Quantcast
Channel: ReciClassíCat
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
↧

ISOUARD, Nicolò (1773-1818) - Gloria in excelsis Deo

May 17, 2015, 1:06 am
$
0
0
Amadeo Preziosi - Vizita domnitorului Carol I la Manastirea Pasarea (1869)
Obra d'Amadeo Preziosi (1816-1882), pintor maltès (1)



- Recordatori de Nicolò Isouard -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Amedeo Preziosi (Malta, 2 de desembre de 1816 - 27 de setembre de 1882) va ser un pintor maltès conegut per les seves aquarel·les i gravats dels Balcans, l'Imperi Otomà i Romania. Amedeo Preziosi va néixer el 1816 en una família noble a Malta. El seu pare, Giovanni Francesco Preziosi treballava a l'administració local i representava al poble maltès en les negociacions del Tractat d'Amiens el 1802, mentre que la seva mare, Margarita née Reynaud era d'origen francès. Amedeo va tenir inquietuds artístiques des de ben petit per la qual cosa va començar a rebre classes de Giuseppe Hyzler, un pintor molt apreciat a Malta. Si bé el seu pare volia que estudiés Dret, enviant-lo a estudiar a la Facultat de Dret de Sorbona, Amedeo va mostrar més interès per la pintura i va continuar els seus estudis d'art a l'Ecole des Beaux-Arts. A Malta no va trobar el suport incondicional a la seva carrera pictòrica per la qual cosa va fer les maletes i va fer escala a Turquia, aproximadament pels vols de 1840. Els primers dibuixos d'Istanbul daten de novembre de 1842. Dos anys més tard, el 1844, Preziosi va rebre un encàrrec de Robert Curzon, el secretari privat de l'ambaixador britànic a Istanbul, Lord Stratford Canning, de crear un àlbum anomenat Vestits de Constantinoble, que ara es troba a les col·leccions del Museu Britànic. 

Preziosi oferia als turistes europeus i als visitants d'Istanbul els seus dibuixos de la ciutat i dels seus voltants. El 1858, va publicar les seves obres més populars en una sèrie de litografies al taller Lemercier de París. Potseriorment, Preziosi va fer escala a Romania el juny de 1868 i va començar a dibuixar escenes de Bucarest, així com de diverses localitats de tot el país, incloent alguns dibuixos que representen el príncep Carles I de Romania. Els esbossos dels seus dibuixos més tard es van convertir en aquarel·les en el seu taller d'Istanbul. De tornada a Istanbul, el seu rastre es perd. Se suposa que va continuar amb la seva sèrie de dibuixos turístics. No obstant, el naixement de la fotografia va fer perdre valor a les seves aquarel·les. Preziosi va morir accidentalment en una jornada de cacera. Va ser enterrat al cementiri catòlic de Yeşilköy, Istanbul. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades durant dècades. A Bucarest, algunes de les seves obres es van presentar en públic el 1934 i el 1985 i alguns dels seus treballs van ser exhibits en una exposició al museu Victoria and Albert Museum de Londres. El 2003, el Museu de Bucarest va organitzar un monogràfic al seu nom.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Amadeo Preziosi (1816-1882) - Altres: Amadeo Preziosi (1816-1882)


Parlem de Música...

Nicolò Isouard (Valletta, 16 de maig de 1773 - París, 23 de març de 1818) va ser un compositor maltès. Alumne de Giuseppe Amendola a Palerm i de Nicola Sala i Pietro Alessandro Guglielmi a Nàpols, Isouard va començar a treballar a Valletta en el càrrec de mestre de capella de l'església Sant Joan de Jerusalem. Durant aquests primers anys va compondre principalment obra religiosa. El 1799 es va traslladar a París, on va orientar la seva carrera vers l'òpera còmica, consolidant-se com un dels grans mestres del gènere de la capital francesa. Allà va conèixer a Rodolphe Kreutzer i va col·laborar activament amb ell en la representació de diverses òperes. El seu èxit fou immediat i òperes com Michel-Ange (1802) i L'Intrigue aux fenêtres (1805) van ser ben rebudes pel públic i la crítica. Va treballar pel Théâtre de l'Opéra-Comique tot escrivint una trentena d'òperes i en rivalitat amb François-Adrien Boïeldieu amb qui va mantenir disputes constants. Va morir a París el març de 1818. Les seves filles, Sophie-Nicole (1809-?) i Annette-Julie (1814-76) van ser també compositores. El seu germà Joseph Isouard (1794-1863) va ser cantant i director operístic.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
first performed in Paris by the Opéra-Comique at the Théâtre Feydeau unless otherwise stated
L'avviso ai maritati (op, 2, F. Gonella), Florence, Pergola, 4 June 1794, F-Pc
Artaserse re di Persia (op, 3, P. Metastasio), Livorno, Avvalorati, Sept 1794
Il barbiere di Siviglia (ob, after P.-A. Beaumarchais), Malta, c1796
Rinaldo d'Asti (op, G. Carpani, after J.-B. Radet and P.-Y. Barré: Renaud d'Ast), Malta, c1796
L'improvvisata in campagna (ob, after E.J.B. Delrieu), Malta, 1797; rev. as L'impromptu de campagne (1, Delrieu), Paris, OC (Favart), 30 June 1801 (1801)
Il tonneliere, Malta, 1797; rev. as Le tonnelier (oc, 1, Delrieu and F.A. Quêtant), Paris, OC (Favart), 19 May 1801
I due avari (ob), Malta, c1797
Il barone d'Alba chiara (op), Malta, c1798
Ginevra di Scozia (op, after L. Ariosto), Malta, c1798
Le petit page, ou La prison d'état (cmda, 1, R.C.G. de Pixérécourt and L.T. Lambert), Paris, Feydeau, 14 Feb 1800 (n.d.), collab. R. Kreutzer
Flaminius à Corinthe (op, 1, Pixérécourt and Lambert), Paris, Opéra, 27 Feb 1801, Po (inc.), collab. Kreutzer
La statue, ou La femme avare (oc, 1, F.-B. Hoffman), 26 April 1802
Michel-Ange (op, 1, Delrieu), 11 Dec 1802 (1802)
Les confidences (comédie mêlée de chants, 2, A.G. Jars), 31 March 1803 (1803)
Le baiser et la quittance, ou Une aventure de garnison (oc, 3, L.B. Picard, M. Dieulafoy and C. de Longchamps), 18 June 1803, B-Bc, F-Pn, collab. E.-N. Méhul, A. Boieldieu and Kreutzer
Le médecin turc (opéra-bouffon, 1, P. Villiers and A. Gouffé), 19 Nov 1803 (1804)
L'intrigue aux fenêtres (opéra bouffon, 1, J.-N. Bouilly and L.E.F.C. Mercier-Dupaty), Paris, OC (Favart), 25 Feb 1805 (1805)
La ruse inutile, ou Les rivaux par convention (op, 2, Hoffman), Paris, OC (Favart), 30 May 1805 (1805)
Léonce, ou Le fils adoptif (comédie mêlée de musique, 2, B.-J. Marsollier), 18 Nov 1805 (1805)
La prise de Passau (oc, 2, Mercier-Dupaty), 8 Feb 1806
Le déjeuner de garçons (cmda, A.-F. Creuzé de Lesser), 24 April 1806 (c1806)
Idala, ou La sultane (oc, 3, Hoffman), 1 Aug 1806
Les rendez-vous bourgeois (opéra-bouffon mêlé d'ariettes, 1, Hoffman), 9 May 1807 (1807)
Les créanciers, ou Le remède à la goutte (oc, 3, J.-B.-C. Vial), 10 Dec 1807
Un jour à Paris, ou La leçon singulière (oc mêlé de musique, 3, C.-G. Etienne), 24 May 1808 (1808)
Cimarosa (oc, 2, Bouilly), 28 June 1808 (1808)
Zélomir, ou L'intrigue au sérail (oc, 3, Etienne), 25 April 1809
Cendrillon (opéra-féerie, 3, Etienne, after C. Perrault: Contes de ma mère l'oye), 22 Feb 1810 (c1810)
La victime des arts, ou La fête de famille (oc, 2, L.-M. d'Estourmel), 27 Feb 1811, collab. H.-M. Berton and J.-P. Solié
La fête de village, ou L'heureux militaire (oc, 1, Etienne), 31 March 1811
Le billet de loterie (cmda, 1, Creuzé de Lesser, J.-F. Roger), 14 Sept 1811 (c1811)
Le magicien sans magie (oc, 2, Creuzé de Lesser and Roger), 4 Nov 1811 (c1811)
Lully et Quinault, ou Le déjeuner impossible (oc, 1, P.C. Gaugiran-Nanteuil), 27 Feb 1812 (?1812)
Le prince de Catane (op, 3, R.R.L. Castel, after Voltaire: L'éducation d'un prince), 4 March 1813 (c1813)
Le français à Venise (oc, 1, M.A.J. Gensoul), 14 June 1813 (1813)
Bayard à Mézières, ou Le siège de Mézières (oc, 1, Mercier-Dupaty and R.A.P. Allisan de Chazet), 12 Feb 1814, vs (1814), collab. Boieldieu, C.-S. Catel and L. Cherubini
Joconde, ou Les coureurs d'aventures (comédie mêlée de chants, 3, Etienne), 28 Feb 1814 (c1814)
Jeannot et Colin (oc, 3, Etienne), 17 Oct 1814 (c1814)
Les deux maris (oc, 1, Etienne), 18 March 1816 (1816)
L'une pour l'autre ou L'enlèvement (oc, 3, Etienne), 11 May 1816 (c1816)
Aladin, ou La lampe merveilleuse (opéra-féerie, 5, Etienne), Paris, Opéra, 6 Feb 1822 (c1822), completed by A.M. Benincori
Une nuit de Gustave Wasa (op, 2), inc. [sketches and chorus for Act 1], completed by F. Gasse, 1825

Cants.:
La paix, solo vv, chorus, orch, 1802, copy, F-Po [on Peace of Amiens];
Hébé (Commandeur de St-Priest);
8 cants (Commandeur de Rohan)

Airs and romances:
Duos, in the style of Cari and Steffani;
6 canzoncine, ou Petits airs italiens, pf/hp acc. (n.d.) [Fr. texts];
6 duettinos, ou Petits duos italiens, pf/hp acc. (n.d.);
Je ne sais quoy (F.-A.-E. de Planard), 1809 (n.d.);
La romance historique de Marie Louise (J. Lablée), 1811 (n.d.);
Dialogue entre Euterpe et Erato (Dupuy des Islets), 1813;
Le ménestrel: ronde villageoise, 1814, Journal d’Euterpe (1816), no.3, p. 130;
Rosier d’amour (N. Lefebvre), Journal d’Euterpe (1816), no.4, p.106;
Les adieux, ou La constance du bon vieux temps (Lefebvre), c1816 (n.d.);
numerous other works, 1–2 vv, acc. pf, gui, insts, many in Pn

Vocal religiosa:

Sacred (before 1800):
3 Ky, 3 Gla, Cro, Mag, 2 Dixit Dominus, 2 Domine, 5 motets, all mixed vv, orch;
Gloria patri, Diffusa est gratia, both 1v, orch;
14 other settings, mostly autograph

Font: En català: Nicolò Isouard (1773-1818) - En castellano: Nicolò Isouard (1773-1818) - In english: Nicolò Isouard (1773-1818) - Altres: Nicolò Isouard (1773-1818)


Parlem amb veu pròpia...

Realment poques seran les oportunitats que tindrem d'escoltar un compositor nascut a Valletta, és a dir, a la petita illa de Malta. Ara bé, m'he de corregir a mi mateix ja que aquesta no serà la primera vegada, i espero que tampoc la última, que parlem d'aquesta geografia ja que en una llunyana entrada del 2013 ja vam recuperar a un compositor clàssic maltès per nom Girolamo Abos precursor i sense coincidència temporal, de Nicolò Isouard. En qualsevol cas, el nostre protagonista d'avui, de curta volada en el temps, va viure dues realitats diferenciades. La primera pròpiament a Malta on va cultivar, amb rigor però amb clars símptomes teatrals, la música religiosa. La segona a París on, tot i les trifulgues amb Boieldieu, es va fer un nom dins el complex i competitiu univers de l'òpera còmica de la capital francesa. Sent diumenge, el nostre retrovisor haurà d'aturar-se en la dècada del 1790 i en un espai concret, el de l'església de Sant Joan de Jerusalem on va treballar, possiblement sense competidors, com a mestre de capella consolidant el model clàssic italià i marcant la pauta del seu substitut Francesco Azopardi.

I val a dir que amb el permís de l'extensa família Bugeja, iniciada amb Pietro Paolo Bugeja (1772-1828), Isouard va ser el compositor maltès més important i internacional, assolint l'èxit especialment a França. Avui, en nom seu, escoltarem una de les poquíssimes edicions, potser la única, en què se'l recupera monogràficament. I ho farem amb dues partitures diferenciades, la primera una clàssica Simfonia en Do menor que ens servirà d'instrumental introducció de l'ordinari de missa Gloria in excelsis Deo per a cor i orquestra i de data probable a l'entorn del 1795. Moviment solemne com correspon al Gloria de les misses del XVIII amb una pauta lírica clarament operística, tant per la temàtica de la melodia principal, i de les secundàries, com pel lluïment de les veus. Les condicions d'origen de la interpretació són certament limitades i s'observen nombrosos i evidents desequilibris, principalment en l'afinació i en la compactació de les veus. No obstant, la instrumentació modula i suavitza el desgavell vocal amb notable dignitat convertint l'audició d'aquesta edició en una considerable i majúscula sorpresa!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    ISOUARD, N. - Liturgical Works for Saint John's

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

ALBENIZ, Isaac (1860-1909) - Piano Concerto No.1 in A minor 'Concierto fantástico', Op 78

May 18, 2015, 12:38 am
$
0
0
Julio Romero de Torres - Tristeza andaluza
Obra de Julio Romero de Torres (1874-1930), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Isaac Albeniz -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Julio Romero de Torres (Còrdova, 9 de novembre de 1874 - Còrdova, 10 de maig de 1930) va ser un pintor espanyol. Fill del pintor Rafael Romero Barros, el fundador de Museu Provincial de Còrdova i director de l'Escola de Belles Arts, Romero de Torres es va ser famós pels seus quadres de dones. Va pintar i va viure intensament la vida cultural cordovesa de finals del segle XIX. A principis del XX, i ja a la ciutat de Madrid, va freqüentar habitualment el Cafè Nou Llevant i l'Ateneu d'aquesta ciutat, entrant en contacte amb intel·lectuals de l'època, especialment amb Ramón María del Valle-Inclán. Les seves influències pictòriques, derivades del realisme de Courbet i de Marià Fortuny, dels retrats fotogràfics de Federico de Madrazo, del paisatgisme de Martí Alsina i de l'impressionisme d'Aureliano de Beruete i Darío de Regoyos, el motivarien vers una tècnica valenta i concisa avançant, posteriorment, per les rutes de la plàstica pictòrica quan els aires del simbolisme francès i del prerafaelitisme anglès fructificaven a Catalunya, on brollava el modernisme. Dels 220 quadres que va pintar, són admirables els de dones bíbliques, Salomé, Judit, Marta, María, Ruth, Noemí, etc; "mujeres morenas", La Saeta, Malagueñas, Carceleras, Cante Jondo; i els seus magnífics nus, El Pecado, La Gracia, La nieta de la Trini, Esclava, etc. El 1930, i afectat d'una dolència hepàtica, va realitzar a Còrdova la que seria la seva obra final, La chiquita piconera, considerada per la crítica com el seu millor quadre. A l'any següent es va inaugurar el Museu Julio Romero de Torres a la seva ciutat natal, on havia mort el maig de 1930.

Font: En català: Julio Romero de Torres (1874-1930) - En castellano: Julio Romero de Torres (1874-1930) - In english: Julio Romero de Torres (1874-1930) - Altres: Julio Romero de Torres (1874-1930)


Parlem de Música...

Isaac Albéniz (Camprodon, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, 18 de maig de 1909) va ser un pianista i compositor català i un dels compositors espanyols més importants del segle XIX, especialment per les seves obres per a piano, d'inspiració nacionalista i de llenguatge modern. Va néixer a Camprodon, i des de ben petit va ser un prodigi al piano. El seu pare, Àngel Albéniz, va preparar el primer concert públic del seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar al Teatre Romea de Barcelona. Als 13 anys va fugir de casa i va treballar com a pianista en diversos països llatinoamericans, on va arribar en un vaixell com a polissó. Hi ha constància que va estar a Argentina, Uruguai, Brasil i Cuba. Durant la tardor de 1873 va tornar a Madrid. Des d'alla va marxar a estudiar al Conservatori de Brussel·les (1875-1878) amb el compositor i pianista hongarès Franz Liszt (1878) i amb el compositor català Felip Pedrell (1883). El 1893 es va establir a París, on va rebre classes de Vincent d'Indy i va entrar en contacte amb un grup de compositors de l'avantguarda europea entre els quals es trobaven Debussy i Fauré, que van influir de manera decisiva en la seva tècnica compositiva. Com a compositor va cultivar tots els gèneres, des del vocal operístic i religiós, fins a l'instrumental per a piano, amb el que va destacar i amb el que es va convertir, juntament amb Granados, en un dels màxims exponents del piano romàntic espanyol. Va morir a França el maig de 1909.

OBRA:

Vocal secular:

El canto de salvación, ?end of 1881 (zar, 2), lost
¡Cuanto más viejo …! (zar, 1, Zapino), Bilbao, Feb 1882, lost
Catalanes de Gracia (zar, 1, R.L. Palomino de Guzmán), Madrid, Salón Eslava, 25 March 1882, lost
The Magic Opal (comic op, 2, A. Law), London, Lyric, 19 Jan 1893, vs (London, 1893); rev. as The Magic Ring, London, Prince of Wales, 11 April 1893; as La sortija, Madrid, Zarzuela, 23 Nov 1894
Mar i cel, 1893–5 (after A. Guimerá), inc.
San Antonio de la Florida (zar, 1, E. Sierra), Madrid, Apolo, 26 Oct 1894, vs (Barcelona, 1894); in Fr. as L’ermitage fleuri, Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905
Henry Clifford (3, Mountjoy [F.B. Money-Coutts]), in It. as Enrico Clifford, Barcelona, Liceo, 8 May 1895, vs (Barcelona, 1895); also known as Les deux Roses
Pepita Jiménez (lyric comedy, 1, Money-Coutts, after J. Valera), in It. trans., Barcelona, Liceo, 5 Jan 1896; rev. in 2 acts, Ger. trans., Prague, Neues Deutsches, 22 June 1897, fs and vs (Leipzig, 1897); rev., Fr. trans., Brussels, Monnaie, 3 Jan 1905, fs and vs (Leipzig, 1904); new Fr. trans., Paris, OC (Favart), 18 June 1923, vs (Paris, 1923); rev. P. Sorozábal in 3 acts, Sp. trans., Madrid, Zarzuela, 6 June 1964, vs (Madrid, 1963); rev. J. Soler in 2 acts, new Sp. trans., Peralada, Palace Garden, 27 July 1996, fs (1996)
King Arthur [Le roi Arthus] (trilogy, F. Coutts, after T. Malory: Morte d’Arthur), also known as La table ronde
Merlin, 1898–1902 (3), Barcelona, Tívoli, 18 Dec 1950, vs (Paris, 1906); in orig. Eng., Madrid, Auditorio Nacional, 20 June 1998 (concert perf.)
Lancelot, 1902–3 (3), inc., Guenevere (4), not comp.
La sérénade, 1899 (lyrical drama, 1), inc.
La real hembra, 1902 (zar, 3, C. de Castro), inc.
La morena, 1905 (lyrical drama, 4, A. Mortier), inc.
Song of Songs (after play by F. Coutts), c1906, inc., also known as Le cantigue des cantigues
Numbers for Incognita (F.C. Burnand, after C. Lecocq: Le coeur et la main), London, Lyric, 6 Oct 1892, vs for ‘Oh! Horror! Horror!’ (London, 1892); numbers for Poor Jonathan (after C. Millöcker: Der arme Jonathan), London, Prince of Wales, 15 June 1893, unpubd

Songs:
3 romanzas, Catalan, 4 romanzas, Fr. (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
[5] Rimas de [G.A.] Bécquer (1888): Besa el aura, Del salón en el ángulo oscuro, Me ha herido recatándose, Cuando sobre el pecho inclinas, ¿De dónde vengo?;
6 baladas (Marquesa de Bolaños) (1888): Barcarola, La lontananza, Una rosa in dono, Il tuo sguardo, Morirò!!!, T’ho riveduta in sogno; 6 melodías (A. de Musset) (?1889), lost;
Chanson de Barberine (Musset), c1889 (1947) [?from 6 melodías];
Conseil tenu par les rats (J. de la Fontaine), ?1890s, inc. (Barcelona, 1998)
To Nellie (F.B. Money-Coutts), 6 songs (Paris, 1896): Home, Counsel, May-Day song, To Nellie, A Song of Consolation, A Song; Art thou gone for ever, Elaine (Money-Coutts), 1896 (Barcelona, 1998);
Laugh at loving (Money-Coutts), 1896, frag. (Barcelona, 1998);
Il en est de l’amour (C. de Beauregard) (Paris, 1897);
2 morceaux de prose de Pierre Loti (Saint-Sebastián, ?1898): Crépuscule, Tristesse; 6 Songs (Money-Coutts), lost except no.2 Will you be mine?, 1897, no.3 Separated, 1897 (both Barcelona, 1998);
2 Songs (F. Coutts) (Paris, 1913): The Caterpillar (La chenille), 1903, The Gifts of the Gods (Les dons de dieux), 1897;
Quatre mélodies (F. Coutts) (Paris, 1909): In Sickness and Health (Quand je te vois souffrir), Paradise Regained (Le paradis retrouvé), The Retreat (Le refuge), Amor, summa injuria

Other vocal:
Lo llascó, poema sinfónico (A. Mestres), S, Mez, T, Bar, chorus, orch, 1896, inc.;
Guajira (chant populaire cubain), solo v, orch, 1905, inc.

Vocal religiosa:

El Cristo (orat), early 1880s, lost;
Salmo sexto del oficio de difuntos, SATB, 1885 (1994);

Instrumental:

Orch:
Rapsodia española, pf, orch, op.70, arr. 2 pf (1887), pf solo (1922) [orchd by G. Enescu, 1911];
Pf Conc. no.1, a, op.78, arr. 2 pf (c1887), also known as Concierto fantástico;
Escenas sinfónicas, 1888, unpubd: En la aldea (used as ov. in The Magic Opal), pubd for pf as La fiesta de aldea (1973), Idilio, Serenata, Final: Baile campestre;
Suite característica, ?1889: Scherzo, En la Alhambra, Rapsodia cubana [no.3 arr. pf, op.66 (1886) (also used as ballet music in The Magic Opal)];
Pf Conc. no.2, E , 1892, inc.;
The Alhambra (sym. poem, after F.B. Money-Coutts), 1896–7, inc.: La vega (completed for solo pf), Generalife (completed for solo pf as Prelude of Espagne), other movts not composed;
Catalonia, suite populaire, movt 1 (Paris, 1899), movt 2 inc.;
Aventura de los molinos (after Cervantes: Don Quixote), ?1890s, inc.

Chbr:
Pf trio, F, early 1880s, lost;
Serenata, vn, pf, c1883, lost [?used for 3rd movt of Escenas sinfónicas];
Suite de concierto, 2 vn, va, vc, db, pf, c1883, lost [?orig. version of Suite característica, orch];
Berceuse, vc/vn, pf, op.102 (London, 1891);
Poèmes d’amour (Légendes bibliques), fl, ob, hn, str, hmn, pf, 1892, unpubd [written to accompany Tableaux vivants by C. Godebski after poems by A. Silvestre]

Piano solo:
2 Caprichos, 2 Caprichos andaluces, Grande estudio de concierto, Marcha nupcial, Suite morisca (mentioned by Guerra y Alarcón, all lost);
Marcha militar (?1869);
Nelly, 1879, unpubd;
Pavana-capricho, op.12 (Barcelona, 1884), also arr. 2 pf;
Primera barcarola, op.23 (Barcelona, 1884);
6 peqeuños valses, op.25 (Barcelona, 1884), nos.3 and 5 also pubd as Valses de salon;
Sonata no.1, A , op.28, scherzo pubd (Barcelona, 1884) [used as Scherzo of Suite característica], ?other movts lost
Suite española (1886): Granada, serenata, Cataluña, corranda, Sevilla, sevillanas [also arr. 2 pf], Cádiz, saeta [=op.181, added 1898; also arr. 2 pf], Asturias, leyenda [=op.232/1, added ?1898], Aragón, fantasía [=op.164/1, added ?1898; also arr. 2 pf], Castilla, seguidillas [=op.232/5, added ?1898; also arr. 2 pf], Cuba, capricho;
Serenata árabe (1886) [used as int for The Magic Opal];
Deseo, estudio de concierto, op.40 (1886)
Suite ancienne, op.54 (1886): Gavota, Minuetto;
Estudio impromptu, op.56 (1886);
Diva sin par, mazurka (1886);
Balbina Valverde, polka (1886);
Suite ancienne no.2, op.64 (1886):
Sarabande, Chaconne;
7 estudios en los tonos naturales mayores, op.65 (1886) [no.3 also pubd as Romance sans paroles (London, c1890)];
6 mazurkas de salón, op.66 (1886):
Isabel, Casilda [also pubd as op.140, no.1 (London, 1890)], Aurora, Sofía, Christa [also pubd as op.140, no.2 (London, 1890)], María;
Sonata no.3, A , op.68 (1886);
Angustia, romanza sin palabras (1886);
Tercer minuetto (1886);
Recuerdos de viaje (1886–7):
En el mar [also pubd as On the Water (London, 1891)], Leyenda-barcarola, Alborada [op.71], En la Alhambra, Puerta de Tierra, bolero [also pubd as Andalucia (London, ?1889)], Rumores de la Caleta, malagueña, En la playa;
Sonata no.2, op.60 (?pubd 1887), lost
Sonata no.4, A, op.72 (1887) [3rd movt also pubd as Celebre Minuet (London, 1892)];
Arbola-pian, zortzico (San Sebastián, 1887);
Suite ancienne no.3 (1887): Minuetto, Gavotta;
6 danzas españolas (1887);
Cotillon, album de danses de salon: no.1 Champagne (carte blanche), vals (c1887) [also arr. pf 4 hands (London, 1889), lost];
Recuerdos, mazurka, op.80 (Barcelona, 1887);
Mazurka de salón, op.81 (Barcelona, 1887)
Sonata no.5, G , op.82 (1888) [2nd movt also pubd as Minuetto del gallo (1888)];
Pavana fácil para manos pequeñas, op.83 (1888);
12 piezas características, op.92 (1888): Gavotte sur un thème de Mlle Irene Landauer, Minuetto a Sylvia, Barcarola (Ciel sans nuages), Plegaria, Conchita, polka, Pilar, vals, Zambra, Pavana, Polonesa, Mazurka, Staccato, capricho, Torre Bermeja, serenata;
2 mazurkas de salón (1888):
Amalia, op.95, Ricordati, op.96
Suite espagnole no.2 (1889): Zaragoza, Sevilla; Cadix-gaditana (London, 1889);
Zambra granadina (London, 1889);
2 morceaux caractéristiques: Spanish national songs, op.164 (London, 1889), Jota aragonesa, Tango;
España, op.165 (London, 1890): Prélude, Tango, Malagueña, Serenata, Capricho catalan, Zortzico;
L’automne valse, op.170 (London and Barcelona, 1890) [also orchd, unpubd];
Sérénade espagnole, op.181 (London, 1890) [also orchd, ?unpubd]; Rêves, op.101 (London and Paris, 1891): Berceuse, Scherzino, Chant d’amour; Mallorca, barcarolle, op.202 (London, 1891)
Album of Miniatures (London, 1892): Spring, Summer, Autumn, Winter [also pubd as Les saisons, op.201 (Paris, 1893):
Le printemps, L’été, L’automne, L’hiver];
Chant d’Espagne, op.232 (Barcelona, 1892): Prélude, Orientale, Sous le palmier, Córdoba [added 1898], Seguidillas [added 1898];
Menuet (Paris, 1894);
Sonata no.7, op.111, minuetto pubd between 1900 and 1914, ?other movts lost; The Alhambra Suite: no.1;
La vega [Fantaisie espagnole] (San Sebastián, ?1898), Espagne (Souvenirs): Prelude, Asturies (Barcelona, c1899);
Yvonne en visite, in Album pour enfants (Paris, 1905)
Iberia, 4 bks: 1 Evocation, El Puerto (orchd 1907, unpubd], Fête-Dieu à Séville (Paris, 1906), 2 Rondeña, Almería, Triana (Paris, 1907), 3 El Albaicín, El polo, Lavapiés (Paris, 1907), 4 Málaga, Jerez, Eritaña (Paris, 1908);
Navarra, inc., completed by D. de Séverac (Paris, 1912);
Azulejos, inc., completed by Granados (Paris, 1911)

Font: En català: Isaac Albeniz (1860-1909) - En castellano: Isaac Albeniz (1860-1909) - In english: Isaac Albeniz (1860-1909) - Altres: Isaac Albeniz (1860-1909)


Parlem amb veu pròpia...

Albéniz va dedicar el seu Concert No.1 en La menor 'Concierto fantástico' opus 78 per a piano i orquestra al seu amic i deixeble José Tragó, qui a la vegada va ser el mestre de piano de Granados, Falla i Turina. Si bé no havia estat el primer gran concert de piano romàntic espanyol, Felip Pedrell el va definir com una obra 'sense precedents' dins el gènere a Espanya. Es va estrenar a Madrid el 21 de març de 1887 amb el mateix Albeniz com a solista i amb una orquestra dirigida per Tomás Bretón, qui havia ajudat a Albeniz en l'orquestració de l'obra. Tres anys més tard, els mateixos actors el van estrenar a Londres on va rebre immillorables crítiques i on va sorprendre a l'audiència per la seva excentricitat i el seu scherzo màgic. I si bé el concert el firma un espanyol com Albeniz el cert és que la influència en la que s'emmiralla dista lluny de resultar espanyola. Schumann o Chopin són potser els referents més evidents d'aquesta obra. D'estructura en tres moviments, el primer a gran escala i d'extensió quasi idèntica a la suma dels dos moviments restants, s'inicia amb una potent orquestra que dóna pas, després del pertinent lluïment, al piano. El segon moviment, rêverie et scherzoés probablement el més original i sorprenent amb la combinació d'una pausada introducció i la sobtada irrupció del scherzo encantador que segueix. El tercer moviment allegro s'inicia amb un potent i orquestral ressò dels moviments anteriors abans de l'entrada del tema principal i en què el diàleg entre piano i orquestra és constant, enèrgic i senzillament deliciós. Una partitura meravellosa d'un dels catalans més famosos musicalment parlant. Escoltant aquesta obra, tot i el mèrit que també haurà de compartir amb Bretón per la seva ajuda en l'orquestració, queda clar el perquè allà on Albeniz va anar, va triomfar!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    ALBENIZ, I. - Iberia, Navarra & Piano Concerto No. 1, Concierto fantastico

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

HASSELMANS, Alphonse (1845-1912) - Harp Music

May 19, 2015, 12:34 am
$
0
0
Ferdinand Hodler - Autumn evening (1892)
Obra de Ferdinand Hodler (1853-1918), pintor suís (1)



- Recordatori d'Alphonse Hasselmans -
En el dia de la commemoració del seu 103è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Ferdinand Hodler (Bern, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un pintor simbolista suís, l'obra del qual va influenciar el desenvolupament de l'expressionisme. Afectat per una tragèdia familiar des de ben petit, Hodler va perdre tota la seva família. Orfe, va viatjar a Ginebra on es va formar al Collège de Genève. Després d'un primer període de paisatges naturalistes poc inspirats, va optar per un estil de formes planes i repetitives, traç precís i dissenys rítmics, conegut amb el nom de paral·lelisme. Les seves obres van mostrar un marcat efecte de grandiositat. En els paisatges i murals de grans dimensions va expressar la seva preocupació de caràcter místic pel poder de la natura i la crisi de la humanitat. En el seu famós mural Nit (1890, Kunstmuseum, Berna), el sinistre personatge del Malson vola per sobre d'un grup de figures nues que dormen intranquil·les. Els seus paisatges alpins i els seus vívids retrats, com l'Autoretrat (1891, Museu d'Art i Història, Ginebra), de gran intensitat, mostren semblances amb el fauvisme. Va morir el maig de 1918 a Ginebra.

Font: En català: Ferdinand Hodler (1853-1918) - En castellano: Ferdinand Hodler (1853-1918) - In english: Ferdinand Hodler (1853-1918) - Altres: Ferdinand Hodler (1853-1918)


Parlem de Música...

Alphonse Hasselmans (Liège, 5 de març de 1845 - Paris, 19 de maig de 1912) va ser un arpista i compositor francès. Fill del violinista i arpista Josef H. Hasselmans (1814-1902), es va formar amb ell al Conservatori d'Estrasbourg. Després va viatjar a Sttutgart on va estudiar amb Gottlieb Krüger (1824-1885) i posteriorment a París amb Ange-Conrad Prumier. Des d'allà va tornar a Bèlgica on va assolir el càrrec d'arpista del Théâtre de la Monnaie. El 1877 va interpretar amb èxit i com a solista fins en vuit concerts a París fet que va motivar la seva contractació a l'orquestra del conservatori de la ciutat francesa i de les orquestres de l'Òpera i de l'Opéra-Comique. El 1884 va succeir al seu professor Prumier com a professor d'arpa al Conservatori de París. Va publicar el seu tractat ‘La harpe et sa technique’ on va deixar escrits els seus principis pel que fa a tècnica per a arpa. Alguns dels seus alumnes van ser Marcel Grandjany, Pierre Jamet i Carlos Salzado. Va morir a París el maig de 1912.

Font: En català: No disponible - En castellano: Alphonse Hasselmans (1845-1912) - In english: Alphonse Hasselmans (1845-1912) - Altres: Alphonse Hasselmans (1845-1912)


Parlem amb veu pròpia...

Alphonse Hasselmans és considerat com un compositor menor però en el seu temps va ser una de les personalitats més destacades pel que fa a la interpretació, divulgació i recuperació de l'arpa com a instrument del repertori. A més a més, se li atribueix l'establiment de l'escola francesa d'arpa i la renovació de l'interès pretèrit per aquest instrument així com la recuperació d'antigues partitures. De fet, el seu talent fou prematur, tot i que evidentment induït pel seu pare, i ràpidament va poder explotar i expandir les seves habilitats amb aquest instrument amb el qual va assolir la fama i l'èxit a París. Com a solista sovint interpretava les seves pròpies composicions en els concerts, moltes de les quals eren de notable dificultat. En total va compondre 54 obres per a arpa sense acompanyament. Peces populars com la Chanson de Mai, Op. 40,  Gitana Op. 21 o La Source Op. 44 que escoltarem en van formar part juntament amb altres que també escoltarem com Confidence, Op.24 i Priere en aquesta versió acompanyades amb violoncel. Cal destacar la seva important labor com a professor d'arpa al Conservatori de París, un càrrec que va exercir fins al final dels seus dies i que va plasmar en el seu assaig, La harpe et sa technique (1913), immediatament convertit en referent per tota la generació d'arpistes posteriors. Bellesa minimalista d'un autor a qui el temps, afortunadament, ha preservat de l'oblit!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Noe Nathorp (cello); Rachel Talitman (harp)
PRESTOCLASSICAL: HASSELMANS, A. - Harp Music

    HASSELMANS, A. - Harp Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PORTA, Costanzo (c.1528-1601) - Missa quatuor vocum

May 20, 2015, 12:23 am
$
0
0
Melone Altobello - Sulla strada di Emmaus
Obra d'Altobello Melone (c.1490-1543), pintor italià (1)



- Recordatori de Costanzo Porta -
En el dia de la commemoració del seu 414è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Altobello Melone (Cremona, c.1490 - Cremona, 1543) va ser un pintor italià. Va ser un dels màxims exponents de l'escola cremonesa renaixentista. Influenciat inicialment per l'estil de Boccaccio Boccaccino, es va formar probablement amb Girolamo Romanino. El 1516, va rebre l'encàrrec de continuar la sèrie de frescs que Boccaccino havia començat a la Catedral de Cremona. En aquestes obres el seu estil es troba molt proper al de Romanino, tot i que donant una major brillantor a les formes, conservant l'aspecte venecià de l'obra del seu mestre. Va mostrar una energia desbordant que va conferir al seu treball un ritme convuls on va combinar el talent ornamental amb una gran expressivitat. Partint de Boccaccino, va absorbir algun tipus d'influència de l'art nòrdic. Tanmateix, en la segona fase de la decoració de la Catedral de Cremona, amb el tema de les escenes de la vida de Crist, sembla mostrar algun tipus d'involució en el seu estil, que adopta un aire més conservador i proper a l'alemany Dürer. Amb el temps va anar canviant el seu estil fins a aproximar-se, al final de la seva vida, a Raffaello. Va morir a Cremona el 1543.

Font: En català: Altobello Melone (c.1490-1543) - En castellano: Altobello Melone (c.1490-1543) - In english: Altobello Melone (c.1490-1543) - Altres: Altobello Melone (c.1490-1543)


Parlem de Música...

Costanzo Porta (Cremona, c.1528 - Padova, 19 de maig de 1601) va ser un professor i compositor italià i un dels més importants del renaixement a Itàlia. La seva formació i vida primerenques es desconeixen tot i que probablement es va formar al convent Porta San Luca de Cremona. Es creu que a partir del 1550 va estudiar amb Adrian Willaert, el mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Allà va coincidir amb Claudio Merulo, també estudiant de Willaert, i amb qui va mantenir una sòlida amistat la resta de la seva vida. El 1552 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral d'Osimo. El 1565 va viatjar a Padova on va treballar un breu període de temps abans d'assolir un càrrec musical a la Catedral de Ravenna el 1566. A partir d'aquells anys el seu nom es va fer molt conegut arreu d'Itàlia i va rebre nombroses ofertes i encàrrecs que sovint havia de rebutjar. Alhora, la seva labor com a teòric i docent fou molt sol·licitada, especialment per la seva habilitat en la tècnica del contrapunt. Els darrers anys va tornar a Padova on va viure fins el maig de 1601.

OBRA:

Vocal secular:

printed works, except anthologies, published in Venice unless otherwise stated
Il primo libro de [29] madrigali, 4vv (1555); C xix
Il primo libro de [28] madrigali, 5vv (1559); C xx
Il secondo libro de [29] madrigali, 5vv (1569); C xxi
Il terzo libro de [29] madrigali, 5vv (1573); C xxii
Il quarto libro de [21] madrigali, 5vv (1586); C xxiii
Madrigals, 1557, 1559, 1560, 1562, 1564, 1567, 1567, V. Galilei: Il Fronimo (Venice, 1568, 2/1584), 1570, 1575, 1575, 1576, G.C. Gabussi: Il primo libro de madrigali (Venice, 1580), 1582, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1590, 1592, 1592, 1593, 1593, 1594, 1595, 1596, 1596, 1597, 1598, 1598, 1598, 1601, 1604; C xxiv
14 madrigals, 4vv, I-Bc, F-Pn; C xxiv
Intabulations of all madrigals from 1559, 1569 and some from 1573 publications, I-Fl

Vocal religiosa:

[37] Motectorum … liber primus, 5vv (1555); C ii
Liber primus [28] motectorum, 4vv (1559, 2/1591); C i
Musica [44] introitus missarum … in diebus dominicis, 5vv (1566, 2/1588); C xiv
Musica [40] introitus missarum … in solemnitatibus omnium sanctorum, 5vv (1566, 2/1588); C xv
Musica [29] canenda … liber primus, 6vv (1571); C iv
Litaniae deiparae virginis Mariae, 8vv (1575); C vii
[12] Missarum liber primus, 4–6vv (1578); C viii–ix
Liber [52] motectorum, 4–8vv (1580); C v
Musica [29] canenda … liber tertius, 6vv (1585); C vi
[44] Hymnodia sacra totius per anni circulum, 4vv (1602); C xiii
Psalmodia vespertina omnium solemnitatem decantanda cum 4 canticis beatae virginis, 8, 16vv (Ravenna and Venice, 1605); C xvi
[23] Motectorum, 5vv (1605); C iii
Motets, psalms, litanies in 1563, 1583, C. Merulo: Il primo libro de'motetti (Venice, 1583), 1588, 1590, 1592, 1596, 1596, 1601, Florilegii musici portensis … pars (Leipzig, 1603), 1607, 1607, 1609, 1613, 1623; C xviii
Missa ‘Da pacem’, 8vv; Missa mortuorum, 4vv: I-LT; C x
Missa Ducalis, 13vv, ?holograph, I-Fl; C x
Antiphons, 4vv, I-Ac, Bc, RA, TVd; C xii
Other sacred works, incl. Magnificats, Te Deum, graduals, responsories, psalms, motets, Lamentations, hymns, antiphons: D-As, F-Pn, I-Ac, Bc, MOd, Pc, RA, TVd [many concordances]; C xxv

Instrumental:

Fantasia, F-Pn Rés.Vma.851
Ricercar, a 4; Gerometta, a 8, I-Bc U 95; xviii

Literatura:

Trattato … ossia Instruzioni di contrappunto (MS, I-Bc B 140)

Font: En català: Costanzo Porta (c.1528-1601) - En castellano: No disponible - In english: Costanzo Porta (c.1528-1601) - Altres: Costanzo Porta (c.1528-1601)


Parlem amb veu pròpia...

