William Lawes (Salisbury, bap. 1 de maig de 1602 - Chester, 24 de setembre de 1645) va ser un compositor anglès, germà petit d'Henry Lawes i un dels músics més destacats de l'Anglaterra del segle XVII. Va estudiar amb Comperario i va entrar al servei del rei Carles. Igual que el seu germà, el 1635 es va convertir en músic del rei en llaüt i cant. Encara que va morir molts anys abans que el seu germà, lluitant amb la tropa reial a Chester, va ser un músic molt més prolífic i destacat que aquest. Va ser el principal compositor de música dramàtica abans de l'aparició de Purcell en el panorama musical. Va escriure música religiosa, àries i obres per a l'escena, entre les quals va destacar The Triumph of peace de Shirley (1633). Va destacar per la seva producció instrumental, en què va mostrar grans dots expressives i una harmonia audaç. En aquest camp va crear danses, In nomine a cinc i sis veus, fantasies en què va utilitzar de tres a set instruments i una col·lecció de sis suites de danses, The royal consort (c.1630). Va estar al servei del rei i va morir en combat durant el setge a Chester. La seva mort, plorada pel rei, es va produir el setembre de 1645.

OBRA:

Vocal secular:

dramatic works and printed poetry collections containing songs are given in parentheses
A hall, a hall, to welcome our freind (J. Suckling: The Tragedy of Brennoralt, 1639), 3vv, GB-Lbl*
Ah cruell love (To Pansies) (R. Herrick: Hesperides, 1648), 1v, Lbl*
A health to the northerne lasse (Suckling: The Goblins, 1638), 3vv, Lbl*, US-NYp
A knot of good fellows, catch, 3vv, 1667; M
All these lye howling (J. Fletcher: The Mad Lover, revived 1639), glee, 2vv, NYp
Amarilis, teare thy haire, 1v, GB-Lbl*, 1669 (adaptation, attrib. H. Lawes); ed. in Lefkowitz (1960)
And may your language be of force (W. Davenant: The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636), madrigal, 3vv, chorus 4vv, Ob*; A, M
A pox on our gaoler (W. Cartwright: The Royal Slave, 1636), catch, 4vv, 1667; R
A round, a round, boys (R. Brome: A Jovial Crew, 1641), catch, 3vv, 1667
Aske me noe more where Jove bestowes (T. Carew), 1v, Lbl*, 1678; ed. in Lefkowitz (1960)
Behold how this conjunction thrives (Davenant: The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636), 1v, chorus 4vv, Eu (inc.), Ob*†; A, M
Beliza, shade your shining eyes, 1v, Lbl*
Be not proud, pretty one (Love’s Affection), 1v, Lbl*, Ob (a 3), 16695 [also with text: I can love for an hour, Eu (inc.), Lbl, Ob (inc.)]
Bess black as a charcole, catch, 3vv, 1667
Brisk clarett and sherry, catch, 3vv, Ob* (only incipit texted)
Britanocles the great and good appears (Davenant: Britannia triumphans, 1638), 5vv, Ob*; M
Call for the ale, catch, 4vv, Lbl, Ob*, 1652; R
Can bewtye’s spring admitt, 1v, Lbl*
Cease, warring thoughts (J. Shirley: The Triumph of Beautie, before 1645), madrigal, 3vv, Eu (inc.), Ob*†; ed. in Lefkowitz (1960)
Charon, O Charon, hear a wretch opprest (Charon and Amintor), dialogue, 2vv, 1669; S
Charon, O gentle Charon, let me wooe thee (Charon and Phylomel), dialogue (Herrick: Hesperides, 1648), 2vv, Lbl*, Ob, 1652
Clorinda, when I goe away (‘Elizium’: seeother instrumental ensemble: Aires and dances), 1v, Ob†, US-NYp
Cloris, I wish that Envye were as just, 1v, GB-Lbl*
Come, Adonis, come away (J. Tatham: Ostella, 1650), 1v, US-NYp (2vv), 1659, 16784; S
Come, Amarillis, now let us be merry, catch, 4vv, 1667
Come away, see the dawning of the day (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), ?4vv (?inc.), GB-Ob*; M
Come, Cloris, hye wee to the bower (H. Reynolds), 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.)
Come follow me brave hearts, catch, 3vv, 1667
Come, heavy hart, whose sighs thy sorrowes shew, dialogue, 2vv, Lbl*
Come, let us cast the dice (Shirley, or W. Cavendish: The Country Captain, 1640), catch, 3vv, Lbl, 16516
Come, let us have a merry heart, catch, 3vv, 1667
Come lovely Cloris, 3vv, 16725 [see alsoother instrumental ensemble: Aires and dances]
Come, my Daphne, come away (Strephon and Daphne) (Shirley: The Cardinal, 1641), dialogue, 2vv, Lbl*, 16528
Come, my lads, catch, 6vv, Ob* (only incipit texted)
Come, quaffe apace this brisk Canary wine, catch, 3vv, 1652
Com, shepherds, com, com away (Beaumont and Fletcher: The Faithful Shepherdess, 1607, revived 1634), 1v, US-NYp; ed. in Cutts (1963)
Come, take a carouse, 3vv, GB-Lbl*
Corinna false! it cannot be, 1v, 16784 [attrib. H. Lawes; seeinstrumental consort: Consort setts, no.73]
Cupids wearie of the court, 1v, Lbl*, US-NYp, 1678
Dainty fine aniseed water, catch, 3vv, 1652
Damon, good morrowe, may the morning queene, ?3vv (?inc.), GB-Eu (inc.), Ob (inc.)
Deere, leave thy home and come with me (A Sonnet) (W. Herbert), madrigal, 4vv (inc.), Eu (inc.), Ob*†
Deerest, all faire is in your browne, 1v, Lbl*, US-NYp; M
Doris, see the am’rous flame, 1v, GB-Lbl*
Dost see how unregarded now (Sonnet) (Suckling: Fragmenta aurea, 1646), 1v, Lbl*
Drink tonight of the moonshine bright, catch, 3vv, Lcm, 1652; R
Erly in the morne, 1v, Lbl*
Fair as unshaded light (To the Queene, entertained … by the Countesse of Anglesey) (Davenant: Madagascar, 1638), 1v, 1678; ed. in Gibbs (1972)
Faith, be noe longer coy (A Motive to Love) (Wit’s Interpreter, 1655), 1v, Lbl*, US-NYp, 1652, 16664 [as Fie, be no longer coy, for cittern, with text added]; S
Far well, faire sainct (On his mistress crossing the sea) (T. Cary, in R. Fanshawe: Il pastor fido, 1647), 1v, GB-Lbl*, 1678
Feare not, deere love (Secresie Protested) (T. Carew, 1640), madrigal, 5vv (inc.), Ob*†
Fill, fill the bowele, glee, 2vv, US-NYp
Gather ye rosebuds while ye may (Herrick: Hesperides, 1648), 1v, GB-Lbl*, Ob, US-NYp, 1652, 16664 [for cittern, with text added]; S
Gather ye rosebuds while ye may (Herrick: Hesperides, 1648), 3vv, GB-Eu (inc.), Gu, Lbl, Ob (inc.), 16528 [arr. from preceding setting]; S
God of winds, when thou art growne brethles, 1v, Lbl*
Goe, bleeding hart, before thou die, madrigal, 3vv (inc.), Ob*
Good morrow unto her (Shirley), 3vv, Eu (inc.), Ob (inc.), US-NYp
Goose law’d with Goose for cousin Gander’s land, catch, 3vv, 1652; R
Had you but herd her sing, 1v, GB-Lbl*, 1678
Hang sorrow and cast away care, catch, 3vv, Lbl, 1652; R
Harke, harke, how in every grove (Cupid’s Call) (Shirley, 1646), 1v, US-NYp
Harke, jolly lads, catch, 3vv, GB-Ob* (only incipit texted)
Hast you, nimphs, make hast away (Nimph and Shepherd), dialogue, 2vv, 16695
Ha we to the other world, catch, 4vv, 1652; R
Heark, faire one (R. Lovelace: Lucasta, 1649) (text only)
Hence, flatt’ring hopes, 1v, Lbl*
Hence, ye prophane, far hence away (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), 1v, chorus 4vv, Ob*; ed. in Dent, A and M
Here’s a jolly couple, 1v, US-NYp
He that will not love (Not to Love) (Herrick: Hesperides, 1648), 1v, GB-Lbl*, 16695
I burne, and beg of you to quench or cool me (To the Dewes) (Herrick: Hesperides, 1648), 1v, Lbl*
I can love for an hour (Love’s Flattery) (Wit’s Interpreter, 1655), 1v, US-NYp, 16537; S
I can love for an hour (Love’s Flattery) (Wit’s Interpreter, 1655), 1v, GB-Eu (inc.), Lbl, Ob (inc.) [music as Be not proud, pretty one]
I doe confesse, catch, 3vv, Ob* (only incipit texted)
If you a wrinkle on the sea have seene, 1v (inc.), Lbl*
If you will drink Canary, catch, 3vv, Lbl, Ob*, 1652; R
I keepe my horse, I keepe my whore (The Cuttpurse Song) (T. Middleton: The Widow), 1v, US-NYp
Ile tell you of a matter, catch, 3vv, 165210
I’m sick of love (To the Sycamore) (Herrick: Hesperides, 1648), 1v, GB-Lbl*, Ob
In envye of the night (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), 1v, Lbl*, US-NYp; ed. in Lefkowitz (1960), A and M
It is folly to be jolly, catch, 3vv, 16585
It tis hir voice, 1v, GB-Lbl*
I would the god of love would dye (Shirley, 1646), 1v, Lbl*
Lets cast away care, catch, 3vv, Ob*, 1651; R
Listen near to the ground, catch, 3vv, 1658
Love, I obey, shoot home thy dart, 1v, Lbl*, 1678
Love is lost and gone astray, glee, 2vv, in J. Playford: A Brief Introduction to the Skill of Musick (London, 4/1662)
Lovers rejoice, your paines shall be rewarded (Beaumont and Fletcher: Cupid’s Revenge, revived 1637), 1v, Lbl*
Love’s a child and ought to be won with smyles (H. Glapthorne: Poems and Argalus and Parthenia, 1639), 1v, Lbl*, 16784
Love throws more dangerous darts, 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.)
May our three gods so long conjoyne (Davenant: The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636), 4vv, Ob*; A, M
Music, the master of thy art is dead (On the memory of my friend, John Tomkins) (? W. Lawes), madrigal, 3vv, 1638, Ob*, 1648
Never let a man take heavily, catch, 3vv, Ob*, 1652; R
Noe, noe, faire heriticke (Suckling: Aglaura, 1638), 1v, US-NYp [also attrib. H. Lawes]; S
Now in the sad declenshion of thy time, 1v, GB-Lbl*
Now, my lads, now let’s be merry (catch), 3vv, 16676
Now that the spring hath fill’d our veins (W. Browne in Merry Drollery, 1661), glee, 2vv, Lbl, 1652
Now the sun is fled downe, dialogue (Cartwright: The Royal Slave, 1636), 2vv, chorus 5vv, F-Pc, US-NYp [also attrib. H. Lawes]; S
O draw your curtaynes and apeere (Davenant: Love and Honour, 1634), lv, GB-Lbl*, US-NYp, 16784; ed. in Gibbs (1972)
O let me still and silentt lye, 1v, NYp
O love, are all those arrowes gone, 1v, GB-Lbl*
O my Clarissa, thou cruel faire, 1v, Och, US-NYp, 1652, 1666 [for cittern, with text added]
O my Clarissa, thou cruel faire, 3vv, GB-Gu, Lbl, 1653; ed. in M [version for harpe consort ed. in Lefkowitz (1960)]
On, on, compassion shall never enter heere, 1v, chorus 3vv, Lbl*
Orpheus, O Orpheus, gently touch thy Lesbian lyre (Trialogue between Alecto, Orpheus and Euridice), 3vv, Lbl*, 1678
O tell me, Damon, canst thou prove (Wit’s Interpreter, 1655), 1v, US-NYp, 1652 [probably by W. Webb]
O the fickle state of lovers (F. Quarles), glee, 2vv, GB-Ob, US-NYp, 16537 [also attrib. H. Lawes]
O thinke not Phoebe cause a cloud (Shirley, 1646), 1v, GB-Lbl*
Perfect and endles circles are, 1v, Lbl*, Llp
Pleasures, bewty, youth attend yee (Love in the Spring) (J. Ford: The Lady’s Trial, 1638), 1v, Lbl*, US-NYp, 16695; S
Renounce this humour and attend, 1v, NYp
Sacred love whose vertues power, dialogue, 2vv, NYp
See how Cawoods dragon looks, catch, 3vv, 1658; R
See how in gathering of their may, catch, 3vv, GB-Lbl, 1652
Singe, singe his praises that do keep our flocks (Fletcher: The Faithful Shepherdess, revived 1634), 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.); ed. in Cutts (1963)
Sing out pent soules (Lovelace: Lucasta, 1649) (text only)
Soe well Britanocles o’re seas doth raigne (Song of Galatea) (Davenant: Britannia triumphans, 1638), 1v, choruses 3, 5vv, Ob*; M
Some drink boy, some drink (Suckling: The Goblins, 1638), catch, 3vv, Lbl, Ob*, 1667
Somnus, the ’umble god (J. Denham: The Sophy, 1641), 1v, US-NYp
Stand still and listen, catch, 3vv, GB-Ob*, 1652
Stay, Phoebus, stay (Songe) (E. Waller), 1v, GB-Lbl*
Still to bee neate, still to bee dresst (B. Jonson: Epicoene, or The Silent Woman, 1609, revived 1636), 1v, US-NYp; ed. in Lefkowitz (1960)
Sullen care, why dost thou keepe, 1v, NYp
Suppose her fair, suppose I know itt, 1v, NYp, 1678 [also attrib. A. Coates]
Tell me noe more her eyes (H. Moody in Wit’s Interpreter, 1655), 1v, GB-Lbl*, US-NYp, 1652
That flame is born of earthly fire (Love’s Constancy), 1v, F-Pc, GB-Lbl*, 1669
The angry steed, the phyph and drum (Davenant: The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636), 1v, chorus 4vv, Ob*; A, M
The balmes rich swet, the myrrhs sweet teares (Davenant: The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636), 2vv, chorus 4vv, Ob*; A, M
The catts as other creatures doe, 3vv, Lbl*, US-NYp; M
The larke now leaves his wattry nest (Davenant), dialogue, 2vv, NYp; ed. in Gibbs (1972)
The pot, the pipe, the quart, the can, catch, 4vv, GB-Lbl, 1658; R
There can bee noe glad man (Wit and Drollery, 1661), 1v, chorus 3vv, US-NYp
The wise men were but seven, catch, 3vv, GB-Lbl, 1652, 1666 [for cittern, with text added]; ed. in Lefkowitz (1960) and R
Thinke not I could absent myself this night (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), 2vv, chorus 4vv, GB-Ob*; ed. in Dent (1928), A and M
Those lovers only hapye are, 1v, Lbl*
Though I am not Bachus preist, catch, 3vv, Ob* (only incipit texted)
Thou that excellest, 1v, Lbl, US-NYp
Tis no shame to yeild to beauty, 1v, chorus 3vv, NYp
Tis not, boy, thy amorous looke, dialogue, 2vv, GB-Lbl*
To bed, to bed (Davenant: Britannia triumphans, 1638), 5vv, Ob*; M
Tom, Ned and Jack, catch, 3vv, Ob* (only incipit texted)
To whome shall I complaine, 1v, Lbl*, US-NYp, 1678; S
Upp, ladies, upp, prepare your taking faces (Cupid’s Progress), 1v, GB-Lbl*, US-NYp, 1669; M
Virgins, as I advise, forbeare, 1v, GB-Lbl*, 1678
Vulcan, O vulcan, my love (Venus and Vulcan), dialogue, 2vv, 1653
Warrs are our delight, catch, 6vv, Lbl, Ob*, 1652; M
Wee shoe noe monstrous crockadell (J. Mayne: The City Match, 1637), 1v, US-NYp
What hoe, wee come to bee merry (Ford: The Lady’s Trial, 1638), 3vv, GB-Lbl*
What if I die for love of thee, dialogue, 2vv, Lbl, Och, US-NH
What should my mistresse doe with haire (One that loved none but deformed women) (Shirley, ? intended for The Duke’s Mistress, 1636), glee, 1v, chorus, 2vv, NYp
What softer sounds are these (Joy and Delight) (Jonson: Entertainment at Welbeck, 1633), dialogue, 2vv, GB-Lbl*
When by thy scorne foule murderess (The Apparition) (J. Donne, 1633), madrigal, 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.)
When death shall snatch us from these kidds (Thirsis and Dorinda) (text: A. Marvell, 1681), dialogue, 2vv, Lbl
When each lynes a faithfull drinker, 3vv, Lbl*, US-NYp
When I by thy faire shape (Lovelace: Lucasta, 1649), 1v, NYp
Wher did you borrow that last sigh (W. Berkeley: The Lost Lady, 1638), 1v, GB-Lbl*, US-NYp
Wherefore do my sisters stay? (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), madrigal, 1v, chorus 3vv, GB-Ob*, ed. in Dent (1928), A and M
Whieles I this standing lake swathed up with ewe (Justiciae Sacrum) (Cartwright, 1651), 1v, Lbl*
White though yee bee (On the Lillyes) (Herrick: Hesperides, 1648), 1v, Lbl*, 1669
Whither goe yee?, catch, 3vv, Ob*
Why doe you dwell soe longe in clouds (Shirley: The Triumph of Peace, 1634), 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.); ed. in Cutts (1963), Walls (1976) and M
Why move these princes of his traine so slow? (Davenant: Britannia triumphans, 1638), 1v, choruses 2, 4, 5vv, Ob*; M
Why should fond man be led about, 3vv (inc.), Eu (inc.), Ob (inc.)
Why should great bewty vertuous fame desire (Davenant), 1v, Lbl*, US-NYp, in H. Lawes: Second Book of Ayres and Dialogues, 1–3vv (London, 1655) ed. in Gibbs (1972) and S
Why soe pall and wan, fond lover (Suckling: Aglaura, 1637), 1v, Carlisle, Bishop Smith’s Partbooks, US-NYp ed. in Lefkowitz (1960) and S
Wise nature that the dew of sleep prepares (Davenant: Britannia triumphans, 1638), 1v, chorus 3vv, GB-Ob*; M
Yee feinds and furies, come along (Davenant: The Unfortunate Lovers, 1638), 1v, Lbl*, 16784; ed. in Gibbs (1972)
Your love, if vertuous, will shew forth (T. Jordan: A Royal Arbor, 1664) (text only)

