Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (Brand, 19 de març de 1873 - Leipzig, 11 de maig de 1916) va ser un compositor, organista, pianista i professor alemany. Els antecedents familiars de Reger ajuden a entendre la barreja d'influències que van distingir el seu caràcter personal i el seu estil musical. El seu pare tocava l'orgue, el baix, el clarinet i l'oboè i va ser, també. l'autor d'un llibre de text d'harmonia molt ben considerat al seu temps. La seva mare, per la seva part, provenia d'una família humil agrícola i profundament religiosa. El 1874 la seva família es va traslladar a Weiden. Allà va rebre classes de piano d'Adalbert Lindner, posant l'accent en els models polifònics de Beethoven i Brahms. Si bé Reger no va mostrar especial interès per l'òpera, el seu contacte amb Wagner va ser significatiu tot i que la influència en el seu estil fou poc destacable. Entre els anys 1886 i 1889, va actuar sovint com a organista adjunt de Lindner. El seu repertori incloïa obres de Mendelssohn, Schumann i Liszt, així com algunes peces de Bach, si bé el seu coneixement era limitat. A partir d'aleshores va començar a estudiar amb Hugo Riemann que el va introduir en l'obra de Brahms i especialment en les partitures de Bach.

El seu mestre va publicar algunes de les obres de Reger i a més a més el va promocionar al Conservatori de Wiesbaden, on va assolir la condició de professor de teoria. Reger va dedicar el seu temps a Wiesbaden a conrear els contactes musicals; Richard Strauss, a qui va conèixer el 1896, Eugen d'Albert i Busoni. Allà també va definir amb més precisió el seu estil musical centrant-se, definitivament, en la cerca de la 'bellesa arquitectònica' a través de la música de Brahms i Bach. La seva estada a Wiesbaden va anar acompanyada per una creixent afició a l'alcohol fins el punt que alguns estudis suggereixen que va compondre, sovint i amb major creativitat, sota els efectes de la beguda. El 1898, fruit d'algunes crisis de salut, va decidir tornar a Weiden per a recuperar-se. Aquest viatge a Weiden va consolidar un fet important, el seu definitiu retorn a l'orgue com a instrument. Allà també va aprofundir en l'estudi de la música coral protestant. El 1901 va viatjar a Munich on es va dedicar a la docència ja que les seves composicions no van gaudir de l'èxit esperat. La pública antipatia de Reger vers a qui considerava els 'Aktiengesellschaft für angewandte Impotenz' va accentuar encara més el rebuig pel seu ofici.

El 1902 es va casar amb Elsa von Bercken en una cerimònia luterana tot i que la seva família materna era catòlica practicant. A partir d'aleshores, va començar a ser més ben rebut i va poder participar en públic en activitats concertants. De fet, la seva reputació va créixer el dia que va publicar el seu Quintet en Do menor (1902). El següent any va publicar el seu tractat teòric més important, Beiträge zur Modulationslehre (Leipzig, 1903). El 1904 va ser, probablement, el seu millor any i el més productiu i possiblement el més viatger ja que va rebre sol·licituds de nombrosos països europeus. Aquell mateix any, va assolir el càrrec de professor de teoria, orgue i composició a l'Akademie der Tonkunst de Munich. El 1907 va ser triat director musical de la Universitat de Leipzig, ciutat on va viure els darrers anys de la seva vida. Allà va tenir nombrosos alumnes i si bé era considerat un compositor conservador, va rebre l'admiració pública. La seva maduresa va quedar demostrada per un progressiu augment en la composició d'obres orquestrals. Precisament, allà va estrenar, el 1910, el monumental Concert de Piano que va dedicar a la seva amiga pianista Frieda Kwast-Hodapp. La convulsa Europa de la Primera Guerra Mundial va afectar el seu treball i en una visita a Leipzig va morir d'un atac de cor el maig de 1916.

OBRA;

Vocal secular:

145 Duets, S, A, pf, 1894, R xxx
111a3 Duets, S, A, pf, 1909, R xxx
124An die Hoffnung (F. Hölderlin), A/Mez, orch/pf, 1912, R xxxv
136Hymnus der Liebe (L. Jacobowski), Bar/A, orch, 1914, R xxxv

Lieder:
6 Lieder, op.4, Mez/Bar, pf, 1890–91, R xxxi;
5 Lieder, op.8, S/T, pf, 1892, R xxxi;
5 Lieder ‘Der Manen Franz Schüberts’, op.12, 1v, pf, 1893, R xxxi;
Ich stehe hoch über'm See, op.14b (von Lieven), B, pf, R xxxi;
10 Lieder, op.15, Mez/Bar, pf, 1894, R xxxi;
4 Lieder, op.23, 1v, pf, 1898, R xxxi;
6 Gedichte von Anna Ritter, op.31, Mez/Bar, pf, 1898, R xxxi;
6 Lieder, op.35, Mez/Bar, pf, 1899, R xxxi;
5 Gesänge, op.37, Mez/Bar, pf, 1899, R xxxi;
8 Lieder, op.43, 1v, pf, 1900, R xxxi;
7 Lieder, op.48, Mez/Bar, pf, 1900, R xxxi;
12 Lieder ‘An Hugo Wolf’ op.51, 1v, pf, 1900, R xxxi;
15 Lieder, op.55, 1v, pf, 1900–01, R xxxi;
16 Gesänge, op.62, 1v, pf, 1901, R xxxii;
12 Lieder, op.66, Mez/Bar, pf, 1902, R xxxii;
6 Gesänge, op.68, Mez/Bar, pf, 1902, R xxxii;
17 Gesänge, op.70, S/T, pf, 1902–3, R xxxii;
18 Gesänge, op.75, 1v, pf, 1903, R xxxii;
Schlichte Weisen, op.76, 60 Lieder, 1v, pf, 1903–12, R xxxiii;
8 Kompositionen, op.79c, 1v, pf, 1901–3, R xxxiv;
4 Gesänge, op.88, Mez/Bar, pf, 1905, R xxxiv;
4 Lieder, op.97, 1v, pf, 1906, R xxxiv;
5 Gesänge, op.98, 1v, pf, 1906, R xxxiv;
6 Lieder, op.104, 1v, pf, 1907, R xxxiv;
5 neue Kinderlieder, op.142, S/T, pf, 1915, R xxxiv;
Other lieder without op. no., 1893–1912, R xxxiv
Orchestrations of lieder opp.31/4, 31/5, 37/3, 43/5, 62/11, 75/11, 76/16, 76/22, 76/35, 76/52, 97/1, 98/1, R xxxv

Vocal religiosa:

192 geistliche Gesänge, Mez/Bar, org, 1898, R xxxiv
3 geistliche Lieder, Mez/Bar, org, 1900, 1903, R xxxiv
Trauungslied ‘Befiehl dem Herrn deine Wege’, S, A, org, R xxx
1052 geistliche Lieder, Mez/Bar, org/harmonium/pf, 1907, R xxxiv
13712 geistliche Lieder, 1v, pf/harmonium/org, 1914, R xxxiv

Instrumental:

Orch.:
op.
—Castra vetera (incid music, J. Baltz), 1889–90, R xxxvi
—Heroide, d, sym. movt, 1889, R xxxvii
—Symphonic movement, d, 1890, R xxxvii
—Lyrisches Andante (Liebestraum), str, 1898
—Scherzino, hn, str, 1899, R viii
26/1Elegie, e [arr. pf work], xxxvii
502 Romanzen, G, D, vn, orch, 1900, R vii
86Variations and Fugue on Theme of Beethoven [arr. 2 pf work], 1915, R vi
90Sinfonietta, A, 1904–5, R i
93Suite im alten Stil, F [arr. vn, pf work], 1916, R vi
95Serenade, G, 1905–6, R ii
100Variations and Fugue on a Theme of J.A. Hiller, E, 1907, R iii
101Violin Concerto, A, 1907–8, R vii
103(a)Aria, A, vn, small orch [arr. vn, pf work], R vii
108Symphonischer Prolog zu einer Tragödie, a, 1908, R iii
114Piano Concerto, f, 1910, R viii
120Eine Lustspielouvertüre, 1911, R iv
123Konzert im alten Stil, F, 1912, R iv
125Eine romantische Suite (after J.F. Eichendorff), 1912, R iv
1284 Tondichtungen nach Arnold Böcklin, 1913, R v
130Eine Ballettsuite, D, 1913, R v
132Variations and Fugue on a Theme of Mozart, 1914, R v; arr. 2 pf, 1914, R xiv
140Eine vaterländische Ouvertüre, F, 1914, R vi
147Andante for Rondo, vn, small orch, inc., R xxxvii
choral
63 Choruses, SATB, pf, 1892, R xxx
—Tantum ergo sacramentum, 5vv, 1895, R xxvii
—Gloriabuntur in te omnes, 4vv, ?1898, R xxvii
21Hymne an den Gesang (L. Steiner), male chorus, orch/pf, 1898, R xxix
387 Male Choruses, 1899, R xxvii
393 Choruses, SAATBB, 1899, R xxvii
—Maria Himmelsfreud! (J.P. Heuberger), 1899 or 1900, R xxvii
61Simple liturgical pieces: 61a, 8 settings of Tantum ergo; 61b, 4 settings of Tantum ergo, SA/TB, org; 61c, 4 settings of Tantum ergo, 4vv, org; 61d, 8 Marienlieder; 61e, 4 Marienlieder, SA/TB, org; 61f, 4 Marienlieder, 4vv, org; 61g, 6 Trauergesänge; 1901, R xxx
—Palmsonntagmorgen (E. Geibel), 5vv, 1902, R xxvii
71Gesang der Verklärten (K. Busse), SSATB, orch, 1903, R xxix
—Auferstanden, auferstanden (cant.), A, chorus, org, 1903–5, arr. J. Haas, R xxx
—4 cantatas: Vom Himmel hoch, da komm ich her; O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen; O Haupt voll Blut und Wunden; Meinen Jesum lass ich nicht; 1903–5, R xxx
7979f, 14 arrs., 79g, 3 arrs., female/boys' chorus; 1900, R xxvii
8310 Gesänge, male vv, 1904, 1909, R xxvii
106Psalm c, chorus, orch, org, 1908–9, R xxix
—Weihegesang (O. Liebmann), A, chorus, wind orch, 1908, R xxviii
—Vater unser, 12vv, 1909, completed K. Hasse, R xxvii
110Geistliche Gesänge, 5vv: Mein Odem ist schwach; Ach, Herr, strafe mich nicht; O Tod, wie bitter bist du; 1912, R xxvii
111b3 Gesänge, female 4vv, 1909, R xxvii; arr. female 3vv as op.111c
112Die Nonnen (M. Boelitz), chorus, orch, 1909, R xxix
—Lasset uns den Herren preisen (Easter motet, J. Rist), 5vv, ?1911, R xxvii
119Die Weihe der Nacht (C.F. Hebbel), A, male vv, orch, 1911, R xxviii
126Römischer Triumphgesang (H. Lingg), male vv, orch, 1912, R xxix
—Abschiedslied (M. von Seydewitz), 4vv, 1914, R xxvii
1388 geistliche Gesänge, 4–8vv, 1914, R xxvii
—Requiem: 1st movt, Totenfeier (trans. H. von Hase), 4 solo vv, 4vv, orch, 1914, R xxviii; 2nd movt, Dies irae, vv, orch, 1914, inc., R xxxvi
1442 Gesänge: Der Einsiedler (Eichendorff), Bar, 5vv, orch; Requiem (Hebbel), A/Bar, chorus, orch; 1915, R xxviii
—20 Responsorien (1966)

Chbr.:
—Scherzo, g, fl, str qt, R xxxviii
—String Quartet, d, with db in finale, 1888–9, R xxv
1Sonata, d, vn, pf, 1890, R xix
2Trio, b, vn, va, pf, 1891, R xxii
3Sonata, D, vn, pf, 1891, R xix
5Sonata, f, vc, pf, 1892, R xxi
—Vn parts for 6 Sonatinas op.36 by Clementi, before 1895
—Piano Quintet, c, 1897–8, R xxiii
28Sonata, g, vc, pf, 1898, R xxi
41Sonata, A, vn, pf, 1899, R xix
424 Sonatas, d, A, b, g, vn, 1900, R xxiv
492 Sonatas, A , f , cl, pf, 1900, R xxi
542 String Quartets, g, A, 1900, R xxv
—Caprice, a, vc, pf, 1901, R xxi
64Piano Quintet, c, 1901–2, R xxiii
—Albumblatt, E , Tarantella, g, cl/vn, pf, ?1902, R xxi
—Allegretto grazioso, A, fl, pf, ?1902, R xxi
—Prelude and Fugue, a, vn, 1902, R xxiv
—Romanze, G, Petite caprice, g, vn, pf, 1902, R xx
72Sonata, C, vn, pf, 1903, R xix
74String Quartet, d, 1903–4, R xxv
772 Trios: 77a, Serenade, D, fl, vn, va, R xxvi; 77b, String Trio, a, R xxiv; 1904
78Sonata, F, vc, pf, 1904, R xxi
7979d, Wiegenlied, Capriccio, Burla, vn, pf, 1902–4, R xix; 79e, Caprice, Kleine Romanze, vc, pf, 1904, R xxi
84Sonata, f , vn, pf, 1905, R xix
87Albumblatt, Romanze, vn, pf, ?1905, R xix
917 Sonatas, a, D, B , b, e, G, a, vn, 1905, R xxiv
93Suite im alten Stil, F, vn, pf, 1906, R xx; orchd 1916, R vi; Largo arr. vn, org, R xxxviii
102Trio, e, vn, vc, pf, 1907–8, R xxii
103103a, Suite (6 Vortragsstücke), a, vn, pf, 1908, R xx, 3rd movt orchd; 103b, 2 Little Sonatas, d, A, vn, pf, 1909, R xx; 103c, 12 kleine Stücke nach eigenen Liedern [op.76], vn, pf, 1916, R xx
107Sonata, B , cl/va, pf, 1908–9, R xxi
109String Quartet, E , 1909, R xxv
113Piano Quartet, d, 1910, R xxii
116Sonata, a, vc, pf, 1910, R xxi
117Preludes and Fugues, b, g, e, g (Chaconne), G, d, a, e, vn, 1909–12, R xxiv
118Sextet, F, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1910, R xxvi
121String Quartet, f , 1911, R xxv
122Sonata, e, vn, pf, 1911, R xx
131131a, Preludes and Fugues, a, d, G, g, D, e, vn, 1914, R xxiv; 131b, 3 Duos (Canons und Fugen) im alten Stil, 2 vn, 1914, R xxiv; 131c, 3 Suites, G, d, a, vc, 1915, R xxiv; 131d, 3 Suites, g, D, e, va, 1915, R xxiv
—Allegro, A, 2 vn, ?1914, R xxiv
133Piano Quartet, a, 1914, R xxii
139Sonata, c, vn, pf, 1915, R xx
141141a, Serenade, fl/vn, vn, va, 1915, R xxvi; 141b, String Trio, d, 1915, R xxiv
146Clarinet Quintet, A, 1915, R xxvi
—Prelude, e, vn, ?1915, R xxiv

Piano:
912 Walzer-Capricen, duet, 1892, R xiii
1020 deutsche Tänze, duet, 1893, R xiii
117 Walzer, 1893, R ix
13Lose Blätter, 1894, R ix
17Aus der Jugendzeit, 1895, R ix
—111 Canons durch alle Dur- und Molltonarten, 1895, R xii
—Etude brillante, c, 1896
18Improvisationen, 1896, R ix
205 Humoresken, 1896, R ix
226 Walzer, duet, 1898, R xiii
—An der schönen blauen Donau, improvisation, 1898
—Grüsse an die Jugend, 1898, R xii
246 morceaux, 1898, R ix
25Aquarellen, 5 kleine Tonbilder, 1897–8, R ix
—3 Albumblätter, 1898–9, R xii
267 Fantasie-Stücke, 1898, R ix
327 Charakterstücke, 1899, R ix
345 pièces pittoresques, duet, 1899, R xiii
36Bunte Blätter, 1899, R ix
—Blätter und Blüten, 12 pieces, 1900–02, R xii
4410 kleine Vortragsstücke, 1900, R ix
456 Intermezzi, 1900, R x
53Silhouetten, 7 pieces, 1900, R x
586 Burlesken, duet, 1901, R xiii
—4 Piano Pieces 1901–6, R xii
79a10 Piano Pieces, 1901–3, R x
—4 Spezialstudien, left hand, ?1901, R xii
—In der Nacht, 1902, R xii
81Variations and Fugue on a Theme of J.S. Bach, 1904, R x
82Aus meinem Tagebuch, 35 little pieces, 1904–12, R x
86Variations and Fugue on a Theme of Beethoven, 2 pf, 1904, R xiv; orchd 1915, R vi
—Perpetuum mobile, c , 1905, R xii
894 Sonatinas, e, D, F, a, 1905, 1908, R xi
—Scherzo, f , Caprice, f , 1906, R xii
946 Pieces, duet, 1906, R xiii
96Introduction, Passacaglia and Fugue, b, 2 pf, 1906, R xiv
996 Preludes and Fugues, e, D, a, b, G, d, 1906–7, R xi
—Ewig dein!, salon piece, 1907, R xii
115Episoden, 8 pieces, 1910, R xi
—Marsch der Stiftsdamen, 1914, R xii
132aVariations and Fugue on a Theme of Mozart, 2 pf [arr. orch work], 1914, R xiv
134Variations and Fugue on a Theme of G.P. Telemann, 1914, R xi
143Träume am Kamin, 12 little pieces, 1915, R xi
—Fughette über das Deutschlandlied, 1916, R xii

Organ:
73 Organ Pieces, 1892, R xv
16Suite ‘Den Manen J.S. Bachs’, e, 1894–5, R xv
27Chorale Fantasia ‘Ein' feste Burg ist unser Gott’, 1898, R xv
29Fantasia and Fugue, c, 1898, R xv
30Chorale Fantasia ‘Freu' dich sehr, o meine Seele’, 1898, R xv
33Sonata no.1, f , 1899, R xv
40Chorale Fantasias ‘Wie schön leucht't uns der Morgenstern’, ‘Straf' mich nicht in deinem Zorn’, 1899, R xv
46Fantasia and Fugue on B–A–C–H, 1900, R xv
476 Trios, 1900, R xv
52Chorale Fantasias ‘Alle Menschen müssen sterben’, ‘Wachet auf, ruft uns die Stimme’, ‘Hallejula! Gott zu loben, bleibe meine Seelenfreud’, 1900, R xv
565 Easy Preludes and Fugues, 1904, R xvi
57Symphonic Fantasia and Fugue, 1901, R xvi
5912 Pieces, 1901, R xvi
60Sonata no.2, d, 1901, R xvi
63Monologe, 12 pieces, 1901–2, R xvi
6512 Pieces, 1902, R xvi
6752 Easy Chorale Preludes, 1902, R xvii
6910 Pieces, 1903, R xvii
—Schule des Triospiels [arr. Bach: 2-part inventions], 1903, collab. K. Straube
73Variations and Fugue on an Original Theme, f , 1903, R xvii
79b13 Chorale Preludes, 1901–3, R xvii
8012 Pieces, 1904, R xvii
854 Preludes and Fugues, c, G, F, e, 1904, R xvii
92Suite, g, 1905, R xviii
127Introduction, Passacaglia and Fugue, e, 1913, R xviii
1299 Pieces, 1913, R xviii
135a30 Little Chorale Preludes, 1914, R xviii
135bFantasia and Fugue, d, 1916, R xviii
1457 Organ Pieces, 1915–16, R xviii
Several small pieces, 1893–1906, R xviii
Principal publishers: Augener, Bote & Bock, Breitkopf & Härtel, Junne, Kahnt, Lauterbach & Kuhn, Leuckart, Peters, Schott, Simrock, Tischer & Jagenberg, Universal

Edicions i arranjaments:

(selective list)

