Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live

BALZANO, Giuseppe (1616-1700) - Motets & Cantatas

$
0
0
Massimo Stanzione - Madonna and Child
Obra de Massimo Stanzione (c.1585-c.1656), pintor italià (1)


- Recordatori de Giuseppe Balzano -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Massimo Stanzione (Frattamaggiore o Orta di Atella, c.1585 - Napoli, c.1656) va ser un pintor italià. Es va convertir en el mestre més reconegut del Nàpols dels anys centrals del segle XVII, alhora que la seva pintura va nodrir a nombrosos deixebles i seguidors. Els seus primers biògrafs assenyalen la seva formació en literatura i música abans de decidir-se per la pintura als 18 anys, entrant en l'estudi de Fabrizio Santafede a Nàpols. Abans del 1630, data en la qual es va establir definitivament a la capital partenopea, el seu treball va haver de desenvolupar-se a cavall entre Roma i Nàpols. El 1617 està documentada la seva presència a Roma, on va treballar a l'església de Santa Maria della Scala. El seu prestigi va créixer ràpidament, i va obtenir successives ordenacions nobiliàries. A aquests honors cal afegir-hi els seus contactes amb diversos escriptors famosos. Les seves obres compreses entre els anys 1635 i 1645 han estat considerades com les més representatives del seu estil, allunyant-se de l'estil de Ribera per aliar-se amb un classicisme elegant i refinat. Bon coneixedor del caravaggisme que es practicava a Roma, especialment el dels francesos com Vouet, va saber barrejar-lo amb encert amb les tendències de l'escola bolonyesa. La seva pintura, a més, es va enriquir amb l'arribada a Nàpols d'Artemisa Gentileschi, amb qui va romandre molt vinculat. El seu sentit especial per als valors cromàtics subtils i les línies melodioses, la gràcia i el lirisme de les seves figures, van motivar la seva etiqueta del 'Guido Reni napolità'. A partir del 1630 va treballar en diferents encàrrecs de diverses ordres religioses, especialment per a la cartoixa de San Martino. En definitiva, va saber establir en el seu art una fecunda relació entre el naturalisme anterior i la retòrica classicista, que es reforçaria amb l'arribada i la feina de Domenichino a Nàpols. Va morir en aquesta ciutat a l'entorn del 1656.




Parlem de Música...

Giuseppe Balzano (Valletta, 9 de setembre de 1616 - Mdina, 23 de febrer de 1700) va ser un compositor maltès. Ordenat sacerdot el 1640 a Catania, va esdevenir mestre de capella de la Catedral de Sant Pau de Mdina el 1661 en un càrrec que va mantenir fins el 1699. Anys abans, en els períodes compresos entre els anys 1665-1669 i 1673-1674 va viatjar a Nàpols on va rebre formació addicional. Balzano va ser el primer compositor documentat de Malta sent un Beatus Vir de 1652 la primera obra registrada d'un músic maltès. Com a compositor va ser molt prolífic amb unes 200 obres religioses de les quals van destacar 18 misses, 64 salms i 32 motets, entre altres. El seu germà petit Domenico Balzano (1632-1707) va ser també compositor i va ser el seu successor a la Catedral de Mdina el 1699. Giuseppe va morir a Mdina el febrer de 1700.

OBRA:

all autograph manuscripts preserved at Mdina Cathedral
Beatus Vir, TTB, bc, 1652
Dormi Dormi, TTB, 1652
Da pacem Domine, 2 SATB, bc
Det Tuba Xaverius a otto voci con sinfonia, 2 SATB, 2 vn, va, bc
Ecce Servus Dei, SSAT, 2 vn, bc
Ego Ille a otto con sinfonie, 2 SATB, 2 vn, bc
Jesu Redemptor Omnium, SATB
Te splendor et virtus, SATB, bc
Quis est hic? Dialogo per la Nativita di S. Giovanni Battista, SST, bc
Salmi a otto voci: Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Magnificat, only bc extant.

Other:
Masses;
Psalms;
Hymns;

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Giuseppe Balzano (1616-1700)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Malta, una petita illa que amb prou feines supera els 300 km2, va ser, sorprenentment, un formiguer musical des del segle XVII i fins a l'actualitat. Noms com Abos (escoltar aquí), Isouard (escoltar aquí) o Azopardi (escoltar aquí), tots ells documentats amb anterioritat en aquest espai, van ser alguns dels nombrosos compositors que van fer vida, d'una o altra manera i amb major o menor freqüència i intensitat, a Malta. No obstant, el privilegi de Balzano és el de ser, de moment, el primer compositor documentat en la història d'aquell petit país. De fet, el seu Beatus Vir de 1652, i que avui també escoltarem, és la primera partitura endèmica d'un músic maltès. I val a dir que Balzano va ser un mestre amb grans virtuts la majoria d'elles apreses a Itàlia, país de referència per proximitat i per fama, de la majoria de músics maltesos. De fet, molts d'ells, i també Balzano, van estudiar a Nàpols fet que redunda en l'estil musical que mostra, evidentment un perfil propi però inevitablement proper al del seu país veí. Com a compositor va ser molt prolífic ja que un inventari del 1707 va llistar el seu opus en unes 180 obres religioses entre misses, salms, himnes i un llarg reguitzell d'obres menors. L'edició monogràfica d'avui, recuperada per Joseph Vella, el director d'orquestra i compositor actiu més important actualment a Malta, recopila una sèrie de motets i cantates diverses les quals s'emmarquen de ple en un estil polifònic més propi del segle XVI si bé amb àries concertants, algunes parts de marcada sensibilitat i el suport efectiu del baix continuo. Malauradament, la qualitat del conjunt, tant de la gravació com de la interpretació, és irregular i desafortunada motiu que condiciona la nostra percepció final i ens limita notablement a l'hora de poder dimensionar la bellesa i art del primer compositor de la història de Malta!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Laudate Pueri Choir; Joseph Vella
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GERNSHEIM, Friedrich (1839-1916) - Klaviertrios

$
0
0
Evgeny Ducker - Fishing At Dawn [1900]
Obra d'Eugen Gustav Dücker (1841-1916), pintor alemany.


- Recordatori de Friedrich Gernsheim -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eugen Gustav Dücker (Arensburg, 10 de febrer de 1841 - Düsseldorf, 6 de desembre de 1916) va ser un pintor alemany. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg entre els anys 1858 i 1862. Més tard, el 1864, es va traslladar a Düsseldorf, ciutat on també va rebre formació i on va desenvolupar bona part de la seva carrera. El 1872 va substituir al pintor Oswald Achenbach com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf, on hi va treballar durant 44 anys. Allà va tenir molts alumnes entre els quals van destacar Adelsteen Normann, Otto Modersohn, Fritz Overbeck, Edgar Meyer, Heinrich Petersen-Angeln i Oskar Hoffmann. Com a pintor va realitzar diversos paisatges en un estil romàntic. Va morir a Düsseldorf el desembre de 1916.

Font: En català: No disponible En castellano: Eugen Gustav Dücker (1841-1916) In english: Eugen Gustav Dücker (1841-1916) - Altres: Eugen Gustav Dücker (1841-1916)



Parlem de Música...

Friedrich Gernsheim (Worms, 17 de juliol de 1839 - Berlin, 11 de setembre de 1916) va ser un pianista i compositor alemany. Es va formar inicialment al piano amb la seva mare per més tard estudiar amb Louis Liebe. El 1848 es va traslladar a Mainz on va estudiar amb Ernst Pauer. Un any més tard va viatjar a Frankfurt on, a banda de rebre formació, va fer la seva primera aparició pública com a pianista i violinista al Frankfurt Stadttheater (1850). El 1851 va viatjar a Leipzig on va estudiar dos anys al Conservatori amb Moscheles (piano), Hauptmann (teoria) i Ferdinand David (violí). El 1855 es va instal·lar a París on va estudiar piano amb Marmontel i on va conèixer Saint-Saëns i Rossini, entre altres. El 1861 va tornar a Alemanya on va dirigir dos cors i una orquestra a Saarbrücken abans d'accedir a un càrrec al Conservatori de Köln (1865). Allà va ser també director fins el 1874 any que es va traslladar a Rotterdam per dirigir la Maatschappij tot Bevordering van Toonkunst. El 1890 va acceptar un càrrec al Conservatori Stern de Berlin, on hi va romandre fins el 1897. Allà també va ser director d'un cor fins el 1904 i va donar classes magistrals de composició a l'Akademie der Künste. Va morir a Berlin el setembre de 1916.

OBRA:

Vocal:

Mixed vv, orch:
Nordische Sommernacht (H. Lingg), solo vv, op.21;
Agrippina (Lingg), A/Mez solo, op.45;
Der Zaubermantel (F. Dahn), solo vv, pf, op.55;
Ein Preislied (biblical), solo vv, op.58;
Der Nornen Wiegenlied (A. Matthäi), op.65;
Der Nibelungen Überfahrt (Matthäi), S and Bar solo, op.73;
Te Deum, with org, op.90;
Nänie (F. von Schiller), op.92, unpubd

Male vv, orch:
Wächterlied aus der Neujahrsnacht 1200, op.7;
Salamis (Lingg), op.10;
Römische Leichenfeier (Lingg), op.17;
Germania (E. Rittershaus), op.24;
Odins Meeresritt (Schreiber), Bar solo, op.48;
Das Grab im Busento (A. von Platen), op.52;
Phoebos Apollon (H. Allmers), solo vv, op.60

Other vocal:
works for mixed vv, pf/org, male vv unacc., female/children’s vv unacc.;
solo songs

Instrumental:

Orch:
Waldmeisters Brautfahrt, ov., op.13;
Pf Conc., c, op.16;
4 syms., g, op.32, E , op.46, c ‘Mirjam’, op.54, B , op.62;
2 vn concs., D, op.42, F, op.86;
Phantasiestück, vn, orch, op.33;
Vc Conc., e, op.78, Elohenu, vc, orch (Leipzig, 1882);
Zu einem Drama, sym. poem, op.82;
In memoriam, ein Klagegesang, str orch, org, op.91

Chbr:
Divertimento, fl, 2 vn, va, vc, db, E, op.53;
2 pf qnts, d, op.35, b, op.63;
2 str qnts, D, op.9, E , op.89;
3 pf qts, E , op.6, c, op.20, F, op.47;
5 str qts, c, op.25, a, op.31, F, op.51, e, op.66, A, op.83;
2 pf trios, F, op.28, B, op.37;
4 vn sonatas, c, op.4, C, op.50, F, op.64, G, op.85;
Introduction and Allegro appassionato, vn, pf, op.38;
Andante and Andantino, vn, pf, 1853, 1893, both unpubd;
2 vc sonatas, d, op.12, e, op.87, unpubd

Kbd:
various pf pieces, incl. Sonata, f, op.1, variations, prelude, suite, romance, fantasias, waltzes;
dance pieces, pf 4 hands;
org pieces, incl. Fantasia and Fugue, op.76, Prelude and Fugue, 1904, unpubd

Font: En català: Friedrich Gernsheim (1839-1916) En castellano: No disponible In english: Friedrich Gernsheim (1839-1916) - Altres: Friedrich Gernsheim (1839-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Friedrich Gernsheim has achieved increasing visibility and thus audibility of late. Hyperion devoted a disc to a quartet of German composers’ cello works, spearheaded by Schumann but also including Dietrich, Volkman and Gernsheim [CDA 67583]. His Second Quartet has been recorded by the Mandelring Quartet on Audite 97.503. But the biggest venture devoted to him currently is the cycle of symphonies with the Rhineland Philharmonic and Siegfried Kohler on Arte Nova 74321636352 – performances I’ve yet to hear. And I’d certainly like to hear the Violin Concerto – which Cameo Classics has announced is on its recording schedule. Gernsheim certainly had all the training necessary. Born in Worms he studied with the virtuoso Ernst Pauer and then with a stellar trio in Leipzig  – Moscheles for piano, Hauptmann for theory and Ferdinand David for violin. This was followed by six years in Paris and then he took up a pedagogic appointment – a piano teacher – at Cologne Conservatory. Moves to Rotterdam and Berlin followed. He’s had the misfortune to fall somewhere been Bruch and Brahms stylistically and the corresponding neglect of his music has been disappointing, not least because he was admired by Brahms, if not necessarily by Bruch who accused him of flirting ‘too obviously…with the newest radicals.’ Not very radical though, as one sees things now.

The two trios are strong and impressive works. The first was written around 1872 and its rather halting introduction leads one to expect a dose of terse writing but in fact we soon encounter flowing Brahmsian lyricism with hints of Schumann’s chamber writing as well. There’s a yielding, lied-like conviction to his melodies that are at once approachable and warming, genial as well. The notes call the Scherzo ‘fiery’ but it occupies the mid ground between geniality and a more remote Trio, which offers a powerful contrast, sternly accented. Invariably perhaps the Largo is melancholic with a rich pizzicato-laced central panel and pliant piano chording. The finale is confident, sturdy and heroic but with lovely lyrical sediment embedded into the syntax. The Second Trio followed in 1879. It’s a rather bolder work but shares fluidity of utterance with the earlier F major. Turbulence and changeability are mapping points in the opening. The Scherzo is energetic but with Gernsheim’s trademark poetic limpidity on display as well. This time the slow movement is solemn with a fully heightened expressive range and a welcomingly pealing piano. His writing is less complex than Brahms’s but he is certainly in the older man’s orbit in these two works. His finale is a bold, confident one if ultimately lacks real distinction. These engaging performances reach strongly to the core of Gernsheim’s imaginative trio writing and they’re well recorded as well.

Jonathan Woolf(source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Arensky Trio
RECICLASSICAT: GERNSHEIM, Friedrich (1839-1916)
JPC: Gernsheim - Klaviertrios
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Gernsheim - Klaviertrios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LECHNER, Leonhard (c.1553-1606) - Missa Domine Dominus noster (1582)

$
0
0
Adam de Coster - Three Singers (c.1620)
Obra d'Adam de Coster (c.1586-1643), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Leonhard Lechner -
En el dia de la commemoració del seu 410è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Adam de Coster (Mechelen, c.1586 - Antwerpen, 4 de maig de 1643) va ser un pintor flamenc. Nascut a Mechelen, el 1607 se'l documenta a Anvers, on va ser admès com a pintor en el Gremi de Sant Lluc. Es dedueix, a través del seu estil, un possible viatge formatiu a Itàlia si bé no hi ha documentació que ho acrediti. El seu traç i el seu tenebrisme denoten una clara influència d'autors com Manfredi o Campi. La seva temàtica fou principalment religiosa si bé també va realitzar algunes escenes costumistes, totes elles amb destacats efectes d'il·luminació. Va morir a Anvers el maig de 1643.




Parlem de Música...

Leonhard Lechner (Südtirol, c.1553 - Stuttgart, 9 de setembre de 1606) va ser un editor i compositor alemany i un dels músics més destacats del segle XVI al seu país. Nascut a la vall del riu Adige, es va formar com a cantant d'un cor de la Hofkapelle de Wilhelm de Landshut. Allà va rebre formació d'Ivo de Vento i d'Antonius Gosswin. En aquells anys es creu que també va rebre formació de Lassus a Munich si bé no hi ha constància documental a tal efecte. De fet, la primera publicació de Lechner de 1575 no fa cap referència als seus mestres. A partir del 1576 es creu va viatjar a Itàlia mostrant influències d'autors d'aquell país en la seva Harmoniae miscellae (1583), col·lecció on també va incorporar obres de 12 compositors italians aparentment desconeguts en aquell temps a Alemanya. Al seu retorn a Alemanya va ser assistent a l'escola de Sant Llorenç de Nuremberg, ciutat on també va escriure gran quantitat de música que el va començar a fer famós arreu del país rebent peticions diverses. El 1583 va ser presentat davant del comte Eitelfriedrich IV von Hohenzollern-Hechingen qui el va nomenar Kapellmeister de la seva cort. El juny de 1585 va provar fortuna a la cort de Dresden no obstant va ser rebutjat. Potser descontent amb el seu protector, va fugir a Tübingen on va ser rebut pel poeta Nikodemus Frischlin. Lluny d'enfadar-se, el comte Eitelfriedrich el va intentar persuadir de tornar amb ell, petició que Lechner va rebutjar motivant una contundent missiva de resposta del comte amb amenaces incloses. Durant uns anys, va ser perseguit obligant-lo a buscar refugi constantment sent finalment contractat pel duc Ludwig de Württemberg qui alhora el va ajudar a resoldre els seus conflictes amb el comte Eitelfriedrich. Al servei de la cort de Württemberg hi va treballar ininterrompudament entre els anys 1586 i 1600. Els darrers anys va tornar a Stuttgart on va escriure, sense publicar, la majoria de la seva obra. Malauradament, la majoria del seu repertori, conservat precàriament en manuscrits, es va perdre per sempre. Va morir a Stuttgart, on va ser enterrat amb tots els honors, el setembre de 1606.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motectae sacrae, 4–6vv … addita est in fine motecta, 8vv (2 choirs) (1575); A i
Sanctissimae virginis Mariae canticum, quod vulgo Magnificat inscribitur, secundum octo vulgares tonos, 4vv (1578); A iv
Sacrarum cantionum, liber secundus, 5, 6vv (1581); A vi
Liber missarum … adjunctis aliquot introitibus in praecipua festa, ab Adventu Domini usque ad festum Sanctissimae Trinitatis, 5, 6vv (1584); A viii
Septem psalmi poenitentiales … additis aliis quibusdam piis cantionibus, 6 and more vv (1587); A x
3 motets, 1583 [see ‘Editions’]
Historia der Passion und Leidens Christi, 4vv, perf. Stuttgart, 1593, D-Kl [announced in Messkatalog of 1594 as pubd Nuremberg, 1594; edn lost or possibly never pubd]; A xii
Allein Christus ist gestorben für mich, 6vv, D-BAs HV Msc 576
Und andre Müntz darzue, 6vv, BAs HV Msc 576
3 sacred and secular Lieder, 4vv, 1585
Neue geistliche und weltliche deutsche Gesänge samt 2 lateinischen, 4, 5vv, MS dated 1606, D-Kl (inc.); A xiii

Vocal secular:

Neu teutsche Lieder, nach art der welschen Villanellen gantz kurtzweilig zu singen, auch auff allerley Seytenspil zu gebrauchen, 3vv (1576, 3/1586 as part of Der erst und ander Theil der teutschen Villanellen); A ii
Der ander Theyl neuer teutscher Lieder, nach art der welschen Villanellen, 3vv (1577, 2/1586 as part of Der erst und ander Theil der teutschen Villanellen); A ii
Neue teutsche Lieder, 4, 5vv (1577) [incl. sacred lieder]; A iii
Neue teutsche Lieder, erstlich durch … Jacobum Regnart … componirt mit drey Stimmen, nach art der welschen Villanellen, jetzund aber … mit fünff Stimmen gesetzet … con alchuni madrigali in lingua Italiana, 5vv (1579); A v
Neue teutsche Lieder, 4, 5vv (1582) [incl. sacred lieder]; A vii
Neue lustige teutsche Lieder nach art der welschen Canzonen, 4vv (1586); A ix
Neue geistliche und weltliche teutsche Lieder, 4, 5vv (1589); A xi

Other:
Madrigal, 5vv, 1585

Occasional:
Illustrissimo heroi ac domino … Ioachimo Ernesto, antiquissimi stemmatis Anhaldini … harmoniam hanc panegyricam composuit, 6vv (1582); A xiv
Eadem epitaphia (Martini Crusii), musicis modis, 6vv, in Martini Crusii … De imp. rom. Friderico … Barbarossa … oratio (Tübingen, 1593); A xiv
3 wedding works, 6, 15, 24vv, perf. Nuremberg, 1582–3, Dresden, 1604;
motet in honour of August, Elector of Saxony, 6vv, 1585: D-Dla, Ngm, Welser-Archiv, Neunhof, nr Nuremberg [A xiv–xv]
Wedding work, 5vv, Nuremberg, 1582, lost

Editions:
Harmoniae miscellae cantionum sacrarum, 5, 6vv (Nuremberg, 1583)
O. de Lassus: Selectissimae cantiones, 6 and more vv [2 parts] (Nuremberg, 1579)
Lassus: Liber missarum, 4, 5vv (Nuremberg, 1581)

Font: En català: Leonhard Lechner (c.1553-1606) En castellano: Leonhard Lechner (c.1553-1606) In english: Leonhard Lechner (c.1553-1606) - Altres: Leonhard Lechner (c.1553-1606)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El redescobriment, esdevingut al llarg dels darrers 70 anys, ha posat de manifest la naturalesa de Leonhard Lechner, un autor llargament oblidat que no obstant va ser considerat un dels grans referents musicals del seu temps. Compromès amb la tradició del moment però alhora portaestendard d'una notable llibertat creativa, associada a un esperit rebel (i sinó que l'hi preguntin al comte Eitelfriedrich IV), va viure en contacte amb el famós Orlando di Lassus, amb qui fins i tot es creu es va formar i amb qui van comparar sistemàticament. Una part de raó devien tenir aquells qui el situaven al mateix nivell d'un Lassus, avui dia figura universal, ja que el seu nom, pel que sembla, era àmpliament conegut arreu d'Alemanya fins el punt que moltes de les seves obres es van convertir en referències en diversos tractats teòrics. No obstant, i com tantíssims mestres de la música, el seu nom ràpidament va caure en l'oblit poc temps després del seu final superat per l'aparició de canvis en l'estil musical però especialment per la "revolucionària" introducció del baix continuo a l'entorn del 1600, en un fet que canviaria la història de la música per sempre. Per tant, no va ser fins al romanticisme, amb la seva exhaustiva incursió a la música antiga, la que iniciaria el renéixer de Lechner, amplificat tot just fa pocs anys. De fet, encara són poques les edicions monogràfiques que en parlen i les que ho fan exploren principalment el seu repertori coral secular. Avui tanmateix serem gustosament afortunats de poder presentar algunes de les seves obres religioses de caràcter cerimonial i festiu, com la Missa Domine Dominus noster de 1582, una missa paròdia d'un motet d'Orlando di Lassus, i que Lechner va escriure en honor al matrimoni entre Sebald Welser i Margarete Imhoff a St Sebaldus de Nuremberg. D'estil proper al dels seus mestres, la bellesa radica en la pulcritud d'unes veus necessàriament afinades i precises per tal d'expressar i fer entendre la paraula sagrada. En definitiva, polifonia renaixentista amb denominació d'origen que personalment m'ha trasbalsat el sentits i m'ha deixat sense retòrica descriptiva possible... gràcies Leonard Lechner!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble OfficiumWilfried Rombach
AMAZON: Leonhard Lechner: Geistliche Festmusik (1582)
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Six Sonatas

$
0
0
Claude-Joseph Vernet and Studio - Morning In Castellemmare
Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)


- Recordatori de Franz Xaver Richter -
En el dia de la commemoració del seu 227è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de preromanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Va morir a París el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible En castellano: Claude Joseph Vernet (1714-1789) In english: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - Altres: Claude Joseph Vernet (1714-1789) 



Parlem de Música...

Franz Xaver Richter (?Holleschau [ara Holešov], 1 de desembre de 1709 - Strasbourg, 12 de setembre de 1789) va ser un compositor bohemi. Es va formar al seminari jesuïta d'Ungarisch Hradisch entre els anys 1722 i 1727. A partir del 1727 es probable que Richter viatgés a Viena on va estudiar l'obra Gradus ad Parnassum de Fux i la música religiosa de Caldara. Més tard, el 1736, va ser contractat com a cantant de la Hofkapelle de Stuttgart i un any més tard va ser nomenat director musical de la Ritterakademie d'Ettal. El 1740 va entrar al servei, com a vice-kapellmeister, del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg de Kempten. Va ser allà on va començar a compondre amb regularitat publicant, entre altres, el seu primer Te Deum i les simfonies per a cordes (París, 1744). El 1746 es va unir com a cantant a la Hofkapelle del Palatinat de Carl Theodor a Mannheim fent nombroses aparicions en òperes diverses. Durant la dècada del 1750 es va dedicar a viatjar arreu d'Europa si bé no va abandonar la composició i l'estudi. Finalment, l'abril de 1769 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Estrasbourg en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va treballar esporàdicament com a professor destacant els alumnes F.X. Pokorny i Ferdinand Fränzl. Va morir a Strasbourg el setembre de 1789.

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium in duas partes divisum: Hic sta peccatrix [(Ettaler oratorium)] (?J. Graf Gondola), Kempten or Ettal, c1740, D-OB (score), A-ST (pts);
La deposizione dalla croce (C. Pasquini), Mannheim, 12 April 1748, D-MEIr*, lib MHrm, HEu; lost:
Ovis misere perdita (Gondola), Ettal, 21 March 1738, lib HR;
Jus coronae caelitus (F. Rosner), Ettal, 2 Sept 1738, lib HR;
Amoris crucifixi … triumphus (Gondola), 21 March 1739, lib HR;
Misericors Dominus et Justus, Kempten, 6 Sept 1740, lib A-SEI;
Anacletus tradoedia, Kempten, Sept 1741, lib D-OB

Other:
34 masses, most in F-Sgs, others A-LA; CH-ZGm; CZ-LIT; D-Bsb, KPs, Mbs, OB; F-Pn; GB-Ob; I-Fc;
Requiem, F-Sgs, Pn;
Mag a 4 (Paris, c1790);
Dixit Dominus, 4vv, chorus, orch/org (Paris, n.d.);
6 Dixit et Mag, 17 other pss;
2 TeD;
over 60 motets;
cants. and smaller sacred works, most in Sgs, others B-Bc; CH-E; CZ-LIT; D-DO, OB, WEY; F-Pn, Ssp; I-Mc, for details see Mathias (1909), EitnerQ, Reutter (1993);
1 song in De vier muzykale jaargetyden: winter (Amsterdam, 1757–8);
1 aria in The Summer’s Tale (London, 1765);
arrs. of sacred works by Fux, Jommelli, Hoffmann, Caldara, ‘Bordier’, most F-Sgs

Instrumental:

Orch.:
Syms. 6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744), 1 ed. in S;
6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744);
6 simphonies, op.2 (Amsterdam, 1759);
6 sinfonie, op.3 (Paris, 1760), as A Third Set of Favourite Overtures (London, c1775);
6 simphonies, op.4 (Amsterdam, 1764), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), 1 ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), 1 ed. in S;
6 sinfonie, op.7 (Paris, c1765) [incl. 1 from op.4], 1 ed. in S;
20 in contemporary anthologies (c1758–c1775), 2 ed. in S;
c35 syms., A-LA, B-Bc, CH-Bu, CZ-Bm, Pnm, D-Bsb, Dlb, DS, HR, Mbs [1 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902)], MÜu, Rtt, I-Rdp, S-L, Skma;
12 syms., lost

Concs.:
6 Concertos … in 5 Parts, hpd (London, c1765);
8 hpd concs., now lost, 1 ed. H. Höckner (Berlin, 1933);
8 for fl, D-KA, Rtt [1 ed. D. Sonntag (Heidelberg, c1965)], F-Pc;
1 for ob, D-Rtt; 1 for clarino, US-Wc;
6 for hn, 1754, lost;
1 for vc, before 1766, lost

Other orch:
12 minuets, listed in Breitkopf catalogue, 1779

Chbr.:
6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, 1759);
6 sonates, 2 vn, bc, op.3 (Amsterdam, 1760);
6 sonates, 2 fl/vn (Paris, 1763);
A Second Set of 6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, c1763), 1 ed. H. Riemann, Collegium musicum, xviii (Leipzig, 1904), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 solos, fl/vn, bc (London, 1764)
A Second Set of 6 Sonatas, 2 vn, vc, hpd, op.4 (London, c1765);
6 Quartetto’s, 2 vn, va, vc (London, 1768), ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), as op.5 (Paris, c1772);
Divertimento, hpd, fl, vc, B-Bc; works for kbd, D-HR, DO;
8 trios cited in catalogues

Theoretical works:
Harmonische Belehrungen oder gründliche Anweisung zu der musikalischen Ton-Kunst oder regulairen Composition (MS, B-Br); ed. and trans. C. Kalkbrenner as Traité d’harmonie et de composition (Paris, 1804)

Font: En català: Franz Xaver Richter (1709-1789) En castellano: Franz Xaver Richter (1709-1789) In english: Franz Xaver Richter (1709-1789) - Altres: Franz Xaver Richter (1709-1789)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As a composer Richter was most prominent at Mannheim in the instrumental field. Notable among his chamber works are the String Quartets op.5, published in 1768 but perhaps originating as early as 1757; Kirkendale comments that the motivic work in these was not equalled before Haydn. Although composing church music was not among Richter’s duties as Musicien et compositeur de la chambre de S.A.S. electorale, some religious works date from his Mannheim years; his psalm setting Super flumina Babylonis, written in 1767–8 for the Concert Spirituel in Paris, received an excellent notice in the Mercure de France. On 24 April 1769 Richter became maître de chapelle at Strasbourg Cathedral (for illustration see Conducting §1, fig.2). As a composer he now devoted himself to church music, though his duties included also the supervision of secular music at the prince-bishop’s court and the direction of the Strasbourg municipal orchestra. Several authors have insisted that Richter was an active teacher, but the only pupil whom he definitely taught at Mannheim was F.X. Pokorny, who was visiting from the Oettingen-Wallerstein court; Ferdinand Fränzl, although trained at Mannheim, was one of Richter’s pupils in Strasbourg. Richter’s compositional idiom changed from a late Baroque sound to a tonal language which reached the threshold of the Classical style. However, progressive Neapolitan elements were present throughout his output alongside more conservative Viennese features. In Mannheim he was strongly influenced by the new pre-Classical stylistic developments, and he adapted the Mannheim symphonic style with his own differentiated dynamics and instrumentation; in this regard he was no less innovative than his colleagues Johann Stamitz and Holzbauer. His works from this period nevertheless include such conservative traits as fugal techniques, Baroque sequences and the frequent use of minor tonality. However, Riemann’s characterization of Richter as ‘senior of the Mannheim School’ essentially still holds good. Richter’s Strasbourg works show a renewed interest in older techniques, especially those of Caldara’s church music. Here he succeeded, at least to some extent, in blending traditional and contemporary stylistic features in a new kind of synthesis.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

ELLING, Catharinus (1858-1942) - Piano Quartet

$
0
0
George Breitner - Gust of wind (c.1890)
Obra de George Hendrik Breitner (1857-1923), pintor holandès (1)


- Recordatori de Catharinus Elling -
En el dia de la celebració del seu 158è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

George Hendrik Breitner (Rotterdam, 12 de setembre de 1857 - Amsterdam, 5 de juny de 1923) va ser un pintor holandès. El 1876 es va matricular a l'Acadèmia d'Art de La Haia. Més tard, va treballar al taller de Willem Maris. En aquest primer període va ser especialment influenciat pels pintors de l'Escola de l'Haia. Breitner va preferir els models de la classe treballadora, és a dir, obrers, minyones i gent de barris de classe baixa. Es veia a si mateix com 'li peintre du peuple', el pintor del poble. El 1886, es va traslladar a Àmsterdam, on va gravar la vida de la ciutat en esbossos, pintures i fotografies. A vegades va fer diverses fotografies del mateix tema des de diferents angles o en diferents condicions climàtiques. Aquestes fotos podrien servir d'exemple per a una pintura, com pels seus retrats de noies en quimonos, o com a material de referència general. Breitner va col·laborar sovint amb Isaac Israels qui va ser conegut, juntament amb Breitner, amb l'etiqueta dels impressionistes d'Àmsterdam. Breitner va morir a Àmsterdam el juny de 1923.