Vocal religiosa:

anthems; full unless otherwise stated
All people that on earth doe dwell, verse, 3vv, GB-Och; ed. G. Dodd (London, 1970)
All yee tht feare him, praise the Lord, verse, 3vv, DRc, Och
Before the mountains were brought forth, Lbl, Ob (text only)
Behold how good and joyful a thing it is, 3vv, 16484
Cast mee not, Lord, out from thy face, verse, 3vv, Och
Come sing the great Jehovah’s praise, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Gloria Patri et Filio, 3vv, 1648
Have mercy on us, Lord, verse, 3vv, Och; ed. G. Dodd (London, 1970)
How hath Jehovah’s wrath, 3vv, Lbl, 1648
How like a widow, 3vv, 1648
How long wilt thou forget me, O Lord, Ob (inc.), 1648
I am weary of my groaning, 3vv, Ob (inc.), 1648
In resurrectione, 3vv, 1648
In the substraction of my yeares, 3vv, Ob (inc.), 1648
I to thy wing for refuge fly, 3vv (inc.), Ob*
Judah in exile wanders, 3vv, 1648
Let all in sweet accord clap hands, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Let God arise, verse, 1v, Lbl, Och, Y
Let God, the God of battell, rise, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Lord, as the hart imbost with heat, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Lord, in thy wrath reprove mee not, verse, 3vv, Och
Lord, thy deserved wrath asswage, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Memento, memento, Domine, 3vv, 1648
My God, my rock, regard my cry, 3vv, Ob (inc.), 1648
My God, O why hast thou forsook, 3vv, Ob (inc.), 1648
Ne irascaris, Domine, 3vv, 1648
Oft from my early youth, 3vv, Ob (inc.), 1648
O God, my God, wherefore doest thou forsake me, verse, 3vv, DRc, Och
O God, my strength and fortitude, verse, 3vv, Och
O Lord, consider my distresse, verse, 3vv, Och
O Lord, depart not now from mee, verse, 3vv, DRc, Och
O Lord, in yee is all my trust (The Lamentation), verse, 3vv, Och
O Lord, of whom I doe depend (Humble Suite of a Sinner), verse, 3vv, Och
O Lord, turne not away thy face (The Lamentation of a Sinner), verse, 3vv, Och
O sing unto the Lord a new song, 3vv, 1648
Out of the horrour of the deep, 3vv, Ob (inc.), 1648
Praise the Lord enthron’d on high, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
Sing to the king of kings, 3vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
The Lord is my light, verse, 4vv, DRc, Lbl, Och, Y, W. Boyce, Cathedral Music (London, 1760–78), ii
They that go down into sea in ships, Y (inc.)
They who the Lord their fortresse make, 3vv, Ob (inc.), 1648
Thou mover of the rowling spheres, 3vv, Ob (inc.), 1648
Thou that art inthron’d above, 3vv, 1648
To thee I cry, Lord, hear my cries, 3vv, Ob (inc.), 1648
To thee, O God, my God, 3vv, Ob (inc.), 1648
To the God whom we adore, 3vv, Ob (inc.), 1648
When man ffor sinne thy judgment feeles, verse, 1v, Lbl
Who is this that cometh out of the wildernesse, Lbl (text only)
Yee nations of the earth, 3vv, Ob (inc.), 1648

Canons:
Gloria in excelsis Deo, 3vv, 1648
Happy sons of Israel, 3vv, Lbl, Ob*†, 1648
Jesus is harmonious, 3vv, Lbl, 1648
Lord, thou hast been favourable, 3vv, Lbl, Ob*†, 1648
Regi, regis, regum (2 versions), 4vv, Ob*, 1648
Re, me, re, ut, sol, 3vv, Ob*
She weepeth sore in the night, 4vv, Lbl, Ob (inc.), 1648
These salt rivers of mine eyes, 3vv, 1648
Tis joy to see, 3vv, Lbl*, 1648
Why weepst thou, Mary? 3vv, 1648

Instrumental:

Instrumental consort:
The Royall Consort (nos.1–67), ‘old version’, 2 tr, t, b insts, bc (2 theorbos), GB-Ob; ed. D. Pinto (London, 1995):
Setts nos.1–3, d, 4 movts (nos.10–13) Lbl;
Setts nos.4–6, D, 2 movts (nos.26–7) Lbl;
Sett no.7, a; Sett no.8, C;
Sett no.9, F;
Sett no.10, B
The Royall Consort (nos.1–67), ‘new version’, 2 vn, 2 b viols, bc (2 theorbos); ed. D. Pinto (London, 1995):
Sett no.1, d, Ob*, Och, 6 movts (nos.2–7) Lbl;
Sett no.2, d, Lbl, Ob*, Och, 2 movts (nos.11–12) W;
Sett no.3, d, Lbl, Ob*, Och;
Sett no.4, D, Lbl, Ob*, Och;
Sett no.5, D, Lbl, Ob*, Och;
Sett no.6, D, Ob*, Och, 5 movts (nos.37–41) Lbl;
Sett no.7, a, Lbl, Och;
Sett no.8, C, Lbl, Och;
Sett no.9, F, Lbl, Och;
Sett no.10, B , Lbl, Och
Arr. tr, b: nos.54, 58, 61, 1655; no.41, 1662
Consort setts (nos.68–83), 2 tr, a/t, t, b viols, org, GB-Lbl*, Ob*, US-NH, F.B. Zimmerman’s private collection, Philadelphia; ed. D. Pinto (London, 1979):
Sett no.1, g, 2 movts (nos.68–9) GB-Ob, ed. in L, 1 movt (no.70), Ob [2 tr, t, b insts, seeother instrumental ensemble: Other suites];
Sett no.2, a, 1 movt (no.73), version in g, tr, b insts, Ob, US-NH [see alsokeyboard, ‘Mr Laws flat tune’], 1 movt ed. in L;
Sett no.3, c, 1 movt (no.75), 2 tr, b insts), GB-Lbl*, W, 1 movt, d (no.76), 2 tr, t, b insts, Lbl, 1 movt (no.77, as sym. in anthem attrib. H. Lawes), tr, b insts, Lbl, 1 movt ed. in L, 1 movt ed. in [Arkwright] (1909–10);
Sett no.4, F, 1 movt (no.79), 2 tr, ?2 b insts, G, D-Hs [2 tr, t, b insts, seeother instrumental ensemble: Other suites], ed. L. Ring (London, 1965);
Sett no.5, C, 1 movt (no.83), 2 tr, b insts, GB-Lbl*, ed. H. Mönkemeyer (Wilhelmshaven, 1966)
Consort setts (nos.84–100), 2 tr, a/t, t, 2 b viols, org, GB-Lbl*, Ob*, Och, F.B. Zimmerman’s private collection, Philadelphia; ed. D. Pinto (London, 1979):
Sett no.1, g, 2 movts (nos.85–6) ed. A. Dolmetsch and P. Grainger (New York, 1944);
Sett no.2, C, ed. H. Mönkemeyer (Wilhelmshaven, 1966);
Sett no.3, F, ed. L. Ring (London, 1967);
Sett no.4, B , 1 movt (no.96) ed. in L;
Sett no.5, c, ed. in L

Other instrumental ensemble:
Setts for division viols (nos.101–7), 2 b viols, org:
Sett no.1, g, GB-Ob*, ed. J. Richards (London, 1972);
2 movts (nos.101, 103), 2 tr, t, b insts, bc, Ob [seeother instrumental ensemble: Other suites], 1 movt (no.102), tr, b insts, Ob, 1655
Sett no.2, C, Ob*;
nos.104–5, ‘Paven and Almane of Alfonso’ Ferrabosco (ii), ed. in L;
no.106 inc., no.107 resetting of Royall Consort no.33
Setts ‘For the Violls’ (nos.108–113), 2 tr, 2 b viols, GB-Ob*; ed. R. Taruskin (Ottawa, 1983); ed. R. Nicholson, William Lawes: Fantasies and Aires (London, 1985):
Sett no.1, c, 1 movt (no.109) Lbl*, 1 movt (no.110), d, Lbl*;
Sett no.2, C, 1 movt ed. in M

Fantasia-suites (nos.114–37), vn, b viol, org, GB-Lbl, Ob*, Och, L. Ring’s private collection, Hexham, Northumberland; ed. in MB, lx (1991):
Sett no.1, g, ed. in L; Sett no.2, G, 1 movt (no.118) 1655, 2 tr, ?2 b insts, D-Hs;
Sett no.3, a;
Sett no.4, C; Sett no.5, d, ed. C. Arnold (London, 1957);
Sett no.6, D;
Sett no.7, d, ed. in L;
Sett no.8, D, ed. in Lefkowitz (1960)

Fantasia-suites (nos.138–61), 2 vn, b viol, org, F-Pc, GB-Lbl, Ob*, Och, L. Ring’s private collection, Hexham, Northumberland:
Sett no.1, g, ed. in L;
Sett no.2, G, ed. G. Dodd (London, 1977);
Sett no.3, a, 1 movt (no.144) ed. in M;
Sett no.4, C, ed. G. Dodd (London, 1967);
Sett no.5, d, ed. C. Arnold (London, 1957);
Sett no.6, D, ed. in L;
Sett no.7, d, ed. in L;
Sett no.8, D, 1 movt (no.159) pr. in Meyer (1946)

Harpe consorts (nos.162–91), vn, b viol, harp, bc (theorbo), GB-Ob*:
Sett no.1, g, Och, 1662, 1 movt (no.162) Mch, 2 movts (nos.162–3) 1651 [seekeyboard], ed. in L;
Sett no.2, g, Och;
Sett no.3, G, Och, 3 movts (nos.170–71, 173) 1651 [seekeyboard];
Sett no.4, d, Och, 1655, 1 movt (no.177), kbd, Och [see alsosecular vocal: ‘O my Clarissa’, 2nd version], 1 movt ed. in Lefkowitz (1960);
Sett no.5, D, Och, 1655;
Sett no.6, D, Och, 1 movt (no.182) 1655 [seekeyboard]; no.187, G, Och; no.188, G (pavan), ed. in L; no.189, D, on pavan for harp by ‘Cormacke’ [McDermott], ed. in L; no.190, on ‘Paven of Coprario’, 2 b insts, ed. in L; no.190, d (fantasy)

Other suites, 2 tr, t, b insts, bc; ed. D. Pinto, William Lawes:
The Royall Consort (old version) (London, 1995):
Sett no.1, g (nos.101, 103, 338, 70, 339, 337), GB-Ob; 2 movts (nos.101, 103), 2 division b viols, org, Ob [see alsokeyboard: Consort setts andinstrumental consort], 4 movts Lbl, 3 movts Och, 2 movts W; 3 movts ed. L. Ring (London, 1964)
Sett no.2, G (nos.79, 320, 80, 322–3), Ob, 2 movts Lbl, 1 movt Lbl, Ob, 2 movts D-Hs [seeinstrumental consort: Consort setts]
Airs in d (nos.78, 260, 264), GB-Lbl, Och [seekeyboard]
Symphonies, mainly from masques The Triumph of Peace, 1634 [TP], The Triumphs of the Prince d’Amour, 1636 [TPA], Britannia triumphans, 1638 [BT]: all ed. in M:
in C: no.200 (TP), GB-Lbl, Ob*, 16498, ed. in Dent (1928), ed. in A; no.201 (TP), Lbl, Ob*, 1666; no.209 (BT), Lbl, Ob*, 1649; no.210 (TP) probably by S. Ives, sources in Holman (1975–6), also Ob (attrib. Lawes), 16498; no.215 (TPA), Lbl, Ob*, 1655, ed. in Dent (1928), ed. in A
in c: no.231 (BT), Ob*, US-NH, 1655; no.232 (from ‘Deere, leave thy home’: seesecular vocal), GB-Lbl, Ob*, 1655; no.239 (TPA), Ob*
in G: nos.311–12 (TPA), Och (tr, a, b insts), US-NH, 16555
in g: no.343, GB-Lbl (tr, a, b insts), US-NH, 16516, ed. in B; no.345, GB-Lbl (tr, a, b insts), US-NH, 16516
in a: no.380 (TP), GB-Lbl, Ob*, 16784
Aires and dances, tr, b insts unless otherwise stated, GB-Lbl, Llp, Ob, Och, W, US-NH, 1651, 16555, 1662, 1664 (cittern), 1672, 1678:
in C: nos.200–15 [no.205, arr. as ‘Come lovely Cloris’: seesecular vocal]; in c: nos.221–39; in D: nos.246–51; in d: nos.256–88; in e: nos.296–300; in F, nos.306–7; in G: nos.311–28; in g: nos.336–70 [no.346, arr. as ‘Clorinda when I goe away’: seesecular vocal]; in a: nos.380–87; in B : nos.391–8

Fantasies, preludes, dances, 1–3 lyra viols (by tuning):
Harpway sharp (defhf): nos.421–35, 441–51, A-ETgoëss, IRL-Dm, GB-HAdolmetsch, Lbl*, US-NH*, 16527
Harpway flat (edfhf): nos.461–7, 471–81, A-ETgoëss, GB-HAdolmetsch, Lbl, Mp, R. Spencer’s private collection, Woodford Green, Essex, 16614
High harpway sharp (fdefh): nos.491, 496–9, IRL-Dm, GB-HAdolmetsch
High harpway flat (fedfh): nos.511–14, 521–7, HAdolmetsch, Mp, US-CA*, 16614
Eights (fhfhf [A'–D–A–d–a–d']): nos.541–6, 555–79, IRL-Dm, GB-HAdolmetsch, Mp, Ob, Och*, Chester, Cheshire Record Office, US-CA*, no.567 ed. in M, nos.568, 573 ed. in L
French set (efdef): no.591, R. Spencer’s private collection, Woodford Green, Essex
(ffcdh): no.596, GB-Mp
Lawes, William: Works
keyboard
all for virginals/harpsichord
Suite (based with variants on alman by O. Gibbons), a, F-Pc, GB-Lbl, Och, 1 movt in S.R. Lancelyn Green’s private collection, Bebington, Wirral, Merseyside, 1 movt in 16516; ed. in M, 1 movt ed. in MB, xx (1962)
Symphony, Saraband, a (nos.343, 345 in g: seeother instrumental ensemble: Aires and dances), US-NYp, 16637
‘The Golden Grove’ alman and suite, a (nos.361–3 in g), GB-Och, Lbl, Llp, variant in 16637; tr, b insts (nos.361–4), g, Ob, 16628; cittern (nos.361–2), 16664; 1 movt ed. in M
Saraband, a, Llp, Och, 16637; (following ‘Golden Grove’, nos.361–2)
Country Dance, a, addn to ‘Golden Grove’, Och
‘Mr Laws flat tune’, g [cognate of no.73; seeinstrumental consort: Consort setts], US-NYp, ed. in CEKM, xliv (1982), variant for lyra viol, GB-Mp [see alsosecular vocal: ‘Corinna false!’]
Alman, Corant (nos.162–3), g, with anon. Saraband, Ob [see Harpe Consort no.1]
Alman, Corant (nos.170–71), G, Llp, 16637 [see Harpe Consort no.3]
Saraband, G, 16637 (in suite with nos.170–71 from Harpe Consort no.3)
Alman (no.182 from Harpe Consort no.6), D, US-NYp
Jig (no.251), D, NYp; tr, b insts, 16628
Symphonies, C (nos.200–01), Huntingdon, Cromwell Museum, GB-Lbl
Saraband (no.264), d, Ctc, Lbl, Och; 2 tr, t, b insts, Och; lute, R. Mathew: The Lutes Apology (1652); lyra, Cu; tr viol, The English Dancing Master, ed. J. Playford (1651): ascribed only in Ctc
Jigg, G (no.313), arr. B. Cosyn as ‘Coranto’, US-NYp; tr, b insts, GB-Och, 16555; vn, The Dancing Master (4/1670) as ‘The Lord Chamberlins Delight’
Coranto, g (no.339a, seeother instrumental ensemble: Other suites), arr. B. Cosyn, US-NYp
Symphony, a (no.380), Huntingdon, Cromwell Museum
See alsoother instrumental ensemble: Harpe consorts
Lawes, William: Works
plucked strings
Suite: alman (arr. from R. Mesangeau, 1638), 2 corantos, 2 lutes, GB-Ob*; ed. L. Sayce and C. Wilson (London, 1998)
Alman, 2 corantos, cittern (incl. no.396), 1666, seekeyboard: ‘The Golden Grove’ suite