Orch: H. Wolf: Italienische Serenade, small orch (Leipzig, 1903); J.S. Bach: Vn Concs., a. E, 1911; G.F. Handel: Conc. grosso in B (Leipzig, 1912); A. Corelli: La folia (Brussels, 1914); J.S. Bach: Brandenburg Conc. no.5, Kbd Conc., d, 2 Kbd Concs., C, c, 1915: J.S. Bach: O Mensch, bewein' dein' Sünde gross, str (Leipzig, 1915); J.S. Bach: Suites nos.1–3, 1915–16; J.S. Bach: Suite, g [arr. Kbd Partitas and English Suites] (Leipzig, 1916); J.S. Bach: Triple Conc., a, 1916
Chbr: J.S. Bach: Violin-Sonate, f (Leipzig, 1915); J.S. Bach: Violin-Sonate, A (Berlin and Leipzig, 1922)
Pf: E. d'Albert: Ouvertüre Esther, op.8, duet (Berlin, 1895); J.S. Bach: Orgel-Werke (London, 1895); J.S. Bach: Orgel-Werke, duet (London, 1895–6); F. Chopin: 5 Spezialstudien (Munich and Leipzig, 1899); R. Strauss: Auzgewählte Lieder (Munich and Leipzig, 1899); J.S. Bach: 13 Choralvorspiele (Munich and Leipzig, 1900); H. Wolf: Penthesilea, duet (Leipzig, 1903); H. Wolf: Italienische Serenade, duet (Leipzig, 1904); J.S. Bach: Brandenburg Concs. nos.1–6, duet (Leipzig, 1905–6); H. Wolf: 12 Mörike-Lieder (Leipzig, 1905); J.S. Bach: Orchester-Suiten 1–4, duet (Leipzig, 1907); C.P.E. Bach: 4 Symphonien, duet (Leipzig, 1910); A. Jensen: 3 Lieder in Jensen-Album (Leipzig, 1910); R. Wagner: Auserlesene Stücke aus Opern, 2 pf (Leipzig, 1914); J. Brahms: 5 langsame Sätze aus den Sinfonien (Berlin and Leipzig, 1916); J.S. Bach: 3 Choralvorspiele (Munich and Leipzig, 1943)
Choral: 9 ausgewählte Volkslieder, male vv (Munich and Leipzig, 1899); 6 Madrigalen (Leipzig and Zürich, 1900); 12 Madrigalen, male vv (Leipzig and Zürich, 1900); H. Wolf: Christnacht (Leipzig, 1903); H. Wolf: 6 geistliche Lieder, male vv (Leipzig, 1903); numerous unpubd arrs.
Solo vocal with orch: H. Wolf: 14 geistliche Lieder (Leipzig, 1908); 7 Lieder [Brahms, Grieg and Wolf] (Leipzig, 1914); J. Brahms: 6 Lieder (Leipzig, 1914–15); F. Schubert: 8 Lieder (Leipzig, 1914); R. Schumann: 5 Lieder, 1916; F. Schubert: 7 Lieder (Vienna, 1926)

Literatura:

‘Analyse des Streichquartetts d-moll op.74’, Die Musik, iii (1903–4), 244
Beiträge zur Modulationslehre (Leipzig,1903, 24/1952)
‘Hugo Wolfs künstlerischer Nachlass’, Süddeutsche Monatshefte, 1–6 (1904), 157–64
‘Ich bitte um's Wort’, NZM, lxxi (1904), 20–21
‘Mehr Licht’, NZM, lxxi (1904), 202–3
‘Zum 1. April’, NZM, lxxi (1904), 274–5
‘Degeneration und Regeneration in der Musik’, Neue Musikzeitung, xxix (1907–8), 49–51
‘Musik und Fortschritt’, Leipziger Tageblatt (16 June 1907)
‘Offener Brief’, Die Musik, vii/1 (1907–8), 10–14
‘Felix Mendelssohn Bartholdys “Lieder ohne Worte”’, Leipziger illustrierte Zeitung (28 Jan 1909)
ed. E. von Hase-Koehler: Briefe eines deutschen Meisters (Leipzig, 1928, 2/1938)
ed. H. and E.H.Mueller von Asow: Briefwechsel mit Herzog Georg II. von Sachsen-Meiningen (Weimar, 1949)
ed. O. Schreiber: Briefe zwischen der Arbeit (Bonn, 1956/R) 

Gaetano Corticelli (Bologna, 22 de juny de 1804 - Bologna, 18 de març de 1840) va ser un compositor i pianista italià. Va estudiar al liceu musical de Bologna amb B. Donelli al piano i amb el Pare Mattei en composició. El 1821 va entrar a formar part de l'Acadèmia Filharmònica i va treballar principalment a Florència i a Bolonya com a professor de composició i piano. Va desenvolupar, paral·lelament, una sòlida carrera com a intèrpret sent especialment apreciat en aquestes dues ciutats. Fins i tot, el dia 11 de març de 1835 va tocar al piano acompanyat de la famosa cantant Maria Malibran. Com a compositor va escriure obra de piano, música de cambra i nombroses fantasies i variacions de melodies operístiques italianes. Va morir a Bolonya el març de 1840.

OBRA:

Pubblicata quasi esclusivamente presso la casa Ricordi: senza indicazione di data.

Fantasie e variazioni su temi operistici:
ne scrisse su motivi della Norma, della Sonnambula e dei Puritani di V. Bellini, del Marin Faliero, della Pia de' Tolomei e della Parisina di G. Donizetti, dell'Elisa e Claudio di S. Mercadante, dei Fidanzati di G. Pacini, del Guglielmo Tell di G. Rossini, di Un'avventura di Scaramuccia di L. Ricci, del Crociato e della Margherita d'Anjou di G.Meyerbeer, della Fiancé e del Maçon di D. Auber.

Aqueste dobbiamo aggiungere le due Fantasie romantiche:
Il sogno dell'esule, op. 59;
Il Fantasia romantica, op. 67;

pezzi caratteristici come Il bacio estremo, e varie composizioni per pianoforte a quattro mani: sei Polonesi, alcune sonate, un Divertimento su temi della Muta di Portici di Auber, e ancora variazioni operistiche, su temi dell'Anna Bolena e del Marin Faliero di Donizetti. Il C. fu anche autore di musica da camera: tra cui compose ariette per canto e pianoforte (L'illusione, Il canto, L'amoroso rimprovero, La preghiera, La scusa, Il mazzetto di fiori, La rondinella, La rosa, Il trovatore), tre Fantasie per pianoforte e clarinetto su motivi del Guglielmo Tell di Rossini, della Norma di Bellini e della Muta di Portici di Auber,

Fantasia per pianofortee fagotto sull'Otello di Rossini, tre terzetti per pianoforte, oboe e fagotto;
I tre generi; tre gran trio per pianoforte, clarinetto e violoncello: genere romantico, genere fantastico, genere religioso.

Raffaella Aleotti (Ferrara, c.1570 - c.1646) va ser una organista i compositora italiana. Filla de l'arquitecte Giovan Battista Aleotti, àlies 'L'Argenta', va estudiar, probablement, amb el pastor Alessandro Milleville i amb Ercole Pasquini. Després va entrar al Convent de Sant Vito de Ferrara, famós per l'excel·lència de la seva música on hi va treballar durant tota la seva vida. Pel que sembla, va tenir una germana per nom Vittoria Aleotti que curiosament es va fer molt coneguda com a compositora. Algunes fonts apunten en la possibilitat, no verificable, que Raffaella i Vittoria fossin la mateixa persona. En qualsevol cas, Raffaella va ser molt coneguda al seu moment per la seva condició de dona organista sent, també, la primera en publicar sistemàticament música per a aquest instrument així com nombrosa producció litúrgica. De fet, el seu primer llibre Sacrae cantiones quinque, septem, octo, & decem vocibus decantande… liber primus es va publicar a Venècia el 1593. Va ser, tot i el context de l'època, una compositora molt independent i àmpliament popular. Es desconeix la data i la ciutat on va morir però és creu que va ser més tard del 1646.

OBRA:

Vocal religiosa:

Sacrae cantiones quinque, septem, octo et decem vocibus decantande (Venice, 1593);
excerpts ed. C.A. Carruthers-Clement, Nine Centuries of Music by Women (New York, 1983): Angelus ad pastores ait;
Ascendens Christus in altum;
Facta est cum Angelo

Andrea Luchesi (Motta di Livenza, 23 de maig de 1741 - Bonn, 21 de març de 1801) va ser un compositor i organista italià. Segons Neefe, el 1757 va viatjar a Venècia on es va formar 'en l'estil teatral' amb Gioacchino Cocchi i en 'l'estil litúrgic' amb el Pare Giuseppe Paolucci i amb Giuseppe Saratelli, el mestre de capella de la Basílica de San Marco. A partir del 1765, amb el suport del seu mecenes, el Comte Giordano Riccati, Luchesi es va començar a fer un nom com a compositor d'òperes i com a compositor de música religiosa. Aquells anys va viatjar a les ciutats veïnes com a intèrpret virtuós al clavecí i especialment a l'orgue. El 1768, per exemple, va participar en la dedicatòria de l'orgue de la Basilica Cattedrale di Santa Maria Assunta de Padova. El 1771, igual que molts dels seus col·legues, se'n va anar a Alemanya com a director d'una companyia d'òpera. Allà, un decret del 26 de maig de 1774 de l'Elector Arquebisbe Maximilian Friedrich de Colònia el va nomenar mestre de capella de la cort de Bonn, en substitució de l'avi de Beethoven. El 1775 es va casar amb una membre de la distingida família d'Anthoin.

La dissolució de la companyia d'òpera va fer que Luchesi, amb el temps, anés centrant les seves activitats en la creació de música d'església. A banda d'una visita, durant els anys 1783-84, a Venècia, on Lucchesi va compondre l'òpera seriosa Ademira, i a on probablement va rebre el títol de director de l'Acadèmia Musical de 'Tedeschi, va viure la resta de la seva vida a Alemanya. Precisament, entre els anys 1782-92, Luchesi va esdevenir mestre de capella de la Cort de Bonn on va entrar en contacte amb un jove Beethoven. Lucchesi hi va romandre fins que la Cort es va dissoldre després de l'ocupació francesa de Renània el 1794. Com a compositor, Luchesi va gaudir de suport notable arreu d'Europa, especialment a Itàlia i Alemanya tot i que també s'han trobat diverses obres publicades en arxius de Praga o Estocolm, entre altres. Probablement, va ser, també, l'organista italià més famós i reconegut del seu temps i va rebre l'admiració pública de Leopold Mozart el dia que va coincidir en un concert amb ell. Tot i el seu èxit, els darrers anys els va viure en la pobresa, morint a Bonn el març de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
L'isola della fortuna (op giocosa, G. Bertati), Venice, S Samuele, aut. 1765, P-La
Il marito geloso (cant., G. Dolfin), Venice, 1766
Le donne sempre donne (op giocosa, P. Chiari), Venice, S Moisè, 27 Feb 1767, I-MOe, P-La
Cantata a 4 (G. Gozzi), Venice, S Benedetto, 11 Feb 1767, for Duke Carl Eugene of Württemberg
Il giocatore amoroso (int a 2, A. Salvi), Venice, private perf., 13 Feb 1769; Bonn, Hof, 1772
Il matrimonio per astuzia (op giocosa), Venice, S Benedetto, Oct 1771, I-MOe (orch pts), P-La
Il natal di Giove (cant., P. Metastasio), Bonn, Hof, 13 May 1772
L'inganno scoperto, ovvero Il conte Caramella (op giocosa, 3, C. Goldoni), Bonn, Hof, aut. 1773, I-MOe (ov.)
L'improvista, ossia La galanteria disturbata (azione comica teatrale, Dolfin and Lucchesi), Bonn, Hof, wint. 1773–4, lib D-KNu
Arlequin déserteur devenu magicien, ou Le docteur mari idéal (ballet, after Ravaschiello), Bonn, Hof, 1774, I-MOe
Die Liebe für das Vaterland (prol), Frankfurt, 22 April 1783
Ademira (os, ? F. Moretti), Venice, S Benedetto, 2 May 1784, P-La, I-Mc (ov. and aria)
Cantata, Bonn, 8 May 1785 for bishopric ceremonies of Elector Max Franz of Cologne, MOe
L'amore e la misericordia guadagnano il giuoco (op giocosa, D. Friggeri), Passau, spr. 1794

Vocal religiosa:

Vespers, double choir, Venice, Incurabili, c1765–7, lost
Sacer trialogus (orat), Venice, Incurabili, c1767, lib I-Vmc
La Passione di Gesù Cristo (Metastasio), MOe
4 masses;
Sanctus, 3vv, bn;
Requiem, for Duke of Monte Allegro, Venice, 1771;
Dies irae, 4vv, orch;
8 vesper pss with orch;
9 Alma Redemptoris mater with orch;
Stabat mater, 4vv, orch;
TeD, 4vv, orch;
Mag, B , 4vv, orch;
Miserere, 4vv, orch;
4 motets, SATB, orch;
Leves aure, SA, orch;
16 hymns, 4vv, org, some with insts;
7 Advent ants, Christmas invitatory, hymn, responsories, Off for BVM, all 4vv, orch;
Palm Sunday ants, grad, San, TTB, bn

Other sacred:
Mass for S Lorenzo, Venice, before 1772;
Mass and vesper service for Feast of Immaculate Conception, Verona, 1770;
Mass for S Rocco, Venice, before 1772;
Ky, 4vv, orch, D-Dlb;
Salve regina, E ;
TeD, S, A, orch, c1768

Instrumental:

Kbd Conc., F (Bonn, 1773), lost, frags. in Ellwangen (Jagst), Archiv der Rosenkranzbruderschaft; kbd conc., F, US-LOu

Syms.:
B , G, D, op.2 (Bonn, 1773), lost, MSS in D-Rtt, CZ-Pnm;
C, E, D-Rtt, CZ-Pnm;
E , D-Dlb, Rtt, CZ-Pnm;
D, I-MAav (=ov. to Il matrimonio per astuzia);
D, S-Skma (=ov. to L'isola della fortuna);
D, I-BGc; E , B , A, Gl (frags.)

Chbr (for hpd, vn):
6 Sonatas, op.1 (Bonn, 1772);
Sonata, C (Leipzig, c1784), doubtful;
Sonata, F, lost

Other works:
34 movts, hpd/org, F-Pn, I-Nc, Vc, Vnm, US-Wc;
Trio, kbd qts, lost

Johann Ulrich Steigleder (Schwäbisch Hall, 22 de març de 1593 - Stuttgart, 10 d'octubre de 1635) va ser un organista i compositor alemany. Fill d'Adam Steigleder, el seu pare va ser l'únic mestre que va tenir. El 1613 es va convertir en organista de la Stephanskirche de Lindau abans d'assolir el càrrec d'organista a l'església de l'Abadia de Stuttgart a partir del 1617 i el d'organista ducal el 1627. Els seus treballs més coneguts inclouen quatre peces vocals i instrumentals aïllades i dues col·leccions publicades a més de 15 obres litúrgiques anònimes per a orgue que posteriorment Hirtler les va atribuir a Steigleder. Juntament amb Scheidt, van introduir a Alemanya les cinc línies de notació musical en lloc de lletres. Va morir de pesta durant la Guerra dels Trenta Anys l'octubre de 1635 a Stuttgart.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Ulrich Steigleder (1593-1635) - Altres: Johann Ulrich Steigleder (1593-1635)

Antonio Buzzolla (Adria, 2 de març de 1815 - Venècia, 20 de març de 1871) va ser un compositor i un director italià. Amb el seu pare Angelo, mestre de capella de la Cattedrale dei Santi Pietro e Paolo d'Adria i violinista, va aprendre a tocar nombrosos instruments. El 1832 va viatjar a Venècia on va estudiar a l'Escola d'Antonio Pizzolato abans d'unir-se a l'orquestra de La Fenice com a flautista i violinista. En aquell temps va ser molt sol·licitat com a acompanyant i com a compositor de barcaroles, arietes i canzonettas en dialecte venecià. De fet, moltes d'aquestes obres encara es poden considerar petites obres mestres del gènere per la seva gràcia melòdica i per la seva artesania refinada. El 3 de desembre de 1836 va estrenar, al Teatre S Benedetto i amb gran èxit, la seva primera òpera Il Ferramondo. Els anys 1837-39 va estudiar al Conservatori de Nàpols amb Donizetti i Mercadante. El 1839 va tornar a Venècia, on va estrenar dues òperes més. El 1843 va viatjar a Berlin on es va convertir en director de l'Opera Italiana i a on va treballar a la Cort de Frederic Guillem IV de Prússia. El 1847 es va traslladar a París on va ser director d'orquestra del Théâtre Italien. Allà va conèixer l'obra de Rossini. El 1848 va participar en la Revolució i va tornar a Venècia, on va estrenar dues òperes més. El 1855 va ser nomenat maestro primario effettivo de la Basílica de Sant Marc de Venècia. El 1867 va ser partícip de la fundació de la Società dei Concerti Benedetto Marcello que més tard es va convertir en el conservatori de la ciutat. Va morir precisament a Venècia el març de 1871.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
first performed in Venice unless otherwise stated
Il Ferramondo (os, 2), S Benedetto, 3 Dec 1836
Mastino I della Scala (op, G. Fontebasso), S Benedetto, 31 May 1841
Gli avventurieri (ob, 2, F. Romani), Fenice, 14 May 1842
Amleto (os, G. Peruzzini, after W. Shakespeare), Fenice, 24 Feb 1848
Elisabetta di Valois (F.M. Piave), Fenice, 16 Feb 1850
La puta onorata (after C. Goldoni), inc.

Others:
Songs, incl. Serate a Rialto; ariette veneziane

Vocal religiosa:

Messa a quattro parti e piena orchestra
Requiem a quattro (1846)
Requiem e Kyrie della Messa per Rossini
Miserere, a tre voci
altre composizioni per la Cappella Marciana rimaste inedite.

Instrumental: 

Syms., ovs., concs., pf pieces

Francesco Paolo Masciangelo (Lanciano, 3 de gener de 1823 - Lanciano, 25 de març de 1906) va ser un compositor italià. D'origen maltès, el seu pare va ser un violoncel·lista format a Nàpols i bon amic de Mercadante. Es va formar a Lanciano amb C. De Giorgio i Bruschelli abans d'entrar, el 1840, al Conservatorio di S. Pietro a Majella de Nàpols, on Mercadante n'era el director. Allà va rebre classes de G. Parisi, en contrabaix, de F. Ruggi, en contrapunt, i del mateix Mercadante en composició. El 1845 es va graduar en composició i el 1847 va decidir tornar a la seva ciutat natal, on va decidir concorre al càrrec de director de la capella musical de la S. Casa del Ponte. Va accedir-hi acompanyat de Taglioni abans de fer-se'n càrrec, en solitari, a partir del 1850. Va compondre més de 600 obres en tots els gèneres de l'època, especialment música religiosa. Va morir a Lanciano el març de 1906.

Francesco Pollini (Ljubljana, 26 de març de 1762 - Milan, 17 de setembre de 1846) va ser un compositor, pianista i professor italià nascut en territori de la Dinastia dels Habsburg. Membre d'una família veneciana, va viure uns anys a Viena on va conèixer a Mozart, qui per cert va dedicar dues peces a Pollini (K489 i K490). Allà també va coincidir amb Salieri amb qui va compartir una estada a París. A partir del 1790 es va instal·lar a Milà, ciutat on va estudiar amb Zingarelli. El 1798 es va casar amb Marianna Gasparini (1775-c.1850), una jove de 23 anys i intèrpret d'arpa. El mateix any va estrenar la seva primera òpera, La casetta nel bosco, al Teatro della Cannobiana. El 1801 es va interpretar la seva cantata Il trionfo della pace a La Scala de Milà en honor al Tractat d'Amiens. El 26 de maig de 1805, durant la cerimònia de coronació de Napoleó a la Catedral de Milà, es van interpretar Vivat, vivat i el Te ergo quaesumus de Pollini. També va dedicar molt temps a la docència i es creu que podria haver estat professor del Conservatori de Milà del qual en va ser membre honorari. Va escriure un mètode de piano per títol Metodo pel clavicembalo publicat el 1812 assolint un gran èxit de reimpressions. A través de Zingarelli va conèixer a Bellini amb qui va mantenir una profunda amistat manifestada en la dedicatòria de l'òpera La Sonnambula. Com a compositor, va ser autor d'abundant obra vocal profana i religiosa així com de nombrosa música per a piano. Va morir a Milà el setembre de 1846.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Opera:
La casetta nel bosco (op, 3), Milan, Cannobiana, 25 Feb 1798
Il genio insubre (azione teatrale, 2), 1799
Le convenienze teatrali (op), inc.
Ines de Castro (op), inc.
Il ripudio fortunato (farsa), inc.

