat al seu temps i oblidat i malmès en el nostre, és una afirmació bastant recurrent en centenars d'autors que han viscut el silenci musical l'endemà de la seva mort. Així va ser en el seu cas tot i la simfonia i el concert de piano del seu repertori ambdues obres, per cert, inèdites en edició (potser CPO hi farà alguna cosa al respecte properament...), no així a Youtube. Mentrestant, farem 'dentetes' amb aquesta doble, i perquè no dir-ho, interessantíssima edició que recupera una part del seu repertori de piano. Un piano que escoltarem en nom de la seva Fantasiestucke, Op. 2 No. 1en Re bemoll major i que en el seu cas sembla aproximar-se, amb la seva notable inventiva melòdica, enginyosa harmonia i destresa formal, als seus compatriotes Schumann i Brahms. Alhora, la lectura que ens proporciona la pianista que l'interpreta gosaria afirmar que persuadiran al més escèptic fruit de la textura, sensibilitat, ritme i cromatisme aparentment indicats i precisos en cada nota. Una joia d'edició que merescudament fa justícia a un 'unsung composer' que, afortunadament, ben aviat deixarà de ser-ho!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Urspruch: Complete Works for Piano, Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

MENDELSSOHN, Arnold Ludwig (1855-1933) - Geistliche Chormusik

February 18, 2015, 12:30 am
$
0
0
Albert Bierstadt - Deer in Mountain Home (1879)
Obra d'Albert Bierstadt (1830-1902), pintor alemany (1)



- Recordatori d'Arnold Ludwig Mendelssohn -
En el dia de la commemoració del seu 82è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Albert Bierstadt (Solingen, 7 de gener de 1830 - Nova York, 18 de febrer de 1902) va ser un pintor nord-americà d'ascendència alemanya, famós per les seves grandioses escenes de l'Oest dels Estats Units. Quan tenia dos anys els seus pares van emigrar amb dos fills i es van assentar a New Bedford, Massachusetts, ciutat en aquell temps important per la seva indústria derivada de la caça de balenes. Bierstadt va començar a dibuixar i a pintar de forma autodidacta, interessant-se també pel daguerreotip i per la naixent fotografia ja que un dels seus germans era fotògraf professional. Va tornar a Alemanya el 1853 amb la intenció de ser alumne del conegut pintor Joahann Peter Hasenclever, el seu parent llunyà. En arribar a Düsseldorf es va assabentar que Hasenclever havia mort poc abans. Els amics d'aquest pintor es van fer càrrec de Bierstadt, aconseguint que estudiés des del 1853 fins al 1857 a la Kunstakademie de Düsseldorf amb els professors Carl Friedrich Lessing i Andreas Achenbach. 

Es va unir després al pintor Emanuel Leutze, igualment nascut a USA, que juntament amb altres dos pintors nord-americans viatjava per Alemanya, Suïssa i Itàlia, en la seva recerca de motius paisatgístics. Bierstadt va realitzar nombrosos dibuixos durant aquests viatges que posteriorment utilitzaria per a realitzar obres a l'oli en el seu estudi. Les grans dimensions dels seus llenços caracteritzen especialment els seus treballs. El 1859 va viatjar a l'Oest amb un equip de topografia, un expedició que li va servir per als seus estudis d'àmplies i majestuoses panoràmiques de les muntanyes Rocoses. El final de la seva carrera es va veure enfosquit pel canvi en el gust americà, ja que l'interès es va centrar en el naixent impressionisme i la seva obra era considerada excessivament teatral i anacrònica. Tot i l'èxit assolit durant bona part de la seva carrera, va morir en l'oblit a Nova York el febrer de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: Albert Bierstadt (1830-1902) - In english: Albert Bierstadt (1830-1902) - Altres: Albert Bierstadt (1830-1902)


Parlem de Música...

Arnold Ludwig Mendelssohn (Ratibor [ara Racibórz], 26 de desembre de 1855 - Darmstadt, 19 de febrer de 1933) va ser un professor, organista i compositor alemany i fill d'un cosí de Felix Mendelssohn. Després d'estudiar Dret a Tübingen (1877), va rebre educació musical a l'Institut für Kirchenmusik a Berlín (1877-1880), on va tenir com a professors a Karl August Haupt en orgue, Loeschhorn en piano i Grell, Friedrich Kiel i Taubert en composició. Durant la dècada de 1880 va ocupar, en ràpida progressió professional, una sèrie de càrrecs: director musical i organista de la Universitat de Bonn (1880-1882), on es va fer amic de Spitta; director musical a Bielefeld (1882-5); professor de composició al Conservatori de Colònia (1885-1890); i, finalment, mestre de música litúrgica i professor al conservatori de Darmstadt (1891-1912). A partir de 1912 va ser professor al Conservatori de Frankfurt on va tenir, entre altres, alumnes com Hindemith i K. Thomas. Al llarg de la seva carrera va ser condecorat amb nombrosos graus i títols honorífics, així com amb altres premis. Com a teòric va mostrar especial dedicació a la divulgació de música luterana recuperant exhaustivament autors com Bach i Schütz. Com a compositor, fruit d'aquesta passió luterana, va escriure nombrosa obra religiosa tot i que també va ser autor d'obra secular com 3 simfonies, obra de cambra i música teatral. Va morir a Darmstadt el febrer de 1933.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Elsi, die seltsame Magd (op, 2, H. Wette, after J. Gotthelf), op.8, Cologne, 16 April 1896 (Berlin, 1896)
Der Bärenhäuter (op, 3, Wette), op.11, Theater des Westens, Berlin, 9 Feb 1900 (Berlin, 1897)
Paria (incid music, J.W. von Goethe), op.36 (Berlin, 1906)
Pandora (incid music, Goethe), op.37 (Berlin, 1908)

Secular works incl. Zehn Volkslieder, 3–4 male vv, op.99 (1929);
Lieder comprising 4 collected vols. and individual op. nos.

Vocal religiosa:

Sacred choral works incl. Abendkantate (Berlin, 1881);
Das Leiden des Herrn, solo vv, chorus, org, orch, op.13 (1900);
Auferstehung, A, chorus, org, orch, op.17 (Berlin, 1900);
Aus tiefer Not, S, chorus, org, orch, op.54 (1912);
Auf meinen lieben Gott, solo vv, chorus, org, orch, op.61 (1912);
Zagen und Zuversicht, 3 solo vv, chorus, orch, op.84 (1920);
Deutsche Messe, 8vv chorus, op.89 (1923);
Geistliche Chormusik, 14 motets for the liturgical year, op.90 (1926)

Instrumental:

Orchestral works incl. 3 syms., E , C and a (all MS);
Vn Concerto, op.88 (Berlin, 1922)
3 str qts, incl. no.2, D, op.67 (Leipzig, 1916) and no.3, B , op.83 (Leipzig, 1926)
Trio, a, 2 vn, pf, op.76 (Leipzig, 1916);
Sonata, f , vc, pf, op.70 (Leipzig, 1916);
Sonata, C, vn, pf, op.71 (Leipzig, 1916);
2 pf sonatas, c and e, op.66, both (1916)

Literatura:

‘Allerlei’, Die Musik, vii/4 (1907–8), 214–18
ed. W. Ewald: Gott, Welt und Kunst (Wiesbaden, 1949) 

Font: En català: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933) - En castellano: No disponible - In english: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933) - Altres: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933)


Parlem amb veu pròpia...

