Obra de Tosa Mitsuoki (1617-1691), pintor japonès (1)
- Recordatori de Christoph Bernhard -
En el dia de la commemoració del seu 320è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Tosa Mitsuoki (21 de novembre de 1617 - 14 de novembre de 1691) va ser un pintor japonès successor de l'Escola Tosa després del seu pare, Tosa Mitsunori (1583-1683). Mitsuoki va ser un dels principals representants de l'escola Tosa. De fet, quan aquesta es va establir a Sakai, Mitsunori va començar a pintar per als habitants del poble. Mitsuoki es va mudar de Sakai amb el seu pare el 1634, establint-se a la ciutat de Kyoto. Allà, esperava reviure l'escola Tosa, per tal d'assolir un bon estatus entre la cort de Kyoto. L'any 1654 va obtenir un lloc com a pintor de la cort (edokoro azukari) que per molts anys havia estat tradicionalment en mans de la família Tosa però que en aquell temps estava en mans de l'escola Kano en el període Muromachi (1338-1573).
A Mitsuoki se'l va conèixer per la reintroducció de l'estil Yamato-e. Aquest és un estil de pintura antiga japonesa inspirada en pintures de la dinastia Tang. Es considera hereu de l'estil japonès clàssic. En el període Muromachi, el terme Yamato-e s'ha utilitzat per mostrar el contrast entre aquesta i el treball d'altres pintures d'estil xinès contemporànies que van ser inspirades per Yuan i per pintures budistes de la dinastia Sung. L'estil Yamato-e sovint explica històries narratives i els temes sovint s'acompanyen amb text. Altres variacions de Yamato-e es concentren en mostrar la bellesa de la natura, llocs famosos o les quatre estacions de l'any; hivern, tardor, primavera i estiu.
Un dels millors pintors de l'estil Yamato-e de l'època va ser Mitsuoki. Va restablir l'estil de l'escola Tosa incorporant l'espai i el toc lleuger. El seu estil era decoratiu, refinat i precís, és a dir, un tot al mateix temps i al llarg de la seva carrera va mantenir un producció constant. Els ocells i els paisatges eren suaus, amb delicades línies plenes de bellesa. El seu objecte d'estudi i de treball era alegre, original en el disseny i excel·lent en execució. Es va convertir en un dels exponents japonesos més famosos pel que fa a pintura d'aus i de flors a la manera tribunal xinesa.
Font: En català: No disponible - En castellano: Tosa Mitsuoki (1617-1691) - In english: Tosa Mitsuoki (1617-1691) - Altres: Tosa Mitsuoki (1617-1691)
Parlem de Música...
Després del seu nomenament com a assistent de mestre de capella a Dresden el 1655, Bernhard va fer dues estades a Itàlia per continuar la seva educació musical. Quan tenia 35 anys, es va traslladar a Hamburg per treballar com a director musical de la Johanneum i per a esdeveniments musicals populars. Aquells van ser una anys daurats en la tradició musical d'Hamburg: Bernhard i el seu bon amic Matthias Weckmann van actuar junts i van dirigir les últimes composicions provinents d'Itàlia i Viena i així mateix van compondre una important col·lecció de música contrapuntística.
Mapa de la Regió de Pomerània, obra d'Eilhard Lubinus (1565-1621), cartògraf alemany (2)
L'Elector de Saxònia va reclamar els serveis de Bernhard a Dresden el 1674, on va tornar com a assistent de kapellmeister. Sis anys més tard, la tradicional creació musical italiana a la ciutat es va reduir considerablement, fins el punt que Bernhard es va convertir en l'únic mestre de capella a la cort. Va continuar component, dirigint i organitzant la biblioteca musical de Dresden fins a la seva mort el 1692, a l'edat de 64 anys. Bernhard va deixar moltes obres sacres vocals, composicions seculars i tres tractats importants de música, el més famós dels quals és el Tractatus compositionis augmentatus (c.1657), que fou l'origen del terme passus duriusculus.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Christoph Bernhard (1628-1693) - Altres: Christoph Bernhard (1628-1693)
...
Christiaen Herwich (1609, Bèlgica - 1663, Kassel, Alemanya) va ser un viola-gambista, llaütista i compositor belga. En sabem molt poc de la seva vida, el 1633-1639 va realitzar un viatge a Pèrsia amb el duc Friedrich III von Schleswig-Holstein, com a músic, per poc temps, de la capella de la cort de Weimar. El 1652 participa a les festivitats en honor del casament de la princesa Magdalena Sibylla amb el duc Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg a Dresden. Entre els anys 1649-1660 es va unir a la cort de Guillem VI de Kassel. El setembre de 1663 va morir ofegat al riu Fulda a prop de Kassel, Alemanya.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Christiaen Herwich (1609-1663) - Altres: No disponible
Parlem amb veu pròpia...
Ara bé, i musicalment parlant, avui haurem de parlar de protagonistes en plural ja que n'hi haurà dos. El principal, l'alemany Bernhard en òrbita a l'entorn de les ciutats d'Hamburg i Dresden on va fer vida i professió en un ja fosc i llunyà segle XVII. L'altra serà en nom d'Herwich, una figura enigmàtica situada geogràficament a la Bèlgica d'aleshores i a la ciutat alemanya de Kassel. De la conjunció d'ambdós en naixerà l'edició que avui presentarem en què vocalment, i en la veu d'un baix, ens parlarà Bernhard i en la que instrumentalment ens parlarà Herwich. Cançons de temàtica religiosa en essència i intercalades instrumentalment per una Suite en Re menor de Bernhard, i per una Sonata, un Ruggiero, un Aria en Sol major i un Derde d'Herwick.
Si a Bernhard l'havia escoltat lleugerament en relació amb la bellísima música de Sweelinck, el nom d'Herwick em ve de nou ja que, de fet, crec que aquesta és la única edició existent en què el seu nom, col·lateralment, és protagonista. En definitiva, un nou descobriment que emergeix de les profunditats de l'oceà de la música i del que espero, en aquest dia de cel blau intens i en què les fulles dels caducifolis comencen el seu procés d'abscisió, en puguem gaudir en record de Bernhard i del misteriós Herwick!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Vocal And Chamber Music (Baroque) - Bernhard, C. / Herwich, C. (Hamburger Ratsmusik, Eckert)