Parlem de Música...

Catharinus Elling (Christiania [ara Oslo], 13 de setembre de 1858 - Oslo, 8 de gener de 1942) va ser un musicòleg i compositor noruec. Es va formar en piano i composició a Leipzig abans de tornar a Oslo el 1883. Allà va rebre una beca per estudiar a Berlin amb Herzogenberg a la Hochschule für Musik. Va ser a la capital alemanya on va compondre algunes de les seves millors obres, entre les quals cal destacar la seva òpera Kosakkene, l'oratori Den forlorne søn i la seva Simfonia en La major (1890). El 1896 va tornar a Noruega on es va dedicar a la docència de contrapunt i composició al Conservatori d'Oslo i en un càrrec que va mantenir fins el 1908. També va ser director i organista a l'església Gamlebyen. Va publicar tractats musicals i alhora va fer un exhaustiu treball de recerca, edició i publicació de la música tradicional noruega recopilant un total d'unes 1400 cançons. Va morir a Oslo el gener de 1942.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

Stage:
Twelfth Night (incid music, W. Shakespeare), 1890;
Kosakkene [The Cossacks], op, 1890–94;
Keiser og galileer (incid music, H. Ibsen)

Other:
Den forlorne søn [The Prodigal Son], orat, 1895–6;
songs for male chorus

Instrumental:

2 syms., A, 1890, a, 1897;
Vn Conc., d, 1919
2 str qts, pf qt, vn and pf pieces, many folksong airs

Literatura:

Vore folkemelodier (Kristiania, 1909)
Vore kjaempeviser [Our giant songs] (Kristiania, 1914)
Vore slatter [Our country airs] (Kristiania, 1915)
Tonefølelse [Tone sensation] (Kristiania, 1915)
Norsk folkemusikk (Kristiania, 1922)
Strøbemerkninger til vor musikhistorie [Remarks on our music history] (Oslo, 1925)
Vore religiøse folketoner (Oslo, 1927)
Sprogforholdet inden vore folkemelodier [The language relations in our folksongs] (Oslo, 1930)
Nye bidrag til belysning af norsk folkemusikk [New contributions to the elucidation of Norwegian folk music] (Oslo, 1933) 

Font: En català: Catharinus Elling (1858-1942) En castellano: No disponible In english: Catharinus Elling (1858-1942) - Altres: Catharinus Elling (1858-1942)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Tot i que voldria afirmar el contrari, al llarg dels centenars de músiques d'aquest espai són poques, encara, les visites a Noruega. De fet, és tant escàs el bagatge que només 8 entrades, 0,53% del total, fan referència a compositors pròpiament noruecs o a músics que van emigrar i viure al país nòrdic. La llista, per aquells qui vulguin endinsar-se en aquella geografia és, per ordre cronològic, la següent: Georg von Bertouch, Carl Arnold, Ole Bornemann Bull, Herman Severin Løvenskiold, Halfdan Kjerulf, Agathe Ursula Backer-Grondahl, Johan Halvorsen i Sigurd Lie. Avui feliçment l'ampliarem en veu d'un altre gran desconegut ja que Catharinus Elling, i com la majoria d'autors anteriorment citats, els he anat descobrint 'al vol', és a dir, casualment. En qualsevol cas, Elling va ser conegut per la seva labor, retribuïda pel govern noruec al llarg de 20 anys, de cerca, edició i publicació de la música popular i tradicional del seu país. Aquesta feina el va ocupar bona part dels seus 84 anys de vida per la qual cosa el període en què es va dedicar a la composició fou relativament curt, principalment entre els anys 1890 i 1905. Etapa en què hi trobarem aquest Quartet en Sol menor per a cordes i piano que avui escoltarem. Una obra emmarcada encara en la tradició acadèmica alemanya i filosòficament propera a Brahms, autor de referència per molts compositors nòrdics. Per tant, obra "conservadora" en les formes però no en el dibuix, de gràcil creativitat i amb caràcter propi que potser no el situa evidentment en l'avantguarda del país, títol més apropiat pel seu coetani Edvag Grieg, però que no obstant cobrirà amb excel·lència les nostres expectatives. També, i per altra banda, gràcies a la impecable interpretació en una edició de luxe immillorable per a introduir-nos en l'univers misteriós de Catharinus Elling!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Engegård Quartet; Nils Anders Mortensen (piano)
AMAZON: ELLING, C. - Quartets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ELLING, C. - Quartets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Part-Songs for Male Voices

$
0
0
Jacob Philipp Hackert - Fischerfamilie am nächtlichen Lagerfeuer mit aufgewühltem Meer (1778)
Obra de Jacob Philipp Hackert (1737-1807), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Michael Haydn -
En el dia de la celebració del seu 279è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jacob Philipp Hackert (Prenzlau, 15 de setembre de 1737 - San Piero di Careggi, 28 d'abril de 1807) va ser un pintor alemany. Va començar la seva formació al taller del seu pare i més endavant amb un oncle, un pintor de Berlín on Jacob es va desplaçar el 1758 per ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. El 1761 va despertar l'interès amb dos dels seus paisatges. Convidat pel baró Adolf Friedrich Olthoff, va viatjar a Stralsund, al nord d'Alemanya, Rügen i Estocolm, on va treballar en pintures murals. Del 1765 al 1768 va treballar a París amb un altre pintor paisatgista alemany, Balthasar-Antoine Dunker. Allà va tenir l'oportunitat d'estudiar la pintura de Claude Joseph Vernet, que en aquells temps ja era un pintor consagrat gràcies als seus esplèndids paisatges. El 1767, en el curs d'un viatge per França, va passar diversos mesos a la vila que el bisbe de Mans, Louis André de Grimaldi, tenia al camp, a La Chaussée-d'Ivry. Aquell paisatge el va captivar i el va plasmar en diverses aquarel·les. El 1768 va viatjar a Itàlia amb el seu germà Georg. Allà va pintar nombrosos paisatges que van augmentar la seva reputació. Alguns dels seus clients van ser el Papa Pius VICatarina la Gran de Rússia i la Cort de Nàpols entre altres. Va ser precisament a Nàpols on va conèixer a Goethe amb qui, a partir d'aleshores, va compartir amistat. Va seguir pintant, establert a Itàlia, fins l'abril de 1807, any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacob Philipp Hackert (1737-1807) In english: Jacob Philipp Hackert (1737-1807) - Altres: Jacob Philipp Hackert (1737-1807) 



Parlem de Música...

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un organista i compositor austríac, germà petit de Joseph Haydn. Va ser un compositor molt prolífic (més 800 obres) en diferents gèneres i especialment admirat per la seva música sacra. Va néixer a Rohrau, a la riba del riu Leitha, proper a geogràficament a la frontera entre Àustria i Hongria. Amb 8 anys va viatjar a Viena on va entrar a formar part del cor de la Catedral de Sant Esteve en un temps en què el mestre de capella era Georg Reutter. Amb 12 anys va compaginar els seus estudis corals i acadèmics amb la feina d'organista suplent de la catedral tot escrivint les primeres obres. El 1753, el canvi que va produir la seva veu, el va fer desistir del cor. Probablement, va entrar en contacte amb el seminari Jesuïta on va progressar ràpidament en el coneixement de la llengua llatina i amb la literatura clàssica. En aquell temps va continuar exercint d'organista amb Albrechtsberger. També va estudiar les obres de Johann Fux, el compositor més conegut a Viena aleshores. També va estudiar a BachHändelGraun i Hasse. En aquells primers anys va compondre especialment música religiosa: Nombroses misses, lletanies, himnes, etc. Ràpidament, la seva fama va créixer i la seva obra es va exportar arreu d'Àustria i Moràvia entre els anys 1759-1763.

El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra. El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold MozartA.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart.

El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg. La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn.

Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg. A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797).

Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".

OBRA:

Vocal religiosa:

Latin masses:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

SS Trinitatis, st1/klI:1, S, S, A, T, B, SATB, orch, 1754;
d, st2, c1754–7, frag.;
d, st3/klI:31a, c1754–7, frag.;
a, st18, c1754–7, frag.;
S Michaelis, st12/kl1:27, c1754–7; BVM, st15, c1754–7, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1994);
S Josephi, st16/klI:7, c1754–7;
S Gabrielis, st17/112/klI:5, c1754–7, rev. 1768, ed. O. Biba (Altötting, 1990);
S Francisci Seraphici, st43/119/klI:25, c1754–7, rev. by c1772; C, st42/klI:35, c1754–7;
SS Cyrilli et Methodii, st13/klI:2, 1758;
SS Crucis, st56/klI:16, SATB, org, 29 March 1762, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987)
Dolorum BVM, st57/552/klI:3, 3 April 1762, lost, listed in Lang (c1804), rev. 1794 as Quadragesimalis, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
S Raphaelis, st87/111/klI:6, by c1764, rev. 7 Nov 1768;
S Nicolai Tolentini, st109/154/klI:4, 4b), 17 Sept 1768, rev. 14 Dec 1771;
Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo, st155/klI:8, 31 Dec 1771, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1991);
S Joannis Nepomuceni, st182/klI:9, SATB, org, May 1772;
S Amandi, st229/klI:10, 26 March 1776;
S Hieronymi, st254/klI:11, 14 Sept 1777, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1970);
S Aloysii, st257/klI:12, S, S, A, SSA, orch, 21 Dec 1777, ed. W. Reinhard (Zürich, 1942)
S Ruperti, st322/klI:13, 11 Aug 1782, ed. K. Jäger (Adliswil, 1994);
S Dominici, st419/klI:14, 25 March 1786, ed. J.F. Doppelbauer (Altötting, 1988);
A due cori 'Hispanica', st422/klI:17, 4 Aug 1786, S, A, T, B, SATB, orch, ed. C.H. Sherman (Salzburg, 1966);
S Gotthardi, st530/klI:15, 19 Feb 1792;
Pro defunctis, c, st559, c1792–5, draft;
S Ursulae, st546/klI:18, 5 Aug 1793, ed. in RRMCE, xii (1980);
Pro quadragesima, st551/klI:20, SATB, org, 15 Feb 1794, ed. in DTÖ, xlv, Jg.xxii (1915/R) and by C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
Tempore quadragesimae, st553/klI:19, SATB, org, 31 March 1794, ed. in Denkmäler liturgischer Tonkunst, xvi (Augsburg, 1927) and by C.H. Sherman (Stuttgart, 1995)
Sotto il titulo di S Teresia, st796/797/klI:22, 3 Aug 1801, rev. shortly after 1801;
Subtitulo S Francisci Seraphici, st826/klI:23, 16 Aug 1803, ed. in DTÖ, xlv, Jg.xxii (1915/R);
S Leopoldi, st837/klI:24, S, S, A, SSA, orch, 22 Dec 1805, ed. W. Reinhart (Zürich, 1952);
Pro defunctis, B , st838/klI:26, 10 Aug 1806, inc.;
Reworking of Gl from F.J. Haydn’s Missa brevis Sancti Joannis de Deo, B , h XXII:7, 16 July 1795, ed. H.C.R. Landon (Munich, 1958)

Doubtful:
Over 60 masses, attrib. ‘Haydn’;
Over 60 others, each attrib. both to M. Haydn or only ‘Haydn’ and to another comp., incl.: klI:28, also attrib. G. Reutter (ii), klI:29, also attrib. L. Hofmann and Krottendorfer, klI:33, also attrib. Krottendorfer and Schneider, klI:34, also attrib. Schneider, klI:36, also attrib. Heimerich, klI:37, also attrib. Strasser, klI:38, also attrib. J. Haydn (h XXII:G1) and Diabelli

German masses:
A, st536/klVI:3, SATB, orch, by c1793;
B , st602/klVI:2, SSA, orch, 17 Aug 1795;
F, st611/klVI:4, SATB, orch, 11 Nov 1795;
E , st561/klVI:6b, F, st562/klVI:6a, both SSA, ?c1795;
C, st629/klVI:5, SATB, orch, 23 March 1796;
B , st642/klVI:1, SATB, org, lost, listed in Lang (c1804);
st560, doubtful

Mass proper movements:
for SATB and orchestra unless otherwise stated

Spiritus Domini, Veni Creator Spiritus, st45, A, orch, c1754–7;
In omnem terram, st46/klIII:41, S, A, orch, c1754–7;
Ecce Virgo, st121, S, orch, c1754–7, lost, listed in Göttweig catalogue (1830);
Humiliavit semetipsum, S, orch, c1754–7;
Civitatem, Festina lente, st47, S, SATB, orch, c1754–7, lost, listed in Göttweig catalogue (1830);
Vidi civitatem, Caelestis inter caetus, st48, S, SATB, orch, c1754–7;
Christus factus est, st38, 18 March 1761, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987);
Veni Sancte Spiritus, st39, 22 March 1761, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1989);
Iste confessor, st40/klV:16, SATB, orch, 26 June 1761
Deus tuorum militum, st158, S, orch, c1764–71, frag.;
Jesu corona, st100, SATB, orch, c1764–71, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1994);
Nos conservat, st122, S, A, T, B, SATB, orch, c1764–71;
O Maria Virgo spes, st165, S, orch, c1764–71;
Surrexit pastor, Plaudes plebs, st160, B, SATB, orch, c1764–71;
Tubae resonate, st124, S, SATB, orch, c1764–71;
Vexilla regis, st126, SATB, c1764–71;
Ave Maria, B , st72/klIII:21, S, SATB, orch, 1765, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1991);
Urbs Jerusalem, st75, Invictus heros, st78, Jam faces lictor, st79, all 1766
Dedit mihi, st77, c1766;
Inveni David, st115, S, A, T, B, SATB, orch, Et bracchium meum, st116, both c1769, related to Completorium st114;
Tota pulchra es, st139, S, S, orch, c1770, related to orat st138;
Cantate Domino, e, st142/klIII:44, c1770, related to ?Ballo, st141;
Sicut cervus, st143/klIIb:48, S, A, T, B, SATB, orch, c1770;
Anima nostra, st146, S, S, S, A, SSSA, orch, 1771;
O Maria nostra spes, st149/klIII:33, S, A, T, B, SATB, orch, c1771, related to tragedy Hermann st148
Tres sunt, st183/klIIa:40, S, A, T, B, SATB, orch, 7 June 1772, ed. in KL;
Antiphonae ad stationes pro tribus diebus rogationun, st201/klV:10, SATB, org, c1773–5;
Egregie doctor Paule, st190, S, A, T, B, SATB, orch, c1774;
Lauda Sion, st215/klIIa:42, ?1775;
Quae est ista, st226, S, SATB, orch, by c1775;
In te mi Deus confido, st230, A, SATB, orch, 24 Sept 1776;
Alma Dei creatoris, st221/klIII:2, B, SATB, orch, 1776;
Inveni David, st224/klIII:38, B, SATB, orch, 1776;
Deus refugium, st222/klIII:32, B, SATB, orch, ?1776;
Dignare me, st223, S, A, SATB, orch, by c1776
Justorum animae, st225/klIII:37, B, SATB, orch, by c1776;
Laeta quies, st253/klIIb:17a, 11 March 1777;
Timete Dominum, st256, S, A, T, B, SATB, orch, 29 Oct 1777, ed. R. Pauly (New York, 1964);
Sub vestrum praesidium, st275/klIII:34, 15 March 1778;
Ad festum S Augustini, st280/klIIb:16, S, A, SATB, orch, 26 Aug 1778;
Diffusa est gratia, st281/klIII:18, S, S, orch, 16 Nov 1778;
Canta Jerusalem, st269/klIII:19, 1778;
Justorum animae, st286, B, SATB, orch, c1778–80, related to Spl Der englische Patriot st285
Eja corda exsultate, st290/klIII:39, S, S, SATB, orch, O caeli luminaria, st291/klIII:8, T, B, orch;
Qui nunc laeti, st292/klIII:35, S, A, orch, Unitis cordibus, st293, Tu digna amore, S, A, orch, all c1780, related to applausus st289;
Quicunque manducaverit, st259/klIII:9, by c1789;
Salvete flores, st307/klIV:2b, 3vv, orch, 29 Nov 1781;
Veni Creator Spiritus, st326/klIIa:39b, 26 Aug 1782;
Jesu redemptor omnium, st329/klV:25b, Sancti Dei omnes, st328/klV:25a, Surgite sancti, st327/klV:9f, all SATB, 27 Aug 1782, all ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1986)
Ex ore infantium, st331/klI:30, SSA, org, 26 Dec 1782;
In adoratione nostra, st324/klIII:6, S, A, A, T, B, SATB, orch, Cantate Domino, E , st325, S, A, A, T, B, SATB, orch, Clangite buccinis, Nec alacrior, S, A, orch, all c1782, related to orat st323;
Viderunt omnes, st341/klIIa:8, 6 Dec 1783, ed. O. Biba (Hilversum, 1971);
Alleluia! Laudate pueri, st342/klIIa:11, S, S, A, orch, 12 Dec 1783, ed. I. Sulyok (Kassel, 1978);
Sederunt principes, st343/klIIa:9, 17 Dec 1783;
Hic est discipulus, st344/klIIa:10, 21 Dec 1783;
Ecce sacerdos, st345/klIIb:42, 24 Dec 1783;
Alme Deus, st332/klIII:29, B, SATB, orch, by c1783
Omnes de Saba, st350/klIIa:13, 2 Jan 1784;
Salvos fac nos, st351/klIIb:2, 8 Jan 1784;
Gloriosus Deus, st352/klIIb:14, 12 Jan 1784;
Tu es vas electionis, st353/klIIb:10, 16 Jan 1784;
Nunc dimittis, st355/klIIb:1, 29 Jan 1784, ed. M. Eckhardt (Kassel, 1976);
Ab ortu solis, st356/klIIa:45, 5 Feb 1784;
Audi filia, st357/klIIb:31, 27 Feb 1784;
Domine praevenisti, st359/klIIb:46, 16 March 1784;
Dolorosa et lacrymabilis es, st360/klIIa:26, 24 March 1784;
Victimae paschali laudes, st361/klIIa:29, 5 April 1784, ed. O. Biba (Hilversum, 1970)
Alleluia! In die resurrectionis, st362/klIIa:30, 8 April 1784;
Alleluia! Confitebuntur, st363/klIIb:20, 16 April 1784;
Dicite in gentibus, st364/klIIb:22, 22 April 1784;
Alleluia! Ascendit Deus, st365/klIIa:37, 9 May 1784;
Veni sancte Spiritus, st366/klIIa:39, 13 May 1784, ed. H. Graf (Zürich, 1966);
Benedictus es Domine, st369/klIIa:41, 3 June 1784;
Exultabunt sancti, st370/klIIb:13, 6 June 1784;
Priusquam te formarem, st372/klIIb:8, 21 June 1784;
Constitues eos principes, st373/klIII:7, 24 June 1784;
Benedicta et venerabilis es, st374/klIIb:29, 28 June 1784;
Adjuvabit eam Deus, st375/klIIb:47, 7 July 1784
Dilexisti justitiam, st376/klIIb:23, 11 July 1784;
Speciosus forma, st377/klIIb:24, 24 July 1784;
Probasti Domine, st378/klIIb:39, 30 July 1784;
Felix es sacra, st379/klIIb:11, 11 Aug 1784;
Nimis honorati sunt, st380/klIII:16, 17 Aug 1784;
Benedicite Dominum, st381/klIIb:12, 24 Aug 1784;
Juravit Dominus, st382/klIIb:41, 4 Sept 1784;
Locus iste, st383/klIIb:25, 9 Sept 1784;
Timete Dominum, st385/klIII:14, 27 Oct 1784;
Dilectus meus, st386/klIIb:7, 12 Nov 1784;
Tollite portas, st387/klIIb:28, 19 Nov 1783;
Ave Maria, st388/klIIb:30, 26 Nov 1784, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1990)
Justus ut palma, st389/klIIb:45, 29 Nov 1784;
Tecum principium, st390/klIIa:6, 5 Dec 1784;
Benedictus qui venit, st391/klIIa:7, 7 Dec 1784;
Effuderunt sanguinem, st392/klIIa:12, 11 Dec 1784;
Tu es Petrus, st397/klIIb:9, 12 Feb 1785;
Beatus vir,st398/klIIb:43, 19 Feb 1785;
Laeta quies, st400/klIIb:17b, 30 March 1785;
Oculi omnium, st401/klIII:43, 14 April 1785;
Alleluia! Confitemini Domini, st402/klIIa:38, 1 May 1785;
Domine, quis habitabit, st403/klIIb:3, 8 May 1785
Ecce Virgo concipiet, st408/klIIb:6, 24 Nov 1785;
Ne timeas Maria, st409/klIII:1, 29 Nov 1785;
Beatus vir, qui suffert tenta, st410/klIIa:44, 1 Dec 1785;
Miraculorum patrator, st426/klIIb:18, 18 Dec 1786;
Emicat meridies, st437/klIIb:4, 4 Jan 1787;
Universi, qui te exspectant, st442/klIIa:1, 26 Aug 1787, ed. in KL;
Ex Sion species, st443/klIIa:2, 7 July 1787, ed. in KL;
Qui sedes, Domine, st444/klIIa:3, 1 Sept 1787, ed. in KL;
Prope est Dominus, st445/klIIa:4, 5 Sept 1787, ed. in KL
Adjutor in opportunitatibus, st446/klIIa:18, 9 Sept 1787;
Sciant gentes, st447; klIIa:19, 14 Sept 1787;
Tu es Deus, st448/klIIa:20, 20 Sept 1787;
Angelis suis, st451/klIIa:21, 27 Oct 1787, ed. in KL;
Anima nostra, st452/klIII:13, 12 Nov 1787, ed. O. Biba (Hilversum, 1973);
Tribulationes cordis mei, st453/klIIa:22, 23 Nov 1787, ed. in KL;
Deus in adjutorium, st454/klIV:1, SSA, org, 29 Nov 1787;
Libera me, st431, c1787;
Exsurge Domine, st479/klIIa:23, 20 Feb 1788, ed. in KL;
Laetatus sum, st480/klIIa:24, 26 Feb 1788, ed. in KL;
Eripe me, st481/klIIa:25, 1 March 1788, ed. in KL
Alleluia! Cognoverunt, st482/klIIa:31, 8 March 1788;
Alleluia! Redemptionem misit, st483/klIIa:32, 14 March 1788;
Alleluia! Dextera Domini, st484/klIIa:33, 26 March 1788;
Alleluia! Surrexit Christus, st485/klIIa:34, 11 April 1788;
Alleluia! Regnavit Dominus, st486/klIIa:35, 23 April 1788;
Ad Dominum, dum tribularer, st487/klIIa:46, 29 April 1788;
Jacta cogitatum tuum, st488/klIIa:47, 7 May 1788;
Propitius esto Domine, st489/klIIa:48, 17 May 1788;
Convertere Domine, st490/klIIa:50, 29 May 1788;
Domine, Dominus noster, st491/klIIa:53, 7 June 1788
Benedicam Dominum, st492/klIIa:56, 19 June 1788;
De produndis, st494/klIIa:67, 20 Nov 1788;
Benedictus Dominus Deus Israel, st495/klIIa:14, 29 Nov 1788;
Misit Dominus verbum suum, st496/klIIa:15, 10 Dec 1788;
Timebunt gentes, st497/klIIa:16, 20 Dec 1788;
Dominus regnavit, st498/klIIa:17, 29 Dec 1788;
Protector noster,st501/klIIa:49, 12 Feb 1789;
Venite filii, st502/klIIa:51, 1 March 1789;
Esto mihi in Deum, st503/klIIa:52, 19 March 1789;
Custodi me Domine, st504/klIIa:54, 4 April 1789;
In Deo speravit cor meum, st505/klIIa:55, 23 April 1789
Respice Domine, st506/klIIa:57, 12 May 1789;
Bonum est confidere, st509/klIIa:58, 2 Aug 1789;
Bonum est confiteri Domino, st510/klIIa:59, 22 Aug 1789;
Beata gens, st511/klIIa:60, 3 Sept 1789;
Laetatus sum, st519/klIIa:61, 14 Sept 1790;
Dirigatur oratio mea, st520/klIIa:62, 23 Sept 1790;
Domine refugium, st521/klIIa:64, 14 Oct 1790;
Ecce quam bonum, st522/klIIa:65, 21 Oct 1790;
Liberasti nos, st523/klIIa:66, 28 Oct 1790;
Paratum cor meum, st524/klIIa:63, 20 Nov 1790;
In omnem terram, st525/klIII:17, 14 Dec 1790
Gloria et honore, st526/klIIb:38, 25 Dec 1790;
Caro mea vere, st513/klIIb:44, c1790;
Post partum Virgo, st528/klIIb:26, 25 Jan 1791;
Ad te, Domine, st531/klIII:3, B, SATB, orch, 29 Feb 1792;
Antiphonarium romanum, st533/klIV:8, 27 May 1792;
Exaltabo te, st547/klIII:25, S, SATB, orch, 9 Aug 1793;
Vos estis, st554/klIIb:37, 28 May 1794;
Perfice gressus meos, st557/klIII:27, S, orch, 27 Aug 1794;
Laudibus mons, st556/klIIb:19, 30 Aug 1794;
Iam sol recedit igneus, st595/klV:17, SATB, org, 29 May 1795
Christus factus est, klIIa:28, Dextera Domini, klIII:11, Non autem, a, all 7 March 1796;
Communion, B  klIII:12, 7 March 1796;
Virgo prudentissima, st635/klV:23, 5 Aug 1796;
Gaude Virgo, st638/klV:22b, 24 Nov 1796;
Es amator, st640, T, B, orch, c1795–7;
Germinavit radix Jesse, st651/klV:22a, 27 Jan 1797;
Ecce ancilla Domini, st653/klIIb:5, 23 Feb 1797;
Sub tuum praesidium st654/klIIb:33, 24 Feb 1797;
Dominus firmamentum, st655/klIII:27, 4 April 1797;
Hodie scietis, st656/klIIa:5, 12 May 1797;
Tenuisti manum, st695/klIIa:27, 4 April 1798, ed. in KL
Alleluia! Confitemini quoniam, st696/klIIa:36, 17 April 1798, ed. H. Graf (Zürich, n.d.);
Laudate populi, st792/klIII:4, S, A, T, B, SATB, orch, 7 Dec 1800, ed. O. Biba (Wiesbaden, 1971);
Debitam morti, B , st793/klIII:20, S, A, T, B, SATB, orch, 29 Jan 1801;
Petite et accipietis, st798/klIIb:35, 8 Aug 1801;
Magnus Dominus, st799/klIII:23, 11 Aug 1801;
Alleluia! Confitebuntur, st810, 4 April 1802;
Domine Deus salutis, st827/klIII:22, S, A, T, B, SATB, orch, 23 Aug 1803, ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1925);
Cantate Domino, A, st828/klIIb:36, 30 Aug 1803

Inc.:
stAppx., 2/klIII:36, klIIa:43, klIIb:27, 32, 40, klIII:40 and 42
Doubtful:
st96, st97, st101, st113,st131, st161, st248, klIII:15, st260, klIII:31, st261, st346, st348, st456, st670, klIIb:49, st688

Other latin sacred:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

Alma Redemptoris mater: E , st270/klV:19b, B, orch, ?c1778; D, st637/klV:19a, SATB, orch, 16 Nov 1796; st92, 113, 163, 164, all doubtful
Ave regina: a, st140/klV:14a, 23 March 1770, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987); G, st650/klV:14b, SATB, orch, 21 Jan 1797; st14, 127, 227, 457, all doubtful
Asperges me: B , st98, SATB, org, c1764–72, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995); F, st572/klV:7a, F, st573/klV:7b, both SATB, org, ?1795
Completorium: C, st815/klIV:7a, 23 July 1802, ed. M.P. Eckhardt (Zürich, 1979); A, st114/klIV:7b, c1769, ? rev. as/of doubtful Vespers st58/klIV:4

Lits:
De venerabili sacramento, d, st66/klIV:14, 8 April 1764;
BVM, C, st120/klIV:17b, by c1764;
Lauretanae, C, st71/klIV:11, S, SATB, orch, by c1764;
Lauretanae, B , st74/88/klIV:9, S, S, S, A, SSSA, orch, 6 Dec 1765, rev. 1768;
De SS nominis Jesu, st110/klIV:10, 10 Dec 1768; BVM, C, st157/klIV:16, ?c1770–72;
Lauretanae, C, st212, by c1775;
De venerabili sacramento, st228/klIV:13, 26 March 1776; BVM, F, st282, c1779;
Della Madonna, st330/klIV:12, S, S, A, SSA, orch, 24 Dec 1782;
De venerabili sacramento, B , st532/klIV:15, 25 March 1792; BVM, A, st258, S, S, A, org;
st89, 156, both doubtful

Psalms:
Momento Domine David, st200/klIV:2a, 8 Dec 1774, S, S, orch;
A, C, E , st304/klIV:1, SSA, orch, 20 Nov 1781;
D, D, B , G, st809/klIV:3, 27 Jan 1802; st102, doubtful

Regina caeli:
C, st22, SATB, orch, by c1764, frag.;
E , st93/klV:15d, S, B, orch, by c1764;
C, st80/klV:15a, 15 May 1766;
B , st191, S, S, SSATB, orch, by c1774;
st94, 263, 264, all doubtful

Responsoria:
In festo SS corporis Christi, st213/klV:11, SATB, org, ?c1775;
In coena Domini, st276/klV:9a, In parasceve, st277/klV:9b, In sabbato sancto, st278/klV:9c, all SATB, org, 4 April 1778;
In festo resurrectionis Domini, st669/klV:9d, SATB, orch, c1795–8;
Ad matutinum in nativitate Domini, st639/klV:9e, SATB, orch, 9 Dec 1796

Salve regina:
C, st29/klV:13b1, SATB, orch, 11 Aug 1760;
D, st30/klV:13b2, S, SATB, orch, 12 Aug 1760;
b, st32/klV:13b4, SATB, orch, 16 Aug 1760;
B , st31/klV:13b3, SATB, orch, 17 Aug 1760;
D, st33/klV:13b5, B, SATB, orch, 11 Sept 1760;
C, st34/klV:13b6, SATB, orch, 13 Sept 1760;
B , st90, B, SATB, orch, by c1764;
B , st283/klV:13[a]a, ?c1779;
A, st634/klV:13[a]d, SATB, orch, 1 Aug 1796, ed. T.C. Pumberger (Stuttgart, 1994);
st19, 20, 21, 91, 129, 231, 347, all doubtful

Stella caeli:
F, st306/klV:18[2]a, SSA, org, 27 Nov 1781;
F, st394/klV:18, SATB, orch, c1783–4;
F, st830/klV:18b, SATB, org, 28 Sept 1803

Tantum ergo:
d, st130/klV:12d, SATB, org, ?c1768–70;
C, st249, S, A, SATB, orch, by c1777;
C, st404/klV:12e, SATB, orch, 10 May 1785;
C, st460/klV:12i, SATB, orch, ?c1786–8;
C, st772/klV:12a, SATB, orch, 20 March 1799;
e, st773/klV:12b, SATB, orch, 25 March 1799;
st265, 396, both doubtful

TeDeum:
C, st28/klV:1, SATB, orch, 1 April 1760;
C, st145/klV:2, 9 Dec 1770, ed. R. Pauly (New Haven, CT, 1961);
C, st415/klV:6, 30 Jan 1786, ed. H. Graf (Zürich, n.d.);
D, st800/klV:4, 21 Aug 1801, ed. L. Dité (Vienna, 1946);
D. st829/klV:5, 20 Sept 1803, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1990)

Tenebrae:
a, st125, SATB, org, ?c1768–70;
E , st162/klV:8c, SATB, orch, by c1780, ed. T.D. Thomas (New York, 1962);
B , st305/klV:8a, SSA, org, 24 Nov 1781;
a, st824/klV:8b, SATB, orch, 25 June 1803

Vespers:
F, st294/klIV:1a, SSA, 3vv, orch, 22 Dec 1780;
De Dominica, st321/klIV:6, 22 July 1782, ed. T.C. Pumberger (Stuttgart, 1994);
Pro festo SS Innocentium, st548/klIV:5, S, S, A, SSA, 8 Dec 1793, ed. H. Graf (Zürich, 1971);
st58, 214, both doubtful

Other works:
Ave maris stella, G, st49, SATB, orch, by c1764;
Vidi aquam, e, st99, SATB, org, c1764–72, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1995);
Pange lingua, C, st395/klV:12c, ?c1783–5

Other german sacred works:
for S, A, T, B, SATB and orchestra unless otherwise stated

O glorreiche Himmelssonne, st168, S, orch, ?c1770–72;
Grosse Frau, wir rufen Dich, st169, S, orch, ?c1770–72;
Erhebet euch ihr Augenlider, st167, S, S, orch, ?c1770–72;
Dank dem Geber, Dank!, st178, S, S, S, B, SATB, ?c1770–72;
Kommt her, ihr Menschen, st180, S, orch, 13 Jan 1772;
Leget alle Trauer nieder, st203, S, S, orch, ?c1773–5;
Sehet den Reichtum, st194, SATB, orch, c1774;
Mutter der Gnaden, st195, S, A, orch, c1774, related to st84;
Ein träger Berg, st196, S, A, orch, c1774;
Deutsche Lauda Sion, SATB, orch, c1775, related to st215
Gibt acht ihr Hirten, SATB, orch, c1775, ed. A. Kircher (Vienna, 1995);
Lauft ihr Hirten allzugleich,st217, S, SATB, orch, c1775, ed. R. Ewerhart (Laaber, 1985);
Stimmet ihr Männer, SATB, orch, So wie der Hirsch läuft, both ?c1775, related to Cantate Domino st142/klIII:44;
Auf! Ihr Christen, st267/klVI:20, SATB, orch, c1775–8;
Gerechter Herr, st219, B, orch, ?c1776;
Aria funebris, st303, c 14 Nov 1781;
Dich grüssen wir, st301/300, S, SATB, orch, c1781, related to st300;
Bei Jubel und wünchenden Tönen,st295, A, T, B, SATB, orch, ?c1781;
Erhebet euch, Christen, st368/klVI:9, SATB, orch, 29 May 1784
Weint auch ihr, st371, S, S, orch, 17 June 1784;
Heiligste Nacht, st427/429/klVI:28a, SA, orch, 20 Dec 1786, ed. O. Biba (Altötting, 1974);
Heiligste Nacht, st428/430/klVI:28b, SA, orch, 20 Dec 1786, ed. O. Biba (Altötting, 1974);
Deutsches Dixit et Magnificat, st517/klVI:23d, b, S, S, SS, orch, 24 Aug 1790;
Ewiges Wesen, st542, S, A, orch, ? 28 Feb 1793, related to st107;
Am Kirchenweifest, st543, SATB, orch, 25 June 1793;
Wir betten an, SSB, c1793, related to st73 and 539;
Mutter des Lebens, st555/klVI:21, S/T, orch, 25 July 1794
Deutsches Miserere, F,st592/811/klVI:18, S, S, SS, org, 25 March 1795, rev. 12 April 1802;
Deutsches Tenebrae, E , st610, SATB, org, ? 11 Nov 1795, lost, listed in catalogue of St Peter’s abbey (1822), related to st162;
Wenn ich, o Schöpfer, st567, S, S, orch, ?c1795;
Aus Davids Psalmen und biblischen Gesänge, st575, SATB, org, ?c1795;
Zu Dir ruft, st576, SS, orch, ?c1795;
Deutsches Magnificat, F, st673/klVI:23, S, S, SS, orch, ?c1795–8, related to orat st323;
Segenlied, B , st680, SSB, org, c1795–8, related to Ger. Mass st602
Auf die Auferstehung, st684, SSA, orch, ?c1795–8;
Deutsche Fastenvesper, G, st674, SS, org, ?c1795–8;
Deutscher Segenlied, C, st678, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutscher Segenlied, C, st679, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Alma Redemptoris mater, G, st676, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Ave maris stella, G, st677, S, S, orch, ?c1795–8;
Deutsches Salve regina, B , st675, SSB, orch, ?c1795–8;
Deutsches Te Deum, C, st672, SAB, orch, ?c1795–8;
Gekrönte Himmelskönigin, st687, SSB, orch, ?c1795–8;
Komm, heiliger Geist, st685, SSB, orch, ?c1795–8
Lobegesang de venerabili sacramento, C, st681/klVI:8a, S, S, SS, orch, ?1795–8;
Stern auf diesem Lebensmeere, st686, SSB, orch, ?c1795–8;
Wer nur den lieben Gott, st682/klVI:26, S, S, orch, ?c1795–8;
Wie lieblich ist doch, Herr, st683, SS, org, ?c1795–8;
Dankesempfindung, st630, SATB, org, 23 March 1796;
Grabet mit fleissigen Händen, st636/klVI:22, TTBB, orch, 30 Oct 1796;
Segenlied, D, st643/klVI:24d, SSSB, orch, 1797;
Deutsches Regina caeli, F, st694/klVI:25, S, S, SS, orch, 30 March 1798;
Deutsches Te Deum, C, st836/klVI:19, SATB, orch, 5 June 1805

Doubtful:
st131, 166, 170, 514, 680

Oratorios:
Oratorium de Passione Domini nostri Jesu Christi, st202, ?c1773–5
Figura: Canticum in tono peregrino (orat), st323, 24 Aug 1782

Vocal secular:

Dramatic:
Rebekka als Braut (Spl, after P.F. Reichssiegel: Eliezer), st76, 10 April 1766, intrada ed. in DM, no.144 (1968)
Der Traum (pantomime, 2, sequel to Reichssiegel: Pietas in hostem), st84, 7 Feb 1767
Die Schuldigkeit des ersten Gebots, pt ii (sacred drama, I.A. Weiser), st85, before 12 March 1767, lost, pt i by W.A. Mozart, pt iii by A.C. Adlgasser
Der Kampf der Busse und Bekehrung, pt ii (orat), st106, 21 Feb 1768
Die Hochzeit auf der Alm (dramatisches Schäfergedicht, 2, sequel to Reichssiegel: Pietas conjugalis in Sigismundo et Maria), st107/218, 6 May 1768, rev. c1776
Kaiser Constantin I. Feldzug und Sieg, pt iii (orat), st117, 20 Feb 1769, pt i by Adlgasser, pt ii by J.G. Scheicher
Die Wahrheit der Natur (Spl, sequel to Reichssiegel: Pietas in impium),st118, 7 July 1769
Der reumütige Petrus (orat, Reichssiegel), st138, 11 March 1770, part of Drey Beispiele wahrhafter Busse, incl. Adlgasser: Die gereinigte Magdalena, and J. Krinner: Der veränderte Joseph von Arimathia
? Ballo, st141, 15/16 July 1770
Der büssende Sünder (orat), st147, 15 Feb 1771, Introduzione ed. in DM, no.145 (1968);
pt ii of Die menschliche Wanderschaft (Schachtner), incl. Adlgasser: Der laue Christ (pt i), and Krinner: Der sterbende Fromme (pt iii)
Hermann, ein Beyspiel der Liebe zum Vaterlande (tragedy, trans. of Reichssiegel: Pietas in patriam), st148, 1773
Der Schulmeister (Spl, F. Angerer), st204, ?c1773–5
Titus, der standhafte Christ (tragedy, trans. of Reichssiegel: Pietas christiana), before 31 Aug 1774, music lost
Der Bassgeiger zu Wörgl (Spl), st205, c1775–7
Zaïre (incid music, Voltaire), st255/p13, 29 Sept 1777, ed. in DM, no.577 (1981)
Abels Tod (Spl, F.G. Klopstock, after J.S. Patzke), st271, c1778
Der englische Patriot (Spl), st285, c1779
Andromeda e Perseo (os, G.B. Varesco), st438, 14 March 1787, sinfonia (p25) ed. in DM, no.185 (1968)
Die Ährenleserin (Spl, C.F. Weisse), st493, 2 July 1788

Other vocal works with instruments:
for 4 solo voices, SATB and orchestra unless otherwise stated

Attale et Erimene (cant.), st11, A, T, B, SATB, orch, c1754–7, frag.;
Ah ingrato m’inganni nel darmi speranza (aria), st70, 16 Dec 1764, lost, listed in Lang (c1804);
Ninfe in belli (cant.), st73, S, T, SATB, orch, 15 Jan 1765;
Quid video superiale (applausus), st144, T, B, SATB, orch, 14 Nov 1770, sinfonia ed. in DM, no.138 (1968);
Der gute Hirt (cant.), st181, 3 S, SATB, orch, 4 April 1772;
Endimione (serenata),st186, 4 S, SATB, orch, c1773;
Ein träger Berg (lied), st196, S, A, orch, 1774;
An somnio? Anne vigilio? (applicatio), st279, 7 June 1778;
Amor subditorum (applausus), st289, 19 July 1780;
Lied der Recruten, st296, T, B, TB, orch, c1781;
Liedchen für den Feldwebel, st297, T, orch, ?c1781
Morgenlied der Bauern, st298, A, B, orch, ?c1781;
Auch die sprödeste der Schönen (lied), st462, S, S, kbd, before 1784, also attrib. J. Haydn (h XXVIa:18) (Vienna, 1784, attrib. J. Haydn);
Die Jubelfeyer, st449, 30 Sept 1787;
Schäffer-Kantate, st455, 28 Dec 1787;
Der deutsche Kaiser Joseph lebe gesund, st512, SATB, orch, 19 Oct 1798;
Der fröhliche Wiederschein (applausus), st527, SATB, orch, 1791;
Hochzeitslied, st607, S, S, STB, orch, 7 Sept 1795, also in applicatio st279;
Patritius, Gelegenheits-Cantate, st668, S, B, SATB, orch, 26 Sept 1797;
Frohlocke Helfenburg hoch! An Ferdinand Churfürst zu Salzburg, st821, 1 March 1803, lost, listed in Rettensteiner (1814);
Der Christ auf Golgotha,st831/klVI:15, 15 March 1804

Partsongs for male voices:
most for 4 solo male voices; many also in versions for solo voice and keyboard

Feuer zu werden, st450, ? c30 Sept 1787, related to Die Jubelfeyer st449;
Mit frommen Eifer,st539/538, ?c1793, related to cant. st73;
Was ists dass ich mich quäle? st540/541, ?c1793;
Commercelied,st558/822, 1 Sept 1794, rev. 21 April 1803;
Hymne an Gott, st588, 7 Jan 1795;
Trinklied im Winter, st590, 31 Jan 1795;
Verwandlungen,st591, 5 Feb 1795;
Ständchen, st593/594, ? c18 April 1795;
Einweihung, st597/606, 23 July 1795;
Auf den Tod des Herrn Schachtners, st598, 24 July 1795;
An Ignatia, st599/566, 28 July 1795;
An unsern Garten, st604/605, 2 Sept 1795;
Lied der Freiheit, st608/609, 6 Nov 1795;
Das Liedchen von der Ruh,st579/587, Glückwunsch, st578, Tischlied, st585/626, all 1795;
Die Unschuld, st580, Der frühe Bund, st, both ?1795;
Die alten und heutigen Sitten, st564/563, c1795
Abendempfindung, st728, An die Sonne, st730, Der Arme, st731/732, Die Biene, st733, Der Bund, st734, Dankt dem Herrn, st735, Eintracht, st737, Freundschaft! Wie heilig, st74, Grabe, Spaden!, st743, Herbstlied, st744, Jugendglück, st748, Das Kammerfenster, st749 (formerly attrib. W.A. Mozart, k441c/C9.04, as Liebes Mädchen), Lebensweisheit, st752, Ein Lied von der Behutsamkeit, st753, Ein Lied von der Geduld, st755, Ein Lied zur Prüfung, st754, Meine Grille, st756, Der Morgen im Lenz, st758, Pein der Liebe, st761, Die Rose, st762, Scherzend unter Necktar-Küssen, st764, Der Tanzbär, st767, Der Wechsel, st770, all ?c1795–9
Das Gebet, st627, 12 Feb 1796;
Sagt, wo sind die Veichen hin, st632/631, 23 July 1796;
An Decini, st613, Ehrenlied, st624, Freundschaftslied,st615/616, Frühlingslied, st620/621, Meiner Freunde Gesinnungen, st614, Trinklied, st622/623, Schon grünen die Hecker, st633, all 1796; Sehnsucht nach Liebe, st648, Türkisches Kriegslied, st649/664, both 3 Jan 1797;
Monsieur Hans, st657/658, 7 June 1797;
Lied im Grünen, st659/660, 24 June 1797;
Trinklied, st661/662, 11 July 1797;
Friedenslied, st644/647, Rundgesang für eine Gesellschaft Studierender, st645, both 1797;
Rundgesang, st646, ?1797
Der Obersulzer Wein, st697, 16 June 1798;
Die Schweitzer, st692, 1798;
Der Invalid an seinen Fleischtopf, st774, An alle Deutsche, st775, both 10 June 1799;
Zu ihr! zu ihr! st776, 11 June 1799;
Ständchen,st777–9, 23 June 1799;
Bierlied, st780, 7 July 1799;
Von ihr!, st781, 26 Oct 1799;
Das Landleben, st782, 24 Nov 1799;
Abendlied, st784, 20 Jan 1800;
Der Sänger, st785/786, 11 April 1800;
Rundgesang beim Abschied eines Biedermannes, st787, 5 June 1800;
Josephe, st788/789, 25 June 1800;
Trinklied im Freien,st790, 8 Sept 1800;
Die Seligkeit der Liebe, st783, 1800
Nach dem Abzuge der Franzosen, st795/647, 1 March 1801;
Freut euch des Lebens, st816, 28 Oct 1802;
Auf den Tod eines Hündchens, st812/813, 18 April 1802;
Der couragierte Schneidergesell, st807, Sauf, Du alter Gassenschlängel,st808, both ?1802;
Der Invalid an sein Holzbein, st817, 4 Jan 1803;
Der verlassene Mutter am Strome,st818/819, 8 Jan 1803;
An den Hain zu Aigen, st832, 16 April 1804, ed. H. Graf (Zürich, 1959), V. Korda (Vienna, 1961);
Sehnsucht nach dem Landleben, st833, 25 Nov 1804;
An den Herrn von Moll, st834/835, 4 Feb 1805;
arrs. of folksongs and works by others

Doubtful:
st537, 565, 727, 736, 738, 739, 741, 742, 745, 746, 747, 750, 751, 757, 759, 760, 763, 765, 766, 768, 769, Appx, 6

Canons:
for 4 unaccompanied voices unless otherwise stated

Mailied, st589, 31 Jan 1795;
Es packe Dich, st577, 5vv, c1795, formerly attrib. W.A. Mozart (kAnh.10.14);
Einladung in unsern Garten/Vom Glück sei alles, st581/619, c1795, rev. c1796;
Glück fehl Dir/Frater Caspar Decini!st582/583, ?c1795;
Wohlsein, Freunde/Frater Fulgens,st584, 5vv, ?c1795;
Adam hat sieben Söhn’, st699, ?c1795–9;
Allegremente tutti, st232, 3vv, ?c1795–9;
Der arme Sünder, st700, ?c1795–9, formerly attrib. Mozart (kAnh.C10.13);
Canoni voi volite, 3vv, st234, ?c1795–9;
Che viver vuoi contento, st235, Cominicio solo, st236, both 3vv, ?c1795–9;
Ehr’ sei dem Vater, 5vv, st704, ?c1795–9;
Ich und Du, st708, Die Mässigkeit, st709, both ?c1795–9;
Mein Dämä, mein Fingä, mein Ellebog’n, st710, ?c1795–9
Perchè vezzosi rai, st242, Per ti, mio ben, st243, Questi son canoni, st244, Se tu mi vuoi, st246, all 3vv, ?c1795–9;
Sintemal und all’ die Weilen, st641, ?c1795–9;
Tausch an, mein lieba Schiffmann, st718, 5vv, ?c1795–9;
Tre dolci e cari nomi, st247, 3vv, ?c1795–9;
Vinum latificat cor hominis, st721, ?c1795–9;
Vorgetan und nachgedacht, st722, Wer nicht liebt Wien, st725, both 5vv, ?c1795–9;
Wer reines Herzens ist, st726, ?c1795–9;
Es lebe Taddeo, st617, Die Gans bebrüht das Gänschen, st612, Herzige Nani!st618, all 1796;
Ecce quam bonum, st698a/814, 8vv, 16 Oct 1798, orig. lost, rev. 1 July 1802;
Elle avoit une beauté, st803/804, ?c1801–2, 2 versions;
Le vin blanc, st805, ?c1802–2

Doubtful:
st206, 233, 237, 238, 239, 240, 241, 245, 701, 702, 703, 705, 706, 707, 711, 712, 713, 714, 715, 716, 717, 719, 720, 723, 724, 804

Instrumental:

Symphonies
for 2 oboes, 2 horns, 2 bassoons and strings unless otherwise stated

C, st23/p35, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, str, c1757–64, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1975);
G, st25, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, ed. C.H. Sherman (Vienna, 1975);
G, st26, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, ed. in DM, no.564 (1981);
D, st50/p36, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64;
F, st51/p45, c1757–64;
G, st108/p7, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, related to Spl Die Hochzeit auf der Alm st107/218;
D, st132/p37, fl, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 solo vn, str, c1757–64;
B ,st133/p52, 2 ob, 2 hn, str, c1757–64, 2nd movt = Andantino st175/p136, 4th movt uncatalogued;
E , ‘Partitta 5ta’, st35/p1, 2 ob, 2 hn, str, 20 Nov 1760
C, st37/p2, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, str, 16 Feb 1761;
B , ‘La confidenza’, st62/p51, 7 Dec 1763, ed. in DM, no.353 (1976) and S;
A, st63/p3, 2 ob, 2 hn, str, 29 Dec 1763, ed. in DM, no.345 (1989);
C, st64/p4, 2 ob, 2 hn, str, 14 Jan 1764, ed. in DM, no.346 (1977);
E, st65/p5, fl, 2 ob, 2 hn, str, 25 Jan 1764, ed. in DM, no.347 (1989);
D, st69/p38, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, c1764–72;
B , st82/p9, 2 ob, 2 hn, str, 27 Sept 1766, with 2 different finales, one later rev. J. Haydn in h I:59, the other paired by M. Haydn with movt st184, 15 June 1772
D, 2 ob, 2 hn, str, c 10 Aug 1767, related to Serenata, orch,st86;
F, p46, 2 ob, 2 hn, str, c 7 July 1769, related to Spl Die Wahrheit der Natur, st118;
G, st173a, ?winds, str, ?c1770–72, ? arr. of otherwise unknown sym.;
D, st150/p41+84, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, ed. in DM, no.365 (1986), partially based on music for tragedy Hermann st148;
E, st151/p44, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, ed. in S, partially based on music for tragedy Hermann st148;
A, st152/p6, 2 ob, 2 hn, str, c 1 Aug 1771, based on music for tragedy Hermann st148 and ?Ballo st141, ed. in DM, no.974 (1990)
C, st188/p10, 2 ob, 2 eng hn, 2 piffari, 3 hn, tam, str, 23 Aug 1773, ed. in DM, no.314 (1969);
D, st198/p11, fl, 2 ob, 2 hn, str, 17 April 1774, ed. in DM, no.317 (1973);
C, st252/p12, 2 ob, 2 hn, str, 2 March 1777, ed. in S;
D, st272/p42, 2 ob, 2 hn, str, before 1772, ed. in DM, no.20 (1962);
F, st284/p14, 22 Aug 1779, ed. in DM, no.348 (1996);
D, st287/p43, before 1781, ed. in S, formerly attrib. W.A. Mozart (k291/Anh.A52);
A, st302/p15, 2 fl, 2 ob, post hn, 2 hn, str, 19 July 1781;
G, st334/p16, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 23 May 1783, ed. in DM, no.341 (1971), formerly attrib. Mozart (k444/Anh.A53)
E , st340/p17, 14 Aug 1783, ed. in DM, no.342 (1972) and P;
B , st358/p18, 12 March 1784 (Vienna, 1785), ed. in DM, no.350 (1987);
C, st384/p19, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 28 Sept 1784 (Vienna, 1785), ed. in DM, no.351 (1988);
d, st393/p20, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 30 Dec 1784 (Vienna, 1785), ed. J. Vécsey (Budapest, 1960);
D, st399/p21, 10 March 1785, ed. in P;
F, st405/p22, 2 ob, eng hn, 2 bn, 2 hn, vn solo, str, 30 May 1785, ed. in DM, no.343 (1981);
D, st420/p23, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 30 May 1786, ed. in DM, no.318 (1972);
B , st425/p24, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 28 Sept 1786, ed. H. Graf (Zürich, 1965)
E , st473/p26, 2 Jan 1788, ed. in DM, no.319 (1970);
G, st474/p27, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 13 Jan 1788, ed. in DM, no.320 (1969);
B , st475/p28, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 22 Jan 1788, ed. in DM, no.321 (1969);
D, st476/p29, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, str, 30 Jan 1788, ed. in DM, no.322 (1969);
F, st477/p30, 10 Feb 1788, ed. in DM, no.352 (1988);
C, st478/p31, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 19 Feb 1788, ed. in DM, no.143 (1966) and P;
F, st507/p32, 15 July 1789, ed. in DM, no.356 (1991) and S;
A, st508/p33, 26 July 1789, ed. in DM, no.184 (1968)

Inc.:
st133;
st251;
p8, ed. in DM, no.183 (1968);
p25;
p47

Doubtful:
st24, stAppx, 7, and h I:C19, d3, F16, G4 and B16, attrib. M. Haydn or only ‘Haydn’;
over 25 others, each attrib. both to M. Haydn or only ‘Haydn’ and to another comp., attrib. incl. p39 (? by J.B. Vanhal), p40 and 48 (? by F.X. Pokorny),p50 (? by G.C. Wagenseil)

Other orchestral:
Serenades (Finalmusik):
st60/61/p34, solo trbn, solo tpt, orch, ? Aug 1763, frag., probably orig. 2 trbn conc. movts, tpt conc. movts and an existing sym., movts ed. in DM, nos.344, 373 (1974);
D, st68/p38/58, solo tpt, solo trbn, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, 2 tpt, str, 4 Aug 1764, ed. L. Kalmár (Budapest, 1965);
B , st133/104/p52, solo tpt, 2 fl, 2 ob, 2 hn, str, c1764–72;
Serenata, D, st86/p87, solo fl, hn, trbn, vn and vc, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 10 Aug 1767, ed. W. Rainer (Bad Reichenhall, 1987), incl. movts from Sym., D, Aug 1767;
Casatio, D,st171/p89, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, [timp,] str, c1771–85;
Serenata, D, st407/p85, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 9 Sept 1785, ed. G. Darvas (Budapest, 1966);
p86 and 87, spurious, by F.X. Pokorny

Marches:
D, st211, 2 ob, 2 tpt, str, c1771–85;
D, st220/p68, 2 ob, 2 hn, 4 tpt, timp, str, ?1776;
D, st339/p63, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, str, 3 Aug 1783;
D, st439/p60, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 28 May 1787;
C, st440/p61, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 17 June 1787;
D, st441/p62, 2 fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, str, 7 July 1787, ed. in DM, no.557 (1971);
D,st432, 2 ob, bn, 2 hn, str, ?c1787;
D, st515/p64, 2 ob, 2 hn, str, 12 June 1790, ed. in DM, no.557 (1971);
Marcia tuchesca, C, st601/p65, 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, tambourine, 6 Aug 1795, ed. in P;
National-Marsch, C, st569/p67, ?c1795, lost kbd arr. in Sammlung historische Märsche (Vienna, 1897);
C, st823/p66, 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, str, 22 April 1803;
st67/p56, st320, st421/p59, all inc.