Arnold Mendelssohn, en sintonia amb el seu oncle Felix Mendelssohn, va ser un intel·lectual que va dedicar la seva vida al coneixement musical però també al filosòfic, teològic, anàlogament a la seva devoció protestant, i literari. Per tant, no ens ha d'estranyar que l'obra religiosa ocupés el tronc central del seu repertori ja que, per la seva concepció existencial, aquest fou el camí franc i directe per expressar les seves creences i la seva relació amb l'univers. Alhora, metodològicament ho va fer tot recuperant els grans mestres barrocs alemanys Bach i Schütz. De fet, aquest últim és clarament el mirall del recull Geistliche Chormusik opus 90 per a veus solistes i cor a capella, del que escoltarem el Motet per a Pentecosta. Per Mendelssohn la música religiosa era la única capaç d'expressar 'els sentiments subjectius' conseqüentment, 'només l'església pot tractar la grandesa tot superant les preocupacions individuals que poc tenen a veure amb el temps i els sentiments terrenals'. Per tant, la música d'església havia de seguir uns principis estrictes inalienables com el canon, la fuga i el cantus-firmus ja que 'aquests són els símbols apropiats per expressar musicalment la paraula divina'. I només recuperant els grans mestres i connectant novament amb ells, es podia tornar a la puresa religiosa trivialitzada, segons ell, durant el classicisme. Filosofia i principis que traslladats a la seva música ens permeten apreciar d'una banda la rigidesa dels seus postulats i de l'altra la profunditat espiritual i el seu especular retorn a les formes barroques germàniques representades, especialment i en aquest cas, pel gran mestre Schütz!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Mendelssohn, A.: Geistliche Chormusik, Op. 90

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Serenade for cello & guitar, Op. 99

February 19, 2015, 12:18 am
$
0
0
Johan Philip Korn - Pastoralt landskap med figurer och bat (1786)
Obra de Johan Philip Korn (1728-1796), pintor suec.



- Recordatori de Leonhard von Call -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Johan Philip Korn (1728 - Uddevalla, 29 de març de 1796) va ser un pintor suec. Korn va començar com a pintor decoratiu però després d'estudis més avançats va canviar la seva especialització vers la pintura paisatgística, en un estil proper al de François Boucher. Generalment va pintar en petit format però també va treballar amb murals decoratius, artesania de portes, disseny, etc. Els temes van ser, principalment, paisatges idíl·lics, alguns sota la llum de la lluna, d'altres de colors ocres i oxidats i art de gènere amb activitats quotidianes o de vida diària. Les seves obres poques vegades porten signatura no obstant són fàcilment recognoscibles, fruit de la singularitat del seu estil. Va morir a Uddevalla el març de 1796.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johan Philip Korn (1728-1796) - Altres: Johan Philip Korn (1728-1796)


Parlem de Música...

Leonhard von Call (Eppan, 19 de març de 1767 - Viena, 19 de febrer de 1815) va ser un guitarrista i compositor austríac. Després de participar en la Guerra de la Primera Coalició, on va ser condecorat amb l'Ordre Pour le Mérite, es va convertir en un funcionari públic de l'Imperi Kammerzahlamt. La música en el seu cas va ser una afició que va compaginar amb la seva vida professional. Als 40 anys, es va casar amb Maria Wilhelmina Brabee, 18 anys més jove que ell, amb qui va tenir cinc fills. Va començar a compondre el 1796 i les impressions de les seves obres es van publicar de forma contínua des del 1802 fins el 1815. En general, va ser ben rebut per la crítica i va aparèixer en el prominent diari musical Leipziger Allgemeine musikalische Zeitung. En total va compondre unes 150 obres majoritàriament encarregades per nobles i burgesos i per a guitarra sola o acompanyada de flauta, violí o violoncel. Va morir a Viena el febrer de 1815.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Leonhard von Call (1767-1815) - Altres: Leonhard von Call (1767-1815)


Parlem amb veu pròpia...

Von Call va ser guitarrista per afició i compositor per devoció ja que la seva condició professional, des de militar al front durant la Guerra de la Primera Coalició fins a la seva labor de funcionari no l'obligaven a 'produir' musicalment sinó més aviat a gaudir. I així va ser. Guitarrista virtuós, la seva facilitat per traslladar a partitures les seves obres va permetre'n la divulgació i de retruc la nombrosa demanda. Obres de característiques clàssiques i d'arquitectura fàcil que les van convertir en ideals pels nombrosos aficionats i músics amateurs d'aquella època, val a dir, principalment aristòcrates i burgesos. Partitures com les d'avui en què Von Call ens regala una gratificant experiència en forma de Serenata opus 99 per a guitarra i violoncel. Dos instruments de corda però de rangs sonors prou diferenciats com per establir interessants jocs de contrastos, variacions, romances o minuets amb les corresponents particularitats de cada instrument. Música d'entreteniment, d'orientació i perfil més popular que acadèmic que en darrera instància farà les delícies de quasi la totalitat d'oients ja que el violoncel i la guitarra, en binomi, resulten irresistibles!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Original Romantic Music for Cello and Guitar

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

PEDRELL, Felip (1841-1922) - Lieder

February 20, 2015, 12:42 am
$
0
0
Ramon Casas - Felip Pedrell
Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català (1)



- Recordatori de Felip Pedrell -
En el dia de la celebració del seu 174è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un dibuixant i pintor català. Va començar a estudiar amb Joan Vicens a la Llotja de les Arts i més tard, el 1881, es va convertir en el dibuixant i il·lustrador de la revista Avenç on va treballar com a corresponsal a París, mentre estudiava a l'acadèmia de Carolus-Duran juntament amb Eugène Carriére i Pierre Puvis de Chavannes. Allà va participar al Saló des Champs Elysées (1883) per traslladar-se després a Barcelona. Com a contertulià del cafè Els Quatre Gats va tenir l'oportunitat de fer amistat amb el milionari americà William Deering, que es va convertir en el seu mecenes i li va encarregar obres d'art. Impermeable a les avantguardes, el seu estil es va consolidar en el post-impressionisme. Excel·lent retratista, defineix diferents tipus de dones, com La gitana, La manola, entre d'altres, així com una sèrie de retrats al carbó d'importants intel·lectuals de l'època; músics com Pedrell, Albéniz o Granados, escriptors com Unamuno o Azorín, pintors com Zuloaga o Sorolla. 

També va expressar, amb els seus pinzells, l'anonimat d'interiors de cafès o de la vida al carrer, amb tota l'espontaneïtat que emanen tant l'entorn com els seus personatges. El seu estil acusa la influència de Manet, Whistler o Degas pels colors suaus i els contorns difuminats que el faran evolucionar fins a un tipus de pintura més colorista i de marcat caràcter realista on Casas representa obres com Cap d'un bandoler o obres de clar i compromès contingut social com La càrrega (1902, número comarcal de la Garrotxa, Olot). Casas va ser, així mateix, un dels màxims representants del modernisme català reflectides en els cartells publicitaris (Codorniu, Anís del mono, entre d'altres) que va realitzar per prestigioses firmes comercials i de profunda sensibilitat i convicció artística. Casas va morir a Barcelona el febrer de 1932.

Font: En català: Ramon Casas (1866-1932) - En castellano: Ramon Casas (1866-1932) - In english: Ramon Casas (1866-1932) - Altres: Ramon Casas (1866-1932)


Parlem de Música...

Felip Pedrell (Tortosa, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 9 d'agost de 1922) va ser un musicòleg, professor i compositor català. Va començar els seus estudis musicals als 7 anys, en un cor de la Catedral de Santa Maria de Tortosa, rebent instrucció en solfeig, harmonia i transcripció de cançons populars de Joan Nin i Serra. També va ser autodidacta. Els primers anys va escriure una gran quantitat de música vocal, de caràcter litúrgic tot i que ràpidament es va dedicar a l'òpera i la sarsuela després de mudar-se a Barcelona com a subdirector de l'orquestra del Teatre Circ el 1873. Les seves òperes L'últim Abenzeraggio (1874) i Quasimodo (1875) es van estrenar al Gran Teatre del Liceu. El seu viatge a Itàlia (1876-7) va despertar el seu interès en la musicologia, i a les biblioteques romanes va investigar la història de la música, l'estètica, el folklore i la música antiga. Posteriorment, va passar dos anys a París, on va compondre òpera i va rebre la influència de Wagner. Després de tornar a Espanya es va instal·lar novament a Barcelona on es va concentrar en la musicologia. Va començar a publicar dues revistes el 1882: Salterio sacro-hispano, en la qual va publicar nombroses obres de compositors espanyols, i la revista Notas musicales y literarias. El 1888 va publicar La ilustración musical hispano-americana, que contenia algunes de les seves investigacions més importants.

