Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès
- Recordatori d'André Messager -
En el dia de la celebració del seu 160è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz) pintor francès, fundador i màxim representant del realisme, i compromès activista democràtic. Va néixer a un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacionà amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia a una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caire més subtils i elegants, on començava amb llenç oscur, com un mestre clàssic.
Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme. Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. Va influenciar a pintors catalans com Ramon Martí Alsina. Entre el 8 d'abril i el 10 de juliol del 2011 es va presentar una mostra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, sota el títol Realisme(s). L'empremta de Courbet, que intentava resseguir l'empremta del pintor a en la pintura catalana del moment, a partir d'obres de pintors com Ramon Martí Alsina, però mostrant també pintors de referència com Bartolomé Esteban Murillo, Velázquez i fins i tot artistes contemporanis com Antoni Tàpies.
En un primer moment, pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista. Courbet és el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències són els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressió de molts pintors, contribuint a enriquir l'obra de Cézanne.
Font: En català: Gustave Courbet (1819-1877) - En castellano: Gustave Courbet (1819-1877) - In english: Gustave Courbet (1819-1877) - Altres: Gustave Courbet (1819-1877)
Parlem de Música...
Messager va compondre 45 obres escèniques, de les quals vuit són ballets. També va compondre una simfonia el 1875 i nombroses cançons i obres instrumentals. El 1883 va acabar l'òpera còmica de Firmin Bernicat François des bas bleus, i el 1885 va presentar les seves pròpies operetes, La Fauvette du tremp i La Béarnaise, sent l'última presentada a Londres el 1886. El seu ballet Les Deux Pigeons va ser presentat pel Ballet de l'Òpera de París el 1886. L'òpera còmica de Messager La Basoche va ser produïda el 1890 a l'Opéra Comique a París (una versió en anglès va ser produïda a Londres el 1891 per Richard D'Oyly Carte) i li va donar ja una certa reputació. Després aquesta va augmentar amb òpera lleugeres melodioses i accessibles com ara Madame Chrysanthème (1893), Mirette (1894, produïda per la D'Oyly Carte Opera Company al Teatre Savoy), la reeixida Les p'tites Michu (1897) de la que es van oferir un total de 401 representacions en el Daly's Theatre a Londres el 1905 i l'opereta Véronique (1898), la seva òpera còmica més reeixida a Anglaterra (1904-1905). Véronique va gaudir d'un total de 496 representacions al West End.
Messager va morir el 1929 i va ser enterrat en el Cementiri de Passy.
Font: En català: André Messager (1853-1929) - En castellano: André Messager (1853-1929) - In english: André Messager (1853-1929) - Altres: André Messager (1853-1929)
Parlem amb veu pròpia...
El treball, enregistrat en una interpretació en directe de fa uns quants anys, ens captivarà des de la primera nota. Indicat per tots aquells enamorats de la simfonia romàntica i, especialment, de tots aquells compositors que només van escriure una simfonia, la de Messager, sense ser molt extensa, passeja per les melodies franceses sense perdre de vista els referents en què s'emmiralla, com deia, els de l'escola alemanya. Tanmateix, la secció d'instruments de vent, destacada, s'allunya dels convencionalismes germànics i s'introdueix, de ple, a la forma francesa. Música preciosa i agradable i sorprenentment desconeguda que ens servirà d'excusa per a dos aniversaris, el de Messager pròpiament i el del pintor contemporani Courbet, un dels mestres realistes romàntics francesos. De la conjunció d'ambdós arts en naixerà la poesia necessària per a desitjar-vos, amb èmfasi i il·lusió, una feliç entrada d'any 2014!
Informació addicional...
AMAZON: MESSAGER, A.: Symphony in A major
IMSLP: André Messager (1853-1929)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!