Minuets:
[7] Menuetti, st210, vn, b, c1764–72;
[6] Menuetti, fl, 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, c1764–72, formerly attrib. W.A. Mozart (k104/61e);
[12] Menuetti, st135/p79, fl, 2 ob, piffaro, bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, b, before c1771, nos.1 and 3 = nos.1 and 2 of the preceding;
[6] Menuetti, piffaro, post hn, 2 ob, 2 hn, 2 tpt, timp, tambourine, 2 vn, b, before c1771;
[6] Menuetti, 2 ob, 2 hn, 2 vn, b, before c1771, formerly attrib. Mozart (kAnh.C13.03);
[6] Menuetti, fl, 2 hn, 2 vn, b, before c1771;
[12] Menuetti, st136, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, before c1771;
[12] Menuetti, st197, 2 fl, 2 ob, 2 cl, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1774
[12] Menuetti, st193/p81, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 vn, b, 1775;
[6] Menuetti, st137, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1776;
[12] Menuetti, st250, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1777;
[12] Menuetti, st274/p80, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1778;
[6] Menuetti, st333/p69, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 vn, b, 1783;
[6] Menuetti, st354/p70, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1784, ed. in DM, no.806 (1987);
[6] Menuetti, st413, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, 1785; [6] Menuetti, st414/p71, fl, 2 ob, cl, 2 bn, 2 hn, post hn, 2 vn, b, 19 Jan 1786;
[6] Menuettini tedeschi, st416/p72, 2 ob, 2 bn, 2 hn, tambourine, 2 vn, b, 12 Feb 1786, ed. in DM, no.1137 (1989), nos.3–6 incorrectly ordered
[6] Menuetti, st423/p73, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, va, b, 20 Aug 1786;
[6] Menuettini tedeschi, st424/p74, fl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, 2 vn, b, 22 Aug 1786;
[6] Menuettini tedeschi, fl, 2 ob, bn, 2 hn, 2 vn, b, ?c Feb 1786;
[6] Menuetti, st499/p75, 2 ob, 2 bn, 2 hn, timp, 2 vn, b, 15 Jan 1789;
[6] Menuetti tedeschi, st417/p76, 17 Jan 1789;
[12] Menuetti, st550/p77, 16 Jan 1794;
[12] Menuetti, st693/p78, fl, 2 ob, cl, 2 bn, 2 hn, 2 tpt, timp, 2 vn, b, 28 Jan 1798

Other works:
Pastorello, st83/p91, 4 tpt, timp, str, org, 23 Dec 1766, ed. G. Schünemann (Leipzig, 1940);
Inglese, st529/p83, 2 ob, 2 hn, 2 bn, 2 tpt, timp, str, 7 March 1791;
Notturno, st153, incl. movts from music to stage works st141, 148, doubtful

Concs. (only solo insts listed):
Vn, B , st36/p53, 20 Dec 1760, ed. in DM, no.3 (1960);
Vn, G, st52, c1757–64, 2nd movt rev. with tpt solo in Serenade st60/61/p34;
Org/hpd, va, C, st41/p55, 19 Dec ?1761, ed. in DM, no.182 (1970);
Fl, D, st81/p54, 19 Sept 1766, ed. J. Vécsey (Budapest, 1957);
Fl, D, st105/p56, c1771–85, ed. H.C.R. Landon (Salzburg, 1959);
Hpd, F, st268/p57, c1775–8, frag.; Vn, A, st207, ?c1776, ed. in DM, no.194 (1968)

Chamber:
many works entitled ‘divertimento’

Str qnts (all for 2 vn, 2 va, b):
Notturno, C, st187/p108, 17 Feb 1773, ed. H. Albrecht (Lippstadt, 1950);
Notturno, G, st189/p109, 1 Dec 1773, ed. H. Albrecht (Leipzig, 1950);
B , st412/p105, c1782–8, ed. in P;
F, st367/p110, 27 May 1784, ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, vii (Bad Reichenhall, 1991);
F, st411/421/p112/59, 30 June 1786, ed. H. Albrecht (Lippstadt, 1950);
p114, doubtful, also attrib. J. Haydn (h II:G1);
p113, spurious, by J. Haydn (h II:9)

Str qts (2 vn, va, b):
B , st316/p125, ?c1780–82, ed. in DM, no.667 (1980);
D, st319/p93, 27 May 1781, ed. W. Upmeyer (Hanover, 1927);
A, st299/p121, ?c1781, ed. in DM, no.666 (1980);
st174, 175, both inc.;
st172/p104 doubtful;
st308/p124, st309/p118,st310/p122, st311/p120, st312/p119, all ed. in DM, nos.331–5 (1971–2), doubtful;
st313/p116, ed. in DM, no.595 (1972), doubtful;
st314, doubtful; st209/p123 (attrib. J. Haydn and G. Pugnani), st315 (attrib. J. Hafeneder), both probably spurious

Str trios (for 2 vn, b, unless otherwise stated):
D, st5/p101, G, st6/p103, E, st7, A, st8, Variazione, E , st9, B , st10, all ?c1754–7, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1987);
C, st27, ?c1764–70, vn, vc, b, ed. C.H. Sherman (Stuttgart, 1978);
p102, doubtful

4 duos, vn, va, C, D, E, F, st335–8/p127–30, 1783 (Vienna, 1788), ed. C.H. Sherman (Bellingham, WA, 1985) set completed by W.A. Mozart, k423, 424

Other chbr:
Partita, F, st59/p107, 2 cl, 2 hn, bn, 22 Dec 1762, lost, listed in Lang (c1804);
Divertimento, C, st179/p98, fl, va, b, before 1772;
Notturno, F, st185/p106, 2 hn, 2 vn, va, b, 21 Dec 1772, ed. in DM, no.26 (1963);
Divertimento, B , st199/p92, ob, bn, vn, va, b, 18 Sept 1774, ed in DM, no.24 (1962);
Divertimento, G, st406/p94, fl, bn, hn, bn, va, 17 June 1785, ed. in DM, no.25 (1962);
Divertimento, D, st418/p95, 2 ob, 2 bn, 2 hn, 9 March 1786, ed. in DM, no.312 (1969);
Divertimento, E , st516/p111, cl, bn, hn, vn, va, 4 July 1790;
Divertimento, G, st518/p96, ob, bn, 2 hn, va, b, 4 Sept 1790, ed. in DM, no.275 (1969);
Divertimento, C, st600/p115, eng hn, vn, va, b, ? 3 Aug 1795/8 June 1790;
Divertimento, C, stAppx, 8/p97, 4 hn, bn, Sonata, stAppx, 9/p126, 2 vn, org, both lost, listed in Lang (1804);
Romanze, F, st806, hn, str, ?c1802 (Vienna, n.d.), arr., attrib. Haydn, of Larghetto from W.A. Mozart’s Hn Conc. k447; st54, 55, st208/p90, st173, 463, 464, all doubtful;
p117, spurious, probably by J.B. Davaux

Literatura:

Partiturundament A-Sca, MS, Ssp, ed. M. Bischofreiter (Salzburg, 1833)
50 kleine Orgelstücke zu nützlichen Übung für angehende Orgelspieler, bestehend aus Praeludien, Versetten und Cadenzen (MS, D-Mbs); edns (Linz, c1830), (Paris, c1960)

Font: En català: Johann Michael Haydn (1737-1806) En castellano: Johann Michael Haydn (1737-1806) In english: Johann Michael Haydn (1737-1806) Altres: Johann Michael Haydn (1737-1806) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els històrics lectors i oients saben i coneixen perfectament la meva debilitat per un músic a qui considero especial i a qui preservaré, cuidaré i divulgaré tant com pugui al llarg de la meva vida. Protagonista, amb la d'avui, de 20 entrades en aquest espai, Johann Michael Haydn afortunadament ja no exigeix cap esforç en la presentació del qui va ser i del què va fer perquè ja forma part dels més grans de la història de la música. I si bé he de reconèixer desenfrenada debilitat per la seva obra religiosa, el cert és que el seu repertori va explorar tots els gèneres profans i en boga de la seva època, com simfonies, concerts, òperes, quartets i un llarg etcètera. Precisament, dins d'aquest apèndix de miscel·lànies hi trobarem, també, una singularitat musical més desconeguda però extraordinàriament popular en terres austríaques a finals del XVIII. Fa referència a la Part-Song, un concepte anglès sense traducció precisa al nostre idioma que es caracteritza per ser una forma musical secular per a dos o més veus a capella, habitualment d'arquitectura homofònica i amb la primera veu dibuixant la melodia i les restants d'acompanyament harmònic. Sovint per a veus no mixtes, és a dir, cors femenins o masculins, la temàtica solia emanar de la societat fent esment a la naturalesa, l'amor, la festa o fins i tot a texts poètics. A Haydn, si més no teòricament, l'hauríem de situar a recés i en la comoditat de l'estil més clàssic el domini del qual va resultar precís i extraordinari. No obstant i sorprenentment, les cançons a capella per a veus masculines d'avui ens permetran intuir i gaudir, encara que sigui fugaçment, del Haydn més desconegut i romàntic perquè no hi ha dubte que aquestes precioses miniatures de cambra desprenen una irrefrenable aroma Bedermeier... Tot un descobriment que vindrà introduït per una breu i clàssica Marxa en La major. Com sempre, felicitats Michael Haydn!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Juvavum Brass
INTERPRETS: Die Singphoniker
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
AMAZON: Curiosities of Salzburg
PRESTOCLASSICAL: HAYDN, M. - Die Singphoniker
SPOTIFY: HAYDN, M. - Die Singphoniker
SPOTIFY: Curiosities of Salzburg



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FUCIK, Julius (1872-1916) - Marches & Waltzes

$
0
0
Teodor Axentowicz - Kolomeyka
Obra de Teodor Axentowicz (1859-1938), pintor armeni (1)


- Recordatori de Julius Fučik -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Teodor Axentowicz (Braşov, 13 de maig de 1859 - Kraków, 26 d'agost de 1938) va ser un pintor romanès. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munich entre els anys 1879 i 1882. De d'allà va viatjar a París, on hi va viure fins el 1895, sent alumne de Carolus-Duran. Allà va començar a treballar com a il·lustrador de la revista Le Monde illustré fent còpia d'obres de Tiziano i Boticelli entre altres. Des d'allà va viatjar a Londres i a Roma, ciutats on va començar a pintar les seves primeres obres, principalment retrats. El 1894 va col·laborar amb Wojciech Kossak i Jan Styka en la preparació del Racławice Panorama, un de les pintures panoràmiques més grans de la història de l'art a Polònia. El 1895 va viatjar a Cracòvia on va ser admès com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. El 1897 va ser membre fundador d'una acadèmia d'art per a dones. El 1910 va ser nomenat rector de l'Acadèmia de Belles Arts i el 1928 va ser nomenat membre honorari de la Societat Zachęta. Com a pintor va ser un destacat retratista que va pintar de forma personal, bella i profunda, especialment gènere femení. També va ser autor d'escenes costumistes i tradicionals del seu país mostrant una clara preocupació social ja que sovint va mostrar el dolor i les misèries del seu entorn. Va morir a Cracòvia l'agost de 1938.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Teodor Axentowicz (1859-1938) - Altres: Teodor Axentowicz (1859-1938)



Parlem de Música...

Julius Arnošt Vilém Fučik (Praha, 18 de juliol de 1872 - Berlin, 15 o 25 de setembre de 1916) va ser un compositor txec. Entre els anys 1885 i 1891 va estudiar al Conservatori de Praga amb Bennewitz (violí), Milde (fagot) i Dvořák (composició). A partir del 1891 i fins el 1894 va tocar, sota la direcció de J.F. Wagner, a la banda del 49è Regiment Austro-Húngar a Krems. Després va tornar a Praga on va ser intèrpret de fagot al Teatre Alemany, entre altres càrrecs. El 1895 es va unir a l'orquestra del Teatre Nacional a Zagreb i va ser el mestre d'una banda musical a Sisak. El 1897 va ser nomenat director de la banda del 86è Regiment a Sarajevo i més tard a Budapest. Va ser en aquell període que va compondre la majoria del seu repertori, principalment valsos i marxes. El 1910 va ser nomenat director de la banda del 92è Regiment a Theresienstadt. Abans del seu retir el 1913 es va casar i establir a Berlin on va fundar l'orquestra Prager Tonkünstler i una empresa de publicació musical. No obstant, la Primera Guerra Mundial i una greu malaltia va alterar les seves activitats morint el setembre de 1916 a Berlin.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

Requiem, op.283;
Masses;
other sacred music;
Secular vocal works;

Instrumental:

Almost 300 dances, marches and ovs. incl. the following pubd in Prague, Vienna or Budapest (1897–1913) generally for orch/band/pf:
Sarajevo, op.66, march;
Einzug der Gladiatoren, op.68, Triumph Marsch;
Traum-Ideale, op.69, waltz;
Triglav, op.72, march;
Unter der Admiralsflagge, op.82, concert march;
Il soldato, op.92 [after E. di Capua], march;
Frühlingsbotschaft, op.114, waltz;
Vom Donau-Ufer, op.135, waltz;
Sempre avanti, op.149, march;
Regimentskinder, op.169, march;
Fest und treu, op.177, march;
Winterstürme, op.184, waltz;
Escarpolette, op.197, slow waltz;
Der alte Brummbär, op.210, comic polka, bn, orch;
Unvergessliche Stunden, op.212, waltz;
Florentiner-Marsch, op.214;
Marinarella, op.215, ov.;
Die lustigen Dorfschmiede, op.218, march;
Donausagen, op.233, waltz;
Hercegovac, op.235, march;
Furchtlos und treu, op.240, march;
Miramare, op.247, ov.;
Im Traumland, op.270, waltz;
Fanfarenklange, op.278, march

Font: En català: Julius Fucik (1872-1916) En castellano: Julius Fucik (1872-1916) In english: Julius Fucik (1872-1916) - Altres: Julius Fucik (1872-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Born in Prague, Fučík remains perhaps the most famous of the Czech light music composers. He studied the violin and the bassoon at the conservatory and composition under Antonin Dvořák. He played in Prague orchestras and moved to Croatia where he also acted as both conductor of the theatre orchestra in Zagreb and a chorus master in Sisak. During this period he wrote chamber music. Like many others, he moved to the military, playing in an Austrian regimental band under Josef Franz Wagner, and later in Vienna under Karl Komzák. Soon he became a bandmaster himself, a position he held for many years where amongst other places he was based in Sarajevo and Budapest. In the last decade or so of the 19th century Fučík composed many of his best works. He returned to Bohemia in 1909 when he reached the peak of his military career and gave huge concerts in Prague and Berlin. He finally moved to Berlin to open a music publishing business, Tempo Verlag, but unfortunately he died early following the hardship of the First World War. He composed not only many excellent marches such as Entry of the Gladiators and Florentiner, but magnificent overtures like Marinarella and Miramare and some exceptional waltzes. He even wrote one operetta and a requiem! In particular his waltzes Winter Storms, Traumideale, and Ballerinas remain classics with his very distinctive use of Czech musical idioms. His works total some 400 and his scores been recently transferred into national ownership in Prague.

The Johann Strauss Society of Great Britain (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Czech Philharmonic OrchestraVaclav Neumann
AMAZON: FUCIK, J. - Marches
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FUCIK, J. - Marches



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870) - Requiem breve

$
0
0
Francois-Marius Granet - Chor der Kapuzinerkirche in Rom (c.1808)
Obra de François Marius Granet (1777-1849), pintor francès (1)


- Recordatori de Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante -
En el dia de la celebració del seu 221è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François Marius Granet (Aix-en-Provence, 17 de desembre de 1777 - Aix-en-Provence 21 de novembre de 1849) va ser un pintor francès. Fill de comerciant, es va formar en pintura en una escola d'art de J.A. Constantin, un pintor de paisatges. Va treballar més tard com a decorador abans de viatjar a París el 1796 on va ser alumne del pintor Jacques-Louis David. Allà va treballar com a pintor de murals abans de viatjar a Roma el 1802, on es va dedicar a realitzar escenes neo-clàssiques així com pintant interiors d'esglésies i convents. Van ser aquestes darreres obres, en un estil més propi d'Holanda que dels seus mestres francesos, les que el van fer conegut. El 1809 va tornar a París on va fer amistat amb Ingrés i el 1829 va ser nomenat conservador del Museu del Louvre i de la col·lecció del Palau de Versalles. Anys més tard va tornar a Aix-en-Provence on va morir el novembre de 1849. 




Parlem de Música...

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, bap. 17 de setembre de 1795 - Napoli, 17 de desembre de 1870) va ser un compositor italià que es va especialitzar en l'òpera. Va estudiar música a Nàpols amb Zingarelli i ja des d'un principi va mostrar un inusitat interès per la composició. El suport que va rebre de Rossini el va decantar a compondre òpera, on ràpidament va aconseguir un èxit considerable amb la seva obra Elisa e Claudio (1821). Va treballar un temps a Viena, Madrid, Cadis i Lisboa, tornant a Itàlia el 1831. Va ser convidat per Rossini a París el 1836, on va escriure I Briganti. Allà va conèixer les òperes de Meyerbeer i Halévy que posteriorment li van transmetre una forta influència, especialment La juive d'Havély. Després del seu retorn a Itàlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs més importants, incloent-hi Il giuramento que es va estrenar a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itàlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes òperes, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, també van obtenir prou èxit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Nàpols, on va tenir notables alumnes, entre ells Constantino ParravanoGiovanni ValenteGaetano BragaPaolo Serrao i el també cantant Tosti. La seva vista va començar a fallar quan tenia 60 anys, i a partir del 1863 va perdre la quasi totalitat de visió. En les dècades posteriors a la seva mort, la seva producció va romandre oblidada en bona part fins la segona meitat del segle XX, si bé no va assolir la popularitat dels seus contemporanis DonizettiBellini, Rossini o Verdi. I tot i que a Mercadante se'l va conèixer principalment per la seva obra teatral, el cert és que també va escriure gran quantitat de música instrumental, des de concerts i obra de cambra fins a simfonies i música d'orgue. Alhora, també va escriure gran quantitat de música religiosa, entre ella, diverses misses, himnes i motets. Va morir a Nàpols el desembre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

L'apoteosi d'Ercole (19.8.1819 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violenza e costanza, ossia I falsi monetari (19.1.1820 Teatro Nuovo, Nàpols) [també com: Il castello dei spiriti (1825, Lisboa)]
Anacreonte in Samo (1.8.1820 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il geloso ravveduto (10.1820 Teatro Valle, Roma)
Scipione in Cartagine (26.12.1820 Teatro Argentina, Roma)
Maria Stuarda regina di Scozia (29.5.1821 Teatro Comunale, Bolonya)
Elisa e Claudio, ossia L'amore protetto dall'amicizia (30.10.1821 Teatro alla Scala, Milà)
Andronico ( 26.12.1821 Teatro La Fenice, Venècia)
Il posto abbandonato, ossia Adele ed Emerico (21.9.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Amleto (26.12.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Alfonso ed Elisa (26.12.1822 Teatro Nuovo, Màntua) [rev. com: Aminta ed Argira (1823, Reggio Emilia)]
Didone abbandonata (18.1.1823 Teatro Regio, Torí)
Gli sciti (18.3.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Costanzo ed Almeriska (22.11.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Gli amici di Siracusa (7.2.1824 Teatro Argentina, Roma)
Doralice (18.9.1824 Karntnertortheater, Viena)
Le nozze di Telemaco ed Antiope (5.11.1824 Karntnertortheater, Viena) [pasticcio]
Il podestà di Burgos, ossia Il signore del villaggio (20.11.1824 Karntnertortheater, Viena)
Nitocri (26.12.1824 Teatro Regio, Torí)
Ipermestra (29.12.1825 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Erode, ossia Marianna (12.12.1825 Teatro La Fenice, Venècia)
Caritea, regina di Spagna (Donna Caritea), ossia La morte di Don Alfonso re di Portogallo (21.2.1826 Teatro La Fenice, Venècia)
Ezio (3.2.1827 Teatro Regio, Torí)
Il montanaro (16.4.1827, Teatro alla Scala, Milà)
La testa di bronzo, ossia La capanna solitaria (3.12.1827, priv. Teatre de Barone di Quintella a Laranjeiras, Lisboa) [llibret escrit el 1816 per Soliva]
Adriano in Siria (24.2.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa)
Gabriella di Vergy (8.8.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) [rev: 1832, Gènova]
La rappresaglia (21.2.1829 Teatro Principal, Cadis)
Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (10.2.1830 Teatro Principal, Cadis)
Francesca da Rimini (1831, probablement no representada)
Zaïra (31.8.1831 Teatro S. Carlo, Nàpols) [llibret escrit 1829 per Bellini]
I normanni a Parigi (7.2.1832 Teatro Regio, Torí)
Ismalia, ossia Amore e morte (27.10.1832, Teatro alla Scala, Milà)
Il conte di Essex (10.3.1833, Teatro alla Scala, Milà)
Emma d'Antiochia (8.3.1834 Teatro La Fenice, Venècia)
Uggero il danese (11.8.1834 Teatro Riccardi, Bèrgam)
La gioventù di Enrico V (25.11.1834, Teatro alla Scala, Milà)
I due Figaro (26.1.1835 Teatro Principe, Madrid) [composta 1827-29]
Francesca Donato, ossia Corinto distrutta (14.2.1835 Teatro Regio, Torí) [rev.1845, Teatro S. Carlo, Nàpols]
I briganti (22.3.1836 Théâtre Italien, París) [rev. 1853]
Il giuramento (11.3.1837, Teatro alla Scala, Milà)
Le due illustri rivali (10.3.1838 Teatro La Fenice, Venècia)
Elena da Feltre (1.1.1839 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il bravo (La veneziana) (9.3.1839 Teatro alla Scala, Milà)
La vestale (10.3.1840 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (12.3.1840 Teatro La Fenice, Venècia)
Il proscritto (4.1.1842 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il reggente (2.2.1843 Teatro Regio, Torí) [rev. 11.11.1843, Trieste]
Leonora (5.12.1844 Teatro Nuovo, Nàpols)
Il Vascello de Gama (6.3.1845 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Orazi e Curiazi (10.11.1846 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La schiava saracena, ovvero Il campo di Gerosolima (26.12.1848 Teatro alla Scala, Milà) [rev. 1850 Teatro S. Carlo, Nàpols]
Medea (1.3.1851 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Statira (8.1.1853 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violetta (10.1.1853 Teatro Nuovo, Nàpols)
Pelagio (12.2.1857 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Virginia (7.4.1866 Teatro S. Carlo, Nàpols) [composta 1845-55]
L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici [només primer acte]

Cantatas and hymns with orchestra:
MSS in I-NC* unless otherwise stated
L’arte che pria divisi, chorus, orch, Naples, Fondo, 1818;
Ridente e fausto di (L. Ricciuti), 2 solo vv, chorus, orch, Naples, 1818, for the Duchess of Noja’s name day;
Gia veloce anzitempo (N. Mogardi), 4 solo vv, chorus, orch, Rome, 1825, for the coronation of Charles X, Rsc*;
Esulta Iberia, 12 solo vv, chorus, orch, Cádiz, 1829, for the wedding of Ferdinand VII, Nc;
Cantata for the Queen of Spain’s new baby, 1830;
Come suon d’arpa dolente, terzetto, 3 solo vv, chorus, orch, in: In morte di Maria Malibran (cant., A. Piazza), Milan, Scala, 17 March 1837 (Milan, 1837), Mr*;
Inno a S Irene, male chorus, org/orch, 1844, Chorus, org/orch, ALTsm*, Nc* inc.;
Inno a Pio IX (M. d’Arienzo), chorus, orch, 1850 (Naples, n.d.);
Inno funebre per Monsignor Somma, chorus, orch, 1851;
La danza augurale (N. Sole), 5 solo vv, chorus, orch, Naples, S Carlo, 1859, for the accession of Francis II;
Inno popolare all’unisono a Dante, chorus, orch, 1863;
Inno all’armonia, chorus, orch, 1864;
Inno a Rossini, male chorus, orch, 1864 (Milan, n.d.)
Chorus dedicated to the people of Cádiz, S, T, B, orch, Nc;
Divina scintilla regina de cori, chorus, orch, Nc* inc.;
Inno a Francesco II e Maria Sofia, chorus, orch, Nc;
Inno a Vittorio Emanuele (L. Tarantino), chorus, insts (Naples, n.d.);
Inno militare, Maria, Maria, chorus, orch;
Jesu corona virginum, inno a S Cecilia, 4 solo vv, chorus, orch, Rsc*;
O fra la tenebre, inno alla vergine, 5 solo vv, orch, Mc, Nc*;
Il pianto di Aretusa, 4 solo vv, chorus, orch;
Dal sangue tiene, T, orch;
Un sospiro sulla tomba di Monsignor Scotti, chorus, orch;
Viva l’Italia, Inno a Garibaldi (E. Delpreite), chorus, orch (Milan, n.d.), Mc* (sketches), Nc*;
Un voto, for A. Starace (M. d’Arienzo), 6vv, orch

Other vocal:
for voice and piano unless otherwise stated; many MSS in F-Pn and I-Nc
33 ariette, incl.: 6[5] Ariette, 1 Ah rammenta o bella Irene, 2 Tra un sol mia bella Clori, 3 Co’ sguardi lusinghieri, 4 So che induce a piangere, 5 Freddo sasso che racchiude (Vienna, 1824);
Misero tu non sei (P. Metastasio), 1836;
Serate italiane, 8 ariette e 4 duetti, 1 Il desiato ritorno, 2 La primavera, 3 L’asilo al pellegrino, 4 Il pastore svizzero, 5 La serenata del marinaro, 6 Il zeffiro, 7 Lamento del moribondo, 8 La zingarella spagnuola, 9 La pesca, 10 Il galop, 11 Il brindisi, 12 La caccia (Crescini and Pepoli) (Paris, 1836);
La madre (G. Regaldi), 1842;
Le lagrime de l’otto (A. Marsini), v, hp, 1851;
La mesta tacente (D. Anselmi), 1852 (Milan, 1865);
Nol sai (M. Tancredi), 1860 (Milan, n.d.);
La fidanzata del bandito, 1861;
Un estate a Sorrento, album (Naples, n.d.: Milan, 1865);
La fidanzata del demonio (Milan, 1865);
19 romanze incl.: L’abbandonata, 1868 (pubd in Album per F.M. Piave, Milan, n.d.);
Domando a queste fronde (Milan, n.d.);
Placido zeffiretto;
Il sogno di Torquato Tasso (Milan, n.d.);
Tutto il dolor perdonati (pubd in Fleurs d’Italie, Paris, n.d.)

Other works incl.:
A retella mia, 4 canzone napoletane, 1 La palomma, 2 La rosa, 3 Lu zucchero d’amore, 4 Lu marenaro (M. d’Arienzo) (Naples, 1849; Milan, n.d.);
Su marciamo, marciamo, inno a Garibaldi (F. Barilla) (Naples, 1861);
Giovanottin che di qua passate, stornello (Naples, n.d.; Milan, 1865);
4 canzone napoletane (Naples, n.d.);
Luna e stelle (S. Pellico), coro, 4vv (pubd in 100 Canti popolari, Milan, n.d.);
Di nube oscure ed adre, coro, TTB, pf (Milan, n.d.);
Serenata per l’esposizione marittima (G. Milli), SAB, pf;
26 terzettos, arias, romanze on themes from operas by Mayr, Donizetti, Mercadante, Meyerbeer, Pacini, Rossini, Vacchai;
various other arias, duets, terzettos

Vocal religiosa:

For chorus and orchestra/organ unless otherwise stated:
MSS in I-Nc and/or NOVd/NOVg unless otherwise stated; many are autographs
Giaele, azione sacra, 3 solo vv, chorus, orch, Lanciano, 1841, Rome, 1855, Rf;
Le sette ultime parole (Le tre ore d’agonia) di Nostro Signore, S, T, B, chorus, (2 va, vc, b)/pf (Milan, 1841);
De profundis (It. trans., Tommaseo) (Milan, 1845), Rsc;
Cantantibus organis Cecilia, antiphon, S, chorus, orch, 1847, Rsc*;
Beatus vir, B, chorus, orch;
Benigne fac, chorus, 1849;
Ag, 3 solo vv, 1850, D-Bbs*;
Tibi soli peccavi, chorus, 1850;
3 cori religiosi (D. Anselmi), 3 S, pf, 1855 (Naples, n.d.), F-Pn* (nos.1 and 2);
Christus e Miserere, chorus, eng hn, hn, bn, hp, 1856 (Naples, n.d.);
Dunque del padre ancor, quarta parola di N.S.J.C. sulla croce, 5 solo vv, orch, 1857
Ave Maria, chant, orch, I-VIGsa;
Ave maris stella, T, chorus, orch;
Ave verum corpus, T, T, B, org (Paris, n.d.);
Benigne fac, S, hmn, eng hn, va, vc, b (inc.);
Canzoncine alla vergine;
Confitemini Domino, MEs;
Del ciel regina, T, chorus, pf, Mde Micheli;
Cum sancto spirito;
Domine Deus, 3vv, orch;
Domine, Domine, motettone;
Domine filii, 2 A, orch;
Domine salvum fac;
Dominus a dexteris, chorus;
Eripe me, graduale, A, orch;
Erubescant et reversantur, communio, T, B, 2 va, vc, b;
Et incarnatus est, T, chorus, orch, I-SAsd;
Exurge Domine, graduale, A, 2 va, vc, b;
Gaudeamus omnes in Domine;
Gloria;
Gloria patri, S, A, T, B (inc.);
Iste confessor
Judica me Deus, introit;
Ky, Gl, Cr;
Lauda Jerusalem, T, T, B, chorus, org/orch;
Laudate Dominum, MEs;
Libera me, chorus, in: Zingarelli, Christus e Quoniam;
6 Motettoni pella esposizione del SS Sacramento;
Nisi Dominus;
Non volle offesa, canzoncine alla vergine, chant, pf, Mc;
Redde mihi laetitiam, Miserere e Versetto, chorus;
Responsori pel Mercoldi Santo, A, T, B, chorus, ob, 2 va, vc, b;
Rogazione, S, A, T, B;
Saluto alla SS vergine, S, B, pf (Naples, n.d.);
Tecum principum (inc.);
Tota pulchra es;
Veni sponsa Christe, 4 solo vv, chorus, orch, Mc, Nf;
Virgam virtutis, T, B, orch
12 Cr, 2 Dixit, 3 Dixit Dominus, 4 Domine e Dixit, 3 Gratias agimus, 4 Ky, 3 Laudamus te, 2 Laudate pueri, 2 Litania de Beata Vergine, 13 Mag, 28 masses, 14 motets, 3 Qui tollis, 4 Quoniam, 5 Regina coeli, 4 Salve Maria, 7 Salve Regina, 31 Tantum ergo, 2 TeD, 2 Vespro, 2 Veni creator spiritus

Instrumental:

Orch.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
20 concs. incl.:
5 concs., fl (ob, cl)/2cl, hn, 1817–?20;
Fl Conc., no.1, E, op.49, 1813, arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1978), no.2, e, op.57, 1814 (ed. A. Girard, Milan, 1973), no.4, G, 1816, no.6, D, 1817 (Naples, 1817), arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1983);
Cl Conc., no.1, e, op.76, 1815, arr. cl, pf (ed. G.C. Ballola, Milan, 1975), no.2, B, op.101, arr. cl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1988);
Vn Conc., G, 1815;
Ob Conc., 1816;
Hn Conc., C, arr. hn, pf (ed. E. Leloir, Milan, 1972)

c60 sinfonias and fantasias incl.:
Sinfonia caratteristica spagnuola no.1, 1826 (ov. to I due Figaro);
Sinfonia caratteristica spagnuole no.2 (ov. to Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio) (Milan, n.d.);
Sinfonia caratteristica napoletano, ?1830, arr. pf (Milan, 1832), rev. 1841;
Fantasia (sinfonia) funebre, 1835 (Novara/Milan, 1844; ed. R. Longyear, New York, 1983);
Il zampognaro napoletano, 1841 (Milan, n.d.);
Sinfonia su motivi dello Stabat Mater di Rossini, 1843 (Milan, 1844);
La schiava saracena, sinfonia caratteristica no.1, 1848, rev. as Il campo dei crociati, 1850;
L’aurora, sinfonia caratteristica no.2, c1850/60;
Il lamento dell’arabo, sinfonia caratteristica no.3, c1850/60;
La religione, sinfonia caratteristica no.4, c1850/60;
Ricordi di Donizetti, sinfonia caratteristica no.5;
Sinfonia sulla 2a caratteristica napoletana, sinfonia caratteristica no.6, c1850/60;
La rimembranza, c1849;
Omaggio a Bellini, 1860, arr. pf (Milan, 1861);
Sinfonia fantastica, c1860 (Milan, n.d.);
L’amore, 1861;
Garibaldi, 1861, arr. pf (Milan, n.d.);
Il lamento del bardo, 1862 (Milan, n.d.);
Insurrezione Polacca, 1863;
Sinfonia a Rossini, 1864, arr. pf (Milan, n.d.);
La caccia, 1865;
Sacro e profano, 1866;
Omaggio a Pacini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Omaggio a Rossini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Sinfonia marcia, 1869

Other works incl.:
Il giuramento, divertimento/mazurka;
3 divertimenti, 1848;
La caccia, gran marcia militare, 1863;
Passo doppio, 1863;
Polka-marcia, 1863;
Dolori e gioie, valzer fantastico, 1865;
La melancolia, mazurka di concerto, red. (Milan, 1865);
La danza, valzer di concerto, 1870;
Gran marcia per il re di Greca;
La passione, serenata caratteristica spagnuola;
Il telegrafo elettrico, capriccio, arr. pf (Naples, n.d.);
more than 15 other variations, romanze, capriccios

Chbr.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
17 qts incl.:
3 Qt, fl, cl, hn, bn, op.50, 1813;
Qt, fl, vn, va, vc, op.53, 1813 (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
8 other works for 4 insts incl.:
Aria con variazioni, La ci darem la mano, fl, vn, va, vc;
3 melodie, 1859 (Milan, n.d.; ed. P. Spada, Rome, 1988);
Cavatina, fl, vn, va, b;
La serenata (f), fl, eng hn, vc, pf/hp;
Notturno, E , 2 cl, hn, bn

9 trios incl.: no.1, 2 fl, bn (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
other works for 3 insts: 3 serenate, 3 fl (Milan, 1825);
Duetto nell orat Mosé in Egitto (Rossini), 2 fl, vc (Naples, 1818);
Fantasia sull’opera Franceso Donato, fl, vn, pf

35 works for 2 insts incl.:
3 Sonate (C, F, D), fl, fl/vn (Naples, c1817);
6 divertimenti facile, fl, fl/vn (Naples, 1818);
3 duetti concertanti, 2 fl (Naples, 1819);
5 sets of Pezzi scelti, 2 fl [on themes from various operas] (Naples, 1819–21);
Elegia (d), vc, pf (Milan, 1865; ed. P. Spada, Rome, 1985);
4 Cavatinas, cl/bn, pf [on themes from operas by Mercadante];
fantasias, romanze

Solo insts:
3 Arie variate (Rossini, Carafa, Mozart), fl (Naples, 1818);
3 Arie variate (Rossin, Paer, Rossini), fl (Naples, 1818);
4 Arie variate (Rossini), fl (Naples, 1819;
arias 1–10, ed. G.L. Petrucci, Padua, n.d.);
Potpourri (dall’opera Elise e Claudio), fl (Milan, 1822);
12 Variazioni (sul coro nell’opera Elisa e Claudio), fl (Milan, 1823);
20 Capricci, fl (ed. A. Piguet, Leipzig, 1910);
14 works for pf incl.: Il riposo, melodia, 1845;
Scherzo, 1853;
Andante, 1862; Marcia;
6 polkas (Naples, n.d.);
2 polka-mazurkas (Naples, n.d.);
Valtz originale (Novara, n.d.)

Pedagogical:
[7] Esercizi di canto con aggiunti di vari [9] solfeggi (Vienna, 1829);
70 vocalizzi, v, pf (Milan, 1830);
3 pezzi di concorso, 1850–61;
Melodie preparatorie al canto drammatico, v, pf, 1859 (Naples, n.d.; ed. P. Pisa, Lucca, 1991);
studies, fugues, solfeggi

Font: En català: Saverio Mercadante (1795-1870) En castellano: Saverio Mercadante (1795-1870) In english: Saverio Mercadante (1795-1870) Altres: Saverio Mercadante (1795-1870) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mercadante’s extraordinary fame during his lifetime was followed by comprehensive oblivion after his death. His works never became part of the established operatic repertory in the second half of the 19th century, and in the 20th century he was at best seen as a precursor of Verdi. This narrowly aesthetic judgment of his operas ignores the commercial context in which Mercadante worked, which was more akin to the world of modern show business. While some revivals of his works in recent years have led to a general revision of this assessment, however, there has been no new musicological interpretation of his work. Firmly bound as he was to the 18th-century tradition, Mercadante saw composition as a craft to be practised by a professional rather than a genius, able to write outstanding music in all fields; in this respect he did not value his operas more highly than his compositions in other genres. He thought the 19th-century focus on opera in Italy a mistake, which as director of the conservatory he sought to rectify. Indeed, he began and ended his career writing instrumental music, and his years as an opera composer were to an extent the result of the economic conditions of 19th-century Italian musical life. In terms of his craft, he had no difficulty in accepting the commercial orientation of opera, and the need to adapt to the changing preferences of the public, but he did find it a problem that the development of Italian opera in part ran counter to his nature as a composer and his fundamental position on musical aesthetics. 

His evolution as an operatic composer can be seen as an attempt to reconcile these opposing ideas. Mercadante was influenced by Zingarelli’s training, which consisted essentially in teaching good musical craftsmanship in relation to a specifically Neapolitan musical aesthetic, its ideological heart being the absolute primacy of melody over harmony and counterpoint. As his many extant sketches show, Mercadante composed in two stages: the first entailed working out the whole of the main melodic line, and the second harmonizing and orchestrating it. Reasonable as such an approach was in terms of composition in the 18th and early 19th century, its application to the advanced harmony and instrumentation that characterized the mid-19th century became a problem, particularly as Mercadante’s musical ideas were thematic rather than melodic, and as his real gift was for harmony and instrumentation. The strength of his operas tends to lie in more concertante forms such as introduction, finale, quintet and quartet, and in descriptive musical character pieces such as the romanza and preghiera; conversely, his writing in the more dramatic forms of scene ed aria or duet is not always equal to that of Bellini or Donizetti. Mercadante was well aware of this fact, and his chief criterion in his choice of librettos was a distribution of ensemble and solo numbers that suited his talents. 

Mercadante’s church music still awaits revival. In the tradition of Durante and Zingarelli, it is chiefly indebted to contemporary operatic style and contains little complex polyphony. However, in transferring the stylistic and technical development of his operas to his sacred music, Mercadante also made significant changes. Writing initially in the bel canto style of the early 1830s, he turned later (after his visit to Paris) to the canto dramatico typical of his reform operas in his sacred works – it is tempting to term his dramatization of settings of the mass ‘reform masses’. After 1840 he finally achieved the Classical monumentality that presented problems in the late operas in his masses and psalm settings; to a composer with his particular gifts, the text of the mass resembled an ideal libretto. In terms of the history of the genre, his church music forms a link between Donizetti’s Missa di gloria and Verdi’s Requiem. Mercadante’s songs also deserve mention; composed in the years from 1820 to 1870, they provide a good summary of his development in composition and in vocal style. There is some personal tragedy in the fact that by freeing himself from conformity with the operatic standards of the time in order to emphasize his (retrospective) ideals, Mercadante was sowing the seeds of their oblivion and his own. However, it seems time to abandon the superficial musicological notion that the repertory obeys the laws of natural selection, and allow Mercadante his proper place as one of the most significant Italian composers of the 19th century.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: I Laudis Cantores; Massimo Scapin
RECICLASSICAT: MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870)
AMAZON: MERCADANTE, S. - Le sette ultime parole di Nostro Signore
SPOTIFY: MERCADANTE, S. - Le sette ultime parole di Nostro Signore



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BRULL, Ignaz (1846-1907) - Piano Music

$
0
0
Wilhelm Kray - Liebesgeflüster (1883)
Obra de Wilhelm Kray (1828-1889), pintor alemany (1)


- Recordatori d'Ignaz Brüll -
En el dia de la commemoració del seu 109è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Wilhelm Kray (Berlin, 29 de desembre de 1828 - München, 29 de juliol de 1889) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment com a orfebre abans d'entrar, el 1848, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Prússia a Berlín on va estudiar amb Julius Schrader, Wilhelm Schirmer i Hermann Stilke. Entre els anys 1856 i 1872 va participar regularment en les exposicions que l'Acadèmia organitzava a Berlín. Els anys 1859 i 1860 va viatjar a París on va visitar els estudis d'Alexandre Cabanel i Paul Baudry. Al seu retorn a Berlín es va especialitzar en retrats si bé també va ser autor de paisatges i escenes de gènere. El 1867 es va instal·lar a Roma des d'on va fer nombrosos viatges a Nàpols. Els darrers anys va residir a Viena i finalment a Munich on va morir el juliol de 1889.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Wilhelm Kray (1828-1889)



Parlem de Música...

Ignaz Brüll (Prostějov, 7 de novembre de 1846 - Wien, 17 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista txec nascut a la ciutat de Prossnitz. Pocs anys més tard es va traslladar amb la família a Viena fet que marcaria un abans i un després en la seva vida musical. Els seus pares tenien bones habilitats per la música fet que determinaria, en certa forma, el talent d'un jove Ignaz. De fet, fou la seva mare la primera en introduir-lo en aquest ambient amb el seu piano. Ara bé, la formació requeria acadèmia i es va convertir en alumne del professor Julius Epstein. Més tard estudiaria composició amb Anton Rufinatscha i Otto Dessoff. Amb només catorze anys ja havia compost el seu primer concert per a piano. Així mateix, es va embarcar en una carrera concertista de piano, que el va posar en contacte amb alguns dels millors artistes de l'època. Ara bé, també va provar fortuna amb el teatre i en aquest sentit la seva òpera més famosa i coneguda va ser "Das Goldene Kreuz" que va reportar-li fama i també una considerable suma econòmica. La seva estada a Viena va tenir molts avantatges. La més evident va ser el contacte amb molts compositors, intèrprets i directors prominents i influents. Un d'ells, amb qui conrearia amistat, va ser Johannes Brahms, amb qui va compartir gran part del seu temps fins a la mort d'aquest últim. Pel que sembla, Brüll va ser un personatge amable, generós i solidari. Els últims anys de vida els va passar a Viena i a principis de 1907, amb 60 anys, cada dia que passava el seu malestar creixia i, sota les ordres del seu metge, va visitar Karlsbad per tal de curar-se amb el canvi d'aires. Lamentablement, el remei i la proposta del seu metge no van funcionar i Brüll va morir sobtadament a Viena, en plena visita a la casa del seu germà Eugen el setembre de 1907.

OBRA:

Vocal secular:

10 ops, incl. Die Bettler von Samarkand (op, O. Prechtler), Vienna, 1874;
Das goldene Kreuz (romantische Oper, 2, S.H. Mosenthal, after A.H.J. Mélesville and N. Brazier: Catherine), Berlin, Kgl, 22 Dec 1875 (Berlin, 1876);
Ein Märchen aus der Champagne (ballet), Vienna, 1896
Partsongs, a cappella and with pf acc.;
Vocal duets;
Numerous solo songs

Instrumental:

Sym., e;
3 serenades;
4 ovs.;
3 ints;
2 pf concs.;
Rhapsody, pf, orch;
Andante and Allegro, pf, orch;
Vn Conc.
Pf Trio;
Sonata, vc, pf;
4 sonatas, other works, vn, pf;
Sonata, other works, 2 pf;
Sonata, 4 suites, many other works, pf solo

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ignaz Brull (1846-1907) Altres: Ignaz Brull (1846-1907) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Recordo amb especial il·lusió el dia que vaig descobrir Ignaz Brüll, un compositor romàntic bohemi certament discret i de personalitat afable que va ser autor de nombrosa obra instrumental molta d'ella, encara, inèdita. Per les seves connotacions i trajectòria, és un mestre a qui respecto, admiro i procuro divulgar i per aquest motiu amb la d'avui ja són quatre les entrades que en fan referència. Des de la única simfonia que va escriure (escoltar aquí), passant per una obertura i obra de piano (escoltar aquí) i finalitzant amb un esplèndid concert de violí (escoltar aquí). Avui, tot i repetir-nos en repertori, ja que recuperarem novament música de piano, ho farem amb una de les edicions més celebrades i de notable qualitat. Recordem que Brüll va ser un bon amic de Brahms, a qui va conèixer a Viena i amb qui va viure en contacte permanent al llarg de la seva vida. Un autor, per altra banda, que va ser clarament un punt de partida en la seva música, també en l'obra de piano d'avui. I si bé Brüll va ser creador de nombroses obres de gran escala, incloent alguna òpera, les partitures de piano mostren un clar perfil íntim i amable però també profundament melancòlic. Obres de petit format i desenvolupament, amb l'excepció del seu opus 45, en què Brüll explora diverses temàtiques com miniatures rítmiques, estudis de dansa i fins i tot una fugaç visita a Espanya, amb la Spanish Dance, o a Bretanya, amb la Breton Melody. Piano de contrast si bé amb una tonalitat dominant emmarcada de ple en el romanticisme més genuí. Pel que fa a la intèrpret demostra solvència i coneixement del que toca i l'oient ho percep i especialment ho frueix, per tant, edició immillorable per a recordar i commemorar un mestre fantàstic a l'ombra dels més grans!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Janet Olney (piano)
RECICLASSICAT: BRULL, Ignaz (1846-1907)
AMAZON: BRULL - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Missa brevissima in F major

$
0
0
Manuel de la Cruz Vázquez - S. Francesco nella Porziuncola, 1789
Obra de Manuel de la Cruz Vázquez (1750-1792), pintor espanyol (1)


- Recordatori d'Ignaz Holzbauer -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Manuel de la Cruz Vázquez (Madrid, 1750 - Madrid? 1792) va ser un pintor i gravador espanyol. Va ser estudiant de l'Acadèmia de San Fernando des del 1767 i va ocupar fins el 1785 el càrrec de pintor de cambra de l'infant Luis de Borbón, germà de Carles III. El 1789 va ser nomenat acadèmic de mèrit de la institució madrilenya. Va realitzar vistes del Port de Cartagena (Patrimoni Nacional i col·lecció particular) i va participar en el conjunt de retaules encarregats per Carles III per a la decoració de l'Església de Sant Francesc el Gran de Madrid. Inspirant-se en els sainets del seu oncle, l'escriptor don Ramón de la Cruz, va realitzar una sèrie d'escenes de carrer, entre elles del Mercado de la Cebada, del 1790. Composició en què Cruz caracteritza amb encert l'ambient bulliciós del poble i els seus venedors, mercaders i passejants. De la seva mà és també la sèrie sobre tipus populars que guarda el Museu Municipal de Madrid i la meitat de la famosa sèrie de vuitanta-un gravats que componen la Col·lección de trajes de Espanya, posada a la venda en 1777. Va morir probablement a Madrid el 1792.

Font: En català: No disponible En castellano: Manuel de la Cruz Vázquez (1750-1792) In english: No disponible - Altres: No disponible 



Parlem de Música...

Ignaz Holzbauer (Wien, 17 de setembre de 1711 - Mannheim, 7 d'abril de 1783) va ser un compositor austríac. Ignaz, fill d'un acabalat comerciant de sabates de la capital austríaca, va començar a estudiar dret i teologia a la Universitat de Viena. Resignat perquè no podia estudiar música i al mateix temps que estudiava a la universitat, va començar a rebre classes de música sense el coneixement dels seus pares. El seu talent innat el va promocionar ben aviat a la Catedral de Sant Esteve de Viena on es va ocupar de la instrucció musical dels nens del cor de veus blanques. Per suggeriment del mestre de capella imperial, Johann Joseph Fux, Holzbauer va anar a estudiar a Venècia, on va entrar en contacte amb els grans mestres de l'escola veneciana, entre ells, VivaldiAlbinoni i Galuppi. Posteriorment, va marxar a Nàpols, on va completar la seva formació amb Porpora i Hasse. Les seves primeres obres van ser òperes, estrenant Lucio Papiro, la primera d'elles, representada el 12 d'octubre de 1737. A partir d'aleshores, va alternar la composició amb la direcció de l'orquestra del Burgtheater de Viena, on va compondre la música d'alguns ballets operístics d'Hasse. El 1750 va accedir al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Stuttgart, on va substituir a Brescianello. L'èxit a la ciutat alemanya va facilitar el posterior accés d'Holzbauer a Mannheim on va assolir el càrrec de mestre de capella de la seva Catedral. El 1757 i 1759 va viatjar a Itàlia per a representar algunes de les seves òperes. El 1778 va abandonar Mannheim per entrar al servei del rei de Baviera a Munich. Sota la seva direcció, l'orquestra de Mannheim va arribar a ser una de les més prestigioses d'Europa. Els darrers anys va tornar a Mannheim, on va morir l'abril de 1783.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
dmdramma per musica
Lucio Papirio dittatore (dm, A. Zeno), Holešov, 12 Oct 1737, lib Milan, Pinacoteca di Brera
La fata meravigliosa (dm), Vienna, Burgtheater, 1748
Il figlio delle selve (favola pastorale, 3, C.S. Capece), Schwetzingen, 15 June 1753, lib US-Wc; rev. Mannheim, Hof, 1771, lib D-MHrm; pts Bsb
Chacun à son tour (pantomime, 3, A. d’Inzeo), Mannheim, Hof, 16 Jan 1754
L’isola disabitata (azione comica per musica, 2, P. Metastasio), Schwetzingen, 16 June 1754, arias Bsb
L’Issipile (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 4 Nov 1754, arias Bsb
L’allégresse du jour (pantomime, ?E. Lauchery), Mannheim, Komödiensaal, 16 Dec 1754
Don Chisciotte (opera serio-ridicola, 2, after M. de Cervantes), Schwetzingen, 16 June 1755, lib DI
I cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Mannheim, Hof, spr. 1756, lib HEu, MHrm
Le nozze d’Arianna (festa teatrale, 2, M. Verazi), Schwetzingen, 29 Aug 1756, lib HEu, MHrm
La clemenza di Tito (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 4 Nov 1757, arias Bsb
Nitteti (dm, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1758; rev. Mannheim, Hof, 5 Nov 1758, Rp, P-La
Alessandro nell’Indie (dm, 3, Metastasio), Milan, Regio Ducal, carn. 1759, arias and sinfonia I-Nc (R1982: IOB, lxxix), P-La
Ippolito ed Aricia (dm, 5, C.I. Frugoni), Mannheim, Hof, 5 Nov 1759, lib D-HEu, MHrm, US-Wc [?rev. of T. Traetta’s Ippolito ed Aricia, 1759, Parma]
Adriano in Siria (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1768, libs D-MHrm, US-Wc
Günther von Schwarzburg (Spl, 3, A. Klein), Mannheim, Hof, 5 Jan 1777, D-Bsb (Mannheim, 1777); ed. in DDT, viii–ix (1902)
La morte di Didone (dm, 1, Metastasio), Mannheim, National, 6 July 1779, Bsb; rev. as Der Tod der Dido (Klein), 1780, US-Wc
Tancredi (dm, 3, Balbis, after Voltaire), Munich, Residenz, Jan 1783, lib Wc; aria GB-Lbl
Music in Euridice (favola pastorale), Vienna, 26 July 1750, A-Wn (R1982: IOB, lxxv)

Ballets (in ops by J.A. Hasse):
Ipermestra, Vienna, court, 8 Jan 1744;
Arminio, Vienna, 13 May 1747

Secular cants.:
Adulatrice, c1755, D-Bsb;
La tempesta, Bsb

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (Metastasio), Good Friday, 1754, CZ-KRa;
Isacco (Metastasio), Good Friday, 1757, lost;
La Betulia liberata (Metastasio), Good Friday, 1760, D-Mbs;
Il guidizio di Salomone (M. Verazi), Good Friday, 1765, A-Wn;
Giefte (Verazi), lost

Masses:
c30 Latin, 3 lost, 2 ed. in Bush (1982), 1 ed. J. Reutter (Stuttgart, 1995);
2 German, E  (Mannheim, 1779), F, lost;
2 Requiems, E , C minor, both doubtful

2 Christmas cants., 1 ed. O. Biba (Altötting, 1975);
Christmas motet, Salve regina, 2 Miserere, 2 TeD, lit, Vespers, c36 other works, incl. offs, motets, sacred arias

Instrumental:

Syms.:
6 simphonies à 4 parties, op.2 (n.d.);
6 simphonies à 8 parties, op.3 Br. cat (1769);
3 simphonies à grand orchestre, op.4 Br. cat (1769), 1 ed. in S, 1 (La tempesta), ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), and ed. G. Kehr (Mainz, 1970);
c144 others in contemporary anthologies, MSS or cited in catalogues, 5 ed. in T, 2 ed. in S, 1 ed. in L, 1 ed. E. Rabsch (Hamburg, 1932), 1 ed. F. Schroeder (Vienna, 1968)

Concs.:
1 for vn, B-Bc;
1 for fl, D-KA, ed. I. Gronefeld (Munich, 1958);
1 for va and vc, A-Wgm, ed. U. Drüner (Zürich, 1976);
1 for vc, D-Bsb, Br. cat (1771);
1 for ob, KA, ed. W. Lebermann (Frankfurt, 1975);
1 for kbd, Br. cat (1770)

Chbr:
24 menuetti, 2 vn, b, 1740–50, A-Wgm;
3 qnts, 2vn, 2 va, b [also arr. as Nocturni, fl, ob, vn, va, bn/vc, b], A-Wgm, ed. in L, 3–5 and suppl. ii, 1 ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), 1 arr. ed. E. Bodensohn (Baden-Baden, 1983);
2 qnts, kbd, fl, vn, va, vc/b, D-Bsb, 2 ed. in L, 1 ed. F. Schroeter (Wiesbaden, 1963);
4 qts, 3 ed. in L;
Trios, 2 vn, b, op.4 (n.d.), lost;
2 trios, Br. cat (1762);
1 trio, ed. M. Weyer (Bad Godesberg, 1983);
Divertimento, 2 vn, b;
Partita, 2 vn, b;
Duo, 2 fl, Br. cat (1763)

Font: En català: Ignaz Holzbauer (1711-1783) En castellano: Ignaz Holzbauer (1711-1783) In english: Ignaz Holzbauer (1711-1783) - Altres: Ignaz Holzbauer (1711-1783) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ignaz Holzbauer, un dels compositors més genuïns de l'Escola de Mannheim, el vaig conèixer gràcies a una esplèndida Missa en Do major (escoltar aquí) la qual em va despertar l'interès desenfrenat pel seu repertori. Des d'aleshores i amb regularitat, he estat a la cerca de totes les novetats que en fessin referència de forma total o parcial. Un repertori, val a insistir, focalitzat a l'entorn de dos gèneres, l'òpera i la simfonia. Pel que fa a les òperes, moltes d'elles desaparegudes, van gaudir de gran èxit a Mannheim ja que van saber exposar les novetats del seu temps motivant l'admiració del seu públic i de compositors com Mozart. Per altra banda i per extensió, el material simfònic d'Holzbauer no va tenir competència quantitativa possible superant el llindar de les 200 simfonies les quals sorprenentment romanen, la majoria d'elles, inèdites i pendents de recuperar. Ens pot semblar inversemblant escoltant l'obra introductòria d'avui on la Simfonia en Mi bemoll major ens mostrarà l'extraordinari potencial simfònic d'Holzbauer en una partitura de gran escala i de quatre moviments característics, l'últim dels quals amb nomenclatura pròpia; "La Tempesta del mare". Brillant orquestra en un estil propi de Mannheim que no ens ha de fer oblidar el Holzbauer més religiós ja que en aquest sentit també va ser considerablement prolífic, lògic tenint en compte els diversos càrrecs de mestre de capella que va desenvolupar. Per tant, veu pròpia mereixerien evidentment la trentena de misses que va compondre de les quals només n'hem pogut escoltar, amb la d'avui, dues. I la que tenim entre mans, la Missa "brevissima" en Fa major per a solistes, cor i orquestra és literalment una de les misses clàssiques més sintètiques que mai escoltarem. Emmarcada de ple en la tradició vienesa, per la qual la situaria en la forquilla temporal compresa entre el 1760 i 1780, exposa la típica retòrica musical austríaca apresa del seu mestre Fux però complementada pel modern llenguatge simfònic amb la integració de cors homofònics, lleus polifonies i textura orquestral densa i compacta que acompanya harmònicament però que també proposa interessants melodies... En definitiva, Holzbauer hauria de ser una clara referència quan parlem de classicisme musical. I pels escèptics que en recelen, avui, amb dos arguments contrastats, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

DE SAINT-LUC, Jacques (1616-c.1710) - Suites à la française

$
0
0
Pierre-Antoine Lemoine - Nature morte aux raisins, plat de pêches et potiche chinoise sur un entablement de pierre
Obra de Pierre-Antoine Lemoine (1605-1665), pintor francès (1)


- Recordatori de Jacques de Saint-Luc -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Pierre-Antoine Lemoine (Paris, 1605 - Paris, 19 d'agost de 1665) va ser un pintor francès. Pocs detalls es coneixen de la seva vida més enllà de la seva admissió, tot i l'opinió desfavorable de Charles Le Brun i d'Eustache Le Sueur, com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts de París el 1654. El 1657 va rebre l'encàrrec de decorar la mansió del canceller Pierre Séguier. Com a pintor es creu va ser autor de nombroses obres de temàtica floral, bodegons i natures mortes, demostrant un agut i precís realisme així com una notable qualitat tècnica. El seu estil en tot cas va ser proper al del seu coetani Pierre Dupuis. Lemoine va morir a París l'agost de 1665.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Pierre-Antoine Lemoine (1605-1665) - Altres: Pierre-Antoine Lemoine (1605-1665)



Parlem de Música...

Jacques de Saint-Luc (Ath, bap. 19 de setembre de 1616 - Wien, c.1710) va ser un llaütista i compositor flamenc. Es desconeix la seva formació inicial i la primera referència, a banda del seu baptisme de 1616, es del 1639 quan va ser invitat a Brussel·les per a interpretar villancets davant de la cort, assolint un càrrec oficial a la mateixa cort el 1641. A partir del 1647 va viure a París on va intentar accedir, sense èxit, a un càrrec al servei de Lluís XIV. Aquell mateix any va tornar a Brussel·les on va entrar al servei de l'arxiduc Léopold-Guillaume. El juny de 1658 es va casar amb Isabelle de Lagrenée amb qui va tenir nombrosos fills, alguns d'ells músics. Es creu va viure a Brussel·les fins a l'entorn del 1700 any que va viatjar a Viena on va participar com a intèrpret en la cerimònia matrimonial de la princesa Louise Dorothée de Brandenburg i el príncep Frederick de Hesse-Cassel, més tard rei de Suècia. Sense confirmació oficial, es creu que De Saint-Luc va treballar al servei del príncep Eugene de Savoy a Viena entre els anys 1700 i 1708 si bé existeixen seriosos dubtes al respecte ja que en aquells temps De Saint-Luc ja tenia més de 85 anys. De fet, es creu va morir a l'entorn del 1710 a Viena havent-se guanyat notable reputació com a intèrpret de guitarra i llaüt.

OBRA:

Edition: Jacques de Saint-Luc: Oeuvres pour le luth, ed. P. Vendrix (Paris, forthcoming)
Suittes … livre premier [… second], lute (with vn, b, ad lib) (Amsterdam, 1707–8)
Preludii, allemande, correnti, gighe, sarabande, gavotte &c., vn, b, livre premier [… second], (Amsterdam, n.d.)
184 pieces, lute, A-Wn S.m.1586;
94 pieces, lute, CZ-Pu Mspt.X.Lb.210
120 pieces, lute, vn, b, Pu Mspt.II.Kk.49;
52 pieces, lute, vn, b, Pu Mspt.II.Kk.54
Conc. (frag.), lute, A-Wn S.m.1820
Menuet, gui, F-Pn

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jacques de Saint-Luc (1616-c.1710) - Altres: Jacques de Saint-Luc (1616-c.1710)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Saint-Luc left almost 200 pieces for solo lute. He also sketched a lute concerto, wrote a minuet for guitar and transcribed pieces of his own for lute, violin and bass. He may be seen as an alternative to the French lute school of the later 17th century represented by the Gallot family, Charles Mouton and Robert de Visée. Like them, he showed a predilection for grouping dances into suites consisting of prelude, allemande, courante, sarabande and gigue, and for filling out the canvas with other dances (bourrées and gavottes) and with titled pieces (e.g. Marche des Grecs, Le bourgeois gentilhomme). But unlike his French contemporaries, Saint-Luc did not give himself up entirely to the delights of the style brisé (present in his preludes). He sacrificed the harmonies of the style brisé to a finely chiselled melodic design and a quest for sonorous effects. He did not always achieve a harmonious marriage of these elements: some dances are marked by an entirely functional rigidity. Other pieces, however, are true miniatures which captivate the listener, and there are also works on an unusually large scale which show the concern for structure, the careful composition and the melodic inspiration that make Saint-Luc a key figure in the history of lute music of the 17th and 18th centuries. Many pieces reflect his taste for the opera, court ballet, Italian commedia dell’arte, French comedy and, especially, the motley world of the strolling players.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Daniel Fournier (lute); Jacques Vandeville (oboè)
AMAZON: SAINT-LUC, J.A. - Suites à la française pour un dessus et basse-continue
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SAINT-LUC, J.A. - Suites à la française pour un dessus et basse-continue



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KUZNÍK, Jan Tomáš (1716-1786) - String Quartet G major No. 2

$
0
0
Giuseppe Zocchi - Elegant figures seated in the Picture and Porcelain Cabinet of a Palace
Obra de Giuseppe Zocchi (c.1716-1767), pintor italià (1)


- Recordatori de Jan Tomáš Kuzník -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giuseppe Zocchi (Fiesole, c.1716 - Firenze, 22 de juny de 1767) va ser un pintor italià. Segons la breu biografia del pintor escrita per Francesco Maria Niccola Gaburri, Zocchi va ser aprenent d'un dels mestres barrocs florentins, Ranieri del Pace. A la mort d'aquest el 1738, Gabburri va oferir el seu suport al pintor, qui al seu torn va rebre mecenatge del marquès Andrea Gerini. Segurament va estudiar perspectiva i va enriquir els seus coneixements a través de diversos viatges a Roma, Bolonya i el nord d'Itàlia. El 1737 va rebre el premi per a joves estudiants de classe de pintura de l'acadèmia, i el 1741 va ser admès entre els aprenents. Entre els anys 1739 i 1741, va viatjar a Venècia, on va estudiar amb Joseph Wagner i on va aprendre l'art del gravat, introduït anteriorment per Gaburri a l'encarregar dibuixos de pintures d'esglésies de Florència, per a realitzar gravats. Cal remarcar, però, que si bé Zocchi és conegut actualment i principalment pels seus dibuixos i les seves vistes, va ser al seu temps un prominent pintor de figures fins i tot dins d'obres arquitectòniques i paisatges. Prova d'aquest fet, ens el proporciona Gaburri, quan comenta com Zocchi passaria a pintar paisatges 'després d'haver pintat figures a l'oli i arquitectures al fresc'. Va morir a Florència el juny de 1767.

Font: En català: No disponible En castellano: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767) In english: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767) - Altres: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767) 



Parlem de Música...

Jan Tomáš Kuzník (Uhřičice, 1716 - Kojetín, 13 d'abril de 1786) va ser un professor, poeta i compositor bohemi. Es desconeix gran part de la seva vida. Entre els anys 1739 i 1764 va treballar com a professor de música i organista a Napajedla. Allà també va compondre la major part del seu repertori format principalment per obra religiosa tot i que també va escriure simfonies, concerts i obra de cambra, totes elles en un estil proper al de la veïna Àustria. Va morir a Kojetín l'abril de 1786.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan Tomáš Kuzník (1716-1786) - Altres: Jan Tomáš Kuzník (1716-1786)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Aquest espai s'ha anat especialitzant en la recerca permanent de noms coneguts i desconeguts amb les seves efemèrides corresponents. És tanta la passió per aquest propòsit que a vegades et trobes al mig del no res, és a dir, cara a cara amb un nou músic de qui en prou feines existeixen notes biogràfiques o apunts històrics que en facin referència. Avui és un d'aquests casos en què un ignot Jan Tomáš Kuzník, bohemi de naixement, i professor, poeta i compositor de vocació, va deixar un llegat indeterminat de música de connotacions neoclàssiques la qual es fa difícil situar en context més enllà del segle XVIII en què va viure. Pel que sembla, Kuzník va treballar com a professor i organista a Napajedla tot i que es desconeix quina fou la seva formació. No obstant i en base a la naturalesa musical d'aquest Quartet en Sol major No. 2 per a dos violins, viola i violoncel, intentarem esbrinar les característiques de la seva acadèmia les quals, d'entrada, semblen mostrar una impecable solidesa tant pel discurs temàtic, propi del seu temps, com pel recorregut formal, en un quartet format per quatre moviments. L'estil, com es pot fàcilment comprovar, és especular de l'escola vienesa fet previsible tenint en compte que Bohèmia va viure en permanent contacte, per proximitat, amb la cultura austríaca. En tot cas, fugaç aparició d'un músic bohemi remot a qui molt difícilment tornarem a visitar, si bé els 300 anys que del seu naixement ens separen de ben segur mereixen, com a mínim, el poder-lo celebrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kubin Quartet
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARENZIO, Luca (c.1553-1599) - Motectorum pro festis totius anni

$
0
0
Alessandro Allori - The Body of Christ Anointed by Two Angels (c.1593)


Parlem de Pintura...

Alessandro di Cristofano di Lorenzo del Bronzino Allori (Firenze, 31 de maig de 1535 - Firenze, 22 de setembre de 1607) va ser un pintor italià. Va créixer a casa del pintor Angelo di Cosimo, més conegut amb el nom de Bronzino, qui havia adoptat la seva família després de la mort precoç del pare d'Allori el 1540. Als 14 anys va començar a realitzar alguns encàrrecs i entre els anys 1554 i 1559 va viure a Roma, ciutat on va rebre influència de l'obra de Miquel Àngel. A la mort de Bronzino, el 1572, va heretar el taller del mestre i quan Giorgio Vasari va morir el 1574 es va convertir en l'artista oficial de la cort dels Mèdici. A partir d'aquest moment, es va erigir, sense discussió, en el mestre hegemònic de l'escena artística florentina. El seu art va mostrar una notable influència de l'escola toscana de pintura apuntalada també en els seus tractats teòrics com Delle regole del disegno. El 1581 va tornar a Roma on va treballar al servei del cardenal Ferran de Medicis. Allà va realitzar nombrosos retrats així com obra religiosa sent aquesta etapa la més prolífica de la seva carrera. Els darrers anys va evolucionar el seu estil mostrant un major interès per la llum i el color. Va morir a Florència el setembre de 1607.




Parlem de Música...

Luca Marenzio (Coccaglio, c.1553 - Roma, 22 d'agost de 1599) va ser un compositor italià. Es creu va estudiar amb Giovanni Contino, a qui va acompanyar en els seus viatges a Mantova on Contino treballava al servei de la família Gonzaga. Més tard es va traslladar a Roma, on va treballar com a cantant i compositor al servei dels cardenals Madruzzo i Luigi d'Este. El 1589 va compondre dos intermedis per a les noces del duc Ferran de Medici a Florència. En els seus últims anys va treballar a Roma al servei de diversos cardenals, entre ells el secretari d'estat del Papa Cinzio Aldobrandini. Marenzio va compondre més de 400 madrigals, la major part a cinc veus, amb texts tant de poetes pastorals clàssics, per exemple de Francesco Petrarca, com d'escriptors contemporanis com Guarini. Els seus madrigals van destacar per la utilització virtuosa i expressiva dels texts, amb harmonies descriptives i cromàtiques que van mostrar la influència dels músics holandesos Cipriano de Rore i Giaches de Wert, alhora que van anticipar l'evolució del madrigal barroc de Monteverdi. Els darrers anys va viatjar a Polònia a petició del rei Segimon III, però va morir al poc temps de tornar a Itàlia.

OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1580) [1580]
Il primo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1581) [1581a]
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1581) [1581b]
Il terzo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1582) [1582]
Il secondo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1584) [1584a]
Madrigali spirituali, 5vv (Rome, 1584, with addl secular madrigals, 1610) [1584b]
Il quarto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1584) [1584c]
Il primo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1584) [1584d]
Il quinto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1585) [1585a]
Il terzo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1585) [1585b]
Il secondo libro delle canzonette alla napolitana, 3vv (Venice, 1585) [1585c]
Madrigali … libro primo, 4vv (Rome, 1585) [1585d]
Il terzo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1585, with 1 omission and 1 addition, 1587, enlarged 4/1600) [1585e]
Il quarto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1587) [1587a]
Il quarto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587, rev. 4/1600) [1587b]
Il quinto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587) [1587c]
Madrigali … libro primo, 4–6vv (Venice, 1588) [1588]
Il quinto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1591) [1591]
Il sesto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1594) [1594]
Il sesto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1595) [1595a]
Il settimo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1595) [1595b]
L’ottavo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1598) [1598]
Il nono libro de madrigali, 5vv (Venice, 1599) [1599]
[Il secondo libro de madrigali], 4vv, lost, see Kast
Works in 1577, 1582, 1582, 1583, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1589, 1589, 1590, 1591, 1591, 1591, 1591, 1592, 1592, 1593, 1596, 1596, 1599

Compendiums: 5 voice madrigals: bks I–V (Antwerp, 1593); bks I–IX (Nuremberg, 1601); bks VI–IX (Antwerp);
6-voice madrigals: bks I–V, incl. 1 10-voice madrigal and other madrigals from anthologies (Antwerp, 1594); bks I–VI (Nuremberg, 1608);
villanellas: bks I–V (Antwerp, 1610)
A che tormi ’l ben mio, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ad una fresca riva, 3vv, 1585e; G iii
Affliger chi per voi la vita piagne (G. della Casa), 4vv, 1588; LM vii
Ah dolente partita (G. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ahi chi t’insidia al boscareccio nido (A. Grillo as L. Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Ahi dispietata morte, ahi crudel vita (F. Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Ahime che col fuggire, 3vv, 1584d; G i
Ahime ch’io peno et ardo, 3vv, 1587c; G v
Ahime pur s’avicina (Ancina), 3vv, 1599
Ahime qual empia sorte, 3vv, 1587c; G v
Ahime qual fu l’errore, 3vv, 1585c; G ii
Ahime tal fu d’Amore (V. Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
A la mia Clori avanti, 3vv, 1585e; G iii
A la strada o Dio, 3vv, 1585c; G ii
Al lume delle stelle (T. Tasso), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Alma che fai, che pensi, 3vv, 1584d; G i
Al primo vostro sguardo, 3vv, 1584d; G i
Al suon de le dolcissime parole, 6vv, 1581a; MJ iv
Al vago del mio sole, 5vv, 1581b; E i, S i
Amanti voi, che Amore in preggio havete, 3vv, 1585e; G iii
Amatemi ben mio … che se d’amarmi, 3vv, 1587b; G iv
Amatemi ben mio … per che sdegn’il mio core (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Ami Tirsi e me ’l neghi, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Amor è ritornato, 3vv, 1585e; G iii
Amor fa quanto sai, 3vv, 1585c; G ii
Amor i ho molti e molt’anni pianto (Petrarch), 5vv, 1599, S v
Amor io non potrei (L. Ariosto), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor, poiche non vuole (G. Parabosco), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor sciolto è lo laccio, 3vv, 1585c; G v
Amor se giusto sei, 5vv, 1594; E ii, S iv
Amor tien il suo regno, 3vv, 1584d; G i
Amor tu voi ch’io segua chi mi fugge, 3vv, 1587b; G iv
Amor vuol far un gioco di ventura, 3vv, 1584d; G i
Andar vidi un fanciul ignudo e cieco, 3vv, 1585c; G ii
Anima cruda sì, ma però bella (B. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Apollo s’ancor vive il bel desio (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Arda pur sempr’o mora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Ard’ogn’hora il cor lasso e mai non more, 3vv, 1584d; G i
Ardono di Sicilia i monti altieri, 3vv, 1587b; G iv
Arsi gran tempo e del mio foco indegno (T. Tasso), 6vv, 3/1593, MJ v
Baci soavi e cari (Guarini), 6vv, 1591; MJ vi
Bascia e ribascia (M. Veniero), 5vv, 1593 (inc.), 1596, S vi
Basciami basciami mille mille volte, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Basti fin qui le pen’e i duri affanni (J. Sannazaro), 10vv, 1588; LM vii
Belle ne fe natura (O. Rinuccini), 3vv, 1591; W
Ben ho del caro oggetto i sensi privi (A. Caro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ben me credetti gia d’esser felice (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
Ben me credeva, lasso (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Bianchi cigni, e canori (?T. Tasso), 6vv, 1583, ed. in NewcombMF, ii
Cadde già di Tarquinio al cieco errore, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Cantai già lieto il mio libero stato, 6vv, 1584a; MJ iv
Cantate ninfe leggiadrette e belle, 6vv, 1581a; MJ iv
Cantava la più vaga pastorella, 5vv, 1580; E i, S i
Cantiam la bella Clori, 8vv, 1594; E ii, S iv
Care lagrime mie (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Care mie selve, a Dio (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Caro Aminta pur vuoi, 6vv, 1587a; MJ v
Caro dolce mio ben chi mi vi toglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Caro e dolce conforto, 3vv, 1587c; G v
Cedan l’antiche tue chiare vittorie, 6vv, 1584a; MJ iv
Che fa hoggi il mio sole, 5vv, 1580; E i, S i
Chi dal delfino aita (Rinuccini), 6vv, 1591; W
Chi vuol udir i miei sospiri in rime (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Chi vuol veder amanti in terra il cielo, 3vv, 1585e; G iii
Chi vuol veder Amore, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Chiaro segno Amor pose alle mie rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Chiudete o Muse i limpidi ruscelli, 3vv, 1584d; G i
Clori che col bel volto, 3vv, 1587b; G iv
Clori mia, Clori dolce (G.B. Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Clori nel mio partire (?B. Bevilacqua), 5vv, 1594; E ii, S iv
Com’è dolce il gioire o vago Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Come fuggir per selv’ombrosa e folta (Della Casa), 6vv, 1591; MJ vi
Come inanti de l’alba ruggiadosa, 6vv, 1581a (acronym: ‘Cleria Cesarini’); MJ iv
Come potrò giamai, 3vv, 1585c; G ii
Come vuoi ch’habbia ’n te più fed’Amore, 3vv, 1584d; G i
Com’ogni rio che d’acque dolci et chiare (on the name ‘Mario Bevilacqua’), 6vv, 1588; LM vii
Con dolce sguardo alquant’acerb’in vista (F.M. Molza), 6vv, 1585b; MJ v
Con la fronte fiorita e i crin’ardenti, 3vv, 1584d; G i
Con la sua man la mia, 6vv, 1591; MJ vi
Consumando mi vo di piagg’in piaggia (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Coppia di donne altera, 5vv, 1592; S vi
Corran di puro latte, 5vv, 1584c (wedding canzona); E ii, S ii
Così nel mio parlar voglio esser aspro (Dante), 5vv, 1599; S v
Credete voi ch’i viva (Guarini), 5vv, 1599; S v
Credo crudel signora, 3vv, 1585e; G iii
Cruda Amarilli che co ’l nom’ancora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Crudele acerba inesorabil’ morte (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Crudel perché mi fuggi, 6vv, 1587a; MJ v
Da i bei labri di rose aura tranquilla (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Danzava con maniere sopr’humane (B. Gottifredi), 6vv, 1585b; MJ v
Da voi mio ben mia vita, 3vv, 1587b; G iv
Deggio dunque partire, 5vv, 1581b; E i, S i
Degli occhi il dolce giro, 3vv, 1585e; G iii
Deh poi ch’era ne’ fati (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Deh, rinforzate il vostro largo pianto, 6vv, 1581a; MJ iv
Deh Tirsi mio gentil non far più stratio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Deh Tirsi, Tirsi anima mia perdona (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Deh vezzose del Tebro amate ninfe, 5vv, 1582; E i, S ii
De la speranza ond’io nudrisco il core, 3vv, 1585e; G iii
Del cibo, onde il signor mio sempr’abonda (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Dice la mia bellissima Licori (Guarini), 6vv, 1587a; MJ v
Dicemi la mia stella, 3vv, 1584d; G i
Di nettare amoroso ebro la mente (T. Tasso), 6vv, 1587a; MJ v
Di pianti e di sospir nudrisco il core, 3vv, 1587c; G v
Disdegno e gelosia (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Dissi a l’amata mia lucida stella (G.B. Moscaglia), 4vv, 1585d; I, SF
Dolce mia pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolce mia vita e amara morte mia, 3vv, 1585c; G ii
Dolce vaga pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolci son le quadrella ond’Amor punge (Della Casa), 4vv, 1585d; I, SF
Dolorosi martir, fieri tormenti (L. Tansillo), 5vv, 1580; E i, S i
Dolor tant’è la gioia che mi dai, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Donna bella e crudele, se sdegn' havete (R. Nannini), 5vv, 1577 (canto and alto only; the other 3vv added by J. Chater, 1999)
Donna che con l’ardent’acuto strale, 3vv, 1587c; G v
Donna co ’l sguardo tenti, 5vv, 1596
Donna da vostri sguardi, 3vv, 1584d; G i
Donna de l’alma mia, de la mia vita (?T. Tasso), 5vv, 1594; E ii, S iv
Donna fuggir vorrei, 3vv, 1585e; G iii
Donna più d’altr’adorna di beltate, 6vv, 1585b; MJ v
Donna più vaghi mai, 3vv, 1585e; G iii
Donna se nel tuo volto, 3vv, 1589
Donne il celeste lume (C. Castelletti), 9vv, 1587a, 3/1593; MJ v, SF
Donò Cinthia a Damone (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
Due rose fresche, e colte in Paradiso (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Dunque romper la fè, dunque deggio io (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Dunque sol per amare, 3vv, 1587c; G v
Dura legge d’amor ma benché obliqua (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Ecco che ’l ciel a noi chiar’et sereno (G. Troiano), 6vv, 1591; MJ vi
Ecco che un’altra volta o piagge apriche (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Ecco il dardo col qual mi punse Amore, 3vv, 1587c; G v
Ecco l’aurora con l’aurata fronte (Quirini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ecco Maggio seren, chi l’ha vestito (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ecco più che mai bella e vaga l’aura, 5vv, 1582; E i, S ii
E questo il legno che del sacro sangue (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Ero così dicea (M. Martinengo), 4vv, 1588; ed. H.B. Lincoln, The Madrigal Collection ‘L’amorosa Ero’ (Albany, NY, 1968)
E s’io mi doglio Amore, 6vv, 1584a; MJ iv
Falsa credenza havete, 5vv, 1586; S vi
Fan’aspra guerra in me sdegno et Amore, 3vv, 1587b; G iv
Fiere silvestre che per lati campi (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Filli ama Tirsi et arde e no ’l vol dire, 3vv, 1587b; G iv
Fillida mia più che i ligustri bianca (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
Filli, l’acerbo caso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Filli mia bella a Dio (A. Spinola), 6vv, 1584a; MJ iv
Filli tu sei più bella (C. Pavesi), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Filli volgendo i lumi al vago Aminta (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Fiume ch’a l’onde tue (A. Ongaro), 5vv, 1599; S v
Forz’è che sempre i grida, 3vv, 1585c; G ii
Fra le ninfe, e fra pastori, 3vv, 1587b; G iv
Fra questi sassi e luoghi aspri e selvaggi, 3vv, 1584d; G i
Fuggirò tant’Amore, 3vv, 1584d; G i
Fuggi, speme mia (?G.B. Cini), 6vv, 1584a; MJ iv
Fuggito è ’l sonno a le mie crude notti (Petrarch), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Già Febo il tuo splendor rendeva chiaro, 5vv, 1581b; E i, S i
Già torna a rallegrar l’aria e la terra, 5vv, 1581b; E i, S i
Giesu più rilucente [risplendente], 3vv, 1591
Giovane donna sott’un verde lauro (Petrarch), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Giovani incauti che seguite Amore, 3vv, 1585c; G ii
Giunt’a un bel font’io trasmutato in fiore, 6vv, 1591; MJ vi
Giunto a la tomba (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Gratie renda al signor meco la terra (B. Guidi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Grave dolor mi da l’aspra partita, 3vv, 1585c; G ii
Hor ch’esce fuor l’Aurora, 3vv, 1587b; G iv
Hor chi Clori beata (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Hor gitevi a fidare o lieti amanti, 3vv, 1587c; G v
Hor pien d’altro desio (L. Alamanni, after Horace), 5vv, 1582; S vi (3rd stanza of 6-stanza cycle by G.M. Nanino, Moscaglia, Marenzio, Macque, Soriano, Zoilo; 1st stanza is Nanino’s Mentre ti fui si grato)
Hor vedi Amor che giovinetta donna (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
I begl’occhi sereni e il viso adorno, 3vv, 1587b; G iv
Il di che di pallor la faccia tinse (Castelletti), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
I lieti amanti e le fanciulle tenere (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Il ladro ch’a la strada v’a rubare, 3vv, 1584d; G i
Il suo vago gioioso e lieto manto, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Il vago e bello Armillo (Grillo as Celiano), 5vv, 1599; S v
Il vostro divo aspetto, 3vv, 1585c; G ii
In quel ben nato (Sannazaro), 5vv, 15824; S vi
Interdette speranze e van desio (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
In un bel bosco di leggiadre fronde (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
In un boschetto de bei mirti e allori, 3vv, 1584d; G i
In un lucido rio (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Io amo, e certo vivo, 3vv, 1585c; G ii
Io ardo, e se l’ardore, 3vv, 1585e; G iii
Io morirò d’amore, 6vv, 1585b; MJ v
Io son’Amore, 3vv, 1585c; G ii
Io son ferito e chi mi punse il core, 3vv, 1585e; G iii
Io son pur sciolto Amor da l’empio laccio, 3vv, 1587c; G v
Io son rimaso solo, 3vv, 1587c; G v
Io vidi già sotto l’ardente sole (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
I’ piango; ed ella il volto (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Ite, amari sospiri (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Itene a l’ombra de gli ameni faggi (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
La bella donna mia anzi mia dea, 3vv, 1587c; G v
La bella man vi stringo (Guarini), 5vv, 1599; S v
La bella ninfa mia ch’al Tebro infiora (Molza), 5vv, 1581b; E i, S i
La dipartita è amara (G.B. Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
La dove sono i pargoletti Amori (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
La farfalla sen’ vol’al lume intorno, 3vv, 1587c; G v
La fiera vist’al venenoso sguardo, 3vv, 1592 (lute intabulation)
L’alto e nobil pensier che si sovente (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
La mia Clori è brunetta (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
La pastorella mia spietata e rigida (Sannazaro), 5vv, 1582; E i, S ii
La rete fu di queste fila d’oro (Ariosto), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Lasso ch’io ardo e ’l mio bel sole ardente, 5vv, 1580; E i, S i (acronym: ‘Livia B.’)
Lasso dicea perche venisti Amore (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Lasso non è cor mio ch’io ti rimiri, 3vv, 1584d; G i
Lasso, quand’havran fin tanti sospiri, 3vv, 1584d; G i
L’aura che ’l verde lauro e l’aureo crine (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Laura se pur sei l’aura (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
L’aura serena che fra verdi fronde (Petrarch), 6vv, 1581a; MJ iv
La ve l’Aurora appar’, 5vv, I-VEaf; S vi
La dubbie speme, il pianto e ’l van dolore (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Leggiadre ninfe e pastorelli amanti (L. Guicciardi), 6vv, 1591, MJ vi
Leggiadrissima eterna primavera, 6vv, 1591 (for the wedding of Virginio Orsini and Flavia Peretti); MJ vi
Le rose, fronde e fiori, 3vv, 1584d; G i
Le vaghe chiome d’oro, 3vv, 1587b; G iv
Liete, verdi, fiorite e fresche valli (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Liquide perle Amor da gli occhi sparse (L. Pasqualino), 5vv, 1580; E i, S i
Lucida perla a cui fu conca il cielo (?Guarini or ?T. Tasso), 6vv, 1595a (for wedding of Alfonso II d’Este and Margherita Gonzaga); LM vi, MJ vi
Lunge da voi mia vita, 5vv, 1582; E i, S ii
Lungi dal mio bel sole, 3vv, 1587c; G v
Madonna mia gentil ringratio Amore, 5vv, 1580; E i, S i
Madonna, poich’uccider mi volete, 5vv, 1582; E i, S ii
Madonna sua merce per una sera (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Menando un giorno gl’agni presso un fiume (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Mentre fia caldo il sol, fredda la neve, 6vv, 1581a; MJ iv
Mentre fra perle frange e fra rubini, 3vv, 1585e; G iii
Mentre havrà stelle il ciel, le stelle lume, 3vv, 1587b; G iv
Mentre humil verginella, 3vv, 1585e; G iii
Mentre il ciel è sereno, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Mentre l’aura spirò nel verde lauro, 5vv, 15825; S vi
Mentre qual viva pietra, 5vv, 1594; E ii, S iv
Mentre sul far del giorno, 6vv, 1581a; MJ iv
Mia sorte empia e rubella, 3vv, 1585c; G ii
Mi fa lasso languire (L. Cassola), 5vv, 1581b; E i, S i
Mi parto, ahi sorte ria, 3vv, 1587b; G iv
Mi vorria lamentar le notte e ’l di, 3vv, 1587b; G iv
Molti animai selvaggi, 3vv, 1587c; G v
Ne fero sdegno mai donna mi mosse, 6vv, 1587a; MJ v
Nel dolce seno della bella Clori (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Nel più fiorito aprile, 6vv, 1581a; MJ iv
Nessun visse giamai più di me lieto (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Non al suo amante più Diana piacque (Petrarch), 4vv, 1585d; SF
Non è dolor nel mondo, 3vv, 1584d; G i
Non è questa la mano (T. Tasso), 6vv, 1581a; MJ iv
Non fu mai cervo si veloce al corso (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii; S iii
Non m’è grave il morire, 3vv, 1587b; G iv
Non più gl’Arabi fumi, 4vv, 1587c; G v, SF
Non porta ghiaccio aprile (A. Pocaterra), 6vv, 1587a; MJ v
Non posso più soffrire, 3vv, 1587c; G v
Non può tanto l’accesa alta facella, 3vv, 1585c; G ii
Non sò fuggir’io più ne più pensare, 3vv, 1587b; G iv
Non sol dissi tu poi, anima fera (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Non vidi mai dopo notturna pioggia (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Nova angeletta sovra l’ale accorta (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Novo Titio son io ch’in cibo il core, 3vv, 1587b; G iv
O bella man che mi distringi il core (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Occhi dolci e soavi, 3vv, 1587b; G iv
Occhi lucenti e belli (V. Gambara), 5vv, 1582; E i, S ii
Occhi miei che miraste si bel sole, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Occhi sereni e chiari, 6vv, 1581a; MJ iv
O che soave e non inteso baccio (Guarini), 6vv, 3/1593; MJ v
O disaventurosa acerba sorte (P. Bembo), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolce anima mia, dunque e pur vero (Guarini), 5vv, 1582; E i, S i
O dolcezze amarissime d’Amore (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolorosa sorte (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
O fere stelle homai datemi pace (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
O fido, o caro Aminta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O figlie di Piero (Rinuccini), 18vv, 1591; W
Ohime che novo, 3vv, in A. Borsaro: Il primo libro delle villanelle (Venice, 1587)
Ohime, dov’è ’l mio ben, dov’è ’l mio core (B. Tasso), 5vv, 1580; E i, S i
Ohime il bel viso, ohime il soave sguardo (Petrarch), 5vv, 1582; E i, S ii
Ohime, l’antica fiamma (Guarini), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Ohime se tanto amate (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
O liete piante, herbett’e bianchi fiori, 3vv, 1584d; G i
Ombrose e care selve (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O Messir’o Patrù, 9vv, 1590 (dialogue madrigal, 5vv by Marenzio, 4vv by Oratio Vecchi; see Kirkendale); ed. in Capolavori polifonici del secolo, xvi, 2 (Rome, 1940)
O mille volte mille (Rinuccini), 8vv, 1591; W
O Mirtillo, Mirtillo anima mia (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O occhi del mio core e d’Amor lumi (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
O quante volte in van cor mio ti chiamo (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
O sventurati amanti, 3vv, 1585c; G ii
O tu che fra le selve occulta vivi (?T. Tasso), 8vv, 1580; E i, S i
O tu che mi dai pene, 3vv, 1585c; G ii
O valoroso dio (Rinuccini), 4vv, 1591; W, SF
Ov’è condotto il mio amoroso stile (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
O verdi selv’o dolci fonti o rivi (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
O voi che sospirate a miglior note (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Padre del cielo, hor ch’atra nube il calle (T. Tasso), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Partirò dunque, ohime mi manca il core, 5vv, 1580; E i, S i
Parto da voi mio sole, 6vv, 1585b; MJ v
Parto o non parto (Guarini), 5vv, 1599; S v
Passa Madonna come il vento gli anni, 3vv, 1585c; G ii
Passando con pensier per un boschetto (F. Sacchetti), 6vv, 1584a (14th-century caccia); MJ iv
Perche adoprar catene (M. Manfredi), 5vv, 1583; S vi
Perche di pioggia ’l ciel non si distille, 5vv, 1581b; E i, S i
Per duo coralli ardenti, 6vv, 1581a; MJ iv
Piangea Filli e Amor seco piangea, 3vv, 1587b; G iv
Piangea Filli e rivolte ambe le luci (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Piango che Amor con disusato oltraggio, 4vv, 1588; LM vii
Poi che da voi, ben mio, 3vv, 1587c; G v
Poi che di si vil foco, 3vv, 1587c; G v
Poi ch’io non ho speranza Donna homai, 3vv, 1585e; G iii
Posso cor mio partire, 6vv, 1585b; MJ v
Potrò viver io più se senza luce, 6vv, 1581a; MJ iv
Primo che per Giesù spargesti il sangue, 3vv, 1585
Provate la mia fiamma (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Pur venisti cor mio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Qual’hor del mio bel sol contemplo il lume, 3vv, 1587b; G iv
Qual mormorio soave, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Qual paura, qual danno, qual tormento, 3vv, 1586
Qual per ombrose et verdeggianti valli, 6vv, 1585b; MJ v
Qual vive salamandra in fiamm’ardente, 6vv, 1581a; MJ iv
Quand’io miro le rose (Grillo), 5vv, 1598; LM xv, S v
Quando i vostri begl’occhi un caro velo (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Quando sorge l’aurora, 5vv, 1581b; E i, S i
Quando vostra beltà, vostro valore (Ariosto), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Quasi vermiglia rosa (A. Orsi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Quella che lieta del mortal mio duolo (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Quell’augellin che canta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Quel lauro che fù in me già così verde, 10vv, 1582; S vi
Quell’ombra esser vorrei (G. Casone), 6vv, 1585b; MJ v
Questa di verd’herbette, 5vv, 1580; E i, S i
Questa in cui pose Amore, 3vv, 1585e; G iii
Questa ordì il laccio (Strozzi sr), 6vv, 3/1593; MJ v
Questi leggiadri odorosetti fiori (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Questi vaghi concenti, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Qui di carne si sfama (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Real natura, angelico intelletto (G.B. Zuccarini), 5vv, 1584c (wedding sonnet); E ii, S iii
Ridean già per le piagg’herbette e fiori, 5vv, 1582; E i, S ii
Rimanti in pace, a la dolente e bella (Grillo as Celiano), 5vv, 1594; E ii, S iv
Rivi fontane e fiumi a l’aur’al cielo, 5vv, 1589: S vi
Rose bianche e vermiglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Sapete amanti perche ignudo sia (V. Marcellini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Satiati Amor ch’a più doglioso amante, 6vv, 1584a; MJ iv
S’a veder voi non vengo alma mia luce, 6vv, 1591; MJ vi
Scaldava il sol di mezzo giorno l’arco (Alamanni), 5vv, 1582; E i, S ii
Scendi dal paradiso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Scherzando con diletto, 5vv, 1582; E i, S ii
Se bramate ch’io mora, 6vv, 1587a; MJ v
Se brami morto il core, 3vv, 1585e; G ii
Seguir una ch’odia e sprezza, 3vv, 1587c; G v
Se il dolce sguardo del divin tuo volto, 3vv, 1584d; G i
Se la mia fiamma ardente, 5vv, 1582; E i, S ii
Se la mia vita da l’aspro tormento (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
Se la speranza all’hor mi mantenea, 3vv, 1585e; G iii
Se la vostra partita, 3vv, 1587c; G v
Se legete nel viso i miei martiri, 3vv, 1585c; G ii
Se le pene ch’io sento, 3vv, 1585c; G ii
Se ’l pensier che mi strugge (Petrarch), 8vv, 1581b; E i, S i
Se ’l raggio de vostri occhi, 4vv, 1591; SF
Se m’ami e se non m’ami, 3vv, 1585e; G iii
Se m’uccidi, crudele, 3vv, 1587c; G v
Se nelle voci nostre (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Sen gia fatto pittore, 3vv, 1585e; G iii
Sento squarciar del vecchio Tempio ’l velo (F. Coppetta), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Senza cor, senza luce, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Senza il mio sole in tenebre e martiri (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Senza il mio vago sol (Troiano), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Se perche non uccida, 3vv, 1585c; G iii
Se per servirti ogn’hora, 3vv, 1587c; G v
Se quel dolor che va inanzi al morire (Tansillo), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Servirò il grande Iddio prima ch’io mora, 3vv, 1585
Se sì alto pon gir mie stanche rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Se tu, dolce mio ben, mi saettasti (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Se tu mi lasci perfido tuo danno (T. Tasso), 5vv, 1583; S vi
Se voi sete cor mio, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì dolce son li strai, le fiamme e ’l laccio, 3vv, 1587c; G v
Signor, che già te stesso, 5vv, 1586; S vi
Signor, cui già fu pocho, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
S’io parto, i’ moro, e pur partir conviene, 5vv (R. Arlotti), 1594; E ii, S iv
S’io vissi cieco e grave fall’indegno (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì presso a voi mio foco (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
Sola angioletta starsi in treccie a l’ombra (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Solo e pensoso i più deserti campi (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Sospir nato di fuoco, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Sotto l’ombra de tuoi pregiati rami, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Spiega mondo maligno, 3vv, 15862
Spiri dolce Favonio Arabi odori (Troiano), 6vv, 1591 (wedding sonnet); MJ vi
Spirto a cui giova gli anni a buona fine, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Spuntavan già per far il mondo adorno, 5vv, 1580; E i, S i
Stillò l’anima in pianto (A. Ongaro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Stride il lauro nel foco il suo bel verde, 3vv, 1587b; G iv
Strider faceva le zampogne a l’aura, 5vv, 1581b; E i, S i
Stringeami Galatea, 6vv, 1585b; MJ v
Strinse Amarilli il vago suo Fileno (Strozzi jr), 6vv, 1581a; MJ iv
Su l’ampia fronte il cresp’oro lucente (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Su ’l carro della mente auriga siedi (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Tale è il mio stato o Clori, 3vv, 1585e; G iii
Tigre mia se ti pesa (L. Groto), 6vv, 1585b; MJ v
Tirsi mio, caro Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Tirsi morir volea (Guarini), 5vv, 1580; E i, S i
Tirsi nel cor si sente, 3vv, 1587b; G iv
Togli dolce ben mio, 5vv, 1582; E i, S ii
Tra l’herbe a pie d’un mirto che ’l copriva, 6vv, 1587a (Gottifredi); MJ v
Tu m’uccidi, cor mio, 3vv, 1587c; G v
Tuoni lampi saette e terremoti, 3vv, 1587b; G iv
Tutte sue squadre di miserie e stenti, 6vv, 1584a; MJ iv
Tutto ’l di piango e poi la notte, quand. (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Udite, lagrimosi spirti d’Averno, udite (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Uscite, uscite ninfe, 6vv, 1591
Vaghi augelletti che per valli e monti, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Vaghi capelli aurati, 6vv, 1584a; MJ iv
Vaghi e lieti fanciulli (P. Barbati), 6vv, 1584a; MJ iv
Valli riposte e sole (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
Vaneggio od’è pur vero (P. Barignano), 6vv, 3/1593; MJ v
Vattene anima mia (Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
Vedi le valle e i campi (Sannazaro), 4vv, 1585d, I, SF; 1589 (rev. version, 5vv, by L. Balbi)
Veggo dolce mio bene, 4vv, 1585d; I, SF
Venite amanti a rimirar costei, 3 vv, 1584d; G i
Venuta era Madonna al mio languire (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Vergine gloriosa e lieta, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vergine saggia e pura, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vezzosi augelli in fra le verdi fronde (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Vieni, Clori gentil; boschetti e prati, 10vv, 1581a; MJ iv
Vienne Montan, mentre le nostre tormora (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Vita de la mia vita (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
Vita soave e di dolcezza piena (T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Viva fiamma d’amor e vivo foco, 3vv, 1587c; G v
Vivea da lacci sciolto, 3vv, 1587b; G iv
Vivo in guerra mendico e son dolente (Ongaro), 5vv, 1599 S; v
Vivrò dunque lontano, 6vv, 1591; LM vi, MJ vi
Voi bramate ch’io mora, 5vv, 1594; E ii, S iv
Voi mi tenesti un tempo, 3vv, 1587b; G iv
Voi sete la mia stella, 3vv, 1585e; G iii
Vorria parlare e dire, 3vv, 1584d; G i
Zefiro torna e ’l bel tempo rimena (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Sinfonia, a 5, 1591; W