Va contribuir amb nombrosos articles en altres publicacions periòdiques, sobretot, en la revista La España musical. Les seves activitats operístiques es van reprendre amb Eda (1887), Little Carmen (1888) i Mara (1889), totes per encàrrec d'un amic de Nova York. El 1890 va començar a treballar en el seu monumental Els Pirineus, una trilogia operística amb pròleg, on va barrejar la música medieval i renaixentista, amb l'harmonia moderna i el leitmotiv wagnerià. Un any més tard va publicar el llibre Por nuestra música, en la qual va exposar els seus punts de vista pel que fa a l'òpera nacional espanyola. Pedrell es va traslladar a Madrid el 1894 on va ser nomenat professor de cant coral al Conservatori, professor d'estudis superiors a l'Ateneu, i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts. A Madrid va romandre-hi durant 10 anys ciutat on va viure una etapa de gran creativitat així com de promoció de la interpretació de música sagrada, fundant el Cor Isidorian, organitzant concerts, editant música, i donant conferències. També va compondre l'òpera La Celestina, la segona òpera de Els Pirineus en un tríptic dedicat a la Pàtria, Amor, i Fides, el lema dels Jocs Florals. Tot i la seva intenció, no va a finalitzar la trilogia de Els Pirineus tot i els seus intents d'escriure un final dedicat al Comte Arnau durant el seu retorn a Barcelona. A partir del 1904 gradualment va abandonar la composició dedicant-se, els darrers anys de vida, a organitzar i classificar l'enorme quantitat de material que havia recopil·lat al llarg de la seva carrera.

Pedrell va ser el fundador de la musicologia moderna espanyola i va contribuir en gran mesura a la reactivació de la música religiosa a Espanya. Va escriure extensament sobre música litúrgica i les seves col·leccions van recopilar la quasi totalitat de la música religiosa contemporània i gran quantitat de música antiga. Per exemple, en les seves edicions es troben les obres completes de De Victòria i la sèrie Hispaniae Schola Musica Sacra. Els seus escrits biogràfics es van incloure en la Revista catalana musical (1904-1910) titulada 'Musichs Vells de la terra', on va incloure biografies de De Victòria i Eximeno, i un extens diccionari bio-bibliogràfic de músics espanyols, portuguesos i llatinoamericans. Els seus nombrosos escrits crítics inclouen un estudi de la cançó popular espanyola. Una de les seves obres més importants va ser el 'Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona', ​​en el qual va recopilar gran part dels llibres i articles que ja havia publicat abans. Els seus esforços van inspirar la següent generació d'acadèmics, i van animar els començaments de la carrera d'anglès ja que molts articles estaven escrits en aquest idioma.

Un dels fracassos, en paraules del mateix Pedrell, de la seva vida va ser la poca presència escènica com a compositor motiu que el va frustrar profundament. Fins el punt que la majoria de la seva música només roman en manuscrit, amb poques edicions modernes o enregistraments. Es va esforçar per fer una important contribució a la música nacional espanyola, especialment a Catalunya, i com a compositor va ser extraordinàriament prolífic: la seva producció va incloure, a banda d'abundants cançons, obres corals i òperes, i moltes composicions de cambra i orquestrals. Les seves obres per a piano van consistir especialment en balls de saló, així com arranjaments, fantasies, rapsòdies i variacions a partir de temes operístics populars. Com a professor va tenir notables alumnes a qui va poder transmetre el seu descomunal coneixement. Albéniz, Granados i Falla van ser alguns d'ells. Va ser molt estimat però també criticat per les seves posicions sovint radicals i a vegades de menyspreu. Va morir a Barcelona l'agost de 1922.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
El último Abencerraje (op, 4, J.B. Altés), 1868, unpubd; rev. as L’ultimo Abenzeraggio (F. Fors de Casamayor), 1870, unpubd; rev., with new nos., Barcelona, Liceo, 14 April 1874, excerpts (Barcelona, 1874); rev., Barcelona, Liceo, 8 Oct 1889
Les aventures de Cocardy, 1873 (ob, Gelée–Bertal), unperf.
Quasimodo (op, 4, J. Barret, after V. Hugo), Barcelona, Liceo, 20 April 1875
Le roi Lear (op, 5, A. Baralle), 1877, unperf.
Mazeppa (poema lírico, 9 nos., A. de Lauzières de Thémines), 1878
Tasso à Ferrara (poema lírico, 1, Lauzière de Thémines), Madrid, Apollo, 1881
Cleopâtre (op, 4, Lauzières de Thémines), 1878, unperf.
Eda (ópera cómica), 1887, unperf.
Little Carmen (ópera, 3), 1888
Mara (ópera cómica, 4), 1889, unperf., unpubd
Els Pirineus [Los Pirineos] (op, prol., 3, V. Balaguer), 1891, Barcelona, Liceo, 4 Jan 1902, vs (Barcelona, 1893) [pt 1 of trilogy]
La Celestina: tragi-comedia lírica de Calisto y Melibea (op, 4, Pedrell, after F. de Rojas), 1902, excerpts, concert perf., Barcelona, 1921, vs (Barcelona, 1903) [part 2 of trilogy]
El Comte Arnau (‘festival lirich-popular’, 2 pts, J. Margall), vs (Leipzig, 1911)

Zarzs:
Ells i Elles (1, J. Riera i Bertrán), 1873;
La guardiola (3, E. Vidal i Valenciano), 1873;
Lluch-Llach (2, A. Ferrer i Codina), 1873 [orig. El diplomático (ob)];
Lo rei tranquil (Riera), 1873;
La veritat i la mentida (3, C. Colomer), 1873;
Los secuestradores (zarzuelita, 3 nos.), 1889

Songs for 1v, pf:
Despedida, 1858;
La serenata-La ermita, 1862;
La pescadorcita, 1863;
7 melodías, 1863;
Ecos de Italia, 1864;
6 Lieder, 1864;
Melodías, 1864;
Cantos de la infancia, 1866;
Embriaguez, 1867;
Noches de España, 1871;
3 Lieder, 1871, Balada, 1875;
Lágrimas, 1875;
Consolations, 1876;
14 Lais, 1879;
16 Lieder, 1879;
Balada y preghiera, 1880;
Cant dels mariners Catalans, 1880;
Sirventés, 1880;
14 melodías, 1881, Amorosa, 1884;
Avuy farà un any, 1884;
Mai més, 1884;
Mignon, 1884;
Aires andaluces, 1889;
Aires de la tierra, 1889;
Canciones arabescas, 1906;
Vita nuova, 1921

Choral:
Cant de la montanya, 1877;
Cançó llatina, 1878;
Serenata, 4vv, 1879;
La festa de Tibulus, vv, vla, vc, pf, 1879;
Don Ramon i Don Joan, SATB, 1902;
La Matinada, solo vv, vv, offstage orch, 1905;
Visió de Randa, solo vv, vv, orch, 1905;
Glossa, vv, orch, 1906

Vocal religiosa:

Stabat mater, 3vv, 1856;
Mass, 2vv, org, 1857;
Mass, 3vv, org, 1858;
Stabat mater, 2vv, orch, 1858;
Salve regina, 3vv, org, 1860;
2 Masses, 3vv, org, 1861;
Mass, 3 solo vv, vv, org, 1864;
Alleluia (small orat), 4 solo vv, vv, org, 1865;
Mass, 3vv, org, 1865;
Dixit dominus y Magnificat, 4vv, org, 1862;
Dixit dominus y Magnificat, 4vv, org, 1866;
Mass, 3vv, org, 1866;
Stabat mater, vv, orch, 1866;
Requiem, 3vv, orch, 1868;
3 Lamentations, 4vv, hmn, 1869;
2 Masses, 4vv, org, 1869;
Missa brevis, 1875;
Salve regina-Filiae Jerusalem, S, vv, st qt, hmn, 1875;
Missa solemnis, 3 solo vv, vv, orch, hp, org, 1876;
Requiem, 4 solo vv, vv, 1876;
Te Deum, 4 solo vv, vv, orch, hp, org, 1876;
Salterio sacro Hispano, 2–4vv, org, 1882;
In captivitatem comploratio, 4vv, orch, 1906;

Many other small works, incl. 6 settings of the Ave Maria, 2 of the Benedictus, 4 Hymns, Bone pastor (motet), Christus factus est, Miserere and Gozos

Instrumental:

Orch:
Marche-hymne and Fête (march), 1871;
Sym., D, 1872;
Scherzo fantastique, 1872;
Elegía a Romea, 1875;
Meditación fúnebre, 1875;
Mila, 1876;
La veu de las montanyas, 1877;
March triomphale, 1878;
Gavotte, c, 1879;
Gavotte, a, 1880;
I trionfi, suite, 1880;
Marxa fúnebre, 1885

Chbr:
Elegía a Foruny, vl, vc, pf, hmn, 1875;
Himne a Venus, sop.fl, gui, hp, hmn, pf, 1880;
Jesús als pecadors, T, str qt, pf, 1880;
Llevant Déu, escena religiosa, T, str qt, pf, 1880;
Preghiera dell’orfanello, vc, str quintet, 1880;
serenata, str, hmn, pf, 1881

Pf:
Los cantares, Horas tristes (melodías características), 1862;
Sonata, 1864, Scènes, 1866;
Estudios melódicos, 2 books (1866, 1867);
Hojas de álbum, 1867;
Escenas infantiles, 4 hands, 1880;
26 pièces pour le piano, 1881;
La veu de las montayas, 1892;
Many waltzes, nocturnes, impromptus, mazurkas and romances, as well as transcrs., arrs., fantasies and rhapsodies based on operatic themes

Literatura:

Apuntes y observaciones sobre estética musical (Barcelona, 1866)
Gramática musical o manual expositivo de la teoría del solfeo, en forma de diálogo (Barcelona, 1872, 3/1883)
Las sonatas de Beethoven (Barcelona, 1873)
Los músicos españoles en sus libros (Barcelona, 1888)
Por nuestra música (Barcelona, 1891/R; Fr. trans., 1891)
Diccionario técnico de la música (Barcelona, 1894, 2/1899/R)
Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses y hispano-americanos antiguos y modernos (Barcelona, 1894–7) [A–Gaz only]
‘Folk-Lore musical castillan du XVIe siècle’, SIMG, i (1899–1900), 372–82
Emporio científico e histórico de organografia musical española antigua (Barcelona, 1901)
Prácticas preparatorias de instrumentación (Barcelona, 1902)
‘La musique indigène dans le théâtre espagnol du XVIIe siècle’, SIMG, v (1903–4), 46–69
La cançó popular catalana (Barcelona, 1906)
Documents pour servir à l’histoire du théâtre musical: la festa d’Elche ou le drame lyrique liturgique espagnol (Paris, 1906)
Musicalerías (Valencia, 1906) [selection of critical articles]
Antología de organistas clásicos españoles (Madrid, 1908/R1968 as Classical Spanish Organists)
Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona (Barcelona, 1908–9)
‘Jean I d’Aragon, compositeur de musique’, Riemann-Festschrift (Leipzig, 1909), 229–240
‘L’églogue “La forêt sans amour” de Lope de Vega, et la musique et les musiciens du théâtre de Calderon’, SIMG, xi (1909–10), 55–104
‘Jacopone da Todi, los Stabat mater y la Música’, Revista de estudios franciscanos (April–May, 1910), 129–147
Músicos contemporáneos y de otros tiempos (Paris, 1910)
Jornadas de arte (Paris, 1911) [memoirs and articles, 1841–91]
Orientaciones (Paris, 1911) [memoirs and articles, 1892–1902]
La lírica nacionalizada (Paris, 1913)
Tomás Luis de Victoria Abulense (Valencia, 1918) [based on T.L. de Victoria: Opera omnia, viii, 1913]
P. Antonio Eximeno (Madrid, 1920)

Edicions:

Many edns of early Spanish music in Salterio sacro-hispano (1882–)
Hispaniae schola musica sacra (Barcelona, 1894–8/R)
Teatro lírico español anterior al siglo XIX (La Coruña, 1897–8)
T.L. de Victoria: Opera omnia (Leipzig, 1902–13)
El organista litúrgico español (Barcelona, 1905)
Antología de organistas clásicos españoles (Madrid, 1908)
Cancionero musical popular español (Valls, 1918–22, 3/1958)
with H. Anglès: Els madrigals i la missa de difunts d’En Brudieu, PBC, i (1921) 

Font: En català: Felip Pedrell (1841-1922) - En castellano: Felip Pedrell (1841-1922) - In english: Felip Pedrell (1841-1922) - Altres: Felip Pedrell (1841-1922)


Parlem amb veu pròpia...

Sovint en aquest espai he parlat, amb especial il·lusió i amb elevades dosis d'admiració, del Pare Martini, el teòric per excel·lència de la Itàlia més clàssica. Martini, per posar l'exemple d'intel·lectual absolut, ens servirà de mirall per entendre la figura de Pedrell a Espanya ja que ambdós van ser, un al XVIII i l'altre al XIX, dos autèntics musicòlegs en el sentit més estricte de la paraula tot i els contexts socials, polítics, estètics i culturals diferents que van viure. A Espanya, a diferència d'Itàlia, s'ha viscut i es viu, en general, en la indiferència en relació a molts autors que van entregar la seva vida al servei del coneixement i de la cultura d'una forma literal. Pedrell va ser un d'ells i estudiant-lo un s'adona de la flagrant injustícia del seu oblit actual. Un menyspreu generalitzat vers la seva obra escrita però especialment devastador en relació a la seva obra musical. Una ullada, fugaç, al seu extraordinari repertori, per extensió i per gèneres, ens amplificarà, encara més, aquesta realitat sagnant d'incultura generalitzada del nostre país, dit Espanya per uns o Catalunya per altres.

Com que la indiferència no entén de banderes ni de fronteres, el cas de Pedrell és la mostra de l'abandonament endèmic i sistemàtic dels veritables patriotes, aquells que amb el seu esforç aporten coneixement i cultura, la riquesa més important d'un país, nació o grup de persones. I Pedrell va ser a Catalunya el que Hilarión Eslava va ser a Espanya... però bé, d'Eslava ja en parlarem en properes edicions. Per tant, un autor tant important com per ser retratat per Casas malviu, i ho seguirà fent, en l'ostracisme tot i que a Pedrell l'hauríem de considerar com el més gran mestre català del segle XIX. I així ho va ser principalment pel seu obsessiu perfeccionisme en tots els àmbits que va tractar. Teòric incansable i professor admirat, va lamentar en primera persona i amargament la seva nul·la presència als escenaris i la seva desconsideració com a compositor. Tot i les bondats reconegudes com a teòric, investigador i divulgador, el cert és que musicalment no se l'ha considerat, ni remotament, com a un imprescindible del romanticisme espanyol. L'exemple, definitiu, el trobarem en les seves partitures, moltes d'elles conservades exclusivament en manuscrit.

Admirador confés de Wagner, del Lied de Schubert i de la religiositat musical renaixentista i barroca, Pedrell va ser el protagonista, entre moltes altres virtuts, del procés de creació del 'Lied' espanyol en confrontació directa, i buscada adhoc per ell mateix, vers la cançó italiana de saló dominant aleshores a Espanya. Aquest procés va anar parell amb la recerca constant de la seva pròpia identitat com a compositor. D'entrada, va partir de les coordenades estètiques del saló vuitcentista, per derivar després a una hibridació fecunda entre elements de la música germànica, els impulsos lírics de l'òpera romàntica italiana i les essències del folklore català. La consolidació del seu llenguatge compositiu va donar lloc a creacions de primer ordre artístic: la instauració del Lied romàntic català i, més endavant, l'establiment del modern Lied espanyol. El desconeixement actual és de tal magnitud que algunes de les seves cançons són excepcionals ja que constitueixen un corpus ric i variat que va ocupar més de 50 anys de la seva fecunda vida creativa.

El context espanyol dominant en aquell temps ens dóna a conèixer que la 'cançó espanyola' havia viscut temps millors en els anys vint i trenta. Especialment en veu de les cançons de Carnicer, Gomis o Ledesma, entre molts altres, i durant l'època isabelina, anys en què l'andalusisme havia aconseguit obres de certa frescor i espontaneïtat. La Restauració Borbònica va fer perdre l'encant i la sensibilitat espanyola en favor del lirisme italià. Per tant, Pedrell, horroritzat per 'l'allau de mal gust que dominava als salons espanyols' va decidir recuperar, o més ben dit, crear des de zero el gènere Lied a Espanya. I així ho va fer en diferents etapes creatives desenvolupades al llarg de la seva dilatada vida. La seva idea i principi essencial es va basar en un sol punt: desenvolupar un repertori de cançó culta acompanyada, absorbint i interioritzant l'essència de les cançons populars, igual que havien fet els liederistes alemanys. A partir d'aquí es diferencien clarament quatre etapes.

