Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

ZACH, Jan (1699-1773) - O Magnum Martyrium & Miserere c-moll

$
0
0
Jean-Baptiste Pillement - Naufragos llegando a la costa (c.1795)
Obra de Jean-Baptiste Pillement (1728-1808), pintor francès (1)


- Recordatori de Jan Zach -
En el dia de la commemoració del seu 244è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Pillement (Lyon, 24 de maig de 1728 - Lyon, 26 d’abril de 1808) va ser un pintor francès. Va néixer en una família d'artistes, es va formar primer a la seva ciutat natal amb Daniel Sarrabat, i va marxar posteriorment a París per treballar en la manufactura dels Gobelins. A la capital gala va adquirir un ampli coneixement del rococó a través de les escenes de gènere de Jean-Antoine Watteau i François Boucher. Va treballar amb tonalitats brillants, que va posar al servei d'una pintura preciosista i rica en detalls, de tècnica molt acabada i característiques pròpies també de la seva feina com a dissenyador i decorador. El 1745 va partir cap a Madrid, si bé posteriorment va treballar a Portugal i va viure, a més, a Anglaterra altres 10 anys. A Londres va gaudir d'un mecenatge fructífer i de contactes excel·lents amb gravadors i editors, que van publicar el 1767 una àmplia col·lecció de les seves escenes de gènere, dels seus paisatges i dels seus motius decoratius. Va dissenyar sèries per ornaments i adorns, va realitzar dissenys xinesos per a l'estampació de sedes i va decorar les residències de la noblesa. Va exposar durant la dècada de 1770 amb freqüència a Londres i a París, atenent al mateix temps diversos encàrrecs per Maria Antonieta a Versalles. El 1780 va viatjar a Portugal, on va tornar el 1783. L'èxit del pintor francès es va deure en gran part als seus paisatges, entre ells un nombre de representacions espectaculars amb vistes dramàtiques de naufragis. Influït per Claude-Joseph Vernet, els desastres marítims van ser un tema habitual entre els pintors d'aquest gènere, que van incloure al mateix Francisco de Goya. Va morir a Lyon l’abril de 1808.

Font: En català: No disponible En castellano: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) In english: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) - Altres: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) 



Parlem de Música...

Jan Zach (Čelákovice, bap. 13 de novembre de 1699 - Ellwangen, 24 de maig de 1773) va ser un organista i compositor bohemi. Es desconeix la seva vida i formació inicials fins el 1724, any que es va traslladar a Praga on va iniciar la seva carrera com a violinista de les esglésies de St Gallus i St Martin. En aquesta darrera, va assolir el càrrec d'organista i a partir del 1737 va assolir el mateix càrrec a l'església de Merciful Brethren i a la capella minorita de Santa Ann. Segons Dlabač, va ser alumne de Černohorský en orgue i composició a Praga. El 1737 va postular, sense èxit, en el càrrec d'organista de la Catedral de Sant Guiu fet que va motivar el seu posterior viatge a Alemanya on va assolir una posició de Kapellmeister a la cort del príncep elector de Mainz. A partir del 1746 va viatjar a Itàlia i el 1747 va tornar a Bohèmia si bé va continuar en el seu càrrec a Mainz fins el 1750, any que va ser suspès en el seu càrrec per la seva "actitud excèntrica". Finalment, el 1756 va dimitir i va decidir viatjar per Alemanya a la cerca de noves oportunitats. El 1767 i el 1771 va visitar Itàlia on va treballar com a intèrpret, professor i venent còpies de les seves obres. En aquell temps va visitar regularment el Monestir de Stams on hi va treballar i representar diverses de les seves obres religioses. També va visitar Munich on va ser professor d'una escola jesuïta. El 1773 va començar a treballar a la cort de Wallerstein si bé poc temps després, i durant una visita a Ellwangen, va morir sobtadament.

OBRA:

Vocal religiosa:

29 masses, K B1–16, GS B1–11, 14–15;
4 masses, CZ-Pnm;
3 requiems, K B17–18, GS B12;
miscellaneous mass movts, incl. K B32–3, GS B13 [Cr of K B7];
other movts, Pnm;
8 offs, K B20–21, GS B 16–20, 41;
2 offs, G, D, Pnm;
4 motets, K B22–3, GS B34–5
6 arias, K B35, GS B24, 25, 31, 36, 39;
2 arias, E , F, Pnm;
Beatus vir, K B25;
Cant., GS B40;
4 Corpus Christi hymns, GS B29;
Christmas hymn, GS B28;
2 hymns, Pnm;
Komm Heiliger Geist, GS B23;
Litaniae Lauretanae, GS B26;
Mag, D, Pnm;
2 Miserere, GS B37–8;
Nisi Dominus, Pnm;
Pastorale [duet, S, A], GS B32;
Responsoria post Lamentationes, GS B30;
2 Salve regina, K B24, GS B27;
2 Salve regina, d, g, Pnm;
Stabat mater, K B19;
13 Tantum ergo, K B34;
2 Te Deum, GS B21–2;
Te Deum, D, Pnm;
7 vespers, K B26–31, GS B33;
2 vespers, C, D, Pnm;
4 musicae navales, opp.1–4, 1737–40, lost

Instrumental:

Sinfonias and partitas:
3 sinfonias a 3, 2 vn, bc, K C1–2, GS C12 [2 ed. in HM, cxlv (1956)];
6 sinfonias a 4, 2 vn, va, bc, K C3–5, 14, 19, ed. in MAB, xliii (1960, 2/1989), GS C10;
Ov. a 4, C, CZ-Bu (microfilm);
19 sinfonias, str, ww, K C6–12, 13 [ed. A. Gottron as ‘Sonate für Kammerorchester’, Kurmainzer Kammermusik (Würzburg, 1926)], 15–17, 20–22, GS C1–4, 11;
5 partitas, str, ww, GS C5–9, Parthia, D, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Pnm

Concs., etc.:
Sinfonia, hpd solo, 2 vn, va, bc, K C18;
Conc., hpd, orch (Nuremberg, 1766), GS C13;
5 concs., hpd, orch, incl. Conc., C [ed. W. Höckner (Leipzig, 1949)], K C26, GS C14–16, 17 [ed. in NM, clxv (1947)];
Conc., fl, orch, K C23 [ed. in DCHP, cxvi (1958), 2nd, 3rd movts only], K C24–5, GS C19–21;
Conc., ob, orch, GS C22 [ed. in MVH, xxii (1969, 2/1980)];
Conc., vc, orch, GS C18

Sonatas:
Sei sonate, hpd, vn/fl (Paris, 1767);
2 trio sonatas, 2 vn, bc, GS C23–4;
Trio Sonata, D, 2 vn, bc [ed. in MAB, ix (1951, 2/1979)]

Hpd:
Partita, C, GS, C25;
Sonata, A, in Oeuvres mêlées, v/6 (Nuremberg, 1759), GS C26;
Capriccio, c, GS C27; 2 movts, A [no title, 1 identical with GS C26], GS C28

Org:
3 preludes, c, D, A , K A1–3 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A1 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973)];
2 fugues, c, a, K A4–5 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A4 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973); K A5 also ed. M. Šlechta, Organistae bohemici (Prague, 1970)];
Fugue, g, GS A1 [ed. R. Quoika, Orgelwerke altböhmischer Meister, iii (Leipzig and Wiesbaden, 1948)]

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Zach (1699-1773) - Altres:Jan Zach (1699-1773)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Leigh Michelow (soprano); Bernhard Landauer (contratenor); Wilfried Rogl (tenor); Martin Gauglhofer (bass); Vokalensemble NovocantoTiroler BarockinstrumentalistenWolfgang Kostner
RECICLASSICAT: ZACH, Jan (1699-1773)
JPC: Zach - Musik fur die Karwoche
SPOTIFY: Zach - Musik fur die Karwoche



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BELLA, Ján Levoslav (1843-1936) - Piano music

$
0
0
Jules Alexander Grun - Closing dinner
Obra de Jules-Alexandre Grün (1868-1938), pintor francès (1)


- Recordatori de Ján Levoslav Bella -
En el dia de la commemoració del seu 81è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jules-Alexandre Grün (Paris, 25 de maig de 1868 - Paris, 15 de febrer de 1938) va ser un pintor francès. Es va formar amb Jean-Baptiste Lavastre i amb Antoine Guillemet. Amb ells i inicialment es va especialitzar en pintura de gènere, natures mortes i retrats. A partir del 1890 va treballar com a il·lustrador de temàtica satírica per a revistes i diaris. També va realitzar nombrosos cartells, tant per a particulars com per a empreses. A partir del 1898 va entrar com a membre de la Societat Artística i Literària Cornet. El 1909 va realitzar la que seria la seva obra més coneguda per encàrrec del govern francès en què va pintar el 30è aniversari del Saló d'Artistes Francesos i en la qual s'hi poden reconèixer, entre moltes altres, personalitats com Henri Harpignies, Fernand Cormon, Léon Bonnat i Gabriel Fauré. A partir de la dècada del 1920 va viatjar a la Argentina on va realitzar algunes exposicions. Jules-Alexandre Grün va morir a París el febrer de 1938.

Font: En català: Jules-Alexandre Grün (1868-1938) En castellano: No disponible In english: Jules-Alexandre Grün (1868-1938) - Altres: Jules-Alexandre Grün (1868-1938)



Parlem de Música...

Ján Levoslav Bella (Liptovský Mikuláš, 4 de setembre de 1843 - Bratislava, 25 de maig de 1936) va ser un director i compositor eslovac. A l'entorn del 1855 es va iniciar en l'estudi de piano, orgue, instruments de corda, de vent, direcció i composició. A partir del 1859 va viure a Banská Bystrica, on va estudiar teologia i on va començar la seva carrera músical. El 1863 es va traslladar a Viena, on va seguir la seva formació en teologia a la universitat i on va estudiar música amb Simon Sechter i amb Gottfried Preyer. Allà també va entrar al cor del Páƶemáneum Collegium, vinculat al moviment cecilià. El 1865 va tornar novament a Banská Bystrica, on va ser ordenat sacerdot el 1866 i on va dedicar-se a la docència, tant de cant com de teoria musical. El 1869 va ser nomenat director musical de la ciutat de Kremnica. Des d'allà va viatjar sovint a Bohèmia i Alemanya fent amistat amb Smetana i Dvořák. El 1881 va assolir un càrrec de professor a Hermannstadt, ciutat on també es va casar i on es va convertir en mestre del cor d'una església protestant en un càrrec que va preservar fins el 1921. El 1928 es va jubilar i es va establir a Viena si bé va viatjar sovint a Bratislava, ciutat on va morir el maig de 1936.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Jaroslav a Laura [Jaroslav and Laura] (V. Pok Poděbradský), T, orch, 1873, inc.
Wieland der Schmied (3, O. Schlemm, after R. Wagner), 1880–90, perf. as Kováč Wieland, Bratislava, National, 28 April 1926

Choral:
Mixed vv (SATB unacc. unless otherwise stated):
Trauerlied, 1873;
Zum Jubiläum, after 1881;
Apotheose (M. Guist), solo vv, TTBB, SATB, orch, 1883–90;
Hymne an die Musik, SATB, orch, 1886;
An den Frühling (F. von Schiller), SATB, orch, 1905;
4 slovenské národné piesne [Slovak Folksongs], solo vv, SATB, c1918;
9 slovenských národných piesní, c1918;
Prvé Vianoce [1st Christmas], SSAATTBB, 1924;
Vianoce [Christmas] (P. Bella-Horal), 1924;
Zbor k inštalácii rektora [Chorus for the Inauguration of the Rector], 1925;
Svadba Jánošíka [Jánošík's Wedding] (cant., J. Botto), solo vv, SATB, orch, 1927;
Divný zbojník [Strange Brigand] (O. Bella), solo vv, SSAA, TTBB, SATB, orch, 1933;
Československa štátna hymna [Czechoslovak national anthem], arr., 1934;
Orol vták [The Eagle] (J. Kráǐ), SSTTBB;
3 other works, Ger. text

Male vv (TTBB unacc. unless otherwise stated):
Búcsúhangok, 1863;
Slovenské štvorspevy [4-part Slovak songs], bks 1–2, 1863–5;
Ohlas [Echo] (A. Sládkovič), 1864, rev. 1928;
Frühlingsmotette, 1882;
Schönes Waldland, march, TTBB, 2 tpt, 3 hn, euphonium, 3 trbn, tuba, 1884;
Die Ergebung der Witwe (Crassus), c1900;
Hausbrauch (Crassus), c1900;
Kuno's Ritt (Crassus), c1900;
Parallele, c1900;
Trost im Leid (Crassus), c1900;
Wunsch und Erfüllung (Crassus), c1900;
3 ernste Gesänge (E. Grün, O. Schlemm, F.S. Höchsmann), before 1901;
4 heitere Gesänge (Offenbarung) (Crassus), before 1901;
Gelübde (R. Lederhilger), 1917;
Ako je to? [What is this about?] (P. Bella–Horal), 1924;
Matke Sláve [To Mother Glory] (I. Žiak [Somolický]), 1924;
Vianočná [Christmas Song] (S. Krčmery), 1924;
Moyses-Kuzmány, 1927;
Heslo Západoslovenskej speváckej župy [Motto of the West Slovakian Choral Province], 1928;
9 other works, Ger. text, after 1881;
4 other works, Slav text, 1920s
Female vv: Z ‘Cigánskych melódií’ [From ‘Gypsy Melodies’], SSSS

Other:
Ballade (aus den Lustigen Weibern) (H. Herne), A, orch, 1905
Credo (J. Martinec), B, orch, 1927

c40 songs (lv, pf), incl. 2 písně:
Dobrou noc [Good Night], Pěvcům [To Singers] (E. Krásnohorská), 1874, rev. 1923;
3 Lieder: Siehst du am Weg (A. Träger), Der Herzallerliebsten (H. Heine), Was du mir bist (J. Grasberger), op.2, 1874;
Mag da draussen Schnee sich türmen (Heine), 1874;
Ich habe, dich geliebet (Heine), 1877;
Was du mir bist (Du bist die Sonne) (Hoffmann von Fallersleben), 1877;
Frauen liebe (L. von Ploennies), 1880;
4 Lieder: Erste Liebe (J. Grosse), Allein mit dir (H. Krebs), Ich liebe was fein ist (J.N. Enders), Sehnsucht (Enders), op.5, 1880;
Juhász legény (S. Petőfi), S, pf, 1905;
Románc (G. Lauka), S, pf, 1905;
Boli by sme popadali [We would have fallen] (P. Bella-Horal), 1924;
Matka nad kolískou [Mother over the Cradle] (Bella-Horal), 3 songs, S, pf, 1924;
Sedem dní [Seven Days] (J. Jesenský), 1924;
Gajdoš Filúš [Filúš the Fiddler] (Lǔdmila Podjavorinská), T, pf, 1927;
Iskierky [Sparks], 1927;
Naše vrátka [Our Garden Gate] (Bella-Horal), S, pf, 1927;
V našom sade [In our Orchard] (Bella-Horal), S, pf, 1927

Vocal religiosa:

Catholic:
10 masses (composed 1860–69 unless otherwise stated):
Missa, B , TTBB, before 1864;
Missa, E , TTBB, op.6, before 1865;
Missa S Mariae, A major, SATB, orch;
Missa pro die Dominica, E , SATB, orch;
Omša [Mass], SATB;
Missa brevis, G, TTBB;
Requiem, S, A, T, orch;
Missa brevis, E , 1v, org;
Sonntags-Messe no.6, C major, SATB, orch, 1870s;
Messe, b , solo vv, SATB, orch, org, 1875–80

c50 other works, incl. Staroslovenský Otče náš [Early Slovak Lord's Prayer], SATB, op.3, 1863;
Pange lingua, 1v, org, 1863–5;
Haec dies, offertorium solemne pro Paschate, TTBB, op.8, 1866;
Tu es Petrus, cantus solemnis, TTBB, TTBB, op.20, 1869;
Ave rex noster, S, vn, hmn, 1860s;
Benedicta et venerabilis, 1v, 2 fl, ob, 2 cl, 2 hn, bn, 1860s;
Te Deum, TTBB, 1860s;
Alleluia, Emitte Spiritum, SATB, SATB, 1873;
Christus factus est, SATTB, 1879;
Cum audisse populus, SAB, 1870s;
Ave Maria, S, T, org, 1930

Protestant:
all after 1881
Ach bis zum Tod (Passionkantate), B, SATB, orch;
Christus hat geliebt die Gemeine (Osterkantate), B, SATB, orch;
Ehre sei Gott!, S, SATB, orch;
Es täumelten (Reformationskantate), solo vv, SATB, orch;
Gott, sei mir gnädig (Reformationskantate), solo vv, SATB, orch;
Lobe den Herrn! (Geistlicher Festgesang), SATB, str orch;
Lobet den Herrn, alle Heiden, S, B, SATB, orch, org;
O komm, mein Heiland, SATB, brass insts;
Wende dich zu uns! (Kirchenkantate), solo vv, SATB, orch;
Wie lieblich ist deine Wohnung, motet, solo vv, SATB, orch;
Verzage nicht, du Häuflein klein, SATB, 2 tpt, 2 hn, 3 trbn, tuba
c15 other works

Instrumental:

Orch:
Fantasy on the Rákóczi March, 1871;
Concert ov., E , 1872–3;
Osud a ideál (Sort et ideál) [Destiny and Ideal], sym. poem, 1874, rev. 1880;
Sym., c, after 1881, frag.;
Ov. to operetta Hermina im Venusberg, 1886;
Konzertstück im ungarischen Stile, 1893;
Siebenbürgen Land des Segens!, concert ov. on folksongs of Transylvania and Saxony, 1904;
Posviacka zástavy [Consecration of the Flag], march, ? after 1900

---

Chbr:
Str Qt no.1, g, 1866;
Vianočná sonáta [Christmas Sonata], F, str qt, 1866, lost;
Qnt, d, 2 vn, 2 va, vc, 1867;
Dumky, vn, pf, ?1860s;
Elegy, vn, bn, vc/hmn, pf, 1870;
Pf Trio, 1870, frag.;
Str Qt no.2 (‘Hungarian’), e, 1871;
Pieseň bez slov [Song without Words], vn, pf, 1874;
Rêveries, vn, pf, 1875 [rev. version of Dumky];
Serenade, vc, pf, 1879;
Str Qt no.3, c, op.25, 1880, rev. 1918;
Rondo, (4 vn, va, vc, db)/(str orch), after 1881;
Str Qt no.4, B , 1887;
2 sonatas, 3 vn (1st position), 1890, 1909;
V cudzine [Abroad], vn, pf, 1923 [3rd version of Dumky];
Nocturne, str qt, 1930

Org:
Fantázia–Sonáta, d, c 1881–90;
Gottvertrauen, chorale trilogy, 1916;
Fantasy on the chorale Christus, der ist mein Leben, 1918;
3 other pieces, after 1881

Pf:
Svätomartinská kadrila [Quadrille of St Martin], 1862;
Kleine Stücke, 1866–9;
Variations on Slovak folksongs: Pri Prešporku [In Pressburg], 1866, Letí, letí roj [The Swarm is Flying], 1869;
Sonatina, e, before 1875;
Sonata, B , 1885;
Puppenfest, waltzes, 4 hands, 1927

Literatura:

Slovenská hudba a spev slovenský’ [Slovak music and Slovak singing], Dalibor, viii/8 (1869), 57–8
Podmienky a základy národnej hudby slovenskej’ [Conditions and foundations of Slovak national music], Hudební listy, iii (1872), 127–9
Myšlienky o vývine národnej hudby a slovenského spevu’ [Ideas about the development of national music and Slovak singing], Letopis Matice slovenskej, x/2 (1873), 10–29

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ján Levoslav Bella (1843-1936) - Altres: Ján Levoslav Bella (1843-1936)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter Pazicky (piano)
AMAZON: BELLA, J.L. - Complete Piano Works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BELLA, J.L. - Complete Piano Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCARLATTI, Alessandro (1660-1725) - Vespro della Beata Vergine

$
0
0
Workshop of Carlo Dolci - The Virgin Annunciate
Obra de Carlo Dolci (1616-1686), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Carlo Dolci (Firenze, 25 de maig de 1616 - Firenze, 17 de gener de 1686) va ser un pintor italià. Va ser un artista precoç que als 15 anys ja havia realitzat la seva primera obra, el retrat de Stefano della Bella, conservat al Palazzo Pitti de Florència, i considerat una obra de referència fonamental. El 1625 va entrar al taller de Jacopo Vignali i el 1632 el seu nom apareix en el cens de Florència com a pintor independent. El seu estil va combinar l'expressivitat heretada de Vignali amb el disseny elegant i els colors vius característics de l'escola florentina. Una de les principals característiques de la seva pintura va ser l'acabat fi que va impregnar les seves obres, especialment les religioses. Segons Filippo Baldinucci, els seus primers patrons van ser Piero de 'Medici', el músic Antonio Landini, i el cardenal Leopoldo de Medici, gaudint des dels seus inicis d'un èxit que va mantenir al llarg de tota la seva carrera. Durant els seus anys de joventut es va dedicar a copiar obres dels grans mestres del segle XV i XVI, entre els quals van destacar Fra AngelicoGhirlandaioMiquel Àngel i Correggio. També va conèixer i estudiar, a través de la col·lecció Medici, els pintors holandesos contemporanis, especialment a Willem van der Aelst. Si bé va treballar el retrat i el bodegó, es va especialitzar en temes piadosos als quals va inculcar un caràcter didàctic. Entre els seus olis més importants cal citar a Sant Andreu pregant abans del martiri (Birmingham, City of Birmingham Museum and Art Gallery), La visió de Sant Lluís de Tolosa (Florència, Palazzo Pitti), L'àngel de la guarda (Prato, Museu Prato Duomo) i El sopar a la casa del fariseu (Wiltshire, Corsham Court). Va tenir nombrosos seguidors i imitadors, entre els quals va destacar la seva pròpia filla, Agnese Dolci, qui es va dedicar a fer rèpliques i còpies de les obres del seu pare. La seva pintura va ser, des del segle XVII, especialment apreciada a Anglaterra. Va morir a Florència el gener de 1686.

Font: En català: Carlo Dolci (1616-1686) En castellano: Carlo Dolci (1616-1686) In english: Carlo Dolci (1616-1686) - Altres: Carlo Dolci (1616-1686) 



Parlem de Música...

Alessandro Scarlatti (Palermo, 2 de maig de 1660 - Napoli, 22 d'octubre de 1725) va ser un compositor italià i el més cèlebre representant de l'Escola Napolitana. Va estudiar música a Roma, probablement amb el compositor Giacomo Carissimi. A la capital italiana va arribar a estrenar amb gran èxit la seva primera òpera, Gli equivoci nel sembiante (1679), que li va valdre el nomenat com a mestre de capella de la reina Cristina de Suècia. Després va ocupar el mateix lloc a San Gerolamo della Carità (1683). El 1684 va viatjar a Nàpols, on va dirigir la companyia del teatre San Bartolomeo i va ser nomenat mestre de la Capella Reial d'aquesta ciutat, en un càrrec que va ocupar fins el 1703. Des d'allà va intentar guanyar-se el favor del príncep Ferdinando de Medici de Florència per obtenir una feina, però en fracassar en aquest intent es va traslladar a Roma, on va tenir com a patrons al príncep Ruspoli i als membres del clergat Pietro Ottoboni i Benedetto Pamphili. A la capital italiana va escriure sobretot cantates i serenates, degut que en aquell temps l'òpera era un gènere poc considerat pel Vaticà. El 1707 va compondre dues òperes que van ser estrenades a Venècia, Il trionfo della Libertà i Mitridate Eupatore. Scarlatti va tractar de sorprendre el públic d'aquesta ciutat, que era el centre operístic més important d'Itàlia, però no ho va aconseguir. Aquest mateix any va tornar a Roma i va acceptar el lloc de mestre de capella a l'església de Santa Maria la Major. A finals del 1708 va decidir tornar a Nàpols per tornar-se a fer càrrec de la Capella Real i el 1715 va ser nomenat cavaller pel pontífex Climent XI. El 1717 va estrenar amb gran èxit la seva òpera Il trionfo dell'onore, que va ser representada diverses vegades a Nàpols. A principis de la dècada del 1720 va escriure una de les seves grans misses, la Missa de Santa Cecília, per a solistes, cor i cordes. La seva última òpera, titulada La Griselda, va ser estrenada a Roma el 1721. A partir d'aquesta data es va dedicar a la composició d'obres instrumentals algunes d'elles dedicades al flautista i compositor J.J. Quantz, que el va visitar a 1724. i a l'ensenyament. Entre els seus deixebles van destacar seu propi fill, Domenico Scarlatti, i l'alemany Johann A. Hasse. Va morir a Nàpols l'octubre de 1725.

OBRA:

Veure aquí.

Font: En català: Alessandro Scarlatti (1660-1725) En castellano: Alessandro Scarlatti (1660-1725) In english: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - Altres: Alessandro Scarlatti (1660-1725) 



Informació addicional... 

BON DI VENEZIA, Anna (1738-1767) - Sonate per il Cembalo (1757)

$
0
0
Giovanni Battista Cimaroli - La celebrazione delle nozze del Delfino di Francia presso la Infanta Maria Teresa di Spagna, presso l'Ambasciata di Francia a Venezia, 1745
Obra de Giovanni Battista Cimaroli (1687-1771), pintor italià (1)


- Recordatori d'Anna Bon di Venezia -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Cimaroli (Salò, bap. 12 de desembre de 1687 - Venezia, 1771) va ser un pintor italià. Es va formar amb Antonio Aureggio i més tard a Bolonya amb Antonio Calza. Finalitzada aquesta primera etapa formativa, el 1713 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb els nombrosos pintors de vedutes de la ciutat. Allà, i a partir del 1722, va col·laborar, entre altres, amb Canaletto autor que el va influenciar decisivament al llarg de la seva carrera com a pintor. El seu estil va ser el propi de l'època fins el punt que algunes de les seves obres van ser erròniament atribuies a Canaletto. Com a pintor, va tenir notable èxit especialment entre l'aristocràcia anglesa. Cimaroli va viure principalment a Venècia, ciutat on va morir el 1771.

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Battista Cimaroli (1687-1771) In english: Giovanni Battista Cimaroli (1687-1771) - Altres: Giovanni Battista Cimaroli (1687-1771)



Parlem de Música...

Anna Bon di Venezia (Bologna, 10 d'agost de 1738 - Hildburghausen?, 1767) va ser una cantant i compositora italiana. Filla de l'escenògraf i llibretista Girolamo Bon i de la cantant Rosa Ruvinetti Bon, es va formar musicalment a l'Ospedale della Pietà de Venècia. Des d'allà es probable que viatgés amb els seus pares en les visites que aquests van realitzar, entre els anys 1743 i 1754, a Rússia i Alemanya. A partir del 1755 va començar a treballar al servei del marcgravi Friedrich de Brandenburg i de la seva dona Wilhelmine, germana de Frederic el Gran. Allà i van romandre fins a la dissolució del capella musical el 1758. Un any més tard, va participar en diverses òperes com a cantant fet que va motivar la posterior contractació per part de la família Esterházy, amb qui hi va treballar fins l'abril del 1765. Com a compositora va escriure una vintena d'obres instrumentals. A partir del 1767 va viure a Hildburghausen, on es va casar amb el cantant Mongeri i on la seva pista es va perdre definitivament.

OBRA:

6 sonate da camera, fl, bc, op.1 (Nuremberg, 1756), ed. B.G. Jackson (Fayetteville, AR, 1989);
6 sonate per il cembalo, op.2 (Nuremberg, 1757), ed. J.S. Hettrick (Bryn Mawr, PA, 1997);
6 divertimenti, 2 fl, bc, op.3 (Nuremberg, 1759), ed. S.Fortino (Bryn Mawr, PA, 1993)

Font: En català: Anna Bon di Venezia (1738-1767) En castellano: Anna Bon di Venezia (1738-1767) In english: Anna Bon di Venezia (1738-1767) - Altres: Anna Bon di Venezia (1738-1767)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (harpsichord)
IMSLP: Anna Bon di Venezia (1738-1767)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOCCHERINI, Luigi (1743-1805) - Missa

$
0
0
Neapolitan School, 18th Century - The Madonna
Obra d'autor anònim de l'Escola d'Art Napolitana.


- Recordatori de Luigi Boccherini -
En el dia de la commemoració del seu 212è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Va iniciar els seus estudis amb l'abat Vanucci al seminari de la seva ciutat natal i els va continuar a Roma, dedicant-se al mateix temps al violoncel i a la composició. Havent tornat a Lucca, va conrear amistat amb el violinista Filippo Manfredi, amb qui va emprendre una gira artística que va durar diversos anys. El 1768 va arribar a París, on va rebre una bona acollida i on va publicar les seves primeres obres de cambra. El 1769, sempre amb Manfredi, es va traslladar a Madrid, convidat per l'ambaixador d'Espanya a París. Allà va obtenir el qualificatiu de "compositor i virtuós de cambra" de l'infant Lluís Antoni, germà del rei, en un càrrec que va preservar fins a la mort del seu protector el 1785. A partir d'aleshores, va treballar al servei de Frederic Guillem de Prússia, qui l'hi havia conferit el títol de compositor de cambra amb una pensió anual. La mort de Frederic Guillem el 1797 va precipitar un ràpid deteriorament econòmic de Boccherini si bé a partir del 1799 va poder recuperar certa estabilitat gràcies a la protecció que va rebre de Luciano Bonaparte, a qui en agraïment va dedicar nombroses obres. No obstant, la fugida de l'ambaixador francès de Madrid va provocar la pèrdua del seu darrer suport econòmic per la qual cosa Boccherini va viure els darrers anys en l'extrema pobresa. Com a compositor, tot i la fama que va assolir gràcies especialment a la seva obra de cambra i simfonies, va viure a l'ombra dels grans autors neoclàssics i la seva obra, després de la seva mort, va caure en l'oblit. Va morir a Madrid el maig de 1805.

Matthaus Seutter - Madritum sive Mantua Carpetanorum celeberrima Castiliae Nova Civitas et Monarcharum Hispanicorum magnificentissima Regia seds sumtib, et cura (c.1730)
Matthaus Seutter (1678-1757) - Madritum sive Mantua Carpetanorum celeberrima Castiliae Nova Civitas et Monarcharum Hispanicorum magnificentissima Regia seds sumtib, et cura (c.1730) (2)

Font: En català: Luigi Boccherini (1743-1805) En castellano: Luigi Boccherini (1743-1805) In english: Luigi Boccherini (1743-1805) - Altres: Luigi Boccherini (1743-1805)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Svetla Krasteva (soprano); Fernanda Piccini (contralto); Manuel Beltrand Gil (tenor); Duccio Dal Monte (bass); Capella 'S. Cecilia'; Orchestra da Camera del Teatro del Giglio di Lucca; Gianfranco Cosmi
RECICLASSICAT: BOCCHERINI, Luigi (1743-1805)
AMAZON: Boccherini - Missa & Symphony
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Boccherini - Missa & Symphony



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FOERSTER, Josef Bohuslav (1859-1951) - Cyrano de Bergerac (1903)

$
0
0
George W. Lambert - The squatter's daughter (1923)
Obra de George Washington Thomas Lambert (1873-1930), pintor australià (1)


- Recordatori de Josef Bohuslav Foerster -
En el dia de la commemoració del seu 66è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Washington Lambert (Sant Petersburg [Санкт-Петербург], 13 de setembre de 1873 - Camden, 29 de maig de 1930) va ser un pintor rus de família australiana. El 1887 va emigrar, en companyia de la seva mare, a Austràlia on va estudiar amb Julian Ashton a l'Academie Julian de Sydney. El 1900 es va traslladar a París on va estudiar a l'Académie Colarossi i al taller de Delecluse. El 1902 va viatjar a Londres on va exhibir algunes de les seves primeres obres a la Royal Academy of Arts. El 1917 va ser nomenat pintor oficial de conflictes bèl·lics d'Austràlia fet que va motivar una extensa gira per diferents països europeus i de l'Orient Mitjà. Va ser en aquell període que la seva carrera va rebre un impuls definitiu, tant pel que fa als seus dibuixos com pel que fa a les seves pintures, moltes d'elles paisatges i retrats. El 1921 va tornar definitivament a Austràlia, on va continuar pintant i exhibint obres fins el 1930, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: George Washington Thomas Lambert (1873-1930) - Altres: George Washington Thomas Lambert (1873-1930)



Parlem de Música...

Josef Bohuslav Foerster (Praha, 30 de desembre de 1859 - Vestec, 29 de maig de 1951) va ser un compositor, escriptor i professor bohemi. De família musical, el seu pare Josef Foerster va ser organista i mestre coral a Praga i el seu oncle Antonín Foerster (1837-1926) va ser també organista i director, es va formar amb el seu pare abans d'entrar, el 1879, a l'Escola d'Orgue de Praga. El 1882 va accedir al seu primer càrrec com a organista successor de Dvořák a St Vojtěch. Més tard, va ser nomenat mestre del cor de Panna Marie Sněžná, en un temps en què també va treballar com a professor de cant a Praga. El 1888 es va casar amb la soprano Berta Lautererová, amb qui es va traslladar el 1893 a Hamburg on ella va ser nomenada cantant del Stadttheater. Allà, Foerster va treballar com a crític musical de les publicacions Neue Hamburger Zeitung, Hamburger freie Presse i Hamburger Nachrichten. També a Hamburg va ser nomenat, el 1901, professor de piano en el conservatori en una ciutat en què va fer amistat amb Mahler. El 1903 es va traslladar a Viena on va assolir el càrrec de professor de composició del conservatori i on va treballar com a crític de la publicació Die Zeit. El 1918 va tornar a Praga on va assolir el càrrec de professor de composició en el conservatori i posteriorment a la Universitat de Praga. El 1931 va ser nomenat president de l'Acadèmia Txeca de Ciències i Arts. Els darrers anys va viure a Vestec, població on va morir el maig de 1951.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Debora (3, Mosenthal, J. Kvapil (i), after S.H. Mosenthal), 1890–91, 27 Jan 1893
Eva (3, Foerster, after G. Pressová: Gadzina roba [The Farm Mistress]), 1895–7, 1 Jan 1899
Jessika (3, J. Vrchlický, after W. Shakespeare: The Merchant of Venice), 1902–4, 16 April 1905, with addl court scene, 1906
Nepřemožení [The Invincible Ones] (4, Foerster), 1906–17, 19 Dec 1918
Srdce [The Heart] (prol., 2, epilogue, 2, Foerster), 1921–2, 15 Nov 1923
Bloud [The Simpleton] (7 scenes, Foerster, after L.N. Tolstoy), 1935–6, 28 Feb 1936

Melodramas:
3 jezdci [3 riders] (Vrchlický), op.21, 1889;
Amarus (Vrchlický), op.30a, 1897;
Carçamon (H.A. Beers, trans. Sládek), op.149a, 1942–3;
Romance štědrovečerní [A Christmas Eve Romance] (J. Neruda), 1934;
Kejklíř [The Juggler] (O. Fischer), op.176a, 1934, orchd 1949

Songs:
Frühlings- und Herbstlieder (F. Gilm and others), op.11, 1896–8;
3 Lieder (folk text, K. Stieler, Vrchlický), op.24, 1890–95;
Láska [Love] (G. Falke, trans. J. Theurer, K. Burian), op.46, 1899–1900;
Démon láska [The Devil Love] (Vrchlický), op.81, 1909;
Písně na slova Karla Hynka Máchy [Songs to the Words of Mácha], op.85, 1910;
Milostné písně [Love-Songs] (Tagore), op.96, 1v, pf/orch, 1914;
Čisté jitro [Pure Morning] (O. Březina, A. Sova, F.X. Šalda), op.107, 1v, orch, 1914–18;
2 motivy z Jana Nerudy, op.109a, 1911;
3 modlitby [3 Prayers] (M. Maeterlinck, P. Flemming, M. Lermontov), op.109b, 1897–1912;
Kvetoucí magnolie [Flowering Magnolia] (V. Hálek), op.132, 1924;
6 písní [6 Songs] (A.S. Pushkin, trans. P. Křička), op.161, 1937;
6 písní (Sládek, J. Kvapil, Vrchlický), op.165a, 1941–2;
U bran štěstí [At the Gates of Happiness] (Sládek), op.186, 1945;
Písně červnových dnů [Songs of June Days] (Foerster, Shakespeare, Sládek), op.189, 1948

Vocal religiosa:

Stabat mater, op.56, chorus, orch, org, 1891–2;
Glagolská mše [Glagolitic Mass], op.123, chorus, org, 1923;
Missa in honorem S. Francisci Assisiensis, op.131, chorus, org, 1925–6;
Missa in honorem Santissimae Trinitatis, op.170, chorus, org, 1940;
Missa in honorem S. Adalberti, op.188, chorus, org, 1947

Cantatas:
Hymnus andělů [Hymn of the Angels] (S. Čech), op.13, chorus, orch, 1889;
Mrtvým bratřím [To the Dead Brothers] (Bible, Gehrok, J. Vrchlický, R. Tagore), op.108, solo vv, chorus, orch, 1918;
 bohatýři [4 Heroes] (J.V. Sládek), op.117, 1913, orchd 1921;
Svatý Václav [St Václav] (cant., A. Klášterský), op.140, solo vv, chorus, orch, org, 1928;
Máj [May] (K.H. Mácha), op.159, Bar, spkr, male chorus, orch, 1936;
Píseň bratra slunce [Song of Brother Sun] (St Francis, A. Vyskočil), op.173, Bar, male chorus, orch, 1944;
Kantáta 1945 (M. Rafojová, B. Mathesius), S, Bar, male chorus, orch, 1943–5

Mixed choruses:
Česká píseň [Czech Song] (J. Kvapil), op.30, 1890;
Modlitba na moři [Prayer to the Sea] (M. von Strachwitz, V. Hornof), op.71, 1901;
Skon [Passing] (H. Heine, trans. V.J. Novotný), op.77/1, chorus, pf, 1898;
Gethsemane (16th century), op.121/4, 1900;
Oblačný pták [Cloud Bird] (R. Krupička), op.134, 1927–8;
Srdci mému [To my Heart] (K.H. Mácha), op.151b, chorus, pf/orch, 1936;
6 sborů [6 Choruses] (T. Shevchenko, J. Hora, R. Krupička, E. Stoklas), op.175, 1933–40

Female choruses:
2 ženské čtverozpěvy [2 Female Quartets] (J.V. Sládek), op.74, 1913;
Posvěcení noci [Blessing of the Night] (F. Hebbel), op.87/1, chorus, pf/orch, 1910;
Most vzdechů [Bridge of Sighs] (T. Hood, trans. Sládek), op.87/2, chorus, orch, 1911

Male choruses:
3 selské písně [3 Village Songs] (Sládek), op.19, 1889;
9 sborů [9 Choruses] (Sládek), op.37, 1894–7;
Hymnus (Sládek), op.63/3, double chorus, 1907;
Svatý Václave! [O St Václav!] (Sládek), op.86, 1910;
[7] Mužské sbory [Male-Voice Choruses] (Sládek, Vrchlický), op.102, 1920–21;
12 sborů (Sládek), op.171, 1925–44

Instrumental:

Orch.:
V horách [In the Mountains], suite, op.7, small orch, 1884;
Sym. no.1, d, op.9, 1887–8, unpubd;
Sym. no.2, F, op.29, 1892–3;
Sym. no.3 ‘Život’ [Life], D, op.36, 1894;
Mé mládí [My Youth], sym. poem, op.44, 1900;
Sym. no.4 ‘Veliká noc’ [Easter], c, op.54, 1905;
Cyrano de Bergerac, suite, op.55, 1903;
Ze Shakespeara [From Shakespeare], suite, op.76, 1908–9;
Legenda o štěstí [Legend of Happiness], op.83, 1909;
Vn Conc. no.1, c, op.88, 1910–11;
Jaro a touha [Spring and Longing], sym. poem, op.93, 1912;
Vn Conc. no.2, d, op.104, 1925–6;
Jičínská suita [Jičín Suite], op.124, 1923;
Sym. no.5, d, op.141, 1924–9;
Vc Conc., 1930;
Capriccio, fl, small orch, op.183b, 1945–6

---

Chbr.:
For 5–9 insts:
Str Qnt, op.3, 1886;
Wind Qnt, op.95, 1909;
Pf Qnt, op.138, 1928;
Nonet, op.147, 1931

Str qts:
no.1, E, op.15, 1888;
no.2, D, op.39, 1893;
no.3, C, op.61, 1907–13;
no.4, F, op.182, 1944;
no.5 ‘Vestecký’ [Vestec], F, 1951

Pf trios:
no.1, f, op.8, 1883;
no.2, B, op.38, 1894;
no.3, a, op.105, 1919–21

Inst pieces for str:
Sonata, b, op.10, vn, pf, 1889;
Sonata no.1, op.45, vc, pf, 1898;
Fantasie, op.128, vn, pf, 1925;
Sonata no.2, op.130, vc, pf, 1926;
Zbirožská suita [Zbiroh Suite], op.167, va, 1940;
Sonata quasi fantasia, op.177, vn, 1943

Pf:
Snění [Dreaming], op.47, 1898;
Imprese, op.73, 1908–9;
Erotovy masky [Erotic Masks], op.98, variations, 1912;
Črty uhlem [Charcoal Sketches], op.136, 1926–8

Org:
Fantasie, C, op.14, 1896;
Impromptu, op.135, 1927

Literatura:

Edvard Hagerup Grieg (Prague, 1890)
ed. J. Květ: Stůl života [The table of life] (Prague, 1920) [selected articles]
J.B. Foerster o Smetanovi (Prague, 1929) [selected reviews from Národní listy]
Poutník [The pilgrim]: i (Prague, 1929); ii: Poutníkovy cesty [The pilgrim’s journeys] (Prague, 1932); in one vol. (Prague, 1942; Ger. trans., 1955)
Zápisník hudebníkův [A musician’s notebook] (Prague, 1929) [selected articles from Dalibor]
Poutník v Hamburku [The pilgrim in Hamburg] (Prague, 1938, 2/1939)
Co život dal [What life gave] (Prague, 1942) [essays on art and music]
Dvě kapitoly pro zpěváky [Two chapters for singers] (Prague, 1945)
Poutník v cizině [The pilgrim abroad] (Prague, 1947)

Font: En català: Josef Bohuslav Foerster (1859-1951) En castellano: No disponible In english: Josef Bohuslav Foerster (1859-1951) - Altres: Josef Bohuslav Foerster (1859-1951)



Informació addicional... 

HURLSTONE, William Yeates (1876-1906) - Piano Concerto (1895)

$
0
0
Mikhail Vasilyevich Nesterov - Silence (1903)


- Recordatori de William Yeates Hurlstone -
En el dia de la commemoració del seu 111è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mijaíl Vasílievich Nésterov [Михаил Васильевич Нестеров] (Ufá, 31 de maig de 1862 - Moscou, 18 d'octubre de 1942) va ser un pintor rus. Va rebre classes de Pável Chistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i més tard es va unir al grup de pintors realistes russos autodenominats "Peredvízhniki". La seva obra La visió del jove Bartolomé (1890-91), on va representar la conversió de Sergi de Rádonezh, va ser considerada com la precursora del simbolisme rus. Com a pintor, i a banda de les seves obres religioses i simbòliques, va ser un expert en l'art del retrat, especialment a partir de la dècada del 1900, sent autor de nombrosos retrats de personalitats russes del seu temps. Entre el 1890 i el 1910, va viure a Kíev i a Sant Petersburg, ciutats en les quals va pintar frescs a la Catedral de Sant Vladímir i a l'Església del Salvador de la Sang Vessada. El 1910 es va establir a Moscou, on va passar la resta de la seva vida treballant per al Convent de Marta i María. Fidel devot de l'Església Ortodoxa russa, no va recolzar ni va simpatitzar amb la Revolució d'Octubre (1917), però va romandre a la Unió Soviètica fins a la seva mort, esdevinguda a Moscou l'octubre de 1942.




Parlem de Música...

William Yates Hurlstone (London, 7 de gener de 1876 - London, 30 de maig de 1906) va ser un pianista i compositor anglès. Amb gran talent per la música des de ben petit, es va formar amb el seu pare abans de publicar la seva primera obra quan tenia 9 anys. Més tard, va entrar al Royal College of Music on va estudiar composició amb Stanford i piano amb Ashton i Dannreuther. A partir d'aleshores es va dedicar de ple a la composició publicant tres grans obres orquestrals en el període comprès entre el 1895 i el 1896. També va col·laborar el 1895 amb Fritz Hart en la producció de dues òperes breus les quals no es van arribar a representar. El 1898 va abandonar el Royal College of Music i es va dedicar a compondre música de cambra sota la tutela del seu antic mestre Stanford. Com a compositor, Hurlstone es va centrar en música instrumental si bé també va publicar nombroses cançons. A partir del 1905, i tot i l'èxit que va assolir com a compositor, es va veure obligat a realitzar altres feines com la de professor de contrapunt del Royal College of Music. Finalment, va morir a Londres el maig de 1906.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular: 

Alfred the Great (cant., F. Attenborough), 4vv, orch, 1901;
14 partsongs;
32 songs

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., D, 1895;
The Magic Mirror, suite (1896);
Fantasie-Variations on a Swedish Air (1904)

---

Chbr.:
Sonata, vn, pf, F (1897);
Pf qt, e, 1898 (1906);
Phantasie Str Qt (1906);
Sonata, vc, pf, D (1909)

Pf works, incl.
Sonata, f, 1894;
Capriccio, b;
2 sets of variations

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: William Yeates Hurlstone (1876-1906) - Altres: William Yeates Hurlstone (1876-1906)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Eric Parkin (piano); London Philharmonic Orchestra; Nicholas Braithwaite (conductor)
AMAZON: HURLSTONE - Piano Concerto & Chamber Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HURLSTONE - Piano Concerto & Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Haydn a l'anglaise

$
0
0
Francis Cotes - Portrait of Joseph Gulston and His Brother John Gulston (1754)
Obra de Francis Cotes (1726-1770), pintor anglès (1)


- Recordatori de Franz Joseph Haydn -
En el dia de la commemoració del seu 208è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francis Cotes (London, 20 de maig de 1726 - Richmond, 16 de juliol de 1770) va ser un pintor anglès. Des de ben jove es va formar al taller de George Knapton on es especialitzar en pintura de retrats, primer a l'oli i posteriorment al pastel. En la seva primera etapa va mostrar una clara influència de l'estil de la pintora veneciana Rosalba Carriera. A partir del 1753, any de l'arribada del famós pintor suís Jean-Étienne Liotard a Anglaterra, va abandonar l'estil decoratiu i va mostrar un esperit més realista. Va ser aleshores quan va rivalitzar amb els seus col·legues Thomas Gainsborough i Joshua Reynolds assolint la plenitud de la seva carrera a l'entorn de la dècada del 1760. Va ser també en aquell període que va exposar a la Societat d'Artistes, entre altres, i va aconseguir el mecenatge de Jordi III del Regne Unit. El 1768 va ser un dels membres fundadors de la Royal Academy of Arts de Londres. Finalment, va morir a Richmond el juliol de 1770.

Font: En català: No disponible En castellano: Francis Cotes (1726-1770) In english: Francis Cotes (1726-1770) - Altres: Francis Cotes (1726-1770)



Parlem de Música...

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Wien, 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac, i una de les figures més influents en el desenvolupament de la música del classicisme. D'origen humil, va néixer a Rohrau an der Keitha, prop de Viena. Va ser el més gran dels dos músics fills d'un fabricant de rodes. Amb 8 anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve, a Viena, on va rebre la seva única formació acadèmica. Als 17 anys va abandonar el cor i va passar diversos anys treballant com a músic independent. Va estudiar els tractats de contrapunt i va rebre algunes lliçons del prestigiós mestre de cant i compositor italià Nicola Porpora. El 1755 va treballar pel baró Karl Josef von Fürnberg, època en què va compondre els seus primers quartets de corda. El 1759 va ser nomenat director musical del comte Ferran Maximilian von Morzin. L'any 1760 va contreure matrimoni amb Maria Anna Keller, unió que va fracassar i de la qual no hi va haver descendència. La sort d'Haydn va canviar el 1761, any en què va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy, i el 1762 mestre de capella. Va treballar per a tres prínceps de la família Esterházy. El segon d'ells, el príncep Miklós József Esterházy, va ser un gran amant de la música. A Esterházy, el seu lloc d'estiueig, Miklós tenia una fundació musical important, que va ser dirigida per Haydn. A més de les simfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres, així com les d'altres compositors. Havia d'ensenyar als cantants, mantenir la col·lecció d'instruments i la llibreria musical, treballar com a organista, violista i violinista quan fos necessari i solucionar les disputes dels músics que estaven al seu càrrec.

Encara que amb freqüència es va queixar del pes del seu treball i de l'aïllament que sentia a Esterházy, la seva posició era envejable pels músics del segle XVIII. Un aspecte important del seu contracte després del 1779 va ser la llibertat de vendre la seva música als editors i d'acceptar comissions per això. Com a resultat, durant la dècada del 1780 la seva obra va començar a conèixer-se més enllà dels límits d'Esterházy i la seva fama es va estendre considerablement. Després de la mort del príncep Miklós el 1790, el seu fill, el príncep Antal, va reduir les ajudes per a la fundació d'Esterházy. El violinista i empresari britànic Johann Peter Salomon el va contractar pels seus concerts a Londres. Els dos viatges que va fer a la capital britànica per assistir a aquests concerts (1791-1792 i 1794-1795), van ser les ocasions perfectes per a l'èxit de les seves últimes simfonies. Conegudes com les Simfonies Salomon o Simfonies de Londres, inclouen algunes de les seves obres més famoses. Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com La creació (1798) i Les estacions (1801, basat en el poema del mateix nom de l'escocès James Thomson). També d'aquest període és L'himne de l'emperador (1797), que més tard es va convertir en l'himne nacional d'Alemanya. Després d'aconseguir fama i riquesa, va morir a Viena el 31 de maig de 1809. Haydn va explorar pràcticament tots els gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seculars. Moltes de les seves obres no es coneixien fora d'Esterházy, especialment els 125 trios i altres peces compostes per a viola baríton, instrument híbrid de corda que el príncep Miklós tocava. La majoria de les seves 19 òperes i operetes de titelles les va compondre segons el gust i les directrius del príncep. Haydn va admetre la superioritat de les òperes del seu jove amic Wolfgang Amadeus Mozart.

No obstant això, en altres gèneres, les seves obres van tenir bona acollida i la seva influència va ser molt important. Les 107 simfonies (104 és el nombre tradicional, altres tres s'han inclòs posteriorment) i els 83 quartets per a corda, que van revolucionar la música, són proves fefaents de la seva original aproximació a nous materials temàtics i formes musicals, així com del seu mestratge en la instrumentació. Les seves 62 sonates i 43 trios per a piano mostren un ampli ventall, des d'aquells compostos per aficionats fins els destinats a virtuosos del teclat, aquests últims pertanyents a les seves obres de maduresa. La influència que va exercir en el desenvolupament de la sonata va ser decisiva. Aquesta era la forma predominant del classicisme, que van utilitzar els compositors fins al segle XX per a crear estructures musicals cada vegada més extenses. Haydn la va utilitzar de dues maneres diferents: en primer lloc, va desenvolupar el que fins llavors havia estat una simple exposició de temes en diferents tonalitats i va crear una sofisticada interacció entre diferents grups temàtics, les diferents tonalitats definien l'extensa estructura dels moviments; en segon lloc, va economitzar el material temàtic de manera que només les tonalitats diferenciaven les diferents parts. Aquesta tendència cap a l'austeritat temàtica es pot apreciar en les últimes simfonies de Jean Sibelius, cent vint anys més tard. La productivitat d'Haydn es va veure reforçada per la seva inextingible originalitat. La forma innovadora en què transformava una simple melodia o motiu en complexos desenvolupaments va fascinar als seus contemporanis. Són característics del seu estil els canvis sobtats de moments dramàtics a efectes humorístics així com la seva inclinació per les melodies de tipus folklòric. Un escriptor de la seva època va descriure la seva música com "art popular", i, de fet, el seu equilibri entre la música directa i els experiments innovadors van transformar l'expressió instrumental del segle XVIII. Joseph Haydn va morir a Viena el maig de 1809.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Joseph Haydn (1732-1809) En castellano: Joseph Haydn (1732-1809) In english: Joseph Haydn (1732-1809) Altres: Joseph Haydn (1732-1809) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Emma Kirkby (soprano); Rogers Covey-Crump (tenor); Jenny Thomas (transverse flute); Ian Gammie (guitar); Alastair Ross (square piano)
RECICLASSICAT: HAYDN, Joseph (1732-1809)
AMAZON: HAYDN, J. - Haydn a l'anglaise
SPOTIFY: HAYDN, J. - Haydn a l'anglaise



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HONAUER, Leontzi (1730-1790) - Keyboard Sonatas

$
0
0
Jean-Baptiste Regnault - Venus and Cupid
Obra de Jean-Baptiste Regnault (1754-1829), pintor francès (1)


- Recordatori de Leontzi Honauer -
En el dia de la celebració del seu 287è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Regnault (París, 9 d'octubre de 1754 - París, 12 de novembre de 1829) va ser un pintor francès, emmarcat en la tradició neoclàssica. Abans de ser pintor va treballar com a grumet en un vaixell mercant. En la seva tornada a París, va ser alumne de Nicolas-Bernard LepiciéJoseph-Marie Vien i Jean Badin, a qui va acompanyar a Itàlia. Va guanyar el Prix de Roma el 1776 i va viure a Florència amb Jacques-Louis David i Pierre Peyron. El 1782 va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de París amb el seu quadre 'L'educació d'Aquil·les'. El 1789 va pintar la seva millor obra, 'El descendiment de la creu' per a la Capella Reial de Fontainebleau. Primerament es va especialitzar en temes històrics, clàssics i mitològics per posteriorment especialitzar-se en pintura revolucionària. El seu estil, proper però a la vegada diferenciat del de David, va crear escola i va influir autors com Pierre Narcisse GuérinMerry-Joseph BlondelRobert Lefèvre i Théodore Caruelle d'Aligny entre molts d'altres. Va viure a París la quasi totalitat de la seva vida morint en aquesta ciutat el novembre de 1829.




Parlem de Música...

Leontzi Honauer (Strasbourg, 2 de juny de 1737 - Strasbourg?, 1790) va ser un professor i compositor francès. Fill de Léon Honauer, un músic vinculat a la Catedral d'Estrasbourg, i d'Anne-Marie Zimmermann, es va formar amb el seu pare i amb el seu germà François Xavier Léon Honauer (1731-1788). A partir del 1761 va viure a París on probablement va treballar al servei del príncep Louis de Rohan. Es creu que a París va assolir considerable fama ja que el mateix Leopold Mozart el va citar com a objecte d'estudi per al seu fill Mozart. El 1770, i sota recomanació de Valentin Roeser, va publicar diverses obres de cambra en un temps en què Honauer es va traslladar a viure a Viena. El 1775 va tornar a París, on va treballar com a compositor i professor de clavecí instrument pel qual va ser considerat com un dels millors mestres de la ciutat. Paral·lelament, va rebre una pensió vitalícia de la ciutat d'Estrasbourg, població on es creu va morir el 1790.

OBRA:

Instrumental:

6 sonatas, kbd, op.1 (1761)
6 sonatas, kbd, op.2 (1764)
6 sonatas, kbd, acc. vn ad lib, op.3 (1769)
2 suites, kbd, 2 cl, 2 hn, 2 bn, 1770, F-Pn
4 qts, kbd, 2 vn, db, 2 hn ad lib, op.4 (1771)

Font: En català: Leontzi Honauer (1730-1790) En castellano: No disponible In english: Leontzi Honauer (1730-1790) - Altres: No disponible



Informació addicional... 

INTERPRETS: Szilvia Elek (fortepiano); László Paulik (violin)
AMAZON: Honauer - Keyboard Sonatas
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Honauer - Keyboard Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WEINGARTNER, Paul Felix (1863-1942) - Lieder

$
0
0
Federico Zandomeneghi - Enfant jouant a la poupée
Obra de Federico Zandomeneghi (1841-1917), pintor italià (1)


- Recordatori de Paul Felix Weingartner -
En el dia de la celebració del seu 154è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Federico Zandomeneghi (Venezia, 2 de juny de 1841 - Paris, 31 de desembre de 1917) va ser un pintor italià. Nascut en una família d'artistes, el seu pare i el seu avi van ser escultors. Entre els anys 1856 i 1859 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. El 1860 es va unir al procés d'unificació italiana de Giuseppe Garibaldi i va participar en l'Expedició dels Mil que va conquistar Sicília, en aquell temps en mans de la Casa de Borbó. El 1862 es va instal·lar a Florència, on va formar part del grup d'artistes dels Macchiaioli. A partir del 1866 es va instal·lar a Venècia, des d'on va visitar, amb freqüència, Roma i Florencia. El 1874 es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb els pintors impressionistes. Va exposar en quatre de les vuit exposicions impressionistes, les de 1879, 1880, 1881 i 1886. La seva temàtica va ser propera a la dels pintors francesos, especialment a la d'Edgar Degas. Va morir a París el desembre de 1917.

Font: En català: No disponible En castellano: Federico Zandomeneghi (1841-1917) In english: Federico Zandomeneghi (1841-1917) - Altres: Federico Zandomeneghi (1841-1917) 



Parlem de Música...

Paul Felix Weingartner (Zara [ara Zadar], 2 de juny de 1863 - Winterthur, 7 de maig de 1942) va ser un director i compositor croat. Es va formar a Graz amb W.A. Rémy. A partir del 1881, i per recomanació d'Hanslick, es va traslladar a Leipzig on va estudiar filosofia i on va entrar en el conservatori. El 1883 va viatjar a Weimar on va publicar la seva primera òpera el 1884, i on va obtenir un càrrec de director de la Königsberg Opera. Des d'allà i gràcies a l'èxit obtingut, va viatjar a Danzig, Hamburg i Mannheim. El 1891 va ser nomenat mestre de capella de l'Opera de Berlin i director dels Concerts Orquestrals Reials en uns càrrecs que va preservar fins el 1898 i 1907 respectivament. A partir del 1898 va treballar com a director de concerts a Munich i el 1908 va succeir a Mahler a la Hofoper de Viena, ciutat on també va dirigir els concerts filharmònics. En aquells anys també va ser director invitat de l'Òpera d'Hamburg, director a Darmstadt i director de la Volksoper de Viena. El 1927 es va trasllar a Basle on va ser director de l'Allgemeine Musikgesellschaft i director del conservatori. Els darrers anys va viure a Viena on va dirigir la Staatsoper abans de traslladar-se a Winterthur, ciutat on va morir el maig de 1942.

OBRA:

Vocal secular:

Ops (all texts by Weingartner):
Sakuntala, op.9 (after Kalidasa), Weimar, 1884;
Malawika, op.10 (after Kalidasa), Munich, 1886;
Genesius, op.14 (after H. Herrig), Berlin, 1892;
Agamemnon, Das Totenopfer, Die Erinyen, op.30 (after Aeschylus), Leipzig, 1902;
Kain und Abel, op.54, Darmstadt, 1914;
Dame Kobold, op.57 (after Calderón), Darmstadt, 1916;
Die Dorfschule, op.64 (after Jap. play: Terakoya), Vienna, 1920;
Meister Andrea, op.66 (after E. Geibel), Vienna, 1920;
Der Apostat, op.72, unperf.

Instrumental:

Syms.:
no.1, G, op.23 (1899);
no.2, E , op.29 (1901);
no.3, E, op.49 (1910);
no.4, F, op.61 (1917);
no.5, c, op.71, 1926;
no.6 ‘La tragica’, b, op.74 (1929);
no.7, C, op.87, solo vv, chorus, orch, org, 1935–7, unpubd

Other works:
3 sym. poems, 2 ovs., other orch pieces; music for 1v, orch and chorus, orch;
5 str qts;
2 sonatas, vn, pf;
other chamber works, pf pieces, songs

Literatura:

Über das Dirigieren (Leipzig, 1896, 5/1920; Eng. trans., 1906, 2/1925, repr. in Weingartner on Music & Conducting, New York, 1969)
Die Symphonie nach Beethoven (Leipzig, 1898, 4/1926/R; Eng. trans., 1904)
Ratschläge für die Aufführungen der Symphonien Beethovens (Leipzig, 1906, 3/1928/R as Ratschläge für Aufführungen klassischer Symphonien, i; Eng. trans., 1907, as On the Performance of Beethoven’s Symphonies, repr. in Weingartner on Music & Conducting, New York, 1969)
Akkorde: gesammelte Aufsätze (Leipzig, 1912/R) [incl. reminiscences of Weingartner’s youth in Graz]
Ratschläge für Aufführungen klassischer Symphonien, ii: Schubert und Schumann (Leipzig, 1923; Eng. trans. as ‘On the Performance of the Symphonies of Mozart’, Journal of the Conductors’ Guild, vi/3 (1985), 66–78)
Weingartner on Music & Conducting (New York, 1969) [comprising Eng. trans. of German essays]

Font: En català: Paul Felix Weingartner (1863-1942) En castellano: Paul Felix Weingartner (1863-1942) In english: Paul Felix Weingartner (1863-1942) - Altres: Paul Felix Weingartner (1863-1942)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ulrike Fulde (soprano); Manja Raschka (mezzosoprano); Andreas Fischer (tenor); Felix Plock (bariton); Stefan Burkhardt (piano)
AMAZON: WEINGARTNER, F. - Lieder
CPDL: No disponible
SPOTIFY: WEINGARTNER, F. - Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE FOSSA, François (1775-1849) - Trios concertants Op.18

$
0
0
Johan Barthold Jongkind - Molens bij Rotterdam
Obra de Johan Barthold Jongkind (1819-1891), pintor holandès.


- Recordatori de François de Fossa -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johan Barthold Jongkind (Lattrop, 3 de juny de 1819 - Saint-Égrève, 9 de febrer de 1891) va ser un pintor i gravador neerlandès i un dels precursors de l'impressionisme. Es va formar a l'Escola de La Haia sota la tutela del pintor romàntic Andreas Schelfhout, realitzant els seus primers quadres en base a models tradicionals flamencs. El 1846, es va traslladar a París on va rebre formació d'Eugène Isabey. El 1855 va tornar als Països Baixos i va viure a Rotterdam abans de tornar a París el 1860. Des d'allà es va traslladar a Normandia on va realitzar nombroses pintures de paisatges i marines i on va conèixer diversos pintors, entre ells Boudin i Monet, autors claus pel futur esdevenir de l'impressionisme. El 1863 va participar en el Saló dels Rebutjats amb el quadre Ruïnes del castell de Rosemont i al costat del polèmic quadre de Manet, Le déjeuner sur l'herbe. El seu estil singular i la seva forma d'expressar-lo van ser una de les claus del futur moviment impressionista. Johan Barthold Jongkind va morir a Saint-Égrève el febrer de 1891.




Parlem de Música...

François de Fossa (Perpinyà, 31 d'agost de 1775 - Paris, 3 de juny de 1849) va ser un guitarrista i compositor francès. Fill d'un jurista i historiador perpinyanenc de la petita noblesa, als 21 anys se'n va anar a Espanya com a membre voluntari de la Legió dels Pirineus, que en aquell temps formava part de l'Exèrcit dels Emigrats, força contrarevolucionària que pretenia reinstaurar a França l'Antic Règim. També va visitar Mèxic, Nova Espanya aleshores, entre el 1798 i el 1803. Després va accedir a Espanya a un càrrec de cap de gabinet al Ministeri de les Índies. Empresonat a Granada arran de la invasió napoleònica, va tornar a França l'any 1814, a través dels Pirineus, una vegada les tropes franceses havien estat derrotades pels britànics. Va ser nomenat cap de batalló a Molins de Rei l'any 1824, arran de la campanya del duc d'Angulema. Va ser condecorat per les monarquies francesa i espanyola, les de Lluís XVIII i Ferran VII. Se li van imposar les insígnies d'oficial de la Legió d'Honor abans de la seva participació, el 1830, en la batalla d'Alger. Paral·lelament a la seva carrera militar, va ser un músic i guitarrista. Les seves primeres aproximacions a la composició van tenir lloc a Cadis. Posteriorment, al voltant de 1808, va donar a conèixer públicament les seves obres a Madrid. Durant la Restauració francesa i entre el 1824 i el 1844 va dedicar-se amb intensitat a la música i va editar la seva obra. Obres per a guitarra sola però també en duet i acompanyada de violí i violoncel. Va traduir al francès el mètode de guitarra de Dionisio Aguado, i el va editar a França. Els darrers anys va viure a París, on va morir el juny de 1849.

Font: En català: François de Fossa (1775-1849) En castellano: François de Fossa (1775-1849) In english: François de Fossa (1775-1849) - Altres: François de Fossa (1775-1849) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Simon Wynberg (guitar); Martin Beaver (violin); Bryan Epperson (cello)
RECICLASSICAT: DE FOSSA, François (1775-1849)
AMAZON: DE FOSSA, F. - Guitar Trios, Op. 18
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DE FOSSA, F. - Guitar Trios, Op. 18



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MONIUSZKO, Stanisław (1819-1872) - Mass 'Piotrowinska' (1872)

$
0
0
Antoni Kozakiewicz - Cyganska Rodzina
Obra d'Antoni Kozakiewicz (1841-1929), pintor polonès (1)


- Recordatori de Stanisław Moniuszko -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Antoni Kozakiewicz (Kraków, 13 de juny de 1841 - Kraków, 3 de gener de 1929) va ser un pintor polonès. El 1857 va començar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia amb Władysław Łuszczkiewicz, entre altres, graduant-se el 1866. Poc després es va traslladar a Viena on va seguir la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts rebent una beca el 1871 amb la qual va viatjar a Munich, on va seguir estudiant a l'Acadèmia d'Arts de la ciutat. Allà va compartir estudi-taller amb Franz Streitt i Aleksander Kotsis amb qui també va realitzar diverses expedicions per explorar els entorns i els paisatges de muntanya. El seu èxit que ràpidament va assolir el van consagrar a Alemanya romanent en aquesta geografia la quasi totalitat de la seva vida. I si bé va tornar a Polònia el 1900 per tal de provar fortuna, el seu escàs ressò el van desmotivar per tal d'establir-se a Varsòvia. La seva obra va ser de temàtica històrica, de gènere i paisatgística sent el seu estil profundament realista. El seu germà Piotr Kozakiewicz va ser escultor. Antoni va morir a Cracòvia el gener de 1929.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoni Kozakiewicz (1841-1929) - Altres: Antoni Kozakiewicz (1841-1929) 



Parlem de Música...

Stanisław Moniuszko (Ubiel, 5 de maig de 1819 - Warszawa, 4 de juny de 1872) va ser un compositor i director d'orquestra polonès, autor de cançons, òperes i ballets farcits de patriotisme i de temes folklòrics polonesos així com d'una interessant i abundant obra religiosa. Va néixer en una família szlachta el 1819, a l'extrem est de la Polònia dividida i va mostrar, des de petit, un gran interès per la música. El 1837 va començar a estudiar composició a Berlín amb Karl Rungenhagen, qui també el va instruir en la direcció coral. Després de la seva estada a Berlín, va obtenir un càrrec com a organista a Wilno. Durant aquesta època, va establir amistat amb el novel·lista Jozef Ignacy Kraszewski i el dramaturg i satirista Aleksander Fredro, que van estimular l'interès de Moniuszko en la música dramàtica. Al voltant de 1840, va començar a compondre de manera intensiva, produint les seves primeres òperes i altres obres per a l'escena, així com cantates sacres i profanes i nombroses misses. Al llarg de la seva vida, Moniuszko va viatjar sovint a Sant Petersburg, on la seva música va gaudir d'una bona acollida. Allà, Mikhaïl Glinka i Aleksandr Dargomijski van fer palesa la seva admiració pel talent de Moniuszko. També va conèixer a Mili Balakirev i Modest Mússorgski, i el seu estil va ser apreciat per Hans von Bülow. Va ser mentor, entre altres, de César Cui. Va morir a Varsòvia el juny de 1872.

