Obra de Joseph Garibaldi (1863-1941), pintor francès (1)
- Recordatori de Georg Martin Adolph von Henselt -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Joseph Garibaldi (Marsella, 12 de maig de 1863 - Marsella, 1941) va ser un pintor francès. Fill d'un empleat italià de l'empresa de Noilly Prat de Marsella, el seu talent és detectat per Louis Prat, director de la companyia, que va decidir inscriure'l a l'Escola de Belles Arts. L'arribada a Marsella des de Lió del pintor Antoine Vollon va ser important ja que sota la seva influència i els seus consells Garibaldi no només es va poder convertir en un amic proper del pintor sinó que també va aprendre'n el seu art. Es va inscriure a l'Associació d'Artistes de Marsella. El seu àmbit de treball va ser la geografia mediterrània i la ciutat de Marsella de la qual va pintar-ne diverses vistes, especialment portuàries. Durant alguns anys va viatjar a Venècia, Còrsega i Savoia. Aquests viatges queden documentats per les pintures que va realitzar. La majoria de la seva obra, poc coneguda en general i en un estil proper al romanticisme de Turner pels colors, el realisme i fins i tot la pinzellada, roman al Palau de les Arts a Marsella.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Joseph Garibaldi (1863-1941) - Altres: Joseph Garibaldi (1863-1941)
Parlem de Música...
La felicitat d'aquella època matrimonial queda constància en els seus opus 2 i 5 de 1837-1838. De gran bellesa i recarregats de passió, mostren trets característics i propers a la música de Chopin. La majoria de la producció d'Henselt d'aquell temps van ser obres per a piano. Majoritàriament peces de saló, poemes, estudis, nocturns i romances. Bon amic dels Schumann (Robert i Clara), va compartir sovint escena amb ambdós. Les úniques obres de gran abast que va compondre Henselt van ser el seu conegut Concert per a piano Op. 16 (publicat el 1847), les Variacions per a piano i orquestra en base a una melodia de Robert le diable de Meyerbeer Op. 11 (1840) i el Trio amb piano Op. 24 (1851). A principis del 1838, Henselt va arribar a Sant Petersburg on va interpretar, en privat, pel Comte Mikhail Vielgorsky, pianista i compositor. Allà va treballar també com a professor. Un dels seus alumnes va ser Vladimir Stasov. A la ciutat russa va conèixer a Liszt amb qui va compartir escenaris i una càlida amistat. El 1844 va rebre la visita dels seus bons amics alemanys Robert i Clara Schumann.
A principis de la dècada de 1850, Henselt es va embarcar en una gira de concerts per França, Alemanya i Anglaterra. En aquest país va dedicar un temps a visitar a Johann Baptist Cramer un dels pianistes a qui més admirava. El 1853 va retornar a Rússia on va iniciar una gira concertant. Si bé els seus actes públics van disminuir considerablement a partir d'aleshores. L'aparició de Leschetizky i Anton Rubinstein a Sant Petersburg van motivar, en part, el seu progressiu abandonament dels escenaris. És d'aquesta manera que Henselt es va concentrar en la docència a partir del 1861. D'entrada a Moscow i a partir del 1887 en el Conservatori de Sant Petersburg. Dos anys més tard, va morir a Cieplice Śląskie-Zdrój, Polònia.
Font: En català: Adolf von Henselt (1814-1889) - En castellano: Adolf von Henselt (1814-1889) - In english: Adolf von Henselt (1814-1889) - Altres: Adolf von Henselt (1814-1889)
Parlem amb veu pròpia...
L'edició d'avui, de les poques monogràfiques existents al seu nom, recopila una bona part del seu opus per a piano. Des dels seus estudis característics Op. 2 i Op. 5 fins a breus partitures individuals per nom, entre altres, de Poème d'amour, Rhapsodie, Frühlingslied, La GondolaoToccatina. Algunes d'aquestes obres són primeres gravacions mundials per la qual cosa, i per celebrar el seu 200 aniversari de naixement, ja serà motiu de benaurança. No són obres pensades per a interpretacions altament exigents, virtuoses i fins i tot públiques ja que Henselt es va guanyar bé la vida com a professor per la qual cosa no tenia la més mínima necessitat de publicar el seu repertori el qual escrivia majoritàriament per a sí mateix. Aquest fet és important per entendre'n la temàtica i fins i tot per a intuir l'estat d'ànim del propi compositor. D'elevada sensibilitat romàntica i gràcies a la impecable interpretació, ens podrem introduir en la ment creativa d'aquest pianista alemany a qui avui celebrem. Poesia pianística, de tonalitat molt semblant en cada una de les partitures però que ràpidament captiva pel seu missatge nostàlgic i profundament sentimental!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!