Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

VOLKMANN, Friedrich Robert (1815-1883) - Sonatina for 2 Pianos, Op. 57

April 7, 2015, 1:44 am
$
0
0
John Atkinson Grimshaw - Hull Docks at Night
Obra de John Atkinson Grimshaw (1836-1893), pintor anglès.



- Recordatori de Friedrich Robert Volkmann -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

John Atkinson Grimshaw (Leeds, 6 de setembre de 1836 - Leeds, 31 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès especialment conegut per les seves escenes nocturnes, romàntiques i melancòliques. Va néixer a Leeds, fill d'un policia retirat. Es va casar el 1856 amb la seva cosina llunyana Frances Hubbard (1835-1917). El 1861, tot i la oposició dels seus pares, va deixar la seva feina en el Great Northern Railway, per iniciar la seva carrera artística com a pintor. Va començar a exposar el 1862, ajudat per la "Societat Filosòfica i Literària de Leeds", amb pintures, majoritàriament, d'animals, fruites i flors. Grimshaw va estar principalment influenciat pels pintors prerafaelites. Va ser fidel al seu estil únic que representava els colors i la il·luminació amb un gran detall. Posteriorment, va pintar paisatges. El 1870, gràcies a l'èxit obtingut per les seves obres, va poder llogar una mansió del segle XVII per convertir-la en la seva residència a Knostrop Old Hall, on viuria fins a la seva mort. A finals de la dècada del 1870, va llogar una altra casa a Scarborough per romandre-hi durant els mesos d'estiu. Les dues localitzacions van quedar reflectides en diversos dels seus quadres.

La obra de Grimshaw va rebre la influència dels pintors prerafaelites, sobretot del pintor de paisatges John William Inchbold, també de Leeds. Fidel a aquest estil, va crear paisatges de colors precisos, lluminosos, de vívid detall i realisme, de vegades, usant fotografies per assegurar la precisió. Va pintar paisatges que tipificaven les estacions o algun moment climàtic, escenes de carrer de la ciutat o els suburbis i vistes, a la llum de la lluna, dels molls de Londres, Leeds, Liverpool o Glasgow. La seva acurada pinzellada i la seva habilitat per representar els efectes lumínics li permetia capturar amb gran detall els aspectes i l'ambient de les escenes. Els seus quadres de carrers humits il·luminats amb gas i de molls entre la boira, transmeten una estranya calidesa i una alienació de l'escena urbana. Entre els seus últims treballs, va incloure escenes imaginades de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma. Grimshaw va morir a Leeds l'octubre de 1893.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - In english: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - Altres: John Atkinson Grimshaw (1836-1893)


Parlem de Música...

Friedrich Robert Volkmann (Lommatzsch, 6 d'abril de 1815 - Budapest, 29 d'octubre de 1883) va ser un compositor alemany. El seu pare, kantor i professor a Lommatzsch, va ser el seu primer mestre en el piano i l'orgue. Amb 17 anys va entrar al Gymnasium de Freiberg on va estudiar música amb August Ferdinand Anacker. El 1836, va viatjar a Leipzig on va estudiar composició amb Carl Ferdinand Becker. Allà va entrar en contacte amb Schumann i va assistir en diversos concerts de Mendelssohn a la Gewandhaus. L'estil d'ambdós compositors marcaria el camí musical de Volkmann. El 1841 va viatjar a Budapest on, exceptuant un període de quatre anys a Viena (1854-58), hi va viure la resta de la seva vida. Allà, en una ciutat amb poca presència musical, es va convertir en una de les figures musicals més preeminents. Allà va treballar amb Liszt i Erkel a la recentment fundada Reial Acadèmia de Música Nacional Hongaresa. Va morir a Budapest l'octubre de 1883.

OBRA:

Vocal secular: 

29 partsongs, 7 for mixed chorus, 18 for male chorus, 3 for female/children's chorus, 1 for female/children's chorus, pf/hmn acc.;
6 songs, 2vv, pf; 2 arias, 1v, orch;
3 songs, 1v, vc, pf;
37 songs, 1v, pf

Vocal religiosa: 

Off, S, chorus, orch;
2 masses, male vv;
6 choruses, 3 with pf acc., 3 unacc.;
2 songs, 1v, orch

Instrumental:

Orch.:
2 syms.;
4 ovs.;
3 serenades, str;
Vc Conc.;
Concert Piece, pf, orch;
Incid music

Chbr.:
6 str qts;
2 pf trios;
2 sonatas, vn, pf;
2 sonatinas, vn, pf;
Shorter works, vn, pf and vc, pf;
Sonatina, pf 4 hands;
Sonata, 2 variation sets, pf solo;
Numerous character-pieces, pf solo and pf 4 hands

Font: En català: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - En castellano: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - In english: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - Altres: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883)


Parlem amb veu pròpia...

L'emmudiment de la veu pròpia és fruit d'unes vacances inesperades però gustosament benvingudes. En pocs dies seguirem al ritme i constància habitual. Felicitat, amor i música per Setmana Santa!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Volkmann: Piano Duets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

RYBA, Jakub Jan (1765-1815) - Homage to St. John of Nepomuk

April 8, 2015, 12:16 am
$
0
0
Jose Campeche y Jordan - San Juan Nepomuceno (c.1798)
Obra de José Campeche (1751-1809), pintor costa-riqueny (1)



- Recordatori de Jakub Jan Ryba -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

José Campeche y Jordán (San Juan, 23 de desembre de 1751 - San Juan, 7 de novembre de 1809) va ser un pintor i músic costa-riqueny. Des de ben petit es va formar en els oficis artesanals de la seva família. Va cursar estudis de llatinitat i filosofia al Convent Reial dels Pares Dominics. Entre el 1776 i el 1778 es va relacionar amb el pintor de la cort espanyola Luis Paret i Alcázar, que va arribar a l'illa bandejat pel rei Carles III. Va ser un artista autodidacte i polifacètic i va estudiar, també, música, arquitectura, topografia, disseny d'escuts i elaboració d'instruments musicals. La seva temàtica va ser, principalment, pintura religiosa i retrat. En la seva obra, considerada rococó per l'interès en el detall i l'ornamentació, hi domina la paleta de grisos blavosos i rosats que va assimilar de Paret. El seu èxit recau bàsicament en el seu domini del retrat i de la miniatura, característica que el situa com un dels pintors més destacats d'Hispanoamèrica de finals del segle XVIII. Va morir a San Juan el novembre de 1809.

Font: En català: No disponible - En castellano: José Campeche (1751-1809) - In english: José Campeche (1751-1809) - Altres: José Campeche (1751-1809)


Parlem de Música...

Jakub Šimon Jan Ryba (Přeštice, 26 d'octubre de 1765 - Rožmitál pod Třemšínem, 8 d'abril de 1815) va ser un compositor, professor i director de cor txec. Descendent d'una família de cantants, el seu pare Jakub Ryba (1732-1792) va ser un professor, organista i Kantor que va treballar musicalment a diversos llocs i també va ser, probablement, compositor. Tot i això, la seva era una família econòmicament pobre. Va rebre els primers fonaments musicals amb l'ajuda del seu pare a Nepomuk, rebent classes de cant, violí, violoncel i orgue i posteriorment ensenyament en composició i baix continu. Amb només deu anys ja va ser capaç de reemplaçar-lo a l'orgue. Des del 1781 al 1784 va assistir als Escolapis de Praga, on va estudiar música amb Cassianus Hanel, on va conèixer i va transcriure la música dels seus compatriotes Josef Seger, Josef Mysliveček, Johann Baptist Vanhal i la música d'autors com Bach, Haydn i Dittersdorf. També s'iniciaria en l'art de la composició.

De tornada a Nepomuk des del 1786 va ser professor a Mníšek. L'11 de febrer 1788, va rebre la mateixa posició a Rožmitál i poc després, el 23 de maig del mateix any, va ser ascendit a director del cor de l'església local. El 1790 es va casar i va tenir tretze fills. L'escola va prosperar sota la seva supervisió però tenia conflictes constants amb el capellà i el consell eclesiàstic. El 1796, va escriure la seva obra més famosa, la Missa de Nadal txeca "Hey, Mestre!" (Missa Solemnis Festis nativitatis D. J. Ch. Accommodata in linguam bohemicum Musicam). Les seves obres inclouen, a banda d'incomptable música instrumental, moltes pastorals i misses però poques són les composicions, més enllà de la Missa de Nadal Txeca, que s'interpreten regularment. Actualment, és una de les misses més populars i representades de l'antiga Bohèmia i de molts dels països del seu entorn. Anys més tard, la falta insofrible de diners i l'hostilitat dels seus superiors el van portar a suïcidar-se a Voltus l'abril del 1815.

OBRA:

Vocal secular:

6 Singspiele and pantomimes, before 1801, incl.: Veselé živobytí neb vandrovní muzikanti [A Merry Life, or Wandering Musicians] (Spl), lib, 1794, music lost;
Das Denkmal in Arkadien (operetta), 1800, music lost except 1 aria, T, arr. as sacred aria Exaudi, Domine

Cz. songs, 1v, pf:
12 böhmische Lieder (Prague, 1800);
[12] Neue böhmische Lieder (Prague, 1808);
Lenka (V. Nejedlý) (Prague, 1808);
Průvod dobré Bětolinky [Procession of Good Bětolinka] (Nejedlý) (Prague, 1808);
Dar pilné mládeži [The Gift to Industrious Youth], 12 children's songs (Prague, 1829)
Herzensergiessung der Rossmittaler, gratulatory cant., 1803

Vocal religiosa:

c90 masses, incl.:
2 in Cz.;
2 [?4] in Cz. and Lat.;
some in sets, incl. Cursus sacro-harmonicus, i, 1808, iv, 1814;
Missa pastoralis bohemica (Hej, mistře) [Hail, master!] (Ryba), 1796, ed. J. Hercl (Prague and Hamburg, 1973);
Missa tono pietatis festis mediocribus accommodata, E  (Prague, 1814)

Other liturgical:
7 Requiem;
over 100 Lat. grads, motets (offs), some in sets, incl. Cursus sacro-harmonicus, ii, 1811, iii, 1812–14, v, 1814
Cz. songs, choruses (Ryba):
Oktáv neb osmidenní pobožnost k svatému Janu Nepomuckému [Octave, or the eight-day feast of St Jan Nepomuk], 8 songs (Prague, 1803);
Svatohorský kůr [The Svatá Hora choir], 8 songs (Prague, 1804);
[21] Pohřební písně [Funeral Songs] (Prague, 1805);
others

Other sacred:
3 Stabat mater, incl. 2 in Cz.;
Chvalozpěv k sv. Janu Nepomuckému [Eulogy to St Jan Nepomuk] (Ryba), 1803;
Soudný den [Judgment Day] (Ryba), 1801, lost;
c50 arias, several duets, incl. 8 ariae et duetto (Prague, 1808);
over 50 pastorellas (pastoral motets, offs), arias, mostly in Cz. (Ryba), incl. 2 pastorellas, ed. J. Berkovec (Prague, 1992)

Instrumental:

c1150 listed in Dlabacž, incl. over 650 dances, 130 variations, 87 sonatas, 72 qts, 56 duos, 48 trios, 38 concs., 35 syms., 35 serenatas and notturnos, 7 qnts etc.

Orch:
Sym., C;
Cassatio, C;
Vc Conc., C, 1800;
Vn Conc., d, 1801;
Hn Conc., E , inc. (doubtful)

Chbr:
2 str qts, a, d, 1801, 1 ed. H. Majewski (Wilhelmshaven, c1988);
Canon, F, str qt;
2 qts, C, F, fl, vn, va, vc, 1811, 1 ed. M. Klement (Prague, 1980);
3 sonatas, B , G, F, vn, vc;
2 duos, a, C, hpd/pf, vn;
Canon, d, 2 vn

Org:
Novae et liberae cogitationes per [1] toccatas, phantasias, [2] fugas et [2] praeludia expressae, inc., 1798

Literatura:

Schultagebücher (MS, Rožmitál pod Třemšínem, municipal museum, 1788–1815); Cz. trans., ed. J. Němeček, as Školní deníky J.J. Ryby (Prague, 1957)
Mein musikalischer Lebenslauf (MS, CZ-Ps D.A.III.36 op.6, 1801); Cz. trans., ed. I. Janáčková, as J.J. Ryba o svém hudebním životě (Prague, 1946)
Kancionálek pro českou školní mládež [Little hymnbook for Czech schoolchildren] (Prague, 1808)
Denik [Diary] (MS, CZ-Ppp heritage no.605a, 1811; Pnm IB6, 2/1813), 1st version ed. in Slavík (1888)
Počáteční a všeobecní základové ke všemu umění hudebnímu [First and general principles of the whole art of music] (Prague, 1817)
Nábožný kancionál [Pious hymnbook] (Jihlava, n.d.)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jakub Jan Ryba (1765-1815) - Altres: Jakub Jan Ryba (1765-1815)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

RAUZZINI, Venanzio (1746-1810) - String Quartet in E flat major, Op. 2, No. 1

April 9, 2015, 2:24 am
$
0
0
Thomas Sully - Mother and Son (1840)
Obra de Thomas Sully (1783-1872), pintor anglès (1)



- Recordatori de Venanzio Rauzzini -
En el dia de la commemoració del seu 205è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Thomas Sully (Horncastle, 19 de juny de 1783 - Filadelfia, 5 de novembre de 1872) va ser un pintor anglès. El 1792 va emigrar, amb la seva família, als EUA. Allà, va participar com a acròbata en el circ i teatre familiar abans d'estudiar pintura amb el seu germanastre Jean Belzons. Va estudiar a Nova York fins el 1794, any de la mort de la seva mare. El 1799 va viatjar, juntament amb el seu germà Lawrence Sully, a Richmond. Durant els seus estudis va conèixer i estudiar amb Henry Benbridge i Thomas Lawrence els quals van influenciar decisivament la seva obra posterior. El 1801 es va estrenar com a pintor amb una miniatura. El 1803 va inaugurar el seu propi taller a Richmond. El 1809 va viatjar a Anglaterra on va estudiar amb Benjamin West. Els seus retrats, en un estil molt proper al dels seus mestres es van fer molt populars i va rebre peticions de nombrosos personatges famosos com Thomas Jefferson o la Reina Victòria. Si bé va pintar paisatges i escenes històriques, el seu corpus principal fou el retrat amb un llegat immens de més de 2000 pintures. Va morir a Filadelfia el novembre de 1872.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Sully (1783-1872) - In english: Thomas Sully (1783-1872) - Altres: Thomas Sully (1783-1872)


Parlem de Música...

Venanzio Rauzzini (Camerino, bap. 19 de desembre de 1746 - Bath, 8 d'abril de 1810) va ser un cantant i compositor italià. Germà de Matteo Rauzzini, va estudiar a Nàpols amb Nicola Porpora, fent el seu debut al Teatro della Valle de Roma el 1765. Un any després, va rebre una oferta per ocupar un càrrec a la cort del príncep elector Maximilià III. El 1773 va tornar a Milà fruit del seu matrimoni amb una aristòcrata d'allà. El 1774 es va traslladar a Londres on, gràcies a la seva condició de castrat, va actuar amb freqüència en el teatre del Rei. El 1777 va viatjar a Bath ciutat on, a banda de viure-hi la resta de la seva vida, va dirigir bona part de l'organització musical. Va ser criticat per 'dedicar massa temps a la composició' i poc temps a la interpretació. La seva música va ser ben rebuda i va escriure nombrosa obra vocal, entre ella 14 òperes i un rèquiem, i considerable obra instrumental. Va morir a Bath l'abril de 1810.

OBRA:

Vocal secular:

Armida (os, pasticcio, 3), 19 Nov 1774, Favourite Songs (London, c1774)
Piramo e Tisbe (azione tragico, 2, R. Calzabigi, after M. Coltellini), 16 March 1775, A-Wn, F-Pn, I-Bc, arias (London, 1775) and in A Select Collection of the Most Admired Songs, Duetts &c (Edinburgh, 1779)
La sposa fedele (opera comica, pasticcio, 3, P. Chiari), 31 Oct 1775, Favourite Songs (London, c1775)
Didone abbandonata (os, pasticcio, 3, P. Metastasio), 11 Nov 1775, Favourite Songs (London, c1775)
The Duenna, or Double Elopement (comic op, pasticcio, 3, R. Sheridan), London, CG, 21 Nov 1775; aria, By him we love offended [= Fuggiam dove sicura], in The Duenna (London, c1775) and A Select Collection of the Most Admired Songs, Duetts &c (Edinburgh, 1779)
L’ali d’amore (opera comica, 3, C.F. Badini), 29 Feb 1776; rev., 13 March 1777, Favourite Songs, op.3 (London, c1777) and in A Select Collection of the Most Admired Songs, Duetts &c (Edinburgh, 1779)
Astarto re di Tiro (os, pasticcio, 3, G. Bottarelli), 2 Nov 1776, Favourite Songs (London, c1776)
L’omaggio di paesani al signore del contado (os, 3), 5 June 1781; only Act 2 by Rauzzini
Ezio (os, pasticcio, 3, Metastasio), 17 Nov 1781, Favourite Songs (c1781)
L’eroe cinese (os, 3, Metastasio), 16 March 1782, arias (London, 1782)
Creusa in Delfo (os, 2, G. Martinelli), 29 April 1783; aria, Spiegar non posso (London, ?c1783)
Alina, o sia La regina di Golconda (os, 3, A. Andrei, after M.-J. Sedaine), 18 March 1784, ov. and arias (London, c1784)
La vestale, o sia L’amore protetto dal cielo (os, 2, Badini), 1 May 1787, 3 arias GB-Lbl
The Village Maid (comic op, pasticcio, 3), lib (London, 1792); aria, Silent I tread, Cpl
Incid music: Werter (F. Reynolds after J.W. von Goethe), Bath, 3 Dec 1785, revived London, CG, 14 March 1786, Epithalamium, lost; Cymbeline (W. Shakespeare), Bath, before 1797, Dirge (London, n.d.) and in A Periodical Collection of Vocal Music (1797)
Doubtful: Astarto (os, 3, A. Zeno and P. Pariati), Munich, Residenz, sum. 1769/72; Pompejo (os, 3), Munich, Residenz, 1773

Spurious:
L’eroe cinese, Munich, 27 April 1770 [by Sacchini]

Cantatas:
La partenza, London, King’s, 5 July 1777; as op.4 (London, 1777)
La sorpresa, London, 1779; 2 arias, Lbl
Il tributo, Fonthill, home of W. Beckford, 29 Sept 1781, music lost
Old Oliver, or The Dying Shepherd (P. Pindar), Bath, c1796 (London, c1796)

Other vocal:
12 Italian Duettinos, 2vv, bc, op.5 (London, 1778)
4 Favourite Italian Duets, 2vv, hpd/pf, also 4 Easy Airs, 1v, hpd/pf/hp, op.13 (London, 1784)
6 Italian Canzonets, 1v, pf (London, c1785)
A Periodical Collection of Vocal Music (Bath, 1797, 2/1800)
A Set of 12 Solfeggi or Exercises for the Voice (London, 1808)
Miscellaneous Eng. songs and It. arias, pubd singly and in 18th-century anthologies
Miscellaneous It. arias: A-Wgm; B-Bc; GB-Lbl, Cpl; I-PAc, Rc, Tn

Vocal religiosa:

Requiem, London, Little Haymarket, 1801; 2 numbers, Lbl

Instrumental:

Thematic catalogue in Reindl (1961)
15 sonatas, pf/hpd, vn acc.: 6 as op.1 (London, 1777), 6 as op.8 (London, 1781), 3 as op.15 nos.1–3 (London, 1786)
12 str qts: op.2 (London, c1777), op.7 (London, c1778)
6 qts, pf/hpd, 2 vn, vc, op.6 (London, c1778)
4 duets, pf/hpd 4 hands: 3 as op.12 (London, 1783), 1 as op.15 no.4 (London, 1786)
Sinfonia, D, D-W
Miscellaneous dances, sonatas and lessons pubd in 4 contemporary anthologies

Font: En català: Venanzio Rauzzini (1746-1810) - En castellano: No disponible - In english: Venanzio Rauzzini (1746-1810) - Altres: Venanzio Rauzzini (1746-1810)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Venanzio Rauzzini: Master of Music in Jane Austen's Bath

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Kantate 'Was Gott tut, das ist wohlgetan'

April 10, 2015, 1:00 am
$
0
0
Francisco de Zurbarán - Maria Bambina (c.1632)
Obra de Francisco de Zurbarán (1598-1664), pintor espanyol (1)



Parlem de Pintura...