Anonim - Warsaw (1831)
Autor anònim - Varsòvia (1831)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Operas and operettas:
Biuraliści [The Bureaucrats] (operetta, 1, I.F. Skarbeck), 1834, unperf.
Nocleg w Apeninach [A Night in the Apennines] (operetta, 1, A. Fredro), Vilnius, 1839
Cudowna woda [The Water of Life] (operetta, 2), comp. c1840, lost except ov.
Ideał, czyli Nowa Preciosa [Perfection, or The New Preciosa] (operetta, 2, O. Milewski), Vilnius, 1840
Karmaniol, czyli Francuzi lubią żartować [Carmagnole, or The French Like Joking] (operetta, Milewski, after Théaulon de Forges and E. Jaime), 1841, unperf.
Nowy Don Kiszot, czyli Sto szaleństw [The New Don Quixote, or 100 Follies] (operetta, 3, Fredro, after M. de Cervantes), 1841, Lwów, 1849, vs (1927)
Żółta szlafmyca [The Yellow Nightcap] (operetta, F. Zabłocki), comp. 1841, 1 song (1863)
Pobór rekrutów [Conscription] (operetta, W. Marcinkiewicz), comp. 1842, 1 song in Śpiewnik domowy, viii (1908)
Loteria [The Lottery] (operetta, 1, Milewski), Minsk, 1843 (1908)
Halka, 1846–7 (op, 2, W. Wolski, after K. Wójcicki: Stary gawędy i obrazy [Legends and pictures]), concert perf., Vilnius, 1848, vs (Vilnius, 1850); staged Vilnius, 18 Feb 1854; rev. (4, Wolski), 1857, Warsaw, Wielki, 1 Jan 1858, vs (1858), fs (1861)
Sielanka [Idyll] (op, 2, Marcinkiewicz), comp. ?1848, lost
Cyganie [The Gypsies] (operetta, F.D. Kniaźnin), 1850, Vilnius, 20 May 1852; rev. as Jawnuta, Warsaw, 5 June 1860
Bettly (comic op, 2, E. Scribe and Mélesville [A.-H.-J. Duveyrier]), Vilnius, 20 May 1852
Flis [The Raftsman] (op, 1, W. Bogusławski), Warsaw, Wielki, 24 Sept 1858, excerpts, vs (1858), ov., fs (1898), vs (1902)
Rokiczana (op, 3, J. Korzeniowski), 1858–9, inc., concert perf. (excerpts), 16 Dec 1860, 1 ballad (1913)
Hrabina [The Countess] (op, 4, Wolski, after J. Dierzowski), 1859, Warsaw, Wielki, 7 Feb 1860, excerpts, vs (1860), ov. and ballet music, fs (1899), vs (1901)
Paria (op, prol, 3, J. Chęciński, after C. Delavigne), 1859–69, Warsaw, Wielki, 11 Dec 1869, ov. (1901), vs (1913)
Verbum nobile (op, 1, Chęciński), 1860, Warsaw, Wielki, 1 Jan 1861, vs (1861), fs (1953)
Straszny dwór [The Haunted Manor] (op, 4, Chęciński, after Wójcicki: Stary gawędy i obrazy), 1861–4, Warsaw, Wielki, 28 Sept 1865, excerpts, vs (1892), vs (1898), fs (1937)
Beata (operetta, 1, Chęciński), 1870–71, Warsaw, Wielki, 2 Feb 1872, 4 songs (1872)
Trea (op, 2, J. Jasiński, after Flem. legend), comp. 1872, inc.
Walka muzyków [The Musician's Struggle] (operetta, Marcinkiewicz);
Nowy dziedzic [The New Landlord] (operetta, M. Radziszewski);
Sen wieszcza [The Seer's Dream] (W. Syrokomla, after J.B. Rosier and A. de Leuven: Le songe d'une nuit d'été), 1 song in Śpiewnik domowy, vii (1877)

Incid music:
Kupiec wenecki [The Merchant of Venice] (W. Shakespeare), perf. 1870–71;
Zbójcy [The Robbers] (F. von Schiller), 1870–71;
Hamlet (Shakespeare), Warsaw, 24 March 1871;
music to 11 other plays

Ballets:
Monte Christo (after A. Dumas (i)), Warsaw, 27 Aug 1866;
Na kwaterze [In the Quarters], Warsaw, 6 Sept 1868;
Figle szatana [The Devil's Jokes], Warsaw, 1 Dec 1870, collab. A. Münchheimer

Other:
Milda (cant., after J.I. Kraszewski: Witolorauda), solo vv, chorus, orch, Vilnius, 18 Dec 1848 (1909)
Nijoła (cant., after Kraszewski: Witolorauda), Vilnius, 8 March 1852
Madonna (Petrarch: Sonnets), B solo, chorus, orch, St Petersburg, 20 March 1856 (Kraków, 1961)
Ballada o Florianie Szarym [Ballad of Florian the Grey] (J. Korzeniowski), Bar, chorus, orch, 1858–9 (1913) [from op Rokiczana]
Widma [Phantoms] (cant., after A. Mickiewicz: Dziady), solo vv, chorus, orch, before 1859, Warsaw, 1865 (1900)
Sonety krymskie [Crimean Sonnets] (cant., Mickiewicz), solo vv, chorus, orch, 1867, Warsaw, 16 Feb 1868 (1901)
Pani Twardowska (ballad, Mickiewicz), solo vv, chorus, orch, Warsaw, 8 Dec 1869
Krumine (cant.), Vilnius, date unknown
4 other cants.
360 songs, R A/i–vi, 267 orig. pubd in Śpiewnik domowy, i–vi (Vilnius, 1843–59), vii–xii (Warsaw, 1877–1910) [full list in Nowaczyk]

Vocal religiosa:

7 masses:
Requiem, d, 1850 (1862);
e, 1855 (1860);
E , 1865 (1874);
a (1870);
B, Warsaw, 19 May 1872 (1873);
Requiem, g (1873);
D  (1874)

Other works:
Requiem aeternam, solo vv, chorus, orch (1890)
mass frags., smaller choral and solo works
[4] Litanie Ostrobramskie [Ostra Brama Litanies to the BVM], solo vv, chorus, orch, 1843, 1849, before 1854, 1855; R D/vi/30

Instrumental:

Orch:
Bajka [The Fairy Tale], ov., Vilnius, 1 May 1848 (Kraków, 1949);
Kain, ov., St Petersburg, March 1856;
Polonaise de concert, arr. pf (1866);
Uwertura wojenna [Military Ov.], Vilnius, 19 March 1857

---

Chbr:
2 str qts, no.1, d, 1839, no.2, f, before 1840: R E/ii/33;
works for solo pf and pf 4 hands, R E/iii/34, incl. 4 Mazurkas;
Song without Words;
Fraszki [Epigrams];
6 Polonaises (transcrs. of Ogiński);
Polkas (‘Daniel’ and ‘Gabriela’);
Aniol Pański w wiejskim kościólku [Prayers in a Village Church];
7 Waltzes;
Introduction, 5 Waltzes and Finale;
Co mówia obłocki o ksiezycu w pogodna noc wiosenna? [What do the Clouds Tell the Moon and the Earth on Spring Nights?];
numerous transcrs. from Kurpiński and Moniuszko

Pedagogical works:
Pamiętnik do nauki harmonii [Textbook on harmony] (1871)
Szkola na fortepian [Piano method], unpubd

Font: En català: Stanisław Moniuszko (1819-1872) En castellano: Stanisław Moniuszko (1819-1872) In english: Stanisław Moniuszko (1819-1872) - Altres: Stanisław Moniuszko (1819-1872) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Polish Nightingales; Wojciech Krolopp (1945-2013, conductor)
RECICLASSICAT: MONIUSKO, Stanisław (1819-1872)
AMAZON: Moniuzsko - Polish sacred music
IMSLP: Stanisław Moniuszko (1819-1872)
SPOTIFY: Moniuzsko - Polish sacred music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DUKAT, Josef Leopold Vaclav (1684-1717) - Cithara nova (1707)

$
0
0
José García Hidalgo - Dios Padre pintando a la Virgen
Obra de José García Hidalgo (1645-1717), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Josef Leopold Vaclav Dukát -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

José García Hidalgo (Villena, 1645 - Madrid, 1717) va ser un pintor i gravador espanyol. Es va formar a Villena amb Nicolás de Villacis i Mateo Gilarte abans de viatjar el 1660 a Roma, on va conèixer la pintura barroca de Pietro da Cortona, Giacinto Brandi, Carlo Maratta i Salvator Rosa. Al seu retorn, i per motius de salut, es va instal·lar a València, on va entrar a l'Acadèmia de Santo Domingo. El 1674 es va traslladar a Madrid, on va conèixer a Juan Carreño de Miranda i el seu taller. Gràcies al lloc de pintor de cambra del seu mestre va poder conèixer les col·leccions reals i va poder realitzar nombrosos encàrrecs, sobretot per a les ordres religioses dels agustins i dels carmelites. Tot i la nombrosa obra pictòrica conservada, va ser més conegut per la seva tasca com a teòric gràcies al seu tractat Principios para estudiar el nobilísimo y real arte de la pintura y por la Geometría práctica, publicat el 1693. El 1703 va ser nomenat pintor de cambra de Felip V al servei de qui va realitzar també alguns retrats. La seva última obra documentada va ser Matrimonio místico de Santa Catalina (1714). José García Hidalgo va morir a Madrid el 1717.




Parlem de Música...

Josef Leopold Vaclav Dukát (Prostějov, 12 de març de 1684 - Želiv, 4 de juny de 1717) va ser un compositor bohemi. Es va formar en el col·legi dels jesuïtes de Olmütz. Poc després, va ser nomenat organista i mestre del cor del Monestir de Želiv, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va escriure diverses col·leccions d'obres religioses, sent la més destacada la relativa al Cithara nova … seu duodena sacrarum cantuum (1707) la qual, no obstant, no va publicar. També va ser autor de diverses misses i d'un Pange lingua per a orquestra en què va incloure l'ús dels clarinets, instrument de recent aparició en el seu temps. Josef Dukát va morir a Želiv el juny de 1717.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Josef Leopold Vaclav Dukát (1684-1717) - Altres: Josef Leopold Vaclav Dukát (1684-1717)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Florea; Marek Stryncl
AMAZON: DUKAT-Cithara nova
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUKAT-Cithara nova



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FAHRBACH, Joseph (1804-1883) - Trio in E-Flat Major, Op. 58

$
0
0
Gerolamo Induno - Da kommt der Zug (1871)
Obra de Gerolamo Induno (1825-1890), pintor italià (1)


- Recordatori de Joseph Fahrbach -
En el dia de la commemoració del seu 134è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gerolamo Induno (Milano, 13 de desembre de 1825 - Milano, 18 de desembre de 1890) va ser un soldat i pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Brera amb Luigi Sabatelli i va començar a exposar la seves primeres obres el 1845. El 1848, i en companyia del seu germà i pintor Domenico Induno, va participar en els Cinc dies de Milà per la qual cosa va haver de fugir per evitar les represàlies del govern austríac. Instal·lats a Florència, van diversificar els seus camins ja que Gerolamo es va allistar a un regiment de voluntaris per tal de lluitar vers els francesos a Roma. En el transcurs de les conteses militars, va realitzar nombrosos dibuixos i pintures relatives a la guerra italiana. En una de les batalles, va resultar ferit i va decidir tornar a Milà on va rebre la protecció del comte Giulio Litta. Incapacitat per tornar a l'exèrcit, es va dedicar a la pintura treballant en el taller del seu germà Domenico. Les seves obres, principalment escenes de gènere i esdeveniments històrics del seu temps, van gaudir d'àmplia popularitat. El 1854, i potser enyorat de la seva vida d'uniforme, va decidir participar a la Guerra de Crimea on, com en anteriors ocasions, va plasmar en dibuixos, aquarel·les i pintures. El 1861 va viatjar a Florència on va rebre una medalla d'or per una de les seves obres. Els darrers anys, el seu nom es va fer conegut fronteres enllà d'Itàlia rebent mencions i condecoracions a diferents ciutats europees. Finalment, va morir a Milà el desembre de 1890.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gerolamo Induno (1825-1890) - Altres: Gerolamo Induno (1825-1890)



Parlem de Música...

Joseph Fahrbach (Wien, 25 d'agost de 1804 - Wien, 6 de juny de 1883) va ser un compositor austríac. Membre d'una família de músics, de fet els seus germans Anton Fahrbach, Friedrich Fahrbach i Philipp Fahrbach van ser també intèrprets i compositors. Es desconeix la seva formació inicial i la seva primera referència va ser del 1841, any que va començar la seva carrera com a músic d'una banda militar. A partir del 1848 va treballar al servei de l'arxiduquessa Sofia i entre el 1857 i el 1867 va treballar com a guitarrista i flautista de l'orquestra de l'Òpera de la Cort. Els darrers anys va fundar la seva pròpia escola de música. Com a compositor va ser autor de música instrumental, principalment concerts per a flauta i fantasies operístiques. També va publicar diverses obres escrites, entre elles, Neueste Wiener Flötenschule (1835), Neueste Wiener Fagottschule (1841), Neueste Wiener Clarinettenschule (1841) i Organisatione della musica militare austriaca (1846). Joseph Fahrbach va morir a Viena el juny de 1883.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Joseph Fahrbach (1804-1883) - Altres: Joseph Fahrbach (1804-1883)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maurizio Bignardelli, Alessandro Rondinara, Paolo Bonvino (flutes)
AMAZON: ll Pifferaro!
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Il Pifferaro!



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE ESCOBAR, Pedro (c.1465-c.1535) - Motets & Hymns

$
0
0
Vicent Macip - Resurrecció
Obra de Vicent Macip (1475-1545), pintor valencià.




Parlem de Pintura...

Vicent Macip (Andilla, 1475 - València, 1545) va ser un pintor valencià. La primera notícia documentada va ser del 1501 quan va aparèixer citat com el mestre Vicente Masip, pintor de retaules, és a dir, com a professional independent. Es creu va rebre formació a València sota la influència, entre altres, dels pintors Paolo de San Leocadio i Roderic d'Osona. En aquest sentit, les seves primeres obres van mostrar certes similituds amb les d'aquests mestres. A partir del 1507 el seu rastre es va perdre fins el 1513, any que va assumir el càrrec de pintor de l'església de la Santa Creu. A partir d'aleshores, va treballar també i esporàdicament en altres esglésies i fins i tot per la Catedral de València. El 1529 va realitzar un retaule per a la Catedral de Sogorb en el qual va mostrar una inesperada influència italiana gràcies, probablement, al traslladat d'algunes obres de Sebastiano del Piombo a València. A finals de la seva vida va cedir el seu testimoni artístic i la seva formació al seu fill Joan Vicent Macip. Finalment, va morir a València el 1545.

Font: En català: Vicent Macip (1475-1545) En castellano: Vicent Macip (1475-1545) In english: Vicent Macip (1475-1545) - Altres: Vicent Macip (1475-1545)



Parlem de Música...

Pedro de Escobar (Porto, c.1465 - Évora, c.1535) va ser un compositor portugués. Es desconeix bona part de la seva formació fins la seva entrada com a músic al servei d'Isabel de Castella el 1489. Allà va treballar com a cantor de la capella fins el 1499, temps que també va aprofitar per a compondre diverses obres, principalment religioses. El 1499 va tornar a Portugal si bé el 1507 va tornar a Espanya, ja que fou nomenat mestre de capella de la Catedral de Sevilla. No obstant, i fruit d'algunes dificultats econòmiques, va dimitir dels seus càrrecs a Sevilla i va decidir tornar a Portugal on va treballar com a mestre de capella al servei de l'infant-cardenal Alfonso de Portugal. Els darrers anys el seu rastre es va perdre i es creu va morir a Évora a l'entorn del 1535.

OBRA:

Missa, 4vv, E-TZ 3, P-Cug Mus.12, ed. in MME, i (1941)
Missa pro defunctis, 4vv, E-TZ 3
Kyrie ‘Rex virginum’, 4vv, TZ 3 (for Missa de beata virgine, collab. Peñalosa, Hernández and Alva)
Sanctus, Agnus, 4vv, TZ 3, ed. in MME, i (1941) (for Missa de beata virgine, Ky, Gl, Cr by Anchieta)
Magnificat, 3vv, TZ 2 (attrib. ‘Porto’)
7 motets, 3, 4vv, Bbc 454, Sc 5-5-20, Opuscula varia Tom.4, TZ 2, 3, P-Cug M.M.12, 32, US-BLl
4 antiphons, 3, 4vv, E-TZ 2, 3
2 alleluias, 3vv, TZ 3
8 hymns, 4vv, TZ 2, ed. in Cw, lx (1957)
18 villancicos, Mp, P-Em, ed. in MME, v (1947), x (1951)

Font: En català: No disponible En castellano: Pedro de Escobar (c.1465-c.1535) In english: Pedro de Escobar (c.1465-c.1535) - Altres: Pedro de Escobar (c.1465-c.1535)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Quodlibet (ensemble)
AMAZON: DE ESCOBAR, P. - Motets, Hymns, Missa pro defunctis
SPOTIFY: DE ESCOBAR, P. - Motets, Hymns, Missa pro defunctis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBINONI, Tomaso Giovanni (1671-1751) - Trattenimenti armonici (c.1712)

$
0
0
Andrea Scacciati - An ornamental fountain with parrots, ducks, a turkey, falcon and other birds together with two tortoises, an extensive landscape beyond
Obra d'Andrea Scacciati (1642-1710), pintor italià (1)


- Recordatori de Tomaso Giovanni Albinoni -
En el dia de la celebració del seu 346è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Andrea Scacciati (Firenze, 1642 - Firenze, 1710) va ser un pintor italià. Es va formar amb Mario Balassi i Lorenzo Lippi, autors que el van orientar vers la pintura de bodegons. Les seves composicions, de caràcter exuberant i molt apreciades al seu temps, van ser realitzades, sovint, sota demanda de famílies nobles florentines i també de la família dels Medici. El seu estil, emmarcat de ple en el barroc tardà, va mostrar especial cura en el detall i el realisme dels objectes representats, principalment flors i animals. Va morir a Florència el 1710.

Font: En català: No disponible En castellano: Andrea Scacciati (1642-1710) In english: No disponible - Altres: Andrea Scacciati (1642-1710)



Parlem de Música...

Tomaso Giovanni Albinoni (Venezia, 8 de juny de 1671 - Venezia, 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià. Fill d'un comerciant ric, va rebre formació musical en cant i violí de Legrenzi. Posteriorment, es desconeix bona part de la seva vida fins el 1694, any que va publicar i estrenar la seva primera òpera. El 1705 es va casar amb la soprano Margherita Rimondi i amb qui va tenir sis fills. A partir d'aleshores es va dedicar a la música de forma ocasional si bé i a partir del 1709, i després de la mort del seu pare, la música va esdevenir la seva principal ocupació. El 1722 va viatjar a Munich convidat per l'elector Maximilià Emanuel II per tal de supervisar els assajos de les seves òperes I veri amici i Il triomfo dell'amore, ambdues representades en motiu del matrimoni entre el príncep elector Carles VII amb la princesa Maria Amàlia. Aquells anys també va compondre i publicar nombrosa producció instrumental, principalment concerts i obra de cambra. Al seu temps, va ser un dels músics més reconeguts d'Itàlia fins i tot al mateix nivell de Vivaldi i Corelli. Albinoni es va jubilar el 1741 i va morir a Venècia el gener de 1751.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
First performed in Venice and music lost unless otherwise stated

Zenobia, regina de' Palmireni (dm, 3, A. Marchi), SS Giovanni e Paolo, carn. 1694, US-Wc (facs. in IOB, xv, 1979), arias A-Wn
Il prodigio dell'innocenza (dramma, 3, F.M. Gualazzi), SS Giovanni e Paolo, carn. 1695
Zenone, imperator d'oriente (dm, 3, Marchi), VC, aut. 1696
Il Tigrane, re d'Armenia (dm, 3, Marchi), VC, carn. 1697
Primislao, primo re di Boemia (dm, 3, G.C. Corradi), VC, aut. 1697
L'ingratitudine gastigata (dm, 3, F. Silvani), VC, carn. 1698; as Alarico, Piacenza, Ducale, 1712
Radamisto (dm, 3, Marchi), VA, aut. 1698, arias F-Pc, GB-Lgc
Diomede punito da Alcide (dramma, 3, A. Aureli), VA, aut. 1700
L'inganno innocente (dm, 3, Silvani), VA, carn. 1701, arias B-Bc; as Rodrigo in Algeri, addns by J. -B. Stuck, Naples, S Bartolomeo, Dec 1702
L'arte in gara con l'arte (dm, 3, Silvani), VC, carn. 1702
Griselda (dm, 3, A. Zeno), Florence, Cocomero, carn. 1703, arias I-Mc; as L'umiltà esaltata, Naples, S Bartolomeo, 1734
Aminta (dramma regio pastorale, 3, Zeno), Florence, Cocomero, aut. 1703
Il più fedel tra i vassalli (dm, 3, Silvani), Genoa, Falcone, aut. 1705
La prosperità di Elio Sejano (dm, 3, N. Minato), Genoa, Falcone, carn. 1707
La fede tra gl'inganni (dm, 3, Silvani), VA, carn. 1707
La fortezza al cimento (melodramma, 2, Silvani), Piacenza, Ducale, 1707
Astarto (dm, 3, Zeno and P. Pariati), VC, aut. 1708, arias D-MÜs, SWl, GB-Ob
Pimpinone (3 comic int, Pariati), VC, aut. 1708, A-Wn, D-MÜs (Int 1 only), aria SWl; as La serva astuta, Bologna, Formagliari, spr. 1717; ed. in RRMBE, xliii (1983)
Engelberta [Acts 1-3] (dm, 5, Zeno and Pariati), VC, carn. 1709, A-Wn, D-Bsb, arias GB-Ob [Acts 4 and 5 by Gasparini]
Il tradimento tradito (dm, 3, Silvani), VA, carn. 1709
Ciro (dm, 3, Pariati), VC, carn. 1710, arias D-WD
Il tiranno eroe (dm, 3, V. Cassani), VC, carn. 1711, arias B-Bc, D-WD
Il Giustino (dm, 5, Pariati, after N. Beregan), Bologna, Formagliari, spr. 1711
La pace generosa (dm, 3, Silvani), Genoa, Falcone, aut. 1711
Le gare generose (dm, 3, A. Zaniboni), VC, aut. 1712, arias D-SWl
Lucio Vero (dm, 3, Zeno), Ferrara, S Stefano, spr. 1713
I rivali generosi (dm, 3, Zeno), Brescia, Nuovo, 1715
L'amor di figlio non conosciuto (dm, 3, D. Lalli), VA, carn. 1716
Eumene (dm, 3, A. Salvi), S Giovanni Grisostomo, aut. 1717, arias, F-Pc, I-Bc
Meleagro (dm, 3, P.A. Bernardoni), VA, carn. 1718
Cleomene (dm, 3, Cassani), VA, carn. 1718
Gli eccessi della gelosia (dm, 3, Lalli), VA, carn. 1722, arias D-Hs, GB-Lbl, US-Wc; as La Mariane, addl music by G. Porta, VA, carn. 1724 and 1725, arias D-SWl, F-Pc
I veri amici (dm, 3, Silvani, rev. Lalli, after P. Corneille), Munich, Hof, Oct 1722, arias GB-Ob
Eumene (dm, 3, Zeno), VM, carn. 1723, aria Lbl
Ermengarda (dm, 3, A.M. Lucchini), VM, aut. 1723, aria I-CF
Antigono, tutore di Filippo, re di Macedonia (tragedia, 5, G. Piazzon), VM, carn. 1724, collab. G. Porta, aria D-ROu
Scipione nelle Spagne (dm, 3, Zeno), S Samuele, Ascension 1724, arias F-Pc
Laodice (dm, 3, A. Schietti), VM, aut. 1724, arias I-CF
Didone abbandonata (tragedia, 3, P. Metastasio), VC, carn. 1725
Alcina delusa da Ruggero (dm, 3, Marchi), VC, aut. 1725; rev. as Li evenimenti di Ruggero, VM, carn. 1732
Statira (dm, 3, Zeno and Pariati), Rome, Capranica, carn. 1726, A-Wn (microfilm), arias GB-Cfm, Lbl
Malsazio e Fiammetta (comic intermezzos), Rome, Capranica, carn. 1726
Il trionfo di Armida (dm, 3, G. Colatelli, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), VM, aut. 1726
L'incostanza schernita (dramma comico-pastorale, 3, Cassani), S Samuele, Ascension 1727, arias F-Pc, GB-Lbl, Ob; as Filandro, VM, carn. 1729; as L'infedeltà delusa, Vicenza, Grazie, May 1729
Le due rivali in amore (dm, 3, Aureli), VM, aut. 1728
Il Satrapone (comic intermezzos, Salvi), Parma, Omodeo, 1729
Li stratagemmi amorosi (dm, 3, F. Passerini), VM, carn. 1730
Elenia (dm, 3, L. Bergalli), VA, carn. 1730
Merope (dramma, 3, Zeno), Prague, Sporck, aut. 1731 [music largely by Albinoni]
Il più infedele tra gli amanti (dm, 3, Schietti), Treviso, Dolfin, aut. 1731
Ardelinda (dramma, 3, B. Vitturi), VA, aut. 1732, arias I-Bas
Candalide (dm, 3, Vitturi), VA, carn. 1734
Artamene (dm, 3, Vitturi), VA, carn. 1741
Arias, presumably from ops, in D-SWl, E-Mn, I-CF, Nc, S-L

Shorter dramatic works:
Il nascimento de l'Aurora (componimento pastorale), ?Venice, Austrian ambassador's residence, c1710, A-Wn;
Il trionfo d'amore (componimento poetico per servire ad un carosello, Pariati), Munich, 4 Nov 1722;
Il nome glorioso in terra, santificato in cielo (serenata, Cassani), Austrian ambassador's residence, 4 Nov 1724, Wn;
Il concilio de' pianeti (serenata, G. Baruffaldi), French ambassador's residence, 16 Oct 1729, F-Pn (autograph)

Cantatas:
all for S/A, bc
Là dove il nobil Giano, in Cantate a 1 e 2 voci (Amsterdam, c1701)
[12] Cants., 1v, bc, op.4 (Venice, 1702) ed. in RRMBE, xxi (1979):
Amor, Sorte, Destino;
Da l'arco d'un bel ciglio;
Del chiaro rio;
Riedi a me, luce gradita;
Lontananza crudel, mi squarci il core;
Filli, chiedi al mio cor;
Ove rivoglio il piede;
Mi dà pena quando spira;
Parti, mi lasci, ah quale;
Son qual Tantalo novello;
Poi che al vago seren di due pupille;
Chi non sa quanto inhumano
5 movts from nos.2 and 8 repr. with Eng. texts in The Opera Miscellany (London, c1730)

Vocal religiosa:

Messa, 3vv, I-Vnm
Mag, formerly D-Dl, lost

Instrumental:

Orch.:
op.
2[6] Sinfonie e [6] concerti a cinque, 2–3 vn, 2 va, vc, bc (Venice, 1700); extracts from conc. no.6 in Select Preludes and Voluntarys for the Violin (London, 1705); concs. nos.4–5, arr. for org by J.G. Walther, ed. in DDT, xxvi–xxvii (1906/R)
5[12] Concerti a cinque, 3 vn, 2 va, vc, bc (Venice, 1707)
7[12] Concerti a cinque, 1–2 ob, 2 vn, va, vc, bc (Amsterdam, 1715)
9[12] Concerti a cinque, 1–2 ob, 2–3 vn, va, vc, bc (Amsterdam, 1722)
10[12] Concerti a cinque, 3 vn, va, vc, bc (Amsterdam, 1735–6)
Sonata, no.3 of 6 sonates ou concerts à 4, 5, & 6 (Amsterdam, c1708–12), anon. but identical in part to sinfonia in A-Wn
Conc., no.11 in Concerti a cinque (Amsterdam, 1717)
Ov. to Croesus, pasticcio, London, 1714, anon. in Six Overtures for Violins (London, c1724), identical to sinfonia in D, A-Wn, S-Skma
6 balletti a cinque, 2 vn, 2 va, vc, vle, bc, A-Wn and elsewhere
12 balletti a quattro, 2 vn, va, bc, Wn and elsewhere
Sonata a 6, tpt, 2 vn, 2 va, vle, bc, Wn
Sonata di concerto a 7, tpt, 2 vn, 2 va, vc, vle, bc [also used as Sinfonia to Zenobia (1694)], PL-Wu and elsewhere
Violin concs., 3 vn, va, vc/vle, bc, A-Wn, D-Dl
Sinfonias, 2 vn, va, vc, bc, A-Wn, D-Dl, S-L, Skma, Uu

---

Chbr.:
op.
1[12] Suonate a tre, 2 vn, vc, hpd (Venice, 1694); no.12 (London, 1704) and in Harmonia Mundi … the First Collection (London, 1707)
3[12] Balletti a tre, 2 vn, vc, hpd (Venice, 1701); numerous extracts in vn tutors
[4][6] Sonate da chiesa, vn, vc/bc (Amsterdam, c1709); later issues as op.4
6[12] Trattenimenti armonici per camera, vn, vle, hpd (Amsterdam, c1712)
8[6] Balletti e [6] sonate a tre, 2 vn, vc, hpd, con le sue fughe tirate à canone (Amsterdam, 1722); ed. in RRMBE, li-lii (1986)
116 Sonate a tre, 2 vn, vc, hpd, c 1739, [never published]
[5] Sonate, vn, bc, … e uno suario o capriccio … del Sig. Tibaldi (Amsterdam, c1717)
6 sonates da camera, vn, hpd, op.posth. (Paris, c1740)
[6] Sonate a tre, 2 vn, vc, hpd, A-Wn; 3 vn Sonatas, inscribed to Pisendel, D-Dl (autograph)

Doubtful works:
Teseo in Creta, 1725, cited in Reichardt and Schilling, probably confused with F. Conti's opera of the same name
Mag, g, 4vv, insts, D-Bsb
Concs. nos.3–4 in Harmonia mundi … the 2nd Collection (London, 1728)
[6] Sinfonie a quattro, D-DS (microfilm)
Concs., A-Wn, D-MÜu, GB-Mp, I-MTventuri, S-L, Uu;
sinfonias, D-Dl;
sonatas, CH-Zz, D-MÜu

Font: En català: Tomaso Giovanni Albinoni (1671-1751) En castellano: Tomaso Giovanni Albinoni (1671-1751) In english: Tomaso Giovanni Albinoni (1671-1751) - Altres: Tomaso Giovanni Albinoni (1671-1751)



Informació addicional... 

INTERPRETS: El Melopeo
AMAZON: ALBINONI, T. - 6 Sonate
SPOTIFY: ALBINONI, T. - 6 Sonate



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

TOMKINS, Thomas (1572-1656) - Anthems & Canticles

$
0
0
Pieter Jansz Saenredam - Cathedral of Saint John at 's-Hertogenbosch (1646)
Obra de Pieter Jansz Saenredam (1597-1665), pintor holandès (1)


- Recordatori de Thomas Tomkins -
En el dia de la commemoració del seu 361è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pieter Jansz Saenredam (Assendelft, 9 de juny de 1597 - Haarlem, 31 de maig de 1665) va ser un pintor neerlandès. Fill de l'impressor i dibuixant Jan Pietersz Saenredam, va ser deixeble de Jan Pietersz de Grebber. Ben aviat es va fer conegut per les seves pintures sorprenentment modernes d'esglésies. Aquestes obres es van basar en mesures precises i en la realització d'esbossos detallats de les esglésies que volia representar, sovint en col·laboració amb el seu amic i arquitecte Jacob van Campen. Aquests esbossos van ser en realitat similars a dibuixos d'arquitecte ja que van ser rics en detalls i singulars per la gran puresa lineal i van ser realitzats amb llapis, ploma i clarió. Sobre el dibuix base, Saenredam hi afegia colors en aiguada, el que aportava a més de valors cromàtics una certa textura i sensació de profunditat mitjançant l'ús ombrejats. Així va ser com Pieter Saenredam va crear austeres atmosferes d'interiors, mitjançant una graduació minuciosa de la lluminositat dels colors. En la seva pintura, que solia concloure a l'oli, sovint i amb premeditació va excloure o es va minimitzar la presència de la gent, ja que el seu interès va ser en focalitzar l'atenció en les construccions i en les formes arquitectòniques. Va morir a Haarlem el maig de 1665.




Parlem de Música...

Thomas Tomkins (St Davids, 1572 - Martin Hussingtree, bur. 9 de juny de 1656) va ser un compositor i organista anglès. Va ser el segon fill de Thomas Tomkins, també compositor i organista, i membre d'una destacada família estretament vinculada a la vida musical de l'Anglaterra dels segles XVI i XVII. Gràcies a la dedicatòria d'una de les seves cançons es creu va ser deixeble de William Byrd. Al voltant de l'any 1596 va accedir a una plaça d'organista de la Catedral de Worcester. A partir del 1607 es va graduar en música al Magdalen College de la Universitat d'Oxford i el 1621 va ser nomenat, complementàriament, organista de la Capella Reial, la institució musical adscrita a la corona anglesa, dins de la qual va realitzar tasques com la composició de la música que s'interpretaria en ocasió de les cerimònies de coronació del rei Carles I l'any 1625. Aquest càrrec dins de la capella musical de la Cort, que molts altres compositors i instrumentistes de gran qualitat ambicionaren sense aconseguir-ho durant tota la seva vida, era una de les mencions més prestigioses a què podia aspirar un músic en l'època de Tomkins, així que el seu nomenament va ser un reconeixement explícit a la seva tasca com a intèrpret i compositor. El 1628, va postular per succeir l'italià Alfonso Ferrabosco com a compositor habitual de la capella de Carles I, però el mateix rei va impedir el nomenament, ja que el lloc ja havia estat promès al fill de Ferrabosco. Així doncs, Tomkins va mantenir la seva posició d'organista a Worcester fins el 1646, any en què els serveis religiosos van ser suspesos a la catedral, després del segon setge de Worcester. Els últims anys de la vida de Tomkins van transcórrer retirat en la intimitat, si bé va seguir escrivint obres fins el juny del 1656, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Madrigals:
Songs of 3.4.5. & 6. parts (London, 1622); EM
Adue, ye citty prisoning towers, 5vv;
Cloris, when as I woe, 5vv;
Come, shepheards, sing with me, 5vv;
Fond men that doe so highly prize, 3vv;
Fusca, in thy starry eyes, 5vv;
How great delight, 3vv;
It is my wel-beloveds voice, 6vv [repr. in Musica Deo sacra];
Love, cease tormenting, 3vv;
Musicke devine, 6vv;
No more I will thy love importune, 3vv;
Oft did I marle, 6vv;
O let me dye for true love, 4vv;
O let me live for true love, 4vv;
Our hasty life away doth post, 3vv;
O yes, has any found a lad, 4vv
Phillis, now cease to move me, 5vv;
Phillis, yet see him dying, 5vv;
See, see, the shepheards queene, 5vv;
Sure there is no god of love, 3vv;
Too much I once lamented, 5vv;
To the shady woods, 5vv;
Turne unto the Lord, 6vv [repr. in Musica Deo sacra; EECM xiv, 239];
Was ever wretch tormented, 4vv;
Weepe no more, thou sorry boy, 4vv;
When David heard, 5vv [repr. in Musica Deo sacra];
When I observe, 6vv;
Woe is me, 6vv [repr. in Musica Deo sacra];
Yet againe, as soon revived, 4vv
The fauns and satyrs tripping, 5vv, 1601; ed. in EM, xxxii (2/1962)

Vocal religiosa:

First [Short] service in C fa ut (Ven, TeD, Bs, Ky, Cr, Mag, Nunc), 4vv, org, 1668; R 17
Second service in D sol re (Ven, TeD, Jub, Ky, Cr, Mag, Nunc), 4vv, org, 1668; R 50
Third [Great] service (TeD, Jub, Mag, Nunc), 4/8vv, org, 1668; R 82
Fourth service [with verses] (TeD, Mag, Nunc), 6/6vv, org, 1668; R 176
Fifth service (TeD, Jub, Mag, Nunc), 5/5vv, org, 1668; R 213
Magnificat and Nunc dimittis, verse, inc., GB-DRc
Second evening service (Mag, Nunc), verse, inc., formerly in St Michael’s College, Tenbury
Preces and psalms (xv, xlvii), 5vv, org, 1668; R 3
Preces and responses, 5vv, Cp
Litany (i), full, inc., Cp
Litany (ii), full, inc., Cp (? by Molle)

Anthems:
Above the stars my Saviour dwells, 1/6vv, org, 1668, EECM ix, 24
Almighty and everlasting God which hatest nothing, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 112
Almighty and everliving [everlasting] God we humbly beseech thy majesty, 3/6vv, org, 1668, EECM v, 47
Almighty God, the fountain of all wisdom, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 25
Almighty God, which [who] hast instructed, 5/4vv, org, 1668, EECM v, 67
Almighty God, which hast knit together, 8/8vv, org, 1668, EECM v, 100
Almighty God, who hast given us thine only begotten son, 6/7vv, org, 1668, EECM v, 1
Almighty God whose praise this day, 5/5vv, org, 1668, EECM v, 37
Arise O Lord and have mercy, 3vv, 1668, EECM xxvii, 4
Arise, O Lord God, lift up thy hand, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 95
Arise, O Lord, into thy resting place, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 36
Awake up my glory, 3vv, 1668, EECM xxvii, 46
Behold, I bring you glad tidings (2p. Glory be to God in the highest), 1/10vv, org, 1668, EECM ix, 1, C 59
Behold, it is Christ, 4/6vv, org, 1668, EECM xiv, 160
Behold, the hour cometh, 3/4vv, org, 1668, EECM xiv, 18
Be strong and of a good courage, 7vv, org, 1668
Blessed be the Lord God of Israel, 2/8vv, org, 1668, EECM ix, 157
Blessed is he that considereth: see O Lord, graciously accept
Blessed is he whose unrighteousness is forgiven, 3vv, 1668, C 3, EECM xxvii, 10
Christ is risen again: see Christ rising again
Christ rising again (2p. Christ is risen again), 4/5vv, org, 1668, EECM v, 53
Come, let us go up, 5/8vv, org, 1668, EECM xiv, 44
Deal with me, O Lord, 3vv, 1668, EECM xxvii, 50
Dear Lord of life, 6vv, GB-Och
Death is swallowed up, verse, inc., org, US-NYp
Deliver me from mine enemies, 4/5vv, org, 1668, EECM xiv, 145
Domine tu eruisti animam: see Why art thou so full of heaviness
From deepest horror of sad penitence, 6vv, GB-Lbl
Give ear unto my words (2p. My voice shalt thou hear), 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 54
Give sentence with me, O God, 2/6vv, org, 1668, EECM ix, 111
Glory be to God in the highest: see Behold, I bring you glad tidings
Glory be to God on high, 7/7vv, org, 1668, EECM xiv, 219
Glory be to the Father, 3vv, 1668, EECM xxvii, 38
God, which as upon this day [God, which as on this day; God, who as at this time; God, who upon this day], 4/7vv, org, 1668, EECM v, 91
Grant us gracious Lord so to eat, full, Lbl, Ob (text only)
Great and marvellous are thy works, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 45
Have mercy upon me, O God [Lord], 3vv, 1668, C 10, EECM xxvii, 17
Have mercy upon me, O God, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 51
Hear me when I call, 3/5vv, org, 1668, EECM xiv, 1
Hear my prayer, O good Lord, 2/5vv, org, 1668, EECM ix, 130
Hear my prayer, O Lord, and consider, 3vv, 1668, C 17, EECM xxvii, 25
Hear my prayer, O Lord, and let my cry[ing], 3vv, 1668, C 12, EECM xxvii, 19
Hear my prayer, O Lord, and with thine ears, 1/4vv, org, 1668, EECM ix, 75
He that hath pity on the poor, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 106
Holy, holy, holy, Lord God of hosts, full, inc., formerly in St Michael’s College, Tenbury
Holy, holy, holy, Lord God of Sabaoth, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 1
I am the resurrection (2p. I heard a voice from heaven), 4vv, 1668, EECM xxvii, 119
I have gone astray, 3vv, 1668, EECM xxvii, 35
I heard a voice from heaven: see I am the resurrection
It is my well beloved's voice: see Songs of 3.4.5. & 6. parts
I will lift up mine eyes, 4/5vv, org, 1668, EECM ix, 141
Jesus came when the doors were shut, verse, org, inc., Cp, DRc, Lbl, Och, Ojc, Y
Know ye [you] not, verse, inc., org, Och, US-NYp
Leave, O my soul, 4/5vv, org, 1668, EECM xiv, 77
Lord, enter not into judgment, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 57
Lord, who shall dwell (Ps xv): see Preces and psalms
Merciful Lord, we beseech thee, 4/6vv, org, 1668, EECM v, 28
My beloved spake, 4/4vv, org, 1668, EECM xiv, 28
My dwelling is above, verse, org, inc., GB-Lbl, Ob
My shepherd is the living Lord, 2/4vv, org, 1668, EECM ix, 34
My voice shalt thou hear: see Give ear unto my words
Not in the merits of what I have done [‘Stripped of my merits’], 3/4vv, org, 1668, EECM xiv, 99
O be favourable unto Zion, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 97
O clap your hands together (Ps xlvii): see Preces and psalms
O give thanks unto the Lord, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 92
O God, the proud are risen against me, 8vv, org, 1668
O God, wonderful art thou, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 64
O how amiable are thy dwellings, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 86
O Israel, if thou return, 6vv, org, 1668
O Lord, do away as the night, 3vv, 1668, EECM xxvii, 40
O Lord God of hosts, hear my prayer, 6/6vv, org, 1668, EECM xiv, 178
O Lord God of hosts, who is like unto thee, 3vv, 1668, EECM xxvii, 31
O Lord, graciously accept/Blessed is he that considereth, 6vv, org, 1668
O Lord, grant the king a long life, 4/5vv, org, 1668, EECM v, 73
O Lord, how glorious are thy works, 3vv, 1668, EECM xxvii, 44
O Lord, how manifold are thy works, 4vv, org, 1668, C 20, EECM xxvii, 74
O Lord, I have loved, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 70
O Lord, let me know mine end, 1/5vv, org, 1668, EECM ix, 41
O Lord, open thou our lips, 3vv, org, 1668, EECM xxvii, 1
O Lord, rebuke me not in thine indignation, 3vv, 1668, C 1, EECM xxvii, 7
O Lord, thou hast dealt graciously, 6/8vv, org, 1668, EECM xiv, 194
O Lord, wipe away my sins, 5vv, inc., formerly in St Michael’s College, Tenbury
O praise the Lord all ye heathen, 12vv, org, 1668, C 38
O praise the Lord all ye heathen, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 7
O pray for the peace of Jerusalem, 4/6vv, org, 1668, EECM xiv, 65
O pray for the peace of Jerusalem, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 102
O sing unto the Lord a new song, let the congregation, 7vv, org, 1668
O that the salvation were given, 4/8vv, org, 1668, EECM xiv, 129
O think upon thy servant, verse, org, inc., Lbl, Ob
Out of the deep, 3/4vv, org, 1668, EECM ix, 16
Out of the deep, 3vv, 1668, C 14, EECM xxvii, 22
Praise the Lord, O my soul, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 107
Praise the Lord, O my soul, 1/4vv, org, 1668, EECM xiv, 210
Praise the Lord, O ye servants, 1/4vv, org, 1668, EECM ix, 62
Put me not to rebuke, O Lord, 3vv, 1668, C 6, EECM xxvii, 13
Rejoice, rejoice, sing and rejoice, verse, inc., GL, Lbl
Remember me, O Lord, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 80
Sing unto God, 2/5vv, org, 1668, EECM ix, 86
Stephen being full of the Holy Ghost, 6/6vv, org, 1668, EECM v, 20
‘Stripped of my merits’: see Not in the merits
Sweet Saviour, verse, inc., formerly in St Michael’s College, Tenbury
The heavens declare, 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 67
The hills stand about Jerusalem, 3vv, 1668, EECM xxvii, 47
The Lord bless us, verse, org, inc. GL
The Lord, even the most mighty God, 1/5vv, org, 1668, EECM xiv, 111
Then David mourned, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 11
Thou art my king, 1/5vv, org, 1668, EECM ix, 101, C 71
Thou healest the broken in heart, 3vv, 1668, EECM xxvii, 33
Turn thou us, O good Lord [canon 4 in 1], 4vv, org, 1668, EECM xxvii, 132
Turn thou us, O good Lord, 5/5vv, org, 1668, EECM xiv, 239
Turn unto the Lord: see Songs of 3.4.5. & 6. parts
When David heard: see Songs of 3.4.5. & 6. parts
Who can tell how oft he offendeth thee, 1/4vv, org, 1668, EECM ix, 53
Who is this that cometh, 5/5vv, org, 1668, EECM v, 81
Whom have I in heaven but thee, 3vv, 1668, EECM xxvii, 28
Who shall ascend the hill of God, 6vv, org, 1668, C 32
Why art thou so full of heaviness/Domine tu eruisti animam, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 17
Withdraw not thou thy mercy, 5vv, org, 1668, EECM xxxvii, 85
Woe is me that I am constrained: see Songs of 3.4.5. & 6. parts
Ye people all in one accord, verse, inc., Lcm
Zadok the priest, full, Lbl, Ob (text only)

Psalm tunes:
7 psalm tunes (Dunfermiline, Martyrs, Old 113th, St Davids, Windsor, Worcester, York), 162111

Instrumental:

Keyboard:
Fancies: ‘for two to play’, ‘for viols’, 4 untitled
7 hexachord fantasias
Galliards: ‘Hunting’, ‘Lady Folliott's’, 1 untitled
2 grounds
8 In Nomines (incl. 2 in 2 versions)
8 Miserere
Offertory
Pavan and galliard ‘Lord Strafford’ (2 versions); 2 untitled pairs
Pavans: ‘for these distracted times’, ‘Lord Canterbury’, 5 untitled
Toys: ‘made at Poole Court’, ‘Mr Curch’ (?by Farnaby)
3 preludes; 3 verses; 3 voluntaries
Barafostus's dream;
Bitts or morcells (frags.);
Clarifica me Pater;
Fortune my foe;
Go from my window (frag.);
‘On a plainsong’;
Robin Hood;
The perpetual round;
What if a day;
Worcester brawls
3 untitled pieces dedicated to Archdeacon Thornborough, GB-Ob; T (2/1964)

Consort music:
1 fantasia a 5 [kbd version], F-Pc; T 68
4 fantasias a 6, EIRE-Dm, GB-Ob
9 pavans a 5 [no.1 = pavan a 4], GB-Cfm Mus.32.G.29, no.123 [kbd version of 1 only], Lbl, Lcm, Ob, 161022; 1 in D 111, 1 in T 56 (kbd)
Pavan, alman a 4, EIRE-Dm, GB-Ob; almain in D 50
Pavan, galliard a 6, EIRE-Dm; D 161
2 In Nomine, 15 fantasias a 3, EIRE-Dm, GB-Lbl, Ob Mus.Sch.D.245–7 [numbered], Och; 1 fantasia in D 16
Ut re mi a 4, EIRE-Dm, F-Pc [kbd], GB-Ob, Y

Doubtful works:
Set up thyself, O God, verse anthem, inc., GB-WO (anon., attrib. Tomkins by Stevens);
‘Pretty wayes for young beginners to look upon’, kbd (see Miller)

Font: En català: Thomas Tomkins (1572-1656) En castellano: Thomas Tomkins (1572-1656) In english: Thomas Tomkins (1572-1656) - Altres: Thomas Tomkins (1572-1656)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Choir of Magdalen College Oxford; Daniel Hyde
AMAZON: Tomkins - Anthems & Canticles
SPOTIFY: Tomkins - Anthems & Canticles



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOLOGNE, Joseph (1745-1799) - Symphonies Op.11 (1779)

$
0
0
George Henry Harlow - Self-Portrait
Obra de George Henry Harlow (1787-1819), pintor anglès (1)


- Recordatori de Joseph Bologne -
En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Henry Harlow (London, 10 de juny de 1787 - London, 4 de febrer de 1819) va ser un pintor anglès. Fill de comerciant, va estudiar inicialment amb l'arquitecte i paisatgista Hendrik de Cort i el retratista Samuel Drummond. Posteriorment, va entrar al taller de Thomas Lawrence, autor que va influenciar-lo decisivament. El 1804 va començar a exposar a la Royal Academy i el 1808 a l'Institut Britànic. Conegut amb el sobrenom de "Clarisse Harlowe", per la seva peculiar forma de vestir i el seu caràcter, el seu estil com a pintor es va caracteritzar pel domini de les tècniques més acadèmiques del seu temps. La seva temàtica va ser principalment el retrat si bé també va realitzar miniatures i algunes pintures històriques. Els darrers anys va visitar Itàlia abans de tornar a Londres, on va morir el febrer de 1819.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: George Henry Harlow (1787-1819) - Altres: George Henry Harlow (1787-1819)



Parlem de Música...

Joseph Bologne 'Chevalier de Saint-Georges' (Baillif, 25 de desembre de 1745 - Paris, 9 de juny de 1799) va ser un violinista i compositor francès. Fill d'un agricultor i de la seva dona esclava, es va formar inicialment en l'art de l'esgrima amb La Boëssière. Amb 19 anys, i després de la seva graduació, va començar a treballar com a gendarme de la Garde du Roi, lloc on va ser nomenat Cavaller. Després de participar en la Guerra dels Set Anys, va tornar a Guadalupe on va assolir notable popularitat, també per la seva condició de galant. Poc després es va traslladar a París on el 1766 va ser desafiat a un duel d'esgrima amb l'italià Giuseppe Faldoni, contesa que va perdre però que no obstant li va valer el títol de millor espadatxí d'Europa. Musicalment, es desconeix la seva formació fins el 1764, any que va dedicar les seves primeres obres a Gossec i Lolli, suggerint-se que possiblement van ser els seus mestres de composició i violí respectivament. A partir del 1769 va entrar com a violinista a l'orquestra de Gossec on ben aviat assolir el càrrec de primer violí. El 1772 va fer el seu primer recital solista interpretant els seus dos primers concerts de violí i on va demostrar les seves dots com a virtuós. El 1773 va ser nomenat director musical dels concerts d'aficionats del Concert Spirituel. A partir del 1774, i després de la mort del seu pare, va decidir treballar íntegrament com a músic, ja fos com a intèrpret o compositor. De fet, entre els anys 1773 i 1779 va publicar la majoria de les seves obres instrumentals, principalment concerts i simfonies concertants. El 1777 va publicar la seva primera òpera, Ernestine, la qual fou rebuda amb certes reticències motivades, també, pel color de la seva pell. Tot i aquest primer revés teatral, Bologne va decidir abandonar la composició de música instrumental per a centrar-se en l'òpera gràcies, especialment, al suport que va rebre del Duc d'Orleans. No obstant, la mort del duc el 1785 i la pèrdua dels seus privilegis el van obligar a viatjar a Londres on va recuperar l'esgrima, la seva antiga professió. El 1787 va tornar a París i va estrenar la que seria la seva millor òpera, La fille-garçon. Allà va entrar al servei del nou Duc d'Orleans i va iniciar una extensa gira per França, Anglaterra i Bèlgica. Al seu retorn a França fou empresonat el 1793 i alliberat després de la caiguda de Robespierre. El 1795 va visitar Santo Domingo abans de tornar a París el 1797, on va dirigir l'orquestra del Cercle de l'Harmonie. Finalment, va morir a la capital francesa el juny de 1799.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
PCIParis, Comédie-Italienne
Ernestine (oc, 3, P. Choderlos de Laclos, after Mme Riccoboni), PCI, 19 July 1777, excerpts pubd
La partie de la chasse (oc, 3, Desfontaines), PCI, 12 Oct 1778, lost
L’amant anonyme (comédie mêlée de ballets, 2, after Mme de Genlis), Paris, Mme Montesson, 8 March 1780, F-Pn, ov pubd as no.2 of 2 symphonies, op.11 (1799)
La fille-garçon (oc, 2, Desmaillot), PCI, 18 Aug 1787, lost
Aline et Dupré, ou La marchande de marrons (children’s op, 2), Paris, Beaujolais, 1788
Guillaume tout coeur, 1790, lost
Excerpts in Recueil d’airs et duos, Pn [incl. 4 from Ernestine]

Doubtful and spurious works:
Le droit de seigneur (?Saint-Georges, ?after Beaumarchais), ?perf. privately;
1 aria by Saint-Georges pubd as no.3 in Journal de harpe, 1784

Instrumental:

Orch:
2 vn concs., G, D, op.2 (1773), the first pubd as ‘no.1’, then as op.10 (1777);
2 vn concs., D, C, op.3 (1774);
Vn Conc., D, op.4 (1774);
2 syms concertantes, C, B, 2 vn, op.6 (1775);
2 vn concs., C, A, op.5 (c1775);
Vn conc., no.9, op.8 (1776);
2 syms concertantes, C, A, 2 vn, op.9 (1777);
Vn conc., op.11 (1777);
2 syms concertantes, G, 2 vn, op.12 (?1777), the second repr. as no.13 (1782);
2 syms concertantes, F, op.7 (1782);
2 syms, G, D, op.11 (1779), no.1, spurious, no.2, ov. to L’amant anonyme;
Bn conc, lost, perf. at Concert Spirituel, 28 March 1782;
Sym concertante, D, CH-Bu, parts missing;
Sym concertante, G, incipit quoted by Sarasin in thematic catalogue, Bu

---

Chbr:
6 qts, Au goût du jour, op.1 (1773);
6 quartetto concertans (1777);
6 qts, op.14 (1785), ?lost;
3 sonatas, hpd/pf, vn obbl (1781);
6 sonatas, vn, vn acc. (1800), only 3 pubd;
6 airs variés, vn, vn acc., lost (mentioned by Gerber);
Recueil de pièces, pf, vn [ded. Countess de Vauban], erroneously called ‘Trios’, F-Pn;
Sonata, fl, hp, Pn;
Adagio, pf (1978);
other works in contemporary anthologies

Font: En català: Joseph Bologne (1745-1799) En castellano: Joseph Bologne (1745-1799) In english: Joseph Bologne (1745-1799) - Altres: Joseph Bologne (1745-1799)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anne-Claude Villars (violin); Orchestre de Chambre de VersaillesBernard Wahl (conductor)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BOLOGNE, J. - Concerto No.2 & Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa Sancti Leopoldi (1805)

$
0
0
Bartolomé Esteban Murillo - Educazione della Vergine (c.1655)
Obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), pintor espanyol (1)




Parlem de Pintura...

Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, 1617 - Sevilla, 3 d'abril de 1682) va ser un pintor espanyol i un dels més importants del segle XVII a Espanya. A les col·leccions privades de Sevilla va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra dels mestres barrocs italians i flamencs, al costat de la dels seus precursors espanyols, pintures que el van influir intensament. A partir de les seves primeres obres, representacions de la Mare de Déu o la Sagrada Família, d'esperit una mica distant, va evolucionar cap a un tractament dels temes en un to més humà i senzill, dins d'interiors quotidians, en els que va introduir detalls i escenes de la vida diària. Els seus personatges es van caracteritzar per aquesta dolçor i sentimentalitat propis del seu estil, fugint dels rampells tràgics que tant van atreure a altres artistes del barroc. Entre els anys 1645 i 1646 va realitzar 11 escenes de vides de sants que el van promocionar notablement. El 1660 va fundar i va ser president de l'Acadèmia de Dibuix de Sevilla. Com a pintor d'escenes de gènere, va destacar per la interpretació de personatges infantils marginats de manera emotiva, com per exemple en el Nen captaire (1645, Museu del Louvre, París). Per altra banda, en l'obra La Verge i el Nen amb Santa Rosalia de Palerm (1670, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) va posar de manifest l'harmonia tant de la composició com de la exquisida precisió del dibuix. Entre el 1671 i el 1674 va realitzar les pintures de l'Església de la Caritat de Sevilla. Murillo també va ser un dels millors a l'hora de reflectir a la Immaculada Concepció, temàtica que va representar en nombroses versions, destacant la gràcia juvenil, el rostre amorós de la Verge i el vol dels àngels que l'envolten. Les seves representacions de sants, autèntics retrats de tipus espanyols de l'època, es corresponen al realisme imperant en l'art religiós del segle XVII. Segles després, Murillo fou redescobert fins el punt que la seva obra va ser font d'importants estudis acadèmics. Va viure la quasi totalitat de la seva vida a Sevilla, ciutat on va morir l'abril de 1682.




Parlem de Música...

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un organista i compositor austríac, germà petit de Joseph Haydn. Va ser un compositor molt prolífic (més 800 obres) en diferents gèneres i especialment admirat per la seva música sacra. Va néixer a Rohrau, a la riba del riu Leitha, proper a geogràficament a la frontera entre Àustria i Hongria. Amb 8 anys va viatjar a Viena on va entrar a formar part del cor de la Catedral de Sant Esteve en un temps en què el mestre de capella era Georg Reutter. Amb 12 anys va compaginar els seus estudis corals i acadèmics amb la feina d'organista suplent de la catedral tot escrivint les primeres obres. El 1753, el canvi que va produir la seva veu, el va fer desistir del cor. Probablement, va entrar en contacte amb el seminari Jesuïta on va progressar ràpidament en el coneixement de la llengua llatina i amb la literatura clàssica. En aquell temps va continuar exercint d'organista amb Albrechtsberger. També va estudiar les obres de Johann Fux, el compositor més conegut a Viena aleshores. També va estudiar a BachHändelGraun i Hasse. En aquells primers anys va compondre especialment música religiosa: Nombroses misses, lletanies, himnes, etc. Ràpidament, la seva fama va créixer i la seva obra es va exportar arreu d'Àustria i Moràvia entre els anys 1759 i 1763. El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra.

El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold MozartA.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart. El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg.

La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn. Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg.

A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797). Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".

OBRA:

Vocal religiosa:

Latin masses:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

SS Trinitatis, st1/klI:1, S, S, A, T, B, SATB, orch, 1754;
d, st2, c1754–7, frag.;
d, st3/klI:31a, c1754–7, frag.;
a, st18, c1754–7, frag.;
S Michaelis, st12/kl1:27, c1754–7; BVM, st15, c1754–7, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1994);
S Josephi, st16/klI:7, c1754–7;
S Gabrielis, st17/112/klI:5, c1754–7, rev. 1768, ed. O. Biba (Altötting, 1990);
S Francisci Seraphici, st43/119/klI:25, c1754–7, rev. by c1772; C, st42/klI:35, c1754–7;
SS Cyrilli et Methodii, st13/klI:2, 1758;
SS Crucis, st56/klI:16, SATB, org, 29 March 1762, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987)
Dolorum BVM, st57/552/klI:3, 3 April 1762, lost, listed in Lang (c1804), rev. 1794 as Quadragesimalis, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
S Raphaelis, st87/111/klI:6, by c1764, rev. 7 Nov 1768;
S Nicolai Tolentini, st109/154/klI:4, 4b), 17 Sept 1768, rev. 14 Dec 1771;
Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo, st155/klI:8, 31 Dec 1771, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1991);
S Joannis Nepomuceni, st182/klI:9, SATB, org, May 1772;
S Amandi, st229/klI:10, 26 March 1776;
S Hieronymi, st254/klI:11, 14 Sept 1777, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1970);
S Aloysii, st257/klI:12, S, S, A, SSA, orch, 21 Dec 1777, ed. W. Reinhard (Zürich, 1942)
S Ruperti, st322/klI:13, 11 Aug 1782, ed. K. Jäger (Adliswil, 1994);
S Dominici, st419/klI:14, 25 March 1786, ed. J.F. Doppelbauer (Altötting, 1988);
A due cori 'Hispanica', st422/klI:17, 4 Aug 1786, S, A, T, B, SATB, orch, ed. C.H. Sherman (Salzburg, 1966);
S Gotthardi, st530/klI:15, 19 Feb 1792;
Pro defunctis, c, st559, c1792–5, draft;
S Ursulae, st546/klI:18, 5 Aug 1793, ed. in RRMCE, xii (1980);
Pro quadragesima, st551/klI:20, SATB, org, 15 Feb 1794, ed. in DTÖ, xlv, Jg.xxii (1915/R) and by C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
Tempore quadragesimae, st553/klI:19, SATB, org, 31 March 1794, ed. in Denkmäler liturgischer Tonkunst, xvi (Augsburg, 1927) and by C.H. Sherman (Stuttgart, 1995)
Sotto il titulo di S Teresia, st796/797/klI:22, 3 Aug 1801, rev. shortly after 1801;
Subtitulo S Francisci Seraphici, st826/klI:23, 16 Aug 1803, ed. in DTÖ, xlv, Jg.xxii (1915/R);
S Leopoldi, st837/klI:24, S, S, A, SSA, orch, 22 Dec 1805, ed. W. Reinhart (Zürich, 1952);
Pro defunctis, B , st838/klI:26, 10 Aug 1806, inc.;
Reworking of Gl from F.J. Haydn’s Missa brevis Sancti Joannis de Deo, B , h XXII:7, 16 July 1795, ed. H.C.R. Landon (Munich, 1958)

Doubtful:
Over 60 masses, attrib. ‘Haydn’;
Over 60 others, each attrib. both to M. Haydn or only ‘Haydn’ and to another comp., incl.: klI:28, also attrib. G. Reutter (ii), klI:29, also attrib. L. Hofmann and Krottendorfer, klI:33, also attrib. Krottendorfer and Schneider, klI:34, also attrib. Schneider, klI:36, also attrib. Heimerich, klI:37, also attrib. Strasser, klI:38, also attrib. J. Haydn (h XXII:G1) and Diabelli

German masses:
A, st536/klVI:3, SATB, orch, by c1793;
B , st602/klVI:2, SSA, orch, 17 Aug 1795;
F, st611/klVI:4, SATB, orch, 11 Nov 1795;
E , st561/klVI:6b, F, st562/klVI:6a, both SSA, ?c1795;
C, st629/klVI:5, SATB, orch, 23 March 1796;
B , st642/klVI:1, SATB, org, lost, listed in Lang (c1804);
st560, doubtful

Mass proper movements:
for SATB and orchestra unless otherwise stated

Spiritus Domini, Veni Creator Spiritus, st45, A, orch, c1754–7;
In omnem terram, st46/klIII:41, S, A, orch, c1754–7;
Ecce Virgo, st121, S, orch, c1754–7, lost, listed in Göttweig catalogue (1830);
Humiliavit semetipsum, S, orch, c1754–7;
Civitatem, Festina lente, st47, S, SATB, orch, c1754–7, lost, listed in Göttweig catalogue (1830);
Vidi civitatem, Caelestis inter caetus, st48, S, SATB, orch, c1754–7;
Christus factus est, st38, 18 March 1761, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987);
Veni Sancte Spiritus, st39, 22 March 1761, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1989);
Iste confessor, st40/klV:16, SATB, orch, 26 June 1761
Deus tuorum militum, st158, S, orch, c1764–71, frag.;
Jesu corona, st100, SATB, orch, c1764–71, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1994);
Nos conservat, st122, S, A, T, B, SATB, orch, c1764–71;
O Maria Virgo spes, st165, S, orch, c1764–71;
Surrexit pastor, Plaudes plebs, st160, B, SATB, orch, c1764–71;
Tubae resonate, st124, S, SATB, orch, c1764–71;
Vexilla regis, st126, SATB, c1764–71;
Ave Maria, B , st72/klIII:21, S, SATB, orch, 1765, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1991);
Urbs Jerusalem, st75, Invictus heros, st78, Jam faces lictor, st79, all 1766
Dedit mihi, st77, c1766;
Inveni David, st115, S, A, T, B, SATB, orch, Et bracchium meum, st116, both c1769, related to Completorium st114;
Tota pulchra es, st139, S, S, orch, c1770, related to orat st138;
Cantate Domino, e, st142/klIII:44, c1770, related to ?Ballo, st141;
Sicut cervus, st143/klIIb:48, S, A, T, B, SATB, orch, c1770;
Anima nostra, st146, S, S, S, A, SSSA, orch, 1771;
O Maria nostra spes, st149/klIII:33, S, A, T, B, SATB, orch, c1771, related to tragedy Hermann st148
Tres sunt, st183/klIIa:40, S, A, T, B, SATB, orch, 7 June 1772, ed. in KL;
Antiphonae ad stationes pro tribus diebus rogationun, st201/klV:10, SATB, org, c1773–5;
Egregie doctor Paule, st190, S, A, T, B, SATB, orch, c1774;
Lauda Sion, st215/klIIa:42, ?1775;
Quae est ista, st226, S, SATB, orch, by c1775;
In te mi Deus confido, st230, A, SATB, orch, 24 Sept 1776;
Alma Dei creatoris, st221/klIII:2, B, SATB, orch, 1776;
Inveni David, st224/klIII:38, B, SATB, orch, 1776;
Deus refugium, st222/klIII:32, B, SATB, orch, ?1776;
Dignare me, st223, S, A, SATB, orch, by c1776
Justorum animae, st225/klIII:37, B, SATB, orch, by c1776;
Laeta quies, st253/klIIb:17a, 11 March 1777;
Timete Dominum, st256, S, A, T, B, SATB, orch, 29 Oct 1777, ed. R. Pauly (New York, 1964);
Sub vestrum praesidium, st275/klIII:34, 15 March 1778;
Ad festum S Augustini, st280/klIIb:16, S, A, SATB, orch, 26 Aug 1778;
Diffusa est gratia, st281/klIII:18, S, S, orch, 16 Nov 1778;
Canta Jerusalem, st269/klIII:19, 1778;
Justorum animae, st286, B, SATB, orch, c1778–80, related to Spl Der englische Patriot st285
Eja corda exsultate, st290/klIII:39, S, S, SATB, orch, O caeli luminaria, st291/klIII:8, T, B, orch;
Qui nunc laeti, st292/klIII:35, S, A, orch, Unitis cordibus, st293, Tu digna amore, S, A, orch, all c1780, related to applausus st289;
Quicunque manducaverit, st259/klIII:9, by c1789;
Salvete flores, st307/klIV:2b, 3vv, orch, 29 Nov 1781;
Veni Creator Spiritus, st326/klIIa:39b, 26 Aug 1782;
Jesu redemptor omnium, st329/klV:25b, Sancti Dei omnes, st328/klV:25a, Surgite sancti, st327/klV:9f, all SATB, 27 Aug 1782, all ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1986)
Ex ore infantium, st331/klI:30, SSA, org, 26 Dec 1782;
In adoratione nostra, st324/klIII:6, S, A, A, T, B, SATB, orch, Cantate Domino, E , st325, S, A, A, T, B, SATB, orch, Clangite buccinis, Nec alacrior, S, A, orch, all c1782, related to orat st323;
Viderunt omnes, st341/klIIa:8, 6 Dec 1783, ed. O. Biba (Hilversum, 1971);
Alleluia! Laudate pueri, st342/klIIa:11, S, S, A, orch, 12 Dec 1783, ed. I. Sulyok (Kassel, 1978);
Sederunt principes, st343/klIIa:9, 17 Dec 1783;
Hic est discipulus, st344/klIIa:10, 21 Dec 1783;
Ecce sacerdos, st345/klIIb:42, 24 Dec 1783;
Alme Deus, st332/klIII:29, B, SATB, orch, by c1783
Omnes de Saba, st350/klIIa:13, 2 Jan 1784;
Salvos fac nos, st351/klIIb:2, 8 Jan 1784;
Gloriosus Deus, st352/klIIb:14, 12 Jan 1784;
Tu es vas electionis, st353/klIIb:10, 16 Jan 1784;
Nunc dimittis, st355/klIIb:1, 29 Jan 1784, ed. M. Eckhardt (Kassel, 1976);
Ab ortu solis, st356/klIIa:45, 5 Feb 1784;
Audi filia, st357/klIIb:31, 27 Feb 1784;
Domine praevenisti, st359/klIIb:46, 16 March 1784;
Dolorosa et lacrymabilis es, st360/klIIa:26, 24 March 1784;
Victimae paschali laudes, st361/klIIa:29, 5 April 1784, ed. O. Biba (Hilversum, 1970)
Alleluia! In die resurrectionis, st362/klIIa:30, 8 April 1784;
Alleluia! Confitebuntur, st363/klIIb:20, 16 April 1784;
Dicite in gentibus, st364/klIIb:22, 22 April 1784;
Alleluia! Ascendit Deus, st365/klIIa:37, 9 May 1784;
Veni sancte Spiritus, st366/klIIa:39, 13 May 1784, ed. H. Graf (Zürich, 1966);
Benedictus es Domine, st369/klIIa:41, 3 June 1784;
Exultabunt sancti, st370/klIIb:13, 6 June 1784;
Priusquam te formarem, st372/klIIb:8, 21 June 1784;
Constitues eos principes, st373/klIII:7, 24 June 1784;
Benedicta et venerabilis es, st374/klIIb:29, 28 June 1784;
Adjuvabit eam Deus, st375/klIIb:47, 7 July 1784
Dilexisti justitiam, st376/klIIb:23, 11 July 1784;
Speciosus forma, st377/klIIb:24, 24 July 1784;
Probasti Domine, st378/klIIb:39, 30 July 1784;
Felix es sacra, st379/klIIb:11, 11 Aug 1784;
Nimis honorati sunt, st380/klIII:16, 17 Aug 1784;
Benedicite Dominum, st381/klIIb:12, 24 Aug 1784;
Juravit Dominus, st382/klIIb:41, 4 Sept 1784;
Locus iste, st383/klIIb:25, 9 Sept 1784;
Timete Dominum, st385/klIII:14, 27 Oct 1784;
Dilectus meus, st386/klIIb:7, 12 Nov 1784;
Tollite portas, st387/klIIb:28, 19 Nov 1783;
Ave Maria, st388/klIIb:30, 26 Nov 1784, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1990)
Justus ut palma, st389/klIIb:45, 29 Nov 1784;
Tecum principium, st390/klIIa:6, 5 Dec 1784;
Benedictus qui venit, st391/klIIa:7, 7 Dec 1784;
Effuderunt sanguinem, st392/klIIa:12, 11 Dec 1784;
Tu es Petrus, st397/klIIb:9, 12 Feb 1785;
Beatus vir,st398/klIIb:43, 19 Feb 1785;
Laeta quies, st400/klIIb:17b, 30 March 1785;
Oculi omnium, st401/klIII:43, 14 April 1785;
Alleluia! Confitemini Domini, st402/klIIa:38, 1 May 1785;
Domine, quis habitabit, st403/klIIb:3, 8 May 1785
Ecce Virgo concipiet, st408/klIIb:6, 24 Nov 1785;
Ne timeas Maria, st409/klIII:1, 29 Nov 1785;
Beatus vir, qui suffert tenta, st410/klIIa:44, 1 Dec 1785;
Miraculorum patrator, st426/klIIb:18, 18 Dec 1786;
Emicat meridies, st437/klIIb:4, 4 Jan 1787;
Universi, qui te exspectant, st442/klIIa:1, 26 Aug 1787, ed. in KL;
Ex Sion species, st443/klIIa:2, 7 July 1787, ed. in KL;
Qui sedes, Domine, st444/klIIa:3, 1 Sept 1787, ed. in KL;
Prope est Dominus, st445/klIIa:4, 5 Sept 1787, ed. in KL
Adjutor in opportunitatibus, st446/klIIa:18, 9 Sept 1787;
Sciant gentes, st447; klIIa:19, 14 Sept 1787;
Tu es Deus, st448/klIIa:20, 20 Sept 1787;
Angelis suis, st451/klIIa:21, 27 Oct 1787, ed. in KL;
Anima nostra, st452/klIII:13, 12 Nov 1787, ed. O. Biba (Hilversum, 1973);
Tribulationes cordis mei, st453/klIIa:22, 23 Nov 1787, ed. in KL;
Deus in adjutorium, st454/klIV:1, SSA, org, 29 Nov 1787;
Libera me, st431, c1787;
Exsurge Domine, st479/klIIa:23, 20 Feb 1788, ed. in KL;
Laetatus sum, st480/klIIa:24, 26 Feb 1788, ed. in KL;
Eripe me, st481/klIIa:25, 1 March 1788, ed. in KL
Alleluia! Cognoverunt, st482/klIIa:31, 8 March 1788;
Alleluia! Redemptionem misit, st483/klIIa:32, 14 March 1788;
Alleluia! Dextera Domini, st484/klIIa:33, 26 March 1788;
Alleluia! Surrexit Christus, st485/klIIa:34, 11 April 1788;
Alleluia! Regnavit Dominus, st486/klIIa:35, 23 April 1788;
Ad Dominum, dum tribularer, st487/klIIa:46, 29 April 1788;
Jacta cogitatum tuum, st488/klIIa:47, 7 May 1788;
Propitius esto Domine, st489/klIIa:48, 17 May 1788;
Convertere Domine, st490/klIIa:50, 29 May 1788;
Domine, Dominus noster, st491/klIIa:53, 7 June 1788
Benedicam Dominum, st492/klIIa:56, 19 June 1788;
De produndis, st494/klIIa:67, 20 Nov 1788;
Benedictus Dominus Deus Israel, st495/klIIa:14, 29 Nov 1788;
Misit Dominus verbum suum, st496/klIIa:15, 10 Dec 1788;
Timebunt gentes, st497/klIIa:16, 20 Dec 1788;
Dominus regnavit, st498/klIIa:17, 29 Dec 1788;
Protector noster,st501/klIIa:49, 12 Feb 1789;
Venite filii, st502/klIIa:51, 1 March 1789;
Esto mihi in Deum, st503/klIIa:52, 19 March 1789;
Custodi me Domine, st504/klIIa:54, 4 April 1789;
In Deo speravit cor meum, st505/klIIa:55, 23 April 1789
Respice Domine, st506/klIIa:57, 12 May 1789;
Bonum est confidere, st509/klIIa:58, 2 Aug 1789;
Bonum est confiteri Domino, st510/klIIa:59, 22 Aug 1789;
Beata gens, st511/klIIa:60, 3 Sept 1789;
Laetatus sum, st519/klIIa:61, 14 Sept 1790;
Dirigatur oratio mea, st520/klIIa:62, 23 Sept 1790;
Domine refugium, st521/klIIa:64, 14 Oct 1790;
Ecce quam bonum, st522/klIIa:65, 21 Oct 1790;
Liberasti nos, st523/klIIa:66, 28 Oct 1790;
Paratum cor meum, st524/klIIa:63, 20 Nov 1790;
In omnem terram, st525/klIII:17, 14 Dec 1790
Gloria et honore, st526/klIIb:38, 25 Dec 1790;
Caro mea vere, st513/klIIb:44, c1790;
Post partum Virgo, st528/klIIb:26, 25 Jan 1791;
Ad te, Domine, st531/klIII:3, B, SATB, orch, 29 Feb 1792;
Antiphonarium romanum, st533/klIV:8, 27 May 1792;
Exaltabo te, st547/klIII:25, S, SATB, orch, 9 Aug 1793;
Vos estis, st554/klIIb:37, 28 May 1794;
Perfice gressus meos, st557/klIII:27, S, orch, 27 Aug 1794;
Laudibus mons, st556/klIIb:19, 30 Aug 1794;
Iam sol recedit igneus, st595/klV:17, SATB, org, 29 May 1795
Christus factus est, klIIa:28, Dextera Domini, klIII:11, Non autem, a, all 7 March 1796;
Communion, B  klIII:12, 7 March 1796;
Virgo prudentissima, st635/klV:23, 5 Aug 1796;
Gaude Virgo, st638/klV:22b, 24 Nov 1796;
Es amator, st640, T, B, orch, c1795–7;
Germinavit radix Jesse, st651/klV:22a, 27 Jan 1797;
Ecce ancilla Domini, st653/klIIb:5, 23 Feb 1797;
Sub tuum praesidium st654/klIIb:33, 24 Feb 1797;
Dominus firmamentum, st655/klIII:27, 4 April 1797;
Hodie scietis, st656/klIIa:5, 12 May 1797;
Tenuisti manum, st695/klIIa:27, 4 April 1798, ed. in KL
Alleluia! Confitemini quoniam, st696/klIIa:36, 17 April 1798, ed. H. Graf (Zürich, n.d.);
Laudate populi, st792/klIII:4, S, A, T, B, SATB, orch, 7 Dec 1800, ed. O. Biba (Wiesbaden, 1971);
Debitam morti, B , st793/klIII:20, S, A, T, B, SATB, orch, 29 Jan 1801;
Petite et accipietis, st798/klIIb:35, 8 Aug 1801;
Magnus Dominus, st799/klIII:23, 11 Aug 1801;
Alleluia! Confitebuntur, st810, 4 April 1802;
Domine Deus salutis, st827/klIII:22, S, A, T, B, SATB, orch, 23 Aug 1803, ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1925);
Cantate Domino, A, st828/klIIb:36, 30 Aug 1803