Vocal religiosa:

Motectorum pro festis totius anni cum Communi Sanctorum, 4vv (Venice, 1585R) [1585]
Completorium et antiphonae, 6vv (Venice, 1595), lost, mentioned in FétisB
Motetti, 12vv (Venice, 1614), lost, mentioned in FétisB
Sacrae cantiones, 5, 6, 7vv (Venice, 1616) [1616]
Works in 1587, 1592, 1599, 1600, 1600, 1603, 1604 1611, 1612, 1614, 1615, 1617, 1617, 1618, 1621;

Antequam comedam, 6vv, 1616; MJ i
A solis ortus cardine, ?8 or 12vv (inc.), 1604; MJ i
Ave maris stella, 12vv, D-MÜp, Rp; MJ iii
Beatus Laurentius, 4vv, 1585; H 59, MJ ii
Caeciliam cantate, 5vv, 1616; MJ i
Cantantibus organis, 4vv, 1585; P i/2, 432, MJ ii
Cantate Domino, 8vv, D-Kl; MJ iii
Christe redemptor, 5vv, I-Rvat; MJ iii
Christus Jesus, 4vv, 1585; H 54, MJ ii
Conceptio tua, 4vv, 1585; P i/2, 277, MJ ii
Cum jucunditate, 4vv, 1585; H 37, MJ ii
Cum pervenisset, 4vv, 1585; H 82, MJ ii
Deus venerunt gentes, 8vv, 1611; MJ iii
Domine ne in furore, 7vv, 1616; MJ i
Domine quando veneris, 5vv, 1616; MJ i
Dum aurora finem daret, 6vv, 1616; MJ i
Dum esset summus pontifex, 4vv, 1585; P i/2, 484, MJ ii
Egredimini filiae Sion, 8vv, Rn (inc.); MJ vii
Estote fortes, 4vv, 1585; H 97, MJ ii
Et respicientes, 4vv, 1585; P i/2, 151, MJ ii
Exaltabo te, 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Exsurgat Deus, 8vv, 1612, 1615, 1617; MJ iii
Exsurgat Deus, 6vv, Dlb (inc.); MJ vii
Gabriel angelus locutus est Mariae, 4vv, 1585; MJ ii
Gaudent in coelis, 4vv, 1585; H 111, MJ ii
Hic est Martinus, 7vv, 1616; MJ i
Hodie beata virgo, 4vv, 1585; H 13, MJ ii
Hodie Christus natus est, 4vv, 1585; MJ ii
Hodie completi sunt, 4vv, 1585; H 12, MJ ii
Hodie Maria virgo, 4vv, 1585; H 65, MJ ii
Hodie Paulus, 4vv, 1585; P i/2, 331, MJ ii
Iniquos odio habui, 8vv, 1611, 1621; MJ iii
Innocentes pro Christo occisi sunt, 4vv, 1585; MJ ii
In tua patientia, 4vv, 1585; H 87, MJ ii
Iste est Joannes, 4vv, 1585; H 1, MJ ii
Iste sanctus, 4vv, 1585; H 106, MJ ii
Jubilate Deo (cant.), 8vv, 1614, 1617, D-Dlb, WA (inc.); MJ vii
Jubilate Deo (cant.), 12vv, 1604, (inc.) I-Rn (inc.), PL-PE (tablature); MJ vii
Jubilate Deo (servite), 8vv, 1600, 1603, 1617, 1618, 1621, CH-Bu (4vv), D-BS, W, MJ iii; rev. as Jubilate Deo (servite), 8vv, MÜs, I-Rn, Rsc; M
Lamentabatur Jacob, 12vv, I-Bc, Rsc; MJ iii [also attrib. Clinio, I-TRca(d)]
Laudate Deum, 4vv, CH-Bu (tablature)
Laudate Dominum, 8vv, 161724, GB-T, I-Rvat; MJ iii
Laudate Dominum, 8vv, CH-Bu, D-Rp, W (tablature); MJ iii [also attrib. Giovanelli, 1590, Giovanelli: Sacrarum modulationum (1593); Palestrina, 1617]
Laudate Dominum, 12vv, 1604 (inc.), I-Rn (inc.); MJ vii
Levavi oculos, 5vv, 1616; MJ i
Magnificat, 8vv, D-Bsb; MJ iii
Magnificat, 8vv, 1592, 1599, 1600, I-Rvat; MJ iii
Magnum haereditatis, 4vv, 1585; H 8, MJ ii
Misit rex, 4vv, 1585; H 68, MJ ii
Missa ‘Ego sum panis’, 8vv, PL-GD; MJ i
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, Trent, Biblioteca provinciale d'arte; M
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Missa ‘Laudate Dominum’, 12vv, A-Wn (inc.); MJ vii
Missa ‘Iniquos odio habui’, 8vv, PL-GD; MJ i [Vintz claimed it as his own composition in his Missae ad praecipuos dies (1630), copy in A-Wgm]
Mulier quae erat, 4vv, 1585; H 41, MJ ii
Nativitas gloriosae, 4vv, 1585; P i/2, 365, MJ ii
O beatum pontificem, 4vv, 1585; P i/2, 419, MJ ii
O quam gloriosum est, 4vv, 1585; P i/2, 410, MJ ii
O quam metuendus est, 4vv, 1585; H 120, P i/2, 410, MJ ii
O Rex gloriae, 4vv, 1585; P i/2, 169, MJ ii
O sacrum convivium, 4vv, 1585; H 7, MJ ii
Princeps gloriosissime, 4vv, 1585; H 77, MJ ii
Puer qui natus, 4vv, 1585; H 33, MJ ii
Quem dicunt, 4vv, 1585; P i/2, 327, MJ ii
Quia vidisti, 4vv, 1585; H 92, MJ ii
Quis revolvet, PL-GD (B only); MJ i
Salve regina, 5vv, 1616; MJ i
Sancta Maria, 4vv, 1585; H 49, MJ ii
Sepulierunt Stephanum, 4vv, 1585; P i/2, 54, MJ ii
Si filius honorabilis, 8vv, D-Lp (tablature, ‘Ist nicht Ephriam’); MJ iii
Similabo eum, 4vv, 1585; P i/2, 494, MJ ii
Solve jubente, 4vv, 1585; H 46, MJ ii
Super flumina Babylonis, 12vv, D-MÜp, Rp [also attrib. Lucatello (7 part books to Lucatello, 5 to Marenzio)], MJ iii; 8vv, 1614 [attrib. Lucatello]
Super omnia ligna, 4vv, 1585; H 72, MJ ii
Te Deum, 13vv, A-Wn (inc.); MJ iii
Te Deum patrem ingenitum, 4vv, 1585; H 22, MJ ii
Tradent enim, 4vv, 1585; H 102, MJ ii
Tribus miraculis, 4vv, 1585; P i/2, 73, MJ ii
Veni sponsa, 4vv, 1585; MJ ii
Veni sponsa Christi, 5vv, 1616; H 115, MJ i

Contrafacta:
Brevis et nimis fallax, 5vv, CH-Bu (tablature); MJ i [based on Questa di verd'herbette, bk 1 a 5 (1580)];
Nunc facta est salus, 10vv, 1602; MJ iii [based on Basti fin qui le pene, bk 1 a 4, 5, 6, 10 (1588)];
Sacrum coelesti, 9vv, D-Rp; MJ iii [based on Donne, il celeste lume, Le stravaganze d'amore (1585)]

Font: En català: Luca Marenzio (c.1553-1599) En castellano: Luca Marenzio (c.1553-1599) In english: Luca Marenzio (c.1553-1599) - Altres: Luca Marenzio (c.1553-1599)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Marenzio’s sacred works, fewer and less well known than his madrigals, comprise about 71 motets and four or five masses. The most outstanding quality of these works is their verbal imagery, often involving subtle religious symbolism; in this way they differ from the more restrained style of some composers in Roman circles, notably Palestrina and Victoria. Marenzio’s choice of texts often reflects a preference for excerpts from psalms or vesper antiphons that afford opportunities for portraying a variety of moods and images. The sacred music falls into three stylistic groups, which in general represent three stages of his career: the early collection of motets, published in 1616 but probably written between 1574 and 1580; the four-part motet book of 1585; and various motets and masses in manuscripts and in collections printed between 1592 and 1621. According to the preface, the early motets were composed ‘in the flower of youth, during a return visit to [Marenzio’s] homeland’. That may refer to a month’s leave granted to him by Luigi d’Este in August 1580, but the word ‘youth’ suggests an earlier period, as does a certain prolixity in the formal design. There are lengthy points of imitation with repeated entries of voices and rather dense textures. The melodic lines are expansive, often melismatic and occasionally intensified by chromatically altered notes. Allusions to chant melodies occur most often in the motets with Marian texts. The pieces in the 1585 book, the only surviving volume of sacred music published during his lifetime, show a notable change in the conciseness of musical treatment accorded each line of text, and in the textural variety between successive sections. Here word-portrayal depends often on subtle rhythmic effects, such as the use of long repeated notes in the bass or rapid ascending melismas in the upper voices over sustained notes in the lower ones. Marenzio's other sacred works are almost entirely polychoral and can be divided into two categories. The first, settings of full liturgical texts (Magnificat, Te Deum, the masses etc.), are more broadly flowing, emphasizing segments of the text through contrasts of texture and (in many instances) the doubling of instruments. The second, settings of parts of psalms (Deus venerunt gentes, Exsurgat Deus etc.), afford an opportunity to represent images through madrigalesque rhythmic and melodic patterns or through the quick alternation of individual words and phrases between choirs.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

FILS, Johann Anton (1733-1760) - Cello Sonatas

$
0
0
Matthew Pratt - The American School 1765
Obra de Matthew Pratt (1734-1805), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Johann Anton Fils -
En el dia de la celebració del seu 283è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Matthew Pratt (Philadelphia, 23 de setembre de 1734 - Philadelphia, 9 de gener de 1805) va ser un pintor nord-americà. Es va formar amb el seu oncle James Claypoole entre els anys 1745 i 1755. Amb ell es va especialitzar en la tècnica del retrat, temàtica que abordaria regularment al llarg de la seva carrera. El 1764 va viatjar a Anglaterra per assistir a la boda entre la seva cosina Betsey Shewell i el famós pintor americà Benjamin West. Precisament, l'art de West va causar gran impressió en Pratt motivant-lo a estudiar amb ell. Durant aquest temps a Anglaterra va rebre la influència d'altres artistes sent, també, la seva etapa més productiva realitzant, entre altres, "The American School", la seva obra més coneguda. El març de 1768 va tornar a Philadelphia, la ciutat on va viure la resta de la seva vida i on hi va morir el gener de 1805.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthew Pratt (1734-1805) - Altres: Matthew Pratt (1734-1805)



Parlem de Música...

Johann Anton Fils (Eichstätt, bap. 22 de setembre de 1733 - Mannheim, bur. 14 de març de 1760) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Fill de Johann Georg Fils (c.1700-1749), un violoncel·lista de la cort d'Eichstätt enre els anys 1732 i 1749, es va formar amb el seu pare. Més tard va entrar al Gymnasium d'Eichstätt abans de matricular-se a la Universitat d'Ingolstadt el 1753, on va estudiar dret i teologia. El maig de 1754 va ser nomenat violoncel·lista de la cort electoral de Mannheim. Allà es creu va rebre formació de Johann Stamitz i va ser on va compondre la major part del seu repertori. A Mannheim es va casar l'octubre de 1757 amb Elisabeth Range, amb qui va tenir una filla. No obstant, el 1760 va morir sobtadament, segons les cròniques de l'època, per la seva 'estranya afició de menjar aranyes'. Tot i viure 26 anys, el seu llegat com a compositor va ser molt extens amb un mínim de 34 simfonies, 30 concerts i desenes d'obres de cambra així com una dotzena d'obres religioses.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, A-Wm, CZ-Pnm, Bm, D-Bsb, BAR, DS, FRu, LEm, MÜs, TRb, I-Fc;
5 masses, 1 mass frag. of questionable authenticity, CZ-Pnm, D-Fru, MÜs;
Cantata pastoralis, F;
Veni sancte spiritus (off), EB;
Dixit Dominus and Magnificat, 5 vesper psalms and Magnificat, Litaniae Lauretanae, CZ-Pnm;
?Litaniae, D-MÜs;
Salve regina, Mbs;
Cant., 2 S, F

Instrumental:

Syms. [thematic catalogue in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906)]:
6 as op.1 (1759–60), 1 ed. D. Townsend (New York, 1987);
5 as op.2 (1760) [no.3 is by J.C. Bach], ed. in MAB, xciv (1960), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902);
6 as op.5 (1763);
7 pubd separately (1760–63) [1 lost, but MS in D-Mbs], 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906), 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, iv (New York, 1983), 1 ed. A. Carse (London, 1937);
4 pubd in anthologies (1761–2) [incl. 2 also pubd separately], 1 ed. in TCMS, i (1990);
6 in MS, CH-Bu, D-BE, DO, HR, Rtt, US-Wc;
3 others, doubtful, CZ-Pnm, D-RH, S-Skma;
10 others (incl. 2 partitas) of questionable authenticity known only from 18th-century thematic catalogues

Concs.:
1 for vc (London, n.d.), arr. kbd (London, 1774);
6 for vc, A-Wgm, SEI, D-Bsb, Eu, 1 ed. H. Klug (Wiesbaden, 1971);
1 for fl in 2 concerti … composti dal Signor Filtz & Bauer Smitch [Bauerschmidt], op.2 (n.d.), ed. in MAB, xviii (1954);
1 for fl (London, c1775 [attrib. Vanhal]), ed. in EDM, 1st ser., li (1964);
4 for fl, D-Bsb, KA, Rtt;
?1 for fl, attrib. to Fils in Breitkopf catalogue, to Toeschi in BFb;
1 for ob, Rtt; 13 lost concs. listed in Breitkopf catalogues:
1 for vn, 5 for vc, 4 for fl, 1 each for ob, hn, hpd

Chbr [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]:
6 sonate a 3, 2 vn, b, op.3 (1760), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 sonates en trio, hpd, vn, b, [op. 4] (1763), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
[3] sonates, vc/vn, bc, op.5 (1763), facs. (Béziers, 1990);
6 sonates en trio, fl, vn, b, op.6 (1764);
6 sonata da camera, vc, fl/vn, b (1762 or before), nos. 1–5 ed. N. Pyron and P. Foster (London, 1983–6);
qt for fl, vn, va, b, pubd as Simphonia, no.6 (1764);
6 sonatas, 2 fl, vc, bc, op.2 (London, c1775);
Trio for vc, vn, b, Duetto for vn, vc, Sonata for vc, b, Bsb;
6 trios, 2 vn, b, op. posth. (1768), lost;
6 trios for fl, vn, b listed in Breitkopf catalogue [4 lost, 2 attrib. elsewhere to Stamitz]

Font: En català: Johann Anton Fils (1733-1760) En castellano: No disponible In english: Johann Anton Fils (1733-1760) - Altres: Johann Anton Fils (1733-1760)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La història d'Anton Fils, autor a qui ja havíem visitat en una llunyana entrada de 2012 (escoltar aquí), va estar marcada per un gran èxit estroncat per una mort prematura als 26 anys atribuïda, tot i semblar-nos extravagant, a una "estranya afició que Fils tenia amb les aranyes" (sic). En qualsevol cas i tot i aquest viatge tant efímer, el cert és que va ser un autor, en base al seu poc temps de vida, extraordinàriament prolífic amb un centenar llarg d'obres, entre les que van brillar les seves 34 simfonies documentades, els seus concerts i la seva obra religiosa. Material en bona part desconegut i inèdit al nostre temps ja que en prou feines s'ha recuperat un percentatge ínfim de la totalitat del seu repertori, per tant i en el seu cas, la feina serà llarga. Avui afortunadament recuperarem una edició de factura recent en què es recopilen algunes sonates de violoncel d'autors vinculats d'una o altra forma amb Mannheim, una ciutat imprescindible per entendre el classicisme musical. I entre ells evidentment s'hi troba el nostre preuat protagonista amb dues obres de cambra; la Sonata en Re major No.1 opus 5 i la Sonata en Do menor No.3 opus 5. Ambdues per a violoncel i piano, si bé la versió original és per clavicèmbal, les obres presenten un caràcter desenfadat i proper al divertimento amb passatges tècnics indicats pel lluïment del violoncel·lista, comprensible tenint en compte la condició d'intèrpret de Fils amb aquest instrument, i on el baix continuo aporta el contrast i el suport harmònic per assolir satisfactòriament el propòsit d'aquestes belles sonates. Tot i que personalment hauria preferit el so genuí del clavecí, en darrera instància no puc sinó agrair amb vehemència l'atreviment i l'excel·lent qualitat a l'hora de recuperar aquest material inèdit del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Testori (cello); Davide Pozzi (fortepiano)
RECICLASSICAT: FILTZ, Anton (1733-1760)
AMAZON: Mannheim Cellists
SPOTIFY: Mannheim Cellists



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GALÁN, Cristóbal (c.1625-1684) - Canto del Alma

$
0
0
Jusepe de Ribera - S. Giacomo minore, 1630-35
Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor espanyol.


- Recordatori de Cristóbal Galán -
En el dia de la commemoració del seu 332è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Josep de Ribera 'lo Spagnoletto' (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Napoli, 3 de setembre de 1652) va ser un pintor i gravador valencià, conegut també pel seu nom italià, Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera i un dels representants més fidels del tenebrisme. Es desconeix bona part de la seva formació artística, si bé es creu va ser deixeble de Francesc Ribalta. Vers el 1608-1610 va marxar a Itàlia, on va visitar la cort dels Farnesio a Parma i es va interessar per l'obra de Correggio. Fins el 1616 va estar a Roma, on va conèixer i admirar l'obra de Rafael, Miquel Àngel i, especialment, de Caravaggio. Allà va assolir certa fama i va realitzar algunes primeres obres importants. Poc després es va establir definitivament a Nàpols, on es va imposar com la personalitat artística més destacada. Va gaudir de la protecció dels virreis, que el van adoptar com a pintor de cambra. Entre el 1620 i el 1626 va realitzar la majoria dels seus gravats, tècnica que va conrear amb mestria. Del seu origen espanyol va conservar sempre el gust per la temàtica religiosa amb figures aïllades de sants, plasmats amb cru realisme, així com miracles, martiris, episodis del Nou Testament i Verges amb Nen. No obstant això, també va explorar altres temàtiques com el gènere mitològic i el retrat, i va realitzar les sèries dels Filòsofs, així com representacions de captaires i personatges populars. Fins el 1634, el seu estil es va caracteritzar per un marcat tenebrisme, amb notables contrastos de llum, plasticitat, un profund realisme en els detalls i una certa tendència a la monumentalitat. A partir d'aquest moment va optar per una tècnica més lliure i un cromatisme més ric, així com per temes i formes més amables, assimilant influències venecianes i bolonyeses. Els darrers anys sembla advertir-un replegament cap a formes del seu període juvenil, retornant al tenebrisme i als contrastos lumínics. En general, va realitzar la part essencial de la seva obra a la ciutat de Nàpols, que aleshores estava sota jurisdicció espanyola. Ribera va ser una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII. Va morir a Nàpols el setembre de 1652.

Font: En català: Josep de Ribera (1591-1652) En castellano: Josep de Ribera (1591-1652) - In english: Josep de Ribera (1591-1652) - Altres: Josep de Ribera (1591-1652) 



Parlem de Música...

Cristóbal Galán (Regne de València, c.1625 - Madrid, 24 de setembre de 1684) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la formació inicial sent documentat, per primera vegada, el 1651 com aspirant a un càrrec de mestre de capella a Sigüenza. Degut a què estava casat, el van rebutjar fet que va motivar que busqués fortuna en altres terres. El 1653 va viatjar a Itàlia, on va assolir un càrrec de cantant i organista a Cagliari, ciutat on més tard també seria mestre de capella. Tanmateix, el 1656 va tornar a Espanya on va ser nomenat mestre de capella del cor d'una església de Morella i d'un cor de la Catedral de Santa María de Teruel. L'octubre de 1659 es va traslladar a Madrid on el 1664 va ser nomenat mestre musical al Buen Retiro. Entre l'agost de 1664 i el juliol de 1667 va ser director, també, d'un cor a la Catedral de Santa María de Segovia. El mateix 1667 va tornar a Madrid on va assolir el càrrec de mestre de capella al Monestir de las Descalzas Reales. El 1675 va rebre el compromís de la reina regent Maria Anna d'Àustria per tal de rebre un càrrec musical a la Capella Reial que va rebre forta oposició pels suposats 'pocs mèrits' de Galán. Finalment, el 1680 va assolir aquest càrrec que ja va mantenir, tot i les dificultats econòmiques del regnat de Carles II, fins el setembre de 1684, l'any de la seva mort.

OBRA:

2 masses, 9vv, 12vv, E-V
Mag quarto tono, 12vv, V
Lit, 6vv, CO-B
Resp, 1, 4, 5vv, E-Mp, SE
Lamentations, 7vv, bc, E
5 motets: Hoc est corpus, 3vv, SE; Laudate Dominum, 8vv, V; O beata virgo, 9vv, V; Salve, 5vv, V; Stella coeli, 8vv, BA
Passion, 1, 8vv, bc, 1672, inc., V
Stabat mater, 3 solo vv, 4vv, vn, bc, SE
Incid music for Lides de amor y desdén (J.B. Diamante), El labyrinto de Creta (Diamante), inc., Mn
Many other sacred and secular vocal works, 1–13vv, some with bc, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SE, VAc, I-Vnm, Guatemala Cathedral archives, Mexico City, Bellas Artes, US-NYhs

Font: En català: No disponible En castellano: Cristóbal Galán (c.1625-1684) In english: Cristóbal Galán (c.1625-1684) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El desconocimiento actual de la obra de Cristóbal Galán, poco tiene que ver con el prestigio del que gozó en vida, más allá de las penurias y rivalidades en las que se vio envuelto. Prueba de ello es la gran cantidad de obras suyas conservadas en diferentes archivos y bibliotecas, tanto de España como de Iberoamérica (Bogotá, Guatemala y Sucre) y Estados Unidos (Nueva York). Constantemente se amplía la lista de sus composiciones y en la presente grabación hemos incorporado obras que no figuran en el catálogo y edición de John H. Baron y Daniel L. Heiple (Institute of Mediaeval Music de Ottawa). Sin olvidar que en el futuro podrían asignársele obras actualmente consideradas anónimas o de otros autores, como hemos constatado durante la investigación previa a la grabación cotejando fuentes de Canet de Mar, Barcelona, Valladolid y Segovia. En este sentido sírvanos de ejemplo el libro manuscrito Música de varios autores escogida por el maestro Gerónimo Vermell (1690) en el que se encuentran puestas en partitura diversas composiciones de Galán, junto con las de otros compositores de gran fama como Sebastián Durón, Matías Ruiz, Diego de Caseda, Jerónimo de la Torre, Juan del Vado, y varios más. Este libro fue legado por Felipe Pedrell a la Biblioteca de Catalunya. En nuestras pesquisas hemos detectado también muchas copias de obras del maestro posteriores en varias décadas a su época. Otro indicio más del prestigio de nuestro músico es la representación de Eurídice y Orfeo, “fábula llamada ópera” de Antonio de Solís y con música de Galán, en el Seminario de San Antonio Abad en Cuzco a comienzos del siglo XVIII (Samuel Claro y Gilbert Chase). Por otra parte, la preceptiva musical inmediatamente posterior le reconoció su valía: el célebre teórico y músico Francesc Valls, por ejemplo, citó a Galán en su Mapa armónico práctico (1742), tomando su obra como modelo para jóvenes compositores. La producción musical de Galán abarca todos los géneros y formas musicales de la época, si bien la mayor parte de su obra conservada se encuadra dentro del ámbito religioso. 

Como autor de música sacra, compuso obras en latín (misas, motetes, salmos, secuencias, responsorios, antífonas, etc.) y en lengua romance (villancicos, tonos a lo divino y música para algunos autos sacramentales). En el repertorio a ocho, diez o doce voces, predomina la técnica policoral, alma de la música barroca, sabiamente cultivada por el maestro. Este recurso, de auténtica dramatización musical, tan anclado en la música sacra española e italiana del siglo XVII, busca la alternancia de diferentes bloques sonoros con carácter dialogante y la contraposición entre solista(s) y conjunto en el interior de la pieza. Es común un primer coro con dos partes de tiple, una de contralto y una de tenor (el llamado “coro alto”). Los manuscritos suelen especificar el empleo del arpa y órgano en el bajo continuo. Pero no hallamos en estas obras el encadenamiento de diversas y numerosas secciones ni el acompañamiento orquestal de la música sacra francesa o italiana de la época. En la producción religiosa de Galán, y también en el presente registro, destacan las obras relacionadas con el culto eucarístico (villancicos al Santísimo Sacramento) y las obras dedicadas al misterio de la Inmaculada Concepción, precisamente dos de los pilares de la devoción que promovía la Casa de Austria española (pietas Austriaca). Este CD constituye el primer monográfico que se ha dedicado a este importante compositor del siglo XVII. El repertorio ha sido recuperado a partir de fuentes inéditas cuyas transcripciones musicales se han realizado expresamente para la grabación. Redescubrimos aquí nada menos que una parcela del paisaje sonoro de los últimos años de los Habsburgo españoles, melodías que fueron familiares a Carlos II, Mariana de Austria, Juan Carreño de Miranda o el último Calderón.

Lola Josa(source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
AMAZON: GALAN, C. - Canto del Alma
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALAN, C. - Canto del Alma



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HANFF, Johann Nikolaus (1663-1711) - 6 Chorales Preludes

$
0
0
Johann Heinrich Schönfeld - Simsons Rache an den Philistern (c.1633)
Obra de Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Nikolaus Hanff -
En el dia de la celebració del seu 353è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Heinrich Wilhelm Schönfeld (Biberach an der Riß, 23 de marzo de 1609 - Augsburg, 1684) va ser un pintor alemany. Es va formar principalment a Memmingen, Stuttgart i Basilea. En aquesta última ciutat va poder conèixer l'obra de Jacques Callot i la dels manieristes holandesos. La Guerra dels Trenta Anys el va obligar a emigrar a Itàlia on va rebre formació a Roma i on va conèixer l'obra de Nicolas Poussin i posteriorment la de Salvatore Rosa a Nàpols. En aquell temps va desenvolupar vistes de paisatges, obra religiosa i mitològica. A l'entorn del 1647 va tornar a Alemanya on va viure o treballar a Dresden, Bamberg, Salzburg, Ulm i Augsburg. En aquesta darrera ciutat es va casar el 1655 i va viure la resta de la seva vida. Des d'allà va rebre nombrosos encàrrecs per a diverses esglésies alemanyes si bé també va ser autor d'obres costumistes, històriques i neoclàssiques. Va morir a Augsburg el 1684 sent considerat com un dels pintors més importants del barroc alemany.

Font: En català: No disponible En castellano: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684) In english: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684) - Altres: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684)



Parlem de Música...

Johann Nikolaus Hanff (Wechmar, 25 de setembre de 1665 - Schleswig, 25 de desembre de 1711) va ser un organista i compositor alemany. Els primers anys es creu va treballar com a professor a Hamburg tenint entre els seus alumnes al famós Johann Mattheson. El 1696 va ser nomenat organista de la cort del príncep-arquebisbe de Lübeck a Eutin. Quan l'arquebisbe August Friedrich va morir el 1705, Hanff va tornar a Hamburg on es va casar i va tenir dos fills. El 1711 va accedir al càrrec vacant d'organista de la Catedral de Schleswig. Com a compositor va escriure música religiosa i obra d'orgue si bé bona part del seu repertori no es va publicar i es va perdre per sempre. Va morir pocs mesos després d'assolir el seu càrrec a Schleswig.