Claude le Jeune (Valenciennes, c.1530 - Paris, bur. 26 de setembre de 1600) va ser un compositor francès i un dels més importants i prolífics del seu temps. Probablement es va formar a Valenciennes, la ciutat on va néixer. El seu nom apareix per primera vegada el 1552 com a compositor d'unes cançons publicades a Leuven. Com a protestant va gaudir de la protecció de la noblesa d'Huguenot que incloïa Guillem d'Orange, Agrippa d’Aubigné, Henri de Turenne, el duc de Bouillon i Henri de Navarre. A partir del 1564 es va instal·lar a París on va publicar algunes de les seves obres, dedicades la majoria d'elles als seus protectors François de la Noue i Charles de Téligny. Va participar en diversos certamens de l'Académie de Poésie et de Musique fundada per Baïf i Courville el 1570. El 1582 va substituir al llaütista Vaumesnil com a ‘maistre des enfants de musique’ a la cort de François, duc d'Anjou, germà d'Henri III. El setge de París de 1590 el va obligar a fugir de la ciutat i les seves obres es van preservar del foc gràcies al seu bon amic Jacques Mauduit. Es va refugiar a La Rochelle, on va publicar el seu Dodecacorde el 1598. Gràcies als privilegis obtinguts d'Henri IV, va poder mantenir la posició de 'maistre compositeur ordinaire de la musique de nostre chambre'. Va morir a París el setembre de 1600.

OBRA:

Editions: C. Le Jeune: Airs of 1608, ed. D.P. Walker, AIM Miscellanea, i–iv (1951–9) [W]Anthologie de la chanson Parisienne au XVIe siècle, ed. F. Lesure (Monaco, 1953) [L]
published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Livre de meslanges (26 chansons, 36 canzonettas, Lat. echo composition) (Ronsard, Desportes, Marot, La Boétie, La Péruse), 4–8, 10vv (Antwerp, 1585) [incl. 5 from 1572, 1583, 1583]; all ed. in His;
13 chansons ed. in MMRF, xvi (1903/R);
12 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90);
canzonettas ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
[33] Airs mis en musique, 4, 5vv (1594) [incl. 20 from 1585, 1585];
2 in L
Le printemps (33 airs mesurés, 6 chansons) (Baïf, Desportes), 2–8vv (1603) [incl. 6 airs from 1594 edn]; ed. in MMRF, xii–xiv (1900–01/R)
[68] Airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], i–ii
Second livre des [59] airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], iii–iv
Second livre des meslanges (31 chansons, 3 airs, 2 airs mesurés, 7 canzonettas), 4–8vv (1612) [also incl. pss, other sacred and instrumental works, and 12 chansons from 1572, 1575, 1577, 1583, 1584]; 2 in L; 15 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90); 7 ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
60 chansons, airs, canzonettas, motets, 4, 5vv, 1552, 1552, 1572, 1575, 1577, 1583, 1583, 1583, 1585, 1585, 1597, 1597, 1605; 3 in L; 18 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90)

Vocal religiosa:

Psalms:
Dix pseaumes de David, 4vv, en forme de motets avec un dialogue, 7vv (T. de Bèze) (1564); dialogue ed. in MMFTR, viii (1928), psalms ed. in Labelle, iii
Dodecacorde (12 psalms) (C. Marot, De Bèze), 2–7vv (La Rochelle, 1598); ed. in RRMR, lxxiv–lxxvi (1989)
Les 150 pseaumes, 4, 5vv (1601;
La Rochelle, 2/1608; Paris, 3/1613;
Amsterdam, 4/1629;
Leiden, 5/1635;
Paris, 6/1650;
Schiedam, 7/1664;
edn entitled The First 12 Psalms … adapted to the English Version, London, ?1775);
ed. in RRMR, xcviii (1995)
Premier livre, contenant 50 pseaumes de David mis en musique, 3vv (1602); ed. in Lamothe, ii
Pseaumes en vers mesurez (26 pss, TeD) (J.A. de Baïf, A. d’Aubigné), 2–8vv (1606); ed. in MMRF, xx–xxii (1905–6/R)
Second livre contenant 50 pseaumes de David, 3vv (1608); ed. in Lamothe, ii
Troisième livre des pseaumes de David, 3vv (1610); ed. in Lamothe, ii
2 psalms 5, 6vv, in Second livre des meslanges (1612) [also incl. other sacred and secular works, see below]; ed. in MMFTR, viii (1928)

Other sacred vocal:
Octonaires de la vanité et inconstance du monde (36 works) (A. de la Roche Chandieu, S. Goulart, J. du Chesne), 3, 4vv (1606); ed. in MMFTR, i (1924), viii (1928); ed. and trans. A. Seay, as Reflections on the Vanity and Inconstancy of the World (New York, 1967–9)
Missa ad placitum, 4–7vv (1607); ed. M. Sanvoisin, Le pupitre, ii (Paris, 1967)
Second livre des meslanges (Mag, 3 motets, sacred chanson), 3–7, 10vv (1612) [also incl. pss and secular works]; sacred chanson ed. in MMFTR, viii (1928)
5 motets S, bvv, in Livre de meslanges (1585) [see below]; 1, 3vv, 1565
Chanson spirituelle, 7vv, 1572; 2, 4–5vv, Livre de meslanges (1585)
Mass, 5vv, I-Td Succio A 2 (c1570–95), doubtful

Instrumental:

3 fantasias in Second livre des meslanges (1612)
Psalm, chanson spirituelle, lute, N. Vallet: Secretum musarum (Amsterdam, 1615/R in Complete Works of Nicolaes Vallet, iii, Utrecht, 1992)
Canzonetta, chanson spirituelle, lute, 1592 (Geneva, 1977)
7 other works, lute, 1601

Amilcare Castore Zanella (Monticelli d’Ongina, 26 de setembre de 1873 - Pesaro, 9 de gener de 1949) va ser un pianista, director i compositor italià. Va estudiar amb Bottesini i altres mestres al Conservatori de Parma. El 1890 va assolir el càrrec de director de l'orquestra del Teatro Regio de Parma. Entre els anys 1893 i 1900 va viatjar a Sud Amèrica com a substitut de direcció de la companyia d'òpera Marino Mancinelli. Posteriorment va iniciar una carrera com a intèrpret de piano i compositor, escrivint en tots els gèneres possibles, des d'òperes i un rèquiem fins a simfonies, concerts i nombrosa música de cambra. Va dirigir el Conservatori de Parma entre els anys 1903 i 1905 i després el Liceo Musicale de Pesaro entre els anys 1905 i 1940. Va morir precisament en aquesta ciutat el gener de 1949.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Aura (op, Haydée [I. Finzi], Pesaro, Rossini, 27 Aug 1910;
La sulamita (op, 3, A. Lega, after Bible: Song of Solomon), Piacenza, Municiple, 11 Feb 1926;
Il revisore (Il trappolone) (op, Lega, after N.V. Gogol: The Inspector General), 1938, Trieste, Verdi, 20 Feb 1940;
4 other ops, ballet, all unperf., some apparently never orchd

Vocal-orch:
Panteismo, op.53 (G. Carducci), T, orch, ?1908;
I due fanciulli, op.75 (G. Pascoli), chorus, str, pf, org, 1918;
Il racconto del figlio, 1v, orch, 1927;
L’infinito (G. Leopardi), T, chorus, orch, 1929;
Alla Madonna della neve (M. di Savoia), 1v, chorus, pf, org, orch, 1930;
Rapsodia dei canti di trincea, male chorus, orch, 1932;
Felix mater, chorus, orch, 1934;
other pieces

Other works:
choral pieces, most of them unacc. or with pf [incl. Canone enigmatico cancherizzato, scorbutico e antivocale, 4vv];
songs;
band pieces;
arrs. of Rossini and others

Vocal religiosa:

Messa di Requiem, op.63, 3 male vv, org, 1915;
De profundis, unison vv, str qt, org, hp (1950);
other pieces

Instrumental:

Orch:
Conc. sinfonico, pf, orch, 1897–8;
Fede, sym. poem, 1901;
Sym. no.1, e, op.24, 1901;
Fantasia e grande fugato sinfonico, op.25, pf, orch, 1902;
Vita, sym. poem, 1907; 2 pezzi, op.58:
Lacrymae rerum, Umoresca [arr. from pf pieces], also arr. hp, str; Fantasia sinfonica, 1918;
Sym. no.2 (Sinfonia fantastica), A, op.76, 1919;
Edgar Poe, sym. impression, ?1921;
Poemetto, vn, orch, 1922;
Elegia e momento frenetico, keyed xyl, str, 1923;
smaller pieces

Chbr:
Pf Trio no.1, e, op.23, 1899;
Brass Qt, op.30, 3 tpt, trbn;
Nonet, op.45, fl, ob, cl, bn, pf qt, db, 1906;
Str Qt no.1, A, op.62, 1918;
Pf Qnt, op.64, 1917;
Sonata, f , op.71, vn, pf, 1917;
Sonata, A, op.72, vc, pf, 1917;
Str Qt no.2, d, 1924;
Pf Trio no.2, g, 1928;
Preludio drammatico e danza dei fiori, db, pf, 1928;
Intermezzi per il Macbeth di Shakespeare, op.94, pf qt, db, also orchd;
smaller pieces, some with unconventional scoring (3 hps; 2 fl, 2 hps, hpd; 6 vc; etc.)

Pf:
Sonata drammatica, op.5, 1890;
Il passero solitario, 1898;
L’arte del fare il nuovo: pezzi stupidi e nuovi, ?c1902 [incl. Danza senile di un fanciullo precocemente invecchiato, Lotta tumultuosa fra l’acido solforico e il marmo, Passeggiata di un pazzo nel giardino del manicomio];
2 studi (amaritmiche), op.44 (1906);
2 leggende, op.47 (1912);
Introduzione e fuga a 2 soggetti, op.67, 1915–16;
Lacrymae rerum, Umoresca, op.58, 1915–16, orchd;
Sonata, e , op.70, 1917;
Poema fantastico, op.90 (1937);
Jota da concerto, op.91 (1938);
Rondò-jazz da concerto, op.92 (1939);
c30 other works

Giovanni Punto [Jan Václav Stic] (Zehušice, 28 de setembre de 1746 - Praha, 16 de febrer de 1803) va ser un intèrpret de trompa i un compositor txec. Gràcies al seu talent el Comte Thun el va enviar a estudiar trompa amb Josef Matiegka a Praga, amb Jan Schindelarž a Dobříš i amb A.J. Hampel a Dresden. El 1764 va tornar a Bohèmia on va servir al seu mecenes durant 4 anys, abans de fer les maletes, canviar de nom i fugir a Itàlia. El 1768 va iniciar una gira per Europa convertint-se ràpidament en un virtuós amb el seu instrument. El 1772 va viatjar a Anglaterra on va rebre molts encàrrecs. Un càrrec que va compaginar amb les seves funcions a la cort del príncep d'Hechingen. Entre el 1776 i el 1788 va ser una cinquantena de vegades intèrpret al Concert Spirituel de Paris. Precisament va ser allà on el 1778 va conèixer a Mozart qui va quedar impressionat per la interpretació que va fer, juntament amb J.B. Wendling (flauta), Friedrich Ramm (oboè) i G.W. Ritter (fagot) de la Sinfonia concertante kAnh.9/297B (avui perduda). El 1781 es va convertir en membre de la banda del príncep arquebisbe de Würzburg abans de tornar un any més tard a París. Va seguir a la capital francesa fins el 1799 on va treballar al Théâtre des Variétés Amusantes. El 1799 va viatjar a Munich i el 1800 a Viena on va conèixer a Beethoven qui al seu torn li va dedicar la Sonata op.17. Van interpretar plegats en una trobada memorable segons les cròniques de l'època. El 1802 es va unir a un tour amb J.L. Dussek passant per París abans de tornar a Praga, on va morir el febrer de 1803. El funeral, massiu, fou acompanyat pel Rèquiem de Mozart.

OBRA:

(selective list)
published in Paris unless otherwise stated

Instrumental:

Hn, insts:
16 concs., 1 hn, orch (?1780–1806), nos.9, 12, 13, ?15, 16 lost;
conc., 2 hn, orch (A-SEI);
sextet, hn, cl, bn, vn, va, b, op.34 (1802);
3 qnts (written in part by A. Rosetti and F. Fiorillo), hn, fl/ob, vn, va, b (by ?1799);
21 qts, hn, vn, va, b, and hn, vn, bn, vc, opp.1–3, 18 (c1785–96);
12 Petits trios, 3 hn (1793);
20 trios, 3 hn (1800);
15 trios, 3 hn (F-Pn);
20 Duos concertans, 2 hn (1793);
24 Petit duos, 2 hn (1793);
8 duos, 2 hn (1800);
3 duos, hn, bn (1802);
24 Nouveaux duos, 2 hn (after 1802);
24 duos (written in part by J.S. Demar),
2 hn;
3 duos, hn, cl

Other:
conc., cl, orch;
3 Quatuors favoris, fl, vn, va, b (1796) (arr. of op.18);
6 trios, fl/vn, vn, b (London, ?178–);
6 [3] duos, 2 vn, op.5 (c1782) (nos.4–6 by J.A. Fodor);
Hymne à la liberté (L'Aîné) (1794);
Descends du haux des cieux:
hymne à la liberté (Judlin)

Literatura:

Seule et vraie méthode pour apprendre facilement les élémens des premier et second cors … composée par Hampl et perfectionnée par Punto son élève (c1794, 3/1798);
Étude ou exercice journaliere, ouvrage périodique pour le cor (1795, 2/1800)

Rudi Stephan (Worms, 29 de juliol de 1887 - Galicia, 29 de setembre de 1915) va ser un compositor alemany. El major de dos fills, es va formar a la seva ciutat natal amb Karl Kiebitz. En aquells temps va participar en les activitats culturals patrocinades per grups com Worms Musikgesellschaft und Liedertafel i Wagner Verein del qual el seu pare n'era membre. A partir del 1904 va començar a compondre, principalment cançons i peces breus. També va mostrar interès per la pintura arribant a experimentar el concepte de Farbklavier. La primavera de 1905 va persuadir als seus pares per tal de poder estudiar a Frankfurt amb el mestre Bernhard Sekles. Poc després va viatjar a Munich on va estudiar amb Rudolf Louis, piano amb Heinrich Schwartz i filosofia a la Universitat. La majoria de les seves obres de joventut no van ser mai publicades. No va ser fins el 1908 que va finalitzar la seva primera gran obra, l'opus 1 per a orquestra. Els dos anys següents va estar ocupat amb la seva òpera Vater und Sohn, el seu Groteskes Op.2, Liebeszauber, una ballada per a tenor i orquestra, Musik für Orchester i Musik für Geige und Orchester, obres amb les que es va presentar en públic el gener de 1911. Ben rebut a Alemanya, va seguir interpretant material propi els següents anys fins el punt que el seu nom va començar a ser considerat com un dels futurs i brillants compositors alemanys. La seva vocació militar voluntària en la Primera Guerra Mundial fou la seva perdició morint el setembre de 1915 al front de Galítsia.

OBRA:
complete list of surviving compositions

Vocal secular:

Stage:
Die ersten Menschen (music drama, 2, O. Borngräber), 1909–14, Frankfurt, 1 July 1920
Vocal:
4 Lieder (L. Greiner, M. Greif, von Stern, A. Lindner), 1904–6:
Mitternacht, Weihnachtsgefühl, Waldnachmittag, Auf den Tod einer jungen Frau;
Waldstille (M.R. von Stern), 1v, pf, 1905, unpubd;
Ich will dir singen ein Hohelied (G. von Robertus), 1v, pf, 1913–14:
Kythere, Pantherlied, Abendfrieden, In Nachbars Garten, Glück zu Zweien, Das Hohelied der Nacht;
7 Lieder (O.J. Bierbaum, J. Schanderl, H. Hinrichs, K. von Berlepsch, B. Goetz, G. Falke, R. Dehmel), 1v, pf, 1913–14:
Sonntag, Pappel im Strahl, Dir, Ein Neues, Im Einschlafen, Abendlied, Heimat;
Liebeszauber, Bar, orch, 1914;
Up de eensmae Hallig (D. von Liliencron), 1v, pf, 1914

Instrumental:

Für Hmn, 1907, unpubd;
Musik, orch, 1910;
Groteske, vn, pf, 1911;
Musik, str qt, db, pf, hp, 1911;
Musik, orch, 1912;
Musik, vn, orch, 1913

Francesco Durante (Frattamaggiore, 31 de març de 1684 - Napoli, 30 de setembre de 1755) va ser un compositor italià i un dels més destacats del barroc tardà a Europa. El setè fill de Gaetano Durante i Orsola Capasso, es va formar inicialment amb el seu pare, un antic cantant a S Maria degli Angeli e S Sossio de Frattamaggiore. Posteriorment, va estudiar amb el seu oncle Don Angelo Durante (c.1650-c.1704), primo maestro del Conservatori San Onofrio de Nàpols, fins el 1705 any en què Francesco va publicar la seva primera obra, el breu drama Prodigii della divina misericordia verso I devoti del glorioso S Antonio di Padova, estrenat a Nàpols. El seu rastre es perd fins el 1728 any en què va assolir el càrrec de primo maestro al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols. Pel que sembla, també va estudiar a Roma amb Pasquini i Pitoni durant els primers anys del segle XVIII. La influència musical romana en l'obra de Durante ha fet creure en aquesta possibilitat tot i l'absència de registres i documents que així ho acreditin. A partir del 1730 va començar a viatjar per Àustria, Alemanya i Bohèmia països on s'han localitzat nombroses còpies dels seus treballs. Al seu retorn a Nàpols, va assolir diversos càrrecs si bé va mantenir la seva principal dedicació a la docència en el Conservatori on va tenir notables alumnes com Pergolesi, Girolamo Abos, Domènec Terradellas i Joseph Doll, entre molts altres. Després de 10 anys de servei, va renunciar al seu càrrec el setembre de 1739, càrrec que va assumir Francesco Feo. Els tres anys següents Durante va romandre inactiu i no va ser fins el 1742 que va accedir a un càrrec al Conservatori di S Maria di Loreto de Nàpols, amb alumnes com Piccini, Paisiello o Jommelli, i on hi va treballar el 13 anys següents, fins el setembre de 1755, any de la seva mort.

OBRA:

Vocal music is with instruments unless otherwise stated; only autographs, unique or rare copies and extensive collections are noted

Vocal religiosa:

Sacred dramas:
Prodigii della divina misericordia verso I devoti del glorioso S Antonio di Padova (scherzo drammatico, A. Rolandi), Naples, street perf., 13 June 1705, music lost, lib I-Nn
La cerva assetata ovvero L’anima nelle fiamme della gloria (dramma sacro), Naples, 18 Feb 1719, lost
5 (monodic) choruses for Flavio Valente (tragedy, Duke Annibale Marchese), in A. Marchese dei Marchesi di Camerota: Tragedie cristiane (Naples, 1729), D-Bsb, I-Bc, Mc, Nc
Abigaile (dramma sacro), Rome, Oratorio de’ RR PP della S Filippo Neri, 22 Nov 1736, music lost, lib C-Tu
S Antonio di Padova (dramma sacro, G. Terribilino), Naples, Oratorio de’ RR PP della Congregazione di S Filippo Neri, 1753, I-Vsmc

Masses, mass movements:
25 masses (Ky-Gl):
Missa S Ildefonsi, e, 5vv, 1709, D-MÜs*;
Missa breve, F, 4vv, 1734, F-Pc*; G, 8vv, 1742, GB-Lbl [4vv missing];
Missa in afflictionis tempore, F, 5vv, 1749, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc [without obs];
A, 8vv, 1753, F-Pc, GB-Lbl*;
C, 8vv, CZ-Pak;
C, 5vv, D-Dlb [2 copies, 1 with Cr, a, 4vv, and alterations by J. Zelenka], I-Fa;
Missa col canto fermo, D, 5vv, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc;
Missa in pastorale, D, 4vv, Nc, Plp, Plst;
D, 4vv, F-Pc [solo vv missing];
D, 4vv, GB-Lbl;
D, 4vv (SSAB), I-Nc;
F, 3vv (SSB), bc, BGi*;
G, 5vv, GB-Lbl;
G, 4vv, I-PAc;
Missa in pastorale, A, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Missa in pastorale, A, 4vv, I-Rvat;
B , 5vv, CZ-Pak, D-Dlb [with addns and alterations by Zelenka];
B , 4vv, CZ-Pak [2 copies, 1 attrib. Pellegrini];
B , 4vv, Pak [2 copies, 1 attrib. Ursini];
B , 4vv, F-Pc, GB-Lbl [Qui tollis is separate], I-Nc [no Qui tollis];
c, 5vv, F-Pc; c, 4vv, CZ-Pak, D-LEbh [with autograph alterations by J.S. Bach, seebwv, Anhang 26, and without attrib. to Durante];
d, 4–8vv, D-Müs [incl. separate copy of a Gl, C, 4vv, 1724];
a, 5vv, MÜs [attrib. Angelo Durante], US-Bp

2 masses (Ky-Gl-Cr), both doubtful:
G, 4vv, NL-At;
a, 5vv, F-Pc

3 a cappella mass cycles:
C, 3vv (ATB), org, GB-Lcm;
C (without Cr), 3vv (TTB), org, D-Bsb, F-Pc, Vnm, ed. in Musica sacra, ii/11 (n.d.);
Missa in Palestrina, d, 4vv, org, F-Pc, GB-Lbl, I-BGc, Nc [dated 17–18 Oct 1739] and over 30 other copies, ed. V. Dufaut (Paris, 1821)

Mass cycle, a, 3vv (SSB), org, Mc [2 copies, 1 with Funzione delle palme, 4vv, org, and proper of mass for Palm Sunday (int, grad, off, post communion)]
Gl, D, 8vv, GB-Lcm;
Cr, D, 4vv, I-Mc;
Cr, D, 4vv, Mc;
Cr, G, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Cr, G, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Cr, A, 4vv (SSTB), I-Nc, Td;
Cr, a, 4vv, D-Dlb [with mass, C, 5vv, and addns by Zelenka];
Cr-San-Benedictus-Ag, D, 4vv, F-Pc

3 Requiem masses:
c, 8vv, Pc, GB-Lbl* [dated 1746];
g, 4vv, F-Pc, I-Mc, Nc [dated 1755], Nf [dated 27 Nov 1738];
a, 3vv (SSB), D-Mbs, MÜs

3 Requiem masses, all doubtful:
F, 4vv, I-Bc;
F, 4vv, Sd;
G, 3vv (SSB), GB-Lbl, inc.

Other sacred vocal:
13 motets:
Ad presepe venite (Motetto in pastorale), 4vv, GB-Lbl*;
Ave virgo sancti amoris, S, Lbl*;
Cessent corda, D, 5vv, Lbl*;
Cito pastores (à pastorale), 4vv, Lbl*, I-Nc [O sapienta eterna];
Ecce pietatis [Dormine benigne Jesu] (Nonna in pastorale), S, Nc;
Inter choros virginales, 5vv, GB-Lbl;
Jam si redit luminosa, 8vv, Lbl*;
Jam videtur, 4vv, 1743, F-Pc, GB-Lbl [Inter coeli delitias];
O vos chori triumphales, CZ-Pak;
Sacerdotes sancti, S, A, ?1713, D-MÜs;
Surge aurora, 4vv, GB-Lbl*;
Surge fama, 5vv, Lbl*;
Tacete sonate, 4vv, Lbl*

Ants, hymns, offs, seqs:
Alma Redemptoris, E , B, Dec 1739, Lbl, ed. in Musique sacrée, vii (Paris, n.d.);
Alma Redemptoris, g, S, 1739, A-Wn;
Ego sum panis, 4vv, bc, GB-Lbl;
Inviolata integra, S, F-Pc, GB-Lbl, ed. A. Lafitte (Paris, 1859);
Iste confessor, 4vv, Lbl; O divi amoris (Inno per S Francisci), 4vv, Lbl*;
O glorioso Domina, A, 5vv, Lbl;
Pange lingua, 5vv, Lbl, Tantum ergo ed. in Musique sacrée, xviii (Paris, n.d.);
Per signum crucis, 4vv, org, I-Mc, ed. F.X. Witt, Cantus sacris (Regensburg, 1874);
Salve flos (cantus de scto Wenceslao Martyre), S, C-BM;
Salve regina, F, B, Nc;
Salve regina [per il Sigr Praun], d, B, 1739, GB-Lbl*;
Salve regina, d, B, B, unacc., 1753, Lbl*, ed. in Musica sacra, iii (n.d.);
Salve regina [per gli alunni del Conservatorio di S Onofrio], c, S, D-MÜs;
Stabat mater, S, S, A, (SA), org, F-Pc [frags.*];
TeD, 5vv, Pc, GB-Lbl, I-Ac [4vv], Nc [4vv];
Veni sponsa Christi, D, 4vv, F-Pc;
Veni sponsa Christi, D, 5vv, GB-Lbl*;
Vexilla regis, 4vv, F-Pc, GB-Lbl*, ed. in Musique sacrée (Paris, n.d.)

Canticles:
Mag, D, 4vv, bc, A-Wn, D-Mbs;
Mag, B , 5vv, I-Nc*, revised version, 4vv, D-Dlb, F-Pc, I-BGc [attrib. G.B. Pergolesi], Nc, ed. D. Hellmann (Stuttgart, 1968), arr., 4vv, org, D-MÜs [dated 1746], F-Pc, I-Nc, Rvat, arr. G. Jannaconi, 8vv, org, D-MÜs, inc.;
Mag, B , 4vv, I-PIp;
Mag, B , 4vv, org, A-Wn, D-Mbs;
Mag, E , 4vv, Bsb*, arr. 3vv (SSB), org, Bsb*, I-Mc;
Mag, a, 4vv, org, Mc;
Mag, a, 4vv, GB-Lbl, I-Nc, US-BE;
Mag, a, 8vv, 1752, F-Pc, GB-Lbl*;
Nunc dimittis, 5vv, 1749, Lbl

Pss:
Beatus vir, C, 4vv, Lbl;
Beatus vir, C, 4vv, Lbl;
Beatus vir, C, 5vv, ?1715, D-MÜs;
Beatus vir, A, 5vv, ?1735, MÜs, attrib. Francesco Feo, Dlb, I-Fn*;
Beatus vir, F, 4vv, D-Bsb [misattributed to Pergolesi], F-Pc, GB-Lbl;
Benedictus Dominus Deus Israel, 3vv (SSB), org, I-Mc;
Confitebor, D, 1v, Nov 1744, F-Pc, GB-Lbl*;
Confitebor, A, 4vv, Lbl;
Confitebor, a, 4vv, I-Sd;
Confitebor, c, 4vv, org, D-WRgs;
Crediti, 4vv, org, I-Mc;
De profundis, 8vv, org, D-WRgs;
De profundis, a, 8vv, org, WRgs;
Dixit Dominus, D, 4vv, F-Pc, GB-Lbl;
Dixit Dominus, D, 5vv, A-Wn, B-Bc;
Dixit Dominus, D, 5vv, 1751, F-Pc, GB-Lbl*,
Dixit Dominus, D, 5vv, D-MÜs;
Dixit Dominus, D, 8vv, 1753, F-Pc, GB-Lbl*;
Dixit Dominus, D, 8vv, F-Pc, GB-Lbl*;
Dixit Dominus, F, 8vv, Lbl;
Dixit Dominus, B , 3vv [SSB], bc, Lbl*;
Laetatus sum, a, 4vv, F-Pc, GB-Lbl;
Laudate pueri, C, 4vv, bc, D-MÜs, Dlb, I-Vnm;
Laudate pueri [detto il Grottesco], G, 4vv, D-MÜs [dated 1732], F-Pc, GB-Lbl?* [dated 7 Dec 1731];
Laudate pueri, G, 8vv, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc (arr. 4vv);
Laudate pueri, D, 8vv, 1714, D-MÜs;
Laudate pueri, A, 1v, GB-Lbl*;
Miserere per la Chiesa di S Nicolò di Bari, 5vv, org, D-MÜs [misattributed to A. Sacchini], GB-Lbl [dated 1754, inc.], I-Mc [misattributed to P. Cafaro], MOe [dated 1765, ‘fatto 1745’], Nc, US-Lc;
2 Misericordias Domini, 8vv, org, A-Wn, D-Bsb, MÜs, F-Pc, I-Mc, Nc, GB-Lbl [1 setting only, both ed. G. Goebel, Die Motette (Neuhausen-Stuttgart, 1974);
Nisi Dominus, 4vv, D-MÜs
Vespro breve (Dixit Dominus, C, 4vv; Confitebor, e, 4vv; Beatus vir, c, 3vv; Laudate pueri, A, 4vv; Mag, c, 4vv), Bsb [Mag, 4vv, org, only], MÜs [Mag, 4vv, org, only], WRgs [Mag, 4vv, org, only], F-Pc, GB-Lbl, I-Mc [Dixit Dominus, Confitebor and Beatus vir only], Nc
Dixit Dominus solenne, 4vv (Dixit Dominus, d; Confitebor, g; Beatus vir, B ; Laudate pueri, D; Laudate Dominum, F; Mag, G), CZ-Pak
Vesper pss with canticle, 4vv, org (Dixit, D; Dixit, C; Confitebor; Beatus vir; Laudate pueri; Lauda Jerusalem; Crediti; In convertendo Domine; Mag; Laetatus sum; Nisi Dominus), I-Mc
3 Lessons for Christmas Day: nocturn 1/I–III, S, S, B, org, Mc

Lessons for Holy Week: Maundy Thursday:
nocturn 1/I, S, S, B, org, GB-Lbl, Lcm, I-Mc, nocturn 1/II, S, S, B, org, Mc, nocturn 1/III, S, S, B, org, GB-Lcm [dated 1752], I-Fc*, Mc;
Good Friday: nocturn 1/I, S, S, B, org, GB-Lbl, Lcm, I-Fc*, Mc, nocturn 1/II, GB-Lbl, Lcm, I-Fc*, Mc, nocturn 1/II, S, 2 other vv, org, GB-Lbl, Lcm [dated 1751], I-Mc, nocturn 1/III, S, S, B, org, Fc*, Mc;
Holy Saturday: nocturn 1/I, S, org, GB-Lbl, Lcm, I-LU, Mc, nocturn 1/II, S, S, B, org, Mc, nocturn 1/III, S, org, Mc

3 Lamentations for Holy Saturday, with insts:
De Lamentatione Jeremiiae Prophetae, f, S, A-Wn, D-Bsb, MÜs, GB-Lbl, Lcm, I-BGc, LU, Mc; Aleph Quomodo, c, S, A, A-Wn, GB-Lcm, I-BGc, Mc;
Incipit Oratio Jeremiae Prophetae, g, 4vv, A-Wn, D-MÜs, Dlb, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-BGc, Mc

Responses, Benedictus, Christus, Miserere for Holy Week, S, S, B, org:
Maundy Thursday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Good Friday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Holy Saturday: nocturn 1/I–III, F-Pc, I-Fc*, Mc, nocturn 3/I–III, Fc;
Benedictus, Fc, Mc;
Christus factus est, Miserere, F-Pc, I-Fc*, Mc, PS [with addl Requiem aeternam and Et lux perpetua], ed. in Musica sacra (1841)
Si quaeris miracula (Responsorio di S Antonio), S, F-Pc, GB-Lbl*

6 Litanies BMV:
3vv, I-Nf, Rieti;
a, 4vv, GB-Lbl, I-LANc [dated 1731];
e, S, A, F-Pc, GB-Lbl, ed. in Musique sacrée, xxxvii (Paris, n.d.);
e [Breve], 4vv, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Mc, Nc;
g, 4vv, B-Br, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc, ed. in Musique sacrée, xxxvii (Paris, n.d.);
f, 4vv, 1750, F-Pc, GB-Lbl*, I-Nc

