BRIXI, František Xaver (1732-1771) - Organ concertos

František Xaver Brixi (Praga, 2 de gener de 1732 - 14 d'octubre de 1771) va ser un compositor i organista txec del període clàssic. Brixi va néixer a Praga, fill del compositor Simon Brixi. Va rebre la seva educació musical al Piarist Gymnasium a Kosmonosy. Entre els seus mestres cal destacar a Václav Kalous, compositor de rellevància al seu país.

El 1749 abandona Kosmonosy i torna a Praga, on treballa com a organista a diverses esglésies. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Sant Guiu que constituïa, amb només 27 anys d'edat, el principal càrrec musical de la ciutat. Va mantenir aquest lloc fins a la seva mort. Va escriure al voltant de 290 composicions per a església, dels tipus més variats, incloent cantates, misses, oratoris i composicions orquestrals. Les seves obres més conegudes són, juntament amb les seves misses, els concerts per a orgue. L'estil de Brixi es distingeix dels seus contemporanis per les seves melodies fresques, ritmes vivaces i baixos molt lliures, a més a més de la seva simple però efectiva orquestració. Durant la seva vida les seves obres van tenir àmplia difusió a Bohèmia i a Moràvia.

Brixi, tot i néixer en una geografia llunyana, va ser un compositor prou conegut al segle XVIII. I especialment ho va ser per la seva música d'orgue la qual, cal dir-ho, ha estat recuperada convenientment al nostre temps. Doncs bé, en base a aquesta, de llenguatge clàssic absolut i de missatge transparent, escoltarem un Brixi que va néixer avui fa 281 anys, és a dir, en el segon dia de gener de 1732. Ha plogut des d'aleshores però la seva música segueix vigent, potser no al nostre país, però sí a Bohèmia on se'l pot escoltar amb relativa facilitat.

Per tant i en nom de Brixi, a qui no confondrem amb el seu pare Simon de qui potser un dia també en parlaré, recuperarem alguns dels seus concerts d'orgue. Concretament, i d'entrada, el Concert en Do major per a orgue i orquestra. L'acompanyarà el Concert en Do major Nm XVIII F73 per a orgue i orquestra. Ambdós concerts, en la seva forma sonata característica, són de tres moviments amb estructura ràpid-lent-ràpid. De data desconeguda però que per context hauríem de situar a l'entorn de 1760, són concerts d'arquitectura definida, típicament clàssica i hereva de la tradició concertant per a orgue d'Händel, Corrette o del mateix Haydn. La interpretació és correcte i, en general, compleix el repte de fer d'aquests concerts un bon recordatori d'homenatge i celebració de František Xaver Brixi!