Songs (1v, pf unless otherwise stated):
Tre canzonette (Zürich, c1806);
Arietta (Vienna, after 1812);
Canzonette (Vienna, 1817);
Sai qual'è l'amena sponda, romance (after J.W. von Goethe) (Milan, c1818);
Canto di Selma d'Ossian, op.48 (Milan, 1822);
Più la contemplo, sonnet (V. Monti) (Milan, 1823);
I primi fior son questi (Milan, n.d.);
Lascia che questo labbro, 1v, gui (Milan, n.d.);
6 canzonette, ou 6 airs italiens, 1v, pf/hp (Paris, n.d.);
Amicizia finita, 1803;
Dolce Imeneo che i giovanili amori (C. Orombelli);
Dove fuggi infelice (cant.);
La morte: apriti al mio pensiero spaventosa lugubre scena (cant.);
Lo chiedo al ciel, sonnet (G.M. Crescimbeni);
Mentr'io dormia sotto quell'elce ombrosa, sonnet (B. Menzini);
Qual madre i figli con pietoso affetto, sonnet (V. da Filicaia);
Soffri mio caro Alcino

Cants.:
Il trionfo della pace (A. Fugazza), Milan, La Scala, 30 April 1801, lost;
L'amor timido (P. Metastasio);
Dove fuggi o bella Irene;
Flora gentil;
Ombra gradita e muta

Arias (some with recits):
Allor che hai fame (Freguglio);
Chi mai chi può resistere;
Deh cedi o amato bene;
Ecco, silvani e ninfe (Freguglio);
L'ira del ciel credei;
Vedrai mia cara Lilla

Other:
Ladre aquerer ti sies trompà (canzone nazionale nizzarda);
Perché mai nel sen
Ode III di Anacreonte, op.39 (Milan, 1817);
Dunque lasciar dovrò, sonnet;
Lasciate almen che adesso, quintet;
Mille volte o mio tesoro, recit and duet (P. Metastasio: La danza)

Vocal religiosa:

Stabat mater (Milan, 1821);
Via crucis, 1800;
La passione di Christo, 1816;
Ahi come siede adolorata;
Delle sventure nostre sovvengati o Signor;
De Vergin rimira (cant.);
Dicean allegre madri;
Kyrie;
Quando Gesù con l'ultimo lamento;
Requiem;
TeDeum;

Choral:
In festa e in giubilo, 15 Jan 1803;
Te ergo quaesumus, 26 May 1805, lost;
Vivat, vivat, 26 May 1805, lost;
Di zampogne al suon festoso (pastorale), 16 Dec 1812;

Instrumental:

for solo piano and published in Milan, unless otherwise stated:
Capriccio, on ‘Signori miei scusatemi, from G. Mosca: I pretendenti delusi, op.28 (1812);
3 [=6] sonate, op.26, i–ii (1812);
Variazioni, on F.X. Süssmayr: Il noce di Benevento (1812);
Capriccio, on ‘Eco pietosa’, from G. Rossini: La pietra del paragone, op.29 (1814);
Fantasia, on ‘Quel sepolcro che racchiude’, from F. Paer: Agnese (1814);
Toccata, op.31 (1814);
Variazioni, on ‘Ah Sofia mio caro bene’, from Paer: Sargino, op.30 (1814);
Divertimento pastorale, op.34 (1816);
Scherzo di fantasia, on ‘Tu che accendi questo core’, from Rossini: Tancredi, op.37 (1817);
Fantasia, on La gazza ladra, op.40 (1818);
Uno de' trentadue esercizi, op.42 (1820);
Preludio cantabile e rondò, op.44 (1821);
Variazioni, on a chorus theme, from S. Mercadante: Elisa e Claudio, op.47 (1822);
Introduzione e toccata, op.50 (1825);
Tema originale con variazioni preceduto da un breve preludio, op.51 (1826);
Melodie armoniche e rondò, fortepiano (1827);
Giovin rosa, on a phrase from a duet in Act 1, from V. Bellini: La straniera, op.54 (1829);
Fantasia, with 5 variations and finale, from Bellini: La straniera, op.55 (1829);
Estro armonico, from Bellini: Norma, op.57 (1832);
Saggio d'una toccata per pianoforte ordinata in tre righi, op.56 (1832);
Air varié, hp (Paris, n.d.);
Caprice et variations sur un thème de Viotti (Paris, n.d.);
2 sonates et un air varié (Paris, n.d.);
12 walzes, hpd/pf, op.11a (n.d.);
Grande sonate, caprice et variations, (hp, pf)/2 pf (Vienna, n.d.);
3 sonates (Paris, n.d.);
Variations et rondeaux (Zürich, n.d.);
Variations sur un air d'un ballet, op.13a (n.d.);
Variazioni per il fortepiano, op.10 (n.d.)

Pedagogical:
all published in Milan
Metodo pel clavicembalo (1812)
25 scale in tutti i toni estratte dal metodo per pianoforte (2/1829)
12 esercizi per il clavicembalo a due, tre e più parti da eseguire colla sola mano sinistra (1834)
L.M. Frasca, ed.: Giri d'armonia composti dal maestro Francesco Pollini (1892)

Mariano Rodríguez de Ledesma (Zaragoza, 14 de desembre de 1779 - Madrid, 28 de març de 1847) va ser un compositor espanyol. Es va formar des de nen al col·legi d'Infants de la Seu saragossana amb F.J. García Fajer'el Spagnoletto'. El 1804 va viatjar a Sevilla contractat com a tenor de l'òpera d'aquesta ciutat i el 26 d'abril del 1805 va debutar a Madrid al Teatre de la Creu, com a tenor principal. El setembre de 1806 va ser nomenat tenor supernumerari de la Reial Capella de Carles IV, nomenament que va iniciar la seva carrera en aquesta institució. A causa de la invasió francesa va marxar a Anglaterra el 1810 on el van nomenar 'Membre del Concert Filharmònic' de Londres. El 1812 va tornar a Madrid d'on va haver de fugir poc temps després. El 1815 va tornar a Madrid on va ser nomenat contralt de la Reial Capella i ja el 1817 Mestre supernumerari. El 1819 va componde l'Ofici i Missa de Difunts per als funerals de la reina Isabel de Bragança. L'any següent l'Ajuntament de Madrid li va encarregar la direcció musical de les honres per les víctimes del 2 de Maig i el 1821 va rebre, del Rei, el nomenament com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències i Belles Arts, el que va demostrar la seva reputació, ja que fins aleshores fou l'únic músic nomenat per a tal institució.

El juny de 1822 va marxar de nou a Londres per por a la repressió desencadenada per Ferran VII i aquest el desposseeix dels seus càrrecs "per addicte al sistema constitucional". Instal·lat de nou a la capital britànica, Rodríguez de Ledesma es converteix en una de les personalitats més interessants de l'exili liberal espanyol. Allà és nomenat acadèmic de la Royal Academy of Music i el 1825 professor d'aquesta acadèmia i director de la classe de cant. El 1827 va realitzar un viatge per Alemanya i l'any següent Rossini el va proposar com a professor del Conservatori de París, però Rodríguez de Ledesma no ho va acceptar ja que considerava que a Londres vivia prou bé. El 1827 va publicar a Londres i París la seva 'Colección de Quarenta ejercicios o estudios progresivos de vocalización'amb algunes observacions sobre el cant i la part orgànica i material de la veu i que va dedicar a la infanta Carlota. El 1835, ja de tornada a Madrid, va ser nomenat facultatiu del conservatori, rebent l'encàrrec, del ministre de Governació, d'estudis sobre les millores que es podrien fer al Conservatori Maria Cristina de Màlaga. El 7 de juny de 1836 va ser nomenat Mestre de la Reial Capella sent l'etapa de major esplendor en la seva tasca creativa, component música religiosa però també instrumental i teatral. A partir del 1840 la seva activitat va decaure fruit de diverses malalties que li van provocar la mort el març de 1847 a Madrid.

OBRA:

Vocal secular:

Songs:
Canción fúnebre, (s.a.,1819?), RL 30
Los cantos del trovador, (s.a., 1809?), RL 31
Delio a la ausencia de su amada Nise (Nach Nise’s abschied), (s.a., 1810?), RL 32
O sí o no (Ja und nein), (s.a., 1810?), RL 33
El pescador (Der Fischer), (s.a., 1810?), RL 34
El pescador (Der Fischer, (s.a., 1814?), RL 35
La persuasión, s.a., 1831?), RL 36
El propósito inútil (Eitler Vorsatz), (s.a., 1810?), RL 37
Las señas de amor, (s.a.), RL 38
El sueño de mi amor (Liebchens Schlaf), (s.a., 1810?), RL 39
Ya tengo dueño (Schon Versagt), (s.a., 1810?), RL 40

Amo te solo, te solo amai, (s.a., 1825?), RL 41
Aria e vocalizzio, (s.a., 1827?), RL 42
Il capriccio (Der Entschluss), (s.a., 1815?), RL 43
Ch’io mai vi possa, (s.a., 1825?), RL 44
Clori mia bella Clori, (s.a., 1815?), RL 45
Da quel sembiante appresi, (s.a., 1825?), RL 46
Dov’e il mio bene, (s.a.,1825?), RL 47
Un fanciullin tiranno, (s.a., 1815?), RL 48
La felicità (Der Glückliche), (s.a., 1815?), RL 49
In te spero o sposo amato, (s.a., 1825?), RL 50
La nebbia, (s.a., 1815?), RL 51
Pensiero, (s.a., 1826?), RL 52
Più non si trovano fra mille amanti, (s.a., 1825?), RL 53
Se mai turbo il tuo riposo, (s.a., 1825?), RL 54
Se tenero seme, (s.a., 1815?), RL 55
Tarde s’avvede d’un tradimento, (s.a., 1825?), RL 56
Three italian arietts, (s.a., 1822?), RL 57
Three italian notturnos for two voices, (s.a., 1830?), RL 58
Trova un sol mia bella Clori, (s.a., 1825?), RL 59
Vorrei di te fidarmi, (s.a., 1815?), RL 60

Vocal religiosa:

Misa a 4 con ripieno en Re M, 1816?, RL 1
Misa a 4 breve en Sib M, 1818, RL 2
Misa de difuntos, 1819, RL 3
Misa a grande orquesta, 1835, RL 4
Misa a cuatro a pequeña orquesta en Do M, 1836, RL 5
Misa a 4 en Sol M, 1838, RL 6
Misa de Cuaresma, 1844, RL 7
Benedictus a 4, 1819, RL 8
Benedictus, (s.a.), RL 9

Completas a 4 con ripieno a pequeña orquesta, 1839, RL 10
Primera Lamentación del Miércoles Santo, 1838, RL 11
Segunda Lamentación del Miércoles Santo, 1838. RL 12
Tercera Lamentación del Miércoles Santo, 1838, RL 13
Primera Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 14
Segunda Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 15
Tercera Lamentación del Jueves Santo, 1838, RL 16
Primera Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 17
Segunda Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 18
Tercera Lamentación del Viernes Santo, 1843, RL 19
Libera me Domine, (s.a.), RL 20
Nona de la Ascensión, 1837-1842, RL 21
Oficio de difuntos, 1819, RL22
Parce mihi, 1819, RL 23
Responsorio de reyes, 1817, RL 24
Salve a 4 y a 8, 1818, RL 25
Stabat mater, 1823, RL 26
Stabat mater a 5 voces, 1842, RL 27
Salve a 4, (s.a.): lost
Te Deum; (s.a.): lost

O! Admirable sacramento a 4, 1836, RL 28
O! Admirable sacramento a 5, 1836, RL 29

Instrumental:

Orch.:
Gran sinfonía a grande orquesta, 1835, RL 62
Obertura ‘La jeunesse’, 1820, RL 63
Tanda de rigodones y vals, 1840, RL 64
Tanda de rigodones y vals, 1840, RL 65

Chbr.:
Bolero favori, (s.a., 1815?), RL 66
Divertimento marcial nº 1, (s.a., 1814?), RL 67
Divertimento marcial nº 2, (s.a., 1815?), RL 68
Zapateado, (s.a., 1815?), RL 69

Piano:
VI valses, (s.a., 1814?), RL 70

Pedagogia:

Colección de cuarenta ejercicios o estudios progresivos de vocalización, (s.a., 1827?), RL 61

Ignace Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - Paris, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor, pianista, editor i fabricant de pianos austríac. Fill d'un mestre d'escola, va estudiar música des de ben petit amb Vanhal abans de convertir-se en alumne de Joseph Haydn a Eisenstadt el 1772. Una relació alumne-mestre que els va unir tota la vida i que va ajudar a convertir a Pleyel en un dels compositors més coneguts del seu temps. La primera obra representada del primer període va ser la seva òpera de titelles Die Fee Urgele, estrenada el novembre de 1776 al Nationaltheater de Viena, any que Haydn va estrenar Die Feuersbrunst. El primer càrrec important de Pleyel fou el de mestre de capella pel Comte Erdődy tot i que no hi ha documentació ni referències que ho corroborin. Durant la dècada del 1780 va viatjar per Itàlia. Gràcies a Norbert Hadrava, un amant de la música i un compositor vinculat a l'ambaixada d'Àustria a Nàpols, Pleyel va compondre diverses obres per a viola de roda, un peculiar instrument del gust de Ferran IV, el Rei 'Lazzarone' de Nàpols. Pleyel, Haydn i Sterkel van ser els encarregats d'escriure algunes de les partitures sol·licitades.

A partir del 1784 es va convertir en assistent de F.X. Richter, el mestre de capella de la Catedral de Strasbourg, càrrec que va assumir el 1789. A partir del 1786 va assumir també la direcció i organització d'alguns concerts públics en col·laboració amb J.P. Schönfeld, mestre de capella del Temple Neuf de Strasbourg. El 1788 es va casar amb (Franziska) Gabrielle (Ignatia) Lefebvre, filla d'un tapisser. Va tenir quatre fills el més gran i conegut dels quals va ser Camille Pleyel, pianista i fabricant de pianos. Aquell període a Strasbourg (1787-1795) va ser, indubtablement, el més productiu musicalment de Pleyel. Va treballar també com a professor tenint com alumnes, entre altres, a Ferdinand Franzl i a P.J. Pfeffinger. La Revolució Francesa va abolir les funcions religioses de la catedral i els concerts de la ciutat, motiu pel qual va acceptar una invitació per a dirigir el Professional Concert a Londres, ciutat on s'hi va quedar des del desembre del 1791 fins el maig del 1792. Allà es va fer especialment conegut tot i l'enorme competència del seu mestre Haydn.

Després de tornar al continent, Pleyel va comprar el gran Château d'Itenwiller a St Pierre, prop d'Estrasburg, probablement amb els considerables guanys dels seus concerts a Londres. D'acord amb una història dramàtica, inexistent pel que fa a referències i documentació, Pleyel va ser detingut en diverses ocasions durant el 1793 per les autoritats revolucionàries que sospitaven simpaties pro-austríaques o aristocràtiques. A condició de la seva llibertat, va haver d'escriure, sota estricte vigilància, l'himne patriòtic 'La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique'. Estrenat el 10 d'agost del 1793, és una obra plena de referències populars i de músics francesos com Gretry, i requereix un gran conjunt de veus i instruments, incloent campanes i canons. A principis del 1795 Pleyel es va instal·lar a París, on va obrir una botiga de música i va fundar una editorial, que va publicar unes 4000 obres durant els 39 anys de vida convertint a Pleyel en un dels compositors més rics d'aleshores. El 1805 va viatjar amb el seu fill Camille a Viena, on els seus quartets de corda van ser molt ben rebuts. Allà va visitar a Haydn, ja en les darreries de la seva vida, i va conèixer al Beethoven pianista. A Viena va viure-hi una temporada procurant ampliar, sense èxit, els seus negocis com a editor. A partir del 1820 va retornar a França, on va viure en una granja rodejat d'animals. Va morir a París el novembre de 1831 i tres anys abans de la liquidació definitiva de l'editorial Maison Pleyel.

OBRA:

Vocal secular:

701Die Fee Urgele (marionette op, 4, K. von Pauersbach, after C.-S. Favart), Eszterháza, Nov 1776, A-Wn*
702Overture to J. Haydn: Die Feuersbrunst, h XXIXb:A, ?1775–8, US-NH
703Ifigenia in Aulide (op, 3, ? A. Zeno), Naples, S Carlo, 30 May 1785, F-Pn* (Act 3), I-Nc, P-La
704Deutsche Aria, E , v, pf (1790)
705Hymne à la liberté (Rouget de Lisle), Revolutionary song, v, pf (1791)
706La révolution du 10 août 1792, ou Le tocsin allégorique, Revolutionary hymn, vv, orch, 1793, F-Pn
707–3832 Scottish songs, arr. 1–2vv, pf, vc, 1792–3, Pn*, GB-Lbl* (1793–9)
739Hymne du temple de la raison, v, pf, ?1792–4
740Hymne à la nuit (Viscount de Parny), v, pf (1795)
742–53Winter-Unterhaltung (12 songs), v, pf (c1798)

Vocal religiosa:

741Mass, G, 1796–7, CZ-Pnm, D-BAR, I-Fc
754Requiem, E , F-Pn*
755Cum Sancto Spiritu, fugue, D, chorus, orch, A-Wgm*
756Mass, D, Wn*, I-Fc
TeDeum;
Motets et al.;

Instrumental:

Orch.:
symphonies
nos. refer to Benton, 1977
121, c, 1778, F-Pn* (inc.) (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
122, A, 1778, A-Wgm* (inc.) (1786);
123, F, 1782–4 (1788);
124, D, 1782–4 (1790);
125, B , 1782–4 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
126, D (1785), ed. H. Riessberger (Vienna, 1990) and in RRMCE, viii (1978);
127, B  (1785–6);
128, C (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
129, C (1786);
130, G (1786), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
131, C (1786);
131A, C, ?1786–93, A-R, ST, CZ-OP, D-HR, Mbs, Rtt, TEG, I-CR, Mc, MOe, US-Wc;
131B, C, 1786 or after, A-ST, D-HR, Mbs, I-Mc, MOe;
132, B  (1786), ed. in RRMCE, viii (1978);
132A, B , ?1786–90, CH-Zz, D-DO, HR, Rtt, I-MOe, Vnm;
133, D, 1786 (1787);
134, E , 1786 (1787), ed. J.L. Petit (Paris, 1973);
135, B , 1786 (1787);
136, F, 1786 (1787), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
136A, F, US-Wc;
137, A, 1786 (1787);
138, f, 1786 (1787), ed. A. Badley (Wellington, 1998);
139, E  (1789);
140, F (1789), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
140A, F (1791–2);
141, G (1789);
142, c (1790);
143, C (1790), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
144, E  (1790);
145, D (1790);
146, G (1790);
147, d (1791), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
147A, D, 1791 or after, F-Pn* (inc.);
148, E  (1793);
149, B  (1794);
150, B  (1799);
150A, B , 1799–1800, Pn*, GB-Lbl*;
151, C, by 1800, Lbl*;
152, E , ?1801, F-Pn*, GB-Lbl*;
153, f, ?1801, F-Pn* (inc.);
154, C, Pn* (inc.) (1803), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981);
155, a, ?1803, Pn*, GB-Lbl*;
156, G (1804);
157, C (?1804–5);
158, C, A-Wn, D-AB, HR, GB-Lbl, I-Fc;
159, F, D-Rtt; 160, d, I-MOe; 161, D, D-DO, I-MOe

Concertos & symphonies concertantes:
B
101Vc conc., C, F-Pn, 1782–4
102Vc conc., D, 1782–4, lost
111Symphonie concertante, E , solo vn, va, vc, ob, perf. 1786
103Vn conc., D, 1785–7 (1788)
103AVn conc., D (1788)
104Vc conc., C (1788)
105Va/Vc conc., D (1790); ed. C. Hermann (Frankfurt, 1951)
112Symphonie concertante, B , solo vn, va (1791); ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, vi (New York, 1981)
113Symphonie concertante, F, 2 solo vn, va, vc, fl, ob, bn, perf. 1792
106Cl/Fl/Vc conc., C (1797); ed. A. Pejtsik (Zürich, 1985)
114Symphonie concertante, A, 2 solo vn/solo pf, vn, perf. 1792
115Symphonie concertante, F, solo (fl, ob, bn, hn)/(pf, vn) (1802 or 1805); ed. F. Oubradous (Paris, 1959)
107Bn conc., B , CZ-Pnm
108Vc conc., C, A-Wgm*
116Symphonie concertante, F, solo pf, vn, I-Gl

Miscellaneous orchestral and chamber:
201Nocturne, D, ob, 2 hn, vn, va, vc, vle, 1780, F-Pn*
201ANocturne [Serenade], D, solo vn, solo vc, 2 hn, vn, va, b, 1780–90 (1790)
202[Untitled work], C, 2 hn, 2 vn, va, b, 2 hurdy-gurdies, c1785, Pn* (inc.)
202.5Nocturne, 2 cl, 2 hn, 2 va, b, 2 hurdy-gurdies, 1785, D-Bsb*
203–14Twelve Minuets (6 with trios), 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, 1785–7 (1787)
215Nocturne [Serenade], C, ob, 2 hn, vn, 2 va, vc, b (1787)
216Serenade, F, ob, 2 hn, 2 vn, va, b (1790)
217Nocturne, B , ob, 2 hn, 2 va, b; ed. B. Pauler (Winterthur, 1989)
218Adagio, a, solo vn, 2 ob, 2 bn, hn, 2 vn, va, b, F-Pn*
219Serenade [Parthia], 2 cl, 2 bn, 2 hn [transcr. from recording, source unknown]
220Divertimento, G, 2 hn, 2 vn, va, vc, A-Wgm, F-Pn* (inc.)
quintets, sextets, septets
271–2Str Qnts, E , g, 2 vn, 2 va, vc (1785)
273Str Qnt, C, 2 vn, 2 va, vc (1786)
276Str Qnt, a, 2 vn, 2 va, vc (1786)
277Str Qnt, f, 2 vn, 2 va, vc, perf. 1786; ed. in RRMCE, liii (1998)
251Septet, E , 2 vn, va, vc, db, 2 hn (1787)
274–5Str Qnts, D, B , 2 vn, 2 va, vc (1787)
280–82Qnts, G, C, E , fl, ob, vn, va, vc (1788); no.282 ed. H.Steinbeck (Vienna, 1968)
283–4Str Qnts, F, D, 2 vn, 2 va, vc (1788)
278–9Str Qnts, B , G, 2 vn, 2 va, vc (1789)
285Str Qnt, F, 2 vn, 2 va, vc (1789)
261Sextet, F, 2 vn, 2 va, vc, b (1791); ed. W. Sawodny (Munich, 1993)
286Qnt, g, hpd, fl, vn, va, b, A-Wgm*
287Str Qnt, g, 2 vn, 2 va, vc, F-Pn*

Quartets:
301–6Str Qts, C, E , A, B , G, D, op.1, USSR-Lsc* (1782–3, nos.303–4, inc.)
307–12Str Qts, A, C, g, E , B , D (1784)
313–18Str Qts, B , A, e, C, E , D, 1785 (1786)
319–24Str Qts, C, G, F, A, B , D, 1786 (1786)
325–30Str Qts, E , B , A, C, G, F, 1786 (1787); 326A, 327A, 329A (1787); 325A, 328A, 330A (1788)
331–3Str Qts, B , G, d, 1786 (1787), ded. King of Prussia
334–6Str Qts, C, A, E , 1786 (1787), ded. King of Prussia
337–9Str Qts, D, F, g, 1786 (1787), ded. King of Prussia
340–42Str Qts, G, c, D, 1786 (1787), ded. King of Prussia
343–5Str Qts, F, A, F (1788)
346–51Str Qts, C, F, E , G, B , A (1788), ded. Prince of Wales: 348A, 350A (1788)
352Qt, E , vn, 2 va, vc (1788); ed. U. Drüner (Zürich, 1976)
381–6Qts, D, F, A, G, B , C, fl/vn, vn, va, vc (1789)
353–8Str Qts, C, B , e, G, A, f (1791), ded. King of Naples
359–64Str Qts, F, B , D, E , G, E (1792)
387–92Qts, D, F, A, C, G, A, fl, vn, va, vc (1797); nos.387–9 ed. J.-P. Rampal (New York, 1977)
393–4Qts, D, G, fl, vn, va, vc (1799)
365–7Str Qts, C, B , f (1803), ded. Boccherini
367AStr Qt, f, F-Pn*
367BStr Qt, f, Pn
368–9Str Qts, E , D (?1810), ded. Viotti, Pn* (no.368, inc.)
369AStr Qt, D, Pn*
369BStr Qt, D, Pn*
370Str Qt, g, Pn*
395Qt, E , fl, 2 cl, bn, D-ASh; ed. G. Meerwein (London, 1970)

Trios:
Kbd Trio = Trio [Sonata] for keyboard, flute/violin, cello
428–30Kbd Trios, C, F, G, 1783–4 (1785);
nos.428–9 ed. W. Stockmeier (Munich, 1976);
b 430 is by Haydn:h XV:5
401–3Str Trios, E , D, F, vn, va, vc (1787); ed. B. Päuler (Zürich, 1971)
404–9Str Trios, C, E , D, e, B , G, 2 vn, vc (1788 or 1789); nos.404–6 ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1987)
431–6Kbd Trios, C, G, B , A, e, D (1788), ded. Queen of Great Britain
437–9Kbd Trio, F, G, E  (1790), ded. Elizabeth Wynne
440–42Kbd Trio, B , C, f (1791), ded. Mme de Marclésy
443–5Kbd Trios, C, F, D (1793) (Scottish Airs, bk 1)
446–8Kbd Trios, G, B , A (1794) (Scottish Airs, bk 2)
449–51Kbd Trios, C, G, B  (1794) (Scottish Airs, bk 1)
452–4Kbd Trios, D, B , A (1794–5) (Scottish Airs, bk 2)
455–7Kbd Trios, G, C, B  (1795–6) (Scottish Airs, bk 3)
461Kbd Trio, D (1795–6)
458–60Kbd Trios, G, D, C (1796–8) (Scottish Airs, bk 4)
462–4Kbd Trios, F, D, B  (1796) (with favourite airs)
465–7Kbd Trios, F, C, E  (1796), ded. Eugénie Beaumarchais
468–70Kbd Trios, B , A, C (1796–7), ded. Mme de Gramont
410–15Str Trios, D, F, G, B , G, A, 2 vn, vc (1797); ed. B. Päuler (Adliswil, 1992)
471–3Kbd Trios, B , D, E  (1798), ded. Mme Martilière
474–6Kbd Trios, F, B , E  (1803), ded. Empress of Russia
416Str Trio, B , 2 vn, va, F-Pn*

Duos:
571–2Duos, B , G, kbd, vn (1787)
573Duo, B , kbd, vn (1788)
501–6Duos, C, D, F, G, A, B , vn, vc (1788); ed. A. Pejtsik (Adliswil, 1990)
507–12Duos, B , F, C, G, D, A, 2 vn/fl, or fl, vn (1788)
513–18Duos, B , D, A, F, C, e, 2 vn (1789)
519–24Duos, C, g, A, B , G, d, 2 vn (1789)
525Duo, C, va, vc (1792)
526–8Duos, C, F, E , vn, va (1795); ed. U. Drüner (Winterthur, 1987)
529–31Duos, G, B , c, vn, va, or 2 vn (1796)
531ADuo, d, 2 fl (1796)
574–9Duos, C, F, G, B , D, E , kbd, fl/vn (1796)
575ADuo, F, 2 vn (1796–7)
580–85Duos, F, D, B , e, C, A, kbd, fl/vn (1798)
532–4Duos, C, g, D, 2 vc (1799/R); ed. W. Thomas-Mifune (Lottstetten, 1984)
532–7Duos, C, g, E , G, B , D, 2 vn, F-Ppincherle* (no.536) (1799)
538–43Duos, C, G, a, F, D, e, 2 vn (1806); ed. G. Maglioni (Milan, 1954)
544–9Duos, D, E , C, B , f, G, vn, va (1808–12)

Keyboard, harp solos:
601–1212 German dances, kbd (1792)
613Rondo, E , hp/kbd (1796)
614Swiss Air with Variations, B , kbd/hp (1796)
615Air with Variations, B , pf (1798)
616–17Pieces, c, B , hp/hpd (1798)
618–247 Pieces, pf (?1799)
625–7Sonatas, a, F, G, kbd (1800)
628–6336 Ecossaises, pf (1803)
664–96 Ecossaises, pf (?c1810)
670Sonata, B , kbd, A–Wn, B-Bc, D-WRl, I-OS

Pedagogia:

801–2727 instructional exercises pubd in a pf method (1796), incl. 3 for pf 4 hands, also attrib. Dussek

Franz Xaver Sussmayr (Schwanenstadt, 1766 - Viena, 17 de setembre de 1803) va ser un compositor austríac. Va estudiar música amb el seu pare, un professor i mestre d'un cor a Schwanenstadt. El 1779, va viatjar a l'escola del Monestir de Kremsmünster abans d'estudiar filosofia i dret a la Ritterakademie de la mateixa ciutat. Allà, va compaginar els seus estudis amb un servei com a cantant, violinista i organista a la Catedral, on va estudiar composició amb el seu mestre de capella. A partir del 1785 va començar a compondre música, interpretada en el teatre del Monestir de Kremsmünster. A finals de la dècada del 1780 va viatjar a Viena, on va estudiar música i on va representar algunes de les seves obres a la Hofkapelle. Allà va conèixer a Mozart, amb qui va començar a estudiar composició entre els anys 1790 i 1791. Va treballar com a copista del seu mestre, el va ajudar en la composició de les parts recitatives de la La clemenza di Tito i va completar el Rèquiem inacabat de Mozart a petició de Constanze Mozart. El 1792, va començar a estudiar amb Salieri abans d'assolir el càrrec de clavicembalista i ajudant del Kapellmeister del Nationaltheater de Viena. El 1794 va rebre el nomenament com a mestre de capella de la National-Singspiel del Kärntnertortheater, un càrrec que va mantenir fins el setembre de 1803, l'any de la seva mort. El seu germà Joseph Süssmayr (1776-1830) va ser Kapellmeister de Schwanenstadt.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Die Liebe für den König, oder Karl Stuart (Spl, 5, G. Stephanie the younger and B. Planck), Kremsmünster, Stift, 25 April 1785, A-KR
Die Liebe auf dem Lande, c1785 (Spl, 3, C.F. Weisse), Wgm
Die Drillinge (Spl, R. Bonin and Planck), Kremsmünster, Stift, 19 Feb 1786
Der Bürgermeister (Spl, F.A. Brühl and Planck), Kremsmünster, Stift, 6 Aug 1786, KR
Die gar zu strenge Kinderzucht (Spl, F.X. Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 4 Feb 1787
Nicht mehr als sechs Schüsseln (Spl, B. Wallner, after F.W. Grossmann), Kremsmünster, Stift, 10 June 1788
Die väterliche Rache (Spl, Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 1 July 1789
Der rauschige Hans, 1791 (Spl, M. Lindemayr), for Lambach, Stift, unperf.
Moses, oder Der Auszug aus Ägypten (grosse Oper, 2, ‘von einem Theaterfreund’), Vienna, Wieden, 4 May 1792, D-DS
Der Vogelsteller (ballet, Antonio Muzzarelli), Vienna, Burg, 8 Aug 1792
L'incanto superato (favola romanesca, 2, G. Bertati), Vienna, Burg, 8 July 1793, Prague, 1793, A-Wn, H-Bn* as Der besiegte Zauber, Prague, 1793
Piramo e Tisbe, c1793 (azione tragica, 2, M. Coltellini), inc., Bn (partly autograph)
Meister Schnaps, oder Er führt ihm's Mädchen selbst zu, ?1793 (Posse, 1), inc., A- Wn, H-Bn*
Il turco in Italia (Il musulmano in Napoli) (ob, 2, C. Mazzolà), Prague, Landesständisches, 12 Feb 1794, Bn*
Der Spiegel von Arkadien (heroisch-komische Oper, 2, E. Schikaneder), Vienna, Wieden, 14 Nov 1794, A-Wn (R1986 in GOB, xvii), CZ-BER (excerpts), D-HR, Mbs, H-Bn* vs (Vienna, 1795); rev. as Die neuen Arkadier (C.A. Vulpius), Weimar, Hof, 2 Feb 1796, D-Bsb, vs (Mannheim, n.d.; Brunswick, n.d.)
Idris und Zenide (heroisch-komische Oper, 2, J.G.C.L. Gieseke, after C.M. Wieland), Vienna, Wieden, 9 May 1795
Die edle Rache (komische Oper, 2, F.X. Huber), Vienna, Kärntnertor, 27 Aug 1795, A-Wn, D-Bsb, DO, H-Bn*
Die Freiwilligen (Gemälde der Zeit, 1, Stephanie), Vienna, Kärntnertor, 27 Sept 1796, A-Wn
Der Wildfang (komische Oper, 2, Huber, after H. von Kotzebue), Vienna, Kärntnertor, 4 Oct 1797, Wn, D-Bsb, Mbs, H-Bn*, US-Wc
Der Marktschreyer (Operette, 1, F.K. Lippert), Vienna, Kärntnertor, 6 July 1799, A-Wgm, D-DS, H-Bn*, US-Wc, vs (Offenbach, n.d.)
Solimann der Zweite, oder Die drei Sultaninnen (Die Liebe im Serail) (Spl, 2, Huber, after C.-S. Favart), Vienna, Kärntnertor, 1 Oct 1799, A-Wn, D-Bsb, Dlb, DS, Mbs, H-Bn*, US-Wc, vs (Bonn, n.d.; Vienna, n.d.)
Gülnare, oder Die persische Sklavin (Spl, 1, Lippert, after B.-J. Marsollier), Vienna, Kärntnertor, 5 July 1800, A-Wn, H-Bn*
Phasma, oder Die Erscheinung im Tempel der Verschwiegenheit (heroische Oper, 2), Vienna, Kärntnertor, 25 July 1801, A-Wn, D-DS, vs (Vienna, n.d.)
Das Hausgesinde, 1802 (Posse, 1), unperf., H-Bn*
Il noce di Benevento (Die Zauberschwestern) (ballet, S. Viganò), Vienna, Kärntnertor, 14 Jan 1802, I-Mc
L’imbarazzo degli amanti (farca, 1), unperf.
Gl’uccellatori (dg, after ?C. Goldoni), inc., A-Wgm, Wn, H-Bn*
Alcidoro e Dalisa, o sia Gli amanti in Tempe, 1 scene, Bn*
Various pieces in Die Liebe macht kurzen Prozess, oder Die Heirat auf gewisse Art (1798); sections of unidentified operas and items for insertion into operas by other composers in A-Wn, Wgm, H-Bn (some autograph) [for details see Lehner and Kecskeméti]

Other secular:
Lieb und Freundschaft geben uns ein grosses Gut, 4vv, A-HE, KR, Wn;
Die Freundschaft und die Liebe, canon 3vv;
Erlaubt mir gnäd'ge schöne Damen, B, orch, H-Bn*;
Lasst uns unsres Lebens freuen, B, orch, Bn*;
Ger. and Fr. lieder, D-DGs, Hs, GB-Lbl*, H-Bn

Doubtful:
List und Zufall (komische Oper, 2, M. Stegmayer), Vienna, An der Wien, 11 Jan 1806

Vocal religiosa:

Masses:
C, 4vv, orch, A-KR (2 copies) (Vienna, ?1810);
D, 4vv, orch, HE, KR, Wa, CZ-Pu;
B , 4vv, orch, A-Waf;
1 mass in D-LEt;
German requiem, G, 4vv, org, 1 Feb 1786, A-KR;
German requiem, B , 4vv, orch KR

Other sacred:
1 vesper, KR;
Te Deum, 12 Aug 1792, KR;
Ave verum, 1792, H-Bn*;
3 grads, incl. Miserere mei Domine H-P;
6 offs, incl. Angelus Domini descendit, A-KR, Ave Maria, 1785, KR, Exsultate justi, canon, WIL;
Lauda Sion, KR, WIL;
Tantum ergo, D, VOR, SK-Mms;
Tantum ergo, C, A-KR, WIL;
2 Predictlieder, KR; Alleluia, H-Bn;
other works, A-KR, H-Bn

Cants.:
Feyer Lied zum Geburtstag … Franz II, 5/12 Feb 1794, Prague, Teynkirche, Bn*;
Cantata per la nascita della … archiduchessa Carolina (G. Arrivabene), Vienna, 13 Dec 1795, A-KR, H-Bn(partly*), as O ihr glücklichen Ufer der Krems, Kremsmünster, 24 June 1796;
Der Retter in Gefahr (J.L. Rautenstrauch), Vienna, 19 Sept 1796, A-SEI, Wn, D-Rtt, H-Bn*, NL-DHgm;
Kantate für die Ankunft des Erzherzogs Karl, 1796;
Böhmens Erretter, 1796;
Das Namensfest (J.B. Bergopzoomer), 20 Nov 1799, H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
Der Kampf für den Frieden (Rautenstrauch), Vienna, 23 Dec 1800, Bn*;
Lob des Ofnerweines (Süssmayr), B solo, str qt, Vienna, 20 Oct 1802, A-KR*;
Cant. (Huber), 3vv, chorus, H-Bn*;
Auf dem Lande hat das Leben, 2 solo vv, chorus, orch, Bn*;
Bürger lasst uns Waffen nehmen, 8 solo vv, chorus, orch, Bn;
O sing im Purpurkleide, 3vv, chorus, orch, Bn;
Zeila, 2vv, chorus, obbl hns Bn;
single works, ? from cants., Bn*

Instrumental:

Orch:
syms., A-KR, Wgm, D-MÜs (frag.), 3 in H-Bn;
Synfonia turchesa, C, A-KR, H-Bn;
Pf conc., C, Bn (2 movts);
cl conc., D, GB-Lbl (2 frags.);
Ov., H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
divertimentos, 4 in A-KR;
cassations;
c80 dances, orch and kbd, Wn, H-Bn*, US-BEm;
marches, D-Bsb, H-Bn

Chbr:
Qnt, fl, ob, vn, va, vc, A-KR, Wgm;
Qnt, ob, eng hn, vn, vc, gui, KR;
4 str trios, KR;
Serenade, 1797, fl, va, hn;
March, 2 fl, H-Bn*;
fl duet, A-HE

Johann Wilhelm Wilms (Witzhelden, 30 de març de 1772 - Amsterdam, 19 de juliol de 1847) va ser un pianista i compositor alemany que va viure la major part de la seva vida a Holanda. Va estudiar piano i composició amb el seu pare i el seu germà gran. Després va estudiar flauta abans de viatjar, el 1791, a Àmsterdam on es va convertir en professor de piano. Allà també va participar, com a flautista, a les orquestres Felix Meritis i Eruditio Musica on va participar en la interpretació d'alguns concerts de piano de Mozart i Beethoven. La seva fama el va convertir ràpidament en un dels músics més importants d'Holanda participant en comitès de la Koninklijk Nederlandsch Instituut voor Wetenschappen, la Letteren en Schoone Kunsten d'Amsterdam (1808–47) i la Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (1829–41). Va treballar en el jurat de diversos concursos, va supervisar els organistes de les esglésies i va ser el corresponsal holandès de l'Allgemeine musikalische Zeitung. Entre els anys 1823 i 1846 va ser l'organista de la Baptistekerk d'Amsterdam. Va ser l'autor, així mateix, de l'himne oficial holandès del segle XIX. Va morir a Àmsterdam el juliol de 1847.

OBRA:

Vocal secular:

Ter Feestviering van het vijfentwintigjarig bestaan van Harmonica, Kantate für Soli, gemischten Chor und Orchester (1814)
Treur-Zangen gewyd aan de Nagedachtenis van den Dichter Helmers, Kantate für Soli, gemischten Chor, Kinderchor und Orchester (1814)
Wien Neêrlandsch bloed, Volkslied für Singstimme und Klavier (1816); bearbeitet für gemischten Chor (1817), sowie für Soli, Chor und Orchester
Wij leven frij, Volkslied für Singstimme und Klavier (1816), bearbeitet für gemischten Chor, ed. 1817
Zes liederen für Singstimme und Klavier op. 56, ed. 1820
Drie geestelyke Liederen für Bass und Orchester, ed. 1835 (in der Bearbeitung für Bass oder Alt und Klavier)
Drei Lieder (nach Ludwig Uhland) für Singstimme und Klavier, ed. 1837

Vocal religiosa:

Zahlreiche weitere Gelegenheits-Kantaten zu festlichen Anlässen für Soli, Chor und Orchester (zwischen 1814 und 1838)

Instrumental:

Orch.:
7 Symphonien: C-Dur op. 9, ed. 1806; F-Dur op. 10; ed. um 1808; Es-Dur op. 14; ed. um 1808; c-Moll op. 23 (1807 oder eher), ed. 1812; D-Dur op. 52, ed. zwischen 1814 und 1819; Nr. 6 d-Moll op. 58 (1819/20), ed. 1823; Nr. 7 c-Moll (1835)
5 (Konzert-)Ouvertüren: f-Moll; D-Dur; Es-Dur; Es-Dur; E-Dur (alle nicht datiert)
2 Concertante für mehrere Soloinstruimente und Orchester: F-Dur für Flöte, Oboe/Klarinette, Fagott, Horn und Orchester op. 35, ed. 1814; C-Dur für Flöte, Klarinette, Fagott, Violine, Violoncello und Orchester (1814)
Variationen über Wilhelmus van Naussauwe für Flöte, Klarinette, Fagott, Violine, Violoncello und Orch. op. 37, ed. 1814
Variationen über Chants nationaux für Flöte, Oboe, Klarinette, Fagott, Violine, Violoncello und Orchester op. 57, ed. um 1820
5 Klavierkonzerte: E-Dur op. 3; ed. um 1799; C-Dur op. 12, ed. 1807; D-Dur op. 26, ed. um 1810; F-Dur op. 32, ed. um 1813; Es-Dur op. 55, ed. um 1820
Konzert D-Dur für Flöte und Orchester op. 34, ed. um 1813
Konzert B-Dur für Klarinette und Orchester op. 40, ed. um 1815
Weitere verschollene Konzerte für Klavier, Oboe, Fagott und Violoncello

Chbr.:
2 Klavierquartette: C-Dur op. 22, ed. 1812; F-Dur op. 30, ed. um 1812
2 Streichquartette: g-Moll, A-Dur op. 25, ed. 1812
2 Klaviertrios: C-Dur, ed. um 1799; D-Dur op. 6, ed. um 1800
5 Sonaten für Klavier und Violine: E-Dur op. 11, ed. 1807; C-Dur, F-Dur, D-Dur op. 21, ed. 1809; B-Dur op. 29, ed. um 1813
6 Sonaten für Klavier und Flöte: A-Dur, F-Dur , C-Dur op. 15, ed. um 1810; D-Dur, G-Dur op. 18, um 1813; D-Dur op. 33, um 1813
Zahlreiche kleinere Stücke und Variationenwerke für Klavier und (zumeist) Flöte

Piano:
3 Sonaten für Klavier zu vier Händen D-Dur op. 7, ed. um 1800; C-Dur op. 31, ed. um 1813; B-Dur op. 41, ed. 1814
Sonate B-Dur op. 13, ed. um 1808
6 Sonatinen C-Dur, G-Dur, F-Dur, D-Dur, B-Dur, C-Dur op. 16, ed. um 1809
Die Schlacht von Waterloo oder la Belle-Alliance, historisches Tongemälde op. 43, ed. um 1815
Zahlreiche Variationenwerke und Tänze

Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) va ser un compositor alemany. Se'l considera el compositor més prolífic del seu temps i considerat com el principal músic d'Alemanya durant la primera meitat del segle XVIII. Al llarg de la seva vida es va mantenir en l'avantguarda de la innovació musical i va ser un vincle important entre el barroc tardà i els principis del classicisme. També va contribuir de manera significativa a la vida concertant d'Alemanya i, més enllà de la composició, en els camps de l'edició musical, educació musical i teoria. Telemann va ajudar a redefinir el paper del músic professional. A través dels seus concerts públics va facilitat l'accés de la música a totes les classes socials incloent-hi obres que originalment van ser compostes per a celebrar cerimònies elitistes. Va establir, així mateix, un precedent important al considerar la música "propietat intel·lectual del seu creador".

Va néixer a Magdeburg, Prússia, de pares luterans, i va estudiar a la Universitat de Leipzig. Telemann es va formar musicalment, i en moltes de les arts de la seva època, per sí mateix. Des de ben jove era capaç de tocar diversos instruments. Va treballar per a diferents esglésies i orquestres privades de Leipzig, Sorau (actualment Zary, Polònia) i Eisenach fins el 1721, data en què es va traslladar definitivament a Hamburg, on hi va romandre com a director de música de la ciutat fins a la seva mort. Telemann és considerat com un dels compositors més fecunds de la seva època i el seu estil representa la transició entre el barroc (Johann Sebastian Bach) i el classicisme (Carl Philipp Emanuel Bach o Christoph Willibald Gluck). Va saber combinar amb mestria el contrapunt barroc convencional amb l'alegria italiana de les seves melodies i la riquesa de l'orquestració francesa. Telemann va ser autor de 40 òperes, 44 passions, 12 cicles anuals de cantates (és a dir, unes 1700 obres), una desena d'oratoris, nombroses cançons i gran quantitat de música instrumental, com per exemple 600 suites-obertures. Actualment, en la seva obra s'hi comptabilitzen més de 3000 partitures. Tot i ser un dels compositors més admirats de la seva època, quan va morir gran part de la seva obra va caure en l'oblit fins que a mitjans del segle XX es va començar a estudiar la seva obra així com els primers enregistraments.

La seva influència va determinar la música de molts dels seus contemporanis en un grau equivalent o superior al de Johann Sebastian Bach. Els crítics del segle XVIII van ser pràcticament unànimes al situar a Telemann entre els millors compositors del seu temps i de retruc de la història. Durant els anys 1710 i 1720 Telemann va exercir un paper determinant en la creació de l'estil que es va arribar a conèixer com el "sabor mixt alemany", és a dir, una barreja del llenguatge contrapuntístic alemany amb l'estil francès i els estils italià i polonès. Cada un dels estils musicals importants conreats durant els dos primers terços del segle XVIII estan representats en la seva música i si bé que aquesta va evolucionar amb els temps, certs elements del seu estil, especialment el llenguatge melòdic que recorda a la cançó popular alemanya, la rica harmonia, el contrapunt elegant i l'escriptura vocal i instrumental idiomàtica, van romandre immutables. La majoria de la seva obra s'ha perdut, no obstant, el fet que Telemann fos un autor prolífic com pocs en la història, ha permès que una part important del seu repertori estigui ben conservat. En part, això es deu a les labors de preservació del seu net i compositor Georg Michael Telemann ja que ell va ser l'hereu directe de la majoria d'obres del seu avi. Durant el seu temps com Kantor a Riga (1773-1831), Georg Michael va promocionar l'obra de Telemann amb algunes modificacions per adaptar-les als nous gustos musicals clàssics. Després de la mort de Georg Michael el 1831, els manuscrits de Telemann van ser adquirits pel col·leccionista Georg Poelchau que posteriorment els va donar a la Königliche Bibliothek de Berlín.

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac, una de les figures més influents en el desenvolupament de la música del classicisme. D'origen humil, va a Rohrau an der Keitha, prop de Viena. Va ser el més gran dels dos músics fills d'un fabricant de rodes. Alguns suposen que era descendent de croats. Amb 8 anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve, a Viena, on va rebre la seva única formació acadèmica. Als 17 anys va abandonar el cor i va passar diversos anys treballant com a músic independent. Va estudiar els tractats de contrapunt i va rebre algunes lliçons del prestigiós mestre de cant i compositor italià Nicola Porpora. El 1755 va treballar pel baró Karl Josef von Fürnberg, època en què va compondre els seus primers quartets de corda. El 1759 va ser nomenat director musical del comte Ferran Maximilian von Morzin. L'any 1760 va contreure matrimoni amb Maria Anna Keller, unió que va fracassar i de la qual no hi va haver descendència.

La sort d'Haydn va canviar el 1761, any en què va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy, i el 1762 mestre de capella. Va treballar per a tres prínceps de la família Esterházy. El segon d'ells, el príncep Miklós József Esterházy, va ser un gran amant de la música. A Esterházy (Hongria), el seu lloc d'estiueig, Miklós tenia una fundació musical important, que va ser dirigida per Haydn. A més de les simfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres, així com les d'altres compositors. Havia d'ensenyar als cantants, mantenir la col·lecció d'instruments i la llibreria musical, treballar com a organista, violista i violinista quan fos necessari i solucionar les disputes dels músics que estaven al seu càrrec. Encara que amb freqüència es va queixar del pes del seu treball i de l'aïllament que sentia a Esterházy, la seva posició era envejable pels músics del segle XVIII. Un aspecte important del seu contracte després del 1779 va ser la llibertat de vendre la seva música als editors i d'acceptar comissions per això.

Com a resultat, durant la dècada del 1780 la seva obra va començar a conèixer-se més enllà dels límits d'Esterházy i la seva fama es va estendre considerablement. Després de la mort del príncep Miklós el 1790, el seu fill, el príncep Antal, va reduir les ajudes per a la fundació d'Esterházy. El violinista i empresari britànic Johann Peter Salomon el va contractar pels seus concerts a Londres. Els dos viatges que va fer a la capital britànica per assistir a aquests concerts (1791-1792 i 1794-1795), van ser les ocasions perfectes per a l'èxit de les seves últimes simfonies. Conegudes com les Simfonies Salomon o Simfonies de Londres, inclouen algunes de les seves obres més famoses. Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com La creació (1798) i Les estacions (1801, basat en el poema del mateix nom de l'escocès James Thomson). També d'aquest període és L'himne de l'emperador (1797), que més tard es va convertir en l'himne nacional d'Alemanya. Després d'aconseguir fama i riquesa, va morir a Viena el 31 de maig de 1809.

Haydn va abastar pràcticament tots els gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seculars. Moltes de les seves obres no es coneixien fora d'Esterházy, especialment els 125 trios i altres peces compostes per a viola baríton, instrument híbrid de corda que el príncep Miklós tocava. La majoria de les seves 19 òperes i operetes de titelles les va compondre segons el gust i les directrius del príncep. Haydn va admetre la superioritat de les òperes del seu jove amic Wolfgang Amadeus Mozart. No obstant això, en altres gèneres, les seves obres van tenir bona acollida i la seva influència va ser molt important. Les 107 simfonies (104 és el nombre tradicional, altres tres s'han inclòs posteriorment) i els 83 quartets per a corda, que van revolucionar la música, són proves fefaents de la seva original aproximació a nous materials temàtics i formes musicals, així com del seu mestratge en la instrumentació. Les seves 62 sonates i 43 trios per a piano mostren un ampli ventall, des d'aquells compostos per aficionats fins els destinats a virtuosos del teclat, aquests últims pertanyents a les seves obres de maduresa.

La influència que va exercir en el desenvolupament de la sonata va ser decisiva. Aquesta era la forma predominant del classicisme, que van utilitzar els compositors fins al segle XX per a crear estructures musicals cada vegada més extenses. Haydn la va utilitzar de dues maneres diferents: en primer lloc, va desenvolupar el que fins llavors havia estat una simple exposició de temes en diferents tonalitats i va crear una sofisticada interacció entre diferents grups temàtics, les diferents tonalitats definien l'extensa estructura dels moviments; en segon lloc, va economitzar el material temàtic de manera que només les tonalitats diferenciaven les diferents parts. Aquesta tendència cap a l'austeritat temàtica es pot apreciar en les últimes simfonies de Jean Sibelius, cent vint anys més tard. La productivitat d'Haydn es va veure reforçada per la seva inextingible originalitat. La forma innovadora en què transformava una simple melodia o motiu en complexos desenvolupaments va fascinar als seus contemporanis. Són característics del seu estil els canvis sobtats de moments dramàtics a efectes humorístics així com la seva inclinació per les melodies de tipus folklòric. Un escriptor de la seva època va descriure la seva música com "art popular", i, de fet, el seu equilibri entre la música directa i els experiments innovadors van transformar l'expressió instrumental del segle XVIII.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Nicola Antonio Porpora (Naples, 17 d'agost de 1686 - Naples, 3 de març de 1768) va ser un compositor i professor italià, internacionalment famós per les seves òperes. Un any menor que Haendel i Bach, va ser professor en el Conservatori de Santa Maria di Loreto (1715-1721) i mestre de capella del príncep d'Hesse-Darmstadt (1711-1725). El 1726 es va establir a Venècia, on va exercir de professor de les estudiants de l'Ospédale degli Incurabili, traslladant-se més tard a Londres, on va ser nomenat, el 1733, compositor líder de l'Opera of the Nobility, competint en celebritat amb Haendel. El 1752 es va traslladar a Viena, on va realitzar classes de cant a diferents alumnes, entre ells, Caffarelli, Senesino, Martinez, Farinelli i Joseph Haydn. Va ser precisament en una obra de Porpora titulada Eumene, en la qual Farinelli va fer el seu debut a Roma amb només 16 anys d'edat. Va escriure 50 òperes, 12 cantates entre les quals va destacar, Or che una nube ingrata (1735); les serenates Angelica a Nàpols (1720), Gli orti Esperidi (1721) i La Festa de Imeneo (1736); oratoris, David i Betsabé (1734), música religiosa i música de cambra. Si bé la major part de les seves obres reflecteixen la pràctica de l'òpera barroca, particularment en l'exigent òpera seriosa, va ser capaç d'adaptar-se a l'estil còmic napolità emergent amb la seva òpera Il barone di Zampano (1738). Les seves últimes obres van ser el reflex d'una decisió conscient per a incorporar elements estilístics galants i alguns dels seus últims treballs, en particular un conjunt de sis simfonies i dos oratoris del 1736, mostren un estil més modern. Va morir a Nàpols el març de 1768.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica and music lost unless otherwise stated
L’Agrippina (3, N. Giuvo), Naples, Palazzo Reale, 4 Nov 1708, I-Nc; with Armilla-Planco (int)
Flavio Anicio Olibrio [1st version] (3, A. Zeno and P. Pariati), NB, Feb 1711, Acts 1 and 2, GB-Lbl*; with Perletta-Liso (int)
Basilio re d’oriente (3, B. de Dominici, after G.B.Y. Neri), Naples, Fiorentini, 24 June 1713; with Dorilla-Nesso (int)
Berenice regina d’Egitto, o vero Le gare d’amore e di politica (3, A. Salvi), RC, carn. 1718; with Sibillina-Menenio (int) [Act 1 and pt of Act 2 by D. Scarlatti]
Faramondo (3, Zeno), NB, 19 Nov 1719; with Merilla-Gilbo (int)
Eumene (3, Zeno), RD, carn. 1721, arias, F-Pc, I-Rc; with Dorilla-Nesso (int)
Flavio Anicio Olibrio [2nd version] (3, Zeno and Pariati), RD, Feb 1722, arias, B-Bc, F-Pc
Adelaide (3, Salvi), RD, carn. 1723, D-SWl, arias, D-Hs, MÜs, F-Pc
Amare per regnare (3), NB, 12 Dec 1723, arias, GB-Lbl, I-Gl; with Besso-Fiordilina (int)
Semiramide regina dell’Assiria (3, after I. Zanelli: Nino), NB, 19 May 1724, arias, B-Bc, GB-Lcm, I-Nc
Damiro e Pitia, o vero Le gare dell’amicitia e dell’amore (3, D. Lalli), Munich, 12 Oct 1724
Didone abbandonata (tragedia per musica, 3, P. Metastasio), Reggio nell’Emilia, Pubblico, Ascension 1725, Acts 2 and 3, GB-Lbl*
Siface [1st version] (3, Metastasio, after D. David: La forza della virtù), VGG, 26 Dec 1725, B-Br, GB-CDu, Acts 1 and 3, Lbl*
La verità nell’inganno (3, F. Silvani), Milan, Regio Ducal, carn. 1726, arias, D-SWl, F-Pn, GB-Lbl
Meride e Selinunte (3, Zeno), VGG, carn. 1727, B-Bc, Br, GB-Lam, Lbl (copy US-Wc)
Siroe re di Persia (3, Metastasio), RD, 11 Feb 1727, arias, D-MEIr, F-Pn, GB-Lcm, I-Rsc
Arianna e Teseo (3, ? D. Lalli, after Pariati: Teseo in Creta), VGG, aut. 1727, Act 2, GB-Lbl* (copy US-Wc), arias, GB-Cfm
Ezio (3, Metastasio), VGG, 20 Nov 1728, B-Bc, GB-Lam
Semiramide riconosciuta [1st version] (3, Metastasio, rev. Lalli), VGG, carn. 1729, Lam, Acts 1 and 2, I-MC, arias, GB-Lcm
Mitridate (3, F. Vanstryp), RC, 7 Jan 1730, B-Bc, Br
Siface [2nd version] (3, Metastasio, rev. ?Vanstryp), RC, 7 Feb 1730, Act 3, B-Bc*; 1 aria in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Tamerlano (3, A. Piovene), Turin, Regio, carn. 1730, arias, F-Pn, I-Rsc, US-BE
Poro (3, after Metastasio: Alessandro nell’Indie), Turin, Regio, carn. 1731, arias, D-Bsb, Dlb, I-PAc; arias in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Annibale (3, Vanstryp), Venice, S Angelo, aut. 1731, B-Bc (copy US-Wc)
Germanico in Germania (2, N. Coluzzi), RC, Feb 1732, arias, GB-Lbl, Lcm, Ob, I-Rsc; arias in Catone (pasticcio), 1732 (facs. in IOB, lxxi, 1983)
Issipile (3, Metastasio), Rome, Pioli, Palazzo Rucellai, carn. 1733, Act 1, MC, arias, GB-Lcm, Ob; orig intended for RD, spr. 1732
Arianna in Naxo (melodramma, 3, P.A. Rolli), LLF, 29 Dec 1733, A-Wgm (copy US-Wc), A-Wn, GB-Lbl, Favourite Songs (London, 1734)
Enea nel Lazio (melodramma, 3, Rolli), LLF, 11 May 1734, Lbl
Polifemo (melodramma, 3, Rolli), LKH, 1 Feb 1735, Lbl, Act 3, Lbl*, Favourite Songs (London, 1735)
Ifigenia in Aulide (melodramma, 3, Rolli, after Zeno), LKH, 3 May 1735, Lbl, Act 2, Lbl*
Mitridate (3, C. Cibber), LKH, 24 Jan 1736, B-Bc, Acts 2 and 3, GB-Lbl*
Lucio Papirio (3, Salvi, rev. ?Lalli), Venice, S Cassiano, carn. 1737, arias, A-Wn
Rosbale (3, ?Lalli, after C.N. Stampa: Eurene), VGG, aut. 1737, Act 3, GB-Lbl*
Carlo il calvo (3, after F. Silvani: Carlo re d’Alemagna), RD, spr. 1738, I-Nc, arias, GB-Lcm
La Semiramide riconosciuta [2nd version] (3, Metastasio, rev. D. La Vista), Naples, S Carlo, 20 Jan 1739, D-Dlb (facs. in IOB, xxx, 1977), I-Fc, Nc
Il barone di Zampano (melodramma, P. Trinchera), Naples, Nuovo, spr. 1739
L’amico fedele (commedia, G. di Pietro), Naples, Fiorentini, aut. 1739
Il trionfo di Camilla [1st version] (after S. Stampiglia), Naples, S Carlo, 20 Jan 1740, Dlb, US-Wc
Tiridate (3, after Metastasio: Zenobia), Naples, S Carlo, 19 Dec 1740
Il trionfo del valore (commedia per musica, A. Palomba), Naples, Nuovo, wint. 1741, collab. G. Signorile, A Palella and G. Paolo
Statira (3, Silvani), VGG, carn. 1742, D-Bsb, Dlb
Temistocle (3, Metastasio), LKH, 22 Feb 1743, A-Wn, Favourite Songs (London, 1743)
Filandro (dramma comico-pastorale, 3, V. Cassani: L’incostanza schernita), Dresden, Hof, 18 July 1747, D-Bsb, Dlb
Il trionfo di Camilla [2nd version] (Stampiglia, rev. G. Lorenzi), Naples, S Carlo, 30 May 1760, Acts 1 and 3, GB-Lbl*