Studies:
Canon cum tribus vocibus, 4vv, D-Bsb, F-Pc, I-BGc
Memento Domino David (motet), 8vv, org, for the Real Capella di Napoli, 21 April 1745, D-MÜs
Protexisti me Deus (motet), 5vv, for the Real Capella di Napoli, 21 April 1745, A-Wn, D-Bsb, LEm, Mbs, MÜs, TRb, F-Pc, GB-Cfm, Lbl, Lcm, I-Baf, Mc, Nc, ed. in Musique sacrée, xxxiii (Paris, c1815) and in The Fitzwilliam Music, iii (London, 1825)
6 Motetti sopra il canto fermo, 4vv, I-BGc

Cantatas, arias, duets, terzettos:
6 Cantate spirituali, A, bc, D-MÜs, GB-Lbl, I-Mc, Nc:
Vincesti pur vincesti [Seneca funato ossia La crudelta di Nerone];
*Dove infelice [L’anima del ricco Epulone parlante nell’Inferno];
Lascia alfin mio cor [Il fine dell’ uomo];
Dunque fra pochi stanti [Il giudizio particolare], also F-Pc;
Chi per pietà [Figliuol prodigo], with Non più figlio [Accoglienza pietosa];
Al risuonar di spaventose [Il giudizio universale]

2 Atti di contrizioni per gli Alunni del Conservatorio di Gesù Cristo, 1v:
De più pene al fiero aspetto (aria), D, F;
Si, se pentita (aria), D, e, D-MÜs

A le sue sponde torna il ruscello, S, bc, GB-Lbl;
Almen se non possio (aria), S, F-Pc; Ciel se mai in giusto sei, S, bc, Pc; De sventura passo lore (aria), S, Pc
XII duetti [madrigali, canzoni] da camera, S, A, bc [based on recits from solo cantatas by A. Scarlatti]:
Andate, o miei sospiri;
Son io, barbara donna;
Qualor tento scoprire;
Alme, voi che provaste;
Mitilde, alma mia;
O quante volte;
Mitilde, mio tesoro;
Fiero, acerbo destin;
La vezzosa Celinde;
Amor, Mitilde, è morta;
Dormono l’aure estive;
Alfin m’ucciderete: principal source, GB-Lbl, arr. S, S, bc with embellishments by G. Masi, 1776, as Duetti per studio di maniera di cantare e per essercizio di accompagnare al cembalo, Lcm, I-Rsc; ed. L. Cherubini (Paris, c1822), ed. F. Maier (Leipzig, 1844), ed. M. Ivanoff-Boretsky (Moscow, 1931)
Solitudine care, S, A, bc, F-Pc [setting of first recit of Scarlatti’s cantata Solitudine, often attached to above duets]

Also attrib. Durante, duets for S, A, bc, from Scarlatti’s cantatas:
Questo silenzio, Dolce piange, Or mentre io dormo, Sia pur sonno di morte, in Canzoni, all Pc;
Deh, mio ben, E pur vuole il cielo, In si duro martire, O penosa lontananza, Cosi pietade [from Flora and Tirsi], all GB-Lbl

Canoni [Terzettos] (P. Metastasio), S, S, S, unacc., D-MÜs, GB-Lbl [inc. and unattributed]:
Ah che il destino;
Al povere d’amore;
Chi vive amante (from Alessandro nel India];
Chi viver vuol contento;
Comincio solo;
Di liberta son privo;
La sorte tiranna;
Mi vien in odio il solfeggiar;
No’ non parlar d’amore;
Perche vezzosirai;
Se un vero amante;
So che vanti un core;
Voi sole

Solfeggios:
Edition: Solféges D’Italie, i (Paris, 1772), ii (Paris, 1786), v (Paris, c1812)
13 duetti, S, S, all in D-MÜs; 12 in Bsb, ed. G.W. Teschner (Berlin, 1869); 11 in F-Pc, GB-Lbl; 6 transposed (A, A) in D-MÜs, Rp, F-Pc
12 duetti per solfeggiare, S, A, D-MÜs, Rp, F-Pc
5 duetti per solfeggiare, S, B, D-MÜs, F-Pc, GB-Lbl, I-Gl, Rrostirolla
Ludus puerorum, S, S, I-Nc; 4 Solfeggi, S, S, bc, Mc
4 canoni e 12 solfeggi, S, A, D-Rp, F-Pc, I-Mc [solfeggios only], MOe
Solfeggios, 1v, bc, D-Mbs, MÜs, F-Pc, GB-Lbl, Lcm, I-Ac, Gl, MAC, Mc, Nc, Rrostirolla, Tn; solfeggios, B, B, F-Pc, GB-Lbl, I-Ac, Fc, MAC, Mc, Nc; solfeggios, Bar/B, BGi; solfeggios, B, GB-Lbl, I-Ac, Mc, Nc
Danza, danza fanunciella, ed. in Arie antiche, ii (Milan, 1890) and in Italian Songs of the 17th and 18th Centuries, ii (New York, 1922/R);
Vergin tutt’amore, ed. F. Caudana (Bergamo, 1954);
Solfeggio detta la stravaganza, ed. R. Luckhardt, Zeitschrift für Spielmusik (Celle, 1986–8)

Instrumental:

9 concerti a quattro, str, bc:
C, e, A, A (La Pazzia), E , B-Bc, D-Dlb, F-Pc (2 copies), I-Gl, Nc, Vc;
f, B-Bc, D-Dlb, F-Pc, I-Gl, LEPastore, Nc, Vc;
A, g, B-Bc, D-Dlb, F-Pc (2 copies), I-Nc, Vc;
B , Gl: ed. A. Lualdi (Milan, 1948), based on Nc MSS;
ed. E. Doflein (Mainz, 1966), f, g, e, based on D-Dlb MSS;
ed. R. Blanchard (Paris, 1970), based on F-Pc MSS
Conc., C, str, I-LEPastore
Conc., B , hpd, str, I-Nc, Vc, ed. F. Degrada (Milan, 1968)
3 concerti da camera (sonatas), 2 vn, bc, arr. of concerti a quattro, C, E , e in Vc
Sonata, A, vn, hpd, F-Pc, GB-Lbl inc.

Keyboard:
6 Sonate per cembalo divisi in studii e divertimenti, g, D, c, A, f, B  (Naples, 1747–9/R), D-Mbs, Sl, WRtl, F-Pc, GB-Lbl, I-Nc; ed. P. Carrer (Rome, 1986)
Invertura (ov.), org, C, D-MÜs; Essercizio o sonata, org, C, I-Mc, Nc; Partite (o sonate), Mc, Nc;
3 partiti, c: no.1, GB-Lbl, I-Bc, PLcon, Ria; nos.2–3, PLcon, Ria
Le quattro stagioni del anno, sonata per cembalo, 1747, P-Ln, ed. A. Iesuè (Rome, 1983); as Toccatino sopra le quattro stagioni del anno, I-Ria
[9] Toccate per cembalo, GB-Lbl [no.9 only], I-Mc, Nc, some ed. G. Pannain (Milan, 1930) and in Antologia di musica antica e moderna, xi (Milan, 1932)
Toccata, a, F-Pc, GB-Lbl; toccata, B , I-PAc

Various kbd pieces, GB-Lbl:
c, 3 movts; a, same as toccata no.6, movt 1, I-Nc (see above);
F, = toccata no.6, movt 2, Nc (see above); c;
A, = toccata no.9, Nc (see above);
C, = toccata no.2, Nc (see above);
d (fuga);
F, = toccata no.1, Nc (see above);
d, = toccata no.4, Nc (see above);
d, d, C, 3 movts, = toccata no.8, Nc (see above);
g (minuetto); g; c; C; D, 3 movts, also as Partite (o sonate), Nc (see above);
D; A; D (fuga); D (minuetto);
D; F, 4 movts; c (toccata), 1731, also in Bc [with addl movt], Vc [2 copies, 1 with addl movt];
a (toccata), 2 movts, also in F-Pc

Miscellaneous kbd pieces, I-Ria:
Sonata, org, D, 3 movts, variant version of Partite (o sonate), Nc (see above); D (allegro);
sonata, D (allegro);
c, 4 movts, movts 2 and 3 also in 3 partiti, PLcon (see above);
a (allegro); Fuga, G;
Fuga, a, = toccata no.6, movt 1, Nc (see above)

Addl kbd pieces attrib. Durante:
[6] Sonatas con diverse chiave (Anne Smith, 18 May 1754), GB-Lbl, doubtful;
Sonata fugato, org, g, I-Mc (?M. Santucci);
[6] Toccate per cembalo (Antonius Severino, 1770), nos.1 and 4 (e and F) = fugue movts from Handel Suites, D-Rp, GB-Lbl (no.5 only)

Partimentos:
Regole di partimenti numerati e diminuiti, I-Nc [dated 1761, 1769, 1797];
over 20 MSS, D-MÜs, F-Pc, GB-Cfm [incl. 36 realizations by M. Stecher], I-Bc, Fc, Gl, Mc, MOe [incl. 20 realizations by F. Fenaroli], PAc, PESc, Ria, some ed. K.G. Fellerer, Der Partimento-Spieler (Leipzig, 1940) and J. Napoli, Bassi della scuola napoletano (Milan, 1959)

Paul Abraham Dukas (París, 1 d'octubre de 1865 - París, 17 de maig de 1935) va ser un crític musical i un compositor francès. Tot i que no va ocupar una posició dominant en l'àmbit de la música francesa del seu temps, va ser un autor amb una fisonomia pròpia. Va ingressar en el Conservatori el 1882 i va estudiar amb Mathias, Dubois i Guiraud. El 1888 va obtenir un segon "Prix de Rome" amb la cantata Velleda. L'any següent, al no aconseguir arribar al primer premi, es va retirar a estudiar d'una forma autodidacta i va aprofundir en el coneixement de l'obra de César Franck, de qui ha de ser considerat el deixeble espiritual. El seu estil que va anar adquirint va estar integrat per influències de Franck i Wagner però també per elements de l'impressionisme simfònic de Debussy. Es va presentar per primera vegada en públic amb l'obertura Polyeucte (1892), i després es va dedicar preferentment a compondre, tot i que va seguir ensenyant orquestració al Conservatori el 1909 i composició a l'École Normale de Musique a partir del 1926. Singular èxit va adquirir el seu divertiment simfònic L'aprenent de bruixot, divulgat mundialment per la pel·lícula Fantasia de Walt Disney, la seva òpera Ariadna i Barba Blava i el poema musical amb danses La peri. Va escriure moltes obres musicals, algunes de les quals, que no jutjava meritòries, no va voler publicar. Va destacar pel seu elevat i noble temperament d'artista i va defugir el protagonisme i la publicitat. També va fer transcripcions i revisions, a més d'una excel·lent tasca com a crític musical. Abans de morir el maig de 1935 a París, va cremar bona part del seu repertori.

OBRA:

Surviving works:
Air de Clytemnestre, 1v, small orch, 1882, unpubd
Goetz de Berlichingen, ov. after J.W. von Goethe, orch, 1883, unpubd
Le roi Lear, ov. after W. Shakespeare, orch, 1883, unpubd
Chanson de Barberine (A. de Musset), S, pf, 1884, unpubd
La fête des Myrthes, chorus 4 vv, orch, 1884, unpubd
L'ondine et le pêcheur (T. Gautier), S, orch, 1884, unpubd
Endymion (A. de Lassus), cant., 3 solo vv, orch, 1885, unpubd
Introduction au poème ‘Les Caresses’, pf, 1885, unpubd
La vision de Saül (E. Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1886, unpubd
La fleur (C. Millevoye), chorus 4vv, orch, 1887, unpubd
Fugue, 1888, unpubd
Hymne au soleil (C. Delavigne), chorus 4vv, orch, 1888, unpubd
Vélléda (F. Beissier), cant., 3 solo vv, orch, 1888, unpubd
Sémélé (Adenis), cant., 3 solo vv, orch, 1889, unpubd
Polyeucte, ov. after Corneille, orch, 1891
Symphony, C, orch, 1895–6
L'apprenti sorcier, sym. scherzo after Goethe, orch, 1897
Sonata, e , pf, 1899–1900
Variations, interlude et finale sur un thème de Rameau, pf, ?1899–1902
Ariane et Barbe-bleue (conte, 3, M. Maeterlinck), 1899–1907, Paris, OC, 10 May 1907
Villanelle, hn, pf/orch, 1906
Prélude élégiaque sur le nom de Haydn, pf, 1909
Vocalise-étude (alla gitana), 1v, pf, 1909
La Péri (poème dansé, 1 tableau) (1911), Fanfare pour précéder La Péri (1912); Paris, Châtelet, 22 April 1912
La plainte, au loin, du faune …, pf, 1920
Sonnet ‘Amours’, mélodie (Ronsard), 1v, pf, 1924
Allegro, pf, 1925
Modéré, ?pf, 1933 (pubd in Samazeuilh, 1936)
destroyed and projected works
Horn et Riemenhild (op, 3, Dukas), 1892
L'arbre de science (op, Dukas, after Hindu legend), 1899
Le fil de parque, sym. poem, ?1908
Le nouveau monde (op, Dukas), ?1908–10
Le sang de Méduse (ballet), 1912
Symphony no.2, after 1912
Violin Sonata, after 1912
La tempête (op, after W. Shakespeare), c1918
Variations choréographiques (ballet), 1930
Orchestral work [?sym. poem] for Boston SO, c1932

Arrangements:
E. Guiraud: Frédégonde, orchestration of Acts 1–3 (Acts 4–5 orchd by C. Saint-Saëns)
R. Wagner: excerpts from Tannhäuser and Die Walküre arr. 2 pf, 8 hands, 1891, lost
editions
J.-P. Rameau: Les Indes galantes (1902)
J.-P. Rameau: Le princesse de Navarre (1906)
F. Couperin: Les goûts réunis (1908)
D. Scarlatti: Keyboard sonatas (1919)
L. van Beethoven: Sonatas for various instruments
MSS in F-Pn
Principal publishers: Durand, Rouart-Lerolle (Salasert)

Literatura:

Jacques Durand1865-1928 (Geneva, 1929), 39–42 [untitled tribute by Dukas]
Les écrits de Paul Dukas sur la musique (Paris, 1948)
Chroniques musicales sur deux siècles (Paris, 1980) [with preface and discography by J.-V. Richard] 

Gunnar Wennerberg (Lidköping, 2 d'octubre de 1817 - Läckö, 22 d'agost de 1901) va ser un polític, poeta i compositor suec. Va començar els seus estudis en Humanitats el 1837 a la Universitat d'Uppsala assolint el doctorat el 1845. Un any després va rebre un càrrec universitari. El 1849 va assolir el lloc de professor a l'escola de la Catedral de Skara on anys abans n'havia estat alumne. El 1850 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música. A partir del 1861 va iniciar una carrera com a polític sent posteriorment membre del Ministeri d'Afers Culturals i Eclesiàstics (1870-1875 i 1888-1891) del Govern Suec. Va ser també el governador de la regió de Växjö (1875-1888). A partir del 1876 va ser membre del Parlament Suec. Com a músic fou cantant amateur i pianista formant-se a sí mateix com a compositor. Va compondre principalment cançons algunes d'elles de perfil nacionalista i obres religioses a diferents veus. El seu recull de Psalms va ser la seva obra més destacada. Va morir a Läckö l'agost de 1901.