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664) va ser un pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un important pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor. El seu estil, adscrit al corrent tenebrista per l'ús que fa dels contrastos de llum i ombres, es caracteritza bàsicament per la senzillesa compositiva, el realisme, el rigor en la concepció, exquisidesa i tendresa en els detalls, formes àmplies i plenitud en els volums, monumentalitat en les figures i apassionament en els rostres, tremendament realistes. 

Fill d'un comerciant basc establert i casat a Extremadura, va entrar com a aprenent al taller sevillà de Pedro Díaz Villanueva, pintor d'imatges piadoses, fins que el 1617 (ja casat) es trasllada a Llerena, on resideix durant més de deu anys realitzant treballs per a diversos convents d'Extremadura i Sevilla. El 1629 atén la invitació del municipi sevillà i s'instal·la a la ciutat durant els següents 30 anys. Entre 1634 i 1635 abandona Sevilla per primera vegada per desplaçar-se a Madrid amb l'encàrrec de pintar la sèrie mitològica de Els treballs d'Hèrcules (Museu del Prado, Madrid) i dos quadres de batalles per al Palau del Bon Retir. La dècada de 1640 és la més fructífera de la seva obra, realitzant diverses pintures per al monarca Felip IV. En la següent, en canvi, inicia el seu declivi ja que no rep tants encàrrecs com en èpoques anteriors (potser per la competència que comença a fer-li Murillo), tot i que continua pintant excel·lents obres. El 1658 viatja per segona vegada a Madrid on resideix definitivament, encara que amb dificultats econòmiques, fins a la seva mort, el 27 d'agost de 1664, sumit en una gran pobresa. 

Les obres de Caravaggio, José Ribera i Diego Velázquez exerceixen una clara influència en Zurbarán. Al final de la seva carrera artística també va influir l'estil més tendre i vaporós de Bartolomé Esteban Murillo. La seva primera obra coneguda, pintada quan tenia 18 anys d'edat, és la Immaculada Concepció (1616, Col·lecció Valdés, Bilbao). Encara que a Zurbarán se'l coneix per les seves obres històriques i les seves imatges religioses aïllades, les seves principals obres són els retaules i sèries de llenços per a convents. Altres temes de l'obra de Zurbarán, a part dels merament religiosos, són els retrats (Comte de Torrelaguna al Museu de Berlín), històrics (Socors de Cadis, Museu del Prado) i sobretot els bodegons. Encara que són pocs els que coneixem, en ells mostra clarament el seu estil, senzillesa en la composició, objectes posats en fila, tenebrisme aconseguit amb fons obscurs, gran sentit del volum en les formes i una gran naturalitat. Destaquen els bodegons del Museu de Cleveland i del Museu del Prado.

Font: En català: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - En castellano: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - In english: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - Altres: Francisco de Zurbaran (1598-1664)


Parlem de Música...

Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - Nuremberg, 3 de març de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany i un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker, organista de la Sebalduskirche, i d'Heinrich Schwemmer, un músic que més tard es convertia en el cantor de la mateixa església. Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primària de Nuremberg i va entrar a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va compaginar les classes amb les seves activitats com a organista a la Lorenzkirche. Per completar els seus estudis, va aconseguir una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, músic alemany influenciat pel compositor italià Carissimi.

El 1674, potser orientat per Prentz, va viatjar a Viena on va assolir el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve. Allà va entrar en contacte amb Johann Kaspar Kerll de qui, probablement, va rebre classes. Va viure a Viena durant cinc anys, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta en les formes i els continguts. El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i a on va compartir amistat amb Johann Ambrosius Bach, el pare de J.S. Bach. Allà hi va romandre un any abans de marxar camí d'Erfurt. El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de la Predigerkirche a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. Allà precisament es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. Va viure a Erfurt durant dotze anys ciutat on va consolidar la seva reputació com un dels principals organistes d'Alemanya. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt.

El 15 d'agost del 1690 Pachelbel va deixar el seu càrrec d'Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Poc després, l'1 de setembre, va aconseguir el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on el 8 de novembre del 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693). Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel va rebre ofertes de feina de diverses ciutats. Una d'elles va ser quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, va morir el 20 d'abril del 1695. Les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor i l'hi van enviar una invitació oficial ocupant el càrrec durant l'estiu del 1695. En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Va morir a Nuremberg el març de 1706.

OBRA:

Veure llistat d'obres de Johann Pachelbel.

Font: En català: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - En castellano: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - In english: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - Altres: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

El tercer centenario del fallecimiento de Johann Pachelbel (1653-1706) transcurrió en un silencio casi absoluto, sin que apareciera ninguna biografía "definitiva" y sin magnos proyectos de grabación de sus obras, como ha suscitado este año el de su contemporáneo Buxtehude. Se perdió, sin duda, una buena ocasión de divulgar su obra y su significación histórica. Pero, afortunadamente y aunque casi con cuentagotas, siguen llegando a nuestras manos novedades con la música de este compositor que fue uno de los grandes en la Alemania del último cuarto del siglo XVII, que supo conciliar las técnicas y tradiciones luteranas y católicas y que tuvo una influencia nada desdeñable en la formación de J.S. Bach. Hoy, un año después del centenario, es el sello RICERCAR el que, recuperando su emblemática serie Historia de la música barroca alemana, nos obsequia en su apartado vocal con un notable disco pachelbeliano. Se centra en dos de los géneros que componen lo esencial de su música vocal: el motete polifónico (con dos de los once de su autoría conservados) y la cantata (con tres soberbios ejemplos). Ejemplos de madurez compositiva, aquéllos combinan sabiamente la escritura homo y polifónica. Las cantatas, por su parte, constituyen -por sus dimensiones, por su estructura en varias secciones, por el papel que desempeñan solistas vocales, coro e instrumentos- un eslabón clave en el proceso de evolución del género hacia el modelo que inmortalizó el cantor de Leipzig. Y completando el disco, tres hermosas piezas recuerdan al Pachelbel organista y sus distintas fases estilísticas. Son el Coro de cámara de namur y el conjunto instrumental Les Agrémens, bajo la impecable dirección de Jean Tubéry, quienes asumen la interpretación, sobria, equilibrada, estilísticamente perfecta, destilando musicalidad por los cuatro costados. Una indudable referencia en la, por desgracia, no abundante discografía de Pachelbel. Mariano Acero Ruilópez, La Quinta de Mahler.

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Pachelbel - Christ lag in Todesbanden

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PIERSON, Henry Hugo (1815-1873) - Romeo and Juliet, Op. 86 & Symphonic poem Macbeth Op. 54

April 11, 2015, 1:00 am
$
0
0
Gustave Courbet - Sunset, Vevey, Switzerland (1874)
Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès (1)



- Recordatori d'Henry Hugo Pierson -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz) va ser un pintor francès, fundador i màxim representant del realisme, i compromès activista democràtic. Va néixer a un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual va reflectir en alguns dels seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es va relacionar amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia a una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caire més subtils i elegants, on començava amb llenç obscur, com un mestre clàssic. Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme. 

Un consell de guerra el va condemnar a sis mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va influenciar a pintors catalans com Ramon Martí Alsina. En un primer moment, va pintar paisatges, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 es va tornar decididament realista. Courbet va ser el gran innovador d'aquest gènere. Va escollir temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica va ser rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències van ser els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es va convertir en model d'expressió de molts pintors, contribuint a enriquir l'obra de Cézanne. Va morir el desembre de 1877 a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. 

Font: En català: Gustave Courbet (1819-1877) - En castellano: Gustave Courbet (1819-1877) - In english: Gustave Courbet (1819-1877) - Altres: Gustave Courbet (1819-1877)


Parlem de Música...

Heinrich Hugo Pierson (Oxford, 12 d'abril de 1815 - Leipzig, 28 de gener de 1873) va ser un compositor anglès. Va estudiar inicialment literatura en el Col·legi d'Harrow i després els de medicina a Londres, però Pierson, enamorat de la música des de ben petit, va ser autodidacta i va adquirir uns primers coneixements musicals, precaris, fruit del seu esforç. A partir del 1835 es va decidir a estudiar, acadèmicament, música. Es va traslladar a París on va rebre classes de Ferdinando Paër, un mestre italià. El 1839 va viatjar a Alemanya on va seguir perfeccionant el seu art musical rebent, en una visita a Anglaterra, la càtedra de música de la Universitat d'Edimburg el 1844. No obstant, el 1846 va retornar a Alemanya país on va viure-hi, component nombrosa obra vocal, la resta de la seva vida. De fet, va morir a Leipzig el gener de 1873.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Der Elfensieg, oder Die Macht des Glaubens (Feenoper, 3, C. Pierson), Brno, 7 May 1845, unpubd
Lelia (romantische Oper, 3, C. Pierson, after her Schneewittchen), Hamburg, 22 Feb 1848, unpubd
Contarini, oder Die Verschwörung zu Padua (grosse Oper, 5, M.E. Lindau), 1853, Hamburg, 16 April 1872, unpubd; revived as Fenice, Dessau, 1883
Musik zu Goethe’s Faust, zweiter Theil (incid music), 1854, Hamburg, Stadt, 25 March 1854 (Mainz, 1858)

Songs:
for solo voice with piano unless otherwise stated
Editions:H. Hugo Pierson Album (Leipzig, c1875) [P]English Songs 1800–1860, ed. G. Bush and N. Temperley, MB, xliii (1979) [B]
op.
—Thoughts of Melody: 10 Canzonetts (London, 1839, 2/1852):
There be none of beauty’s daughters (Byron);
Beware of the black friar (Byron);
Maid of Athens, ere we part (Byron);
The isles of Greece (Byron);
When we two parted (Byron);
Under the greenwood tree (W. Shakespeare);
Go, you may call it madness (S. Rogers);
Had I a cave on some far distant shore (R. Burns);
Maiden, weep, thy mantle round thee (H. Kirke White);
When lovely woman stoops to folly, cavatina (O. Goldsmith)
—[5] Characteristic Songs of Shelley (London, 1840):
The odour from the flower is gone (On a Faded Violet);
Arethusa arose; Swiftly walk over the western wave (Invocation to Night);
Sacred goddess, mother earth (Hymn to Proserpine);
False friend, wilt thou smile or weep? (Song of Beatrice Cenci)
—Rheinlied (N. Becker), Leipzig, 2 Dec 1840
—2 Lieder (Wahl, after Shelley) (1841):
Dein Bild im Traum erweckt (Indisches Ständchen);
Windsbraut, du Klägerin (Herbstgrablied);
Eng. trans. as Serenade, An Autumn Dirge (London, 1852)
76 Lieder (F. Freiligrath, after Burns) (1842):
Die finstre Nacht (Die Ayren-Ufer);
Nun holt mir eine Kanne Wein (Soldatenlied);
Mein Herz ist im Hochland (Des Jägers Heimweh), later pubd with hn obbl;
John Anderson, mein Lieb, B;
O säh’ ich auf der Heide (Liebe), P;
Die süsse Dirn (Die Maid von Inverness)
122 Lieder (Dresden, c1843):
Wohl glücklich ist (Sängers Glück);
Die alten bösen Lieder (Romanze) (? H. Heine)
—All my heart’s thine own (London, 1844), later pubd as All mein Herz, op.22 no.2, P, B
—O fairy child (Wilson), cavatina (London, 1844)
—O listen while I sing to thee (M. Shelley), canzonet (London, 1844)
22/1Verrathene Liebe (A. von Chamisso) (c1845)
—Durch alle Auen ist’s gedrungen (Elegie, den Manen F. Mendelssohn Bartholdys) (C. Pierson) (Hamburg, 1847)
—Ein Blick (Schlönbach), dramatic romance (Hamburg, c1847)
—Erscheinung (Schlönbach) (Hamburg, c1847)
—Liebesübermuth (L. Tieck) (Dresden, c1847)
—Mondlied (J.W. von Goethe) (Dresden, c1847)
—Der Heimat fern mit nassem Blick (Heimweh) (C. Beck) (Vienna, c1848), later pubd as op.41, P
—Es war dein erster Kuss (Marie) (E. Janinski) (Hamburg, c1848)
—O meine schönste Hoffnung (An Madonna Consolatrice) (Vienna, c1848)
—Wenn der kalte Schnee zergangen (Der Schnee) (J. Eichendorff) (Vienna, c1848)
—Wenn in Lenz die Berge grünen (Weinlied) (C. Pierson) (Vienna, c1848)
—Ave Maria (Offertorium), 1v, orch/pf (Vienna, c1850)
—Schlachtgetös’ ist meine Lust (Vor der Schlacht) (Vienna, c1850)
234 Lieder (c1851):
Es schlafen rings die Haine (Ruhe), P;
Wiegenlied;
Nähe der Geliebten;
Ach, wenn du wär’st mein Eigen (An die Geliebte), P
264 Lieder (c1852), P:
Kehrt nie die Lieblichkeit (Erste Liebe);
Sie schwuren sich kein Liebeseide (Die Liebenden) (Beck);
Bleibt, o bleibt ihr Lippen ferne (Lieb und Leid) (after Shakespeare), B;
Willst kommen zur Laube?
272 Lieder (1853), P:
O weine nicht, du holdes Kind (An Henriette);
Tief wohnt in mir (Treue Liebe) (after Byron)
282 Lieder (c1854); P:
O Abendglocken, Abendhall (C. Pierson, after T. Moore), B;
Wo die Myrthen ewig blüh’n (Sehnsucht nach Italien)
—Viribus unitis (Oestreichs Wahlspruch) (Vienna, c1855)
292 Lieder (1859), P:
Ich hatt’ einen Cameraden (Der gute Camerad) (L. Uhland);
Nun schmückt die Rosse (Der Malteser Ritter) (Freiligrath)
336 Concert-Lieder (c1861):
Sie gleicht der wundervollen Nacht (Das Portrait) (after Byron), P;
Wo Claribel tief lieget (Claribel) (C. Pierson, after Tennyson), P;
Du tratest in mein dunkles Leben (Mein Glück) (after Lamartine), P;
Wenn durch die Piazzetta (Ninetta) (Freiligrath, after Moore), P;
Der Eichwald brauset (Thekla’s Klage) (F. von Schiller), P;
Die Zauberin
342 Lieder (c1861):
Ständchen; Elegie
—Der beste Schütz (H. Marggraf), ballad (c1862)
402 Gesänge für tiefe Stimme (1863), P:
Lass die Rose schlummern (An der Nachtwind) (R. Hamerling);
Es war die Zeit der Rosen (C. Held)
444 Lieder (c1864):
In Venedig, barcarolle;
O komm zu mir (E. Geibel, after Moore), serenade, P;
Roland der Held! (Freiligrath, after T. Campbell), ballade, P;
Mein Lieb ist eine rothe Ros’ (Freiligrath, after Burns), P
—Geh, wo Ruhm dir zuwinkt (Vienna, c1864)
—Holkisches Reiterlied (Vienna, c1864)
—4 songs in Tauwitz’s Deutsches Liederbuch (Prague, 1865):
Gebet für das Reich;
Von der Koppe;
Die Dorfglocke;
Beim Friedhof
602 Gesänge (c1865):
Rastlos Herz will Ruhm erjagen (F. Seebach, after Cornwall);
Sängers Vorüberziehen (Uhland)
61Über fremde Gräber (Der Friedhof) (F. Dingelstedt), aria, B solo, pf (c1865)
62Der Burgwall glänzt (Das Hifthorn) (Bauer, after Tennyson), romance (c1865)
633 Gedichte von Shakespeare (c1865):
Sagt, woher stammt Liebeslust?;
Wer ist Sylvia?;
Fürchte nicht meine Sonnengluth, B
64O du, mein alles auf der Welt (F. Oser) (c1865)
652 religiöse Gesänge (c1865):
Birg mich unter deinen Flügeln (Gebet) (Oser);
Der Himmel bringt die Ruhe nur (Freiligrath, after Moore)
66Mein Herz ist schwer (F. Kohlhauer, after Burns), concert aria, 1v, orch (c1865)
892 zweistimmige Lieder, 2vv, pf (c1867):
Über allen Gipfeln ist Ruh’ (Goethe);
Frühling im Herbst (Bauer)
953 Gesänge (1868):
Hörst du nicht die Quellen gehen (Nachtzauber) (Eichendorff);
Das macht das dunkelgrüne Laub’ (Herbst);
Wenn’s Kätzchen heimkehrt (Die weisse Eul’) (C. Pierson, after Tennyson), P, B
81O lieb’, so lang’ du lieben kannst (Freiligrath) (c1869)
69Zu Ross, zu Ross (Sturmritt) (F. Löwe), 1v, pf/orch (c1870)
902 Lieder (after I. Hill) (c1870):
Wie gern ich doch (Liebesträumen);
Im hellen, klaren Mondenschein (Ständchen), P
—Das schlafende Kind (c1875)
—Die Rose wendet ihr (Traum und Liebe) (A. Bube), 1871, OO. Neighbour's private collection, London

Vocal religiosa:

choral:
op.
96 Gesänge, chorus, pf ad lib (Dresden, c1843): Grablied, Die Heimath, An den Tod, Das Vaterland, Lied des Trostes, Nacht
—Now the bright morning star (J. Milton), ode, chorus, pf (London, c1850)
—Salve eternum (B. Lytton), int, S, B, chorus, orch, 1850, vs (London, 1853), GB-Lcm
—Jerusalem, orat, solo, vv, chorus, orch (London, 1852), as op.100 (c1877)
30O Deutschland hoch in Ehren (Beharrlich!) (L. Bauer), Volkshymne, male vv (c1860)
312 Männerchöre (c1860): Kein schön’rer Tod, Der Liedertafeln Ständchen
323 Gesänge (c1860): Die Stimme der Zeit, Wie schlummert sanft, Sag’ mir, du vielgeliebtes Herz
352 Männerchöre (1862): Reiterlied vor der Schlacht (Bauer), Des Helden Braut (C. Pierson, after V. Alfieri)
—Germania (Bauer), male vv (1862)
37Der deutsche Männergesang (c1862)
42Zu den Waffen, male vv, pf (c1864)
43Einladung in den Wald, male vv (1864)
—Des Waldes Wiegenlied (Vienna, c1864)
—4 Männerchöre (in Tauwitz’s Deutsches Liederbuch, Prague, 1865): Erklang dein traulich Wiegenlied, Liedergruss, Ein deutscher Kaufherr, An die Todten
—Hezekiah, orat, solo vv, chorus, orch, unfinished, perf. Norwich Festival, 1869
732 Männerchöre (c1869): Süss und leis (Der Fischerin Wiegenlied) (after A. Tennyson), Vertraue nur der reichen Gnade (Beruhigung) (F. Dahn)
—Communion Service, F, chorus, org (London, 1870)
—Te Deum, Benedictus, F, chorus, org (London, 1870)
—60 hymn tunes (London, 1870–72)
—Te Deum, B , 3 vv, org (London, 1872)
—Hurrah for Merry England (B. Cornwall), 1v, chorus, pf (London, 1880)

Instrumental:

Musical Meditations, 3 romances, pf (London, 1844); ed. in LPS, xvi (1985)
Romantische Ouvertüre, D, orch (Vienna, c1850)
Hamlet, marche funèbre, pf (1850)
Macbeth, sym. poem, op.54, orch (1859)
La Dame de vos pensées, grande nocturne, vc, pf (c1870)
Die Jungfrau von Orleans, ov., orch, op.101, 1867 (1872)
Romeo and Juliet, ov., orch, op.86 (1874)
As you Like it, ov., orch, London, Crystal Palace, 17 Jan 1874

Font: En català: Henry Hugo Pierson (1815-1873) - En castellano: No disponible - In english: Henry Hugo Pierson (1815-1873) - Altres: Henry Hugo Pierson (1815-1873)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: English Northern Philharmonia; David Lloyd-Jones (conductor)
INTÈRPRETS: Royal Philharmonic Orchestra; Barry Wordsworth (conductor)
HYPERION: Victorian Concert Overtures
PRESTOCLASSICAL: Premieres & Encores
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Premieres & Encores

    Victorian Concert Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Missa Sanctissimae Trinitatis

April 12, 2015, 1:32 am
$
0
0
Antonio Zanchi - The death of King Josiah
Obra d'Antonio Zanchi (1631-1722), pintor italià (1)



Parlem de Pintura...