Inc.:
stAppx., 2/klIII:36, klIIa:43, klIIb:27, 32, 40, klIII:40 and 42
Doubtful:
st96, st97, st101, st113,st131, st161, st248, klIII:15, st260, klIII:31, st261, st346, st348, st456, st670, klIIb:49, st688

Other latin sacred:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

Alma Redemptoris mater: E , st270/klV:19b, B, orch, ?c1778; D, st637/klV:19a, SATB, orch, 16 Nov 1796; st92, 113, 163, 164, all doubtful
Ave regina: a, st140/klV:14a, 23 March 1770, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987); G, st650/klV:14b, SATB, orch, 21 Jan 1797; st14, 127, 227, 457, all doubtful
Asperges me: B , st98, SATB, org, c1764–72, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995); F, st572/klV:7a, F, st573/klV:7b, both SATB, org, ?1795
Completorium: C, st815/klIV:7a, 23 July 1802, ed. M.P. Eckhardt (Zürich, 1979); A, st114/klIV:7b, c1769, ? rev. as/of doubtful Vespers st58/klIV:4

Lits:
De venerabili sacramento, d, st66/klIV:14, 8 April 1764;
BVM, C, st120/klIV:17b, by c1764;
Lauretanae, C, st71/klIV:11, S, SATB, orch, by c1764;
Lauretanae, B , st74/88/klIV:9, S, S, S, A, SSSA, orch, 6 Dec 1765, rev. 1768;
De SS nominis Jesu, st110/klIV:10, 10 Dec 1768; BVM, C, st157/klIV:16, ?c1770–72;
Lauretanae, C, st212, by c1775;
De venerabili sacramento, st228/klIV:13, 26 March 1776; BVM, F, st282, c1779;
Della Madonna, st330/klIV:12, S, S, A, SSA, orch, 24 Dec 1782;
De venerabili sacramento, B , st532/klIV:15, 25 March 1792; BVM, A, st258, S, S, A, org;
st89, 156, both doubtful

Psalms:
Momento Domine David, st200/klIV:2a, 8 Dec 1774, S, S, orch;
A, C, E , st304/klIV:1, SSA, orch, 20 Nov 1781;
D, D, B , G, st809/klIV:3, 27 Jan 1802; st102, doubtful

Regina caeli:
C, st22, SATB, orch, by c1764, frag.;
E , st93/klV:15d, S, B, orch, by c1764;
C, st80/klV:15a, 15 May 1766;
B , st191, S, S, SSATB, orch, by c1774;
st94, 263, 264, all doubtful

Responsoria:
In festo SS corporis Christi, st213/klV:11, SATB, org, ?c1775;
In coena Domini, st276/klV:9a, In parasceve, st277/klV:9b, In sabbato sancto, st278/klV:9c, all SATB, org, 4 April 1778;
In festo resurrectionis Domini, st669/klV:9d, SATB, orch, c1795–8;
Ad matutinum in nativitate Domini, st639/klV:9e, SATB, orch, 9 Dec 1796

Salve regina:
C, st29/klV:13b1, SATB, orch, 11 Aug 1760;
D, st30/klV:13b2, S, SATB, orch, 12 Aug 1760;
b, st32/klV:13b4, SATB, orch, 16 Aug 1760;
B , st31/klV:13b3, SATB, orch, 17 Aug 1760;
D, st33/klV:13b5, B, SATB, orch, 11 Sept 1760;
C, st34/klV:13b6, SATB, orch, 13 Sept 1760;
B , st90, B, SATB, orch, by c1764;
B , st283/klV:13[a]a, ?c1779;
A, st634/klV:13[a]d, SATB, orch, 1 Aug 1796, ed. T.C. Pumberger (Stuttgart, 1994);
st19, 20, 21, 91, 129, 231, 347, all doubtful

Stella caeli:
F, st306/klV:18[2]a, SSA, org, 27 Nov 1781;
F, st394/klV:18, SATB, orch, c1783–4;
F, st830/klV:18b, SATB, org, 28 Sept 1803

Tantum ergo:
d, st130/klV:12d, SATB, org, ?c1768–70;
C, st249, S, A, SATB, orch, by c1777;
C, st404/klV:12e, SATB, orch, 10 May 1785;
C, st460/klV:12i, SATB, orch, ?c1786–8;
C, st772/klV:12a, SATB, orch, 20 March 1799;
e, st773/klV:12b, SATB, orch, 25 March 1799;
st265, 396, both doubtful

TeDeum:
C, st28/klV:1, SATB, orch, 1 April 1760;
C, st145/klV:2, 9 Dec 1770, ed. R. Pauly (New Haven, CT, 1961);
C, st415/klV:6, 30 Jan 1786, ed. H. Graf (Zürich, n.d.);
D, st800/klV:4, 21 Aug 1801, ed. L. Dité (Vienna, 1946);
D. st829/klV:5, 20 Sept 1803, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1990)

Tenebrae:
a, st125, SATB, org, ?c1768–70;
E , st162/klV:8c, SATB, orch, by c1780, ed. T.D. Thomas (New York, 1962);
B , st305/klV:8a, SSA, org, 24 Nov 1781;
a, st824/klV:8b, SATB, orch, 25 June 1803

Vespers:
F, st294/klIV:1a, SSA, 3vv, orch, 22 Dec 1780;
De Dominica, st321/klIV:6, 22 July 1782, ed. T.C. Pumberger (Stuttgart, 1994);
Pro festo SS Innocentium, st548/klIV:5, S, S, A, SSA, 8 Dec 1793, ed. H. Graf (Zürich, 1971);
st58, 214, both doubtful

Other works:
Ave maris stella, G, st49, SATB, orch, by c1764;
Vidi aquam, e, st99, SATB, org, c1764–72, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
Pange lingua, C, st395/klV:12c, ?c1783–5

Other german sacred works:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

O glorreiche Himmelssonne, st168, S, orch, ?c1770–72;
Grosse Frau, wir rufen Dich, st169, S, orch, ?c1770–72;
Erhebet euch ihr Augenlider, st167, S, S, orch, ?c1770–72;
Dank dem Geber, Dank!, st178, S, S, S, B, SATB, ?c1770–72;
Kommt her, ihr Menschen, st180, S, orch, 13 Jan 1772;
Leget alle Trauer nieder, st203, S, S, orch, ?c1773–5;
Sehet den Reichtum, st194, SATB, orch, c1774;
Mutter der Gnaden, st195, S, A, orch, c1774, related to st84;
Ein träger Berg, st196, S, A, orch, c1774;
Deutsche Lauda Sion, SATB, orch, c1775, related to st215
Gibt acht ihr Hirten, SATB, orch, c1775, ed. A. Kircher (Vienna, 1995);
Lauft ihr Hirten allzugleich,st217, S, SATB, orch, c1775, ed. R. Ewerhart (Laaber, 1985);
Stimmet ihr Männer, SATB, orch, So wie der Hirsch läuft, both ?c1775, related to Cantate Domino st142/klIII:44;
Auf! Ihr Christen, st267/klVI:20, SATB, orch, c1775–8;
Gerechter Herr, st219, B, orch, ?c1776;
Aria funebris, st303, c 14 Nov 1781;
Dich grüssen wir, st301/300, S, SATB, orch, c1781, related to st300;
Bei Jubel und wünchenden Tönen,st295, A, T, B, SATB, orch, ?c1781;
Erhebet euch, Christen, st368/klVI:9, SATB, orch, 29 May 1784
Weint auch ihr, st371, S, S, orch, 17 June 1784;
Heiligste Nacht, st427/429/klVI:28a, SA, orch, 20 Dec 1786, ed. O. Biba (Altötting, 1974);
Heiligste Nacht, st428/430/klVI:28b, SA, orch, 20 Dec 1786, ed. O. Biba (Altötting, 1974);
Deutsches Dixit et Magnificat, st517/klVI:23d, b, S, S, SS, orch, 24 Aug 1790;
Ewiges Wesen, st542, S, A, orch, ? 28 Feb 1793, related to st107;
Am Kirchenweifest, st543, SATB, orch, 25 June 1793;
Wir betten an, SSB, c1793, related to st73 and 539;
Mutter des Lebens, st555/klVI:21, S/T, orch, 25 July 1794
Deutsches Miserere, F,st592/811/klVI:18, S, S, SS, org, 25 March 1795, rev. 12 April 1802;
Deutsches Tenebrae, E , st610, SATB, org, ? 11 Nov 1795, lost, listed in catalogue of St Peter’s abbey (1822), related to st162;
Wenn ich, o Schöpfer, st567, S, S, orch, ?c1795;
Aus Davids Psalmen und biblischen Gesänge, st575, SATB, org, ?c1795;
Zu Dir ruft, st576, SS, orch, ?c1795;
Deutsches Magnificat, F, st673/klVI:23, S, S, SS, orch, ?c1795–8, related to orat st323;
Segenlied, B , st680, SSB, org, c1795–8, related to Ger. Mass st602
Auf die Auferstehung, st684, SSA, orch, ?c1795–8;
Deutsche Fastenvesper, G, st674, SS, org, ?c1795–8;
Deutscher Segenlied, C, st678, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutscher Segenlied, C, st679, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Alma Redemptoris mater, G, st676, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Ave maris stella, G, st677, S, S, orch, ?c1795–8;
Deutsches Salve regina, B , st675, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Te Deum, C, st672, SAB, orch, ?c1795–8;
Gekrönte Himmelskönigin, st687, SSB, orch, ?c1795–8;
Komm, heiliger Geist, st685, SSB, orch, ?c1795–8
Lobegesang de venerabili sacramento, C, st681/klVI:8a, S, S, SS, orch, ?1795–8;
Stern auf diesem Lebensmeere, st686, SSB, orch, ?c1795–8;
Wer nur den lieben Gott, st682/klVI:26, S, S, orch, ?c1795–8;
Wie lieblich ist doch, Herr, st683, SS, org, ?c1795–8;
Dankesempfindung, st630, SATB, org, 23 March 1796;
Grabet mit fleissigen Händen, st636/klVI:22, TTBB, orch, 30 Oct 1796;
Segenlied, D, st643/klVI:24d, SSSB, orch, 1797;
Deutsches Regina caeli, F, st694/klVI:25, S, S, SS, orch, 30 March 1798;
Deutsches Te Deum, C, st836/klVI:19, SATB, orch, 5 June 1805

Doubtful:
st131, 166, 170, 514, 680

Oratorios:
Oratorium de Passione Domini nostri Jesu Christi, st202, ?c1773–5
Figura: Canticum in tono peregrino (orat), st323, 24 Aug 1782

Vocal secular:

Dramatic:
Rebekka als Braut (Spl, after P.F. Reichssiegel: Eliezer), st76, 10 April 1766, intrada ed. in DM, no.144 (1968)
Der Traum (pantomime, 2, sequel to Reichssiegel: Pietas in hostem), st84, 7 Feb 1767
Die Schuldigkeit des ersten Gebots, pt ii (sacred drama, I.A. Weiser), st85, before 12 March 1767, lost, pt i by W.A. Mozart, pt iii by A.C. Adlgasser
Der Kampf der Busse und Bekehrung, pt ii (orat), st106, 21 Feb 1768
Die Hochzeit auf der Alm (dramatisches Schäfergedicht, 2, sequel to Reichssiegel: Pietas conjugalis in Sigismundo et Maria), st107/218, 6 May 1768, rev. c1776
Kaiser Constantin I. Feldzug und Sieg, pt iii (orat), st117, 20 Feb 1769, pt i by Adlgasser, pt ii by J.G. Scheicher
Die Wahrheit der Natur (Spl, sequel to Reichssiegel: Pietas in impium),st118, 7 July 1769
Der reumütige Petrus (orat, Reichssiegel), st138, 11 March 1770, part of Drey Beispiele wahrhafter Busse, incl. Adlgasser: Die gereinigte Magdalena, and J. Krinner: Der veränderte Joseph von Arimathia
? Ballo, st141, 15/16 July 1770
Der büssende Sünder (orat), st147, 15 Feb 1771, Introduzione ed. in DM, no.145 (1968);
pt ii of Die menschliche Wanderschaft (Schachtner), incl. Adlgasser: Der laue Christ (pt i), and Krinner: Der sterbende Fromme (pt iii)
Hermann, ein Beyspiel der Liebe zum Vaterlande (tragedy, trans. of Reichssiegel: Pietas in patriam), st148, 1773
Der Schulmeister (Spl, F. Angerer), st204, ?c1773–5
Titus, der standhafte Christ (tragedy, trans. of Reichssiegel: Pietas christiana), before 31 Aug 1774, music lost
Der Bassgeiger zu Wörgl (Spl), st205, c1775–7
Zaïre (incid music, Voltaire), st255/p13, 29 Sept 1777, ed. in DM, no.577 (1981)
Abels Tod (Spl, F.G. Klopstock, after J.S. Patzke), st271, c1778
Der englische Patriot (Spl), st285, c1779
Andromeda e Perseo (os, G.B. Varesco), st438, 14 March 1787, sinfonia (p25) ed. in DM, no.185 (1968)
Die Ährenleserin (Spl, C.F. Weisse), st493, 2 July 1788

Other vocal works with instruments:
for 4 solo voices, SATB and orchestra unless otherwise stated

Attale et Erimene (cant.), st11, A, T, B, SATB, orch, c1754–7, frag.;
Ah ingrato m’inganni nel darmi speranza (aria), st70, 16 Dec 1764, lost, listed in Lang (c1804);
Ninfe in belli (cant.), st73, S, T, SATB, orch, 15 Jan 1765;
Quid video superiale (applausus), st144, T, B, SATB, orch, 14 Nov 1770, sinfonia ed. in DM, no.138 (1968);
Der gute Hirt (cant.), st181, 3 S, SATB, orch, 4 April 1772;
Endimione (serenata),st186, 4 S, SATB, orch, c1773;
Ein träger Berg (lied), st196, S, A, orch, 1774;
An somnio? Anne vigilio? (applicatio), st279, 7 June 1778;
Amor subditorum (applausus), st289, 19 July 1780;
Lied der Recruten, st296, T, B, TB, orch, c1781;
Liedchen für den Feldwebel, st297, T, orch, ?c1781
Morgenlied der Bauern, st298, A, B, orch, ?c1781;
Auch die sprödeste der Schönen (lied), st462, S, S, kbd, before 1784, also attrib. J. Haydn (h XXVIa:18) (Vienna, 1784, attrib. J. Haydn);
Die Jubelfeyer, st449, 30 Sept 1787;
Schäffer-Kantate, st455, 28 Dec 1787;
Der deutsche Kaiser Joseph lebe gesund, st512, SATB, orch, 19 Oct 1798;
Der fröhliche Wiederschein (applausus), st527, SATB, orch, 1791;
Hochzeitslied, st607, S, S, STB, orch, 7 Sept 1795, also in applicatio st279;
Patritius, Gelegenheits-Cantate, st668, S, B, SATB, orch, 26 Sept 1797;
Frohlocke Helfenburg hoch! An Ferdinand Churfürst zu Salzburg, st821, 1 March 1803, lost, listed in Rettensteiner (1814);
Der Christ auf Golgotha,st831/klVI:15, 15 March 1804

Partsongs for male voices:
most for 4 solo male voices; many also in versions for solo voice and keyboard

