ReciClassíCat

Sebastien Jacques Leclerc - Scene Galante (c.1740)

Obra de Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785), pintor francès (1)

- Recordatori de Jacques-Martin Hotteterre -

En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Sébastien Jacques Leclerc (París? 1734 - 1785) va ser un pintor francès. Fill de Sebastien Leclerc el Jove i net de Sebastien Leclerc, va seguir la tradició artística familiar. La seva vida es desconeix, no obstant, va pintar obres de gènere i de contingut eròtic. Va ser autor de nombrosos gravats.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785) - Altres: Sébastien Jacques Leclerc (1734-1785)

Parlem de Música...

Jacques Martin Hotteterre (París, 29 de setembre de 1673 - Paris, 16 de juliol de 1763) va ser un compositor francès. Fill de Martin Hotteterre, va ser el membre més reconegut d'una extensa família francesa de músics originària de Couture-Boussey (diòcesi d'Évreux) que va pertànyer a la Música de la Cambra i a la Gran Écurie des de la segona meitat del segle XVII. Van ser fabricants d'instruments de vent, notables instrumentistes i compositors. Jacques va entrar a la Música de la Gran Écurie el 1705 com a violinista i baix, però sobretot va ser flautista de cambra del rei i famós virtuós. Se'l va anomenar "El Romà" ja que durant la seva joventut va estudiar a Roma. Va ser un prestigiós mestre, els manuals d'interpretació del qual van concitar l'interès tant a França com a l'estranger i figuren entre les millors obres de literatura sobre el seu instrument. De la seva producció destaca Principes de la flûte traversière (1707), que va ser el primer tractat de flauta europeu i en el qual va tractar les tècniques d'enregistrament, de l'oboè i d'ornamentació.

Com a compositor va compondre sonates i suites amb continu per a diversos instruments, majoritàriament de vent, duets amb baix i diverses sonates per a tres instruments d'estil italianitzant. El seu oncle Jehan (mort el 1691) es va establir a París i cap el 1650 va entrar a la cort de Versalles com a alt d'oboè i Museta del Poictou i com a fabricant va perfeccionar el bordó i la Museta. El seu oncle Louis (mort el 1714) va ser flautista del rei. El seu pare, Martin (mort el 1712), va ser intèrpret d'oboè i Museta de Poictou. El seu germà Jean (mort el 1720) va ser oboista, compositor i intèrpret de Museta del rei, així com autor de les famoses Pièces pour la musette, entre les quals destaquen Noce champêtre l'Himen pastoral (1722). Jacques Martin va morir a París el juliol de 1763.

OBRA:

Publicada a París:
op.
2Pièces, fl, other insts, bc (1708, rev. 2/1715)
3Sonates en trio, 2 fl/rec/vn/ob/other insts, bc (1712)
4Première suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts (1712)
5Deuxième livre de pièces, fl/other insts, bc (1715)
6Deuxième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/viols/other insts, bc ad lib (1717)
8Troisième suitte de pièces à 2 dessus, 2 fl/rec/ob/musettes (1722)
9Concert du rossignol (n.d.), lost
Arr.: Sonates à 2 dessus par le Sigr. Roberto Valentine, op.5 [actually opp.4, 6], 2 fl/other insts (1721); Airs et brunettes à 2 et 3 dessus … tiréz des meilleurs autheurs, 2/3 fl (1721); Sonates à 2 dessus par le Sigr. Francesco Torelio, op.1, 2 fl/other insts (1723); also trios by Albinoni, titles and music lost
Suitte de pièces par accords, and La guerre, musette, in Jean Hotteterre, Pièces pour la muzette (1722)
Carillons, 2 tr insts, bc, in Recueils de simphonies de plusieurs opéras modernes, & fanfares & prélude, 1743, F-Pn Vm7.3644
1 air in Ballard's Recueil d'airs sérieux et à boire (1715); 1 other in (1715) and 2 in (1701), attrib. ‘Hotteterre’, possibly by Jacques

Literatura:

- Principes de la flûte traversière, ou flûte d'Allemagne, de la flûte à bec, ou flûte douce, et du haut-bois, diviséz par traitéz op.1 (Paris, 1707/R, 7/1741; repr. Paris, c1765, as Méthode pour apprendre à jouer en très peu de tems de la flûte traversière, de la flûte à bec et du hautbois, with fingering charts for cl and bn; Eng. trans., 1968, 2/1983)
- L'art de préluder sur la flûte traversière, sur la flûte-à-bec, sur le haubois, et autres instruments de dessus. Avec des préludes tous faits sur tous le tons dans différens mouvemens et différens caractères, accompagnés de leurs agréments et de plusieurs difficultées propres à exercer et à fortifier. Ensemble des principes de modulation et de transposition; en outre une dissertation instructive sur toutes les différentes espèces de mesures, &c. op.7 (Paris, 1719/R)
- Méthode pour la musette, contenant des principes, par le moyen desquels on peut apprendre à joüer de cet instrument, de soy-même au défaut de maître. Avec un nouveau plan pour la conduite du souflet, & plusieurs instructions pour le toucher, &c. Plus un recueil d'airs, & quelques préludes, dans les tons les plus convenables op.10 (Paris, 1737/R)

Font: En català: No disponible - En castellano: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - In english: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763) - Altres: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)

Parlem amb veu pròpia...

La família Hotteterre va ser, probablement, una de les musicalment més extenses de França. Amb major o menor fortuna segons el cas, tota una generació d'Hotteterre(s) van tenir en la música i en les seves variants, la font de la seva vida. Constructors d'instruments, intèrprets i compositors, i establerts principalment a París o al seu entorn, els Hotteterre s'han guanyat un capítol singular de la vasta història musical francesa. De tots ells, Jacques Martin "el Romà", per la seva estada a Roma, va ser el més reconegut i admirat. Autor de nombroses obres de cambra en què la flauta n'era l'instrument destacat, va ser també prolífic pel que fa a diferents mètodes teòrics per a instruments com la mateixa flauta, ja fos de bec, travessera, dolça, etc., com per la musette o cornamusa. En el recull d'avui, tot i que no escoltarem la musette ja que la reservarem pel dia que explorem el seu germà Jean Hotteterre, escoltarem la Suite en Sol major No.2 i la Suite en Sol menor No.4 característiques de l'època per a flauta o clavecí segons el cas i amb acompanyament, obbligato, del baix continuo amb l'excepció de la Suite No.2. Allemandes, gavotes, preludis, minuets o gigues, entre altres, són moviments inherents d'aquestes suites publicades el 1708. En general, obres agradables, potser repetitives en certs moments, però correctament interpretades d'un autor francès a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Camerata Köln
JPC: Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1

IMSLP: Jacques-Martin Hotteterre (1673-1763)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Jacques Hotteterre – Hotteterre: Complete Chamber Music, Vol. 1 – Suites, Op. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

August Gerasch - A busy day at the old Viennese Burgtheatre near Michaelator

Obra d'August Gerasch (1822-1908), pintor austríac (1)

Parlem de Pintura...

August Gerasch (Vienna, 1822 - Vienna, 1908) va ser un pintor austríac estretament vinculat al gènere i estil Biedermeier. Alumne a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena de L. Kupelwieser i P.J.N. Geiger, va orientar la seva carrera a la pintura de gènere i també a la litografia on va participar activa i regularment en les diverses exposicions d'art de la ciutat austríaca. Poques són les obres que se'n conserven. Va morir a Viena el 1908.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: August Gerasch (1822-1908) - Altres: No disponible

Parlem de Música...

Paul Wranitzky (Nová Říše, Moràvia, 30 de desembre de 1756 - Vienna, 26 de setembre de 1808) va ser un violinista, conductor i compositor txec particularment actiu a Viena i germà del també famós compositor Anton Wranitzky. Es va formar en cant, orgue, violí i viola en el monestir dels Canonges Regulars Premonstratencs de Nová Říše i posteriorment a Jihlava (1770–71). A Olomuc va estudiar Teologia i va esdevenir un excel·lent violinista. Amb 20 anys es va traslladar a Viena on va entre al seminari de Teologia per a exercir-hi com a mestre del cor. Va continuar els seus estudis musicals amb J.M. Kraus, el mestre de capella de la Cort de Suècia, de visita a Viena el 1783. Alguns fonts, sense confirmar, afirmen que va ser alumne de Joseph Haydn. Va treballar com a director musical pel Comte Johann Baptist Esterházy durant la primavera del 1784 i va ser nomenat el 1785 director de la recentment creada orquestra del Kärntnertortheater de Viena. Allà va romandre-hi fins el 1787, any que es va unir a la orquestra del Burgtheater. Va ser nombrat director d'aquesta en una data desconeguda del 1792 o 1793.

La seva labor com a compositor fou molt extensa tant pel que fa a música vocal com instrumental (veure relació al final). Wranitzky va ser admirat per les seves nombroses simfonies, algunes d'elles escrites per ocasions especials com la Coronació de Franz II el 1792. També va compondre diverses obres per a l'esposa d'aquest durant el període 1772-1807. Fins i tot va ser el director orquestral, dirigint la seva pròpia obra Oberon, König der Elfen, durant les festivitats per a la coronació de Leopold II a Frankfurt. La seva producció es va mantenir fins a l'últim del seus dies, el setembre de 1808. El seu germà Anton el va substituir en els diversos càrrecs que Paul ocupava.

VOCAL:

Opera:

Oberon, König der Elfen, 1789
Der dreifache Liebhaber (lost), 1791
Walmir und Gertraud oder Man kann es ja probieren (lost), ?1791
Merkur der Heiratsstifter oder Der Geiz im Geldkasten, 1793
Die Poststation oder Die unerwartete Zusammenkunft, 1793
Das Fest der Lazzaroni, 1794
Das Maroccanische Reich oder Die unterirdischen Schätze, 1794
Die Gute Mutter, 1795
Der Schreiner, 1799
Das Mitgefühl (Liederspiel), 1804
Die drei Bucklingen (lost), 1808
Medea (Melodrama, Parody of Georg Benda: Medea und Jason), ~1796
Macbeth (Parody)

Ballets:

Die Weinlese, 1794
Zephir und Flora, 1795
Das Waldmädchen, 1796
Die Luftfahrer (lost), 1797
Cyrus und Tomyris (lost), 1797
Zemire und Azor (lost), 1799
Die Waise der Höhle oder Der Zauber der beiden Bildnisse (Collaboration with Thadäus Weigl), 1800
Das Urtheil des Paris, 1801
Der Raub der Sabinerinnen (L'enlèvement des Sabines) (lost), 1804
Zufriedenheit mehr als Reichtum oder Der Tyroler Jahrmarkt (Collaboration with Weigl et al), 1805
Zelina und Gorano oder Die Morlaken-Hochzeit (lost), 1806
Die Rache der Diana (lost), 1807
Die geraubte und wiedereroberte Braut
Das listige Bauernmädchen
L'Amore Paterno

Divertissements:

Die Binder, 1801
Vorstellungen, 1803
Das Picknick der Götter, 1804
Die Erkenntlichkeit, 1805

Incidental music:

Rudolf von Felseck (Die Schwarzhaler Mühle; La tempestà) (lost), 1792
Siri Brahe oder Die Neugierigen, 1794
Die Dienstpflicht, 1794
Die Spanier in Peru oder Rollas Tod, 1795
Die Rache, 1795
Achmet und Zenide, 1796
Jolantha, Königin von Jerusalem, 1797
Johanna von Montfaucon (lost), 1799
Regulus (lost), 1801
Der Tyrann von Syracus - Trauer Marsch, 1806
Bianka dellaPorta (lost), 1807
Maeon (lost), 1807
Der Wald bei Hermannstadt (lost), 1807
Die Bestürmung von Smolensk (lost), 1808
Fernando und Marie (lost), 1808

Cantatas & Masses:

Die Fürstenfeyer, Soprano, 2 Tenors, Basso, Chorus & Orch.
1 Mass

Arias and Ensembles with Orchestra:

Aria 'Felice ch'io vi mira', Soprano & Orch.
Scena: Recitativo 'No, che non ha la sorte'& Aria 'Vo' solcando un mar crudele',
Basso & Orch. (by Anton?)
Quodlibet, Basso & Orch.
Duet 'O Deus in te unico spem omnem', Soprano, Alto & Orch.
- Arrangement of 'Felice ch'io vi mira'
Terzetto 'Die Juden'

Songs with Piano:

Kriegs-Lied 'Auf tapfre Brüder! auf ins Feld'
Chor für Mädchen, und Knaben in der Schule

2, 3 and 4-part Songs:

13 Duetti
40 Terzetti
37 Quartetti

Canons:

12 two part canons Recording available
52 three part canons Recording available
44 four part canons Recording available
1 five part canon

INSTRUMENTAL:

Symphonies:

Published
Symphony in C 'Joy of the Hungarian people', op 2 Recording available
Symphony in C minor, op 11 no 1 Recording available
Symphony in F, op 11 no 2
Symphony in A, op 11 no 3
Symphony in C, op 16 no 1
Symphony in A, op 16 no 2
Symphony in D, op 16 no 3
Symphony in C, op 17
Symphony in Bb, op 18
Symphony in C 'Coronation', op 19
Symphony in D 'La Chasse', op 25
Symphony in C minor 'La Paix', op 31 Recording available
Symphony in Bb, op 33 no 1
Symphony in C, op 33 no 2
Symphony in F, op 33 no 3
Symphony in C, op 35 no 1
Symphony in G, op 35 no 2
Symphony in Eb, op 35 no 3
Symphony in D, op 36 Recording available
Symphony in D, op 37
Symphony in G, op 50
Symphony in A, op 51
Symphony in D, op 52 Recording available

Unpublished:
At least 22 surviving unpublished symphonies including:
Symphony in D with Toy instruments
Symphony in D with Echo
Symphony in D 'Sinfonia Quodlibet'
Symphony in D minor 'La Tempesta'
Symphony in Eb 'Jagd-Sinfonie'
Symphony in G minor with a storm, a hunt and solo piano

Concertos:

Violin Concerto in C
Violin Concerto in D
Violin Concerto in F
Violin Concerto in G
Cello Concerto in C, op 27
Flute Concerto in D, op 24/op 1 Recording available
Oboe Concerto in G
Concertante for Flute & Oboe in C, op 39
Concertino for Oboe & Cello in D (lost) *
Concerto for two Flutes in G (lost) *
* - listed in Traeg's Musikalienverzeichnis for 1799

Divertimenti:

Divertimento in Bb with Solo Clarinet
6 Divertimenti for Ob, Vln, 2 Vla, Vlc & 2 Hn (ad lib.)
2 (?4) Divertimenti with Toy Instruments
Other Divertimenti

Marches and Dances:

Pastorale & Allemande
Several Quodlibets with Dances
Ten "Deutsche" with Toy Instruments Recording available
Many other sets of Dances

String Quintets:

6 String Quintets, op 18
3 String Quintets, op 29Recording available
3 String Quintets, op 38
6 String Quintets, Arrangements of Sextets for Strings & Winds
6 String Quintets, Arrangments of Quintets for Oboe & Strings
String Quintet Arrangement of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

String Quartets:

3 String Quartets, op 1
3 String Quartets, op 2
6 String Quartets, op 9
6 String Quartets, op 10
6 String Quartets, op 15
6 String Quartets, op 23 Recording available
6 String Quartets, op 26/op 16 Recording available
6 String Quartets, op 30
6 String Quartets, op 32
3 String Quartets, op 40
String Quartet, op 41/op 45 no 1
String Quartet, op 45/op 45 no 2
String Quartet, op 49/op 45 no 3
5 unpublished surviving quartets

String Trios:

6 String Trios published by Hoffmeister
6 String Trios, op 17/op 1&2
3 String Trios, op 20/op 3
3 Trios in manuscript
6 Trios for 2 Vln & Vc, autograph

String Duets:

3 Sonatas for Violin & Viola, autograph
2 Violin Duets

Chamber music with Piano:

Divertimento 'La Chasse', op 44 - extract from Symphony in G minor, P 42
3 Piano Trios, op 21/op 1
3 Piano Trios, op 32 Recording available
3 Piano Quartets, op 34
Piano and Flute Sonata, op 31
Piano and Violin Sonata - Arrangement of Symphony in C, P 9
Piano Trio Arrangment of 'La Paix' Symphony, op 31 Recording available

Other:

3 Piano Sonatas, op 22
Feld-Marsch des Russischen Generals Benningsen

Octets for Winds
Harmonie in F for 2Ob, 2Cl, 2Bn & 2Hn Recording available

Sextets with Winds
6 Sextets for Fl, Ob, Vln, 2 Vla & Vlc Recording available

Quintets with Winds
6 Quintets for Ob, Vln, 2 Vla & Vlc, op 1
4 Quintets for Ob, Fl, 2 Vla & Vlc, op 3

Quartets with Winds
6 Flute Quartets published by Hoffmeister
3 Flute Quartets, op 28 Recording available

Trios with Winds
4 Trios for Fl, Vla, Vlc Recording available
3 Trios for 2 Fl, Vlc, op 53

Duets with Winds
6 Flute Duets, op 2
6 Flute Duets, op 33
3 Flute Duets, op 42
6 Oboe & Cello Duets

Other ensembles
10 variations on 'Ach du lieber Augustin' for Xylophone, Cymbals, Military Drum, 2 Violins and Cello Soli for Glass harmonica (lost)

Arrangments of music by others
Mozart's "Sparrow Mass" KV 220 with added toy instruments
Six Haydn String Quartets (Hob.III:69-74; The 'Apponyi' Quartets) arranged as divertimenti for Fl, Ob, 2Hn, 2Vn, Va, Vlc & B

Font: En català: Paul Wranitzky (1756-1808) - En castellano: Paul Wranitzky (1756-1808) - In english: Paul Wranitzky (1756-1808) - Altres: Paul Wranitzky (1756-1808)

Parlem amb veu pròpia...

Wranitzky, tot i el que d'entrada puguem pensar, va ser un dels actors més destacats de la vida musical vienesa. L'exemple el tenim en què era el director d'orquestra predilecte d'Haydn i fins i tot Beethoven. El primer va insistir en què fos ell el que dirigís l'oratori La Creació els anys 1799 i 1800. Beethoven per la seva banda va demanar-li la direcció i estrena de la seva primera simfonia el 2 d'abril de 1800 al Burgtheater. Maçó de la lògia de Mozart, va ser bon amic d'aquest i va ajudar a la viuda Constance Mozart en les negociacions amb l'editor André. El cercle en el qual es va moure Wranitzky va incloure contactes amb l'alta aristocràcia vienesa així com amb compositors com Weber i un jove Carl Czerny. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic. Si bé als nostres temps l'obra simfònica, concertant i de cambra és la que gaudeix de major presència, a la seva època va destacar especialment per les nombroses òperes i ballets que va compondre. El mateix Goethe va sol·licitar, sense èxit, el suport de Wranitzky per la seva obra Zauberflöte zweiter Teil, la que posteriorment inspiraria a Mozart en la famosa Flauta Màgica.

Pel que fa a la música del dia, recordem que Wranitzky va compondre 51 simfonies la majoria de les quals tenen quatre moviments en l'ordre clàssic estàndard, sovint amb una introducció lenta. La Simfonia en Do Major "Joia de la Nació Hongaresa" s'estructura d'aquesta forma. Breu adagio maestoso, vivace assai, larghetto con moto affettuoso i finale allegro. Escrita el 1790 i dedicada al poble hongarès, està pensada per a gran orquestra, timbales i trompetes incloses. En clau solemne, és una bella simfonia clàssica en la forma amb un primer moviment marcadament festiu i d'exaltació, un segon moviment extens i pausat que es transforma per finalitzar pomposament. Si bé al seu temps va gaudir d'una fama equivalent a la de Haydn el cert és que tant bon punt va morir el seu nom, inesperadament, va desaparèixer d'escena. Com a anècdota hem de remarcar que Mozart es va inspirar en la seva Oberon, König der Elfen (escoltar un fragment aquí) del 1789 a l'hora de compondre la Flauta Màgica. Voldria creure que Wranitzky, un dels grans clàssics a l'ombra dels genis que tots coneixem, encara ha de viure una nova edat d'or. El seu renéixer ha començat per les simfonies, en seguiran les seves òperes o potser els seus ballets? Qui sap, tant de bo no l'oblidem en l'intent!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Hungarian Chamber Orchestra; Vilmos Tatrai (1912-1999)
RECICLASSICAT: WRANITZKY, Paul (1756-1808)
AMAZON: Vilmos Tátrai – Wranitzky: Symphony in C Major

IMSLP: Paul Wranitzky (1756-1808)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Vilmos Tátrai – Wranitzky: Symphony in C Major / Csermak: Threatening Danger of Love of the Fatherland

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Marten van Heemskerck - Landschaft mit dem Hl. Hieronymus (1547)

Obra de Martin van Heemskerck (1498-1574), pintor holandès (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -

En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Martin van Heemskerck (Heemskerk, 1 de juny de 1498 - Haarlem, 1 d'octubre de 1574) va ser un pintor del manierisme holandès molt influït per l'obra de Miquel Àngel. La gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem. Era deixeble de Jan van Scorel, i va adoptar l'estil italià del seu mestre. Maerten va passar els anys 1532-1536 a Itàlia. Va fer molts dibuixos i gravats i és especialment conegut per la seva interpretació de les set meravelles del món. En les seves nombroses obres mitològiques i religioses va realitzar composicions complexes de colors brillants i figures musculades en moviments tumultuosos. Els seus dos quaderns de dibuixos (Kupferstichkabinett, Berlín) realitzats a Roma entre els anys 1532 i 1535 tenen gran importància perquè registren molts monuments romans que ja no existeixen o que han sofert notables transformacions; com a exemple poden citar-se els dibuixos que va fer de la construcció de la Basílica de Sant Pere sobre les restes d'un antic temple cristià. Va morir a Haarlem l'octubre de 1574.