Antonio Zanchi (Este, 6 de desembre de 1631 - Venècia, 12 d'abril de 1722) va ser un pintor italià. El seu primer mestre va ser Giacomo Pedrali (c.1600-1660) si bé la influència del qual és poc perceptible en la seva posterior obra. De jove va marxar a Venècia, on va ingressar al taller de Matteo Ponzone i a on va conèixer la pintura de Francesco Ruschi, un autor que el va influenciar decisivament juntament amb l'art de Tintoretto. Els primers treballs coneguts es caracteritzen per la duresa en l'execució dels drapejats de les figures inspirades en Ruschi. Al mateix temps es percep la creixent influència d'artistes com Luca Giordano o Giovanni Battista Langetti, en aquell temps actiu a Venècia. El 1662 va fundar la seva pròpia acadèmia a Venècia desenvolupant la que seria la seva personalitat artística basada en la recerca del realisme pictòric, amb l'ús del clarobscur d'efectes dramàtics i les temàtiques de tall violent van ser alguns dels recursos utilitzats per aconseguir-la. Va tenir alguns alumnes com Pietro Negri, Francesco Trevisani o Antonio Molinari. Va morir a Venècia l'abril del 1722.

Font: En català: No disponible - En castellano: Antonio Zanchi (1631-1722) - In english: Antonio Zanchi (1631-1722) - Altres: Antonio Zanchi (1631-1722)


Parlem de Música...

Jan Dismas Zelenka (Louňovice, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 22 de desembre de 1745) va ser un compositor txec del barroc. Tot i no tenir gaires referències de la seva infància i joventut, probablement va ser el seu pare, professor i organista d'aquesta ciutat, qui el va introduir en el món de la música. Es pensa que podria haver rebut una educació musical en el col·legi jesuïta de Praga, anomenat Clementinum. El 1709 va ser contrabaix de la capella del comte J.L. Von Hartig a Praga i el 1710 de la Capella Reial Saxona de Dresden. Des del 1715 al 1719, va estudiar amb Johann Joseph Fux a Viena i amb Antonio Lotti i Alessandro Scarlatti a Itàlia. El 1719 va fixar la seva residència definitiva a Dresden, on va ser nomenat, el 1721, vicemestre de capella i, el 1729, director de música de l'Església. Va romandre en aquesta ciutat fins a la seva mort, el 1745. Jan Dismas Zelenka va compondre música instrumental i vocal, encara que la major part de la seva obra està dedicada a la música religiosa. La seva música és poc convencional i de gran originalitat. Tot i això, i pel fet que Zelenka era considerat un compositor massa conservador en el seu temps (igual que Johann Sebastian Bach), la major part de la seva obra va quedar en l'oblit després de la seva mort, i no va ser fins a finals del segle XX que algunes de les seves obres van tornar a interpretar-se. 


Matthäus Merian - Dresden (c.1650)
Vista de Dresden, obra de Matthäus Merian (1593-1650), gravador suís (2)

La majoria de la seva obra religiosa va ser escrita per a la cort de Dresden, que s'havia convertit al catolicisme per qüestions polítiques. Zelenka hi uneix les tècniques de composició arcaiques, basades sobretot en un contrapunt molt estricte, amb els elements més moderns dels seu temps, aconseguint així composicions de gran expressivitat. Del seu repertori conegut en destaquen: unes 20 misses, fragments de misses, responsoris, 2 Magnificats, un d'ells en Re major, que Johann Sebastian Bach va fer copiar per al seu fill Wilhelm Friedemann, nombrosos salms, responsoris a capella, elogiats per Telemann, i 3 oratoris: Gesù al Calvari, Il Serpente de bronzo e I penitente al Sepolcro. Alhora, va escriure gran quantitat de música instrumental. Zelenka es mostra pròxim als grans mestres del barroc tardà. La seva originalitat en la invenció de temes, en les progressions harmòniques, en el seu ús constant de cromatisme i en la cerca de noves sonoritats, igual que en la seva escriptura de gran virtuosisme, són molt apreciades actualment i l'acosten considerablement a Johann Sebastian Bach, qui el considerava un excel·lent compositor. La música de Zelenka es troba registrada i ordenada temàticament en el catàleg Zelenka-Werke-Verzeichnis (ZWV) de Wolfgang Reiche.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses:
for S, A, T, B, SATB and instruments unless otherwise stated

1, Sanctae Caeciliae (G), 1711, rev. c1712–28; 
2, Judica me (frags.), 1714, rev. c1720–23 (see 30); 
3, Corporis Domini (without Gl) (C), c1719; 
4, Sancti Spiritus (D), 1723/c1729; 
5, Spei (C), 1724, missing (formerly D-Dlb*); 
6, Fidei (Ky, Gl) (C), S, A, B, SATB, insts, 1725; 
7, Paschalis (D), 1726/c1732; 
8, Nativitatis Domini (D), 1726, CZ-Pu, D-Bsb, Dlb* (Ky, Gl, Cr); 
9, Corporis Dominici (D), c1727, CZ-KR (as S Antonii de Padua), D-Bsb; 
10, Charitatis (D), c1727; 
11, Circumcisionis D.N.J.C. (D), 1728, ed. R. Rüegge (Adliswil-Lottstetten, 1983); 
12, Divi Xaverii (without Cr) (D), 1729; 
13, Gratias agimus tibi (D), S, S, A, A, T, B, SATB, insts, 1730, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
14, Sancti Josephi (without Cr) (D), c1732; 
15, Eucharistica (Ky, Gl) (D), 1733; 
16, Purificationis (D), S, S, A, T, B, SATB, insts, 1733, Dlb (partly autograph); 
17, SS Trinitatis (a), 1736, ed. in EDM, 1st ser., ciii (1987); 
18, Votiva (e), 1739, ed. in EDM, 1st ser., cviii (1995); 
19, Dei Patris (C), 1740, ed. in EDM, 1st ser., xciii (1985); 
20, Dei Filii (Ky, Gl) (C), c1740, ed. in EDM, 1st ser., c (1989); 
21, Omnium sanctorum (a), 1741, ed. in EDM, 1st ser., ci (1989)

Mass movements: 
26, Ky, San, Ag (d), SATB, insts, 1722/c1724; 
27, Ky (a), S, SATB, insts, 1725; 
28, Ky (d), missing (formerly Dlb*); 
29, Christe eleison (e), A, insts, c1740, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1981); 
30, Gl (F), 1724 (reworking of 2); 
31, Cr (for Caldara's Missa Providentiae) (d), SATB, insts, c1728; 
32, Cr (F), SATB, SATB, insts, c1724; 
33, Cr (g), SATB, insts, c1725, CZ-Pnm; 
34, San, Ag (g), SAATB, bc, c1728; 
35, San (a), SATB, insts, 1725; 
36, San (d), SSATTB, bc, c1728; 
37, Ag (C), B, SATB, insts, c1724; 
38, Ag (G), S, SATB, insts, 1725; 
39, Ag (g), missing (formerly D-Dlb*)

Other large sacred vocal:
for S, A, T, B, SATB and instruments unless otherwise stated

Offices for the dead: 
45, Requiem (c), CZ-Pnm; 
46, Requiem for Elector Friedrich August I (D), 1733; 
47, Invitatorium, 3 lectiones, 9 responsoria for Elector Friedrich August I, 1733, nos.3, 5, 7 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
48, Requiem (d), for anniversary of Joseph I, c1730–32, SK-MO; 
49, Requiem (int, seq) (F), before 1730, CZ-Pnm; 
50, De profundis (d), A, T, B, B, B, SATB, insts, 1724, ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1980)

Music for Holy Week: 
53, [6] Lamentationes Jeremiae prophetae pro hebdomada sancta (c, F, Bf, g, A, F), A, T, B, insts, 1722, ed. in MAB, II/iv (1969), ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1987); 
54, [3] Lamentationes Jeremiae prophetae pro hebdomada sancta (Bf, F, F), A, T, B, bc, 1723; 
55, [27] Responsoria pro hebdomada sancta, 1723, ed. T. Kohlhase and W. Horn (Stuttgart, 1995); 
56, Miserere (d), S, T, B, SATB, insts, 1722; 
57, Miserere (c), S, SATB, insts, 1738, ed. in EDM, 1st ser., cviii (1995); 
58, Immisit Dominus pestilentiam, 1709; 
59, Attendite et videte, S, A, T, B, SAATTBB, insts, 1712; 
60, Deus dux fortissime, S, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1716; 
61, Il serpente di bronzo (cantata sacra, S. Pallavicini), S, A, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1730; 
62, Gesù al Calvario (componimento sacro, M. Boccardi), S, S, A, A, A, SATB, insts, 1735, ed. H.-J. Irmen (Vaduz, 1980); 
63, I penitenti al sepolcro del Redentore (orat, Pallavicini), A, T, B, SATB, insts, 1736; 206, Benedictus Dominus (g), ed. J. Vojtěšková and T. Kohlhase (Stuttgart, 1991)

Psalms: 
66, Dixit Dominus (a), c1725; 
67, Dixit Dominus (D), c1728; 
68, Dixit Dominus (D), 1726, ed. M. Hutzel (Stuttgart, 1984); 
69, Dixit Dominus (F), c1728, missing (formerly D-Dlb*); 
70, Confitebor tibi Domine (a), c1727–8; 
71, Confitebor tibi Domine (c), B, insts, 1729, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1981); 
72, Confitebor tibi Domine (e), 1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
73, Confitebor tibi Domine (e), c1728–9; 
74, Confitebor tibi Domine (G), missing (formerly Dlb*); 
75, Beatus vir (a), A, SATB, insts, 1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
76, Beatus vir (C), S, T, B, SATB, insts, 1726, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1983); 
77, Beatus vir (d), missing (formerly Dlb*); 
78, Laudate pueri (A), missing (formerly Dlb*); 
79, Laudate pueri (a), missing (formerly Dlb*); 
80, Laudate pueri (A), missing (formerly Dlb*); 
81, Laudate pueri (D), T/S, insts, c1729, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1981), ed. W. Reich (Merseburg, 1982); 
82, Laudate pueri (F), B, SSA, insts, c1725, ed. V. Kalisch (Stuttgart, 1982)
83, In exitu Israel (d), c1725, ed. in MAB, II/v (1971); 
84, In exitu Israel (g), SATB, insts, c1727–8, ed. W. Horn (Stuttgart, 1983); 
85, Credidi (a), c1727–8, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
86, Laudate Dominum (F), missing (formerly Dlb*); 
87, Laudate Dominum (F), T, SATTB, insts, c1728, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
88, Laetatus sum (D), S, A, SATB, insts, c1726; 
89, Laetatus sum (D), missing (formerly Dlb*); 
90, Laetatus sum (A), S, A, insts, c1730 or later, CZ-Pak; 
91, In convertendo (g), S, A, T, SATB, insts, c1728, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
92, Nisi Dominus (a), c1726; 
93, Nisi Dominus (a), missing (formerly D-Dlb*); 
94, Beati omnes (g), S, A, T, SATB, insts, c1728; 
95, De profundis (a), 1728; 
96, De profundis (c), T, B, SATB, insts, c1727, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
97, De profundis (d), c1725 (rev. of zwv50), ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1980); 
98, Memento Domine David (Ef), c1728; 
99, Ecce nunc benedicite (a), c1739; 
100, Confitebor (Bf), c1728; 
101, Domine probasti me (F), c1728; 
102, Lauda Jerusalem (a), T, SATB, insts, c1728; 
103, Lauda Jerusalem (d), missing (formerly Dlb*); 
104, Lauda Jerusalem (F), T, SATB, insts, 1727

Magnificat settings: 
106 (a), missing (formerly Dlb*); 
107 (C), S, SATB, insts, c1727, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1984); 
108 (D), S, A, SATB, insts, 1725, ed. in MAB, II/v (1971), ed. W. Horn (Stuttgart, 1985)

Hymns: 
110, Ave maris stella (inc.) (d), S, A, SATB, bc, c1726 or later; 
111, Creator alme siderum (d), S, A, SATB, insts, 1725; 
112, Crudelis Herodes (g), SATB, bc, 1732; 
113, Deus tuorum militum (C), SATB, bc, c1729 or later; 
114, Exsultet orbis gaudiis (D), SATB, bc, c1730; 
115, Jam sol recessit (d), SATB, bc, c1726; 
116, Jesu corona Virginum (d), SATB, bc, c1729 or later; 
117, Iste confessor (a), SATB, bc, c1729 or later; 
118, Ut queant laxis (a), SATB, insts, c1726–7; 
119, Veni creator Spiritus (a), SATB, bc, c1726–7; 
120, Veni creator Spiritus (C), SATB, bc, c1729 or later

Marian antiphons: 
123, Alma Redemptoris mater (A), S, insts, c1727–8; 
124, Alma Redemptoris mater (a), SATB, insts, c1725–6; 
125, Alma Redemptoris mater (a), SATB, insts, c1729; 
126, Alma Redemptoris mater (D), A, insts, 1730; 
127, Alma Redemptoris mater (d), S, A, insts, c1729; 
128, [6] Ave regina (a, d, C, g, G, a), SATB (with S, T, B in no.6), insts, 1737, no.4. ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
129, [3] Regina coeli (C, a, C), SATB, insts, after 1728; 
130, Regina coeli (A), S, S, SSATB, insts, 1729; 
131, Regina coeli (A), missing (formerly D-Dlb*); 
132, Regina coeli (C), missing (formerly Dlb*); 
133, Regina coeli (D) (inc.), c1731; 
134, Regina coeli (F), S, S, A, insts, c1726–7; 
135, Salve regina (a), S, insts, 1730 (see 204); 
136, Salve regina (a), SATB, insts, c1727; 
137, Salve regina (a), SATB, insts, Bsb; 
138, [2] Salve regina (C, D), missing (formerly Dlb*); 
139, Salve regina (d), B, insts, 1724; 
140, Salve regina (g), SATB, insts, c1725–6; 
141, Salve regina (g), SATB, insts, Bsb, PL-Wu

Te Deum: 
145 (D), S, S, A, T, B, SSATB, insts, c1724, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1986); 
146 (D), S, S, A, T, B, SATB, SATB, insts, 1731

Litanies: 
147, De venerabili sacramento (C), 1727; 
148, De venerabili sacramento (D), 1729; 
149, Lauretanae (C), 1718; 
150, Lauretanae (G), SATB, 1725; 
151, Lauretanae (G), S, SATB, insts, 1744, ed. in EDM, 1st ser., c (1989); 
152, Lauretanae (F), S, A, T, SATB, insts, 1741/4, CZ-KR, D-Dlb* (inc.), I-Mc, ed. in EDM, 1st ser., ci (1989); 
153, Omnium sanctorum (a), after 1730, CZ-Pk, Pnm; 
154, Xaverianae (D), S, A, T, B, B, B, SATB, insts, 1723; 
155, Xaverianae (c), 1727; 156, De S Xaverio (F), 1729

Processionals: 
157, [10] Sub tuum praesidium (g, c, d, d, e, F, g, G, d, g), SATB, bc, c1729–34, D-Bsb*; nos.1–3 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1984); 
158, no.1 of Statio quadruplex pro processione Theophorica (Bf), SATB, bc, before 1710; 
159, Pange lingua ‘pro stationibus Theophorica’ (c), missing (formerly Dlb*)

Small sacred vocal:
161, Angelus Domini descendit (A), off, T, SSATB, insts, 1723/5; 
163, [4] Asperges me (F, F, G, G (inc.)), SATB, bc, c1725, no.1 ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 164, Barbara dira effera (F), motet, A, insts, c1733; 
165, Chvalte Boha silného (G), B, insts, CZ-Pnm, ed. J. Smolka (Prague, 1990); 
166, Currite ad aras (C), off, T, insts, 1716; 
167, Da pacem Domine (BF), SATB, SATB, insts, c1740, ed. V. Bělský (Prague, 1990); 
168, Gaude laetare (A), motet, T, insts, 1731; 
169, Haec dies (C), hymn, SATB, insts, c1730, ed. J.E. Floreen (Stuttgart, 1987); 
170, Haec dies (F), hymn, SATB, insts, c1726; 
171, O magnum mysterium (E), motet, A, insts, 1723/c1728, ed. S. McAdoo (New Jersey, 1997); 
172, Proh! Quos criminis in clementia (F), motet, T, insts, 1723/c1726; 233, Eja triumphos pangite (C), off, SATB, insts, 1715, ed. in Kohlhase (1993)

Vocal secular:

175, Sub olea pacis (melodrama de S Wenceslao, M. Zill), 1723, ed. in MAB, II/xii (1987); 
176, 8 Italian arias, 1733; 
177, Questa che il sol produsse, serenata (S. Pallavicini), S, S, S, S, A, SATB, insts, 1737; 
178, Emit amor, 2 canons, c1723, ed. in Horn and Kohlhase (1989); 
179, Vide Domine, cantilena circularis, pubd as Canon mit 14 Vorkehrungen in G.P. Telemann: Der getreue Music-Meister (Hamburg, 1728), ed. in Horn and Kohlhase (1989); 
245, Via laureta (school drama), music lost, lib pubd (Prague, 1704); 
211, Qui nihil sortis (BF), motet, c1730, D-Dlb

Instrumental:

181, [6] sonatas (F, g, Bf, g, F, c), 2 ob (vn, ob in no.3), bn, bc, c1721–2, ed. C. Schoenbaum (Kassel, 1955–65), ed. W. Horn and W. Reich (Kassel, 1992–6); 
182–5, 190 [5] capriccios, D (c1717), G (1718), F (c1718), A (1718), G (1729), 2 hn, 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, all ed. in MAB, I/lxi (1963); 
186, Conc. a 8 (G), ob, bn, 2 vn, va, vc, bc, 1723, ed. C. Schoenbaum (Vienna, 1960); 
187, Hiponcondrie a 7 (A), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. in MAB, I/lxi (1963); 
188, Ouverture a 7 (F), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. C. Schoenbaum (Vienna, 1960); 
189, Simphonie a 8 (a), 2 ob, bn, 2 vn, va, bc, 1723, ed. in MAB, I/lxi (1963); 
191, [9] canons on the hexachord, c1721, ed. in Horn and Kohlhase (1989)

Dubtosa atribució:

lost unless otherwise indicated
for details see Horn and Kohlhase (1989) and Horn (1994)

Masses: 
22, S Blasii (C), CZ-Pnm; 
23, mass (D), SK-MO, CZ-Pu; 
ZWVdeest, In honorem B. Alberti Magni (D), PL-Pa; 
mass (D), Pa; 
200, mass (C), CZ-Bm; 
213, mass (D) (Ky, Gl), based on movts by D.N. Sarri, D-Dlb; 
214, mass (D), based on setting by C. Baliani, Dlb; 
215, mass (g), based on setting by F.B. Conti; 
240, S Conservationis (formerly in CZ-Pak); 
242, Tranquilli animi (formerly in Pak); 
247, Requiem, 1724

Mass sections: 
201, Cr (D), A-Wn; 
202, San, Ag (G), c1725, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1983); 
216, Cr (D), D-Dlb; 
237, 2 Ky, 2 Cr (cited in inventory of Zerbst castle, 1743)

Sacred vocal listed in Zelenka's Inventarium: 
230, Ag (a); 
231, Animae poenitentis (c), aria; 
232, Ave regina (a); 
234, Gaudia mille (C), motet; 
236, Iste confessore (C), hymn; 
241, Missa Theophorica; 
243, Quid [hic] statis, motet; 
244, Tantum ergo (c)

Other sacred vocal: 
203, Lamentationes Jeremiae prophetae, D-Dlb (partly autograph); 
204, Salve regina (a), c1719, Dlb* (rev. as 135); 
205, Salve regina (F) (formerly in Dlb); 
162, 2 arias, O sponsa amata, Lauda Sion salvatorem, both CZ-Bm (attrib. Zechner and Zelenka); 
207, Benedictus sit Deus Pater (D), ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1982); 
208, Propter veritatem (F), grad, A-Wgm; 
209, Sollicitus fossor (D), motet, c1730, D-Dlb; 
210, Veni Sanctus Spiritus (D), 1739, Dlb; 
217, Salve regina duplex (by G. Zeiler); 
218, Salve regina (d) (by A. Reichenauer); 
219, Salve regina (by J.V. Rathgeber); 
220, 18 Cantiones sacrae (by G.P. da Palestrina); 
221, O sing unto the Lord, anthem, GB-Ob (from 7)

Instrumental: 
212, 6 trumpet fanfares (C), c1722, ed. J. Burghauser (Prague, 1961), ed. K. Janetzky (Leipzig, 1962), ed. C. Blümel (Leverkusen, 1985); 
246, 5 concs., 1723



Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Zelenka - Missa Sanctissimae Trinitatis

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

STEPÁN, Josef Antonín (1726-1797) - Harpsichord Sonata in B-Flat, S. 20

April 13, 2015, 12:40 am
$
0
0
Abraham Pether - Evening scene with full moon and persons (1801)
Obra d'Abraham Pether (1756-1812), pintor anglès (1)



- Recordatori de Josef Antonín Štěpán -
En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Abraham Pether (Chichester, 1756 - Southampton, 13 d'abril de 1812) va ser un pintor anglès especialment conegut per les seves escenes nocturnes. Addicionalment, va ser també un músic, inventor, matemàtic i filòsof. Cosí de William Pether, un mestre del gravat, de ben petit va mostrar habilitats per la música tocant, fins i tot, a l'orgue d'una església de Chichester. No obstant, es va decantar per la pintura com a professió sent alumne de George Smith el geni del qual va superar posteriorment. Primerament es va especialitzar en paisatges clàssics entre realistes i idealitzats i en un estil proper al del seu contemporani anglès Richard Wilson. La fama va créixer en el moment en què es va decantar vers el gènere dels paisatges nocturns assolint un equilibri en les formes i el color remarcable. En aquest sentit fins i tot se'l va conèixer amb l'etiqueta de "Moonlight" Pether. Va exposar regularment a la Free Society of Artists i a la Incorporated Society of Artists entre els anys 1773 i 1791 i a la Royal Academy entre el 1784 i el 1811. Va rebre premis i condecoracions per la seva obra i també per la visió realista i astronòmica de les seves composicions. Com a inventor, va fabricar telescopis i microscopis així com instruments de lectura elèctrica. Tot i el seu èxit, va morir en la pobresa a Southampton l'abril del 1812.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Abraham Pether (1756-1812) - Altres: Abraham Pether (1756-1812)


Parlem de Música...