Doubtful or spurious operas:
Arianna e Teseo, Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1714, according to Deutsch: ‘Das Repertoire der Hofischen Oper’, Österreichische Musikzeitschrift, xxvii (1969), 387
Temistocle, Vienna, Neue Favorita, 1 Oct 1718, according to Deutsch, ibid.
Radamisto, Genoa, 1723, pasticcio with 1 aria by Porpora
Elisa (N. Haym) LKH, 15 Jan 1726, pasticcio based on arias by Porpora, ?arr. A. Ariosti; Favourite Songs (London, 1726)
Leudaclo e Tosi, Venice, 1733, elegy in honour of a perf. of Porpora’s orat Sanctus Petrus Urseolus, by the pupils of the Ospedale degli Incurabili
Ferdinando (Fernando) (P.A. Rolli, after G. Gigli), LIF, 5 Feb 1734, ‘composta da Carlo Arrigoni’
Partenope (after S. Stampiglia), Naples, 1742, according to Clément and Larousse, Dictionnaire lyrique
Rosmene, 1742, GB-Lbl*, Porpora’s score of Imeneo in Atene, ? intended for revival in London, 1742
Tolomeo re d’Egito, I-Nc, Porpora’s copy of Handel’s Tolomeo

Pasticcios:
Artaserse (F. Silvani), RD, carn. 1721, arias, F-Pc, arr. Porpora, based on Lotti’s Il tradimento traditor di se stesso
Belmira (?P.A. Rolli, after G. Giusti), LLF, 29 March 1734, arr. Porpora, based on A. Galeazzi’s op, 1729
Artaserse (?Rolli, after P. Metastasio), LKH, 29 Oct 1734, Favourite Songs (London, 1734), arr. Porpora or R. Broschi, with arias by J.A. Hasse, Porpora and Broschi
Orfeo (Rolli), LH, March, 1736, Favourite Songs (London, 1736), arr. Porpora, with arias by Porpora, L. Vinci, Araia and Hasse

Serenatas:
Serenata à 3 [Deianira, Iole, Ercole], Naples, 1712, A-Wn, perhaps the unnamed ‘Composizione drammatica’ perf. at the palace of Prince Hesse-Darmstadt, Nov 1711
Cantata à 4 [Fortuna, Genio, Valore, Gloria] (2 pts), Rome, ? Palazzo Odescalchi, 2 Nov 1712, Wn, pt 2, GB-Lbl*
Nuova aurea e culta età dell’onore, Lucca, Palazzo del Marchese di Fontes, 1713
Angelica (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Palazzo de Principe di Torella, 4 Sept 1720, A-Wn, GB-Lbl*
Gli orti esperidi (componimento drammatico, 2, Metastasio), Naples, Palazzo Reale, 28 Aug 1721, Lbl*
Imeneo [1st version] (componimento drammatico, 2, S. Stampiglia), Naples, Palazzo del Principe di Montemiletto, 1723, D-Dlb
Imeneo in Atene [2nd version] (componimento drammatico, 3, Stampiglia, rev. ?D. Lalli), Venice, S Samuele, 20 Sept 1726, GB-Lbl (as La Rosmene), ?P-La
Giasone (componimento per musica, 2, L.M. Stampiglia, after S. Stampiglia: Imeneo), Naples, Palazzo Reale, 23 April 1732, I-MC
Componimento drammatico: da cantarsi nel giorno del glorioso nome … della imperatrice regnante Elisabetta Cristina (G. Lemer), Rome, ?Palazzo del Cardinale Cienfuego, 19 Nov 1732
Festa d’Imeneo (3, P.A. Rolli), LKH, 4 May 1736, GB-Lbl*
Intermezzo, Madrid, 1739, for the wedding of Infante D. Filippo
Le nozze d’Ercole ed Hebe, Naples, Palazzo Pignatelli, 1739

Secular cantatas:
for soprano and basso continuo unless otherwise stated
All’ altezza reale di Frederico Prencipe reale di Vallia (12 cants.; Metastasio), op.1 (London, 1735): Dal pover mio core, A, bc;
D’amore il primo dardo; Destatevi, destatevi, O pastori, A, bc (with obbl tr);
Già la notte s’avvicina (La pesca);
Nel mio sonno almen (Il sogno);
Oh Dio che non è vero, A, bc;
Oh se fosse il mio core, A, bc;
Or che una nube ingrata, A, bc;
Queste che miri, O Nice;
Scrivo in te l’amato nome (Il nome);
Tirsi chiamare a nome;
Veggo la selva e il monte, A, bc

Abbandonata e sola, A, bc, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Ad onta del timore, D-Mbs, GB-Lbl, I-Nc;
Ah nò che non si può, S/A, bc, c1712, Mc, Nc;
Alla caccia dell’alme, S/A, bc, D-Mbs, I-Bc, Nc, US-Wc;
Amanti, sospirate, I-Bc;
Amanti voi scherzate, A, bc, Nc;
Amor crudele, GB-Lbl, I-Bc, Nc (2);
Amor ti stà nè sguardi, B-Bc, I-Vc;
Appena affissi, D-Mbs, US-Wc;
Care luci che splendete, D-Mbs, I-PAc, US-Wc;
Celinda, O Dio, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc, Nc;
Cieco Dio, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Cinto il cor, D-MÜs, GB-Lcm;
Clori vezzosa, D-MÜs, GB-Lcm, I-Ac;
Col tuo dolce mormorio, B-Bc, GB-Lbl, I-Bsp, Nc;
Corea amante, D-Dlb, GB-Cfm, Lbl, I-Nc;
Coronate il ben crin ‘Il ritorno felice’, Bc;
Così, così mi sprezzi, B-Bc, I-Vc;
Credi mi pur che t’amo, S, vn, vc, bc, GB-Lbl*;
Dalla regia di Flora, Lbl, I-Nc;
Dal primo foco, D-LEm;
D’amor la bella pace, S/A, bc, 1729, B-Bc, D-LEm, GB-Lbl (2), I-Bc (2);
Datti pace se puoi, S/A, bc, GB-Lbl, I-Bc, Nc
Da tue veloci candide colombe (Il Vulcano), S, str, c1734, Nc*;
Da tuoi lumi il Dio, Bc;
Deh lasciatemi in pace, A, bc, GB-Lbl;
Deh! non bagnare oh cara, I-Vc;
Dell’idolo mio, Vc;
Dice che m’ami, GB-Lbl;
Di vaga fera, D-MÜs, GB-Lcm;
Dolce canta l’augellino, D-MÜs, GB-Lcm, I-MTventuri;
Dori, o come soave, A, 2 vn, bc, 1712, A-Wn*;
D’un platano frondoso, I-Vc;
Ecco ch’a voi ritorno, GB-Lbl;
Ecco che il primo albore, A, 2 vn, bc, Lbl;
Ecco dove m’hai giunto, I-Bsp;
Ecco, ecco l’infausto lido, S/A, D-LEm, GB-Lbl (3), I-Ac, Bc (3), Nc (2);
Era il tempo, Nc;
Farfalletta semplicetta, GB-Lbl;
Fille se fiera, A, bc, D-MÜs;
Freme il mar, A, 2 vn, bc, 1720, GB-Lbl*, I-Nc, Rsc;
Idolatrata e cinta, S/A, bc, GB-Lbl (2), I-Bc;
Idolo del mio core, Nc;
Il narciso amò la rosa, D-MÜs;
In amor sarò costante, A, bc, I-Nc;
Innocente il mio core, GB-Lbl;
Irene, amata Irene, I-Vc;
L’ardente fiamma, A, bc, Gl;
Lascia, lascia Nice gentile, A, bc, Bc;
Lasciovi al fin grandezze (Il ritiro), S, str, A-Wn*, I-Nc
La viola che languiva, S/A, bc, D-LEm, GB-Lbl (2), I-Bc, Vnm;
Lidio, chi d’amor sente il foco, GL, Rsc;
Lontananza non risana, D-MÜs, I-Mc;
L’ora col troppo è chiaro (Calcante ed Achille), S, B, bc, Nc;
Lucciolette, andate à Fille, GB-Lbl, I-Bc;
Lungi dal suo Fileno, GB-Lbl;
Mentre canta l’aucelletto, Lbl;
Mentre doglioso un giorno, A, bc, Lbl;
Nei languidi respiri, Lbl;
Nel pensar che preda, D-Mbs;
Niegami pur conforto, I-Bc;
Ninfe e pastor che al bel Sebeto, S/A, bc, B-Bc, GB-Lbl (2), I-Bc, Nc (3);
Ninfe, pastori, udite, GB-Lbl;
Non ho vita, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc, MTventuri, Nc;
Non sò come resisto, S/A, bc, D-Bsb, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc;
Non vuò mirarvi più, Vc;
Occhi belli, D-MÜs, GB-Lbl;
O come à tempo qui t’incontro, Lbl (2);
Ombre amiche, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
O non amo altro, D-MÜs, GB-Lcm;
O pace del mio cor, Lbl;
O pastori, io v’avviso, B-Bc (2), GB-Lbl (3), I-Bc, Rsc;
Or che d’orrido verno, S, fl, str, MTventuri, Nc;
Or che Febo già corre, Vc;
Or sì m’avveggio, S, vc, bc, GB-Lcm;
Ove mormora il rio, D-MÜs, GB-Lcm;
O violetta bella (La violetta), I-Bc
Pastorelle che piangete, S/A, bc, B-Bc, D-Mbs, GB-Lbl, I-Bc, US-Wc;
Perchè mai bell’idol mio, I-Vc;
Perchè mai sì bruna, D-Dlb, I-Bc, Nc;
Perdono amata Nice (La gelosia) [1st version] (Metastasio), D-Mbs, I-Fc;
Perdono amata Nice (La gelosia) [2nd version], S, str, 1746, Nc*;
Per temprare l’ardenti faville, D-MÜs, GB-Lcm;
Piange la tortorella, I-Vc;
Più non voglio amare, Vc;
Povero fior di Clizia, S/A, bc, A-Wgm, B-Bc (2), D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc;
Quando lieta il guardo, A, bc, I-Bc;
Quando penso, D-MÜs, GB-Lcm;
Quanto s’inganna, A, bc, I-Nc;
Questa dunque è la selva, S/A, bc, B-Bc, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc (2);
Questo è il platano frondoso, A-Wn, B-Bc, GB-Lbl (3), I-Bc, Nc (2), US-Wc;
Rendimi o bella Irene, GB-Lbl;
Se la rosa fresca, Lbl (2), I-Mc, Nc (2);
Se lungi a te mio bene, Vc;
Selve un tempo à me care, B-Bc;
Sente pur che maggio è nato, D-MÜs, GB-Lcm, I-Bc;
Sento una tortorella, D-MÜs, GB-Lbl
Se sol nel cor d’amanti, c1712, I-Nc;
Se vuoi saper perchè, GB-Cfm, Lbl, I-Nc;
Siedi Amarilli mia, S/A, bc, D-MÜs, GB-Lbl (2), I-Bc (2), Mc, Nc (3);
Silvia mio ben (Partenza), Bc;
Son tante e tante sono, D-MÜs, GB-Lbl;
Sopra un colle fiorito, D-LEm;
Sorge la bella aurora, I-Mc, Nc;
Sotto l’ombra d’un faggio (La lontananza), GB-Lbl;
Sovra il soglio d’un ciglio nero (Amor guerriero), I-Bc;
Speranze del mio cor, S/A, bc, GB-Lbl (3), I-Bc (2), PAc;
Sù la cima d’un monte (?Metastasio), GB-Lbl;
Sù la fiorita sponda (?Metastasio), A, bc, Lbl;
Tace il vento, D-Mbs;
T’intendo si mio cor (Amor timido) (?Metastasio), B-Bc, GB-Lbl (2), I-Bc, Nc (2), US-Cu;
Ti piacque non è vero, A, bc, D-MÜs;
Tocca à voi, D-MÜs, GB-Lcm, I-MTventuri;
Torna caro mio ben, Vc;
Torno à voi, GB-Cfm, Lbl;
Tra le più folte piante, Lbl;
Tra speranze e timore, Lbl;
Tu ten vai, S/A, bc, B-Bc, D-LEm, GB-Lbl, I-Bc, Mc, Nc (2);
Vedi mio core amante, A, bc, B-Bc, I-Nc;
Venticel che trà le frondi, S, 2 vn, bc, GB-Lbl;
Vidi la navicella, A, bc, Lbl;
Vorrei che tu sapessi (La lontananza), I-Bc

Vocal religiosa:

Masses and mass sections:
5 masses: in A, 5vv, str, I-Nc (2; 1 attrib. Vinci);
in a, 4vv, bc, 1730, D-MÜs;
in C, 4vv, str, 1747, GB-Lbl, I-Mc, Nc;
in D, 4vv, orch (Paris, before 1800);
in G, 4vv, orch, Nc
Ky in d, Gl in F, 4vv, orch, D-Bsb, I-Nc
San, f, SSAA, str, D-Bsb

Sacred operas, cantatas and oratorios:
Il trionfo della divina giustizia ne’tormenti e morte di Giesù Cristo signor nostro (drama sacro), Naples, S Luigi di Palazzo, 4 April 1716, pt 1, D-Hs, pt 2, F-Pc*
Il martirio di S Eugenia (tragedia sacra, L.C. Fularco), 1721, Naples, Conservatorio di S Onofrio, carn. 1722, Acts 1 and 3, GB-Lbl*
Ermengildo (tragedie cristiane, Duke Annibale Marchese), Naples, 1729, choruses (Naples, 1729)
Sacram sumentes lyram: introduzione al salmo Miserere, 1731, Lbl*
Nos qui salvasti: introductio ad psalmum Miserere, c1731–3, I-Nc*
Il martirio di S Giovanni Nepomuceno (anzione sacra, Marchese di S Christina) Brno, Lent 1732 [revival of an orat probably composed c1730, but has been equated with unspecified music perf. in honour of the saint, Naples, 1 June 1711]
Cantata: da recitarsi nel Palazzo Apostolico la notte del SS Natale, Rome, Palazzo Apostolico, 25 Dec 1732, Rc
Sanctus Petrus Urseolus (orat), Venice, Ospedale degli Incurabili, 1733
David e Bersabea (orat, P.A. Rolli), LIF, 12 March 1734, A-Wn, GB-Cfm (excerpts)
Il Gedeone (azione sacra, ?A. Perrucci), Vienna, Hofkapelle, 28 March 1737, A-Wn, pt 2, I-Nc*
Resplendet novo sole nox: motetto pastorale, 1739, GB-Lbl*
Il verbo in carne: oratorio per la nascita di Gesù Cristo, ?Rome, 25 Dec 1748, D-MÜs, GB-Lbl* (facs. in IO, xx, 1986), Lcm
Israel ab Aegyptiis liberatus (actio sacra), Venice, Ospedale degli Incurabili, 1759, Lbl (contrafactum arias)
Trattenimento sagro drammatico [Onnipotenza, Religione, Partenope] (A. di Gennaro, Duca di Belforte), Naples, Sedile di Portanova, 4 May 1768, Lbl*

Choral psalms and motets:
for female soloists, choir, strings and basso continuo unless otherwise stated
Ad astra in cantu, 4vv, orch, c1760, GB-Lbl*;
Ad coenum beatam, 4vv, str, ?1729, A-Wn*;
Beatus vir (i), 1726, GB-Lbl*;
Beatus vir (ii), 5vv, str, A-Wn*;
Beatus vir (iii), 1744, F-Pn*;
Confitebor, 1745, rev. c1760 for SATB, GB-Lbl*;
Credidi propter, 1745, rev. c1760 for SATB, Lbl*, ed. D.E. Hyde (London 1970);
Cum invocarem, 1726, Lbl*;
De profundis, 1744, Lbl*;
Dixit Dominus, B  (i), 4vv, str, 1720, A-Wn*, D-MÜs, GB-Lcm, I-Nc;
Dixit Dominus, F (ii), 4vv, orch, Nc;
Dixit Dominus, D (iii), 8vv, orch, F-Pn, I-Nc;
Domine, probasti me, 1745, GB-Lbl*;
In convertendo, 1745, Lbl*;
In exitu Israel, SAA, SAA, str, 1744/5, Lbl*, I-Nc;
In te, Domine, speravi (i), SSATB, str, 1742, GB-Lbl*, I-Nc;
In te, Domine, speravi (ii), 1744/5, GB-Lbl*;
Inter choros, 4vv, orch, I-Nc;
Laetatus sum (i), 5vv, 4vv, str, 1742, GB-Lbl*;
Laetatus sum (ii), 1744, Lbl*
Lauda Jerusalem (i), SSAB, str, 1742, Lbl*;
Lauda Jerusalem (ii), 1744, Lbl*;
Lauda Jerusalem (iii), 1745, Lbl*;
Laudate pueri (i), 4vv, str, 1742, Lbl*;
Laudate pueri (ii), April 1745, Lbl*;
Laudate pueri (iii), 1745, Lbl*;
Laudate pueri (iv), 1746, rev. c1760 for SATB, Lbl*;
Magnificat, a, D-Bsb, US-NYp, ed. R. Hunter (New York, 1967);
Magnificat, B , 4vv, orch, I-Nc (2; one dated 1741);
Magnificat, g, S, C, SSATB, SSAB, str, 1742, GB-Lbl*;
Miserere, e, 4vv, orch, D-Bsb, Dl;
Miserere, g, 4vv, orch, Bsb, Dl;
Nisi Dominus, 1744, GB-Lbl*;
Nunc dimittis, 1744/5, Lbl*;
Qui habitat, 1744/5, Lbl*, I-Nc, ed. H. Cannistraci and R. Hunter (Melville, NY, 1967);
Salve regina, SATB, str, 1725, Nc;
Siste gradus, ingrata, 4vv, orch, GB-Lbl;
Te Deum, C, SATB, orch, 1756, Lbl*, I-Nc;
Te Deum, D, SATB, orch, 1749, Nc, PAc;
Turba in motu procedit, SSATB, orch, GB-Lbl

Other liturgical:
Solo motets:
Avis canora in fronde, A, str, A-Wn;
Clari splendete O coeli, S, str, 1744, GB-Lbl*;
Cogitando meas culpas, S, str, I-Ac;
In coelo stelle clare, S, str, 1744, GB-Lbl*;
Nocte die suspirando, S, bc, 1712, US-NYp*;
Placida surge, aurora, A, str, 1744, GB-Lbl*;
Qualis avis, A, str, 1745, Lbl*;
Stelle lucide, S, 2 vn, bc, I-Ac;
Vigilate oculi mei, S, bc, 1712, D-MÜs*;
Texts to an addl 44 motets, I-Vmc