Font: En català: Martin van Heemskerck (1498-1574) - En castellano: Martin van Heemskerck (1498-1574) - In english: Martin van Heemskerck (1498-1574) - Altres: Martin van Heemskerck (1498-1574)

Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzimaestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694.

La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1712.

OBRA:

Operas:

dmdrama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18[3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
-Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32[4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
-4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

-Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10[6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12[12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
-Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25[8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26[4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27[8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
-Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
-76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
-Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
-Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
-Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
-Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
-L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31[12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1[12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5[12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
-Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
-Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716)

Parlem amb veu pròpia...

Fa precisament un any des de la darrera entrada de Bassani, un autor barroc estretament vinculat a la tradició musical veneciana, per tant, hereva en última instància de Monteverdi. El seu nom, no hi ha dubte, va ser prominent. I ho va ser per la seva exuberant obra secular i religiosa vocal amb la que va il·luminar les nombroses acadèmies musicals, esglésies i catedrals on la seva música va ressonar. Proper a la filosofia de Legrenzi, Carissimi, Perti o Colonna, el seu estil concertant era el predominant fruit també de la seva condició d'excel·lent violinista la fama del qual, al seu temps, era equivalent a la de Corelli. En aquest sentit, l'edició majúscula d'avui, en què també comparteix protagonisme amb Legrenzi, ens demostra la contrastada producció musical d'aquest geni italià. Les quatre obres que escoltarem resulten, com dir-ho... meravelloses. Opulència vocal i precisió instrumental en el Deus in adjutorium a 4 veus i també en l'extens i inacabablement deliciós Antifona et Dixit Dominus a 5 veus. Contrast amb la breu i sonorament brillant Sonata da chiesa No.3 opus 5. I atenció al Motetto Nascere dive puellule per a soprano, orgue i continuo. Edició de luxe que durant uns dies, i reiteradament, he escoltat absolutament absort i meravellat per l'impecable interpretació i per la creativa genialitat de Bassani, un mestre a l'ombra dels grans mestres italians!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Parlement de Musique, Martin Gester
RECICLASSICAT: BASSANI, Giovanni Battista (c.1650-1716)

PRESTOCLASSICAL: Bassani, G B: Vepres de la Vigile de Noel

IMSLP: Giovanni Battista Bassani (1650-1716)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Various Artists – Vêpres de la Vigile de Noël

Bassani, G B: Vepres de la Vigile de Noel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Frederick Calvert - Shipping in the Solent (c.1830)

Obra de Frederick Calvert (1793-1852), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Philip Cipriani Hambly Potter -

En el dia de la celebració del seu 222è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Frederick Calvert (Cork, 1793 - Suffolk, 1852) va ser un pintor irlandès. Conegut especialment per les nombroses escenes marítimes, sovint de petit format, també va ser un pintor de paisatges, etapa que va desenvolupar durant la seva joventut. La primera de les seves exhibicions públiques va ser el 1812, a la Society of Artists of Ireland a Dublin. A partir d'aleshores, va exhibir també a la Hibernian Society of Artists i entre els anys 1833 i 1844 a la Royal Society of British Artists i a la Royal Hibernian Academy de Dublin. Va morir a la regió anglesa de Suffolk el 1852.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Frederick Calvert (1793-1852) - Altres: Frederick Calvert (1793-1852)

Parlem de Música...

Philip Cipriani Hambly Potter (London, 3 d'octubre de 1792 - London, 26 de setembre de 1871) va ser un pianista, professor i compositor anglès. Fill de Richard Huddleston Potter i nebot polític del pintor Giovanni Baptista Cipriani, bon amic de Johann Christian Bach i CF Abel, es va formar amb el seu pare, també pianista i compositor, i amb Thomas Attwood. Es va seguir formant amb William Crotch, amb qui també va treballar el 1808-09, i especialment amb Joseph Wölfl de qui va afirmar que havia estat el seu millor mestre. Un cop graduat es va convertir en membre de la Philharmonic Society el 1815. Va debutar precisament en aquella societat el 1816 amb el seu Sextet Op.11. Els seus primers anys, tot i la consolidada fama de pianista, van ser irregulars. El seu poc èxit com a compositor a Anglaterra el va motivar a viatjar a Europa entusiasmat per conèixer a Beethoven. Es va instal·lar a Viena el 1817 i mitjançant alguns contactes va poder contactar amb Beethoven. Aquest, en una carta a Ries del 5 de maig de 1818 afirmava el següent: "Botter [sic] m'ha visitat un parell de vegades, sembla ser un bon company i té talent per a la composició ".

Precisament el geni alemany va promocionar Potter en el cercle d'Aloys Förster. El 1819 va tornar a Anglaterra animat pel nou coneixement adquirit. Ràpidament es va fer un nom a l'escena del seu país i va actuar com a solista en nombrosos concerts, especialment amb obres de Mozart i Beethoven. El seu virtuosisme amb el piano va ser motiu d'admiració i fins i tot anys més tard es va convertir en director de concerts de la Societat Filharmònica de Londres. El 1822 es va convertir en professor titular de piano de l'Acadèmia de Música. El 1827 va ser nomenat director de pràctiques d'orquestra i el 1832 va substituir a Crotch en el càrrec de director, lloc que va mantenir fins el 1859. Tota la seva vida va gaudir de fama i admiració i va ser molt estimat pel públic anglès. El seu perfeccionisme el van convertir en un imprescindible del repertori anglès. La seva etapa com a compositor va ser relativament curta en el temps, del 1816 al 1837. Obres orquestrals, entre elles 9 simfonies i 3 concerts de piano, obres de cambra i una poca mostra vocal són el testimoni de la seva producció. Va morir a Londres el setembre de 1871.

OBRA:

Printed works published in London, MSS of unpublished works in GB-Lbl, unless otherwise stated

Instrumental:

Orquestra:

9 syms.: no.1, g, 1819, rev. 1826; B , 1821, rev. 1839, Lam; no.6, c, 1826; no.7, F, 1826; no.8, E , 1828, rev. 1846, Lam; no.10, g, 1832, ed. in Musica Britannica, ?lxxvii (forthcoming), arr. fl, 2 vn, 2 va, vc, db (1836), arr. pf 4 hands (1832, Lam); no.2, D, 1833; c, 1834; no.4, D, 1834, arr. pf 4 hands as op.29 (c1851)
For pf, orch: Introduction and Rondo, ‘alla militaire’, 1827; Bravura Variations, on a theme by Rossini, 1829; Ricercata, ‘on a favorite French theme’, 1830, op.24 (1835); at least 3 concs., d (no.2), 1832, E , 1833, E, 1835

Altres: Ov., e, 1815, rev. 1848; Duo concertant, pf, vn, orch, op.14 (Bonn, ?1827); Concertante, on ‘Les folies d'Espagne’, vn, vc, db, pf, orch, 1829; Ov. ‘Antony and Cleopatra’, 1835; Ov. ‘Cymbeline’, 1836; Ov. ‘The Tempest’, 1837; March, 1854, Lsm

Cambra:

3 Grand Trios, no.1 E , cl, bn, pf, arr. pf trio; nos.2 and 3, D, B ; pf trio, op.12 (Bonn, c1824); Sonata di bravura, hn, pf, arr. bn, vc, pf, op.13 (Bonn, c1824); Sextet, fl, str qt, pf, op.11 (Bonn, ?1827); Sextet, E , fl, cl, va, vc, db, pf, 1836; Str Qt, G, Lam

Piano: solo except where stated
3 Waltzes in German Style (1816); Recueil de valzers (1816); Trio, pf 5 hands (?1816); Andante ‘La placidità’ (Bonn, 1817); Sonata, C, op.1 (1818); Variations, on Mozart's ‘Fin ch'han dal vino’, op.2 (Leipzig, 1818) [pubd without op.no. (1816)]; Sonata, D, op.3 (Leipzig, 1818); Sonata, e, op.4 (Leipzig, 1818); Polonaise (Vienna, 1818); Rondeau (Leipzig, 1818); Thirteen Variations, on ‘Bekränzt mit Laub’ (Bonn, c1818); Rondeau brillant [no.1] (Vienna, ?1818); Fantasia, March and Trio (Vienna, ?1820); Grand duo, pf 4 hands, op.6 (Vienna, ?1821); Fantasia, on ‘Chi dice mal d'amore’ (c1822); Mes rêveries (c1823); Le départ de Vienne, in Harmonicon, ii (1824), 81; Pezzi di bravura, op.15 (Bonn, c1824); Andante and Allegretto ‘Il compiacente’, op.16 (?c1824); The Parade, military divertimento, op.17 (?c1824); Impromptu, on the Scottish air ‘Auld Robin Gray’, op.8 (1825); ‘Enigma’ Variations, op.5 (c1825); 3 Toccatas, op.9 (Leipzig, ?1825) [no.1 pubd without op.no. (?1816); no.2 pubd without op.no. (Leipzig, 1818)]; Studies in All the Major and Minor Keys, op.19 (1826); Introduction and Rondo giocoso, op.20 (?1826); Introduction and Variations, with coda and cadenza (Leipzig, ?1826); Allegro di bravura ‘Il vispo e la fuggita’ (before 1827); Rondeau brillant no.2, op.21 (1827); Fugue, E, 3 pf, 1827, Lam; Fantasia and Fugue, 2 pf, c, 1818, op.27, Lam (?Bonn, c1830); 54 Impromptus, op.22 (1832); Celebrated Octave Lesson (1834–48); Introduction and Variations, on ‘Alice Gray’ (before 1837); Impromptu, B , 1841; Trois amusements, op.28 (?1848–51); Impromptu, D, in J. Benedict:Select Practice for the Piano Forte (?1850); Introduction and Rondoletto, op.23 (?1851); Impromptu, G/g, ?1852, Lam; Eine Grille, 1868, Lam, facs. in RAM Club Magazine, no.1 (1900); Rondo scherzando ‘Il sollievo’ (n.d.)
Transcrs., arrs. and edns of works by Mozart, Dragonetti, Beethoven and others

Vocal:

When evening draws her curtain round, 1v, pf (c1817); No More, canzonet, 1v, pf, in Harmonicon, iii (1825), 21; Medora e Corrado (G. Rossetti), cant., solo vv, chorus, orch, 1830, Lam; Wer unter eines Mädchens Hand, B, small orch, 1847, lost except for pp.1–3

Literatura:

- ‘Companion to the Orchestra’, Musical World, iii (1836), 97–101; iv (1836–7), 1, 177–81; v (1837), 129–33
- ‘Recollections of Beethoven, with Remarks on his Style’, Musical World, i (1836), 101–6; repr. in MT, x (1861), 150–57

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) - Altres: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871)

Parlem amb veu pròpia...

Cipriani Potter va ser un compositor i director d'orquestra anglès molt respectat que va gaudir escrivint música però també escoltant-la motiu, aquest últim, pel qual va desistir de seguir escrivint música més enllà del 1837 per a dedicar-se literalment a gaudir de la música dels altres. Filosofia de vida interessant si tenim en compte la seva professionalitat tant com a director, compositor o editor de nombroses obres clàssiques. Abans de posar punt i final a la seva creativitat musical, Potter va dedicar el seu temps al piano, com a brillant intèrpret segons les cròniques, i a la composició. En aquest sentit, el seu gènere va ser l'instrumental i d'aquest en destaquen les simfonies. Fins a 9 simfonies, potser emulant a Beethoven, tot i que algunes fonts li atribueixen fins a 14 simfonies, 5 d'elles per tant perdudes. En qualsevol cas, el simfònic fou el seu camp. L'exemple d'avui, d'un autor difícil d'escoltar discogràficament, ens donarà a conèixer una pinzellada del seu art en nom de la seva Simfonia No.7 en Fa major.

La majoria de les seves simfonies segueixen un patró semblant. Quatre moviments, el primer d'ells amb introducció lenta, tot i que no és el cas d'aquesta simfonia, i orquestres amb gran nombre d'efectius. La música i l'estil s'apropen a Beethoven tot i que també escoltarem evidents reminiscències clàssiques. La combinació de temes diferents així com l'enginy contrapuntístic són alguns dels punts forts d'aquestes, en general i de moment, desconegudes simfonies. Innovadores al seu temps, van rebre molt bones crítiques i fins i tot el mateix Wagner va dirigir personalment la última de les seves simfonies el 1855. En general, i anàlogament a bona part del repertori simfònic desconegut del segle XIX, aquest treball resulta especialment interessant tant per la suficiència interpretativa com per la pròpia naturalesa del seu compositor, un desconegut a qui avui felicitem!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Czech Chamber Philharmonic Orchestra; Douglas Bostock
AMAZON: Bennett / Potter: Symphonies

IMSLP: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The British Symphonic Collection Vol.14

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Jacopo Tintoretto - The Supper at Emmaus (c.1542)

Obra de Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594), pintor italià (1)

- Recordatori d'Antonio Cifra -

En el dia de la commemoració del seu 385è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacobo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors manieristes de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià. La seva obra va servir d'inspiració per al desenvolupament de l'art barroc. Jacopo Robusti, que aquest era el seu veritable nom, va prendre el pseudònim de Il Tintoretto (el petit tintorer) en al·lusió a la professió del seu pare. Sent encara nen va estar durant un temps al taller de Ticià, però el mestre el va expulsar gelós de les seves possibilitats. El recel entre aquests dos grans pintors va perdurar al llarg de tota la seva carrera professional. A diferència de Ticià, Tintoretto va viure i va treballar única i exclusivament a Venècia. Tota la seva obra es va destinar completament a les esglésies, germandats i governants de la ciutat i zones limítrofes.

Durant la seva primera dècada com a pintor (c.1538-1548) va estar creant un estil a partir de diverses fonts d'inspiració, entre les quals es troben les obres de pintors manieristes florentins com Miquel Àngel, i l'escultura en relleu de Jacopo Sansovino, de qui en va aprendre la tècnica de dibuix i la composició. Del pintor dàlmata Andrea Schiavone va aprendre a aplicar la pintura de manera extraordinàriament lleugera, lliure i esbossada. Tots aquests elements van ser combinats per Tintoretto de molt diverses formes i amb sorprenent efectivitat en els quadres que va realitzar durant la dècada de 1540. El començament de la seva maduresa artística va venir marcat pel Gran Sant Marc (1548) que va pintar per a la Scuola di San Marco a Venècia, en el qual es combinen amb gran precisió atrevits escorços, il·lusions espacials i gran lluminositat per donar la sensació d'una acció totalment espontània. En les dècades següents, l'estil de Tintoretto no va patir canvis essencials, intensificant sempre en la mateixa línia, l'elevat nombre d'encàrrecs que va rebre confirmen la seva favorable i entusiasta acollida. No obstant això, la seva sorprenent facilitat com a dibuixant i pintor no van ser suficients per poder fer front a tota demanda i va rebre l'ajuda d'una llarga nòmina d'aprenents i pintors entre els quals destacaven els seus fills Marietta i Domenico, les aportacions dels quals són molt difícils de distingir de les pròpies i originals de Tintoretto.

Ja en la seva maduresa artística es va inclinar de manera progressiva cap als forts contrastos de llum i ombra (amb el que el color com a tal es converteix en una cosa relativament insignificant), excèntriques i profundes perspectives i escorços molt forçats, component ampul·losos i cridaners grups escenogràfics que realçaven el dramatisme dels esdeveniments representats. De la seva producció artística destaquen les obres de tema religiós com els tres llenços que, sobre els miracles de Sant Marc, va pintar per la Scuola di San Marco (1562-1566), El lavatori, L'últim sopar (1594) de l'Església de San Giorgio Maggiore i les escenes bíbliques amb què va decorar els sostres i murs de la Scuola di San Rocco entre el 1564 i 1587. Aquesta última constitueix la major empresa pictòrica de la seva carrera i una de les millors obres de la pintura renaixentista. De similars característiques és el cicle pictòric realitzat per Tintoretto i els seus ajudants al Palau Ducal de Venècia, culminat en el Gran Paradís (1588-1590), encara que en aquest cas el grau d'inspiració és menor i la participació dels seus ajudants molt més evident.

Com a retratista, va procurar mostrar la intimitat dels personatges. Destaquen La dama que descobreix el si i El cavaller de la cadena d'or, ambdues datades entre els anys 1556 i 1560 i que es troben en el Museu del Prado. La predilecció de Tintoretto per les composicions diagonals i en ziga-zaga dins de profunds espais, així com el caràcter teatral de la seva il·luminació i el dinamisme i passió del seu estil, va tenir la seva continuïtat en el treball d'alguns pioners del barroc, com ara el pintor flamenc Peter Paulus Rubens i la família Carracci. La seva influència sobre la pintura veneciana va ser encara més gran, tot i que menys profitosa. Les anotacions taquigràfiques que va fer sobre la forma i la llum van arribar a convertir-se, ja des de les seves últimes obres, en estereotips. Per als joves artistes venecians van ser fórmules inútils, buides però, pel que sembla, ineludibles. Després de la mort de Tintoretto a Venècia el 31 de maig de 1594, la pintura veneciana va entrar en una ràpida decadència .

Font: En català: Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594) - En castellano: Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594) - In english: Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594) - Altres: Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594)

Parlem de Música...

Antonio Cifra (Terracina, 1584 - Loreto, 2 d'octubre de 1629) va ser un compositor italià. Des del juny de 1594 a l'agost del 1596 va ser un noi del cor a San Luigi dei Francesi de Roma on va ser, també, alumne de G.B. Nanino. Va dirigir la música del Seminari Romà entre els anys 1605-1607. El 1609 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Santa Casa de Loreto, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida, exceptuant el període comprès entre els anys 1622 i 1626 en què Cifra va ser mestre a San Giovanni in Laterano de Roma. Malgrat treballar gran part de la seva vida a Loreto, Cifra va ser un membre destacat de l'Escola Romana juntament amb compositors com Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli. No obstant, ell va ser el més prolífic dels quatre i va compondre nombroses obres religioses però també seculars, especialment madrigals. La seva música sacra està recopilada en 8 llibres de motets concertants per a dos, tres i quatre veus amb orgue, alguns dels quals van ser tant populars que se'n van fer diverses edicions. També va escriure dos volums de misses, així com una sèrie de motets, salms i lletanies per a dos o tres cors. El seu nom es va fer conegut a Alemanya on durant un temps va ser el més digne representant de l'escola romana en aquella geografia. Cifra va morir a Loreto l'octubre de 1629.

OBRA:

Vocal:

Religiosa:

Il primo libro di salmi per li vesperi, 4vv (1601)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber I (Venice, 1609)
Il terzo libro di salmi per li vesperi, 4vv (1609)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber II (1609)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber III (1609)
Psalmi septem, qui in vesperis ad concentus varietatem interponuntur, 4vv, bc (org), op.7 (1609)
Motecta, 2–4vv, liber IV, op.8 (1609)
Vesperae, et motecta, 8vv, bc (org), op.9 (1610)
Salmi septem, qui in vesperis ad concentus varietatem interponuntur, 4vv, bc (org), op.10 (1611)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber V, op.11 (1612)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VI, op.13 (1613)
Litaniae Deiparae virginis, 8, 12vv, bc (org), op.15 (1613)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VII, op.16 (1614)
Motecta, 2–4vv, bc (org), liber VIII, op.17 (1615)
Scherzi sacri, 1–4vv, libro I, op.22 (1616)
Scherzi sacri, 1–4vv, libro II, op.25 (1618)
Missarum, 4–6vv, liber I (1619)
Motecta ex sacris cantionibus, 2–4vv, bc (org) (1619)
Psalmi sacrique concentus, 8vv, org (Assisi, 1620)
Motecta, 4vv, bc (org) (1620)
Motetti, 4–6, 8vv (1620)
Missarum, liber II (1621)
Psalmorum, sacrorumque concentuum, 8vv, org, liber II (Assisi, 1621)
Il terzo libro di messe (1623)
Il quinto libro di messe (1625)
Antifone e motetti per tutto l'anno, 2–5vv (1625)
Motecta, et psalmi, 12vv, bc (org) (Venice, 1629)
Motecta, et psalmi, 8vv (Venice, 1629)
Motecta, 2–4, 6, 8vv, bc (org) (Venice, 1629)
Sacrae cantiones, 2–4, 6, 8vv (1638)
7 motets, 16162; 19 motets, 16222; 14 motets, 16232; 6 motets, 16262; 2 motets, 16264; 14 motets, 16271; 2 motets, 16272; Confitebor, 8vv, in F. Costantini: Salmi, himni et Magnificat concertati, op.11 (Venice, 1630); 1 motet, 16385
Various works in D-Bsb, I-MOe, PL-WRu, S-Uu

Secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (1605)
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1608)
Li diversi scherzi, 1–3vv, libro I, op.12 (1613)
Li diversi scherzi, 1–3vv, libro II, op.14 (1613)
Scherzi et arie, 1–4vv, bc (hpd/chit/other inst) (Venice, 1614)
Madrigali, 5vv, libro III (Venice, 1615)
Li diversi scherzi, 1, 2, 4vv, libro IV, op.20 (1615)
Madrigali, 5vv, libro IV (1617)
Li diversi scherzi, 1–4vv, libro V, op.23 (1617)
Madrigali concertati, 5vv, bc, libro V (1621)
Madrigali, 5vv, bc, libro VI (1623)

Instrumental:

Ricercari e canzoni franzese, libro I (1619)
Ricercari e canzoni francese, libro II (1619)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Antonio Cifra (c.1584-1629) - Altres: Antonio Cifra (c.1584-1629)

Parlem amb veu pròpia...