Les mirades furtives en el temps parteixen de l'evident restricció de no saber, en detall i amb certesa, la història exacta dels esdeveniments. I si la mirada l'hem de situar a un temps més llunyà dels 400 anys totes les evidències són fungibles i distorsionades. Per tant, quan les cròniques en relació a Costanzo Porta ens afirmen que a la seva època fou elogiat i admirat tant per músics com per teòrics hem de contextualitzar-ho bé i no perdre'ns en els imperatius. L'escepticisme és un principi filosòfic essencial i en música també si bé en aquesta disciplina disposem d'un sagrat, que no teològic, indicador, el del so i la tècnica de la pròpia música. Mestre del contrapunt segons paraules de Giovanni Artusi, o extraordinari compositor segons Lodovico Zacconi, Porta és actualment considerat com un dels compositors italians més destacats del renaixement. I com a bon servidor de la causa franciscana que va ser, el corpus principal de la seva obra va ser la música religiosa si bé no va deixar de compondre madrigals. Fins a set llibres de motets, un d'ells perdut, va escriure al llarg de la seva vida. A través d'aquestes obres, ens és possible rastrejar i entendre el per què de l'admiració que va despertar en molts dels seus coetanis i en generacions posteriors. Emmarcats en la tradició de Gombert i Willaert, es presenten en una impecable forma polifònica d'excepcional qualitat en la tècnica del contrapunt. Ara bé, avui escoltarem una de les 15 misses que va compondre, de les quals 12 d'elles es van publicar, d'una tacada, el 1578. Misses paròdies, que escoltarem en nom de la Missa quatuor vocum, en un format sensiblement més tradicional i conservador tot i que amb detalls que ens fan pensar en un origen secular de l'obra quatuor vocum en la que s'inspira. Esplendor renaixentista de Costanzo Porta!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensembles 'les Nations'& 'Speculum Musicae'
TACTUS: Porta - Madrigali, Motetti et Missa

    Porta - Madrigali, Motetti et Missa

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

DE MONTGEROULT, Hélène (1764-1836) - Piano etudes & sonate

May 21, 2015, 12:28 am
$
0
0
Louis Janmot - Poem of the Soul; On the mountain (1854)
Obra d'Anne-François-Louis Janmot (1814-1892), poeta i pintor francès (1)



- Recordatori d'Hélène de Montgeroult -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Anne-François-Louis Janmot (Lyon, 21 de maig de 1814 - Lyon, 1 de juny de 1892) va ser un pintor i poeta francès i representant del període de transició entre el Romanticisme i el Simbolisme. Va néixer en una família profundament religiosa. La mort del seu germà el 1823 i de la seva germana el 1829 el va marcar profundament. Va estudiar al Royal College de Lió on va conèixer a Frederic Ozanam i a altres seguidors del filòsof Abbe Noirot. El 1831 va ser admès a l'Escola de Belles Arts de Lió i un any després li van donar la més alta condecoració, el "llorer d'or". El 1833, va anar a Paris per estudiar pintura amb Victor Orsel i Jean-Auguste Dominique Ingres. El 1835 se'n va anar a Roma amb Claudius Lavergne, Jean-Baptiste Frenet i altres estudiants i va conèixer a Hippolyte Flandrin. Després de tornar a Lió el 1836, Janmot va atreure l'atenció de la crítica del Saló de París amb uns grans quadres d'inspiració religiosa. El 1845 el seu quadre "Flors dels camps" li va facilitar l'accés al Saló del 1846. Theophile Gautier es va quedar impressionat pel seu retrat de "Lacordaire" (1846). Però el fracàs del seu "Poema de l'ànima" a l'Exposició Universal del 1855 el va decebre.

El 1856, Janmot va aconseguir un encàrrec per a un fresc (destruït) representant l'Últim Sopar per a l'església de St Polycarp. Altres encàrrecs van incloure la decoració de la cúpula de l'església de Sant Francesc de Sales i pel salo principal de l'ajuntament que havia estat renovat pel seu amic i arquitecte T. Desjardins. Després va ser nomenat professor de l'Escola de Belles Arts. A causa de diversos problemes econòmics familiars, Janmot va acceptar una càtedra a l'Escola Dominicana d'Arcueil. En aquesta època, a Bagneux, va fer molts retrats dels membres de la seva família (quadres perduts). Després del naixement del seu setè fill a l'agost del 1870, la seva esposa va morir a Bagneux. Quan les tropes prussianes van ocupar casa seva, va fugir a Alger amb el seu padrastre i es va dedicar a la pintura de paisatges. Va tornar al juny de l'any següent a París i va portar una vida solitària. El 1878, va fer un fresc a la capella dels franciscans a Terra Santa, l'última de les seves grans obres. El 1885, Janmot es va tornar a casar amb una antiga alumna, Antoinette Currat, i va tornar a Lió. Va fer dibuixos al carbó sobre temes místics, com una mena de continuació del Poema de l'ànima, incloent el Purgatori (1885) i La Fi del Temps (1888). El 1887 es van publicar a Lió i a París. Va morir a Lió cinc anys més tard a l'edat de 78 anys.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892) - Altres: Anne-François-Louis Janmot (1814-1892)


Parlem de Música...

Hélène de Montgeroult (Lyon, 2 de març de 1764 - Firenze, 20 de maig de 1836) va ser una pianista i compositora francesa. Va néixer a Lio però es va formar a París amb N.J. Hüllmandel, M. Clementi i J.L. Dussek. Pocs anys més tard va estudiar amb Antoine Reicha. El 1784 es va casar primer amb el marquès de Montgeroult (c.1755-1793), després de la mort d'aquest amb Charles-Hyacinte His i finalment amb el Comte du Charnage. El 1795 va assolir el càrrec de professora de première classe del recentment fundat Conservatori de París. Allà va tenir alumnes com L.B. Pradher, A.P.F. Boëly i I.A. Ladurner. Va convertir casa seva en un dels salons musicals més importants de París. Com a compositora, va publicar dos col·leccions de Trois sonates pour le forte-piano i tres volums de Cours complet pour l’enseignement du forte-piano (1820), amb un miler d'exercicis i estudis per a piano, rebent els elogis de Marmontel. Va morir el maig de 1836 a Florència.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Hélène de Montgeroult (1764-1836) - Altres: Hélène de Montgeroult (1764-1836)


Parlem amb veu pròpia...

Hélène de Montgeroult, a banda de tenir l'honor de ser la primera dona professora del Conservatori de París, va ser una compositora de cançons i obres de piano. Tanmateix i abans del seu èxit, De Montgeroult va haver de viure, en primera persona, el patiment més terrible durant el temut Regnat del Terror (1793-94). El seu marit, el marqués de Montgeroult va ser ajusticiat i guillotinat pels revolucionaris condemnant la seva dona Hélène a la mateixa sort. Afortunadament per ella, i literalment, la música li va salvar 'el cap' i la vida. Empresonada a Conciergerie i condemnada a mort per la seva condició d'antirevolucionària, el seu pecat havia estat casar-se amb un noble, va patir una intensa i extenuant estada a la presó fins el dia del seu judici quan, i donant gràcies eternes a la prèvia i decisiva intercessió de Giovanni Battista Viotti i de Bernard Sarrette, el director del Conservatori de París, es va dictar sentència:
"A la sala havien vingut familiars, amics i coneguts que al veure-la van témer per la seva integritat. Van passar uns minuts, que van haver de semblar eterns, quan es va obrir una porta i van entrar quatre soldats carregant un forte-piano bastant atrotinat. El president del tribunal revolucionari va parlar: "Ciutadana, m'han dit que vostè és realment la millor pianista francesa. Si és així, llavors toqueu la Marsellesa". El públic va irrompre en aplaudiments. Després de nou mesos empresonada, tranquil·la i digna, es va asseure al piano-forte sense dir res. A continuació va interpretar una brillant improvisació sobre el tema de la Marsellesa, amb modulacions, canvis de ritme... Una interpretació increïble i impecable. A causa de les seves habilitats pianístiques que tant sobradament havia demostrat, va ser indultada a canvi de retre, a partir d'ara, els seus talents al servei de les noves corrents revolucionaris".
I així va ser, d'una possible i literal decapitació a una revolucionària ascensió. I pel que sembla va poder refer la seva vida amb certa rapidesa, casant-se de nou i dedicant-se de ple a la música assolint una fama probablement mai abans vista en una dona. I potser no tant per la seva condició de compositora sinó possiblement per la seva labor docent la qual va ser determinant per l'esdevenir romàntic posterior. Les seves obres per a piano així ens ho demostren. Les sonates, per exemple, mostren un estil clàssic tardà, però especialment els estudis i exercicis, un miler d'ells en el seu mètode Cours complet pour l’enseignement du forte-piano, considerat com el tractat més important a França del seu temps, ens anticipen el romanticisme d'una forma personal i sensible i que posteriorment influenciaria a molts autors avui dia indispensables com Schumann, Chopin o Mendelssohn. Estudis o la brillant Sonata que escoltarem i que fàcilment ens traslladaran a un món de somnis i de fantasies fruit de l'elegància i naturalitat amb què es presenten. Tot un repte per l'intèrpret, en aquesta edició superada amb immillorable nota, que ens posa música a la convulsa existència d'Hélène, la francesa a qui la música la va revolucionar per obligació!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    De MONTGEROULT, H. - À la Source du Piano Romantique

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

SCHMIDLIN, Johannes (1722-1772) - Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759)

May 22, 2015, 12:47 am
$
0
0
Hubert Robert - The Waterfall at Tivoli
Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor francès.



- Recordatori de Johannes Schmidlin -
En el dia de la celebració del seu 293è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Hubert Robert (París, 22 de maig de 1733 - París, 15 d'abril de 1808) va ser un pintor francès especialitzat en la pintura de ruïnes clàssiques, capricis i fantasies que sovint expressen la idealització del paisatge, l'harmonia i el sentit més pur de l'estètica. Nascut a l'època rococó, va conèixer l'apogeu del regnat de Lluís XVI, a qui va servir en diversos càrrecs, incloent el disseny de jardins. Va estar al llim de l'execució per part dels revolucionaris francesos però va sobreviure i es va convertir en un dels assessors del recentment fundat Museu del Louvre. El seu pare, Nicolas Robert, va estar al servei de François-Joseph de Choiseul, marquès de Stainville. El jove Hubert va acabar els seus estudis amb els jesuïtes al parisenc col·legi de Navarra el 1751 i va entrar al taller de l'escultor Michel-Ange Slodtz qui li va ensenyar dibuix i perspectiva, però el va animar a dedicar-se a la pintura. El 1754 va marxar a Roma a la comitiva d'Étienne-François de Choiseul, fill de l'ocupador del seu pare, qui havia estat nomenat ambaixador francès i qui es convertiria, el 1758, en Secretari d'Estat per a Afers Estrangers del Rei Lluís XV. A Itàlia, va passar-hi 11 anys com a jove artista a l'Acadèmia Francesa de Roma, guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels turistes i aficionats que estaven de pas per la ciutat. 

Va ser en l'estada a Itàlia quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies a el viatge que va fer a les ruïnes de Pompeia així com per la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels capricci i vedutes clàssiques farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que precisament Robert Hubert va desenvolupar de manera tan significativa al llarg de la seva productiva carrera. En el seu retorn a França la seva vida no va ser fàcil ja que podria haver tingut un final certament dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, escapant de la guillotina per un atzar macabre del destí ja que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc d'Hubert com estava previst. Finalment, se'l va alliberar després de la caiguda de Robespierre. A partir d'aleshores, va poder renéixer artísticament fins el punt de participar activament en la creació, desenvolupament i consolidació del nou Museu del Louvre de París. En aquesta ciutat va morir l'abril del 1808.

Font: En català: No disponible - En castellano: Hubert Robert (1733-1808) - In english: Hubert Robert (1733-1808) - Altres: Hubert Robert (1733-1808)


Parlem de Música...

Johannes Schmidlin (Zurich, 22 de maig de 1722 - 16 de novembre de 1772) va ser un sacerdot i compositor suís. Poques són les referències de la seva primera etapa formativa. Fill de mariner, va néixer a Zurich i es va ordenar vicari el 1743 a Dietlikon. Seria precisament en la seva condició de sacerdot a Dietlikon on compaginaria l'ofici i la música tot escrivint himnes per a les celebracions catòliques en substitució de les antigues peces vocals. Començaria així la carrera compositiva de Schmidlin que, l'any 1755, fundaria una societat coral en què hi arribarien a participar fins a 200 cantaires, el 10% de la població de Dietlikon. Es converteix, així doncs, en un autèntic pioner en la difusió musical en aquella petita població suïssa ja que, l'any 1768, va fundar un conjunt instrumental per acompanyar els càntics religiosos. Membre dels Moravians, Schmidlin va compondre principalment música coral per a diverses veus, alguna d'ella amb acompanyament instrumental. El novembre de 1772, un infart cerebral va posar fi a la seva vida.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder collections:
[203] Singendes und spielendes Vergnügen reiner Andacht (1752);
Musicalisch-wochentliche Vergnügungen, i–iii (1758–60) [52 pieces in each];
J.C. Lavaters christliches Handbuchlein (1769);
[41] Schweizerlieder mit Melodien (J.C. Lavater), 1–2vv (Berne, 1769), arr. 4vv by J.H. Egli (1775);
Lieder zum Gebrauche des Waisenhauses (Lavater) (1772);
[52] Musikalisch-wöchentliche Ergetzungen (1773);
Musicalisch-wöchentliche Belustigungen in weltliche Liedern (1775)

Vocal religiosa:

[85] Geistliche Lieder (1758), suppl. to Singendes und spielendes Vergnügen;
100 geistliche Lieder (1764);
Hrn. Prof. Gellerts [50] geistliche Oden und Lieder (1761);
Hrn. Hofprediger Crammers [24] geistliche Oden und Lieder (1767);
Geistliche Lieder mit Choral-Melodien (1767, 12/1827);
Hymni oder Lob-Gesänge auf Gott, 2 Tr, A, B, org (1758);
Die Tages-Zeiten (4 cants. F.W. Zachariä) (1762);
Deutliche Anleitung zum gründlichen Singen der Psalmen (1767);
Die Psalmen Davids, 4vv (1771);
c10 other cants. and sacred lieder pubd separately

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johannes Schmidlin (1722-1772)


Parlem amb veu pròpia...

Suïssa ha estat, i ho segueix sent, un món apart. En música, pel que sembla, també va ser així fins el punt que actualment resulta difícil parlar-ne. De fet, tot i l'extens historial d'aquest espai, el classicisme suís només apareix en dues entrades prèvies, la de Gasparo Fritz i l'anterior de Johannes Schmidlin. Una entrada, aquesta darrera, on també recuperàvem altres noms clàssics d'aparent menor entitat, tot i que partim d'un gran desconeixement, com Johann Caspar Bachofen, Franz Joseph Leonti Meyer von Schauensee o Johann Jakob Walder. De tots ells, va ser precisament Schmidlin el que va assolir major renom potser en base a l'enorme quantitat de lieders que va compondre. En vida va ser un pastor protestant del Collegium Carolinum de Zurich, precisament on va conèixer i estudiar amb Bachofen. Ordenat sacerdot posteriorment, va ser a Wetzikon-Seegräben on va assolir l'èxit fundant una societat coral que va revolucionar musicalment la ciutat i el seu entorn. En la seva condició de gerent de l'organització, programació, recuperació, divulgació i contractació de músics i cantants, si bé els requisits eren més de voluntats que de mèrits, Schmidlin va iniciar una veritable indústria musical que va estendre per tot Suïssa tot recuperant música principalment religiosa tant d'autors forans com d'autòctons i promocionant, també i evidentment, les seves pròpies composicions. Va ser allà on va estrenar i publicar la seva Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759) que podrem escoltar avui. Per a tres veus, dos sopranos i baix, i acompanyament d'orgue, és una obra pensada per a petit comitè sense perdre, en tot moment, l'encant melòdic i la bellesa preclàssica tot i que continguda, comprensible ja que parlem d'una cantata fúnebre en honor al reformista Johannes Fries. Bona edició en general i més tenint en compte la raresa del repertori i l'oblit en el que viuen els seus creadors!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Zurich Arise

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

LIE, Sigurd (1871-1904) - Symfoni i a-moll

May 23, 2015, 1:14 am
$
0
0
Peder Mørk Mønsted - Sunlit Winter Landscape (1919)
Obra de Peder Mørk Mønsted (1859-1941), pintor danès (1)



- Recordatori de Sigurd Lie -
En el dia de la celebració del seu 144è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Peder Mørk Mønsted (Grenaa, 10 de desembre de 1859 - Fredensborg, 20 de juny de 1941) va ser un pintor danès. Es va formar a Copenhagen on va estudiar entre els anys 1875 i 1879 a la Reial Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. Els seus professors van ser, entre altres, Andries Fritz i Julius Exner. Ràpidament es va especialitzar en la pintura realista realitzant nombrosos viatges per Europa, on va treballar a l'estudi de William Bouguereau a París, pel Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. El seu art mostra una visió poètica i romàntica de la naturalesa, plasmada en els seus llenços amb un detall i un realisme pròxim a una increïble perfecció i amb una suprema habilitat tècnica la qual s'acosta a la precisió fotogràfica. Va morir a Fredensborg el juny de 1941.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Peder Mørk Mønsted (1859-1941) - Altres: Peder Mørk Mønsted (1859-1941)


Parlem de Música...

Sigurd Lie (Drammen, 23 de maig de 1871 - Vestre Aker, 30 de setembre de 1904) va ser un compositor noruec. Es va formar inicialment amb August Rojahn, l'organista de la Catedral de Kristiansand. Més tard va estudiar violí amb Gudbrand Bøhn i composició amb Iver Holter al Conservatori Lindeman d'Oslo on va actuar com a violinista a una orquestra teatral. El 1891 va viatjar a Leipzig on durant un parell d'any va estudiar composició amb Reinecke i Rust i violí amb Arno Hilfs al conservatori de la ciutat. Allà va publicar, el 1892, la seva primera obra, Sis cançons sobre un text de Vilhelm Krag. El 1894 va viatjar a Berlin on va estudiar composició amb Heinrich Urban. El 1895 va assolir el càrrec de director de la societat musical Harmonien de Bergen. Els anys 1898-99 va assolir el càrrec de director de l'orquestra del Teatre Fahlstrøm a Oslo on va interpretar algunes de les seves obres. Entre els anys 1900 i 1902 va alternar períodes a Berlin, on seguia estudiant, i a Bergen en la seva condició de director. Precisament allà va estrenar i dirigir els tres primers moviments de la seva Simfonia en La menor (1901). A partir d'aleshores, la seva salut es va deteriorar amb rapidesa. Va procurar acabar la seva simfonia però va requerir l'assistència del seu amic i antic professor Iver Holter, qui per la seva part la va interpretar ja complerta el febrer de 1903. Si bé la salut de Lie va millor entre el 1903 i la primavera de 1904, va morir sobtadament després d'un concert el setembre de 1904 a Vestre Aker.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Sigurd Lie (1871-1904)


Parlem amb veu pròpia...

He de reconèixer, a parts iguals, ignorància i perplexitat a l'entorn d'aquest oblidat, si més no a casa nostra, compositor noruec. Aparegut fa pocs dies i del no res a la meva discoteca, no tenia ni idea de la seva existència abans de topar-me, casualment, amb aquesta edició que avui presentarem. Sigurd Lie va ser un compositor considerat al seu temps com la gran promesa musical del post-romanticisme nòrdic. Malauradament per ell i per totes les persones que hi confiaven, Lie va tenir poc temps per demostrar el seu talent ja que l'univers, o millor dit la seva salut delicada, el va evaporar abans d'assolir la maduresa i l'èxit. No obstant, abans del seu silenci, va deixar un llegat prou considerable format per diverses cançons, sonates, peces de piano, un concert de violí, obra orquestral i una simfonia la qual va poder finalitzar gràcies a l'ajuda del seu antic mestre i bon amic Iver Holter. Lie va viure tota la seva vida a Noruega, amb l'excepció del seu període alemany, i es va fer prematurament famós gràcies a una cançó per nom Sne (neu). L'aigua en estat sòlid és habitual a Noruega i l'homenatge vocal que en va fer potser va ser la causa del seu sobtat èxit.

En primera persona he de dir que tampoc coneixia aquesta cançó (ho dic en passat perquè qui ho vulgui la pot escoltar aquí). En qualsevol cas, la Simfonia en La menor que Lie va començar a escriure el 1898 i que no va poder finalitzar fins el 1903, és una obra emmarcada en el romanticisme de finals del segle XIX. Cap novetat en aquest sentit, inspiració alemanya per la seva part comprensible ja que la va començar a escriure en plena estada a Berlin, i que pren com a models aBrahms, Schumann i Grieg tot i que també hi escoltarem el ressò de la Simfonia No.1 de Christian Sinding que Sigurd Lie coneixia de primera mà ja que havia assistit a la seva estrena, potser en la condició de violinista, el 1890. Inesperada sorpresa de la mà d'un compositor nòrdic que si la fortuna l'hagués acompanyat potser estaríem parlant d'un dels grans mestres romàntics del seu país. En el nostre univers, la seva simfonia és un dels millors arguments de la seva genialitat. En altres universos, potser el seu nom viu en la glòria o en la misèria... mentrestant, nosaltres els terrícoles d'aquest instant de l'espai-temps, en fruirem!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    LIE - Symfoni i a-moll et al.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

NIESTRAWSKI, Piotr (1788-c.1825) - Missa in G

May 24, 2015, 1:30 am
$
0
0
Julius Schnorr von Carolsfeld - Verkündigung (1820)
Obra de Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872), pintor alemany (1)



Parlem de Pintura...

Julius Schnorr von Carolsfeld (Leipzig, 26 de març de 1794 - Dresde, 24 de maig de 1872) va ser un pintor romàntic alemany vinculat al moviment del Natzarenisme. Les primeres lliçons les va rebre del seu pare, Johann Veit Schnorr (1764-1841), que era pintor, gravador i dibuixant. També ho va ser el seu germà gran, Ludwig Ferdinand Schnorr von Carolsfeld (1789-1853). El 1811, amb 17 anys, va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Allà va formar part del cercle de Ferdinand Johann von Olivier, un grup d'artistes propers als natzarens (Johann Friedrich Overbeck i altres), que s'havien rebel·lat contra l'estil convencional de l'Acadèmia i havien estat expulsats l'any anterior. Al març de 1817 va ser acceptat en la "Lukasbund", la unió artística d'aquest moviment. A l'estiu d'aquest any va viatjar a Salzburg amb els germans Ferdinand i Friedrich Olivier. Aquest viatge resultaria decisiu pel desenvolupament del seu talent com a pintor de paisatges. A l'octubre del mateix any va marxar, amb l'escriptor Wilhelm Müller, a Itàlia. Després de visitar Venècia i Florència, va arribar a Roma a principis de l'any 1818. 

A Roma es va unir a la comunitat dels natzarens. Aquest grup estudiava i treballava l'art religiós, rebutjant les tendències modernes i tornant a principis i tècniques primitives, com les recuperació del fresc i l'art monumental. El 1825 es va traslladar a Munich per ensenyar a l'Acadèmia d'Art de la ciutat. Allà va entrar al servei del rei Lluís I de Baviera. El rei Lluís I li va demanar que decorés la Residenz (Nou Palau) d'aquesta ciutat amb temes de la història llegendària d'Alemanya, com el Cantar dels Nibelungs. El 1842 va ser distingit amb la medalla Pour li Mérite. El 1846 va ser nomenat director de la Galeria de Pintures i de l'Acadèmia de Dresden. En aquesta última etapa es va dedicar íntegrament a la realització d'il·lustracions bíbliques. La seva fama era internacional per la qual cosa va rebre nombrosos encàrrecs com per exemple per a dissenyar unes vidrieres per a la Catedral de Glasgow i la Catedral de Sant Pau a Londres. Schnorr von Carolsfeld va representar l'estil més pur de l'estètica natzarena. Els temes que va tractar són religiosos i episodis de la història medieval. Era protestant i, a diferència d'altres artistes natzarens, no es va convertir al catolicisme. La seva pintura de Déu amb el Nen de 1820 que està al Museu Wallraf-Richartz de Colònia, és una de les més famoses obres del seu gènere del segle XIX. 

Moltes de les seves pintures religioses s'han publicat després a gran escala en reproduccions que es venen com imatges devotes. En els seus retrats aplica tècniques medievals, com en el Retrat de Clara Bianca von Quandt, en què es reflecteix el seu colorit pla, contorns precisos i línies de gran duresa. Va aprofundir en aquesta tendència després d'estar amb els natzarens a Roma i el seu estil es va tornar més sentimental i romàntic. També va destacar en la seva producció de dibuixos paisatgística dissenys que, com gran part de la seva obra, denoten la influència que de Ferdinand Olivier. En aquest gènere també va ser el més destacat del grups dels natzarens. Experts en art consideren que les seves representacions de les muntanyes Albanos i Sabinos d'Itàlia són una de les millors representacions paisatgistes del segle XIX. D'una banda, tenien una gran fidelitat realista i no eren heroiques o visionàries, com les d'altres pintors romàntics. Per altra, no eren properes al vedutisme, estil més característic de l'època clàssica. Va morir a Dresden el maig de 1872.

Font: En català: No disponible - En castellano: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872) - In english: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872) - Altres: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872)


Parlem de Música...

Piotr Niestrawski (Gostynia, 1788 - Borku Wielkopolskim?, c.1825) va ser un organista, compositor i director polonès. Pel que sembla, fruit de la poca informació que tenim de la seva vida, va treballar com a organista i mestre de capella al Sanktuarium Matki Bożej Pocieszenia de Borku Wielkopolskim. Va compondre principalment música religiosa la qual es conserva en bona part en el monestir on va viure. En la seva obra hi destaquen misses, ofertoris i altres obres sacres. Va morir en una data desconeguda a l'entorn del 1825.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Piotr Niestrawski (1788-c.1825)


Parlem amb veu pròpia...

Poques són les vegades en què el desconeixement d'un compositor fins el punt de no saber-ne pràcticament res de res i la bellesa de la seva música són tant directament proporcionals. A més ignorància a l'entorn de Niestrawski més meravellosa resulta la seva música. Pel que sembla, tot són suposicions, Niestrawski va néixer a Polònia, on va treballar com a organista i mestre de capella en un monestir abans d'assolir la condició de director d'una orquestra el 1812. Va ser en el transcurs d'aquest càrrec que va començar a importar música clàssica europea d'autors com Mozart, Pergolesi i Rossini. De tots ells n'importa idees en una partitura d'una bellesa tant flagrant que resulta complicat descriure-la en paraules. Una Missa en Sol de característiques solemnes per a dos solistes i orquestra. La primera sorpresa seran les dues solistes, sopranos, que sense descans van cantant tots els moviments de la missa amb especial dedicació en el Gloria l'extensió del qual supera la suma del Kyrie, Credo, Sanctus i Agnus dei. A partir d'aquí, espectacle en estat pur, opera sacra a un nivell superb, amb àries i duets de línies vocals suaus i naturals, amb una sincronització i afinació de les veus immillorables i amb una compactació i solidesa orquestral brillant. No diré res més, simplement un dels més grans descobriments de la història de la música religiosa clàssica. Infinites gràcies als intèrprets i a Piotr Niestrawski!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Anna Mikolajczyk-Niewiedzial (soprano); Anna Krasinska (soprano); Sinfonia Viva; Tomasz Radziwonowicz (direction)
DUX: Musica Sacromontana. Józef Zeidler, Piotr Niestrawski
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Musica Sacromontana. Józef Zeidler, Piotr Niestrawski

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

PUCCINI, Domenico Vincenzo Maria (1772-1815) - Overture Il Ciarlatano & Concerto in Si bemolle maggiore

May 25, 2015, 12:39 am
$
0
0
Jan Frans van Dael - Still life of peaches, grapes and plums on a stone ledge with a bird and butterfly
Obra de Jan Frans van Dael (1764-1840), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Domenico Vincenzo Maria Puccini -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Jan van Dael dit Jean-François Van Dael (Anvers, 27 de maig de 1764 - Paris, 20 de març de 1840) va ser un pintor flamenc especialitzat en fruites i flors. Es va formar a París de forma autodidacta copiant obres de mestres anteriors. Ràpidament va assolir l'èxit i va guanyar premis amb les seves pintures. El seu estil, a la manera de Van Huysum i Van Spaendonck, no es va limitar exclusivament a les fruites i flors sinó que també va explorar altres temàtiques. El seu millor treballar, que va comprar l'emperadriu Josefina de Beauharnais, va ser 'La Croisée'. Va rebre el patrocini, també, de l'emperadriu Maria Lluïsa d'Àustria, qui va exportar les seves obres a Itàlia. El 1825 va rebre la Legió d'Honor pels seus mèrits. Va morir a París el març de 1840.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Frans van Dael (1764-1840) - Altres: Jan Frans van Dael (1764-1840)


Parlem de Música...

Domenico Vincenzo Maria Puccini (Lucca, 5 d'abril de 1772 - Lucca, 25 de maig de 1815) va ser un pianista i compositor italià. Fill d'Antonio Puccini, va rebre la seva primera educació musical de la seva família. Una beca concedida per les autoritats de Lucca va permetre a Puccini continuar els seus estudis a Bolonya durant els anys 1793-1796 amb Stanislao Mattei i a Nàpols (1797-1799) amb Giovanni Paisiello, probablement el primer contacte de la família Puccini amb el teatre i l'òpera. El 1799 va tornar a Lucca on va treballar amb el seu pare en els acompanyaments a l'orgue de la Catedral de San Martino. Durant els anys 1806-1809 va ser el director musical de la Capella de Cambra, fundada per Elisa Baciochi, la germana de Napoleó, aleshores regent de Lucca. També va ser el director musical de la Capella Municipal fins el 1815, any de la seva mort sobtada.

En un gravat del segle XIX, realitzat per Luigi Scotti, Domenico apareix amb altres musics contemporanis de renom. Aquesta il·lustració ens informa que possiblement la seva música gaudia del respecte dels seus col·legues de professió. La seva producció és més variada que la del seu pare Antonio. A banda de nombrosa música religiosa, misses, motets, himnes, etc., va compondre òperes (les primeres en dur el cognom Puccini), entre elles, Le frecce d’amore (1800), La moglie capricciosa (1800) o La scuola dei tutori (1813) i música instrumental de la que en destaquen les seves 42 sonates per a piano i un concert de clavicèmbal o pianoforte. L'estil de la seva òpera es proper al del seu mestre Paisiello, és a dir, centrat en la farsa i la comèdia. Simple i fluid, el llenguatge de les seves òperes, sobretot les historietes, revela un increïble sentit dramàtic i una inspiració fresca i espontània.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Le frecce d’amore (opera pastorale, 2), c1800;
L’ortolanella, o La moglie capricciosa (farsa buffa), Camaiore, Lucca, 1800;
Il trionfo di Quinto Fabio (dramma serio, 2), Livorno, 1810;
La scuola dei tutori (farsa), Lucca, 1813, music lost;
Il ciarlatano, ossia I finti savoiardi (commedia in musica, 1), Lucca, 1815
Tasche, both perf. Lucca:
Spartaco, 1793, Castruccio, 1797

Others:
Per pietà bell’idol mio, aria, S, orch;
6 ariette, S, gui;
6 ariette, S, pf;
La fama (cant.), S, orch;
Inno per la resa di Genova, 2 S, ww;
L’ommaggio a S.M.I. e R. Napoleone Primo, S, pf 4 hands/gui;
La gelosia, duet, S, T, pf;
L’incantesimo, duet, 2 S, pf;
La ninfa ingenua, duet, S, T, pf;
6 duets, S, T, pf/gui;
3 duetti buffi, (2 S)/(S, B), orch;
6 duettini, S, T, pf/gui;
Belle ninfe, notturno, 2 T, gui

Vocal religiosa:

3 messi brevi, 2–8vv, orch/bc;
2 Ky, 4vv, orch;
Gl, 3–4vv, orch;
7 Gl sections, 4–8vv, orch;
Ky, Gl, Cr, 2vv, bc;
Grad, 3vv;
2 allelulias, 4–8vv, orch/org;
Bs, 3vv;
7pss, 1–8vv, orch/org;
2 versetti, 1–4, orch;
3 ants, 2–4vv;
3 dossologie, 3–4vv, orch/org;
1 hymn, 2vv, org;
TeD, 4vv, orch, 1 completed by F. Ravani;
Mag, 2vv, org;
3 Lamentations, S, orch;
Motet, 16vv, 2 orchs;
2 motets, 2–3vv, orch/org;
Canticum Simeonis, 4vv, orch;
Pastorale, 2vv, vn, org

Instrumental:

2 syms.;
Concerto di cimbalo o pianoforte con strumenti obbigati;
42 suonate, org;
other sonate, org

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Domenico Vincenzo Maria Puccini (1772-1815) - Altres: Domenico Vincenzo Maria Puccini (1772-1815)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances.

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Simone Soldati (piano); Orchestra 'Luigi Boccherini'
RECICLASSICAT: PUCCINI, Domenico Vincenzo Maria (1772-1815)
AMAZON: Puccini D - Concertantes
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

VALENTINE, Robert (c.1671-1747) - Sonate a flauto e basso

May 26, 2015, 12:22 am
$
0
0
Michel Boyer - La Musique
Obra de Michel Boyer (c.1668-1724), pintor francès (1)



- Recordatori de Robert Valentine -
En el dia de la commemoració del seu 268è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Michel Boyer (Le Puy, 1668 - Paris, 1724) va ser un pintor francès especialitzat en natures mortes. Es va formar inicialment a Itàlia abans d'assolir la condició de membre de l'Académie royale de Peinture et de Sculpture el 1701. Tot i la seva recurrent temàtica que el va fer famós, va realitzar obres de gènere, paisatges i especialment pintures amb persones amb diferents instruments. Va morir a París el 1724.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Michel Boyer (c.1668-1724)


Parlem de Música...

Robert Valentine (Leicester, bap. 16 de gener de 1674 - Roma, 26 de maig de 1747) va ser un flautista i compositor anglès. Es va formar a Roma i a Nàpols, ciutats on va desenvolupar la quasi totalitat de la seva carrera musical. Va ser allà on va treballar com a flautista en concerts organitzats per Caldara, Corelli i Handel. A Roma va publicar el seu Trio Sonatas Op.1 iniciant la seva labor com a compositor. Si bé les seves primeres obres van mostrar una certa influència anglesa, ràpidament es va adaptar a l'estil i a l'estètica italiana de Corelli. La seva música escrita entre els anys 1714 i 1725 es va dividir en dues categories contrastants. La major part de la seva producció consistia en música per a 'practicants i aficionats joves' i estava destinada al mercat anglès. La segona categoria va ser més exclusiva i desenvolupada i la va promocionar principalment a Holanda, si bé molta d'ella no es va arribar a publicar i només es preserva en manuscrit. Es creu que el 1731 va tornar a Londres abans de viatjar a Àmsterdam el 1735 on va coincidir, probablement, amb Locatelli. Es creu que va residir un temps a Holanda abans de tornar a Roma, on va morir el maig de 1747.

OBRA:

Instrumental:

op.
1[12] Sonatas, 2 vn, vc, bc (Amsterdam, c1708)
2[12] Sonate, rec, bc (hpd/violone) (Rome, 1708), embellished versions of nos.1, 11 and 7 with 4th movt of 6, D-HV
312 Sonatas, rec, bc (Rome, 1710)
4[12] Balletti da camera, 2 vn, vc, bc (Rome, 1711)
46 Sonatas, 2 vn, bc (Amsterdam, 1715)
5[6] Sonate, 2 rec (Amsterdam, 1716; 2/c1718 as op.6)
612 Sonatas, rec, bc (Amsterdam, c1716; 2/1718 as op.5) (1718)
76 Sonatas, 2 rec/2 vn (London, c1720), arr. of op.4 (1715)
[8]6 Setts of Aires and a Chacoon, 2 rec, b (London, 1718)
97 Setts of Aires, 2 rec, b (London, 1721)
107 Setts of Aires, 2 rec, b (London, 1721)
11[6] Sonatas or Solos, rec, bc (hpd/b) (London, 1727)
1212 Solos, vn, bc (hpd/b) (London, 1728)
12[6] sonate, fl/vn/mandola/ob, b (Rome, 1730)
13[6] Sonatas or Solos, fl, b (London, 1735)

6 concerti grossi, 4 vn, bc, S-Uu
Concerto, fl, vn, va, vc, bc (hpd/violone), I-Nc
Concerto, 2 fl, str, D-ROu
Concerto, inc., ob, ROu
Sonata (concerto), fl/ob, str, ROu
12 sonatas and a pastorale, 2 ob, GB-Lbl
12 sonatas, ob, bc, Lbl
11 sonatas, inc., fl, D-W
6 sonatas, GB-Lbl: 3, vc, bc; 3, 2 vc
18 sonata movts (‘sù l'aria di Tromba’), 2 ob, Lbl
Divertimento, 2 fl, I-Ac

Font: En català: Robert Valentine (c.1671-1747) - En castellano: No disponible - In english: Robert Valentine (c.1671-1747) - Altres: Robert Valentine (c.1671-1747)


Parlem amb veu pròpia...

Vacances.

Alrededor de sesenta sonatas para flauta travesera y bajo continuo compuso il inglese Roberto Valentini, instalado en Roma desde 1701 hasta su muerte en 1747, violinista de la congregazione di S. Cecilia cuya música instrumental sería poco menos que ignorada en el contexto de una Italia todavía más amante de la voz que en cualquier otra época. Doce de estas sonatas, contenidas en una colección recientemente descubierta en Parma, son interpretadas por un Ensemble Mediolanum que ofrece una significativa y muy agradable muestra del arte especialmente dotado para la melodía de Valentini, de sus allegros animados por rítmicas especialmente vivas, de sus adagios en ocasiones de expresión algo seca y concisa pero de encanto cierto y hábil construcción. Son piezas, sobre todo las seis primeras sonatas, concebidas para suscitar de inmediato el placer del oyente, algo derivativas del estilo corelliano, si bien las más maduras revelan mayores exigencias en cuanto a originalidad y técnica, una mayor variedad dinámica y un acusado gusto por el contraste: la flauta se mueve en éstas (Sonatas nº 9 en do menor, 10 en mi menor y 12 en do mayor, en concreto) por ámbitos entre medios y agudos alternándolos de modo extremo y sin perder nunca el general refinamiento sonoro. La Sonata nº 12, la más hermosa de las contenidas en el disco, incluye además un gran tercer movimiento, altamente lírico y evocador, inspirado en el estilo más fogoso de Vivaldi pero sin perder demasiado -sólo aquí, eso sí- en la comparación con el genial veneciano. La solista Sabine Ambos, acompañada por el violonchelo de Felix Koch y el clacicémbalo de Wiebke Weidanz (continuo nítidamente delineado y perfecto ajuste los tres en los garbosos unísonos), exhibe una destacada sensibilidad para la ornamentación y un carnal y trémulo rubato, rebosante de sutiles inflexiones rítmicas. Norberto Tauste, La Quinta de Mahler.

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sabine Ambos (flauta dulce); Ensemble Mediolanum
LAQUINTADEMAHLER: Valentini - Sonate a flauto e basso

    Valentini - Sonate a flauto e basso

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

RAFF, Joseph Joachim (1822-1882) - Die Tageszeiten Op.209

May 27, 2015, 12:24 am
$
0
0
Ferdinand Georg Waldmüller - Die Klostersuppe (1858)
Obra de Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865), pintor austríac (1)



- Recordatori de Joseph Joachim Raff -
En el dia de la celebració del seu 193è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Ferdinand Georg Waldmüller (Wien, 15 de gener de 1793 - Hinterbrühl, 23 d'agost de 1865) va ser un escriptor i pintor austríac i un representant destacat del moviment Biedermeier. Va estudiar durant poc temps a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena per ràpidament independitzar-se tot pintant retrats. El 1811, va obtenir un càrrec de docent per als fills del comte Gyulay, a Croàcia. Tres anys més tard, va tornar a Viena i va treballar el seu estil copiant les obres de grans mestres. Aviat es va interessar per la naturalesa i va començar a pintar paisatges. És en aquesta temàtica on va assolir la seva major originalitat. El seu sentit del color i bon coneixement de la natura, el van ajudar a aconseguir algunes pintures molt notables. El 1823 va fer un retrat de Ludwig van Beethoven que va servir de base a Lazarus Sichling per a realitzar el gravat més conegut del músic. Va estar treballant durant un temps com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, però sovint va mostrar divergències amb l'elit de Viena a causa de les seves crítiques sobre el sistema acadèmic de l'Acadèmia, ja que el seu interès era la naturalesa. Va ser autor d'un gran nombre de retrats així com de paisatges i pintures de gènere. Va dedicar temps a la literatura d'art tot escrivint obres de perfil pedagògic en aquest sentit. Va morir a Hinterbrühl l'agost de 1865.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - In english: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - Altres: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865)


Parlem de Música...

Joseph Joachim Raff (Lachen, 27 de maig de 1822 - Frankfurt, 25 de juny de 1882) va ser un compositor i professor suís. El seu pare, professor i organista, va ser el primer mestre de Raff. Amb ell va aprendre violí, orgue i cant abans d'entrar al Gymnasium de Rottenburg. El 1840 va assolir el seu primer càrrec de professor de l'escola primària de Rapperswil. Allà va ser on va iniciar la seva carrera professional com a músic. Dotat pianista i organista, va començar a compondre obres de piano. El 1843 es va posar en contacte amb Mendelssohn qui a la vegada va promocionar les seves obres a l'editor Breitkopf & Härtel que va publicar els seus Opp. 2-6. Amb el suport de Franz Abt es va establir a Zurich on va donar classes de piano, va interpretar concerts i va copiar música per guanyar-se la vida. El 1845 va conèixer a Liszt qui li va donar classes i el va acompanyar a Köln, on Raff va treballar en una botiga de pianos fins el 1847. Aquell any va viatjar a Stuttgart on va conèixer i estudiar amb Bülow. En aquell període va iniciar la composició d'obres de gran format. El 1848 va viatjar a Hamburg on va treballar com a arranjador per l'editorial Schuberth.

A Hamburg va contactar de nou amb Liszt. Van viatjar plegats a Bad Eilsen i després a Weimar on Raff va treballar com a assistent del Kapellmeister de la cort. Va continuar treballant com a compositor amb l'assistència i supervisió de Liszt qui alhora va promocionar la interpretació pública de les obres de Raff. És d'aquesta manera que el 1851 es va estrenar l'òpera König Alfred, el Psalm cxxi (1855) i el conte de fades Dornröschen (1856). A Weimar va conèixer a Brahms, a Joseph Joachim i a la seva futura esposa Doris Genast (1826-1912), una actriu i filla del director del Teatre de Weimar. Durant l'estiu de 1865, Raff va decidir independitzar-se de Liszt i es va instal·lar a Wiesbaden, on va treballar com a professor de piano, cant i harmonia durant la resta de la seva vida. En aquella ciutat va ser on va compondre la majoria de les seves obres assolint l'èxit i el reconeixement oficial. El 1878 va assolir el càrrec de director del Conservatori Hoch de Frankfurt tot i que va seguir component fins el final dels seus dies. Va morir a Frankfurt la nit del 24 de juny de 1882.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
König Alfred (4, G. Logau), 1848–50, Weimar, Hof, 9 March 1851; rev. 1852, Weimar, 13 March 1853
Samson (musikalisches Trauerspiel, 5, J. Raff), 1853–7, unperf.
Die Parole (3, Raff, after von Saldern), 1868, unperf.; lib (Wiesbaden, 1873)
Dame Kobold (komische Oper, 3, P. Reber, after P. Calderón de la Barca), op.154, 1869, Weimar, Hof, 9 April 1870, vs (Berlin, 1871), ov., fs (Berlin, 1870), lib. (Wiesbaden, 1870)
Benedetto Marcello (lyrische Oper, 3, Raff), 1877–8, unperf.
Die Eifersüchtigen (komische Oper, 3, Raff), 1881–2, unperf.

Vocal ensemble with pf:
12 zweistimmige Gesänge (Hoffmann von Fallersleben and others), op.114, 1860–64 (1865);
6 Gesänge (Geibel), 3 female vv, op.184, 1870–73 (1873)

Songs with orch:
Traumkönig und sein Lieb (Geibel), op.66, 1854 (Mainz, 1875);
2 scenas (T. Schleiden), op.199, 1875 (1875): 1 Die Jägerbraut, 2 Die Hirtin

Songs with pf:
3 Lieder (Byron), op.16, 1844, lost;
3 Lieder (J. Scheffel), op.18, 1844, lost;
3 Lieder (J.G. Fischer), op.47, 1848 (1850);
2 Lieder (G. Logau), op.48, 1848 (1852);
3 Lieder (Fischer), op.49, 1848 (Magdeburg, 1852);
2 italienische Lieder (C.O. Sternau), op.50, 1849 (Magdeburg, 1852);
5 Lieder (Geibel), op.51, 1849–50 (1853);
3 Lieder (Sternau), op.52, 1850 (Berlin, 1853);
2 Lieder vom Rhein (Sternau), op.53, 1849 (Cologne, 1853)
Sangesfrühling (various poets), 30 songs, op.98, 1855–63 (1864);
Maria Stuart (M. Stuart), cycle, op.172, 1872 (1873);
8 Gesänge (T. Moore and others), op.173, 1868–70 (1872);
Blumensprache (G. Kastropp), 6 songs, op.191, 1874 (1874);
Blondel de Nesle (H. Raff), cycle, op.211, 1880 (1880);
Ständchen (Sternau), 1859 (Stuttgart, 1861);
Frühlingslied (E. Neubürger) (Mainz, 1879)

Choral unaccompanied:
9710 Gesänge, male vv, 1853–63 (1865)
12210 Gesänge, male vv, 1853–63 (1867)
—4 Marianische Antiphonen, 5, 6, 8vv, 1868
19510 Gesänge, male vv, 1860–70 (1876)
19810 Gesänge, mixed vv, 1860–74 (1875)

Other:
all printed works published in full score
op.
Dornröschen (musical fairy tale, W. Genast), solo vv, chorus, orch, 1855
80Wachet auf! (E. Geibel), solo vv, male vv, mixed vv, orch, 1858 (Mainz, 1862)
100Deutschlands Auferstehung (M. von der Werra), male vv, orch, 1862–3 (1864)
1712 Gesänge, chorus, orch, 1871 (1872): Im Kahn (A. Börner), Der Tanz (P. Flemming)
186aMorgenlied (J.G. Jacobi), chorus, orch/pf, 1873 (1874)
186bEiner Entschlafenen (Börner), S, chorus, orch/pf, 1873 (1874)
209Die Tageszeiten (cant., H. Raff), chorus, pf, orch, 1877–8 (1880)
—Die Sterne (H. Raff), chorus, orch, 1880; also arr. pf acc.
212Welt-Ende, Gericht, Neue Welt (Revelation), orat, solo vv, chorus, orch, 1879–81 (1883)

Vocal religiosa:

Psalm cxxi, solo vv, chorus, orch, 1848;
Te Deum, chorus, orch, 1853;
De profundis (Ps cxxx), mixed vv, orch, 1867 (1868)
Kyrie and Gloria, 6vv, Pater noster, 8vv, Ave Maria, 8vv, all 1869

Instrumental:

Symphonies:
op.
—Grosse Symphonie, e, 1854, lost
96Sym. no.1 ‘An das Vaterland’, D, 1859–61 (1864)
140Sym. no.2, C, 1866 (Mainz, 1869)
153Sym. no.3 ‘Im Walde’, F, 1869 (1871)
167Sym. no.4, g, 1871 (1872)
177Sym. no.5 ‘Lenore’, E, 1872 (1873)
189Sym. no.6, d, 1873 (Berlin, 1874)
201Sym. no.7 ‘In den Alpen’, B , 1875 (1876)
205Sym. no.8 ‘Frühlingsklänge’, A, 1876 (1877)
208Sym. no.9 ‘Im Sommer’, e, 1878 (1879)
213Sym. no.10 ‘Zur Herbstzeit’, f, 1879 (1882)
214Sym. no.11 ‘Der Winter’, a, 1876 (1883)

Solo instrument and orchestra:
Pf:
Ode au printemps, G, op.76, 1857 (Mainz, 1862);
Conc., c, op.185, 1873 (1874);
Suite, E , op.200, 1875 (1876)
Vn:
La fée d’amour (Die Liebesfee), a, op.67, 1854 (Mainz, 1878);
Conc. no.1, b, op.161, 1870–71 (1871);
Suite, G, op.180, 1873 (1873);
Conc. no.2, a, op.206, 1877 (1878)
Vc:
Conc. [no.1], D, op.193, 1874 (1875);
Conc. no.2, G, 1876

Otter orchestral:
Incid music to Bernhard von Weimar (W. Genast), 1854, ov., rev. as Ein feste Burg ist unser Gott, op.127, 1865 (1866), 2 marches (Munich, 1885)
Suites:
no.1, C, op.101, 1863 (Mainz, 1865);
no.2 ‘in ungarischer Weise’, f, op.194, 1874 (Berlin, 1876);
Italienische Suite, 1871 (Berlin, 1884);
Thüringer Suite, 1877

Other works:
Fest-Ouvertüre, G, 1851–2, lost;
Jubel-Ouvertüre, C, op.103, 1864 (1865);
Fest-Ouvertüre, A, op.117, 1864 (1865);
Konzert-Ouvertüre, F, op.123, 1862 (1866);
Festmarsch, C, op.139, 1867 (Mainz, 1878);
ovs. to Shakespeare plays, 1879: The Tempest, Macbeth, Romeo and Juliet, Othello;
Elegie, 1880 [orig. 3rd movt of Sym. no.10];
Grosse Fuge, 1882, inc.

Chamber:
Pf, str:
Pf Qnt, a, op.107, 1862 (1864);
2 pf qts, G, c, op.202, 1876 (1876, 1877);
Pf Trio, g, 1849, lost;
4 pf trios, c, op.102, 1861 (1864), G, op.112, 1863 (1865), a, op.155, 1870 (Berlin, 1872), D, op.158, 1870 (1871);
5 vn sonatas, e, op.73, 1853–4 (1859), A, op.78, 1858 (1861), D, op.128, 1865 (1867), g, op.129, 1866 (1867), c, op.145, 1868 (1869), all ed. F. David (1876);
Aus der Schweiz, vn, pf, op.57, 1848 (Hanover, 1853);
2 Fantasiestücke, vn, pf, op.58, 1850, 1852 (Magdeburg, 1854);
3 duos, on themes from Wagner’s ops, vn, pf, op.63, 1853 (Aachen, 1856);
6 morceaux, vn, pf, op.85, 1859 (1862);
Volker, cyclic tone poem, vn, pf, op.203, 1876 (1877);
Suite, A, vn, pf, op.210, 1879 (1880);
Duo, vn, pf, 1882;
Vc Sonata, D, op.183, 1873 (1873);
Duo, vc/vn, pf, A, op.59, 1848 (Hanover, 1855);
2 Fantasiestücke, vc, pf, op.86, 1854 (1862);
Duo, vn, pf, 1882
Str:
Octet, C, op.176, 1872 (1873);
Sextet, g, op.178, 1872 (1873);
Qt, C, 1849–50, lost;
5 qts, d, op.77, 1855 (1860), A, op.90, 1857 (1862), e, op.136, 1866 (1868), a, op.137, 1867 (1869), G, op.138, 1867 (1869);
3 qts, op.192, 1874 (1876):
Suite in älterer Form, Die schöne Müllerin, Suite in Kanonenform

Other works:
Fest-Ouvertüre, B  ww, op.124, 1865, arr. pf 4 hands (Bremen, 1865);
Sinfonietta, F, 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn, op.188, 1873 (1874);
2 Romanzen, hn/vc, pf, op.182, 1873 (1873)

Piano solo:
Sérénade, op.1, 1842 (Offenbach, 1843);
3 pièces caractéristiques, op.2, 1842 (1844), rev. as 3 morceaux, 1876 (1877);
Scherzo, op.3, 1842 (1844);
Fantaisie brillante, on themes from Donizetti’s Maria di Rudenz, op.4, 1842 (1844), rev. as Fantaisie, 1881 (1881);
4 galops brillants, op.5, 1843 (1844), rev. as 4 galop-caprices, 1878 (1878);
Fantaisie et variations brillantes, op.6, 1843 (1844), rev. as Variations, 1878 (1878);
Rondo brillant, on Io son ricco e tu sei bella from Donizetti’s L’elisir d’amore, op.7, 1843 (1844);
12 romances en forme d’études, op.8, 1843 (1845)
Impromptu brillant, op.9, 1843 (1845), rev. as Introduction et rondeau, 1875 (1876);
Grand capriccio, op.10, 1843 (1845);
Air suisse, op.11, 1844 (1845);
Fantaisie gracieuse, op.12, 1844 (1846), rev. as Fantaisie, 1881 (1881);
Sonate avec fugue, op.14, 1844 (1845), rev. as Grande sonate, 1881 (1882);
6 poèmes, op.15, 1845 (Mainz, 1846);
Album lyrique, op.17, 1845 (Hamburg, 1846), rev. 1849 (1874–7);
2 Paraphrasen on Liszt lieder, op.18, 1845 (Cologne, 1846): Du bist wie eine Blume, Mild wie ein Lufthauch;
Fantaisie dramatique, on themes from H. Esser’s Les deux princes, op.19, 1845 (Brunswick, 1847)
2 morceaux de salon, op.20, 1845 (Brunswick, 1847);
Loreley, op.21, 1846 (Vienna, 1846);
2 rhapsodies élégiaques, op.22, 1846 (Vienna, 1846);
3 pièces caractéristiques, op.23, 1845 (1845);
Valse mélancolique, op.24, 1846 (Vienna, 1846);
Romance-étude, op.25, 1846 (Vienna, 1846);
Den Manen Scarlattis, op.26, 1846 (Vienna, 1846);
Angelens letzter Tag im Kloster, op.27, 1845–6 (1846);
Tarantelle, op.31, 1846 (Vienna, 1847);
Am Rhein, op.32, 1846 (Vienna, 1847);
6 Lieder, op.34, 1847 (Stuttgart, 1847)
Capriccietto, on themes from Weber’s Der Freischütz, op.35, 1847 (Stuttgart, 1848);
Fantaisie militaire, on themes from Meyerbeer’s Les Huguenots, op.36, 1847 (Stuttgart, 1848);
Fantasie, on themes from Bellini’s La sonnambula, op.37, 1847 (Stuttgart, 1848);
Grande mazurka, op.38, 1847 (1847);
Notturno, after Liszt, op.39, 1847 (1847);
Capriccietto à la bohémienne, op.40, 1847 (1848);
Romanze, op.41, 1847 (1853);
Le prétendant, after Kücken, op.42, 1847 (1847);
Divertimento, on themes from Halévy’s La Juive, op.43, 1848 (Stuttgart, 1848)
Fantaisie, on themes from Rossini’s Il barbiere di Siviglia, op.44, 1848 (Stuttgart, 1848); Reminiscenzen aus Mozarts Don Juan, op.45, 1848 (Stuttgart, 1848);
The Last Rose of Summer, op.46, 1849 (Hamburg, 1849);
Tanz-Capricen, op.54, 1852 (Berlin, 1853);
Frühlingsboten, 12 pieces, op.55, 1850–52 (Magdeburg, 1853);
3 Salonstücke, op.56, 1849 (Hanover, 1854);
Schweizerweisen, 9 pieces, op.60, 1851 (1855)
[4 pieces], op.61: 1 Caprice, on themes from Wagner’s Lohengrin, 1853 (1855), 2 Reminiscenzen, on themes from Wagner’s Der fliegende Holländer, 1853 (1855), 3 Fantasie, on themes from Wagner’s Tannhäuser, 1853 (1859), 4 Capriccio in Rondo form, on themes from Schumann’s Genoveva, 1855 (1863);
3 Salon-Etüden aus Wagners Opern, op.62, 1853 (Berlin, 1855);
Capriccio, op.64, 1855 (1857); [2 pieces], op.65, 1855 (1865):
1 Fantasie, on themes from Berlioz’s Benvenuto Cellini, 2 Caprice, on themes from Raff’s König Alfred
5 Transkriptionen, op.68, 1857 (1857) [on works by Beethoven, Gluck, Mozart, Schumann and Spohr];
Suite, a, op.69, 1857 (Erfurt, 1857);
Trovatore et Traviata, 2 salon paraphrases after Verdi, op.70, 1857 (1857);
Suite, C, op.71, 1857 (Weimar, 1858);
Suite, e, op.72, 1857 (Weimar, 1858);
3 Klavier-Soli, op.74, 1852 (1859);
Suite de morceaux pour petites mains, 12 pieces, op.75, 1858–9 (1859–60);
Cachoucha-caprice, op.79, 1858 (1861);
[2 pieces from Verdi’s Les vêpres siciliennes], op.81, 1858 (1861): 1 Sicilienne, 2 Tarantelle; Mazurka-caprice, op.83, 1858 (Mainz, 1861)
Chant de l’Ondin, op.84, 1858 (1861);
Introduction et allegro scherzoso, op.87, 1858 (1862);
Am Giessbach, op.88, 1858 (1862);
Villanella, op.89, 1859 (1862);
Suite, D, op.91, 1859 (1862);
Capriccio, op.92, 1860 (1862);
Dans la nacelle, op.93, 1860 (1862);
Impromptu-valse, op.94, 1860 (1862);
La polka de la Reine, op.95, 1861 (1863);
3 sonatilles, a, G, C, op.99, 1861 (1864–5);
Le galop, op.104, 1861 (1864);
5 églogues, op.105, 1861 (1865);
Fantaisie-polonaise, op.106, 1861 (1865);
Saltarello, op.108, 1863 (1865);
Rêverie-nocturne, op.109, 1863 (1865)
La gitana, op.110, 1863 (1865);
2 Capricen, op.111, 1856 (1857);
Ungarische Rhapsodie, op.113, 1863 (1865);
2 morceaux lyriques, op.115, 1864 (1865);
Valse-caprice, op.116, 1864 (1865);
Valse favorite, op.118, 1864 (1865);
Fantasie, op.119, 1864 (1865);
Spanische Rhapsodie, op.120, 1864 (1865);
Illustrations de L’Africaine de Meyerbeer, op.121, 1864 (Berlin, 1866);
[3 pieces], op.125, 1865 (1865): 1 Gavotte, 2 Berceuse, 3 L’espiègle;
3 Klavierstücke, op.126, 1865 (Bremen, 1866);
2 études mélodiques, op.130, 1866 (1867)
Styrienne, op.131, 1866 (1866);
Marche brillante, op.132, 1866 (1866);
Elegie, op.133, 1866 (1867);
Vom Rhein, 6 pieces, op.134, 1866 (1867);
Blätter und Blüten, 12 pieces, op.135, 1866 (1867);
Fantaisie, op.142, 1867 (1869);
Barcarolle, op.143, 1867 (1869);
Tarantelle, op.144, 1867 (1869);
Capriccio, op.146, 1868 (1869);
2 méditations, op.147, 1868 (1869);
Scherzo, op.148, 1868 (1869);
2 élégies, op.149, 1868 (1871);
Allegro agitato, op.151, 1868 (1871);
2 romances, op.152, 1868 (1871);
Valse brillante, op.156, 1870 (1871)
[2 pieces], op.157, 1870 (1871): 1 Cavatine, 2 La fileuse;
Suite, g, op.162, 1870 (Berlin, 1871);
Suite, G, op.163, 1871 (1871);
[3 pieces], op.164, 1871 (Berlin, 1872): 1 Sicilienne, 2 Romance, 3 Tarantelle;
La cicerenella, op.165, 1871 (1872);
[2 pieces], op.166, 1871 (1872): 1 Idylle, 2 Valse champêtre;
Fantasie-Sonate, op.168, 1871 (1872);
[2 pieces], op.169, 1871 (1872): 1 Romance, 2 Valse brillante;
La polka glissante, op.170, 1871 (1872);
Orientales, 8 pieces, op.175, 1872 (1873);
Variationen über ein Originalthema, op.179, 1873 (Berlin, 1873)
Totentanz, op.181, 1873 (1873);
Erinnerung an Venedig, 6 pieces, op.187, 1873 (1874);
Feux follets, op.190, 1874 (1874);
[4 pieces], op.196, 1875 (1875): 1 Im Schilf, 2 Berceuse, 3 Novelette, 4 Impromptu;
Capriccio, op.197, 1875 (1875);
Suite, B , op.204, 1876 (Berlin, 1877);
Von der schwäbischen Alb, 2 character-pieces, op.215, 1881 (1882);
Aus der Adventzeit, 8 pieces, op.216, 1879 (Berlin, 1885);
Valse-rondino, on themes from S. Salomon’s Das Diamantkreuz, 1849 (1850);
Abendlied von Schumann, 1865 (1866);
Valse-impromptu à la tyrolienne, 1868 (Mainz, 1869)
30 fortschreitende Etüden, 1868–72 (Hanover, 1883);
Improvisation, on L. Damrosch’s lied Der Lindenzweig, 1870 (Breslau, 1871);
Berceuse d’après une pensée de Gounod, 1872 (1872);
Valse de Juliette de Gounod, 1872 (1873);
4 Capriccios über walachische und serbische Weisen, 1875 (1876)

Lost works:
3 fantaisies de soir, 1841;
Schicksale, 1841;
Fantasie, op.15, 1844;
3 Characterstücke, op.17, 1844;
Jarner Fantasie, op.19, 1844;
Jaléo and Xeres, Sp. dances, op.20, 1844;
Jagd-Fantasie, op.21, 1845;
In den Bergen, op.22, 1845;
Impromptu, op.16, 1845;
8 Lieder von Mendelssohn, op.19, 1845;
2 airs fameux, from Meyerbeer’s Robert le diable, op.28, 1846;
Liebesfrühling, op.29, 1846;
2 mazurkas, op.30, 1846;
Albumstück, op.33, 1846;
Alla tarantella, 1846;
Scherzo fantastique, 1846;
Sérénade, 1847;
Sicilienne, 1847;
Fantasie, on themes from Kücken’s Der Prätendent, 1847;
Grosse Fantasie, on themes from Salomon’s Das Diamantkreuz, 1849

Other works:
Pf 4 hands:
Valse-rondino, on themes from Meyerbeer’s Les Huguenots, op.13, 1844 (1845);
12 morceaux, suite, op.82, 1858–9 (1861–5);
Humoreske in Walzerform, op.159, 1870 (Berlin, 1871);
Reisebilder, 10 pieces, op.160, 1870 (1871);
Aus dem Tanzsalon, op.174, 1872 (1872);
arrs. of orch and chbr works

Other kbd:
Chaconne, a, 2 pf, op.150, 1868 (1869);
Fantasie, g, 2 pf, op.207, 1877 (1878);
Introduktion und Fuge, e, org, 1866 (1867)

Edns/arrs.:
J.S. Bach: vn sonata movts, arr. pf, 1865 (1867–9), 6 vc suites, arr. pf, 1868 (1869–71), Chaconne, d, arr. orch, 1873 (1874), orch suites nos.1–3, arr. pf, 1874 (1875), Eng. Suite no.3, arr. orch, 1874;
Beethoven: 2 vn romances, arr. pf, 1849 (1849);
Handel: 2 marches from orats Saul and Jephtha, arr. pf, 1859 (1879);
B. Marcello: 3 vc sonatas, orig. bc arr. pf, 1875;
Wagner: Die Meistersinger, excerpts, arr. pf, 1867, as Reminiscenzen (Mainz, 1868)

Literatura;

‘Die Stellung der Deutschen in der Geschichte der Musik: kunsthistorische Skizze’, Weimarisches Jb für deutsche Sprache, Literatur und Kunst, i (1854), 171–214
Die Wagnerfrage kritisch beleuchtet, i: Wagners letzte künstlerische Kundgebung im ‘Lohengrin’ (Brunswick, 1854)
Essays in Caecilia, Jb für deutsche Sprache, Leipziger illustrierte Zeitung, NZM, Signale für die musikalische Welt 

Font: En català: Joseph Joachim Raff (1822-1882) - En castellano: Joseph Joachim Raff (1822-1882) - In english: Joseph Joachim Raff (1822-1882) - Altres: Joseph Joachim Raff (1822-1882)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

The major work on the CD is Die Tageszeiten, which Raff called a ‘Concertante’, but which is actually a forty one-minute hybrid work, combining the concepts of symphony (it is in four movements), concerto (here, for piano) and oratorio (the choir commenting on the shifting aspects of day and night). Its forebears are such works as Beethoven’s Choral Fantasy and Haydn’s The Seasons. The text which Raff set in this work is by his 17 year-old daughter, Helene: it is a 4-part sequence of well-written, but essentially naïve stanzas which describe bucolic scenes during day and night and the impressions made by them. On their own, their value as poetry is slight; when set to music, however, the result is a delightful innocence and freshness which are superbly conveyed in this premiere recording.

The first movement, which describes an idyllic daytime country scene, opens with a lengthy piano solo, brilliantly brought off by Tra Nguyen, and continues with a happy dialogue between the soloist and the orchestra – here the alert-sounding Symphony Orchestra of Norrlands Opera, Sweden, conducted with real understanding of Raff’s delicate idiom by Andrea Quinn. All is kept wonderfully buoyant and bright. When the Sångkraft Chamber Choir enters, one might at first find their contribution somewhat lightweight, but as the music progresses, one appreciates their compact, but gleaming tone and their part in keeping everything to scale. This is Raff, after all, not Brahms! The second movement Andante, on the subject of evening, begins with the beautifully hushed tones of strings and choir, but soon goes on to explore a wider range of emotions than we have encountered to this point. Particularly attractive is the rippling accompaniment of the piano in the closing moments of the movement, so sensitively played by Tra Nguyen. The overall effect is of ethereal other-worldliness interrupted by occasional darker thoughts which are then soon dispelled.

With the third movement, we are in different psychological territory. Suddenly, a creepy-sounding Allegro steals up on us as the text deals with the capacity of the night to counter and cool various troublesome human emotional states. The movement ends with the piano rippling its way into a final quiet comment by the choir. The finale, also Allegro, begins with the dismissal of the night as a new day dawns. And so we return to the carefree mood of the opening movement, but now there is a greater sense of the integration of the three protagonists – piano, orchestra and choir – and overall a more heightened sense of rejoicing. What a life-affirming work this is! And how sensitively it is performed here by all concerned! Miss Nguyen and Miss Quinn have put us all in their debt.

A contrasting pair of short works for choir and orchestra follows. The first, Morgenlied, a setting of a poem by Johann Georg Jacobi, describes a new day in warm, majestic tones – and again, the performance preserves a due sense of Raffian intimacy while expanding magnificently at the climaxes. Wonderful. The second piece, Einer Entschlafenen, (text by Arnold Börner) is quite different: this is a peace-filled send-off sung to the soul of a woman who has just passed away, the music eventually rising to glorious heights before the quiet ending. The final work on the CD is the five-movement cantata for choir and orchestra, Die Sterne, which is essentially a free treatment of ideas associated with the subject of stars. The text is again by Helene Raff, written under the pseudonym of Helge Heldt.

This is another beautiful work, with a great variety of moods explored both within the movements and when comparing one movement with another. It holds the attention throughout and continually delights the ear. A good idea of the range of moods depicted can be gained from the third movement which seems to oscillate between straightforward diatonic material and more slithery chromaticism. However, by far the most gorgeous music is contained in the fourth movement which begins with an absolutely inspired melody for French horn, accompanied at first by strings, but with the later addition of clarinets. One is tempted to argue that the CD is worth its purchase price for this movement alone! The fifth and final movement brings the work to another joyous, this time almost hymn-like conclusion.

The recording quality throughout the CD is finely tuned to Raff’s writing: the acoustic is sufficient to enable the big climaxes to expand while at the same time permitting no undue inflation of the music.

Alan Howe (CD Reviews: Works for Choir, Piano & Orchestra)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    RAFF, J. - Works for Choir, Piano & Orchestra

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PABST, Christian Georg Paul (1854-1897) - Opera and Ballet Paraphrases

May 28, 2015, 12:20 am
$
0
0
Carl Larsson - Nameday at the storage house (1898)
Obra de Carl Larsson (1853-1919), pintor suec (1)



- Recordatori de Christian Georg Paul Pabst -
En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Carl Larsson (Estocolm, 28 de maig de 1853 - Falun, 22 de gener de 1919) va ser un pintor suec, i membre destacat pel que fa a pintura i disseny d'interiors. Va néixer al Gamla Stan d'Estocolm, en una família extremadament pobra. La seva infància no va ser feliç, tot i així, als 13 anys el seu professor de l'escola per a nens pobres on va estudiar el va animar a presentar una sol·licitud per accedir a la "principskola" de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, sol·licitud que va ser acceptada. Durant el primer any es va sentir inferior als seus companys per la seva procedència social, actuant de manera tímida. Quan als 16 anys va ser admès per a continuar els seus estudis en la mateixa acadèmia, va guanyar més confiança esdevenint una figura central en la vida estudiantil de l'acadèmia. Després d'uns quants anys treballant com a il·lustrador de llibres, revistes i diaris, Larsson va anar a viure a París, on hi va passar un quants anys treballant com a artista, sense gaire èxit. El 1882, quan vivia a Grez-sur-Loing, una colònia d'artistes escandinaus dels afores de París, va conèixer l'artista Karin Bergöö, que aviat va esdevenir la seva dona. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió en la vida de l'artista. Va ser també a Grez on Larsson va pintar algunes de les seves obres més importants, aquest cop fent servir l'aquarel·la, un estil molt diferent a la tècnica que havia emprat en les seves pintures a l'oli. Larsson va morir a Falun el gener de 1919.

Font: En català: Carl Larsson (1853-1919) - En castellano: Carl Larsson (1853-1919) - In english: Carl Larsson (1853-1919) - Altres: Carl Larsson (1853-1919)


Parlem de Música...

Christian Georg Paul Pabst (Königsberg, 27 de maig de 1854 - Moscow, 9 de juny de 1897) va ser un pianista, professor i compositor alemany. Fill d'August Pabst (1811-1885), compositor d'òperes i director del Conservatori de Riga, es va formar amb ell al piano. Anys més tard va estudiar a Viena amb Anton Door i Franz Liszt. Poc després va viatjar a Rússia, geografia on va viure la resta de la seva vida, assolint un càrrec de professor en el Conservatori de Moscou. Entre els seus alumnes cal destacar a Igumnov, Aleksandr Gol'denveyzer, Gedike, Beckman-Shcherbina, Buyukli (1873-1920), Konyus i Medtner. Com a compositor va escriure principalment obres per a piano, entre elles un Trio i un Concert de Piano. Paul Pabst va morir a Moscou el juny de 1897. El seu germà Louis Pabst (1846-1903) va ser també compositor, fundador de l'Acadèmia de Música de Melbourne i professor de l'escola de la societat filharmònica de Moscou.

Font: En català: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897) - En castellano: No disponible - In english: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897) - Altres: Christian Georg Paul Pabst (1854-1897)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Pabst is little known these days. The bias against paraphrase and transcription has taken its toll. Amongst the cognoscenti he is well remembered for one work – the Paraphrase de concert sur l’opéra "Eugene Onegin." However he wrote a reasonable amount of other music – including original compositions. There is known to be a piano concerto and a chamber trio. Paul Pabst died in Moscow on 9th June 1897.

This present CD gives listeners an ideal opportunity to get to know some fine 'transcriptions' by an accomplished pianist and composer. All six paraphrases are minor masterpieces in their own right. Of course if the listener is looking for an original, deeply moving musical experiences s/he will not find it in the pages of these works. These are bravura pieces designed to reveal the highlights of the ballets and operas chosen by the composers. All these tunes would have been well known to the concert-goer or habitué of the salon. They would have been presented in a variety of guises by a number of composers. Some would have been good and some dreadful. What we have in these paraphrases is a fine pianism coupled with an ability to draw out the significance of the original music however do not look for the operatic story in music. There is no sequential narrative to these pieces. It is the tune and the elaboration of the tune that counts.

This is a lovely CD. The playing is everything one would expect for this kind of music. All the artifices of nineteenth century pianism are well exploited. There is always a danger with this sort of music that the pianist does not take it seriously; that somehow it can be parodied instead of being played properly. Oleg Marshev plays these works with panache and a style that would have done the idols of the salons proud. There is much lovely music here. Of course the big tunes are well known - the waltzes from Eugene Onegin and Sleeping Beauty. But so many other favourite melodies are either played or hinted at. There is another pitfall that can trip up so many pianists. It is virtuosic music, and they go over the top with making sure that you know it is fiendishly difficult. Marshev has an ability to present the music as if it is 'easy' to play. Yet we hear every detail of this technically difficult and complex music. It is one of the unexplainable facets of good piano playing.

John France (Review)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    PABST, P. - Opera and Ballet Paraphrases

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

LEGRENZI, Giovanni (1626-1690) - Vesperae, In Laudem Sanctissimi Sacramenti, Op. 1

May 29, 2015, 12:39 am
$
0
0
Giovanni Battista Salvi, called Sassoferrato - Madonna at prayer
Obra de Giovanni Battista Salvi (1609-1685), pintor italià.



- Recordatori de Giovanni Legrenzi -
En la setmana de la commemoració del seu 325è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Salvi 'Il Sassoferrato' (Sassoferrato, 25 d'agost de 1609 - Roma, 8 d'agost de 1685) va ser un pintor italià. Segurament va començar la seva formació al costat del seu pare, pintor local a la seva terra natal de les Marques. Després va entrar al taller de Domenichino a Roma, on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Aviat va aconseguir un gran èxit, perdurable fins i tot després de la seva mort, amb la realització d'un tipus de quadres devocionals, sobretot de Madonnes, basats en formulacions dels segles XV i XVI, particularment de pintors com Perugino, Rafael o Dürer. L'activitat de Salvi es va centrar en un àmbit privat format sobretot per diferents personatges de la cúria. Que Sassoferrato s'especialitzés en la realització de quadres de caràcter exclusivament devocional, seguint el model de les icones, no pot qualificar-se d'arcaisme, ja que possiblement reflecteix la seva acomodació al gust bolonyès. Aquestes preferències tampoc poden ser enteses com un desenvolupament provincià, ja que el pintor va estar actiu sobretot a Roma. Més que un fenomen estilístic aïllat, la producció artística de Sassoferrato s'ha considerat una sofisticada variant de les tendències classicistes sempre presents en la pintura siscentista romana. Va morir a Roma l'agost de 1685.

Font: En català: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - En castellano: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - In english: Giovanni Battista Salvi (1609-1685) - Altres: Giovanni Battista Salvi (1609-1685)


Parlem de Música...

Giovanni Legrenzi (Clusone, 12 d'agost de 1626 - Venècia, 27 de maig de 1690) va ser un compositor italià i un dels compositors més destacats de l'època barroca, conegut a Europa per la seva perfecta tècnica contrapuntística, així com per les seves composicions en el terreny de la sonata, el concert i la fuga per a orgue. Fill del violinista i compositor Giovanni Maria Legrenzi, va estudiar a Venècia i a Bèrgam, ciutat on va ser nomenat organista de la Basílica de Santa Maria la Major (1654). Les sonates publicades el 1655 ofereixen per primera vegada un exemple de dos gèneres diferents de la sonata da chiesa i de la sonata dóna camera. Entre els anys 1657 i 1665 va ser mestre de capella de l'Acadèmia de l'Esperit Sant, on es van representar les seves primeres òperes, escrites en base a llibrets del marquès de Bentivoglio. Set anys després es va establir a Viena, on va seguir escrivint obres de teatre i on es van imprimir les seves peces instrumentals i vocals. En les obres teatrals va donar clares mostres del seu art instrumental i va preferir els temes heroic-còmics. Va unir en una mateixa partitura la tragèdia i el dramatisme amb la comèdia i la sàtira, utilitzant elements populars com danses i cançons. El 1681 va ser nomenat viceministre de a capella de la Basílica de Sant Marc i quatre anys després va ascendir a mestre de capella, dedicant-se des d'aleshores i principalment a la música religiosa. Va morir a Venècia el maig de 1690.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica in 3 acts, first performed in Venice, unless otherwise stated
Nino il giusto (prol., 3, ? I. Bentivoglio), Ferrara, S Stefano, 1662
L’Achille in Sciro (prol., 3, Bentivoglio, Ferrara, S Stefano, carn. 1663, arias GB-Och, I-Nc
Zenobia e Radamista (Bentivoglio), Ferrara, S Stefano, 1665; as Tiridate (rev. N. Minato), Venice, S Salvatore, carn. 1668, Nc
La divisione del mondo (G.C. Corradi), S Salvatore, carn. 1675, F-Pn
Eteocle e Polinice (T. Fattorini), S Salvatore, carn. 1675, Pn (facs. in DMV, vi, 1983), I-MOe, Nc
Adone in Cipro (after G.M. Giannini: Adone), S Salvatore, carn. 1676, arias MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs
Germanico sul Reno (introduzione, 3, Corradi), S Salvatore, carn. 1676, MOe
Totila (M. Noris), SS Giovanni e Paolo, carn. 1677, Vnm (facs. in IOB, ix, 1978)
Antioco il grande (G. Frisari), S Giovanni Grisostomo, carn. 1681, arias GB-Lbl, I-Bca, MOe, Nc, Rvat, Vlevi, Vqs
Creso (Corradi), S Giovanni Grisostomo, carn. 1681, arias GB-Lbl, Ob, I-Bca, Rvat, Vqs
Pausania (Frisari), S Salvatore, aut. 1681, arias B-Bc, D-Bsb, I-MOe, Rvat, Tn, Vqs
Lisimaco riamato da Alessandro (G. Sinibaldi, rev. A. Aureli), S Salvatore, carn. 1682, arias Tn, Vqs
Ottaviano Cesare Augusto (N. Beregan), Mantua, Ducale, May 1682
I due cesari (Corradi), S Salvatore, carn. 1683, arias B-Bc, I-Vqs
Giustino (Beregan), S Salvatore, 12 Feb 1683, Nc, Rc (ed. in Collezione settecentesca Bettarini, xii, Milan, 1980), Vnm
L’anarchia dell’imperio (T. Stanzani), S Salvatore, aut. 1683, arias GB-Lbl, I-MOe
Publio Elio Pertinace (P. d’Averara), S Salvatore, 22 Jan 1684, arias GB-Lbl, I-MOe
Ifianassa e Melampo (G.A. Moniglia), Pratolino, aut. 1685
oratorios
Oratorio del giuditio (Bentivoglio), Vienna, Capella dell’Imperatrice, 1665, lost
Gli sponsali d’Ester, Modena, Palazzo Ducale, 1676; Ferrara, Accademia della Morte, 1667, lost
Il Sedecia, Ferrara, Accademia della Morte, 1676, score I-Rvat
La vendita del core humano, Ferrara, Accademia della Morte, 1676; as Il prezzo del cuore humano, Vienna, Cappella dell’Imperatore, 1692, score Rvat, MOe
Il Sisara, Ferrara, Chiesa di S Filippo Neri, 1678, lost
Decollatione di S Giovanni, Ferrara, S Filippo Neri, 1678, lost
La morte del cor penitente, Vienna, Cappella dell’Imperatore, 1705, score A-Wn

Others:
Op.
12Cantate e canzonette, 1v (Bologna, 1676); ed. in RRMBE, xiv–xv (1972)
13Idee armoniche, 2–3vv (Venice, 1678)
14Echi di riverenza di cantate e canzoni, libro secondo (Bologna, 1678)

Son tutto furore, S, bc, in 16703;
Amor ti punge il seno, I-Rvat;
Vuoi farmi piangere, Rvat;
Cintia dolente, Nc;
No, no, non ti dolor, in Arie e ariette, 1–2vv, bc, Nc;
Disperarsi, 2vv, bc, F-Pn;
Non può viver, aria, 1v, bc, Pn;
Volo vivere, A, bc, D-Bsb
Notte, madre d’orrori, serenade, S, bc, Bsb;
12 cants., 1v, bc, Bsb;
3 chamber cants., 1v, bc, Mbs;
Voti di musicale plauso, cant., 1662, MS in private collection of P. Camerini, Montruglio, nr Vicenza

Vocal religiosa:

Op.
1Concerti musicali per uso di chiesa (Venice, 1654)
3Harmonia d’affetti devoti, 2–4vv, libro primo (Venice, 1655)
5[13] Salmi a 5 (Venice, 1657)
6Sentimenti devoti, 2–3vv, libro secondo (Venice, 1660)
7Compiete con le lettanie & antifone della BV a 5 (Venice, 1662)
9Sacri e festivi concenti, messa e psalmi a due chori (Venice, 1667)
10Acclamationi divote, 1v (Bologna, 1670)
11[2nd edn of op.10] (Venice, 1680), lost, see Sartori (1966); MS copy, I-Vnm
15Sacri musicali concerti, 2–3vv, libro terzo (Venice, 1689)
17Motetti sacri, 1v, ed. G. Varischino (Venice, 1692)

Missa, 5vv, 1689, LT;
Missa, 4vv, insts, D-Bsb;
Ky, Gl, Cr, 1v, orch, GB-Ob

Compline, 5vv, D-Bsb;
Mag, 4vv, insts, Bsb;
Mag, 3vv, Bsb;
Laudate pueri, 5vv, insts, Bsb;
Intret in conspectu tuo, 6vv, bc, GB-Lbl[in Handel’s hand];
In nativitate Domini invitatorium, 8vv, insts, I-Vnm;
Nolite timere, Md;
Credidi propter, A, insts, D-Bsb;
Dies irae, prosa per mortuis, F-Pn;
30 other pss and motets, D-Bsb; 15 motets, F-Pn [copied by Brossard];
4 motets, GB-Ob (formerly T);
Spirate aurae serenae, S, 2 vn, org, in 16951

Instrumental:

Op.
2[18] Sonate a 2–3, libro primo (Venice, 1655), incl. 1 sonata by G.M. Legrenzi, ed. S. Bonta (Cambridge, MA, 1984); 1 sonata ed. in HM, xxxi (1949)
4[30] Sonate da chiesa e da camera … a 3, libro secondo (Venice, 1656); 6 ed. in Le pupitre, iv (Paris, 1968)
8[16] Sonate a 2, 3, 5, & 6, libro terzo (Venice, 1663); 4 ed. in Le pupitre, iv (Paris, 1968)
10[16] La cetra, sonate a 2–4, libro quarto (Venice, 1673) [recte op.11], ed. S. Bonta (Cambridge, MA, 1992), no.13 and 4 ed. in HM, lxxxiii and lxxxiv (1951)
16Balletti e correnti a 5, 1ibro quinto, ed. G. Varischino (Venice, 1691)
18Sonate, 2–7 insts con trombe e senza, overo flauti, ? ed. G. Varischino (Venice, ?1695), lost, see Sartori (1966)

Font: En català: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - En castellano: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - In english: Giovanni Legrenzi (1626-1690) - Altres: Giovanni Legrenzi (1626-1690)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Legrenzi’s music represents the final stage in the formation of the late Baroque style. It is characterized by clarity of design achieved through the co-ordination of well-defined tonal drives and incisive themes employed in various repetitive schemes; a contrapuntal style in which line is subordinated to harmony and rhythm is metrically conceived; integration of the bass into the thematic process; and skilful employment of the new violin idiom without its more virtuoso special effects. Most of the means for creating the large-scale tonal forms of the late Baroque are present: the pervasive use of antecedent–consequent structures defined by half- and full closes; the co-ordination of thematic materials and textures to reinforce these structures; the resourceful use of sequences, deceptive cadences and internal repetitions to enhance tonal drive through the deferment of the full close; and adept modulations. Perhaps his most important contribution is found in his fugal writing (especially in the instrumental works), which displays a broad variety of approaches, ranging from that of the ricercare on several subjects, as developed by Frescobaldi and Giovanni Gabrieli, to the use of contrasting episodic materials (later so characteristic of Bach). Yet though most ingredients of the late Baroque style are present in his music, it lacks the breadth and expansiveness associated with this style; it is essentially shortwinded. His style, which remains virtually the same regardless of genre, displays little sign of development or change throughout his career, only of refinement.

In his sacred music, which shows the influence of Merula and Cazzati, he wrote in four of the stylistic categories cultivated by his predecessors: the concertato for few voices, which he used for motets and psalm settings for one to three voices, which often resemble his cantatas in their sectional form and use of recitative; the concertato for larger numbers of voices, which he employed in mass, vesper and compline settings, which call for solo voices, chorus and strings; massive Venetian polychoral works, used in his mass and psalm settings and a Dies irae; and several examples of the stile antico, including his five-part mass of 1689, which is, however, thoroughly infected with the new tonal procedures. One motet, Intret in conspectu tuo, exists only in a copy made by Handel, who drew on it for the section ‘To thy dark servant’ in the chorus ‘O first created beam’ in Samson.

Stephen Bonta, (Giovanni Legrenzi, New Grove Dictionary of Music & Musicians)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Legrenzi - Vesperae Op.1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

JUNKER, Carl Ludwig (1748-1797) - Piano Concerto in B-Flat Major

May 29, 2015, 11:43 pm
$
0
0
Johann Friedrich August Tischbein - Luise von Brandenburg-Schwedt (1794)



- Recordatori de Carl Ludwig Junker -
En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Johann Friedrich August Tischbein, conegut amb el nom de Leipziger-Tischbein (Maastricht, 9 de març de 1750 - Heidelberg, 21 de juny de 1812) va ser un pintor neoclàssic alemany i membre d'una dinastia de pintors procedents d'Essen. Fill del pintor de la cort Johann Valentin Tischbein, es va formar amb ell. Després d'un llarg viatge per França i una estada d'estudis a París, on va ser alumne de Johann Georg Wille (1722), Tischbein va emprendre un viatge més ampli a partir del 1777 a Roma i Nàpols. Allà va conèixer a Jacques Louis David i Anton Raphael Mengs, amb qui va treballar. Va tornar a Alemanya a mitjans dels anys 1780. Aquell mateix any va ser nomenat pintor de cort del príncep Frederic Carles August de Waldeck-Pyrmont a Arolsen i poc després el príncep va nomenar a Tischbein el seu Rat und Kabinettsmaler. En els anys 1781-1782, així com en els anys 1786 i 1788-1789, va emprendre més viatges d'estudis a Holanda. El 1795 Tischbein va entrar a treballar pel príncep Leopold Frederic Francesc III d'Anhalt-Dessau a Dessau, però a l'any següent va marxar a Berlín on va assolir gran èxit. El 1800 va assumir el càrrec de director de l'Acadèmia de Leipzig, succeint a Adam Friedrich Oeser. El 1806 va marxar a Sant Petersburg on hi va romandre al llarg de tres anys, realitzant nombrosos i lucratius encàrrecs de retrats de membres de l'alta aristocràcia russa. Els seus models van ser els anglesos Thomas Gainsborough i George Romney. Va morir a Heidelberg el juny de 1812. El seu oncle Johann Heinrich Tischbein 'el vell' i el seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein van ser també pintors. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812) - In english: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812) - Altres: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812)


Parlem de Música...

Carl Ludwig Junker (Kirchberg an der Jagst, 3 d'agost de 1748 - Ruppertshofen, 30 de maig de 1797) va ser un escriptor i compositor alemany. Els seus primers anys els va passar a la cort de Hohenlohe-Kirchberg on el seu pare n'era conseller i el seu avi matern, Johann Valentin Tischbein, i el seu cosí Johann Friedrich August Tischbein, pintors. Educat al mateix temps i a la mateix aula que el fill del príncep, va rebre classes de música i art. Més tard va assistir a les escoles de Nuremberg i Giessen abans de matricular-se a la Universitat de Göttingen (abril de 1769) per estudiar Teologia. Després de la seva graduació, va treballar com a professor particular a Alemanya. El 1774 va viatjar a Suïssa, on hi va viure fins el 1777, abans de tornar a Kirchberg en la condició de diaca i a partir del 1779 de capellà de la cort. Va compaginar la litúrgia amb la literatura d'assaigs sobre música i art. Bon intèrpret de piano i flauta, va compondre algunes obres musicals, entre elles, dues òperes i dos concerts de piano. Va morir a Ruppertshofen el maig de 1797.

OBRA:

Vocal secular:

Genoveva im Thurme, melodrama (Speyer, 1790), lost;
Die Nacht von Zachariae, als musikalische Declamation gesetzt, kbd, with vn, b ad lib (Darmstadt, c1794)

Instrumental:

Pf Conc. (Winterthur, 1783), lost;
Hpd Conc., op.2 (Speyer, c1783);
Various works, 1v, kbd, in Bossler's Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–3) and Neue Blumenlese (Speyer, 1784)

Literatura:

Zwanzig Componisten: eine Skizze (Berne, 1776); repr. in Portefeuille für Musikliebhaber (Leipzig, 1792)
Tonkunst (Berne, 1777); repr. in Portefeuille für Musikliebhaber (Leipzig, 1792)
Betrachtungen über Mahlerey, Ton- und Bildhauerkunst (Basle, 1778)
Einige der vornehmsten Pflichten eines Kapellmeisters oder Musikdirectors (Winterthur, 1782)
Musikalischer Almanach auf das Jahr 1782 (Alethinopel [?Berlin], 1781)
Musikalischer und Künstler-Almanach auf das Jahr 1783 (Kosmopolis [?Berlin], 1782)
Musikalischer Almanach (Musikalischer Taschenbuch) auf das Jahr 1784 (Freiburg, 1783)
Über den Werth der Tonkunst (Bayreuth and Leipzig, 1786)
Meine Reise von Carlsruhe nach Stuttgart (Neustadt an der Aisch and Leipzig, 1786)
Various articles and reviews in Litterarisches Correspondenz und Intelligenzblatt (1777–8);

Ephemeriden der Menschheit, i (1777), 14–26;
Miscellaneen artistischen Inhalts, xxv–xxx (1785–6), 100–04;
Museum für Künstler und Kunstliebhaber, i (1787), 20–43, ii (1788), 69–83, iii (1788), 1–15, 15–27, vii (1789), 3–18, xvi (1792), 203–29;
Musikalische Real-Zeitung, i (1788), ii (1789);
Musikalische Korrespondenz der Teutschen Filharmonischen Gesellschaft (1791), 82, 373;
Neue Miscellaneen artistischen Inhalts für Künstler und Kunstliebhaber, ii (1796), 175–207 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Carl Ludwig Junker (1748-1797) - Altres: No disponible


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Junker wrote an almost equal number of essays on art and music, frequently comparing the two. His writings on music are concerned exclusively with current styles – he was probably the only writer of his generation to so restrict himself – as he considered himself a historian of what he termed a ‘musical revolution’ which he dated from about 1740. Based on ‘sentimentality’ (Empfindsamkeit) as the yardstick of judgment, his criticism covers a range of subjects including observations of the music at leading courts (Mannheim, Stuttgart, Cologne, Ansbach); discussions of tempo, conducting techniques, and the affective properties of instruments; and arguments for music as an ‘expressive’ rather than ‘imitative’ art. Junker also played several instruments (flute, keyboard, cello) and composed symphonies, concertos, a melodrama, songs and keyboard pieces.

Roye E. Wates (Carl Ludwig Junker, New Grove Dictionary of Music & Musicians)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mark Kroll (piano); Capella Weilburgensis; Doris Hagel (conductor)
AMAZON: Nassauische Hofmusik
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    Nassauische Hofmusik

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Missa Solemnis

May 31, 2015, 1:00 am
$
0
0
Nicolas Bernard Lepicie - La Conversión de San Pablo (1797)
Obra de Nicolas Bernard Lepicie (1735-1784), pintor francès (1)



- Recordatori de Franz Joseph Haydn -
En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Nicolas Bernard Lépicié (París, 16 de juny de 1735 - París, 15 de setembre de 1784) va ser un pintor francès. Fill dels gravadors François-Bernard i Renee-Elisabeth, va rebre la primera formació a càrrec dels seus pares. Més tard va estudiar amb artistes de renom del seu temps com Carle Vanloo. El 1769 va ser acceptat a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. El 1772 es va convertir en professor assistent i, el 1777, en professor de ple dret. Allà va tenir nombrosos alumnes com  Carle Vernet, Jean-Frederic Schall, Jean-Antoine-Théodore Giroust, Jean-Joseph Taillasson, Henri-Pierre Danloux, Jean-Baptiste Regnault i Nicolas-Antoine Taunay. L'obra de Lépicié va rebre la influència del pintor Chardin, bon amic del seu pare. Va realitzar, en proporcions similars, retrats, escenes històriques i religioses i obres de gènere. Va morir a París el setembre de 1784.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Nicolas Bernard Lepicie (1735-1784) - Altres: Nicolas Bernard Lepicie (1735-1784)


Parlem de Música...

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac, una de les figures més influents en el desenvolupament de la música del classicisme. D'origen humil, va a Rohrau an der Keitha, prop de Viena. Va ser el més gran dels dos músics fills d'un fabricant de rodes. Alguns suposen que era descendent de croats. Amb 8 anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve, a Viena, on va rebre la seva única formació acadèmica. Als 17 anys va abandonar el cor i va passar diversos anys treballant com a músic independent. Va estudiar els tractats de contrapunt i va rebre algunes lliçons del prestigiós mestre de cant i compositor italià Nicola Porpora. El 1755 va treballar pel baró Karl Josef von Fürnberg, època en què va compondre els seus primers quartets de corda. El 1759 va ser nomenat director musical del comte Ferran Maximilian von Morzin. L'any 1760 va contreure matrimoni amb Maria Anna Keller, unió que va fracassar i de la qual no hi va haver descendència.

La sort d'Haydn va canviar el 1761, any en què va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy, i el 1762 mestre de capella. Va treballar per a tres prínceps de la família Esterházy. El segon d'ells, el príncep Miklós József Esterházy, va ser un gran amant de la música. A Esterházy (Hongria), el seu lloc d'estiueig, Miklós tenia una fundació musical important, que va ser dirigida per Haydn. A més de les simfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres, així com les d'altres compositors. Havia d'ensenyar als cantants, mantenir la col·lecció d'instruments i la llibreria musical, treballar com a organista, violista i violinista quan fos necessari i solucionar les disputes dels músics que estaven al seu càrrec. Encara que amb freqüència es va queixar del pes del seu treball i de l'aïllament que sentia a Esterházy, la seva posició era envejable pels músics del segle XVIII. Un aspecte important del seu contracte després del 1779 va ser la llibertat de vendre la seva música als editors i d'acceptar comissions per això.

Com a resultat, durant la dècada del 1780 la seva obra va començar a conèixer-se més enllà dels límits d'Esterházy i la seva fama es va estendre considerablement. Després de la mort del príncep Miklós el 1790, el seu fill, el príncep Antal, va reduir les ajudes per a la fundació d'Esterházy. El violinista i empresari britànic Johann Peter Salomon el va contractar pels seus concerts a Londres. Els dos viatges que va fer a la capital britànica per assistir a aquests concerts (1791-1792 i 1794-1795), van ser les ocasions perfectes per a l'èxit de les seves últimes simfonies. Conegudes com les Simfonies Salomon o Simfonies de Londres, inclouen algunes de les seves obres més famoses. Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com La creació (1798) i Les estacions (1801, basat en el poema del mateix nom de l'escocès James Thomson). També d'aquest període és L'himne de l'emperador (1797), que més tard es va convertir en l'himne nacional d'Alemanya. Després d'aconseguir fama i riquesa, va morir a Viena el 31 de maig de 1809.

Haydn va abastar pràcticament tots els gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seculars. Moltes de les seves obres no es coneixien fora d'Esterházy, especialment els 125 trios i altres peces compostes per a viola baríton, instrument híbrid de corda que el príncep Miklós tocava. La majoria de les seves 19 òperes i operetes de titelles les va compondre segons el gust i les directrius del príncep. Haydn va admetre la superioritat de les òperes del seu jove amic Wolfgang Amadeus Mozart. No obstant això, en altres gèneres, les seves obres van tenir bona acollida i la seva influència va ser molt important. Les 107 simfonies (104 és el nombre tradicional, altres tres s'han inclòs posteriorment) i els 83 quartets per a corda, que van revolucionar la música, són proves fefaents de la seva original aproximació a nous materials temàtics i formes musicals, així com del seu mestratge en la instrumentació. Les seves 62 sonates i 43 trios per a piano mostren un ampli ventall, des d'aquells compostos per aficionats fins els destinats a virtuosos del teclat, aquests últims pertanyents a les seves obres de maduresa.

La influència que va exercir en el desenvolupament de la sonata va ser decisiva. Aquesta era la forma predominant del classicisme, que van utilitzar els compositors fins al segle XX per a crear estructures musicals cada vegada més extenses. Haydn la va utilitzar de dues maneres diferents: en primer lloc, va desenvolupar el que fins llavors havia estat una simple exposició de temes en diferents tonalitats i va crear una sofisticada interacció entre diferents grups temàtics, les diferents tonalitats definien l'extensa estructura dels moviments; en segon lloc, va economitzar el material temàtic de manera que només les tonalitats diferenciaven les diferents parts. Aquesta tendència cap a l'austeritat temàtica es pot apreciar en les últimes simfonies de Jean Sibelius, cent vint anys més tard. La productivitat d'Haydn es va veure reforçada per la seva inextingible originalitat. La forma innovadora en què transformava una simple melodia o motiu en complexos desenvolupaments va fascinar als seus contemporanis. Són característics del seu estil els canvis sobtats de moments dramàtics a efectes humorístics així com la seva inclinació per les melodies de tipus folklòric. Un escriptor de la seva època va descriure la seva música com "art popular", i, de fet, el seu equilibri entre la música directa i els experiments innovadors van transformar l'expressió instrumental del segle XVIII.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Joseph Haydn (1732-1809) - En castellano: Joseph Haydn (1732-1809) - In english: Joseph Haydn (1732-1809) - Altres: Joseph Haydn (1732-1809)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

A new Mass from „Haiden"?

It is well known, that when Haydn's house in Eisenstadt burned down, manuscripts to many of his early compositions were lost, not least of which, was the great „Cäcilienmesse“.
But whom is this „Haydn“ who signed his name with an „ai“? Conductor Mario Schwarz says that the composer of the present Missa Solemnis is noneother than „Papa“ Haydn himself. He cites as evidence Haydn's Great-Grandfather, Casper Haiden, who favored the alternate spelling of the family name inscribed on the manuscript by a later copyist.

Together with choir-master Friedrich Hägele, Mario Schwarz has collaborted on several music projects, including the present recording. The work was first discovered by Hägele at the library of the cloister Ottobeuren, where he was researching the early choral music of Franz Joseph Haydn. The music had survived on as a set of parts and Hägele assembled a first draft of the score and presented his findings to Maestro Schwarz.

Whoever „Jos. Haiden“ really was remains a mystery and many suggestions as to the work's actual composer have been hypothesized: even Mozart has been proposed as a likely candidate. What is certain is that the composition falls into the stylistic traits of the Viennese Classical school. One tantalizing detail that really does little to establish definitive authorship of the work, is that the Quoniam of „Haiden's“ mass posseses strong resemblance to the Quoniam of Haydn's „Cäcilienmesse“. Did Haydn later reuse this music, believing it to have been burnt in the Eisenstadt fire, or did another composer „borrow“ this movement to complete his own composition? The number of spurious, early Haydn compositions leaves this final answer elusive. In any event, this is a marvelvous work of scholarship and will be a joy to anyone insterested in the choral music of the Classical era.

Missa Solemnis & Perfice gressus meos (Haenssler-classic)

---

Is it or isn’t it? On the parts found by Friedrich Hägele in 2000 at the Benedictine Abbey in Ottobeuren, Austria, the Missa solemnis given its premiere recording here is attributed—as explained by conductor Mario Schwarz’s booklet notes—to Joseph Haiden, and “Haiden” is a spelling that earlier generations of Haydn’s family used. It’s easy to hear the style of this work as that of Franz Joseph Haydn, though there are some anomalies. One of those, the lack of timpani, was corrected when compared to another set of the same music in the Statni oblasi library in Litomerice, Hungary (there attributed, dubiously, to Mozart), which does include timpani (in Prague, it’s attributed to Vaclav Pichl). As Schwarz points out, the Sanctus is unusually brief compared to other Haydn masses, but that may or may not mean anything. Whoever wrote this 45-minute work, it’s ingratiatingly tuneful and elegantly shaped.

The other work here is also a premiere recording, of a two-movement work by Franz Joseph’s younger brother Johann Michael Haydn. The first movement, “Perfice gressus meos,” is for solo soprano, while the second, “Dominus firmamentum,” is for choir. It’s quite a showcase for the soprano, both in length (the first movement is three times the duration of the second) and virtuoso writing, although ultimately the impression it leaves is more of craft than inspiration.

The choir’s tuning is occasionally a bit imprecise at the top end. Before careful perusal of the booklet, I assumed this could be blamed on boy sopranos, but the photo of the choir shows 15 singers, nine of whom look like women, so perhaps it’s just female sopranos singing with “white” tone, including one who gets the solo in “Qui tollis peccata mundi” instead of featured solo soprano Judith Graf. Graf’s voice sometimes sounds as if it’s about to fly off the tracks in the florid passages of “Quoniam tu solus Sanctus,” but she sounds more comfortable elsewhere and absolutely shines in “Perfice gressus meos.” Alto soloist Ingrid Alexandre is a tad turgid but more than adequate. The male soloists are not given much to sing and handle their parts well enough. The modern-instrument accompaniment is nicely scaled. The recording is from the St. Laurenzenkirche, the choir’s home turf, and the engineering allows the acoustic halo that a reverberant church imparts, but without letting things get too indistinct. Certainly, nothing goes so far amiss in any department as to impede a recommendation of this disc while it’s the only one of this repertoire, which will be of obvious interest to any Haydn connoisseurs and choral music fans.

Steve Holtje, (FANFARE)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    Haydn J - Missa Solemnis & Perfice Gressus Meos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Search

DELANGE, Herman-François (1715-1781) - Sonate e Sonate a tre

June 2, 2015, 12:27 am
$
0
0
Paul Sandby - The Norman Gate and Deputy Governor's House (c.1765)
Obra de Paul Sandby (1731-1809), pintor anglès (1)



- Recordatori d'Herman-François Delange -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Paul Sandby (Nottingham, 1731 - Londres, 9 de novembre de 1809) va ser un cartògraf i pintor de paisatges anglès que, juntament amb el seu germà gran Thomas, va esdevenir un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia d'Arts de Londres el 1768. Nascut a Nottingham, Sandby es va iniciar com a dibuixant topògraf a Londres durant la dècada del 1740. El 1747 un encàrrec a Escòcia el va orientar a l'aquarel·la ja que va documentar, amb precisió i detall, el paisatge de la nòrdica regió. Ràpidament, va demostrar el seu talent. El 1752, juntament amb el seu germà Thomas, van realitzar una sèrie de dibuixos i aquarel·les de les hisendes reals de Windsor (on actualment s'hi conserva una col·lecció de més de 500 obres dels germans Sandby). Les seves habilitats van ser àmpliament reconegudes pels seus col·legues anglesos, entre ells, Thomas Gainsborough. El 1768 va ser nomenat professor de dibuix a la Reial Acadèmia Militar de Woolwich càrrec que va mantenir fins a l'any 1799. Durant aquells anys no va deixar de viatjar per les diferents regions angleses, entre elles, el País de Gal·les. El resultat, nombrosos gravats i aquarel·les dels seus paisatges. Va morir a Londres el novembre de 1809 i en el seu obituari s'hi podia llegir: "el pare de l'aquarel·la paisatgística moderna".

Font: En català: No disponible - En castellano: Paul Sandby (1731-1809) - In english: Paul Sandby (1731-1809) - Altres: Paul Sandby (1731-1809)


Parlem de Música...

Herman-François Delange (Liège, 2 de juny de 1715 - Liège, 27 d'octubre de 1781) va ser un violinista i compositor flamenc. Entre els anys 1723 i 1730, va cantar al cor de l'església col·legiata de Sant Martí, de Liège. Allà va entrar en contacte amb el seu primer professor, el mestre de capella Hubert Renotte. Seguidament, va estudiar amb els jesuïtes a la universitat finalitzant la formació el 1738. Va estudiar violí amb Joseph Clément i harmonia amb Jacques-Georges Lelarge, l'organista de la col·legiata jesuïta. El 1740 va abandonar Liège gràcies a una beca que va rebre de la Fundació Lambert Darchis. Va visitar Itàlia abans de retornar a Liège on va ser nomenat violinista de l'església col·legiata de Sant Martí. El 1760 va entrar a treballar a l'església col·legiata de Sant Pau, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1764 i 1769 va mostrar notable activitat com a compositor escrivint 24 simfonies, 12 sonates en trio i una antologia mensual de cançons (1765-6). També va compondre 2 obres de teatre, 9 misses menors, 2 misses solemnes i diversos motets. Es desconeix el per què va deixar de compondre després del 1769. Va morir a Liège l'octubre de 1781.

OBRA:

Vocal secular:

Le riche malheureux et le réformateur des moeurs de ce siècle, Liège, Théâtre des Jesuites, 23 Aug 1763
Nicette, ou L'école de la vertu (oc, 3, Du Perron), Liège, Jan 1776
Le rossignol, ou Recueil de chansons (Liège, 1765–6) [pubd as monthly journal];
c30 unpubd qts, trios, duos, airs

Vocal religiosa:

6 messes brèves, 4vv, 2 vn, bc;
[2] Messes brèves, 4vv, 2 vn, 2 fl, 2 hn, vc, org;
Messe solennelle, 4vv, 2 vn, 2 hn, org;
Messe solennelle, 4vv, 2 vn, 2 hn, org, partly reconstructed by L. Terry;
Lauda Sion, 4vv, 2 vn, 2 ob, 2 hn, org;
Missa sexta, 4vv, 2 vn, 2 hn, org, Bibliothèque des Chiroux, Fonds Capitaine, Liège;
Motets

Instrumental:

6 syms., op.7 (Liège, 1764), lost;
6 syms., op.9 (Liège, 1766), lost;
6 syms., op.10 (Liège, 1767), lost;
6 ovs., 2 vn, va, bc, 2 hn ad lib, op.6;
3 quatuors, str qt, unpubd;
6 sonate, vn/fl, vn, b;
6 sonate, 2 vn, b, op.8 (Paris, n.d.);
6 sonate, vn, b, op.1 (Liège, n.d.);
A Collection of Favourite Minuets, hpd, vn/fl (London, n.d.);
Le toton harmonique, ou Nouveau jeu de hasard (Liège, 1768) [a musical game]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Herman-François Delange (1715-1781)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

During the 18th century, the Italian style had an influence upon musical production in Liège, affecting both instrumental and vocal music. The establishment in 1699 of the Collège Liégois in Rome was to play a significant part in this process of cultural importation. Herman-François Delange, scholarships from the Darchis Foundation, was to exemplify this musical development. Particularly drawn to the Neapolitan school, he introduced its expressivity and its melodic colours to the prince-bishopric and so contributed to the establishment there of a typically Neapolitan Italianate style. He leaved us a body of work in the galant style with refined and pleasant melodies, modestly defining a bridge between the old baroque style and the advent of classicism. His few surviving works display a real talent and establish Delange as a significant figure in the development of chamber music in Belgium.

Musica Ficta (album details)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

    DELANGE, H. - Sonate e Sonate a tre

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

VALLS, Francesc (c.1671-1747) - Tonos divinos españoles

June 3, 2015, 12:49 am
$
0
0
Willem Van Mieris - Cimon and Iphigenia (1698)
Obra de Willem van Mieris (1662-1747), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Francesc Valls -
En el dia de la commemoració del seu 268è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Willem van Mieris (Leiden, 3 de juny de 1662 - Leiden, 26 de gener de 1747) va ser un pintor holandès. Fill de Frans van Mieris 'el vell', germà de Jan van Mieris, es va formar a la seva ciutat natal abans d'entrar al Gremi de Sant Lluc. Va ser també un dels membres fundacionals de la Tekenacademie de Leiden el 1694. Va treballar com a professor on va tenir, entre altres, alumnes com Catharina Backer, Abraham Alensoon i Hieronymous van de Mij. La ceguesa el va obligar al seu retir el 1736. Va ser extraordinàriament prolífic i va mostrar un estil proper al del seu pare i al de Francis van Bossuit si bé no va arribar a assolir l'èxit i l'admiració d'aquests. Va morir a Leiden el gener de 1747. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Willem van Mieris (1662-1747) - Altres: Willem van Mieris (1662-1747)


Parlem de Música...

Francesc Valls (Barcelona?, c.1671 - Barcelona, 3 de juny de 1747) va ser un compositor català. Es desconeixen els seus primes anys de vida i la seva formació. La primera referència data del 1688 quan va assolir el càrrec de mestre de capella a la Basílica de Santa Maria de Mataró pocs mesos abans d'assolir el mateix càrrec a la Catedral de Santa Maria de Girona. Va mantenir aquest càrrec fins el 1696 quan va rebre el nomenament com a mestre de capella de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquell mateix any va entrar a col·laborar amb Joan Barter, qui es creu que va ser mestre de Valls i en aquell temps el mestre de capella de la Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. La mort de Barter el 1709 va implicar l'assumpció oficial de Valls del càrrec de mestre de capella de la catedral, que ja va mantenir fins a la seva jubilació (algunes fonts apunten que va ser el 1726, d'altres el 1741). Allà va compondre abundant música religiosa i secular i va exercir com a teòric, escrivint entre altres el famós tractat Mapa Armónico Práctico (1742), i professor amb alumnes com Pere Rabassa, Antoni Jordi i Domènec Terradelles. Va morir a Barcelona el juny de 1747.

OBRA;

Vocal religiosa:

9 masses, some with orch:
De difuntos, 7vv, E-PAMc;
De difuntos, 8vv;
De difuntos, 10vv, 1723, Ac;
De dos tiples;
De tiple solo;
De tiple y tenor;
Haec est virgo sapiens, 9vv;
Regalis, 5vv, 1740;
Scala aretina, 11vv, 1702, ed. J. López-Calo (London, 1978);
Tu es Petrus, 8vv;
Sine nomine, 16vv;
Sine nomine, 12vv

Letanías a la SS Virgen, 6vv, VAc;
9 Magnificat settings, 6–8vv

Motets etc.:
Beata quae credidisti, MA;
Beatus vir;
Conceptio gloriose Virginis Mariae, MA (Bbc);
Confitebor; Credidi;
Dies irae, dies illa;
Dixit Dominus; Domine [? ne infurore];
Domine probasti; Himno de S Agustín, PAMc;
In exitu;
Laetatus sum;
Lauda Jerusalem;
Laudate Dominus;
Libera me, Domine;
Memento;
Nunc dimittis;
O sacramentum pietatis, MA;
Parce mihi, PAMc;
Primer salmo de prima;
Salve regina;
Suscipe verbum, MA;
Tercer salmo de prima;
Tota pulchra, in A. Martín y Coll: Arte de canto llano y canto de órgano (Madrid, 1719)

Oratorios (texts only):
Oratorio místico y alegórico, Barcelona, Convent of S Cayetano, 13 Oct 1717;
El cultivo del alma, figurando en la parábola de la viña, Valencia, Oratorio de S Felipe Neri, 1720;
Eco la voz divida, Barcelona, Convent of Our Lady of Mercy, ?1736;
Oratorio de S Domingo, Zaragoza, Seo

Villancicos:
Adoren los hombres finezas de amor, 3vv, MA;
Al combite que Amor oy previene, 8vv, MA;
Assy a los serafines, 12vv, MA;
Cual puede ser;
Del amor el exemplo mas cabal, 8vv;
Entre golfos de dulzuras, 4vv, in MA;
Es tan violento el estrago de tus ojos peregrinos, 4vv, MA;
Fue la assumpción de María [=Del amor el exemplo mas cabal];
Pueble del ayre los vagos al cielo, 14vv;
Quien será dezid el arco para herir, 12vv, MA;
Ya el sol puede estender su claridad, 4vv, MA;
Others, lost, cited in Horch (1969) and Bermejo and others (1990)
Other vernacular works, MA, Bbc, VAc

Instrumental: 

c70 fugues and canons, MA

Literatura:

Respuesta del Licenciado Francisco Valls, Presbytero, Maestro de Capilla en la Santa Iglesia Cathedral de Barcelona, á la censura de Don Joachim Martínez, organista de la Santa Iglesia de Palencia contra la defensa de la entrada de el tiple segundo en el ‘Miserere nobis’ de la Missa ‘Scala aretina’ (Barcelona, 1716)
Mapa armónico práctico: breve resumen de las principales reglas de música sacado de los más clássicos authores especulativos y prácticos, antiguos y modernos illustrado con differentes exemplares, para la más segura enseñanza de muchachos (MS, E-Bbc, Bu, Mn*, MO)
Arte de composición (MS, Bbc 163)

Font: En català: Francesc Valls (c.1671-1747) - En castellano: Francesc Valls (c.1671-1747) - In english: Francesc Valls (c.1671-1747) - Altres: Francesc Valls (c.1671-1747)


Parlem amb veu pròpia...

Es ciertamente asombroso asistir al creciente descubrimiento de la música española de los considerados siglos de decadencia. Y sobre todo de los años centrales de ese período, el siglo que se extiende entre los años 1650, cuando la gran polifonia del siglo XVI parece agotada, y 1750, cuando se inicia un cierto progreso durante los reinados de Fernando VI y Carlos III.

En ese “siglo vacío” encontramos ahora importantes figuras, algunas de gran talla, cono es el caso de Francesc Valls (c. 1671-1743), prolífico maestro barcelonés que debe su fama a una de sus venticinco misas, la llamada Missa Scala aretina (1702). Era por entonces Valls coadjutor del maestro de capilla de la catedral de Barcelona, Joan Barter. Había ingresado en la catedral procedente de Santa María del Mar, en 1696. Dos años después se ordena sacerdote y a la muerte de Barter, el 5 de diciembre de 1706, pasará a ser maestro de capilla de la seo barcelonesa. Recordemos que el año anterior llega a la ciudad condal el archiduque Carlos de Austria, Carlos III para los catalanes, futuro emperador del Sacro Imperio Romano-Germánico, o sea Carlos VI, padre de la emperatriz María Teresa. Carlos se instalará en Barcelona y su capilla musical tendrá como maestro a Giuseppe Porsile entre 1707 y 1713. Eso permitirá al flamante maestro de la catedral familiarizarse con el estilo vocal de la ópera italiana. Porsile ya había dado a conocer en Nápoles su Il ritorno di Ulisse alla patria (1707) en San Giovanni de’ Fiorentini.

Ese contacto con lo italiano fortalecerá el estilo de Valls, incorporando al mismo nuevos procedimientos, especialmente en la música en romance, es decir, los tonos y villancicos con texto en castellano, pasando esas novedades como puedan ser los recitativos y arias a convivir con las tradicionales coplas y estribillos del barroco español. Eso será normal ya en sus dicípulos Pedro Rabassa y Jaime Casellas.

En la Missa Scala aretina, así llamada por el hexacordo cuya invención se atribuye a Guido d’Arezzo, da entrada al tiple segundo o segundo soprano en el “Miserere nobis” o “Qui tollis” del “Gloria” con cierta disonancia –una novena sin preparación–, lo cual era juzgado osadía imperdonable para las normas estrictas de la época. Un organista de Palencia, Joaquín Martínez, inicio la controversia censurando duramente tal irregularidad. Entre 1715 y 1720 fueron muchos los compositores que se incorporaron a la polémica, la mayor parte a favor de Valls, entre ellos el genial Alessandro Scarlatti. Algunos le atacaban por su opción política, al haberse puesto del lado del archiduque Carlos en vez de inclinarse hacia el finalmente vencedor de la Guerra de Sucesión, Felipe de Borbón, luego Felipe V. En 1717 Valls fue represaliado, cesando en su cargo, cono le ocurriría a Jose Escorihuela en Tortosa, o en la corte de Madrid a Sebastian Durón, quien tuvo que escapar a Francia. En su retiro Valls elaboró el Mapa Harmónico, importante obra teórica.

El pequeño grupo A Corte Musical que dirige el instrumentista (de percusión y dulcian) Rogério Gonçalves, nos ofrece el que seguramente sea el único cedé monográfico dedicado a Valls (hubo otro, aunque compartido con el Requiem de Heinrich I. Biber, en Deutsche Harmonia mundi, que incluía la Missa Scala aretina dirigida por el gran Gustav Leonhardt). A Corte Musical deja constancia de una extraodinaria calidad, tanto en lo vocal como en lo instrumental (violín, violonchelo, guitarra, tiorba, órgano, dulcián y percusiones). Son muy destacables las voces de Mercedes Hernández, Felix Rienth, Natacha Ducret y Audrey Burgener.

El disco recoge siete tonos divinos, desde los más clásicos hasta los que introducen arias de mayor extensión y dificultad, la mayoría francamente hermosas. Se intercalan tres obras para órgano, dos de falsas y una de medio registro de tiple, esta última bellísima, en el órgano de San Lorenzo, en Lausana, interpretadas con brillantez por Carien de Jong. El excelente grupo instrumental finaliza con un majestuoso Pasacalles de primer tono. Un disco que, en verdad, va a elevar mucho la opinión sobre la música española del barroco.

Andrés Ruiz Tarazona (Francesc Valls, Tonos Divinos Españoles, La Quinta de Mahler)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mercedes Hernandez& Natacha Ducret (sopranos); Audrey Burgener (alto); Felix Rienth (tenor); A Corte Musical; Rogério Gonçalves (percussions, dulcian & direction)
AMAZON: Valls - Tonos divinos españoles

Valls - Tonos divinos españoles

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
↧

SIEBER, Ignazio (c.1680-c.1757) - Recorder Sonatas

June 4, 2015, 12:57 am
$
0
0
Cornelis Saftleven - Who sues for a cow (1629)
Obra de Cornelis Saftleven (1607-1681), pintor holandès (1)



Parlem de Pintura...

Cornelis Saftleven (Gorcum, 1607 - Rotterdam, 4 de juny de 1681) va ser un pintor barroc holandès, especialitzat en paisatges i en pintures de gènere. Nascut a Gorcum, es va haver d'establir aviat a Rotterdam amb el seu pare, també pintor, amb qui probablement es va iniciar en la pintura. El 1632 se'l documenta a Rotterdam i poc després a Anvers on va entrar en contacte amb Rubens, autor d'algunes de les figures dels seus quadres. A la mort d'aquest el 1640, es van inventariar entre els seus béns vuit pintures de Saftleven, quatre d'elles amb figures del mateix Rubens. La influència del mestre flamenc en l'obra de Saftleven, amb tot, és mínima ja que no es coneix cap pintura rellevant fruit de la seva col·laboració. El 1637, després d'una curta estada a Utrecht on residia el seu germà Herman Saftleven (1609-1685), amb qui va col·laborar en algun retrat, va retornar a Rotterdam on el 1667 va ser designat degà del gremi local de pintors. Tot i que el gruix de la seva producció el formen els paisatges amb figures i les pintures de gènere, amb nombroses escenes camperoles i de tavernes a la manera de David Teniers el Jove i d'Adriaen Brouwer, va pintar també quadres històrics amb motius religiosos i mitològics i algun retrat amb un elevat nombre d'estudis d'animals utilitzats en les seves pintures d'estables i d'interiors, gènere nou en la pintura holandesa de la que els germans Saftleven han de ser considerats els precursors. Va morir a Rotterdam el juny de 1681.

Font: En català: No disponible - En castellano: Cornelis Saftleven (1607-1681) - In english: Cornelis Saftleven (1607-1681) - Altres: Cornelis Saftleven (1607-1681)


Parlem de Música...

Ignazio Sieber (c.1680 - Venècia?, c.1757) va ser un flautista, oboista i compositor italià. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. Es creu que va viure a Alemanya abans de publicar les seves Sonates per a Flauta a Roma a l'entorn del 1722. Va viure a Venècia, ciutat on va treballar com a professor de flauta i oboè a l'Ospedale della Pietà a partir del 1728 i on es creu que va col·laborar amb Vivaldi. Per tant, és probable que morís en aquella ciutat a l'entorn del 1757.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: No disponible


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

While excavating a section of my sheet music filing cabinet the other day, I came across the sonatas of Ignazio Sieber (c.1680-c.1757). His six sonatas for alto recorder and basso continuo were published, probably in 1722, together with an equal number by Johann Ernest Galliard. Since Galliard’s name appears first on the frontispiece, I dutifully filed them under ‘G.’ No wonder I lost track of them for a while. Sieber certainly isn’t a household name but his sonatas for alto recorder and basso continuo are worth a look. We have very little biographical information on him, but see from the the publication’s title page that he was living in Rome (‘demeurant à Rome’) around the time his sonatas appeared in print. Not surprisingly, his writing for the recorder reflects the typical early 18th-century Italian taste for not extending higher than an E’’ and for hovering lower than that most of the time. Sieber hangs around in the high register more than Bononcini, Bigaglia, or Bellinzani for example, but he still doesn’t ask a player to spend a long time up where the air is thin. Italian recorders from the time have a beefy low register and a weedier high register than their German counterparts, for example, which would likely have affected how musicians composed for the instrument.

Certainly more interesting and demanding than the Galliard sonatas that precede them, Sieber’s sonatas are in C major (two), a minor, and g minor (three!), all key choices which echo Händel’s opus 1 recorder sonatas (also thought to have been written in Italy). The music is well written for the instrument, lies comfortably, it’s reasonably challenging, and he has a witty way with passagework. The slow movements include some examples of notated ornamentation but there’s much additional scope for a player to experiment with phrasing, articulation, pacing, and further elaboration. The continuo parts similarly offer a lot of opportunity for creative experimentation. As with many lesser-known Baroque sonatas, the writing isn’t dazzling or brilliant throughout but then, let’s admit it, neither is Vivaldi’s. Plus, Sieber’s music provides considerable opportunity to add your own thoughtful two-cents-worth well beyond a few ornaments. You can team up with him to create something extra, an interpretation which you might call even more ‘your own’ than your versions of Telemann or Vivaldi. I’ve heard similarly unfamiliar pieces dismissed as not worth working on, but I wonder if such judgement is passed either because the recorder part has too few fast sixteenth note passages, and/or because the player lacks imagination. As we all know the components of a good piece and a good performance are many and varied; and if you do really want more fast arpeggios, you can almost always add some…

Plus, if you’re looking to create a program of music from a certain city or region, in a certain style or by a particular group of composers, having repertoire like this is a real boon.

Ignazio Sieber’s Recorder Sonatas (calliopessister.com)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Thomas Kugler (recorder); Imke David (viola da gamba); Andre Henrich (archlute); Wolfgang Kostujak (harpsichord); Rainer Johannsen (bassoon); Wolfgang Kostujak (organ)
PRESTOCLASSICAL: Sieber, I: Recorder Sonatas Nos. 1 - 6
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Sieber, I: Recorder Sonatas Nos. 1 - 6

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

JACOBSSON, Jacques John (1835-1909) - Songs

June 5, 2015, 12:15 am
$
0
0
George Hendrik Breitner - Meisje in witte kimono (1894)
Obra de George Hendrik Breitner (1857-1923), pintor holandès (1)



- Recordatori de Jacques John Jacobsson -
En el dia de la commemoració del seu 116è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

George Hendrik Breitner (Rotterdam, 12 de setembre de 1857 - Amsterdam, 5 de juny de 1923) va ser un pintor holandès. El 1876 es va matricular a l'Acadèmia d'Art de La Haia. Més tard, va treballar al taller de Willem Maris. En aquest primer període va ser especialment influenciat pels pintors de l'Escola de l'Haia. Breitner va preferir els models de la classe treballadora, és a dir, obrers, minyones i gent de barris de classe baixa. Es veia a si mateix com 'li peintre du peuple', el pintor del poble. El 1886, es va traslladar a Àmsterdam, on va gravar la vida de la ciutat en esbossos, pintures i fotografies. A vegades va fer diverses fotografies del mateix tema des de diferents angles o en diferents condicions climàtiques. Aquestes fotos podrien servir d'exemple per a una pintura, com pels seus retrats de noies en quimonos, o com a material de referència general. Breitner va col·laborar sovint amb Isaac Israels qui va ser conegut, juntament amb Breitner, amb l'etiqueta dels impressionistes d'Àmsterdam. Breitner va morir a Àmsterdam el juny de 1923.

Font: En català: George Hendrik Breitner (1857-1923) - En castellano: George Hendrik Breitner (1857-1923) - In english: George Hendrik Breitner (1857-1923) - Altres: George Hendrik Breitner (1857-1923)


Parlem de Música...

Johann Jacobsson (Estocolm, 2 d'agost de 1835 - Estocolm, 4 de juny de 1909) va ser un organista i compositor suec. Va estudiar amb Ludvig Norman, Gustaf Mankell i Franz Berwald. Es va distingir principalment com a organista i compositor. Entre les obres més importants que va compondre hi figuren una Missa, per a solo, cor i orgue, un Agnus Dei, per a soprano i orquestra, l'opereta Ungmors kusin (1868), l'obertura concert Sommarminenn i una cantata per les noces d'argent del rei Òscar II. Va compondre a més, lieders, música de cambra, obres corals i peces per a piano. Com a mestre de violí va tenir d'alumnes, entre altres, a Emile Shinner. Va morir a Estocolm el juny de 1909.

Font: En català: Jacques John Jacobsson (1835-1909) - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Jacques John Jacobsson (1835-1909)


Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Helene Döse (soprano); Erland Hagegård (tenor); Margor Rödin (mezzo-soprano); Charlotte Hellekant (mezzo-soprano); Margot Nyström (piano)
AMAZON: JACOBSSON, J. - Songs
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

    JACOBSSON, J. - Songs

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧

PARK, Maria Hester (1760-1813) - Piano Sonatas

June 6, 2015, 1:00 am
$
0
0
John Trumbull - The Misses Mary and Hannah Murray (1806)
Obra de John Trumbull (1756-1843), pintor nord-americà (1)



- Recordatori de Maria Hester Park -
En el dia de la commemoració del seu 202è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

John Trumbull (Lebanon, 6 de juny de 1756 - New York, 10 de novembre de 1843) va ser un pintor nord-americà, famós per les seves escenes històriques de la Guerra de la Independència de gran format. Els seus primers retrats, enèrgics i afables, van mostrar la influència de l'artista de Boston John Singleton Copley. Durant cinc anys (1784-1789), va romandre a l'estudi londinenc del pintor historicista Benjamin West, on va realitzar les primeres escenes de la guerra nord-americana. En Declaració d'Independència (1797, Galeria d'Art de la Universitat de Yale), quadre pel qual havia tornat als Estats Units per retratar els signataris, és evident la seva assimilació de la grandiloqüència barroca de Petrus Paulus Rubens i de l'assossegada noblesa de Jacques-Louis David. Trumbull es va establir de forma definitiva a Nova York el 1816 i en els anys successius va rebre l'encàrrec d'executar rèpliques monumentals de quatre de les seves revolucionàries escenes de la guerra per ser instal·lades a la rotonda del Capitoli de la ciutat de Washington. Aquestes obres, però, van resultar més fredes comparades amb les originals de menor entitat. L'energia, vivacitat i òptima composició de les millors obres de Trumbull van exercir una influència considerable sobre els artistes nord-americans de principis del segle XIX. Va morir a Nova York el novembre de 1843.

Font: En català: John Trumbull (1756-1843) - En castellano: John Trumbull (1756-1843) - In english: John Trumbull (1756-1843) - Altres: John Trumbull (1756-1843)


Parlem de Música...

Maria Hester Park (29 de setembre de 1760 - Hampstead, 7 de juny de 1813) va ser una professora i compositora anglesa. Va treballar com a intèrpret de piano i clavicèmbal en ambients aristocràtics. L'abril de 1787 es va casar amb el gravador i bibliògraf Thomas Park. El 22 d'octubre de 1794 Joseph Haydn va escriure a Maria Hester en agraïment per la tramesa ‘for the Mistris Park a little Sonat’ i amb el compromís d'Haydn de visitar-la. Va treballar com a professora si bé va dedicar temps a la composició destacant les seves obres per a piano, entre elles, un concert. De salut delicada tota la seva vida, va morir a Hampstead el juny de 1813.

OBRA:

published in London
op.
1Sonatas, hpd/pf, vn acc. (1785), ded. Countess of Uxbridge
23 Sonatas, hpd/pf (c1786)
3A Set of Glees with the Dirge in Cymbeline (?1790)
42 Sonatas, pf/hpd (1790)
6Concerto, pf/hpd, str (?1795)
7Sonata, pf (?1796)
132 Sonatas, pf, vn acc. (?1801)
—Waltz, pf (?1800)
—Divertimento, pf, vn acc. (?1811)

Possibly lost, advertised in op.13:
6 Divertimentos, hp, pf, op.8;
6 Duets, hp, pf, op.9;
Sonata with the Berlin Favourite;
Sonata with Prince Adolphus Fancy

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Maria Hester Park (1760-1813) - Altres: Maria Hester Park (1760-1813)


Parlem amb veu pròpia...

Betty Ann Miller's debut CD features solo keyboard sonatas and short pieces by women composers of the late Classic and early Romantic periods. British composer Maria Hester Park (1760-1813) is represented by Sonata in F Major, op. 4, no. 1 (1790) in two movements and Sonata in C Major, op. 7 (ca. 1796) in three movements. The music of Frenchwoman Marie Bigot (1786-1820), teacher of Fanny and Felix Mendelssohn, is heard in her Études in C minor and A minor from her Suites d'études (1812-20). The album concludes with Fanny Mendelssohn Hensel's (1805-1847) Notturno of 1838, Melodie in C# minor, op. 4, no. 2 (1847?), and Sonata in C minor (1824). Miller's performance offers a welcome addition to the recorded repertoire of these composers. There seems to be no other available recordings of Bigot's music, and surprisingly few of Hensel's 125 solo works have appeared to date: of the repertoire on this compact disc, I located only the Notturno on another album. The Park sonatas are available in a harpsichord performance, in contrast to the Steinway piano performance on this album.

Betty Ann Miller deserves credit for solid performances. I particularly enjoyed her vital interpretation of the Bigot Études and Hensel's short pieces; the latter's 15-minute Sonata also has many brilliant moments. Miller's concise album notes say much about the composers and the repertoire. Identification of sources of the works and whether they are available in published editions might encourage more live performances of this repertoire. Perhaps a catchier title to the album could better explain its focus and the selections included. In any case, the CD is a welcome addition to our libraries of recorded solo keyboard music.

Barbara Coeyman, IAWM Journal, Fall 1997, pp. 24. (Centaur CRC 2320, 1997)

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... (vacances)

INTÈRPRETS: Betty Ann Miller (piano)
THECLASSICALSHOP: Piano Recital: Miller, Betty Ann - PARK, M.H. / BIGOT, M. / MENDELSSOHN, Fanny

    Piano Recital: Miller, Betty Ann - PARK, M.H. / BIGOT, M. / MENDELSSOHN, Fanny

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
↧
Viewing all 1710 articles
Browse latest View live
Search