ReciClassíCat

Ippolito Caffi - Santa Maria dei Miracole e Santa Maria Nova (c.1866)

Obra d'Ippolito Caffi (1809-1866), pintor italià (1)

- Recordatori de Sixt Bachmann -

En la setmana de la celebració del seu 260è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Ippolito Caffi (Belluno, 16 d'octubre de 1809 - Lissa, 20 de juliol de 1866) va ser un pintor italià, especialment destacat de la pintura paisatgística i urbana del segle XIX. Nascut a Belluno, després d'estudiar a la seva ciutat natal i a Pàdua en un estil neoclàssic, va estudiar la pintura veneciana de Carlevarijs i Canaletto. Aquests van influenciar decisivament la totalitat de la seva pintura posterior. Lluny de ser una simple còpia d'aquests, la seva tècnica s'engloba directament en el romanticisme del seu segle tot assolint l'èxit gràcies a les nombroses escenes nocturnes venecianes on la seva inventiva explora nous efectes de llum i ombres. Després d'una fructífera carrera plena de viatges, d'exposicions i d'activitat política, Caffi va morir als 57 anys d'edat en la Batalla de Lissa, ofegat a bord del destruït vaixell Re d'Italia. Llarg temps subestimat, Ippolito Caffi emergeix en els nostres dies com un dels pintors italians més importants del seu segle.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ippolito Caffi (1809-1866) - In english: Ippolito Caffi (1809-1866) - Altres: Ippolito Caffi (1809-1866)

Parlem de Música...

Sixt Bachmann (Kettershausen, Illertissen, 18 de juliol de 1754 - Reutlingendorf, Ehingen an der Donau, 18 d'octubre de 1825) va ser un pianista i compositor alemany. Amb talent musical des de ben petit, probablement va iniciar la seva formació amb el seu avi Franz Joseph Schmöger, un organista i director d'un cor a Markt Biberbach. Precisament va ser allà on, el 1766, Bachmann i un Mozart de 10 anys van participar a un famós concurs en què havien de tocar l'orgue. Ambdós van ser aclamats i van rebre la pública admiració. El 1771 va entrar a treballar al Monestir Premonstratenc d'Obermarchtal on va ser ordenat sacerdot el 1778. Allà, a banda d'exercir de professor de Teologia, es va fer càrrec de la composició i de la direcció coral. La dissolució del Monestir el 1803 el va obligar a emigrar a la veïna Reutlingendorf. L'estil de Bachmann és proper a l'obra musical de G.J. Vogler. La seva producció és principalment instrumental per a piano i orgue, amb nombroses sonates de piano caracteritzades per moviments monotemàtics i l'ús depurat del contrapunt. Va ser autor d'un nombre indeterminat d'obres religioses, entre elles, una Missa Solemnis. Va morir a Reutlingendorf l'octubre de 1825.

Anonymus - Ansicht des Klosters Obermarchtal, aus Sebastian Sailer Das jubilierende Marchtall, oder Lebensgeschichte des hochseligen Konrad Kneers. Obermarchtal 1771

Vista del Monestir d'Obermarchtal (1771), obra d'autor anònim (2)

Instrumental:

- Pf: 2 sonatas (both Vienna, 1786); pieces in Clavier-Magazin für Kenner und Liebhaber (Berlin, 1787), Sammlung kleiner Clavier Stücke, i (Vienna, c1787) and Notenblätter zur musikalischen Korrespondenz (Speyer, 1792); Sonate, op.1 bk 1 (Munich, 1800); Sonatine, 4 hands, D-Rp; 6 sonatas, 2 fantasias, variations, further single works in Musikalische Aufsätze, i–ii, 1803–c1820, Rp [Allegrino from vol.ii in Siegele, 18–19]

- Altres, incl. syms., org fugues, str qts, pf sonatas, many cited in GerberNL and Christmann

Vocal:

- Missa solemnis in C, S,A,T,B, double choir, insts, org, c.1786, ed. in Denkmäler der Musik in Baden-Württemberg, v (Munich, 1997)

- Altres, incl. masses, cants, songs...

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sixt Bachmann (1754-1825) - Altres: Sixt Bachmann (1754-1825)

Parlem amb veu pròpia...

Sixt Bachmann és un dels tants noms clàssics que van ésser protagonistes musicalment en els innombrables monestirs i en multitud d'esglésies germano-austríaques del segle XVIII. Un temps bullent de creativitat artística i del qual, tot i les aparences i l'omnipresència de Mozart i Haydn, en prou feines hem recuperat una ínfima part de la seva interessant història. Bachmann, com tants altres cognoms que van viure en l'època de les llums, de la mirada còmplice a l'Antiga Roma i Grècia i de la racionalitat il·lustrada, va rebre l'influència de compositors com Vogler, el mateix Mozart o altres autors més locals com Franz Xaver Schlecht i Isfrid Kayser. Bachmann, en base al coneixement que va adquirir musicalment d'aquests autors contemporanis, va escriure un nombre desconegut de partitures principalment instrumentals però també, tal com podrem comprovar en el dia d'avui, vocals religioses i fins i tot solemnes.

La Missa Solemnis en Do per a solistes, cor, orquestra i orgue, de 1786, és particularment atractiva per dos motius: el doble cor i l'excepcional estructura litúrgica de la partitura diferenciada d'altres misses per un text mai abans introduït en una missa cantada. Alhora, l'obligada presència d'una gran orquestra ens situa aquesta gran missa, extensa en la seva durada, en la plenitud del classicisme i plenament integrada a la tradició de l'escola vienesa del segle XVIII. La solemnitat, present des del primer compàs, és un dels pilars bàsics de la seva arquitectura. Així mateix, i com comentava, la incorporació de texts sagrats independents de l'ordinari de la missa demostren dues característiques del seu autor. Primer, la completa devoció de Bachmann, comprensible tenint en compte la seva condició de sacerdot, i segon, la inesperada presència de texts litúrgics com el Venite adoremus (previ al Kyrie), el Supplices, te rogamus (després del Sanctus) i el Placeat tibi, Sancta Trinitas (finalització de la missa), sorprenen a l'oient més experimentat en misses musicals de tot tipus. Bachmann, lluny de ser un aficionat, sorprèn també per la seva tècnica compositiva, amb interessants homofonies i polifonies així com per la remarcable harmonia o el recurs de l'orgue en el Domine deus del Gloria. L'únic però l'hem de situar en la interpretació, de qualitat irregular en certs moments, i en la qualitat del so. Tenint en compte, no obstant, que parlem d'una edició de perfil local, aquestes restriccions no resultaran determinants per tal que Bachmann emergeixi solemnement!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Regine Hermann (soprano); Hans Jurgen Schöpflin, Eberhard Schuler-Meybier (tenors); Martin Ganter, Michael Volle (bass); Chor der Uni Tübingen; SWR Sinfonieorchester; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Sixt Bachmann (1754-1825): Missa Solemnis in C

IMSLP: Sixt Bachmann (1754-1825)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Sixt Bachmann (1754-1825): Missa Solemnis in C

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de George Fuller (1822-1884), pintor nord-americà (1)

Parlem de Pintura...

George Fuller (Deerfield, 17 de gener de 1822 - Brookline, 21 de març de 1884) va ser un pintor nord-americà. El seu interès per la pintura es va iniciar durant la seva estada a l'estudi d'Henry Kirke Brown. Va iniciar-se en el retrat de forma itinerant. El 1847 es va instal·lar a Nova York on va assolir un èxit considerable. Va haver de retornar al seu negoci familiar de Deerfield quan el seu pare i el seu germà van morir, no obstant, no va deixar de pintar. El 1876 va començar a vendre els seus quadres a Boston. Inesperadament, va despertar l'interès de nombrosos marxants d'art pels seus paisatges simbolistes i eteris. Si bé durant la seva vida no va ser especialment conegut, actualment és considerat com un dels exponents del gènere simbòlic nord-americà. Va morir a Brookline el març de 1884.

Font: En català: No disponible - En castellano: George Fuller (1822-1884) - In english: George Fuller (1822-1884) - Altres: George Fuller (1822-1884)

Parlem de Música...

Giuseppe Antonio Ellena (Vercelli, 6 de novembre de 1868 - Torino, 17 de maig de 1943) va ser un violinista, organista i compositor italià. Tot i néixer a finals del segle XIX, la seva vida és particularment desconeguda. Va patir ceguesa congènita que no va impedir el seu desenvolupament artístic. Sabem que va viure principalment a Milà i a Torí, ciutats on va estudiar, créixer i viure, i que va desenvolupar una virtuosa carrera com a violinista local. Fins i tot va arribar a tocar en públic davant la cort reial d'aleshores. Camillo Sivori, violinista i compositor, va recolzar públicament al seu col·lega i el va ajudar a promocionar-se per la geografia italiana. Una vegada a Milà, va canviar el violí per l'orgue amb el que va treballar a l'Església de San Gregorio Magno fins el 1937, any que va viatjar a Torí, la ciutat on va morir el maig de 1943. Va ser autor de nombroses obres per a violí i orgue.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Giuseppe Antonio Ellena (1868-1943)

Parlem amb veu pròpia...

La casa Leandro Chenna, editor musical de Torí, és la gran responsable de la preservació de les obres de Giuseppe Antonio Ellena. De fet, és un compositor a qui no tindríem el plaer de conèixer si no fos precisament per la custòdia d'algunes de les seves obres per part d'aquesta editorial. En nom de la recuperació de la memòria musical, ens hem de sentir afortunats perquè el repertori d'aquest enigmàtic italià no és, en absolut, ortodox ni formal. Això no ens ha de fer creure que ens trobarem amb un compositor vanguardista o modern, ans el contrari, la seva tonalitat és més propera al romanticisme i a la d'autors com Boëllmann o Franck. Ara bé, si més no l'edició d'avui, l'instrument protagonista és realment curiós ja que parlem de l'harmonium, un instrument de vent amb teclat, un germà econòmic de l'orgue i molt popular en nombroses esglésies per la seva versatilitat i so agradable.

Ellena va compondre diverses obres per a aquest instrument, entre elles, les que trobarem en aquesta edició al seu nom. De les que escoltarem, m'han fet especialment gràcia les que comparteix protagonisme amb el violí. Les 6 pezzi religiosi, opus 100 per a harmònium i violí demostren l'elegància i l'originalitat d'Ellena en unes obres que transcorren amb encant al llarg del seu extens recorregut. L'acompanyaran, com a introducció i final, L'arpa davidica, opus 13 No. 2, Praeludium i L'arpa davidica, opus 13: No. 1, Reverie, ambdues per harmònium, respectivament. La particularitat d'aquestes partitures ve donada, també, pel fet que són obres restringides al servei i a l'ofici religiós pel qual Ellena va treballar a Milà durant gran part de la seva vida. El llenguatge, romàntic, ens pot semblar conservador tenint en compte la cronologia dels esdeveniments, tanmateix, aquest perfil hereu de la tradició del XIX és una bona elecció, si més no, en aquesta singular producció d'Ellena, un compositor italià a qui tot just comencem a descobrir!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Andrea Toschi (harmonium); Roberto Noferini (violino)
AMAZON: Giuseppe Antonio Ellena: Composizioni per harmonium e violino

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Andrea Toschi – Giuseppe Antonio Ellena: Composizioni per harmonium e violino

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Hans the Younger Holbein - A Lady with a Squirrel and a Starling (c.1526)

Obra d'Hans Holbein el Jove (c.1497-1543), pintor alemany (1)

Parlem de Pintura...

Hans Holbein el Jove (Augsburg, c.1497 - Londres, 1543) va ser un pintor alemany, un dels més grans mestres del retrat de la història de l'art. Va néixer a Augsburg on des de molt petit va estudiar pintura amb el seu pare, Hans Holbein el Vell, reconegut artista dins la potent tradició flamenca, i notable pels seus retrats. El 1515 Holbein el Jove es va instal·lar a Basilea, Suïssa, on va treballar com il·lustrador de llibres, realitzant xilografies per a les portades de diverses obres i una sèrie d'esbossos en tinta per L'elogi de la bogeria d'Erasme de Rotterdam. El 1518, durant un viatge a Itàlia, va descobrir les obres dels pintors del renaixement italià Andrea Mantegna i Leonardo da Vinci. L'impacte d'aquests i altres artistes sobre l'obra d'Holbein es pot observar en el modelatge i la composició renaixentistes d'un dels seus primers retrats, Erasme de Rotterdam (1523, Museu del Louvre), en el seu famós Crist mort, i en La Passió (tots dos al Kunstmuseum de Basilea) i en el retaule La Verge del burgmestre Meyer (Palau Ducal de Darmstadt), tots ells realitzats entre els anys 1519 i 1526. En aquestes obres s'aprecia una solidesa en el dibuix i una riquesa cromàtica característiques de les obres dels mestres del nord d'Itàlia.

En les seves obres religioses, Holbein va unir aquesta riquesa de detalls i colors amb la dignitat i la severitat en la caracterització pròpies de temes religiosos. Entre els anys 1523 i 1526 va augmentar la seva reputació com a il·lustrador gràcies a una sèrie de 51 dibuixos sobre el tema al·legòric medieval de la dansa macabra i per una sèrie de gravats en planxa de fusta per a la traducció alemanya de la bíblia de Martí Luter. No obstant això, l'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va disminuir el mecenatge artístic de manera que, malgrat el seu prestigi, Holbein es va veure obligat a marxar a Anglaterra a la recerca de nous encàrrecs. Va arribar a Londres el 1526 amb cartes de presentació escrites per Erasme, llavors al seu amic i protector, per a importants personatges de l'època als quals hauria de retratar i entre els quals s'inclou Tomás Moro. El 1528 va tornar a Basilea, on se li va encarregar l'ampliació d'una obra anterior, Justícia (1521-1522), amb la qual havia decorat la sala del consell de l'ajuntament. L'ampliació d'aquesta sèrie de frescs reflecteix el seu continu creixement com a artista, les noves composicions, menys bigarrades que les ja existents, aconsegueixen un impacte de major dramatisme que les anteriors. Malauradament no es conserva intacte cap dels molts grans frescs que va realitzar en aquest ajuntament, a Anglaterra i a Alemanya. S'ha de jutjar la seva bellesa partint dels esbossos i de les còpies que artistes posteriors van fer dels seus frescs.

El 1532 va tornar a Anglaterra, on va començar la seva carrera com a mestre retratista. El seu retrat de l'estadista Thomas Cromwell li va rebre l'aplaudiment dels cercles reals i, cap el 1536, va ser nomenat pintor de tall d'Enric VIII. Entre les seves obres més significatives hi ha els retrats d'Enric VIII d'Anglaterra (c.1534-1536, Museu Thyssen-Bornemisza) i de la seva esposa Juana Seymour, aquest últim destruït pel foc el 1698, així com els de molts personatges de la cort, entre els quals s'inclouen gran part de les esposes d'Enric VIII i el seu fill Eduard (més tard Eduard VI). Els esbossos preliminars d'aquestes pintures, en les quals combinava guix i tinta amb altres mitjans, es compten entre les seves obres més preuades. La col·lecció reial del Palau de Windsor posseeix 87 dibuixos realitzats per ell. La fama d'Holbein està basada en els seus retrats realistes de persones i grups. L'atenció que prestava a detalls de la pell, els cabells, les vestidures i l'ornamentació, així com el talent per representar amb exactitud cadascuna de les diferents textures, no disminuïen ni anaven en detriment de les característiques essencials i de la dignitat dels seus retratats. També va realitzar miniatures i va contribuir al gran art renaixentista de la pintura sobre vidre amb nombrosos dibuixos. Va morir a Londres el 1543 durant una epidèmia de pesta.

Font: En català: Hans Holbein el Jove (c.1497-1543) - En castellano: Hans Holbein el Jove (c.1497-1543) - In english: Hans Holbein el Jove (c.1497-1543) - Altres: Hans Holbein el Jove (c.1497-1543)

Parlem de Música...

Pierre Attaingnant o Attaignant (Douai, c.1494 - París, c.1551) va ser un compositor i editor francès. Establert a París el 1514, va publicar bona part de la producció musical francesa de la primera meitat del segle XVI. Pel que sembla, va inventar un sistema de notació que li permetia imprimir totes les veus en una sola tirada. A finals del segle XV, la invenció i desenvolupament de la impremta va tenir una decisiva influència no només en el desenvolupament científic i cultural, sinó també en la difusió de les obres musicals. Ja en l'últim terç de segle tenim notícia d'impremtes especialitzades en assumptes musicals, sobretot als Països Baixos i Alemanya. L'edició de les obres era per altres laboriosa i delicada, ja que cada pàgina necessitava de tres impressions: dues d'elles destinades una a pentagrama i una altra a les notes, mentre la tercera es reservava per a la paginació i el text, en cas que l'obra en tingués. A més, els impressors havien d'incorporar totes les novetats que arribaven al camp de la notació, raó per la qual els procediments tipogràfics variaven necessàriament en un lapse de temps reduït.

Els primers exemples de música impresa corresponen a composicions i col·leccions sacres, com el Collectorium super Magnificat, de Gerson (1473), aparegut a Esslingen, en què el pentagrama està traçat a mà, o el Missale Romanum de 1476, que va veure la llum a Roma, a la impremta d'Ulrich Han. A Itàlia, Ottaviano Petrucci va rebre del Dogo venecià els drets exclusius d'impressió, de manera que el seu taller va viure una gran activitat i va adquirir gran importància. A París va destacar Pierre Attaingnant, músic al seu torn i de gran importància per les seves edicions de cançons, motets i misses, en les que va utilitzar un nou sistema de caràcters mòbils que comprenen una nota i un fragment de pentagrama, procediment ideat pel també francès Pierre Hautun. La col·lecció de Pierre Attaingnant titulada Chansons nouvelles, impresa el 1527, es va difondre massivament, només igualada per les publicacions de Robert Ballard i Adrian Le Roy.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) - In english: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551) - Altres: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551)

Parlem amb veu pròpia...

Molt probablement, l'èxit de Pierre Attaingnant de bon tros no seria el mateix sense la invenció de la impremta musical, una eina que va canviar el curs de la història de la música per sempre més. El seu inventor, Ottaviano Petrucci, amb la seva primera impressió el 1501, va obrir una porta a un nou món ple de possibilitats pels compositors d'aleshores i per tota la generació posterior. Attaingnant va ser a França el que Petrucci va ser a Itàlia, el més important editor musical que va canviar completament el paradigma conceptual de la música. De ser un luxe d'àmbit estrictament privat es va passar a un producte de consum a l'abast d'un públic cada vegada més interessat en la música. L'èxit d'Attaingnant té a veure, també, amb el caràcter de la pròpia música que va publicar. Música profana, popular i propera a la societat, com danses i cançons. En el seu taller es van imprimir fins a set llibres de Danceries que aglutinaven la quasi totalitat del repertori d'aquest gènere en boga al segle XVI. L'edició d'avui fa un recorregut temàtic, històricament molt ben treballat, d'aquelles col·leccions musicals d'Attaingnant. Alhora, la interpretació és excelsa fet que ens descobreix musicalment un període molt llunyà de l'espai-temps però inesperadament bullent de creativitat!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Doulce Mémoire; Denis Raisin-Dadre (director)
OUTHERE-MUSIC: Attaingnant: Que je chatoulle ta fossette, Danceries

IMSLP: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551)

CPDL: Pierre Attaingnant (c.1494-c.1551)

SPOTIFY: Doulce Mémoire – Attaingnant: Que je chatoulle ta fossette, Danceries

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Carl Blechen - The Monk and the Young Lady (c.1829)

Obra de Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840), pintor alemany (1)

- Recordatori de Johann Christian Heinrich Rinck -

En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Carl Eduard Ferdinand Blechen (Cottbus, 29 de juliol de 1798 - Berlín, 23 de juliol de 1840) va ser un pintor alemany, un dels millors paisatgistes del romanticisme germànic, a l'ombra de Friedrich i Dahl, en aquell temps els principals referents en el seu gènere. Fill d'un funcionari, va treballar com a empleat de banca abans d'iniciar el 1822 els seus estudis d'art a l'Acadèmia d'Art de Berlín. Esplèndid colorista, el seu estil, tant en la tècnica com en el tema, oscil·la entre el realisme de Johan Christian Dahl i el romanticisme de Caspar David Friedrich, imposant finalment el primer. Sigui com sigui, el bienni situat entre els anys 1828-1829, marcat pel seu viatge a Itàlia, decidirà la seva evolució futura: el seu inconfusible estil, anòmal per a l'època, es caracteritza per un profund coneixement dels efectes lumínics, una virtut apresa pel seu treball a l'aire lliure, on els contrastos de llum i color que perfilen el paisatge preludien les futures conquestes dels impressionistes; no menys decisiva és la subtilesa del tema, plena de matisos inquietants, amenaçadors, tal com podem apreciar en el seu quadre La construcció del Pont del Diable (1833), aquesta obra mestra del suggeriment, on el producte del treball humà on el pont, d'aparença fràgil, sembla condemnat, en un futur proper, al no-res, davant del majestuós poder devastador de la inestable natura. Les contínues depressions de Blechen, molt intenses des del 1835, el van induir a la bogeria el 1839, morint l'any següent a Berlín.

Font: En català: Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840) - En castellano: Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840) - In english: Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840) - Altres: Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840)

Parlem de Música...

Johann Christian Heinrich Rinck (Elgersburg, 18 de febrer de 1770 - Darmstadt, 23 de juliol de 1846) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb Abicht, J.A. Junghanss i H.C. Kirchner. La seva formació acadèmica va anar a càrrec de J.C. Kittel, un antic alumne de Bach, a Erfurt. El 1790 va assolir el càrrec d'organista municipal de Giessen. El 1805 es va traslladar a Darmstadt com a organista, kantor, professor en una escola de música i com a membre de la Hofkapelle del gran duc Ludwig II. Allà va conèixer a Abbé Vogler i Gottfried Weber i el 1813 va assolir el càrrec d'organista oficial de la cort. Rinck va ser molt conegut arreu de la geografia alemanya, especialment per la seva condició de professor i organista. Va tenir molts alumnes, entre ells, Charles Hallé, F.C. Kühmstedt, Joseph Mainzer, C.A. Mangold and C.F. Pohl. Va rebre el reconeixement internacional tot i que van ser poques les vegades que va viatjar més enllà de Darmstadt, la ciutat on va morir l'agost de 1846.

Les composicions de Rinck són principalment per a orgue. Inclouen moltes col·leccions de preludis corals, així com obres de caràcter didàctic com el Praktische Orgelschule op.55, el Vorschule für angehende Organisten op.82 i els set volums Der Choralfreund oder Studien für Choralspielen opp.101–27. Rinck va influenciar a la seva generació en el desenvolupament del preludi coral durant el segle XIX. L'exemple del seu èxit teòric el tenim en la seva publicació Theoretisch-Praktische Anleitung zum Orgelspielen op.124 traduïda al francès, anglès i italià. La seva principal preocupació va ser la d'escriure d'una manera adequada per a l'ús litúrgic. Aquesta moderació en els seus mètodes artístics va rebre l'estima i apreci dels seus contemporanis. Rinck també va compondre valsos, sonates i variacions per piano, dues misses, motets, i nombrosa música instrumental no publicada, probablement escrita pels músics de la Darmstadt Hofkapelle, i en un estil que situarem entre el classicisme i el gust Biedermeier.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846) - Altres: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846)

Parlem amb veu pròpia...

Johann Christian Heinrich Rinck va ser un compositor a qui, per filosofia, haurem de situar en l'òrbita de Bach per dues raons essencials. La primera, per la seva condició d'organista i kantor, la segona, per la serietat a l'hora de compondre música d'església la qual, estilísticament parlant, és molt propera a la del seu compatriota alemany. Rinck, tot i ser un autor de referència durant el segle XIX, va viure l'oblit més absolut al llarg del segle XX. De fet, actualment segueix sent un actor secundari de la història musical tot i el respecte que va poder gaudir en vida a Darmstadt, la ciutat on va desenvolupar la quasi totalitat de la seva història de vida. Allà, va compondre principalment música per a orgue (de la que un dia en parlarem en detall) i també nombrosa música religiosa la qual, segons la seva concepció de la litúrgia, havia de ser "seriosa" per "dignificar" l'església en tota la seva dimensió. Deixeble d'un deixeble de Bach, l'herència del Déu omnipotent germànic és més que evident en, si més no, el seu repertori vocal sacre. La cantata Gott sorgt fur uns, Op. 98 per a solistes, cor i orgue així ens ho demostra. El seu estil, propi d'un kantor devot i fidel a la tradició, és característic d'un període cronològic allunyat del seu temps al que Rinck va decidir recuperar amb fervor i solemnitat. Breu, de fet l'edició monogràfica peca d'excessiva brevetat, l'acompanyarà dues peces d'orgue, el Postludium en Fa major, Op. 55 i el Postludium en Sol major, Op. 55, i el motet Lobe den Herrn, meine Seele, Op. 88. Sorprenent per molts motius, Rinck és un descobriment inesperadament agradable que farà les delícies de tots els fanàtics de Bach. Innovació ben poca, no obstant, pels esperits barrocs i clàssics aquesta edició és una autèntica joia!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Peter Scholl (organ); Collegium Vocale Siegen; Ulrich Stotzel (conductor)
AMAZON: Rink: Sacred Works

IMSLP: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846)

CPDL: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846)

SPOTIFY: Siegen Collegium Vocale – Rink: Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Eugen von Blaas - Der rote Fächer (1892)

Obra d'Eugene de Blaas (1843-1932), pintor italià (1)

- Recordatori de Josep Leopold von Eybler -

En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Eugene de Blaas (Albano Laziale, 24 de juliol de 1843 - Venecia, 1931) va ser un pintor italià de nacionalitat austríaca. Va néixer a Albano, prop de Roma, fill de pares austríacs. El seu pare Karl Ritter von Blaas, també pintor, va ser el seu professor. La família es va mudar a Venècia on Karl es va convertir en Professor a l'Acadèmia d'Art. Va pintar escenes venecianes però també retrats i pintura religiosa. Com el seu pare, va arribar a ser professor a l'Acadèmia. La seva primera obra de certa importància està datada del 1863, un retaule per a l'església de Sant Valentino a Merano i actualment al Domus Mercatoruma de Bolzano. Posteriorment, va pintar diverses obres sobretot amb temes venecians, representant la vida dels pescadors, els gondolers i les belles dones de la ciutat. Va retratar també als nobles romans i venecians; entre les seves obres més famoses hi ha el retrat de l'empresari Philip Morris i la duquessa Ersilia Canevaro. Va exposar a Itàlia i a l'estranger, a Viena, a Londres entre els anys 1875 i 1892, a París, Berlín, Mònaco, Brussel·les i Sant Petersburg. Entre els anys 1884 i 1890 va ser nomenat Professor Honorari de l'Acadèmia de Pintura de Venècia. Va morir a Venècia el 1931.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eugene de Blaas (1843-1932) - In english: Eugene de Blaas (1843-1932) - Altres: Eugene de Blaas (1843-1932)

Parlem de Música...

Joseph Leopold Eybler (Schwechat, 8 de febrer de 1765 - Vienna, 24 de juliol de 1846) va ser un compositor austríac. Es va formar inicialment amb el seu pare, un professor d'escola i mestre d'un cor a Schwechat. Amb 6 any va ser capaç de tocar un concert de piano davant un oficial vienès, que el va recomanar per tal que estudiés a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve de Viena on els seus cosins llunyans, Joseph i Michael Haydn, havien estudiat. Des del 1776 fins el 1779 va rebre classes particulars del gran mestre clàssic Albrechtsberger. El 1782 va començar a estudiar Dret a la Universitat de Viena. Un incendi a la casa familiar el va obligar a abandonar la universitat per a dedicar-se de ple a la música itinerant. Van ser anys difícils per Eybler que va poder superar gràcies a l'ajuda primer de Joseph Haydn i posteriorment de Mozart. Aquest va mostrar sempre una gran estima per Eybler a qui va procurar cuidar i protegir en la mesura del possible. Eybler, anys més tard, va escriure: "Vaig tenir la sort de mantenir la seva amistat sense reserves, fins que va morir, el vaig cuidar, el vaig ficar al llit i el vaig ajudar durant la seva llarga i dolorosa malaltia".

Precisament, després de la mort de Mozart, la seva dona va demanar-li la finalització del seu Rèquiem. La profunda admiració i l'etern respecte que Eybler sentia pel seu inseparable amic va provocar que Eybler no fos capaç de fer front a l'encàrrec. Süssmayr va realitzar la compromesa tasca de finalitzar una de les obres mestres de Mozart. El 1792 va assolir el càrrec de director del cor de l'Església del Carme de Viena i posteriorment de la Schottenkloster, mantenint aquest càrrec durant més de 30 anys. El 1801 va ser nomenat mestre de música de la cort, sota recomanació d'Haydn i de l'emperadriu Maria Teresa. A petició d'ella, va escriure una de les seves obres més reconegudes del seu repertori, el Rèquiem en Do menor. Després d'aquest aclamat treball va ser nomenat Hofkapellmeister adjunt de Salieri. Quan aquest es va jubilar el 1824, Eybler va assumir la total responsabilitat d'aquest important càrrec. Conservador en les formes, va impedir l'execució d'una de les misses de Schubert per considerar-la "massa difícil". El 1833 va patir un infart cerebral mentre dirigia el Rèquiem de Mozart que el va incapacitar per la resta de la seva vida. Va rebre nombroses condecoracions i va passar els darrers anys amb la família. Va morir a Viena el juliol de 1846.

Les primeres obres de Eybler mostren al llarg de la seva afecció als estils tradicionals i el seu respecte per la família Haydn i Mozart. El seu Rèquiem és molt proper, en molts aspectes, a l'estil dels treballs de Johann Michael Haydn, si bé amb algunes variacions temàtiques i de rutines musicals. Les parts vocals són simples i de fàcil realització, mentre que les parts de la configuració orquestral són sorprenentment independents i sovint tècnicament exigents. L'oratori Die divendres letzten Dinge, que va gaudir d'un èxit notable quan es va presentar per primera vegada, roman actualment en l'oblit així com la majoria de les més de 30 misses que va compondre. Eybler és també conegut per la nombrosa música de cambra en la que destaquen els quintets i quartets de corda ja que mereixen una menció especial per la seva particular bellesa. Les seves dues simfonies així com el seu rèquiem són probablement les obres que amb major dignitat han resistit el pas del temps. Pel que fa a la seva única òpera, Das Zauberschwert un Komödie Romantische en tres actes, tot i viure una fulgurant estrena en el Teatre in der Leopoldstadt el 1802, malviu en els escenaris en comptades ocasions.

Vocal:

- Opera: Das Zauberschwert (op, 3, K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 16 Feb 1802, A-Wn, ov. and selections in vs (1802)

- Oratoris: Die vier letzten Dinge (J. Sonnleithner), 1810, Wn; Die Hirten bei der Krippe, 1794, Wn, also arr. as cant.

- Cantates.: Dich Schöpfer sanfter Harmonie; Il sacrifizio; Die Macht der Tonkunst

- Misses: Requiem mit Libera (1825); Messe zur Krönungs-Feyer… der Kaiserin Carolina als Königin von Ungarn (Missa Sanctorum Apostolorum) (1826); 2. Messe de S Mauritio (1827); 3. Messe de S Leopoldo (1827); 4. Messe de S Ludovico (1829); 5. Messe de S Rudolpho (Missa S Josephi) (1829); 6. Messe de S Rainero (1831); Messe zur Krönungs-Feyer … Erzherzogs Ferdinand … zum Könige von Ungarn (1832); c26 others, mass parts, Ws

- Graduals: Tua est potentia (1826); Sperate in Deo (1827); Omnes de Saba venient (1827); Dies sanctificatus illuxit nobis (Viderunt omnes) (1829); Benedicam Dominum in omni tempore (1829); Non in multitudine est virtus tua Domine (1831); Domine Deus omnium creator (1832); c33 others, Ws

- Ofertoris: Domine si observaveris iniquitates (1826); Si consistant adversum me castra (1827); Reges Tharsis et insulae munera offerunt (1827); Tui sunt coeli et tua est terra (1829); Jubilate Deo omnis terra (1829); Timebunt gentes nomen tuum Domine (1831); Magna et mirabilia sunt opera tua Domine (1832); Fremit mare cum furore (1814); c25 others, Ws

- Altres sacres: 4 Marian ants, 7 TeD, 15 hymns, others

- Cançons: 12 Lieder beym Clavier zu singen (Augsburg, n.d.); Auf Weihnacht, 1v, pf, music appx to F. Treitschke's poems (1817); Klag-Toene, 1v, pf, in Wiener Modenzeitung, Jg.i/36 (1816); Getröstetes Heimweh, 1v, org (?1832); Danklied an Gott, 1v, org (n.d.)

- Altres vocals: 4 canons, c8 unacc. choruses, music for 1v, chorus, orch

Instrumental:

- Orquestral: Ouvertüre, op.8 (1804); Die Familie des T.G. Gracchus (pantomime, J.W. Ridler), Wn; 5 scenes from Coriolan, Dario, etc.; 2 syms., 1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, v (New York, 1984); cl conc., 1798, Wst; Divertimento für den Faschingsdienstag, 1805; c162 dances

- Cambra: str qnts: 2 vn, 2 va, vc, op.5 no.1 (1798), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.1 (1801), vn, 2 va, vc, db, op.6 no.2 (1803), 2 vn, va, vc, db [no.4], fl/vn, vn, 2 va, vc [no.5]; 2 qnts, va d'amore, vn, va, vc, db, 1 also arr. as str sextet; 9 str qts: op.1 (1794), op.10 (1809), 3 without op. no., CZ-CHRm; 12 variationes Augustin; Str Trio, op.2 (1798); Pf Trio, op.4 (1798); Sonata, pf, vn (1798); 3 Sonatas, pf, vn, op.9 (1808), as 3 sonates faciles, pf, vn (?1825); 2 Sonatas, 2 vc, op.7 (1803)
Pf: 12 variations … sur le theme a Schüsserl und a Reinderl (1797); 3 marcie (1798); 10 Variationen [on Pria ch'io l'impegno] (1798); 12 Menuetten und 10 Trios (n.d.); 12 deutsche Tänze und 8 Trios (n.d.); 12 deutsche Tänze und 12 Trios (1810); Allgemein beliebte Polonaises, Eccossoises und Contre-Taenze (1812); 12 variations (1820); 12 deutsche Tänze und 12 Trios nebst Coda (1823); Favorit-Deutsche samt Trios und Coda (n.d.); Alexanders Favorit-Tänze (Berlin, n.d.)

- Arranjaments.: rev. of W.A. Mozart: Requiem [Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis, Lacrimosa], ed. in Neue Ausgabe sämtlicher Werke, i/1, Abt.2, Bd.2 (Kassel, 1965/R); J. Haydn: Gott erhalte Franz den Kaiser; M. Haydn: Posuisti Domine; G.B. Pergolesi: Stabat mater

Font: En català: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - En castellano: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - In english: Joseph Leopold Eybler (1765-1846) - Altres: Joseph Leopold Eybler (1765-1846)

Parlem amb veu pròpia...

Joseph Leopold Eybler, o Von Eybler una vegada convertit en noble, va ser un compositor eminentment clàssic, conservador en les formes i en l'estil i molt proper a la família Haydn i especialment a Mozart, amb qui va compartir gran part de la seva vida. Tot i haver desenvolupat una reeixida i dilatada carrera com a músic de prestigi la figura, i sobretot, l'obra de Joseph Eybler encara romanen eclipsades sota l'ombra del gran geni mozartià. Autor d'una nombrosa i destacada producció religiosa destinada als oficis litúrgics de la Karmeliterkirche (1792) i una mica més tard de la Família Imperial (1804), Eybler va aconseguir forjar també una sòlida reputació com a compositor de música de cambra a l'elitista i exigent món artístic de la Viena de principis del segle XIX.

Per a recordar-lo amb l'estima que mereix, recuperarem un dels seus concerts característics, el Concert en Si bemoll major per a clarinet i orquestra de 1798 i de tres moviments. L'estil d'Eybler és auster però sumament precís en la seva acadèmia, les seves durades són exactes, la seva trama orquestral és neta i clara, els seus mitjans són sempre els necessaris, les seves melodies parteixen de petites ocurrències que s'investiguen amb minúcia, de manera que les variants, exercici clàssic per antonomàsia, neixen amb aparença de naturalitat. Tot és racional i alhora sensible, tot sembla comptar amb una mesura correcta i proporcionada, per altra banda, característica de la filosofia clàssica. En essència, aquest concert no deixa de ser una pertinent definició de la música clàssica en tota la seva dimensió. Eybler, contemporani de ple del nostre protagonista d'ahir, forma part d'una generació brillant i imprescindible per entendre un dels capítols creativament més interessants de la història de la música!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Eduard Brunner (Clarinet); Bamberger Symphoniker; Hans Stadlmair
RECICLASSICAT: EYBLER, Joseph (1765-1846)
AMAZON: Eybler/ Kommer/ Hummel: Clarinet Concertos

IMSLP: Joseph Leopold Eybler (1765-1846)

CPDL: Joseph Leopold Eybler (1765-1846)

SPOTIFY: Eduard Brunner – Hummel, J.N.: Variations in F Major, Op. 102 / Krommer, F.: Clarinet Concerto, Op. 36 / Eybler, J.: Clarinet Concerto in B-Flat Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Benjamin Block (1631-1690), pintor alemany (1)

- Recordatori de Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic -

En el dia de la celebració del seu 246è aniversari de naixement

(Cap de setmana de descans)

Parlem de Pintura...

Benjamin von Block (Lübeck, 1631 - Regensburg, 1689) va ser un pintor de retrats alemany. El seu pare Daniel Block i els seus germans Emanuel i Adolf va ser pintors. El 1653 va iniciar una ruta que el va dur a Hongria, on va treballar-hi entre els anys 1656-1659. Allà va realitzar diversos retrats, entre ells, el de Pál Esterhazy. El 1659 es va instal·lar a Roma on va seguir produint retrats, entre ells, el del Papa Alexandre VII. Va seguir viatjant per Itàlia abans de retornar, el 1664, a Alemanya on es va establir a Nuremberg. Allà es va casar amb Anna Catharina Fischer, filla del també pintor Johann Thomas Fischer (1603-1685). Va seguir fent retrats de famílies nobles i de la cort de Viena fins el 1670. Va ser nomenat cavaller per Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1684. Va morir a Regensburg el 1689.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benjamin Block (1631-1690) - Altres: Benjamin Block (1631-1690)

Parlem de Música...

Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic (Vienna, 26 de juliol de 1678 - Vienna, 17 d'abril de 1711) va ser un polític, militar, rei i un compositor alemany. Hereu del Regnat d'Hongria a Bratislava el 1687, va ser coronat Rei de Roma a Augsburg el gener de 1690. El 1705 va succeir el seu pare Leopold I com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la seva joventut va rebre, entre molta altra formació, coneixement de música i art. Va aprendre composició, flauta i clavecí amb J.J. Prinner. Ràpidament va demostrar un talent innat per la música i el ball i entre els anys 1682 i 1699 va formar part de moltes actuacions teatrals a la cort de Viena com a flautista, cantant i ballarí. Va compondre diverses obres religioses en un estil proper al d'Alessandro Scarlatti però també al del seu pare Leopold I. Va morir a Viena l'abril de 1711.

Vocal:

- Regina coeli, S, 2 vn, va, vc, org, D-Dlb, A-Wn; ed. R. Ragge (Zürich, 1981)
- Alme ingrate, aria, in a sepolcro of 1705, I-Vnm
- Più d’ogni stella, aria, in Ziani’s La flora, 1706, Vnm, A-Wn
- Si trova in tempeste, aria, in Bonocini’s Endimione, 1706, Wn
- Si, cor mio, confida, aria, in Ziani’s Chilonida, 1709, Wn
- Non è morta in me la speme, aria, in Chilonida, Wn
- Tutto in pianto, aria, in Chilonida, Wn; ed. C. Lawson (London, 1984)
- Aria, lute, CZ-Pu

Font: En català: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - En castellano: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - In english: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711) - Altres: Holy Roman Emperor Joseph I (1768-1711)

Parlem amb veu pròpia...

Els Habsburg històricament van ser, sens dubte, excepcionals des del punt de vista artístic i no només pel destacat i essencial suport a molts músics d'aleshores, sinó també per la pròpia labor creativa. Recordem que el pare de Josep I, Leopold I, també va ser un destacat compositor de qui en aquest espai ja n'havíem escoltat algunes de les seves obres. No hi ha dubte que amb independència del càrrec solemne i reial que tots aquests personatges de la cort de Viena administraven, la música va assolir una importància cabdal. Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va dedicar part del seu temps d'oci a la composició, al cant, al ballet i a la flauta. La seva literatura musical no és molt extensa tanmateix és singular per l'idiosincràsia del seu propi creador. Prínceps i reis escrivint música pot semblar, si més no al segle XXI, una paròdia o una ximple ocurrència, tanmateix, als segles XVII i XVIII era una pràctica habitual. Frederic el Gran o Pal Esterhazy són altres exemples que també hem tractat i dimensionat.

Josep I va escriure música de forma esporàdica i de caràcter religiós. Motets i Àries són el gruix del seu escàs repertori que no amaguen, en absolut, una brillant i solvent acadèmia. L'ària Alma Ingrate, amb la seva introducció instrumental deliciosa, és una obra vocal per a soprano i continuo sensible i virtuosa. L'extens Regina Coeli per a soprano, instrumentació i continuo amb les seves seccions dramàtiques i festives ben diferenciades, és una altre regal musical de Josep I. Finalment, l'ària Tutto in pianto per a soprano i continuo estableix un interessant diàleg entre instrument solista i soprano amb el permanent ressò del continuo. Recursos i habilitats que demostren els anys d'aprenentatge de Josep I i la proximitat a la filosofia italiana, on l'estil és fidel i proper al de l'escola veneciana però especialment al de la naixent Escola Napolitana d'Òpera del seu fundador Alessandro Scarlatti. Va haver-hi un temps, no tant llunyà, en què els mandataris polítics i reials entre les seves labors, més o menys despòtiques o encertades segons el cas, hi existia la possibilitat de compondre música i alguns d'ells així ho van fer. Al nostre temps, el soroll de les paraules, sense melodia, harmonia ni tonalitat és la música dels nous reis!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: St. Florian Boys' Choir; Vienna Academy Orchestra; Martin Haselbock (conductor);
INTÈRPRETS: Lydia Teuscher (soprano); Capricornus Ensemble Stuttgart; Henning Wiegrabe (conductor)
AMAZON: Ferdinand III (Holy Roman Empe – Joseph I / Ferdinand Iii / Leopold I: Sacred Works

CLASSICSONLINE: Lydia Teuscher – Alme Ingrate
IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ferdinand III (Holy Roman Empe – Joseph I / Ferdinand Iii / Leopold I: Sacred Works

SPOTIFY: Lydia Teuscher – Alme Ingrate

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Dirck van Delen - Beeldenstorm in een kerk (1630)

Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)

- Recordatori de Johann Sebastian Bach -

En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 1671) va ser un pintor holandès especialitzat en pintura clàssica d'interiors d'esglésies i en fantasies arquitectòniques. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i de Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 va contreure matrimoni a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després.

El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, són els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració és per regla general anecdòtica encara que ocasionalment poden trobar-se en la seva pintura il·lustracions de successos històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. L'obra Iconoclàstia en una església així ho demostra (1630, Rijksmuseum).

Font: En català: No disponible - En castellano: Dirck van Delen (c.1604-1671) - In english: Dirck van Delen (c.1604-1671) - Altres: Dirck van Delen (c.1604-1671)

Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Parlem amb veu pròpia...

Johann Sebastian Bach és probablement el compositor més determinant de la història i el punt final del barroc i el punt d'inici del classicisme. Un organista llegendari, amb paraules de molts dels afortunats oients i espectadors del seu art i del seu geni improvisador així com un virtuós compositor capaç d'escriure en tots i cadascun dels gèneres del seu temps, amb excepció de l'òpera si bé les nombroses cantates i oratoris es poden o s'haurien de considerar autèntiques òperes sacres. Autor d'una de les misses més properes al regne celestial que existeixen, Bach s'hauria de situar a una esfera de religiositat per la profunda transformació que va produir en la música i per les nombroses meravelles que va compondre. Si Déu existeix, ha de ser quelcom proper a Johann Sebastian Bach. El seu llegat és, sens dubte, una de les fites de la creativitat de l'espècie humana i de passada de la història coneguda del misteriós Univers que ens ha tocat viure.

La música per a teclat, tant per a orgue com per a clavecí, ocupen una posició crucial en la vida de Bach en molts aspectes. Cap altre gènere va ser tant determinant durant la seva vida d'una forma tant consistent com sistemàtica tant des del punt de vista espacial, ja que allà on anava l'orgue o el clavecí eren inseparables, com des d'un punt de vista cronològic, tota la seva vida, des de la prematura formació fins a la seva última etapa a Leipzig, va estar íntimament relacionada amb els instruments de tecla. En aquest sentit, la seva fama, quasi bé religiosa, es va estendre arreu d'Alemanya i fins i tot arreu d'Europa. La seva audàcia, el seu il·limitat geni i la sensació de no visualitzar un horitzó a la seva creativitat van despertar l'interès de tota la generació de compositors que van conviure amb ell tot i que també van despertar els recels de molts conciutadans que sovint no eren capaços d'entendre la màgia irrefrenable del gran mestre alemany. Bach, no obstant, no va ser tant omnipotent ja que durant la seva vida va seguir els models musicals de Buxtehude, Bruhns o Böhm, de l'Escola Alemanya del Nord, Pachelbel, Kuhnau i Zachow de l'Escola Alemanya Central i Froberger i Kerll de l'Escola Alemanya del Sud, així com dels italians Frescobaldi i els francesos Lully o Marais entre molts altres. La seva condició divina, fins i tot, va tenir uns clars antecedents.

L'edició d'avui fa referència, com comentàvem, a la música d'orgue i en concret en algunes de les seves obres més conegudes per aquest instrument. La majoria d'aquestes partitures, sota l'etiqueta de Toccaten & Fantasien für Orgel, s'emmarquen en la tradició de l'Escola Alemanya del Nord i especialment s'emmirallen en Buxtehude i Reincken. L'edició, de luxe si tenim en compte els antecedents i l'acadèmia de l'organista que la interpreta, és superba. Alhora, l'orgue de l'escenografia on s'ha dut a terme, a l'Església de Sant Martí de Groninga a Holanda, és ideal tant per afinació com per solemnitat a l'hora d'afrontar un repertori tant exigent com el de Bach. Obres que resulten, per molts de nosaltres, familiars però que enfront d'una interpretació d'aquesta magnitud no ens queda altra remei que rendir-nos a la providència. Tota aquesta edició és un autèntic regal pels sentits que traspuen la realitat i ens situen a una dimensió on la música de Bach, en sintonia permanent, n'és la protagonista!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Bernard Foccroulle (organ)
INTÈRPRETS: Bach-Collegium Stuttgart
RECICLASSICAT: BACH, Johann Sebastian (1685-1750)
AMAZON: Johann Sebastian Bach: Sinfonias Pour La Liturgie
AMAZON: Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

IMSLP: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

CPDL: Johann Sebastian Bach (1685-1750)

SPOTIFY: Bach-Collegium Stuttgart – Johann Sebastian Bach: Sinfonias Pour La Liturgie

SPOTIFY: Bernard Foccroulle – Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Richard Wilson - Wilton House from the Southeast

Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)

- Recordatori de Christlieb Sigmund Binder -

En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Richard Wilson (Penegoes, Montgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780.

Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Wilson (1714-1782) - In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)

Parlem de Música...

Christlieb Sigmund Binder (Dresden, bap. 29 de juliol de 1723 - Dresden, 1 de gener de 1789) va ser un compositor alemany. Fill d'un oboista, probablement va rebre la primera instrucció musical a un cor de nens a Dresden sota la direcció de Pantaleon Hebenstreit. El 1751 va assolir el càrrec de músic de la cort i el 1764 va assolir el càrrec de segon organista de la cort de la Capella Catòlica i el 1787 el càrrec de primer organista. La carrera de Binder va estar íntimament relacionada amb el regnat de Friedrich August III, un músic amateur. Les composicions de Binder reflectien un permanent interès per la música de cambra i de teclat. Alhora, el seu estil és una mixtura d'elements barrocs tardans i d'Empfindsamkeit. El seu àmbit va ser quasi exclusivament local pel que la seva influència va ser molt limitada en l'espai i el temps. No obstant, va gaudir del reconeixement a Dresden on es van publicar algunes de les seves obres. Va tenir dos fills que també van ser músics; August Siegmund Binder (Dresden, 1761 - Dresden, c.1815), organista i compositor, i Carl Wilhelm Ferdinand Binder (Dresden, 1764 - ?), un compositor amateur i un fabricant d'instruments. Christlieb Sigmund Binder va morir a Dresden el gener de 1789.

Instrumental:

- Hpd: 6 sonatas, before 1758; 6 suonate, op.1 (Dresden, 1759); 6 divertimentos, after 1762; 12 sonatas, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763; Sonata, in 6 Easy Lessons (London, ?1765), attrib. G.D. Binder; 2 solos, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1768; 6 sonatas, after 1768; 6 sonatas, before 1776; Sinfonia, D-Bsb; other pieces in contemporary anthologies
- Orch: Hpd Conc., in 4 concerti per cembalo composti da vari autori (Paris, 1758); Fl Conc., lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763; 12 hpd concs., c1760–80 [with 2 later adagios]; 18 hpd concs., before 1768, also arr. for 2 hpd; 3 concs., 2 hpd, orch, c1767; 3 org concs.; 12 Piècen; 3 syms., B-Bc, CH-E, Kloster Marienthal, Bibliothek, Ostritz bei Görlitz, doubtful
- Chbr: 6 sonate a 3, hpd, fl/vn (Leipzig, 1763); 2 trios, hpd, vn, lost, listed in Breitkopf catalogue, 1763, 1769; Trio, hpd, va, vc, 1771; 2 qts, hpd, 2 vn, vc, ?1773; Trio, hpd, fl, vc, 1774; Trio, hpd, fl; Trio, fl, hpd/fl/vn, b; Trio, 2 fl/vn, b; 2 trios, hpd, vn; 4 divertimentos, hpd, fl/vn; Sonata, hpd, fl/vn,

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Christlieb Sigmund Binder (1723-1789)

Parlem amb veu pròpia...

Christlieb Sigmund Binder forma part del nombrós grup de compositors secundaris de la història de la música. Nascut, format, desenvolupat, consolidat, condecorat i traspassat a Dresden, la seva existència és la pròpia d'un ciutadà alemany que va saber entendre la realitat del seu temps i va decidir provar fortuna amb la música. Proper a la filosofia del seu contemporani CPE Bach, els seus concerts de clavicèmbal (dos dels seus concerts els podem comprar aquí per si ens interessa), són el viu exemple d'aquesta devoció per l'Empfindsamkeit però també pel ressò de JS Bach. Els intensos moviments lents i la temàtica dels seus concerts demostren una brillant acadèmia orquestral però especialment una sòlida competència amb l'instrument amb què va treballar assíduament, el clavicèmbal. Avui, en record d'aquest simpàtic i desconegut mestre clàssic, recuperarem un treball de cambra possiblement més enigmàtic que els propis concerts. La Sonata en Re major per a violoncel i clavecí en la seva versió per a pianoforte. Tres moviments característics, no innovadors i fidels a l'arquitectura clàssica recurrent del seu temps. La seva obra, tot i ser extensa en repertori instrumental, en prou feines s'ha recuperat. En certa forma és comprensible, no per manca de qualitat, sinó per la nombrosa generació de compositors que, paral·lelament a Binder, van viure durant el segle XVIII. Recuperar-los a tots costarà temps i diners però especialment serà una qüestió de voluntat i d'amor per la música clàssica la que decidirà si en un futur més o menys proper en podrem gaudir amb decència i alegria!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Brigitte Haudebourg (pianoforte); Philippe Foulon (violoncelle d'amour)
AMAZON: Brigitte Haudebourg – Bach Abel Binder

IMSLP: Christlieb Sigmund Binder (1723-1789)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Brigitte Haudebourg – Bach Abel Binder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Luca Giordano - La Magdalena penitente (c.1660)

Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)

Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - Nàpols, 12 de gener de 1705) fou un pintor barroc italià. Va néixer a Nàpols i va ser conegut amb el nom de "Luca fa Presto" (el Ràpid) per la rapidesa amb que executava les seves obres. Va estudiar amb el pintor espanyol José de Ribera, el Espanyoleto, i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i va treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per a Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres, potser uns 5.000. Les característiques principals són l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescos estan els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (fresc de l'escala del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid).

Entre les seves pintures de cavallet s'inclouen Venus i Mart (Museu del Louvre, París) i el Naixement de sant Joan Baptista (Museu Metropolità d'Art, Nova York). Al Museu del Prado hi ha una important col·lecció de la seva obra, com el Judici de Salomó o Bethsabé al bany. Va morir a Nàpols el 1705. Després de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crítics, ja que el consideraven responsable de la decadència de la pintura després dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou interès que va suscitar l'època barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloració del pintor.

Font: En català: Luca Giordano (1634-1705) - En castellano: Luca Giordano (1634-1705) - In english: Luca Giordano (1634-1705) - Altres: Luca Giordano (1634-1705)

Parlem de Música...

Agustin Pfleger (Schlackenwerth, c.1635 - Schlackenwerth, c.1686) va ser un compositor bohemi que va treballar a Alemanya. Pel que sembla es va formar amb l'organista Johann Erasmus Kindermann a Nuremberg. Schlackenwerth era, en aquell temps, la residència dels ducs Saxe-Lauenburg. Va ser allà on Pfleger va treballar com a mestre de capella i on va publicar el seu Op.1 el 1661. El 1662 es va establir a Güstrow com a vice Kapellmeister del ducat de Gustav Adolph de Mecklenburg. Allà va desenvolupar el gruix de la seva obra amb més de 90 obres religioses. El 1665 va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Schleswig-Holstein a Gottorf. Entre altres, va ser l'encarregat de compondre la música cerimonial d'obertura de la Universitat de Kiel. El maig de 1673 Johann Theile el va succeir en el càrrec i Pfleger va emigrar a una destinació desconeguda. El juliol de 1686 se'l situa novament a Schlackenwerth on va assumir el càrrec de Kapellmeister de la cort de Saxe-Lauenburg. Pel que sembla va morir en aquesta ciutat en una data desconeguda.

Repertori:

[18] Psalmi, dialogi et motettae, 2–5vv, bc, op.1 (Hamburg, 1661)
Odae concertantes … in Actu Inaugurationis lusit musicorum chorus et compositione … Augustini Pflegeri, 1, 5vv, insts, in J. Torquato: Inaugurationis panegyrica descriptio (Kiel, 1666)

En alemany:

all except O barmherziger Vater constitute a cycle of cantatas for the church year

- Ach, dass ich Wassers genug hätte, 5vv, 2 va, ed. in Cw, lii (1938); Ach, die Menschen sind umgeben mit viel Krankheit, 5vv, 3 va; Ach Herr, du Sohn Davids, 4vv, 2 va, S ii; Ach, wenn Christus sich liess finden, 5vv, 3 va, S i; Christen haben gleiche Freud, 5vv, 2 vn, S i; Der Herr ist ein Heiland, 4vv, 3 va da braccio; Der Herr ist gross von Wundertat, 5vv, 2 vn, S ii
- Der Mensch ist nicht geschaffen zum Müssiggang, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Die Ernte ist gross, 5vv, 2 vn, va da gamba, S ii; Erbarm dich mein, O Herre Gott, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Es wird das Szepter von Juda nicht entwendet werden, 5vv, 2 vn, 2 va, S i; Friede sei mit euch, 4vv, vn, 2 va da gamba; Fürchtet den Herrn, 5vv, 2 vn; Gestern ist mir zugesaget, 4vv, 2 vn, S i; Gott bauet selbst sein Himmelreich, 3vv, 2 vn, S ii
Gottes Geist bemüht sich sehr, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Gott ist einem König gleich, 4vv, 2 va; Herr, haben wir nicht, 4vv, 3 va; Herr, wann willst du mich bekehren, 3vv, 3 va; Herr, wer wird wohnen in deiner Hütten, 4vv, 3 va; Herr, wir können uns nicht nähren, 5vv, 2 va; Heute kann man recht verstehen, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Heut freue dich, Christenheit … der Heiland, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio, S i
- Heut freue dich, Christenheit … vom Himmel, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio, S i; Heut ist Gottes Himmelreich, 5vv, 2 vn, 2 va; Hilf, Herr Jesu, lass gelingen, 4vv, 3 va, S i; Ich bin das Licht der Welt, 5vv, 3 va; Ich bin ein guter Hirte, 3vv, 2 vn, 2 va da gamba/da braccio; Ich bin wie ein verirret’ und verloren Schaf, 4vv, 2 vn; Ich danke dir, Gott, 5vv, 3 va
- Ich gehe hin zu dem, 5vv, 2 vn, 2 va da gamba; Ich sage euch, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Ich suchte des Nachts in meinem Bette, 4vv, 2 vn, 2 va; Ich will meinen Mund auftun, 4vv, 2 vn, S ii; Im Anfang war das Wort, 4vv, 3 va, S i; Jesu, lieber Meister, 4vv, 3 va; Jesus trieb ein’ Teufel aus, 5vv, 2 va, S ii; Jetzt gehet an die neue Zeit, 5vv, 2 va
- Kommt, denn es ist alles bereit, 4vv, 3 va da braccio; Kommt her, ihr Christenleut, 5vv, 2 va, S i; Lernet von mir, 4vv, 3 va; Mache dich auf, 4vv, 2 vn, S i; Meine Tränen sind meine Speise, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Mein Sohn, woll’t Gott, 3vv, 3 va; Meister, was soll ich tun, 5vv, 3 va; Meister, welches ist das fürnehmste; Gebot, 5vv, 3 va; Meister, wir wissen, 5vv, 3 va
- Mensch, lebe fromm, 3vv, 2 vn; Merket, wie der Herr uns liebet, 4vv, 3 va; Mich jammert des Volkes, 5vv, 2 vn; Nun gehe ich hin, 5vv, 2 vn; O barmherziger Vater, lv, 4 va; O Freude, und dennoch Leid, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; O, Tod, wie bitter bist du, 4vv, 2 va da braccio; Preiset ihr Christen mit Hertzen und Munde, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Saget der Tochter Sion, 4vv, 2 vn, 2 va; Schauet an den Liebes Geist, 4vv, 2 vn
- Siehe dein Vater, 5vv, 3 va, S ii; Sollt nicht das liebe Jesulein, 4vv, 2 va, S i; So spricht der Herr, 4vv, 3 va, S ii; Triumph! Jubilieret, 6vv, 2 vn, 2 va; Und er trat in das Schiff, 5vv, 3 va, S ii; Und es war eine Hochzeit zu Cana, 5vv, 2 vn, 2 va, S ii; Und Jesus ward verkläret vor seinen Jüngern, 6vv, 2 vn, 2 va, S ii; Wahrlich, ich sage dir, 4vv, 2 vn, 2 va da braccio; Wahrlich, ich sage euch, 4vv, 3 va
- Weg mit aller Lust und Lachen, 3vv, 2 va, S ii; Wenn aber der Tröster kommen wird, 5vv, 2 vn, 2 va da braccio; Wenn die Christen sind vermessen, 4vv, 3 va; Wenn du es wüsstest, 4vv, 3 va; Wer ist wie der Herr unser Gott, 4vv, 3 va; Wir müssen alle offenbar werden, 5vv, 3 va; Zwar bin ich des Herren Statt, 4vv, 3 va

En llatí:

- Ad te clamat cor meum, 1v, 4 insts; Confitebor tibi, 4vv, 2 vn, va; Cum complerentur dies, 5vv, 2 va, 2 va da gamba; Diligam te Domine, 5vv; Dominus virtutum nobiscum, 5vv, 2 vn, va, va da gamba; Eheu mortalis, 4vv, 3 va; Fratres, ego enim accepi a Domino, 3vv, 3 va; Inclina Domine, 4vv, 4 va; In tribulatione, 4vv, 3 va da gamba; Justorum animae in manu Dei sunt, 1v, 4 va; Laetabundus et jucundus, 4vv, 2 vn; Laetatus sum in his, 4vv, 2 vn, 2 va
- Lauda Jerusalem, 4vv, 2 vn, 2 va; Laudate Dominum, omnes gentes, 4vv, 4 insts (2 versions); Laudate pueri, 3vv, 3 va da gamba; Missus est angelus, 3vv, 2 va; Nisi Dominus aedificavit, 2vv, 2 vn; O altitudo divitiarum, 5vv, 4 va; O divini amor, 1v, 4 va; O jucunda dies, 2vv, 2 vn, 2 va da gamba; Si quis est cupiens, 1v, 2 vn, 2 va da gamba; Veni Sancte Spiritus, 8vv, 10 insts; Veni Sancte Spiritus, 4vv, 2 vn, 2 va

Obres perdudes:

- 89 Lat. sacred concs., 2–5vv, 1664, cited in Güstrow catalogue, Mecklenburgisches Geheimes und Hauptarchiv, Schwerin
- 9 Ger. cants., 1–5vv, insts; 4 Lat. cants., 1, 3vv, insts: formerly St Michaelis Chorbibliothek, Lüneburg, or D-LEt, or the court at Ansbach

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Agustin Pfleger (1635-1686) - Altres: Agustin Pfleger (1635-1686)

Parlem amb veu pròpia...

Pfleger va ser un compositor alemany de qui abans de la recuperació duta a terme pels impagables col·legues del segell CPO, en prou feines en teníem referències. Pel que sembla, en vida va publicar dues col·leccions de partitures. L'opus 1, Psalmi, dialogi et motettae, on s'engloben 18 peces religioses en llatí i alemany, conservades en els arxius de la Universitat d'Uppsala gràcies a l'esforç de l'organista Gustav Düben (c.1628-1690) i que són les que escoltarem en aquesta edició, i una col·lecció amb un nombrós recull de cantates en alemany i en llatí sota el nom d'Odae concertantes publicades a Kiel el 1666. De les 12 cantates que trobarem en aquesta interessant edició, n'he seleccionat quatre, tres en llatí (Laudate Dominum, In tribulatione invocavimus i Super flumina Babylonis) i una en alemany (Heut ist Gottes Himmelreich). Tot i trobar-nos en una Alemanya dominada musicalment per Heinrich Schütz, les composicions de Pfleger semblen emmirallar-se en el models italians. Alhora, les cantates en alemany semblen formar diàlegs dramàtics en miniatura en què les veus solistes assumeixen clars rols diferenciats (recitatius, àries,...). Punt i apart es mereix, amb vehemència, el conjunt vocal i instrumental que recupera, a un nivell superb i exemplar, aquestes desconegudes obres de Pfleger. La música sacra germànica va viure la seva particular edat d'or durant dos segles (XVII i XVIII) i exemples com els d'avui ratifiquen la meravellosa sensibilitat d'aleshores!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Weser-Renaissance Bremen; Manfred Cordes
LAQUINTADEMAHLER: Bremen Weser-Renaissance – Pfleger: Sacred Cantatas

IMSLP: Agustin Pfleger (1635-1686)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Bremen Weser-Renaissance – Pfleger: Sacred Cantatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Léon Augustin Lhermitte - Gleaning Women (1920)

Obra de Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925), pintor francès (1)

- Recordatori d'Anton Liste -

En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Léon-Augustin Lhermitte (Mont Saint-Père, 31 de juliol de 1844 - París, 28 de juliol de 1925) va ser un pintor francès. El seu pare, mestre d'escola, el va introduir en l'art. El 1863 va anar a París a cursar estudis a l'École Impériale de Dessin, on va tenir el mateix mestre que Rodin, el cèlebre Lecoq de Boisbaudran. Un any més tard un dels seus dibuixos va ser admès en el Saló de París i el seu primer quadre es va exposar al Saló de l'any 1866. Aquell mateix any li van proposar que il·lustrés el llibre de Frédéric Henriet, Paysagiste aux champs. El 1869 va viatjar a Londres, on va conèixer a Alphonse Legros, que li va presentar al marxant Paul Durand-Ruel. Un dels seus quadres, La sega, va rebre una medalla al Saló de París del 1874. En aquella època va realitzar diversos viatges a Bretanya. També es va fer molt amic del pintor Jean-Jacques Henner. Degas li va proposar que participés en la quarta exposició dels impressionistes, però va rebutjar la invitació. Lhermitte s'havia convertit en un artista modern de renom, i entre els seus admiradors hi havia Rodin, Vincent van Gogh i Puvis de Chavannes. El govern francès li va demanar que decorés la Salle des Commissions de la Sorbona. La ciutat de París li va encarregar una pintura de gran format per a la decoració del nou Hotel de Ville, en la qual representaria la més ambiciosa de les seves escenes de mercat, titulada Les Halles. Després de la Primera Guerra Mundial va empitjorar el seu estat de salut fet que va precipitar el progressiu abandonament de la pintura. Va morir a París el juliol de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - In english: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - Altres: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925)

Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la Francmaçoneria. Va morir a Zurich el juliol del 1832. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments.

Vocal:

- 12 Maurergesänge, TB, op.9; Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2); Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818; 6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828); Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825); 6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB; Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

- Orquestral: Pf Conc., c1812, lost; Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost; Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)
- Cambra: 2 Pf Sonatas, G, E (Zürich, 1804); Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994); Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808); Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815); 3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832)

Parlem amb veu pròpia...

Anton Liste ha estat, si més no personalment, un descobriment recent de qui precisament fa pocs mesos ja n'havia parlat en relació a un preciós Duet de piano. Avui tancarem el cercle virtuós a l'entorn del seu nom explorant, novament, la seva acadèmia amb el piano, instrument amb el que va destacar al llarg de la seva dilatada carrera, val a dir-ho, actualment poc coneguda. Recordem que Liste va estudiar amb Albrechtsberger, un dels professors de Beethoven, i que possiblement també va rebre classes de Mozart tot i que no hi ha certesa al respecte. La seva incondicional amistat amb l'influent editor i compositor Hans Georg Nägeli va facilitar la publicació de les seves obres així com alguns càrrecs musicals importants a Zurich, la ciutat on va viure la segona meitat de la seva vida. En nom seu, avui recuperarem la Grande Sonata en La major per a piano. El títol és apropiat ja que, per extensió, efectivament parlarem d'una sonata descomunal. La gran escala dels quatre moviments de la seva arquitectura, parteixen d'un estil proper al de Beethoven, per tant, és probable que Liste l'escrivís durant la dècada del 1810. Moviment inicial amb una introducció lenta solemne per ràpidament afrontar un allegro con brio desenfrenat. El segon moviment, andante, fa una cita a la Sonata la Tempesta de Beethoven. El minuetto allegro molto transcorre plàcidament abans d'afrontar el finale allegro con espressione, un moviment de quasi vint minuts en què Liste demostra el seu brillant virtuosisme. La interpretació, acadèmicament impecable, dóna veu a un compositor desconegut de qui, encara, n'haurem de seguir parlant!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sona Shaboyan (piano)
GUILDMUSIC: Beethoven/Schnyder von Wartensee/Liste - Piano Sonatas

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Sona Shaboyan – Beethoven: Piano Sonata No. 17 in D Minor - Schnyder von Wartensee: Piano Sonata in C Major - Liste: Grande Sonata for Piano in A Major

Beethoven: Piano Sonata No. 17 in D Minor - Schnyder von Wartensee: Piano Sonata in C Major - Liste: Grande Sonata for Piano in A Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Carlo Bossoli - Il Monastero di San Michele, Italia

Obra de Carlo Bossoli (1814-1884), pintor italià (1)

Parlem de Pintura...

Carlo Bossoli (Lugano, 6 de desembre de 1815 - Torino, 1 d'agost de 1884) va ser un pintor italià. Es va formar a Odessa, Ucraïna, abans de tornar a Itàlia el 1839. Allà va conèixer Roma, Nàpols i altres ciutats que artísticament va plasmar en molts dels seus treballs. El 1840 va retornar, per última vegada, a Crimea abans d'establir-se a Torí el 1853. Des d'allà va iniciar una sèrie de viatges summament productius que el van dur a Anglaterra, Espanya i el Marroc. El 1854 va publicar Les vistes de la península de Crimea, en què va mostrar algunes de les obres realitzades durant la seva joventut. Entre els anys 1859 i 1861 va treballar amb Eugenio di Savoia Carignano per tal de documentar les escomeses militars de la Segona Guerra de la Independència Italiana. Aquests anys van ser convulsos i la salut de Bossoli en va patir les conseqüències. Tot i això, no va deixar de viatjar i el 1867 va fer una gira per Escandinàvia i l'Europa Central. En vida, va rebre nombroses condecoracions, fins i tot la de Pittore Reale di storia a càrrec del Rei d'Itàlia Vittorio Emanuele II. Va exposar en nombroses acadèmies europees. La seva fidelitat a l'hora de pintar, sovint en aquarel·la, els esdeveniments històrics el van convertir en un dels pintors "periodistes" més importants d'Europa. El detall, així com la tonalitat del color, el situen com un dels grans mestres del realisme italià. Va morir a Torí l'agost de 1884.

Font: En català: No disponible - En castellano: Carlo Bossoli (1814-1884) - In english: Carlo Bossoli (1814-1884) - Altres: Carlo Bossoli (1814-1884)

Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística.

Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols. En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter Scott, La Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià.

A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans.

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) - En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) - In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848)

Parlem amb veu pròpia...

Donizetti, tot i ser un compositor a qui tots coneixem per la seva acadèmia teatral, és un assidu d'aquest espai i ho ha estat tant per motius instrumentals com per motius vocals religiosos. Avui farem, de nou, una mirada a la religiositat de Donizetti la qual es va desfermar, especialment, durant el seu període de formació amb el Pare Mattei, l'extensió en el temps, per fidelitat i estil, del Pare Martini. En aquell període bolonyès, Donizetti va compondre principalment música religiosa en un estil clàssic convencional i acadèmic. Salms, ordinaris de missa, ofertoris o motets. De tot aquest repertori "menor" de l'italià, en destaca amb llum pròpia, el Miserere en Re menor, de la dècada del 1810, en què Donizetti presenta les credencials del que serà, anys més tard, el seu estil més genuí. Aquesta carta de presentació, recordem que la seva primera òpera important va ser Il Pigmalione del 1816 tot i que la seva primera estrena no va ser fins el 1960, marca clarament el que serà un dels camins lírics més virtuosos de la història de la música. La meravella d'aquesta obra, amb passatges corals i vocals deliciosos així com amb melodies instrumentals desbordants de bellesa, és indescriptible. Alhora, tot i que parlem d'un salm penitencial, la filosofia de la partitura de Donizetti desprèn una aroma festiva en tot moment, tot i el dramatisme i la foscor obligada d'algunes parts del text bíblic. La interpretació, en conjunt, és bona tot i algunes irregularitats en la qualitat del so. Incomprensiblement, aquesta és la única edició existent d'aquest Miserere, una obra mestra i una brillant òpera religiosa de Donizetti!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Júlia Pászthy (soprano); Zsolt Bende (baritone); Slovak Philharmonic Chorus and Orchestra; József Maklári (1922-1999)
RECICLASSICAT: DONIZETTI, Gaetano (1797-1848)
HUNGAROTON: Donizetti: Miserere in D Minor, "Psalm 50"

IMSLP: Gaetano Donizetti (1797-1848)

CPDL: Gaetano Donizetti (1797-1848)

SPOTIFY: Jozsef Maklari – Donizetti: Miserere in D Minor, "Psalm 50"

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Thomas Gainsborough - The Mall in St. James's Park (c.1783)

Obra de Thomas Gainsborough (1727-1788), pintor anglès (1)

- Recordatori de Giuseppe Antonio Capuzzi -

En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Thomas Gainsborough (Sudbury, 14 de maig de 1727 - Londres, 2 d'agost de 1788) va ser un pintor anglès considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge. Des de primerenca edat va mostrar habilitats artístiques i als 15 anys va anar a estudiar dibuix i gravat a Londres amb el gravador francès Hubert François Gravelot. Més tard va estudiar pintura amb Francis Hayman, pintor de temes històrics. A través de Gravelot, que havia estat deixeble del gran pintor francès Antoine Watteau, va rebre la influència d'aquest últim i, més endavant, també la d'artistes de l'escola flamenca i de la del pintor holandès Anthony van Dyck. Entre els anys 1745 i 1760 va viure i va treballar a Ipswich. Entre els anys 1760 i 1774 va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges. El 1768 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts i el 1774 el rei Jordi III el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort, Carlota Sofia. Aquest mateix any va fixar la seva residència a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocràcia britànica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Va morir el 2 d'agost de 1788 a Londres.

Va realitzar més de 500 obres de les quals més de 200 són retrats que es caracteritzen per la noble i refinada elegància de les figures, l'encant poètic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el seu traç. Les seves obres estan imbuïdes de malenconia poètica, efecte aconseguit a través d'una llum molt tènue, clara reminiscència dels paisatges flamencs del segle XVII que tant el van influir. Sovint va pintar els seus retrats a l'aire lliure. Per exemple, el retrat del Senyor i la Senyora Andrews (c.1750, National Gallery, Londres) mostra les figures en un paisatge i és un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos gèneres diferents creant una obra d'art harmoniosa. El mateix es pot dir del Retrat de les germanes Linley (1772, Galeria de Pintura de Dulwich) en el qual els càlids colors de tardor del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que les cares semblen emergir de l'escenari que les envolta. Es creu que aquesta relació entre els éssers humans i la naturalesa deriva de l'obra literària d'Henry Mackenzie, que descriu l'home dels sentiments, i de Jean-Jacques Rousseau, que descrivia un amor apassionat per la natura.

Gainsborough va pintar també paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestes, entre els quals destaquen el Bosc de Cornard (1748) i El abeurador (c.1777), tots dos a la National Gallery. Altres dels seus retrats importants són Sara Buxton (1776-1777, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid), El metge Isaac Henrique Sequeira (Museu del Prado, Madrid), La família Baillie (1784), La senyora Siddons (1785) i el passeig matinal (1785-1786), aquests últims a la National Gallery. Destaquen també Perdita Robinson (1781, Col·lecció Wallace, Londres), L'honorable Francis Duncombe (c.1777, Col·lecció Frick, Nova York), La senyora Tenant (1786-1787, Museu Metropolità d'Art, Nova York). Moltes de les seves obres també es localitzen en diverses col·leccions privades. També va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort.

Font: En català: Thomas Gainsborough (1727-1788) - En castellano: Thomas Gainsborough (1727-1788) - In english: Thomas Gainsborough (1727-1788) - Altres: Thomas Gainsborough (1727-1788)

Parlem de Música...

Giuseppe Antonio Capuzzi o Capucci (Breno, 1 d'agost de 1755 - Bergamo, 28 de març de 1818) va ser un violinista i compositor italià. Va estudiar violí amb Antonio Nazari, un alumne de Tartini, i composició amb el famós mestre Bertoni. El 1780 se'l situa a Venècia on va interpretar com a violinista en diversos teatres així com a la Basílica de San Marco. El 1796 va viatjar a Anglaterra on va compondre diverses obres teatrals, entre ells, el ballet La villageoise enlevée (Londres, 1797). El 1805 va tornar a Itàlia, concretament a Bergamo, on va treballar com a primer violinista de l'orquestra de la Basílica de Santa Maria Maggiore. També va exercir de professor i de director d'orquestra en el Teatro Riccardi (ara Donizetti). En aquell temps Capuzzi era molt ben considerat tant per la seva activitat docent com directiva. El seu repertori instrumental concertant va ser escrit durant la seva etapa veneciana. La música de cambra, els ballets i la música teatral van ser creades durant la seva etapa londinenca. En general, el seu estil és clàssic i d'arquitectura fàcil. Va morir a Bergamo el març de 1818.

Vocal:

- Cefalo e Procri (favola in prosa con musica, A. Pepoli), Padua, 1792
- Eco e Narciso (favola, 1, Pepoli), Venice, carn. 1793
- 1 bagni d’Abano, ossiaLa forza delle prime impressioni (commedia, 2, A.S. Sografi, after C. Goldoni), Venice, S Benedetto, carn. 1794
- Sopra l’ingannator cade l’inganno, ovvero I due granatieri (farsa giocosa, 2, G. Foppa), Venice, S Moisè, 14 Jan 1801
- La casa da vendere (farsa giocosa, 1, G.D. Camagna), Venice, S Angelo, 4 Jan 1804, arias I-Nc
- Arias in GB-Lbl, I-Nc, PLcon
- At least 20 ballets, all lost except La villageoise enlevéeouLes corsairs (London, 1797), and Clothilde, ducchessa di Salerno, rev. J. Weigl (Vienna, c1799)

Instrumental:

- Sinfonia concertante, 2 vn, hn/va obbl, op.1 (Venice, c1790);
- Conc., violone, orch, GB-Lbl; 5 vn concs., US-BE, I-Gl
- 18 str qts: [op.1] (London, 1780), op.2 (Vienna, 1780), [op.6] (Vienna, 1787); 6 str qnts, op.3 (Venice, ?after 1780); [6] divertimenti, vn, b, 2 bks (Venice, c1790); Concertone, various insts (Venice, c1784), ?lost;
- Sonata, vn, vn acc. (Vienna, ?1804–5)

Font: En català: No disponible - En castellano: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818) - In english: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818) - Altres: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818)

Parlem amb veu pròpia...

Parlar de Giuseppe Antonio Capuzzi és fer-ho necessàriament en nom del seu Concert en Fa major per a contrabaix i orquestra. Curiosament, aquest concert va ser un dels primers de la història dedicats al contrabaix com a instrument solista i actualment s'ha interpretat en nombroses ocasions, de fet el podem trobar fàcilment a youtube en múltiples versions. Tanmateix, Capuzzi va ser un compositor prolífic en altres gèneres els quals, avui dia, malviuen en l'absolut silenci. En qualsevol cas, queda clar que pels intèrprets del contrabaix, instrument solista del concert, aquest compositor resulta prou conegut i estudiat. L'obra, de tres moviments, allegro moderato, andante cantabile i rondo allegro, és un dels pocs exemples existents d'obres concertants per a aquest instrument de corda sovint relegat a un paper secundari en simfonies o concerts. Dedicat a un tal Kavalier Marcantonio Montenigo, la partitura original es conserva al Museu Britànic, per tant, es creu que Capuzzi la va compondre durant la seva estada a Londres. La versió que escoltarem, per a piano i contrabaix, permet apreciar amb major detall la gravetat sonora del contrabaix amb el delicat contrast del piano. Tot i no ser una obra especialment extensa, és prou elegant com per recuperar-la en el dia de celebració d'un mestre que va gaudir l'admiració del públic del seu temps. Tenint en compte el seu repertori, seria desitjable una mirada més precisa i detallada al seu univers musical!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mark Morton (contrabaix); Dianne Frazer Cross (piano)
AMAZON: Mark Morton – Thresholds Vol. 1

IMSLP: Giuseppe Antonio Capuzzi (1755-1818)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Mark Morton – Thresholds Vol. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

François-André Vincent - Alcibades being taught by Socrates (c.1776)

Obra de François-André Vincent (1746-1816), pintor francès (1)

Parlem de Pintura...

François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 3 d'agost de 1816) va ser un pintor neoclàssic francès. Va ser alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor de l'Acadèmia de Sant Lluc de París i més tard de Joseph-Marie Vien. Va guanyar el Premi de Roma del 1768, i es va instal·lar a Itàlia entre els anys 1771 i 1775. Després de tornar a París va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 1777 i a partir d'aquesta data va exposar regularment a la sala d'exposicions de París. El 1790 Vincent va ser contractat com a mestre dibuixant per Lluis XVI de França. El 1799 es va casar amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama i talent que havia estat instruïda en la seva infantesa pel pare de François-André. Considerat com un dels principals representants de l'escola neoclàssica i un dels principals rivals de Jacques-Louis David, va ser ràpidament eclipsat per la força creativa de David. Durant la Revolució Francesa els seus ideals monàrquics el van enfrontar a David i als revolucionaris. Vincent va ser un dels primers membres de l'Acadèmia de Belles Arts de França, que va reemplaçar a la Reial Acadèmia el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional va decaure sensiblement per problemes de salut, tot i així, després de la seva mort, va seguir rebent honors oficials.

Font: En català: No disponible - En castellano: François-André Vincent (1746-1816) - In english: François-André Vincent (1746-1816) - Altres: François-André Vincent (1746-1816)

Parlem de Música...

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un organista i compositor austríac, germà petit de Joseph Haydn. Va ser un compositor molt prolífic (més 800 obres) en diferents gèneres i especialment admirat per la seva música sacra. Va néixer a Rohrau, a la riba del riu Leitha, proper a geogràficament a la frontera entre Àustria i Hongria. Amb 8 anys va viatjar a Viena on va entrar a formar part del cor de la Catedral de Sant Esteve en un temps en què el mestre de capella era Georg Reutter. Amb 12 anys va compaginar els seus estudis corals i acadèmics amb la feina d'organista suplent de la catedral tot escrivint les primeres obres. El 1753, el canvi que va produir la seva veu, el va fer desistir del cor. Probablement, va entrar en contacte amb el seminari Jesuïta on va progressar ràpidament en el coneixement de la llengua llatina i amb la literatura clàssica. En aquell temps va continuar exercint d'organista amb Albrechtsberger. També va estudiar les obres de Johann Fux, el compositor més conegut a Viena aleshores. També va estudiar a Bach, Händel, Graun i Hasse. En aquells primers anys va compondre especialment música religiosa: Nombroses misses, lletanies, himnes, etc. Ràpidament, la seva fama va créixer i la seva obra es va exportar arreu d'Àustria i Moràvia entre els anys 1759-1763.

El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra. El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold Mozart, A.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart.

El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg. La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn.

Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg. A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797).

Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".

Font: En català: Johann Michael Haydn (1737-1806) - En castellano: Johann Michael Haydn (1737-1806) - In english: Johann Michael Haydn (1737-1806) - Altres: Johann Michael Haydn (1737-1806)

Parlem amb veu pròpia...

Viena, Grosswardein i Salzburg, en aquest ordre, van ser les principals ciutats on Johann Michael Haydn va viure i treballar al llarg dels seus 69 anys de vida. La seva carrera, actualment a l'ombra de la del seu germà Joseph Haydn, va ser molt prolífica i la seva persona va gaudir del respecte i dels reconeixement unànime de prínceps, reis i arquebisbes. De les tres coordenades clau de la seva vida, avui explorarem la més desconeguda de les tres. Grosswardein en el seu nom en alemany, Oradea en el seu topònim romanès o Nagyvárad en hongarès, va ser la ciutat on Haydn va treballar, sol·licitat pel seu bisbe Adam Patachich, entre els anys 1757 i 1765. En aquell temps, d'intricades polítiques i divisions territorials, la ciutat d'Orodea (actualment a Romania) formava part del Regne d'Hongria i el seu nou bisbe, nomenat el 29 d'agost de 1759, va promoure ràpidament la vida cultural i especialment la creació musical tot fent-se rodejar de bons músics pel bon desenvolupament de la litúrgia. Recordem que el substitut de Michael Haydn va ser, ni més ni menys, que el reconegut mestre Von Dittersdorf.

Per tant, el paisatge i l'escenografia amb la que va treballar Haydn va ser generosa ja que el bisbe va posar els mitjans i els recursos necessaris per tal que, i en paraules de l'incansable viatger i compositor Charles Burney, "tot ofici religiós es realitzés amb música". La condició del bisbe, a banda de proveir de la logística necessària a la demanda dels músics i compositors, va ser la d'imposar el nou estil clàssic vienès, en boga en aquell temps. La influència que Patachich tenia arreu del territori hongarès i per extensió alemany va motivar a Haydn a compondre un gran nombre d'obres de les que destaquen 5 Misses, 1 Te Deum, 6 Salve Regina, 12 seqüències, 1 himne, 2 ofertoris, 2 motets, un Ave Maria i una secció completa de Vespres. L'evidència, observant el repertori d'Haydn és clara, la música religiosa era un requisit essencial pel bisbe d'Oradea. De tot aquest conjunt d'obres, la més important va ser la primera gran missa d'Haydn, la que va compondre el 1758 i amb només 21 anys.

Vista de Großwardein (Oradea, c.1650), obra de Matthäus Merian (1593-1650), gravador suís

Efectivament, la Missa in Honorem Sancti Cyrilli et Methodii, amb número de catàleg MH 13, i escrita per a quatre solistes SATB, cor SATB i gran orquestra, és la primera gran obra religiosa del que seria, posteriorment, un dels repertoris religiosos més importants de la història del classicisme. Descomunal i solemne, el primer compàs del cor en el Kyrie, amb l'acompanyament de violins i el ressò de les timbales, ja marca la pauta de la filosofia musical d'una obra reminiscent, encara, del barroc més tardà. Tots els moviments de la missa presenten recursos que demostren el talent innat i les habilitats d'Haydn en el terreny religiós. El Gloria, amb el moviments diferenciats (Et in terra pax, Laudamus Te, Gratias, Qui Tollis, Quoniam, Cum sancto), recorre passatges de virtuosisme líric amb esplèndids corals. L'exemple del Gratias, amb el cor entrant en mode polifònic i dramàtic contrasta amb la soprano i l'alto dialogant amb el Domine Deus amb els violins d'una forma superba i simplement meravellosa abans de la tornada del cor que majestuosament tanca el moviment. Haydn, tot i la seva joventut, demostra amb aquests innovadors detalls fins a quin punt el seu art ja era extraordinari abans fins i tot de la seva brillant etapa a Salzburg.

En aquesta missa, encara i sorprenentment no editada en CD ja que aquesta és una gravació en directe, hi trobarem altres exemples de virtuosisme extrem. El Credo i la solemnitat amb què es presenta es quasi cinematogràfic, l'entrada del cor i la finalització del moviment amb les trompetes i el cor en un diàleg impossible són realment sorprenents. El Et Resurrexit i el Et in Spiritum tanquen un dels símbols apostòlics més importants de la missa. Sanctus, Benedictus i Agnus Dei conclouen una obra mestra incomprensiblement, tot i la decència interpretativa especialment instrumental i coral d'aquesta gravació, no recuperada amb el detall i la precisió que mereixeria. De fet, la sort i la casualitat poden ser aliats inesperats quan un es troba una missa, buscada personalment des de fa anys, amb la qualitat d'aquesta tot i ser una gravació en directe duta a terme a la llunyana Moravia i a l'església de Kostel Nejsvětější Trojice de Kežmarok un intempestiu dia indeterminat de 2012. Allà, pel que sembla, van decidir celebrar el 1150 (!) aniversari de l'arribada, l'any 862, de Ciril i Metodi a Moravia tot recuperant una de les poques misses existents i commemoratives d'aquests dos germans grecs nascuts a Tessalònica en el segle IX. Haydn, no sabem molt bé perquè, va creure convenient dedicar-los una missa. Per nosaltres, 250 anys més tard, aquest és un pertinent motiu per emocionar-nos i celebrar-ho. Allà on va i allà on s'escolta, Johann Michael Haydn és únic... Bones Vacances!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Michaela Kukurová (soprano); Andrea Nemecová (alto); Lukáš Šimonov (tenor); Stanislav Bartko (bass); Zbor Cantica Collegium Musicum (Martin); Canzona Neosolium (Banska Bystrica); Orchestra Camerata Novisoliensis; Pavol Tužinský (conductor)
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)

IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)

CPDL: Johann Michael Haydn (1737-1806)

SPOTIFY: No disponible

Johann Michael Haydn (1737-1806) - Missa in Honorem Sancti Cyrilli et Methodii

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Obra de Carl Larsson (1853-1919), pintor suec (1)

Vigilius Blasius Faitelli (1710-1768) - Offertorien "Da Pacem"

CONCERTS BARROCS - Baroque concertos

AUBERT, Jacques (1689-1753) - Concertos a 4 Violons
BACH, Johann Bernhard (1676-1749) - Die Orchestersuiten
BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Concerto No.3 BWV 1048 in G major

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Adagio & fuge d-moll Fk 65
BERTALI, Antonio (1605-1669) - Instrumental Sonatas
BRESCIANELLO, Giuseppe Antonio (1690-1758) - Partite per chitarra classica
BRENTNER, Jan Josef Ignác (1689-1742) - Gloria et honore

CORELLI, Arcangelo (1653-1713) - Concerto grosso in g Op.6
DAUVERGNE, Antoine (1713-1797) - Concerts de Symphonies
FASCH, Johann Friedrich (1688-1758) - Dresden Sinfonias & Concertos
FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - 8 Orchestral Suites, Le Journal du Printemps Op.1
GALILEI, Vincenzo (1520-1591) - Sonatinas for Lute
GEMINIANI, Francesco (1687-1762) - Concerto Grossi "La Follia" Op.5 n.12
GRAUN, Johann Gottlieb (1703-1771) - Viola da Gamba Concerto & Trio Sonatas
KEMPIS, Nicolaus à (c.1600-1676) - Symphoniae
KREBS, Johann Ludwig (1713-1780) - Organ, Oboe & Harpischord
KROPFGANS, Johann (1708-1770) - Lute Concerto, Sonatas & Divertimentos
LOCATELLI, Pietro Antonio (1695-1764) - Concerti Grossi Op. 7
MUFFAT, Georg (1653-1704) - Chaconne G-dur & Organ Toccata 8a in G major
PEPUSCH, Johann Christoph (1667-1752) - Concertos and Overtures for London
PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Concerto in Re Maggiore
PEZ, Johann Christoph (1664-1716) - Concerto Pastorale in F major
PLATTI, Giovanni Benedetto (1697-1763) - Antologia
PURCELL, Daniel (1664-1717) - Chaconne in A minor.
ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - The Swedish Virtuoso
SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732) - Musicalische Concerte 1713
TESSARINI, Carlo (1690-1766) - Introducioni a 4, Op. 11
TORELLI, Giuseppe (1658-1709) - Concerto Grosso in G major Op.8 No.5
VERACINI, Francesco Maria (1690-1768) - Sonata, Overture & Concerto
VITALI, Tomaso Antonio (1663-1745) - Parte del Tomaso Vitalino
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Rarità per tastiera
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Sinfonie d'opera e concerto a due organi
WEISS, Sylvius Leopold (1687-1750) - Concerto grosso in B flat major SC 57
WENDLING, Johann Baptist (1723-1797) - Flotenmusik der Mannheimer Schule

CONCERTS CLÀSSICS - Classical concertos

AGRELL, Johan (1701-1765) - Oboe concerto in B flat major

ALBINONI, Tomaso (1671-1751) - Oboe & Organ concertos

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Konzert in D-Dur für Maultrommel, Mandora und Streicher
ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Partita in F major

ARNE, Thomas Augustine (1710-1778) - Organ, Cembalo & Pianoforte concertos
BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Symphonies & Concertos

BACH, Johann Christoph Friedrich (1732-1795) - Concerto Grosso In Es-Dur
BRIXI, František Xaver (1732-1771) - Organ concertos
CAPUZZI, Giuseppe Antonio (1755-1818) - Concerto in F Major for Double Bass

CARTELLIERI, Antonio Casimir (1772-1807) - Concerto n.3 for Clarinet and Orchestra & Divertimento in E flat major

CAUDIOSO, Domenico (s.XVIII) - Concerto en Sol Majeur pour Mandoline et Orchestra à Cordes
CIRRI, Giovanni Battista (1724-1808) - Cello Concerto No.3 in D major
CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Concertante in B flat major, Op. 3
CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Fantasy on Swedish National Melodies & Bassoon Concertino
DANZI, Franz (1763-1826) - Bassoon concerto in F major
DE CROES, Henri-Joseph (1758-1842) - Clarinet concerto B-dur
DE LHOYER, Antoine (1768-1852) - Duos et Concerto pour Guitare

DEVIENNE, François (1759-1803) - Bassoon Concerto No.4

DIMMLER, Franz Anton (1753-1827) - Concerto B Flat for clarinet & orchestra
DRAGONETTI, Domenico (1763-1846) - Double Bass Concerto

