.jpg "Francesco Solimena - Madonna and Child (c.1720)")
Obra de Francesco Solimena (1657-1747), pintor italià (1)
Parlem de Pintura...
Francesco Solimena, anomenat també l'Abat Ciccio, (Canale di Serino, 4 octubre 1657, Nàpols, 3 abril 1747) va ser un pintor italià barroc. Considerat un dels artistes que millor van encarnar la cultura tardo-barroca a Itàlia, Solimena es va formar al taller del seu pare Angelo, a Nocera, on vivia la seva família. Va rebre la influència de Francesco Guarino, apropant-se posteriorment a la pintura escenogràfica i fantasiosa de Luca Giordano i a la tenebrositat de Mattia Preti.
Les seves obres entre 1670 i 1680, de les que destaquen El Paradís a la catedral de Nocera i la Visió de Sant Ciril d'Alexandria a l'església de San Domenico de Solofra, les va fer en col·laboració amb el seu pare. Les obres executades des de 1680 s'acosten a la pintura naturalista, com els frescs de Sant Giorgio a Salern, o les teles de les Virtuts de la sagristia de San Paolo Maggiore a Nàpols. A la tela de Sant Francescrenúncia al sacerdoci de l'església de Sant'Anna dei Lombardi (1691-1692) és evident la influència de Mattia Preti.
El seu estil es consagra amb L'expulsió d'Heliodoro del temple, a l'església del Gesù Nuovo de Nàpols, i amb els frescos de la capella de Sant Filippo Neri a la Chiesa dei Gerolamini. En 1728 va rebre l'encàrrec del cardenal Michele Federico Althann, virrei de Nàpols i bisbe de la ciutat hongaresa de Vác, d'un quadre representant al prelat en l'acte d'oferir a l'emperador d'Àustria Carles VI el catàleg de la pinacoteca imperial (actualment al Kunsthistorisches Museum de Viena), que "va suscitar un veritable entusiasme".
Un retorn a la seva obra de joventut es va evidenciar a partir de 1735, com en els quadres realitzats a la Reggia de Caserta per encàrrec de Carles de Borbó. Va treballar per a la majoria de corts europees, però sense moure's gairebé mai de Nàpols. Va morir a Nàpols l'any 1747.
Font: En català: No disponible - En castellano: Francesco Solimena (1657-1747) - In english: Francesco Solimena (1657-1747) - Altres: Francesco Solimena (1657-1747)
Georg Josef Donberger (1709, Bruck an der Leitha, Baixa Àustria - 1768, Herzogenburg, Baixa Àustria) va ser un dels molts compositors que van viure en alguns dels monestirs austríacs i que han estat ignorats per la història de la música tot i que van determinar i influir, en certa manera d'una forma decisiva, en la vida musical d'Àustria al llarg del segle XVIII.
Donberger va rebre la seva formació musical al col·legi dels jesuïtes a Viena, on també es va formar en humanitats i filosofia, a partir de l'any 1720. Allà es formaria en l'orgue i la viola i esdevindria deixeble d'Antonio Caldara. Un cop finalitzats els estudis en filosofia, Donberger entraria a formar part, com a sacerdot, en la Ordre dels Agustins a Herzogenburg el 1728, on es convertiria en Regenschori. Juntament amb Johann Georg Zechner i Franz Ignaz Anton Tuma, Donberger l'hem de situar cronològicament entre els compositors austríacs Johann Josef Fux, els germans Haydn i els Mozart.
Va ser un compositor molt productiu amb un repertori ingent de música religiosa i no tan sols en nom del seu monestir sinó que va rebre encàrrecs d'altres procedències. En aquest sentit, cal citar: 92 Misses (!!), 17 Rèquiems, 12 Ofertoris, 10 Te Deum, Responsoris de Setmana Santa i Motets. Els seus manuscrits es troben a les biblioteques i arxius Praga, Brno, Bratislava, Györ, Varsòvia, Berlín i Otto Beuren.
Donberger va rebre la seva formació musical al col·legi dels jesuïtes a Viena, on també es va formar en humanitats i filosofia, a partir de l'any 1720. Allà es formaria en l'orgue i la viola i esdevindria deixeble d'Antonio Caldara. Un cop finalitzats els estudis en filosofia, Donberger entraria a formar part, com a sacerdot, en la Ordre dels Agustins a Herzogenburg el 1728, on es convertiria en Regenschori. Juntament amb Johann Georg Zechner i Franz Ignaz Anton Tuma, Donberger l'hem de situar cronològicament entre els compositors austríacs Johann Josef Fux, els germans Haydn i els Mozart.
Va ser un compositor molt productiu amb un repertori ingent de música religiosa i no tan sols en nom del seu monestir sinó que va rebre encàrrecs d'altres procedències. En aquest sentit, cal citar: 92 Misses (!!), 17 Rèquiems, 12 Ofertoris, 10 Te Deum, Responsoris de Setmana Santa i Motets. Els seus manuscrits es troben a les biblioteques i arxius Praga, Brno, Bratislava, Györ, Varsòvia, Berlín i Otto Beuren.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Georg Josef Donberger (1709-1768) - Altres: Georg Josef Donberger (1709-1768)
Parlem amb veu pròpia...
Donberger, en aquest sentit, ens ajudarà a dimensionar i a entendre el progressiu canvi metodològic en la forma i en el contingut temàtic d'una música que explora, per igual, l'últim barroc i el primer classicisme establint-se, en sí mateixa, com a una de les fonts per entendre'n la transició que en el seu dia es va produir. Dos exemples, com deia, el Te Deum en Do per a solistes, cor i orquestra, proper als Te Deum més clàssics i la Missa "Dominus fortitudo mea" en Mi menor per a solistes, cor i orquestra. Aquesta, tanmateix, és més propera al discurs més conservador, més barroc en definitiva tot i afegir-hi innovacions tècniques que progressivament aniran consolidant i engrandint l'embrió del classicisme. Els que em coneixen, saben prou bé de la meva passió per la litúrgia musical. El fruit d'aquesta desenfrenada i inexplicable passió són els descobriments com els d'avui. No dubto que properament tindrem més sorpreses en aquest sentit. De moment, donem la benvinguda a Donberger!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!