Antonio Cifra va ser un compositor estretament vinculat a l'Escola Romana, per tant, proper a les formes més conservadores d'una acadèmia el model i referent del qual era Palestrina. No obstant, la música, per fortuna, és un art orgànic i dinàmic que evoluciona, o involuciona segons el cas, amb el temps. En aquella època, l'estil romà, situats a principis del segle XVII, va patir alguns petits canvis, tot reconeixent, amb prudència, la bellesa de les noves innovacions i introduint l'estil concertant tant en boga en aquell temps al Nord d'Itàlia. Cifra per tant va tenir tres opcions, mirar enrere, mirar endavant o mirar en ambdós espai-temps alhora. Així ho va fer. Les misses segueixen fidels a Palestrina amb nombrosos moviments canònics, els salms i lletanies policorals en canvi introdueixen petits canvis en la forma que Cifra utilitzaria amb més intensitat i freqüència en la música de la seva etapa final. Els Vespres de Loreto, s'engloben precisament en aquesta darrera etapa de moderada modernitat partint sempre d'un llenguatge conservador. Antífones en gregorià introdueixen els salms a diferents veus i instrumentació. En general, la bellesa de la música "conservadora" de l'escola romana és immediatament captivadora. Així és el cas d'aquest enigmàtic compositor de qui en prou feines en teníem referències tot i l'extensa llista d'un repertori bullent de música gloriosa!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensemble Officium; Instrumenta Musica; Wilfried Rombach (conductor)
AMAZON: Cifra: The Loreto Vespers (1629)

IMSLP: Antonio Cifra (c.1584-1629)

CPDL: Antonio Cifra (c.1584-1629)

SPOTIFY: Instrumenta Musica – Cifra: The Loreto Vespers

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Edwin Henry Landseer - A highland landscape (c.1830)

Obra d'Edwin Henry Landseer (1802-1873), pintor anglès (1)

- Recordatori de Louis Massonneau -

En el dia de la commemoració del seu 166è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Edwin Landseer (Londres, 7 de març de 1802 - 1 d'octubre de 1873) va ser un pintor i escultor anglès. Es va especialitzar en el dibuix d'animals antropomorfs, de les terres altes escoceses, de grups familiars i escenes de gènere. Landseer va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar juntament amb el pintor històric Benjamin Haydon, de qui va aprendre la importància d'estudiar anatomia. Aquesta primera lliçó va proporcionar un dels camins per iniciar la seva carrera artística. Els seus quadres d'animals, per exemple, són sensiblement realistes i reflecteixen la seva comprensió de l'anatomia i la psicologia animal. Als 14 anys ja exposava amb regularitat a la Royal Academy of Arts, i va ser en aquesta edat quan va ingressar a la prestigiosa acadèmia d'art londinenca. Allà va ser elegit membre de ple dret als 24 anys. Va realitzar molts viatges a les terres altes escoceses i va pintar nombrosos quadres de la regió com El monarca de la carrerada (1851). El client més important de Landseer fou la Reina Victòria. El seu primer quadre per aquesta fou un retrat del gos Dash. Ben aviat la monarquia es va convertir en mecenes de la seva pintura.

Landseer va tenir molt d'èxit al llarg de la seva vida, malgrat que va sofrir problemes mentals durant la vellesa. Fou nomenat cavaller el 1850, després d'haver refusat semblant honor vuit anys abans. Malgrat no gaudir de bona salut, va esculpir una de les seves millors obres just al final de la seva vida, els quatre lleons de bronze que envolten l'estàtua de l'almirall Nelson a Trafalgar Square i que es va instal·lar el 1867. En definitiva, va ser un dels principals pintors d'animals de l'Anglaterra victoriana, que sàviament va combinar el contingut emocional amb un enorme realisme. Una característica decisiva de l'obra de Landseer va ser la qualitat antropomorfa d'aquests quadres que sovint al·ludien a un relat dramàtic i emocional, com l'inquietant Una pota de gat (1824), Afecte (1829) i El vell gos pastor de Mourner (1837). Va morir, probablement a Londres, l'octubre de 1873.

Font: En català: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - En castellano: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - In english: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - Altres: Edwin Henry Landseer (1802-1873)

Parlem de Música...

Louis Massonneau (Kassel, 10 de gener de 1766 - Ludwigslust, 4 d'octubre de 1848) va ser un director, violinista i compositor alemany d'origen francès. Fill d'un cuiner de la cort de Kassel, va estudiar violí amb el mestre de capella Jacques Heuzé i composició amb el violinista Joseph Karl-Rodewald. El 1783 va assolir el càrrec de violinista i viola d'amore de la Hofkapelle del Landgravi Frederic II. Després de la mort d'aquest, el 1785 es va traslladar a Göttingen per tal d'esdevenir primer violinista sota la direcció de Forkel. El 1795 va rebre el nomenament de director a Frankfurt. Dos anys més tard va ocupar el càrrec de director d'un teatre a Altona i el 1799 va ser triat director de la capella musical del príncep de Dessau, El 1803 es va establir a Ludwigslust com a assistent de mestre de capella d'Eligio Celestino. Quan va morir el 1812 va ocupar el seu càrrec i la direcció orquestral fins a la seva jubilació el 1837. Entre els anys 1803 i 1837 va recopilar diàriament informació relativa a la seva activitat professional document convertit, a dia d'avui, en una font de gran valor històric. Va morir a Ludwigslust l'octubre de 1848.

OBRA:

Vocal:

-Religiosa: 22 offertories, chorus, orch, 1810–21; Missa brevis, 1812–20; Te Deum, 1813; Requiem, 1825; 2 Credos, 1827; 3 Benedictio ante sacrum and post sacrum; 4 Masses

-Secular: 12 Lieder, op.7 (Paris, 1790); Nach Trennung Wiedersehn (Lindheimer), 1v, kbd (Hamburg, n.d.); Frühlingsfeier (F.G. Klopstock), S, orch, SWl; 4 Lieder, chorus, orch, 1807–23, SWl; 3 works, 1v, orch, 1807–32, SWl

Instrumental:

-Orquestral: [2] Sinfonie, E , D, op.3, bks 1, 2 (Paris, c1792); La tempête et le calme, sym., c, op.5 (Paris, 1794); Concerto … tiré d'un quatuor de … Pleyel, C, vn solo, op.6 (Paris, ?1794); Concerto … composé par Freyhold, arr. Massonneau, 2 solo fl, op.12 (?1802); Overture, D, 1804, 6 vn concs., 6 syms. (frags.), Polonaise, all SWl

-Cambra: 6 duos, 2 vn, op.1 (Amsterdam, ?1791); 3 duos, 2 vn, op.1, bks 1, 2 (Göttingen, n.d.); 3 trios concertants, 2 vn, vc, op.2 (Göttingen, n.d.); 3 quatuors, str qt, op.4 (Paris, ?1793); 6 quatuors concertants, str qt, op.8 (Amsterdam, ?1797); 3 duos concertants, vn, vc, op.9 (Hamburg, ?1798); 3 quatuors, ob, vn, va, vc (Hamburg, ?1798); 1re recueil des airs variés, vn, va, op.10 (Brunswick, n.d.) [? = op.11]; 1re recueil des airs variés, vn, va, op.11 (Brunswick, n.d.); 3 quatuors, str qt, op.11 (Hamburg, c1800) [not op.12 as listed by Kade]; 6 trios, 2 vn, vc, SWl

-Nombrosa obra perduda, incl. concs., ovs., vocal works

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Louis Massonneau (1766-1848) - Altres: Louis Massonneau (1766-1848)

Parlem amb veu pròpia...

Louis Massonneau va ser un compositor de nom francès que va néixer i viure a Alemanya. Desconegut a les nostres contrades, va ser un autor clàssic en les formes però buscador incansable de nous procediments i mètodes que el van apropar prematurament al romanticisme. En aquest sentit, tenint en compte que el seu repertori es divideix en música instrumental, prèvia al 1800, i música vocal, posterior al 1800, serà previsible poder contextualitzar les obres d'avui. En essència la seva música és propera a la d'autors com Rosetti, Pleyel i Gyrowetz i denota un elevat perfeccionament acadèmic així com una fidel proximitat a l'escola alemanya, comprensible tenint en compte els seus antecedents. Del seu extens repertori m'agradaria poder parlar del seu rèquiem o d'alguna de les seves misses tot i que per ara això no serà possible, per tant, haurem de saciar la nostra curiositat amb dues partitures instrumentals diferenciades.

D'entrada, la sorprenent Simfonia en Do menor "La tempete et le calme"opus 5 de 1794. Aquesta obra, la ultima de les 3 simfonies que va escriure, va despertar gran expectació per ser propera a l'anterior i revolucionària Le Portrait musical de la Nature ou Grande Symphonie de Justin Heinrich Knecht i alhora per ser precursora, amb tots els matisos possibles, de la famosa Simfonia Pastoral de Beethoven. Els tres moviments de la simfonia estan connectats. El primer, la tempesta, és un poderós i dramàtic largo-allegro con fuoco que progressivament disminueix amb un pianissimo calmat en els compassos finals i que enllaça amb el tranquil andantino sempre sotto voce. El rondo final retorna enèrgic amb un perfil marcadament clàssic que contrasta amb la filosofia més romàntica dels dos primers moviments. Com a complement a la simfonia, un breu i simpàtic Quartet en Fa major per a oboè, violí, viola i violoncel. Un nou i desconegut compositor a qui alegrement donem la benvinguda a l'espera de poder-ne tornar a parlar "religiosament"!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Paul Goodwin (oboe); Anna McDonald (violin); Jane Rogers (viola); Helen Gough (cello)
AMAZON: Mozart, Massonneau, Stamitz, Krommer: Oboe Quartets

IMSLP: Louis Massonneau (1766-1848)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Paul Goodwin – Mozart, Massonneau, Stamitz, Krommer: Oboe Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Jean Auguste Dominique Ingres - The Virgin adoring the host (1852)

Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)

- Recordatori de Giuseppe Gazzaniga -

En el dia de la celebració del seu 271è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon (Escola de Belles Arts de París). Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca (Museu del Louvre, París), on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys.

Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano (1834, Catedral d'Autun), va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir de llavors es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867.

Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851, Galeria Nacional d'Art, Washington) i La comtessa d'Haussonville (1845, Col·lecció Frick, Nova York) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832, Louvre) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863, Louvre), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior ha estat immensa. Tota una generació de pintors ha reconegut ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar Degas, Pierre Auguste Renoir, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres.

Font: En català: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - En castellano: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - In english: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - Altres: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867)

Parlem de Música...

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) va ser un compositor italià. El seu pare el va destinar al sacerdoci però va decidir estudiar música en secret i quan el seu pare es va morir va poder dedicar tot el seu temps a allò que tant li agradava. El 1760 va viatjar a Venècia per estudiar amb N. Porpora. Ambdós van viatjar a Nàpols i Gazzaniga va obtenir una plaça al Conservatorio di San Onofrio on va estudiar durant sis anys. El 1767 es va convertir en alumne de composició de Piccinni i el 1770 va estrenar la seva primera obra, l'intermezzo còmic Il Barone di Trocchia. El 1770 va tornar a Venècia on va conèixer a Sacchini. Durant la dècada de 1770 va escriure nombroses òperes per a diversos teatres italians. El 1780 va tornar a Nàpols on va dirigir òperes de Jommelli. El seu nom es va fer famós arreu d'Itàlia i fins i tot algunes de les seves òperes es van interpretar a Àustria, Alemanya i fins i tot a Anglaterra.

L'estrena de Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra, una òpera d'un sol acte, el 1787, va marcar un punt d'inflexió de la seva carrera. El gran èxit d'aquesta òpera còmica el va internacionalitzar definitivament rebent encàrrecs a París, Lisboa, Londres i arreu d'Itàlia. Fins a 32 edicions diferents es van imprimir d'aquesta obra i possiblement va influir a Mozart a l'hora de compondre la seva particular òpera Don Giovanni. En bona part Gazzaniga va viure la resta de la seva vida d'aquest gran èxit ja que els darrers anys de la seva vida són pocs coneguts. Va acceptar un càrrec de mestre de capella a la Catedral de Crema i va orientar la seva carrera vers la música religiosa. Stefano Pavesi va ser el seu alumne a partir del 1802 i va ser el seu successor en el càrrec de Crema quan va morir el febrer de 1818.

OBRA:

Vocal:

Operes:

Il barone di Trocchia (int, 2, F. Cerlone), Naples, Nuovo, carn. 1768
La locanda (dg, 3, G. Bertati), Venice, S Moisè, carn. 1771, D-Dl, Rtt, DK-Kk, F-Pn, H-Bn, I-MOe, Pl, Tf, US-Bp, Wc
Calandrano (dg, 3, Bertati), Venice, S Samuele, 1771, A-Wn, D-Dl, F-Pn; rev. G. Rust, as L’avaro deluso, Bologna, Formagliari, 1773
Ezio (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Benedetto, Feb 1772, P-La
La tomba di Merlino (dg, 3, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1772
L’isola di Alcina (dg, 3, Bertati, after L. Ariosto: Orlando furioso), Venice, S Moisè, 1772, A-Wn, D-Dl, DS, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, DK-Kk, S-Skma
Zon-Zon (L’inimico delle donne) (dg, 3, Bertati), Milan, Regio Ducal, aut. 1773, F-Pn, I-Rmassimo
Armida (os, 3, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Rome, Argentina, 1773, arias Mc, Nc, Rc
Il matrimonio per inganno (ob), Pavia, 1773
Il ciarlatano in fiera (dg, 3, P. Chiari), Venice, S Moisè, 1774
Perseo ed Andromeda (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 15 Sept 1775; ? as Andromeda, Prague, 1781 (private perf.), Brunswick, 1783
L’isola di Calipso (os, G. Pindemonte), Verona, Filarmonica, 1775
Il re di Mamalucchi (dg), Prague, 1775; as Il Mamalucco, Pesaro, Sole, 1776
Gli errori di Telemaco (os, C.L. Rossi), Pisa, Prini, 1776
Il regno dei pazzi, Ferrara, 27 Dec 1777 (private perf. at Count Pinamonte Boncossa’s); as Il re dei pazzi (int), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1778
La bizzaria degli umori (dg, 2), Bologna, Zagnoni, 1777, B-Bc, F-Pn, I-Bc
Il marchese di Verde Antico (int, 2), Rome, Capranica, Jan 1778; collab. F. Piticchio [early version of La vendemmia], I-Rdp (sinfonia only), US-SFsc
La vendemmia (opera giocosa, 2, Bertati), Florence, Pergola, 12 May 1778, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-LOu; rev. G. Petrosellini, as La dama incognita (int), Vienna, Burg, 11 Feb 1784
La finta folletto (int, 2), Rome, Capranica, 29 Dec 1778
Il disertore (Il disertor francese) (dg, 2, F. Casorri, after L.S. Mercier), Florence, Pergola, 5 April 1779, D-Wa, I-Bc
Antigono (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 1779, Nc
Il ritorno di Ulisse a Penelope (melodramma, 2, G.A. Moniglia), Rome, Argentina, 1779
La viaggiatrice (dg, 2, F.S. Zini), Naples, Fondo, 1780
Antigona (os, G. Roccaforte), Naples, S Carlo, 1781, Nc (inc.)
La stravagante (commedia, 2, Zini), Naples, Fondo, 1781
Amor per oro (dg, 3, C. Arcomeno), Venice, S Samuele, 1782, US-Wc
La creduta infedele (commedia, 3, Cerlone), Naples, Fiorentini, 1783
L’intrigo delle mogli (commedia, 2, G. Palomba), Naples, Fondo, 1783
La dama contadina (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1784
Il serraglio di Osmano (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, 27 Dec 1784, D-DO, Wa, F-Pc, I-Fc, Tf (Act 2 only); as La fedeltà di Rosana, Perugia, Pavone, carn. 1786; as Il palazzo di Osmano, Lisbon, 1795
Tullo Ostilio (os, 3, F. Ballani), Rome, Argentina, 1784, Tf
La moglie (donna) capricciosa (dg, 2, F. Livigni), Venice, S Moisè, aut. 1785, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, HR-OMf (Act 2 Finale only), I-Fc, Gl; lib. rev. Giotti (int), Florence, 1791
Il finto cieco (dramma buffo, 2, L. Da Ponte, after M.-A. Legrand: L’aveugle clairvoyant), Vienna, Burg, 20 Feb 1786, F-Pn, I-Fc, US-Bp
Circe (os, 3, D. Perelli), Venice, S Benedetto, 20 May 1786, ?D-Bsb, P-La
La contessa di Novaluna (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Le donne fanatiche (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Don Giovanni (Tenorio), o sia Il convitato di pietra (dg, 1, Bertati), Venice, S Moisè, 5 Feb 1787 as pt 2 of G. Valentini and others: Il capriccio drammatico; A-Wgm, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, OS, US-Wc; ed. S. Kunze (Kassel and Basle, 1974)
La Didone (os), Vicenza, Nuovo, sum. 1787
La cameriera di spirito (dg, 2, G. Fiorio), Venice, S Moisè, aut. 1787
L’amore costante (La costanza in amor rende felice) (commedia, 4, Bertati), Venice, S Moisè, 1787, F-Pn
Erifile, Venice, S Samuele, aut. 1789, I-Mc (scena and duet ony)
Gli Argonaliti in Colco (os, 3, S.A. Sografi), Venice, S Samuele, carn. 1790, D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc
Idomeneo (os, 3, G. Sertor), Padua, Nuovo, 12 June 1790, D-Mh, US-Wc
La disfatta dei Mori (os, 3, G. Boggio), Turin, Regio, 1791, P-La
La dama soldato (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S Moisè, 1792, I-Tf (Act 1 only)
La pastorella nobile (dg), Fortezza di Palma, aut. 1793
La donna astuta (dg, 2), Venice, S Moisè, 1793 [?rev. version]
Il divorzio senza matrimonio, ossia La donna che non parla (dg, 2, Sertor), Modena, Rangoni, 5 Feb 1794
Fedeltà e amore alla pruova (dramma eroicomico, 1, G. Foppa), Venice, S Moisè, 1798, A-Wn, F-Pn
Il marito migliore (dg, 2, T. Menucci di Goro [A. Anelli]), Milan, Scala, 3 Sept 1801; as I due gemelli, Bologna, Comunale, 1807
Martino Carbonaro, o sia Gli sposi fuggitivi (farsa, 1, Foppa), Venice, S Moisè, 1801
Arias in L’ape musicale (commedia, Da Ponte), Vienna, 27 Feb 1789
Scena and aria in L. Brusasco: Il Manescalco, I-Tf
Doubtful: La Pallacorda (int), Rome, 1770; Le orfane svizzere (dg, Chiari), Novara, 1774; La fedeltà d’amore, 1776; Il marchese carbonaro (ob), Vienna, 1777; Le gelosie villane (ob, T. Grandi), Novara, 1778; Achille in Sciro (os, Metastasio), Palermo, 1780; L’amante per bisogno (dg, C.G. Lanfranchi Rossi), Venice, 1781; L’Orvietano (ob), Rome, 1781; Demofoonte (os, Metastasio), Palermo, 1782; La vivandiera (ob), Berlin, 1786; L’italiana in Londra (ob, G. Petrosellini), Piacenza, 1789; Giasone e Medea (os, G. Palazzi), Venice, 1790; La schiava della China (ob), Ancona, 1790; I due sposi ridicoli (ob), Rome, 1793; Gl’amori in villa (ob), Piacenza, 1793

Religiosa:

-Oratoris: I profeti al Calvario, 4vv, orch, 1781, I-CHf, Nc, Pca; Susanna, 6vv, orch, 1787, Mc; Humanae fragilitatis exemplum, Venice, 1792, lib only; San Mauro abate, 4vv, insts, 1793, Bc; Sansone, 5vv, orch, Bc
-Misses et al.: Messa breve concertata, C, 4vv, 1791, I-CRE, Mc; Messa per li defonti, E , 3vv, orch, 1792, D-MÜs, I-CRE; Miserere, f, 4vv, orch, 1794, Mc; Messa in pastorale, 3vv, org, US-R*, Missa pro defunctis, 4vv, insts, D-Mbs; Mag, D, 4vv, orch, I-CHf, Mc; Mag, B , 4vv, orch, CRE; TeD, 4vv, insts, D-Dl, TeD, C, 4vv, org, orch, MÜs, I-Mc, Sd; Requiem, Tantum ergo, 4vv, insts, I-Bc, CRE, Mc; Ky breve, Gl, Cr, 3vv, insts, Bc; Tantum ergo, S, vns, Bc; Stabat Mater, c, 4vv, orch, D-MÜs, I-BGc, CRE; Stabat Mater, d, CRE; other works in A-Sl, CH-E, D-Hs, MÜs, I-Baf, CRE, Mc, Sd
-Altra religiosa: Cant. … per la promozione alla sacra porpora dell’ … Cardinale Mariolini (G. Manfredini) (Bologna, 1777); Cant., Fano, 1777, lib only; Salmi, cantici ed inni cristiani (L. Tadini), 1–3vv, kbd, (Milan, 1817), collab. S. Pavesi; other works in I-BGc, CHf, CRE, Fa, Mc, S-Smf

Secular:

Single arias, duets etc. in A-Sl; CH-E, Gc, N, Zz; CZ-BER; D-Bsb, Dl, F, GÖs, HR, Hs, LEm, RH, Rtt, ZI; DK-Kk, Sa; GB-Lbl; HR-Dsmb, Sk, Zha; I-AN, BGc, BGi, CHf, MAav, Mc, Rc, Tf; RUS-Mk, S-L, Skma, Smf, St; US-BEm, Eu, R, SFsc, Wc

Instrumental:

Sinfonias and ovs.: D, 1771, CH-Zz, HR-Dsmb (inc.); D, 1772, I-BGc; C, D-Dl; C, US-BEm; D, I-Rdp; S-Skma; E , I-CHc (inc.)
3 piano concertos, A-Wgm

Font: En català: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - En castellano: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - In english: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - Altres: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)

Parlem amb veu pròpia...

