Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)
- Recordatori de Francesco Veracini -
En el dia de la commemoració del seu 245è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Bernardo Bellotto, també anomenat "Canaletto el jove" (Venècia, 30 de gener de 1721 - Varsòvia, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de vedute, sinó també el seu estil i fins i tot el nom, Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746.
Un any després va ser rebut a Dresden pel llavors Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'Acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia.
L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es diferencien de les de Canaletto per una coloració més freda, més predominança del clarobscur i una precisió encara més exacta de realisme topogràfic. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, mostren una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees constitueixen, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, tant és així que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la II Guerra Mundial.
Els seus exemples a Espanya són molt escassos. El Museu de Belles Arts de Bilbao té la pintura Paisatge amb edifici i genet, considerada anònima durant molt temps.
Font: En català: Bernardo Bellotto (1721-1780) - En castellano: Bernardo Bellotto (1721-1780) - In english: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Altres: Bernardo Bellotto (1721-1780)
Parlem de Música...
Va publicar 12 sonates per a violí i deixà inèdites nombroses composicions. Modernament han estat editades diverses de les seves sonates. A més de les sonates per a violí, òperes i oratoris, Veracini també va escriure concerts per a violí, sonates per a flauta i baix continu i moltes suites orquestrals, anomenades Overtures. Sis d'elles es van representar en honor a la visitat del príncep Frederic August a Venècia el 1716.
Com en molts casos, Veracini té un asteroide al seu nom, el 10875 Veracini.
Font: En català: Francesco Veracini (1690-1768) - En castellano: Francesco Veracini (1690-1768) - In english: Francesco Veracini (1690-1768) - Altres: Francesco Veracini (1690-1768)
Parlem amb veu pròpia...
La figura del violinista-compositor pren gran importància durant el final del barroc i el principi del classicisme. Exemples no ens en falten i Veracini fou un d'ells. I geogràficament parlant, Itàlia va ser un dels països en què aquest extrem es va fer més que evident. Vivaldi, Corelli, Tartini, Facco, Geminiani, Locatelli o Lolli, entre molts altres, són coetanis de Veracini i testimonis del virtuosisme assolit amb el violí. De fet, a banda de ser intèrprets extraordinaris tots ells, en conjunt, són els pares de les escoles de violí d'arreu d'Europa ja que Itàlia va exportar i va fer trontollar Europa amb el seu art tant en la forma de sonata com en la forma de concert. Un d'aquests va ser Francesco Maria Veracini que va tenir en Corelli el seu màxim referent. Fet comprensible tenint en compte el ressò que va obtenir al seu temps i la influència que va exercir en autors com el mateix Bach o Händel.
Doncs bé, Veracini va ser fidel a aquest estil i l'exemple el trobarem en el global del seu repertori el qual, a banda de gaudir d'esplèndides edicions al nostre temps, està format per concerts, sonates i obertures (suites) en les que el violí n'és l'absolut protagonista. És d'aquesta manera, en nom seu i en commemoració del seu record, que recuperarem tres de les seves partitures. D'entrada, la Sonata No. 6 en La menor per a violí i continuo escrita abans de 1716 i seguidora de Corelli. Ens introduirà a la Obertura II en Fa major per a orquestra de cordes, oboè, fagot i clavicèmbal. D'estructura semblant a la suite francesa se'ns presenta amb sis moviments. Finalment, i per tancar musicalment el dia, recuperarem el seu Concert en La major per a violí i orquestra. Publicat a Amsterdam el 1719, està escrit dins de la formalitat veneciana amb una introducció enèrgica, un expressiu grave i un final allegro progressiu.
Música virtuosa i elegant que em servirà d'argument perfecte per a desconnectar de la virtualitat fins a la propera setmana... demà, no obstant, un petit regal per gaudir del cap de setmana de Tot Sants!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Veracini, F.M.: Overtures and Concertos, Vol. 1
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!