Johann Christoph Schmidt (Ansbach, 1712 - Bath, 3 d'octubre de 1795) va ser un compositor alemany. Fill de Johann Christoph Schmidt (d.1763), es va formar amb el seu pare, el copista principal d'Händel, abans d'estudiar amb el mateix Händel, amb Pepusch i amb Thomas Roseingrave. La seva primera òpera fou Ulysses (1733) la qual va marcar l'inici de la seva carrera com a compositor destacant posteriorment amb òperes com The Fairies (1755) o The Tempest (1756) i també pels oratoris com Paradise Lost (1760). També va compondre música per a clavecí en 5 volums (1732-1763) i serveis funeraris (1772) per la princesa de Gales, antiga alumna seva. Sempre se'l recordarà per haver estat l'assistent d'Händel a partir del moment en què va quedar cec. Va morir a Bath l'octubre de 1795.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Teraminta (3, H. Carey), LLF, 20 Nov 1732, 1 air, British Musical Miscellany, iv (London, 1735), 5 airs, GB-Cfm
Ulysses (3, S. Humphreys, after Homer: Odyssey, bks 16–24), LLF, 17 April 1733, D-Hs*, 2 airs GB-Cfm, ov. Lcm*; incl. 2 choruses from The Mourning Muse of Alexis
Rosalinda (musical drama, 1, J. Lockman), LHR, 4 Jan 1740, music lost
Issipile (3, P. Metastasio), 1743, NP, GB-Lbl*, US-Wc, both without recits; aria, J-Tn
Il Ciro riconosciuto (3, Metastasio), c1744–5, NP, D-Hs*, with only one set recit; 2 arias, J-Tn; ov. used in The Tempest
Dario, 1746 (3), NP, music lost, mentioned in Coxe, 1799
Demofoonte (3, Metastasio), c1747–8, NP, 4 arias, Tn
Artaserse (3, Metastasio), 1749, NP, 6 arias, Tn
The Fairies (comic op, 3, D. Garrick or Smith, after W. Shakespeare: A Midsummer Night's Dream), LDL, 3 Feb 1755, excerpts (London, 1755), ov., Six Favourite Overtures (London, c1760), prol, The Gentleman's Magazine, xxv (1755), 86, recits and dances unpubd; ov. from Winter, or Daphne; incl. song texts by J. Hammond, G. Granville (Lord Lansdowne), J. Milton, Shakespeare and E. Waller
The Tempest (3, Garrick, after Shakespeare), LDL, 11 Feb 1756, excerpts (London, 1756), ov., Six Favourite Overtures (London, c1760), recits and choruses unpubd; ov. from Il Ciro riconosciuto; incl. song texts by J. Dryden, A. Cowley, G. Granville (Lord Lansdowne), J. Hughes, B. Jonson, J. Milton, T. Shadwell and E. Waller
The Enchanter, or Love and Magic (musical drama afterpiece, 2, Garrick), LDL, 13 Dec 1760, excerpts (London, 1760), ov., Six Favourite Overtures (London, c1760), recits, dance and last chorus

unpubd
Medea (3, B. Stillingfleet), c1763, only 2 acts completed, D-Hs*, 1 air in Coxe (1799), lib in Coxe, ed. (1811)

Songs:
1, 1v, rec, in British Musical Miscellany, ii (London, 1735);
3, 1v, 2 with rec, in British Musical Miscellany, iii (London, 1735);
1, 1v, rec, in British Musical Miscellany, iv (London, 1735);
2, 1v, 1 with Ger. fl, in The Musical Entertainer, ii (London, 1738);
8, 1–2vv, in M. Prior, Lyric Poems (London, 1741);
1, 1v, in Universal Visitor (London, 1756);
1, GB-Lbl; 1 in Coxe (1799)
Burial Service, for Augusta, dowager Princess of Wales, 1772, D-Hs*

Other vocal:
The Mourning Muse of Alexis (ode, after W. Congreve’s pastoral on the death of Queen Mary), 1729, NP, D-Hs*
Thamesi, Isi e Proteus, 6 Feb 1741, music lost, mentioned in Coxe (1799)
Winter, or Daphne (cant., after A. Pope), 2vv, 1744, NP, Hs*
How cruelly fated is woman to woe, song (Garrick: The Chances), LDL, 1754, in Thalia: a Collection of Six Favourite Songs (London, c1767)
Attend all ye fair, song (Garrick: The Way to Keep Him), LDL, 1760, in Cleo and Euterpe (London, 1762)

Vocal religiosa:

Oratorios:
David's Lamentation over Saul and Jonathan (Lockman), 1738, LHR, 22 Feb 1740, music lost except 1 duet in Coxe (1799)
The Seasons (short, Lockman, after J. Thomson), 1740, NP, D-Hs*
Judith (R. Price), c1758, NP, Hs*, 1 aria from Issipile
The Feast of Darius, c1758, NP, Hs*
Paradise Lost (Stillingfleet, after Milton), LCG, 29 Feb 1760, Hs*, pubd without recits and choruses (London, 1760); 1 chorus from The Seasons
Rebecca (?Stillingfleet), LCG, 4 March 1761, Hs*, pubd without recits and choruses (London, 1761); 1 chorus from The Feast of Darius
Tobit (T. Morell), c1761, NP, F-Pn*, music from Handel, recits by Smith
Nabal (Morell), LCG, 16 March 1764, Pn*, music from Handel, recits, minuet and 1 aria by Smith
Jehosaphat (?Stillingfleet), c1765, inc., D-Hs*, music from Paradise Lost, Judith, The Feast of Darius, The Seasons
Gideon (Morell), LCG, 10 Feb 1769, F-Pn*, GB-Lbl, ov. and 7 items from The Feast of Darius, 1 aria from Issipile, 3 items newly composed
Redemption (W. Coxe), NP, F-Pn*, 3 choruses from Burial Service, recit and 1 aria in Coxe (1799)

Other vocal:
Anthems, SB, c1748, J-Tn*:
O Lord God;
Let God arise;
Hearken unto my voice

Hymns:
The Foundling's Hymn, in Christian's Magazine (Oct 1763);
When rising from the bed of death, in Foundling Hymns, vol.xii of the Coram Foundation (c1769);
The Lord descended from above (Ps xviii), in a vol. of hymns at the Greater London Record Office (c1769)
Hunting scene and song, for Queen Caroline's Hermitage, music lost, mentioned in Coxe (1799)

Doubtful:
5 anthems, J-Tn;
When the sun o'er yonder hills, in Handel's Israel in Egypt

Instrumental:

op.
16 Suites, hpd (London, 1732)
26 Suites, hpd (London, 1735)
36 Lessons, hpd (London, 1755)
46 Lessons, hpd (London, 1757)
512 Sonatas, hpd (London, 1765)

3 contrapuntal movts, hpd, c1738, GB-Cfm
Fugues, 1754, 1756, lost, mentioned in Coxe (1799)
3 ovs., vn, ob, hn, bc, in Abel, Arne and Smith's Six Favourite Overtures (London, c1760)

Doubtful:
fugal frag., F-Pn;
ov., vn, va, ob, bc, GB-BENcoke

Pierre de Manchicourt (Béthune, c.1510 - Madrid, 5 d'octubre de 1564) va ser un compositor francès. Membre del cor de nens de la Catedral d'Arras el 1525, pocs detalls addicionals es coneixen de la seva joventut. A partir del 1539 va ser director del cor de la Catedral de Tours, el 1545 mestre del cor de nois de la Catedral de Tournai i maître de chapelle de la mateixa catedral anys més tard. El 1556 es va convertir en canonge de la Catedral d'Arras. Les dedicacions de les seves publicacions donen pistes de les seves connexions amb Claudin de Sermisy, amb Tielman Susato i amb l'arquebisbe Granvelle, un conegut mecenes. El 24 d'abril de 1559 va succeir a Nicolas Payen com a mestre de la Capella Flamenca de Felip II a Madrid on també es creu que va assolir el càrrec de la Capella Reial romanent en la ciutat espanyola fins la seva mort l'octubre de 1564.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Le neufiesme livre de [29] chansons, 4vv (Antwerp, 1545/R); B
24 other chansons, 2, 4–6, 8vv: 1533, 1538, 1543, 1544, 1544, 1545, 1545, 1546, 1550, 1553, 1555

Vocal religiosa:

Masses, magnificat:
Missa ‘Ceste une dure departie’, 4vv, E-MO 768 (on Sermisy's chanson); W ii
Missa ‘Congratulamini’, 4vv, MO 768; W ii
Missa ‘Cuides vous que Dieu’, 5vv, 1546 (on Richafort's chanson); W v
Missa de domina virgine Maria, 5vv, MO 772 (on Mass IX); W iv
Missa de ‘Retourner’, 4vv, MO 768; W ii
Missa de requiem, 5vv, MO 772 (on Requiem int); W iv
Missa ‘Deus in adjutorium’, 4vv, 1532 (on Sermisy's motet); W v, ed. in TM, ix (1974)
Missa ‘Ego flos campi’, 4vv, MO 768 (on Le Heurteur's motet); W ii
Missa ‘Gris et tannet’, 4vv, 1546, MO 768 (on Sermisy's chanson); W ii
Missa ‘Nisi Dominus’, 4vv, MO 768 (on Lhéritier's motet); W ii
Missa ‘Noe noe’, 4vv, MO 768 (on Mouton’s chanson); W ii
Missa ‘Non conturbetur’, 4vv, MO 768 (on own motet); W ii
Missa ‘Povre cuer’, 4vv, MO 768; W ii
Missa ‘Quo abiit dilectus tuus’, 4vv (Paris, 1556), MO (on own motet); W ii
Missa ‘Reges terrae congregati sunt’, 4vv, MO 768 (on Mouton's motet); W ii
Missa ‘Reges terrae’, 6vv, B-Br 27087 (on own motet); W iv
Missa ‘Se dire je losoie’, 4vv, E-MO 768 (on Gombert's chanson); W ii
Missa ‘Surge et illuminare’, 4vv, 1532; W v
Missa ‘Veni Sancte Spiritus’, 6vv, MO 772; W iv
Mass section: Domine Deus, 2vv, 1543; W v
Magnificat, 5vv, 1534, S v, ed. A. Smijers and A.T. Merritt, Treize livres de motets parus chez Pierre Attaingnant en 1534 et 1535, v (Paris and Monaco, 1934–64)

Motets:
Liber decimus quartus XIX musicas cantiones continet, 4–6, 8vv (Paris, 1539; enlarged 2/1545 as [22] Modulorum musicalium primus tomus); M, W vi
Liber quintus [13] cantionum sacrarum, 5, 6vv (Leuven, 1554); W vi
28 other motets, 4, 5, 6vv: 1534, 1535, 1539, 1546, 1546, 1547, 1547, 1549, 1553, 1553, 1553, 1553, 1554, 1554, 1554, 1554, 1554, 1554, 1556, 1556; 26 in W i, 4, ed. A. Smijers and A.T. Merritt, Treize livres de motets parus chez Pierre Attaingnant en 1534 et 1535, vii, xiii (Paris and Monaco, 1934–64)
9 psalms, E-Zs

Józef Wladyslaw Krogulski (Tarnów, 4 d'octubre de 1815 - Warsaw, 9 de gener de 1842) va ser un pianista, director, professor i compositor polonès. Va estudiar piano amb el seu pare, el compositor Michał Krogulski, i va ser rebut amb entusiasme a partir del 1825 a Polònia i a Berlin, Dresden i Leipzig. Des del juny de 1828, en part degut a problemes de salut, es va establir a Varsòvia on es va concentrar en la composició i docència. Allà va estudiar amb Elsner i Kurpiński la música dels quals va ser el referent de Krogulski. Va ser Elsner qui el va induir a centrar-se en la música d'església motiu pel qual va compondre nombroses obres litúrgiques. A més, va organitzar diversos cors amateurs per les diferents esglésies de la ciutat on va aprofitar per interpretar material propi així com obres d'Haydn, Cherubini i Méhul entre molts altres. El seu germanastre Władysław Krogulski va ser també compositor. Va morir a Varsòvia el gener de 1842.

OBRA:

(selective list)

Vocal religiosa i secular:

Oj, żoneczka [Oh, my Little Wife] (comic op, C.T. and J.H. Cogniard), Warsaw, 28 Oct 1833

Choral:
Karawana w pustyniach Arabistanu [Caravan in the Arabian Desert] (cant.), d, chorus, orch, Warsaw, 8 April 1835;
Oratorium na Wielki piątek [Orat for Good Friday], Warsaw, 17 April 1835;
Vespers, E, Warsaw, 1836;
Miserere (orat), e, SATB, chorus, orch, Warsaw, 9 April 1841;
10 masses;
other works;
solo songs

Instrumental:

Ov., d, orch, c1831;
2 pf concs., E, Warsaw, 15 Dec 1830, b, Warsaw, 13 April 1832;
Octet, d, Warsaw, 16 April 1834;
Str qt;
Pf qt;
Sonata, pf;
La bella cracoviena, pf (Leipzig, 1837);
other pf miniatures

José Maria Usandizaga (Donostia, 31 de març de 1887 - Donostia, 5 d'octubre de 1915) va ser un compositor basc. Va estudiar des de ben petit amb German Cendoya (piano) i amb Beltran Pagola (harmonia). Poc després va interpretar el piano, en una audició en privat, per a Planté qui a la seva vegada el va recomanar a d'Indy. Va viatjar a París on va entrar a Schola Cantorum per estudiar piano amb Grovlez, contrapunt amb Tricon i amb Séré. La seva família volia que enfoqués els seus estudis al piano, no obstant, un accident en una artèria d'una mà va impedir continuar la seva formació al teclat centrant-se en la composició. El 1906 va tornar a San Sebastián on poc després va publicar les seves primeres obres Irurak bat, Bidasoa i Euskal festara basades en música folklòrica del País Basc. La seva bona acollida va facilitar la seva progressió com a compositor escrivint música en la majoria de gèneres però destacant especialment en el teatral, amb grans produccions com Mendi mendiyan (1911) o Las golondrinas (1913). El seu nom fou reconegut arreu d'Espanya i el 1914 va ser convidat a Madrid, on va representar algunes de les seves obres. La seva darrera obra, La llama, va quedar inacabada degut a la seva prematura mort l'octubre de 1915 i el seu germà Ramón Usandizaga la va orquestrar, finalitzar i publicar a San Sebastian el 1918.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Mendi mendiyan [High in the Mountains] (pastoral lírica vasca, 3, epilogue, J. Power), 1909–10, Bilbao, Campos Elíseos, 21 May 1910;
Costa brava, 1912;
Las golondrinas (drama lírico, 3, G. Martinez Sierra after his Teatro del ensueño), 1913, Madrid, Price, 5 Feb 1914, rev. as op by R. Usandizaga, Barcelona, 1929;
La llama (drama lírico, 3, Martinez Sierra), 1915, inc., completed by R. Usandizaga, San Sebastián, 1918

Other:
Euskal herri maitiari, rapsodia vasco-francesca, 4vv;
several other choral pieces, songs, folksong arrs.

Vocal religiosa:

Mass, 4vv;

Instrumental:

Orch:
Suite, A, c1904;
Dans la mer, sym. poem, 1904;
Ouverture symphonique sur un thème de plain-chant, 1904–5;
Irurak bat, rapsodia popular vasca, c1906;
several other pieces for orch and band

Chbr.:
Cuarteto sobre temas populares vascos, str qt;
Str Qt, A;
pieces for vn/vc, pf;
many pf and org works

Otto Malling (Copenhagen, 1 de juny de 1848 - Copenhagen, 5 d'octubre de 1915) va ser un organista i compositor danès. El 1869 va començar a estudiar música amb Gade, J.P.E. Hartmann i Gottfred Matthison-Hansen al Conservatori de Copenhaguen. A partir del 1875 i fins el 1884 va dirigir la Studenter-Sangforening. El 1874 va ser el cofundador de la Koncertforening i el 1902 de la Dansk Koncertforening. A partir del 1885 va ser professor d'harmonia, contrapunt i composició al Conservatori on en va ser el director des del 1899 i fins el dia de la seva mort. També va ser organista a diverses esglésies de Copenhaguen: a partir del 1878 a la de St Petri, a partir del 1891 a la Helligåndskirke i des del 1900 a la de Vor Frue Kirke, en substitució de J.P.E. Hartmann. Va ser autor de diverses publicacions pedagògiques. Com a compositor cal destacar la seva abundant música per a orgue. Va escriure una Simfonia en Re menor Op.17 (1884), un Concert de piano Op.43 (1890), el ballet Askepot (1908, representat a Copenhaguen el 1911), nombrosa música de cambra així com cançons, obra vocal solista, coral i amb orquestra. El seu germà Jørgen Malling (1836-1905) va ser també organista i compositor. Otto Malling va morir a Copenhaguen l'octubre de 1915.

Heinrich Wilhelm Ernst (Brünn, 6 de maig de 1814 - Nice, 8 d'octubre de 1865) va ser un compositor i violinista txec, considerat com un dels més grans violinistes de la seva època i successor natural de Paganini. Ernst va ser un nen prodigi que als 9 anys va començar els estudis de violí. Més endavant va entrar al Conservatori de Viena, on va estudiar violí amb Joseph Böhm i composició amb Ignaz von Seyfried. El 1828, va escoltar en directe a Paganini i es va convertir en un admirador del seu estil extravagant i virtuós. Motivat a viatjar, ben aviat va abandonar el conservatori. Poc temps després, Ernst va reptar a Paganini, tocant el seu Nel cor pìu non mi sento amb una precisió que va impactar tant a l'audiència com al mateix Paganini. I com l'italià, Ernst va compondre la seva pròpia sèrie de variacions sobre el tema del Carnaval de Venècia, que normalment executava al final dels concerts. Aquesta peça va ser extremadament popular entre l'audiència de tot Europa, i es va convertir en el seu segell personal. Durant tota la seva vida professional va viatjar per Europa, executant peces amb el seu propi estil i escrites per ell mateix. El 1832 va viatjar a París, on hi va viure molts anys. Durant aquest període es va vincular amb Stephen Heller, nexe que va quedar plasmat en els seus Pensées fugitives per a violí i piano. Amb Joseph Joachim, Henryk Wieniawski i Carlo Alfredo Piatti va formar, el 1859, el Quartet Beethoven Society. Els darrers anys la seva salut va empitjorar a causa d'una neuràlgia severa i es va retirar a Niça, ciutat on va morir l'octubre de 1865.

