GIROLAMI, Giovan Battista (1702-1786) - Messa da Requiem

Parlem de Pintura...

Anne-Louis Girodet de Roucy (Montargis, 5 de gener de 1767 - París, 9 de desembre de 1824) va ser un pintor nascut a França. Deixeble de Jacques-Louis David, la seva obra, marcada per l'erotisme i el treball meticulós, ha estat gairebé oblidada fins fa unes dècades, quan va ser redescoberta ran de l'exposició amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement, a la seva ciutat natal.

Des de ben petit, va perdre als seus pares i la cura de la seva herència i educació van correspondre al seu tutor, M. Trioson, "Medecin-de-mesdames" qui el va adoptar amb posterioritat. Va començar a estudiar arquitectura a l'escola i va exercir una carrera militar. Més tard va passar a estudiar pintura amb un pintor anomenat Luquin, abans d'entrar a l'escola de David, sent un dels seus pupils més destacats. El 1789 va guanyar el Premi de Roma per l'obra José reconegut pels seus germans i es va instal·lar a Itàlia durant cinc anys. Gràcies a aquesta pintura, va obtenir el reconeixement i la fama. A Roma va pintar el seu Hippocrate refusant els presents d'Artaxerxes ​​i Endymion-Dormant, obra que va ser molt lloada en el Saló de 1792. El 1793, Girodet va assistir a la destrucció de l'Acadèmia francesa a Roma. Va fugir de Roma passant per Nàpols, Florència i Gènova, per tornar a França el 1795.

De tornada a França, Girodet va pintar molts retrats, incloent alguns dels membres de la família de Napoleó Bonaparte. El 1808, Girodet va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor. Era a més membre de l'Acadèmia de Pintura i de l'Institut de França i cavaller de l'ordre de Sant Miquel. El 1812, en heretar una quantiosa fortuna, es va dedicar majoritàriament a il·lustrar llibres. Les seves habilitats van començar llavors a declinar, i el seu costum de treballar a la nit i altres excessos van afectar negativament la seva salut. Girodet va morir el 9 de desembre a París.

Representa en pintura les primícies del romanticisme francès, encarnat en literatura de Chateaubriand. El seu gust pel que és estrany, el seu erotisme ambigu, la seva sofisticació literària, els misteris que l'envoltaven, fascinaven o desconcertaven, ja en vida. Girodet ha estat redescobert fa uns quaranta anys arran d'una exposició organitzada a Montargis en ocasió del bicentenari del seu naixement (1967). Dibuixant virtuós (dedica anys sencers a cadascun dels seus quadres) i perfecte retratista segons les teories psicològiques de Rousseau o de Lavater, és qui millor ha sabut apropar la pintura d'història a l'espectacle dels sentiments. La visió diacrònica de la seva obra permet posar en relleu les ruptures i contrastos del seu art, així com la importància del context històric de l'època, marcada per la Revolució, l'execució d'un rei, el naixement i el regnat d'un emperador i, finalment, la tornada de la monarquia.

Políticament inclassificable i contradictori, entusiasta i oportunista, sexualment enigmàtic, Girodet és el tipus d'heroi romàntic, del qual fixa la imatge en el retrat de Chateaubriand. Rebel a la rigidesa de les categories artístiques, el seu interès pel que era immaterial i el somni, el seu gust per la poesia i el seu classicisme excèntric perverteixen i modifiquen subtilment l'ensenyament de David. El seu art seductor i sovint estrany anuncia els moments més literaris de la pintura francesa, el simbolisme i el surrealisme.