Obra d'Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1767-1824), pintor francès.
- Recordatori de Giovann Battista Girolami -
En el dia de la commemoració del seu 228è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Anne-Louis Girodet de Roucy (Montargis, 5 de gener de 1767 - París, 9 de desembre de 1824) va ser un pintor nascut a França. Deixeble de Jacques-Louis David, la seva obra, marcada per l'erotisme i el treball meticulós, ha estat gairebé oblidada fins fa unes dècades, quan va ser redescoberta ran de l'exposició amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement, a la seva ciutat natal.
Des de ben petit, va perdre als seus pares i la cura de la seva herència i educació van correspondre al seu tutor, M. Trioson, "Medecin-de-mesdames" qui el va adoptar amb posterioritat. Va començar a estudiar arquitectura a l'escola i va exercir una carrera militar. Més tard va passar a estudiar pintura amb un pintor anomenat Luquin, abans d'entrar a l'escola de David, sent un dels seus pupils més destacats. El 1789 va guanyar el Premi de Roma per l'obra José reconegut pels seus germans i es va instal·lar a Itàlia durant cinc anys. Gràcies a aquesta pintura, va obtenir el reconeixement i la fama. A Roma va pintar el seu Hippocrate refusant els presents d'Artaxerxes i Endymion-Dormant, obra que va ser molt lloada en el Saló de 1792. El 1793, Girodet va assistir a la destrucció de l'Acadèmia francesa a Roma. Va fugir de Roma passant per Nàpols, Florència i Gènova, per tornar a França el 1795.
De tornada a França, Girodet va pintar molts retrats, incloent alguns dels membres de la família de Napoleó Bonaparte. El 1808, Girodet va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor. Era a més membre de l'Acadèmia de Pintura i de l'Institut de França i cavaller de l'ordre de Sant Miquel. El 1812, en heretar una quantiosa fortuna, es va dedicar majoritàriament a il·lustrar llibres. Les seves habilitats van començar llavors a declinar, i el seu costum de treballar a la nit i altres excessos van afectar negativament la seva salut. Girodet va morir el 9 de desembre a París.
Representa en pintura les primícies del romanticisme francès, encarnat en literatura de Chateaubriand. El seu gust pel que és estrany, el seu erotisme ambigu, la seva sofisticació literària, els misteris que l'envoltaven, fascinaven o desconcertaven, ja en vida. Girodet ha estat redescobert fa uns quaranta anys arran d'una exposició organitzada a Montargis en ocasió del bicentenari del seu naixement (1967). Dibuixant virtuós (dedica anys sencers a cadascun dels seus quadres) i perfecte retratista segons les teories psicològiques de Rousseau o de Lavater, és qui millor ha sabut apropar la pintura d'història a l'espectacle dels sentiments. La visió diacrònica de la seva obra permet posar en relleu les ruptures i contrastos del seu art, així com la importància del context històric de l'època, marcada per la Revolució, l'execució d'un rei, el naixement i el regnat d'un emperador i, finalment, la tornada de la monarquia.
Políticament inclassificable i contradictori, entusiasta i oportunista, sexualment enigmàtic, Girodet és el tipus d'heroi romàntic, del qual fixa la imatge en el retrat de Chateaubriand. Rebel a la rigidesa de les categories artístiques, el seu interès pel que era immaterial i el somni, el seu gust per la poesia i el seu classicisme excèntric perverteixen i modifiquen subtilment l'ensenyament de David. El seu art seductor i sovint estrany anuncia els moments més literaris de la pintura francesa, el simbolisme i el surrealisme.
Anne-Louis Girodet de Roucy (Montargis, 5 de gener de 1767 - París, 9 de desembre de 1824) va ser un pintor nascut a França. Deixeble de Jacques-Louis David, la seva obra, marcada per l'erotisme i el treball meticulós, ha estat gairebé oblidada fins fa unes dècades, quan va ser redescoberta ran de l'exposició amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement, a la seva ciutat natal.
Des de ben petit, va perdre als seus pares i la cura de la seva herència i educació van correspondre al seu tutor, M. Trioson, "Medecin-de-mesdames" qui el va adoptar amb posterioritat. Va començar a estudiar arquitectura a l'escola i va exercir una carrera militar. Més tard va passar a estudiar pintura amb un pintor anomenat Luquin, abans d'entrar a l'escola de David, sent un dels seus pupils més destacats. El 1789 va guanyar el Premi de Roma per l'obra José reconegut pels seus germans i es va instal·lar a Itàlia durant cinc anys. Gràcies a aquesta pintura, va obtenir el reconeixement i la fama. A Roma va pintar el seu Hippocrate refusant els presents d'Artaxerxes i Endymion-Dormant, obra que va ser molt lloada en el Saló de 1792. El 1793, Girodet va assistir a la destrucció de l'Acadèmia francesa a Roma. Va fugir de Roma passant per Nàpols, Florència i Gènova, per tornar a França el 1795.