Instrumental:

For vn, orch:
Elégie (sur la mort d'un objet cheri), op.10 (Vienna, 1840) [also for vn, pf and other insts];
Fantaisie brillante … sur Otello de Rossini, op.11 (Mainz, 1839);
Concertino, D, op.12 (Brunswick, 1839);
Adagio sentimental, Rondino, op.13 nos.1 and 2 (Brunswick, 1841);
Boléro, op.16 (Hamburg, 1843);
Polonaise, D, op.17 (Hamburg, 1842);
Variations sur l'air national hollandais, op.18 (Vienna, c1842);
Le carnaval de Venise (Variations burlesques sur la canzonetta ‘Cara mia mamma’), op.18 (Leipzig, 1844);
Introduction, caprice et finale sur … Il pirata de Bellini, op.19 (London, 1845);
Rondo Papageno, op.21 (London, 1846);
Airs hongrois variés, op.22 (London, c1850);
Concerto pathétique, f , op.23 (Leipzig, 1851)

For vn, pf:
Pensées fugitives (Les gages d'amitié) (London, 1843) [collab. S. Heller];
Feuillet d'album (London, 1844);
Variations on ‘I tuoi frequenti palpiti’ (London, n.d.) [collab. G. Osborne]

For vn unacc.:
Le roi des aulnes, op.26 (Hamburg, 1854) [after Schubert: Erlkönig];
6 mehrstimmige Studien (Hamburg, 1865)

Johann Wilhelm Hertel (Eisenach, 9 d'octubre de 1727 - Schwerin, 14 de juny de 1789) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Johann Christian Hertel, es va formar amb el seu pare. Si bé la seva família va procurar-li una formació en Teologia i Dret, ben aviat es va decantar per la música estudiant amb Johann Heinrich Heil (1706-1764), un alumne de Bach. Amb 12 anys es va unir a les gires de concerts amb el seu pare abans d'estudiar violí amb Carl Höckh, el Konzertmeister de Zerbst. El 1744 va assolir el primer càrrec de violinista i clavecinista a la cort de Strelitz. Allà va entrar en contacte amb els músics de Berlín Franz Benda, els germans Graun i CPE Bach. El 1752 i després de la dissolució de la cort de Strelitz, va assolir el 1754 el càrrec de compositor de la cort a Schwerin. El 1759 va acceptar un càrrec d'organista i mestre de capella a Stralsund. A partir del 1770 es va convertir en el conseller privat al servei de la princesa Ulrike Sophie si bé no va deixar de compondre i organitzar concerts. Els darrers anys va abandonar el violí per a centrar-se en la música per a instruments de tecla. Va morir a Schwerin el juny de 1789.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Johann Friedrich Löwens [24] Oden und Lieder (Leipzig, 1757);
Johann Wilhelm Hertels Musik zu 24 neuen Oden und Lieder aus der Feder des Herrn Johann Friedrich Löwen (Rostock, 1760);
5 in Unterhaltungen, vii–x (Hamburg, 1769–70); 5 in D.B. Münter:
Sammlung geistlicher Lieder, i (Leipzig, 1773);
2, D-SWl; 2 vols., B-Bc

Other secular:
12 festival cantatas (J.F. Löwen), most for 2 S, T, B, orch, 1754–7, Bc, D-SWl;
Il vero omaggio (Metastasio), 1761, B-Bc;
more than 40 arias (most by Metastasio), 1v, orch, Bc, D-ROu, SWl;
Divertissement, 4vv, orch, 1767, B-Bc;
2 serenatas: 1 for 1v, orch, 1763 D-SWl;
1 for 1v, choir, orch, B-Bc, D-SWl

Vocal religiosa:

Sacred cants., all B-Bc, D-SWl, for 2 S, T, B, orch:
Das traurige Schicksal der Grossen auf Erden (Palitzsch), 4vv, orch, 1753, B-Bc;
Die Geburt Jesu Christi (H.J. Tode), 1777;
Die Gabe des Heiligen Geistes (Tode), 1777;
Die Himmelfahrt Christi (Tode), 1778;
Das Vertrauen auf Gott (Tode), 1778;
Der Ruf zur Busse (Tode), 1781;
Kirchen-Musik zur Feyer des Friedens-Festes, 1763

Other sacred:
Der sterbende Heiland (J.F. Löwen), passion, S, A, T, B, orch, 1764, B-Bc, D-SWl;
Passion in 4 parts (Tode), incl. Jesus in Gethsemane, 1780, Jesus in Banden, 1782, Jesus vor Gericht, 1782, Jesus in Purpur, 1783, all B-Bc, D-SWl;
Mass a 8, choir, str qt, SWl;
Ky, Gl, 4vv, org, B-Bc;
Herr, wie lange (Ps xiii), solo vv, choir, orch, 1777;
Wie lieblich sind deine Wohnungen (Ps lxxxiv), solo vv, choir, orch, 1775;
Jauchzet dem Herrn alle Welt (Ps c), choir, orch, 1780, SWl, B-Bc;
11 choral cants., solo vv, choir, orch, 1768–76, B-Bc, D-SWl;
Freuet euch, motet, 4vv, B-Bc;
Ich halte dich, motet, 4vv, org, Bc, D-SWl;
many chorales, 4vv, orch, SWl

Instrumental:

Incid music:
Richard III, Romeo und Julia, both (C.F. Weisse, after W. Shakespeare), 1767

Syms.:
6 sinfonie, 2 vn, va, b, 2 ob, 2 fl, 2 hn, bc (Hamburg, 1766);
2, 1755, D-DS, lost;
40, B-Bc;
15, D-SWl

Other orch:
15 kbd concs., others Bsb, SWl;
9 vn concs., B-Bc;
22 concs. for various solo insts, orch, Bc;
2 ovs., Bc;
3, minuets orch, Bc

Chbr:
Partita I–III, org, ob, bc, 1762, Bc, D-SWl;
5 trios, B-Bc;
6 marches, wind insts, Bc, D-SWl;
19 sonatas for vn, bc, B-Bc;
sonata a 4 and concerto a 5, wind insts, Bc

Kbd:
6 sonate, hpd, op.1 (Nuremberg, 1756);
sonata, hpd in Oeuvres mêlées, iii (Nuremberg, 1757);
other kbd sonatas, incl. 22 in B-Bc, 1 each in D-Bsb, Mbs, SWl

Literatura:

Gründliche Anweisung, wie man den General bass recht tractiren soll (MS, 1748, B-Br)
Abhandlung von der Musik (MS, 1749, Br)
Zusätze zum Walterschen musicalischen Lexicon, vorzüglich den historisch-biographischen Teil betreffend (MS, 1752–60, Br)
3 autobiographies (MS, 1783–4, Br); ed. E. Schenk: Johann Wilhelm Hertel: Autobiographie (Graz, 1957) [incl. list of lost works]
Sammlung musikalischer Schriften, i–ii (Leipzig, 1757–8); iii–iv (MS, Br)
[Catalogue of Hertel’s Library] (Schwerin, c1789) 

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901) va ser un compositor italià. Verdi va compondre òpera durant tota la seva vida i va perfeccionar el seu art amb la influència de Rossini, Bellini i Donizetti a través de l'ús de les formes de la grand opéra francesa, per desembocar en la creació de les seves obres mestres shakespearianes, Otello i Falstaff, en les quals s'apunten algunes de les innovacions de Wagner en la forma de l'òpera. Al llarg de la seva vida, la seva originalitat i fecunditat no varen tenir rival. Va néixer al poble de Roncole, prop de Parma, llavors sota la dominació napoleònica, el mateix any que naixeria Richard Wagner. Carlo i Luigia Verdi, pares del futur gran músic, eren més aviat pobres: regentaven una petita posada que tenia annexa una botiga de queviures; per aprovisionar-se acudien a un ric majorista de Busseto, Antonio Barezzi, que era també l'ànima de la cultura musical ciutadana pel seu càrrec de president de la Societat Filharmònica local. Carlo Verdi va enviar el seu fill que estudiés a la casa parroquial, on va rebre els ensenyaments del reverend Pietro Baistrocchi, que, naturalment, al costat de les primeres lletres, el va fer aprendre els fonaments de la música a l'orgue de l'església. Verdi assimilava amb tal rapidesa els ensenyaments del pare Baistrocchi, que va arribar a l'extrem de substituir-lo, cada vegada més sovint, al lloc d'organista, dedicació que a l'església alternava amb la d'escolà.

A Milà l'esperava la primera desil·lusió artística de la seva vida: no poder entrar per conducte regular al Conservatori per haver superat ja l'edat fixada pel reglament, Verdi va haver de sotmetre's a un examen i acreditar aquelles «qualitats excepcionals» que podien constituir l'única excepció admesa a la regla. I va ser rebutjat. En vista d'això, l'única alternativa per a Verdi consistia a acudir a l'ensenyament privat. El 1836 la seva posició s'estabilitza al ser nomenat mestre de música a Busetto, el que li permet casar-se amb Margherita Barezzi. I amb 26 anys, el 1839, és ben rebut ni més ni menys que a La Scala amb la seva primera òpera, Oberto, conte di San Bonifacio. Però de sobte les coses es torcen: els seus dos fills i la seva dona moren, alhora que fracassa la seva incursió en el terreny còmic amb Un giorno di regno. El compositor queda sumit en la depressió. El 1841 és el moment de començar una nova i més personal etapa. Wagner ho fa amb L'holandès errant i Verdi prova amb Nabucco, enorme èxit en la temporada següent a La Scala. Sempre compromès amb la política, hem de reconèixer que el marcat contingut progressista i nacionalista de les seves òperes (dissimulat davant la censura per la ubicació espai-temporal dels seus llibrets) li va guanyar les simpaties de les masses populars en uns temps de revolució contra l'absolutisme a tot Europa i de rebel·lions nacionalistes al territori no unificat d'Itàlia.

A partir de l'estrena el 1859 de Un ballo in maschera, Verdi minora de manera considerable la intensitat del seu treball i, confortablement situat econòmicament, es pren les coses amb més calma. Per aquesta època Verdi rep l'honor de formar part del primer parlament d'una Itàlia que ja havia començat el seu procés d'unificació, entre d'altres. El seu immens prestigi artístic només es veu enterbolit pel desdeny dels artistes del moviment de la Scapigliatura, partidaris d'una seriosa renovació del llenguatge musical italià i defensors de Wagner. El 1870 Verdi decideix posar punt i final a la seva carrera operística amb la composició d'Aida. I aquí s'hagués quedat la trajectòria escènica de Verdi de no ser, paradoxalment, pel poeta i escriptor Arrigo Boito. Reconciliats gràcies a la mediació de l'editor Ricordi , l'autor de Mefistofele va a oferir els seus serveis com a llibretista per revisar la seva esgarrifosa Simon Boccanegra, que es reestrenà a La Scala el 1881. Alhora, l'estrena d'Otello al teatre milanès el 5 febrer 1887 demostra fins a quin punt Verdi va ser capaç, no només de recuperar plenament la inspiració després d'anys d'inactivitat, sinó també de revisar la seva concepció de la lírica arribant, en un context d'independència dels lligams a les convencions demandades pel públic, a solucions paral·leles a les que havia explorat prèviament el ja desaparegut Wagner.

En aquests últims anys el nostre artista va consagrar els seus esforços al manteniment de dos projectes assistencials que donen bon compte de la seva bonhomia: un hospital a Villanova sull'Arda, a la província de Piacenza, i un asil per a artistes retirats, la Casa di Riposo a Milà. Els honors seguien arribant i el govern francès li va concedir la preuada Legió d'Honor. Però Verdi encara li queden forces per compondre unes últimes paraules musicals religioses. Les Quatre peces sacres. Per desgràcia, la mort de la seva infatigable dona al novembre de 1897 accelera el deteriorament anímic del compositor. El 21 de gener de 1901, residint al Grand Hotel de Milà on havia passat les vacances en companyia de la seva filla adoptiva pateix un infart que el condueix a una irremeiable paràlisi cerebral. La seva mort, el 27 del mateix mes, va commocionar Itàlia i el món sencer.

OBRA;

Vocal secular:

Operas:
Oberto, Conte di San Bonifacio (Teatro alla Scala di Milano, 17 novembre 1839)
Un giorno di regno (Teatro alla Scala di Milano, 5 settembre 1840)
Nabucco (Teatro alla Scala di Milano 9 marzo 1842)
I Lombardi alla prima crociata (Teatro alla Scala di Milano, 11 febbraio 1843)
Ernani (Teatro La Fenice di Venezia, 9 marzo 1844)
I due Foscari (Teatro Argentina di Roma, 3 novembre 1844)
Giovanna d'Arco (Teatro alla Scala di Milano, 15 febbraio 1845)
Alzira (Teatro San Carlo di Napoli, 12 agosto 1845)
Attila (Teatro La Fenice di Venezia, 17 marzo 1846)
Macbeth (Teatro della Pergola di Firenze, 14 marzo 1847)
I masnadieri (Her Majesty's Theatre di Londra, 22 luglio 1847)
Jérusalem (Teatro de l'Opéra di Parigi, 26 novembre 1847)
Il corsaro (Teatro Grande di Trieste, 25 ottobre 1848)
La battaglia di Legnano (Teatro Argentina di Roma, 27 gennaio 1849)
Luisa Miller (Teatro San Carlo di Napoli, 8 dicembre 1849)
Stiffelio (Teatro Grande di Trieste, 16 novembre 1850)
Rigoletto (Teatro La Fenice di Venezia, 11 marzo 1851)
Il trovatore (Teatro Apollo di Roma, 19 gennaio 1853)
La traviata (Teatro La Fenice, 6 marzo 1853)
Les vêpres siciliennes (Teatro dell'Opéra di Parigi, 13 giugno 1855)
Simon Boccanegra (Teatro La Fenice, 12 marzo 1857)
Aroldo (Teatro Nuovo di Rimini, 16 agosto 1857)
Un ballo in maschera (Teatro Apollo di Roma, 17 febbraio 1859)
La forza del destino (Teatro Imperiale di San Pietroburgo, 10 novembre 1862)
Don Carlos (Teatro de l'Opéra di Parigi, 11 marzo 1867)
Aida (Teatro khediviale dell'Opera del Cairo, 24 dicembre 1871)
Otello (Teatro alla Scala di Milano, 5 febbraio 1887)
Falstaff (Teatro alla Scala di Milano, 9 febbraio 1893)

Songs and vocal trio:
for 1 voice, piano unless otherwise stated
Brindisi (Maffei), 1st version, ?1835 (1935), CC, Mr
6 romanze (1838), CC, Mr: Non t'accostare all'urna (J. Vittorelli), More, Elisa, lo stanco poeta (T. Bianchi), In solitaria stanza (Vittorelli), Nell'orror di notte oscura (C. Angiolini), Perduta ho la pace (Goethe, trans. L. Balestra), Deh, pietoso, oh Addolorata (Goethe, trans. Balestra)
Notturno (Guarda che bianca luna) (Vittorelli), S, T, B, fl obbl, pf (1838), Ms
L'esule (Solera) (1839), CC, Mr
La seduzione (Balestra) (1839), CC, Mr
Chi i bei di m'adduce ancora (Goethe, trans. ?Balestra), 1842, ed. in MR, ix (1948), 13
È la vita d’un mar d’affanni, 1844
Era bella ancor piu’ bella, 1844
Il tramonto (Maffei), 1st version, 1845, US-NYpm
6 romanze (1845), CC, I-Mr: Il tramonto (Maffei) [2nd version], La zingara (S.M. Maggioni), Ad una stella (Maffei), Lo spazzacamino (F. Romani), Il mistero (Romani), Brindisi (Maffei) [2nd version]
Il poveretto (Maggioni) (1847), CC
L'abandonnée (M. L. E[?scudier]) (1849)
Barcarola (Piave), 1850, facs. in G. Stefani: Verdi e Trieste (Trieste, 1951)
Sgombra, o gentil, 1858
La preghiera del poeta (N. Sole), ?1858, ed. in RMI, xlv (1941), 230
Il brigidino (F. dall'Ongaro), 1861, facs. in Scenario, x/2 (1941)
Stornello (anon.) (1869), CC
Cupo è il sepolcro e mutolo, 1873, Ms
Pietà, Signor (Boito) (1894)