Marian antiphons:
Alma redemptoris mater, A, str, 1731, A-Wgm*, I-Vmc;
Ave regina, S, str, 1733, US-Wc (microfilm);
Regina coeli, F (i), S, str, 1742, GB-Lbl*;
Regina coeli, C (ii), A, str, 1742, Lbl*;
Regina coeli, C (iii), A, str, 1742, Lbl*;
Salve regina, e (i), S, str, 1728, Lbl*;
Salve regina, F (ii), A, str, 1730, A-Wgm, Wn*;
Salve regina, F (iii), A, str, 1744, GB-Lbl*;
Salve regina, B  (iv), S, str, 1744, Lbl*;
Salve regina, G (v), S, str, 1745, Lbl*;
Salve regina, d (vi), A, str, Lbl;
Salve regina, G (vii), S, str, Lbl;
Salve regina, D (viii), A, str, I-Mc, Nc

Lamentations:
6 for the Ospedaletto, Venice, 5 for S, bc, 1 for A, bc, 1745/6, GB-Lbl (with annotations by Porpora);
4 for Holy Wednesday and Thursday, 3 for S, str, 1 for A, str, c1760, Lbl;
3 others, S, bc, 1732–40, I-Nf*, Nf
3 notturni dei defonti, S, A, 2 vn, 2 hn, bc, 1743, rev. ?1760, Nc
6 duetti latini per la Passione di Gesù Cristo, 1754, A-Wn, D-Dlb, GB-Lcm, Lbl (2), I-Nc, ed. G. Nava (Leipzig, before 1885)

Instrumental:

[6] Sinfonie da camera, a 3, op.2 (London, 1736), ed. G.C. Ballola (Venice, 1982)
6 Sonatas, 2 vn, 2 vc, bc (hpd) (London, 1745), collab. G.B. Costanza
[12] Sonate, vn, b (Vienna, 1754/R)
Ouverture roiale, orch, 1763, I-Nc, ed. A. Lualdi (Milan, 1940), ed. P. Spada (Rome, 1989)
Conc., G, vc, str, GB-Lbl (pts)
Conc., fl, str, D-KA
Sonata, F, vc, bc, GB-Lbl
2 fugues, hpd, I-Nc

Pedagogia:

Solfeggi, A-Wm, I-Mc, Nc, ed. M. Harris, Porpora’s Elements of Singing (London, 1858), ed. G. Nava, Solfeggi fugato ad una e a due voci (Leipzig, before 1885), ed. P.M. Bononi, 25 vocalizi ad una voce e a due voci fugate (Milan, 1957)

Joseph-Hector Fiocco (Brussels, 20 de gener de 1703 - Brussels, 21 de juny de 1741) va ser un organista i compositor belga. Fill de Pietro Antonio Fiocco i Jeanne Françoise Deudon, es desconeix la primera etapa formativa. El 1726 es va casar amb Marie Caroline Dujardin, amb qui va tenir dos fills. Pel que sembla en aquell temps ja formava part de la capella ducal d'on va dimitir el 1731 per treballar en un nou càrrec de mestre de capella a la Catedral d'Anvers, on va succeir a Willem De Fesch. El 1737 va tornar a Brussel·les on va servir com a mestre de capella de la col·legiata de la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, substituint a Petrus Hercules Brehy. Tot i viure en un context flamenc, Fiocco va partir dels principis francesos a l'hora d'escriure la seva música. Va treballar en aquest càrrec tota la seva vida. Va ser especialment conegut per la nombrosa música religiosa però també per una col·lecció de Pièces de Clavecin molt propera a les formes de François Couperin. Va morir a Brussel·les el juny de 1741.

OBRA:

Vocal religiosa:

3 missa solemnis settings, 1, B-Bc: 7vv, insts; 2, 2vv, insts
Motets, 5vv, insts, Bc: Homo quidem/Ecce panis;
Salve regina
Motets, 4vv, insts, Bc: Alma redemptoris mater;
Ave Maria; Ecce panis;
Exultandi tempus est;
Homo quidem/Ecce panis;
Ite gemmae ite hores;
Laudate pueri Dominum, also F-Pn;
Libera me;
O beatissima;
O salutaris hostia;
Proferte cantica;
Salve regina
Motets, 2vv, insts, B-Bc: Benedicam Domine;
Exaudiat te Dominus, 1728
Motets, 1v, insts, Bc: Ave Maria;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domino, also F-Pn;
Jubilate Deo
Motets, 4vv, insts, Br: Festiva lux, dated 1803, 4vv, org reduction;
Sacra trophaea, dated 1800, 4vv, org reduction;
Tandem fuget, 1734
Te Deum, 4vv, bc, in C.J. van Helmont’s Psalmi vesperarum et completi de officiis decanalibus (1737) [survives only in MS, Br]
9 leçons des ténèbres, des mercredi, jeudi et vendredi saints, 1v, vc, bc, Bc

Instrumental:

[24] Pièces de clavecin, op.1 (Brussels, 1730)

Lost (cited in an inventory compiled by C.J. Van Helmont, c1745; see Baratz): 5 masses; 1 requiem; 12 motets: Ad te Domine, Ascendit fumus, 2 Ave regina settings, Homo quidam, Nobis gaudia, Non me movet, Libera me, 2 Litaniae de venerabili Sacramento settings, Regina caeli, 4vv, insts (see under P.A. Fiocco), Te Deum

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb Fenaroli, Speranza, Anfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a Mercadante, Michael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Adrian Willaert (Bruges, c.1490 - Venezia, 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc. Va néixer a l'entorn del 1490 probablement a Bruges o a Rousselaere. A París va ser deixeble del compositor francès Jean Mouton, entre d'altres. Entre els anys 1522 i 1525 va treballar a la cort de Ferrara, després a Milà i a partir del 1527 com a mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Gràcies al seu carisma com a pedagog, va ser el fundador de l'escola veneciana de polifonia, que va exercir una més que notable influència en el desenvolupament de la música barroca del conjunt d'Europa. Entre els seus deixebles cal citar a Cipriano de Rore, Andrea Gabrieli i Gioseffo Zarlino. El seu estil barreja elements de la polifonia de l'escola holandesa amb la sonoritat i el desenvolupament de noves tècniques de composició italianes. La seva obra comprèn més de 350 motets escrits amb les tècniques de composició més diverses: des de l'antic motet en cantus firmus fins a les tècniques del cànon. A més va compondre 65 chansons, uns 60 madrigals i villanelas italianes, nou misses paròdia així com obres instrumentals en ricercare. Va morir a Venècia el desembre de 1562.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons
La courone et fleur des chansons a troys (Venice, 15361), ed. L.F. Bernstein (New York, 1984) [1536b]
A la fontaine du pres Margot, 6vv, B; A l’aventure, l’entrepris, 4vv, c15289, ed. A. Seay, Thirty Chansons for Three and Four Voices from Attaingnant’s Collections (New Haven, CT, 1960); Aller m’y faut sur la verdure, 5vv, JB; Allons, allons gay, 3vv, 1536b; Arousez vo Violette, 6vv, atrrib. Willaert in 158831, attrib. Gombert in G. dalla Casa, Il vero modo di diminuir (1584), ed. B. Thomas, Girolamo dalla Casa and Giovanni Bassano: Divisions on Chansons, iii (London, 1986), suppl.: Adrian Willaert: Two Chansons; A tu point veu la viscontine, 3vv, 1536b; A vous me rends, 4vv, 15358; Baisés moy tant, 3vv, 1536b p.75; Baisés moy tant, 3vv, 1536b p.125; Baisés moy tant, 5vv, B; C’est boccane, 4vv, 15358; C’est donc pour moy que ansins, 3vv, ed. in RRMR, xxxvi (1982)
De retourner mon amy, 6vv, B; Dessus nostre treille de may, 3vv, 1536b; Dessus le marché d’Arras, 4vv, c15289, ed. in CMM, xx (1961); Douleur me bat, 6vv, B; En douleur et tristesse, 6vv, B; Faulte d’argent, 6vv, B; Fors seulement la mort, 5vv, B; Hé Dieu Helayne, 3vv, 1536b; Helas ma mere, 5vv, B; Irons nous tous jours coucher, 4vv, 15203
Jan, Jan quant tu t’en iras, 3vv, 1536b; J’ayme bien mon amy, 4vv, 15203, T p.6; J’ayme bien mon amy, 4vv, 15203, T p.8; J’ayme par amours, 3vv, 1536b; J’ay veu le regnart, 3vv, 1536b; J’ay veu le regnart, 4vv, F-Pn n.a.fr.4599 (A only); Je l’ay aymee bien sept ans, 5vv, B; Je ne sçauroys chanter ne rire, 3vv, 1536b; Je ne sçauroys chanter ne rire, 5vv, B; Jouissance vous donneray, 5vv, B
La jeusne dame va au molin, 3vv, 1536b; La rousé du moys de may, 3vv, 1536b; Le dur traveil ou mon coeur, 4vv, 154412; Mon cueur, mon corps, mon ame, 4vv, c15289; Mon cueur, mon corps, mon ame, 6vv, B; Mon mary ma diffamee, 4vv, 15203, T; Mon petit coeur n’est pas a moy, 4vv, 15203, T; Mon petit cueur tu n’es plus, 6vv, Pn Rés.Vma.851; Mort ou mercy en languissant, 5vv, B; Or suis-je bien, 3vv, 1536b; Or suis-je bien, 6vv, B
Perot viendras tu aux nopces, 3vv, 1536b; Petite camusette, 4vv, 15203; Petite camusette, 6vv, B; Pis ne me peult venir, 5vv, Pn Rés.Vma.851; Plaisir n’ay plus mais vis, 4vv, c15359; Puis donc que ma maitresse, 6vv, B; Puis que j’ai perdu ma maitresse, 5vv, B; Quant j’estoye a marier, 4vv, 15358; Quant le joly robinet eut tricoté, 3vv, 1536b; Qui a beaux nez, 6vv (2p. of Faulte d’argent); Qui est celuy qui a dit mal, 3vv, 1536b; Qui la dira la peine de mon coeur, 3vv, 1536b; Qui la dira la peine de mon coeur, 5vv, B; Qui veult aymer, 3vv, 1536b; Qui veut aymer, 6vv, B
Sire don dieu tant ils sont aises, 3vv, 1536b; Sire don dieu tant ils sont aises, 5vv, B; Sonnez my donc quand vous irez, 5vv, B; Sur le joly jonc, 3vv, ed. F. Dobbins, Oxford Book of French Chansons (Oxford, 1987); Sy je ne voy m’amie, 3vv, ed. in RRMR, xxxvi (1982); Voulez ouir chansonnette, 5vv, B; Vous aurez tout ce qui est mien, 5vv, B; Vous marchez du bout du pié, 3vv, 1536b; Vous ne l’aurez pas, 6vv, B

Madrigals:
Musica nova (Venice, 1559) [Z xiii]
Madrigali, 4vv (Venice, 1563) [Z xiv]
Amor da che tu vuoi, 5vv, Z xiv; Amor, Fortuna, 4vv, Z xiii; Amor mi fa morire, 4vv, Z xiv; Aspro core, 6vv, Z xiii; Cantai, hor piango, 6vv, Z xiii; Che fai alma, che pensi?, 7vv, Z xiii; Chi volesse saper, 4vv, Z xiv; Con doglia e con pietà, 4vv, Z xiv; Cosi vincete in terra, 4vv, Z xiv
Dove sei tu, mio caro, 5vv, Z xiv; Et se per gelosia, 2vv, Z xiv; Già mi godea felice, 4vv, Z xiv; Giunto m’ha Amor, 5vv, Z xiii; Grat’e benigna donna, 4vv, Z xiv; I begli occhi, 5vv, Z xiii; Ingrata è la mia donna, 5vv, Z xiv; In qual parte del ciel, 6vv, Z xiii; Io amai sempre, 4vv, Z xiii; Io mi rivolgo, 5vv, Z xiii; I piansi, hor canto, 6vv, Z xiii; I vidi in terra, 6vv, Z xiii
Lasso, ch’i ardo, 4vv, Z xiii; L’aura mia sacra, 5vv, Z xiii; Liete e pensose, 7vv, Z xiii; Madonna, il bel desire, 4vv, Z xiv; Madonna, s’io v’amai, 5vv, Z xiv; Mentre al bel letto, 5vv, Z xiv; Mentre che ’l cor, 5vv, Z xiii
Ne l’amar’e fredd’onde, 5vv, Z xiv; Occhi piangete, 7vv, Z xiii; O invidia, 5vv, Z xiii; Onde tolse Amor, 5vv, Z xiii; Ove ch’i posi, 6vv, Z xiii; Passa la nave, 6vv, Z xiii; Pianget’egri mortali, 5vv, Z xiv; Pien d’un vago pensier, 6vv, Z xiii; Più volte già, 5vv, Z xiii
Qual anima ignorante, 4vv, Z xiv; Qual anima ignorante, 5vv, Z xiv; Qual dolcezza giami, 5vv, Z xiv; Qual più diversa e nova cosa, 4vv, Z xiv; Qual vista sarà mai, 5vv, Z xiv; Quando fra l’altre donne, 5vv, Z xiii; Quando gionse per gli occhi, 4vv, Z xiv; Quando i begli occhi, 4vv, Z xiv; Quando nascesti, Amor, 7vv, Z xiii; Quante volte diss’io, 4vv, Z xiv; Quanto più m’arde, 5vv, Z xiv; Quest’anima gentil, 4vv, Z xiii; Rompi de l’empio core, 6vv, Z xiv
Sciocco fu’l tuo desire, 5vv, Z xiv; Se la gratia divina, 5vv, Z xiv; Se ’l veder voi, 3vv, J, Z xiv; Signora, dolce io te vorrei, 4vv, Z xiv; Son già molt’anni, 5vv, Z xiv; Tant’alto sei signor, 5vv, Z xiv

Other italian genres:
canzone villanesche except as marked; all in Z xiv
Canzone villanesche all napolitana … con la Canzona di Ruzante … primo libro, 4vv (Venice, 154520, 2/154811)
A quand’a quand’haveva una vicina, 4vv, C; Cingari simo venit’a giocare, 4vv, C; Dulce padrun, 5vv, greghesca, companion to Daniel Grisonio, Vu ha ben casun; E se per gelosia, 2vv; Madonn’io non lo so perchè lo fai, 4vv, C; Madonna mia famme bon’offerta, 4vv, C; O bene mio fam’uno favore, 4vv, C; O dolce vita mia che t’haggio fatto, 4vv, C; Occhio non fu giamai, 4vv, C; Quando di rose d’oro vien, 4vv, C; Sempre mi ride sta donna da bene, 4vv, C; Sospiri miei d’oime dogliorirosi, 4vv, C; Un giorno me pregò una vedovella, 4vv, C; Vecchie letrose non valete niente, 4vv, C; Zoia zentil che per secreta via (‘Canzona di Ruzante’), 4vv, C

Vocal religiosa:

Masses:
Liber quinque missarum (Venice, 1536) [1536a], Z ix

Missa ‘Benedicta es’, 5vv, attrib. Willaert in D-Sl 46, NL-SH 72A (facs. and ed. in UVNM, xxxv, 1915); attrib. Hesdin in I-MOe α.N.1.2, Rvat C.S.19, TVd 1; anon. in A-Wn 15950, D-Mbs Mus.Ms.260 (Pleni sunt celi and Ag II only), I-Bc Q24, REsp s.s., NL-SH 75, P-Cug M.2 (Ky, Gl, Cr only) (on Josquin’s, Mouton’s and Prioris’s motets)
Missa ‘Christus resurgens’, 4vv, 1536a, Z ix (on motet by Mouton or Richafort)
Missa ‘Gaude Barbara’, 4vv, 1536a, attrib. Divitis in F-CA 3; Z ix (on Mouton’s motet)
Missa ‘Laudate Deum’, 4vv, 1536a, attrib. Divitis in CA 3; Z ix (on Mouton’s motet)
Missa ‘Mente tota’, 6vv, D-Mbs 42, I-Rvat C.S.16,TVd 1 (on Josquin’s motet)
Missa ‘Mittit ad virginem’, 6vv, MOe α.N.1.1 (on his own motet)
Missa [mi ut mi sol], 5 vv, NL-SH 72A (cantus firmus setting, possibly soggetto cavato)
Missa ‘Osculetur me’, 4vv, 1536a, Z ix (on Gascongne’s motet)
Missa ‘Queramus cum pastoribus’ (i), 4vv, 1536a, Z ix (on Mouton’s motet)
Missa ‘Quaeramus cum pastoribus’ (ii), 4vv, F-CA 3, Z ix (on Mouton’s motet)
Kyrie, 4vv, Pn Rés.Vma.15 (c.f. Ky ‘Cunctipotens genitor’; in score)

Hymns:
Hymnorum musica (Venice, 154211, 2/15503), Z vii: Ad cenam Agni providi, 5vv; Ad cenam Agni providi, 5vv; Adesto Sancta Trinitas, 6vv; Aurea luce et decore roseo, 5vv; Aures ad nostras deitatis, 5vv; Ave maris stella, 6vv; Christe, Redemptor omnium, 6vv; Conditor alme siderum, 5vv; Decus morum, dux minorum, 6vv; Exsultet coelum laudibus, 5vv; Fons pietatis culmina, 6vv; Hostis Herodes impie, 5vv; Iste confessor Domini, 5vv; Jesu corona virginum, 5vv; Lucis Creator optime, 5vv; Magne pater Augustine, 6vv; O iubar, nostrae specimen, 6vv; Pange lingua gloriosi, 6vv; Proles de coelo prodiit, 5vv; Tibi, Christe, splendor, 4vv; Ut queant laxis, 5vv; Veni Creator Spiritus, 5vv; Vexilla Regis, 5vv; Vexilla Regis, 6vv
I sacri e santi salmi che si cantano a Vespro e Compieta … 4vv (Venice, 1555, repr. 1565, enlarged 2/1571), W: Ad preces nostras, 4vv; Ave maris stella, 4vv; Christe redemptor omnium, 4vv; Magne pater Augustine, 4vv; Te lucis ante terminum, 4vv
Ad cenam Agni providi, 4vv, I-TVd 13, W; Festum nunc celebre, 5vv, TVd 13, W; Laetetur mens fidelium, 5vv, Bsp A.XXXXV, anon., attrib. Willaert in RMS, iv (1986), ed. F. Tirro, Giovanni Spataro’s Choirbooks in the Archive of San Petronio in Bologna (diss., U. of Chicago, 1974); Maria mater domini, 5vv, TVd 13, W; Sanctorum meritis, 5vv, TVd 13, W

Psalms:
Di Adriano et di Jachet: I salmi … a uno et a duoi chori (Venice, 15501), Z vii: Confitebor tibi … in consilio (Ps cx), 8vv; Credidi propter quod locutus sum (Ps cxv), 8vv; De profundis (Ps cxxix), 8vv; Domine probasti me (Ps cxxxviii), 8vv; In convertendo (Ps cxxv), 8vv; Lauda Jerusalem Dominum (Ps cxlvii), 8vv; Laudate pueri Dominum (Ps cxii), 8vv; Memento Domine David (Ps cxxxi), 8vv with Jacquet of Mantua: Beatus vir qui timet Dominum (Ps cxi), 4–5vv; Dixit Dominus (Ps cix), 4–5vv; In exitu Israel (Ps cxiii), 4vv; Laetatus sum (Ps cxxi), 4vv; Laudate Dominum omnes gentes (Ps cxvi), 4–5vv; Nisi Dominus (Ps cxxvi), 4–5vv
I sacri e santi salmi …, 4vv (1555, repr. 1565, enlarged 2/1571): Beatus vir qui timet Dominum (Ps cxi); Confitebor tibi … in consilio (Ps cx); Cum invocarem (Ps iv); De profundis (Ps cxxix); Dixit Dominus (Ps cix); Ecce nunc benedicite (Ps cxxxiii); In te Domine speravi … et eripe me (Ps lxx); Laetatus sum (Ps cxxxiii); Lauda Jerusalem Dominum (Ps cxlvii); Laudate pueri Dominum (Ps cxii); Memento Domine David (Ps cxxxi); Qui habitat in adiutorio Altissimi (Ps xc)
Lauda anima mea Dominum (Ps cxlv), 8vv, I-TVd 11b; Laudate Dominum quoniam bonus est psalmus (Ps cxlvi), 8vv, TVd 11b; both attrib. Willaert in Carver (1988)