DRUSCHETZKY, Georg (1745-1819) - Concerto for Six Timpani and Orchestra
DUPUY, Edouard (1770-1822) - Flute Concerto No.1 in D Minor
EICHNER, Ernst (1740-1777) - Oboe concerto C-Dur
EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - Clarinet Concerto in B flat major
FASCH, Johann Friedrich (1688-1758) - Bassoon concerto, Horn concerto & Trumpet concerto
FIALA, Josef (1748-1816) - Two Horn concertos
FILTZ, Anton (1733-1760) - Konzert für Violoncello und Streichorchester G-dur
GIULIANI, Mauro (1781-1829) - Guitar concerto n.1 in A, Op. 30
GRAF, Christian Ernst Friedrich (1723-1804) - Cello Concertos & Sinfonias
HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Horn Concerto No.1, Hob.VIId:3
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Instrumental Konzerte
HAYES, William (1708-1777) - Orgelkonzert In G-Dur
HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Flute concertos
HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Oboe Concert in D minor
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Bassoon concerto in Fa major
JIRANEK, Frantisek (1698-1778) - Concerto in D minor for Violin
KOHAUT, Karl (1726-1784) - Lute Concertos
KOPRIVA, Karel Blažej (1756-1785) - Concerto in Dis for organ & orchestra
KOZELUCH, Leopold (1747-1818) - Clarinet Concerto n.2 Es-Dur
KROMMER, Franz (1759-1831) - Clarinet concerto in E flat major Op.35
KROMMER, Franz (1759-1831) - Concerto for two Clarinets in E flat major, Op. 91
LEFÈVRE, Jean-Xavier (1763-1829) - Clarinet Concertos & Sonatas
LIDARTI, Cristiano Giuseppe (1730-1795) - Concerto per cembalo con violini e basso
LINEK, Jiri Ignác (1725-1791) - Sinfonia Pastoralis in C Major
LOLLI, Antonio (1725-1802) - Violin Concerto n.2 in C Major
LOMBARDINI, Maddalena Laura (1745-1818) - Violin concerto n.2 in E major & Violin concerto n.5 in B flat major
MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Concerto Bergamasco
MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870) - Flute Quartet & Clarinet Concerto Op. 101
MOLIQUE, Bernhard (1802-1869) - Violin Concerto No. 3 in D minor, Op. 10
MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Clarinet Concertos
MOZART, Leopold (1719-1787) - Concerto for horn & string orchestra in D major
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Horn & Harp Concertos
MYSLIVECEK, Josef (1731-1787) - Concertino in E flat major & Sinfonia in C major
PAXTON, Stephen (1734-1787) - Sonatas and Concerto
PICHL, Wenzel (1741-1805) - Violin & Double Bass concerto
PISENDEL, Johann Georg (1687-1755) - Simfonia, violin concerto & concerto grosso
PLA, Joan Baptista (1720-1773) - Concerto for two Flutes & String Orchestra In D Major
POKORNY, Frantisek Xaver (1729-1794) - Horn concertos
PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn concertos n.6 & 10
PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn concerto n.5 in F major & Horn concerto n.11 in E major
QUANTZ, Johann Joachim (1697-1773) - Flute Sonatas & Concerto
QUANTZ, Johann (1697-1773) - Horn Concertos Nos. 3 & 9
ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Violin Concerto in C Major
ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Concerto in D Major for Oboe d'Amore
SOLER, Antoni (1729-1783) - Concerto for 2 Organs (arr. for guitar quartet)
SOR, Ferran (1778-1839) - Concert en Sol major per a violi i orquestra
SPERGER, Johann Matthias (1750-1812) - Concerto ES-Dur fur Horn
SPERGER, Johann Matthias (1750-1812) - Concerto for Corno da caccia & Orchestra in D Major
SPERGER, Johannes Matthias (1750-1812) - Concerto for Double Bass & Orchestra in D Major
STAMITZ, Carl (1745-1801) - Cello concerto No.4 in C major
STAMITZ, Carl (1745-1801) - Flute Concerto in G major
STANLEY, John (1712-1786) - Six Organ Concertos Op.10
STEIBELT, Daniel (1765-1823) - Harp Concerto
TRICKLIR, Jean Balthasar (1750-1813) - Cello concertos
VALERI, Gaetano (1760-1822) - Concerti per Organo
VANHAL, Johann Baptist (1739-1813) - Cello Concerto in C major
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Piccolo concerto in C major & Concerto for 2 oboes, bassoon, 2 horns & Violin in F major
VON GEMMINGEN, Ernst (1759-1813) - Violin Concerto No.1 in A major
VON SCHACHT, Theodor Freiherr (1748-1823) - Clarinet Concerto in B flat major
VON WINTER, Peter (1754-1825) - Flute Concerto No. 2 in D minor
WAGENSEIL, Georg Christoph (1715-1777) - Harp concerto in G major

CONCERTS DE CLAVICÈMBAL - Harpsichord concertos

BACH, Carl Philipp Emmanuel (1714-1788) - Concerto for 2 Harpsichords and Orchestra in F major Wq46
BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Harpsichord Concerto in D Major

BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784) - Harpsichord concerto in F minor

DRUSCHETZKY, Georg (1745-1819) - Concerto for Harpsichord in E flat Major
GOLDBERG, Johann Gottlieb (1727-1756) - Concierto en Re menor
HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Concerto for Harpsichord & Orchestra in D Major Hob XVIII-11
SCHAFFRATH, Christoph (1709-1763) - Cembalokonzert Es-Dur
STANLEY, John (1712-1786) - Two harpsichords concertos
UMSTATT, Joseph (1711-1762) - Concerto per Cembalo a Violioni unisoni e Basso in D Major

CONCERTS DE PIANO - Piano concertos

ABEILLE, Johann Christian (1761-1838) - Gran concert per a piano a 4 mans en Re major

ALKAN, Charles Valentin (1813-1888) - Concerto da camera in A minor, Op.10 n.1

ALKAN, Charles Valentin (1813-1888) - Piano concerto Op.39

BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Concerto pour pianoforte n.1 op.15

BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Concerto for piano & orchestra No. 3 in C minor, Op 9

BERWALD, Franz (1796-1868) - Piano Concerto in D major

BOIELDIEU, François Andrieu (1775-1834) - Piano concerto in F Major
CHOPIN, Frédéric (1810-1849) - Fantasia on Polish Airs Op.13

CLEMENTI, Muzio (1752-1832) - Piano concerto in C major & Symhpony n.3 "The Great National"
CRAMER, Johann Baptist (1771-1858) - Piano Concerto No. 5 in C minor, Op. 48

CZERNY, Carl (1791-1857) - Concert per a piano a quatre mans i orquestra, Op. 153

DANZI, Franz (1763-1826) - Concerto for Piano no 1 in E flat major

DOBRZYNSKI, Ignacy Feliks (1807-1867) - Piano Concerto in A flat major, Op. 2
DUSSEK, Franz Xaver (1731-1799) - Piano concerto in C major
EBERL, Anton (1765-1807) - Piano Concerto in C major, Op. 32
GATTI, Luigi (1740-1817) - Concerto in C for piano & orchestra
GODARD, Benjamin (1849-1895) - Piano Concerto No. 2
HENSELT, Adolf von (1814-1889) - Piano concerto in F minor Op.16
HEROLD, Ferdinand (1791-1833) - Concerto pour piano n.3 en La majeur
HÉROLD, Ferdinand (1791-1833) - Concerto pour piano n.4 en Mi mineur
HILLER, Ferdinand (1811-1885) - Piano Concerto n.2 in F sharp minor Op.69
JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Concerto in Re maggiore per pianoforte ed orchestra
KALKBRENNER, Friedrich (1785-1849) - Piano Concerto n.1 in D minor Op.61
KULLAK, Theodor (1818-1882) - Piano concerto in C minor Op.55
LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Piano concerto in C major Op.14
LITOLFF, Henry Charles (1818-1891) - Concerto symphonique No 3 in E flat 'National Hollandais' Op 45
LOEWE, Carl (1796-1869) - Concerto for piano & orchestra in A major
MALLING, Otto (1848-1915) - Piano Concerto in C Minor Op.43
MELCER, Henryk (1869-1928) - Piano Concerto in C minor No. 2
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Concerto in E Major for two pianos and strings
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Concerto n.1 in G Minor Op.25
MONTSALVATGE, Xavier (1912-2002) - Concierto breve para piano y orquestra
MOZART, Franz Xaver Wolfgang (1791-1844) - Piano Concerto no.2 in E sharp Major
MOZART, W.A. (1756-1791) - Piano concerto n.2 in G Major K.107
NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Concerto for clavier in B flat major
NEUKOMM, Sigismund (1778-1858) - Grand concerto in C major, Op.12
PUCCINI, Domenico Vincenzo Maria (1772-1815) - Klavierkonzerte B-Dur
RAFF, Joseph Joachim (1822-1885) - Konzertstück Für Klavier Und Orchester, Op.76, 'Ode An Den Frühling'
SAINT SAËNS, Charles Camille (1835-1921) - Piano Concerto n.1 in D Major Op.17
SCHARWENKA, Franz Xaver (1850-1924) - Piano Concerto No.4 in F minor Op.82
SCHUMANN, Clara Wieck (1819-1896) - Piano Concerto in A minor, Op.7
STAMITZ, Carl (1745-1801) - Piano Concerto in F major
TOMÁSEK, Václav Jan (1774-1850) - Concerto for Piano & Orchestra n.1 in C Major, Op.18
VIOTTI, Giovanni Battista (1755-1824) - Piano concerto in G minor & Violin Concerto n.23 in G major
VON SCHELLENDORFF, Hans Bronsart (1830-1913) - Piano Concerto in F-Sharp Minor, Op. 10

CONCERTS ROMÀNTICS - Romantic concertos

ALVARS, Elias Parish (1808-1849) - Harp Concertos

BACKOFEN, Johann Goerg Heinrich (1768-1839) - Clarinet concerto Op.3 & Quintet for basset horn Op.9
BENOIT, Peter (1834-1901) - Flute Concerto "Symphonic Tale"
BRAGA, Gaetano (1829-1907) - Secondo Concerto per Violoncello in La Minore

BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Concerto for Harp and Orchestra in C

BOTTESINI, Giovanni (1821-1889) - Grand concert duet for Viola, Double-Bass & Orchestra

BOTTESINI, Giovanni (1821-1889) - Concertino for Double Bass & Orchestra in C minor
CIARDI, Cesare (1818-1877) - Gran Concerto in D Major Op.129

CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838) - Clarinet Concerto No.1 in E flat major Op. 1

DAVIDOV, Karl (1838-1889) - Cello Concerto n.1 in B Minor Op.5

DE BERIOT, Charles August (1802-1870) - Violin concertos 2 & 3
ERNST, Heinrich Wilhelm (1814-1865) - Concertino in D major, Op.12
GRUTZMACHER, Friedrich Wilhelm (1832-1903) - Grosse Concert-Fantasie, Op. 33
HARTMANN, Emil (1836-1898) - Cello Concerto in D minor, Op. 26
HERBERT, Victor August (1859-1924) - Cello Concerto No. 2 in E minor, Op. 30
KALLIWODA, Jan (1801-1866) - Oboe concertino Op.110
LIPINSKI, Karol (1790-1861) - Violin Concerto n.2 in D Major "Military" Op.21
MOLIQUE, Bernhard (1802-1869) - Concerto for flute & orchestra in D Minor, Op. 69
MOLIQUE, Bernhard (1802-1869) - Oboe concertino & String quartet Op.18
MOSCHELES, Ignaz (1794-1870) - Concertante for flute, oboe & orchestra in F major
OFFENBACH, Jacques (1819-1880) - Concerto militare for cello in G major
REINECKE, Carl (1824-1910) - Harp Concerto in E minor, Op. 182
RIES, Ferdinand (1784-1838) - Concerto for two horns in E flat major
SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Konzertstück for 4 Horns and Orchestra in F major Op. 86
STRAUSS, Franz (1822-1905) - Horn concerto in C minor, Opus 8
STRAUSS, Richard (1864-1949) - Horn concertos
VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Clarinet Concerto in F minor Op 73
WAELPUT, Hendrik (1845-1885) - Concerto Symphonique

GRANS MISSES - Great Masses

AIBLINGER, Johann Kaspar (1779-1867) - Missa Advocata Nostra
ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Missa Assumptionis Beatae Mariae Virginis
ALTNICKOL, Johann Christoph (1720-1759) - Missa in D Minor
AUMANN, Franz Joseph (1728-1797) - Missa da Requiem & Te Deum
BACH, Johann Ludwig (1677-1731) - Missa sopra "Allein Gott in der Höh sei Ehr"
BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Lutheran Mass in G minor BWV 235

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Mass BWV 233
BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Mass in B minor
BACHMANN, Sixt (1754-1825) - Missa Solemnis in C
BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Messe in C
BELLINI, Vincenzo (1801-1835) - Mass in G minor

BELLINI, Vincenzo (1801-1835) - Messe en La mineur
BERTALI, Antonio (1605-1669) - Missa Sancti Spiritus
BETSCHER, Nikolaus (1745-1811) - Missa Brevis G-Moll
BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Missa "Salisburgensis" in C major
BOSSI, Marco Enrico (1861-1925) - Missa pro defunctis Op. 83
BRIXI, František Xaver (1732-1771) - Missa di Gloria

BRIXI, Frantisek Xaver (1732-1771) - Missa Integra in D minor

CALDARA, Antonio (1670-1736) - Missa Laetare

CAMPRA, André (1660-1744) - Messe "Reges terrae"
CARISSIMI, Giacomo (1605-1674) - Missa "Sciolto havean dall'alte sponde"

CASANOVES, Narcís (1747-1799) - Missa a 6 veus
CASELLAS, Jaume (1690-1764) - Missa Pange Lingua Sacris Solemniis
CASTRO LOBO, Joao de Deus (1794-1832) - Missa em Re maior

CATALANI, Alfredo (1854-1893) - Messa in Mi minore per soli, coro e orchestra

CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa martyrum
CEREROLS, Pere Joan (1618-1680) - Missa pro Defunctis

CORRETTE, Michel (1707-1795) - Messe pour le temps de Noël 1788
CORSELLI, Francesco (1702-1778) - Missa Exultabunt sancti in gloria
COSSET, François (1610-1673) - Missa sex vocum super flumina Babylonis
COUPERIN, François (1668-1733) - Messe pour les Couvents
GOMES, Antônio Carlos (1836-1896) - Missa de São Sebastião
GRIGNY, Nicolas de (1672-1703) - La Messe avec plain-chant
DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa "Nunca fue pena mayor"
DE SAYVE, Lambert (c.1549-1614) - Messe pour le Sacre de l'Empereur Matthias

DIABELLI, Anton (1781-1858) - Pastoral Mass in F major, Op. 147
DONBERGER, Georg Josef (1709-1768) - Missa "Dominus fortitudo mea"
DUBOIS, Théodore (1837-1924) - Messe Breve a trois voix
DURANTE, Francesco (1684-1755) - Missa "Pastorale" in A minor
EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Missa a due chori in C major
EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Requiem in C Major
ESTEVES, Joâo Rodríguez (1700-1751) - Mass for 8 voices
FASCH, Carl Friedrich Christian (1736-1800) - Missa a 16 voci
FASCH, Johann Friedrich (1688-1758) - Missa Brevis in B-Flat Major
FETIS, François-Joseph (1784-1871) - Messe des doubles "De Angelis"
FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900) - Missa Brevis Op. 21
FIOCCO, Joseph-Hector (1703-1741) - Missa Solemnis
FRISINA, Marco (1954-) - Messa Sacerdote per Sempre
GATTI, Luigi (1740-1817) - Creation Mass in A major
GILLES, Jean (1668-1705) - Requiem
GIROLAMI, Giovan Battista (1702-1786) - Messa da Requiem
GNOCCHI, Pietro (1689-1775) - Messa in Fa maggiore
GOUNOD, Charles (1818-1893) - Messe brève No. 5 aux séminaires in C major
GRANCINI, Michel’Angelo (1606-1669) - Messa breve concertata à quatro
GUERRERO, Francisco (1528-1599) - Requiem
HASSE, Johann Adolph (1699-1783) - Missa ultima in G minor
HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Missa in Angustiis "Nelson Mass"
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa in Honorem Sancti Cyrilli et Methodii
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancti Francisci
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancti Gotthardi in C MH530 (1792)
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancti Hieronymi
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancta Theresiae MH 796
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Requiem in B major MH 838
HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Missa in D major No. 11
HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Missa en Re major n.12
HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Missa en Do major
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Mass in E flat major Op 80
ISTVANFFY, Benedek (1733-1778) - Missa Sancta Dorothea
IVANCIC, Amando (1727 - c.1762-1790) - Missa in C Major
JUNCA, Francesc (1742-1833) - Missa en La major
KEMPTER, Karl (1819-1871) - Missa pastoral in G major Op.24
KERLL, Johann Kaspar (1627-1693) - Missa "Superba"
KOPRIVA, Karel Blažej (1756-1785) - Requiem in C minor
KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Messa curta e solenne in D
KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Missa Pastoralis in D
LACHNER, Franz (1803-1890) - Missa da Requiem in F Minor, Op.146
LICKL, Johann Georg (1769-1843) - Missa Solemnis in D minor
LOPEZ, Melchor (1759-1822) - Misa Solemne Unus Deus
LOPEZ, Pare Miquel (1669-1723) - Missa a Onze
LOTTI, Antonio (c.1667-1740) - Missa in E minor
LOTTI, Antonio (c.1667-1740) - Missa Sapientiae in G minor
LUCHESI, Andrea (1741-1801) - Requiem
MARCELLO, Benedetto (1686-1739) - Requiem, SF. B660 "cantato secondo l'usanza Venetiana"
MARTINI, Giovanni Battista (1707-1784) - Requiem
MICHNA, Adam Václav (1600-1676) - Mass of Saint-Wenceslas in D major
MIR, Josep (1700-1764) - Missa en Re major
MOZART, Leopold (1719-1787) - Missa Solemnis in C major
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Mass in C "Cosi fan tutte" K. Anh. 235e
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Missa in C, KV.167 in honore Sanctissimae Trinitatis
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Te Deum & Missa Longa
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Un Requiem per a Claudio Abbado
NICOLAI, Carl Otto (1810-1849) - Messe D-dur
NUNES GARCÍA, José Mauricio (1767-1830) - Missa de Nossa Senhora da Conceição
OBRECHT, Jacob (1457-1505) - Missa Sub Tuum Praesidium
PAER, Ferdinando (1771-1839) - Missa Piena in D minor
PAINE, John Knowles (1839-1906) - Mass in D
PEKIEL, Bartłomiej (c.1633-c.1670) - Missa Brevis
PORTUGAL, Marcos António (1762-1830) - Missa "Grande" in E flat major
RABASSA, Pere (1683-1767) - Missa Simeon Iustus
RATHGEBER, Johann Valentin (1682-1750) - Messe von Muri
REIMANN, Ignaz (1820-1885) - Pastoralmesse in C "Christkindlsmesse"
RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Mass in E flat major, Op.109
RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Messa Pastorale
RISTORI, Giovanni Alberto (1692-1753) - Messa per il Santissimo Natale
ROSETTI, Antonio (1750-1792) - Requiem fur Mozart
ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Messa di Milano & Sinfonia di Odense
RUIMONTE, Pedro (1565-1627) - Requiem
RYBA, Jakub Šimon Jan (1765-1815) - Missa In Dominica Infra Octavam Nativitatis Domini
SALAS, Esteban (1725-1803) - Misa en Sol menor
SCHGRAFFER, Jakob Johann Anton (1799-1859) - Harmoniemesse in E-Flat Major
SCHUBERT, Franz (1797-1828) - Deutsche messe & Magnificat
SMYTH, Ethel (1858-1944) - Mass in D
SÜSSMAYR, Franz Xaver (1766-1803) - Deutsches Requiem SmWV 104
TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Missa Brevis TWV 9:14
TOMASEK, Václav Jan (1774-1850) - Missa solemnis Op.81
TORRI, Pietro (c.1650-1737) - Missa pro Defunctis
VALLS, Francesc (1671-1747) - Missa Scala Aretina
VANHAL, Johann Baptist (1739-1813) - Missa Pastoralis in G major
VANHAL, Johann Baptist (1739-1813) - Missa Solemnis Es-dur
VEJVANOVSKY, Pavel Josef (1633-1693) - Missa Salvatoris
VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Messa Solenne in E flat major
VERHULST, Johannes (1816-1891) - Mass Op.20
VIOLA, Anselm (1738-1798) - Missa Alma Redemptoris Mater
VOGLER, Georg Joseph (1749-1814) - Großes Requiem in E-flat
VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Missa Sancta n.2 Op.76
VORISEK, Jan Václav (1791-1825) - Mass in B flat
WERNER, Gregor Joseph (1693-1766) - Missa Festivalis et Brevis (1759)
WRANITZKY, Anton (1761-1820) - Missa in Es
ZEIDLER, Józef (c.1744-1806) - Missa Pastorycja E-dur (1786)
ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Missa Purificationis Beatae Virginis Mariae
ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Misa de San Ignacio en Fa mayor

MÚSICA DE CAMBRA - Chamber works

AGUADO, Dionisio (1784-1849) - Fandango y Rondo
AMON, Johannes Andreas (1763-1825) - Chamber Music
ARNE, Thomas (1710-1778) - Trio Sonata in E Minor Op. 3 No. 7

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Piano Quintett D-dur-D major OP 22-1
BAERMANN, Heinrich Joseph (1784-1847) - Clarinet Quintet No. 3 in E flat major, Op. 23
BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Balletti, Correnti, Gighe e Sarabande
BAZZINI, Antonio (1818-1897) - 3 Morceaux en forme de sonate, Op. 44

BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Octet in E Flat Major for 2 clarinets, 2 Horns & 2 Bassoons, Opus 103
BEETHOVEN, Ludwig Van (1770-1827) - Sonata Op. 17 (bassoon & french horn versions)
BELLINZIANI, Paolo Benedetto (1682-1757) - Sonates pour flûte à bec & basse continue
BESOZZI, Alessandro (1702-1793) - Trios for flute, violin & cello
BINDER, Christlieb Sigmund (1723-1789) - Sonate en Re majeur
BODINUS, Sebastian (c.1700-1759) - Divertissements
BOËLY, Alexandre Pierre François (1785-1858) - Sextour en Ré Majeur
BOIELDIEU, François-Adrien (1775-1834) - Harp Sonata & Romances

BRAHMS, Johannes (1833-1897) - Piano Quartet No.1 in G minor, Op. 25 (arr. A. Schoenberg)

BRANDL, Johann Evangelist (1760-1837) - Quintet for Bassoon, Piano & Strings Op.63
BREVAL, Jean Baptiste (1753-1825) - Six Sonatas Op.12 for cello and piano
BROD, Henri (1799-1839) - Nocturne für Oboe und Harfe Op. 20/2

BURGMULLER, Norbert (1810-1836) - Clarinet & Piano in E flat major, Op. 15
CARULLI, Ferdinando (1770-1841) - Trio & Nocturne
CHEDEVILLE, Nicolas (1705-1782) - Il pastor fido, Op.13

CLEMENTI, Muzio (1752-1832) - Piano Trios & Sonatas for Piano four hands

CORELLI, Arcangelo (1653-1713) - Sonate da Chiesa Op.1 & 3
COSTE, Napoléon (1805-1883) - Grande Serenade Op. 30
COSTE, Napoléon (1805-1883) - Souvenirs

CZERNY, Carl (1791-1857) - Nonett 1850
DANZI, Franz (1763-1826) - Piano quintets
DAVYDOV, Karl (1838-1889) - Drei Salonstucke, Op.30

DE BERIOT, Charles August (1802-1870) - Piano Trio n.2 Op. 58
DE CASTILLON, Alexis (1838-1873) - Piano quintet in E flat major Op. 1
DE SAINT GEORGE, Chevalier (1745-1799) - Sonata n.1 in B flat major & Harp and Flute sonata in E flat major
DIABELLI, Anton (1781-1858) - Grande Sonate Brillante
DOBRZYNSKI, Ignacy Feliks (1807-1867) - String quintet No.1 Op.20 in F major
DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Flute Quartets
DRAESEKE, Felix (1835-1913) - Sonata in B-flat for Clarinet and Piano, Op.38
DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Cello music

DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Nocturne in E flat major
EBERL, Anton (1765-1807) - Grand Sextetto in E-Flat Major, Op. 47
EBERL, Anton (1765-1807) - Grande sonate in B flat major Op 10 No 2
EDELMANN, Jean-Frederic (1749-1794) - 4 Quartets for Keyboard & Strings
ELLENA, Giuseppe Antonio (1868-1943) - Composizioni per Harmonium e Violino
ERLEBACH, Philipp Heinrich (1657-1714) - Sonate a due Violini col suo Basso Continuo
ERNST, Heinrich Wilhelm (1814-1865) - Solo piano & violin
EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - String quintet in Re major
FARINA, Carlo (c.1600-1639) - Capriccio Stravagante
FARRENC, Louise (1804-1875) - First sonata Op.46 for Cello & Piano
FARRENC, Louise (1804-1875) - Sextet in C minor Op.40
FIBICH, Václav Antonín Zdenek (1850-1900) - Quintet in D major, Op.42
FRANCK, Eduard (1817-1893) - Piano Trio No. 2 in E-Flat Major, Op. 22
FRITZ, Gasparo (1716-1783) - Flute sonatas Op.II
GOUNOD, Charles (1818-1893) - Melodies for Horn & Piano
GRAGNANI, Filippo (1768-1820) - Quartetto Op.8
GRANADOS, Enric (1867-1916) - Quintet de Piano en Sol Menor
GRAZIOLI, Giovanni Battista Ignazio (1746-1820) - Sonate Op.3
GUILLEMAIN, Louis-Gabriel (1705-1770) - Amusements
GYROWETZ, Adalbert (1763-1850) - Divertissement in A major Op 50
HOFFMANN, Heinrich Anton (1770-1842) - Grand duos concertants
HOOK, James (1746-1827) - Six Flute Trios Op. 83
HUBER, Hans (1852-1921) - Piano sextet in B flat major
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Piano Trios Op.83 & Op.96
KALKBRENNER, Friedrich (1784-1849) - Grand Septuor, Opus 132
KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866) - Le Morceau de salon Op.228
KIEL, Friedrich (1821-1885) - Piano Quartets & Quintets
KOZELUCH, Leopold (1747-1818) - Sonata for Fortepiano, Flute and Cello in C major, Op. 9 no 26
KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Flute Quintet in D major
KREUTZER, Joseph (1790-1840) - Trio for flute, violin & guitar Op.92 and Op.94
KUHLAU, Friedrich (1786-1832) - Piano Quartet No.1 in C minor Op 32
LACHNER, Franz (1803-1890) - Nonet in F major (1875)
LEBRUN, Francesca (1756-1791) - Violin Sonatas Op.1
LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Sextet de vent n.3
LICKL, Johann Georg (1769-1843) - Quintetto Concertante F-Dur
LIEBMANN, Hélene (1796-1835) - Grand Sonata Op.11
LOEWE, Johann Carl Gottfried (1796-1869) - Grand Piano Trio in G minor, Op. 12
MALLING, Jørgen Henrik (1836-1905) - Piano Trio in A Minor
MARCEL, Marie-Martin (1769-1861) - Nocturne Op. 14
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Trios
MENDELSSOHN, Arnold Ludwig (1855-1933) - String Quartet No.3 in B flat major Op.83
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Piano Quartets
NEULING, Vincent (s.XVIII-XIX) - Sonata for mandolin & piano in G major
NORMAN, Ludvig (1831-1885) - Piano Quartet Op. 10
ONSLOW, George (1784-1853) - Septet Op.79
PAGANINI, Niccolò (1782-1840) - Variations on "Preghiera" From Rossini's "Mose"
PICHL, Wenzel (1741-1805) - Flute divertimento in A major
REICHA, Antonin (1770-1836) - Bassoon Quintet in B flat major
REICHA, Antonin (1770-1836) - Grand Quatuor Concertant, Op.104
REICHA, Antonin (1770-1836) - Piano Trios
REINECKE, Carl (1824-1910) - Flute Sonata, Op. 167, "Undine"
REISSIGER, Carl Gottlieb (1798-1869) - Clarinet & Flute Sonatas
RIES, Ferdinand (1784-1838) - Chamber works
RODE, Pierre (1774-1830) - Violin Caprices
SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Cinque sonate flauto e clave
SCHEIN, Johann Hermann (1586-1630) - Banchetto Musicale
SCHENCK, Johann (1660-1712) - L'Écho du Danube
SCHUBERT, Franz (1797-1828) - Piano Trios Nos. 1 & 2
SCHUBERT, Franz (1797-1828) - Trout quintet in A major D.667
SINGELÉE, Jean-Baptiste (1812-1875) - Premier quatuor pour saxophones Op. 53
SOBECK, Johann (1831-1914) - Three Wind Quintets
SPOHR, Louis (1784-1859) - Quartet concerto Op.131
STRAUSS, Franz Joseph (1822-1905) - Musik für Horn und Klavier
SVEINBJÖRNSSON, Sveinbjörn (1847-1927) - Piano Trio in E minor
TEIXIDOR, Joseph (1752-1811) - Quartet de corda No.1 en Si bemoll major
TOMBELLE, Fernand de la (1854-1928) - Piano Trio Op. 35
VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Musiche da salotto per Oboe e Pianoforte
VERDI, Giuseppe (1813-1901) - String Quartet in E Minor
VILA DE FORNS, Celestino (1829-1915) - Música de cambra
VITALI, Giovanni Battista (1632-1692) - Sonatas Op. XI
VITALI, Tomasso (1663-1745) - Chaconne fur Violine und Orgel
VIVIANI, Giovanni Buonaventura (1638-c.1692) - Capricci, Armonici da Chiesa e da Camera, Op. 4
VON CALL, Leonhard (1767-1815) - Guitar quartets
VON LANNOY, Heinrich Eduard Josef (1787-1853) - Quintet in E-Flat Major, Op. 2
VON PREUSSEN, Louis Ferdinand (1772-1806) - GroBes Trio Op.10
VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Piano Quartet in B flat major J.76 Op. 18
WIDERKEHR, Jacques Christian Michel (1759-1823) - Oboe Sonatas
WIENIAWSKI, Josef (1837-1912) - Cello Sonata in E minor Op. 26
WITT, Friedrich (1770-1836) - Piano and wind quintet in E flat major Op.5
WÖLFL, Joseph (1773-1812) - Duet for piano & harp Op.37

MÚSICA SACRA - Sacred works

ABOS, Girolamo (1715-1760) - Stabat Mater
ALBRICI, Vincenzo (1631-1696) - Omnia quae fecit deus

ARRIAGA, Juan Crisóstomo (1806-1826) - Stabat Mater Dolorosa & Obertura
BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Auf schicke dich, Wq. 249, H. 815
BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Die Auferstehung und Himmelfart Jesu, Wq. 240

BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Magnificat D-Dur, Wq 215
BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - St. Luke Passion

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Magnificat & Laudate Pueri Dominum
BACH, Johann Christian (1735-1782) - Vesperpsalmen
BACH, Johann Ernst (1722-1777) - Passionsoratorium
BACH, Johann Ludwig (1677-1731) - Motets
BACH, Johann Ludwig (1677-1731) - Motetten
BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Christmas chorals

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - New year's day cantatas

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Cantata "Westphalens Freude, Kantate auf die Rückkunft des Königs"

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Cantata "Vater unser"
BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - L'organo Suonario
BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - Vespro per la Madonna
BECKER, Albert Ernst Anton (1834-1899) - Romantic Choral Music
BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Oratorio "Christus am Ölberge"
BENCINI, Pietro Paolo (c.1670-1755) - Vesperae Beatae Virginis In Sancto Petro Romae
BENEDETTI, Francesco Maria (1683-1749) - Salmi
BERNHARD, Christoph (1628-1693) - Dresden 1652
BOELY, Alexandre Pierre François (1785-1858) - Rorate Coeli
BONPORTI, Francesco Antonio (1672-1749) - Cantata "Mittite Dulces"

BOYCE, William (1711-1779) - Lord thou hast been our refuge
BOYCE, William (1710-1779) - Ode on St Cecilia's Day 'The Charms of Harmony Display'
BRUCH, Max (1838-1920) - Weihnachtsmusik
BRUHNS, Nicolaus (1665-1697) - Das Kantatenwerk

CAMPRA, André (1660-1744) - Confitebor tibi domine
CAMPRA, André (1660-1744) - Motets
CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Magnificat
CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Musik fur San Marco in Venice
CERNOHORSKY, Bohuslav Matej (1684-1742) - Vesperae minus solennes

CERUTI, Roque (1683-1760) - Magnificat
CERUTI, Roque (1683-1760) - Vêpres solennelles de Saint Jean Baptiste

CHERUBINI, Luigi (1760-1842) - Gloria de la Missa Solemne per a la Coronació de Lluís XVIII
CHILD, William (1606-1697) - Sacred Choral Music

CORRETTE, Michel (1707-1795) - Laudate dominum de coelis
CORSI, Giuseppe (1630-c.1690) - Mottetti e Cantate
CROSBY, Fanny (1820-1915) - The Hymn Writers
CUNHA, Antonio Dos Santos (1775-1822) - Responsorios para o Officio da Sexta-Feira Santa
DE BROSSARD, Sébastien (1655-1730) - Grands Motets
DE IRIBARREN, Juan Francés (1699-1767) - Aries al Santíssim
DE IRIBARREN, Juan Francés (1699-1767) - Cantatas y villancicos
DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Matins of Virgin of Guadalupe
DE LA PUENTE, Juan Manuel (1692-1753) - Miserere mei, Deus (1726)
DE MONDONVILLE, Jean-Joseph (1711-1772) - Dominus regnavit

DE NEBRA, José (1702-1768) - Antífona de Magnificat

DE PADILLA, Juan Gutiérrez (1590-1664) - Maitines de Navidad 1652
DE VIVANCO, Sebastian (1551-1622) - Magnificat Quarti toni
DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Gloria in excelsis in Re maggiore
DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Miserere in D Minor
DUMONT, Henry (1610-1684) - Grands motets pour la Chapelle de Louis XIV

DUMONT, Henry (1610-1684) - Magnificat anima mea
ESTERHAZY, Pal (1635-1713) - Harmonia Caelestis 1701
FAJER, Francisco (1731-1809) - Les set paraules de Crist a la creu
FENAROLI, Fedele (1730-1818) - Stabat Mater
FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746) - Concertus de Sancta Cruce
FÖRSTER, Kaspar (1616-1673) - Ad arma fidelis
FÖRTSCH, Johann Philipp (1652-1732) - Musica sacra
FRANCK, Cesar (1822-1890) - Les Sept Paroles du Christ sur la Croix
FRANCK, Melchior (c.1579-1639) - Paradisus Musicus
FREISLICH, Johann Balthasar Christian (1687-1764) - Cantata an dem hohen Geburtsfeste des Herrn Augusti III
GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Confitebor tibi, Domine.
GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Galuppi in Guatemala & Bolivia
GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Gloria in excelsis
GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Laetatus sum
GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Musica Sacra
GEIST, Christian (1650-1711) - Spirit of Geist
GENERALI, Pietro (1773-1832) - Musica Sacra Inedita
GERHARDT, Paul (1607-1676) - Die schönsten Choräle
GILLES, Jean (1668-1705) - Laudate nomen Domini
GOETZ, Hermann (1840-1876) - Psalm 137
GRANDI, Alessandro (1586-1630) - Motetti a cinque voci
GRAUPNER, Christoph (1683-1760) - Christmas in Darmstadt
GRAUPNER, Christoph (1683-1760) - Kantate « Die Nacht ist vergangen », GWV 1101/22
GRAUPNER, Christoph (1683-1760) - Magnificat en Do
GRÉTRY, André Ernest Modeste (1741-1813) - Confitebor tibi domine
HANDEL, Georg Frederich (1685-1759) - Dixit Dominus
HASSE, Johann Adolph (1699-1783) - Miserere in D-moll
HASSE, Johann Adolf (1699-1783) - Psalm 112, Laudate pueri Dominum
HAYDN, Joseph (1732-1809) - Salve Regina, Hob. XXIIIb-1
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Regina Caeli in C major, MH 80
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Vesperae in F major (1793)
HAYDN, Michael (1737-1806) - Credo de la Missa in honorem S. Gotthardi in C, MH530 (1792)
HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Magnificat in A major
HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Miserere B-moll
HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Cantata "Gott fähret auf mit Jauchzen"
HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Christmas Oratorium
HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Markuspassion
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Salve Regina in B flat major
JACOB, Václav Gunther (1685-1734) - Dixit Dominus
JOHNSEN, Henrik Philip (1717-1779) - Church Music, Easter Sunday 1757
JOMMELLI, Niccolo (1714-1774) - Magnificat
JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Roma 1751, Sacred Music
JOSEPH I, Holy Roman Emperor (1668-1711) - Alme Ingrate
KEISER, Reinhard (1674-1739) - Passion Music
KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Cantata "Kom! din herdestaf att bara"
KRIEGER, Johann Philipp (1649-1725) - Kantaten fur Schloss Gottorf
KUHNAU, Johann (1660-1722) - Magnificat in C major
LEO, Leonardo (1694-1744) - Miserere Mei Deus
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1640-1705) - Miserere
LICKL, Johann Georg (1769-1843) - Offertorium Bone Deus, amor meus
LOST MUSIC EARLY AMERICA - Lovefeast for Christmas
LOST MUSIC EARLY AMERICA - Lovefeast for Thanksgiving
LOTTI, Antonio (1667-1740) - Dixit Dominus
LULLI, Giovanni Battista (1632-1687) - Exaudiat Te Dominus
MAGI, Fortunato (1839-1882) - Ecce Lux Nova
MARCELLO, Benedetto (1686-1739) - Salmi
MARTÍ, Josep Antoni (1719-1763) - Magnificat
MARTÍNEZ COMPAÑON, Baltasar Jaime (1737-1797) - Codex Martínez Compañon
MARTINI, Giovanni Battista (1707-1784) - Salmo Beatus Vir
MATTHESON, Johann (1681-1764) - Das groste Kind & Brockes Passion
MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Stabat Mater
MAYR, Rupert Ignaz (1646-1717) - Psalms & Motets
MENDELSSOHN, Fanny (1805-1847) - Oratorium nach Bildern der Bibel
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Ach Gott, von Himmel sieh darein
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Magnificat in D major
MOHRHEIM, Friedrich Christian (1718-1780) - Cantata "Preise Jerusalem den Herrn"
MONIUSZKO, Stanisław (1819-1872) - Litanies of Ostra Brama Nos. 1-4
MONTEVERDI, Claudio (1567-1643) - Selva Morale i Spirituale
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Der Messias K.572
MOZART, W.A. (1756-1791) - Offertorium Splendente te Deus Hymnus KV. 345
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Vesperae solennes de confessore K.339
NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Psalm 103
NEUKOMM, Sigismund (1778-1858) - Marche funèbre & Miserere
NICOLAI, Carl Otto (1810-1849) - Psalmen
NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Laudate Dominum
PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Ingressus in G major
PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Magnificat in C major
PAER, Ferdinando (1771-1839) - Oratorio "Il Santo Sepolcro"
PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Laudate Pueri Dominum
PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Salve Regina
PERTI, Giacomo Antonio (1661-1756) - Gaude felix, parens Hispania
PERTI, Giacomo Antonio (1661-1756) - Il Mosè conduttor del popolo ebreo
PFLEGER, Agustin (c.1635-c.1686) - Sacred Cantatas
PLA, Manuel (1725-1766) - Salve Regina en Sol menor
POHLE, David (1624-1695) - Geistliche Musik
PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Magnificat per omnes
PUCCINI, Giacomo (1858-1924) - Mottetto per San Paolino
PUCKLITZ, Johann Daniel (1705-1774) - Lent & Christmas Cantatas of 18th Century Gdansk
PUJOL, Joan Pau (1570-1626) - Lauda Ierusalem
RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - In convertendo
RAUCH, Andreas (1592-1656) - Jubilate Deo
REGNART, Jacob (1540-1599) - Marian Motets for the Innsbruck Court
REUTTER, Johann Georg (1708-1772) - Portus felicitatis
RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Sacred Works
RISTORI, Giovanni Alberto (1692-1753) - Passione di Nostro Signore
ROSENGART, Aemilian (1757-1810) - Sacred choral music
ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Dixit Dominus
ROVETTA, Giovanni (1596-1668) - Venetian Solemn Vespers for the Birth of Louis XIV
Sacred Vocal Music from 18th Century Switzerland
SAINT SAëNS, Charles Camille (1835-1921) - Oratorio de Noel
SAMANIEGO, Joseph Ruiz (?-1670) - La Vida es Sueño
SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775) - Beatus Vir in D major.
SAMMARTINI, Giovanni Battista (c.1700-1775) - Magnificat
SARTI, Giuseppe (1729-1802) - Gloria in excelsis Deo
SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Laetatus sum
SCHELLE, Johann (1648-1701) - Cantatas & Psalms
SCHUBERT, Franz (1797-1828) - Geistliche Musik
SCHÜTZ, Heinrich (1585-1672) - Geistliche Chormusik
SELLE, Thomas (1599-1663) - Wir galuben all an einen Gott
SIGNORETTI, Aurelio (1567-1635) - Vespertinae omnium solemnitatum psalmodiae
SOLER, Antoni (1729-1783) - Magnificat Secundi Toni
SPOHR, Louis (1784-1859) - Oratorium "Die Letzten Dinge"
STANFORD, Charles Villiers (1852-1924) - Stabat Mater Op. 96
STEFFANI, Agostino (1654-1728) - Stabat Mater
STRADELLA, Alessandro (1639-1682) - Weihnachtkantaten "Ah, ah, troppo è ver"
STRAUSS, Richard (1864-1949) - A Chappella Choral Works
SULLIVAN, Arthur Seymour (1842-1900) - The Church Music
TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Cantata Uns ist ein Kind geboren TWV 1-1451
TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Cantata "Weiche Lust und Frohlichkeit" TWV 1:1536
TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Cantata "Weine, nicht, siehe" TWV 1:1541
TELEMANN, Goerg Philipp (1681-1767) - Magnificat, Meine Seele erhebet den Herrn, TWV 918
TELLER, Marcus (1668-1728) - Motetta Brevia de Tempore
TERRADELLAS, Domenec (1713-1751) - Motet "Nocturna Procella"
TITELOUZE, Jean (1562-1633) - Magnificat du 8eme ton & Les Hymnes
TRAETTA, Tommaso (1727-1779) - Stabat Mater Dolorosa
TUMA, Frantisek (1704-1774) - Stabat Mater Dolorosa
TUNDER, Franz (1614-1667) - Sacred Music
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Beatus vir RV.597
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Gloria & Magnificat
VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Lauda, Jerusalem RV609
WATTS, Isaac (1674-1748) - The Hymn Writers
WESLEY, Charles (1707-1788) - The Hymn Writers
WESLEY, Samuel (1776-1837) - Anthems & Organ Music
WESLEY, Samuel (1766-1837) - Domine Salvam Fac
WESLEY, Samuel Sebastian (1810-1876) - Anthems
WEYSE, Christoph Ernst Friedrich (1774-1842) - Easter cantata
ZACHOW, Friedrich Wilhelm (1663-1712) - Christmas cantata "Lobe den Herrn meine Seele"
ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Litaniae Laurentanae 'Salus infirmorum' ZWV 152
ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Magnificat
ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Beatus Vir & In Hoc Mundo

MÚSICA VOCAL SECULAR - Secular vocal works

ARNE, Thomas (1710-1778) - Overtures and Cantatas
BALFE, Michael William (1808-1870) - Songs and Ballads
BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Der glorreiche Augenblick Op. 136
BELLMAN, Carl Michael (1740-1795) - Songs
BENDIX, Victor Emanuel (1851-1926) - 4 Songs, Op. 3
BILLINGS, William (1746-1800) - Anthems and Fuging Tunes
BILLINGS, William (1746-1800) - Wake Evr'y Breath

BRAHMS, Johannes (1833-1897) - Schicksalslied für Chor und Orchester Op.54
CACCINI, Giulio (1551-1618) - Le Nuove Musiche
CRESCENTINI, Girolamo (1762-1846) - Cantatas and Ariettas for Voice and Fortepiano
CZERNY, Carl (1791-1857) - Lieder
DIABELLI, Anton (1781-1858) - Gesänge für Herz und Gefühl Op.101
ESNAOLA, Juan Pedro (1808-1878) - Romanticismo Musical en el Rio de la Plata
FURSTENAU, Caspar (1772-1819) - Masonic music
GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Les Chinoises
HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - The 13 Part-Songs
HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Cantata "Destatevi, o miei fidi" G-dur Hob XXIVa-2
HAYDN, Joseph (1732-1809) - The Storm
KUNZEN, Friedrich Ludwig Æmilius (1761-1817) - The Hallelujah of Creation
KURPINSKI, Karol (1785-1857) - Henry VI at the Hunt
LINLEY, Thomas Jr. (1756-1778) - Music for the Tempest
MALVEZZI, Cristofano (1547-1599) - Madrigals for 5 and 6 voices (1583-84)
MANTZAROS, Nikolaos Halikiopoulos (1795-1872) - Don Crepuscolo (1815)
MARINI, Biagio (1594-1663) - Allegrezza del Nuovo Maggio
MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Cantata "Arianna a Nasso"
MIELCK, Ernst (1877-1899) - Altbohmisches Weihnachtslied, Op. 5
MORIN, Jean-Baptiste (1677-1745) - La Chasse du Cerf
MOZART, Franz Xaver (1791-1844) - The Other Mozart
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Thamos, Konig in Agypten & Jesu, Rex tremendae majestatis
MUDARRA, Alonso (1510-1580) - Tres Libros de Música, Sevilla 1546
NETZER, Johann Josef (1808-1864) - Lieder
ORLANDINI, Giuseppe Maria (1676-1760) - Bacocco e Serpilla "Il marito giocatore e la moglie bacchettona"
PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Cantata Comica "Il Maestro ed'i sui due Scolari"
PEMBAUR, Josef (1848-1923) - Lieder
RANDHARTINGER, Benedict (1802-1893) - Lieder
RATHGEBER, Johann Valentin (1682-1750) - Augsburger Tafelkonfekt
REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Miltons Morgengesang
ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Il Carnevale di Venezia
ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Le Salon de Rossini
RUBINSTEIN, Anton (1829-1894) - Persian Love Songs
SCHUMANN, Clara Wieck (1819-1896) - Lieder by Clara Schumann
SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Der Königssohn, Op.116
SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Spanisches Liederspiel Op. 74
SILCHER, Philipp Friedrich (1789-1860) - Heimliche Liebe
ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832) - Goethe Lieder

OBERTURES - Overtures

BENNETT, William Sterndale (1816-1875) - Overtures
BOYCE, William (1711-1779) - Overture n.12 in G Major
BRULL, Ignaz (1846-1907) - The Golden Cross Overture
GASSMANN, Florian Leopold (1729-1774) - Opera Overtures
MARSCHNER, Heinrich (1795-1861) - Overtures
MONIUSZKO, Stanisław (1819-1872) - Overtures
SACCHINI, Antonio Maria Gaspare (1730-1786) - Overture Oedipe à Colone
SULLIVAN, Arthur Seymour (1842-1900) - Overtures

SIMFONIES - Symphonies

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Music from the Age of Liberty
ANDREE, Elfrida (1841-1929) - Organ Symphonies

BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Symphony in E flat major, Op.55 No.3 'Eroica'
BEETHOVEN, Ludwig van (1770-1827) - Symphony No. 6 "Pastoral" in F major, Op. 68

BELLINI, Vincenzo (1801-1835) - Simfonia en Re menor
BENNET, William Sterndale (1816-1875) - Symphony in G minor

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Overture & Symphonie

BÖHNER, Johann Ludwig (1787-1860) - Grosse Sinfonie in D minor, Op.130
BORODIN, Alexander (1833-1887) - Symphony No. 1 in E flat major
BRETÓN, Tomás (1850-1923) - Sinfonia No. 2 en Mi bemol mayor

