Obra de Giulio Cesare Procaccini (1574-1625), pintor italià (1)
Parlem de Pintura...
Giulio Cesare Procaccini (Bolonya, 1574 - Milà, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà de Camillo i de Carlo Antonio, tots dos pintors, es va traslladar a l'edat d'onze anys, amb tota la seva família a Milà, començant a treballar, el 1590 en les obres de la Catedral de Milà. Provenia d'una dinastia de pintors que, a Bolonya, havien representat una via alternativa a la dels Caracci. Quan el paper d'aquests es va fer dominant a Bolonya, els Procaccini van decidir traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista impost per Federico Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. En la seva pintura és molt evident la influència d'artistes com Correggio o de Parmigianino, així com el suggestiu art de Rubens.
L'estil de les seves últimes obres va perdre l'elegància atmosfèrica que l'havia distingit per esdevenir més escultòric i manierista. Bon exemple d'això és l'obra Cain matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals signa el famós Quadre de les tres mans (Quadro delle tre mani), Giulio Cesare Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat pintat el 1624 i conservat a la Pinacoteca de Brera, és una obra mestra d'intensa malenconia en què l'artista es mostra prematurament envellit, als seus cinquanta anys. Va morir a Milà, a l'any següent de realitzar aquesta obra, el 14 de novembre de 1625.
Font: En català: No disponible - En castellano: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - In english: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - Altres: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625)
Parlem de Música...
Prolífic compositor i hàbil mestre de capella, Johann Balthasar Christian Freisslich va ser un actiu cultural molt important en la història de la ciutat polonesa de Gdansk. Moltes de les seves composicions van ser connectades amb aniversaris destacats, com el 300 aniversari de la llibertat de la ciutat de l'Ordre Teutònic, el 100 aniversari de la Pau d'Oliva, entre altres. També va escriure diverses cantates (1733, 1755, 1763) relacionades amb els reis polonesos August II i Frederic August III, i nombroses cantates per a celebrar el nomenament de professors, l'elecció de membres del consell de la ciutat i per a les noces i els enterraments de ciutadans eminents. La seva música ha estat elogiada per la seva calidesa i fluïdesa, la seva escriptura imitativa, el seu cromatisme de gran abast (fins i tot en les parts del baix) i per un estil líric que suggereix una certa influència italiana.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Balthasar Christian Freislich (1687-1764) - Altres: Johann Balthasar Christian Freislich (1687-1764)
Parlem amb veu pròpia...
Seria allà, i en nom del seu rei August III, on escriuria una cantata de celebració, amb un recolzament coral i solista consistent i imponent. En la selecció musical he omès els recitatius els quals podreu gustosament escoltar en la corresponent edició. Un tresor que em recorda, alegrement, el dia que vaig descobrir a Homilius. De fet, la metodologia, tonalitat, estil i instrumentació és molt semblant. En definitiva, un dels tants coetanis de Bach que per fortuna nostra, i amb comptagotes, es van donant a conèixer perquè, en definitiva i en essència, la seva música és una joia!
Informació addicional...
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!