Josef Antonín Štěpán (Kopidlno, bap. 14 de març de 1726 - Vienna, 12 d'abril de 1797) va ser un compositor, pianista i professor txec actiu a Àustria. Els primers estudis els va fer amb el seu pare, organista i professor d'escola a Kopidlno. El 1741 va viatjar a Viena degut a la invasió prussiana de Bohèmia. Allà va rebre el mecenatge del compte František Jindřich Šlik. Va estudiar violí i composició amb Hammel, el director musical del compte i a qui després va succeir, abans d'estudiar clavecí i composició amb G.C. Wagenseil. A partir d'aleshores es va forjar una brillant carrera com a virtuós del teclat assolint gran èxit a Viena. També va ser ben considerat com a professor i com a compositor d'obres didàctiques. El 14 de juliol del 1766 va ser nomenat Klaviermeister de la jove arxiduquessa Maria Carolina, posteriorment Reina de Nàpols, i de Maria Antonia, posteriorment Reina de França. El 1775 va dimitir d'aquests càrrecs degut, en part, a una progressiva pèrdua de visió tot i que va poder mantenir el seu salari de 500 florins. Va seguir treballant com a professor privat i era sovint el convidat de salons aristocràtics. Com a compositor, va romandre actiu fins els darrers anys. Va morir en soledat a Viena l'abril del 1797 deixant la seva fortuna a l'escola de Kopidlno. La seva alumna Caroline Pichler el va descriure '...com a un home de personalitat distintiva, que va combinar les rareses comunes de tots els artistes, especialment els músics, amb algunes peculiaritats pròpies. Però ell sabia, en el fons, que el seu art tenia un inesgotable sentit de l'humor...".

OBRA:

Vocal secular:

Edition: Das Wiener Lied von 1778 bis Mozarts Tod, ed. M. Ansion and I. Schlaffenberg, DTÖ, liv, Jg.xxvii/2 (1920/R)
Sammlung [24] deutscher Lieder, i (1778), 3 repr. in Sammlung verschiedener Lieder von guten Dichtern und Tonkünstlern (Nuremberg, 1780)
Sammlung [25] deutscher Lieder, ii (1779)
Gesang bei dem Beschlusse der … Prüfung der 31 Unteroffiziere und Gemeinen (1780)
Sammlung [24] deutscher Lieder, iv (1782)
1 lied in Wienerischer Musenalmanach (1781)
2 lieder in Liedersammlung für Kinder und Kinderfreunde (1791)
2 lieder, A-Wn
Der Doktor Daunderlaun (op, 2), Wgm, CZ-Pnm

Vocal religiosa:

Stabat mater, 1v, pf (Prague and Vienna, 1782)
7 hymns in Lieder zur öffentlichen und häuslichen Andacht (Prague, 1783)

Doubtful:
Missa, 1761, CZ-Bm;
Requiem, Bm, Pu;
Laudate pueri, Beatus vir, D-SWl;
2 Christmas pastorellas: C, 1762, collab. J.G. Zechner, A-GÖ; D, M

Spurious:
2 missae solemnes, probably by Anton Carl (c1717–84) and Georg Reutter (ii), D-SWl

Lost:
Hymns in Leitmeritzer Choralbuch (Leitmeritz, 1846);
Requiem, formerly attrib. Dittersdorf, according to Vacek (1827);
Der unschuldig angeklagte … Weltheiland (orat) perf. Prague, 1757, according to Dlabacž (1815);
Lauda Sion, 1764;
De martyre;
De sancto;
Litaniae Lauretanae;
Missa solemnis brevior;

Instrumental:

Orch:
8 sinfonie, incl. 2 in Br. cat. 1766, A-Gd, CZ-Pnm, D-SWl, H-Gc, 1 doubtful, CH-MÜ;
4 sinfonie, Br. cat. 1766, lost;
Parthie, 1760, lost
Concs.:
6 concs., hpd/harp, op.3 (Paris, c1773), incl. 1 in Br. cat. 1767, nos.3–6 lost;
36 concs., hpd/pf, incl. 7 in Br. cat. 1763, 3 in 1766, 1 in 1767, A-Wn, Wgm, B-Bc, CZ-Bm, KRa, Pk, Pnm, TC, D-Bsb, Dlb, Rtt, H-Bn, I-Vc, 2 ed. H. Picton (London, 1976) and in RRMCE, xi (1980); 1 conc., hpd/pf, lost; 2 concs., 2 hpd, D-Bsb, 1 doubtful, 1 arr. by J. Diettenhofer and pubd as J. Haydn’s hXVIII: G2

Chbr:
Concertino, hpd, fl, vn, vc, Br. cat. 1769, D-Bsb, ed. in RRMCE, xxxiii (1989);
Concertino, hpd, fl, vn, b, 2 hn, Br. cat. 1769, CZ-KRa, D-Bsb, SWl, ed. in MAB, xxxix (1959);
7 trios, vn, vc, hpd/pf, incl. 1 in Br. cat. 1766, 1 in 1767, A-Wn, B-Bc, CZ-KRa, 1 ed. in RRMCE, xxxii (1989) and also arr. 2 hpd, KRa, 1st movt ed. in DČHP;
Sonata, vn, pf, D-Bsb, ed. S. Gerlach and Z. Pilková (Munich, 1985);
Variations, vn, pf, A-Wgm, CZ-KRa, D-Bsb;
quattro, hpd, 2 vn, b, lost;
quattro, hpd, fl, vn, b, lost

Keyboard:
6 divertimenti [op.1] (1759), ed. in MAB, lxiv (1964)
6 sonate, op.2 (1760), 1 movt ed. in MVH, xv (1966/R)
40 preludi per diversi tuoni (1762)
Parte 1a del op.3 continente 3 sonate (1763);
Parte 2a … continente 3 sonate (1766);
Parte 3a (1771), lost; pts 1–2 ed. in MAB, lxiv (1964);
7 minuets from opp.1–3 ed. in MVH, ix (1962/R)
Sonata I (1771), II (1771–6), III (1776); all ed. in MAB, lxiv (1964);
minuet from I also ed. in MAB, xiv (1953/R);
minuet from III repr. in Anleitung zum Gesange (Ofen [Buda], 1798), also ed. in MVH, ix (1962/R)
6 sonates choisies, hpd/pf, par … Steffann et Rutini (Paris, 1773) [4 sonatas of movts from opp.1–3]
Parte 2a continente 90 cadenze, fermade, e capricci, hpd/pf (1783), 1 repr. in Blumenlese für Klavierliebhaber, ii (Speyer, 1785)
25 variationi, pf (1785–92 and 1797)
23 divertimentos and sonatas, incl. 6 soli [no.4 lost], Br. cat. 1768, B-Bc, CZ-KRa, D-Bsb, DK-Sa, H-Bn, I-Vc: 8 sonatas ed. in MAB, lxx (1968)
5 capriccios, A-Wgm, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, ed. A. Weinmann (Munich and Duisburg, 1971)
5 sets of variations, CZ-KRa, D-Bsb, H-Bn
4 variations in Musikalisches Allerley (Berlin, 1762), attrib. to Štěpán in MS in B-Bc; ed. in NMA IX:27/i (1982) [Nannerl Notenbuch]
3 programmatic pieces, 10 contradanze, CZ-KRa
23 minuets, Pnm, 13 minuets, Pk, D-Bsb, 12 minuets, D-Dlb, I-Vc
8 deutsche Galanterie Stücke, A-Wn, D-Bsb
12 single sonata movts, 3 alternative versions of sonata movts, 4 sinfonia arrs., 5 doubtful pieces, A-Wgm, Wn, B-Bc, CZ-KRa, Pnm, D-Bsb, DGs, ROu, H-Bn, I-Vc
Cadenza for kbd conc. by Vanhal, A-Wgm
Fantasia, Br. cat. 1769, lost
Movt, lost, ed. in Biba (1984)

Doubtful (all for wind insts):
2 Harmonien, D-SWl, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, 1993);
Serenata-Parthia, CZ-Pnm, ed. D.J. Rhodes (Barrhill, Ayrshire, 1997), 6 partitas, Br. cat. 1785–7, lost: all probably by Jan Stefani

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josef Antonín Štěpán (1726-1797) - Altres: Josef Antonín Štěpán (1726-1797)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    STEFFAN, J.A. - Three Keyboard Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

CHAMINADE, Cécile Louise Stéphanie (1857-1944) - Piano Trio No.1, Op.11

April 14, 2015, 12:13 am
$
0
0
Meijer de Haan - Still life with a profile of Mimi (1890)
Obra de Meijer de Haan (1852-1895), pintor holandès (1)



- Recordatori de Cécile Louise Stéphanie Chaminade -
En el dia de la commemoració del seu 71è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Meijer de Haan (Ámsterdam, 14 d'abril de 1852 - Àmsterdam, 24 d'octubre de 1895) va ser un pintor holandès. Va ser conegut pels seus retrats de caire misteriosos que van inspirar al seu amic Paul Gauguin. La seva obra, iniciada a la seva Holanda natal, i després principalment realitzada a França, segueix sent bastant desconeguda. Va ser però una figura important del cercle de Gauguin en la dècada dels anys 1880-1890. Procedent d'una família jueva benestant d'Àmsterdam, es va dedicar precoçment a l'art. Rembrandt va ser el seu primer referent. L'escàndol provocat pel seu quadre d'Uriel Acosta, una obra avui dia perduda, el va obligar a marxar a París el 1888 ciutat on va conèixer a Paul Gauguin. Tant la seva carrera com la seva forma de pintar es van transformar radicalment arrel d'aquesta trobada. La pintura de Meijer d'Haan adopta i desenvolupa els principis del sintetisme defensat per Emile Bernard i Gauguin: simplificació i empastaments de colors cridaners es posen al servei de l'evocació d'una Bretanya fàcilment percebuda com a "primitiva". Va morir a Àmsterdam l'octubre del 1895.

Font: En català: No disponible - En castellano: Meijer de Haan (1852-1895) - In english: Meijer de Haan (1852-1895) - Altres: Meijer de Haan (1852-1895)


Parlem de Música...

Cécile Louise Stéphanie Chaminade (Paris, 8 d'agost de 1857 - Montecarlo, 13 d'abril de 1944) va ser una pianista i compositora francesa. La tercera de quatre germans, Chaminade va rebre la seva instrucció musical de ben petita de la seva mare, una pianista i cantant, component les seves primeres peces a mitjans de la dècada del 1860. Degut a l'oposició paterna a la seva inscripció en el Conservatori de París, va estudiar en privat amb els membres del seu cos docent: Félix Le Couppey, F. Marmontel, A. Savard i Benjamin Godard. A principis de la dècada del 1880 va començar a compondre amb major freqüència i serietat, destacant el seu primer Trio de piano Op.11 (1880) i la seva Suite d'orchestre Op.20 (1881). També va estrenar la seva òpera La Sévillane (1882) i posteriorment el seu Ballet Callirhoe Op.37 (1888). La seva obra així com la seva carrera pianística van ser molt ben rebudes especialment a Anglaterra país on va rebre la invitació de la Reina Victòria. Posteriorment, va viatjar als EUA on va realitzar nombrosos recitals de piano. La seva carrera, no obstant, va patir algunes discrepàncies fruit de la seva condició femenina en un temps en què la restricció de gènere era molt important. Aquesta circumstància va determinar el seu futur perdent atractiu tant als EUA com a França. Abans d'això, va rebre la Legió d'Honor el 1913 sent la primera compositora en rebre tal distinció. Després de la Primera Guerra Mundial la seva activitat va decaure i va viure en l'oblit la resta de la seva vida morint a Montecarlo l'abril del 1944.

OBRA:

(selective list)
printed works published in Paris unless otherwise stated; for a complete list see Citron (1988) and Tardif

Vocal secular:

La Sévillane (oc), private perf., 23 Feb 1882

Instrumental:

Suite d’orchestre, op.20 (1881)
Les amazones, symphonie dramatique (O. Grandmougin), op.26, vv, orch; vs (c1888)
Callirhoë (ballet symphonique, E. Rougier), Marseilles, 16 March 1888;
Orch suite, op.37, c1890
Concertstück, op.40, pf, orch (c1893)
Concertino, op.107, fl, orch (c1902)

Chbr.:
2 pf trios, op.11 (1881), op.34 (1887);
3 morceaux, op.31, vn, pf (Breslau, c1885);
Chanson (Sérénade) espagnole, op.150, vn, pf (1903) [transcr. of mélodie; transcr. F. Kreisler (1925)]

c200 works for pf, incl.:
2 Mazurkas, [op.1] (1869);
Sonata, c, op.21 (1895);
Libellules, op.24 (1881);
Etude symphonique, op.28 (1890);
Sérénade, op.29 (1884);
6 études de concert, op.35 (1886);
Scarf Dance (1888) [from op.37];
La lisonjera, op.50 (Milan, c1890);
Valse carnavalesque, op.73, 2 pf (1894);
3 danses anciennes, op.95 (1899);
Caprice humoristique, op.113 (1904);
Contes bleus, op.122 (1906);
Etude humoristique, op.138 (1910);
Berceuse du petit soldat blessé, op.156 (1919)

c125 mélodies, 1v, pf, incl.:
L’heure du mystère (P. Barbier) (c1878);
Ritournelle (F. Coppée) (1886);
L’anneau d’argent (R. Gérard) (1891);
Tu me dirais (Gérard) (1891);
Si j’étais jardinier (R. Milès) (1893);
Viatique (E. Manuel) (1895);
Fleur du matin (C. Fuster) (1896);
Mon coeur chante (Fuster) (1896);
Nuit d’été (Fuster) (1896);
Au pays bleu (Fuster) (1898);
Reste (R. Myriel) (1899);
Ecrin (R. Niverd) (1902);
Amour invisible (1905);
Les heureuses (1909);
Le village (1915);
L’anneau du soldat (Gérard) (1916)

Font: En català: Cécile Louise Stéphanie Chaminade (1857-1944) - En castellano: Cécile Louise Stéphanie Chaminade (1857-1944) - In english: Cécile Louise Stéphanie Chaminade (1857-1944) - Altres: Cécile Louise Stéphanie Chaminade (1857-1944)


Parlem amb veu pròpia...

Chaminade va ser molt conscient de les dificultats socials i personals a què havia de fer front una dona compositora i va suggerir que en aquests casos es necessitaria especial perseverança i circumstàncies per superar els previsibles entrebancs. Ella en sí mateixa ho va aplicar a la seva vida i en certa forma va assolir allò que precisament reclamava; superació, circumstància i perseverança. I prova d'això van ser les edicions de la seva obra, molt ben rebuda en la majoria de mercats on es va vendre, especialment als EUA i Anglaterra. De fet, les aproximadament 400 composicions que va escriure, 200 d'elles obres de piano i 125 melodies, es van publicar assolint un èxit impensable per a una compositora. Precisament, el gènere pianístic i melòdic van ser la clau de la seva immillorable acollida. Obres accessibles, de melodies agradables, de textures clares i d'harmonia cromàtica lleugera i en un estil clarament francès, van ser els arguments amb els que va convèncer al públic i a la crítica. Tanmateix, el seu oblit actual redunda en l'abandonament, potser sobtat, que va viure en pell pròpia a partir dels anys 20 perdent no tant sols presència escènica sinó fins i tot credibilitat morint en l'absolut ostracisme. La barreja del profund i genuí romanticisme de la seva música i la difícil condició social de la dona de principis del segle XX van condicionar, en negatiu, els seus darrers anys, marcats per noves avantguardes musicals amb les que potser afortunadament, tot i l'infortuni, no va combregar. 

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ann-Sofi Klingberg (piano); Annette Mannheimer (violin); Sara Wijk (cello)
PRESTOCLASSICAL: CHAMINADE, C. - Piano Trios Nos. 1 & 2

    CHAMINADE, C. - Piano Trios Nos. 1 & 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

FUX, Johann Joseph (1660-1741) - Sacred Works

April 15, 2015, 12:33 am
$
0
0
Leonardo da Vinci - Saint John the Baptist (c.1513)
Obra de Leonardo da Vinci (1452-1519), pintor italià (1)



Parlem de Pintura...

Leonardo da Vinci (Vinci, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) va ser un artista polifacètic florentí i un dels grans mestres del renaixement, famós com a pintor, escultor, arquitecte, enginyer i científic. El seu profund amor pel coneixement i la investigació va ser la clau tant del seu comportament artístic com científic. Les seves innovacions en el camp de la pintura van determinar l'evolució de l'art italià durant més d'un segle després de la seva mort. Les seves investigacions científiques, especialment en les àrees d'anatomia, òptica i hidràulica, van anticipar molts dels avenços de la ciència moderna. Fill d'un ric notari florentí i d'una camperola, a mitjans de la dècada de 1460 la família es va instal·lar a Florència, on Leonardo va rebre la més exquisida educació que aquesta ciutat, centre artístic i intel·lectual d'Itàlia, li podia oferir. Leonardo va ser elegant, persuasiu en la conversa i un extraordinari músic i improvisador. Cap el 1466 es va formar al taller d'Andrea del Verrocchio, figura principal de la seva època en el camp de la pintura i escultura. Al costat d'aquest, Leonardo es va iniciar en diverses activitats, des de la pintura de retaules i taules fins a l'elaboració de grans projectes escultòrics en marbre i bronze. El 1472 va entrar a formar part del gremi de pintors de Florència i el 1476 encara se'l situa com a ajudant de Verrocchio, en l'obra El baptisme de Crist (c. 1470, Uffizi, Florència). 

El 1478 Leonardo va aconseguir la mestria. El seu primer encàrrec, un retaule per a la capella del Palazzo Vecchio, de l'ajuntament florentí, no va arribar a executar-se. La seva primera gran obra, L'adoració dels Mags (Uffizi), que va deixar inacabada, li van encarregar els monjos de Sant Donato de Scopeto, a l'entorn del 1481. Altres obres d'aquella etapa van ser Madonna Benois (c.1478, Ermitage, Sant Petersburg), el retrat de Ginebra de Benci (c.1474, Galeria Nacional, Washington) i l'inacabat Sant Jeroni (c.1481, Pinacoteca Vaticana). El 1482 Leonardo va entrar al servei de Ludovico Sforza, duc de Milà, després d'haver escrit una carta en què l'artista s'oferia com a pintor, escultor, arquitecte, a més d'enginyer, inventor i hidràulic i on afirmava que podia construir ponts portàtils, que coneixia les tècniques per realitzar bombardejos i el canó, que podia fer vaixells així com vehicles cuirassats, catapultes i altres màquines de guerra i que fins i tot podia realitzar escultures en marbre, bronze i terracota. De fet, va servir al duc com a enginyer en les seves nombroses empreses militars i també com a arquitecte. A més, va ajudar al matemàtic italià Luca Pacioli en la seva cèlebre obra La divina proporció (1509). Existeixen evidències que Leonardo tenia deixebles a Milà, pels quals probablement va escriure els textos que més tard agruparia en el seu Tractat de pintura (1651). 

L'obra més important del període milanès van ser les dues versions de la Mare de Déu de les roques on va aplicar l'esquema compositiu triangular que tanca a la Verge, el Nen, Sant Joan i l'Àngel, i d'altra banda, va utilitzar per primera vegada la tècnica del sfumato. Entre els anys 1495-1497 va treballar en la seva obra mestra L'últim sopar, pintura mural per al refectori del monestir de Santa Maria delle Grazie de Milà. Malauradament, el seu ús experimental de l'oli sobre guix sec va provocar problemes tècnics que van conduir al seu ràpid deteriorament cap a l'any 1500. Des del 1726 es van dur a terme intents fallits de restauració i conservació i el 1977 es va iniciar un programa fent ús de millores tecnològiques, experimentat algunes millores. Durant la seva llarga estada a Milà, Leonardo també va realitzar altres pintures i dibuixos, la majoria dels quals no es conserven, escenografies teatrals, dibuixos arquitectònics i models per a la cúpula de la Catedral de Milà. El seu major encàrrec va ser el monument eqüestre en bronze a mida colossal de Francesco Sforza, pare de Ludovico, per la seva ubicació al pati del Castell Sforzesco. No obstant això, al desembre de 1499, la família Sforza va ser expulsada de Milà per les tropes franceses. Leonardo va deixar l'estàtua inacabada, i després destruïda pels arquers francesos que la van usar com a diana, i va tornar a Florència el 1500. 

El 1502 Leonardo va entrar al servei de César Borja, duc de Romanya, fill del papa Alexandre VI. En la seva qualitat d'arquitecte i enginyer major del duc, Leonardo va supervisar les obres de les fortaleses dels territoris papals del centre d'Itàlia. El 1503, ja a Florència, va ser membre de la comissió d'artistes encarregats de decidir sobre l'adequat emplaçament del David de Miquel Àngel (1501-1504, Acadèmia, Florència), i també va exercir d'enginyer en la guerra contra Pisa. Durant el seu segon període florentí, Leonardo va pintar diversos retrats, però l'únic que s'ha conservat és el de la Gioconda (1503-1506, Louvre, París), el retrat més famós de tota la història de la pintura, en identificar-la model amb l'esposa de Francesco del Giocondo, tot i que s'han considerat diverses hipòtesis sobre la seva veritable identitat. De l'obra cal destacar de forma especial l'enigmàtic somriure de la retratada. Sembla que Leonardo sentia una gran predilecció per aquesta obra ja que la va transportar en diversos dels seus viatges. El 1506 Leonardo va tornar a Milà al servei del governador francès Carles II Chaumon. A l'any següent va ser nomenat pintor de la cort de Lluís XII de França, que residia en aquells dies a la ciutat italiana. Durant els sis anys següents Leonardo va repartir el seu temps entre Milà i Florència, on sovint va visitar els seus germanastres i tenia cura del seu patrimoni. 

A Milà va continuar els seus projectes d'enginyeria i va treballar en el monument eqüestre de Gian Giacomo Trivulzio, comandant de les forces franceses a la ciutat. Tot i que el projecte no es va arribar a finalitzar, es conserven dibuixos i estudis sobre el mateix. D'aquesta mateixa època sembla ser la segona versió de la Verge de les roques i Santa Anna, la Verge i el Nen (c.1506-1513, Louvre, París). Entre els anys 1514 i 1516 Leonardo va viure a Roma sota el mecenatge de Giuliano de Médicis, germà del papa Lleó X. El 1516 es va traslladar a França a la cort de Francesc I, on va passar els seus últims anys al Castell de Clos, prop d'Amboise, en què va morir el maig del 1519. A causa que cap dels projectes escultòrics de Leonardo va ser finalitzat, el coneixement del seu art tridimensional només es pot fer a través dels seus dibuixos. Idèntiques consideracions poden aplicar-se a la seva arquitectura. No obstant això, en els seus dibuixos arquitectònics, demostra mestratge en la composició de masses, claredat d'expressió i, fonamentalment, un profund coneixement de l'antiguitat romana. En definitiva, va ser un creador en totes les branques del art, un descobridor en la majoria dels camps de la ciència, un innovador en el terreny tecnològic..., Leonardo mereix per la suma de circumstàncies i potser més que ningú altre el títol d'Homo universalis.

Font: En català: Leonardo da Vinci (1452-1519) - En castellano: Leonardo da Vinci (1452-1519) - In english: Leonardo da Vinci (1452-1519) - Altres: Leonardo da Vinci (1452-1519)


Parlem de Música...

Johann Joseph Fux (Hirtenfeld, 1660 - Vienna, 13 de febrer de 1741) va ser un teòric i un compositor austríac. En sí mateix, va representar la culminació del barroc italo-austríac. Les seves composicions van ser el reflex de les preocupacions catòliques i imperials de la monarquia dels Habsburgs i el seu tractat Gradus ad Parnassum (1725) va ser la publicació teòrica més important d'Europa durant el segle XVIII. Procedent d'una família camperola, Johann Joseph Fux va iniciar els seus estudis musicals animat pels jesuïtes de la seva localitat natal d'Hirtenfeld. Es va matricular a la Universitat de Graz el 1680, ampliant els seus estudis a Itàlia abans de ser nomenat organista de la Schottenkirche de Viena. Després d'un nou viatge a Itàlia, on va estudiar amb Pasquini a Roma, va ser nomenat primer mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena, càrrec que va desenvolupar abans de rebre el nomenament de mestre de capella de la cort imperial.

La seva obra va representar un dels punts culminants del barroc austríac, si bé basada en un marcat tradicionalisme i una fidelitat ferma als principis polifònics de Palestrina. La seva òpera Constanza i Fortezza (1723), composta per a la coronació de l'emperador Carles VI, va acréixer la seva fama a tot Europa i va consolidar el seu estil més conservador, tot i que en obres posteriors s'aprecien influències de Lully i Corelli, així com de melodies populars hongareses i eslaves. Va ser, a més, un pedagog d'extraordinària vàlua i la seva obra Graus ad Parnassum (1725) va servir de base a molts dels tractats sobre contrapunt dels anys i segles posteriors, fins al punt que aquesta reputació ha enfosquit la seva excel·lència com a compositor. Entre les seves obres, majoritàriament dedicades a la música sacra, a més de l'esmentada òpera, s'hi inclouen 25 obres per a teclat, 63 sonates, 110 misses i fragments de misses, 20 òperes més i prop de 250 composicions religioses menors. En totes elles, a més de la polifonia vocal, Fux hi combina tant la monumental orquestració germànica com la lleugeresa d'altres llenguatges. Va morir a Viena el febrer de 1741.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Johann Joseph Fux (1660-1741) - En castellano: Johann Joseph Fux (1660-1741) - In english: Johann Joseph Fux (1660-1741) - Altres: Johann Joseph Fux (1660-1741)


Parlem amb veu pròpia...

Fux va exemplificar, en sí mateix i de forma autònoma, el desenvolupament de l'estil barroc tardà a la cort imperial de Viena. Maduresa tardana com a compositor segons les seves pròpies paraules ja que les seves obres es van situar en un temps igual o posterior al 1700. La seva devoció religiosa, exemplificada en la descomunal producció en aquest sentit, va ser el reflex de l'obsessió catòlica de la dinastia dels Habsburg, la cort que el va protegir i promocionar durant la seva productiva carrera artística. El seu estil musical, durant molts anys perfectament delimitable i en part previsible, va ser així mateix el seu punt fort tant a nivell teòric com pràctic assolint una excel·lència i un domini quasi perfectes. El seu famós tractat teòric, una referència avui dia històrica però també musical, va causar un sisme de grans proporcions per la puresa del seu llenguatge, l'afinació de la seva ciència i la saviesa dels seus continguts. I si bé els darrers anys va mostrar símptomes d'obertura a nous models, especialment en la seva música instrumental, el cert és que en allò que compositivament es va fer conegut, la música religiosa, es va mantenir fidel i autocontingut en la seva estricte interpretació del que considerava havia de ser l'objecte i la forma musical litúrgica. Exemples no ens en falten i el seu repertori, ple de petites meravelles, així ens dóna fe del qui va ser i del que va fer l'austríac Johann Joseph Fux.

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Fux - Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

FUSELLA, Gaetano (1876-1973) - Suite Campestre

April 16, 2015, 12:22 am
$
0
0
Ford Madox Brown - Pretty Baa-Lambs (c.1855)
Obra de Ford Madox Brown (1821-1893), pintor anglès (1)



- Recordatori de Gaetano Fusella -
En el dia de la celebració del seu 139è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Ford Madox Brown (Calais, 16 d'abril de 1821 - Londres, 6 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès proper a la Germandat Prerrafaelita. Es va formar com a pintor en diverses ciutats, entre elles Bruges, Gant i Anvers, però va ser a Roma on va sentir-se més còmode gràcies al contacte que va establir amb els natzarens, un corrent artístic nascut el 1806 a Viena. Allà va estudiar les arrels de la pintura italiana abans de tornar el 1846 a Anglaterra, país on va rebre la influència dels prerrafaelites tot compartint els seus principis de rebuig a l'academicisme i d'apropament a l'art medieval. Va forjar una sincera amistat amb Dante Gabriel Rossetti la pintura del qual va ser una font d'inspiració en la seva carrera. La seva pintura fou de temàtica històrica i religiosa tot i que també hi trobarem paisatges, escenes de gènere i retrats. Conscient dels problemes socials, va plasmar amb intensitat els processos d'industrialització, l'emigració o les desigualtats amb un estil quasi invariable durant tota la seva vida. Criticat i defensat, va mostrar sempre bones aptituds artístiques destacant la seva habilitat en el dibuix, l'ús intens de la llum i el seu dramatisme. El seu fill Oliver Madox Brown va ser pintor i poeta la mort prematura del qual el 1874 va marcar l'equilibri emocional del seu pare i la temàtica fosca i sense esperança d'algunes de les seves obres en foren l'exemple. Va morir a Londres l'octubre del 1893.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ford Madox Brown (1821-1893) - In english: Ford Madox Brown (1821-1893) - Altres: Ford Madox Brown (1821-1893)


Parlem de Música...

Gaetano Fusella (Nàpols, 16 d'abril de 1876 - Nàpols, 28 d'agost de 1973) va ser un violinista i compositor. Fill de família burgesa, es va formar en música de ben petit. Estudiant de violí, va entrar al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols on va ser admès com a estudiant d'Eusebio Dworzak (1850-1905). Allà hi va romandre 8 anys abans de fer el seu debut, el 1892, com a compositor. El 1894 va ser contractat com a violinista del Teatre Mercadante de Nàpols. A partir d'aleshores, la seva fama va créixer i va realitzar nombroses gires per Àsia com a director i solista del Quartet de Nàpols. El 1896 va ser contractat com a primer violí de l'orquestra de la societat Sevebian amb la qual va realitzar noves gires per Europa. El 1899 va tornar a Nàpols abans d'iniciar una nova gira per França. Va ser en aquells anys que va obrir una escola de violí a Suècia, país que el va acollir amb entusiasme. Allà hi va viure durant 6 anys ja que el 1906 va tornar a Itàlia per a participar en un concurs de càtedres del conservatori de Nàpols. Va guanyar la plaça de violí i viola de San Pietro a Majella i va reduir el seu nombre d'aparicions públiques centrant-se en la docència. Va publicar nombrosa música per a violí sol i amb acompanyament de piano i un mètode teòric per nom La tecnica del violino (1919). Va seguir en la docència fins el 1941, any de la seva jubilació pública. Com a compositor, va seguir en actiu fins que va celebrar el seu 85è aniversari. Va morir a Nàpols l'agost del 1973.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Gaetano Fusella (1876-1973)


Parlem amb veu pròpia...

Gaetano Fusella va ser, pel que sembla, un bailet prodigi de ben petit assolint l'èxit immediat, tant de públic com de crítica, i tant a Itàlia com a l'estranger sent sol·licitat en nombroses orquestres i rebent ofertes d'estada en diverses geografies. Revistes musicals de l'època, com Il Pungolo, Il Mattino, Il Corriere di Napoli, Le Varietà i altres es van fer ressò del seu il·lustre compatriota de forma extensa i sovint monogràfica. Dotat així mateix d'una sòlida acadèmia, va demostrar bones virtuts i facilitats en la difícil tasca de compositor. Autor de nombrosa música per a violí en múltiples variants; sol, en acompanyament al piano, en trio o en quartet, Fusella va romandre fidel a l'estil més tradicional i proper a la música de saló italiana convertint-se en un personatge públic molt admirat ja fos per les seves interpretacions en viu o directament per la seva obra editada. Música impregnada del sabor mediterrani napolità però també de melodies més nòrdiques i properes a Brahms o Paganini, autors a qui musicalment va conèixer i admirar. Expressivitat i romanticisme d'un mestre italià que va néixer en un ja llunyà i difós 1876 i que va morir en un proper 1973. Longevitat que va saber administrar i gaudir en companyia de la música, l'art que més va estimar.

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mauro Tortorelli (violin); Angela Meluso (piano)
TACTUS: FUSELLA, G. - Violin and Piano Music
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RUIMONTE, Pedro (1565-1627) - El Parnaso español de madrigales y villancicos

April 17, 2015, 12:32 am
$
0
0
Hendrik Martensz Sorgh - Musical Company (1661)
Obra d'Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670), pintor holandès (1)



- Recordatori de Pedro Ruimonte -
En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Hendrik Martenszoon Sorgh (Rotterdam, c.1610 - 28 de juny de 1670) va ser un pintor de gènere de l'Edat d'Or Holandesa. Va ser alumne de David Teniers el Jove i de Willem Pieterszoon Buytewech. Sorgh va pintar principalment escenes quotidianes de la vida holandesa del seu temps. Els seus interiors presenten natures mortes elaborades així com personatges en actitud alegre i festiva. També va pintar escenes de gènere, retrats, marines i escenes històriques. Es va casar amb Adriaantje Hollaer, coneguda pel retrat atribuït a Rembrandt. Va morir en una ciutat desconeguda el juny de 1670.

Font: En català: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670) - En castellano: No disponible - In english: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670) - Altres: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670)


Parlem de Música...

Pedro Ruimonte o Rimonte (Saragossa, 17 d'abril de 1565 - Saragossa, 30 de novembre de 1627) va ser un músic i compositor espanyol. Nascut a Saragossa, fill de Pere Ruimonte, va ser batejat a l'església de Sant Pau el 1565. El pare procedia de Cifuentes (Guadalajara) i la mare de Leciñena, a la província de Saragossa. Es creu que va ser alumne de Melchor Robledo, que realitzava classes de música públiques a La Seo, ​​encara que també va poder haver estudiat amb algun dels altres magnífics mestres que hi havia a la ciutat el segle XVI. Fins el seu viatge a Brussel·les, no es tenen notícies d'ell. Es creu que Ruimonte va arribar a Brussel·les el 1599 com a membre del cor en la comitiva d'arxiduc Albert VII i la princesa Clara Eugènia, els nous governadors dels Països Baixos. El 17 d'agost de 1601 escriu a la seva germana, explicant-li que és "mestre de música a la capella de Ses Alteses Sereníssimes". El 1604 es va anunciar a la portada de Missae sex com "Mestre de la Capella i de la Cambra de Ses Excel·lències". Com a cap dels músics de la cort ducal, a més d'encarregar-se dels nens cantors, va tenir sota les seves ordres als organistes i compositors de gran talla, com els anglesos Peter Philips i John Bull, després organista de la Catedral d'Anvers, o els flamencs Peter Cornet i Philippe Van der Meulen.

Durant la seva estada a Bèlgica, va publicar la majoria de les seves obres. La primera és Missae Sex IV. V et VI. Vocum publicada el 1604. L'integren sis misses en què examina el panorama de formes, estils i recursos musicals de la seva època. Realitza una intel·ligent paròdia del cantus firmus gregorià i de les obres de Palestrina i Guerrero. El 1607 publica Cantiones sex vocum, una col·lecció de quatre motets a quatre veus per l'Advent, sis més a 5 i 6 veus per a la Quadragessima, una antífona, Salve Regina a 5 veus i un salm De profundis a 7 veus. L'última part la componen nou Lamentationes a 6 veus per les matines del Dijous, Divendres i Dissabte Sant. A excepció de les Lamentationes, que es conserven a la Col·legiata d'Albarrasí, la resta s'ha perdut. La seva obra més important és el Parnàs espanyol de Madrigals i Nadales a quatre, cinc i sis publicat el 1614. Pedro Calahorra la considera la culminació de la música polifònica espanyola en aquest gènere. Consisteix en nou madrigals en castellà a 4, 5 i 6 veus i dotze nadales a 6 i 5 veus. Torna a Saragossa el 1614 i treballa com a mestre de música. Entre els seus alumnes es compta Diego Pontac i entre els seus amics Sebastián Aguilera de Heredia. Romandrà a la ciutat fins a la seva mort, vivint amb la seva germana Caterina, vídua rica del infanzón Martín de Villanueva, mercader i tintorer. D'aquesta època són els títols de "infanzón de la Cambra i Capella de Ses Alteses sereníssimes a Flandes", "Comissari i Familiar del Sant Ofici de la Inquisició del present Regne d'Aragó" i el de prevere amb què es nomenà Ruimonte.

OBRA:

Vocal secular:

El Parnaso español de madrigales y villancicos, 4–6vv (Antwerp, 1614), 9 madrigals, 8 villancicos (16 on Spanish texts, 1 on Italian); ed. P. Calahorra (Zaragoza, 1980)

Vocal religiosa:

Missae sex, 4–6vv (Antwerp, 1614), inc., 5 masses, 1 Requiem mass; ed. P. Calahorra (Zaragoza, 1982)
Cantiones sacrae, … et Hieremiae Prophetae Lamentaciones, 4–7vv (Antwerp, 1607), inc., 12 motets, 1 set of Lamentations
Motet: Sancta Maria, succurre miseris, 8vv, E-Zvp, ed. P. Calahorra, Obras de los maestros de las capillas de música de Zaragoza en los siglos XV, XVI y XVII (Zaragoza, 1984), 83–9

Font: En català: No disponible - En castellano: Pedro Ruimonte (1565-1627) - In english: Pedro Ruimonte (1565-1627) - Altres: Pedro Ruimonte (1565-1627)


Parlem amb veu pròpia...

Pedro Ruimonte va ser un compositor aragonès, mestre de capella de la Catedral de Sant Salvador de Saragossa i músic de cambra de la infanta Isabel i l'arxiduc Albert VII, establerts en aquell temps a Brussel·les. Per tant, va ser en aquella geografia on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Va ser allà, previsiblement, on va publicar, el 1614, una important col·lecció per nom Parnaso Español de Madrigales y Villancicos a cuatro, cinco y seis (voces). Una sèrie d'obres profanes, per cert localitzades en manuscrit a Saragossa però també a Londres i fins i tot a Puebla (Mèxic) i dedicades a Don Franciso Gómez de Sandoval, Duc de Lerma i proper a Felip III. El conjunt recull un total de nou madrigals i dotze nadales, de les quals l'edició en selecciona sis madrigals i cinc nadales suficientment diferenciades com per apreciar-ne la diversitat i especialment l'originalitat. Música escrita en base a texts majoritàriament anònims que no malmet, de cap manera, la qualitat poètica del contingut i la bellesa de la retòrica musical de Ruimonte. Ans el contrari, el fet de no identificar l'autor literari redunda en la concentració de l'oient, potser més atent a la riquesa artística de les notes musicals. En definitiva, poesia i música es donen la mà en una dansa formosa i elegant que ens situa novament en el mapa a l'aragonès Ruimonte. La seva obra, observada en perspectiva, es situa hàbilment en ple context de la música vocal polifònica hispana de transició entre els segles XVI al XVII. I en aquest cas, galant, bella i lleugera transcripció polifònica de la cançó popular i del sentit madrigal cortesà en aquest Parnaso Español, en el qual es deixen entreveure i sentir les formacions instrumentals dels ministrers, plenament desenvolupats en aquells temps. Tot un descobriment!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    RIMONTE, P. - El Parnaso español de madrigales y villancicos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BOELY, Alexandre Pierre François (1785-1858) - Duo a quatre mains opus 4

April 18, 2015, 1:16 am
$
0
0
Giovanni Migliara - Fantasy view of a venetian square
Obra de Giovanni Migliara (1785-1837), pintor italià (1)



- Recordatori d'Alexandre Pierre François Boely -
En el dia de la celebració del seu 230è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Giovanni Migliara (Alessandria, 15 d'octubre de 1785 - Milan, 18 d'abril de 1837) va ser un pintor italià especialitzat en vedutisme i pintura històrica. De família d'artesans humils, es va formar com a decorador del Teatre Carcano (1804) i La Scala (1805-1809). A partir del 1810 va començar a pintar aquarel·les i pintures en diferents formats. El seu estil, si bé proper al classicisme dominant d'Andrea Appiani i Luigi Sabatelli, es va saber adaptar als gustos de l'aristocràcia milanesa. El 1822 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà i el 1833 va ser nomenat pintor de la cort del rei Carles Albert I de Sardenya. Va tenir alumnes a ulterior coneguts com Giovanni Renica de Brescia, Luigi Bisi i Federico Moja. Va morir a Milà l'abril del 1837.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Migliara (1785-1837) - Altres: Giovanni Migliara (1785-1837)


Parlem de Música...