BRIXI, Frantisek (1732-1771) - Simfonia en Re major

CANNABICH, Christian (1731-1798) - Sinfonia in G Major
CARTELLIERI, Antonio Casimir (1772-1807) - Symphonies Nos. 2 & 3

CHERUBINI, Luigi (1760-1842) - Symphony in D major

CLEMENTI, Muzio (1752-1832) - Simfonia No.1 en Do major

CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony n.2 in D major Op.781
CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony No. 6 in G minor
DANZI, Franz (1763-1826) - Symphony No. 4 in D major
DE LANGE, Daniel (1841-1918) - Symphony in c minor Op 4

DER GROSSE, Friedrich (1712-1786) - Symphony for 2 flutes, 2 oboes, 2 horns, strings and continuo in D
DITTERSDORF, August Carl Ditters (1739-1799) - Symphonies & Double-Bass Concerto
DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Sinfonia in A major
EBERL, Anton (1765-1807) - Symphony in E flat major Op.33 & Grand Trio in E flat major Op.36
ENGEL, Johann Jakob (1741-1802) - Symphonies
EYBLER, Joseph Leopold (1765-1846) - Symphony n.2 in D minor
FISCHER, Johann Carl Christian (c.1733-1800) - Symphonie in C-Dur mit acht obligaten Pauken
JANITSCH, Johann Gottlieb (1708-1763) - Darmstädter Symphonien
FARRENC, Louise (1804-1875) - Symphony n.3 Op.36 in G minor
FESCA, Friedrich Ernst (1789-1826) - Symphony in D major No.2 Op.10
FIBICH, Václav Antonín Zdeněk (1850-1900) - Symphony No.1 in F major, Op.17
FLORIDIA, Pietro (1860-1932) - Symphony in D Minor
GERNSHEIM, Friedrich (1839-1916) - Symphony n.1 in G minor, Op.32
GOUNOD, Charles (1818-1893) - Symphony No.1
GOUNOD, Charles (1818-1893) - Symphony No. 2 in E flat major
GUILMANT, Alexandre (1837-1911) - Symphonies for Organ & Orchestra
HARTMANN, Johan Peter Emilius (1805-1900) - Symphony No.1 in G minor, Op. 17
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Symphony No.39 & Divertimento in D
HERSCHEL, William (1738-1822) - Symphonies
KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866) - Symphony n.5 in B Minor Op.106
KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866) - Symphony, No.6 in G Minor, Op.132
KNECHT, Justin Heinrich (1752-1817) - Le Portrait musical de la Nature ou Grande Symphonie
KROMMER, Franz (1759-1831) - Symphony n.4 Op. 102
LACHNER, Franz (1803-1890) - Suite No.7 in D minor, Op.190
LAZZARI, Sylvio (1857-1944) - Symphony in E flat major
LE DUC, Simon (1742-1777) - Symphony n.1 & 2 in D major & Symphony n.3 in B flat major
LINDBLAD, Adolf Fredrik (1801-1878) - Symphony No. 1 in C major, Op. 19
LINDBLAD, Adolf Fredrik (1801-1878) - Symphony No.2 in D major
LIPINSKI, Karol (1791-1860) - Symphony in B flat major
LOEWE, Carl (1796-1869) - Symphony in D minor
MACFARREN, Sir George Alexander (1813-1887) - Symphony No. 4 in Fa minor
MAYER, Emilie (1812-1883) - Symphony No. 4 in B minor (1851)
MAYER, Emilie Luise Friderica (1812-1883) - Symphony No. 5 in F minor
MÉHUL, Étienne Nicolas (1763-1817) - Symphony No.2 in D major
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Symphonie "Lobgesang" Kantate Op. 52
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Symphony No. 4, "Italian"
MESSAGER, André (1853-1929) - Symphonie en La
MONZA, Carlo Ignazio (1735-1801) - Sinfonia detta "La tempesta di mare"
MOZART, Leopold (1719-1787) - Two symphonies
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Salzburg symphonies
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Symphony n.40 in G minor (arr. by J.N. Hummel)
ONSLOW, George (1784-1853) - Symphony n.3 in F minor
PAINE, John Knowles (1839-1906) - Symphony No.1 in C minor Op. 23
PARRY, Hubert (1848-1918) - Symphony No. 2
RAFF, Joseph Joachim (1822-1882) - Symphony n.8 in A minor "La primavera"
RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - Une Symphonie imaginaire
RHEINBERGER, Josef Gabriel (1839-1901) - Sinfonie F-Dur Op.87 "Florentine"
RICCI, Francesco Pasquale (1732-1817) - Pianoforte Selections & Symphonies
ROMBERG, Andreas Jakob (1767-1821) - Symphony No.1 in E flat major, Op. 6
ROTT, Hans (1858-1884) - Symphony In E Major
RYELANDT, Joseph Victor Marie (1870-1965) - "Credo" Symphony No. 4
SCHWEITZER, Anton (1735-1787) - Symphony No. 2 in D major
SORKOČEVIĆ, Luka (1734-1789) - Symphonies
SPOHR, Ludwig (1784-1859) - Symphony No.9 in B minor "The Seasons" Op.143
STAMIC, Jan Václav Antonín (1717-1757) - Early String Symphonies
VERHULST, Johannes (1816-1891) - Symphony in E minor, Op. 46
VON WARTENSEE, Franz Xaver Schnyder (1786-1868) - Symphony n.3 in B Flat Major "Militar"
WAGNER, Richard (1813-1883) - Symphony in E Major
WESLEY, Samuel (1776-1837) - Symphonies
WILMS, Johann Wilhelm (1772-1847) - Sinfonie Es-Dur Op.14
WITT, Friedrich (1770-1836) - Sinfonie n.6 a-Moll "Sinfonia Turque"
WRANITZKY, Paul (1756-1808) - Grande Sinfonie caracteristique pour la paix avec la Republique Francaise in C minor, Op. 31
ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - The Milanese Symphonies

SIMFONIES CONCERTANTS - Symphonies concertantes

ABEL, Carl Friedrich (1723-1787) - Sinfonia concertante in B-dur
BACKOFEN, Johann Georg Heinrich (1768-1830) - Sinfonia Concertante für 2 Klarinetten und Orchester A-Dur, Op. 10

BORTNYANSKY, Dmitry (1751-1825) - Sinfonie concertante & Harpsichord concerto in D major
DANZI, Franz (1763-1826) - Simfonies Concertants
DAVAUX, Jean Baptiste (1742-1822) - Sinfonie concertante melee d'airs patriotiques
GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Symphony concertante in D major
KOZELUCH, Leopold (1747-1818) - Sinfonia concertante in Es-dur - 1r. moviment Allegro
KROMMER, Franz (1759-1831) - Sinfonia Concertante Op. 80
MOLTER, Johann Melchior (1696-1765) - Sinfonia Concertante for Trumpet, MWV-VIII -1
PLEYEL, Ignaz (1757-1831) - Sinfonia concertante in B flat major
PLEYEL, Ignaz (1757-1831) - Symphonie concertante in F major
VON WINTER, Peter (1754-1825) - Sinfonia Concertante B Flat For Violin, Clarinet, Horn, Basson & Orchester

SONATES (piano, clavecí i orgue) - Sonatas (piano, harpsichord and organ)

ALKAN, Charles Valentin (1813-1888) - Organ & Piano music
ASIOLI, Bonifazio (1769-1832) - Keyboard Sonatas
BACH, Johann Christian (1735-1782) - Keyboard Sonatas Op.17
BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Toccaten & Fantasien für Orgel
BEETHOVEN, Ludwig Van (1770-1827) - Three Pieces for Mechanical Organ WoO.33
BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Six Sonates pour le Clavecin
BOELLMANN, Léon (1862-1897) - Organ Works
BOHM, Georg (1661-1733) - Choral Partitas

BOULOGNE, Joseph (1739-1799) - Sonatas pour clavecin
BUSTIJN, Pieter (1649-1722) - Suites for harpsichord
CIRRI, Giacomo Matteo Ignazio (1711-1787) - Dodici Sonate per Organo
CLERAMBAULT, Louis-Nicolas (1676-1749) - Harpsichord & Organ Works
CZERNY, Carl (1791-1857) - Brillante Fantasie n.2, Op. 339 & Variationen für das Pianoforte, Op. 12
D'ANGLEBERT, Jean-Henry (1629-1691) - Suites pour Clavecin

DA BERGAMO, Padre Davide (1791-1863) - Organ sonatas
DA BERGAMO, Padre Davide (1791-1863) - Suonata per violoncello, flauto, cornamusa, claroni e viole
DAQUIN, Louis Claude (1694-1772) - Nouveau Livre de Noëls
D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Pièces de Clavecin
DE ALBERO, Sebastián (1722-1756) - Sonatas for Harpsichord

DE ROSSI, Lorenzo (1720-1794) - Organ sonatas
DELLA CIAJA, Azzolino Bernardino (1671-1755) - 6 Sonates pour Clavecin, Op. 4

DUPHLY, Jacques (1715-1789) - Chaconne
DUPHLY, Jacques (1715-1789) - Troisième Livre (1758)
EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Toccatas & Fugues
ELSNER, Jozef (1769-1854) - Sonata D-dur
ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Klaviermusik
FERREÑAC, Ramón (1763-1832) - Variaciones del Sr. Ferreñac
GALUPPI, Baldassare (1706-1785) - Passatempo al cembalo
GEMINIANI, Francesco (1687-1762) - Pieces de Clavecin
GEOFFROY, Jean-Nicolas (1633-1694) - Pieces de clavessin
GIGOUT, Eugène (1844-1925) - Rhapsodie sur des Airs Catalans
GRÉTRY, André Ernest Modeste (1741-1813) - Sonata prima i seconda & Simfonia concertant per a violí i violoncel en Re major
HARTMANN, Johan Peter Emilius (1805-1900) - Works for organ
HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Pièces pour orgue
HÜTTENBRENNER, Anselm (1794-1868) - Piano Sonata & Lieder
JACQUET DE LA GUERRE, Élisabeth Claude (1665-1729) - Suite n.3
KUHNAU, Johann (1660-1722) - La Battaglia "Biblical Sonata No.1"
LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonata for Piano in A Major
LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonate Op. 2
LOEWE, Johann Carl Gottfried (1796-1869) - Grand Duo for Piano 4-hands in F major, Op. 18
MENDELSSOHN, Fanny (1805-1847) - Klaviermusik aus der Italienzeit
MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Octet per a piano a quatre mans Op.20
MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Divertimenti, Pastorali e brani scelti per Organo
MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Sinfonia marziale in Re & Introduzione, Tema, Variazioni e Finale en Fa
MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Sinfonia per le feste di prima classe in Re
MORANDI, Pietro (1745-1815) - Concerti e sinfonie
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Four hands harpsichord
NEEFE, Christian Gottlob (1748-1798) - Twelve Keyboard Sonatas
NOBLET, Charles (1715-1769) - Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (1757)
PACHELBEL, Johann (1653-1703) - Aria sebaldina in F minor & Ciacona in F minor
PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Christus der ist mein Leben
PESCETTI, Giovanni Battista (1704-1766) - Sonata in E major & Sonata in C Minor
PONCHIELLI, Amilcare (1834-1886) - Pezzi per Organo
PURCELL, Henry (1659-1695) - The Harpsichord Music
REBIKOV, Vladimir (1866-1920) - Piano Music
RUTINI, Giovanni Marco (1723-1797) - Piano Sonatas
SCARLATTI, Alessandro (1660-1725) - Toccata per cembalo d'ottava stesa
SCARLATTI, Domenico (1685-1757) - Cembalo sonata in Re maggiore K.490, 491 & 492
SEGER, Josef Ferdinand Norbert (1716-1782) - Organ works
SOLER, Antoni (1729-1783) - Sonates de Clavicèmbal
SOR, Josep Ferran (1778-1839) - Obres per a pianoforte a quatre mans
SZYMANOWSKA, Maria Agata (1789-1831) - Piano Music
TURK, Daniel Gottlob (1750-1813) - Keyboard Sonatas
VON HENSELT, Georg Martin Adolph (1814-1889) - Piano works
WOELFL, Joseph Johann Baptist (1773-1812) - Piano Sonatas Op. 15
ZIPOLI, Domenico (1688-1726) - Sonate d'intavolatura per organo e cimbalo

TE DEUM - Te Deum

AMARAL, José Carlos (1952-) - Te Deum Op. 213
BOMTEMPO, João Domingos (1775-1842) - Te Deum en Fa Maior
BRUCKNER, Anton (1824-1896) - Te Deum
BÜTNER, Crato (1616-1679) - Te Deum

DELALANDE, Michel Richard (1657-1726) - Te Deum
DESMAREST, Henry (1661-1741) - Te Deum laudamus
GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Te Deum
GRAUN, Carl Heinrich (1704-1759) - Te Deum, GraunWV B:VI:2
HÄNDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Dettingen Te Deum in D major HWV 243
HAYDN, Michael (1737-1806) - Te Deum MH829 & Missa Sancti Joannis Nepomuceni MH182
HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Te Deum
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Te Deum
LULLY, Jean Baptiste (1632-1687) - Te Deum
MARTINI, Giovanni Battista (1706-1784) - Te Deum in D major
MAYR, Johannes Simon (1763-1845) - Te Deum in D major
NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Te Deum
NUNES GARCIA, José Maurício (1767-1830) - Te Deum das Matinas de Sao Pedro
RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Kemptener Te Deum in D major
ZACH, Jan (1699-1773) - Te Deum
ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Te Deum ZWV 145

VARIATS - Various

ALBENIZ, Isaac (1860-1909) - Catalonia
ATTAINGNANT, Pierre (c.1494-c.1551) - Danceries
AUBER, Daniel-Françoise Esprit (1782-1871) - Rondo in A minor for Cello and Orchestra
Cerimònia musical solemne per a la Coronació de Leopold II, Rei de Bohèmia, a Praga el dia 6 de setembre de 1791
DE HITA, Antonio Rodríguez (1724-1787) - Canciones Instrumentales
DE MURCIA, Santiago (1673-1732) - Jácaras
GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Aux Armes, Citoyens!
GRETRY, André Ernest Modeste (1741-1813) - Danses & Ballets
HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Music from Voltaires Zaire (1777)
HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Arlequin Ballet
HUMMEL, Johann Nepomuk (1778-1837) - Grande Serenade en C Major, Op.66 & Offertory Alma Virgo
JADIN, Louis-Emmanuel (1768-1853) - Fantaisie Concertante en Sol Mineur, pour Harpe, Piano et Orchestre
Koos Verheul - 20th Century European Flute Music
KREUTZER, Conradin (1780-1849) - Fantasies & Variationen
MACKENZIE, Alexander (1847-1935) - Pibroch Suite, Op. 42
MICHAEL, David Moritz (1751-1827) - Parthien
MOZART, Leopold (1719-1787) - Cassation in G major "der Kindersinfonie"
MOZART, Leopold (1719-1787) - Musikalische Schlittenfahrt o un viatge musical en trineu
MOZART, Leopold (1719-1787) - Serenata en Re mayor para trompeta, trombón y orquesta
MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Ein Musikalischer Spass K.522
PLEYEL, Ignace (1757-1831) - Serenade for Violin & Cello Op.27
RAFF, Joseph Joachim (1822-1882) - Partita No. 2. in D minor: V. Chaconne (arr. of BWV 1004)
ROMAN, Johan Helmich (1694-1758) - Drottningholmsmusiken

THE GOLDEN AGE OF THE RUSSIAN EMPIRE - A. Alyabyev, Y. Fomin & D. Bortniansky
VERDI, Giuseppe (1813-1901) - Capriccio per Fagotto & Sinfonia "Un Giorno di Regno"
VON FLOTOW, Friedrich (1812-1883) - Wilhelm von Oranien in Whitehall
VORISEK, Jaclav Van (1791-1825) - Variations de bravoure for piano & orchestra op.14

Abraham Govaerts et al - Das Goldene Zeitalter (c.1610)

Obra d'Abraham Govaerts (1589-1626), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Christoph Pez -

En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Abraham Govaerts (Antwerp, 1589 - 9 de setembre de 1626) va ser un pintor barroc flamenc especialitzat en paisatges de petit format en un estil i metodologia propers a Jan Brueghel "el vell" i a Gillis van Coninxloo. Ben aviat es va convertir en mestre del Gremi de Sant Lluc d'Antwerp (anys 1608-1609) on es va dedicar a la docència tot instruint pintors com Alexander Keirincx. Els seus paisatges són sovint al·legòrics, plens de motius mitològics o bíblics i en forma de petites històries. Una particularitat destacable dels seus quadres va ser que les figures humanes sovint eren pintades per altres pintors, especialment per membres de la família Francken. Va morir el setembre de 1626.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Abraham Govaerts (1589-1626) - Altres: Abraham Govaerts (1589-1626)

Parlem de Música...

Johann Christoph Pez (Munich, 9 de setembre de 1664 - Stuttgart, 25 de setembre de 1716) va ser un compositor i cantant alemany. La relació familiar amb Munich va ser estreta, especialment amb la Peterskirche, on va aprendre cant coral. A partir del 1675, va entrar al col·legi dels Jesuïtes de Munich on va desenvolupar un feina destacada en el seu cor i orquestra. Va cantar sovint com a tenor i va assolir el càrrec de director del cor de la Peterskirche. Tanmateix, la prohibició del nou estil modern barroc, en favor del cant pla i polifònic renaixentista, va obligar Pez a canviar d'aires tot establint-se a la Cort de Munich com a músic de cambra. El seu protector, l'Elector Max Emanuel, el va enviar a Roma (anys 1689-1692) per tal d'aprofundir en l'estudi de Corelli, Carissimi i contemporanis. Des d'allà va tornar a Alemanya, concretament a Bonn, on va reorganitzar la vida musical al servei de l'Arquebisbe i Elector de Koln, Joseph Clemens. El 1696 va rebre el títol oficial de mestre de capella tot i que el 1701 va haver d'emigrar a Munich per l'esclat de la Guerra de Successió. A partir d'aleshores es va dedicar a compondre música d'església en el seu càrrec de Kapellmeister a la Cort de Württemberg. Va morir a Stuttgart el setembre de 1716.

Religiosa:

Publicades a Augsburg.
- Prodromus optatae pacis, sive Psalmi de Dominicus e Beata Virgini in officio vespertino, 8vv, 2 vn, va, bc (org), op.2 (1703)
- Jubilum missale sextuplex, 8vv, 2 vn, va, bc (org) (1706); 1 in W
- Corona stellarum, 1v, 2 vn, bc, op.4 (1710); 3 cants. in W

Vocal profana:

- Il giudizio di Marforio (festa da camera), 1695
- Trajano, imperator romano, 1696 (Bonn, 1699); W
- Il riso d’Apolline (serenata teatrale), 1701
- Fileno e Silvia (cant), ?D-Bsb
- Speculum vanitatis, sive Bononius; Abdolonymus christianus: in P.F. Lang, Theatrum solitudinis asceticae (Munich, 1717)
- In solo Deo unica quies, 1684; Viriles constantia, 1686; Jonathus Machabaeus, 1686; Matthias e captivo rex, 1702; Guilelmus e Duce, 1703; Aquitaniae Eremita, 1703; Tamerlanes, 1706: all lost

Instrumental:

- Duplex genius … 12 constans symphoniis, 2 vn, archiviola, bc (Augsburg, 1696; also pubd as op.1, 1701); W
- Sonate da camera … Several Suites of Overtures and Airs, parte I, 1/2 fl, bc, (London, ?1710)
- 1 sonata, 2 vn, bc, in Harmonia mundi (London, 1707); 1 work, 2 fl, in Choice Italian and English Music (London, 1709); 1 sonata, fl, bc, in 10 Sonates (Amsterdam, c1710)
- Conc. pastorale, 2 fl, 2 vn, 2 va, bc, W; 3 suites, kbd, A-Wn; other MSS of inst music in ?D-Bsb, Dlb, ROu

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christoph Pez (1664-1716) - Altres: Johann Christoph Pez (1664-1716)

Parlem amb veu pròpia...

La música de Johann Christoph Pez, autor que va viure la major part de la seva existència a Alemanya, mostra una forta influència italiana fruit dels tres anys d'estudi a Roma però també dels contactes que va mantenir amb italians que es van formar a Munich. Tanmateix, el referent principal de Pez va ser Johann Caspar Kerll, format a Itàlia amb Carissimi i Frescobaldi. Cal, no obstant, diferenciar la música instrumental, propera a Corelli en els trio sonatas i a Lully en les formes concertants i suites, de la música religiosa. Aquesta és més propera a la del seu col·lega Rupert Ignaz Mayr amb qui va compartir vida a Munich. Malauradament, i de moment, no s'ha publicat cap edició que faci referència a la seva obra sagrada tot i existir un parell de misses (Missa in A, editada per Carus, i Missa Sancti Josephi) i un llibre de salms.

Avui recuperarem el repertori més conegut de Pez, aquell que fa referència a la seva obra instrumental (aquesta va viure una petita edat d'or a principis del segle XX gràcies a la divulgació duta a terme per l'editora Bertha Antonia Wallner). Amb el temps la seva presència s'ha diluït en favor d'altres compositors. Ara bé, el seu redescobriment ens obre una finestra a una música virtuosa, plena de matisos, ressò de sonoritats italianes i franceses i bullent de detalls. El Concerto grosso R.18 (R de Rostock, la ciutat on es va publicar) és una instantània del seu interès per l'art francès tot i saber, amb relativa certesa, que Pez no va trepitjar França. Moviments com aries, minuets, bourre o xacona hi són presents. L'acompanyarà una preciosa transcripció per orgue de la Passacaglia de la seva Overture en Sol menor. La seva figura, lluny de representar un epígraf anecdòtic i marginal, és la d'un compositor d'una solvència i d'un art comparable al de molts contemporanis a qui avui, molts de nosaltres, venerem!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Laura Cerutti (organ)
INTÈRPRETS: Les Muffatti, Peter van Heyghen
RECICLASSICAT: PEZ, Johann Christoph (1664-1716)
CLASSICSONLINE: Les Muffatti – Pez: Ouvertures - Concerti
PRESTOCLASSICAL: Laura Cerutti – Pez, J.C.: Overtures / Concerto Sinfonia in A Minor

IMSLP: Johann Christoph Pez (1664-1716)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Les Muffatti – Pez: Ouvertures - Concerti

SPOTIFY: Laura Cerutti – Pez, J.C.: Overtures / Concerto Sinfonia in A Minor

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Canaletto - Venice The Campo SS. Giovanni e Paolo (c.1736-40)

Obra de Giovanni Antonio Canal "Canaletto" (1697-1768), pintor italià (1)

- Recordatori de Niccolò Jommelli -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal (Venècia, 7 d'octubre de 1697 - Venècia, 19 de abril de 1768) va ser un pintor italià. Canaletto va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca. La veduta (vista de la ciutat), una forma de pintar relativament nova i rara per a l'època, es va convertir en la seva especialitat. Els seus principals clients van ser aristòcrates anglesos de viatge per Europa, per a qui els seus quadres eren souvenirs de les vistes de Venècia, el Gran Canal, la cala de Sant Marc, innombrables escenes de regates i festivals aquàtics com el de la celebració anual de les Noces de Venècia i el Mar. La tècnica de Canaletto tenia totes les característiques venecianes tradicionals de lluminositat i color, a les quals va afegir una especial atenció, d'influència flamenca, pel detall clar i precís. Per l'enquadrament de les seves pintures va utilitzar la cambra obscura. Les seves primeres obres solen presentar, en colors foscos i densos, un ambient d'una humitat gairebé palpable sota un cel tempestuós.