Primera etapa (1856-1873): Coincideix amb els seus anys tortosins en què maneja els ingredients propis de l'estètica de saló dels millors anys romàntics. Escriu cançons en un estil fluid i cantable, que deu molt a l'oratòria de l'òpera romàntica italiana, i que compta amb aportacions d'un popularisme casticista molt en voga. El convencionalisme, l'estereotip, funcionen com a garantia de seguretat en unes cançons destinades al consum. Segona etapa (1873-1879): Respon a la necessitat d'un canvi de rumb. Pedrell es desmarca de l'expressió d'un art destinat al saló. Abandona una estètica erma per iniciar la recerca d'un nou model de cançó. Desenvolupa un llenguatge musical que va depurant els gestos operístics i casticistes, i incorpora elements de les escales modals de la música popular tarragonina. És una època de 'temptejà' en la que escriu amb pressa i en un estat d'exaltació. Dues obres importants protagonitzen l'arrencada d'aquesta etapa: Les Orientales op. 73-74-79 i Consolations op. 80. L'elecció de poemes de Victor Hugo i Théophile Gautier no és casual. Tampoc ho és el canvi a l'idioma francès, degut probablement a la necessitat d'alliberar-se dels condicionaments estètics que comportava l'ús de l'espanyol. Aquest nou periple coincideix, en efecte, amb la renovació poètica creada pels parnassians, que van exercir una veritable fascinació sobre els melodistes i els van induir a una resposta musical nova. Victor Hugo avança clarament cap al que es dirà «poesia pura» a Les Orientales (1829).

Tercera etapa. La creació del Lied català (1879-1884): El llenguatge està ja conformat per donar el seu fruit més personal i interessant: el Lied català. El moment s'inscriu en la línia d'afirmació de la nacionalitat catalana que es produeix en els anys vuitanta i durant el període de plenitud de la Renaixença. Quarta i darrera etapa (1889-1922): Pedrell aborda l'última dècada del segle amb l'obertura d'un nou registre estètic que condueix a la instauració del Lied espanyol modern. El compositor uneix, en efecte, dues realitats que marquen el trànsit del romanticisme a la modernitat: l'exigència d'una rigorosa autenticitat en relació a allò 'popular', i la seva estilització o recreació. El 1889 compon dues sèries de sis cançons cadascuna, basades en formes musicals populars andaluses: Les Canciones arabescas (1906) on representen la realització liederística més significativa de l'última etapa creadora de Pedrell. Les sis cançons es basen en texts anònims.

L'edició del dia i tot i l'inevitable dolor d'estomac que em provoca haver de dir-ho és la única monogràfica existent al seu nom. Aquesta recupera algunes de les cançons que Pedrell va escriure per a soprano i piano en les diferents etapes creatives. Per ordre, escoltarem Ballade (Consolations Op. 80), manifestament melancòlica, La Primavera que a estimar convida i la Quan lo sol a ta finestra (La Primavera Op. 106, 1880), amb la seva línia melòdica graciosa i sensual, d'inflexions seductores. Amorosa (1884), composta en memòria de Joaquim Maria Bartrina, que havia perdut la vida prematurament en contreure la tisi. Pedrell tradueix amb encert el dramatisme i la declamació apassionada i febril, amb la sensibilitat amarga i el pessimisme desolador del pensament poètic de Bartrina. I per finalitzar, El columpio del recull Canciones arabescas (1906). Les diferències entre les diferents etapes són notables i evidents. Des de l'orientalisme i post-impressionisme francès, passant pel Schubert més clàssic, per la seva oda poètica a la renaixença o finalitzant amb l'andalusisme més modern. A partir d'aquí, tot i les òperes, misses, una simfonia, obra orquestral i de cambra, piano... un silenci infinit, angoixant i sense esperança!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Begoña López (soprano); Alejandro Zabala (piano)
TRITO: Felip Pedrell: Orientales

    Felip Pedrell: Orientales

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BONI, Pietro Giuseppe Gaetano (c.1650-c.1741) - Divertimenti per Camera, Op.2

February 21, 2015, 1:40 am
$
0
0
Gerrit van Honthorst - Woman Playing the Guitar (1624)
Obra de Gerard van Honthorst (1590-1656), pintor flamenc (1)



Parlem de Pintura...

Gerard van Honthorst (Utrecht, 4 de novembre de 1590 - Utrecht, 27 d'abril de 1656) va ser un pintor flamenc especialitzat en temes d'història, de gènere i retratista. Va ser conegut per les seves escenes nocturnes en un estil proper al de Caravaggio. Format a Utrecht, va adoptar l'estil italià durant un viatge a Roma, on va residir entre els anys 1619 i 1621 i a on era conegut amb el nom de Gerardo della Notte. Allà es va especialitzar en l'ús del clarobscur (marcats contrastos de llums i ombres), els colors forts i el dramatisme en l'expressió de les figures. Moltes de les seves primeres obres representen temes bíblics. Més endavant es va dedicar a la pintura de gènere i als retrats, com mostra el quadre Violinista alegre amb un got de vi (1624, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) especialment després del seu nomenament com a pintor de cambra a l'Haia el 1637. Va destacar en particular per les seves escenes nocturnes en les que utilitza la llum amb un enorme dramatisme com en la pintura Crist davant Pilat (c.1617, National Gallery, Londres) i El concert (c.1620, Galeria Borghese, Roma). El seu estil va tenir una gran influència en les primeres obres de Rembrandt i els seus últims treballs, realitzats en un estil més lleuger i neoclàssic, van influir en el mestre retratista holandès Frans Hals. Va morir a Utrecht l'abril de 1656.

Font: En català: No disponible - En castellano: Gerard van Honthorst (1590-1656) - In english: Gerard van Honthorst (1590-1656) - Altres: Gerard van Honthorst (1590-1656)


Parlem de Música...

Pietro Giuseppe Gaetano Boni (Bolonya?, c.1650 - Bolonya?, c.1741) va ser un compositor italià. Probablement va néixer a Bolonya durant la segona meitat del segle XVII. Es creu que va ser abat o sacerdot ja que així va signar algunes de les obres. No es té constància de cap document oficial de la seva formació però es creu que va estudiar a Bolonya, ciutat on devia entrar en contacte d'alguna forma amb la famosa Accademia filarmonica. El 1711 pel que sembla es va traslladar a Roma recomanat per Corelli. De fet, la influència de Corelli és notable en l'obra de Boni, principalment partitures de cambra tot i que també va compondre dues òperes i algunes cantates i oratoris. Es creu que va morir a Bolonya en una data posterior al 1741.

OBRA:

Vocal secular:

Il figlio delle Selve (livret de Carlo Sigismondo Capece), créé à Modène le 29 décembre 1700;
Tito Manlio (livret de Matteo Noris), créé à Rome le 8 janvier 1720;

Vocal religiosa:

Cantate à deux voix pour il Santissimo Natale (Rome, 1716);
Cantate da recitarsi la notte del Santisimo Natale « Ritorno a voi mortali » (texte de Silvio Stampiglia), Rome, 24 décembre 1718;
Cantate et symphonie (pour la fête de Santa Maria della Lettera), Rome, 9 décembre 1720;
Santa Rosalia, oratorio (Bologne, 1726);
Cantate per la notte di Natale (Pérouse, 1719);

Instrumental:

Douze sonates pour violoncelle et basse, Op. 1 Rome, 1717;
Divertimenti per camera a violino, violone, cimbalo, flauto e mandola, Op. 2, Rome, 1730;
Dix sonates, Op.3, Rome, 1741;
Douze sonate pour violon et basse, (manuscrit);
Une sonate pour violon, viole et basse;

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Giuseppe Gaetano Boni (c.1650-c.1741) - Altres: Pietro Giuseppe Gaetano Boni (c.1650-c.1741)


Parlem amb veu pròpia...

L'endemà de l'esgotadora entrada d'ahir, avui em prendré un descans amb un compositor tant poc conegut que amb prou feines podré aportar-ne pinzellades biogràfiques. Bolonya va ser un centre musical, i pel que sembla ho segueix sent, de primer nivell durant els segles XVII i XVIII. Allà tota una generació de compositors i intèrprets, a diferents escales i sinèrgies, van fer-hi vida i van rebre brillant formació sota la pantalla protectora però també exigent de l'Acadèmia Filharmònica. Un d'ells va ser Pietro G.G. Boni, un mestre que va tenir en Corelli l'autèntic mirall on inspirar-se. De fet, ambdós van tenir algun contacte ja que Boni va ser recomanat pel mateix Corelli a Roma, en circumstàncies i per motius que desconeixem. En qualsevol cas, Boni va ser autor d'òperes, obra religiosa i obra de cambra la majoria actualment inèdita. El segell Tactus, incansable en la recuperació dels actius italians de tots els temps, ens permet descobrir i especialment gaudir de petites meravelles com les d'avui. Divertimenti per Camera en la seva versió per a mandolina i clavecí. Els divertiments, com ja he comentat diverses vegades, són obres més aviat pensades per a un oient neòfit i per a un intèrpret de perfil més aficionat ja que essencialment no requereixen elevades dosis de virtuosisme. Així serà en aquest recull de 12 Sonates, de quatre o tres moviments segons el cas, i de les que escoltarem la Sonata No.1 i la Sonata No.7, i en què destacaria la transparència i la precisió d'ambdós instruments però especialment la ressonància d'un clavecí deliciós. Orfebreria artesana en veu d'un enigmàtic italià!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Dorina Frati (mandolin); Daniele Roi (harpsichord)
TACTUS: Boni: Opera II

    Boni: Opera II

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Vesperae solemnissimae op. 5 (1709)

February 22, 2015, 2:36 am
$
0
0
Girolamo Macchietti - Pala Lioni (c.1562)



- Recordatori de Benedikt Anton Aufschnaiter -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (Firenze, 22 de febrer de 1535 - Firenze, 3 de gener de 1592) va ser un pintor italià manierista actiu a Florència. Va ser alumne de Michele di Ridolfo del Ghirlandaio. Entre els anys 1556 i 1562, va treballar com a assistent de Giorgio Vasari en la decoració del Palazzo Vecchio, on va treballar amb Mirabello Cavalori. Després de passar dos anys a Roma per completar la seva formació el 1563 va retornar a Florència, on es va convertir en membre de l'acabada de crear Acadèmia de Belles Arts de Florència. Sota els auspicis de la mencionada institució va col·laborar, el 1564, al costat del seu amic Mirabello Cavalori en les grisalles per al cadafal del funeral de Michelangelo Buonarroti a San Lorenzo, Llorenç de Mèdici rep Michelangelo, obra perduda. Ben aviat va assolir notable prestigi gràcies a obres que van decorar algunes de les més grans esglésies florentines com Adoració dels Reis Mags a la basílica de San Lorenzo o el Martiri de Sant Llorenç a Santa Maria Novella. 

Per al següent gran projecte de l'Acadèmia, el casament del futur gran duc Francesc I de Mèdici amb Joana d'Àustria (1565), Macchietti va contribuir amb una pintura monocroma amb el tema de la Fundació del monestir de Monte Oliveto Maggiore, actualment perduda, per a l'Arc de la Religió, estructura efímera construïda per a l'ocasió. Va participar en la decoració, també dirigida per Vasari, de l'estudi de Francesc I amb dos llenços, un relatiu a Jàson i Medea (1570) i l'altre sobre Banys de Pozzuoli (1572). El 1577, va completar una Glòria di Sant Llorenç per a la Collegiata di Sant'Andrea d'Empoli. Sembla ser que en aquestes dates va perdre el favor dels Mèdici, i va haver d'anar-se'n al sud d'Itàlia, on va romandre-hi fins el 1585. Posteriorment, va tornar a viatjar a Roma i es va traslladar a Espanya, on va viure durant dos anys (1587-1589). No hi ha obres registrades a partir d'aquests viatges. En un moment previ al 1592 va tornar a Florència, ciutat on va morir el gener d'aquell any.

Font: En català: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - En castellano: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - In english: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - Altres: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592)


Parlem de Música...

Benedikt Anton Aufschnaiter (Kitzbühel, bap. 21 de febrer de 1665 - Passau, 24 de gener de 1742) va ser un compositor austríac. Poca informació és té abans del seu nomenament a Passau, on va succeir a Georg Muffat com a Kapellmeister de la Cort el 1705. Es creu que va passar els seus primers anys a Viena, on podria haver estat alumne de Johannes Ebner, fill de l'organista Wolfgang Ebner. Pel que sembla, posteriorment va entrar en contacte amb membres de la noblesa vienesa, al servei de qui devia treballar. El 1695 va publicar a Nuremberg el seu Op.2 amb una dedicatòria a l'Arxiduc Joseph, més tard l'emperador Josep I. Amb el títol de Concors discordia, conté sis suites orquestrals que mostren una estructura propera al concerto grosso italià, tot i que també una marcada influència francesa en sintonia amb alguns exemples de Georg Muffat. El seu Op.3, actualment perdut, el va dedicar a l'emperador Leopold I. L'Op. 4 van ser 8 sonates d'església amb el nom de Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, publicades el 1703. A partir del 1705, fruit del càrrec de mestre de capella, es va dedicar de ple a la composició de música religiosa. Va escriure misses, ofertoris, vespres i nombrosos motets, himnes i obres menors. Va morir a Passau el gener de 1742.

OBRA:

Concors discordia, 2 vn, 2 va, vc, op.2 (Nuremberg, 1695)
Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, 2 vn solo, 2 vn, va, vle, org, op.4 (Augsburg, 1703)
Memnon sacer ab oriente animatus, seu Vesperae solemnissimae, 4vv, str, 2 bc, op.5 (Augsburg, 1709)
Alaudae V ad aram purpurati honoris victimae sive Sacra V [5 masses], 4vv, vn, 2 va, 3 tpt, 3 trbn, ?org, op.6 (n.p., 1712)
Aquila clangens, exaltata supra domum Domini, sive 12 offertoria, 4vv, 2 vn, 2 va solo, 2 bc, 2 trbn ad lib, op.7 (Passau, 1719)
Cymbalum Davidis vespertinum seu Vesperae pro festivitatibus, 4vv, 2 vn, 2 va, 2 bc, op.8 (Passau, 1728), 2 with 2 tpt and 2 ob ad lib
Miserere pro tempore quadragesimae, op.9, c1724, unpubd, ?lost
Opp.1 and 3 lost
6 Miserere, A-KR [4 also in D-OB], ?orig. intended as part of op.9

Numerous other works, incl. masses, requiems, responses for Holy Week, grads/offs, A-KR, D-Bsb, Dkh, Mf, OB, Po, Rp, S-Uu
Praeludien, Fugen à 4, formerly A-GÖ, lost

Literatura:

Regulae compositionis fundamentales Musurgiae (MS, D-Po)
Anweisung oder Fundamentalregeln um eine gute Musik zu componieren (MS, D-Po) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Altres: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)


Parlem amb veu pròpia...

És la primera vegada que parlo d'Aufschnaiter, un compositor austríac coetani directe en el temps i en l'espai de Johann Fux, el gran mestre austríac que va influir en la generació de compositors clàssics austríacs posteriors. En el cas d'Aufschnaiter, la seva història és menys coneguda. I si bé ja són quasi 4 els anys de vida d'aquest espai, no n'havia parlat per una raó ja que la meva obsessió, en el seu cas, era fer-ho en nom d'alguna partitura religiosa ja que intuïa que aquesta seria certament interessant de donar a conèixer. L'experiència és un grau, i la modèstia també, però en aquest cas crec haver tingut la 'santa' paciència necessària per haver esperat tot aquest temps abans de parlar-ne i fer-ho, curiosament, el dia de la celebració del seu 350è aniversari i amb la música que tant temps havia desitjat. Música religiosa, en una gravació en directe fenomenal (que dedueixo que properament serà editada en CD), que recupera les seves Vesperae solemnissimae op. 5 publicades a Augsburg el 1709.

Del recull de vespres, escoltarem les tres més breus, és a dir i per ordre, el Beatus Vir, el Laudate pueri Dominum i el Laudate Dominum. Aufschnaiter va ser, en termes generals, un compositor del seu temps, arcaic en les formes i fidel al barroc del contrapunt, el seu estil s'aproxima per inèrcia al de la veïna escola romana. A diferència no obstant de l'austeritat d'aquesta, Aufschnaiter introdueix el valor afegit d'una orquestració considerablement generosa que accentua, magistralment, la solemnitat de la paraula sagrada introduint el bell llenguatge instrumental. Veritablement, el dia que vaig descobrir aquesta gravació qualitativament tant bona i que podeu visualitzar aquí, em vaig sentir afortunat i feliç. En relació a la seva obra religiosa, existeixen dues edicions més amb el seu Rèquiem, dues misses (Missa Sancti Francisci, 1712 i Missa Sancti Antonii, 1712) i obra sacra menor. Per tant, de ben segur que en tornarem a parlar, mentrestant, felicitem-lo amb il·lusió i vehemència!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

HÄNDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Complete Recorder Sonatas

February 23, 2015, 12:32 am
$
0
0
Balthasar Denner - Händel (c.1726)
Obra de Balthasar Denner (1685-1749), pintor alemany (1)



- Recordatori de Georg Friederich Händel -
En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Balthasar Denner (Altona, 15 de novembre de 1685 - Rostock, 14 d'abril de 1749) va ser un pintor alemany. Amb només 8 anys va començar a copiar gravats. Amb 14 va començar a pintar retrats, especialitzant-se en la fisonomia de la cara. El 1707 va viatjar a Berlin on es va matricular a l'Acadèmia d'Art de la ciutat. La seva popularitat va créixer ràpidament pel que va ser convidat a pintar en diverses corts europees. El 1721 l'emperador Carles VI va adquirir una de les seves obres i el 1725 Denner va tornar a ser sol·licitat pel Kaiser. També va treballar a les Corts de Mecklenburg, Munich, Colònia, Hamburg, Copenhaguen, Wolfenbüttel, Schleswig etc., i va retratar autoritats com el duc Christian August, Kurfürst August II. von Sachsen, Pere III de Rússia, el príncep hereu Frederic Adolf de Suècia, etc. Va morir a Rostock l'abril de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Balthasar Denner (1685-1749) - Altres: Balthasar Denner (1685-1749)


Parlem de Música...

Georg Friederich Händel (Halle, 23 de febrer de 1685 - London, 14 d'abril de 1759) va ser un compositor alemany nacionalitzat anglès. Reconegut constantment com un dels més grans compositors de la seva època, la seva reputació després de la seva mort a principis del segle XX es va basar, en gran mesura, en relació a un petit nombre d'obres orquestrals i oratoris, sent El Messies un dels més citats de la història. De fet, va contribuir en tots i cadascun dels gèneres musicals de la seva època, tant vocal com instrumental. La composició d'òperes, principalment en llibrets italians, va dominar la primera part de la seva carrera. En els seus últims anys el seu compromís amb obres vocals a gran escala, generalment amb un fort element dramàtic, va trobar una sortida més individual en l'oratori anglès, un gènere que ell va inventar i va consolidar definitivament.

Va néixer a Alemania, en el si d'una família sense tradició musical. No obstant això, el seu talent es va manifestar de manera que, abans de celebrar els 10 anys, va començar a rebre, d'un organista local, les úniques classes a les quals va assistir durant la seva vida. Encara que el seu primer treball, als 17 anys, va ser com organista d'església a l'Halle, els seus gustos musicals no es corresponien amb aquest càrrec. El 1703 es va traslladar a Hamburg, el centre operístic d'Alemanya en aquell temps. Va ser allà on, el 1704, va compondre la seva primera òpera, Almira, que va obtenir gran èxit l'any següent. Poc temps després, insistint en el seu desig d'aconseguir prestigi com a compositor d'òpera, va marxar a Itàlia. La seva primera parada va ser a Florència i en la primavera de 1707 va viatjar a Roma, on va gaudir del mecenatge tant de la noblesa com del clergat. A Itàlia va compondre òperes, oratoris i petites cantates profanes. La seva estada a Itàlia va finalitzar amb l'èxit de la seva cinquena òpera, Agrippina (1709), estrenada a Venècia.

Händel va abandonar Itàlia i va començar a treballar com a compositor i director d'orquestra de la cort d'Hannover, on va arribar el 1710. Però, igual que va ocórrer amb la seva estada a l'Halle, no va romandre en aquest càrrec durant molt de temps i a finals d'aquell mateix any va marxar a Londres, on va estrenar Rinaldo (1711) amb gran èxit. Després de tornar a Hannover li van concedir un permís per viatjar a Londres per un curt període de temps, encara que aquesta vegada es va quedar a la capital britànica. El 1714, l'elector d'Hannover va ser nomenat rei amb el nom de Jordi I d'Anglaterra. Després d'alguns problemes amb Händel, es van entendre de nou i va veure com la seva pensió augmentava i rebia el nomenament com a tutor dels fills. Sota el mecenatge del duc de Chandos, va compondre el seu oratori Esther i els famosos 11 anthems Chandos per a cor, solistes i orquestra (1717-1720). El 1719 el rei li va concedir una subvenció per fundar la Royal Academy of Music (centre del que va ser president), destinada als espectacles operístics. Allà es van estrenar algunes de les seves grans òperes com Radamisto (1720), Giulio Cesare (1724), Tamerlano (1724) i Rodelinda (1725).

El 1727 Händel va obtenir la nacionalitat britànica. L'any 1728 la Royal Academy es va disoldre; no obstant això, a l'any següent va fundar una nova companyia. El 1734 es va veure forçat a traslladar-se a un nou teatre per les pressions de l'Opera of the Nobility, companyia rival, i va continuar component òpera fins el 1737, any en què les dues empreses van deixar de funcionar. El 1737, un atac de paràlisi el va obligar a romandre una temporada inactiu i es va retirar a Aquisgrà. El 1738 va reprendre la composició operística i el 1741 va compondre la seva última òpera, Deidamia. Durant els anys trenta es va consagrar, en primer lloc, en la composició d'oratoris dramàtics en anglès, com Athalia (1733) i Saúl (1739), i en segon lloc, pel que fa a obres instrumentals interpretades al costat dels oratoris, entre les que es troben alguns dels seus concerts més importants: els concerts per a solistes de l'opus 4 (1736, cinc per a orgue i un per a arpa), i els 12 concerti grossi de l'opus 6 (1739). El 1742 va estrenar a Dublín l'oratori El Messies, la seva obra més cèlebre. Fins el 1751 va continuar component oratoris, entre els quals s'inclouen obres mestres com Samsó (1743) i Salomó (1749). Va ser a partir d'aleshores quan la seva vista va començar a fallar. Abans de morir a Londres el 14 d'abril de 1759 va poder escoltar, el 6 d'abril, la representació musical de El Messies.

OBRA:

Veure enllaç 'Composicions d'Handel'

Font: En català: Georg Friederich Handel (1685-1759) - En castellano: Georg Friederich Handel (1685-1759) - In english: Georg Friederich Handel (1685-1759) - Altres: Georg Friederich Handel (1685-1759)


Parlem amb veu pròpia...

Händel va ser un dels primers compositors de qui es va escriure una biografia (1760), dels primers en tenir celebracions pel centenari del seu naixement i dels primers en publicar-se, íntegrament, el seu repertori repartit en 40 volums (1787-1797). Beethoven va lloar aquestes publicacions i tot i que avui dia, amb sintonia amb el que passava durant el segle XIX, se'l coneix principalment per obres com El Messies o la sorprenent Música aquàtica, els esforços són cada vegada més intensos i sistemàtics per mostrar el Handel 'desconegut' si és que això és realment possible. En tot cas, un geni mereix ser recordat per allò que l'ha fet famós però especialment per la seva transversalitat i amplitud. En aquest sentit, Händel va procurar evitar les rigoroses tècniques contrapuntístiques del seu compatriota i contemporani Johann Sebastian Bach tot edulcorant la seva música amb estructures senzilles, d'acord amb les seves creences estètiques i formals. No obstant això, l'obra d'ambdós compositors reflecteix l'època que els va tocar viure tot i que inevitablement van definir nous models i formes que van canviar, definitivament, alguns dels gèneres més recurrents fins aleshores com el trio sonata o el concerto grosso.

Avui, tanmateix, remenarem el cofre dels tresors tot cercant l'Händel més arcaic, sense ser aquesta una definició crítica. L'obra de cambra de l'alemany fou tant extensa com, en general, força desconeguda per la qual cosa fins la segona meitat del segle XX no ha estat recuperada, estudiada i interpretada. Les Sonates de Flauta dolça i Clavecí van ser compostes a l'entorn del 1724 tot i que John Walsh, editor i a vegades expert en pirateria musical, va intentar treure'n profit el 1730 quan les va publicar amb la falsa etiqueta d'opus 1. No queda clar si Händel les va publicar com a sonates per a clavecí i flauta o per a flauta i baix continuo, forma musical més probable, ja que s'ampliava la possibilitat d'incloure instruments com el violoncel i la tiorba ad libitum. En qualsevol cas, l'edició del dia, lloable per les bondats interpretatives, les recupera amb la 'veu' de la flauta dolça i amb el clavecí com a instrument de suport. I dic veu perquè realment la flauta dolça és un dels instruments més propers al timbre de la veu humana, per tant, les podem imaginar com un duet suau i expressiu de veu-clavecí. La bellesa és immediata i ens demostra que Händel a petita o a gran escala va ser un geni, és a dir, amb independència dels mitjans va ser capaç d'escriure dolça poesia i paraules d'amor pels sentits, enamorant el públic del seu temps o del nostre, 330 anys després!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Complete Recorder Sonatas by Handel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

DENZA, Luigi (1846-1922) - The Salon Music

February 24, 2015, 12:52 am
$
0
0
Winslow Homer - Apple Picking (1878)
Obra de Winslow Homer (1836-1910), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Luigi Denza -
En el dia de la celebració del seu 169è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Winslow Homer (Boston, 24 de febrer de 1836 - Prout's Neck, 29 de setembre de 1910) va ser un pintor naturalista nord-americà considerat, juntament amb Thomas Eakins com un dels grans artistes americans del segle XIX. La seva educació fou principalment autodidacta. El 1857 va començar a treballar com a il·lustrador de revistes, convertint-se en un col·laborador assidu de la coneguda Harper's Weekly. Les seves il·lustracions, sobretot els gravats, es van caracteritzar pels seus contorns nítids, formes senzilles, accentuat contrast de llums i ombres i pels seus grups de personatges plens de vida. Aquestes característiques es van convertir en una constant de la seva producció al llarg de tota la seva carrera artística. Durant la Guerra Civil, Homer va visitar en repetides ocasions el front de Virgínia on va pintar la seva primera gran obra Els presoners del front (1866, Museu d'Art Metropolità de Nova York), pintura notable per la seva objectivitat freda i el seu vigorós realisme. El 1856 es va traslladar a França durant un any tot i que no va patir la influència directa de l'impressionisme o l'art francès. El 1873 va començar a utilitzar l'aquarel·la, mitjà d'expressió tan important en la seva obra com l'oli. Durant la dècada de 1870 els temes predominants de les seves obres van ser els d'inspiració rural o idíl·lica: escenes de la vida agrícola, nens jugant i escenes de llocs coneguts poblats de dones elegants. D'aquestes últimes l'exemple més conegut és Long Branch, Nova Jersey (1869, Museum of Fine Arts, Boston). 

L'any transcorregut a Anglaterra (1881-1882), durant el qual Homer va viure en un poble de pescadors, va implicar un canvi definitiu en la temàtica de la seva obra. A partir d'aleshores es va concentrar en escenes naturals a gran escala, en particular escenes marines, de pescadors i les seves famílies. Després de fixar la seva residència en solitari a Prout s Neck, a la costa de Maine, va realitzar algunes obres mestres del realisme com Eight Bells (1886, Addison Gallery, Andover). En aquesta obra el dramatisme de l'escena marina està imbuït d'una qualitat èpica i heroica que representa el tema dominant de la seva maduresa: la lluita de l'home amb les forces de la natura. A partir de 1884, Homer va passar molts hiverns a Florida, a les Bahames i a Cuba. Gran part de les moltes escenes que va pintar del tròpic són aquarel·les executades amb un estil molt avançat per la seva època: fresc, solt, espontani, gairebé impressionista, però sense perdre mai la seva relació bàsica amb el naturalisme. Del 1899 va ser una de les seves obres més impactants, El corrent del Golf (Museu d'Art Metropolità de Nova York), en què un solitari mariner negre navega en una petita i destrossada embarcació, envoltat de taurons i incomunicat enmig d'un mar encrespat amb fort onatge. La grandiositat de la seva temàtica i la força expressiva de les seves obres van exercir una influència dominant en la pintura realista d'Estats Units. Va morir a Prout's Neck el setembre de 1910.

Font: En català: Winslow Homer (1836-1910) - En castellano: Winslow Homer (1836-1910) - In english: Winslow Homer (1836-1910) - Altres: Winslow Homer (1836-1910)


Parlem de Música...

Luigi Denza (Castellammare di Stabia, 24 de febrer de 1846 - London, 26 de gener de 1922) va ser un compositor italià. Des del 1862 va estudiar composició amb Saverio Mercadante i Paolo Serrao al Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols. El 1876 va estrenar a Nàpols la seva òpera seriosa Wallenstein (4 actes, amb llibret de A. Bruner després de la trilogia de Schiller). Més tard es va instal·lar a Londres i es va convertir en director de la London Academy of Music i professor de cant a la Reial Acadèmia de Música. Va compondre més de 500 cançons, partsongs i cantates en llengua italiana, francesa i anglesa. Es va fer molt conegut per la cançó napolitana Funiculì funiculà. El seu estil melòdic té molt en comú amb el de Ciro Pinsuti. Va morir a Londres el gener de 1922.

Font: En català: Luigi Denza (1846-1922) - En castellano: Luigi Denza (1846-1922) - In english: Luigi Denza (1846-1922) - Altres: Luigi Denza (1846-1922)


Parlem amb veu pròpia...

Funiculi, funiculàés una cançó tant extraordinàriament popular que poques deuen ser les ànimes d'aquest planeta que no la coneguin, si més no d'oïdes o col·lateralment. Ara bé, deuen ser més aviat pocs el intrèpids o intrèpides capaços de reconèixer i citar-ne els seus autors. I parlem en plural perquè els versos són de Giuseppe Turco i la música de Luigi Denza, el nostre protagonista a qui avui celebrem. Fou tal el rebombori al seu temps, que fins i tot Richard Strauss la va incorporar a la seva Simfonia Aus Italien tot creient que es tractava d'una cançó tradicional napolitana. Denza, indignat, el va demandar per plagi per la qual cosa en cada interpretació de la citada simfonia de Strauss cobrava drets d'autor. Negoci rodó i a viure ja que la popularitat de Strauss garantia ingressos regulars a Denza. Amb el temps, tot i el funicular del Vesuvi, la seva figura ha anat minvant progressivament. Actualment, tot i que existeixen desenes d'edicions amb la seva obra més famosa, poques d'elles s'han atrevit amb la resta de material inèdit. Una d'aquestes prové de la llunyana Hongria on el seu portaestendard discogràfic ha recuperat una sorprenent col·lecció, per nom The Salon Music, amb cançons en diferents idiomes per a veu soprano i tenor segons el cas i amb acompanyament de violoncel i piano. Obres en francès, anglès i italià de refinada bellesa, algunes d'elles amb una càrrega d'emotiva melancolia i que personalment m'han deixat profundament impressionat. He de reconèixer ignorància integral a l'entorn de l'italià i he de reconèixer, també i definitivament, que aquestes cançons m'han deixat meravellat!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Denza, L.: Vocal Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>