Other vocal:
Io la vidi (from C. Bassi: Il solitario ed Eloisa), aria, T, [T], orch, ?1832–5, US-NYpm, facs. 3 pp. [of 24] in Verdiana, vi (1951), 14ff, in Abbiati: Verdi, i (1959), facing p.160, and in M. Chusid: A Catalog of Verdi's Operas (Hackensack, NJ, 1974), 19, ed. in Inediti per tenore (Milan, 1978)
Tantum ergo, T, orch, 1836, Ms, ed. in Inediti per tenore (Milan, 1978)
Ave Maria (Dante), S, str, 1880, arrs. incl. for v, pf (1880), Mr

Vocal religiosa:

Messa di Gloria, S, A, T, B, mixed vv, orch, 1832–4; first perf. 15 Sept 1835, Busseto, BScr (collab. with F. Provesi)
Inno popolare (Suona la tromba) (G. Mameli), TTB, pf, 1848 (1848)
Inno delle nazioni (A. Boito), solo v, mixed vv, orch, 1862, London, Her Majesty's, 24 May 1862, vs (1862)
Libera me, S, mixed vv, orch, 1868–9 [from collab. Requiem for Rossini; incorporated in Messa da Requiem, 1874]
Messa da Requiem, S, A, T, B, mixed vv, orch, 1874, Milan, S Marco, 22 May 1874, vs (1874); with new setting of Liber scriptus, 1875, London, Albert Hall, May 1875, vs (1875), fs pr. (c1877), pubd (1913), autograph [with both settings of Liber scriptus] I-Ms, facs. (1941); facs. of Libera me (1988); V, 3/i
Pater noster (attrib. Dante), SSATB, 1880 (1880), Mr
Quattro pezzi sacri, pubd together in vs (1898), fs (London, 1973):
Ave Maria (Scala enigmatica armonizzata a quattro voci miste), SATB, orig. version, 1889, Parma, 1895, 8 bars in Gazzetta musicale di Milano, l (1895), 454; rev. version (1898)
Laudi alla Vergine Maria (Dante: Paradiso, xxxiii), S, S, A, A, c1890, Paris, 7 April 1898 (1898)
Te Deum, SATB, SATB, orch, 1895–6, Paris, 7 April 1898, fs pr. (1898), pubd (Leipzig, c1935)
Stabat mater, SATB, orch, 1896–7, Paris, 7 April 1898, fs pr. (1898), pubd (Leipzig, c1935)

Instrumental:

Sinfonia, A, orch, BScr
Adagio, tr, orch, BScr
Sinfonia, D, orch, ?1832–5, Ms, facs. in Studi verdiani, ix (1993)
Romanza senza parole, pf, 1844 (1865)
Waltz, pf, facs. in Discoteca, iv/30 (1963), 19
String Quartet, e, 1873 (1876), Nc

Anton Bruckner (Ansfelden, Alta Àustria, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) va ser un compositor i organista austríac que va crear la seva obra a les acaballes de l'era romàntica. L'èxit de Bruckner es va fonamentar en les seves simfonies, misses, i motets. En particular, les seves simfonies van gaudir de gran reconeixement per la seva profunditat i ambició emocional, encara que també es van guanyar detractors, especialment als països de parla anglesa, a causa de la seva extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seva escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so. Anton Bruckner va néixer a Ansfelden, on l'avi i el pare del compositor eren mestres d'escola, i aquest últim era, a més, Kantor, sagristà, organista i, en ocasions, violinista a les festes i balls de poble. Els seus progressos musicals eren incessants, i als 10 anys Bruckner va poder substituir el seu pare a l'orgue de l'església i va descobrir, fascinat, el so de les trompetes que, en determinades ocasions, se sumaven per reforçar el grup d'instruments de vent que intervenien en la missa de mitjanit d'Ansfelden.

Bruckner va rebre una instrucció general molt sòlida i una excel·lent educació musical, que va consistir en estudis de cant, de violí i de composició amb diferents mestres, entre els quals van destacar el violinista Franz Gruber, deixeble de Schuppanzigh, i el cèlebre organista benedictí Anton Kattinger. Sens dubte aquest últim va saber d'inculcar a l'adolescent el seu entusiasme no solament per l'orgue sinó també per la composició. A més de simfonies, Bruckner va compondre Misses, motets, i altres obres corals de caire religiós. A diferència de les seves simfonies romàntiques, la música coral de Bruckner és sovint més conservadora i d'estil contrapuntístic. Bruckner va ser un home molt senzill i hi ha nombroses anècdotes que il·lustren la manera com acceptava el seu art i la humilitat davant la fama. Una vegada, després d'un assaig de la quarta simfonia es va adreçar al director Hans Richter: «Quan va acabar la simfonia» narra Richter, «Bruckner va venir cap a mi, amb el rostre resplendent d'entusiasme i alegria. Vaig sentir que dipositava una moneda en la meva mà. 'Prengueu' va dir, 'i beveu-vos un got de cervesa a la meva salut.'» Richter, per descomptat, va acceptar la moneda, un thaler de Maria Theresa, i la va portar penjada de la cadena del rellotge tota la seva vida.

Bruckner va ser un organista acreditat, que va impressionar el públic a França el 1869, i a Anglaterra el 1871, en donar sis recitals en un nou orgue Henry Willis al Royal Albert Hall de Londres i cinc més al Crystal Palace. No obstant això, no va escriure grans obres per a orgue. Les seves sessions d'improvisació a l'orgue, sovint li reportaven idees per a les simfonies. També va ensenyar orgue al Conservatori. Entre els seus estudiants estigueren Hans Rott, la música del qual va influir Gustav Mahler, i Franz Schmidt. Bruckner va compondre un Te Deum, diversos Psalms i motets, i set misses. Les misses primerenques eren com les habitualment curtes Landmesse austríaques, per a l'ús en petites esglésies, i no comprenien tots els números de l'ordinari. Aquestes primeres misses només tenen interès pels erudits, historiadors o etnomusicòlegs. Les tres misses que Bruckner va compondre en la dècada de 1860 i que després, en els darrers anys de la seua vida, va revisar, són les que s'interpreten avui dia i les que duen número d'ordre. Les Misses núm. 1 (en re menor) i núm. 3 (en fa menor) són per a solistes, cor i orquestra, mentre que la núm. 2 en mi menor és per a cor i un reduït nombre d'instruments de vent (potser influït pel Moviment Cecilià Alemany per a la reforma de la música litúrgica). La Missa núm. 3 va ser composta més aviat per a concert que per a la interpretació litúrgica. Els darrers anys va ser organista i professor al Conservatori de Viena, ciutat on va morir l'octubre de 1896.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Herbstkummer
Mein Herz und deine Stimme
Im April
Amaranths Waldeslieder
Frühlingslied

Weltliche Chorwerke:
An dem Feste
Festlied
Tafellied
Das Lied vom deutschen Vaterland
Vergissmeinnicht
Ständchen
Der Lehrerstand
Sternschnuppen
Das edle Herz
Die Geburt
2 Sängersprüche
Heil Vater! Dir zum hohen Feste
Lasst Jubeltöne laut erklingen
Auf, Brüder! Auf, und die Saiten zur Hand!
Des Dankes Wort sei mir vergönnt
Du bist wie eine Blume
Das edle Herz
Der Abendhimmel
Der Germanenzug
Herbstlied
Um Mitternacht
Der Abendhimmel
Vaterländisches Weinlied
Vaterlandslied
2 Wahlsprüche
Mitternacht
Das hohe Lied
Nachruf
Trösterin Musik
Abendzauber
Sängerbund
Um Mitternacht
Träumen und Wachen
Das deutsche Lied
Helgoland

Vocal religiosa:

Messen:
Messe in C-Dur/Windhaager Messe
Missa pro quadragesimo in g-Moll
Messe ohne Gloria in d-Moll/Kronstorfer Messe
Messe in F-Dur
Messe in Es-Dur
Reqiem in d-Moll
Missa sollemnis in b-Moll
Messe in d-Moll
Messe in e-Moll
Messe in f-Moll
Reqiem in d-Moll

Geistliche Chorwerke:
Pange lingua
Asperges
Herz Jesu-Lied
In jener letzten der Nächte
Tantum ergo
Entsagen
Psalm 22
Psalm 114
Totenlied
Magnificat
Tantum ergo
Libera me
Vor Arneths Grab
Festgesang
Ave Maria
Psalm 146
Am Grabe
Ave Maria
Afferentur
Festkantate
Psalm 112
Trauungs-Chor
In Sanctum Angelum Custodem
Pange lingua et Tantum ergo
Inveni David
Locus iste
Christus factus est
Tota pulchra es
Zur Vermählungsfeier
Os iusti
Te deum
Ave Maria
Veni Creator Spiritus
Ecce Sacerdos
Virga Jesse
Ave Regina
Psalm 150

Symphonien:

Orgel:

Other:

Marsch für Klavier in d-Moll

Menuett in C-Dur

Franz Christoph Neubauer (Hořín, c.1760 - Bückeburg, 11 d'octubre de 1795) va ser un violinista i compositor txec. Fill de camperols, va néixer en una regió poc poblada de Bohèmia i es va formar inicialment a l'escola local. De ben petit va mostrar un talent natural i va decidir viatjar a Praga on va ampliar la seva formació. Poc després va viatjar a Alemanya on a canvi de tocar i compondre va rebre allotjament i menjar. La tardor del 1780 va visitar els monestirs agustins d'Au am Inn i de Gars am Inn així com el monestir benedictí Attel am Inn. A partir del 1781 va viatjar per Munich i Viena on es creu que va arribar a conèixer a Haydn, Mozart i els seus compatriotes Kozeluh i Wranitzky. El 1790 va obtenir un càrrec musical a Weilburg si bé va haver de fugir per la invasió francesa. Poc després va aparèixer a Hannover on va treballar un breu període de temps abans d'acceptar la invitació de la princesa de Schaumburg-Lippe per a unir-se a la cort de Bückeburg on va tenir una notable disputa amb JCF Bach, en aquell temps músic de la cort. El 1795 i després de la mort de JCF Bach, el va succeir si bé per molt poc temps ja que Neubauer va morir l'octubre del mateix any degut a una malaltia fulminat sembla ser provocada per la seva afició a l'alcohol.

OBRA:

Vocal secular:

Fernando und Yariko (Spl, 3, K. von Ekhartshausen), ? Munich, 1784, Vienna, 1786 (Zürich, 1788/R1986 in GOB, ix)

Arias:
Die Fürstengruft, 1v, pf, D-Bsb;
Sponse me, 1v, str, Bsb

Songs:
13 songs, 1v, pf (Zürich, 1788);
24 songs, 1v, pf (Zürich, 1795)

Vocal religiosa:

Hymne auf die Natur (orat) (Zürich, 1787)
Cantata über die Lage des teutschen Vaterlandes (Rinteln, 1795)
Der Herr ist würdig (cant.), D-Bsb
Hymnus solemnis, Bsb
Stabat mater, A-Ssp
c40 masses,
8 requiem,
11 lits,
4 vespers,
8 TeD,
numerous offs, grads, Marian ants, other liturgical works:

Instrumental:

Thematic index in Sjoerdsma:
Orch:
Sym. periodique no.1 (Mainz, 1790), as op.1 (Offenbach, 1791);
3 syms., op.4 (Offenbach, 1791–2), no.3 ed. E. Hradecký (Prague, 1957);
3 syms., op.8 (Offenbach, 1793–4);
La bataille, op.11 (Offenbach, 1794), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, xiv (New York, 1985);
3 syms., op.12 (Offenbach, 1795);
Fl Conc., op.13 (Offenbach, 1795);
Pf Conc., op.21 (Brunswick, 1798);
Variations, fl, orch, op.9 (Augsburg, 1802);
Vc Conc. (Mainz, c1803);
Vn Conc., ed. A. Slivanská (Prague, 1986);
syms., D-DO, Rtt, I-Fn

Qts:
3 str qts (Speyer, 1785);
6 str qts (Heilbronn, 1792);
3 str qts, op.3 (Offenbach, 1792), no.3 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
4 str qts, op.6 (Offenbach, 1792);
3 str qts, op.7 (Offenbach, 1793);
6 qts, fl, str (Vienna, 1788), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985)

Trios:
1 for 2 fl, va (London, 1792);
3 for fl, vn, va, op.14 (Offenbach, 1793), no.2 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985), as op.3 (Augsburg, c1797), no.3 ed. P. Borman (Hamburg, 1954);
1 for vn, vc, pf, op.20 (Brunswick, 1798);
3 for fl, vn, vc, op.6 (Augsburg, c1800);
3 for 2 vn, vc, op.8 (Augsburg, c1803);
6 for vn, va, b, bn, A-KR

Duos (sonatas, solos):
1 for vn, pf (Speyer, 1791);
4 for vn, va, op.5 (Offenbach, 1792);
3 for vn, vc, op.9 (Offenbach, 1794);
3 for 2 vc, op.10 (Offenbach, 1794);
6 for vn, va, op.13 (Augsburg, 1797), 1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
6 for fl, vc, op.21 (Brunswick, 1798);
3 for 2 fl, op.15 (Offenbach, 1799);
2 for vn, va (Paris, 1799);
3 for 2 vn, op.4 (Augsburg, c1798), no.1 ed. in RRMCE, xxi (Madison, WI, c1985);
3 for 2 fl, op.5 (Augsburg, c1798);
3 for 2 fl, op.7 (Augsburg, 1801);
3 for vn, va, op.10 (Augsburg, c1803), ed. W. Altmann (Hanover, 1932);
3 for 2 vn, op.11 (Augsburg, 1804);
3 for vn, va, op.12 (Augsburg, 1804);
6 for 2 vn, op.14 (Augsburg, 1804);
1 for vn, va (Bonn, 1807–8);
3 for 2 vn, op.35 (Augsburg, c1819);
1 for vn, b (Amsterdam, n.d.)

Miscellaneous:
Pieces, pf (Speyer, 1784–7);
Variations, vn, pf (Vienna, 1791);
Variations, vn, va, op.14 (Augsburg, 1797);
Notturno, 2 fl, va, op.11 (Augsburg, c1803);
Variations, fl, vn, va, op.16 (Augsburg, c1806);
2 serenades, strs, wind, D-Mbs;
5 parthias, wind, A-KR;
2 parthias, wind, CH-E;
parthia, strs, wind, D-DS;
March, strs, wind, A-KR;
Notturno-Divertimento, I-Fn;
Andante lieto, fl, pf, CH-E;
9 pieces, pf, D-OBS

Literatura:

Eine Erleichterung zu der musikalischen Composition (MS, CH-E, 1783)

Friederike Sophie Wilhelmine von Preußen (Potsdam, 3 de juliol de 1709 - Bayreuth, 14 d'octubre de 1758), va ser una compositora alemanya, filla de Frederic Guillem I de Prússia i de la reina consort Sofia Dorotea d'Hannover. Wilhelmine va viure una infantesa desgraciada al costat del seu germà, Frederic el Gran de Prússia, a qui va dedicar afecte i confiança al llarg de la seva vida, llevat d'un breu període de temps. La seva mare, Sofia Dorotea, la va voler casar amb el seu nebot Frederic, Príncep de Gal·les, però per part britànica no hi va haver la predisposició esperada i van declinar l'oferta. Aquesta circumstància va marcar la joventut de Wilhelmine abans de casar-se amb Frederic III. Quan el marit de Wilhelmine va rebre una herència el 1735, el matrimoni va decidir fer de Bayreuth una Versalles en miniatura. Les obres van incloure reconstruir la seva residència d'estiu, l'Eremitage, la gran Òpera de Bayreuth, la construcció d'un teatre, la remodelació del Palau de Bayreuth i la nova Òpera. El matrimoni va fundar també la Universitat d'Erlangen. La marcgravina va fer de Bayreuth un dels centres intel·lectuals del Sacre Imperi Romà, envoltant-se d'una petita cort d'intel·lectuals i artistes que va anar guanyant prestigi amb les visites eventuals de Voltaire i del seu germà Frederic el Gran. Amb l'inici de la Guerra dels Set Anys, l'interès de Wilhelmine va passar del diletantisme a la diplomàcia. A més d'altres virtuts, Wilhelmine va ser una compositora de talent i una gran defensora de la música. Va tocar el llaüt, va ser deixeble de Sylvius Leopold Weiss i professora de Bernhard Joachim Hagen. Va escriure una òpera, Argenore, representada el 1740 amb motiu de l'aniversari del seu marit, així com nombrosa música de cambra. Va morir a Bayreuth l'octubre de 1758 i en el desè aniversari de la seva mort el seu germà Frederic el Gran va fer construir el Temple de l'Amistat a Sanssouci (Potsdam) en memòria seva.