VOGLER, Georg Joseph (1749-1814) - Großes Requiem in E-flat

Georg Joseph Vogler (Würzburg, 15 de juny de 1749 - Darmstadt, 6 de maig de 1814) va ser un teòric, professor, pianista, constructor d'orgues i compositor alemany. La seva teoria de l'harmonia va influenciar alguns dels enfocaments del segle XIX. Es va anticipar a l'època romàntica amb la seva harmonia cromàtica, orquestració colorista i melodies provinents de la tradició popular i de les cultures exòtiques. El seu concepte radical en el disseny d'orgues va despertar l'interès però també la controvèrsia generalitzada; els seus escrits sobre la reforma de la música sacra van anticipar el moviment cecilià. El treball de Vogler no va deixar indiferent. Se'l va criticar per les seves excentricitats i els seus detractors el van titllar de "xarlatà". Ell, però, va gaudir de l'admiració de la majoria dels seus clients i alumnes al llarg de la seva carrera i, en retrospectiva, es va destacar com un pensador musical profundament innovador i professional. Els seus èxits no només agreguen una nova veu a la vida musical europea de finals del segle XVIII i principis del XIX sinó també una notable influència en els seus successors romàntics.

Fill d'un fabricant d'instruments de Würzburg, Vogler va assistir a un Gymnasium jesuïta abans de matricular-se als estudis humanístics a la Universitat de Würzburg el 1763. Anys més tard va estudiar Dret Canònic. En aquests primers anys va compondre ballets i música teatral per a diverses actuacions universitàries. El 1770 va obtenir una plaça de capellà de la Cort de Mannheim. Ambiciós en la seva carrera musical, ben aviat va tenir la confiança dels electors i va poder realitzar diversos viatges d'estudis a Itàlia. Allà va conèixer i estudiar amb el Pare Martini a Bologna i amb Francesco Antonio Vallotti a Padova. A Roma va entrar com a soci de l'Accademia dell'Arcadia i el Papa Pius VI el va nomenar protonotari papal, camarlenc i Cavaller de l'Esperó Daurada. El 1775 va tornar a Mannheim ja amb el càrrec de conseller espiritual i segon mestre de capella de la Cort. Va fundar la Mannheimer Tonschule i va començar a publicar escrits didàctics, incloent el manual Tonwissenschaft und Tonsezkunst (1776), un recull de material pedagògic titulat Kuhrpfälzische Tonschule (1778) i la sèrie de tres volums Betrachtungen der Mannheimer Tonschule (1778-81).

El 1780 va viatjar a París per guanyar-se l'aprovació de la seva teoria de l'harmonia de l'Académie Royale des Sciences. En aquells anys va treballar tant a París com a Versalles. El 1783 va viatjar a Londres. El 1784 va tornar a Alemanya on va succeir a Andrea Bernasconi com a primer mestre de capella. El 1786 va abandonar aquest càrrec per entrar al servei, com a director musical i mestre del príncep hereu, del Rei Gustav III de Suècia. A Estocolm va reprendre el seu treball pedagògic sense abandonar la composició i els seus viatges. En un d'aquests, concretament a Espanya, va ser arrestat al confondre'l amb un espia. Sense més conseqüències va continuar viatjant per la Mediterrània a la recerca de cançons tradicionals. El 1793 va retornar a Suècia on va conservar el seu càrrec reial fins el 1799. A partir d'aleshores va continuar viatjant en la seva nova faceta de dissenyador d'orgues. Copenhaguen (1799-1800), Berlin (1800-1801), Praga (1801-2) i Viena (1802/3-5), on va conèixer a Haydn i on va competir amb Beethoven. Va obtenir una comissió d'Emanuel Schikaneder per la seva òpera Samori (1804) i es va convertir en mestre d'un jove Carl Maria von Weber. El 1810 es va unir a un cercle d'amics de Weber, a qui va ensenyar, amb, entre altres, compositors com Meyerbeer, el teòric Gottfried Weber i l'austríac Johann Gänsbacher. Va continuar treballant en el disseny innovador d'orgues fins el mes de maig de 1814, any de la seva mort.

Musicalment Vogler va ser un compositor extraordinàriament prolífic tot i el seu treball polifacètic en diversos camps. Les seves composicions inclouen obres sacres vocals, òperes, nombrosa música instrumental i innovadora música de teclat. Si bé van ser poques les obres de Vogler que van aconseguir el reconeixement públic, alguna de la seva música es va guanyar immediatament l'admiració. Diversos dels seus treballs es van dur a terme en molts concerts fins ben entrat el segle XIX i, entre altres, el mateix Robert Schumann va elogiar ferventment, el 1838, la música de Vogler. Extraordinàriament reeixit com un organista virtuós se'l coneixia pels efectes sonors sorprenents. El mateix Mozart va poder gaudir d'alguna de les seves interpretacions en viu tot afirmant, en una carta a Leopold Mozart del 18 de desembre de 1777, que possiblement "era un dels organistes i clavecinistes més sorprenents d'Europa"