OBRA:

Alleluja, der Tod ist verschlungen, cant., 3vv, 2 vn, bn, bc
Gott sey uns gnädig, cant., 4vv, 2 vn, 2 va, bc
Wolauff mein Herz, cant., 2vv, 2 vn, bn, bc

6 chorale preludes, org:
Ach Gott, von Himmel sieh darein;
Auf meinen lieben Gott;
Ein feste Burg ist unser Gott;
Erbarm dich mein, o Herre Gott;
Helft mir Gott's Güte preisen;
Wär Gott nicht mit uns diese Zeit; ed. in Masterpieces of Organ Music, lxi (New York, 1949)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Nikolaus Hanff (1663-1711) - Altres: Johann Nikolaus Hanff (1663-1711)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

He perdut el recompte de les tantes vegades que he d'escriure "es coneixen pocs detalls de la vida de...". Avui novament és el cas perquè Johann Nikolaus Hanff va ser un actor de l'extensa i gloriosa Escola d'Orgue Alemanya si bé i malauradament, són ben poques les notícies que en fan referència. Professor de música a Hamburg, on va ser un dels professors d'orgue i composició de Johann Mattheson, va ocupar posteriorment diversos càrrecs en esglésies abans d'assolir el càrrec d'organista de l'Eutiner Hof del príncep-arquebisbe August Friedrich de Lübeck. A la mort del príncep, Hanff va tornar a Hamburg on, a banda de tenir dos fills el 1706 i 1711, va assumir el 1711 el breu càrrec d'organista de la Schleswiger Dom ja que aquell mateix any va morir. El seu repertori actualment conegut és dramàticament escàs conservant-se únicament sis preludis corals per a orgue i tres cantates a 2, 3 i 4 veus respectivament. En qualsevol cas, és molt probable que Hanff fos sensiblement més prolífic del que pensem si bé, i com molts de nosaltres sabem, els manuscrits tenen la capriciosa propietat de ser extremadament sensibles al deteriorament o a les inclemències de tota mena. Per tant, a Hanff només el podrem dimensionar en base a l'obra d'orgue d'avui, és a dir, els Sis Preludis Corals per nom Ach Gott, von Himmel sieh darein, Auf meinen lieben Gott, Ein feste Burg ist unser Gott, Erbarm dich mein, o Herre Gott, Helft mir Gott's Güte preisen i Wär Gott nicht mit uns diese Zeit. L'estil amb què es presenten aquests preludis corals, conservats en el seu dia per J.G. Walther, és proper al de Buxtehude tot i que amb algunes preferències ornamentals pròpies de l'escola d'orgue de Turíngia. Hanff en essència va ser clarament un organista barroc conservador i fidel als canons i esquemes precisos de la irrepetible generació d'organistes alemanys del seu temps!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: William Porter (organ)
AMAZON: Complete Works of Nicolaus Bruhns & Johann Nicolaus Hanff
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Complete Works of Nicolaus Bruhns & Johann Nicolaus Hanff



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MUFFAT, Georg (1653-1704) - Missa "In labore requies"

$
0
0
Leonaert Bramer - Glorification of the Holy Cross (c.1620)
Obra de Leonaert Bramer (1596-1674), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Leonaert Bramer (Delft, 24 de desembre de 1596 - Delft, 10 de febrer de 1674) va ser un pintor holandès. Es desconeix bona part de la vida inicial de Bramer. Es creu es va formar a Holanda des d'on el 1614 va viatjar a França i posteriorment a Itàlia, on va treballar-hi fins el 1628. Aquell any va tornar a Delft exportant una tècnica pròpia d'Itàlia apresa en els seus anys de treball al servei del príncep Mario Farnesio i del cardenal Scaglia. La influència d'autors com a Caravaggio o dels seus representants com Adam Elsheimer es va deixar notar en la seva obra. A Holanda, no obstant, també va rebre la influència de pintors com Rembrandt assolint un gran èxit de crítica. Com a pintor va explorar diverses temàtiques destacant per escenes mitològiques, religioses i paisatgístiques. També va ser il·lustrador d'obres literàries entre les que van destacar Los Sueños de Quevedo i El Lazarillo de Tormes. Bramer va morir a Delft el febrer de 1674.

Font: En català: Leonaert Bramer (1596-1674) En castellano: Leonaert Bramer (1596-1674) In english: Leonaert Bramer (1596-1674) - Altres: Leonaert Bramer (1596-1674)



Parlem de Música...

Georg Muffat (Megève, 1 de juny de 1653 - Passau, 23 de febrer de 1704) va ser un organista i compositor austríac d'origen francès. Fill d'Andreas Muffat i de Margarita Orsy, es va formar amb Lully a París entre els anys 1663 i 1669, ciutat on també va fer amistat amb Lebegue i d'Agincourt. El 1669 va tornar a Alsacia on va entrar al Col·legi de Jesuïtes de Selestat abans de continuar els seus estudis a Molsheim, ciutat des d'on va assolir el càrrec d'organista de la Catedral d'Estrasburg. El 1674 va viatjar a Ingolstadt per estudiar Dret. Poc després es va establir a Viena on va rebre suport de Johann Kaspar Kerll. El 1677 va viatjar a Praga abans d'aterrar a Salzburg el 1678. Allà va ser nomenat organista i músic de cambra, en companyia d'Heinrich Ignaz Franz Biber von Bibern, de l'arquebisbe Max Gandolf von Kuenburg. El 1680 va viatjar a Itàlia on va rebre formació de Bernardo Pasquini a Roma. Aquest viatge va ser determinant en la vida i posterior obra del compositor ja que va conèixer de primera mà la forma "Concerto Grosso" de Corelli la influència de qui fou decisiva en l'obra instrumental de Muffat. El 1682 va tornar a Salzburg on va publicar la seva col·lecció "Armonico Tributo" que posteriorment va ampliar i dedicar a l'emperador Leopold I. En la mort de l'arquebisbe de Salzburg va decidir viatjar a Passau on va entrar, com a organista, al servei de Johann Philipp de Lamberg assolint el 1690 el càrrec de mestre de capella. Va ser allà on va publicar les tres col·leccions més importants de la seva carrera: Suavioris Harmoniae Instrumentalis Hyporchematicae Florilegium Primum, Florilegium Secundum i Ausserlesene Instrumental-Musik. Els seus fills Franz Georg Gottfried Muffat (1681-1710), Johann Ernst Muffat (1686-1746) i Gottlieb Muffat van ser compositors. Va romandre a Passau la resta de la seva vida morint el febrer de 1704.

OBRA:

Armonico tributo: 5 sonatas, str, bc (Salzburg, 1682); ed. E. Schenk, DTÖ, lxxxix (1953); lute version of passacaglia from Sonata no.5, ed. A. Koczirz, DTÖ, 1, Jg.xxv/2 (1918/R)
Apparatus musico-organisticus: 12 toccatas, 1 ciaccona, 1 passacaglia, aria with variations: all org (Salzburg, 1690/R) [for evidence of an earlier print see Monson]; ed. M. Radulescu (Vienna, 1982); MS copy in GB-Lbl Add.39569 (facs. in 17th Century Keyboard Music, xix (New York, 1987))
Suavioris harmoniae instrumentalis hyporchematicae florilegium primum: 7 orch suites, 4/5 str, bc ad lib (Augsburg, 1695); ed. H. Rietsch, DTÖ, ii, Jg.i/2 (1894/R); foreword ed. and trans. O. Strunk, Source Readings in Music History (New York, 1950), 442ff
Florilegium secundum: 8 orch suites, 4/5 str, bc ad lib (Passau, 1698); ed. H. Rietsch, DTÖ, iv, Jg.ii/2 (1895/R)
Ausserlesene Instrumental-Music: 12 concerti grossi, str, bc (Passau, 1701); ed. E. Luntz, DTÖ, xxiii, Jg.xi/2 (1904/R); lxxxix (1953)
Sonata, vn, bc, 1677, holograph, CS-KRa; Preludes, dances, kbd, A-Wm
Missa ‘In labore requies’, 8vv, 12 insts, Ee

Doubtful:
Kbd pieces, Wm XIV 743

Lost works:
Marina Armena (op), Salzburg, Akademie-Theater, 5 Sept 1679
Königin Mariamne (op), Salzburg, Akademie-Theater, Sept 1680
Le fatali felicità di Plutone, Salzburg, Hoftheater, 29 Dec 1687; lib Wn, inc.

Literatura:

Regulae concentuum partiturae (MS, c1699, A-Wm); ed. H. Federhofer, MSD, iv (1961)
Nothwendige Anmerkungen bey der Musik, lost 

Font: En català: Georg Muffat (1653-1704) En castellano: Georg Muffat (1653-1704) In english: Georg Muffat (1653-1704) - Altres: Georg Muffat (1653-1704)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Gunar Letzbor and his ensemble Ars Antiqua Austria are proven specialists for Austrian baroque music. During recent years, they have rediscovered, performed and recorded polychoral Festive Masses by Weichlein, Ramhaufsky and Hochreither and thus Georg Muffat's magnificent 'Missa in labore requies' is a logical choice of repertoire. This work is the only surviving church music by Georg Muffat and is overwhelming in sonic impact and profundity but also a richness of melodic invention. In its polychoral design, the work is in the tradition of Salzburg Festive Masses, reflecting in their extraordinary musical opulence, the almost boundless material wealth of the prince bishops who commissioned them. For the recording, Gurk Cathedral proved to be an ideal location, allowing the spatial effects of five choirs to be impressively reproduced. The two vocal choirs can be heard to the right and left of the imaginary middle axis, as are the string and wind choirs, whilst the trumpet choir sounds forth majestically from an elevated position in the centre. In this way, one can comprehend why this monumental work represents the pinnacle of the genre, perhaps comparable only to Biber's 'Missa Salisburgensis'.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: St. Florianer SängerknabenArs Antiqua Austria; Gunar Letzbor
RECICLASSICAT: MUFFAT, Georg (1653-1704)
PRESTOCLASSICAL: MUFFAT - Missa "In labore requies"
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALMQVIST, Carl Jonas Love (1793-1866) - Dreams and Fantasies

$
0
0
Carl Peter Mazer - Carl Jonas Love Almqvist
Obra de Carl Peter Mazer (1807-1884), pintor suec (1)


- Recordatori de Carl Jonas Love Almqvist -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Peter Mazer (Stockholm, 9 de març de 1807 - Napoli, 18 de gener de 1884) va ser un pintor suec. Es va formar com a pintor a l'Acadèmia d'Arts d'Estocolm on va estudiar amb Gustav Erik Hasselgren. El 1825 es va traslladar a París on va estudiar al taller d'Antoine-Jean Gros convertint-se en el seu assistent. Va ser allà que es va iniciar en la pintura de retrats i de temàtica històrica especialment de la Revolució de 1830. El 1833 va viatjar a Itàlia abans de tornar a Suècia el 1835, on va exposar alguns dels seus retrats a l'Acadèmia de Belles Arts. El 1837 va viatjar a Finlàndia i entre els anys 1838 i 1854 va viure a Rússia on la seva obra va gaudir de notable èxit. Allà va treballar també com a fotògraf, feina en la que va treballar intensament al seu retorn a Estocolm el 1854. El 1876 es va traslladar novament a París abans d'instal·lar-se definitivament a Nàpols el 1878, ciutat on va morir el gener de 1884.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Carl Peter Mazer (1807-1884)



Parlem de Música...

Carl Jonas Love Almqvist (Stockholm, 28 de novembre de 1793 - Bremen, 26 de setembre de 1866) va ser un escriptor, periodista i compositor suec. Educat pel seu avi, degut a la mort de la seva mare, el 1815 es va graduar a la Universitat d'Uppsala per ràpidament convertir-se en funcionari i en company del poeta romàntic E.J. Stagnelius. Amb ell va entrar en contacte amb la poesia alemanya d'autors com GoetheTieckHoffmann i Schlegel però també amb la cultura nòrdica antiga materialitzada per la societat "l'Aliança de Mannheim" de la que en va ser membre a partir del 1816. A partir d'aleshores es va dedicar de ple a la literatura abandonant el neo-romanticisme per centrar-se en el realisme. El 1829 es va convertir en director de la Nya Elementar-skolan d'Estocolm. Els seus escrits van incloure gèneres com la poesia i la filosofia, especialment durant la seva etapa de joventut, però també relats, obres didàctiques i formatives i també novel·les com per exemple Törnrosens Bok (1832-1842). A mesura que el temps passava els seus escrits es van tornar més polítics i socials amb reivindicacions del sufragi universal, l'emancipació de la dona i de la unió lliure sense matrimoni. Aquestes proclames van incendiar les relacions que tenia amb l'església la qual el va obligar a l'excomunió. Com a compositor va ser autodidacta, bàsicament amateur i només va publicar cançons i música per a piano. El 1851 va ser injustament acusat d'assassinat i va haver de fugir del país. Va viure als EUA i després a Alemanya. Va ser a la ciutat de Bremen, on va morir el setembre de 1866.

OBRA:

Vocal secular:

3, 4vv: Namnsdags-Quäde in Samlaren, 1924;
Songes nos.10, 15–16, 19, 22, 23, T-i, i (1839);
Songes, nos.4–8, 10–13, 19, 21, 22, 28, 29, 33, 35, 37, 40, 42, 45, 47, T-i, ii (1849);
Songes, nos.15, 20, S-Sm
2vv: 1 song in T-i, i (1839);
Songes, nos.2, 3, 9, 17, 23, 49, T-i, ii (1849)
1v: Tintomaras sång, T-d, iv (1834);
1 song in T-i, i;
Songes, nos.1, 14–16, 20, 24–7, 30, 32, 34, 36, 38, 41, 43, 44, 46, 48, T-i, ii (1849)
1v, pf: Songes, nos.18, 31, 50, T-i, ii (1849)
Songes, nos.39, 50, T-i, ii (1849);
Baldvins Riddare, in Teater och Musik, i (1876);
other works, S-Skma

Instrumental:

Andante grazioso, E , str qt, S-Sm;
Håtuna Saga, kantele, T-i, ii (1849);
Niakuns polska, hp, T-i, ii (1849);
Sigtuna Saga, hp, T-i, ii (1849)
Pf solo: [26] Fria Fantasier (1847–9) [excerpts in T-i, i (1839)];

Font: En català: No disponible En castellano: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - In english: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - Altres: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Almqvist was a master of various literary styles and was well versed in a wide variety of subjects, including music. In his Monografi (1844–5), principally a reply in the moral controversy, he developed his view on musical matters (Om poesi i sak till åtskillnad ifrån poesi i ord), describing how the beauty of ‘Melody’ had to give way to the counterpoint of Bach and was defeated by ‘Harmony’. As a composer he was self-taught; he struggled against the enthusiasm for virtuosos and ‘the empire of instrumental music’ and upheld the right of genius to shape its own rules. The collection of 26 piano pieces, Fria Fantasier (‘Free fantasies’, 1847–9), was criticized, perhaps justly, for being too plain. Some of these pieces, however, are unique for their period, being naive in a folklike manner, as are his masterpieces, the unaccompanied songs to his own texts, Songes (‘Dreams’), which were composed c1830 and intended to be used in tableaux vivants. They bear witness to his profoundly original musical gifts.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Solveig Faringer (soprano); Ingvar Kjellson (narrator); Gunilla von Bahr (flute); Robert von Bahr (percussion); Alm Nils Ersson (violin); Kerstin Åberg (piano); Lidingö Kammarkör
RECICLASSICAT: ALMQVIST, Carl Jonas Love (1793-1866)
AMAZON: ALMQVIST, C.J.L. - Dreams and Fantasies
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: ALMQVIST, C.J.L. - Dreams and Fantasies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

POTTER, Philip Cipriani Hambly (1792-1871) - Symphony No. 8 (1828)

$
0
0
Thomas Sidney Cooper - Fording a brook, suburbs of Canterbury (1834)
Obra de Thomas Sidney Cooper (1803-1902), pintor anglès (1)


- Recordatori de Philip Cipriani Hambly Potter -
En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Thomas Sidney Cooper RA (Canterbury, 26 de setembre de 1803 - London, 7 de febrer de 1902) va ser un pintor anglès. Si bé de ben petit va mostrar interès per l'art, no va ser fins que el 1823 que va entrar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres. Més tard es va traslladar a Brussel·les on va rebre un càrrec de professor el 1829. Allà va conèixer diversos pintors, entre ells, l'artista belga Verboeckhoven especialitzat en temàtica animal. A través d'ell va començar a pintar escenes amb animals i paisatges rebent la influència, també, de l'escola holandesa de pintura del segle XVII. El 1831 va tornar a Londres on hi va exhibir per primera vegada el 1833. Allà va rebre el suport dels pintors Abraham Cooper i de Sir Thomas Lawrence. A partir del 1870 va rebre nombrosos encàrrecs convertint-se en un dels artistes més destacats del període victorià. A partir del 1890 la seva fama va començar a declinar si bé aquells anys Sidney Cooper ja era un ancià de 90 anys, morint a Londres el febrer de 1902. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Thomas Sidney Cooper (1803-1902) - Altres: Thomas Sidney Cooper (1803-1902)



Parlem de Música...

Philip Cipriani Hambly Potter (London, 3 d'octubre de 1792 - London, 26 de setembre de 1871) va ser un pianista, professor i compositor anglès. Fill de Richard Huddleston Potter i nebot polític del pintor Giovanni Baptista Cipriani, bon amic de Johann Christian Bach i CF Abel, es va formar amb el seu pare, també pianista i compositor, i amb Thomas Attwood. Es va seguir formant amb William Crotch, amb qui també va treballar el 1808-09, i especialment amb Joseph Wölfl de qui va afirmar que havia estat el seu millor mestre. Un cop graduat es va convertir en membre de la Philharmonic Society el 1815. Va debutar precisament en aquella societat el 1816 amb el seu Sextet Op.11. Els seus primers anys, tot i la consolidada fama de pianista, van ser irregulars. El seu poc èxit com a compositor a Anglaterra el va motivar a viatjar a Europa entusiasmat per conèixer a Beethoven. Es va instal·lar a Viena el 1817 i mitjançant alguns contactes va poder contactar amb Beethoven. Aquest, en una carta a Ries del 5 de maig de 1818 afirmava el següent: "Botter [sic] m'ha visitat un parell de vegades, sembla ser un bon company i té talent per a la composició ". Precisament el geni alemany va promocionar Potter en el cercle d'Aloys Förster. El 1819 va tornar a Anglaterra animat pel nou coneixement adquirit. Ràpidament es va fer un nom a l'escena del seu país i va actuar com a solista en nombrosos concerts, especialment amb obres de Mozart i Beethoven. El seu virtuosisme amb el piano va ser motiu d'admiració i fins i tot anys més tard es va convertir en director de concerts de la Societat Filharmònica de Londres. El 1822 es va convertir en professor titular de piano de l'Acadèmia de Música. El 1827 va ser nomenat director de pràctiques d'orquestra i el 1832 va substituir a Crotch en el càrrec de director, lloc que va mantenir fins el 1859. Tota la seva vida va gaudir de fama i admiració i va ser molt estimat pel públic anglès. El seu perfeccionisme el van convertir en un imprescindible del repertori anglès. La seva etapa com a compositor va ser relativament curta en el temps, del 1816 al 1837. Obres orquestrals, entre elles 9 simfonies i 3 concerts de piano, obres de cambra i una poca mostra vocal són el testimoni de la seva producció. Va morir a Londres el setembre de 1871.

OBRA:

Vocal secular:

When evening draws her curtain round, 1v, pf (c1817);
No More, canzonet, 1v, pf, in Harmonicon, iii (1825), 21;
Medora e Corrado (G. Rossetti), cant., solo vv, chorus, orch, 1830, Lam;
Wer unter eines Mädchens Hand, B, small orch, 1847, lost except for pp.1–3

Instrumental:

Orch.:
9 syms.:
no.1, g, 1819, rev. 1826;
B , 1821, rev. 1839, Lam;
no.6, c, 1826;
no.7, F, 1826;
no.8, E , 1828, rev. 1846, Lam;
no.10, g, 1832, ed. in Musica Britannica, ?lxxvii (forthcoming), arr. fl, 2 vn, 2 va, vc, db (1836), arr. pf 4 hands (1832, Lam);
no.2, D, 1833; c, 1834;
no.4, D, 1834, arr. pf 4 hands as op.29 (c1851)

For pf, orch:
Introduction and Rondo, ‘alla militaire’, 1827;
Bravura Variations, on a theme by Rossini, 1829;
Ricercata, ‘on a favorite French theme’, 1830, op.24 (1835);
at least 3 concs., d (no.2), 1832, E , 1833, E, 1835

Others:
Ov., e, 1815, rev. 1848;
Duo concertant, pf, vn, orch, op.14 (Bonn, ?1827);
Concertante, on ‘Les folies d'Espagne’, vn, vc, db, pf, orch, 1829;
Ov. ‘Antony and Cleopatra’, 1835;
Ov. ‘Cymbeline’, 1836;
Ov. ‘The Tempest’, 1837;
March, 1854, Lsm

Chbr.:
3 Grand Trios, no.1 E , cl, bn, pf, arr. pf trio;
nos.2 and 3, D, B;
pf trio, op.12 (Bonn, c1824);
Sonata di bravura, hn, pf, arr. bn, vc, pf, op.13 (Bonn, c1824);
Sextet, fl, str qt, pf, op.11 (Bonn, ?1827);
Sextet, E , fl, cl, va, vc, db, pf, 1836;
Str Qt, G, Lam

Piano:
3 Waltzes in German Style (1816);
Recueil de valzers (1816);
Trio, pf 5 hands (?1816);
Andante ‘La placidità’ (Bonn, 1817);
Sonata, C, op.1 (1818);
Variations, on Mozart's ‘Fin ch'han dal vino’, op.2 (Leipzig, 1818) [pubd without op.no. (1816)];
Sonata, D, op.3 (Leipzig, 1818);
Sonata, e, op.4 (Leipzig, 1818);
Polonaise (Vienna, 1818);
Rondeau (Leipzig, 1818);
Thirteen Variations, on ‘Bekränzt mit Laub’ (Bonn, c1818);
Rondeau brillant [no.1] (Vienna, ?1818);
Fantasia, March and Trio (Vienna, ?1820);
Grand duo, pf 4 hands, op.6 (Vienna, ?1821);
Fantasia, on ‘Chi dice mal d'amore’ (c1822);
Mes rêveries (c1823);
Le départ de Vienne, in Harmonicon, ii (1824), 81;
Pezzi di bravura, op.15 (Bonn, c1824);
Andante and Allegretto ‘Il compiacente’, op.16 (?c1824);
The Parade, military divertimento, op.17 (?c1824);
Impromptu, on the Scottish air ‘Auld Robin Gray’, op.8 (1825);
‘Enigma’ Variations, op.5 (c1825);
3 Toccatas, op.9 (Leipzig, ?1825) [no.1 pubd without op.no. (?1816);
no.2 pubd without op.no. (Leipzig, 1818)];
Studies in All the Major and Minor Keys, op.19 (1826);
Introduction and Rondo giocoso, op.20 (?1826);
Introduction and Variations, with coda and cadenza (Leipzig, ?1826);
Allegro di bravura ‘Il vispo e la fuggita’ (before 1827);
Rondeau brillant no.2, op.21 (1827);
Fugue, E, 3 pf, 1827, Lam;
Fantasia and Fugue, 2 pf, c, 1818, op.27, Lam (?Bonn, c1830);
54 Impromptus, op.22 (1832);
Celebrated Octave Lesson (1834–48);
Introduction and Variations, on ‘Alice Gray’ (before 1837);
Impromptu, B , 1841;
Trois amusements, op.28 (?1848–51);
Impromptu, D, in J. Benedict:Select Practice for the Piano Forte (?1850);
Introduction and Rondoletto, op.23 (?1851);
Impromptu, G/g, ?1852, Lam;
Eine Grille, 1868, Lam, facs. in RAM Club Magazine, no.1 (1900);
Rondo scherzando ‘Il sollievo’ (n.d.)
Transcrs., arrs. and edns of works by Mozart, Dragonetti, Beethoven and others

Literatura:

- ‘Companion to the Orchestra’, Musical World, iii (1836), 97–101; iv (1836–7), 1, 177–81; v (1837), 129–33
- ‘Recollections of Beethoven, with Remarks on his Style’, Musical World, i (1836), 101–6; repr. in MT, x (1861), 150–57

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) - Altres: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Our notions of what an early romantic symphony ought to be are so strongly coloured by Beethoven that one is tempted to criticize Cipriani Potter simply because he is different. It is, I fear, broadly true that the symphonic tradition, as we have come to know it, has its roots in the practices of Beethoven, and Haydn before him, so historically there is a certain correctness in regarding music like Potter's as a mere tributary. But it is on the evidence of this record, a rich and exciting one. Potter (1792–1871), born into a family of musicians, studied under Attwood, Woelfl Forster and others, met Beethoven (who acknowledged his ''talent for composition''), was a virtuoso pianist reputed for his playing of Mozart and Beethoven, was admired as a conductor, and taught at the Royal Academy of Music, where he was Principal for 27 years. He wrote much piano I music, a handful of chamber works, and some ten symphonies; but he more or less gave up composing in 1837, partly because of professional pressures but also because he was, it seems, so aware of the superior gifts of others that he lost confidence in his own. That is sad, because his abilities, on the evidence of this record (and of some of the piano and chamber works I have looked at in the past but never heard played), are quite out of the ordinary. Potter had a keen and sensitive ear for orchestral colour and an ingenious and poetic feeling for harmony. Looked at from a strictly Beethovenian perspective, one might say that these were his undoing. He does not, as it were, keep his eye on the symphonic ball, and see it carefully through rather he lets himself be drawn off into fanciful realms, as regards both tone colour and key. Several movements here begin with the same kind of pattern: an idea announced by one group (strings or woodwind), a response quite different in character from the other, then a return to the first group and a speedy, perhaps quite distant modulation. I find this appealing, very often, as both fresh and delightful, but his disinclination to consolidate his key structure is also a shade disorientating, and it results in a less purposeful handling of sonata form than any of the Viennese symphonists, not excepting Schubert.

The answer, of course, is to sit back and enjoy it. I am sure most readers will relish much that Potter has to offer. In the E flat Symphony, there is the handling of the fanfare-like figure that runs through the work, the subtle key shifts in its first movement, which has a highly original and luxuriant climax, the imaginative chromaticisms of this symphony's Andante con moto, music of much tenderness and warmth; and the rhetorical force of its finale (whose interesting second subject begins in quite a classical manner, then embarks on an excursion through a variety of keys). The G minor work has many sombre and sturdy ideas notably a powerful ending to the first movement, a very beguiling trio (predominantly for strings) to the scherzo (which has much crisply playful woodwind writing) and the slightly folksy second subject of the finale, which also has an uncommonly ingenious development. There is a lot of contrapuntal writing, with fugal and canonic passages; and there is also some graceful solo writing for cello and violin in the slow movement of the G minor work. This symphony dates from 1832 Wagner conducted it when he was in London in 1855. The E flat work is from 1828 but the slow movement here comes from Potter's 1846 revision. I warmly recommend this disc to anyone with a dash of musical curiosity about them. It may not be great music, but it is very attractive and rewarding, and the playing of the Milton Keynes Chamber Orchestra, an ensemble I have not come across before, is admirable—they respond splendidly to the rhythmic vitality and the sharp ear for colour, and the command of the music's often unexpected shapes, shown by the conductor, Hilary Davan Wetton. The recorded balance possibly slightly favours the wind, but so does Potter's orchestration; and the trombones, which lend a characteristic rasp to his orchestration in the tuttis, come through splendidly.'

Stanley Sadie (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Milton Keynes Chamber OrchestraHilary Davan Wetton (conductor)
AMAZON: POTTER, C. - Symphonies
CPDL: No disponible
SPOTIFY: POTTER, C. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Sonatas, Motets & Cantatas

$
0
0
Gerbrand van den Eeckhout - Rurh and Boaz (1672)
Obra de Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674), pintor holandès (1)


- Recordatori de Maurizio Cazzati -
En el dia de la commemoració del seu 338è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gerbrand van den Eeckhout (Amsterdam, 19 d'agost de 1621 - Amsterdam, 29 de setembre de 1674) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Jan Pietersz van den Eeckhout i de Grietje Claesdr, es va formar, possiblement entre els anys 1635 i 1641, amb el famós pintor Rembrandt van Rijn. Alhora, va cultivar una profunda amistat amb el mestre holandès amb qui va mantenir contacte al llarg de la seva vida. Hereu de l'estil del seu mestre però també de Pieter Lastman, va compaginar la feina de pintor amb la de pèrit i taxador de quadres. Les seves obres van exposar temàtica diversa destacant per la seva versatilitat. Va morir a Amsterdam el setembre de 1674.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674) - Altres: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674)



Parlem de Música...

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 28 de setembre de 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60Antifone a voce sola, lost
62Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964-71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Font: En català: Maurizio Cazzati (1616-1678) En castellano: Maurizio Cazzati (1616-1678) In english: Maurizio Cazzati (1616-1678) - Altres: Maurizio Cazzati (1616-1678) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Un dels aniversaris més destacats d'aquest any és, sens dubte, el de Maurizio Cazzati, un compositor italià defenestrat durant generacions abans que alguns estudis recents i exhaustius de la seva obra ens mostressin un autor sensiblement més interessant del que a priori podria semblar. Nascut a la petita població de Luzzara, va treballar de forma incandescent i itinerant en ciutats del seu entorn abans d'establir-se a Bolonya, un dels centres musicals més importants d'Itàlia. Allà va exposar els seus arguments i recursos tot publicant abundant obra religiosa, teatral i instrumental sent, en aquest darrer gènere, el precursor en diverses formes, com en les sonates de violí o en les sonates de trompeta. En qualsevol cas, l'aiguabarreig de sabors musicals d'avui, en què també hi explorarem algunes d'aquestes sonates, destaca per les seves cantates i motets religiosos repertori que Cazzati va desenvolupar, obligat, durant el seu càrrec de mestre de capella a San Petronio de Bolonya. Obres variades en les formes fruit de la transcendència del text litúrgic al qual fan referència on, per exemple, van brillar les partitures per a solistes i continuo, per a cors concertants, per a un o més cors o fins i tot en estil spezzati propi de l'escola veneciana. En termes generals, el seu corpus musical es va caracteritzar per la senzillesa encantadora, les harmonies conservadores, les melodies suaus i de tant en tant algun passatge virtuós. 400 anys després, si Cazzati escoltés la interpretació que fan de les seves obres potser cauria de cul, alegrement satisfet perquè la seva música és d'una bellesa naturalment intemporal!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble CéladonPaulin Bündgen
RECICLASSICAT: CAZZATI, Mauritio (1616-1678)
AMAZON: CAZZATI, M. - Absalone
SPOTIFY: CAZZATI, M. - Absalone



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>