Alexandre Pierre François Boely (Versailles, 19 d'abril de 1785 - Paris, 27 de desembre de 1858) va ser un compositor, organista i pianista francès. Es va formar amb el seu pare Jean François Boëly (1739-1814), un teòric, mestre d'un cor i intèrpret d'arpa de la comtessa d'Artois i de Madame Elizabeth. Amb només 11 anys va entrar al Conservatori de París on va estudiar violí amb Guérillot i piano amb Montgeroult i Ladurner. No obstant, no va completar els seus estudis i va decidir emprendre una carrera en solitari i de forma independent. Entre els anys 1834 i 1838 va ser l'organista provisional a l'església de St Gervais-St Protias de París. A partir del 1840 va assolir el càrrec d'organista titular de l'església de St Germain-l’Auxerrois de París. Va ser allà on Boely es va construir a sí mateix i on va rebre el reconeixement unànime per la seva virtuositat a l'orgue. Entre els anys 1845 i 1850 es va dedicar a la docència ensenyant piano a l'escola del cor de la Notre Dame de París. Durant aquest temps, no obstant, la suposada 'austeritat' de Boely va perjudicar el seu nom i va haver de renunciar als seus càrrecs el 1851. Va morir a París el desembre de 1858.

OBRA:

MSS in F-V; printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

6 romances, 1v, pf, op.19 (1856)

Vocal religiosa:

2 messes brèves, 3vv, org, db ad lib, opp.25–6, 1844

Instrumental:

Chbr:
2 sonatas, vn, pf, op.32, c1805 (1857);
7 variations, vn, pf, op.3 (c1819);
3 str trios, op.5, 1808 (c1830), ed. B. François-Suppey (1994);
2 str trios, opp.23–4, 1857;
4 str qts, opp.27–30, c1827

Pf solo:
2 sonatas, op.1 (1810), ed. B. François-Sappey (1981);
30 caprices ou pièces d’étude, op.2 (c1816);
30 études, op.6 (1830), ed. B. François-Sappey (1987);
Caprice, op.7 (1843);
3ème livre de pièces d’étude, op.13 (1846), ed. B. François-Sappey (1987);
4 suites dans le style des anciens maîtres, op.16 (1854);
24 pièces, op.20 (1857);
Fantaisie, op.21, 1829 (1858);
24 pièces, op.22 (1858);
posth. works, opp.33–4, 46–56

Pf 4 hands:
Duo, op.4 (c1830);
3 caprices (1 for pf 3 hands), op.8 (c1843);
Sonata, op.17 (1855);
Arr. of str trio, op.23

Org:
4 offertoires, op.9 (1842);
14 morceaux qui pourront servir pendant l’office divin, op.10 (1842); .
Messe du jour de Noël, op.11 (1842), ed. E. Kooiman (Hilversum, 1981);
24 pièces, op.12 (1843);
12 morceaux pour l'orgue expressif, op.14 (c1846);
14 préludes sur des cantiques de Denizot, op.15 (1847);
12 pièces, op.18 (1856);
Posth. works, opp.35–45

Font: En català: No disponible - En castellano: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) - In english: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) - Altres: Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858)


Parlem amb veu pròpia...

Boëly va ser, en certa forma, un personatge construït en base a la introspectiva que va fer de sí mateix però també en base a l'estudi exhaustiu dels grans mestres barrocs i clàssics. En aquest sentit, va ser un dels primers promotors de la música d'orgue de Bach a les esglésies franceses. Hereu del contrapunt i ferm en la defensa de l'escola d'orgue alemanya, va ser també admirador i en certa forma hereu de l'escola clàssica vienesa, més evident en les seves obres de piano, i un apassionat de l'obra de Beethoven. Com a compositor, tot i escriure dues misses breus a capella, va dedicar el seu temps a l'obra instrumental, principalment per a piano i orgue. Instruments que va saber interpretar amb intel·ligència i va saber adaptar a les tendències de cada moment tot i la desfeta que va patir a finals de la seva vida acusat d'austeritat i conservadorisme. Amb independència de les circumstàncies, el cert és que Boëly, tot i la seva escassa formació acadèmica, va demostrar en tot moment una brillant capacitat compositiva escrivint una música considerada, pels seus contemporanis, com a neo-clàssica i allunyada de l'academicisme. Considerat noble i pur pels seus col·legues Franck i Saint-Saëns, a les antípodes estilísticament parlant, va viure allunyat del públic fins el punt que la seva música va romandre desconeguda més enllà d'un petit cercle virtuós d'amics com Marie Bigot, Baillot, Kalkbrenner o Cramer. Aquest perfil lliure va determinar la seva vida i el va condemnar a un oblit que a dia d'avui, afortunadament i observant la seva discografia, ja és història!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Boely - Oeuvre pour piano quatre mains

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

SUPPE, Franz von (1819-1895) - Missa Dalmatica

April 19, 2015, 2:01 am
$
0
0
Aleksander Gierymski - Peasant coffin (c.1894)
Obra d'Aleksander Gierymski (1850-1901), pintor polonès (1)



- Recordatori de Franz von Suppe -
En el dia de la celebració del seu 196è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Ignacy Aleksander Gierymski (Warsaw, 30 de gener de 1850 - Roma, 7 de març de 1901) va ser un pintor polonès, germà del també pintor Maksymilian Gierymski. El 1867 va finalitzar la seva formació a l'Escola Estatal de Secundària nr III a Varsòvia, i aquell mateix any va començar a estudiar dibuix. Entre els anys 1868 i 1872 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich on va rebre una medalla d'or pels seus mèrits. Va viatjar a Itàlia on hi va viure durant un any (1873-74). Allà va pintar algunes de les obres que el farien conegut com Roman Inn i Morra Game. Després d'una breu visita a Vàrsovia, va tornar a Roma on hi va romandre 4 anys. Va seguir estudiant la pintura italiana i va explorar l'impressionisme tot i el desconeixement que tenia de l'escola francesa. El 1879 va tornar a Varsovia on va viure la plenitud de la seva carrera (1879-1888). Va pintar nombroses obres i si bé no va rebre el reconeixement del seu poble, fou molt apreciat a l'estranger. Països com Alemanya o França van rebre amb entusiasme la seva pintura. Tot i el seu intent de tornar a Polònia, va decidir viure a Itàlia els darrers anys morint a Roma el març de 1901. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Aleksander Gierymski (1850-1901) - Altres: Aleksander Gierymski (1850-1901)


Parlem de Música...

Franz von Suppe (Spalato, Dalmatia [ara Split, Croàcia], 18 d'abril de 1819 - Vienna, 21 de maig de 1895) va ser un compositor i director austro-hongarès. Fill de pare austríac i de mare vienesa, Suppe va mostrar talent musical des de ben petit i va començar a cantar al cor de la Catedral de Zara (Dalmàcia), on s'havia traslladat la seva família i on va transcórrer la seva infància. Allà va rebre classes del seu director, Giovanni Cigalla (c.1805-1857), de flauta i harmonia i va començar a compondre la seva pròpia música, arribant a estrenar una missa poc abans que, amb 15 anys, els seus pares l'enviessin a Padova per a què cursés la carrera de Dret, com el seu pare. Tot i el seu desacord Suppé es va traslladar a la ciutat italiana i cursar els seus estudis de Dret sense abandonar els estudis de música. Les seves visites freqüents a Milà li van permetre descobrir les obres d'òpera contemporànies i conèixer a Rossini, Donizetti i a un jove Verdi.

A la mort del seu pare, el 1835, ell i la seva mare es van traslladar a Viena, a la casa del seu avi. Allà es va matricular al Conservatori de Viena on va prosseguir la seva formació musical amb els mestres Simon Sechter i Ignaz Ritter von Seyfried. El 1835 va finalitzar la primera versió de la seva Missa dalmàtica i un any més tard l'òpera Virgínia. Va ser nomenat poc després tercer director del Theater in der Josefstadt de Viena i després va treballar com a director a Pressburg i a Baden, més tard al Theater an der Wien (1845-1862), a l'orquestra del Kaitheater (1862-1865) i a l'orquestra del Karl Theater (1865-1882). Suppé va compaginar aquesta diversitat de càrrecs amb la composició i va ser un autor certament prolífic. A més de vuit òperes, va compondre simfonies, misses, cantates i lieder, i a partir del 1862 es va dedicar quasi exclusivament al gènere de l'opereta, escrivint-ne més de 200, la majoria d'inspiració francesa i de notable qualitat. Va morir a Viena el maig de 1895.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

WJTheater in der Josefstadt
WCCarltheater
WWTheater an der Wien
KTKaitheater

Virginia (grosse Oper, 2, L. Holt), 1837, probably unperf.
Jung lustig, im Alter traurig, oder Die Folgen der Erziehung (komisches Gemälde, 3, C. Wallis), WJ, 5 March 1841
Die Hammerschmiedin aus Steiermark, oder Folgen einer Landpartie (Localposse, 2, J. Schickh), WJ, 14 Oct 1842
Ein Morgen, Mittag und Abend in Wien (lokales Gemälde, 2, F.X. Told), WJ, 26 Feb 1844
Nella die Zauberin, oder Der Maskenball auf Hochgiebel (romantisch-komisches Gemälde, 4, K. Elmar), WJ, 11 May 1844
Der Krämer und sein Kommis (Posse, 2, F. Kaiser), WJ, 28 Sept 1844
Die Müllerin von Burgos (vaudeville, 2, J. Kupelwieser), WJ, 8 March 1845
Sie ist verheirathet (romantisch-komisches Charakterbild, 3, Kaiser), WW, 7 Nov 1845
Dichter und Bauer (Lustspiel, 3, Elmar), WW, 24 Aug 1846, fs (1900)
Das Mädchen vom Lande (grosse Oper, 3, Elmar), WW, 7 Aug 1847
Martl, oder Der Portiunkulatag in Schnabelhausen (parodistische Posse, 3, A. Berla), WW, 16 Dec 1848 [parody of Flotow: Martha]
Des Teufels Brautfahrt, oder Böser Feind und guter Freund (Original-Zauberposse, 3, Elmar), WW, 30 Jan 1849
Gervinus der Narr von Untersberg, oder Ein patriotischer Wunsch (Posse, 3, Berla), WW, 1 July 1849
Unterthänig, unabhängig (Zeitgemälde, 3, Elmar), WW, 13 Oct 1849
s’Alraund [s’Alraunl] (romantisches Märchen, 3, A. von Klesheim), WW, 13 Nov 1849
Der Dumme hat’s Glück, oder Tolle Streiche (Posse, 3, Berla), WW, 29 June 1850
Dame Valentin, oder Frauenräuber und Wanderbursche (romantisch-komischer Spl, 3, Elmar), WW, 9 Jan 1851
Tannenhäuser (dramatisches Gedicht, H. von Levitschnigg, after a German Legend), WW, 27 Feb 1852
Wo steckt der Teufel (komisches Märchen, 3, J. Grün, after E. Breier), WW, 28 June 1854
Paragraf drei (grosse Oper, 3, M.A. Grandjean), Hofoper, 8 Jan 1858
Das Pensionat (komische Operette, 1, J. Kaulich), WW, 24 Nov 1860, vs (c1865)
Die Kartenschlägerin, oder Pique Dame (komische Operette, 1, T. Treumann), KT, 26 April 1862
Zehn Mädchen und kein Mann (Operette, 1, W. Friedrich), KT, 25 Oct 1862, vs (Vienna, ?1865)
Flotte Bursche, oder Das Bild der Madame Potifar (komische Operette, 1, Leitermayer or J. Braun), KT, 18 April 1863, vs (?1870)
Das Corps der Rache (Operette, 1, J.L. Harisch), WC, 5 March 1864
Franz Schubert (Operette, 1, H. Max), WC, 10 Sept 1864
Dinorah, oder Die Turnerfahrt nach Hütteldorf (burleske Oper, 3, ‘Julius Caesar’ [J. Hopp]), WC, 4 May 1865 [parody of Meyerbeer]
Die schöne Galathée (Operette, 1, Poly Henrion [L. Kohl von Kohlenegg]), Berlin, Meysel’s, 30 June 1865, vs (1865)
Leichte Kavallerie (komische Operette, 2, C. Costa), WC, 21 March 1866, vs (1866)
Freigeister (Operette, 2, Costa), WC, 23 Oct 1866
Banditenstreiche (komische Operette, 1, B. Boutonnier), WC, 27 April 1867, vs (Leipzig, ?1865)
Die Frau Meisterin (komische Zauberoperette, 3, Costa), WC, 20 Jan 1868, arr. as Die Pariserin, oder Das heimliche Bild (Operette, 3, Léon and Held), WC, 26 Jan 1898
Tantalusqualen (komische Operette, 1, Suppé, after L. Angely: Der Schmarotzer in der Klemme), CT, 3 Oct 1868
Isabella (komische Operette, 1, J. Weyl), WC, 5 Nov 1869
Lohengelb, oder Die Jungfrau von Dragant (parodistische Operetta, 3, Grandjean and Costa, after J. Nestroy: Lohengrin), Graz, Stadt, 23 July 1870 [parody of Wagner]
Cannebas (komische Operette, 1, J. Doppler), WC, 2 Nov 1872
Fatinitza (Operette, 3, F. Zell and R. Genée, after E. Scribe: La Circassiene), WC, 5 Jan 1876, fs (Hamburg, ?1877)
Der Teufel auf Erden (fantastische Operetta, 3 or 4, C. Juin and J. Hopp), WC, 5 Jan 1878, vs (?Hamburg, ?1877)
Boccaccio [Giovanni Boccaccio] (Operette, 3, Zell and Genée, after G. Boccaccio: Decameron), WC, 1 Feb 1879, fs (Hamburg and Stockholm, ?1880)
Donna Juanita (Operette, 3, Genée and Camillo Walzel [Zell]), WC, 21 Feb 1880, fs (Brussels, 1880)
Der Gascogner (Operette, 3, Genée and Zell), WC, 22 March 1881, vs (Hamburg, 1881)
Das Herzblättchen (Operette, 3, C. Tezlaff), WC, 4 Feb 1882
Die Afrikareise (Operette, 3, Genée and M. West), WW, 17 March 1883, fs (Hamburg, ?1883)
Des Matrosen Heimkehr (romantische Oper, 2, A. Langer), Hamburg, Stadt, 4 May 1885, vs (Hamburg, 1885)
Bellman (komische oper, 3, West and L. Held), WW, 24 or 26 Feb 1887
Joseph Haydn (biographisches Genregemälde, 3, F. von Radler), WJ, 30 April 1887
Die Jagd nach dem Glücke (Operette, 3, Genée and B. Zappert), WC, 27 Oct 1888, fs (Hamburg, 1888)
Das Modell (Operette, 3, V. Léon and Held), WC, 4 Oct 1895, fs (Leipzig, 1895) [completed by J. Stern and A. Zamara]
c200 other stage works

Other:
Secular choral works;
Songs;

Vocal religiosa:

Requiem, 1855 [for F. Pokorny];
3 masses and other church music;

Instrumental:

Syms.;
Ovs., incl. 1 based on Dalmatian folksongs;
Dances;
Str qts;

Font: En català: Franz von Suppe (1819-1895) - En castellano: Franz von Suppe (1819-1895) - In english: Franz von Suppe (1819-1895) - Altres: Franz von Suppe (1819-1895)


Parlem amb veu pròpia...

Franz von Suppé va ser un compositor d'operetes austríac famós al seu temps i també al nostre, especialment en veu de les seves Leichte Cavallerie (1866), Fatinitza (1876) i Boccaccio (1879) i d'algunes de les seves obertures, com Dichter und Bauer (1846). Més enllà de l'enorme ressò teatral, en vida va ser director de molts dels teatres de Viena, Suppé va dedicar temps a la música religiosa escrivint un extens rèquiem, misses i obra sacra menor sent, actualment i més enllà del seu rèquiem, eminentment desconeguda i per tant propensa a l'oblit. Afortunadament, al nostre abast tenim exemples de prou nivell com per dimensionar aquest repertori més ignot i a les antípodes del perfil còmic i festiu de les operetes, marxes i polques que l'havien fet famós. Doncs bé, una d'aquestes obres va ser la Missa Dalmàtica de 1835 i posteriorment revisada el 1876. Sense conèixer els antecedents, el Kyrie inicial ens enllacarà ràpidament amb l'escola francesa, és a dir, amb Gounod. Ara bé, aquest primer ressò serà clarament un elegant miratge per confondre'ns ja que a partir del Gloria, i del que resta de missa, la influència serà italiana, clarament rossiniana i delimitada en la Petite Messe Solennelle, el clar referent de Suppé en la concepció d'aquesta obra coral masculina amb orgue. Missa dalmàtica en honor als seus orígens geogràfics que Suppé va saber preservar tot i l'estada benestant, i triomfant, de Viena!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Suppe - Missa Dalmatica

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

NARES, James (1715-1783) - Harpsichord Lessons

April 20, 2015, 12:26 am
$
0
0
Alexandre-François Desportes - Chienne blanche devant un buisson de sureau (1714)



- Recordatori de James Nares -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Alexandre-François Desportes (Champigneulle, 24 de febrer de 1661 - París, 20 d'abril 1743) va ser un pintor francès, considerat el fundador del gènere animalístic francès. Va ser aprenent de Nicasius Bernaerts, alumne de Frans Snyders, resident en aquell temps a París. Amb el seu mestre es va impregnar de la tradició flamenca que va endolcir amb la força del barroc en les seves composicions. El 1699 va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura i des del 1700 i fins a la seva mort, va pintar nombrosos quadres per a les residències reials franceses de Versalles, Marly-le-Roi, Meudon, Compiègne i Choisy ja fos per a Lluís XIV com per a Lluís XV. Pintor de caça i dels gossos favorits dels reis, va acompanyar sovint a la reialesa en les habituals caceres, realitzant esbossos en viu dels quals el rei n'escollia els dels seu gust. Desportes va tenir una vida benestant abans de morir a París l'abril del 1743.

Font: En català: No disponible - En castellano: Alexandre-François Desportes (1661-1743) - In english: Alexandre-François Desportes (1661-1743) - Altres: Alexandre-François Desportes (1661-1743)


Parlem de Música...

James Nares (Stanwell, bap. 19 d'abril de 1715 - London, 10 de febrer de 1783) va ser un organista, professor i compositor anglès. Membre del cor de la Capella Reial de Londres, va estudiar composició amb Pepusch. Durant un breu període de temps, va ser assistent de l'organista John Pigott abans d'entrar com a organista de la Catedral de York durant l'agost de 1735. Allà hi va romandre més de 20 anys abandonant aquest càrrec el 1757. Aquell any va succeir a Bernard Gates com a Master of the Children de la Capella Reial. Com a compositor va escriure nombrosa música d'església, obra instrumental i pedagògica. Va morir a Londres el febrer de 1783.