Feuer zu werden, st450, ? c30 Sept 1787, related to Die Jubelfeyer st449;
Mit frommen Eifer,st539/538, ?c1793, related to cant. st73;
Was ists dass ich mich quäle? st540/541, ?c1793;
Commercelied,st558/822, 1 Sept 1794, rev. 21 April 1803;
Hymne an Gott, st588, 7 Jan 1795;
Trinklied im Winter, st590, 31 Jan 1795;
Verwandlungen,st591, 5 Feb 1795;
Ständchen, st593/594, ? c18 April 1795;
Einweihung, st597/606, 23 July 1795;
Auf den Tod des Herrn Schachtners, st598, 24 July 1795;
An Ignatia, st599/566, 28 July 1795;
An unsern Garten, st604/605, 2 Sept 1795;
Lied der Freiheit, st608/609, 6 Nov 1795;
Das Liedchen von der Ruh,st579/587, Glückwunsch, st578, Tischlied, st585/626, all 1795;
Die Unschuld, st580, Der frühe Bund, st, both ?1795;
Die alten und heutigen Sitten, st564/563, c1795
Abendempfindung, st728, An die Sonne, st730, Der Arme, st731/732, Die Biene, st733, Der Bund, st734, Dankt dem Herrn, st735, Eintracht, st737, Freundschaft! Wie heilig, st74, Grabe, Spaden!, st743, Herbstlied, st744, Jugendglück, st748, Das Kammerfenster, st749 (formerly attrib. W.A. Mozart, k441c/C9.04, as Liebes Mädchen), Lebensweisheit, st752, Ein Lied von der Behutsamkeit, st753, Ein Lied von der Geduld, st755, Ein Lied zur Prüfung, st754, Meine Grille, st756, Der Morgen im Lenz, st758, Pein der Liebe, st761, Die Rose, st762, Scherzend unter Necktar-Küssen, st764, Der Tanzbär, st767, Der Wechsel, st770, all ?c1795–9
Das Gebet, st627, 12 Feb 1796;
Sagt, wo sind die Veichen hin, st632/631, 23 July 1796;
An Decini, st613, Ehrenlied, st624, Freundschaftslied,st615/616, Frühlingslied, st620/621, Meiner Freunde Gesinnungen, st614, Trinklied, st622/623, Schon grünen die Hecker, st633, all 1796; Sehnsucht nach Liebe, st648, Türkisches Kriegslied, st649/664, both 3 Jan 1797;
Monsieur Hans, st657/658, 7 June 1797;
Lied im Grünen, st659/660, 24 June 1797;
Trinklied, st661/662, 11 July 1797;
Friedenslied, st644/647, Rundgesang für eine Gesellschaft Studierender, st645, both 1797;
Rundgesang, st646, ?1797
Der Obersulzer Wein, st697, 16 June 1798;
Die Schweitzer, st692, 1798;
Der Invalid an seinen Fleischtopf, st774, An alle Deutsche, st775, both 10 June 1799;
Zu ihr! zu ihr! st776, 11 June 1799;
Ständchen,st777–9, 23 June 1799;
Bierlied, st780, 7 July 1799;
Von ihr!, st781, 26 Oct 1799;
Das Landleben, st782, 24 Nov 1799;
Abendlied, st784, 20 Jan 1800;
Der Sänger, st785/786, 11 April 1800;
Rundgesang beim Abschied eines Biedermannes, st787, 5 June 1800;
Josephe, st788/789, 25 June 1800;
Trinklied im Freien,st790, 8 Sept 1800;
Die Seligkeit der Liebe, st783, 1800
Nach dem Abzuge der Franzosen, st795/647, 1 March 1801;
Freut euch des Lebens, st816, 28 Oct 1802;
Auf den Tod eines Hündchens, st812/813, 18 April 1802;
Der couragierte Schneidergesell, st807, Sauf, Du alter Gassenschlängel,st808, both ?1802;
Der Invalid an sein Holzbein, st817, 4 Jan 1803;
Der verlassene Mutter am Strome,st818/819, 8 Jan 1803;
An den Hain zu Aigen, st832, 16 April 1804, ed. H. Graf (Zürich, 1959), V. Korda (Vienna, 1961);
Sehnsucht nach dem Landleben, st833, 25 Nov 1804;
An den Herrn von Moll, st834/835, 4 Feb 1805;
arrs. of folksongs and works by others

Doubtful:
st537, 565, 727, 736, 738, 739, 741, 742, 745, 746, 747, 750, 751, 757, 759, 760, 763, 765, 766, 768, 769, Appx, 6

Canons:
for 4 unaccompanied voices unless otherwise stated

Mailied, st589, 31 Jan 1795;
Es packe Dich, st577, 5vv, c1795, formerly attrib. W.A. Mozart (kAnh.10.14);
Einladung in unsern Garten/Vom Glück sei alles, st581/619, c1795, rev. c1796;
Glück fehl Dir/Frater Caspar Decini!st582/583, ?c1795;
Wohlsein, Freunde/Frater Fulgens,st584, 5vv, ?c1795;
Adam hat sieben Söhn’, st699, ?c1795–9;
Allegremente tutti, st232, 3vv, ?c1795–9;
Der arme Sünder, st700, ?c1795–9, formerly attrib. Mozart (kAnh.C10.13);
Canoni voi volite, 3vv, st234, ?c1795–9;
Che viver vuoi contento, st235, Cominicio solo, st236, both 3vv, ?c1795–9;
Ehr’ sei dem Vater, 5vv, st704, ?c1795–9;
Ich und Du, st708, Die Mässigkeit, st709, both ?c1795–9;
Mein Dämä, mein Fingä, mein Ellebog’n, st710, ?c1795–9
Perchè vezzosi rai, st242, Per ti, mio ben, st243, Questi son canoni, st244, Se tu mi vuoi, st246, all 3vv, ?c1795–9;
Sintemal und all’ die Weilen, st641, ?c1795–9;
Tausch an, mein lieba Schiffmann, st718, 5vv, ?c1795–9;
Tre dolci e cari nomi, st247, 3vv, ?c1795–9;
Vinum latificat cor hominis, st721, ?c1795–9;
Vorgetan und nachgedacht, st722, Wer nicht liebt Wien, st725, both 5vv, ?c1795–9;
Wer reines Herzens ist, st726, ?c1795–9;
Es lebe Taddeo, st617, Die Gans bebrüht das Gänschen, st612, Herzige Nani!st618, all 1796;
Ecce quam bonum, st698a/814, 8vv, 16 Oct 1798, orig. lost, rev. 1 July 1802;
Elle avoit une beauté, st803/804, ?c1801–2, 2 versions;
Le vin blanc, st805, ?c1802–2

Doubtful:
st206, 233, 237, 238, 239, 240, 241, 245, 701, 702, 703, 705, 706, 707, 711, 712, 713, 714, 715, 716, 717, 719, 720, 723, 724, 804

Instrumental:

Symphonies
for 2 oboes, 2 horns, 2 bassoons and strings unless otherwise stated

C, st23/p35, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, str, c1757–64, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1975);
G, st25, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1975);
G, st26, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, ed. in DM, no.564 (1981);
D, st50/p36, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64;
F, st51/p45, c1757–64;
G, st108/p7, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, related to Spl Die Hochzeit auf der Alm st107/218;
D, st132/p37, fl, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 solo vn, str, c1757–64;
B ,st133/p52, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, 2nd movt = Andantino st175/p136, 4th movt uncatalogued;
E , ‘Partitta 5ta’, st35/p1, 2 ob, 2 hn, str, 20 Nov 1760
C, st37/p2, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, str, 16 Feb 1761;
B , ‘La confidenza’, st62/p51, 7 Dec 1763, ed. in DM, no.353 (1976) and S;
A, st63/p3, 2 ob, 2 hn, str, 29 Dec 1763, ed. in DM, no.345 (1989);
C, st64/p4, 2 ob, 2 hn, str, 14 Jan 1764, ed. in DM, no.346 (1977);
E, st65/p5, fl, 2 ob, 2 hn, str, 25 Jan 1764, ed. in DM, no.347 (1989);
D, st69/p38, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, c1764–72;
B , st82/p9, 2 ob, 2 hn, str, 27 Sept 1766, with 2 different finales, one later rev. J. Haydn in h I:59, the other paired by M. Haydn with movt st184, 15 June 1772
D, 2 ob, 2 hn, str, c 10 Aug 1767, related to Serenata, orch,st86;
F, p46, 2 ob, 2 hn, str, c 7 July 1769, related to Spl Die Wahrheit der Natur, st118;
G, st173a, ?winds, str, ?c1770–72, ? arr. of otherwise unknown sym.;
D, st150/p41+84, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, ed. in DM, no.365 (1986), partially based on music for tragedy Hermann st148;
E, st151/p44, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, ed. in S, partially based on music for tragedy Hermann st148;
A, st152/p6, 2 ob, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, based on music for tragedy Hermann st148 and ?Ballo st141, ed. in DM, no.974 (1990)
C, st188/p10, 2 ob, 2 eng hn, 2 piffari, 3 hn, tam, str, 23 Aug 1773, ed. in DM, no.314 (1969);
D, st198/p11, fl, 2 ob, 2 hn, str, 17 April 1774, ed. in DM, no.317 (1973);
C, st252/p12, 2 ob, 2 hn, str, 2 March 1777, ed. in S;
D, st272/p42, 2 ob, 2 hn, str, before 1772, ed. in DM, no.20 (1962);
F, st284/p14, 22 Aug 1779, ed. in DM, no.348 (1996);
D, st287/p43, before 1781, ed. in S, formerly attrib. W.A. Mozart (k291/Anh.A52);
A, st302/p15, 2 fl, 2 ob, post hn, 2 hn, str, 19 July 1781;
G, st334/p16, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 23 May 1783, ed. in DM, no.341 (1971), formerly attrib. Mozart (k444/Anh.A53)
E , st340/p17, 14 Aug 1783, ed. in DM, no.342 (1972) and P;
B , st358/p18, 12 March 1784 (Vienna, 1785), ed. in DM, no.350 (1987);
C, st384/p19, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 28 Sept 1784 (Vienna, 1785), ed. in DM, no.351 (1988);
d, st393/p20, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 30 Dec 1784 (Vienna, 1785), ed. J. Vécsey (Budapest, 1960);
D, st399/p21, 10 March 1785, ed. in P;
F, st405/p22, 2 ob, eng hn, 2 bn, 2 hn, vn solo, str, 30 May 1785, ed. in DM, no.343 (1981);
D, st420/p23, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 30 May 1786, ed. in DM, no.318 (1972);
B , st425/p24, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 28 Sept 1786, ed. H. Graf (Zürich, 1965)
E , st473/p26, 2 Jan 1788, ed. in DM, no.319 (1970);
G, st474/p27, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 13 Jan 1788, ed. in DM, no.320 (1969);
B , st475/p28, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 22 Jan 1788, ed. in DM, no.321 (1969);
D, st476/p29, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 30 Jan 1788, ed. in DM, no.322 (1969);
F, st477/p30, 10 Feb 1788, ed. in DM, no.352 (1988);
C, st478/p31, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 19 Feb 1788, ed. in DM, no.143 (1966) and P;
F, st507/p32, 15 July 1789, ed. in DM, no.356 (1991) and S;
A, st508/p33, 26 July 1789, ed. in DM, no.184 (1968)

Inc.:
st133;
st251;
p8, ed. in DM, no.183 (1968);
p25;
p47

Doubtful:
st24, stAppx, 7, and h I:C19, d3, F16, G4 and B16, attrib. M. Haydn or only ‘Haydn’;
over 25 others, each attrib. both to M. Haydn or only ‘Haydn’ and to another comp., attrib. incl. p39 (? by J.B. Vanhal), p40 and 48 (? by F.X. Pokorny),p50 (? by G.C. Wagenseil)

Other orchestral:
Serenades (Finalmusik):
st60/61/p34, solo trbn, solo tpt, orch, ? Aug 1763, frag., probably orig. 2 trbn conc. movts, tpt conc. movts and an existing sym., movts ed. in DM, nos.344, 373 (1974);
D, st68/p38/58, solo tpt, solo trbn, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, 2 tpt, str, 4 Aug 1764, ed. L. Kalmár (Budapest, 1965);
B , st133/104/p52, solo tpt, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c1764–72;
Serenata, D, st86/p87, solo fl, hn, trbn, vn and vc, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 10 Aug 1767, ed. W. Rainer (Bad Reichenhall, 1987), incl. movts from Sym., D, Aug 1767;
Casatio, D,st171/p89, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, [timp,] str, c1771–85;
Serenata, D, st407/p85, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 9 Sept 1785, ed. G. Darvas (Budapest, 1966);
p86 and 87, spurious, by F.X. Pokorny

Marches:
D, st211, 2 ob, 2 tpt, str, c1771–85;
D, st220/p68, 2 ob, 2 hn, 4 tpt, timp, str, ?1776;
D, st339/p63, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, str, 3 Aug 1783;
D, st439/p60, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 28 May 1787;
C, st440/p61, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 17 June 1787;
D, st441/p62, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 7 July 1787, ed. in DM, no.557 (1971);
D,st432, 2 ob, bn, 2 hn, str, ?c1787;
D, st515/p64, 2 ob, 2 hn, str, 12 June 1790, ed. in DM, no.557 (1971);
Marcia tuchesca, C, st601/p65, 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, tambourine, 6 Aug 1795, ed. in P;
National-Marsch, C, st569/p67, ?c1795, lost kbd arr. in Sammlung historische Märsche (Vienna, 1897);
C, st823/p66, 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 22 April 1803;
st67/p56, st320, st421/p59, all inc.

Minuets:
[7] Menuetti, st210, vn, b, c1764–72;
[6] Menuetti, fl, 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, c1764–72, formerly attrib. W.A. Mozart (k104/61e);
[12] Menuetti, st135/p79, fl, 2 ob, piffaro, bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, b, before c1771, nos.1 and 3 = nos.1 and 2 of the preceding;
[6] Menuetti, piffaro, post hn, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, tambourine, 2 vn, b, before c1771;
[6] Menuetti, 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, before c1771, formerly attrib. Mozart (kAnh.C13.03);
[6] Menuetti, fl, 2 hn, 2 vn, b, before c1771;
[12] Menuetti, st136, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, before c1771;
[12] Menuetti, st197, 2 fl, 2 ob, 2 cl, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1774
[12] Menuetti, st193/p81, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 vn, b, 1775;
[6] Menuetti, st137, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1776;
[12] Menuetti, st250, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1777;
[12] Menuetti, st274/p80, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1778;
[6] Menuetti, st333/p69, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 vn, b, 1783;
[6] Menuetti, st354/p70, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1784, ed. in DM, no.806 (1987);
[6] Menuetti, st413, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1785; [6] Menuetti, st414/p71, fl, 2 ob, cl, 2 bn, 2 hn, post hn, 2 vn, b, 19 Jan 1786;
[6] Menuettini tedeschi, st416/p72, 2 ob, 2 bn, 2 hn, tambourine, 2 vn, b, 12 Feb 1786, ed. in DM, no.1137 (1989), nos.3–6 incorrectly ordered
[6] Menuetti, st423/p73, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, va, b, 20 Aug 1786;
[6] Menuettini tedeschi, st424/p74, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, 2 vn, b, 22 Aug 1786;
[6] Menuettini tedeschi, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, ?c Feb 1786;
[6] Menuetti, st499/p75, 2 ob, 2 bn, 2 hn, timp, 2 vn, b, 15 Jan 1789;
[6] Menuetti tedeschi, st417/p76, 17 Jan 1789;
[12] Menuetti, st550/p77, 16 Jan 1794;
[12] Menuetti, st693/p78, fl, 2 ob, cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, b, 28 Jan 1798

Other works:
Pastorello, st83/p91, 4 tpt, timp, str, org, 23 Dec 1766, ed. G. Schünemann (Leipzig, 1940);
Inglese, st529/p83, 2 ob, 2 hn, 2 bn, 2 tpt, timp, str, 7 March 1791;
Notturno, st153, incl. movts from music to stage works st141, 148, doubtful

Concs. (only solo insts listed):
Vn, B , st36/p53, 20 Dec 1760, ed. in DM, no.3 (1960);
Vn, G, st52, c1757–64, 2nd movt rev. with tpt solo in Serenade st60/61/p34;
Org/hpd, va, C, st41/p55, 19 Dec ?1761, ed. in DM, no.182 (1970);
Fl, D, st81/p54, 19 Sept 1766, ed. J. Vécsey (Budapest, 1957);
Fl, D, st105/p56, c1771–85, ed. H.C.R. Landon (Salzburg, 1959);
Hpd, F, st268/p57, c1775–8, frag.; Vn, A, st207, ?c1776, ed. in DM, no.194 (1968)

---

Chamber:
many works entitled ‘divertimento’

Str qnts (all for 2 vn, 2 va, b):
Notturno, C, st187/p108, 17 Feb 1773, ed. H. Albrecht (Lippstadt, 1950);
Notturno, G, st189/p109, 1 Dec 1773, ed. H. Albrecht (Leipzig, 1950);
B , st412/p105, c1782–8, ed. in P;
F, st367/p110, 27 May 1784, ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, vii (Bad Reichenhall, 1991);
F, st411/421/p112/59, 30 June 1786, ed. H. Albrecht (Lippstadt, 1950);
p114, doubtful, also attrib. J. Haydn (h II:G1);
p113, spurious, by J. Haydn (h II:9)

Str qts (2 vn, va, b):
B , st316/p125, ?c1780–82, ed. in DM, no.667 (1980);
D, st319/p93, 27 May 1781, ed. W. Upmeyer (Hanover, 1927);
A, st299/p121, ?c1781, ed. in DM, no.666 (1980);
st174, 175, both inc.;
st172/p104 doubtful;
st308/p124, st309/p118,st310/p122, st311/p120, st312/p119, all ed. in DM, nos.331–5 (1971–2), doubtful;
st313/p116, ed. in DM, no.595 (1972), doubtful;
st314, doubtful; st209/p123 (attrib. J. Haydn and G. Pugnani), st315 (attrib. J. Hafeneder), both probably spurious

Str trios (for 2 vn, b, unless otherwise stated):
D, st5/p101, G, st6/p103, E, st7, A, st8, Variazione, E , st9, B , st10, all ?c1754–7, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987);
C, st27, ?c1764–70, vn, vc, b, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1978);
p102, doubtful

4 duos, vn, va, C, D, E, F, st335–8/p127–30, 1783 (Vienna, 1788), ed. C.H. Sherman (Bellingham, WA, 1985) set completed by W.A. Mozart, k423, 424

Other chbr:
Partita, F, st59/p107, 2 cl, 2 hn, bn, 22 Dec 1762, lost, listed in Lang (c1804);
Divertimento, C, st179/p98, fl, va, b, before 1772;
Notturno, F, st185/p106, 2 hn, 2 vn, va, b, 21 Dec 1772, ed. in DM, no.26 (1963);
Divertimento, B , st199/p92, ob, bn, vn, va, b, 18 Sept 1774, ed in DM, no.24 (1962);
Divertimento, G, st406/p94, fl, bn, hn, bn, va, 17 June 1785, ed. in DM, no.25 (1962);
Divertimento, D, st418/p95, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 9 March 1786, ed. in DM, no.312 (1969);
Divertimento, E , st516/p111, cl, bn, hn, vn, va, 4 July 1790;
Divertimento, G, st518/p96, ob, bn, 2 hn, va, b, 4 Sept 1790, ed. in DM, no.275 (1969);
Divertimento, C, st600/p115, eng hn, vn, va, b, ? 3 Aug 1795/8 June 1790;
Divertimento, C, stAppx, 8/p97, 4 hn, bn, Sonata, stAppx, 9/p126, 2 vn, org, both lost, listed in Lang (1804);
Romanze, F, st806, hn, str, ?c1802 (Vienna, n.d.), arr., attrib. Haydn, of Larghetto from W.A. Mozart’s Hn Conc. k447; st54, 55, st208/p90, st173, 463, 464, all doubtful;
p117, spurious, probably by J.B. Davaux

Literatura:

Partiturundament A-Sca, MS, Ssp, ed. M. Bischofreiter (Salzburg, 1833)
50 kleine Orgelstücke zu nützlichen Übung für angehende Orgelspieler, bestehend aus Praeludien, Versetten und Cadenzen (MS, D-Mbs); edns (Linz, c1830), (Paris, c1960)

Font: En català: Johann Michael Haydn (1737-1806) En castellano: Johann Michael Haydn (1737-1806) In english: Johann Michael Haydn (1737-1806) Altres: Johann Michael Haydn (1737-1806) 



Informació addicional... 

CARREÑO, Maria Teresa (1853-1917) - Piano Music

$
0
0
Enrique Paternina García Cid - La visita de la madre al hospital (1892)


- Recordatori de María Teresa Carreño -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Enrique Paternina García Cid (Haro, 1866 - Haro?, 1917) va ser un pintor espanyol. Als 15 anys ja va destacar com a dibuixant i va guanyar el primer premi de dibuix al col·legi de segon ensenyament d'Orduña. Amb 19 anys es va traslladar a Madrid on va ingressar a l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat. L'estiu de 1887 va viatjar a Itàlia amb el seu company Baldomero Sáenz i van recórrer el país, instal·lant-se a Roma i integrant-se ràpidament amb la colònia internacional d'artistes, com ho va documentar la seva immediata incorporació a l'Associació Artística Internacional de Roma, que va tenir lloc el novembre de 1888. A la ciutat del Tíber, va realitzar la seva obra més cèlebre, La visita de la mare, amb la qual va guanyar les segones medalles de l'Exposició Nacional de Belles Arts del 1892, de l'Exposició Artística de Bilbao d'aquell mateix any, així com de la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona del 1896. Després del seu retorn a Espanya, va rebre el títol de cavaller de l'Ordre de Carles III el 1895 i va viure entre Sevilla i Haro. Exquisit dibuixant, la seva pintura es va caracteritzar per l'ús de colors sobris que acompanyen la temàtica social en què va destacar, sense menysprear tampoc el paisatge i el gènere costumista. Va morir probablement a Haro el 1917.

Font: En català: No disponible En castellano: Enrique Paternina García Cid (1866-1917) In english: No disponible - Altres: Enrique Paternina García Cid (1866-1917)



Parlem de Música...

Maria Teresa Carreño (Caracas, 22 de desembre de 1853 - New York, 12 de juny de 1917) va ser una pianista i compositora veneçolana. Neboda de Cayetano Carreño, es va formar amb el seu pare Manuel Antonio Carreño. Amb 8 anys es va traslladar a Nova York on va rebre classes del famós pianista Gottschalk. Poc després es va traslladar a París, on a banda de rebre formació de Georges Mathias i Anton Rubinstein, va iniciar la seva carrera musical. Des d'allà va viatjar a Alemanya on va assolir notable èxit i on va decidir viure-hi la major part de la seva vida. Allà es va casar, el 1872, amb el violinista Emile Sauret. Amb ell va realitzar nombrosos recitals i va motivar-la a compondre música de cambra si bé la major part del seu repertori va ser per a piano. El 1875 es va divorciar i es va tornar a casar amb el baríton Giovanni Tagliapietra, amb qui va visitar Veneçuela. El 1889, i després d'un nou divorci, va tornar a treballar com a pianista en una extensa gira per Europa. El 1892 es va casar amb el pianista Eugen d'Albert fet que va provocar un canvi en el seu estil compositiu. Novament, el 1895 es va divorciar i el 1902 es va casar amb Arturo Tagliapietra. Els darrers anys, i abans de realitzar una gira per l'Amèrica del Sud, va patir problemes greus de salut i va decidir tornar a Nova York, ciutat on va morir el juny de 1917.

John Tallis - Venezuela, New Granada, Equador, and the Guayanas (1851)
John Tallis (1817-1876) - Venezuela, New Granada, Equador, and the Guayanas (1851) (2)

Font: En català: Maria Teresa Carreño (1853-1917) En castellano: Maria Teresa Carreño (1853-1917) In english: Maria Teresa Carreño (1853-1917) - Altres: Maria Teresa Carreño (1853-1917)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Clara Rodriguez (piano)
AMAZON: CARREÑO, T. - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CARREÑO, T. - Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>