Giuseppe Gazzaniga forma part de la generació de compositors clàssics d'opera buffa del segle XVIII que fa d'enllaç, juntament amb els Cimarosa, Paisiello, Piccinni, Galuppi, etc., amb l'òpera de Rossini i Donizetti. La seva música, clàssica es miri per on es miri, és la pròpia de l'època i possiblement menys rica en harmonies i textures que la dels seus immediats contemporanis més refinats. Tanmateix, existeix un punt i a part en la seva carrera i aquest té un nom, un temps i un espai concret. Don Giovanni, 5 de febrer de 1787, Venècia. Aquesta òpera, un èxit internacional immediat i disponible aquí per a qui l'interessi, és una obra mestra del gènere, marcadament humorística i musicalment meravellosa. La seva audició és absolutament recomanable. Malauradament, Gazzaniga segueix sent un compositor bastant desconegut tot i l'extens repertori teatral i difícilment podrem gaudir d'alguna de les seves divertides òperes més enllà d'Itàlia. Tot i les restriccions geogràfiques, existeixen algunes edicions que sorprenentment exploren el seu catàleg menys conegut tot i la seva abundància. Parlem de la seva obra religiosa on oratoris, misses, rèquiems, etc., també formen part de la seva història de vida. L'exemple aquest operístic, festiu, llarg i ben pensat Gloria in excelsis deo per a solistes, cor, orquestra i orgue. Desgraciadament, l'edició i l'enregistrament erosionen la qualitat final d'aquest ordinari de la missa que presenta cada un dels moviments amb un elevat grau de maduresa i detall. Una pena tenint en compte la raresa de l'obra i la probable impossibilitat de poder-la tornar escoltar en les condicions que sens dubte mereixeria!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lucia Viviani (soprano); Giuseppe Chiarini (tenor); Maria Teresa Toso (alto); Mario Scardoni (bass); Cappella Musicale della Cattedrale di Verona Orchestra & Choir; Alberto Turco (conductor)
AMAZON: Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria (Live)

IMSLP: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Alberto Turco – Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria (Live)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Francesco Guardi - A Caprice with Ruins on the Seashore (c.1775)

Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià (1)

- Recordatori d'Adam Falckenhagen -

En el dia de la commemoració del seu 260è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Francesco Lazzaro Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 - Venècia, 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià de l'escola veneciana de pintura. Va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar al taller familiar, marc en el qual es va desenvolupar també tota la primera part de la seva carrera artística, en col·laboració amb el seu germà Giovanni Antonio. En aquesta època no li va ser possible crear un estil propi, ja que es va veure obligat a posar els seus dots creatius al servei dels nombrosos encàrrecs que arribaven al taller i no va poder donar curs a la seva inventiva. La primera mostra del seu geni la constitueixen les Escenes de la vida de Tobies, pintades per l'església de Sant Rafael de Venècia. Encara que els crítics discrepen sobre si aquests quadres són obra seva o del seu germà Giovanni Antonio, per la mestria de la realització i el caràcter evanescent dels fons sembla més probable que es deguin a Francesco, qui molt poc després va manifestar uns dots extraordinaris per al paisatge.

En efecte, el 1760, a la mort del seu germà, va abandonar els encàrrecs del taller familiar per dedicar-se en exclusiva a un gènere, el de la veduta, que estava en aquells dies en ple floriment gràcies a Canaletto i alguns altres artistes. Segurament, era aquesta la vocació de Guardi des dels inicis, i a ella es va lliurar, al principi com a seguidor dels passos del realisme a ultrança de Canaletto. Però no va trigar a emprendre el seu propi camí, amb obres en què la llibertat del traç i el caràcter envoltant de l'atmosfera creen un ambient més aviat irreal. Aquestes realitzacions (majoritàriament vistes de Venècia) i no les de la primera època són les que defineixen la personalitat artística de Guardi, el geni, però, no va ser reconegut fins a l'aparició dels impressionistes. Encara complimentar encàrrecs de la República de Venècia, amb la finalitat d'immortalitzar les festes celebrats amb motiu de la visita a la ciutat de personalitats rellevants, en el seu temps no va ser un pintor massa valorat, i va morir en la pobresa.

Font: En català: Francesco Guardi (1712-1793) - En castellano: Francesco Guardi (1712-1793) - In english: Francesco Guardi (1712-1793) - Altres: Francesco Guardi (1712-1793)

Parlem de Música...

Adam Falckenhagen (Grossdalzig, a prop de Leipzig, 26 d'abril de 1697 - Bayreuth, 6 d'octubre de 1754) va ser un compositor i llaütista alemany. Fill de Johann Christian Falckenhagen, un professor d'escola, amb 10 anys va anar a viure amb el seu oncle Johann Gottlob Erlmann, un pastor de Knauthain. Allà va iniciar el seu entrenament "in literis et musicis" primer amb el clavicordi i posteriorment amb el llaüt. Es va especialitzar amb aquest darrer instrument amb Johann Jacob Graf (1684-1750) a Merseburg on a partir del 1715 va començar a treballar al servei del Comte Carl Heinrich von Dieskau. El 1719 va entrar a la Universitat de Leipzig i un any més tard es va traslladar a Weissenfels, on hi va romandre durant set anys com a professor de llaüt. El 1724 va treballar com a músic de cambra i llaütista d'una cort alemanya. Allà va viure juntament amb la seva dona, la cantant Johanna Aemilia. Va realitzar diverses gires i va rebre classes del famós llaütista Silvius Leopold Weiss a Dresden. El 1729 va entrar a treballar amb el Duc Ernst August de Saxony-Weimar. El 1734 es va traslladar, definitivament, a la cort de Bayreuth. Va rebre l'honorífic nomenament de "Virtuosissimo en el llaüt i músic de cambra segon del mestre de capella Johann Pfeiffer". Va morir a Bayreuth l'octubre de 1754.

OBRA:

Instrumental:

Edition: Adam Falckenhagen: Gesamtausgabe (Hamburg, 1981–5)
Sonate, lute, op.1 (Nuremberg, c1740)
6 partite, lute, op.2 (Nuremberg, c1742) [earlier edn, ?1739, lost]
6 concerti, lute, fl, ob/vn, vc, opera nuova [op.3] (Nuremberg, c1743)
Erstes 12 erbauungsvoller geistlicher Gesänge mit Variationen, lute (Nuremberg, c1746)
6 sonatine da camera, lute, op.5, pubd Nuremberg, lost
12 minuets, lute, pubd Nuremberg, lost
Conc., g, lute, 2 vn, va, b, B-Br; Conc. à 5, F, lute, 2 vn, va, vc, D–As; Duetto, F, 2 lutes, As; Preludio nel quale sono contenuti tutti i tuoni musicali, lute, As; Fuga, A, lute, As; Conc., B , lute, hpd, LEm (lute part only); 7 pieces, lute, Mbs; 4 pieces, lute, Ngm
Conc. à 3, lute, vn, b; Concertino, lute, kbd; Partita, lute, 1756: all formerly in RUS-KAu 3026, ?lost
Lost, cited in Brietkopf catalogues, 1761–70: 18 partitas, lute; 2 sonatas, 2 lutes; 3 duets, lute, hpd; 28 trios, lute, insts; 16 concs.

Font: En català: No disponible - En castellano: Adam Falckenhagen (1697-1754) - In english: Adam Falckenhagen (1697-1754) - Altres: Adam Falckenhagen (1697-1754)

Parlem amb veu pròpia...

Adam Falckenhagen va ser, possiblement, un dels últims grans compositors per a llaüt d'Europa. Les seves obres, arrelades en la tradició barroca i properes a les dels seu internacional mestre Weiss mostren, no obstant, una lleu aproximació a l'estil galant d'un classicisme, en època de Falckenhagen, encara incipient però imparablement emergent. I si bé els concerts d'avui s'interpreten amb guitarra com a instrument solista, el cert és que Falckenhagen els va escriure pensant en el llaüt, l'instrument de la seva vida. La seva escriptura musical és lliurement contrapuntística i normalment limitada a dues veus. Alternativament, trobem peces de perfil baix, és a dir, lleugeres i fàcils per fer-les comprensibles tècnicament als nombrosos aficionats amateurs del seu temps i altres que exploren detalls d'extrema dificultat i virtuosisme. Situats a mig camí, els dos concerts que escoltarem, el Concert en Fa Major i el Concert en Sol menor i per a 5 instruments de corda, són bons exemples artístics d'un autor en general poc conegut però que, inesperadament, gaudeix d'un cert ressò discogràfic. Això es deu probablement a què són pocs els representants setcentistes del llaüt. Falckenhagen va ser un d'ells i en honor seu avui l'escoltarem!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Agustin Maruri (guitar); Paul Mathews (violin); Robert Andrew Rob Hyman (violin); Steve Gleed (viola); Michael Kevin Jones (cello)
AMAZON: Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Agustín Maruri – Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Paul Brill - An extensive Italianate landscape with shepherds

Obra de Paul Brill (1554-1626), pintor flamenc (1)

Parlem de Pintura...

Paul Brill (Anvers, 1554 - Roma, 1626) va ser un pintor flamenc que va treballar la major part de la seva vida a Roma, on es va establir a partir del 1575. A diferència d'altres autors flamencs, no només va treballar sobre tela, sinó també al fresc. Els seus mentors estilístics van ser Adam Elsheimer i Annibale Carracci. Les obres d'aquest autor li van proporcionar els paràmetres classicistes de l'idealisme italià. No content amb aquest aprenentatge, va voler aprofundir en el paisatge on el seu model va ser Claude Lorrain. Al costat de Paul va treballar el seu germà Mattheus, col·laborador íntim fins al punt que actualment es fa difícil distingir, en alguns casos, l'obra de tots dos. La seva obra va tenir una marcada vocació comercial ja que sovint les seves pintures viatjaven en vaixell cap als nombrosos clients espanyols, flamencs i britànics, que valoraven extraordinàriament aquests paisatges de petit format i d'agradable contemplació. És així com algun va acabar a les col·leccions reials espanyoles, actualment al Museu del Prado. Paul Brill va morir a Roma el 1626.

Font: En català: Paul Brill (1554-1626) - En castellano: Paul Brill (1554-1626) - In english: Paul Brill (1554-1626) - Altres: Paul Brill (1554-1626)

Parlem de Música...

Antonio Valente (c.1520 - c.1580) va ser un organista i compositor italià. Segons el prefaci escrit en la Intavolatura de cimbalo de 1576 per part de Frat'Alberto Mazza, Valente va patir ceguesa des de ben petit. Es desconeix gran part de la seva vida però sabem que va treballar com a organista a l'Església de San Angelo a Nido de Nàpols entre els anys 1565 i 1580. Scipione Cerreto el va incloure el 1601 entre els organistes morts a Nàpols, cosa que indica que ell va néixer, viure o treballar en aquella ciutat. La seva obra és molt important ja que representa una de les primeres publicacions per a teclat de l'escola napolitana. Va morir en una ciutat i en una data desconegudes.

OBRA:

Intavolatura de cimbalo … libro primo (Naples, 1576) [dated 1575 at the end of the volume]: 1 fantasia; 6 ricercares; Salve regina; 3 intabulations; 6 sets of variations; 3 dances; ed. C. Jacobs (Oxford, 1973)
Versi spirituali sopra tutti le note, con diversi canoni spartiti per sonar ne gli organi, messe, vespere, et altri officii divini (Naples, 1580); ed. I. Fuser (Padua, 1958)

Font: En català: Antonio Valente (c.1520-c.1580) - En castellano: Antonio Valente (c.1520-c.1580) - In english: Antonio Valente (c.1520-c.1580) - Altres: Antonio Valente (c.1520-c.1580)

Parlem amb veu pròpia...

Valente és un nom mitjanament conegut dins la nombrosa família musical italiana. Tot i que actualment no tenim la remota certesa de quasi cap aspecte de la seva vida, el seu nom té un lligam inherent amb l'orgue i el clavicèmbal, instruments amb els que va professionalitzar el seu esperit musical. En nom d'aquests va compondre diverses obres, possiblement més de les que avui coneixem, i entre elles en destaca la seva col·lecció Intavolatura de cimbalo de 1576 i publicada a Nàpols. Primer o dels primers representants de l'escola de teclat de Nàpols, les obres de Valente fan un recorregut temàtic als principis musicals d'aleshores i segueixen certs models ja consolidats a Espanya d'autors com Cabezón o Bermudo. Fantasies, ricercares, intabulacions, variacions i danses són els característics moviments d'aquest recull de partitures. En general, són obres alegres i festives però també serenes i reflexives i, possiblement, la més característica és el famós Lo ballo dell'intorcia, una delícia pels sentits.

Personalment, Antonio Valente va ser un dels primers compositors a qui vaig tenir el plaer d'escoltar ja fa uns quants anys. Curiosament, el meu bagatge musical d'aleshores, provinent en bona part del singular i interessant univers del Heavy Metal, no tenia res a veure amb la filosofia musical renaixentista i prebarroca de l'enigmàtic compositor italià. No obstant, recordo lúcida i perfectament la facilitat amb la que em va captivar. No sabria respondre coherentment per què, tanmateix, és molt probable que la meva posterior exploració sistemàtica de la música clàssica fos, en gran part, "culpa" d'aquest escorredís italià. Per tant, sempre tindré un petit deute amb Antonio Valente a qui les gràcies, en primera persona, seran sempre eternes!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rebecca Maurer (clavicèmbal)
PRESTOCLASSICAL: Valente, A: Intavolatura di Cimbalo (Naples 1576)

IMSLP: Antonio Valente (c.1520-c.1580)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Rebecca Maurer – Valente, A.: Intavolatura De Cimbalo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Heinrich Leutemann - Hansel und Gretel (c.1880)

Obra d'Heinrich Leutemann (1824-1905), pintor alemany (1)

- Recordatori de Christof Ernst Friedrich Weyse -

En el dia de la commemoració del seu 172è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Gottlob Heinrich (Henrik) Leutemann (Großzschocher, 8 d'octubre de 1824 - Chemnitz-Wittgensdorf, 14 de desembre de 1905) va ser un pintor i il·lustrador alemany. Es va iniciar en litografia i a partir del 1850 va començar a treballar amb pintures d'animals per un Atles Zoològic. Juntament amb A. Kirchoff, autor del text, Leutemann va publicar Graphic Pictures of Native Life in Distant Lands, illustrating the Typical Races of Mankind (1888). Aquest gran estudi etnogràfic va ser una de les grans obres de Leutemann amb abundants il·lustracions dels pobles indígenes del món. També va treballar en temàtica clàssica. La seva obra es va fer molt popular a Alemanya. Va morir a Chemnitz-Wittgensdor el desembre de 1905.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Heinrich Leutemann (1824-1905) - Altres: Heinrich Leutemann (1824-1905)

Parlem de Música...

Christof Ernst Friedrich Weyse (Altona, 5 de març de 1774 - Copenhagen, 8 d'octubre de 1842) va ser un compositor alemany que va desenvolupar la major part de la seva carrera a Dinamarca. Amb 15 anys es va instal·lar amb la seva família a Copenhagen on va estudiar amb J.A.P. Schulz, director del Kongelige Teater. Weyse ja no es va moure de Dinamarca fet pel qual actualment se'l considera un compositor danès. A partir del 1792 va treballar com a organista a una església luterana i a partir del 1805 a la Catedral de Nostra Senyora de Copenhagen. El 1816 va assolir el càrrec de professor titular de la Universitat de Copenhagen, on va treure's el doctorat honorífic el 1842, i el 1819 va assolir el càrrec de compositor de la cort amb l'obligació de compondre regularment cantates i òperes pel Kongelige Teater. Excel·lent organista i pianista, es va especialitzar en la interpretació dels grans mestres clàssics però també es va distingir com a expert en la improvisació tant amb el piano com amb l'orgue. Va escriure nombrosa obra vocal i instrumental, de la que en destaquen fins a 7 simfonies. Va morir a la capital danesa l'octubre de 1842.

OBRA:

for fuller lists and thematic catalogue see Berggreen (1876) and Fog (1979) many MSS in DK-Kk
printed works published in Copenhagen unless otherwise stated

Vocal:

Teatral:

all first performed at Kongelige Teater, Copenhagen
Sovedrikken [The Sleeping-Draught] (Spl, 2, A. Oehlenschläger, after C.F. Bretzner), 21 April 1809, also in B-Br, vs (1815–16)
Faruk (Spl, 3, Oehlenschläger), 30 Jan 1812, ov. and excerpts, vs (1817–28)
Ludlams Hule [Ludlam’s Cave] (Spl, 4, Oehlenschläger), 30 Jan 1816, vs (1821–2)
Floribella (lyrical-romantic drama, 3, entr’acte, C.J. Boye), 29 Jan 1825, vs (1837)
Et eventyr i Rosenborg Have [An Adventure in Rosenborg Gardens] (Spl, 1, J.L. Heiberg), 26 May 1827, vs (1833)
Festen paa Kenilworth [The Feast at Kenilworth] (romantic Spl, 3, H.C. Andersen, after W. Scott), 6 Jan 1836, vs (1877)
Incid music: Macbeth (W. Shakespeare), 1817; Balders Død [The Death of Balder] (J. Ewald), 1832

Coral:

Miserere, double chorus, orch, 1818 (1845)
25 cants. and 10 minor choruses, acc. pf/other insts, incl.: 3 Reformation cants., 1817, 1836, 1839, 3 for Christmas, 1818, 1834, 1836, 2 Passion cants., 1819, 1825, 1 for Whitsunday, 1820, 2 for Easter, 1821, 1829, 1 for New Year, 1822
75 chorales and 25 choruses, a cappella, 3–4vv: for schools, 1838, 1841
Den Ambrosianske lovsang [The Ambrosian Hymn of Praise] (1826)
Several cants. for major public occasions

Cançons:

all with piano accompaniment
18 early songs in Jugendarbeiten, 1790–94, some in Vermischte Compositionen (1799)
Dybt Skoven bruser [Forest Murmurs] (F. von Schiller and Oehlenschläger) (1802)
Various songs, 1814–35
9 Sange (1837)
8 Morgensange for børn (B.S. Ingemann) (1837)
7 Aftensange (Ingemann) (1838)
8 Gesänge (1838)
Romancer og sange (1852–60), comprehensive posthumous collection

Instrumental:

Piano:

all ed. in Dania Sonans, viii (Copenhagen, 1997)
[6] Allegri di bravura (Berlin, 1796); repr. as Nägeli’s Répertoire des clavecinistes, vii (Zürich, 1803)
3 sonatas in Vermischte Compositionen (1799)
[4] Allegri di bravura (Zürich, 1809)
Sonata (1818)
24 écossaises (1823)
Allegro di bravura, a, op.50 (1830)
8 Etudes, op.51 (1832)
4 Etudes, op.60 (1838)
Jugendarbeiten, 1790–94, incl. 4 minor pieces, 5 fugues, fantasia, 4 sonatas, 8 Allegri di bravura

Miscel·lània:

7 syms., orch, 1795–9; no.6 as op.1 (1799/R); no.7 (Vienna, 1803); ed. in Dania Sonans, ix (Copenhagen, 1998–)
38 canons, before 1817
Choral-Melodier til den evangelisk christelige Psalmebog (1839)
100 gamle Kaempevise Melodier [folksong collection], voice, pf (1840–42)
32 lette orgelpraeludier (1843/R)

Font: En català: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842) - En castellano: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842) - In english: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842) - Altres: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842)

Parlem amb veu pròpia...

Christof Ernst Friedrich Weyse va ser un compositor clàssic per naturalesa. Arrelat en la tradició musical de Bach, Händel, Gluck i Haydn, no va simpatitzar, fins al final de la seva carrera, amb la música romàntica. Les seves simfonies, per exemple, recorren al llenguatge clàssic haydnià per definició i fins i tot va intentar, sense èxit, accedir quan era ben petit a classes particulars amb CPE Bach. Aquest estil, hereu del classicisme, el va acompanyar en la majoria de les nombroses obres vocals i instrumentals que va compondre. Únicament, i ja en la darrera dècada de la seva existència, va fer un intent, motivat pel seu amic Moscheles, d'aproximació al romanticisme més clàssic. Potser per aquest motiu, la seva obra instrumental no és, avui dia, especialment recordada i encara menys recuperada tot i la simpàtica bellesa del seu extens repertori.

Per tant, quan la complexa cartografia de la música fa referència a Weyse ho fa, sovint, en nom de la seva celebrada obra vocal. Aquesta abraça gèneres com el teatre, la litúrgia o la poesia de les cançons. Especial atenció al conjunt que avui recuperem, precisament, fent referència al poeta romàntic Bernhard Severin Ingemann, autor de la lletra dels Morgensange for Børn & Aftensange una sèrie de poemes infantils que Weyse va musicar a l'orgue i en veu per a baix. Obres de maduresa del compositor, representen un dels majors èxits en vida però especialment anys més tard de la seva mort. Popularitzades massivament a Dinamarca, la bellesa melòdica i la sincera connexió que suaument s'estableix entre la música i la lletra les converteixen en un dels referents lírics de la música danesa del segle XIX. Al nostre país el cognom Weyse resulta estrafolari, no obstant, bo seria poder-ne gaudir ja que la música vingui d'on vingui i afortunadament, no entén ni de banderes ni de fronteres!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Eva Feldbaek (organ); Bo Anker Hansen (bass)
RECICLASSICAT: WEYSE, Christof Ernst Friedrich (1774-1842)
PRESTOCLASSICAL: Weyse: Morning and Evening Songs to Poems by Ingemann

IMSLP: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842)

CPDL: Christof Ernst Friedrich Weyse (1774-1842)

SPOTIFY: Bo Anker Hansen – Weyse: Morning and Evening Songs to Poems by Ingemann

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918), pintor mexicà (1)

- Recordatori d'Heinrich von Herzogenberg -

En el dia de la commemoració del seu 114è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Saturnino Herrán Guinchard (Aguascalientes, 9 de juliol de 1887 - Ciudad de México, 8 d'octubre de 1918) va ser un pintor i il·lustrador mexicà. Format amb els mestres Antonio Fabrés, Leandro Izaguirre i Germán Gedovious, la seva producció va estar marcada per la influència de l'obra de l'espanyol Ignacio Zuloaga. Fill de José Herrán i Bolado, va néixer a Aguascalientes (Mèxic) el 1887, i el 1901 va arribar a la ciutat de Mèxic, on va viure la resta de la seva curta vida. A partir del 1904 va realitzar els seus estudis artístics a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a la qual es va incorporar com a professor el 1909. També va treballar com a il·lustrador de llibres per a l'editorial Cultura i entre els anys 1905 i 1910 ho va fer com a dibuixant per al Museu Nacional d'Història. El repertori temàtic de la seva obra està directament relacionat amb Mèxic, d'on va extreure les imatges de les seves pintures com La llegenda dels volcans (1911), Ofrena (1913), Tehuana (1914) o El confrare de Sant Miquel (1917). Entre els anys 1914 i 1918 va realitzar nombrosos esbossos per a la composició Nuestros dioses, que no va arribar a realitzar a causa de la seva prematura mort a Mèxic el 1918.

Font: En català: No disponible - En castellano: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918) - In english: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918) - Altres: Saturnino Herrán Guinchard (1887-1918)

Parlem de Música...

Heinrich von Herzogenberg (Graz, 10 de juny de 1843 - Wiesbaden, 9 d'octubre de 1900) va ser un compositor austríac. Fill d'un oficial de la cort austríaca, es va educar en Humanitats al Gymnasien de Feldkirch, a Dresden i a Graz. Des del 1862 fins el 1865 va estudiar Dret a la Universitat de Viena així com composició al Conservatori amb Felix Otto Dessoff gràcies al qual va entrar en contacte estret amb Brahms. El 1868 Herzogenberg es va instal·lar a Graz com a compositor freelance. Des d'allà va viatjar a Leipzig el 1872. Allà va fundar, el 1874, el Bach-Verein amb Philipp Spitta i Alfred Volkland i en va esdevenir el director el 1875. El 1885 va succeir a Friedrich Kiel com a professor de composició a la Hochschule für Musik de Berlín, on també va donar classes magistrals en composició. La seva absència per malaltia va provocar la pèrdua, el 1889, de la seva plaça de docent en favor de Woldemar Bargiel. El 1891 va renunciar a les seves classes i el 1892 es va convertir en senador. La mort de Bargiel el 1897 va obrir la porta al retorn d'Herzogenberg a la Hochschule i a l'Akademie der Künste. No obstant, malalt, no va resistir gaire temps i va morir a Wiesbaden l'octubre de 1900.

OBRA:

Vocal:

Religiosa:

Requiem, chorus, orch, op.72 (1891); Totenfeier, cant., solo vv, chorus, orch, op.80 (1893); Mass, solo vv, chorus, orch, op.87 (1895); Die Geburt Christi, oratorio, solo vv, chorus, children's chorus, ob, str, harmonium, org, op.90 (1895); Die Passion, oratorio, solo vv, chorus, str, harmonium, org, op.93 (1896)
Erntefeier, oratorio, solo vv, chorus, orch, org, op.104 (1899); Gott ist gegenwärtig, cant., chorus, orch, op.106 (1900); 2 biblische Scenen: Der Seesturm, Bar, chorus, str, org, Das kananäische Weib, S, Bar, male vv, org, op.109 (1903)
Motets, psalms, liturgical songs, other works (most unacc.): opp.28, 34, 60, 71, 81, 88, 92, 99, 102, 103

Secular:

Orch acc.: Nachthyme, Bar, 1869, unpubd; Columbus, dramatic cant., T, Bar, B, male vv, op.11 (1872); Der Stern des Lieds, ode, op.55 (1887); Die Weihe der Nacht, A, op.56 (1887); Nannas Klage, S, A, op.59 (1887)
Pf acc.: Deutsches Liederspiel, solo vv, chorus, pf 4 hands, op.14 (1872); 4 notturnos, op.22 (1876); 6 Mädchenlieder, 3 female vv, pf, op.98 (1897)
Unacc.: Lieder, op.10 (Vienna, 1870); Lieder und Romanzen, 4 female vv, pf ad lib, op.26 (1879); 12 deutsche Volkslieder, op.35 (1882); 6 Gesänge, op.57 (1888)

Miscel·lània:

Duette, S, T, pf, op.38 (1883); 3 Gesänge, 4vv, pf, op.73 (1891); 3 Duette, S, B, pf, op.74 (1893); 5 Kanons, 3 S, pf ad lib, op.79 (1893)
c150 solo songs and ballads: opp.1–2 (1865); op.8 (Vienna, 1871); opp.29–31 (1881); opp.40–41 (1883); opp.44–5, 47–8 (1885); op.51 (1886); opp.65–6 (1890); op.69 (1891); op.82 (Berlin, 1894), hpd acc.; op.89 (1896), vn, org acc.; op.91 (1895); opp.96–7 (1897); opp.100–01 (1898); op.105 (1900); op.108 (1901)

Instrumental:

Orquestral:

3 syms., ‘Odysseus’, op.16 (1873), no.1, op.50 (1885), no.2, op.70 (1890); 5 syms., unpubd; Humoreske, 1873, unpubd; Serenade, fl, ob, cl, 2 bn, 2 hn, str orch, 1879, unpubd; Vc conc., 1880, unpubd; Vn conc., 1889, unpubd

Cambra:

Chbr: Pf Qnt, op.17 (1876); Qnt, pf, ob, cl, hn, bn, op.43 (1884); Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.77 (1892); 2 pf qts, op.75 (1892), op.95 (1897); 5 str qts: op.18 (1876), 3 as op.42 (1884), op.63 (1890); 2 pf trios, op.24 (1877), op.36 (1884); Trio, pf, ob, hn, op.61 (1889); 2 str trios, op.27 (1879); 2 pf qts, 2 pf trios, 2 str qts, all unpubd
2 insts: Fantasia, vn, pf, op.15 (1873); 3 vn sonatas, op.32 (1882), op.54 (1887), op.78 (1892); Legenden, va/vc, pf, op.62 (1890); Duo, vc, pf, op.12 (1872); 3 vc sonatas, op.52 (1886), op.64 (1890), op.94 (1897)

Piano:

For 2 pf: Theme and Variations, op.13 (Vienna, 1872)
For pf 4 hands: Waltzes, 2 bks, op.53 (1887), op.83 (1896); 4 variation sets, op.23 (1876), opp.84–6 (1896); other works, opp.33, 76
For pf solo: Pf Pieces, 4 bks, op.25 (1879), op.37 (1883); op.49 (1885), op.68 (1891); other works, opp.3–6 (1866), op.7 (Berlin, 1866), op.9 (Vienna, 1870), op.58 (1889), op.107 (1900); sonata, 1881, Fantasia quasi sonata, 1895, both unpubd
For org: 2 fantasias, no.1 ‘Nun komm, der Heiden Heiland’, op.39 (1883), no.2 ‘Nun danket alle Gott’, op.46 (1885); 6 Choräle, op.67 (1890)
Opp.19–21 not known

Font: En català: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) - En castellano: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) - In english: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900) - Altres: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900)

Parlem amb veu pròpia...

Heinrich von Herzogenberg va ser un dels més destacats compositors d'un dels principals cercles acadèmics musicalment més conservadors de Berlín. En sintonia amb autors com Friedrich Kiel, Brahms o Rheinberger, va mostrar un interès, renovat amb el pas del temps, per compositors com Bach, a qui va difondre activament a Leipzig. La seva música, per tant i en coherència amb els seus principis, va fer de contrapès a la veloç expansió d'autors com Wagner, en aquell temps cada vegada més omnipresent en territori germànic. El seu llenguatge musical, com podrem comprovar, explora el romanticisme de Schumann i especialment de Brahms, autors a qui sempre va tenir com a referents. És així en aquest interessant Quintet opus 43 per a piano, oboè, clarinet, trompa i fagot. Aquesta desenfadada obra es va estrenar a Leipzig, en un ambient privat, el 1883. La pianista, aleshores, va ser Emma Engelmann-Brande, una alumna de Clara Schumann. Curiosament al que puguem pensar, la forma de cambra quintet de vent era poc usual a finals del XIX, per tant, Herzogenberg recupera un sub-gènere més propi de l'impàs classico-romàntic, l'exponent màxim fou Antonin Reicha, que del seu temps. Quatre moviments, de motivacions i temàtiques diferenciades, en un quintet que hauríem de qualificar d'acadèmicament brillant, propi d'un professor magistral com en el seu dia va ser Heinrich von Herzogenberg!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Oliver Triendl (piano); Orsolino Quintet
AMAZON: Herzogenberg, H. Von: Piano Quintet, Op. 43 / Trio, Op. 61

IMSLP: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900)

CPDL: Heinrich von Herzogenberg (1843-1900)

SPOTIFY: Orsolino Quintett – Herzogenberg, H. Von: Piano Quintet, Op. 43 / Trio, Op. 61

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Willem Schellinks - Stadswal in de winter (c.1660)

Obra de Willem Schellinks (c.1627-1678), pintor holandès (1)

- Recordatori de Sebastian Knüpfer -

En el dia de la commemoració del seu 338è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Willem Schellinks (Àmsterdam, c.1627 - Àmsterdam, 11 d'octubre de 1678) va ser un pintor de paisatges holandès. La seva etapa formativa es desconeix. Va viatjar a França amb Lambert Doomer el 1646. Després va emprendre un altre viatge, entre els anys 1661-1665, com a guia d'Heere Jakob Thierry de Jong, un jove cavaller que gaudia del seu Grand Tour. Segons Houbraken, Schellinks va compilar els seus dibuixos i notes sobre aquest últim viatge en tres volums, que no va publicar, tot i que va incentivar als seus amics a llegir-los. El pintor-gravador Arnoud van Halen va adquirir aquests volums i Houbraken va obtenir el permís de llegir-los a través de Van Halen. Les impressions artístiques però també històriques d'aquests viatges representen un detallat testimoni de les condicions, i dificultats, del "turisme" en el segle XVII. Com a pintor es va especialitzar en paisatges, destacant la seva vista Stadswal in de winter (c.1660, Rijksmuseum). Va morir a Àmsterdam l'octubre de 1678.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Willem Schellinks (c.1627-1678) - Altres: Willem Schellinks (c.1627-1678)

Parlem de Música...

Sebastian Knüpfer (Asch, actualment Rep. Txeca, 6 de setembre de 1633 - Leipzig, 10 d'octubre de 1676) va ser un compositor alemany, kantor de la Thomaskirche de Leipzig i director musical de la ciutat. Fill d'un cantor, Knüpfer va rebre la seva primera educació musical del seu pare. Amb 13 anys va ser acceptat en el famós Gymnasium Poeticum a Ratisbona, on hi va romandre durant vuit anys. A Ratisbona, Knüpfer va ser molt actiu en els cercles musicals, però també va ser conegut pel seu profund coneixement de la filologia i la poesia. Després d'acabar els seus estudis es va traslladar a Leipzig, probablement per estudiar-hi. D'entrada, a Leipzig va treballar com a cantant en actuacions del kantor Tobias Michael, de qui Knüpfer va rebre classes. Aviat va començar a destacar per les seves progressives habilitats en composició tot assolint el càrrec de Thomaskantor amb només 20 anys i en substitució del seu mestre Michael. A partir d'aleshores, i sota la seva direcció, Leipzig va viure una esplendorosa edat d'or artística mai abans viscuda en aquesta ciutat germànica i que anys més tard culminarien Schelle, Kuhnau i Bach. Els seus manuscrits van viatjar a gran velocitat arreu d'Alemanya i el seu nom es va convertir, ràpidament, en un referent per tota una generació de compositors. Després de 19 anys de tasca ingent i fructífera, va morir a Leipzig l'octubre de 1676.

OBRA:

Vocal:

Llatí religiós:

with instruments and continuo; all edited in Krause (1974)
Dies est laetitiae, 6vv, 2 vn, 3 va, 2 bn, 2 clarinos, 3 tpt, timp, 4 bombardi/3 piffari, D-Dlb;
Ecce quam bonum et quam iucundum (Ps cxxxiii), 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Kyrie cum Gloria, 6vv, insts (? 2 vn, 5 va), Bsb;
O benignissime Jesu, 3vv, 2 vn/cornettinos, va da gamba/bombard, Dlb;
Quare fremuerunt gentes (Ps ii), 6vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, 2 cornetts, 4 trbn, Dlb;
Super flumina Babylonis (Ps cxxxvii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, Dlb;
Surgite populi: De resurrectione et ascensione Domini, 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, cornett, 5 tpt, 3 trbn, timp, Dlb;
Veni Sancte Spiritus, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, 2 cornettinos, 3 trbn, timp, org, Dlb

with continuo only
Justus ut palma florebit, 4vv, Bsb
Quemadmodum desiderat, B solo, 5vv, org, Dlb, S-Uu

Alemany religiós:

Ach Herr, lass deine lieben Engelein, 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, tamburi, 2 fl, org, D-Bsb;
Ach Herr, strafe mich nicht (Ps vi), 5vv, 2 vn, 2 violettas, bn, 2 clarinos, 2 fl, tamburi, org, Bsb, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Ach mein herzliebes Jesulein, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Dlb;
Ach, wenn kommet doch die Stunde, aria, A/T, 3 va, vle, bc, Dlb;
Alleluja, man singet mit Freuden, 5vv, 8 insts, Dlb;
Asche, die des Schöpfers Händ, 5vv, lost, extant in parody version by Z. Haenisch (Halle, 1665);
Der Gerechte wird grünen wie ein Palmbaum, 5vv, 2 vn, violetta, 2 va, 2 cornetts, 3 trbn, vle, bc, Bsb, ?lost;
Der Herr ist König, 8vv, vn, 5 va, 7 trbn, bc, Bsb;
Der Herr ist mein Hirt, B, vn, 3 va, org, RUl;
Der Herr schaffet deinen Gränzen Friede, 3vv, 2 vn, trbn, bc, Bsb, ?lost;
Der Seegen des Herren machet reich, 5vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb, ?lost
Dies ist der Tag, den der Herr macht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 2 clarinos, 2 trbn, Bsb;
Dies ist der Tag des Herrn, a 16, Dlb;
Die Turteltaube lässt sich hören, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 clarinos, timp, bc, Dlb;
Erforsche mich Gott, funeral motet, 14 May 1673, 8vv (2 choirs), Bsb (Leipzig, 1674);
Erheb dich, meine Seele, funeral motet, 1676, 4vv (Leipzig, 1676), pubd version WER;
Erhöre, Jesulein, mein sehnlichs, S, 4 str, Dlb;
Erstanden ist der heilge Christ, 5vv, 2 vn, 4 va, bn, bombard, 2 clarinos, 2 tpt, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. ripieno 4vv, 3 trbn);
Es haben mir die Hoffärtigen, 4vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Es ist eine Stimme eines Predigers in der Wüsten, 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Es spricht der Unweisen Mund wohl, 8vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R)
Gelobet sey Gott, 5vv, 4 str, Dlb, ?lost;
Gen Himmel zu dem Vater mein, 6vv, 2 vn, 2 clarinos, timp, 2 trbn, bn, bc, Dlb;
Gott sei mir gnädig nach deiner Güte (Ps li), 5vv, ripieno 5vv, 4 va, bn, vle, bc, Dlb;
Herr Christ, der einig Gottes Sohn, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, org, Bsb;
Herr, hilf uns, wir verderben, 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Herr, ich habe lieb die Stätte deines Hauses, 3vv, 2 vn, va, bc, Bsb;
Herr Jesu Christ, wahr’r Mensch, 5vv, ripieno 4vv, 2 vn, bn, bc, S-Uu;
Herr, lehre mich thun nach deinem, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, D-Dlb;
Herr, lehre uns bedenken, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Bsb;
Herr, strafe mich nicht (Ps xxxix), 4vv, 3 va, vle/bn, bc, Dlb;
Herr, wer wird wohnen in deinen Hütten, 3vv, 2 cornetts, 3 va, bc, Bsb
Ich freue mich in dir, 5vv, 2 vn, 2 va, 3 trbn, 2 fl, vle, bc, Bsb;
Ich habe dich zum Licht der Heiden gemacht, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornettinos, 3 trbn, bc, Dlb;
Ich will singen von der Gnade (Ps lxxxix), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), 8vv (2 choirs), 2 vn, 3 va, bn, 2 clarinos, 2 cornettinos, tpt, 2 trbn, bc, Dlb;
Jesu, meine Freud und Wonne, 5vv, 5 insts, RUl;
Jesus Christus, unser Heiland, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 3 va, bn, bc, Dlb;
Komm du schöne Freudenkrone, 5vv, 2 vn, 3 violettas, violetta/bn, 2 clarinos, tamburi, 3 trbn, org, Dlb;
Komm heilger Geist, zeuch, 4vv, ripieno 4vv, 4 va, 4 trbn, bc, Bsb, ?lost;
Lass dir gefallen, 2vv, 4 insts, RUl
Machet die Thore weit, 5vv, ripieno 5vv, 2 vn, 4 va, 2 cornetts/bombards, 3 trbn, bc, Dlb, ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Mein Gott, betrübt ist meine Seele, funeral motet, 20 Oct 1667, a 6, org (?1667), pubd version GOl, Z;
Mein Herz hält dir für dein Wort, aria, 3vv, 2 vn, bn, org, Bsb;
Nun dancket alle Gott, 6vv, 2 vn, 3 va, bc, Bsb;
Nun freut euch, lieben Christen gemein, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Bsb;
Sende dein Licht (Ps xliii), 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, bn, bc, Dlb;
Victoria, die Fürsten sind geschlagen, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 3 trbn, org, S-Uu (org tablature);
Vom Himmel hoch, 3 choirs, 3 bombards, 2 clarinos, timp, harp, str, bc, D-Dlb, ed. C. Theis (Kassel, 1992)
Was mein Gott will, 6vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, Bsb; ed. in DDT, lviii–lix (1918/R);
Was sind wir Menschen doch [Das verstimmte Orgel-Werck], funeral ode, 4vv, 22 May 1672 (Leipzig, ?1672), pubd version Z;
Was werden wir essen, dialogue, 4vv, 4 insts, va, bc, Bsb, ?lost;
Weichet von mir, ihr Boshaftigen, funeral motet, 16 June 1661, 6vv, org (Leipzig, ?1661), pubd version FBo, GOl, WER;
Welt Vater du! O Adam deine Kinder, aria, 2 S, 3 va, vle, bc, Dlb;
Wenn mein Stündlein vorhanden ist, 4vv, ripieno 4vv, 2 vn, 2 va, vle, bc, Dlb;
Wer ist, der so von Edom kömmt, 5vv, 2 vn, 2 va, bn, 4 trbn, tamburi, bc, Bsb, Dlb (incl. 2 clarinos, 2 tpt);
Wer ist, der so von Edom kömmt, 3vv, 4 va, Bsb;
Wir gehen nun, B, 3 insts, RUl;
Wohl dem, der in der Gottesfurcht steht, 5vv, 2 vn, 3 va, bn, 2 cornetts, 3 trbn, bombard, bc, Bsb
O Traurigkeit, o Hertzeleid, Grab-Lied über die Begräbnis …
Jesu Christi (J. Rist), 4vv, in G. Vopelius, Gesangbuch (Leipzig, 1682)

Secular:

Lustige Madrigalien, 2–4vv, und Canzonetten, 1–3vv, insts (Leipzig, 1663), CH-Zz; 4 ed. in Moser, ii, 17ff, extracts and list of titles in Moser, i, 19ff
lost works
Cited in inventories and in lists of works bought by Leipzig council, 1677, 1686; for titles see DDT, lviii–lix (1918/R)

Miscel·lània:

Latin sacred:
6 masses, a 4–24;
6 Mag, a 6–24;
Historia de missione Spiritus S[anctus];
16 motets, a 3–28

German sacred:
41 motets, a 5–20;
7 motets, a 6–23, listed in Spezifikation derer 276 musicalischen Kirchen-Stücken, so … Hr. Adamus Meissner… Organista bey der Kirchen zu St Ulrich [Halle] in seinem Testamente gedachter Kirchen … vermachet 1718 (see Serauky);
2 motets written for dedication of Halle organ, 1665 (see Serauky); music written for dedication of Knauthain organ, 1674

Secular:
Gluck zu! Dieweil der milde Sachse Euch wiederum eröffnet Wald und Bahn, madrigal, 4vv, 5 insts (Leipzig, 1657) [for Johann Georg II];
Leipziger Kehr-Michels, i–ii;
3 madrigals;
Sonata sup. Guten Abend Garten Man

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sebastian Knüpfer (1633-1676) - Altres: Sebastian Knüpfer (1633-1676)

Parlem amb veu pròpia...

Sebastian Knüpfer va ser, molt probablement, el músic que va situar en el mapa la bella i tranquil·la Leipzig. Des d'aleshores la progressió cultural d'aquesta ciutat, com a centre musical de primer nivell, seria hiperbòlica fins a situar-se en el reialme celestial amb Bach al seu zenit. Doncs bé, fins i tot el deus han de tenir, necessàriament, els seus creadors i Bach no hagués estat deu sense la prèvia ajuda d'autors, principalment alemanys, com el d'avui. Knüpfer, un mestre que va treballar incansablement en la seva important condició de kantor, va ser molt prolífic tot i que avui dia gran part de la seva obra roman inèdita i desconeguda. Per la seva condició d'antecedent de Bach ja hauria de ser motiu d'estudi i recuperació, tanmateix, no és així. Afortunadament, dues edicions monogràfiques fan justícia esplèndidament al seu peculiar univers. Una aquesta i l'altra la majúscula i descomunal edició del segell Hyperion, una autèntica meravella.

Obres en un estil tradicional i en la forma de concert vocal del XVII properes, per altra banda, a les de l'eclèctic Schütz, un veritable "monstre" de la música germànica. Formes corals, a diferents veus, polifòniques i reforçades per una orquestra considerable tenint en compte el context en què ens trobem. Obres en alemany, com per exemple el Nun dancket alle Gott o el Herr, hilf uns, wir verderben, però també en llatí com el Lauda Jerusalem i acompanyades d'instrumentació de corda, de vent i d'obligato continuo, són el testimoni d'un autor profundament devot. El seu mestratge contrapuntístic, el poderós drama de les seves idees temàtiques, la seva brillant instrumentació i la varietat de la seva puntuació vocal, ens dibuixen un quadre del que Knüpfer va ser, va fer i va significar per Leipzig i col·lateralment de la seva important contribució a la història de la música alemanya. No tinc el menor dubte que possiblement ens trobem davant, tot i que molts no ho saben encara, d'un dels més dignes predecessors del músic més venerat de la història, l'omnipotent Johann Sebastian Bach!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Johann Rosenmüller Ensemble; Arno Paduch
AMAZON: Knupfer, S.: Sacred Concertos

IMSLP: Sebastian Knüpfer (1633-1676)

CPDL: Sebastian Knüpfer (1633-1676)

SPOTIFY: Johann Rosenmüller Ensemble – Knupfer, S.: Sacred Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Rudolf Ernst (1854-1932), pintor austríac (1)

- Recordatori de Léon Boëllmann -

En el dia de la commemoració del seu 117è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Rudolf Ernst (Viena, 14 de febrer de 1854 - Fontenay-aux-Roses, 1932) va ser un pintor austríac que va viure la major part de la seva vida a França. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena als 15 anys, continuant els seus estudis a Roma, on es va interessar per la representació de paisatges romàntics italians i figures d'inspiració clàssica. Posteriorment, es va instal·lar a París, on va entrar en contacte amb els artistes alemanys Ludwig Deutsch i Johann Discart. A París, en un primer moment, es va dedicar a pintar escenes de gènere, però a partir del 1885 es va inclinar vers la moderna pintura orientalista gènere amb el qual va assolir gran fama com a artista. Aquest mateix any va emprendre un intens viatge per Orient Mitjà i posteriorment va visitar també el Marroc, Espanya i Turquia. El 1877 va exposar per primera vegada al Saló dels Artistes Francesos de París. Fins al final de la seva carrera va continuar la seva reeixida producció d'obres orientalistes assolint un èxit considerable. Va morir a Fontenay-aux-Roses el 1932.

Font: En català: No disponible - En castellano: Rudolf Ernst (1854-1932) - In english: Rudolf Ernst (1854-1932) - Altres: Rudolf Ernst (1854-1932)

Parlem de Música...

Léon Boëllmann (Ensisheim, 25 de setembre de 1862 - París, 11 d'octubre de 1897) va ser un compositor i organista francès d'origen alsacià. La seva composició més coneguda es la Suite gothique (1895), que forma part del repertori habitual per a orgue, especialment la dramàtica Toccata. Boëllmann va néixer a Ensisheim, Haut-Rhin, fill d'un farmacèutic. El 1871, amb 9 anys, va començar a estudiar a l'École de Musique Classique et Religieuse (L'École Niedermeyer) a París, on va tenir com a professor el seu director, Gustave Lefèvre i Eugène Gigout. Boëllmann va guanyar, allà, els seus primers guardons en piano, orgue, contrapunt, fuga, cant pla i composició. Després de la seva graduació el 1881, Boëllmann fou contractat com a sub-organista a l'Església Saint-Vincent-de-Paul a París, i sis anys després fou nomenat cantor i "organiste titulaire", una posició que va conservar la resta dels seus dies. Com a compositor, va ser capaç de combinar la força commovedora del romanticisme amb la modernitat conservadora de la música simfònica i de cambra de l'impressionisme musical, que també s'explica per la marcada influència de Camille Saint-Saëns. Va morir, probablement de tuberculosis i amb només 35 anys, a París l'octubre de 1897.

OBRA:

Vocal:

Religiosa:

6 motets (?1887), nos.1–3, 1v, org, nos.4, 5, 2vv, org, no.6, 2vv, vn, org, hp/pf;
Tantum ergo, motet, S/T, 4vv ad lib, org/hmn, vn ad lib, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo, motet, S, Bar, org/hmn, vn/vc, hp ad lib (c1900);
Tantum ergo no.3, Mez, female chorus, org, hp ad lib (c1896);
Laudate Dominum, S, A, T, B, org (1900);
Veni Creator, T, Bar, 4vv, vn, vc, hp, org, db ad lib (c1900)

Secular:

Songs, 1v, pf, unless otherwise indicated:
Berceuse; Chanson mauresque; Conte d’amour (A. de Villiers de l’Isle-Adam), op.26 (?1896); L’étoile (P. Gille); Hymne; Je ne fay rien que requérir (C. Marot) (?1895); Lamento (P. Verlaine), op.34 (?1897); Ma bien-aimée (J. Lahor) (c1899); Mai (J. Tellier), op.33 (1896); Marguerite des bois; Noël (E. Guinand), 1v, org/pf (c1895); Notre amour (A. Silvestre), 1v, pf, vc (?1894); Récit d’une jeune fille de Béthléem (S. Bordèse); Réveil de Jésus (Bordèse); La rime et l’épée; Les roses (L. Paté) (1895); Sérénade; Sous bois (L. Tiercelin) (c1895)

Other vocal:
Le calme (A. Dorchain), op.39 (?1897); Le chant du ruisseau (J.-B. Clément), 2 solo vv/chorus; Larmes humaines (P. Collin), op.32, 2vv female chorus (1896); Rondel dans le mode phrygien (J. Froissart) (?1891)

Instrumental:

Orch: Fantaisie sur des airs hongrois, vn solo, orch, op.7 (c1890); Variations symphoniques, vc solo, orch, op.23 (?1893), arr. vc, pf; Sym., op.24 (?1894), arr. pf 4 hands; Fantaisie dialoguée, org solo, orch, op.35 (?1897), arr. org solo, E. Gigout; 4 pièces brèves, str orch; Scènes du moyen âge

Chbr: Suite, vc, pf, op.6 (c1890); Pf qt, op.10 (c1890); Pf trio, op.19 (c1895); Prière à Notre Dame [movt of Suite gothique, op.25], arr. vn/vc, pf; 2 morceaux, vc, pf, op.31 (?1896); Vc sonata, op.40 (?1897)

Org: 12 pièces, org/pedal pf, op.16 (c1890); Suite gothique, op.25 (1895); Deuxième suite, op.27 (1896); Heures mystiques, org/hmn [2 staves], opp.29, 30 (1896); Offertoire sur des noëls (1898); Fantaisie (1906); others in The French Organist, ed. R.L. Bedell (New York, 1944)

Pf: Etude (1885); Intermezzo (1885); 3 pièces (?c1885); Prélude et fugue (?c1885); Valse, op.8 (c1890); Deuxième valse, op.14 (c1890); Valse: Carillon, op.20 (c1893); 10 Improvisations, op.28 (?1895); Nocturne, op.36 (1896); Ronde française, op.37 (1896); Sur la mer, op.38 (1897); Scherzo caprice; Valse alsacienne; Berceuse, pf 4 hands; pf transcrs. of works by Fauré, Saint-Saëns

Font: En català: Léon Boëllmann (1862-1897) - En castellano: Léon Boëllmann (1862-1897) - In english: Léon Boëllmann (1862-1897) - Altres: Léon Boëllmann (1862-1897)

Parlem amb veu pròpia...

Léon Boëllmann va ser un compositor de curta volada ja que l'infortuni es va creuar en la seva fugaç existència. No obstant, tot i que hem de tenir en compte que per assolir un bon nivell musical es requereixen molts anys d'aprenentatge i estudi, ell va ser un mestre que va aconseguir l'èxit fruit de la seva reputada, electrificant, però també sensible, interpretació amb el piano. Dotat per la màgia de la sàvia improvisació, les seves habilitats no van deixar a ningú indiferent però tampoc la seva retòrica sovint mordaç, crítica i polèmica vers la música i molts dels seus representants. Per tant, va tenir el temps suficient, tot i traspassar als 35 anys, per deixar una empremta personal i musical prou interessant.

Precisament, fa pocs més d'un any en parlava de la que possiblement havia estat la seva obra més aclamada, la Suite Gòtica per a orgue. Avui, també parlarem d'un instrument de teclat però de menor solemnitat que l'orgue, el piano. Per aquest, Boëllmann va escriure diverses obres, la majoria d'elles recopilades en aquesta interessant edició monogràfica. La seva formació a l'escola de l'antic fundador Niedermeyer s'evidencia per la solvent acadèmia, la sòlida tècnica així com per la naturalitat i creativitat amb què es presenten partitures com Sur la mer, Valse Carillon o Feuillet d'Album. Obres de joventut però també de maduresa, riques en matisos i detalls i que dansen sinuosament pel romanticisme però també per l'impressionisme més simbòlic i més personal d'un autor a qui, a dia d'avui, en prou feines coneixem!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Jean-Pierre Ferey (piano)
RECICLASSICAT: BOELLMANN, Léon (1862-1897)
AMAZON: Boëllmann: Piano Works

IMSLP: Léon Boellmann (1862-1897)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Jean-Pierre Ferey – Boëllmann: Piano Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Frederic Edwin Church - South American Landscape (1854)

Obra de Frederic Edwin Church (1826-1900), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita -

En el dia de la celebració del seu 268è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Frederic Edwin Church (Hartford, 4 de maig de 1826 - 7 d'abril de 1900) va ser un pintor paisatgista nord-americà. Va ser una de les figures centrals de l'Escola del Riu Hudson, especialitzats en pintures de paisatges. Tot i la seva voluntat de paisatgisme científic les seves obres traspassen la mera observació racional i es situen en un pla més al·legòric i espiritual. El seu primer mestre va ser John Ruskin, de qui en va aprendre l'estudi detallat de la naturalesa. El 1845 va debutar a la mostra anual de la National Academy of Design, institució de la qual passaria a ser-ne membre i en la qual exposaria de forma continuada durant tota la seva carrera. El 1847 la seva exposició a l'American Art Union el va consolidar com un dels joves talents de la pintura de la seva època. Alhora, els escrits del naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt (1769-1859) van determinar la seva obra. Cosmos va mostrar en ell l'harmoniosa unitat de l'univers que Church va traduir en unes obres de gran format en les que combinava unes àmplies panoràmiques amb un estudi gairebé científic dels detalls. Seguint els passos d'Humboldt, va viatjar en dues ocasions a Sud-Amèrica, la primavera del 1853 i el 1857. Dels seus apunts d'aquests periples, van sortir alguns dels seus llenços més memorables dels volcans Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo.

També va visitar en diverses ocasions les cascades del Niàgara, un altre dels llocs de peregrinació dels pintors del moment. L'exposició de la seva pintura Les cascades del Niàgara (Corcoran Gallery of Art, Washington) el 1857 a Nova York, Londres i altres ciutats europees el va definitivament confirmar com un dels més grans pintors americans. El 1859 va canviar les regions tropicals pel llunyà Nord. Va visitar la península del Labrador, Newfoundland i va pintar diversos paisatges d'icebergs. El seu company de viatge i biògraf de Thomas Cole, el reverend Louis Legrand Noble, va publicar un relat de l'expedició en A través dels icebergs al costat d'un pintor (1861). El 1860 Church, que es trobava ja en l'apogeu de la seva carrera artística, va contreure matrimoni amb Isabel Carns i va comprar un terreny amb vistes al Riu Hudson, on va construir Olana, una mansió campestre d'estil persa on va passar els últims anys de la seva vida. Durant la dècada de 1870 el seu èxit va començar a declinar, i a partir del 1880, afectat d'un fort reumatisme, va abandonar els llenços de gran format i es va dedicar a decorar la seva casa i a pintar en diferents condicions climàtiques petits esbossos a l'oli. Va morir el 1900 oblidat pel públic i la crítica.

Font: En català: Frederic Edwin Church (1826-1900) - En castellano: Frederic Edwin Church (1826-1900) - In english: Frederic Edwin Church (1826-1900) - Altres: Frederic Edwin Church (1826-1900)

Parlem de Música...

José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (Vila do Príncipe, actualment Serro, Minas Gerais, 12 d'octubre de 1746 - Rio de Janeiro, abril de 1805) va ser un organista i compositor brasiler. Fill del portuguès José Lobo de Mesquita i de la seva esclava Joaquina Emerenciana, va ser un dels músics més actius a la província de Minas Gerais durant l'últim quart del segle XVIII. El 1776 es va establir a Arraial do Tejuco (Diamantina) ciutat on va passar la major part de la seva vida. El 1788 va ingressar a la Germanor de La nostra Senyora de les Mercès de Arraial do Tejuco. Va exercir d'organista a l'Església de San Antonio (1783-4) i va ser també el primer organista de la Irmandade do Ss Sacramento. El 1798 es va instal·lar a Vila Rica, on va treballar com a compositor, director i organista a diferents congregacions religioses. El 1801 es va traslladar a Rio de Janeiro on va adquirir el càrrec d'organista de l'Església Nossa Senhora de Carmo fins el 1805, any de la seva mort.

OBRA:

Vocal:

Masses: Missa, for Holy Week, 1778; Missa, F, c1780; Missa, E , c1782; Missa, C; Missa concertada e credo; Missa de requiem; Missa de S Cecilia; Missa Passio domini nostri Jesu Christi

Motets: Tercio, S, SSAB, str, 1783, Museu da música da arquidiocese de Mariana, Minas Gerais (facs. (Rio de Janeiro, 1985) [incl. thematic catalogue]); Congratulamini mihi omnes; Processione cum ramis benedictis

Ants: Regina caeli laetare, 1779; Salve regina, chorus, str, org, 1787, ed. F.C. Lange, Archivo de música religiosa de la capitanía geral das Minas Gerais, i (Mendoza, 1951); Zelus domus, 1779; Ave regina caelorum; In pacem in idipsum

Settings for Holy Week, incl. Gradual para domingo da ressurreição, ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (Sao Paolo and Ouro Prêto, 1994) and 4 tractus do sábado santo, ed. F.C. Lange (Recife, 1979); Offices for the dead; Ave regina caelorum, 1783; 4 lists; Matinas de Natal; 2 Mag; 5 novenas; off; Regina caeli laetare, Si quaeris miracula: both ed. R. Duprat, Música do Brasil colonial (São Paulo and Ouro Prêto, 1994); Signatum est; Stabat mater; 2 TeD

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805) - Altres: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805)

Parlem amb veu pròpia...

Lobo de Mesquita va ser, possiblement, el compositor més prolífic de la regió brasilera de Minas Gerais un enclavament, inesperadament al que puguem pensar, bullent de cultura en un ambient, el del segle XVIII, de profund intercanvi de formes musicals, si més no en territori sud-americà. Nombrosos manuscrits originals amb obres de Lobo de Mesquita es conserven en la foscor de Minas Gerais però també repartits per diferents i recòndites esglésies i catedrals carioques. El seu estil musical, tenint en compte la llunyana i remota Europa, va ser considerablement modern amb un llenguatge concertant homofònic característic i una interessant proximitat a les pràctiques comunes del classicisme més vienès. Alhora, la seva literatura va recorre passatges de marcada espiritualitat però també de tècnica exigent i necessàriament acadèmica. Hem de recordar, dels seus quasi 60 anys d'existència, que el seu inici com a compositor no va ser fins quasi bé el 1780, per tant, el domini instrumental, com a organista, va ser la clau per a la posterior carrera com a compositor d'obres religioses. Obres com les d'avui, la breu Missa en Fa Major per a solistes i orquestra i el Memento mei Deus, són representatives d'aquest estil però alhora ideològicament properes a les d'autors també portugueso-brasilers a qui hem tingut el plaer de descobrir mesos abans com Cunha, Nunes Garcia o Portugal. Una llista i una història, la del nou món, que s'anirà ampliant amb el temps ja que els seus tresors, quan els territoris són llunyans i màgicament exòtics, es transformen en deliciosa gastronomia pels sentits!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Pedro Couri Neto (contratenor); Marcelo Coutinho (bariton); Vincent Lievre-Picard (tenor); Karine Serafin (soprano); Orquestra Barroca do 16º Festival Internacional de Música Colonial Brasileira e Música Antiga; Luis Otavio Santos (director)
INTÈRPRETS: Choeur Henri Duparc& Ensemble Musica Antiqua
IMSLP: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805)

CPDL: José Joaquim Emerico Lobo de Mesquita (1746-1805)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Adriaen van Utrecht - Banquet Still Life (1644)

Obra d'Adriaen van Utrecht (1599-1652), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Christoph Pezel -

En el dia de la commemoració del seu 320è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Adriaen van Utrecht (Anvers, 1599 - Anvers, 1652) va ser un pintor flamenc especialitzat en quadres de natures mortes, de gènere i d'escenes de caça. Alumne d'Herman de Neyt, va iniciar una sèrie de viatges que el van dur per molts països europeus tot absorbint diverses influències tant en la forma com en l'estil. El 1624 va retornar a Anvers on va iniciar la seva carrera com a pintor. Detallades taules amb peces de caça, instruments, animals vius així com a amb tot tipus d'estris quotidians van ser motius recurrents en la seva obra. Va col·laborar amb altres pintors coetanis com David Teniers i Jacob Jordaen. El seu estil va ser proper al de Frans Snyders. Va morir a Anvers el 1652.

Font: En català: Adriaen van Utrecht (1599-1652) - En castellano: Adriaen van Utrecht (1599-1652) - In english: Adriaen van Utrecht (1599-1652) - Altres: Adriaen van Utrecht (1599-1652)

Parlem de Música...

Johann Christoph Pezel (Glatz, actualment Polònia, 1639 - Bautzen, 13 d'octubre de 1694) va ser un compositor alemany. Es va formar, probablement, al Gymnasium de Bautzen, a prop de Glatz. Els primers anys es desconeixen tot i que sabem que va treballar com a músic itinerant per Alemanya. El 1664 es situa a Leipzig com a membre d'una de les seves bandes musicals. Allà va ser nomenat quart Kunstgeiger per després ser ascendit, el 1670, a Stadtpfeifer, és a dir, l'equivalent a ser nomenat mestre en la seva especialitat. A partir d'aleshores i en la seva nova condició va iniciar la seva carrera com a compositor tot publicant el seu opus 1 precisament aquell any i sota el títol de Hora decima musicorum. Pezel, pel que sembla estava aparentment insatisfet amb la seva posició musical i va fer intents de millorar-la tot postulant, sense èxit, al prestigiós càrrec de Kantor de la Thomaskirche de Leipzig. També va sol·licitar l'ingrés, tot i no assolir-lo, a la Dresden Ratsmusiken. L'esclat de la pesta el 1681 a Leipzig el va obligar a emigrar, tot establint-se a Bautzen on hi va romandre la resta de la seva vida. Allà va publicar nombroses obres musicals i alguns escrits literaris ara per ara perduts. Va morir a Bautzen l'octubre de 1694.

OBRA:

Instrumental:

Musica vespertina Lipsica, oder Leipzigische Abend-Music (12 suites containing 101 pieces), 2 vn, 2 va, bn/vle, bc (Leipzig, 1669); 36 in S
Hora decima musicorum Lipsiensium, oder Musicalische Arbeit zum Ab-blasen (40 sonatas), (2 cornetts, 3 trbn)/(2 vn, 2 va, vle) (Leipzig, 1670; repr., Dresden, 1674, as Supellex sonatarum selectarum); 12 in S; sonatas 12–40, ed. A. Müller (Dresden, 1930); some ed. E.H. Meyer, Turmmusik (Leipzig, 1960); ed. A.F. Lumsden (London, 1967); 12 ed. K. Brown (New York, 1982)
Musicalische Gemüths-Ergetzung (10 suites containing 90 pieces), 2 vn, va, bc/vle (Leipzig, 1672)
[110] Bicinia variorum instrumentorum, 2 clarini, 2 vn, bn, bc (Leipzig, 1675); nos.61–75, ed. R.P. Block (London, 1970–72)
Delitiae musicales, oder Lust-Music (7 suites containing 63 pieces), 2 vn, 2 va, bn/vle, bc (Frankfurt, 1678); 27 in S
Fünff-stimmigte blasende Music (76 works), 2 cornetts, 3 trbn (Frankfurt, 1685); 16 in S; ed. K. Schlegel (Berlin, 1960); ed. A.F. Lumsden (London and Leipzig, 1960–66); some ed. E.H. Meyer, Turmmusik (Leipzig, 1960)
Opus musicum [25] sonatarum, 2 vn, 3 va, bn/vle, bc (Frankfurt, 1686)
Gigue seu canon perpet., a 4, entered in J.V. Meder’s album, Leipzig, 1670/1671

Vocal:

Des Menschen-Lebens Eitelkeit (Es schallt die gantze Welt von lauter Eitelkeit), funeral ode, canon a 4, 1672 (n.p., n.d.)
Lobwürdiger Namens-Irrthum (Das trifft ja garnicht ein), funeral ode, canon a 4 (Leipzig, 1673)
Sacred songs, 1v, bc, in J. Feller: Devotus studiosus, oder Der andächtige Student (Leipzig, 1682) [also contains melodies by J. Schelle; the melodies are not individually attrib. either composer]
Des Abends, Morgens und Mittags, cant., A, T, B, 2 va d'amore, 2 va, bc (MS, 1690, D-F Ms. Mus.449)
2 masses, Lat. and Ger. sacred works, 1–5vv, insts, D-AN, Bsb, F, FBa, HAf, LEt, Nla
1 Ger., 1 Lat. sacred works (doubtful), Bsb
[24] Schöne lustige und anmuthige neue Arien (C. Weise), 1v, 2 vn, 2 va, bn/vle, bc (Leipzig, 1672)
Musica curiosa Lipsiaca (Leipzig, 1685 or 1686, probably new edn of Musica vespertina Lipsiaca, see Eller) Lost.
30 sacred works, cited by J.G. Schwartze, Kantor of Bautzen, in inventory dated 3 Dec 1700. Lost
Ger. sacred work, 4vv, 6 insts, formerly D-GMl (attrib. G. Pezold) Lost

Miscel·lània:

announced but possibly never published
Braut-messen, 4–12vv (1669)
Concerten … über David Eliä Heydenreichs geistliche Oden, 6–12vv (1669)
Decas sonatarum, 2 cornetts, 4 trbn (1669)
Fasciculus sacrarum cantionum, 3–12vv (1669)
Magnificat X, 6–12vv (1669)
Missae, 6–12vv (1669)
Kurze lustige Balletten, 2 vn, va, vle/4 va (Leipzig, 1669–71)
Jocosa, 3–5 va (1671)
Musicae vespertinae … ander Theil, a 1–5 (1671)
Seria, 3–5 va (1671)
Musicalische Seelenerquickungen (Leipzig, 1675)
Jahrgang über die Evangelia, 3–5vv, 2–5 insts (1676) [1678 according to GerberNL]
Intraden, cornett, 3 trbn (?1676) [announced in preface to Musica vespertina, 1669, pts II and III announced 1670 and 1676; probably only 1 or 2 pts pubd, 1676, see GerberNL]

Literatura:

announced 1678, possibly never published

Observationes musicae (?1683)
Infelix musicus
Musica politico-practica

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christoph Pezel (1639-1694) - Altres: Johann Christoph Pezel (1639-1694)

Parlem amb veu pròpia...

Johann Pezel va ser, essencialment, un músic itinerant que va treballar incansablement en algunes de les bandes musicals de Leipzig, Dresden i Bautzen. Tot i intentar, sense èxit, accedir a càrrecs oficials, el seu nom no hauria de ser menystingut ja que, com tot seguit podrem comprovar, algunes de les seves partitures són realment brillants, musicalment plenes de detalls i de bones virtuts. Avui principalment se'l recorda per dues col·leccions en què la corneta i el trombó en són protagonistes, instruments característics de la Ratsmusiken. Al seu temps, la pràctica d'aquesta forma musical estava plenament integrada en la societat germànica ja que, per exemple, a Leipzig durant dues vegades al dia es tocava aquesta música des de la torre de Rathaus. Els exemples d'avui, recuperats en la seva totalitat de l'Opus musicum [25] sonatarum, publicats a Frankfurt el 1686, són el perfecte testimoni de la música de "carrer" típica de l'Alemanya del segle XVII. 25 sonates ordenades segons les lletres de l'alfabet, anteriorment havia recopilat sonates ordenades per tonalitat, en què aparentment totes elles són semblants tot i que Pezel sap utilitzar molt hàbilment la textura de cadascun dels instruments. Tot i ser un estil fàcil, sense gaires complexitats tècniques ni virtuosismes innecessaris tenint en compte la filosofia "divertimento" d'aquestes sonates, representen un bon argument per destacar un simpàtic músic que, de carrer en carrer i de ciutat en ciutat, va saber despertar somriures i algun ball!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: ACRONYM ensemble
AMAZON: Pezel: Opus musicum sonatarum (The “Alphabet Sonatas”)

IMSLP: Johann Christoph Pezel (1639-1694)

CPDL: Johann Christoph Pezel (1639-1694)

SPOTIFY: Acronym – Pezel: Opus musicum sonatarum (The “Alphabet Sonatas”)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Jean-Étienne Liotard - Portret van Marie Fargues, echtgenote van de kunstenaar, in Turks kostuum

Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1)

- Recordatori de Domenico Alberti -

En el dia de la commemoració del seu 274è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Ginebra, 22 de desembre de 1702 - 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Es va formar a Itàlia i a París com a esmaltador i miniaturista i es va especialitzar com a pintor de retrats i de quadres de gènere: va ser un dels retratistes més requerits de la seva època, especialitzant-se en la tècnica del pastel. Després d'un viatge a Constantinoble (1738-1742), es va establir a Viena on va ser nomenat pintor de la cort dels Habsburg: Aquest càrrec li va procurar notable fama, tant que ell va començar a relacionar-se amb la millor aristocràcia europea. Va passar els seus últims dies a Ginebra, dedicant-se als bodegons. Va morir el juny de 1789.

Font: En català: Jean-Étienne Liotard (1702-1789) - En castellano: Jean-Étienne Liotard (1702-1789) - In english: Jean-Étienne Liotard (1702-1789) - Altres: Jean-Étienne Liotard (1702-1789)

Parlem de Música...

Domenico Alberti (Venècia, c.1710 - Roma, 14 d'octubre de 1746) va ser un cantant, clavicembalista i compositor italià. Considerat per molts contemporanis com a compositor amateur, la seva formació va anar a càrrec de dos Antonios, Antonio Biffi i Antonio Lotti. Va exercir també com a cantant en diverses òperes rebent l'admiració pública de Farinelli. També va tenir notorietat la seva fama amb el clavecí, instrument pel que va compondre diverses obres, entre elles, el seu opus 1 publicat dos anys després de la seva mort. Es va fer famós també per l'ús freqüent d'un tipus d'acompanyament nomenat baix d'Alberti. Va compondre un parell d'òperes, àries i fins i tot un Salve Regina. Va treballar, paral·lelament, com a servidor de l'ambaixador de Venècia. Va morir a Roma l'octubre de 1746.

OBRA:

Vocal:

Endimione (serenata, P. Metastasio), 4vv, Venice, 24 Sept 1737, I-Mb
La Galatea (serenata, Metastasio), 5vv, Venice, 1737, F-Pn, I-BRc, MOe
Arias in A-Wn, D-Bsb, Dl, Mbs, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, S-L, Sk, US-Bp
Salve regina, 4vv, str, 2 hn, B-Bc, F-Pn

Instrumental:

VIII sonate per cembalo, op.1 (London, 1748); an earlier London edn giving the composer as G. Jozzi is untraced, but similarly misattributed edns (Amsterdam, 1761, c1765) survive
Miscellaneous sonatas and movts in: XX sonate per cembalo di vari autori, opp.1 and 2 (Paris, c1758, 1760); A Collection of Lessons for the Harpsichord … Book 1 (London, 1761); The Harpsichord Miscellany … Book Second (London, 1763)
MS sonatas and movts in B-Bc; D-Bsb, DO, KA, MÜs, SWl; F-Pn; GB-Lbl; HR-Dsmb; I-BRc, Nc, Rbompiani, Vlevi; N-T; S-L, Sk, Skma, Sm

Font: En català: Domenico Alberti (c.1710-1746) - En castellano: Domenico Alberti (c.1710-1746) - In english: Domenico Alberti (c.1710-1746) - Altres: Domenico Alberti (c.1710-1746)

Parlem amb veu pròpia...

Domenico Alberti va ser un compositor que va escriure òperes, cançons i sonates per a instruments de teclat. De la seva carrera no musical pocs records en tenim, excepte que va servir a l'ambaixador venecià, Pietro Andrea Cappello, com a patge en una visita a Espanya el 1736, provocant l'admiració de Farinelli pel seu cant. Un cant que sovint acompanyava amb el clavicordi, instrument pel qual avui dia és conegut tot i ser àmpliament considerat un compositor menor de nul·la presència als escenaris tot i que una forma musical, per nom baix d'Alberti (tot i que probablement no en va ser l'inventor), es va fer extremadament popular durant el classicisme. En nom seu recuperarem la que és, possiblement, la única edició existent al seu nom, un recull de 8 de les 14 sonates per a clavecí que han sobreviscut del seu repertori. Formades per dos moviments, són obres de perfil galant i amb la seva particular figuració arpegiada de la mà esquerra. Situades a mig camí entre el barroc tardà i el classicisme, són obres lleugeres, agradables i properes a les del seu col·lega Galuppi. Alberti, més aficionat que acadèmic, va assolir una fama considerable com a intèrpret i cantant però també per la seva facilitat a l'hora d'organitzar grans espectacles operístics a Venècia, la ciutat on el seu nom, possiblement per poc temps però intensament, va viure la glòria!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Filippo Ravizza (clavecí)
AMAZON: Alberti, D.: 8 Sonate per Clavicembalo, Op. 1

IMSLP: Domenico Alberti (c.1710-1746)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Filippo Ravizza – Alberti, D.: 8 Sonate per Clavicembalo, Op. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de James Tissot (1836-1902), pintor francès (1)

- Recordatori de Friedrich Wilhelm Nietzsche -

En el dia de la celebració del seu 170è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

James Jacques-Joseph Tissot (15 d'octubre de 1836 - 8 agost 1902) va ser un pintor i gravador francès del segle XIX. Tissot va néixer a Nantes, va estudiar a l'École des Beaux-Arts de París, sota mestres de la talla d'Ingres, Flandrin i Lamothe i va exposar per primera vegada al Saló de París a l'edat de vint anys. El 1861 va mostrar la seva Reunió de Faust i Margarida, que va ser adquirit per l'Estat per a la galeria de Luxemburg. El seu primer període va estar caracteritzat per la pintura de dones encantadores. Semi-mundà seria més precís com una descripció de la sèrie d'estudis que ell va anomenar La Femme a Paris. Va lluitar en la guerra franc-prusiana i, sospitós de ser un comuner, va sortir de París i es va instal·lar a Londres. Allà hi va estudiar gravat amb Sir Seymour Haden, va dibuixar caricatures per a la revista Vanity Fair i va pintar tant retrats com temes de gènere.

Durant la dècada de 1870, Tissot va conèixer a una irlandesa divorciada, Kathleen Newton, qui es convertiria en la seva companya i model de molts dels seus quadres. Newton es va mudar el 1876 a casa de Tissot i va viure amb ell fins al suïcidi d'aquesta en la última etapa de la tuberculosi, el 1882 a l'edat de 28 anys. Van passar molts anys abans que ell tornés a reprendre la seva carrera amb la producció d'una sèrie de 700 aquarel·les-dibuixos il·lustrant la vida de Crist i de l'Antic Testament. En el seu retorn a París va decidir, després de la mort de Kathleen Newton, traslladar-se a Palestina. Els mèrits de les il·lustracions bíbliques de Tissot es centren més en la cura amb què estudia els detalls dels paisatges que en qualsevol altra qualitat d'emoció religiosa. El seu objectiu sobretot era la precisió, i a les seves figures hi viu un realisme que estava molt lluny del tractament convencional dels temes sagrats. Va morir a l'agost de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: James Tissot (1836-1902) - In english: James Tissot (1836-1902) - Altres: James Tissot (1836-1902)

Parlem de Música...

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) va ser un filòsof, filòleg, poeta i compositor alemany. El seu pare, un ministre luterà, va morir quan ell tenia 5 anys, i va ser educat per la seva mare en una casa on vivien la seva àvia, dues ties i una germana. Va estudiar filologia clàssica a les universitats de Bonn i Leipzig, i va ser nomenat professor de filologia grega a la Universitat de Basilea als 24 anys. La seva delicada salut, va patir dificultats oculars i migranyes constants, el va obligar a retirar-se el 1889. A més de la influència de la cultura hel·lènica, en particular de les filosofies de Sòcrates, Plató i Aristòtil, Nietzsche va estar influenciat pel filòsof alemany Arthur Schopenhauer, per la teoria de l'evolució i per la seva amistat amb el compositor alemany Richard Wagner. Escriptor prolífic, va escriure diverses obres importants, entre elles L'origen de la tragèdia (1872), Així va parlar Zaratustra (1883-1885), Més enllà del bé i del mal (1886), La genealogia de la moral (1887), El crepuscle dels déus (1888), L'Anticrist (1888), Ecce Homo (1889) i La voluntat de poder (pòstum, 1901). Aquesta última obra va estar formada per cinc llibres escrits el 1888 i basats en les seves voluminoses notes, fruit d'un llarg i continuat treball.

Un dels arguments fonamentals de Nietzsche va ser que els valors tradicionals, representats en essència pel cristianisme, havien perdut el seu poder en les vides de les persones, el que deia nihilisme passiu. Ho va expressar en la seva contundent proclamació "Déu ha mort". Estava convençut que els valors tradicionals representaven una "moralitat esclava", una moralitat creada per persones febles i ressentides que fomentaven comportaments com la submissió i el conformisme perquè els valors implícits en tals conductes servien als seus interessos. Nietzsche va afirmar l'imperatiu ètic de crear valors nous que havien de reemplaçar els tradicionals, i la seva discussió sobre aquesta possibilitat va evolucionar fins a configurar el seu retrat de l'home del futur, el "superhome". Musicalment, Nietzsche va ser un excel·lent pianista, i durant la seva joventut, aproximadament entre els anys 1854-1874, un compositor aficionat. Va publicar nombroses obres per a piano, cançons amb acompanyament instrumental i fins i tot himnes corals seculars i, sorprenentment, religiosos. Nietzsche va morir a Weimar l'agost de 1900.

Font: En català: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - En castellano: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - In english: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - Altres: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

Parlem amb veu pròpia...

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un pensador d'esperit lliure, suggerent i tremendament imaginatiu però també incoherent i contradictori. Tanmateix, per fer-ne un bon anàlisi filosòfic hauríem de citar experts en la matèria ja que personalment no he tingut la sort, o potser la desgràcia, de llegir-lo a fons. Per tant, de la seva més que interessant història de vida, ens fixarem en la faceta més desconeguda dels seus nombrosos oficis, la de compositor. Efectivament, potser a més d'un el sorprendrà però Nietzsche va ser també un bon músic i un genial improvisador amb el piano, instrument que coneixia a la perfecció. No va ser acadèmic ni ho va voler, la seva vocació fou natural i sovint espontània. De fet, abans d'orientar la seva carrera vers la literatura, va tenir certes temptacions de dedicar-se a la música motiu pel qual la majoria de les seves partitures daten de la seva joventut.

Va ser un compositor sorprenentment prolífic amb nombroses obres per a piano, cançons, cants corals i fins i tot obres orquestrals com la seva fantasia simfònica Eine Sylvesternacht, de 1864. No obstant, on realment va destacar va ser en la seva condició d'extraordinari improvisador. Segons algunes cròniques de Wagner i Von Bülow, podia estar hores i hores al piano tocant i explorant els límits de la seva complexa imaginació, tot interpretant obres de vida efímera però de gran creativitat i de fascinant enginy. Aquesta faceta improvisadora quasi màgica i ratificada per molts dels seus col·legues, no tenia la seva contrapartida a l'hora d'escriure'n les notes, és a dir, tot el talent innat amb el piano desapareixia en el moment en què Nietzsche intentava transcriure-ho a la partitura. És probable que la seva nul·la acadèmia i el seu aprenentatge compositiu per imitació limitessin críticament les seves habilitats com a compositor. No en va, en aquest sentit, l'etiqueta d'amateur o aficionat fou la més indicada en el seu cas ja que la manca d'una "raó ordenada" va impedir a Nietzsche convertir-se en un gran mestre en aquest art.

En qualsevol cas, i tenint en compte l'impacte del pensament de Nietzsche en tota la generació humana posterior, és pertinent explorar el seu univers musical, per alguns considerat mediocre. Prescindirem de les crítiques i ens centrarem exclusivament en conèixer algunes de les seves obres algunes d'elles realment sorprenents per la seva filosofia contradictòria amb la seva forma de pensar. Per exemple, el Miserere coral a capella és, possiblement, una de les obres més interessants del seu repertori per la profunda religiositat que desprèn però també per la sensació de no entendre com és possible que Nietzsche, aquell que va dir que la "religió neix de la por i de l'horror que l'ésser humà té de sí mateix i de la seva incapacitat per assumir el seu propi destí", posés música a un dels himnes més profunds i importants del cristianisme. O el Kirchengeschichtliches Responsorium, més breu que el miserere, també emmarcat dins del seu repertori vocal religiós i en un estil inclassificable com la majoria de la seva obra. L'acompanyarà la romàntica Eine Sylvesternacht en la seva versió per a piano i violí i la tranquil·la Monodie a deux per a dos pianos.

Nietzsche pensava i escrivia que "l'home és un ésser miserable i immund, un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, un pas de la pura animalitat a la superhumanitat. L'home és com una malaltia en l'univers, i és l'únic animal que encara no ha arribat a consolidar-se. La vida humana comporta un greu risc; o vèncer l'home mitjançant la superació, o tornar a l'animalitat primitiva". En definitiva, Nietzsche va ser un pensador únic, visionari, contradictori i profundament heterodox, geni per uns monstruós literalment per altres. Artísticament va ser un músic que quan improvisava al piano les seves idees musicals fregaven la genialitat però quan plasmava aquestes idees i les fixava en una partitura, realitat intemporal que conté una forma i un pensament que es desenvolupa en el temps, no superava la mediocritat o l'entreteniment. Si l'hem de jutjar ho farem racionalment, lliurement i amb independència de tot prejudici o dogma ja que probablement aquest serà el camí per apropar-nos al somni que tant anhelava!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lauretta Altman (piano); Wolfgang Bottenberg (piano); Sven Meier (violin); Valerie Kinslow (soprano); Erik Oland (baritone); Montreal Orpheus Singers
AMAZON: Nietzsche: Music of Friedrich Nietzsche

IMSLP: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Friedrich Nietzsche – Nietzsche: Music of Friedrich Nietzsche

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Christian Krohg (1852-1925), pintor noruec (1)

- Recordatori d'Adolphe Biarent -

En el dia de la celebració del seu 143è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Christian Krohg (Oslo, 13 d'agost de 1852 - Oslo, 16 d'octubre de 1925) va ser un pintor naturalista noruec. El 1880 va viatjar a París, on es va introduir a les teories realistes d'Émile Zola. Sota la seva influència, va escriure la novel·la Albertina (1886), decididament realista en la seva descripció de la prostitució i de la pobresa. Entre els anys 1902 i 1909, va ser professor d'art a París i va tornar a Oslo per ocupar el càrrec de director de l'Acadèmia de Belles Arts. Krogh va pertànyer al moviment artístic d'Erik Werenskiold. Les seves pintures, vigoroses i sinceres, revelen la gravetat oculta del moviment naturalista i la seva funció reivindicativa de justícia social. Inspirat en els ideòlegs del realisme, Krohg triar pintar principalment escenes de la vida quotidiana, incloent-hi els aspectes obscurs d'aquesta. El seu estil fort i senzill va fer d'ell una de les més importants figures de transició del romanticisme al naturalisme moviments, per altra banda, característics de l'art noruec de la seva època. Va morir a Oslo l'octubre de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: Christian Krohg (1852-1925) - In english: Christian Krohg (1852-1925) - Altres: Christian Krohg (1852-1925)

Parlem de Música...

Adolphe Biarent (Frasnes-lez-Gosselies, 16 d'octubre de 1871 - Mont-sur-Marchienne, 4 de febrer de 1916) va ser un violoncel·lista, director, professor i compositor belga. Va estudiar als conservatoris de Brussel·les i de Ghent i va ser alumnet d'Émile Mathieu. El 1901 va guanyar el Prix de Rome, en la seva versió belga, amb la seva cantata Oedipe à Colone. No obstant, no va viatjar a Itàlia i va seguir vinculat a la seva geografia per la resta de la seva vida tot escrivint diverses obres principalment instrumentals. També va treballar com a director d'orquestra i professor (va deixar diversos manuals de pedagogia musical). Entre els seus alumnes cal destacar a Fernand Quinet. La seva nul·la mobilitat geogràfica el va convertir en un autor poc internacional motiu pel qual avui dia segueix essent un compositor desconegut. Va morir a Mont-sur-Marchienne el febrer de 1916.

OBRA:

Vocal:

Œdipe à Colone, cantate pour soli, chœurs et orchestre, 1901
Trois mélodies pour chant et orchestre, 1911
Huit mélodies, pour mezzo-soprano et piano
Nocturne, pour chant, harmonium, piano, harpe et cor 1905

Instrumental amb orquestra:

Fingal, ouverture, 1894
Impressions du soir, 1897
Trenmor, poème symphonique, 1905
Symphonie en ré mineur, 1908
Sonnets pour violoncelle et orchestre (d'après José-Maria de Heredia)
Le Réveil d'un Dieu, 1909
Floridum Mare, 1910
La Légende de l'amour et de la mort, 1910
Marche triomphale, 1910
Au long de la Sambre
Coin de terre
La Fête au bois
Poème héroïque, d'après Hjalmar de Leconte de Lisle, 1911
Contes d'Orient, suite symphonique, 1911
Rhapsodie wallonne, pour piano et orchestre, 1911

Instrumental de cambra:

Sonnet, pour piano 1904
Sérénade, pour piano 1904
Esquisses, trois pièces pour piano
Nocturne, pour piano 1905
Feuille d'Album et Nocturne pour piano 1905
Quintette en ré mineur, pour piano et cordes 1912
Douze préludes Moyen Âge, pour piano 1913
Sonate, pour violoncelle et piano 1914

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Adolphe Biarent (1871-1916) - Altres: Adolphe Biarent (1871-1916)

Parlem amb veu pròpia...

Adolphe Biarent va ser un compositor "obstinadament" local i per tant la seva influència va ser merament perifèrica i marginal. Fins i tot va renunciar a un viatge, a cost zero, a Roma tot i haver guanyat el corresponent premi pels mèrits assolits amb la única cantata del seu repertori. Proper a Franck, possiblement un dels seus màxims referents juntament amb el seu paisà Guillaume Lekeu, la seva música segueix essent enigmàticament desconeguda i de moment molt limitada en nombre d'edicions. Una d'elles és aquesta en què s'exploren dues obres de cambra d'estil inclassificable, per moments naturalista, impressionista o romàntic. És el cas de la Sonata en Fa sostingut menor per a violoncel i piano. Una obra que va començar a compondre l'octubre de 1914 per finalitzar-la a l'abril de 1915, per tant, emmarcada de ple en el context de la Primera Guerra Mundial. No sabria precisar si aquesta important circumstància va tenir un reflex en aquesta obra però certament el perfil i l'aroma del conjunt és de foscor. Quatre moviments de durada molt desigual i clarament enllaçats els uns amb els altres fins a un final en què Biarent recupera temàtica dels tres moviments anteriors. Així mateix, un sembla escoltar-hi els neguits però també les reflexions del seu creador d'una forma com si la música estigués en tot moment expressant l'estat d'ànim de qui l'escriu i per tant el resultat és profund, emotiu però també caòtic i en certs moments abstracte i simbòlic. Una obra de gran dificultat tècnica, tant pel violoncel, de traçada gruixuda i densa, com pel piano, intens o reflexiu segons el cas. La solidesa dels intèrprets així com el seu virtuosisme ens ajudaran a descobrir dues obres de cambra d'un autor desconegut però sens dubte fascinant!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Diane Andersen (piano); Marc Drobinsky (cello)
AMAZON: Biarent: Piano Quintet, Cello Sonata

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Diane Andersen – Biarent: Piano Quintet, Cello Sonata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Georges de La Tour - Education of the Virgin (c.1650)

Obra de Georges de La Tour (1593-1652), pintor francès (1)

- Recordatori de Carl Philipp Emanuel Bach -

En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 - Lunéville, 30 de gener de 1652) va ser un pintor francès. A partir de 1616 apareix documentat a Lorraine, data en què es creu que va poder realitzar un viatge a Itàlia. El 1620 es va traslladar a Lunéville residència de l'amant del Duc de Lorena i de la Cort. A partir d'aquest moment va treballar amb continuïtat en aquesta ciutat, fins i tot després de l'annexió del Ducat a França el 1638. Va ser un artista molt actiu que va assolir una gran notorietat, però del qual es conserven escasses obres, ja que avui només es coneixen uns 50 quadres. Es considerat com un dels millors seguidors de la línia naturalista de Caravaggio. Les seves primeres obres de joventut, El pagament dels deutes i l'aiguafort El tocador de trompeteta, el situen al costat dels protagonistes del naturalisme, en la millor línia romana. Només hi ha dues obres datades amb absoluta seguretat, El penediment de Sant Pere, de 1645, i La negació de Sant Pere, de 1650. Els cèlebres nocturns s'atribueixen a l'última etapa de la seva vida. En aquesta línia es troben les seves Magdalenes, Sant Josep fuster i Sant Sebastià.

Tant les seves pintures religioses com els seus quadres de gènere es caracteritzen per composicions construïdes mitjançant volums plans i geomètrics i pels estudis de llum que envolten els personatges que alhora serveixen per definir l'espai. La llum l'utilitzava de diverses formes; amb obres clares i diürnes, com Sant Jeroni penitent o El trampós, o amb forts contrastos de clarobscurs però situant els focus de llum a l'interior del mateix quadre, a diferència de l'obra de Caravaggio que són exteriors i indefinits. Al seu Sant Josep fuster el focus de llum és la vela que sosté el nen. Aquesta tendència s'aguditza en els seus nocturns, servint al pintor per aïllar i concentrar-se en allò fonamental de l'obra, deixant la resta entre tenebres. Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seva producció és relativament petita. El seu fill Étienne (1621-1652) va ser el seu deixeble, i actualment es fa difícil distingir les obres de l'un o de l'altre. Ell i la seva família van morir d'una epidèmia el gener de 1652.

Font: En català: Georges de La Tour (1593-1652) - En castellano: Georges de La Tour (1593-1652) - In english: Georges de La Tour (1593-1652) - Altres: Georges de La Tour (1593-1652)

Parlem de Música...

Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 - Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un organista i compositor alemany i una de les figures més influents del segle XVIII. Va ser el tercer fill de Johann Sebastian Bach. Als 10 anys va ingressar a l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig, de la que l'any 1723 el seu pare n'havia esdevingut cantor, i va continuar la seva educació com a estudiant de jurisprudència a les universitats de Leipzig (1731) i Frankfurt de l'Oder (1735). El 1738, amb 24 anys, va obtenir el grau, però va decidir abandonar la carrera de Lleis i va emprendre el camí de la música. Pocs mesos després va obtenir un lloc al servei de Frederic II de Prússia "Frederic el Gran", príncep hereu de la corona. Quan Frederic va ascendir al tron, l'any 1740, Carl Philipp esdevingué membre de la cort reial. En aquest temps va esdevenir un dels més reputats instrumentistes de teclat d'Europa. La seva reputació es va establir arran de la composició de dues sèries de sonates que va dedicar respectivament a Frederic el Gran i al gran duc de Württemberg.

L'any 1746 va assolir el lloc de músic de cambra, i durant 22 anys va compartir amb Carl Heinrich Graun, Johann Joachim Quantz, i Johann Gottlieb Naumann el continu favor del rei. Mentre va viure a Berlín, va compondre un Magnificat (1749), en el que mostra una influència del seu pare major del que era habitual en les seves altres obres; una cantata de Pasqua (1756); diverses simfonies i obres concertants; almenys tres volums de cançons; i unes poques cantates seculars i altres peces. Però la seva obra principal va estar dedicada al clavicèmbal, instrument pel que va compondre 200 sonates i altres peces, incloent-hi la col·lecció Mit veränderten Reprisen (1760-1768). A més, es va situar com un dels teòrics capdavanters de l'instrument a Europa, amb l'edició del tractat Versuch über die wahre Art das Clavier zu spielen, que l'any 1780 ja havia assolit una tercera edició, i que va posar les bases per als futurs treballs teòrics de Muzio Clementi i Johann Baptist Cramer.

Va ser un dels compositors més representatius del empfindsamer Stil (estil expressiu) alemany que posava en relleu contrastos emocionals i anticipava trets representatius de l'estil clàssic. El seu Assaig sobre el veritable art de tocar instruments de tecla (dos volums, 1753-1762) és un important tractat que ens mostra la tècnica i forma de tocar durant el període barroc (les notes escrites en les partitures no sempre indiquen tot el que el compositor pretenia). L'any 1768 Bach va succeir a Georg Philipp Telemann com Kapellmeister a Hamburg, i com a conseqüència d'aquesta nova ocupació va començar a parar més atenció a la música religiosa. L'any següent va compondre el seu oratori Die Israeliten in der Wüste, una obra remarcable no només per la seva gran bellesa sinó per ser una les majors influències de l'oratori Elies (Elijah) de Felix Mendelssohn. A més, entre 1769 i 1788 va compondre vint obres sobre La Passió, i al voltant de setanta cantates, lletanies, motets, i altres peces litúrgiques. Al mateix temps, el seu geni per a la composició instrumental es va veure estimulat per la carrera de Joseph Haydn. Va morir a Hamburg el 14 de desembre de 1788.

Possiblement, la frase "Bach és el pare, nosaltres els fills", atribuïda a Mozart és el testimoni més eloqüent de la importància i de la influència de Carl Philipp Emanuel Bach al llarg de tota la seva vida.

Font: En català: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) - En castellano: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) - In english: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) - Altres: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

Parlem amb veu pròpia...

Carl Philipp Emanuel Bach és un dels membres de la família musical més important de la història més coneguts i admirats, especialment a la seva època. Múltiples referències i documents així en donen fe i aquest any 2014 és simbòlicament significatiu per la celebració del seu 300è aniversari. Avui farem referència al seu període musical a la cort d'Hamburg, on va començar a treballar el 1768, per substituir, un any després de la seva mort, al seu padrí de bateig, el grandíssim Georg Philipp Telemann. Allà i possiblement cansat de l'exigència i de les extravagàncies de Frederic II el Gran, va decidir instal·lar-se i treballar la resta de la seva vida. Situat en el càrrec de mestre de capella, curiosament un càrrec que mai abans havia desenvolupat, va haver de reinventar la seva música per especialitzar-la en un dels gèneres que poques vegades abans havia explorat (bé, si ho havia fet el 1749 amb el seu extraordinari Magnificat), la música sacra.

La vida a Hamburg era més informal, més tranquil·la i alegre per la qual cosa Bach no estava sotmès a l'estrès de la reialesa de Berlín. Al gaudir així mateix de gran prestigi, va poder desenvolupar la seva feina amb total llibertat, rebent honors allà on anava i dedicant també part del seu temps a la docència amb alumnes de la talla de Dussek o François-Joseph Herold (1755-1802). No obstant, Bach va haver de presentar-se amb una etiqueta poc apropiada, la de compositor d'església tot i la poca experiència en aquest camp. A partir del 1770 i fins el 1788 es va dedicar de ple a la seva escomesa. Sovint es considera que, del seu extens repertori, la seva literatura religiosa és la menys elaborada tot i que tenint en compte que parlem de CPE Bach el nivell seguirà sent estratosfèric. Es probable que la "pobresa elaborativa" faci més incidència a la manca de creativitat que a la pròpia qualitat. Obres com les d'avui, probablement, són exemples d'aquesta etapa d'Hamburg i inevitablement properes a la filosofia del seu pare. Motets, Litanies i Salms corals amb acompanyament instrumental o baix continuo. Possiblement, els que estem acostumats a CPE Bach fins el punt d'haver-lo normalitzat a la nostra discoteca, aquesta edició resultarà inesperadament intrigant ja que per primera vegada el Bach més heterodox s'assembla, tot i que no servirà de precedent imagino, a l'omnipresent Johann Sebastian Bach!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Gesualdo Consort Amsterdam; Harry van der Kamp
RECICLASSICAT: BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788)
AMAZON: Carl Philipp Emanuel Bach: Litaneien, Motetten, Psalmen

IMSLP: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

CPDL: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

SPOTIFY: Harry Van Der Kamp – Carl Philipp Emanuel Bach: Litaneien, Motetten, Psalmen

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Ferdinand Georg Waldmüller - Children Decorate a Conscript’s Hat

Obra de Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865), pintor austríac (1)

- Recordatori de Johann Nepomuk Hummel -

En el dia de la commemoració del seu 177è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Ferdinand Georg Waldmüller (Wien, 15 de gener de 1793 - Hinterbrühl, 23 d'agost de 1865) va ser un escriptor i pintor austríac i representant destacat del moviment Biedermeier. Va estudiar durant poc temps a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena per ràpidament independitzar-se tot pintant retrats. El 1811, va obtenir un càrrec de docent per als fills del comte Gyulay, a Croàcia. Tres anys més tard, va tornar a Viena i va treballar el seu estil copiant les obres de grans mestres. Aviat es va interessar per la naturalesa i va començar a pintar paisatges. És en aquesta temàtica on va assolir la seva major originalitat. El seu sentit del color i bon coneixement de la natura, el van ajudar a aconseguir algunes pintures molt notables. El 1823 va fer un retrat de Ludwig van Beethoven que va servir de base a Lazarus Sichling per a realitzar el gravat més conegut del músic. Va estar treballant durant un temps com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, però sovint va mostrar divergències amb l'elit de Viena a causa de les seves crítiques sobre el sistema acadèmic de l'Acadèmia, ja que el seu interès era la naturalesa. Va ser autor d'un gran nombre de retrats així com de paisatges i pintures de gènere. Va dedicar temps a la literatura d'art tot escrivint obres de perfil pedagògic en aquest sentit. Va morir a Hinterbrühl l'agost de 1865.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - In english: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - Altres: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865)

Parlem de Música...

Johann Nepomuk Hummel (Pressburg, 14 de novembre de 1778 - Weimar, 17 d'octubre de 1837) va ser un pianista, director, professor i compositor austríac i considerat un dels més grans pianistes i compositors de la seva època. Hummel va ser, des de ben petit, un nen prodigi. Als 4 anys ja sabia llegir música, als 5 tocava el violí i als 6 el piano. Quan tenia 8 anys la seva família es va traslladar a Viena on el seu pare Johannes es va convertir en director musical de l'efímer Teatre auf der Wieden. Allà Hummel va iniciar la seva acadèmia amb el piano tot convertint-se en deixeble de Mozart que amablement li va donar classes gratuïtes sorprès per l'enorme talent del seu pupil. Fins i tot Hummel es va traslladar a viure a casa del seu mestre, tot un privilegi, i ben aviat es van fer bons amics. El primer concert públic d'Hummel va ser precisament sota la direcció de Mozart el 1787. El 1788 va iniciar una gira amb el seu pare per diversos països europeus. El 1790, a Edimburg, Hummel va causar una gran sensació i es va convertir en professor. Va passar dos anys a Anglaterra on va treballar, també, com a intèrpret i compositor. El 1792 es va traslladar, juntament amb el seu pare, als Països Baixos on va treballar pel Príncep fins que la Revolució Francesa els va obligar a emigrar a Alemanya i finalment a Viena el 1793.

A Viena, Hummel es va dedicar més a l'estudi, ensenyament i composició i rarament als escenaris on la seva presència va ser testimonial. Va estudiar contrapunt amb Albrechtsberger i composició vocal amb Salieri. Va coincidir amb J. Haydn, a qui havia conegut breument a Londres, i es va convertir en el seu alumne a l'orgue. Hummel va viure un període de grans dificultats econòmiques fet pel qual es va veure obligat a donar classes de piano extenuants. La irrupció de Beethoven va dibuixar un nou escenari per Hummel que va veure en el geni alemany com a un difícil rival tot i compartir una bona amistat. Tot i rebre nombroses ofertes de treball, Hummel es va decantar per la que va rebre de Nikolaus Esterházy a Eisenstadt el 1804. Allà va exercir de mestre de capella i va ser precisament en aquest període que va escriure la majoria de les seves nombroses obres religioses. Allotjament i jornal de 1200 florins van ser les condicions laborals d'Hummel sota les ordres del príncep. Les seves funcions, a banda de compondre, van ser les de dirigir el cor de nens, administració de l'arxiu d'Haydn i de la docència instrumental. Tot i que el 1808 va ser acomiadat, la defensa d'Haydn li va permetre recuperar el seu lloc de treball que definitivament va quedar cancel·lat el 1811.

Aquell any va retornar a Viena on es va concentrar en la composició d'obres de piano, de cambra i teatrals. El 1813 es va casar amb la coneguda cantant Elisabeth Röckel, amb qui va tenir dos fills, un va ser pianista i l'altre pintor. Tot i coincidir amb un Beethoven esplendorós, la diferència d'estils entre ambdós compositors va facilitar que Hummel fos àmpliament admirat. El 1814 va ser l'any que Hummel va decidir tornar a escena com a pianista. La seva excel·lència amb l'instrument el va convertir en tota una celebritat arreu d'Europa. El 1816 va iniciar una gira de concerts per Alemanya plena d'èxits però d'inexplicable inestabilitat financera. Aquest fet va preocupar a Hummel i va decidir buscar un lloc de retir definitiu on establir-se i dedicar-se a la seva família. El 1819 es va instal·lar a Weimar on va assolir un càrrec ben remunerat i estable de mestre de capella. Aquells anys van ser molt productius fruit de la vida tranquil·la que gaudia a la plàcida ciutat alemanya. Es va fer amic de Goethe i es va convertir en una de les atraccions turístiques de la ciutat. Va treballar al teatre de la cort tot interpretant obra pròpia i també de molts contemporanis i clàssics. La dècada del 1820 va ser la de major productivitat i probablement de felicitat de l'austríac.

Des d'allà, ben instal·lat amb la seva família, va iniciar algunes gires que el van dur a Rússia, on va conèixer a John Field el 1822, a Polònia, on va coincidir amb Chopin el 1828, a França i als Països Baixos. El 1827 ell i el seu alumne Ferdinand Hiller es van dirigir a Viena per acomiadar-se del seu bon amic Beethoven abans de morir. Hummel fins i tot va ser l'encarregat de dur el fèretre en el funeral i de dirigir el concert commemoratiu seguint les instruccions que Beethoven havia escrit. Aprofitant l'estada a Viena, Hummel es va reunir per última vegada amb Schubert, amb qui també va compartir una bona amistat. Des d'allà va retornar a Weimar abans de tornar a visitar París i Londres. En aquests darrers anys la fama d'Hummel va anar decaient amb el temps. El seu estil clàssic, hereu de Mozart, va sucumbir al fervor romàntic. Malalt, el 1834 va visitar Viena en la que seria la última gira de concerts de la seva vida. La seva mort, el 1837 a Weimar, es va considerar com la fi del classicisme i pertinentment es va interpretar el Rèquiem de Mozart com a punt i final d'una vida, però també de tota una Era.

OBRA:

Llistat de composicions d'Hummel.

Font: En català: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - En castellano: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - In english: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - Altres: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837)

Parlem amb veu pròpia...

Johann Nepomuk Hummel no només va ser considerat un dels compositors més importants sinó també, i àmpliament, com el més gran virtuós pianista de la seva època. Hereu directe de Mozart, ell representa millor que ningú el reflex del que podria haver estat el geni de Salzburg en cas que la seva mort sobtada no l'hagués silenciat als 35 anys. Tot i no haver assolit el ressò de Beethoven, se'l considera com un dels més grans compositors del segle XIX tot i que la seva música l'hem de situar de ple en el classicisme si bé en la seva versió més depurada i excepcional. D'exemples d'Hummel en podrem trobar, afortunadament, els que vulguem. Avui, en motiu de la commemoració de la seva mort, explorarem algunes de les obres de cambra, possiblement les de sentiment més romàntic del seu vast univers musical.

Una de les contribucions d'Hummel al gènere de cambra va ser la forma musical Pot-pourri, una manera d'homenatjar a un altre músic tot recordant la seva música amb creatives connexions d'algunes de les seves obres de forma divertida i enginyosa. Així serà en l'exemple del Pot-Pourri opus 53 per a pianoforte i guitarra. Mozart, Lindpainter i altres compositors són recuperats per Hummel en l'edició en què trobarem aquesta obra. L'acompanyarà el Quintet en Mi bemoll major opus 87 per a piano, violí, viola, violoncel i contrabaix, escrit el 1802. La descripció que en el seu dia en va fer el crític Rudolf Felber (1891-1978) em sembla plenament vigent: "El Quintet Op. 87 és una obra mestra, el primer moviment, captiva i impressiona l'oient amb la seva força i passió. El tema principal és peculiar amb un caràcter lleugerament marcial... El Minuetto, Allegro amb fuoco, és una barreja d'animació i exuberància i de lleugera malenconia... El Final, Allegro agitato, és ple d'alegria desenfadada finalitzada d'una forma brillant i eficaç". Inevitablement, el seu nom ja forma part del zenit del classicisme, allà on Mozart, Haydn i Beethoven improvisaven música a l'espera del seu bon amic Johann Nepomuk Hummel!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Red Cedar Chamber Music
INTÈRPRETS: Atalanta Fugiens (ensemble)
AMAZON: Hummel: Chamber Music at Schonbrunn
AMAZON: Hummel Piano Quintets Op.74, Op.87

IMSLP: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837)

CPDL: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837)

SPOTIFY: Red Cedar Chamber Music – Hummel: Chamber Music at Schonbrunn
SPOTIFY: Atalanta Fugiens – Hummel Piano Quintets Op.74, Op.87