Les seves obres posteriors, a partir de 1740, quan comença a adquirir un estil de pinzellada més solta i imprecisa, representen escenes banyades per un sol brillant, amb un ric cromatisme realçat pels vermells i daurats. El 1746, després que la Guerra de Successió austríaca hagués reduït de forma dràstica l'afluència de visitants anglesos a Venècia, Canaletto va viatjar a Anglaterra. Allà va pintar molts paisatges i cases de camp abans de tornar a Venècia el 1755. Va ser triat membre de l'acadèmia de Venècia el 1763, encara que les obres dels seus últims anys van rebre cada vegada més crítiques pel seu estil superficial i per la repetició mecànica dels seus temes més coneguts. La qualitat que dóna a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir determinant per la pintura paisatgística del segle XIX. El seu nebot, Bernardo Bellotto, va ser també un important pintor de paisatges. Va morir a Venècia l'abril de 1768.

Font: En català: Giovanni Antonio Canal "Canaletto" (1697-1768) - En castellano: Giovanni Antonio Canal "Canaletto" (1697-1768) - In english: Giovanni Antonio Canal "Canaletto" (1697-1768) - Altres: Giovanni Antonio Canal "Canaletto" (1697-1768)

Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya.

A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que destaca un Miserere. Va morir a Nàpols l'agost del 1774.

Font: En català: Niccolò Jommelli (1714-1774) - En castellano: Niccolò Jommelli (1714-1774) - In english: Niccolò Jommelli (1714-1774) - Altres: Niccolò Jommelli (1714-1774)

Parlem amb veu pròpia...

Niccolò Jommelli és un dels compositors destacats d'aquest 2014. El seu aniversari, inesperadament, ens està obrint una desconeguda porta a un univers musical d'una gran riquesa. Especialment pel que fa a música religiosa la qual (veure la darrera entrada de Jommelli en aquest espai) s'està configurant com una de les majors produccions del seu repertori. En aquest sentit, el seu Rèquiem o Missa pro defunctis en Mi bemoll major, escrit en una tonalitat peculiar en el segle XVIII, és mereix un punt i apart. En memòria i honor a la duquessa Maria Augusta de Württemberg, la mare de Carlo Eugenio Duc de Roma, Jommelli el va compondre el 1756, per tant, l'hem de situar, amb matisos, en l'època musical clàssica. La introducció marca la pauta solemne en una missa amb una marcada barreja d'estils, comprensible en relació al context pre-clàssic i barroc. Parts operístiques (soprano en el Benedictus i baix en el Tuba mirum) es juxtaposen amb trams d'estricte contrapunt, un d'ells amb una esplèndida doble fuga en el Pie Jesu. Per a quatre veus, soprano, tenor, alt i baix, i orquestra, Jommelli el va escriure durant la seva estada a la Cort Würtemberg a Sttutgart.

L'obra reflecteix la reacció serena i contemplativa de la mort amb moments de certa pompositat sense perdre la compostura. Curiosament, tot i que molts de nosaltres relacionem a Jommelli amb l'òpera, va ser precisament el seu Rèquiem l'obra més internacional del seu repertori. Fins a 80 manuscrits diferents de la seva partitura s'han localitzat arreu d'Europa sent, durant la segona meitat del segle XVIII, el Rèquiem més interpretat i famós i comparable al que va significar, durant el segle XIX, el Rèquiem de Mozart. I això tenint en compte que notables compositors com Hasse, Zelenka, Werner, Heinichen o Martini, per citar-ne alguns, havien escrit misses de difunts meravelloses. Sorprenentment, fins aquest any de celebració, no havíem tingut la fortuna de gaudir, en bones condicions, d'aquesta impressionant obra d'un Jommelli que darrerament no ens deixa de sorprendre!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Susanna Martin (soprano);  Britta Schwarz (contralt);  Virgil Hartinger (tenor); Raimund Nolte (bass); Chor und Orchester der Ludwigsburger Schlossfestspiele ; Reinhard Goebel  (conductor)
RECICLASSICAT: JOMMELLI, Niccolò (1714-1774)
IMSLP: Niccolò Jommelli (1714-1774)
CPDL: Niccolò Jommelli (1714-1774)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Gérard de Lairesse - Apollo and Aurora (1671)

Obra de Gérard de Lairesse (1640-1711), pintor holandès (1)

- Recordatori de Marco Uccellini -

En el dia de la commemoració del seu 334è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Gérard de Lairesse (Lieja, 11 de setembre de 1640 - La Haia, juny de 1711) va ser un pintor flamenc, últim mestre rellevant del barroc. Actualment, és més cèlebre pel retrat que li va fer Rembrandt que pel seu propi art, però va gaudir de renom durant la seva època, la segona meitat del segle XVII, quan la pintura holandesa mostrava els primers símptomes de decadència després de la mort de les seves màximes figures. Nascut a Lieja, es va instal·lar a Amsterdam el 1665. Aquell mateix any, Rembrandt va pintar el seu cèlebre retrat (Metropolitan Museum of Art), que ens el mostra malaltís, amb el nas deforme i demacrat, a causa d'una sífilis congènita. Malgrat la seva delicada salut, Lairesse va arribar a viure 70 anys. El seu art es mou en una línia classicista, lluny de la tradició holandesa i més pròxim a la pujant pintura cortesana francesa. De fet, Lairesse va contribuir a la penetració del gust francès a Holanda. Conegut amb el sobrenom de "El Poussin holandès" i fins i tot comparat amb Rafael Sanzio, Lairesse va produir majorment pintures de gran format, de mitologies i al·legories, encara que també va tocar temes bíblics, si bé dins de la mateixa estètica artificiosa i monumental.

El seu estil sembla derivar de múltiples artistes italians i francesos d'una generació anterior, com Salvatore Rosa, Giovanni Benedetto Castiglione, Carlo Maratta i el ja esmentat Poussin, i connecta encara més amb contemporanis seus com Charles Le Brun i Sebastiano Ricci. Es poden esmentar obres com ara Al·legoria dels cinc sentits, de 1668 (Glasgow), Al·legoria de la llibertat del Comerç (Palau de la Pau, La Haia) i Venus presentant les armes a Eneas (Museu Mayer Van Der Bergh, Anvers). Si bé va pintar amb evident solvència, Lairesse no va ser tan hàbil en el color com en el dibuix i va introduir tons metàl·lics per mitjà d'una pinzellada polida, creant contrasts una mica durs. La seva tasca com a gravador és potser més estimada. El 1690, Lairesse va quedar cec, per la qual cosa a partir d'aleshores es va dedicar a la teoria artística. Els seus escrits es van recopilar als llibres Fundació del dibuix (1701) i en El gran llibre de la pintura (1707). Va morir a La Haia el juny de 1711.

Font: En català: Gérard de Lairesse (1640-1711) - En castellano: Gérard de Lairesse (1640-1711) - In english: Gérard de Lairesse (1640-1711) - Altres: Gérard de Lairesse (1640-1711)

Parlem de Música...

Marco Uccellini (c.1603 - Forlimpopoli, 11 de setembre de 1680) va ser un compositor italià. Va iniciar els seus estudis a Assisi. Des d'allà es va traslladar a Modena en una data anterior al 1639. El 1641 es va convertir en instrumentista a la Cort de Francesc I d'Este i el 1647 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Modena, un càrrec que va mantenir fins el 1665. A partir d'aleshores, i fins el dia de la seva mort, va treballar a la Cort dels Farnese de Parma com a mestre de capella. En aquell període va compondre nombrosa música vocal la qual, malauradament, s'ha perdut. Actualment, la petita producció d'Uccellini que es preserva és estrictament instrumental amb l'excepció d'una sèrie de salms concertants del 1654. Va morir a Forlimpopoli el setembre de 1680.

Instrumental:
Publicada majoritàriament a Venècia.
- Sonate, sinfonie et correnti, a 2–4, bc, libro II (1639)
- Sonate, arie et correnti, a 2–3, bc [libro III] (1642)
- Sonate, correnti et arie, a 1–3, bc, op.4 (1645/R); 2 sonatas, 3 correnti and 3 arias ed. L. Torchi, L’arte musicale in Italia, vii (Milan, 1907)
- Sonate, over canzoni, vn, bc, op.5 (1649)
- Ozio regio: compositioni armoniche sopra il violino e diversi altri strumenti, a 1–6, bc, libro VII (1660 abridged [lost]; Antwerp, 2/1668 as Sonate sopra il violino)
- Sinfonici concerti brevi e facili, a 1–4, op.9 (1667)
- Sinfonie boscareccie, vn, bc, 2 vn ad lib, op.8 (Antwerp, 1669)

Religiosa:
- Salmi, 1, 3–5vv, bc, concertante parte con instrumenti e parte senza, con Letanie della beata virgine, 5vv, bc, op.6 (1654)

Teatral:
- Le navi d’Enea (ballet, A. Guidi), Parma, 1673, lost
- Gli eventi di Filandro ad Edessa (op, G. Gaddi), Parma, Collegio dei Nobili, 1675, lost
- Il Giove d’Elide fulminato (ballet, Guidi), Parma, 1677, lost

Font: En català: Marco Uccellini (c.1603-1680) - En castellano: Marco Uccellini (c.1603-1680) - In english: Marco Uccellini (c.1603-1680) - Altres: Marco Uccellini (c.1603-1680)

Parlem amb veu pròpia...

Marco Uccellini, d'alguna forma, ens enllaça amb Johann Christoph Pez, el nostre convidat de dimarts. No per la coincidència temporal sinó per la proximitat de la seva música tot i parlar d'autors de geografies i d'ambients musicals diferents. Uccellini, a diferència de l'alemany, no es va moure del seu país de naixement, Itàlia. Allà, i proper a la filosofia de mestres com Giovanni Battista Vitali, Maurizio Cazzati, Biagio Marini o Giovanni Maria Bononcini entre altres, va desenvolupar una carrera principalment instrumental si bé amb obligacions religioses fruit dels successius càrrecs de mestre de capella que va desenvolupar a Mòdena i a Parma sota protecció i supervisió reial. Per tant, i en certa forma, la influència italiana de Pez també deriva possiblement d'Uccellini qui a la vegada va influenciar a l'omnipresent Corelli. Com a compositor, tot i saber que va escriure nombrosa música vocal avui dia malauradament perduda, destaca per les set col·leccions de música instrumental, l'opus 1 (perdut) i els opus 2-5, amb sonates, simfonies (en la forma barroca, res a veure amb la forma clàssica) i danses de caràcter breu.

En la nostra selecció escoltarem, indistintament, obres diverses de les seves col·leccions Opus 3, 4, 5 i 7 d'entre els anys 1642 i 1649. En elles, la preponderància del violí, precisament en un temps en què la tècnica per aquest instrument evolucionava contínuament, és evident. La majoria de les sonates, àries i correnti estan escrites en la forma ternària. Per tant, la variació i repetició seqüencial de temes i frases són els mètodes preferits de l'italià. La instrumentació la formen violins (1 o 2 segons el cas), violoncel, arxillaüt i clavicèmbal. La curiositat, en el seu cas, és el nom o etiqueta que sovint dóna a les sonates: La Bergamasca, La mia Pedrina, La Prosperina, Questa bella Sirena... Uccellini no s'inventa aquests noms en un inesperat atac de creativitat sinó que fa referència a les fonts populars, sovint danses, que han inspirat la seva música. El terreny instrumental situat en el primer barroc, com el d'avui, em resulta en gran part desconegut no obstant, i personalment, crec estar escoltant el ressò d'una generació de compositors que més enllà de la fama i els emoluments cercaven la major virtuositat possible tot afinant els instruments i les oïdes fins a nous límits mai abans explorats!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Conserto Vago
INTÈRPRETS: The Arcadian Academy; Nicholas McGegan
AMAZON: Uccellini: Sonate, Correnti e Arie Op 4, 1645 / Conserto Vago

AMAZON: Uccellini: La Bergamasca- Sonate ed arie a violini e basso
IMSLP: Marco Uccellini (1610-1680)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Nicholas McGegan – Uccellini: "La bergamasca"

Uccellini: Sonate, Correnti e Arie Op 4, 1645

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

François Boucher - L'Adoration des Mages (c.1755)

Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)

- Recordatori de Jean-Philippe Rameau -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

François Boucher (París, 29 de setembre de 1703 - París, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins.

El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Va morir el 30 de maig de 1770 a París.

Font: En català: François Boucher (1703-1770) - En castellano: François Boucher (1703-1770) - In english: François Boucher (1703-1770) - Altres: François Boucher (1703-1770)

Parlem de Música...

Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc. Format per son pare, organista de Dijon, Jean-Philippe Rameau va fer un curt viatge a Itàlia, que no el va portar més enllà de Milà. Després, al principi de la seua carrera, va exercir a diverses ciutats, com ara Avinyó, Lió o Clarmont d'Alvèrnia. Després es va instal·lar a París, completant la seua formació d'organista amb Louis Marchand (1669-1732). El seu primer llibre de clavecí mostra la influència d'aquest mestre. Va ser titular dels orgues de diverses esglésies a París, però no va deixar cap obra per a aquest instrument. Tot i haver conservat un gran prestigi després de la seva mort, la seva obra lírica va ser oblidada i ignorada durant 140 anys. Hom reverenciava Rameau com un dels més grans músics francesos, hom interpretava al piano algunes de les seves obres per a clavecí – entre d'altres el famós « tambourin » – però mai no va passar pel cap de ningú tornar a muntar una de les seves òperes fins a les primeries del Segle XX, quan la Schola Cantorum de París dirigida per Charles Bordes va representar l'acte de ballet la guirlande, obra encisadora i sense massa pretensions.

La música de Rameau s'ha beneficiat del ressorgiment que ha experimentat la música antiga. La major part de la seva obra lírica, temps enrere considerada impossible d'executar, disposa avui dia d'una discografia de qualitat pels conjunts barrocs més prestigiosos. Totes les seves grans obres han estat representades, i gaudeixen sempre d'un gran èxit, principalment Les Indes galantes. L'estrena (!) de la seva darrera tragèdia lírica, Les Boréades, va tenir lloc l'any 1982 al Festival d'Ais de Provença (els assajos havien estat interromputs l'any 1764 arran de la mort del compositor). Rameau és, amb François Couperin, un dels capdavanters de l'escola francesa de clavecí del Segle XVIII. Els dos músics tenen un estil molt diferent, i tenint en compte el volum respectiu de la seva producció, la música de Rameau potser presenta aspectes més variats: peces en la més pura tradició de la suite francesa, peces imitatives (El cant dels ocells, La gallina) i de caràcter (Els planys tendres, La conversa de les Muses), peces de virtuosisme a l'estil d'Scarlatti (Els remolins, Les tres mans), peces on poden trobar-se les innovacions del teòric i investigador en matèria d'interpretació (L'Enharmònic, Els cíclops). Les peces s'han agrupat tradicionalment per tonalitat, però cal una bona dosi d'autopersuasió per veure-hi l'estructura de la suite.

Font: En català: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - En castellano: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - In english: Jean-Philippe Rameau (1683-1764) - Altres: Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

Parlem amb veu pròpia...

"Rameau va ser el major geni musical que ha produït França", paraula de Saint-Saens. Ho deia el músic encarregat de supervisar l'edició de les seves obres completes el 1895. No sorprèn aquesta afirmació admirativa si es té en compte que la recuperació de la música de Rameau va començar amb l'interès dels romàntics francesos per trobar un esperit diferenciador de la música nacional francesa. Ningú millor que Jean Philippe Rameau, capdavanter de l"estil francès creat per Lully i ardent defensor de l'òpera francesa enfront de la italiana, per encarnar aquest esperit nacional. Tot plegat si tenim en compte no només la seva producció musical sinó les seves aportacions teòriques a l'estudi de l'harmonia que van culminar en la fixació de l'acord perfecte major i les seves inversions com a bases per a la modulació tonal, assoliment que perviu en els nostres dies.

La vida de Rameau va estar marcada per episodis polèmics i disputes científiques i teòriques, tot i haver gaudit del mecenatge de rics patrons i haver aconseguit ser l'home de confiança del rei. Amb tot Rameau mai es va considerar un músic pràctic i va preferir veure's a sí mateix com un filòsof o científic. Segons testimonis recollits per contemporanis, la seva dona mai va sentir presumir de les seves composicions en quaranta anys de matrimoni. Arribat al món de l'òpera complerts els cinquanta anys va aconseguir grans èxits en els teatres cortesans i repercussió popular amb el triomf de les seves tragèdies líriques, però les desqualificacions a D'Alembert i Rousseau, així com les seves disputes amb els enciclopedistes, li van suposar el silenciament i la desaparició del repertori fins que a mitjans del segle XIX va renéixer l'interès per la investigació de les músiques del passat nacional i es va iniciar la seva exhumació definitiva. (extracte de Cruz, Luis "La gallina de Rameau. Sobre teoría y práctica musical del siglo XVIII francés", Revista Clarin, maig 2009)

Actualment a Rameau l'associem al clavecí, obra de joventut, i a la música dramàtica, obra de maduresa. No obstant, tot i que substancialment més desconegut, també va compondre tres Grands Motets, forma característica de la França pre-clàssica, en el període 1713-1715. Quam dilecta, In convertendo i Deus noster refugium. Comparables en qualitat a les del seu compatriota De Lalande, Rameau les va compondre, curiosament, per a grans celebracions públiques i no amb les connotacions religioses pròpies del text en llatí de la Bíblia. De fet, el salm 46, Deus nostre refugium, és la partitura que he seleccionat en aquest dia de commemoració del seu 250è aniversari de decés. Testimoni d'un virtuós contrapunt, els passatges lírics, propers a la que posteriorment seria la seva internacional carrera teatral, són de gran bellesa i es combinen d'una forma sublim amb el cors tant singulars i endèmics de la França dels segles XVII i XVIII. Estructurat en 10 moviments (àries, duets, tercets, quartets i cors), la instrumentació és la pròpia de l'època amb violins, viola, viola de gamba, 2 oboès i continuo. La interpretació, sota la batuta d'experts de l'escena francesa, converteix aquesta audició en un autèntic regal que augmenta, si això és possible, el "hype" per un autor convertit en tota una llegenda de la França setcentista!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Le Concert Spirituel; Herve Niquet

RECICLASSICAT: RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764)
AMAZON: Rameau - Les Grands Motets

IMSLP: Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

CPDL: Jean-Philippe Rameau (1683-1764)

SPOTIFY: Véronique Gens/Isabelle Desrochers/Jean-Paul Fouchécourt/Hervé Lamy/Peter Harvey/Marcos Loureiro de Sa/Le Concert Spirituel/Herve Niquet – Rameau - Les Grands motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Enrico Bandini - Ritratto dello scultore Tommaso Bandini

Obra d'Enrico Bandini (1807-1888), pintor italià (1)

- Recordatori de Friedrich Kiel -

En el dia de la commemoració del seu 129è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Enrico Bandini (Parma, 13 de setembre de 1807 - Parma, 27 de febrer de 1888) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma amb Giovanni Tebaldi. El 1836 va guanyar el premi anual de la competència amb el treball acadèmic de L'assassinat de Pompeu. La duquessa Maria Luigia li va encarregar El sopar a Emmaus per a l'església parroquial de Sala Baganza. Va fer un viatge d'estudis a Roma on va crear diversos treballs que posteriorment va enviar a Parma tot i que molts d'ells es van perdre. També va ser autor d'algunes còpies parcials d'obres de Rafael com l'Escola d'Atenes. Va ser nomenat inspector de l'Acadèmia de Belles Arts de Parma. Es va especialitzar en el retrat, alguns d'ells conservats a la Pinacoteca Stuard de la seva ciutat natal. Va morir a Parma el febrer de 1888.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Enrico Bandini (1807-1888)

Parlem de Música...

Friedrich Kiel (Puderbach, 8 d'octubre de 1821 - Berlín, 13 de setembre de 1885) va ser un compositor i professor de música alemany. Dotat d'una gran precocitat, als onze anys ja escrivia composicions de notable consistència, després de perfeccionar els seus estudis i de desenvolupar diversos càrrecs, el 1865 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. El 1866 fou nomenat professor de composició del Conservatori Stern i el 1870 de la Reial Acadèmia de Berlín, en la que va ajudar, de forma determinant, en la formació d'un gran nombre d'alumnes entre ells Jacob Adolf Hägg, Robert Kahn, Arnold Mendelssohn, Zygmunt Noskowski, Charles Villiers Stanford o Ignacy Jan Paderewski, entre molts altres (veure llistat). Les seves composicions, malgrat que no van rebre el reconeixement unànime, mereixen un lloc important en la història de la música, tant per la perfecció de la factura com per la delicadesa de la inspiració. Va rebre nombroses condecoracions les quals, amablement, va rebutjar. A excepció del gènere dramàtic i teatral, va escriure música per a tota classe de gèneres, destacant especialment la seva obra de cambra i la seva producció religiosa de la que cal remarcar els dos rèquiems que va compondre, una Missa solemnis, l'Oratori Christus, un Stabat Mater, un Te Deum... En total quasi un centenar d'obres (opus). Va morir a Berlín el setembre de 1885.

Font: En català: Friedrich Kiel (1821-1885) - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Kiel (1821-1885) - Altres: Friedrich Kiel (1821-1885)

Parlem amb veu pròpia...

L'apassionant història de Friedrich Kiel té més a veure amb la seva dedicació quasi obsessiva per la docència que per la seva labor com a compositor. De fet, la seva carrera en aquest sentit no es va consolidar fins la presentació en públic de la seva gran obra mestra, l'oratori Christus (1874). En motiu d'aquest va ser guardonat massivament i va rebre nomenaments de prestigi en molts centres musicals alemanys però misteriosament ell en va renegar, incloent la prestigiosa oferta per anar a Leipzig com a director del cor. Aquest caràcter recelós per tot "allò públic" no va ser motiu de crítica sinó d'admiració. No obstant, aquest perfil il·limitadament introvertit va perjudicar la seva projecció tant bon punt va morir ja que ràpidament va ser oblidat. En aquest sentit, tot i la recuperació lenta però incansable de molts dels seus treballs, el repertori editat és relativament petit si tenim en compte la seva extensa producció.

Musicalment, Kiel és un compositor que fàcilment ens ajudarà a definir el significat de música acadèmica. Ús mesurat i liberal dels esquemes ortodoxos, un subtil sentimentalisme romàntic que s'enquadra sempre en la nitidesa clàssica de les estructures i un tractament minuciós dels recursos instrumentals, ja sigui mantenint la tessitura amb la lleugeresa d'els arcs o assolint la plenitud simfònica gràcies a la presència del piano. El Concert en Si bemoll opus 30 per a piano i orquestra, de 1864 i dedicat al seu admirador Hans von Bulow, és l'exemple d'aquesta puresa acadèmica. Melodies audaces dominen l'extens primer moviment. El breu andante con moto ens evoca un paisatge oníric per veure's sacsejat pel dansaire i animat rondó allegro vivace final, un moviment pel lluïment del piano solista. Tot i la seva brevetat, no oblidarem les precioses i celestials 3 Romances opus 69. Tres petites obres per a viola i piano, aparentment simples, d'atmosfera tranquil·la i propera a Schumann. Kiel va ser mestre de centenars d'alumnes, alguns d'ells, i posteriorment, destacats músics. Entre classe i classe, potser a l'hora de berenar i abans de sopar, inesperadament, també va trobar un temps d'or per compondre i regalar al món aquests tresors inoblidables!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...