OBRA:

all printed works published in London

Vocal secular:

The Royal Pastoral (dramatic ode, D. Bellamy), solo vv, chorus, orch (c1769)
A Collection of Catches, Canons and Glees (c1775)
Hail, bright Cecilia, catch, Lbl Add.31463

Vocal religiosa:

only principal sources given; other MSS in GB-Cfm, Gu, Lbl, Lcm, Ob
Twenty Anthems in Score (1778) [TA]
A Morning & Evening Service … Together with Six Anthems in Score (1788) [ME]
GB-Lbl Add.19570 (Nares’s autograph) [JN]
GB-Lbl R.M.27.b–c–d (Chapel Royal Partbooks) [CR]

Services:
Morning and Evening Service in C, ME;
Morning and Evening Service in D, in Cathedral Music, ed. E. Rimbault (London, 1847);
Morning and Evening Service in F, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790);
Morning Service in G, part text in CR, completed by part text in GB-Ob

Anthems:
Arise, thou judge of the world, 1764, TA, JN;
Awake up, my glory, TA;
Be glad, O ye righteous, 1765, insts added 1769, JN;
Behold how good and joyful, 1765, TA, JN;
Behold now praise the Lord, in Short Anthems, ed. W.H. Longhurst (London, 1849);
Behold, O God, our defender, 1761, TA, JN;
Blessed be the Lord God of Israel, in Harmonia sacra, ed. J. Page (London, 1800);
Blessed is he that considereth the poor, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790);
Blest who with gen’rous pity glows, ME;
By the waters of Babylon, 1766, TA, JN
Call to remembrance, TA, ed. P. Young (New York, 1988);
Do well, O Lord, 1757, JN;
God is our hope, TA;
Haste thee, O God (Canon, 4 in 1), part text in CR, completed by GB-Cfm;
Have mercy upon me, rev. 1759, JN;
Hide not thou thy face, TA;
I have set God alway, inc., CR;
I will magnify thee, CR;
If the Lord himself, ME;
In my prosperity, inc., CR;
It is a good thing, 1764, TA, JN;
Lord, how long wilt thou be angry?, 1771, TA, JN;
Not unto us, Lord, Fall of Montreal, 1760, TA, JN
O clap your hands together, birth of George IV, 1762, JN;
O come hither, CR; O come, let us sing, TA;
O give thanks unto the God of heaven, 1768, TA, JN;
O Lord, grant the king a long life, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790);
O Lord my God, TA; O praise the Lord, 1746, rev. 1767, JN;
O what troubles and adversities, ME;
Praise the Lord, ye servants, EIRE-Dcc;
Rejoice in the Lord, 1759, TA, JN;
Save me, O God, part text in CR, completed by GB-GL;
The eyes of the Lord, ME;
The Lord hear me, 1766, JN
The Lord is my strength, king’s birthday, 1769, TA, JN;
The Lord is righteous, birth of the Duke of York, 1763, TA, JN;
The souls of the righteous, 1734, TA, JN, ed. C. Dearnley (London, c1985), ed. R. Lyne (Oxford, c1996);
Thou art gone up on high, inc., CR;
Thy praise, O God, ME;
Try me, O God, in Cathedral Music, ed. S. Arnold (London, 1790), ed. W. Shaw (London, 1970), ed. D. Patrick (London, c1984);
Turn thee again, O Lord, 1759, TA, JN;
Turn us, O Lord, ME;
Unto thee, O God, 1767, TA, JN;
When the Lord turned again, 1758, JN;
Wherewithall shall a young man cleanse his ways?, CR

Hymns and chants:
‘Eversley’, ‘St Chad’s’, ‘Westminster New’, in Parochial Music, ed. W. Riley (London, 1762); 2 single chants, A, CR;
double chant, a, CR;
double chant, D, GB-Lbl Add.31819

Instrumental:

8 Setts of Lessons, hpd (1747)
These [5] Lessons … with a Sonata in Score, hpd, op.2 (1759); the sonata for 2 vn, bc, obbl hpd
6 Fuges with Introductory Voluntary’s, org/hpd (1772/R)
A Set of [3] Lessons, hpd (n.d.), lost, cited in ME
7 fugues, org/hpd, Cfm

Pedagogia:

Il principio or A Regular Introduction to Playing on the Harpsichord or Organ (London, ?1760)
A Treatise on Singing (London, ?1780/R)
A Concise and Easy Treatise on Singing, with a Set of English Duets for Beginners (London, ?1786)

Font: En català: James Nares (1715-1783) - En castellano: No disponible - In english: James Nares (1715-1783) - Altres: James Nares (1715-1783)


Parlem amb veu pròpia...

James Nares va ser un compositor emmarcat en la més pura i tradicional escola anglesa. Recanvi natural i hereu de Maurice Greene, es va dedicar quasi en exclusiva a la música d'església a la que va servir com a intèrpret a l'orgue i també com a compositor d'himnes i serveis. Corista i organista de la Capella Reial, organista de la Capella de Sant Jordi de Windsor, de la Catedral de York i compositor del Rei, va rebre així mateix el doctorat de música de la famosa Universitat de Cambridge en reconeixement als seus serveis. Solidesa teòrica i pràctica que va plasmar, també, en alguns estudis per a clavecí dels quals aquesta edició, la primera existent i en exclusiva del seu repertori, en recupera vuit d'ells. De 1747, el teclat de Nares parteix d'uns principis més clàssics i no tant arcaics com els de la seva música religiosa, més subjecte a la inèrcia i filosofia dels seus precursors. Per tant, els models en què s'emmiralla el seu clavecí es situen a cavall de l'anglès Thomas Arne i de l'italià resident a Espanya, Domenico Scarlatti a qui, per cert, Nares admirava profundament. Per tant, si els dos mestres ens resulten tant fascinants com coneguts, de ben segur que l'anglès James Nares no defraudarà al neòfit a l'entorn d'un nom a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    NARES, J. - Harpsichord Lessons Nos. 1-8

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

GOUVY, Louis Théodore (1819-1898) - Simfonia No.2 en Fa Major opus 12

April 21, 2015, 12:29 am
$
0
0
Petrus van Schendel - The Night Market (c.1865)
Obra de Petrus van Schendel (1806-1870), pintor holandès (1)



- Recordatori de Louis Théodore Gouvy -
En el dia de la commemoració del seu 117è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Petrus van Schendel (Terheijden, 21 d'abril de 1806 - Brussel·les, 28 de desembre de 1870) va ser un pintor holandès. Es va formar a Anvers amb Mathieu Ignace van Bree. Va viure en aquesta ciutat els primers anys abans de traslladar-se a Àmsterdam el 1828. Va ser membre de la Rijksakademie d'Amsterdam i de la Societat Arti Sacrum de Rotterdam. Entre els anys 1828 i 1867 va exposar regularment en les exposicions d'art d'Amsterdam, l'Haia, Brussel·les, Anvers i Gant guanyant diversos premis, incloent una medalla d'or a Brussel·les per la seva obra Mercat sota la llum de la Lluna (1845). Influït per la pintura holandesa del segle XVIII, es va especialitzar en escenes de gènere i d'interiors o exteriors il·luminats per la lluna, per llum crepuscular o per llum d'espelmes en un estil proper al de Gerrit Dou. Conegut a França amb el títol de 'Monsieur Chandelle', va rebre nombroses peticions, entre elles, una de la Reina Victòria. Va morir a Brussel·les el desembre de 1870.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Petrus van Schendel (1806-1870) - Altres: Petrus van Schendel (1806-1870)


Parlem de Música...

Louis Théodore Gouvy (Goffontaine, 3/5 de juliol de 1819 - Leipzig, 21 d'abril de 1898) va ser un compositor francès. Amb talent musical des de ben petit, es va doctorar en lletres a Metz abans de marxar a París, on va estudiar dret. Allà va rebre classes de piano de Billard, un alumne d'Henri Herz. Ràpidament va abandonar la jurisprudència per a centrar-se en la música. Va freqüentar els salons d'Adolphe Adam, va estudiar teoria amb Elwart i finalment piano amb Pierre Zimmermann. Va romandre un temps a Berlín, on va publicar la seva primera obra i on va estudiar amb C.F. Rungenhagen. Després va viatjar un any a Itàlia (1844-45) abans de tornar a París, on va estrenar la seva Simfonia No.1 el 1846. Les primeres obres les va estrenar al Concerts des Jeunes Artistes i a partir del 1861 al Concerts Populaires. Va seguir visitant Alemanya on va rebre tant bones crítiques que a partir de la dècada del 1850 va dividir el seu temps entre França i Alemanya. El 1895 es va convertir en membre de l'Acadèmia d'Arts de Berlin i el 1896 va rebre la distinció de Chevalier de la Legió d'Honor. Va morir a Leipzig l'abril de 1898.

OBRA:

Vocal secular:

Der Cid (opéra, M. Hartmann, after Corneille), 1863, unperf.

Secular cants. or dramatic concert-scenes (most with solo vv, chorus, orch; most texts by Gouvy):
Le dernier hymne d’Ossian, Bar, orch/pf, 1850;
La religieuse, S (?1876);
Frühlings Erwachen (c1882);
Oedipus auf Kolonos (c1882);
Iphigenie in Tauris (1885);
Elektra (c1890);
Egille (c1890);
Polyxena (c1896);
Asléga, mentioned in RiemannL12

Other choral:
12 choeurs (Balangé, after various authors), 4 male vv (1860);
3 choeurs (J.-J. Rousseau), 4vv, pf ad lib (c1865)

Songs etc.:
La pléiade française, 12 16th-century poems (10 authors), 1v, pf (1876);
40 poèmes (P. de Ronsard) in 6 sets, 1v, pf (1876);
18 sonnets and chansons (P. Desportes), 1v, pf (1876);
Numerous others, incl. duos

Vocal religiosa:

Stabat mater (1879);
Requiem (c1880);
Missa brevis (?1883);
Golgatha, cant.; others

Instrumental:

Orch:
7 syms., 1846–92;
Sinfonietta (c1886);
Symphonische Paraphrasen (c1898);
2 concert ovs. (c1858);
Hymne et marche triomphale

Chbr:
Suite gauloise, fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn (c1898);
Octet, fl, ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn (?1882);
2 serenades, fl (2 vn, va, vc, db)/str orch (c1890);
Sérénade, 2 vn, va, vc, db, c1853;
Qnt, pf, str qt (c1861);
Qnt, 2 vn, va, 2 vc (1876);
5 str qts (1858–c1882);
Sérénade, pf, vn, va, vc (1865);
5 pf trios (1853–63);
Vn Sonata (c1877);
Sonata, cl/vn, pf (1880);
Works for vn, pf and vc, pf

2 pf:
Sonata (1880);
Other works

Pf solo:
2 sonatas, c1845, 1860;
20 serenades (1855–78);
2 études (?1843);
Minor works

Pf 4 hands:
3 sonatas, 1861–9;
Valses de fantaisie, 1869;
Variations and minor works

Font: En català: Louis Théodore Gouvy (1819-1898) - En castellano: No disponible - In english: Louis Théodore Gouvy (1819-1898) - Altres: Louis Théodore Gouvy (1819-1898)


Parlem amb veu pròpia...

Louis Théodore Gouvy va néixer a Alsàcia, una regió de constants disputes entre França i Alemanya, de fet durant el segle XIX va canviar d'administradors polítics fins a quatre vegades. Per tant, Gouvy, de pares francesos, va mostrar una clara preferència per Alemanya ja que va ser allà on va rebre les millors consideracions especialment en relació a la seva obra instrumental. Tanmateix, va ser a França on va ser aclamat per la seva obra vocal. Una dicotomia que Gouvy va mig resoldre movent-se entre ambdues geografies regularment i estratègicament. Com a compositor, va escriure un centenar d'obres concentrant la producció de música instrumental durant la seva joventut. Precisament d'aquesta època data la Simfonia No.2 en Fa Major opus 12, escrita el 1848. Model alemany, propera a Beethoven, que denota fortalesa acadèmica i que traspua alegria i optimisme, especialment en els dos primers moviments d'una sobrecàrrega energètica destacada. En general, el discurs amb què es presenta la converteix en irresistible pels amants del romanticisme. No en va, va ser una de les obres del seu repertori més populars tant a París on la va estrenar com a Alemanya on la va publicar. Gouvy, tot i que no va abusar del contrapunt, va ser un ferm defensor, en sintonia amb Reger, de la música absoluta la qual va promocionar amb vehemència. Potser aquest fou un dels motius del seu accelerat oblit després de la seva mort. Afortunadament, la recerca i la recuperació fa temps que afavoreixen al melòman i l'exemple d'avui, immillorable, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    GOUVY, T. - Symphonie No.2 F major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

DOLES, Johann Friedrich (1715-1797) - Motets for Double Choir

April 22, 2015, 12:47 am
$
0
0
Antoni Viladomat - Saint Francis and Saint Clare at Supper in the Convent of Saint Damian (c.1730)
Obra d'Antoni Viladomat (1678-1755), pintor català (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Doles -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) va ser un pintor català. Fill de Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, el seu pare, daurador, treballava sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. El 15 de juny de 1693 es va incorporar al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui va treballar fins a obtenir, als 24 anys, el mestratge. El 1698 va decorar l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També va ser autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de Sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona, actualment exposades al MNAC gràcies a un dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1714 va morir la seva mare i el 1720 es va casar amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi. Va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Fins fa poc temps, es pensava que era l'autor de totes les pintures i la decoració mural i de la volta d'aquesta capella: Francesc Miralpeix demostra a la seva tesi doctoral que l'atribució és incorrecta i que aquestes pintures i les del retaule es deuen a altres autors, entre ells Pere Pau Muntanya i d'altres. 

Igualment, se li havien atribuït les pintures de la Sala de Juntes de la Congregació dels Dolors, també a la basílica de Santa Maria, i que semblen ser de Joan Gallart en la seva totalitat. Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'església de Santa Maria del Pi a Barcelona. Està representat en una estàtua situada al passeig de Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ciutat on s'anomenà el carrer Viladomat en honor seu. El seu retrat, obra d'Antoni Caba, fou un dels primers que s'incorporaren a la Galeria de Catalans Il·lustres (1872). Durant el 2011 el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya va confirmar que dues obres conservades al convent de les Carmelites Descalces de Lleida havien sigut pintades pel mestre. Viladomat va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. El pintor barceloní també va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Mentrestant, el seu taller va ser un espai de formació per a joves artesans que volien aprendre els rudiments de l'art del dibuix. Per poder pintar lliurement va haver de pledejar contra el Col·legi de Pintors de Barcelona en dues ocasions (1723 i 1739). Lliure d'imposicions gremials, també es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat, com Les Estacions (Barcelona, MNAC) o La dona del ventall (Barcelona, col·lecció particular).

Font: En català: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - En castellano: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - In english: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - Altres: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)


Parlem de Música...

Johann Friedrich Doles (Steinbach, 23 d'abril de 1715 - Leipzig, 8 de febrer de 1797) va ser un organista, director i compositor alemany. El seu pare Johann Andreas Doles, Kantor de Steinbach, va morir el 1720 i Johann Friedrich va rebre la primera instrucció musical del seu germà Johann Heinrich, el substitut del seu pare a Steinbach. Als 12 anys va entrar a l'escola de Schleusingen i als 15 anys va assolir-ne el càrrec d'organista. Amb 19 anys va entrar a l'escola de Schleusingen on va ser nomenat prefecte del cor de l'escola organitzant, així mateix, concerts setmanals i escrivint les primeres obres, principalment motets i àries religioses. A la finalització de la seva estada el 1739, es va matricular a la Universitat de Leipzig on va coincidir i estudiar amb Bach que el va recomanar com a Kantor de Salzwedel. El 1744 va viatjar a Freiberg on va assolir la condició de Kantor de la Catedral, de la Petrikirche, la Nikolaikirche i la Johanniskirche. Allà va compondre nombroses obres, entre elles, una òpera en commemoració del centenari de la Pau de Westfàlia. L'octubre del 1755 va ser escollit, per unanimitat i superant a C.P.E. Bach, com a Kantor de la Thomaskirche de Leipzig i en les mateixes condicions del seu predecessor J.S. Bach. Allà hi va romandre 34 anys rebent fins i tot la visita de Mozart el 1789. Aquell any va abandonar el seu càrrec de Leipzig i va desistir d'ocupar nous llocs públics. Va seguir component música i va realitzar una important distribució en manuscrit de les seves obres afavorint, anys més tard, la difusió de les mateixes. Va morir a Leipzig el febrer de 1797. El seu fill Johann Friedrich Doles va ser també compositor i clavecinista i va publicar una col·lecció de sis sonates per a clavecí (1773) i obra vocal reminiscent, tota ella, del seu pare.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
[25] Neue Lieder nebst ihren Melodien (G. Fuchs), 1v, bc/obbl kbd (Leipzig, 1750);
[21] Melodien zu Gellerts Geistlichen Oden und Liedern, 4vv/1v, bc (Leipzig, 1758);
15 kleine Lieder mit leichten Melodien für Kinder und Anfänger auf dem Klavier (F. Hölty) (Leipzig, 1790), lost;
Morgenlied, in Beliebte Gesänge, ed. E. Seidler, iv (n.d.);
Fliesse, meine frömmste Zähre, MS

Vocal religiosa:

Cants., pss, chorale settings, for solo vv, chorus, orch:
Gott ist unser Zuversicht (Ps xlvi) (Leipzig, 1755);
Ich komme vor dein Angesicht (Gellert) (Leipzig, 1790);
c160 others, MS

Motets, choral lieder, 4vv:
Herr, wer bin ich, in Vierstimmige Motetten und Arien, ed. J.A. Hiller, ii (Leipzig, 1777);
34 others in MS, incl. 15 for 8vv

Passion music:
St John Passion, see Schulze, 1994;
St Luke Passion;
St Mark Passion;
3 St Matthew Passion;
Nun ist er da, der Grosse Tag, Passion oratorio;
Oratorio on the Crucifixion, only text extant;
Settings of 3 Passion texts

Masses:
5 Missa brevis;
Sanctus

Instrumental:

Kbd:
Vierstimmige Choralbuch oder Harmonische Melodiensammlung … auf 2 Linienzeilen (Leipzig, 1785) [215 pieces], arr. with bc in D-Dl, LEm;
[40] Singbare und leichte Choralvorspiele (Leipzig, 1794–7);
Arioso con variazioni, Sonatina, in Musikalisches Handbuch, ed. J.A. Hiller, i (Leipzig, 1777)

Literatura:

Anfangsgründe zum Singen, MS, A-Wgm, ed. A. Schneiderheinze in Beiträge zur Bachsforschung, vii (1989) [whole issue]

Numerous lost or doubtful works, incl. many cited in Breitkopf catalogues, see Banning

Font: En català: Johann Friedrich Doles (1715-1797) - En castellano: No disponible - In english: Johann Friedrich Doles (1715-1797) - Altres: Johann Friedrich Doles (1715-1797)


Parlem amb veu pròpia...

Johann Friedrich Doles va ser un alumne de Bach, tant fidel i metòdic en relació amb el seu mestre, que va assolir la posició de Thomaskantor cinc anys després de la mort de Bach. I a diferència de la majoria d'organistes i compositors del seu temps, l'admiració que sentia pel seu mestre era de tal magnitud que durant els 34 anys que va romandre al càrrec a Leipzig no va deixar d'interpretar-lo i de recuperar-lo. De fet, quan Mozart el va visitar el 1789 va quedar tant sorprès d'escoltar el motet 'Singet dem Herrn' de Bach (hem de pensar que Mozart quan pensava en els Bach ho feia en nom de Carl Philipp Emanuel o de Johann Christian) que va expressar sorprès 'Què és això!?' i Doles va decidir regalar-li una còpia del manuscrit de l'obra. Doles, juntament amb el seu col·lega alemany Homilius, va ser, en definitiva, un dels compositors luterans més importants durant la segona meitat del segle XVIII. I si el 2014 va ser, a banda de l'any C.P.E. Bach, el d'Homilius, aquest hauria de ser, si més no a Alemanya, l'any Doles. De moment, les senyals i els indicadors són febles i no sembla albirar-se gaire interès pel qui va ser, per mèrits propis, el Kantor que va continuar, amb el permís del breu període d'Harrer, el càrrec de Bach a la Thomaskirche de Leipzig. I més incomprensible serà després d'escoltar aquesta extraordinària edició.

Criticat al seu temps per 'apartar-se de l'estil del seu mestre i precursor', va procurar no imitar en excés la forma i contingut de l'obra d'un mestre a qui considerava irrepetible i va centrar el seu interès en l'estil d'Hasse o Graun, autors a qui coneixia prou bé. Amb perspectiva, no obstant, i en relació amb l'edició d'avui observarem que les similituds amb Bach i també amb Homilius són més que evidents i en darrera instància molt benvingudes. Doles va escriure un repertori format per més de 160 cantates, en la més àmplia varietat de formes, uns 70 lieders, 5 misses, 34 passions i obra instrumental. La majoria d'ella, afortunadament ben preservada gràcies a les còpies i distribució que Doles va fer de les seves partitures, roman inexplicablement inèdita. De moment, haurem de satisfer la curiositat amb aquests Motets a doble cor que mostren, de forma excepcional, una clara continuïtat de l'artesania musical dels Bach i la seva extensa constel·lació. Menys complexa en la construcció i potser de més fàcil digestió pel públic del seu temps poc avesat, tot i el que pugui pensar-se, a la música de Bach, Doles sap impregnar aquests motets d'un encant harmònic subtilment galant, de melodies corals agradables i d'efectes antifonals sorprenents, especialment en el motet 'Gelobet Sei Gott'. En resum, a l'alemany no tant sols li hem d'agrair la seva pertinent labor de preservació del llegat de Bach, probablement decisiva pel seu redescobriment vuitcentista posterior, sinó que potser seria hora d'explorar-lo a consciència tenint en compte que fins ara i en el seu tricentenari la foscor segueix silenciant el seu nom!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Deutschen Bach-Vocalisten; Gerhard Weinberger (Conductor)
AMAZON: Doles: Motets for Double Choir

Doles: Motets for Double Choir

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

DA BERGAMO, Padre Davide (1791-1863) - Organ Sinfonias & Sonatas

April 23, 2015, 12:36 am
$
0
0
Raden Saleh Bustaman - Winterlandschaft (c.1830)
Obra de Raden Saleh (1811-1880), pintor indonesi (1)



Parlem de Pintura...

Raden Saleh Sjarif Boestaman (Semarang, 1811 - Bogor, 23 d'abril de 1880) va ser un pintor indonesi d'ascendència àrab i javanesa. Pioner de l'art modern indonesi, és considerat com el primer artista important d'Indonèsia, en aquell temps sota domini holandès, i un romàntic proper als moviments artístics europeus de principis del segle XIX tot i que algunes d'elles amb progressives mostres de les seves arrels indonèsies. Tot i la seva formació prematura a Bogor, el 1829 va viatjar a Holanda on es va formar amb Cornelius Kruseman i Andreas Schelfhout. Va visitar diverses ciutats, pintant principalment retrats, i va treballar al servei d'Ernest I de Saxònia. Anys més tard es va especialitzar en pintura de paisatges exposant regularment al Rijksmuseum d'Amsterdam. Després de 20 anys a Europa, va tornar a les Índies Orientals Neerlandeses el 1852. Allà es va fer càrrec de la preservació de l'art colonial alhora que seguia treballant com a pintor de paisatges i de retrats de l'aristocràcia de l'illa. Va morir a Bogor l'abril de 1880.

Font: En català: No disponible - En castellano: Raden Saleh (1811-1880) - In english: Raden Saleh (1811-1880) - Altres: Raden Saleh (1811-1880)


Parlem de Música...

Felice Moretti o 'Padre Davide Maria da Bergamo' (Zanica, 21 de gener de 1791 - Piacenza, 24 de juliol de 1863) va ser un organista i compositor italià. De família pobre, es va traslladar de ben petit a Bèrgam, ciutat on Donizetti va fundar la institució benèfica Lezioni caritatevoli di musica sota la direcció de Simone Mayr. Allà va ser on Moretti es va formar amb el mateix Mayr i amb Antonio Gonzales, un excel·lent pianista i organista de l'església Santa Maria Maggiore. Poc després, el 1818, va assolir el càrrec d'organista a Gandino on també va entrar en contacte amb la congregació dels Francescano dei Minori Riformati de Piacenza. Després d'un any de noviciat, el 26 de juliol de 1819 va rebre els vots solemnes i va entrar a formar-ne part. Va estudiar filosofia i teologia i va ser ordenat sacerdot el 24 d'octubre del mateix any. Va servir durant més de 30 anys a la Basilica di Santa Maria di Campagna de Piacenza on va, també, dedicar molt temps a la música escrivint un repertori d'obra instrumental per a orgue i vocal molt extens i popular. Va morir el juliol de 1863 a Piacenza.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Padre Davide da Bergamo (1791-1863) - Altres: Padre Davide da Bergamo (1791-1863)


Parlem amb veu pròpia...

Felice Moretti, més conegut com el Pare Davide da Bergamo, va ser un dels organistes més famosos i prolífics d'Itàlia fins i tot tenint en compte la seva condició de sacerdot franciscà. La seva dilatada existència, plàcida i benestant pel que sembla, va afavorir l'extensió quantitativa del seu repertori. Un catàleg format, atenció, per unes 2000 obres d'orgue i unes 500 partitures corals (entre elles un mínim de 95 misses!) de les quals en prou feines en coneixem petits exemples. Al seu temps, no obstant, van gaudir d'una immensa fama i popularitat en una època en què l'orgue començava a emancipar-se, definitivament, de la seva condició d'instrument eclesiàstic. En aquest sentit, resulta realment curiós observar com un monjo, aparentment compromès amb l'església i els seus principis, va ser capaç d'escriure una monumental obra d'orgue de característiques clarament profanes. Peces d'orgue en format clàssic i preromàntic i estèticament molt properes al timbre cromàtic i líric del belcantisme. Precisament aquesta edició recupera, en primera gravació mundial, una extensa col·lecció de sonates i simfonies, algunes d'elles incloses en un manuscrit del 1846. Partitures d'un virtuosisme extrem, de lectura àgil i de melodies irresistiblement atraients i en què insistiré en la desbordant explosivitat d'algunes d'elles. I tot plegat, incrèduls de nosaltres, escrit per una sacerdot la ortodòxia del qual es desdibuixa a mesura que ens endinsem en un repertori simplement espectacular i que situa l'orgue a una nova i fulgurant dimensió!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    DA BERGAMO, D. - Organ Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

PAOLUCCI, Giuseppe (1726-1776) - Sacred works

April 24, 2015, 12:29 am
$
0
0
Bolognese school last quarter of the 17th century - The penitent Magdalene
Obra d'autor anònim, membre de l'escola bolonyesa de pintura (1)



- Recordatori de Giuseppe Paolucci -
En el dia de la commemoració del seu 239è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

L'Escola bolonyesa va ser una escola artística sorgida a Bolonya entre els segles XVI i XVII, i que va aglutinar a una sèrie d'artistes actius en aquesta ciutat, així com a Roma, Florència i altres ciutats italianes, rivalitzant amb aquestes com a centre artístic. Pertanyent al període Barroc, s'emmarcava dins de l'estil clàssic. L'escola es va formar al voltant de l'Accademia degli Incamminati, fundada per Ludovico Carracci i els seus cosins Agostino i Annibale. A més dels Carracci i els Incamminati, també va incloure a altres prominents pintors del barroc com Domenichino, Lanfranco, Guercino i Guido Reni, entre altres. L'Escola bolonyesa pren les seves referències d'estils clàssics tant de l'antiguitat grecoromana com del Renaixement del primer cinquecento; s'inspiren en Correggio i la pintura veneciana del segle XVI. El seu estil es basa en l'estudi de la veritat natural, de la realitat com a model, en el que seran paral·lels al naturalisme de Caravaggio, encara que d'una forma més estètica i idealitzada que no el cru realisme del artista milanès. 

L'Acadèmia va posar èmfasi en la formació tant pictòrica com intel·lectual, i va deixar molta llibertat als seus alumnes, que eren considerats artistes amb plena autonomia creadora; eren lliures d'interpretar els temes al seu estil, recórrer a la tradició o innovar. El seu estudi es fonamentava en l'exercici diari del disseny, practicant qualsevol aspecte de la realitat, des del més humil objecte fins al més noble. El classicisme bolonyès va tenir un important èxit a la Roma papal, rebent nombrosos encàrrecs de cardenals i membres de la noblesa romana. Els Incamminati tenien un ampli domini de la tècnica del fresc, pel que van ser els encarregats de decorar tant esglésies com palaus de la capital pontifícia. Solien treballar junts: per exemple, en la decoració del Palazzo Farnese van col·laborar amb Annibale Carracci Albani, Domenichino, Lanfranco i Badalocchio.

Font: En català: Escola bolonyesa - En castellano: Escola bolonyesa - In english: Escola bolonyesa - Altres: Escola bolonyesa


Parlem de Música...

Giuseppe Paolucci (Siena, 25 de maig de 1726 - Assís, 24 d'abril de 1776) va ser un compositor italià. Va estudiar a Bolonya amb el Pare Martini al llarg de la dècada del 1750 i de la mateixa manera que el seu mestre, es va convertir en membre de l'ordre franciscà. Ben aviat, va compartir una profunda amistat amb Martini intercanviant un mínim de 150 cartes al llarg de la seva vida. Entre els anys 1756 i 1769 es va convertir en mestre de capella de l'església S Maria Gloriosa dei Frari de Venècia. El 1770 va assolir el mateix càrrec a S Martino de Senigallia abans d'assolir, el 1772, el càrrec de mestre de capella de la Basílica de S Francesco d'Assisi. Allà hi va romandre fins l'abril del 1776, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Giuseppe Paolucci (1726-1776)


Parlem amb veu pròpia...

Si ahir parlàvem del Pare Davide da Bergamo, avui ho farem en nom del Pare Giuseppe Paolucci estretament vinculat al Pare Martini. Acumulació de 'pares' que en el cas de Paolucci hi trobarem una circumstància especial, la de ser un dels alumnes més estimats i admirats de Martini, les referències del qual en aquest espai es compten per desenes. Mestre de capella en diverses esglésies, sent el seu càrrec més important al servei de la imponent Basílica de Sant Francesc d'Assis, va compondre un nombre indeterminat però probablement bastant elevat d'obres litúrgiques la majoria d'elles conservades precàriament en manuscrit. Poques són les publicacions que van veure la llum sent la més destacada un extens tractat teòric de tres volums per nom Arte pratica del contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (Venècia, 1765) on Paolucci fa una detallada dissecció de la tècnica del contrapunt amb exemples pràctics de nombrosos compositors i que va servir de model per a Martini en la seva publicació Esemplare ossia Saggio fondamentale pratico di contrappunto (Bolonya, 1774).

En qualsevol cas, es creu que Paolucci va ser autor de nombroses obres religioses, destacables 6 misses i 2 rèquiems, la majoria d'ella per a cor, solistes i orquestra, i d'algunes obres instrumentals, com una simfonia, un concert de flauta i 12 sonates per a dos mandolines i continuo. Els exemples d'avui ens posen de manifest, per primera vegada i en primera gravació mundial, algunes de les seves obres vocals i instrumentals, de les que escoltarem Salvete flores martyrum, el Concert de flauta travessera i el Victimae paschali laudes, en un estil clarament pre-clàssic. La interpretació, més afortunada en la instrumentació, és irregular i àmpliament millorable. Ara bé, les nostres paraules finals seran d'agraïment per l'atreviment en recuperar un autor tant poc conegut de l'orbita 'martiniana'!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

BUTTSTETT, Johann Heinrich (1666-1727) - L'oeuvre d'orgue

April 25, 2015, 1:53 am
$
0
0
Studio of David Teniers the Younger - A country wedding feast
Obra de David Teniers el Jove (1610-1690), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Johann Heinrich Buttstett -
En el dia de la celebració del seu 349è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

David Teniers el Jove (Anvers, 15 de desembre de 1610 - Brussel·les, 25 d'abril de 1690) va ser un pintor i gravador, fill del també pintor David Teniers II el Vell. Va ser un artista flamenc de gran fama entre els seus contemporanis gràcies a les seves escenes quotidianes. Va ser un dels més grans pintors d'aquest període, amb una producció catalogada de prop de 1000 obres. David Teniers el Jove va néixer a Anvers i possiblement es va formar al costat del seu pare. La seva primeres obres, de temàtica religiosa i escenes camperoles de gènere, mostren la influència del seu sogre, Jan Brueghel, a més de la de Frans Franchen II i la de Adriaen Brouwer. La millor producció de David el Jove, que data de la dècada de 1640, destaca pel seu refinament, delicadesa i tonalitats platejades. Va ser un pintor prolífic i les seves escenes de gènere van ser molt sol·licitades per l'aristocràcia dels Països Baixos. El 1645, David el Jove va ser nomenat degà de la guilda (gremi) de pintors d'Anvers. Un any abans es va incorporar com a professor a l'Acadèmia de Pintura d'aquesta ciutat. D'altra banda, va ser pintor de cambra a la cort de l'arxiduc Leopold Guillem d'Àustria, governador dels Països Baixos austríacs i conservador de la col·lecció de pintures de l'arxiduc, on va realitzar nombroses còpies d'aquestes obres, especialment dels quadres dels pintors venecians renaixentistes. 

D'aquesta època és el quadre titulat L'arxiduc Leopold Guillem a la seva galeria de pintures de Brussel·les (1647, Museu del Prado, Madrid), on apareixen representades nombroses obres renaixentistes i barroques. La seva temàtica és molt variada, encara que són freqüents escenes costumistes, com a festes camperoles i escenes d'interior, principalment tavernes, amb una gran força plàstica i acurat detallisme. Entre les obres d'aquest tipus cal destacar Festa camperola flamenca (1652, Reials Museus de Belles Arts, Brussel·les), Festa vilatana (1646, Museu del Prado, Madrid), Fumadors en una posada (c.1650, Galeria de l'Estat, Schwerin, Alemanya), i Bevedors i fumadors (Museu del Prado, Madrid). La seva extensa obra està molt repartida, hi ha una col·lecció de 20 obres a la National Gallery, a Londres, altres 48 a l'Ermitage de Sant Petersburg tot i que el grup més important per quantitat i qualitat són les 52 obres del Museu del Prado, a Madrid. Va morir a Brussel·les l'abril de 1690.

Font: En català: David Teniers el Jove (1610-1690) - En castellano: David Teniers el Jove (1610-1690) - In english: David Teniers el Jove (1610-1690) - Altres: David Teniers el Jove (1610-1690)


Parlem de Música...

Johann Heinrich Buttstett (Bindersleben, 25 d'abril de 1666 - Erfurt, 1 de desembre de 1727) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Johann Henricus Buttstett (c.1620-1702), un pastor de Bindersleben, es va formar a la seva ciutat natal abans de viatjar, als 15 anys, a la Ratsschule d'Erfurt. El 1678 va començar a estudiar amb Pachelbel, l'organista de la Predigerkirche d'Erfurt. El 1684 va assolir el seu primer càrrec com a organista de la Reglerkirche on també es va convertir en professor. El 1687 va ocupar els càrrecs d'organista i de professor de llatí de la Kaufmannskirche i el juliol d'aquell mateix any es va casar amb Martha Lämmerhirt, una cosina llunyana de la mare de J.S. Bach. Va tenir deu fills, entre ells Johann Samuel, el pare del compositor Franz Vollrath Buttstett. El 1690 Pachelbel va abandonar el seu càrrec de la Predigerkirche i Buttstett el va ocupar el juliol de 1691. Gràcies a la nova posició, va assolir el títol de Ratsorganist, sent considerat el millor organista de la ciutat. Va iniciar aleshores una brillant carrera com a intèrpret i compositor de música vocal i instrumental. Va ocupar també un càrrec en una església catòlica per la qual cosa va compondre ordinaris de missa en la forma ritual romana. Va tenir molts alumnes, entre ells, Johann Gottfried Walther. Va morir a Erfurt el desembre de 1727.

OBRA:

Vocal religiosa:

Opera prima sacra, bestehend aus 4 neukomponierten Missen, chorus, insts (Erfurt, 1720), lost
Missa a 6 voci, SATB, 2 vn, bc, 1695, score and parts;
Missa I, SATB, 2 vn, bn, bc, score;
Ein Mensch in seinem Leben, cantata fragment: all D-Bsb

Instrumental:

Musicalische Clavier-Kunst und Vorraths-Kammer, hpd (Leipzig, 1713)
36–42 chorale preludes, org, in autograph J.G. Walther, Bsb; also LEm, NL-DHgm, and elsewhere; see MGG1
2 marches, hpd, in Ut, mi, sol (Erfurt, 1716);
Many fugues, ricercares, fughettas, preludes, fantasies, all for kbd, announced in Musicalische Clavier-Kunst, lost

Literatura:

Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716)
Der wider das Beschützte Orchestre ergangenen öffentlichen Erklärung (Erfurt, 2/1718) [1st edn lost]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727) - Altres: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727)


Parlem amb veu pròpia...

Perfils professionals i fins i tot vitals com els de Johann Heinrich Buttstett ja no són una novetat en aquest espai. Alemanys, organistes i compositors són paraules estretament vinculades de facto però la vinculació també és molt sovint temporal ja que s'estableix, principalment, en els segles XVI i XVII. Alumne de l'incommensurable Pachelbel, definitivament un dels grans compositors a redescobrir, les seves obres comprensiblement segueixen el model del seu mestre. Extensa producció per a orgue, Buttstett va escriure nombrosos preludis i fugues però també capricis, danses, àries i ricercares molts d'ells inclosos en la col·lecció que va publicar per títol Musicalische Clavier-Kunst de 1713. A nivell teòric, Buttstett va ser molt conegut al seu dia per la controvèrsia que va generar la seva publicació Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716) on es va mostrar crític i públicament en desacord amb el tractat Das neu-eröffnete Orchestre (Hamburg, 1713) de Johann Mattheson. La resposta de Mattheson, sarcàstica i brillantment argumentada, es va publicar en la seva Das beschützte Orchestre de 1717. Amb el temps i potser de forma comprensible, la figura de Mattheson ha acabat resistint la meteorització amb major dignitat que la del seu col·lega. Musicalment, no obstant, i si més no escoltant aquesta extraordinària edició, descobrirem, sobtadament, un gran i competent compositor rivalitzant en equivalència d'inventiva i virtuosisme, amb qualsevol contemporani del seu temps, fins i tot amb els intocables Pachelbel o Bach. Sens dubte, barroc alemany a l'orgue en estat pur i a un nivell superb!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    BUTTSTETT, J.H. - L'oeuvre d'orgue

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

LEONETTI, Giovan Battista (1575-c.1630) - Missa Furtiva

April 26, 2015, 12:58 am
$
0
0
Attributed to Giovanni Paolo Lomazzo - Three men with a woman holding a cat
Obra de Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600), pintor italià (1)



Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Lomazzo (Milà, 26 d'abril de 1538 - Milà, 27 de gener de 1600) va ser un pintor i historiador d'art italià. Originari d'una família de Lomazzo emigrada a Milà, va rebre la seva primera formació artística de Giovanni Battista della Cerva rebent la influència de Raffaello i Miquel Àngel. Els seus treballs s'emmarquen, per tant, en l'estil manierista tardà. El 1571 es va quedar cec, fet que va paralitzar la seva carrera com a pintor. Aleshores, va començar a teoritzar sobre l'art i a estudiar-lo en detall. Va escriure diversos tractats i assaigs, on va incloure preceptes simbolistes, com el Trattato dell'arte della pintura, Scultura ed architettura (1584), una obra de gran importància en l'estètica manierista, i Idea del Tempio della pintura (1591). Una de les seves contribucions més destacades va ser l'extracció i sistematització de conceptes abstractes de l'art, allunyant-se de la mera biografia o enumeració de tècniques practicada per altres historiadors anteriors, com Giorgio Vasari. Fou també professor de pintors com Giovanni Antonio Figino i Girolamo Ciocco. Va morir a Milà el gener de 1600.

Font: En català: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - En castellano: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - In english: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - Altres: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600)


Parlem de Música...

Giovan Battista Leonetti (Crema, bap. 16 d'octubre de 1575 - Crema, c.1630) va ser un organista i compositor italià. Alumne de G.B. Caletti a Crema, ben aviat va assolir la condició de monjo agustí i la d'organista, el 1617, a l'església de San Agostino de Crema. Més enllà d'aquestes referències, el seu rastre es perd. Va publicar dues col·leccions a Venècia el 1617 per títol Il primo libro de' madrigali a 5 voci, amb el clavecí com a continuo, i Missarum octonis vocibus liber primus, consistent en tres misses i un motet i per a orgue en continuo i doble cor. Es creu que va morir durant l'epidèmia de pesta que va assolar Crema el 1630.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Giovan Battista Leonetti (1575-c.1630)


Parlem amb veu pròpia...

Giovan Battista Leonetti va ser un artista d'un àmbit geogràficament focalitzat a Crema, una ciutat situada al nord d'Itàlia. Allà va rebre la formació de Giovanni Battista Caletti, pare del famós Francesco Cavalli, i va rebre els vots de la comunitat agustina local, convertint-se en monjo i recloent-se al convent de Sant Agustí on va ser, probablement, l'organista fins el darrer dels seus dies. Poques notícies, més enllà de les més generals i de les dues publicacions del 1617 de Venècia, són les conegudes d'aquest ombrívol mestre italià l'estil del qual és especular al dels seus contemporanis venecians, especialment en veu d'Andrea Gabrieli i de Monteverdi la influència del qual, en aquell temps, era absoluta. La Missa Furtiva amb la particular, per atractiva i encertada, inclusió de canzonas prèvies al Kyrie (per cert, l'entrada de les veus del Kyrieés simplement celestial), al Credo i al Sanctus i finalitzant la missa, així com del Motet O pretiosus, descriu perfectament la litúrgia en la forma veneciana. Doble cor format per 33 cantants, orgue i continuo en una interessant edició, potser no tant per la inventiva de Leonetti, sinó per la pertinent interpretació, exquisida en les veus i també en la instrumentació de vent. El ritme, viu i derivat d'una lectura potser accelerada del tempo, és curiosament el més adequat per a gaudir de l'esplèndid contrast de la lectura musical del text i de la instrumentació de les canzones. Insistiré, edició de luxe d'un segell absolutament desconegut que no només fa justícia a l'obra de Leonetti sinó que possiblement la situa a un nivell superior a la del seu propi personatge. Una meravella imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Leonetti - Missa Furtiva & Madrigali

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>