Miscellaneous liturgical music:
I sacri e santi salmi …, 4vv (1555, repr. 1565, enlarged 2/1571*): Magnificat;
Magnificat secti toni;
Nunc dimittis* ants: Benedicamus in laude Jesu*;
Hodie Christus natus est;
Miserere mihi, Domine;
Regina celi*;
Salva nos Domine;
Tecum principium resp: In manus tuas* vcles: Benedicamus Domino*;
Jube Domine benedicere
Magnificat del secondo tono, lost, mentioned in SpataroC

Motets:
Motecta … liber primus, 4vv (Venice, 1539, enlarged 2/1545) [Z i]
Mottetti … libro secondo, 4vv (Venice, 1539, enlarged as Motecta … liber secundus, 2/1545) [Z ii]
Motecta … liber primus, 5vv (Venice, 1539, 2/1550) [Z iii]
Motecta … liber primus, 6vv (Venice, 154210) [Z iv]
Musica nova (Venice, 1559) [Z v]
Adriacos numero, 5vv, Z iii; Ad te Domine preces nostras, 4vv, Z i; Ad tua confugio supplex, 4vv, 15385; Alma Redemptoris mater, 6vv, Z v; Angelus Domini descendit, 4vv, Z i; Antoni pastor inclyte, 4vv, Z i; Armorum fortissime ductor Sebastiane, 4vv, Z ii; Aspice Domine quia facta, 6vv, Z v; Auditae insulae, 6vv, Z v; Aule lucide, 4vv, I-MOe C313; Ave dulcissime Domine, 4vv, Z i; Ave et gaude, 5vv, Bc Q27; Ave Maria, ancilla (2p. Ave Mariafons), 5vv, Z iii; Ave Maria, gratia plena, 4vv, Z i; Ave Maria, gratia plena, 4vv, 153210 (2p. of Pater noster); Ave Maria, gratia plena, 6vv, Z iv; Ave maris stella, 5vv, Z iii; Ave regina coelorum (2p. Gaude [virgo] gloriosa), 4vv, Z i; Ave regina coelorum, 4vv, Z ii; Avertatur obsecro Domine, 6vv, Z v; Ave virginum gemma Sancta Catharina, 4vv, Z ii; Ave virgo sponsa, 6vv, Z iv
Beata viscera, 6vv, Z iv; Beati pauperes, 5vv, Z v; Beatus Bernardus, 5vv, TVd 29, lost; Beatus Bernardus (2p. Factus est quasi), 6vv, 154422; Beatus Joannes Apostolus, 4vv, Z ii; Beatus Laurentius, 6vv, Z iv; Beatus Stephanus, 4vv, Z ii; Benedicta es, coelorum regina, 4vv, Z i; Benedicta es, coelorum regina, 7vv, Z v; Benedictus Redemptor, 5vv, ed. in Cw, lix (1957); Cantate Domino canticum vocum, 4 vv, Bc Q20; Christi mater sancte Chiliane, 5vv, TVd 29, lost; Christi virgo (2p. Quoniam peccatorum mole), 4vv, ed. in MRM, iv (1968); Christus resurgens, 5vv, Z iii; Clare sanctorum, 5vv, 15446; Confitebor tibi, 4vv, Z v; Congratulamini mihi omnes (2p. Beatam me dicent), 4vv, Z ii; Congratulamini mihi omnes (2p. Et dum flerem), 5vv, Z iii; Congratulamini mihi omnes (2p. Recedentibus discipulis), 4vv, Z i; Creator omnium, 5vv, MOe C313; Creator omnium, 6vv, MOe C314
Da pacem, Domine, 4vv, 15539; Dic nobis, 4vv, MOe C313; Dilexi, quoniam, 4vv, Z v; Domine Jesu Christe, 5vv, Z iii; Domine Jesu Christe (2p. O bone Jesu), 6vv, Z iv; Domine Jesu Christe, fili Dei, 4vv, Z i; Domine Jesu Christe memento, 4vv, Z ii; Domine, quid multiplicati, 4vv, Z v; Domine quis habitabit, 4vv, 15203; Dominus regit me, 4vv, Z i; Dulces exuviae, 3vv, 15206; Dulces exuviae, 4vv, Z ii; Ecce Dominus veniet, 5vv, 15329; Ecce lignum crucis, 5vv, Z iii; Enixa est puerpera, 6vv, 15407, Rvat C.S.46; Flete oculi, rorate genas, 4vv, Z ii; Gaudeamus omnes, 5vv, TVd 29, lost
Hac clara die (2p. Cui contra Maria), 4vv, 153410; Haec est domus Domini, 6vv, Z v; Haud aliter pugnans fulgebat, 5vv, Z iii; Hodie Christus natus est, 5vv, MOe C313; Homo quidam fecit coenam, 4vv, Z i; Huc me sidereo, 6vv, Z v; Inclite dux salve victor, 5vv, Z iii; Inclite Sfortiadum, 5vv, Z iii; In diebus illis (2p. Et stans retro), 6vv, Z iv; In diebus illis (2p. Susanna aliquando, 3p. Deus qui), 5vv, 15371; In excelso throno vidi sedere, 6vv, Z iv; Infelix ego, 6vv, c15569; Infirmitatem nostram, 5vv, NL-Lml 864; In illo tempore stabant, 4vv, Z ii; Intercessio quaesumus, 4vv, Z ii; Inter natos, 4vv, T; In tua patientia, 4vv, Z i; Inviolata, integra (2p. Nostra ut pura pectora), 4vv, Z i; Inviolata, integra (2p. Tua per precata), 7vv, Z v; Joannes Apostolus (2p. Ecclesiam tuam), 4vv, Z i
Laetare sancta mater ecclesia, 5vv, Z iii; Lamentabatur Jacob, 4vv, D-Rp 211–15; Laus tibi, sacra rubens, 5vv, ed. in Cw, lix (1957); Locuti sunt adversum me, 5vv, Z iii; Magne martyr Adriane, 4vv, Z i; Magnum haereditatis mysterium, 4vv, Z ii; Mane prima sabbati, 5vv, I-MOe C313; Mirabile mysterium, 4vv, Z i; Miserere nostri Deus, 5vv, Z v; Mittit ad virginem, 6vv, Z v; Natale Sancte Euphemiae, 4vv, Z i; Nazaraeus vocabitur, 4vv, Z i; Ne projicias nos, Domine, 5vv, Z iii; Nigra sum, 4vv, c15301; Nil postquam sacrum, 6vv, lost, mentioned in Zarlino, Istitutioni (3/1573/R), 325; Nunc pio corde, 4vv, MOe C313
O admirabile commercium, 5vv, Z v; O beatum pontificem … O Martine, 6vv, Z iv; Obsecro Domine, 6vv, Z iv; O crux splendidior, 5vv, Z iii; O doctor optime, 5vv, TVd 29, lost; O Domine Jesu Christe, adoro, 4vv, Z i; O gemma clarissima, Catherina, 4vv, Z i; O gloriosa domina, 6vv, Z iv; O magnum mysterium, 4vv, Z i; Omnia quae fecisti, 5vv, Z v; Omnipotens sempiterne Deus, 4vv, Z i; O proles Hispaniae, 6vv, MOe C314; O salutaris hostia, 6vv, Z iv; O socii durate, 6vv, Z xiv; O sodales sancti Vindemialis et Florentii, 5vv, TVd 29, lost; O stupor et gaudium … tu Francisce, 5vv, Rv S.Borr.E.II.55–60; O Thoma, laus et gloria, 4vv, Z i
Parens tonantis maximi, 4vv, Z ii; Patefactae sunt januae, 4vv, Z i; Pater noster, 6vv, Z iv; Pater noster (2p. Ave Maria), 4vv, Z ii; Pater, peccavi (2p. Quanti mercenarii), 4vv, 15538; Pater, peccavi, 6vv, Z v; Peccata mea, 6vv, Z v; Peccavi supra numerum, 5vv, Z iii; Plange quasi virgo, 4vv, GB-Lcm 2037; Praeter rerum seriem, 7vv, Z v; Precatus est Moyses, 5vv, Z iii; Prolongati sunt, 5vv, Z iii; Quasi unus de paradisi, 4vv, Z i; Quem terra, pontus, aethera, 4vv, Z ii; Quia devotis laudibus, 4vv, I-Bc Q19; Quid non ebrietas, 2 or 4vv, 4vv setting ed. in Lowinsky (1956); Qui habitat in adjutorio, 4vv, Z ii; Recordare Domine, 4vv, Z v; Regina celi letare, 3vv, J; Regina coeli laetare, 4vv, Z ii; Regina coeli laetare, 4vv, ed. in MRM, iv (1968); Regina coeli laetare, 5vv, Z iii; Regina coeli laetare (2p. Resurrexit), 6vv, MOe C314
Sacerdotum diadema, 5vv, Z iii; Sacro fonte regenerata, 5vv, ed. in Cw, lix (1957); Saluto te sancta virgo, 4vv, Z i; Salva nos ab excidio, 5vv, Z iii; Salve, crux sancta, 4vv, Z i; Salve sancta parens, 6vv, Z v; Sancta et immaculata, 4vv, 15203, ed. in Lowinsky (1982); Sancta Maria regina (2p. Opia domina), 5vv, 153410; Sancte Francisce, 6vv, D-W 293; Sancte Paule apostole, 4vv, Z i; Simile est regnum, 5vv, I-Rv S.Borr.E.II.55–60; Si rore Aonio, 5vv, Z iii; Spiritus meus attenuabitur, 5vv, Z ii; Stans autem Jesus, 4vv, ed. in SCMot, ix (1998); Strinxerunt corporis membra, 4vv, Z ii; Sub tuum praesidium, 5vv, Z v; Surgit Christus cum trophaeo, 4vv, Z ii; Sustinuimus pacem et non venit, 5vv, Z v
Te Deum patrem, 7vv, Z v; Tota pulchra es, 4vv, Z i; Tristis est anima, 4vv, GB-Lcm 2037; Usquequo Domine, 4vv, Z ii; Valde honorandus est beatus Joannes, 4vv, Z ii; Venator lepores, 6vv, Z iv; Veni Redemptor, 5vv, I-MOe C313; Veni Sancte Spiritus (2p. O lux beatissima), 6vv, Z v; Veni Sancte Spiritus (2p. Sine tuo nomine), 4vv, Z ii; Verbum bonum (2p. Ave solem genuisti), 6vv, Z iv; Verbum iniquum, 5vv, Z iii; Verbum supernum/O salutaris hostia, 7vv, Z v; Victimae paschali laudes, 4vv, Z ii; Victimae paschali laudes, 6vv, Z v; Victor io, salve, 5vv, Z iii; Videns dominus, 4vv, Z i; Virgo gloriosa Christi, 4vv, ed. in MRM, iv (1968); Vocem jocunditatis, 6vv, Z iv

Instrumental:

4 ricercares a 4, 154022, c155024, ed. in MRM, i (1964)
4 ricercares a 3 (‘Re’, ‘Mi’, ‘Fa’, ‘Sol’), 15436, J
10 ricercares a 3, 154934, 155116/R, J

Arrangements:
Involatura de li madrigali di Verdelotto (Venice, 1536/R), ed. in Renaissance Music Prints, iii (London, 1980): 22 madrigals by Verdelot, arr. Willaert for 1v, lute

Doubtful and misattributed works:
Ave maris stella, 4vv, W, anon. in I-PCd xvi.2.20, unlikely on stylistic grounds
Cum invocarem (Ps iv), 8vv, ed. in Carver (1980), attrib. Willaert in 15641; Ecce nunc benedicite (Ps cxxxiii), 8vv, ed. in Carver (1980), attrib. Willaert in 15641; In te Domine speravi … et eripe me (Ps lxx), 8vv, ed. in Carver (1980), attrib. Willaert in 15641; Laudate Dominum omnes gentes (Ps cxvi), 8vv, attrib. Willaert in TVd 11b; Qui habitat in adiutorio Altissimi (Ps xc), 8vv, ed. in Carver (1980), attrib. Willaert in 15641; all questioned in Carver (1988)
Magnificat, 8vv, attrib. Willaert in 15641, attrib. Ruffino in Carver (1988); Magnificat quarti toni, 4vv, attrib. Willaert in NL-L 1442, elsewhere (with different verses 4, 8, 10) attrib. Mouton, ed. in CMM, xliii/5 (forthcoming)
Beata Dei Genitrix, 4vv, Z i, attrib. Willaert in 1539a, attrib. Conseil in 153910, but by J. Lhéritier; Deus in nomine tuo (2p. Ecce enim Deus), 5vv, ed. in CMM, xlviii/2, attrib Willaert in 15329 by Lhéritier; Emendemus in melius, 4vv, attrib. Willaert in I-BGc 1209D, unlikely on stylistic grounds; Exaudi Deus meus, 4vv, attrib. Willaert in 15457, unlikely on stylistic grounds; Nil stolidus differt, 4vv, attrib. Willaert in 15457, unlikely on stylistic grounds; O beata infantia, 6vv, attrib. Willaert in Rv S.Borr.E.II.55–60, by Richafort; Rex autem David, 4vv, attrib. Willaert in CH–SGs 463, unlikely on stylistic grounds; Salva nos, Domine, 6vv, Z iv, attrib. Willaert in 1542, attrib. Josquin in I-Bc R142, but by Mouton (Brown, 1986); Sane me, Domine, 4vv, attrib. Willaert in 15671, unlikely on stylistic grounds; Victimae paschali laudes, 4vv, attrib. Willaert in 154915, unlikely on stylistic grounds; Visita, quaesumus, 4vv, ed. in SCMot, xiv, attrib. Willaert in 15385, by Jacquet of Mantua
La rousée de moy de may, 5vv, attrib. Willaert in D-Mbs Mus.1508, attrib. Benedictus in 15407, but by Mouton; Le grand desir, 3vv, attrib. Willaert in 156911, by Mouton; N’est ce point un grand de plaisir (= Mein hertz und gmüt), 5vv, ed. in EdM, lxiii (1997), attrib. Willaert in 155629, Tenorlied, questioned in B
Amor tu sai pur fare, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt; Lagrime meste, 4vv, Z xiv, attrib. Willaert in 1563, by L. Barré; Madonna mia gentile, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt; Madonna, ohime, per qual cagion, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt; Non più ciance madonna, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt; Oimè ’l bel viso, 4vv, Z xiv, attrib. Willaert in 1563, by L. Barré; Se la dura durezza, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt; Voi sapete ch’io v’am’anzi, 4vv, attrib. Willaert in 1563, by Arcadelt
Le vecchie per invidia, 4vv, C, Z xiv, attrib. Willaert in 154811, by Corteccia; Se pur ti guardo, 4vv, Z xiv, attrib. Willaert in PL-GD 4003, attrib. ‘incerto autore’ in c155019 and many other sources, attrib. B. Donato in 15895, not by Willaert or Donato

Jacobus de Kerle (Ypres, c.1532 - Prague, 7 de gener de 1591) va ser un compositor i organista flamenc especialment actiu a Itàlia i Alemanya i un dels darrers mestres més importants de l'escola neerlandesa. Es va formar probablement al Monestir de Sant Martí a Ypres, la ciutat on es creu que va néixer i a on va conèixer la música de Gilles Bracquet. Es va formar com a cantant a la Catedral de Cambrai entre els anys 1548 i 1550. Després va viatjar a Orvieto on va treballar com a magister capellae a càrrec d'un cor de nens. Allà mateix va assolir la condició d'organista. Més tard va prendre les ordres sagrades a Itàlia. A l'estiu del 1561 va viure a Venècia on va publicar una col·lecció de salms i magnificats. Poc després va tornar a Orvieto on es va reunir amb el cardenal Otto Truchsess von Waldburg, qui li va demanar una sèrie d'encàrrecs musicals. El 1562 va viatjar a Roma, on va assolir el càrrec de director musical de la capella privada del cardenal.

El 1564 va visitar Barcelona durant el seguici del cardenal Otto, on va visitar els prínceps imperials Rudolf i Ernst de la cort espanyola. El 1565 va tornar a Ypres, on es va convertir en músic i director de la seva catedral tot i que hi va romandre poc temps. L'agost de 1566 va viatjar a la Universitat de Dillingen, fundada feia pocs anys. El 1567 va tornar a Ypres tot i que algunes disputes el van fer desistir de quedar-s'hi. Va tornar a Roma per viure-hi durant un temps. A Roma es va reunir novament amb el cardenal Otto, que el va nomenar membre de la Catedral d'Augsburg. El 18 d'agost del 1568 va ser nomenat vicari del cor a Augsburg i poc després organista de la catedral. Allà hi va viure durant sis anys, sent el període més tranquil i creatiu de la seva vida. L'estiu del 1571, va rebre la petició formal de substituir a Anton Span tot i que finalment el càrrec no fou per De Kerle sinó pel seu col·lega Bernhard Klingenstein. Des d'allà va accedir a un càrrec a Cambrai que va ocupar durant 12 anys (1575-1587). El 1583 es va instal·lar a Praga, ciutat on va viure-hi la resta de la seva vida, morint el gener de 1591.

OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro capitolo del triumpho d’amore de Petrarca, 5vv (Venice, 1570), lost
Madrigali, libro primo [Carmina italica musicis modulis ornata], 4vv (Venice, 1570), lost
Egregia cantio, in … honorem Melchioris Lincken Augustani, 6vv (Nuremberg, 1574)
1 madrigal, 1561

Other works, A-Wn;
Öhk; D-As, Dlb, Mbs, Rp, Rtt, Sl;
GB-Lbl;
Bressanone Cathedral Library;
PL-GD;
WRu; formerly Gymnasium Johanneum, Liegnitz, now ?PL-WRu

Vocal religiosa:

6 missae, 4, 5vv (Venice, 1562), ed. in Trésor musical, xxii–xxviii (Brussels, 1886–92)
4 missae … adiuncto in fine Te Deum laudamus, 4, 5vv (Antwerp, 1582; 2/1583), 2 ed. in Antologia polyphonica, ii (Rome, 1932)
Motetti, 4, 5vv (Rome, 1557)
[15] Selectae quaedam cantiones sacrae, 5, 6vv (Nuremberg, 1571);
TeD and 6 motets ed. in Trésor musical, i (Brussels, 1865); xvii (Brussels, 1881)
Liber modulorum, 4–6vv (Paris, 1572)
Liber [11] modulorum sacrorum, 5, 6vv, quibus addita est recens cantio de sacro foedere contra Turcas, 8vv (Munich, 1572)
Liber [16] modulorum sacrorum, 4–6vv (Munich, 1573), 1 ed. in HAM, i (1946)
Liber [16] mottetorum, 4, 5vv, adiuncto in fine Te Deum laudamus, 6vv (Munich, 1573)
[9] Sacrae cantiones, quas vulgo moteta vocant … ecclesiastici hymni de resurrectione et ascensione, 5, 6vv (Munich, 1575)
[9] Selectiorum aliquot modulorum, 4, 5, 8vv (Prague, 1585)
[23] Hymni totius anni … et Magnificat, 4, 5vv (Rome, 1558, lost; 2/1560)
[16] Magnificat octo tonorum, 4vv (Venice, 1561)
Liber [20] psalmorum ad vesperas, 4vv (Venice, 1561)
Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu, 4vv (Venice, 1562); ed. in DTB, xxxiv, Jg.xvi (1926, rev. 2/1974)
5 motets, 1580, 1605