De tornada a França, Girodet va pintar molts retrats, incloent alguns dels membres de la família de Napoleó Bonaparte. El 1808, Girodet va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor. Era a més membre de l'Acadèmia de Pintura i de l'Institut de França i cavaller de l'ordre de Sant Miquel. El 1812, en heretar una quantiosa fortuna, es va dedicar majoritàriament a il·lustrar llibres. Les seves habilitats van començar llavors a declinar, i el seu costum de treballar a la nit i altres excessos van afectar negativament la seva salut. Girodet va morir el 9 de desembre a París.
Representa en pintura les primícies del romanticisme francès, encarnat en literatura de Chateaubriand. El seu gust pel que és estrany, el seu erotisme ambigu, la seva sofisticació literària, els misteris que l'envoltaven, fascinaven o desconcertaven, ja en vida. Girodet ha estat redescobert fa uns quaranta anys arran d'una exposició organitzada a Montargis en ocasió del bicentenari del seu naixement (1967). Dibuixant virtuós (dedica anys sencers a cadascun dels seus quadres) i perfecte retratista segons les teories psicològiques de Rousseau o de Lavater, és qui millor ha sabut apropar la pintura d'història a l'espectacle dels sentiments. La visió diacrònica de la seva obra permet posar en relleu les ruptures i contrastos del seu art, així com la importància del context històric de l'època, marcada per la Revolució, l'execució d'un rei, el naixement i el regnat d'un emperador i, finalment, la tornada de la monarquia.
Políticament inclassificable i contradictori, entusiasta i oportunista, sexualment enigmàtic, Girodet és el tipus d'heroi romàntic, del qual fixa la imatge en el retrat de Chateaubriand. Rebel a la rigidesa de les categories artístiques, el seu interès pel que era immaterial i el somni, el seu gust per la poesia i el seu classicisme excèntric perverteixen i modifiquen subtilment l'ensenyament de David. El seu art seductor i sovint estrany anuncia els moments més literaris de la pintura francesa, el simbolisme i el surrealisme.
Font: En català: Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1767-1824) - En castellano: Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1767-1824) - In english: Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1767-1824) - Altres: Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1767-1824)
Parlem de Música...
El repertori de Girolami, a banda de la seva Messa da Requiem inacabada de 1775, es desconeix. Per la seva condició d'organista es dedueix que va escriure obres per a aquest instrument així com música religiosa pendent, la quasi totalitat de la mateixa, de recuperar.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovan Battista Girolami (1702-1786) - Altres: No disponible
Parlem amb veu pròpia...
Per tant, la Missa da Requiem inacabada i escrita l'any 1775, per a veus solistes, cor i orquestra i finalitzada per Luca Bacci, director del cor i orquestra de la Catedral de Castelnuovo, és un d'aquells tresors que, més enllà de les condicions amb què musicalment es recuperi, val la pena divulgar i donar a conèixer, si més no, en nom, en veu i en favor de la memòria històrica de la música. Conseqüentment, i amb independència de les deficiències que comentàvem, hem d'agrair el treball de cerca, recuperació, edició i posada en escena de la clàssica i extensa missa de rèquiem de Girolami.
Els que em coneixen de prop saben de la meva total predilecció per la música clàssica, en el sentit estricte de la paraula, del període comprès, amb el marge d'error que cadascú consideri oportú, entre els anys 1730 i 1820. En coherència amb aquest argument, un dels meus propòsits essencials és el de recuperar el màxim nombre possible d'obres i autors, amb independència de les condicions amb què es trobin, del classicisme. A Girolami l'hem d'emmarcar i situar de ple en aquell ambient musical i la seva missa, tot i les restriccions interpretatives, així ens ho demostra. Esperem en un futur, tot i les dificultats, tornar-ne a parlar en millors condicions per tal de poder fer justícia, com toca, al seu nom!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
INTÈRPRETS: Duomo di Castelnuovo (solistes, cor i orquestra); Luca Bacci
AMAZON: Luca Bacci – Messa da Requiem
IMSLP: No disponible
INTÈRPRETS: Duomo di Castelnuovo (solistes, cor i orquestra); Luca Bacci
AMAZON: Luca Bacci – Messa da Requiem
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible